CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <script id="Cookiebot" src="https://consent.cookiebot.com/uc.js" data-cbid="608ba721-9fbc-4640-bf4c-7947f1ae9e15" type="text/javascript"></script> <script src="https://cdnjs.cloudflare.com/polyfill/v2/polyfill.min.js?features=IntersectionObserver"></script> <html lang="ca"> <head> <meta charset="utf-8"> <meta name="csrf-token" content="xI9XlkkQFsIIeepNXHmZOyBtBugtR4eRM8LIADSgWkwZmZbvzzGAwXi8ixDNtwZt"> <meta name="viewport" content="width=device-width,initial-scale=1,user-scalable=0"> <meta http-equiv="X-UA-Compatible" content="ie=edge"> <link rel="shortcut icon" type="image/png" href="/static/images/favicon.png" /> <link type="text/css" href="/static/css/app.d6818e59.css" rel="stylesheet" /> <title> Biografia Mavi Dol莽 i Gastaldo 路 memoriavalencianista.cat </title> </head> <body> <div class="o-wrapper o-wrapper--bordered u-background-white u-pb-small"> <header class="c-header u-pv-small"> <a class="c-header__logo-web" href="/"> <img src="/static/images/logo-memoria-valencianista.png"> </a> <a class="c-header__logo-owner" href="https://irla.cat/" target="_blank"> <img src="/static/images/fundacio-josep-irla-logo.png"> </a> </header> <nav class="c-navbar noprint"> <a class="c-navbarr__item " href="/presentacio"> Presentaci贸 </a> <a class="c-navbarr__item c-navbarr__item--active" href="/biografies"> Biografies </a> <a class="c-navbarr__item " href="/hemeroteca"> Hemeroteca </a> <a class="c-navbarr__item c-navbarr__item--end " href="/contacte"> Contacte </a> </nav> <div class="content" id="App"> <div> <div class="c-container c-tabs"> <div class="c-sidebar noprint"> <div class="c-sidebar__block c-search js-sidebar-block js-search-block c-sidebar__block--desktop"> <div class="c-sidebar__title"> Cerca </div> <div class="c-sidebar__content"> <form method="GET" action="/search" id="searchform"> <input class="searchfield c-search__input" id="searchbox" name="q" type="text" value="" placeholder="Cercar ..."/> <button class="c-search__submit" type="submit">Cercar</button> </form> </div> </div> <div class="c-sidebar__block c-list js-sidebar-block c-sidebar__block--desktop"> <div class="c-sidebar__title"> Llista alfab猫tica </div> <div class="c-sidebar__content"> </div> </div> <ul class="c-tabs__options o-list u-family-serif c-tabs__options--2" > <li class="js-tab-option c-tabs__option"> <a href="#tab-biography"> Biografia <span class="c-tab__option--arrow"> <svg version="1.1" id="Capa_1" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" viewBox="0 0 268.832 268.832" style="enable-background:new 0 0 268.832 268.832;" xml:space="preserve"> <g> <path d="M265.171,125.577l-80-80c-4.881-4.881-12.797-4.881-17.678, 0c-4.882,4.882-4.882,12.796,0,17.678l58.661,58.661H12.5c-6.903, 0-12.5,5.597-12.5,12.5c0,6.902,5.597,12.5,12.5,12.5h213.654l-58.659, 58.661c-4.882,4.882-4.882,12.796,0,17.678c2.44,2.439, 5.64,3.661,8.839,3.661s6.398-1.222,8.839-3.661l79.998-80C270.053, 138.373,270.053,130.459,265.171,125.577z"/> </g> </svg> </span> </a> </li> <li class="js-tab-option c-tabs__option"> <a href="#tab-own"> Obra pr貌pia <span class="c-tab__option--arrow"> <svg version="1.1" id="Capa_1" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" viewBox="0 0 268.832 268.832" style="enable-background:new 0 0 268.832 268.832;" xml:space="preserve"> <g> <path d="M265.171,125.577l-80-80c-4.881-4.881-12.797-4.881-17.678, 0c-4.882,4.882-4.882,12.796,0,17.678l58.661,58.661H12.5c-6.903, 0-12.5,5.597-12.5,12.5c0,6.902,5.597,12.5,12.5,12.5h213.654l-58.659, 58.661c-4.882,4.882-4.882,12.796,0,17.678c2.44,2.439, 5.64,3.661,8.839,3.661s6.398-1.222,8.839-3.661l79.998-80C270.053, 138.373,270.053,130.459,265.171,125.577z"/> </g> </svg> </span> </a> </li> <li class="c-tabs__option c-tabs__option--mobile js-search-toggle"> <span> <svg version="1.1" id="Capa_1" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" viewBox="5 5 24 24" > <g> <path d="M19.4271164,21.4271164 C18.0372495,22.4174803 16.3366522, 23 14.5,23 C9.80557939,23 6,19.1944206 6,14.5 C6, 9.80557939 9.80557939,6 14.5,6 C19.1944206,6 23, 9.80557939 23,14.5 C23,16.3366522 22.4174803, 18.0372495 21.4271164,19.4271164 L27.0119176, 25.0119176 C27.5621186,25.5621186 27.5575313, 26.4424687 27.0117185,26.9882815 L26.9882815, 27.0117185 C26.4438648,27.5561352 25.5576204, 27.5576204 25.0119176,27.0119176 L19.4271164, 21.4271164 L19.4271164,21.4271164 Z M14.5, 21 C18.0898511,21 21,18.0898511 21,14.5 C21, 10.9101489 18.0898511,8 14.5,8 C10.9101489,8 8, 10.9101489 8,14.5 C8,18.0898511 10.9101489,21 14.5, 21 L14.5,21 Z"/> </g> </svg> </span> </li> </ul> <div class="c-sidebar__block c-list js-sidebar-block c-sidebar__block--desktop"> <div class="c-sidebar__title"> Llista alfab猫tica </div> <div class="c-sidebar__content"> <biographies-filter-select json="[{"id": 731, "name": "Josep", "surname": "Abad", "conjunction": "", "second_surname": "Carbonell", "url": "/biografies/abad-carbonell-josep", "image": "/media/biography/image/abad_carbonell_josep.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1924, "short_description": "Enginyer industrial i escriptor\r\nFill de Vicent Abad i de Dolors Carbonell. Va realitzar els primers estudis a Alcoi, i els secundaris a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, acabats en 1887 amb bones qualificacions. Posteriorment es va traslladar a Barcelona, on curs\u00e0 la carrera d\u2019Enginyeria Industrial (branca de Qu\u00edmica) fins al 1898 i va freq\u00fcentar els cercles culturals, en els quals va mantindre relaci\u00f3 amb els literats i poetes catalans del moment, entre ells Jacint Verdaguer. En tornar a la terra natal es va dedicar a escriure. Va contraure matrimoni amb Am\u00e0lia Llorens Pastor i van tindre tres fills: Carme, Concepci\u00f3 i Josep.\r\nDespr\u00e9s d\u2019una etapa a Ciudad Real com a inspector d\u2019Hisenda, va tornar de nou a Alcoi i ingress\u00e0 com a professor de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis. Va treballar en diversos projectes locals com a enginyer municipal, entre els quals destaca el cobriment de la font del Molinar amb una c\u00fapula de trencad\u00eds, a l\u2019estil del Gaud\u00ed (1912) i en la realitzaci\u00f3 dels pl\u00e0nols de l\u2019altar de la capella de la Verge dels Lliris, de l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Maure i Sant Francesc (1904).\u00a0\r\nCom a escriptor i poeta va col\u00b7laborar en la premsa local (Heraldo de Alcoy) amb diversos treballs i va compondre poesies, amb les quals va publicar una obra dedicada al seu progenitor (De la vida) que va inspirar diversos lieds a Gon\u00e7al Barrachina. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb aquest mestre de m\u00fasica escrivint el llibret de la seua \u00f2pera Escipi\u00f3n i la can\u00e7\u00f3 Nit d\u2019estiu. \u00c9s autor de la sarsuela Encanto de amor i de la pe\u00e7a breu Juanilla y Susana, a m\u00e9s de la lletra d\u2019un himne a Alcoi anterior a l\u2019oficial de festes i de la ciutat (1909) i d\u2019un himne a sant Tom\u00e0s d\u2019Aquino, tots dos amb m\u00fasica de Jordi Mira.\r\nJosep Abad \u00e9s un personatge amb un cert pes literari i cultural que encara \u00e9s poc conegut. Com a admirador i amic de Verdaguer des dels anys d\u2019estudis a Barcelona, \u00e9s exemple d\u2019una pr\u00e0ctica estesa entre alguns valencians cultes de principis de segle: la traducci\u00f3 dels poemes verdaguerians al castell\u00e0. El diari Las Provincias publicava el 17 de febrer del 1899 una columna sobre un fervent admirador que Verdaguer tenia a Alcoi, \u00abhombre muy culto y apasionado por las letras [que] no se contenta con leer y admirar las poes\u00edas de Verdaguer: las traduce al castellano y las traduce bien, lo cual no es nada f\u00e0cil\u00bb. El diari reprodueix la seua traducci\u00f3 dels poemes \u00abLa Virgen de los Dolores\u00bb (Idil\u00b7lis i cants m\u00edstics) i un fragment d\u2019\u00abImpresi\u00f3n de las llagas de San Francisco\u00bb, del poemari Sant Francesc. La ressenya conclou aix\u00ed: \u00abSabemos que Moss\u00e9n Jacinto Verdaguer aprecia mucho el trabajo del poeta alcoyano, y este es su mayor elogio, porque nadie tiene mayor derecho a ser exigente en una traducci\u00f3n que el autor traducido\u00bb. Per la seua relaci\u00f3 amb Teodor Llorente, va publicar altres poemes en Las Provincias (1907) i en l\u2019Almanaque de Las Provincias (1902, 1907, 1908 i 1910). Segons Rafael Roca (2007), Josep Abad era soci de Lo Rat Penat i en 1909 arrib\u00e0 a ocupar la vicepresid\u00e8ncia segona de la Secci\u00f3 de Literatura d\u2019aquesta entitat cultural.\r\nVa morir al seu domicili del carrer de Sant Francesc, n\u00famero 34, als cinquanta-un anys d\u2019edat, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una broncopneum\u00f2nia.\r\nImatge: BIVIA (Biblioteca Virtual d\u2019Alcoi)"}, {"id": 778, "name": "Enric", "surname": "Abad", "conjunction": "", "second_surname": "Vilaplana", "url": "/biografies/abad-vilaplana-enric", "image": "/media/biography/image/abad_vilaplana_enric.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1951, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de la Mare de D\u00e9u, n\u00famero 28, i era fill del many\u00e0 Francesc Abad Abad i de Rosa Vilaplana Tom\u00e0s. Despr\u00e9s dels estudis primaris, va realitzar els de batxillerat al Col\u00b7legi de Sant Josep dels Jesu\u00eftes de Val\u00e8ncia. Va cursar estudis de Filosofia i Teologia al Seminari Central de Val\u00e8ncia i fou ordenat prevere el 1896. Despr\u00e9s de cantar missa, pel mes de mar\u00e7 va passar com a coadjutor a la parr\u00f2quia del Sant Salvador de Cocentaina. Va ser destinat a Alcoi dos anys m\u00e9s tard (1898) com a beneficiat de la parr\u00f2quia de Santa Maria, de la qual va arribar a ser deg\u00e0 i hi va celebrar les Noces d\u2019Or sacerdotals; tamb\u00e9 fou coadjutor de la de Sant Roc i de la Verge dels Desemparats, aix\u00ed com vicari de la de Sant Jordi des de 1940, patr\u00f3 de la ciutat. \u00c9s l\u2019autor del Novenario de San Jorge M\u00e1rtir: patrono primario de la Ciudad de Alcoy (1944).\r\nVa compaginar la vocaci\u00f3 religiosa amb la d\u2019escriptor en la premsa, sobretot com a poeta. Va col\u00b7laborar en diverses plataformes de la premsa local, com ara Diario de Alcoy, La Voz del Pueblo, Alianza Obrera i Revista Alcoyana, i alhora va ser promotor de la fundaci\u00f3 dels diaris La Defensa i La Gaceta de Levante, on va publicar una part dels seus treballs. Passats els anys de la Guerra Civil, va prosseguir la seua labor liter\u00e0ria en la Hoja Parroquial i en Reconstrucci\u00f3n, amb articles i poesies, aix\u00ed com en la Penya Alacant de Barcelona; tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en emissions radiof\u00f2niques en l\u2019emissora EAJ 12 Radio Alcoy. Des del seu c\u00e0rrec a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jordi, va estar molt vinculat a les Festes de Moros i Cristians alcoianes, de les quals va ser un seguidor i un versador entusiasta.\r\nCom a poeta, va participar en diversos Jocs Florals i fou premiat en diverses ocasions. Entre altres, s\u2019emport\u00e0 la Flor Natural en els celebrats per la Societat Cultural Mercuri de Val\u00e8ncia (1926). Tamb\u00e9 obtingu\u00e9 premi en altres cert\u00e0mens, com els de Gandia, Barcelona, Sagunt o Lorca. En la premsa publicava sonets i altres estrofes menys complicades, de vegades signades amb els pseud\u00f2nims F\u00e8lix del Serpis o El Coplero, o simplement amb les inicials, en les quals retratava costums i an\u00e8cdotes del seu temps. Es tracta, en definitiva, d\u2019una poesia popular, senzilla, humor\u00edstica, la import\u00e0ncia de la qual \u00e9s el retrat d\u2019un temps i assegurar la perviv\u00e8ncia escrita del valenci\u00e0 en uns moments poc favorables als usos oficials.\r\nVa ser l\u2019autor en 1923 del primer Ban Reial dels Reis d\u2019Orient d\u2019Alcoi, acte de la festa que tanta fama ha adquirit entre tots els p\u00fablics i que \u00e9s retransm\u00e9s per la televisi\u00f3 auton\u00f2mica. Es va declamar per primera vegada al migdia del 5 de gener de 1923, i va marcar el cam\u00ed a seguir a la resta, amb un estil pomp\u00f3s i cerimonial que encara s\u2019utilitza hui en dia en el mateix acte, tot i que traslladat a la vesprada del dia 4 de gener. Al llarg dels anys l\u2019han escrit personatges relacionats amb la cultura alcoiana, i des del 2011 \u00e9s un BIC immaterial.\r\nMn. Enric Abad va morir als huitanta anys, al carrer de Sant Nicolau, 27. La seua \u00e0mplia obra po\u00e8tica i en prosa, sense recopilar en cap volum, est\u00e0 dispersa en els peri\u00f2dics locals de l\u2019\u00e8poca, aix\u00ed com en revistes festives i en butlletins informatius."}, {"id": 342, "name": "Miquel", "surname": "Adlert", "conjunction": "i", "second_surname": "Noguerol", "url": "/biografies/adlert-noguerol-miquel", "image": "/media/biography/image/adlert_noguerol_miquel2.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1988, "short_description": "Escriptor i editor\r\nFill d'una fam\u00edlia de l'alta burgesia, estudi\u00e0 Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i en finalitzar-la va exercir de jutge.\r\nEn la seua joventut, durant la Segona Rep\u00fablica, fou secretari d'Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana (ANV), partit valencianista de centre-dreta d'inspiraci\u00f3 socialcristiana.\u00a0El valencianisme d'Adlert feia especial \u00e8mfasi en la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria valenciana basada en les institucions forals.\u00a0Fou col\u00b7laborador del setmanari d'ANV,\u00a0Acci\u00f3, des de la seua fundaci\u00f3 el 1934 fins al seu tancament, el 1936, fruit de l'esclat de la Guerra Civil i de la prohibici\u00f3 del partit, considerat per les autoritats republicanes fora del nou ordre per la seva adscripci\u00f3 cat\u00f2lica.\r\nAl finalitzar la Guerra Civil form\u00e0 part de la directiva de Lo Rat Penat.\u00a0El 1944 va fundar l'Editorial Torre, amb el seu amic i company de milit\u00e0ncia pol\u00edtica a ANV, Xavier Casp. L'editorial Torre, la primera que publicava en valenci\u00e0 des de 1939, va donar a con\u00e8ixer molts escriptors contemporanis valencians com el mateix Joan Fuster, i fou durant anys el principal nucli de la resist\u00e8ncia cultural valencianista sota el franquisme, tolerada per l'orientaci\u00f3 dretana i cat\u00f2lica dels seus impulsors.\r\nMalgrat aix\u00f2 quan, el 1948, intentaven traure la revista liter\u00e0ria\u00a0Esclat,\u00a0toparen amb la intransig\u00e8ncia del censor, a qui resultava sospitosa la iniciativa d'una publicaci\u00f3 en valenci\u00e0. Quan argumentaren: \"Es que nosotros somos cat\u00f3licos\" la r\u00e8plica del censor no deix\u00e0 lloc a dubtes: \u00ab\u00bfCat\u00f3licos? \u00bfcat\u00f3licos? \u00a1En esto son peores los cat\u00f3licos!\u00bb.\u00a0[i]\r\nAdlert i Casp defensaven la unitat de la llengua, per\u00f2 a partir del 1956 s'enfrontaren dial\u00e8cticament a Joan Fuster i trencaren amb ell el 1962 despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de\u00a0Nosaltres, els valencians. Des d'aleshores anaren adoptant posicions ideol\u00f2giques cada cop m\u00e9s seccessionistes i anticatalanistes, que culminaren amb la seva aposta pel blaverisme durant la Batalla de Val\u00e8ncia de finals dels anys 1970.\r\nAutor de diversos llibres de narracions, d'entre els que destaquen la novel\u00b7la curta El Salze a la senderas (1953), el llibre de contes Coral nu (1956) i la novel\u00b7la llarga I la pau (1953). Entre la seua producci\u00f3 pol\u00edtica destaquen la seua obra secessionista\u00a0En defensa de la llengua valenciana (1977) i obres de car\u00e0cter hist\u00f2ric-jur\u00eddic com: L'Espirit jur\u00eddic del Rei don Jaume (1980), Notes sobre els Furs de Val\u00e8ncia (1980), Sobre dos temes jur\u00eddics (1982) i El comprom\u00eds de Casp (1984).\r\nAbans de morir va donar la seua biblioteca als fons bibliogr\u00e0fics de Lo Rat Penat, instituci\u00f3 que li dedic\u00e0 un homenatge postumament.\r\n[i] Ruiz L\u00f3pez, Francesc: \"Dos h\u00f2mens sempre en primera l\u00ednia del valencianisme. Xavier Casp.\u00a0Miquel Adlert Noguerol\". Dins Murta, n\u00fam. 3, juliol de 1978, p. 10-18."}, {"id": 561, "name": "Crist\u00f2for", "surname": "Aguado", "conjunction": "i", "second_surname": "Medina", "url": "/biografies/aguado-medina-cristofor", "image": "/media/biography/image/aguado_medina_cristofor.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 1991, "short_description": "Docent, escriptor i activista cultural\r\nLa traject\u00f2ria professional i personal de\u00a0Crist\u00f2for Aguado sempre va estar vinculada a la cultura i al m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3. Llicenciat en Geografia i Hist\u00f2ria (especialitzat en Hist\u00f2ria de l\u2019Art) i alumne d\u2019alguns cursos de Filosofia a la Facultat de Teologia, va treballar de professor de llengua de l\u2019ICE i a l\u2019Institut Berenguer Dalmau de Catarroja a partir de 1982, on ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de director des de 1986 fins a 1991. Els idiomes, l\u2019art i els viatges omplien la seua vida.\r\nPer altra banda, en l\u2019\u00e0mbit de la pol\u00edtica, desenvolup\u00e0 les tasques de regidor de Cultura de l\u2019Ajuntament de Picassent de 1983 a 1987, on va organitzar les Jornades d\u2019Estudis Picassentins que van servir de punt de partida per a impulsar la recerca hist\u00f2rica d\u2019aquest poble de l\u2019Horta Sud. A m\u00e9s, particip\u00e0 en la Subcomissi\u00f3 Joven\u00edvola de l\u2019Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia sota la presid\u00e8ncia de Joaqu\u00edn Mu\u00f1oz Peirats. Aguado destac\u00e0 tamb\u00e9 en el camp de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica: en 1980 guany\u00e0 el Premi d\u2019Estudis Locals de Picassent amb el treball \u00abSobre el nom de Picassent\u00bb, i el 1981 el Premi d\u2019Investigaci\u00f3 Hist\u00f2rica Pelegr\u00ed Llorens i Raga de l\u2019Ajuntament de Catarroja amb l\u2019estudi \u00abNotes sobre la religiositat popular catarrogina\u00bb.\r\nVa ser un col\u00b7laborador destacat en diverses publicacions com Sa\u00f3 (1979-1991), Afers, Raons o Annals de l\u2019Horta Sud, en les quals va formar part del consell de redacci\u00f3. Va publicar tamb\u00e9 diversos poemes en Cairell i Oriflama de Barcelona, tot i que en una entrevista explicava que no era el seu millor mitj\u00e0 d'expressi\u00f3.\r\nCrist\u00f2for Aguado fou un home de profundes conviccions cristianes i nacionalistes. S\u2019havia format period\u00edsticament en la revista Raons editada pel Club Cultural de Picassent, publicaci\u00f3 fundada en 1966 que continu\u00e0 publicant-se fins a 1993. Va ser director de Raons durant 1977-1979 i don\u00e0 a la publicaci\u00f3 una l\u00ednia valencianista cultural. La postura nacionalista d\u2019aquesta revista local es manifesta en l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 en un 65 % de l\u2019espai redaccional i en la petici\u00f3 reiterada en nombrosos articles de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia. L\u2019ideari de Raons es basava en la reivindicaci\u00f3 de la democr\u00e0cia, la cr\u00edtica al r\u00e8gim franquista, la preocupaci\u00f3 pels problemes de Picassent i el valencianisme pol\u00edtic i cultural. La revista, en la qual hi havia tamb\u00e9 un nodrit grup membres de la JARC de l\u2019Horta Sud com Jaume Sobrevela i Juli Sanchis Aguado (Harca), aport\u00e0 debat i reflexi\u00f3 pol\u00edtica durant la Transici\u00f3. Va comptar tamb\u00e9 amb un destacat periodista, Salvador Soria Sanchis, director de la revista entre 1980-1981 i posteriorment director de R\u00e0dio 9 i redactor de RNE.\r\nAguado fou tamb\u00e9 cofundador i membre del consell de redacci\u00f3 de la prestigiosa revista de recerca hist\u00f2rica Afers, alhora que va col\u00b7laborar en un bon grapat de publicacions locals de l\u2019Horta Sud, aix\u00ed com en el Diario de Valencia i Oriflama. A m\u00e9s a m\u00e9s, Aguado fou ensenyant del Centre de Professors de Torrent, soci de l\u2019Institut d\u2019Estudis Comarcals de l\u2019Horta Sud i membre de l\u2019associaci\u00f3 La Paraula Cristiana, que maldava per la normalitzaci\u00f3 del valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia.\r\nAmb aquest bagatge docent, investigador, period\u00edstic i de comprom\u00eds c\u00edvic, Crist\u00f2for Aguado entr\u00e0 en Sa\u00f3 amb totes les benediccions. La nit de l\u201911 de juny de 1979 va impressionar els membres de la revista en l\u2019acte de lliurament del primer Premi Josep Espasa de tem\u00e0tica religiosa, que va guanyar amb el treball period\u00edstic \u00abEn busca de l\u2019Esgl\u00e9sia perduda\u00bb. En aquest article, Aguado denuncia sense embuts l\u2019aband\u00f3 de la llengua vernacla per part de la jerarquia eclesi\u00e0stica, a la qual qualifica de \u00abEsgl\u00e9sia castellanitzada i castellanitzadora\u00bb, aix\u00ed com l\u2019ofensiva violenta del que ell anomenava \u00abb\u00fanker-sagristia\u00bb del blaverisme pol\u00edtic contra la normalitat de les misses en valenci\u00e0, que foren sistem\u00e0ticament boicotejades a Val\u00e8ncia. Tal com relata Francesc Mart\u00ednez Sanchis, a m\u00e9s de l\u2019article, all\u00f2 que m\u00e9s agrad\u00e0 fou el seu car\u00e0cter humil i solidari: rebuda la compensaci\u00f3 econ\u00f2mica corresponent del premi, 15.000 pessetes, Aguado va oferir els diners a Sa\u00f3 per ajudar a cobrir el d\u00e8ficit econ\u00f2mic que assetjava la revista. No li van acceptar els diners, per\u00f2 li demanaren que s\u2019incorporara al consell de redacci\u00f3 i va acceptar de seguida.\r\nLa tasca de Crist\u00f2for Aguado en Sa\u00f3\u00a0va estar prol\u00edfica; en fou un dels col\u00b7laboradors m\u00e9s implicats, va escriure m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019articles i va contribuir a la consolidaci\u00f3 de la revista al llarg de catorze anys sota les direccions de Josep Antoni Comes i Emili Marin. Hi escrivia fonamentalment articles de tem\u00e0tica religiosa, hist\u00f2rica, llengua, cultura i cr\u00edtica d\u2019art en les seccions \u00abArt i cultura\u00bb i \u00abParany de paraules\u00bb. Aguado fou un ferm defensor de la valencianitzaci\u00f3 de l\u2019Esgl\u00e9sia i que aquesta acceptara la unitat de la llengua. Per aix\u00f2, tot i que vivia la fe i la pertinen\u00e7a a l\u2019Esgl\u00e9sia, no deix\u00e0 d\u2019analitzar i criticar l\u2019aband\u00f3 i menyspreu del catal\u00e0 per part de l\u2019arquebisbat, sobretot en la destrellatada hist\u00f2ria dels textos lit\u00fargics en llengua pr\u00f2pia o en l\u2019edici\u00f3 ap\u00f2crifa dels quatre evangelis.\r\nEn 1986 particip\u00e0 en el II Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana al costat d\u2019altres membres del consell de redacci\u00f3 de Sa\u00f3 com Josep Antoni Comes, Joan Llu\u00eds Sanxis i Antoni Quiles, els quals tenen una estreta relaci\u00f3 amb altre col\u00b7laborador de la publicaci\u00f3, Antoni Ferrando, qui com a catedr\u00e0tic de Filologia Rom\u00e0nica de la Universitat de Val\u00e8ncia ser\u00e0 el coordinador d\u2019aquest congr\u00e9s celebrat al Pa\u00eds Valenci\u00e0. L'Espai Joan Fuster conserva correspond\u00e8ncia seua dels anys 1975-1978, 1981 i 1983-1984.\r\nEn 1992, un grup d\u2019amics constitu\u00efren oficialment l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de Crist\u00f2for Aguado\u00a0a Picassent, amb l\u2019objectiu de continuar la seua tasca en defensa de la cultura i la llengua amb presentacions de llibres, trobades gastron\u00f2miques, exposicions de pintura, dibuix, escultura i fotografia, confer\u00e8ncies, projeccions de documentals, taules redones, concerts, concursos, viatges culturals, creaci\u00f3 de corals, etc. Des del 1998, aquesta associaci\u00f3 atorga anualment el Premi Crist\u00f2for Aguado\u00a0 a persones, grups o associacions que destaquen en el manteniment, foment i difusi\u00f3 de la nostra cultura.\r\nT\u00e9 carrers dedicats a Picassent, Catarroja i Aldaia. A m\u00e9s, sengles premis literaris anuals dels ajuntaments d\u2019Aldaia i de Picassent porten el seu nom, i tamb\u00e9 els de l\u2019IES Berenguer Dalmau de Catarroja. Dos llibres de 1992 i 2000 recullen els seus escrits esparsos i tracen unes semblances personals."}, {"id": 542, "name": "Sim\u00f3", "surname": "Aguilar", "conjunction": "i", "second_surname": "Castell\u00f3", "url": "/biografies/aguilar-castello-simo", "image": "/media/biography/image/aguilar_castello_simo.jpg", "birth_date": 1955, "dead_date": 2006, "short_description": "Activista cultural\r\nFill d\u2019Empar Castell\u00f3 i Ferreres i de Josep Aguilar i Ferrandis, fam\u00edlia de llauradors provinent de Carpesa (pedania de la ciutat de Val\u00e8ncia en l\u2019Horta Nord), on visqu\u00e9 sa inf\u00e0ncia. Estudi\u00e0 l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria al col\u00b7legi dels salesians del carrer de Sagunt a Val\u00e8ncia i posteriorment la fam\u00edlia es trasllad\u00e0 al proper barri de Torrefiel.\r\nDe ben jove entr\u00e0 a treballar a la Impremta Quiles de la ciutat de Val\u00e8ncia, i en arribar a la vintena prengu\u00e9 consci\u00e8ncia nacional. Milit\u00e0 primer al MCPV (Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0) i despr\u00e9s en el PNPV (Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0). A principis dels anys 80 del segle XX fou detingut amb altres acusat de pert\u00e0nyer al grup armat independentista Terra Lliure, i fou Francesc de Paula Burguera (l\u00edder del PNPV llavors) en persona qui an\u00e0 a la pres\u00f3 a treure\u2019l. Fou un personatge fix en la majoria de manifestacions nacionalistes de la transici\u00f3.\r\nParal\u00b7lelament, comen\u00e7\u00e0 el seu activisme social, primer en el m\u00f3n de les falles, a la Falla Pintor Jacomart-Cam\u00ed de Montcada, de la qual esdevingu\u00e9 president. Aquesta falla fou una de les poques falles nacionalistes de la ciutat de Val\u00e8ncia durant la transici\u00f3 on, per exemple, les falleres llu\u00efen una banda quadribarrada sense franja blava (cosa que curiosament fou molt normal en les falles durant tot el s. XX abans de la transici\u00f3). Aix\u00ed mateix, aquesta falla feu un bon grapat d\u2019activitats culturals i excursions, i al seu llibret col\u00b7laboraren destacats nacionalistes com Francesc de Paula Burguera o Vicent Franch, i artistes de tota mena, com ara l\u2019il\u00b7lustrador Manolo Boix. Per\u00f2 sent president de la Junta Central Fallera Vicente Gonz\u00e1lez Lizondo, i dominada aquesta pels blavers espanyolistes en general, no podien tolerar una falla tan nacionalista en plena ciutat de Val\u00e8ncia. D\u2019aquesta manera, primer intentaren posar totes les traves que pogueren, i finalment programaren un desembarcament massiu d\u2019afiliats blavers en aquesta falla dirigida per Sim\u00f3 Aguilar, que generosament no us\u00e0 el seu dret d\u2019admissi\u00f3 per a impedir-ho. Finalment, a mitjans dels anys 80 del segle XX, els blavers es feren amb el control d\u2019aquesta falla i Sim\u00f3 en fou expulsat.\r\nL\u2019activisme social nacionalista de Sim\u00f3 no s\u2019atur\u00e0 en aix\u00f2, i llavors s\u2019orient\u00e0 envers el m\u00f3n radiof\u00f2nic. Col\u00b7labor\u00e0 primer amb r\u00e0dios lliures com R\u00e0dio Funny o R\u00e0dio Klara, fins que en 1993 establ\u00ed la seua pr\u00f2pia emissora, A la Nostra Marxa, al seu domicili del carrer de Rodr\u00edguez de la Fuente a Val\u00e8ncia. Els aparells de l\u2019emissora foren costejats per ell, i no reb\u00e9 cap subvenci\u00f3. La r\u00e0dio, que amb el temps fou batejada com R\u00e0dio Nova, feia un \u00fanic programa els dissabtes de vesprada, a nomenat precisament \u201cA la nostra marxa\u201d. L\u2019abast on es podia escoltar la r\u00e0dio era la ciutat de Val\u00e8ncia, l\u2019Horta Nord i part de l\u2019Horta Oest i l\u2019Horta Sud. El programa estigu\u00e9 orientat en principi envers la m\u00fasica moderna, amb especial atenci\u00f3 a la m\u00fasica dels naixents grups de rock en valenci\u00e0: 4000 Som Prou, Munlogs, Bajoqueta Rock, Intocablues Band, Metall i So i molts m\u00e9s, sense perdre de vista el potent rock catal\u00e0 dels anys 90. El contingut al final fou molt m\u00e9s ampli, i es parlava de multitud de temes. Sim\u00f3 Aguilar tamb\u00e9 pretenia fomentar la consci\u00e8ncia nacional el m\u00e0xim possible amb el programa. Cal destacar que donava veu als oients que telefonaven sense cap tipus de censura. Tamb\u00e9 entrevist\u00e0 al programa multitud d\u2019artistes i de personatges rellevants de la cultura i de la pol\u00edtica valenciana: Pere Riutort, Ferran Puchades, Llu\u00eds el Sifoner, la pr\u00e0ctica totalitat de grups de pop-rock valencians en valenci\u00e0, etc. i \u00e0dhuc alguns grups importants del rock catal\u00e0 com Sopa de Cabra, Sau o Lax\u2019n Busto.\r\nAl caliu de la r\u00e0dio cre\u00e0 el Club A la Nostra Marxa, des d\u2019on promogu\u00e9 multitud de concerts i activitats culturals que culminaven cada any, a partir de 1997, amb els Premis A la Nostra Marxa, que premiaven diversos \u00e0mbits. Els premis, aix\u00ed mateix, anaren ampliant-se i desenvolupant-se, i en la seua formulaci\u00f3 final de 2005 es premiaren les seg\u00fcents categories: Premis de les Lletres, Premis Artistes Fallers, Pop-Rock en altres Lleng\u00fces (amb les subdivisions de grup m\u00e9s canyer, grup m\u00e9s destarifat i premi consolidaci\u00f3), Pop-Rock en Catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (amb les subdivisions de premi comprom\u00eds social, premi cr\u00edtica social i premi revelaci\u00f3), Premi Can\u00e7\u00f3 Popular, Premi Periodisme, Premi a la Defensa de la Llengua i Premi a la Traject\u00f2ria Professional, Cultural i Valencianista.\r\nA mitjans dels 90 tingu\u00e9 Sim\u00f3 Aguilar una breu tend\u00e8ncia neoblavera que culmin\u00e0 en la seua inclusi\u00f3 en la llista electoral de les eleccions municipals del partit ENV (Esquerra Nacionalista Valenciana) en 1995, per\u00f2 aviat qued\u00e0 decebut i torn\u00e0 al seu nacionalisme valenci\u00e0 primigeni a favor dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nEls darrers anys de la seua vida entr\u00e0 en una din\u00e0mica d\u2019hiperactivitat sociocultural nacionalista: organitz\u00e0 tamb\u00e9 la Nit de les Lletres Catalanes, la Mostra de Pop-Rock en Catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i encet\u00e0 en 2002 la revista dedicada a les falles Marxa Popular Fallera. Aquesta revista, dirigida a partir de 2006, just despr\u00e9s de la mort de Sim\u00f3, per l\u2019activista Vicent Penya, de Rafelbunyol (Horta Nord), combinava els temes fallers amb els temes de cultura i la difusi\u00f3 del pensament nacionalista. Fou molt cr\u00edtic amb l\u2019orientaci\u00f3 neutra que prengu\u00e9 el Bloc Nacionalista Valenci\u00e0, i defens\u00e0 obertament els Pa\u00efsos Catalans en un moment en qu\u00e8 aquest concepte era difamat per ide\u00f2legs neoblavers o el grup estructurat al voltant de la desapareguda web valencianisme.com.\r\nSim\u00f3 Aguilar emmalalt\u00ed de c\u00e0ncer i finalment falt\u00e0 el 2006 a la ciutat de Val\u00e8ncia. La missa de funeral es feu a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Don\u00eds i Sant Pancra\u00e7 del seu barri de Torrefiel a l'endem\u00e0 del dec\u00e8s. Fou soterrat al cementiri de Carpesa amb els seus pares."}, {"id": 443, "name": "Josep", "surname": "Aguirre", "conjunction": "i", "second_surname": "Matiol", "url": "/biografies/aguirre-matiol-josep", "image": "/media/biography/image/aguirre_matiol_josep.jpg", "birth_date": 1842, "dead_date": 1920, "short_description": "Empresari i poeta\r\nFill de Vicent Viet d'Aguirre i Bohigues i de Maria de l'Assumpci\u00f3 Matiol i Amiguet.\u00a0\r\nAls 18 anys part\u00ed cap a Marsella per aprendre franc\u00e8s. Poc temps despr\u00e9s, al morir el seu pare, el 1863, va viatjar a Cuba per recollir l'her\u00e8ncia. Uns anys despr\u00e9s, el 1867, es va casar amb Rosa Verdaguer Serrano, amb qui va tenir sis fills. El 1885, al morir la seva primera esposa, es va tornar a casar amb Maria Sirera Fenoll\u00f3s amb qui va tenir cinc fills.\u00a0\r\nCurs\u00e0 estudis mercantils i ingress\u00e0 a l'Institut Provincial.\u00a0Destac\u00e0 per ser l\u2019impulsor de l\u2019exportaci\u00f3 cap a Anglaterra de productes agraris valencians com les taronges, les cebes o els tom\u00e0quets, durant un per\u00edode en qu\u00e8 l\u2019activitat econ\u00f2mica era realment molt rentable. Aix\u00ed, ha sigut considerat com una de les figures principals de l\u2019emprenedora burgesia mercantil valenciana. Com a tal, va esdevenir c\u00f2nsol de Turquia.\r\nEs va moure sempre en els ambients de l\u2019elit econ\u00f2mica valenciana, de base agrarista i m\u00e9s vinculada al govern de Madrid pel seu suport ruralista. Propugn\u00e0 el lliurecanvisme, a l\u2019igual que la majoria del seu sector social, i, a difer\u00e8ncia de la burgesia industrial catalana amb interessos propis, accept\u00e0 no anar m\u00e9s enll\u00e0 de certes reivindicacions arqueol\u00f2gico-liter\u00e0ries. Els seus \u00e8xits com a comerciant el portaren a ser nombrat conseller suplent del Banc d'Espanya.\r\nVa desenvolupar un paper destacat dins la vida pol\u00edtica del Grau de Val\u00e8ncia, on don\u00e0 ple suport als partits de la Restauraci\u00f3 i als projectes de la burgesia valenciana. Tot i aix\u00ed, tamb\u00e9 s'involucr\u00e0 en alguns conflictes obrers actuant com a mediador, i sovint amag\u00e0 a destacats personatges republicans a les seves propietats. Tamb\u00e9, va esdevenir el president de la Junta administrativa de l'exmunicipi del Grau de Val\u00e8ncia, encarregada d'organitzar la seva integraci\u00f3 municipal a la ciutat de Val\u00e8ncia.\u00a0\r\nDins dels ambients m\u00e9s culturals, form\u00e0 part dels cercles literaris valencians cultes de Lo Rat-Penat \u2014del qual en fou cofundador\u2014, conreadors d'una poesia de contingut buc\u00f2lic i pairalista. Els seus poemes m\u00e9s destacats van ser Lo Peixcador, amb el que va obtenir\u00a0el premi de La Flor Natural del 1883, i Caseta Blanca. Aguirre havia travat amistat amb Vicent Boix i Teodor Llorente, i destac\u00e0 per ser l\u2019amfitri\u00f3 d'aplecs literaris valencianistes, en el seu mas de la Caseta Blanca, al terme de B\u00e9tera.\r\nEl 1940 li fou dedicada una placa commemorativa a l'estaci\u00f3 mar\u00edtima del Grau. Posteriorment, el 1946, se li constru\u00ed un monument. L'anterior placa s'acab\u00e0 situant al carrer que actualment t\u00e9 el seu nom."}, {"id": 495, "name": "Agust\u00ed", "surname": "Agull\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Marcos", "url": "/biografies/agullo-marcos-agusti", "image": "/media/biography/image/agullo_marcos_agusti.jpg", "birth_date": 1958, "dead_date": 2021, "short_description": "Activista c\u00edvic i cultural\r\nEl 18 de juliol de 2022 es va inaugurar, a tocar del Pont Vell d\u2019Elx, la pla\u00e7a d\u2019Agust\u00ed Agull\u00f3 i Marco. L\u2019acte oficial, presidit per l\u2019alcalde de la ciutat, Carlos Gonz\u00e1lez Serna, va comptar tamb\u00e9 amb la participaci\u00f3 de la presidenta d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (ACPV), Anna Oliver; el president d\u2019El Tempir, Josep Escribano; la seua muller, Isabel Gracia Mart\u00ednez; el seu fill, \u00c0lex Agull\u00f3, i diferents entitats representatives de la cultura popular com la Colla de Tabaleters El Cascabot d\u2019Elx, la Muixeranga de les Valls del Vinalop\u00f3 i la Nova Muixeranga d\u2019Elx. No debades al 1994 en fou un dels impulsors de la tornada de la musica tradicional als carrers de la ciutat, desapareguda des de la d\u00e8cada dels setanta com a impulsor de la Colla El Cascabot\r\nDurant la glossa d\u2019aquest important activista, Escribano va destacar entre moltes altres coses el fet que Agull\u00f3 convert\u00eds el Casal d\u2019ACPV d\u2019Elx en un referent del valencianisme en el sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nCertament, el Casal fou un dels epicentres de l\u2019activitat p\u00fablica d\u2019Agull\u00f3, per\u00f2 no pas l\u2019\u00fanic. De fet, el seu activisme ling\u00fc\u00edstic i pol\u00edtic s\u2019hi pot comptar com un dels factors importants en la perviv\u00e8ncia p\u00fablica del valenci\u00e0 en la capital del Vinalop\u00f3.\r\nNascut el 1958 a Elx al si d\u2019una fam\u00edlia republicana, sa mare era del Baix Segura i el seu pare fill del barri del Raval d\u2019Elx. Agull\u00f3, amb nom\u00e9s 18 anys, va prendre consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica inicialment influ\u00eft per Antoni Bru G\u00f3mez, nascut a Val\u00e8ncia el 1917 i mort el 1987 a Elx. Bru, advocat laboralista comprom\u00e8s amb els drets dels treballadors del calcer de la ciutat, havia estat fundador tamb\u00e9 el 1966 del Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV)[1] i del Club d\u2019Amics de la Unesco. Va ser tamb\u00e9 Bru qui, juntament amb Josep Marald\u00e9s Ibarra (Elx 1941-2008), van organitzar el 1969 el primer curs de catal\u00e0 al sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0 arran del centenari de Pompeu Fabra.[2] Curs que just comen\u00e7ades les classes fou prohibit. Una altra de les persones que van marcar la traject\u00f2ria d\u2019Agull\u00f3 fou Joan-Carles Mart\u00ed i Casanova, president fundacional d\u2019El Tempir durant 15 anys.[3]\r\nDurant el seu parlament, Escribano va recordar que Agull\u00f3 form\u00e0 part amb Bru, el Marald\u00e9s, Josep Llu\u00eds Barcel\u00f3[4] i l\u2019artista Andreu Castillejos i Furi\u00f3 de la generaci\u00f3 que va treballar per la recuperaci\u00f3 del valenci\u00e0 en la d\u00e8cada dels 80 i 90 a Elx. Un col\u00b7lectiu en defensa del valenci\u00e0 del qual tamb\u00e9 formaven part els mestres que impulsaren el valenci\u00e0 al sud com Tudi Torr\u00f3, Salvador Valero, Vicent Ripoll, Regina Morante aix\u00ed com molts dels membres de l\u2019escola del Blasco i del Palmerar i de les escoletes infantils. Tot plegat, recordava el president d\u2019El Tempir, alguns d\u2019ells van ser els promotors que van impulsar la coneguda com \u00abFesta de la Primavera\u00bb, precursora de les Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0.\r\nEl 1981, Agull\u00f3 va viatjar a Nicaragua en ple moment de la revoluci\u00f3 sandinista que va derrocar el dictador Somoza. Fou despr\u00e9s de fer el servei militar en el Cos d\u2019Operacions Especial el que li va servir per a viatjar fins al pa\u00eds centreameric\u00e0 com a voluntari internacionalista. Agull\u00f3 hi va estar dos mesos a la ciutat de Jalapa en la frontera d\u2019Hondures, des d\u2019on l\u2019administraci\u00f3 de Ronald Reagan preparava la contrarevoluci\u00f3. Relata el periodista Manuel Lillo que va exercir com a guerriller mantenint contacte amb assenyalats sandinistes com ara Heberto Incer, que posteriorment seria ambaixador de Nicaragua a Alemanya i amb qui va mantenir una copiosa correspond\u00e8ncia. A Nicaragua, a Agull\u00f3 se\u2019l va comen\u00e7ar a con\u00e8ixer afectuosament amb el sobrenom de Chele, que \u00e9s com s\u2019anomena a Nicaragua la gent de pell blanca.\u00a0 \u00a0\r\nAgull\u00f3 va impulsar en 1998 el Casal Jaume I d\u2019Elx \u2013depenent d\u2019ACPV\u2013, del qual fou coordinador i en va formar part tamb\u00e9 de la junta de l\u2019associaci\u00f3 El Tempir. A m\u00e9s, va ser impulsor de m\u00e9s casals com el de Fraga, Perpiny\u00e0, Benissa o Beniarbeig.\r\nDes del Casal va organitzar actes com el de la diada del 9 d\u2019Octubre, el Correllengua, els sopars dels Premis Jaume I d\u2019Elx, la Festa Estell\u00e9s[5] o el Club de Lectura del Casal d\u2019ACPV. El 2001 va organitzar des del Casal l\u2019acte d\u2019homenatge multitudinari en el Gran Teatre d\u2019Elx al Batall\u00f3 d\u2019Elx, grup de voluntaris que a partir de 1937 van lluitar contra el feixisme.\r\nEntre les moltes distincions, Agull\u00f3 va rebre el 2008 el Premi d\u2019Actuaci\u00f3 C\u00edvica de la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Carulla al Sal\u00f3 de Cent de l\u2019Ajuntament de Barcelona; el 2019 el Premi Terrones al Dret a Decidir; el 2020 el Premi Marc Granell en la categoria \u00abPersones activistes amb CCOO-PV\u00bb, atorgat per aquest sindicat; el 2020 el Premi d\u2019Elx d\u2019El Tempir per la seua tasca com a \u00abactivista ling\u00fc\u00edstic i dinamitzador cultural al llarg de la seua vida\u00bb, i un any despr\u00e9s el premi p\u00f2stum de l\u2019Ateneu de Crevillent \u2013ciutat a qu\u00e8 estava molt vinculat\u2013 en reconeixement al seu treball com a activista cultural i social. El 9 d'Octubre de 2022 va rebre a t\u00edtol p\u00f2stum la Medalla de Plata del Bimil\u00b7lenari d'Elx per la defensa i projecci\u00f3 de la llengua i la cultura valenciana a la ciutat.\r\n\r\n\r\n[1] D\u2019inspiraci\u00f3 fusteriana, fou fundat el 1964 amb membres del Moviment-Social Cristi\u00e0 de Catalunya,\u00a0 d\u2019Acci\u00f3 Socialista Valenciana i de l\u2019Agrupaci\u00f3 d\u2019Estudiants Valencians. Part de la seua milit\u00e0ncia provenia del Front Marxista Valenci\u00e0 de qu\u00e8 formaven part els germans Codonyer o Enric T\u00e0rrega, entre d\u2019altres. Alguns dels seus militants m\u00e9s assenyalats foren Alfons Cuc\u00f3, Josep Vicent Marqu\u00e8s, Joan Josep P\u00e9rez Benlloch, Josep Llu\u00eds Blasco o Ricard P\u00e9rez Casado. Vegeu, de Benito Sanz D\u00edaz i Miquel Nadal i T\u00e0rrega, Tradici\u00f3 i modernitat del valencianisme (Tres i Quatre, 1996).\r\n\r\n\r\n[2] Glossa de Joan-Carles Mart\u00ed Casanova amb motiu del Premi Mart\u00ed Gasull i Roig atorgat per la Plataforma per la Llengua. En l\u00ednia: https://premismartigasull.cat/media/upload/pdf/pdf-joan-carles-marti-i-casanova-print_editora_3_1_1.pdf\r\n\r\n\r\n[3] Manuel Lillo: \"Agust\u00ed Agull\u00f3, referent il\u00b7licit\u00e0 en la defensa de la llengua\", El Temps (22-2-2021). En l\u00ednia: https://www.eltemps.cat/article/12892/sha-mort-agusti-agullo-referent-illicita-en-la-defensa-de-la-llengua\r\n\r\n\r\n[4] Josep Llu\u00eds Rodr\u00edguez Barcel\u00f3 (Elx, 1935-1994). Fou advocat, fil\u00f2leg i pol\u00edtic. El 1975 impuls\u00e0 el Partit Dem\u00f2crata que va participar tant a la Taula Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com en el Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Form\u00e0 part de la UCD i va ser en aquesta formaci\u00f3 per la qual va ser elegit diputat per la prov\u00edncia d\u2019Alacant en les legislatives de 1977. Va ser membre de l\u2019Assemblea de Parlamentaris del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 presidit per Josep Llu\u00eds Albinyana, que el va nomenar conseller d\u2019Educaci\u00f3 de la preautonomia des d\u2019abril de 1978 fins a juny de 1979. Considerat un dels impulsors del valenci\u00e0 en el sistema educatiu, va deixar la pol\u00edtica i va continuar la seua activitat p\u00fablica a trav\u00e9s d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i com a president de la Fundaci\u00f3 Jaume Roig d\u2019Elx. A les eleccions generals de 1986 va donar suport a la candidatura d\u2019Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV).\r\n\r\n\r\n[5] La idea de la Festa Estell\u00e9s que avui es celebra a multitud de ciutats dels Pa\u00efsos Catalans parteix d\u2019una idea de l\u2019escriptor Josep Lozano, que es va inspirar en els Burns Night o Burns Supper, organitzats a Esc\u00f2cia en homenatge al poeta Robert Burns (1759-1796). Lozano va exposa per primera vegada la idea d\u2019organitzar aquests sopars durant la 6a Trobada d\u2019Escriptores i Escriptors de la Ribera. El primer dels sopars va tenir lloc a Alginet, el poble de Lozano, el 2010. Per saber-ne mes, Josep Lozano: \"Origen de la Festa d\u2019Estell\u00e9s\" (La Veu dels Llibres,\u00a021-3-2020). En l\u00ednia: https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/31455/origen-festa-estelles\r\n\u00a0\r\n\r\n"}, {"id": 777, "name": "Guillem", "surname": "Agull\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Salvador", "url": "/biografies/agullo-salvador-guillem", "image": "/media/biography/image/agullo_salvador_guillem.jpg", "birth_date": 1974, "dead_date": 1993, "short_description": "Militant independentista i antifeixista\r\nGuillem Agull\u00f3 i Salvador va n\u00e0ixer el 1974 a Burjassot (l\u2019Horta Nord), al si d\u2019una fam\u00edlia de treballadors. Els primers estudis els va fer a l\u2019escola Sant Joan de Ribera. M\u00e9s tard estudi\u00e0 a la Universitat Laboral de Xest, on podia combinar els estudis amb els entrenaments de nataci\u00f3, esport a qu\u00e8 era molt afeccionat. Posteriorment, pass\u00e0 a l\u2019institut Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, on es va treure el batxillerat.\r\nA casa, el jove Guillem va viure en un ambient de comprom\u00eds civil i pol\u00edtic. El seu pare, Guillem Agull\u00f3 L\u00e1zaro, havia militat des de ben prompte en organitzacions obreres cristianes i, m\u00e9s endavant, en d\u2019altres com Bandera Roja, el Partit del Treball o en el PCE de la clandestinitat. A l\u2019\u00faltima, i com molts d\u2019altres membres del PCE, Agull\u00f3 pare va acabar formant part de l\u2019Agrupament d\u2019Esquerres i, posteriorment, d\u2019Unitat del Poble Valenci\u00e0, disconforme amb l\u2019espanyolisme del PCE i d\u2019acord amb la seua sensibilitat valencianista.\r\nEn el moment del seu assassinat a mans d\u2019un grup feixista, el jove Guillem militava en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019esquerra independentista Maulets i, tamb\u00e9, en el moviment antiracista i antifeixista Skinheads Against Racial Prejudice (SHARP). Tamb\u00e9 havia format part de For\u00e7a Llevant, seguidors d\u2019esquerres del club de futbol valenci\u00e0.\u00a0\r\nL\u201911 d\u2019abril de 1993 Agull\u00f3 es trobava d\u2019acampada a Montanejos, a l\u2019Alt Millars, passant amb uns amics les vacances de Pasqua. Aquella nit, a la porta del pub La Torre, un grup de feixistes els va assaltar al crit de Sieg Heil i de Viva Espa\u00f1a. Llavors, un dels assaltants, Pedro Cuevas el Ventosa, li va clavar una punyalada i va fugir corrents cantant el Cara al sol. En un primer moment, una ATS de la poblaci\u00f3 va intentar soc\u00f3rrer el jove que ja va arribar, per\u00f2, mort a l\u2019hospital de Castell\u00f3. Nom\u00e9s tenia divuit anys.\r\nRelacionats amb l\u2019assassinat, van ser arrestats Gerardo Mora, Juan Manuel S\u00e1nchez (\u00e0lies el Picha), Jos\u00e9 Cu\u00f1at (\u00e0lies el Pollo), Francisco Garcia (\u00e0lies el Mody) i Pedro Cuevas Silvestre. Tots eren integrants del grup d\u2019extrema dreta Komando Marxalenes IV Reich.\u00a0\r\nLa fam\u00edlia del jove assassinat sempre ha mantingut que els agressors coneixien Agull\u00f3 perqu\u00e8 aquests havien passat pel Kasal Popular de Val\u00e8ncia o pel pub Vito Lumbaghi, (llocs que freq\u00fcentava amb altres joves antifeixistes) amb intenci\u00f3 de buscar brega.\u00a0\r\nLa tesi d\u2019un assassinat pol\u00edtic \u00e9s m\u00e9s que evident, tal com van intentar provar els advocats Virgilio Latorre i Josep Maria Laull\u00f3n, tot i que el tribunal que va dirigir el proc\u00e9s el 1995 va intentar convertir els fets en una simple \u201cbaralla entre joves\u201d. Al capdavall, es va plegar a l\u2019estrat\u00e8gia seguida per l\u2019advocat defensor de Cuevas, Jos\u00e9 Morat\u00f3, exalcalde franquista de Manises i antic militant de Fuerza Nueva. Morat\u00f3 no tan sols va intentar tothora desvincular Cuevas de qualsevol grup d\u2019orientaci\u00f3 feixista, sin\u00f3 que el va relacionar amb un grup d\u2019esquerres, Jove Germania.\r\nEl judici tingu\u00e9 lloc a Castell\u00f3 de la Plana el 1995 i s\u2019hi van donar alguns episodis controvertits com l\u2019acceptaci\u00f3 per part dels jutges d\u2019un testimoni d\u2019\u00faltima hora que va declarar amb el cap cobert amb un casc i darrere d\u2019una mampara. Aquest testimoni hauria estat acceptat per a demostrar que en el moment dels fets, Agull\u00f3 havia usat un puny americ\u00e0 contra Cuevas tot i que ni ell mateix ni cap de la resta d\u2019agressors van poder acreditar cap lesi\u00f3.\r\nDe res va servir tampoc que Agull\u00f3 hagu\u00e9s estat amena\u00e7at amb anterioritat al seu assassinat per grups neonazis. De fet, el 2013 el seu pare assabentat d\u2019aquest extrem a trav\u00e9s d\u2019un amic del fill va demanar en va la reobertura de la investigaci\u00f3.\u00a0\r\nEls jutges Felipe de la Cueva V\u00e1zquez, Elo\u00edsa G\u00f3mez Santana i Antonio Mart\u00ednez Zamora van acabar condemnant Pedro Cuevas a 14 anys de pres\u00f3, dels quals nom\u00e9s en va complir quatre per bon comportament. Acabat d\u2019eixir de la pres\u00f3, va tenir relaci\u00f3 amb La Hermandad Nacionalsocialista Armaged\u00f3n.\r\nLa resta del grup de Marxalenes, incomprensiblement, va quedar en llibertat. Es dona el cas que pocs dies despr\u00e9s, un d\u2019ells, Juan Manuel S\u00e1nchez, fou detingut per una agressi\u00f3 amb navalla al barri del Carme de Val\u00e8ncia.\r\nDurant tot el judici, el diari Las Provincias, dirigit aleshores per Mar\u00eda Consuelo Reyna, va intentar criminalitzar la v\u00edctima i tots els col\u00b7lectius independentistes i antifeixistes de Val\u00e8ncia, sovint amb not\u00edcies basades en mentides en qu\u00e8 el presentaven com un jove violent. Aix\u00ed mateix, bona part de les informacions publicades de manera esbiaixada es fonamentaven en filtracions policials. Qui millor ha estudiat aquesta manipulaci\u00f3 del diari feta amb un clar objectiu ideol\u00f2gic ha estat el soci\u00f2leg Rafael Xamb\u00f3.\r\nLa carrera delictiva de Cuevas va continuar molts anys despr\u00e9s de l\u2019assassinat d\u2019Agull\u00f3. L\u2019any 2005 va ser detingut per la Gu\u00e0rdia Civil en el context de l\u2019Operaci\u00f3 Panzer contra l\u2019organitzaci\u00f3 neonazi Frente Antisistema (FAS), acusada de possessi\u00f3 il\u00b7l\u00edcita d\u2019armes, robatori i diversos delictes contra la salut p\u00fablica. Com vulga que siga, va resultar absolt. A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es va presentar per les llistes del partit feixista Alianza Nacional en el n\u00famero 4 per Xiva de Bunyol.\u00a0\r\nDes del seu assassinat i fins ara, la fam\u00edlia d\u2019Agull\u00f3 ha patit un assetjament constant: telefonades a mitjanit cada aniversari del crim, pintades de creus c\u00e8ltiques a la porta del domicili o cartes an\u00f2nimes amb amenaces de mort. Als estadis de futbol, i fins i tot en les manifestacions c\u00edviques i a cara descoberta com la del 9 d\u2019Octubre de 2015 a Val\u00e8ncia, els ultres han escarnit el nom d\u2019Agull\u00f3. En aquella ocasi\u00f3, l\u2019advocat i editor de La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 Mois\u00e9s Vizca\u00edno va interposar una den\u00fancia per un delicte d\u2019odi a la Fiscalia, que no hi va actuar. Fet i fet, mai s\u2019ha detingut ning\u00fa per aquests fets.\r\nCom vulga que siga, la figura d\u2019Agull\u00f3 s\u2019ha convertit en un s\u00edmbol de la lluita contra el feixisme i va servir, tamb\u00e9, d\u2019inspiraci\u00f3 de tota una generaci\u00f3 de joves valencians compromesos amb el pa\u00eds.\u00a0\r\nEl 1996, l\u2019escriptor Jaume Fuster va publicar La mort de Guillem. En 2020 l\u2019escriptora N\u00faria Cadenes va publicar Guillem el mateix any que s\u2019estrenava en totes les televisions de parla catalana dels Pa\u00efsos Catalans la pel\u00b7l\u00edcula La mort de Guillem del director Carlos Marqu\u00e9s-Marcet. Molts m\u00fasics i grups han homenatjat el jove antifeixista, com Xavi Sarri\u00e0 o Feliu Ventura.\r\nEn el pla institucional, el 2017 les Corts Valencianes van instaurar el Premi Guillem Agull\u00f3 en reconeixement de les \u201cpersones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenof\u00f2bia, el racisme i els delictes d\u2019odi\u201d. El premi, atorgat cada 25 d\u2019abril, va ser suprimit el 2024 per Vox i el PP. Com a resposta, la Generalitat de Catalunya, presidida per Pere Aragon\u00e9s, en va prendre el relleu.\r\nVa ser Vox tamb\u00e9 qui va intentar retirar el nom de Guillem Agull\u00f3 a un carrer del Jard\u00ed de Vivers. En aquesta ocasi\u00f3, l\u2019alcaldessa del PP Mar\u00eda Jos\u00e9 Catal\u00e0 no va voler secundar la iniciativa ultradretana.\u00a0\r\nL\u2019assassinat de Guillem i els fets posteriors nom\u00e9s fan que posar en relleu la impunitat del feixisme al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la proximitat ideol\u00f2gica de la just\u00edcia amb aquest. En darrer terme, la necessitat de no oblidar la seua mort ni l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una extrema dreta articulada i activa que representa una aut\u00e8ntica amena\u00e7a per a la democr\u00e0cia.\u00a0\r\nEls pares del jove assassinat, Guillem i Carme Salvador, aix\u00ed com la seua germana Betlem, han mantingut durant tots aquests anys la mem\u00f2ria del seu fill com a s\u00edmbol de la resist\u00e8ncia contra la intoler\u00e0ncia feixista. Aquesta tasca sostinguda durant anys els ha valgut el reconeixement de nombrosos col\u00b7lectius i institucions com la Generalitat de Catalunya, que el 10 de mar\u00e7 de 2020 \u2013sent-ne president Joaquim Torra\u2013 els va atorgar la Creu de Sant Jordi."}, {"id": 608, "name": "Enriqueta", "surname": "Agut", "conjunction": "", "second_surname": "Armer", "url": "/biografies/agut-armer-enriqueta", "image": "/media/biography/image/agut_armer_enriqueta_lExileK.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1998, "short_description": "Mestra i feminista\r\nFilla d\u2019un empresari de l\u2019hostaleria, es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia en 1922 i hi estudi\u00e0 el batxillerat i Magisteri. Form\u00e0 part de la primera promoci\u00f3 del Pla Professional de Val\u00e8ncia (1931-1935).\r\nParticip\u00e0 de manera activa en les Missions Pedag\u00f2giques. Destac\u00e0 per la seua activitat en la delegaci\u00f3 valenciana, que va organitzar diverses missions com la del 12 d\u2019agost de 1933 a Manzanera (Terol), la del 30 de mar\u00e7 de 1934 a Narboneta, Sinarcas i altres pobles de Val\u00e8ncia i Conca i, per \u00faltim, la del 27 d\u2019octubre de 1934 a Bronchales i altres pobles de Terol.\r\nVa finalitzar els estudis de magisteri realitzant les pr\u00e0ctiques a l\u2019Institut Balmes de Val\u00e8ncia. La primera destinaci\u00f3 fou a una escola infantil de Pu\u00e7ol, on exerc\u00ed fins al 1936 quan \u00e9s nomenada agregada a la Inspecci\u00f3 de Balmes. M\u00e9s tard pass\u00e0 a l\u2019Institut d\u2019Assist\u00e8ncia Social Mestre Ripoll en substituci\u00f3 dels ordes religioses.\r\nCom a dona molt compromesa, s\u2019afili\u00e0 a la FETE i a les Joventuts d\u2019Esquerra Republicana i al Front Popular Femen\u00ed. Fou una de les oradores m\u00e9s actives de Val\u00e8ncia, fet que li va valdre el sobrenom de la Palometa del Front Popular. Feminista conven\u00e7uda, fou secret\u00e0ria de l\u2019Agrupaci\u00f3 Femenina de Dones Antifeixistes i form\u00e0 part de la redacci\u00f3 de la revista Pasionaria.\r\nDespr\u00e9s de contraure matrimoni amb R\u00f2mul Garcia Salcedo, en 1938 es trasllad\u00e0 a Gualba, i al febrer de 1939, embarassada, travess\u00e0 la frontera pels Pirineus. Don\u00e0 a llum en Grenoble i s\u2019embarc\u00e0, pocs dies despr\u00e9s, amb la seua filla Adela, el seu marit i el seu germ\u00e0, el pintor Pepe Agut, cap a M\u00e8xic en el Sinaia, vaixell disposat pel govern mexic\u00e0 de L\u00e1zaro C\u00e1rdenas per a proporcionar asil pol\u00edtic als derrotats de la Guerra Civil.\r\nMentrestant, a l\u2019Espanya franquista s\u2019iniciava el seu proc\u00e9s de depuraci\u00f3, que conclouria amb la sanci\u00f3 d\u2019expulsi\u00f3 per l\u2019aband\u00f3 del lloc de treball.\r\nA M\u00e8xic abandon\u00e0 tota activitat professional per a dedicar-se a la fam\u00edlia, augmentada amb un fill, R\u00f2mul, i una filla m\u00e9s, Ketty. Despr\u00e9s d\u2019un breu per\u00edode en el Partit Comunista, deix\u00e0 la milit\u00e0ncia pol\u00edtica, encara que mantenia bones relacions amb els exiliats. Conre\u00e0 una bona amistat amb la pintora Manuela Ballester i la pediatra Mercedes Maestre.\r\nEn 1986 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, per\u00f2 no s\u2019hi volgu\u00e9 quedar i torn\u00e0 a M\u00e8xic, on va morir als 85 anys. Enriqueta t\u00e9 un carrer dedicat a Val\u00e8ncia des de 2016."}, {"id": 562, "name": "Agust\u00ed", "surname": "Alaman", "conjunction": "", "second_surname": "Rodrigo", "url": "/biografies/alaman-rodrigo-agusti", "image": "/media/biography/image/alaman_rodrigo_agusti.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1994, "short_description": "Compositor i professor de m\u00fasica\r\nEstudi\u00e0 Dret i M\u00fasica a Val\u00e8ncia. De ben jove entr\u00e0 a formar part del grup de la publicaci\u00f3 Llevant, que dirigia Mart\u00ed Dom\u00ednguez a Algemes\u00ed, vinculada a l\u2019associaci\u00f3 Gran Penya, la qual defenia l\u2019ensenyament en valenci\u00e0. A l\u2019octubre de 1931, ja durant la Rep\u00fablica, publicava a Llevant un article en defensa de la valenciania i l\u2019ensenyament de la llengua a les escoles. Sempre va mostrar inter\u00e9s en la conservaci\u00f3 de les tradicions valencianes i la llengua.\r\nEl 1932, amb Dom\u00e9nec G\u00f3mez Senent, Robert Mor\u00f2der, Claudi Chaqu\u00e9s, Vicent Rodr\u00edguez Mart\u00ednez i Robert Feo, constitu\u00ed una associaci\u00f3 d\u2019estudiants universitaris conreadors de la llengua, literatura, geografia, economia i hist\u00f2ria valenciana, anomenada Agrupaci\u00f3 Valencianista Escolar.\r\nEl 22 de gener del 1942, significativament festivitat de Sant Vicent de la Roda, va fundar a Val\u00e8ncia la Coral Polif\u00f2nica Valentina, agrupaci\u00f3 musical que va dirigir durant vint-i-dos anys i al capdavant de la qual va estrenar a Val\u00e8ncia obres tan importants com el R\u00e8quiem de Mozart, Tannh\u00e4user de Wagner, el Messies de H\u00e4ndel o la Passi\u00f3 segons sant Mateu de Bach, que ell mateix va traduir al valenci\u00e0. Tamb\u00e9 estren\u00e0 Atardecer de Manuel Palau, o la Missa de Cabanilles, a m\u00e9s de programar infinitat d\u2019obres de compositors valencians en tots els concerts.\r\nM\u00e9s enll\u00e0 de la Coral Polif\u00f2nica Valentina, fund\u00e0 i dirig\u00ed la Schola Cantorum de la parr\u00f2quia de Sant Tom\u00e0s, de Val\u00e8ncia; la Masa Coral Obrera Nacional Sindicalista, de Palma de Mallorca; el Coro de Voces Graves Juan Bautista Cabanilles, del Centre Escolar i Mercantil; l\u2019Escolania de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Agust\u00ed, de Val\u00e8ncia; el Cor de R\u00e0dio Nacional d\u2019Espanya, a Val\u00e8ncia; el Cor de Xicotets Cantors del Col\u00b7legi de Sant Josep, de Val\u00e8ncia, i la Coral Normalista de l\u2019Escola Normal de Val\u00e8ncia.\r\nTota la seua activitat professional va estar sempre vinculada a la m\u00fasica, a m\u00e9s d\u2019ocupar la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic inter\u00ed de Piano en el Conservatori de M\u00fasica i Declamaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Estigu\u00e9 vint-i-cinc anys al capdavant de la c\u00e0tedra de M\u00fasica de l\u2019Escola Normal de Val\u00e8ncia, durant els quals s\u2019esfor\u00e7\u00e0 al m\u00e0xim a inculcar als nous professors l\u2019inter\u00e9s per la m\u00fasica des de la seua profunda convicci\u00f3 que \u00e9s una disciplina fonamental en el desenvolupament personal i intel\u00b7lectual de la persona. Mentre ocup\u00e0 la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic de M\u00fasica, va organitzar cicles de confer\u00e8ncies i concerts i fund\u00e0 la Coral Normalista, formada per alumnat de les Escoles del Professorat d\u2019EGB de Val\u00e8ncia.\r\nSegons el seu fill, Agust\u00ed Alaman Picazo, Jos\u00e9 Iturbi li va proposar fer les Am\u00e8riques i hi va renunciar per quedar-se defenent les q\u00fcestions hist\u00f2riques valencianes; tamb\u00e9 estava en disposici\u00f3 de treballar a Madrid i Barcelona pels \u00e8xits aconseguits, per\u00f2 ell va respondre que al nostre pa\u00eds hi havia molta feina a fer i es va quedar per fer pa\u00eds, renunciant a molts diners i que fora m\u00e9s il\u00b7lustre.\r\nAgust\u00ed Alaman va ser una persona polifac\u00e8tica; a m\u00e9s de les seues ocupacions principals \u2013la direcci\u00f3 de cors i la doc\u00e8ncia\u2013, tamb\u00e9 va ocupar els c\u00e0rrecs de secretari del Conservatori de M\u00fasica i Declamaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i de president de la Secci\u00f3 de M\u00fasica de la Junta Directiva del Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia, i col\u00b7labor\u00e0 amb RNE i altres mitjans de premsa escrita com els peri\u00f2dics Levante, Las Provincias i El Correo de Mallorca i les publicacions universit\u00e0ries Libertas, Acci\u00f3 Valenciana i Arbor. En la seua joventut va exercir de pianista solista i d\u2019acompanyant en recitals per unes quantes ciutats espanyoles i italianes, i va dirigir l\u2019Orquestra Municipal de Val\u00e8ncia; l\u2019Orquesta de Educaci\u00f3n y Descanso de Madrid; les orquestres simf\u00f2niques de Barcelona, Bilbao, M\u00farcia, Palma de Mallorca, Castell\u00f3, Val\u00e8ncia i Alacant, i les bandes municipals de Val\u00e8ncia, Castell\u00f3, Ll\u00edria, Elx i Palma de Mallorca.\r\nJos\u00e9 Moreno Gans i Agust\u00ed Alaman van recopilar les partitures de les melodies dels balls de la Process\u00f3 d\u2019Algemes\u00ed. A m\u00e9s, pel mes de gener de 1947, Mart\u00ed Dom\u00ednguez i ell parlaren de fer un himne a la patrona d\u2019Algemes\u00ed, la Mare de D\u00e9u de la Salut, que fora popular i acollit pel poble. Aix\u00ed va n\u00e0ixer el Virolai, possiblement la seua obra m\u00e9s coneguda, amb lletra de Mart\u00ed Dom\u00ednguez i m\u00fasica d\u2019Alaman en qu\u00e8 combina un fragment de la m\u00fasica de la Muixeranga i la can\u00e7\u00f3 popular infantil \u00abM\u2019alc\u00ed de matinet\u00bb. Aquest Virolai de tipus gregori\u00e0 popular \u00e9s un himne molt diferent dels t\u00edpics himnes patronals, ja que est\u00e0 basat en melodies populars que li donen un car\u00e0cter especial.\r\nM\u00e9s tard, als anys 50, va rebre una invitaci\u00f3 de Joan Fuster perqu\u00e8 posara m\u00fasica a l\u2019obra de Paul Claudel que havia tradu\u00eft al valenci\u00e0, L\u2019anunciaci\u00f3 de Maria. La Coral Polif\u00f2nica Valentina la va estrenar a Sueca sense massa problemes per la llengua, per\u00f2 les autoritats de Val\u00e8ncia no ho deixaren passar.\r\nAltres obres que cal ressenyar per la import\u00e0ncia hist\u00f2rica en moments tan complicats per a la llengua s\u00f3n:\r\nCant a la senyera (1949), amb lletra de Carles Salvador, cantat per primera vegada al Teatre Ol\u00edmpia de Val\u00e8ncia el 26 maig de 1949.\r\nAve Maria (D\u00e9u vos salve) i La Santa Doctrina, entre d\u2019altres, publicats al can\u00e7oner dioces\u00e0 de Val\u00e8ncia de 1959, recopilat per Mn. Climent.\r\nRecull de c\u00e1ntics cristians (1955, 1961) amb textos de Carles Salvador, Josep San\u00e7 i Mola, Enric Soler i Godes, Bernat Artola i Tom\u00e0s, P. Antoni Bertran i Duran, moss\u00e9n Jacint Verdeguer, etc.\r\nPrecs a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, per a cor d\u2019infants i orgue, amb lletra de Carles Salvador.\r\nTamb\u00e9 es va interessar molt per la pedagogia musical, organitz\u00e0 cursos, public\u00e0 llibres de text destinats a l\u2019ensenyan\u00e7a universit\u00e0ria i va recopilar can\u00e7ons religioses i tradicionals: Recull de c\u00e0ntics cristians (Val\u00e8ncia, 1955), Col\u00b7lecci\u00f3 de tretze can\u00e7ons populars i set nadales o can\u00e7ons de Nadal per a \u00fas dels nivells d\u2019EGB (Val\u00e8ncia, 1972). Entre les seues obres figura el poema simf\u00f2nic Per la flor del lliri blau (1972), basat en una rondalla tradicional valenciana.\r\nEl valencianisme d\u2019Alaman era, en paraules del seu fill al periodista Sixto Ferrero, \u00abcoherent amb la cultura. Allunyat de determinats corrents pol\u00edtics, perqu\u00e8 el pa\u00eds, la terra, la llengua no t\u00e9 a veure amb la q\u00fcesti\u00f3 variable de segons el pensament. Si u ho \u00e9s, ha de demostrar qu\u00e8 \u00e9s. Fou un valenci\u00e0 pr\u00e0ctic i coherent amb l\u2019acci\u00f3 sense mai ser feridor a les nostres senyes en tots els sentits, culturals, sociol\u00f2gics; el preocupava que nosaltres no tingu\u00e9rem una llengua culta. An\u00e0 a Lo Rat Penat per juntar-se amb Guarner o Carles Salvador que eren gent que va normalitzar la llengua. Aix\u00f2 \u00e9s el que ell volia. D\u2019altra banda, ell tampoc no se sentia rebaixat per dir-se valenci\u00e0, perqu\u00e8 llegia i escrivia en valenci\u00e0, parlava valenci\u00e0 i estimava Val\u00e8ncia i fins i tot quan \u00e9rem menuts em contava la hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia, cosa que hui quasi ning\u00fa la vol con\u00e8ixer\u00bb.\r\nEn 1977 se li va concedir la medalla d\u2019argent de la Ciutat de Val\u00e8ncia, i al 1981 la Placa d\u2019argent-Homenatge de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia per la seua dedicaci\u00f3 al foment de la m\u00fasica coral. T\u00e9 carrers dedicats a Algemes\u00ed i Val\u00e8ncia.\r\nEl seu fons documental, compost per 61 caixes d\u2019arxiu, es pot consultar a la Biblioteca Valenciana des del 2004. A m\u00e9s de les partitures aut\u00f2grafes, cont\u00e9 una gran quantitat de programes de m\u00e0 que reconstrueixen tota la vida art\u00edstica de la Coral Polif\u00f2nica Valentina i de la Coral Normalista. Al seu torn, hi consta la correspond\u00e8ncia amb altres compositors de l\u2019\u00e8poca, com ara Juan M. Thom\u00e1s, Manuel Palau, Ricardo Olmos, Jos\u00e9 Moreno Gans i Joaqu\u00edn Rodrigo, entre d\u2019altres."}, {"id": 695, "name": "Alexandre", "surname": "Alapont", "conjunction": "i", "second_surname": "Hernandis", "url": "/biografies/alapont-hernandis-alexandre", "image": "/media/biography/image/alapont_hernandis_alexandre.jpg", "birth_date": 1932, "dead_date": 2023, "short_description": "Sacerdot missioner i valencianista\r\nNascut al municipi de Poliny\u00e0 de X\u00faquer (la Ribera Baixa), ben prompte es trasllad\u00e0 a l\u2019Alc\u00fadia, on pass\u00e0 la inf\u00e0ncia i primera joventut. S\u2019orden\u00e0 com a capell\u00e0 el 29 de juny de 1956. I mig any despr\u00e9s, el 2 de gener de 1957, arrib\u00e0 com a missioner a Zimbabwe, pa\u00eds en el qual va residir durant m\u00e9s de 50 anys i on era conegut com a \u00abFather Alexander\u00bb. D\u2019aquesta manera, Alapont no sols contribu\u00ed a l\u2019atenci\u00f3 espiritual i la millora material dels n\u00e0mbya, una tribu agr\u00edcola i ramadera d\u2019aquella excol\u00f2nia brit\u00e0nica, sin\u00f3 tamb\u00e9 al seu progr\u00e9s cultural, ja que en codific\u00e0 la llengua. \u00c9s a dir, aconsegu\u00ed expressar en grafies els sons d\u2019un idioma que es parlava per\u00f2 no s\u2019escrivia, i en redact\u00e0 una gram\u00e0tica i un diccionari.\r\nEn aquest sentit, el comprom\u00eds d\u2019Alapont amb la llengua i la cultura no sols esdevingu\u00e9 efectiu a l\u2019\u00c0frica meridional, sin\u00f3 tamb\u00e9 a ca nostra. Es cri\u00e0 a l\u2019Alc\u00fadia i fou deixeble de Josep Llu\u00eds Bausset i de Joan Fuster, amb els quals intercanvi\u00e0 nombrosa correspond\u00e8ncia. No debades, amb motiu de la seua primera missa, que tingu\u00e9 lloc el 15 de juliol de 1956, Bausset i Fuster li regalaren una art\u00edstica estampa-recordatori confeccionada expressament i redactada en valenci\u00e0. \u00abPer a molts ve\u00efns meus, fou la primera vegada que veieren escrita la seua llengua!!\u00bb, recordaria molts anys despr\u00e9s.\r\nDe fet, Alapont treball\u00e0 intensament per l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 en la lit\u00fargia, un \u00e0mbit hist\u00f2ricament \u2014i encara hui\u2014 refractari a la llengua de sant Vicent Ferrer. I aix\u00ed, col\u00b7labor\u00e0 en diverses publicacions i en la revisi\u00f3 dels textos lit\u00fargics que va preparar l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, i que encara esperen ser considerats pels bisbes de les di\u00f2cesis valencianes. Aix\u00ed les coses, a prop\u00f2sit de la seua defunci\u00f3 el monjo alcudienc Josep Miquel Bauset afirm\u00e0 que Alapont \u00abha estat un prevere que ha estimat la nostra llengua i que ha defensat la necessitat pastoral que l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana utilitze, d\u2019una vegada per totes, el valenci\u00e0\u00bb.\r\nCom a mostra de l\u2019estima i fidelitat que l\u2019unien als seus dos pobles, tant el d\u2019origen com el d\u2019adopci\u00f3, en abril de 1979 public\u00e0 en la revista Sa\u00f3\u00a0\u2014de la qual fou col\u00b7laborador\u2014 una \u00abcr\u00f2nica des de Zimbabwe\u00bb on recordava que eren moltes les vegades en qu\u00e8, en contemplar les danses africanes, s\u2019enyorava de les manifestacions religioses i populars de l\u2019Alc\u00fadia: \u00abEl pensament se\u2019n fuig [...] i veig els joves del poble dansant el \u201cball dels bastons i dels escuts\u201d, davant la Mare de D\u00e9u [de l\u2019Oreto], el dia 8 de setembre. Tamb\u00e9 em ve al pensament el \u201cball de la carxofa\u201d i les altres danses que es ballen durant la process\u00f3\u00bb. \u00abCrec que tots els pobles del m\u00f3n han volgut manifestar el seu goig col\u00b7lectiu davant del seu d\u00e9u\u00bb, i oferir-li \u00abel millor de la seua personalitat\u00bb.\r\nAlapont, que era Fill Predilecte de l\u2019Alc\u00fadia i Premi\u00a0Tio\u00a0Canya del Bloc de Progr\u00e9s Jaume I de l\u2019Alc\u00fadia, ofer\u00ed la vida i la intel\u00b7lig\u00e8ncia al servei dels m\u00e9s pobres i marginats, com s\u00f3n els n\u00e0mbya. Per aix\u00f2 deman\u00e0 ser enterrat amb un grapat de terra procedent de Zimbabwe i un exemplar de la B\u00edblia en n\u00e0mbya, que ell va traduir. Una llengua que, gr\u00e0cies al seu treball pacient i silenci\u00f3s, adquir\u00ed el poder de la paraula escrita, aquell que permet als usuaris d\u2019un idioma transcendir l\u2019espai i el temps."}, {"id": 464, "name": "Josep Maria", "surname": "Alba", "conjunction": "", "second_surname": "Moreno", "url": "/biografies/alba-moreno-josep-maria", "image": "/media/biography/image/alba_moreno_josep-maria_GPr17I3.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1951, "short_description": "Actor i director teatral\r\nA la casa n\u00famero 18 del c\u00e8ntric Cam\u00ed Reial de Sagunt veia la primera llum\u00a0Josep Maria Alba Moreno, conegut pel nom art\u00edstic de Pepe Alba. Era fill d\u2019un artes\u00e0 de l\u2019espart provinent d\u2019Artana, Domingo Alba Lled\u00f3, i de Francisca Moreno P\u00e9rez, ve\u00efna de Sagunt. Segons les informacions de Caterina Sol\u00e0 i Palerm (1976: 50),\u00a0 podem saber que cap al 1897 se n\u2019an\u00e0 amb son pare, en aquell moment vidu, a viure a Val\u00e8ncia. Alhora, el jove Pepe Alba obtingu\u00e9 una beca de l\u2019Ajuntament de Sagunt per a cursar estudis art\u00edstics a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles. Des de molt jove treball\u00e0 en un taller de decoraci\u00f3, per tal d\u2019ajudar econ\u00f2micament la seua fam\u00edlia. Prop d\u2019aquest taller hi havia la Penya Els Tranquils, per a la qual Alba pint\u00e0 decorats; \u00e9s all\u00e0 on s\u2019aficion\u00e0 al teatre, i actu\u00e0 despr\u00e9s en la Societat Els XX. Fins i tot en 1919 va exposar unes pintures a Bilbao, amb un gran \u00e8xit. Tamb\u00e9 se li coneix la participaci\u00f3 en la il\u00b7lustraci\u00f3 del llibre Caireles al sol, recull de poemes taurins d\u2019Antonio Zoido D\u00edaz (Madrid, 1951).\r\nLa dedicaci\u00f3 que m\u00e9s projecci\u00f3 i reconeixement li atorg\u00e0 fou la d\u2019actor. Se\u2019l sol considerar, en general, un artista c\u00f2mic sense m\u00e9s matisos, per\u00f2 de l\u2019observaci\u00f3 total i detinguda de la seua traject\u00f2ria es despr\u00e9n una carrera molt variada quant a registres. Aix\u00ed, depenent de les circumst\u00e0ncies laborals o socials del moment, sab\u00e9 traure tot el profit a un talent que s\u2019acomodava a g\u00e8neres com la com\u00e8dia castellana, el teatre valenci\u00e0, la sarsuela o la revista en totes dues lleng\u00fces. Pepe Alba capitanej\u00e0 a partir de l\u2019any 1925 una de les companyies de com\u00e8dies valencianes de m\u00e9s renom dins i fora del Pa\u00eds Valenci\u00e0. No \u00e9s estrany que amb el seu talent i fama arribara a estrenar m\u00e9s de 215 peces de teatre valenci\u00e0, tant sainets com altres amb m\u00e9s pretensions, i que fora un dels actors millor pagats de l\u2019\u00e8poca.\r\nLes seues etapes vitals i teatrals s\u00f3n aquestes:\r\n1.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Els inicis amateurs a Val\u00e8ncia (19??-1909)\r\n2.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El teatre i la sarsuela des de Madrid (1909-1920)\r\n3.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 El retorn a Val\u00e8ncia en valenci\u00e0: revistes i sainets (1921-1929)\r\n4.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Madrid i Hispanoam\u00e8rica (1929-1933)\r\n5.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 De nou a Val\u00e8ncia i Barcelona (1933-1937)\r\n6.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Guerra i postguerra amb com\u00e8dia castellana (1937-1946)\r\n7.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Un breu ep\u00edleg de teatre valenci\u00e0 (1946-1951)\r\n\u00a0\r\nVa debutar com a professional a Alacant (1909) en la representaci\u00f3 de la sarsuela Sangre moza de Jos\u00e9 L\u00f3pez Silva i Julio Pellicer, com a membre d\u2019una companyia de repertori l\u00edric exclusivament castell\u00e0. En la dena dels anys 10 el trobem al Teatro Lara de Madrid, on representa El bast\u00f3n de alcalde i La Tr\u00e1pala, entre moltes altres obres. Cap al 1921 \u00e9s a l\u2019Apolo de Val\u00e8ncia com a tenor c\u00f2mic de la companyia de l\u2019actor Ram\u00f3n Pe\u00f1a, amb sarsueles castellanes i revista.\r\nA la darreria de 1921 comen\u00e7a el seu flirteig seri\u00f3s amb un g\u00e8nere que a Val\u00e8ncia comen\u00e7ava a quallar: la revista valenciana. \u00c9s quan estrena o representa amb la companyia dirigida per Pepe \u00c1ngeles al Teatre Reg\u00fces de Val\u00e8ncia les revistes Arr\u00f2s en fesols i naps de Josep Peris Celda i Francesc Balaguer (1921), M\u2019he deixat les espardenyes i Mare, no li ho diga al pare, les dues de Maximili\u00e0 Thous i Faust Hern\u00e1ndez Casajuana (1922). L\u2019estiu de 1924 el tornem a trobar a Val\u00e8ncia, ara a la Pla\u00e7a de Bous amb un programa de sarsueles. Uns dies abans, en concret el 26 de juny, s\u2019havia casat amb Emilia Clement, tamb\u00e9 actriu, a qui havia conegut durant la temporada al Reg\u00fces.\r\nPodr\u00edem dir que l\u2019any 1925 \u00e9s el moment en qu\u00e8 Pepe Alba opta per la representaci\u00f3 exclusivament en valenci\u00e0, amb un repertori ampl\u00edssim que t\u00e9 en compte les obres amb garantia d\u2019\u00e8xit escrites ja en el XIX i principis del XX, juntament amb les nombroses estrenes setmanals. Alba anima i participa del reviscolament del teatre en la llengua pr\u00f2pia dels valencians. Els motius socials, econ\u00f2mics i culturals d\u2019aquest renaixement del g\u00e8nere han estat \u00e0mpliament descrits per Caterina Sol\u00e0 i Jaume Lloret, entre altres. Per resumir, la positiva expansi\u00f3 econ\u00f2mica que t\u00e9 lloc durant la dictadura de Primo de Rivera t\u00e9 un reflex en un espectacle teatral que ha de competir amb un altre espectacle de masses: el cinema. La com\u00e8dia es posa per davant d\u2019altres g\u00e8neres com el l\u00edric, les varietats o la revista, i aix\u00f2 genera un ampli grup de comedi\u00f2grafs \u2013veterans i tamb\u00e9 de novells\u2013 que es dediquen com m\u00e9s va m\u00e9s al conreu del sainet valenci\u00e0. Al costat d\u2019aix\u00f2, apareix un grup nodrit de companyies professionals que capitalitzen el g\u00e8nere. L\u00f2gicament, l\u2019estabilitzaci\u00f3 de les representacions en valenci\u00e0 en un o en diversos establiments teatrals de les capitals nom\u00e9s \u00e9s possible a partir del moment que es veu que resulta rendible per als empresaris, per als autors i per als actors. D\u2019aquesta manera sorgeix el mercat lucratiu del sainet, que coneix en els anys 20 i 30 la major expansi\u00f3 de la seua hist\u00f2ria, amb un p\u00fablic fidel format ara pels treballadors urbans que accedeixen a aquesta cultura a uns preus econ\u00f2mics. No \u00e9s estrany, per tant, que una companyia estrenara setmanalment fins a quatre o cinc obres, de les quals nom\u00e9s es mantenia alguna en cartellera i, m\u00e9s tard, era exportada a altres localitats del pa\u00eds si havia funcionat a la ciutat d\u2019estrena. Al capdavall, aquestes peces c\u00f2miques (sainet, joguet, entrem\u00e9s, aprop\u00f2sit, astracanada...) es converteixen en un negoci, en un producte de consum \u00e0gil per a un mercat cultural dissenyat per a una societat delerosa d\u2019esbargiment.\r\nLes bones perspectives del g\u00e8nere animaren Pepe Alba a escriure o a traduir algunes peces, com ara Pulmonia triple (1926) \u2013traducci\u00f3 al valenci\u00e0 de l\u2019obra de Ram\u00f3n L\u00f3pez Montenegro i Ram\u00f3n Pe\u00f1a Pulmon\u00eda doble (1919)\u2013, amb Llu\u00eds Juan Alcaraz \u00e9s autor de l\u2019entrem\u00e9s representad\u00edssim\u00a0Una confer\u00e8ncia (1927) i tradueix tamb\u00e9 El ser honrat \u00e9s negoci (1946).\r\nEl 13 de mar\u00e7 de 1951, despr\u00e9s d\u2019una llarga malaltia, moria Pepe Alba a Val\u00e8ncia. Segons les ressenyes publicades en la premsa valenciana, el soterrar fou molt concorregut per artistes, empresaris, autors, periodistes i amics de la fam\u00edlia. Els diaris ressalten la seua dedicaci\u00f3 al teatre valenci\u00e0, amb \u00e8xits notables a Val\u00e8ncia i Barcelona, on era molt estimat i on, de fet, viu una part de la seua fam\u00edlia. El valor art\u00edstic de Pepe Alba \u00e9s indiscutible, i no \u00e9s estrany que fora idolatrat pel p\u00fablic valenci\u00e0 d\u2019abans i de despr\u00e9s de guerra. Per aix\u00f2, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia li retol\u00e0 el dia 29 de setembre de 1963 un carrer, i el de Sagunt feu el mateix el 26 de setembre de 1980. El premi de teatre dels Ciutat de Sagunt porta el seu nom des del 2005."}, {"id": 465, "name": "Josep Maria", "surname": "Alba", "conjunction": "", "second_surname": "Silvestre", "url": "/biografies/alba-silvestre-josep-maria", "image": "/media/biography/image/alba_silvestre_josep-maria.jpg", "birth_date": 1881, "dead_date": 1961, "short_description": "Practicant, barber, oficinista i escriptor\r\nFill de Juan Alba i Ana Silvestre. La seua dedicaci\u00f3 principal fins a finals dels anys 20 va ser la de practicant de cirurgia menor (sagnador) i tenia una barberia al Carrer Major n\u00famero 7 d\u2019Artana.\r\nCom a poeta popular, va cultivar la poesia sat\u00edrica, moral i religiosa, i va recollir les tradicions festives i els costums del seu poble en un manuscrit hui perdut. Tradicionalista conven\u00e7ut, els primers reconeixements po\u00e8tics li venen de cert\u00e0mens jaimistes, com el del 1913 de Val\u00e8ncia, amb un acc\u00e8ssit en el Certamen Literari de la Setmana Jaimista pel joguet c\u00f2mic de costums valencians titulat Una paella en l\u2019ermita (in\u00e8dit). Una bona part dels seus poemes, esparsos en la premsa, apareixen en valenci\u00e0 i castell\u00e0 en publicacions carlistes com El Maestrazgo, El Tradicionalista, Lealtad i Espa\u00f1a Cristiana, i en sat\u00edriques com La Tranca de Val\u00e8ncia. Quan no empra el seu nom real, fa servir els pseud\u00f2nims Pepito-ria de Gloria, All i Pebre i O Rey d\u2019A Cuci\u00f1a, per\u00f2 el m\u00e9s habitual \u00e9s P.P. Tranquilo (P.P.T.), valencianitzat en alguna ocasi\u00f3.\r\nCasat amb l\u2019artanenca M\u00aa Dolores Villar Traver, van tindre tres fills: Jos\u00e9 Mar\u00eda Alba Villar, M\u00aa Dolores Alba Villar (1912-1994) i Vicente Alba Villar (1916-2006, canonge de la seu d\u2019Oriola).\r\nEn 1916 guany\u00e0 l\u2019Englantina d\u2019Or en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia. En 1921 obtingu\u00e9 un premi en els Jocs Florals de Mislata, i en 1922 un acc\u00e8ssit en els Jocs Florals de Burjassot al premi oferit per Maximili\u00e0 Thous.\r\nEn aquells primeres anys de la d\u00e8cada de 1920, influ\u00eft per la labor propagandista del seu conterrani Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, entra en el grup local de la Joventut Valencianista d\u2019Artana, de la qual \u00e9s president des del 1921. El 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l\u2019anomenat \u00abManifest del Puntal d\u2019Artana\u00bb, que diu:\r\n\u00abEn la cum del Puntal, terme d\u2019Artana (Castell\u00f3) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espad\u00e0nics la invicta senyera barrada. Des d\u2019aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme.\r\nPer a que conste:\r\nVicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed (estudiant, publicista i cap de \u201cSolitaris\u201d), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedr\u00ed (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tom\u00e0s (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragoz\u00e0 (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep M\u00aa Alba adherit (practicant).\u00bb\r\n\u00a0\r\nEn 1922, Alba Silvestre era el delegat a Artana per a l\u2019organitzaci\u00f3 del III Aplec Valencianista de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, celebrats tots a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betx\u00ed. Fruit d\u2019aquestes simpaties, va publicar tamb\u00e9 poemes en El Crit de la Muntanya, portaveu mensual de la Lliga. En aquesta breu etapa, \u00e9s la m\u00e0 dreta de Tom\u00e0s i Mart\u00ed al poble i representa la JV en actes, manifests i adhesions. A m\u00e9s, a Artana capitanejava els cursos de llengua i les representacions teatrals de les seues obres conegudes per\u00f2 in\u00e8dites: Fer-se la forca i Una paella en l\u2019ermita. En 1923 li publicaren un poema en versos acr\u00f2stics en la Corona a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, promoguda amb motiu de la coronaci\u00f3 de la imatge. En 1924 va llegir en el funeral de Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed un poema original seu titulat \u00abPensat i dit\u00bb.\r\nEn aquells anys comen\u00e7a a treballar d\u2019oficinista en el Banco Comercial Espa\u00f1ol de Nules i la Vall d\u2019Uix\u00f3, on el trobem en 1928. En els primers anys de la postguerra, tota la fam\u00edlia es va traslladar a Oriola per motiu dels estudis eclesi\u00e0stics del fill menut; vivien al carrer de Santa Ll\u00facia, 10. All\u00e0 va continuar en el mateix banc, treball en qu\u00e8 es va jubilar. A Oriola estant, conreava la poesia i participava en alguns cert\u00e0mens po\u00e8tics. Segons la tradici\u00f3 familiar, el seu fill capell\u00e0 li destru\u00efa alguns dels poemes sat\u00edrics que li semblaven poc adequats, per la qual cosa l\u2019obra que ens ha arribat \u00e9s parcial i resta escampada en la premsa, in\u00e8dita o desapareguda."}, {"id": 779, "name": "Joan Baptista", "surname": "Albelda", "conjunction": "", "second_surname": "Oltra", "url": "/biografies/albelda-oltra-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/albelda_oltra_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1939, "dead_date": 2023, "short_description": "Prevere\r\nFill dels carcaixentins Joan Baptista Albelda Borr\u00e0s i Maria Francesca Oltra Vila, per\u00f2 nascut circumstancialment a Alzira.\u00a0\r\nFou ordenat prevere el 24 de setembre de 1966. La primera destinaci\u00f3 van ser dues aldees de Requena, Campo de Arc\u00eds i Casas de Eufemia, on va romandre sis anys, fins al juliol de 1972. Tot seguit va ser nomenat adscrit a la parr\u00f2quia de Xest i professor de religi\u00f3 de la Universitat Laboral d\u2019aquesta poblaci\u00f3 de la Foia de Bunyol, i el 1975 era adscrit a la parr\u00f2quia de Godelleta, a la mateixa comarca. Pel setembre de 1983 hi va cessar per incorporar-se com a mestre a l\u2019escola p\u00fablica, i aleshores va passar a ser rector de la parr\u00f2quia de Benifair\u00f3 de la Valldigna (la Safor), ministeri que va mantindre fins que obtingu\u00e9 pla\u00e7a, cinc anys m\u00e9s tard, al col\u00b7legi p\u00fablic de Vallada (la Costera), on impartia les assignatures de matem\u00e0tiques i valenci\u00e0.\r\nEl canvi de destinaci\u00f3 el port\u00e0 a la parr\u00f2quia de l\u2019Assumpci\u00f3 de Montesa a l\u2019estiu de 1988. Joan en prengu\u00e9 possessi\u00f3 el dissabte 1 d\u2019octubre, en un acte que es convert\u00ed ja per se en hist\u00f2ric: anava al poble un nou rector des de 1941, era modern, vestia uns texans i duia aquell dia una jaqueta roja, recorda Josep Cerd\u00e0. Poc despr\u00e9s d\u2019arribar a Montesa va organitzar el moviment J\u00fanior i altres realitats pastorals, dignificant la lit\u00fargia i introduint el valenci\u00e0 com a llengua vehicular en totes les activitats parroquials. Alhora, li va tocar restaurar el patrimoni d\u2019aquella antiga comunitat cristiana: l\u2019orfebreria, els quadres, l\u2019orgue, la mateixa esgl\u00e9sia, la casa abadia, el convent de les monges, les ermites, el museu (inaugurat el 18 d\u2019octubre de 1997)\u2026 Tot i aix\u00f2, no va oblidar mai aquells que m\u00e9s ho necessiten, d\u2019ac\u00ed que les col\u00b7lectes m\u00e9s significatives es destinaren sempre a projectes humanitaris de C\u00e0ritas. I aix\u00ed durant tres d\u00e8cades, fins a l\u20191 d\u2019agost de 2018, quan un alzh\u00e8imer galopant el va obligar a retirar-se.\r\nJoan Albelda va ser un amant de les bones lectures. Coneixia b\u00e9 la literatura en valenci\u00e0, i des del punt de vista teol\u00f2gic compartia textos de Hans K\u00fcng, Torres Queiruga, Pere Casald\u00e0liga, Anthony de Mello o Jos\u00e9 Antonio Pagola, entre altres. Solia participar en les edicions del F\u00f2rum Cristianisme i M\u00f3n d\u2019Avui i en les reivindicacions per una Esgl\u00e9sia m\u00e9s arrelada a la cultura del pa\u00eds, per la qual cosa va signar la famosa \u00abCarta a l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia sobre els textos lit\u00fargics en valenci\u00e0\u00bb, una campanya que s\u2019allarga des del 2009 fins a l\u2019actualitat.\r\nEn 2003 va ser guardonat per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de la Costera amb el Premi per la Defensa del Patrimoni Historicoart\u00edstic Comarcal en la seua primera edici\u00f3, i el 2006, a Carcaixent, li van fer un homenatge. D\u2019altra banda, pel maig del 2012 fou nomenat Capell\u00e0 d\u2019Honor de l\u2019Orde de Montesa, un altre reconeixement al seu treball per la cultura i la seua tasca com a capell\u00e0. Tamb\u00e9 va ser un h\u00e0bil captador d\u2019estudiosos inquiets per a difondre en diverses publicacions els valors patrimonials de la poblaci\u00f3, com ara Josep Cerd\u00e0 Ballester, V\u00edctor Marco Garcia, Vicent Ros, Vicent Guerola, Vidal Talens i altres.\r\nUn Dimecres Sant, 5 d\u2019abril, hi moria als 83 anys. A la celebraci\u00f3 en la seua mem\u00f2ria, el 14 d\u2019abril assist\u00ed a l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019Assumpci\u00f3 de Montesa l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia, Mons. Enric Benavent, altres sis preveres, sis cavallers de l\u2019Orde de Montesa i un nombr\u00f3s grup d\u2019amistats i familiars."}, {"id": 424, "name": "Estanislau", "surname": "Alberola", "conjunction": "i", "second_surname": "Serra", "url": "/biografies/alberola-serra-estanislau", "image": "/media/biography/image/alberola_serra_estanislau2.jpg", "birth_date": 1861, "dead_date": 1933, "short_description": "Poeta i dramaturg\r\nLlaurador i fill de llauradors, no aprengu\u00ed a llegir i escriure fins els 28 anys, per la qual cosa treballava mentalment els seus poemes i se'ls dictava a un amic que li tornava ja escrits.\r\nVinculat a Lo Rat-Penat, el 1917 particip\u00e0 a la comissi\u00f3 de valencians que viatj\u00e0 a Barcelona, juntament amb Joan P\u00e9rez i Lucia, que en aquell moment presidia la degana entitat valencianista, per\u00f2 tamb\u00e9 Llu\u00eds Cebrian i Mezquita, Josep Garcia i Conejos, Eduard Mart\u00ednez i Ferrando o Salvador Ferrandis i Luna. El seu objectiu era correspondre a la visita que anteriorment, alguns membres de la Lliga Regionalista vinculats amb la Renaixen\u00e7a catalana havien efectuat al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on havien ajudat a promoure la formaci\u00f3 d\u2019un nou partit en la mateixa l\u00ednia ideol\u00f2gica: la Uni\u00f3 Valencianista.\u00a0\r\nEl 1922 va participar, amb una com\u00e8dia, als Jocs Florals de Lo Rat-Penat. Cal dir, per\u00f2, que la seva carrera com a escriptor continu\u00e0 amb la publicaci\u00f3 de composicions po\u00e8tiques i dramat\u00fargiques. A m\u00e9s, com a gran coneixedor de les tradicions i el costumisme valenci\u00e0, va publicar una gran obra recopilat\u00f2ria, titulada Refraner valenci\u00e0 (1929). Com a dramaturg, va escriure algunes com\u00e8dies, com Cansonera valenciana (1926), Ans que tot, mare (1928) o Terres secanes de la mateixa sang, les quals van assolir grans \u00e8xits entre el p\u00fablic."}, {"id": 506, "name": "Xavier", "surname": "Albiol", "conjunction": "", "second_surname": "Sampietro", "url": "/biografies/albiol-sampietro-xavier", "image": "/media/biography/image/albiol_sampietro_xavier.jpg", "birth_date": 1944, "dead_date": 2021, "short_description": "Professor, editor i c\u00e0rrec institucional\r\nFrancesc Xavier Albiol es va formar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia i va ser professor de llengua i literatura durant un temps al col\u00b7legi privat El Vedat de Torrent, fins que en 1975 en fou expulsat amb altres professors per motius ideol\u00f2gics. Llavors va comen\u00e7ar a treballar en la coordinaci\u00f3 de les activitats del Congr\u00e9s de Cultura Catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0, presentat a Val\u00e8ncia el 6 d\u2019abril de 1976 per tal d\u2019engrescar en el projecte entitats de tots els pa\u00efsos de llengua catalana. El Congr\u00e9s fou clausurat el 27 de novembre de 1977 al Palau de Congressos i Exposicions de Barcelona per Josep Tarradellas, amb un balan\u00e7 molt notable d\u2019estudis en part publicats, sessions de treball en diverses \u00e0rees de coneixement i nombrosos actes de mobilitzaci\u00f3 popular en una \u00e8poca clau dins del proc\u00e9s democratitzador encetat amb la mort de Franco.\r\nTamb\u00e9 aquell any, un grup de professors dels cursos de llengua i literatura valenciana de Lo Rat Penat, fundats per Carles Salvador el 1949, s\u2019havien hagut de separar de l\u2019entitat, a la vista de l\u2019orientaci\u00f3 secessionista que havia adoptat, i fundaren el Centre Carles Salvador en 1975. Els encap\u00e7alava l\u2019escolapi Enric Ferrer Solivares. Albiol es va incorporar al grup docent d\u2019aquella iniciativa, que en 1978 obria la I Campanya Carles Salvador al carrer de Morat\u00edn, 15-8 de Val\u00e8ncia amb cursos per correspond\u00e8ncia i cursos de literatura i cultura de tres nivells (Iniciaci\u00f3, B\u00e0sic i Progressiu).\r\nPel mateix temps, es fa c\u00e0rrec en 1977 d\u2019un lloc de gesti\u00f3 en l\u2019editorial Tres i Quatre, formalitzada de iure en 1974, un any m\u00e9s tard de la primera edici\u00f3 dels Premis Octubre. En els inicis, l\u2019empresa va prendre forma de societat amb el t\u00e0ndem Eliseu Climent-Rosa Raga i la participaci\u00f3 de Joan Senent i Anaya, Joan Senent i Moreno, Santiago Ninet i Joan Fuster. La Llibreria Tres i Quatre ja datava de la primavera de 1968. Gr\u00e0cies a Xavier Albiol, l\u2019editorial va adquirir una orientaci\u00f3 m\u00e9s professional, abans impedida per diverses circumst\u00e0ncies com els entrebancs continuats del sistema de censura i control de publicacions organitzat i exercit pel franquisme.\r\nAmb el naixement de les estructures m\u00ednimes del r\u00e8gim auton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia del 1982, Albiol va ser cridat a organitzar el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que aquell mateix any substitu\u00efa el preauton\u00f2mic Butllet\u00ed Oficial del Consell del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1978). Es va mostrar com un funcionari efica\u00e7 i molt dedicat en l\u2019entorn de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat, representada fins al 1995 pel socialista Joan Lerma, amb qui l\u2019unia una gran amistat. Va ser director general de Relacions Institucionals i Informatives i, transit\u00f2riament, de Mitjans de Comunicaci\u00f3 Social (1991). Com a director general, va organitzar el des\u00e9 aniversari de l\u2019Estatut (1992) i va impulsar l\u2019edici\u00f3 de tot el dret foral valenci\u00e0 a suggeriment dels estudiosos Arcadi Garcia Sanz i Vicent Garcia Edo, aix\u00ed com moltes altres publicacions de la Presid\u00e8ncia de la Generalitat. Va col\u00b7laborar en aquella \u00e8poca amb grans amics com ara Jes\u00fas Huguet, Ferran Montesa, Josep Maria Catalunya o Jordi Ballester, dissenyador de la imatge corporativa de la Llibreria Llig de la Generalitat, una altra de les seues aportacions que encara perdura hui. En finalitzar l\u2019etapa socialista en 1995 al capdavant de la Generalitat, va assessorar els grups socialistes de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i de la Diputaci\u00f3.\r\nEra soci de la Reial Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia. Xavier Albiol era un home de gran cordialitat en el tracte personal, dotat d\u2019un bon sentit de l\u2019humor i posse\u00efdor d\u2019una vasta cultura humanista, sobretot en l\u2019\u00e0mbit de la filosofia i de la filologia. Era fill de Vila-real, on es va retirar en jubilar-se."}, {"id": 446, "name": "Francesc", "surname": "Alcal\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Llorente", "url": "/biografies/alcala-llorente-francesc", "image": "/media/biography/image/alcala_llorente_francesc_I9REPnQ.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1997, "short_description": "Economista i escriptor\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia de comerciants. Fill de Vicent Alcal\u00e0 i Virto i de Josepa Llorente i Cabrera, era, tamb\u00e9, net-nebot de Teodor Llorente.\r\nEs va casar amb Maria del Pilar Escolano Sapena. Ingress\u00e0 a treballar com a professor a l\u2019Escola d\u2019Alts Estudis Mercantils de Val\u00e8ncia. Posteriorment, treball\u00e0 de funcionari al Banc de Bilbao a Madrid i a Val\u00e8ncia del 1926 al 1936.\r\nMilitant valencianista, el 1934 col\u00b7labor\u00e0 en la fundaci\u00f3 d\u2019Esquerra Valenciana.\r\nEl 1936, en esclatar la Guerra Civil, pass\u00e0 a treballar com a delegat del Consell Superior Tutelar de Menors del Ministeri de Just\u00edcia i, posteriorment, el 1938, com a oficial del Centre d\u2019Organitzaci\u00f3 Permanent de les Tropes d\u2019Intend\u00e8ncia de l\u2019Ex\u00e8rcit Popular de la Rep\u00fablica. L\u2019any seg\u00fcent, va ser elegit delegat a Perpiny\u00e0 del Comit\u00e9e d\u2019Accueil aux Enfants Espagnols i delegat del Servicio de Evacuaci\u00f3n de Refugiados Espa\u00f1oles (SERE) de Par\u00eds.\r\nEl 1942, ell i la seva esposa van embarcar, a bord del Nyassa, rumb a M\u00e8xic. Al cap de poc temps van obtenir la ciutadania mexicana. Comen\u00e7\u00e0 a treballar, llavors, al Banc Continental, a la Compa\u00f1\u00eda Mexicana de Seguros La Metropolitana i al Banc Industrial de l\u2019Estat de M\u00e8xic.\r\nAquell mateix 1942 particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 de la Casa Regional Valenciana de M\u00e8xic, que presidiria durant els \u00faltims anys de la seva vida, durant la d\u00e8cada de 1990.\r\nEs va moure tamb\u00e9 en els cercles d\u2019exiliats catalans del pa\u00eds, organitzats a l'Orfe\u00f3 Catal\u00e0 de M\u00e8xic. Aix\u00ed mateix, va esdevenir col\u00b7laborador habitual a la publicaci\u00f3 Quaderns de l\u2019Exili. La seva producci\u00f3 liter\u00e0ria continu\u00e0, i va publicar alguns poemes en catal\u00e0 \u2014els quals es tradu\u00efren al castell\u00e0\u2014 en llibres com Evocaci\u00f3n de Valencia i Exilio."}, {"id": 236, "name": "Francesc", "surname": "Alcayde", "conjunction": "i", "second_surname": "Vilar", "url": "/biografies/alcayde-vilar-francesc", "image": "/media/biography/image/alcayde_vilar_francesc.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1973, "short_description": "Fil\u00f2sof i catedr\u00e0tic\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de Pascual i Gen\u00eds del cap i casal del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0Es cas\u00e0 amb Carmen Miranda, filla d'un general que va ser capit\u00e0 general de Cartagena, amb qui tingueren una \u00fanica filla, Rosario, monja de clausura.\r\nDespr\u00e9s d'haver iniciat els estudis de Ci\u00e8ncies Exactes a la Universidad Central de Madrid, en el tercer curs de carrera es va canviar a Filosofia, doctorant-se en aquesta mat\u00e8ria el 1916 amb una tesi sobre les emocions.\r\nEl 1921 va ingressar al cos de catedr\u00e0tics d'Universitat en la disciplina de l\u00f2gica fonamental. Despr\u00e9s de passar per les universitats de Santiago de Compostel\u00b7la, Saragossa, Salamanca i Granada, a finals de 1931 arriba a la Universitat de Val\u00e8ncia, on m\u00e9s tard seria deg\u00e0 de la Facultat de Filosofia i regent de la c\u00e0tedra Llu\u00eds Vives, figura en la qual va centrar la seua tasca\u00a0professional aix\u00ed com en l'estudi de la psicologia de les emocions.\r\nEn tant que valencianista i cat\u00f2lic militant s'acost\u00e0 al cercle de Josep Sanchis Sivera, Salvador Carreres Zacar\u00e9s i Joaquim Reig, i es relacion\u00e0 amb el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista i la publicaci\u00f3\u00a0El Cam\u00ed. Reig, que dirigia el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista des de gener de 1933, volgu\u00e9 donar a l'entitat una orientaci\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica. Relacionat amb aquesta voluntat, Francesc Alcayde comen\u00e7a a publicar a El Cam\u00ed una s\u00e8rie d'articles on assolia un paper d'ide\u00f2leg i propagandista del valencianisme (\"L\u00f2gica i pol\u00edtica\", El Cam\u00ed,\u00a0n\u00fams. 53 i 55, 11 i 25 de mar\u00e7 de 1933, \"El m\u00e0user i l'espingarda\", El Cam\u00ed\u00a0n\u00fam. 62, 14 de maig de 1933, i \"El valencianisme o la dignitat\", El Cam\u00ed\u00a0n\u00fam. 64, 28 de maig de 1933).\r\nEl 1932 fou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3.\r\nEl 1933 fund\u00e0 i dirig\u00ed el Seminari de Pedagogia de la Universitat de Val\u00e8ncia, amb una secci\u00f3 dedicada a la pedagogia de l'ensenyament del valenci\u00e0.\r\nEl 24 de febrer de 1934 va entrar a formar part del Centre de Cultura Valenciana amb un discurs d'ingr\u00e9s\u00a0que amb l'ir\u00f2nic t\u00edtol \"Contra el valencianisme\", pretenia desmuntar, mitjan\u00e7ant l'an\u00e0lisi l\u00f2gica, els atacs que es feien servir contra el valencianisme i el catalanisme, donant a m\u00e9s arguments econ\u00f2mics. Un dels principis que utilitz\u00e0 a la seua exposici\u00f3 \u00e9s el de \"aplicabilitat pol\u00edtica\": segons aquest, \"si s'aplica el punt de vista centralista a Val\u00e8ncia, la conseq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica ser\u00e0 el separatisme\" (ateses les relacions econ\u00f2miques amb la resta de l'Estat), i si \"Catalunya deu renunciar a la seua llibertat (pel centralisme) per el mateix argument Val\u00e8ncia deu separar-se\". El discurs fou, en conjunt, m\u00e9s reivindicatiu en el to que en les propostes, que es conformaven amb una moderada descentralitzaci\u00f3 universit\u00e0ria i una al\u00b7lusi\u00f3 al decret de biling\u00fcisme, sense fer refer\u00e8ncia en cap moment a l'Estatut d'Autonomia, el principal objectiu pol\u00edtic de l'\u00e8poca.\r\nEn posteriors articles, publicats fins el maig de 1936, mostr\u00e0 una visi\u00f3 m\u00e9s pessimista del futur del valencianisme, continu\u00e0 argumentant que l'adscripci\u00f3 majorit\u00e0ria al valencianisme era la \u00fanica sortida per al pa\u00eds, en tots els aspectes, per\u00f2 adherint-se al postulat de Camb\u00f3 de \"Monarquia? Rep\u00fablica? Catalunya!\".\u00a0Aquesta \"neutralitat\" va fer que en plena Guerra Civil les autoritats republicanes li aplicaren l'ordre del 22 de gener de 1937 per a la separaci\u00f3 dels professors considerats desafectes. La sanci\u00f3 va ser molt lleu, quedant com a disponible governatiu i veient redu\u00eft el seu sou en un ter\u00e7.\r\nEl 29 de mar\u00e7 de 1939, la vespra de l'entrada dels franquistes a Val\u00e8ncia, fou un dels professors que ocuparen la Universitat en nom del nou r\u00e8gim.\u00a0D'aquesta manera\u00a0encetava la seua col\u00b7laboraci\u00f3 activa amb la Dictadura i el seu ascens a la Universitat i l'elit franquista de la ciutat de Val\u00e8ncia. Nomenat deg\u00e0 de Filosofia i Lletres en el mateix moment de l'ocupaci\u00f3, fou confirmat despr\u00e9s, i va ocupar el c\u00e0rrec fins el 1946, en un primer mandat, i de gener de 1950 a juny de 1954, en un segon.\r\nCom a deg\u00e0 de Filosofia, va ser l'encarregat de fer el discurs inaugural del curs acad\u00e8mic 1939-1940 a la Universitat de Val\u00e8ncia. La import\u00e0ncia d'aquest discurs va m\u00e9s enll\u00e0 de la significaci\u00f3 de la data, o de la seua qualitat orat\u00f2ria. Amb el t\u00edtol de \"El concepto de naci\u00f3n en Jos\u00e9 Antonio\", propos\u00e0 una reformulaci\u00f3 del valencianisme com a un particularisme localista, sentimental, que mai no havia volgut contradir les obligacions de l'esperit \"nacional\". Aix\u00ed, doncs, perd sentit qualsevol nacionalisme que no siga l'espanyol, fins i tot el regionalismes moderadament vindicatius, perqu\u00e8 el que importa \u00e9s la \"unidad de destino en lo universal\".\r\nNo cal dir que aquesta reformulaci\u00f3 va ser adoptada pel sector del valencianisme m\u00e9s regionalista i cat\u00f2lic, preparant la cerim\u00f2nia de la confusi\u00f3 del \"valencianismo bien entendido\" que s'estengu\u00e9 en anys posteriors.\r\nLa seua activitat, a banda de la Universitat, es va centrar en la figura de Llu\u00eds Vives (el quart centenari de la seua mort es va celebrar el 1940), a qui intent\u00e0 encabir com a referent de la metaf\u00edsica \"nacional-catolicista\", i en articles de \"valentinicultura\", la mateixa que havia criticat al seu discurs d'ingr\u00e9s al Centre de Cultura Valenciana en 1934.\r\nEn aquest context, el maig de 1953, public\u00e0 a Levante una s\u00e8rie de quatre articles sobre la ciutat de Val\u00e8ncia titulats \"Las dos Valencias\". Mentre el tres primers s'arrossegaven pels t\u00f2pics de les \"ess\u00e8ncies valencianes\", el quart abordava el biling\u00fcisme, defensant que la ciutat de Val\u00e8ncia era la fusi\u00f3 de dues ciutats distintes, la catalana i la castellana. Aix\u00ed mateix, remarcava la nul\u00b7la empenta reivindicativa davant el centre de poder i el to de fervor espanyolista que acompanyava qualsevol manifestaci\u00f3 m\u00ednimament regionalista. Tanmateix, al final de l'article desactivava qualsevol possible interpretaci\u00f3 d'inconformisme o de cr\u00edtica.\r\nEl quart article va ser contestat per Joan Fuster (amb el pseud\u00f2nim Vicent Peris) a la revista de l'exili\u00a0Pont Blau\u00a0(\"Alerta valencians!\", Pont Blau\u00a0n\u00fam. 9, maig-juny de 1953). Fuster assenyalava que el biling\u00fcisme, el complex d'inferioritat i l'espanyolisme s\u00f3n fen\u00f2mens que suposen una anormalitat en la marxa vital de Val\u00e8ncia, atribueix l'error d'apreciaci\u00f3 a l'excessiva focalitzaci\u00f3 en el present des del que s'escriu, i destaca que no hi ha una fusi\u00f3 de dues ciutats, sin\u00f3 la substituci\u00f3 de la catalanitat original de la ciutat per l'espanyolitzaci\u00f3 sobrevinguda.\r\nEl 1959, en complir 70 anys, Alcayde es jubil\u00e0 com a catedr\u00e0tic de filosofia de la Universitat de Val\u00e8ncia, que el nomen\u00e0 deg\u00e0 honorari."}, {"id": 526, "name": "Prudenci", "surname": "Alcon", "conjunction": "i", "second_surname": "Mateu", "url": "/biografies/alcon-mateu-prudenci", "image": "/media/biography/image/alcon_mateu-prudenci.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1976, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nSos pares foren Prudencio Alcon Roig i Maria Mateu Prats. Prudenci obt\u00e9 el t\u00edtol de mestre d\u2019escola en 1924. Llutxent ser\u00e0 la seua primera destinaci\u00f3, on aplega a principi de 1925 fins a maig del mateix any. Des de llavors canvia de destinaci\u00f3 i passa per Aldea de Casas de Pradas (Venta del Moro), Avellanes (Ben\u00e9s) a Lleida i des de Ben\u00e9s canvia a Santa Agn\u00e9s de Sant Antoni d\u2019Eivissa al setembre de 1928, on exerceix fins a 1932. En Santa Agn\u00e9s, mitjan\u00e7ant el Patronal Escolar Societat Amics de l\u2019Escola, impulsa la construcci\u00f3 i creaci\u00f3 de la primera escola de la poblaci\u00f3. De la seua estada a l\u2019illa roman el seu Himne a Eivissa per a escolars, del qual va compondre m\u00fasica i lletra. Este himne es public\u00e0 en el Can\u00e7oner n\u00famero 3 del Museu Pedag\u00f2gic Provincial de Balears.\r\nDespr\u00e9s de l\u2019estiu de 1932 torna a Llutxent com a mestre del quart torn, fins que al juny de 1938 s\u2019incorpora a l\u2019exercit republic\u00e0. Acabada la Guerra Civil torna al poble de la Vall d\u2019Albaida com a mestre, encara que a finals de l\u2019any 1939 \u00e9s apartat de la seua professi\u00f3 per lluitar en el b\u00e0ndol republic\u00e0. En tot cas, ben prompte es tanca l\u2019expedient de porga sense castic, gr\u00e0cies al seu demostrat catolicisme i torna a exercir de mestre a Llutxent des del 21 de gener de 1940 fins a juliol de 1954.\r\nEn principi, la seua eixida de l\u2019escola llutxentina \u00e9s provisional, motivada per la seua incorporaci\u00f3 a les escoles del Col\u00b7legi Imperial de Xiquets \u00d2rfens de Sant Vicent Ferrer que s\u2019acabaven de crear. El cessament a Llutxent es produeix en 1956, quan el nomenament per al Col\u00b7legi Imperial \u00e9s definitiu, i acabar\u00e0 sent-ne director.\r\nDurant la seua dedicaci\u00f3 com a mestre, la tasca educadora an\u00e0 m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019estudi sistem\u00e0tic i estigu\u00e9 amerada d\u2019un valencianisme militant, recuperaci\u00f3 i manteniment del valenci\u00e0 i conreu de la poesia. S\u00f3n testimoni d\u2019esta tasca la seua participaci\u00f3 en la II Setmana Cultural Valenciana convocada per l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia en 1933, a la qual present\u00e0 la comunicaci\u00f3 \u00abL\u2019idioma valenci\u00e0 a les escoles\u00bb; tamb\u00e9 l\u2019aparici\u00f3 d\u2019articles a publicacions com El Cam\u00ed i Pensat i Fet, o la pertinen\u00e7a al col\u00b7lectiu de mestres valencians. El seu comprom\u00eds pel valenci\u00e0 \u00e9s pal\u00e9s especialment durant la dictadura franquista, quan com a membre de l\u2019Asociaci\u00f3n Cat\u00f3lica de Maestros de Val\u00e8ncia participa en la revista Valencia Escolar durant anys i fins al mes anterior de la seua mort, ocupant-se del rac\u00f3 \u00abP\u00e1gina valenciana\u00bb, l\u2019\u00fanic espai de la publicaci\u00f3 en valenci\u00e0.\r\nQuant a la seus producci\u00f3 po\u00e8tica, es troba dispersa per diverses publicacions com l\u2019esmentada de Valencia Escolar, per\u00f2 sense cap poemari. En tot cas, va rebre premis importants com la Flor Natural dels Jocs Florals de Benimaclet de 1931 amb el poema \u00abDel meu cistell\u00bb, la dels Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1942 amb \u00abLa festa del 19 de mar\u00e7\u00bb i la dels de Castell\u00f3 de 1965 amb \u00abTarongerar i arrossar\u00bb. Tamb\u00e9 va obtindre la Viola d\u2019Or dels Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1944 amb la poesia \u00abDuo de campanes\u00bb i la de Carcaixent de 1948 amb \u00abLa descuberta de la Mare de D\u00e9u\u00bb. A banda de la poesia i dels articles trobem dos miracles vicentins escrits, com no podia ser d\u2019una altra manera, per al grup de teatre de xiquets del Col\u00b7legi Imperial: El capell de sant Vicent i La porta de l\u2019\u00c0ngel."}, {"id": 755, "name": "Francesc", "surname": "Aled\u00f3n", "conjunction": "", "second_surname": "Vicente", "url": "/biografies/aledon-vicente-francesc", "image": "/media/biography/image/aledon_vicente_francesc.jpg", "birth_date": 1947, "dead_date": 2017, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nDiplomat en Magisteri i mestre de valenci\u00e0 en Lo Rat Penat als anys 70, fou expulsat pel canvi de rumb de la instituci\u00f3 centen\u00e0ria. En opositar, va desenvolupar la seua traject\u00f2ria docent en dues escoles d\u2019Aldaia, el CEIP Mart\u00ednez Torres i el CEIP Platero y Yo.\r\nEn la seua llarga etapa al Platero y Yo, iniciada en el curs 1986-1987, va publicar en l\u2019editorial L\u2019Eixam amb l\u2019il\u00b7lustrador Gabriel Alonso Mar\u00edn (alumne seu) huit volums en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLes nostres auques\u00bb a partir del 2001, titulats Les auques de quan \u00e9rem menuts, Els contes de sempre (tres lliuraments), Les auques de la Canalla (tres volums) i Les beceroles po\u00e8tiques. En paraules de l\u2019autor, \u00abLes nostres auques han estat escrites per a i amb els xiquets. S\u00f3n una manera senzilla de contar la nostra hist\u00f2ria, els nostres fets culturals i els nostres quefers. Aquestes auques s\u00f3n un primer contacte amb les matem\u00e0tiques, la llengua i el coneixement del medi, fruit de m\u00e9s de 20 anys d\u2019experi\u00e8ncia\u00bb. Va comen\u00e7ar a fer-les com a materials per als xiquets i xiquetes de preescolar en 1986, el primer grup que va tindre al CP Platero y Yo. A m\u00e9s, va impulsar els projectes innovadors Cinema per tothom, en qu\u00e8 a trav\u00e9s de la hist\u00f2ria del cinema treballava l\u2019escriptura, l\u2019expressi\u00f3 pl\u00e0stica i els valors; Dinar de germanor i joia per l\u2019alimentaci\u00f3 saludable i la conviv\u00e8ncia; i la revista trimestral L\u2019Esplet, el contingut de la qual servia per a mostrar el treball del seu alumnat. Com a mestre creatiu i vocacional, componia can\u00e7ons, fomentava la creativitat, el treball en equip, realitzava activitats fora de l\u2019horari escolar amb l\u2019alumnat i les fam\u00edlies i feia viatges al Monestir de Poblet. I encara, s\u2019oferia a contar rondalles i contalles en aplecs com les Trobades d\u2019Escoles.\r\nEn el curs 1992-1993, per mitj\u00e0 d\u2019ell s\u2019establiren relacions entre la seua escola i la calandreta occitana de Doman de Tolosa. Francesc Aled\u00f3n i el mestre occit\u00e0 Didier Agar dugueren avant els contactes entre els seus alumnats i obriren les portes a la solidaritat cultural entre els infants valencians i occitans.\r\nFou reconegut en cinc ocasions per aquesta tasca pedag\u00f2gica innovadora en l\u2019ensenyament primari. Va rebre el Premi Baldiri i Reixac en 1992, 1993, 2000 i 2004 pels treballs desenvolupats amb La Canalla, i el III Premi Caixa Popular Enric Soler i Godes d\u2019Experi\u00e8ncies Pedag\u00f2giques en 2002 pel projecte Cal Tio Carmelo, publicat el 2005 per Comercial Denes. Es tracta d\u2019un treball de 120 p\u00e0gines per a con\u00e9ixer i estimar l\u2019horta i la natura, concretada en aquesta alqueria paradigm\u00e0tica, convertida de fa anys en el Centre Mediambiental d\u2019Aldaia. El 2005 li van concedir el Premi A la Nostra Marxa, organitzats per l\u2019entitat hom\u00f2nima que havia creat l\u2019activista Sim\u00f3 Aguilar i Castell\u00f3 (1955-2006).\r\nA m\u00e9s de les seues conegudes auques, a partir de la seua jubilaci\u00f3 lleg\u00e0 cinc poemaris i una obra de narrativa, Singladures (2013), tots publicats a l\u2019editorial L\u2019Eixam: I jo he gosat imaginar/Ed io ho osato immaginare (2011), Flashbacks. Analepsis (2014), S\u00e9 que ha de vindre (2015), Amalgama (2016) i Mirades (2017). La seua \u00e9s una poesia alhora \u00edntima i social, de composici\u00f3 senzilla i entenedora, arrelada a la vida i a la terra, a la llibertat i la dignitat, plena d\u2019amor i de comprom\u00eds social. Vida, amor i mort, els temes centrals de l\u2019exist\u00e8ncia.\r\nA m\u00e9s de mestre vocacional, conscient de l\u2019enorme v\u00e0lua de l\u2019escola, fou un ciutad\u00e0 comprom\u00e9s en les lluites populars per millorar la societat. Particip\u00e0 activament en moviments socials reivindicatius com Escola Valenciana, ACPV, l\u2019AELC o Salvem el Cabanyal, barri on va arrelar, davant les amenaces municipals que patia. Va ser una persona lluitadora, oberta i acollidora, segons el testimoni dels qui el conegueren. Accept\u00e0 fer de guia literari de Pepa Leyda Salv\u00e0 en l\u2019escriptura del llibre de mem\u00f2ries Lladre de secrets, publicat per Neop\u00e0tria en 2021 i dedicat a ell.\r\nFrancesc Aled\u00f3n es va mantindre sempre fidel a l\u2019escola en valenci\u00e0, llengua que el feia feli\u00e7 ensenyar-la als m\u00e9s petits. La seua mort, v\u00edctima d\u2019un c\u00e0ncer, va ser fortament sentida per amistats, companys i diverses generacions d\u2019alumnes, en qui tenien un guia per la seua bonhomia. L\u2019amic Josep Blesa descriu aix\u00ed el funeral del mestre: \u00abLa festa d\u2019acomiadament al tanatori ha estat tendra, rebel, digna, emotiva, plena de gom a gom la sala, amb un ta\u00fct sobri sense adornar, sense cap motlura ni cap altre afegit\u00f3, tret de les margarides blanques \u2013relligades amb la senyera jaumina\u2013 que tant li agradaven. Una m\u00fasica suau de jazz tancava l\u2019acte mentre el ta\u00fct lliscava cap a les flames\u00bb.\r\nEn honor seu, els Premis Sambori de l\u2019Horta Sud crearen en 2019 el Premi Francesc Aled\u00f3n, i des del 2020 el Premi del P\u00fablic del Festival de Cinema Cabanyal \u00cdntim porta tamb\u00e9 el seu nom. El Ple de l\u2019Ajuntament d\u2019Aldaia del 30 d\u2019octubre de 2018 va acordar dedicar-li la zona de jocs infantils ubicada a la pla\u00e7a d\u2019Europa amb la denominaci\u00f3 \u00abParc Infantil Francesc Aled\u00f3n\u00bb, en reconeixement de la traject\u00f2ria educativa i cultural a Aldaia. \u00c9s un gest bonic que el parc es trobe just davant de l\u2019escola que ell va ajudar a ser un referent educatiu. A m\u00e9s, la fam\u00edlia \u2013representada per la neboda Anna Torres Aled\u00f3n i per Vicent i Maria Aled\u00f3n\u2013 va mostrar la voluntat de donar un fons bibliogr\u00e0fic a la Biblioteca Municipal d\u2019Aldaia, i el dia 8 de novembre de 2018 al Teatre del Mercat es va celebrar un acte p\u00fablic de reconeixement a la seua figura."}, {"id": 405, "name": "Andreu", "surname": "Alfaro", "conjunction": "i", "second_surname": "Hern\u00e0ndez", "url": "/biografies/alfaro-hernandez-andreu", "image": "/media/biography/image/alfaro_hernandez_andreu_HtvCtPw.jpg", "birth_date": 1929, "dead_date": 2012, "short_description": "Dibuixant i escultor\r\nFill d'Andreu Alfaro i Moreno (1898-1972) i Teresa Hern\u00e0ndez i Rodr\u00edguez (1900-1974), fou educat en una fam\u00edlia de carnissers i polititzada en ambients republicans i valencianistes.\r\nEl 1933 entr\u00e0 al Col\u00b7legi Cossio, instituci\u00f3 promoguda pels seguidors de la Instituci\u00f3n de Libre Ense\u00f1anza, d'entre els quals Josep Navarro, Angelina Carnicer, Salvador La Casta i Maria Moliner. El 1936 comen\u00e7\u00e0 l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria a l'Institut Escola de Segon Ensenyament, tamb\u00e9 vinculada a l'institucionalisme. Ja de ben jove, comen\u00e7\u00e0 a destacar per la seva afici\u00f3 al dibuix i als treballs manuals. De fet, el 1938 guany\u00e0 el seu primer premi de dibuix.\r\nEl 1939, just despr\u00e9s d'acabar-se la Guerra Civil, la seua fam\u00edlia viu uns anys dif\u00edcils patint la repressi\u00f3 franquista de primera m\u00e0 a causa de la seua vinculaci\u00f3 amb la Rep\u00fablica. Vicent Alfaro, el seu oncle, exalcalde republic\u00e0 de Val\u00e8ncia, fou condemnat a mort, tot i que despr\u00e9s se li commutaria la pena. De la mateixa manera, la carnisseria familiar troba molts obstacles per tirar endavant. Andreu Alfaro, despr\u00e9s de l'eliminaci\u00f3 de la seua escola anterior, acabar\u00e0 els estudis de prim\u00e0ria en una nova escola, el Col\u00b7legi Acad\u00e8mia Cervantes.\r\nEl 1943 comen\u00e7\u00e0 els estudis del batxillerat a l'Academia Santo Tom\u00e1s de Villanueva, estudis que compagin\u00e0 amb la feina a la botiga familiar. El 1947 acab\u00e0 finalment els seus estudis secundaris i aprov\u00e0 l'Examen d'Estat, tot i que no entr\u00e0 a la universitat per poder treballar al negoci familiar.\r\nM\u00e9s tard, el 1954, va contraure matrimoni amb Dorotea Hofmann. El matrimoni tindria una filla, l'Anna, i dos fills, l'Andreu i el Carles. En aquest per\u00edode, recuper\u00e0 definitivament la seva afici\u00f3 i dedicaci\u00f3 per l'art i el dibuix, especialment.\r\nTot i aix\u00ed, no va arribar a matricular-se mai per cursar els estudis d'art, i va assolir els seus coneixements art\u00edstics de forma autodid\u00e0ctica. Durant els anys 1950, comen\u00e7\u00e0 a fer-se un lloc en la comunitat art\u00edstica amb els seus dibuixos i pintures amb estil propi.\r\nDes del 1957 es vincul\u00e0 amb els artistes valencians del Grup Parpall\u00f3. Vicent Aguilera Cerni n'era el promotor, i Andreu Alfaro hi entr\u00e0 amb d'altres creadors, com Doro Balaguer, Monjal\u00e9s o Salvador Soria. Art\u00edsticament es va veure influ\u00eft per la corrent constructivista europea, fet que queda pal\u00e8s en les seues primeres obres d'envergadura, al Col\u00b7legi Alemany de Val\u00e8ncia el 1959 i 1960. Posteriorment, el 1962, present\u00e0 la seva escultura Cosmos 62 a la ciutat de Calp.\r\nLa seua activitat art\u00edstica va entrar en una fase de maduresa a partir del 1964, quan cre\u00e0 les obres La veu d'un poble (1964-1965) i Monument a l'amor (1965-1967). En aquest mateix any, comen\u00e7\u00e0 a treballar tamb\u00e9 com a creatiu en una ag\u00e8ncia de publicitat. El 1966 va exposar les seves obres a la Biennal de Ven\u00e8cia, fet que li va fer assolir un ress\u00f2 internacional com a artista.\r\nEl 1968 deix\u00e0 de treballar en el negoci familiar i es dedic\u00e0 de forma completa a la publicitat i a l'escultura. Un any despr\u00e9s, es trasllad\u00e0 a Rocafort on va obrir un taller propi, des d'on faria m\u00e9s consistent la seva producci\u00f3 art\u00edstica i la podria projectar m\u00e9s a l'exterior.\r\nAl provenir d'una fam\u00edlia de conviccions republicanes i valencianistes, Andreu Alfaro pass\u00e0 a vincular-se amb el grup d'intel\u00b7lectuals format per Joan Fuster, amb qui tra\u00e7\u00e0 una gran amistat, i Vicent Ventura, Josep Iborra o Vicent Aguilera Cerni, entre d'altres. Des d'aquest cercle, comen\u00e7\u00e0 a participar en el moviment de recuperaci\u00f3 cultural i nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Seguint aquesta l\u00ednia, tamb\u00e9 es relacion\u00e0 amb el cantautor Raimon, a partir del qual va establir connexions amb Barcelona i Catalunya en general.\r\nEl 1974 deix\u00e0 de treballar en l'empresa de publicitat i se centr\u00e0 professionalment en l'escultura, de forma exclusiva. En aquests anys, comen\u00e7\u00e0 tamb\u00e9 a introduir-se plenament en el mercat alemany, assolint una categoria, ja consolidada, com a escultor de renom internacional.\r\nPel que fa les seves obres, posteriorment exposaria Bon dia llibertat (1975) i Catalan power (1976), entre moltes d'altres. Aquesta \u00faltima obra va esdevenir un s\u00edmbol nacional catal\u00e0. Alfaro en ced\u00ed els beneficis al Secretariat de la Llengua. Aix\u00ed mateix, el s\u00edmbol de l'obra fou utilitzada per la candidatura Socialistes de Catalunya en la campanya de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, el 1977. L'any seg\u00fcent, per tal de commemorar la recuperaci\u00f3 de l'autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va realitzar l'obra D'un pa\u00eds que ja anem fent.\r\nA partir d'aqu\u00ed, comen\u00e7\u00e0 a especialitzar-se en obres de grans dimensions, les quals exposaria, el 1977, al parc Cervantes de Barcelona. Una altra mostra en va ser el Monument als Pa\u00efsos Catalans de T\u00e0rrega (1981). En aquests anys, la seva projecci\u00f3 com artista internacional era ja considerable, i, per suposat, era ja considerat un dels escultors m\u00e9s importants dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nM\u00e9s tard, va realitzar d'altres escultures d'import\u00e0ncia, com la d'Homenatge al pintor Sempere, a Madrid (1983), aix\u00ed com moltes d'altres escultures a l'aire lliure, a Frankfurt (1986), Puerta de la Ilustraci\u00f3n, a Madrid (1990) i Barcelona (1991). Recuperant la seva especialitzaci\u00f3 en escultures de gran format, va fer la Columna Ol\u00edmpica a Barcelona (1992), l'escultura a la Dona treballadora a Terrassa (1996), les Columnes de l'Aut\u00f2noma a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1999), el\u00a0Monument a Prat de la Riba a Barcelona (1999) i el Monument en mem\u00f2ria de les v\u00edctimes del nazisme a Vilanova i la Geltr\u00fa (2001). Aix\u00ed mateix, cre\u00e0 l'escultura en Homenatge a Jacint Verdaguer a Vic (2002) i l'escultura Ones a Barcelona (2003).\r\nAl llarg de la seva carrera art\u00edstica, Andreu Alfaro va ser guardonat nombrosos cops. Destaquen el premi d'Honor Jaume I (1980), el Premio Nacional de las Artes Pl\u00e1sticas (1981), la Creu de Sant Jordi (1982), el premi Alfons Roig d'Arts Pl\u00e0stiques (1991) i el Premio Tom\u00e1s Francisco Prieto, en distinci\u00f3 de la seva traject\u00f2ria art\u00edstica.\r\nEl 2001 va firmar el manifest en defensa dels drets d'autor dels artistes catalans de l'Associaci\u00f3 d'Artistes Visuals de Catalunya. Posteriorment, el 2007 fou homenatjat amb l'exposici\u00f3 sobre la seva obra organitzada pel museu de l'Institut Valenci\u00e0 d'Art Modern. L'any seg\u00fcent, fou nomenat membre d'honor de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Jordi.\r\nMor\u00ed a finals del 2012, acumulant rere seu un ric recorregut com a artista, amb reconeixement no nom\u00e9s nacional, sin\u00f3 tamb\u00e9 internacional. Va realitzar nombroses exposicions, tant individuals com col\u00b7lectives, i viatj\u00e0 per tot el m\u00f3n exposant les seves escultures. Per\u00f2 el seu llegat no fou nom\u00e9s com un artista o escultor, sin\u00f3 com a defensor de la cultura i de la unitat ling\u00fc\u00edstica dels Pa\u00efsos Catalans."}, {"id": 274, "name": "Vicent", "surname": "Alfaro", "conjunction": "i", "second_surname": "Moreno", "url": "/biografies/alfaro-moreno-vicent", "image": "/media/biography/image/alfaro_moreno_vicent.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1974, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nFill d'Andr\u00e9s Alfaro i Maria Moreno, propietaris d'un negoci, Carnes Alfaro. El jove Andreu no podia \u00absuportar\u00bb la matan\u00e7a d'animals i no segu\u00ed el negoci familiar.\r\nEstudi\u00e0 Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia alhora que el 1920, amb nom\u00e9s 19 anys, comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar al diari blasquista El Pueblo, afiliant-se al Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA).\r\nEl 12 d'abril de 1931 va ser triat regidor a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia a les eleccions municipals que donarien pas a la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica.\r\nEl 19 de maig l'Ajuntament va aprovar la creaci\u00f3 d'una comissi\u00f3 per a estudiar la confecci\u00f3 d'un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Vicent Alfaro va ser designat com un dels seus membres juntament amb Manuel Sim\u00f3, Joaquim Reig, Enric Duran i Tortajada, Joaquim Garcia Ribes i \u00c0lvar Pascual-Leone. La primera sessi\u00f3 de treball va tindre lloc al juliol per a, pocs dies despr\u00e9s, fer p\u00fablic l'Avantprojecte d'Estatut.\r\nA l'octubre va arribar a l'alcaldia de forma interina subsitu\u00efnt Agust\u00ed Trigo, qu\u00e8 havia demanat un exced\u00e8ncia de tres mesos; la seua interinitat dur\u00e0 fins gener del 1932, quan va ser proclamat. Ocupar\u00e0 l'alcaldia del Cap i Casal fins juny del mateix any.\r\nLa seua carrera pol\u00edtica va continuar a les files d'Esquerra Valenciana, escissi\u00f3 valencianista del PURA fundat el 26 de juliol de 1934 i encap\u00e7alat pel tamb\u00e9 exalcalde de Val\u00e8ncia, Vicent Marco i Miranda.\r\nEls Fets d'Octubre de 1934 portaren a la suspensi\u00f3 governativa dels ajuntaments democr\u00e0tics electes i a la destituci\u00f3 dels regidors dels partits d'esquerres i valencianistes.\r\nA les eleccions del 16 de febrer de 1936, Esquerra Valenciana form\u00e0 part del Front Popular, i gr\u00e0cies a l'\u00e8xit electoral, es pos\u00e0 fi al Bienni Negre i cinc dies despr\u00e9s fou restitu\u00eft com a regidor de l'Ajuntament.\r\nEl febrer de 1937, ja en plena Guerra Civil, va ser triat secretari general d'Esquerra Valenciana al 2n Congr\u00e9s del partit.\r\nA la fi de la Guerra Civil no marx\u00e0 a l'exili. L'agost de 1939 era detingut i empressonat a la Model, fins el 1941 quan va ser traslladat a Sant Miquel dels Reis. L'any seg\u00fcent ho fou al penal del Puerto de Santa Mar\u00eda on romangu\u00e9 fins que el 1944 fou alliberat.\r\nDurant dos anys ha de viure a Sevilla fins que el 1946 pot tornar a Val\u00e8ncia, reiniciant la seua carrera d'advocat, obrint despatx al carrer de la Mar, i mantenint-se actiu fins a finals dels anys 1960.\r\nEl 1973, delicat de salut, va exiliar-se a Su\u00efssa per tal de no morir sota la dictadura franquista."}, {"id": 214, "name": "Maximi\u00e0", "surname": "Alloza", "conjunction": "i", "second_surname": "Vidal", "url": "/biografies/alloza-vidal-maximia", "image": "/media/biography/image/alloza_vidal_maximia_4d80ogF.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1945, "short_description": "Metge, pintor i poeta\r\nCasat amb Isabel Sanz Blanco, filla d'un registrador de la propietat de Castell\u00f3, va tindre cinc fills.\r\nVa estudiar medicina a Val\u00e8ncia, on va escriure el seu primer poema en catal\u00e0: \"Lo plor de la musa\", publicat a Castell\u00f3 el 1913.\r\nEl 1918 va tornar a Castell\u00f3, on exerc\u00ed de metge i resid\u00ed fins la seu mort.\r\nL'obra po\u00e8tica d'Alloza es redueix a un conjunt de poesies publicades del 1911 al 1914, a les planes de Revista de Castell\u00f3n i Artes y Letras. La seua obra m\u00e9s important \u00e9s el poema \"Ioesa\" (1914), basat en el mite de Dafnis i Lic\u00e8nia. Aquesta obra \u00e9s un exemple \u00fanic de la influ\u00e8ncia del modernisme i el parnassianisme, seguint a Rub\u00e9n Dar\u00edo, en la poesia catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0. El seu estil obertament er\u00f2tic va impactar la somorta societat castellonenca de la seua \u00e8poca, avesada a la tradicional est\u00e8tica jocfloral\u00edstica. Home de car\u00e0cter reservat, abandon\u00e0 aviat la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, datant el seu darrer poema publicat el 1924.\r\nA la seua ciutat natal va actuar com a president de l'associaci\u00f3 La Nostra Terra, impulsada per Gaet\u00e0 Huguet i Breva, que s'havia marcat com a objectiu anar m\u00e9s enll\u00e0 del republicanisme federal, acabar amb ell centralisme i reivindicar la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana i l'autonomia pol\u00edtica del Pa\u00eds Valenci\u00e0. El 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3.\r\nDurant la Guerra Civil va actuar de metge forense a Castell\u00f3, apareguent el seu nom lligat a les diligencies judicials a ran dels bombardejos a la ciutat per part de la Marina sublevada, com el del 23 de mar\u00e7 de 1937, actes que es conserven a l'Arxiu Municipal de Castell\u00f3."}, {"id": 352, "name": "Francesc", "surname": "Almarche", "conjunction": "i", "second_surname": "V\u00e0zquez", "url": "/biografies/almarche-vazquez-francesc", "image": "/media/biography/image/almarche_vazquez_francesc2.jpg", "birth_date": 1875, "dead_date": 1927, "short_description": "Arxiver i historiador\r\nNascut al si d'una fam\u00edlia d'artesans, fou un bon estudiant, que amb l'ajut de beques va aconseguir de cursar Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia, llicenciant-se amb la qualificaci\u00f3 d'excel\u00b7lent. Posteriorment, es va traslladar a Madrid, on es va doctorar. Va ser professor de llat\u00ed i hist\u00f2ria en diversos instituts i escoles de Val\u00e8ncia.\r\nA Val\u00e8ncia va entrar en contacte amb l'arxivista i canonge Roc Chab\u00e0s, de qui sempre es consider\u00e0 deixeble. El president de l'Exposici\u00f3 Regional i Nacional de Val\u00e8ncia de 1909, Tom\u00e0sTr\u00e9nor i Palavicino, Marqu\u00e8s del T\u00faria, el va nomenar secretari general de l'Exposici\u00f3.\r\nEl 1911 va accedir per oposici\u00f3 al cos d'arxivers, bibliotecaris i arque\u00f2legs, i va ser destinat a Terol. Va passar despr\u00e9s a Castell\u00f3 de la Plana, on es va fer c\u00e0rrec de la Biblioteca Provincial, i on, amb l'ajut de Ramon Huguet i Joan Baptista Carb\u00f3, va crear el Museu Provincial. Tamb\u00e9 va ser un fidel col\u00b7laborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant diversos treballs al seu Butllet\u00ed. Finalment fou arxiver de l'Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia.\r\nEn qualitat d'historiador, despr\u00e9s d'uns primers treballs, va presentar l'estudi Ramon Muntaner, ciutad\u00e0 de Val\u00e8ncia (1910) al primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3. S\u00f3n remarcables les seves monografies sobre la civilitzaci\u00f3 ib\u00e8rica al Pa\u00eds Valenci\u00e0, sobre els miniaturistes i els pintors medievals, sobre la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, i les bibliografies sobre els regs valencians i la Guerra del Franc\u00e8s. En aquest sentit, va fer un treball d'hemeroteca, recollint nombrosos articles publicats a la premsa de 1808.\r\nA m\u00e9s del treball sobre Ramon Muntaner del 1910, destaquen tamb\u00e9 Goigs valencians (1917) i sobretot la Historiografia valenciana (1919), que pret\u00e9n entroncar amb la historiografia dels il\u00b7lustrats, com Gregori Mayans o P\u00e9rez Bayer. Influ\u00eft pel que podia anomenar-se historiografia carlista, tendeix de vegades a la idealitzaci\u00f3 del passat, el que no treu que fes constatacions que actualment no es discuteixen, com el servilisme de l'aristocr\u00e0cia valenciana de 1707. Accentuava especialment el valor de la llibertat, encara que sovint emprava el concepte en plural. (Casey, J: Patriotismo en Valencia durante la edad moderna, dins de Espa\u00f1a, Europa y el mundo Atl\u00e1ntico: homenaje a John H. Elliot).\r\nFou secretari de l'Acad\u00e8mia de Belles Arts, corresponent de la Real Academia de la Historia de Madrid i de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona (1920), director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana i \u00e0nima de la revista Archivo de Arte Valenciano, que publicava el Centre. Des de 1919 fins uns mesos abans de la seua mort va ocupar la presid\u00e8ncia de Lo Rat Penat. Els punts m\u00e9s destacats de la seua actuaci\u00f3 com a president foren l'activaci\u00f3 de les distintes seccions, el sanejament de les finances de l'entitat, i la reorganitzaci\u00f3 de la Secci\u00f3 de Publicacions, a la que se li don\u00e0 amples facultats i autonomia per a la publicaci\u00f3 de les obres. Aix\u00ed mateix, \u00e9s el moment de formaci\u00f3 del grup de joves denominat Joventut de Lo Rat Penat, que acoll\u00ed a la major part de l'anomenada generaci\u00f3 dels 30.\r\nAlmarche present\u00e0 la ren\u00fancia com a president de Lo Rat Penat el 10 de gener de 1927, per raons de salut, traspassant cinc mesos despr\u00e9s."}, {"id": 258, "name": "Francesc", "surname": "Almela", "conjunction": "i", "second_surname": "Vives", "url": "/biografies/almela-vives-francesc", "image": "/media/biography/image/almela_vives_francesc_dwPdGG9.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1967, "short_description": "Arxiver, escriptor, traductor i\u00a0bibli\u00f2fil\r\nNascut a Vinar\u00f2s, pocs anys despr\u00e9s la seua fam\u00edlia es trasllada a la ciutat de Val\u00e8ncia. Estudia el batxillerat a l'Institut Professional i T\u00e8cnic, fins que ha d'abandonar els estudis temporalment als 14 anys per la mort de son pare, entrant a treballar com a ajudant a una notaria de la capital. En finalitzar el batxillerat entra a la Universitat de Val\u00e8ncia per tal d'estudiar Filosofia i Lletres, llicenciant-se en la especialitat d'hist\u00f2ria.\r\nDurant els seus anys universit\u00e0ris col\u00b7labora amb La Correspond\u00e8ncia de Val\u00e8ncia (on va publicar per primera vegada als 15 anys un conte), on coneixer\u00e0 Adolf Pizcueta, amb qui col\u00b7laborar\u00e0 des d'aquest moment en diversos projectes.\r\n\u00c9s en aquest anys universit\u00e0ris quan entra en contacte amb el m\u00f3n valencianista. El 1918 entra a formar part de l'Associaci\u00f3 Nacionalista Escolar que havia impulsat Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, una organitzaci\u00f3 eminentment cultural dedicada a expandir el valencianisme al m\u00f3n universitari. La import\u00e0ncia d'aquesta entitat radica en qu\u00e8 \u00e9s la primera organitzaci\u00f3 nascuda amb voluntat de fer proselitisme valencianista exclusivament en aquest \u00e0mbit. Aquest mateix any \u00e9s escollit vicepresident de l'entitat, ocupant la presid\u00e8ncia Vicent Guaita.\r\nEl 1921 va ser triat president de Nostra Parla, associaci\u00f3 catalanista nascuda el 1916 i formada per membres d'arreu dels Pa\u00efsos Catalans. Constitu\u00efda per tres associacions aut\u00f2nomes a Barcelona, Val\u00e8ncia i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era \"promoure la unificaci\u00f3 espiritual de Val\u00e8ncia, Mallorca, el Rossell\u00f3 i Catalunya\". Com a vicepresident de la mateixa tornem a trobar-nos amb Adolf Pizcueta.\r\nEn plena Dictadura de Primo de Rivera, i junt a Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Enric Navarro, funda, l'octubre de 1927, la revista Taula de Lletres Valencianes,\u00a0una iniciativa que va saber articular poderosament la literatura catalana del Pa\u00eds Valenci\u00e0. \u00c9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, la revista des d'on es llan\u00e7a al 1930 el manifest titulat \"Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes\", qu\u00e8 impulsa l'acord ortogr\u00e0fic de les Normes de Castell\u00f3. A partir de 1930 es converteix en el seu director, substitu\u00efnt Pizcueta.\r\n\u00c9s en aquests mateixos anys quan trobem una prol\u00edfica s\u00e8rie de col\u00b7laboracions a la majoria de revistes valencianistes del moment: a la ja mencionada Taula de Lletres Valencianes, a P\u00e0tria Nova, a El Cam\u00ed... Alhora continua fent-ho a La Correspondencia de Valencia i comen\u00e7a les seues col\u00b7laboracions a ABC, Diario de Barcelona i d'altres.\r\nDurant els primers anys de la d\u00e9cada dels 1930 contin\u00faa la seua tasca valencianista, en bona part de la m\u00e0 d'Adolf Pizcueta; aix\u00ed, i junt a aquest, particip\u00e0 de la Campanya pro Estatut d'Autonomia que s'havia impulsat des de distints sectors valencianistes el 1932. Aquest mateix any, i a trav\u00e9s de Taula de Lletres Valencianes, \u00e9s un dels signants de les Normes de Castell\u00f3.\r\nEn aquests mateixos anys col\u00b7labora amb Acci\u00f3 Cultural Valenciana, una de les organitzacions valencianistes m\u00e9s din\u00e0miques del moment, tot i que no arriba mai a ser membre de la seua Junta directiva; alhora ho fa tamb\u00e9 amb el seu \u00f2rgan d'expressi\u00f3, Acci\u00f3 Valenciana (1930-1931).\r\nCol\u00b7labora tamb\u00e9 amb el setmanari Avant, impulsat per Pizcueta i qu\u00e8 era l'\u00f2rgan d'expressi\u00f3 de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. Des de les seues p\u00e0gines es va fer campanya activa en pro d'un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAl 1932, i junt a Joaquim Reig, Adolf Pizcueta, Francesc Caballero i Pasqual Asins, \u00e9s un dels impulsors del influent setmanari valencianista El Cam\u00ed.\r\nAl 1933 entra a treballar a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia; ho fa com a t\u00e8cnic al Museu d'Etnografia i Folclore. Una vegada a l'Ajuntament ocupar\u00e0 diversos c\u00e0rrecs tant al Museu com a l'Arxiu municipal.\r\nAl voltant de 1935 va ser nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana, entitat creada el 1915 amb la voluntat de ser una r\u00e9plica valenciana de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nJa en plena Guerra Civil espanyola, el 1937, va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Valencians, creat per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Val\u00e8ncia a iniciativa del conseller Francesc Bosch i Morata.\r\nLa Guerra Civil va suposar que fora depurat (no va passar per la press\u00f3) de forma que va quedar inhabilitat per a exercir el periodisme durant alguns anys. Davant la situaci\u00f3, abandona a poc a poc la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria (alhora que comen\u00e7a a alternar el valenci\u00e0 amb el castell\u00e0), i pasa a centrar-se en la seua vessant investigadora.\r\nEn aquests mateixos anys, obr\u00ed una llibreria de vell especialitzada en llibres antics valencians. Des d'aquesta, va publicar un total de 43 cat\u00e0legs qu\u00e8 arrepleg\u00e0ven m\u00e9s de 22.000 fitxes bibliogr\u00e0fiques.\r\nLa seua situaci\u00f3 comen\u00e7a a canviar al 1948, quan se li encarrega, per part de la Sociedad Valenciana de Fomento del Turismo reprendre la publicaci\u00f3 de la revista mensual Valencia Atracci\u00f3n.\r\nUna vegada iniciada la seua tasca investigadora \u00e9s quan comen\u00e7a a ser reconegut a nivell acad\u00e8mic; aix\u00ed, al 1948 es requerit per al Servei d'Estudis Art\u00edstics de Val\u00e8ncia i un any despr\u00e9s \u00e9s nomenat membre de la Real Academia Espa\u00f1ola a proposta de Gregorio Mara\u00f1\u00f3n i al 1954 es nomenat membre de la Real Academia de la Historia a proposta de Men\u00e9ndez Pidal.\r\nAl 1957 \u00e9s nomenat membre de la Real Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia i dos anys despr\u00e9s de la de San Fernando de Madrid, de la Real Acad\u00e8mia de les Bones Lletres de Barcelona i de la The Spanish Society de Nova York.\r\nEl moment culminant de la seua traject\u00f2ria li arriba a la d\u00e9cada dels 60, quan es nomenat Cronista del Cap-i-Casal (1963) i fill adoptiu de la ciutat (1966).\r\nEls anys finals de la seua vida qued\u00e0ren marcats per la seua adhesi\u00f3 al franquisme i per la seua participaci\u00f3 a la campanya muntada contra Joan Fuster des de Las Provincias arran la publicaci\u00f3 del seu llibre El Pa\u00eds Valenciano, al 1962."}, {"id": 696, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Alpera", "conjunction": "", "second_surname": "Leiva", "url": "/biografies/alpera-leiva-lluis", "image": "/media/biography/image/alpera_leiva_lluis_PVM252w.jpg", "birth_date": 1938, "dead_date": 2018, "short_description": "Professor d\u2019universitat, poeta, cr\u00edtic literari i activista cultural\r\nNascut a Val\u00e8ncia i criat al barri del Cabanyal de la ciutat de Val\u00e8ncia al si d\u2019una fam\u00edlia de classe popular. La mare estava al front de dues peixateries a la ciutat i el pare era el gerent de l\u2019acad\u00e8mia F\u00e8lix Mart\u00ed Alpera en el mateix barri on vivien. Aquesta ascend\u00e8ncia paterna marc\u00e0 la seua formaci\u00f3.\r\nAlpera va formar part de la prodigiosa generaci\u00f3 dels 60 amb personalitats com Eliseu Climent, Alfons Cuc\u00f3, Llu\u00eds Vicent Aracil, Isabel-Clara Sim\u00f3 o Raimon en un moment en qu\u00e8 a la Universitat de Val\u00e8ncia exercien una influ\u00e8ncia notable professors com Tarradell, Regl\u00e0 o Giralt. Generaci\u00f3 molt influ\u00efda per Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i, posteriorment, per Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s.\u00a0\u00a0\r\nAlpera va iniciar els estudis de Filosofia i Lletres el 1956 a la Universitat de Val\u00e8ncia. Dos anys m\u00e9s tard se\u2019n va a Madrid, on el 1961 se llicencia en Filologia Rom\u00e0nica. El 1963 es doctora, sota la direcci\u00f3 de Sanchis Guarner, amb una tesi sobre la llengua medieval en l\u2019obra de Francesc Eiximenis.\r\nAlpera va comen\u00e7ar a exercir de docent el curs de 1963-1964 com a preceptor de franc\u00e8s. Els dos seg\u00fcents cursos ho faria com a professor ajudant a l\u2019Emory University d\u2019Atlanta on va fer classes d\u2019espanyol i on va con\u00e8ixer la que seria la seua dona, Janet Green. El curs de 1968-1970 impartia espanyol i catal\u00e0 a la Washington University (Saint Louis, Missouri).\r\nDurant la seua estada intermitent als Estats Units, Alpera \u2013com d\u2019altres valencians com Jaume P\u00e9rez Muntaner o Aracil\u2013 esdevindr\u00e0 un divulgador de la cultura catalana. Una de les principals fites d\u2019aquesta tasca \u00e9s la publicaci\u00f3 biling\u00fce el 1966 en la revista Identity Magazine de la Universitat de Harvard d\u2019Anthology of Valencian Realist Poetry/Antologia de la poesia realista valenciana en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el socioling\u00fcista Llu\u00eds Vicent Aracil, l\u2019historiador Manuel Ardit i el medievalista i hispanista Thomas F. Glick. Alpera va aplegar, entre d\u2019altres poetes, Raimon, Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, Joan Valls o Maria Beneyto.[1]\r\nAmb anterioritat, ell mateix havia estat antologat amb Llu\u00eds V. Aracil, Alfons Cuc\u00f3, Emili Rodr\u00edguez Bernabeu, Antoni Seva o Isabel-Clara Sim\u00f3, entre d\u2019altres, en el volum prologat per Sanchis Guarner tot i que en realitat el va escriure Alpera, Poetes universitaris valencians (L\u2019Estel, 1962).[2] Aix\u00ed mateix, el 1963 havia publicat El magre menjar (Els Llibres de l\u2019\u00d3ssa Menor), el 1967 en una edici\u00f3 no venal amb un tiratge de 100 exemplars, Dades de la hist\u00f2ria civil d\u2019un valenci\u00e0 (Par\u00eds, Edicions dels Jocs) i el 1968, Temps sense ll\u00e0grimes.\r\nEl 1971 aterra a Alacant, on entra a treballar com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres en l\u2019acabat de crear Centre d\u2019Estudis Universitaris (CEU) adscrit a la Universitat de Val\u00e8ncia. Un any despr\u00e9s inicia la capital de les comarques del sud la doc\u00e8ncia de la Ling\u00fc\u00edstica Valenciana, embri\u00f3 del Departament de Filologia Catalana que dirigeix fins al 1987. Entre 1990 i 1994 va dirigir tamb\u00e9 el Secretariat de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de la Universitat d\u2019Alacant, on es va jubilar en el curs 2007-2008.\r\nDes de ben jove, Alpera va reeixir com a poeta i fou reconegut amb premis com el Joan Salvat-Papasseit (1963), el de la Cr\u00edtica dels Escriptors Valencians (1987) o el prestigi\u00f3s Premi Ausi\u00e0s March de Gandia (1994). La seua po\u00e8tica, en la primera etapa, cal inscriure-la en el corrent de realista i de la cr\u00edtica social influ\u00eft per poetes com Salvador Espriu, Antonio Machado, Salvatore Quasimodo, i tamb\u00e9 per la veu de poetes com Carles Riba o R. Maria Rilke. A partir de la d\u00e8cada dels vuitanta, la seua escriptura es despr\u00e8n del posat narratiu, dona pas a refer\u00e8ncies culturalistes i metaliter\u00e0ries i mostra un abrandat hedonisme. Tamb\u00e9 s\u2019impregna de tonalitats eleg\u00edaques. El 1998, Tres i Quatre va aplegar tota la seua obra po\u00e8tica publicada fins aquell moment en el llibre Cavalls a l\u2019alba.\r\nEl 2003 encara va publicar Els bells papirs d\u2019Alexandria i com a cr\u00edtic els diversos volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004). En mar\u00e7 de 2018 va presentar la seua obra po\u00e8tica definitiva al Sal\u00f3 Blau de l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant, Ulisses i la Mar dels Sargassos, editada per Onada.\r\nFet i fet, com a estudi\u00f3s va dedicar molts textos a la literatura en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a autors com Joan Valls, Santiago Bru i Vidal, Enric Valor, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Maria Beneyto o Matilde Ll\u00f2ria.[3] Tamb\u00e9 d\u2019altres latituds del domini ling\u00fc\u00edstic com ara J. M. Llompart o Salvador Espriu.\r\nAlpera va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en nombroses publicacions, entre les quals cal destacar l\u2019Avui, El Temps, Serra d\u2019Or, Canelobre, Revista de Catalunya, L\u2019Aiguadol\u00e7 o els suplements culturals d\u2019art i lletres dels diaris Informaci\u00f3n i Levante.\r\nVa ser militant del Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 i, posteriorment, de Comprom\u00eds. Aix\u00ed mateix, va formar part de la Modern Language Association dels Estats Units i de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana.\r\nLa Universitat d\u2019Alacant, sota la supervisi\u00f3 dels professors Biel Sansano, Faust Ripoll i Enric Balaguer, han elaborat una p\u00e0gina web amb tota la informaci\u00f3 sobre l\u2019autor.\r\nAlpera va llegar tota la seua biblioteca a la Universitat d\u2019Alacant. Aix\u00ed mateix, despr\u00e9s del seu trasp\u00e0s i per voluntat del seu fill, David Alpera, tot el seu arxiu com objectes personals relacionats amb la seua traject\u00f2ria acad\u00e8mica i liter\u00e0ria es van integrar tamb\u00e9 a l\u2019arxiu de la mateixa instituci\u00f3.\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu d\u2019Enric Balaguer, \u201cEls seixanta. El furor d\u2019una d\u00e8cada (Balan\u00e7 de la poesia valenciana)\u201d, L\u2019Aiguadol\u00e7, 1993, n\u00fam. 18.\r\n\r\n\r\n[2] Vegeu l\u2019entrevista a Llu\u00eds Alpera per Josep Ballester, n\u00fam. 730, El Temps, 15 de juny de 1998.\r\n\r\n\r\n[3] Per a con\u00e8ixer el detall de tota la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria veure la p\u00e0gina elaborada per Nausica Sol\u00e0 per a l\u2019AELC.\r\n\r\n"}, {"id": 563, "name": "Joaquim", "surname": "Amo", "conjunction": "i", "second_surname": "Abad", "url": "/biografies/amo-abad-joaquim", "image": "/media/biography/image/amo_abad_joaquim.jpg", "birth_date": 1872, "dead_date": 1915, "short_description": "Periodista i impressor\r\nEra fill d\u2019un notari natural d\u2019Elda, Jos\u00e9 Amo Ba\u00f1\u00f3n, i de Manuela Abad Llobregat, de Novelda. Va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nAmb inquietuds liter\u00e0ries des de ben jove, es va dedicar primordialment al periodisme i espor\u00e0dicament al comer\u00e7 com a viatjant. Fou director dels setmanaris Independiente i B\u00f3lido, per\u00f2 va ser com a responsable d\u2019El Pueblo que va assolir el seu major \u00e8xit. Al seu voltant aparegu\u00e9 el grup m\u00e9s important d\u2019escriptors de l\u2019\u00e8poca: Amancio Mart\u00ednez Ruiz, Querem\u00f3n Alfonso, Marcol\u00e1n, Montoro, Pe\u00f1ataro, Garcia Verd\u00fa i el mateix Azor\u00edn, entre altres. Tamb\u00e9 va ser col\u00b7laborador dels peri\u00f2dics alacantins La Federaci\u00f3n entre 1896-1908 i de Las German\u00edas en el per\u00edode de 1882 a 1885. Va escriure tamb\u00e9 un mon\u00f2leg teatral antimilitarista in\u00e8dit titulat Yo soldado.\r\nAl setmanari El Pueblo, que es va mantindre al llarg de 14 anys des del 1900 fins a poc despr\u00e9s de la seua mort, va escriure una gran quantitat d\u2019articles en qu\u00e8 deixava veure clarament la seua ideologia republicana. Hi va encetar amb Amancio Mart\u00ednez Ruiz, l\u2019altre Azor\u00edn, una llarga s\u00e8rie d\u2019articles en valenci\u00e0 amb el pseud\u00f2nim Cany\u00eds que, pel seu estil costumista i el seu contingut, s\u00f3n la millor cr\u00f2nica del Mon\u00f2ver noucentista i constitueixen un tresor ling\u00fc\u00edstic de primer ordre. Per a Sanchis Guarner, Cany\u00eds \u00abha esdevingut un petit mite local\u00bb i copsa \u00abel comen\u00e7ament de la transformaci\u00f3 sociol\u00f2gica d\u2019aquell microcosmos local que cessava de ser rural per industrialitzar-se\u00bb. No es tracta, doncs, d\u2019un llibre folkl\u00f2ric sin\u00f3 realista, d\u2019expressi\u00f3 transparent i s\u00f2lida.\r\nDe fet, va ser Amancio Mart\u00ednez, germ\u00e0 d\u2019Azor\u00edn, qui en 1950 va recollir i refer una selecci\u00f3 dels articles que havia escrit Amo, ara en un llibre titulat Ca\u00f1\u00eds y ca\u00f1isaes publicat a la impremta de la Viuda de Manuel Vidal de Mon\u00f2ver amb l\u2019ajuda econ\u00f2mica del tamb\u00e9 monover\u00ed Francesc Navarro Rico. Uns anys m\u00e9s tard, Manuel Sanchis Guarner en va fer una edici\u00f3 actualitzada ortogr\u00e0ficament, amb una bona introducci\u00f3 i un glossari, per a L\u2019Estel (1973), amb el t\u00edtol L\u2019oncle Cany\u00eds. Estampes del vell Mon\u00f2ver, amb una il\u00b7lustraci\u00f3 en portada de Jos\u00e9 Perez Gil. Posteriorment, l\u2019Asociaci\u00f3n de Estudios Monoveros va fer una edici\u00f3 facs\u00edmil del text de 1950.\r\nJoaquim Amo va militar en el Partit Republic\u00e0 Federalista, del qual va ser en 1898 vocal de la Comissi\u00f3 Provincial i prengu\u00e9 part activa entre 1899 i 1902 en diversos actes de car\u00e0cter propagand\u00edstic. Com a bon orador i comprom\u00e9s amb el seu l\u00edder pol\u00edtic, Nicol\u00e1s Salmer\u00f3n, va rebutjar una sol\u00b7licitud seua per a dedicar-se plenament a la pol\u00edtica.\r\nVa contraure matrimoni amb Francisca Cano Cano, de la uni\u00f3 amb la qual tingueren tres descendents: Francisca, Mar\u00eda del Carmen i Joaqu\u00edn. Va morir d\u2019una angina de pit al domicili familiar del carrer de la Torre, n\u00famero 1, als quaranta-dos anys.\r\nEl seu fill menut va fer de guia en 1963 a Joan Coromines. Aix\u00ed ho explicava el fil\u00f2leg en una entrevista feta per Joan F. Mira: \u00abEl dia que vaig arribar a Elx, feia una calor tan horrorosa que no hi va haver ning\u00fa que em volgu\u00e9s acompanyar al camp. A Mon\u00f2ver s\u00ed, all\u00e0 em va rebre el fill de l\u2019autor de Cany\u00eds i canyissaes, com li deien? Amo, Joaquim Amo\u00bb."}, {"id": 413, "name": "Ciril", "surname": "Amor\u00f3s", "conjunction": "i", "second_surname": "Pastor", "url": "/biografies/amoros-pastor-ciril", "image": "/media/biography/image/amoros_pastor_ciril.jpg", "birth_date": 1830, "dead_date": 1887, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nGerm\u00e0 d'Eugeni Amor\u00f3s, m\u00fasic valenci\u00e0. Curs\u00e0 l'educaci\u00f3 prim\u00e0ria i el batxillerat a l'Institut T\u00e8cnic de Val\u00e8ncia. Posteriorment, es llicenci\u00e0 en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\n\u00a0\r\nCarrera professional i pol\u00edtica\r\nA partir del 1852, amb poc m\u00e9s de vint anys, comen\u00e7\u00e0 a treballar com advocat amb l'acreditaci\u00f3 del seu propi despatx. Treball\u00e0 tamb\u00e9 com assessor de Jos\u00e9 Campo P\u00e9rez i fou membre del consell administratiu de la Compa\u00f1\u00eda de Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona.\r\nEn els primers anys, es vincul\u00e0 pol\u00edticament al Partido Moderado, a partir de la influ\u00e8ncia que va rebre del seu mestre, Francisco Carbonell Mag\u00ed qui encap\u00e7alava el partit. Va ser elegit conseller provincial pels anys 1862 c\u00e0rrec que abandon\u00e0 el 1863. L'any seg\u00fcent va ser elegit president del Consell Provincial. El 1865 exerc\u00ed com a governador civil de Val\u00e8ncia. Amb aquest c\u00e0rrec, sol\u00b7licit\u00e0 perm\u00eds a la reina Isabell II per poder enderrocar les muralles de la ciutat. Amb el perm\u00eds concedit, el 20 de febrer va iniciar les obres i aix\u00ed, pogu\u00e9 oferir feina a nombrosos treballadors i acceler\u00e0 l'expansi\u00f3 urbana de Val\u00e8ncia. Aix\u00ed, aconsegu\u00ed alleujar la crisi de la seda que havia maldat l'economia valenciana.\r\nEl 1867 fou elegit diputat a les Corts pel districte de Ll\u00edria pel Partido Moderado. Durant els anys del Sexenni Democr\u00e0tic, destac\u00e0 per la defensa de la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica.\r\nDes de la vicepresid\u00e8ncia del C\u00edrculo Alfonsino de Valencia, va ajudar a promoure el pronunciament del general Mart\u00ednez Campos al desembre de 1874, fent que es trasllad\u00e9s a Val\u00e8ncia per encap\u00e7alar el destacament d'Antonio Dab\u00e1n. Posteriorment, Antonio C\u00e1novas del Castillo, cap del Partido Conservador, li ofer\u00ed un t\u00edtol nobiliari, per\u00f2 ell el rebutj\u00e0.\r\nEl 1875 col\u00b7labor\u00e0 en la redacci\u00f3 de la Constituci\u00f3 espanyola de 1876 per mitj\u00e0 de la seva pertinen\u00e7a a la junta de notables. Aquell mateix any pass\u00e0 a formar part de la Diputaci\u00f3 provincial. Des d'aquest c\u00e0rrec, s'opos\u00e0 a la llibertat de cultes al costat de Claudio Moyano. Tamb\u00e9 va proposar la reorganitzaci\u00f3 de la gu\u00e0rdia rural a la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia. Poc despr\u00e9s abandon\u00e0 el c\u00e0rrec per oposar-se a la toler\u00e0ncia religiosa que permetia la nova legislaci\u00f3. Posteriorment, fou elegit subsecretari del Ministeri de Gr\u00e0cia i Just\u00edcia, c\u00e0rrec exercit fins llavors per Francisco Silvela.\r\nEl 1877 col\u00b7labor\u00e0 en la fundaci\u00f3 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Val\u00e8ncia, juntament amb el marqu\u00e8s de Campo i Joan Navarro Reverter.\r\nEl 1881 i el 1886 fou escollit diputat pel districte de X\u00e0tiva com a candidat d'oposici\u00f3. El 1884 va exercir el c\u00e0rrec de director general de registres i notariat del Partido Conservador.\r\nDurant els \u00faltims anys de la seva vida, va ser nomenat deg\u00e0, diversos cops, del Col\u00b7legi Oficial d'Advocats de Val\u00e8ncia.\r\n\u00a0\r\nVinculaci\u00f3 a la Renaixen\u00e7a valenciana\r\nFou soci co-fundador de Lo Rat-Penat i va pert\u00e0nyer al sector dels anomenats \"poetes de guant\", del cercle pr\u00f2xim a Teodor Llorente, d'entre els que tamb\u00e9 es trobaven F\u00e8lix Pizcueta, Jacint Labaila, Rafael Ferrer i Bign\u00e9, Vicent Pueyo i Ari\u00f1o i Ferran Reig i Garcia.\r\nEl 1881, quan jurava el c\u00e0rrec de diputat a Corts per X\u00e0tiva, vest\u00ed la ins\u00edgnia de Amadors de nostres glories de Lo Rat-Penat al trau de la jaqueta, mostrant aix\u00ed la seva pertinen\u00e7a al moviment de renaixement cultural. Aquell mateix any va ser mantenidor a la cerim\u00f2nia dels Jocs Florals i feu un conegut discurs en qu\u00e8 exaltava l'especificitat valenciana.\r\nLa seva implicaci\u00f3 a Lo Rat-Penat culmin\u00e0 el 1886, sent-ne nomenat president. Malgrat tot, no va poder prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec a causa d'una malaltia. Aix\u00ed, fou substitu\u00eft per un dels vicepresidents de l'entitat, Josep Soriano i Plasent. La sessi\u00f3 inaugural del nou curs s'apla\u00e7\u00e0 diverses vegades per la incapacitaci\u00f3 de Ciril Amor\u00f3s i no es va realitzar fins el 18 de desembre. Tanmateix, la malaltia que patia li va provocar la mort poc temps despr\u00e9s."}, {"id": 364, "name": "Gonzalo", "surname": "Anaya", "conjunction": "", "second_surname": "Santos", "url": "/biografies/anaya-santos-gonzalo", "image": "/media/biography/image/anaya_santos_gonzalo.jpg", "birth_date": 1914, "dead_date": 2008, "short_description": "Mestre i pedagog\r\nFill d'una familia de clase mitjana, el pare es dedica al comer\u00e7 i la mare \u00e9s una reconeguda modista (amb taller propi i algunes treballadores), naix a la Plaza Mayor de Burgos. Estudiar\u00e0, tant els estudis primaris com l'institut, als Maristes de la ciutat. Posteriorment es titula com a mestre de primera ensenyan\u00e7a a l'Escola Normal de la ciutat al 1932. Un any despr\u00e9s far\u00e0 els cursos que organitza el govern republic\u00e0 i qu\u00e8 l'habiliten com a mestre nacional.\r\nDurant aquests primers anys com a mestre s'afilia a la Federaci\u00f3 de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), vinculada a la UGT. Aquesta milit\u00e0ncia sindical li comportar\u00e0 la depuraci\u00f3 una vegada acabada la guerra. Sent confinat a Ca\u00f1izar de Amaya, \u00e9s el moment en qu\u00e8 pren la decissi\u00f3 de canviar el seu, fins a eixe moment, habitual barret, per una boina, que ja mai m\u00e9s abandonaria. Segons ell mateix explic\u00e0, vore la imatge dels refugiats republicans fugir cap a Fran\u00e7a, el va fer adoptar la boina com a s\u00edmbol de solidaritat amb ells i de proximitat amb el poble.\r\nAl 1948 es trasllada per primera vegada a Val\u00e8ncia, on romandr\u00e0 durant dos anys fent clase de grec a l'Institut Llu\u00eds Vives. Ser\u00e0 aquest primer contacte el que far\u00e0 que als anys 1970 establisca la seua resid\u00e8ncia definitiva al cap-i-casal valenci\u00e0.\r\nAl 1953 obt\u00e9 la llicenciatura en Filosofia i Lletres (especialitzant-se en Filosofia) per la Universitat de Madrid i, eixe mateix any, guanya la c\u00e0tedra de Filosofia a l'Escola de Magisteri de Santiago de Compostel\u00b7la per a, un any m\u00e9s tard, ser nomenat catedr\u00e0tic de filosofia a l'Institut Femen\u00ed Rosalia de Castro de la mateixa ciutat. \u00c9s durant tota aquesta estada a Galicia quan entra en contacte amb l'esquerra galleguista i a trav\u00e9s de la qual entra en contacte amb el PCE amb el qual arriba a col\u00b7laborar en alguna ocasi\u00f3, tot i que mai va militar-hi.\r\nAl 1961 es diploma en Psicologia i Psicot\u00e8cnia per la Universitat de Madrid, i sis anys despr\u00e9s, al 1967, es doctora en Filosofia per la mateixa Universitat amb una tesi sobre el cinema, la seua gran passi\u00f3 junt a l'ensenyan\u00e7a: La esencia del cinema: teoria de las estructuras.\r\n\u00c9s al 1973 quan torna a Val\u00e8ncia, on s'instalar\u00e0 de manera definitiva, en obtindre la c\u00e0tedra de Filosofia de l'Escola de Magisteri de la Universitat de Val\u00e8ncia. Nom\u00e9s arribar a la ciutat es posa en contacte amb els mestres vinculats a l'antifranquisme, comen\u00e7ant la seua relaci\u00f3 amb l'esquerra valenciana i el valencianisme.\r\nM\u00e9s tard, i arran la Llei de Reforma Universit\u00e0ria, s'adscriu al Departament de Sociologia, on romandr\u00e0 fins al final de la seua activitat docent.\r\nAl 1977 participar\u00e0 a la primera Escola d'Estiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (organitzada pels mestres de les comarques centrals valencianes) i ja no deixaria de fer-ho, ja f\u00f3ra participant, donant cursos i confer\u00e8ncies o fent la clausura. Una Escola d'Estiu que adoptar\u00e0 el nom del mestre republic\u00e0 per a la seua denominaci\u00f3 en forma de reconeixement i d'homenatge a la seua llarga traject\u00f2ria dedicada a la doc\u00e8ncia i a la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica.\r\nFa tamb\u00e9 alguna incursi\u00f3 al m\u00f3n del cinema. Destaca el seu migmetratge documental \u00bfLevante feliz? Pa\u00eds perplex!, on es pregunta qu\u00e8 \u00e9s aquest pa\u00eds, qui som i qu\u00e8 volem ser. Segons les seues paraules, \u00e9s un homenatge al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a la gent qu\u00e8 lluita per qu\u00e8 continue sent-ho.\r\nAl 1985 va ser nomenat catedr\u00e0tic em\u00e8rit de la Universitat de Val\u00e8ncia, la qual m\u00e9s endavant li otorgar\u00e0 la seua Medalla d'Or. No va ser aquest l'\u00fanic reconeixement en arribar-li; aix\u00ed, tamb\u00e9 va rebre la Medalla de Plata al M\u00e8rit en el Treball del Ministeri de Treball i va ser membre, des del primer moment, del Consell Escolar Valenci\u00e0 representant a la Universitat de Val\u00e8ncia. D\u00f3na tamb\u00e9 nom a la Federaci\u00f3 de Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a la Confederaci\u00f3 d'AMPAs del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAl 2003 s'afilia per primera vegada a un partit pol\u00edtic, a Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Ho fa arran una campanya del partit independentista a la Cartelera Turia qu\u00e8, despr\u00e9s algun temps obsevant, el fa acabar de conv\u00e9ncer-se qu\u00e8 \u00e9s l'\u00fanic partit que conserva els valors republicans, m\u00e9s enll\u00e0 del seu independentisme.\r\nAix\u00ed, va ser el candidat independentista a les eleccions espanyoles al Senat en dos ocasions, al 2004 i al 2008, on particip\u00e0 activament acudint a xerrades i m\u00edtings. Avui en dia, d\u00f3na nom a la Sectorial d'Ensenyament d'ERPV.\r\nPocs mesos despr\u00e9s de les eleccions del 2008, un 11 de juny, es produeix el seu trasp\u00e0s. I pocs mesos despr\u00e9s li arribar\u00e0 el seu darrer reconeixement, quan \u00e9s nomenat fill adoptiu de la ciutat per l'Ajuntament de Val\u00e8ncia."}, {"id": 343, "name": "Ramon", "surname": "Andr\u00e9s", "conjunction": "i", "second_surname": "Cabrelles", "url": "/biografies/andres-cabrelles-ramon", "image": "/media/biography/image/andres_cabrelles_ramon.jpg", "birth_date": 1869, "dead_date": 1957, "short_description": "Artista pl\u00e0stic i escriptor\r\nFill de llauradors, ocupaci\u00f3 que exerc\u00ed durant la seua infantesa, va n\u00e9ixer a la partida del Pouet, de l'aleshores municipi de Campanar, quan aquell paratge era encara horta que envoltava la ciutat de Val\u00e8ncia. Per\u00f2 ben aviat deixaria el cultiu de la terra perque son pare, Roc Andr\u00e9s, es va quedar vidu i decid\u00ed traslladar-se a la ciutat a vendre llibres de forma ambulant, segons el seu n\u00e9t conta: \"Un arc\u00f3 on es guardaven el llibres i que feia de mostrador quan l'obrien, extenent els volums sota l'ombra d'un tendal o vela de lona. La paraeta-llibreria la muntaven Roc i Ramonet junt a la tanca de l'antic convent de Sant Francesc, prop d'on es troba l'actual Ajuntament\". [i]\r\nTot i que el negoci era modest, els volums que s'exponien havien estat ben triats \"quan visitaven la tenda bibliofils i escriptors coneguts, com Jacint Labaila, qui contract\u00e0 al jove Ramonet com amanuense, mentre tradu\u00efa les obres de Victor Hugo per a l'editorial Tarrasa i Aliena\". [ii]\r\nDes de ben menut demostr\u00e0 un gran inter\u00e9s per les belles arts, estudiant a l'Escola d'Arts i Oficis. D'aquest aprenentatge arrib\u00e0 a consolidar-se, junt a Benlliure, com a un dels escultors que reberen la major part dels enc\u00e0rrecs p\u00fablics de la ciutat de Val\u00e8ncia durant les tres primeres d\u00e8cades del segle XX. Despr\u00e9s de superar els seus estudis a l'Escola d'Arts i Oficis pass\u00e0 a la de Belles Arts de Sant Carles i a l'aprenentatge de l'ofici de joier en un taller d'orfebreria.\r\nAls catorze anys es convert\u00ed en el m\u00e9s estret col\u00b7laborador de Constant\u00ed Llombart, quedant a c\u00e0rrec d'aquest la seua formaci\u00f3.\u00a0Llombart en feu d'ell un jove de la Renaixen\u00e7a fent-lo part\u00edcep de molts dels seus projectes, com ara l'edici\u00f3 del\u00a0Diccionari Valenci\u00e0-Castell\u00e0 d'Escrig,\u00a0que comen\u00e7\u00e0 a publicar-se el 1887 i que Andr\u00e9s va concloure a la mort del seu mentor.\r\nConsiderat un dels \u00faltims poetes de la Renaixen\u00e7a encap\u00e7alada per Teodor Llorente, la major part de la seua obra po\u00e8tica s'arrepleg\u00e0 en el volum\u00a0Versos vells. Obtingu\u00e9 en quatre ocasions la flor natural dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia (1894, 1909, 1928 i 1946). A m\u00e9s va escriure algunes obres teatrals com:\u00a0El buf\u00f3. Les males lleng\u00fces, El toc del Caragol, El cam\u00ed nou;\u00a0un miracle,\u00a0La Fe premiada; una \u00f2pera amb m\u00fasica del mestre Magenti,\u00a0L'horta vella,\u00a0que mai va veure la llum; i una coneguda lletra de can\u00e7\u00f3, L'entr\u00e0 de la Murta\u00a0que music\u00e0 Salvador Giner. Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en la premsa peri\u00f2dica: La Tron\u00e0, El Esc\u00e1ndalo, Lo Rat Penat, La Degoll\u00e0,\u00a0Las Provincias...\u00a0\r\nEn paral\u00b7lel va desenvolupar una carrera com a artista pl\u00e0stic de cert relleu que li don\u00e0 m\u00e8rits per a erigir en mem\u00f2ria del seu amic Constant\u00ed Llombart un bust en bronze junt a una de les muntanyetes d'Elio en el jardins dels Vivers de la ciutat de Val\u00e8ncia, inaugurat l'1 d'agost de 1928. Tamb\u00e9 va fer un retrat de Llombart inspirat en el de Pinazo de 1885. Per\u00f2 a banda de l'escultura i de la pintura (segons el seu n\u00e9t Forn\u00e9s s\u00f3n preferentment bodegons i pintura de flors), s\u00b4endins\u00e0 en l'art popular, com a artista faller complet: escrivia llibrets des de 1942 i feia falles.\r\nEs cas\u00e0 amb Maria Hern\u00e0ndez, amb qui tingueren una filla: Vicenta.\r\nEl poeta Vicent Andr\u00e9s i Estell\u00e9s va escriure aquestes paraules en la seva obra\u00a0Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0:\u00a0\"Campanar. Ac\u00ed visqu\u00e9 i alenava una veu. Foragitant oratges i paraules, com pentinant, com ordenant les trenes, d'ac\u00ed salta els marges una veu, fou una veu de somoure llimeres. Ac\u00ed nasqu\u00e9 Ramon Andr\u00e9s Cabrelles\".\r\n[i] Forn\u00e9s i Andr\u00e9s, Antoni: \"Un home del poble valenci\u00e0\" dins de la revista de l'Associaci\u00f3 de Ve\u00efns del poble de Campanar.\r\n[ii]\u00a0Forn\u00e9s i Andr\u00e9s, Antoni: Op. cit."}, {"id": 341, "name": "Vicent", "surname": "Andr\u00e9s", "conjunction": "i", "second_surname": "Estell\u00e9s", "url": "/biografies/andres-estelles-vicent", "image": "/media/biography/image/andres_estelles_vicent2.jpg", "birth_date": 1924, "dead_date": 1993, "short_description": "Poeta i periodista\r\nNascut a una familia de forners \u2014els seus membres sovint seran citats als seus versos\u2014\u00a0va passar la seva infantesa a Burjassot, lloc del qual tindr\u00e0 durant tota la seua vida bons records.\u00a0\r\nQuan tenia nom\u00e9s un any de vida el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta a mans del seu germanastre per q\u00fcestions d'her\u00e8ncia. Anys m\u00e9s tard la mort del seu oncle Josep Maria signific\u00e0 una petjada, tant en la seua vida com a la seua obra. De fet les morts familiars de la seva infantesa apareixen als llibres L'ofici de dem\u00e0 i Coral romput.\r\nQuan esclat\u00e0 la Guerra Civil tenia dotze anys la seua vocaci\u00f3 liter\u00e0ria ja s'havia\u00a0manifestat \u2014tenia comen\u00e7ades algunes peces teatrals\u2014, i tot i estar un noi despert i observador es veuria obligat a deixar els seus estudis, el que no imped\u00ed que desenvolupara un gran inter\u00e9s per la lectura de cl\u00e0ssics com ara Baudelaire, Neruda, Pavese i altres poetes m\u00e9s propers com Teodor Llorente, Joan Salvat-Papasseit i Carles Riba, entre altres, tot i que amb la derrota republicana i el triomf dels franquistes la seua fam\u00edlia es va veure obligada a cremar alguns llibres per evitar mals majors.\r\nQuan va acabar la guerra va aprendre l'ofici de forner, com el seu pare, i m\u00e9s tard treball\u00e0 d'orfebre, de mecan\u00f2graf i d'ordenan\u00e7a.\r\nLa mort i la guerra, per\u00f2 especialment el franquisme, influ\u00ed molt en la seua obra, foren experi\u00e8ncies vitals a les quals don\u00e0 forma po\u00e9tica magistralment en molts dels seus poemes. Aquestes obres contenen un tret dram\u00e0tic i alhora presenten una bellesa de l'exist\u00e8ncia humana. La seva sensibilitat innata junt al desig d'aprenentatge que es mantingu\u00e9 durant tota la seua vida l'han portat a ser un dels m\u00e9s grans poetes de la historia de la nostra literatura.\r\nEl 1942 escrigu\u00e9 el seu primer article al diari Jornada. Aquell mateix any es va matricular a l'Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. En aquesta ciutat va publicar poesies que eren la traducci\u00f3 castellana de poemes que havia escrit en catal\u00e0.\r\nEl 1945 va anar a fer el servei militar al Pirineu de Navarra i en tornar a Val\u00e8ncia, el 1948, va comen\u00e7ar a treballar com a periodista a Las Provincias diari del qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, fins que el 1978, en va ser cesat arbitr\u00e0riament.\r\nDurant la d\u00e9cada del 1950 va con\u00e9ixer a Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner i public\u00e0 el seu primer poemari, Ciutat a cau d'orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. La seva imatge de pare de fam\u00edlia responsable i atent deixava perplexos alguns dels lectors dels seus poemes d'amor, tan liberals. Deu mesos m\u00e9s tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos el 1956 i que va suposar un cop dur\u00edssim que va trigar molt de temps a superar i que el va dur a escriure La nit (1956).\r\nLa parella va tenir dos fills m\u00e9s Vicent i Carmina. Malgrat tot, Estell\u00e9s no prenia la mort com a punt de partida per a especulacions transcendentals, sin\u00f3 que la presentava com un fet quotidi\u00e0; la naturalitat amb qu\u00e8 coexisteixen la vida i la mort en la seua obra recorda, pel tracte realista de la vida terrenal, la descripci\u00f3 medieval de la dansa de la mort.\r\nDurant aquests anys va comen\u00e7ar a augmentar la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria, i ho va fer apartat dels cercles literaris oficials, depurats per la censura. El 1958 public\u00e0 Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi \u00d3ssa Menor i L'amant de tota la vida (1966).\r\nPoeta extraordin\u00e0riament prol\u00edfic, editava al comen\u00e7ament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat Els manuscrits de Burjassot, de dif\u00edcil dataci\u00f3.\r\nDurant els anys 1960, va presenciar, impotent, com la direcci\u00f3 del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra el redre\u00e7ament cultural i ling\u00fc\u00edstic dels valencians. Durant els anys del canvi de d\u00e8cada, va residir a Mallorca on public\u00e0 bona part de la seua obra: Lletres de canvi (1969), Primera audici\u00f3 (1971) o L'ofici de dem\u00e0 (1972). El 1971 van veure la llum cinc llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d\u00b4exilis, Primera audici\u00f3 i L'inventari clement. El 1972, l'editorial 3i4 va comen\u00e7ar a publicar l'Obra Completa amb un primer volum.\r\nAl llarg d'aquests anys public\u00e0 els cinc primers volums de la seua Obra Completa la qual cosa el consagr\u00e0 definitivament en l'\u00e0mbit de les lletres catalanes. El 1975 va obtindre la Lletra d'Or de la literatura catalana i el Premi de la Cr\u00edtica Serra d'Or de poesia amb el segon volum de la seua Obra Completa; el 1978 rep novament el Premi Serra d'Or per Balan\u00e7 de mar i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.\r\nRespecte els poemes de tem\u00e0tica amorosa s'ha d'anomenar la seva capacitat de descriure la sensualitat i l'erotisme que apareix en el Llibre de meravelles (1971), obra que ofereix una visi\u00f3 real de la ciutat de Val\u00e8ncia, concretament de la dura etapa de la postguerra, per\u00f2 tamb\u00e9 mostra el tret m\u00e9s secret i estimat de la quotidianetat de la parella. En altres obres, com Hotel Par\u00eds, en canvi, la sexualitat s'expressa en conceptes pornogr\u00e0fics manifestant la dura repressi\u00f3 sexual experimentada durant la postguerra. La poesia, per a Estell\u00e9s, equival a una disid\u00e8ncia l\u00fadica per a fugir de la crua realitat, donant un testimoniatge viu del seu univers vital, complint amb el seu ofici de poeta amb una milit\u00e0ncia absoluta, tot i que sense oblidar que la poesia \u00e9s bellesa i joc, joc de formes i pensaments que ocup\u00e0 amb obsessi\u00f3 gran part de la seua vida.\r\nLa inminent mort del general Franco (novembre de 1975) fou el ressort perqu\u00e8 comen\u00e7ara a escriure l'ambiciosa obra Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0, de la qual van anar apareixent fragments en diversos llibres i que no va ser publicada definitivament fins al 1998. Aquesta obra, composta per seixanta llibres, descriu els trets, els personatges i els llocs m\u00e9s emblem\u00e0tics del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAltres g\u00e8neres literaris, per\u00f2, tant les obres narratives com les teatrals han tingut poca difusi\u00f3. L'\u00fanica obra de teatre publicada correspon als poemes esc\u00e8nics Oratoris del nostre temps (1978). Tamb\u00e9 va escriure guions de cinema, tots in\u00e8dits, un dels quals va presentar a un concurs a Barcelona quedant finalista. Va publicar tres obres de car\u00e0cter autobiogr\u00e0fic Quadern de Bonaire (1985), El tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1988). En prosa t\u00e9 publicada una novel\u00b7la breu, El coixinet (1987).\r\nAls anys 1980, afectat per l'agreujament de la seua malaltia, es va recloure en una vida sedent\u00e0ria, cosa que permet\u00e9 incrementar la seua producci\u00f3. En aquesta \u00e8poca conre\u00e0 vers, prosa i teatre, publicant el seu \u00fanic poemari en castell\u00e0: Primera soledad (1988) i tamb\u00e9 la resta de volums de la seua obra completa, culminada el 1990 amb el des\u00e8 llibre, titulat Sonata d'Isabel en homenatge a la seua dona. La seua obra ha gaudit d'un important reconeixement internacional, com ho avalen les traduccions fetes a l'angl\u00e8s, el castell\u00e0, l'alemany o l'itali\u00e0, i la participaci\u00f3 en antologies de poesia catalana tradu\u00efdes al suec o al japon\u00e8s.\r\nEl gruix de la seua obra es va donar a con\u00e8ixer paral\u00b7lelament al desenvolupament del moviment popular de la Nova Can\u00e7\u00f3 amb la qual s'hi va relacionar \u00edntimament. Estell\u00e9s va participar en nombrosos recitals conjunts als m\u00e9s diversos llocs dels Pa\u00efsos Catalans. Poemes seus han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Llu\u00eds Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Mu\u00f1oz, Carles Barranco, Rafael Xamb\u00f3 i Josep Blay, entre d'altres.\r\nEn els \u00faltims anys de la seua vida, es van anar succeint els diversos homenatges que reconeixien la seua dedicaci\u00f3 liter\u00e0ria i la seua fidelitat a un poble i a una llengua. Aix\u00ed, el 1984 fou guardonat amb el Premi de les Lletres Valencianes i a\u00a0t\u00edtol p\u00f2stum va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts."}, {"id": 796, "name": "Rafael", "surname": "Aracil", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/aracil-marti-rafael", "image": "/media/biography/image/aracil_marti_rafael.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2022, "short_description": "Historiador econ\u00f2mic i catedr\u00e0tic\r\nNascut al si d\u2019una fam\u00edlia d\u2019industrials del t\u00e8xtil amb arrels a Alcoi des del segle XIX, va fer els primers estudis a la seua ciutat. En acabar el batxillerat se\u2019n va anar a Barcelona per cursar peritatge agr\u00edcola, per\u00f2 decebut va decidir canviar-se a Filosofia i Lletres i va fer la carrera a Madrid. A la capital espanyola, Aracil va entrar en contacte amb l\u2019ambient pol\u00edtic antifranquista, concretament amb grups d\u2019extrema esquerra vinculats al maoisme. A causa del seu activisme va ser detingut en una ocasi\u00f3 despr\u00e9s d\u2019una manifestaci\u00f3.\r\nAracil torn\u00e0 a Val\u00e8ncia i el 1970 hi acab\u00e0 finalment els estudis, on va entrar en contacte a trav\u00e9s del seu cunyat M\u00e0rius Garcia Bonaf\u00e9 i del seu amic Josep Iborra amb Joan Fuster. Recorda el seu amic, el tamb\u00e9 historiador Antoni Segura i Mas, que la seua estada a la Universitat de Val\u00e8ncia amb professors com Emili Giralt o Ernest Lluch va ser un revulsiu per als joves estudiants d\u2019aquell moment com Vicent Soler, Alfons Cuc\u00f3, Manel Ardit o Pedro Ruiz, entre d\u2019altres.\r\n\u00c9s en aquest ambient que t\u00e9 lloc el 1971 el I Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0. organitzat pel doctor Emili Giralt amb l\u2019ajut d\u2019Aracil. Ell mateix hi particip\u00e0 com a ponent amb Josep M. Bernab\u00e9 i Garcia Bonaf\u00e9. Giralt, impressionat per les aptituds del jove historiador, se l\u2019endur\u00e0 el curs de 1971-1972 a la Universitat de Barcelona per a ocupar una pla\u00e7a d\u2019adjunt.\r\nEn el seu primer any a la ciutat, Aracil i la seua muller, Mila Garcia Bonaf\u00e9, viuran \u2013recorda Segura\u2013 a casa dels professors Ernest Lluch i Dolors Bramon. M\u00e9s tard, es traslladen al carrer d\u2019Osona del barri del Putxet.\r\nDurant aquella \u00e8poca, Aracil alterna les classes amb la redacci\u00f3 de la tesi que li dirigia Giralt, Industria y sociedad en Alcoy 1700-1900, que llegir\u00e0 el 1973. Un any despr\u00e9s, amb M\u00e0rius Bonaf\u00e9 publica el llibre Industrialitzaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (el cas d\u2019Alcoi) amb un pr\u00f2leg de Joan Fuster. Amb Garcia Bonaf\u00e9 publica el 1976 tamb\u00e9 Lecturas de historia econ\u00f3mica de Espa\u00f1a: s. XVIII-XIX, i el 1978 La hist\u00f2ria econ\u00f2mica de l\u2019Espanya contempor\u00e0nia fins a la Guerra Civil: principals aportacions.\r\nLa majoria dels seus treballs aniran sempre en aquesta l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3. Segons Agust\u00ed Colomines, citat per Segura, Aracil \u201cva ser l\u2019\u00fanic que va entendre qu\u00e8 volia dir l\u2019historiador marxista brit\u00e0nic E.P. Thompson quan parlava de \u2018l\u2019economia moral de la multitud\u2019, un concepte historiogr\u00e0fic que recuperava el protagonisme hist\u00f2ric de les persones, de la gent treballadora, per damunt de les superestructures\u201d.\r\nA la Universitat de Barcelona, rememora Segura, es converteix en la m\u00e0 dreta de Giralt i \u00e9s \u201cuna pe\u00e7a fonamental en la voluntat de l\u2019historiador de Vilafranca del Pened\u00e8s de reorganitzar i assegurar la continu\u00eftat del Centre d\u2019Estudis Hist\u00f2rics Internacionals (CEHI), organisme de recerca universit\u00e0ria que havia fundat l\u2019any 1949 el seu mestre Jaume Vicens, per\u00f2 que havia estat en hivernaci\u00f3 fins la seva arribada a Barcelona\u201d. Aracil presid\u00ed el CEHI a la jubilaci\u00f3 de Giralt i consolid\u00e0 la revista \u00cdndice Hist\u00f3rico Espa\u00f1ol, que tamb\u00e9 havia fundat Vicens el 1953.\r\nEl 1986 guany\u00e0 per oposici\u00f3 la C\u00e0tedra d\u2019Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona i poc despr\u00e9s i entre 1992 i 1998 esdev\u00e9 deg\u00e0 de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria. El 1997 cre\u00e0 la C\u00e0tedra Sent Sov\u00ed d\u2019Alimentaci\u00f3 i Cuina Mediterr\u00e0nia, que t\u00e9 com a objectiu servir d\u2019enlla\u00e7 entre el m\u00f3n de la restauraci\u00f3 i la universitat i promoure la recerca relacionada amb el sector alimentari. Fruit d\u2019aquesta tasca, el 1998 la Real Academia de Gastronom\u00eda li va atorgar el Premi Nacional de Gastronomia.\r\nSegura, en un sentit text en qu\u00e8 rememora el dia del seu comiat al Tanatori de les Corts a qui fou el seu mestre, recorda que Aracil, \u201cva romandre per sempre m\u00e9s a Catalunya on, sense deixar aquell p\u00f2sit alcoi\u00e0 i aquella sornegueria valenciana que sempre el van caracteritzar, va fer arrels i va esdevenir ciutad\u00e0 de ple dret per les seves profundes conviccions democr\u00e0tiques \u2013republicanes, gosaria dir, per la radical defensa de la llengua i cultura catalanes, que no vol dir ren\u00fancia a l\u2019esperit cosmopolita, conreat amb lectures d\u2019autors tan diversos com Albert Camus, Jean-Paul Sartre, Edward Palmer Thompson, James Joyce, molta poesia i, per qu\u00e8 no, la genialitat narrativa de John Le Carr\u00e9\u2013 i una sincera solidaritat internacionalista heretada del seu pas de joventut per la milit\u00e0ncia en el marxisme m\u00e9s heterodox i renovada per la seva dedicaci\u00f3 a l\u2019an\u00e0lisi del m\u00f3n actual \u2013ha estat un dels principals introductors d\u2019aquesta disciplina hist\u00f2rica que avui figura en els plans d\u2019estudis de les facultats corresponents\u2013 i de les creixents desigualtats que caracteritzen el capitalisme depredador que ens ha tocat viure, mentre assistim a la ren\u00fancia de la socialdemocr\u00e0cia de canviar l\u2019estat de les coses i al frac\u00e0s de l\u2019esquerra de convertir-se en alternativa\u201d.\r\nL\u2019historiador Andreu Mayayo assenyala que Aracil teix\u00ed un cercle d\u2019amistats a Catalunya amb qu\u00e8 compartir\u00e0 \u201cel marc te\u00f2ric i metodol\u00f2gic (tamb\u00e9 pol\u00edtic) de la lluita de classes i de la construcci\u00f3 nacional\u201d. D\u2019altra banda, el periodista Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n recorda en una necrol\u00f2gica que Aracil, amb Garcia Bonaf\u00e9 i Manuel Cerd\u00e0, \u201cforen pioners en la recerca sobre els vestigis materials de la ind\u00fastria al nostre pa\u00eds, i en la necessitat d'inventariar-los i protegir-los, amb treballs com\u00a0Arqueolog\u00eda industrial de Alcoi\u00a0(1984)\u201d. Ressenya tamb\u00e9 que va ser col\u00b7laborador a\u00a0Recerques,\u00a0Estudis d'hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del Pa\u00eds Valenci\u00e0,\u00a0Estudis d'Hist\u00f2ria Agr\u00e0ria\u00a0i altres revistes especialitzades, fou codirector d\u2019El Contemporani, de l'Editorial Afers, i va comissariar exposicions com ara \"La ind\u00fastria al Pa\u00eds Valenci\u00e0\" (1983) amb Garc\u00eda Bonaf\u00e9 i \"El rectorat Badia i la Transici\u00f3 a la Universitat de Barcelona\", amb Antoni Segura (2012).\r\nAutor entre molts altres llibres d\u2019Empresaris de la postguerra\u00a0(1999),\u00a0El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros d\u00edas\u00a0(1995),\u00a0Mem\u00f2ria de la Transici\u00f3 a Espanya i a Catalunya\u00a0(2000),\u00a0Educaci\u00f3, municipis i Rep\u00fablica\u00a0(2006),\u00a0Diari d\u2019una postguerra.\u00a0La Vanguardia Espa\u00f1ola\u00a0(1939-1946)\u00a0o\u00a0El Pa\u00eds Valenci\u00e0 sota les bombes (1936-1939), tots dos del 2010."}, {"id": 461, "name": "Manuel", "surname": "Ardit", "conjunction": "i", "second_surname": "Lucas", "url": "/biografies/ardit-lucas-manuel", "image": "/media/biography/image/ardit_lucas_manuel.jpg", "birth_date": 1941, "dead_date": 2013, "short_description": "Historiador i professor universitari\r\nEstudia al Col\u00b7legi dels Jesuites de la Gran Via de Ferran el Cat\u00f2lic on es respira una toler\u00e0ncia ling\u00fc\u00edstica inusual a l'\u00e8poca, gr\u00e0cies al fet que el centre dep\u00e8n de la prov\u00edncia Tarraconense i hi ha bastants mestres catalans.\r\nEn arribar a la Universitat de Val\u00e8ncia es matricula alhora a Dret i Filosofia i Lletres, tot i que finalment es decanta per la segona de les carreres, llicenciant-se en Hist\u00f2ria.\r\nEn l'\u00e8poca d'estudiant sovinteja les tert\u00falies que organitza a Val\u00e8ncia Joan Fuster, que l'influeix notablement i de qui se sentir\u00e0 sempre molt proper. Fuster, amic del catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria de la UV Joan Regl\u00e0, amb qui havia analitzat el fen\u00f2men del bandolerisme catal\u00e0 del segle XVI, li recomana estudiar el paper dels diputats valencians a les Corts de Cadis, la qual cosa fa a la seva tesi doctoral dirigida pel mateix Regl\u00e0 fins la seva mort el 1973.\r\nInicia el seu comprom\u00eds pol\u00edtic conjuntament amb la seva generaci\u00f3 estudiantil, fortament influida pel fusterianisme. Primer organitzen l'Agrupaci\u00f3 Democr\u00e0tica d'Estudiants Valencians i el Moviment Social-Cristi\u00e0 de Catalunya que deriven en Acci\u00f3 Socialista Valenciana i, finalment, en el Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV) en el qual militen tamb\u00e9 Alfons Cuc\u00f3, Llu\u00eds Aracil, Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, Vicent \u00c0lvarez, Ferran Zurriaga, Josep Vicent Marqu\u00e8s, Ferran Mart\u00ednez Navarro, C\u00e8lia Amor\u00f3s, Valeri\u00e0 Miralles, Josep Llu\u00eds Blasco...\r\nAl PSV coincideix de nou amb Cuc\u00f3, amb qui havia estudiat als Jesuites i amb qui tamb\u00e9 havia tocat conjuntament a les formacions musicals Els Escolans i Els 4Z \u2014amb Llu\u00eds Miquel Campos\u2014 amb qui enregistraren cinc discos adaptant can\u00e7ons de diversos int\u00e8rprets francesos.\r\nEl 1975 es doctora en Hist\u00f2ria.\r\nCom a docent exerceix com a professor d'institut a Carlet, Massamagrell i Onda \u2014esdevenint-ne catedr\u00e0tic\u2014 tasca que compagina amb la de professor ajudant universitari a la Universitat de Val\u00e8ncia, primer; al Col\u00b7legi Universitari de Castell\u00f3, despr\u00e9s; i a la UNED de Vila-real, m\u00e9s tard.\r\nEl 1987 guanya per oposici\u00f3 la pla\u00e7a de professor titular d'Hist\u00f2ria Moderna a la Universitat de Val\u00e8ncia on desenvolupa una important\u00edssima i rigorosa carrera investigadora centrada en el Pa\u00eds Valenci\u00e0, \u2014en camps com la hist\u00f2ria agr\u00e0ria, l'expulsi\u00f3 dels moriscos, l'erasmisme, la Inquisici\u00f3, la demografia hist\u00f2rica, la crisi de l'Antic R\u00e8gim i la revoluci\u00f3 liberal\u2014 que li valdr\u00e0 ser reconegut com un gran referent de la historiografia valenciana.\r\nTamb\u00e9 des de 1987 dirigeix la revista trimestral Afers, la publicaci\u00f3 de pensament de l'editorial hom\u00f2nima.\r\nEl 1992 ingressa a la secci\u00f3 hist\u00f2rico-arqueol\u00f2gica de l'Institut d'Estudis Catalans, esdevenint membre del consell directiu de la seua revista Catalan Historical Review.\r\nA proposta del nou rector de la UV, Pedro Ruiz, el 1994 es fa c\u00e0rrec de les Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 tres anys despr\u00e9s ho deixa per dedicar-se de nou a la recerca.\r\nEn jubilar-se, el 2012, com a professor em\u00e8rit d'Hist\u00f2ria Moderna, \u00e9s objecte d'una laudatio per part dels seus companys de facultat, a c\u00e0rrec de Telesforo Hern\u00e1ndez Sempere, titulada \u00abManuel Ardit i la hist\u00f2ria creativa\u00bb.\r\nEntre la seva obra publicada destaquen: Els valencians de les Corts de Cadis (1968);\u00a0La inquisici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1970); Revoluci\u00f3n liberal y revuelta campesina. Un ensayo sobre la desintegraci\u00f3n del regimen feudal en el Pa\u00eds Valenciano. 1793-1840 (1977); Agricultura y crecimiento econ\u00f3mico en la Europa occidental moderna (1992); Els homes i la terra al Pa\u00eds Valenci\u00e0: segles XVI-XVIII (1993); Creixement econ\u00f2mic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX (2004); y Siglo de las luces. Econom\u00eda (2007). Col\u00b7labor\u00e0 i fou editor d'algunes obres de s\u00edntesi com: Crisi i modernitzaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1975); Hist\u00f2ria dels Pa\u00efsos Catalans (1980); Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1990); y Fam\u00edlia y estructuras familiares en Catalu\u00f1a y en el Pa\u00eds Valenciano (1995)."}, {"id": 788, "name": "Francesc", "surname": "Argem\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Poy", "url": "/biografies/argemi-poy-francesc", "image": "/media/biography/image/argemi_poy_francesc.tif", "birth_date": 1863, "dead_date": 1938, "short_description": "Professor de dibuix i escriptor\r\nFill del m\u00fasic badalon\u00ed Francesc d\u2019Ass\u00eds Argem\u00ed i Casamada, \u00faltim mestre de capella de l\u2019arxiprestal de Vinar\u00f2s, casat en segones n\u00fapcies amb la vinarossenca Maria de la Concepci\u00f3 Poy i Cabad\u00e9, emparentada amb l\u2019escriptor Juli\u00e1n Poy Villarejo i amb el diputat provincial Jos\u00e9 R\u00e0fels Garc\u00eda. Al seu torn, Argem\u00ed Poy era el pare del mestre i m\u00fasic Francesc d\u2019Ass\u00eds Argem\u00ed Mustich (Vinar\u00f2s, 1891-Badalona, 1969), col\u00b7laborador musical de l\u2019Arxiu d\u2019Etnografia i Folklore de Catalunya (1917-1918).\r\nFrancesc Argem\u00ed Poy va n\u00e0ixer a la casa n\u00famero 38 de la pla\u00e7a de Sant Antoni de Vinar\u00f2s. Va anar a l\u2019Escola d\u2019Alt que estava en l\u2019actual edifici de Correus, i posteriorment va ingressar intern en el Col\u00b7legi Provincial de Segona Ensenyan\u00e7a per a cursar el batxiller i es matricul\u00e0 en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, on fou deixeble de Gabriel Puig Roda, natural de T\u00edrig.\r\nVa ser professor de l\u2019Escola de Dibuix de Vinar\u00f2s. Segons l\u2019estudi\u00f3s ebrenc Emigdi Subirats, va comen\u00e7ar a escriure en valenci\u00e0 als 20 anys, un fet molt remarcable ja que ni a Vinar\u00f2s ni a la resta del Maestrat hi havia cap mena de tradici\u00f3 liter\u00e0ria en llengua catalana. Va col\u00b7laborar en el setmanari local Patria (1920-1921), en la revista parroquial San Sebasti\u00e1n i va fundar i dirigir el setmanari humor\u00edstic La Fulla de Col (1896), que portava com a subt\u00edtol \u00abpaperet humor\u00edstic escrit en vinarossenc\u00bb, que fou la primera publicaci\u00f3 \u00edntegrament en llengua catalana que s\u2019editava a Vinar\u00f2s. Va conrear el teatre amb el quadret c\u00f2mic de costums vinarossenques Roseta la del barranc (1885) i les com\u00e8dies Garneu se casa eixa nit i Garneu que ve de les M\u00e8riques (1932), la primera dedicada al Centre Vinarossenc de Barcelona. \u00c9s conegut sobretot per la poesia de tema local i costumista, com ara l\u2019extens poema arroman\u00e7at \u00abLa fira del nostre poble\u00bb, publicat originalment el 1896 en Heraldo de Castell\u00f3n i republicat abundosament en revistes locals i m\u00e9s generals (1908, 1913, 1928, 1931, 1973, 1978). L\u2019autor mateix va recollir els seus versos en Feixet de versos\u00bb (1932).\r\nPel gener de 1930, el Centre Cultural Vinarossenc Comarcal de Barcelona li dedic\u00e0 un homenatge amb representaci\u00f3 de la pe\u00e7a Roseta la del barranc i lectura de poemes, amb motiu de les festes de Sant Sebasti\u00e0, patr\u00f3 de la vila i, per tant, dels emigrats a Barcelona. El 1932 va marxar del seu poble nadiu a Badalona, on va morir en plena Guerra Civil a l\u2019hospital, custodiat per milicians.\r\nRoseta la del barranc i Feixet de versos van ser reeditades per l\u2019AC Amics de Vinar\u00f2s el 1977 i 1988, respectivament, en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abBiblioteca d\u2019autors vinarossencs\u00bb. T\u00e9 un carrer dedicat al poble retolat Poeta Argem\u00ed, per acord municipal de gener de 1966, el qual va des de la pla\u00e7a del Pare Bover fins al carrer Nou. En 1977, Amics de Vinar\u00f2s va crear un premi literari amb el seu nom, que no ha tingut continu\u00eftat, per a obres de narrativa curta en valenci\u00e0 i de temes relacionats amb Vinar\u00f2s, amb una retribuci\u00f3 de 15.000 pessetes i patrocinat per l\u2019Ajuntament.\r\nArgem\u00ed \u00e9s un poeta de vers f\u00e0cil que mostra el sentiment vinarossenc i les seues tradicions i costums. A ell es deu la major part de les estrofes que es canten en els balls tradicionals de \u00abLes Camaraes\u00bb i que publicava amb el pseud\u00f2nim de Sasti\u00e0 o Quico el Vinarossenc en la revista San Sebasti\u00e1n.\r\nEl retrat d\u2019Argem\u00ed \u00e9s del pintor Vicen\u00e7 Miquel Pous (1875-1929), pintor catal\u00e0 casat amb la vinarossenca Elvira Ten, i es conserva al Museu Municipal de Vinar\u00f2s."}, {"id": 630, "name": "Josep", "surname": "Arminyana", "conjunction": "i", "second_surname": "Canut", "url": "/biografies/arminyana-canut-josep", "image": "/media/biography/image/arminyana_canut_josep.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1980, "short_description": "Sastre i escriptor\r\nFill del carcaixent\u00ed Pasqual Armi\u00f1ana Gimeno i de Modesta Canut Gimeno, d\u2019Herrera del Pisuerga (Pal\u00e8ncia). El tamb\u00e9 escriptor Eduard Soler i Estruch va escriure sobre els seus primers anys: \u00abDe menut va a escola, el mateix que tots els qui havem tingut la sort d\u2019anar-hi; i \u00e9s de creure que faria m\u00e9s d\u2019una fugina, com est\u00e0 manat. Ja majoret, s\u2019inclina per un dels oficis m\u00e9s caritatius del m\u00f3n: vestir a la gent. Que es fa sastre, vaja: m\u00e9s clar aigua. I quan es veu ja prou maduret, decideix casar-se, cosa que fa amb l\u2019alzirenya Maria-Ant\u00f2nia Cort, en l\u2019arxiprestal esgl\u00e9sia de Santa Catarina d\u2019Alzira [...]. Matrimoni de bona llavor, du al m\u00f3n tres fills\u00bb.\r\nLa import\u00e0ncia d\u2019autors com Josep Arminyana rau en el fet que va ser un dels escriptors que durant una \u00e8poca certament dif\u00edcil per a la llengua, la postguerra i els primers anys de la dictadura franquista, va mantindre encesa la flama de la llengua escrita en les publicacions m\u00e9s populars de la Ribera, al costat d\u2019altres com Josep Pla, Joan Segura de Lago, Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Vicent Ferris, Maria Ibars, Maria Mulet, Eduard Soler i Estruch, Vicent Mengual i Puig, Josefina Herranz Aguilar, V\u00edctor Oroval, Ferm\u00ed Cort\u00e9s, Joan Fuster, etc.\r\nEn 1954 obtingu\u00e9 el t\u00edtol de professor de llengua valenciana en els cursos organitzats per Carles Salvador en Lo Rat Penat, per la qual cosa trobem en els seus textos una bona escriptura tant en l\u2019estil com en l\u2019ortografia. Aquest autor prol\u00edfic va conrear especialment el teatre i la poesia, escrita la major part en valenci\u00e0. La seua producci\u00f3 liter\u00e0ria es va publicar essencialment als llibrets fallers de Carcaixent, Sueca, Alzira i Val\u00e8ncia, als llibrets de festes locals des del 1950 i a les seg\u00fcents publicacions peri\u00f2diques: Marjal. Bolet\u00edn del Centro de Ense\u00f1anza Media y Profesional de Algemes\u00ed, Renovaci\u00f3n i Estilo (Carcaixent), aix\u00ed com a les revistes i diaris de la ciutat de Val\u00e8ncia La Sombra, La Rialla, Concurso Fallero, Pensat i Fet, Valencia Cultural, Las Provincias, Almanaque de Las Provincias i Pentagrama. Va posar la lletra en diversos himnes i pasdobles del m\u00fasic Miguel Villar Gonz\u00e1lez.\r\nVa participar sovint amb poemes als Jocs Florals de Val\u00e8ncia i d\u2019altres ciutats, en els quals va guanyar guardons com ara la Rosa d\u2019Or a Vila-real en 1954, el Nou d\u2019Octubre a Alfafar (1955), l\u2019Englantina d\u2019Or als de Castell\u00f3 de la Ribera, X\u00e0tiva (1966) i l\u2019Alc\u00fadia, un acc\u00e8ssit als de Val\u00e8ncia el 1968, la Flor Natural als d\u2019Algemes\u00ed en 1971, Nules, etc. La poesia d\u2019Arminyana es caracteritza essencialment per un gran amor a la seua terra i als valors tradicionals de la fam\u00edlia. A partir de 1964 assaja altres poemes de tipus simbolista i narracions breus en prosa com \u00abLes meravelles de la cova\u00bb en els llibres de festes de Carcaixent. Pel conjunt de la seua obra po\u00e8tica obtingu\u00e9 mencions especials, com la Segona Placa Cisellada de Lo Rat Penat en 1954, el t\u00edtol de Bunyol d\u2019Or i Honorable Escriptor de Lo Rat Penat (1958).\r\nVa estrenar huit peces teatrals, algunes premiades als Jocs Florals de Val\u00e8ncia. Entre elles trobem L\u2019ombra d\u2019un passat (1949), Voreta el X\u00faquer (1958), Entre les creus i l\u2019ombria (1958), Escaparate fallero (1958) o La clept\u00f2mana (1954). Tot i que la seua obra \u00e9s abundant, nom\u00e9s s\u2019han publicat les obres de teatre Voreta el X\u00faquer i Escaparate fallero, a m\u00e9s d'una antologia po\u00e8tica, per\u00f2 romanen in\u00e8dites nombroses obres de teatre en valenci\u00e0 i en castell\u00e0 i una biografia del Pare Eugeni de Carcaixent. L\u2019Ajuntament del seu poble va publicar l\u2019antologia po\u00e8tica en 1982, poc despr\u00e9s de faltar, i li dedic\u00e0 un carrer en 1985. \u00c0gora Grup de Teatre li va retre un homenatge el 1998, on el definia com a \u00abpoeta de la llum, de la innoc\u00e8ncia, de les nostres p\u00e0gines glorioses, de les arrels m\u00e9s \u00edntimes i del valencianisme popular\u00bb. L\u2019Ajuntament de Carcaixent l\u2019homenatj\u00e0 en les XII Jornades Liter\u00e0ries celebrades del 6 al 9 de maig de 2014, en les quals la seua filla Carme Arminyana Corts va donar les seues obres originals perqu\u00e8 es conservaren a la biblioteca municipal. El premi de poesia dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent porta el seu nom des del 1996, i va ser institu\u00eft el 1996 amb el Premi Soleriestruch de narrativa curta per tal de fomentar l\u2019escriptura entre l\u2019alumnat d\u2019ensenyament mitj\u00e0. Els textos s\u00f3n publicats per Bromera en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLletra Nova\u00bb.\u00a0"}, {"id": 457, "name": "Olimpia", "surname": "Arocena", "conjunction": "i", "second_surname": "Torres", "url": "/biografies/arocena-torres-olimpia", "image": "/media/biography/image/arocena_torres_olimpia.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1971, "short_description": "Professora de Filosofia i Lletres\r\nVa n\u00e8ixer a Tenerife.\r\nEl 1929 es llicenci\u00e0 en Filosofia i Lletres amb premi extraordinari a la Universitat de Val\u00e8ncia. L'any seg\u00fcent esdevingu\u00e9 la primera docent de la Universitat, a la pr\u00f2pia Facultat de Filosofia i Lletres, com a professora auxiliar en la secci\u00f3 d'Hist\u00f2ria.\r\nVa participar en els treballs del Seminari de Filologia Valenciana durant la Rep\u00fablica i la Guerra Civil.\r\nA la fi de la Guerra Civil fou depurada i separada de l'ensenyament p\u00fablic, creant una acad\u00e8mia privada al seu domicili particular, a l'Avinguda del Marqu\u00e9s del T\u00faria. Cap a mitjans dels anys 1950 aconsegu\u00ed accedir a una pla\u00e7a p\u00fablica a un Institut de Castell\u00f3 de la Plana, on enseny\u00e0 Estudis Cl\u00e0ssics.\r\nEl 1949 es va doctorar en Filosofia i Lletres amb la tesi Nuevas aportaciones a la historia de Valencia.\r\nEl 2011 la Universitat de Val\u00e8ncia institu\u00ed el \u00abPremi sobre g\u00e8nere i doc\u00e8ncia en la educaci\u00f3 superior Olimpia Arocena Torres\u00bb, per tal de retre homenatge a la seva persona i traject\u00f2ria c\u00edvica."}, {"id": 215, "name": "Bernat", "surname": "Artola", "conjunction": "i", "second_surname": "Tom\u00e0s", "url": "/biografies/artola-tomas-bernat", "image": "/media/biography/image/artola_tomas_bernat2.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1958, "short_description": "Escriptor, il\u00b7lustrador i professor\r\nFill de Bernat Artol\u00e0 i Solig\u00f3, delineant a l'Ajuntament de Castell\u00f3 i mestre de dibuix, i de Carme Tom\u00e0s i Traver, mestressa de casa. Estudia batxillerat a l'Institut General i T\u00e8cnic de Castell\u00f3, obtenint el t\u00edtol el 1922. A l'Institut va tindre com a mestre a un personatge com Salvador Guinot, i de company a Llu\u00eds Revest; ambd\u00f3s futurs fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, una de les entitats impulsores de l'acord ortogr\u00e0fic de les Normes de Castell\u00f3 de 1932, i Revest un dels seus principals instigadors.\r\nEl 1925, a l'edat de 21 anys, \u00e9s nomenat professor ajudant de dibuix a l'Escola d'Arts i Oficis de Castell\u00f3. \u00c9s en aquest per\u00edode quan comen\u00e7a la seua producci\u00f3 po\u00e8tica, amb un \u00e8xit molt notable; aix\u00ed, i eixe mateix any participa als Jocs Florals de Val\u00e8ncia organitzats per Lo Rat Penat, obtenint la Viola d'Or. Tornar\u00e0 a ser guardonat en dues ocasions, la primera tan sols un any despr\u00e9s, quan obt\u00e9 el m\u00e0xim guard\u00f3, la Flor Natural, i un altra vegada el 1929.\r\nTamb\u00e9 en aquests anys (1928-1929) participa de les \"Taules de Poesia\", qu\u00e8 organitzava a la ciutat de Val\u00e8ncia la revista liter\u00e0ria i valencianista Taula de Lletres Valencianes.\r\nS\u00f3n anys en qu\u00e8, tot i haver marxat a Barcelona a estudiar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona, viatja sovint a Castell\u00f3, entrant en contacte amb la intel\u00b7lectualitat castellonenca, organitzada al voltant de la Castellonenca de Cultura; es relacionar\u00e0 amb valencianistes com Enric Soler i Godes, Llu\u00eds Revest, Manuel Segarra, Ferran Puig...\r\nEn 1930 torna definitivament a Castell\u00f3, i el 24 de setembre \u00e9s nomenat per la Comissi\u00f3 Permanent de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 encarregat de constitu\u00efr una comissi\u00f3 organitzadora del Museu Provincial. Amb la seua tornada, i sense deixar mai de banda la seua activitat liter\u00e0ria, realitza dibuixos i dissenys de llibres, de fulls publicitaris, de cartells... alhora, col\u00b7labora amb el despatx d'arquitectura del seu oncle Francesc Tom\u00e0s i Traver (tot i que anys enrere va comen\u00e7ar els estudis d'arquitectura per pressi\u00f3 familiar, aviat els va abandonar).\r\nEntre els seus dissenys destaca el de la portada del llibre Tombatossals de Josep Pascual Tirado i editat per l'editoral Armengot, pel qu\u00e8 obt\u00e9 el primer premi de la Camara Oficial del Libro de Madrid.\r\nDespr\u00e9s d'alg\u00fan temps decidix completar els seus estudis i ho fa a la Universitat de Salamanca, on coneixer\u00e0 el rector, Miguel de Unamuno, amb qui establir\u00e0 una relaci\u00f3 d'amistat que durar\u00e0 fins l'any del seu trasp\u00e0s. Amb tot, no abandona ni la poesia ni la seua relaci\u00f3 amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0, i el 1934 obt\u00e9 la Englantina d'Or als Jocs Florals de Val\u00e8ncia.\r\nUn any despr\u00e9s, mentre conclou els seus estudis a Salamanca publica una de les seues obres m\u00e9s importants, el poemari Terra.\r\nEn 1937, i ja en plena Guerra Civil, participa al 1r Congr\u00e9s d'Escriptors Antifeixistes que s'organitza a Val\u00e8ncia; forma part de la delegaci\u00f3 valenciana junt a destacats valencianistes com Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro i Borr\u00e0s i Ricard Blasco.\r\nAquest mateix any va entrar a formar part de l'Institut d'Estudis Valencians, fundat el novembre per la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Val\u00e8ncia a iniciativa del conseller Francesc Bosch i Morata, i on Carles Salvador s'encarregava de la secretaria.\r\nL'octubre \u00e9s designat per l'Institut Nacional de Segona Ensenyan\u00e7a de Castell\u00f3 per a la C\u00e0tedra de llengua i literatura. Durant la resta de la guerra va donar uns cursets que organitzava el Sindicat Espanyol Universit\u00e0ri i tamb\u00e9 a Akademos, una acad\u00e8mia privada de la capital castellonenca.\r\nEn finalitzar la Guerra \u00e9s arrestat, per\u00f2 gr\u00e0cies a les gestions del seu germ\u00e0 \u00e9s alliberat un dia despr\u00e9s, ja que, te\u00f2ricament, havia d'anar a pintar una l\u00e0mina del nou dictador, Francisco Franco. Amb tot, la depuraci\u00f3 que exercia el nou r\u00e8gim implic\u00e0 qu\u00e8 se li impedira tornar a donar clase; aix\u00ed, i ja al 1944, quan constituex una acad\u00e8mia per tal de preparar els \"ex\u00e0mens d'estat\", el Govern Civil de Castell\u00f3 li ho impedeix.\r\nUns anys abans, a partir del 1940, torna a freq\u00fcentar els ambients culturals de Castell\u00f3, implicant-se en l'organitzaci\u00f3 de les festes de la Magdalena, qu\u00e8 comencen a adoptar el car\u00e0cter festiu que tenen avui en dia.\r\nEl juny del 1946 arriba a ser nomenat vocal de la Societat Castellonenca de Cultura, un dels pocs nuclis que sostenen la flama del valencianisme al nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAl 1952 intenta accedir a una pla\u00e7a de mestre a l'Institut Laboral de la Vall d'Uix\u00f2, per\u00f2 una vegada m\u00e9s les autoritats franquistes li ho impedeixen. Aix\u00ed, i davant les dificultats econ\u00f2miques, decideix traslladar-se a Barcelona, on no aconsegueix estabilitzar-se, de forma que torna a traslladar-se, en aquesta ocasi\u00f3, cap a Madrid.\r\nEl 12 d'abril de 1955 es casa a Madrid amb Enriqueta Castellets i Folch, amb qui posteriorment tindr\u00e0 el seu \u00fanic fill, nascut a Val\u00e8ncia per la seua expresa voluntat. En aquests anys compagina el seu treball de secretari del deg\u00e0 de la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid, el seu amic Juan Iglesias, amb diversos enc\u00e0rrecs de caire cultural de diversos ministeris.\r\nEl 1958 es produeix el seu trasp\u00e0s a causa d'una afecci\u00f3 cardiaca, sent les seues restes traslladades al cementeri de Castell\u00f3. Els reconeixements p\u00fablics se succe\u00efren tant a Castell\u00f3, a c\u00e0rrec de la Castellonenca, com a Val\u00e8ncia, on tant Lo Rat Penat com l'Ajuntament li reten homenatges p\u00f2stums."}, {"id": 718, "name": "Francesc Antoni", "surname": "Asensio", "conjunction": "", "second_surname": "Fons", "url": "/biografies/asensio-fons-francesc-antoni", "image": "/media/biography/image/asensio_fons_francesc-antoni.jpg", "birth_date": 1963, "dead_date": 2023, "short_description": "Escriptor\r\nSico Fons va exercir m\u00faltiples oficis, com ara muntador de mobles, collidor de taronja o apicultor, activitat que encara practicava per her\u00e8ncia familiar. Era un escriptor que va destacar per la seua dedicaci\u00f3 a escriure en catal\u00e0, tot i trobar-se en un entorn on la llengua catalana no era \u00e0mpliament utilitzada per una part considerable de la societat. La seua literatura retratava la realitat tal com la veia, amb un profund comprom\u00eds per crear imatges carregades de reflexi\u00f3 sobre la vida.\r\nLes seues obres es caracteritzaven per la subtilesa amb qu\u00e8 dissimulava la realitat immediata darrere dels personatges i escenaris de les seues novel\u00b7les. Aix\u00f2 es va traduir en t\u00edtols com Hist\u00f2ries de la Vall, que demostren el seu amor per la terra; l\u2019estima pel seu poble es reflectia en tot el que escrivia.\r\nDes de\u00a0L\u2019udol de la sirena, publicat el 2001, el seu ritme de producci\u00f3 va ser imparable:\u00a0La mort de la sirena,\u00a0Els crits de la follia,\u00a0Infants adormits,\u00a0Portes tancades,\u00a0El desfici dels herois\u2026 cada any un llibre nou. Novel\u00b7la juvenil, com ara\u00a0Garb\u00ed de Malfiar, de rodam\u00f3n a joglar; tamb\u00e9 reculls de contes:\u00a0Parelles imperfectes\u00a0o Humors agres; el llibre de poemes\u00a0Desficis, publicat arran d\u2019una primera malaltia. La seua \u00faltima publicaci\u00f3,\u00a0La mel de la vida, estava inspirada en l\u2019ofici que va heretar del pare, l\u2019apicultura, que exercia amb plaer i amb resultats excel\u00b7lents. La darrera obra, encara in\u00e8dita, \u00e9s un cant a la germanor dels territoris de parla catalana, de la qual ell mateix ha estat un bon exemple en vida, un cant a la llengua, a l\u2019amistat, a la cultura m\u00e9s enll\u00e0 de fronteres m\u00e9s o menys imposades.\r\nEn paral\u00b7lel, va escriure tamb\u00e9 a la premsa articles l\u00facids, de comentaris sucosos, d\u2019actualitat, on ell es comprometia sempre defensant la llengua i cultura catalanes, la democr\u00e0cia, els drets del febles i desfavorits, amb sornegueria, amb mordacitat si calia, amb un estil entenedor i efica\u00e7. Va col\u00b7laborar a la Cartelera Turia, Levante, El Temps, l\u2019Avui, L\u2019Avan\u00e7, Infosafor, Gandia Express, La Cotorra de la Vall, La Veu i El Punt. A m\u00e9s, durant anys va fer ressenyes de llibres en Car\u00e0cters, la revista liter\u00e0ria de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nLa qualitat de la producci\u00f3 escrita el va fer guanyar diversos premis, com l\u2019XI Concurs de Narrativa de Capdepera, el III Premi Literari de Constant\u00ed, la 2\u00aa edici\u00f3 del Premi Nacional de Microrelats \u201cEl Basar\u201d, l\u2019XI Premi de Narrativa Curta \u201cTinet\u201d, el Premi Soler i Estruch, entre d\u2019altres.\r\nTot i la qualitat de la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria i els premis guanyats, la seua obra no sempre va ser prou llegida ni valorada, especialment a la societat valenciana."}, {"id": 466, "name": "Enric", "surname": "Asensio", "conjunction": "", "second_surname": "Llorca", "url": "/biografies/asensio-llorca-enric", "image": "/media/biography/image/asensio_llorca_enric.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1936, "short_description": "Prevere i valencianista\r\nEnric Elies, fill de Vicent Asensio i de Vicenta Llorca, va n\u00e0ixer a Vila-real. Va estudiar al Seminari de Tortosa i fou ordenat el dia 23 de maig de l\u2019any 1924. La primera destinaci\u00f3 va ser a la parr\u00f2quia de les Useres, i poc despr\u00e9s va marxar com a capell\u00e0 militar a les Illes Balears, a les Can\u00e0ries i, finalment, a Ceuta. L\u2019any 1931 va tornar a Vila-real, on va ocupar c\u00e0rrecs de consiliari de la Caixa Rural i va impulsar els sindicats obrers cat\u00f2lics de la ciutat i de la Federaci\u00f3 d\u2019Obrers Cat\u00f2lics de Castell\u00f3, amb seu social a Vila-real. Mn. Enric Asensio va dur a terme una intensa activitat social i cultural a la seua vila des de la Congregaci\u00f3 dels Llu\u00efsos, l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, el Sindicat Agr\u00edcola Cat\u00f2lic i l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Cat\u00f2lics, presidida per Joan Manuel Borr\u00e0s Jarque.\r\nMn. Asensio, com altres elements del seu poble, va simpatitzar amb la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes fundada per l\u2019artanenc Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed. Concretament, es va adherir el II Aplec de Solitaris (Betx\u00ed, 31 de juliol de 1921) i va assistir al III Aplec (Betx\u00ed, 9 de juliol de 1922), el m\u00e9s multitudinari de tots. Va formar part d\u2019un grup nodrit de valencianistes local format, entre altres, per Mn. Manuel Rius, Mn. Pasqual N\u00e0cher, Josep Ayet, Joan Bta. Vicent, Francesc Moreno, Llu\u00eds Rius, Seraf\u00ed Ferrer, Josep Mart\u00edn, Seraf\u00ed Lloret, Baptista Ayet, Miquel Cantavella, Manuel Us\u00f3 Medina, Vicent Marco, Francesc Saborit, etc.\r\nL\u20191 d\u2019agost de 1936 va ser detingut i tancat amb altres setze persones a la pres\u00f3 de Vila-real fins al dia 22 d\u2019agost. L\u2019endem\u00e0 trobaren el seu cad\u00e0ver a les engires de Moncofa."}, {"id": 272, "name": "Pasqual", "surname": "Asins", "conjunction": "i", "second_surname": "Lerma", "url": "/biografies/asins-lerma-pasqual", "image": "/media/biography/image/asins_lerma_pasqual.JPG", "birth_date": 1896, "dead_date": 1948, "short_description": "Mestre i activista cultural\r\nNascut a Catarroja, es trasllada sent menut al barri de Benimaclet de Val\u00e8ncia, on viur\u00e0 ja sempre. Estudia magisteri a la Universitat de Val\u00e8ncia i es dedica, la major part de la seua vida, a l'ensenyament, alhora que desenvolupa el seu activisme pol\u00edtic i la seua faceta d'escriptor a publicacions com La Correspondencia de Valencia, Pensat i Fet, Foc y Flama, P\u00e0tria Nova, El Cam\u00ed, Acci\u00f3, Tim\u00f3, La Rep\u00fablica de les Lletres, Taula de Lletres Valencianes...\r\nEl 1916 comen\u00e7a a enviar col\u00b7laboracions a la revista fallera Pensat i Fet i, aquest mateix any, p\u00fablica el seu llibre de poemes Melodies, l'\u00fanic que va publicar en vida.\r\nUn any abans s'havia creat a Val\u00e8ncia la societat P\u00e0tria Nova amb la voluntat d'agrupar els nuclis valencianistes m\u00e9s polititzats i actius; Asins es fa membre, coincidint amb Francesc Almela i Vives o Adolf Pizcueta, i arribant a ser el seu president.\r\nEn aquesta mateixa \u00e8poca es fa membre de Joventut Valencianista, fundada al 1908 i qu\u00e8 \u00e9s la primera organitzaci\u00f3 valencianista expl\u00edcitament pol\u00edtica; torna a coincidir amb Adolf Pizcueta i tamb\u00e9 amb hist\u00f2rics valencianistes com Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, Miquel Duran i Tortajada, Enric Navarro i Borr\u00e0s, Francesc Almela i Vives...\r\nEl 1918 Joventut Valencianista i la Uni\u00f3 Valencianista d'Ignasi Villalonga impulsen la Declaraci\u00f3 Valencianista, formada per vuit bases qu\u00e8, en la seua gran part, serien redactades pels membres de la JV. Aix\u00ed, trobem a Pasqual Asins com a redactor de la 5a Base, qu\u00e8 feia refer\u00e8ncia a la cooficialitat del valenci\u00e0.\r\n\u00c9s en aquest clima d'entesa entre ambdues organitzacions quan comen\u00e7a les seues col\u00b7laboracions amb La Correspondencia de Valencia, diari comprat eixe mateix any pels impulsors d'Uni\u00f3 Valencianista i qu\u00e8 esdev\u00e9 el seu portaveu.\r\nTamb\u00e9 el 1918 \u00e9s triat primer president de la secci\u00f3 valenciana de Nostra Parla, associaci\u00f3 catalanista nascuda al 1916 i formada per membres d'arreu els Pa\u00efsos Catalans. Constitu\u00efda per tres associacions aut\u00f2nomes a Barcelona, Val\u00e8ncia i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era \"promoure la unificaci\u00f3 espiritual de Val\u00e8ncia, Mallorca, el Rossell\u00f3 i Catalunya\". Romandr\u00e0 al c\u00e0rrec fins 1921 quan \u00e9s substitu\u00eft per Francesc Almela i Vives.\r\nA maig de 1920 Joventut Valencianista tria una nova Junta Directiva, qu\u00e8 quedar\u00e0 presidida per Llu\u00eds Cebrian Ibor i qu\u00e8 tindr\u00e0 a Adolf Pizcueta com a secretari. Pasqual Asins \u00e9s triat membre junt a Almela i Vives o Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed. S\u00f3n anys en qu\u00e8 participa activament de la vida de l'entitat i exerceix de conferenciant en diverses ocasions dins els \"Dilluns d'amical conversa\" que organitzava la Joventut.\r\nEl 1931, despr\u00e9s de la Dictadura de Primo de Rivera, entra a formar part del consell de redacci\u00f3 de El Poble Valenci\u00e0, hist\u00f2ric setmanari fundat al 1917 per Josep Maria Bayarri i que a partir d'aquest moment viu la seua segona \u00e8poca. Forma part del seu consell de redacci\u00f3 conjuntament amb el mateix Bayarri, aix\u00ed com amb Ricard Sanmart\u00edn i Josep Castanyer.\r\nEl 1932, es funda El Cam\u00ed, el setmanari m\u00e9s influent de la hist\u00f2ria del valencianisme pol\u00edtic, sent Joaquim Reig el seu principal impulsor i compartint direcci\u00f3 col\u00b7legida amb Adolf Pizcueta, Francesc Caballero, Enric Navarro i Borr\u00e0s. Asins s'encarregar\u00e0 de la seua secci\u00f3 pedag\u00f2gica.\u00a0Tot i que la seua columna setmanal era formalment de caire pedag\u00f2gic, podem vore reflectit el seu pensament pol\u00edtic m\u00e9s valencianista; aix\u00ed, es mostra com un ferm defensor de l'\u00fas de la llengua, reivindica el seu \u00fas a tots els \u00e0mbits, es posiciona en favor de l'Estatut d'Autonomia...\r\nEl mateix 1932 \u00e9s un dels signants de les Normes de Castell\u00f3, impulsades des del mateix setmanari i des del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista.\u00a0Amb aquesta darrera organitzaci\u00f3, fundada per Joaquim Reig i amb Adolf Pizcueta com a secretari, col\u00b7labora fent de conferenciant en diferents actes.\r\nEl 1933 es crea l'Associaci\u00f3 de Mestres Valencians, de la qual \u00e9s membre fundador, aix\u00ed com de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, creada a imatge de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Catalana i presidida per Antoni Tar\u00edn, amb Carles Salvador com a vocal primer. Pasqual Asins ser\u00e0 el seu vocal segon.\r\nDos anys despr\u00e9s, el 1935, forma part de la Junta Directiva de l'acabada de crear societat Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes. La nova entitat havia estat impulsada per Gaet\u00e0 Huguet i Segarra per tal d'afavorir les relacions culturals entre els Pa\u00efsos Catalans i estava presidida per Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Serrano, sent Adolf Pizcueta el seu secretari general i tenint com a vocals a il\u00b7lustres com Joaquim Reig, Carles Salvador, Miquel Duran i Tortajada, Enric Valor, Angel\u00ed Castanyer, Enric Navarro, Francesc Soto, Emili G\u00f3mez Nadal, Maximili\u00e0 Thous i Llorens i al mateix Pasqual Asins.\r\nDurant la Guerra Civil va romandre a la ciutat de Val\u00e8ncia, ja que no va estar al front. En finalitzar aquesta deix\u00e0 d'escriure i sols va col\u00b7laborar amb Lo Rat Penat, societat de la qu\u00e8 ja era membre, junt a Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Serrano.\r\nEl 1941 va guanyar els Jocs Florals i mor set anys despr\u00e9s, al seu barri de tota la vida, Benimaclet."}, {"id": 404, "name": "Venceslau", "surname": "Ayguals", "conjunction": "", "second_surname": "d'Izco", "url": "/biografies/ayguals-dizco-venceslau", "image": "/media/biography/image/ayguals_dizco_pere.jpg", "birth_date": 1801, "dead_date": 1873, "short_description": "Empresari, escriptor, periodista i pol\u00edtic\r\nFill d'Antoni Ayguals i Maria Joaquima d'Izco. La seva fam\u00edlia era propiet\u00e0ria de l'empresa exportadora Francisco O'Sullivan y C\u00eda. Ayguals d'Izco es form\u00e0 en una fam\u00edlia burgesa comercial, i ell estava destinat a ser un bon venedor, d'entre una generaci\u00f3 d'ideals rom\u00e0ntics.\r\nVa realitzar els seus estudis primaris a Vinar\u00f2s, i posteriorment a Reus, on va viure a casa dels seus avis paterns. El 1814, encaminat pel seu pare, que volia que assol\u00eds la direcci\u00f3 de l'empresa familiar, es trasllad\u00e0 a Barcelona per cursar els estudis mercantils. All\u00e0, va viure a casa del seu oncle, Antoni Gironella. La seva estada a Barcelona fou rica, ja que paral\u00b7lelament curs\u00e0 estudis de literatura i belles arts, aix\u00ed com diversos idiomes. Va arribar a dominar el franc\u00e8s i l'alemany, i a adquirir alguns coneixements d'angl\u00e8s, itali\u00e0 i grec. Aix\u00ed mateix, comen\u00e7\u00e0 estudis de m\u00fasica \u2014tot i que no destac\u00e0\u2014 i classes d'esgrima. Tanmateix desenvolup\u00e0 una verdadera passi\u00f3 per la literatura. Els cercles pels quals es movia li facilitaren entrar en contacte amb figures tant rellevants de la Barcelona del moment com Bonaventura Carles Aribau, Antoni Ribot i Fontser\u00e8 o Ramon L\u00f3pez Soler. Particip\u00e0 a nombroses tert\u00falies liter\u00e0ries i es form\u00e0, doncs, entre la generaci\u00f3 just pr\u00e8via a la Renaixen\u00e7a.\r\nEn aquest per\u00edode, Ayguals d'Izco va rebre tamb\u00e9 la influ\u00e8ncia decisiva del seu oncle Antoni Gironella, liberal exaltat que form\u00e0 part de la Junta Revolucion\u00e0ria de Barcelona de 1835.\r\nEncaminant la seva passi\u00f3 liter\u00e0ria, ingress\u00e0 a l'Acad\u00e8mia de les Bones Lletres de Barcelona. Tamb\u00e9, inici\u00e0 diverses col\u00b7laboracions a peri\u00f2dics, d'entre els quals Diario de Barcelona, on public\u00e0 cr\u00edtiques teatrals, himnes a la llibertat i el treball Un aviso a las coquetes (1820). Per\u00f2 paral\u00b7lelament, compaginava aquestes activitats amb els negocis i el comer\u00e7. Tanmateix, el negoci va patir una crisi que port\u00e0 a Ayguals a treballar pel banquer Gaspar Remisa, a Madrid.\r\nEl 1833 va poder presentar la seva primera com\u00e8dia, Lisonja a todos a la Cort a Madrid. En aquest per\u00edode, va establir relacions amb les figures liter\u00e0ries m\u00e9s avan\u00e7ades de l'\u00e8poca, com Larra, Espronceda o Zorrilla. El 1835 moria el seu germ\u00e0 Joaquim i aix\u00ed comen\u00e7aria a treballar amb la novel\u00b7la que posteriorment public\u00e0, El tigre del Maestrazgo.\r\nVa contraure matrimoni el 19 de maig de 1836 amb Francesca Gironella. Posteriorment, retorn\u00e0 a Vinar\u00f2s, el seu poble natal, on iniciaria una constant participaci\u00f3 en la pol\u00edtica. Aix\u00ed, el novembre de 1836 fou membre de la Comissi\u00f3 d'Armament i Defensa de la Vila; l'any seg\u00fcent, fou elegit primer tinent d'alcalde i vocal de la Junta de Benefici\u00e8ncia. Els c\u00e0rrecs continuaren, sent elegit comandant de la Mil\u00edcia Nacional i alcalde Constitucional (1839, 1840 i 1841). Aix\u00ed mateix, fou elegit diversos cops diputat a Corts, el 1836 per Castell\u00f3 \u2014c\u00e0rrec que no arrib\u00e0 a exercir\u2014, el 1839 \u2014com a diputat suplent electe, i el 1840, 1843 i 1844.\r\nDegut a un episodi turbulent degut a la reelecci\u00f3 com alcalde el 1840 \u2014fet del qual se'n t\u00e9 poca informaci\u00f3\u2014 fou deportat a les illes Balears. Tanmateix, la condemna fou cancel\u00b7lada molt r\u00e0pidament, i abans d'un mes tornava a Vinar\u00f2s. Amb el retorn, es pos\u00e0 al capdavant de la mil\u00edcia i de l'alcaldia fins el desembre de 1842.\r\nL'any seg\u00fcent, torn\u00e0 a Madrid, on fund\u00e0 la Sociedad Literaria amb l'objectiu de publicar obres. Aix\u00ed mateix, fou director de la publicaci\u00f3 La Risa\u00a0del 1843 al 1844. Aquest \u00faltim any tradu\u00ed al castell\u00e0 diverses obres de l'escriptor franc\u00e8s Su\u00e9 (novel\u00b7lista social) de qui s'influenci\u00e0 per les seves posteriors i m\u00e9s reeixides obres. Aix\u00ed, va escriure Mar\u00eda la hija de un jornalero (1845) una novel\u00b7la de fullet\u00f3 que va obtenir una gran difusi\u00f3 per la premsa estrangera, sobretot francesa, i va arribar a ser tan llegida que es va difondre internacionalment. Aquesta obra inaugur\u00e0 un nou g\u00e8nere, la novel\u00b7la social a Espanya, i fou popularitzada per la Sociedad Literaria de Madrid, principalment. Dita editorial va fer con\u00e8ixer tamb\u00e9, al lector en castell\u00e0, les obres de V\u00edctor Hugo, Hoffmann, Dumas, Goethe o Voltaire, entre d'altres.\r\nTot i que Ayguals consider\u00e0 la literatura i la pol\u00edtica com les cares d'una mateixa moneda, fou amb el periodisme amb el qual es veia m\u00e9s disposat a fer cr\u00edtica sobre l'actualitat. De fet, fou rellevant el fet que la major part de les seves obres van ser censurades per l'Esgl\u00e9sia i l'empresa va comen\u00e7ar a tenir dificultats.\r\nFou desterrat a Par\u00eds del 1857 al 1859. L'any seg\u00fcent de tornar a Madrid, i havent mort la seva muller, es torn\u00e0 a casar amb Adela del Moral y Cruzado. Uns anys despr\u00e9s, va escriure la seva \u00faltima obra, que fou un poema filos\u00f2fic, El derecho y la fuerza (1866).\r\nEl seu llegat literari fou molt extens, aix\u00ed com el period\u00edstic. Arrib\u00e0 a col\u00b7laborar en moltes publicacions, com el ja citat Diario de Barcelona (1819) i La Risa\u00a0(1843-1844) per\u00f2 tamb\u00e9 Jurac\u00e1n\u00a0(1841), La Carcajada\u00a0(1843-1844), El Fandango\u00a0(1844-1846), La linterna m\u00e1gica\u00a0(1849-1850), El d\u00f3mine Lucas\u00a0(1844-1846) i El tel\u00e9grafo\u00a0(1846-1847). Tot i aix\u00ed, Ayguals d'Izco va seguir, tamb\u00e9, una traject\u00f2ria pol\u00edtica i sobretot ideol\u00f2gica de relleu. Burg\u00e8s de fam\u00edlia i de convicci\u00f3, no abandon\u00e0 la consci\u00e8ncia social, en el sentit, si es vol, m\u00e9s paternalista, per\u00f2 conscient de la necessitat d'ampliar la cultura i l'educaci\u00f3 a les classes treballadores. Tenia un sentit de fraternitat universal, tot i que m\u00e9s emotiva que real, a partir de la qual s'havia d'establir la cooperaci\u00f3 entre les classes socials per millorar la societat. Ayguals d'Izco ha sigut considerat un burg\u00e8s liberal dem\u00f2crata, anticlerical tot i que no antireligi\u00f3s, i portaveu dels sectors m\u00e9s avan\u00e7ats de l'\u00e8poca i de les idees socials, aix\u00ed com ide\u00f2leg de les bases del Partit Dem\u00f2crata Federal.\r\nEn les seves obres, propos\u00e0 idees per tal de solucionar la problem\u00e0tica social de la seva \u00e8poca, i ho feu utilitzant tots els g\u00e8neres literaris, des de la novel\u00b7la de fullet\u00f3 fins la com\u00e8dia teatral. Aix\u00ed mateix, destac\u00e0 per l'heterogene\u00eftat i l'amplitud de la seva obra liter\u00e0ria.\r\nPublic\u00e0 en catal\u00e0 el poema \"Lo ball del diumenge\" (1869), a El Eco de Euterpe de Josep Anselm Clav\u00e9.\r\nMor\u00ed a Madrid a principis de 1873, just abans que es proclam\u00e9s la Primera Rep\u00fablica espanyola, el seu somni pol\u00edtic pel qual tan havia escrit. Els peri\u00f2dics de l'\u00e8poca van fer ress\u00f2 notable de la seva defunci\u00f3."}, {"id": 653, "name": "Josep", "surname": "Aznar", "conjunction": "", "second_surname": "Pellicer", "url": "/biografies/aznar-pellicer-josep", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_ZjigA3L.jpg", "birth_date": 1881, "dead_date": 1955, "short_description": "Publicista, editor i escriptor\r\nPoques dades concretes se saben dels seus or\u00edgens, i algunes d\u2019err\u00f2nies s\u2019han repetit constantment. Sembla que era nascut a l\u2019Arag\u00f3 i era fill del funcionari Jos\u00e9 Rafael Aznar Ib\u00e1\u00f1ez i de la mestra Dolores Pellicer Mart\u00ednez. El primer esment en la premsa ens el situa com a natural de Fr\u00edas de Albarrac\u00edn (Terol), quan en 1903 guanya un premi literari per una novel\u00b7la breu titulada El buey mudo; en 1905, un requeriment judicial contra ell i son pare torna a indicar que era natural del mateix poble terolenc.\r\nLa seua arribada al Pa\u00eds Valenci\u00e0 degu\u00e9 ser poc despr\u00e9s, possiblement fugit de la just\u00edcia. En 1907 el trobem de propagandista al capdavant de la Uni\u00f3 Republicana blasquista a Sagunt, amb l\u2019advocat Faust Caruana i Vicent Cervera Dur\u00e0. A m\u00e9s, hi crea la Joventut Republicana amb un centre instructiu nocturn, fa m\u00edtings per diversos pobles i funda peri\u00f2dics informatius i literaris al Camp de Morvedre com Tribuna Libre (1907), El Faro (1909) i El Ideal (1910). Alhora, publica a Val\u00e8ncia la revista setmanal il\u00b7lustrada Luz y Arte (1910), totes de vida curta i acumulant deutes, per\u00f2 res no l\u2019atura des del convenciment republic\u00e0 de propagar la cultura i intentar canviar la realitat des del m\u00f3n de les lletres. En aquestes publicacions estampava fragments de les seues novel\u00b7les per fer-les col\u00b7leccionables, com ara Cosas que pasan (1909).\r\nLa d\u00e8cada avan\u00e7ava i tot indica que s\u2019havia establit a Val\u00e8ncia amb nous projectes: Arte: revista art\u00edstica teatral (1912), la d\u2019humor gr\u00e0fic Ninots (1912), Arte y Letras: revista semanal de informaci\u00f3n gr\u00e1fica (1913), el diari vespert\u00ed El D\u00eda (1914) i un poc m\u00e9s tard El Arte: revista decenal ilustrada de literatura, arte y espect\u00e1culos (1922). En 1915 va publicar en el n\u00famero 90 d\u2019El Cuento del Dumenche la novel\u00b7leta El safraner, il\u00b7lustrada per Enric Perteg\u00e0s.\r\nA l\u2019abril de 1925 crea l\u2019editorial Arte y Letras, amb domicili a l\u2019avinguda de Victoria Eugenia lletra V de Val\u00e8ncia (av. 14 d\u2019Abril, n\u00famero 39 al llarg de la Rep\u00fablica, i actual av. Antic Regne de Val\u00e8ncia). Amb aquest segell reimprimir\u00e0 o publicar\u00e0 les seues novel\u00b7les La cuadrilla del gatico negro (1925, ambientada en paisatges i costums del Baix Arag\u00f3), Aventura de viaje (1925), El buey mudo (1904, reed. 1926), El safraner i Emigrantes (1926), Las dos madres (1907, reed. 1926) i un parell de peces teatrals pr\u00f2pies en valenci\u00e0: L\u2019hora tonta (1929) i El misteri de Trinitat (1930). Al juny de 1926 inaugurava la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abGaleria d\u2019Obres Valencianes. Biblioteca de les com\u00e8dies valencianes de major \u00e8xit\u00bb amb l\u2019edici\u00f3 setmanal de les obres de teatre valenci\u00e0 que triomfaven als escenaris de la capital. Entre 1926 i 1935 va publicar 147 peces dels autors de m\u00e9s \u00e8xit a preus populars. Dins la col\u00b7lecci\u00f3 hi ha obres de 61 escriptors, dels quals els que m\u00e9s en van publicar van ser Felip Meli\u00e0 (20 obres) i Eduard Bu\u00efl (8 obres). Venien presentades en llibrets de 18,5 per 12 cm, amb una extensi\u00f3 aproximada de 20 planes per a les obres d\u2019un acte i entre 60-90 per a les de dos i tres actes. Encara dins del teatre, a principis de 1931 van eixir deu obres dins la nova col\u00b7lecci\u00f3 \u00abCom\u00e8dies valencianes\u00bb de la mateixa editorial.\r\nArte y Letras va aportar molt m\u00e9s a la cultura del pa\u00eds. A l\u2019octubre de 1928 va imprimir el Refraner valenci\u00e0 d\u2019Estanislau Alberola i Manuel Peris Fuentes, un recull de 13.000 refranys en un volum de 436 p\u00e0gines al preu de 7 pessetes, revisat i prologat per Llu\u00eds Fullana i amb una enorme quadribarrada en la coberta. En 1933 i 1934, l\u2019editorial va publicar 10 contes infantils de Josep Cebrian Navarro, titulats Els reis dels pobres, El coixet, Aquell any de falles, Un h\u00e9roe de cart\u00f3, En la fira de Nadal, El home feli\u00e7... portava camisa, Paella, All\u00e0 en els moros, El xiquet franc\u00e9s i En el pont de l\u2019airat. Ben mirat, va ser amb el Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista la plataforma que m\u00e9s materials va aportar als infants valencians quan s\u2019obria un temps nou per a l\u2019educaci\u00f3 en la llengua del pa\u00eds; per\u00f2 ben cert \u00e9s que el director va acceptar molt t\u00edmidament les normes ortogr\u00e0fiques de 1932. Era habitual que Arte y Letras s\u2019encarregara tamb\u00e9 de la composici\u00f3 d\u2019alguns llibrets de falla. En els \u00faltims anys d\u2019activitat, a partir de la darreria de 1934, el negoci va estar ubicat al n\u00famero 3 del carrer d\u2019Hern\u00e1n Cort\u00e9s del cap i casal.\r\nJosep Aznar va ser partidari de l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019un Estatut d\u2019Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0 als anys de la Rep\u00fablica, quan era president de l'Ateneu Regional, fita que no es va aconseguir. Amb l\u2019esclat de la guerra de 1936, ser\u00e0 president del Comit\u00e9 Exectiu d\u2019Uni\u00f3 Republicana Nacional a Val\u00e8ncia, membre del Front Popular i director d\u2019El Pueblo entre el 14 d\u2019agost de 1936 i l\u20191 de febrer de 1937. Va escriure espor\u00e0dicament en Verdad i Fragua Social durant la guerra i fou vocal del Consell d\u2019Administraci\u00f3 de la Caixa Postal d\u2019Estalvis, c\u00e0rrec del qual va dimitir al maig de 1938. Va ser condemnat i tancat a la Pres\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia, i el Dia de Reis de 1943 li concedien la llibertat condicional. En 1947 li obriren un nou expedient \u00abpor propaganda ilegal\u00bb.\r\nAl voltant del 1912 s\u2019havia casat amb Maria Carceller i es domiciliaren al carrer de Sant Vicent n\u00famero 195 de Val\u00e8ncia. Van tindre almenys quatre fills: Jos\u00e9 (difunt als tres mesos per una broncopneum\u00f2nia), un altre Jos\u00e9, Leonor (fallera major en 1933) i Stella. Stella Aznar Carceller va faltar el 2005 i est\u00e0 soterrada al Cementeri General de Val\u00e8ncia en el mateix n\u00ednxol que son pare; escrivia versos i narracions en castell\u00e0 o amb l\u2019ortografia de la RACV. Curiosament, Stella era el nom d\u2019una de les col\u00b7leccions d\u2019Arte y Letras. Aznar Pellicer era vidu quan va morir a Val\u00e8ncia, al n\u00famero 2 del carrer de Vilaragut."}, {"id": 631, "name": "Alfred Enric", "surname": "Badenas", "conjunction": "i", "second_surname": "Andr\u00e9s", "url": "/biografies/badenas-andres-alfred-enric", "image": "/media/biography/image/badenas_andres_alfred-enric.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1972, "short_description": "Periodista i activista valencianista\r\nFill del notari Francisco Badenas Soler i de Concepci\u00f3 Andr\u00e9s. Sembla que son pare era de Val\u00e8ncia i va ser nomenat notari de Nules pel novembre de 1901, on van n\u00e0ixer quasi tots els fills (Artur, Alfred, Juli, Josep, Maria, Pilar i Concepci\u00f3). Sa mare era de Sagunt, de fam\u00edlia acomodada. Cap al 1926 trobem la fam\u00edlia a Alacant, on el pare obri notaria a la pla\u00e7a d\u2019Isabel II, n\u00famero 6, anomenada pla\u00e7a de Gabriel Mir\u00f3 en la II Rep\u00fablica.\r\nCom a secretari de la Joventut Republicana en 1930, en un article del Diario de Alicante del 7 de juliol dissertava sobre \u00abEl regionalisme i la llengua\u00bb: \u00abla majoria de les nacionalitats modernes, Pol\u00f2nia, Finl\u00e0ndia, Txecoslov\u00e0quia, etc., van estar centenars d\u2019anys sota el domini de nacions fortes i no van aconseguir fer-los perdre la seua llengua\u00bb. La llengua pr\u00f2pia, opinava, \u00ab\u00e9s la flama inextingible del foc de la llibertat. Si perdem la parla perdrem tamb\u00e9 aquesta aspiraci\u00f3 i serem m\u00e9s f\u00e0cilment absorbits pel poder central\u00bb.\r\nEl 23 de desembre de 1930 signava \u00abAlacant, el valencianisme i el turisme\u00bb en Diario de Alicante, una reflexi\u00f3 sempre d\u2019actualitat sobre la poca atenci\u00f3 des del centre quan els valencians eren els que contribu\u00efen en una part major als d\u2019ingressos que no altres regions. \u00abQu\u00e8 fa Madrid a favor del turisme alacant\u00ed? Per al desenvolupament del turisme no hi ha una altra soluci\u00f3 que la uni\u00f3 valenciana\u00bb, al seu parer \u00aben una Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica\u00bb.\r\nAutonomista decidit, Alfred Badenes anim\u00e0 al sud l\u2019arribada de la Segona Rep\u00fablica denunciant el paper de la Lliga Regionalista catalana sense subtileses i el seu paper de guardi\u00e0 de la corona. Aix\u00ed, el 28 de gener de 1931 i en el Diario de Alicante redactava que \u00abla pol\u00edtica troglodita de la Lliga\u00bb havia caigut ja en l\u2019abisme, i que la seua \u00fanica intenci\u00f3 en la vida pol\u00edtica era defensar una monarquia decadent a la qual li feien falta refor\u00e7os. Al seu entendre, \u00abaquests catalanistes de cart\u00f3 que tant vociferaven, hui van de bracet dels vells pol\u00edtics de Madrid que tants ultratges han llan\u00e7at a Catalunya. (...) Volem una Catalunya lliure, s\u00ed, per\u00f2 federada amb tots i amiga de tots per a crear una Federaci\u00f3 Hisp\u00e0nica gran\u00bb.\r\nEl setmanari Avant, \u00f2rgan de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, el considerava en 1931 el \u00abl\u00edder del valencianisme en Alacant\u00bb despr\u00e9s d\u2019un m\u00edting a Mutxamel, on \u00abfon el que m\u00e9s agrad\u00e0 al poble per la seua magistral oraci\u00f3 per el valencianisme i la federaci\u00f3\u00bb. Els elogis es repetien la setmana seg\u00fcent despr\u00e9s d\u2019un altre acte a Relleu.\r\nPel que hem pogut resseguir en la premsa de l\u2019\u00e8poca, el debat p\u00fablic relacionat amb la q\u00fcesti\u00f3 autonomista a Alacant durant la II Rep\u00fablica es remunta als principis d\u2019aquest per\u00edode, si b\u00e9 adopta diverses formulacions que llasten la discussi\u00f3 serena i favorable envers l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019autonomia valenciana. De bell antuvi, hi apareixen relacionats a les comarques alacantines els noms de l\u2019alcoi\u00e0 Jordi Valor, Alfred Badenas, l\u2019alacant\u00ed d\u2019adopci\u00f3 Germinal Ros, M. Bosc\u00e0 i Luis, Josep Ferr\u00e1ndiz Torremocha, en menor mesura el pegol\u00ed Carmel Giner Bolufer, Gil i Serrano, les persones vinculades als Centres d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista d\u2019Alcoi i Cocentaina a partir de 1932, etc.\r\nL\u2019esment m\u00e9s reculat sobre la constituci\u00f3 d\u2019una agrupaci\u00f3 a Alacant data de l\u20191 de juliol de 1933: \u00abAix\u00ed seria breu realitat l\u2019engrandiment d\u2019un grup valencianista que se projecta formar per entusiastes alacantins, sense distinci\u00f3 de classes i partits, per a incorporar-se a tots els elements autonomistes de Val\u00e8ncia i Castell\u00f3. \u00a1Tots junts, en lla\u00e7 de germanor, fins el conqueriment del glori\u00f3s pervindre que desitja el poble valenci\u00e0!\u00bb. Aquesta campanya d\u2019El Tio Cuc, replicada per El Cam\u00ed, capt\u00e0 les adhesions de destacades personalitats del periodisme de signe republic\u00e0, advocats, metges, mestres, comerciants i alguna figura de la pol\u00edtica local que s\u2019hi implicava m\u00e9s.\r\nEfectivament, el diumenge 24 de setembre de 1933 es realitzava a les 7 de la vesprada la primera assemblea de l\u2019Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina (ARA) a la seu de l\u2019Associaci\u00f3 de Premsa, situada en un edifici lux\u00f3s de l\u2019Esplanada. Els peri\u00f2dics El Luchador i Diario de Alicante s\u2019afegiren en aquesta ocasi\u00f3 al curt grup de mitjans escrits que publicitaren tal reuni\u00f3, at\u00e9s que algunes persones cabdals de les seues redaccions hi militaven. El primer Comit\u00e9 Directiu quedava integrat pel metge \u00c0ngel Pascual i Devesa com a president, ajudat per Emilio Costa Tom\u00e1s com a president segon; com a secretaris actuaven Enric Valor (estudiant) i Alfred Badenas (escriptor); la tresoreria era per a Josep Coloma Pellicer, i les vocalies per a Rafael Blasco Garcia (advocat), Josep Estruch Ripoll (odont\u00f2leg), C\u00e9sar Oarrichena Genaro (diputat de les Corts), Joan Nicolau Balaguer (professor de la Normal i farmac\u00e8utic), Rafael Anton Carratal\u00e0 (advocat) i Antoni Ramos Espin\u00f3s (advocat). Per una altra banda, de la Comissi\u00f3 de Propaganda se\u2019n feien c\u00e0rrec \u00c0ngel Pascual i Devesa, Alfred Badenas, Germinal Ros i Mart\u00ed, Josep Ferr\u00e1ndiz Torremocha, Josep Ferr\u00e1ndiz P\u00e9rez, M. Bosc\u00e0 i Luis i Enric Valor. Tots eren col\u00b7laboradors de la premsa alacantina i alguns ja havien publicat escrits a Val\u00e8ncia. La seu provisional, com ja sabem, era al n\u00famero 17 del carrer de Pablo Iglesias, a la redacci\u00f3 d\u2019El Tio Cuc, encara que les reunions massives es realitzaven a l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa Alacantina.\r\nAlgunes d\u2019aquestes persones ocupaven llocs destacats en l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa abans i, sobretot, des del gener de 1933, plataforma a la qual van sumar la nov\u00edssima EAJ-31 Radio Alicante, inaugurada el 5 de febrer del mateix any al n\u00famero 33 del carrer de Pablo Iglesias, \u00e9s a dir, a la vora d\u2019El Tio Cuc. Des de l\u2019emissora de r\u00e0dio, l\u2019ARA tenia un espai reservat per a difondre el seu ideari sobre la germanor dels territoris valencians i l\u2019autonomisme.\r\nAix\u00ed les coses, amb una agrupaci\u00f3 organitzada i cohesionada, integrada per personatges influents de la societat alacantina de signes diversos dins la Rep\u00fablica, amb uns mitjans (r\u00e0dio i premsa) que s\u2019obrien a difondre l\u2019ideal de l\u2019ARA, el pr\u00f2xim pas era esperar que \u00abels h\u00f2mens de bona voluntat\u00bb s\u2019hi acostaren i confiaren en el seu ideari. Una altra passa necess\u00e0ria era, evidentment, anar posant en relaci\u00f3 el valencianisme dispers del pa\u00eds, fet pal\u00e9s en la nova planificaci\u00f3 i execuci\u00f3 de la III Setmana Cultural (1934), amb cloenda a Alacant. Poc o molt, van aconseguir que, un temps abans de la precipitaci\u00f3 dels esdeveniments cap a la Guerra Civil, a Alacant es parlara de valencianisme cultural i pol\u00edtic des de l\u2019\u00f2ptica de diversos matisos republicans.\r\nAlfred Badenas era en aquell moment professor mercantil graduat des del 1928 i escrivent de notaria, a m\u00e9s d\u2019un articulista ben productiu. Entre altres mitjans va fundar Rebeld\u00eda amb Germinal Ros (1931), escrigu\u00e9 en Lucha (fundat per Ros el 1932) i solia publicar en El Luchador, El Tio Cuc i El Cam\u00ed. Fou un col\u00b7laborador destacat dels diaris republicans i un actiu propulsor del federalisme i el valencianisme des de la premsa i la pol\u00edtica. En Diario de Alicante, llavors \u00f2rgan d\u2019Alian\u00e7a Republicana i posteriorment del Partit Radical Socialista, va escriure a partir de la constituci\u00f3 de l\u2019ARA amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia.\r\nAl seu torn, el seu amic i c\u00f2mplice Germinal Ros i Mart\u00ed (Lloret de Mar, 1908-2006) havia estat destinat pel gener de 1930 a Alacant com a representant de productes farmac\u00e8utics del laboratori Andr\u00f3maco de Barcelona, i va connectar de seguida amb la premsa i amb la pol\u00edtica de la ciutat. Va invertir una part del seu patrimoni en la fundaci\u00f3 de peri\u00f2dics amb la complicitat d\u2019Alfred Badenas i Jordi Valor des d\u2019Alcoi. A m\u00e9s, fou redactor d\u2019El Faro d\u2019Alcoi, El Luchador i El Cam\u00ed. Durant la Guerra Civil, Ros va ser corresponsal de guerra a Alacant, i des d\u2019all\u00e0 hagu\u00e9 d\u2019exiliar-se a l\u2019Alger el 28 de mar\u00e7 de 1939 a bord de l\u2019Stanbrook; posteriorment feu cap a Par\u00eds. Va ser regidor durant el primer mandat municipal democr\u00e0tic a Lloret de Mar i fundador de l\u2019Associaci\u00f3 de Cultura Popular de Lloret, on va morir.\r\nEls articles de Badenas, atrevits i agitadors, sempre clamaven per la unitat territorial de Val\u00e8ncia, Alacant i Castell\u00f3, l\u2019impuls de l\u2019autonomisme, la necessitat d\u2019una for\u00e7a valencianista i un estat federal republic\u00e0. Per exemple, el 17 de juliol de 1931 escrivia en El Luchador que a Alacant hi havia tres tend\u00e8ncies: una que pugnava obertament per la incorporaci\u00f3 a M\u00farcia, una altra que s\u2019hi mostrava recelosa i una altra, potser la menor, \u00abque la nostra prov\u00edncia, que est\u00e0 lligada per vincles indestructibles a Val\u00e8ncia, entre a formar part de l\u2019Estat Valenci\u00e0, que sense por d\u2019equivocacions ser\u00e0 un dels estats m\u00e9s pr\u00f2spers de la Rep\u00fablica\u00bb.\r\nPel juliol de 1932 va ser condemnat a un any de pres\u00f3, segons consta en l\u2019Arxiu de Salamanca, en haver sigut detingut per insult de paraula a \u00abla Gua Civil (sic)\u00bb i denunciat per aquesta el 3 de juny d\u2019aquell any. Sobre l\u2019assenyalat m\u00e9s tard pel franquisme com a \u00abcomunista\u00bb, el conservador El D\u00eda publicava el (23 de juliol de 1932 que havia tingut lloc a Alacant el Consell de Guerra per a fallar la causa instru\u00efda contra el jove Alfred Badenas per suposades inj\u00faries a la Gu\u00e0rdia Civil. El fet havia ocorregut al mes d\u2019octubre amb motiu d\u2019una desfilada militar. Afavorit per una amnistia, Badenas ingress\u00e0 a la pres\u00f3 nom\u00e9s uns dies. El 15 d\u2019octubre de 1932, El Luchador divulgava que acabava d\u2019eixir de la pres\u00f3 el jove i batallador periodista Alfred Badenas.\r\nCom a escriptor aficionat, el 16 de juny de 1935 va obtindre un acc\u00e8ssit en el I Certamen Valencianista de Literatura de la Societat Cultural Blanco y Negro d\u2019Elx per un conte infantil, premi guanyat per Ferr\u00e1ndiz Torremocha.\r\nEn acabar la guerra s\u2019exili\u00e0 tamb\u00e9 a bord del vaixell Stanbrook i a Or\u00e0 va refer la seua vida al costat de la seua companya, l\u2019alacantina Loreto Vel\u00e1zquez Mas. La policia franquista buscava obsessivament els germans Juli, Artur i Alfred, i com que no ho aconseguiren s\u2019acarnissaren amb Llu\u00eds. Ho relatava la seua filla Paquita Badenas al periodista Ismael Belda en 2018: \u00abla policia va entrar en el seu domicili del carrer de Sant Carles i li ho van cremar tot. Els llibres, els discos, tot. Tamb\u00e9 li van requisar la seua m\u00e0quina d\u2019escriure\u00bb.\r\nAl voltant de 1964 torn\u00e0 a Alacant, on va morir als 60 anys. Fou enterrat en el n\u00ednxol 10.144 del quadre 416 del cementeri municipal Verge del Remei, on reposa amb la seua companya Loreto i la seua sogra."}, {"id": 313, "name": "Francesc", "surname": "Badenes", "conjunction": "i", "second_surname": "Dalmau", "url": "/biografies/badenes-dalmau-francesc", "image": "/media/biography/image/badenes_dalmau_francesc.jpg", "birth_date": 1859, "dead_date": 1917, "short_description": "Poeta\r\nConsiderat com un dels m\u00e9s grans poetes de la Renaixen\u00e7a. Ingressa com a soci en Lo Rat Penat des del dia de la seva fundaci\u00f3 el 1878, on va arribar a ser president de la secci\u00f3 de Literatura. El 1898 guanya la Flor Natural en els Jocs Florals amb la poesia, de tints escapistes, titulada \"L'albada\". Acaba en una mena de posfaci que remet a l'actualitat de forma idealista. \u00c9s un poema breu en art menor per\u00f2 que finalitza en un quintero, diu aix\u00ed: \"Canteula \u00e1 tot\u00b4hora, doncelles hermoses;/ Alsala en tes feynes, gentil llaurador;/ Puix \u00a1ay! Mentres sonen ses notes gracioses,/ Viur\u00e1 nostra historia, de gestes glorioses,/ Viur\u00e1 nostra mare, la mare del cor.\"\r\nTamb\u00e9 participa en els anomenats \"Tes lliteraris de Lo Rat Penat\", vetllades celebrades els dissabtes a la tarda on es tractaven temes importants per a la marxa d'aquesta societat, a m\u00e9s de la lectura d'alguns versos i peces musicals. Aquesta entitat tamb\u00e9 celebrava trobades en qu\u00e8 s'exposaven confer\u00e8ncies de diversa tem\u00e0tica. Badenes i Dalmau participa el 1910 amb \"Notes folkl\u00f2riques sobre llenguatje, Costums i lliteratura valencianes\". Va ser soci corresponsal a Barcelona des d'abril de 1908.\r\nEl 1912 se celebra un homenatge a Eduard Escalante i Francesc Badenes. Aquest \u00faltim, \u00e9s considerat com un poeta que marca la transici\u00f3 a les tend\u00e8ncies m\u00e9s actuals gr\u00e0cies, sobretot, a la seva obra Cants de la Ribera. En aquest sentit, pertany a la segona generaci\u00f3 de poetes de la Renaixen\u00e7a.\r\nVa escriure poemes de tem\u00e0tica rom\u00e0ntica i floralesca. Amb un \u00fas molt viu del llenguatge i una gran habilitat en les descripcions del paisatge, trobem en els seus versos influ\u00e8ncies de Maragall i de l'escola mallorquina. Entre els seus llibres de poemes breus destaquen: Flors de X\u00faquer (1897), Rondalles del poble (1900) i Cants de la Ribera (1911); entre els poemes de major extensi\u00f3: \"El Torbellino\" (1881) i \"Mariola: llegenda del temps de les Germanies\" (1897). Estrena el drama Honradez y perfidia (1884) i tradueix al castell\u00e0 les obres de Jacint Verdaguer: Idil\u00b7lis i cants m\u00edstics (1908), Sant Francesc (1909) i Excursions i viatges. Deix\u00e0 in\u00e8dit un poema: \"Veus de natura\".\r\nSempre molt interessat en la llengua, public\u00e0 un Estudi Folkl\u00f2ric sobre l'origen de la llengua valenciana i Llegendes i tradicions valencianes (1899). Tamb\u00e9 col\u00b7labora en diverses publicacions peri\u00f2diques com Terra Valenciana, El Poble Valenci\u00e0, Vixca Val\u00e8ncia i Lo Rat Penat.\r\nLa seva n\u00e9ta, Teresa Cebri\u00e1n i Badenes es va encarregar, el 1980, d'editar una antologia de la seva obra. En construir-se la Biblioteca Valenciana, la seva n\u00e9ta d\u00f3na la gran biblioteca del poeta, juntament amb alguns quadres i altres objectes personals.\r\nArran de la confrontaci\u00f3 entre Llorente i Llombart, aquest \u00faltim crea la societat excursionista La Oronella, el 5 de gener de 1888. Un intent de societat paral\u00b7lela a Lo Rat Penat de la qual Francesc Badenes va ser vocal. Seguint aquest mateix descontent cap a Lo Rat Penat, el 1904 es crea Val\u00e8ncia Nova. Els seus principals impulsors van ser Josep Maria Puig i Torralva, Ramon Andr\u00e9s Cabrelles i el propi Francesc Badenes, als quals es van sumar, alguns burgesos, estudiants i mestres. Aquesta nova organitzaci\u00f3,\u00a0inspirada en el moviment pol\u00edtic de Solidaritat Catalana, perseguia una superaci\u00f3 del provincialisme. Molts consideren a Val\u00e8ncia Nova com l'origen del valencianisme pol\u00edtic, superant el ratpenatisme apol\u00edtic dominant fins aleshores."}, {"id": 217, "name": "Vicent", "surname": "Badia", "conjunction": "i", "second_surname": "Mar\u00edn", "url": "/biografies/badia-marin-vicent", "image": "/media/biography/image/badia_marin_vicent.jpg", "birth_date": 1919, "dead_date": 1995, "short_description": "Advocat, cronista i escriptor\r\nFill de Vicent Badia i Cortina, nascut a Foios, i de Mar\u00eda Mar\u00edn Ib\u00e1\u00f1ez, d'\u00c9nguera, va fer les seues primeres lletres al Grup Escolar del carrer de Cadis de Russafa, dirigit per Ricard Vecina, estant el seu mestre Francesc Merino. Va fer el preparatori d'ingr\u00e9s al Col\u00b7legi Hispano Franc\u00e8s i curs\u00e0 batxillerat el 1938 als instituts Llu\u00eds Vives i Blasco Ib\u00e1\u00f1ez.\r\nA l'esclat de la Guerra Civil fou mobilitzat, incorporant-se a l'Ex\u00e8rcit Republic\u00e0, desertant i passant-se als franquistes el 12 de juliol de 1938, en el trencament de front de Sarri\u00f3.\r\nEl 1940 estudi\u00e0 Magisteri a l'Escola de Logronyo i succesivament, l'ingr\u00e9s a la Universitat de Val\u00e8ncia i el Peritatge Taqu\u00edgraf a l'Escola d'Arts i Oficis Art\u00edstics de Val\u00e8ncia. Feu les primeres assignatures de Dret i de Filosofia i Lletres a les universitats de Saragossa i Val\u00e8ncia. Prest\u00e0 servei com a professor al Col\u00b7legi de Lassalle d'Alfaro, i subjecte al servei militar, pos\u00e0 casa i tingu\u00e9 al seu c\u00e0rrec sa mare i alguns germans.\r\nEl 25 d'abril de 1943 es cas\u00e0 amb Maria del Roser Carbonell i Santamaria, de la fam\u00edlia dels Bonica de Benicalap, i fix\u00e0 la seua resid\u00e8ncia en aquesta poblaci\u00f3. El matrimoni tingu\u00e9 vuit fills: Roser, Empar, Vicent, Maria Jes\u00fas, Josep, Rafael, Anna i Pilar, la qual reportar\u00e0 catorze n\u00e9ts: Esther, Rafael, Llu\u00eds, Jordi, Guillem, Miquel, Anna, Xano, Mireia, Vicent, Carles, Mar\u00eda, Adri\u00e0 i Roser.\r\nA Val\u00e8ncia prest\u00e0 serveis en la Secci\u00f3 de Premsa de l'Ambaixada d'Alemanya. Treballant i estudiant ensems f\u00e9u la carrera de Dret que acab\u00e0 el 1946. Havia estat becari per oposici\u00f3 de la Facultat de Dret de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s a m\u00e9s tamb\u00e9 va ser nomenat oficial major lletrat i t\u00e8cnic d'Administraci\u00f3 General a l'Ajuntament de Burjassot on treball\u00e0 des de 1950 al 1982. El 1952 va ocupar la secretaria provincial del departament de seminaris del Movimiento.\r\nCom a cronista oficial d'Alm\u00e0ssera, nomenat el 1953, va promoure l'organitzaci\u00f3 de les Assamblees de cronistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A partir de 1957 particip\u00e0 al Centre de Cultura Valenciana i comen\u00e7\u00e0 a desenvolupar una intensa activitat a favor de la cultura valenciana: fou vicepresident de Lo Rat Penat a la directiva presidida per Nicolau Primitiu G\u00f3mez;\u00a0col\u00b7labor\u00e0 en diferents publicacions com Las Provincias o Valencia Fruits; va intervindre en la direcci\u00f3 de Sic\u00e0nia\u00a0(1958-1959) i\u00a0Val\u00e8ncia Cultural (1960-1964)...\r\nA m\u00e9s, fou col\u00b7laborador de les publicacions valencianes\u00a0Diario de Val\u00e8ncia, Cartelera T\u00faria, Levante, Las Provincias, Al Dia, Jornada\u00a0i de les catalanes\u00a0Canig\u00f3 i Avui,\u00a0entre d'altres.\r\nDavant la pol\u00e8mica suscitada per Nosaltres, els valencians de Joan Fuster \u2014amic seu des de la facultat\u2014, adopt\u00e0 una posici\u00f3 moderada, fent p\u00fablicament una s\u00e8rie de cr\u00edtiques al plantejament de l'obra (especialment en all\u00f2 referent a la integraci\u00f3 de les comarques aragoneses del Pa\u00eds Valenci\u00e0), per\u00f2 sense la virul\u00e8ncia d'altres (Francesc Almela i Vives, Jos\u00e9 Ombuena...) ja que sempre cregu\u00e9 en la unitat de la llengua. Malgrat tot, no abandon\u00e0 el Centre de Cultura Valenciana i treball\u00e0 per intentar acostar posicions entre les dos parts \u2014com ho demostra el seu discurs \u00abNo tinc temps per a ser breu\u00bb\u2014 en b\u00e9 del poble valenci\u00e0. Tamb\u00e9 defens\u00e0 fervorosament la integritat del Pa\u00eds Valenci\u00e0, oposant-se a les denominacions de Levante, Sureste, Costa Blanca per a Alacant i M\u00farcia i proposant un governador general per a tot el Pa\u00eds. Aprofitant el Concili Vatic\u00e0 II, com a home profundament cat\u00f2lic, defens\u00e0 l'adopci\u00f3 del valenci\u00e0 per l'Esgl\u00e9sia com a forma d'acostar-se al poble.\r\nDins la seua activitat p\u00fablica fou president de l'associaci\u00f3 Paraula Cristiana i encarregat del seu butllet\u00ed Rent,\u00a0membre honor\u00edfic del Comit\u00e8 Territorial del Pa\u00eds Valenci\u00e0 del 2n Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana, delegat al Pa\u00eds Valenci\u00e0 de l'Associaci\u00f3 Porta dels Pa\u00efsos Catalans,\u00a0president de l'Associaci\u00f3 Pa\u00eds Valenci\u00e0-URSS i\u00a0membre de la Junta Consultiva d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nPol\u00edticament, el 1978 fou membre fundador del Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i en nom seu fou el tercer candidat de la llista\u00a0d'Unitat del Poble Valenci\u00e0 per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia a les eleccions legislatives de 1982.\r\nJa durant la d\u00e8cada de 1990 es va implicar en la creaci\u00f3 del Centre d'Estudis de l'Horta Nord, on va continuar participant en la promoci\u00f3 d'iniciatives culturals. Entre les seues obres m\u00e9s destacades trobem\u00a0Foios, El meu poble (1953), Torre Baja, el meu poble (1955), B\u00e9tera, mi pueblo, Una teor\u00eda del Cronista, El libro de la Serran\u00eda, Deu anys de Cronistes Oficials, Aportaci\u00f3n a la cronolog\u00eda del Puig, \u00abEl vino en la prehist\u00f2ria del Levante Espa\u00f1ol\u00bb (separata de La Semana Vitivin\u00edcola), \u00abEl marxisme-leninisme a l'\u00c0frica d'avui\u00bb (separata de Rent) i altres opuscles, pr\u00f2legs, mem\u00f2ries i treballs diversos: Compendi de geografia del Regne de Val\u00e8ncia (1955), Programa de redre\u00e7ament cultural (1960) i Itiner-Rutes i pobles d'Espanya (1973), aix\u00ed com la seua col\u00b7lecci\u00f3 d'articles escrits en el diari Las Provincias:\u00a0\u00cdndex col\u00b7laboracions en premsa de Vicent Badia i Mar\u00edn (1986) i \u00cdndex: 50 anys: 1940-1990 (1991).\r\nPostumament, el 16 de gener de 1996, l'Ajuntament de Burjassot el nomen\u00e0 fill adoptiu de la ciutat."}, {"id": 688, "name": "Francesc", "surname": "Badia", "conjunction": "", "second_surname": "Plasencia", "url": "/biografies/badia-plasencia-francesc", "image": "/media/biography/image/badia_plasencia_francesc.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 2000, "short_description": "Escultor\r\nFrancesc Badia va estudiar en l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles, on va entrar en contacte amb Josep Renau, Rafael P\u00e9rez Contel i els germans Artur i Vicent Ballester Marco. En aquesta l\u00ednia avantguardista, va militar en el Partit Comunista, en Acci\u00f3 d\u2019Art i en la Uni\u00f3 d\u2019Artistes i Intel\u00b7lectuals, i treball\u00e0 com a cartellista durant la Guerra Civil al seu taller, instal\u00b7lat al convent de Sant Gregori de Russafa.\r\nLa influ\u00e8ncia de son pare en ell va ser clara, ja que era escultor imatger. Als catorze va aprendre la t\u00e8cnica de la talla, l\u2019ebenisteria i la fusta. Va ser un alumne curi\u00f3s que denunciava l\u2019antiquat sistema d\u2019ensenyament dels seus professors, ja que els corrents est\u00e8tics europeus m\u00e9s avan\u00e7ats no hi arribaven. Tenia connexi\u00f3 amb els grups dels inquiets, i el seu talent i esperit combatiu el van donar a con\u00e9ixer de seguida. Tamb\u00e9 era una persona raonable, flexible i resignada. En els principis de la seua obra delatava les influ\u00e8ncies de l\u2019Escola de Sant Carles. Les seues primeres obres pertanyen als par\u00e0metres mediterranistes. Prompte va seguir l\u2019Art Nouveau, amb un art de car\u00e0cter expressionista. Va entrar en l\u2019avantguarda local a poc a poc i les seues obres van cridar r\u00e0pidament l\u2019atenci\u00f3. Tenia una sentida passi\u00f3 per la pol\u00edtica, influ\u00e8ncia que va rebre dels llibres de car\u00e0cter revolucionari i de les xarrades amb Josep Renau. Va fer una estada a Madrid en la qual va sorgir-li la idea de fer una exposici\u00f3, que va titular \u00abExposici\u00f3: pintura, escultura i dibuix\u00bb. Aquesta va ser organitzada per l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i va provocar discussions a favor i en contra de les novetats art\u00edstiques exposades. Va tornar a Val\u00e8ncia a l\u2019inici de la Segona Rep\u00fablica i va participar en les exposicions de la Sala Blava, l\u2019\u00fanic lloc a la ciutat on es reunia la joventut inquieta i renovadora de llavors, i a trav\u00e9s d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art es va convertir en un lloc com\u00fa dels intel\u00b7lectuals i els artistes valencianistes d\u2019esquerra. Prompte va esdevindre una instituci\u00f3 a Val\u00e8ncia, no sols perqu\u00e8 va ser cenacle d\u2019un grup de pintors, escultors, cartellistes, poetes i literats, sin\u00f3 perqu\u00e8 va ser un aut\u00e8ntic f\u00f2rum on es discutien lliurement tota mena d\u2019idees sense arribar als enfrontaments. Durant el per\u00edode republic\u00e0 va il\u00b7lustrar alguns n\u00fameros de Nostra Novel\u00b7la i Taula de Lletres Valencianes. Va participar en les activitats del grup encap\u00e7alat per Renau, en diverses publicacions valencianes, en assemblees i m\u00edtings pol\u00edtics, va col\u00b7laborar amb articles en revistes populars i va signar manifests i proclames. Milit\u00e0 en el PCE i a la UEAP (Uni\u00f3n de Escritores y Artistas Proletarios) del 1932 al 1936.\r\nDurant la Guerra Civil va ser destinat al Front d\u2019Arganda en primera l\u00ednia de foc i va arribar a comissari pol\u00edtic. El 1939 va ser capturat, jutjat, condemnat i romangu\u00e9 quatre anys a la Pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia. En aquests anys de tancament a la pres\u00f3 va treballar al taller d\u2019imatgeria religiosa muntat pel grup d\u2019artistes represaliats valencians com Vicente Beltr\u00e1n, Tonico Ballester i P\u00e9rez Contel. Gr\u00e0cies a aquest fet va acurtar la seua estada a la pres\u00f3, una experi\u00e8ncia dura i traum\u00e0tica. En r\u00e8gim de llibertat, va treballar en la restauraci\u00f3 d\u2019obres destrossades durant la guerra i es va traslladar a Barcelona, on el 1945 va participar en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva i un any despr\u00e9s va exposar amb R. Bloch Rosentinel.\r\nCom que a Espanya no hi havia un ambient propici per al seu treball, es va exiliar a Par\u00eds amb la seua dona. All\u00e0 van iniciar un taller de cer\u00e0mica art\u00edstica prop de casa. Badia va freq\u00fcentar llocs com ara acad\u00e8mies, museus i tert\u00falies art\u00edstiques per ampliar els coneixements art\u00edstics. L\u2019estil art\u00edstic que m\u00e9s conre\u00e0 fou l\u2019expressionisme abstracte. L\u2019obsessi\u00f3 de Badia era essencialment antropol\u00f2gica, decantant-se per una est\u00e8tica brutal i t\u00e8trica. En les seues figures humanes tamb\u00e9 trobem una influ\u00e8ncia kafkiana. Les seues concomit\u00e0ncies estil\u00edstiques amb Alberto Giacometti i Germaine Richier recolzen una base filos\u00f2fica existencialista. A partir de 1955 va rebre premis i cont\u00ednues invitacions per a exposar a les sales m\u00e9s importants de Par\u00eds. El 1971 va rebre un important \u00e8xit de cr\u00edtica i p\u00fablic i torn\u00e0 al seu poble, Foios (l\u2019Horta Nord).\r\nLa Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia va muntar en 2001 una antol\u00f2gica de la seua obra entre 1939 i 2000. Tamb\u00e9 t\u00e9 dedicada una pla\u00e7a al seu poble natal i un institut de secund\u00e0ria."}, {"id": 467, "name": "Alfred Hermann", "surname": "Baeschlin", "conjunction": "", "second_surname": "Oettinger", "url": "/biografies/baeschlin-oettinger-alfred-hermann", "image": "/media/biography/image/baeschlin_alfred.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1964, "short_description": "Arquitecte, pintor, etn\u00f2graf i poeta\r\nFill de su\u00efssos alemanys, va viure els primers anys a Ginebra i es trasllad\u00e0 a Basilea a estudiar a l\u2019Escola Superior, on va establir una relaci\u00f3 d\u2019\u00edntima amistat amb l\u2019escriptor Hermann Hesse. A Zuric i Alemanya es converteix en arquitecte i es gradua com a mestre de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis Cantonal de Berna. Alhora, col\u00b7labora en diverses revistes t\u00e8cniques d\u2019arquitectura i en diaris su\u00efssos i alemanys. \u00c9s un dels fundadors de l\u2019Associaci\u00f3 Su\u00efssa per a la Protecci\u00f3 de la P\u00e0tria (Schweizerische Vereinigung f\u00fcr Heimatschutz, 1905) i un dels m\u00e0xims representants de la Heimatschutzarchitektur, corrent arquitect\u00f2nic centrat en la preservaci\u00f3 de la identitat arquitect\u00f2nica nacional que aparegu\u00e9 a la darreria del XIX i s\u2019allarg\u00e0 fins al 1914.\r\nEn els anys 30 recorria els pobles del Pa\u00eds Valenci\u00e0 aquest su\u00eds amb uns ulls i una sensibilitat molt especials. Ell mateix havia escrit uns anys abans que \u00abel forastero ve en cada lugar cosas que el ind\u00edgena no nota. El forastero trae consigo el ocio, la perspectiva, mira con avidez, con inquisici\u00f3n; el ind\u00edgena carece de todo esto\u00bb. Era l\u2019arquitecte, pintor i escriptor Alfred Baeschlin, establit a Godella cap a l\u2019any 1929 despr\u00e9s d\u2019haver viscut un temps a Par\u00eds entre 1914-1918, Biscaia i Barcelona. La seua estada a la pen\u00ednsula, a partir de la fi de la I Guerra Mundial i fins al 1942, el port\u00e0 per diversos territoris a la recerca de motius paisatg\u00edstics i entorns rurals, i especialment de l\u2019arquitectura tradicional. A Val\u00e8ncia, per\u00f2, va fer niu i el fill ha viscut ac\u00ed sempre, alternant la vora urbana de l\u2019Horta i Godella.\r\nAlfred Baeschlin \u00e9s un personatge fascinant, sensible, senzill i cultivat. La seua obra i reflexions han sigut objecte de diversos estudis i d\u2019una tesi doctoral presentada l\u2019any 2011 per Juan Antonio Garc\u00eda Esparza, professor del Departament d'Enginyeria Mec\u00e0nica i Construcci\u00f3 de la Universitat Jaume I. Baeschlin es va interessar per la cultura i per la llengua de tots els llocs on va viure i es va fer valenci\u00e0 entre els valencians. Dominava la nostra llengua oral i escrita com qualsevol valenci\u00e0 cultivat de l\u2019\u00e8poca. Per aix\u00f2, es va fer amic dels principals artistes i lletraferits de l\u2019avantguarda dels anys 30, i col\u00b7labor\u00e0 en la premsa m\u00e9s moderna d\u2019aquell temps: Valencia Atracci\u00f3n, el setmanari valencianista El Cam\u00ed, Nueva Cultura, Algo de Barcelona, Vida Vasca, etc.).\r\nBaeschlin va sentir molt d\u2019inter\u00e9s per l\u2019arquitectura rural i va rec\u00f3rrer els pobles valencians amb una intensitat ben notable. La s\u00e8rie de 21 dibuixos publicats en el setmanari El Cam\u00ed en s\u00f3n una bona mostra, per\u00f2 encara m\u00e9s les monografies que va dedicar a les alqueries valencianes i al riurau de la Marina, a m\u00e9s d\u2019altres obres a hores d\u2019ara de viva refer\u00e8ncia relacionades amb l\u2019arquitectura popular: La arquitectura del caser\u00edo vasco (1930), Casas de campo espa\u00f1olas (1930) i uns quaderns sobre les construccions de Mallorca i Eivissa. Tamb\u00e9 va publicar nombroses notes de cr\u00edtica art\u00edstica.\r\nS\u2019atribueixen a Baeschlin els projectes arquitect\u00f2nics de diverses cases d\u2019estiueig a Godella i les antigues escoles de Rocafort, el Grup Escolar Cervantes, impulsades per l\u2019alcalde Vicent Zamorano Llorens i per l\u2019inspector d\u2019Ensenyament Joan J. Senent Ib\u00e1\u00f1ez. El disseny, realitzat pel que sembla per l\u2019arquitecte Antoni G\u00f3mez Dav\u00f3 (1890-1971) i Alfred Baeschlin, evoca un riurau amb les m\u00faltiples obertures i mostra una torre d\u2019alqueria valenciana. A m\u00e9s, \u00e9s l\u2019arquitecte de l\u2019Escola Su\u00efssa de Barcelona (1926) i del palau d\u2019Ajuria Enea (1920), que des del 1980 \u00e9s la resid\u00e8ncia oficial del Lehendakari d\u2019Euskadi, despr\u00e9s d\u2019haver passat per diversos usos de vivienda familiar, escola i museu.\r\nBaeschlin no sospitava quan escrivia i dibuixava per les comarques valencianes que poc despr\u00e9s comen\u00e7aria una guerra de conseq\u00fc\u00e8ncies tan nefastes. Fins i tot per a ell, que va haver d\u2019exiliar-se a Su\u00efssa sense la seua fam\u00edlia, despr\u00e9s d\u2019haver passat dos anys i mig tancat a la Model de Barcelona i al camp de concentraci\u00f3 de Miranda de Ebro (Burgos). Per poder sobreviure feia tasques de traducci\u00f3 per a l\u2019editorial Labor i enviava una part del salari a la casa familiar. Enmig de la II Guerra Mundial, a mitjan 1942 li van donar 48 hores per a abandonar el territori espanyol i marxar a Su\u00efssa, on arrib\u00e0 despr\u00e9s de moltes vicissituds. All\u00e0 prossegu\u00ed fent traduccions de llibres a l\u2019alemany, ja que per la seua edat i ceguesa progressiva no va poder trobar un treball a l\u2019altura de la seua experi\u00e8ncia i talents. Va morir el 1964 a Schaffhausen, el seu poble natal, lluny de la seua fam\u00edlia i de la terra adoptiva que tant coneixia i s\u2019estimava."}, {"id": 780, "name": "Francesc", "surname": "Baidal", "conjunction": "", "second_surname": "Llos\u00e0", "url": "/biografies/baidal-llosa-francesc", "image": "/media/biography/image/baidal_llosa_francesc.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1923, "short_description": "Artista i escriptor valencianista\r\nFill de Jos\u00e9 Diego Baidal Femenia, oficial primer de sala de la Secretaria de l\u2019Audi\u00e8ncia de Castell\u00f3, i de Vicenta Llos\u00e0 Sen\u00eds. La fam\u00edlia tenia domicili al carrer de Quart, n\u00famero 101 de Val\u00e8ncia, per\u00f2 cap al 1908 s\u2019havia establit al carrer de Vera, 44-2n de Castell\u00f3 de la Plana per imperatius laborals del pare, que ja tenia 53 anys. El matrimoni va tindre dos fills, Francesc i Maria, la qual va marxar a Salamanca en casar-se. Els dos pares s\u00f3n soterrats a Val\u00e8ncia.\r\nEl jove Paquito Baidal \u2013tal com era conegut\u2013 degu\u00e9 ser un autodidacte, m\u00e9s enll\u00e0 dels estudis primaris. D\u2019esperit inquiet i nervi\u00f3s, als d\u00e8sset anys (1912) ja tenia exposades a l\u2019escaparata de la impremta Segarra de Castell\u00f3 unes caricatures i postals, per les quals era felicitat. Aquell mateix any va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar en la Revista de Castell\u00f3n amb il\u00b7lustracions i algun text en castell\u00e0 (\u00abLa torreta de Alonso\u00bb sobre excursionisme). Tamb\u00e9 va publicar en 1915 vinyetes i narracions i poemes en catal\u00e0 en Arte y Letras, successora de Revista de Castell\u00f3n, en els n\u00fameros 1, 3, 7, 9, 11, 12 i 17.\u00a0\r\nVa il\u00b7lustrar molt\u00edssims llibres i revistes en aquell moment: de Tom\u00e0s Roig Bataller (La caixeta de mistos, 1911), del seu amic Amadeu Pitarch (Visions i cants d\u2019un pastor, 1914), de M. Soberanas (Mal bien, 1914), d\u2019\u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo (Llauradoreta, 1915, ECD 56), de Ramon Codo\u00f1er Pons (Trist desenlla\u00e7, 1915, ECD 98), de Salvador La Casta (Rosa M\u00edstica, 1915, ECD 86), de Llu\u00eds Valls Puchol (La plant\u00e0 de la falla, 1916, ECD 116), o de Josep Barrachina Camell\u00edn (Vol d\u2019\u00e1liga, 1916, ECD 115).\r\nPel setembre de 1914, el poeta Amadeu Pitarch estampava a Castell\u00f3 el seu primer llibre de poemes, Visions i cants d\u2019un pastor, amb coberta il\u00b7lustrada per l\u2019amic Francesc Baidal. Tots dos provenien del jaumisme i havien publicat textos i poemes en revistes tradicionalistes com ara El Maestrazgo. En abril de 1914, per exemple, hi publicava el conte de Pasqua \u00abUiset\u00bb, de to costumista. Va col\u00b7laborar tamb\u00e9 espor\u00e0dicament en el Diario de Valencia (en la seua \u00e8poca m\u00e9s tradicionalista) i La Correspondencia de Valencia, com a corresponsal castellonenc des del 1918. Endem\u00e9s, el 10 de febrer de 1916 recitava poemes en una vetlada literariomusical de Lo Rat Penat i en 1917 col\u00b7laborava en una sola ocasi\u00f3 amb la revista fallera Pensat i Fet amb la narraci\u00f3 \u00abPols... Fum... Cendra... Res...\u00bb.\r\nEn el mateix vessant art\u00edstic, el 20 d\u2019octubre de 1918 va impartir una confer\u00e8ncia al Cercle de l\u2019Orfe\u00f3 Valenci\u00e0 de la Vega sobre \u00abArt en general\u00bb. Les cr\u00f2niques diuen que tenia do de la paraula i no era gens presumptu\u00f3s. Poc despr\u00e9s, el 29 de novembre de 1918 va inaugurar una exposici\u00f3 d\u2019aquarel\u00b7les a la Joventut Art\u00edstica de Val\u00e8ncia, acompanyat pel dibuixant Enric Perteg\u00e0s. El Pueblo deia d\u2019ell que era \u00abun muchacho inquieto, bullicioso y con una voluntat f\u00e9rrea, gracias a la que ha impuesto sus caricaturas primero, sus cuentos despu\u00e9s e impondr\u00e1 ahora sin duda sus acuarelas\u00bb.\r\nPel que fa a la seua milit\u00e0ncia valencianista, en 1909 s\u2019havia constitu\u00eft a Castell\u00f3 de la Plana la Joventut Regionalista, fundada per Gaet\u00e0 Huguet i Salvador Guinot. Tal com ha reconstru\u00eft Vicent Pitarch, estava adscrita al Centre Regionalista i, entre els membres de primera hora, hi figuren Diego Perona, Francesc Alloza, Francesc Mar\u00edn, Josep Felip, Francesc Baidal, Ferran Falomir i Emili Calduch. \u00abPerona, Alloza, Baidal, Pitarch i Calduch continuaren mantenint una pres\u00e8ncia not\u00f2ria a les revistes del segon decenni del segle, mitjan\u00e7ant els seus textos en catal\u00e0\u00bb, ens recorda Pitarch. El 1916, en eixir al carrer el setmanari Veu de la Plana del fact\u00f2tum Huguet, trobarem Francesc Baidal entre els col\u00b7laboradors m\u00e9s habituals, al costat de Josep Barrachina, l\u2019advocat Francesc Avinent, Amadeu Pitarch, Francesc Mar\u00edn, Ferran Falomir, Maximi\u00e0 Alloza, Emili Calduch, Joan B. Valls, Rafel Pardo, Enric d\u2019Ivernois, Francesc Cant\u00f3 i Enric Rib\u00e9s Sang\u00fcesa, una mostra significativa dels regionalistes adeptes a Huguet. Altres col\u00b7laboradors menys habituals en foren Carles Salvador, Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, Diego Perona, Josep Blanquer i Eduard Mart\u00ednez Ferrando. La publicaci\u00f3 tenia el domicili social al carrer de Colon, n\u00famero 17, segon pis, seu que compartia amb la Joventut Regionalista.\r\nSeguint de nou l\u2019investigador Vicent Pitarch, a comen\u00e7ament de 1918 el grup de regionalistes castellonencs estava integrat per homes com Francesc Baidal, Francesc Avinent, Emili Calduch i Amadeu Pitarch, \u00abtots quatre esmentats a la cr\u00f2nica que fa Heraldo de Castell\u00f3n de l\u2019acte que intentava fer la Lliga Regionalista [de Camb\u00f3] al Teatre Principal de Castell\u00f3\u00bb. Aquest acte del 18 de gener de 1918 era el m\u00edting fundacional d\u2019Uni\u00f3 Valencianista (UV), amb la pres\u00e8ncia de Joan P\u00e9rez L\u00facia i Ignasi Villalonga i de l\u00edders de la Lliga Catalana com Raimon d\u2019Abadal, Pere Rahola, Jaume Bofill i Mates i Albert Rusi\u00f1ol i Prats. \u00abA poc d\u2019haver comen\u00e7at, va haver de ser susp\u00e8s a causa del disturbi amb qu\u00e8 els republicans van aconseguir d\u2019avortar-lo, mitjan\u00e7ant crid\u00f2ries del tipus \u201cQue hablen en castellano\u201d, \u201cQue hablen en espanyol\u201d, \u201cVisca Espanya!\u201d, \u201cAmnistia!\u201d i el cant de la Marsellesa\u00bb.\r\nCom hem vist, pel juliol de 1918 viatjava a Val\u00e8ncia per assumir la corresponsalia a Castell\u00f3 de La Correspondencia de Valencia, i aprofit\u00e0 per reunir-se amb la Joventut Valencianista (JV) per tra\u00e7ar un pla de propaganda valencianista per a la tardor a les comarques de Castell\u00f3. Era una de les urg\u00e8ncies del valencianisme de la JV i d\u2019UV, que en aquell moment anaven de la m\u00e0 i compartien seu a Val\u00e8ncia i alguns punts de l\u2019ideari. Aix\u00ed, agermanats els valencianistes de les dues ciutats, Baidal va fer un parlament en nom de la Joventut Valencianista de Castell\u00f3 en la diada del 9 d\u2019Octubre de 1918 a Val\u00e8ncia, al peu de l\u2019est\u00e0tua, amb Bernat Ort\u00edn (Joventut Valencianista), Pasqual Asins (Nostra Parla), Joan P\u00e9rez L\u00facia, Josep Maria Bayarri i Francesc Aguirre (UV).\r\nCom a literat, \u00e9s autor tamb\u00e9 de sainets i com\u00e8dies estrenades en la Joventut Socialista com ara Amor torna (1917), \u00a1Calente\u2019s!... senyoret (1917) i Flor tardana (1917, amb Josep Barrachina en el setmanari El Cuento del Dumenche). Segons Llu\u00eds Meseguer, es tracta d\u2019un autor \u00abrenovador i excel\u00b7lent caricaturista que revela una cura notable en els diversos aspectes de l\u2019escriptura dram\u00e0tica i en la caracteritzaci\u00f3 dels tipus. Valga l\u2019exemple d\u2019Amor torna (1917), especialment amb l\u2019aparici\u00f3 del surrealista i efeminat Florindo a l\u2019escena cinquena\u00bb. Nom\u00e9s va escriure en una ocasi\u00f3 en la principal plataforma cultural de Castell\u00f3, el Bolet\u00edn de la SCC, en 1921; era un breu passatemps narrativodram\u00e0tic c\u00f2mic de tema costumista basat en jocs de paraules titulat \u00ab\u00bfCom tres?... \u00bfqu\u00e8 quantes?\u00bb.\r\nEntre el 24 de setembre de 1921 i el 15 d\u2019abril de 1922 \u2013despr\u00e9s d\u2019haver estat col\u00b7laborador d\u2019Heraldo de Castell\u00f3n\u2013 va dirigir Levante, el seu \u00abSemanario de la Juventud Liberal de la provincia\u00bb, amb redacci\u00f3 al domicili familiar del Carrer Major, 15. A partir del n\u00famero 5 (22-10-1921) sabem que n\u2019era el director, ja que era una publicaci\u00f3 an\u00f2nima o signada amb pseud\u00f2nims i nom\u00e9s les abundoses caricatures porten el seu nom. En va traure 27 n\u00fameros de quatre p\u00e0gines. Alhora, en 1921 va obrir un despatx de procurador de tribunals a la ciutat.\r\nEra fadr\u00ed, amb pares i una germana, quan va morir per una malaltia fulminant. P\u00e0tria Nova (n\u00fam. 12, 9-6-1923, segona \u00e8poca) li dedic\u00e0 una modesta necrologia, en la qual recordava \u00abque sempre estigu\u00e9 amb nosaltres, treballant amb optimisme pel nostre ideal. Baidal pat\u00ed una terrible enfermetat que l\u2019an\u00e0 extenuant a poc a poc. Les \u00faltimes voltes que el v\u00e9rem conservava encara aquella alegria infantil que era un dels seus m\u00e9s preuats encants. Pintor i literat, estronc\u00e0 les seues vocacions en una lluita aferrissada per l\u2019exist\u00e8ncia di\u00e0ria\u00bb. Va morir als 28 anys al domicili del Carrer Major 15, des d\u2019on feia aquell setmanari. \u00c9s l\u2019\u00fanic membre de la fam\u00edlia soterrat a Castell\u00f3 i la concessi\u00f3 de la seua tomba ha caducat en 2023. Segurament, no quedar\u00e0 cap altre record seu m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019obra gr\u00e0fica i liter\u00e0ria."}, {"id": 798, "name": "Mari\u00e0", "surname": "Baixauli", "conjunction": "", "second_surname": "Biguer", "url": "/biografies/baixauli-biguer-maria", "image": "/media/biography/image/baixauli_biguer_maria.jpg", "birth_date": 1861, "dead_date": 1923, "short_description": "Prevere, compositor i music\u00f2leg\r\nVa estudiar al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia i, des de xiquet, va ser infant cantor de la Seu fins als quinze anys, alumne del Conservatori de M\u00fasica i organista de la parr\u00f2quia de Sant Esteve i de la capella de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats. En 1886 va ser nomenat per oposici\u00f3 mestre de capella de la Seu de Tortosa i en 1892 de la de Toledo. El 1896 va ingressar en els Jesu\u00eftes, fou organista de l\u2019orde i es va guanyar una bona fama com a compositor i deixeble avan\u00e7at del mestre Salvador Giner Vidal (1832-1911), amb qui va mantindre sempre una bona amistat.\r\nPer als estudiosos, en la seua carrera musical hi ha dos per\u00edodes clarament diferenciables: en el primer mostra un estil simf\u00f2nico-oper\u00edstic amb un acompanyament orquestral abund\u00f3s d\u2019influ\u00e8ncia italiana, i en la segona etapa, datable cap al 1904, entra en el cam\u00ed de la reforma musical propugnada pel Motu Proprio del papa Pius X. Pel que fa a la seua aportaci\u00f3 a la cultura valenciana, Baixauli destaca principalment per ser, amb Eduard Xim\u00e9nez Cros (1823-1900), un dels primers compositors valencians que es dedicaren a la recuperaci\u00f3 de la tradici\u00f3 musical nostrada. A m\u00e9s de les nombroses i premiades obres que va compondre al llarg de tota la seua vida, els escrits d\u2019investigaci\u00f3 de Baixauli foren fonamentals per al desenvolupament i progressi\u00f3 de l\u2019aspecte musical i erudit de la Renaixen\u00e7a valenciana. Concretament, va encap\u00e7alar la segona fase de creixement d\u2019aquest moviment cultural amb Joan Baptista Pastor P\u00e9rez (1859-1927).\r\nEls inicis dels estudis sobre el folklore musical valenci\u00e0 cal buscar-los en l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX, quan s\u2019elaboren obres com la in\u00e8dita M\u00fasica de los cantos populares de Valencia y su provincia (1873) d\u2019Eduard Xim\u00e9nez (president de la Secci\u00f3 de M\u00fasica de Lo Rat Penat en 1887-1888), o Cantos y bailes populares de Espa\u00f1a (1888) de Jos\u00e9 Inzenga, que tingueren continuaci\u00f3 en el primer ter\u00e7 del segle XX en La m\u00fasica en Valencia (1903) de Josep Ruiz de Lihori, la recopilaci\u00f3 in\u00e8dita de m\u00fasica tradicional valenciana de Francisco Gil Gallego, la col\u00b7lecci\u00f3 de Baixauli Biguer en els primers anys de segle, el Cancionero Musical Popular Espa\u00f1ol de Felip Pedrell (1917-1922), L\u2019encyclopedic de la musique (1920) de Lavignac o la M\u00fasica popular espa\u00f1ola (1927) d\u2019Eduard L\u00f3pez-Chavarri Marco.\r\nLes danses del Corpus de Val\u00e8ncia van ser una de les moltes recuperacions i fixacions d\u2019aquest jesu\u00efta. Se sap que la m\u00fasica popular romania en la mem\u00f2ria dels dol\u00e7ainers, per aix\u00f2 Baixauli va entrevistar els germans Vicent, Salvador i Pere D\u00edaz, hereus d\u2019una nissaga de dol\u00e7ainers del barri del Carme de Val\u00e8ncia, i a finals del segle XIX en va extraure un bon recull de danses i tocs. Aquestes partitures de Baixauli no es van publicar fins als anys 1978 i 1980 en les obres Danzas del Corpus valenciano i Cancionero musical de la Provincia de Valencia, que constaten les \u00faltimes transformacions de la Moma i remarca que les danses i les m\u00fasiques eren obertes a canvis i que els int\u00e8rprets tenien certa llibertat.\r\nA m\u00e9s a m\u00e9s, els treballs manuscrits del pare Baixauli \u2013recuperats de l\u2019Arxiu del Col\u00b7legi de Jesu\u00eftes de Val\u00e8ncia per l\u2019organista Roberto Hurtado\u2013 inclouen cinc variants d\u2019albades i de tocates dansades com ara la conegud\u00edssima X\u00e0quera de Torrent, els Porrots (o Alcides) de Silla i altres d\u2019Algemes\u00ed, l\u2019Alc\u00fadia, Alzira, Alfarb, Llombai, Catadau, Tor\u00eds, Bocairent, Beniarr\u00e9s, etc. Els especialistes destaquen la minuciositat en les anotacions fetes en valenci\u00e0, ja que aporta el nom de l\u2019informant, la professi\u00f3 o dedicaci\u00f3, el lloc i l\u2019any.\r\nVa intervindr\u00e9 en les sessions poeticomusicals de la Secci\u00f3 de Literatura i M\u00fasica de Lo Rat Penat i fou membre de la Comissi\u00f3 de M\u00fasica Sagrada de Val\u00e8ncia. En 1922 va ser membre del jurat que havia de decidir la m\u00fasica de l\u2019himne oficial de la Coronaci\u00f3 de 1923, juntament amb Amor\u00f3s, Eduard L\u00f3pez-Chavarri, Joan Baptista Pastor i Vicent Ripoll\u00e9s. El veredicte s\u2019inclin\u00e0 per la partitura de Mn. Llu\u00eds Romeu, organista de Vic.\r\nVa morir d\u2019insufici\u00e8ncia a\u00f2rtica als 62 anys, al carrer dels Cadirers, 2."}, {"id": 598, "name": "Vicent", "surname": "Balaguer", "conjunction": "i", "second_surname": "Bixquert", "url": "/biografies/balaguer-bixquert-vicent", "image": "/media/biography/image/balaguer_bixquert_vicent.jpg", "birth_date": 1929, "dead_date": 2019, "short_description": "Historiador, escriptor i actor\r\nVicent va cr\u00e9ixer entre els canvis socials i pol\u00edtics de la II Rep\u00fablica i de la dura postguerra. En els seus primers deu anys de vida, Balaguer va viure els moments darrers de la dictadura de Primo de Rivera, el vertigen d\u2019il\u00b7lusi\u00f3 social de la Rep\u00fablica i la Guerra Civil. Va ser sobretot un xiquet de la guerra i, com a tal, en la D\u00e9nia de la rereguarda republicana va con\u00e8ixer molt b\u00e9 el mapa dels refugis antiaeris i va aprendre a albirar els vols macabres de la Pava (l\u2019aviaci\u00f3 italiana) o dels bombardejos del creuer franquista Canarias apostat a la bocana del port. Recordava d\u2019aquesta \u00e8poca algunes can\u00e7ons que els denieres i les denieres cantaven celebrant, per exemple, l\u2019enfonsament del creuer Baleares. Tamb\u00e9 contava com els xiquets de D\u00e9nia van ensenyar a parlar en valenci\u00e0 als de Madrid que havien vingut a refugiar-se a la Marina Alta fugint del front.\r\nEs va fer adolescent en aquella trista D\u00e9nia de Franco que ell recordava molt b\u00e9, tal com li explicava molt\u00edssim temps despr\u00e9s a Josep Ahuir en una entrevista que li va concedir per al blog Hist\u00f2ria de D\u00e9nia en 2016. (Totes les frases entre cometes d\u2019aquest article s\u00f3n d\u2019aquella entrevista):\r\n\u00abEra una D\u00e9nia molt grisa, la por i la religi\u00f3 pesaven molt encara, jo era encara molt jove per\u00f2 ho recorde\u00bb. Despr\u00e9s de l\u2019escola prim\u00e0ria va acudir a classes nocturnes d\u2019acad\u00e8mies privades per a formar-se en cultura general, comptabilitat, dret mercantil i banca. A aquesta \u00faltima activitat es dedicaria professionalment. Per\u00f2 des de molt jove es va interessar pel teatre. A Ahuir li explicava que all\u00e0 per 1946 ja anava al Teatre Circ i al Sal\u00f3 Modern \u00abper vore obres importants per\u00f2 d\u2019autors del r\u00e8gim, \u00e9s clar\u00bb.\r\nTamb\u00e9 ell va comen\u00e7ar a actuar: a mitjan dels cinquanta ho va fer en un grup d\u2019antics alumnes de Maristes que va comen\u00e7ar a representar obres com Una limosna por Dios en el mateix to reverencial als dogmes del franquisme. \u00abEra l\u2019\u00fanica forma de fer alguna cosa\u00bb. Des de 1947 tamb\u00e9 treballava a la r\u00e0dio, a la m\u00edtica EAJ 45 Radio Denia.\r\nDurant tota la seua vida, els cataclismes pol\u00edtics i socials el van influir, qui alhora tamb\u00e9 va contribuir a transformar la realitat cultural i vital de D\u00e9nia. A la fi dels seixanta, van arribar vents de canvi. El naixement del m\u00edtic grup teatral Llebeig a principis de la d\u00e8cada de 1970, del qual Balaguer va ser un dels fundadors i que va comptar amb la complicitat d\u2019altres noms m\u00edtics de la D\u00e9nia de l\u2019\u00e8poca, com Josep Joan Bertomeu, que estudiava art dram\u00e0tic a Val\u00e8ncia, o el metge Serrano, un home d\u2019extensa formaci\u00f3 i \u00abmolt d\u2019esquerres\u00bb. Tamb\u00e9 la implicaci\u00f3 d\u2019Eliseu Climent, qui va conv\u00e8ncer Balaguer i els seus que es presentaren a un concurs de teatre que en una data tan heroica com 1972 es feia nom\u00e9s en valenci\u00e0. Es van presentar juntament amb altres 21 grups... i van guanyar.\r\nLlebeig va traspassar fronteres. Balaguer va ser guionista, actor, director i va rebre la Medalla d\u2019Or al millor actor de la prov\u00edncia d\u2019Alacant. Aquella iniciativa sobre les taules d\u2019un escenari va ser tamb\u00e9 una altra forma de manifestar-se contra el r\u00e8gim. Cap al final de la traject\u00f2ria de Llebeig, quan ja era un grup molt conegut, van patir en la seua pell la censura en 1977 i van haver d\u2019adaptar una com\u00e8dia de Goldoni una hora abans de l\u2019estrena per ordre d\u2019un censor.\r\nLlebeig era tamb\u00e9 una associaci\u00f3 cultural que entre 1972 i 1976 va portar a D\u00e9nia els cantants Llu\u00eds Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Llu\u00eds el Sifoner i Raimon, que feia cinc anys que no podia actuar al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nM\u00e9s enll\u00e0 del teatre, durant aquells anys en qu\u00e8 un m\u00f3n canviava, Balaguer va ser un agitador de la Transici\u00f3. En les primeres eleccions municipals celebrades a D\u00e9nia en 1979 va encap\u00e7alar la llista d\u2019Esquerra Republicana, que no obtingu\u00e9 cap acta. Balaguer entr\u00e0 a l\u2019ajuntament en els comicis seg\u00fcents, integrat en la llista de la UPV, origen de l\u2019actual Comprom\u00eds.\r\nBalaguer mai es va mostrar d\u2019acord amb el discurs de la Transici\u00f3 i la consolidaci\u00f3 d\u2019una democr\u00e0cia que sempre va creure insuficient. Partidari de la Rep\u00fablica, mai no va faltar als homenatges anuals als republicans afusellats despr\u00e9s de la guerra al cementeri i mai va acceptar la monarquia. Com a nacionalista conven\u00e7ut, va ser a m\u00e9s molt cr\u00edtic amb els governs de PSOE i PP a Madrid i en els \u00faltims temps va donar suport a les manifestacions de solidaritat amb els presos catalans. En les eleccions auton\u00f2miques de maig de 2019 va ocupar l\u2019\u00faltim lloc en la llista per Alacant de Rep\u00fablica Valenciana.\r\nVa emprendre la seua tasca en diversos diaris i revistes, per\u00f2 sobretot en Canfali, on des de 1976 tenia a la p\u00e0gina dos una secci\u00f3 fixa, \u00abEls Quatre Cantons\u00bb, en la qual dissertava sobre m\u00faltiples aspectes de la vida quotidiana de la ciutat, especialment del segle XX: falles, teatre, cinema, r\u00e0dio, bandes de m\u00fasica, port, comer\u00e7, barri mariner, moros i cristians, els temps del tenor Cortis, els de Joan Chab\u00e0s, les epid\u00e8mies, bous a la mar, futbol, \u200b\u200bb\u00e0squet, ordes religiosos, prostituci\u00f3...\r\nGr\u00e0cies al seu esperit inquiet i a la capacitat de bussejar en arxius, antics diaris i lligalls, aix\u00ed com de recollir testimonis orals, escrigu\u00e9 tres llibres: en 1977 va publicar Xiquets dels anys dif\u00edcils. De la Rep\u00fablica al franquisme, que va obtenir el Premi de Cultura Popular Marina Alta; en 2003, D\u00e9nia a la postguerra. Viv\u00e8ncies i documents; i, finalment, D\u00e9nia. Personatges populars, una obra monumental en la qual va recopilar un gran nombre de biografies de personatges que van cisellar la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva d\u2019aquesta ciutat.\r\nVa col\u00b7laborar amb el periodista Joan Cantarero a l\u2019hora d\u2019aclarir els vincles entre les autoritats franquistes de D\u00e9nia i els refugiats nazis que es van amagar en aquesta ciutat despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial.\r\nAl 2007, va ser nomenat Fill Predilecte de D\u00e9nia, on a m\u00e9s de recon\u00e8ixer la seua tasca divulgativa i hist\u00f2rica tamb\u00e9 \u00e9s admirat pel seu comprom\u00eds en defensa de la democr\u00e0cia. Entre tots aquests homenatges, n\u2019hi va haver dos que van ser molt especials per a ell: en 2015, el de la XXV Mostra de Teatre de D\u00e9nia. Poc abans de morir va rebre a l\u2019agost de 2019 l\u2019homenatge de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural La Flexi\u00f3 Verbal. Aquesta va ser la seua \u00faltima aparici\u00f3 p\u00fablica en la qual encara va llegir versos d\u2019Estell\u00e9s. El premi del p\u00fablic de la Mostra de Teatre Ciutat de D\u00e9nia porta el nom de Vicent Balaguer des de 2021."}, {"id": 711, "name": "Rosa", "surname": "Balaguer", "conjunction": "i", "second_surname": "Oltra", "url": "/biografies/balaguer-oltra-rosa", "image": "/media/biography/image/balaguer_oltra_rosa.jpg", "birth_date": 1956, "dead_date": 2022, "short_description": "Periodista, actriu i docent\r\nFilla de Rosa Oltra i de Vicent Balaguer Bisquert. El seu pare fou el fundador del grup de teatre Llebeig i va ser un activista molt assenyalat del moviment valencianista a la Marina Alta. El grup sorgeix l\u2019any 1972 despr\u00e9s que Eliseu Climent anim\u00e9s la colla d\u2019actors aficionats de Balaguer a concursar al I Concurs de Teatre en Valenci\u00e0 de qu\u00e8 van resultar guanyadors. Balaguer i la seua dona, a m\u00e9s, tamb\u00e9 participaven en un programa molt popular dedicat al teatre a R\u00e0dio D\u00e9nia. Rosa Balaguer Oltra va participar en totes les activitats organitzades pels seus pares.\r\nEl Grup Llebeig, constitu\u00eft com a associaci\u00f3 cultural, va dur a D\u00e9nia entre 1972 i 1976 cantants com Llu\u00eds el Sifoner, Quico Pi de la Serra, Ovidi Montllor o Raimon, que en aquell moment feia cinc anys que no actuava al Pa\u00eds Valenci\u00e0.[1]\r\nEl 1974, Manuel Sanchis Guarner va suggerir al nou director de RNE Eduardo Sancho, procedent de la corresponsalia de TVE en Londres, la posada en marxa d\u2019un programa de r\u00e0dio en valenci\u00e0. L\u2019espai De dalt a baix es va iniciar l\u2019estiu d\u2019aquell any amb dos estudiants, Amadeu Fabregat i Rosa Balaguer, i l\u2019actor Joan Monleon. Tres mesos despr\u00e9s s\u2019hi va incorporar Toni Mestre. Era la primera vegada que el valenci\u00e0 entrava en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de masses amb un model de llengua en qu\u00e8 van intervenir el mateix Sanchis Guarner i Enric Valor. Abans hi havia hagut l\u2019experi\u00e8ncia a R\u00e0dio Popular la Plana-Vila-real de Nosaltres els valencians, per\u00f2 aquesta emissora era nom\u00e9s d\u2019abast local. Tot plegat, De dalt a baix s\u2019escoltava a tot el territori i va ser una fita d\u2019una enorme import\u00e0ncia en la hist\u00f2ria cultural i de la comunicaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 que va servir per a divulgar la m\u00fasica i la literatura en catal\u00e0.\r\nCom siga, el cas Ajoblanco va apartar el 1976 Amadeu Fabregat de la direcci\u00f3 del programa, que va passar a ser dirigit per Toni Mestre en plena Batalla de Val\u00e8ncia. Justament, recordava Mestre en una entrevista que el programa radiof\u00f2nic es va convertir en una icona m\u00e9s a abatre de l\u2019anticatalanisme. Aix\u00ed les coses, el 1982 amb el pretext de la celebraci\u00f3 del Mundial de Futbol la UCD el va eliminar. La vict\u00f2ria socialista va possibilitar, per\u00f2, que es pogu\u00e9s recuperar ara en la Radiocadena que va comen\u00e7ar a dirigir Fabregat. \u00a0\u00a0\u00a0\r\nAmb la desaparici\u00f3 del programa aquell 1982, Rosa Balaguer \u2013amb una veu i una dicci\u00f3 excepcional\u2013 va passar a presentar en valenci\u00e0 els informatius d\u2019Aitana, la desconnexi\u00f3 regional de TVE. Va ser una de les primeres veus en valenci\u00e0 dels mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics al pa\u00eds. De la televisi\u00f3, i amb possessi\u00f3 del t\u00edtol de valenci\u00e0 que expedia l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 (ICE) impulsat per Sanchis Guarner (encara no existien els estudis de Filologia Catalana al pa\u00eds), Balaguer va comen\u00e7ar a fer classes al centre d\u2019FP de Sueca. El 1984 va quedar la segona de les oposicions per a professora de valenci\u00e0 \u2013la primera va ser la poetessa Fina Cardona\u2013 i obtingu\u00e9 la pla\u00e7a de l\u2019Institut Blasco Ib\u00e1\u00f1ez de Val\u00e8ncia.\r\nRosa Balaguer \u2013com Toni Mestre\u2013 haurien pogut continuar les seues carreres professionals a la nova r\u00e0dio-televisi\u00f3 p\u00fablica valenciana que va comen\u00e7ar a dirigir Amadeu Fabregat, per\u00f2 aquest va decidir prescindir de tots dos. Aix\u00f2 va comportar en el cas de Balaguer \u2013segons els amics que la van con\u00e8ixer molt b\u00e9\u2013 un colp a nivell personal molt dur.\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu l\u2019entrevista a Vicent Balaguer de Josep Antoni Ahuir Dom\u00ednguez.\r\n\r\n"}, {"id": 663, "name": "Emili", "surname": "Balaguer", "conjunction": "i", "second_surname": "Perig\u00fcell", "url": "/biografies/balaguer-periguell-emili", "image": "/media/biography/image/balaguer_periguell_emili.jpg", "birth_date": 1942, "dead_date": 2014, "short_description": "Catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina\r\nNascut al carrer dels Pouets, actual carrer del Taqu\u00edgraf Mart\u00ed, en l\u2019entorn de la Merc\u00e9. Despr\u00e9s de cursar el batxillerat a l\u2019Institut Josep de Ribera de X\u00e0tiva, es llicenci\u00e0 en Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia (1968). Des de 1969 form\u00e0 part, com a professor ajudant, del grup d\u2019historiadors de la medicina de la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia, sota la direcci\u00f3 del professor Jos\u00e9 Mar\u00eda L\u00f3pez Pi\u00f1ero, catedr\u00e0tic de la mat\u00e8ria i alumne al seu torn del professor Pedro La\u00edn Entralgo, que va crear una escola d\u2019insignes doctors. Posteriorment complet\u00e0 la formaci\u00f3 als Instituts d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Heildeberg i Z\u00fcrich, respectivament dirigits per H. Schipperges i E. H. Ackerknecht, i professor visitant a Londres (1972) i Viena (1977). Va ser premi extraordinari de doctorat (1971), professor a les universitats de Val\u00e8ncia (1969-1976) i Saragossa (1977-1981), catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de la Universitat d\u2019Alacant (1981-1990), president de la Societat Espanyola d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina (1983), deg\u00e0 de la Facultat de Medicina d\u2019Alacant (1986-1990), catedr\u00e0tic de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx des de la seua fundaci\u00f3 en 1997 i catedr\u00e0tic em\u00e8rit. L\u2019any 2012 va ser elegit acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de la Comunitat Valenciana, amb el discurs titulat \u00abEnfermo y persona en la medicina actual. La introducci\u00f3n del sujeto en la patolog\u00eda y la cl\u00ednica\u00bb.\r\n\u00c9s autor o coautor d\u2019una vintena llarga de monografies i m\u00e9s de huitanta articles, pon\u00e8ncies i comunicacions en congressos, els quals tracten fonamentalment les relacions entre medicina i pol\u00edtica, de personatges com Faust\u00ed Barber\u00e0, Arnau de Vilanova o Francesc Xavier Balmis i Berenguer, d\u2019hist\u00f2ria de la fisiologia i de la medicina al Pa\u00eds Valenci\u00e0 en els per\u00edodes modern i contemporani. Entre molts altres, va publicar els llibres La introducci\u00f3n del modelo f\u00edsico-matem\u00e1tico en la biolog\u00eda moderna (1974), Vocabulari de medicina (1993) i Balmis o l\u2019esperit de la Il\u00b7lustraci\u00f3 en la medicina espanyola (1996). En col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors, com ara Jos\u00e9 Mar\u00eda L\u00f3pez Pi\u00f1ero i Rosa Ballester A\u00f1\u00f3n \u2013la seua companya de vida\u2013, va preparar per a Edicions 62 el Diccionario hist\u00f3rico de la ciencia moderna en Espa\u00f1a (1983), Hist\u00f2ria de la medicina: guia per a l\u2019estudiant (1993), va coordinar la redacci\u00f3 de les veus hist\u00f2rico-m\u00e8diques de la Gran Enciclopedia Aragonesa i altres monografies. A m\u00e9s, fou redactor de la Gran enciclop\u00e8dia catalana i de la Gran enciclopedia de la regi\u00f3n valenciana.\r\nLa creaci\u00f3 el 1982 d\u2019una Unitat d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia a la Universitat d\u2019Alacant, encap\u00e7alada per ell mateix, va ser el punt de partida d\u2019un equip d\u2019investigadors que s\u2019ha anat ampliant fins a hui i que actualment estan ubicats en les dues universitats p\u00fabliques del migjorn valenci\u00e0. En el cas de la Universitat d\u2019Alacant es tracta del Grup Balmis de Recerca en Salut Comunit\u00e0ria i Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia, i en el cas de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez, el Grup d\u2019Estudis Avan\u00e7ats en Hist\u00f2ria de la Medicina i de la Salut. La inclusi\u00f3 d\u2019investigadors de les dues universitats dins del Programa Prometeu de la Generalitat Valenciana per a grups d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia en el Grup GADEA (Grup Alacant d\u2019Estudis Avan\u00e7ats d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina), pren el nom del metge i pol\u00edtic Jos\u00e9 Gadea y Pro (1862-1928), alcalde de la ciutat d\u2019Alacant i prototip del salubrista de la seua \u00e8poca, vinculat a la l\u00ednia regeneracionista i impulsor d\u2019importants projectes socials i sanitaris per a la ciutat.\r\nEl seu alumne Josep Bernabeu-Mestre, professor d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia a la Universitat d\u2019Alacant, en ressalta \u00abel seu comprom\u00eds com a docent, i m\u00e9s concretament, amb aquell alumnat al qual sempre es va saber guanyar des del rigor i la qualitat\u00bb. I continua: \u00abEl professor Balaguer va plasmar la seua condici\u00f3 d\u2019historiador de la medicina en una visi\u00f3 hol\u00edstica i de l\u2019exercici m\u00e8dic, sent capa\u00e7 de traslladar-la no sols a les seues classes, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les labors de gesti\u00f3 universit\u00e0ria. En particular, en les tasques que va dur a terme des dels c\u00e0rrecs de responsabilitat que va assumir, en la seua participaci\u00f3 en les reformes dels plans d\u2019estudi i en els reptes d\u2019innovaci\u00f3 que comportaven les necessitats formatives dels futurs professionals de la medicina. Es tractava, com ell mateix es va encarregar de recalcar, \u201cde superar les limitacions dels programes formatius tradicionals, incapa\u00e7os d\u2019enfrontar-se amb efic\u00e0cia als canvis socials\u201d. Va destacar per la seua visi\u00f3 futurista, el seu lideratge, aix\u00ed com per la seua aposta en favor de la perspectiva i les eines conceptuals i metodol\u00f2giques que poden i deuen oferir les ci\u00e8ncies sociosanit\u00e0ries a aquests professionals\u00bb.\r\nAlhora, Bernabeu-Mestre en destaca \u00abla seua condici\u00f3 d\u2019universitari i intel\u00b7lectual comprom\u00e9s amb la realitat de la societat valenciana que li va tocar viure. El seu va ser un comprom\u00eds amb la llengua i la cultura del poble valenci\u00e0, que va traslladar a molts dels seus treballs com a historiador de la medicina i de la ci\u00e8ncia. El context socioling\u00fc\u00edstic al Pa\u00eds Valenci\u00e0 de la transici\u00f3 democr\u00e0tica va estar caracteritzat per l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019un aut\u00e8ntic proc\u00e9s normalitzador del valenci\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia. Es tractava d\u2019una situaci\u00f3 an\u00f2mala que resultava encara m\u00e9s cridanera en \u00e0mbits com el cient\u00edfic o el sanitari, incl\u00f2s l\u2019universitari, on a excepci\u00f3 dels t\u00edmids avan\u00e7os que es produ\u00efen a la Universitat de Val\u00e8ncia en els camps de la doc\u00e8ncia i la investigaci\u00f3, resultaven insuficients o eren inexistents. En aquell escenari, van resultar fonamentals compromisos i testimoniatges com els que va oferir el professor Balaguer, tant en el proc\u00e9s d\u2019inici de la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a la Universitat d\u2019Alacant, com en el de la recuperaci\u00f3 del valenci\u00e0-catal\u00e0 en l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic i sanitari. Va destacar la seua participaci\u00f3 activa en els Congressos de Metges i Bi\u00f2legs en Llengua Catalana, convocats amb l\u2019objectiu de consolidar un espai diferenciat amb cultura pr\u00f2pia i amb un idioma dignificat com a mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3 cient\u00edfica\u00bb.\r\nI aix\u00ed \u00e9s: Balaguer va actuar com a ponent en diversos Congressos de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana (el X, XII, XIII i XIV), entitat creada en 1913, amb temes sobre medicina i societat als Pa\u00efsos Catalans, dels Reis Cat\u00f2lics al Decret de Nova Planta (1976), el pas de la medicina individual a la medicina col\u00b7lectiva (1976), perspectives de futur (1976), estrat\u00e8gies per a la introducci\u00f3 de les ci\u00e8ncies socials en la formaci\u00f3 dels professionals de la salut (1984), l\u2019antropologia m\u00e8dica en la formaci\u00f3 dels professionals de la salut (1988) i una aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria de l\u2019alimentaci\u00f3 als Pa\u00efsos Catalans (1992). Com a president del XII Congr\u00e9s de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana (Benic\u00e0ssim i Castell\u00f3 de la Plana, 1984), va acomplir amb escreix el paper que hom esperava dels valencians en el primer congr\u00e9s que tenia lloc al Pa\u00eds Valenci\u00e0, llargament esperat i ajornat pels talls hist\u00f2rics del segle XX.\r\nEl XII Congr\u00e9s, celebrat amb el t\u00edtol \u00abEl proc\u00e9s d\u2019emmalaltir\u00bb, tingu\u00e9 lloc de l\u20191 al 4 de novembre de 1984. El Dr. Oriol Casassas va destacar que tenia una significaci\u00f3 molt especial, i que \u00abhauria fet esclatar de joia Faust\u00ed Barber\u00e0. Els Congressos havien d\u2019anar al Pa\u00eds Valenci\u00e0 l\u2019any 38 [aix\u00ed s\u2019havia acordat en 1936 a Perpiny\u00e0] i hi arribaven el 84, per\u00f2 hi arribaven. El presid\u00ed Emili Balaguer \u2014un home coratj\u00f3s\u2014, amb homes coratjosos al seu voltant i, tots plegats, feren del Congr\u00e9s de Benic\u00e0ssim una lli\u00e7\u00f3 d\u2019indeclinable resoluci\u00f3\u00bb. Les reunions de preparaci\u00f3 se succe\u00efren des del 1981 a Val\u00e8ncia, Sagunt, Castell\u00f3 de la Plana, Benicarl\u00f3, Alacant, Oliva, Andorra, Barcelona, Prada del Conflent, Palma, etc.; es nomenaren coordinadors per a cadascuna de les parts del tema del congr\u00e9s i es feren presentacions per tot arreu del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Joan Fuster va acceptar la Presid\u00e8ncia d\u2019Honor del XII Congr\u00e9s, i afeg\u00ed \u00absempre que no em feu parlar\u00bb. Diu la cr\u00f2nica que, \u00abafortunadament no compl\u00ed aquesta condici\u00f3 i tots pogu\u00e9rem gaudir de les seues encertades paraules al final del sopar de cloenda\u00bb. Fuster hi remarc\u00e0 la import\u00e0ncia de l\u2019esdeveniment per a la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana com a llengua cient\u00edfica i el fet, igualment important, que s\u2019hagu\u00e9s celebrat ac\u00ed.\r\nEn el discurs de benvinguda, Emili Balaguer va dir a Castell\u00f3 que \u00abel que pretenem nosaltres ac\u00ed \u00e9s reafirmar la nostra voluntat de ser una comunitat diferenciada amb una cultura pr\u00f2pia i aconseguir que el nostre idioma adquiresca cada dia m\u00e9s tota la dignitat d\u2019un mitj\u00e0 d\u2019expressi\u00f3 cient\u00edfica. Per\u00f2 tamb\u00e9 manifestar la nostra actitud vers els problemes de la malaltia i la salut. La nostra intenci\u00f3, en primer lloc, \u00e9s fer un servei a la nostra comunitat, per\u00f2 com a cient\u00edfics que som no renunciem a generalitzar, d\u2019una manera metodol\u00f2gicament rigorosa, aquests resultats i transformar-los en eines adequades per a una an\u00e0lisi dels problemes sanitaris a tot arreu, almenys v\u00e0lids a comunitats en condicions socials i econ\u00f2miques semblants a les nostres\u00bb. I reblava: \u00abHe dit abans que ac\u00ed estan representats tots els pa\u00efsos de llengua catalana. La pres\u00e8ncia valenciana, per\u00f2, \u00e9s un veritable plebiscit. El nombre d\u2019institucions p\u00fabliques adherides al Congr\u00e9s \u00e9s tan aclaparador que ens indica que els sorollosos secessionistes s\u00f3n una minoria tan poc qualificada que no farien ress\u00f2 si no fos perqu\u00e8 la t\u00e0ctica d\u2019alguns grups pol\u00edtics i algun que altre diari [Las Provincias] es fonamenta capitalitzant la ignor\u00e0ncia. El fet de defensar la catalanitat de la nostra llengua no \u00e9s afirmar un monolitisme que no tindria sentit. Com diu el nostre President d\u2019Honor Joan Fuster, si hom es refereix a fets diferencials entre els nostres pa\u00efsos, \u00e9s perqu\u00e8 hi ha difer\u00e8ncies, la qual cosa no nega una comuna nacionalitat, com deia [Faust\u00ed] Barber\u00e0. Aquesta \u00e9s una vella idea entre valencians\u00bb.\r\nEn la tardor de l\u2019any 2005, en el 500 aniversari de la mort de Llu\u00eds Alcany\u00eds, Emili Balaguer, Antonio L\u00f3pez Alemany i el cronista Agust\u00ed Ventura organitzaren a X\u00e0tiva una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies en record i homenatge a l\u2019insigne metge xativ\u00ed. En aquest homenatge van col\u00b7laborar el Consell Valenci\u00e0 de Cultura, la Universitat de Val\u00e8ncia, la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx, la Biblioteca Valenciana, el Fons Nicolau Primitiu, l\u2019Institut Mil\u00e0 i Fontanals del CSIC de Barcelona i l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Ulleye; l\u2019Ajuntament de X\u00e0tiva, per\u00f2, governat pel PP, declin\u00e0 qualsevol implicaci\u00f3.\r\nEmili Balaguer va faltar als 71 anys, i de seguida van arribar els homenatges a la seua obra en forma de simposi, com ara el dels dies 11 i 12 de desembre de 2014 a les universitats del migjorn, coordinat per Rosa Ballester i Enrique Perdiguero. El 24 d\u2019abril de 2015, va tindre lloc a X\u00e0tiva el Simposi \u00abEmili Balaguer i Perig\u00fcell, mestre i amic\u00bb, fet en col\u00b7laboraci\u00f3 amb les universitats de Val\u00e8ncia, Miguel Hern\u00e1ndez, el CSIC de Barcelona i Ulleye, les actes del qual es presentaren a la Casa de la Cultura de X\u00e0tiva al novembre de 2018. Al seu torn, el 29 de juny de 2022, Rosa Ballester A\u00f1\u00f3n present\u00e0 tamb\u00e9 a X\u00e0tiva la confer\u00e8ncia \u00abEmili Balaguer Perig\u00fcell (1942-2014), metge\u00bb, dins del cicle de confer\u00e8ncies d\u2019Amics de la Costera \u00abMetges i altres cient\u00edfics de X\u00e0tiva\u00bb."}, {"id": 414, "name": "Artur", "surname": "Ballester", "conjunction": "i", "second_surname": "Marco", "url": "/biografies/ballester-marco-artur", "image": "/media/biography/image/ballester_marco_artur_QhBNfie.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1981, "short_description": "Dibuixant i cartellista\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia d'origen humil i relacionada amb el sector dels ventalls.\u00a0Es va casar amb Concepci\u00f3 Aucejo Gallent i van tenir un \u00fanic fill que es va morir als 23 anys. El\u00a0seu germ\u00e0, Vicent Ballester, va ser tamb\u00e9 un cartellista conegut durant la Guerra Civil.\r\nVa cursar els estudis art\u00edstics a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola Sant Carles de Val\u00e8ncia. Durant els seus anys com estudiant comen\u00e7\u00e0 a publicar dibuixos. Comen\u00e7\u00e0 com a dibuixant retratista i posteriorment, s'especialitz\u00e0 en cartellisme i disseny gr\u00e0fic.\r\nEl 1912 va participar amb els seus dibuixos a la Exposici\u00f3n Nacional de Pintura, Escultura y Arquitectura de Madrid amb les seves obres De rogativa, Al triduo i Retrato de mi madre. L'any seg\u00fcent va rebre el primer i el segon premi al concurs de cartells del Cercle de Belles Arts i el primer premi de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Aquell mateix any inaugurava al Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia la seva primera exposici\u00f3 individual, titulada Mis amigos.\r\nEn aquest primers anys va ser membre de la Joventut Art\u00edstica de Val\u00e8ncia. Durant un primer peri\u00f3de (1908-1913) treball\u00e0 a diverses revistes, com El Cuento del Dumenche (1908-1909), Rondalles Noves (1912), La Traca nova (1911), El guante blanco\u00a0(1908-1912) i posteriorment, a Blanco y Negro\u00a0(1917). Aquest mateix any inaugur\u00e0 la seva segona exposici\u00f3 individual.\r\nTamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 sovint amb l'editorial Cervantes de Val\u00e8ncia, de la qual en va fer moltes de les seves cobertes. D'aquesta feina en deriv\u00e0 l'amistat art\u00edstica i intel\u00b7lectual amb el periodista Vicent Clavel. De fet, el 1923, quan es fund\u00e0 la Fira del Llibre a Barcelona, dirigida pel periodista, la majoria dels cartells i segells de la convocat\u00f2ria s'els encarregaren a ell.\r\nEntre el 1923 i el 1929 treball\u00e0 per l'editorial de Vicent Blasco Ib\u00e0\u00f1ez, Prometeo, on il\u00b7lustr\u00e0 diverses obres, d'entre les que destaquen A los pies de Venus (1926) i El Caballero de la Virgen (1929). Amb Blasco Ib\u00e1\u00f1ez establ\u00ed una cordial relaci\u00f3 ja que coincidiren en el tipus d'identitat valenciana, republicana i anticlerical.\r\nTamb\u00e9 dibuix\u00e0 les portades de les edicions en castell\u00e0 de Historia de la revoluci\u00f3n rusa, de Lev Trotski i Viajes a Oriente d'Alphonse de Lamartine.\r\nUn cop va haver acabat els seus estudis, del 1914 al 1919 va treballar com a professor de dibuix suplent al Instituto General y T\u00e9cnico.\r\nA partir del 1925 comen\u00e7\u00e0 a viatjar nombrosos cops de Val\u00e8ncia a Barcelona. Ho faria amb el conegut vaixell Ausi\u00e0s March. A Barcelona va poder establir contactes amb l'editorial Ribas i Ferrer, on hi feu diverses cobertes tot mantenint les col\u00b7laboracions amb Cervantes i iniciant-les a l'editorial Juventud. Va agafar molt de nom com a retratista, sobretot en els cercles burgesos i de les millors fam\u00edlies de Barcelona. Aix\u00ed mateix, va aconseguir exposar a les Galeries Laietanes, una de les m\u00e9s importants d'aquell moment.\r\nEl 1929 va guanyar el premi del concurs d'almanacs de El Mercantil Valenciano. Posteriorment, el 1934 fou nomenat jurat de l'Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Aquells anys continuava il\u00b7lustrant els programes a c\u00e0rrec de la Societat Filharm\u00f2nica de la ciutat i fent les cobertes per l'Editorial Guerri. Aix\u00ed mateix, col\u00b7labor\u00e0 sovint en empreses de publicitat comercial i treball\u00e0 fent retrats de fam\u00edlia per enc\u00e0rrec.\r\n\u00a0\r\nEls anys de la Guerra Civil\r\nAmb la Guerra Civil, va treballar b\u00e0sicament en el taller de la Litograf\u00eda Ortega i per la CNT, sent els cartells per la Federaci\u00f3n Regional de Campesinos de Levante de la CNT-AIT els seus treballs m\u00e9s reeixits.\r\nArtur Ballester ha estat considerat com un dels gran cartellistes de la Guerra Civil, al costat de Carles Fontser\u00e8, Josep Renau o Helios G\u00f3mez. Les seves obres m\u00e9s impressionants van ser les que apareixien en el dia a dia de la guerra: imatges en fa\u00e7anes d'edificis o pancartes en les manifestacions. D'aquest per\u00edode s\u00f3n, tamb\u00e9, les targetes postals infantils amb textos d'Antonio Machado i el mural de l'Ateneu Popular de Val\u00e8ncia, titulat Com ajudar els hospitals de sang?, aix\u00ed com el cartell El Pa\u00eds Valenci\u00e0 a l'avantugarda d'Ib\u00e8ria, per a les conselleries de Cultura i Propaganda del Consell Provincial de Val\u00e8ncia, creat en 1937. D'aquesta \u00e8poca s\u00f3n tamb\u00e9 la col\u00b7lecci\u00f3 de postals del Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica, destinades a que els fills amb pares al front poguessin enviar cartes gratu\u00eftament. Aix\u00ed mateix, treball\u00e0 a la Compa\u00f1\u00eda de Exportaci\u00f3n de Agrios, per la Semana de Hu\u00e9rfanos de la Aviaci\u00f3n, pel ministeri de treball i assist\u00e8ncia social o pel PSOE. Treball\u00e0 tamb\u00e9 per a la Universitat de Val\u00e8ncia i d'altres institucions claus per la cultura valenciana durant la guerra, com l'Institut d'Estudis Valencians o el Centre d'Estudis Hist\u00f2rics del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\n\u00a0\r\nEls durs anys de la postguerra\r\nAmb la vict\u00f2ria feixista, i degut a la seva implicaci\u00f3 per la causa republicana, pass\u00e0 per uns anys dif\u00edcils, agreujats per la mort, el 1941 del seu \u00fanic fill i despr\u00e9s de la seva esposa. La trag\u00e8dia va fer augmentar el seu car\u00e0cter solitari i m\u00e9s, per haver d'amagar la seva exemplaritat com a cartellista de guerra.\r\nDurant aquest per\u00edode, es guany\u00e0 la vida fent petites feines, com retrats per enc\u00e0rrec, cobertes d'enciclop\u00e8dies religioses o estampes de la ciutat. Per altra banda, destacaren aquests anys els treballs de cobertes fets per l'Editorial Juventud, els dibuixos de calendaris i algunes il\u00b7lustracions per una edici\u00f3 nova del Quixot, als anys 1950, on intent\u00e0 recuperar l'estil propi. Tamb\u00e9 fou important la gran pintura mural a la Mutual de T\u00faria.\r\nA partir de la segona meitat dels anys 1970, els sectors joves de la societat van comen\u00e7ar a reprendre la seva obra. Tanmateix, el seu car\u00e0cter s'havia endurit ja molt, i s'havia apartat del m\u00f3n exterior. Se'l comen\u00e7\u00e0 a redescobrir en l'Exposici\u00f3 de la Biennal de Ven\u00e8cia el 1976 i a l'Exposici\u00f3 de la Galeria Val i Trenta de Val\u00e8ncia el 1979.\r\nVa sobreviure els seus \u00faltims anys fent classes de pintura i fent petites feines com a il\u00b7lustrador. Va morir el 1981, molt vell, sol, quan tot just se li comen\u00e7ava a fer el reconeixement que la seua obra mereixia."}, {"id": 706, "name": "Antoni", "surname": "Ballester", "conjunction": "", "second_surname": "Vilaseca", "url": "/biografies/ballester-vilaseca-antoni", "image": "/media/biography/image/ballester_vilaseca_antoni.jpg", "birth_date": 1910, "dead_date": 2001, "short_description": "Escultor\r\nEra fill de l\u2019escultor imatger Antonio Ballester Aparicio, germ\u00e0 de l\u2019artista Manuela Ballester (i, per tant, cunyat de Josep Renau). Es va casar amb Ana Mar\u00eda Bonilla i va tindre tres fills: el m\u00fasic Antonio Ballester Bonilla, el pintor Jorge Ballester Bonilla i l\u2019escultora i professora d\u2019art Ana Rosa Ballester Bonilla.\r\nDes de jove, Tonico Ballester mostr\u00e0 un gran inter\u00e9s i aptitud per la m\u00fasica i el dibuix. Inici\u00e0 el seu aprenentatge art\u00edstic en el taller de son pare, i als dotze anys ingress\u00e0 en la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles, on el 1927 obtingu\u00e9 el Premi Roig pel seu treball de final de carrera.\r\nDe les seues obres primerenques destaquen: Monumento de los Espa\u00f1oles a la Independencia de Uruguay (Paysand\u00fa, Uruguay), Coraz\u00f3n de Jes\u00fas, exhibit a l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona (1929), Jirafas y Monjitas, Toritos y Monta\u00f1as, Osito, cer\u00e0miques realitzades en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Alfons Blat Monz\u00f3. Tr\u00edptico, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Josep Renau i Francesc Badia.\r\nAntoni fou membre d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art. Recordem que al 1932 un grup dissident del Cercle de Belles Arts es va agrupar entorn de la Sala Blava situada al carrer Redempci\u00f3, que m\u00e9s tard donaria lloc a l\u2019entitat valencianista Acci\u00f3 d\u2019Art. Durant la II Rep\u00fablica es feren un seguit de confer\u00e8ncies, concerts, exposicions individuals i col\u00b7lectives. Acci\u00f3 d\u2019Art es va convertir en un lloc de trobada i tert\u00falia di\u00e0ria d\u2019artistes i escriptors, molt popular i de marcada significaci\u00f3 valencianista.\r\nD\u2019aquesta \u00e8poca destaquen les seg\u00fcents obres: Los Vencedores de Brihuega i Fuenteovejuna (retaules enviats al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica Espanyola en l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds), i un relleu funerari per al pante\u00f3 de la fam\u00edlia Montesinos (1935) al cementeri de Val\u00e8ncia\r\nEl 1936 Antonio va contraure matrimoni amb Ana Maria Bonilla Baggetto i va ser nomenat catedr\u00e0tic de dibuix de l\u2019Institut Blasco Ib\u00e1\u00f1ez de Val\u00e8ncia. En 1937 s\u2019incorpor\u00e0 en el front de Terol i feu treballs topogr\u00e0fics, i despr\u00e9s a la Secci\u00f3 de Propaganda del Comissariat de l\u2019Ex\u00e8rcit de Llevant. D\u2019aquest per\u00edode destaca l\u2019obra Rep\u00fablica Combatiente (1938-39).\r\nDespr\u00e9s de la guerra, Tonico Ballester va ser tancat a la Pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia. All\u00e0 concep la idea d\u2019organitzar un grup de treball. Per mitj\u00e0 del capell\u00e0, proposar\u00e0 al director al\u00e7ar un altar i ornamentar-lo amb la talla de diverses escultures. Va ser el pretext que donaria lloc a l\u2019origen del primer taller en la Pres\u00f3 Model. I, segons narra el mateix Ballester, va servir per a estr\u00e9nyer el vincle entre ells, la fam\u00edlia i l\u2019exterior: \u00abEstaven els arquitectes Rosso i Esset, l\u2019aparellador Jos\u00e9 Sabina, quatre escultors, dos d\u2019ells afusellats, com Ricardo Gomis i Alfredo Tor\u00e1n, Beltr\u00e1n, Carre\u00f1o i altres m\u00e9s que no recorde. Se\u2019m va nomenar a mi responsable. I juntament amb les eines que necessit\u00e0vem vaig demanar alguns llibres\u00bb. Aquest taller va servir per a molt, perqu\u00e8 els artistes tingueren un lloc on treballar, poder crear alguna obra, passar-les a la fam\u00edlia i aquesta vendre-les. Va servir per a la comunicaci\u00f3. Despr\u00e9s de la seua estada en la pres\u00f3 realitz\u00e0 diverses obres d\u2019imatgeria per a esgl\u00e9sies d\u2019Alzira,\u200b Rocafort i Godella.\r\nEl 23 d\u2019abril de 1946, Antoni Ballester, de 36 anys, juntament amb la seua muller i els seus dos fills, Antonio i Jorge, embarc\u00e0 al Marqu\u00e9s de Comillas rumb a l\u2019Havana. Des d\u2019all\u00ed, en avi\u00f3, vol\u00e0 a Ciutat de M\u00e8xic. Pr\u00e8viament, el seu cunyat Josep Renau li havia facilitat el contracte de treball en un taller de fosa, tr\u00e0mit indispensable en l\u2019emigraci\u00f3 legal. A Ciutat de M\u00e8xic estaven ja la seua mare Rosa i les seues germanes Fina, Manuela i Rosa (les dues \u00faltimes juntament amb els seus marits Josep Renau i \u00c1ngel Gaos, respectivament). A M\u00e8xic continua rebent nombrosos enc\u00e0rrecs d\u2019imatgeria religiosa, alguns de grans dimensions per a les esgl\u00e9sies de Santa Rosa de Lima, dels Pares Claretians, el Seminari dels Pares Jesu\u00eftes de Sant \u00c1ngel, Seminari dels Pares Agustins, i Sanatori Espanyol, a la ciutat de M\u00e8xic). Paral\u00b7lelament continua creant nombroses escultures de tem\u00e0tica i estil propis (com ara Mediterr\u00e1nea, la s\u00e8rie La pareja humana, o Mexicanita I i II. La seua obra Maternidad mexicana va rebre el Premi Nacional d\u2019escultura de M\u00e8xic.\r\nEntre 1954 i 1957 col\u00b7labor\u00e0 amb l\u2019arquitecte F\u00e9lix Candela en Nuestra Se\u00f1ora de la Medalla Milagrosa (M\u00e8xic, DF), per a la qual disseny\u00e0 i realitz\u00e0 l\u2019Altar Major, la imatgeria i el Viacrucis.\r\nDe 1960 a 1963, Antoni Ballester es trasllad\u00e0 a Los Angeles (Calif\u00f2rnia) al costat de la seua esposa i la seua filla. All\u00e0 realitz\u00e0 diverses obres de grand\u00e0ria imponent com Muchacha de espaldas (grup escult\u00f2ric en bronze de grans dimensions per al Home Savings & Lloen) i un gran nombre de retaules i figures grans per al de St. John\u2019s Seminary (Camarillo, als EUA).\r\nFou l\u2019autor de les figures de cera de Clark Gable, Leslie Howard, David Niven, Cattie Mac Daniels, Olivia de Haviland, Natalie Wood, Vivien Leigh, Charlton Heston, Gene Kelly, Robert Stack..., i de figures com el Quixot i Sancho, David de Miquel \u00c0ngel i Leonardo da Vinci per al Movieland_Wax_Museum.\r\nEn 1963 s\u2019instal\u00b7l\u00e0 de nou a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de d\u00edhuit anys; l\u2019artista realitzar\u00e0 la resta de la seua obra a Val\u00e8ncia.\r\nA l\u2019any 1986, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia li va dedicar una exposici\u00f3 antol\u00f2gica, i en el 2000 ho fa l\u2019IVAM. T\u00e9 un carrer dedicat al barri de Tres Forques de Val\u00e8ncia."}, {"id": 383, "name": "Manuela", "surname": "Ballester", "conjunction": "i", "second_surname": "Vilaseca", "url": "/biografies/ballester-vilaseca-manuela", "image": "/media/biography/image/ballester_vilaseca_manuela.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1994, "short_description": "Pintora, cartellista i dissenyadora \r\nFilla de l'escultor valenci\u00e0 Antoni Ballester Aparicio i germana d'altres futurs artistes: Antoni, escultor, i Rosa i Josefina, ambdues grabadores. Els seus estudis artistics es desenvoluparen a l'escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, en la qual, durant el per\u00edode de 1923 a 1928 seria companya d'artistes m\u00e9s coneguts com: Francisco Bad\u00eda, Rafael P\u00e9rez Contel o Francisco Carre\u00f1o. Al concloure els seus estudis centr\u00e0 la seua activitat tan a la pintura com a la il\u00b7lustraci\u00f3 i el disseny de cartells.\r\nA partir de 1929 i durant els anys republicans destaquen les seues col\u00b7laboracions com a il\u00b7lustradora en revistes com les libert\u00e0ries Estudios (1928-1937) i Orto (1932-1934), o la marxista Nueva Cultura (1935-1937), aix\u00ed com la col\u00b7lecci\u00f3 Nostra Novel\u00b7la (1930-1931). En aquests anys concursar\u00eda tamb\u00e9 en diversos cert\u00e0mens i premis art\u00edstics, com el de cartells del Patronato Nacional de Turismo de Madrid (1935), en el qual obtingu\u00e9 el segon premi, i el convocat per l'editorial C\u00e9nit per a realitzar la portada del llibre Babbit, de Sinclair Lewis (Madrid, 1930).\r\nArtista din\u00e0mica, i membre actiu de l'anomenada Generaci\u00f3 Valenciana dels Trenta, particip\u00e0 en diverses mostres col\u00b7lectives de l'\u00e8poca com la realitzada per l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana a la Sala Blava de Val\u00e8ncia en 1931. En aquesta exposici\u00f3, coincidiria amb alguns dels seus antics companys d'estudis i amb altres artistes valencians, com Josep Renau, que es convertiria en el seu company sentimental \u2014es casarien civilment el 29 de setembre de 1932\u2014, i amb qui tindrien 6 fills.\r\nDona de conviccions d'esquerres, el comprom\u00eds pol\u00edtic acabaria, com en el cas de Renau, en la milit\u00e0ncia al Partit Comunista durant els anys republicans, on es convertir\u00eda en una de les m\u00e9s destacades representants dels intel\u00b7lectuals i artistes locals pr\u00f2xims a les files comunistes. En aquesta l\u00ednea, seria una de les animadores de les diverses plataformes que posaria en marxa la intel\u00b7lectualitat marxista i antifeixista com el cas de la Uni\u00f3n de Escritores y Artistas Proletarios (1932-1936) i posteriorment de la Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura (1935-1939). D'altra banda, col\u00b7laboraria a la realitzaci\u00f3 d'obres de comprom\u00eds pol\u00edtic com el cartell en el qual es reclamava el vot de les dones per al Front Popular a les eleccions de febrer de 1936.\r\nEl novembre de 1936, pocs mesos despr\u00e9s de l'esclat de la Guerra Civil, es trasllad\u00e0 \u00a0a Val\u00e8ncia al Govern de la Rep\u00fablica presidit per Francisco Largo Caballero. El nomenament del seu marit com a Director General de Belles Arts del Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica, en el govern de Francisco Largo. Manuela va continuar amb la seva fam\u00edlia i els seus fills. Va compaginar les tasques de la llar amb l'acci\u00f3 pol\u00edtica, va participar en assemblees i pronunci\u00e0 m\u00edtings en defensa de la causa republicana i com a membre destacat de l'Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura.\r\n\u00c9s per aix\u00f2 que va desenvolupar una important activitat d'agitaci\u00f3 cultural i propagand\u00edstica en pro de la causa republicana. A m\u00e9s a m\u00e9s de continuar en el seu treball com artista va dirigir la revista Pasionaria (1937), la revista de l'Agrupaci\u00f3 de Dones Antifeixistes de Val\u00e8ncia i va col\u00b7laborar en diverses tasques de l'Ex\u00e8rcit Popular. El 1937 va participar en el Congr\u00e9s Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura. Va participar tamb\u00e9 en el trasllat (coordinat pel seu marit) de part\u00a0del patrimoni art\u00edstic espanyol,\u00a0des de Madrid a Val\u00e8ncia pel perill dels bombardejos i l'assetjament franquista a la capital d'Espanya. Treball\u00e0 tamb\u00e9 a l'organitzaci\u00f3 del Pabell\u00f3 Espanyol de l'Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds de 1937. Cap el 1938, pass\u00e0 a col\u00b7laborar en els serveis de premsa i propaganda de l'Ex\u00e8rcit Popular.\r\nFinalitzada la contesa, es va exiliar primer a Fran\u00e7a amb una part de la seua familia, fins que va poder creuar l'Atl\u00e0ntic i reunir-se amb Josep Renau a M\u00e8xic, on van romandre fins el 1959.\r\nAl llarg d'aquests anys continu\u00e0 amb la seua activitat artistica com a il\u00b7lustradora fent portades, dibuixos, vinyetes i il\u00b7lustracions de tot tipus a diversos peri\u00f2dics i revistes editades a M\u00e8xic, com Ma\u00f1ana, Las Espa\u00f1as, Senyera, Nuestro Tiempo, Espa\u00f1a en la Paz, Espa\u00f1a Popular, Juventud de Espa\u00f1a... Cal destacar tamb\u00e9 el seu treball com a muralista, en tant que integrant d'un col\u00b7lectiu d'artistes que treball\u00e0 en la confecci\u00f3 del mural de David Alfaro Siqueiros, Retrato de la Burgues\u00eda, realitzat entre 1939 i 1940, i particip\u00e0, junt a Renau, fent el mural Espa\u00f1a hacia America per a l'Hotel Casino de la Selva en Cuernavaca, tamb\u00e9 a la d\u00e8cada del 1940.\r\nD'altra banda, mostr\u00e0 la seua obra en diverses exposicions col\u00b7lectives realitzades a M\u00e8xic, com l'Exposici\u00f3 d'Artistes Espanyols de la Casa de la Cutura de M\u00e8xic DF, en 1940, o la Primera Exposici\u00f3 Conjunta d'Artistes Pl\u00e0stics Mexicans i Espanyols Residents a M\u00e8xic. Particip\u00e0 tamb\u00e9 en diverses activitats culturals i art\u00edstiques, promogudes per aquesta instituci\u00f3, com els diferents concursos de cartells de falles (en les ediccions de 1962 i 1964 obtindria el primer premi) o l'exposici\u00f3 Cinquanta Aniversari de l'Exposici\u00f3 Regional Valenciana (1959). La seua activitat com a cartellista en aquesta \u00e8poca seria molt intensa, col\u00b7laborant junt al seu marit en el col\u00b7lectiu Estudio Imagen, Publicidad Pl\u00e1stica. Realitz\u00e0 diferents cartells de cinema i es va presentar a diversos cert\u00e0mens. Tamb\u00e9 va realizar diferents g\u00e8neres de pintura com el paisatge, el bodeg\u00f3 o especialment, el retrat, que havia fet anteriorment (Rosa Ballester, 1933) i ara Se\u00f1ora del Doctor Puche\u00a0(1956) i Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez\u00a0(1955).\r\nEl 1959 es va trasladar junt a la seua familia a Berl\u00edn en la que seria la segona etapa del seu exili, continuant amb la seua tasca art\u00edstica. Com a il\u00b7lustradora, treball\u00e0 en les revistes alemanyes com Mujeres del Mundo Entero\u00a0i\u00a0Puente, aix\u00ed com les relacionades amb l'exili com Informaci\u00f3n Espa\u00f1ola (Par\u00eds) i Espa\u00f1a Republicana (L'Havana), entre altres. Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 amb l'Ag\u00e8ncia Nacional de Not\u00edcies de la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya realitzant diferents dibuixos i fotomuntatges.\r\nEl 1979 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia i continu\u00e0 amb la seua activitat art\u00edstica. Particip\u00e0 en algunes exposicions i mostr\u00e0 individualment la seua obra a la Galeria Estil (Val\u00e8ncia, 1980) o en la Sala Municipal d'Exposicions de l'Ajuntament de Torrent (1982), per\u00f2 davant la manca d'oportunitats, de reconeixement i de suport oficial, retorn\u00e0 a Berl\u00edn.\r\nEl 1989 don\u00e0 l'arxiu, biblioteca i hemeroteca del seu difunt marit a la Fundaci\u00f3 Renau de Val\u00e8ncia.\r\nUn any despr\u00e9s de la seua mort, esdevinguda a finals de 1994, l'Institut Valenci\u00e0 de la Dona va fer-li un homenatge."}, {"id": 618, "name": "Merc\u00e8", "surname": "Banyuls", "conjunction": "", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/banyuls-garcia-merce", "image": "/media/biography/image/banyuls_garcia_merce.jpg", "birth_date": 1943, "dead_date": 2018, "short_description": "Cantant, actriu i presentadora\r\nFilla de Maria Garcia Ripoll i de Salvador Banyuls Santacreu. Des de jove, Merxe va comen\u00e7ar a treballar en la verema a Carcassona (Fran\u00e7a), i m\u00e9s tard es va dedicar al sector farmac\u00e8utic. Als 23 anys es va casar amb Eugeni Bosc\u00e0 i tingueren dues filles: N\u00faria i Olga.\r\nQuan les seues filles van iniciar a l\u2019etapa escolar a l\u2019Escola Tramuntana, col\u00b7labor\u00e0 en diverses tasques al m\u00f3n educatiu. La Tramuntana va ser la primera escola democr\u00e0tica i en valenci\u00e0 del pa\u00eds. Va obrir les portes en 1968, i estigu\u00e9 en actiu fins a 1973, quan se\u2019n canvi\u00e0 el nom per Escola Mistral per la necessitat de burlar les autoritats franquistes. Actualment \u00e9s l\u2019Escola La Masia de Museros. Els or\u00edgens els trobem en la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat, on hi havia pedagogs que al voltant de Ferran Zurriaga impulsaren la secci\u00f3 valenciana de l'Associaci\u00f3 per a la Correspond\u00e8ncia i la Impremta a l\u2019Escola. El projecte d'escola democr\u00e0tica en valenci\u00e0 va rebre el suport econ\u00f2mic de personalitats com Vicent Ventura, Joaquim Maldonado i Almenar, Joan Fuster, la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3, Adolf Pizcueta i Enric T\u00e0rrega. Entre els pares que portaren els seus fills i filles s'hi trobaren Vicent Diego i Conxa Romero, Josep Llu\u00eds Blasco i Adela Costa, Ferran Zurriaga i Pepa Llid\u00f3, Presentaci\u00f3 S\u00e1ez i Manolo Sanmart\u00edn, Josep Vicent Marqu\u00e8s i C\u00e8lia Amor\u00f3s, C\u00e8sar Sainz i Lourdes Par\u00eds, Pepe Galan, Valeri\u00e0 Miralles, Manuel Girona, Doro Balaguer, Em\u00e8rit Bono o Ernest Lluch.\r\nEl seu llegat com a artista s\u2019inici\u00e0 a principis dels anys setanta, quan va formar part de la creaci\u00f3 del grup Els Pavesos. Els Pavesos eren, inicialment, un \u00abgrup de folk d\u2019anar per casa\u00bb, creat a la Falla Corretgeria-Bany dels Pavesos (d\u2019on li ve el nom) de Ciutat Vella, que oferien representacions i feien petits concerts als seus companys de falla i cantaven diverses can\u00e7ons populars, fins que a poc a poc anaren actuant en unes altres falles i es professionalitzaren, amb una curta per\u00f2 interessant discografia al servei d\u2019espectacles hilarants:\r\nA la nostra gent (1976), amb versions de can\u00e7ons populars valencianes.\r\nEl pardal de Sant Joan... i la Bolseria (1978), amb un preludi de Joan Fuster.\r\nVal\u00e8ncia-Estambul-Konstantin\u00f2polis (1979): el disc m\u00e9s ex\u00f2tic, amb versions de Brel i col\u00b7laboraci\u00f3 de Pi de la Serra.\r\nBorumballes falleres (1981): disc tem\u00e0tic de repertori expl\u00edcitament faller.\r\nMerxe Banyuls tamb\u00e9 es va formar per ser actriu i va apar\u00e9ixer en muntatges com La infanta Tellina i el rei Matarot, dirigida per Rafael Gallart en 1975, que adaptava la versi\u00f3 del dramaturg Rodolf Sirena. Tamb\u00e9 va participar en la com\u00e8dia musical Don Juan Tenorio (1978), dirigida per Ventura Pons. No sols intervingu\u00e9 en el teatre i els muntatges d\u2019Els Pavesos, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a actriu de cinema en les pel\u00b7l\u00edcules Visanteta esta-te queta (1979) de Vicent Escriv\u00e0 i Con el culo al aire (1981), de Carles Mira.\r\nVa treballar al desaparegut teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia amb Rosita Amores i junt a cantants com Llu\u00eds Miquel i Rafael Conde, amb els quals m\u00e9s tard col\u00b7laboraria en la gravaci\u00f3 del disc Temps de l\u2019Alk\u00e1zar (1990). Tamb\u00e9 va compartir escenari amb grans artistes com Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat, Raimon, Paco Ib\u00e1\u00f1ez, Maria del Mar Bonet, Jaume Sisa, La Trinca, Al Tall, etc.\r\nMerxe fou musa, i sobretot amiga, d\u2019escriptors i artistes del prestigi de Joan Fuster, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Ovidi Montllor o Manuel Revert Fort. Aquest \u00faltim, m\u00fasic i compositor nascut al barri de Benimaclet, li va escriure el pasdoble La Merxe Banyuls, no nom\u00e9s per recordar l\u2019excepcional artista que fou, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a senyal d\u2019agra\u00efment i admiraci\u00f3 a una bona amiga, i sobretot pel paper de lluitadora pel treball a les bandes de m\u00fasica a l\u2019escena valenciana.\r\nEstigu\u00e9 vinculada al m\u00f3n de les bandes de m\u00fasica a trav\u00e9s de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals, ja que present\u00e0 la majoria dels actes que aquesta entitat organitzava. I fou el seu coneixement de les bandes de m\u00fasica pel que li van encarregar que presentara el programa de la televisi\u00f3 valenciana Una m\u00fasica, un poble l\u2019any 1996, que tingu\u00e9 molt d\u2019\u00e8xit i que emetia setmanalment Canal 9. Els \u00faltims anys de treball va exercir com a encarregada de protocol, primer a la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, i finalment al Consell Valenci\u00e0 de Cultura, on es va jubilar."}, {"id": 697, "name": "Enric", "surname": "Banyuls", "conjunction": "", "second_surname": "Jim\u00e9nez", "url": "/biografies/banyuls-jimenez-enric", "image": "/media/biography/image/banyuls_jimenez_enric.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 2018, "short_description": "Artista pl\u00e0stic, cantant, m\u00fasic, actor, activista civil i cultural\r\nUn dels trets que millor caracteritza la traject\u00f2ria p\u00fablica d\u2019Enric Banyuls \u00e9s la de la seua discreci\u00f3 i humilitat. El mateix Banyuls, en el seu llibre de mem\u00f2ries de joventut, confessa: \u00abHe estat sempre un privilegiat \u2018sense ofici ni benefici\u2019. No s\u00f3c ni he estat mai un ciutad\u00e0 exemplar ni pretenc reivindicar tal consideraci\u00f3; aix\u00f2 ja no es pot canviar per molt que m\u2019hi entest\u00e9s\u00bb.[1]\r\nCom es vulga, la seua v\u00e0lua com a artista i el seu incasable comprom\u00eds amb el pa\u00eds desmenteixen aquest autoretrat.\r\nEl seu pare era copatr\u00f3 d\u2019un magatzem de taronja i va formar part del darrer ajuntament franquista del poble com a regidor, just els mateixos anys en qu\u00e8 ell s\u2019implicava a fons en la lluita contra el r\u00e8gim des del valencianisme d\u2019esquerres.\r\nBanyuls creix en la Corbera dels darrers anys de la dictadura. Forma part com la majoria dels joves d\u2019aquella \u00e8poca de l\u2019Organizaci\u00f3n Juvenil Espa\u00f1ola (OJE) local. A partir d\u2019aquest nucli s\u2019engega una din\u00e0mica d\u2019agrupament de sectors diversos: xicots aficionats al teatre, encuriosits pel moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3, membres del Moviment J\u00fanior de la parr\u00f2quia influ\u00efts per l\u2019HOAC (Hermandad Obrera de Acci\u00f3n Cat\u00f2lica) partidari de tesis pr\u00f2ximes a la Teologia de l\u2019Alliberament i amb nuclis a Algemes\u00ed o Alzira, entre d\u2019altres.\r\n\u00abEl cine-club, les confer\u00e8ncies, els debats, el teatre, l\u2019an\u00e0lisi de la realitat... an\u00e0 configurant un col\u00b7lectiu de joves inc\u00f2mode per a l\u2019establishment local, un grup sedu\u00eft per tot all\u00f2 que, a escala general \u2013intu\u00efen\u2013 s\u2019estava cuinant a fi de liquidar la dictadura\u00bb, explica Banyuls en el seu llibre.\r\nEntre 1971, any de la fundaci\u00f3 del Club Amics-71, i 1973 aquests joves arribaran a estar en el punt de mira de les autoritats a causa de les seues activitats.\r\nEntre 1964 i 1970, Banyuls estudia als salesians del carrer Sagunt de Val\u00e8ncia, on conviu amb alumnes procedents majorit\u00e0riament dels pobles i les comarques valencianes, \u00abun personal pertanyent en bona part a la mitjana burgesia agr\u00e0ria relacionada amb el m\u00f3n de la taronja\u00bb. Relata Banyuls que \u00abEls salesians que dirigien i portaven endavant aquell centre eren, b\u00e0sicament, alcoians i basco-navarresos. All\u00e0 vaig descobrir les diverses maneres de parlar valenci\u00e0 i, com a reacci\u00f3 davant de l\u2019hostilitat que suposava viure en una ciutat i un ambient fortament castellanitzat, vaig incrementar una consci\u00e8ncia aproximadament valencianista. \u00c9s significatiu que un bon grapat d\u2019aquells alumnes, passats els anys, esdevingueren c\u00e0rrecs p\u00fablics de formacions nacionalistes o progressistes\u00bb.\r\nVal a dir que tres llibres marcarien, a m\u00e9s, el seu valencianisme pol\u00edtic: Nosaltres els valencians de Joan Fuster, Pa\u00eds perplex de Josep Vicent Marqu\u00e9s i Sobre la naci\u00f3 dels valencians de Joan Francesc Mira.\r\nEstudiant Belles Arts a Sant Carles de Val\u00e8ncia, Banyuls entra en contacte amb Manolo Lled\u00f3 i Joan Tamarit, integrants del grup de can\u00e7\u00f3 en valenci\u00e0 Els Sols. Tots dos militaven en Germania Socialista, fundada en 1970 pel soci\u00f2leg i professor no numerari Josep Vicent Marqu\u00e9s amb membres de Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV) i d\u2019estudiants de la Facultat d\u2019Econ\u00f2miques. Banyuls rememora que \u00abdes d\u2019una visi\u00f3 llibert\u00e0ria i sempre amb un didactisme l\u00fadic, fresc i imaginatiu, Marqu\u00e9s proposava un comunisme antiautoritari amb la mirada posada en q\u00fcestions aleshores quasi desconegudes en aquell context com el feminisme, el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 dels pobles o una t\u00edmida incursi\u00f3 en un ecologisme incipient. GS fou el primer grup que va elaborar documents te\u00f2rics sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 des d\u2019una \u00f2ptica marxista i de classe (La classe treballadora davant l\u2019opressi\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com a poble en fou un d\u2019ells). En aquest sentit, els plantejaments que nodrien l\u2019ideari de GS quedaren plasmats en all\u00f2 que Marqu\u00e9s exposaria al seu llibre Pa\u00eds perplex\u00bb.\r\nInflu\u00eft pels amics d\u2019Els Sols, Banyuls acabar\u00e0 per formar part de GS, que en aquella \u00e8poca es dedica b\u00e0sicament al repartiment de propaganda pol\u00edtica en un clima de repressi\u00f3 i por. El 1974, GS entrava en una profunda crisi i molts dels seus membres passen a formar part d\u2019altres organitzacions de l\u2019esquerra. Banyuls s\u2019acosta a l\u2019Organizaci\u00f3n de Izquierda Comunista (OIC), constitu\u00efda el 1974 a partir de la fusi\u00f3 de diversos col\u00b7lectius comunistes i d\u2019altres procedents de les bases cristianes de l\u2019HOAC. Entre els exmilitants de GS que es van apropar a l\u2019OIC cal destacar \u2013i aix\u00ed ho recorda Banyuls\u2013 Joan Llinares (Alzira, 1953), actual director de l\u2019Ag\u00e8ncia Antifrau de la Generalitat Valenciana, que anteriorment fou administrador de l\u2019IVAM, del MNAC i encarregat d\u2019auditar la corrupci\u00f3 del Palau de la M\u00fasica, entre d\u2019altres responsabilitats.\r\nA la primavera de 1981 naixia Esquerra Unida del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2013cal no confondre-la amb l\u2019actual EU\u2013de la fusi\u00f3 del Moviment Comunista i la Lliga Comunista Revolucion\u00e0ria junt amb d\u2019altres organitzacions m\u00e9s menudes encara com l\u2019Esquerra Independent de Castell\u00f3 que liderava el socioling\u00fcista Vicent Pitarch. Banyuls en participaria. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquesta formaci\u00f3 seria, per\u00f2, ef\u00edmera atesa la derrota electoral soferta el 1982. Molts valencianistes d\u2019esquerres com Banyuls acabaren integrant-se en una altra opci\u00f3 minorit\u00e0ria com era la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) liderada per Francesc de Paula Burguera. La UPV era una coalici\u00f3 formada pel Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de Burguera i l\u2019Agrupament d\u2019Esquerres que comptava amb militants destacats de l\u2019antic PSV, del PSAN i del Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com l\u2019artista Doro Balaguer o el soci\u00f2leg Ernest Garcia. Banyuls s\u2019afili\u00e0 a la UPV en 1984. El 1987 ser\u00e0 un dels fundadors d\u2019un col\u00b7lectiu d\u2019aquest partit a Corbera, i aquell mateix any obtenien un regidor. La formaci\u00f3 ha perdurat en la localitat amb les diferents sigles que ha tingut: UPV, Bloc i Comprom\u00eds.\r\nParal\u00b7lelament, Banyuls participa en les representacions teatrals organitzades pel grup de joves de Corbera i assisteix a les Setmanes de la Joventut i als Aplecs, darrere de l\u2019organitzaci\u00f3 dels quals es troben els dirigents nacionalistes i d\u2019esquerres de formacions com la mateixa Germania Socialista, el PSAN o l\u2019hist\u00f2ric PSV.\r\nA trav\u00e9s de Joan Monleon, president de la Falla Corretgeria de Val\u00e8ncia, el grup de joves de Corbera s\u2019obri a altres possibilitats. El 7 de desembre de 1973 estrenen al poble L\u2019inspector, i el 1974 l\u2019obra de Ramon Gomis, La petita hist\u00f2ria d\u2019un home qualsevol, text que adapten amb l\u2019ajut de Marqu\u00e9s i del cr\u00edtic teatral Juli A. M\u00e1\u00f1ez. L\u2019obra fou prohibida per les autoritats locals, per\u00f2 va cridar l\u2019atenci\u00f3 d\u2019un altre grup de joves de Castellar que la van representar el 1975. Es tracta del Grup L\u2019Horta, que en plena etapa democr\u00e0tica va formar una cooperativa i constru\u00ed una sala estable amb una programaci\u00f3 regular.\r\nMalgrat la prohibici\u00f3 el grup, no es va desanimar i va integrar-se en el moviment del teatre independent que tenia una important activitat a la ciutat de Val\u00e8ncia. Legalitzats com a Grup de Teatre Corbera actuaren per diverses ciutats del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl 1980 el grup, tamb\u00e9 anomenat Teatre del Clarobscur, estrena el muntatge esc\u00e8nic basat en poesies de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Animal de records, una obra reeixida malgrat els escassos recursos, en qu\u00e8 intervenen Banyuls, Enric Franch, Castell Cebolla, Maria Peir\u00f3, Pasqual Ure\u00f1a, Vicent R. Ure\u00f1a i David Marrades. L\u2019obra es va poder veure en Corbera, Algemes\u00ed i Alzira, entre d\u2019altres poblacions.\r\nLa m\u00fasica va ser una altra de les passions de Banyuls. A setze anys comen\u00e7a a interpretar can\u00e7ons de Raimon, Llach, Ovidi Montllor i d\u2019altres del repertori popular valenci\u00e0. Amb la colla d\u2019Amics-71 far\u00e0 les seues primeres actuacions. A l\u2019Escola de Belles Arts de Val\u00e8ncia coneix Ximo Caffarena d\u2019Al Tall, que s\u2019havia fundat el 1975. Molts anys despr\u00e9s, el 1993, Caffarena li propos\u00e0 formar part de la m\u00edtica banda, de la qual va formar part fins al seu dec\u00e9s. En una entrevista a El Temps, Vicent Torrent explica que cridaren Banyuls perqu\u00e8 el coneixien d\u2019una gravaci\u00f3 de prova dels cants de les aurores de Corbera feta per a la col\u00b7lecci\u00f3 Fonoteca de materials. Banyuls estava molt vinculat a aquest m\u00f3n, segons Torrent, per influ\u00e8ncia del seu pare. A m\u00e9s, era concunyat de Caffarena.\r\n\u00abMusicalment \u2013explica Torrent\u2013 aportava el registre de la seua veu tenor, els acompanyaments que feia en guitarra i tamb\u00e9 en guitarr\u00f3. En aquest instrument, de fet, va destacar prou. Enric, al seu torn, tamb\u00e9 aportava riquesa al grup ja que sabia muntar les veus de manera molt instintiva. Per tant, en l\u2019apartat de polifonia vam guanyar molt amb la seua incorporaci\u00f3\u00bb.[2]\r\nCom a artista pl\u00e0stic, pintor i escultor, Banyuls va ser un dels destacats del pa\u00eds tot i que mai no va voler fer un modus vivendi de la seua pintura. Tal com comenta el seu amic Pasqual Ure\u00f1a, \u00abEnric pintava per a expressar-se\u00bb.[3]\r\nBanyuls no va acabar els estudis de Belles Arts i la seua pintura va evolucionar del figurativisme a l\u2019abstracci\u00f3. Tot i la v\u00e0lua de la seua obra art\u00edstica, Banyuls es va prodigar ben poc en exposicions. El 2021, la Fundaci\u00f3 Chirivella Soriano va reunir 67 peces de la seua obra en l\u2019exposici\u00f3 Enric Banyuls. Des del silenci, comissariada per l\u2019escriptor Manuel Baixauli i el fot\u00f2graf Francesc Vera.\r\nEl periodista Luis Urios, a prop\u00f2sit d\u2019aquesta exposici\u00f3, recull en un article[4] publicat a Valencia Plaza unes declaracions del mateix Banyuls sobre l\u2019art: \u00abUn acte de fe \u2013i la pintura ho \u00e9s\u2013 demana la innoc\u00e8ncia del xiquet o la credulitat absorta de l\u2019adult, i alhora requereix la for\u00e7a de la perseveran\u00e7a. Un acte de fe sustentat, m\u00e9s que en la cosmogonia, en la resist\u00e8ncia, en l\u2019exercici estricte, ordinari de la mat\u00e8ria. Amb aquest principi b\u00e0sic confeccione la meua obra amb plena consci\u00e8ncia de la seua escassa utilitat. La pintura no \u00e9s elitista, \u00e9s una flor al marge\u00bb.\r\nLa seua companya Rosa Ure\u00f1a comenta tamb\u00e9 que Banyuls \u00abpensava que l\u2019art no podia canviar la societat, que era una altra cosa i sentia que havia de disculpar-se per ser artista\u00bb.[5]\r\nEl 2023, als Ajuntaments de Val\u00e8ncia i Corbera van publicar Escrits sobre pintura, una acurada recopilaci\u00f3 cr\u00edtica de la seua evoluci\u00f3 art\u00edstica, basada en notes escrites per Enric Banyuls mateix entre 1990 i 2016.\r\n\r\n\r\n[1] Enric Banyuls (2018): Cr\u00f2nica parcial. 1971-1987. Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim. Amb pr\u00f2leg de V\u00edctor Labrado.\r\n\r\n\r\n[2] Entrevista de Mois\u00e9s P\u00e9rez a Vicent Torrent per a El Temps (18 de gener de 2018).\r\n\r\n\r\n[3] Entrevista telef\u00f2nica de Francesc Viadel amb Pasqual Ure\u00f1a (juny de 2023).\r\n\r\n\r\n[4] Luis Urios: \"Enric Banyuls, treinta a\u00f1os de pintura \u2018al margen\u2019.\"\r\n\r\n\r\n[5] Europa Press.\r\n\r\n"}, {"id": 763, "name": "Francesc", "surname": "Barber", "conjunction": "i", "second_surname": "Bas", "url": "/biografies/barber-bas-francesc", "image": "/media/biography/image/barber_bas_francesc.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1897, "short_description": "Periodista i poeta\r\nFill de Francesc Barber i de Dionisia Bas Pascual, nascut al carrer del Moro Se\u00eft, n\u00famero 16 de Val\u00e8ncia. Com a autodidacte i bon amic de Ramon Andr\u00e9s Cabrelles, particip\u00e0 en les tert\u00falies liter\u00e0ries de l\u2019Escola d\u2019Artesans i de l\u2019Ateneu Obrer de Val\u00e8ncia. Va entrar en contacte amb el pol\u00edtic liberal i periodista Francesc Peris Mencheta, fundador de La Correspondencia de Valencia en 1882, El Noticiero Universal de Barcelona (1888), El Noticiero de Sevilla i l\u2019Ag\u00e8ncia Telegr\u00e0fica Mencheta, primera ag\u00e8ncia de not\u00edcies creada a l\u2019Estat espanyol en 1883. El dest\u00ed de Barber va estar lligat a aquest emprenedor de Sueca: despr\u00e9s de treballar molts anys en La Correspondencia de Valencia, fou destinat en 1892 a Alacant per posar en funcionament La Correspondencia Alicantina. D\u2019all\u00e0, va passar a Sevilla per fer d\u2019administrador d\u2019El Noticiero de Sevilla i despr\u00e9s a Barcelona en el mateix c\u00e0rrec i fent de reporter i redactor a El Noticiero Universal, tots de Peris Mecheta com s\u2019ha dit. A Barcelona va contraure una mielomal\u00e0cia que el prostr\u00e0 un any al llit i desencaden\u00e0 la seua mort als 33 anys, despr\u00e9s de tornar a Val\u00e8ncia.\r\nPel que fa a l\u2019obra liter\u00e0ria en valenci\u00e0, trobem col\u00b7laboracions seues en les revistes liter\u00e0ries Lo Rat Penat (1884-1885, dirigida per Constant\u00ed Llombart), La Moma (1885-1886) i Les Dansetes (1890). Ell mateix fou el fundador i director del setmanari festiu, literari i il\u00b7lustrat La Degolla, que public\u00e0 13 n\u00fameros entre gener i abril de 1890. A m\u00e9s d\u2019ell, hi col\u00b7laborar\u00e0 Miquel Portol\u00e9s Garcia, Manel Lleonart Senent, Edmond de C. Bonet, J. Fambuena, Vicent Lle\u00f3, Constant\u00ed Llombart, L. Ballester, Josep Maria Puig Torralba, Pere Bonet Alcantarilla, Josep Aparisi, Josep Pallar\u00e9s, V\u00edctor Iranzo, Eduard Escalante, Joan Guix, Antoni Roig Civera, Bernat Morales San Mart\u00edn, J. P\u00e9rez, Josep Garcia Capilla, Joan B. Colom, Francesc Roig Bataller, Josep Barreda, Ramon Andr\u00e9s Cabrelles, Estanislau Ma\u00f1es, Andreu Codo\u00f1er, Josep Bodria, Vicent Casamayor, Llu\u00eds Cebrian Mezquita, J. Vila, Enric Boluda, Eduard Escalante Feo, Llu\u00eds Gil Sumbiela (Aleibmus), Joaquim Balader, Francesc Castell, Joaquim Casa\u00f1, Francesc Tamarit, Joan Esteve, Antoni Soriano Donday, F. Vilanova i Antoni Palanca.\r\nEn aquells primers anys del 1880, molt jove obt\u00e9 premis i acc\u00e8ssits diversos en els Jocs Florals de Lo Rat Penat per poemes religiosos, patri\u00f2tics i costumistes en 1883, 1887, 1888, 1889, 1890, la Flor Natural en 1891 pel poema A la reina dels Jochs Florals, i altres en 1892 i 1894. En aquest darrer any havia presentat una col\u00b7lecci\u00f3 de sis contes, un g\u00e8nere poc cultivat en valenci\u00e0 en aquella primera Renaixen\u00e7a. Va guanyar altres premis literaris en cert\u00e0mens de 1894 a Castell\u00f3 de la Plana i al Cabanyal. Alguns d\u2019aquests poemes foren estampats en l\u2019Almanaque de Las Provincias dels anys 1884, 1888-1894 i 1896, i va publicar en separata els poemes m\u00e9s extensos Cant a la llauradora valenciana (1889) i Cant a la mare (1892), premiats en els Jocs Florals.\r\nVa conrear tamb\u00e9 amb \u00e8xit el teatre en vers en obres com De Val\u00e8ncia al Grau (1889, edici\u00f3 facs\u00edmil de 1991), El dengue, Dos marruecos, un diner! (1889), El que menja de baldraga (1891), Buscant els menuts, Les corregudes de cavalls (1911) i Coses que passen. En castell\u00e0 va escriure El crimen de hoy i El \u00faltimo agermanado, traducci\u00f3 del drama valenci\u00e0 del seu admirat Llombart.\r\nEs va casar amb la valenciana Empar Marzal Gimeno i van tindre almenys cinc fills: Antoni, Francesca, Francesc, Maria i Empar, alguns dels quals van morir en l\u2019etapa juvenil. Tots descansen junts al pante\u00f3 familiar del Cementeri General de Val\u00e8ncia."}, {"id": 628, "name": "Josep", "surname": "Barber\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Cepri\u00e0", "url": "/biografies/barbera-cepria-josep", "image": "/media/biography/image/barbera_cepria_josep.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1977, "short_description": "Gestor i escriptor\r\nTot i nascut a Benic\u00e0ssim, als 18 anys es va traslladar a Castell\u00f3 de la Plana per treballar al Banc de Castell\u00f3, a la Porta del Sol, abans de ser el Banc de Val\u00e8ncia. Com a creient, el 1930 es va afiliar a la Federaci\u00f3 dels Sindicats Agraris i Caixa Federal i es va involucrar en el cooperativisme agrari. Despr\u00e9s de la Guerra Civil va tornar a Benic\u00e0ssim i va treballar un temps a la f\u00e0brica de Licor Carmelitano i alhora en una serradora. El 1953 retorn\u00e0 a Castell\u00f3 i va obrir al carrer dels Cavallers la Gestoria Barber\u00e0, dirigida per ell. Als anys 60 va ser diputat provincial en el mandat de Jos\u00e9 Ferrer Forns.\r\nVa mantindre intenses relacions d\u2019amistat amb el poeta Bernat Artola, el metge i escriptor S\u00e1nchez Gozalbo (corrector dels seus escrits), Mn. Antoni Prades i Jaume Nos. Va estar casat amb Manuela Ib\u00e1\u00f1ez Pitarch i tingueren huit fills.\r\nCom a escriptor autodidacta, en la seua confer\u00e8ncia \u00abEl teatre valenci\u00e0 i les meues com\u00e8dies\u00bb, llegida al sal\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 el 19 de febrer de 1960, explica que va fer la primera com\u00e8dia als vint-i-cinc anys (1934) per al grup de la Joventut d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica per tal de poder sufragar un viatge a Roma per als joves m\u00e9s humils. Despr\u00e9s de la guerra, a Benic\u00e0ssim, entra en contacte amb Mn. Francesc Esco\u00edn Berenguer, que l\u2019anima a continuar escrivint teatre per a fins socials, com ara Contra l\u2019estraperlo, caritat (1946). Al poc de temps, ser\u00e0 un habitual del Certamen Literari de Castell\u00f3, creat en 1948 amb motiu de les festes de la Magdalena, sobretot dels premis ordinaris a la millor com\u00e8dia de tema castellonenc. \u00c9s ac\u00ed que comen\u00e7a a destacar, amb premis en 1948, 1953, 1955, 1956, 1958, 1959 i 1968. S\u00f3n les obres Del meu raval, Del mateix raval, Dels dos ravals, De contrapartit, Som de la vila, Tractes de raval, Llevantances, Una m\u00e9s i Les minses del raval. En 1950 va guanyar un premi de Lo Rat Penat per la com\u00e8dia Les trapisondes de Tafolet, una de les m\u00e9s celebrades juntament amb Del meu raval.\r\nAlgunes d\u2019aquestes peces, que retraten la vida popular del raval de Sant F\u00e8lix i del modus vivendi agrari, van ser publicades immediatament en el Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura (BSCC), com ara Del meu raval (1948), Del mateix raval (1951) i Les trapisondes de Tafolet (1952). El mateix 1952, la Castellonenca de Cultura les apleg\u00e0 en un volum prologat per \u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, el qual comparava les com\u00e8dies de Barber\u00e0 amb Capolls mustigats de Salvador Guinot i les narracions costumistes de Josep Pascual Tirado i hi afegia: \u00abJosep Barber\u00e0 ha collit curosament en el verger de la Plana estes flors fresques i ufanes i ha confegit \u00a0un pomell on viu i batega tota la gr\u00e0cia del nostre esperit terral\u00bb\r\nPer al professor Llu\u00eds Meseguer, el primer investigador que s\u2019atans\u00e0 als anys 80 a la seua obra dram\u00e0tica, \u00abl\u2019estil de Barber\u00e0 t\u00e9 intu\u00efci\u00f3 teatral. Les tres \u201ccom\u00e8dies\u201d palesen a m\u00e9s una evoluci\u00f3, tant en llarg\u00e0ria com en concepci\u00f3 de personatges com en utilitzaci\u00f3 dels valors purament esc\u00e8nics\u00bb. Des del punt de vista ling\u00fc\u00edstic, les obres de Barber\u00e0 mostren inter\u00e9s per la normativa quant a l\u00e8xic i sintaxi, ben possiblement per les revisions que li feia S\u00e1nchez Gozalbo, membre de la Castellonenca i signant de les Normes del 32. La resta de peces teatrals esmentades i algunes semblances d\u2019amics van quedar in\u00e8dits fins al 1984, quan la Caixa Rural de Castell\u00f3 els va recuperar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la fam\u00edlia en el volum Josep Barber\u00e0 i Cepri\u00e0. Obra in\u00e8dita. Aquest mateix llibre fou reeditat en el 2009 amb un estudi biogr\u00e0fic i sobre les formes ling\u00fc\u00edstiques col\u00b7loquials de la Plana a trav\u00e9s dels escrits teatrals de Barber\u00e0, a c\u00e0rrec de Manuel Carceller.\r\nPer a Meseguer, \u00e9s el darrer gran saineter del territori, que amb un nucli de personatges definit (com la parella Sento i Senta) al\u00e7a acta d\u2019una \u00e8poca popularment gloriosa. Carceller, al seu torn, en redimensiona l\u2019obra i exposa que la tasca liter\u00e0ria de Josep Barber\u00e0 s\u2019emmarca dins d\u2019una aut\u00e8ntica renovaci\u00f3 del teatre valenci\u00e0 per dignificar-lo i apartar-lo del f\u00e0cil recurs de l\u2019\u00fas del llenguatge groller i el gest excessiu, sense deixar de recolzar-se en el costumisme, en aquest cas del Castell\u00f3 agrari dels anys quaranta i cinquanta del segle passat.\r\nUna altra faceta seua era la de mantenidor o pregoner de les festes patronals dels pobles (Atzeneta del Maestrat, Vilafam\u00e9s, Benic\u00e0ssim, l\u2019Alcora...). Com a persona integrada en la vida social i cultural de Castell\u00f3, en els darrers anys va col\u00b7laborar en el diari Mediterr\u00e1neo,\u00a0en els programes de Castelloneries de Quiquet de Cast\u00e0lia (Paco Vicent Dom\u00e9nech) i Gaiata en R\u00e0dio Castell\u00f3 Cadena SER, i en Festa de La Voz de Castell\u00f3n. Al setembre de 1970, cada dissabte a la vesprada, el grup de teatre M\u00e0scara Popular radiava un fragment de l\u2019obra Del meu raval en homenatge a l\u2019autor, i la van portar per diversos pobles castellonencs. Va escriure tamb\u00e9 una muni\u00f3 d\u2019articles per als llibrets de festes i en les revistes Penyagolosa, Festividades, V\u00edtol, El Fadr\u00ed i Lled\u00f3, Bas\u00edlica. En 1968 va escriure en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Mn. Antoni Prades Safont un gui\u00f3 radiof\u00f2nic sobre la troballa de la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3, patrona de Castell\u00f3 de la Plana, publicat tamb\u00e9 en el BSCC.\r\nEl primer homenatge li va arribar en 1984 amb l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra in\u00e8dita i una doble representaci\u00f3 de Del meu raval a c\u00e0rrec del Grup Fadrell a Castell\u00f3, a m\u00e9s de la declaraci\u00f3 de Fill Predilecte i retolaci\u00f3 d\u2019un carrer c\u00e8ntric a Benic\u00e0ssim. El 1998 li dedicaven un altre carrer a la seua ciutat adoptiva, Castell\u00f3. A m\u00e9s, el Centre de Formaci\u00f3 de Benic\u00e0ssim porta el seu nom."}, {"id": 317, "name": "Faust\u00ed", "surname": "Barber\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/barbera-marti-fausti", "image": "/media/biography/image/barbera_marti_fausti.jpg", "birth_date": 1850, "dead_date": 1924, "short_description": "Metge i pol\u00edtic\r\nFill de Victori\u00e0 Barber\u00e0, mestre d'escola, va estudiar a les Escoles Pies de Val\u00e8ncia. Va tenir una inf\u00e0ncia complicada, degut a que el seu pare patia una severa apoplexia que li impedia treballar, de manera que la fam\u00edlia pass\u00e0 moltes dificultats econ\u00f2miques. Els estudis sempre van estar per a ell en un segon terme, doncs moltes vegades es va haver d'ocupar de l'escola del seu pare i substituir-li com a organista a l'esgl\u00e9sia parroquial. De les moltes ocupacions que va tenir durant l'adolesc\u00e8ncia, destaca la direcci\u00f3 art\u00edstica de la banda de m\u00fasica. El 1868, obtingu\u00e9 el grau de batxiller en Arts.\r\nEl 1875 es llicenci\u00e0 en medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia, i el 1879 es doctor\u00e0 a la Universitat Central de Madrid, amb la seva tesi: \u00abDe la malaria\u00bb.\r\nEl 1878, es cas\u00e0 amb Encarnaci\u00f3 Ferr\u00e0ndiz, natural de Picanya. D'aquest matrimoni van n\u00e0ixer cinc fills, tots ells van morir abans d'arribar a la vintena. Despr\u00e9s de la mort de la seva primera dona, el 1887, contrau unes breus segones n\u00fapcies amb Joaquima Alcany\u00eds amb qui van tenir un fill.\r\n\u00a0\r\nLa seva tasca com a metge\r\nExercia com a metge a Sedav\u00ed, on el va sorprendre la dura epid\u00e8mia de c\u00f2lera del 1885. La seva labor davant aquesta epid\u00e8mia va ser molt not\u00f2ria, se li va concedir la Creu de Benefic\u00e8ncia. Despr\u00e9s d'aquesta experi\u00e8ncia redacta una llorejada mem\u00f2ria sobre aquesta malaltia que li va servir per guanyar, el 1886, la Medalla d'Or de l'Institut M\u00e8dic Valenci\u00e0 i el t\u00edtol de soci de m\u00e8rit. El 1888 fou nomenat director d'aquest institut.\r\nDefensor de la hipn\u00f2si i la psicoter\u00e0pia com a tractaments, es va preocupar d'introduir aquestes pr\u00e0ctiques a l'Estat espanyol. El 1888 d\u00f3na una lli\u00e7\u00f3 te\u00f2rico-pr\u00e0ctica sobre l'hipnotisme. El 1890 realitza una comunicaci\u00f3 sobre la psicoter\u00e0pia suggestiva de Berhnheim al Congr\u00e9s M\u00e8dic-farmac\u00e8utic Regional. La vacuna antir\u00e0bica de Pasteur o el bacil de la tuberculosi de Koch van ser objecte d'un ampli estudi per part seva.\r\nEl 1891 particip\u00e0 en el 1r Congr\u00e9s de Metges i apotecaris celebrat a Val\u00e8ncia, esdevenint secretari de la Comissi\u00f3 Organitzadora i de la d'Actes.\r\nAl llarg de tota la seva carrera va mostrar un gran inter\u00e8s cap els afectats per defici\u00e8ncies f\u00edsiques o ps\u00edquiques. En 1895 publica De la ense\u00f1anza del sordomudo por el m\u00e9todo oral puro. No en va, fou el que va introduir el tractament basat en el m\u00e8tode oral per a l'ensenyament dels sordmuts, aconseguint que s'abandon\u00e9s el sistema de la m\u00edmica, l'alfabet dictal\u00f2gic i el m\u00e8tode mixt. Contribu\u00ed tamb\u00e9 a la fundaci\u00f3 del Col\u00b7legi valenci\u00e0 de sordmuts i cecs.\r\nSempre interessat en millorar la seva formaci\u00f3, viatj\u00e0 per Fran\u00e7a, It\u00e0lia, Alemanya i \u00c0ustria per estudiar els diferents tractaments, tant terap\u00e8utics com pedag\u00f2gics, empleats en els diferents col\u00b7legis de persones amb defici\u00e8ncies.\r\nEl 1896 fou vicepresident del 1r Congr\u00e9s de metges especialistes de la gola, a Madrid. I el mateix any tamb\u00e9 particip\u00e0 en el Congr\u00e9s de Medicina de Chicago. Va adquirir gran destresa en la pr\u00e0ctica quir\u00fargica de les malalties del nas, gola i o\u00efdes. Al seu retorn crea una prestigiosa cl\u00ednica m\u00e8dica. Assessor\u00e0 a P. Carlos Ferris quan decideix fundar a Fontilles un centre ben\u00e8fic per albergar als afectats per la lepra.\r\nEl 1899, funda la Revista Valenciana de Ciencias M\u00e9dicas, a les p\u00e0gines de la qual publica una gran s\u00e8rie d'articles, la majoria dedicats a l'otorinolaringologia, en concret a la sordomud\u00edstica. Des de 1919 i fins a 1921 presideix el Col\u00b7legi de Sordmuts i de Cecs de Val\u00e8ncia.\r\nLa seva obra m\u00e8dica versa principalment sobre Otorinolaringologia. Destaquen La fisiolog\u00eda del lenguaje o La intubaci\u00f3n lar\u00edngea. Els seus treballs tamb\u00e9 es van centrar en la hist\u00f2ria de la medicina valenciana, aix\u00ed com en l'edici\u00f3 de diversos textos catalans sobre temes m\u00e8dics. Les obres del doctor Barber\u00e0 gaudien de gran prestigi, van ser declarades \"de text\" pel Reial Consell d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica i adoptades per la majoria dels Instituts de l'Estat espanyol.\r\n\u00a0\r\nLa seva tasca pol\u00edtica\r\nFigura clau en el desenvolupament del valencianisme, va mostrar les seves idees autonomistes en De Regionalisme i Valentinicultura (1910), obra que recull el discurs que Barber\u00e0 pronunci\u00e0 el 7 de desembre de 1902 amb motiu de l'inauguraci\u00f3 d'una de les sessions de Lo Rat Penat, on va ser vicepresident en 1919.\r\nAlfons Cuc\u00f3, assenyala que no es pot qualificar a Barber\u00e0 com a regionalista, ja que equipara el regionalisme a tots els problemes nacionals universals. Resumeix aix\u00ed aquest escrit: \u00abEl doctor Barber\u00e0, amb m\u00e9s realisme, afirma que \"Espanya \u00e9s un Estat (...) compost de nacionalitats\", unes nacionalitats les peculiaritats de les quals est\u00e1n \"ben marcades (...) en la llengua, en la historia, etc.\" Basant-se en realitats de car\u00e1cter hist\u00f3rico-culturals, el doctor Barber\u00e0 sost\u00e9 que \"lo Regne valenci\u00e0, per sa historia i tradicions, est\u00e0 obligat a secundar lo moviment regionaliste\". I afegeix: \"Mai l'Estat o sa m\u00e9s alta representaci\u00f3, tindr\u00e0 el dret d'absorbir als governants, ni mai un poble t\u00e9 el Dret de llevar-li a un atre sa manera d'\u00e9sser ni sa manera de parlar\" [...] El valencianisme, en suma, tindria els seus arrels sobre bases de \"reflexiva i sana observaci\u00f3. Una actuaci\u00f3 com aquesta es proposaria aix\u00f2 com a meta: cridar l'atenci\u00f3 vers la nostra hist\u00f2ria (...) i quant form\u00e0 l'estat de cultura del nostre passat (...), adoptant totes les formes de propaganda social (el llibre, el fullet, el peri\u00f2dic, la conferencia i els mitjos gr\u00e0fics d'il\u00b7lustraci\u00f3), a fi de que la seua tinga resultat efectiu i sensible sobre la multitud de la nostra regi\u00f3, sense distinci\u00f3 de clases ni categories.\u00bb [i]\r\nLa seva tasca \u00e9s molt m\u00e9s ambiciosa, contrastant amb la passivitat que la Renaixen\u00e7a havia adquirit. Demanda la utilitzaci\u00f3 de la llengua del pa\u00eds a l'escola prim\u00e0ria, diu: \u00abEnsenyant nostra historia, estimulant el nostre art, impulsant la nostra ciencia, despertant l'esperit d'associaci\u00f3 i fent ren\u00e0ixer l\u00b4amor col\u00b7lectiu a la nostra ra\u00e7a i reavivant i purificant la nostra llengua, anir\u00e0 preparant la torn\u00e0 dels valencians a lo valenci\u00e0; anir\u00e0 determinant la concentraci\u00f3 regional i concretant i donant to i fermesa pesistents a esta aspiraci\u00f3 que, d'una part, ha d'oposarse a l\u00b4absorci\u00f3 i assimilaci\u00f3 castellana, i per altra, se declarar\u00e0 en condicions de recabar, per a lo nostre antic Regne, el dret de gobernar-se i arreglar-se dins de sa casa tots aquells assumptes que seran de sa total i propia incumbencia.\u00bb [ii] \u00c9s a dir, \u00abla lliberaci\u00f3 auton\u00f3mica de la nostra terra\u00bb.\r\nEn 1907 exerc\u00ed la presidencia de la societat Val\u00e8ncia Nova i fou un dels convocants de la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, emmirallada en l'exit\u00f3s moviment de la Solidaritat Catalana. L'Assemblea fou el primer intent per articular un acord ampli i transversal de suport a un programa m\u00ednim: l'autonomia pol\u00edtica i la cooficialitat del valenci\u00e0, que impulsat des del valencianisme volia superar les seues fronteres i fer-lo extensiu a tot l'espectre pol\u00edtic. Malgrat el suport dels republicans sorianistes i dels carlins, la Solidaritat Valenciana no va veure mai la llum boicotejada pels republicans blasquistes i els conservadors.\r\nL'octubre de 1912, mitjan\u00e7ant el Reial Decret del 18 de desembre de 1913, les Corts Espanyoles aproven el Projecte de Mancomunitats. Amb aquest projecte es pretenia agrupar diputacions i prov\u00edncies per a una millor administraci\u00f3. Es proposa la creaci\u00f3 de la \u00abMancomunitat Llevantina\u00bb: una uni\u00f3 de les terres valencianes i les prov\u00edncies d'Albacete, M\u00farcia i Terol. Barber\u00e0 s'hi opos\u00e0 de forma rotunda, anteposant el fet ling\u00fc\u00edstic enfront dels interessos materials, declar\u00e0 que \u00abla Mancomunitat llevantina seria un artifici que hem d'evitar\u00bb.\r\nVa exercir de director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana. Entre les tasques que va realitzar en aquesta instituci\u00f3, la de m\u00e9s gran renom va ser l'organitzaci\u00f3 de la sessi\u00f3 celebrada al Paranimf de la Universitat, a m\u00e9s del m\u00edting celebrat al Puig per encoratjar als poders p\u00fablics en la restauraci\u00f3 del seu monestir.\r\n[i] Cuc\u00f3, Alfons. El valencianisme pol\u00edtic 1874-1939. Ed. Afers 1999. p. 62-63.\r\n[ii] Ibid, p. 64"}, {"id": 596, "name": "Josep Llu\u00eds", "surname": "Barcel\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Rodr\u00edguez", "url": "/biografies/barcelo-rodriguez-josep-lluis", "image": "/media/biography/image/barcelo_rodriguez_josep_lluis.jpg", "birth_date": 1935, "dead_date": 1994, "short_description": "Advocat, fil\u00f2leg i pol\u00edtic\r\nLlicenciat en Filologia Anglesa i en Dret, fou delegat a Elx de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Advocats Joves i un dels promotors des de 1975 del Partit Dem\u00f2crata Popular, amb el qual particip\u00e0 tant a la Taula Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com al Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i fins i tot fou multat per les autoritats per la seua participaci\u00f3 en un acte de l\u2019oposici\u00f3 antifranquista a l\u2019estadi d\u2019Altabix.\r\nEn les primeres eleccions de la democr\u00e0cia (1977) es va integrar en la UCD i fou elegit diputat per la prov\u00edncia d\u2019Alacant. En el Plenari de l\u2019Assemblea de Parlamentaris del Pa\u00eds Valenci\u00e0 celebrat a l\u2019abril de 1978 al Puig, en qu\u00e8 es va constituir el Consell del Pa\u00eds Val\u00e8ncia, el nomenaren conseller d\u2019Educaci\u00f3 fins al juny de 1979. Es tractava d\u2019un pol\u00edtic poc conegut a Val\u00e8ncia, ra\u00f3 per la qual el nomenament no tingu\u00e9 cap oposici\u00f3. Aquell setembre, quan comen\u00e7ava el curs 1978-1979, Barcel\u00f3 va sorprendre la societat amb un projecte, negociat a Madrid durant l\u2019estiu, per a introduir l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 a les escoles, centres de formaci\u00f3 professional i instituts.\r\nEl projecte s\u2019anomenava \u00abPla experimental per a l\u2019ensenyament en valenci\u00e0 als centres ordinaris d\u2019EGB, FP i Batxillerat (1978-1979)\u00bb. Per a la seua materialitzaci\u00f3 es necessitava la complicitat dels claustres i de les associacions, s\u2019exigia una s\u00e8rie d\u2019acreditacions acad\u00e8miques al professorat, s\u2019oferien places de professors contractats i, a m\u00e9s, es responsabilitzava l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia (ICE) perqu\u00e8 n\u2019avaluaren els resultats. En cas d\u2019una avaluaci\u00f3 positiva, s\u2019asseguraria la continu\u00eftat del projecte en els cursos successius. La transcend\u00e8ncia del pas fet per Barcel\u00f3 fou important\u00edssima perqu\u00e8 posava en funcionament la mec\u00e0nica administrativa, poder disposar d\u2019uns pressupostos, la contractaci\u00f3 del professorat necessari i incoar expedients, ordres, resolucions...\r\nLes reaccions als projecte no tardaren, sobretot des de Val\u00e8ncia, on s\u2019inici\u00e0 una campanya contra el conseller. Barcel\u00f3 va poder controlar la situaci\u00f3 i, malgrat els entrebancs, el projecte eix\u00ed endavant. Amb l\u2019informe favorable de la Universitat de Val\u00e8ncia, ja no es pogu\u00e9 aturar el proc\u00e9s i l\u2019ensenyament de la llengua continu\u00e0 implantant-se cada dia i cada curs als centres escolars. Josep Lluis Barcel\u00f3 aconsegu\u00ed que el govern preauton\u00f2mic reconeguera la unitat de la llengua en la sessi\u00f3 del 2 d\u2019octubre de 1978.\r\nBarcel\u00f3, que mai havia cedit a les pressions a qu\u00e8 el sotmeteren dins i fora del seu partit, fou apartat de la Conselleria i de la vida pol\u00edtica. Sense ell, la nova administraci\u00f3 auton\u00f2mica i la de l\u2019Estat intentaren demorar el proc\u00e9s, cosa que no aconseguiren per l\u2019augment del comprom\u00eds i la resist\u00e8ncia dels ensenyants i els claustres. Posteriorment ingress\u00e0 en Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (ACPV) i fou president de la Fundaci\u00f3 Jaume Roig d\u2019Elx. A les eleccions generals de 1986 va donar suport la candidatura d\u2019Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV).\r\nEl 1981 va ser reconegut amb el premi Valenci\u00e0 de l\u2019Any que atorga la Fundaci\u00f3 Gaet\u00e0 Huguet de Castell\u00f3 com un acte de just\u00edcia en reconeixement a la seua gesti\u00f3 com a conseller d\u2019Educaci\u00f3 que inici\u00e0 el proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la llengua. T\u00e9 carrers dedicats a Elx i a Alacant."}, {"id": 712, "name": "Francesc", "surname": "Barchino", "conjunction": "", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/barchino-perez-francesc", "image": "/media/biography/image/barchino_perez_francesc_b4mgMFF.jpg", "birth_date": 1897, "dead_date": 1955, "short_description": "Comedi\u00f2graf i comptable\r\nPaco Barchino va n\u00e0ixer al n\u00famero 4 del carrer del Clero, al barri de Russafa de Val\u00e8ncia. Va treballar com a administratiu i comptable al Banc R\u00edo de la Plata, posteriorment Banc Central.\u00a0\r\nParal\u00b7lelament al seu treball formal, Barchino dedicava el seu temps lliure al teatre i a altres g\u00e8neres. Aix\u00ed, va comen\u00e7ar la carrera com a comedi\u00f2graf a finals de la segona d\u00e8cada del segle XX i va romandre actiu fins als anys 40, una data clarament marcada pel r\u00e8gim franquista. L\u2019objectiu de l\u2019autor era fer riure i ho va aconseguir a trav\u00e9s dels m\u00e9s de 60 sainets que va escriure. Era conscient de conrear un teatre senzill i madur, ra\u00f3 per la qual no va superar els l\u00edmits del sainet ni va pretendre expressar-se en uns altres g\u00e8neres m\u00e9s renovadors.\r\nPaco Barchino, nom amb el qual se li coneixia en el m\u00f3n literari, va estrenar quasi tota la seua producci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on la com\u00e8dia va adquirir una especial import\u00e0ncia econ\u00f2mica durant la dictadura de Primo de Rivera. D\u2019aquesta manera, van apar\u00e9ixer un munt de comedi\u00f2grafs que es dedicaven al conreu del sainet en valenci\u00e0, aix\u00ed com nombroses companyies especialitzades en aquest g\u00e8nere. A m\u00e9s, cal mencionar l'intent de mantindre viva l\u2019audi\u00e8ncia del teatre per part de gaireb\u00e9 totes les col\u00b7leccions, que donaven informaci\u00f3 sobre els diferents teatres, obres i autors, aix\u00ed com not\u00edcies, comentaris i curiositats del m\u00f3n teatral.\r\nBarchino va apar\u00e9ixer en nombroses col\u00b7leccions: El Cuento del Dumenche, La Com\u00e9dia Llevantina, Nostre Teatro, Teatro Valensi\u00e1, Nostres Comedies i Galeria d\u2019Obres Valensianes. Del setmanari La Comedia Llevantina fou el segon autor amb m\u00e9s obres publicades, despr\u00e9s del seu director, Peris Celda. Aix\u00ed mateix, entre un total de 51 escriptors, fou l'autor que m\u00e9s va publicar en la segona etapa de Teatro Valensi\u00e1, amb 19 obres.\r\nEn El Cuento del Dumenche va publicar les narracions \u00a1Trist dest\u00ed! (1915) i \u00a1Che, que chenteta! (1916); en La Com\u00e9dia Llevantina li estamparen Els envenenats (1918), \u00a1Qui de fadr\u00ed no la corre\u2026! (1918), Colombaire de profit (1919), \u00a1No hi\u00e1 un marit fiel! (1919) i \u00a1Hi\u00e1 que unirse! (1919); en Nostre Teatro, Soldats y criaes (1920), La barraqueta del nano (1921), Dos pardalets, una aguileta (1921), El drama de la \u00abBolser\u00eda\u00bb (1921), \u00bfQui talla l\u2019abaejo? (1924), L\u2019embol\u00e1 (1925), Tot lo que relluix\u2026 (1926), \u00a1Tot a perra! (1927), Lo que fan fer les dones (1928), La pasta de la fornera (1928), Valensia a trosos (1930), La Pepeta bona (1930), La clavellinera del barrio (1930), La forastera (1931), La bellesa fallera (1931), L\u2019aigua rocha (1932), Els badalls de la fam (1932), Una bala perduda (1932), Cuquet del cari\u00f1o (1932), Radio Valensia (1932), Els fills del poble (1936) i Valensia a palpes (1936); en la col\u00b7lecci\u00f3 Teatro Valensi\u00e1 public\u00e0 Espines del voler (1922), Foc entre sendra (1923), La Java (1924), A la lluna de Valensia (1925), El b\u00e9 del mal (1925), \u00a1La Caraba! (1926), La clavariesa (1926), El pardalot de San Chuan (1928) i L'\u00faltim chulo (1932); en Nostres Comedies trobem La taseta de plata (1926) i Del Micalet al Tibidabo o Un viache de a chavo (1930), i en la Galeria d\u2019Obres Valensianes tenim Terra fangosa (1924) i Tomata, piment\u00f3 i to\u00f1ina (1924).\r\nSembla que no totes les obres foren publicades, per\u00f2 s\u00ed estrenades, com Les amoroses (1927), \u00a1Apanyar paraig\u00fces! (1919), Un parell de castic (1920), La fava (1924), La cargolada de Chimo (1925), La gallera (1925), Un punt filipino (1925), Cosa seria (1927), Les creus de maig (1927), La font dels patos (1927), Les formes de la sabatera (1928), Els Leandros (1932), La cotorra del mercat (1946), La cria de la cotorra (1947), Caf\u00e9 barato, El que \u00e9s la llei, Chent de gorra, \u00a1Ja ve el barco fallero!, Les revolusionaries i El sol de l\u2019horta.\r\nPel que fa a La cotorra del mercat, va ser una revista d'\u00e8xit immediat. De fet, va rec\u00f3rrer tres teatres de Val\u00e8ncia, va fer gira pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va arribar fins a Barcelona i Mallorca. L\u2019any seg\u00fcent va estrenar La cria de la cotorra, una seq\u00fcela de l\u2019anterior obra que no va obtindre tanta rellev\u00e0ncia.\r\nTot i ser principalment un autor teatral, tamb\u00e9 va escriure tires de versos en diverses publicacions, sobretot falleres, com Pensat i Fet (1920, 1923, 1927, 1930 i 1931), en la revista El Fallero (1931), en El Tio Pep (1934) i en El Bu\u00f1ol (1934).\r\nEn vida se li van retre molts homenatges en diverses ciutats per l\u2019\u00e8xit d\u2019algunes obres i la quantitat de representacions que assolien. Per exemple, a Alacant, en 1930, 1935 i 1937, en plena Guerra Civil, despr\u00e9s dels seus sonats \u00e8xits Valensia a palpes i la pe\u00e7a de teatre revolucionari Els fills del poble.\r\nEn acabar la guerra, Paco Barchino va patir (segons Ricard Blasco, que va entrevistar la fam\u00edlia) \u00abuna depuraci\u00f3 com a autor teatral, justament per haver escrit Els fills del poble i Valensia a palpes. Estigu\u00e9 vetat fins al 1941, any en el qual, gr\u00e0cies als avals [dels comedi\u00f2grafs] Faust Hern\u00e1ndez Casajuana i Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s, li fou al\u00e7at el veto i les companyies d\u2019aficionats dels casals fallers i dels pobles de l\u2019Horta pogueren reprendre el seu repertori\u00bb. En la postguerra, la censura va marcar en roig alguns passatges dels seus sainets, sobretot aquells que feien refer\u00e8ncia als avan\u00e7os socials de l'etapa republicana. Algunes de les seues peces han continuat representant-se fins a hui en casals fallers i per companyies amateurs.\r\nVa estar casat amb Emilia Nuez Sales, amb qui va tindre almenys dues filles: Francisca i Emilia."}, {"id": 525, "name": "Emili", "surname": "Bar\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Bori", "url": "/biografies/baro-bori-emili", "image": "/media/biography/image/baro_bori_emili.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1936, "short_description": "Poeta i enquadernador\r\nVa n\u00e0ixer a Benimaclet al poc de deixar de ser un municipi independent en 1878 i era el m\u00e9s menut de tres germans. Va cursar estudis en les escoles salesianes, on es va formar com a enquadernador, professi\u00f3 que va exercir fins a la seua mort, principalment com a treballador de l\u2019editorial Guerri, fins i tot quan va esclatar la Guerra Civil. No debades, en eixir de treballar el 24 de setembre de 1936, quan creuava el Pont d\u2019Arag\u00f3 per a dinar amb sa muller a l\u2019Albereda, va ser segrestat per milicians d\u2019esquerres i posteriorment assassinat al cam\u00ed de Torrent.\r\nLa Guerra Civil Espanyola no va ser la primera confrontaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica que va con\u00e9ixer, puix als 22 anys s\u2019incorpora al servici militar a l\u2019\u00c0frica durant la Guerra del Rif (1920-1926), en la qual la seua \u201cpadrina de guerra\u201d va ser la muller de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, na Maria Blasco, per l\u2019amistat que tenien les fam\u00edlies des de temps endarrere. Acabat el servici militar, es reincorpora al seu treball i va contraure matrimoni el dia 10 de setembre de 1927 amb Irene Tramoyeres Lliso, tamb\u00e9 natural de Benimaclet, amb la qual va tindre dos filles, Pilar i Amparo.\r\nLa seua afici\u00f3 per les lletres i les arts esc\u00e8niques brollaren ben prompte i, abans de marxar cap a l\u2019esmentat servici militar, trobem diverses versades i escrits al setmanari La Traca. Fruit d\u2019este inter\u00e9s literari i cultural, Emili s\u2019incorpora a la Joventut de Lo Rat Penat, on al poc de temps, pel gener de 1932, va ser nomenat president de la Comissi\u00f3 Permanent de Teatre. Durant la temporada teatral, Bar\u00f3 i Bori aconsegueix recaptar una bona quantitat de diners, 27 pessetes enfront de les 12 que suposava la despesa del muntatge d\u2019una representaci\u00f3. Gr\u00e0cies a l\u2019\u00e8xit obtingut, en 1933 es va crear a l\u2019entitat valencianista una Escola Dram\u00e0tica i Declamat\u00f2ria, de la qual va ser director. Un any despr\u00e9s, en 1934, amb el lema \u00ab\u00a1Vinatea!\u00bb va guanyar el premi de la Viola d\u2019Or en el Jocs Florals de Lo Rat Penat, el seu major \u00e8xit literari i po\u00e8tic. En 1936 entr\u00e0 en la junta de govern ratpenatista com a vicesecretari primer, per\u00f2 esclata la guerra i, malauradament, la seua carrera liter\u00e0ria i cultural es veu arrancada de soca-rel.\r\nEn acabar la guerra i reprendre l\u2019activitat la Societat d\u2019Amadors de les Gl\u00f2ries Valencianes Lo Rat Penat, en l\u2019acta de la primera junta celebrada arreplega el lament dels seus socis per la impossibilitat de la reincorporaci\u00f3 de dos dels seus membres: Carles Sarthou Francesc i el mateix Emili Bar\u00f3.\r\nAl seu valencianisme cultural unia una arrelada fe cat\u00f2lica. De fet, va tindre molta relaci\u00f3 amb la parr\u00f2quia de Benimaclet, per a la qual va crear i ell mateix cant\u00e0 les peces \u00abLes campanes del meu poble\u00bb, \u00abMater Dolorosa\u00bb i \u00abLos siete dolores de la Virgen\u00bb, que encara hui es poden escoltar a Benimaclet en el septenari a la Verge l\u2019\u00faltima setmana de Quaresma.\r\nEn este mateix \u00e0mbit parroquial es pot constatar que eren molt c\u00e8lebres les seues actuacions c\u00f2miques. Moss\u00e9n Emili M\u00aa Aparicio parl\u00e0 en el seu moment de Bar\u00f3 i Bori recordant que entr\u00e0 en la companyia de teatre del Patronat de la Joventut Obrera en 1928. S\u2019hi havia de representar La canci\u00f3n del olvido, i a quatre dies de l\u2019estrena un actor c\u00f2mic se va indisposar; Emili el va substituir amb un gran \u00e8xit i pass\u00e0 a formar part del quadre esc\u00e8nic ja definitivament. Fins i tot la companyia de teatre de Pepe Alba el va temptar en moltes ocasions per a contractar-lo en ofertes de professional ben remunerades, mes Emili les va rebutjar totes perqu\u00e8 per a ell era m\u00e9s important la fam\u00edlia que l\u2019\u00e8xit personal.\r\nEl seu catolicisme li va crear enemistats fins i tot al mateix setmanari en qu\u00e8 comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar. Aix\u00ed, la seua participaci\u00f3 en La Traca acaba de manera dr\u00e0stica en produir-se una esp\u00e8cie d\u2019acusaci\u00f3 o den\u00fancia per part del Centre Instructiu d\u2019Uni\u00f3 Republicana de Benimaclet, publicada en el setmanari en setembre de 1917, nota en la qual apareix l\u2019estranyesa de veure el col\u00b7laborador de la publicaci\u00f3 d\u2019inspiraci\u00f3 republicana participant en una process\u00f3 pel poble. La contestaci\u00f3 de la direcci\u00f3, que exercia Vicent Miquel Carceller, va ser contundent: \u00abCom desconeguem la sertea de la denunsia, convidem al senyor Bar\u00f3 a que se defenga y mos dem\u00f3stre lo contrari. Mentres no ho fasa aixina, no podr\u00e1 dirse amic n\u00f3stre. A t\u00edtul de republic\u00e1 se present\u00e1 en esta casa y com a republic\u00e1 l\u2019atenguerem. Si es cert qu\u2019en el fondo pensa de distinta forma fasas conter que s\u2019ha enga\u00f1at ell mateix\u00bb.\r\n\u00a0\r\nEn 1965, els seus germans varen publicar un llibre de t\u00edtol Manollet de poesies (no totes)\u00a0amb pr\u00f2leg de Bayarri en honor a Emili amb tota la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria, on s\u2019arrepleguen eixes dos milit\u00e0ncies d\u2019Emili: el valencianisme i el catolicisme en versos escrits abans de perdre la vida. T\u00e9 un carrer dedicat al seu barri natal."}, {"id": 462, "name": "Pere-Enric", "surname": "Barreda", "conjunction": "i", "second_surname": "Edo", "url": "/biografies/barreda-edo-pere-enric", "image": "/media/biography/image/barreda_edo_pere-enric_trnFjYH.jpg", "birth_date": 1964, "dead_date": 2014, "short_description": "Professor, llatinista i historiador\r\nVa n\u00e0ixer al si d'una fam\u00edlia de condici\u00f3 social modesta i de proced\u00e8ncia masovera, sense cap antecedent que hagu\u00e9s tingut estudis superiors, ni tan sols mitjans. Fill d'Enric i Pilar, fou el gran de tres germans.\r\nPere-Enric Barreda, que havia cursat el batxillerat a l'Institut Francesc Ribalta, de Castell\u00f3 de la Plana, va restar unit \u2014des del primer moment de la seva formaci\u00f3 universit\u00e0ria fins a la mort\u2014 a la Universitat de Barcelona, en la qual es llicenci\u00e0 (1987) i es doctor\u00e0 (1991) en Filologia Cl\u00e0ssica; finalment, n'esdevingu\u00e9 professor titular, al Departament de Filologia Llatina. La seva especialitzaci\u00f3 s'ha centrat fonamentalment en la cr\u00edtica de textos, l'estil i l'est\u00e8tica literaris, i l'an\u00e0lisi liter\u00e0ria. Aix\u00ed doncs, el perfil cient\u00edfic d'aquest professor humanista es defineix pels trets de llatinista i de medievalista. En aquest sentit, conv\u00e9 destacar les quatre l\u00ednies de recerca que sobresurten en la seva carrera de professor i d'investigador, aix\u00f2 \u00e9s: la tradici\u00f3 hisp\u00e0nica d'Estaci, el llat\u00ed jur\u00eddic cl\u00e0ssic i medieval, l'onom\u00e0stica catalana i l'etimologia llatina, i la innovaci\u00f3 en la doc\u00e8ncia del llat\u00ed. Aix\u00ed mateix formava part del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana i de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals, de la Universitat de Barcelona. Havia participat en diverses iniciatives de l'Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua i fou un admirador lleial i col\u00b7laborador incondicional de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nEl 1987 iniciava les seves publicacions, precisament amb un treball sobre els epifatis llatins d'un altre humanista benassalenc, moss\u00e8n Salvador Roig. Entre els autors llatins ha estat Publi Papini Estaci el cl\u00e0ssic que es constituiria en l'objecte d'atenci\u00f3 priorit\u00e0ria del nostre professor, fins al punt que aquest ha esdevingut especialista en l'autor del poema \u00e8pic Tebaida i, en concret, una autoritat consolidada en la influ\u00e8ncia d'Estaci dins la tradici\u00f3 hisp\u00e0nica. Com a mostra n'hi haur\u00e0 prou que esmentem els treballs del professor Barreda Studia Statiana: estudios sobre la traducci\u00f3n espa\u00f1ola de la Tebaida de Estacio (1992) i l'edici\u00f3 cr\u00edtica, publicada per la Fundaci\u00f3 Bernat Metge, de l'Aquil\u00b7leida. Fragment de la guerra de Germ\u00e0nia (2010).\r\nJuntament amb els cl\u00e0ssics, les prefer\u00e8ncies del professor Barreda van inclinar-se pels estudis sobre el llat\u00ed medieval, aix\u00ed com sobre el llat\u00ed de la cancelleria reial. I a fe que ens n'ha llegat mostres admirables, tals com la traducci\u00f3, publicada el 1996, de l'Ars notariae, de Salatiel de Bolonya o el treball \u00abLletres reials llatines de Jaume I (1216-1256)\u00bb (2004). Tamb\u00e9 va fer incursions notables en el camp de la paleografia i la diplom\u00e0tica. De fet, esdevingu\u00e9 un coneixedor profund d'arxius com el de Benassal, en primer lloc, per\u00f2 tamb\u00e9 de Culla, Ares i l'Anglesola, a m\u00e9s de l'Arxiu de la Corona d'Arag\u00f3 i l'Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia; tamb\u00e9 visit\u00e0 amb assidu\u00eftat la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Capitular de Tortosa. Com a producte de les recerques del nostre medievalista comptem amb nombroses publicacions, que sovint s\u00f3n obres de refer\u00e8ncia, tals com els estudis sobre les cartes de poblaci\u00f3 i sobre els establiments de diversos municipis del Maestrat (com ara Benassal, Ares, C\u00e0lig i la Torre d'en Besora) i d'altres de la batllia aragonesa de Cantavella. Tamb\u00e9 va estudiar el privilegi de Jaume II sobre el mercat i les fires de Guimer\u00e0 (Urgell) i va publicar L'esperit d'\u00c0neu. Llibre de costums i ordinacions de les Valls d'\u00c0neu (1999). D'altra banda, al nostre medievalista, empeltat d'excursionista, el sedu\u00efen els camins que va fressar Jaume I en els seus primers passos vers la conquista del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aix\u00ed doncs, amb l'ajuda del Llibre dels fets i de la documentaci\u00f3 arxiv\u00edstica que dominava, el professor Barreda va publicar diversos treballs sobre aquells itineraris jaumins, en representaci\u00f3 dels quals addu\u00efm ac\u00ed El camino de Jaime I por La Iglesuela y las Bail\u00edas (2010).\r\nVa dirigir l'obra clau per la hist\u00f2ria local, publicada en quatre volums, Benassal. Recull bibliogr\u00e0fic de textos (1988-2007), a la qual cal afegir la Cr\u00f2nica documentada de Benassal. Segle XIV (2007). Amb Emili Ferrando ha coordinat el volum, editat pel Grup de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, Benassal, segle XX. Un estudi d'un poble rural fet amb fonts orals (2007). D'altra banda, Benassal i Ares tingueren la fortuna de comptar amb ell com a cronista oficial. Tamb\u00e9 sobre Ares va publicar la Cr\u00f2nica documentada d'Ares. I Fonts escrites (1157-1550) (2006).\r\nNaturalment, la lexicografia \u2014tant en la seva vessant hist\u00f2rica com en la dialectal, i en concret, l'onom\u00e0stica i l'etimologia\u2014 va constituir un altre camp d'atenci\u00f3 preferent del nostre llatinista. Va treballar el vocabulari del Thesaurus puerilis, d'Onofre Pou, el Petit Vocabulari de Benassal (Maestrat), de Carles Salvador (2005) i el Vocabulari de Cat\u00ed, de moss\u00e8n Joan Puig (2012).\r\nSens dubte, un apartat central en la personalitat de Pere-Enric Barreda el constitueix la seva admiraci\u00f3 profunda i indefugible per la vida i l'obra del que f\u00f3ra el gran mestre de Benassal, Carles Salvador, al llegat del qual es va mantenir unit des de ben jove i en va ser un dels vindicadors m\u00e9s ferms fins a la mort, la qual el va sorprendre amb l'edici\u00f3 del poemari salvadori\u00e0 Veles i gavines, a punt de ser lliurada a la impremta. Precisament, la formaci\u00f3 de llatinista de Pere-Enric va pesar en els seus primers intents d'aproximaci\u00f3 a l'obra salvadoriana, tal com podem constatar en el treball \u00abCarles Salvador i els cl\u00e0ssics\u00bb (1993). Gran impulsor de la Fundaci\u00f3 Carles Salvador, era membre del patronat fundacional (2002) d'aquesta entitat benassalenca, des de la qual va dur a terme una tasca impagable d'estudi, edici\u00f3 i promoci\u00f3 de l'obra de Carles Salvador. En s\u00f3n una mostra admirable, ultra l'esmentat Petit Vocabulari de Benassal, les obres seg\u00fcents: Carles Salvador. Cant i encant de Benassal (2004), Itinerari Informatiu \u00abCarles Salvador a Benassal\u00bb (2005), Carles Salvador, una vida en imatges (2009; 2a ed., 2012), Les festes de Benassal. Carles Salvador (2010, 3a ed.), Carles Salvador, mestre de Benassal (1916-1934). Antologia de textos (2013; en va deixar gaireb\u00e9 enllestit un segon volum).\r\nDefinitivament, al perfil d'home savi i ciutad\u00e0 gener\u00f3s i apassionat per la seva terra, activista insubornable, de conviccions nacionals fermes, el professor Pere-Enric Barreda i Edo hi unir\u00e0 per sempre la condici\u00f3 de benassalenc profundament identificat amb el Maestrat. \u00abCoses del Maestrat\u00bb fou, per cert, el t\u00edtol del blog que conreava amb assidu\u00eftat a Vilaweb i, finalment, l'Associaci\u00f3 cultural \u00abMaestrat Viu\u00bb inaugurava els seus guardons d'honor (2014) amb el premi \u00abCarles Salvador\u00bb mitjan\u00e7ant el qual retia homenatge a Pere-Enric Barreda, per tota una vida lliurada amb generositat a ennoblir el seu pa\u00eds. Als quaranta-nou anys, carregat de vitalitat i de lucidesa intel\u00b7lectual, la mort segava de manera abrupta una traject\u00f2ria civil i professional que es trobava en plena maduresa i activitat i que ha quedat marcada per l'exemplaritat de la conducta, el comprom\u00eds insubornable amb la pr\u00f2pia naci\u00f3 catalana i la responsabilitat i el rigor posats al servei de la recerca i la doc\u00e8ncia."}, {"id": 377, "name": "Enric", "surname": "Bastit", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/bastit-garcia-enric", "image": "/media/biography/image/bastit_garcia_enric_4QbJ5Yf.jpeg", "birth_date": "", "dead_date": 1940, "short_description": "Delineant i pol\u00edtic\r\nTreball\u00e0 com a delineant de\u00a0la Secci\u00f3 d'Obres P\u00fabliques de\u00a0l'Ajuntament de Val\u00e8ncia.\r\nForm\u00e0 part del Comit\u00e8 pol\u00edtic de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (AVR), partit que propos\u00e0 per primera vegada un plantejament esquerr\u00e0 de la q\u00fcesti\u00f3 nacional, amb un programa laic i federalista que reclamava un Estat Valenci\u00e0 sense prov\u00edncies amb un parlament aut\u00f2cton i amb plens poders. Aquest partit comptava amb un setmanari propi, Avant, dirigit per Adolf Pizcueta.\r\nEnric Bastit fou candidat de l'AVR per a la representaci\u00f3 parlament\u00e0ria de la coalici\u00f3 anomenada Front d'Esquerres (PSOE, Partido Federal, Acci\u00f3n Republicana, Partido Radical Socialista i Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana) en les eleccions del 9 de novembre de 1933. El resultat d'aquestes eleccions no foren favorables a la coalici\u00f3 ja que van sortir per la majoria els candidats republicans blasquistes del Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA) i per la minoria la Derecha Regional Valenciana.\r\nEn desembre de 1935 va abandonar l'AVR i va contribuir a la creaci\u00f3 de Nova Germania junt Antoni Igual. Aquest nou grup recollia aspiracions comunes al valencianisme republic\u00e0 per\u00f2 accentuant radicalment el seu nacionalisme.\u00a0En 1936 Enric Bastit proclamava la formaci\u00f3 d'un Partit Socialista Unificat al Pa\u00eds Valenci\u00e0 que mai es va concretar.\r\nDurant la Guerra Civil va presidir l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia, \u2014instituci\u00f3 fundada en 1879 amb el prop\u00f2sit d'atendre les necessitats culturals i de formaci\u00f3 dels empleats del comer\u00e7 valencians\u2014 rebatejat com a Ateneu Popular Valenci\u00e0.\r\nEl 30 de mar\u00e7 de 1939, a la fi de la Guerra Civil, amb l'ocupaci\u00f3 franquista, l'Ateneu Popular Valenci\u00e0 fou dissolt \"por incumplimiento de fines\" i no va poder tornar a obrir-se fins el 1950. El seu president, Enric Bastit, fou empresonat en la pres\u00f3 de Sant Miquel dels Reis on va morir un any despr\u00e9s."}, {"id": 564, "name": "Pasqual", "surname": "Batalla", "conjunction": "", "second_surname": "Llorens", "url": "/biografies/batalla-llorens-pasqual", "image": "/media/biography/image/batalla_llorens_pasqual.jpg", "birth_date": 1951, "dead_date": 2017, "short_description": "Mestre i pol\u00edtic\r\nMestre de vocaci\u00f3 i de professi\u00f3 entre 1976 i 2011, any de la seua jubilaci\u00f3 al CEIP Pius XII de Vila-real. Nascut al carrer del Doctor Font, tal com deia ell \u00aba l\u2019ombra del campanar de la meua estimada Vila-real\u00bb, era un apassionat de les tradicions i festes del seu poble i pertanyia a diverses entitats culturals i socials com Els Llu\u00efsos, la revista Poble, la Penya L\u2019Embolic o Apaval (Associaci\u00f3 de Paranyers de la Comunitat Valenciana), que va presidir del 1998 al 2011. Era casat amb Sari Gurrea i tingueren dues filles bessones, Roser i Lled\u00f3.\r\nPasqual Batalla va estar lligat a la pol\u00edtica local durant 18 anys, com a l\u00edder del Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 primer i despr\u00e9s de Comprom\u00eds. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels resultats de les eleccions de juny de 1999, entra a formar part del govern municipal i s\u2019encarrega de l\u2019Oficina de Promoci\u00f3 de l\u2019\u00das del Valenci\u00e0. Entre altres assoliments, crea una regidoria pr\u00f2pia de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i la deslliga de Cultura per llevar-li el car\u00e0cter subaltern. Aquesta transformaci\u00f3 va representar un pas fonamental en la seua consolidaci\u00f3 i durant la legislatura 1999-2003 naixen activitats i campanyes que s\u2019han consolidat com el programa de r\u00e0dio escolar R\u00e0dio-activitat, la revista d\u2019investigaci\u00f3 Font o els Premis Maig de narrativa breu en valenci\u00e0, entre moltes altres.\r\nDespr\u00e9s d\u2019un par\u00e8ntesi sense responsabilitats directes en el govern per l\u2019arribada del PP a l\u2019alcaldia, com a resultat de les eleccions municipals de 2011 Pasqual Batalla torna a formar part de l\u2019equip de govern de l\u2019Ajuntament de Vila-real i \u00e9s nomenat primer tinent d\u2019alcalde de la seua ciutat, tot i tindre el PSOE una majoria suficient per a governar. A partir d\u2019aquests comicis, ocupar\u00e0 de nou la Regidoria de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica, ara en dues legislatures m\u00e9s: la primera, del 2011 al 2015, i la segona, des del 2015 fins al moment de la mort. En la primera, entre altres q\u00fcestions, la regidoria portava el nom de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i Tradicions amb l\u2019objectiu de potenciar el respecte i la recuperaci\u00f3 de les tradicions m\u00e9s arrelades a la ciutat. Segons el personal que va treballar amb ell en aquesta delegaci\u00f3, \u00abal llarg dels vora catorze anys en qu\u00e8 Pasqual Batalla va estar al capdavant de la Regidoria de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica s\u2019han fet nombroses actuacions per a promoure l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 en tots els \u00e0mbits de la vida de la ciutat: m\u00f3n educatiu, cultural, social, econ\u00f2mic, associatiu, administratiu, etc., que han fet que aquesta Regidoria siga referent en tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0 pel que fa a la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u00bb.\r\nFou redactor i col\u00b7laborador de la revista Poble en la secci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ria oral anomenada \u00abA cau d\u2019orella\u00bb. En el 2017 li van publicar el recull Hist\u00f2ries de molins a Vila-real, presentat el 6 d\u2019abril a la vila. El mateix any, l\u2019associaci\u00f3 Miquelets del Regne de Val\u00e8ncia li va concedir el guard\u00f3 Miquelet d\u2019Honor 2017 en agra\u00efment al seu suport a la tasca que desenvolupen fent pedagogia i recreacions hist\u00f2riques.\r\nEl seu nom figura per un acord del 12 d\u2019abril de 2018 en la nomenclatura dels Premis Maig que va impulsar l\u2019AC El Guitarr\u00f3, ara anomenat Premis Maig\u2013Memorial Pasqual Batalla i convocats per la Regidoria de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica. Aix\u00ed mateix, a partir del 2020 es va rebatejar un altre premi existents amb el nom Premi Pasqual Batalla a la millor olla de la Plana, en homenatge i agra\u00efment com a impulsor de les Jornades Gastron\u00f2miques Mengem a Vila-real.\r\nPasqual Batalla va morir als 65 anys a causa d\u2019un c\u00e0ncer. El funeral va tindre lloc a l\u2019esgl\u00e9sia arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real enmig d\u2019una gran mostra d\u2019estima de diversos representants pol\u00edtics auton\u00f2mics i locals i de col\u00b7lectius vila-realencs relacionats amb la cultura tradicional. En arribar el f\u00e8retre a l\u2019esgl\u00e9sia, els Gegants de la ciutat \u2013figures que ell mateix va recuperar i potenciar des de la Regidoria de Tradicions\u2013 el van rebre en rever\u00e8ncia a la porta."}, {"id": 689, "name": "Eleuteri", "surname": "Bauset", "conjunction": "", "second_surname": "Ribes", "url": "/biografies/bauset-ribes-eleuteri", "image": "/media/biography/image/bauset_ribes_eleuteri.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1980, "short_description": "Pintor, cartellista i dibuixant\r\nEleuteri Bauset va estudiar en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va entrar en contacte amb el cercle d\u2019artistes i cartellistes renovadors que capitanejava Josep Renau. Va participar en diverses exposicions col\u00b7lectives en el Cercle de Belles Arts i en la Sala Blava d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art. La Sala Blava, situada al carrer de la Redempci\u00f3, m\u00e9s tard donaria lloc a l\u2019entitat valencianista Acci\u00f3 d\u2019Art. Durant la II Rep\u00fablica s\u2019hi feren un seguit de confer\u00e8ncies, concerts, exposicions individuals i col\u00b7lectives. Acci\u00f3 d\u2019Art es va convertir en un lloc de trobada i tert\u00falia di\u00e0ria d\u2019artistes i escriptors, molt popular i de marcada significaci\u00f3 valencianista.\r\nVa cultivar la pintura pleinairista com a gran admirador que era de Joaquim Sorolla. Es va sentir atret tamb\u00e9 pel naturalisme d\u2019Albrecht D\u00fcrer, i l\u2019imitava en els retrats. Es va dedicar igualment a la pintura comercial, de tots els g\u00e8neres, des dels retrats a les natures mortes i els paisatges. Va il\u00b7lustrar tamb\u00e9 nombroses publicacions i va treballar com a dibuixant publicitari. Per a la CNT-FAI va realitzar els cartells titulats Obrero. Ingresando en la Columna de Hierro fortaleces la Revoluci\u00f3n, Columna de Hierro \u00a1Por una Humanidad libre! \u00a1Por la Anarquia! i Columna de Hierro. Nuestro aguinaldo. \u00a1Armas y municiones!, tots ells impresos en Gr\u00e1ficas Valencia. En ser mobilitzada la seua lleva va ser nomenat Milici\u00e0 de Cultura i fou empresonat en acabar la guerra.\r\nL\u2019escassesa de treball el va fer viatjar per diverses rep\u00fabliques hispanoamericanes, per\u00f2 s\u2019establ\u00ed finalment a Cuba. All\u00e0 va pintar retrats de les personalitats m\u00e9s destacades de l\u2019illa i tamb\u00e9 murals i dibuixos. Va treballar per a un marxant nord-americ\u00e0 durant diversos anys i va fer nombroses exposicions per tot Am\u00e8rica.\r\nLa seua reincorporaci\u00f3 en 1973 a l\u2019ambient art\u00edstic valenci\u00e0 no va ser acollit amb l\u2019efecte i l\u2019aut\u00e8ntica estima que la seua persona i la seua obra mereixien. La cr\u00edtica i el p\u00fablic van acollir sempre favorablement la seua pintura, realitzada amb un alt grau de sensibilitat, emoci\u00f3 i tendresa no exempta de poesia. Va ser amic \u00edntim del divulgador d\u2019art Luis Mart\u00ednez Richart, qui li va dedicar les millors ressenyes i el va incloure en les seues xarrades sobre \u00abPintores valencianos de hoy\u00bb. Va morir a Val\u00e8ncia als 72 anys."}, {"id": 264, "name": "Josep Llu\u00eds", "surname": "Bausset", "conjunction": "i", "second_surname": "C\u00edscar", "url": "/biografies/bausset-ciscar-josep-lluis", "image": "/media/biography/image/bausset_ciscar_joseplluis3.jpg", "birth_date": 1910, "dead_date": 2012, "short_description": "Professor de Qu\u00edmica i activista c\u00edvic\r\nFill d'una familia carlina de Paiporta, ben promte es trasllada a l'Alc\u00fadia, on viur\u00e0 durant els seus primers anys, fins que als onze anys es trasllada a estudiar a Val\u00e8ncia (a l'Acad\u00e8mia Cavanilles). Als disset anys se'n va a Madrid per estudiar Farm\u00e0cia, on entra en contacte amb estudiants bascos i navarresos i gr\u00e0cies als quals comen\u00e7a a plantejar-se la q\u00fcesti\u00f3 nacional. A m\u00e9s a m\u00e9s, entra a militar a la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Espanyola (FUE).\r\nEn tornar a Val\u00e8ncia comen\u00e7a el servei militar i entra en contacte per primera vegada amb el valencianisme pol\u00edtic. I ho fa amb diverses organitzacions i partits. Aix\u00ed, als 21 anys entra en contacte per casualitat (anava pel carrer i va vore el r\u00e9tol de l'organitzaci\u00f3, animant- se a pujar) amb el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista (CAV); all\u00ed coneix destacats valencianistes del moment com Enric Soler i Godes, Ricard Sanmart\u00edn, Josep Castanyer, Josep Rodr\u00edguez Tortajada o Manuel Sanchis Guarner. Tot i no militar, col\u00b7labora en les seues activitats aconseguint suscriptors per a El Cam\u00ed (portaveu efectiu de la organitzaci\u00f3) al seu poble i arreu la Ribera Alta.\r\nEntra en contacte tamb\u00e9 amb Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, qu\u00e8 si b\u00e9 al contrari que el CAV, \u00e9s una organitzaci\u00f3 de dretes, comparteix amb aquest una mateixa visi\u00f3 nacional. Tot i que no milita mai, hi col\u00b7labora buscant subscriptors per al seu organ d'expressi\u00f3, Acci\u00f3, a l'igual que feia amb El Cam\u00ed. Coneixer\u00e0 als seus l\u00edders Xavier Casp i Miquel Adlert, aix\u00ed com a Francesc Bayarri.\r\nS\u00ed que va militar a un dels partits pol\u00edtics valencianistes m\u00e9s importants del moment, l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, qu\u00e8 havia estat fundat el 1930 per Adolf Pizcueta, Francesc Bosch i Morata, Francesc Soto i Mas, Maximili\u00e0 Thous i Llorens i Artur Perucho. Hi coneix tamb\u00e9 Antoni Igual i \u00dabeda, Duran i Tortajada... Tant des del partit com des del seu setmanari, Avant, encap\u00e7alen les reclamacions d'un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nPoc despr\u00e9s, el 1932 i junt a un grup d'amics del poble, funda a l'Alc\u00fadia l'Agrupaci\u00f3 Valencianista la Senyera. Composada per una quinzena de membres, utilitzaven l'estelada d'Estat Catal\u00e0 i tots els seus membres, menys Bausset, es definien com a independentistes. F\u00e9ren campanya per l'Estatut d'Autonomia per tota la comarca, organitzaren xarrades a diversos pobles i participaren activament dels Aplecs que organitzava el CAV arreu el pa\u00eds.\r\nAix\u00ed mateix, apostaven pel valencianisme \"totalitari\" propugnat per Joaquim Reig al seu Concepte doctrinal del valencianisme.\r\nTornat a matricular a la Universitat, ara a la de Val\u00e8ncia, per a estudiar Qu\u00edmiques, entra en contacte amb altres valencianistes universitaris, amb els quals funda l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Escolar (AVE), de la qu\u00e8 esdevindr\u00e0 vocal de Ci\u00e8ncies.\r\n\u00c9s el 1932 i l'AVE \u00e9s una de les associacions que signen les Normes de Castell\u00f3, sent Bausset un dels seus signants en calitat de membre de la Junta Directiva de l'entitat.\r\nAlhora, i durant la seua nova etapa universit\u00e0ria, \u00e9s tamb\u00e9 membre i delegat a la Ribera de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana.\r\nDurant la Guerra Civil \u00e9s mobiltzat el 1937 i destinat a Val\u00e8ncia primer i m\u00e9s tard a Barcelona com a mecan\u00f2graf. M\u00e9s endavant, i amb el rang de tinent, va treballar a un hospital de campanya. El fet de no haver estat mai al front facilita que una vegada acabat el conflicte, nom\u00e9s patir\u00e0 un mes de pres\u00f3 i despr\u00e9s, l'obligaci\u00f3 de presentar-se tots els diumenges a la seu de Capitania a Val\u00e8ncia. Alhora va ser inhabilitat per a desenvolupar la tasca de mestre.\r\nEn aquests primers anys de la postguerra es trasllada a Val\u00e8ncia per tal de donar clases particulars als fills de l'alta burgesia i de l'aristocr\u00e0cia del Cap-i-Casal, aix\u00ed com a algunes acad\u00e8mies privades.\r\nEl 1941 s'instal\u00b7la a la pensi\u00f3 Faus del carrer de la Mar, on coneixer\u00e0 a un jove estudiant de Sueca anomenat Joan Fuster. Aix\u00ed, ser\u00e0 Bausset qui proporciona Fuster revistes pol\u00edtiques de l'etapa republicana i qui l'introdueix en bona mesura en el m\u00f3n pol\u00edtic previ a la guerra i en el valencianisme. D'aquesta relaci\u00f3 naix una de les incipients tert\u00falies de l'\u00e8poca on comencen a tractar-se temes culturals, hist\u00f2rics i pol\u00edtics. Aix\u00ed mateix, \u00e9s qui introdueix Fuster en la tert\u00falia de Xavier Casp, la m\u00e9s important del moment.\r\nEl 1952 comen\u00e7a a col\u00b7laborar amb un programa de r\u00e0dio a una emissora que tenia Falange a Guadassuar; li pregunten si pot fer un espai sobre agricultura (donada la seua gran afici\u00f3 per la bot\u00e0nica), acceptant amb la condici\u00f3 de fer l'espai en catal\u00e0. Aix\u00ed, es converteix en un dels primers en fer r\u00e0dio en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant la Dictadura. La col\u00b7laboraci\u00f3 s'allarga fins que, enterat el Gobernador Civil, exigeix la fi de les emissions.\r\nA partir de 1955, l'estat reconeix les oposicions d'aquells qui havien obtingut pla\u00e7a abans de 1936 i, tot i que ha de tornar a examinar-se, aconsegueix tornar a donar clase. Excepte una temporada a Tortosa (1958-61), la resta de les seues destinacions s\u00f3n dins el Pa\u00eds Valenci\u00e0; aix\u00ed, i fins la seua jubilaci\u00f3 el 1980, donar\u00e0 clases a Alberic, Alzira, Carcaixent, Carlet i X\u00e0tiva.\r\nAnys despr\u00e9s, i arran del Concili Vatic\u00e0 II de 1965, impulsa el manifest \"M\u00e9s de 20.000 valencians demanen l'\u00fas de la seua llengua als actes religiosos\", qu\u00e8 si b\u00e9 no tingu\u00e9 una repercusi\u00f3 real a l'esgl\u00e9sia, si que aconsegu\u00ed una mobilitzaci\u00f3 popular sense precedents fins eixe moment. A m\u00e9s a m\u00e9s, aconsegu\u00ed sumar al manifest a part de l'statu quo del moment, com el president de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3, Josep Ferrer, o a l'alcalde de l'Alc\u00fadia, Aureli Sanchis.\r\nDurant aquesta d\u00e9cada desenvolupa una intensa activitat en favor de la llengua; aix\u00ed, i mentre feia classes nocturnes de valenci\u00e0, va tindre temps per a impulsar la creaci\u00f3 de dues revistes locals: Parlem, al 1968 i centrada en l'actualitat local, i Vencill, dedicada a la literatura. Al 1977 impulsar\u00e0 una nova revista local, L'Andana, vinculada, tot i que no formalment, al Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl 1970 comen\u00e7a a col\u00b7laborar amb el diari Levante gr\u00e0cies a la seua amistat amb Vicent Ventura; aquesta col\u00b7laboraci\u00f3, a condici\u00f3 de poder escriure en catal\u00e0, es va allargar fins el 2012 i consta d'un grapat d'articles d'opini\u00f3 i de les seues cr\u00f2niques sobre pilota valenciana, esport al qual era un grand\u00edssim aficionat.\r\nEl 1975 \u00e9s un dels membres fundadors del primer Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PSPV) que impulsava, des dels Grups d'Acci\u00f3 i Reflexi\u00f3 Socialista, Vicent Ventura. Alhora, i junt a un grup d'amics i de joves del poble, constitu\u00ed el primer col\u00b7lectiu del PSPV a l'Alc\u00fadia. Cal remarcar com aquest primer PSPV es definia com un partit marxista, republic\u00e0 i nacionalment, dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nEl 1979 el trobem com un dels membres fundadors d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i com un dels organitzadors de les primeres edicions dels Premis Octubre organitzades per ACPV.\r\nAmb la seua jubilaci\u00f3 el 1980, comen\u00e7a a col\u00b7laborar com a professor de catal\u00e0 als cursos organitzats pel Centre Carles Salvador, vinculat a ACPV.\r\nEl 1997 es publica el seu \u00fanic llibre, Diari inacabat de guerra.\r\nLa seua traject\u00f2ria c\u00edvica ha estat \u00e0mplament reconeguda, rebent multitud d'homenatges i premis al llarg de les dos \u00faltimes d\u00e9cades. Aix\u00ed, el 1984, va ser nomenat fill predilecte de l'Alc\u00fadia i posteriorment ha estat guardonat amb distincions com: Premi Vicent Ventura al Comprom\u00eds C\u00edvic, de la Universitat de Val\u00e8ncia (2000), Premi de Periodisme Mart\u00ed Dom\u00ednguez (2000) de l'Ajuntament d'Algemes\u00ed, Valenci\u00e0 de l'any de la Fundaci\u00f3 Huguet (2001) o el Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet (2001).\r\nAix\u00ed mateix, al 2007 un grup de personalitats properes a ACPV sign\u00e0ren, amb motiu del tres cents anivers\u00e0ri de la batalla d'Almansa, el Manifest Basset-Bausset, lligant el seu nom al de l'hist\u00f2ric general Maulet, reivindicant les institucions anulades pel Decret de Nova Planta i simbolitzant la lluita pels drets nacionals dels Pa\u00efsos Catalans de forma cont\u00ednua a trav\u00e9s del temps."}, {"id": 444, "name": "Josep Maria", "surname": "Bayarri", "conjunction": "i", "second_surname": "Hurtado", "url": "/biografies/bayarri-hurtado-josep-maria", "image": "/media/biography/image/bayarri_hurtado_josepmaria.jpg", "birth_date": 1886, "dead_date": 1970, "short_description": "Escriptor, poeta, escultor i pintor\r\nTot i n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, fou criat a la poblaci\u00f3 d\u2019Alboraia per la seva \u00e0via, ja que s\u2019havia quedat orfe de mare als cinc anys.\r\nComen\u00e7\u00e0 a treballar als onze anys, primer a un taller de joguines i, al cap d\u2019uns anys, d\u2019aprenent a l\u2019impremta de El Correo de Valencia. Durant la seva joventut es form\u00e0 com a escultor al taller dels germans escultors Capuz Julio, entre d'altres, tot cultivant la seva fe cat\u00f2lica per mitj\u00e0 de les ensenyances dels jesu\u00eftes Narc\u00eds Bast\u00e9 i Rafael Rodr\u00edguez de Cepeda, pertanyents, com ell, al Patronat de la Joventut Obrera.\r\nPer mitj\u00e0 de la seva vinculaci\u00f3 amb el Patronat, se\u2019l nombr\u00e0 bibliotecari i va poder aix\u00ed desenvolupar el seu coneixement literari amb les obres cl\u00e0ssiques de Calder\u00f3n, Lope de Vega o Tirso de Molina. Aquestes arrels liter\u00e0ries, juntament amb la seva condici\u00f3 pr\u00f2xima al sindicalisme cat\u00f2lic, el portaren a compondre poesia de caire social.\r\nUn cop acabat el batxillerat, inici\u00e0 els seus estudis superiors a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, d\u2019on n\u2019arribaria a ser catedr\u00e0tic d\u2019anatomia. Acabats els seus estudis treball\u00e0 com a professor a diverses institucions de Val\u00e8ncia.\r\nEl 1915 inici\u00e0 la seva traject\u00f2ria com a poeta publicant Precs de pau i Llaurs l\u00edrics. Tamb\u00e9, comen\u00e7\u00e0 a publicar una col\u00b7lecci\u00f3 col\u00b7lectiva de poesia valenciana, titulada Biblioteca de Poetes valencians contemporanis. Bayarri destacaria com un dels pocs poetes modernistes valencians, per sobre de Manuel Gonz\u00e0lez Mart\u00ed i Eduard L\u00f3pez-Chavarri.\r\nEl mateix 1915 va participar com a representant de Joventut Valencianista a l\u2019Aplec organitzat per exigir la rehabilitaci\u00f3 del monestir del Puig.\r\nPol\u00edticament se situ\u00e0 dins la dreta valencianista, i se singularitz\u00e0 per la seva isolada oposici\u00f3 frontal al pancatalanisme. En aquesta l\u00ednia, en reacci\u00f3 a la Declaraci\u00f3 Valencianista del novembre de 1918, que afirmava la unitat dels Pa\u00efsos Catalans, Bayarri va promoure dos anys despr\u00e9s una petita pol\u00e8mica des de La Correspondencia de Valencia.\r\nM\u00e9s endavant comen\u00e7\u00e0 a publicar cr\u00edtiques d\u2019art i poemes religiosos, els quals serien recollits a l\u2019obra Vicentines, de 1919 i les obres Figures de la coronaci\u00f3, Vol de Palomes i Poema de la Verge, de 1923. Cultiv\u00e0 tamb\u00e9 la poesia patri\u00f2tica, present a obres com Foc i Flama de 1928, obres de tem\u00e0tica hist\u00f2rica com Roger de Flor el 1929, i assaigs pol\u00edtics com l\u2019article \u00abEls cavallers de Vinatea\u00bb de 1933.\r\nParticip\u00e0 com escultor en l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019Escultures del gener de 1930, organitzada al sal\u00f3 d\u2019actes de Lo Rat-Penat, juntament amb artistes com Ernest L\u00f3pez o P\u00e9rez Contel, entre d\u2019altres. L\u2019any seg\u00fcent, organitz\u00e0 una Exposici\u00f3 d\u2019Orfebreria i Repugat i un curs de poesia valenciana dins dels cercles de la mateixa entitat.\r\nAquell mateix 1931 public\u00e0 El perill catal\u00e0, on denunciava els mals que segons ell el pancatalanisme causava al valencianisme. L\u2019any seg\u00fcent, naixia el seu fill Nassio, qui arrib\u00e0 a ser un pintor i escultor conegut al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nContrari a la unificaci\u00f3 de la llengua catalana, propos\u00e0 una ortografia valenciana al marge dels fil\u00f2legs. La seva proposta, basada en una pintoresca transcripci\u00f3 fon\u00e8tica de la llengua nom\u00e9s fou usada per ell, sense cap altra acceptaci\u00f3.\r\nDurant les eleccions de 1933 destac\u00e0 com a membre d\u2019Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, partit socialcristi\u00e0 fundat aquell mateix any per escindits de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta i del Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista. Com a tal, reclam\u00e0 a l\u2019article subscitat de \u00abEl deure dels cavallers de Vinatea\u00bb el vot per la candidatura de la Dreta Regional Valenciana, per \u00abno haver-se declarat contr\u00e0ria als interessos de la p\u00e0tria\u00bb i per ser cristiana i cat\u00f2lica.\r\nEl 1934 va reprendre la seva dedicaci\u00f3 liter\u00e0ria i col\u00b7labor\u00e0 en la fundaci\u00f3 de la revista de El V\u00e8rs Valenci\u00e1, especialitzada en poesia valenciana. El 1935 ajud\u00e0 a crear tamb\u00e9 la revista Ribalta, especialitzada en art valenci\u00e0.\r\nPassada la Guerra Civil destac\u00e0 com a escultor, per les seves obres de tem\u00e0tica religiosa sempre destinades a les esgl\u00e9sies de Val\u00e8ncia i de poblacions properes.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit m\u00e9s literari, particip\u00e0 com a escriptor als Jocs Florals de Lo Rat-Penat i aconsegu\u00ed la Flor Natural, la Viola d'Or i l'Englantina, sent considerat aix\u00ed, Mestre en Gai Saber. El 1957 public\u00e0 una de les seves obres de tem\u00e0tica hist\u00f2rica m\u00e9s rellevants, titulada Hist\u00f2ria de l\u2019art valenci\u00e0.\r\nEl 1986 se celebr\u00e0 a Val\u00e8ncia el centenari del seu naixement, promogut pels sectors anticatalanistes que l'han pres com una figura \u00abpionera\u00bb. Aix\u00ed mateix, del 1992 al 1999, Lo Rat-Penat pos\u00e0 el seu nom a un premi d\u2019assaig."}, {"id": 507, "name": "Eliseu", "surname": "Bell\u00e9s", "conjunction": "", "second_surname": "Barber\u00e0", "url": "/biografies/belles-barbera-eliseu", "image": "/media/biography/image/belles_barbera_eliseu.jpg", "birth_date": 1909, "dead_date": 1999, "short_description": "Telegrafista i escriptor\r\nRealitz\u00e0 els estudis primaris al poble i pass\u00e0 quatre anys al Seminari de Tortosa. En deixar l\u2019establiment religi\u00f3s, curs\u00e0 Magisteri a Val\u00e8ncia i despr\u00e9s de fer el servei militar a Ceuta es va casar en 1934 amb Nativitat Mateu, amb qui tindr\u00e0 tres fills: Elvira, Pepe i Eliseu. Professionalment es converteix en el telegrafista municipal fins a la seua jubilaci\u00f3, treball que compagina amb l\u2019alcaldia del poble entre els anys 1949 a 1951. Ideol\u00f2gicament, Eliseu \u00e9s conservador i cat\u00f2lic, per\u00f2 majorit\u00e0riament escriu en valenci\u00e0 i reivindica un valencianisme moderat. Eliseu era un membre molt actiu de\u00a0 la parr\u00f2quia: escrivia peri\u00f2dicament en el full parroquial, recopil\u00e0 la vida del venerable Bertran (un sant local del segle XVI), narr\u00e0 durant molts anys la Passi\u00f3 del Diumenge de Rams, va presidir la junta organitzadora de la festa de la Mare de D\u00e9u i va escriure un himne a sant Bartomeu, patr\u00f3 d\u2019Atzeneta.\r\nParal\u00b7lelament a aquesta traject\u00f2ria personal i professional, era un amant de les lletres i de la cultura, que desenvolupa com a escriptor i investigador en \u00e0mbits tan diversos com la hist\u00f2ria, la poesia religiosa o el sainet. Eliseu esdev\u00e9 un erudit local interessat de manera quasi exclusiva a con\u00e9ixer i difondre la cultura del seu poble: tradicions, religi\u00f3, hist\u00f2ria i llengua s\u00f3n els eixos del seu saber. Escriu articles i \u00e9s corresponsal de diaris com Mediterr\u00e1neo almenys des de 1972.\r\nEl g\u00e8nere que m\u00e9s abunda en la seua obra \u00e9s la poesia, en qu\u00e8 combina la creaci\u00f3 pr\u00f2pia amb els poemes d\u2019origen popular, ja siguen religiosos o relacionats amb festes i costums del poble. Les composicions que ell va anomenar \u00abPoesies vilatanes\u00bb es complementen amb l\u2019escriptura de sainets, com ara Rebrot de Cast\u00e0lia, que va guanyar la Rosa de Plata en el Certamen Literari de les festes de Castell\u00f3 de 1963. Pel que fa als materials etnogr\u00e0fics, estan presents tant en algunes de les descripcions dels seus textos en prosa com en un conjunt de textos breus que ell anomena \u00abFolclore local\u00bb. Les refer\u00e8ncies s\u00f3n redactades per Bell\u00e9s, de vegades en castell\u00e0, sense que conste en quin moment les porta a terme o el nom dels informants.\r\nUn dels aspectes m\u00e9s rellevants de la figura d\u2019Eliseu Bell\u00e9s \u00e9s la relaci\u00f3 que va mantindre al llarg del temps amb intel\u00b7lectuals coetanis, aix\u00ed com amb destacades institucions culturals valencianes i catalanes. Va ser un actiu col\u00b7laborador de dues publicacions culturals valencianes de curta traject\u00f2ria com Sic\u00e0nia i Val\u00e8ncia Cultural. La revista Sic\u00e0nia va ser fundada per Nicolau Primitiu l\u2019any 1958: sota un aspecte regionalista, aquesta publicaci\u00f3 va defensar i propagar reivindicacions valencianistes, encara que la pressi\u00f3 de la censura franquista va ser massa forta i, finalment, tanc\u00e0 als dos anys. Aix\u00ed va passar tamb\u00e9 amb Val\u00e8ncia Cultural, revista fundada per Vicent Badia i Mar\u00edn, company de Nicolau Primitiu a Sic\u00e0nia. All\u00e0, Eliseu Bell\u00e9s va publicar diversos articles i entr\u00e0 en contacte amb altres col\u00b7laboradors com Emili Be\u00fct, Jordi Valor, Carmelina S\u00e1nchez Cutillas o Llu\u00eds Lluch. El seu contacte amb lletraferits valencians i l\u2019inter\u00e9s per la defensa de la llengua tamb\u00e9 es mostra en Lo Rat Penat, entitat de la qual va ser soci.\r\nPer una altra banda, cal destacar que les relacions amb escriptors i intel\u00b7lectuals de l\u2019\u00e8poca tamb\u00e9 abasten el territori catal\u00e0, com ara la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Joan Coromines per a la part de Castell\u00f3, buscant-li informadors del Maestrat i elaborant des d\u2019abans de 1961 una rica monografia topon\u00edmica d\u2019Atzeneta.\r\nRecentment, T\u00e0nia Mu\u00f1oz ha estudiat la seua producci\u00f3 i ha destacat l\u2019inter\u00e9s de Les fal\u00f2rnies del so Pepo, recull de sis relats\u00a0breus escrits per Eliseu Bell\u00e9s al voltant dels anys seixanta i publicats l\u2019any 1966 amb el t\u00edtol El ca\u00e7ador de llebres dins la col\u00b7lecci\u00f3 de llibrets \u00abLes nostres faulelles\u00bb (n\u00famero XVI) de l\u2019editorial Sic\u00e0nia. Les fal\u00f2rnies s\u00f3n hist\u00f2ries costumistes que narren les perip\u00e8cies d\u2019un llaurador, el so Pepo, qui afronta situacions quotidianes amb molt d\u2019enginy i, de vegades, amb l\u2019aparici\u00f3 d\u2019elements poc cre\u00efbles, excepcionals i fins i tot meravellosos. S\u00f3n, per tant, una obra de creaci\u00f3 pr\u00f2pia en qu\u00e8 l\u2019autor utilitza el folklore, important font d\u2019inspiraci\u00f3, per a recrear-lo liter\u00e0riament."}, {"id": 565, "name": "Blai", "surname": "Bellver", "conjunction": "i", "second_surname": "Tom\u00e0s", "url": "/biografies/bellver-tomas-blai", "image": "/media/biography/image/bellver_tomas_blai.jpg", "birth_date": 1818, "dead_date": 1884, "short_description": "Impressor, editor i escriptor\r\nLa nissaga dels Bellver s\u2019inicia amb Blai Bellver Cavaller, natural de Val\u00e8ncia, casat amb Isabel Tom\u00e0s de X\u00e0tiva. El matrimoni va tindre huit fills, el major dels quals era Blai Juli\u00e0 Ramon. Als tretze anys, en haver de deixar els estudis i dedicar-se al comer\u00e7, Blai entr\u00e0 com a aprenent a Val\u00e8ncia a la impremta de Caterina Rius, v\u00eddua de Manuel Monfort, de la il\u00b7lustre fam\u00edlia d\u2019impressors. Als 19 anys torn\u00e0 a X\u00e0tiva i munt\u00e0 un petit obrador al carrer de Vall\u00e9s 13, un dels primers dedicats a les arts gr\u00e0fiques fora del cap i casal. Des d\u2019aleshores, la seua marxa ascendent ser\u00e0 constant, substituint a poc a poc la maquin\u00e0ria vella i incorporant al seu establiment els avan\u00e7os de la t\u00e8cnica: m\u00e0quines mogudes per l\u2019aigua i el vapor, despr\u00e9s per gas, m\u00e9s tard per l\u2019electricitat; aparells d\u2019estereot\u00edpia i galvanopl\u00e0stia, plegadores mec\u00e0niques, etc. Fou un impressor situat en l\u2019avantguarda de les innovacions, creador de tipografies i impulsor de diverses iniciatives period\u00edstiques.\r\nEl 1840 estamp\u00e0 el primer opuscle de qu\u00e8 tenim not\u00edcia, el programa d\u2019una celebraci\u00f3 xativina. A for\u00e7a de tenacitat aconsegu\u00ed, en paraules del seu millor bi\u00f2graf, Constant\u00ed Llombart, \u00abemprentar d\u2019una sola vegada tots los colors qu\u2019entraben en la impresi\u00f3 \u00e1 qu\u2019els aplicaba\u00bb, segons el procediment de la cromolitografia. El 1851 es va casar amb Josefa Mata, amb qui va tindre dos fills: Maria Consol i Blai Silv\u00ed (1852-1922), el qual es va fer c\u00e0rrec de la continu\u00eftat de la impremta familiar.\r\nEl seu prestigi editorial an\u00e0 vinculat sobretot a l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019uns quaderns d\u2019instrucci\u00f3 p\u00fablica i cal\u00b7ligr\u00e0fica dels escolars que feia totalment a la seua f\u00e0brica a un ritme de normalitat industrial. S\u2019especialitz\u00e0 en edicions relacionades amb l\u2019ensenyament, per la problem\u00e0tica del qual sent\u00ed un viu inter\u00e9s, aix\u00ed com catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes. Tamb\u00e9 tingueren una gran difusi\u00f3 els col\u00b7loquis, les auques i els fulls solts. Amb una altra ambici\u00f3, tragu\u00e9 a la llum peri\u00f2dics com La Fortuna (1844), El Setabense (1848), El Eco del J\u00facar (1954) i La Correspondencia del J\u00facar (1870), i alguns llibres com X\u00e0tiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (1857) de Vicent Boix. Aquesta activitat li valgu\u00e9 elogis i premis, com el que li conced\u00ed pel seu afany innovador la Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia, i distincions, com la de ser nomenat impressor de cambra del rei.\r\nTamb\u00e9 tingu\u00e9 aficions liter\u00e0ries en la l\u00ednia de Bernat i Baldov\u00ed, imitant el seu to festiu i, de vegades, desvergonyit. Enquadrat en el sector progressista de la Renaixen\u00e7a, Bellver va veure en la dimensi\u00f3 p\u00fablica de les Falles i la seua literatura un mitj\u00e0 per a la difusi\u00f3 del seu ideari republic\u00e0 federal i el seu anticlericalisme. Alguns t\u00edtols seus s\u00f3n Versos alusius \u00e1 la peixca del aladroch (1865), Eclipses del matrimonio (1867), Escenas de Carnaval, El vendedor de estudiantes (1868), Una serenata, Juguete l\u00edrico dedicado a J\u00e1tiva y sus mujeres (1877), \u00a1Pobra Eix\u00e1tiva! (1879), Gran fira en la ciutat d\u2019Eix\u00e1tiva, en els dies 15, 16 y 17 del mes d\u2019Agost de 1879 (1879)\u2026 De les explicacions falleres escrites per Bellver, destinades a tres falles projectades a X\u00e0tiva per als anys 1865, 1866 i 1867, la m\u00e9s coneguda \u00e9s La creu del matrimoni (1866), objecte de diverses reedicions, en qu\u00e8 l\u2019autor desplegava una cr\u00edtica mis\u00f2gina de la instituci\u00f3 matrimonial i de les noves modes i f\u00f3rmules afrancesades que seguien les dones, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019institucions i estaments com ara els governs i pol\u00edtics corruptes, els militars o l\u2019Esgl\u00e9sia. Les autoritats van reaccionar amb contund\u00e8ncia: l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia va escriure una carta pastoral que condemnava el llibret per \u00abher\u00e9tico, imp\u00edo, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estado eclesi\u00e1stico, al celibato y a las personas piadosas y timoratas\u00bb, i el capit\u00e0 general va ordenar requisar-ne tots els exemplars a la venda. Finalment, la falla tampoc es va plantar.\r\nAl llarg de la seua vida mantingu\u00e9 vives pol\u00e8miques en la premsa local per la seua postura anticlerical, per\u00f2 des d\u2019un profund sentiment cristi\u00e0 i de defensa del valenci\u00e0: \u00abQu\u2019en esta llengua parlaren Ausias Marc, Chaume Febr\u00e9r; hasta els reis en Corts la usaren, tamb\u00e9 sen Vicent Ferrer\u00bb. Lo Rat Penat el nomen\u00e0 membre corresponent de l\u2019entitat a X\u00e0tiva.\r\nLa seua obra ha estat estudiada en obres com Blai Bellver, materials xilogr\u00e0fics de la seua impremta (1980) per Manuel Boix i Josep Pal\u00e0cios; Blai Bellver, trilogia fallera\u00a0(1998), a cura de Robert Mart\u00ednez Canet i Josep Llu\u00eds Mar\u00edn; La impremta a X\u00e0tiva (2010) i La impremta de Blai Bellver (2010), tots dos d\u2019Antoni Mart\u00ednez Revert, i Tipograf\u00eda del siglo XIX en la imprenta de Blai Bellver, X\u00e0tiva (2013), cat\u00e0leg de l\u2019exposici\u00f3 del MUVIM i del Museu de l\u2019Almod\u00ed.\r\nEl premi de narrativa dels Premis Literaris Ciutat de X\u00e0tiva porta el seu nom des del 1985. A m\u00e9s, hi t\u00e9 un carrer dedicat, paral\u00b7lel al del canonge valencianista Gon\u00e7al Vi\u00f1es."}, {"id": 369, "name": "Josep", "surname": "Benedito", "conjunction": "i", "second_surname": "Lle\u00f3", "url": "/biografies/benedito-lleo-josep", "image": "/media/biography/image/benedito_lleo_josep_quf1bek.jpg", "birth_date": 1905, "dead_date": 1988, "short_description": "Militar\r\nAssol\u00ed el grau de tinent d'artilleria, grau amb el que es va retirar del servei actiu acollint-se a la llei Aza\u00f1a, anys abans de la Guerra Civil i fou reactivat en esclatar el conflicte.\r\nDurant la Rep\u00fablica milit\u00e0 al blasquista Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista, del qual en fou expulsat junt amb Vicent Marco Miranda i Vicent Alfaro, amb els quals decidiren crear el partit Esquerra Valenciana, fundat el juliol del 1934. Adherits al Front Popular per a les eleccions del 1936, Esquerra Valenciana assol\u00ed un diputat per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia-ciutat, Vicent Marco Miranda.\r\nAmb el colp d'estat del 18 de juliol que inici\u00e0 la Guerra Civil i el posterior frac\u00e0s de l'aixecament a Val\u00e8ncia, les forces obreristes imposaren per la for\u00e7a dels fets un nou ordre pol\u00edtic. Aix\u00ed el 22 de juliol es va constituir el Comit\u00e8 Executiu Popular de Val\u00e8ncia, que actuava amb quasi total independ\u00e8ncia del Govern Central, integrat pels partits que conformaven el Front Popular i els sindicats UGT i CNT.\r\nFou nomenat responsable de la Delegaci\u00f3 de Guerra, en nom d'Esquerra Valenciana. Les seues atribucions eren exclusivament militars, aprovisionament dels combatents, ind\u00fastries d'armament i direcci\u00f3 de les accions al front, entre altres. Des d'aquest c\u00e0rrec organitz\u00e0 les brigades, aix\u00ed com les Columnes de Guerra, que sortien cap al front de Terol, una de les quals portaria el seu nom, la Columna Torres-Benedito.\r\nFou empresonat despr\u00e9s de la Guerra. No obstant aix\u00f2 no va ser condemnat a mort sorprenentment, doncs va exercir un important paper durant la Guerra i aquest era el veredicte habitual en els jutjats amb traject\u00f2ries similars.\r\nA la fi del franquisme va ser restitu\u00eft en l'escalaf\u00f3 militar amb el grau de coronel."}, {"id": 435, "name": "Maria", "surname": "Beneyto", "conjunction": "i", "second_surname": "Cu\u00f1at", "url": "/biografies/beneyto-cunat-maria", "image": "/media/biography/image/beneyto_cunyat_maria2.jpg", "birth_date": 1925, "dead_date": 2011, "short_description": "Poeta i novel\u00b7lista\r\nVa n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, per\u00f2 va passar la seua inf\u00e0ncia a Madrid on va marxar als tres anys, on el seu pare volia aconseguir treball com a autor teatral, encara que no va aconseguir estrenar cap obra.\r\nA l'iniciar-se la Guerra Civil la seua fam\u00edlia va tornar a Val\u00e8ncia el 1937 i a causa de la seua ideologia van ser reprimits durament pel franquisme. La seua formaci\u00f3 a cavall de dues cultures explica el seu biling\u00fcisme literari. En la d\u00e8cada de 1950 va comen\u00e7ar a treballar com a escriptora, en aquesta etapa va con\u00e8ixer a Alejandro Gaos, Pasqual Pla i Beltran i Ricardo Orozco, editor de El Sobre Literario, on s'estren\u00e0 com a poeta. Tamb\u00e9 va con\u00e8ixer a altres personatges importants d'aquell moment com Carles Salvador, Francesc Almela o Xavier Casp, els quals l'animaren a escriure en valenci\u00e0 a la col\u00b7lecci\u00f3 l'Espiga de l'editorial Torre. Els seus primers poemaris s\u00f3n en castell\u00e0, per\u00f2 als anys 1950 publica els seus primers poemaris en valenci\u00e0. Tamb\u00e9 va exercir la cr\u00edtica de llibres de poesia des del diari Levante.\r\nDe les seues obres po\u00e8tiques podem destacar Canci\u00f3n Olvidada (1947), Eva en el tiempo (1952), Criatura m\u00faltiple (1954), Aqu\u00ed (1956), Tierra viva (1956), Matiles a l'aire (1956), Antolog\u00eda general (1956), Vida interior (1962), i\u00a0Poes\u00eda 1947-1964 (1965). A finals de la d\u00e8cada de 1950 treballaria sobretot la narrativa i els contes publicant\u00a0La Invasi\u00f3n (1955),\u00a0La Promesa\u00a0(1958),\u00a0El r\u00edo viene creciendo (1960), La gent que viu al m\u00f3n (1966) i La dona forta (1967), una de les millors novel\u00b7les en valenci\u00e0 de la d\u00e8cada.\r\nDespr\u00e9s de publicar el poemari Vidre ferit de sang\u00a0(1977) continua un llarg per\u00edode de silenci literari. Va reapar\u00e8ixer al cap de quinze anys publicant llibres de poesia com Despr\u00e9s de soterrada la tendresa (1993), Elegies de pedra trencadissa (1997) i Quasi un poc de res (2001).\r\nEl 1992 va rebre el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana. La seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria la situa en la generaci\u00f3 po\u00e8tica dels 1950, junt a Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Carmelina S\u00e0nchez-Cutillas o Joan Fuster.\r\nFoto: Prats i Camps"}, {"id": 700, "name": "Antoni", "surname": "Beneyto", "conjunction": "", "second_surname": "Mestre", "url": "/biografies/beneyto-mestre-antoni", "image": "/media/biography/image/beneyto_mestre_antoni.jpg", "birth_date": 1942, "dead_date": 2006, "short_description": "Periodista, escriptor i activista cultural\r\nEntre els valencianistes m\u00e9s assenyalats dels darrers anys de la dictadura i fins al seu dec\u00e9s, cal destacar el periodista radiof\u00f2nic Antoni Beneyto, popularment conegut per Toni Mestre. Escriptor, fundador de la m\u00edtica Llibreria Ausi\u00e0s March de Val\u00e8ncia, va popularitzar tant la Nova Can\u00e7\u00f3 com l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 com a presentador del programa De dalt a baix em\u00e8s per R\u00e0dio Peninsular, emissora de R\u00e0dio Nacional d\u2019Espanya. Poeta i compositor de lletres, d\u2019ell s\u00f3n Qu\u00e8 vos passa, valencians?, interpretada per Paco Mu\u00f1oz, i Passeig per la ciutat, un aut\u00e8ntic himne a Val\u00e8ncia popularitzat pel cantant Llu\u00eds Miquel.\r\nToni Mestre va n\u00e0ixer al n\u00famero 11 del carrer de Joan de Celaia, al barri de la Creu Coberta de Val\u00e8ncia (l\u2019Horta). Va estudiar al col\u00b7legi dels jesu\u00eftes de Val\u00e8ncia, on va destacar pel seu inter\u00e8s per les lletres. Va acabar el batxillerat amb Matr\u00edcula d\u2019Honor i va fer estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEls avis materns, Joaquim i Carme, eren naturals de Petrer (el Vinalop\u00f3 Mitj\u00e0) i Mutxamel (l\u2019Alacant\u00ed). Joaquim, d\u2019ideologia socialista, fou ferroviari de la companyia Estrat\u00e9gicos Secundarios de Alicante (ESA), m\u00e9s coneguda com \u00abla del trenet de la Marina\u00bb que donava servei entre Alacant a D\u00e9nia. Els avis paterns, Pere i Elena, de Bocairent (la Vall d\u2019Albaida) i Alcoi (l\u2019Alcoi\u00e0), respectivament, eren teixidors. Els pares de Mestre, Antoni i Maria, eren d\u2019Alcoi i de Benidorm (la Marina Baixa). El pare va treballar en una empresa valenciana sucursal de la Bayer i distribu\u00efdora de productes fitosanitaris i tintura de t\u00e8xtils durant tota la seua vida laboral.\r\nEl primer treball de Toni Mestre davant d\u2019un micr\u00f2fon va ser al balneari de Las Arenas de Val\u00e8ncia durant un estiu. Un temps despr\u00e9s va entrar a l\u2019emissora parroquial de Mislata, on condu\u00efa un programa nocturn de cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica, Los G\u00e1lvez van al cine, en qu\u00e8 comentava les pel\u00b7l\u00edcules que s\u2019estrenaven als cinemes de Val\u00e8ncia.\r\nDurant les vacances d\u2019estiu i Pasqua es despla\u00e7ava amb la seua fam\u00edlia i el seu germ\u00e0 tres anys menor que ell, Josep Manel Beneyto Mestre, a Altea, on vivien el avis materns. Aquest \u00e9s el motiu del seu vincle amb la coneguda poblaci\u00f3 de la Marina Baixa, on des de ben menut va tenir contacte amb el valenci\u00e0 fins al punt que durant l\u2019adolesc\u00e8ncia va fer possible l\u2019\u00fas normal de la llengua a casa en un moment en qu\u00e8 a les llars i com a conseq\u00fc\u00e8ncia del proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica era anorreada. Mestre sempre es va considerar \u00abun fill ling\u00fc\u00edstic de la Marina\u00bb.[1]\r\nAls jesu\u00eftes, segons explica el mateix Mestre en un article, un dels religiosos d\u2019origen catal\u00e0 li va regalar un exemplar de Nosaltres els valencians de Joan Fuster, la lectura del qual va despertar en ell una consci\u00e8ncia de classe i nacional. Aquesta lectura el va incitar a entrar en contacte amb el valencianisme. El soci\u00f2leg Josep Vicent Marqu\u00e8s li va presentar\u00a0Josep Llu\u00eds Fos en el moment en qu\u00e8 s\u2019estava preparant el IV Aplec de la Joventut del\u00a0Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0que s\u2019havia de celebrar el 27 d\u2019octubre de 1963 a Bocairent\u00a0i al qual Mestre s\u2019hi va afegir. Com fos, la Gu\u00e0rdia Civil va impedir-lo. Aleshores, els participants procedents de Val\u00e8ncia es van reunir a l\u2019antic pont de Gavarda on Mestre va con\u00e8ixer personalment Joan Fuster i tamb\u00e9 Manuel Sanchis Guarner, de qui ja havia llegit\u00a0La llengua dels valencians.\r\nMestre, que comen\u00e7ava a escriure poesia, va sovintejar des d\u2019aquell moment Joan Fuster, que un dia li va regalar una edici\u00f3 de\u00a0La pell de brau\u00a0de Salvador Espriu acabat d\u2019editar\u00a0per Ruedo Ib\u00e9rico. Aix\u00ed mateix, la seua primer novel\u00b7la llegida en catal\u00e0 va ser una traducci\u00f3 de Joan Fuster de La pesta d\u2019Albert Camus, editada per\u00a0Vergara\u00a0el 1962 mentre era convalescent d\u2019una operaci\u00f3 d\u2019ap\u00e8ndix a l\u2019Hospital Militar.\r\nEl 1980 va guanyar el Premi Artur Sim\u00f3 de Silla amb el seu primer llibre, Plenitud d\u2019estiu. El mateix any, el Premi Vila de Catarroja Pasqual Asins per Retaule, i el 1981 el Jordi de Sant Jordi per Fletxes de vent. Amb les armes del sonet atorgat per l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. El 1988 va publicar D\u2019enlloc i no mai, i el 1994 Quadern d\u2019enyor i de desig.\r\nEl 1966, amb qui seria el seu company durant tota la vida, l\u2019actor i escriptor Frederic Mart\u00ed i Guillamon, va obrir la Llibreria Ausi\u00e0s March al n\u00famero 11 del carrer Ambaixador Vich de Val\u00e8ncia. El local va patir tres atemptats feixistes i en dues ocasions va quedar cremat del tot. En una altra ocasi\u00f3, quan ja treballava a Radio Nacional, un ex cautivo li va posar una pistola al coll alhora que insultava greument el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el valenci\u00e0. La llibreria va estar oberta durant 14 anys, i juntament amb Concret van ser les dues \u00faniques llibreries nacionalistes d\u2019aquella \u00e8poca. Per la llibreria, a m\u00e9s de personatges com Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, desfilaren estudiants i professors de la Universitat de Lletres, la gent del m\u00f3n del teatre i de la Can\u00e7\u00f3 de la ciutat. Presidia el local un mapa ling\u00fc\u00edstic dels Pa\u00efsos Catalans editat per Lo Rat Penat.\r\nEl 1976, Amadeu Fabregat, llavors becari de Radio Nacional, dirigia el programa De dalt a baix en qu\u00e8 treballaven el showman Joan Monleon i la periodista Rosa Balaguer i Oltra.[2] El mar\u00e7 d\u2019aquell any, la revista Ajoblanco va dedicar el seu n\u00famero 10 a les Falles de Val\u00e8ncia. Entre els col\u00b7laboradors figurava Fabregat, que va publicar alguns articles signats amb pseud\u00f2nim de clar contingut sexual. Un d\u2019ells, \u00abLa fallera mec\u00e0nica\u00bb, es referia a la pel\u00b7l\u00edcula pornogr\u00e0fica rodada l\u2019any anterior per Llu\u00eds Fern\u00e1ndez. La Junta Central Fallera, en mans de fact\u00f2tums de l\u2019antic r\u00e8gim, i el diari Las Provincias hi van reaccionar amb virul\u00e8ncia. La revista va ser clausurada durant quatre mesos i multada amb 250.000 pessetes de l\u2019\u00e8poca. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, Fabregat tamb\u00e9 va ser apartat del programa i va demanar a Mestre que se\u2019n fes c\u00e0rrec.\r\nLa durada de De dalt a baix era d\u2019un quart d\u2019hora a les 12 del migdia, per\u00f2 gr\u00e0cies a l\u2019\u00e8xit d\u2019audi\u00e8ncia es va allargar a una hora. S\u2019escoltava des d\u2019Alcoi fins a Barcelona i tocava b\u00e0sicament temes valencians. Amb l\u2019arribada de Jaime Mill\u00e1s a RNE, el programa \u2013en el punt de mira de l\u2019anticatalanisme\u2013 va prendre volada i es convert\u00ed en un magaz\u00edn de vesprada de tres o quatre hores de duraci\u00f3. Entre els col\u00b7laboradors s\u2019hi comptava la presentadora de Canal 9, Maria Josep Poquet.\r\nSegons relata el mateix Mestre, no nom\u00e9s va ser vetat per la nova RTVV, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, va patir la persecuci\u00f3 de tres directors de RNE.[3] Com siga, l\u2019any 2001 la Generalitat de Catalunya li va atorgar el Premi Nacional de Radiodifusi\u00f3. El juny de 2006, el col\u00b7lectiu Ovidi Montllor el va guardonar per la seua defensa de la m\u00fasica en valenci\u00e0.\r\nEl programa va ser un instrument poder\u00f3s de difusi\u00f3 de la Nova Can\u00e7\u00f3 aix\u00ed com de la llengua. Mestre va fer molt popular la formula \u00abNo es diu... cal dir...\u00bb amb qu\u00e8 donava pautes als oients per recuperar el valenci\u00e0 com a llengua parlada correctament.\r\nCol\u00b7laborador de diferents mitjans de comunicaci\u00f3 com El Temps, L\u2019Aiguadol\u00e7 o La Rella, va ser tamb\u00e9 una persona molt propera al m\u00f3n de la cultura popular. Durant molts anys, va ser el presentador dels Premis d\u2019Octubre de Val\u00e8ncia, la cita m\u00e9s important de la literatura catalana a la ciutat organitzada per l\u2019editor Eliseu Climent.\r\nEn novembre de 2005 va protagonitzar amb la seua parella, Frederic Mart\u00ed, el primer matrimoni entre persones del mateix sexe a Bocairent.\r\nEl seu comiat en el Cementeri General de Val\u00e8ncia va comptar amb la laudatio d\u2019un altre valencianista assenyalat, Francesc de Paula Burguera, i amb l\u2019assist\u00e8ncia d\u2019una nodrida representaci\u00f3 de la Can\u00e7\u00f3 com Rafa Xamb\u00f3, Paco Mu\u00f1oz, Manolo Miralles, Nelo Sorribes, aix\u00ed com de la cultura, el periodisme i la pol\u00edtica.\r\n\r\n\r\n[1] Amb informacions del seu nebot, Pere Beneyto.\r\n\r\n\r\n[2] Rosa Balaguer Oltra (D\u00e9nia, 1956-Val\u00e8ncia, 2022). Filla del fundador del Grup de Teatre Llebeig, va ser una de les periodistes que va popularitzar l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 tant en r\u00e0dio com en televisi\u00f3.\r\n\r\n\r\n[3] \u201cNecessitem mitjans fets des de Val\u00e8ncia\u201d, article de Ferran Bono, El Pa\u00eds (8 de febrer de 2001).\r\n\r\n"}, {"id": 366, "name": "Joan", "surname": "Beneyto", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/beneyto-perez-joan", "image": "/media/biography/image/beneyto_perez_joan.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1994, "short_description": "Jurista i pol\u00edtic\r\nFill de l'advocat Joan Beneyto i de Magdalena P\u00e9rez. El seu avi patern va ser un home de negocis, comerciant i navilier.\r\nEs va casar amb Elvira Sopena i Soler en 1938 amb qui tingueren quatre fills.\r\nLa seua formaci\u00f3 de primeres lletres la va fer als Maristes i el Batxillerat als Jesu\u00eftes. La seua formaci\u00f3 universit\u00e0ria la va fer en la Universitat de Val\u00e8ncia, llicenciant-se en Dret. En aquesta universitat m\u00e9s endavant en seria\u00a0auxiliar de la c\u00e0tedra d'Hist\u00f2ria i Dret.\r\nPer ampliar la seua formaci\u00f3 va accedir a una beca del Ministerio de Asuntos Exteriores per a realitzar cursos de doctorat en el Colegio Espa\u00f1ol de San Clemente de Bolonya al costat de Pier Silveiro Leich que li va dirigir la tesi, doctorant-se en Dret per l'Universit\u00e0 di Bologna amb\u00a0I problemi del lavoro nella storia del diritto spagnolo (1928).\r\nVa ampliar els seus estudis a Alemanya, a la Universit\u00e4t Freiburg amb Heinrich Finke, Pringsheim, Schulz i Von Schwering durant el curs 1931-32, i a Berl\u00edn amb Stutz durant aquest mateix per\u00edode. El 1935 fou professor convidat a la Universit\u00e4t M\u00fcnchen per impartir Hist\u00f2ria del Dret Espanyol.\u00a0Arrel de les seues estades en It\u00e0lia i Alemanya es convert\u00ed en un admirador dels moviments feixistes.\r\nInicialment es va dedicar a estudis d'hist\u00f2ria jur\u00eddica i va publicar diverses monografies sobre Dret Foral al Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura com Preliminars per a l'estudi del nostre dret (1932), Il distritto in Italia (1933), o Iniciaci\u00f3 a la hist\u00f2ria del dret valenci\u00e0 (1934).\r\nAdscrit al valencianisme cat\u00f2lic i conservador, col\u00b7labor\u00e0 al\u00a0Diario de Alicante\u00a0i\u00a0Las Provincias.\u00a0Fou un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 en 1932, i membre de Lo Rat-Penat, d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, i des de 1934 de l'Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana.\r\nRedactor de\u00a0Patria Sindicalista\u00a0(1933-1934), durant la Guerra Civil s'adher\u00ed al Movimiento Nacional, oblidant el seu antic valencianisme i integrant-se en el b\u00e0ndol franquista com a subdirector i director de la Agencia de Noticias Dux, en Ir\u00fan, dependent de la Delegaci\u00f3n Nacional de Prensa y propaganda de FET y de las JONS i col\u00b7laborador en el Departamento de Ediciones del Servicio de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS dirigit per Dionisio Ridruejo i Pedro La\u00edn Entralgo. Durant aquest per\u00edode es va establir a Sant Sebasti\u00e0 i va dirigir junt Teodor Llorente Falc\u00f3 la revista Valencia.\r\nLa seua activitat acad\u00e8mica no es va aturar i fou catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria del Dret Espanyol en la Universidad de Salamanca, en 1940, i despr\u00e9s es va doctorar en la Universitat Central de Madrid en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Econ\u00f2miques. Va ser membre de l'Institut d'Estudis Pol\u00edtics, en 1941, i pass\u00e0 a formar part de la Facultat de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Econ\u00f2miques, en 1950, on va organitzar un seminari de doctorat de Sociologia de la Informaci\u00f3 durant 1952-1974. Tamb\u00e9 fou catedr\u00e0tic de Pensament Jur\u00eddic Cl\u00e0ssic en la Escuela Judicial de Ciencias de la Informaci\u00f3n en la Universidad Complutense de Madrid i de la Escuela Social i deg\u00e0 de la Facultad de Ciencias de la Informaci\u00f3n de Madrid.\r\nFou director de la Escuela Oficial de Periodismo, dels cursos de formaci\u00f3 de la Universidad Internacional Men\u00e9ndez Pelayo (UIMP) de Santander i Las Palmas. Va impartir nombrosos cursos i confer\u00e8ncies en Espanya i en l'estranger. Va col\u00b7laborar amb la revista alemanya de premsa, r\u00e0dio i televisi\u00f3 Publizistik. Fou tamb\u00e9 secretari general de la Asociaci\u00f3n Hispano-Germana. Fou membre de la Asociaci\u00f3n de Antiguos Alumnos del Colegio de Espa\u00f1a en Bolonya, acad\u00e8mic de la Jurisprudencia y Legislaci\u00f3n y de la Hispano-Italiana. Tamb\u00e9 fou membre de la Comisi\u00f3n Internacional para el Estudio de las Asambleas Parlamentarias i del bureau de la Asociaci\u00f3n Internacional de Estudios e Investigaciones sobre la Informaci\u00f3n. Comendador de la Orden de Alfonso X el Sabio, Medalla del M\u00e9rito Civil, Orden del Reino de Italia, i deg\u00e0 honorari de la Facultad de Ciencias de la Informaci\u00f3n en la Universidad Complutense de Madrid.\r\nFou editorialista de\u00a0Levante\u00a0des de 1938 fins 1972 i va ostentar dos importants c\u00e0rrecs pol\u00edtics durant el franquisme: director general de Premsa, (1957-1958), i president del Consejo Nacional de Prensa (1964).\r\nA la fi del franquisme i de la seua vida es va reorientar cap al catolicisme pol\u00edtic."}, {"id": 293, "name": "Josep", "surname": "Bernat", "conjunction": "i", "second_surname": "Baldov\u00ed", "url": "/biografies/bernat-baldovi-josep", "image": "/media/biography/image/bernat_baldovi_josep.jpg", "birth_date": 1809, "dead_date": 1864, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nFill d'Antoni Bernat i Fuster i de Francesca Baldov\u00ed i Cubells. El seu pare, nascut a Riola, era advocat de professi\u00f3. Va ser regidor de l'Ajuntament de Sueca en una \u00e8poca important, el feudalisme llanguia i els regidors deixaven de ser nomenats a dit pel senyor feudal de la vila de Sueca. De mentalitat conservadora i constitucionalista,\u00a0defensava un canvi tranquil i progressiu cap al nou ordre. Aix\u00f2 li va permetre passar desapercebut en els moments de m\u00e9s radicalisme revolucionari i de no ser objecte de repres\u00e0lies en la restituci\u00f3 de l'absolutisme el 1814. Dins d'aquest context, Bernat i Baldov\u00ed va viure una inf\u00e0ncia tranquil\u00b7la en una fam\u00edlia acomodada amb terres i casa pr\u00f2pia.\r\n\u00a0\r\nAnys de formaci\u00f3\r\nAbans d'entrar a la Universitat, va estudiar amb els clergues de Sueca i en l'Escola Pia de Val\u00e8ncia. En 1827 acaba el equivalent al batxiller. El 1831 es doctora en Lleis, amb una tesi que versa sobre jurisprud\u00e8ncia.\r\nMalgrat la seva activitat pol\u00edtica posterior, no podem parlar d'uns inicis molt actius. Al contrari de molts dels seus coetanis, durant l'\u00e8poca del Trienni Liberal (1820-1823), la seva tasca pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s aviat escassa. En el que s\u00ed que destaca \u00e9s en la seva activitat acad\u00e8mica. Alumne d'excel\u00b7lents qualificacions, acab\u00e0 la carrera molt aviat, amb 22 anys. Com a aquella edat no es podia exercir l'advocacia, es va dedicar a la doc\u00e8ncia dins de la universitat. Va fer substitucions en algunes c\u00e0tedres de la facultat i feina de passant al bufet de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gareli. En aquest per\u00edode va fer amistat amb Josep Maria Bonilla, Llu\u00eds Mayors i Enric de Navarra, persones molt importants en la seva vida.\r\nUna vegada complida l'edat reglament\u00e0ria, s'obri un despatx al carrer Quart de Val\u00e8ncia. Un altre fet important li succeeix, coneix a la filla del terratinent Manuel Artal, la seva futura dona. Manuel Artal era una de les persones m\u00e9s riques i poderoses de Sueca. Com s'assenyala en el cap\u00edtol \"El sueco i sueca: De la pol\u00edtica vitae a la pol\u00edtica post mortem\" [i], El virgo de Visanteta, escrit durant aquest per\u00edode i que marca l'inici del teatre valenci\u00e0 modern, es pot entendre com a un intent de conv\u00e8ncer el pare de Juliana Artal de la inevitabilitat del matrimoni. Bernat i Baldov\u00ed aconsegueix superar els recels de la fam\u00edlia Artal i es casa amb Juliana el 1832. S'integra plenament en el seu nou cercle familiar: Molt moderats, sempre prop de l'Esgl\u00e9sia i al poder, sigui quina sigui la seva ideologia.\r\n\u00a0\r\nTasca pol\u00edtica\r\nTot i aquesta nova posici\u00f3 econ\u00f2mica, no deixa la universitat fins el 1934, coincidint amb el canvi pol\u00edtic que marcava l'inici de la revoluci\u00f3 burgesa. Es converteix en jutge de primera inst\u00e0ncia a la vila de Catarroja. Comparteix una ideologia semblant a la del seu pare, sempre moderat i defensor del liberalisme. No va lluitar activament contra el carlisme, tot i convertir-se en milici\u00e0. La seva actitud com a jutge era clarament anticarlista: Sempre va ser partidari de l'aplicaci\u00f3 de la llei d'abolici\u00f3 dels senyorius de 1837, en aquest sentit, va executar moltes sent\u00e8ncies a favor de la conversi\u00f3 dels antics patrimonis senyorials en nous patrimonis burgesos.\r\nA Catarroja comen\u00e7a la seva relaci\u00f3 amb el periodisme llan\u00e7ant el El Mole, dirigit per Josep Maria Bonilla. En aquest setmanari col\u00b7labora amb un altre eminent personatge, Pasqual P\u00e9rez i Rodr\u00edguez. Sota els pseud\u00f2nims de \"Garrofa\" o \"Garruefa\", signar\u00e0 desenes d'articles. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 a El Mole\u00a0va durar des de 1837 fins a 1843.\r\nEl seu car\u00e0cter liberal-conservador el fa entrar en conflicte amb un sector m\u00e9s radical del liberalisme format per progressistes i dem\u00f2crates. En 1840, quan a Alzira s'aixeca una Junta Revolucion\u00e0ria formada per progressistes liberals, el seu l\u00edder, Joan Baptista Osca, decideix apartar a Bernat i Baldov\u00ed del jutjat de Catarroja. Torna a Sueca el 1840, recolzat per la fam\u00edlia Artal i les seves connexions, crear\u00e0 un grup pol\u00edtic conegut popularment com \"el partit de lo Sord\" o \"partit dels sords\", en clara refer\u00e8ncia a la sordesa que patia Bernat i Baldov\u00ed. Situat entre opcions conservadores i progressistes, obt\u00e9 uns resultats excel\u00b7lents. El 1843 \u00e9s designat president de la Junta de Salvaci\u00f3 de Sueca, on es dedica no nom\u00e9s a lluitar contra el carlisme, tamb\u00e9 critic\u00e0 a Espartero i els seus ideals radicals revolucionaris. El temps que presid\u00ed la Junta de Salvaci\u00f3 l'utilitza, entre altres coses, per a anul\u00b7lar a la Mil\u00edcia Nacional i qualsevol moviment amb tints de radicalisme liberal.\r\nEl mateix 1843 abandona la carrera judicial per a centrar-se en la pol\u00edtica. Es presenta a les eleccions parlament\u00e0ries del setembre del 1844 i aconsegueix l'acta de diputat a les Corts amb 9.898 vots. Va ostentar el c\u00e0rrec en les legislatures 1844-1845 i 1845-1846.\r\nEs trasllada a Madrid per exercir de parlamentari. Per la seva discapacitat auditiva, no podia seguir les sessions correctament, per aix\u00f3 se sol qualificar la seva estada de \"parlamentari mut\", ja que no es coneixen intervencions seves. La seva tasca principal a Madrid \u00e9s la cuidar, mitjan\u00e7ant els seus contactes, que els seus partidaris no perdin poder a Sueca. Per aix\u00f2 es mostra servil davant les inst\u00e0ncies del poder que s\u00f3n \u00fatils per a aquest objectiu. D'aquesta manera, Sueca es converteix en una mena de \"rara avis\" dins de la pol\u00edtica valenciana i estatal. L'exist\u00e8ncia del \"partit del sords\", qualificat com a independent, amb una propaganda centrada en q\u00fcestions d'\u00e0mbit local com l'ordre p\u00fablic, el teatre, el populisme l\u00fadic o les barreres als jornalers, fa que no es repeteixi l'esquema predominant de moderats contra progressistes, com\u00fa a la resta del territori.\r\nA Madrid fa gala d'un doble car\u00e0cter. D'una banda, la ja esmentada activitat \"passiva i servil\" al Congr\u00e9s. I d'altra, ja fora de les seves tasques pol\u00edtiques, s'inclina m\u00e9s per l'oci i la diversi\u00f3. Aix\u00f2 s\u00ed, sabedor que ha de protegir la seva imatge, es cuida b\u00e9 de mantenir amagada aquesta altra faceta plena de interminables tert\u00falies al caf\u00e8 La Perla i freq\u00fcents visites a la redacci\u00f3 de la casa editorial del republic\u00e0 Ayguals de Izco.\r\nEn aquest per\u00edode Bernat i Baldov\u00ed gaudeix d'una fruct\u00edfera activitat liter\u00e0ria. Col\u00b7labora en publicacions com El cresol (1844) i El F\u00e9nix (1844-1845), El Fandango (1844-1846), El Burro (1845), La Cotorra\u00a0(1846), El clamor P\u00fablico (1848 i 1854), La Linterna M\u00e0gica\u00a0(1849-1850) i La cant\u00e1rida. Tamb\u00e9 publica Pascualo i Visanteta, una versi\u00f3 de El virgo de Visanteta\u00a0menys picant i m\u00e9s concorde a un parlamentari moderat.\r\nDestaquen, entre les seves incomptables obres, la publicaci\u00f3 dels setmanaris humor\u00edstics La Donsayna\u00a0(1-12-1844/23-2-1845) i El Tabalet\u00a0(2-5-1847/31-7-1847), escrits en valenci\u00e0. El Sueco (5-9-1847/23-11-1847), escrit tant en valenci\u00e0 com en castell\u00e0, \u00e9s un dels peri\u00f2dics m\u00e9s combatius que es poden trobar durant el regnat d'Isabel II. Va ser multat i segrestat en moltes ocasions, el seu \u00e8xit va ser m\u00e9s que notable, amb una tirada propera als 5.000 exemplars. Aquestes tres publicacions tenen en com\u00fa un tractament de la pol\u00edtica vista \"des de baix\" ja sigui en forma de poemes, di\u00e0legs, passatemps... Destinat a un p\u00fablic popular, majorit\u00e0riament treballadors del camp, el seu objectiu era, com indica Carolina Tarrazona: \"el de formar i instruir al poble en el coneixement del nou sistema constitucional i oferir els elements necessaris perqu\u00e8 pogu\u00e9s fer-se una idea de quina era la seva posici\u00f3 respecte del poder, dins del nou sistema pol\u00edtic \"[ii]\r\nValgui com a exemple aquesta declaraci\u00f3 d'intencions: \"Nosatros volem que la clase agricultora \u00e1 la que perteneixeu, ocupe el lloc que lo corresp\u00f2n en la estimacio p\u00fablica, y que no sigau mirats com \u00e1 esclaus, y com \u00e1 besties. Alguns articles dedicarem \u00e1 vosatros [...] procurant ilustrarvos en vostes obligasions com h\u00f2mes, com agricultors, com siutadans\"[iii]\r\nEl 1848, es produeix a Sueca una antinatural uni\u00f3 de moderats i progressistes buscant treure del poder al partit de Bernat i Baldov\u00ed. La resposta que d\u00f3na no \u00e9s pol\u00edtica, sin\u00f3 liter\u00e0ria. \u00c9s el per\u00edode de les seves obres m\u00e9s pol\u00edtiques: La coalici\u00f3, El perro i el gato o Qui tingui ous que pele fulala. Al teatre tamb\u00e9 trobem clars signes de cr\u00edtica pol\u00edtica al llarg de tota la seva obra.\r\nAcabada la seva legislatura, abandona Madrid i torna a Sueca. S'absenta de la vida p\u00fablica, potser per motius de salut, i deixen d'apar\u00e8ixer articles seus en les publicacions on col\u00b7laborava. Reapareix el 1853 com a candidat a les Corts, per\u00f2 no aconsegueix suficients vots. Un any despr\u00e9s, \u00e9s elegit de nou alcalde de Sueca (octubre de 1854). Dur\u00e0 en el c\u00e0rrec 28 dies. Els representants locals, tant progressistes com moderats, s'uneixen i, argumentant motius legals, aparten a Baldov\u00ed de l'alcaldia. Un cop m\u00e9s, respon usant les seves obres com a vehicle. A Si et pica... Rasca't, carrega contra els seguidors d'Espartero, mentre que a El soterrament de la sardina. Quatre ll\u00e0grimes sobre la tomba dels \u00faltims difunts, celebra el final del bienni progressista.\r\nA partir d'aqu\u00ed qualsevol senyal de radicalitat desapareix. Trenca lla\u00e7os amb Madrid, amb les seves amistats del Caf\u00e8 de la Perla, i es refugia en la seva fam\u00edlia. Es mostra m\u00e9s religi\u00f3s i devot que mai, \u00e9s l'\u00e8poca de les seves obres infantils moralitzants aix\u00ed com de la publicaci\u00f3 dels miracles, Escriu la sarsuela Los pastores de Bel\u00e9n\u00a0(1856). Aquest gir es pot interpretar com un darrer intent de recuperar l'alcaldia de Sueca a les eleccions de 1857. Bernat i Baldov\u00ed, que s'ha guanyat molts enemics, no aconsegueix bons resultats. Decideix abandonar la seva vida pol\u00edtica i centrar-se de forma exclusiva a escriure.\r\n\u00a0\r\nAspectes destacats de la seva obra\r\nVa ser un dels primers membres del moviment conegut com d'espardenya que es contraposava als poetes de \"guant\", que usaven un llenguatge allunyat del poble, molt arcaic. Bernat i Baldov\u00ed va escriure de manera senzilla, utilitzant expressions populars, una rima f\u00e0cil i molta s\u00e0tira morda\u00e7. Se li sol estereotipar com un escriptor popular en el sentit m\u00e9s negatiu. A difer\u00e8ncia dels seus amics Bonilla i P\u00e9rez, que van saber simultanejar aquesta activitat populista amb obres rom\u00e0ntiques m\u00e9s cultes, mai es va allunyar del llenguatge del carrer.\r\n\u00c9s considerat com l'inventor del Llibret de falla en l'any 1855. La falla plantada a la pla\u00e7a de l'Almod\u00ed representava la venda de \"el conill\" de Visanteta al Sr Facundo, un home ja de certa edat que es pensava un jove conqueridor. Bernat i Baldov\u00ed va crear un llibret titulat El conill, Visanteta i Don Facundo\u00a0on explicava la falla en vers i amb molt d'humor.\r\nEns trobem davant un personatge tan ambigu com extraordinari. Com a pol\u00edtic va ser molt moderat, per\u00f2 com autor no va dubtar a participar activament en la premsa amb els m\u00e9s destacats progressistes liberals de l'\u00e8poca.\r\nCom assenyala Vicent Simbor, \"Ell va saber modelar uns g\u00e8neres d\u00b4abast popular d\u00b4indiscutible transcend\u00e8ncia per a la supervivencia del catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Els tiratges de la prensa sat\u00edrica, per exemple, eren francament colossals per al potencial lector del moment. [...] La import\u00e0ncia del sainet o pe\u00e7a valenciana, que tamb\u00e9 ell inici\u00e0, no pot ser dif\u00edcil d'avaluar si tenim en compte que arriba a un p\u00fablic nombros\u00edssim, el p\u00fablic popular que ten\u00eda en les funcions teatrals el principal recurs de diversi\u00f3. S\u00ed, volens nolens Bernat i Baldov\u00ed va contribuir a salvar la llengua durant el dif\u00edcil ter\u00e7 del segle passat\"[iv]\r\n[i] Francesc A. Mart\u00ednez, Enric Borderia, Inmaculada Rius \"El sueco i sueca: De la pol\u00edtica vitae a la pol\u00edtica post mortem\" En: Bernat i Baldov\u00ed i el seu temps, Universidad de Val\u00e8ncia 2002. Miquel Nicol\u00e1s, ed. p. 144-145.\r\n[ii] Tarrazona, Carolina \"Pol\u00edtica y cultura burguesa en el Pa\u00eds Valenciano de mediados del siglo XIX\" En: Bernat i Baldov\u00ed i el seu temps, Universidad de Val\u00e8ncia 2002. Miquel Nicol\u00e1s, ed. p. 220.\r\n[iii] El Mole, 2, (9-2-1837), Valencia, Impta. De L\u00f3pez, p. 32.\r\n[iv] Vicent Simbor, \"Josep Bernat i Baldov\u00ed i la Renaixen\u00e7a\" En: Bernat i Baldov\u00ed i el seu temps, Universidad de Val\u00e8ncia 2002. Miquel Nicol\u00e1s, ed. p. 277."}, {"id": 586, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Bernat", "conjunction": "i", "second_surname": "Ferrer", "url": "/biografies/bernat-ferrer-lluis", "image": "/media/biography/image/bernat_ferrer_lluis.jpg", "birth_date": 1850, "dead_date": 1915, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nDe Llu\u00eds Bernat i Ferrer es coneixen poques dades de la seua vida, per\u00f2 s\u00ed de l\u2019obra. D\u2019una nota autobiogr\u00e0fica fragment\u00e0ria es pot deduir que va n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia i que als catorze anys estren\u00e0 una primera obreta teatral al Teatre de Russafa titulada Un c\u00f2mic improvisat, joguet biling\u00fce.\r\nEn 1892 guany\u00e0 un premi a la milloc com\u00e8dia valenciana en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, per\u00f2 ser\u00e0 el darrer pel distanciament que practica amb l\u2019entitat. La influ\u00e8ncia de Constant\u00ed Llombart el va dur a una relativa conscienciaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 \u00abuna cosa no pogu\u00e9 lograr de mi: ferme escriure en Lo Rat Penat\u00bb. El seu p\u00fablic era un altre de m\u00e9s popular, per aix\u00f2 se situava enfront del llemosinisme arqueol\u00f2gic i m\u00e9s o menys cultural, que per a ell no tenia la transcend\u00e8ncia pol\u00edtica que buscava com a republic\u00e0.\r\nEn 1890 \u00e9s col\u00b7laborador del setmanari il\u00b7lustrat Valencia C\u00f3mica, i en 1894 funda i escriu en La Tron\u00e1, setmanari biling\u00fce, festiu i literari de tend\u00e8ncia republicana de llarga vida, que li publica El terreno de l\u2019honor en fullet de 16 p\u00e0gines (1902); pel juliol de 1907 (quarta \u00e8poca), Bernat en ser\u00e0 el director. Despr\u00e9s de deixar el setmanari, encara public\u00e0 diverses narracions com Locura d\u2019amor (n\u00fam. 16), col\u00b7labora en l\u2019Almanac de 1915 amb La trachedia del So Chuan (n\u00fam. 52), Nit de novios (n\u00fam. 99), i en 1918 li van reeditar La senserr\u00e1 (n\u00fam. 212) i Moros en l\u2019horta \u00f3 el riffe\u00f1o Ben-Cheroni (n\u00fam. 258). Cap al 1903 s\u2019unir\u00e0 a la facci\u00f3 republicana de Rodrigo Soriano i participar\u00e0 en la redacci\u00f3 d\u2019El Radical com a escissi\u00f3 del PURA de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez.\r\nLlu\u00eds Cebrian Mezquita la recordava en 1913 amb aquestes paraules: \u00abNo obstant de estes preocupaci\u00f3ns y estos def\u00e9ctes, de ninguna de les maneres podr\u00e1 ser may desconeguda la entusi\u00e1stica, y en c\u00e9rt sentit, profitosa tasca de tan val\u00e9nt com apreciable jove, en lo resurgir del cuento y la nov\u00e9la en n\u00f3stra moderna lliteratura. Fundahor y propietari de La Tron\u00e1, semanari sat\u00edrich y popular, que forsudament ha sab\u00fat mantindre llarc n\u00famero de a\u00f1ades, ha demostr\u00e1t son n\u00f3ble prop\u00f3sit de b\u00f3n valencianiste, no ass\u00f3les don\u00e1nt al p\u00fablic la noveleta que ya deix\u00e9m citada, sino dispon\u00e9nt \u00e1 favor de son est\u00e9s y molt llegit peri\u00f3dic, la treta \u00e1 llum en les darrer\u00edes de 1907 y en d\u00e9u cuad\u00e9rns, repartid\u00f3rs \u00fa cada semana, de sa Biblioteca de la Tron\u00e1, que es una molt graciosa colecci\u00f3 de cuentos curts de aut\u00f3rs diversos, ahon don\u00e1rense \u00e1 con\u00e9ixer joven\u00e9ts de prou espenta y ne colabor\u00e1ren atres ya m\u00e9s coneguts, fins que va imposarse la necessit\u00e1t de engrandir aquella mod\u00e9sta empressa, convertintse la dita p\u00f3bra publicaci\u00f3 en una molt mill\u00f3r presentada y m\u00e9s seriosa [El Cuento del Dumenche]\u00bb.\r\nEl 1904 publica una novel\u00b7leta valenciana, Caciquisme roig, i aix\u00f2 ja era una raresa llavors. De nou, Cebrian Mezquita en reparteix una de freda i una de calenta: \u00abEn Valencia, mentrimentes, be p\u00f3t afermarse que restava casi del tot perduda la pr\u00f3sa regional, viva tansolam\u00e9nts en alcun cuento curt, que de tart en tart veya la llum en les revistes \u00f3 en los enans dits Almanacs, y no s\u00e9 si mantenguda, \u00f3 millor profanada, en los semanaris populars y de carr\u00e9r, m\u00e9s pol\u00edtics en gener\u00e1l, que lliteraris, y molt m\u00e9s criticahors y lliures, que estudiosos y ben parl\u00e1ts. D\u2019ells, no obst\u00e1nt, va sortir un anim\u00f3s y decidit valencianiste, Llu\u00eds Bern\u00e1t, jove de tal\u00e9nt, encara que de preparaci\u00f3 no molt completa, que, afill\u00e1t \u00e1 un deIs partits pol\u00edtics m\u00e9s estr\u00e9ms y progresistes, acomet\u00e9 en grans entusi\u00e1smes la creaci\u00f3 de la nov\u00e9la en n\u00f3stra bella parla, public\u00e1nt en 1904 la intitulada Caciquisme Roig; obreta, encara que plena de incorrecci\u00f3ns y de vulgarismes, molt acceptable y rebedora, de bon desenr\u00f3ll y prou apropi\u00e1t llenguatje, sobre ronegam\u00e9nt ser una mera narraci\u00f3 de actualit\u00e1ts y tan s\u00f3ls haverla inspirada, m\u00e9s que l\u2019altruiste afa\u00f1 de la perfecci\u00f3 y de la bellesa, els apasionaments y les malicsies, en la repugnanta divisi\u00f3 y ri\u00f1a dels republic\u00e1ns en aqu\u00e9lles h\u00f3res\u00bb. Efectivament, en Caciquisme roig ataca durament la pol\u00edtica de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez i tamb\u00e9 s\u2019hi reflecteixen les lluites internes del republicanisme de l\u2019\u00e8poca a Val\u00e8ncia. Literatura d\u2019intencions.\r\nLa seua fidelitat a la llengua es mostra en la passi\u00f3 amb qu\u00e8 es lliura a publicar en valenci\u00e0 una revista setmanal i il\u00b7lustrada com El Cuento del Dumenche, que arrib\u00e0 a traure al carrer cinquanta-un n\u00fameros entre el 9 d\u2019agost de 1908 i el 24 de juliol de 1909, amb redacci\u00f3 i administraci\u00f3 al carrer de Pelayo, 29 de Val\u00e8ncia. Diu Bernat en el primer editorial: \u00abNostres prop\u00f3sits no son chens modests. Se propos\u00e9m fer afisi\u00f3 \u00e1 escriure y \u00e1 llechir en valensi\u00e1, empresa que, \u00e1 primera vista, pareix de dif\u00edsil realisaci\u00f3, pero qu\u2019est\u00e9m segurs que ni es imposible ni molt me\u00f1s. La lliteratura valenciana, en totes les sehues manifestasi\u00f3ns, est\u00e1 m\u00f3rta, y si no m\u00f3rta, dormida catal\u00e9pticament\u00bb. Era una prosa a l\u2019abast del p\u00fablic popular. En El Cuento va publicar relats, novel\u00b7les breus i sarsueles com La Rocha (n\u00fam. 1), Creu del diable (n\u00fam. 5), Se\u00f1or juez de guardia (n\u00fam. 24), La mona y el mico \u00f3 \u00a1Asolta el fil que tira (n\u00fam. 36), Els reys de la marchal (n\u00fam. 39), Moros en l\u2019horta \u00f3 El riffeno Ben-Cheroni (n\u00fam. 42) i la sarsuela valenciana La senserr\u00e1 (n\u00fam. 43), a m\u00e9s de Gajes del ofisi (n\u00fam. 51) i La son\u00e1mbula (n\u00fam. 46) amb Teodoro Santoncha. Algunes d\u2019aquestes peces ja havien estat estrenades en 1901 a les sales de Val\u00e8ncia i les publicava ara.\r\nI continua Cebrian opinant i exterioritzant els errors socials i culturals de la premsa festiva que no t\u00e9 cura de la llengua, entre els quals Llu\u00eds Bernat: \u00abDis\u00edpul de Constant\u00ed Llombart va declararse este nov\u00e9ll aut\u00f3r desde un principi, y en efecte, d\u2019ell aprengu\u00e9 sens ducte l\u2019entusiasme y l\u2019amor ver y fondo per Valencia y per sa esmortida lliteratura; pero olvidant del tot lo bon cam\u00ed y els saludables procedim\u00e9nts que aquell son bon mestre defensava, Llombart, y tots los que desde 1875 l\u2019acompa\u00f1\u00e1rem, al pens\u00e1r en lo renaiximent de n\u00f3stra hermossa llengua y trov\u00e1rsela prostituida y feta malb\u00e9, mir\u00e1ntsela tan trivi\u00e1l com estava de p\u00f3bra, y sentintse en la inescusable necessit\u00e1t de enaltirla y de ferla lliteraria, determin\u00e1ren, de manera consci\u00e9nt y no mal concebida, recurrir avi\u00e1t \u00e1 les \u00f3bres cl\u00e1ssiques antigues, als autors olvid\u00e1ts y perdedisos, al estudi y \u00e1 la imitaci\u00f3 dels mill\u00f3rs mestres, sense fugir la entretenguda tasca y sense p\u00f3r de caure en arcahismes, que consideraven per atra part molt necessaris; perque ells hav\u00eden postreram\u00e9nt de facilitarlos la suau venguda al terme m\u00edg que se buscava, al llenguatje correcte y puram\u00e9nt casol\u00e1, encara que \u00e1 la mod\u00e9rna, en que la nov\u00e9lla lliteratura valenciana havia de rebiscol\u00e1r y fer sa eixida. Pero Llu\u00eds Bern\u00e1t y els que de la seua manera p\u00e9nsen \u2013com Baldov\u00ed y tots los dem\u00e9s aut\u00f3rs de com\u00e9dies y peri\u00f3dics burlescs y de cr\u00edtica popular, que desde la primera mit\u00e1t de la pasada centuria han vengut succedintse\u2013ho han ent\u00e9s de un atre m\u00f3do: y deixantse dur per la corr\u00e9nt, fugint de lo dificult\u00f3s y m\u00e9s tardiu, falsej\u00e1nt abusivament les paraules y les lletres, y preocupantse tan s\u00f3ls de viure al d\u00eda y de facilitarlos la llegenda als que no deprengu\u00e9ren en la esc\u00f3la m\u00e9s ortograf\u00eda que la castellana, ren\u00e9guen de tota n\u00f3stra gloriosa tradici\u00f3 lleng\u00fc\u00edstica y lliteraria, critiquen y procl\u00e1men que no ent\u00e9nen ni s\u00e1ben llegir lo que\u2019ls m\u00e9s cuidadosos escrihuen y m\u00e9sclen asovint en ses composici\u00f3ns paraules y frases y m\u00f3dos de dir y construcci\u00f3ns sint\u00e1csiques de la llengua de Castella; mentrim\u00e9ntes que deixen en lo m\u00e9s bojorn\u00f3s marag\u00fcell la t\u00edpica y d\u00f3lsa parla de sos pares\u00bb. Cebrian ens est\u00e0 parlant d\u2019una de les primeres controv\u00e8rsies sobre el model d\u2019ortografia, la de 1908, en les p\u00e0gines d\u2019El Cuento del Dumenche, entre Bernat i Llorente.\r\nTamb\u00e9 va col\u00b7laborar en Terra Valenciana (1908), Pensat i Fet (1913), La Barraca (1913) i molt espor\u00e0dicament en la segona \u00e8poca d\u2019El Cuento del Dumenche de Carceller (1914). Altres obretes seues, publicades en les revistes i de vegades en opuscle, s\u00f3n: El ball de Torrent, o El pescador i les llauradores i un canyam\u00f3 mal dormit (par\u00f2dia de La verbena de la Paloma), la sarsuela Coses de l\u2019Exposici\u00f3 (estrenada el 1909 al Sal\u00f3 T\u00faria), El drap sagrat, Jo li parle clar, El pardal, la com\u00e8dia Qui desprecia comprar vol i Sento el Cuc. En alguns cat\u00e0legs teatrals consta que algunes s\u2019estrenaren uns anys m\u00e9s tard de morir l\u2019autor. Va fer servir el pseud\u00f2nim el so Bernat l\u2019Herbolari en la publicaci\u00f3 de les tretze narracions breus de Cuentos valensians, contingudes en el n\u00famero 11 d\u2019El Cuento del Dumenche (17 d\u2019octubre de 1908).\r\nDeia Joan Fuster en l\u2019edici\u00f3 de Caciquisme roig i altres narracions (1984) que degu\u00e9 ser una mica bohemi: vivia, o malvivia, dels seus escrits i redactava per a diversos diaris de Val\u00e8ncia, de Barcelona i de Madrid. L\u2019\u00faltima not\u00edcia d\u2019ell apareix a El Mercantil Valenciano del 19 de setembre de 1915: Llu\u00eds Bernat estava malalt i sense recursos. Degu\u00e9 morir poc despr\u00e9s. Tot plegat, fa la impressi\u00f3 d\u2019una vida lliurada a la literatura: a una literatura sense pretensions est\u00e8tiques, i sobretot al periodisme, amb les conseg\u00fcents precarietats econ\u00f2miques que aix\u00f2 suposava en aquells anys."}, {"id": 469, "name": "Josep Maria", "surname": "Bertran", "conjunction": "i", "second_surname": "Bojad\u00f3s", "url": "/biografies/bertran-bojados-josep-maria", "image": "/media/biography/image/bertran_bojados_josep-maria.jpg", "birth_date": 1872, "dead_date": 1933, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nAquest fill de Cabanes (la Plana de l\u2019Arc) va estudiar al Seminari de Tortosa i fou ordenat prevere al desembre de 1897. De bell principi va destacar en la seua formaci\u00f3 eclesi\u00e0stica i ocup\u00e0 pla\u00e7a de professor, secretari del seminari i canonge penitencier. Va exercir tota la seua vida pastoral a Tortosa, on era habitual que predicara en catal\u00e0.\r\nA pesar dels aires anticatalanistes de la c\u00faria encap\u00e7alada pel bisbe Pedro Rocamora, Mn. Bertran va participar en diverses iniciatives de reivindicaci\u00f3 del catal\u00e0 en la vida de l\u2019Esgl\u00e9sia diocesana.\r\nUn dels fruits del Congr\u00e9s Lit\u00fargic de Montserrat de 1915 \u2013del qual fou vocal en representaci\u00f3 de Tortosa i vicepresident de la secci\u00f3 d\u2019Estudis Hist\u00f2rics\u2013 va ser la publicaci\u00f3 el 1916 de la Manera d\u2019ajudar a missa, composta per ell. Es tracta d\u2019un llibret de 16 p\u00e0gines destinat a donar instruccions clares als ajudants de capell\u00e0. El 1920 se\u2019n feu una segona edici\u00f3 corregida i augmentada amb llic\u00e8ncia del Bisbat de Barcelona. L\u2019opuscle va ser ben acollit, segons les ressenyes del moment que li dedic\u00e0, entre altres, Mn. Alcover. La segona edici\u00f3 encara era elogiada el 1922 pel grup valencianista creat al voltant de Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed i el full agrarista El Crit de la Muntanya.\r\nEl 1918 es fundava a Tortosa la Lliga Espiritual de la Mare de D\u00e9u de la Cinta, agrupaci\u00f3 filla i adherida a la Lliga de Montserrat que responia a la necessitat de restauraci\u00f3 patri\u00f2tica i religiosa de la ciutat i de la di\u00f2cesi, amb una oferta de formaci\u00f3 cultural i religiosa per al jovent tortos\u00ed. El canonge Mn. Josep Maria Bertran es troba entre els membres fundadors, al costat dels \u00ednclits Mn. Joan Baptista Many\u00e0 (consiliari), Mn. Tom\u00e0s Bellpuig (viceconsiliari), el canonge arxipreste Mn. Manuel Rius Arrufat, el canonge vinarossenc Francesc Borr\u00e0s Juan i els laics Francesc Mestre i No\u00e9 (president), Joan Moreira, Joan Torn\u00e9 i Balagu\u00e9 o Rogeli Yerro.\r\nLa manera de pronunciar el llat\u00ed (a la catalana, i no a la castellana) li va costar un disgust: a la darreria de gener de 1920 esclatava al cap\u00edtol de Tortosa una agra disputa per tal pron\u00fancia, que era vista com a separatista i risible pel sector espanyolista amb enfrontaments personals que, per una banda, li costaren la suspensi\u00f3 a divinis per una setmana, i, per l\u2019altra, diverses expulsions de professors i canonges relacionats amb la Lliga Espiritual de la Mare de D\u00e9u de la Cinta.\r\nEn el seu intent de fer que la di\u00f2cesi de Tortosa no es desnaturalitzara culturalment i el millorara el culte al seu poble natal, va escriure tamb\u00e9 un Resum hist\u00f2ric sobre la imatge de la Mare de D\u00e9u del Bon Succ\u00e9s, patrona de Cabanes, publicat a Tortosa (1926), el qual inclou una versi\u00f3 en valenci\u00e0 dels gojos, aspecte devocional que havia anat castellanitzant-se fins al punt que a la primeria del segle XX n\u2019eren ben poques les mostres en la llengua del pa\u00eds."}, {"id": 497, "name": "Manuel", "surname": "Bet\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Bonfill", "url": "/biografies/beti-bonfill-manuel", "image": "/media/biography/image/beti_bonfill_manuel.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1926, "short_description": "Prevere i historiador\r\nMoss\u00e9n Bet\u00ed es va formar en la d\u00e8cada de 1880 al Seminari de Tortosa, entre altres amb l\u2019influent Ramon O\u2019Callaghan i Forcadell (Ulldecona 1834-1911), canonge, catedr\u00e0tic, director de l\u2019arxiu capitular i cronista de la ciutat, que el va iniciar en els estudis de paleografia. La primera destinaci\u00f3 fora de Tortosa va ser com a vicari a Vila-real, i cap al 1900 fou destinat a la parr\u00f2quia de Cinctorres fins al 1910, quan pass\u00e0 per oposici\u00f3 a l\u2019arxiprestal de Morella (1910-1915) i finalment a la de Sant Mateu (1916-1926).\r\nVa ser un animador formidable dels estudis hist\u00f2rics, i ja en 1904 demanava als capellans de la di\u00f2cesi que \u00abrebusquen e indaguen en los arxius parroquials i municipals dels pobles les preciositats i tresors hist\u00f2rics que dormen la son dels justos per falta d\u2019afici\u00f3 i entusiasme entre el clero\u00bb. Va optar a alguns concursos literaris amb monografies hist\u00f2riques de temes diversos, en els quals guany\u00e0 premis i acc\u00e8ssits a Tortosa (1900, 1904), Tarragona (1903) i Val\u00e8ncia (1917, 1924 i 1925). En 1917, l\u2019IEC li concedia un premi per l\u2019ordenaci\u00f3 de l\u2019arxiu de Morella, on trob\u00e0 i estudi\u00e0 un sermonari desconegut de sant Vicent Ferrer, alhora que diverses revistes internacionals com Hispania, Mercure de France i Nuovi Studi Medievali esmentaven els seus treballs.\r\nL\u2019\u00e0mplia bibliografia de moss\u00e9n Bet\u00ed, localitzada entre els anys 1900-1926, se centra en tres grans \u00e0mbits de recerca: l\u2019art i els artistes del Maestrat i dels Ports; la catalogaci\u00f3, la transcripci\u00f3 i l\u2019estudi de documentaci\u00f3 medieval en llat\u00ed i catal\u00e0, i la reconstrucci\u00f3 parcial de la hist\u00f2ria religiosa de la di\u00f2cesi de Tortosa. No \u00e9s estrany, doncs, que siga considerat un dels iniciadors de l\u2019excursionisme cultural a partir del 1910 i un dels millors coneixedors el patrimoni de les comarques del nord. Ultra aix\u00f2, cal destacar la seua afici\u00f3 a la fotografia, una d\u00e8ria amb qu\u00e8 va immortalitzar moltes obres art\u00edstiques desaparegudes durant la Guerra Civil. Ell fou, pel prestigi adquirit a partir d\u2019una seriosa tasca d\u2019historiador amb m\u00e8todes renovats, el primer prevere que connect\u00e0 amb els grups culturals i les revistes que anaven quallant durant les primeres d\u00e8cades de segle a la capital de la Plana (Arte y Letras, Revista de Castell\u00f3n), i un poc m\u00e9s tard, amb la fundaci\u00f3 del Bolet\u00edn de la SCC, esdevingu\u00e9 un referent de primer ordre en mat\u00e8ria hist\u00f2rica no sols a la Plana, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la resta de l\u2019antiga Corona d\u2019Arag\u00f3, amb participaci\u00f3 en els Congressos d\u2019Hist\u00f2ria de la Corona d\u2019Arag\u00f3 (1909, 1920, 1923) i en publicacions de solv\u00e8ncia com l\u2019Almanaque Las Provincias, el Butllet\u00ed de la Biblioteca de Catalunya i Estudis Universitaris Catalans.\r\nA banda de desenes d\u2019articles escrits majorit\u00e0riament en castell\u00e0 per\u00f2 tamb\u00e9 en alguns casos en valenci\u00e0, va publicar els llibres i opuscles seg\u00fcents, sobretot en les col\u00b7leccions de la Castellonenca:\r\nFundaci\u00f3n de San Mateo: noticia hist\u00f3rica. Val\u00e8ncia: Establecimiento Tipogr\u00e1fico Dom\u00e9nech, 1910.\r\nRosell. Pleito que por su dominio sostuvieron en el siglo XIII la Orden de San Juan de Jerusal\u00e9n y el Real Monasterio de Benifaz\u00e1. SCC, 1920.\r\nOr\u00edgenes de Castell\u00f3n. Sus primeros se\u00f1ores. SCC, 1926.\r\nLas cruces gemelas de San Mateo y de Linares de Mora. SCC, 1927.\r\nArte medieval del Maestrazgo. El pintor cuatrocentista Valent\u00edn Montoliu. SCC, 1927.\r\nEl Papa Don Pedro de Luna, se\u00f1or temporal del Maestrazgo de Montesa. Val\u00e8ncia: Imprenta Hijo de F. Vives Mora, 1927.\r\nLos Santalinea, orfebres de Morella. SCC, 1928.\r\nMorella y el Maestrazgo en la Edad Media. SCC, 1973 (p\u00f2stum).\r\nSan Mateo, Benifaz\u00e1 y Morella: notas hist\u00f3ricas. SCC, 1977 (p\u00f2stum).\r\n\u00a0\r\nA Sant Mateu va fundar i nodrir la revista Los \u00c1ngeles (1919-1920, 1925), en la qual publicava articles breus d\u2019hist\u00f2ria de la vila i convidava altres poetes i escriptors a participar-hi, amb la finalitat de recaptar fons per a la reconstrucci\u00f3 del santuari de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels, incendiat accidentalment el 13 de desembre de 1918. Va escriure tamb\u00e9 en la revista religiosa de Vilafranca Nuestra Se\u00f1ora del Losar (1923-1926) i en els peri\u00f2dics tortosins Correo Ib\u00e9rico, El Restaurador, La Zuda i Libertad.\r\nCom ha deixat dit Joan Ferreres i Nos: \u00abSi volgu\u00e9ssim fer una valoraci\u00f3 final de quina fou l\u2019aportaci\u00f3 de Bet\u00ed a la recuperaci\u00f3 de la nostra llengua, jo diria que important, per\u00f2 des de la seva parcel\u00b7la de la hist\u00f2ria. Bet\u00ed no \u00e9s Carles Salvador (el creador, el poeta, el ling\u00fcista...) ni Ximo Garcia Girona (el creador literari conscienciat per la llengua com Salvador). Bet\u00ed \u00e9s el genial medievalista que aportar\u00e0 un ingent volum de documents escrits en valenci\u00e0 medieval que serviran per demostrar als \u201cintel\u00b7lectuals\u201d del seu temps el pes que tingu\u00e9 el catal\u00e0-valenci\u00e0 com a llengua culta (poder, administraci\u00f3, literatura...) i com a llengua del poble que encara es conservava malgrat les persecucions. Per tant, la seva tasca fou sempre de restauraci\u00f3, conscienciaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 del valenci\u00e0. I en aquesta direcci\u00f3 cal valorar les sucoses aportacions del genial medievalista de Sant Mateu\u00bb.\r\nAquest capell\u00e0 intel\u00b7lectual fou homenatjat el 21 de setembre de 1922 a Sant Mateu, d\u2019on era cronista. El motiu principal era el nomenament oficial com a membre corresponent de la Real Academia de la Historia, t\u00edtol que fou aprofitat per les autoritats locals de Sant Mateu per a fer-lo fill predilecte de la vila en el marc de les festes patronals. Va pert\u00e0nyer, a m\u00e9s, a altres corporacions cient\u00edfiques i liter\u00e0ries, entre elles Lo Rat Penat, el Centre de Cultura Valenciana i la de Bones Lletres de Barcelona. La ingent labor d\u2019arxiu que desenvolup\u00e0 en molts pobles del Maestrat i dels Ports va ser compartida generosament amb altres investigadors contemporanis com El\u00edas Tormo, Josep Sanchis Sivera, Joaquim Miret i Sans, Joan Puig, Carlos Sarthou Carreres, Ramon d\u2019Al\u00f2s-Moner, Joaquim Tuixans i el cercle de la Castellonenca de Cultura.\r\nLa seua mort, esdevinguda el 1926, fou amargament plorada pels intel\u00b7lectuals i per les institucions de l\u2019\u00e8poca amb els quals havia col\u00b7laborat en uns anys de recuperaci\u00f3 cultural decisius. Llu\u00eds Revest va escriure: \u00abNo; no era don Manuel Bet\u00ed un historiador, era una historia viviente, organizada y completa, que por desgracia se va en parte con \u00e9l, a pesar del c\u00famulo de notas que deja entre sus papeles. Ni aun sus amigos m\u00e1s \u00edntimos, ni aun sus disc\u00edpulos m\u00e1s inmediatos podr\u00e1n suplir ni adivinar muchas cosas que los agobios del tiempo y otros motivos no menos poderosos le impidieron poner, en cifra, al menos, por escrito\u00bb.\r\nEl canonge vila-realenc Mn. Manuel Rius Arrufat, amic \u00edntim, fou el marmessor de l\u2019arxiu i biblioteca de Mn. Bet\u00ed, adquirits immediatament per la Societat Castellonenca de Cultura i ordenats per Ricard Carreras Balado i \u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo. El BSCC va estar publicant treballs seus in\u00e8dits fins al 1962.\r\nActualment t\u00e9 carrers dedicats a Sant Mateu, Castell\u00f3 de la Plana i Val\u00e8ncia, amb diverses llegendes: c/ Historiador M. Bet\u00ed Bonfill, c/ Mn. Bet\u00ed i c/ Historiador Bet\u00ed, respectivament."}, {"id": 251, "name": "Emili", "surname": "Be\u00fct", "conjunction": "i", "second_surname": "Belenguer", "url": "/biografies/beut-belenguer-emili", "image": "/media/biography/image/beut_belenguer_emili_1954.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1993, "short_description": "Ge\u00f2graf, impulsor de l'escoltisme i activista c\u00edvic\r\nA la d\u00e9cada del 1930 comencem a vore la figura d'Emili Be\u00fct vinculada al valencianisme. Aix\u00ed, i mentre col\u00b7labora a Las Provincias, El Mercantil Valenciano i La Correspondencia de Valencia, comen\u00e7a a treballar amb Carles Salvador a l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, creada el 1934 a imatge de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Catalana i amb un triple objectiu: reclamar l'ensenyament en valenci\u00e0 a les escoles, formar els futurs mestres, i impulsar una nova editorial.\r\nAix\u00ed mateix el trobem com a col\u00b7laborador de l'influent setmanari valencianista El Cam\u00ed, que entre 1932 i 1934 dirigeix Joaquim Reig.\r\nEl 22 de gener de 1933 el trobem com a Secretari de Relacions del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, entitat cultural que havia estat creada dos anys abans a la ciutat de Val\u00e8ncia. La nova Junta triada, presidida per Joaquim Reig, representa un gir radical de l'entitat, que deixa de costat les activitats culturals per a centrar-se en temes pol\u00edtics, b\u00e0sicament en l'expansi\u00f3 del \"valencianisme totalitari\" propugnat per Reig.\r\nEn efecte, un any abans s'havia publicat la influent obra de Reig, Concepte doctrinal del valencianisme. En ella Reig ens dona la seua visi\u00f3 del valencianisme, el qual havia de convertir-se necess\u00e0riament en una visi\u00f3 \"totalit\u00e0ria\", \u00e9s a dir, integral. Aix\u00ed, aposta per l'aglutinaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per mitj\u00e0 del valencianisme, evitant qualsevol divisi\u00f3 pol\u00edtica en nom de la unitat nacional.\u00a0Aquesta idea, que arreplega les idees formulades a Catalunya per Enric Prat de la Riba i per Francesc Camb\u00f3, comen\u00e7a a expandir-se amb for\u00e7a gr\u00e0cies a l'influent setmanari El Cam\u00ed i al Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista.\r\nEl 1934 exposa en una confer\u00e8ncia p\u00fablica la seua proposta de comarcalitzaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0, tan sols un any despr\u00e9s d'apar\u00e9ixer la primera proposta a mans de Felip Mateu i Llopis. Amb tot, la seua difusi\u00f3 va estar molt limitada, ja que no va ser editada fins 1961, quan publica la seua Geografia elemental del Regne de Val\u00e8ncia.\r\nEl seu coneixement del Pa\u00eds Valenci\u00e0 vindr\u00e0 donat pels seus estudis de geografia, per\u00f2 tamb\u00e9 per la seua intensa activitat dins l'escoltisme valenci\u00e0: el 1926 va editar la revista Escoltismo, on l'escoltisme es veu influenciat pel seu valencianisme.\r\nDurant la Guerra Civil rest\u00e0 a la ciutat de Val\u00e8ncia, on de la m\u00e0 de Carles Salvador, va ser contractat com administratiu a l'acabat de crear Institut d'Estudis Valencians. L'Institut, creat a imatge de l'Institut d'Estudis Catalans, estava presidit per Josep Puche i tenia a Salvador com a secretari general. Poc despr\u00e9s de ser contractat passar\u00e0 a ocupar les tasques de secretari de l'entitat. Durant aquests anys comen\u00e7a la recopilaci\u00f3 d'informaci\u00f3, junt a Carles Salvador, per a una gram\u00e0tica i un diccionari, qu\u00e8 aquest publicar\u00e0 posteriorment.\r\nDurant els primers anys de la postguerra deixa de banda tota activitat cultural, fins que cap a 1945 comen\u00e7a a col\u00b7laborar de nou a l'escoltisme valenci\u00e0. A m\u00e9s a m\u00e9s, es fa soci del Centre Excursionista de Val\u00e8ncia.\u00a0Comen\u00e7a tamb\u00e9 a col\u00b7laborar amb l'Editorial Torre de Xavier Casp, on publicar\u00e0 algunes obres liter\u00e0ries, i a revistes mensuals com Sic\u00e0nia (de Nicolau Primitiu G\u00f3mez), Val\u00e8ncia cultural o a Senyera.\r\nAl setembre de 1951 va substitu\u00efr Enric Valor com a membre del Secretariat del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear que s'havia creat a Val\u00e8ncia. Posteriorment va ser nomenat, al mateix temps, membre de la Comissi\u00f3 Patrocinadora del Diccionari, qu\u00e8 s'havia creat amb la finalitat d'aconseguir una major representativitat del Secretariat entre la societat civil del moment. Ser\u00e0 un dels primers subscriptors del Diccionari al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nLa seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Diccionari s'allargar\u00e0 durant anys; aix\u00ed, el trobem com un dels organitzadors de la Concentraci\u00f3 que es va fer a X\u00e0tiva el juny de 1957 junt a Joan Fuster, Enric Matal\u00ed o Albert Thous, impulsor de les Joventuts de Lo Rat Penat.\u00a0Un any abans crea la Secci\u00f3 d'Excursions a Lo Rat Penat, continuant amb la seua relaci\u00f3 amb el m\u00f3n de l'escoltisme, comen\u00e7ada a la seua joventut.\r\nAls anys finals de la Dictadura franquista jug\u00e0 un important paper a Lo Rat Penat; era el moment en que sectors feixistes contraris a la unitat de la llengua comencen a afiliar-se en masa a l'entitat per tal de fer-se amb el control.\u00a0Amb la mort de Segura de Lago va ser triat President de l'entitat, c\u00e0rrec que ocupa fins 1980, quan Xavier Casp i els sectors m\u00e9s extremistes de l'entitat presenten una moci\u00f3 de censura contra ell.\u00a0La seua presid\u00e8ncia result\u00e0 contradict\u00f2ria, ja que si b\u00e9 va desallotjar de l'entitat als sectors m\u00e9s catalanistes, alhora va fer una defensa a ultran\u00e7a de les Normes del 1932, fet que provoc\u00e0 la moci\u00f3 de censura contra ell i l'enfrontament amb l'Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana."}, {"id": 679, "name": "Rafael", "surname": "Bign\u00e9", "conjunction": "", "second_surname": "Fink", "url": "/biografies/bigne-fink-rafael", "image": "/media/biography/image/bigne_fink_rafael.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1965, "short_description": "Poeta festiu i saineter\r\nNasqu\u00e9 al barri de Russafa. Era fill de pare franc\u00e9s i de mare anglesa. Form\u00e0 part, com a vocal, de la Joventut Republicana del districte, que tenia la seu al Casino Federal de Russafa. Tamb\u00e9 curs\u00e0 estudis de declamaci\u00f3 al Conservatori de Val\u00e8ncia. A la ciutat nadiua treball\u00e0 de comptable d\u2019una entitat banc\u00e0ria. Cap a l\u2019any 1926 es trasllad\u00e0 al Grau de Gandia, on realitz\u00e0 l\u2019ofici d\u2019agent de duanes al port. Tingu\u00e9 set fills, la qual cosa l\u2019oblig\u00e0 a viure bastant fretur\u00f3s.\r\nLa seua activitat liter\u00e0ria tingu\u00e9 dos vessants, el po\u00e8tic i el teatral. Pel que fa al primer, comen\u00e7\u00e0, encara molt jove, a col\u00b7laborar en la revista Foc y Flama (1912-1913), \u201cSemanari popular\u201d, dirigit per Josep Esteve Vict\u00f2ria, que tragu\u00e9 25 n\u00fameros entre desembre de 1912 i juliol de 1913. Compt\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de literats com Josep M. Bayarri, Jacint M. Mustieles, Ricard Sanmart\u00edn, Bernat Ort\u00edn Benedito, Carles Salvador i Bernat Morales Sanmart\u00edn. Rafael Bign\u00e9 inser\u00ed poemes amorosos o festius, entre els quals destaca \u201cAl Micalet\u201d, escrit amb motiu de la celebraci\u00f3 d\u2019una festa per part de la publicaci\u00f3 dalt d\u2019aquest emblem\u00e0tic campanar.\r\nUna vegada a la Safor, inclogu\u00e9 textos en la Revista de Gand\u00eda, per\u00f2 sobretot en Bayr\u00e9n (1927-1931), que tenia un car\u00e0cter m\u00e9s literari. Escriv\u00ed en catal\u00e0 les composicions m\u00e9s jovials, i en castell\u00e0 els assumptes m\u00e9s sentimentals, religiosos o transcendents, encara que, de vegades, rebaixava tota l\u2019elevaci\u00f3 que hagu\u00e9s pogut adquirir amb un vers de cloenda col\u00b7loquial o desmitificador.\r\nTamb\u00e9 fou un entusiasta de la festa fallera. Quan s\u2019encet\u00e0 la segona \u00e8poca de les falles gandianes, el 1928, li encomanaren l\u2019explicaci\u00f3 i relaci\u00f3 del llibret de l\u2019\u00fanica que es plant\u00e0, la qual cosa, lligada a la seua ocupaci\u00f3 al despatx d\u2019Antoni i Josep Vi\u00f1a, promotors del projecte, indica que tamb\u00e9 fou dels que llan\u00e7aren la idea origin\u00e0ria i que, d\u2019altra banda, pel seu car\u00e0cter obert, ja havia adquirit una popularitat considerable a la ciutat.\r\nLa seua millor virtut liter\u00e0ria era la natural flu\u00efdesa de la construcci\u00f3 del roman\u00e7 de versos heptas\u00edl\u00b7labs i rima assonant, metre predominant en la poesia festiva valenciana. Especialment destacava en els poemes narratius, on desenvolupava succe\u00efts i acudits populars.\r\nEl gust pels saraus fest\u00edvols i el dinamisme que li era inherent el dugueren a fundar i dirigir la xaranga Els Satisfets, que animava nombroses reunions, porrats o d\u2019altres celebracions populars amb les seues can\u00e7ons sat\u00edriques i desvergonyides. Hi escoll\u00ed el nom de Chamarr\u00fas.\r\nCom a home de teatre fou el director i el primer actor del Cuadro C\u00f3mico-Dram\u00e1tico, compost per aficionats gandians. Posteriorment s\u2019integr\u00e0 en la companyia d\u2019aficionats Talia, que havia fundat Ligori Ferrer. Sobreeix\u00ed com un dels actors no professionals que m\u00e9s fama adquir\u00ed, tant pel nombre d\u2019obres com pels papers que interpret\u00e0, si b\u00e9 tingu\u00e9 una certa predisposici\u00f3 a sobreactuar. Com a autor, estren\u00e0 les seues primeres obres teatrals, El llop de l\u2019horta i Perque la vida es aixina, el 16 de novembre de 1928 al Teatre Serrano de Gandia, interpretades pel grup que ell mateix dirigia. La funci\u00f3 era un benefici faller.\r\nEl llop de l\u2019horta \u00e9s una obra de costums rurals valencians en dos actes i en vers. L\u2019acci\u00f3 se situa en la barraca del so Miquel. La seua filla Pepica, que festeja amb Corbelleta, un camperol d\u2019idees nobles, \u00e9s empaitada amb males arts per Minut, un gall malfactor que pret\u00e9n dominar l\u2019horta i els seus habitants. Despr\u00e9s d\u2019aquest enfrontament maniqueu, que desperta el sentimentalisme i la identificaci\u00f3 de l\u2019espectador, s\u2019arriba al final en qu\u00e8 es restaura la pau que tan en perill s\u2019havia vist: un guarda rural engegar\u00e0 un tret al malvat personatge en el moment en qu\u00e8 pretenia raptar la xica, i el seu prom\u00e9s capturar\u00e0 el c\u00f2mplice de les malifetes.\r\nPerque la vida es aixina era un sainet c\u00f2mic, tamb\u00e9 en dos actes. Tots els peri\u00f2dics destacaren que es basava en una successi\u00f3 d\u2019acudits verbals, dits principalment pel personatge Makinley, que encarnava el mateix Bign\u00e9. La hilaritat cont\u00ednua en qu\u00e8 l\u2019espectador se submergia evitava que arrib\u00e9s a notar les imperfeccions de la construcci\u00f3. Al mes seg\u00fcent de la representaci\u00f3, el setmanari El Popular anunciava que ben aviat es publicaria dins la revista Teatro Valensi\u00e1, per\u00f2 la desaparici\u00f3 d\u2019aquest setmanari, al gener de 1929, ho imped\u00ed.\r\nLa tercera pe\u00e7a que estren\u00e0 fou l\u2019aprop\u00f2sit \u00a1Tot un ch\u00e9nit!, de gracioses escenes, que obr\u00ed el programa d\u2019una funci\u00f3 pro-col\u00f2nies escolars de l\u2019any 1934. L\u2019escenific\u00e0 la companyia Talia al Teatre Serrano gandi\u00e0. La seua producci\u00f3 tingu\u00e9 sempre un volgut to menor i cal contemplar-la com una mena de prolongaci\u00f3 de l\u2019omnipres\u00e8ncia que conre\u00e0 amb la xaranga, en recitacions, actuacions teatrals i celebracions de tota mena. Una altra caracter\u00edstica que s\u2019evidenciava en aquesta darrera obreta \u00e9s la precipitaci\u00f3 amb qu\u00e8 escrivia, tan enemiga de la qualitat. De fet, tenia fama de poder acabar un sainet en una sola nit. En ocasions, tamb\u00e9 escrivia els papers pensant en l\u2019aficionat que els havia de representar, la qual cosa el convertia en una mena de teatre a la carta. El seu vers flu\u00efa f\u00e0cil, per\u00f2 no super\u00e0 mai la mediocritat, ni canvi\u00e0 la corda festiva, almenys en catal\u00e0. D\u2019altra banda, quant al registre ling\u00fc\u00edstic que feia servir, demostr\u00e0 una nul\u00b7la preocupaci\u00f3 per dignificar-lo.\r\nEn temps de postguerra prossegu\u00ed col\u00b7laborant activament amb el m\u00f3n faller i\u00a0 escriv\u00ed el llibret de diverses comissions. En la revista anual local Foc i Flama de 1955 es definia com \u201ccast\u00eds i valenci\u00e0\u201d. Pel que fa al teatre, escriv\u00ed obretes en catal\u00e0, en castell\u00e0 i biling\u00fces, sense m\u00e9s ambici\u00f3 que col\u00b7laborar en funcions festives o ben\u00e8fiques organitzades al Grau, a Gandia ciutat o als pobles lim\u00edtrofs. S\u2019estrenaren, per\u00f2 quedaren in\u00e8dites, per exemple, Al mes listo li la peguen, Todo por Cucufate (biling\u00fce) i De Beniopa a la lluna, que dugueren a l\u2019escena al Grau de Gandia, Beniopa i al Sanatori de Fontilles. Encara pel desembre de 1970, un grup aficionat del Grau de Castell\u00f3 represent\u00e0 per a R\u00e0dio Castell\u00f3 el seu sainet Ni est\u00e1n tots els que son, ni son tots els que est\u00e1n en el popular programa setmanal Castelloneries.\r\nLa darrera pe\u00e7a que li coneixem es titula Com els ninots de la falla, aprop\u00f2sit biling\u00fce de costums i ambient faller en un acte i dos quadres, escrit per a escenificar-se en la nit de la presentaci\u00f3 de les falleres del Grau de Gandia l\u2019any 1959. Ell tamb\u00e9 intervingu\u00e9 com a actor en la que fou la seua darrera intervenci\u00f3 p\u00fablica. El 5 de mar\u00e7 de 1960 es torn\u00e0 a dur a l\u2019escena en el Teatre Teodor Llorente de Val\u00e8ncia per un altre grup d\u2019aficionats. Hi escoll\u00ed el tema de l\u2019absurditat de les rivalitats falleres excessives, tenint en compte que es tracta d\u2019una festa de la germanor, l\u2019alegria i la valencianitat, que hi apareix exal\u00e7ada com una missi\u00f3 quasi sagrada, superior a totes les altres obligacions familiars i socials. Els dos quadres en qu\u00e8 es divideix presenten respectivament les fam\u00edlies dels dos presidents de falla enfrontats. Les seues males relacions s\u00f3n encara m\u00e9s lamentables pel fet que sempre havien estat amics \u00edntims. I, a m\u00e9s, el fill d\u2019un i la filla de l\u2019altre volen posar-se a festejar i tots dos estan disposats a impedir-ho. El conjunt s\u2019adoba amb acudits verbals, combinats amb escenes de molt de moviment, crits, tensions i baralles que l\u2019espectador sap, de bestreta, que mai no seran cruentes. Fou editada l\u2019any 2000 per la Junta Local Fallera de Gandia i el CEIC Alfons el Vell."}, {"id": 609, "name": "Adolf", "surname": "Blanch", "conjunction": "i", "second_surname": "Cortada", "url": "/biografies/blanch-cortada-adolf", "image": "/media/biography/image/blanch_cortada_adolf.jpg", "birth_date": 1832, "dead_date": 1887, "short_description": "Advocat, fil\u00f2leg i escriptor\r\nFill dels barcelonins Joan Baptista Blanch i Prat i de Manuela Cortada i T\u00e9rmens, establits a Alacant. Es trasllad\u00e0 en 1853 a estudiar Dret i Lletres a la Universitat de Barcelona, ciutat on residir\u00e0 fins a la seua mort. All\u00ed col\u00b7labora en diverses publicacions, entre elles La Renaixen\u00e7a, en la qual s\u2019ocupa de q\u00fcestions econ\u00f2miques. Quan de la m\u00e0 d\u2019Antoni Bofarull i V\u00edctor Balaguer es recuperen els Jocs Florals en 1859, hi participa i obt\u00e9 un acc\u00e8ssit a l\u2019englantina d\u2019or amb \u00abLo Sagrament d\u2019En Pere II\u00bb i l\u2019englantina d\u2019or en 1867 amb \u00abLa veu de les ru\u00efnes\u00bb. Finalment esdev\u00e9 Mestre en Gai Saber el 1868 amb el poema \u00abLo Castell Feudal\u00bb, que obtingu\u00e9 la Flor Natural. Del certamen dels Jocs Florals ser\u00e0 president en 1869. Cal destacar que, precisament amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Bofarull, redact\u00e0 una Gram\u00e0tica catalana en 1867 i va participar en el Diccionario catal\u00e1n-castellano del traiguer\u00ed Pere Lab\u00e8rnia.\r\nEsta vessant cultural es complementa amb la seua pertinen\u00e7a a l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres des de 1861, de la qual arrib\u00e0 a ser secretari, c\u00e0rrec que tamb\u00e9 ocupa a la Universitat de Barcelona des de 1885 fins que mor en 1887 de pulmonia i at\u00e0xia.\r\nLa seua atenci\u00f3 a les q\u00fcestions econ\u00f2miques el fa col\u00b7laborar, a banda de la publicaci\u00f3 esmentada, al Diario de Barcelona, El Sol o El \u00c1ncora. Tamb\u00e9 el va conduir a ser secretari de Foment de la Producci\u00f3 Espanyola, la patronal catalana fundada en 1876 per Pere Bosch per defensar una pol\u00edtica proteccionista i a la qual pertanyien com a membres m\u00e9s destacats Eusebi G\u00fcell o Manuel Girona. Des de la fundaci\u00f3 fins a 1882, va dirigir el seu \u00f2rgan d\u2019expressi\u00f3: Revista del Fomento de la Producci\u00f3n Espa\u00f1ola. Esta entitat es va integrar finalment en la gran organitzaci\u00f3 patronal catalana Foment del Treball Nacional en 1889.\r\nTornant a la seua tasca liter\u00e0ria, publica el seu primer poema en catal\u00e0 dins del poemari en castell\u00e0 Fuegos fatuos (1854). Es tracta de la poesia \u00abCants del Laiet\u00e0\u00bb, una lloa a Catalunya. Posteriorment trobem, dins de la col\u00b7lecci\u00f3 Los trobadors nous (1858) editada per Salvador Manero i Antoni Bofarull, la composici\u00f3 \u00abTorroela\u00bb. A banda de la seua participaci\u00f3 als diferents Jocs Florals de Barcelona des de la seua reintroducci\u00f3, com hem comentat, col\u00b7labora en publicacions com Calendari Catal\u00e0 (1866 a 1882) o Eloq\u00fc\u00e8ncia Catalana (1884).\r\nA la seua mort deix\u00e0 inacabada una nova Gram\u00e0tica de la llengua catalana, mentre que els seus poemes en catal\u00e0 es recullen en un volum p\u00f2stum en 1888 a cura i prologat per Joan Sard\u00e0 i Llorent. Va estar casat amb la tortosina Ant\u00f2nia Sacanella, amb qui tingu\u00e9 quatre fills: Manuel, Josep, Joan i, de nou, un altre anomenat Manuel."}, {"id": 265, "name": "Josep Llu\u00eds", "surname": "Blasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Estell\u00e9s", "url": "/biografies/blasco-estelles-josep-lluis", "image": "/media/biography/image/blasco_estelles_joseplluis.jpeg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2003, "short_description": "Catedr\u00e0tic de filosofia i pol\u00edtic\r\nEl 1959 entra a la Universitat de Val\u00e8ncia, on estudia Filosofia i Lletres i Dret. Nom\u00e9s llicenciar-se el 1965 comen\u00e7a a donar classes a la Facultat de Filosofia, on es doctora el 1971. El 1983 \u00e9s nomenat catedr\u00e0tic de Teoria del Coneixement i posteriorment va ser deg\u00e0 de la Facultat de Filosofia i Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3 entre 1984 i 1993 i, gr\u00e0cies a la seua important tasca filos\u00f2fica i acad\u00e8mica, va ser nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nNom\u00e9s entrar a la Universitat entra en contacte amb l'incipient nacionalisme del moment; aix\u00ed, comen\u00e7a participant als Aplecs de la Joventut que a principis de la d\u00e8cada de 1960 organitzen les Joventuts de Lo Rat Penat i que serveixen com a punt de trobada del valencianisme de l'\u00e8poca.\r\nEl 1962 entra a formar part d'Acci\u00f3 Socialista Valenciana, organitzaci\u00f3 hereva del Moviment Social Cristi\u00e0 de Catalunya qu\u00e8 impulsaven Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Ferran Mart\u00ednez i Vicent \u00c0lvarez. Tot i no ser un dels seus impulsors, en forma part des del primer moment junt a Valeri\u00e0 Miralles, Josep Vicent Marqu\u00e8s o Alfons Cuc\u00f3.\u00a0S\u00f3n anys en qu\u00e8 participa tamb\u00e9 de la incipient premsa universit\u00e0ria; aix\u00ed, el 1963 el trobem com un dels redactors de la revista Concret, dirigida per Josep Vicent Marqu\u00e8s.\r\nAcci\u00f3 Socialista Valenciana ser\u00e0 l'embri\u00f3 del Partit Socialista Valenci\u00e0 (1964-1970), qu\u00e8 aconsegueix aplegar els militants d'ASV, grups socialcristians i joves procedents de Lo Rat Penat. El partit va ser promogut per Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Vicent \u00c0lvarez i Joan Francesc Mira. Des del primer moment s'afegeixen valencianistes com el mateix Blasco, Valeri\u00e0 Miralles, el futur alcalde de Val\u00e8ncia, Ricard P\u00e9rez Casado, Enric Sol\u00e0, Alfons Cuc\u00f3, Josep Vicent Marqu\u00e8s...\r\nLes detencions masives del r\u00e9gim havien aconseguit desarticular el PCE a la Universitat de Val\u00e8ncia (on no reapareixer\u00e0 fins el 1965), el que va deixar al PSV com a pr\u00e0cticament la \u00fanica oposici\u00f3 al franquisme dins el m\u00f3n universitari valenci\u00e0. El 1968 ja \u00e9s un dels membres del Comit\u00e9 Central del partit.\u00a0Dos anys despr\u00e9s, i en plena descomposici\u00f3 del partit, l'abandona per a posteriorment, el 1970, entrar a Germania Socialista, grup que havia fundat Josep Vicent Marqu\u00e8s i qu\u00e8 es definia com a marxista no autoritari i nacionalista valenci\u00e0; aquest no el va pensar com un partit pol\u00edtic a l'\u00fas, sin\u00f3 com un moviment pol\u00edtic activista i no violent. En formaran part Vicent Franch, Ricard P\u00e9rez Casado, Francesc Santacatalina... S\u00f3n autors de, segurament, la primera acci\u00f3 de caire ecologista al Pa\u00eds Valenci\u00e0: el sabotatge amb herbicides del camp de golf del Saler.\r\nA les falles de 1974, a un xalet del Vedat de Torrent, es constitueix la primera c\u00e8l\u00b7lula del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) al Pa\u00eds Valenci\u00e0: estava formada pel mateix Blasco, Maria Conca, Enric Alcorisa, Francesc Candela, Menxu Colomer, Adela Costa, Josep Guia, Joaquim Mora, Hort\u00e8nsia Moriones i Vicent Soler. El partit havia nascut cinc anys abans al Principat com una escissi\u00f3 del Front Nacional de Catalunya (FNC), de caire regional.\r\nA les eleccions de 1979 participa activament de la candidatura del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), qu\u00e8 impulsaven el PSAN i el Bloc Catal\u00e0 de Treballadors.\u00a0Un any despr\u00e9s, el PSAN del Pa\u00eds Valenci\u00e0 es divideix entre els partidaris de Josep Guia i els de Josep Llu\u00eds Blasco, qui acaven abandonant la formaci\u00f3 per tal de crear una de nova, l'Agrupament d'Esquerres del Pa\u00eds Valenci\u00e0, on trobarem Rafael Xamb\u00f3, Ismael Vall\u00e8s o Lola Gimeno.\u00a0A aquest grup inicial es sumen posteriorment els militants d'Esquerra Nacionalista, escissi\u00f3 nacionalista del Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PCPV) encap\u00e7alada per Doro Balaguer i Ernest Garcia. El 1982 l'Agrupament de Josep Llu\u00eds Blasco i el Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de Francesc de Paula Burguera impulsen una coalici\u00f3 electoral per a les eleccions espanyoles d'eixe mateix any que s'anomenar\u00e0 Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) i qu\u00e8 obtindr\u00e0 18.516 vots, no obtenint representaci\u00f3 parlament\u00e0ria.\u00a0Dos anys despr\u00e9s, el 1984, tots dos partits acorden la transformaci\u00f3 de la coalici\u00f3 en un nou partit pol\u00edtic, del qual Blasco ser\u00e0 un dels seus principals ide\u00f2legs.\r\nEl 1983, i junt a un grup de professors de la Universitat de Val\u00e8ncia, constitueix el Col\u00b7lectiu Joan Llu\u00eds Vives amb dos objectius clars: la renovaci\u00f3 de la pol\u00edtica universit\u00e0ria, i la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i nacional del m\u00f3n universitari valenci\u00e0. Sent un dels seus membres m\u00e9s destacats, compatir\u00e0 grup amb personantges com el futur rector de la Universitat, Ramon Lapiedra, Em\u00e8rit Bono, Joan Brines, Antoni Ferrando o Vicent Martinez Sancho.\r\nCom a professor i com a deg\u00e0 de Filosofia jug\u00e0 un important\u00edssim paper en la reforma universit\u00e0ria duta a terme durant el rectorat de Ramon Lapiedra fins al moment del seu trasp\u00e0s, el 2003, a causa d'un llarg c\u00e0ncer.\r\nEl 2010 es cre\u00e0 la\u00a0Fundaci\u00f3 Valencianista i Dem\u00f2crata Josep Llu\u00eds Blasco,\u00a0vinculada al Bloc Nacionalista Valenci\u00e0."}, {"id": 762, "name": "Norbert", "surname": "Blasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Gil", "url": "/biografies/blasco-gil-norbert", "image": "/media/biography/image/blasco_gil_norbert.jpg", "birth_date": 1942, "dead_date": 2024, "short_description": "Mestre, pedagog, activista cultural i civil\r\nNascut a la Pobla Llarga, Norbert Blasco i Gil es va traslladar amb la seua mare Am\u00e8lia Gil i el seu germ\u00e0 Xavier a Alzira a primeries dels anys 60. Per part de la mare tenia fam\u00edlia immigrada a l\u2019Argentina, entre els quals hi havia alguns membres molt relacionats amb el m\u00f3n de la cultura.\u00a0\r\nDespr\u00e9s d\u2019uns anys d\u2019exercir de mestre a Alberic, va obtenir pla\u00e7a a Alzira al col\u00b7legi Francisco Franco, despr\u00e9s Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, on va desenvolupar quasi tota la seua vida professional llevat dels darrers anys que va ser mestre al Tirant lo Blanc de la mateixa capital de la Ribera.\r\nNorbert Blasco va ser un dels fundadors del Col\u00b7lectiu d\u2019Ensenyants de la Ribera als anys 90. Molts dels seus membres ja portaven molts anys treballant en l\u2019entorn dels Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica, l\u2019aportaci\u00f3 dels qual va ser decisiva en l\u2019articulaci\u00f3 de l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 i en valenci\u00e0 al pa\u00eds.\r\nUna necrol\u00f2gica signada per Agust\u00ed Ferrer Clari recorda la vocaci\u00f3 de Blasco com a divulgador de la cultura i del patrimoni a trav\u00e9s de nombroses publicacions, algunes d\u2019elles editades per Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Ferrer recorda un jove Blasco treballant el 1977 en les restes arqueol\u00f2giques del solar de la pla\u00e7a del Carb\u00f3 de la capital de la Ribera. Del resultat dels materials recuperats en aquelles excavacions es van formar, explica Ferrer, dos equips Misi\u00f3n de Rescate encap\u00e7alats per Norbert Blasco i Antonio Mart\u00ednez. Aquests equips eren promoguts per RTVE. Blasco es va encarregar del programa n\u00famero 726, que va ser guardonat amb el trofeu d\u2019or dotat amb 100.000 pessetes. Amb aquells diners es va sufragar la supressi\u00f3 de la m\u00e0 de cal\u00e7 de la fa\u00e7ana tardomedieval de la Casa del Empe\u00f1o, que actualment acull el Museu Municipal d\u2019Alzira. La intervenci\u00f3 de Blasco fou decisiva. Fet i fet, aquella primera actuaci\u00f3 va ser la base de la fundaci\u00f3 de l\u2019equipament que es va inaugurar provisionalment el 16 de mar\u00e7 de 1979 a les Escoles Pies de la ciutat.\r\nGran afeccionat a la cer\u00e0mica, Blasco va ser tamb\u00e9 un dels impulsors de l\u2019Associaci\u00f3 Gaspar Dies per la Defensa del Patrimoni, i reconegut el 2014 amb el Premi Difusi\u00f3 Patrimoni Cultural per la seua defensa del patrimoni de la Ribera. La seua vocaci\u00f3 en defensa del patrimoni venia de lluny. Fet i fet, de jove va format part tamb\u00e9 del conegut com Grup dels Tretze que el 1965 va descobrir el vas campaniforme en el jaciment eneol\u00edtic de la cova dels Gats (Alzira).\r\nDurant aquella \u00e8poca va ser un dels membres del Club Amunt, fundat entre l\u2019estiu i el desembre de 1962 per una colla de joves alzirenys amb inquietuds culturals que influ\u00efren en la configuraci\u00f3 del valencianisme a Alzira i la comarca.\r\nEls anys 2002 i 2003 la seua traject\u00f2ria va ser reconeguda amb dos premis a la innovaci\u00f3 educativa pels projectes \u00abLlegim l\u2019espai urb\u00e0\u00bb i \u00abEstudiem un monument\u00bb. El 2014, l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Illa del X\u00faquer li va concedir el Guard\u00f3 Murta en reconeixement a la seua defensa del patrimoni natural, la import\u00e0ncia de les persones en la vessant educativa, l\u2019impuls de l\u2019escola en valenci\u00e0 i el seu activisme cultural.\r\n\u00c9s autor de diversos opuscles de caire did\u00e0ctic i d\u2019una trilogia de narracions de tradici\u00f3 oral de la Pobla: Cartes a Odila, Hist\u00f2ries i llegendes casolanes i De mestres i pobletans."}, {"id": 431, "name": "Vicent", "surname": "Blasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Ib\u00e1\u00f1ez", "url": "/biografies/blasco-ibanez-vicent", "image": "/media/biography/image/blasco_ibanez_vicent.jpg", "birth_date": 1867, "dead_date": 1928, "short_description": "Periodista, novel\u00b7lista i pol\u00edtic\r\nFill de Gaspar Blasco i Ramona Ib\u00e1\u00f1ez, matrimoni d\u2019origen aragon\u00e8s i traslladat a Val\u00e8ncia. Va n\u00e0ixer en una fam\u00edlia de comerciants de colonials benestant, residents al barri del Mercat. A m\u00e9s, els seus pares eren molt religiosos, i moderats pol\u00edticament.\r\nAnys de formaci\u00f3\r\nCurs\u00e0 el batxillerat a Val\u00e8ncia, per\u00f2 no destac\u00e0 pels seus estudis. Tot i aix\u00ed, amb catorze anys va escriure una novel\u00b7la, Carmen, fet que ja assenyalava la seva predisposici\u00f3 a l\u2019escriptura. El 1882 acab\u00e0 el batxillerat i comen\u00e7\u00e0 la carrera de Dret, resignat, ja que ell volia ser escriptor. L\u2019any seg\u00fcent fund\u00e0 el setmanari El Miguelete. Aix\u00ed mateix, se\u2019n va anar a Madrid, abandonant els estudis, per progressar com escriptor. Tanmateix, els seus familiars el feren tornar for\u00e7osament a Val\u00e8ncia, on acab\u00e0 la carrera uns anys despr\u00e9s.\r\nDurant els seus anys com estudiant, es form\u00e0 pol\u00edticament. Es relacionava amb Teodor Llorente, a qui, tot i les difer\u00e8ncies ideol\u00f2giques, anomenava \u00abmestre\u00bb i hi mantenia una relaci\u00f3 molt respectuosa. A trav\u00e9s d\u2019ell, es feu soci de Lo Rat-Penat i fins arrib\u00e0 a formar part de la seva junta. Col\u00b7labor\u00e0 en els almanacs de Lo Rat-Penat publicant dos narracions en catal\u00e0: La torre de la Boatella (1883) i Fatimah (1884). Pol\u00edticament, per\u00f2, s\u2019inspir\u00e0 del republicanisme de Francesc Pi i Margall. Particip\u00e0 a diversos actes republicans amb regularitat, aix\u00ed com manifestacions i col\u00b7labor\u00e0 en El Correo de Valencia.\r\nAl centre de la seva visi\u00f3 pol\u00edtica hi havia, per\u00f2, la voluntat d\u2019instruir, ja que considerava que era amb el progr\u00e9s que es podia fer front a l\u2019obscurantisme i al fanatisme. Aix\u00ed, va promoure la Universitat popular o les escoles laiques.\r\nLa seva vinculaci\u00f3 amb Lo Rat-Penat es va anar refredant amb els anys, a conseq\u00fc\u00e8ncia del domini progressiu dels conservadors a dins de l\u2019entitat. Veia aquell valencianisme com a reaccionari, fet que no podia tolerar des de les seves posicions anticlericals.\r\nEn aquell per\u00edode ja era reconegut com a bon periodista i escriptor, i mantenia col\u00b7laboracions a diverses publicacions i revistes de forma peri\u00f2dica. A l\u2019acabar els estudis de Dret, destin\u00e0 pocs anys a exercir. Va aconseguir feines en el secretariat de la secci\u00f3 de literatura de l\u2019Ateneu Cient\u00edfic, Art\u00edstic i Literari, i ingress\u00e0 a la ma\u00e7oneria.\r\nAltres iniciatives que encet\u00e0 aquells anys fou la fundaci\u00f3 de La Bandera Federal, revista financiada per Remigi Herrero, la qual dur\u00e0 ben poc (1889-1894), tot i que des d\u2019all\u00e0 comen\u00e7\u00e0 a publicar els seus articles m\u00e9s clarament contraris al govern conservador de C\u00e1novas, per\u00f2 sobretot contraris a la monarquia, el carlisme i a l\u2019immobilisme del vell lideratge republic\u00e0. Aix\u00ed comen\u00e7a l\u2019ofensiva contra seva i es veu obligat a fugir de Val\u00e8ncia, anant cap a Par\u00eds, on continua la seva producci\u00f3 period\u00edstica i liter\u00e0ria.\r\nEl 1891 es declar\u00e0 l\u2019amnistia i aix\u00ed, torn\u00e0 a Val\u00e8ncia. Aquell mateix any fou elegit mantenidor dels Jocs Florals, en substituci\u00f3 de Pi i Margall. Tamb\u00e9, va ser escollit president del Comit\u00e8 Regional del Partit Federal, c\u00e0rrec des del qual va mantenir un intent activisme, pat\u00ed diverses condemnes i multes, per\u00f2 no deix\u00e0 de ser un agitador de masses. A aquella edat ja era considerat una figura puntal del republicanisme valenci\u00e0.\r\nMaduresa i fundaci\u00f3 de El Pueblo\r\nEl 1892 es cas\u00e0 amb Maria Blasco, amb qui, tot i tenir un matrimoni molt complicat, tindria quatre fills, la primera dels quals, Libertad, mor\u00ed als pocs mesos.\r\nAquell mateix any, s\u2019havia produ\u00eft una crisi al Partit Federal, on s\u2019havien contraposat la vella direcci\u00f3 a les noves generacions. La crisi port\u00e0 a l\u2019escissi\u00f3 i a la fundaci\u00f3, aix\u00ed, d\u2019un nou grup dirigit per ell.\r\nEl 1894 fund\u00e0 El Pueblo, des d\u2019on project\u00e0 totes les seves campanyes pol\u00edtiques, en especial amb articles severament cr\u00edtics i expl\u00edcits en contra del govern. De fet, fou censurat, sancionat i multat per diversos dels articles que all\u00ed hi van apar\u00e8ixer. Per altra banda, des de El Pueblo,\u00a0va publicar i difondre la novel\u00b7la moderna que s\u2019estava produint a Europa. Ha estat considerat, aix\u00ed, com el peri\u00f2dic m\u00e9s europeu \u2014o si m\u00e9s no, franc\u00f2fil\u2014 de l\u2019Estat.\r\nDes del seu peri\u00f2dic, es manifest\u00e0 contrari a la Guerra de Cuba ja al 1896. Des d\u2019aquesta posici\u00f3, assenyalava les injust\u00edcies que venien amb la guerra i va escriure l\u2019article \u00abQue vayan todos: pobres y ricos\u00bb.\r\nDegut a diversos incidents en les seves campanyes d\u2019oposici\u00f3 al govern, hagu\u00e9 de partir altre cop, aquesta vegada a It\u00e0lia, on tamb\u00e9 continu\u00e0 escrivint. De tornada a Val\u00e8ncia, fou processat, tot i que se li acabaren commutant totes les penes. Tot i ser uns anys cr\u00edtics, no abandon\u00e0 la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria, publicant, el 1898, el seu gran \u00e8xit, La barraca. \r\nEn aquell per\u00edode, es trob\u00e0 amb el conflicte intern dins del republicanisme, fet que el port\u00e0 a fundar Fusi\u00f3n Republicana, coalici\u00f3 de la qual en fou el candidat a les seg\u00fcents eleccions. Aix\u00ed aconsegu\u00ed el seu primer \u00e8xit sent elegit com a diputat per Val\u00e8ncia al Congr\u00e9s, esc\u00f3 que ocup\u00e0 durant deu anys. Tanmateix, el paper central que havia mantingut a Val\u00e8ncia com a pol\u00edtic republic\u00e0 no el va poder mantenir de la mateixa manera a Madrid.\r\nEn aquells anys, continu\u00e0 tirant endavant la seva editorial, que uns anys despr\u00e9s seria la Prometeo. De nou a Val\u00e8ncia, public\u00e0 Entre naranjos (1900), que li valdria nous \u00e8xits i un homenatge a Madrid on hi assistiren puntals de la cultura valenciana per\u00f2 tamb\u00e9 pol\u00edtics madrilenys. Aquest acte el consagr\u00e0 definitivament com a gran escriptor.\r\nEl 10 d\u2019octubre 1901 va ser escollit per encap\u00e7alar el partit Fusi\u00f3 Republicana. L\u2019any seg\u00fcent, va emprendre un viatge a Par\u00eds amb l\u2019objectiu de con\u00e8ixer \u00c9mile Zola. Seguidor de la corrent naturalista de l\u2019escriptor franc\u00e8s, s\u2019arrib\u00e0 a convertir despr\u00e9s de la mort de Zola, en el seu \u00faltim deixeble en vida.\r\nDistanciament pol\u00edtic i obertura d\u2019horitzons\r\nAquells anys es produ\u00ed l\u2019escissi\u00f3 dins de Fusi\u00f3n amb Rodrigo Soriano, qui havia publicat un article on l'acusava de demagog i se\u2019n distanciava pol\u00edticament. Aix\u00f2 port\u00e0 al trencament i a l\u2019enfrontament electoral, enduent-se la vict\u00f2ria el grup de Soriano.\r\nSalmer\u00f3n fund\u00e0 Uni\u00f3n Republicana, partit en qu\u00e8 immediatament Blasco Ib\u00e1\u00f1ez hi entr\u00e0 amb el seu grup de Fusi\u00f3n Republicana. Tanmateix, a aquelles al\u00e7ades ja es mostrava cansat de la pol\u00edtica i, progressivament, l\u2019anir\u00e0 abandonant. El 10 de setembre de 1905 Blasco Ib\u00e1\u00f1ez pat\u00ed un atemptat, fet que el va fer acabar de decidir-se a distanciar-se de la pol\u00edtica.\r\nEl 1906 va dimitir del seu c\u00e0rrec de diputat i al cap de dos anys, va fer el seu \u00faltim m\u00edting p\u00fablic. Per aquells anys, va con\u00e8ixer a Elena Ort\u00fazar, amb qui va iniciar una relaci\u00f3 sentimental. El 1907 va vendre El Pueblo\u00a0al seu deixeble, en F\u00e8lix Azzati, que passaria a promoure el blasquisme, i acabaria divergint en una l\u00ednia pol\u00edtica diferent.\r\nA aquelles al\u00e7ades de la seva carrera havia aconseguit fer-se un nom puntal en terres valencianes per\u00f2 tamb\u00e9 arreu de l\u2019Estat. D\u2019aquesta manera, a partir del 1909 encar\u00e0 el seu horitz\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0. El primer dest\u00ed va ser Lisboa, on fou rebut per una multitud. Despr\u00e9s, es trasllad\u00e0 a Am\u00e8rica, a l\u2019Argentina, on realitz\u00e0 un gran nombre de confer\u00e8ncies, les quals assoliren molt \u00e8xit i oients. Els seus nombrosos viatges a Argentina li van permetre fundar-hi una empresa, la qual uns anys despr\u00e9s va entrar en crisi i es va veure obligat a vendre alguna de les seves propietats.\r\nEl per\u00edode seg\u00fcent el va passar a Par\u00eds, des d\u2019on experiment\u00e0 la Primera Guerra Mundial, esdeveniments que l\u2019incitaren a no abandonar la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria.\r\nUns anys despr\u00e9s, es trasllad\u00e0 a la Costa Blava, on va escriure-hi Mare Nostrum, un dels seus grans \u00e8xits. A partir del 1918 va comen\u00e7ar a viure de manera estable amb Elena Ort\u00fazar.\r\nL\u2019any seg\u00fcent, viatjaren a Nova York, on va poder emprendre els negocis per portar algunes de les seves obres al cinema, la primera de les quals ja s\u2019havia estrenat el 1917. Al tornar a Espanya, s\u2019organitzaren en honor seu diversos banquets, on hi assistiren ducs, marquesos i alguns pol\u00edtics destacats del govern.\r\nEl 1920 la University of Washington el nomen\u00e0 doctor Honoris Causa. En aquell per\u00edode, aprofit\u00e0 per viatjar a M\u00e8xic i a Cuba. El 1922 s\u2019establ\u00ed definitivament a Fontana Rosa, a Menton. L\u2019any seg\u00fcent, va viatjar al voltant del m\u00f3n durant sis mesos.\r\nDurant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, activ\u00e0 una gran campanya contr\u00e0ria al dictador. En aquest sentit, el 1924 renunci\u00e0 a l\u2019ingr\u00e9s a l\u2019Acad\u00e8mia.\r\nEl 1925 va morir la seva esposa Maria, a Val\u00e8ncia, amb qui ja s\u2019havia distanciat clarament. A resultes d\u2019aquests esdeveniments es va casar amb Elena Ort\u00fazar, amb qui ja portava convivint diversos anys.\r\nFinalment, Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez va morir el 1928 a Fontana Rosa, sense rebre cap homenatge degut al context de la Dictadura. Sols fou homenatjat a Fran\u00e7a, on s\u2019organitz\u00e0 un gran enterrament, amb honors militars i desfilades. A Val\u00e8ncia, no va ser fins el 1933, ja amb la Rep\u00fablica, quan es van fer tornar les seues restes i s\u2019organitz\u00e0 una gran cerim\u00f2nia amb l'assist\u00e8ncia del president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Maci\u00e0.\r\nEl 1998, cent anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de La Barraca, s\u2019organitz\u00e0 l\u2019Any Blasco Ib\u00e1\u00f1ez i amb aquest motiu, es va fer un congr\u00e9s internacional d\u2019estudiosos de la seua obra."}, {"id": 338, "name": "Ricard", "surname": "Blasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Laguna", "url": "/biografies/blasco-laguna-ricard", "image": "/media/biography/image/blasco_laguna_ricard_zmyEw4x.jpg", "birth_date": 1921, "dead_date": 1994, "short_description": "Escriptor, historiador i cineasta\r\nVisqu\u00e9 a Val\u00e8ncia fins al final de la Guerra Civil. Durant aquesta etapa de joventut tingu\u00e9 una destacada activitat pol\u00edtica i cultural en el valencian\u00edsme d'esquerres: el 1937 va fundar la col\u00b7lecci\u00f3 Espiga amb la publicaci\u00f3 del seu llibre de poesia\u00a0Elegia a un mort. Va col\u00b7laborar a la revista Nueva Cultura i a Cultura Popular, organisme que s'encarregava de facilitar llibres als soldats del front.\r\nEl 1937, tamb\u00e9, fou membre de la delegaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 al 2n Congr\u00e9s d'Intel\u00b7lectuals Antifeixistes celebrat a la ciutat de Val\u00e8ncia. S'afili\u00e0 al Partit Valencianista d'Esquerres.\r\nDurant la Guerra Civil es va trasladar a Madrid per a dirigir un rotatiu de l'Ex\u00e8rcit del Centre. Al produir-se la derrota republicana va continuar a Madrid on establ\u00ed definitivament la seva resid\u00e8ncia sense perdre mai el contacte amb la seua cultura pr\u00f2pia, a la recuperaci\u00f3 de la qual va contribuir decisivament des de les p\u00e0gines de multitud de publicacions, com ara: Serra d'Or, L'Aven\u00e7, L'Espill, Estudis Rom\u00e0nics, La Rella, Cairell, Lletres de Canvi, Diario de Valencia, El Temps, Qu\u00e9 y D\u00f3nde...\r\nEl 1942 comen\u00e7\u00e0 a treballar com a lector de guions de la productora valenciana Cifesa. Posteriorment, desenvolup\u00e0 tasques com a ajundant de direcci\u00f3 i guionista, principalment amb Llu\u00eds Lucia, per al qual va realizar adaptacions cinematogr\u00e0fiques d'obres liter\u00e0ries: Alma triunfante, de Jacinto Benavente i La Duquesa de Benamej\u00ed, de Manuel i Antonio Machado (1949). Altres guions cinematogr\u00e0fics seus s\u00f3n:\u00a0El sue\u00f1o de Andaluc\u00eda (1950),\u00a0Gloria Mairena (1952) i\u00a0Suspiros de Triana (1955).\r\nBlasco tingu\u00e9 dues vocacions: la cinematogr\u00e0fica i la liter\u00e0ria. Public\u00e0 dos poemaris en castell\u00e0: Silencio de unos labios\u00a0(1944) i Nocturnas\u00a0(1952), alhora que fund\u00e0 la revista Corcel amb els poetes Jos\u00e9 Hierro, Jos\u00e9 Lu\u00eds Hidalgo i Jorge Campos.\r\nA primeries de la d\u00e8cada de 1960 s'inici\u00e0 com a realitzador cinematogr\u00e0fic, dirigint pel\u00edcules de diversos g\u00e8neres com:\u00a0Amor bajo cero (1960), Armas contra la ley (1961), Autopsia de un criminal (1962), Destino: Barajas (1962), Las tres espadas del Zorro (1962), Gringo (1963) o El Zorro cabalga otra vez (1964).\u00a0Del cinema pass\u00e0 a Televisi\u00f3 Espanyola on va treballar com a guionista i realitzador, dirigint s\u00e8ries hist\u00f2riques com Espa\u00f1a siglo XX (1971), Sombras de Ayer (1979) i Memoria de Espa\u00f1a (1983).\r\nLa gran activitat desenvolupada per Blasco en tots aquests camps de la cultura era el resultat d'un comprom\u00eds social i de la seua capacitat intel\u00b7lectual. Blasco va dur a terme una investigaci\u00f3 en arxius i hemeroteques i va produ\u00efr una interessant bibliograf\u00eda, fonamental per al coneixement de la hist\u00f2ria cultural i pol\u00edtica dels valencians.\r\nVa tractar diversos temes com la hist\u00f2ria de la premsa i el periodisme pol\u00edtic valenci\u00e0 en llengua aut\u00f2ctona, especialment la figura de Josep Maria Bonilla a:\u00a0La premsa del Pa\u00eds Valenci\u00e0: 1790-1983 (1983). Literatura valenciana a:\u00a0Estudis sobre la Literatura del Pa\u00eds Valenci\u00e0: 1859-1936 (1984). Teatre a: Col\u00b7loquis i raonaments (1983), El teatre al Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant la Guerra Civil: 1936-1939 (1986). Poesia a:\u00a0Alteo: Un di\u00e1logo sobre poes\u00eda (1958),\u00a0Goigs valencians (1974). Poesia pol\u00edtica valenciana. 1802-1938 (1979), La insolent s\u00e0tira antiga (1985). Novel\u00b7la a: La novel\u00b7la rom\u00e0ntica al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1993). Hist\u00f2ria cultural a:\u00a0Homenatge a la impremta valenciana 1474-1974\u00a0(1974),\u00a0Art i cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0(1979),\u00a0Revoltats i famolencs\u00a0(1980),\u00a0Societat i comunicaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0: segles XIII al XVIII (1983),\u00a0La pol\u00edtica cultural al Pa\u00eds Valenci\u00e0: 1927-1939 (1985, amb Manuel Aznar),\u00a0Constant\u00ed Llombart i Lo Rat Penat (1985), Els valencians de la Restauraci\u00f3 (1986). Cinema a: Introducci\u00f3 a la hist\u00f2ria del cine valenci\u00e0 (1981). Pensament pol\u00edtic a:\u00a0El pensament valencianista, 1868-1939. Antologia (1992, amb Alfons Cuc\u00f3). I hist\u00f2ria general a:\u00a0Los albores de la Espa\u00f1a fernandina\u00a0(1969),\u00a0Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1979) i\u00a0Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 contada per al xiquets (1979). Fou membre del consell asessor de la Gran Enciclop\u00e8dia de la Regi\u00f3 Valenciana (1972-1977).\r\nAl llarg de la seva vida obtingu\u00e9 nombrosos reconeixements, entre ells el premi de l'Institut d'Estudis Catalans Ramon d'Al\u00f3s-Moner (1971) el Constant\u00ed Llombart (1976), el de l'associaci\u00f3 su\u00efssa Casa Nostra (1983), el Vicent Boix (1983) de l'Ajuntament de X\u00e0tiva, el d'Assaig (1984) de l'Alc\u00fadia o el Manuel Sanchis Guarner (1986) de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia."}, {"id": 654, "name": "Rafael", "surname": "Blasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Moreno", "url": "/biografies/blasco-moreno-rafael", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_HrDXuVS.jpg", "birth_date": 1836, "dead_date": 1884, "short_description": "Jurista, pol\u00edtic, escriptor i arque\u00f2leg\r\nFill del metge Ger\u00f3nimo Blasco Monpeau i de Mar\u00eda Moreno Salas. Va estudiar quatre anys a l\u2019institut de segona ensenyan\u00e7a d\u2019Oriola i el cinqu\u00e9 al de M\u00farcia, on es va graduar de batxiller.\r\nA la Universidad Central de Madrid va cursar tres anys de Medicina, per\u00f2 va abandonar aquells estudis perqu\u00e8 li interessava m\u00e9s l\u2019escriptura que practicava en el peri\u00f2dic El Museo Literario, amb treballs literaris, hist\u00f2rics, art\u00edstics i po\u00e8tics. En 1856 va passar a Val\u00e8ncia a estudiar lleis, on va rebre la llicenciatura en Dret Civil i Can\u00f2nic el 24 de juny de 1862. Al mes de gener de 1857 havia entrat en la redacci\u00f3 d\u2019El Diario Mercantil de Val\u00e8ncia, en la qual va col\u00b7laborar fins a l\u2019octubre de 1868. En 1863 fou elegit vicepresident de la Secci\u00f3 de Procediments de l\u2019Acad\u00e8mia de Legislaci\u00f3 i Jurisprud\u00e8ncia de Val\u00e8ncia, i pel desembre de 1866 vicepresident de la Secci\u00f3 de Dret Pol\u00edtic i Administratiu.\r\nUna de les seues passions van ser els estudis hist\u00f2rics, especialment els arqueol\u00f2gics. Com a bon dibuixant, va llegar una gran s\u00e8rie d\u2019estampes de l\u00e0pides i monuments de l\u2019antiguitat i una nombrosa col\u00b7lecci\u00f3 de fangs saguntins, que en morir va adquirir l\u2019antiquari i numism\u00e0tic Francisco Caballero Infante. A finals de 1862 va organitzar l\u2019Orfe\u00f3 Valenci\u00e0, primera societat coral de Val\u00e8ncia, per a desenvolupar l\u2019afici\u00f3 a la m\u00fasica en la classe treballadora, i cre\u00e0 una escola de m\u00fasica que va sostindre alguns mesos. En 1866 va ser nomenat soci corresponsal de la Diputaci\u00f3 Arqueol\u00f2gica de Sevilla, i al gener de 1869 soci corresponent de l\u2019Acad\u00e8mia de les Bones Lletres de Barcelona. L\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia el va elegir secretari a primeries d\u2019octubre de 1869, c\u00e0rrec des del qual va procurar per la conservaci\u00f3 de l\u2019arxiu municipal en els fets de la revolta d\u2019octubre de 1869. Al desembre de 1869 va renunciar al c\u00e0rrec i fou nomenat jutge de primera inst\u00e0ncia de Xelva, i posteriorment de Ma\u00f3, Guadix (1877) i La Uni\u00f3n. La darrera responsabilitat va ser com a magistrat de l\u2019Audi\u00e8ncia de Castell\u00f3 (1882), on va arrelar r\u00e0pidament.\r\nA banda del treball judicial, a Castell\u00f3 va mantindre una intensa vida cultural, amb col\u00b7laboracions en la premsa local, sobretot a la Revista de Castell\u00f3n, i tamb\u00e9 participacions en vetlades i reunions liter\u00e0ries.\u00a0La vida liter\u00e0ria d\u2019aquest oriol\u00e0 inclou els g\u00e8neres festius i seriosos, tant l\u00edrics com dram\u00e0tics, hist\u00f2rics i narratius, en valenci\u00e0 i en castell\u00e0. En la llengua del pa\u00eds va compondre, entre altres, el poema \u00abNostra Dona dels Desamparats\u00bb, premiat en el certamen de 1867 amb motiu del segon centenar de la instal\u00b7laci\u00f3 de la imatge primitiva a la capella. Va deixar in\u00e8dits una gran quantitat d\u2019articles literaris, art\u00edstics, arqueol\u00f2gics i poesies castellanes i valencianes.\r\nBlasco Moreno va faltar als 47 anys a la seua resid\u00e8ncia, al n\u00famero 8 de la pla\u00e7a de la Pau, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una pulmonia que hauria complicat problemes card\u00edacs anteriors. Va ser uns dies despr\u00e9s d\u2019haver servit d\u2019amfitri\u00f3 a un grup de membres de Lo Rat Penat, encap\u00e7alats per Teodor Llorente. Fou soterrat al Cementeri de Sant Josep.\r\nLa seua filla Maria Blasco del Cacho (1870-1925), ja \u00f2rfena de pare i mare, va ser la primera muller de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, casats en 1889. Maria, culta i bona pianista, era l\u2019\u00fanica filla del matrimoni format amb la valentina Manuela del\u00a0Cacho Bellmonti i va ser educada en col\u00b7legis religiosos.\u00a0"}, {"id": 412, "name": "Josep", "surname": "Bodria", "conjunction": "i", "second_surname": "Roig", "url": "/biografies/bodria-roig-josep", "image": "/media/biography/image/bodria_roig_josep.jpg", "birth_date": 1842, "dead_date": 1912, "short_description": "Artista, poeta i escriptor\r\nComen\u00e7\u00e0 a estudiar a l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Paral\u00b7lelament, va treballar al taller art\u00edstic de Josep Grollo. S'especialitz\u00e0 a partir del 1863 en la restauraci\u00f3 d'imatges i pintures religioses.\r\nPel que fa a la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria, comen\u00e7\u00e0 escrivint en castell\u00e0 a revistes com El Cosmopolita, Valencia ilustrada, La Antorcha, Bolet\u00edn del Ateneo Literario i a El Correo de la Moda de Madrid. Tot i aix\u00ed, a partir de 1872, per\u00f2, comen\u00e7\u00e0 a escriure en valenci\u00e0 i ja no l'abandon\u00e0. Public\u00e0 les seves composicions po\u00e8tiques a les revistes catalanes i valencianes, com La Il\u00b7lustraci\u00f3 Popular Econ\u00f2mica, Lo Rat Penat. Peri\u00f2dich Lliterari Quincenal, Almanaque de Las Provincias, La Degoll\u00e1 i a Lo Gay Saber de Barcelona, entre moltes d'altres.\r\nPublic\u00e0 diversos llibres de poemes:\u00a0Flors de l'horta. Tres balades\u00a0(1883),\u00a0Roselles. Poesies valencianes (1895), Fulles seques. Aplech de versos valencians (1900) i Llibret de recorts (1911). La seva obra en prosa m\u00e9s reeixida va ser Festes de carrer (1906) la qual tractava sobre el folklorisme dels barris treballadors de Val\u00e8ncia.\r\nVinculat al moviment de la Renaixen\u00e7a valenciana des del sector progressista de Constant\u00ed Llombart, s'implic\u00e0 en la fundaci\u00f3 de Lo Rat Penat. Va pert\u00e0nyer a la mateixa generaci\u00f3 que Josep Aguirre Matiol, Josep Francesc Sanmart\u00edn i Aguirre i Antoni Palanca, entre molts d'altres. Amb ells compartia l'origen humil i la falta d'estudis acad\u00e8mics i cultura liter\u00e0ria, per\u00f2 ho compensaren amb la seva dedicaci\u00f3 autodidacta. Aquest grup de poetes valencianistes comen\u00e7aren a reunir-se al taller que Josep Bodria tenia al barri del Carme de Val\u00e8ncia. All\u00e0, intensificaren la seva activitat liter\u00e0ria, fet que els port\u00e0 a iniciar la publicaci\u00f3 de la revista Lo Rat Penat. Calendari llemos\u00ed.\r\nEl 1878 fundarien definitivament l'entitat de Lo Rat-Penat,\u00a0durant els primers anys de la qual desenvolup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs. Fou vocal de la primera junta directiva i de juntes posteriors; secretari el 1879, vicepresident i bibliotecari durant diversos anys i encarregat de seccions com Arqueologia o Pintura."}, {"id": 470, "name": "Jes\u00fas", "surname": "Boira", "conjunction": "", "second_surname": "Sidro", "url": "/biografies/boira-sidro-jesus", "image": "/media/biography/image/boira_sidro_jesus.jpg", "birth_date": 1909, "dead_date": 1937, "short_description": "Prevere i poeta\r\nFill de Josep Boira i Merc\u00e9 Sidro, de fam\u00edlia humil dedicada a l\u2019elaboraci\u00f3 de cabassos de llata, va ingressar al Seminari de Tortosa ben jove. Va rebre el diaconat el 2 de novembre de 1931 i fou ordenat en 1932, amb destinaci\u00f3 a la parr\u00f2quia de Culla en qualitat de vicari. Va ser l\u2019\u00fanica destinaci\u00f3 pastoral que va tindre entre l\u2019ordenaci\u00f3 i l\u2019arribada de la guerra. All\u00e0 va promoure el cultiu de la m\u00fasica i va poder reflotar la banda, que fins aleshores estava en deca\u00efment.\r\nEls seus poemes comencen a fer-se p\u00fablics a partir d\u2019octubre de 1934 en la revista creada per Josep Maria Bayarri a Val\u00e8ncia, El Vers Valenci\u00e0 (1934-1936), en la qual publicaven poetes ja consagrats i altres de nous i m\u00e9s joves. Les derives ortogr\u00e0fiques del polifac\u00e8tic i err\u00e0tic Bayarri es deixen notar en els textos de tots els autors.\r\nRecentment ha estat recollida i publicada la seua curta obra po\u00e8tica, a c\u00e0rrec del cabanenc\u00a0 Carles Mulet. Abans s\u2019havia aproximat a la seua figura i obra Antoni L\u00f3pez, que caracteritza la poesia que fa d\u2019aquesta manera: \u00abuna lectura atenta dels seus poemes permet albirar una interessant evoluci\u00f3 de formes i de continguts; fins i tot de progr\u00e9s en l\u2019adhesi\u00f3 a la normativa gramatical de Castell\u00f3\u00bb. Els temes que tracta s\u00f3n buc\u00f2lics, religiosos, sobre l\u2019estima familiar i el paisatge, par\u00e0frasi de la vida sovint tempestuosa.\r\nEn esclatar la guerra, li van recomanar que es quedara al poble, concretament al mas del Forat Negre, on feia escola als xiquets. Quan van ordenar el reclutament de la seua quinta, es va presentar a la Caixa de Reclutes de Castell\u00f3 i va estar realitzant tasques d\u2019oficina i de transmissions. Sembla que va ser descoberta la seua condici\u00f3 de capell\u00e0 i fou assassinat a la carretera de la Pobla Tornesa."}, {"id": 621, "name": "Ricard", "surname": "Boix", "conjunction": "", "second_surname": "Oviedo", "url": "/biografies/boix-oviedo-ricard", "image": "/media/biography/image/boix_oviedo_ricard.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1994, "short_description": "Escultor\r\nVa rebre del seu germ\u00e0 major, Artur, l\u2019amor per l\u2019art i les primeres classes de dibuix. Va ser aprenent d\u2019Eugeni Carbonell i es va matricular a l\u2019Escola de Sant Carles de Val\u00e8ncia.\r\nEn un curt viatge a Par\u00eds (1930), acompanyat pel pintor Pasqual Roch Minu\u00e9, va observar al Louvre l\u2019art egipci i mesopot\u00e0mic. De tornada a Val\u00e8ncia es va dedicar a treballs de decoraci\u00f3 (propiciats pel seu germ\u00e0) en cinemes com el Capitol, l\u2019Avinguda i el Tyris. En aquests primers anys republicans, quan podia allunyar-se dels treballs per enc\u00e0rrec, prosseguia la seua decidida creaci\u00f3 art\u00edstica, f\u00e8rtil, de gran plasticitat, saviesa d\u2019execuci\u00f3 i simplicitat de formes. Va exposar en la III Manifestaci\u00f3 d\u2019Art de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (1933) i en la I Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva de l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals i artistes valencians d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1933). Segons que ens diu Adolf Pizcueta, \u00abAcci\u00f3 d\u2019Art es convert\u00ed en un lloc de reuni\u00f3 i tert\u00falia di\u00e0ria d\u2019artistes i escriptors, prou popular, caracteritzat per la seua marcada significaci\u00f3 valencianista\u00bb,\u00a0 amb el mateix esperit de discussi\u00f3 i de renovaci\u00f3 que havia presidit la Sala Blava. Tamb\u00e9 va exposar en la III Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts (1935), al claustre de la Nau.\r\nMembre de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes, va ser convidat per Renau (llavors director general de Belles Arts) a realitzar un relleu en pedra de grans dimensions \u2014Songuez \u00e0 la douleur d\u2019Espagne\u2014 per al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds (1937).\r\nDurant la postguerra es va centrar obligadament en la imatgeria religiosa, enc\u00e0rrecs de retrats i treball de l\u00e0pides. S\u00edmbol d\u2019un moment transicional cap a la modernitat en el panorama de l\u2019escultura espanyola, Ricard Boix va ser l\u2019escultor valenci\u00e0 d\u00e9co per antonom\u00e0sia. Instintiu, de saviesa manual, qualitat i domini de l\u2019ofici, va dur a terme una obra de gran finor est\u00e8tica i equilibri compositiu. El seu personal\u00edssim toc refinat i sensual, resultat d\u2019una escrupolositat extrema, va combinar la senzillesa i la for\u00e7a, va ser plasmat en elegants formes, tant en els seus dibuixos com en les seues volumetries.\r\nAlgunes obres seues van ser adquirides per la Conselleria de Cultura, Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana, com Sindicat i Rep\u00fablica Espanyola. A Vilafam\u00e9s, en el Museu d\u2019Art Contemporani, es custodien les seues obres Idil\u00b7li 1929 i Mono y Sol en ocaso.\r\nEn 1985 va celebrar una exposici\u00f3 retrospectiva de la seua traject\u00f2ria en el Sal\u00f3 Daurat del Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Va ser Medalla d\u2019Or del Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia en 1991. L\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia li va organitzar en 1993 una mostra monogr\u00e0fica al Museu de la Ciutat de Val\u00e8ncia."}, {"id": 218, "name": "Vicent", "surname": "Boix", "conjunction": "i", "second_surname": "Ricarte", "url": "/biografies/boix-ricarte-vicent", "image": "/media/biography/image/boix_ricarte_vicent_JiObJeo.jpg", "birth_date": 1813, "dead_date": 1880, "short_description": "Historiador, escriptor i pol\u00edtic\r\nLa seva mare, Mariana Ricarte, vivia una situaci\u00f3 d'extrema pobresa. La manca de recursos i el perill que s'hi vivia a Val\u00e8ncia a causa del setge de les tropes de Napole\u00f3 fa que es trasllade a X\u00e0tiva amb un familiar, tamb\u00e9 molt pobre. All\u00e0 naix el 1813 el seu \u00fanic fill, Vicent Boix i Ricarte. Son pare, Joaquim Boix, treballava com a conductor de dilig\u00e8ncies entre Madrid i Val\u00e8ncia. Va ser soldat al servei del marqu\u00e8s de la Romana. El Dos de Maig es trobava a Madrid i va ser ferit greument. Com a recompensa pel seu patriotisme va entrar a servir amb el Duc de l'Infantado.\r\nAmb dos anys, Vicent Boix emmalalteix greument i la seva mare el porta a Madrid. All\u00e0 aconsegueix curar-se gaireb\u00e9 miraculosament. Tornen a Val\u00e8ncia, enmig d'una pobresa extrema i en plena postguerra. S'instal\u00b7len al carrer Zapata, paral\u00b7lel al carrer de Sant Vicent.\r\nVicent no era un bon estudiant, no volia anar a escola. Aquesta situaci\u00f3 canvia quan el seu pare troba un treball a Vinar\u00f2s de gu\u00e0rdia del Resguard, una mena de vigilant coster. All\u00e0 Vicent comen\u00e7a a donar classes en una ermita amb altres nens d'escassos recursos. La seva actitud cap a l'estudi canvia per complet. L'estada a Vinar\u00f2s \u00e9s breu, el pare \u00e9s traslladat al Grau de Val\u00e8ncia. Boix, m\u00e9s motivat, estudia a l'escola p\u00fablica que els Dominics tenen en l'actual Capitania General. Vicent passa molt temps al convent, on rebia una mica de menjar a canvi d'ajudar al seu oncle a l'Esgl\u00e9sia. Comen\u00e7a a formar-se la idea, en un jove Boix, d'ingressar en un orde religi\u00f3s. Era una de les poques sortides en la societat de l'\u00e8poca. Aix\u00ed, en 1827, ingressa en l'ordre escol\u00e0pia, Pasqual P\u00e9rez i Rodriguez influeix perqu\u00e8 l'accepten. Passa deu anys formant-se intel\u00b7lectualment en el claustre, fins que abandona l'ordre el 1837 per centrar-se en la seva pol\u00edtica liberalista. Durant aquests anys va complir el noviciat a Gandia, tenia 14 anys. Estudia Filosofia i Lletres, a m\u00e9s de Teologia i torna a Gandia per fer-se c\u00e0rrec de la c\u00e0tedra de llat\u00ed.\r\nQuan deix\u00e0 els h\u00e0bits, el 1837, es trobava molt sol, la seva mare estava ingressada a un manicomi i el seu pare havia mort pel c\u00f2lera anys enrere. Accepta el c\u00e0rrec de director en una escola d'Ontinyent, cosa que sembla donar-li una mica d\u00b4\u00e0nims. Viu una \u00e8poca molt insegura, en plena guerra i amb les tropes carlistes molt pr\u00f2ximes. \u00c9s reclutat per la mil\u00edcia i arriba a participar en el combat de Biar, on gaireb\u00e9 mor per esgotament i fred. Boix pren partit pels liberals, veient en el carlisme un enemic com\u00fa que havia de ser ven\u00e7ut.\r\nPartidari dels liberals, per\u00f2 sabent que no podia ser soldat, decideix viatjar per Europa davant l'oferiment d'un bon amic d'Ontinyent, el marqu\u00e8s de Vellisca. Aquest viatge suposa un punt d'inflexi\u00f3 en la seva vida, participa en tert\u00falies organitzades pel vescomte de Chateubriand i arriba a con\u00e8ixer a Victor Hugo, que li obrir\u00e0 les portes al romanticisme. Al seu retorn, despr\u00e9s de huit mesos, decideix fer servir l'educaci\u00f3 collida aquests anys en metes m\u00e9s elevades. Abra\u00e7a els ideals il\u00b7lustrats i els fa propis: la creaci\u00f3 d'una societat d'individus lliures, iguals e independents gr\u00e0cies a l'educaci\u00f3. L'home ja no ha d'esperar miracles de D\u00e9u, de la provid\u00e8ncia, ni deixar-se guiar pel paternalisme del rei. La universalitat de la ra\u00f3 humana ser\u00e0 l'\u00fanica guia.\r\nTorna a Val\u00e8ncia el 1838. Els seus problemes econ\u00f2mics, oblidats durant el viatge europeu, tornen amb ell. El novembre de 1839 aconsegueix el lloc d'escrivent auxiliar de la Pagadoria Militar, amb un sou de tres mil reals. Ingressa, per tant, en la Mil\u00edcia Nacional, s'allista en la companyia de Domingo Capafons. La purna del liberalisme, una mica oblidada en el seu par\u00e8ntesi europeu, s'enc\u00e9n de nou.\r\nAmb aquesta nova posici\u00f3 pot dedicar-se a la seva faceta liter\u00e0ria amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat. En aquesta \u00e8poca publica el seu llibre de poemes El amor en el Claustro. El seu nom va guanyant notorietat tant en l'\u00e0mbit cultural com en el pol\u00edtic. El Partit Progressista es fixa en ell. La seva educaci\u00f3, la seva amistat amb Arola i la seva facilitat de paraula el qualifiquen com el candidat ideal per escriure i pronunciar discursos. Gr\u00e0cies a aquestes actuacions es converteix en el corresponsal de Val\u00e8ncia del diari progressista El Eco de Comercio. Tamb\u00e9 col\u00b7labora amb La Tribuna, una de les publicacions principals del progressisme valenci\u00e0 que apareix el 12 de gener de 1840 i t\u00e9 com a objectiu final aconseguir el triomf dels progressistes a les eleccions. La seva l\u00ednia editorial era molt agressiva contra els opositors, eren freq\u00fcents els articles en to de burla cap als defensors de la Corona. Boix participa gaireb\u00e9 des del primer dia. Molts dels seus articles, els m\u00e9s durs contra l'autoritat i la corrupci\u00f3, s\u00f3n signats amb pseud\u00f2nim. Valga d'exemple l'explicaci\u00f3 d'Eduardo Ortega sobre un article de Boix: \"El 21 de gener de 1840 aparegu\u00e9 en La Tribuna un escrit amb el seu segell inconfusible. Cridava el \"Fill del Poble\" a depositar el seu vot en les urnes, perqu\u00e8, deia, era ser el dret a escollir els seus representans (aquells que tinguessen la capacitat per a votar, s`ent\u00e9n), de pensar i d'escriure \u2014fent servir el seu enteniment, havia dit Kant\u2014. I llan\u00e7ava el seu crit d'abaix els privilegis! Els aut\u00f2crates de la naci\u00f3, prosseguia, devien el seu rang a la casualitat (a l'her\u00e8ncia) i la seua opul\u00e8ncia al treball dels fills del poble. El dret al seu despotisme radicava en els florits pergamins de la seva r\u00e0ncia prosapia, la seua moral era el capritx d'una concubina favorita, i la seua llei la voluntat abjecta i venuda d'un ministre. Havien buscat en el sacerdot el suport dels seus privilegis i escampat l'or per tal de guanyar pros\u00e8lits\". [i]\r\nD'aquesta forma, Boix es converteix en una de les principals veus liberals en aquesta lluita amb els progressistes que acabar\u00e0 amb l'abdicaci\u00f3 de la reina Maria Cristina. Col\u00b7labora amb Josep Maria Bonilla a El Cisne i amb el seu amic Pasqual P\u00e9rez al Diario Mercantil de Valencia.\r\nL'agost de 1840 viatja a Madrid com a emissari del Partit Progressista de Val\u00e8ncia. Encara que no hi ha dades que ho confirmin, sembla molt possible que Boix va contribuir a organitzar l'anomenada junta de la casa del forn, al costat d'altres l\u00edders progressistes. Est\u00e0 junta tenia com a fi canalitzar el descontent popular a la capital del regne. L'1 de setembre del mateix any li ordenen tornar a Val\u00e8ncia per donar suport, des d'all\u00e0, a la insurrecci\u00f3 que acabar\u00e0 amb el triomf d'Espartero.\r\n\u00c9s nomenat pels progressistes auxiliar del ram de propis fins que el govern el nomena oficial segon del govern pol\u00edtic. No obstant aix\u00f2, Boix comen\u00e7a a desencantar-se amb la nova situaci\u00f3 pol\u00edtica, sobretot en veure a Espartero designat com a regent \u00fanic. Veu en la figura del nou l\u00edder un tractament gaireb\u00e9 de altesa reial i no ho pot digerir. Abandona La Tribuna, defensora incondicional d'Espartero, i renuncia al seu c\u00e0rrec de secretari del govern. Comen\u00e7a una nova etapa en la seva vida, sense lligaments pol\u00edtics, lliure d'opinar i atacar el nou govern. Naix aix\u00ed El Fiscal, dirigit de forma an\u00f2nima per Boix. Els ideals d'aquesta nova publicaci\u00f3 compartien el defensat per Boix al llarg de tota la seva vida: protegir els interessos del poble, criticar amb independ\u00e8ncia al poder, combatre les injust\u00edcies... Per\u00f2 s'aprecia una nova demanda: \"denunciar davant l'opini\u00f3 p\u00fablica les arbitrarietats del govern i dels seus agents amb relaci\u00f3 a aquesta prov\u00edncia lliure i decidida\". Dit d'altra forma, Boix estava en contra del creixent centralisme, aix\u00ed com de la supeditaci\u00f3 i marginaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Des d'ideals federalistes, volia recuperar les antigues llibertats de la ciutat i regne de Val\u00e8ncia. Usant les p\u00e0gines d'aquesta nova publicaci\u00f3 s'encarreg\u00e0 de \"fiscalitzar\" totes les accions del govern i de la administraci\u00f3 p\u00fablica que no defenien els interessos del poble.\r\nDurant el mot\u00ed contra Espartero roman ocult per por de ser replesaliat per la seva activitat a El Fiscal. En 1843 \u00e9s nomenat secretari de la Junta de Salvaci\u00f3. Un any despr\u00e9s, exerceix les tasques de comissionat per a la catalogaci\u00f3 del patrimoni art\u00edstic de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia. L'octubre de 1844 \u00e9s enviat a Granada amb el c\u00e0rrec d'oficial del govern pol\u00edtic. Durant la seva estada a Granada col\u00b7labora amb la publicaci\u00f3 El F\u00e9nix. Nou mesos despr\u00e9s \u00e9s cessat del c\u00e0rrec. Els moderats ocupaven cada vegada m\u00e9s poder i Boix era un personatge que despertava molts recels. En aquest moment, Vicent Boix ren\u00fancia a la seva activitat pol\u00edtica per centrar-se en altres \u00e0mbits.\r\nEl 1845 torna a Granada, cada vegada m\u00e9s pobre i desencantat amb el futur. Fa amistat amb V\u00edctor Balaguer. Al seu costat i junt a Jer\u00f3nimo Borao funden el diari La Corona de Arag\u00f3n. P\u00fablica la seva obra m\u00e9s important, els dos primers volums de la Historia de la Ciudad y Reino de Valencia. Dos anys despr\u00e9s apareix el tercer volum. Imparteix classes de ret\u00f2rica i po\u00e8tica\u00a0a la Universitat\u00a0aix\u00ed com de perfeccionament del llat\u00ed. El febrer de 1847 \u00e9s nomenat catedr\u00e0tic de Geografia i Hist\u00f2ria.\r\nEn 1874 \u00e9s nomenat president de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Carlos. Li donen la Comanda d'Isabel la Cat\u00f2lica, la Creu de Carles III i la Creu de Primera Classe de l'Ordre Civil de Mar\u00eda Vict\u00f2ria. Tamb\u00e9 era membre de l'Institut Hist\u00f2ric de Fran\u00e7a aix\u00ed com de les societats arqueol\u00f2giques de Berl\u00edn i Roma.\r\nEn paral\u00b7lel al discurs de V\u00edctor Balaguer al Principat, el discurs hist\u00f2ric de Vicent Boix \"posava l'accent en tres elements b\u00e0sics que estan en la base de l'imaginari regional que anir\u00e0 formant-se durant el segle XIX. En primer lloc, la figura \u00e8pica de Jaume I, com a pare fundador del poble valenci\u00e0; en segon lloc, els Furs, interpretats en clau liberal com a s\u00e0via constituci\u00f3 l'abolici\u00f3 de la qual en 1707 marcaria la decad\u00e8ncia dels valencians; i, finalment, en sintonia amb la tradici\u00f3 liberal, la revolta de les Germanies com a revolta popular contra l'absolutisme estrangeritzant de Carles I.\" [ii]\r\nD'aquesta manera \"es va convertir en el guia intel\u00b7lectual de la generaci\u00f3 de joves poetes que estaven cridats a protagonitzar la Renaixen\u00e7a al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Sense anar m\u00e9s lluny, Vicent Boix fou el primer president honorari de Lo Rat Penat\". [iii]\r\nEl seu enterrament, el 1880, va ser multitudinari. El mateix Boix escrivia: \"Morir\u00e9 tranquil si els meus contemporanis diuen a la posterioritat: el nostre cronista va ser \u00fatil a Val\u00e8ncia.\"\r\n[i] Ortega de la Torre, Eduardo. Vicent Boix. Edicions Alfons el Magn\u00e0nim. 1987. p. 64\r\n[ii] Archil\u00e9s, Ferran; Segarra, Josep Ramon; \"Renaixen\u00e7a i identitat regional: Constant\u00ed Llombart i la construcci\u00f3 de l'imaginari regional valenci\u00e0\". A: Constant\u00ed Llombart i el seu temps. Val\u00e8ncia: Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, 2005, p. 72.\r\n[iii] Archil\u00e9s, Ferran; Segarra, Josep Ramon; \"Renaixen\u00e7a i identitat regional: Constant\u00ed Llombart i la construcci\u00f3 de l'imaginari regional valenci\u00e0\". A:\u00a0Constant\u00ed Llombart i el seu temps.\u00a0Val\u00e8ncia: Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, 2005, p. 74."}, {"id": 323, "name": "Josep Francesc", "surname": "Boix", "conjunction": "i", "second_surname": "Senmart\u00ed", "url": "/biografies/boix-senmarti-josep-francesc", "image": "/media/biography/image/boix_senmarti_francesc2.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1933, "short_description": "Mestre i pedagog\r\nCercador incansable en la seva idea de portar la llengua materna a les escoles, no sentia aversi\u00f3 cap al castell\u00e0. Diu Boix: \"El defensar l'\u00fas del llenguatge matern no inclou despreci per al castell\u00e0. Lo que s\u00ed es ben rid\u00edcul i no diu gens a favor d'un car\u00e1cter sencer i seri\u00f3s \u00e9s despreciar la nostra, menysprear la parla de nostra mare, l'\u00fanic llenguatge expressiu de les nostres impresions m\u00e9s sentides\". [i]\r\nA inst\u00e0ncies de Carles Salvador, Boix \u00e9s becat al costat de Enric Soler i Godes, perqu\u00e8 assisteixi l'Escola d\u00b4Estiu de 1932 celebrada a Barcelona, on es van realitzar diversos col\u00b7loquis sobre la situaci\u00f3 del catal\u00e0 en l'ensenyament.\u00a0Des d'all\u00e0, mana una cr\u00f2nica al n\u00famero 25 del setmanari El Cam\u00ed, on assenyalava la necessitat que en les escoles s'instal\u00b7lin tallers que permetin el descobriment de les capacitats professionals de cada xiquet.\u00a0\r\nAquest mateix any, de nou a les p\u00e0gines d'El Cam\u00ed, els mestres Boix, Seraf\u00ed Salort, Carles Salvador i Enric Soler i Godes, fan una crida demanant un ensenyament total en la llengua materna de l'estudiant, instant a qu\u00e8 s'abandoni l'ensenyament parcial que es donava en l'\u00e0rea de la llengua. Deien aix\u00ed \"\u00a1Atenci\u00f3, Mestres valencians! Nosatres, mestres nacionals valencians, conven\u00e7uts de que \u00e9s imprescindible ja un constant contacte espiritual entre els companys valencianistes en servici actiu (oficial o particular), fem una crida a tots els companys que tenen consci\u00e8ncia de la personalitat pol\u00edtica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per a qu\u00e9 vullguen unir-se i constituir un Grup els objectius del qual seran, almenys: 1r. Propagar i defensar dins i fora de l'escola la necesitat pedag\u00f2gica i patri\u00f2tica de fer tot l'ensenyament escolar en la llengua materna de l'infant. 2n. Experimentar objectivament m\u00e8todes, procediments, plans i materials escolars concebuts segons el dret que t\u00e9 l'infant de rebre tot l'ensenyament en la seua llengua materna. 3r. Redactar, editar i utilisar el material d'ensenyament adient (llibres, quaderns, cartografia, etc.) a la millor escola valenciana de llengua materna. 4t. Cursar i professar cursos de nostra llengua. 5\u00e8 Ingressar en bloc, i al seu dia, en l'entitat \"Foment de la Parla Valenciana\" que sembla de pr\u00f2xima creaci\u00f3, sense perdre mai el caracter de Grup Assessor del \"F. de la P. V\" en tot quant se referixca a ordre pedagogic. 6\u00e8. Col\u00b7laborar ass\u00edduament a les revistes pedagogiques o culturals editades en la nostra llengua dins o fora del Pa\u00eds Valenci\u00e0. 7\u00e8. Col\u00b7laborar amb treballs en valenci\u00e0 a les planes castellanes dels peri\u00f2dics valencians. A l'efecte, obrir una oficina de repartiment de col\u00b7laboraci\u00f3 a tots els diaris, setmanaris i revistes valencians, o no, que vullguen admetre col\u00b7laboraci\u00f3 pedag\u00f2gica valenciana. 8\u00e8 Mantindre's neutrals, dins del Grup, davant tota q\u00fcesti\u00f3 religiosa, social i pol\u00edtica de partit o banderia. Preguem a tots els companys en actiu que vullguen adherir-se envien el seu nom i domicili a la redacci\u00f3 de El Cam\u00ed, o a qualsevol dels mestres baix firmats\". [ii]\r\nSetmanes m\u00e9s tard, apareix una nova nota al setmanari El Cam\u00ed on un grup de professors autodenominats Grup de Mestres valencianistes, dels quals Boix formava part, es queixen de la falta de repercussi\u00f3 que ha tingut la seva crida anterior, ja que s\u00f3n molt pocs els mestres que s'han adherit a la causa. Tamb\u00e9 s'anima als mestres a que entrin en contacte amb el Butllet\u00ed dels Mestres, publicaci\u00f3 pedag\u00f2gica escrita en catal\u00e0 que informava sobre la situaci\u00f3 de l'educaci\u00f3.\r\nEl 1933, amb Carles Salvador treballa en la posada en marxa de la primera Col\u00f2nia Escolar Valencianista, instal\u00b7lada a Sant Pau d'Alboc\u00e0sser. Al setmanari castellonenc s'amplia informaci\u00f3, explicant el tipus de vida que es portava a terme en aquesta col\u00f2nia: \"La primera tasca que es fa a la Col\u00f2nia pel mat\u00ed \u00e9s hissar la Senyera, mentre els infants canten amb ver entusiasme l'himne Vent de Ponent, [...]. Els ensenyen a escriure en valenci\u00e0, es donen lli\u00e7ons (explicacions) de hist\u00f2ria valenciana; es fa llegir en valenci\u00e0; els mestres narren contes i els infants en conten, aix\u00ed mateix; es lligen poesies l\u00edriques; els parlen d'art, d'Hist\u00f2ria natural, i cada punt les lli\u00e7ons ocasionals s\u00f3n als llavis dels professors. Es repleguen f\u00f2ssils, vegetals i animalons, amb els quals es vol augmentar el material a exposar en moment oport\u00fa. Es dibuixa, es canta i es juga. La vida que es fa a la Col\u00f2nia \u00e9s sana. Cada dia es practica l'excursionisme. L'alimentaci\u00f3 \u00e9s abundosa\" [iii]. De les classes de llengua s'encarregava Carles Salvador, mentre que Francesc Boix explicava hist\u00f2ria natural.\r\nMalauradament, la realitzaci\u00f3 d'aquesta col\u00f2nia escolar a Sant Pau d'Alboc\u00e0sser el 1933, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Societat Castellonenca de Cultura i altres entitats excursionistes o pol\u00edtiques, va ser l'\u00fanica mostra real dels plantejaments valencianistes empleats en educaci\u00f3.\r\nFrancesc Boix form\u00e0 part de la generaci\u00f3 del 1930, composta gaireb\u00e9 majorit\u00e0riament per mestres com Carles Salvador, Maximili\u00e0 Thous i Llorens, Bernat Ort\u00edn i Enric Soler. Defensaven un pensament valencianista centrat en la lluita per la llengua pr\u00f2pia. Feien servir, com a mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 de les seves idees, les revistes Taula de Lletres Valencianes o El Cam\u00ed. Francesc Boix seria tamb\u00e9 membre de l'Associaci\u00f3 de Mestres Valencians, on coincideix amb Antoni Porcar i Candel.\r\nMor\u00ed molt jove, per una caiguda a la casa on vivia a Alcal\u00e0 de Xivert el 1933. L'associaci\u00f3 Maestrat Viu va rendir un homenatge a la seva figura i a la de tots els mestres que van participar en estes pioneres Escoles Valencianes a Alboc\u00e0sser. A m\u00e9s, l'estiu de 2019 va ser retolada la seua casa natal de Benassal. a c\u00e0rrec de Maestrat Viu i l'Ajuntament de Benassal.\r\nLa seua vida i obra ha estat recuperada recentment en un llibre d'\u00d2scar P\u00e9rez, publicat per la Fundaci\u00f3 Soler i Godes i la Universitat Jaume I de Castell\u00f3.\r\n[i] Las Provincias, 25 d'octubre de 1932.\r\n[ii] El Cam\u00ed, n\u00fam. 31 d'1 d'octubre de 1931.\r\n[iii] El Cam\u00ed, n\u00fam. 77 de 26 d'agost de 1933."}, {"id": 728, "name": "Joan", "surname": "Bold\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Climent", "url": "/biografies/boldo-climent-joan", "image": "/media/biography/image/boldo_climent_joan.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1964, "short_description": "Impressor i gerent editorial\r\nEra fill de morellans emigrats a Barcelona, segurament molt a principis del segle XX com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019\u00e8xode rural. Es form\u00e0 en La Neot\u00edpia, un establiment tipogr\u00e0fic cooperatiu i d\u2019ensenyament de les arts gr\u00e0fiques creat pel juliol del 1905 per iniciativa del tip\u00f2graf Francesc Mill\u00e0 i G\u00e0cio, i els caixistes Francesc Sirvent, Ramon Larrosa i Josep Dom\u00e8nech, entre altres, expulsats de la societat obrera barcelonina El Arte de Imprimir. La Neot\u00edpia es va convertir de seguida en un dels referents de l\u2019edici\u00f3 popular, recordada sobretot per l\u2019anomenat \u00abconflicte de La Neot\u00edpia\u00bb de 1908-1909.\r\nAmb l\u2019esclat de la Guerra Civil es va allistar en el cos de carrabiners. Sembla que no es va exiliar fins al 1950, via Cuba, amb tota la fam\u00edlia, i el 5 de maig de 1950 arribaven amb el vapor Marqu\u00e9s de Comillas al port de Veracruz. Era casat amb la valenciana Rosario Belda Aland\u00ed i tenien dos fills: N\u00faria (nascuda el 1929) i Daniel. A m\u00e9s, hi anava el fill de N\u00faria (el futur pintor Jordi Bold\u00f3, nascut el 1949) i la mare de Rosario. Tots es van instal\u00b7lar en un pis de la Colonia Roma de M\u00e8xic. Joan Bold\u00f3 va obtindre el perm\u00eds amb l\u2019\u00fanic objecte de treballar com a expert en arts gr\u00e0fiques i en procediment offset en l\u2019empresa OFFSET, SA, establida a la ciutat de M\u00e8xic. No era considerat, doncs, un exiliat a causa de la guerra, sin\u00f3 un estranger o despla\u00e7at amb perm\u00eds de treball.\r\nHi treball\u00e0 tamb\u00e9 a la Companyia Internacional d\u2019Edicions, de l\u2019exiliat Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds, a l\u2019editorial intercontinental La Carpeta i a Gr\u00e1fica Atenea. El 1953 assessor\u00e0 la tip\u00f2grafa Carolina Amor de Fournier (Carito Amor) per a la creaci\u00f3 de l\u2019Editorial Fournier, de la qual va ser director fins a la seua mort amb el concurs del seu fill Daniel; all\u00e0 s\u2019imprimiren diverses revistes de l\u2019exili i una bona part dels llibres en catal\u00e0 publicats a M\u00e8xic. Solia subscriure amb el nom de Joan B. Climent i J.B. Climent (cal no confondre les abreviatures amb un exiliat valenci\u00e0 a M\u00e8xic, l\u2019advocat i periodista Juan Bautista Climent Beltr\u00e1n [1915-2008]).\r\nEn 1944 havia nascut el Club del Llibre Catal\u00e0 de M\u00e8xic gr\u00e0cies a l\u2019impuls d\u2019un grup d\u2019exiliats catalans,\u00a0 arran de diverses edicions de la Feria del Libro. La voluntat de la nova editorial \u2013amb una producci\u00f3 prou irregular fins al 1963\u2013 era publicar obres rellevants de la literatura cl\u00e0ssica catalana i de la produ\u00efda en l\u2019exili. De les d\u00e8sset obres publicades amb el segell del Club, les quinze darreres van ser compostes i impreses per l\u2019Editorial Fournier a c\u00e0rrec de Joan Bold\u00f3; es tracta de llibres de bona factura i qualitat ortotipogr\u00e0fica, amb cura en la tipografia i l\u2019enquadernaci\u00f3, il\u00b7lustrats per T\u00edner o Calders i venuts a un preu raonable.\u00a0\r\nPont Blau fou una revista cultural mensual escrita en catal\u00e0 que es public\u00e0 a M\u00e8xic des del 1952 fins al 1963. Feia un tiratge d\u2019un miler d\u2019exemplars i se subtitulava \u00abLiteratura, Arts, Informaci\u00f3\u00bb. Entre el 15 de setembre de 1952 i el desembre de 1963 va traure 126 n\u00fameros. Fou fundada per Ramon Fabregat i Arrufat, que se n\u2019encarreg\u00e0 de l\u2019administraci\u00f3. La redacci\u00f3, situada a Uruguay, 40, estava encap\u00e7alada pel seu director i \u00e0nima del projecte, Vicen\u00e7 Riera Llorca, els secretaris de redacci\u00f3 Josep Soler i Vidal i, m\u00e9s tard, Marc Hurtado; Josep Maria Gim\u00e9nez-Botey en fou director art\u00edstic i Joan Bold\u00f3 Climent en fou gerent. En foren principals col\u00b7laboradors J. Roure Torent, Artur Blad\u00e9 Desumvila, Abelard Tona i Nadalmai, Pere Calders, Manuel Gal\u00e9s, Mas i Perera, Miquel Ferrer Sanxis, Manuel Xuriguera, Od\u00f3 Hurtado i Mart\u00ed, Joan Fuster, Rafael Tasis, Manuel de Pedrolo, Maria Aur\u00e8lia Capmany, Alfons Boix i Vallicrosa i Rafael Tasis, entre d\u2019altres. La publicaci\u00f3 pretenia crear un \u00f2rgan literari com\u00fa i de publicaci\u00f3 regular per a tots els escriptors dels Pa\u00efsos Catalans que escrivien lliurement en catal\u00e0, i fer de pont entre els autors de l\u2019interior i els exiliats. A m\u00e9s de publicar contes, poemes, assaigs, noticiaris i recensions, hi predominava la tem\u00e0tica liter\u00e0ria, tot i que dedic\u00e0 molt d\u2019espai a la informaci\u00f3. A partir del n\u00famero 5 (gener de 1953) es confeccionava a l\u2019Editorial Fournier de Joan Bold\u00f3, amb domicili a Bol\u00edvar, 238 A, posteriorment en Arquitectura, 29, en la Colonia Copilco Universidad.\r\nRiera Llorca va dir d\u2019ell que era \u00abun mestre tip\u00f2graf de l\u2019escola de Art\u00eds, exigent i de bon gust, amb un afinat sentit de l\u2019est\u00e8tic i l\u2019harmonia\u00bb, i que el seu excel\u00b7lent treball en la Gr\u00e1fica Atenea li va fer mereixedor del lloc d\u2019encarregat dels nous tallers del doctor Fournier, creats expressament per a imprimir els seus llibres, on van contractar el catal\u00e0 Josep Roure-Torent per a ocupar-ne l\u2019administraci\u00f3. De les seues premses van eixir, a m\u00e9s de desenes de llibres i de Pont Blau, els darrers n\u00fameros de La Nostra Revista (1946-1954) i La Nova Revista (1955-1958).\r\nEl treball de Joan Bold\u00f3 Climent, un dels impressors m\u00e9s importants del llibre catal\u00e0 a M\u00e8xic com hem vist, va ser seguit pels seus fills i pel nebot amb la creaci\u00f3 en 1984 de l\u2019empresa J. Bold\u00f3 y Climent Editores i de la impremta queretana Praxis. A m\u00e9s, N\u00faria Bold\u00f3 era la propiet\u00e0ria de la llibreria i f\u00f2rum cultural La Pajarita de Papel a Quer\u00e9taro des del 1989. L\u2019anomenaven la Catalana.\r\nJoan Bold\u00f3 va morir als 61 anys arran d\u2019un atac al cor."}, {"id": 353, "name": "Josep", "surname": "Bolea", "conjunction": "i", "second_surname": "Gorgonio", "url": "/biografies/bolea-gorgonio-josep", "image": "/media/biography/image/bolea_gorgonio_josep.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1987, "short_description": "Escriptor\r\nConegut tamb\u00e9 amb el pseud\u00f2nim de Josep Alcira.\r\nFill d'un prestigi\u00f3s advocat, que va morir quan ell nom\u00e9s tenia 13 anys. Als 17 anys comen\u00e7\u00e0 els estudis de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 abans d'acabar la carrera mor\u00ed la seua mare, quan ell comptava 23 anys.\r\nDes de molt jove inici\u00e0 les seues activitats liter\u00e0ries, escrivint un conte als 8 anys.\r\nVa treballar de passant al despatx d'advocats de Ricard Samper. Tanmateix, va ser la cr\u00edtica teatral el que el feu conegut, exercint a La Correspondencia de Valencia i Las Provincias, diari del que m\u00e9s tard l'acomiadarien pel seu manifest republicanisme.\r\nCom a cr\u00edtic teatral, proposava la creaci\u00f3 d'un Teatre d'Art, o teatre d'estudi, en semblan\u00e7a a l'acci\u00f3 renovadora d'Adri\u00e0 Gual, com defensava en el debat iniciat el 1929 a les planes de Las Provincias. Reivindicava que la universalitat no estava renyida amb el valencianisme, demanava la superaci\u00f3 de criteris mercantilistes i de la rigidesa i amanerament del teatre anterior, si calia de forma incendi\u00e0ria: \u00abpor precisi\u00f3n hay que derribar lo construido, o presindir de ello\u00bb. [i]\r\nLa seua postura era recolzada per Adolf Pizcueta, des de Taula de Lletres Valencianes, i per Eduard L\u00f3pez-Chavarri, tamb\u00e9 a Las Provincias, i atacada per Eduard Bu\u00efl a El Mercantil Valenciano, diari del que n'era cr\u00edtic teatral. Tamb\u00e9 tingu\u00e9 el suport d'Eduard Mart\u00ednez Ferrando des de La Voz Valenciana, tot i l'estima d'aquest darrer pel teatre floralesc de la generaci\u00f3 anterior.\r\nPertanyent a la generaci\u00f3 de 1930, que en pocs anys va renovar el panorama cultural valenci\u00e0, va participar a la publicaci\u00f3 de la Revista Liter\u00e0ria Popular, editada per la secci\u00f3 de literatura del Cercle de Belles Arts, i a Nostra Novel\u00b7la, amb Enric Duran i Tortajada, Faust Hern\u00e0ndez i Casajuana i Francesc Almela i Vives, on a m\u00e9s de la renovaci\u00f3 liter\u00e0ria s'inclo\u00efa un espai dedicat a les \u00abnormes elementals d'ortografia valenciana\u00bb. Va ser a Nostra Novel\u00b7la que va publicar el relat Lo que ning\u00fa sap, seguint la tend\u00e8ncia de la narraci\u00f3 psicol\u00f2gica.\r\nEl 1932 va estrenar tamb\u00e9 dues obres al teatre El Alkazar, de Val\u00e8ncia: Lo que no ha segut i, molt m\u00e9s important i amb molta m\u00e9s repercussi\u00f3,\u00a0Lenin: escenes de la revoluci\u00f3 russa, escrita a iniciativa de Francesc Almela i Vives que, a m\u00e9s, la tradu\u00ed de l'original escrit en castell\u00e0, per la qual cosa aparegu\u00e9 signada per tots dos.[ii] \u00c9s una obra en tres actes i un ep\u00edleg que va tindre gran \u00e8xit. En ella, dona veu al protagonista, Lenin, per a explicar i justificar els aspectes de la revoluci\u00f3 que m\u00e9s suspic\u00e0cies havien aixecat a l'Estat espanyol, com el tema de les llibertats i l'exercici de la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria, i alhora es feia ress\u00f2 de les veus que ja demanaven la formaci\u00f3 d'un bloc de progr\u00e9s, un Front Popular. Posteriorment, en 1936, fou estrenada a Madrid, en la seva versi\u00f3 original en castell\u00e0, signada nom\u00e9s per Josep Bolea. En acabar la Guerra Civil, a causa del seu contingut i repercussi\u00f3 Francesc Almela i Vives fou detingut per les noves autoritats franquistes i nom\u00e9s els avals obtinguts, com el d'Ezcurra, l'editor de Las Prov\u00edncias, li estalviaren la pres\u00f3.\r\nMilitant d'Izquierda Republicana, va ser secretari particular del primer governador republic\u00e0 de Val\u00e8ncia, Jos\u00e9 Centeno Gonz\u00e1lez. En iniciar-se la Guerra Civil s'incorpor\u00e0 al Servei d'Informaci\u00f3 (premsa), arribant a ser secretari de Programaci\u00f3 de r\u00e0dio a la Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d'Estat.\r\nAmb la derrota de les forces republicanes va creuar la frontera per Figueres i an\u00e0 a raure al camp de presoners d'Argelers, del que s'escap\u00e0 tres vegades, arribant finalment a Par\u00eds i obtenint el perm\u00eds del govern franc\u00e8s per a residir-hi.\r\nTanmateix, aquest no va ser llur dest\u00ed final, at\u00e8s que acabaria per marxar a M\u00e8xic, a bord del vaixell Flandre, arribant a l'abril de 1939 al port de Veracruz, sent un dels primers exiliats en arribar, amb \u00c0lvar Pascual-Leone i Artur Perucho. Els primers temps van ser molt durs, com es despr\u00e9n d'un escrit dirigit al delegat del Front Popular a M\u00e8xic, en el que hi demanava ajut per a trobar feina a qualsevol mena de publicaci\u00f3, oficina o com a dialoguista de cine, perqu\u00e8 amb els mitjans dels que disposava, ell i la seua companya no podrien resistir m\u00e9s de quinze dies.\r\nAmb el temps, col\u00b7labor\u00e0 a la revista Estampa. Tamb\u00e9 va fundar, dirigir i escriure la revista Novela Semanal Cinematogr\u00e1fica, i amb alguns socis capitalistes les editorials Centauro i Leyenda on es publicaren obres amb il\u00b7lustracions originals d'exiliats com Arturo Souto, Ruano Llopis o Josep Renau. Fins i tot va estrenar amb \u00e8xit una obra de teatre, Serrania, pels anys quaranta.\r\nAnys m\u00e9s tard, va tornar a publicar narrativa. Immobilitzat durant mesos per un accident, escriv\u00ed la novel\u00b7la La isla en el rio (1971), i m\u00e9s tard una segona, Viento del noroeste.\u00a0Tamb\u00e9 public\u00e0 dues novel\u00b7les evocadores de Val\u00e8ncia, Puente de Sue\u00f1os (1978) i No he vivido en vano.\r\n[i] Las Provincias,\u00a07 de juny de 1929.\r\n[ii] Laberintos, segon semestre del 2005, p. 234-235."}, {"id": 803, "name": "Pere", "surname": "Bonet", "conjunction": "", "second_surname": "Alcantarilla", "url": "/biografies/bonet-alcantarilla-pere", "image": "/media/biography/image/bonet_alcantarilla_pere.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1942, "short_description": "Auxiliar administratiu, periodista i escriptor\r\nNascut al carrer del Comte de Ripalda. Era casat amb Elvira Romero Gordillo i vivien al carrer del Governador Vell, 10. L\u2019estiu de 1902 se\u2019ls va morir l\u2019\u00fanica filla que tenien, amb sis dies de vida. En 1907 fou nomenat auxiliar municipal de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia per oposici\u00f3, i en 1912 pass\u00e0 a auxiliar de secretaria.\r\nRamon Andr\u00e9s Cabrelles, cinc anys m\u00e9s jove que ell, escrivia en 1917 en la revista il\u00b7lustrada La Esfera: \u00abNo puedo recordar sin emoci\u00f3n aquella \u00e9poca en que Pedro Bonet Alcantarilla, Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Barber y Bas, Gadea Mira y algunos otros, \u00e9ramos a\u00fan casi ni\u00f1os y nos agrup\u00e1bamos alrededor del hombre de las gafas, como llam\u00e1bamos \u00e1 Llombart, para leerle nuestros trabajos, que \u00e9l correg\u00eda y se encargaba de publicar. Muchas veces, en los d\u00edas de sol, organiz\u00e1bamos excursiones al campo con Llombart, y all\u00ed, en plena Naturaleza, entre los \u00e1rboles que crecen \u00e1 la orilla de las acequias, mientras devor\u00e1bamos la frugal merienda y beb\u00edamos, al gallet, el bravo vino de Pedralba, aquel hombre que, adem\u00e1s de gran valenciano, era un excelente poeta, que lo mismo escrib\u00eda en lengua del pa\u00eds que en el m\u00e1s correcto castellano, nos repet\u00eda las palabras con que Vinatea oblig\u00f3 al rey aragon\u00e9s \u00e1 guardar nuestros fueros, aquellos fueros que eran el cuerpo jur\u00eddico en que radicaban todas las libertades y la fuerza de este pa\u00eds\u00bb.\r\nEren els seus inicis en les lletres, que despleg\u00e0 en castell\u00e0 i valenci\u00e0, en prosa i en vers, en concursos literaris i en moltes revistes de Val\u00e8ncia, Barcelona i Madrid. Va ser col\u00b7laborador de La Ilustraci\u00f3n Ib\u00e9rica (1886-1888, amb poemes en castell\u00e0), Diario de Tortosa (1893), Los Debates (1897), El Mercantil Valenciano (1898), Diario de Villanueva y Geltr\u00fa (1900), La Renaixen\u00e7a, La Veu de Montserrat, Iris (Barcelona, 1900-1904, amb narracions en castell\u00e0), S\u00f3ller (1905, un poema en castell\u00e0), La Correspondencia Alicantina (1897), La Correspondencia de Alicante (1903), corresponsal de Val\u00e8ncia en el Diario Universal (1903, Madrid) o La \u00c9poca (1903). En reconeixement dels m\u00e8rits, la revista sat\u00edrica L\u2019Esquella de la Torratxa li dedic\u00e0 en 1893 la portada i la secci\u00f3 \u00abCaps de brot\u00bb, amb gravat incl\u00f2s.\r\nSi concentrem la seua obra en valenci\u00e0, trobarem col\u00b7laboracions seues en el Calendari Llemos\u00ed (1874-1883) i El Turia de Constant\u00ed Llombart; en el setmanari festiu, literari i il\u00b7lustrat La Degolla (1890), dirigit per Francesc Barber i Bas; el l\u2019Almanaque de Las Provincias (anys 1889, 1890, 1895, 1897, 1898, 1911, 1912 i 1914), en El Cuento del Dumenche (1909, 1914), Lo Rat Penat (1911), Anunciador Valenci\u00e0 (1912-1915) i El Cuento Valenci\u00e0 (1930), dirigit per Llu\u00eds Guarner.\r\nLa seua obra po\u00e8tica es troba esparsa en la premsa, llevat de les recollides en el llibre A orillas del Turia (1894), en les publicacions recopilat\u00f2ries que feia Lo Rat Penat dels poemes guanyadors dels Jocs Florals Flors d\u2019enguany (1897) i Capolls de rosa (1898), o en altres de circumstancials fetes amb motiu d\u2019homenatges, com ara el plec col\u00b7lectiu de 1891 en honor a la col\u00b7locaci\u00f3 de l\u2019est\u00e0tua eq\u00fcestre del rei Jaume I a l\u2019actual pla\u00e7a d\u2019Alfons el Magn\u00e0nim; el Cant a la p\u00e0tria valenciana (Castell\u00f3, 1892); l\u2019homenatge en la mort de Llombart (Castell\u00f3, 1893); l\u2019Homenatge de Lo Rat Penat (...) a la Srta. D\u00aa Josefina Llorente y Falc\u00f3 (1898), o l\u2019opuscle Lo 9 de Mar\u00e7 de 1810, una oda a la resist\u00e8ncia de la ciutat de Castell\u00f3 davant a l\u2019ex\u00e8rcit napole\u00f2nic (1911).\r\nPel que fa a la narrativa en la llengua del pa\u00eds, va publicar un parell de novel\u00b7les breus en el setmanari El Cuento del Dumenche: s\u00f3n Lo roder (1909, segon premi del concurs d\u2019ECD) i Les alfabegueres (1914), i una ja tardanament en El Cuento Valenci\u00e0 que dirigia el poeta Llu\u00eds Guarner en 1930: La Verche Maria (sic).\r\nTamb\u00e9 va provar sort en l\u2019art dram\u00e0tic a Val\u00e8ncia, sobretot en castell\u00e0: Pleito ganado (publicada i estrenada el 14 de gener de 1898 al Russafa, amb bona cr\u00edtica); la com\u00e8dia en tres actes Els ullals (1912), tradu\u00efda al castell\u00e0 com Los Fontanares i estrenada en 1916 al Teatre Eslava; el joguet c\u00f2mic en un acte Las primeras partes, fet amb Jos\u00e9 Mar\u00eda L\u00f3pez (1913), o la pe\u00e7a Un viatge aprofitat, escrita tamb\u00e9 amb el periodista Jos\u00e9 Mar\u00eda L\u00f3pez (1919).\r\nPer la seua gran amistat i relaci\u00f3 amb Constant\u00ed Llombart, va formar part de Lo Rat Penat en diverses etapes i exerc\u00ed c\u00e0rrecs en la Junta Directiva: en fou secretari general en 1887-1888, arxiver de la Societat Excursionista L\u2019Oronella en 1888, vocal en 1891-1892, vocal en 1895-1897, vocal en 1910-1912, vicepresident de la Secci\u00f3 de Publicacions (1915) i vocal de la de Literatura (1919). La n\u00f2mina de premis obtinguts en els Jocs Florals \u00e9s extens\u00edssima: 24 guardons, d\u00e8sset dels quals s\u00f3n absoluts i la resta acc\u00e8ssits. T\u00e9 un doble nomenament de Mestre en Gai Saber en 1896 i 1919, un fet poc habitual.\r\nCom a periodista de relleu, fou president de l\u2019Associaci\u00f3 Valenciana de Premsa entre 1917-1926 i vicepresident en 1926, a m\u00e9s de vocal de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Autors Valencians en 1922.\r\nVa morir poc despr\u00e9s de finalitzar la guerra, a 78 anys, i reposa amb tota la fam\u00edlia en un pante\u00f3 al Cementeri General de Val\u00e8ncia."}, {"id": 292, "name": "Josep Maria", "surname": "Bonilla", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/bonilla-martinez-josep-maria", "image": "/media/biography/image/bonilla_martinez_josepmaria3.jpg", "birth_date": 1808, "dead_date": 1880, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nNascut a Val\u00e8ncia visqu\u00e9, per\u00f2, gran part de la seva inf\u00e0ncia a Ll\u00edria, on el seu pare exercia de notari. En un primer moment s'ordena de tonsura com a beneficiari de la parr\u00f2quia de Ll\u00edria, per\u00f2 abandona passat un temps. El 1820, any en qu\u00e8 el general Riego s'al\u00e7a a Sevilla, inicia els seus estudis de jurisprud\u00e8ncia. No destaca com a estudiant, per\u00f2 ja est\u00e0 formant una ideologia liberal que li causar\u00e0 problemes en el futur. Guanya el grau de batxiller i el t\u00edtol d'individu honorari de m\u00e8rit de l'Acad\u00e8mia de Pr\u00e0ctica Forense, i el 1933 es llicencia en Dret.\r\nEl 1823, amb la fi del Trienni Liberal i l'entrada de l'ex\u00e8rcit franc\u00e8s a Espanya, es posa fi al govern liberal per tal d'instaurar de nou al monarca absolutista Ferran VII. Tant Josep Maria Bonilla com el seu pare, s\u00f3n durament perseguits per la seva defensa del liberalisme. L'abril, el pare \u00e9s empresonat durant tres anys a la pres\u00f3 de Sant Narc\u00eds. El 1825 ser\u00e0 excarcerat i desterrat a la vall d'Almonacid fins el 1830. Anys abans, el 1824, Bonilla \u00e9s expulsat de les classes de dret espanyol per ser \"fill de negre\", com anomenaven els realistes als liberals. Les repressions no es queden ac\u00ed, Bonilla ser\u00e0 acusat de conspiraci\u00f3 sent empresonat sis mesos a l'espera del judici amb una possible condemna de sis anys de serveis de marina. A la fi, la condemna es quedar\u00e0 en el pagament de dos mil reals.\r\nEntre 1829 i 1834 comen\u00e7a la seva tasca period\u00edstica, art\u00edstica i liter\u00e0ria. Publica versos en el Diario de Valencia. La primera de les seves elegies va tenir un enorme reconeixement, va ser rebut amb visques a la Universitat. En pocs mesos, escriu i estrena els drames Di\u00f3n triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta. Aquesta \u00faltima obra ser\u00e0 publicada a El Catal\u00e0. \u00c9s col\u00b7laborador actiu, junt amb Pasqual P\u00e9rez i Joan Arolas en la creaci\u00f3 del Diario Mercantil de Valencia, on hi publica fullets, poesies, cr\u00edtiques de teatre i de costums. Tamb\u00e9 es destaca a la pintura, sobretot en els seus estudis a l'oli i petits retrats.\r\nVa ser un personatge molt actiu a la guerra carlina. El 1834 es trasllada a X\u00e8rica per ocupar el lloc d'alcalde major. Una de les seves primeres tasques va ser la d'organitzar la Gu\u00e0rdia Urbana per tal de combatre el \"bandolerisme\". Arrib\u00e0 a crear dues companyies de milicians i una secci\u00f3 de cavalleria, de la qual va ser comandant. Com a alcalde, tamb\u00e9 va fer obligat\u00f2ria la instrucci\u00f3 prim\u00e0ria, aix\u00ed com el silenci de les campanes en dies no festius. Un any despr\u00e9s, el 1835, exercir\u00e0 el mateix c\u00e0rrec a Llucena. No nom\u00e9s ser\u00e0 alcalde, tamb\u00e9 ocupar\u00e0 el c\u00e0rrec de jutge de primera inst\u00e0ncia del partit, amb una jurisprud\u00e8ncia de vint pobles.\r\nA Val\u00e8ncia creix com a periodista, la seva tasca m\u00e9s destacada \u00e9s l'inici de la famosa publicaci\u00f3 El Mole, la primera publicaci\u00f3 peri\u00f2dica escrita en valenci\u00e0. Iniciada l'1 de febrer 1837 fins el 31 d'agost de 1837, es tornar\u00e0 a reprendre el 1840 i, amb uns tres mil subscriptors, es clausura el juliol de 1841. Participa en altres diaris, com el progressista El Desenga\u00f1o, el Suplement del Diario Mercantil de Valencia. Tamb\u00e9 destaca la fundaci\u00f3, juntament amb Vicent Boix i Ricarte, d'El Cisne. Aquest setmanari parlava de literatura, moral, art, moda, hist\u00f2ria i costums. S'elaborava a la impremta de Lluch i en la de Mari\u00e0 Cabrerizo. \u00c9s un clar exemple no nom\u00e9s del romanticisme a Val\u00e8ncia, sin\u00f3 tamb\u00e9 del projecte de renovaci\u00f3 social, basat en la Il\u00b7lustraci\u00f3, que els liberals intentaren implantar: potenciar l'educaci\u00f3 per aconseguir una veritable transformaci\u00f3 social, reformes socioecon\u00f2miques, noves obres p\u00fabliques, canviar l'assist\u00e8ncia social i una reforma del sistema penitenciari. Totes aquestes idees apareixen vetllades en les p\u00e0gines d'aquesta publicaci\u00f3 a trav\u00e9s de poemes, fragments de novel\u00b7les o comentaris sobre la moda. Boix deixa de col\u00b7laborar a El Cisne l'1 d'octubre de 1840. Bonilla es far\u00e0 c\u00e0rrec durant dos n\u00fameros m\u00e9s, fins a la seva desaparici\u00f3 definitiva aquest mateix any.\r\nLa seva carrera period\u00edstica, amb El Mole com a ariet, aix\u00ed com les seves activitats liter\u00e0ries, no li impedixen continuar una vida pol\u00edtica molt activa. El 6 juny 1841 \u00e9s triat s\u00edndic regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Bonilla sospita que el seu nomenament pot ser degut a causes ocultes, buscant silenciar o calmar al molest El Mole. Per tant, tres dies despr\u00e9s del seu nomenament, publica una carta amb la seva ren\u00fancia. Abandona Val\u00e8ncia i es trasllada a Barcelona, els motius es poden deure a una querella contra El Mole de la c\u00faria eclesi\u00e0stica. All\u00e0 es mant\u00e9 fins el 1842.\r\nS'allista en la mil\u00edcia i participa en el moviment de la Jam\u00e0ncia (la revolta republicana i progressista que tingu\u00e9 lloc a Barcelona contra el general Espartero entre l'agost i el novembre de 1843),\u00a0arribant a dirigir una de les juntes. El maig de 1843, durant la seva estada a Castell\u00f3, rep una carta del general Prim sol\u00b7licitant que viatge a Madrid. Un dels seus amics m\u00e9s \u00edntims, Joaqu\u00edn Mar\u00eda L\u00f3pez, exercia el c\u00e0rrec de ministre universal. Joaqu\u00edn Mar\u00eda i el general Prim li ofereixen el c\u00e0rrec de cap pol\u00edtic de Tarragona. Bonilla rebutja aquest primer oferiment i un altre posterior molt temptador: una carta en blanc amb qualsevol c\u00e0rrec, sense limitacions.\r\nFins a la seua tornada de nou a un c\u00e0rrec p\u00fablic, s\u00edndic de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, la seva tasca com a escriptor \u00e9s molt prol\u00edfica. Destaca la publicaci\u00f3, el 1938, del drama Don Alvaro de Luna, condestable de Castilla. Escriu Casilda\u00a0i publica un volum de poesies escrites en castell\u00e0. Col\u00b7labora a El Cisne, La cant\u00e0rida i La Risa, peri\u00f2dic d'Ayguals d'Izco, amb el \"Cuento extravagante inaudito\". Al costat de Josep Bernat i Baldov\u00ed crea La Donsayna. Tampoc abandona la pintura, a Madrid fa una not\u00f2ria c\u00f2pia de l'obra de Murillo Santa Isabel guarint als leprosos. En 1844 publica La Cotorra amb Villergas, Ribot i Bernat. Anys m\u00e9s tard, redacta el fullet Espanya i els partits al 1869 i, el febrer de 1870, intenta rellan\u00e7ar El Mole. La seva obra \u00e9s immensa, aix\u00ed com les lectures en clau pol\u00edtica que se'n poden extreure.\r\nL'inici de la seua trista davallada es produeix entre els anys 1856 i 1868. Ha estat elegit s\u00edndic de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia el 1856. A l'abril s'exilia a Madrid, participa en la insurrecci\u00f3 liderada pel general Leopoldo O'Donnell. En fracassar aquesta, fuig a Castell\u00f3, on obri un despatx d'advocats. El mateix Bonilla qualifica aquests anys de fastigosos. No p\u00fablica gaireb\u00e9 res, nom\u00e9s breus aportacions a la premsa local. Durant un any exerceix la c\u00e0tedra de Ret\u00f2rica i Po\u00e8tica.\r\nEn 1864 torna a Val\u00e8ncia i mira de rellan\u00e7ar El Mole, aquesta vegada sense el seu fam\u00f3s car\u00e0cter pol\u00edtic. Es converteix en suplement del diari Los Dos Reinos. El 1970 signa la llista de suport a la nova organitzaci\u00f3 Uni\u00f3 i Fraternitat P\u00fablica. Viu una temporada a Barcelona, buscant feina estable. Ja pobre, torna a Val\u00e8ncia el 1877, els seus companys de El Mercantil Valenciano llancen una crida demanant ajuda perqu\u00e8 puga subsistir. Els seus \u00faltims anys de vida els passa sota la protecci\u00f3 de Ciril Amor\u00f3s. S\u00f3n els anys dels drames Premi i C\u00e0stig i Llum i Foscor."}, {"id": 587, "name": "Pasqual Pere", "surname": "Boronat", "conjunction": "i", "second_surname": "Barrachina", "url": "/biografies/boronat-barrachina-pasqual-pere", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_rt2ZyTm.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1908, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i erudit\r\nFill del barber Pasqual Boronat i Pavia, i de Teresa Barrachina i Llorca. Va realitzar els primers estudis a Pen\u00e0guila, i els secundaris a Alcoi, on obtingu\u00e9 el t\u00edtol de batxiller en 1883 com a alumne lliure de l\u2019institut d\u2019Alacant. Aquell mateix any va passar al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia, on va cursar la carrera eclesi\u00e0stica, alhora que va iniciava uns estudis inacabats de Dret a l\u2019Estudi General. En 1886 va ingressar al convent de dominics de Val\u00e8ncia, va vestir l\u2019h\u00e0bit dos anys despr\u00e9s i va prendre el nom de Juan Berchmans; va continuar els estudis de Teologia al Seminari i cant\u00e0 missa en 1891.\r\nPer causa d\u2019una salut fr\u00e0gil, va abandonar en 1897 la regla mon\u00e0stica, uns anys m\u00e9s tard va obtindre un beneficiat a la parr\u00f2quia de Santa Caterina de Val\u00e8ncia, c\u00e0rrec que va exercir ja fins a la seua mort. Persona afable i de car\u00e0cter senzill i notable humilitat segons les necrol\u00f2giques, va renunciar a ser nomenat canonge de la Seu valentina \u00abper no caure en la temptaci\u00f3 de la vanitat\u00bb.\r\nIntrodu\u00eft en els \u00e0mbits culturals del cap i casal, es va dedicar tota la vida als estudis hist\u00f2rics i literaris. Va gaudir de l\u2019amistat de destacats intel\u00b7lectuals del moment, especialment Teodor Llorente, Roc Chab\u00e0s, Enric Serrano Morales i tants altres. Va publicar diversos treballs de pol\u00e8mica pol\u00edticoreligiosa i va donar a con\u00e9ixer a trav\u00e9s de la premsa peri\u00f2dica valenciana, especialment en La Lealtad i La Cruzada, i en revistes com Revista Cat\u00f2lica d\u2019Alcoi i la Revista de Catalunya de Barcelona una multitud de textos hist\u00f2rics sobre Joan Ro\u00eds de Corella, Bernat Fenollar, Josep Teixidor, Gregori Maians, Manuel Mart\u00ed, Francesc Cerd\u00e0 Rico, Llu\u00eds Galiana i d\u2019altres escriptors valencians dels segles XIII al XVIII. Va fer servir diversos noms i pseud\u00f2nims depenent de la mat\u00e8ria i de la plataforma de publicaci\u00f3, com ara Luis de Ontalvilla, Juan Berchmans, X, a m\u00e9s del nom de pila.\r\nFou premiat en diversos cert\u00e0mens literaris, entre els quals a Alcoi (1882), Seg\u00f2via (1891) i en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1894 i 1895, per treballs sobre Bernat Fenollar i Ro\u00eds de Corella, respectivament. Fou nomenat soci de m\u00e8rit per aquesta entitat cultural. Ben relacionat amb Llorente, va publicar en valenci\u00e0 i en castell\u00e0 en Las Provincias i, anualment, en l\u2019Almanaque de Las Provincias\u00a0per als\u00a0anys 1889, 1892, 1895, 1897, 1898, 1899, 1900 i 1901.\r\nEn 1899 va rebre l\u2019enc\u00e0rrec dels superiors del col\u00b7legi de Corpus Christi de Val\u00e8ncia de realitzar un estudi sobre l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos i sobre la participaci\u00f3 en ella del patriarca Ribera, fundador del col\u00b7legi. A partir d\u2019ac\u00ed s\u2019inicia l\u2019obra m\u00e9s coneguda de Boronat, Los moriscos espa\u00f1oles y su expulsi\u00f3n, que es va publicar dos anys m\u00e9s tard en dos volums (1901). Aquest extens treball de Boronat, prologat per l\u2019erudit Manuel Danvila, pretenia respondre a les exig\u00e8ncies de la cr\u00edtica per mitj\u00e0 del recurs constant a la documentaci\u00f3, per\u00f2 alhora confiava plenament que l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica no entrara en conflicte amb la fe cat\u00f2lica, sobretot en haver d\u2019estudiar el comportament de Joan de Ribera, elevat als altars. L\u2019obra continua sent utilitzada pels estudiosos, encara que la majoria es limita a usar la important documentaci\u00f3 publicada per Boronat i rebutja les seues interpretacions excessivament integristes.\r\nLa seua defensa de la llengua es mostra en quatre fets ben rellevants. D\u2019una banda, el seu inter\u00e9s per les versions antigues de les preg\u00e0ries en valenci\u00e0, perdudes de la mem\u00f2ria i sense \u00fas a les esgl\u00e9sies, va portar l\u2019erudit Serrano Morales a publicar en 1897 un facs\u00edmil de la Cartilla i breu instrucci\u00f3 de la doctrina cristiana de 1571. Si b\u00e9 va ser bona la intenci\u00f3, la manca d\u2019adaptaci\u00f3 a l\u2019estat de la llengua del moment la va convertir en una curiositat per a erudits i, per tant, sense projecci\u00f3 social. Amb tot, \u00e9s l\u2019antecedent de tot el moviment de recuperaci\u00f3 que es consolidar\u00e0 a poc a poc amb el nou segle des dels sectors m\u00e9s conscients de la necessitat de disposar de textos en valenci\u00e0 adaptats i destinats, sobretot, als infants que s\u2019introdu\u00efen en la coneixen\u00e7a de la doctrina. L\u2019assumpte es va coure per correspond\u00e8ncia i en la revista Soluciones Cat\u00f3licas entre Boronat, Roc Chab\u00e0s, Enric Serrano Morales i Teodor Llorente.\r\nPer una altra banda, en 1899 va publicar El abuelito. Conversaciones hist\u00f3rico-familiares acerca de la regi\u00f3n valenciana, edici\u00f3 costejada per Faust\u00ed Barber\u00e0, una narraci\u00f3 en cap\u00edtols en qu\u00e8 fa una defensa de la idiosincr\u00e0sia valenciana, de la hist\u00f2ria i la llengua que podem exemplificar amb aquest fragment: \u00abLo m\u00e1s doloroso es que los llamados \u00e1 defender los fueros de nuestro lenguaje, sean en repetidas ocasiones los que, no contentos con ignorarlo y olvidarlo, se empe\u00f1an en cubrirlo de baldones. Si por tal camino hemos de llegar \u00e1 la tan sobada regeneraci\u00f3n de la patria, esperemos con \u00e1nimo de que nunca llegue la hora tan deseada\u00bb (p\u00e0g. 106).\r\nFinalment, i a banda d\u2019altres textos en valenci\u00e0, va redactar la \u00abCarta-pr\u00f2leg\u00bb que encap\u00e7ala Capolls mustigats de Salvador Guinot (1900), reeditada l\u2019any 1905 a Barcelona per L\u2019Aven\u00e7 com Escenes castelloneses, i va ser col\u00b7laborador de Mn. Alcover des del maig de 1901, quan el manacor\u00ed visit\u00e0 Val\u00e8ncia; d\u2019ell, en va escriure en els dietaris de les eixides: \u00abun que val per cent, lo R. D. Pasqual Boronat, Pre., persona humild\u00edssima, simp\u00e1tica, entusiaste, fervent\u00edssima del valenci\u00e0, del catal\u00e0, cr\u00edtich y historiador d\u2019escepcional importancia, qui est\u00e1 acabant un estudi profund\u00edssim de l\u2019espulsi\u00f3 dels emmoriscats (moriscos), comissionat per el Collegi del Patriarca, aont publica dos mil documents in\u00e8dits. Aqueixa obra ser\u00e0 un aconteixement dins el mon dels estudis hist\u00f3richs. Lo R. Boronat ha acceptat amb molt de gust el c\u00e1rrech de representant a Val\u00e8ncia de l\u2019obra del Diccionari. Hi ha qu\u2019esperar molt\u00edssim d\u2019ell per lo que far\u00e1 y per els elements que dur\u00e1 a n\u2019el nostre camp\u00bb.\r\nLa seua labor com a escriptor i investigador va ser valorada en els mitjans culturals de l\u2019\u00e8poca i reconeguda per diverses entitats. Va prologar diversos estudis com La Cartuja de Porta-Coeli (1897), Jesucristo (1904) o Villavieja de Nules y sus aguas termales (1906) i fou nomenat acad\u00e8mic corresponent de la Real Academia de la Historia i de l\u2019Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria i Bones Lletres de Barcelona.\r\nVa morir a la ciutat de Val\u00e8ncia, on residia, al carrer del Pare Jofr\u00e9, n\u00famero 3, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una tuberculosi pulmonar. Fou inhumat al Cementeri General de la ciutat."}, {"id": 673, "name": "Lleonard", "surname": "Borr\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Artal", "url": "/biografies/borras-artal-lleonard", "image": "/media/biography/image/borras_artal_lleonard.jpg", "birth_date": 1923, "dead_date": 2014, "short_description": "Escultor i professor\r\nFora injust circumscriure la import\u00e0ncia de l\u2019escultor i professor Leonardo Borr\u00e0s nom\u00e9s a la notable pres\u00e8ncia de la seua important obra en la comarca de la Ribera Alta. De ben segur que amb el temps es posar\u00e0 en relleu la transcend\u00e8ncia d\u2019una traject\u00f2ria que va estar certament arrelada al seu territori m\u00e9s proper per\u00f2 tamb\u00e9 vinculada a l\u2019imaginari valencianista de qu\u00e8 va formar part. D\u2019una banda, pels personatges rellevants de la hist\u00f2ria del pa\u00eds als qui va retornar a la vida mitjan\u00e7ant el fang o la pedra. De l\u2019altra, pel seu pas per la pol\u00edtica local en una agrupaci\u00f3 independent de caire nacionalista.\u00a0\u00a0\r\nNascut a Algemes\u00ed al si d\u2019una fam\u00edlia benestant procedent per part materna del Grau de la ciutat de Val\u00e8ncia, va estudiar primer al seu poble i, posteriorment, durant els anys de la Rep\u00fablica els quatre cursos de batxillerat a l\u2019institut d\u2019Alzira. En el centre de la capital de la comarca fou alumne de dibuix de Rafael P\u00e9rez Contel, membre de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes i col\u00b7laborador de la revista Nueva Cultura que va dirigir Josep Renau i que va comptar amb membres tan significatius com Gon\u00e7al Castell\u00f3, Emili G\u00f3mez Nadal o Max Aub, entre d\u2019altres; i alumne de llengua del poeta Llu\u00eds Guarner de la Generaci\u00f3 de 1930, valencianista i oncle del fil\u00f2leg Manuel Sanchis Guarner. El mestratge d\u2019aquests professors l\u2019havia de marcar de per vida.\r\nVa cursar Belles Arts a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, on imperava l\u2019academicisme. Borr\u00e0s es va interessar pel treball de Vicent Beltr\u00e1n Grimal i Jos\u00e9 Capuz. Amb els estudis acabats i en plena postguerra, Borr\u00e0s torna a Algemes\u00ed i s\u2019estableix com a tallista, entre molts altres oficis relacionats amb les arts decoratives. En 1944, l\u2019alcalde Salvador Castell li encarrega l\u2019execuci\u00f3 del seu primer gran monument dedicat a l\u2019organista del segle XVIII, Joan Baptista Cabanilles. L\u2019enc\u00e0rrec vindr\u00e0 propiciat en part per l\u2019arquitecte municipal, el valencianista Joan Segura de Lago. Segons Joan Millet i Vicent Reig, \u00e9s una obra avan\u00e7ada estil\u00edsticament al seu temps que recorda el realisme internacional de l\u2019est\u00e8tica europea del moment.\r\nL\u2019any 68, l\u2019artista va aprovar les oposicions a l\u2019ensenyament mitj\u00e0 com a professor de dibuix. Un any m\u00e9s tard en guanyava la c\u00e0tedra. Com a professor va exercir als instituts de Villena, Pe\u00f1arroya-Pueblonuevo (C\u00f2rdova), Iecla (M\u00farcia) i al Jos\u00e9 Mar\u00eda Parra d\u2019Alzira, on va treballar fins a la jubilaci\u00f3 i on va coincidir amb un valencianista del cercle de Joan Fuster, Josep Llu\u00eds Bausset, qui del ben segur va contribuir en el seu despertar al valencianisme.[1]\r\nEl 1975, Borr\u00e0s s\u2019estrena a la Galeria Artis de Val\u00e8ncia. Una de les peces m\u00e9s importants d\u2019aquella exposici\u00f3, a banda de la dedicada a la Muixeranga, fou un bust de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez molt elogiat a Las Provincias per l\u2019escriptor i music\u00f2leg Eduard L\u00f3pez-Chavarri i a Levante per un dels primers cr\u00edtics d\u2019art alineat amb l\u2019avantguarda art\u00edstica valenciana, Carlos Sent\u00ed Esteve. Tamb\u00e9 va ser elogiat per Libertad Blasco-Ib\u00e1\u00f1ez Blasco, filla del novel\u00b7lista. El bust es va donar a la ciutat de Val\u00e8ncia, que el va fer fondre en bronze a petici\u00f3 de l\u2019artista i fou erigit en un monument el 30 de gener de 1980 a l\u2019avinguda de la ciutat del mateix nom.[2] Coincidint amb l\u2019\u00e8xit de l\u2019exposici\u00f3 en Artis se li va encarregar tamb\u00e9 un monument al m\u00e0xim exponent de la Il\u00b7lustraci\u00f3, Gregori Mayans i Siscar, actualment exposat a l\u2019institut d\u2019Oliva, a la Safor.\r\nEl 1981 va esculpir el monument de la monja Maria R\u00e0fols per a l\u2019escola de les religioses de Santa Anna amb motiu del bicentenari de l\u2019orde a Algemes\u00ed. El 1983, la corporaci\u00f3 municipal presidida per l\u2019alcalde nacionalista Joan Girb\u00e9s Masi\u00e0[3] li encomana un bust\u00a0 en bronze de grans dimensions de l\u2019alcalde Castell, de qui va ser amic personal. L\u2019ajuntament volia homenatjar aix\u00ed un batle que malgrat la seua vinculaci\u00f3 al r\u00e8gim anterior havia aconseguit millores molt importants per a la ciutat entre els anys 1943 i 1958.\r\nEntre 1983 i 1987, Borr\u00e0s va formar part de l\u2019equip de regidors de Girb\u00e9s Masi\u00e0, l\u00edder de la formaci\u00f3 Independents per Algemes\u00ed (IPA) que acabaria sent l\u2019embri\u00f3 de la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) a la ciutat. Per la seua traject\u00f2ria civil i com a home de cultura va ser reconegut el 2005 amb el Guard\u00f3 d\u2019Honor de l\u2019Ajuntament d\u2019Algemes\u00ed i dos anys despr\u00e9s amb el Guard\u00f3 d\u2019Or que atorga el Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 de la comarca.\r\nBorr\u00e0s va continuar la seua obra com a escultor.\u00a0 El 1984 es va inaugurar a Algemes\u00ed el monument al compositor algemesinenc Jos\u00e9 Moreno Gans[4] i un any m\u00e9s tard remodelava el monument a la Constituci\u00f3 d\u2019Alzira aprofitant part del monument \u00aba los Ca\u00eddos\u00bb i donant-hi tota una altra significaci\u00f3.\r\nEl 1986 fou nomenat membre de l\u2019Acad\u00e8mia de Sant Carles de Val\u00e8ncia. Dos anys despr\u00e9s, la seua ciutat acollia una important\u00edssima exposici\u00f3 de vint-i-cinc peces de bronze, moltes d\u2019elles dedicades a la Festa de la Mare de D\u00e9u declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2011. Destaca entre les peces exposades el bell\u00edssim tors en bronze del Tornejant, una de les figures m\u00e9s ic\u00f2niques de la Festa.\r\nLa primavera de 1989 va esculpir el bust de Joan Fuster, col\u00b7locat el 1993 a la ciutat de l\u2019assagista, Sueca, poc despr\u00e9s de la seua mort. Del mateix any \u00e9s el bust de l\u2019escriptor i periodista Mart\u00ed Dom\u00ednguez i Barber\u00e0. Tots dos busts van ser una donaci\u00f3 a condici\u00f3 que foren exposats en la via p\u00fablica; Borr\u00e0s \u00e9s l\u2019autor dels dos monuments. Especialment simb\u00f2lic \u00e9s el de Fuster amb la falca que sost\u00e9 el cap de l\u2019assagista i que serveix per a encaixar les dues peces de pedra del monument. Fuster, doncs, com a falca del pa\u00eds.\u00a0 \u00a0\u00a0\r\nAl novembre de 1991 va tornar a exposar a Val\u00e8ncia en el Cercle de Belles Arts junt amb el pintor i company d\u2019estudis a Sant Carles, Rafael Fern\u00e1ndez.\u00a0\r\nEl 1994 va elaborar el conjunt escult\u00f2ric dedicat a la recent beatificada pel papa Joan Pau II Josepa Naval Girb\u00e9s, que avui es pot contemplar al pati de la Porta de l\u2019Aire de la bas\u00edlica de Sant Jaume d\u2019Algemes\u00ed. El 22 de maig de 1999 es va inaugurar el seu homenatge Al Llaurador, una obra monumental en ferro d\u2019estil contemporani considerada una de les m\u00e9s importants del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nBorr\u00e0s va esculpir tamb\u00e9 el tors d\u2019Ausi\u00e0s March i el del papa xativ\u00ed Alexandre VI. Fet i fet, en una entrevista publicada l\u201911 de juny de 1993, Borr\u00e0s explicava que projectava esculpir els bustos de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Raimon... conscient del desinter\u00e8s de la societat valenciana pels seus homes de cultura. \u00a0Aquestes peces les anomenava \u00abEls homenots\u00bb.\r\nP\u00f2stumament, es va erigir el seu \u00faltim monument: Monument al X\u00faquer, empla\u00e7at a Alzira, la capital de la comarca. L\u2019arquitecte Pepe Carrasco va dur a terme tamb\u00e9 una reinterpretaci\u00f3 del monument que va projectar Borr\u00e0s el 1972 dedicat a les v\u00edctimes d\u2019Algemes\u00ed en l\u2019accident d\u2019aviaci\u00f3 de Sant Josep de Sa Talaia, Eivissa.\r\nSegons Millet i Reig, el vessant m\u00e9s ric en matisos de la producci\u00f3 de Borr\u00e0s \u00e9s el retrat: \u00abPersonatges sempre amb un car\u00e0cter marcadament expressiu i amb domini ple de l\u2019escala, i de resultats amb una qualitat escult\u00f2rica de dif\u00edcil comparaci\u00f3 amb els seus contemporanis\u00bb.\u00a0\r\n\r\n\r\n[1] Conversa amb el seu fill, l\u2019escriptor Vicent Borr\u00e0s i Castanyer (febrer de 2023).\r\n\r\n\r\n[2] El 4 de febrer de 1980 l\u2019extrema dreta va volar el bust, que va ser discretament restitu\u00eft per l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia.\r\n\r\n\r\n[3] Joan Girb\u00e9s i Masi\u00e0 (Algemes\u00ed, 1934-1998) fou el primer alcalde democr\u00e0tic d\u2019Algemes\u00ed. La seua llista, Independents per Algemes\u00ed (IPA) conformada per nacionalistes i progressistes, va obtenir 21 regidors. Simpatitzant del PNPB i m\u00e9s tard de la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) pat\u00ed els atacs d\u2019UCD en el context de l\u2019ofensiva anticatalanista protagonitzada pel bloc reaccionari durant el per\u00edode d\u2019assentament auton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0\r\n\r\n\r\n[4] Jos\u00e9 Moreno Gans (Algemes\u00ed, 1897-Muxia, A Corunya, 1976), considerat el millor compositor valenci\u00e0 de la generaci\u00f3 del 27. Fou decisiva la seua intervenci\u00f3 el 1943 per a la fundaci\u00f3 de l\u2019Orquestra Municipal de Val\u00e8ncia. A l\u2019estranger va con\u00e8ixer Maurice Ravel o Pau Casals, entre d\u2019altres.\r\n\r\n"}, {"id": 677, "name": "Joan", "surname": "Borr\u00e0s", "conjunction": "", "second_surname": "Casanova", "url": "/biografies/borras-casanova-joan", "image": "/media/biography/image/borras_casanova_joan.jpg", "birth_date": 1909, "dead_date": 1987, "short_description": "Pintor i cartellista\r\nTot i haver nascut a l\u2019Olleria al si d\u2019una fam\u00edlia conservadora, els seus pares, propietaris d\u2019una f\u00e0brica d\u2019assaonar pells, es varen traslladar a Val\u00e8ncia quan nom\u00e9s tenia dos anys i fou en aquesta ciutat on va realitzar els seus estudis i on va residir bona part de la seua vida.\r\nDes de ben menut va mostrar un gran inter\u00e9s per l\u2019escultura i el dibuix. Tot i l\u2019oposici\u00f3 dels pares per la seua afici\u00f3 al dibuix, l\u2019inscriuen a la famosa Acad\u00e8mia Fuster de dibuix als deu anys. Despr\u00e9s de dos anys, va seguir estudis a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, d\u2019on pass\u00e0 a les classes de l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia. En els anys d\u2019estudiant, va ser determinant per a Borr\u00e0s la proximitat de Josep Renau, que el va posar en contacte amb el grup d\u2019artistes renovadors locals i va afavorir el seu allunyament de les influ\u00e8ncies epigonals sorollistes que tant gravitaven sobre el panorama art\u00edstic valenci\u00e0. Els artistes que, com ell, van finalitzar els estudis en Sant Carles en els anys anteriors a la dictadura, van haver d\u2019enfrontar-se a un ambient art\u00edstic tancat i provinci\u00e0, dominat per la influ\u00e8ncia dels grans mestres consagrats. L\u2019art d\u2019avantguarda, quasi desconegut, suscitava desconfian\u00e7a i hostilitat i era cont\u00ednuament atacat per la cr\u00edtica especialitzada i pels mateixos artistes locals que no comprenien massa b\u00e9 el seu abast.\r\nJoan Borr\u00e0s va optar per una beca a Roma que no va obtenir, per\u00f2 s\u00ed un premi de 250 pessetes que li va permetre marxar a Madrid quan tenia d\u00e8nou anys per a estudiar a l\u2019Academia de Bellas Artes de San Fernando amb Jos\u00e9 Garnelo y Alda com a mestre, deixeble al seu torn de Manuel Benedito Vives i Julio Romero de Torres. A Madrid fa retrats com a mitj\u00e0 de superviv\u00e8ncia. Tamb\u00e9 fa una curta estada a Oviedo, on produeix catorze retrats, alguns de dimensions naturals. Va comen\u00e7ar a exposar en mostres col\u00b7lectives el 1932 al Sal\u00f3n Heraldo de Madrid. En aquesta ciutat, de la m\u00e0 de Mari\u00e0 Benlliure, fa la primera exposici\u00f3 individual al C\u00edrculo de Bellas Artes el 1934.\r\nAquell mateix any 1934, va tornar a Val\u00e8ncia i va participar en una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva a la II Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts, al Cercle de Belles Arts, juntament amb Joaquim Sorolla, Josep Segrelles i Daniel Sabater, entre altres. Al novembre de 1934 form\u00e0 part d\u2019una altra col\u00b7lectiva, la II Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art, amb Eduard Mu\u00f1oz, Teresa Pascual i altres. L\u2019arquitecte i cr\u00edtic d\u2019art Alfred Baeschlin li va dedicar a El Cam\u00ed el seg\u00fcent comentari: \u00abBorr\u00e0s est\u00e0 en plena erupci\u00f3, en busca de la seua ruta art\u00edstica. Per\u00f2 tots els seus assaigs, \u00e0dhuc els m\u00e9s atrevits, mostren la capacitat de l\u2019artista, produeixen emoci\u00f3, per escabr\u00f3s que siga l\u2019assumpte tractat, perqu\u00e8 es t\u00e9 la impressi\u00f3 que l\u2019artista ha vertit en estos llen\u00e7os la seua fonda pena davant les mis\u00e8ries humanes... Desgraciadament, la majoria dels visitants voran sols la part fr\u00edvola, i em pregunte si l\u2019exhibici\u00f3 dels llen\u00e7os a que em referix no \u00e9s prematura, donat el nivell cultural del p\u00fablic que sol acudir a les nostres exposicions\u00bb. L\u2019obra, rebutjada per part del p\u00fablic, va mer\u00e9ixer, en canvi, encesos elogis de la cr\u00edtica progressista que el va qualificar de jove promesa. Era una pintura diferent, que s\u2019apartava de tots els c\u00e0nons tradicionals. Se cenyia a la realitat cl\u00e0ssica, per\u00f2 amb els enriquiments i la llibertat aportada pels moviments renovadors.\r\nNom\u00e9s uns mesos m\u00e9s tard, el 1935, malgrat les cr\u00edtiques suscitades per la seua primera exposici\u00f3, Borr\u00e0s Casanova va presentar obra nova a la Sala Blava d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art en una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica amb trenta-dues peces, una mostra de la seua fecunditat productiva. El 1936 va tornar a exposar a les sales d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art a Val\u00e8ncia en una mostra de natures mortes juntament amb Josep Benlliure, Maria Llu\u00efsa Palop, Rafael Estell\u00e9s Bartual, Julio Peris Brell, Manuela Ballester i Teresa Pascual, entre altres.\r\nAllunyat de l\u2019estil paisatgista i llumin\u00f3s de l\u2019\u00e8poca, va practicar una pintura que recollia els problemes socials de l\u2019\u00e8poca, una preocupaci\u00f3 que el va fer implicar-se pol\u00edticament. En esclatar la Guerra Civil, es va incorporar a la Secci\u00f3 d\u2019Arts Pl\u00e0stiques de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura. A m\u00e9s, va col\u00b7laborar amb la CNT i va fer cartells propagand\u00edstics. L\u2019any 1937 van incloure obres seues al Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica de l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds (1937), al costat de l\u2019emblem\u00e0tic Guernica de Picasso. A principis de 1939 es va traslladar a Gandia, on residia la fam\u00edlia de la seua muller, i all\u00ed va romandre fins al 1945. Viatjava espor\u00e0dicament a Madrid i Barcelona per trobar alguna feina.\r\nHi va malviure fins al 1950, quan va emigrar a Montevideo (Uruguai). A partir de 1952 es va traslladar a viure a Buenos Aires (Argentina) fins al 1960, quan decideix retornar a Val\u00e8ncia. En la seua estada americana va fer una pintura d\u2019influ\u00e8ncia on\u00edrica que tingu\u00e9 molt bona acollida. En l\u2019\u00faltim per\u00edode de la seua vida, una malaltia ocular de cataractes el va mantindre parcialment allunyat del quefer pict\u00f2ric. A mitjan 1987, una malaltia irreversible el va portar a un centre sanitari de Val\u00e8ncia, on va morir. Els diaris i ag\u00e8ncies informatives van donar not\u00edcia de la seua mort fent una especial refer\u00e8ncia a m\u00edtica condici\u00f3 de \u00abpintor de la Revoluci\u00f3\u00bb.\r\nDespr\u00e9s de la seua mort, es va iniciar un proc\u00e9s gradual de recuperaci\u00f3 de la seua personalitat a trav\u00e9s d\u2019articles, assajos i semblances biogr\u00e0fiques recollides en tesis doctorals, llibres i monografies art\u00edstiques. Aquest proc\u00e9s va culminar a l\u2019octubre de 1990 amb una exposici\u00f3 antol\u00f2gica del Centre Cultural de la Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia que entre el 27 de febrer de 1991 i el 15 de febrer de 1992 va mostrar els seus quadres per diversos indrets de la pen\u00ednsula. El seu fill, Joan Borr\u00e0s II (Barcelona, 1947), \u00e9s un destacad\u00edssim pintor na\u00eff."}, {"id": 471, "name": "Elies", "surname": "Borr\u00e0s", "conjunction": "", "second_surname": "Castell\u00f3", "url": "/biografies/borras-castello-elies", "image": "/media/biography/image/borras_castello_elies.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1991, "short_description": "Oficinista i escriptor\r\nFill de Jos\u00e9 Borr\u00e0s Borr\u00e0s, sagrist\u00e0, i de Rosario Castell\u00f3 Aled\u00f3n, tots dos de l\u2019Olleria, domiciliats al carrer del Carme, n\u00famero 1. Als dos anys, en quedar orfe de pare, es trasllada a viure amb una tia a Alaqu\u00e0s, on romandr\u00e0 entre 1908-1950. Va rebre l\u2019ensenyament b\u00e0sic i comen\u00e7\u00e0 a cursar Magisteri, per\u00f2 no va acabar els estudis. Professionalment es va dedicar a treballar en una estaci\u00f3 del ferrocarril de via estreta del cintur\u00f3 metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia. Es va casar amb Luc\u00eda Villena Roberto.\r\nLa seua vocaci\u00f3 per la poesia el va fer dedicar-se intensament a l\u2019escriptura a partir dels anys 30, destinada als cert\u00e0mens literaris, setmanaris d\u2019humor, llibrets de falla i de festes, guions radiof\u00f2nics i publicacions falleres com Pensat i Fet (1934, 1936, 1943), Foc Valenci\u00e0 (1934) o El Fallero (1934). De l\u2019an\u00e0lisi dels llibrets de les falles de Val\u00e8ncia que redacta des del 1933, es nota una certa cura per aplicar les Normes del 32, i aix\u00f2 es mant\u00e9 en les seues explicacions dels dos anys seg\u00fcents. Va ser corresponsal d\u2019Alaqu\u00e0s dels diaris Levante i Las Provincias, en l\u2019Almanaque del qual va publicar poemes en valenci\u00e0 en 1934 i entre 1943-1949. Tamb\u00e9 el trobem en El Vers Valenci\u00e0 que dirigia Bayarri (1934).\r\nD\u2019ell s\u2019ha dit que arrib\u00e0 a guanyar 10 Flors Naturals i m\u00e9s de 160 acc\u00e8ssits i mencions especials en molts dels pobles que celebraven Jocs Florals. En 1953 li concediren el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber. El guard\u00f3 que m\u00e9s fama li va donar fou la \u00abAntorcha del Humor 1967\u00bb en l\u2019Olimp\u00edada Internacional per la composici\u00f3 po\u00e8tica Parodia rubeniana.\r\nPel que fa al teatre, en 1930 va estrenar a Alaqu\u00e0s el joguet en un acte i en vers titulat El que puga m\u00e9s, pa ell, publicat en 1932 en la s\u00e8rie Nostre Teatro (n\u00fam. 91). L\u2019any 1948 va compondre una obra c\u00f2mica, una mena de par\u00f2dia del Don Juan Tenorio, que sembla que no es va publicar per\u00f2 se\u2019n feien lectures en les tert\u00falies.\r\nVa participar en la Corona po\u00e8tica que els poetes valencians ofrenen al Pare Vicent Ferrer amb motiu del V Centenari de sa Canonizaci\u00f3 i per a record (Val\u00e8ncia, 1955), promoguda per Josep Maria Bayarri. En 1959 public\u00e0 l\u2019opuscle po\u00e8tic El cavaller enamorat (Englantina d\u2019Or en els Jocs Florals de 1957), obra lloada pel fil\u00f2leg Josep Giner i Marco. A m\u00e9s, porta les opinions cr\u00edtiques de Francesc Almela i Vives, Josep Maria Bayarri, Enric Duran i Tortajada i Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano.\r\nUna part de la seua extensa obra po\u00e8tica va ser recollida p\u00f2stumament en Terra, paraules i amor (1998). Reprenent les paraules de Josep Giner (1959), podem concloure dient que \u00abBorr\u00e0s Castell\u00f3 \u00e9s un poeta popular, un aut\u00e8ntic fill del poble, i per aix\u00f2 el seu poema t\u00e9 m\u00e9s valor que el d\u2019un literat professional. Borr\u00e0s Castell\u00f3 \u00e9s un poeta f\u00e0cil i entusiasta, per\u00f2 cal recon\u00e9ixer-li que ha tingut l\u2019encert d\u2019expressar all\u00f2 que tots els valencians sentim, i els qui el coneixem personalment sabem com era mereixedor d\u2019assolir l\u2019\u00e8xit que li reconeixem. (...) \u00e9s d\u2019esperar que el p\u00fablic valenci\u00e0 sabr\u00e0 apreuar els m\u00e8rits de la seua poesia: poesia popular digna, sincera, fervorosa; i cal retre-li l\u2019expressi\u00f3 de la nostra gratitud per haver sabut fer-se int\u00e8rpret de l\u2019opini\u00f3 de tots els valencians\u00bb.\r\n\u00c9s fill il\u00b7lustre i predilecte de l\u2019Olleria, on t\u00e9 un carrer al seu nom. Des del 1999 t\u00e9 tamb\u00e9 un carrer dedicat a Val\u00e8ncia, al barri de Campanar."}, {"id": 447, "name": "Joan Manuel", "surname": "Borr\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Jarque", "url": "/biografies/borras-jarque-joan-manuel", "image": "/media/biography/image/borras_jarque_joanmanuel.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1945, "short_description": "Escriptor i mestre\r\nFill de Joan Baptista Borr\u00e0s i de Maximina Jarque i Boix, va ser el petit de diversos germans.\r\nAls 18 anys marx\u00e0 a Blanes per estudiar el seminari, que acab\u00e0 el 1910, quan es va inscriure a l\u2019Ordre de la Sagrada Fam\u00edlia, del pare Manyanet. Tot i aix\u00ed, abandon\u00e0 la carrera religiosa per marxar a Barcelona. All\u00e0, comen\u00e7\u00e0 a estudiar magisteri, i despr\u00e9s d\u2019uns anys comen\u00e7\u00e0 a exercir de professor a Onda.\r\nUns anys despr\u00e9s es trasllad\u00e0 a Vila-real, on el 20 de juliol de 1915 es va casar amb Maria Gr\u00e0cia Bono i Boix.\r\nVa cultivar molts g\u00e8neres literaris i va arribar a publicar a diverses revistes, com San Sebasti\u00e1n o La Ilustraci\u00f3n Cat\u00f3lica, sobretot d\u2019en\u00e7\u00e0 de 1917, amb molts escrits datats a Borriana i, des de 1919, a Ortells. El 1917 havia publicat el drama titulat El Glorioso Patrono de Vinaroz amb el que va rebre el premi de la revista.\r\nLa seva literatura i poesia s\u2019inclou dins la corrent avantguardista de la generaci\u00f3 simbolista valenciana. La seva tem\u00e0tica \u00e9s b\u00e0sicament jocfloralesca, i aix\u00ed, exalta temes com la p\u00e0tria, la fe i l\u2019amor. El 1922 va rebre la Flor Natural en el cert\u00e0men literari celebrat a Vila-real.\u00a0\r\nDurant la dictadura de Primo de Rivera es polititz\u00e0 progressivament dins el progressisme valencianista. Aix\u00f2 es va reflectir en certa manera dins la seva obra liter\u00e0ria ja que ell, aix\u00ed com altres artistes de la talla de Josep Renau, Manuela Ballester o Ferran Escriv\u00e0, van rebutjar el principi de \u00abL\u2019art per l\u2019art\u00bb.\r\nEl 1924 comen\u00e7\u00e0 a treballar com a professor a C\u00e0lig. All\u00ed hi va escriure la seva famosa obra titulada Hist\u00f2ria de Vinar\u00f2s (1929), mostrant el seu inter\u00e8s en la recuperaci\u00f3 hist\u00f2rica del seu poble natal, malgrat les cr\u00edtiques rebudes pels cacics locals afins a la Dictadura de Primo de Rivera.\r\nDurant l'etapa republicana treball\u00e0 juntament amb Carles Salvador per tirar endavant el projecte de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana,\u00a0procurant que els seus alumnes s\u2019expliquessin i escrivissin en valenci\u00e0, seguint les pautes establertes durant les Jornades Pedag\u00f2giques de Castell\u00f3 pel Grup de Mestres Valencianistes.\r\nDurant la Guerra Civil, per evitar ser perseguit, camufl\u00e0 les seves conviccions cat\u00f2liques utilitzant alguns pseud\u00f2nims, com \u00abZonariv\u00bb, \u00abCasos y coses\u00bb o \u00abRes rerum\u00bb. per\u00f2 el mateix 1936 fou cessat com a professor per haver sigut cofundador dos anys abans de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Cat\u00f2lics.\r\nDespr\u00e9s de l\u2019esclat de la Guerra Civil fou empresonat i condemnat, el 1937, a treballs for\u00e7ats, degut a diverses denuncies per part del peri\u00f2dic La Voz del Pueblo. \r\nEl 15 de febrer de 1939, finalitzada la Guerra Civil, torna a impartir com a professor, sent nomenat inspector d\u2019Ensenyament Primari i al maig de 1941, inspector en cap d\u2019Ensenyament Primari. Amb aquest c\u00e0rrec va realitzar alguns viatges a It\u00e0lia, subvencionats pel govern itali\u00e0.\r\nEl seu llegat com escriptor fou volumin\u00f3s, amb obres com La Orden V. de Montesa y sus pueblos, Vend\u00f6me i el darrer pirata, Narraciones y leyendas levantinas, Las Villas de un maestro o Leyendas de la Pasi\u00f3n, entre moltes d\u2019altres."}, {"id": 655, "name": "Josep", "surname": "Borr\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Marco", "url": "/biografies/borras-marco-josep", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_Sb71oX2.jpg", "birth_date": 1858, "dead_date": 1936, "short_description": "Actor i dramaturg\r\nFill de Josep Borr\u00e0s Soto i de Dolors Marco P\u00e9rez, grans aficionats a la m\u00fasica i el teatre. Vivint des de menut en un ambient art\u00edstic i cultural, i amb una bona veu, ben prompte va mostrar aptituds i afici\u00f3 pel teatre. Inici\u00e0 la seua formaci\u00f3 art\u00edstica amateur en la societat Minerva, i posteriorment en la Ruiz Alarc\u00f3n d\u2019Alacant. Va debutar en 1884 al Teatre Principal de la seua ciutat amb la sarsuela El anillo de hierro i va treballar professionalment en la companyia dirigida per Pablo Gorg\u00e9, amb gires per Val\u00e8ncia.\r\nVa fer papers sobretot en sarsuela i en sainet valenci\u00e0, g\u00e8neres en els quals era considerat un excel\u00b7lent tenor c\u00f2mic amb una s\u00f2lida cultura musical. Era conegut afectuosament com a Pep\u00edn Borr\u00e0s. A m\u00e9s d\u2019actor, com a autor dram\u00e0tic va produir els sainets En el pecat va la penit\u00e8ncia (1883), Ensomiant (1883), El Cullerot (1886), El testament d\u2019ultratumba (publicada en el 1900 i estrenada a l\u2019any seg\u00fcent al Teatre de la Marina del Cabanyal de Val\u00e8ncia), Un casament per m\u00fasica i el biling\u00fce Vaja una boda! La seua pe\u00e7a m\u00e9s popular fou El Cullerot, el t\u00edtol de la qual recorda una de les revistes sat\u00edriques m\u00e9s populars de l\u2019Alacant de la Restauraci\u00f3, El Cullerot Alicant\u00ed, subtitulat \u00abPeriodic semanal biling\u00fce, defensor dels interesos de Alacant: es el periodic de machor sirculasi\u00f3 femenina\u00bb.\r\nVa contraure matrimoni amb C\u00e0ndida G\u00f3mez, de la uni\u00f3 amb la qual van n\u00e0ixer tres fills: Josep, Rafael i Dolors. Vivien al carrer del Capit\u00e0 Hern\u00e1ndez Mira, n\u00famero 22, on va morir en el primer any de guerra, als setanta-huit anys, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una bronquitis cr\u00f2nica."}, {"id": 259, "name": "Francesc", "surname": "Bosch", "conjunction": "i", "second_surname": "Morata", "url": "/biografies/bosch-morata-francesc", "image": "/media/biography/image/bosch_morata_francesc.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1950, "short_description": "Metge i conseller de Cultura valenci\u00e0\r\nFill d'un treballador de la companyia Electra qu\u00e8 instal\u00b7lava la llum a la comarca de la Costera, viu a X\u00e0tiva fins que es trasllada a Val\u00e8ncia per cursar els estudis de Medicina a la Universitat. El 1926 es casa amb Pilar Trenzano, amb la qual tindr\u00e0 un fill.\r\nEl 24 d'abril de 1930 va fundar l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, un partit valencianista, republic\u00e0 i d'esquerres, junt a Adolf Pizcueta, Francesc Soto, Maximili\u00e0 Thous i Llorens i Artur Perucho.\u00a0Un any despr\u00e9s es va crear, tamb\u00e9 a la ciutat de Val\u00e8ncia, el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, del que m\u00e9s endavant entrar\u00e0 a formar part i del qual arrib\u00e0 a ser president arran la tria d'un nou Consell Directiu el 26 de juny de 1935.\u00a0Aquestes dos organitzacions, a les quals Bosch i Morata ocupa un paper cabdal, es fusionarien el desembre de 1935 donant origen a un nou partit, el Partit Valencianista d'Esquerra, qu\u00e8 en els anys seg\u00fcents arribar\u00e0 a esdevindre actor fonamental de la pol\u00edtica valenciana.\r\nAix\u00ed mateix, presidir\u00e0 el consell directiu de \"Proa. Consell de Cultura i Relacions Valencianes\", organitzaci\u00f3 impulsada, entre d'altres, per Gaet\u00e0 Huguet i Segarra, i qu\u00e8 tenia com a objectiu afavorir les relacions culturals entre els Pa\u00efsos Catalans.\r\nLa seua participaci\u00f3 en tot aquest proc\u00e9s, primer de creaci\u00f3, i despr\u00e9s de converg\u00e8ncia, d'organitzacions valencianistes i d'esquerres denota la seua ferma voluntat de crear una for\u00e7a valenciana i valencianista que pogu\u00e9ra desenvolupar el mateix paper que Esquerra Republicana de Catalunya al Principat.\u00a0A m\u00e9s a m\u00e9s, durant tots aquests anys col\u00b7labora peri\u00f2dicament amb escrits a El Mercantil Valenciano, al setmanari El Cam\u00ed o a La Rep\u00fablica de les Lletres. El 1932 \u00e9s un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 junt a altres militants de l'AVR com el mateix Adolf Pizcueta.\r\nEn el 2n Congr\u00e9s del PVE, el febrer de 1937, passa a ser membre del nou Comit\u00e8 Executiu. Fou un dels impulsors del PVE que obri negociacions amb Esquerra Valenciana per tal d'explorar la creaci\u00f3 d'una nova formaci\u00f3 pol\u00edtica que hauria d'estar formada per ambd\u00f3s partits i que poguera arribar a assolir una for\u00e7a i influ\u00e8ncia semblant a la que en eixos moments tenia Esquerra Republicana de Catalunya.\r\nAmb la creaci\u00f3 del Comit\u00e9 Executiu Popular de Val\u00e8ncia l'agost de 1936, es converteix en el representant del PVE, alhora que s'ocupa de la Delegaci\u00f3 de Sanitat. Des del seu c\u00e0rrec cre\u00e0 i impuls\u00e0 el Comit\u00e9 Sanitari del Front Popular i pos\u00e0 en funcionament el Patronat de Benefic\u00e8ncia i Assist\u00e8ncia als Menors.El mes de desembre de 1936 es crea oficialment el Consell Provincial Valenci\u00e0, el que implicava la desaparici\u00f3 del Comit\u00e9 Executiu Popular. Francesc Bosch pasa a encarregar-se de la Conselleria de Cultura en nom del PVE a partir del seu nomenament el 7 de gener de 1937, sent considerat el primer conseller de Cultura valenci\u00e0.\r\nLa tasca duta a terme per la Conselleria, en una situaci\u00f3 de conflicte armat, va ser cabdal en tres aspectes: la normalitzaci\u00f3 del valenci\u00e0, la construcci\u00f3 nacional i la creaci\u00f3 de tota una s\u00e8rie d'estructures que sobrepasaven el seu \u00e0mbit provincial per tal d'abarcar tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0Aix\u00ed, es va aconseguir que el 15 de gener de 1937, el valenci\u00e0 f\u00f3ra declarat llengua oficial, el que implicava que tota la documentaci\u00f3 oficial havia d'estar escrita almenys en valenci\u00e0. La mesura va comptar amb una aferrissada oposici\u00f3 per part del anarquistes de la CNT-FAI, el que va fer que part de la documentaci\u00f3 oficial (menor), continuar\u00e0 redactant-se en espanyol.\u00a0Amb tot, durant eixe any aconsegu\u00ed organitzar dos cursos de valenci\u00e0, alhora que va organitzar els Premis Musicals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que va guanyar la compositora castellonenca Matilde Salvador, i els Premis Literaris del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAix\u00ed mateix, impuls\u00e0 els contactes amb la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, encap\u00e7alada pel mallorqu\u00ed Antoni Maria Sbert.\u00a0En paral\u00b7lel va crear la Biblioteca del Pa\u00eds Valenci\u00e0, el Centre d'Estudis Hist\u00f2rics del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (depenent de la Universitat de Val\u00e8ncia), la Junta de Monuments Nacionals del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (qu\u00e8 hauria de protegir el patrimoni hist\u00f2ric valenci\u00e0) i el Museu de Ci\u00e8ncies Naturals.\r\nEl 9 de febrer de 1937 el Consell Provincial aprov\u00e0 la creaci\u00f3 de l'Institut d'Estudis Valencians, a imatge de l'Institut d'Estudis Catalans i subdividit en quatre seccions: Hist\u00f2rico-Arqueol\u00f2gica, Filologia, Ci\u00e8ncies i Estudis Econ\u00f2mics. L'IEV aconsegu\u00ed aplegar valencianistes com Emili Be\u00fct, Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, o Manuel Sanchis Guarner.\r\nEl progressiu acostament del PVE al PCE, en haver-se format una clara majoria procomunista, i en un moment en que el PCE no reconeixia els trets nacionals dels valencians, fa que es distancie progressivament del seu partit, fet que va culminar amb el seu cessament al capdavant de la Conselleria i amb el fet que, el novembre de 1937, encap\u00e7alara una escissi\u00f3 dels militants m\u00e9s nacionalistes qu\u00e8 posteriorment entren a formar part d'Esquerra Valenciana.\r\nAmb el seu cessament va ser mobilitzat per a exercir la seua professi\u00f3 de metge al front; aix\u00ed, el 1938 participa a la batalla de l'Ebre, on va ser ferit de gravetat en un pulm\u00f3 quan un avi\u00f3 alemany va atacar la ambul\u00e0ncia on viatjava. Aquestes ferides s\u00f3n les que provocarien el seu trasp\u00e0s uns anys despr\u00e9s. Despr\u00e9s de l'atac, va ser ingressat a Barcelona i en recuperar-se decid\u00ed marxar cap a Fran\u00e7a junt a la seua dona, la seua sogra i el seu xiquet de 10 anys.\r\nDespr\u00e9s de pasar pel camp d'Argelers es va separar de la seua dona (degut a les lleis franceses) i va anar a parar al camp d'Aude, on treball\u00e0 com a metge per als reclusos. Amb l'ocupaci\u00f3 alemanya aconsegu\u00ed reunir-se novament amb la fam\u00edlia i decid\u00ed anar a M\u00e8xic via Or\u00e0 com tants altres exiliats republicans.\r\nS'establ\u00ed a la ciutat de Mexicali, abandonant tota activitat pol\u00edtica i centrant-se plenament en l'exercici de la medicina a l'hospital de la localitat fins que mor\u00ed. Posteriorment les seues restes f\u00f3ren traslladades al Cementeri General de Val\u00e8ncia, on la fam\u00edlia hagu\u00e9 de demanar perm\u00eds a l'Ajuntament franquista per tal de poder escriure la seua l\u00e0pida en valenci\u00e0, on finalment es pogu\u00e9 llegir la llegenda \"Sempre els quatre\"."}, {"id": 632, "name": "Vicent", "surname": "Broseta", "conjunction": "", "second_surname": "Rosell", "url": "/biografies/broseta-rosell-vicent", "image": "/media/biography/image/broseta_rosell_vicent.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1954, "short_description": "Actor, director i autor teatral\r\nNascut al barri de Velluters, als 10 anys va comen\u00e7ar a participar en un conjunt infantil i als 13 ja formava a part de la societat La Lira del seu barri, va passar per la societat La Lligona i per la prestigiosa Societat Coral El Micalet. Als 18 anys va ser contractat com a galant jove per a actuar professionalment al Sal\u00f3n Grand-Palais del carrer de la Pau, on va actuar durant dues temporades consecutives amb teatre en castell\u00e0 i en valenci\u00e0 sota la direcci\u00f3 de l\u2019actor valenci\u00e0 Salvador Soler Lluch. Tamb\u00e9 va pert\u00e0nyer a les companyies d\u2019Alba-Bonaf\u00e9, Julio de Cerro, Enrique Araixa i Enrique Rambal, amb interpretacions en castell\u00e0. M\u00e9s tard fou contractat per la companyia de com\u00e8dies valencianes que dirigia l\u2019actor Juli Cervera en els teatres Apolo de Val\u00e8ncia i Benlliure i La Marina del Grau.\r\nEn acabar les temporades amb aquesta companyia, per consell del primer actor Pepe Latorre, es va traslladar a Madrid, on fou contractat el mateix dia que arrib\u00e0, en qualitat de galant jove, per la companyia de com\u00e8dia i drama de Carmen Valdemoro i Jos\u00e9 G\u00f3mez Ferrer, on figurava l\u2019actor Pepe Homs, tot realitzant una gira art\u00edstica que va durar dos anys. Posteriorment actu\u00e0 en les companyies d\u2019Antonio Ar\u00e9valo i Julia Delgado.\r\nDe 1916 a 1920 treball\u00e0 al Sal\u00f3 Novedades del carrer de les Barques de Val\u00e8ncia, contractat per l\u2019empresari Maties Benlloch, qui va programar teatre valenci\u00e0 exclusivament. All\u00ed actu\u00e0 en els papers de galant jove amb el gran actor valenci\u00e0 Manolo Taberner, a qui tant deu l\u2019escena popular valenciana, a les ordres de Vicent Montesinos. Durant els estius, especialment el de 1917, actuaren pels pobles de les comarques centrals, i cap al 1920 ja actuaven al Teatre d\u2019Estiu d\u2019Alacant.\r\nAcabat el contracte amb el Novedades, comen\u00e7\u00e0 una etapa de teatre valenci\u00e0 i castell\u00e0. En 1921 formava part del conjunt d\u2019Enric Belda i Antoni Ripaul, amb qui va fer una temporada de huit mesos a Or\u00e0, ja que hi havia una col\u00f2nia valenciana de milers d\u2019aficionats que rebien amb entusiasme les com\u00e8dies en la seua llengua pr\u00f2pia. De tornada, entr\u00e0 en el conjunt castell\u00e0 dirigit per Margarita Robles i Fernando Aguirre, del qual formava part l\u2019actor valenci\u00e0 Francesc Comes, qui ja era un personatge important del teatre valenci\u00e0. Posteriorment va ser contractat per l\u2019empresari Vicent Barber per a entrar en la companyia titular de l\u2019Eslava de Val\u00e8ncia en un conjunt en qu\u00e8 figuraven Pepe Isbert i Pepita Artigas. Tamb\u00e9 va actuar a l\u2019Ol\u00edmpia i al Sal\u00f3 Romea de Val\u00e8ncia, on va estrenar algunes peces valencianes.\r\nEl canvi definitiu en la carrera professional de Vicent Broseta es produ\u00ed en 1922, quan es decid\u00ed consagrar exclusivament al teatre valenci\u00e0 i va fundar la seua pr\u00f2pia companyia, amb la qual va fer una fruct\u00edfera temporada per molts pobles del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En 1923 va tornar al Novedades, ara com a primer actor i director, on va estar sense interrupcions fins al 1927. A l\u2019estiu, despr\u00e9s de la temporada al cap i casal, estaven de gira pels pobles valencians. El p\u00fablic, \u00e0vid de novetats i d\u2019obres d\u2019\u00e8xit, el va portar a estrenar en aquells cinc anys m\u00e9s de 200 peces valencianes. Jaume Lloret quantifica les seues estrenes absolutes en 260 al llarg de la seua vida, c\u00f2miques en general. En aquells anys es casa amb l\u2019actriu Teresa Cuenca, membre de l\u2019elenc de la seua companyia.\r\nA principis de la temporada de 1928, la seua companyia va fer la primera gira per Catalunya, en concret al Teatre Talia del Paral\u00b7lel de Barcelona, on assistia sobretot la nombrosa col\u00f2nia valenciana. Hi representaren les obres c\u00f2miques m\u00e9s populars del teatre valenci\u00e0 d\u2019aleshores, amb un gran \u00e8xit de taquilla. La companyia va passar tamb\u00e9 pel Circ Barcelon\u00e8s, el Teatre Fortuny de Reus i el Reial Cinema de Tarragona. La premsa catalana fou un\u00e0nime en la valoraci\u00f3: la colla de Vicent Broseta era la millor i m\u00e9s ben conjuntada companyia valenciana als escenaris catalans. Tamb\u00e9 va fer gira per les Illes Balears, amb actuacions a Mallorca i Menorca.\r\nEn la d\u00e8cada dels trenta, el conjunt de Broseta es va dedicar a continuar escampant l\u2019afici\u00f3 pel teatre valenci\u00e0 arreu del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En juliol de 1931, Broseta fou contractat pel Teatre Barcelona, situat a la Rambla de Catalunya. La premsa catalana se\u2019n feia ress\u00f2 i es mostrava partid\u00e0ria de veure el teatre valenci\u00e0 directament, sense traduccions, adaptacions o mixtificacions, perqu\u00e8 aquestes produccions recordaven l\u2019estil primitiu del teatre catal\u00e0: el seu tipisme, els seus costums, la pintura moral dels personatges, les seues ingenu\u00eftats i el llenguatge pla matisat de notes sentimentals i acudits de bona llei. De nou a Val\u00e8ncia, fins al comen\u00e7ament de la Guerra Civil va actuar a la major part dels pobles i ciutats mitjanes valencianes com Alcoi, Benifai\u00f3, Castell\u00f3 de la Plana, Carcaixent, Gandia, Ll\u00edria, Sagunt, Tavernes de la Valldigna, X\u00e0tiva, etc.\r\nEn paraules del gran especialista Jaume Lloret, Vicent Broseta \u00e9s \u00abuna de les figures imprescindibles de la hist\u00f2ria del teatre valenci\u00e0, especialment als anys vint i trenta del segle passat. Tant en la seua qualitat de jove galant i de primer actor, com en la seua tasca de director, va omplir tota una \u00e8poca. Fou un dels impulsors del teatre valenci\u00e0 en la seua etapa de m\u00e0xim esplendor, la qual compr\u00e9n la vintena d\u2019anys que van de 1916 a 1936. Realitz\u00e0 tretze llargues temporades en el desaparegut Sal\u00f3 Novetats de Val\u00e8ncia, el local teatral noucentista que m\u00e9s acoll\u00ed el teatre aut\u00f2cton. Fund\u00e0 i dirig\u00ed durant molt de temps la seua pr\u00f2pia companyia, dedicada exclusivament al teatre valenci\u00e0, amb la qual recorregu\u00e9 pr\u00e0cticament totes les ciutats i pobles valencianoparlants de certa import\u00e0ncia demogr\u00e0fica. Aix\u00ed mateix, expand\u00ed i prestigi\u00e0 l\u2019escena valenciana per Catalunya i les Illes Balears. Despr\u00e9s de la Guerra Civil, i des de la gesti\u00f3 del teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia, fou un dels responsables del ressorgiment del teatre vernacle en la segona meitat dels anys quaranta. A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 f\u00e9u incursions en l\u2019escriptura dram\u00e0tica, ja que \u00e9s autor o coautor d\u2019una dotzena de peces\u00bb.\r\nAlgunes de les seues obres van tindre un \u00e8xit impressionant, com ara Dos toreros de cart\u00f3 (1918), una par\u00f2dia bufonesca sobre la festa dels bous, escrita en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Leopold Gim\u00e9nez Blat; i En bon lio m\u2019he ficat! (1921). Altres peces de Broseta, totes en un acte i molt senzilles, s\u00f3n: L\u2019egoisme d\u2019una sogra (1917), La gossa de ma muller (1918), Les dones s\u00f3n el dimoni (1919), Un xavo val el llibret, Macu... macu..., Mala pata! En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Leopold Gim\u00e9nez Blat t\u00e9 altres dos sainets astracanats: Quelo Xufeta (1919) i De sacrist\u00e0 a torero (1922), la com\u00e8dia dram\u00e0tica El poder dels diners, o la lluita de dos \u00e0nimes, la pe\u00e7a El regal del xic i junts adaptaren el drama d\u2019Ignasi Iglesias Joventut (1928). Algunes comissions falleres continuen representant al casal alguns d\u2019aquests sainets tan populars.\r\nPer\u00f2, sens dubte, l\u2019obra m\u00e9s oportuna i d\u2019actualitat \u00e9s Salut i Rep\u00fablica!, en coautoria amb Josep Maria Juan Garcia, estrenada el 28 de maig de 1931. Tot i la proximitat als fets pol\u00edtics i ser una obra de poques pretensions, va mer\u00e9ixer els elogis un\u00e0nimes de la premsa per la puresa de la seua intenci\u00f3.\r\nSembla que durant el trienni b\u00e8l\u00b7lic va estar allunyat de l\u2019escena. A principis de la temporada 1943-1944, Vicent Broseta intenta refer la seua companyia de com\u00e8dies valencianes, per\u00f2 sense continu\u00eftat, en un moment en qu\u00e8 es treballava obligadament amb censura i en castell\u00e0. Tanmateix, no defall\u00ed en la seua aut\u00e8ntica passi\u00f3 pel teatre valenci\u00e0 i en la temporada de 1945-1946 va intentar muntar-la de nou, ara amb el nom de \u00abCompa\u00f1\u00eda de teatro folkl\u00f3rico\u00bb. En la temporada 1945-1946 i les seg\u00fcents es dedic\u00e0 a l\u2019Alk\u00e1zar al sainet valenci\u00e0, a m\u00e9s d\u2019actuar per molts pobles del pa\u00eds amb obres en valenci\u00e0 i castell\u00e0. D\u2019aquells primers moments de postguerra \u00e9s la seua com\u00e8dia en dos actes La segona mare (1942).\r\nLes \u00faltimes representacions de la companyia van ser a la darreria de 1949 a Alcoi, ja en unes altres circumst\u00e0ncies socials i culturals. Retirat dels escenaris i despr\u00e9s d\u2019una llarga i penosa malaltia, va morir als 63 anys. El seu soterrar va ser presidit pel rector de la Universitat de Val\u00e8ncia i fou acompanyat per nombrosos artistes, autors, empresaris, seguidors i amics. La narradora d\u2019\u00e8xit Teresa Broseta Fandos \u00e9s la seua neta, i custodia tot l\u2019arxiu del dramaturg i actor."}, {"id": 566, "name": "Antoni", "surname": "Bru", "conjunction": "i", "second_surname": "G\u00f3mez", "url": "/biografies/bru-gomez-antoni", "image": "/media/biography/image/bru_gomez_antoni.jpeg", "birth_date": 1917, "dead_date": 1981, "short_description": "Advocat, activista c\u00edvic i escriptor\r\nFill de Diego Bru Gomis, metge militar al Marroc i a les Filipines originari d\u2019Elx, i d\u2019Amalia G\u00f3mez, natural de Sevilla, la segona muller. Curs\u00e0 el batxillerat als instituts Victoria Eugenia de Melilla i al Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s, durant la II Rep\u00fablica, segu\u00ed els estudis de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i els acab\u00e0 a la de Sevilla en 1941.\r\nEn l\u2019\u00e8poca d\u2019estudiant va articular al cap i casal una intensa activitat associativa dins el valencianisme republic\u00e0 com a membre de la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria d\u2019Estudiants des del 1931, i com a tresorer i propagandista del consell directiu de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Escolar. Tamb\u00e9 destac\u00e0 com a organitzador de la Universitat Popular Valenciana, tan agredida per les organitzacions feixistes, en paraules de Joan-Carles Mart\u00ed i Casanova, escriptor, bi\u00f2graf i amic \u00edntim d\u2019Antoni Bru, i va ser simpatitzant de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana en la segona etapa (1934-1937). Juntament amb Maximili\u00e0 Thous i Miquel Asensi fou coautor de la lletra del \u00abCant de Redempci\u00f3\u00bb, un himne valencianista creat en aquells anys. En plena guerra s\u2019un\u00ed a l\u2019Ex\u00e8rcit Popular, amb el qual va combatre com a artiller del Cinqu\u00e9 Cos de l\u2019Ex\u00e8rcit en la batalla de l\u2019Ebre.\r\nEn acabar la guerra, s\u2019establ\u00ed a la casa pairal d\u2019Elx, un gran pis burg\u00e9s a la cantonada de la Porta d\u2019Oriola amb el carrer de les Barques que esdevingu\u00e9 el punt de trobada dels intel\u00b7lectuals, pol\u00edtics i activistes per la llengua que passaven per Elx. A m\u00e9s, es va convertir en el primer poeta elx\u00e0 en llengua catalana plenament contemporani.\r\nExerc\u00ed la professi\u00f3 d\u2019advocat des del 1944, en contacte amb els ambients obrers, agraris i grups antifranquistes. Als anys 50 va aconseguir de fer algunes confer\u00e8ncies fins que, sistem\u00e0ticament, comen\u00e7aren a ser-li denegades per les autoritats. Als anys 60 particip\u00e0 en unes tert\u00falies de conscienciaci\u00f3 nacionalista i s\u2019incorpor\u00e0 en 1966 al PSV (Partit Socialista Valenci\u00e0), dissolt en 1968, i pass\u00e0 aleshores als Grups d\u2019Acci\u00f3 i Reflexi\u00f3 Socialista (GARS). Aquell mateix any organitz\u00e0 a Elx \u2012amb l\u2019ajut de l\u2019altre gran patrici elx\u00e0 del nacionalisme valenci\u00e0 del segle XX, Josep Marald\u00e9s i Ibarra (Elx, 1948-2008)\u2012 els primers cursets de llengua catalana de tot el sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0, a la Penya Madridista, ubicada al carrer de Pere Ibarra, n\u00famero 4. A mitjan curs foren frustrats per ordres d\u2019origen encara no esclarit, i fracass\u00e0 en les diverses temptatives de celebrar el centenari de la naixen\u00e7a de Pompeu Fabra (1969) davant la tossuderia de les autoritats.\r\nVa intervenir en 1968 en la instal\u00b7laci\u00f3 a Elx del Club d\u2019Amics de la UNESCO, on foren represos els cursets de llengua catalana i on dugu\u00e9 a terme una tasca cultural intensa de Pa\u00efsos Catalans des del valencianisme fusteri\u00e0. En la transici\u00f3 democr\u00e0tica estigu\u00e9 comprom\u00e9s en el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural. Des del pragmatisme, s\u2019afili\u00e0 al Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2013integrat en el PSOE-PSPV el 1978\u2013 amb el desig de valencianitzar-lo, per\u00f2 sense \u00e8xit. Aix\u00ed i tot, redact\u00e0 bona part del nou nomencl\u00e0tor en valenci\u00e0 dels carrers d\u2019Elx (a tall d\u2019exemple, unes retolacions com ara passeig de les Germanies, avinguda de les Corts Valencianes o avinguda del Pa\u00eds Valenci\u00e0 es deuen a la seua proposta) i va aconseguir que es fera el primer curs de valenci\u00e0 de la Campanya Carles Salvador a la seu del PSOE en 1977; aquell any es donaren un total de quatre cursos en quatre seus diferents. La milit\u00e0ncia seg\u00fcent va ser Esquerra Unida.\r\nAntoni Bru traspass\u00e0 l\u2019endem\u00e0 d\u2019haver compartit presid\u00e8ncia en l\u2019Aplec per les Llibertats Nacionals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, celebrat a la Pla\u00e7a de Bous de X\u00e0tiva, per una malaltia que l\u2019assetjava des d\u2019adolescent. Un capell\u00e0 obrer ofici\u00e0 en valenci\u00e0 la missa de difunts a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Salvador, mentre una quadribarrada penjava a mitjan pal a la Casa de la Vila.\r\nLa seua aportaci\u00f3 a la cultura il\u00b7licitana va ser pionera i essencial, i d\u2019aquell home ut\u00f2pic, sensible, agut i labori\u00f3s se senten deixebles molts personatges clau de la cultura valenciana a la ciutat i al Baix Vinalop\u00f3. Era un intel\u00b7lectual il\u00b7lustrat de la vella escola amb una llibreria magn\u00edfica en catal\u00e0 i una densa producci\u00f3 po\u00e8tica a penes editada.\r\nAntoni Bru reposa al cementeri vell de Carr\u00fas i dona nom a una pla\u00e7a del Raval d\u2019Elx. El consistori il\u00b7licit\u00e0 cre\u00e0 en 1984 a la seua mem\u00f2ria el Premi de Narrativa Antoni Bru, encoratjat per l\u2019Associaci\u00f3 per la Llengua El Tempir d\u2019Elx quan era regidor de Cultura el socialista Antoni Amor\u00f3s, originari de Callosa de Segura, a l\u2019Horta d\u2019Oriola. A poc a poc es van convertir en uns dels premis m\u00e9s prestigiosos, alhora que marcaven la fita liter\u00e0ria m\u00e9s gran a migjorn. L\u2019acte de lliurament tenia lloc el 9 d\u2019Octubre al Gran Teatre d\u2019Elx. A partir del 2012, amb l\u2019acc\u00e9s del Partit Popular a l\u2019ajuntament, van voler introduir canvis i esborrar el nom de Bru de la llista de premis Ciutat d\u2019Elx despr\u00e9s de 26 edicions: passaren a ser els premis Caf\u00e9 Marfil, nom dels premis literaris dels anys 70, adaptats a un nou model provinci\u00e0 i descafe\u00efnat, un canvi al qual El Tempir va mostrar la seua oposici\u00f3. L\u2019esc\u00e0ndol p\u00fablic va ser monumental per a l\u2019equip de govern i deixaren de convocar-lo, fins que El Tempir els recuper\u00e0 en el 2015 per mitj\u00e0 d\u2019un Verkami i continuen fins ara. Amb motiu del 30 aniversari del trasp\u00e0s, un grup d\u2019amics i familiars li van retre homenatge al cementeri a l\u2019abril de 2011.\u00a0"}, {"id": 381, "name": "Santiago", "surname": "Bru", "conjunction": "i", "second_surname": "Vidal", "url": "/biografies/bru-vidal-santiago", "image": "/media/biography/image/bru_vidal_santiago2.jpg", "birth_date": 1921, "dead_date": 2000, "short_description": "Historiador, escriptor i poeta\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de Sant Diego de Sagunt, a casa dels seus avis i li deien \u00abel fill de Santiago el de les m\u00e0quines\u00bb, perque el seu pare li deien Santiago i era cap de la casa Singer.\r\nEl 1950 es va casar amb Maria dels \u00c0ngels Ripoll\u00e9s amb qui tingueren dos fills.\r\nL'esclat de la Guerra Civil ell mateix el recordava en aquestes paraules: \u00abEn iniciar-se la guerra jo tenia catorze anys. A la barber\u00eda del costat de ma casa hi havia revistes gr\u00e0fiques nacionals, em va passar pel cap des de ben menut ser militar de major, coses de xiquets. Per\u00f2 en arribar la guerra aquesta idealitzaci\u00f3 del m\u00f3n militar es va convertir en una realitat molt dura i dif\u00edcil que no desitge a ning\u00fa, fou una experi\u00e8ncia angoixosa\u00bb.\r\nAcabada la guerra el seu pare, al qual havien fet afiliar a la UGT, va perdre el c\u00e0rrec de cap de la zona de la casa Singer. Malgrat les dificultats acab\u00e0 el batxillerat i va estudiar Magisteri per lliure a Castell\u00f3. Durant temps va treballar al mat\u00ed a l'Ajuntament de Sagunt i de vesprada feia classes en una escola privada de la ciutat. En acabar la carrera de Magisteri ja s'havia tret la pla\u00e7a com a funcionari municipal.\r\nEl 1946 va guanyar una pla\u00e7a de professor a l'Institut Valenci\u00e0 de Sordmuts. El 1957 entra a treballar al Servei d'Investigaci\u00f3 de Prehist\u00f2ria de la Diputaci\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia, on s'estar\u00e0 durant deu anys.\r\nA mitjans dels anys 1940, ja amb el t\u00edtol de mestre, es va matricular a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia on va entrar en contacte amb els cercles culturals valencianistes vinculats a Lo Rat-Penat i l'editorial Torre. Particip\u00e0 en l'activisme cultural del moment, repartint estampetes en valenci\u00e0 a la porta de les esgl\u00e9sies. Aquestes estampetes, impreses per Miquel Adlert i Xavier Casp, foren la primera publicaci\u00f3 en valenci\u00e0 despr\u00e9s de la guerra.\r\nEl 1950 s'adscriu com a poeta al Grup Torre, impulsat per Adlert i Casp, que impulsen una literatura culta i cosmopolita que atrau als joves valors valencianistes com Joan Fuster,\u00a0Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s,\u00a0Maria Beneyto,\u00a0Francesc de Paula Burguera...\r\nEl valencianisme cultural de la postguerra era tolerat, per\u00f2 absolutament vigilat pel r\u00e8gim tal com demostra l'an\u00e8cdota que el mateix Santiago Bru i Vidal recordava quan un comissari de policia de Sagunt li va dir una volta que estava fitxat i ell li va respondre \u00abSenyor comissari, com puc estar fitxat si no he estat ficat en cap q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica?\u00bb i el comissari li contest\u00e0: \u00ab\u00bfPero usted no escribe en valenciano?, \u00bfY le parece poco?\u00bb.\r\nFou president de la Secci\u00f3 d'Hist\u00f2ria i Arqueologia de Lo Rat-Penat, entitat en la qual fou tamb\u00e9 bibliotecari (1958-1964). Secretari general de la Secci\u00f3 de Cronistes oficials del Regne de Val\u00e8ncia\u00a0(1966-1972). Va obtenir premis en diversos certamens po\u00e8tics valencians: Sagunt, Val\u00e8ncia, Castell\u00f3, Carlet, Godella...\r\nDe la seua obra po\u00e8tica cal destacar els llibres Ala encesa (1950) i Retrobament (premi Val\u00e8ncia de Literatura 1960). Fou col\u00b7laborador asidu de l'Arxiu de Prehist\u00f2ria de Llevantina en el qual van apar\u00e8ixer diverses monografies seues sobre arqueologia de la seua ciutat natal.\r\nLes terres valencianes durant l'\u00e8poca romana, un treball publicat el1963 a l'editorial L'Estel, dirigida per Manuel Sanchis Guarner, fou durant molts anys una guia b\u00e0sica per als estudiants d'hist\u00f2ria de la Universitat de Val\u00e8ncia. Va publicar treballs i monografies de tipus hist\u00f2ric, art\u00edstic i de divulgaci\u00f3 tur\u00edstica. Cal assenyalar que la poesia li eixia espont\u00e0niament, per\u00f2 la seua vocaci\u00f3 era la d'historiador.\r\nEl 1973 fou nomenat cronista oficial de la ciutat de Val\u00e8ncia fins a la seua mort. El 1989 va fundar la revista Bra\u00e7al, del Centre d\u00b4Estudis del Camp de Morvedre.\r\nEl 2000 va rebre el Premi de les Lletres Valencianes i es va publicar la seua Obra po\u00e8tica completa en dos volums."}, {"id": 250, "name": "Eduard", "surname": "Bu\u00efl", "conjunction": "i", "second_surname": "Navarro", "url": "/biografies/buil-navarro-eduard", "image": "/media/biography/image/buil_navarro_eduard4.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1973, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill d'una fam\u00edlia d'origen aragon\u00e9s castellanoparlant i de classe humil, son pare era m\u00fasic d'orquestra i sa mare mestressa de casa.\u00a0Quan compta amb onze anys es produeix la repentina mort del pare, el que fa que el jove Eduard haja d'abandonar els seus estudis primaris a les Escoles P\u00edes de Val\u00e8ncia per posar-se a treballar. Amb tot, poc despr\u00e9s comen\u00e7\u00e0 a estudiar comptabilitat al torn de nit de l'escola d'Artesans i franc\u00e8s a una acad\u00e8mia d'idiomes.\r\nFruit dels seus estudis podr\u00e0 entrar a treballar al Banc Popular de les Previsions del Pervindre. Poc temps despr\u00e9s s'afilia a la Federaci\u00f3 de banca de la UGT, a trav\u00e9s de la qual far\u00e0 els seus primers contactes amb el socialisme valenci\u00e0.\r\nAls divuit anys publica els seus primers versos per a poc despr\u00e9s centrar-se m\u00e9s en la narrativa; aix\u00ed, el 1920 publica cinc narratives a El Cuento de Dumenche, on compartir\u00e0 p\u00e0gines amb Carles Salvador. Ja en la d\u00e9cada del 1930 publicar\u00e0 una desena m\u00e9s a les p\u00e0gines de Nostra Novel\u00b7la, revista impulsada entre d'altres per Enric Duran i Tortajada i que dirigiria Francesc Almela i Vives.\r\nEl 1921 comen\u00e7\u00e0 la seua milit\u00e0ncia pol\u00edtica, i ho feu sent uns dels fundadors de la Joventut Nacionalista Obrera, organitzaci\u00f3 pionera en unir alliberament nacional i alliberament de classe i que defensava la constituci\u00f3 d'un estat valenci\u00e0 socialista.\r\nEl 1922 entra a formar part de les Joventuts de Lo Rat Penat, on participar\u00e0 en diverses ocasions als seus Jocs Florals, i on obtindr\u00e0 el t\u00edtol d'Honorable Escriptor (1930), i m\u00e9s endavant el de Mestre en Gai Saber.\r\nDurant la d\u00e8cada del 1930 continu\u00e0 la seua relaci\u00f3 amb el m\u00f3n valencianista, col\u00b7laborant a algunes de les revistes les m\u00e9s importants del moment, com Taula de Lletres Valencianes, Pensat i Fet o El Cam\u00ed.\u00a0Un any despr\u00e9s esdevindr\u00e0 redactor d'El Mercantil Valenciano,\u00a0on tamb\u00e9 far\u00e0 de cr\u00edtic teatral, i impulsar\u00e0 \u00abPa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, la p\u00e0gina quinzenal en catal\u00e0 que\u00a0El Mercantil Valenciano\u00a0public\u00e0 entre desembre de 1935 i juliol de 1936. El 1938 pass\u00e0 a dirigir\u00a0La Correspond\u00e8ncia de Valencia.\r\nPromte s'afilia al PSOE, on accedir\u00e0 a c\u00e0rrecs de responsabilitat a la Federaci\u00f3 Socialista Valenciana i, ja a la Guerra, a l'agrupaci\u00f3 local de Val\u00e8ncia; al mateix temps dirigir\u00e0 la revista Adelante, \u00f2rgan d'expressi\u00f3 del partit a Val\u00e8ncia i l'ag\u00e8ncia de not\u00edcies Espa\u00f1a.\u00a0En aquests mateixos anys va ser tamb\u00e9 President del Sindicat de Periodistes de la UGT i de l'Associaci\u00f3 de Premsa de Val\u00e8ncia.\r\nJa durant la Guerra \u00e9s nomenat director dels diaris Adelante i La Correspondencia de Valencia, alhora que \u00e9s redactor a El Mercantil Valenciano i a Verdad.\r\nEn finalitzar la guerra va marxar a l'exili, sent un dels pocs escriptors valencians que patirien un exili de m\u00e9s de vint anys. El 28 de mar\u00e7 de 1939 s'embarca al port de Val\u00e8ncia al vaixell franc\u00e9s Leizardrieux cap a Marsella, per\u00f2 finalment arriba a Or\u00e0 per culpa de la flota italiana, qu\u00e8 el fa desviar-se cap a Cartagena per a despr\u00e9s, i desobe\u00efnt ordres italianes, dirigir-se cap al nord d'\u00c0frica. En arribar, i gr\u00e0cies al militant socialista resident all\u00e0, Juan Murria Dol\u00e7, aconsegueix una casa i un primer treball com a venedor de perfumeria a domicili. A maig del 1940 \u00e9s requerit per la prefectura d'Or\u00e0 i internat al camp de R\u00e9lizane per a posteriorment, ser traslladat al Camp de Treball a Bou Arfa i a Colom Bechar. M\u00e9s tard treball\u00e0 com a cap de comptabilitat d'intend\u00e8ncia al ferrocarril Mediterrani-N\u00edger tamb\u00e9 a Colom Bechar. I posteriorment es trasllad\u00e0 a Casablanca, on continu\u00e0 la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria de forma notable.\r\nAl 1948 entra a treballar com administratiu al Banque National pour le Commerce et l'Industrie gr\u00e0cies a un vell amic alhora que parent de la seua dona, Jos\u00e9 Luis Ca\u00f1ada Bueso. Hi treballar\u00e0 durant quatre anys, fins que uns exportadors agraris valencians el contracten amb unes millors condicions laborals.\r\nDurant tota la seua estada a Alg\u00e8ria i el Marroc va continuar desenvolupant la seua anterior tasca period\u00edstica, aquesta vegada en franc\u00e8s, i escrivint nombroses cr\u00f2niques durant la Segona Guerra Mundial.\u00a0Fruit de les seues col\u00b7laboracions, va ser el seu ingr\u00e9s a la Federation Internationale des Journalistes.\r\nA finals dels anys 1950 comen\u00e7a a viatjar anualment a Val\u00e8ncia, fins que, finalment el 1966 pot tornar de l'exili a Val\u00e8ncia, i encara vigilat per la policia, rependr\u00e0 les seues col\u00b7laboracions period\u00edstiques, aquesta vegada a La Hoja del Lunes i a la revista Valencia Atracci\u00f3n. Al 1969 viatja a Par\u00eds, on far\u00e0 una lectura dels seus poemes al Casal Valenci\u00e0 i al 1971 publica a la revista Senyera\u00a0\u2014\u00f2rgan dels exiliats valencians a M\u00e8xic\u2014 el seu poema \u00abAls valencians absents\u00bb."}, {"id": 552, "name": "Francesc de Paula", "surname": "Burguera", "conjunction": "i", "second_surname": "Escriv\u00e0", "url": "/biografies/burguera-escriva-francesc-de-paula", "image": "/media/biography/image/burguera_escriva_francesc-de-paula.jpg", "birth_date": 1928, "dead_date": 2015, "short_description": "Pol\u00edtic i escriptor\r\nFrancesc de Paula Burguera fou un dels pocs valencianistes de la petita burgesia d\u2019origen agrari que va tenir un enorme protagonisme en la recuperaci\u00f3 de la identitat pol\u00edtica i cultural del Pa\u00eds Valencia durant la postguerra i la convulsa Transici\u00f3.\r\nPol\u00edtic, assagista, escriptor i periodista, l\u2019activisme pol\u00edtic a favor del valencianisme va malmetre en diverses ocasions la seua fortuna personal.\r\nBurguera es va criar juntament amb les seues tres germanes en un ambient benestant. El pare era propietari de conreus d\u2019arr\u00f2s i tarongers i tenia, a m\u00e9s, una benzinera. De la Sueca de la seua inf\u00e0ncia, marcada per l\u2019episodi tr\u00e0gic de la Guerra Civil, recordava els refugiats madrilenys, molts dels quals ja no havien de tornar mai m\u00e9s a la seua ciutat. Sent molt jove va con\u00e8ixer el seu conciutad\u00e0 Joan Fuster, un fet que va marcar la seua traject\u00f2ria vital.\r\n\u00abEn acabar la guerra, a l\u2019abril \u2014comenta en una entrevista\u2014,[1] la mare em port\u00e0 a Val\u00e8ncia a posar-me d\u2019intern al col\u00b7legi de Sant Josep, dels jesu\u00eftes, per a estudiar el batxillerat. Tenia onze anys. Vaig estar-m\u2019hi poc. Els que ven\u00edem de comarques parl\u00e0vem valenci\u00e0, i els de Val\u00e8ncia, en castell\u00e0, i ens deien\u00a0llauros\u2026\u00a0Vaig decidir, doncs, continuar el batxillerat a l\u2019Institut Polit\u00e8cnic de Sueca\u00bb.\r\nL\u2019any 1943, Fuster va comen\u00e7ar els estudis de Dret a Val\u00e8ncia amb el seu amic Ferm\u00ed Cort\u00e9s, preocupat tamb\u00e9 per tot el que tenia a veure amb les senyes d\u2019identitat dels valencians. Tots passaven la setmana a Val\u00e8ncia i el cap de setmana al poble, i Burguera aprofitava per reunir-se amb ells a casa de Fuster. L\u2019assagista un dia li va donar a llegir un dels llibres del que encara era la seua incipient biblioteca:\u00a0Concepte doctrinal del valencianisme\u00a0de\u00a0Joaquim Reig. La seua lectura, a nom\u00e9s quinze anys, li va provocar \u00abuna mena d\u2019inquietud i de desfici. Va ser el comen\u00e7ament de la meva preocupaci\u00f3 i el meu neguit pel futur del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Foren els primers anys d\u2019amistat amb Fuster, de seguir les seves inquietuds, que vaig fer meves\u00bb.[2]\r\nUna altra de les fites que marcaren la seua traject\u00f2ria va ser la relaci\u00f3 amb els poetes Xavier Casp i Miquel Adlert. Durant els anys quaranta, a la Val\u00e8ncia del franquisme, aquests dos personatges representaven l\u2019\u00fanic testimoni de valencianisme al pa\u00eds per mitj\u00e0 del seu activisme cultural que es centrava al voltant de l\u2019editorial Torre.[3] Burguera coneixia el jesu\u00efta catal\u00e0 Joan B.\u00a0Bertran\u00a0i de vegades el visitava. Un dia, el religi\u00f3s li va manifestar que li agradaria con\u00e8ixer Fuster i la mateixa vesprada que van visitar-lo els va suggerir de contactar amb Casp i Adlert. Va ser Bertran l\u2019encarregat d\u2019organitzar la trobada entre els suecans i els poetes. Inicialment, la relaci\u00f3 entre Burguera i ells va ser bona, tot i que sense gaire continu\u00eftat, ja que se\u2019n va anar a Madrid a estudiar Econ\u00f2miques. En ocasions, quan tornava a Val\u00e8ncia per vacances, assistia a les reunions del Grup Torre. Fou en aquesta editorial on va publicar el 1949 el poemari\u00a0Ara que s\u00f3c ac\u00ed.\r\nBurguera tamb\u00e9 se sent\u00ed atret pel teatre, i com Mart\u00ed Dom\u00ednguez sent\u00ed la necessitat de renovar est\u00e8ticament la dramat\u00fargia valenciana que en aquella \u00e8poca pr\u00e0cticament es limitava al sainet. El 1952 va estrenar al Teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia\u00a0Tornar a voler, escrita en col\u00b7laboraci\u00f3 amb\u00a0Rafael Duyos. Sis anys m\u00e9s tard va escriure l\u2019obra teatral L\u2019home de l\u2019aigua (1958) publicada per Torre.\r\nA Madrid, el jove Burguera es relacionava amb els valencians a trav\u00e9s de la Casa de Val\u00e8ncia, on funcionava una delegaci\u00f3 de Lo Rat Penat presidida per Josep Joaquim Sanchis Zabalza, un il\u00b7lustrat valenci\u00e0 que feia de corredor de comer\u00e7. A Val\u00e8ncia, al capdavant de Lo Rat Penat, hi havia\u00a0Gonz\u00e1lez Mart\u00ed, que havia decidit impulsar l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 i que per fer-ho va buscar Carles Salvador. A Madrid, doncs, van recollir el guant i tamb\u00e9 van comen\u00e7ar a fer-se cursets de valenci\u00e0 als quals assistien, entre d\u2019altres, Josep Vinyals i Guimer\u00e0, que despr\u00e9s fou director general de la Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia i a la Transici\u00f3 es va alinear amb els plantejaments del blaverisme.\r\nEl 1960, Burguera va guanyar els Jocs Florals de Val\u00e8ncia amb l\u2019estudi\u00a0El Pa\u00eds Valenci\u00e0 davant el Mercat Com\u00fa, un text que pel que sembla va servir de base a Joan Fuster en la redacci\u00f3 de\u00a0Nosaltres, els valencians.\r\nCom a periodista, va invertir bona part dels seus esfor\u00e7os a despertar consci\u00e8ncies, pol\u00edtiques i civils. Tres llibres,\u00a0Francesc de P. Burguera: l\u2019obsessi\u00f3 pel pa\u00eds (PUV, 1998), Del poble, del pa\u00eds. Escrits compromesos 1945-1998\u00a0(Afers, 1998) i\u00a0Des de la trinxera period\u00edstica. Articles 2003-2009\u00a0(PUV, 2010) apleguen bona part de la seua llarga carrera de columnista que va comen\u00e7ar de causalitat i que va desplegar a nombrosos mitjans com Informaciones, Levante, Madrid, Avui, El Temps o Sa\u00f3.\r\n\u00abJo vivia a Madrid des de 1963, en qu\u00e8 deix\u00ed la presid\u00e8ncia del Sindicat Arrosser de Sueca per anar a dirigir una ag\u00e8ncia de publicitat per correu. L\u2019any 1966 el diari Madrid em va oferir de publicar-hi un article cada dissabte. I vaig acceptar. La cosa dur\u00e0 fins que el govern de Franco ens va tancar, el novembre de 1971. I heus ac\u00ed que\u00a0Consuelito\u00a0Reyna, aleshores subdirectora de\u00a0Las Provincias,\u00a0em telefon\u00e0 per oferir-me el seu diari. Li vaig agrair el gest, per\u00f2 tamb\u00e9 li vaig advertir que no era sant de la devoci\u00f3 del director,\u00a0Jos\u00e9 Ombuena Anti\u00f1olo, i que aquest no admetria cap dels meus articles. Reyna em contest\u00e0:\u00a0\u201cNo te preocupes. Mi pap\u00e1 ya lo sabe y est\u00e1 de acuerdo\u201d.\u00a0La cosa dur\u00e0 poc. S\u2019acostava la transici\u00f3 i, amb aquesta, el\u00a0blaverisme.\u00a0Consuelito\u00a0es pos\u00e0 al capdavant del\u00a0blaverisme\u00a0per animar-lo i en aquest punt s\u2019acab\u00e0 la meua relaci\u00f3\u00bb.[4]\r\nEls articles de Burguera resultaven sovint inc\u00f2modes en la mesura en qu\u00e8 retreien la traject\u00f2ria d\u2019antics militants valencianistes en l\u2019anticatalanisme o en qu\u00e8 des del seu liberalisme criticaven els excessos i la radicalitat de la dreta valenciana. Tan inc\u00f2modes que l\u2019expresident\u00a0Eduardo Zaplana hauria estat al darrere de la fi de la col\u00b7laboraci\u00f3 del periodista amb ORT-Press, propietat d\u2019Europa-Press.\r\n\u00abUn dia vingu\u00e9 Zaplana acompanyat de no s\u00e9 qui a veure\u2019m a Madrid. Volia demanar-me un favor: que el diari\u00a0Levante\u00a0el tract\u00e9s millor. Naturalment, el vaig enviar a fer punyetes. Li vaig dir que em pensava que ell era liberal com jo, per\u00f2 que ja veia que m\u2019havia equivocat. La fi de les meues col\u00b7laboracions a ORT-Press va ser la seua resposta. Un dia, una secret\u00e0ria de la direcci\u00f3 em va telefonar i em va dir que deix\u00e9s d\u2019enviar articles. Li vaig preguntar qui li havia ordenat que m\u2019ho digu\u00e9s i per qu\u00e8. Em contest\u00e0 que no ho sabia. \u201cNo pot ser Zaplana?\u201d, li vaig dir.\u00a0\u201cNo s\u00e9 nada, no s\u00e9 nada\u201d, contest\u00e0. Es pos\u00e0 nerviosa i penj\u00e0\u00bb.[5]\r\nBurguera fou un dels fundadors, juntament amb\u00a0Joaquim Mu\u00f1oz Peirats, del Partit Dem\u00f2crata Liberal del Pa\u00eds Valenci\u00e0, integrat en la Federaci\u00f3 de Partits Democr\u00e0tics i Liberals (PDLPV) i coalitzat amb la UCD. El 1977 va ser diputat a Madrid per aquestes sigles fins que la deriva anticatalanista de la UCD va provocar que es pass\u00e9s al Grup Mixt.\r\n\u00abPel PDLPV, eix\u00edrem de diputats jo i Ximo Mu\u00f1oz Peirats, i de senador,\u00a0Antonio Noguera de Roig. En la primera reuni\u00f3, als pocs dies de les eleccions, sotmeteren a votaci\u00f3 el projecte de formar un sol partit amb la UCD. M\u2019hi vaig oposar. En arribar al moment del debat de la Constituci\u00f3 vaig anar-me\u2019n al grup mixt. Jo havia presentat una esmena a la disposici\u00f3 transit\u00f2ria segona, segons la qual els territoris que en el passat hagueren plebiscitat afirmativament projectes d\u2019Estatut d\u2019Autonomia podrien passar immediatament a presentar un projecte d\u2019Estatut en la forma que preveu l\u2019apartat 2 de l\u2019article 148. La meua esmena afegia que tamb\u00e9 podrien passar immediatament, i en les mateixes condicions, els territoris que hagueren perdut els seus Furs per dret de conquesta. Els diputats valencians s\u2019oposaren a tramitar-la. El mateix pass\u00e0 al Senat, quan el senador valenci\u00e0 del PDLPV present\u00e0 la meua esmena\u00bb.[6]\r\nEl 1979, Burguera va fundar el Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PNPV), del qual va ser secretari general. L\u2019objectiu era superar el frac\u00e0s electoral del nacionalisme representat el 1977 pel Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, liderat per\u00a0Alfons Cuc\u00f3, i la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de\u00a0Vicent Ruiz Monrabal. El partit de Burguera es definia com a nacionalista, progressista d\u2019esquerres, democr\u00e0tic i comunalista i allunyat de posicions revolucion\u00e0ries i independentistes. No va reeixir, per\u00f2.\r\nFet i fet, la creaci\u00f3 de l\u2019Agrupament d\u2019Esquerres del Pa\u00eds Valenci\u00e0, format per sectors del PSPV que no van voler unir-se al PSOE, va frustrar les aspiracions del PNV a entrar a les Corts Valencianes.\r\nA l\u2019\u00faltima, el 1982, la formaci\u00f3 es va integrar en l\u2019Agrupament d\u2019Esquerres del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per formar la Unitat del Poble Valenci\u00e0, partit hist\u00f2ric que va acabar transformant-se en el Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 \u2014ara, M\u00e9s Comprom\u00eds\u2014 formaci\u00f3 principal de la coalici\u00f3 Comprom\u00eds.\r\nDes de 1984 i fins a la seua jubilaci\u00f3, Francesc de Paula Burguera va ser cap de premsa de Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 al Congr\u00e9s i al Senat, on es va guanyar una enorme i merescuda reputaci\u00f3 entre els periodistes especialitzats en la cr\u00f2nica pol\u00edtica. Presid\u00ed tamb\u00e9 des de la seua fundaci\u00f3 el 1999 i fins a 2008 la plataforma c\u00edvica\u00a0Valencians pel Canvi, en qu\u00e8 van figurar un centenar d\u2019intel\u00b7lectuals entre els quals s\u2019hi comptaven Joan Francesc Mira, Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n, Francesc Bayarri, Rafa Xamb\u00f3, Gustau Mu\u00f1oz, Ferran Garc\u00eda-Oliver, Vicent Olmos, Ramon Lapiedra, Rosa Serrano, Juli Peret\u00f3, Rosa Solbes, Josepa Cuc\u00f3 o Josep Llu\u00eds Barona, que va passar a presidir-la el 2008. La plataforma pretenia des de la societat civil plantar cara a l\u2019hegemonia d\u2019un PP gangrenat per la corrupci\u00f3 i que en feia bandera de l\u2019anticatalanisme. El 2016, sent-ne president Antoni Furi\u00f3, i davant de la vict\u00f2ria de les forces de l\u2019esquerra en les eleccions auton\u00f2miques, la plataforma va dissoldre\u2019s.\r\nEl 1990, Burguera va guanyar el Joan Fuster dels Premis Octubre amb un dels assajos de m\u00e9s influ\u00e8ncia pol\u00edtica en aquell moment: \u00c9s m\u00e9s senzill encara: digueu-li Espanya (Tres i Quatre, 1991), un text a cavall entre la reflexi\u00f3 pol\u00edtica i l\u2019autobiografia que d\u2019alguna manera volia contraposar sense acritud les seues idees al tamb\u00e9 molt conegut assaig de Josep Guia, \u00c9s molt senzill: digueu-li Catalunya (El Llamp, 1985) en qu\u00e8 el matem\u00e0tic i l\u00edder del PSAN proposava substituir la denominaci\u00f3 de Pa\u00efsos Catalans per la de Catalunya. Una de les idees de Burguera era, en plena efervesc\u00e8ncia de les terceres vies, posar sobre la taula l\u2019enorme pres\u00e8ncia del nacionalisme espanyol en la pol\u00edtica valenciana.[7]\r\nTot i que allunyat dels posicionaments m\u00e9s ortodoxos del nacionalisme, Burguera no va ser ni molt menys condescendent amb els dirigents pol\u00edtics valencians el 1997 durant les maniobres per a forjar un pacte ling\u00fc\u00edstic al Pa\u00eds Valenci\u00e0 en qu\u00e8 intervenien d\u2019una banda el president Zaplana, de l\u2019altra el secretari general del PSPV-PSOE Joan Romero i la majoria de les formacions pol\u00edtiques valencianes, a m\u00e9s, de les universitats i diverses entitats de tots dos b\u00e0ndols. El pacte comptava amb el vistiplau d\u2019Aznar en Madrid i del president Jordi Pujol a Barcelona. Burguera, tot i que de tarann\u00e0 dialogant, va mostrar p\u00fablicament a trav\u00e9s dels seus articles les seues retic\u00e8ncies.\r\nAquell mateix any va rebre la Medalla d\u2019Or de la Universitat de Val\u00e8ncia, quan n\u2019era rector l\u2019historiador elx\u00e0 Pedro Ruiz Torres.[8]\r\nEl pol\u00edtic i periodista es va fer mereixedor al llarg de la seua vida de nombrosos reconeixements civils i institucionals com la Creu de Sant Jordi el 1988, Miquelet d\u2019Honor de la Societat Coral El Micalet en 1991, Premi Sa\u00f3 el 2005, Premi Llibertat d\u2019Expressi\u00f3 de la Uni\u00f3 de Periodistes de 2006, IX Premi Vicent Ventura atorgat per diferents universitats i sindicats del 2008. A Burguera, a m\u00e9s, se\u2019l va recon\u00e8ixer tamb\u00e9 amb les medalles de les ciutats de Sueca i de Xixona.\r\n\r\n\r\n[1] L\u2019entrevista li la va fer l\u2019autor mateix d\u2019aquesta pe\u00e7a i va ser l\u2019\u00faltima que es va publicar de Burguera. Es va publicar en el n\u00famero 635 de la revista Serra d\u2019Or de novembre de 2012.\r\n\r\n\r\n[2]\u00a0Ib\u00eddem.\r\n[3] Sobre aquest per\u00edode podeu veure, de Faust Ripoll Dom\u00e8nech, Valencianisme en la postguerra. Estrat\u00e8gies de superviv\u00e8ncia i de reproducci\u00f3 cultural (1939-1951),\u00a0Afers, 2010.\r\n\r\n\r\n[4] Entrevista Francesc de Paula Burguera, n\u00famero 635 de la revista Serra d\u2019Or de novembre de 2012.\r\n\r\n\r\n[5]\u00a0Ib\u00eddem.\r\n[6]\u00a0Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[7] L\u2019anomenada Tercera Via nasqu\u00e9 a finals dels anys vuitanta al voltant de les tert\u00falies de l\u2019Hotel Ingl\u00e9s, en les quals s\u2019aplegaren assenyalats nacionalistes i blavers amb la pretensi\u00f3 de superar el conflicte identitari valenci\u00e0. Algunes de les posicions sorgides d\u2019aquelles trobades influ\u00efren notablement en el nacionalisme pol\u00edtic valenci\u00e0 dels anys noranta i encara ara. Les principals tesis d\u2019aquest moviment, cr\u00edtic amb el fusterianisme i parcialment integrador pel que fa a alguns aspectes del blaverisme, es poden trobar al llibre dels soci\u00f2legs Eduard Mira i Dami\u00e0 Moll\u00e0 De impura natione (Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 1986). Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable llegir dels autors Vicent Franch, Agust\u00ed Colomer, Rafael Company i Miquel Nadal (1988), Document 88 (Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 1988).\r\n\r\n\r\n[8] Per a llegir el discurs del rector, el d\u2019acceptaci\u00f3 i la laudatio acad\u00e8mica del fil\u00f2leg Antoni Ferrando, en l\u00ednia, https://www.uv.es/uvweb/rectorado/es/premios-distinciones/medalla-uv/medalla-uv-siglo-xx/fecha-entrega/entrega-medalla-uv-al-sr-francesc-paula-burguera-escriva-1285873353809/Medalla.html?id=1285878385148\r\n\r\n"}, {"id": 327, "name": "Francesc", "surname": "Caballero", "conjunction": "i", "second_surname": "Mu\u00f1oz", "url": "/biografies/caballero-munoz-francesc", "image": "/media/biography/image/caballero_munoz_francesc_51Y583R.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1982, "short_description": "Poeta\r\nParticip\u00e0 en els concursos literaris organitzats per l'Ajuntament de Val\u00e8ncia i Lo Rat Penat i milit\u00e0 a Uni\u00f3 Valencianista Regional.\r\nInici\u00e0 la seua tasca liter\u00e0ria com a col\u00b7laborador en el setmanari popular valencianista Foc y Flama (Val\u00e8ncia 1912-1913). Public\u00e0 alguns llibres de poemes, com Jard\u00ed espiritual (1915) i Camins de llum (1919), formant part del grups dels renovadors que tracten d'aportar matisos modernistes per mitj\u00e0 de recursos d'origen simbolista.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 en diverses revistes pol\u00edtiques i liter\u00e0ries valencianes anteriors al 1936 com P\u00e0tria Nova, El Poble Valenci\u00e0, Pensat i Fet i El Cam\u00ed, en aquesta \u00faltima amb el pseud\u00f2nim Daniel Tossal. Va ser fundador, el 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, amb Enric Navarro i Borr\u00e0s, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Francesc Almela i Vives de la revista liter\u00e0ria Taula de Lletres Valencianes, amb l'objectiu d'impulsar la regeneraci\u00f3 de la literatura i de acostar-se a les corrents liter\u00e0ries i culturals avantguardistes que en les d\u00e8cades de 1920 i 1930 sorgiren en tota Europa.\r\nEl 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3, i es va enfrontar a Josep Maria Bayarri pel seu pamflet El perill catal\u00e0 (1932): \"tot lo que hi ha en el llibre pot ser tractat, folgadament, en un article de peri\u00f2dic\" i denunciava la inoportunitat del pamflet: \"en estos dies [...] quan s'est\u00e0 abocant sobre Catalunya, que representa, en esta hora hist\u00f2rica, els nacionalismes hisp\u00e0nics, totes les malvolences, tot l'odi tradicional dels unitaristes castellans, la sola enunciaci\u00f3 del t\u00edtol del llibre [...] \u00e9s d'una inoportunitat imperdonable\".\r\nEl 7 de febrer de 1934 va assistir a l'assemblea constituent de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, on es va elegir el Consell Directiu i es van aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Mu\u00f1oz va ser escollit president segon, acompanyant a Vicent Vilaplana, Robert Mor\u00f2der, Carles Salvador, Pasqual Asins o Baldomer Vendrell, entre d'altres.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil abjur\u00e0 tant de l'ideari pol\u00edtic com de l'est\u00e8tic que havia defensat abans del 1936, separant-se del valencianisme i publicant poesia de tem\u00e0tica fallera i inequ\u00edvocament franquista, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i col\u00b7laborant en Diario de Valencia, Las Provincias i en el Almanaque del mateix peri\u00f2dic."}, {"id": 276, "name": "Josep", "surname": "Calatayud", "conjunction": "i", "second_surname": "Bay\u00e0", "url": "/biografies/calatayud-baya-josep", "image": "/media/biography/image/calatayud_baya_josep.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1978, "short_description": "Metge, llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres i poeta\r\nEstudi\u00e0 medicina a la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la, \u00e8poca en que col\u00b7labor\u00e0 amb els diaris El Diario de Galicia i El Ideal Gallego. Despr\u00e9s treball\u00e0 com a metge militar.\r\nIngress\u00e0 a Lo Rat Penat el 1933.\r\nDurant la Rep\u00fablica fou militant de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta, organitzaci\u00f3 pol\u00edtica fundada el 1930 pels sectors moderadament valencianistes de la Dreta Regional Valenciana. Els seus caps eren Josep Monmeneu G\u00f3mez i el mateix Josep Calatayud, i a les eleccions municipals del 1931 obtingueren un regidor (Monmeneu). El sector m\u00e9s valencianista de la societat s'escind\u00ed el 1933 per tal de fundar Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana. La resta del grup, entre ells Calatayud, s'integr\u00e0 definitivament en la Derecha Regional Valenciana, que es present\u00e0 a les eleccions de 1936 dins de la coalici\u00f3 de dreta autorit\u00e0ria CEDA.\r\nEn esclatar la Guerra Civil espanyola, Josep Calatayud, en tant que metge militar i militant cat\u00f2lic i de dreta, va haver de fugir de la ciutat de Val\u00e8ncia i es va amagar a Paiporta primer, i despr\u00e9s a Murla, d'on era la seua dona, fins que fou detingut i empresonat a M\u00farcia.\r\nAcabada la guerra es reincorpor\u00e0 a la vida activa, afiliant-se a Falange Espa\u00f1ola. El 1941 fou nomenat president de Lo Rat Penat, a la mort de Josep Monmeneu G\u00f3mez, ocupant-ne la presid\u00e8ncia de 1942 a 1948. Les dues accions m\u00e9s importants de la seua presid\u00e8ncia foren el trasllat de les despulles mortals del Pare Jofr\u00e9 del cementeri del Puig al sepulcre de marbre que ocupa la part lateral de l'Altar Major de l'esgl\u00e9sia del Monestir, i la tramitaci\u00f3 administrativa per a que les Falles foren declarades festes d'inter\u00e8s nacional. Malgrat envoltar-se de gent af\u00ed al r\u00e8gim, com ell mateix, va viure el que fins i tot des de la Societat es consideren anys dif\u00edcils, amb prohibicions i problemes, i sovint enfrontat amb el governador civil.\r\nEn aquesta \u00e8poca, va mantindre l'amistat amb Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil Robles, amb qui particip\u00e0 en l'obra col\u00b7lectiva Cartas al pueblo espa\u00f1ol i don\u00e0 suport al Manifest de Lausana de 1945, en que Juan de Borb\u00f3n presentava, com alternativa moderada a la dictadura, una monarquia constitucional, i rebutjava el r\u00e8gim franquista. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 li va suposar haver de declarar davant el Tribunal de Ordre P\u00fablic, i ser obligat a dimitir de la presid\u00e8ncia de Lo Rat Penat el 1948. Tot plegat significava un distanciament del r\u00e8gim franquista, que no de la dreta i l'Esgl\u00e9sia, per contrast amb el gran nombre de militants de la Derecha Regional Valenciana que s'havien incorporat al r\u00e8gim, a diversos nivells, mentre que Calatayud tenia problemes amb la censura i amb el Govern Civil.\r\nMillors relacions tenia amb l'Esgl\u00e9sia: a la seua casa de les Platgetes, a Moraira, on passava els estius fins la seua mort en 1978, estiuejaven els bisbes de la Seu valenciana, com l'arquebisbe Marcelino Olaechea, i els seus seguicis que viv\u00eden habitualment al Palau Arquebisbal de Val\u00e8ncia.\r\nLa seua obra po\u00e8tica era de tarann\u00e0 claudicant i sucursalista, lloats per Jos\u00e9 Mar\u00eda Pem\u00e1n, que li va prologar alguna edici\u00f3 en castell\u00e0, i Juan Antonio G\u00f3mez-Tr\u00e9nor, alcalde de Val\u00e8ncia. El major reconeixement com a poeta l'obtingu\u00e9 a les d\u00e8cades de 1940 i 1950. Particip\u00e0 en els Jocs Florals de la Ciutat, aconseguint la Flor Natural el 1941, aix\u00ed com en altres convocat\u00f2ries, fins 1971, en castell\u00e0.\r\nPrecisament al poema que li valgu\u00e9 el reconeixement el 1941, dedicat al dictador Francisco Franco i a la seua filla, tenim una mostra de la idiosincr\u00e0sia del personatge, per\u00f2 tamb\u00e9 de la mesella bona societat valenciana vencedora, en aquells anys d'immediata postguerra: l'autor proclama la seua fe en D\u00e9u, la superioritat dels poetes sobre la resta dels humans i la necessitat que la trilogia ratpenatista presidesca la vida dels espanyols perqu\u00e8, si s'esdev\u00e9 aix\u00ed, Espanya assoliria els objectius d'unitat, imperi i autarquia, desenvolupant la contraposici\u00f3 tem\u00e0tica llum/foscor, com a par\u00e0frasi de la dicotomia Espanya/Antiespanya."}, {"id": 508, "name": "Josep", "surname": "Calpe", "conjunction": "", "second_surname": "de Sabino", "url": "/biografies/calpe-de-sabino-josep", "image": "/media/biography/image/calpe_de-sabino_josep.jpg", "birth_date": 1886, "dead_date": 1951, "short_description": "Editor i escriptor\r\nEra el fill major dels tres que tingueren Joaqu\u00edn Calpe i Salvadora Calpe, de fam\u00edlia humil: el pare treballava al camp i la mare en l\u2019artesania t\u00e8xtil artesanal del poble. Segons tots els indicis, el seu nom real era Jos\u00e9 Calpe Calpe, i adopt\u00e0 el malnom popular de la fam\u00edlia paterna (de Sabino) com a segon cognom art\u00edstic. De fet, ell era conegut com Sabinico.\r\nQuan tenia tretze anys va morir son pare, fet que l\u2019impuls\u00e0 a emigrar d\u2019aquest poble de l\u2019Alt Millars per guanyar-se la vida en diversos oficis, com ara ajudant de farmac\u00e8utic a Albaida, practicant a Xest o reparador d\u2019encenedors de gas a Val\u00e8ncia. La informaci\u00f3 de la seua vida juvenil ens prov\u00e9 del llibret \u00a1\u00c9se es mi pueblo!, preparat per ell mateix per a un acte festiu al poble natal celebrat el 9 de juliol de 1937, pocs mesos abans que hi arribara el front. Tamb\u00e9 va treballar de cambrer al fam\u00f3s bar valenci\u00e0 Casa Barrachina, de passant i botiguer, i es trasllad\u00e0 a Barcelona a treballar en la ind\u00fastria t\u00e8xtil de mocadors pintats, concretament al barri del Clot de Barcelona, a la f\u00e0brica de Can Cases, per\u00f2 al poc de temps torn\u00e0 a Val\u00e8ncia i continu\u00e0 fent de jardiner i cantiner. \u00c9s quan coneix Vicent Miquel Carceller i cofunden el setmanari sat\u00edric La Traca (1912), de la qual Calpe ser\u00e0 administrador per motius legals d\u2019edat i col\u00b7laborador. A m\u00e9s, Josep Calpe escriu en el setmanari La Tron\u00e0 entre 1912-1913 i publica diverses narracions en El Cuento del Dumenche, com ara \u00abSecret de mare\u00bb, \u00ab\u00bfBaixe o no baixe?\u00bb i \u00abDos dones com no s\u2019encontren\u00bb, totes en 1915. \r\nCap a l\u2019abril de 1916 es consuma el trencament entre els dos socis i Calpe funda en solitari La Matraca, de vida curta (19 n\u00fameros en 1916), en compet\u00e8ncia directa amb el publicaci\u00f3 sat\u00edrica de Carceller. Aquell mateix any marxa a Fran\u00e7a durant la Primera Guerra Mundial i treballa en la ind\u00fastria d\u2019armament i hi posa un restaurant, per\u00f2 poc despr\u00e9s salpa cap a Cuba amb la muller i els tres fills, on exerceix durant dos anys com a majordom en una finca i col\u00b7labora al costat dels principals escriptors i artistes de la capital en la revista humor\u00edstica popular Muecas de l\u2019Havana, fent \u00fas de diversos pseud\u00f2nims: Jarana, Carcajada o Musamena.\r\nJa en la d\u00e8cada dels 30 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, on va establir una casa de menjars i posteriorment un hostal anomenat La Mola, al carrer dels Assaonadors, 6. Un fet curi\u00f3s \u00e9s que aquesta via tamb\u00e9 es coneixia popularment amb el nom\u00a0 \u00abde l\u2019Hostal de les Moles\u00bb, per les rodes o moles de pedra que tenia fora del seu establiment. Va ser el seu darrer ofici.\r\nPel que fa a la seua obra liter\u00e0ria i period\u00edstica, s\u2019inicia en l\u2019afici\u00f3 teatral pels volts del 1900 en el circuit amateur que li oferien entitats com L\u2019Antigor, El Micalet i el Sal\u00f3 d\u2019Obrers en General de Val\u00e8ncia. En 1912 publicava segons El Pueblo l\u2019obra Amor i sang de llop, una com\u00e8dia en un acte i en prosa de tall passional basada en costums d\u2019un poble en el segle passat, segons el subt\u00edtol. El seu assessor literari era el dramaturg Vicent Pitarch Vidal. La creu del matrimoni \u00e9s posterior, estrenada en els Jocs Florals de 1930 i publicada en 1932 juntament amb una reedici\u00f3 l\u2019anterior; es tracta d\u2019una com\u00e8dia en un acte en prosa \u00abbasada en la realitat de la vida matrimonial del proletari\u00bb.\r\nEn 1926 havia estampat tamb\u00e9 al cap i casal Dins i fora de Val\u00e8ncia: recopilaci\u00f3 de notes festives i cuentos humor\u00edstics de la terra del Ch\u00e9. Durant la Guerra Civil public\u00e0 dos poemaris prologats i ressenyats per Carles Salvador: La joia del vers festiu (1936) i Rialles i plors (1938), a m\u00e9s del llibret festiu esmentat \u00a1\u00c9se es mi pueblo! (1937). Calpe demostra una gran facilitat per a la versificaci\u00f3 i un gran coneixement dels girs m\u00e9s propis, tot i ser el castell\u00e0 la seua llengua d\u2019origen. Carles Salvador en destaca, a m\u00e9s, el grau de correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, tres m\u00e8rits afegibles al to l\u00edric d\u2019algunes composicions. Calpe va poder sufragar-se aquestes publicacions gr\u00e0cies al seu negoci de l\u2019hostal, en una maltempsada com la guerra. La seua poesia d\u2019aquest per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic no \u00e9s aliena a les circumst\u00e0ncies, i hi podem trobar traces del seu republicanisme antifeixista.\r\nEl 10 de juny de 1939 va ser denunciat per una fict\u00edcia relaci\u00f3 amb La Traca, que va portar a la mort a Vicent Miquel Carceller, i com a director i administrador del setmanari er\u00f2tic i de cr\u00edtica pol\u00edtica Picard\u00eda y Broma, amb oficina al mateix domicili de l\u2019hostal. Va estar tancat cinc mesos a la Pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia, on les tortures li van deixar seq\u00fceles greus. En ser alliberat gr\u00e0cies al favor d\u2019un conegut, hagu\u00e9 de viure la resta d\u2019anys de vida en cadira de rodes."}, {"id": 547, "name": "Josep", "surname": "Camarena", "conjunction": "", "second_surname": "Mahiques", "url": "/biografies/camarena-mahiques-josep", "image": "/media/biography/image/camarena_mahiques_josep.jpg", "birth_date": 1921, "dead_date": 2004, "short_description": "Professor i historiador\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia de llauradors, pogu\u00e9 estudiar per la insist\u00e8ncia del seu mestre, Antoni Belmar, que convenc\u00e9 els seus pares. El batxillerat elemental el curs\u00e0 a Gandia, on baixava a peu cada dia des del poble. En el per\u00edode 1935-1939 milit\u00e0 en les Joventuts Socialistes Unificades. En acabar la guerra es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, a casa d\u2019un familiar, per tal de seguir els estudis, ja que a Gandia havien tancat el centre de segona ensenyan\u00e7a. A la capital coincid\u00ed amb un dels seus professors a Gandia, Manuel Dualde Serrano, que es convert\u00ed en el seu mentor. L\u2019any 1946 acab\u00e0 la carrera de Filosofia i Lletres, secci\u00f3 de Geografia i Hist\u00f2ria, i entr\u00e0 a la universitat com a professor auxiliar d\u2019Hist\u00f2ria Antiga i Paleografia en la c\u00e0tedra de Manuel Ballesteros. Durant aquesta \u00e8poca col\u00b7labor\u00e0 ass\u00edduament en Saitabi, revista de la facultat, on public\u00e0 un dels seus primers treballs: \u00abNotas acerca del culto a Raimundo Lulio en Mallorca\u00bb (1946). L\u2019any 1949 lleg\u00ed la tesi doctoral El Reino de Valencia bajo Fernando I de Arag\u00f3n\u00a0a la Universidad Complutense.\r\nEl seu destacat paper com a investigador propici\u00e0 que el nomenaren director de l\u2019Institut Valenci\u00e0 d\u2019Estudis Hist\u00f2rics de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim i que fora col\u00b7laborador i secretari de l\u2019Escola d\u2019Estudis Medievals del Centre Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques, amb seu a Val\u00e8ncia. L\u2019any 1950 Gandia recuper\u00e0 els estudis de secund\u00e0ria amb l\u2019obertura de l\u2019Institut Laboral Ausi\u00e0s March, i Josep Camarena hi acced\u00ed per concurs de m\u00e8rits. Ja sempre hi treballar\u00e0 i n\u2019esdevindr\u00e0 catedr\u00e0tic el 1958. A m\u00e9s, hi ocup\u00e0 c\u00e0rrecs en l\u2019\u00f2rgan de govern: secretari entre 1950-1966 i director la d\u00e8cada seg\u00fcent. D\u2019altra banda, el centre disposava d\u2019una petita emissora que tenia com a prop\u00f2sit expandir la cultura en l\u2019audi\u00e8ncia del seu radi de cobertura, que abastava la ciutat i part de la comarca. Josep Camarena condu\u00efa el programa divulgatiu setmanal titulat \u00abGand\u00eda de ayer y hoy\u00bb.\r\nCentr\u00e0 el seu treball d\u2019investigador principalment en la hist\u00f2ria medieval de la Corona d\u2019Arag\u00f3: Tratado de paz entre Arag\u00f3n y G\u00e9nova en 1413 (1952); en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Manuel Dualde, El interregno y el compromiso de Caspe (1955) i El compromiso de Caspe (1964); i Focs y morabatins de Ribagorza (1381-1385) (1966). La seua tesi doctoral sobre Ferran d\u2019Antequera estava en proc\u00e9s d\u2019edici\u00f3 quan es produ\u00ed la riuada, que inund\u00e0 la impremta i feu malb\u00e9 les planxes. Ha restat in\u00e8dita.\r\nTamb\u00e9 present\u00e0 pon\u00e8ncies als Congressos d\u2019Hist\u00f2ria de la Corona d\u2019Arag\u00f3, dels quals fou membre de la Comissi\u00f3 Permanent de la part valenciana: \u00abLa pol\u00edtica peninsular de Pedro el Ceremonioso\u00bb, \u00abDrets pertanyents al senyor Rey en lo Regne de Valencia\u00bb i \u00abEl \u2018Repartiment\u2019 de la zona de J\u00e1tiva\u00bb, les dues darreres en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la seua muller, Emiliana Furi\u00f3.\r\nAix\u00ed mateix, inclogu\u00e9 articles en obres col\u00b7lectives com els titulats \u00abFunci\u00f3n econ\u00f3mica del General del Regne de Valencia en el siglo XV\u00bb, en Anuario de Historia del Derecho Espa\u00f1ol (1955) i \u00abLa herencia que recibe Alfonso el Magn\u00e1nimo\u00bb, en Estudios sobre Alfonso el Magn\u00e1nimo (1960). Joan Fuster li propos\u00e0 la realitzaci\u00f3 del volum relatiu a l\u2019Edat Mitjana per a la Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 el seu intens treball com a docent i la llunyania de les fonts historiogr\u00e0fiques li aconsellaren renunciar al repte. El 1979 realitz\u00e0 la transcripci\u00f3 parcial del Llibre del Repartiment de Val\u00e8ncia, amb edici\u00f3 a cura d\u2019Antoni Ferrando.\r\nFora d\u2019aquest per\u00edode hist\u00f2ric public\u00e0 El padr\u00f3n demogr\u00e1fico-econ\u00f3mico del Reino de Valencia \u00bf1735? (1966), el Cat\u00e1logo del archivo hist\u00f3rico municipal de Vila-real (1986), amb Jos\u00e9 M. Do\u00f1ate, i, en Saitabi, \u00abLa Virgen de los Desamparados durante la Guerra de la Independencia\u00bb (1962).\r\nUn altre vessant de la seua producci\u00f3, priorit\u00e0riament divulgatiu, \u00e9s el dedicat concretament a Gandia i la Safor, que el converteix en un avan\u00e7at de la hist\u00f2ria local. El 1959 public\u00e0 Gand\u00eda\u00a0dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abTemas espa\u00f1oles\u00bb, i el 1965 Historia del Distrito de Gandia, editat per la instituci\u00f3 gandiana Foment d\u2019Agricultura, Ind\u00fastria i Comer\u00e7. A m\u00e9s dels tres fascicles de la Colecci\u00f3n de documentos para la historia de Gand\u00eda y su comarca (1959-1961), una labor que reprengu\u00e9 en una secci\u00f3 de les revistes Guaita i Ullal (1982). Complet\u00e0 la seua aproximaci\u00f3 al tema amb col\u00b7laboracions en l\u2019anuari Fira i Festes de Gandia i en articles en la premsa local, especialment en el setmanari Ciudad. L\u2019any 1972 s\u2019inaugur\u00e0 el Museu Arqueol\u00f2gic de Gandia, impulsat per ell, que en fou el primer director.\r\nL\u2019any 1973 ingress\u00e0, com a director de n\u00famero, en el Centre de Cultura Valenciana amb un discurs de recepci\u00f3 titulat \u00abTopon\u00edmia e historia en el distrito de Gand\u00eda\u00bb, contestat per Manuel Sanchis Guarner. El 1979 inclou l\u2019extensa col\u00b7laboraci\u00f3 \u00abDe la historia de Oliva y Rebollet\u00bb en el volum Iniciaci\u00f3n a la historia de Oliva, tradu\u00efda despr\u00e9s a l\u2019itali\u00e0 en els Quaderni bolotanesi; i l\u2019any 1981, \u00abPanorama de un siglo\u00bb en el llibre de gran format Gandia 1881-1980. Era una tasca divulgadora que serv\u00ed de base per a la generaci\u00f3 de joves historiadors que isqueren de la universitat durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica amb \u00e0nims de recuperar les arrels usurpades tot coincidint amb l\u2019auge de la hist\u00f2ria local.\r\nUna de les seues m\u00faltiples confer\u00e8ncies arrib\u00e0 a la impremta transcrita amb l\u2019ortografia secessionista de les Normes del Puig que l\u2019entitat editora, Duque Real Alonso el Viejo, havia adoptat. Es tracta de La Safor, del segle VIII al XVII (1984). Uns anys despr\u00e9s, el Departament de Cultura de l\u2019Ajuntament li encoman\u00e0 Gandia, un itinerari pel passat (1992), un passeig per la geografia urbana de la ciutat per aprendre a estimar-la.\r\nAix\u00ed mateix, destac\u00e0 en la tasca docent perqu\u00e8 vulnerava l\u2019escola memor\u00edstica i alli\u00e7onadora del franquisme. En les seues classes s\u2019estudiava la geografia humana de l\u2019Horta de Gandia, des de les muntanyes, els rius i els barrancs fins a les varietats de taronges i el seu preu. \u00c9s a dir, el marc f\u00edsic i les formes de vida dels seus habitants, que coneixia profundament, uns continguts que il\u00b7lustrava amb excursions per la comarca. I en el cas de la hist\u00f2ria, el procediment era semblant: el ducat de Gandia, la cort liter\u00e0ria d\u2019Alfons el Vell, les institucions valencianes de la Corona d\u2019Arag\u00f3 i la seua expansi\u00f3 mediterr\u00e0nia, els papes Borja\u2026\r\nA la seua saviesa i al rigor del seu treball gener\u00f3s afegia les virtuts de la cordialitat, la senzillesa i una oralitat viva i acolorida que el convertia en un gran comunicador fora en les aules, en tert\u00falies o en confer\u00e8ncies. \u00c9s un aspecte que s\u2019evidencia en el llibre Josep Camarena i l\u2019oc\u00e0s del m\u00f3n rural (Viatge a la Safor) (1988), escrit per Ignasi Mora sobre l\u2019enregistrament de les converses amb el professor en els diversos indrets de la comarca que visitaven fins a assolir-ne la totalitat. Ha estat reeditat l\u2019any 2015 pel Centre d\u2019Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, una instituci\u00f3 de la qual fou conseller i que tamb\u00e9 li dedic\u00e0 la Miscel\u00b7l\u00e0nia Josep Camarena (1997).\r\nCed\u00ed el seu fons bibliogr\u00e0fic i documental a l\u2019Ajuntament de Gandia, on ha quedat com una secci\u00f3 de l\u2019Arxiu Municipal. El llibre Josep Camarena. L\u2019arxiu d\u2019un home i una \u00e8poca, de Frederic Aparisi i Carlos Lecuona, repassa la import\u00e0ncia del llegat i efectua un recorregut per les diverses etapes de la seua vida. L\u2019any 1993, l\u2019Ajuntament el nomen\u00e0 fill adoptiu. En el 2004, el Col\u00b7lectiu Vall de Vernissa li dedic\u00e0 l\u2019exposici\u00f3 \u00abJ. Camarena, hist\u00f2ria i paisatge\u00bb, amb un cat\u00e0leg que recull distints aspectes de la seua biografia, a m\u00e9s d\u2019organitzar les jornades que duen el seu nom.\r\nP\u00f2stumament, l\u2019Ajuntament de Gandia public\u00e0 el v\u00eddeo Josep Camarena (2006), amb gui\u00f3 i direcci\u00f3 d\u2019Albert Monton i amb la intervenci\u00f3 del seu exalumne N\u00e9stor Novell, economista; de l\u2019historiador medievalista Ferran Garcia Oliver, i dels escriptors Josep Piera i Ignasi Mora. La seua figura singular, pont entre generacions, desperta estima, respecte i agra\u00efment generals entre els seus conciutadans, a m\u00e9s de constituir un referent cultural en els \u00e0mbits de la investigaci\u00f3, la doc\u00e8ncia i la civilitat."}, {"id": 521, "name": "Maria Llu\u00efsa", "surname": "Camilleri", "conjunction": "i", "second_surname": "Maiques", "url": "/biografies/camilleri-maiques-maria-lluisa", "image": "/media/biography/image/camilleri_maiques_lluisa.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": "", "short_description": "Escriptora\r\nMaria Llu\u00efsa Camilleri va ser una sainetera valenciana de principis del segle XX. Tot i que, a hores d\u2019ara, comptem amb escasses dades sobre la seua biografia, sabem que va n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia l\u2019any 1911 i que residia al districte del port; era la filla de Ricard Camilleri, el director art\u00edstic de la sala de teatre Moderno de Val\u00e8ncia, regentada per Llu\u00eds Camilleri. Aquest ambient familiar, estretament vinculat a les arts esc\u00e8niques, van contribuir a la seua precocitat com a escriptora i el 25 de juny de 1925, amb catorze anys, va veure estrenada la seua primera obra, El repatriat, representada per la companyia de Pepe Alba a l\u2019escenari del Moderno.\r\nL\u2019entrem\u00e9s gira al voltant de la tornada a la llar familiar, llauradora, d\u2019un soldat que ha lluitat al Marroc durant la Guerra del Rif, un tema d\u2019absoluta actualitat aleshores, quan el conflicte encara no havia finalitzat. La cr\u00edtica es mostra sorpresa pel domini en la construcci\u00f3 de la psicologia dels personatges que demostra Camilleri malgrat la seua joventut, i per la naturalitat dels di\u00e0legs entre el retornat, la mare i la promesa. Les cr\u00f2niques period\u00edstiques del moment coincideixen en afirmar que l\u2019obra va ser un \u00e8xit i a posar de relleu el talent de l\u2019autora. El llibret del sainet es publicar\u00e0 durant el mes d\u2019octubre d\u2019aquell any al n\u00famero 4 de la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abTeatre Valensi\u00e0\u00bb i es representar\u00e0 l\u2019any seg\u00fcent tamb\u00e9 a l\u2019Ateneu Valenci\u00e0.\r\nEl 10 de setembre del 1925 estrenar\u00e0 Els viveros, tamb\u00e9 al Teatre Moderno. Una farsa en un acte al voltant de dos joves que festegen; se situa en una parc p\u00fablic, que podria identificar-se amb els Jardins del Real de Val\u00e8ncia. El seu amor \u00e9s tan exageradament rom\u00e0ntic que acaba provocant situacions que, de tan absurdes, resulten c\u00f2miques, com ara que el protagonista s\u2019ha d\u2019enfrontar amb l\u2019autoritat, representada pel guardi\u00e0 del jard\u00ed, per haver collit roses en exc\u00e9s; finalment, li perdona la multa perqu\u00e8 les flors eren per a regalar-li-les a l\u2019estimada. Dos mesos despr\u00e9s, el 17 de novembre, Camilleri estrenar\u00e0 el sainet Modernismes un entrem\u00e8s sat\u00edric que va atreure, majorit\u00e0riament, p\u00fablic femen\u00ed. Finalment, el 31 de desembre de 1925, s\u2019estrena al Moderno el sainet Un ratet de pron\u00f2stic, una doble farsa on la serventa d\u2019una dona aparentment adinerada impedeix que siga enganyada per un vell que es fa passar per ric i que nom\u00e9s vol casar-s\u2019hi pel seu suposat patrimoni.\r\nFinalment, Camilleri public\u00e0 el poema \u00abAmor de filla\u00bb en l\u2019Almanach 1926 de \u00abTeatre Valensi\u00e0\u00bb. A hores d\u2019ara, no tenim const\u00e0ncia de m\u00e9s obres signades amb el seu nom."}, {"id": 567, "name": "Joan-Baptista", "surname": "Campos", "conjunction": "", "second_surname": "Crua\u00f1es", "url": "/biografies/campos-cruanes-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/campos_crua%C3%B1es_joan-baptista_ws8jIx5.jpg", "birth_date": 1961, "dead_date": 2013, "short_description": "Metge i escriptor\r\nLlicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Val\u00e8ncia i metge del SAMU en diverses localitats. Cap a l\u2019any 2000 realitzava estudis d\u2019Humanitats a la Universitat Jaume I de Castell\u00f3.\r\nLa seua dedicaci\u00f3 a la literatura va ser intensa en diversos g\u00e8neres: poesia, narrativa, premsa, etc. Comen\u00e7\u00e0 a escriure poemes durant l\u2019\u00e8poca universit\u00e0ria a Val\u00e8ncia en Cicatriu, revista liter\u00e0ria de la Facultat de Medicina. Aix\u00ed mateix, t\u00e9 diversos estudis etnogr\u00e0fics com ara Llibret de la colla Salandratxo (1994), Cam\u00ed d\u2019arrels (1996) i Al voltant del nom de les colles (1995), llibre fet en col\u00b7laboraci\u00f3 amb L. Rodr\u00edguez, R. Aiabau i R. J. Sanz. Altrament, participava en les revistes Castell\u00f3 Festa Plena, La Barraca, Vila de C\u00e0lig i Revista del Col\u00b7legi de Metges de Castell\u00f3. Va ser director i \u00e0nima de la revista de cultura i festa de la Federaci\u00f3 de Colles de Castell\u00f3, Pla\u00e7a Major, entre els n\u00fameros 0-33, en uns anys decisius per a la consolidaci\u00f3 i afirmaci\u00f3 de la publicaci\u00f3, creada en 1996. A m\u00e9s, nodria el seu blog literari \u00abLa garfa dels dies\u00bb.\r\nL\u2019obra liter\u00e0ria de Joan Baptista Campos est\u00e0 marcada per dues grans passions: la poesia i el viatge. De fet, \u00e9s conegut pel p\u00fablic per la seua traject\u00f2ria com a poeta i les seues refer\u00e8ncies viatgeres. Campos era, en paraules dels seus amics lletraferits, un observador nat, un individu aparentment tranquil que mira amb atenci\u00f3 el m\u00f3n, tot apuntant en el seu quadern imaginari els petits detalls que conformen la realitat que l\u2019envolta.\r\nCom a poeta fou guardonat amb premis com el Senyoriu d\u2019Ausi\u00e0s March de Beniarj\u00f3 (2000), el M\u00e0rius Torres de Lleida (2002), l\u2019Ibn Hazn de X\u00e0tiva (2002) o el Manel Garcia Grau de Castell\u00f3 de la Plana (2008). Public\u00e0 els poemaris Encenalls de la mem\u00f2ria (1997), \u00c0mbits de l\u2019amor primer (1998), Illes (1999), La sang (2001), Istanbul (2001), Quadern de l\u2019\u00cdndia (2001), Pavell\u00f3 d\u2019Orient (2003), Ciutat Remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005), Jard\u00ed clos (2008). Alguns dels seus poemes formen part del llibre de did\u00e0ctica de la poesia Rac\u00f3 de Poesia (2003), de X\u00e0tiva en la literatura (2008) i de For Sale o 50 veus de la terra (2010).\r\nCom a narrador public\u00e0 El cad\u00e0ver (Premi Alambor de Contes, 2000), el recull Contes d\u2019estiu (Premi de Narrativa Alambor, 2002) i Hist\u00f2ries naturals (Premi de Narrativa Curta Josep Pascual Tirado de Castell\u00f3 de 2009). Feu incursions en la literatura de viatges amb El m\u00f3n en dotze postals (Premi de Narrativa Catalana de Sant Just Desvern, 2008), Far West: final de trajecte (Premi de Literatura de Viatges Vila de Lloret, 2010) i El regal en la mirada (2011).\r\nDespr\u00e9s de morir van apar\u00e9ixer dos poemaris: Mat\u00e8ria d\u2019aigua va ser publicat p\u00f2stumament en 2013 per l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3, en el qual Campos retorna al paisatge de la seua infantesa, el Grau de Castell\u00f3, lloc on va n\u00e0ixer, que havia tingut protagonisme en Encenalls de la mem\u00f2ria, el seu primer poemari. L\u201911 d\u2019abril de 2019, la seua filla Eva Albert va presentar a Benic\u00e0ssim un altre poemari p\u00f2stum, Temps de clepsidra, escrit per Campos a l\u2019hospital. El temps \u00e9s el protagonista principal d\u2019aquest recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s\u2019albira amb un final marcat per la caiguda de l\u2019aigua o de l\u2019arena en aquesta clepsidra que dona t\u00edtol al poemari. El temps hi apareix com a element tr\u00e0gic perqu\u00e8 \u00e9s imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que \u00e9s representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital.\r\nLa seua primer\u00edssima producci\u00f3 po\u00e8tica consta al Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Els amics de la revista Pla\u00e7a Major li van dedicar diverses semblances i estudis de la seua obra en el n\u00famero 52 (primavera-estiu de 2013). El 3 d\u2019octubre de 2014, El Pont Cooperativa de Lletres el nomenava Soci d\u2019Honor juntament amb Vicent Pau Serra i Fortu\u00f1o, tots dos traspassats. Era membre fundador i actiu d\u2019aquesta associaci\u00f3. El cantautor Artur \u00c1lvarez li va musicar el poema \u00abAigua que ve de la mar\u00bb. L'ag\u00e8ncia de lectura que hi ha a la pla\u00e7a del Pintor Porcar de Castell\u00f3 de la Plana porta el seu nom."}, {"id": 686, "name": "Llu\u00eds Miquel", "surname": "Campos", "conjunction": "", "second_surname": "Gonz\u00e1lez", "url": "/biografies/campos-gonzalez-lluis-miquel", "image": "/media/biography/image/campos_gonzalez_lluis-miquel.jpg", "birth_date": 1944, "dead_date": 2023, "short_description": "Cantant, productor musical i actor de doblatge\r\nVa ser una de les figures m\u00e9s representatives de la cultura a la ciutat de Val\u00e8ncia i possiblement el protagonista, junt als membres del seu conjunt musical, del cas m\u00e9s sagnant de la repressi\u00f3 franquista contra el moviment de la Nova Can\u00e7\u00f3 a tots els Pa\u00efsos Catalans.\r\nEl 1962 va fundar el m\u00edtic grup musical Luis Miguel y sus 4Z, un grup que fusionava els estils del rock, el jazz i de la can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica, conegut en els cercles universitaris quasi al mateix temps que Raimon. Segons explica l\u2019expert en hist\u00f2ria de la m\u00fasica al Pa\u00eds Valenci\u00e0, Josep Vicent Frechina, van ser Alfons Cuc\u00f3 i Manuel Ardit els qui van conv\u00e8ncer-lo perqu\u00e8 comenc\u00e9s a cantar en valenci\u00e0. Tots dos havien acabat de formar el duet Els Escolans, amb qu\u00e8 van actuar a Lo Rat Penat i a la universitat. Frechina explica que Ardit tocava la guitarra, i Cuc\u00f3 cantava can\u00e7ons tradu\u00efdes per ells mateixos al valenci\u00e0 de Jacques Brel, Gilbert B\u00e9caud, George Brassens o del grup nord-americ\u00e0 The Brothers Four, entre d\u2019altres. Van ser tamb\u00e9 ells els qui van proporcionar a Llu\u00eds Miquel la versi\u00f3 en valenci\u00e0 de la can\u00e7\u00f3 de B\u00e9caud Marie, Marie, la qual va convertir-se en un dels seus temes m\u00e9s recordats.\r\nEl 1964, amb el nom ja d\u2019Els 4Z, va publicar el primer EP (Edigsa, CM38), amb una versi\u00f3 del tema de Raimon, Al vent. El seg\u00fcent EP, publicat el 1965 tamb\u00e9 per Edigsa, segu\u00ed en la mateixa l\u00ednia. Va incorporar temes com Marie, Marie o el hit de Ray Charles, I can\u2019t stop loving you, lliurement titulat No podr\u00e9, no, oblidar. El 1966 va editar encara un altre disc amb la mateixa casa, en el qual la pe\u00e7a que m\u00e9s va reeixir fou L\u2019arbre, composici\u00f3 de Llu\u00eds Miquel i Alfred J. Llabr\u00e9s.\r\n\u00abEl grup \u2013explica Frechina\u2013 semblava tenir un futur molt prometedor, per\u00f2 la seua carrera es trunc\u00e0 bruscament el mes de febrer de 1968, quan s\u00f3n detinguts durant una actuaci\u00f3 al Cinema Artis de Val\u00e8ncia, organitzada per l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Estudis Barreira per recaptar fons per al viatge de fi de curs. Els motius de la detenci\u00f3 mai no es van aclarir, i els membres del grup, on ja hi havia tamb\u00e9 Albert Garcia, passaren tres dies a les depend\u00e8ncies policials i despr\u00e9s foren alliberats\u00bb. Aix\u00ed les coses, el proc\u00e9s judicial seguit pel Tribunal de Orden P\u00fablico (TOP) va suposar la sistem\u00e0tica prohibici\u00f3 de totes les actuacions del grup. A m\u00e9s, el tercer disc fou retirat del mercat i se\u2019n va prohibir la publicaci\u00f3 d\u2019un quart EP. Davant d\u2019aquesta situaci\u00f3, el grup va decidir retirar-se dels escenaris. Com siga, explica Frechina, el 14 de maig de 1976 va reapar\u00e8ixer amb el nom art\u00edstic de Llu\u00eds Miquel i Els 4Z en un recital al Valencia Cinema de la ciutat. El 1977 va editar en Odeon el seu primer disc de llarga durada, Onze can\u00e7ons i un ad\u00e9u, que va rebre els elogis de tota la cr\u00edtica.\r\nAix\u00f2 no obstant, \u00abmalgrat la gran qualitat del disc i el prestigi acumulat per l\u2019autor, no tindr\u00e0 continuaci\u00f3 fins vora deu anys despr\u00e9s, quan el 8 de novembre de 1986 enregistra en directe en el Teatre Principal de Val\u00e8ncia Silenci gravem (Difusi\u00f3 Mediterr\u00e0nia, 1986), monumental doble disc que ens mostra Llu\u00eds Miquel en el millor moment de la seua traject\u00f2ria com a int\u00e8rpret. El cantant s\u2019hi acompanya d\u2019una orquestra de trenta m\u00fasics, dirigida per Enric Murillo, i tres vells companys de viatge: Joaqu\u00edn Sabina, Quico Pi de la Serra i Joan Manuel Serrat, amb qui interpreta una excepcional versi\u00f3 de La Fanette de Brel\u00bb.\r\nDesat\u00e8s per les institucions valencianes des d\u2019un punt de vista de la promoci\u00f3 cultural, tal com ressalta Frechina i el mateix cantant en una entrevista publicada en el setmanari El Temps el 1984, la fama li va arribar a trav\u00e9s de la Patxinguer Z. L\u2019orquestra va n\u00e0ixer com una broma entre amics per amenitzar el ball de Cap d\u2019Any de la Falla King Kong. Amb tot i aix\u00f2, \u00abtindria tant d\u2019\u00e8xit que acabarien tocant setmanalment a TVE en un programa de m\u00e0xima audi\u00e8ncia, Si yo fuera presidente, dirigit per Fernando Garc\u00eda Tola\u00bb. Va ser l\u2019escriptor Manuel Vicent qui el va posar en contacte amb el programa de Tola despr\u00e9s de veure\u2019l actuar en Aitana, la desconnexi\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 de la TVE.[1]\r\nVal a dir que l\u2019exist\u00e8ncia ef\u00edmera de la Falla King Kong, fundada el 1977, va suposar una alenada d\u2019aire fresc en el resclosit m\u00f3n faller de Val\u00e8ncia, que s\u2019havia bolcat en el moviment anticatalanista revoltat contra el clima de reconscienciaci\u00f3 pol\u00edtica, ling\u00fc\u00edstica i cultural del pa\u00eds. Fundada pels fills de la burgesia local com Fernando Villalonga, que arribaria a ser conseller amb Eduardo Zaplana, o Alfons L\u00f3pez Tena, s\u2019oposava a l\u2019organitzaci\u00f3 centralista de la festa, a la seua mercantilitzaci\u00f3 i a la impregnaci\u00f3 en la festa de la coentor o mal gust caracter\u00edstic de les provincianes classes benestants de la ciutat. Per la falla, a m\u00e9s de Llu\u00eds Miquel, van passar tamb\u00e9 Els Pavesos que liderava el showman Joan Monle\u00f3n, el duet Remigi Palmero i Bustamante o la formaci\u00f3 Al Tall.[2]\r\nCap als noranta, la pres\u00e8ncia en els escenaris de Llu\u00eds Miquel va anar minvant. El cantant es va concentrar aleshores en els Estudis Tabalet que havia fundat el 1977 i en la productora d\u2019espectacles Adi Produccions. Els estudis, ubicats a Alboraia, van estar actius fins al 2012 i van ser pioners en el doblatge al Pa\u00eds Valenci\u00e0. El 1986 es va doblar la primera pel\u00b7l\u00edcula al valenci\u00e0 per a RTVV, Le salaire de la peur (1953), amb les veus d\u2019Ovidi Montllor i Eduard Sancho. En Tabalet es va enregistrar tamb\u00e9, entre molts altres discos m\u00edtics, Humitat relativa, el primer treball de Remigi Palmero. Els estudis tamb\u00e9 es van dedicar a la publicitat i enregistraren m\u00e9s de 2.000 jingles de marques comercials importants.\r\nEl 1988 va tornar als escenaris acompanyat pel cantant Paco Mu\u00f1oz i l\u2019actor Juli Mira amb l\u2019espectacle Els nostres poetes, que tingu\u00e9 tamb\u00e9 el seu disc editat per Picap. \u00abEl disc \u2013escriu Frechina\u2013 revisita alguna antiga musicaci\u00f3 de Llu\u00eds Miquel \u2013Les formigues, un poema de Soler i Godes ja incl\u00f2s a Onze can\u00e7ons i un ad\u00e9u\u2013 i ens permet escoltar-lo interpretant algunes can\u00e7ons de Raimon sobre textos d\u2019Ausi\u00e0s March \u2013No pot mostrar lo m\u00f3n menys pietat, Veles e vents\u2013 o de Josep Llu\u00eds Valldecabres \u2013\u00c0ngel que D\u00e9u, de Tom\u00e0s Villaroya. Entre les novetats estrictes trobem un parell de composicions d\u2019Enric Murillo \u2013partint del Pren-me aix\u00ed de March, ja musicat tamb\u00e9 pel grup C\u00e0nem, i Passeig per la ciutat, bell poema que Toni Mestre dedic\u00e0 a Val\u00e8ncia\u2013, i del mateix Llu\u00eds Miquel Recerca, de Maria Beneyto, en una lectura musical molt diferent de la que feu alguns anys abans la Rondalla de la Costa\u00bb.\r\nL\u2019\u00e8xit de l\u2019espectacle fa que en dissenye un de nou, ara amb el t\u00edtol Can\u00e7\u00f3 valenciana, en qu\u00e8 incorpora les veus femenines de Raquel Pi\u00f1ango i Magda Roig, despr\u00e9s Aitana Ferrer. L\u2019espectacle tindr\u00e0 tamb\u00e9 el seu corresponent disc, Can\u00e7ons de la can\u00e7\u00f3 (EGT, 2003). Dos anys m\u00e9s tard enregistra un disc de llarga durada en solitari, A cau d\u2019orella, \u00abel tercer \u2013apunta Frechina\u2013 en una carrera musical de m\u00e9s de quaranta anys: potser este \u00e9s el secret del nivell art\u00edstic de tots tres, una lent\u00edssima maduraci\u00f3 dels projectes, l\u2019enregistrament quan ve de gust, a resguard de pressions comercials i d\u2019urg\u00e8ncies esp\u00faries, i una llibertat absoluta a l\u2019hora de triar repertori i interpretar-lo\u00bb.\r\nL\u2019any 2006, el Col\u00b7lectiu de M\u00fasics Ovidi Montllor li va concedir el Premi Ovidi en reconeixement a la seua traject\u00f2ria musical. Al desembre de 2014, la Societat Coral El Micalet li va atorgar el guard\u00f3 de Miquelet d\u2019Honor. El cantant, ja delicat de salut, va interpretar de manera improvisada alguns dels temes m\u00e9s importants del seu repertori en una vetlada en qu\u00e8 el van acompanyar nombroses personalitats de la vida cultural i pol\u00edtica del pa\u00eds, com Vicent Soler del PSPV, Joan Rib\u00f3 de Comprom\u00eds o Gl\u00f2ria Marcos d\u2019EUPV.[3] Dos anys despr\u00e9s va orquestrar en el Teatre Principal el concert Cantem en valenci\u00e0, en qu\u00e8 van intervindr\u00e9, entre d\u2019altres, Andreu Valor, Rafa Xamb\u00f3, Joan Am\u00e8ric, La Gossa Sorda, Al Tall o Josep Aparici \u2018Apa\u2019. El setembre de 2021 va rebre la Medalla del Consell Valenci\u00e0 de Cultura.[4] Tota la seua traject\u00f2ria musical i professional es pot consultar a la p\u00e0gina web que porta el seu nom.[5]\r\nImatge: revista Sa\u00f3\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu de Carlos P\u00e9rez de Ziriza, \u00abUna vida dedicada a la m\u00fasica y la cultura valencianas\u00bb: https://valenciaplaza.com/una-vida-dedicada-a-la-musica-y-cultura-valencianas\r\n\r\n\r\n[2] Per saber-ne m\u00e9s sobre la King Kong, vegeu en l\u00ednia el documental d\u2019\u00c0 Punt de Mayte Aparisi: https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/king-kong-falla-transgressora-80-s-enfronta-jcf-portar-carrer-nous-valors-democratics_1_1596738.html\r\n\r\n\r\n[3] Vegeu-ne la cr\u00f2nica de Francesc Viadel, \u00abLlu\u00eds Miquel, una nit al Micalet\u00bb: https://francescviadel.wordpress.com/2014/12/09/lluis-miquel-una-nit-al-micalet/\r\n\r\n\r\n[4] V\u00eddeo de l\u2019entrega de la Medalla del CVC: https://youtu.be/I1kj_irB6Vo\r\n\r\n\r\n[5] https://lluismiquelcampos.com/\r\n\r\n"}, {"id": 472, "name": "Joan Baptista", "surname": "Candau", "conjunction": "", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/candau-marti-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/candau_marti_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1872, "dead_date": 1922, "short_description": "Prevere i poeta\r\nFill de Victori\u00e0 Candau Notari i Maria Gr\u00e0cia Mart\u00ed Borillo, de fam\u00edlia acomodada i relacionada amb el Partit Conservador de Vila-real. Va fer els estudis b\u00e0sics a l\u2019escola municipal i ingress\u00e0 al Seminari de Tortosa, on fou ordenat el 18 de desembre de 1897. Tota la seua carrera eclesi\u00e0stica es desplega a Vila-real, com a beneficiat del clergat local. El seu bi\u00f2graf destaca que, gr\u00e0cies a la bona situaci\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia, es va lliurar en cos i \u00e0nima al foment d\u2019obres socials, religioses i liter\u00e0ries.\r\nEntre 1905-1907 \u00e9s administrador i capell\u00e0 de l\u2019ermita de Gr\u00e0cia, sobre la qual va publicar La Gracia en Villarreal. Memoria hist\u00f3rico-descriptiva de la imagen, santuario y culto de Ntra. Se\u00f1ora de Gracia, venerada en la ciudad de Villarreal (Tortosa, 1907). Va ser impulsor i director dels Llu\u00efsos (1903-1908), congregaci\u00f3 juvenil a la qual va imprimir un car\u00e0cter cultural, religi\u00f3s i social. En 1913 cofunda amb altres preveres de la vila la revista mensual Azul y Blanco, que dura tres anys. \u00c9s en aquesta publicaci\u00f3 que ell mostra les dots de poeta en valenci\u00e0, amb composicions de tema religi\u00f3s, costumista o social. El 1917 funda i dirigeix una nova revista, San Pascual, que preparava la celebraci\u00f3 del III Centenari de la Beatificaci\u00f3 de Sant Pasqual Baylon. Posteriorment, va fundar la Congregaci\u00f3 de Filles de Maria Immaculada, obra amb la qual arribava per fi a tot el jovent vila-realenc.\r\nLa seua obra po\u00e8tica, publicada en les dues revistes esmentades entre 1913 i 1918, estava orientada a promoure i revitalitzar l\u2019ideal cristi\u00e0 del poble, i especialment de la joventut. Va ser estudiada i recollida el 1972 pel seu nebot Luis Rubert Candau, germ\u00e0 del poeta fra Bernard\u00ed Rubert. Pel que fa als versos valencians, tenen una clara vocaci\u00f3 popular i apost\u00f2lica, per aix\u00f2 estan escrits en un llenguatge senzill i accessible. El bi\u00f2graf hi destaca tres tem\u00e0tiques principals: la purament religiosa, la localista o costumista i la social."}, {"id": 354, "name": "Francesc", "surname": "Candela", "conjunction": "i", "second_surname": "Escriv\u00e0", "url": "/biografies/candela-escriva-francesc", "image": "/media/biography/image/candela_escriva_francesc.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2012, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nVa estudiar a l'Escola Pia de Gandia i es llicenci\u00e0 en Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia el 1962.\r\nDes d'aleshores va exercir com a lletrat i, pel seu prestigi professional i per la seva honestedat, esdevingu\u00e9 un dels advocats de refer\u00e8ncia de la comarca de la Safor, tant en la seua activitat privada, en dret civil i mercantil, com defensant tot tipus de causes pol\u00edtiques i socials, destacant al llarg de la seua traject\u00f2ria la defensa jur\u00eddica de militants independentistes.\r\nDurant el temps d'estudiant, particip\u00e0 a les tert\u00falies de caire democr\u00e0tic i valencianista de la cafeteria Covalta i a l'Aula Ausi\u00e0s March, creada el 1959 a l'Ateneu de Val\u00e8ncia en el marc del 5\u00e8 centenari del poeta, amb companys universitaris compromesos amb el pa\u00eds i amb la llengua catalana. Entr\u00e0 a militar al Partit Socialista Valenci\u00e0 (1964-1968) on, entre d'altres activitats, va dirigir un dels equips de la campanya de pintades \u00abParlem Valenci\u00e0\u00bb. Va ser membre de Nova Germania (1972-1973), i el 1974 ajud\u00e0 a implantar el PSAN al Pa\u00eds Valenci\u00e0, partit al qual va pert\u00e0nyer fins la seua mort.\r\nFou un dels fundadors de l'Ateneu Juvenil i de la llibreria Concret de Gandia (1968), un actiu focus de treball cultural i pol\u00edtic, que no era la mateixa que Valeri\u00e0 Miralles havia fundat a Val\u00e8ncia, per\u00f2 totes dues prenien el nom d'una de les publicacions de la Facultat de Dret de Val\u00e8ncia en que havien participat en els seus anys d'estudiants.\r\nEl 1969 es va casar amb Llu\u00efsa Ruiz amb qui tingueren dos fills: Francesc (1971) i Marc (1974).\r\nEl 1975 form\u00e0 part, amb el seu company al PSAN Josep Guia i altres destacats pol\u00edtics de l'oposici\u00f3 antifranquista com Ernest Lluch, dels \u00ab10 d'Alaqu\u00e0s\u00bb, membres de diversos partits i sindicats reunits \u2014aquesta era la tercera i va ser la pen\u00faltima reuni\u00f3\u2014 per a constituir el Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i crear una plataforma que redact\u00e9s un projecte d'estatut que serv\u00eds per a l'autogovern dels valencians. La reuni\u00f3 fou convocada el 24 de juny a la Casa d'Exercicis Espirituals de la Pur\u00edssima, d'Alaqu\u00e0s, per\u00f2 a la tarda la reuni\u00f3 va ser interrompuda per la Brigada Pol\u00edtico-Social de la policia armada. Els assistents foren detinguts durant setanta-dues hores i posats en llibertat condicional sota fian\u00e7a i passats a disposici\u00f3 del Tribunal de Orden P\u00fablico (TOP), que els va processar el 3 de juliol per un delicte d'associaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita \u00aben grau de dirigents\u00bb de l'article 172 del Codi Penal. Se'ls va sol\u00b7licitar la imposici\u00f3 d'una pena de tres anys de pres\u00f3 per a cadascun dels processats, per\u00f2 la causa es va sobreseure i arxivar per aplicaci\u00f3 de l'indult de 25 de novembre, als 5 dies de la mort del dictador.\r\nEl 1979 va ser escollit regidor a Gandia en les primeres eleccions democr\u00e0tiques amb Cebri\u00e0 Molinero, en la llista d'Esquerra Unida de Gandia, una formaci\u00f3 valencianista sense relaci\u00f3 amb l'actual EUPV. Des de les seues regidories es dugueren endavant grans canvis progressistes com el Pla General d'Ordenaci\u00f3 Urbana el 1983 que pos\u00e0 un cert fre al caos urban\u00edstic del desarrollisme franquista.\r\nA la seg\u00fcent legislatura, el 1983, fou escollit de nou regidor, aquest cop dins de la candidatura de la recentment creada Unitat del Poble Valenci\u00e0. En 1986, quan faltaven uns mesos per finalitzar la segona legislatura, va donar el relleu a Bernat Rodr\u00edguez i es va retirar de la pol\u00edtica municipal. No aix\u00ed de la pol\u00edtica, mantenint el seu comprom\u00eds amb l'esquerra i l'independentisme fins al darrer moment.\r\nEn els darrers anys, va ser membre adherit de Solidaritat per la Independ\u00e8ncia. Amic d'Eliseu Climent, Raimon, Enric Sol\u00e0, Valeri\u00e0 Miralles, Gabriel Sendra, Antoni Mir\u00f3..., a ell es va referir Gon\u00e7al Castell\u00f3 en les seves Mem\u00f2ries, com \u00abel gran amic Paco Candela i Escriv\u00e0, un gran advocat, magn\u00edfica persona i eminent pol\u00edtic destacable dins del moviment independentista del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb."}, {"id": 789, "name": "Dom\u00e8nec", "surname": "Canet", "conjunction": "", "second_surname": "Vall\u00e9s", "url": "/biografies/canet-valles-domenec", "image": "/media/biography/image/canet_valles_domenec.jpg", "birth_date": 1944, "dead_date": 2024, "short_description": "Aparellador i escriptor\r\nFins als catorze anys va viure a Alzira, estudi\u00e0 a l\u2019escola dels franciscans i passava els estius amb son pare en la verema de Fran\u00e7a. Curs\u00e0 els estudis superiors a l\u2019Escola T\u00e8cnica d\u2019Aparelladors de Madrid i, abans d\u2019acabar la carrera, marx\u00e0 a Frankfurt i Berl\u00edn per treballar en una empresa de construcci\u00f3. All\u00e0 trob\u00e0 una intensa activitat cultural i una llibertat que ac\u00ed no existia, coneix diversos escriptors catalans i l\u2019any 1972 participa en la Setmana Catalana de Berl\u00edn, durant la qual es feren jornades de poesia, confer\u00e8ncies i concerts. Hi assisteixen cantants com Raimon o Ovidi Montllor i escriptors com Joan Fuster o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s. El 1980 va tornar a Val\u00e8ncia i va fer d\u2019aparellador municipal a Carcaixent.\r\nLa seua activitat com a creador se centr\u00e0 en la poesia, dedicaci\u00f3 que aviat fou reconeguda amb el Premio Salazar de poesia universit\u00e0ria (1968). El 1971 public\u00e0 les obres Amb cansera, amb desengany i Des del meu exili voluntari, amb les quals havia guanyat dos anys consecutius el Premi Ausi\u00e0s March de Gandia de poesia (1969 i 1970, respectivament). Va ser incl\u00f2s en l\u2019antologia Carn fresca (1974) d\u2019Amadeu Fabregat.\r\nPer al professor Dominic Keown, \u00abcaldr\u00e0 tenir present que aquestes dues col\u00b7leccions s\u00f3n l\u2019obra primerenca d\u2019un jove escriptor. Faltarien encara catorze anys llargs de gesti\u00f3 i aprenentatge per a qu\u00e8 sort\u00eds el tour de force que \u00e9s el Tricicle per a bestioles [finalista de l\u2019Ausi\u00e0s March 1983]. No s\u2019hauria de menysprear, per\u00f2, aquesta producci\u00f3 inicial que defineix el nostre autor com un dels representants m\u00e9s destacats de la l\u00edrica catalana que m\u00e9s entronca amb les l\u00ednies generals de la poesia contempor\u00e0nia europea\u00bb.\r\nA m\u00e9s a m\u00e9s, va col\u00b7laborar en el diari Ciudad de Alcoy (1968) i en les revistes liter\u00e0ries Abalorio de Sagunt (1986) i Tac-carb\u00f2nica (1991). Aix\u00ed mateix, cal esmentar tamb\u00e9 tres poemaris in\u00e8dits: Zod\u00edac, L\u2019home lineal i Balades per a no cantar.\u00a0\r\nDespr\u00e9s d\u2019un llarg silenci literari, almenys p\u00fablicament, en qu\u00e8 es va dedicar a la pintura, El Petit Editor public\u00e0 el poemari Blanca doble i d\u2019altres can\u00e7ons (2014) a aquest poeta destacat de la generaci\u00f3 dels 70, amb pr\u00f2leg de Josep Antoni Fluix\u00e0 i il\u00b7lustracions de l\u2019autor. \u00c9s un recull que descansava al calaix, fet en dues parts, amb composicions escrites abans dels anys setanta i de m\u00e9s recents. Tal com confessa ell mateix, la seua poesia est\u00e0 influ\u00efda per autors francesos com Paul Verlaine, Andr\u00e9 Breton o Jacques Pr\u00e9vert."}, {"id": 732, "name": "Rafael", "surname": "Cant\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Llopis", "url": "/biografies/canto-llopis-rafael", "image": "/media/biography/image/canto_llopis_rafael.jpg", "birth_date": 1855, "dead_date": 1917, "short_description": "Propietari i col\u00b7laborador del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear\r\nMembre d\u2019una fam\u00edlia benestant d\u2019Alcoi, propiet\u00e0ria del Bazar Alcoyano del carrer de Sant Nicolau, n\u00famero 8. Segons Josep Tormo (2008), era casat amb la seua cosina Rita Llopis Pastor i tenien cinc fills: Mar\u00eda, Milagro, Rafael, Carmen i Luis.\r\nDe ben jove fou bibliotecari de l\u2019Acad\u00e8mia de Joventut Cat\u00f2lica (1869), i el 1905 el trobem com a president del Cercle de Joventut Tradicionalista. Aquell mateix any va coincidir amb Mn. Alcover a Val\u00e8ncia en l\u2019Assemblea Regional de Societats Cat\u00f2liques Obreres, en la qual el manacor\u00ed va pronunciar un discurs encoratjador destinat a reclutar cooperadors. Rafael Cant\u00f3 degu\u00e9 escoltar-lo amb emoci\u00f3 i result\u00e0 ben impactat per aquelles paraules vehements: \u00abTenim dins Espanya quatre lleng\u00fces: la nostra, ax\u00f2 es, la catalana, y llav\u00f2 la castellana, la vasca y la gallega. [\u2026] Hem d\u2019esser nosaltres meteys que l\u2019hem de fer, ax\u00f2 es, cada regi\u00f3 l\u2019estudi de la seua llengua pr\u00f2pia, y per tant els catalans, valencians y balears hem d\u2019estudiar la nostra, la catalana. Aquest estudi ha de consistir en fer el diccionari y la gram\u00e0tica d\u2019aquesta llengua. Una y altra no han d\u2019esser obra just de quatre sabis, sino de tot el poble; han d\u2019esser obres nacionals. [\u2026] A n-aquexa obra de replegar paraules y formes gramaticals convidam les Sociedats Cat\u00f3liques Obreres representades aqu\u00ed. Bastaria que hi dedicassen mitj\u2019hora cada diumenge, y seria un tema molt entretengut y profit\u00f3s\u00bb.\r\nMaria Pilar Perea va rescatar 18 cartes entre Alcover i Cant\u00f3 que van del 1907 al 1915. El propietari alcoi\u00e0 ser\u00e0, juntament amb Mn. Remigi Vicedo i Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 Pascual, un dels informadors m\u00e9s fidels i eficients de la ciutat. En 1907 li escrivia: \u00abAsi som una bona colla d\u2019amics y admiradors de vost\u00e9: manemos y segos obedirem. Tenim lo meng deu o dotze fulls plens de paraules y refranes que cuan vullga lils enviarem. No tinc que dirli mes sin\u00f3 que soc correligionari de voste admirador y el considere com a regenerador de la patria aragonesa y per lo tant pot dispondre com vullga de este servidor\u00bb. Cant\u00f3, que li confessa que no havia escrit mai en valenci\u00e0, va aprendre les beceroles de la llengua pr\u00f2pia llegint algun diari catal\u00e0, el Bollet\u00ed i les Rondaies d\u2019Alcover.\u00a0\r\nCom a regionalista, es va sentir atret per l\u2019Assemblea Regionalista Valenciana de 1907 de la societat Val\u00e8ncia Nova i Faust\u00ed Barber\u00e0, a la qual concorregueren carlins i republicans. Opinava Rafael Cant\u00f3 en confid\u00e8ncia a Alcover: \u00abLa idea del regionalisme es molt simp\u00e1tica y la \u00fanica que prenent cos podria fermos saltar el gat de l\u2019asquena d\u2019en Canalejas. Esta mateixa idea la tenen uns pocs amics d\u2019ass\u00ed que son regionalistes per convicci\u00f3 i l\u2019any passat 1907 ya es reuniren i acordaren suscriures y anar com assi ho feren a la Assamblea regionalista que fa poc mes d\u2019un any es celebra en Valencia, jo tamb\u00e9 em vatx suscriure. Dens\u00e1 de la Assamblea no se que s\u2019atgen menetjat a res, esperan les determinacions el Centre de Valencia i all\u00e1 ha anada molt callada la cosa fins ara, que han comensat a publicar el periodic Terra valenciana y es veu que treballem ferm en la propaganda del Regionalisme per lo que llisc en lo dit peri\u00f2dic\u00bb.\r\nEn 1910, Cant\u00f3 es va entrevistar amb Llu\u00eds Fullana i va con\u00e9ixer personalment Mn. Alcover a Alcoi, visita filol\u00f2gica que feu coincidir amb les festes grosses de la ciutat. Era el 21 d\u2019abril: \u00abTot devallant del tren, mos trob\u00e0rem dins els brassos dels amics del cor Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 i D. Rafel Cant\u00f3 i Llopis, entusiasta com el qui m\u00e9s de la llenga valenciana. Mos ne menaren a casa-llur, i comens\u00e0rem a l\u2019acte l\u2019estudi de l\u2019interessant\u00edssim dialecte alcoy\u00e0\u00bb. Com que no trobaren xiquets disponibles per les festes, Rafael Cant\u00f3 i fam\u00edlia, i els mossens Tom\u00e0s Mir\u00f3 i Remigi Vicedo ajudaren Alcover en l\u2019estudi de la conjugaci\u00f3 i la fon\u00e8tica local.\r\nRafael Cant\u00f3 es va morir enmig d\u2019aquesta intensa col\u00b7laboraci\u00f3 (1917), fet que apareix en l\u2019obituari que li dedic\u00e0 Alcover i ens ofereix dades sobre el traspassat que confirmen la seua v\u00e0lua: \u00abNadiu d\u2019Alcoi, cap d\u2019una honorable familia, de molt bona posici\u00f3, relligios\u00edssim, estimat i respectat de tothom, En Cant\u00f3 era un entusiasta de la nostra llengua com pocs n\u2019hi hagu\u00e9s dins tot el Reine de Val\u00e8ncia. Ens replegava paraules i frases dins Alcoi, dins tota aquella encontrada, hi feia totes les enquestes i escorcolls lling\u00fc\u00edstics que li coman\u00e0vem, predicava sempre i a tot arreu l\u2019amor i l\u2019adhesi\u00f3 a la nostra llengua, i casi no sab\u00eda parlar m\u00e9s que d\u2019ella, de l\u2019Esglesia i de la seua familia: aqueixes tres amors eren tota la seua curolla, tot el seu anhel, tota la seua vida. Ja feia temps que anava cop-piu i primetjant massa de salut, fins que ara darrerament li sobrevengu\u00e9 tal tarroscada que no ha poguda resistir, tallant-li Deu el fil de la vida, plena de dies i de bones obres\u00bb. Efectivament, els familiars de Cant\u00f3 asseguraven que recorria tots els masos i les partides rurals alcoianes (Barxell, la Rambla, la Uixola...) per fer enquestes als llauradors sobre noms de plantes, insectes, vocabulari agr\u00edcola, can\u00e7ons de batre, etc., que despr\u00e9s enviava en les c\u00e8dules reglament\u00e0ries a Alcover.\r\nEn la nova visita que Alcover feu a Alcoi el 1921, Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 li lliur\u00e0 uns reculls d\u2019expressions de Cant\u00f3 que encara guardava la v\u00eddua: \u00abMoss\u00e8n [Emili] Sastre se passa tot lo demat\u00ed i decapvespre registrant un bell paquet de llistes de mots: frases d\u2019Alcoi, que ens ha duites Moss\u00e8n Tom\u00e0s Mir\u00f3, donant-nos-les de part de la senyora de D. Rafel Cant\u00f3 i Llopis, que al cel sia. Es la feyna de tota la vida de dit senyor, que la consagr\u00e0 tota a Deu, a la seua familia i a la llengua valenciana\u00bb.\r\nL\u2019estudi\u00f3s Jordi Dom\u00e8nech, despr\u00e9s d\u2019analitzar totes les dades del col\u00b7laborador, sentencia que, juntament amb Remigi Vicedo, \u00e9s qui m\u00e9s seriosament es pren a Alcoi la tasca encomanada per Alcover, tot i no tindre cap formaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica ni tan sols pert\u00e0nyer a l\u2019estret m\u00f3n de la cultura d\u2019aleshores. Per\u00f2, conscient de les seues mancances i amb molta humilitat, intenta aprendre de les publicacions que Alcover li proporciona i de les converses que mant\u00e9 amb els que saben (Llu\u00eds Fullana o Pere Barnils, entre d\u2019altres), i supleix la falta de preparaci\u00f3 amb la passi\u00f3 amb qu\u00e8 estima el seu poble i la seua llengua."}, {"id": 742, "name": "Francesca", "surname": "Ca\u00f1ada", "conjunction": "", "second_surname": "Clement", "url": "/biografies/canada-clement-francesca", "image": "/media/biography/image/canada_clement_francesca.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1993, "short_description": "Actriu\r\nEm\u00edlia Clement era el seu nom art\u00edstic. Estudi\u00e0 cant amb el mestre Lambert Alonso i es don\u00e0 a con\u00e8ixer en cercles com la Joventut Cat\u00f2lica i l\u2019Ateneu Valenci\u00e0 XX. Possiblement, l\u2019inici de la seua carrera professional fou l\u2019estrena de la revista Arr\u00f3s en fes\u00f3ls y naps, de Josep Peris Celda i Paco Balaguer, al teatre Reg\u00fces l\u2019octubre de 1921. Hi personific\u00e0 el Teatre Apol\u00b7lo i la musa de l\u2019escultura davant el rei Jaume I que, al cap dels segles, retornava a Val\u00e8ncia. All\u00ed conegu\u00e9 el tenor c\u00f2mic Pepe Alba, que seria el seu futur esp\u00f2s.\r\nTret d\u2019aquesta escadussera obra en catal\u00e0, els seus primers passos foren com a tiple de sarsuela espanyola. El febrer de 1922 debut\u00e0 al Teatre Russafa i, a continuaci\u00f3, novament al Reg\u00fces, de la seua ciutat natal. L\u2019any 1923 actu\u00e0 en el Teatro C\u00f3mico de Madrid, i el 1924 al Teatre Vict\u00f2ria i al Teatre Nou de Barcelona en la companyia de Pau Gorg\u00e9. Als estius solia treballar en programacions que tenien lloc a la pla\u00e7a de bous de Val\u00e8ncia.\r\nEs cas\u00e0 al mes de juny de 1924 i a l\u2019estiu seg\u00fcent nasqu\u00e9 la seua filla Filomena, esdeveniment familiar que la mantingu\u00e9 durant un temps allunyada de l\u2019escena.\r\nL\u2019abril de 1925, els germans Llu\u00eds i Ricard Camilleri inauguraren a Val\u00e8ncia el Teatre Modern, que dedicaren exclusivament al teatre valenci\u00e0 amb el prop\u00f2sit de dignificar-lo i guanyar-hi un nou p\u00fablic. El director i primer actor de la companyia fou Pepe Alba. Em\u00edlia torn\u00e0 a actuar la primavera de 1926, en qu\u00e8, una vegada acabada la temporada del Modern, l\u2019agrupaci\u00f3 treball\u00e0 en l\u2019Ideal d\u2019Alacant i el Russafa de Val\u00e8ncia amb les obres de m\u00e9s succ\u00e9s. Aix\u00ed es produ\u00ed un doble canvi en la traject\u00f2ria d\u2019Em\u00edlia Clement: el de l\u2019idioma i el del cant l\u00edric per la declamaci\u00f3.\r\nLa temporada 1926-1927 i les dues seg\u00fcents, fins que el local desaparegu\u00e9, fou la primera actriu del Teatre Modern i protagonitz\u00e0 quasi totes les estrenes amb \u00e8xits com Dos casaments en un rato o La caloreta de l\u2019estiu, de Rafael Mart\u00ed Orber\u00e0; La deman\u00e1 de la novia, d\u2019Estanislau Alberola; \u00a1Mahoma, eres gran!, de Pepe \u00c1ngeles; \u00a1Benehit amor!, d\u2019Artur Casinos; Cadena de flors, d\u2019Eduard Bu\u00efl, i el singular \u00abpoema dram\u00e0tic\u00bb Rialles del voler, de Peris Celda, que remuntava l\u2019acci\u00f3 al temps de les Germanies. La cr\u00edtica destac\u00e0, de les seues interpretacions, l\u2019economia del gest i la versatilitat per a encarnar personatges diversos. A la primavera de 1929, quan l\u2019enderrocament del Modern era imminent, la companyia actu\u00e0 breument al Russafa.\r\nA continuaci\u00f3, Pepe Alba i Em\u00edlia Clement marxaren a Madrid durant quatre temporades amb el par\u00e8ntesi d\u2019una gira per teatres de Buenos Aires, Rosario i Montevideo en la companyia de sarsuela del mestre Jacinto Guerrero. Com a tiple no tenia una veu excepcional, per\u00f2 ho compensava amb les seues qualitats d\u2019actriu que dominava la gestualitat i sabia transmetre al p\u00fablic el seu estat d\u2019\u00e0nim.\r\nTornaren al teatre aut\u00f2cton la temporada 1933-1934, contractats per Vicent M. Carceller, que inaugurava a Val\u00e8ncia el coliseu Nostre Teatre. Entre les millors actuacions d\u2019Em\u00edlia Clement figuren La filla de la portera, de Felip Meli\u00e0; Rondalla de rondalles, de Mart\u00ed Orber\u00e0; La vict\u00f2ria dels ven\u00e7uts, de Josep Casta\u00f1er; Amparo la Sabatera, d\u2019Enric Beltran, i La fam\u00edlia, de Josep Soler Peris, que escoll\u00ed per al dia del seu benefici juntament amb la sarsuela Les barraques, d\u2019Eduard Escalante (fill) i el mestre Vicent Peydr\u00f3, amb la qual sorprenia el p\u00fablic que no coneixia aquest vessant de la seua labor actoral.\r\nEl mes de juny de 1934, la companyia es trasllad\u00e0 al Gran Teatre Espanyol de Barcelona i aconsegu\u00ed un gran \u00e8xit de p\u00fablic i de cr\u00edtica, particularment amb la com\u00e8dia Ratolins de casa rica, d\u2019Enric Beltran. Al setembre, el matrimoni d\u2019actors romangu\u00e9 a la capital catalana. Alba en una companyia de revistes, i Em\u00edlia en l\u2019encap\u00e7alada per Empar Saus, dedicada a la sarsuela espanyola, que actuava al Teatre Vict\u00f2ria.\r\nA l\u2019estiu de 1935, la parella reorganitz\u00e0 la Companyia de Com\u00e8dies Valencianes i torn\u00e0 a l\u2019escenari dels seus \u00e8xits, el Teatre Espanyol, on s\u2019estigueren sis mesos, especialment amb com\u00e8dies de Felip Meli\u00e0, i tot seguit passaren al Vict\u00f2ria. Mentrestant, a Val\u00e8ncia, el teatre aut\u00f2cton quasi havia desaparegut de les cartelleres. L\u2019excepci\u00f3 fou novament la pres\u00e8ncia de la parella Alba-Clement al Teatre Russafa que, entre abril i juny, realitzaren una campanya de foment del g\u00e8nere vernacle auspiciada per la recentment creada Societat d\u2019Autors Valencians. D\u2019altra banda, servia per al rodatge de les obres amb vista a la immediata temporada en l\u2019Espanyol de Barcelona, on retornaren l\u20191 de juliol. Al cap de pocs dies esclat\u00e0 la Guerra Civil i la programaci\u00f3 s\u2019interromp\u00e9. La temporada 1936-1937 actuaren principalment al Teatre Municipal de Castell\u00f3 amb el repertori que duien preparat.\r\nEn els anys posteriors a la vict\u00f2ria franquista es produ\u00ed la prohibici\u00f3 t\u00e0cita de les representacions en catal\u00e0, per la qual cosa Em\u00edlia Clement treball\u00e0 en companyies de sarsuela o d\u2019opereta sense gaire rellev\u00e0ncia. A Val\u00e8ncia, a l\u2019Apol\u00b7lo; tamb\u00e9 a Valladolid i Zamora; al Teatre Principal de Mallorca i, especialment a Barcelona, al Teatre Vict\u00f2ria, el Poliorama i el Principal Palacio. Tamb\u00e9 particip\u00e0 en algunes pel\u00b7l\u00edcules, en papers secundaris, on, en ocasions, coincid\u00ed amb la seua filla Ena Alba.\r\nL\u2019any 1946 la parella Alba-Clement reprengu\u00e9 les representacions valencianes al Teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia, i, com acostumaven, donaren a con\u00e8ixer les novetats en coliseus de Barcelona com el Romea, l\u2019Espanyol, l\u2019Apol\u00b7lo i Talia. En l\u2019elenc de l\u2019agrupaci\u00f3, a m\u00e9s dels veterans Juli Esp\u00ed, Miracle Baeza i Carme Casesnoves, hi havia la seua filla Francesca Alba. Entre les estrenes m\u00e9s destacades hi hagu\u00e9 Les males lleng\u00fces, de Ramon Andr\u00e9s Cabrelles; Sayons y granaeros, d\u2019Enric Beltran i el succ\u00e9s extraordinari d\u2019El Tio Estraperlo, de Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s. I com a esdeveniment cultural singular, al Teatre Apol\u00b7lo, la de Les Malaenes, de Mart\u00ed Dom\u00ednguez.\r\nPepe Alba mor\u00ed el mar\u00e7 de 1951. Em\u00edlia Clement continu\u00e0 com a primera actriu a l\u2019Alk\u00e1zar amb Pepe Codo\u00f1er de primer actor i director. La programaci\u00f3 s\u2019atrev\u00ed a vulnerar el monopoli del teatre c\u00f2mic amb obres en tres actes com el poema dram\u00e0tic L\u2019hort embruixat, d\u2019Alfred Send\u00edn Galiana, on Em\u00edlia es llu\u00ed en el paper de \u00abPepeta la Templ\u00e0\u00bb; la com\u00e8dia comicosentimental La muntanya d\u2019or, de Morante Borr\u00e0s; o Tornar a voler, de Rafael Duyos i un jove Francesc de Paula Burguera, on tot just encarn\u00e0 la bella tiple l\u00edrica \u00abGl\u00f2ria Ribera\u00bb, de nissaga valenciana. Al juny de 1952, com a fi de temporada, se li ret\u00e9 un homenatge on interpret\u00e0 la \u00abCarmela\u00bb de la sarsuela Les barraques, pel qual sentia predilecci\u00f3. Al setembre, presentaren L\u2019hort embruixat als teatres Romea i Borr\u00e0s de Barcelona.\r\nFou la seua fi de l\u2019etapa com a primera actriu del teatre valenci\u00e0. Despr\u00e9s treball\u00e0 en el Teatre Serrano de Val\u00e8ncia en papers secundaris d\u2019obres en castell\u00e0. Encet\u00e0 la temporada 1958-1959 al Teatre Calderon de Barcelona en la companyia de la vedet Elenita Maya i Alfonso del Real, i l\u2019any c\u00f2mic 1963-1964 encara actuava al Teatre Talia de Val\u00e8ncia, representant obres de V\u00edctor Ruiz Iriarte i Alejandro Casona.\r\nQuasi tota la seua vida art\u00edstica estigu\u00e9 lligada a la del seu marit, Pepe Alba, primer actor i director de la companyia, que preferia les peces c\u00f2miques amb papers pensats per al seu llu\u00efment. Malgrat aix\u00f2, la personalitat d\u2019Em\u00edlia Clement no hi rest\u00e0 eclipsada per la gran popularitat de la seua parella esc\u00e8nica. Era una actriu amb molts recursos tant per al teatre l\u00edric com per a la declamaci\u00f3, que sabia donar vida als m\u00e9s diversos personatges, com li agra\u00ed el p\u00fablic, principalment el del teatre en llengua pr\u00f2pia, tant a Val\u00e8ncia com a Barcelona, on treball\u00e0 amb infreq\u00fcent normalitat i gran \u00e8xit durant llargues temporades amb el mateix repertori. Combin\u00e0 el teatre valenci\u00e0 amb l\u2019espanyol segons les \u00e8poques perqu\u00e8 les fluctuacions del teatre aut\u00f2cton no sempre permetien una regularitat suficient per a l\u2019exercici de la professi\u00f3. Pel nombre d\u2019obres i per la seua qualitat interpretativa fou una de les millors actrius valencianes del seu temps.\r\nImatge: La Semana Gr\u00e1fica (17 de setembre de 1927)"}, {"id": 568, "name": "Bernat", "surname": "Cap\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/capo-garcia-bernat", "image": "/media/biography/image/capo_garcia_bernat.jpg", "birth_date": 1928, "dead_date": 2017, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nCap\u00f3 \u00e9s definia com a \u00abfill \u00fanic de mare teuladina (Dolors Garcia Vengut) i de pare benissenc (Tom\u00e0s Cap\u00f3 Ivars)\u00bb. La seua infantesa va estar marcada per la guerra i l\u2019empresonament de son pare, socialista i alcalde de Benissa en 1937, al quan van fer pres en voler fugir pel port d\u2019Alacant al mar\u00e7 de 1939. Va estar empresonat al camp de concentraci\u00f3 provisional de Los Almendros d\u2019Alacant, San Isidro d\u2019Albatera, Penal del Dueso (Cant\u00e0bria), Reformatori d\u2019Alacant i desterrament a Val\u00e8ncia.\r\nMentrestant, el jove Bernat estudia a Val\u00e8ncia dels onze als d\u00e8sset anys amb els escolapis per influ\u00e8ncia del seu avi, administrador d\u2019una cooperativa que era propietat dels franciscans. En comen\u00e7ar els estudis universitaris de Dret, va treballar alhora en l\u2019antiga Uni\u00f3 de Benissa (Ubesa) com a despatxador de bitllets.\r\n\u00abJo era una persona que havia fet el primer curs de Dret a la universitat, i que al segon any ja s\u2019ho volia deixar per a ser periodista\u00bb, comenta Cap\u00f3 en una entrevista. Efectivament, sense acabar els estudis de lleis, va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar sense n\u00f2mina en el diari vespert\u00ed Jornada i posteriorment en Levante (1956), Baleares de Palma (1956), Ag\u00e8ncia EFE (1956), Informaci\u00f3n d\u2019Alacant i RNE (1959). Ja establit a Alacant, al barri de Benalua, compagina el treball de periodista en Informaci\u00f3n amb el de cap provincial d\u2019autobusos d\u2019Ubesa i es casa amb Lola Tur el 12 de setembre de 1957 a l\u2019ermita de la Font Santa de Teulada. Home d\u2019una exemplar traject\u00f2ria c\u00edvica i humanista, va participar en moltes empreses culturals, com ara la fundaci\u00f3 del Diario de Valencia (1980-1982) o de Noticias al D\u00eda (1984), alhora que coadjuvava amb els seus escrits al redre\u00e7ament del Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb articles publicats en Sa\u00f3, El Temps,\u00a0Mediterr\u00e1neo i Qu\u00e9 y D\u00f3nde, entre d\u2019altres.\r\nAmb el temps, va esdevenir tamb\u00e9 un escriptor prol\u00edfic. A partir de la seua vinculaci\u00f3 amb les lletres, va participar activament en les tert\u00falies comandades per l\u2019intel\u00b7lectual Joan Fuster, que comptaven amb el protagonisme d\u2019altres escriptors com Vicent Ventura, Josep Iborra o el pare Josep Espasa, a casa del qual, en ocasions, se celebraven. De fet, una de les coses que va animar Cap\u00f3 a participar-hi va ser que, una vegada es va avisar de la seua incorporaci\u00f3, l\u2019esmentat moss\u00e9n, en ple franquisme, va acceptar les seues creences atees amb total respecte, ja que \u00abaix\u00f2 \u00e9s cosa seua\u00bb.\r\nCom a escriptor, es va interessar per la cultura popular i la narraci\u00f3 en llibres com Gente inolvidable (1977), Estampes pobletanes (1978), De Berdica a Navayork (1978 i 2008), Espigolant pel rostoll morisc (1980, 1999), R\u00e8quiem per una amistat (1982), Benissa. Cr\u00f3nicas de un pueblo (1983), El rossinyol del Pou d\u2019Avall (1984), El cant de l\u2019alosa (1986), La Criminala (1986 i 2004), Cronic\u00f3 del sis\u00e8 (1987), El teulad\u00ed ut\u00f2pic (1990), Carniceros, 6 (1992), On ets Gigi? (1992), Costumari valenci\u00e0 (1992, 1994 i 2012), Pleniluni (1993), Terra de cireres (2002), La mina del marabut (2015) o El vellard i la garsa (2016).\r\nVa ser regidor de Cultura de Benissa en tres legislatures a partir de 1979 amb el PSPV, mandat en el qual s\u2019inaugur\u00e0 la Casa de la Cultura i el Conservatori. Com a activista cultural, va crear en 1980 amb Pere Cabrera els Premis 25 d\u2019Abril de narrativa curta, poesia, investigaci\u00f3 i teatre, i fou fundador i primer president de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Hispano-\u00c0rab d\u2019Alacant.\r\nEl primer homenatge va ser al seu poble en 1997, quan el Ple va acordar posar el seu nom a la biblioteca municipal. L\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana li van fer en el 2001 un homenatge pel conjunt de la seua obra. Va ser Premi Vicent Ventura 2004. A la primavera del 2007, la Universitat d\u2019Alacant va organitzar a la Seu Universit\u00e0ria de la Marina (Benissa) el curs monogr\u00e0fic sobre la seua figura i obra anomenat \u00abBernat Cap\u00f3: espigolant pel rostoll de les paraules\u00bb, intervencions publicades en el n\u00famero 33-34 de la revista L\u2019Aiguadol\u00e7 de l\u2019Institut d\u2019Estudis Comarcals de la Marina Alta. El 2013 reb\u00e9 la Medalla de Plata del Consell Valenci\u00e0 de Cultura com a Benefactor del Patrimoni Cultural Valenci\u00e0. A l\u2019octubre de 2016 va ser nomenat Fill Predilecte de Benissa. A m\u00e9s, l\u2019editorial Bullent va crear l\u2019any 1999 el Premi de Cultura Popular Bernat Cap\u00f3, que des del 2018 convoca el Museu Valenci\u00e0 d\u2019Etnologia i l\u2019\u00c0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia amb l\u2019\u00e0nim de fomentar la investigaci\u00f3 i la difusi\u00f3 de la cultura popular. Va ser soci d\u2019honor de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, la qual li va dedicar un v\u00eddeo dins \u00abVeus liter\u00e0ries\u00bb.\r\nVa morir al seu domicili a l\u2019edat de 89 anys com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una greu malaltia que patia. L\u2019Ajuntament de Benissa va decretar tres dies de dol oficial i va condicionar el Centre d\u2019Art Taller Ivars com a capella ardent. El 2 de mar\u00e7 de 2017, el rector de la Universitat d\u2019Alacant, Manuel Palomar, el va visitar a sa casa a fi de lliurar-li el Llorer d\u2019Or, la m\u00e0xima distinci\u00f3 honor\u00edfica que atorga la universitat. Cap\u00f3 no va acudir a l\u2019acte institucional perqu\u00e8 estava delicat de salut i va estar representat pel seu nebot, Pedro Soliveres. El Llorer d\u2019Or el distingeix \u00abcom un autor essencial per entendre el proc\u00e9s de reconstrucci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural que la societat valenciana ha protagonitzat en el darrer mig segle\u00bb."}, {"id": 680, "name": "Josep Maria", "surname": "Capsir", "conjunction": "", "second_surname": "Banquells", "url": "/biografies/capsir-banquells-josep-maria", "image": "/media/biography/image/capsir_banquells_josep-maria.jpg", "birth_date": 1887, "dead_date": 1960, "short_description": "Advocat, pol\u00edtic i literat\r\nNasqu\u00e9 a Val\u00e8ncia, per\u00f2 des dels set anys resid\u00ed a Gandia amb els seus oncles, ja que havia quedat orfe. Estudi\u00e0 Dret i l\u2019any 1910 acab\u00e0 la carrera. Ben aviat es convert\u00ed en una de les figures m\u00e9s importants de la dreta cat\u00f2lica a la ciutat com a conferenciant a la seu gandiana de les Congregacions Marianes, de les quals esdevingu\u00e9 president, o en els cercles cat\u00f2lics; i com a col\u00b7laborador en la premsa local i integrant de totes les iniciatives de Joaquim Ballester i el jesu\u00efta Carles Ferr\u00eds tals com el Sanatori de Fontilles, el Centre d\u2019Acci\u00f3 Social, els sindicats agr\u00edcoles o la Caixa d\u2019Estalvis i Mont de Pietat de Gandia.\r\nDurant la dictadura de Primo de Rivera ocup\u00e0 c\u00e0rrecs en el govern municipal, fins que un tomb pol\u00edtic l\u2019en separ\u00e0. Des de 1923 fins a 1928, any en qu\u00e8 es cas\u00e0 amb Berta Albalat i es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, fou director de la Revista de Gand\u00eda, \u201cPeri\u00f3dico consagrado al Divino Coraz\u00f3n de Jes\u00fas. \u00d3rgano de los Sindicatos Agr\u00edcolas de la Regi\u00f3n\u201d.\r\nComen\u00e7\u00e0 a escriure en catal\u00e0 amb un poema per als Jocs Florals que se celebraren l\u2019any 1922 a la capital de la Safor, amb el qual aconsegu\u00ed un acc\u00e8ssit a la viola d\u2019or. Per\u00f2 el primer que public\u00e0 fou la col\u00b7laboraci\u00f3 en la Corona oferta per Lo Rat Penat a la Mare de Deu dels Desamparats ab motiu de la seua can\u00f3nica coronaci\u00f3 (1923). Pel mateix temps escriv\u00ed, tamb\u00e9 en la llengua del pa\u00eds, un \u201cHimne a Gandia\u201d, amb lletra del mestre Josep Gea; i, pocs dies despr\u00e9s del colp d\u2019estat que instaur\u00e0 el directori militar, estren\u00e0 al teatret de l\u2019Escola Pia de Gandia la pe\u00e7a biling\u00fce en un acte i dos quadres El mejor placer, on destacava un llarg mon\u00f2leg, ple de sentimentalisme, titulat \u201cCarta d\u2019un soldat\u201d, que sens dubte s\u2019inspirava en el conegut poema quasi hom\u00f2nim que Teodor Llorente present\u00e0 als Jocs Florals de l\u2019any 1896 per tal d\u2019encoratjar els soldats que lluitaven a Cuba.\r\nPel febrer de 1926 es produ\u00ed la seua marginaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament i de l\u2019alcalde Joaquim Ballester. Era el final del predomini dels cat\u00f2lics en el consistori. A partir d\u2019aquell moment, Revista de Gand\u00eda marc\u00e0 les dist\u00e0ncies amb els nous representants. La tibantor arrib\u00e0 fins al punt de rebre multes de la censura pr\u00e8via municipal. \u00c9s el moment en qu\u00e8 Capsir augmenta la pres\u00e8ncia del catal\u00e0 en el peri\u00f2dic. Ell mateix hi public\u00e0 proses, cas ins\u00f2lit en la premsa gandiana; inclogu\u00e9 en la primera p\u00e0gina els \u201cGojos a la Sant\u00edsima Verge Maria, Mare dels Desamparats\u201d, de Llorente; divulg\u00e0 la revista biling\u00fce Cultura Valenciana, que editava l\u2019Acad\u00e8mia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil al cap i casal. Hi escrivien un bon grup de literats valencians, amb predomini dels d\u2019ideologia conservadora, entre els quals es trobava el seu amic Llu\u00eds Guarner, que li devia servir d\u2019enlla\u00e7 amb els cercles literaris capitalins. \u00c9s aix\u00ed com arrib\u00e0 a col\u00b7laborar en aquesta publicaci\u00f3, novament en prosa valenciana, o en l\u2019Almanaque de Las Provincias.\r\nDe qualsevol manera, Capsir es convert\u00ed en el responsable de la premsa saforenca que amb m\u00e9s conscienci\u00e0 empr\u00e0 la llengua pr\u00f2pia. Ho podem veure, per exemple, en el recull d\u2019articles del llibret Nostra Falla, on foren convidats a participar els corresponsals dels peri\u00f2dics de Val\u00e8ncia i els directors dels setmanaris locals. Sols el seu text era en catal\u00e0, tot i que el tema era propici a l\u2019efusi\u00f3 vernacla.\r\nQuan es trasllad\u00e0 a la capital, pr\u00e0cticament paralitz\u00e0 la seua activitat liter\u00e0ria, per\u00f2 encara continu\u00e0 enviant escrits a la premsa gandiana. Destaquen, per la seua excepcionalitat, alguns articles d\u2019opini\u00f3 pol\u00edtica o sobre temes hist\u00f2rics, en catal\u00e0, publicats en la Revista de Gand\u00eda. L\u2019any 1929, el seu amic Guarner l\u2019inclogu\u00e9 dins la fallada Antolog\u00eda de poetas valencianos, apareguda en la revista liter\u00e0ria madrilenya Los Poetas. L\u2019any seg\u00fcent es present\u00e0 als Jocs Florals de Lo Rat Penat i obtingu\u00e9 el premi oferit per l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia amb una monografia sobre el Crist de l\u2019Empar venerat a la Pobla del Duc.\r\nAix\u00ed mateix, en el blog Caliu capsirenc (http://jmcapsir.blogspot.com) es public\u00e0 el poema \u00ab\u00bfAll\u00f3 ja no tornar\u00e0?\u00bb, escrit a Val\u00e8ncia al maig de 1936, tot recreant l\u2019esplendor i l\u2019alegria de la process\u00f3 de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, que havia quedat interrompuda. A m\u00e9s, hi ha articles seus de la Revista de Gand\u00eda i part d\u2019un diari de la guerra.\r\nPass\u00e0 el conflicte b\u00e8l\u00b7lic a la Pobla del Duc, d\u2019on fou alcalde durant el franquisme i hi resid\u00ed fins a la mort. Allunyat dels ambients literaris, la seua producci\u00f3 po\u00e8tica es limit\u00e0 a textos esparsos de tema local com \u201cLes campanes de la Pobla\u201d o un \u201cHimne a la Pobla\u201d. L\u2019any 1954 public\u00e0 l\u2019esmentat treball guardonat per Lo Rat Penat amb l\u2019afegit dels cap\u00edtols que completaven el per\u00edode transcorregut des d\u2019aleshores, per\u00f2 ara tradu\u00eft al castell\u00e0: El Stmo. Cristo del Amparo de Puebla del Duc. En una nota introduct\u00f2ria, com a justificaci\u00f3 poc convincent, lamenta el fet d\u2019haver-se vist obligat a traduir-lo per causa de la manca de compet\u00e8ncia lectora dels seus paisans en la llengua que usaven oralment.\r\nResten in\u00e8dites les seues interessants Memorias, que nom\u00e9s es coneixen molt fragment\u00e0riament per prevenci\u00f3 de la fam\u00edlia."}, {"id": 445, "name": "Josep", "surname": "Carbonell", "conjunction": "i", "second_surname": "Botella", "url": "/biografies/carbonell-botella-josep", "image": "/media/biography/image/carbonell_botella_josep.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1914, "short_description": "Poeta i dramaturg\r\nVa cr\u00e9ixer en el si d\u2019una fam\u00edlia de metges, acomodada i conservadora.\r\nA l\u2019acabar el batxillerat, marx\u00e0 a Val\u00e8ncia per estudiar Dret, malgrat que no arrib\u00e0 a exercir mai com a advocat. De fet, ja ben aviat destac\u00e0 per les seves obres po\u00e8tiques allunyades de la Renaixen\u00e7a per voler-hi plasmar, des de la seva perspectiva, la realitat social i les seves viv\u00e8ncies personals.\r\nLa seva activitat liter\u00e0ria va estar sempre molt vinculada amb el seu poble natal. De fet, fou all\u00ed on public\u00e0 a El Centauro, un peri\u00f2dic local, i on organitz\u00e0 diverses obres teatrals. El 1908 public\u00e0 Tendrors, a Alacant, on hi conflu\u00efren totes les seves composicions en catal\u00e0 escrites fins aleshores. En castell\u00e0 public\u00e0 obres de diversos g\u00e8neres: des de novel\u00b7la,\u00a0Voto perpetuo, La novia de los cond\u00edsc\u00edpulos,\u00a0Yeso; poesia, Aires levantinos,\u00a0Felicidad;\u00a0i teatre, Sabios y necios. El conjunt de les seves composicions po\u00e8tiques tract\u00e0 diversos temes m\u00e9s enll\u00e0 de les q\u00fcestions socials, com per exemple la tem\u00e0tica amorosa o la patri\u00f2tica, palpable a composicions com P\u00e0tria, amb les que es referia a la seva terra natal."}, {"id": 592, "name": "Josefina", "surname": "Cardona", "conjunction": "-", "second_surname": "Bosch", "url": "/biografies/cardona-bosch-josefina", "image": "/media/biography/image/cardona-bosch_fina.jpeg", "birth_date": 1957, "dead_date": 2022, "short_description": "Poeta, articulista, guionista i professora\r\nTot i la seua escassa producci\u00f3 po\u00e8tica, \u00e9s considerada una de les veus m\u00e9s destacades de la l\u00edrica femenina en catal\u00e0 de finals del segle XX.\r\nEl seu amor per la nostra llengua va apar\u00e9ixer de molt jove, ja que amb d\u00e8sset anys fou alumna de les classes de valenci\u00e0 de Manuel Sanchis Guarner i assist\u00ed als cursos de valenci\u00e0 de l\u2019ICE on tingu\u00e9 de professor el poeta Eduard Verger, que la introdu\u00ed en els cercles literaris valencians, en els quals, per\u00f2, va preferir no integrar-se com a bon esperit lliure que desitjava ser.\u00a0\r\nVa estudiar Hist\u00f2ria i Geografia a la Universitat de Val\u00e8ncia, on es va llicenciar en l\u2019especialitat d\u2019Art. Va exercir tota la vida de professora de secund\u00e0ria. Cardona va irrompre en el panorama literari a finals de la d\u00e8cada de 1970 amb el poemari Plouen pigues (1978), finalista als Premis Octubre i editada per Edicions 3 i 4, amb un pr\u00f2leg de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s. El poeta de Burjassot assenyalava amb un to merescudament elogi\u00f3s que, a Plouen pigues, \u00abla soledat, el tacte de colzes, la furtiva companyia, la m\u00e9s alta il\u00b7lusi\u00f3, la mort planen per damunt de tots els poemes, i donen un to esqueixat, crispat, amb permanent voluntat de c\u00e0ntic, rupestre\u00bb. Aquells versos tenien, segons l\u2019insigne prologuista, \u00abun desolat aspecte de can\u00e7\u00f3\u00bb o b\u00e9 constitu\u00efen \u00abel manual, l\u2019itinerari terrible d\u2019una vida al trav\u00e9s de la nit\u00bb o, encara, \u00abla consci\u00e8ncia, amarga i bella, del misteri\u00bb.\r\nEl segon recull de versos, titulat Pessigolles de palmera (1981), editat per Llibres del Mall i prologat per Maria del Mar Bonet, va acabar de situar-la com una de les figures liter\u00e0ries m\u00e9s prometedores d\u2019aquella generaci\u00f3 liter\u00e0ria valenciana.\r\nVa ser guionista de televisi\u00f3 per als programes La otra mitad a Aitana, per a Tres en ratlla i Bypass, particip\u00e0 al Qu\u00e9 y D\u00f3nde en la secci\u00f3 \u00abEntrevistas desde el Congo\u00bb i en el programa Arrels de Canal 9. Els \u00faltims anys escrivia setmanalment en Culturplaza.\r\nCardona tenia una omn\u00edvora i ecl\u00e8ctica curiositat: l\u2019actualitat, la cuina, el cinema i les s\u00e8ries, la literatura i sobretot la m\u00fasica eren les seues passions. Va estar casada amb el cantautor Carles Barranco, que li va musicar el seu poema \u00abMiralls\u00bb."}, {"id": 729, "name": "Joan Salvador", "surname": "Cardona", "conjunction": "", "second_surname": "Escriv\u00e0", "url": "/biografies/cardona-escriva-joan-salvador", "image": "/media/biography/image/cardona_escriva_joan.jpg", "birth_date": 1960, "dead_date": 2024, "short_description": "Arque\u00f2leg\r\nFou contractat per l\u2019Ajuntament de Gandia el 1985. D\u2019una banda, el consistori havia engegat una revitalitzaci\u00f3 de millora del medi urb\u00e0 que, entre altres objectius, pretenia preservar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la ciutat i, de l\u2019altra, s\u2019acabava de publicar la Llei del Patrimoni Hist\u00f2ric Espanyol, que establia una protecci\u00f3 sobre el patrimoni arqueol\u00f2gic que ordenava vigilar les afeccions del subsol de tal manera que, en moltes ocasions, s\u2019havien de realitzar prospeccions o excavacions pr\u00e8viament a la remoci\u00f3 de terres. Ell fou l\u2019encarregat de controlar les obres del nucli urb\u00e0 i, al mateix temps, particip\u00e0 en la restauraci\u00f3 d\u2019edificis hist\u00f2rics.\r\nEl 1989 consolid\u00e0 la pla\u00e7a en oposici\u00f3 p\u00fablica i es convert\u00ed en el primer arque\u00f2leg municipal de Gandia, un c\u00e0rrec que exerc\u00ed fins a la seua jubilaci\u00f3 avan\u00e7ada, el 2018, a causa d\u2019una malaltia.\r\nEntre les intervencions del seu departament destaquen les de l\u2019Hospital de Sant Marc, les muralles de Gandia i el Torrell\u00f3 del Pi, l\u2019alqueria isl\u00e0mica de Benipeixcar, la vil\u00b7la romana del Rajolar i el castell de Bair\u00e9n.\r\nUna altra important responsabilitat que assum\u00ed fou la direcci\u00f3 del Museu Arqueol\u00f2gic local, que romania tancat des de 1983 com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019unes instal\u00b7lacions deficients i la manca de personal especialitzat. Joan Cardona el reobr\u00ed el 1985, per\u00f2 dos anys despr\u00e9s hagu\u00e9 de tornar a tancar la part expositiva per l\u2019afectaci\u00f3 de la riuada de 1987. El per\u00edode seg\u00fcent s\u2019inventari\u00e0 i es restaur\u00e0 el material i es prepar\u00e0 un projecte museogr\u00e0fic per al nou empla\u00e7ament previst, l\u2019antic Hospital de Sant Marc.\r\nA m\u00e9s, sota la seua direcci\u00f3 t\u00e8cnica, el 1990 es realitz\u00e0 una exposici\u00f3 titulada \u00abViure al segle XV\u00bb, que s\u2019instal\u00b7l\u00e0 al Palau Ducal com un dels actes rellevants de l\u2019Any del Tirant, en el cinc-cents aniversari de la primera edici\u00f3. Inclo\u00efa vaixella de taula i de luxe, cer\u00e0mica de cuina, objectes de vidre, motius arquitect\u00f2nics, eines de car\u00e0cter industrial, armament, numism\u00e0tica, manuscrits, maquetes i r\u00e8pliques. El cat\u00e0leg corresponent, a m\u00e9s de les fitxes catalogr\u00e0fiques de les peces exposades, procedents de diversos museus, dedicava una bona part a l\u2019aprofitament did\u00e0ctic de la mostra.\r\nEl 2004, una vegada enllestida la restauraci\u00f3 i la rehabilitaci\u00f3 de l\u2019Hospital de Sant Roc, instituci\u00f3 fundada en el segle XIV, s\u2019inaugur\u00e0 el Museu Arqueol\u00f2gic de Gandia-MAGa amb una exposici\u00f3 permanent que se centrava en la prehist\u00f2ria de la Safor entre el Paleol\u00edtic inferior i el Neol\u00edtic. Hi destacaven especialment les restes arqueol\u00f2giques de les coves del Parpall\u00f3, Bolomor i de les Meravelles. Com a complement i per aconseguir una major difusi\u00f3, s\u2019hi oferien visites did\u00e0ctiques de tem\u00e0tica diversa com els ca\u00e7adors de la prehist\u00f2ria, les societats agr\u00edcoles i ramaderes, el culte a la imatge personal i altres aspectes de les diferents cultures.\u00a0\r\nAix\u00ed mateix, el museu es convert\u00ed en la refer\u00e8ncia comarcal per a les intervencions arqueol\u00f2giques, la qual cosa permet\u00e9 preservar diversos jaciments. Per exemple, el 2003 Joan Cardona comunic\u00e0 el descobriment d\u2019un jaciment arqueol\u00f2gic de 5.000 anys d\u2019antiguitat, consistent en un camp de sitges situades en el Marge Gros, prop del barranc de Beneteixir en terme de Piles, que gener\u00e0 diverses excavacions d\u2019urg\u00e8ncia per a documentar-lo. Posteriorment, al maig de 2007, el MAGa i l\u2019Ajuntament de Piles organitzaren una exposici\u00f3 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Direcci\u00f3 General del Patrimoni Cultural Valenci\u00e0 per tal de donar-ne a con\u00e8ixer els resultats,\r\nParal\u00b7lelament, Joan Cardona donava compte dels seus treballs en la revista d\u2019hist\u00f2ria i cultura Ullal, entre 1985 i 1987, en articles com \u00abNotes sobre un assentament ib\u00e8ric en l\u2019Hospital de Sant Marc (Gandia)\u00bb, \u00abMaterials cer\u00e0mics de la Baixa Edat Mitjana a l\u2019Hospital de Sant Marc\u00bb, \u00abNous exvots ib\u00e8rics de la Cova de les Meravelles (Gandia)\u00bb i \u00abInscripci\u00f3 epigr\u00e0fica de Llocnou de Sant Jeroni\u00bb. I tamb\u00e9 en la revista Recerques del Museu d\u2019Alcoi (2021), com a coautor de \u00abLa col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica prehist\u00f2rica de la Cova del Rectoret (Gandia, la Safor, Pa\u00eds Valenci\u00e0)\u00bb. I encara es pot afegir la seua participaci\u00f3 en el monogr\u00e0fic divulgatiu Gandia pedra sobre pedra. Un recorregut per la Gandia monumental, coordinat per Salvador Rovira per al Llibret Corea 2001, on inclogu\u00e9 \u00abEl castell de Bair\u00e9n\u00bb i \u00abGandia, una vila emmurallada\u00bb.\r\nAix\u00ed mateix, particip\u00e0 activament en diversos congressos i simposis des del seu inici professional fins als anys posteriors a la jubilaci\u00f3. En el col\u00b7loqui El Eneol\u00edtico en el Pa\u00eds Valenciano (Alcoi 1984) present\u00e0, juntament amb Joaquim Juan Cabanilles, la comunicaci\u00f3 \u00abLa cova de l\u2019Almud (Salem, la Vall d\u2019Albaida)\u00bb. En el I Congreso de Arqueolog\u00eda Medieval Espa\u00f1ola (1986), amb Javier Mart\u00ed, \u00abMateriales bajomedievales del Hospital de Sant Marc. Gandia (Valencia)\u00bb; i en la tercera edici\u00f3 del mateix congr\u00e9s (1989), amb el mateix coautor, \u00abLa necr\u00f3polis de Bellreguard y otros datos sobre necr\u00f3polis moriscas valencianas\u00bb. En el IV Congreso del Neol\u00edtico Peninsular fou coautor de \u00abL\u2019alqueria de Sant Andreu (Gandia): avan\u00e7 sobre un assentament costaner de finals del Neol\u00edtic\u00bb (2008). En el Coloquio del Centro de Estudios Fenicios y P\u00fanicos (Alacant 2017) fou coautor d\u2019\u00abUna colecci\u00f3n de exvotos de terracota procedentes de la Cova de les Meravelles (Gandia-Valencia)\u00bb. I finalment, en les XI Jornades d\u2019Arqueologia de la Comunitat Valenciana, celebrades al desembre de 2023 al Museu de Prehist\u00f2ria de Val\u00e8ncia, present\u00e0, amb Miquel S\u00e1nchez Signes, la comunicaci\u00f3 \u00abA prop\u00f2sit d\u2019una nova inscripci\u00f3 romana localitzada en el Mol\u00ed de Bas de Rafelcofer (la Safor). Val\u00e8ncia\u00bb.\u00a0\r\nLa seua labor, al llarg de quatre d\u00e8cades, va ser fonamental per a l\u2019estudi, la difusi\u00f3 i la salvaguarda del patrimoni arqueol\u00f2gic tant de Gandia com del conjunt de la Safor.\r\nImatge: Ximo Ferri"}, {"id": 633, "name": "Vicent", "surname": "Cardona", "conjunction": "", "second_surname": "Llabata", "url": "/biografies/cardona-llabata-vicent", "image": "/media/biography/image/cardona_llabata_vicent.jpg", "birth_date": 1918, "dead_date": 2007, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia nombrosa de set descendents, formada pel matrimoni entre Vicent Cardona Lerma i Josefa Llabata Sebasti\u00e0, germ\u00e0 de Maria Llu\u00efsa Cardona Llabata, mestra paternera a les escoles del Calvari i m\u00e9s tard del col\u00b7legi Cervantes.\r\nLa seua passi\u00f3 pel teatre va fer que ja de ben jove formara part del grup de teatre Grupo Los 41, posteriorment de la companyia Cuello Duro, de la qual era director l\u2019actor Antonio Ferrandis, totes elles de teatre amateur.\r\nFou corresponsal del diari Las Provincias des de 1935 fins al 1970. Va escriure guions d'adaptaci\u00f3 de novel\u00b7les per a televisi\u00f3 i tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en els llibrets de festes del poble amb articles literaris, sempre relacionats amb la festa i amb Paterna durant quasi cinquanta anys. En un dels seus articles \u00faltims deia que el dia de dem\u00e0, quan s\u2019escriga la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Paterna, caldria consultar els llibres de festes.\r\nEl seu gran inter\u00e9s per la cultura i la literatura locals va fer que en 1958 es pogueren restaurar els Jocs Florals de Paterna, despr\u00e9s d\u2019una abs\u00e8ncia de 28 anys en l\u2019agenda cultural de la vila. Ell, Vicent Fabado Valero i Enric Guillem Torrella van mantindre encesa la flama any rere any per la cultura liter\u00e0ria d\u2019aquest certamen. En aquest camp, fou col\u00b7laborador i guionista en els actes de lliurament dels premis, membre del jurat qualificador en diverses edicions i mantenidor. Va ser membre fundador de l\u2019Ateneu Cultural de Paterna i vocal en la primera directiva de 1980.\r\nCom a creador, va escriure diverses obres de teatre en valenci\u00e0 o en castell\u00e0 que estren\u00e0 la companyia en qu\u00e8 actuava. Amb l\u2019obra Los puentes va guanyar el Premi Val\u00e8ncia de Literatura-Teatre en 1965 (publicada en 1968 amb il\u00b7lustracions de Joaquim Michavila). En 1967 es va emportar el Premi Ciutat de Palma amb Desv\u00edo en el camino i el Premi Joan Senent amb Les paraules i la urg\u00e8ncia. A m\u00e9s, va estrenar les peces Recuerda... lo que debes i Eixa estranya tutela, posada en escena al Teatre Talia al desembre de 1980 pel Grup de Teatre Coturno que dirigia Rafael Maestre.\r\nEl professor Ferran Carb\u00f3 (2000) ha dit de Cardona Llabata que \u00e9s un dramaturg desconegut en la literatura del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Si b\u00e9 de jove es dedic\u00e0 a actuar en textos de sainet valenci\u00e0 i de com\u00e8dia en castell\u00e0, despr\u00e9s tempt\u00e0 l\u2019escriptura dram\u00e0tica com a forma superadora dels esquemes c\u00f2mics i opt\u00e0 per la conscienciaci\u00f3 respecte dels problemes del m\u00f3n que ens envolten. Pel que fa a Les paraules i la urg\u00e8ncia, l\u2019estrena oficial va ser a l\u2019Ateneu Mercantil a finals de 1969, tot i que Francesc P\u00e9rez i Morag\u00f3n en va localitzar una representaci\u00f3 anterior al Micalet pel juny de 1968. La premsa va remarcar l\u2019\u00e8xit de l\u2019estrena per la universalitat de la indifer\u00e8ncia com a problema. Al seu torn, el dramaturg va escriure una columna en Las Provincias en qu\u00e8 aclaria que la seua obra denunciava aquells que per ambici\u00f3, viol\u00e8ncia i guerra imposen la seua for\u00e7a amb un clar menyspreu a la humanitat. Per a Carb\u00f3, \u00abaquesta columna era un clar reclam a l\u2019assist\u00e8ncia\u00bb.\r\nEn 1967, el poble de Paterna li dedic\u00e0 un homenatge pels premis literaris rebuts i en agra\u00efment a la seua dedicaci\u00f3 a engrandir la cultura local. Com a aficionat a la fotografia i al passeig, va deixar una bona col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges del seu poble de mitjan segle XX, llavors un poble encara menut i tranquil. Vivia al carrer Vicent Cardona, dedicat a son pare com a alcalde, antic carrer de Quart de Paterna, al voltant de la pla\u00e7a del Poble. Va morir als 89 anys i fou soterrat al pante\u00f3 familiar del cementeri de Paterna."}, {"id": 678, "name": "Francesc", "surname": "Caro", "conjunction": "", "second_surname": "Ferrando", "url": "/biografies/caro-ferrando-francesc", "image": "/media/biography/image/caro_ferrando_francesc.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1973, "short_description": "Pintor i dibuixant\r\nVa n\u00e0ixer en una fam\u00edlia humil de ferroviaris i va estudiar a l\u2019escola p\u00fablica, on se li va despertar la vocaci\u00f3 art\u00edstica. Va freq\u00fcentar el taller del pintor Salvador Abril, que l\u2019anim\u00e0 a estudiar a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis i a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia. All\u00e0 va coincidir amb alumnes com Canet, Gabino, Lastra, Mas, Montesinos, Dub\u00f3n, Bonet, Bisbal, Cortes i Villarrasa. El 1913, als 20 anys, va guanyar la medalla d\u2019or al premi art\u00edstic convocat per l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de Granada.\r\nEn acabar els estudis reglats, va viatjar a Par\u00eds per ampliar la seua formaci\u00f3 i obrir-se cam\u00ed com a pintor. All\u00e0 va assistir a les acad\u00e8mies lliures, va aprendre la t\u00e8cnica de pintura sobre vidre i va executar nombrosos cartells en els quals es noten les influ\u00e8ncies de les tend\u00e8ncies del Modern Style i l\u2019art noveau.\r\nVa tornar a Val\u00e8ncia en 1923 i s\u2019incorpor\u00e0 com a professor de dibuix de l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles. \u00c9s en aquest moment que comencen les seues col\u00b7laboracions com a cartellista i dissenyador a les revistes Revue Moderne, Anales i altres.\r\nDurant la II Rep\u00fablica va participar com a pintor en diverses exposicions col\u00b7lectives en el Cercle de Belles Arts i a la Sala Blava d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art. Com la majoria d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals, va donar suport al govern leg\u00edtim al llarg de la Guerra Civil i va col\u00b7laborar amb el govern republic\u00e0 en tasques d\u2019ajuda als refugiats que fugien de les zones de combat.\r\nEn 1939 va ser detingut per les seues idees republicanes i enviat a la Pres\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia, on hi havia un considerable grup d\u2019artistes valencians que s\u2019havien distingit per la seua lleialtat al govern republic\u00e0 i per haver desenvolupat treballs de propaganda b\u00e8l\u00b7lica en sindicats, organismes pol\u00edtics i publicacions de clar mat\u00eds esquerr\u00e0. Despr\u00e9s de la guerra hi havia artistes de diferents disciplines i de diversos llocs de l\u2019Estat espanyol. Aprofitant un grup tan nodrit d\u2019artistes, el r\u00e8gim franquista va crear un taller d\u2019arts pl\u00e0stiques que es va prendre com a model per a altres presons. Els artistes van veure en la creaci\u00f3 del taller una possibilitat d\u2019acurtar les penes a qu\u00e8 havien sigut condemnats per la Llei de Redempci\u00f3 de Penes pel Treball. Al llarg del seu captiveri, Francesc Caro va col\u00b7laborar amb l\u2019escultor Antoni Ballester, que coordinava els tallers d\u2019arts pl\u00e0stiques de la pres\u00f3, i amb el cartellista Rafael Raga, que coordinava el de Porta-Coeli.\r\nDespr\u00e9s del captiveri es guany\u00e0 la vida com a dissenyador de mobles i col\u00b7laborador en la c\u00e0tedra de Ger\u00f3nimo Forteza de la Facultat de Medicina. Fou l\u2019autor dels dibuixos de l\u2019Atlas de Citologia Met\u00e1tica, Citogen\u00e9tica y Citologia Molecular.\r\nVa emigrar a l\u2019Argentina el 1949 despr\u00e9s de rebre una oferta del Ministerio de Salud P\u00fablica argent\u00ed, que li va oferir un treball com a dibuixant a l\u2019Hospital Neuropsiqui\u00e1trico de Hombres de Buenos Aires. Va viure all\u00e0 m\u00e9s de vint anys, on va compaginar aquest treball amb la caricatura, el cartellisme i la pintura.\r\nEn 1970 va tornar definitivament a Val\u00e8ncia i s\u2019instal\u00b7l\u00e0 en una urbanitzaci\u00f3 de l\u2019Eliana, on allunyat del m\u00f3n art\u00edstic valenci\u00e0 es va dedicar completament a pintar quadres que atresorava i ocultava amb singular cautela. En aquest temps va realitzar algunes portades per a revistes valencianes i en 1971 va guanyar el Segon Premi de Cartells de les Falles de Val\u00e8ncia. La Junta Central Fallera li va atorgar un homenatge per la seua brillant activitat com a caricaturista, il\u00b7lustrador i cartellista. Tot i el seu car\u00e0cter introvertit, el seu tarann\u00e0 personal apocat i la seua amarga exist\u00e8ncia a causa de la frustraci\u00f3 provocada per la guerra, la pres\u00f3 i l\u2019emigraci\u00f3, la seua capacitat de treball art\u00edstic es va mantindre ferma. L\u2019artista, que mai va voler desfer-se de la seua obra, inopinadament va vendre a un col\u00b7leccionista un dia abans de morir tota l\u2019obra que guardava a sa casa i que havia realitzat en els \u00faltims anys de vida."}, {"id": 531, "name": "Ricard", "surname": "Carreras", "conjunction": "", "second_surname": "Balado", "url": "/biografies/carreras-balado-ricard", "image": "/media/biography/image/carreras_balado_ricard.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1929, "short_description": "Escriptor, dibuixant, pol\u00edtic i activista cultural\r\nFill d\u2019un senador i de fam\u00edlia amb poder adquisitiu, estudi\u00e0 la llicenciatura en Filosofia i Lletres a Barcelona, Saragossa i Madrid, on va coincidir amb Marcelino Men\u00e9ndez y Pelayo, escriptor, fil\u00f2leg i mentor de Ricard.\r\nEl seu inter\u00e9s per la lectura, per l\u2019art i el col\u00b7leccionisme caracteritzaren una vida dedicada a la cultura. Als vint anys d\u2019edat, ja retornat a Castell\u00f3, fund\u00e0 el setmanari festiu Don Crist\u00f3bal. Al 1901 fund\u00e0 la revista quinzenal Ayer y Hoy, fins que en 1903 pass\u00e0 a dirigir La Tribuna fins al 1906. Tamb\u00e9 va dirigir El Heraldo de Castell\u00f3n i les p\u00e0gines liter\u00e0ries d\u2019El Liberal. Solia emprar els pseud\u00f2nims Kock i\u00a0Licenciado Torralba.\r\nTamb\u00e9 fou narrador de costums conegut per obres com Rata grossa, que aparegu\u00e9 en 1896 per primera vegada en forma de cr\u00f2nica a l\u2019Heraldo, i per la novel\u00b7la premiada Do\u00f1a Abulia (1903). A m\u00e9s, com a bon excursionista cultural va elaborar la monografia Cat\u00ed (1928) per a real\u00e7ar la riquesa patrimonial d\u2019aquesta vila del Maestrat, i Homenaje a Francisco P\u00e9rez Dolz y Juan Adsuara Ramos (1930), entre altres. Tamb\u00e9 fou periodista i caricaturista, dibuixava portades, investigava i redactava articles per a diferents peri\u00f2dics i setmanaris com Las Provincias, Diario de Valencia,\u00a0Cultura Espa\u00f1ola de Madrid i Labor Nueva de Barcelona.\r\nLa seua aportaci\u00f3 principal a la cultura valenciana, sens dubte, fou la cofundaci\u00f3 en 1919 de la Societat Castellonenca de Cultura, creada amb la intenci\u00f3 de promoure els estudis hist\u00f2rics i filol\u00f2gics de Castell\u00f3, i de l\u2019imprescindible Bolet\u00edn (BSCC), que encara es publica i en va ser el primer director. L\u2019acompanyaren en aquesta aventura Salvador Guinot, \u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, Llu\u00eds Revest Corzo i Joan Baptista Carb\u00f3 Dom\u00e9nech. Va ser membre de la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments de Castell\u00f3.\r\nTal com confessa el llaurador lletraferit Josep Pascual Tirado, el Tombatossals va n\u00e0ixer en 1922 gr\u00e0cies a l'encoratjament, a les correccions i les orientacions de Ricard Carreras. La mort no li va permetre con\u00e9ixer l'edici\u00f3 en format de llibre il\u00b7lustrat, titulat Tomba-tossals: contalles de la terra, que va eixir el 20 de setembre de 1930. A m\u00e9s, tenia un bon coneixement dels cl\u00e0ssics valencians i va elaborar vocabularis i estudis del Tirant lo Blanch i la Cr\u00f2nica de Muntaner.\r\nDedic\u00e0 una gran part de la seua vida a la pol\u00edtica local castellonenca i es convert\u00ed en regidor i diputat provincial. A m\u00e9s, preocupat pel sistema agrari, defensava l\u2019agrarisme conservador i va ser comissari reial de foment de la Federaci\u00f3 Agr\u00e0ria i fundador de la UNEA.\r\nRicard Carreras va contraure matrimoni amb Carmen Montoya Alem\u00e1n, amb la qual va tindre dos fills i dues filles: Ricard, Manuel, Em\u00edlia i Carme, aquesta \u00faltima coneguda com \"la Nena\". Vivien al carrer de Gonz\u00e1lez Cherm\u00e1, n\u00famero 61.\r\nPassats el anys, Carreras va rebre diversos homenatges. En 1905, el govern li concedia la Creu de l\u2019Orde d\u2019Isabel la Cat\u00f2lica, i pel febrer de 1932 es proposava a l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 que es retolara un carrer amb el seu nom, situat entre la Ronda de la Magdalena i els carrers de Viver i Joaquim Costa. En 1994, en el Dia del Llibre, es va interpretar a Castell\u00f3 Do\u00f1a Abulia en forma d\u2019obra teatral com a homenatge."}, {"id": 367, "name": "Francesc", "surname": "Carreres", "conjunction": "", "second_surname": "de Calatayud", "url": "/biografies/carreres-de-calatayud-francesc", "image": "/media/biography/image/carreres_decalatayud_francesc.jpg", "birth_date": 1916, "dead_date": 1989, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nVa pert\u00e0nyer a una nissaga d'acad\u00e8mics de la cultura valenciana. Ja el seu avi, Francesc Carreres Vall (Carcaixent, 17 de setembre de 1858 - 22 d'agost de 1936), fou president d'Acci\u00f3 Bibliogr\u00e0fica Valenciana, c\u00e0rrec que ostentaria fins la seua mort, i va crear una important biblioteca d'hist\u00f2ria valenciana. En 1895 fou elegit regidor de Val\u00e8ncia pel districte de la Universitat i va pert\u00e0nyer a nombroses entitats en les quals desenvolup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs, com ara el de tresorer de la Societat de Bibli\u00f2fils Valencians, director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana, en 1915, directiu de Lo Rat-Penat, president i vicepresident de la Comissi\u00f3 de Publicacions, president del Canal del T\u00faria, conseller de la Caixa d'Estalvis de Val\u00e8ncia...\r\nEl seu pare, Salvador Carreres Zacar\u00e9s, es va llicenciar en Dret i es doctor\u00e0 en Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia. Fou director de l'Arxiu Municipal de Val\u00e8ncia, va col\u00b7laborar amb Acci\u00f3 Bibliogr\u00e0fica Valenciana i amb l'Arxiu d'Art de Val\u00e8ncia. Fou tamb\u00e9 secretari del Centre de Cultura Valenciana, col\u00b7laborant en Anales i cronista de la Ciutat de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 en 1932 motivat per la preocupaci\u00f3 normativa ortogr\u00e0fica i gramatical.\r\nEs va casar amb Assumpci\u00f3 de Lambea Mart\u00ednez Mathews amb qui tingueren una filla: Maria Elisabet.\r\nFrancesc Carreres, com el seu pare, es va llicenciar en Dret i es doctor\u00e0 en Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia. Des de molt jove va ser una persona molt activa dintre dels moviments valencianistes, sent un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 en 1932 i col\u00b7laborant en la revista Acci\u00f3 Valenciana i tamb\u00e9 va publicar en 1931 un estudi, \u00abEl Procurador de los Miserables\u00bb, en Anales del Centre de Cultura Valenciana.\r\nForm\u00e0 part de la primera Junta Directiva d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, creada en 1930 junt a altres personalitats, com ara Emili G\u00f3mez Nadal, Manuel Sanchis Guarner o Antoni Igual \u00dabeda, de la qual va estar secretari. Aquesta entitat era en inici un grup apol\u00edtic i la seua preocupaci\u00f3 principal era la cultura, la universitat i el pa\u00eds. Volien una universitat jove, valenciana i europea. Tot i que tots els seus membres no obedien la mateixa tend\u00e8ncia \u2014uns eren conservadors i altres d'esquerres\u2014 compartien l'objectiu d'assolir la reconstrucci\u00f3 de la personalitat valenciana i la cooperaci\u00f3 entre els diversos partits valencianistes. Editaven la revista Acci\u00f3 Valenciana.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil fou secretari del Centre de Cultura Valenciana, director del British Institute de Val\u00e8ncia, membre del Queen's College Oxford i membre col\u00b7laborador de l'Institut de Literatura i Estudis Filol\u00f2gics que tenia com a objectiu investigar la llengua catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i dur a terme una activitat editorial i liter\u00e0ria."}, {"id": 473, "name": "Francesc", "surname": "Carreres", "conjunction": "", "second_surname": "Li\u00f1ana", "url": "/biografies/carreres-linana-francesc", "image": "/media/biography/image/carreres_linana_francesc.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1919, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nFrancesc d\u2019Ass\u00eds Joaquim Valeri\u00e0 Carreres Li\u00f1ana era fill de Rafael Carreres i Maria Ant\u00f2nia Li\u00f1ana. Procedia d\u2019una fam\u00edlia de terratinents de Moixent; el pare tenia un celler i una alm\u00e0ssera de les millors del poble, per\u00f2 en morir les coses canviaren i la fam\u00edlia es va veure obligada a vendre-ho per no haver-hi cap fill per seguir el negoci, ja que el seu germ\u00e0 Lleonard era mestre i Francesc era capell\u00e0.\r\nEl 1898 va ingressar al Col\u00b7legi del Patriarca de Val\u00e8ncia i fou ordenat prevere el 1905 amb uns magn\u00edfics resultats acad\u00e8mics. En 1906 \u00e9s destinat com a coadjutor a la parr\u00f2quia de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, a la comarca de l\u2019Alt Millars, on arriba el 9 de febrer segons el seu dietari, escrit en valenci\u00e0. Hi va estar poc de temps, ja que el 15 de setembre de 1906 era nomenat prefecte del Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia i s\u2019hi doctorava en Teologia el 1907.\r\nEra germ\u00e0 del mestre i escriptor Lleonard Carreres Linyana (1881-1971), amb qui mantenia una relaci\u00f3 ben estreta. Publicaren el peri\u00f2dic sat\u00edric El Paixarell a Aielo de Malferit entre 1906 i 1907, on estava destinat el mestre. Segons Emili Casanova, es tracta de la primera revista sat\u00edrica de la comarca escrita en el valenci\u00e0 de l\u2019\u00e8poca, amb un bon domini del l\u00e8xic i del ritme. Tots dos eren amants de la lectura i de la m\u00fasica, cultes i preocupats per la llengua.\r\nDe fet, els dos van simpatitzar amb l\u2019Obra del Diccionari de Mn. Alcover i es van inscriure al Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana que se celebr\u00e0 a Barcelona del 13 al 18 d\u2019octubre de 1906 a iniciativa d\u2019Alcover. Francesc Carreres havia conegut moss\u00e9n Alcover en la visita que va realitzar aquest al Col\u00b7legi de Corpus Christi de Val\u00e8ncia a finals d\u2019abril de 1901. All\u00e0 es va formar un equip de treball dirigit pel rector Rigobert Dom\u00e9nech i s\u2019encarregaren de buidar el Diccionari de Joaquim Mart\u00ed Gadea amb destinaci\u00f3 a la Calaixera de l\u00e8xic. A m\u00e9s, Francesc Carreres va fer c\u00e8dules pel seu compte de la Rondalla de rondalles de Llu\u00eds Galiana i era el col\u00b7laborador n\u00famero 773. En la correspond\u00e8ncia amb el manacor\u00ed veiem que respon diverses q\u00fcestions gramaticals plantejades pel mateix Alcover i, fins i tot, li fa observacions. Va estar subscrit al Bollet\u00ed del Diccionari de la Llengua Catalana.\r\nLa seua mala salut el port\u00e0 de retorn a Moixent, on va morir massa jove per a con\u00e9ixer els fruits que podria haver donat la seua intel\u00b7lig\u00e8ncia."}, {"id": 474, "name": "Lleonard", "surname": "Carreres", "conjunction": "", "second_surname": "Li\u00f1ana", "url": "/biografies/carreres-linana-lleonard", "image": "/media/biography/image/carreres_linana_lleonard.jpg", "birth_date": 1881, "dead_date": 1971, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nFill de Rafael Carreres i Maria Ant\u00f2nia Li\u00f1ana, i germ\u00e0 del culte capell\u00e0 Francesc Carreres Li\u00f1ana (1882-1919). Procedia d\u2019una fam\u00edlia de terratinents de Moixent; el pare tenia un celler i una alm\u00e0ssera de les millors del poble, per\u00f2 en morir les coses canviaren i la fam\u00edlia es va veure obligada a vendre-ho per no haver-hi cap fill per seguir el negoci, ja que Lleonard era mestre i el seu germ\u00e0 era capell\u00e0.\r\nVa estudiar Magisteri a la Normal de Val\u00e8ncia i va ser mestre d\u2019Aielo de Malferit en dues etapes: la primera com a substitut inter\u00ed des del 1904 fins al 1911, i la segona, ja en propietat, entre 1916 i la jubilaci\u00f3 el 2 de mar\u00e7 de 1951. Entre una i altra \u00e8poca va exercir el magisteri al Grup Cervantes de Val\u00e8ncia (1913-1916), ciutat on es va acostar a l\u2019ideari jaimista o legitimista i feia discursos en vetlades pedag\u00f2giques i culturals com a vicepresident de l\u2019Acad\u00e8mia de la Congregaci\u00f3 Mariana del Magisteri Valenci\u00e0. Pel febrer de 1915 va obtindre el n\u00famero 1 en les oposicions, i un any m\u00e9s tard permutava la pla\u00e7a de Val\u00e8ncia per la d\u2019Aielo per motius de salut. Es va casar amb Herminia Li\u00f1ana, que fa faltar el 1918.\r\nLleonard Carreres va impulsar una de les majors reformes educatives a Aielo de Malferit, reorganitzant les escoles i les activitats dels alumnes. Va crear el repartiment de premis de l\u2019escola, va fundar la Mutualitat Escolar (1917), fet que li va valdre l\u2019obtenci\u00f3 de reconeixements. Tamb\u00e9 va crear la Biblioteca Escolar (1934) i un Museu de Treballs Escolars. Va promoure i aconsegu\u00ed que es duguera a terme la construcci\u00f3 del Grup Escolar i la graduaci\u00f3 de les escoles unit\u00e0ries. Va fundar juntament amb Maria \u00c0ngels Belda i Soler, professora d\u2019institut i cronista de la vila, la Biblioteca Municipal (1953).\r\nOrganitzava excursions escolars als jaciments prehist\u00f2rics de la localitat, on els alumnes recollien restes arqueol\u00f2giques, minerals i f\u00f2ssils per al Museu Escolar. Tamb\u00e9 es va preocupar de la formaci\u00f3 dels adults organitzant confer\u00e8ncies culturals de personalitats destacades i classes nocturnes.\r\nJuntament amb el seu germ\u00e0, amb qui mantenia una relaci\u00f3 ben estreta, publicaren el peri\u00f2dic sat\u00edric El Paixarell a Aielo de Malferit entre 1906 i 1907. Segons Emili Casanova, es tracta de la primera revista sat\u00edrica de la comarca escrita en el valenci\u00e0 de l\u2019\u00e8poca, amb un bon domini del l\u00e8xic i del ritme. Tots dos eren amants de la lectura i de la m\u00fasica, cultes i preocupats per la llengua. De fet, els dos van simpatitzar amb l\u2019Obra del Diccionari de Mn. Alcover i es van inscriure al Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana que se celebr\u00e0 a Barcelona del 13 al 18 d\u2019octubre de 1906. El seu germ\u00e0 capell\u00e0 era qui mantenia correspond\u00e8ncia amb moss\u00e9n Alcover i una relaci\u00f3 d\u2019intercanvi m\u00e9s notable.\r\nVa ser corresponsal literari del diari Levante de Val\u00e8ncia i obtingu\u00e9 nombrosos premis i diplomes en diversos cert\u00e0mens pedag\u00f2gics i literaris, a m\u00e9s de ser un gran aficionat a la fotografia. Va tenir al seu c\u00e0rrec l\u2019Estaci\u00f3 Pluviom\u00e8trica i fou corresponsal de l\u2019Observatori Fabra de Barcelona per al registre de sismes. Durant molts anys va tindre c\u00e0rrecs en associacions assistencials, religioses, agr\u00edcoles i fins i tot arrib\u00e0 a ser regidor i alcalde d\u2019Aielo.\r\nLa seua empremta \u00e9s tan notable que t\u00e9 un carrer dedicat a Aielo de Malferit, el poble on va viure i treballar tants anys."}, {"id": 237, "name": "Salvador", "surname": "Carreres", "conjunction": "i", "second_surname": "Zacar\u00e9s", "url": "/biografies/carreres-zacares-salvador", "image": "/media/biography/image/carreres_zacares_salvador.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1973, "short_description": "Cronista de la ciutat de Val\u00e8ncia\r\nVa llicenciar-se en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia i es va doctorar el 1908 per la Universitat Central amb el treball Tratados entre Castilla y Arag\u00f3n para el reparto de la Reconquista, tesi que va ser publicada aquell mateix any. Posteriorment s'especialitz\u00e0 en hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia. Era fill del bibli\u00f2fil Carreres Vayo, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el qual va reunir una de les biblioteques sobre temes valencians m\u00e9s completes de la seua \u00e8poca.\r\nVa ser cronista oficial de la ciutat de Val\u00e8ncia i membre de diverses acad\u00e8mies i institucions cient\u00edfiques i culturals, entre elles de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim i de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona.\u00a0\r\nAbans de la guerra va utilitzar el catal\u00e0 en alguns dels seus escrits, i el 1932 va signar les Normes de Castell\u00f3.\r\nEn la immediata posguerra fou un dels activistes que intentaren desvirtuar les senyes d'identitat i tradicions valencianes pel filtre feixista. Membre de la Junta directiva de Lo Rat Penat abans i despr\u00e9s de la guerra, secretari del Centre de Cultura Valenciana. Membre aix\u00ed mateix de la Asociaci\u00f3n de amigos de Luis Vives i de la Asociaci\u00f3n Bibliogr\u00e1fica Valenciana, ocupant c\u00e0rrec en totes elles. Com a historiador de dretes va col\u00b7laborar en totes les commemoracions que les autoritats franquistes organitzaren al voltant de figures del Pa\u00eds.\r\nEl 1951 el trobem formant part, com a membre patrocinador, de l'exposici\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear a la ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nL'escriptor Francesc Carreres de Calatayud, tamb\u00e9 signatari de les Normes, era fill seu.\r\nEntre la seva vasta obra d'investigador destaquen els dos volums del Ensayo de una bibliografia de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), amb una \u00e0mplia aportaci\u00f3 documental in\u00e8dita sobre el tema, i les monografies Notes per a la hist\u00f2ria dels bandos de Val\u00e8ncia (1930), Vinatea (1936), La Taula de Canvis de Val\u00e8ncia (1408-1719) (1957), Las Rocas (1957) i Los Jurados de Valencia y Luis Sant\u00e1ngel (1963), entre d'altres. Tamb\u00e9 va publicar nombrosos articles cient\u00edfics, especialment a les revistes El Archivo, Acci\u00f3n Bibliogr\u00e1fica Valenciana, Archivo de Arte Valenciano\u00a0i\u00a0Saitabi."}, {"id": 260, "name": "Francesc", "surname": "Casas", "conjunction": "i", "second_surname": "Sala", "url": "/biografies/casas-sala-francesc", "image": "/media/biography/image/casas_sala_francesc.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1936, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nFill d'una fam\u00edlia benestant de Manresa, va estudiar als maristes del Col\u00b7legi de Sant Gervasi, a Barcelona, i despr\u00e9s es llicenci\u00e0 en Dret a la Universitat de Barcelona.\r\nTot i que, el 1921, inici\u00e0 la seua carrera com a advocat a Manresa, eixe mateix any es trasllada a Barcelona per a treballar durant uns anys al torn d'ofici. Cap el 1925 comen\u00e7a a centrar la seua activitat en temes laborals i sindicals.\r\nUn any despr\u00e9s, i formant part de la Junta de Govern del Col\u00b7legi d'Advocats de Barcelona, va fer que l'organisme es posicionara front la Dictadura de Primo de Rivera, el que li va costar ser desterrat a Alcal\u00e0 de Xivert, on entra en contacte amb el republicanisme valenci\u00e0 per primera vegada.\r\nComen\u00e7a la seua activitat pol\u00edtica el 1930 col\u00b7laborant amb el republicanisme federal per a, el 1931, entrar a formar part del radical Partit Republic\u00e0 Democr\u00e0tic Federal d'Eduardo Barriobero (que el presidia des d'un any abans). El 1932, va entrar a formar part d'Acci\u00f3n Republicana de Manuel Aza\u00f1a. I el 1933, any en que obri el seu segon despatx professional a Castell\u00f3, es triat president del partit a la prov\u00edncia de Castell\u00f3.\r\nEl 1934 es forma a Castell\u00f3 un nou partit fruit de la uni\u00f3 d'Acci\u00f3n Republicana, encap\u00e7alada per Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel\u00b7l\u00ed Domingo i dels valencianistes del grup valencianista d'Esquerra de Gaet\u00e0 Huguet. El nou partit, anomenat Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (i sense cap relaci\u00f3 amb Esquerra Republicana de Catalunya), estaria presidit pel mateix Casas, qui encap\u00e7alava el sector m\u00e9s nombr\u00f3s dels militants.\r\nEl nou partit, que formava part d'Izquierda Republicana a nivell estatal, tingu\u00e9 una vida curta i molt convulsa degut a les grans difer\u00e8ncies existents entre els distints grups que l'havien format. Aix\u00ed, la primera gran crisi es dona al desembre de 1935, quan el sector m\u00e9s nacionalista (encap\u00e7alats per Gaet\u00e0 Huguet i per Miquel Pe\u00f1a), i d'acord amb la direcci\u00f3 estatal, aconsegueix la dimissi\u00f3 de Casas com a president del partit.\r\nUns mesos despr\u00e9s Izquierda Republicana decideix establir-se a Castell\u00f3 recuperant Casas, qui junt a Mat\u00edas Sang\u00fcesa, lideraran el partit a la provincia de Castell\u00f3.\r\nUn any despr\u00e9s, el sector nacionalista de Gaet\u00e0 Huguet entra a formar part d'Esquerra Valenciana, el partit encap\u00e7alat per Vicent Marco Miranda.\r\nA les eleccions de febrer de 1936 fou elegit diputat d'Izquierda Republicana per la prov\u00edncia de Castell\u00f3. Tot i que continua residint a Barcelona, encap\u00e7ala diverses iniciatives en favor de la seua circumscripci\u00f3, tot i que amb l'inici de la guerra es veieren aturades i no pogueren dur-se a terme.\r\nAl juliol del mateix any es converteix en el responsable pol\u00edtic de la columna dirigida pel tinent Joaquin Osset Merle i pel coronel de carabiners Hilario Fernandes Bujada, l'anomenada Columna Casas Sala.La columna, formada per milicians i per gu\u00e0rdies civils va eixir de Castell\u00f3 cap a Terol per tal de posar la ciutat aragonesa sota control de la Rep\u00fablica, ja que es trobava sota control dels militars sublevats. Per\u00f2 cinc dies despr\u00e9s d'haver partit, en arribar a la localitat de la Puebla de Valverde, els guardies civils que integraven la columna es sublevaren passant-se al b\u00e0ndol feixista i fent presoners els seus excompanys.\r\nCasas Sala, com a m\u00e0xim dirigent pol\u00edtic, va ser sotm\u00e9s a un consell de guerra sumar\u00edssim sense cap mena de garantia processal, encarregant-se ell mateix de la seua defensa. El \"tribunal\" el va condemnar a mort i l'1 d'agost va ser afusellat davant la t\u00e0pia del cementeri de Terol mentre cridava \"Visca la Rep\u00fablica\".\r\nPoc despr\u00e9s del seu assassinat, l'Ajuntament de Barcelona va dedicar un carrer en la seua mem\u00f2ria que, amb l'arribada dels governants feixistes va ser canviat pel de \"Duque de la Victoria\", en mem\u00f2ria del general Espartero, que al 1842 orden\u00e0 bombardejar la ciutat des de Montju\u00efc."}, {"id": 740, "name": "Carme", "surname": "Casesnoves", "conjunction": "", "second_surname": "Ib\u00e1\u00f1ez", "url": "/biografies/casesnoves-ibanez-carme", "image": "/media/biography/image/casesnoves_ibanez_carme.jpg", "birth_date": 1887, "dead_date": 1952, "short_description": "Actriu\r\nEstudi\u00e0 cant amb la professora Elena Dorliac i es don\u00e0 a con\u00e8ixer l\u2019any 1903 en cercles art\u00edstics de la ciutat com Els XX, que tenien el seu teatret al palau de Parcent. Paral\u00b7lelament actu\u00e0 en poblacions mitjanes properes com Alzira, Burjassot, Sagunt, Utiel i Tortosa, i a continuaci\u00f3 la seua carrera art\u00edstica experiment\u00e0 un r\u00e0pid ascens com a primera tiple de diverses companyies de sarsuela i opereta espanyola, tot i que, com a excepci\u00f3, en una funci\u00f3 de benefici al Teatre Russafa interpret\u00e0 el quadre de costums Les viudes de la plaseta, de Vicent Fe.\r\nEntre els teatres on es present\u00e0 durant els primers anys destaquen el Principal de Castell\u00f3; el Granvia i El Nou, de Barcelona; el Principal de Terol; el Gran Capit\u00e1n de C\u00f2rdova; el Duque, de Sevilla; el Principal i el Pignatelli, de Saragossa; els Campos El\u00edseos i l\u2019Arriaga, de Bilbao, o el Gayarre de Pamplona. Despr\u00e9s torn\u00e0 a Barcelona, als teatres Espanyol i T\u00edvoli; i visit\u00e0 Cadis, al Gran Teatro; Las Palmas i, des d\u2019all\u00ed, a Cuba amb la companyia d\u2019Emilio Duval. Posteriorment, treball\u00e0 al Russafa i al Principal de Val\u00e8ncia, o al Sal\u00f3 Novetats d\u2019Alacant.\r\nLa temporada 1919-1920 encara actu\u00e0 com a tiple amb bon \u00e8xit de p\u00fablic al Teatre Russafa en la companyia que dirigia Pepe \u00c1ngeles. Per\u00f2 l\u2019any 1923 feu un gir en la seua traject\u00f2ria i se\u2019n pass\u00e0 a la declamaci\u00f3, primer en l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019Enric Rambal, que efectu\u00e0 una gira per terres castellanes, i seguidament en la companyia comicodram\u00e0tica Pla-Ib\u00e1\u00f1ez, amb la qual treball\u00e0 al Teatre Princesa de Val\u00e8ncia i al Monumental d\u2019Alacant, sempre en castell\u00e0.\r\nAl setembre de 1927 entr\u00e0 com a caracter\u00edstica en la companyia de Pepe Alba que, en aquells anys, actuava al Teatre Modern de Val\u00e8ncia, amb una programaci\u00f3 exclusivament en catal\u00e0. S\u2019hi estigu\u00e9 dues temporades fins a la clausura del local per motius urban\u00edstics. Hi particip\u00e0 en una gran quantitat d\u2019estrenes. Una de les seues millors interpretacions fou la com\u00e8dia en dos actes de Mari\u00e0 Serrano, titulada Sense deixar el cam\u00ed.\r\nNovament hagu\u00e9 de rec\u00f3rrer al teatre castell\u00e0, b\u00e9 de declamaci\u00f3, com la companyia de Salvador Soler Mary, amb la qual treball\u00e0 al Princesa de Val\u00e8ncia, al Principal de Palma de Mallorca o al Romea de M\u00farcia; o b\u00e9 de sarsuela i opereta com la de Clareta Panach, amb la qual actu\u00e0 al Teatre de la Llibertat (abans Princesa), o la d\u2019Anna Barbarroja, amb qui treball\u00e0 al Teatre d\u2019Estiu d\u2019Alacant.\r\nLa temporada 1932-1933 s\u2019estigu\u00e9 al Sal\u00f3 Novetats de Val\u00e8ncia en la companyia de Pepe Be\u00fct, aix\u00ed mateix amb una programaci\u00f3 \u00fanicament valenciana. El nou empresari, Salvador Pordomingo, volgu\u00e9 donar-li un enfocament diferent, m\u00e9s viu i amb n\u00fameros musicals, una l\u00ednia que resultava a prop\u00f2sit per a Carme Casesnoves, que destac\u00e0 en la revista Tra-ca-trac, de Faust Hern\u00e1ndez-Casajuana, amb partitura de diversos autors, o en \u00bfQu\u00e9 pasa en Valencia?, de Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s i Josep Casta\u00f1er, amb m\u00fasica de S\u00e1nchez Rogl\u00e0. Tamb\u00e9 intervingu\u00e9 en la revista El fava de Ramonet, d\u2019Ismael Serneguet i Llu\u00eds Mart\u00ed, amb m\u00fasica del seu germ\u00e0 Pepe \u201cToko\u201d. Amb els mateixos personatges principals, Paco Fern\u00e1ndez, Juli Esp\u00ed i Carme Casesnoves, es rod\u00e0 una pel\u00b7l\u00edcula sonora, hom\u00f2nima, dirigida per Joan Andreu, que obtingu\u00e9 un gran ress\u00f2. Fou un \u00e8xit econ\u00f2mic per\u00f2 una decepci\u00f3 art\u00edstica. La seua intervenci\u00f3, discreta per\u00f2 sempre digna, fou la primera d\u2019una actriu valenciana en la llengua pr\u00f2pia, un fet que no tindria continu\u00eftat.\r\nLa temporada 1933-1934 form\u00e0 part de la companyia de Pepe Alba i Em\u00edlia Clement, que estava al front de Nostre Teatre, un local que responia a la voluntat del seu propietari, Vicent M. Carceller, de mantenir una cartellera valenciana permanent, una vegada s\u2019havia frustrat l\u2019intent renovador del Teatre Alk\u00e1zar. Per\u00f2 tamb\u00e9 Nostre Teatre fracass\u00e0 i, en la seua segona temporada, hagu\u00e9 de canviar d\u2019orientaci\u00f3 i de nom: Teatre Serrano.\r\nA la primavera de 1936, Carme Casesnoves torn\u00e0 a figurar en la mateixa companyia, ara al Teatre Russafa, tamb\u00e9 amb obres valencianes d\u2019estrena amb el prop\u00f2sit de revifar l\u2019escena aut\u00f2ctona, que patia, agreujada, la crisi general del teatre.\r\nEn acabar la guerra, el teatre valenci\u00e0 desaparegu\u00e9 absolutament de les cartelleres tot i que no existia una prohibici\u00f3 expressa, per\u00f2 s\u2019interpretava com a t\u00e0cita. Carme Casesnoves form\u00e0 part de l\u2019agrupaci\u00f3 de Rafael Balaguer que actu\u00e0 la temporada 1942-1943 a l\u2019Alk\u00e1zar, i la seg\u00fcent, a la companyia de com\u00e8dies del Patronat Musical del Cabanyal.\r\nQuan l\u2019any 1946 el teatre valenci\u00e0 tingu\u00e9 la permissivitat del r\u00e8gim, Carme Casesnoves torn\u00e0 a treballar en la companyia de Pepe Alba i Em\u00edlia Clement que triomfaven a l\u2019Alk\u00e1zar i que, seguint el seu costum del temps de la Rep\u00fablica, clogueren la temporada al Romea de Barcelona.\r\nLa interpretaci\u00f3 m\u00e9s destacada de Carme Casesnoves fou la del personatge central de Les Malaenes, com\u00e8dia de costums en tres actes i en vers de Mart\u00ed Dom\u00ednguez. Aquest esdeveniment tingu\u00e9 lloc excepcionalment al Teatre Apol\u00b7lo de Val\u00e8ncia el 13 d\u2019octubre de 1947. Fou un bon colof\u00f3 a una de les actrius de car\u00e0cter m\u00e9s rellevants del teatre valenci\u00e0 en les dues darreres d\u00e8cades."}, {"id": 409, "name": "Vicent", "surname": "Casp", "conjunction": "i", "second_surname": "Verger", "url": "/biografies/casp-verger-vicent", "image": "/media/biography/image/casp_verger_vicent.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1992, "short_description": "Poeta\r\nFill de Vicent Casp i Herminia Vercher. Va tenir sis germans, d'entre els quals Xavier Casp, un conegut poeta i activista valencianista. El 1928 i sent Vicent ben jove, la seua fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a viure a Val\u00e8ncia. En aquesta ciutat, va entrar en contacte amb l'associaci\u00f3 Lo Rat-Penat i amb el col\u00b7lectiu de poetes valencians que hi participaven.\r\nEn aquest ambient literari, col\u00b7labor\u00e0 en diverses revistes, com El vers valenci\u00e0, dirigida per Josep Maria Bayarri, Pensat i fet, de Josep Maria Esteve, Levante, La Correspondencia de Valencia, El Calpense i la revista Acci\u00f3, setmanari valencianista i cat\u00f2lic lligat a Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana.\r\nEl 1943 particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 del grup editorial Torre, conjuntament amb altres antics membres d'Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, escriptors valencians de la generaci\u00f3 de preguerra, com el seu germ\u00e0 Xavier o Miquel Adlert, entre d'altres. Aquesta nova editorial encap\u00e7alaria el moviment de renaixen\u00e7a cultural i ling\u00fc\u00edstica al Pa\u00eds Valenci\u00e0, publicant els primers llibres en valenci\u00e0 del franquisme.\r\nLes seues obres m\u00e9s reeixides foren Instant\u00e0nies (1936), Polsina d'hores (1949), A temps de cor (1951) i Foc (1952). En elles es plasma la influ\u00e8ncia postsimbolista, intimista i existencial, com tingueren la major part de la generaci\u00f3 de poetes valencians a la postguerra.\r\nFou guardonat amb diverses distincions als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1951, a l'edici\u00f3 celebrada a Nova York,\u00a0guany\u00e0 un acc\u00e8ssit de la Flor Natural amb\u00a0Tr\u00edptic d'amor.\u00a0El 1952, a l'edici\u00f3 celebrada a Tolosa de Llenguadoc,\u00a0guany\u00e0 un premi especial amb\u00a0L'ondina.\r\nEl 1949, ell i el seu germ\u00e0 Xavier, entrarien a formar part, com a socis i tamb\u00e9 fundadors, de l'associaci\u00f3 liter\u00e0ria Amics de la Poesia de Val\u00e8ncia, entitat de la qual l'any seg\u00fcent fou escollit membre de la Junta Directiva,\u00a0c\u00e0rrec que mantingu\u00e9 fins el 1956, quan marx\u00e0 a viure a Vene\u00e7uela, d'on no retornaria fins el 1969.\u00a0En aquesta etapa, public\u00e0 alguns dels llibres que havia escrit durant la seva estada a Vene\u00e7uela, en castell\u00e0, com La catira de las sorpresas (1973), Tu silencio (1979) i Tu voz (1980).\r\nEl 1983 form\u00e0 part de la Comissi\u00f3 d'Honor del centenari de Lo Rat-Penat. Durant aquells anys va estar tamb\u00e9 a la Junta de govern de Lo Rat-Penat, amb el c\u00e0rrec de quart vocal. El 1984 public\u00e0 el seu \u00faltim treball, Batecs al tr\u00f2pic on evocava tots els seus records de Vene\u00e7uela."}, {"id": 430, "name": "Xavier", "surname": "Casp", "conjunction": "i", "second_surname": "Verger", "url": "/biografies/casp-verger-xavier", "image": "/media/biography/image/casp_verger_francescxavier3.jpg", "birth_date": 1915, "dead_date": 2004, "short_description": "Poeta, escriptor i pol\u00edtic\r\nFill de Vicent Casp i Herminia Vercher. Va tenir sis germans, d'entre els quals Vicent, poeta com ell. El 1928 i sent Xavier ben jove, la seua fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a viure a Val\u00e8ncia.\u00a0\r\nEls \u00fanics estudis reglats que va cursar foren al Parque Escolar de Carlet. La seua formaci\u00f3 posterior fou de car\u00e0cter autodidacta, mitjan\u00e7ant el contacte amb personatges rellevants del panorama cultural. A l'ingressar al servei militar, fou traslladat a Madrid on va con\u00e8ixer la seua futura dona, Rosario Montero, amb qui es casaria el 7 d'octubre de 1946. Junts establiren la seua residencia a Val\u00e8ncia on tindrien quatre fills: Catalina, Javier, Salvador i Maria. Quan va tornar a Val\u00e8ncia pass\u00e0 a treballar a la empresa Yutera Espa\u00f1ola, fins el dia de la seua jubilaci\u00f3.\r\nEn la seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria comen\u00e7\u00e0 publicant, els seus primers poemes, en la revista El Vers Valenci\u00e0 doncs era deixeble de Josep Maria Bayarri, propietari de la publicaci\u00f3. A m\u00e9s, altres dels seus versos van apar\u00e8ixer al setmanari Acci\u00f3, Diario de Valencia i l'Almanaque de Las Provincias. Per altre costat, va escriure articles a Las Provincias, Levante, Jornada\u00a0i ABC i a les revistes \u00cdnsula, Poesia Espa\u00f1ola, La Almudiana i Vida Nova. Tamb\u00e9 particip\u00e0 en la revista mallorquina Raixa, i en altres publicacions de l'\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0.\r\nEn 1932 a l'edat de 17 anys va ingressar al Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, a Lo Rat-Penat i\u00a0en Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, partit del qual aplegaria a ser-ne secretari general i que editava el setmanari Acci\u00f3.\u00a0Al principi de la Guerra Civil aquest partit, d'inspiraci\u00f3 socialcristiana, va haver de dissoldre's. En acabar la guerra ell, conjuntament amb Miquel Adlert, Josep San\u00e7 Moia, Josep Vila Cabanes i Ricard Sanmart\u00edn van intentar reconstruir-lo, com a societat folkl\u00f2rica, per\u00f2 va ser prohibit definitivament el 1940.\r\nDurant la Guerra Civil fou mobilitzat per l'ex\u00e8rcit republic\u00e0, per la qual cosa en acabar la guerra pass\u00e0 un temps pres a un camp de concentraci\u00f3, no tornant a Val\u00e8ncia de forma definitiva fins el 1942.\r\nEl 1943 fund\u00e0 amb el seu amic Miquel Adlert l'editorial Torre. Aquesta va donar eixida a les primeres publicacions en valenci\u00e0 durant la postguerra. Publicaren a aquesta editorial personatges com Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Alfons Cuc\u00f3, Francesc de Paula Burguera, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Maria Beneyto... A m\u00e9s editarien clandestinament, el 1948, tres n\u00fameros de la revista liter\u00e0ria\u00a0Esclat.\r\nFou guardonat amb diverses distincions als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1950,\u00a0a l'edici\u00f3 celebrada a Perpiny\u00e0,\u00a0va guanyar la Flor Natural amb Tr\u00edptic del somni. El 1951, a l'edici\u00f3 celebrada a Nova York,\u00a0guany\u00e0 l'Englantina\u00a0amb l'obra Gran sonata de la p\u00e0tria.\u00a0El 1952, a l'edici\u00f3 celebrada a Tolosa de Llenguadoc,\u00a0guany\u00e0 l'acc\u00e8ssit a la Viola amb Variacions sobre un tema d'Isa\u00efes i el Premi Concepci\u00f3 Rabell, ex aequo amb Proses en carn.\r\nAl llarg del tardofranquisme i a la fi del franquisme Xavier Casp i Miquel Adlert passarien de ser l'elit progressista i intel\u00b7lectual de la postguerra a Val\u00e8ncia, a formar part de nuclis cada vegada m\u00e9s reaccionaris. Aix\u00ed a finals dels anys 1970 \u00ababjuraren\u00bb del seu passat \u00abcatalanista\u00bb i van ingressar en la Real Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana (RACV) des d'on encap\u00e7alaren el moviment secessionista ling\u00fc\u00edstic tot adoptant les anomenades Normes del Puig. En aquesta nova etapa reedit\u00e0 totes les seues obres adoptant les Normes del Puig, va esdevenir president de la RACV (1972),\u00a0cofundador i director de la revista\u00a0Murta\u00a0(1978-1983) \u2014la cap\u00e7alera m\u00e9s significativa de la premsa secessionista blavera\u2014\u00a0i president de Lo Rat-Penat (1980).\u00a0\r\nTamb\u00e9 va passar per la pol\u00edtica esdevenint diputat en les Corts Valencianes per Uni\u00f3 Valenciana (1987-1991). Fou membre del Consell Valenci\u00e0 de Cultura fins el 2002, \u00f2rgan del qual era vicepresident des del 1998. L'Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua el va anomenar acad\u00e8mic el 2001, encara que va deixar aquest c\u00e0rrec el setembre de 2002 per motius de salut.\r\nAl llarg de la seua vida va rebre diversos premis per les seues obres i m\u00e8rits, com el Premi de Poesia a Castell\u00f3, el Primer Premi de Poesia de Mallorca i el Premi Val\u00e8ncia de Poesia de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. De la Generalitat Valenciana rebria la distinci\u00f3 al M\u00e8rit Cultural el 1997 i l'any de la seua mort obtindria la Medalla d'Or al M\u00e8rit al Treball per part del Consell de Ministres.\r\nPer \u00faltim la seua obra liter\u00e0ria fou molt extensa, podem destacar Volar (1943), La inquietud en calma (1945), Jo sense tu (1948), On vaig, Senyor? (1949), Aires de can\u00e7\u00f3 (1950), Goig (1953), Jo, cap de casa (1962), D'arnar-te, Amor (1963), Silenci (1970), Confesi\u00f3n con Ausias March (1973), Vinatea (1975), Gran Sonata de la Patria (1981), Idees en mem\u00f2ria de Nicolau Primitiu (1973) i Proses en caro (1952) un llibre de narracions."}, {"id": 391, "name": "Angel\u00ed", "surname": "Castanyer", "conjunction": "i", "second_surname": "Fons", "url": "/biografies/castanyer-fons-angeli", "image": "/media/biography/image/castanyer_fons_angeli.jpg", "birth_date": 1905, "dead_date": 1974, "short_description": "Activista cultural i pol\u00edtic\r\nCom el seu germ\u00e0 Josep inici\u00e0 de ben jove el seu comprom\u00eds valencianista. Des del 1924 col\u00b7labor\u00e0 a la revista Germania, de la Joventut de Lo Rat-Penat. El 1930 va obtindre la Flor Natural als Jocs Florals de Lo Rat-Penat.\u00a0Des de mitjans dels anys 1920 i al llarg de tota la d\u00e8cada de 1930 col\u00b7labor\u00e0 amb multitud de publicacions valencianistes com Taula de Lletres Valencianes,\u00a0Nostre Teatre,\u00a0El Cam\u00ed i El Pa\u00eds Valenci\u00e0, dirigida pel seu germ\u00e0 Josep.\u00a0I el 1932 fou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3.\r\nEl 1931 fou un dels fundadors del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista (CAV), formant part de les seues dues primeres juntes directives, el mateix 1931, com a encarregat de publicacions, i el 1933, com a encarregat de propaganda. Des de la seua fundaci\u00f3 el CAV era una entitat valencianista transversal, per\u00f2 el 1933, amb la nova junta directiva dirigida per Joaquim Reig, es va convertir en una entitat pol\u00edtica deixant de costat les seues pretensions inicials. El 1935 el CAV es va fusionar amb l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i el Centre Valencianista de X\u00e0tiva donant com a resultat el Partit Valencianista d'Esquerra, del qual formarien part els germans Castanyer.\r\nLa tasca cultural del CAV fou assumida per una nova entitat, Proa - Consell de Cultura i Relacions Valencianes \u2014creada el mateix 1935\u00a0per l'impuls de Gaet\u00e0 Huguet\u2014 de la qual fou vocal de la junta directiva, alhora que col\u00b7laborava en el seu butllet\u00ed, Tim\u00f3.\r\nDurant la Guerra Civil, el maig de 1938, fou nomenat conseller de Cultura del Consell Provincial de Val\u00e8ncia en representaci\u00f3 del Partit Valencianista d'Esquerra.\r\nA la fi de la Guerra Civil marx\u00e0 a l'exili amb el seu germ\u00e0 Josep. Van sortir d'Alacant amb l'\u00faltim vaixell, l'Stanbrook, el 28 de mar\u00e7 del 1939, abans que les tropes italianes, que atacaven la ciutat, l'ocuparen.\r\nPassaren la primera part del seu exili, fins el 1945, a Or\u00e0, Alg\u00e8ria, on treballaren per reconstruir el Partit Valencianista d'Esquerra. Finalitzada la Segona Guerra Mundial, s'establiren a Bordeus durant tres anys i finalment, a partir de 1948, s'instal\u00b7larien a Par\u00eds. A la capital de Fran\u00e7a els germans Castanyer treballarien per impulsar el partit Acci\u00f3 Democr\u00e0tica Valenciana i la Casa Regional de Val\u00e8ncia on s'organitzaren confer\u00e8ncies, funcions teatrals, emissions radiof\u00f2niques especials, homenatges i actes de germanor.\r\nEl 1954 public\u00e0 el seu \u00fanic llibre de versos Miratge.\u00a0Fou director del peri\u00f2dic Nueva Rep\u00fablica i col\u00b7labor\u00e0 amb revistes de l'exili com El Poble Catal\u00e0, Vincle o Foc Nou. Particip\u00e0 activament a diverses edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. A l'edici\u00f3 de 1947 celebrada a Londres va obtenir un Premi Extraordinari. A la del 1951 celebrada a Nova York fou premiat amb un acc\u00e8ssit de l'Englantina per Deler \u00edntim i el 1965 form\u00e0 part del Consistori de Mantenidors de l'edici\u00f3 celebrada a Par\u00eds.\r\nEl 1971 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, despr\u00e9s de trenta-dos anys d'exili. El 1973, un any abans de la seua mort, guany\u00e0 una Flor Natural als Jocs Florals de Lo Rat-Penat.\r\nLa seua dona i el seu fill, \u00c0ngel Castanyer Rausell (Foios, 1937), es van exiliar el 1947 per tal de retrobar-se amb ell a Bordeus. \u00c0ngel Castanyer Rausell fou cofundador de la Joventut del Casal de Catalunya de Par\u00eds i arrib\u00e0 a ser vicepresident del Casal Catal\u00e0 a Par\u00eds. El 1960 amb Rom\u00e0 Planas cre\u00e0 la revista Foc Nou i el 1977 acompany\u00e0 al president de la Generalitat de Catalunya Josep Tarradellas en el seu retorn de l'exili."}, {"id": 263, "name": "Josep", "surname": "Castanyer", "conjunction": "i", "second_surname": "Fons", "url": "/biografies/castanyer-fons-josep", "image": "/media/biography/image/castanyer_fons_josep.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1951, "short_description": "Activista cultural i pol\u00edtic\r\nEn la d\u00e8cada del 1920 col\u00b7labora a diverses publicacions culturals valencianistes com Teatre Valenci\u00e0, Galeria d'obres valencianes, Nostre Teatre, Teatre Novetats, Lletres Valencianes i Nostres Com\u00e8dies. Alhora col\u00b7labora activament a Lo Rat Penat, on havia entrat com a soci el 1924 i de la qual tamb\u00e9 era membre destacat el seu germ\u00e0, Angel\u00ed Castanyer.\r\nEl 1931, amb l'arribada de la Rep\u00fablica, forma part del consell de redacci\u00f3 d'El Poble Valenci\u00e0, hist\u00f2ric setmanari fundat el 1917 per Josep Maria Bayarri i que a partir d'aquest moment viu la seua segona \u00e8poca. Formant part del seu consell de redacci\u00f3 trobem el mateix Bayarri, aix\u00ed com Ricard Sanmart\u00ed o Pasqual Asins.\r\nEl 1933 va fundar la Societat d'Autors Valencians, entitat que el 24 de juny de 1941 va ser anul\u00b7lada pel r\u00e8gim franquista per estar considerada \"embebida de separatismo\".\r\nTamb\u00e9 durant aquesta d\u00e9cada del 1930 entr\u00e0 a formar part del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, en eixos moments sota la presid\u00e8ncia de Joaquim Reig. El setembre de 1934 esdev\u00e9 president de l'entitat, c\u00e0rrec que ocupa fins setembre del 1935, quan pasa a desenvolupar la tasca de secretari de Relacions.\r\nAmb la seua presid\u00e8ncia el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista torna a la idea del \"front patri\u00f2tic\", abandonant la idea d'esdevindre una entitat \"totalit\u00e0ria\", segons les idees exposades per Reig al seu Concepte doctrinal del valencianisme\u00a0i qu\u00e8 havia aplicat durant la seua presid\u00e8ncia.\r\nEl 8 de desembre de 1935 \u00e9s elegit president del Partit Valencianista d'Esquerra, fruit de la fusi\u00f3 del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de X\u00e0tiva; m\u00e9s tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuaci\u00f3 Valencianista d'Esquerra. En aquest mateix per\u00edode es nomenat tamb\u00e9 director de la publicaci\u00f3 valencianista El Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0on escriu amb el pseud\u00f2nim de Batiste Conca.\r\nDespr\u00e9s de les eleccions del 16 de febrer de 1936, que posen fi al Bienni Negre, es reordenaren els ajuntaments. El governador civil de Val\u00e8ncia, Brauli Solsona, nomen\u00e0 nous regidors, entre els quals, en representaci\u00f3 del PVE, Josep Rodr\u00edguez i Tortajada i Josep Castanyer que \u00e9s triat tinent d'Alcalde i president de la Comissi\u00f3 d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica. A m\u00e9s a m\u00e9s, va ser president de la comissi\u00f3 Pro Estatut, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de protecci\u00f3 de menors i de l'Associaci\u00f3 Valenciana de Caritat.\r\nJa durant la Guerra Civil va ser el president del Consell d'Administraci\u00f3 de la SGAE a la ciutat de Val\u00e8ncia, president del Sindicat d'Autors i Compositors i delegat al Front Popular i al Comit\u00e9 Executiu Popular. Tamb\u00e9 va ser subdelegat de Cultura de la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia.\r\nAlhora que desenvolupava aquests c\u00e0rrecs fou comissari de brigada i de divisi\u00f3 i cap del Servei d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia Militar de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i del front de Llevant.\r\nEn finalitzar la guerra, va poder embarcar a Alacant el 28 mar\u00e7 del 1939 en el darrer vaixell que va sortir del port rumb a Or\u00e0, l'Stanbrook, en companyia del seu germ\u00e0 Angel\u00ed.\r\nA Or\u00e0 s\u00f3n confinats a un camp d'internament amb unes condicions infrahumanes qu\u00e8 fan que agafe una tuberculosi de la qual es va resentir fins al seu prematur trasp\u00e0s, anys m\u00e9s tard. Amb tot, i una vegada fora del camp d'internament, intent\u00e0 mantindre viu el Partit Valencianista d'Esquerra amb dos l\u00ednies d'actuaci\u00f3 b\u00e0siques: assegurar la pres\u00e8ncia del valencianisme a l'exili i el contacte entre els militants, i procurar la unitat dels partits a l'exili per tal de recuperar la legalitat republicana.\r\nEl febrer de 1944, i des d'Or\u00e0, el PVE llan\u00e7a un manifest en castell\u00e0 i catal\u00e0, on s'anuncia la creaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica d'Acci\u00f3 Valenciana, qu\u00e8 va tindre un curt recorregut a trav\u00e9s de diversos manifestos i documents, l'\u00faltim dels quals data del 25 de febrer de 1946.\r\nA finals de 1946 s'instal\u00b7la a Par\u00eds junt al seu germ\u00e0; inmediatament, funden la Casa Regional Valenciana, de la qual \u00e9s el seu primer president. El 23 de mar\u00e7 queda constitu\u00efda formalment amb un acte al Club Amical de la R\u00e9sistence, amb pres\u00e8ncia de destacats valencianistes com Juli Just o Gaet\u00e0 Huguet.\r\nVa morir el 1951, al seu exili parisenc."}, {"id": 556, "name": "\u00c0ngel", "surname": "Castanyer", "conjunction": "i", "second_surname": "Rausell", "url": "/biografies/castanyer-rausell-angel", "image": "/media/biography/image/castanyer_rausell_angel.JPG", "birth_date": 1937, "dead_date": 2019, "short_description": "Activista pol\u00edtic i funcionari\r\nEls darrers anys de la seua vida, \u00c0ngel Castanyer i Rausell els va viure amb la seua muller, la reusenca Nuri Ciurana, al n\u00famero 100 del carrer del Consell de Cent de Barcelona. Castanyer passava hores pintant i escrivint en un petit despatx de l\u2019habitatge amb llum exterior. En aquell indret, amb uns quants prestatges farcits de llibres, quadres seus, litografies, cartells, capses de pintures, rebia tamb\u00e9 les visites d\u2019amics. Molt sovint, un d\u2019aquests visitants era l\u2019exdirigent i eurodiputat Raimon Obiols, a m\u00e9s d\u2019un redu\u00eft cercle de membres del PSC m\u00e9s escorat a les posicions catalanistes. Fet i fet, Castanyer mantenia una milit\u00e0ncia cr\u00edtica i alhora responsable que es concretava, b\u00e0sicament, en la responsabilitat de l\u2019edici\u00f3 del magazine digital Nou Cicle: el color del progr\u00e9s, una publicaci\u00f3 que pretenia influir en la revitalitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica democr\u00e0tica i en la innovaci\u00f3 de les idees d\u2019esquerra tant a escala nacional com internacional.\r\nSubscriptor de publicacions com ara El Temps i entusiasta de qualsevol iniciativa valencianista, els estius, mentre va poder, els passava a Foios, la poblaci\u00f3 de l\u2019Horta que el va veure n\u00e0ixer el 1937. Tamb\u00e9, sovint, visitava vells amics a Par\u00eds, la ciutat on va viure bona part de la seua vida com a fill de l\u2019exili i on li va tocar sovint fer d\u2019amfitri\u00f3 de valencians com el cantant Raimon.\r\nEl seu pare, Angel\u00ed Castanyer Fons, havia estat escriptor i dirigent fundador del Partit Valencianista d\u2019Esquerra, signant de les Normes de Castell\u00f3, personatge vinculat al Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista i un dels assessors del xativ\u00ed i company de partit, Francesc Bosch i Morata, que en 1937 va ocupar el c\u00e0rrec de conseller de Cultura en el Consell Provincial Valenci\u00e0, una estructura embrion\u00e0ria del que hauria pogut ser el primer govern auton\u00f2mic. L\u2019oncle Josep Castanyer, poeta i dramaturg, pr\u00e0cticament segu\u00ed les mateixes perip\u00e8cies vitals que el seu germ\u00e0. Tots dos, especialment el pare, havien de marcar la seua mentalitat republicana, d\u2019esquerres i valencianista.[1]\r\nEl 28 de mar\u00e7 de 1939, els Castanyer, sense les seues fam\u00edlies, s\u2019exiliaren des d\u2019Alacant a bord de l\u2019Stanbrook a Or\u00e0, en mans del govern de Vichy. Angel\u00ed fou acollit per una fam\u00edlia de pieds-noirs mentre que Josep, internat en un camp com a treballador for\u00e7at en la construcci\u00f3 de la l\u00ednia ferrovi\u00e0ria transsahariana, va contraure la tuberculosi. L\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019exili marcaria profundament els germans i seria determinant tamb\u00e9 en la vida de Castanyer.\r\nQuan el pare va anar-se\u2019n, \u00c0ngel Castanyer tenia nom\u00e9s 18 mesos i va quedar al c\u00e0rrec de la seua mare, Clara, procedent d\u2019una fam\u00edlia cat\u00f2lica i molt dretana, pr\u00f2xima a la Falange com recorda el periodista Vicent Garc\u00eda Dev\u00eds.[2]\r\nSer fill d\u2019exiliat no era f\u00e0cil a Foios i, a l\u2019\u00faltima, la mare va decidir amb molt de coratge passar a Fran\u00e7a amb una germana i la seua filla, el xiquet i una ve\u00efna de Foios que anava tamb\u00e9 amb el seu fill de 17 anys. \u00c0ngel a penes tenia 10 anys. Des de Camprodon \u2013i despr\u00e9s de subornar amb mil pessetes per persona el cap de Falange de la ciutat del Ripoll\u00e8s\u2013 els van dur en cotxe fins a prop de Setcases. Des d\u2019all\u00e0, van passar amb un guia pastor a Fran\u00e7a. Normalment, el pas es feia en dues hores, per\u00f2 aquella nit de mitjan agost van fallar els contactes entre la Gu\u00e0rdia Civil i els falangistes i es va haver de canviar la ruta allargant la fugida per precipicis dels Pirineus durant dos dies.\r\nUna vegada ja a Fran\u00e7a, mare i fill, acompanyats pels gendarmes, van ser internats en el camp de Ribesaltes uns pocs dies. En poder eixir-ne, van instal\u00b7lar-se en un hotel de Perpiny\u00e0 on el pare, que es trobava a Bordeus treballant per a un familiar de la seua muller, va anar a buscar-los pr\u00e0cticament el mateix dia. El menut \u00c0ngel nom\u00e9s recordava el seu pare de veure\u2019l en fotografies.\r\nLa fam\u00edlia passa tres mesos a Bordeus i despr\u00e9s marxen a Par\u00eds, on s\u2019instal\u00b7len en el Marais. A la capital francesa el pare, junt amb el seu germ\u00e0 i d\u2019altres valencians com Amat Granell, Emili Gasc\u00f3 Contell, Ferran Delvar, Mario Soler o Gaet\u00e0 Huguet, van continuar les seues activitats pol\u00edtiques i civils entre les quals es compta la fundaci\u00f3 el 23 de mar\u00e7 de 1947 de la Casa Regional Valenciana de Par\u00eds. L\u2019entitat inicialment havia d\u2019haver-se batejat amb el nom de Casal Valenci\u00e0, per\u00f2 la idea es va desestimar per tal d\u2019evitar susceptibilitats at\u00e8s que molts valencians consideraven la paraula \u2018casal\u2019 com a catalana.\r\nEl mateix \u00c0ngel Castanyer relata l\u2019episodi de la fundaci\u00f3 de la Casa en un article[3] amb la intenci\u00f3 de desmuntar diferents versions que desvinculaven el naixement de l\u2019entitat de qualsevol intencionalitat pol\u00edtica i que n\u2019amagaven els noms dels veritables protagonistes. Val a dir que aquella primera assemblea constituent de 1947 compt\u00e0 amb la pres\u00e8ncia d\u2019Amat Granell, un dels herois de la divisi\u00f3 Leclerc i, fins i tot, del ministre de Defensa i Interior en l\u2019exili, el tamb\u00e9 valenci\u00e0 Juli Just.\r\nLa deriva de l\u2019entitat regionalista cap a una despolititzaci\u00f3 i castellanitzaci\u00f3 de les seues activitats a causa de l\u2019arribada durant els anys seixanta de la nova migraci\u00f3 econ\u00f2mica, marcarien l\u2019evoluci\u00f3 pol\u00edtica de Castanyer que, desencantat i sense complexos anticatalanistes, va anar apropant-se al Casal Catal\u00e0 de Par\u00eds atret per l\u2019activitat del jovent. El Casal havia estat impulsat per qui havia de ser un dels seus grans amics, Rom\u00e0 Planas i Mir\u00f3. Activista incansable, Planas era un dels joves de confian\u00e7a del president Josep Tarradellas i va introduir el de Foios en el seu cercle. Juntament amb Planas i d\u2019altres fills d\u2019exiliats, crea la Joventut del Casal Catal\u00e0 i la revista Foc Nou. Castanyer assegura que Tarradellas el marc\u00e0 pol\u00edticament, i el defineix com un home pr\u00e0ctic i, sobretot, valent.[4]\r\nAmb Planas s\u2019encarregar\u00e0 tamb\u00e9 de la tasca editorial i de la distribuci\u00f3 de les Edicions Catalanes de Par\u00eds, una editorial fundada el 1969, instigada per Josep Benet i finan\u00e7ada per F\u00e8lix Millet i Maristany com a part d\u2019un pla d\u2019ofensiva cultural des de l\u2019exterior contra el franquisme.[5] Amb moltes dificultats, Planas i Castanyer sostingueren aquell projecte fins al 1977.\r\nCastanyer estudia de dibuixant industrial a la universitat mentre treballa per ajudar en l\u2019economia familiar. Durant un temps tamb\u00e9 treballar\u00e0 d\u2019ajudant professor a la Universitat de Compi\u00e8gne ensenyant el funcionament del primer aparell inform\u00e0tic programat per al grafisme de l\u2019empresa Aplicom, que l\u2019acabaria contractant per a treballar per a ells a l\u2019aeroport d\u2019Orly. Esperant entrar a treballar per als nord-americans va ser quan Planas li va proposar de tornar a Barcelona amb Tarradellas. Per Planas es vincular\u00e0 tamb\u00e9 al socialisme catal\u00e0 un Castanyer que no suportava el socialisme de l\u2019exili espanyol.\r\nEl 23 d\u2019octubre de 1977, Castanyer \u00e9s un dels acompanyants en el viatge de tornada de Tarradellas de l\u2019exili primer a Madrid i despr\u00e9s en l\u2019avi\u00f3 a Barcelona, on tamb\u00e9 viatja Jordi Pujol, L\u00f3pez Raimundo o Benet, entre d\u2019altres.\r\nA Barcelona, Castanyer forma part de l\u2019equip de Tarradellas fent informes a partir de la lectura de la premsa i m\u00e9s endavant el nomenaran cap de serveis d\u2019activitats molestes industrials encarregat de l\u2019autoritzaci\u00f3 de permisos. Era un servei controlat per funcionaris franquistes amb una mentalitat molt determinada, on els informes es feien malament o estaven manipulats.[6]\r\nFinalment, despr\u00e9s de les primeres eleccions democr\u00e0tiques, va entrar a treballar a la Diputaci\u00f3 de Barcelona com a responsable de la informatitzaci\u00f3 de la instituci\u00f3. A la Diputaci\u00f3 topa amb els responsables de la recaptaci\u00f3, franquistes la majoria que feien i desfeien, per\u00f2 aconsegueix sotmetre\u2019ls, a m\u00e9s de modernitzar el servei i de crear una secci\u00f3 administrativa exclusivament formada per dones.[7]\r\nLa fam\u00edlia s\u2019instal\u00b7la a Barcelona i Castanyer compagina la vida laboral amb l\u2019activitat pol\u00edtica vinculada al PSC, per\u00f2 sobretot al Club Emprius creat per Rom\u00e0 Planas inspirat en els clubs francesos.\r\nCastanyer mai no va deixar de ser un republic\u00e0 valencianista, un socialista vinculat al catalanisme que durant els seus darrers anys de vida va decantar-se obertament per l\u2019independentisme. \u00abVaig pert\u00e0nyer al PSC quan encara era catalanista i ara soc clarament independentista. (...) Jo seria espanyol d\u2019una Espanya real, no d\u2019una Espanya de matriu \u00fanicament castellana\u00bb, assegura en l\u2019entrevista al periodista Garcia Dev\u00eds.\r\n\u00c0ngel Castanyer va deixar testimoni dels seus anys de joventut i de la lluita catalanista a l\u2019exili en el llibre El valor dels ven\u00e7uts: de Foios a Par\u00eds passant per Par\u00eds (Pag\u00e8s, 2003).[8] El 19 de desembre de 2019, poc despr\u00e9s que el deix\u00e9s la seua estimada Nuri Ciurana, Castanyer moria a Barcelona.\r\n\u00a0\r\nImatge: Vicent Garc\u00eda Dev\u00eds (El Temps)\r\n\r\n\r\n[1] Sobre els germans Castanyer vegeu, \u00abVida i exili dels germans Josep i Angel\u00ed Castanyer\u00bb de Josep Palomero, Laberintos: revista de estudios sobre exilios culturales, n\u00fam 20, p. 283-302.\r\n\r\n\r\n[2] \u00abL\u2019home que tamb\u00e9 va ser aqu\u00ed\u00bb. Vicent Garcia Dev\u00eds, El Temps (29-3-2016).\r\n\r\n\r\n[3] \u00abLa fundaci\u00f3 de la Casa Regional de Par\u00eds\u00bb, article d\u2019\u00c0ngel Castanyer (14-11-2014). En l\u00ednia: https://www.diarilaveu.com/noticia/11930/casa-regional-valenciana-de-paris-fundacio-per-angel-castnayer\r\n\r\n\r\n[4] Entrevista de Francesc Viadel a \u00c0ngel Castanyer (10-8-2012).\r\n\r\n\r\n[5] \u00abEdicions Catalanes de Par\u00eds, Aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d\u2019una editorial at\u00edpica\u00bb. Jordi Amat, Franquisme i Transici\u00f3, 2014, p. 63-81.\r\n\r\n\r\n[6] Entrevista de Francesc Viadel a \u00c0ngel Castanyer (10-8-2012).\r\n\r\n\r\n[7] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[8] Per a una semblan\u00e7a m\u00e9s personal, vegeu tamb\u00e9 de Francesc Viadel \u00ab\u00c0ngel Castanyer, l\u2019irreductible ven\u00e7ut\u00bb, La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1-11-2020). En l\u00ednia: https://francescviadel.wordpress.com/2020/11/04/angel-castanyer-lirreductible-vencut/\r\n\r\n"}, {"id": 676, "name": "Vicent", "surname": "Castell", "conjunction": "", "second_surname": "Ll\u00e0cer", "url": "/biografies/castell-llacer-vicent", "image": "/media/biography/image/castell_llacer_vicent.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2001, "short_description": "Historiador, activista cultural i pol\u00edtic\r\nFill de Josep Castell Bueno i de Rosa Ll\u00e0cer Casta\u00f1er, va n\u00e0ixer a la casa dels seus avis materns a l\u2019antic carrer de Castelar, cantonera amb el dels Arbres, al centre de la ciutat, i va ser el tercer de sis fills. El pare treballava de jornaler per a una rica hisendada del poble[1] i la mare fou mestressa de casa.\r\nDe xiquet, Vicent Castell va rebre la influ\u00e8ncia dels seu oncles Amadeu Ll\u00e0cer Casta\u00f1er[2] i del seu cos\u00ed germ\u00e0 i padr\u00ed, Vicent Castell Maiques.[3] Del primer assegur\u00e0 en una entrevista en el BIM Berca que va ser qui li va despertar la consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica i d\u2019ac\u00ed el seu comprom\u00eds valencianista.[4] Va cursar els estudis prim\u00e0ria als Maristes i el batxiller a l\u2019Acad\u00e8mia Llu\u00eds Vives, dirigida pel seu oncle Amadeu. Tamb\u00e9 va rebre classes a l\u2019Escola Pia.\r\nEl 1957 va entrar a la Universitat de Val\u00e8ncia per estudiar Geografia i Hist\u00f2ria, on va tenir contacte amb els nous corrents historiogr\u00e0fics gr\u00e0cies al mestratge de professors com el catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria Moderna, Joan Regl\u00e0, o el d\u2019Arqueologia i Hist\u00f2ria, Miquel Tarradell, ambd\u00f3s influ\u00efts directament per Pere Bosch Gimpera, un cient\u00edfic innovador, rector de la Universitat de Barcelona entre 1932 i 1939 i conseller de Just\u00edcia al govern de Llu\u00eds Companys.\r\nA la universitat que va con\u00e8ixer Castell tamb\u00e9 hi impartien classes els historiadors Antonio Ubieto Arteta o Juli\u00e1n San Valero, que durant la Transici\u00f3 pol\u00edtica van adobar des de la seua disciplina les tesis de l\u2019anticatalanisme. De fet, amb Ubieto va tenir una bona relaci\u00f3 abans que aquest s\u2019impliqu\u00e9s amb el blaverisme i se n\u2019an\u00e9s a Saragossa, on va continuar exercint com docent.\r\nCol\u00b7laborador de Joan Fuster i de Josep Llu\u00eds Bausset, de qui va ser company d\u2019institut, el 1971 va publicar en l\u2019Institut Alfons el Magn\u00e0nim l\u2019estudi El paisaje agrario de Algemes\u00ed, tradu\u00eft al valenci\u00e0 i publicat per l\u2019editorial Sa\u00f3 el 1999 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Ajuntament d\u2019Algemes\u00ed. La base del llibre fou la seua tesina doctoral, dirigida pel catedr\u00e0tic de Geografia, Antonio L\u00f3pez G\u00f3mez, que, endem\u00e9s, li va encarregar fer classes en els inicis de la Universitat d\u2019Alacant, aleshores centre adscrit a la de Val\u00e8ncia i mentre ell estava treballant de professor a l\u2019institut d\u2019Elx.\u00a0\r\nSegons l\u2019escriptor Mart\u00ed Dom\u00ednguez, aquest estudi va representar \u201cuna fita en la historiografia, va evidenciar per primer cop en la nostra comunitat acad\u00e8mica que all\u00f2 particular o localista, ben tractat, analitzat amb cura i saviesa, tenia reflexions d\u2019universalitat (...). Vicent Castell f\u00e9u, a for\u00e7a de tenacitat, del seu paisatge rural un referent (...)\u201d.[5]\r\nCom a agregat d\u2019institut, va exercir de docent a Elx, Carlet, Alzira i Casablanca (Marroc), i ja com a catedr\u00e0tic de Geografia i Hist\u00f2ria a Cazorla, Castell\u00f3 de la Ribera i, finalment, a principi dels 80 a l\u2019IES Sant Vicent Ferrer. Com a historiador va participar tamb\u00e9 activament en l\u2019Assemblea d\u2019Hist\u00f2ria de la Ribera impulsada per Joan Fuster i Antoni Furi\u00f3, que es va celebrar per primera vegada el 1980 a Sueca.\r\nForm\u00e0 part de la candidatura Independents d\u2019Algemes\u00ed (IPA) encap\u00e7alada per Joan Girb\u00e9s Masi\u00e0,[6] que el va nomenar regidor de Cultura durant la legislatura de 1983 a 1987. Al capdavant d\u2019aquesta responsabilitat va impulsar la recuperaci\u00f3 de la topon\u00edmia local, la revitalitzaci\u00f3 de la Festa de la Mare de D\u00e9u de la Salut de qu\u00e8 va formar part com a membre destacat de la Dansa de Tornejants o la millora del servei de la Biblioteca Municipal, una sala de la qual est\u00e0 dedicada a la seua mem\u00f2ria. Castell va donar tamb\u00e9 suport al nucli de joves periodistes i escriptors, entre els quals es compten Nel\u00b7lo Pellisser, Josep Manel Esteve, Vicent N\u00e0cher, Francesc Viadel o Vicent Borr\u00e0s. Sens dubte, el seu pas per la Regidoria de Cultura va deixar una forta empremta.\r\nEl 1991 va ser fundador i secretari d\u2019Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) i regidor per aquest partit amb Pere Calpe entre 1991 i 1995. Castell va ser un dem\u00f2crata conven\u00e7ut i un valencianista comprom\u00e8s molt conscient de les dificultats d\u2019arrelar una mentalitat democr\u00e0tica en una societat que venia del franquisme, com reflexiona en unes notes apressades abans de morir.[7]\r\nEn una entrevista al butllet\u00ed local, Castell assegura que no vol fer m\u00e9s bandera ni ostentaci\u00f3 de cap altra cosa sin\u00f3 de les seues classes en la llengua del pa\u00eds. \u201c(...) El poble ha d\u2019assumir la seua llengua i explicar-li si cal que estem m\u00e9s oprimits que els marroquins, perqu\u00e8 en el Marroc espanyol mai en la vida han obligat els marroquins a parlar en espanyol i a nosaltres ens prohibiren parlar en valenci\u00e0\u201d.[8]\r\nLes seues cendres van ser escampades a les aig\u00fces del X\u00faquer durant el transcurs d\u2019un emotiu homenatge en qu\u00e8 van dansar els Tornejants i va sonar l\u2019himne de la Muixeranga.[9]\r\n\r\n\r\n[1] Es tracta de Mar\u00eda \u00c1ngeles de la Plaza, que temps a venir va prendre els h\u00e0bits de les Germanes de la Caritat de Santa Anna i va donar tota la seua fortuna a l\u2019orde, fet pel qual encara \u00e9s recordada.\r\n\r\n\r\n[2] Amadeu Ll\u00e0cer Casta\u00f1er (Algemes\u00ed, 1911-1980), professor agregat de llat\u00ed en diversos instituts del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va acabar jubilant-se en l\u2019IES Josep Maria Parra d\u2019Alzira. Persona de fortes conviccions cat\u00f2liques, fou alcalde d\u2019Algemes\u00ed entre 1958 i 1968, any en qu\u00e8 fou destitu\u00eft per les pressions en les altes esferes del r\u00e8gim d\u2019un constructor a qui com a alcalde li havia exigit el compliment de la legalitat en la construcci\u00f3 d\u2019una promoci\u00f3 d\u2019habitatges.\u00a0\r\n\r\n\r\n[3] Vicent Castell i Maiques (Algemes\u00ed, 1918-Val\u00e8ncia, 1997). Historiador, doctor en Filosofia i Lletres, subsecretari i beneficiat, i des de 1969 canonge arxipreste de la Seu de Val\u00e8ncia. Director del Museu Dioces\u00e0, de l\u2019Arxiu Catedralici i del Col\u00b7legi del Patriarca. Acad\u00e8mic de la Real Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia des de 1977. El 1996, les Corts Valencianes li van concedir l\u2019Alta Distinci\u00f3 Parlament\u00e0ria Francesc de Vinatea. Home erudit vinculat al valencianisme a trav\u00e9s de Lo Rat Penat, durant la Transici\u00f3 es decant\u00e0 per motius ideol\u00f2gics cap al secessionisme.\r\n\r\n\r\n[4] Vegeu \u201cHui, amb... Vicent Castell\u201d, BIM Berca, n\u00famero 25 (novembre-desembre 1984).\r\n\r\n\r\n[5] El Pa\u00eds, \u2018Quadern\u2019 (8-11-2001).\r\n\r\n\r\n[6] Joan Girb\u00e9s i Masi\u00e0 (Algemes\u00ed, 1934-1998) fou el primer alcalde democr\u00e0tic d\u2019Algemes\u00ed. La seua llista, Independents per Algemes\u00ed (IPA), conformada per nacionalistes i progressistes, va obtenir 21 regidors. Simpatitzant del PNPB i m\u00e9s tard de la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV), pat\u00ed els atacs d\u2019UCD en el context de l\u2019ofensiva anticatalanista protagonitzada pel bloc reaccionari durant el per\u00edode d\u2019assentament auton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0\r\n\r\n\r\n[7] Informaci\u00f3 facilitada per la seua germana, J\u00falia Castell.\r\n\r\n\r\n[8] Vegeu \u201cHui, amb... Vicent Castell\u201d, BIM Berca, n\u00famero 25 (novembre-desembre 1984).\r\n\r\n\r\n[9] Sobre aquest homenatge, vegeu l\u2019article de l\u2019escriptor Vicent Borr\u00e0s \u201cAl Cano amb Vicent Castell\u201d, Levante (14-12-2001).\r\n\r\n"}, {"id": 791, "name": "Lambert", "surname": "Castell\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Baylach", "url": "/biografies/castello-baylach-lambert", "image": "/media/biography/image/castello_bailach_lambert.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1991, "short_description": "Mestre, escriptor i cronista\r\nEra fill d\u2019Antonio Castell\u00f3 i de Natalia Baylach. El seu pare era contractista i pedrapiquer, i sa mare, per la seua part, ama de casa. A causa del treball del pare, el jove Lambert va passar la inf\u00e0ncia i l\u2019adolesc\u00e8ncia traslladant-se de poble en poble. Un dels municipis on va habitar temporalment (1912-1916) va ser Corbera, at\u00e9s que a son pare el contractaren al pont de Fortaleny. Aquesta localitat prendria molta import\u00e0ncia en la vida adulta de Lambert.\r\nEs va formar per ser mestre i, en 1931, acabat de llicenciar del servei militar, va comen\u00e7ar a impartir classes a Socovos (Albacete). Uns anys despr\u00e9s, l\u2019any 1933, va escriure un llibre que fou publicat pel Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista. L\u2019obra, anomenada Primer llibre per a infants, va ser coescrita amb Emili Be\u00fct, ge\u00f2graf, escriptor, editor i activista cultural valenci\u00e0. Aquest va ser el primer cat\u00f3 per a l\u2019ensenyament de la lectura en valenci\u00e0 i fou utilitzat com a eina pels mestres de la II Rep\u00fablica per poder treballar en la difusi\u00f3 del idioma aut\u00f2cton. Encara que Lambert tenia pensat escriure i publicar m\u00e9s llibres, la guerra no va fer possible. No obstant aix\u00f2, va ser pioner en la renovaci\u00f3 de les tend\u00e8ncies pedag\u00f2giques als anys 30 i fou delegat de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana el 1934.\u00a0\r\nUn dia abans que esclat\u00e9s la guerra, el dia 16 de juliol de 1936, es va casar amb la mestra Mar\u00eda Antonia Berenguer Sanchis (natural de Callosa d\u2019en Sarri\u00e0, 1908-1993), amb qui va tindre tres fills: Lambert, Mari Carmen i Nat\u00e0lia. Malauradament, la seua quinta va ser la primera que cridaren a files, aix\u00ed que va partir molt prompte al front i hagu\u00e9 de deixar la seua feina. A la guerra fou ferit al turmell, motiu pel qual quasi li amputen una cama, per\u00f2 un metge es va oferir a curar-lo. Nogensmenys, es va quedar coix tota la vida. Acabada la guerra, va estar quatre anys a la pres\u00f3 per depuraci\u00f3.\u00a0\r\nAl principi de la seua condemna, del 1939 al 1941, va estar a la pres\u00f3 d\u2019Alzira. Posteriorment, el traslladaren a la de Yeste, on fou sentenciat a 14 anys, 8 mesos i 1 dia de pres\u00f3 menor pels c\u00e0rrecs d\u2019organitzador d\u2019Izquierda Republicana a Socovos i president de la Casa del Poble i del Front Popular de la mateixa localitat. Fou acusat tamb\u00e9 de ser fundador i secretari general de les Joventuts Socialistes, a m\u00e9s de fer propaganda i ser assessor dels \u201ccapitostos rojos\u201d. Tamb\u00e9 va ser inculpat d\u2019haver ordenat l\u2019enderrocament de les campanes d\u2019una esgl\u00e9sia i de confiscar una casa per fer una escola. No obstant aix\u00f2, l\u2019any 1943 va obtenir la llibertat condicional gr\u00e0cies a una carta que van escriure els habitants del seu poble defenent-lo. Va complir, per tant, nom\u00e9s quatre anys.\u00a0\r\nEn eixir de la pres\u00f3, es va mudar a Corbera. Volia exercir de nou, per\u00f2 li prohibiren fer escola. No obstant aix\u00f2, no es va poder quedar sense fer res. La seua inquietud per la cultura i la terra el va portar a escriure una monografia de la Ribera Baixa, que va ser premiada als Jocs Florals de 1954 i, encara que la volia publicar, no ho va poder fer a causa de les circumst\u00e0ncies del moment. A m\u00e9s a m\u00e9s, era un amant del poble de Corbera i va crear un museu arqueol\u00f2gic amb ajuda econ\u00f2mica de l\u2019ajuntament del poble, i en va ser cronista durant molt de temps. En 1966, finalment, pogu\u00e9 tornar a les aules: va fer classe a Sueca dos anys i posteriorment a Llaur\u00ed. Ara b\u00e9, va ser a Corbera on, l\u2019any 1978, va posar fi a la seua carrera com a mestre, despr\u00e9s d\u2019haver exercit un temps all\u00ed. En aquest municipi va romandre fins que va morir als 83 anys. Dos anys despr\u00e9s va faltar la seua dona.\r\nPer recon\u00e9ixer la seua contribuci\u00f3 i dedicaci\u00f3 a aquest municipi, li van concedir l\u2019honor de donar nom a un carrer. Aix\u00ed mateix, en aquesta localitat va formar una empresa familiar que encara perviu i que s\u2019encarrega de les assegurances.\u00a0El 6 d\u2019abril de 2014, amb motiu de la 29 Trobada d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 de la Ribera, es va inaugurar a Corbera una exposici\u00f3 sobre la seua obra."}, {"id": 378, "name": "Gon\u00e7al", "surname": "Castell\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "G\u00f3mez-Trevijano", "url": "/biografies/castello-gomez-trevijano-goncal", "image": "/media/biography/image/castello_gomez_trevijano_goncal.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 2003, "short_description": "Advocat, escriptor i activista cultural\r\nEl seu pare, Constant\u00ed Castell\u00f3 Frasquet, era natural de l'Alqueria de Comtessa i sa mare, Consuelo G\u00f3mez-Trevijano Viteri, era natural d'Alberite (Logronyo). El seu germ\u00e0 Josep, nascut el 1898, era advocat i notari i va marxar a M\u00e8xic entrant pel port de Veracruz el 27 de juliol de 1939 exiliant-se amb la seua fam\u00edlia.\r\nEl 1945 es va casar amb Dolors Gaos Gonz\u00e1lez-Pola, actriu coneguda com Lola Gaos (Val\u00e8ncia, 1921 - Madrid, 1993). Gon\u00e7al va aportar una filla al matrimoni, Luz. Ambd\u00f3s tamb\u00e9 tingueren una filla comuna, In\u00e9s, que va morir en 2003. Es divorci\u00e0 de Lola Gaos el 1982 i anys despr\u00e9s es cas\u00e0 amb Elisabet Orri, que l'acompanyaria fins la seua mort.\r\nEls estudis primaris els va cursar als maristes de Val\u00e8ncia i el Batxillerat a l'Institut de Segon Ensenyament, ubicat al casalot de San Pau. Els estudis universitaris els va fer a la Universitat de Val\u00e8ncia ingressant al curs 1930-31, matriculant-se primer en Dret i despr\u00e9s en Filosofia i Lletres. L'ambient social del moment estava patint canvis i hi havia molt de moviment social i de protestes, contra la Dictadura del general Primo de Rivera, en les quals particip\u00e0. Mentre era universitari va participar en la creaci\u00f3 l'Associaci\u00f3 de Dret on va ocupar un c\u00e0rrec a la directiva. Tamb\u00e9 va participar en la fundaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar (FUE) i es va afiliar al PCE. Va assistir al primer Congr\u00e9s celebrat a Madrid de la Uni\u00f3n Federal de Estudiantes Hispanos i de la FUE.\r\nVa viatjar a Par\u00eds on per indicacions de Josep Renau va anar a visitar a Louis Aragon que li va facilitar els Estatuts de la Association des \u00c9crivains et Artistes R\u00e9volutionnaires (AEAR), els quals va traduir i emprar com a base de la Uni\u00f3 d'Escriptors i Artistes Proletaris en 1932 (UEAP) on va treballar intervenint en la revista Nueva Cultura.\r\nDurant l'etapa republicana treball\u00e0 com a professor de franc\u00e8s al col\u00b7legi Cervera del Rio de Alhama, en Logronyo, i a l'Institut de Segon Ensenyament de Felanitx, en Mallorca. En 1936 va demanar l'exced\u00e8ncia per tal d'anar a Madrid per preparar-se oposicions per a la carrera consular. En estiu d'aquest mateix any es va produir l'aixecament dels militars i se'n va anar a la serra amb un grup de milicians. Quant baixava cap a Madrid va tindre una trobada amb Jos\u00e9 Antonio Uribe que li va proposar d'anar a Val\u00e8ncia. All\u00ed va formar part del Comit\u00e8 Executiu Popular de la subdelegaci\u00f3 de mil\u00edcies on el general Mart\u00ednez Monge el va nomenar cap provisional de la 22 Brigada Mixta que estava a l'espera del seu cap definitiu, Francisco Galan.\r\nSeguidament va marxar al front on va passar per totes les intend\u00e8ncies de guerra, va participar a la conquesta de Terol, i per m\u00e8rits de guerra va aplegar al grau de comandant major. Va cursar durant tres mesos un curs d'oficials d'Estat Major a Barcelona i al finalitzar va triar la zona central on fou anomenat Cap d'Estat Major de la divisi\u00f3 54 del Cos d'ex\u00e8rcit A al front del Llevant i va defensar Val\u00e8ncia dels atacs al front del Viver.\r\nAcabada la Guerra Civil fou detingut a Alacant i enviat al camp de concentraci\u00f3 d'Albatera, d'on va fugir el 14 d'abril. Per\u00f2 el varen tornar a detindre i l'empresonaren a la pres\u00f3 Model de Val\u00e8ncia durant sis anys. Quant va sortir una ordre judicial l'obligava a fixar la seua resid\u00e8ncia a Madrid per desterrament, on va treballar com a passant d'advocat fins que en 1951 es varen cancel\u00b7lar els antecedents i es va poder col\u00b7legiar i va poder treballar fins la seua jubilaci\u00f3 en 1982 com a procurador dels tribunals al Col\u00b7legi d'Advocats de Madrid. Des de la creaci\u00f3 del Tribunal de Orden P\u00fablico, el 1963, fou un dels advocats m\u00e9s destacats en defensa de processats i presos pol\u00edtics.\r\nDurant la seua vida a Madrid va impulsar diversos projectes c\u00edvics i culturals com per exemple la Colla Tirant lo Blanc, amb la finalitat d'agrupar tots els valencians residents a la capital de l'Estat espanyol. En 1973 es va fer c\u00e0rrec de l'editorial Gorg, que fou suspesa per la Direcci\u00f3n de Prensa del Ministerio de Informaci\u00f3n y Turismo. Gon\u00e7al Castell\u00f3 va aconseguir treure 12 exemplars m\u00e9s de la col\u00b7lecci\u00f3 Quaderns de Gorg amb obres d'autors com ara Carles Salvador, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner o Vicent Ventura, entre d'altres. Aix\u00ed com monografies seues: Estimem la nostra llengua, Homenatge al Pensat i Fet, Homenatge a la impremta valenciana i Nova Frontera Econ\u00f2mica.\r\nAmb una vinculaci\u00f3 molt forta amb el valencianisme cultural i pol\u00edtic, fou un dels promotors, el 1977, de l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana i membre d'honor de la mateixa. Com a escriptor destac\u00e0 com a memorialista.\r\nA inicis de 1970 fou membre de l'Assemblea de Catalunya, un moviment clandest\u00ed partidari del retorn a la democr\u00e0cia i la llibertat de Catalunya.\u00a0Pol\u00edticament evolucion\u00e0 des dels postulats del republicanisme comunista valenci\u00e0 fins als de l'esquerra independentista catalana. Aix\u00ed fou militant del Partit Socialista d'Alliberament Nacional durant la transici\u00f3 i, a partir del 2002, d'Esquerra Republicana de Catalunya.\r\nFou col\u00b7laborador de nombroses publicacions com el setmanari Ciudad de Gand\u00eda, El Temps, Diari de Val\u00e8ncia, Diario de Barcelona, l'Avui, El Tossal, Xarxa, Tele-Estel entre d'altres. A m\u00e9s va rebre el premi l'Estelada d'Or dels Pa\u00efsos Catalans i el premi Jaume Roig de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia en 1982."}, {"id": 805, "name": "Andreu", "surname": "Castillejos", "conjunction": "", "second_surname": "Furi\u00f3", "url": "/biografies/castillejos-furio-andreu", "image": "/media/biography/image/castillejos_furio_andreu.jpg", "birth_date": 1942, "dead_date": 2013, "short_description": "Pintor, fot\u00f2graf i activista\r\nEra el fill major dels tres que tingueren Jos\u00e9 Luis Castillejos, cosidor, i Manuela Furi\u00f3, nascut al Raval de Santa Teresa d\u2019Elx. Va estudiar fins als deu anys a les escoles graduades, per\u00f2 per motiu de les circumst\u00e0ncies socials i familiars de la postguerra no va poder continuar a l\u2019escola amb dedicaci\u00f3 exclusiva i entr\u00e0 de grum en l\u2019Acad\u00e8mia Ripoll\u00e9s a canvi d\u2019escolaritzaci\u00f3 i treball, per\u00f2 hi va estar poc de temps.\r\nComen\u00e7\u00e0 a treballar en un taller de motles de sabates i prompte pass\u00e0 a una f\u00e0brica d\u2019espardenyes arreplegant retalls tota la jornada. En acabar de treballar a les set de la vesprada, assistia a classes de dibuix a l\u2019Acad\u00e8mia Municipal de Dibuix i Pintura i, fins a les onze de la nit, completava la formaci\u00f3 amb coneixements elementals de lectura, escriptura i c\u00e0lcul en una altra acad\u00e8mia. Dels 14 al 18 anys treball\u00e0 en un taller de patronatge de sabates, per\u00f2 sense mostrar encara el seu talent per al dibuix. Despr\u00e9s entr\u00e0 en una f\u00e0brica de caixes on necessitaven un dibuixant i el delineant oficial va descobrir per casualitat un dibuix seu i se l\u2019emport\u00e0 al seu estudi, on acab\u00e0 fent tot el treball de dibuix de patronatge.\r\nEn el servei militar a Cartagena, el destinaren a un taller de disseny de peces i artefactes diversos per a l\u2019ex\u00e8rcit i, per tal de ser autosuficient i no demanar diners a casa, pintava quadres per als caporals, feia dibuixos de les n\u00favies per als companys de pavell\u00f3 que venia a cent pessetes, classes de dibuix a les filles del comandant i, encara, patronatges per a sabates que li demanaven des d\u2019Elx. Just a Cartagena havia fet la primera exposici\u00f3 de pintures l\u2019any 1966.\r\nEn llicenciar-se de l\u2019ex\u00e8rcit, se n\u2019an\u00e0 a Par\u00eds fent autoestop i va viure all\u00e0 el Maig del 68. Continu\u00e0 per B\u00e8lgica i els Pa\u00efsos Baixos amb l\u2019objectiu de trobar inspiraci\u00f3 i millorar la seua t\u00e8cnica autodidacta amb la visita museus i l\u2019observaci\u00f3 de la natura, i en tornar a Val\u00e8ncia va entrar en contacte amb el nacionalisme a trav\u00e9s del Partit Socialista Valenci\u00e0 de Tom\u00e0s Ribera, Enric T\u00e0rrega, Vicent Ventura, Joan Fuster, Josep Vicent Marqu\u00e9s, etc. Poc despr\u00e9s, milit\u00e0 en la Germania Socialista de Marqu\u00e9s.\r\nCom a pintor, va participar en nombroses exposicions individuals i col\u00b7lectives. En tornar a Elx, expos\u00e0 als locals de la Uni\u00f3 Excursionista i del Club de la UNESCO, fou presentat per Joan Fuster a Alacant (1970), va mostrar obra a la Universitat Catalana d\u2019Estiu de Prada de Conflent (1972 i 1973), a Tarragona (1972 i 1973, presentat per Maria Aur\u00e8lia Capmany), a Barcelona (1979), Burgos (1980), Madrid (1980), Conca (1982), etc. El 1987 fund\u00e0 amb Joan Llorens i Casto Mendiola el grup Esbart Zero, que va organitzar exposicions a Nicaragua, Dinamarca, Fran\u00e7a i Cuba. A m\u00e9s, va ser professor de pintura al col\u00b7legi p\u00fablic Eugeni d\u2019Ors als anys 80, i m\u00e9s tard a l\u2019Escola de Pintura de l\u2019Hort del Xocolater d\u2019Elx. Amb la complicitat d\u2019Antoni Bru i Josep Marald\u00e9s, aconseguiren que la Coral Il\u00b7licitana els deixara una part al seu local i organitzaren el primer curs de valenci\u00e0 a Elx, per\u00f2 les suspic\u00e0cies del moment i les maniobres del govern local avortaren el curs i altres iniciatives com la nova delegaci\u00f3 del Club de la UNESCO que havien creat, diversos actes culturals o les activitats del nou Grup Il\u00b7licit\u00e0 de Muntanyisme. Una nota per a mem\u00f2ria: la Federaci\u00f3 Valenciana de Muntanyisme n\u2019expuls\u00e0 Andreu Castillejos \u00abper fer un \u00fas intensiu i ostent\u00f3s de s\u00edmbols valencians i de la llengua\u00bb, explica Vicent F. Soler.\r\nCastillejos fou una persona compromesa en la defensa de la diversitat cultural, actitud que manifest\u00e0 en l\u2019activisme en diversos moviments de solidaritat. En la seua obra, alhora que investigava llenguatges i t\u00e8cniques, tenia sempre presents els marginats, els desposse\u00efts i els oprimits en una societat que considerava injusta, alienada i hip\u00f2crita. Un dels \u00faltims murals que va realitzar va ser per al cementeri en honor i record de 100 joves afusellats pel franquisme a Elx.\r\nCom a enamorat de la ciutat i del Misteri d\u2019Elx, va col\u00b7laborar en diversos llibres locals: Arquitectura d\u2019Elx: Dossier per a la salvaci\u00f3 del patrimoni arquitect\u00f2nic (1978) i Llibre de la Festa d\u2019Elx (1984, amb Gaspar Ja\u00e9n i Urban). L\u2019any 1986 havia participat en l\u2019exposici\u00f3 impulsada per la Generalitat Valenciana \u00abM\u00f3n i Misteri de la Festa d\u2019Elx\u00bb, i el 2004 les seues fotografies van servir per a il\u00b7lustrar el llibre Elx: Palmerar i Misteri, amb textos de Gaspar Maci\u00e0 i Vicente Molina Foix, patrocinat per l\u2019Ajuntament d\u2019Elx per a commemorar la declaraci\u00f3 del Palmerar i la Festa d\u2019Elx com a Patrimonis de la Humanitat en 2000 i 2001, respectivament. El 2005 va presentar al Centre de Congressos Ciutat d\u2019Elx una exposici\u00f3 retrospectiva amb obra fotogr\u00e0fica sobre la Festa, del Patronat del qual era membre.\r\nLes seues obres es troben en pinacoteques com el Museu Popular d\u2019Art Contemporani de Villafam\u00e9s, el Museu d\u2019Art Contemporani d\u2019Elx, el Museu d\u2019Art Contemporani de l\u2019Alt Arag\u00f3, el Museu de Sant Telm de Sant Sebasti\u00e0 i el Museu Estatal de Dibuix Castell de Larr\u00e9s d\u2019Osca. El valor de la seua obra fotogr\u00e0fica ha estat reconegut amb diversos guardons com el Premi del Sal\u00f3 de Bocairent, el Premi del Sal\u00f3 de l\u2019Escala a Girona, el Premi del Sal\u00f3 d\u2019Eibar, el Premi del Sal\u00f3 de Tarragona i el primer premi al certamen convocat per l\u2019Editorial de Barcelona Grup del Llibre.\r\nEn morir despr\u00e9s d\u2019una llarga malaltia als 71 anys, el 12 de desembre tingu\u00e9 lloc un acte civil en honor seu al Tanatori de l\u2019Aljub d\u2019Elx. El 29 de gener de 2016, el Casal Jaume I d\u2019Elx li va retre un homenatge com a \u00abartista comprom\u00e9s amb el seu poble i la nostra llengua, president d\u2019honor del Casal Jaume I\u00bb. A grans trets, aquest homenatge secundat per moltes entitats socials va consistir en el lliurament d\u2019una escultura al seu fill Abraham, dissenyada pel pintor i escultor Antoni Mir\u00f3; una actuaci\u00f3 musical a c\u00e0rrec del grup Saranda i Seva\u00efl, i la projecci\u00f3 d\u2019un documental de fotos de la seua vida i obra. A principis del 2017, la Junta de Govern Local aprovava l\u2019anomenament d\u2019un llarg carrer a la ciutat; en principi, havia de substituir el nom de Jos\u00e9 Mar\u00eda Pem\u00e1n en compliment de la Llei de Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica, per\u00f2 aquest segon no s\u2019elimin\u00e0 del tot. Per l\u2019octubre del mateix any, un grup d\u2019amics d\u2019Andreu Castillejos i de Quito Soler van preparar la mostra \u00abHomenatge a Andreu Castillejos, pintor\u00bb a la sala d\u2019exposicions de la CAM.\r\nEra soci i President Honor\u00edfic d\u2019ACPV-Casal Jaume I d\u2019Elx, i Soci d\u2019Honor de l\u2019Institut d\u2019Estudis Comarcals del Baix Vinalop\u00f3 (2004)."}, {"id": 439, "name": "Pelai del", "surname": "Castillo", "conjunction": "i", "second_surname": "L\u00f3pez", "url": "/biografies/castillo-lopez-pelai-del", "image": "/media/biography/image/castillo_polez_pelai.jpg", "birth_date": 1837, "dead_date": 1883, "short_description": "Dramaturg i poeta\r\nVa ser un autor teatral molt conegut en els cercles literaris populars de Madrid i va pert\u00e0nyer a la primera generaci\u00f3 de literats bohemis del segle XIX.\r\nFill de Manuel Castillo Aguirre i Mariana L\u00f3pez Ventura, procedents d\u2019\u00c9nguera i Xixona. Fou el petit dels tres germans,\u00a0Miquel Maria i Const\u00e0ncia.\u00a0Malgrat que els pares posse\u00efen una botiga t\u00e8xtil a Val\u00e8ncia es traslladaren durant la seua infantesa a Castell\u00f3 on el pare, funcionari de l'Estat, havia estat nomenat delegat del Ministeri d\u2019Hisenda a la prov\u00edncia.\r\nQuan tenia sis anys, la fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a Girona. All\u00e0 hi viuria la seva joventut. Un cop acabat el batxillerat va traslladar-se a Madrid per cursar els estudis de Dret, tal i com els seu pare havia planificat. R\u00e0pidament, per\u00f2, va fer-se expl\u00edcit que Pelai del Castillo es decantava m\u00e9s per les Lletres.\r\nL\u2019ambient en qu\u00e8 es movien els literats de Madrid el port\u00e0 a relacionar-se amb la boh\u00e8mia art\u00edstica, a la vegada, per\u00f2, continu\u00e0 amb afici\u00f3 els estudis de Dret.\r\nDurant els primers anys de la seva dedicaci\u00f3 liter\u00e0ria es va relacionar amb un autor conegut del moment, Miguel Pastorfido. D\u2019ell cobr\u00e0 minsos sous a canvi d\u2019escriure-li diverses obres. Aquesta relaci\u00f3 va durar poc per\u00f2 es va reprendre en una situaci\u00f3 m\u00e9s de col\u00b7laboraci\u00f3 en igualtat. Es relacion\u00e0 tamb\u00e9 amb Francisco Comprod\u00f3n, a qui li tradu\u00ed una obra teatral francesa.\r\nAmb els anys acab\u00e0 per llicenciar-se en Dret, tot i que mai arrib\u00e0 a exercir. Es va complaure m\u00e9s en moure\u2019s en els ambients bohemis relacionats amb la creaci\u00f3 liter\u00e0ria.\r\nAmb aquest afany es trasllad\u00e0 de nou a Val\u00e8ncia. All\u00e0 va treballar com a periodista en diverses publicacions i va escriure els seus articles en catal\u00e0, alhora que esdevingu\u00e9 membre de Lo Rat-Penat. El 25 de mar\u00e7 del 1867 es va casar amb la germana del director de La Gaceta Popular, Josefa Garcia Ca\u00f1as. Al cap de poc temps, per\u00f2, es separ\u00e0 de la seva dona per traslladar-se de nou, a Madrid.\r\nEn els anys que va estar a Madrid, Pelai es va fer amic del ministre Francisco Romero Robledo, qui li va oferir un lloc de treball a l\u2019administraci\u00f3 de Correus, una feina que li dur\u00e0 molt poc temps.\r\nVa decidir dedicar-se a la producci\u00f3 liter\u00e0ria exclusivament, des de poesia fins al teatre, per\u00f2 tamb\u00e9 alguna publicaci\u00f3 com a periodista. S\u2019entreg\u00e0 per complet al m\u00f3n de la boh\u00e8mia de Madrid i va anar abandonant poc a poc el contacte amb la realitat, fins el punt que arrib\u00e0 a ser recl\u00f2s a l\u2019Hospital Mental de Guadalajara.\r\nEstant ja molt malalt, es trasllad\u00e0 a l\u2019Hospital on moriria. El seu enterrament, amb molt poca assist\u00e8ncia \u2014sols dos amics seus, Pedro Marquina i Pedro Escamilla\u2014, va ser costejat pel ministre, i amic seu, Francisco Romero Robledo."}, {"id": 647, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Catal\u00e0", "conjunction": "", "second_surname": "Serra", "url": "/biografies/catala-serra-lluis", "image": "/media/biography/image/catala_serra_lluis.jpg", "birth_date": 1856, "dead_date": 1931, "short_description": "Impressor i poeta festiu\r\nDes de l\u2019adolesc\u00e8ncia figura en els padrons d\u2019habitants com a impressor. Degu\u00e9 aprendre l\u2019ofici al taller de Jacint Orts, a Gandia. Despr\u00e9s, probablement per causa del servei militar en plena tercera guerra carlina, acab\u00e0 a Barcelona, on treball\u00e0 algun temps a la impremta que estampava la revista La Renaixen\u00e7a. L\u2019any 1880, de nou a Gandia, exerc\u00ed d\u2019administrador d\u2019El Litoral, el primer setmanari saforenc, i de caixista en la impremta de Jacint Orts, i despr\u00e9s de la seua v\u00eddua, fins a 1885, en qu\u00e8 s\u2019establ\u00ed pel seu compte. Un dels seus primers treballs fou la impressi\u00f3 del setmanari sat\u00edric Qu\u00ed ser\u00e1 este, \u00abPeri\u00f3dic de tots els colors y de ning\u00fa\u00bb, que potser impuls\u00e0. L\u2019any 1907 edit\u00e0 la revista mensual biling\u00fce Imprenta de Catal\u00e1\u00a0amb l\u2019objectiu de publicitar l\u2019empresa. En l\u2019any 1926, despr\u00e9s de quatre d\u00e8cades regentant-la, la traspass\u00e0 a Baptista Palmer. Feia anys que havia patit una apoplexia que li impedia treballar normalment.\r\nPel que fa al seu vessant pol\u00edtic, el 1895 es present\u00e0 a regidor de l\u2019Ajuntament pel Partit Liberal Fusionista, que tenia per l\u00edder Jos\u00e9 Canalejas i com a cap local el diputat Sinibald Guti\u00e9rrez, que al\u00e7\u00e0 la bandera de l\u2019anticlericalisme juntament amb els blasquistes. Llu\u00eds Catal\u00e0 adquir\u00ed la mateixa etiqueta p\u00fablica. D\u2019altra banda, en un moment en qu\u00e8 l\u2019assist\u00e8ncia al teatre era un indicador social de les respectives simpaties per aquests partits o per les consignes del clergat, Catal\u00e0 actuava habitualment amb un grup d\u2019aficionats. A m\u00e9s, deix\u00e0 escrita una pe\u00e7a biling\u00fce, titulada Una visita, que tot just tenia el prop\u00f2sit de desemmascarar la hipocresia de l\u2019integrisme politicoreligi\u00f3s. Ara b\u00e9, Llu\u00eds Catal\u00e0, que en aquesta obreta in\u00e8dita de teatre pol\u00edtic podia semblar un aut\u00e8ntic menjacapellans, uns anys despr\u00e9s acab\u00e0 reconciliant-se amb la dreta cat\u00f2lica gandiana i establint agres controv\u00e8rsies amb el Partit Liberal. Un gir radical potser for\u00e7at, en part, per la necessitat d\u2019ampliar la clientela cap a un sector ideol\u00f2gic ben organitzat que no dubtava a boicotar els seus contraris.\r\nTampoc no imprim\u00ed molts altres poemes escrits per a reunions d\u2019amics i que despr\u00e9s circulaven manuscrits de m\u00e0 en m\u00e0 en jocosa complicitat quasi clandestina. Eren versos de tema escatol\u00f2gic, sexual o gastron\u00f2mic, centrats en la fisiologia i el plaer del cos. Aquesta facilitat per al vers morda\u00e7 i la seua afici\u00f3 a la taula ben parada en projectava una imatge d\u2019home jocund i amant del bon viure.\r\nEs present\u00e0 als Jocs Florals de Lo Rat Penat l\u2019any 1897, on obtingu\u00e9 el primer acc\u00e8ssit a la millor composici\u00f3 de costums populars valencians amb \u00abMatrimoni fel\u00eds\u00bb. L\u2019any 1901 s\u2019autoedit\u00e0 Sobre el pecat orichinal. Platiqueta dirichida als seus feligresos, desde el peu de altar, per un retor de missa y \u00f2lla, un serm\u00f3 sat\u00edric sobre el G\u00e8nesi que s\u2019inscriu en una llarga tradici\u00f3 valenciana que es remunta al segle XVII. L\u2019objectiu que cercava era produir la rialla amb la barreja de l\u2019explicaci\u00f3 de les perip\u00e8cies d\u2019Adam i Eva en el parad\u00eds terrenal i les sovintejades reprensions del rector per l\u2019atenci\u00f3 dispersa de l\u2019auditori. L\u2019any 1903 el reedit\u00e0 amb un tiratge, semblant al del llan\u00e7ament inicial, d\u2019un miler d\u2019exemplars.\r\nEn la revista Imprenta de Catal\u00e1 signava una secci\u00f3 titulada \u00abCuina valenciana\u00bb, on es proposava divulgar-ne els plats m\u00e9s saborosos que coneixia, que no eren pocs, i ho feu amb una prosa fluida i motivadora. Per\u00f2 no s\u2019hi limitava a donar les instruccions culin\u00e0ries necess\u00e0ries, sin\u00f3 que conferia la mateixa import\u00e0ncia a l\u2019ambient que envoltava una taula ben guarnida: les can\u00e7ons, les fac\u00e8cies, la conversa o el punteig de la guitarra. Tot un munt de sensacions que palesen el seu vitalisme i el seu goig de viure, que culminen al cl\u00edmax del tiberi.\r\nL\u2019any 1910 public\u00e0 la seua obra m\u00e9s ambiciosa: Cuadros populars, una col\u00b7lecci\u00f3 de tretze poemes festius de car\u00e0cter narratiu, lleugerament sat\u00edrics, recitables i ben resolts, que aconsegueixen el mateix efecte que els acudits: mantenen un mig somriure durant el relat i desencadenen la hilaritat en el desenlla\u00e7. En el conjunt hi havia els citats \u00abMatrimoni fel\u00eds\u00bb i la \u00abPlatiqueta\u00bb. El llibre estava il\u00b7lustrat amb dibuixos originals del seu fill Llu\u00eds Catal\u00e0 Moragues. El diari Las Provincias en digu\u00e9 que la seua musa festiva recordava la de Bernat i Baldov\u00ed. Els peri\u00f2dics de Barcelona tamb\u00e9 se\u2019n feren ress\u00f2. L\u2019Esquella de la Torratxa afirmava que s\u2019hi veia l\u2019esperit alegre del poble valenci\u00e0 i, per la frescor de l\u2019estil, el comparava a Josep Sanmart\u00edn i Aguirre. La Publicidad reprodu\u00ed en primera p\u00e0gina \u00abSobre el pecat orichinal\u00bb i, en una ressenya valorativa, qualific\u00e0 l\u2019autor d\u2019entusiasta de les lletres catalanes i li llo\u00e0 l\u2019originalitat, el l\u00e8xic pintoresc i viu i la descripci\u00f3 dels tipus en unes composicions que reunien el valor festiu i el literari. Al seu parer, superaven en gr\u00e0cia i car\u00e0cter les tan populars del madrileny Jos\u00e9 L\u00f3pez Silva.\r\nEls seus textos mostren una escassa cura ling\u00fc\u00edstica. Pel que fa a l\u2019ortografia, ho justifica en el pr\u00f2leg amb l\u2019argument que la castellana \u00e9s l\u2019\u00fanica que s\u2019aprenia a l\u2019escola. D\u2019altra banda, constatava sense recan\u00e7a que, contr\u00e0riament al valenci\u00e0, el castell\u00e0 tenia tots els usos, des d\u2019adre\u00e7ar-se a desconeguts, a resar o llegir, una situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica que considerava irreversible. Ara b\u00e9, l\u2019autor tamb\u00e9 hi contrastava la des\u00eddia dels valencians amb la fidelitat ling\u00fc\u00edstica que comprov\u00e0 al Principat. \u00c9s una posici\u00f3 que ja adopt\u00e0 en la revista Imprenta de Catal\u00e1: la ren\u00fancia expressa a alterar la valoraci\u00f3 digl\u00f2ssica dels seus conciutadans, o a dignificar l\u2019\u00fas de la llengua pr\u00f2pia o a cercar criteris ortogr\u00e0fics genu\u00efns. A m\u00e9s de la producci\u00f3 liter\u00e0ria esmentada, col\u00b7labor\u00e0 espor\u00e0dicament en el setmanari La Traca, que apareixia a Val\u00e8ncia."}, {"id": 277, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Cebrian", "conjunction": "i", "second_surname": "Ibor", "url": "/biografies/cebrian-ibor-lluis", "image": "/media/biography/image/cebrian_ibor_lluis.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1941, "short_description": "Arxiver i poeta\r\nFill de Llu\u00eds Cebrian i Mezquita, soci fundador de Lo Rat Penat.\r\nVa estudiar Hist\u00f2ria a la Universitat de Val\u00e8ncia. Durant la seua \u00e9poca d'estudiant va ser membre del sindicat d'estudiants Uni\u00f3n Escolar, que va presidir entre 1903 i 1905. Com a president de la Uni\u00f3n, va rebujar participar a la Junta de Fiestas Reales que el governador civil de Val\u00e8ncia havia constitu\u00eft per a rebre a Alfons XIII en la seua visita del 1905.\r\nEl 1914 va col\u00b7laborar amb el seu germ\u00e0 Santiago, secretari general de l'associaci\u00f3 Val\u00e8ncia Nova en l'acte d'afirmaci\u00f3 valencianista celebrat al Teatre Eslava de Val\u00e8ncia.\r\nD'ideologia valencianista i republicana, el 1918 va ser un dels redactors de la Declaraci\u00f3 Valencianista. Les vuit bases del dec\u00e0leg valencianista foren comentades, una a una, per diferents membres de les organitzacions signat\u00e0ries, corresponent-li a ell la base vuitena, que parlava de les relacions entre els estats federats, i que dia textualment: \u00abDe sa pr\u00f2pia substantivitat nacional arranca el dret a constituir Val\u00e8ncia son Estat propi integrat per la lliure federaci\u00f3 dels seus organismes comarcals i municipals\u00bb. I despr\u00e9s: \u00abL\u00b4Estat valenci\u00e0 podr\u00e0 mancomunar-se per a fins concrets, amb altres Estats de la Federaci\u00f3, si ho estima convinent, conservant \u00edntegra la seua personalitat\u00bb. [i]\r\nVa ser arxiver de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Com a poeta va conrear un estil llorent\u00ed.\u00a0El 1922 obtingu\u00e9 la flor natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Val\u00e8ncia.\u00a0El 1923 va col\u00b7laborar amb Carles Salvador a l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, elaborant un esquema d'hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que puguera servir de guia als mestres de les escoles.\r\nConjuntament amb el seu germ\u00e0 Santiago \u2014que va morir el 1921\u2014, va escriure una de les seves obres m\u00e9s reeixides,\u00a0Los fueros de Valencia. Apuntes preliminares para su exposici\u00f3n y completo estudio,\u00a0que fou publicada el 1925.\r\nEl 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3.\r\nVicepresident de Lo Rat Penat durant la Guerra Civil, aquest va ser un c\u00e0rrec purament nominal, donat que l'entitat va romandre clausurada durant tot el conflicte, tanmateix, els fons documentals i l'arxiu, amb d'altres que es dipositaren a la seua seu, es van conservar.\r\n[i] La Correspondencia de Valencia, 7 de desembre de 1918."}, {"id": 396, "name": "Santiago", "surname": "Cebrian", "conjunction": "i", "second_surname": "Ibor", "url": "/biografies/cebrian-ibor-santiago", "image": "/media/biography/image/cebrian_ibor_santiago2.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1921, "short_description": "Poeta\r\nVa formar-se en el si d'una fam\u00edlia de lletrats implicada en el moviment de recuperaci\u00f3 de la cultura valenciana. Fill de Llu\u00eds Cebri\u00e1n i Mezquita (1851-1934), metge, escriptor, afiliat al Partit Republic\u00e0 Possibilista i membre de Lo Rat-Penat i germ\u00e0 de Llu\u00eds Cebri\u00e1n i Ibor (1885-1941), poeta, arxiver, republic\u00e0 i valencianista.\r\nVa pert\u00e0nyer a Lo Rat-Penat de Val\u00e8ncia dins la qual, el 1906, va promoure la creaci\u00f3 de petits cert\u00e0mens po\u00e8tics pels socis de l'entitat amb l'objectiu d'estimular a la joventut.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 amb diversos articles a la revista de l'entitat i a partir de 1908 fou l'encarregat de la secci\u00f3 de literatura, des d'on va cooperar amb autors com Josep Sanchis i Sivera, Llu\u00eds Fullana i Leopold L\u00f3pez i Tr\u00e8nor. Fou dins d'aquesta secci\u00f3 on destac\u00e0 amb la publicaci\u00f3 del seu article, de tarann\u00e0 clarament patri\u00f2tic, \u00abEl viage a Alacant\u00bb (1911). Des d'un primer moment intent\u00e0 encaminar a la direcci\u00f3 de la revista per tal que restring\u00eds el nombre d'articles no escrits en valenci\u00e0. Arrib\u00e0 a participar, tamb\u00e9, als T\u00e8s literaris de Lo Rat-Penat, organitzats pel republic\u00e0 i rat-penatista Vicent Dualde.\r\nVa escriure poesia de tem\u00e0tica patri\u00f2tica, com ara\u00a0el poema \u00abVent de Ponent\u00bb que amb el lema \u00abSant Jordi, mata l\u2019aranya\u00bb va ser presentat a un concurs d'himnes que P\u00e0tria Nova va convocar en 1915 i del que resultaria guanyador. \u00abVent de Ponent\u00bb fou musicat el 1917, i va esdevenir un dels himnes del valencianisme pol\u00edtic, juntament amb la \u00abCan\u00e7\u00f3 de lluita\u00bb o \u00abCant de redempci\u00f3\u00bb.\u00a0\r\nRecorregut pol\u00edtic\r\nPrimerament, va formar part de Val\u00e8ncia Nova, que havia estat formada el 1904 i presidida per Faust\u00ed Barber\u00e0. El 1906 l'entitat s'adher\u00ed al Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana, i organitz\u00e0, un any despr\u00e9s, la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, des d'on s'impuls\u00e0 l'inici del valencianisme pol\u00edtic. Aquell mateix any fou nomenat secretari general de l'entitat.\r\nEl 1907 els elements m\u00e9s joves i din\u00e0mics s'escindiren de Val\u00e8ncia Nova i crearen Joventut Valencianista, formant part de la seua junta directiva. El 1914 Joventut Valencianista impuls\u00e0 la celebraci\u00f3 de l'Acte d'Afirmaci\u00f3 Valencianista amb l'objectiu de prendre contacte amb organitzacions afins per tal de fer un front com\u00fa valencianista i reivindicar la necessitat d'autonomia pol\u00edtica pel Pa\u00eds Valenci\u00e0. El 1923, amb la Dictadura de Primo de Rivera l'entitat fou prohibida i dissolta.\r\nCom a proclamat valencianista havia col\u00b7laborat en el seguiment apassionat que el valencianisme feia de la traject\u00f2ria de la lluita del poble irland\u00e8s. Aix\u00ed, a tall d'exemple, davant de l'empresonament de l'alcalde de Cork l'agost de 1920, havia escrit un telegrama al primer ministre brit\u00e0nic, Lloyd George, on exigia, com a president de Joventut Valencianista, la posada en llibertat de l'alcalde.\r\nA l'\u00faltim tram de la seva vida, conjuntament amb el seu germ\u00e0 Llu\u00eds, va escriure una de les seves obres m\u00e9s reeixides, Los fueros de Valencia. Apuntes preliminares para su exposici\u00f3n y completo estudio\u00a0que fou publicada postumament, el 1925."}, {"id": 315, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Cebrian", "conjunction": "i", "second_surname": "Mezquita", "url": "/biografies/cebrian-mezquita-lluis", "image": "/media/biography/image/cebrian_mezquita_lluis_1BNfo76.jpg", "birth_date": 1851, "dead_date": 1934, "short_description": "Metge, escriptor i pol\u00edtic\r\nEn acabar els estudis primaris ingressa a la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia, obtenint la llicenciatura al 1872. Va exercir com a metge rural durant gaireb\u00e9 nou anys en els pobles de Benim\u00e0met i Almenara. De gran vocaci\u00f3 pol\u00edtica considerava que, si exercia com a pol\u00edtic i metge alhora, no podria complir amb les dues tasques correctament. Per tant, decideix abandonar la pr\u00e0ctica m\u00e8dica per dedicar-se a la literatura i pol\u00edtica exclusivament. De fam\u00edlia notable, el seu germ\u00e0, Juli Cebrian i Mezquita, va destacar com a pintor. El seu fill, Llu\u00eds Cebrian i Ibor fou arxiver de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i poeta.\r\nEs trasllada a Val\u00e8ncia i ingressa, des de la seva fundaci\u00f3 el 1878, en la societat Lo Rat Penat, de la qual arrib\u00e0 a ser des\u00e8 president (1889-1891). Va participar en molts dels Jocs Florals organitzats per aquesta societat i va ser president honorari de totes les seves seccions. El 1892, va ser mantenidor dels Jocs Florals. \u00c9s nomenat, per la seva dedicaci\u00f3 a la literatura i a les lletres valencianes, Cronista de la ciutat de Val\u00e8ncia, substituint en el c\u00e0rrec a Teodor Llorente. Va organitzar l'homenatge que Lo Rat Penat va oferir a Josep Mart\u00ednez i Aloy, al costat de Josep Sanchis i Sivera, Francesc Almarche i Llu\u00eds Tramoyeres.\r\nFigura molt rellevant en la Renaixen\u00e7a, va exercir com a director i deg\u00e0 del Centre de Cultura Valenciana i Acad\u00e8mic de Belles Arts de Sant Carles. Escriu la lletra de l'\u00f2pera Sagunto, Salvador Giner es va encarregar de la m\u00fasica. Gran conferenciant, la gent acudia en massa a escoltar-lo. Algunes de les seves confer\u00e8ncies m\u00e9s destacades s\u00f3n \"Les Institucions parroquials de Val\u00e8ncia\", \"Biografia de F\u00e8lix Pizcueta\", \"Modismes valencians\", \"Hist\u00f2ria i estudi cr\u00edtic del teatre valenci\u00e0\" o \"La novel\u00b7la valenciana\".\r\nEl seu passat com a metge rural, li va servir d'inspiraci\u00f3 per a la seva obra escrita, mostrant una especial sensibilitat cap als temes costumistes, tema central, juntament amb l'art, en la seva obra. Escriu i estrena la pe\u00e7a teatral Un porxe de velluter (1870), com\u00e8dia de tints costumistes amb molts matisos pol\u00edtics. Altres obres importants en la seva bibliografia s\u00f3n: Festes de Carrer, Almazora y su templo de Venus, La festa de Sant Don\u00eds, Nuevos datos para la biografia de Joan de Joanes, Biografia del pintor Ribalta, Apunts sobre gramatolog\u00eda valenciana, Catalex de fills ilustres de Castell\u00f3 i Don Quixote de la Mancha de Guillem de Castro, entre d'altres. En un volum titulat Poesies, editat el 1915, va reunir gran part dels seus poemes. Tamb\u00e9 escriu sobre la hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia en una obra, compresa en dos volums, amb el t\u00edtol de Notables. Va col\u00b7laborar en publicacions com les revistes Lo Rat Penat i Val\u00e8ncia\u00a0i al diari Las Provincias. La seva obra \u00e9s molt extensa, el 1996 la Universitat de Pamplona va iniciar una recuperaci\u00f3 dels seus escrits a m\u00e0. Encara es troben gran quantitat d'escrits pendents per desxifrar.\r\n\u00a0\r\nActivitat pol\u00edtica\r\nVa ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 de 1932. Es va afiliar al Partido Republicano Posibilista i va dirigir El Universo, publicaci\u00f3 que servia com a corretja de transmissi\u00f3 de les idees del partit on, entre d'altres, tamb\u00e9 van escriure el seu amic Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Jacint Labaila o Rafael Altamira. Tamb\u00e9 secundaria el moviment regionalista, sent un dels principals membres de Solidaritat Valenciana on s'intentava reunir totes les forces valencianistes. Aquesta societat celebr\u00e0, amb la pres\u00e8ncia de Llu\u00eds Cebrian, una Assemblea regionalista en la qual es va elaborar un programa auton\u00f2mic i biling\u00fcista.\r\nLes seves restes descansen en el Cementiri General de Val\u00e8ncia, ciutat que va dedicar un carrer a la seva mem\u00f2ria."}, {"id": 252, "name": "Emili", "surname": "Cebrian", "conjunction": "i", "second_surname": "Navarro", "url": "/biografies/cebrian-navarro-emili", "image": "/media/biography/image/cebrian_navarro_emili.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1982, "short_description": "Periodista, activista cultural i pol\u00edtic\r\nEntra per primera vegada en contacte amb el m\u00f3n del valencianisme cultural del moment a edat temprana; ho fa des de Lo Rat Penat, on el 1922 fundar\u00e0 les seues Joventuts.\r\n\u00c9s un dels fundadors, l'agost de 1931, del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, entitat qu\u00e8 volia ser un punt de trobada transversal entre les diferents organitzacions i faccions existents en el valencianisme del moment.\u00a0Va ser el seu primer president, fins que el 1933 el subtitueix Joaquim Reig.\r\nLa presid\u00e8ncia de Reig representa un gir radical de l'entitat, que deixa de costat les activitats culturals per a centrar-se en temes pol\u00edtics, b\u00e0sicament en l'expansi\u00f3 del \"valencianisme totalitari\" propugnat per ell mateix.\u00a0En efecte, un any abans es publica la influent obra de Reig, Concepte doctrinal del valencianisme, en la que propugna un\u00a0\"valencianisme totalitari\", \u00e9s a dir, integral. Aix\u00ed, aposta per l'aglutinaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per mitj\u00e0 del valencianisme, evitant qualsevol divisi\u00f3 pol\u00edtica en nom de la unitat nacional.\u00a0En aquesta nova etapa, m\u00e9s pol\u00edtica, Emili Cebrian continua absolutament implicat en l'entitat, ocupant el c\u00e0rrec de secretari.\r\nAl Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista \u00e9s l'organitzador dels \"Dimarts d'amical conversa\", reunions per\u00f2diques on es debat sobre temes d'actualitat del valencianisme.\r\nAix\u00ed mateix, el trobem com un dels signants de les Normes de Castell\u00f3, impulsades per Adolf Pizcueta, Gaet\u00e0 Huguet i Llu\u00eds Revest.\r\nEl desembre de 1935 el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana de Miquel Duran, Francesc Soto i Adolf Pizcueta, i el Centre Valencianista d'Esquerra acorden la fussi\u00f3 de les tres organitzacions per tal de crear un nou partit, nacionalista i d'esquerres, destinat a jugar un paper semblant al d'Esquerra Republicana de Catalunya al Principat.\u00a0Un m\u00e9s despr\u00e9s, i junt a Joaquim Reig, encap\u00e7ala la refundaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Valencianista, passant aquest a ser el seu president i Emili Cebrian, el seu secret\u00e0ri. Ambd\u00f3s, partidaris del valencianisme totalitari, no estan d'acord amb una uni\u00f3 del valencianisme qu\u00e8 sols aplegara la seua vessant esquerrana.\r\nEl juny de 1936 Emili G\u00f3mez Pastor \u2014germanastre de Nicolau Primitiu G\u00f3mez i militant del PCE\u2014 llan\u00e7a el dia L'Hora\u00a0sota la direcci\u00f3 d'Emili Cebrian. Tot i la seua curta durada \u2014nom\u00e9s va eixir al carrer durant tres dies\u2014, \u00e9s important remarcar qu\u00e8 \u00e9s el primer i \u00fanic diari en catal\u00e0 llan\u00e7at al Pa\u00eds Valenci\u00e0 al segle XX."}, {"id": 498, "name": "Silvestre Francesc", "surname": "Celma", "conjunction": "", "second_surname": "Roca", "url": "/biografies/celma-roca-silvestre-francesc", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_fLAXjp8.jpg", "birth_date": 1687, "dead_date": 1771, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nFill de la fam\u00edlia de teixidors formada per F\u00e8lix Celma i Teresa Roca. Va estudiar al Col\u00b7legi del Patriarca de Val\u00e8ncia des del 1703 i cantava la primera missa a Cat\u00ed en 1712. En 1717 va substituir qui era rector de la parr\u00f2quia del seu poble, Mn. Josep Sales, i all\u00e0 va estar fins al moment de la seua mort (1771) servint el poble al llarg de 59 anys.\r\nLa seua labor es concret\u00e0 en l\u2019ensenyan\u00e7a, en el culte al Sant\u00edssim Sagrament, en la devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u, en l\u2019amor a la terra i al seu poble, en l\u2019afici\u00f3 a la hist\u00f2ria, en la vida de pietat i en l\u2019escriptura dels seus llibres. Va ser el gran animador del culte a la Mare de D\u00e9u de l\u2019Avell\u00e0 i va promoure multitud d\u2019obres al seu santuari de la muntanya i al temple parroquial.\r\nPel que fa l\u2019escriptura, va conrear el g\u00e8nere hist\u00f2ric, devocional i catequ\u00e8tic, aquest darrer en valenci\u00e0, estudiat recentment.. El seu bi\u00f2graf, Mn. Joan Puig i Puig (1880-1955), va tindre a l\u2019abast fins al 1936 tots els papers manuscrits i impresos de Mn. Celma, i en comptava 94; molts d\u2019ells, dissortadament, van ser destru\u00efts. \u00c9s autor de les publicacions:\r\nHistoria del Santuario de Nuestra Se\u00f1ora de la Misericordia y de la Fuente de la Vell\u00e1 sito en el t\u00e9rmino de la villa real de Cat\u00ed, del obispado de Tortosa, en el Reyno de Valencia, compuesta por el Dr. Francisco Celma, presb\u00edtero, cura de la parroquial de la misma villa y natural de ella (Val\u00e8ncia, 1759).\r\nHistoria ver\u00eddica del Sant\u00edsimo Misterio de Aguaviva. Instituciones de algunas santas cofrad\u00edas y congregaciones de eclesi\u00e1sticos y seculares en veneraci\u00f3n del eucar\u00edstico Sacramento (Val\u00e8ncia, 1762).\r\nDevocionario eucar\u00edstico, que expresa los p\u00fablicos y devotos cultos que en muchas iglesias de la ciudad y reino de Valencia se tributan a Jes\u00fas Sacramentado (Val\u00e8ncia, 1766).\r\nQuedaren in\u00e8dits o manuscrits els seg\u00fcents:\r\nPreguntes de Doctrina Cristiana que yo, el Doctor Francisco Celma, Rector de Cat\u00ed, he acostumat fer a mos feligresos desde el any 1712. Escrit en valenci\u00e0 en el Quinque Libri de la parr\u00f2quia de Cat\u00ed de 1690 a 1748 (inacabat).\r\nLibro de la Cofrad\u00eda de N. Se\u00f1ora de la Fuente de la Vell\u00e1 con el piadoso titulo de Madre de Misericordia, fundada en este a\u00f1o de 1746.\r\nNoticias ciertas, que declaran la antiguedad, y motivo del culto, y veneraci\u00f3n, que se da a Maria Santisima de la Fuente de la Vell\u00e1, y Madre de Misericordia, en su Hermita sita en el t\u00e9rmino de la Villa Real de Cat\u00ed del Obispado de Tortosa en el Reyno de Valencia, buscadas y escritas por el Doctor Silvestre Francisco Celma Rector de esta Parroquial de Cat\u00ed (1745).\r\nLibro de la Cofradia de Nra. Sra. De la Misericordia y Fuente de la Vell\u00e1, que continua su a\u00f1o de 1759 (a 1782).\r\nParticulares noticias de quando estuvo San Vicente Ferrer en Cat\u00ed, a\u00f1o 1410, sacadas de los libros antiguos del Archivo de la Villa.\r\nDevoci\u00f3n para promover el culto a nuestra Se\u00f1ora, baxo el t\u00edtulo de la Vell\u00e1.\r\nRelaci\u00f3n ver\u00eddica sobre el motivo y antiguedad del culto que se da a nuestra Se\u00f1ora con el titulo de la Vell\u00e1, en su Santuario puesto en el termino de Cat\u00ed."}, {"id": 713, "name": "Agust\u00ed", "surname": "Centelles", "conjunction": "", "second_surname": "Oss\u00f3", "url": "/biografies/centelles-osso-agusti", "image": "/media/biography/image/centelles_osso_agusti.jpg", "birth_date": 1909, "dead_date": 1985, "short_description": "Fotoperiodista\r\nCentelles va n\u00e0ixer al Grau de Val\u00e8ncia, per\u00f2 de xiquet es va traslladar a Barcelona amb son pare despr\u00e9s de quedar orfe de mare; all\u00e0 el pare es va tornar a casar. La seua educaci\u00f3 formal va ser limitada a causa d\u2019uns problemes de salut i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica prec\u00e0ria de la fam\u00edlia. Va comen\u00e7ar a treballar molt jove i, als tretze anys, va desenvolupar una passi\u00f3 per la fotografia despr\u00e9s que son pare li regalara una c\u00e0mera. Tot i el seu desig inicial de convertir-se en operador cinematogr\u00e0fic, es va interessar per la fotografia i es va unir a l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica de Catalunya als quinze anys.\r\nAgust\u00ed Centelles va treballar com a aprenent en l'estudi del fot\u00f2graf Francisco de Ba\u00f1os i despr\u00e9s en els tallers gr\u00e0fics de Publicaciones Gr\u00e1ficas SA, on va con\u00e9ixer l\u2019ofici en el qual desenvoluparia la seua carrera. Posteriorment, es va unir a l'estudi de Josep Badosa, un fot\u00f2graf destacat de l'\u00e8poca, on va poder formar-se com a reporter gr\u00e0fic i guanyar experi\u00e8ncia en el camp.\r\nA partir de 1934, Centelles va comen\u00e7ar a treballar de manera independent, enviant reportatges a peri\u00f2dics i revistes. El seu estil innovador i diferent del reporterisme gr\u00e0fic tradicional va cridar l'atenci\u00f3 de les publicacions, i prompte es va convertir en un dels fot\u00f2grafs m\u00e9s sol\u00b7licitats de Barcelona. Va treballar per a diverses publicacions importants, incloent-hi La Vanguardia, La Humanitat i Diario de Barcelona.\r\nDurant la Guerra Civil espanyola, Agust\u00ed Centelles va documentar amb les seues fotografies els esdeveniments clau: la sublevaci\u00f3 militar, la resposta popular i la de les forces de seguretat. Tamb\u00e9 va fotografiar consells de guerra, la formaci\u00f3 de mil\u00edcies i l'eixida de columnes cap al front d'Arag\u00f3. Va acompanyar a primera l\u00ednia diverses columnes i va dur a terme reportatges sobre les tropes en el front. Tamb\u00e9 va treballar per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya, ajudant a difondre imatges i materials antifeixistes de la guerra.\r\nDurant la jornada del 19 de juliol, a Barcelona, Centelles va captar multitud d'imatges de la resist\u00e8ncia que la poblaci\u00f3 civil i les forces lleials a la Rep\u00fablica van oposar al colp d'estat. La foto d'uns gu\u00e0rdies d'assalt disparant parapetats darrere de dos cavalls morts es va convertir en una icona universal de la resist\u00e8ncia del poble catal\u00e0 que va apar\u00e9ixer en la premsa espanyola i internacional. Centelles va iniciar una activitat fren\u00e8tica per a documentar la vida en la rereguarda i, especialment, la lluita en el front d'Arag\u00f3. Durant el primer any de la guerra, les seues fotos apareixien di\u00e0riament en la premsa barcelonina i s\u00f3n nombroses les portades que aconsegueix per a La Vanguardia i altres peri\u00f2dics. A partir de setembre de 1937 \u00e9s mobilitzat com a fot\u00f2graf en l'Ex\u00e8rcit de l'Est i com a col\u00b7laborador del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.\r\nEl 2 de novembre de 1937, Centelles es trobava a Lleida quan la ciutat va ser bombardejada. Va recollir nombroses fotografies de les v\u00edctimes mortals i els danys materials causats per l'atac.\r\nL'obra d'Agust\u00ed Centelles \u00e9s reconeguda per un enfocament innovador i la seua contribuci\u00f3 al fotoperiodisme durant un per\u00edode crucial en la hist\u00f2ria d'Espanya. Les seues fotografies de la Guerra Civil espanyola s\u00f3n especialment valorades per la capacitat per a capturar l'emoci\u00f3 i la realitat dels fets de l'\u00e8poca.\r\nComprom\u00e9s amb la causa de la Rep\u00fablica, Centelles va eixir cap a l'exili a finals de gener de 1939. Ho abandon\u00e0 tot, excepte uns deu mil negatius que s'emport\u00e0 en unes maletes que contenien la mem\u00f2ria visual dels anys de la Rep\u00fablica i la Guerra Civil a Catalunya.\r\nLes autoritats franquistes van intentar recuperar sense \u00e8xit l'arxiu de Centelles durant els primers mesos de l'ocupaci\u00f3. Primer en el camp de concentraci\u00f3 d\u2019Argel\u00e8s-sur-Mer i despr\u00e9s en el camp de Bram, prop de Carcassonne. Centelles va aconseguir salvaguardar els negatius i documentar, a m\u00e9s, la vida en els camps francesos.\u00a0\r\nAgust\u00ed Centelles va tornar a casa despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial i es va establir a Barcelona. No obstant aix\u00f2, el treball com a fotoperiodista es va veure limitat a causa del seu historial pol\u00edtic i la falta d'oportunitats en un pa\u00eds sota el r\u00e8gim de Franco. Centelles viur\u00e0 discretament com a fot\u00f2graf industrial i publicitari.\r\nEl seu arxiu fotogr\u00e0fic, ocult en una maleta, qued\u00e0 ben guardat pels Degheil, la fam\u00edlia francesa que li havia llogat una habitaci\u00f3 en Carcassonne. En 1976, despr\u00e9s de la mort de Franco, Centelles va tornar a Fran\u00e7a amb el seu amic i historiador Eduard Pons Prades per recuperar aquell arxiu.\r\nA partir de finals dels 70, les fotografies de Centelles van comen\u00e7ar a ser exposades i reconegudes a Espanya i altres llocs. En 1984, va rebre el Premi Nacional d'Arts Pl\u00e0stiques.\u00a0\r\nEn 2009, els fills de Centelles van vendre l'arxiu fotogr\u00e0fic del pare al Ministeri de Cultura espanyol per 700.000 euros. Tamb\u00e9 es van realitzar subhastes d'algunes de les fotografies originals. La seua fam\u00edlia va emprendre accions legals per protegir els drets d'autor de les fotografies del seu pare i evitar-ne l\u2019\u00fas no autoritzat. El Centre Documental de la Mem\u00f2ria Hist\u00f2rica (CDMH), a Salamanca, va rebre l'\u00faltim fons de fotografia publicit\u00e0ria i industrial de Centelles el 18 de desembre de 2011.\r\nL'obra d'Agust\u00ed Centelles \u00e9s apreciada pel seu valor hist\u00f2ric i art\u00edstic, i les seues fotografies han contribu\u00eft significativament a la comprensi\u00f3 de la Guerra Civil Espanyola i les seues conseq\u00fc\u00e8ncies. T\u00e9 un carrer dedicat a Val\u00e8ncia des de 2017, i a Barcelona una biblioteca i uns jardins."}, {"id": 288, "name": "Enric", "surname": "Cerezo", "conjunction": "i", "second_surname": "Sen\u00eds", "url": "/biografies/cerezo-senis-enric", "image": "/media/biography/image/cerezo_senis_enric_7xw9ych.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1985, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nAdvocat de professi\u00f3, cursa la carrera a la Universitat de Val\u00e8ncia, arribant a ser jutge d'instrucci\u00f3 a l'Audi\u00e8ncia Provincial de Val\u00e8ncia.\r\nAls 21 anys s'afilia a les Joventuts Socialistes i dos anys despr\u00e9s, el desembre de 1931, ingressa a la Uni\u00f3 General de Treballadors, fent-ho al Sindicat d'Oficis Varis. Posteriorment, i en crear-se el Sindicat d'Advocats, entra a formar part d'aquest.\r\nEl 1933 assumeix distints c\u00e0rrecs d'import\u00e0ncia al si del PSOE; aix\u00ed, aquest any \u00e9s triat secretari general de les Joventuts Socialistes de Val\u00e8ncia (c\u00e0rrec que ostentar\u00e0 fins el 1936, quan \u00e9s triat diputat a Corts), membre de la junta directiva de l'Assemblea Local del partit a Val\u00e8ncia, i vicesecretari de la Federaci\u00f3 Provincial Socialista (ho far\u00e0 fins el 1934). A m\u00e9s a m\u00e9s, continua desenvolupant activament tasques sindicals i assumint la secretaria del Sindicat d'Oficis Varis, c\u00e0rrec que ostentar\u00e0 fins 1935.\u00a0Durant la vaga revolucion\u00e0ria d'octubre de 1934, va formar part del Comit\u00e8 Revolucionari de Val\u00e8ncia.\r\nA les eleccions de febrer de 1936 va eixir elegit diputat a les Corts per la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia (qu\u00e8 exclo\u00efa Val\u00e8ncia i el seu partit judicial) pel PSOE en la candidatura del Front Popular, obtenint 138.646 vots. Ja com a diputat va formar part de les comissions de Just\u00edcia i del Tribunal de Comptes, i va ser suplent a les de Marina, Estat i Incompatibilitats.\r\nAquest mateix any, i com un dels destacats militants de la nova Joventut Socialista Unificada qu\u00e8 s'acabava de crear (fruit de la fusi\u00f3 de les Joventuts Socialistes i de les Joventuts Comunistes del PCE), va ser un dels negociadors de la integraci\u00f3 a la JSU de la Joventut de Nova Germania (grup valencianista d'esquerres). Aix\u00ed, ambdues organitzacions van arribar a un \"acuerdo de fusi\u00f3n de las mismas sobre las bases de las primeras, como gui\u00f3n inicial de una entidad juvenil marxista, cada dia m\u00e1s potente, que en las tierras del Pa\u00eds Valenciano (Valencia, Alicante y Castell\u00f3n), abra nuevos horizontes a sus libertades nacionales\".\r\nEn finalitzar la Guerra Civil espanyola es va exiliar al Marroc de d'on el 1942 s'embarca a Casablanca al vaixell Nyassa, qu\u00e8 el dur\u00e0 a M\u00e8xic, el seu dest\u00ed definitiu.\r\nEs va establir a M\u00e8xic DF, on va col\u00b7laborar amb la Casa Regional Valenciana i en les seues publicacions com Levante,\u00a0Senyera o Mediterrani, de la qual fou gerent,\u00a0aix\u00ed com amb les principals cap\u00e7aleres de l'exili catal\u00e0 com La Nostra Revista i\u00a0Quaderns de l'Exili."}, {"id": 790, "name": "Ricard", "surname": "Cester", "conjunction": "", "second_surname": "Nadal", "url": "/biografies/cester-nadal-ricard", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_xeAbpSC.jpg", "birth_date": 1855, "dead_date": 1929, "short_description": "Orfebre i escriptor\r\nCom que no mostr\u00e0 massa inclinaci\u00f3 a l\u2019estudi, els pares el posaren a treballar de sabater. M\u00e9s avant, es dedic\u00e0 a ser polidor de diamants i joier. De forma autodidacta, devorava els llibres de poesia que paraven a mans seues.\r\nLes primeres composicions en castell\u00e0 aparegueren en La Ilustraci\u00f3n Popular Econ\u00f3mica de Val\u00e8ncia entre 1872-1875, de la qual fou col\u00b7laborador, amb t\u00edtols com \u201cCumbre y abismo\u201d, \u201cEl provenir\u201d, \u201cA la muerte de mi querido padre\u201d, \u201cLa vanidad del mundo\u201d, \u201cA la amistad\u201d, \u201cEcos del alma\u201d. Va escriure tamb\u00e9 en Valencia Ilustrada, La Antorcha, La Moda Elegante Ilustrada i en diaris m\u00e9s allunyats que li publicaven poemes que, segurament, trametia a m\u00e9s d\u2019un rotatiu. A m\u00e9s, va ser soci del Liceo Literario de Val\u00e8ncia, on llegia poemes en les sessions.\r\nFou Constant\u00ed Llombart qui, un poc abans de crear Lo Rat Penat el 1878, el va posar en la senda del conreu de les lletres valencianes. Va ser un dels primers socis de l\u2019entitat (el n\u00famero 60) i, en la sessi\u00f3 inaugural del 31 de juliol de 1878, va llegir el poema \u201c\u00a1Desperta, Val\u00e8ncia hermosa!\u201d, que inquiet\u00e0 el p\u00fablic:\r\nAix\u00eds, companys, mal que \u00e1 Castella hi pese,\r\nEn lo po\u00e8tich realme de Valencia,\r\nSi b\u00e9 sots mar de glasa indifer\u00e8ncia,\r\n\u00a1Encara d\u2019amor patri ardix lo foch!\r\n\u00a1Catalans! \u00a1Mallorquins! \u00a1siau per nosaltres\r\nGermans, sempre germans fins dar ab la tomba,\r\nY aqu\u00ed hont lo terra-tr\u00e9mol ja retomba,\r\nAviats voreu surtir-ne l\u2019illa d\u2019Oc!\r\nEl president, F\u00e8lix Pizcueta, dissip\u00e0 tot seguit qualsevol recel mostrant als assistents que els desitjos de la nova societat eren l\u2019exaltaci\u00f3 de la llengua i la hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia sense menyspreu ni atac a la unitat d\u2019Espanya com alguns, err\u00f2niament, podien haver cregut.\r\nFou membre de la junta de Lo Rat Penat en diversos moments (vicesecretari general i vicesecretari de la Secci\u00f3 de Literatura el 1879, i fins i tot vicepresident dels Jocs Florals de 1929). En aquesta entitat particip\u00e0 de bon principi en les eixides al patrimoni valenci\u00e0 del Centre Excursionista de la Secci\u00f3 d\u2019Arqueologia, creat el 1880, i guany\u00e0 uns primers premis literaris en les conteses de 1879 (\u201cLa batalla del Puig\u201d, llegenda en prosa premiada amb la lira d\u2019argent sobredaurada, publicada en El Cosmopolita per entregues en 1879) i 1880 (acc\u00e8ssit per \u201cCantars valencians\u201d, tema oferit per la Diputaci\u00f3 d\u2019Alacant). Ell mateix va obsequiar per als Jocs Florals de 1880 una joia elaborada al seu taller, un capell d\u2019or i argent al millor poema que narrara \u201calgun dels fets gloriosos del rei Jaume I\u201d, guanyat per Francesc Ubach i Vinyeta amb \u201cLa cristiana Zaida\u201d.\r\nA partir el 1880 el trobarem en publicacions de dins i de fora del Pa\u00eds Valenci\u00e0: ressenya per al setmanari Tel\u00e9fono Catal\u00e1n; li estampen el poema \u201cNiu i tomba\u201d en La Renaxen\u00e7a de Barcelona, dedicat a Llorente; o \u201cA la mem\u00f2ria de Gaspar Gil Polo\u201d i \u201cA la inspirada arpista N\u2019Esmeragdina Cervantes, en sa visita a Val\u00e8ncia\u201d en la Revista Catalana de Manresa. Pel desembre de 1880 es trobava a Barcelona, on sembla que volia establir-se, per\u00f2 pel maig de 1881 tornava a Val\u00e8ncia despr\u00e9s de representar amb \u00e8xit al Teatre de Gr\u00e0cia el drama La estatua de carne. Public\u00e0 espor\u00e0dicament en l\u2019Almanaque de Las Provincias dels anys 1881 i 1885.\r\nFou Llombart \u2013home de l\u2019esquerra que va saber aglutinar els poetes del seu temps (Ferrer i Bign\u00e9, Iranzo Sim\u00f3n, Cester, Llorente, Labaila, Querol, Cebrian Mezquita, Puig i Torralba...) \u2013 qui li ofer\u00ed les p\u00e0gines dels llibres col\u00b7lectius que emprenia: Tabal i donsayna (1878), Tipos d\u2019auca (1878), Mil i un epigrames, Flors d\u2019enguany (1897) i el Calendari Llemos\u00ed (1874-1883). La seua relaci\u00f3 va anar m\u00e9s enll\u00e0: junts elaboraren l\u2019obra dram\u00e0tica L\u2019ag\u00fcela Puala, amb m\u00fasica del mestre Rigoberto Cortina Gallego (1885), publicada en plecs de huit p\u00e0gines en La Moma i, el 1886, recollida en el volum Biblioteca de La Moma. Es tracta d\u2019una sarsuela c\u00f2mica en un acte que parodiava una pe\u00e7a molt popular llavors, La son\u00e0mbula de Bellini; no hi ha const\u00e0ncia que es representara.\r\nTamb\u00e9 estren\u00e0 altres obres de teatre com El potinguero (1879), Babel a fosques, Toreros i peteneres, la pe\u00e7a l\u00edrica Un vejete solterito, l\u2019adaptaci\u00f3 de l\u2019obra italiana La estatua de carne (1881, amb Puig i Torralva) i el drama El beso de un moribundo (1882).\r\nVa ser un dels traductors dels versos de Teodor Llorente. A tall d\u2019exemple, en 1879 havia fet la traducci\u00f3 de la flor natural atorgada al poema \u201cA la Reyna de la festa\u201d, i el 1896 assaj\u00e0 el trasllat al castell\u00e0 de les Cartes de soldat, aparegudes en rotatius com Diario de Murcia. Els seus epigrames i sent\u00e8ncies solien ser estampats quan venia b\u00e9 en la secci\u00f3 d\u2019entreteniment de cap\u00e7aleres com Diario de Tenerife o El D\u00eda Gr\u00e1fico.\r\nNo hi ha const\u00e0ncia de la seua defunci\u00f3. Llombart informa que s\u2019havia traslladat a Madrid, per\u00f2 com hem dit ad\u00e9s, encara a l\u2019agost de 1928 era nomenat vicesecretari per als Jocs Florals de 1929. Degu\u00e9 morir poc despr\u00e9s."}, {"id": 380, "name": "Roc", "surname": "Chab\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Llorens", "url": "/biografies/chabas-llorens-roc", "image": "/media/biography/image/chabas_llorens_roc.jpg", "birth_date": 1844, "dead_date": 1912, "short_description": "Religi\u00f3s i arxiver\r\nEls seus pares, Andreu Chab\u00e0s i Forn\u00e9s i Teodora i Llorens Sala, gaudien d'una bona situaci\u00f3 econ\u00f2mica. Els seus primers estudis els realitza a D\u00e9nia, despr\u00e9s ingress\u00e0 a l'Institut Nacional d'Alacant. El 1859 entr\u00e0 al Seminari Central de Val\u00e8ncia. El 1869 s'orden\u00e0 com a sacerdot despr\u00e9s de cursar els estudis corresponents a la carrera sacerdotal. Els seus estudis teol\u00f2gics es completarien amb el grau de doctor en Sagrada Teologia.\r\nEl 5 de febrer de 1862, amb 18 anys d'edat, per enc\u00e0rrec del setmanari denier La Revista de la Marina, public\u00e0 el seu primer article titulat \u00abEl Capit\u00e1n Carroz\u00bb, fent la seua primera incursi\u00f3 en la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica.\r\nFou nomenat sacerdot coadjutor del seu poble natal. El 1891 canonge de la Catedral Metropolitana de Val\u00e8ncia i, el 24 de mar\u00e7 de 1877, nomenat acad\u00e8mic de la Reial Hist\u00f2ria.\r\nEl 26 de gener de 1885 fou nomenat visitador del Tercer Orde de Sant Francesc. El 26 d'octubre fou designat com a capell\u00e0 castrense de la pla\u00e7a de D\u00e9nia, en una \u00e8poca en qu\u00e8 el c\u00f2lera va atacar la ciutat, dedicant-se intensament a ajudar els malalts posant en risc la seua pr\u00f2pia vida.\r\nParticip\u00e0 de manera activa en la societat Lo Rat-Penat, de la qual va ser nomenat corresponent a 1878. Dins d'aquesta societat, va ser un dels iniciadors dels Congressos d'Hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3 i cronista oficial de la prov\u00edncia d'Alacant. Aquest \u00faltim c\u00e0rrec li comporta una remuneraci\u00f3 de 2.000 pessetes anuals que li permeteren dedicar-se amb m\u00e9s tranquil\u00b7litat a la tasca d'estudi\u00f3s de la hist\u00f2ria.\r\nVa exercir el c\u00e0rrec d'arxiver a la Catedral Metropolitana de Val\u00e8ncia. A partir d'aquest moment, dedic\u00e0 tota la seua vida a la investigaci\u00f3. Abans, el 1875, ingress\u00e0 a la Societat Arqueol\u00f2gica Valenciana. La seua tasca com a arxiver va destacar per l'ordenaci\u00f3 i classificaci\u00f3 de milers de legats, documents i codis de l'Arxiu catedralici, l'\u00faltima catalogaci\u00f3 del qual \u00e9s remuntava al segle XVIII. Confeccion\u00e0 milers de fitxes, com abans ho havia fet en els arxius d'Alzira, Sueca, Gandia i Sogorb. Va ser font d'inspiraci\u00f3 de deixebles seus com Josep Sanchis i Sivera i Elies Olmos i Canalda.\r\nCom a editor, funda la influent revista El Archivo. Primer va ser editada a D\u00e9nia i, set anys despr\u00e9s, a Val\u00e8ncia. Moltes van ser les dificultats econ\u00f2miques que va haver de sortejar aquesta publicaci\u00f3 tot i que per les seves p\u00e0gines passessin les firmes m\u00e9s destacades de la intel\u00b7lectualitat valenciana. El primer n\u00famero d'aquesta revista aparegu\u00e9 el 6 de maig de 1886.\r\nLa seua amistat amb Teodor Llorente li va fer que, a petici\u00f3 del intel\u00b7lectual valenci\u00e0, assist\u00eds al Primer Congr\u00e9s de la Llengua Catalana. Tamb\u00e9 funda la societat El Archivo Valentino per reeditar obres desconegudes com Las Antig\u00fcedades de Valencia\u00a0de Jos\u00e9 Teixidor.\r\nAjud\u00e0 a recuperar, protegir i conservar de l'espoli nombroses restes arqueol\u00f2giques, documents i antiguitats. Entre elles destaca el Tresor ib\u00e8ric de X\u00e0bia, \u00fanic guarniment d'or del passat ib\u00e8ric. Organitzava, en un petit museu arqueol\u00f2gic a D\u00e9nia, exposicions amb tots els objectes que reunia en les seves investigacions.\r\nQuan renunci\u00e0 al seu c\u00e0rrec com coadjutor i cura castrense a D\u00e9nia, oposit\u00e0 a les canongies d'Alacant i Saragossa, sense aconseguir obtenir pla\u00e7a. El 29 de desembre de 1890, aconsegu\u00ed la canongia de Val\u00e8ncia i es trasllad\u00e0 a aquesta ciutat.\r\nCom a historiador, destac\u00e0 la seua obra Hist\u00f2ria de D\u00e9nia, escrita entre 1874 i 1876, que constitueix la primera hist\u00f2ria local amb veritable rigor. Aquesta obra li va atorgar prestigi internacional. Va ser lloada des de la revista parisenca Le Mus\u00e9e arch\u00e9ologique. Una gran quantitat d'obres van seguir a aquesta obra, destaquen: El Sepulcro de Severina, Episcopologia, Los Moz\u00e1rabes valencianos, G\u00e9nesis del derecho floral valenciano o Estudio sobre El espill de Jaume Roig,\u00a0obra que, per documentar-se correctament, li va obligar a traslladar-se un temps al Vatic\u00e0. Els seus estudis arriben a la xifra d'uns 120 t\u00edtols, molts d'ells molt dispersos en revistes o diaris.\r\nTot i tenir una formaci\u00f3 religiosa, la seua tasca com a historiador destac\u00e0 per la seva rigorositat i rigor cient\u00edfic, no en va, se li atribueix ser el primer representant del positivisme hist\u00f2ric europeu. Mantenia una activa correspond\u00e8ncia amb intel\u00b7lectuals de la talla de Theodor Mommsen, Franziskus Erhle o Huber."}, {"id": 650, "name": "Joan", "surname": "Chabret", "conjunction": "i", "second_surname": "Villar", "url": "/biografies/chabret-villar-joan", "image": "/media/biography/image/chabret_villar_joan.jpeg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1969, "short_description": "Funcionari i escriptor\r\nEra el menut dels cinc descendents del matrimoni format per Juli\u00e1n Chabret Fraga i Carmen Villar, amb domicili al carrer del Remei de Sagunt; a m\u00e9s, era nebot del metge i cronista Antoni Chabret.\r\nVa tindre una formaci\u00f3 autodidacta perqu\u00e8 de molt jove va entrar a treballar a la Compa\u00f1\u00eda Minera de Sierra Menera i, posteriorment, al Departament d\u2019Aig\u00fces de l\u2019Ajuntament de Sagunt. Tot i la seua timidesa, tenia un humor subtil en qu\u00e8 feia servir un llenguatge popular i tractava la cultura casolana. Era un bon lector i un lletraferit popular. De fet, l\u2019any 1943, l\u2019Ajuntament de Sagunt el va nomenar un dels tres cronistes de la ciutat, amb Josep Blasco Such i Antoni Carb\u00f3 Ferrer.\r\nCom a literat, els seus escrits tenien la finalitat d\u2019animar les persones, de manera que tota la producci\u00f3 de Joan Chabret, tant en prosa com en vers, era humor\u00edstica. Un exemple model fou el roman\u00e7 La bastida, en qu\u00e8 parla informalment dels amics i de la tradici\u00f3 m\u00e9s estimada al vell Morvedre, la Setmana Santa. En aquesta mateixa l\u00ednia, la composici\u00f3 La mort del matxo va ser premiada als Jocs Florals de Val\u00e8ncia del 1946, dins del grup de poesia festiva. Amb els guions radiof\u00f2nics, escrits entre 1953 i 1962, de les emissions de la Penya Esvaradora, un grup cultural que actuava com a delegaci\u00f3 de Lo Rat Penat a Sagunt, va aconseguir una retransmissi\u00f3 molt popular a escala comarcal. Tot i ser el guionista principal de la Penya, mai no hi va posar la veu. D\u2019aquests guions s\u2019han recuperat dues obres: Les agonies de Constantino (1953) i La destrucci\u00f3 de Sagunt (1954), subtitulada \u00abPar\u00f2dia de trag\u00e8dia arreplegada al vol per La Penya Esvaradora\u00bb i premiada per Lo Rat Penat. Sobre la primera obra, estudiada per Veva Mart\u00ednez Suay i Manuel Civera G\u00f3mez (2007), \u00e9s una narraci\u00f3 en vers, emesa en d\u00e8nou sessions setmanals entre els mesos de febrer i juliol de 1953, que conta les aventures d\u2019un porc que havia estat comprat i criat amb la finalitat d\u2019aconseguir fons econ\u00f2mics per a la realitzaci\u00f3 de les Festes Patronals de Sagunt. D\u2019aquesta manera, Joan Chabret va convertir la ciutat de Sagunt i la seua societat en escenari de l\u2019obra.\r\nL\u2019any 1957, l\u2019autor va assistir a un homenatge literari celebrat a Sagunt, on tamb\u00e9 van acudir altres escriptors i poetes valencians: Enric Matal\u00ed, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual \u00dabeda, Josep Cervera Grifol, Joan Lacomba, Leopold Piles Ros, Agust\u00ed G\u00f3mez, Bernat Bono i Barber, Salvador Chanz\u00e0, Rafael Ferreres, Rafael Villar, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Xavier Casp, Joan Valls Jord\u00e0, Ovidi Pons, Ram\u00f3n Palanca Palos, Jaume Bru i Vidal, Josep M\u00aa Cueco, Germ\u00e0 Ribelles, Miquel Mart\u00ednez Nebot, Maximili\u00e0 Thous Llorens, Llu\u00eds Guarner, Enric Quevedo, Francesc S\u00e1nchez Casta\u00f1er, Josep Blasco Such i Ricard Sanmart\u00edn.\r\nTal com afirmen els investigadors esmentats, Joan Chabret va ser el millor romancer humor\u00edstic de Sagunt, tant per la quantitat com per la qualitat dels seus escrits. A m\u00e9s, cal ressaltar que tota la seua producci\u00f3 fou escrita en valenci\u00e0.\r\nVa casar-se amb Adelina Bahilo, amb qui va tindre tres fills: In\u00e9s, Juan i Carmen. La fam\u00edlia va viure al Cam\u00ed Reial a Sagunt."}, {"id": 601, "name": "Josep", "surname": "Chocomeli", "conjunction": "", "second_surname": "Galan", "url": "/biografies/chocomeli-galan-josep", "image": "/media/biography/image/chocomeli_galan_josep.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1946, "short_description": "Agr\u00f2nom, erudit i arque\u00f2leg\r\nNasqu\u00e9 al carrer de Montcada de X\u00e0tiva, fill de Rafael Chocomeli Codina, poeta i propietari agr\u00edcola, i de Fernanda Gal\u00e1n. Era nebot del poeta Antonino Chocomeli, persona de gran formaci\u00f3 i erudici\u00f3, autor d\u2019una extensa producci\u00f3 liter\u00e0ria poc estudiada i molt desconeguda en bona mesura per estar dispersa en la premsa peri\u00f2dica. Els Chocomeli tenien arrels italianes (Giacomelli) i havien arribat a X\u00e0tiva des de Val\u00e8ncia en 1757.\r\nTots tres \u2013pare, fill i oncle\u2013 van escriure i publicaren en l\u2019Almanaque de Las Provincias i eren de tend\u00e8ncia lliberal moderada, segons l\u2019investigador Salvador Catal\u00e0. Josep Chocomeli fou un personatge autodidacta de gran formaci\u00f3 cultural, que solia fer donacions de llibres i peces cer\u00e0miques a les escoles, ateneus i museus. La seua condici\u00f3 de fill de propietari l\u2019inici\u00e0 en l\u2019inter\u00e9s per l\u2019agricultura, encet\u00e0 una carrera t\u00e8cnica d\u2019enginyeria per\u00f2 l\u2019abandon\u00e0. Va inventar el rusc mobilista anomenat Tolva, ja conegut pel nom de l\u2019inventor en 1929, el qual permetia una ventilaci\u00f3 molt bona del rusc i una neteja autom\u00e0tica plena d\u2019avantatges, pel qual va rebre un premi a la Fira Ap\u00edcola Internacional de Li\u00f3 (1927). Defens\u00e0 l\u2019associaci\u00f3 de l\u2019apicultura com a complement de l\u2019agricultura, de forma que millorara la polinitzaci\u00f3 i els rendiments dels cultius, i va realitzar una campanya per la creaci\u00f3 de vedats apiculturals a les escoles rurals. En 1910 el trobem a Utiel, on consta com a estudiant esperantista, professor d\u2019aquesta llengua artificial i vocal del Grup Esperantista de Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 a Utiel, va guanyar un premi literari en els Jocs Florals de 1912 per un conte. Pels anys 20 estava establit a Xella (la Canal de Navarr\u00e9s), des d\u2019on preparava enc\u00e0rrecs de sement d\u2019arr\u00f2s per a la Ribera en un camp d\u2019experimentaci\u00f3 al seu c\u00e0rrec. A principis de febrer de 1931 es va casar a Val\u00e8ncia amb Empar Lera Gass\u00f3, amb qui tingu\u00e9 set fills.\r\nEl seu gran inter\u00e9s va ser l\u2019arqueologia i el col\u00b7leccionisme, entre altres, de cer\u00e0mica de Manises, que donava i cedia per a exposicions. S\u2019inici\u00e0 en la professi\u00f3 en les excavacions d\u2019Emp\u00faries, en les quals tingu\u00e9 com a instructor el tamb\u00e9 xativ\u00ed Emili Gandia, director de la prospecci\u00f3 des del 1908. A partir d\u2019aleshores compagin\u00e0 la professi\u00f3 de mestre amb nombroses excavacions i localitz\u00e0 pintures rupestres i inscripcions ib\u00e8riques. Col\u00b7labor\u00e0 en la publicaci\u00f3 especialitzada Archivo de Prehistoria Levantina, creada en 1927 per la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i el SIP per tal de comptar amb un \u00f2rgan d\u2019expressi\u00f3 que divulgara entre la comunitat cient\u00edfica la labor desplegada per aquest servei. Li posaren el nom d\u2019Archivo en record de l\u2019antiga revista fundada per Roc Chab\u00e0s (El Archivo, D\u00e9nia-Val\u00e8ncia, 1886-1893).\r\nLa seua dedicaci\u00f3 obtingu\u00e9 com a premi el c\u00e0rrec de secretari general de l\u2019Institut d\u2019Estudis Valencians, nomenat per Carles Salvador en 1937, que n\u2019era secretari general. L\u2019IEV va ser la instituci\u00f3 oficial m\u00e9s transcendent per al valencianisme, dependent de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valenci\u00e0, de la qual era titular Francesc Bosch Morata, del Partit Valenci\u00e0 d\u2019Esquerra. El Ple del Consell Provincial del 9 de febrer de 1937 aprov\u00e0 per unanimitat la creaci\u00f3 d\u2019aquest institut, a imatge de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, \u00abper al conreu i propagaci\u00f3 de la cultura valenciana\u00bb.\r\nUn altre punt de contacte amb Carles Salvador \u00e9s Benassal: despr\u00e9s del trasllat del mestre i gram\u00e0tic a Benimaclet en 1934, Josep Chocomeli va ocupar la vacant de l\u2019escola benassalenca. Andreu Beltran (2019) explica que s\u2019hi va incorporar a principis de l\u2019any 1935, per\u00f2 hi va estar poc de temps perqu\u00e8 la vox populi deia que li agradava m\u00e9s buscar pedres que no fer escola, de manera que la intensa dedicaci\u00f3 a les prospeccions a Benassal el van fer oblidar les obligacions docents i va haver d\u2019abandonar el poble i tamb\u00e9 la campanya arqueol\u00f2gica, en la qual havia trobat una l\u00e0pida amb car\u00e0cters ibers. En desc\u00e0rrec parcial, hem de dir que en 1933 havia obtingut de la superioritat de Magisteri una autoritzaci\u00f3 per a practicar excavacions en diversos llocs.\r\nEn arribar la guerra vivia al n\u00famero 14 del carrer de Sant Vicent de X\u00e0tiva, des d\u2019on va marxar pel mar\u00e7 de 1938 al b\u00e0ndol revoltat. Caldria matisar, encara, els papers que van tindre ell i Carlos Sarthou en la salvaguarda del patrimoni art\u00edstic durant el per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic. En acabar la contesa, hi torn\u00e0 com a agent del Servicio de Recuperaci\u00f3n del Patrimonio Art\u00edstico Nacional i fund\u00e0 en 1940 la prestigiosa revista Saitabi en la hist\u00f2rica Facultat de Filosofia i Lletres, quan Chocomeli ocupava el c\u00e0rrec de delegat a Val\u00e8ncia del Servicio esmentat, entitat que patrocinava el butllet\u00ed. La revista devia el seu nom \u2013que \u00e9s de la ciutat ib\u00e8rica de X\u00e0tiva\u2013 al fet que, encara que eixia a la impremta valenciana Semana Gr\u00e1fica, la redacci\u00f3 estava situada en aquella poblaci\u00f3. Pel mateix motiu, les cobertes i portades dels n\u00fameros de Saitabi ostentaren com a emblema fins al tom IX (1952-1953) un petit gravat del genet ib\u00e8ric que figura a l\u2019anvers de les monedes setabitanes d\u2019aquella \u00e8poca. Apareixia inicialment en n\u00fameros trimestrals, amb el subt\u00edtol Noticiario de Historia, Arte y Arqueolog\u00eda de Levante, i des del primer moment es nodr\u00ed de col\u00b7laboracions del m\u00f3n universitari en el camp de la hist\u00f2ria, l\u2019arqueologia i l\u2019art. Des del n\u00famero 3 (1942), la revista va ser adoptada per la Facultat de Filosofia i Lletres, en qualitat d\u2019\u00f2rgan del Laboratorio de Arqueologia y Ciencias Auxiliares i sota la direcci\u00f3 del catedr\u00e0tic i historiador americanista Manuel Ballesteros Gaibrois. Patrocinaven l\u2019edici\u00f3 la Diputaci\u00f3 i l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, i m\u00e9s tard altres ajuntaments i corporacions provincials. Des del tom IV (1945), Saitabi passar\u00e0 a ser la revista oficial de la Facultat, com a \u00f2rgan dels Instituts d\u2019Investigaci\u00f3 Hist\u00f2rica Roc Chab\u00e0s i Joan Baptista Mu\u00f1oz, el segon dedicat als estudis de l\u2019americanisme, i ser\u00e0 el seu director el deg\u00e0 del centre, llavors el catedr\u00e0tic Francesc Alcayde Vilar. Amb el tom IX (1953), tanmateix, se\u2019n va interrompre l\u2019edici\u00f3, per\u00f2 torn\u00e0 a eixir en 1960 de la m\u00e0 del secretari de la Facultat, l\u2019arque\u00f2leg professor Miquel Tarradell. Amb la nova empenta adquirida pel centre gr\u00e0cies a la incorporaci\u00f3 de distingits catedr\u00e0tics, com ara els doctors Miquel Dol\u00e7, Jos\u00e9 Mar\u00eda Jover, Miquel Tarradell, Antonio L\u00f3pez G\u00f3mez, Joan Regl\u00e0 o Antonio Ubieto, entre altres, li asseguraren un dels per\u00edodes de major activitat cient\u00edfica i prestigi exterior que arriba als nostres dies, com a publicaci\u00f3 de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria de la Universitat de Val\u00e8ncia-Estudi General. \u00c9s una de les revistes universit\u00e0ries vives m\u00e9s antigues de la pen\u00ednsula.\r\nJosep Chocomeli va col\u00b7laborar amb el Servei d\u2019Investigaci\u00f3 Prehist\u00f2rica de Val\u00e8ncia en diverses campanyes a Utiel, Moixent, Navarr\u00e9s, Dosaig\u00fces, Ares del Maestrat, etc. Fou autor de nombrosos articles d\u2019investigaci\u00f3 i divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica al voltant de Tartessos, el pintor Ribera, el palau de Pinohermoso, la ind\u00fastria papera, etc., creador del primer Llibre de Fira (1945, amb una combinaci\u00f3 d\u2019articles de divulgaci\u00f3 cultural i la programaci\u00f3 festiva), descobridor de les pintures murals de Sant Feliu a X\u00e0tiva, director de la Instituci\u00f3n de Estudios Setabenses Jaime y Lorenzo Villanueva, membre corresponent de l\u2019Academia de la Historia, primer director de la Biblioteca P\u00fablica Municipal de X\u00e0tiva i delegat provincial del Patrimoni Art\u00edstic Valenci\u00e0, c\u00e0rrecs que no va poder gaudir massa per la sobtada i prematura mort, esdevinguda en 1946 a causa d\u2019una greu afecci\u00f3 card\u00edaca que patia des de jove. L\u2019estudi\u00f3s de la nissaga, Salvador Catal\u00e0, explica que la v\u00eddua hagu\u00e9 de marxar a Val\u00e8ncia amb set fills per cercar un futur millor."}, {"id": 269, "name": "Mar\u00ed", "surname": "Civera", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/civera-martinez-mari", "image": "/media/biography/image/civera_martinez_mari.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1975, "short_description": "Periodista, sindicalista i pol\u00edtic\r\nFill d'una fam\u00edlia de clase mitjana de la ciutat de Val\u00e8ncia va estudiar comptabilitat per, a continuaci\u00f3, entrar a treballar en una consignat\u00e0ria de fusta del barri del Grau.\r\nEl 1919 es va afiliar a la CNT i eixe mateix any ja va acudir al Congr\u00e9s Nacional del sindicat a Madrid en qualitat de delegat del Sindicat \u00danic de Treballadors del Comer\u00e7 de Val\u00e8ncia. Aquesta delegaci\u00f3 va ser l'encarregada de defensar la proposta de creaci\u00f3 de sindicats de professionals liberals, amb la qual cosa volien eixamplar l'espai del sindicat per tal de donar cabuda a intel\u00b7lectuals i a professionals liberals.\r\nEl 20 de gener de 1925 entra a formar part de la ma\u00e7oneria; ho fa a la l\u00f2gia P\u00e0tria Nova, pertanyent al Gran Orient Espanyol. Hi va formar part fins ja entrada la Guerra Civil espanyola, possiblement fins el 1937.\r\nEl 1930 va comen\u00e7ar la seua tasca com editor amb els Cuadernos de Cultura, una publicaci\u00f3 quinzenal que tamb\u00e9 dirigia, i que es distribu\u00efa conjuntament amb les revistes anarquistes Estudios primer i amb Orto despr\u00e9s. Aquests quaderns \u2014qu\u00e8 continuarien publicant-se fins el 1933\u2014 arreplegaren multitud de temes, des d'economia fins a sociologia, passant per la filosofia. Per\u00f2 a m\u00e9s a m\u00e9s, don\u00e0 cabuda a autors marxistes, socialistes, republicans i incl\u00fas liberals antimon\u00e0rquics, tot amb la voluntat de formar la classe obrera i donant indicis de la seua evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica posterior, el progressiu allunyament de l'ortodoxia anarquista.\r\nEl 1931 publica la seua obra El sindicalismo. Historia, filosofia, economia, de la qual es vengueren m\u00e9s de deu mil c\u00f3pies i gr\u00e0cies a la qual augment\u00e0 el seu reconeixement dins el m\u00f3n del sindicalisme anarquista. El 1933, i obligat per diversos problemes editorials, es trau una pla\u00e7a de funcionari a l'Institut del Vi de Madrid. Nom\u00e9s un any despr\u00e9s pren part de la constituci\u00f3 del Partido Sindicalista d'\u00c1ngel Pesta\u00f1a, amb qui ja havia pres contacte anys abans quan li havia publicat als seus Cuadernos de Cultura. Aviat va convertir-se en un dels ide\u00f2legs de refer\u00e8ncia del partit i va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar al seu \u00f2rgan d'expressi\u00f3, El Sindicalista.\r\nEl 1936 torna a Val\u00e8ncia, on continua la seua milit\u00e0ncia al Partido Sindicalista. A l'estiu, ja en plena Guerra Civil, es fa c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 del diari El Pueblo, l'antic diari blasquista que, incautat i editat pels obrers, port\u00e0 com a subt\u00edtol Diario del Partido Sindicalista. Un any despr\u00e9s, el 1937, va ser membre fundador de la Secci\u00f3 d'Estudis Econ\u00f2mics de l'Institut d'Estudis Valencians, qu\u00e8 havia creat el conseller Francesc Bosch i Morata i que dirigia Rafael Font de Mora.\r\nEl 28 de novembre de 1937 es trasllada a Barcelona i substitueix \u00c1ngel Pesta\u00f1a al capdavant de la direcci\u00f3 del peri\u00f2dic Ma\u00f1ana, \u00f2rgan d'expressi\u00f3 de la Federaci\u00f3 Catalana del Partido Sindicalista. Pocs dies despr\u00e9s, l'11 de desembre, mor Pesta\u00f1a i passa a assumir tamb\u00e9 la presid\u00e8ncia del partit.\r\nEn finalitzar la Guerra Civil espanyola va creuar els Pirineus i va ser internat al camp de concentraci\u00f3 d'Argelers, per on arriben a passar m\u00e9s de 450.000 refugiats republicans. Hi estigu\u00e9 alguns mesos fins que aconsegueix un visat per a anar a M\u00e8xic. El 8\u00a0de setembre de 1942 embarc\u00e0 a Marsella al\u00a0Mar\u00e9chal Lyautey rumb a Casablanca, fent escala\u00a0a Or\u00e0. I des de Casablanca a bord del Nyassa\u00a0arrib\u00e0 a Veracruz el 16 d'octubre.\r\nS'instal\u00b7l\u00e0 a M\u00e8xic DF des d'on continuar\u00e0 la seua tasca d'editor, treballant com a gerent de l'editorial Uteha, i on coincidir\u00eda amb antics companys del Partido Sindicalista.\u00a0Durant tot l'exili va col\u00b7laborar amb la Casa Regional Valenciana i en les seues publicacions com ara\u00a0Levante\u00a0i\u00a0Mediterrani,\u00a0de la qual fou director,\u00a0aix\u00ed com amb les principals cap\u00e7aleres de l'exili catal\u00e0 i espanyol com La Nostra Revista,\u00a0Quaderns de l'Exili,\u00a0La Humanitat, CNT, Espoir, Horizontes..."}, {"id": 515, "name": "Empar", "surname": "Claramunt", "conjunction": "", "second_surname": "Palam\u00f3s", "url": "/biografies/claramunt-palamos-empar", "image": "/media/biography/image/claramunt_palamos_empar.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 2021, "short_description": "Titellaire, traductora i escriptora\r\nLlicenciada en Filologia Moderna per la Universitat de Val\u00e8ncia (1975), en 1985 descobreix la import\u00e0ncia de les marionetes i la pedagogia amb Maria Signorelli. Inici\u00e0 la seua formaci\u00f3 espec\u00edfica en el \u00abTeatre de l\u2019Animat\u00bb amb Philippe Genty, a l\u2019Institut del Teatre de Barcelona (1987); continu\u00e0 amb Peter Schumam l\u2019aplicaci\u00f3 de la creaci\u00f3 pl\u00e0stica a l\u2019Institut Internacional de la Marionnette de Charleville-M\u00e9zi\u00e8rs (Fran\u00e7a, 1991), i en 1993 aprofund\u00ed la direcci\u00f3 en el Curs d\u2019Escriptura i Direcci\u00f3 Esc\u00e8nica de l\u2019Institut del Teatre de Barcelona, dirigit per Margareta Nicolescu, H. Jurkowsky i Joan Baixas.\r\nProfessora d\u2019itali\u00e0 i fundadora del Centre G. Leopardi de Val\u00e8ncia, va abandonar l\u2019ensenyament per l\u2019atracci\u00f3 que sentia cap als titelles i l\u2019art teatral. Va traduir al valenci\u00e0 diverses obres de Dario Fo: Misteri buffo (1981), Ac\u00ed no paga ni D\u00e9u (Ed. Bromera, 1986) i Isabel, tres caravel\u00b7les i un embolicador (1992) per al Centre Dram\u00e0tic de la Generalitat Valenciana. Va traduir i adaptar al castell\u00e0 La historia de Perejilita (2004) a partir d\u2019una faula popular toscana, l\u2019espectacle d\u2019\u00f2pera Orfeo y Eur\u00eddice (2006) i Macbeth como pretexto (2007), i adapt\u00e0 a l\u2019itali\u00e0 les obres La cenicienta (2004) i Xarop de caragol (2014).\r\nVa dirigir la companyia Teatre Buffo des del 1983, amb seu a Val\u00e8ncia, fruit d\u2019una experi\u00e8ncia pedag\u00f2gica d\u2019ensenyament de la llengua italiana. De la seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres companyies de titelles cal destacar Bambalina, Marimba Marionetas, Binixiflat, La Mar de Marionetas, Kiranola Teatre i el Centre Teatral Escalante.\r\nEn la vessant pedag\u00f2gica va dur a terme experi\u00e8ncies amb xiquets/es com el muntatge Hist\u00f2ria del mar (1988) amb persones afectades per la s\u00edndrome de Down a Godella, Dragonis B-7 (1990) amb alumnat de secund\u00e0ria d\u2019Elx i El nanet ballar\u00ed (1995), amb alumnes de Quart de Poblet. L\u2019any 1994 inici\u00e0 la immensa tasca de difusi\u00f3 del m\u00f3n titellaire al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la formaci\u00f3 espec\u00edfica al professorat amb el curs \u00abNoves t\u00e8cniques del teatre de titelles aplicades al curr\u00edculum escolar\u00bb, que impart\u00ed a docents de diversos CEFIRE valencians (Ontinyent, Alcoi, Gandia, Godella, Torrent, Sagunt, Alzira...).\r\nEn 1996 public\u00e0 amb Carmen Garc\u00eda Corber\u00e1n el llibre El gos que no sabia lladrar. L\u2019aneguet lleig (Germania), dues propostes de teatre de titelles per a l\u2019ensenyament de la llengua per a docents i escolars, reeditat en 2002 en Ed. Brosquil com El gosset poliglota.\r\nEl 1998 va cofundar a Val\u00e8ncia El Marionetari, una associaci\u00f3 d\u2019artistes units per a la difusi\u00f3, la formaci\u00f3, la creaci\u00f3, l\u2019experimentaci\u00f3 i la dignificaci\u00f3 de l\u2019art de la marioneta.\r\nEls darrers espectacles que portava en dansa en el moment de morir eren Festival Grimm, Green Planet, La flauta m\u00e0gica, La princesa i la sort, Visca la imaginaci\u00f3 i els de petit format Rumpelstiltskin el enano saltar\u00edn, Les set cabretes i el llop, El vestit nou de l\u2019emperador, La ciutat sostenible, Contes en femen\u00ed plural, Una aventura eco-gal\u00e0ctica, Contes del cavallet de fusta i Un munt de contes. Era la titellaire de refer\u00e8ncia al Pa\u00eds Valenci\u00e0."}, {"id": 707, "name": "Enric", "surname": "Climent", "conjunction": "", "second_surname": "Palah\u00ed", "url": "/biografies/climent-palahi-enric", "image": "/media/biography/image/climent_palahi_enric.jpg", "birth_date": 1897, "dead_date": 1980, "short_description": "Pintor\r\nEnric Climent va cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia burgesa i va mostrar una gran vocaci\u00f3 art\u00edstica des de ben jove. Malgrat l\u2019oposici\u00f3 del seu pare, que preferia que estudiara odontologia, Climent va seguir el seu somni d\u2019estudiar belles arts. Amb dificultats econ\u00f2miques, es va unir a l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Arts i Lletres de Val\u00e8ncia, un grup de joves dissidents del Cercle de Belles Arts. Aquesta associaci\u00f3 es va convertir en un centre d\u2019activitat sorollista a Val\u00e8ncia i va enfrontar-se amb els membres del Cercle en discussions est\u00e8tiques acalorades.\r\nDespr\u00e9s de completar els estudis a l\u2019Escola de Sant Carles, Climent es va establir a Madrid, on va comen\u00e7ar a treballar com a il\u00b7lustrador i a vendre els seus retrats i paisatges per guanyar-se la vida. Va participar activament en la vida art\u00edstica i cultural de Madrid, col\u00b7laborant amb revistes i freq\u00fcentant tert\u00falies d\u2019escriptors i artistes renovadors.\r\nEn 1924, va decidir traslladar-se a Par\u00eds per entrar en contacte amb l\u2019avantguarda internacional. Durant la seua estada a la capital francesa, va dedicar-se principalment a l\u2019escenografia i al disseny teatral. Despr\u00e9s de dos anys a Par\u00eds, va tornar a Madrid i va continuar la carrera com a pintor, exhibint les obres en diverses sales d\u2019exposicions.\r\nEn 1925, va unir-se al grup dels Pintores Ib\u00e9ricos, que buscava modernitzar l\u2019art espanyol a trav\u00e9s d\u2019un retrobament amb les arrels. Va participar en nombroses exposicions organitzades per aquest moviment renovador i va guanyar reconeixement per la seua obra postcubista.\r\nEn 1931, Climent va ser nomenat professor d\u2019art a l\u2019Institut Salmer\u00f3n de Barcelona, ciutat en la qual gaudia d\u2019un bon i merescut prestigi com a artista. Va participar tamb\u00e9 en el Sal\u00f3 dels Noucentistes que es va celebrar en l\u2019Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia. En 1933 va presentar obres a la Primera Exposici\u00f3 d\u2019Art Revolucionari que es va celebrar a l\u2019Ateneu de Madrid, organitzada per la Secci\u00f3 d\u2019Arts Pl\u00e0stiques de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals. Va exposar en la Regional de Belles Arts de 1934 i en diverses mostres col\u00b7lectives que va organitzar Acci\u00f3 d\u2019Art a la Sala Blava de Val\u00e8ncia. El 25 de maig de 1933 s\u2019havia constitu\u00eft a Val\u00e8ncia l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals i artistes valencians Acci\u00f3 d\u2019Art, alguns dels quals provenien de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. Ocup\u00e0 la mateixa seu del c\u00e8ntric carrer de la Redempci\u00f3, quan l\u2019AVR es mud\u00e0 al carrer Barcelonina. Segons que ens diu Adolf Pizcueta, \u00abAcci\u00f3 d\u2019Art es convert\u00ed en un lloc de reuni\u00f3 i tert\u00falia di\u00e0ria d\u2019artistes i escriptors, prou popular, caracteritzat per la seua marcada significaci\u00f3 valencianista\u00bb, amb el mateix esperit de discussi\u00f3 i de renovaci\u00f3 que havia presidit la Sala Blava des del 1929.\r\nDurant la II Rep\u00fablica, la seua actitud reivindicativa i la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en certes revistes culturals i empreses com les Missions Pedag\u00f2giques van ajudar a crear un nucli d\u2019intel\u00b7lectuals que compartien preocupacions ideol\u00f2giques. En la Guerra Civil va participar de ple en les activitats de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes i en els \u00f2rgans de propaganda. La convicci\u00f3 de l\u2019artista valenci\u00e0 \u2013esperan\u00e7a compartida per molts intel\u00b7lectuals\u2013 era que, malgrat aquella situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica, s\u2019imposava la necessitat de continuar creant i promovent aquells valors humans i aquell rigor creatiu que, per molt que els amena\u00e7aren l\u2019angoixa i el drama de la guerra, continuarien m\u00e9s tard sent v\u00e0lids i dignes d\u2019atenci\u00f3. Va cooperar amb les seues obres, primerament, al costat del poble madrileny, i despr\u00e9s a Val\u00e8ncia, treballant a les ordres del subcomissari Garc\u00eda Maroto. La seua labor pict\u00f2rica la va presentar en les Exposicions Nacionals que es van celebrar a Barcelona, on obtingu\u00e9 importants premis. Tamb\u00e9 va treballar per al Ministeri de Propaganda executant diversos cartells i dibuixos. Per\u00f2 la seua labor m\u00e9s rellevant van ser els dibuixos que va realitzar per al c\u00e8lebre \u00e0lbum titulat Madrid (1937), en el qual van col\u00b7laborar a m\u00e9s Francisco Mateos, Eduardo Vicente, Arturo Souto i Jos\u00e9 Bardasano. Per al Pavell\u00f3 Espanyol en l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds va presentar les obres titulades El bombardeo i Cuatro aviones bombardeando. La crueltat inhumana dels bombardejos que, en aquell temps, tantes v\u00edctimes estaven causant entre la poblaci\u00f3 civil, va quedar perfectament plasmada en aquelles obres exposades a Par\u00eds.\r\nDespr\u00e9s de la guerra civil, com molts altres republicans espanyols, va ser empresonat en camps de concentraci\u00f3 a Fran\u00e7a, en concret a Argel\u00e8s-Sur-Mer, per\u00f2 va ser rescatat i finalment va arribar a M\u00e8xic a l\u2019estiu de 1939. A M\u00e8xic, Climent va comen\u00e7ar una nova etapa com a artista, dedicant-se completament a la creaci\u00f3 art\u00edstica, l\u2019exhibici\u00f3 de les seues obres i l\u2019ensenyament. Va continuar desenvolupant el seu estil pict\u00f2ric, pintant paisatges i natures mortes inspirats pel nou entorn.\r\nDespr\u00e9s de 24 anys d\u2019exili, Climent va retornar a Espanya i va realitzar una exposici\u00f3 de les seues obres a Madrid, que va generar una gran expectaci\u00f3 i va ser aclamada per la cr\u00edtica. Va instal\u00b7lar-se a Altea, on passava les vacances d\u2019estiu. Amb el temps, es va retirar completament al seu estudi de la Colonia de las \u00c1guilas, on rebia les visites d\u2019amics. En 1977, l\u2019editorial Joaqu\u00edn Mortiz va publicar la monografia art\u00edstica Enrique Climent, amb una presentaci\u00f3 escrita pel mateix artista valenci\u00e0 en qu\u00e8 resumia el seu ideari est\u00e8tic. Es tracta d\u2019un text fonamental perqu\u00e8 explica, amb paraules senzilles, el desenvolupament de la seua obra creativa i la lluita que aix\u00f2 suposava per al pintor.\r\nL\u2019artista valenci\u00e0 va morir en la seua resid\u00e8ncia de la Colonia de las \u00c1guilas. La seua desaparici\u00f3 fou molt comentada pels mitjans informatius mexicans, que el van qualificar com un dels grans pintors de M\u00e8xic. Uns anys despr\u00e9s de la mort es va realitzar una mostra retrospectiva en el Palacio de Bellas Artes de M\u00e8xic (1984). Algunes de les seues obres van ser presentades a l\u2019Exposici\u00f3n del Exilio Espa\u00f1ol en M\u00e9xico, celebrada a Madrid en 1983, i en la mostra \u00abArt contra la guerra\u00bb que va tindre lloc a Barcelona en 1986. El seu nom va figurar en l\u2019exposici\u00f3 \u00abLa Vanguardia Art\u00edstica de los a\u00f1os treinta\u00bb de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia (1981).\r\nCliment Palah\u00ed va ser un exemple paradigm\u00e0tic de l\u2019oblit i la marginaci\u00f3 que van patir molts republicans espanyols desterrats. La seua filla Pilar tamb\u00e9 \u00e9s pintora i escultora."}, {"id": 546, "name": "Joan", "surname": "Climent", "conjunction": "", "second_surname": "Pascual", "url": "/biografies/climent-pascual-joan", "image": "/media/biography/image/climent_pascual_joan.jpg", "birth_date": 1918, "dead_date": 2004, "short_description": "Poeta\r\nViu la infantesa al seu poble nadiu, i als 12 anys es trasllada a Gandia, on estudia el batxillerat. En esclatar la guerra, \u00e9s mobilitzat. Per un absurd del conflicte b\u00e8l\u00b7lic acaba lluitant en els dos b\u00e0ndols, despr\u00e9s de passar com a presoner, per un camp de concentraci\u00f3. En la immediata postguerra ingressa en l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Oficials de Granada, d\u2019on ix amb el grau d\u2019alferes. El 1945 aprova unes oposicions de funcionari municipal a Gandia i abandona l\u2019ex\u00e8rcit. Els primers anys combina el treball d\u2019escrivent amb el de conductor d\u2019un programa de discs dedicats a R\u00e0dio Gandia.\r\nL\u2019any 1950 s\u2019obri l\u2019Institut Laboral de Gandia i l\u2019Ajuntament l\u2019hi envia com a administratiu del centre. L\u2019any 1954, per la seua experi\u00e8ncia radiof\u00f2nica, se li confia la posada en funcionament, la coordinaci\u00f3 i la programaci\u00f3 d\u2019una emissora d\u2019ona curta a l\u2019institut, que n\u2019adopta el nom Ausi\u00e0s March. S\u2019hi involucren diversos professors del centre en una graella de programes eminentment cultural, que era com una finestra oberta en temps de censura i repressi\u00f3. Aix\u00ed mateix, Joan Climent hi propicia un cineclub i tert\u00falies, en qu\u00e8 participen professors del claustre i alumnes universitaris, on s\u2019aborden un ventall de temes, per\u00f2 especialment la literatura, amb lectures i comentaris d\u2019autors europeus.\r\nL\u2019any 1959 s\u2019esdev\u00e9 el cinqu\u00e9 centenari de la mort d\u2019Ausi\u00e0s March i el centre decideix celebrar-lo dignament. Joan Climent proposa la convocat\u00f2ria d\u2019un guard\u00f3 literari. \u00c9s el prestigi\u00f3s Premi de Poesia Ausi\u00e0s March, que la ciutat de Gandia atorga anualment.\r\nJoan Climent continua impulsant d\u2019altres iniciatives civicoculturals com el Cineclub Ducal, on es projecten pel\u00b7l\u00edcules de l\u2019avantguarda europea. Por\u00f3s i receptiu, escriu i dirigeix guions cinematogr\u00e0fics de car\u00e0cter experimental com El \u00faltimo cigarro, Flores para una ciudad o La cajita, que fou seleccionat i em\u00e9s per TVE.\r\nUna altra plataforma que pretenia eixamplar els l\u00edmits de la llibertat d\u2019expressi\u00f3 a la ciutat fou l\u2019Ateneu Juvenil, on Joan Climent i la seua companya, Adelina Bataller, tingueren un paper molt rellevant. La Secci\u00f3 de Cambra i Assaig de l\u2019entitat represent\u00e0 dues obres teatrals de Climent: No han florecido los almendros (1968) i Encuentro a las seis de la tarde (1969).\r\nCom a poeta, ja havia publicat Sonido de la sombra (1956) en l\u2019editorial barcelonina Rumbos, on desenvolupa el tema d\u2019una passi\u00f3 amorosa absorbent i irresolta. Hi seguiren Parque de la esquina (1964), en l\u2019editorial madrilenya \u00c1gora, que dirigia Concha Lagos. \u00c9s un poemari en qu\u00e8 el jo po\u00e8tic projecta una mirada tendra sobre el microcosmos d\u2019un parc p\u00fablic on apareixen persones an\u00f2nimes, xiquets, vells, dones enfeinades i la vida quotidiana d\u2019una ciutat. El 1969 publica, a l\u2019editorial conquesa El Toro de Barro, El circo, on, atent espectador de la vida i la naturalesa humana, repassa distanciadament els equilibris i les acrob\u00e0cies en la funci\u00f3 de circ de l\u2019exist\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, inclogu\u00e9 poemes en les revistes liter\u00e0ries \u00cdndice de Artes y Letras i Cuadernos de \u00c1gora.\r\nA Gandia col\u00b7labor\u00e0, en el tardofranquisme, en dues iniciatives de premsa de car\u00e0cter independent i progressista: els setmanaris Ciudad (1970-1972) i El Tossal (1973-1974), del qual fou membre del consell de redacci\u00f3. A m\u00e9s, en el volum col\u00b7lectiu Gandia 1881-1980 dibuixa un fresc social de la ciutat: an\u00e8cdotes, costums, celebracions i uns apunts sobre personatges populars desfavorits de la fortuna, els \u00e9ssers lleus, com els qualifica.\r\nL\u2019any 1984 es jubila del treball funcionarial i t\u00e9 m\u00e9s temps per a retrobar-se amb la literatura, per\u00f2 ara, seguint l\u2019exemple de l\u2019eclosi\u00f3 de joves escriptors saforencs, ho far\u00e0 en el seu idioma matern, que descobreix com a llengua de cultura. En un article commemoratiu dels XXV anys del Premi Ausi\u00e0s March, aparegut en Gandia. Fira i Festes 1984, conclou: \u00abPense que des que el valenci\u00e0 est\u00e0 a l\u2019escola, la clarificaci\u00f3, l\u2019esperit col\u00b7lectiu i la normalitzaci\u00f3 a tots els nivells de l\u2019idioma com\u00fa no tardar\u00e0 en arribar pels seus peus, donant a les lletres una m\u00e9s ampla aportaci\u00f3 de veus, que falta fa\u00bb. Ell fou coherent amb les seues paraules.\r\nL\u2019any 1985 publica els seus primers poemes en l\u2019Antologia d\u2019escriptors de la Safor, a cura d\u2019Enric Ferrer Solivares. En els textos conjuntava la destresa t\u00e8cnica amb la modernitat tem\u00e0tica, l\u00e8xica i sint\u00e0ctica, amb una caracter\u00edstica juxtaposici\u00f3 de sintagmes nominals. Hi seguiren els huit poemes de \u00abViatge a un dia qualsevol\u00bb en la revista liter\u00e0ria El\u00b7lipsi. Al mateix temps, \u00e9s membre del consell de redacci\u00f3 de la revista cultural Bagalina (1986-1988), que dirigia Ignasi Mora. S\u2019hi encarrega de les seccions \u00abItineraris de l\u2019estima\u00bb i \u00abEspais sense pressa\u00bb, on de vegades signa amb els pseud\u00f2nim Jeroni. Tamb\u00e9 escriu ressenyes de les novetats liter\u00e0ries dels joves per tal de donar-los est\u00edmul i pres\u00e8ncia p\u00fablica. Despr\u00e9s escriu habitualment en l\u2019edici\u00f3 comarcal del diari Levante-EMV. Aix\u00ed mateix, col\u00b7labora en les revistes d\u2019investigaci\u00f3 i assaig Ullal i Espai Obert. L\u2019Ajuntament li encomana la redacci\u00f3 del llibre Gandia, ta casa (1991) amb la finalitat de donar a con\u00e9ixer un programa de renovaci\u00f3 urbana i oferir un document gr\u00e0fic del nucli hist\u00f2ric. Climent essencialitza el text tot acoblant l\u2019apreciaci\u00f3 de les realitzacions passades amb les creacions contempor\u00e0nies. Aquesta estima pregona per la ciutat afavoreix que el consistori l\u2019integre en la Comissi\u00f3 de Noms de Carrers, on treball\u00e0 intensament.\r\nTamb\u00e9 col\u00b7labora en llibres col\u00b7lectius com Cr\u00f2nica de l\u2019Any del Tirant (1991), Textos cordials. Els escriptors saforencs a Josep Iborra (1997), la Miscel\u00b7l\u00e0nia Josep Camarena (1997), on inclou una semblan\u00e7a del professor i amic amb qui coincid\u00ed en diversos projectes a l\u2019Institut Laboral, i en De Josep Rausell a Pep Mosca (1997), periodista a qui dedica uns apunts vivencials. Finalment, en el tombant de segle, impulsa i coordina l\u2019ambici\u00f3s volum Campanes fi de segle. La Safor a l\u2019inici del III mil\u00b7lenni, on participen un centenar d\u2019autors entre fot\u00f2grafs, literats, historiadors, ge\u00f2grafs i artistes pl\u00e0stics.\r\nDins el vessant po\u00e8tic, l\u2019any 1989 l\u2019editorial 3i4 li publica Not\u00edcia de murmuris, que tingu\u00e9 una bona acollida cr\u00edtica. S\u2019incorporava a les lletres valencianes una veu serena, s\u00e0via i madura per\u00f2 amb una mirada sempre renovellada, capa\u00e7 de captar la meravella quotidiana i transmetre-la al lector. Hi destaquen el tema de l\u2019amor i l\u2019erotisme, la captaci\u00f3 de l\u2019instant, el tr\u00e0nsit subtil del temps i el record, substitutiu del retorn impossible, la humilitat de la condici\u00f3 humana, l\u2019acceptaci\u00f3 de les alternances de la vida i la seua ciutat, que reuneix modernitat i antigor i on \u00abbroten batecs de cor ample per les cantonades\u00bb.\r\nEl segon poemari, Contraclaror (1994), l\u2019edita Columna, amb un pr\u00f2leg de Marc Granell. \u00c9s el seu llibre m\u00e9s dens, meditat i configurat. Tracta l\u2019amor, la mort i la integraci\u00f3 de l\u2019home en el cosmos. El seg\u00fcent, Els colors de l\u2019arc iris (Bromera, 2001), \u00e9s un llibre m\u00e9s cordial. Hi manifesta l\u2019\u00edntima volen\u00e7a, que traspua en la m\u00fasica dels mots, per la humanitat concreta en l\u2019oda a la Safor, l\u2019espai viscut, la llum, la natura i el temps en harm\u00f2nica conjunci\u00f3. Per \u00faltim, en Poemes a l\u2019alegria (2005), editat poc despr\u00e9s del seu trasp\u00e0s pel CEIC Alfons el Vell, la Junta Local Fallera i l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Premi Iaran\u00ed, el poeta canta la festa de mar\u00e7, els seus protagonistes, viv\u00e8ncies, instants recuperats, la gent, els paratges de la ciutat i la cultura popular.\r\nTamb\u00e9 conre\u00e0, tot i que amb menor mesura, la narrativa. En els textos breus apareguts en la revista Car\u00e0tula, en Cr\u00f2nica de l\u2019Any del Tirant i en Textos cordials, per\u00f2 especialment, en La \u201cDelic\u00e0\u201d de Gandia (Colomar Editors, 1991), on evoca la reminisc\u00e8ncia de la llegenda m\u00e9s representativa de la ciutat en les mil delicades quotidianes que han corpore\u00eftzat coralment el mite. Cal afegir-hi el relat autobiogr\u00e0fic de les experi\u00e8ncies trasbalsadores del temps de guerra, publicades per Ignasi Mora en la monografia Joan Climent, poeta. Un supervivent del segle XX (2014).\r\nP\u00f2stumament, el CEIC Alfons el Vell \u2013instituci\u00f3 de la qual havia estat conseller durant tres lustres, a m\u00e9s d\u2019haver participat en la redacci\u00f3 dels seus estatuts\u2013 li dedic\u00e0 el seu IX Homenatge a la Paraula, amb l\u2019espectacle \u00abJoan Climent en concert\u00bb i el llibre Dic que tot es queda sempre (Poemes in\u00e8dits de Joan Climent), amb estudis d\u2019Ant\u00f2nia Cabanilles i Enric S\u00f2ria. I el mateix organisme inclogu\u00e9 en el seu anuari Revista de la Safor (2018), l\u2019antologia \u00abParaules (de Joan Climent sobre Joan Climent\u00bb) i public\u00e0 el parlament del seu director en l\u2019acte solemne de nomenament de Joan Climent com a fill adoptiu de Gandia el 16 de novembre de 2001. Aix\u00ed mateix, l\u2019Ajuntament edit\u00e0 el DVD-v\u00eddeo Joan Climent (2007), amb gui\u00f3 i direcci\u00f3 d\u2019Albert Monton, i l\u2019Associaci\u00f3 Premi Iaran\u00ed instaur\u00e0 l\u2019any 2001 el Premi Joan Climent amb la finalitat de potenciar la poesia en els llibrets de falles.\r\nEl seu itinerari personal li va conferir una autoritat moral indiscutible i un respecte general. La seua singular producci\u00f3 liter\u00e0ria ha merescut una valoraci\u00f3 cr\u00edtica un\u00e0nimement positiva. L\u2019any 2003, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana el nomen\u00e0 soci d\u2019honor."}, {"id": 557, "name": "Francesc", "surname": "Codonyer", "conjunction": "i", "second_surname": "Caballero", "url": "/biografies/codonyer-caballero-francesc", "image": "/media/biography/image/codonyer_caballero_francesc.jpg", "birth_date": 1935, "dead_date": 2015, "short_description": "Escriptor, actor i dirigent pol\u00edtic\r\nFrancesc Codonyer va n\u00e0ixer al carrer de Samaniego de Val\u00e8ncia, al barri de la Seu, al si d\u2019una fam\u00edlia de funcionaris de la Diputaci\u00f3 que van ser depurats acabada la guerra i, posteriorment, recuperats com a treballadors per a la instituci\u00f3.\r\nEscriptor, actor, dirigent pol\u00edtic, llicenciat en Hist\u00f2ria per la Universitat de Val\u00e8ncia l\u2019any 1965, es va guanyar la vida com a professor de franc\u00e8s durant uns anys en un institut del Port de Sagunt fins que les contractacions del personal docent van passar a dependre del Govern Civil, que no el va autoritzar a seguir at\u00e8s el seu pas per la pres\u00f3 a causa de les activitats pol\u00edtiques. El 1973, van acomiadar del mateix centre m\u00e9s persones, com Elvira Mondrag\u00f3n. Aleshores, i al llarg de trenta anys i fins que es va jubilar, va treballar com a visitador m\u00e8dic.\u00a0\r\nCodonyer, juntament amb el seu germ\u00e0 Josep Llu\u00eds i d\u2019altres com Antoni Bargues o Enric T\u00e0rrega, no nom\u00e9s van mantenir la continu\u00eftat de l\u2019\u00fas culte del catal\u00e0 a la ciutat de Val\u00e8ncia durant els dur\u00edssims anys de la postguerra, sin\u00f3 que, tamb\u00e9, van ser els impulsors d\u2019una primera esquerra nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant la postguerra.\r\nLa seua relaci\u00f3 amb el valencianisme va ser molt preco\u00e7. Ell mateix explica el seu primer contacte amb aquest all\u00e0 pels anys cinquanta a trav\u00e9s dels cursos de llengua valenciana impartits per Lo Rat Penat, aix\u00ed com pel contacte amb vells militants de l\u2019esquerra dels anys trenta. La relaci\u00f3 amb Xavier Casp i Miquel Adlert, activistes culturals provinents de la dreta, tamb\u00e9 va ser una altra de les seues vies de conscienciaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica.\r\nExplica Codonyer mateix que els cursos de llengua orals i per correspond\u00e8ncia de Carles Salvador que impartia Lo Rat Penat van ser el seu primer contacte \u2013com el d\u2019altres joves\u2013 entre l\u2019any 1950 i 1951 amb el valencianisme. \u00abHi \u00e9rem \u2013explica en un article\u2013 Enric T\u00e0rrega (que jo coneixia des de l\u2019escola de p\u00e0rvuls), Antoni Bargues, \u00c0ngel S\u00e1ez Pedrero, el meu germ\u00e0 Josep Llu\u00eds, jo mateix i alguns altres. No gaires, per\u00f2\u00bb.[1]\r\nLa colla que va comptar amb el mestratge de personalitats com Carles Salvador, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor de seguida va passar a formar part de Lo Rat Penat i al poc va crear una Secci\u00f3 de la Joventut que va tenir com a primer president Francesc Codonyer i Bargues com a secretari. Posteriorment, al grup s\u2019incorporarien Francesc Cueva, Albert Thous \u2013germ\u00e0 de l\u2019escriptor Maximili\u00e0, autor de l\u2019Himne de l\u2019Exposici\u00f3 Regional\u2013 o els germans Alfons i Francesc Bonafont.\r\nLa joventut, per\u00f2, ben prompte va topar amb la direcci\u00f3 i amb el president de la Societat, Manuel Gonz\u00e1lez Mart\u00ed. Tal com explica Codonyer, \u00abels dirigents de la societat eren conservadors, conservacionistes i complaguts amb el seu valencianisme de flors i violes\u00bb.[2] L\u2019activista relata que l\u2019\u00fanica activitat interessant en Lo Rat Penat era la dels cursos: \u00abFora d\u2019aix\u00f2 solament hi havia els rancis Jocs Florals, la concessi\u00f3 de premis per a les falles i per a les representacions dels miracles de sant Vicent i poca cosa m\u00e9s\u00bb.[3] Els joves, aix\u00f2 no obstant, ja pensaven en termes de ruptura i al poc de temps van engegar una campanya per a substituir \u00abel feixista\u00bb Gonz\u00e1lez Mart\u00ed per Nicolau Primitiu, de tarann\u00e0 m\u00e9s obert i que va ser, finalment, el candidat que va acabar guanyant. Dins aquella societat hi havia tamb\u00e9 antics militants de l\u2019esquerra dels anys de la rep\u00fablica, com Emili Be\u00fct, Josep Giner Marco o Leopold Mart\u00ednez Vidal, que van influir el jovent.\r\nParal\u00b7lelament, Codonyer assistia amb altres companys a la tert\u00falia de casa Miquel Adlert que liderava Xavier Casp. Per aquella tert\u00falia era freq\u00fcent la pres\u00e8ncia de Miquel Dol\u00e7, Manuel Sanchis Guarner, Be\u00fct o Valor, entre d\u2019altres. Al principi dels 40 tamb\u00e9 hi havia assistit Joan Fuster, Francesc de Paula Burguera o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, que acabaren desentenent-se\u2019n.\r\nEn un context de minoritzaci\u00f3 absoluta del valencianisme, el 1951 es va constituir a Val\u00e8ncia un Secretariat del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear presidit per Nicolau Primitiu.[4] Els joves de Lo Rat van col\u00b7laborar en l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 del Diccionari inaugurada el 12 de desembre d\u2019aquell any i per la qual van passar m\u00e9s de 4.000 persones. B\u00e0sicament, la colla de Codonyer es va dedicar a recollir subscripcions per al Diccionari en una tauleta al carrer, per on un dia va passar Joan Fuster. Aix\u00ed va ser com Codonyer va con\u00e8ixer l\u2019assagista de Sueca. Un dia, juntament amb el seu germ\u00e0, Enric T\u00e0rrega, Bargues i Antoni Bernabeu, que coneixia l\u2019escriptor de Sueca, van anar a visitar-lo a la pensi\u00f3 del carrer del Mar on vivia. Despr\u00e9s, els dilluns, acudien tamb\u00e9 a la tert\u00falia de l\u2019escriptor que es reunia al Club Universitari en el mateix carrer de la Universitat i on assistien nacionalistes com Josep Llu\u00eds Bausset, Vicent Ventura, Vicent Garc\u00e9s acabat d\u2019arribar del seu exili a Par\u00eds o Doro Balaguer, entre d\u2019altres.[5] \u00a0\r\nAtrets per la figura de Fuster, els joves van anar deixant d\u2019anar a les reunions de ca Adlert. La sintonia amb el cercle de Fuster era molt major i \u00e9s, justament en aquell ambient, on Codonyer va con\u00e8ixer figures que vivien o eren de Barcelona com Ernest Mart\u00ednez Ferrando, Joan Coromines o Josep Pla.\r\nL\u2019any 1956, a trav\u00e9s de Fuster i sufragat pels editors Albert\u00ed, Josep Maria Casacuberta, Joan Ballester, Blasi Vilaplana, els germans Codonyer, T\u00e0rrega, Bernabeu, Joan Olucha i\u00a0 Ferran Sanchis Cardona de Castell\u00f3 van viatjar a Barcelona on, entres altres activitats, van assistir a l\u2019entrega dels premis de Santa Ll\u00facia, que aquell any va recaure en l\u2019assagista de Sueca per Figures de temps.\r\nCom siga, el m\u00e9s transcendent d\u2019aquella visita fou la creaci\u00f3 per part dels germans Codonyer, \u00c0ngel S\u00e0ez, P\u00e9rez Perales, Bargues i T\u00e0rrega de la Distribu\u00efdora General que, d\u2019acord amb les principals editorials catalanes i tamb\u00e9 de les valencianes Torre i Sic\u00e0nia,\u00a0 i de les Illes, fonamentalment Raixa, es va dedicar a difondre llibres en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. La Distribu\u00efdora fins i tot muntava els matins del diumenge parada de llibres a la Pla\u00e7a Redona de Val\u00e8ncia.\r\nA Lo Rat Penat van continuar arribant joves com Valeri\u00e0 Miralles, Eliseu Climent, Alfons Cuc\u00f3, Llu\u00eds Aracil, Manuel Ardit, Jaume P\u00e9rez Muntaner o Joan Francesc Mira. Tot plegat, la generaci\u00f3 que protagonitzar\u00e0 l\u2019impuls nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de les d\u00e8cades posteriors, els protagonistes d\u2019all\u00f2 que el soci\u00f2leg Toni Moll\u00e0 ha anomenat la \u00abrevoluci\u00f3 tranquil\u00b7la\u00bb del moviment valencianista.\r\nLa tardor de 1960, esperonats per Eliseu Climent, els germans Codonyer i altres activistes com T\u00e0rrega van muntar l\u2019Aplec de la Joventut Nacionalista a l\u2019esplanada de l\u2019ermita de Sant Vicent de Ll\u00edria. Un any despr\u00e9s, l\u2019experi\u00e8ncia es va repetir a la Font Roja d\u2019Alcoi on van intervindre Codonyer, Fuster i Cuc\u00f3. El 1962, l\u2019any de Nosaltres, els valencians, l\u2019aplec es va celebrar a Castell\u00f3 per\u00f2 Codonyer ja no va poder assistir at\u00e8s que fou detingut per repartir a la universitat uns fulls volanders antifranquistes del Partit Comunista. Per aquest fet, va ser tancat durant dos anys i mig i pass\u00e0 per les presons de Val\u00e8ncia, Carabanchel i C\u00e0ceres. En la mateixa caiguda van ser detinguts Jaume P\u00e9rez Montaner, M\u00e0rius Garc\u00eda Bonaf\u00e9,\u00a0 Eugeni Bosc\u00e0 Cano i Josep Giner Corral.\r\nAix\u00f2, i la marxa del seu germ\u00e0 a Mallorca per fer el servei militar, va suposar la fi de la Distribu\u00efdora. Com fos, la iniciativa havia servit almenys com a al\u00b7licient i a Val\u00e8ncia ja funcionava una llibreria de llibres en catal\u00e0, Can Bo\u00efls, regentada per un dels de la colla, Emili Bo\u00efls. Uns anys m\u00e9s tard encara obririen les llibreries Concret o Tres i Quatre, entre d\u2019altres.\r\nL\u2019activisme pol\u00edtic de Codonyer venia de lluny. El 1956 va crear amb el seu germ\u00e0 i Enric T\u00e0rrega, entre d\u2019altres, el Front Marxista Valenci\u00e0. Com recorda Jaume P\u00e9rez Montaner, \u00abel partit tenia un caire m\u00e9s formatiu i te\u00f2ric que activista encara que, naturalment, clandest\u00ed\u00bb.[6]\u00a0 \u00a0\r\nA Carabanchel, explica Montaner, els valencians empresonats van tenir temps de discutir amb dirigents comunistes com el catal\u00e0 Pere Ardiaca o els bascos Ramon Ormaz\u00e1bal, Vidal de Nicol\u00e1s i Agust\u00edn Ibarrola q\u00fcestions relatives al marxisme i la q\u00fcesti\u00f3 nacional. \u00ab(...) les respostes \u2013relata Montaner\u2013 eren, per\u00f2, ambig\u00fces, i en el fons, no gaire positives (...) ja en els anys de l\u2019anomenada transici\u00f3, amb l\u2019augment de les reivindicacions nacionals a Euskadi, Catalunya i al Pa\u00eds Valenci\u00e0, l\u2019actitud d\u2019aquells dirigents es va manifestar en general \u2013i en alguns casos de manera molt bel\u00b7ligerant\u2013, m\u00e9s al costat de les tradicions i pol\u00edtiques centralistes que no a favor de les llibertats dels seus propis pa\u00efsos\u00bb.[7]\u00a0\r\nCodonyer va arribar a lliurar a qui ell pensava que era Santiago Carrillo \u2013en realitat, li l'havia lliurat al dirigent Sim\u00f3n S\u00e1nchez Montero, un dels m\u00e0xims responsables del PCE en la clandestinitat; ho sabem pel testimoni de la companya de Codonyer, la historiadora Anna Salv\u00e0 Marco, que va estar present a la reuni\u00f3\u2013 un informe en qu\u00e8 es tocaven temes com el de l\u2019alienaci\u00f3 nacional, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica i cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les difer\u00e8ncies, diu Montaner, \u00abentre un nacionalisme \u2018xovinista\u2019 que fa de la naci\u00f3 un absolut i el del poble que pret\u00e9n viure en llibertat i en pau, tot mantenint la seua llengua, cultura i tradicions\u00bb.[8] \u00abUn text program\u00e0tic que acabava citant par\u00e0grafs del llibre d\u2019Andreu Nin Els moviments d\u2019emancipaci\u00f3 nacional, del 1935\u00bb, afegeix tot citant un comentari del malaguanyat, \u00c0ngel Velasco. El 15 d\u2019agost de 1963 Codonyer va eixir de la pres\u00f3 gr\u00e0cies a un indult general concedit per Franco en homenatge al nou papa, Pau VI.\r\nCom siga, el PCE va fer orelles sordes a les demandes de Codonyer, que acabaria deixant el Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2013nom adoptat el 1976 pels comunistes integrats en el PCE\u2013 el 1981 despr\u00e9s de m\u00e9s de vint anys de milit\u00e0ncia i davant de les resist\u00e8ncies de l\u2019aparat a la democratitzaci\u00f3 o a donar suport a les esmenes de la milit\u00e0ncia a l\u2019Estatut d\u2019Autonomia que estava discutint-se en aquell moment.[9] \u00a0\u00a0\r\nQuan Carrillo va tornar a Espanya, ell es va adonar que no era la persona amb la qual s\u2019havia entrevistat a Par\u00eds per entregar el seu informe, aprofitant el seu viatge de noces. En aquell moment, pr\u00e0cticament ning\u00fa dins del PCE d\u2019Espanya sabia quin aspecte f\u00edsic tenia Santiago Carrillo i ell estava conven\u00e7ut que s\u2019havia reunit amb ell, per\u00f2 no era aix\u00ed.\r\nTot i aix\u00f2, va ser candidat al senat pel PCE en les primeres eleccions democr\u00e0tiques al 1979. Tamb\u00e9 s\u2019hi presentaven Alfons Cuc\u00f3 (pel PSOE) i Josep Vicent Marqu\u00e9s\u00a0 pel MCPV. Entre les persones valencianistes s\u2019hi va fer molta campanya per a votar-los als tres i aconseguir almenys un senador nacionalista a Madrid, per\u00f2 tot i ser dels m\u00e9s votats no va ser senador.\r\nAmb la instauraci\u00f3 de la Preautonomia, fou nomenat secretari general t\u00e8cnic de la Conselleria de Transports i Benestar Social de la Generalitat Valenciana, c\u00e0rrec que va exercir entre l\u2019abril del 1978 i el juny de 1979 en condicions, explica Montaner, molt prec\u00e0ries.\r\nTamb\u00e9 va ser soci fundador d\u2019ACPV el 1978, quan n\u2019era president Joan Fuster. El 1982 va fundar tamb\u00e9 la Unitat del Poble Valenci\u00e0 junt amb militants del PCPV que van anar-se\u2019n en perdre una votaci\u00f3 contra l\u2019aparat central del partit. Aquest mateix any va ser el presentador del fam\u00f3s Aplec de Castell\u00f3 en qu\u00e8 Fuster va pronunciar el conegut discurs Ara o mai davant els avan\u00e7os de la substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i de la urg\u00e8ncia de recuperar l\u2019\u00fas p\u00fablic del valenci\u00e0.[10]\r\nEls darrers anys de la seua vida, el seu escepticisme vital i les circumst\u00e0ncies personals (patia un emfisema pulmonar) el van fer allunyar-se molt de l\u2019activitat p\u00fablica i pol\u00edtica, participant \u00fanicament en alguna activitat cultural com a espectador.\r\nEl 2016, poc despr\u00e9s de la seua mort, Ana Salv\u00e1, la seua dona i companya durant quasi 50 anys, va publicar el poemari p\u00f2stum Escrits en la intimitat amb un magn\u00edfic pr\u00f2leg del seu amic el poeta Jaume P\u00e9rez Montaner, un llibre de quaranta anys de poesia iniciat a la pres\u00f3 de Carabanchel l\u2019hivern de 1963. De tots els poemes d\u2019aquest llibre, potser el m\u00e9s conegut \u00e9s \u00abI de la muntanya un pi\u00bb, escrit el 2001 a Benaguasil i musicat pel seu gendre \u00c0lvar Carpi que el va incloure en el CD Carrer Passeig.[11]\r\n\r\n\r\n[1] Francesc Codonyer (2003): \u00abJoan Fuster i la joventut nacionalista dels anys cinquanta\u00bb. Revista del Centre de Lectura de Reus, n\u00fam. 6, p. 16-20. En l\u00ednia: https://raco.cat/index.php/revistaclr/article/view/28725\r\n\r\n\r\n[2] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[3] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[4] Vegeu de Santi Cort\u00e9s, Val\u00e8ncia sota el r\u00e8gim franquista (1939-1951). Repressi\u00f3, instrumentalitzaci\u00f3 i resist\u00e8ncia cultural, Institut de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.\u00a0\r\n\r\n\r\n[5] Vegeu de Xavier Serra, La tert\u00falia de Joan Fuster (Afers, 2012).\r\n\r\n\r\n[6]\u00a0Jaume P\u00e9rez Montaner, Notes a Escrits en la intimitat de Francesc Codonyer, pr\u00f2leg al poemari Escrits en la intimitat (Tres i Quatre, 2016).\r\n\r\n\r\n[7] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[8] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[9] Vegeu Joaquina Prades, \u00abCrisis abierta en el PCE del Pa\u00eds Valenciano\u00bb, El Pa\u00eds (14-5-1981). En l\u00ednia: https://elpais.com/diario/1981/05/14/espana/358639225_850215.html?event_log=fa\r\n\r\n\r\n[10] En l\u00ednia: https://www.vilaweb.cat/noticies/quaranta-anys-de-lara-o-mai-de-joan-fuster-la-intrahistoria-de-laplec-de-castello-del-1982/\r\n\r\n\r\n[11] \u00c0lvar Carpi, Carrer Passeig, CD, Val\u00e8ncia, Comboi Records, 2013.\r\n\r\n"}, {"id": 751, "name": "Anna", "surname": "Codonyer", "conjunction": "i", "second_surname": "Salv\u00e0", "url": "/biografies/codonyer-salva-anna", "image": "/media/biography/image/codonyer_salva_anna.jpg", "birth_date": 1971, "dead_date": 2023, "short_description": "Llicenciada en Biologia, activista cultural i pol\u00edtica\r\nNascuda al si d\u2019una fam\u00edlia valencianista \u2013el seu pare fou Francesc Codonyer\u2013, des de ben jove va participar en nombroses activitats culturals, civils i pol\u00edtiques a la ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nAnna Codonyer es va llicenciar en Biologia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Com a mostra de les seues arrelades conviccions valencianistes, els seus pares, Francesc Codonyer i Anna Salv\u00e0, sempre explicaven com van patir perqu\u00e8 la seua filla no acceptava el t\u00edtol de la universitat fins que aquest estigu\u00e9s expedit en valenci\u00e0, tal com havia exigit.\r\nVinculada a l\u2019excursionisme, als moviments socials, al feminisme, l\u2019ecologisme, els grups de suport i acollida als nouvinguts, compromesa amb la llengua i la cultura, va treballar per a Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (ACPV).\r\nEntre 1994 i 1995 va formar part de l\u2019equip encarregat de l\u2019organitzaci\u00f3 dels m\u00e9s de 25 congressos del Bloc Jaume I, una iniciativa civil que des d\u2019ACPV va intentar la mobilitzaci\u00f3 de l\u2019esquerra a tot el pa\u00eds per evitar la vict\u00f2ria electoral del PP en les eleccions auton\u00f2miques. Codonyer va ser la responsable de tres d\u2019aquests congressos: el de Salut i Societat, el d\u2019Educaci\u00f3 i el I de l\u2019Esport.\r\nDurant la seua vida va estar vinculada a la Falla Arrancapins de Val\u00e8ncia, agrupaci\u00f3 del centre de la ciutat significada pel seu valencianisme, aix\u00ed com tamb\u00e9 a l\u2019entitat cultural El Bassot de Burjassot, Ca Revolta i la Societat Coral El Micalet, on el seu pare i el seu oncle, Josep Llu\u00eds, van tenir un gran protagonisme. Fet i fet, va ser al Micalet on Anna Codonyer hauria conegut des de ben menuda valencianistes hist\u00f2rics com Enric T\u00e0rrega o Antoni Bargues, amics i companys de milit\u00e0ncia del seu pare i oncle.\r\nCodonyer va ser una gran aficionada al ball popular. Entre 1988 i 1991 va assistir al Taller de Ball de la Universitat Catalana d\u2019Estiu (UCE), impartit per Ramon Cardona. Entre 1992 i 1995 fou animadora de ball del grup folk Urb\u00e0lia Rurana, amb Soledat Gallego, Aurora Gallego i \u00c0frica D\u00edez.\r\nDes de l\u2019any 1993, va presidir l\u2019Associaci\u00f3 Cultural La Ballarusca, dedicada a la promoci\u00f3 i difusi\u00f3 dels balls populars de pla\u00e7a. Durant aquest primer any de presid\u00e8ncia, ella mateixa va impartir cursos intensius de cap de setmana de balls populars a les poblacions de X\u00e0bia, Benissa i Xal\u00f3, a la Marina.\r\nAix\u00ed mateix, va assistir a diversos cursos monogr\u00e0fics de ball al Tradicion\u00e0rius (amb Perlimpinpin F\u00f2lc, amb N\u00faria Quadrada i Ramon Cardona.\r\nEn 1994 va participar en l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019un curs de ball impartit per Jordi Roura i Laura P\u00e9rez, membres fundadors del grup Ara va de Bo, a la Societat Coral El Micalet, dins del marc del Congr\u00e9s Jaume I de Cultura Popular.\r\nDes del 2001 va participar tamb\u00e9 en alguns dels nombrosos cursos monogr\u00e0fics organitzats per les associacions culturals El Mussol de Quart de Poblet, i Ca Bassot de Burjassot.\r\nProfessionalment va treballar d\u2019auxiliar administrativa. El 2001, a l\u2019Hospital Arnau de Vilanova. Entre 2009 i 2010, al Centre de Formaci\u00f3 Permanent de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (UPV). Des del 2011 i durant molts anys va treballar al Centre d\u2019Autoaprenentatge del Valenci\u00e0 de la UPV i, finalment, a la Facultat de Disseny. A la UPV va opositar per una pla\u00e7a fixa que, tot i obtenir-la, no se li va arribar a atorgar en vida per problemes deguts a una mala gesti\u00f3 burocr\u00e0tica. Codonyer va ser tamb\u00e9 delegada sindical de l\u2019STEPV.\r\nEl 2013, la seua parella, el m\u00fasic \u00c0lvar Carpi, li va compondre una de les can\u00e7ons d\u2019amor m\u00e9s ic\u00f2niques de la m\u00fasica en valenci\u00e0, \"Anna\", enregistrada dins del disc Carrer Passeig (Comboi R\u00e8cords)."}, {"id": 804, "name": "Joan", "surname": "Colom", "conjunction": "", "second_surname": "Sales", "url": "/biografies/colom-sales-joan", "image": "/media/biography/image/colom_sales_joan.jpg", "birth_date": 1852, "dead_date": 1917, "short_description": "Actor i dramaturg\r\nFill de Teresa Sales, natural de Massalfassar, i de l\u2019industrial Josep Colom, de Val\u00e8ncia. Va n\u00e0ixer al carrer de Ribera (antic carrer Nou de Pescadors) i estudi\u00e0 uns anys a les Escoles Pies, on no va acabar els estudis i als tretze anys es pos\u00e0 a treballar en un taller de maquin\u00e0ria. Als catorze anys se li despert\u00e0 la vocaci\u00f3 teatral i comen\u00e7\u00e0 a escriure alguna pe\u00e7a que representava per als amics i familiars, com ara la famosa Quatre c\u00f2mics d\u2019ocasi\u00f3.\r\nAls d\u00e8nou anys va debutar a X\u00e0tiva i Castell\u00f3 de la Plana amb l\u2019obra pr\u00f2pia en un acte i en vers Talis cualis cum camalis, publicada el 1872 en aquella ciutat, amb la qual obtingu\u00e9 un bon \u00e8xit tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia.\r\nTal com explica l\u2019investigador Jaume Lloret, l\u2019aparici\u00f3 al voltant del 1877 de les primeres companyies en gira va significar una empenta molt important per al teatre aut\u00f2cton perqu\u00e8 va suposar la formaci\u00f3 dels primers conjunts independents valencians constitu\u00efts pels antics actors c\u00f2mics. Amb aquest canvi d\u2019organitzaci\u00f3, molts dels primers actors c\u00f2mics s\u2019independitzaren per formar els seus propis quadres dram\u00e0tics i, en aconseguir emancipar-se de les anteriors companyies estables, fortament jerarquitzades, els nous conjunts c\u00f2mics van poder incorporar plenament el repertori valenci\u00e0 i, conseg\u00fcentment, van superar la subordinaci\u00f3 que havia patit el nostre teatre en les d\u00e8cades anteriors. Nombroses companyies valencianes (o valenciano-castellanas), formades per actors valencians especialitzats b\u00e0sicament en el teatre aut\u00f2cton, treballaren als coliseus secundaris de Val\u00e8ncia (Princesa, Russafa, Circo Espa\u00f1ol, Circo Colom o Apolo), recorregueren en gira tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i arribaren, encara que m\u00e9s excepcionalment, a Barcelona i Palma de Mallorca, on donaven a con\u00e9ixer el repertori infal\u00b7lible d\u2019Escalante, Liern, Palanca i Roca, Balader, Ovara, Torrom\u00e9, Roig i Civera, etc\u00e8tera.\r\nJoan Colom \u00e9s un cas d\u2019actor-autor, i fins i tot director o codirector de companyia: comen\u00e7\u00e0 amb papers destacats en companyies d\u2019\u00e8xit com les de Ascensi Mora (retirat dels escenaris en 1881 per malaltia), Ferrando i Manuel Llorens. A m\u00e9s de primers papers, va anar introduint les seues obres breus escrites en un acte o dos en les gires i aix\u00f2 el feu pujar com una carabassera. Les primeres van ser les esmentades Quatre c\u00f2mics d\u2019ocasi\u00f3, Talis cualis cum camalis (1872), L\u2019avar\u00edcia romp el sac (1876), Lo que fa la roba (1877), Bona nit! (1878), El trobador (sarsuela, 1878), Per un velluter parat (1878), \u00daltima i primera corona (1878), Artistes p\u2019al Palam\u00f3 (1879), El tio de fora (1880), Vaoro (1880), Si no vols caldo, tres tasses (1881), El volantinero (1881), El millor escut (1881), De mal en pitjor (1883), El sant de l\u2019ag\u00fcelo (1884), T\u00f2fol i la indutomia (1884) i Sensiet (1885). Fins a quaranta obres dram\u00e0tiques podem trobar en el seu repertori teatral, completat amb Un rato de dia de Gl\u00f2ria, Un madrilenyo en Alcoi, No cregues ni lo que veges, El benefici de Mora, Just\u00edcia del cel, \u00a1Peix d\u2019ara viu!, \u00a1Tisoretes!, Els conspiradors, Una consulta, La paraula fa l\u2019home, D\u2019Albuixech i dolces, Un estreno, La for\u00e7a tonta, Jes\u00fas, Maria i Josep, Lio-Lio, Per un punt, El tio Canyaules, L\u2019\u00faltim lio, Xicades, El xiquet de la portera, Xirigotes i, finalment, Tallarrobos. Algunes d\u2019aquestes obres es van publicar en format de llibre, i moltes altres, fins a catorze, s\u2019estamparen posteriorment en el setmanari El Cuento del Dumenche. Tamb\u00e9 escrigu\u00e9 obres en castell\u00e0 com ara El premio gordo, Equilibrio social, \u00a1Coincidencias!, La cruz del barranco i El monstruo de los titanes, estrenades a Cartagena, Madrid, la Corunya o Val\u00e8ncia segons Constant\u00ed Llombart. Va treballar tamb\u00e9 a Portugal, Sevilla i l\u2019Alger, on hi havia una col\u00f2nia d\u2019emigrats valencians.\r\nCom a versador f\u00e0cil, va col\u00b7laborar amb un poema en la Corona po\u00e8tica teixida en honor de la Musa del X\u00faquer (1887), \u00e9s a dir, Josep Bernat i Baldov\u00ed. Com a curiositat, el 1889 havia patentat un joguet mec\u00e0nic que consistia en una r\u00e8plica del submar\u00ed d\u2019Isaac Peral.\r\nJa retirat dels escenaris, s\u2019ocup\u00e0 de la nova c\u00e0tedra de Declamaci\u00f3 creada al Conservatori de M\u00fasica de Val\u00e8ncia, per a la qual fou elegit per unanimitat. Era casat a Villena amb Virtudes Estay de Guzm\u00e1n. En faltar als 65 anys, el 15 de mar\u00e7 li van dedicar una vetlada art\u00edstica a l\u2019Acad\u00e8mia Ateneu Valenci\u00e0, amb lectura de poemes dedicats, coronaci\u00f3 d\u2019un bust de l\u2019artista i estrena encara d\u2019una pe\u00e7a p\u00f2stuma titulada Un tio alegre i confiat. Tota la premsa va elogiar la llarga i fruct\u00edfera traject\u00f2ria d\u2019aquest actor de ra\u00e7a, mestre d\u2019altres actors valencians de fama."}, {"id": 309, "name": "Josep", "surname": "Coloma", "conjunction": "i", "second_surname": "Pellicer", "url": "/biografies/coloma-pellicer-josep", "image": "/media/biography/image/coloma_pellicer_josep.jpg", "birth_date": 1874, "dead_date": 1936, "short_description": "Periodista i editor\r\nPoc se sap de la seva inf\u00e0ncia o formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Aprenent d'enquadernador al taller de Casanova, va destacar com a periodista i escriptor.\u00a0Va ser col\u00b7laborador de gran quantitat de setmanaris festius alacantins, com El Cacauero, La Granera, El Cullerot, Milord Quico i El Nano de Xixona. Fundador del diari El Popular, tamb\u00e9 treball\u00e0 a la redacci\u00f3 del Heraldo de Alicante.\r\nTot i ser conegut per la seva vessant c\u00f2mica, va escriure diverses obres dram\u00e0tiques en valenci\u00e0. Alacant, la dels llunars\u00a0(1932), amb tem\u00e0tica foguerera t\u00e9 una segona versi\u00f3 a La foguera d'Alacant. Un any despr\u00e9s apareix El secret, on en forma de com\u00e8dia dram\u00e0tica, tracta sobre un adulteri que per motius amorosos es guardat en secret. Escriu el drama La carabassa vinatera (1935), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu amic, el tamb\u00e9 escriptor Josep Ferr\u00e0ndiz Torremocha, a partir d'un delicte real que es va produir en l'horta valenciana.\r\nVa ser molt actiu en les principals campanyes pol\u00edtiques. D'idees republicanes, liberals, laiques i federalistes, pateix diverses vegades la censura, molts processos judicials i un atemptat perpetrat per les forces reaccion\u00e0ries. L'octubre de 1933 ajuda a crear l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina. El van acompanyar \u00c0ngel Pascual i Devesa, com a president, l'escriptor Enric Valor i Vives, Josep Ferr\u00e0ndiz Torremocha, Rafael Blasco, Emili Costa i Tom\u00e0s i Rafael Anton Carratal\u00e0, entre molt altres.\r\nEntre totes les seves creacions, destaca sobre la resta el popular setmanari sat\u00edric El Tio Cuc (1914-1918, 1923-1936). Josep Coloma era el principal director i redactor d'aquesta publicaci\u00f3 que s'autodefinia com \"defensor de la xusma i de la gent de tr\u00f3\". Aquest setmanari va n\u00e0ixer amb la Primera Guerra Mundial i, despr\u00e9s d'una aturada, torna a apar\u00e8ixer el 1923 fins el 1936, any en qu\u00e8 mor el seu fundador. Escrit en valenci\u00e0, fins a l'arribada, el 1933, d'Enric Valor a les seves p\u00e0gines, usava un valenci\u00e0 popular, ple de castellanismes. Amb l'entrada de l'escriptor, s'intenta adaptar el llenguatge a les Normes de Castell\u00f3, de recent naixement.\r\nEl Tio Cuc compartia ideologia, impremta i redactors amb el diari republic\u00e0 El Luchador. El primer, intentava mostrar les idees republicanes i problemes locals d'una forma m\u00e9s amena i sat\u00edrica. El Luchador, amb la mateixa l\u00ednia editorial, ho feia m\u00e9s can\u00f2nicament i tractant temes de nivell nacional. Servisca com a exemple aquesta declaraci\u00f3 d'intencions signada per Enric Valor a El luchador (1934): \"[...] per b\u00e9 nostre i per b\u00e9 de tots els pobles ib\u00e8rics que mirem amb carinyo, perqu\u00e8 no volem que vixquen escanyats baix l'imperialisme feix\u00edstic i borb\u00f2nic d'un Madrid que mor al costat d'un Madrid democr\u00e0tic que naix [...] Jo s\u00f3c optimista. S\u00e9 que ens ajudaran tots els h\u00f2mens de bona voluntat de les terres ib\u00e8riques a la reconstituci\u00f3 de Catalunya i a la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica federal!\".\r\nEn morir, el 1936, tamb\u00e9 ho va fer El Tio Cuc.\u00a0El Luchador ho faria pocs anys despr\u00e9s. El 25 de maig de 1938, l'aviaci\u00f3 feixista italiana bombardejava la redacci\u00f3 situada al carrer Sant Francesc d'Alacant. Data que ser\u00e0 sempre recordada amb tristesa, ja que no nom\u00e9s es bombardeja la redacci\u00f3 del diari, sin\u00f3 tamb\u00e9 el Mercat Central, deixant m\u00e9s de tres-centes baixes civils, la majoria dones, ancians i nens.\r\nLa mort de Josep Coloma va ser molt sentida, l'advocat republic\u00e0 i escriptor Jos\u00e9 Guardiola Ortiz escriu en la seva necrol\u00f2gica: \"Sobre les caixes de la impremta de El Luchador\u00a0he vist aquest mat\u00ed, les \u00faltimes galerades de El Tio Cuc. En morir el seu director, Josep Coloma Pellicer, ha deixat tamb\u00e9 d'existir per sempre el popular setmanari, plomall de la cimera del casc alacantinista que, de per vida, va portar calat Pepe Coloma [...] no va ser m\u00e9s que periodista, periodista de fi enginy humor\u00edstic i de pur republicanisme\" El seu enterrament va tenir lloc el deu de novembre de 1936. La premsa el qualificava, entre moltes altres coses, de \"abnegat defensor dels oprimits\"."}, {"id": 617, "name": "Germ\u00e0", "surname": "Col\u00f3n", "conjunction": "i", "second_surname": "Dom\u00e8nech", "url": "/biografies/colon-domenech-germa", "image": "/media/biography/image/colon_domenech_germa.jpg", "birth_date": 1928, "dead_date": 2020, "short_description": "Ling\u00fcista, especialitzat en Filologia Rom\u00e0nica i lexicologia catalana\r\nNascut al carrer d\u2019Amunt de Castell\u00f3, on va estudiar les primeres lletres. Son pare tenia un estudi fotogr\u00e0fic, que fou confiscat en entrar les tropes franquistes a la ciutat. Posteriorment va passar a l\u2019Institut Ribalta, on s\u2019interess\u00e0 molt per la hist\u00f2ria, per\u00f2 dirig\u00ed l\u2019atenci\u00f3 als estudis de llengua i literatura a Barcelona, on va comen\u00e7ar a fer classes a l\u2019Escola Pia i recollia nens de Santa Maria del Mar a l\u2019eixida d\u2019escola per pagar-se la vida.\r\nEs va formar a la Universitat de Barcelona, on es llicenci\u00e0 en Filologia Rom\u00e0nica el 1951. En aquella universitat va rebre les primeres lli\u00e7ons referents a la llengua i literatura catalanes de part d\u2019Antoni Maria Badia i Margarit i de Mart\u00ed de Riquer, entre d\u2019altres. Fora de les aules universit\u00e0ries, Ramon Aramon, Josep M. de Casacuberta i, principalment, Jordi Rubi\u00f3 li ensenyaren tot all\u00f2 referent a la llengua catalana que ell no podia adquirir, per motius pol\u00edtics, dins dels claustres d\u2019aquella universitat. Un any despr\u00e9s de la llicenciatura, es doctor\u00e0 a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre el parlar castellonenc, en la qual assajava el m\u00e8tode geoling\u00fc\u00edstic sobre un parlar valenci\u00e0.\r\nDe Barcelona va anar a Lovaina i Zuric amb una beca, i all\u00e0 es pos\u00e0 en contacte amb els millors romanistes europeus com Sever Pop i el professor Omer Jodogne. Posteriorment, convidat per Walther von Wartburg, es trasllad\u00e0 a Basilea, primer com a lector d\u2019espanyol (1954) i despr\u00e9s com a professor (1959). Amb el grau de doctor (en el qual defens\u00e0 la tesi Habilitaci\u00f3 sobre va + infinitiu), el 1963 esdevingu\u00e9 professor extraordinari de la Universitat de Basilea, i des de 1967 catedr\u00e0tic numerari d\u2019aquella universitat, alhora que era nomenat director del Seminari de Lleng\u00fces Rom\u00e0niques. Era, des de 1997, catedr\u00e0tic em\u00e8rit.\r\nA m\u00e9s de Basilea, va ser professor de Filologia Francesa a la Universitat d\u2019Estrasburg, del 1968 al 1972, i de Ling\u00fc\u00edstica Catalana a la Universitat de Barcelona del 1973 al 1974. La seua tasca investigadora a favor de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, en especial del catal\u00e0-castell\u00e0, ha estat immensa, i per la seua constant infatigable dedicaci\u00f3 a l\u2019estudi de molt\u00edssims aspectes del catal\u00e0 es doctor honoris causa de les universitats de Val\u00e8ncia, Alacant, Jaume I, Aut\u00f2noma de Barcelona i Complutense.\r\nEl 2002 va crear la Fundaci\u00f3 Germ\u00e0 Col\u00f3n, de la qual fou president, instituci\u00f3 de car\u00e0cter cultural vinculada a la donaci\u00f3 de la biblioteca particular del professor Col\u00f3n a la Universitat Jaume I (m\u00e9s de 20.000 volums), un fet que ha fet possible que investigadors estudiosos de la Filologia Rom\u00e0nica d\u2019arreu del m\u00f3n puguen tindre acc\u00e9s al fons bibliogr\u00e0fic que ha anat acumulant durant anys, alhora que promou activitats relacionades amb la Filologia Rom\u00e0nica dirigides a incentivar el coneixement i la recerca en els seus diferents \u00e0mbits.\r\nFou assessor, membre o conseller de diverses i cabdals institucions culturals catalanes, com la Fundaci\u00f3 Congr\u00e9s de Cultura Catalana, de la qual fou membre del Consell Assessor (1982); l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, del qual fou membre corresponent des de 1966 i numerari des de 1993; corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona (1963); de la Comissi\u00f3 Lul\u00b7liana per a la publicaci\u00f3 de les obres completes catalanes de Ramon Llull (1984), o del Consell Valenci\u00e0 de Cultura (1989-1995). Ha estat president de l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1976-1982), de la qual el 1988 fou nomenat conseller d\u2019honor. Va formar part dels consells editors del Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes (1980-1982), Llengua & Literatura (des de 1986) i Estudis Rom\u00e0nics (des del 2000), a m\u00e9s de membre del consell assessor d\u2019Els Nostres Cl\u00e0ssics des de 1986.\r\nEn altres \u00e0mbits, cal esmentar que era corresponent de la Real Academia Espa\u00f1ola de la Lengua (1984), vicepresident de Collegium Romanicum (1968-1972), president de la mateixa instituci\u00f3 del 1997 al 2000, conseller del bureau de la Soci\u00e9t\u00e9 de Linguistique Romane (1980-1986, 1989-1995), president de l\u2019Asociaci\u00f3n Suiza de Estudios Hisp\u00e1nicos (1982-1985), vicepresident de l\u2019Asociaci\u00f3n Internacional de Historia de la Lengua Espa\u00f1ola (des de 1987), membre de la Comisi\u00f3n del V Centenario de Elio Antonio de Nebrija para 1992 (Universitat de Sevilla), i un llarg etc\u00e8tera.\r\nQuan repassem la seua extens\u00edssima bibliografia, trobem que un gran percentatge fou dedicat al catal\u00e0, sobretot als estudis contrastius de la nostra llengua amb d\u2019altres de rom\u00e0niques: El l\u00e9xico catal\u00e1n en la Romania, publicat el 1976, que constitu\u00ed la seua consagraci\u00f3 definitiva com a romanista respectat en tots els \u00e0mbits cient\u00edfics; La llengua catalana en els seus textos, en dos volums (1978); Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Amadeu J. Soberanas, publicada el 1986 i reeditada amb esmenes i una llarga addenda el 1991; Problemes de la llengua a Val\u00e8ncia i als seus voltants (1987); El espa\u00f1ol y el catal\u00e1n, juntos y en contraste (1989); Estudis de filologia catalana rom\u00e0nica (1997). Els seus darrers t\u00edtols foren: De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament ling\u00fc\u00edstic als monuments de les lletres catalanes (2003); Las primeras traducciones europeas del Quijote (UAB, 2006); Lexicografia, l\u00e8xic i cr\u00edtica textual (PAM, 2011); Noves tend\u00e8ncies en la dialectologia contempor\u00e0nia (UJI, 2011), i Origen i hist\u00f2ria del l\u00e8xic catal\u00e0 (PAM, 2014).\r\nCom a editor de textos, va publicar l\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica del Llibre d\u2019hores, devocionari medieval de la darreria del segle XIV (1960); l\u2019edici\u00f3 cr\u00edtica dels Furs de Val\u00e8ncia, apareguda, com l\u2019anterior, en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abEls Nostres Cl\u00e0ssics\u00bb amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019Arcadi Garcia. Encara que no siguen pr\u00f2piament cr\u00edtiques, cal recordar l\u2019edici\u00f3 del Diccionari llat\u00ed-catal\u00e0 de Nebrija, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Amadeu J. Soberanas (Barcelona, 1987) i el Liber elegantiarum, de Joan Esteve, aparegut a Castell\u00f3 de la Plana el 1988.\r\nTamb\u00e9 trobem en la seua bibliografia nombrosos articles dedicats al l\u00e8xic franc\u00e9s, sobretot medieval. Entre els anys 1954 i 1964, va ser col\u00b7laborador i redactor del Franzesisches Etymologisches Worterback (FEW) de Wartburg, i professor de Filologia Francesa a la Universitat d\u2019Estrasburg, del 1968 al 1972, on va escriure \u00abUn hispanismo afortunado franc\u00e9s: entresol\u00bb (Revue de Linguistique Romane); \u00abLe Jeu de la Feuill\u00e9e, vers 16 \u00e0 19\u00bb (aparegut a la mateixa revista); \u00abUn cambio de perspectiva etimol\u00f3gica Rosicler y su mediato origen franc\u00e9s\u00bb (Travaux de Linguistique et de Litterature); \u00abA propos du parfait p\u00e9riphrastique VADO + infinitif en catalan, proven\u00e7al et en fran\u00e7ais\u00bb, a la mateixa publicaci\u00f3, etc.\r\nA la llengua rom\u00e0nica castellana tamb\u00e9 ha dedicat els seus esfor\u00e7os i treballs, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019esmentat El espa\u00f1ol y el catal\u00e1n, juntos y en contraste. Cal remarcar un aplec d\u2019articles, dels molts que t\u00e9 a la seua bibliografia, arreplegats en Para la historia del l\u00e9xico espa\u00f1ol en dos volums (Madrid, 2002), i encara haur\u00edem d\u2019afegir-hi el facs\u00edmil amb l\u2019estudi preliminar del Diccionario latino-espa\u00f1ol (Salamanca, 1492) de Nebrija, publicat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019Amadeu Soberanas (1979).\r\nEntre els diversos premis i reconeixements destaquen el Premi Prat de la Riba de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (1979), el t\u00edtol de Valenci\u00e0 de l\u2019Any 1982 de la Fundaci\u00f3 Huguet, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1985), el Premi Sanchis Guarner de la Fundaci\u00f3 Jaume I i el Premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1987), el Premi d\u2019Honor de les Lletres Valencianes (1988) i el Premi Sa\u00f3 2003. En 1999 li imposaren la Gran Cruz de Alfonso X el Sabio, va rebre la Medalla de Honor de la Red Vivas de Universidades (2014) i l\u2019homenatge de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona el 27 de novembre de 2014 per la seua traject\u00f2ria com a referent internacional de la Filologia Rom\u00e0nica i de la lexicologia catalana. Va ser nomenat Fill Predilecte de Castell\u00f3 de la Plana tamb\u00e9 en el 2014. Un centre de formaci\u00f3 de persones adultes porta el seu nom a Castell\u00f3."}, {"id": 724, "name": "Am\u00e8lia", "surname": "Comba", "conjunction": "i", "second_surname": "Comba", "url": "/biografies/comba-comba-amelia", "image": "/media/biography/image/comba_comba_amelia.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1999, "short_description": "Professora, poeta i cronista\r\nNascuda al carrer del Mar n\u00famero 106 de Val\u00e8ncia, davant de la casa natal\u00edcia de sant Vicent Ferrer. Hi ha const\u00e0ncia que els ascendents d\u2019Am\u00e8lia Comba van residir des d\u2019antic a la ciutat de Sogorb (l\u2019Alt Pal\u00e0ncia) i que es dedicaven a la fabricaci\u00f3 de teles de seda.\r\nAls sis anys va ingressar en el Col\u00b7legi Franc\u00e9s de Val\u00e8ncia, on va cursar els estudis primaris i va obtindre el certificat superior. Posteriorment va assolir el t\u00edtol de professora i intendent mercantil a l\u2019Escola Oficial d\u2019Alts Estudis Mercantils i va fer un curs de racionalitzaci\u00f3 d\u2019empreses. A l\u2019Escola d\u2019Arts Aplicades i Oficis Art\u00edstics de Val\u00e8ncia va obtindre el t\u00edtol de p\u00e8rita taqu\u00edgrafa mecan\u00f2grafa i el certificat de diverses especialitats art\u00edstiques en cursos monogr\u00e0fics. A l\u2019Escola Normal de Val\u00e8ncia va cursar la titulaci\u00f3 de mestra i tamb\u00e9 els estudis de Pedagogia a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia. Va ser professora de llengua francesa i de la seua did\u00e0ctica, bec\u00e0ria de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, directora de l\u2019Escola Filial annexa a l\u2019Escola de Magisteri de Val\u00e8ncia i professora de valenci\u00e0 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEl 20 de novembre de 1960 fou nomenada cronista oficial d\u2019Algar de Pal\u00e0ncia, localitat de la qual va ser nomenada filla adoptiva. Segons Llu\u00eds Mesa, la seua vinculaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 d\u2019Algar era antiga: un avantpassat seu, Josep Gasc\u00f3 i Comba, va ser alcalde de la localitat del Camp de Morvedre.\u00a0\r\nCom a escriptora, a partir del 1964 recull alguns premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, com ara l\u2019Englantina d\u2019Or (1964), el de la Regina (1971), el premi extraordinari de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia (1981), el Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i la Flor Natural (1986). Seguint la tradici\u00f3 jocfloralesca, tals guardons la van fer mereixedora del t\u00edtol d\u2019Honorable Escriptora. En 1971 va fer el llibret per a la Falla Borrull-Socors, que li valgu\u00e9 el premi a l\u2019autor novell del concurs de LRP; col\u00b7labor\u00e0 amb aquesta comissi\u00f3 fins al 1977, seguint les Normes de Castell\u00f3, moment a partir del qual s\u2019inclin\u00e0 cap al secessionisme ling\u00fc\u00edstic; la Junta Central Fallera li va atorgar el Bunyol d\u2019Argent per la seua important aportaci\u00f3 als llibrets de falla. Va col\u00b7laborar en els exemplars de la revista anual Pensat i Fet de 1966, 1968, 1969 i 1971, amb contes breus i poemes, escrits d\u2019acord amb l\u2019ortografia unit\u00e0ria.\r\nCom a cronista d\u2019Algar i membre de l\u2019Associaci\u00f3 de Cronistes del Regne de Val\u00e8ncia i directiva de la dels Cronistes Oficials d\u2019Espanya, va redactar treballs en valenci\u00e0 o en castell\u00e0 per a la revista Cronic\u00f3 dels Cronistes Oficials i escrigu\u00e9 per als diaris Levante i Las Provincias not\u00edcies i articles relatius a Algar, com ara \u00abLa torre de guaita \u00e0rab del poble d\u2019Algar\u00bb (1982) i \u00abVal\u00e8ncia i el Tribunal de les Aig\u00fces\u00bb (1990). Lo Rat Penat va publicar en 1995 la seua obra Llegendes valencianes, dins de la s\u00e8rie \u00abCultura tradicional\u00bb. Va deixar la lletra d\u2019un himne dedicat al poble que no es va musicar.\r\nDespr\u00e9s de morir sense testar, la seua biblioteca i arxiu personal van passar a ser propietat de la Generalitat, que els va depositar en 2003 en la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu. L\u2019arxiu d\u2019Amelia Comba es conserva en 45 caixes d\u2019arxiu, i \u00e9s reflex de la seua traject\u00f2ria vital, com a docent, cronista i poetessa. En ell podem trobar els manuscrits dels seus poemes i investigacions hist\u00f2riques, documentaci\u00f3 associativa com a membre de Lo Rat Penat, aix\u00ed com gran nombre de records i objectes personals. Aquest fons documental ens permet accedir a la producci\u00f3 liter\u00e0ria i po\u00e8tica d\u2019Am\u00e8lia Comba, i a m\u00e9s permet reconstruir la vida cultural i associativa de la segona mitat del segle XX."}, {"id": 536, "name": "Josep Antoni", "surname": "Comes", "conjunction": "i", "second_surname": "Ballester", "url": "/biografies/comes-ballester-josep-antoni", "image": "/media/biography/image/comes_ballester_josep-antoni.jpg", "birth_date": 1930, "dead_date": 2022, "short_description": "Prevere, periodista i editor\r\nJosep Antoni Comes es va criar al si d\u2019una fam\u00edlia benestant de la comarca de la Marina; son pare era el banquer Josep Comes Mart\u00ed, fundador de la Banca Comes, per\u00f2 ni la seua germana major, Clementina, ni ell van continuar els negocis familiars. Josep Antoni inici\u00e0 els estudis de batxillerat al col\u00b7legi francisc\u00e0 de la Concepci\u00f3 d\u2019Ontinyent, i a partir del segon curs pass\u00e0 al col\u00b7legi dels jesu\u00eftes Sant Josep de Val\u00e8ncia, d\u2019on va eixir decidit a fer-se prevere.\r\nLa seua formaci\u00f3 sacerdotal fou a la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas (Santander), on curs\u00e0 Humanitats, Filosofia i Teologia entre 1947 i 1956. All\u00e0 conegu\u00e9 el religi\u00f3s belga Joseph Cardijn en unes confer\u00e8ncies que impartia en 1949, la influ\u00e8ncia del qual el port\u00e0 a fer-se la promesa de dedicar-se a l\u2019apostolat obrer. A Comillas form\u00e0 part de l\u2019associaci\u00f3 estatal de seminaristes Jes\u00fas Obrero, que publicava la revista Yunque. Els seus primers escrits foren en aquesta publicaci\u00f3, i tamb\u00e9 en l\u2019Aleluya que editava la parr\u00f2quia de Santa Maria d\u2019Ontinyent, on era rector el seu cos\u00ed Joan Comes Dom\u00e9nech. La immersi\u00f3 de Josep Antoni Comes en el pensament jocista madurar\u00e0 a B\u00e8lgica i Fran\u00e7a en 1951, on fa uns cursos per con\u00e9ixer el moviment de la Joventut Obrera Cat\u00f2lica (JOC) i viu una setmana a casa de Cardijn. Posteriorment fa una estada a Fran\u00e7a, on coneix el moviment de la Missi\u00f3 Obrera de Par\u00eds, \u00e9s a dir, el m\u00f3n dels sacerdots obrers, una manera d\u2019entendre la vida sacerdotal que l\u2019impacta fortament en un temps en qu\u00e8 aquest moviment encara estava mal vist pel Vatic\u00e0. Igualment, va influir en el seu pensament la lectura del llibre France: pays de mission? de Henri Godin i Yvan Daniel, publicat el 1950. Aquesta pr\u00e0ctica d\u2019estar sempre amb els pobres i els m\u00e9s necessitats ser\u00e0 la manera d\u2019exercir el seu magisteri sacerdotal en els anys a vindre, i aix\u00f2 ho posar\u00e0 en pr\u00e0ctica com a consiliari de la JOC.\r\nDespr\u00e9s de Comillas, Comes amplia la seua experi\u00e8ncia a Roma, on va residir entre 1956 i 1958 exercint en la parr\u00f2quia de San Lucca de Prestino, situada als suburbis de la ciutat. L\u2019any 1958 torna a Val\u00e8ncia i es posa de ple a treballar en les branques especialitzades de l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica. El seu amic Josep Vila el va recomanar com a consiliari de la JOC, lloc que ocupar\u00e0 durant el per\u00edode 1958-1968. S\u00f3n els temps immediatament anteriors al Concili Vatic\u00e0 II, a la celebraci\u00f3 del Concili i els anys d\u2019agitaci\u00f3 del postconcili, una \u00e8poca que deixa una forta empremta en ell: \u201cLa primavera del Concili Vatic\u00e0 II, esperan\u00e7ada revoluci\u00f3 teol\u00f2gica i pastoral que em marc\u00e0 per a sempre\u201d. A Val\u00e8ncia, Mn. Comes va ser nomenat capell\u00e0 en les parr\u00f2quia de Sant Josep Obrer i Sant Maure M\u00e0rtir i del Col\u00b7legi Puresa de Maria, situats a la zona del Grau de Val\u00e8ncia, barri obrer per excel\u00b7l\u00e8ncia en aquella \u00e8poca, on coneix de primera m\u00e0 les males condicions de vida de la classe treballadora i la situaci\u00f3 de discriminaci\u00f3 que patia la seua llengua pr\u00f2pia; \u00e9s el moment en qu\u00e8 va adquirint una consci\u00e8ncia valencianista que ja no abandonar\u00e0. En aquestes parr\u00f2quies va exercir la seua pastoral al llarg de deu anys. Comes s\u2019inclinar\u00e0 per l\u2019Esgl\u00e9sia dels pobres, per una Esgl\u00e9sia de comprom\u00eds social.\r\nVa treballar bra\u00e7 a bra\u00e7 amb altres capellans vinculats als moviments especialitzats d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, com Josep Vila (JACE), Josep Alba i Eduardo Margarit (JARC), Eduard Poveda i Juan Agulles (JEC) i Mat\u00edas Aparicio i Joaquim Adell (JIC). Des de la unitat d\u2019esperit i de criteris preparaven actuacions conjuntes per als sacerdots i per als joves seglars dels moviments cat\u00f2lics. En aquesta \u00e8poca va fer relaci\u00f3 amb personatges clau de la JARC, com ara Josep Ferr\u00eds, Josep Maria Soriano Bess\u00f3, Vicent Ruiz Monrabal, Manolo Ferrer, Vicent Ahuir, Joan Ramon Peris i Josep Ferrer, entre molts altres. Els anys 1953-1968 s\u00f3n la fase d\u2019expansi\u00f3, consolidaci\u00f3 i apogeu d\u2019aquests moviments d\u2019apostolat seglar al Pa\u00eds Valenci\u00e0. De fet, la JOC de l\u2019arxidi\u00f2cesi de Val\u00e8ncia comptava en 1963 amb 42 equips, segons Ramir Reig i Pic\u00f3. La JOC unia esperit apost\u00f2lic i inquietud obrera, mantenia la seua irreductible especificitat que consistia a ser un moviment educatiu, un humanisme obrer, i el seu major m\u00e8rit \u00e9s haver estat un instrument \u00fatil per al moviment obrer. Josep Antoni Comes no deixava passar cap acte religi\u00f3s sense subratllar la necessitat de reconciliaci\u00f3 entre l\u2019Esgl\u00e9sia i la classe obrera, la necessitat d\u2019integrar dos mons marcats per una hist\u00f2ria d\u2019incomprensions, la necessitat que la classe obrera donara sacerdots a l\u2019Esgl\u00e9sia per fer-la m\u00e9s pr\u00f2xima a l\u2019Evangeli de Crist. L\u2019ideari de Joseph Cardijn port\u00e0 els militants cat\u00f2lics a reflexionar, la reflexi\u00f3 introdu\u00ed elements de cr\u00edtica al r\u00e8gim i la cr\u00edtica deriv\u00e0 en antifranquisme. El r\u00e8gim interpret\u00e0 que les branques especialitzades d\u2019AC s\u2019havien contaminat del marxisme, cosa que no era certa. La JOC del Pa\u00eds Valenci\u00e0 tamb\u00e9 estava en el punt de mira i va sofrir amonestacions de la jerarquia eclesi\u00e0stica i la repressi\u00f3 del r\u00e8gim. En endavant, les relacions entre els jocistes valencians amb l\u2019arquebisbat discorreran entre moments de tensi\u00f3 i conciliaci\u00f3, en uns anys en qu\u00e8 el moviment obrer valenci\u00e0 prenia for\u00e7a.\r\nTot i que ja estava en marxa el Vatic\u00e0 II, la Comissi\u00f3 Episcopal de l\u2019Apostolat Seglar va imposar l\u00edmits i vigil\u00e0ncia a aquests moviments. El punt culminant de la crisi arrib\u00e0 en 1966, un any despr\u00e9s d\u2019haver finalitzat el Concili Vatic\u00e0 II. El Concili havia despertat esperances entre els sectors renovadors, que es van desil\u00b7lusionar i entraren en una crisi d\u2019identitat davant l\u2019actitud immobilista i el maridatge de la jerarquia eclesi\u00e0stica amb Franco. L\u00f2gicament, aquest desenc\u00eds acabar\u00e0 fent confluir un bon nombre de militants de la JOC en partits i sindicats antifranquistes. L\u2019aprovaci\u00f3 en 1968 d\u2019uns nous estatuts d\u2019AC significaven el retorn a una AC general, \u00fanica sense especialitzaci\u00f3 per ambient socials, i \u00e9s aleshores que Josep Antoni Comes dimiteix de consiliari de la JOC.\r\nA partir d\u2019aquest moment comen\u00e7a una nova etapa en la seua vida, la vessant period\u00edstica a Madrid, on va residir del 1968 al 1975. Uns amics li demanaren que hi anara per treballar en la redacci\u00f3 de la revista Pastoral Misionera d\u2019AC com a redactor en cap (1968-1995), on continu\u00e0 aprofundint l\u2019ideari de Cardijn. Aquesta revista passar\u00e0 a denominar-se Frontera, de la qual Comes ser\u00e0 el cap de redacci\u00f3 des del 1997. A Madrid cursa estudis de Periodisme a l\u2019Institut Lle\u00f3 XIII i presenta la tesina (in\u00e8dita) La Asamblea Conjunta y determinada prensa espanyola (1972). A m\u00e9s de continuar en Pastoral Misionera, ingressa en la publicaci\u00f3 trimestral Iglesia Viva, fundada en 1966 a Madrid per Fernando Sebasti\u00e1n. La l\u00ednia editorial d\u2019Iglesia Viva tornar\u00e0 a marcar el seu pensament, sempre en l\u00ednia amb l\u2019esperit del Vatic\u00e0 II. Comes ser\u00e0 el director d\u2019aquesta revista des del 1975 fins al 2009, alhora que torna a Val\u00e8ncia per fer-se c\u00e0rrec de la cofundaci\u00f3 de Sa\u00f3. Josep Maria Soriano Bess\u00f3 havia anat a Madrid en 1974 a proposar-li la creaci\u00f3 a Val\u00e8ncia d\u2019una revista cristiana en valenci\u00e0; l\u2019\u00fanica condici\u00f3 que hi pos\u00e0 Comes \u00e9s que fora una revista eclesial, per\u00f2 no eclesi\u00e0stica. Comen\u00e7ava a forjar-se la idea de Sa\u00f3, amb la participaci\u00f3 d\u2019antics militants de la JARC i la JOC. El primer n\u00famero d\u2019aquesta revista apareixia a l\u2019estiu de 1976 i \u00e9s la cap\u00e7alera valenciana i en valenci\u00e0 degana que cada mes continua eixint al carrer. En aquells anys prol\u00edfics d\u2019activitat period\u00edstica a Madrid i Val\u00e8ncia, Josep Antoni Comes renuncia a la paga de l\u2019Estat i exerceix com a capell\u00e0 obrer.\r\nCom a periodista i escriptor reflexiu, Mn. Comes va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en els diaris Not\u00edcias al D\u00eda i Levante-EMV, en les revistes Foc Nou, Serra d\u2019Or, El Ciervo i Quaderns de Pastoral de Barcelona, en el Calendari dels Brillants i moltes altres, amb articles de tema eclesial i cultural. A m\u00e9s a m\u00e9s, treball\u00e0 tamb\u00e9 als anys huitanta en el gabinet de premsa de la Conselleria de Serveis Socials, on pos\u00e0 en marxa un parell d\u2019informatius sobre mat\u00e8ria social. L\u2019any 1985 va ser un dels 500 periodistes del m\u00f3n acreditats que cobriren el S\u00ednode de Bisbes, un assemblea eclesi\u00e0stica que va reunir a la ciutat del Vatic\u00e0 els jerarques de tot el m\u00f3n cat\u00f2lic en commemoraci\u00f3 del vint\u00e9 aniversari del Concili Vatic\u00e0 II. Aquell mateix any, Mn. Comes va ser nomenat vicari de la parr\u00f2quia de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar d\u2019Alaqu\u00e0s, on era rector Vicent Cardona. En aquest poble, els dos capellans i un grup de feligresos fundaren el setmanari parroquial La Fulla de l\u2019Olivar, que continua publicant-se.\r\nJosep Antoni Comes Ballester va ser director de Sa\u00f3 del juliol de 1976 al novembre de 1987 (102 n\u00fameros) i es feia c\u00e0rrec, entre altres compromisos com a editor, de la secci\u00f3 \u00abLa pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb, alimentada mensualment des del 1982 fins al 2017, amb algunes pauses menors. En aquella primera etapa, en paraules de l\u2019historiador de la premsa Francesc Mart\u00ednez, Sa\u00f3 es consolida com un producte informatiu nacionalista cultural alternatiu, bastant diferenciat de la resta de la premsa existent aleshores al Pa\u00eds Valenci\u00e0, la qual estava escrita majorit\u00e0riament en castell\u00e0 i mantenia uns plantejaments t\u00edmidament regionalistes i en alguns casos d\u2019hostilitat vers la recuperaci\u00f3 i la normalitzaci\u00f3 de la llengua i la cultura valencianes. Sempre va estar vinculat a la revista com a membre del consell de redacci\u00f3 i assistent efectiu a les reunions quinzenals, en la qual t\u00e9 publicats m\u00e9s de 600 textos. A m\u00e9s, t\u00e9 diversos poemes religiosos premiats i publicats, pr\u00f2legs de llibres d\u2019altri i el llibre personal Els meus sermons preferits (2006). La seua traject\u00f2ria va ser glossada en el llibre de Xavier Serra, Biografies parcials (2). Nascuts abans de la guerra, publicat per Afers (2011) i en la tesi doctoral de Francesc Mart\u00ednez Sanchis titulada La revista Sa\u00f3 (1976-1987): la construcci\u00f3 de la premsa democr\u00e0tica valencianista i de la identitat valenciana progressista (2013).\r\nAltres iniciatives en qu\u00e8 fou un puntal b\u00e0sic s\u00f3n la creaci\u00f3 de l\u2019anual F\u00f2rum Cristianisme i M\u00f3n d\u2019Avui (1989...), el Grup de Capellans del Dissabte, grups de reflexi\u00f3 cristiana parroquials, atenci\u00f3 de grups del moviment CPM, etc. Fins i tot despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3, continu\u00e0 exercint de vicari de la parr\u00f2quia de l\u2019Olivar d\u2019Alaqu\u00e0s, on el seu tarann\u00e0 hum\u00e0 i de servei ha deixat un record perenne.\r\nPer la seua bonhomia i generositat, l\u2019Ajuntament de Pedreguer va distingir el 13 de maig del 2000 els germans Comes amb l\u2019Escut d\u2019Or de la Vila, per les seues desinteressades donacions de diversos solars i edificis familiars per a \u00fas p\u00fablic.\r\nVa faltar a Val\u00e8ncia el 3 d\u2019agost de 2022. L\u2019endem\u00e0, el funeral tingu\u00e9 lloc a l\u2019Olivar d\u2019Alaqu\u00e0s i de vesprada fou soterrat al seu Pedreguer natal. El 21 de novembre de 2022, en el marc dels Premis d'Honor Vila de Pedreguer, li van retre un homenatge i van presentar un curt audiovisual de semblan\u00e7a dels germans Comes Ballester."}, {"id": 569, "name": "Manuel", "surname": "Corachan", "conjunction": "", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/corachan-garcia-manuel", "image": "/media/biography/image/corachan_garcia_manuel.jpg", "birth_date": 1881, "dead_date": 1942, "short_description": "Metge i cirurgi\u00e0\r\nFill de Xiva, poble de la comarca castellanoparlant de la Foia de Bunyol, ben jove va restar orfe de mare. Son pare, que era barber, sagnador i procurador de tribunals, el va enviar quan tenia nou anys a estudiar a Barcelona a casa d\u2019un familiar, concretament al barri d\u2019Hostafrancs, que tants valencians va acollir des de finals del segle XIX. En l\u2019\u00faltim curs del batxillerat qued\u00e0 tamb\u00e9 orfe de pare i decid\u00ed continuar a Barcelona, compaginant els estudis de Medicina i el treball d\u2019ajudant de barber per pagar-se la vida.\r\nQuan estava en tercer curs de la carrera, van convocar unes oposicions per a alumnes interns de l\u2019hospital i va quedar el primer en la selecci\u00f3. Poc despr\u00e9s, el Dr. Enric Ribas i Ribas (1870-1935) li va oferir una pla\u00e7a en la seua cl\u00ednica privada i es llicenci\u00e0 el 1905. Posteriorment s\u2019establ\u00ed en solitari en una cl\u00ednica pr\u00f2pia al barri de Sants, ocupaci\u00f3 que abandon\u00e0 per tal de dedicar-se a la cirurgia, per la qual sentia una vocaci\u00f3 irresistible. En 1921 obri un nou establiment m\u00e9s capa\u00e7 al carrer de Bu\u00efgas n\u00famero 19, la Casa de Salut Cl\u00ednica Corachan, que continua en funcionament.\r\nCom a professional de prestigi, va guanyar per oposici\u00f3 la pla\u00e7a de metge cirurgi\u00e0 de l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Les seues innovacions en les intervencions van crear escola, impulsaren modificacions t\u00e8cniques i suggeriren comunicacions, articles i pol\u00e8miques en les principals revistes m\u00e8diques de Barcelona, Val\u00e8ncia, Madrid, Saragossa, Par\u00eds, Berl\u00edn, Xile o l\u2019Argentina.\r\nEn 1931 funda la Revista de Cirug\u00eda de Barcelona amb els cirurgians Enric Ribas i els germans Trias Pujol, i alhora \u00e9s nomenat president de l\u2019Acad\u00e8mia i Laboratori de Ci\u00e8ncies M\u00e8diques de Catalunya, c\u00e0rrec del qual va dimitir en ocupar la presid\u00e8ncia del Sindicat de Metges de Catalunya i Balears. En 1932, en organitzar-se la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, fou nomenat professor de Patologia Quir\u00fargica. En 1934, en la plenitud de la seua vida i fama, publica l\u2019obra definitiva i monumental: Cirug\u00eda g\u00e0strica, i \u00e9s nomenat Cavaller de l\u2019Orde de la Rep\u00fablica. Al maig de 1936 el fan conseller de Sanitat i Assist\u00e8ncia Social del Govern de la Generalitat de Catalunya, c\u00e0rrec que abandona per dimissi\u00f3 poc despr\u00e9s de comen\u00e7ada la Guerra Civil. El 1937 s\u2019exilia a Fran\u00e7a, des d\u2019on ix cap a Vene\u00e7uela i treballa com a director de l\u2019Institut de Cirurgia Experimental de Caracas. Mentre negociava el sobrese\u00efment de les seues responsabilitats pol\u00edtiques, el seu fill va morir al front, on l\u2019havien enviat les autoritats republicanes com a c\u00e0stig per l\u2019actitud del seu pare. En tornar a Catalunya el 1941, mor arran d\u2019una epid\u00e8mia de tifus exantem\u00e0tic que afect\u00e0 Barcelona en 1942, contreta a l\u2019Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s\u2019havia reintegrat com a cap de Cirurgia. El Tribunal Regional de Responsabilidades Pol\u00edticas de Barcelona el condemn\u00e0 el 1940, per\u00f2 la Comisi\u00f3n Liquidadora li conced\u00ed l\u2019indult de la sanci\u00f3 econ\u00f2mica en 1960.\r\nPoc abans d\u2019iniciar-se la Guerra Civil, a finals de juny de 1936 havia participat en el IX Congr\u00e9s de l\u2019Associaci\u00f3 de Metges de la Llengua Catalana a Perpiny\u00e0. En el seu discurs, Corachan es declar\u00e0 irreductible valenci\u00e0, i referint-se a la llengua manifest\u00e0: \u00abNo pretenc cantar una p\u00e0tria; nom\u00e9s vull exaltar una llengua comuna que no \u00e9s patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sin\u00f3 que \u00e9s de tots i de cada un de nosaltres... Honorem-la nosaltres en aquestes reunions i procurem sempre enaltir-la i prestigiar-la per la consist\u00e8ncia i pel valor del nostre treball i del nostre esfor\u00e7 cient\u00edfic\u00bb. En aquelles sessions el proposaren com a president del X Congr\u00e9s de Val\u00e8ncia, fet que no s\u2019esdevingu\u00e9 per la guerra.\r\nA banda d\u2019aquest extens i prestigi\u00f3s curr\u00edculum m\u00e8dic, va dirigir d\u2019edici\u00f3 del Diccionari de Medicina, obra cabdal de la medicina catalana i el primer en llengua catalana, en realitat un enc\u00e0rrec sorgit del VI Congr\u00e9s de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana de 1930. Aquesta obra s\u2019anomen\u00e0 aix\u00ed \u00abperqu\u00e8 creiem que ja \u00e9s hora de no haver d\u2019anunciar que s\u00f3n escrits en catal\u00e0 els llibres catalans\u00bb. Fou editada en fascicles per Salvat Editors entre 1932 i 1936, poc abans de l\u2019inici de la Guerra Civil. Per tant, no se\u2019n va poder fer la difusi\u00f3 que mereixia, per\u00f2 va ser un magn\u00edfic antecedent i base dels treballs lexicogr\u00e0fics de caire m\u00e8dic a partir dels anys 70. Pompeu Fabra va deixar escrit en les primeres p\u00e0gines d\u2019aquest diccionari de m\u00e9s de 800 p\u00e0gines: \u00abCal, per aix\u00f2, recon\u00e8ixer i agrair l\u2019esfor\u00e7 i patriotisme de tots els col\u00b7laboradors i, en especial, la direcci\u00f3 i mecenatge del cirurgi\u00e0 M. Corachan, que per \u00e9sser originari de la zona castellana de Val\u00e8ncia mereix encara m\u00e9s la nostra sincera felicitaci\u00f3\u00bb.\r\nDes del 1932 \u00e9s fill predilecte de Xiva, nomenament que va anar acompanyat per la dedicat\u00f2ria d\u2019un dels carrers principals del poble. En 1981, amb motiu del centenari del naixement, hi van retolar la casa natal del metge. Corachan va regalar en vida uns terrenys al seu poble per a la construcci\u00f3 d\u2019una escola, que porta el seu nom. Pel juliol de 2021 s\u2019hi va celebrar un acte d\u2019homenatge amb la pres\u00e8ncia dels seus nets, arribats expressament des de Barcelona per complir el desig d\u2019una de les seues filles: lliurar el retrat que havia de presidir l\u2019entrada principal del centre escolar p\u00fablic, on hi ha un bust del fam\u00f3s cirurgi\u00e0. Tamb\u00e9 existeix a Barcelona la Fundaci\u00f3 Corachan, una instituci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre que promou la formaci\u00f3 especialitzada de professionals sanitaris i desenvolupa accions de salut orientades a l\u2019adquisici\u00f3 d\u2019h\u00e0bits saludables. El Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Medicina de Catalunya conserva un fons seu dels anys 1924-1936, compost sobretot per hist\u00f2ries cl\u00edniques."}, {"id": 801, "name": "Josep", "surname": "Corell", "conjunction": "i", "second_surname": "Vicent", "url": "/biografies/corell-vicent-josep", "image": "/media/biography/image/corell_vicent_josep.jpg", "birth_date": 1932, "dead_date": 2009, "short_description": "Fil\u00f2leg cl\u00e0ssic i investigador\r\nEstudi\u00e0 Teologia al Seminari de Montcada i a les ciutats de Roma i Munic. Es llicenci\u00e0 en B\u00edblia al Pontificium Institutum Biblicum de Roma (1967), en lleng\u00fces sem\u00edtiques a la Universitat de Barcelona (1976) i era doctor en Teologia per la Universitat de Sant Tom\u00e0s de Roma (1973). A m\u00e9s, era doctor en Filologia Cl\u00e0ssica per la Universitat de Val\u00e8ncia (1983), professor del Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia, d\u2019ensenyament secundari i m\u00e9s tard de llat\u00ed a la UV, on es va jubilar.\r\nQuan se secularitz\u00e0 exerc\u00ed de professor a l\u2019IES de Massamagrell en els anys de la Transici\u00f3, quan ocupava la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 Amparo Cabanes Pecourt (1979). Com que llavors no hi havia llibres en valenci\u00e0, perqu\u00e8 al parer de la consellera \u00abestaven en catal\u00e0\u00bb, el director de l\u2019institut, Vicent Salvador Liern, va rec\u00f3rrer a ell i als professors Crist\u00f2for Mart\u00ed Adell i Ximo Escrig perqu\u00e8 en tots els cursos poguera impartir-se llengua almenys una hora per setmana. Crist\u00f2fol Mart\u00ed va proposar l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019unes fitxes did\u00e0ctiques a partir de la cultura oral i aix\u00ed anaven funcionant.\r\nEn passar a la Universitat de Val\u00e8ncia, desenvolup\u00e0 una intensa labor investigadora. Es consagr\u00e0 durant vint-i-cinc anys a la investigaci\u00f3 sobre l\u2019epigrafia romana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va publicar nombrosos articles en revistes especialitzades sobre inscripcions in\u00e8dites i revis\u00e0 la lectura i interpretaci\u00f3 d\u2019altres ja conegudes, generalment de proced\u00e8ncia valenciana, a partir de les l\u00e0pides conservades i de descripcions fetes per erudits dels segles XVI al XIX, sovint in\u00e8dites o poc explotades. Les seues recerques, valorades com els estudis m\u00e9s senyers i actualitzats en aquesta mat\u00e8ria, van ser publicades en diverses obres, editades majorment pel Servei de Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 en revistes especialitzades com Studia Philologica Valentina, Arse (butllet\u00ed anual del Centre Arqueol\u00f2gic Sagunt\u00ed), Bra\u00e7al (revista del Centre d\u2019Estudis del Camp de Morvedre), Sylloge Epigraphica Barcinonensis, Ficheiro Epigr\u00e1fico, Analecta Sacra Tarraconensia, Anuari de Filologia, Sefarad. Revista de Estudios Hebraicos y Sefard\u00edes, Estudis Castellonencs,\u00a0 Miscel\u00e1nea de estudios \u00e1rabes y hebraicos (1994), Florentia Iliberritana, Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura, Faventia, Fortunatae (revista canaria de Filolog\u00eda, Cultura y Humanidades Cl\u00e1sicas), Lauro, Saguntum (Papeles del Laboratorio de Arqueolog\u00eda de Valencia), Alba (revista d\u2019estudis comarcals de la Vall d\u2019Albaida), Archivo de Prehistoria Levantina, Saitabi (revista de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria), Archivo Espa\u00f1ol de Arqueolog\u00eda, Caplletra (revista internacional de filologia), Conimbriga (revista do Instituto de Arqueologia), Afers i Archivo de Arte Valenciano.\r\nA m\u00e9s d\u2019altres col\u00b7laboracions en treballs col\u00b7lectius sobre epigrafia grega, llatina, hebrea, medieval i renaixentista, i per al Corpus Inscriptionum Latinorum de l\u2019Acad\u00e8mia de les Ci\u00e8ncies de Berl\u00edn-Brandenburg, va dirigir a la Facultat de Filologia l\u2019equip de recerca per a l\u2019elaboraci\u00f3 del corpus complet d\u2019inscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, en el qual es van integrar els deixebles Xavier G\u00f3mez i Font (1962-2009), Ferran Grau Codina i Concha Ferragut Dom\u00ednguez. D\u2019aquest corpus, titulat Inscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, han aparegut fins ara sis volums entre 2002 i 2012 en la col\u00b7lecci\u00f3 de PUV \u00abFonts Hist\u00f2riques Valencianes\u00bb. Abans havia publicat altres volums sobre inscripcions romanes en Ediciones Cl\u00e1sicas (1993, Madrid) i en Nau Llibres (1994-1999, Val\u00e8ncia). Tot plegat, es tracta d\u2019una magna obra sistem\u00e0tica: en total, centenars d\u2019inscripcions llatines esparses per tot el territori valenci\u00e0 degudament inventariades i descrites, amb la refer\u00e8ncia de la seua hist\u00f2ria des de la primera not\u00edcia sobre la troballa fins a l\u2019actualitat, acompanyades per la fotografia o pel dibuix corresponent, la transcripci\u00f3, la traducci\u00f3 i un extens aparat cr\u00edtic ple de comentaris (epigr\u00e0fics, onom\u00e0stics, ling\u00fc\u00edstics i hist\u00f2rics). Un treball d\u2019un alt valor cient\u00edfic i acad\u00e8mic que es pret\u00e9n continuar i culminar en homenatge a l\u2019esfor\u00e7 d\u2019una vida.\r\nTal com va escriure Antoni Furi\u00f3, llavors director de Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia, \u00abJosep Corell era, sense cap mena de dubte, un veritable savi, una d\u2019aquelles persones que millor encarnen la imatge que ens fem de la saviesa. \u00c9s a dir, un home d\u2019una gran erudici\u00f3 i molt competent en la seua mat\u00e8ria, consagrat totalment al seu treball, per\u00f2 al mateix temps una persona del seu temps, compromesa amb el seu pa\u00eds i molt generosa amb els seus amics, col\u00b7laboradors i deixebles. Josep Corell deixa darrere seu una obra ingent i important, en forma de llibres i estudis, en la seua major part sobre epigrafia romana, la seua especialitat, per\u00f2 tamb\u00e9 altres mat\u00e8ries d\u2019hist\u00f2ria cultural. Fa uns anys, Corell va tenir un bell somni: reunir tot el corpus conegut d\u2019inscripcions romanes al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i veure\u2019l publicat, si era possible, encara en vida. Una d\u2019aquelles tasques grandioses i excepcionals, d\u2019exhaustivitat i rigor germ\u00e0nics, a la qual va dedicar gran part de la seua vida i en la qual continuava treballant quan l\u2019ha trobat la mort\u00bb.\r\nVa ser cronista oficial de Foios i primer president del Centre d\u2019Estudis de l\u2019Horta Nord, entitat cultural d\u2019\u00e0mbit comarcal creada en 1994. Era casat amb Carme Segura i tenen una filla, N\u00faria.\r\nEn faltar, li van tributar diversos homenatges: la revista Nihil Obstat, butllet\u00ed intern del col\u00b7lectiu de secularitzats agrupats en l\u2019Associaci\u00f3 AU\u2026!, li dedic\u00e0 la revista n\u00famero 42 (febrer de 2010). El 13 de febrer del mateix any, a la sala d\u2019actes de l\u2019Ajuntament de Foios, el reconeixien com a Fill Predilecte i posaven el seu nom a una pla\u00e7a de Foios, amb parlaments d\u2019autoritats, membres del Centre d\u2019Estudis de l\u2019Horta Nord i de la Universitat de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, el 29 de gener de 2011 es va presentar al Palau de la Senyoria d\u2019Alfara del Patriarca un llibre dedicat a ell com a primer president del Centre d\u2019Estudis de l\u2019Horta Nord. Aquest llibre, que recull els discursos pronunciats el 13 de febrer de 2010 a Foios en aquell acte multitudinari, cont\u00e9 textos de Josep Vicent Frechina, Albert Ferrer, Vicent Sales, Ferran Grau, Antoni Furi\u00f3, Antoni Corell i H\u00e9ctor Bueno, una selecci\u00f3 de fotografies de l\u2019estudi\u00f3s i un ap\u00e8ndix amb la seua ingent producci\u00f3 cient\u00edfica."}, {"id": 305, "name": "Emili", "surname": "Costa", "conjunction": "i", "second_surname": "Tom\u00e0s", "url": "/biografies/costa-tomas-emili", "image": "/media/biography/image/costa_tomas_emili.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1939, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic \r\nEstudia a la Facultat de Dret de Madrid. El seu primer acte pol\u00edtic de rellev\u00e0ncia el trobem el 1903 arran de l'incident produ\u00eft el 2 d'abril quan, en un enfrontament amb la policia, moren dos alumnes de la Universitat de Salamanca. Un grup de catedr\u00e0tics, la majoria republicans, havia iniciat una campanya per la millora de l'ensenyament universitari. Per frenar aquestes reivindicacions, la repressi\u00f3 policial va augmentar, el que origin\u00e0 protestes davant de la resid\u00e8ncia del Govern Civil. A Madrid, obrers i estudiants \u2014Emili Costa entre ells\u2014 es van manifestar en solidaritat amb els seus companys salmantins. Fruit d'aquestes protestes, fou empresonat durant alguns dies. En acabar la seva condemna torna a Alacant, la seva ciutat natal, i \u00e9s rebut com un heroi, sent homenatjat pels seus companys de La Uni\u00f3n Escolar.\r\nRepublic\u00e0 i anticlerical, comen\u00e7a a guanyar-se un nom dins del periodisme en dedicar uns articles en contra de la devoci\u00f3 a la Santa Fa\u00e7, un drap de lli amb taques de sang que representava la cara de Crist. \u00c9s una de les tres reconegudes pel Vatic\u00e0.\r\nEl 1907 funda el Diario de Alicante. Propietat d'Alianza Republicana SA, tenia la seva redacci\u00f3 al carrer Duque de Zaragoza, n\u00famero 2. En els seus inicis, sota la direcci\u00f3 d'Emili Costa, es tractava d'un diari anticlerical, republic\u00e0 i molt cr\u00edtic amb els intents de constituir Solidaritat Alacantina. Amb el canvi de propietari, Emili Costa \u00e9s expulsat. L'adquireix Joaqu\u00edn Chapaprieta, antic ministre de Treball de la monarquia i ministre d'Hisenda i Cap de Govern. El\u00a0Diario de Alicante\u00a0es converteix en un element propagand\u00edstic de la dreta, obligant, al sector m\u00e9s radical, a rellan\u00e7ar el setmanari El Radical.\r\nEl 1917 va impulsar la creaci\u00f3 a Alacant de la Lliga Antigerman\u00f3fila, organitzaci\u00f3 que pretenia treure a la llum i invalidar els prop\u00f2sits amagats d'aquells que posposen els interessos actuals i futurs a les conveni\u00e8ncies d'Alemanya. A nivell estatal, la dirigien Araquistain, Unamuno i Aza\u00f1a, entre d'altres.\r\nMembre, des del 1908, del Partido Radical, particip\u00e0 en la Junta Municipal d'Alacant en diverses ocasions. El 3 d'abril de 1934, al\u00a0Diario de Alicante\u00a0s'informa d'un conflicte en el Partido Radical local. Per motius d'indisciplina, incompliment d'acords adoptats en l'Assemblea municipal i lluita pel poder, es produeix una escissi\u00f3 aprovada en Junta Provincial. En aquesta Junta, s'expulsa a diversos membres del partit per tal de reorganitzar-ho sense un sector rebel que ho desestabilitzi. L'1 d'abril, el Comit\u00e8 Executiu Provincial d'Alacant decideix dissoldre el partit de la ciutat d'Alacant i nomenar una comissi\u00f3 gestora, de la qual Emili Costa formaria part, i que seria l'encarregada de reorganitzar tot el partit.\r\nQuan deix\u00e0 de ser director del\u00a0Diario de Alicante\u00a0i pass\u00e0 a dirigir, successivament, el Diario de Levante i El D\u00eda. Va mantenir aquest darrer diari amb moltes dificultats fins que al gener de 1937, la seva impremta va ser confiscada pel Sindicat d'Arts Gr\u00e0fiques de la UGT d'Alacant.\r\nSempre molt cr\u00edtic en els seus escrits, \u00e9s processat per un article sobre l'aixecament dels treballadors de Casas Viejas del gener de 1933. Els camperols, despr\u00e9s de declarar el comunisme llibertari, foren durament reprimits per la Gu\u00e0rdia Civil morint-ne m\u00e9s de vint, fet que indign\u00e0 Emili Costa.\r\nEl 1933 particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 i fou elegit president segon de l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista d'Alacant.\r\nEls seus problemes amb la just\u00edcia no acaben ac\u00ed, \u00e9s detingut despr\u00e9s de la vaga revolucion\u00e0ria d'Octubre de 1934. El 1935 s'integra a Uni\u00f3n Republicana, partit sorgit despr\u00e9s de la fusi\u00f3, el setembre de 1934, de diversos grups republicans: el Partido Radical Dem\u00f3crata, la Izquierda Radical-Socialista i l'ala dreta dels radical-socialistes.\r\nPersona que sempre es va mostrar molt activa en la vida cultural d'Alacant, va ser directiu de moltes institucions culturals com l'Ateneu Cient\u00edfic i Literari (1903) i el Centre d'Escriptors i Artistes (1908). Exerc\u00ed de vicepresident de l'Ateneu al 1930, mateix c\u00e0rrec que va ocupar en el Consell d'Administraci\u00f3 de la Caixa d'estalvis d'Alacant. Tamb\u00e9 va ser membre de la Reial Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds. Dins de l'Associaci\u00f3 de la Premsa, va ocupar diferents c\u00e0rrecs en la seva directiva. Assisteix al Congr\u00e9s de la Democr\u00e0cia que organitza Lerroux al 1921, a m\u00e9s de pert\u00e0nyer a la Lliga dels Drets de l'Home.\r\nA la fi de la Guerra Civil va haver d'exiliar-se a Alg\u00e8ria on va morir al cap de poc temps."}, {"id": 535, "name": "Vicent", "surname": "Costa", "conjunction": "i", "second_surname": "Vercher", "url": "/biografies/costa-vercher-vicent", "image": "/media/biography/image/costa_vercher_vicent.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2012, "short_description": "Mestre\r\nDurant la Transici\u00f3 fou un membre molt actiu del Col\u00b7lectiu de Mestres de la Safor, un grup capdavanter de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica lligada a la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 a l'escola. Tamb\u00e9 durant aquells anys impart\u00ed a Gandia els cursos de \u00abLing\u00fc\u00edstica valenciana i la seua did\u00e0ctica\u00bb, organitzats per l'Institut de Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia per al reciclatge del professorat.\r\nEl 1983 s'incorpor\u00e0 a la Conselleria de Cultura, Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana com a expert en llengua i ensenyament per tal de formar part de l'equip que havia de desenvolupar i aplicar la Llei d'\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0.\r\nEntre les activitats que hi realitz\u00e0 destaca la direcci\u00f3 dels Cursos d'Estiu de la Conselleria, que comen\u00e7aren al complex educatiu de Xest, centrats en el reciclatge del professorat dels diferents nivells i programes del sistema educatiu valenci\u00e0 i posteriorment s'ampliaren als t\u00e8cnics dels gabinets de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica municipals i al personal de l'administraci\u00f3 p\u00fablica.\r\nAl juny de 1990 fou nomenat Cap de Secci\u00f3 de Dinamitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de la Conselleria; i president de la Comissi\u00f3 de Gandia, per a les proves oficials de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valenci\u00e0.\r\nAix\u00ed ens ho explica Gabriel Garcia Frasquet, que va con\u00e8ixer Vicent Costa en els anys de joventut, i amb qui va crear, el curs 1975-76, juntament amb Marif\u00e9 Arroyo, Josep Piera, Batiste Malonda i altres mestres, intel\u00b7lectuals i activistes de la comarca on desemboca el riu d\u2019Alcoi, el Col\u00b7lectiu de Mestres de la Safor.\r\nEn l\u2019acte d\u2019homenatge p\u00f2stum que el Casal Jaume I de Gandia dedic\u00e0 a Vicent Costa el 23 de setembre de 2016, Batiste Malonda Grau li va dedicar un sentit discurs on dibuixava el Vicent acollidor que ell va con\u00e8ixer a Marxuquera i el Vicent llaurador i jardiner que r\u00e0pidament va descobrir; i el Vicent demi\u00fcrg que irradiava energia: \u00abVicent t\u00e9 tanta energia, que on xafa la terra, creix una planta\u00bb. Diu Malonda: \u00abConegu\u00ed una persona que en sabia de catal\u00e0 i exigia que en sab\u00e9rem. Vaig aprendre llengua i literatura, per\u00f2 m\u00e9s important encara, vaig descobrir una manera de ser valenci\u00e0. [\u2026] va ser el responsable d\u2019alliberar-me del magisteri franquista [\u2026]. Era un Vicent ent\u00e9s. Era un gran animador, inesgotable, treballador pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 i apassionat dels temes m\u00e9s diversos de la vida... f\u00e9rem una escola popular, valenciana i activa [\u2026] Vicent, gr\u00e0cies!\u00bb.\r\nVicent Costa estudi\u00e0 al seminari i abans d\u2019acabar, se n\u2019an\u00e0 a la universitat, per\u00f2 els vast\u00edssims coneixements de llat\u00ed i grec sempre li\u2019ls reconegu\u00e9 al seminari. Amb aquests coneixements ling\u00fc\u00edstics adquiriria despr\u00e9s els coneixements de tota la mitologia i la literatura cl\u00e0ssiques, que tan b\u00e9 incorporava a la realitat del moment. Costa va ser un savi en un temps gris, en una Espanya franquista que ho asfixiava tot, especialment les nacions no castellanes, com ara el Pa\u00eds Valenci\u00e0 que ell tan estimava. Es va casar amb Fina M\u00farcia Figueres, amb qui va tindre set fills: Cento, Gemma, Nat\u00e0lia, Josepa, Saadani, Pasqui i Marta. Set fills que amb el pas del temps configuraren set respectives fam\u00edlies que Vicent Costa s\u2019encarregava de congregar els diumenges a la seua estimada Marxuquera. Dinamitzava la tert\u00falia amable i enriquidora, a la vora del foc o a la fresca porxada \u2014segons l\u2019estaci\u00f3 de l\u2019any\u2014 d\u2019aquella casa pairal, que ell va construir amb les seues mans, quan hi an\u00e0 de mestre per primera vegada. L\u2019energia que desprenia i el mestratge que regalava, en tants camps i tantes maneres de fer, han deixat petjada en tota la gent que va tindre la sort de con\u00e8ixer-lo.\r\nVicent Costa combinava perfectament la tasca intel\u00b7lectual amb l\u2019activisme per la llengua i pel pa\u00eds. Ha estat sempre a primera l\u00ednia i quan ha calgut li ha plantat cara al feixisme en qualsevol camp, des de l\u2019argumentaci\u00f3 intel\u00b7lectual fins als actes o manifestacions a Val\u00e8ncia, Gandia o qualsevol rac\u00f3 del pa\u00eds. Entre les cites nacionals obligades del Nou d\u2019Octubre i el Vint-i-cinc d\u2019Abril, no faltava mai la del Primer de Maig, perqu\u00e8 Costa sempre reivindicava la consci\u00e8ncia nacional i la consci\u00e8ncia de classe com a indestriables. Valenci\u00e0 de classe treballadora i naci\u00f3 catalana.\r\nDes del moment que va prendre consci\u00e8ncia, i al llarg de la seua vida, va prendre partit. Valga una dada com a exemple d\u2019actitud vital: als anys seixanta del segle XX, quan a penes tenia vint anys, i havia de compaginar els estudis universitaris amb el treball de cambrer, va vindre a la Gandia que comen\u00e7ava a despuntar en el turisme del moment, el ministre de Franco, Manuel Fraga Iribarne. Venia a fer autobombo del r\u00e8gim en l\u2019Hotel Bair\u00e9n i com que Vicent hi treballava, s\u2019hi va esmunyir a la sala de confer\u00e8ncies. Costa va gosar, davant la premsa, preguntar-li al ministre sobre la prohibici\u00f3 i persecuci\u00f3 de la nostra llengua. Fraga, va haver d\u2019aguantar i exigir a la policia que el deixaren parlar. Una acci\u00f3 valenta d\u2019un home sol, davant totes les forces vives del r\u00e8gim, que ens dona idea de qui era Vicent Costa.\r\nLa mili d\u2019aquell temps el port\u00e0 a Sidi-Ifni on r\u00e0pidament s\u2019ho organitz\u00e0 per a no tocar les armes i dedicar-se de ple a la passi\u00f3 d\u2019ensenyar. Concretament s\u2019hi aboc\u00e0 en l\u2019alfabetitzaci\u00f3 dels xiquets sahrau\u00eds. Passats uns anys, i ja de mestre a Marxuquera i despr\u00e9s a Gandia s\u2019esdevingueren els Fets de Barx. Al llibre La mestra de V\u00edctor G\u00f3mez Labrado, podem llegir: \u00abMarif\u00e9 va restaurar part de forces en un llarg viatge per Gr\u00e8cia [\u2026] i va comen\u00e7ar de nou en una altra escola ja decidida, a Gandia, on hi hauria tamb\u00e9 l\u2019amic Vicent Costa, un infatigable del Col\u00b7lectiu de mestres, que li garantia una acollida digna\u00bb.\r\nLa tasca docent s\u2019entrecreuava amb la passi\u00f3 per la res p\u00fablica, i el 1983 es va presentar a les eleccions municipals, en la llista d\u2019Unitat del Poble Valenci\u00e0 que encap\u00e7alava Paco Candela a l\u2019Ajuntament de Gandia. Republic\u00e0 conven\u00e7ut, anys despr\u00e9s, ja en un segon pl\u00e0nol, ajud\u00e0 en tots els projectes que treballaren per aquella idea de llibertat nacional i social. Va ser Patr\u00f3 d\u2019Honor de la Fundaci\u00f3 Casal Jaume I de la Safor-Valldigna des del 1998.\r\nEl 2017, Edicions 96 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Generalitat Valenciana, public\u00e0 el llibre 20 mestres del segle XX al Pa\u00eds Valenci\u00e0, coordinat per M. Carmen Agull\u00f3 i Vicent Romans. Vicent Costa comparteix p\u00e0gines amb Maria Ibars, Empar Navarro, Carles Salvador o Enric Soler i Godes, per exemple; i les seues p\u00e0gines van a c\u00e0rrec de Teresa Mart\u00ednez, Vicent Moreno i Adela Costa. Hi podem llegir, sobre Vicent Costa i Vercher: \u00abEntusiasta, apassionat, seductor, infatigable treballador, gener\u00f3s, solidari, valent, capa\u00e7 de defensar fins al final tot all\u00f2 en qu\u00e8 creia... entre d\u2019altres, la defensa dels drets ling\u00fc\u00edstics dels valencians. [\u2026] Constru\u00efa una escola p\u00fablica, moderna, innovadora, laica i arrelada al medi, \u00e9s a dir en valenci\u00e0\u00bb. Els autors de la biografia tamb\u00e9 relaten les paraules d\u2019Antonio Navarro, el capell\u00e0 de Marxuquera, arran d\u2019una improvisada traducci\u00f3 al valenci\u00e0 de la carta de Sant Pau als Corintis que Vicent Costa va fer en el casament d\u2019una de les seues filles: \u00abmai no he escoltat una traducci\u00f3 millor, m\u00e9s po\u00e8tica, m\u00e9s sentida, m\u00e9s entranyable i que millor expressara el sentiment amor\u00f3s\u00bb. I en aquest sentit remarquen l\u2019amistat de Costa amb el fam\u00f3s pare Faus. En aquestes p\u00e0gines tamb\u00e9 s\u2019hi relata extensament la gegantina tasca docent que desenvolup\u00e0 Vicent Costa des dels plans experimentals del 1978, aix\u00ed com el vessant de classe ja apuntada. S\u2019afili\u00e0 molt aviat al SATE, que amb el temps esdevindria l\u2019STEPV, i treball\u00e0 el sindicalisme des de la base. Involucr\u00e0 els pares i les mares en les primeres associacions per crear una comunitat educativa forta i democratitzar els consells escolars, el Moviment de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica, les Escoles d\u2019Estiu, les Col\u00f2nies, els cursos de l\u2019ICE, les primeres immersions ling\u00fc\u00edstiques per a castellanoparlants... i com ja s\u2019ha dit, el 1983, amb la Conselleria encap\u00e7alada per Cebri\u00e0 Ciscar i sota la direcci\u00f3 de Baltasar Vives, Vicent Costa form\u00e0 part de l\u2019equip que redact\u00e0 la LUEV, i d\u2019ac\u00ed al Gabinet d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0. Una vida plena, en la defensa de la llengua i el pa\u00eds dels valencians.\r\nEn el llibre La transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a Gandia (1973-1983). Els moviments socials a la Safor, de Vicent Cremades i Arlandis, publicat el 2020 per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, tamb\u00e9 podem trobar les refer\u00e8ncies a Vicent Costa explicades anteriorment, sobretot en el cap\u00edtol del Col\u00b7lectiu de Mestres de la Safor i l\u2019activisme pels drets ling\u00fc\u00edstics dels valencians.\r\nVicent Costa i Vercher: l\u2019intel\u00b7lectual, l\u2019activista d\u2019energia desbordant, el mestre, la persona que estimava i es feia estimar. Un homenot de la Safor."}, {"id": 588, "name": "Al\u00ed Andreu", "surname": "Cremades", "conjunction": "", "second_surname": "Moll", "url": "/biografies/cremades-moll-ali-andreu", "image": "/media/biography/image/cremades_moll_ali-andreu.jpg", "birth_date": 1924, "dead_date": 2015, "short_description": "Gu\u00e0rdia, actor i escriptor\r\nAndr\u00e9s Cremades Moll va n\u00e0ixer al desaparegut carrer del Mol\u00ed en la contornada de la Muntanyeta, al si d\u2019una fam\u00edlia humil d\u2019idees republicanes. Era fill d\u2019Andr\u00e9s Cremades i Encarnaci\u00f3n Moll, segona muller. El seu pare treballava per a Ferrocarrils Andalusos a l\u2019Estaci\u00f3 de Benalua. Andr\u00e9s va tindre una germana menuda, Mar\u00eda Jos\u00e9, i tres germanastres majors del matrimoni anterior del pare.\r\nVa estudiar a l\u2019escola regentada per Celestino Rubio, al carrer de Sant Francesc. Amb onze anys va ingressar breument en l\u2019Orfe\u00f3 d\u2019Alacant i hi va fer alguna funci\u00f3. Amb l\u2019esclat de la Guerra Civil, la seua fam\u00edlia es va traslladar a Moratalla per fugir dels bombardejos aeris que patia la ciutat. Es va quedar orfe de pare en 1938, per la qual cosa va haver de posar-se a treballar en diverses fusteries i tallers d\u2019Alacant. Durant un breu per\u00edode de temps tamb\u00e9 treball\u00e0 per a la Companyia de Ferrocarrils i fou destinat a Barcelona. En tornar-ne, va ingressar a la Policia Local d\u2019Alacant fins al moment de la jubilaci\u00f3; va exercir el seu c\u00e0rrec en diferents destinacions tant a peu de carrer com en l\u2019arxiu i l\u2019emissora de r\u00e0dio de la policia, fins que va ser destinat al dip\u00f2sit municipal de vehicles.\r\nEl 29 de juny de 1948 va contraure matrimoni amb la madrilenya Carmen L\u00f3pez Buend\u00eda. La parella va tindre tres fills: Andr\u00e9s, Carmen i Alejandro, i residien al carrer de Vicente Inglada.\r\nDespr\u00e9s d\u2019aquell debut fuga\u00e7 en l\u2019Orfe\u00f3, immediatament fou acollit per la companyia de com\u00e8dies valencianes d\u2019Agust\u00ed Segura, que actuava pels pobles, pels barris alacantins i a les sales de la ciutat. A continuaci\u00f3 s\u2019enrol\u00e0 en el grup de Paco Var\u00f3, especialitzat tamb\u00e9 en sainets valencians. A finals dels anys setanta entr\u00e0 en el grup Nostre Teatre, rebatejat en 1984 amb el nom de Grup de Teatre Valenci\u00e0 Paco Hern\u00e1ndez en homenatge a l\u2019actor i director art\u00edstic, figura m\u00edtica i difusora del teatre valenci\u00e0 a les comarques alacantines durant bona part del segle XX. Cremades va treballar amb tots els grans actors alacantins de l\u2019\u00e8poca: \u00c0ngel Mas, Manolo \u00c0lvarez, Antuli Sanjuan, Rafael Mas, Paco Hern\u00e1ndez i Evarist Garcia, a m\u00e9s dels esmentats. De totes les obres interpretades, guardava records entranyables de Taronges de Corbera, Per la fam d\u2019heretar, La bella Codony i Mambisos en Mutxamel. Per aquesta \u00e8poca tamb\u00e9 s\u2019afilia al Partit Comunista, animat pel seu fill Alejandro, qui ja n\u2019era militant en la clandestinitat.\r\nEn jubilar-se, va continuar compaginant l\u2019actuaci\u00f3 amb l\u2019escriptura dels seus propis sainets, en valenci\u00e0 o biling\u00fces. Pel que fa a la seua faceta art\u00edstica, era un autodidacta format gr\u00e0cies a la seua activitat com a actor. Entre la seua producci\u00f3 original, amb lletra i m\u00fasica compostes per ell mateix, cal citar les peces l\u00edriques seg\u00fcents: Ab\u00fa Al\u00ed-Bu (1993), Pare nostre i Senyor que est\u00e0s en ma vida (1994), El judici de Marieta la Parrana (1994), Calavera Klokis (1996), La\u00a0boja de Benim\u00e0mpol i Amor div\u00ed. Tamb\u00e9 t\u00e9 dues obres foguereres: La Madona de Sant Roc i El 28, Alacant (2000).\r\nEn els \u00faltims anys col\u00b7laborava amb el grup Els Saineters i es dedicava sobretot a escriure peces valencianes i a fer investigacions d\u2019hist\u00f2ria local a l\u2019Arxiu Municipal d\u2019Alacant, episodis que despr\u00e9s reprodu\u00efa en la premsa local.\r\nVa rebre diversos reconeixements a tota una traject\u00f2ria teatral, com ara el Premi Especial del Jurat atorgat en la XIV edici\u00f3 de la mostra de teatre amateur Alacant a Escena (2001). Al\u00ed Andreu Cremades va ser un referent en el m\u00f3n teatral alacant\u00ed i un impulsor decidit de la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural a la ciutat. No debades, va tractar de canviar-se el nom diverses vegades per posar-se Alacant davant d\u2019Andreu; pels problemes que li plantejaven els funcionaris del Registre Civil, finalment en 1993 va optar per dir-se Al\u00ed Andreu.\r\nEl 3 de novembre de 2015, la Junta de Govern de l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant va atendre la petici\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efns Carolines Altes-Bola de Oro i va donar el nom d\u2019Al\u00ed Andreu Cremades a la glorieta situada a les Carolines, a la intersecci\u00f3 del Bulevard del Pla amb Alonso Cano. Una representaci\u00f3 municipal va acudir a l\u2019hospital on es trobava ingressat Al\u00ed i li va lliurar una c\u00f2pia de la placa retoladora uns dies abans de la seua defunci\u00f3 als 91 anys. \u00c9s estimat i recordat per ser una persona entranyable, \u00fanica, irrepetible, un actor camale\u00f2nic, gran coneixedor del folklore alacant\u00ed i defensor del teatre en valenci\u00e0."}, {"id": 518, "name": "Encarnaci\u00f3", "surname": "Cubells", "conjunction": "i", "second_surname": "Miquel", "url": "/biografies/cubells-miquel-encarnacio", "image": "/media/biography/image/cubells_miquel_encarnacio.jpg", "birth_date": 1897, "dead_date": 1969, "short_description": "Actriu\r\nEncarnaci\u00f3 Cubells, tamb\u00e9 coneguda com Encarna Cubells, va ser una actriu teatral i radiof\u00f2nica valenciana del segle XX. Es va casar i va tindre un fill.\r\nVa comen\u00e7ar amb un grup amateur de joves organitzant funcions a preus molt populars (10 c\u00e8ntims per espectador), per\u00f2 r\u00e0pidament es professionalitz\u00e0. Aix\u00ed, segons les cr\u00f2niques del moment, el 12 d\u2019octubre de 1913 se celebra una funci\u00f3 en benefici de la jove actriu Encarnaci\u00f3 Cubells al teatre Los XX, on ser\u00e0 la protagonista de l\u2019obra Feodora. El 1914 formar\u00e0 part de la companyia dirigida pels actors Miquel Belloch i Enric Llorens.\r\nA partir d\u2019aquest moment, treballar\u00e0 a diferents companyies, tot interpretant obres de diversos g\u00e8neres i tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0. El 2 de mar\u00e7 de 1916 la trobem en el debut de la Companyia de Com\u00e8dia del Teatre Eslava, dirigida pels actors Joan Colom i Jaume Rivelles i consolidada pel responsable i productor del teatre, Vicent Barber; aquest grup es dedicava a interpretar obres en valenci\u00e0 i en el seu repertori van incloure tant autors consagrats com novells.\r\nEl 20 de maig de 1922, la companyia del Teatre Reg\u00fces va debutar, amb Encarnaci\u00f3 Cubells com a primera actriu; es va representar Terra baixa, d\u2019\u00c0ngel Guimer\u00e0, per\u00f2 en la traducci\u00f3 castellana que havia dut a terme Jos\u00e9 Echegaray y Eizaguirre. Aquell any, Cubells tamb\u00e9 participar\u00e0 en una funci\u00f3 en benefici del \u00abSoldat actor\u00bb al mateix Teatre-Circ Reg\u00fces, situat a l\u2019actual pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, on es represent\u00e0 l\u2019obra dram\u00e0tica de caire naturalista Esclavitud del sevill\u00e0 Jos\u00e9 L\u00f3pez Pinillos (Parmeno). El 27 de maig de 1925, Encarnaci\u00f3 Cubells debutar\u00e0 al Teatre Moderno amb obres en valenci\u00e0, com ara La cansonera valenciana, del poeta i dramaturg Estanislau Alberola i Serra.\r\nPosteriorment, formar\u00e0 part de la companyia de l\u2019actor i director Vicent Brosseta, a la Sala Novedades, la qual nom\u00e9s programava teatre en valenci\u00e0; Cubells treballar\u00e0 amb actrius i actors com Empar Cervera, Carme Corro, Carme Monz\u00f3, Empar Piquer, Pura Millet, Encarnaci\u00f3 Ferrer, Francesca Quevedo, Pepeta Ripoll, Concepci\u00f3 Gonz\u00e1lez, Teresa Cuenca, Enriqueta Del\u00f3s, Teresa P\u00e9rez, Manuel Taberner, Josep Cabrera, Enric Andreu El Quintet, Manuel Haro, Antoni Llorens, Francesc Fabra, Eliseu Penad\u00e9s, Enric Albi, Rafael Vidal, Robert Bartual, Artur Gr\u00e0cia, Rafel Jarque, Josep Mart\u00ed o Manuel Gonz\u00e1lez.\r\nEl 1931 comen\u00e7a a emetre la Uni\u00f3n Radio Valencia i Encarna Cubells, juntament amb Germ\u00e1n Montaner, creen la primera companyia de radioteatre, amb una retransmissi\u00f3 a la setmana, a la nit, normalment els dijous, tot i que despr\u00e9s de 1939 passaria als divendres. Cubells va dirigir aquesta companyia amb Montaner fins a finals dels anys cinquanta i, posteriorment, amb Jos\u00e9 Ortolano. Aquesta ocupaci\u00f3, per\u00f2, no la va allunyar de l\u2019escenari, i durant la primera meitat de la d\u00e8cada dels trenta, va formar part de la companyia teatral de Julio Cabello, que oferia espectables en castell\u00e0, i va actuar a la Sala Libertad de Val\u00e8ncia com a primera actriu, amb obres com Los amantes de Teruel (1932) en el paper de Do\u00f1a Isabel de Segura.\r\nTot plegat, va augmentar considerablement la seua popularitat, i a m\u00e9s d\u2019actuar a diferents localitats del Pa\u00eds Valenci\u00e0, tamb\u00e9 ho va fer a Sevilla, Salamanca i Madrid. Fins al colp d\u2019estat de 1936 no va abandonar la com\u00e8dia valenciana; per exemple, durant la primavera d\u2019aquell any, la trobem a la Sala Fantasio de Castell\u00f3 interpretant els sainets Lo que deu ser, El llop de la Murta, Cavallers, vixca la vida, 15 de maig, Visites de l\u2019altre m\u00f3n i Cuant una dona s\u2019empe\u00f1a [sic].\r\nAcabada la guerra, la Companyia de Com\u00e8dies de R\u00e0dio Val\u00e8ncia repr\u00e9n la seua activitat; Encarnaci\u00f3 Cubells hi va prosseguir la seua exitosa carrera en aquesta cadena i, l\u2019any 1956, va ser guardonada amb el premi estatal Onda a la Millor Actriu."}, {"id": 247, "name": "Alfons", "surname": "Cuc\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Giner", "url": "/biografies/cuco-giner-alfons", "image": "/media/biography/image/cuco_giner_alfons2.jpg", "birth_date": 1941, "dead_date": 2002, "short_description": "Historiador i pol\u00edtic\r\nCasat amb Fina Alberola i pare d'una filla, Ariadna.\r\nFill de fam\u00edlia acomodada i castellanoparlant de la ciutat de Val\u00e8ncia, va estudiar el batxillerat als Jesu\u00eftes, i amb el seu amic Manuel Ardit abans d'eixir del col\u00b7legi ja comen\u00e7\u00e0 a interessar-se per una llengua i un Pa\u00eds que no eren els oficials ni els de l'aprenentatge. Va viure uns anys a Cullera.\r\nJa a la Universitat de Val\u00e8ncia, estudi\u00e0 Filosofia i Lletres, especialitzant-se en Hist\u00f2ria. All\u00e0 va tindre com a mestres els historiadors Joan Regl\u00e0 i Emili Giralt, l'arque\u00f2leg Miquel Tarradell i el llatinista Miquel Dol\u00e7, que mantenien una vinculaci\u00f3 absoluta amb la cultura de la llibertat i la democr\u00e0cia, a m\u00e9s de tindre el Pa\u00eds com a referent. Aquesta colla de professors l'influencien definitivament, tant a nivell acad\u00e8mic i intel\u00b7lectual, com a nivell pol\u00edtic.\r\nEl desfici cultural i activista el port\u00e0 el 1960 a estar al cap de les joventuts de Lo Rat Penat, i el mateix any public\u00e0 el recull de poemes intimistes Lluernes tan sols. Amb d'altres companys es proposaren de promoure la nova can\u00e7\u00f3, formant el grup Els Escolans, i en 1962 Els 4 Z, pioners amb Raimon de la Nova Can\u00e7\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, adaptant can\u00e7ons de diversos int\u00e8rprets francesos. Es van dissoldre a finals de la mateixa d\u00e8cada, amb cinc discos gravats. En formaren part, entre d'altres, Alfons Cuc\u00f3, Manuel Ardit i Llu\u00eds Miquel Campos. Tamb\u00e9 en aquests anys col\u00b7labor\u00e0 amb la revista universit\u00e0ria Concret\u00a0i amb Serra d'Or.\r\nFou professor de la Universitat de Val\u00e8ncia des del 1967, on s'hi doctor\u00e0 el 1970, amb El valencianisme pol\u00edtic 1874-1936, tesi doctoral sense precedents, que buscava d'explicar el valencianisme pol\u00edtic contemporani des dels seus inicis. Hi presenta un Constant\u00ed Llombart popular i d'esquerres en contrast amb un Teodor Llorente culturalista i conservador, hi assenyala l'important pas d'incorporar el valencianisme com a acci\u00f3 pol\u00edtica autocentrada, amb les aportacions del doctor Faust\u00ed Barber\u00e0 i les dificultats per a contagiar els partits estatalistes \u2014majoritaris fins i tot durant la Segona Rep\u00fablica\u2014 del corrent valencianista, tant de dretes com d'esquerres.\r\nLa seva obra d'investigador es project\u00e0 sobre temes d'hist\u00f2ria contempor\u00e0nia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 que responen al seu comprom\u00eds de joventut: fer Pa\u00eds fent Hist\u00f2ria. Va escriure Aspectes de la pol\u00edtica valenciana en el segle XIX (1965), El Congreso Sociol\u00f3gico Valenciano de 1883 (1967), Sobre el radicalismo valenciano\u00a0(1969), El valencianisme pol\u00edtic 1874-1936 (1971), Republicans i camperols revoltats (1975, premi Joan Fuster), Sobre la ideologia blasquista\u00a0(1979), Pa\u00eds i Estat: la q\u00fcesti\u00f3 valenciana (1989), Llengua i pol\u00edtica, cultura i naci\u00f3. Un epistolari valenci\u00e0 durant el franquisme (1997) i Roig i blau. La transici\u00f3 democr\u00e0tica valenciana (2002). Tamb\u00e9 public\u00e0 El valor de la naci\u00f3 (1995), Els confins d'Europa (1997) i Nacionalismo y poder pol\u00edtico: el escenario sovi\u00e9tico (1999).\r\nEl 1971 fou un dels organitzadors del Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nMilitant antifranquista destacat ja en els anys d'universitat, va ser membre fundador del Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV) el 1962, i despr\u00e9s del seu successor, el Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PSPV), el 1968. Cuc\u00f3 va participar a l'escissi\u00f3 que, abans de les eleccions del 1977 va protagonitzar un sector del partit, que s'anomen\u00e0 Unitat Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (USPV), per tal de coalitzar-se amb el Partit Socialista Popular, \u2014que encap\u00e7alava al Pa\u00eds Valenci\u00e0 Manuel S\u00e1nchez Ayuso\u2014, i respectar els pactes amb el Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el Partit Carl\u00ed del Pa\u00eds Valenci\u00e0. El resultat va ser la candidatura anomenada Bloc d'Esquerres per l'Autonomia i el Socialisme, en la que Cuc\u00f3 era candidat. Despr\u00e9s d'uns resultats minsos, el grup de la USPV pass\u00e0 al PSOE, i Alfons Cuc\u00f3 va ser un dels dirigents que van negociar la fusi\u00f3, el 1978. Per a les eleccions generals espanyoles de 1979 el PSPV present\u00e0 a Alfons Cuc\u00f3 per al Senat. Va ser el senador amb m\u00e9s vots, perqu\u00e8 a m\u00e9s del propi PSOE, els sectors m\u00e9s nacionalistes varen proposar votar un candidat del PSOE (el mateix Cuc\u00f3), un del PCE-PCPV (Francesc Codonyer) i un altre del Bloc d'Esquerres (Josep Vicent Marqu\u00e8s). Va obtenir la reelecci\u00f3 en les cinc primeres legislatures, \u00e9s a dir, des del 1979 fins al 1996. Com a senador va ser president de la Comisi\u00f3n Espa\u00f1ola de Ayuda al Refugiado (CEAR) (1983-1989), vicepresident de la Delegaci\u00f3 Espanyola en la Assemblea Parlament\u00e0ria del Consell d'Europa, i vicepresident de la Delegaci\u00f3 Espanyola de la Uni\u00f3 Europea Occidental (UEO).\r\nEl 1996 va abandonar el PSPV i va adoptar una posici\u00f3 molt cr\u00edtica amb la l\u00ednia de seguidisme del PSOE que practicava la direcci\u00f3 de Joan Lerma. Poc despr\u00e9s, per\u00f2, torn\u00e0 a l'activisme i fou un dels impulsors de la plataforma Valencians pel Canvi, grup de reflexi\u00f3 que aplegava diferents corrents de l'esquerra valencianista m\u00e9s moderada i que va conc\u00f2rrer a les eleccions legislatives del 2000 a les llistes del Bloc Nacionalista Valenci\u00e0.\r\nMor\u00ed als 61 anys d'un c\u00e0ncer. La Universitat de Val\u00e8ncia, dins del vicerectorat de Comunicaci\u00f3 i Relacions Institucionals, li ha dedicat la C\u00e0tedra Alfons Cuc\u00f3 de Reflexi\u00f3 Pol\u00edtica Europea, que es present\u00e0 l'11 d'abril de 2003. La C\u00e0tedra desenvolupa les seues activitats al si de la Universitat Internacional de Gandia, amb l'objectiu d'homenatjar i mantenir la mem\u00f2ria del professor Cuc\u00f3, aprofundir les l\u00ednies de recerca que va seguir al llarg de la seua carrera d'investigador i propiciar la discussi\u00f3 entre especialistes, i a l'hora servir de f\u00f2rum permanent de debat pol\u00edtic i intel\u00b7lectual."}, {"id": 386, "name": "Mavi", "surname": "Dol\u00e7", "conjunction": "i", "second_surname": "Gastaldo", "url": "/biografies/dolc-gastaldo-mavi", "image": "/media/biography/image/dolc_gastaldo_mavi_j4jbExT.jpg", "birth_date": 1961, "dead_date": 2009, "short_description": "Fil\u00f2loga i activista cultural\r\nEs va llicenciar en Filologia Hisp\u00e0nica en la Universitat de Val\u00e8ncia en la secci\u00f3 de Filologia Catalana. En 1991 es va doctorar\u00a0en Filologia Catalana\u00a0en la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona,\u00a0amb la tesi\u00a0Premsa i llengua: ciutat de Val\u00e8ncia, 1837-1936.\r\nDes del 1986 va ser professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB i des del 1992 titular de la Facultat de Ci\u00e8ncies de la Comunicaci\u00f3.\r\nAmb Carles Sol\u00e0 va propiciar la creaci\u00f3 de l'Institut Interuniversitari Joan Llu\u00eds Vives que aplega totes les universitats dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nEn 2001 va fundar amb Xavier Gir\u00f3 el grup d'investigaci\u00f3 Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes a la UAB.\u00a0Fou cap de l'\u00c0rea de la Llengua de l'Institut Ramon Llull, i vicerectora de la Universitat Oberta de Catalunya\u00a0(2006-2007).\r\nVa formar part del Grup de Periodistes Ramon Barnils i fou una de les impulsores de l'Espai Pa\u00eds Valenci\u00e0, de Barcelona."}, {"id": 687, "name": "Josep Llu\u00eds", "surname": "Dom\u00e9nech", "conjunction": "", "second_surname": "Zornoza", "url": "/biografies/domenech-zornoza-josep-lluis", "image": "/media/biography/image/domenech_zornoza_josep-lluis.jpg", "birth_date": 1952, "dead_date": 2016, "short_description": "Professor, psic\u00f2leg i activista cultural[1]\r\nEl seu pare fou el regador en cap de l\u2019empresa REVA i un socialista assenyalat d\u2019Alberic, de qui va rebre una gran influ\u00e8ncia ideol\u00f2gica. Josep Llu\u00eds Dom\u00e9nech va estudiar al Colegio Libre Adoptado de la seua poblaci\u00f3, dirigit pel prestigi\u00f3s escriptor Josep Iborra i Mart\u00ednez (Benissa, 1929-Val\u00e8ncia, 2011), a qui consider\u00e0 el seu gran mestre i conservaren una bona amistat. Cal destacar tamb\u00e9 la relaci\u00f3 amb un altre escriptor, com \u00e9s Jes\u00fas Huguet Pascual (Onda, 1944), que fou professor del joven\u00edssim Dom\u00e9nech. Recorda Huguet que \u00abDom\u00e9nech era un jove molt actiu i implicat en les activitats culturals i pol\u00edtiques pr\u00f2pies de l\u2019oposici\u00f3 al r\u00e8gim\u00bb. L\u2019escriptor assenyala que Dom\u00e9nech va formar part d\u2019iniciatives com el Cine Club 67 o el Grup de Folk d\u2019Alberic[2] fundat pel sacerdot Manel Olmos i per Huguet, en qu\u00e8 va fer \u00a0les seues primeres passes musicals el cantant Enric Ortega abans d\u2019iniciar la seua singladura personal despr\u00e9s de guanyar el Festival de la Nova Can\u00e7\u00f3 que organitzava la Casa de Catalunya a Val\u00e8ncia.\r\nEntre 1972-1974 va ser alumne dels cursos de valenci\u00e0 de Lo Rat Penat, quan l\u2019entitat estava presidida per Emili Be\u00fct Belenguer. Be\u00fct, acusat pels sectors m\u00e9s reaccionaris de l\u2019entitat, encap\u00e7alats per Xavier Casp i Miquel Adlert, es va veure obligat a dimitir.\r\nLlicenciat en Psicologia \u2013disciplina en qu\u00e8 es va doctorar\u2013, en Filosofia i Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, va exercir com a professor de valenci\u00e0, com a professor de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria, de pedagogia terap\u00e8utica i com a docent especialista en pertorbacions del llenguatge i l\u2019audici\u00f3. Fou tamb\u00e9 professor associat de la Universitat de Val\u00e8ncia del Departament de Did\u00e0ctica i Organitzaci\u00f3 Escolar d\u2019aquesta instituci\u00f3.\r\nVa treballar tamb\u00e9 com a psic\u00f2leg i cap de la secci\u00f3 de Psicopedagogia i com a director de l\u2019Institut Municipal d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i director del Col\u00b7legi d\u2019Educaci\u00f3 Especial Marqu\u00e9s de Dosaig\u00fces. A m\u00e9s, va ser assessor de lleng\u00fces maternes (valenci\u00e0 i castell\u00e0) del Centre de Professors de Torrent i exerc\u00ed com a assessor del Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, Andreu L\u00f3pez. Fou tamb\u00e9 vicepresident de la Societat Valenciana de Psicologia i membre del Consell Assessor del Llibre de la Generalitat i de la Junta de Govern de l\u2019Associaci\u00f3 de Cronistes del Regne de Val\u00e8ncia, a m\u00e9s de director del consell de redacci\u00f3 de la revista Psicolog\u00eda y Pedagog\u00eda Aplicadas i col\u00b7laborador habitual de diverses publicacions peri\u00f2diques: Levante-EMV, El Punt, Alberic Informa, Cr\u00f2nica d\u2019Ontinyent, Superdeporte, El Bolet\u00edn i de diversos llibres de festes. Tamb\u00e9 fou membre del Consell de Cultura del sindicat UGT.[3]\r\nA m\u00e9s de bi\u00f2graf del reconegut pintor Miquel Vicens Riera, natural d\u2019Oliva, fou autor de nombrosos materials dedicats a l\u2019estudi i la did\u00e0ctica del valenci\u00e0 com Avaluaci\u00f3 de la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 com a llengua a l'ensenyament; El valenci\u00e0, llengua vehicular als ensenyaments mitjans; Estudi socioling\u00fc\u00edstic d\u2019un barri de Val\u00e8ncia: Russafa; Pres\u00e8ncia social dels mitjans de comunicaci\u00f3 o Influ\u00e8ncia social de la televisi\u00f3. Va publicar tamb\u00e9 llibres de tem\u00e0tiques i g\u00e8neres diversos: poesia, text, assaig, etc. Algunes de les seues publicacions s\u00f3n:\u00a0El temps es trenca\u00a0i\u00a0Els colors de la mar\u00a0(poesia); investigacions sobre ensenyament en valenci\u00e0 i del valenci\u00e0,\u00a0Normes del 32,\u00a0ara i ac\u00ed, i altres (assaig);\u00a0Coneixement del Medi,\u00a0Ci\u00e8ncies de la Natura\u00a0i\u00a0Ci\u00e8ncies Socials, Geografia i Hist\u00f2ria\u00a0(text);\u00a0Valenci\u00e0 pas a pas: B\u00e0sic, Elemental, Mitj\u00e0\u00a0i\u00a0Superior;\u00a0Els nostres verbs,\u00a0Els pronoms febles,\u00a0Accentuaci\u00f3 i\u00a0di\u00e8resi,\u00a0Ortografia valenciana pas a pas.\u00a0Gram\u00e0tica Valenciana,\u00a0Quadern de controls, Frases fetes i locucions, etc. (gram\u00e0tica, ortografia i ensenyament del valenci\u00e0);\u00a0Diccionari b\u00e0sic de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3,\u00a0Terminologia b\u00e0sica en did\u00e0ctica i necessitats educatives especials,\u00a0Diccionari\u00a0b\u00e0sic de termes literaris,\u00a0Diccionari b\u00e0sic de la comunicaci\u00f3\u00a0i el\u00a0Diccionari b\u00e0sic de dret.\r\nEl 23 de juny de 2001 fou nomenat per les Corts Valencianes acad\u00e8mic de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (AVL), de la qual va ser un ferm defensor com a instrument necessari per a acabar amb el conflicte ling\u00fc\u00edstic al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Form\u00e0 part de la Junta de Govern d'aquesta entitat.[4] El 2002, la Generalitat Valenciana el va guardonar amb el Premi a la Contribuci\u00f3 de la Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica pel Diccionari b\u00e0sic de la comunicaci\u00f3 (Naullibres, 2002). Com a president de l\u2019associaci\u00f3 cultural Obres i Trobes va contribuir a la difusi\u00f3 de la cultura i el pensament valencianista a la ciutat de Val\u00e8ncia, amb l\u2019organitzaci\u00f3 de nombroses tert\u00falies liter\u00e0ries, presentaci\u00f3 de llibres, recitals po\u00e8tics...\r\nAl funeral, celebrat a la poblaci\u00f3 de Tous, d\u2019on procedia la seua fam\u00edlia, van acudir entre nombroses personalitats de la cultura el conseller d\u2019Hisenda Vicent Soler, en representaci\u00f3 del president de la Generalitat, Ximo Puig, que s\u00ed que assist\u00ed personalment al tanatori d\u2019Alberic, i el conseller d\u2019Educaci\u00f3 Vicent Marz\u00e0. Molts s\u00f3n els homenatges rebuts a t\u00edtol p\u00f2stum, com per exemple el Guard\u00f3 d\u2019Honor del 1r de Maig del sindicat UGT o el t\u00edtol de President d\u2019Honor de la Societat Valenciana de Psicologia de Val\u00e8ncia, per\u00f2 tamb\u00e9 hi destaquen els atorgats per les poblacions d\u2019on era cronista. Dom\u00e9nech \u00e9s Fill Adoptiu de la poblaci\u00f3 de X\u00e8rica (l\u2019Alt Pal\u00e0ncia), i el premi de poesia en valenci\u00e0 dels Premis Literaris de Tous duen el seu nom. Tamb\u00e9 porta el seu nom la Biblioteca Municipal d\u2019Alberic, actualment Biblioteca Municipal Josep Llu\u00eds Dom\u00e9nech.\r\n\r\n\r\n[1] Elaborada amb informaci\u00f3 dels fills de Josep Llu\u00eds Dom\u00e9nech: Maria Pilar, Josep Llu\u00eds i Carles.\r\n\r\n\r\n[2] Entre les activitats del grup cal destacar la Missa Z, una composici\u00f3 musical escrita en valenci\u00e0 per Olmos i Huguet, amb un clar component progressista, que va ser representada en diverses poblacions de la comarca a desgrat dels sectors m\u00e9s conservadors de l\u2019Esgl\u00e9sia.\r\n\r\n\r\n[3] Mireu el v\u00eddeo d\u2019homenatge del sindicat amb l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019Empar Torres i Vicent Torrent, vocalista d\u2019Al Tall.\r\n\r\n\r\n[4] Vegeu l\u2019entrevista en l\u00ednia per a La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 de 9 de juliol de 2003.\r\n\r\n"}, {"id": 351, "name": "Mart\u00ed", "surname": "Dom\u00ednguez", "conjunction": "i", "second_surname": "Barber\u00e0", "url": "/biografies/dominguez-barbera-marti", "image": "/media/biography/image/dominguez_barbera_marti3.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1984, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill d'una fam\u00edlia benestant de propietaris agr\u00edcoles estudia a les Escoles Pies durant tota la primaria i el batxillerat, primer a Algemes\u00ed i despr\u00e9s a Val\u00e8ncia. En finalitzar, entra a la Universitat de Val\u00e8ncia a cursar la carrera de Dret, llicenciant-se al 1929.\r\n\u00c9s a la seua etapa universit\u00e0ria quan entra en contacte amb els cercles cat\u00f2lics valencianistes, a trav\u00e9s de Joaquim Maldonado i Robert Mor\u00f2der.\r\nTot i que la seua primera producci\u00f3 liter\u00e0ria \u2014publicada el 1928\u2014 \u00e9s en castell\u00e0, aviat d\u00f3na el pas cap el catal\u00e0; aix\u00ed, el 1931 funda i dirigeix al seu poble el setmanari biling\u00fce Llevant.\r\nEn finalitzar la carrera es trasllada durant una temporada a Madrid amb la intenci\u00f3 de fer-se notari, per\u00f2 acaba decantant-se per la seua vocaci\u00f3, el periodisme. Aix\u00ed, i durant m\u00e9s de cinquanta anys, publicar\u00e0 tant a publicacions valencianes com Las Provincias, Levante, Hoja del Lunes o Diario de Valencia, com d'altres indrets de l'Estat: ABC, La Vanguardia, El Alcazar o El Espa\u00f1ol.\r\nDurant la seua llarga carrera cultivar\u00e0 tots els g\u00e8neres, tot i haver-se centrat en el periodisme. El seu m\u00e0xim reconeixement literari va ser la Flor Natural als Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat el 1955, gr\u00e0cies a \u00abArbres\u00bb, obra dedicada a Teodor Llorente i on fa una reivindicaci\u00f3 del valenci\u00e0.\r\nAmb l'arribada de la Guerra Civil ha de fugir del seu poble, ja que no sols pertanyia a una fam\u00edlia adinerada, sin\u00f3 que a m\u00e9s a m\u00e9s era membre de la Dreta Regional Valenciana d'Ignasi Villalonga. En finalitzar la guerra s'incorpora a treballar a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia on desenvolupar\u00e0 diferents tasques a l'\u00e0rea de cultura i des d'on s'impulsar\u00e0 la creaci\u00f3 de l'Orquestra Municipal de Val\u00e8ncia.\r\nEl 1941 publica la seua obra Alma y tierra de Valencia, una visi\u00f3 regionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 qu\u00e8 com va apuntar Joan Fuster, obri un cam\u00ed imprescindible per a posteriors interpretacions, ja que remarca, per primera vegada despr\u00e9s de la guerra, el fet diferencial valenci\u00e0.\r\nEl 1949 es nomenat director del diari Las Provincias, sent el seu tercer director despr\u00e9s del fundador Teodor Llorente Olivares i el seu fill Teodor Llorente Falc\u00f3. Durant els seus anys a la direcci\u00f3 incorpora com a col\u00b7laboradors a importants valencianistes com Carles Salvador i Jes\u00fas-Ernest Mart\u00ednez Ferrando. I \u00e9s tamb\u00e9 durant la seua etapa quan es fa la primera menci\u00f3 del treball de Joan Fuster.\r\nRomandr\u00e0 a la direcci\u00f3 del diari fins que el 1958 \u00a0\u2014tan sols uns mesos despr\u00e9s de la riuada qu\u00e8 va assolar la ciutat\u2014 \u00e9s convidat a pronunciar el discurs com a mantenidor de la Fallera Major de Val\u00e8ncia al Teatre Principal. El discurs, titulat Valencia, la gran silenciada. Cuando callan los hombres... \u00a1hablan las piedras!, pronunciat davant les autoritats del r\u00e9gim i radiat a nivell estatal, supos\u00e0 una dura cr\u00edtica al govern central per la seua falta d'inter\u00e9s i implicaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. A m\u00e9s a m\u00e9s, reivindica la llengua i la identitat dels valencians alhora que critica el seu \u00abrebordoniment\u00bb: la falta d'autoestima dels propis valencians era la qu\u00e8 provocava la poca consideraci\u00f3 des de Madrid.\r\nLes cr\u00edtiques des dels estaments franquistes no es f\u00e9ren esperar, especialment la de l'alcalde falangista del cap-i-casal, Adolfo Rinc\u00f3n de Arellano. Finalment, i davant les pressions, va renunciar a la direcci\u00f3 de Las Provincias.\r\nA partir d'aquest moment el r\u00e9gim franquista va provocar la seua retirada de la primera l\u00ednia p\u00fablica, per\u00f2 en compensaci\u00f3, va convertir-se en un exemple a seguir per als valencianistes de l'\u00e8poca, en especial al m\u00f3n universitari.\r\nL'efecte directe de la seua dimissi\u00f3 for\u00e7ada del diari va ser l'augment de la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria i, tot i que mai no va tornar a publicar a Las Provincias, la continuaci\u00f3 de la seua tasca period\u00edstica.\r\n\u00c9s en aquesta etapa quan per influ\u00e8ncia del seu amic Manuel Sanchis Gaurner torna a produ\u00efr teatre en valenci\u00e0 i escriu l'obra No n'eren deu?, obra que suposa una renovaci\u00f3 dins el teatre valenci\u00e0.\r\nEl 1962, i junt amb un altre periodista de la Ribera, Josep Ferrer, funda el setmanari Valencia Fruits, dedicat al camp valenci\u00e0 i qu\u00e8 cinquanta anys despr\u00e9s continuar\u00e0 publicant-se.\r\nEl 1973 el trobem com un dels fundadors de l'associaci\u00f3 La Paraula Cristiana, dedicada a fomentar l'\u00fas del valenci\u00e0 al si de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La seua primera Junta directiva ser\u00e0 presidida per un altre valencianista, Robert Mor\u00f2der, ocupant ell la vicepresid\u00e8ncia i el francisc\u00e0 Francesc de Borja Banyuls el c\u00e0rrec de secretari.\r\nL'associaci\u00f3 aviat es va expandir per les comarques, implantant-se a Algemes\u00ed, Agullent, Albalat de la Ribera, Betx\u00ed, Gandia i Sueca. Respecte a la seua tasca, destaca la recuperaci\u00f3 del Cant de la Sibil\u00b7la i la publicaci\u00f3 en valenci\u00e0 del Llibre del Poble de D\u00e9u. Missal dominical i festiu,\u00a0el 1975.\r\nQuatre anys despr\u00e9s, el 1977, publicar\u00e0 la seua darrera obra teatral, Els cignes fora de l'aigua, qu\u00e8 no va arribar a estrenar-se, i un any despr\u00e9s publica Els nostres menjars, un llibre sobre la gastronomia tradicional valenciana amb gran \u00e9xit de p\u00fablic.\r\nEl 1984, i tenint la seua segona novel\u00b7la entre les mans, L'Ullal, va morir d'una aturada card\u00edaca als 76 anys d'edat."}, {"id": 620, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Dubon", "conjunction": "", "second_surname": "Portal\u00e9s", "url": "/biografies/dubon-portales-lluis", "image": "/media/biography/image/dubon_portales_lluis.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1952, "short_description": "Pintor, il\u00b7lustrador, dibuixant d\u2019historietes i artista faller\r\nVa n\u00e0ixer al n\u00famero 11 del carrer de la Tapineria, a la ciutat de Val\u00e8ncia. Va cursar la prim\u00e0ria amb bastants faltes d\u2019assist\u00e8ncia, perqu\u00e8 li agradava m\u00e9s anar a pintar en qualsevol lloc. La fam\u00edlia va prendre la decisi\u00f3 de matricular-lo a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles. Com que no tenia edat per a inscriure\u2019l, va haver de ser un dels seus germans el que es matriculara perqu\u00e8 anara Llu\u00eds a les classes. Com que sa mare tenia bastant amistat amb la fam\u00edlia del pintor Julio Cebri\u00e1n Mezquita, va demanar-li que solucionara el problema.\r\nAix\u00ed \u00e9s com abans dels nou anys Llu\u00eds Dubon ja assistia a les classes de Sant Carles, on per plaer, per aprendre i practicar m\u00e9s, repetia els cursos i sempre aconseguia el Premi Roig, \u00e9s a dir, les millors notes. Entre els seus condeixebles estaven V\u00edctor Moya, Rigoberto Soler, Vicent Navarro, Lluch, Joan Llovera, Igual Ruiz, i altres que van ser notables artistes.\r\nDubon pintava i dibuixava amb molta habilitat, i en 1909, als 17 anys, guany\u00e0 la Medalla de Plata de l\u2019Exposici\u00f3 Regional Valenciana.\u200b A partir d\u2019aquell moment fou un col\u00b7laborador habitual de les m\u00e9s importants revistes gr\u00e0fiques de la seua \u00e8poca: El Guante Blanco, El Cuento del Dumenche i La Semana Gr\u00e1fica. Particip\u00e0 activament en els moviments socials i art\u00edstics de la ciutat. Llog\u00e0 un estudi al carrer de Sant Miquel i en aquest barri va con\u00e9ixer Dolors Aucejo Torres, amb qui va contraure matrimoni el 14 de setembre de 1914 a l\u2019esgl\u00e9sia parroquial de Sant Mart\u00ed.\r\nA causa d\u2019una personalitat molt marcada, no es va encasellar en cap sistema o influ\u00e8ncia art\u00edstica, com podia ser el sorollisme en aquella \u00e8poca. Guanyador de gran quantitat de premis en totes aquestes \u00e0rees, va pert\u00e0nyer a la primera generaci\u00f3 d\u2019autors de c\u00f2mic valenci\u00e0, al costat de Juan P\u00e9rez del Muro i Enric Perteg\u00e0s.\r\nEn 1916 va aconseguir un segon premi en la secci\u00f3 de cartells i dibuixos de l\u2019Exposici\u00f3 de Pintura i Escultura de la Joventut Art\u00edstica Valenciana, i el primer premi de cartells dels Festejos de Maig. En aquesta etapa van n\u00e0ixer les seues filles Maria i Concepci\u00f3. Per poder mantindre la fam\u00edlia es va dedicar a les arts industrials, fet que el port\u00e0 a Madrid en 1922 en ser contractat com a director art\u00edstic de la f\u00e0brica de perfums Floralia. All\u00e0 romandr\u00e0 del 1922 al 1932.\r\nIl\u00b7lustr\u00e0 una infinitat de llibres i revistes per a l\u2019editor Manuel Aguilar, col\u00b7labor\u00e0 en els diaris Debate i Informaciones. A Madrid van n\u00e0ixer les seues filles Amparo i Vicenta. A la fi de la d\u00e8cada dels anys 20 inici\u00e0 la seua participaci\u00f3 en el diari El Mercantil Valenciano, il\u00b7lustrant els articles de Candela Ortells, Eduard Bu\u00efl i altres, i enviant puntualment els seus dibuixos des de Madrid. All\u00e0 ampli\u00e0 el seu cercle d\u2019amistats relacionant-se amb el m\u00f3n dels c\u00f2mics i la caricatura del seu temps. Va ser gran admirador de Bagar\u00eda, del qual col\u00b7leccionava els peri\u00f2dics en qu\u00e8 apareixien els seus dibuixos, i amic personal de K-Fita, Guasp, Perteg\u00e0s, Vercher, Renau i Gonz\u00e1lez Mart\u00ed (Folchi). Precisament K-Fita, fundador i director de les renovadores Macaco (Ribadeneyra, 1928) i la seua prolongaci\u00f3 m\u00e9s popular Macaquete (Estampa, 1930) introduir\u00e0 Dubon en el m\u00f3n de la historieta. Per a Macaquete \u200b dibuix\u00e0 s\u00e8ries com Lili el Mono Sabio, Travesuras del Mono Poli, El gigante trotamundos, Cosas de Polichinela i 20.000 kil\u00f3metros de viaje a\u00e9reo.\r\nEn 1929, El Mercantil Valenciano va incloure a les seues p\u00e0gines el suplement setmanal infantil Los Chicos. Dubon il\u00b7lustr\u00e0 la p\u00e0gina de relats d\u2019aventures escrits per Joaqu\u00edn Sanchis Nadal i realitz\u00e0 la maquetaci\u00f3 i diverses cap\u00e7aleres de secci\u00f3 al m\u00e9s pur estil art dec\u00f3, donant-li un aspecte modern i pioner als c\u00f2mics del seu temps.\r\nEn 1932 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, on es dedic\u00e0 a pintar teles de ventall, cartells amb for\u00e7a emotiva, i retrats i paisatges de bona t\u00e8cnica i expressi\u00f3, entre els quals destaquen l\u2019obra Garrofer, diverses natures mortes i els retrats de la seua dona i diversos de familiars del Dr. Lle\u00f3. Tamb\u00e9 va ser el dibuixant del pergam\u00ed amb el qual es va nomenar fill predilecte de Val\u00e8ncia el savi Dr. G\u00f3mez Ferrer.\r\nUn any despr\u00e9s, en 1933, ingressa en la plantilla de la litografia Dur\u00e0 i comen\u00e7a la seua activitat com a artista faller. En 1935 va eixir la revista Ni\u00f1os (La Gutemberg), editada per l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica a Val\u00e8ncia. Dubon disseny\u00e0 la cap\u00e7alera i la maquetaci\u00f3 i dibuix\u00e0 la s\u00e8rie d\u2019animals humanitzats Cosas de Don Rufo i Pirulo amb textos de Pepe Pic\u00f3.\r\nAmb l\u2019inici de la Guerra Civil (1936-1939) Ni\u00f1os desapareix i Los Chicos entr\u00e0 en decad\u00e8ncia. Durant aquest per\u00edode es trasllada a Riba-roja de T\u00faria i inicia la seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb els tallers de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes. Realitz\u00e0 cartells de propaganda pol\u00edtica a favor del b\u00e0ndol republic\u00e0 i fins i tot disseny\u00e0 els bitllets de 25 i 50 c\u00e8ntims amb l\u2019ef\u00edgie d\u2019Aza\u00f1a i una al\u00b7legoria de la Rep\u00fablica per al Consell Municipal de Los Navalmorales (Toledo). Tamb\u00e9 realitz\u00e0 caricatures de Franco, Hitler i Mussolini per a El Mercantil Valenciano, sense signar o sota el pseud\u00f2nim de Juan Espa\u00f1ol.\r\nFinalitzada la guerra i davant el temor de possibles repres\u00e0lies per la seua declarada activitat antifranquista, pateix pressions de la direcci\u00f3 del Mercantil perqu\u00e8 no signe els seus dibuixos. Dubon es neg\u00e0 i trenc\u00e0 relacions amb el diari per a tornar al seu antic treball en la litografia Dur\u00e0. Ell, que va ser un pioner, mai m\u00e9s dibuixar\u00e0 una historieta.\r\nDubon torn\u00e0 al m\u00f3n de les falles i treball\u00e0 per a les de la pla\u00e7a del Dr. Collado, Mercat, Barques i Estaci\u00f3 del Nord (on va obtindre el premi d\u2019honor). En 1951 va aconseguir medalla en la Biennal d\u2019Art del Regne de Val\u00e8ncia, i en 1952 la Medalla de la Diputaci\u00f3 Provincial. Els \u00faltims anys de la seua vida els dedic\u00e0 a la pintura de retrat i natura morta, la pintura de ventalls i al disseny de falles.\r\nEn l\u2019any 2000, la seua obra va participar en l\u2019exposici\u00f3 organitzada per l\u2019Impiva i el Ministeri d\u2019Economia, Signos del siglo. 100 a\u00f1os de dise\u00f1o gr\u00e1fico en Espa\u00f1a, mostra que reconeixia l\u2019aportaci\u00f3 dels dissenyadors espanyols a la qualitat de vida, a l\u2019\u00e8xit de molts productes i empreses, a la diversitat i a la creativitat. La participaci\u00f3 de l\u2019obra de Llu\u00eds Dubon en aquesta exposici\u00f3 va ser al costat d\u2019altres dissenyadors valencians com Artur Ballester, Paco Bascu\u00f1\u00e1n, Sandra Figuerola, Pepe Gimeno, Nacho Lavernia, Xavier Mariscal, Juan Nava, Daniel Nebot, Bel\u00e9n Pay\u00e1, Rafael Ram\u00edrez Blanco, Josep Renau, Miguel Ripoll o Carlos Ruano.\r\nEn 2019, el Museu Valenci\u00e0 de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i de la Modernitat (MUVIM) li dedic\u00e0 l\u2019exposici\u00f3 \"Luis Dub\u00f3n, un artista republic\u00e0 (1909-1952)\", on es feia un rep\u00e0s per tota la seua traject\u00f2ria art\u00edstica."}, {"id": 520, "name": "Llu\u00efsa", "surname": "Duran", "conjunction": "i", "second_surname": "Pag\u00e9s", "url": "/biografies/duran-pages-lluisa", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_dona.jpg", "birth_date": 1845, "dead_date": 1925, "short_description": "Escriptora\r\nAl seu llibre Los fills de la morta-viva (1879), Constant\u00ed Llombart considera que la \u00abdistingida escriptora\u00bb Llu\u00efsa Duran Pag\u00e9s, deu \u00abser considerada valenciana puix en nostre pa\u00eds nasqu\u00e9 a la vida liter\u00e0ria\u00bb, tot i que havia nascut a Barcelona el 1845. Llombart indica algunes dades biogr\u00e0fiques de la poeta, com ara que, a partir dels sis anys, es va escolaritzar a l\u2019escola Saint Charles situada al barri de la Belle de Mai, a Marsella, on va aprendre franc\u00e8s. Sembla que va destacar com una estudiant excel\u00b7lent en literatura, m\u00fasica i lleng\u00fces ja que, als dotze anys, era capa\u00e7 de traduir les lleng\u00fces italiana i llatina.\r\nUns anys despr\u00e9s, sembla que la fam\u00edlia va traslladar-se a la ciutat de Val\u00e8ncia, on Duran va seguir la seua formaci\u00f3 a les Escoles Pies; all\u00e0, va cridar l\u2019atenci\u00f3 d\u2019alguns renaixencistes que li van fer de mentors, com ara Just Fuster, Pasqual P\u00e9rez i Rodr\u00edguez o Vicent Boix i Ricarte, qui fins i tot li dedicar\u00e0 un sonet titulat \u00abEntre el cielo y la tierra\u00bb. Va seguir component m\u00fasica, per\u00f2 les seues peces nom\u00e9s s\u2019interpretaven en l\u2019\u00e0mbit privat i van restar in\u00e8dites. Com a escriptora, es va donar a con\u00e8ixer al p\u00fablic amb un poema presentat durant el certamen que l'Ateneu Cient\u00edfic i Literari de Val\u00e8ncia va dedicar a Cervantes.\r\nDes d'aquell moment,\u00a0Llu\u00efsa Duran va publicar nombrosos poemes i alguns articles a diversos mitjans dels Pa\u00efsos Catalans, com ara el Calendari Llemos\u00ed de Lo Rat Penat, el Bolet\u00edn\u00a0de l\u2019Ateneu de Val\u00e8ncia, La Renaxensa de Barcelona, el Calendari de l\u2019Institut Agr\u00edcola Catal\u00e0 de Sant Isidre o el Diari Catal\u00e0;\u00a0per\u00f2 tamb\u00e9 a publicacions peri\u00f2diques d\u2019arreu de l\u2019Estat, com per exemple El Correo de la Moda, El Cascabel o\u00a0El \u00daltimo Figur\u00edn de Madrid, i fins i tot internacionals, amb contribucions al franc\u00e8s Paris Charmant, als portuguesos Gazeta Illustrada i Jurnal Viagens o al butllet\u00ed quinzenal La Llumanera editada a Nova York.\r\nEl 1879 obt\u00e9 un acc\u00e8ssit a la Flor Natural dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia pel seu roman\u00e7 \u00abLo Castell del Perell\u00f3\u00bb, un poema de factura t\u00edpicament rom\u00e0ntica situat en l\u2019\u00e8poca medieval. Com a bona renaixencista, les seues composicions giraran al voltant de la fe, l\u2019homenatge als avantpassats il\u00b7lustres (com ara Ausi\u00e0s March o Joan de Joanes) o a la p\u00e0tria i els or\u00edgens (que, en el seu cas, se simbolitzaran en Barcelona). Per\u00f2 tamb\u00e9 demostrar\u00e0 preocupaci\u00f3 davant problem\u00e0tiques femenines, com ara les violacions, tem\u00e0tica central del seu poema \u00abLa nina de dol\u00bb publicat el 1883 al Calendari Llemos\u00ed de Lo Rat Penat. En el marc de la coronaci\u00f3 de Teodor Llorente com a \u00abPoeta de Val\u00e8ncia\u00bb, celebrada al mes de novembre de 1909, Llu\u00efsa Duran va compondre la m\u00fasica i la lletra d\u2019un himne dedicat a l\u2019escriptor, tot i que aquesta pe\u00e7a, a hores d\u2019ara, no s\u2019ha pogut localitzar.\r\nEs va casar amb Josep Le\u00f3n Vicente, i, per aquest motiu, solia signar els seus textos com a Llu\u00efsa Duran de Le\u00f3n. Tingu\u00e9 dos fills: Josep, que fou coronel d\u2019artilleria, i Llu\u00eds, que exerc\u00ed com a perit agrari i col\u00b7labor\u00e0 freq\u00fcentment amb la premsa valenciana de principis de segle XX. Va residir al n\u00famero 4 del carrer del Doctor Moliner de Val\u00e8ncia, on va morir als vuitanta anys a causa d\u2019una hemorr\u00e0gia cerebral."}, {"id": 222, "name": "Enric", "surname": "Duran", "conjunction": "i", "second_surname": "Tortajada", "url": "/biografies/duran-tortajada-enric", "image": "/media/biography/image/duran_tortajada_enric4.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1967, "short_description": "Poeta, dramaturg i pol\u00edtic\r\nGerm\u00e0 del periodista, escriptor, activista cultural i pol\u00edtic Miquel Duran amb el qual va escriure algunes obres en col\u00b7laboraci\u00f3.\r\nEra fill de Miquel, agent comercial d'Andorra i de Ciril\u00b7la, mestra de Benimodo. Als 16 anys va quedar orfe de pare, comen\u00e7ant a treballar com a agent comercial, a l'hora que iniciava les seues col\u00b7laboracions amb diverses publicacions de car\u00e0cter peri\u00f2dic i la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria. En aquest sentit, \u00e9s conegut per la seua abundant obra po\u00e8tica, influenciada per Teodor Llorente.\r\nCap al 1912 comen\u00e7\u00e0 a publicar versos i contes a Avant, Val\u00e8ncia Cultural, El Cuento del Dumenche, Valencia Mensual, El Progreso de X\u00e0tiva, Tierra Levantina de Buenos Aires i Senyera de M\u00e8xic.\r\nAmb Francesc Almela i Vives fund\u00e0 el 1930 la s\u00e8rie Nostra Novel\u00b7la. Abans del 1936 havia publicat algunes narracions curtes i havia estrenat un parell de com\u00e8dies en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu germ\u00e0 Miquel.\r\nPel que fa a la seua traject\u00f2ria pol\u00edtica, el 1915 va ser vocal de la primera junta directiva de la Joventut Nacionalista Republicana, que s'havia constitu\u00eft el 10 de desembre d'eixe any, unint militants de la Joventut Valencianista (que, segons sembla, no abandonaren aquesta formaci\u00f3), i elements nous que, posteriorment, adquiriren significaci\u00f3 en el camp blasquista.\r\nA les eleccions municipals de 1931 l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (AVR), constitu\u00efda en acabar-se la Dictadura, assol\u00ed dos regidors elegits en la llista republicana majorit\u00e0ria: Francesc Soto i Enric Duran, avalat pel prestigi del seu germ\u00e0 Miquel, que aleshores treballava a Barcelona. Els dos electes de l'AVR se sumaren a Joaquim Reig, de la Uni\u00f3 Valencianista, \u2014elegit a la llista de la dreta\u2014 i constitu\u00efren una minoria valencianista que actu\u00e0 amb plena llibertat de vot, excepte en les q\u00fcestions que afectaren l'actuaci\u00f3 municipal en l'aspecte valencianista, pol\u00edtic i administratiu.\r\nEl maig del 1931 form\u00e0 part de la pon\u00e8ncia que havia de redactar un projecte d'Estatut d'Autonomia, en representaci\u00f3 de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia i juntament amb Joaquim Reig, Joan Baptista Pascual-Leone i d'altres.\r\nEn aquest context, el 1932, va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3.\r\nTanmateix, Enric Duran trenc\u00e0 la disciplina de la minoria valencianista a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, arran d'un enfrontament per una q\u00fcesti\u00f3 d'ordre administratiu que enfront\u00e0 el l\u00edder valencianista, Joaquim Reig, amb l'alcalde blasquista Vicent Alfaro. El grup va fer p\u00fablic un comunicat en que expressava els motius del desacord, i que Duran es neg\u00e0 a signar i a acatar-ne el contingut. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, el Comit\u00e8 Pol\u00edtic de l'AVR va fer p\u00fablic que Duran havia deixat de pert\u00e0nyer a l'Agrupaci\u00f3 i que, per tant, ja no la representava. A partir d'aquell moment, Duran pass\u00e0 a col\u00b7laborar amb la majoria blasquista.\r\nDurant el franquisme torn\u00e0 a immiscir-se en els grups culturals i literaris valencians, amb una postura secessionista que es contradeia amb la seua pr\u00e8via signatura de les Normes del 1932.\r\nEl 1942 edit\u00e0 l'opuscle Els sonets de la llar, seguit per molts m\u00e9s, finalment aplegats en antologia en el volum Semprevives (1963), que responen a la concepci\u00f3 floralesca de la poesia segons el model de Teodor Llorente. En castell\u00e0 public\u00e0 diversos volums de cr\u00f2niques i mem\u00f2ries. El 1956 va ser director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana."}, {"id": 221, "name": "Miquel", "surname": "Duran", "conjunction": "i", "second_surname": "Tortajada", "url": "/biografies/duran-tortajada-miquel", "image": "/media/biography/image/duran_tortajada_miquel4.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1947, "short_description": "Periodista, escriptor, activista cultural i pol\u00edtic\r\nConegut amb el pseud\u00f2nim de \"Miquel Duran de Val\u00e8ncia\". Germ\u00e0 del poeta, dramaturg i pol\u00edtic Enric Duran, amb el qual va escriure algunes obres en col\u00b7laboraci\u00f3.\r\nEra fill de Miquel, agent comercial d'Andorra i de Ciril\u00b7la, mestra de Benimodo.\r\nLa seva \u00e0mplia traject\u00f2ria valencianista s'inicia el 1906 com a membre fundador i president de l'associaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica Val\u00e8ncia Nova, nucli inicial del valencianisme pol\u00edtic, i com a director del butllet\u00ed de la societat. En els seg\u00fcents anys form\u00e0 part del grup que impuls\u00e0 el Centre Regional Valenci\u00e0 (1907), que agrupava al jovent m\u00e9s pol\u00edtic i majorit\u00e0riament universitari de Val\u00e8ncia Nova, l'Assemblea Regionalista Valenciana (1907), la Joventut Regionalista Valenciana (1907) i la Joventut Valencianista (1908) i fou director de les publicacions Lo Crit de la P\u00e0tria i Renaiximent, \u00f2rgans d'expressi\u00f3 de la Joventut Regionalista Valenciana i del Centre Regional Valenci\u00e0, respectivament. Posteriorment, entre els anys 1913 i 1925, tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 a les revistes Val\u00e8ncia Nova, Val\u00e8ncia i P\u00e0tria Nova, publicades per la Joventut Valencianista.\r\nMiquel Duran s'identific\u00e0 sempre amb el sector m\u00e9s progressista i sobiranista del valencianisme. D'aquesta manera, el 1907 esdevingu\u00e9 un dels responsables de la transformaci\u00f3 de Val\u00e8ncia Nova en el Centre Regional Valenci\u00e0, la qual cosa suposava incloure q\u00fcestions de car\u00e0cter pol\u00edtic com a objectius de l'entitat. Valencianista radical i d'esquerres, la seua postura va xocar sovint amb les concepcions m\u00e9s moderades del valencianisme pol\u00edtic de l'\u00e8poca. Va impulsar, des de P\u00e0tria Nova, el boicot als Jocs Florals de 1915, respecte dels que reclamava que era necessari acabar \"[perqu\u00e8 no tenien] l'esperit de la renaixen\u00e7a p\u00e0tria i de justa protesta contra la dominaci\u00f3 estranya que deu de presidir tots els nostres actes\". [i]\r\nEl 1910 s'havia traslladat a Sabadell, on comen\u00e7\u00e0 a treballar com a periodista i on fund\u00e0 el Diari de Sabadell, publicaci\u00f3 que ell mateix dirig\u00ed durant sis anys. Posteriorment pass\u00e0 a viure a Barcelona i all\u00e0 continu\u00e0 la tasca de periodista al diari La Publicitat.\r\nA finals de 1918 Miquel Duran s'exili\u00e0 a Par\u00eds per evitar la condemna de pres\u00f3 que un Consell de Guerra dict\u00e0 contra ell arran d'una s\u00e8rie d'articles signats a La Publicitat. En ells parla de les manifestacions populars a favor de l'autonomia que es viuen aquells dies a Barcelona, defensant les tesis autonomistes i denunciant l'actuaci\u00f3 de les forces de l'ordre p\u00fablic.\r\nEl 1920 fou amnistiat i torn\u00e0 a Barcelona, reincorporant-se a La Publicitat entre el 1920 i 1921 com a director. M\u00e9s endavant es feu c\u00e0rrec de la corresponsalia del diari El Sol de Madrid.\r\nA partir de 1924 entr\u00e0 a formar part de la redacci\u00f3 de La Veu de Catalunya. En aquells anys el catalanisme m\u00e9s reivindicatiu, aix\u00ed com la situaci\u00f3 pol\u00edtica catalana en general, van influir en el seu pensament pol\u00edtic, esdevenint el model cap on volia fer evolucionar el valencianisme.\r\nEl 1933 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia on \u2014a banda de continuar les seves activitats period\u00edstiques, liter\u00e0ries i pol\u00edtiques\u2014 comen\u00e7\u00e0 a treballar, fins a la fi de la guerra, com a funcionari a l'Arxiu Municipal de la Ciutat. El gener de 1936 don\u00e0 suport a la integraci\u00f3 del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista en el nou Partit Valencianista d'Esquerra, que el febrer del mateix any s'integr\u00e0, amb la resta de forces d'esquerres valencianes, republicanes i obreres, en el Front Popular. El gran triomf electoral va fer escriure a Duran sobre la possibilitat de crear un partit valencianista gran i fort. [ii]\r\nDurant la Guerra Civil destac\u00e0 en el front cultural i de propaganda, realitzant la seva feina a l'Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura, i particip\u00e0 al Segon Congr\u00e9s Internacional d'Escriptors en Defensa de la Cultura, que se celebr\u00e0 a Val\u00e8ncia a partir del 4 de juliol de 1937, on conegu\u00e9 a Tristan Tzara i Ilya Ehrenburg. Col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 a Cultura Popular, organisme que tenia per objectiu proveir de llibres les Biblioteques del Front i les Milicies de la Cultura, distribuint llibres entre els combatents.\r\nUn cop finalitzada la guerra fou cessat del c\u00e0rrec que ostentava a l'Arxiu Municipal. Malgrat que no an\u00e0 a la pres\u00f3, els darrers anys de la seva vida pass\u00e0 per moltes dificultats econ\u00f2miques degudes a la p\u00e8rdua de la feina de funcionari i a la impossibilitat de treballar com a periodista.\r\nLa vessant liter\u00e0ria i editorial de Miquel Duran est\u00e0 molt lligada a la pol\u00edtica. El seu patriotisme va fer d'ell un poeta pol\u00edtic, perqu\u00e8 no podia plantejar-se una visi\u00f3 po\u00e8tica de la P\u00e0tria sense fer-hi una reflexi\u00f3 dels problemes que tenia plantejats. El 1915 fund\u00e0 a Barcelona La Biblioteca Val\u00e8ncia amb la voluntat de donar notorietat a la literatura valenciana. Va dirigir la Biblioteca Europa de l'editorial Mentora de Barcelona, que en la d\u00e8cada del 1920 introdu\u00ed, sovint amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d'escriptors notables de l'\u00e8poca com Josep Carner o Carles Soldevila, un tipus de novel\u00b7la estrangera adre\u00e7ada a un ampli ventall de p\u00fablic. Aquesta nova literatura popular, generalment de proced\u00e8ncia francesa o anglosaxona, que es podria ja anomenar de consum, es nodria de llibres d'aventures per a joves i de novel\u00b7les sentimentals per a un p\u00fablic femen\u00ed. En aquesta col\u00b7lecci\u00f3 apareixen les traduccions de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez realitzades pel propi autor. En aquesta \u00e8poca l'autor tamb\u00e9 escriu les primeres composicions po\u00e8tiques.\r\nEls tres primers volums de la seua obra po\u00e8tica, Cordes vibrants, Himnes i poemes i Can\u00e7ons valencianes es van publicar a Barcelona. Tot i que mantenia el seu llorentisme po\u00e8tic, les seues idees havien pres una altra traject\u00f2ria m\u00e9s afirmativa i decidida, lluny del ratpenatisme. La seva producci\u00f3 po\u00e8tica de tem\u00e0tica b\u00e8l\u00b7lica s'aplega a Guerra, vict\u00f2ria, dem\u00e0, un cant a la resist\u00e8ncia pol\u00edtica i c\u00edvica front al feixisme, publicat per Cultura Popular l'octubre de 1938 dins dels actes de commemoraci\u00f3 del 7\u00e8 centenari de la fundaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nCom a autor teatral, el 1926 public\u00e0 L'amor i els lladres. Tot i que la majoria de t\u00edtols que va escriure d'aquest g\u00e8nere s\u00f3n in\u00e8dits, les seves obres van ser estrenades al Teatre Romea i al Teatre Novetats de Barcelona i al Teatre Alkazar de Val\u00e8ncia amb bona acollida per part de cr\u00edtica i p\u00fablic.\r\nAcabada la guerra, ignorat pel seu germ\u00e0 Enric, Miquel Duran va poder malviure un temps venent-se el quadres que el seu sogre, el pintor Fillol, li havia deixat, per\u00f2 tot i aix\u00ed acab\u00e0 morint, el 1947, enmig de la pen\u00faria i del silenci de la societat. Nom\u00e9s el diari Las Provincias va donar la not\u00edcia de la seua mort a l'Almanaque de 1947, sense esmentar les seues activitats pol\u00edtiques valencianistes ni el fet que havia col\u00b7laborat amb el peri\u00f2dic.\r\n[i] (P\u00e0tria Nova, num. 22, 31 juliol 1915).\r\n[ii] \"Nova estructura pol\u00edtica d'Espanya: rep\u00fablica i autonomia\", a El Mercantil Valenciano, n\u00fam. 23.598, 10 de juliol de 1936."}, {"id": 690, "name": "Manuel", "surname": "Edo", "conjunction": "", "second_surname": "Mosquera", "url": "/biografies/edo-mosquera-manuel", "image": "/media/biography/image/edo_mosquera_manuel.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1991, "short_description": "P\u00e8rit mercantil, pintor, dibuixant i fot\u00f2graf\r\nLa seua fam\u00edlia era propiet\u00e0ria d\u2019una de les confiteries m\u00e9s importants de la ciutat, i alguns dels seus components posse\u00efen inclinacions art\u00edstiques. Va cursar estudis d\u2019escultura en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va establir relaci\u00f3 amb el grup d\u2019artistes renovadors i progressistes. De molt jove va militar en les files del Partit Socialista i, en ingressar a l\u2019Escola de Belles Arts, va reorganitzar la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar (FUE), de la qual va ser president. Va decantar-se pel dibuix publicitari, el cartellisme i la decoraci\u00f3. En 1933 va realitzar diverses talles en fusta i va presentar un esb\u00f3s del l\u00edder socialista Pablo Iglesias per a un certamen p\u00fablic de l\u00e0pides commemoratives. Durant la II Rep\u00fablica va participar com a pintor en diverses exposicions col\u00b7lectives en la Sala Blava i Acci\u00f3 d\u2019Art. A m\u00e9s, fou director del Gremi de Confiters de Val\u00e8ncia\r\nLa Sala Blava, a trav\u00e9s d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art, es va convertir en un lloc com\u00fa dels intel\u00b7lectuals i dels artistes valencianistes d\u2019esquerra. Prompte es va convertir en una instituci\u00f3 a Val\u00e8ncia, no sols perqu\u00e8 va ser cenacle d\u2019un grup de pintors, escultors, cartellistes, poetes i literats, sin\u00f3 perqu\u00e8 va ser un vertader f\u00f2rum on es discutien lliurement tota mena d\u2019idees. Tot aquell que tenia una idea a defensar o una postura a mantindre ho podia fer all\u00ed sense por de repres\u00e0lies.\r\nEl colp d\u2019estat de juliol de 1936 el sorprendre quan acabava la carrera i era president de la FUE, l\u2019organitzaci\u00f3 estudiantil m\u00e9s activa de la ciutat. Va col\u00b7laborar activament en tasques de Salvament i Defensa del Patrimoni Art\u00edstic que coordinava el rector de la Universitat de Val\u00e8ncia, el doctor Jos\u00e9 Puche \u00c1lvarez, i l\u2019escultor de l\u2019Escola de Sant Carles, Vicente Beltr\u00e1n. Va ser director del butllet\u00ed de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes (AIDC) i cre\u00e0 nombrosos dibuixos, il\u00b7lustracions i cartells de tem\u00e0tica b\u00e8l\u00b7lica. Un dels seus treballs m\u00e9s importants va ser la realitzaci\u00f3 de maquetes de cart\u00f3 pedra, de grand\u00e0ria natural, de carros de combat, vehicles militars, peces d\u2019artilleria i avions, amb la finalitat de despistar les forces enemigues. Al costat del seu cunyat Gori Mu\u00f1oz i de Regino Mas Mar\u00ed, va col\u00b7laborar en l\u2019execuci\u00f3 de les Falles Antifeixistes de 1937 i en diversos dibuixos per a auques antifeixistes. Per a l\u2019Exposici\u00f3 Internacional del Pavell\u00f3 de la Rep\u00fablica Espanyola de Par\u00eds, tamb\u00e9 de 1937, va realitzar un grup escult\u00f2ric en cart\u00f3 pedra titulat V\u00edctimas de los bombardeos de la aviaci\u00f3n nacionalista, en qu\u00e8 representava una parella de dones sobresaltades per l\u2019horror de les bombes. Tamb\u00e9 hi va enviar el seu gravat Mineros.\r\nVa formar part de les mil\u00edcies populars i prest\u00e0 servei en Agitaci\u00f3 i Propaganda. Va pert\u00e0nyer a l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 des de juliol de 1937 en la 22 Brigada Mixta, amb la graduaci\u00f3 de tinent despr\u00e9s de passar per l\u2019Escola Popular de Guerra. Va combatre en els fronts de Terol i Catalunya. Finalitzada la Guerra Civil es va exiliar a Fran\u00e7a travessant la frontera per Puigcerd\u00e0 el 8 de febrer de 1939. Va estar internat en els camps de concentraci\u00f3 de Bourg Madame (Pyr\u00e9n\u00e9es Orientals), Septfonds (Tarn et Garona) i Vernet fins al 15 de juny de 1940, quan va embarcar al mercant Cuba a Bordeaux (Gironde) amb rumb a la Rep\u00fablica Dominicana. En arribar a Ciudad Trujillo, incomplint l\u2019acord amb el SERE (Servei d\u2019Evacuaci\u00f3 de Refugiats Espanyols) que havia pagat una quantitat monet\u00e0ria per cada passatger al dictador Le\u00f3nidas Trujillo, aquest no va deixar desembarcar el passatge i el vaixell es va haver de dirigir a l\u2019illa Martinica, des d\u2019on es van traslladar a M\u00e8xic, a Coatzacoalcos (Veracruz) el 26 de juliol seg\u00fcent. Va treballar a Veracruz com a dibuixant del Sindicato de Petr\u00f3leos fins que uns anys m\u00e9s tard es va traslladar a M\u00e8xic DF. Va ser dibuixant i cartellista per a Suevia-Films/Ces\u00e1reo Gonz\u00e1lez, empresa que distribu\u00efa pel\u00b7l\u00edcules espanyoles a M\u00e8xic, i com a fot\u00f2graf del diari Excelsior. A la capital federal va mantindre una estreta relaci\u00f3 amb els cercles de republicans valencians, entre ells amb Josep Renau, Manuela Ballester, Elisa Piqueras, Joan Renau, Jos\u00e9 Bar\u00f3n, Jos\u00e9 Puche i l\u2019advocat L\u00f3pez Fandos. En 1946 va contraure matrimoni amb la pintora Amparo Mu\u00f1oz Montoro, germana del pintor, dibuixant i escen\u00f2graf valenci\u00e0 exiliat a Buenos Aires, Gori Mu\u00f1oz.\r\nEl seu delicat estat de salut i un despreniment de retina el va fer abandonar el treball art\u00edstic i retornar definitivament a Val\u00e8ncia en 1990, despr\u00e9s de la mort de la seua muller a M\u00e8xic a l\u2019octubre de 1989.\u00a0"}, {"id": 454, "name": "Eduard", "surname": "Escalante", "conjunction": "i", "second_surname": "Feo", "url": "/biografies/escalante-feo-eduard", "image": "/media/biography/image/escalante_feo_eduard.jpg", "birth_date": 1857, "dead_date": 1921, "short_description": "Autor teatral\r\nFill d\u2019Eduard Escalante i Mateu \u2014de qui en fou continuador de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria valenciana\u2014 i d'Am\u00e0lia Feo.\r\nDestac\u00e0 com autor del miracle titulat El incr\u00e8dul convertit\u00a0que fou representat el 1878. Posteriorment, continu\u00e0 la seva tasca com escriptor amb diversos sainets i com\u00e8dies, com\u00a0Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans\u00a0(1887),\u00a0Un alcalde de barrio\u00a0(1897),\u00a0Valensia a la matin\u00e1\u00a0(1888), Mariquita l\u2019estanquera (1889),\u00a0Cada u de son temple\u00a0(1890),\u00a0Fugint de l\u2019anguila\u00a0(1891),\u00a0Mil duros i tartaneta\u00a0(1898)\u00a0i Un ratet en el jusgat (1914).\r\nTanmateix assol\u00ed els seus \u00e8xits m\u00e9s rellevants amb les sarsueles. En aquesta l\u00ednia, col\u00b7labor\u00e0 en la consolidaci\u00f3 de la sarsuela valenciana, amb obres com El roder (1905), Plors i alegries (1906), Les barraques (1899) o La gent de tro (1898) entre moltes d\u2019altres.\r\nVa formar part de la Junta Directiva de Lo Rat-Penat, en la seva secci\u00f3 de teatre, durant el curs 1894-1895, i fou vice-president de la mateixa secci\u00f3 durant el curs 1895-1896."}, {"id": 321, "name": "Eduard", "surname": "Escalante", "conjunction": "i", "second_surname": "Mateu", "url": "/biografies/escalante-mateu-eduard", "image": "/media/biography/image/escalante_mateu_eduard3.jpg", "birth_date": 1834, "dead_date": 1895, "short_description": "Autor teatral\r\nM\u00f3nica Mateu Carvajaes va donar a llum, al barri del Cabanyal, \u2014aleshores pertanyent al municipi del Poble Nou de la Mar\u2014 \u00a0a Eduard Escalante i Mateu. Va ser un part complicat que tristament produ\u00ed la mort de la mare. El seu pare, Joan Antoni Escalante fou un gran activista pol\u00edtic defensor del liberalisme, que en la seva lluita contra l'absolutista Ferran VII va haver d'exiliar-se a Fran\u00e7a. Retorn\u00e0 breument a Val\u00e8ncia per a deixar el seu fill a l'atenci\u00f3 de les germanes Pont L\u00f3pez, amigues de la difunta mare. Ja no tornaria mai m\u00e9s a Val\u00e8ncia, per\u00f2 des de Fran\u00e7a, on dedicat a l'activitat pol\u00edtica moriria el 1841, enviaria diners de tant en tant.\r\nEduard Escalante va passar una inf\u00e0ncia convulsa. De la casa del Cabanyal, es trasllada, amb les germanes Pont L\u00f3pez, a un pis dins de l'emmurallada ciutat de Val\u00e8ncia. Aquest era un lloc molt m\u00e9s segur davant les freq\u00fcents invasions carlines. Va cr\u00e8ixer en la placeta Ib\u00e1\u00f1ez, n\u00famero 11, pis segon, envoltat per carrers habitats de comercials i menestrals: assaonadors, serrallers, sabaters, fusters, llauners...\r\n\u00a0\r\nEducaci\u00f3\r\nLa seva primera escola va ser la Companyia, propera a casa i fundada per un sacerdot de l'Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau. D'all\u00ed va passar a La paella. Paral\u00b7lelament, per la seva gran habilitat al dibuix, rebia classes per a principiants en la societat El Liceu a l'edat de 13 anys. Per Eduard Escalante, aquest nou ambient cultural el va permetre omplir els seus anhels de coneixement. No nom\u00e9s va assistir a classes de dibuix, tamb\u00e9 va rebre classes de literatura, la seva nova passi\u00f3. Els cr\u00edtics assenyalen que la seva formaci\u00f3 va ser molt bona ja que el 1856, quan escriu una de les seves primeres obres, Raquel, destaquen un bon coneixement de la t\u00e8cnica del vers i desenvoltura liter\u00e0ria i hist\u00f2rica.\r\nLa seva estada al Liceu va ser molt m\u00e9s fruct\u00edfera. All\u00ed va aprendre franc\u00e8s, el que li va permetre, al costat de Francesc Palanca, traduir i adaptar al castell\u00e0 El judio errante. La seva adaptaci\u00f3 d'obres franceses no va acabar aqu\u00ed, destaquen Ardines de Benito, Los buscadores de oro y Acu\u00e9rdate. All\u00e0 va coincidir amb altres joves que acabaren, com ell, convertint-se en grans figures intel\u00b7lectuals de la societat valenciana. Amb Teodor Llorente i Olivares va mantenir una gran amistat. Tamb\u00e9 va con\u00e8ixer a Vicent Venceslau Querol, Joaquim Serrano i Ca\u00f1ete, Ciril Amor\u00f3s o F\u00e8lix Pizcueta. Per\u00f2 el major impacte que va produir aquesta instituci\u00f3 en Eduard Escalante va ser el teatre que all\u00ed es practicava. Les obres rom\u00e0ntiques que va poder presenciar despertarien en ell el seu amor per l'escenografia dram\u00e0tica que anys despr\u00e9s li va donar la seva indubtable fama.\r\nMalauradament, la situaci\u00f3 econ\u00f2mica a casa de les germanes Pont, ja molt majors per treballar, era molt delicada. Eduard Escalante, en la seva adolesc\u00e8ncia, decideix posar-se a treballar. La seva habilitat amb la pintura li fa entrar a treballar en un taller de ventalls. Prompte, gr\u00e0cies a la seva per\u00edcia, guanya fama i \u00e9s reclamat per altres tallers.\r\nEl 1855 se celebra a la ciutat de Val\u00e8ncia el quart centenari de la canonitzaci\u00f3 de Sant Vicent Ferrer. Amb 21 anys, Eduard Escalante presenta dues obres, els miracles titulats La muda i La vanitat castigada. No passaren desapercebuts, grans figures de l'\u00e8poca, com Vicent Boix, van quedar molt impressionats per l'habilitat i soltesa d'Eduard Escalante.\r\nAmb 23 anys, decideix escriure un ambici\u00f3s drama. Tria un tema allunyat hist\u00f2ricament, el trist dest\u00ed de la jove jueva Raquel, estimada per Alfons VIII. Visit\u00e0 diversos teatres amb la seva obra sota el bra\u00e7, per\u00f2 no va aconseguir que es represent\u00e9s. Davant d'aquest escenari, decideix provar sort a Madrid.\r\nUna de les seves ve\u00efnes i protectora, Carmen de Valparda, escriu a Alfons Escalante, oncle d'Eduard. En aquestes cartes li explica la prec\u00e0ria situaci\u00f3 del seu nebot i el talent que atresora. Aconsegueix conv\u00e8ncer-ho i, a la primavera de 1857, Escalante es dirigeix cap a Madrid. La seva estada \u00e9s breu ja que el 25 desembre 1857 naix a Val\u00e8ncia el seu fill. Eduard Escalante havia abandonat Val\u00e8ncia deixant la seva n\u00f2via, Am\u00e0lia Feo, embarassada. Les comoditats de Madrid, \u2014el seu oncle havia estat ambaixador als Estats Units i gaudia de bona posici\u00f3\u2014 no li impedeixen fer-se c\u00e0rrec de les seves responsabilitats. No volia per al seu fill el mateix que va patir en la seva inf\u00e0ncia, cr\u00e9ixer amb un pare absent. Torna a Val\u00e8ncia, al seu treball al taller de ventalls. El 11 d'abril de 1858 es casa amb Am\u00e0lia Feo a la parr\u00f2quia de Sant Salvador.\r\nDe la seva estada a Madrid conserva, sobretot, una estreta relaci\u00f3 amb Amable Escalante Vera, germanastre seu que segueix els passos pol\u00edtics del pare. Amable Escalante apareix com un personatge destacat en els Episodios Nacionales de Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s. Al seu segon fill el batejar\u00e0 com Amable, en honor al seu germ\u00e0.\r\n\u00a0\r\nAssentament com a autor\r\nEl 1858, amb l'ajuda del seu amic Joaqu\u00edn Aguilar, publica el seu drama Raquel, que no gaudeix de molta repercussi\u00f3. Durant aquest per\u00edode col\u00b7labora, de vegades de forma an\u00f2nima, en diaris i revistes com La Flauta, El Rub\u00ed, El Iris o La Palma\u00a0d'Alacant.\r\nDecideix deixar de banda el g\u00e8nere dram\u00e0tic per a centrar-se a escriure sainets. Un g\u00e8nere popular amb el que pret\u00e9n, sense sortir dels motles, eixir del tradicional \u00e0mbit rural situant l'acci\u00f3 a la ciutat, a Val\u00e8ncia.\r\nEl 6 de desembre de 1861, s'anuncia l'estrena del sainet en valenci\u00e0 D\u00e8u, d\u00e8neu i noranta. No figurava el nom del seu autor, Eduard Escalante. L'estrena va ser un \u00e8xit no nom\u00e9s de p\u00fablic, tamb\u00e9 de cr\u00edtica. Rafael Mar\u00eda Liern deia: \u00abEl 1861 apareix a la Princesa D\u00e8u, d\u00e8neu i noranta, i tots els que ens ocupem del teatre vam dir a cor: Aqu\u00ed hi ha un autor dram\u00e0tic de cos sencer\u00bb [i]. Tot aix\u00f2 va animar a Escalante a escriure una continuaci\u00f3 d'aquest sainet. La nit del 24 de maig de 1862 s'estrena La casa de Meca.\r\nEntrem en un per\u00edode inactiu en la seva obra, durant sis anys no escriu res. Es trasllada de llar, ja que neixen tres filles m\u00e9s del matrimoni amb Amalia. Una d'elles mor a molt curta edat. Segueix mantenint-se amb el seu humil salari de pintor de ventalls. El 1867, Joan Mariana i Sanz, llibreter i editor, publica els seus dos sainets. Aix\u00f2 li reporta una mica de diners. Les publicacions es venen molt b\u00e9 i, a partir d'aquest moment, Joan Mariana es converteix en l'editor principal de l'obra d'Escalante.\r\nEstimulat per Leandro Torrom\u00e9, actor que va interpretar els seus sainets, escriu un nou per a la funci\u00f3 homenatge al teatre Princesa a Leandro Torrom\u00e9. El 15 de febrer de 1868 s'estrena Un grapet i prou. En aquesta obra apareix per primera vegada un personatge recurrent al llarg de tots els seus sainets: la senyora castellana, que sempre s'expressa en castell\u00e0, emparentada amb la noblesa i que presumeix de grans influ\u00e8ncies a Madrid. El contrast humor\u00edstic entre personatges valencians i madrilenys ser\u00e0 una constant en la seva obra. L'obra \u00e9s publicada en 1868, Escalante la dedica a Jacint Labaila, gran amic seu. Aquest mateix any escriu i estrena La proses\u00f3 per ma casa i El bou i la mula i el Anchel bobo. Aconseguix que s'estrene el sainet Bufar en caldo chelat al teatre Principal davant d'un p\u00fablic m\u00e9s arist\u00f3crata i burg\u00e9s.\r\nEscalante era considerat com un m\u00e9s entre els escriptors que promovien un renaixement de la cultura valenciana. El 1866 entaula amistat amb el poeta Teodor Llorente i Olivares. El 31 de juliol de 1878, Escalante assisteix al primer acte de la societat Lo Rat Penat. Ocupa el c\u00e0rrec de segon vocal. Als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1886, Escalante es presenta amb La mona de Pasqua, amb la qual va obtenir el premi al millor roman\u00e7 sobre costums populars.\r\nLa seva producci\u00f3 augmenta. De 1870 a 1880 escriu dinou sainets, entre ells sobresurten L'escaleta del dimoni, Tres forasters a Madrid i Les chiques del entres\u00f2l. Destaca una de les seves obres mestres El trobador de un porche. Aquesta va tenir un \u00e8xit rotund, les cr\u00f2niques de l'\u00e8poca assenyalen que l'autor va haver de sortir davant del p\u00fablic, fins a tres vegades, per rebre aplaudiments en una de les escenes.\r\nLes seves obres ja no es representen al teatre Princesa o espor\u00e0dicament al Principal. Dos nous teatres se sumen: El teatre caf\u00e8 a l'aire lliure de Russafa, on estrena obres com Cheroni i Riteta o Els n\u00f2vios de ma cuny\u00e1\u00a0i el Teatre Circ Colom, on estrena \u00a1Fuchit de les bombes!\r\nEl seu \u00faltim fill, Vicent, naix el 30 d'octubre de 1872. Aquest mateix any, el seu primer fill \u00e9s cridat a entrar a quintes. Gr\u00e0cies a la recaptaci\u00f3 d'una de les seves obres aconsegueix pagar la quota i el salva del servei militar. \u00c9s un moment delicat en la seva vida, amb una gran fam\u00edlia que mantenir i als seus 46 anys, la ind\u00fastria palmitera pateix un retroc\u00e9s. El ser un gran productor literari no li produeix els ingressos necessaris i ha d'abandonar l'ofici que l'ha mantingut ocupat des dels 13 anys. Els seus amics, alguns d'ells amb contactes pol\u00edtics, es mobilitzen i li aconsegueixen una pla\u00e7a com a treballador de l'Estat. D'aquesta manera, Eduard Escalante comen\u00e7a a treballar com a secretari-gestor de la Junta de Benefic\u00e8ncia de la Prov\u00edncia de Val\u00e8ncia. Solucionats els seus problemes econ\u00f2mics, la seva salut comen\u00e7a a ressentir-se. Uns pocs mesos despr\u00e9s de comen\u00e7ar en el seu nou c\u00e0rrec necessita un mes i mig per recuperar-se dels seus problemes de salut.\r\nA partir de 1880 escriu i estrena nous sainets: La consoladora. Casa de empe\u00f1os y pr\u00e9stamos (1880), La Patti de peixcaors i Matasiete, espantaocho. Aquesta \u00faltima \u00e9s estrenada a Madrid i causa un gran rebombori. Pel que sembla, Javier Burgos havia plagiat aquesta obra canviant-li el nom per Los Valientes. Escalante, per defensar el seu honor, viatja a Madrid per tal de representar la seva obra tradu\u00efda i aix\u00ed, p\u00fablic i cr\u00edtica, poden jutjar. Gr\u00e0cies a aquest conflicte, el seu nom i la seva obra comen\u00e7a a ser conegut fora de Val\u00e8ncia.\r\n\u00a0\r\n\u00daltims anys\r\nLes seves \u00faltimes obres seran Lepe i Talala i Un bon moso. Es retira al camp i veu com, amb l'arribada dels conservadors al poder liderats per Antonio C\u00e1novas, el seu treball perilla. S\u00f3n dies dif\u00edcils i plens d'incerteses. El seu amic, Teodor Llorente, va lluitar perqu\u00e8 Escalante no perd\u00e9s el c\u00e0rrec de secretari-gestor.\r\nEscalante va saber reflectir la societat de l'\u00e8poca. Mostrava les dificultats del proletariat i les contradiccions de la burgesia ascendent. Per\u00f2, tot i procedir d'una fam\u00edlia revolucion\u00e0ria i liberal, les seves idees pol\u00edtiques eren m\u00e9s b\u00e9 conservadores. En la seva obra no hi ha una forta protesta social, m\u00e9s aviat al contrari. No critica a l'aristocr\u00e0cia ni a la burgesia, el caciquisme i els enemics de la Renaixen\u00e7a tamb\u00e9 s\u00f3n ignorats en les seves composicions.\r\nQuan mor als 61 anys, el 1895, deixa set fills: Eduard, Empar, Enriqueta, Am\u00e0lia, Merc\u00e8, Amable i Vicent.\r\n\u00a0\r\n\u00a0\r\n[i] Epistolari Llorente, I, p. 254. Citat a: Ferreres, Rafael. Eduardo Escalante. El hombre y la obra. Ediciones Prometeo SL, 1967. p. 60-61."}, {"id": 570, "name": "Josep", "surname": "Escrig", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/escrig-martinez-josep", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_vOEqfUp.jpg", "birth_date": 1791, "dead_date": 1867, "short_description": "Advocat i lexic\u00f2graf\r\nEn paraules de la professora i acad\u00e8mica Maria Isabel Guardiola i Savall, estudiosa principal del personatge, Josep Escrig \u00e9s una figura oblidada en la mem\u00f2ria del seu poble: apareix tangencialment en les mem\u00f2ries i hist\u00f2ries locals, no se\u2019n t\u00e9 pr\u00e0cticament not\u00edcia de l\u2019exist\u00e8ncia i no se\u2019n coneixen els descendents. Aquest oblit nom\u00e9s es pot explicar atenent el fet que la fam\u00edlia \u2014o una part d\u2019ella\u2014 degu\u00e9 perdre la seua posici\u00f3 i va haver d\u2019emigrar a Val\u00e8ncia buscant millor fortuna.\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia acomodada, de la qual no hi ha dades, va poder estudiar Dret a Val\u00e8ncia i s\u2019hi va llicenciar el 22 de juny de 1815. Posteriorment exerc\u00ed com a advocat de talent a la seua localitat, on era conegut com a l\u2019Abogaet. La professi\u00f3 de lleis era una de les m\u00e9s atractives de l\u2019\u00e8poca a causa de la faena que generava l\u2019abolici\u00f3 del r\u00e8gim senyorial i les desamortitzacions. Es va casar el 1818 amb Joaquina Mart\u00ednez i Alam\u00e0, amb qui va tindre deu fills, un dels quals tamb\u00e9 fou advocat i exerc\u00ed la professi\u00f3 a la localitat.\r\nEscrig va viure els principals esclats revolucionaris del XIX que van fer canviar de soca-rel la societat valenciana i hi va participar de ben a prop. Constant\u00ed Llombart ens el presenta en 1887 en un to laudatori, sovint exagerat i rom\u00e0ntic, com un enamorat del seu poble, liberal militant actiu i personatge estimat a la seua terra natal. Com a liberal declarat, va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seua tria pol\u00edtica durant l\u2019Ominosa D\u00e8cada (1823-1833), en qu\u00e8 va estar tancat a les torres dels Serrans vint-i-sis mesos. Durant les revoltes carlines, Ramon Cabrera entrava a la ciutat de Ll\u00edria (1836) i Escrig va haver de deixar-ho tot i exiliar-se amb la fam\u00edlia a Val\u00e8ncia. \u00c9s en aquest moment i en aquesta ciutat on, sense ofici ni benefici aparents, es dedica a l\u2019elaboraci\u00f3 del seu diccionari, que l\u2019ocupar\u00e0 deu anys entre 1840 i 1850, segons Llombart.\r\nDurant l\u2019estada a Val\u00e8ncia, va obtindre el suport de la Reial Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds per a publicar el diccionari, la mateixa associaci\u00f3 que havia mostrat indifer\u00e8ncia en 1805 per l\u2019obra d\u2019un altre lexic\u00f2graf, Manuel Joaqu\u00edm Sanelo. L\u2019historiador Vicent Boix va signar la censura oficial del Diccionario.\r\nEn restablir-se l\u2019ordre pol\u00edtic i ja publicat el diccionari, no sense dificultats, segons Llombart, torna a Ll\u00edria i es fa c\u00e0rrec del comandament del poble a causa de la mort i de la malaltia pel c\u00f2lera morbo de les autoritats principals (1855). Recupera l\u2019estima popular i el prestigi social, que el mouen a desenvolupar diverses activitats relacionades amb la seua professi\u00f3: inter\u00ed del Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia, procurador de les rendes que a Ll\u00edria posse\u00efen els ducs de Berwick i Alba, advocat consultor del municipi, depositari dels fons p\u00fablics de la localitat i jutge de pau.\r\nA banda del reconegut Diccionario valenciano-castellano, Llombart ens parla de dues obres m\u00e9s en qu\u00e8 va treballar autor: unes anotacions i comentaris al Compendio de C\u00f3digo Civil de J. Gorosabel i la Vida de San Francisco de Paula, que va ser publicada a la seua mort per la filla Joana Escrig i Mart\u00ednez.\r\nEl Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig \u00e9s el diccionari valenci\u00e0 m\u00e9s extens i m\u00e9s ambici\u00f3s dels publicats fins aleshores, amb un total de 900 p\u00e0gines. Segons Guardiola, ha estat una de les obres m\u00e9s vituperades en les investigacions sobre la hist\u00f2ria de la lexicografia catalana. Ara b\u00e9, els estudis m\u00e9s actuals mostren que moltes d\u2019aquestes idees s\u00f3n fruit de prejudicis, amaguen un examen de l\u2019obra poc rigor\u00f3s i uns valors evidents com l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019autor a l\u2019observaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica dialectal i el respecte envers el manteniment de l\u2019ortografia tradicional valenciana. Escrig fa una defensa rom\u00e0ntica sobre la projecci\u00f3 de l\u2019ortografia pr\u00f2pia de cada llengua, ja que \u00e9s aquesta la que els atorga un car\u00e0cter distintiu i adverteix que no es pot obviar ni alterar al gust de cadasc\u00fa. La seua posici\u00f3 entronca directament amb les motivacions addu\u00efdes per un antecessor seu, Carles Ros, en la defensa de l\u2019ortografia tradicional i en l\u2019allunyament del servilisme al castell\u00e0 dels coetanis. Va con\u00e8ixer altres dues edicions, revisades i ampliades, en 1871 i 1887."}, {"id": 345, "name": "Ferran", "surname": "Escriv\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Cantos", "url": "/biografies/escriva-cantos-ferran", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_G3TFVKy.jpg", "birth_date": 1905, "dead_date": 1977, "short_description": "Pintor i dibuixant\r\nCasat amb la pintora Empar Palacios i Escriv\u00e0 amb qui tingueren quatre filles: Maria Amparo, Victoria, Maria Dolores i Maria Fernanda.\r\nEstudi\u00e0 Lleis i Filosofia i Lletres a les universitats de Madrid i Barcelona, on a m\u00e9s frequent\u00e0 diverses academies d'art. Va treballar com a jutge municipal a l'Audi\u00e8ncia de Val\u00e8ncia, abandonant el c\u00e0rrec per tal de dedicar-se plenament a la seua vocaci\u00f3 art\u00edstica.\r\nFou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nDurant la Guerra Civil realitz\u00e0 nombrosos cartells i vinyetes propagand\u00edstiques per a la CNT-FAI. El 1937 particip\u00e0 en el Pavell\u00f3 d'Espanya de l'Exposici\u00f3 de Par\u00eds amb l'obra Treva.\r\nVa ser president del Sindicat de Professions Liberals de la CNT valenciana.\u00a0Va ser membre del consell de redacci\u00f3 de la revista Libre Studio, revista d'acci\u00f3 cultural al Servei de la CNT, dirigida per Higinio Noja Ruiz i publicada a Val\u00e8ncia entre desembre de 1936 i novembre de 1938.\r\nAl finalitzar la guerra viatj\u00e0 per diferents pa\u00efsos llatinoamericans i, a la seua tornada, don\u00e0 classes d'Hist\u00f2ria d'Art Contemporani a l'Escola Sant Carles de Val\u00e8ncia. Va pert\u00e0nyer a l'Instituto Diego Vel\u00e1zquez del CSIC.\r\nApassionat defensor de l'abstracci\u00f3, el 1955\u00a0particip\u00e0 al Congr\u00e9s d'Art Abstracte celebrat al Palacio de la Magdalena de Santander. Public\u00e0 entre altres obres, Constantes estructurales de la pintura (1966). Entre les seues pintures m\u00e9s importants destaquen la decoraci\u00f3 del Sal\u00f3 de Cent de l'Ateneu de Val\u00e8ncia, els murals de l'Instituto de Cultura Hisp\u00e1nica, i els del Sal\u00f3n Espa\u00f1a al Hall of Fame del International College of Surgeon de Chicago.\r\nQuan va morir, el Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia li va dedicar una gran exposici\u00f3 retrospectiva."}, {"id": 560, "name": "Vicent", "surname": "Escriv\u00e0", "conjunction": "", "second_surname": "Peir\u00f3", "url": "/biografies/escriva-peiro-vicent", "image": "/media/biography/image/escriva_peiro_vicent.jpg", "birth_date": 1948, "dead_date": 2018, "short_description": "Professor, escriptor i cr\u00edtic literari\r\nComen\u00e7\u00e0 la seua labor pedag\u00f2gica com a mestre d\u2019escola en pobles com Aielo de Malferit i Montcada de l\u2019Horta, en els quals deix\u00e0 un grat record. A Aielo (1967-1972) fou director escolar i s\u2019hi implic\u00e0 en la vida cultural: particip\u00e0 com a actor en un grup teatral creat pels mestres, a m\u00e9s de col\u00b7laborar amb articles de geografia humana i amb versos en els llibres de festes locals. A Montcada, on treball\u00e0 i visqu\u00e9 durant la d\u00e8cada seg\u00fcent, dissenyaren un circuit literari urb\u00e0 en la seua mem\u00f2ria.\r\nFou un mestre capdavanter en l\u2019elaboraci\u00f3 de materials escolars per a l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 i en l\u2019aplicaci\u00f3 dels principis de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica. Entre gener i juny de 1975 i novembre i maig de 1976 public\u00e0 un curs de llengua per a xiquets en qu\u00e8 incorpor\u00e0 textos de lectura amb refer\u00e8ncies a pobles i altres elements de la geografia valenciana i convidava a elaborar mapes comarcals, con\u00e9ixer la literatura o visitar el port de mar m\u00e9s pr\u00f2xim. Fou editat com a llibre per l\u2019editoral Denes l\u2019any 2003.\r\nEs llicenci\u00e0 en Filologia Moderna en la Universitat de Val\u00e8ncia, de la qual fou, a partir de 1986, professor titular del Departament de Filologia Catalana, Secci\u00f3 Departamental de l\u2019Escola Universit\u00e0ria de Magisteri. A m\u00e9s, fou professor dels Cursos d\u2019Estiu per a mestres, organitzats per la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, per als quals prepar\u00e0 materials de l\u2019\u00e0rea de literatura. Aix\u00ed mateix elabor\u00e0, juntament amb Vicent Salvador, una Guia did\u00e0ctica sobre textos de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (1986), editada per la Conselleria de Cultura i Educaci\u00f3, i el volum Invitaci\u00f3 a la literatura catalana (Gregal, 1987), que tamb\u00e9 serv\u00ed com a manual per a tercer de BUP. El llibre tenia un enfocament innovador: se centrava en els textos literaris, equilibrava la proced\u00e8ncia geogr\u00e0fica dels autors amb la justa inclusi\u00f3 d\u2019alguns literats valencians i reservava un espai per a la literatura popular. I encara es pot afegir en aquest \u00e0mbit la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en el Diccionari escolar valenci\u00e0 de Miquel Arimany (1986).\r\nQuant al seu vessant d\u2019estudi\u00f3s de la literatura, la seua obra la recorre des de la Cr\u00f2nica de Ramon Muntaner (Bromera, 1991) \u2013edici\u00f3 modernitzada d\u2019alguns cap\u00edtols que arrib\u00e0 a la desena edici\u00f3\u2013 fins als autors contemporanis. Hi procur\u00e0 sempre obrir els textos a noves interpretacions, analitzades amb els criteris de la teoria liter\u00e0ria m\u00e9s avan\u00e7ada. Hi destaquen els seus treballs sobre Espill de Jaume Roig, la seua tesi de llicenciatura, on defuig les habituals refer\u00e8ncies de novel\u00b7la picaresca o de s\u00e0tira mis\u00f2gina per tal de definir-la com una novel\u00b7la burgesa de reclassament, una opini\u00f3 explicitada en el pr\u00f2leg a l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim (1981) i en l\u2019article \u00abG\u00e8nesi, praxi i destrucci\u00f3 de la novel\u00b7la cavalleresca al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, aparegut en la revista L\u2019Espill (1985). Un tema, el de la narrativa medieval, al qual realitz\u00e0 diverses aproximacions en els articles \u00abJacob Xalab\u00edn: complex de cultura i narrador\u00bb, \u00abLes lleng\u00fces de Curial\u00bb i \u00abEls refranys en el Tirant lo Blanc\u00bb. L\u2019inter\u00e9s per aquesta darrera novel\u00b7la el dugu\u00e9 a crear i registrar, en el cinqu\u00e9 centenari de la seua edici\u00f3 (1990), l\u2019Institut d\u2019Estudis Joanot Martorell, amb una crida als investigadors i uns suggeriments de subtemes, per\u00f2 la iniciativa no tingu\u00e9 l\u2019\u00e8xit que mereixia.\r\nAix\u00ed mateix, sobre els cl\u00e0ssics valencians public\u00e0 l\u2019estudi \u00abAusi\u00e0s Marc, senyor de la paraula\u00bb, a qui prengu\u00e9 com a punt de parten\u00e7a ineludible en \u00abDel brau d\u2019Ausi\u00e0s Marc a l\u2019animalogia po\u00e8tica valenciana actual\u00bb, desglossat en els cinc primers n\u00fameros de la revista Cairell (1979-1980).\r\nPel que fa als autors contemporanis, tingu\u00e9 una dedicaci\u00f3 primerenca, ja des de la cr\u00edtica de Poemes home-terra, de Josep Lozano, en la revista Gorg (1971). Entre els seus treballs destaquen \u00abEl complex de cultura er\u00f2tica i l\u2019erotisme po\u00e8tic en Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s\u00bb, on emmarca aquest aspecte estellesi\u00e0 en el context de la literatura occidental des dels cl\u00e0ssics grecollatins fins a l\u2019actualitat; l\u2019estudi i la classificaci\u00f3 de l\u2019obra de Llu\u00eds Alpera en 50 poemes. Antologia (1992), o el pr\u00f2leg als poemaris Museu de cendres, de Jaume P\u00e9rez Montaner, o a Els ca\u00e7adors salvatges, de Salvador J\u00e0fer. I especialment cal recordar la seua tesi doctoral sobre la narrativa d\u2019Enric Valor, que an\u00e0 presentant en simposis, confer\u00e8ncies i pr\u00f2legs des de la seua primera novel\u00b7la, L\u2019ambici\u00f3 d\u2019Aleix, a la maduresa de la trilogia del \u00abCicle de Cassana\u00bb. Reun\u00ed les seues an\u00e0lisis en L\u2019obra liter\u00e0ria d\u2019Enric Valor (Denes, 2010).\r\nTamb\u00e9 abord\u00e0 altres aspectes de les lletres valencianes en els per\u00edodes de la Decad\u00e8ncia i la Renaixen\u00e7a com per exemple \u00abUn novel\u00b7lista del segle XVIII valenci\u00e0: Llu\u00eds Galiana i la seua Rondalla de rondalles\u00bb, \u00abEls miracles de sant Vicent com a text teatral espec\u00edfic en la dram\u00e0tica del Pa\u00eds valenci\u00e0 (segles XVIII-XIX)\u00bb o el controvertit \u00abVicent Boix i Ricarte (1813-1880): les bases del folklorisme renaixentista valenci\u00e0\u00bb, on argumenta la influ\u00e8ncia del seu ideari espanyolista i provincialista en el desenvolupament de la Renaixen\u00e7a.\r\nA m\u00e9s dels llibres citats, la seua producci\u00f3 cr\u00edtica aparegu\u00e9 en miscel\u00b7l\u00e0nies universit\u00e0ries sobre llengua i literatura catalanes, o en revistes com Gorg, Serra d\u2019Or, Alba, Canelobre, Sa\u00f3, Valencia Semanal, Aiguadol\u00e7, La Rella, El Temps, Els Marges, Caplletra, Cairell, Lletres de Canvi i L\u2019Espill; en les dues darreres public\u00e0, tamb\u00e9, traduccions de poemes de Wallace Stevens i de can\u00e7ons de Leonard Cohen, respectivament. Aix\u00ed mateix, col\u00b7labor\u00e0 en diversos mitjans de la premsa di\u00e0ria.\r\nPel que fa a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, reeix\u00ed especialment en l\u2019\u00e0mbit de la narrativa curta juvenil, tot i que la seua obra \u00e9s bastant at\u00edpica. L\u2019any 1975 reb\u00e9 el Premi Permanent de Narrativa de la Fundaci\u00f3 Huguet pel conte \u00abPen\u00e8lope sense p\u00e8ls\u00bb. Els anys 1979 i 1980 qued\u00e0 finalista del Premi Malvarrosa amb \u00abMaganxa d\u2019agost\u00bb i \u00abLa recompensa\u00bb. I durant aquells anys public\u00e0 altres relats com \u00abEl tort de la seu\u00bb, \u00abMadona Negra del Trencall\u00bb i \u00abLlarga flor de foc\u00bb. El 1983 result\u00e0 guardonat amb el Premi Joanot Martorell de Gandia amb El primpr\u00edncep Hussein i altres narracions, un recull on apareixen, d\u2019una banda, les antag\u00f2niques fant\u00e0polis hist\u00f2riques de Macolim, la ciutat idealitzada, amant de la llibertat i fidel a les seues arrels, i la renegada i cruel Bassot com a transposici\u00f3 a la realitat valenciana contempor\u00e0nia entre el desig i la realitat; i, de l\u2019altra, com a remembran\u00e7a dels sarra\u00efns que en temps llunyans poblaren les terres valencianes, la m\u00e0gia de les narracions meravelloses de pr\u00edncep Hussein, que acab\u00e0 regnant en Danankapavan a l\u2019ombra del fam\u00f3s Mongorotum. Els dos motius tingueren continu\u00eftat en Narracions de Macolim (1987), cinc de les quals havien estat guardonades en el Primer Premi de Narrativa Enric Valor, convocat pel Centre Cultural Castallut, i El collar maragd\u00ed del rei Hussein (1984), que inclo\u00efa una proposta did\u00e0ctica.\r\nEn canvi, se situen en la modernitat m\u00e9s punyent, tot i que sense abandonar els elements fant\u00e0stics, L\u2019obrecartes i dotze contes de vint minuts, ja publicats parcialment en la revista saforenca Bagalina en la s\u00e8rie \u201cAd vel\u00b7lona des lem\u201d. L\u2019acci\u00f3 se situa en el marc urb\u00e0 de la ciutat de Val\u00e8ncia i els protagonistes s\u00f3n uns joves estudiants de BUP. O El viatge contra l\u2019horitz\u00f3, un al\u00b7lucinant periple kafki\u00e0 sobre una moto de gran cilindrada cap a una destinaci\u00f3 incerta darrere un horitz\u00f3 esmunyed\u00eds. Les dues obres s\u00f3n propostes l\u00fadiques, imaginatives i basades en una gran creativitat ling\u00fc\u00edstica, per\u00f2 alhora amb la introducci\u00f3 d\u2019intertextualitats o refer\u00e8ncies liter\u00e0ries que demanen un lector model que supera el destinatari juvenil. D\u2019altra banda l\u2019espontane\u00eftat del seu devessall creatiu constitueix una virtut si considerem la frescor del llenguatge, sovint amerat de bon humor, i l\u2019originalitat de les situacions, per\u00f2 en ocasions peca d\u2019una excessiva facilitat. El seu corpus narratiu es completa amb Boku (T\u00e0ndem, 1992), la simp\u00e0tica aventura d\u2019un robot dom\u00e8stic que origina tota una s\u00e8rie d\u2019embolics al si d\u2019una fam\u00edlia amb xiquets.\r\nTamb\u00e9 realitz\u00e0 una incursi\u00f3 en la poesia amb Parad\u00eds d\u2019enlloc (1986), Premi Manuel Rodr\u00edguez Mart\u00ednez de la ciutat d\u2019Alcoi. Aix\u00ed mateix, una proposta renovadora i molt original que reuneix influ\u00e8ncies que van des dels cl\u00e0ssics catalans als mites del pop. Un poemari de trencament, que incorpora lleng\u00fces vives i inventades, abund\u00e0ncia cal\u00b7ligram\u00e0tica i obscura imatgeria, on el jo po\u00e8tic, amb alguns companys d\u2019itinerari, s\u2019endinsa per boscos boirosos a la recerca d\u2019un passat de plenitud, envoltat de vora\u00e7os d\u00e9us vegetals que tot ho devoren. Un llibre d\u2019estranya bellesa entre l\u2019avantguarda i el comprom\u00eds. Els tamb\u00e9 poetes Begonya Mezquita i Manuel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3 en realitzaren un muntatge-recitaci\u00f3.\r\nTot i que la major part de la seua vida professional es desenvolup\u00e0 a Val\u00e8ncia, mantingu\u00e9 vius els vincles amb el poble i la comarca nadius. Aix\u00ed, figura incl\u00f2s en l\u2019Antologia d\u2019escriptors de la Safor (1986) i en Gandia, capital liter\u00e0ria. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna (2018), on aparegu\u00e9 el seu relat in\u00e8dit \u201cEl fenoll\u201d, en qu\u00e8 narra una inquietant metamorfosi. En Campanes fi de segle. La Safor, inici del III mil\u00b7lenni (2000) elogia la verticalitat enlairada i l\u2019eleg\u00e0ncia s\u00f2bria del cloquer del seu poble. I en el panor\u00e0mic La Universitat de Val\u00e8ncia i els seus entorns comarcals (2016), corresponent a la Safor, elabor\u00e0 l\u2019apartat \u201cLa literatura\u201d.\r\nVicent Escriv\u00e0 fou una figura singular que vulner\u00e0 els camins fressats en la creaci\u00f3 i la cr\u00edtica liter\u00e0ria. Heterodox, revolucionari i sovint incompr\u00e9s. A partir de la seua jubilaci\u00f3 s\u2019alluny\u00e0 bastant dels temes que amb tanta dedicaci\u00f3 havia conreat. Era casat i tenia dues filles, D\u00e8bora i Caterina."}, {"id": 722, "name": "Bernat", "surname": "Esparza", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/esparza-martinez-bernat", "image": "/media/biography/image/esparza_martinez_bernat.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1958, "short_description": "Propagandista\r\nFill de Bernat Esparza Mart\u00ednez i de Teresa Mart\u00ednez Herv\u00e1s.\r\nEl 1913, als divuit anys, s\u2019instal\u00b7la a Barcelona: \u00abFa divuit anys que resideixo a Barcelona, per\u00f2 conservo encara intacta l'\u00e0nima valenciana, que em fa sentir-me germ\u00e0 vostre. En nom dels valencians residents a Barcelona, m'\u00e9s grat d'adherir-me a l'homenatge de l'amic Terradellas i dir en representaci\u00f3 seva: Visca Catalunya lliure! Visca Maci\u00e0! i Visca la Rep\u00fablica!\u00bb [1]\r\nEl juliol de 1922 esdev\u00e9 vicesecretari de l\u2019Ateneu Enciclop\u00e8dic Popular, en una Junta presidida per Jaume Aiguader. [2]\r\nEl 1931 esdev\u00e9 militant d\u2019Esquerra Republicana de Catalunya, alhora que col\u00b7labora amb el diari L\u2019Opini\u00f3. [3]\r\nL\u2019octubre de 1932 esdev\u00e9 un dels fundadors d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista d\u2019Esquerra, a Barcelona, formant part com a secretari de la primera junta de l\u2019entitat, presidida aleshores per Pere Mira i Noguera. [4]\r\nCol\u00b7laborador en les campanyes electorals d\u2019ERC a les eleccions al nou Parlament de Catalunya de 1932, a les Corts Republicanes de 1933 i 1936, com a orador a diversos m\u00edtings a Barcelona.\r\nEl juliol de 1935 esdev\u00e9 fundador i president de l\u2019Associaci\u00f3 Universit\u00e0ria Obrera. [5]\r\nEl 6 de setembre de 1936 es casa amb Herm\u00ednia Pe\u00f1a i Grangel (L\u2019Alcora, 1903).\r\nAfiliat a la UGT.\r\nEl juliol de 1936, amb l\u2019esclat de la Guerra Civil, i a inst\u00e0ncies de Pere Bosch i Gimpera, incauta i salva tot el material cient\u00edfic i cultural (laboratoris i biblioteca) de l\u2019Institut Qu\u00edmic de Sarri\u00e0.\r\nCrea i funda l\u2019Institut R\u00e0dio-t\u00e8cnic, del qual \u00e9s secretari general \u2014sota la presid\u00e8ncia de Joaqu\u00edn S\u00e1nchez-Cordov\u00e9s\u2014 per tal de formar nous t\u00e8cnics en transmissions, que inicia les seves classes l\u20191 de setembre de 1936, enviant la primera expedici\u00f3 al front de guerra el 21 de setembre.\u00a0L\u2019Institut es transforma en Unitat Militaritzada de Transmissions i posteriorment en Grup de Transmissions i Senyals, incorporant-se, el gener de 1937, al front de guerra en qualitat de tinent. El grup passa a dir-se Batall\u00f3 de Transmissions.\r\nEl 6 de desembre de 1937 \u00e9s nomenat, en representaci\u00f3 d\u2019Esquerra Republicana, comissari de batall\u00f3 de rereguarda, fins el 12 d\u2019abril de 1938, que \u00e9s substitu\u00eft per V\u00edctor Torres.\r\nEl 7 de febrer de 1939 s\u2019exilia a Fran\u00e7a, on continuar\u00e0 sent membre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista d\u2019Esquerra i de la UGT. [6]\r\nEl juliol de 1939 ja resideix a Montpeller, a red\u00f2s de la Resid\u00e8ncia d\u2019Intel\u00b7lectuals Catalans, guanyant-se la vida com a sabater.\r\n\u00a0\r\n[1] \u00abL\u2019homenatge al diputat a Corts Josep Tarradellas\u00bb, L\u2019Opini\u00f3, 25 de novembre de 1931, p. 4.\r\n[2] La Veu de Catalunya, 6 de juliol de 1922, p. 2.\r\n[3] Bernat ESPARZA. \u00abQu\u00e8 fan els valencianistes de Catalunya?\u00bb, L\u2019Opini\u00f3, 17 de maig de 1932, p. 20; Bernat ESPARZA. \u00abEls valencianistes per l\u2019Estatut catal\u00e0\u00bb,\u00a0L\u2019Opini\u00f3, 19 de maig de 1932, p. 12; Bernat ESPARZA. \u00abEls valencians i els darrers esdeveniments\u00bb,\u00a0L\u2019Opini\u00f3, 18 de gener de 1933, p. 7; Bernat ESPARZA \u00abNo passar\u00e0\u2026 de llarg!\u00bb,\u00a0L\u2019Opini\u00f3, 22 de mar\u00e7 de 1933, p. 8.\u00a0\r\n[4] \u00abL\u2019actuaci\u00f3 dels valencianistes\u00bb, L\u2019Opini\u00f3, 25 d\u2019octubre de 1932, p. 8.\r\n[5] \u00abConstituci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 Universit\u00e0ria Obrera\u00bb, La Humanitat, 3 de juliol de 1935, p. 7.\r\n[6] \u00abManifestaci\u00f3 de simpatia\u00bb, La Humanitat [Montpeller], 8 de febrer de 1945, p. 2."}, {"id": 571, "name": "Josep", "surname": "Espasa", "conjunction": "i", "second_surname": "Signes", "url": "/biografies/espasa-signes-josep", "image": "/media/biography/image/espasa_signes_josep.jpg", "birth_date": 1914, "dead_date": 1980, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i escriptor\r\nJosep Espasa era fill de llaurador a jornal i de fornera. En 1929 va ingressar com a becari al Col\u00b7legi de la Presentaci\u00f3 i Sant Tom\u00e0s de Villanueva de Val\u00e8ncia, i en 1933 marx\u00e0 al Col\u00b7legi Espanyol de Roma per doctorar-se en Teologia amb una tesi sobre Gregori de Val\u00e8ncia. Fou ordenat prevere en 1937 i exerc\u00ed el c\u00e0rrec de capell\u00e0 castrense. En passar uns mesos com a rector de Benifallim, en 1940 fou nomenat professor d\u2019Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica del Seminari de Valencia; en 1945, l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia Prudencio Melo el nomen\u00e0 rector del Col\u00b7legi de la Presentaci\u00f3 i exerc\u00ed de catedr\u00e0tic de Teologia Dogm\u00e0tica del seminari.\r\nEn 1950, despr\u00e9s d\u2019unes oposicions accidentades per les quals va perdre la c\u00e0tedra, assol\u00ed una canongia. Fou professor de religi\u00f3 de la Facultat de Filosofia i Lletres (1951-1965) i despr\u00e9s del Concili Vatic\u00e0 II va ser delegat dioces\u00e0 d\u2019Ecumenisme i Marginals, i fund\u00e0 el Centre Ecum\u00e8nic Interconfessional. Al setembre de 1971, els seus superiors el van dimitir com a rector de Sant Tom\u00e0s. La decisi\u00f3 de la jerarquia fou molt contestada, per injusta i autorit\u00e0ria, per una gran part del clergat, especialment pels antics col\u00b7legials que es van oposar fermament a l\u2019operaci\u00f3 portada a terme per l\u2019arquebisbe Garc\u00eda Lahiguera i sobretot pel bisbe Jes\u00fas Pla. La causa fou encarrilada pels advocats fins que arrib\u00e0 al Vatic\u00e0 i des d\u2019all\u00ed la van retornar al bisbe ordinari de Val\u00e8ncia, a qui donaren tota la llibertat per actuar segons la seua conveni\u00e8ncia.\r\nHuit anys m\u00e9s tard deix\u00e0 totes les seues activitats oficials i es va retirar a D\u00e9nia. Escrigu\u00e9 els llibres Falsejaments i veritats cristianes (Edicions 62, 1969) i Qu\u00e8 cal creure (PAM, 1976), a m\u00e9s de ser redactor del setmanari La Marina i de publicar alguns articles en Sa\u00f3 entre 1977-1979. Va estar en contacte amb la major part dels intel\u00b7lectuals de la seua \u00e8poca, com ara Joan Fuster, Manolo Gil, Vicent Ventura o Josep Iborra, que van contribuir decisivament a fer que Espasa mantinguera una mirada atenta sobre la cultura i la vida valencianes del moment. Va prologar un llibre de refer\u00e8ncia, L\u2019Esgl\u00e9sia valentina i l\u2019\u00fas de la llengua vernacla (L\u2019Estel, 1965), de Vicent Miquel i Diego.\r\nEl canonge Espasa va ser un promotor de l\u2019obertura de l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana, i per aix\u00f2, al voltant d\u2019ell com a rector del col\u00b7legi de Sant Tom\u00e0s de Villanueva, van eixir una s\u00e8rie de capellans que destacaren pel seu esperit innovador. A m\u00e9s, va donar suport a l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 en la lit\u00fargia, cosa in\u00e8dita entre la major part del clergat valenci\u00e0.\r\nCom destaca Ramir Reig al llibre Feixistes, rojos i capellans, Josep Espasa va fer del col\u00b7legi de Sant Tom\u00e0s \u00abun espai obert a l\u2019amistat i a la recerca en com\u00fa\u00bb, i els seus alumnes \u00abesdevingueren elements cr\u00edtics per amor a la veritat\u00bb, amb el desig que \u00abl\u2019Esgl\u00e9sia s\u2019alliber\u00e9s d\u2019hipocresia i d\u2019hipoteques, i port\u00e9s l\u2019Evangeli al Poble\u00bb. Josep Espasa concebia un cristianisme antidogm\u00e0tic i va ser un ferm seguidor del cam\u00ed obert per Mounier. Com a eines pedag\u00f2giques, el canonge Espasa organitzava trobades sobre el moment pol\u00edtic d\u2019aleshores. Altres amics l\u2019han descrit com a un realista prosaic, sense fantasies f\u00e0tues, un home amb els peus sempre tocant terra, un poc socarr\u00f3 i ir\u00f2nic, perspica\u00e7 i alhora comprensiu, i sobretot humanista.\r\nEn paraules de Nel\u00b7lo Pellicer, Espasa era \u00abun mediterrani apassionat per la veritat, que ell veia sintetitzada en l\u2019Evangeli\u00bb. No va ser mai ni un contestatari ni un radical, per\u00f2 s\u00ed que estava disposat a \u00abobrir qualsevol porta, sense temors, ni prejudicis\u00bb. El seu car\u00e0cter obert va fer que acollira l\u2019assagista Joan Fuster i el periodista Vicent Ventura al col\u00b7legi de Sant Tom\u00e0s com a bons amics seus. Com a home obert a les tend\u00e8ncies m\u00e9s modernes, liberal, objectiu, ecum\u00e8nic i nacionalista va tindre problemes amb les autoritats eclesi\u00e0stiques. Al seu entorn es formaren les generacions de capellans que despr\u00e9s van destacar pel seu esperit innovador.\r\nEl 1970, una vegada expulsat del col\u00b7legi de Sant Tom\u00e0s per la seua ideologia progressista, el canonge Espasa torn\u00e0 a D\u00e9nia, on despleg\u00e0 el seu magisteri com abans havia fet a Val\u00e8ncia, i on es va fer c\u00e0rrec de l\u2019ermita de la Pedrera. All\u00e0, el 1963, va acollir a sa casa Vicent Ventura, confinat all\u00ed per l\u2019exili for\u00e7\u00f3s, despr\u00e9s que el periodista valenci\u00e0 participara en el Contuberni de Munic. Pel juliol de 1976, diverses entitats i personalitats del Pa\u00eds Valenci\u00e0 li van dedicar un homenatge, i el 1979 la revista Sa\u00f3 institu\u00efa el Premi Josep Espasa al millor assaig de tem\u00e0tica religiosa. Fou membre de la Junta Consultiva d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i es cre\u00e0 als anys 90 una associaci\u00f3 de pensament teol\u00f2gic que portava el seu nom.\r\nEn 1983, tres anys despr\u00e9s de morir, va ser nomenat fill predilecte de D\u00e9nia. El mateix any, pel mes de mar\u00e7, la seua biblioteca personal pass\u00e0 a estar a la disposici\u00f3 de tot el p\u00fablic a la Biblioteca Valenciana. Est\u00e0 formada preferentment per llibres de tem\u00e0tica religiosa, de q\u00fcestions de teologia, de pastoral, de filosofia i psicologia, fins i tot obres de creaci\u00f3 liter\u00e0ria constru\u00efdes al voltant de la preocupaci\u00f3 \u00e8tica. S\u00f3n edicions des dels \u00faltims anys de la d\u00e8cada dels cinquanta fins a la dels setanta del segle XX, amb una interessant freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019obres en franc\u00e9s que mostren noves l\u00ednies en el pensament filos\u00f2fic i teol\u00f2gic d\u2019aquell moment.\r\nEn 1998, el Consell Valenci\u00e0 de Cultura va publicar un llibre en homenatge a un \u00abpersonatge clau de la societat valenciana dels \u00faltims cinquanta anys\u00bb. El llibre aplega una s\u00e8rie molt completa d\u2019articles sobre Espasa, escrits per amics, alguns dels quals deixebles, com Ramir Reig, Enric A. Llobregat, Joan Fuster, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s o Emili Mar\u00edn. D\u2019una altra banda, inclou sermons in\u00e8dits de Josep Espasa mateix i diferents documents i il\u00b7lustracions sobre moments de la vida \u00abd\u2019un dels personatges decisius per al present de la nostra societat\u00bb.\r\nEl 2005, en el 25\u00e9 aniversari de la mort del canonge Espasa, l\u2019Ajuntament de D\u00e9nia pos\u00e0 una placa a l\u2019ermita de la Pedrera que recorda el capell\u00e0 represaliat per les seues idees progressistes i pel seu comprom\u00eds amb la llengua. En aquell acte, el seu nebot, Antoni Espasa, declarava que el canonge va ser \u00abun fervent amant de la vida a la Pedrera, on tots eren amics seus\u00bb. Aprofitant l\u2019avinentesa, tingu\u00e9 lloc una taula redona en qu\u00e8 participaren, entre d\u2019altres, Vicent Balaguer i Bernat Cap\u00f3. A m\u00e9s, la revista Sa\u00f3 present\u00e0 un monogr\u00e0fic sobre la seua figura i es project\u00e0 un audiovisual amb fotografies de la seua vida.\r\nAmb motiu del centenari del seu naixement (2014), Sa\u00f3 Edicions va publicar un llibre coral coordinat per Emili Mar\u00edn, prevere i director de Sa\u00f3 en aquell moment. Hi participaren dos bisbes (Jos\u00e9 Gea, dimissionari de la di\u00f2cesi de Mondo\u00f1edo-El Ferrol, i Joan Piris, de Lleida), i especialistes en teologia, escriptors, antics deixebles i amics: Antoni Signes, Antoni Espasa (nebot del canonge), Teresa Espasa, Lola Barber\u00e0, Trini Sim\u00f3, Francesc Aracil, Joaqu\u00edn Signes, Vicent Miquel i Diego o el mateix Emili Mar\u00edn, amb una visi\u00f3 afectuosa i plena d\u2019an\u00e8cdotes de la figura del canonge. El llibre fou presentat al F\u00f2rum de Debats del Centre Cultural La Nau de la Universitat de Val\u00e8ncia el 19 de juny de 2014, amb les intervencions de Joaquim Signes (psic\u00f2leg), Antoni Espasa (catedr\u00e0tic d'Econometria i nebot del personatge), Emili Mar\u00edn i Antoni Signes (coordinador del cicle).\r\nD\u2019ell, en deia Joan Fuster en la necrol\u00f2gica que li va dedicar: \u00abDon Josep ja fou un capell\u00e0 postconciliar abans del Vatic\u00e0 II\u00bb, i continua: \u00abno entrava en el seu car\u00e0cter la decisi\u00f3 provocativa: m\u00e9s aviat era un home discret, tremendament raonable. Afegir que va ser perseguit, fins i tot despr\u00e9s del concili, no seria cap hip\u00e8rbole. Moss\u00e8n Espasa dirigia un vell col\u00b7legi major \u2014el de Sant Tom\u00e0s de Villanueva\u2014 d\u2019estudiants de capell\u00e0, i en el per\u00edode que en va ser rector va fer tots els possibles perqu\u00e8 els seus col\u00b7legials fossin responsables de la vocaci\u00f3 que assumien, i els for\u00e7ava a replantejar-se l\u2019opci\u00f3 des d\u2019uns angles de permanent llibertat\u00bb."}, {"id": 664, "name": "Milagro", "surname": "Esp\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Soler", "url": "/biografies/espi-soler-milagro", "image": "/media/biography/image/espi_soler_milagro.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1999, "short_description": "Escriptora\r\nDespr\u00e9s d\u2019uns primers anys a Agullent, va viure a Buenos Aires de 1910 a 1912 per motiu de l\u2019ofici de son pare, restaurador i daurador d\u2019imatges religioses, i a Val\u00e8ncia fins als darrers dies. Tots els anys, els pares la duien al poble natal, a la casa del carrer Major, a passar les festes i les vacances per tal que s\u2019amerara dels or\u00edgens i de la vida familiar, fet que es trasllueix en la seua obra narrativa i po\u00e8tica. A Val\u00e8ncia estant, va fer els estudis fins al 14 anys i freq\u00fcent\u00e0 el Conservatori de M\u00fasica i la Societat Coral El Micalet en qualitat d\u2019alumna de piano, on degu\u00e9 con\u00e9ixer el seu futur marit. Per la condici\u00f3 de dona en un ambient familiar molt religi\u00f3s i tradicional, no li deixaren estudiar Magisteri ni tampoc dedicar-se a l\u2019escriptura obertament, ja que, com li deien \u00abera una cosa lletja i indecent en una dona\u00bb. Per aix\u00f2, l\u2019escriptura d\u2019amagat i les lectures compulsives de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Gabriel Mir\u00f3, Jacint Verdaguer, de teatre catal\u00e0 i dels escriptors valencians seran per a ella un mer exercici de distracci\u00f3.\r\nEl 7 de juliol de 1927 es cas\u00e0 amb el mestre i escriptor Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s (1899-1971), amb qui fund\u00e0 i dirig\u00ed l\u2019Acad\u00e8mia del Patriarca al carrer de la Corretgeria, 28 de Val\u00e8ncia, en funcionament fins a l\u2019any 1936. Van tindre una filla, Maria Jes\u00fas, finada el 2008.\r\nDe jove era coneguda i signava els escrits com Milagrito i Milagreta, i ja esposada solia firmar com Milagro Esp\u00ed de Morante. Els primers textos que li coneixem s\u00f3n dels anys 20, com ara la prosa \u00abPara \u00e9l\u00bb en la revista Bellas Artes, la narraci\u00f3 \u00abL\u2019alegria d\u2019un voler\u00bb en la revista de Bayarri La Coronaci\u00f3 de Nostra Patrona (1923) o el poema \u00abUna valenciana a sa patrona\u00bb en la Corona a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats estampada amb motiu de la coronaci\u00f3 can\u00f2nica de la patrona. La van seguir diverses narracions en castell\u00e0 en Las Provincias del 1924: els contes \u00abLos Reyes pasan\u00bb, de tem\u00e0tica nadalenca per\u00f2 tractada des d\u2019un punt de vista dram\u00e0tic, i \u00abCoraz\u00f3n\u00bb, seguint l\u2019estil de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez.\r\nEl 1925 va ser l\u2019any de debut en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, amb diversos premis i acc\u00e8ssits per narracions i poemes que la convertiren en la primera dona a assolir el t\u00edtol d\u2019Honorable Escriptora de LRP (1932). Aix\u00ed, en 1925 guanyava un acc\u00e8ssit per l\u2019aplec de rondalles presentades amb el lema Per terres secanes, que finalment van ser publicades per entregues en la revista Germania: \u00abCom D\u00e9u mana que siga el voler\u00bb (Germania n\u00fam. 8) i \u00abCard de l\u2019horta\u00bb (Germania n\u00fam. 14). En aquesta revista, publicada entre 1925-1926, participaven, entre molts altres, Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s i Estanislau Alberola, admirat seu. Era una de les poques dones que hi escrivia, amb Josefina Cant\u00f3, \u00c0ngels Soler, Teresa Serrano i Empar Navarro.\r\nEn 1926 va guanyar el premi dedicat a novel\u00b7la o contes de Lo Rat Penat amb un Aplec de contes presentat amb el lema \u00abContaralles\u00bb, el qual inclou \u00abEl foraster\u00bb, \u00abLa burla\u00bb i \u00abLa senserr\u00e0\u00bb. Dissortadament, aquesta obra no es van publicar fins al 2006. Entre 1926-1928 escriu algun poema i proses breus per a la revista fallera Pensat i Fet: \u00abPurnes de falla\u00bb (1926, poema breu), \u00abVisions de falla\u00bb (1927, narraci\u00f3 breu) i \u00abEn la nit de les falles\u00bb (1928, narraci\u00f3 breu).\r\nPosteriorment veur\u00e0 reconeguda la novel\u00b7la breu Esclat de roses fines amb el premi dels Jocs Florals de LRP de 1930, estampada al juny del mateix any en la revista liter\u00e0ria Nostra Novel\u00b7la. A Paterna assolia aquell any dos premis: un per la Monografia hist\u00f2rica de Paterna i un acc\u00e8ssit per un conte. Els premis se succeeixen fins al 1933, amb un triomf en poesia en els Jocs Florals de l\u2019Associaci\u00f3 de Sant Vicent de l\u2019Altar del Mercat (1931), un acc\u00e8ssit en narrativa de LRP (1931) i sengles premis en 1932 i 1933. En aquest cas, es tracta de Branca florida, guardonat en els Jocs Florals de LRP de 1932 amb el premi de contes o novel\u00b7les. El volumet va eixir al carrer el 8 d\u2019abril de 1933, amb il\u00b7lustracions de Gumbau, i cont\u00e9 tres narracions: \u00abEl bou en corda\u00bb i \u00abL\u2019esquellada\u00bb, ambientades a Quatretonda i a Agullent, respectivament, i \u00abVia a l\u2019amor\u00bb, situada a Ibi. El 1933 obtenia el premi de la Societat Valenciana de Publicacions a la millor narraci\u00f3 novel\u00b7lesca d\u2019un fet hist\u00f2ric valenci\u00e0, no superior a les 150 p\u00e0gines. Era la novel\u00b7la 1808, presentada amb el lema \u00abRamellet\u00bb, que fou publicada p\u00f2stumament en el 2019. Va prendre part tamb\u00e9 en altres cert\u00e0mens de Sagunt, Ibi i X\u00e0tiva.\r\nTot i aquesta traject\u00f2ria p\u00fablica sembrada d\u2019\u00e8xits literaris en valenci\u00e0, no professional al contrari que el seu marit, en acabar la guerra del 36 emmudeix i adopta un segon pla molt discret. Algunes investigacions indiquen que podria estar darrere del proc\u00e9s de producci\u00f3 dels textos del seu company de vida. Si m\u00e9s no, va ser m\u00e9s que la simple mecan\u00f2grafa de Morante Borr\u00e0s: correctora, arranjadora dels arguments, traductora i consultora. Un exemple clar podria ser la p\u00f2stuma Una llum en la foscor, estrenada al Talia de Val\u00e8ncia en 1979, refeta per ella. De fet, va confessar al professor Emili Casanova que \u00abel meu marit no publicava res sense demanar-me abans la meua opini\u00f3\u00bb.\r\nAl llarg de la dictadura va escriure sobretot en castell\u00e0 i concorregu\u00e9 a cert\u00e0mens de Valladolid (1953) i Donostia (1963) amb les obres in\u00e8dites Nuevo amanecer i A\u00f1oranza. Al Premi Val\u00e8ncia de novel\u00b7la de la Diputaci\u00f3 va enviar una ambiciosa Frente a frente en 1955, que nom\u00e9s va ser seleccionada. En prosa, encara va escriure \u00abCor a dins\u00bb (1961) i \u00abL\u2019enramada\u00bb (1980). Pel que fa als versos, li coneixem \u00ab\u00a1Quiero verla!\u00bb (roman\u00e7 amor\u00f3s, 1959) i els poemes \u00abEl meu cant a Agullent\u00bb (1960) i \u00abNocturn agullent\u00ed\u00bb (1983).\r\nPer a la investigadora Maria Lacueva, \u00aben el cas de la novel\u00b7lista Milagros Esp\u00ed Soler, l\u2019adaptaci\u00f3 sense resist\u00e8ncia a les din\u00e0miques imposades pel nou r\u00e8gim va ser, probablement, la causa del seu silenci literari en llengua pr\u00f2pia, encara que es va mantenir vinculada als sectors m\u00e9s conservadors de la instituci\u00f3 cultural Lo Rat Penat\u00bb. En poques paraules, va ser v\u00edctima del moment en qu\u00e8 va n\u00e0ixer a la literatura i de l\u2019ambient social que va viure.\r\nLa recuperaci\u00f3 i popularitzaci\u00f3 de les seues obres in\u00e8dites o oblidades va arribar gr\u00e0cies a diverses accions promogudes en tres moments. El 1985, amb l\u2019estudi d\u2019Emili Casanova \u00abAgullent a trav\u00e9s de la narrativa de Milagros Esp\u00ed Soler\u00bb; el 1992, l\u2019Ajuntament d\u2019Agullent publicava una part de l\u2019Obra liter\u00e0ria, que recollia les narracions \u00abEsclat de roses fines\u00bb, \u00abL\u2019esquellada\u00bb i \u00abEl bou en corda\u00bb. A m\u00e9s, el 30 d\u2019octubre de 2019, l\u2019Institut d\u2019Estudis de la Vall d\u2019Albaida inaugurava a Agullent l\u2019exposici\u00f3 \u00abPetjades de dones. La Vall d\u2019Albaida\u00bb, en la qual se li dedicava un espai i, a m\u00e9s, presentaven la publicaci\u00f3 dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abBiblioteca Quatretondenca\u00bb de la novel\u00b7la in\u00e8dita 1808, preparada conjuntament pels ajuntaments d\u2019Agullent, Quatretonda i l\u2019Institut d\u2019Estudis de la Vall d\u2019Albaida, en una edici\u00f3 a c\u00e0rrec del professor Emili Casanova.\r\nLa trama de la novel\u00b7la hist\u00f2rica 1808 es desenvolupa a Val\u00e8ncia entre els mesos de maig i juny d\u2019aquell any, sobre la base d\u2019uns fets i uns personatges que l\u2019autora entrella\u00e7a en una doble hist\u00f2ria d\u2019amor, i de desamor, entre persones de diferent classe social que finalment acabaran convertint-se en dirigents destacats de l\u2019al\u00e7ament popular contra les tropes franceses. \u00c9s una obra reivindicativa de l\u2019\u00e8poca foral, segons Casanova, amb una trama \u00e0gil que mant\u00e9 l\u2019atenci\u00f3 cont\u00ednua del lector malgrat que l\u2019estil, com correspon a una publicaci\u00f3 de principis del XX, no \u00e9s modern. Dos dels personatges mantenen una estreta relaci\u00f3 amb un poble de la serra, on es criaren, sens dubte Agullent. L\u2019edici\u00f3 d\u2019Emili Casanova es va fer respectant el text de l\u2019autora, tret de regularitzar l\u2019ortografia, eliminant algunes grafies apitxades o castellanitzants, i mantenint els aspectes morfol\u00f2gics o l\u00e8xics."}, {"id": 665, "name": "Manuel d'", "surname": "Espinosa", "conjunction": "", "second_surname": "Ventura", "url": "/biografies/espinosa-ventura-manuel-d", "image": "/media/biography/image/espinosa_ventura_manuel.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1933, "short_description": "Metge i activista\r\nFill de la Vilanova del Grau, annexionada en 1897 a Val\u00e8ncia juntament amb la resta dels Barris Mar\u00edtims (el Cabanyal-Canyamelar, la Malva-rosa, Beter\u00f3 i Natzaret). Es va formar, doncs, al cap i casal. En 1902 ja era perit qu\u00edmic amb premi extraordinari i en 1907 finalitz\u00e0 la carrera de Cirurgia i Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia. Es va doctorar en 1908 en la Universitat Central de Madrid amb la tesi \u00abLas corrientes de alta tensi\u00f3n y alta frecuencia en el tratamiento del artritismo\u00bb. Aquell mateix any ja era metge de Picassent.\r\nEn l\u2019\u00e8poca d\u2019estudiant universitari inicia la milit\u00e0ncia en diverses entitats culturals i pol\u00edtiques: va ser membre de l\u2019Acad\u00e8mia Cient\u00edfico-Escolar de l\u2019Ateneu i professor del Col\u00b7legi Llu\u00eds Vives de primera i segona ensenyan\u00e7a del cam\u00ed del Grau com a perit qu\u00edmic. En 1907 comen\u00e7a a militar en els grups valencianistes i escriu en Lo Crit de la P\u00e0tria, setmanari regionalista solidari. Des de gener de 1908 fa de director del setmanari Renaiximent, publicat pel Centre Regionalista, que tenia la redacci\u00f3 al carrer de Sant Crist\u00f2fol, 2 de Val\u00e8ncia, i al juny de 1908 participa en el setmanari Terra Valenciana, tamb\u00e9 del Centre Regionalista, dirigit pel metge valencianista Faust\u00ed Barber\u00e0. El sector m\u00e9s radical del Centre va crear immediatament la Joventut Valencianista, presidida per ell entre 1909 i 1910, que tractar\u00e0 de fer de contrap\u00e9s al conservadorisme immobilista de Lo Rat Penat. Tot i criticar la l\u00ednia pol\u00edtica de Teodor Llorente, el defenien com a mestre i referent pel paper de recuperador de la llengua en la Renaixen\u00e7a. Acompanyaran Espinosa en la primera junta directiva Josep Garcia Conejos (vicepresident), Francesc Aguirre Verdeguer (tresorer) i els vocals Miquel Duran i Tortajada, Daniel Mart\u00ednez Ferrando, Salvador Ferrandis Luna i Joan Josep Senent Ib\u00e1\u00f1ez. Limitats i quasi ignorats pels mitjans de comunicaci\u00f3, entre els seus prop\u00f2sits estava intentar valencianitzar la pol\u00edtica local, a imatge de la Solidaritat Catalana, per aix\u00f2 hi trobem membres de diverses proced\u00e8ncies. Concretament, Espinosa procedia del republicanisme blasquista i escrivia almenys des del 1910 en El Pueblo, cap\u00e7alera del blasquisme. A pesar del que puga semblar, la relaci\u00f3 amb les entitats esmentades no ser\u00e0 de ruptura radical, almenys en els inicis de la Joventut Valencianista, ja que trobarem Manuel d\u2019Espinosa com a conferenciant en la seu de Lo Rat Penat el 30 de mar\u00e7 de 1909 parlant sobre \u00abLa nacionalitat valenciana. Aspecte te\u00f2ric de la q\u00fcesti\u00f3\u00bb, i al mes d\u2019abril al Centre Regionalista dissertant sobre \u00abLa nacionalitat valenciana. Aspecte pol\u00edtic\u00bb. Aix\u00ed mateix, el 21 de maig de 1909, en uni\u00f3 amb Lo Rat Penat, van coorganitzar l\u2019homenatge a \u00c0ngel Guimer\u00e0; en el seu torn de paraula, va estudiar el renaixement catal\u00e0 des del vessant cultural i pol\u00edtic i exhort\u00e0 el jovent valenci\u00e0 a conquerir amb el seu esfor\u00e7 el grau de prosperitat i grandesa assolit per Catalunya.\r\nHi ha poques not\u00edcies sobre la seua faceta com a poeta de la Generaci\u00f3 de 1909, per\u00f2 sembla que hi pertanyia al grup. Com a president de la Joventut Valencianista, el 15 de juny de 1909 es va reunir a Castell\u00f3 de la Plana amb els elements valencianistes d\u2019aquella ciutat amb la intenci\u00f3 d\u2019establir relacions i de posar les bases per a la celebraci\u00f3 d\u2019uns Jocs Florals, davant la intermit\u00e8ncia i la polititzaci\u00f3 de les poques convocat\u00f2ries que s\u2019hi feien.\r\nLa poca volada de la primera etapa de la Joventut Valencianista i el frac\u00e0s de la Solidaritat Valenciana l\u2019inclinen de nou cap a l\u2019activisme dins el PURA en m\u00edtings i confer\u00e8ncies al ateneus republicans del seu barri. De fet, en 1911 era nomenat president honorari del nou Club Rat-Penat de futbol del Grau, i el 25 de setembre de 1911 era designat metge municipal del districte del Port de Val\u00e8ncia pel ple de l\u2019Ajuntament, lloc en el qual anir\u00e0 consolidant-se i sent una autoritat fins al final de la seua vida. Recolzat en el pensament pol\u00edtic de Rafael Trullenque, el 10 de desembre de 1915 crearan una nova organitzaci\u00f3: la Joventut Nacionalista Republicana, de la qual ser\u00e0 vicepresident segon. Per a Alfons Cuc\u00f3, l\u2019objectiu d\u2019aquest grup era pressionar el blasquisme i \u00abfor\u00e7ar l\u2019obertura de les estretes estructures sociopol\u00edtiques del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb. No cal dir quina fou la postura del blasquisme: la naci\u00f3 del PURA era l\u2019espanyola, deia F\u00e9liz Azzati.\r\nEl 30 de novembre de 1916 es cas\u00e0 amb Concepci\u00f3 Dutr\u00fas Besols, amb qui tingu\u00e9 set fills. Vivien a l\u2019avinguda del Port, n\u00famero 269. La fam\u00edlia estiuejava a N\u00e0quera, a l\u2019Hort de Sant Narc\u00eds.\r\nAmb el resurrecci\u00f3 de la Joventut Valencianista en 1915, Manuel d\u2019Espinosa repr\u00e9n el contacte amb el valencianisme que volia influir en la definici\u00f3 dels espais pol\u00edtics. De primer, intentar\u00e0 que la seua acci\u00f3 es deixe notar en el seu \u00e0mbit professional, la medicina: en 1918 participa en l\u2019Assemblea M\u00e8dica Regional Valenciana per a la fundaci\u00f3 de la Uni\u00f3 M\u00e8dica Regional Valenciana (3-7 de mar\u00e7). Uns anys m\u00e9s tard, a imatge de l\u2019Associaci\u00f3 de Metges en Llengua Catalana, al maig de 1923 proposava la creaci\u00f3 d\u2019una Acad\u00e8mia de Medicina Valenciana, entitat que no arrib\u00e0 a constituir-se.\r\nDins de l\u2019\u00f2rbita de la Joventut Valencianista i dels progressos visibles a partir de 1918, el 24 de maig de 1921 els tornar\u00e0 a fer una confer\u00e8ncia i s\u2019involucrar\u00e0 en diversos dels fronts encetats per aquells grups capitanejats en moltes ocasions per l\u2019estudiant de Medicina Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed. Aix\u00ed, el trobarem adherit o com a assistent als Aplecs de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes celebrats a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betx\u00ed (1920-1923), ser\u00e0 vicesecretari i vocal de Nostra Parla a Val\u00e8ncia i representant valenci\u00e0 en la Diada de la Llengua de Nostra Parla, realitzada a Barcelona el 7 de gener de 1923, amb Adolf Pizcueta i el Dr. Francesc Moliner Alio. Va presidir la important l\u2019Assemblea de Nostra Parla, reunida al sal\u00f3 de sessions de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia del 23 al 25 de juliol de 1922. Segons Isabel Gra\u00f1a, la transcend\u00e8ncia d\u2019aquesta Assemblea va depassar \u00abel terreny estrictament ling\u00fc\u00edstic i havia contribu\u00eft a una nova entesa entre els pol\u00edtics valencians, alhora que resultava per als catalans del Principat una \u201cveritable revelaci\u00f3 d\u2019energies latents i de possibilitats il\u00b7limitades\u201d\u00bb. Arran d\u2019aquella trobada i dels compromisos adquirits, alguns ajuntaments valencians van acordar en ple la cooficialitat de la llengua pr\u00f2pia i s\u2019hi posaven les bases per a una revalencianitzaci\u00f3 de la vida valenciana. El colp d\u2019estat de Primo de Rivera avort\u00e0 aquella espenta.\r\nManuel d\u2019Espinosa Ventura s\u2019havia iniciat en la ma\u00e7oneria en 1919, en la l\u00f2gia Federaci\u00f3 Valentina n\u00fam. 93. Seguint la tesi doctoral de Vicent Sampedro (2016), va tindre una important traject\u00f2ria amb el sobrenom de Servet 3r: era grau 3r en 1920, en 1923 ja havia aconseguit el grau 33 i era conseller del Suprem Consell del Grau 33 i conseller delegat per a Llevant d\u2019aquest organisme. Entre 1922 i 1923 va ser Venerable Mestre de Federaci\u00f3 Valentina i en 1924 presidia la Cambra Kadosch Els Tretze n\u00fam. 22 de Val\u00e8ncia. Sembla que fou l\u2019iniciador en l\u2019organitzaci\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica del valencianista Vicent Tom\u00e1s i Mart\u00ed, del seu oncle Juan Mart\u00ed Portal\u00e9s i el seu germ\u00e0 Joan Tom\u00e1s i Mart\u00ed, tots dos residents a Artana. Per diversos testimonis rescatats per Sampedro, degu\u00e9 ser en 1922 en la l\u00f2gia P\u00e0tria Nova de Val\u00e8ncia, situada al carrer Juan Jos\u00e9 Sister n\u00famero 6 del Grau de Val\u00e8ncia, en el mateix edifici que ocupava la Creu Roja que dirigia Espinosa. Hi assistien tamb\u00e9 Vicent Marco Miranda, Vicent Cars\u00ed i Francesc Puig Espert, entre altres destacats ma\u00e7ons valencians.\r\nEl 14 de juny de 1926 moria un dels seus fills de set anys: Vicente Miguel. Aquell fet li va fer q\u00fcestionar les creences. Al novembre de 1928 va ser expulsat de la ma\u00e7oneria per la seua conversi\u00f3 cap a postulats cat\u00f2lics i per fets que es detecten fins i tot en la premsa. El van acusar d\u2019intentar conv\u00e9ncer diversos membres de la seua l\u00f2gia dels errors de la ma\u00e7oneria recomanant-los un llibre escrit pels jesu\u00eftes, freq\u00fcentava una comunitat religiosa, a la qual va descobrir els secrets de l\u2019orde, i fins i tot va arribar a cremar tota la documentaci\u00f3 ma\u00e7\u00f2nica que custodiava sobre diversos organismes.\r\nVa morir a finals del 1933, en plena Rep\u00fablica, allunyat de la pol\u00edtica i de qualsevol rellev\u00e0ncia social m\u00e9s enll\u00e0 de la pr\u00e0ctica de la medicina. Fou soterrat al cementeri del Grau i hi reposa amb la seua muller, finada en 1946."}, {"id": 223, "name": "Carles", "surname": "Espl\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Rizo", "url": "/biografies/espla-rizo-carles", "image": "/media/biography/image/espla_rizo_carles_CzZz8z5.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1971, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nCurs\u00e0 estudis a l'Escola de Comer\u00e7 d'Alacant. El 1913 comen\u00e7\u00e0 a escriure en el diari El Luchador, fundat l'any anterior pels germans \u00c0lvar i Joan Botella, que li donaren a con\u00e9ixer el catalanisme republic\u00e0: Jaume Carner, Ildefons Sunyol, Joaquim Lluh\u00ed, Pere Coromines, Amadeu Hurtado... Els seus articles en contra de la monarquia i la interrupci\u00f3 d'un miting de Melquiades \u00c1lvarez, l\u00edder del Partido Reformista, li comportaren el desterrament a Val\u00e8ncia el 1916. Al cap i casal treball\u00e0 a El Pueblo, on conegu\u00e9 a F\u00e9lix Azzati, Vicent Marco Miranda i Juli Just. En aquest diari va escriure articles contra els german\u00f2fils, contra la guerra de Marroc, en defensa de l'escola \u00fanica i dels drets dels treballadors. Tanmateix, el 1919 deixa el diari, en solidaritat amb Marco Miranda, a qui Azzati havia expulsat com a redactor en cap, tot i que fets posteriors evidencien que la discrep\u00e0ncia era m\u00e9s profunda.\r\nDurant aquests anys que va viure a Val\u00e8ncia, participant a les lluites republicanes valencianes. Distanciat d'Azzati per l'antivalencianisme del PURA, va ser triat president de la Joventut Republicana Nacionalista, que havia sorgit el 1918 com a representaci\u00f3 d'un sector valencianista dins del blasquisme, constitu\u00eft per joves com ara els germans \u00c0lvar i Joan Baptista Pascual-Leone, Juli Just i el mateix Espl\u00e0, en contacte amb els valencianistes de la mateixa generaci\u00f3. La traject\u00f2ria de la Joventut Republicana Nacionalista culminaria amb l'escissi\u00f3 del blasquisme i la fundaci\u00f3, el 1934, d'Esquerra Valenciana.\r\nPerseguit per la Dictadura de Primo de Rivera, el 1923 s'exili\u00e0 a Par\u00eds, des d'on va escriure sobre pol\u00edtica internacional i va exercir la vicepresid\u00e8ncia de l'Associaci\u00f3 Internacional de Periodisme. Col\u00b7labor\u00e0 com a corresponsal a Par\u00eds, Ginebra i Berlin amb\u00a0La Vanguardia i Mirador de Barcelona, El Pueblo, de Val\u00e8ncia, El Luchador, d'Alacant i El Heraldo, El Liberal i El Sol, de Madrid.\r\nDe tornada a Alacant, el 14 d'abril de 1931, Espl\u00e0 proclam\u00e0 la Segona Rep\u00fablica a la seva ciutat, apoderant-se del Govern Civil, lloc que ocup\u00e0 fins el 27 d'abril. El maig va acceptar ser cap de l'oficina de premsa en el Ministeri d'Estat, amb la missi\u00f3 de controlar Lerroux. El 16 de juny de 1931 fou nomenat governador civil de Barcelona. Espl\u00e0, que degut al seu passat valencianista estava amb bones relacions amb els dirigents catalanistes de Catalunya, va facilitar l'elaboraci\u00f3 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.\r\nVa dimitir del c\u00e0rrec, per a presentar-se a les eleccions a Corts Constituents republicanes del 28 de juny de 1931, en que va ser escollit diputat independent a la candidatura de coalici\u00f3 republicana entre el PSOE i el Partido Republicano Radical Socialista. En aquesta \u00e8poca va ser delegat de la Societat de Nacions (1932-33).\r\nConvertit en amic i home de confian\u00e7a de Manuel Aza\u00f1a, va col\u00b7laborar amb ell, el 1934, a la fundaci\u00f3 d'Izquierda Republicana. A les eleccions de febrer de 1936 fou elegit de nou diputat a Corts per Alacant, com a membre d'Izquierda Republicana, dins la candidatura del Front Popular.\r\nEl juliol de 1936 va acudir a Val\u00e8ncia amb Diego Mart\u00ednez Barrio per a fer el seguiment de l'oposici\u00f3 a la sublevaci\u00f3. En l'exercici de les seues funcions com a membre de la Junta Delegada del Govern Espanyol, va dissoldre el Comit\u00e8 Executiu Popular de Val\u00e8ncia, creat per les organitzacions obreres arran de la revolta militar, i seguidament va ser designat governador civil.\r\nVa ser anomenat ministre de Propaganda i Cultura en el segon govern de Largo Caballero (5 de novembre de 1936-17 de maig de 1937), des d'on intent\u00e0 construir una xarxa internacional de difusi\u00f3 de la causa republicana, atraure als intel\u00b7lectuals de tot el m\u00f3n i infondre \u00e0nims als combatents. A m\u00e9s, Espl\u00e0 va promoure la publicaci\u00f3 de la revista\u00a0Hora de Espa\u00f1a. Dimitit Largo Caballero, Negr\u00edn l'anomena personalment sotssecretari d'Estat, lloc des d'on continuaria controlant les tasques de l'aleshores desaparegut Ministeri de Propaganda i racionalitzant els serveis diplom\u00e0tics republicans.\r\nLa pol\u00edtica de resist\u00e8ncia a ultran\u00e7a de Juan Negr\u00edn el va fer dimitir l'abril de 1938, distanciant-se des d'aleshores de la l\u00ednia seguida pel govern, at\u00e8s que donava la guerra per perduda des del Pacte de Munic.\r\nDespr\u00e9s de la guerra va ser condemnat en rebel\u00b7lia pels tribunals repressius del franquisme a la pena de trenta anys de reclusi\u00f3 major per ma\u00e7\u00f3, auxili a la revoluci\u00f3 marxista, propaganda internacional de la Rep\u00fablica i adquisici\u00f3 d'armament.\r\nTanmateix, Espl\u00e0 se n'havia anat a Par\u00eds i, poc abans de la invasi\u00f3 alemanya, eix\u00ed cap a Buenos Aires, on es va fer c\u00e0rrec de l'agencia d'informaci\u00f3 anglesa Reuters, i despr\u00e9s es va dirigir cap a M\u00e8xic (1940). All\u00e0 va ser secretari de la Junta de Auxilio a los Republicanos Espa\u00f1oles, vocal d'Acci\u00f3n Republicana Espanyola i de la Junta Espa\u00f1ola de Liberaci\u00f3n, creada el 1943 a M\u00e8xic, de la que tamb\u00e9 era vocal, amb Antoni Maria Sbert. La Junta buscava la restauraci\u00f3 de la Rep\u00fablica, amb la Constituci\u00f3 de 1931 i els Estatuts promulgats despr\u00e9s.\r\nL'episodi m\u00e9s rellevant va ser la participaci\u00f3 a la Confer\u00e8ncia fundacional de les Nacions Unides a San Francisco, l'abril de 1945. Aquest organisme aconsegu\u00ed la condemna del r\u00e8gim franquista, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la delegaci\u00f3 de M\u00e8xic i el recolzament de la dels Estats Units. Dirigent m\u00e0xim d'Izquierda Republicana a l'exili, es neg\u00e0 rotundament a la formaci\u00f3 d'un govern a l'exili.\r\nA M\u00e8xic va ser president del Centro Republicano Espa\u00f1ol i un assidu col\u00b7laborador de les revistes editades per la Casa Regional Valenciana, de les catalanes La Nostra Revista i Vida Catalana, i de Mundo Libre i Espa\u00f1a Nueva. Hi treball\u00e0 tamb\u00e9 com a revisor de les traduccions que Ediciones Minerva feia per al Comit\u00e9 de Propaganda Interaliat, i traductor al castell\u00e0 de Fran\u00e7ois Rabelais i Alphonse Daudet.\r\nEl 1948 form\u00e0 part del Comit\u00e8 d'Homenatge a Pompeu Fabra, en representaci\u00f3 de la Casa Regional Valenciana, i el 1950 va ser jurat del Premi Catalonia.\r\nEspl\u00e0 va ser un membre destacat de la ma\u00e7oneria. Havia estat adscrit a la Federaci\u00f3n Valentina, i el 29 de febrer de 1939 fund\u00e0 a Fran\u00e7a, amb Antoni Maria Sbert la l\u00f2gia Hisp\u00e0nia.\r\nA m\u00e9s de publicar molts articles period\u00edstics, va escriure alguns llibres: De la lucha (1916), Unamuno, Blasco Ib\u00e1\u00f1ez y S\u00e1nchez Guerra en Par\u00eds (1940), \u00bfCu\u00e1ndo volvemos a Espa\u00f1a? (1942), Amadeu Hurtado, un liberal europeu (1952) i Zarabanda franquista (1953).\r\nDurant les d\u00e8cades de 1950 i 1960 treball\u00e0 com a traductor i corrector a les Nacions Unides i mantingu\u00e9 la seva activitat pol\u00edtica. El 1971 va morir a M\u00e8xic, despr\u00e9s d'una llarga malaltia."}, {"id": 417, "name": "Francesc", "surname": "Esteve", "conjunction": "i", "second_surname": "G\u00e1lvez", "url": "/biografies/esteve-galvez-francesc", "image": "/media/biography/image/esteve_galvez_francesc.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 2001, "short_description": "Prehistoriador i arque\u00f2leg\r\nFrancesc Esteve va cursar el batxillerat a l'Institut Francesc Ribalta de Castell\u00f3 de la Plana. De ben jove, el 1925, va col\u00b7laborar en la fundaci\u00f3 de l'Ateneu de Castell\u00f3, i en fou membre d'honor fins al final de la seva vida. En el cercle de l'Ateneu inici\u00e0 l'estudi de la prehist\u00f2ria i l'arqueologia. Posteriorment, el 1926 es trasllad\u00e0 a Barcelona on va comen\u00e7ar els estudis d'Hist\u00f2ria a la Universitat de Barcelona. Durant els seus anys d'estudi, es vincul\u00e0 a la secci\u00f3 d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nUn cop llicenciat, va marxar a Madrid on es doctor\u00e0 amb premi extraordinari uns anys m\u00e9s tard, amb la tesi Estudios acerca de la cer\u00e0mica cardial y el origen del vaso campaniforme.\u00a0El 1930, despr\u00e9s de cursar els seus estudis pel doctorat, va comen\u00e7ar a organitzar el Museu Provincial de Castell\u00f3.\r\nPol\u00edticament, va rebre la influ\u00e8ncia del federalisme pi i margalli\u00e0 i del valencianisme. En un primer per\u00edode, doncs, s'afili\u00e0 a Acci\u00f3n Republicana de Castell\u00f3, que estava encap\u00e7alada per Gaet\u00e0 Huguet i Segarra. Als anys 1930, en l'\u00e8poca republicana, Esteve s'afili\u00e0 a Esquerra Valenciana.\r\nUns anys despr\u00e9s, el 1935, va obtenir la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic. Va comen\u00e7ar a treballar, aix\u00ed, com a professor de Geografia i Hist\u00f2ria a l'Institut d'Ensenyament Mitj\u00e0 Francesc Ribalta, on havia cursat el batxillerat. En aquesta instituci\u00f3 educativa, col\u00b7labor\u00e0 en la catalogaci\u00f3 de les fonts art\u00edstiques.\r\nEn aquest per\u00edode, va comen\u00e7ar a treballar al Servei d'Observaci\u00f3 Meteorol\u00f2gica i tamb\u00e9 va ser nomenat director del Museu de Castell\u00f3 que havia iniciat.\r\nUn any despr\u00e9s, amb la Guerra Civil, destac\u00e0 per la seva tasca de salvaguarda del patrimoni hist\u00f2ric i art\u00edstic, des del seu c\u00e0rrec de director del museu provincial.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra va ser represaliat per les seves vinculacions pol\u00edtiques amb el valencianisme republic\u00e0. Aix\u00ed, el 1943 se li retir\u00e0 la c\u00e0tedra i se'l destin\u00e0 a l'Institut de Tortosa, a treballar com a professor d'Hist\u00f2ria.\r\nEl 1954, se'l va nomenat comissari local d'excavacions arqueol\u00f2giques de la ciutat de Tortosa. Aix\u00ed mateix, se'l va destinar a treballar com a professor de Geografia i Hist\u00f2ria a l'Institut d'Amposta. En aquella ciutat, va dirigir un grup d'arque\u00f2legs per continuar la seva tasca investigadora, en aquest cas, al Baix Ebre i al Montsi\u00e0. L'any seg\u00fcent, va fundar el Museu Arqueol\u00f2gic d'Amposta.\r\nEl 1959 va recuperar la seva pla\u00e7a de catedr\u00e0tic. Aix\u00ed, torn\u00e0 a Castell\u00f3, la seva ciutat natal, i comen\u00e7\u00e0 la recopilaci\u00f3 d'una gran col\u00b7lecci\u00f3 de cer\u00e0miques antigues, les quals, formarien el cos central de l'exposici\u00f3 del Museu Provincial el 1965.\r\nDespr\u00e9s de jubilar-se, continu\u00e0 presentant col\u00b7leccions, cedint-les a la instituci\u00f3 p\u00fablica, i publicant alguns dels seus treballs de recerca.\r\nEn reconeixement a la seva traject\u00f2ria cient\u00edfica i cultural, va rebre nombroses distincions i guardons. En primer lloc, el 1971 va rebre la Encomienda de Alfonso X El Sabio; el 1977 se li lliur\u00e0 la Medalla d'Or de la ciutat d'Amposta; el 1984 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 va rebre el Premi Amposta. Tamb\u00e9 va rebre la Medalla d'Or de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 i, el 2000, reb\u00e9 la distinci\u00f3 al M\u00e8rit Cultural de la Generalitat Valenciana."}, {"id": 737, "name": "Vicent", "surname": "Esteve", "conjunction": "", "second_surname": "Montalv\u00e0", "url": "/biografies/esteve-montalva-vicent", "image": "/media/biography/image/esteve_montalva_vicent.jpg", "birth_date": 1956, "dead_date": 2018, "short_description": "Mestre, sindicalista i escriptor\r\nFill del collidor Vicent Esteve i de Vicenta Montalv\u00e0, treballadora d\u2019un magatzem de taronja. La gran gelada del 56 va portar els seus pares en diverses campanyes a fer la temporada de la fruita estiuenca i la verema de setembre a Fran\u00e7a. Tal com ell conta en les mem\u00f2ries, \u00abEls meus pares van ser com uns atletes de la vida. Van superar moltes dificultats i la seua vida va ser dura la major part del temps, almenys fins que ens van veure ja criats, a la meua germana i a mi, i vam formar la nostra pr\u00f2pia fam\u00edlia\u00bb.\r\nDe molt jove, als nou anys, va veure clara la seua vocaci\u00f3 de mestre. Despr\u00e9s de passar per la ind\u00fastria local i d\u2019opositar a l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica, l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0 li va donar acc\u00e9s a l\u2019ensenyament de la llengua i va comen\u00e7ar la seua itiner\u00e0ncia pel Pa\u00eds Valenci\u00e0: Torrent, els Serrans, Sagunt, Val\u00e8ncia...\r\nEl seu comprom\u00eds amb l\u2019escola, amb la seua llengua i el pa\u00eds el van portar a implicar-se en el treball del sindicat d\u2019ensenyants STEPV. La seua s\u00f2lida formaci\u00f3 i capacitat el van menar a desenvolupar diverses responsabilitats: visites als centres escolars, l\u2019acci\u00f3 sindical, els serveis jur\u00eddics, l\u2019organitzaci\u00f3, la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, la pol\u00edtica educativa... en diferents estructures com el Secretariat Nacional de l\u2019STEPV, el Secretariat Confederal de la Confederaci\u00f3 d\u2019STES (del qual fou responsable de la pol\u00edtica educativa coordinant les negociacions amb el ministeri) o la Intersindical Valenciana. Va encap\u00e7alar la candidatura d\u2019STEPV a la Junta de Personal de Val\u00e8ncia l\u2019any 1998, que result\u00e0 la guanyadora. Tamb\u00e9 va aportar el seu treball al Consell Escolar Valenci\u00e0, la Mesa per l\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0, Escola Valenciana, les Escoles d\u2019Estiu i els Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica, vocal del Ple de l\u2019Observatori Estatal de la Conviv\u00e8ncia Escolar...\r\nVa posar tot el seu coneixement i la capacitat d\u2019an\u00e0lisi i de reflexi\u00f3 en la secci\u00f3 de publicacions del sindicat de manera continuada i la va dirigir durant huit anys, amb nombrosos articles d\u2019opini\u00f3 i de propostes educatives en la premsa sindical, com Allioli o El Clari\u00f3n, i en la premsa especialitzada (Escola, Comunitat Escolar, Organizaci\u00f3n y gesti\u00f3n educativa: Revista del F\u00f3rum Europeo de Administradores de la Educaci\u00f3n;\u00a0Llengua, societat i ensenyament). Amb Rosa Roig i Celda, mestra i activista, va participar en el llibre col\u00b7lectiu 20 mestres del segle XX al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (2017) amb l\u2019estudi \u00abMaria Ibars, dona i mestra\u00bb.\u00a0\r\nVa alternar totes aquestes responsabilitats amb la seua principal vocaci\u00f3 com a mestre de l\u2019ensenyament primari. La seua necessitat de comprendre el seu pa\u00eds el portaren a llicenciar-se en Hist\u00f2ria.\r\nEn jubilar-se pel febrer de 2016, Vicent Esteve va comen\u00e7ar a escriure les seues mem\u00f2ries, presentades p\u00f2stumament el 27 de setembre de 2018 per la Instituci\u00f3 Alfons El Magn\u00e0nim-Centre Valenci\u00e0 d\u2019Estudis i d\u2019Investigaci\u00f3, sis mesos despr\u00e9s de morir-se. El temps guanyat. Mem\u00f2ries d\u2019un mestre valenci\u00e0 est\u00e0 escrit amb una prosa \u00e0gil i narra la seua infantesa a Alzira, l\u2019agitaci\u00f3 pol\u00edtica clandestina durant els darrers anys de la dictadura militar, els episodis violents de la Transici\u00f3, l\u2019entusiasme amb qu\u00e8 centenars de mestres joves iniciaren la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 a les escoles, etc.\r\nJoan Blanco i Paz, amic personal de Vicent Esteve i membre d\u2019STEPV, va escriure pel seu dec\u00e9s: \u00abPoques persones representen com Vicent eixe mestre vocacional, ben format, comprom\u00e9s, reflexiu, ser\u00e9, preocupat pel seu alumnat, per la innovaci\u00f3 educativa, per la seua llengua i cultura, per la defensa dels drets individuals i col\u00b7lectius, pel seu pa\u00eds i per les seues gents\u00bb. Diverses institucions i entitats van lamentar la p\u00e8rdua d\u2019aquest mestre vocacional, ben format i comprom\u00e9s, preocupat pel seu alumnat, un \u00abcompany gener\u00f3s i humil, amb grans conviccions\u00bb."}, {"id": 782, "name": "Josep Maria", "surname": "Esteve", "conjunction": "", "second_surname": "Vict\u00f2ria", "url": "/biografies/esteve-victoria-josep-maria", "image": "/media/biography/image/esteve_victoria_josep-maria.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1936, "short_description": "Tip\u00f2graf, escriptor i pol\u00edtic\r\nLa seua fam\u00edlia tenia un forn i ell treballava tamb\u00e9 de tip\u00f2graf en el diari La Voz Valenciana, despr\u00e9s en el Diario de Valencia, rotatius en l\u2019\u00f2rbita de la dreta cat\u00f2lica, on publicava una secci\u00f3 di\u00e0ria en vers sobre temes d\u2019actualitat amb el pseud\u00f2nim Pep. A m\u00e9s, fou un destacat sindicalista cat\u00f2lic a Val\u00e8ncia i fund\u00e0 diversos peri\u00f2dics, primerament les revistes liter\u00e0ries Rondalles Noves (1912), Foc i Flama (1912-1913) i l\u2019anuari faller Pensat i Fet (1912-1936). Pels mateixos anys havia col\u00b7laborat en La Degoll\u00e0 Nova (1909) i en El Cuento del Dumenche (1914, amb la novel\u00b7la breu Riu avall). En els anys previs a la II Rep\u00fablica va escriure en Cultura Valenciana (1926), va dirigir el setmanari El Cuento Valenci\u00e0 (amb Llu\u00eds Guarner, 1930) i, de manera no expressa, el setmanari valencianista El Poble Valenci\u00e0, reaparegut en aquesta segona etapa el 4 de juliol de 1931 i associat al corrent valencianista de la dreta cat\u00f2lica, relacionat amb la Dreta Regional Valenciana.\u00a0\r\nCom a literat, Esteve Vict\u00f2ria deia d\u2019ell mateix el 1914: \u00abTinc un vici: l\u2019afici\u00f3 a la literatura. Un altre vici: escriure i parlar sempre en valenci\u00e0\u00bb. Escrigu\u00e9 diverses obres teatrals, algunes novel\u00b7les breus i un llibre de poemes pol\u00edtics (Les d\u00e8cimes del dia, 1932), poemets que de vegades signava amb un altre pseud\u00f2nim, Batiste Llesca. Deix\u00e0 escrit un altre llibre de poemes que qued\u00e0 in\u00e8dit, Carantoines. Pel que fa a les peces teatrals, cal destacar A una noven\u00e7ana se li ha perdut el marit, Els magos del xiquet pobre (1929), La comissi\u00f3 de la falla (1930) i \u00a1Filla de sa mare! (1932).\r\nUna de les seues aportacions m\u00e9s recordades \u00e9s, com hem avan\u00e7at, la cofundaci\u00f3 de la revista fallera Pensat i Fet. Tal com contava ell mateix en una confer\u00e8ncia impartida el 1935 a Lo Rat Penat, el Grup Pensat i Fet i aquesta revista foren el resultat de \u00abla coincid\u00e8ncia de sentiments valencianistes d\u2019un grup de xiquets, deixebles de l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis, que passaven les seues estones d\u2019esbarjo parlant de les coses de Val\u00e8ncia en lloc d\u2019armar soroll pels carrers o ca\u00e7ant parotets\u00bb. El grup es form\u00e0 cap al 1904 i ja aleshores s\u2019establiren en un estudi per tal d\u2019anar desenvolupant la seua tasca valencianista. Va ser una de les primeres revistes a adoptar progressivament les Normes de Castell\u00f3 en la preguera i va estampar 57 n\u00fameros entre 1912-1972. Entre els membres m\u00e9s actius i visibles hi trobem, a m\u00e9s d\u2019Esteve, Ricard Sanmart\u00edn i Bargues, el dibuixant i pintor Francesc Ramil L\u00f3pez i Eduard Abarca i Masi\u00e0. Pensat i Fet \u2013combinaci\u00f3 perfecta de cultura, s\u00e0tira, humor i espai faller\u2013 fou un referent de la cultura valenciana i en valenci\u00e0, i una demostraci\u00f3 clara del fet que Falles i cultura anaven de la m\u00e0 durant moltes d\u00e8cades fins que les batalles pol\u00edtiques les instrumentalitzaren i alguns sectors se\u2019n distanciaren com a resultat d\u2019un error de c\u00e0lcul i les deixaren en mans de la dreta espanyolista. Les tirades de la revista, entre 10.000 i 20.000 exemplars, no s\u00f3n una dada banal.\r\nEsteve Vict\u00f2ria fou el primer director de Pensat i Fet (1912-1936). Sens dubte, era el membre del grup que tenia m\u00e9s experi\u00e8ncia en el camp editorial per a assumir el c\u00e0rrec pel seu treball anterior de tip\u00f2graf en La Voz Valenciana i Diario de Valencia. En tota la hist\u00f2ria de la revista trobarem fins a 44 textos seus, publicats en algunes ocasions amb el pseud\u00f2nim Pepico Eve o Pep Eve.\r\nD\u2019acord amb els estudiosos Josep Llu\u00eds Mar\u00edn i Javier Mozas (2011), des del primer n\u00famero de Pensat i Fet ser\u00e0 habitual la participaci\u00f3 d\u2019escriptors i activistes que pertanyien a les diverses organitzacions i publicacions culturals i pol\u00edtiques que anaven sorgint en el camp del valencianisme, com ara Francesc Puig i Espert, Joan Senent Ib\u00e1\u00f1ez, Francesc Caballero Mu\u00f1oz, Antoni Senent Mic\u00f3, Eduard Bu\u00efl, Nicolau Primitiu, Angel\u00ed Castanyer o Josep Maria Bayarri. En la d\u00e8cada dels trenta, \u00abtot i l\u2019adscripci\u00f3 dels fundadors de la revista Ricard Sanmart\u00edn i Josep Maria Esteve Vict\u00f2ria a Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana (un partit de car\u00e0cter nacionalista i democratacristi\u00e0 fundat l\u2019any 1933, i que a partir del 1935 s\u2019anomena Acci\u00f3 Valenciana), Pensat i Fet va donar espai a la pluralitat ideol\u00f2gica del moviment valencianista: regionalista, autonomista, nacionalista, d\u2019esquerres, conservador, republic\u00e0... Tamb\u00e9 la revista es far\u00e0 ress\u00f2 de les discrep\u00e0ncies sobre l\u2019estatut d\u2019autonomia en l\u2019auca del 1933, en qu\u00e8 els versos d\u2019Esteve i Vict\u00f2ria fan una crida a la unitat dels partits\u00bb.\r\nDe la mateixa manera que el seu amic Ricard Sanmart\u00edn i Bargues (Val\u00e8ncia, 1888-1974), va ser membre destacat de diverses organitzacions cat\u00f2liques i ocup\u00e0 la presid\u00e8ncia de la Casa dels Obrers de Val\u00e8ncia i de la Confederaci\u00f3 d\u2019Obrers Cat\u00f2lics de Llevant. Tamb\u00e9 ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de conseller de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia i diputat provincial. Fou afusellat al principi de la Guerra Civil per militants de la FAI a causa de la seua milit\u00e0ncia en l\u2019obrerisme cat\u00f2lic."}, {"id": 698, "name": "Josep", "surname": "Estruch", "conjunction": "i", "second_surname": "Ripoll", "url": "/biografies/estruch-ripoll-josep", "image": "/media/biography/image/estruch_ripoll_josep.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1949, "short_description": "Metge i odont\u00f2leg, pol\u00edtic i activista cultural\r\nLlicenciat en Medicina i doctor en Cirurgia i Odontologia per la Universitat de Val\u00e8ncia, el 1913 es va traslladar amb la seua dona, Maria Eul\u00f2gia Sanchis Aldaya, a la ciutat d\u2019Alacant. \u00a0Estruch es va instal\u00b7lar al principal dreta del n\u00famero 6 de la pla\u00e7a de Castelar (avui Rambla de M\u00e9ndez N\u00fa\u00f1ez amb c/ Major), on va exercir durant dos anys tamb\u00e9 de metge odont\u00f2leg. M\u00e9s endavant trasllad\u00e0 la consulta a l\u2019actual carrer del Portal d\u2019Elx.[1] En aquesta mateixa casa, tres anys m\u00e9s tard, va n\u00e0ixer el seu fill Josep Estruch, la figura alacantina dedicada al teatre m\u00e9s important de l\u2019exili.[2]\r\nA Alacant va ser soci del Casino, del Club de Regates antigament anomenat del Tiro al Pich\u00f3n. Va participar en les Fogueres des de la seua creaci\u00f3 el 1928 com a president del districte de la Rambla el 1931, i un any m\u00e9s tard de la Comissi\u00f3 Gestora. Durant el seu mandat es van plantar vint fogueres i es va ordenar la confecci\u00f3 d\u2019un reglament redactat per Jos\u00e9 Maria Py, Rafael Ferr\u00e1ndiz i Rafael Piqueras.\r\nVa ser un militant destacat d\u2019Izquierda Republicana i membre tamb\u00e9 de la L\u00f2gia Constante Alona, fundada en Alacant el 1874 i refundada en 1913. Aquesta l\u00f2gia, despr\u00e9s de la caiguda de Primo de Rivera, va jugar un paper molt important per tal d\u2019assegurar el control dels comicis. Durant la II Rep\u00fablica molts dels seus membres van ser diputats o regidors, com el mateix alcalde, Lorenzo Carbonell.[3]\r\nEl 1933 va participar en la primera assemblea de l\u2019Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina (ARA) a la seu de l\u2019Associaci\u00f3 de Premsa. El primer comit\u00e9 directiu va quedar integrat pel metge \u00c0ngel Pascual i Devesa com a president, ajudat per Emilio Costa Tom\u00e1s com a president segon; com a secretaris actuaven Enric Valor (estudiant) i Alfred Badenas (escriptor); la tresoreria era per a Josep Coloma Pellicer, i les vocalies per a Rafael Blasco Garcia (advocat), Josep Estruch Ripoll (odont\u00f2leg), C\u00e9sar Oarrichena Genaro (diputat de les Corts), Joan Nicolau Balaguer (professor de la Normal i farmac\u00e8utic), Rafael Anton Carratal\u00e0 (advocat) i Antoni Ramos Espin\u00f3s (advocat). Per una altra banda, de la Comissi\u00f3 de Propaganda se\u2019n feien c\u00e0rrec \u00c0ngel Pascual i Devesa, Alfred Badenas, Germinal Ros i Mart\u00ed, Josep Ferr\u00e1ndiz Torremocha, Josep Ferr\u00e1ndiz P\u00e9rez, M. Bosc\u00e0 i Luis i Enric Valor. Tots eren col\u00b7laboradors de la premsa alacantina i alguns ja havien publicat escrits a Val\u00e8ncia. La seu provisional, com ja sabem, era al n\u00famero 17 del carrer de Pablo Iglesias, a la redacci\u00f3 d\u2019El Tio Cuc, encara que les reunions massives es realitzaven a l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa Alacantina.\r\nEstruch va exercir de C\u00f2nsol Honorari d\u2019Uruguai, fet que li permetria acabada la guerra poder exiliar-se despr\u00e9s d\u2019un llarg periple a aquest pa\u00eds. Durant la Guerra Civil va ser metge de la Casa de Socors i en la Creu Roja, entitat de qu\u00e8 va ser president. Acabada la guerra es va exiliar a Fran\u00e7a. El franquisme el va condemnar a la requisa de tots els seus b\u00e9ns i l\u2019execuci\u00f3 en abs\u00e8ncia. Va viure en Montauban protegit per la ma\u00e7oneria francesa.\r\nDespr\u00e9s de la invasi\u00f3 nazi aconsegu\u00ed escapar per Marsella primer a Rep\u00fablica Dominicana i despr\u00e9s a San Juan (Argentina), on es va fer c\u00e0rrec del consultori d\u2019un odont\u00f2leg brit\u00e0nic que es va allistar per lluitar contra els alemanys.\r\nEl 15 de gener de 1944, un terratr\u00e8mol va assolar la ciutat i Estruch es va veure obligat a traslladar-se a Santiago de Xile amb uns familiars seus que estaven tamb\u00e9 exiliats. Gr\u00e0cies als seus contactes amb Uruguai va aconseguir instal\u00b7lar-se en aquell pa\u00eds i reunir-se a Montevideo amb el seu fill que vivia a Anglaterra i la seua dona que continuava a Espanya.\r\nEl 1949 va patir un infart que el va deixar privat i al poc moria a l\u2019edat de 63 anys.[4]\r\n\r\n\r\n[1]Vegeu \u201cJoaqu\u00edn Santos Matas, Jos\u00e9 Estruch, el foguerer\u201d, Informaci\u00f3n (26 d\u2019octubre de 2016).\r\n\r\n\r\n[2]Vegeu de Vene Herrero \u201cJos\u00e9 Estruch en Inglaterra\u201d, Acotaciones. Revista de investigaci\u00f3n y creaci\u00f3n teatral\u00a026 (gener-juny 2011), Madrid. \r\n\r\n\r\n[3] Vegeu David Rubio, Memoria de Alicante. Alicantepedia.\r\n\r\n\r\n[4]Amb informaci\u00f3 de David Rubio publicada en Memoria de Alicante.\r\n\r\n"}, {"id": 792, "name": "Josep", "surname": "Faus", "conjunction": "", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/faus-beltran-josep", "image": "/media/biography/image/faus_beltran_josep.jpg", "birth_date": 1933, "dead_date": 2014, "short_description": "Sacerdot\r\nTot i n\u00e0ixer al cap i casal, era fill d\u2019una fam\u00edlia llauradora origin\u00e0ria de Benicolet (la Vall d\u2019Albaida), el pare del qual emigrava a Barcelona abans de la guerra a temporades. Josep era el segon d\u2019una fam\u00edlia de tres germans: Domingo, Josep i Vicent (1937-2010), aquest \u00faltim escolapi i professor durant vint-i-cinc anys a les Escoles Pies de Gandia, on introdu\u00ed el val\u00e8ncia a la lit\u00fargia i a l\u2019ensenyament. A m\u00e9s, recuper\u00e0 tradicions, com el Cant de la Sibil\u00b7la la Nit de Nadal i va ser conegut i estimat pel seu valencianisme militant.\r\nJosep estudi\u00e0 al Seminari de Montcada i, per una situaci\u00f3 d\u2019exili que narrava per carta a Joan Fuster en 1955 i 1956 (correspond\u00e8ncia recuperada per Antoni Furi\u00f3 i divulgada \u00e0mpliament per Josep Miquel Bausset), marx\u00e0 al Seminari Major de Barcelona. Fou ordenat sacerdot a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Gr\u00e0cia el 20 de setembre de 1958 i destinat a diverses parr\u00f2quies. El 1959 an\u00e0 com a vicari a la parr\u00f2quia de Sant Vicen\u00e7 de Sabadell. Posteriorment va ser vicari de la parr\u00f2quia de Santa Maria de la Geltr\u00fa a Vilanova i la Geltr\u00fa (1961) i de la parr\u00f2quia de l\u2019Esperit Sant a Barcelona (1963). L\u2019any 1966 va ser nomenat regent de la parr\u00f2quia de Sant Pere d\u2019Hostalets de Pierola i de Pierola (poble agr\u00edcola on va crear una cooperativa de terres, no sempre ben entesa), el 1976 de la parr\u00f2quia de Sant Andreu de la Barca i poc despr\u00e9s torn\u00e0 als Hostalets de Pierola com a regent i rector. L\u2019any 1982 va ser encarregat de l\u2019esgl\u00e9sia de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 de Ca n\u2019Aguilera, de Montmel\u00f3 (1988) i el 1996 fou nomenat rector de la parr\u00f2quia de la Mare de D\u00e9u de Gr\u00e0cia a Sabadell. Amb la creaci\u00f3 de la Di\u00f2cesi de Terrassa el 15 de juny de 2004, hi qued\u00e0 incardinat.\r\nCal destacar l\u2019inter\u00e9s del jove Josep Faus per la llengua i la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en aquells anys de dictadura, quan el franquisme les perseguia. Era el 1955, quan ell era al seminari. Faus, amb 21 anys, escrivia el 13 d\u2019abril de 1955 a Joan Fuster, a inst\u00e0ncies d\u2019un altre amic seu seminarista, Alexandre Alapont, i es queixava del \u201cpoc ambient que en l\u2019aspecte valenci\u00e0 tenim al Seminari. No he aconseguit explicar-me encara per quin motiu de pes ho fan i qu\u00e8 \u00e9s el es pret\u00e9n amb esta orientaci\u00f3\u201d. El seminarista es declarava \u201cadmirador de sa obra po\u00e8tica\u201d i tancava la seua carta amb una invocaci\u00f3: \u201cSr. Fuster. Jo sols volia dir aix\u00f2 que a tots els mortals una mica manifassers ens agrada dir, cridar: Jo s\u00f3c aqu\u00ed!, encara que ning\u00fa ens escolte i encara que no valga la pena que ning\u00fa ens escolte, com en el meu cas\u201d. Fuster li respongu\u00e9, ple d\u2019esperan\u00e7a en el futur, que calia per obligaci\u00f3 moral assegurar la continu\u00eftat de la llengua i la cultura dels valencians, el \u201cdret del poble a la seua llengua\u201d i els \u201cdrets de la mateixa llengua\u201d.\r\nPer una tercera carta (11 de desembre de 1955) sabem que Faus va haver de deixar el Seminari de Val\u00e8ncia i traslladar-se al de Barcelona: \u201cTot lo de Val\u00e8ncia va acabar com els h\u00f2mens han volgut perqu\u00e8 D\u00e9u de vegades tamb\u00e9 deixa fer als homes. No hi hagu\u00e9 altra soluci\u00f3: marxar. Ni condicionalment ni incondicionalment fou possible romandre a Val\u00e8ncia. El cop fou massa fort, perqu\u00e8 jo no sabia que les coses es feien aix\u00ed\u201d. Sembla que va ser una decisi\u00f3 de la direcci\u00f3 del seminari. L\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia i el rector del Seminari de Montcada havien volgut dissimular aquella expulsi\u00f3 i concediren una beca a Faus per a anar a estudiar a la Universitat Pontif\u00edcia de Comillas, a Santander, cosa que no va acceptar.\r\nEl 3 d\u2019octubre de 2013, als 80 anys, obtingu\u00e9 la jubilaci\u00f3 can\u00f2nica i pass\u00e0 a residir a la Resid\u00e8ncia Sacerdotal Sant Josep Oriol de Barcelona, on va morir un any m\u00e9s tard. Tant a Benicolet, el poble de la seua fam\u00edlia on passava alguns anys les vacances, com a les parr\u00f2quies\u00a0 on va estar destinat el recorden pel seu car\u00e0cter gener\u00f3s i per la implicaci\u00f3 en els problemes econ\u00f2mics i socials dels pobles i dels barris on va exercir un sacerdoci diferent."}, {"id": 683, "name": "Vicent", "surname": "Faus", "conjunction": "", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/faus-beltran-vicent", "image": "/media/biography/image/faus_beltran_vicent.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2010, "short_description": "Escolapi, impulsor del valenci\u00e0\r\nTot i n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, sempre es consider\u00e0 de Benicolet, d\u2019on era la seua fam\u00edlia. Va professar en l\u2019orde escolapi, especialment dedicat a l\u2019ensenyament, i fou ordenat sacerdot el 1960. Les seues primeres destinacions foren els col\u00b7legis d\u2019Algemes\u00ed i Val\u00e8ncia, abans de ser enviat a la missi\u00f3 escol\u00e0pia de Managua.\r\nL\u2019any 1970 arrib\u00e0 al col\u00b7legi de Gandia, on va exercir com a director. Aprofitant la possibilitat de la denominada Llei Villar Palas\u00ed, hi introdu\u00ed el valenci\u00e0 com a assignatura. El fet que un prestigi\u00f3s centre privat i religi\u00f3s adopt\u00e9s aquesta decisi\u00f3 signific\u00e0 un augment del prestigi de la llengua pr\u00f2pia, que sortia aix\u00ed d\u2019una marginaci\u00f3 secular i promovia un canvi socioling\u00fc\u00edstic tant en l\u2019alumnat com en les seues fam\u00edlies i, de retruc, en la ciutat.\r\nEl curs 1973-74 s\u2019iniciaren els cursos ICE de Ling\u00fc\u00edstica Valenciana per al reciclatge del professorat. Es realitzaren a l\u2019Escola Pia i tingueren com a professors Josep Iborra, aleshores catedr\u00e0tic de Filosofia de l\u2019actual IES Maria Enr\u00edquez, i el mateix pare Faus, que era professor de valenci\u00e0 per Lo Rat Penat des de 1971. Les classes anaven acompanyades de confer\u00e8ncies de figures destacades de la intel\u00b7lectualitat valenciana com Llu\u00eds Vicent Aracil, Josep Vicent Marqu\u00e9s i Vicent Pitarch, que tractaven sobre la llengua i la cultura dels valencians. Hi assistien mestres, per\u00f2 tamb\u00e9 professionals d\u2019altres \u00e0mbits. Entre els docents matriculats es despert\u00e0 una reflexi\u00f3 sobre la seua funci\u00f3 en la societat que els dugu\u00e9 a plantejar-se una renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica profunda que s\u2019havia d\u2019aparellar a l\u2019\u00fas de la llengua pr\u00f2pia. D\u2019all\u00ed nasqu\u00e9 el Col\u00b7lectiu de Mestres de la Safor, que constitu\u00ed l\u2019avantguarda d\u2019aquestes moviments en l\u2019escola valenciana.\r\nEl 1978 s\u2019organitz\u00e0 la primera Campanya Carles Salvador, adre\u00e7ada a la ciutadania amb l\u2019objectiu primordial de difondre el coneixement de l\u2019idioma. A Gandia, el curs tingu\u00e9 com a coordinador l\u2019escriptor Josep Piera i com a professor Vicent Faus, que, a m\u00e9s, no dubt\u00e0 a implicar-se en el teixit social de la ciutat al si de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural de la Safor, que tingu\u00e9 una vida molt activa amb confer\u00e8ncies, presentacions de llibres i revistes, taules redones, exposicions i fins i tot l\u2019edici\u00f3 de llibres. Entre els membres, a m\u00e9s del pare Faus, hi havia la periodista Elvira Ferrer, l\u2019escriptor Joan M. Monjo i el professor Josep Alandete. Una de les activitats promogudes pel pare Faus fou la recuperaci\u00f3, despr\u00e9s de segles de prohibici\u00f3 i oblit, del Cant de la Sibil\u00b7la que, des de 1979, es canta a l\u2019ermita de Santa Anna la nit de Nadal. L\u2019Escola Pia gandiana t\u00e9 cura de l\u2019edifici, en mant\u00e9 el culte i hi organitza activitats culturals entre les quals destacava la formaci\u00f3 d\u2019una biblioteca de fons valencians i catalans, a c\u00e0rrec de Vicent Faus, en qu\u00e8 es podien trobar peri\u00f2dics, revistes generals i especialitzades, llibres de festes dels pobles o volums de tema divers. Era una obra generosa i callada, projectada amorosament a la col\u00b7lectivitat. Aix\u00ed mateix, introdu\u00ed la lit\u00fargia en la llengua pr\u00f2pia, tant a l\u2019esgl\u00e9sia del col\u00b7legi com a l\u2019ermita. Tot plegat li report\u00e0 el sobrenom de \u201cPare del valenci\u00e0\u201d.\r\nD\u2019altra banda, fou membre del Consell General del Centre d\u2019Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell en dos per\u00edodes diferents: 1984-1988 i 1995-1999. I tamb\u00e9 promogu\u00e9, amb l\u2019Ajuntament de Gandia, la Fundaci\u00f3 Leandro Calvo, que permet\u00e9 la restauraci\u00f3 de l\u2019edifici del col\u00b7legi a canvi d\u2019usos culturals i educatius externs com la UNED.\r\nEl 1995, despr\u00e9s de 25 anys, deixava la capital de la Safor. L\u2019Ajuntament li conced\u00ed l\u2019escut d\u2019or de Gandia. Pass\u00e0 com a director a l\u2019hist\u00f2ric col\u00b7legi de Sant Joaquim, al carrer dels Carnissers de Val\u00e8ncia, i a partir de 1999 fou l\u2019encarregat del patrimoni de la prov\u00edncia escol\u00e0pia de Val\u00e8ncia.\r\nA l\u2019abril de 2010, l\u2019Ajuntament de Gandia el nomen\u00e0 Fill Adoptiu, una distinci\u00f3 que reb\u00e9 p\u00f2stumament ja que mor\u00ed en accident de tr\u00e0nsit a Val\u00e8ncia quan travessava un pas de vianants. El CEIC Alfons el Vell, per honorar el seu record d\u2019home infatigable, capdavanter del valencianisme, de car\u00e0cter discret per\u00f2 ferm, public\u00e0 el llibre de Miguel Vercher L\u2019ermita de Santa Anna (2011), que el pare Faus restaur\u00e0, conserv\u00e0 i convert\u00ed en un centre cultural saforenc."}, {"id": 384, "name": "Vicent", "surname": "Fe", "conjunction": "i", "second_surname": "Castell", "url": "/biografies/fe-castell-vicent", "image": "/media/biography/image/fe_castell_vicent.jpg", "birth_date": 1875, "dead_date": 1945, "short_description": "Metge, escriptor, periodista i pol\u00edtic\r\nFill de Gaspar Fe, de Val\u00e8ncia i de Virginia Castell, d'Alcoi. Es cas\u00e0 amb la soprano Caridad \u00c1lvarez Arisco, amb qui tingueren dos fills: V\u00edctor i Vicent.\r\nVa cursar estudis de Farm\u00e0cia i Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nCom a autor teatral estren\u00e0, molt jove encara,\u00a0El primer tenor (1896), Portfolio de Valencia (1898)\u00a0i\u00a0Los payasos (1899). Per\u00f2 aviat es vincul\u00e0 al valencianisme cultural col\u00b7laborant en publicacions com\u00a0Val\u00e8ncia Nova,\u00a0El Cuento del Dumenche\u00a0i\u00a0Teatro Valensi\u00e1\u00a0on, recollint la tradici\u00f3 d'Escalante, aconsegu\u00ed la popularitat amb sainets en catal\u00e0 com ara: Els fantasmes del solar o les coses de Valensia (1908), Les viudes de la plaseta (1908), Carmeta la pentinaora (1908)...\r\nEl 1917 heret\u00e0 del seu oncle, Francesc Castell i Miralles, la propietat del diari\u00a0El Mercantil Valenciano,\u00a0del qual a partir de 1929 n'esdevindria el director. Amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica,\u00a0El Mercantil Valenciano esdevingu\u00e9 un dels diaris de Val\u00e8ncia amb major nivell period\u00edstic.\r\nA les eleccions a Corts de 1931 form\u00e0 part de la candidatura de la Derecha Liberal Republicana per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia, per\u00f2 no result\u00e0 elegit. En canvi a les eleccions a Corts de 1936 s\u00ed que fou escollit diputat per Castell\u00f3, \u2014com a independent\u2014 dins la candidatura del Front Popular, assolint 70.107 vots.\r\nA l'inici de la Guerra Civil\u00a0El Mercantil Valenciano fou intervingut i no recuper\u00e0 el control del diari fins a mitjans de 1937. El seu xalet d'estiueig al Vedat de Torrent, anomenat \u00abEl Mercantil\u00bb fou resid\u00e8ncia, durant el 1938, del general republic\u00e0 Jos\u00e9 Miaja.\r\nA les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a Fran\u00e7a, instal\u00b7lant-se a Perpiny\u00e0. El 1940, amb l'ajut del director del Servicio de Evacuaci\u00f3n de Refugiados Espa\u00f1oles, Bibiano Fern\u00e1ndez Osorio y Tafall, passaren primer a Santo Domingo, a la Rep\u00fablica Dominicana, i posteriorment a M\u00e8xic, on moriria cinc anys despr\u00e9s.\r\nEl franquista Tribunal Regional de Responsabilidades Pol\u00edticas, de Val\u00e8ncia, li embarg\u00e0 preventivament tots els seus bens, el xalet i el peri\u00f2dic \u2014que pass\u00e0 a editar-se com a Levante, adscrit a la premsa del Movimiento\u2014 com a garantia per a la sanci\u00f3 econ\u00f2mica \u00abque pueda impon\u00e9rsele como presunto responsable pol\u00edtico\u00bb. A la seva mort, la seva v\u00eddua i els seus fills van poder heretar el xalet."}, {"id": 499, "name": "Melcior", "surname": "Febrer", "conjunction": "", "second_surname": null, "url": "/biografies/febrer-melcior", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_NTLON7v.jpg", "birth_date": 1578, "dead_date": 1648, "short_description": "Te\u00f2leg i escriptor\r\nAquest interessant poeta i dramaturg ha estat pr\u00e0cticament negligit per la cr\u00edtica fins que Enric Querol el va traure a la llum. Nascut a Vinar\u00f2s el 1578, es trasllad\u00e0 amb la seua fam\u00edlia a Traiguera, tot seguint el periple professional del pare, Rafael, que era metge i exerc\u00ed de batle de la vila almenys del 1592 al 1595. Diversos membres de la fam\u00edlia es formaren a la Universitat de Val\u00e8ncia com a te\u00f2legs i metges. Melcior es doctor\u00e0 en Teologia als Reials Col\u00b7legis, la universitat dominica de Tortosa, el 1606. La documentaci\u00f3 posterior el continua localitzant a Traiguera, on pel seu grau de doctor gaudia de preemin\u00e8ncia sobre el clergat local. Gaud\u00ed de benifets eclesi\u00e0stics a la vila i tamb\u00e9 a Vinar\u00f2s i Ulldecona, i era considerat un home de bones lletres, com ho demostra el fet que fora nomenat examinador sinodal pel bisbe de Tortosa el 1637. El 1644 li fou concedida la jubilaci\u00f3 i, finalment, el 2 d\u2019octubre del 1648 trobem que Joan Baptista Oller fou col\u00b7lat al benifet de l\u2019altar major de la parroquial de Traiguera, vacant pel trasp\u00e0s de Melcior Febrer.\r\nLa primera not\u00edcia sobre els afers literaris de Melcior Febrer ens arriba en una anotaci\u00f3 del vadem\u00e8cum manuscrit del mestre de gram\u00e0tica Esteve Many\u00e0, actiu a la Universitat de Saragossa i als estudis de gram\u00e0tica d\u2019Ulldecona, Traiguera i Castell\u00f3 de la Plana. En una anotaci\u00f3 marginal signada a Traiguera el 25 d\u2019agost del 1610, el mestre Many\u00e0 informa Febrer de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos i li demana que li componga \u00abun soneto en que se compaher\u00eda [sic] la entrada de los moros y la salida\u00bb.\r\nLa seg\u00fcent refer\u00e8ncia \u00e9s la publicaci\u00f3 de l\u2019Auto doloroso del descendimiento de la cruz de Cristo nuestro se\u00f1or (Tortosa, 1633). L\u2019obra fou redactada amb anterioritat, at\u00e9s que la llic\u00e8ncia d\u2019impressi\u00f3 de la c\u00faria est\u00e0 datada el 4 de novembre del 1628. El text va precedit de dos sonets i potser fou promocionada com a text representable arreu de la di\u00f2cesi. Un aspecte destacable \u00e9s el canvi de llengua en una representaci\u00f3 que tradicionalment s\u2019expressava en catal\u00e0.\r\nLa resta de l\u2019obra conservada de Febrer es troba al manuscrit 3895 de la Biblioteca Nacional, tot i que atribu\u00efda de vegades a un altre autor. Per a Enric Querol, el volum funciona en realitat com a cartip\u00e0s po\u00e8tic i fou compilat, versemblantment, per Melcior Febrer. Cont\u00e9 composicions atribu\u00efdes expl\u00edcitament al mateix Febrer i al poeta morell\u00e0 Francesc Cros, amic amb qui intercanviava versos i not\u00edcies, i a altres literats valencians com ara Marc Antoni Ort\u00ed i Vicent Esquerdo; un gruix important corresponen a literats espanyols: Lope de Vega, G\u00f3ngora, Quevedo, el comte de Villamediana, Bartolom\u00e9 Leonardo de Argensola, Antonio Zorita, Antonio Mira de Amescua i G\u00f3mez de Tejada, entre altres. Febrer hi recull versos propis i tamb\u00e9 composicions alienes que li faciliten els amics. En dificulta, per\u00f2, la identificaci\u00f3 d\u2019autoria el fet que moltes siguen an\u00f2nimes o estiguen rubricades amb anotacions que no permeten una atribuci\u00f3 un\u00edvoca.\r\nDestaca, tant pel seu inter\u00e9s com per les not\u00edcies i reflexions metaliter\u00e0ries, la Resposta mia a una carta en valenci\u00e0 escrita per el Sr. i amic meu Marc Antoni Ort\u00ed, notari y secretari de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, avisant-me d\u2019un disgust que tingu\u00e9 amb lo virrei de los V\u00e9lez [\u2026] per la que li volgu\u00e9 prohibir de ma senyora dama Fenollet, monja en madalenes, conforme ho escrigu\u00e9 al capit\u00e0 Miranda, quan estaven en Madrid, en lo quadern que [\u00e9s] de obres sues, i jo li respongu\u00ed lo seg\u00fcent (f. 45v-48). Es tracta d\u2019una ep\u00edstola en forma de roman\u00e7, de 300 versos, datada a Traiguera el 3 de febrer del 1636, en qu\u00e8 mostra la seua admiraci\u00f3 per Marc Antoni Ort\u00ed (1593-1661), fill de Nules, que havia assumit el paper de campi\u00f3 de l\u2019\u00fas literari del valenci\u00e0 i era percebut com un dels l\u00edders d\u2019aquesta generaci\u00f3:\r\n\u00a0\r\nVos sou lo restaurador\r\ny un esmalt sobre el or fi\r\nde la lengua valenciana\r\ny dels poetes antichs.\r\nDe Auzi\u00e0s March, de Jaume Roig,\r\nMoreno, Portell, Narc\u00eds\r\nVinyes i de Andreu Pineda,\r\nJaume Gazull y altres mils.\r\nCom del reverent prevere\r\nmoss\u00e8n Fenollar, tan ric\r\nde ingeni que en vers y en prosa\r\nla trona y theatro ompl\u00ed.\r\n\u00a0\r\nPer a Querol, cal valorar el manuscrit com una mostra extraordin\u00e0ria de l\u2019activitat liter\u00e0ria produ\u00efda lluny dels grans centres culturals i que, sovint, en no haver passat per la impremta, s\u2019ha perdut completament. Aquesta p\u00e8rdua fa impressi\u00f3 de desert cultural que no s\u2019av\u00e9 amb la realitat. Sabem, per aquest i per altres mostres que s\u2019han conservat, que les petites ciutats i viles tenien una vida liter\u00e0ria molt activa, on poetes i dramaturgs desenvoluparen una interessant producci\u00f3 al voltant de diferents din\u00e0miques, com poden ser les celebracions religioses, les solemnitats de la Corona, els saraus civils i la xarxa de contactes epistolars i ocasionalment f\u00edsics entre els homes de bones lletres. Aquests intercanvis permetien compartir not\u00edcies, lectures obligades, autoritats que s\u2019havien de consultar i produccions que suscitaven l\u2019emulaci\u00f3 i la transmissi\u00f3 dels paradigmes literaris de l\u2019\u00e8poca."}, {"id": 748, "name": "Vicent", "surname": "Felip", "conjunction": "", "second_surname": "Sempere", "url": "/biografies/felip-sempere-vicent", "image": "/media/biography/image/felip_sempere_vicent.jpg", "birth_date": 1948, "dead_date": 2022, "short_description": "Historiador i cronista de Nules\r\nVicent Felip va n\u00e0ixer al si d\u2019una fam\u00edlia de llauradors de Nules, per\u00f2 els Sempere venien d\u2019Elx, van comprar casa i terra i s\u2019hi van establir. Van ser els seus avis materns els que li van pagar el col\u00b7legi de La Salle de Paterna, on ell i el seu germ\u00e0 van estar interns del 1962 al 1964.\r\nDespr\u00e9s va ingressar com a Hermano de La Salle a Mallorca, la tasca dels quals consistia a ajudar en l\u2019educaci\u00f3 d\u2019altres alumnes. Va ser professor a l\u2019escola de Pont d\u2019Inca i de Pla de Natesa. El Concili Vatic\u00e0 II provoc\u00e0 la divisi\u00f3 dels Hermanos en dos grups: Vicent no entenia els enfrontaments i discrep\u00e0 de la l\u00ednia que volia orientar-se cap al negoci de l\u2019educaci\u00f3. Se\u2019n torn\u00e0 a Nules, on pass\u00e0 tres anys molt dolgut. S\u2019incorpor\u00e0 al servei militar i en 1973 es declar\u00e0 objector de consci\u00e8ncia; el tancaren al penal militar; com que els seus motius eren religiosos, l\u2019enviaren quinze dies a l\u2019hospital i finalment a casa. D\u2019all\u00ed se\u2019n va a Barcelona, on treballa a Motor Ib\u00e9rica (l\u2019actual Nissan) i estudia a l\u2019Institut Cat\u00f2lic de Ci\u00e8ncies Socials, a l\u2019actual Universitat Ramon Llull, i restauraci\u00f3 i enquadernaci\u00f3 a l\u2019Escola de la Llotja. Coneix Joaquim Nadal, Carlota Soler, acudeix als seminaris d\u2019\u00e8tica de Jos\u00e9 M\u00aa D\u00edaz Alegr\u00eda, jesu\u00efta, te\u00f2leg de l\u2019Alliberament, i es titula en Ci\u00e8ncies Socials. Durant onze anys, va viure a Barcelona en el moment en qu\u00e8 aquesta ciutat era el motor de la cultura i la progressia a l\u2019Estat espanyol. \u00c9s el temps en qu\u00e8 aprofita els dissabtes per investigar a l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3.\r\nEl 1984 torn\u00e0 a Nules carregat de projectes i utopies. Va treballar per a parar l\u2019enderrocament del Fort (l\u2019actual Museu de Medall\u00edstica), i les obres de restauraci\u00f3 de les muralles de Mascarell, fortament subvencionades per\u00f2 amb un mal projecte. Es volien posar en valor les muralles, per\u00f2 paradoxalment va servir per qu\u00e8 s\u2019accelerara la construcci\u00f3 de portes i finestres en el mur. A m\u00e9s, en aquell moment s\u2019estaven tirant moltes cases, i tamb\u00e9 \u00fatils i ferramentes, i ell s\u2019encarreg\u00e0 de parlar amb els propietaris perqu\u00e8 donaren peces amb poc de valor material per\u00f2 molt de valor informatiu.\r\nVa aconseguir que l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric del poble tornara des de Castell\u00f3, ja que estava all\u00ed des del temps de la Guerra Civil, i se\u2019n va fer c\u00e0rrec de la catalogaci\u00f3. Va ser nomenat cronista de Nules el 1982, quan encara vivia a Barcelona, un c\u00e0rrec honorari que exerc\u00ed fins a la seua mort. Felip Sempere va ser col\u00b7laborador habitual del peri\u00f2dic Mediterr\u00e1neo i coordinador del desaparegut Noulas. Butllet\u00ed d\u2019Informaci\u00f3 Municipal. A m\u00e9s, fou un dels impulsors del Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria i Filologia de la Plana als anys 90.\r\nEntre les seues obres destaquen:\r\nRecull per a una hist\u00f2ria de Nules. Caixa Rural de Nules, 2000.\r\nDos noticiaris de Nules (s. XIX). SCC, 1978.\r\nDocuments de la Catedral de Tortosa referents a la vila i terme de Nules. Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3, 1982.\r\nLa q\u00fcesti\u00f3 de les aig\u00fces entre la vila de Nules i Borriana. Ajuntament de Nules, 1987.\r\n\u00abEls Centelles, senyors de Nules i comtes d\u2019Oliva\u00bb. Cabdells, 2004."}, {"id": 645, "name": "Josep", "surname": "Felis", "conjunction": "", "second_surname": "Ramon", "url": "/biografies/felis-ramon-josep", "image": "/media/biography/image/felis_ramon_josep.jpg", "birth_date": 1850, "dead_date": 1918, "short_description": "Escolapi i dramaturg\r\nProfess\u00e0 en l\u2019orde escolapi i estigu\u00e9 destinat, amb importants responsabilitats, als col\u00b7legis d\u2019Alzira, Utiel i Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, public\u00e0 diversos textos per a l\u2019ensenyament de la lectoescriptura i la gram\u00e0tica castellana. Comen\u00e7\u00e0 a escriure teatre com a complement del treball pedag\u00f2gic que realitzaven, tant en l\u2019\u00e0rea ling\u00fc\u00edstica com en la musical, i acab\u00e0 sent una figura destacada en el camp del teatre escolar, de tal manera que editors de Madrid i de Val\u00e8ncia adquiriren els drets d\u2019explotaci\u00f3 de les seues obres, algunes de les quals foren reeditades.\r\nAlgunes peces foren fruit de l\u2019obedi\u00e8ncia als superiors que li les sol\u00b7licitaven. Una gran part s\u2019estrenaren al teatret de l\u2019Hospital d\u2019Alzira o al Seminario Andresiano de Val\u00e8ncia, poblacions on aleshores residia. L\u2019objectiu que perseguia era adelitar l\u2019alumnat tot inculcant-li consells educatius per la via de l\u2019espontane\u00eftat i la gr\u00e0cia. Aix\u00ed, en la seua producci\u00f3, composta per una vintena d\u2019obres entre les quals predominen els joguets c\u00f2mics i les sarsueles, es troben temes religiosos, biografies edificants, cr\u00edtica de costums i la contraposici\u00f3 entre el vici i la virtut, que sempre havia d\u2019eixir vencedora. En obres hist\u00f2riques com el drama Capetillo o El estado sin Dios, escrita a inst\u00e0ncies d\u2019un cercle cat\u00f2lic de Val\u00e8ncia, el que pretenia era aprofitar les lli\u00e7ons del passat per a incidir en el nefast paper dels lliurepensadors i els anticlericals que condu\u00efen a la degradaci\u00f3 social. En la seua opini\u00f3, la llibertat, la igualtat i la fraternitat que no es basaren en l\u2019evangeli eren perverses, enganyoses i menaven a l\u2019abisme.\r\nLa flu\u00efdesa del seu vers i l\u2019habilitat en la creaci\u00f3 de car\u00e0cters i situacions li permetia superar, sense perdre excessivament la versemblan\u00e7a, el problema que significava\u00a0 que els actors foren de curta edat i exclusivament masculins. En canvi, el p\u00fablic era molt variat, perqu\u00e8 solien acudir a les estrenes autoritats civils i eclesi\u00e0stiques convidades, a m\u00e9s dels familiars dels estudiants. Aix\u00ed, la representaci\u00f3 es convertia en una mostra dels m\u00e8todes educatius i els valors que transmetien als deixebles. En aquest sentit, el seu teatre no pot ser qualificat ing\u00e8nuament d\u2019infantil perqu\u00e8 duia impl\u00edcita una gran c\u00e0rrega d\u2019adoctrinament. D\u2019altra banda, la difusi\u00f3 de la seua obra per col\u00b7legis de tot l\u2019Estat, amb un ensenyament exclusivament en castell\u00e0, condicion\u00e0 l\u2019idioma\u00a0 de la seua producci\u00f3.\r\nEn catal\u00e0 nom\u00e9s public\u00e0 El sant del sacrament, possiblement perqu\u00e8 la seua finalitat era guanyar el certamen artisticoliterari convocat a Vila-real amb motiu de la peregrinaci\u00f3 eucar\u00edstica al sepulcre de sant Pasqual Bail\u00f3n, si b\u00e9 se li\u2019n van quedar algunes d\u2019in\u00e8dites en la llengua pr\u00f2pia, escrites en la primera d\u00e8cada del segle XX, quan es present\u00e0 als Jocs Florals de Lo Rat Penat.\r\nFelis qualific\u00e0 El sant del sacrament (Val\u00e8ncia, 1900) d\u2019acte sagramental perqu\u00e8 en l\u2019apoteosi final apareix la cust\u00f2dia entre n\u00favols i \u00e0ngels, per\u00f2 en realitat est\u00e0 a mitjan cam\u00ed entre la com\u00e8dia hagiogr\u00e0fica i la de costums. Com a trets essencials que la diferencien de la resta de la seua producci\u00f3, a m\u00e9s de l\u2019elecci\u00f3 de l\u2019idioma, hi ha el fet de no estar pensada origin\u00e0riament per a l\u2019\u00e0mbit escolar.\r\nEn els Jocs Florals de 1905 obtingu\u00e9 un acc\u00e8ssit al premi de l\u2019obra dram\u00e0tica amb La tuna, i a l\u2019abril de 1906 estren\u00e0, en el Col\u00b7legi d\u2019Orfes de Sant Vicent Ferrer, el miracle Les rogatives, sarsuela en un acte amb m\u00fasica de Josep Medina Garcer\u00e0, mestre director de l\u2019escola de m\u00fasica del col\u00b7legi. L\u2019obra tingu\u00e9 molt d\u2019\u00e8xit i s\u2019hi represent\u00e0 al voltant de la festivitat del taumaturg patr\u00f3 de Val\u00e8ncia, almenys fins a 1919. Tamb\u00e9 es degu\u00e9 quedar in\u00e8dita l\u2019obreta Colau, repetidament anunciada com a novetat editorial, per\u00f2 que mai no arrib\u00e0 a la impremta.\r\nCom a poeta, Josep Felis inclogu\u00e9 versos en la premsa local gandiana, habitualment en castell\u00e0. En catal\u00e0 li coneixem el poema titulat \u00abLa Mare de D\u00e9u Blanqueta\u00bb, publicat a la Revista de Gand\u00eda. L\u2019any 1911 sofr\u00ed una apoplexia que el deix\u00e0 impedit i es trasllad\u00e0 al col\u00b7legi de la seua ciutat nadiua, on romangu\u00e9 fins a la mort."}, {"id": 238, "name": "Mari\u00e0", "surname": "Ferrandis", "conjunction": "i", "second_surname": "Agull\u00f3", "url": "/biografies/ferrandis-agullo-maria", "image": "/media/biography/image/ferrandis_agullo_maria2.jpg", "birth_date": 1887, "dead_date": 1924, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nEl 1908 fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista, en la qual ocup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs. El 1915 figur\u00e0 entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana, de la que va ser vicepresident primer. Fallida aquesta organitzaci\u00f3, torn\u00e0 a la primera, de la qual ja va ser secretari el 1913 i n'era el president quan va morir el 1924.\r\nVa ser candidat de la Joventut Valencianista a les eleccions municipals de 1917, tot i que va ser derrotat, amb els altres tres candidats que presentava la Joventut: Campos, Maximili\u00e0 Thous i Francesc Aguirre.\r\nCol\u00b7labor\u00e0, sempre en catal\u00e0, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia, en aquest darrer especialment durant l'\u00e8poca que fou \u00f2rgan d'Uni\u00f3 Valencianista. Dirig\u00ed\u00a0P\u00e0tria Nova (1915), setmanari valencianista on compartia els editorials amb Eduard Martinez i Ferrando. Amb ell i alguns altres activistes del valencianisme m\u00e9s comprom\u00e8s, va ser un dels detinguts per les protestes que, seguint la crida feta des d'aquesta publicaci\u00f3, van produir-se contra els Jocs Florals de 1915, respecte dels que es reclamava que era \u00abnecessari acabar [perqu\u00e8 no tenien] l'esperit de la renaixen\u00e7a p\u00e0tria i de justa protesta contra la dominaci\u00f3 estranya que deu de presidir tots els nostres actes\u00bb. [i]\r\nEscriv\u00ed alguns sainets, poemes i contes, i utilitz\u00e0 sovint, en col\u00b7laboracions de premsa, el pseud\u00f2nim de Marian.\r\n[i] P\u00e0tria Nova, n\u00fam. 22, 31 de juliol de 1915."}, {"id": 273, "name": "Salvador", "surname": "Ferrandis", "conjunction": "i", "second_surname": "Luna", "url": "/biografies/ferrandis-luna-salvador", "image": "/media/biography/image/ferrandis_luna_salvador.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1954, "short_description": "Advocat\r\nEstudiant de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia, es vincula des molt jove al m\u00f3n del primer valencianisme; ho fa el 1908, quan els joves m\u00e9s radicalitzats del Centre Regionalista Valenci\u00e0 decideixen fundar una organitzaci\u00f3 juvenil: Joventut Valencianista.\r\nEl 1910 entra a formar part, com a vocal, de la Junta Directiva de la entitat, juntament amb Miquel Duran o Daniel Mart\u00ednez i Ferrando. Dissolta aquest mateix any, \u00e9s refundada quatre anys despr\u00e9s amb un programa m\u00e9s moderat i amb la voluntat d'uni\u00f3 de tots els valencianistes, sota la presid\u00e8ncia de Francesc Aguirre. Salvador Ferrandis torna a ser elegit vocal i podem trobar tamb\u00e9 al futur regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, Francesc Soto.\r\nEl 1915 col\u00b7labora al setmanari P\u00e0tria Nova, qu\u00e8 entre mar\u00e7 i agost d'eixe any promou la uni\u00f3 dels valencianistes m\u00e9s enll\u00e0 de les divisions pol\u00edtiques.\u00a0Dos anys despr\u00e9s, el maig de 1917, forma part de l'expedici\u00f3 de valencianistes que viatgen a Barcelona per tal de tornar la visita qu\u00e8 els membres de la Lliga havien fet anteriorment a Val\u00e8ncia i qu\u00e8 estava formada en la seua gran majoria per membres de Lo Rat Penat i de la Joventut Valencianista.\r\nEl 1918 la Joventut Valencianista i la Uni\u00f3 Valencianista publiquen a La Correspondencia de Valencia,\u00a0diari on Salvador Ferrandis esdev\u00e9 un dels seus principals col\u00b7laboradors, la Declaraci\u00f3 Valencianista, on es recollien en vuit bases, les reivindicacions m\u00ednimes del valencianisme. Ell ser\u00e0 l'encarregat de redactar la sisena base, referida al patriotisme.\r\nEl setembre de 1923, amb el pronunciament militar de Primo de Rivera, La Correspondencia de Valencia\u00a0es pronuncia clarament al seu favor, el qu\u00e8 provoca un trencament al diari entre el sector m\u00e9s dret\u00e0, encap\u00e7alat pel mateix Salvador Ferrandis i per Eduard Mart\u00ednez-Sabater, i qu\u00e8 continuar\u00e0 al front del diari, i un sector clarament d'esquerres, encap\u00e7alat per Adolf Pizcueta i Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, qu\u00e8 decideixen refundar el setmanari P\u00e0tria Nova.\r\nAmb aquest fet es consuma la seua dretanitzaci\u00f3 i el seu gir cap a l'espanyolisme pol\u00edtic. Aix\u00ed, i poc despr\u00e9s, aprova les oposicions com advocat de l'estat i es trasllada a Madrid, on entrar\u00e0 al m\u00f3n de les finances i es casar\u00e0 amb la Marquesa de Valverde.\u00a0Dos anys despr\u00e9s de la seua arribada a Madrid, el 1925, \u00e9s nomenat governador del Banco de Cr\u00e9dito Local, gr\u00e0cies a la seua amistat amb Jos\u00e9 Calvo Sotelo.\r\nQuan esclata la Guerra Civil espanyola d\u00f3na suport als militars sublevats, i dos anys despr\u00e9s publica Val\u00e8ncia roja, on defensa un regionalisme espanyolitzant i critica tot l'espai valencianista d'abans de la guerra.\r\nDespr\u00e9s de la guerra, i ja com a membre del Movimiento Nacional, es nomenat delegat de Patrimoni Art\u00edstic de l'Estat al Pa\u00eds Valenci\u00e0, des d'on impulsa les repristinacions del convent dels dominics i de la Catedral de Val\u00e8ncia.\u00a0Amb tot, i tot i el seu distanciament radical del nacionalisme pol\u00edtic, mai deix\u00e0 de banda un cert valencianisme cultural. Aix\u00ed, quan Manuel Sanchis Guarner organitza el 1949 els primers cursos de valenci\u00e0 a Lo Rat Penat, \u00e9s ell qui financia la seua organitzaci\u00f3 a la Casa de Val\u00e8ncia de Madrid, de la qual era un membre actiu.\r\nJa al 1951 el tornem a trobar com a membre de la Comissi\u00f3 Patrocinadora del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear. \u00c9s, a m\u00e9s a m\u00e9s, un dels seus primers suscriptors, junt a Joaquim Reig i Ignasi Villalonga, tots tres residents a Madrid.\r\nEn morir era vicepresident de la companyia d'electricitat Fecsa."}, {"id": 656, "name": "Rafael", "surname": "Ferr\u00e0ndiz", "conjunction": "", "second_surname": "Navarro", "url": "/biografies/ferrandiz-navarro-rafael", "image": "/media/biography/image/ferrandiz_navarro_rafael.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1936, "short_description": "Actor i escriptor\r\nFill de Josep Ramon Ferr\u00e0ndiz Estarelles, llaurador, i d\u2019Anna Maria Navarro Martines, amb domicili al carrer de la Verge n\u00famero 5 d\u2019Alfarras\u00ed. De molt jove, la fam\u00edlia es va traslladar a viure a Alacant, on es va involucrar en els grups art\u00edstics i culturals de la ciutat. Va contraure matrimoni amb Maria Asensi i Pastor, amb qui va tindre una filla anomenada \u00c8lia.\r\nEn 1928, Josep Maria Py implantava les Fogueres a Alacant, una adaptaci\u00f3 de les Falles de Val\u00e8ncia. Rafael Ferr\u00e0ndiz se sumar\u00e0 prompte a la festa i a l\u2019organitzaci\u00f3: en 1930 era el tresorer de la Comissi\u00f3 Gestora i en 1931 secretari, a m\u00e9s d\u2019estar tamb\u00e9 molt vinculat a la comissi\u00f3 foguerera del districte de Benito P\u00e9rez Gald\u00f3s. S\u00f3n els anys en qu\u00e8 comen\u00e7a a fixar-se la festa i es crea la figura femenina de la Bellea del Foc.\r\nCom a aficionat al teatre, va actuar en algunes ocasions amb agrupacions alacantines com l\u2019Orfe\u00f3 i la companyia de Teresa Barrachina, amb qui va estrenar el 29 de maig de 1930 al Teatre Principal la com\u00e8dia Nit de Fogueres, una de les primeres peces de tema foguerer, de la qual era autor en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Josep Antoni Ferriol. Aquesta obra, subtitulada \u00abcom\u00e8dia en dialecte alacant\u00ed\u00bb, fa un enaltiment de la tasca de les comissions en pro de la festa. Com a autor teatral va escriure tamb\u00e9 la com\u00e8dia festera La Bellea del Raval Roig, amb Josep P\u00e9rez Russo (1935), empresari que tenia l\u2019arrendament dels para-sols i cadires dels banys del Postiguet.\r\nAquest teatre d\u2019inspiraci\u00f3 fallera havia arribat en el moment incipient de les Fogueres a Alacant, una ciutat amb un gran potencial d\u2019actors i p\u00fablic afeccionat aleshores. Les seues obres, juntament amb les d\u2019altres autors de la festa, tingueren un gran \u00e8xit i marcaren el punt de partida i la definici\u00f3 d\u2019un g\u00e8nere que gaud\u00ed d\u2019una bona florida entre 1930 i 1935, amb autors com Rafael Fuertes, Josep Coloma Pellicer, Antuli Sanju\u00e1n, Ant\u00f2nia Solbes, Josep Ferr\u00e0ndiz Torremocha, Paco Hern\u00e1ndez o Lorenzo Aguirre. Eren com\u00e8dies de costums amb el rerefons de la Festa de Sant Joan, amb un llenguatge directe i punyent que cercava la complicitat del p\u00fablic. Despr\u00e9s de la guerra haurem d\u2019esperar fins a l\u2019any 1948 per a tornar a trobar en cartell una obra d\u2019aquestes caracter\u00edstiques.\r\nRafael Ferr\u00e0ndiz va escriure en castell\u00e0 les com\u00e8dies Ardides de mujer (1936) i Maribel (1936). Va morir a la Casa de Socors d\u2019Alacant a causa d\u2019una angina de pit a l\u2019edat de cinquanta-dos anys, uns mesos despr\u00e9s d\u2019haver esclatat la Guerra Civil."}, {"id": 475, "name": "Eusebi", "surname": "Ferr\u00e0ndiz", "conjunction": "", "second_surname": "Sebasti\u00e0", "url": "/biografies/ferrandiz-sebastia-eusebi", "image": "/media/biography/image/ferrandiz_sebastia_eusebi.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1982, "short_description": "Militar, oficinista i poeta\r\nFill de Raimundo Ferr\u00e1ndiz, carabiner natural de Benimassot (el Comtat), i de Rita Sebasti\u00e0, d\u2019Alcoi, el jove Eusebi anava de caserna en caserna per canvis de destinaci\u00f3 de son pare. Va viure a Algesires, a Benimassot i a partir dels nou anys a Madrid, on va rebre una educaci\u00f3 exquisida en el Col\u00b7legi d\u2019Orfes d\u2019El Escorial, tot i no ser-ho, per la influ\u00e8ncia del general \u00c1lvarez del Bayo. Als 18 anys va marxar voluntari a Melilla a fer el servei militar i va combatre a l\u2019\u00c0frica en 1911 i 1912. De retorn, ingress\u00e0 en el cos de carabiners i es trasllad\u00e0 a Barcelona, Calp i la Vila Joiosa, on coneix Mar\u00eda Campos Uris; del seu matrimoni nasqueren tres fills: Raimundo, Francisco i Mar\u00eda.\r\nEn comen\u00e7ar la guerra, la fam\u00edlia es despla\u00e7a a Alacant i ell marxa al front de Talavera, per\u00f2 prompte tornaria per problemes de salut. En finalitzar el conflicte, el detingueren i fou recl\u00f2s en la pla\u00e7a de bous d\u2019Alacant, en el Reformatori d\u2019Adults de Benalua i, finalment, a la pres\u00f3 d\u2019Alacant, on compart\u00ed pres\u00f3, entre altres, amb el pintor Gast\u00f3n Castell\u00f3 i l\u2019escriptor Miguel Hern\u00e1ndez. V\u00edctima de judicis revisats i repetits, l\u20191 de juliol de 1944, amb quasi 52 anys, obtenia la llibertat definitiva per bona conducta a pesar de no haver tingut un perfil marcat sin\u00f3 tot el contrari. No obstant aix\u00f2, i per a intimidar-lo, la policia franquista continu\u00e0 entrant sovint per sorpresa i de nit al seu pis de lloguer, la porta 4 del carrer de Carmelo Calvo, l\u2019arrest\u00e0 diverses vegades i el tancaren 50 dies m\u00e9s al penal de Val\u00e8ncia.\r\nDespr\u00e9s d\u2019aquest cruel i dilatat per\u00edode que s\u2019allarg\u00e0 quasi una d\u00e8cada, va treballar fins al moment de la jubilaci\u00f3 en la botiga d\u2019electricitat d\u2019un cos\u00ed, Casa Estela, a la pla\u00e7a de Gabriel Mir\u00f3. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una emb\u00f2lia, va morir el 1982 als 88 anys, just quan el govern li havia concedit una pensi\u00f3 militar que no va gaudir.\r\nEusebi Ferr\u00e0ndiz \u00e9s un cas de poeta silenci\u00f3s i silenciat, de republic\u00e0 honest, de militar castigat, un model d\u2019esfor\u00e7 i decisi\u00f3 que va elegir sobreviure i escriure en valenci\u00e0 quan tenia 60 anys. D\u2019ell van dir que les seues poesies desprenien \u00abamor a la nostra terra, a la humanitat, a la naturalesa i a la nostra llengua, que tant estimava\u00bb (Vicent Goz\u00e1lvez Montoro), i el metge i poeta Emili Rodr\u00edguez-Bernabeu en destaca la seua \u00abfe religiosa, tal vegada panteista, d\u2019ancestralitat mediterr\u00e0nia\u00bb. El centenar llarg de poemes conservats posen de manifest una intimitat expressada po\u00e8ticament amb formes senzilles i transparents, arrelada a un tel\u00b7lurisme pregon que corpr\u00e9n.\r\nFerr\u00e0ndiz va difondre modestament les seues poesies, idees i an\u00e0lisis liter\u00e0ries en la revista cultural La Marina, en la d\u2019oci Ori\u00e9ntese, en la informativa Canfali, en els diaris Primera P\u00e1gina i Informaci\u00f3n i en llibrets de fogueres. Mai va publicar un llibre, per\u00f2 els seus escrits, m\u00e9s de cent poemes \u00edntims, amorosos, religiosos o festius, van ser rescatats el 2002 en una edici\u00f3 de l\u2019Institut Juan Gil-Albert. El curador, Francesc Rom\u00e0, hi opina que \u00abel silenci i la marginalitat van ser dos elements definitoris de l\u2019encara mal coneguda obra d\u2019Eusebi Ferr\u00e0ndiz; un vell defensor de la conc\u00f2rdia, del di\u00e0leg i de l\u2019esperan\u00e7a en el futur del nostre poble\u00bb.\r\nLa seua creaci\u00f3 va rebre la influ\u00e8ncia de la literatura catalana i balear i d\u2019altres intel\u00b7lectuals i paisans amb qui es va relacionar, com ara Miguel Signes, Joan Valls, Vicente Mojica, Antoni Seva, Jos\u00e9 Vicente Mateo, Joan Fuster, Emili Be\u00fct, Jordi Valor, Bernat Artola o Emili Rodr\u00edguez-Bernabeu, entre d\u2019altres."}, {"id": 239, "name": "Josep", "surname": "Ferr\u00e0ndiz", "conjunction": "i", "second_surname": "Torremocha", "url": "/biografies/ferrandiz-torremocha-josep", "image": "/media/biography/image/ferrandiz_torremocha_josep.jpg", "birth_date": 1888, "dead_date": 1965, "short_description": "Escriptor, dramaturg i periodista\r\nVa cursar estudis de batxillerat a Alacant, encara que sense arribar a obtindre el t\u00edtol. Treball\u00e0 com a administratiu a Duanes i Consignacions, i a les oficines d'Ind\u00fastrias Qu\u00edmicas Cross fins la jubilaci\u00f3. Aquests treballs els va compaginar amb la vocaci\u00f3 liter\u00e0ria i period\u00edstica.\r\nVa publicar el primer article el 1909 a El Liberal de M\u00farcia. Col\u00b7labor\u00e0 en la premsa alacantina i en la de Madrid, a diaris com El Heraldo de Alicante i el republic\u00e0 El Luchador, en espanyol, i El Tio Cuc, setmanari sat\u00edric d'Alacant en catal\u00e0. Tamb\u00e9\u00a0col\u00b7labor\u00e0 amb \u00abPa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, la p\u00e0gina quinzenal en catal\u00e0 que\u00a0El Mercantil Valenciano\u00a0public\u00e0 entre desembre de 1935 i juliol de 1936.\u00a0En una altra vesant de la seua tasca period\u00edstica, col\u00b7labor\u00e0 amb l'emissora Radio Alicante.\r\nL'octubre de 1931 participa en la constituci\u00f3 de l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, que tenia per objectiu la unificaci\u00f3 i l'autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, conjuntament amb \u00c0ngel Pascual i Enric Valor, entre d'altres. [i]\r\nGuardonat dues vegades amb el premi Luca de Tena de l'Associaci\u00f3 de la Premsa d'Alacant (1931 i 1934) per sengles articles publicats al diari El Luchador.\r\n\u00c9s autor de la lletra de Les fogueres de Sant Joan, himne de la festa alacantina i tamb\u00e9 de v\u00e0ries novel\u00b7les, b\u00e9 que tamb\u00e9 escrigu\u00e9 obres de teatre de caire costumista: En la serran\u00eda (1915), \u00a1Por t\u00ed! (1919), \u00bfVols sopar, amic? (1929), La masera (1930), El caso de Laura (1931).\r\n\u00a0\r\n[i] El Cam\u00ed, 7 d'octubre de 1931."}, {"id": 648, "name": "Rafael", "surname": "Ferrando", "conjunction": "", "second_surname": "Andr\u00e9s", "url": "/biografies/ferrando-andres-rafael", "image": "/media/biography/image/ferrando_andres_rafael.jpg", "birth_date": 1943, "dead_date": 1996, "short_description": "Agitador cultural i narrador\r\nFeu el batxillerat a l\u2019Institut Joan de Ribera, de X\u00e0tiva. Posteriorment, curs\u00e0\u00a0 estudis inconclusos de Dret i Filosofia a la Universitat de Val\u00e8ncia. En l\u2019ambient de por i censura que encara caracteritzava el tardofranquisme i en el marc d\u2019una Val\u00e8ncia provinciana que era un erm cultural, Rafa Ferrando intent\u00e0 ser un esperit lliure, transgressor i creatiu. Al mar\u00e7 de 1969, juntament amb Llu\u00eds Fern\u00e1ndez, obr\u00ed Capsa 13, \u00abel somni de la meua repressi\u00f3\u00bb, un local nocturn de m\u00fasica i copes al carrer de Ripalda del barri del Carme de Val\u00e8ncia, freq\u00fcentat per una joventut que anhelava l\u2019alliberament social, pol\u00edtic i sexual i l\u2019esclat de la modernitat. Fou un bar, decorat exteriorment pels artistes de l\u2019Equip Cr\u00f2nica, que esdevingu\u00e9 un referent de la contracultura. Rafael Ferrando en fou el te\u00f2ric: liberal extremat, valencianista progressista i anarquista pac\u00edfic al si d\u2019un r\u00e8gim autoritari i una societat somorta. Quan tancaren aquell espai emblem\u00e0tic obriren el Christopher Bar Lee, on es reunia la Val\u00e8ncia divina. Un pub on tamb\u00e9 hi havia projeccions cinematogr\u00e0fiques, m\u00fasica i debats i on el valencianisme cultural tingu\u00e9 una major pres\u00e8ncia.\r\nRafael Ferrando era un enamorat del cinema i durant alguns anys feu cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica, musical i teatral en la Cartelera Turia. Per\u00f2 tamb\u00e9 fou l\u2019actor de doblatge i protagonista del migmetratge que marc\u00e0 l\u2019inici del cine alternatiu valenci\u00e0: Orfeo filmado en el campo de batalla (1968), dirigit per Antonio Maenza. Aix\u00ed mateix, particip\u00e0 espor\u00e0dicament en muntatges teatrals, com el que s\u2019estren\u00e0 a final de 1975 sobre l\u2019escenari del Teatre de la Societat Coral El Micalet, La Infanta Tellina i el Rei Matarot, una farsa escrita pel pare Francesc Mulet al segle XVII, per\u00f2 ara amb l\u2019aire de cabaret i de revista musical que li conferia el protagonisme del grup El Pavesos, amb els quals torn\u00e0 a pujar a l\u2019escenari en l\u2019espectacle Borumballes falleres, que tingu\u00e9 lloc als Jardins de Vivers de Val\u00e8ncia en la Fira de Juliol de 1981. Ferrando en fou col\u00b7laborador literari i hi represent\u00e0 el paper de rocker, acompanyant Merxe Banyuls i Joan Monleon. Un altre dels seus vessants art\u00edstics, escassament conreat, fou el de dissenyador gr\u00e0fic, que t\u00e9 com a exemple l\u2019elaboraci\u00f3 del fanz\u00edn\u00a0Flash Back.\r\nLa seua imaginaci\u00f3 desbordant i la seua creativitat polifac\u00e8tica es manifestaren tamb\u00e9 en la publicaci\u00f3 de la novel\u00b7la Aix\u00f2 diu que era... (1978) en l\u2019editorial Puig Campana, que ell mateix cre\u00e0 per a l\u2019ocasi\u00f3. El text vulnera els esquemes de la novel\u00b7la tradicional i construeix un m\u00f3n de fantasia on s\u2019expressen uns desitjos que es contraposen a la realitat quotidiana. En un passat relativament recent s\u2019havia produ\u00eft a la seua comarca nadiua, la Vall d\u2019Alf\u00e0ndech, una revolta independentista que havia culminat amb el nou estat dels Pa\u00efsos Lliures de la Mediterr\u00e0nia, que abra\u00e7aven des de Salses a Guardamar. Al cap de dues d\u00e8cades de la seua fundaci\u00f3, un actor de cine vol novel\u00b7lar el proc\u00e9s, ja assolit, i convertir-lo en una pel\u00b7l\u00edcula que es rodaria en aquell nou ens pol\u00edtic que ha substitu\u00eft Hollywood com a exponent del set\u00e9 art.\r\nTenint en compte el tema, la portada de la novel\u00b7la de Ferrando, amb cintes de cel\u00b7luloide sobre un plat\u00f3, n\u2019avan\u00e7a el contingut: una mena de gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic on apareixen elements heterogenis, des de can\u00e7ons lleugeres fins a cartells f\u00edlmics, i elements de la cultura popular i de la modernitat llampant barrejats amb aspectes autobiogr\u00e0fics. En resulta un collage on es desvela el proc\u00e9s de creaci\u00f3, tan important com la mateixa hist\u00f2ria, escrita en un estil fresc i fluid. Aquesta primera novel\u00b7la tingu\u00e9 continu\u00eftat en un altra de bastant semblant, Trossos i mossos (1981), en la qual fins i tot\u00a0 es repeteixen alguns personatges. Qued\u00e0 finalista del Premi Andr\u00f2mina de Narrativa i fou publicada per l\u2019Editorial 3i4.\r\nA partir de 1982 emmud\u00ed. Conclosa l\u2019efervesc\u00e8ncia de la Transici\u00f3, la transgressi\u00f3 resultava inc\u00f2moda i la creativitat esdevenia domesticada. S\u2019esmort\u00ed tamb\u00e9 l\u2019experimentalisme narratiu que havien practicat, a m\u00e9s de Ferrando, autors com Amadeu Fabregat, Josep Gandia Casimiro, Josep Llu\u00eds Segu\u00ed o Ferran Cremades Arlandis. S\u2019hi ajunt\u00e0 un desengany amor\u00f3s i es reclogu\u00e9 a casa. Mor\u00ed accidentalment el 1996, quan intentava redre\u00e7ar el seu rumb vital.\r\nL\u2019any 1999, el seu pais\u00e0 V\u00edctor Mansanet public\u00e0 Pols d\u2019estels (Rafa Ferrando i la Val\u00e8ncia contracultural) en l\u2019editorial La Xara, del tamb\u00e9 simater Eladi Mainar. S\u2019hi contextualitza el seu itinerari biogr\u00e0fic i la seua producci\u00f3 cultural i s\u2019hi inclouen entrevistes que l\u2019autor hi mantingu\u00e9, reflexions in\u00e8dites de Ferrando i opinions sobre la significaci\u00f3 de la seua figura pel seus companys en els diversos camps art\u00edstics que cultiv\u00e0. En la mateixa editorial aparegu\u00e9 poc despr\u00e9s una narraci\u00f3 in\u00e8dita de Ferrando, Madonna de Miralls (2000), que, a la seua qualitat liter\u00e0ria, afegeix el seu car\u00e0cter revelador. Es tracta d\u2019un conte amb elements m\u00e0gics a la manera de les rondalles tradicionals, en qu\u00e8, mitjan\u00e7ant el poder d\u2019uns espills, s\u2019aconsegueix un m\u00f3n ideal on regnen l\u2019alegria, la \u00abdisbauxa amb seny\u00bb i un gaudi personal que es contagia a tothom, propis i estranys, amics i enemics. Un m\u00f3n ut\u00f2pic on l\u2019autor hauria volgut viure."}, {"id": 599, "name": "Ligori", "surname": "Ferrer", "conjunction": "", "second_surname": "Baixauli", "url": "/biografies/ferrer-baixauli-ligori", "image": "/media/biography/image/ferrer_baixauli_ligori.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1957, "short_description": "Dependent de botiga, periodista i autor teatral\r\nEls oficis que li coneixem s\u00f3n el de dependent d\u2019una farm\u00e0cia ortop\u00e8dica i d\u2019una botiga de teles al carrer Major de Gandia, per\u00f2 aquestes ocupacions les completava amb d\u2019altres relacionades amb les lletres: la de periodista i la d\u2019autor teatral. L\u2019any 1922 ja remet col\u00b7laboracions a la Revista de Gand\u00eda, i el seg\u00fcent ja el veiem com a redactor d\u2019un peri\u00f2dic local de curta vida, La Verdad, d\u2019ideologia liberal i sense cap adscripci\u00f3 pol\u00edtica. Hi tenia cura de la cr\u00edtica taurina, teatral i cinematogr\u00e0fica. Comen\u00e7ava a ser conegut per la faceta d\u2019home de lletres i escriv\u00ed un himne per al Gandia CF. Posteriorment obtingu\u00e9 la corresponsalia a Gandia d\u2019El Mercantil Valenciano i entr\u00e0 en la redacci\u00f3 del peri\u00f2dic El Popular, \u00f2rgan d\u2019expressi\u00f3 del partit socialista local. S\u2019hi encarreg\u00e0 principalment de la cr\u00edtica teatral, que signava amb el pseud\u00f2nim Pajarita. Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en altres publicacions gandianes com el literari Bayren i els republicans En Marcha, El Momento i Germinal. Els temes que hi tract\u00e0, a m\u00e9s dels teatrals, van des dels articles pol\u00edtics fins als poemes festius.\r\nCom a home de teatre comen\u00e7\u00e0 ben prompte el seu itinerari per un m\u00f3n dif\u00edcil on sab\u00e9 obrir-se cam\u00ed. Com a precedent, segons el peri\u00f2dic El Telegrama del Rif, la companyia de Valeriano Le\u00f3n estren\u00e0 al Teatro Victoria de Melilla, a la primavera de 1919, l\u2019opereta espanyola en un acte i dos quadres titulada Lupezina, de la qual eren autors ell i un altre gandi\u00e0, Jes\u00fas Llori\u00e0. Segurament hi devien estar fent el servei militar. L\u2019any 1924 estren\u00e0 a Gandia un \u00abpas de sarsuela\u00bb de costums andalusos titulat El querer de Juanillo. L\u2019obreta desenvolupa una hist\u00f2ria d\u2019amors contrariats, navalles, bons, dolents i final feli\u00e7. El marc on s\u2019estren\u00e0 fou la pla\u00e7a de bous de fusta que durant alguns anys romangu\u00e9 instal\u00b7lada a la ciutat.\r\nFins a 1928 no li coneixem cap altra producci\u00f3. Fou la sarsuela La adoptiva, tamb\u00e9 en castell\u00e0, que fou estrenada al Teatre Serrano de Gandia per la companyia de Tom\u00e0s Ros, on destacava el baix Pablo Gorg\u00e9. La seg\u00fcent producci\u00f3 ja fou en catal\u00e0. Era l\u2019encarregat de les subscripcions a Gandia de la revista Teatro Valensi\u00e1, i duia a terme aquesta tasca de propagaci\u00f3 amb gran entusiasme. Al mateix temps conre\u00e0 l\u2019amistat del director de la publicaci\u00f3 i tamb\u00e9 autor, Rafael Gayano Lluch. Aquestes circumst\u00e0ncies afavoriren el seu canvi de llengua.\r\nLigori Ferrer, Ligoriet, aprofit\u00e0 h\u00e0bilment una conjuntura que li era molt favorable per diversos motius: ja era un autor amb obra representada; altres periodistes de la seua generaci\u00f3 s\u2019havien dedicat al teatre valenci\u00e0; el g\u00e8nere vivia un moment d\u2019auge i, a m\u00e9s, l\u2019amistat amb Gayano Lluch li assegurava l\u2019edici\u00f3 en la mateixa publicaci\u00f3 que ell promocionava en la Safor. En aquest context estren\u00e0 Valensia la chica, o siga, Gandia, al Teatre Serrano de la seua ciutat al setembre de 1928. Fou duta a l\u2019escena per la companyia de com\u00e8dies i revistes l\u00edriques valencianes del Teatre Regional de Val\u00e8ncia. L\u2019obra es limitava a seguir els esquemes reiteratius de les revistes d\u2019itinerari urb\u00e0, adoptant una actitud de criticar sense fel i alhora posar remei perqu\u00e8 ning\u00fa se sentira of\u00e9s. La revista Valensia la Chica desenvolupa dos motius predominants: l\u2019accelerat canvi de costums que vivia l\u2019\u00e8poca, que deixava obsolets els estris, costums i oficis, per\u00f2 que no \u00e9s contemplat amb una especial enyoran\u00e7a, i les reformes urbanes i les modificacions actitudinals que havia de menester la ciutat per tal de seguir avan\u00e7ant.\r\nDut per la seua afici\u00f3, amb el mestre de m\u00fasica Josep Gea, organitz\u00e0 i dirig\u00ed l\u2019Acad\u00e8mia Teatral, que despr\u00e9s prengu\u00e9 el nom de Companyia Talia, nascuda al si de la Societat Musical Gandiana. Debutaren amb la reposici\u00f3 de Valensia la chica.\r\nAl juny de 1929 la companyia de com\u00e8dies valencianes de Josep M\u00aa de la Torre li estren\u00e0, al Teatre Royalty de Gandia, les com\u00e8dies en un acte Amor de mare i El fugitiu. La primera no s\u2019arrib\u00e0 a imprimir. Es desenvolupa en un poblat de pescadors. El tema \u00e9s bastant melodram\u00e0tic: una mare fadrina, abandonada per un home que la tra\u00ed, presenta el nad\u00f3, fruit de les seues relacions, com a testimoni dels fets, i interromp, quasi en l\u2019\u00faltim moment, el casament que l\u2019oblidad\u00eds protagonista preparava amb una altra. Es tractava d\u2019un assumpte seri\u00f3s, amb escenes d\u2019un efecte segur, que cercaven despertar el sentimentalisme de l\u2019espectador.\r\nL\u2019altra pe\u00e7a, El fugitiu, planteja el problema d\u2019un home que mat\u00e0 per defendre el seu honor, una actitud que s\u2019hi elogia en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3. Posteriorment escap\u00e0 a les muntanyes per evitar ser pres. Finalment el jutge l\u2019indulta. Era un final gratificant per al p\u00fablic, tot i que resultara inversemblant. L\u2019obra no est\u00e0 massa ben constru\u00efda, ja que abusa del recurs rudimentari del mon\u00f2leg explicatiu d\u2019all\u00f2 que el p\u00fablic desconeix.\r\nEl seu inter\u00e9s primordial sempre fou distraure el p\u00fablic i divertir-lo, la qual cosa el dugu\u00e9 a traduir Pedro Mu\u00f1oz Seca. La pe\u00e7a que eleg\u00ed de tan prol\u00edfic autor fou el joguet c\u00f2mic Les \u00abcoses\u00bb de Gomes, que estren\u00e0 l\u20191 de desembre de 1929 al Teatre Serrano de Gandia i el 14 de mar\u00e7 seg\u00fcent al Sal\u00f3 Novetats de Val\u00e8ncia. Era la primera vegada que accedia als escenaris de la capital. Per aquell mateix temps establ\u00ed lligams d\u2019amistat amb dues persones que l\u2019impulsaren com a autor: el tamb\u00e9 dramaturg Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s, director del setmanari literari Nostre Teatro, on public\u00e0, a m\u00e9s de l\u2019esmentada traducci\u00f3, El fugitiu i La botiga del Pual; i \u00c0ngel Mas, primer actor i director de la companyia titular de l\u2019alacant\u00ed Sal\u00f3 Espa\u00f1a, especialitzat en teatre valenci\u00e0, que li estren\u00e0 La botiga del Pual al gener de 1932. L\u2019obreta transcorre en una tenda de vetes i fils i la trama \u00e9s molt simple: s\u2019hi presenten tres embolics amorosos, amb moments de conflicte que es resolen de manera ben satisfact\u00f2ria. La t\u00e8cnica teatral continua sent escassament evolucionada i es basa sobretot en els aparts del personatge central, el dependent, que tamb\u00e9 fa el paper c\u00f2mic. Amagat darrere el taulell de la botiga, s\u2019assabenta de tot l\u2019entrellat i comunica al p\u00fablic les seues reaccions.\r\nEn arribar la Rep\u00fablica, Ligoriet experiment\u00e0 una important radicalitzaci\u00f3 ideol\u00f2gica. Denunci\u00e0 en articles de premsa els vells pol\u00edtics de la dictadura, que ara pretenien reconvertir-se, els cacics i els tirans del poble. Durant les Falles de 1932, la Companyia Talia li estren\u00e0 la revista A la vora dels riu Serpis al Teatre Principal de Gandia. Hi gosava ridiculitzar la hipocresia de l\u2019exterioritzaci\u00f3 del catolicisme per part de les dones de la Dreta Regional Valenciana, la qual cosa li valgu\u00e9 la dura reprovaci\u00f3 del setmanari carl\u00ed Mond\u00faber. En canvi, els republicans d\u2019El Momento, als quals dedicava l\u2019obra, la publicaren en fullet\u00f3.\r\nA la vora del riu Serpis s\u2019enceta en la platja nord del Grau de Gandia, on arriba el delegat inspector republic\u00e0 per comprovar l\u2019estat de la poblaci\u00f3. Ell ser\u00e0 el lligam exculpatori que permetr\u00e0 apilotar escenes sense cap connexi\u00f3 argumental ni progressi\u00f3 dram\u00e0tica i, d\u2019altra banda, palesar els aires vindicatius amb qu\u00e8 naixia la Rep\u00fablica. Juntament amb aquesta revista, amb m\u00fasica de Vicent Gallego, completaren els programes d\u2019aquells dies dues altres estrenes seues: El tropes\u00f3 de Lagrasia, en qu\u00e8 un torero enamora una jove amb males intencions i el nuvi menyspreat el desemmascara, la qual cosa li servir\u00e0 per recobrar l\u2019amor de la seua promesa; i la sarsuela en un acte i tres quadres Taca qu\u2019es lleva, amb m\u00fasica de Ricard Marcian i Josep M. Esteve.\r\nEls sainets de Ligoriet continuaven tenint \u00e8xit al Sal\u00f3 Espa\u00f1a. Per exemple, El fugitiu figur\u00e0 en la cartellera en dues ocasions diferents, la segona durant la festa de les Fogueres de 1932. L\u2019any 1933 hi estren\u00e0 La Perolera. Una vegada m\u00e9s hi veurem unes intencions de casament entre un madur carrabiner i una jove ve\u00efna que, despr\u00e9s d\u2019un gastat i allargassat joc de malentesos, es veuran en part frustrades, ja que acabar\u00e0 esposant-se amb la qui havia de ser la sogra, si les coses marxaven b\u00e9. Els tipus, com sempre, s\u00f3n d\u2019una pe\u00e7a i no registren cap evoluci\u00f3 dram\u00e0tica. Tot es limita a cercar la rialla del p\u00fablic amb la jocositat de les situacions o els acudits verbals.\r\nAl desembre de 1934 hi estren\u00e0 El \u00ablluendo\u00bb de Saragosa, un \u00absainet astracanat\u00bb a la manera dels aprop\u00f2sits d\u2019actualitat, que tant havien sovintejat entre els autors valencians. Ligoriet aprofit\u00e0 uns estranys fets paranormals ocorreguts en aquella ciutat aragonesa que sacsejaren l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica. Amb l\u2019elecci\u00f3 d\u2019aquest tema, torn\u00e0 a mostrar dos dels trets m\u00e9s definitoris de la seua obra: l\u2019instint teatral que el feia connectar amb els gusts de l\u2019espectador i l\u2019alegre despreocupaci\u00f3 formal, ben evident en la celeritat amb qu\u00e8 escriv\u00ed l\u2019obreta perqu\u00e8 l\u2019assumpte no perdera vig\u00e8ncia. A la setmana seg\u00fcent es represent\u00e0 al Teatre de la Llibertat, a Val\u00e8ncia, i al Principal, de Castell\u00f3 de la Plana, i ben aviat, quan la not\u00edcia que la motiv\u00e0 encara no havia abandonat els titulars dels peri\u00f2dics, cinc companyies representaven l\u2019obra d\u2019extrem a extrem del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nMentrestant es produ\u00efa una circumst\u00e0ncia que resultaria determinant en la traject\u00f2ria teatral del nostre autor: a partir de 1932 comen\u00e7\u00e0 a escriure en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el seu amic Josep Pascual Rodr\u00edguez, que sempre empr\u00e0 el castell\u00e0 en tota mena d\u2019escrits. A la decisi\u00f3 de Ligori Ferrer de retornar al castell\u00e0 dels seus inicis degu\u00e9 contribuir que el teatre valenci\u00e0 entrava en una crisi que s\u2019aguditzaria els anys vinents i, a m\u00e9s, desaparegu\u00e9 la revista Nostre Teatro, que havia emprat com a plataforma per donar-se a con\u00e9ixer.\r\nFruit del seu treball conjunt foren els sainets c\u00f2mics \u00a1Una gloria de C\u00e1diz!, \u00a1Todos a Toledo! i Yo me caso, Nicerato. El seu major \u00e8xit fou l\u2019estrena, al Teatre Russafa de Val\u00e8ncia pel juliol de 1934, de la \u00abfantasia l\u00edrica\u00bb en dos actes, La canci\u00f3n del pirata. En solitari, obtingu\u00e9 bones cr\u00edtiques amb la sarsuela La Caminera, amb m\u00fasica de Mart\u00ednez B\u00e0guena, estrenada al mar\u00e7 de 1936 al Teatre Apolo de Val\u00e8ncia pel fam\u00f3s bar\u00edton Marcos Redondo.\r\nEn la immediata postguerra, Ligoriet intent\u00e0 redimir la imatge p\u00fablica de republic\u00e0 fustigador de la beateria i dels cacics, adaptant-se a les noves circumst\u00e0ncies amb la vehem\u00e8ncia de qui podia resultar sospit\u00f3s de desafecci\u00f3 al r\u00e8gim. Estren\u00e0 al mar\u00e7 de 1942 en castell\u00e0 al Teatre Alc\u00e1zar de Val\u00e8ncia la fantasia l\u00edrico-popular El primer fallero, amb m\u00fasica de Salvador Codo\u00f1er. Entre les seues obres d\u2019aquesta etapa destaca el sainet l\u00edric d\u2019ambient madrileny La de la falda de c\u00e9firo, estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid, amb llibret d\u2019ell mateix, d\u2019Antonio Paso i d\u2019Antonio Gonz\u00e1lez \u00c1lvarez, i m\u00fasica de Joan Mart\u00ednez B\u00e0guena.\r\nA Gandia, mantingu\u00e9 una relaci\u00f3 cont\u00ednua amb les Falles, un altre vessant de la seua biografia. L\u2019any 1928 form\u00e0 part de la comissi\u00f3 fundacional de la falla del carrer Major i n\u2019escriv\u00ed els primers llibrets explicatius. Amb les seues cr\u00f2niques period\u00edstiques impuls\u00e0 la implantaci\u00f3 de la festa a la ciutat. En la postguerra fou el primer president de la Junta Local Fallera (1946-1949). Per aquest lligam i la seua tasca de cr\u00edtic, actor, director i autor teatral, la Junta Local Fallera de Gandia convoca des de 1986 el Concurs de Teatre \u00abLigori Ferrer\u00bb. Aix\u00ed mateix l\u2019Ajuntament de la ciutat li dedic\u00e0 un carrer. Era casat i amb un fill, Ligori."}, {"id": 318, "name": "Rafael", "surname": "Ferrer", "conjunction": "i", "second_surname": "Bign\u00e9", "url": "/biografies/ferrer-bigne-rafael", "image": "/media/biography/image/ferrer_bigne_rafael.jpg", "birth_date": 1836, "dead_date": 1892, "short_description": "Poeta\r\nVa n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, al carrer de Quart. Va perdre al seu pare, Melchor Ferrer i Lacosta de petit. Diputat provincial, gaudia de molt bona posici\u00f3. La seva mare, Josefa Bign\u00e9, era d'origen franc\u00e8s.\r\nRealitz\u00e0 els estudis de prim\u00e0ria a les Escoles Pies. M\u00e9s tard, a la Universitat de Val\u00e8ncia, va estudiar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres. Gran aficionat al dibuix, ingress\u00e0 a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles.\r\nUna afecci\u00f3 pulmonar li disminu\u00efa seriosament la salut, per la qual cosa va haver de traslladar-se a un clima m\u00e9s propici, al poble muntanyenc d'Altura. Una vegada la seva salut millora, torna a Val\u00e8ncia on es casa amb Carmen Estell\u00e9s Rubio.\r\nTot i tenir la carrera de Dret, a causa de la bona posici\u00f3 econ\u00f2mica heretada del seu pare, no va exercir gaireb\u00e9 com a advocat. No obstant aix\u00f2, va col\u00b7laborar amb moltes publicacions com a poeta i periodista. Escrivia composicions po\u00e8tiques per a La Ilustraci\u00f3n Valenciana\u00a0i El Eco de T\u00faria. Al diari La Opini\u00f3n, que despr\u00e9s es convertir\u00e0 en Las Provincias, form\u00e0 part destacada de la secci\u00f3 liter\u00e0ria i art\u00edstica. Tamb\u00e9 va publicar articles en el Almanaque de Valencia i El Museo Literario. En restaurar-se el Liceu, a mans de Vicent Wenceslau Querol i Teodor Llorente, va ser soci d'aquesta entitat al costat de Serrano Ca\u00f1ete, Amat, Ciril Amor\u00f3s, Altet i molts altres.\r\nEl 1866 apareix publicada la seva poesia valenciana \"Les tres germanes\", un any despr\u00e9s, ho fa \"La creuada dels poetes\". Entre totes les seves obres destaca \"Mirant la joya\", poema premiat en el concurs del segon centenari de la Mare de D\u00e9u dels Desamparats, celebrat el 1867.\r\nParticipa en la Renaixen\u00e7a catalana. Soci de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona des de 1868, va com a convidat el 1868, al costat de Querol i Llorente, als Jocs de Barcelona presidits per V\u00edctor Balaguer. Entre alguns dels assistents es trobaven Frederic Mistral, Llu\u00efs Roumieux, Gaspar N\u00fa\u00f1ez de Arce o Jos\u00e9 Zorrilla. Famosa \u00e9s la disputa que va mantenir amb V\u00edctor Balaguer, partidari d'una polititzaci\u00f3 de la Renaixen\u00e7a. Ferrer i Bign\u00e9, no defensava la Renaixen\u00e7a com un moviment pol\u00edtic-literari, pretenia mantenir-la en l'apolitisme, centrada \u00fanicament en discussions liter\u00e0ries. Com assenyala Alfons Cuc\u00f3, en uns textos apareguts a la revista El Museo Literario, diu Ferrer i Bign\u00e9: \"La musa catalana llan\u00e7a el seu crit d'exclusivisme local per mitj\u00e0 de l'intencionat cant de V\u00edctor Balaguer en qu\u00e8 exclama amb rencor\u00f3s accent: ai Castella, castellana, / no t\u00b4hagu\u00e9s conegut mai\". [i]\r\nVa seguir aquesta mateixa l\u00ednea de pensament en la societat Lo Rat Penat, on va ser soci fundador, arribant a ser quart president (1881-1882). Durant el discurs inaugural del curs 1881-1882, es va mostrar en contra de l'adopci\u00f3 del terme catal\u00e0 per a les lleng\u00fces mallorquines i valencianes: \"Eixe llinatge [el llemos\u00ed] sancionat per los sigles i consagrat per la gl\u00f2ria, ha segut modernament posat en tela de ju\u00ed per alguns respectables escritors, principalment catalans, que aidats sense ducte per l'amor a la p\u00e0tria, germana de la nostra, pretenen baratar lo cognom de \"llemos\u00ed\" per lo de \"catal\u00e0\". [ii]\r\nAls Jocs Florals celebrats el 1879, \u00e9s premiat pel seu poema \"Lo Rat Penat\". Gr\u00e0cies al seu treball Estudi cr\u00edtic-hist\u00f2ric dels poetes valencians dels segles XIII, XIV i XV\u00a0\u00e9s premiat el 1871 per la Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds. El 1875 ingressa com a Acad\u00e8mic de la Reial de Sant Carles. Tamb\u00e9 va ser nomenat Acad\u00e8mic de les Bones Lletres de Barcelona.\r\nSempre amb problemes de salut, que li van impedir un major desenvolupament de les seves activitats period\u00edstiques i po\u00e8tiques, va morir el 1892 a la ciutat de Val\u00e8ncia envoltat de la seva dona i fills.\r\n[i] Cuc\u00f3, Alfons. El valencianisme pol\u00edtic 1874-1939. Ed. Afers 1999. p. 44.\r\n[ii] Ferrer i Bign\u00e9, Rafael. Discurs llegit per lo president al inaugurar els treballs del any 1881-1882.\u00a0p. 5-6."}, {"id": 481, "name": "Eloi", "surname": "Ferrer", "conjunction": "", "second_surname": "Cadroy", "url": "/biografies/ferrer-cadroy-eloi", "image": "/media/biography/image/ferrer_cadroy_eloi.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1936, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nEloi Ferrer va n\u00e0ixer a Benassal i era fill del veterinari Ramon Ferrer Solsona (natural de l\u2019Anglesola) i de la benassalenca Gumersinda Cadroy Sabater, al domicili que tenien a la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3.\r\nPel que fa a la seua formaci\u00f3 sacerdotal, sabem que ingress\u00e0 al Seminari de Tortosa i fou ordenat subdiaca pel desembre de 1915, diaca a la darreria del 1916 i prevere el 2 de juny de 1917. La primera destinaci\u00f3 fou la parr\u00f2quia de Vistabella, de la qual, possiblement, torn\u00e0 al seminari tortos\u00ed com a professor de lleng\u00fces cl\u00e0ssiques. Just el trobem all\u00e0 a partir de l\u2019any 1920, fins que el 30 de setembre de 1925 \u00e9s nomenat coadjutor de l\u2019arxiprestal de Sant Jaume de Vila-real. En aquest poble de la Plana Baixa deixar\u00e0 un record inesborrable per la seua dedicaci\u00f3 a la joventut des de la Congregaci\u00f3 de Sant Llu\u00eds Gon\u00e7aga entre el 1927 i el 1934, de la qual era el director. L\u2019any 1935 fou nomenat ec\u00f2nom de la parr\u00f2quia de l\u2019Assumpci\u00f3 de la Vall d\u2019Uix\u00f3, on el va sorprendre l\u2019esclat de la guerra i marx\u00e0 al seu poble, Benassal. All\u00e0 fou posat a fer treballs for\u00e7ats, detingut i assassinat a la carretera de Borriol al mes d'octubre de 1936. Fou soterrat al cementeri de Borriol, i el 20 d\u2019octubre de 1938 van traslladar les restes mortals al cementeri de Benassal.\r\nSobre la seua capacitat intel\u00b7lectual, sabem que a banda de la bona formaci\u00f3 rebuda a Tortosa tingu\u00e9 l\u2019influx decisiu del seu pais\u00e0 Mn. Joaquim Garcia Girona i de Carles Salvador, destinat des del 1916 a Benassal. A Tortosa estant, va con\u00e9ixer Mn. Antoni M. Alcover en una de les visites a la ciutat per animar els col\u00b7laboradors en la recollida de l\u00e8xic per a la Calaixera; aix\u00f2 era els dies 14 i 15 d\u2019octubre de 1921, en companyia dels actius Mn. Tom\u00e0s Bellpuig, Francesc Mestre i No\u00e9 i el notari Joan O\u2019Callaghan. Sembla, per\u00f2, que ja col\u00b7laborava amb ell des d\u2019abans per mitj\u00e0 de la invitaci\u00f3 de Mn. Garcia Girona, tot i que no figura en les llistes. Ho sabem perqu\u00e8 en les correspond\u00e8ncies de Carles Salvador i Mn. Garcia Girona amb Mn. Alcover apareix esmentat de forma directa i indirecta. A m\u00e9s, entre els anys 1915 i 1920 fou col\u00b7laborador de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, per al qual respongu\u00e9 els \u00abq\u00fcestionaris verds\u00bb que havien de servir per a l\u2019elaboraci\u00f3 del projectat Diccionari dels dialectes de l\u2019IEC (posteriorment anomenat per Mn. Griera Tresor de la llengua catalana), treball que supervisaven Pere Barnils i Mn. Antoni Maria Griera. Possiblement, aquesta missi\u00f3 li fou encomanada pel conterrani Garcia Girona, que col\u00b7laborava amb l\u2019IEC des del 1914 i recoman\u00e0 els dos col\u00b7laboradors que millor podien ajudar des del seu poble natal: el mestre Carles Salvador i el jove eclesi\u00e0stic valencianista Eloi Ferrer.\r\nA partir del curs 1920-1921 el trobem de professor de lleng\u00fces cl\u00e0ssiques al Seminari de Tortosa, des d\u2019on publica algun article sobre literatura cl\u00e0ssica en la revista cultural de l\u2019Ateneu d\u2019aquella ciutat, La Zuda. En l\u2019\u00e0mbit del seu comprom\u00eds valencianista, fou dels capellans adherits als Aplecs de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betx\u00ed de 1922 (9 de juliol, III Aplec) i de 1923 (5 d\u2019agost, IV Aplec), i a m\u00e9s estava subscrit a la publicaci\u00f3 El Crit de la Muntanya. Tot i que no fou represaliat en l\u2019afer de l\u2019\u00fas del catal\u00e0 i de la pron\u00fancia more romano del llat\u00ed en el cap\u00edtol tortos\u00ed, Carles Salvador ens diu en una carta a Mn. Alcover que \u00abdes d\u2019all\u00ed [Tortosa] fa mal treballar aquestes coses per all\u00f3 que del Seminari foren trets els amics catalanistes. Mn. Eloi \u00e9s molt valencianiste, per\u00f3 ara no pot ajudarnos si no \u00e9s amb l\u2019esperit\u00bb.\r\nA Vila-real estant, va publicar el 1926 en les p\u00e0gines del BSCC una transcripci\u00f3 en dues entregues de l\u2019inventari de 1443 del jurista i cavaller Joan Prunyosa, procedent de l\u2019arxiu de Benassal. Per testimonis orals sabem que disposava d\u2019una bona biblioteca a la seua vila natal i de moltes notes hist\u00f2riques extretes que van desapar\u00e9ixer durant la guerra. A m\u00e9s, \u00e9s l\u2019autor ocult amb Carles Salvador d\u2019una actualitzaci\u00f3 de la Breu instrucci\u00f3 de la doctrina cristiana (Castell\u00f3, 1922), primera publicaci\u00f3 massiva de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana destinada a la catequesi dels infants en valenci\u00e0.\r\nL\u2019any 1935 fou nomenat ec\u00f2nom de la parr\u00f2quia de l\u2019Assumpci\u00f3 de la Vall d\u2019Uix\u00f3, on el va sorprendre l\u2019esclat de la guerra i marx\u00e0 al seu poble, Benassal. All\u00e0 fou posat a fer treballs for\u00e7ats, detingut i assassinat a la carretera de Borriol el 20 d\u2019octubre de 1936. Fou soterrat al cementeri de Borriol, i el 20 d\u2019octubre de 1938 van traslladar les seues restes mortals al cementeri de Benassal."}, {"id": 572, "name": "Vicenta", "surname": "Ferrer", "conjunction": "i", "second_surname": "Escriv\u00e0", "url": "/biografies/ferrer-escriva-vicenta", "image": "/media/biography/image/ferrer_escriva_vicenta.jpg", "birth_date": 1946, "dead_date": 2002, "short_description": "Docent i escriptora\r\nEra la filla major de l\u2019impressor i lexic\u00f2graf Francesc Ferrer Pastor i de Vicenta Escriv\u00e0 Peir\u00f3, tots dos de la Font d\u2019en Carr\u00f2s, casats l\u20191 d\u2019octubre de 1945. Tingueren quatre descendents: Vicenta, Regina, Carme i Francesc.\r\nLa seua formaci\u00f3 va ser molt diversa: en 1964 obtingu\u00e9 el t\u00edtol de perruquera i esteticista. Deu anys despr\u00e9s mostr\u00e0 inclinaci\u00f3 pel m\u00f3n infantil, amb diploma de Puericultura i pr\u00e0ctiques als hospitals Cl\u00ednic i Provincial de la ciutat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 ella tenia vocaci\u00f3 de mestra i entre els anys 1976-1979 es diplom\u00e0 en Professorat d\u2019EGB, en l\u2019especialitat de Llengua Espanyola i Idiomes Moderns. Tot seguit curs\u00e0 a la Universitat de Val\u00e8ncia els cursos de Ling\u00fc\u00edstica Valenciana i la seua Did\u00e0ctica en els graus elemental, mitj\u00e0 i superior. Havia unit aix\u00ed el magisteri amb la llengua, havia estudiat el valenci\u00e0 en el nivell universitari, per\u00f2 volgu\u00e9 fer altres estudis i aix\u00ed, en 1983 va finalitzar els estudis de Peritatge Mercantil, i en 1986 curs\u00e0 l\u2019especialitat de Preescolar del professorat d\u2019EGB. A m\u00e9s, va fer el primer curs de Filologia Hisp\u00e0nica (especialitat Valenciana) a la Universitat de Val\u00e8ncia en 1987.\r\nVicenta Ferrer era una dona polivalent, que treballava i estudiava. Recordem que era perruquera i eixa va ser la seua principal ocupaci\u00f3 fins al 1983, per\u00f2 tamb\u00e9 sabem que entre 1979 i 1981 va impartir classes de Formaci\u00f3 Professional a Catarroja. La seg\u00fcent experi\u00e8ncia laboral ja se centra m\u00e9s en el camp docent, com a mestra. Impart\u00ed classes d\u2019EGB de 1981 a 1983, i durant els dos anys seg\u00fcents feu classes al Centre Carles Salvador de Val\u00e8ncia de llengua i cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que compaginava amb els cursos de llengua que organitzava la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 de la Generalitat en els primers anys de l\u2019aprovaci\u00f3 de l\u2019Estatut i de la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0.\r\nVa ser en 1985 que, per oposici\u00f3, entr\u00e0 com a mestra al CP Sant Jaume Ap\u00f2stol d\u2019Alfarb (la Ribera Alta), i en 1993 com a mestra de preescolar al CP Rodr\u00edguez Fornos de la ciutat de Val\u00e8ncia. En els \u00faltims anys va treballar com a bibliotec\u00e0ria en una escola p\u00fablica.\r\n\u00c9s autora d\u2019una quinzena llarga de llibres per a p\u00fablic infantil, que podem agrupar en tres col\u00b7leccions ben definides: \u00abBiografies\u00bb, \u00abLes nostres tradicions\u00bb i \u00abPoble a poble\u00bb. Per a Albert P\u00e9rez i Marco (2004), \u00abs\u00f3n llibres peculiars, puix que la totalitat tenen el mateix estil, amb una profusi\u00f3 de dibuixos de l\u2019artista Pilar\u00edn Bay\u00e9s de Luna, il\u00b7lustracions a tot color que ocupen gran part de cada p\u00e0gina\u00bb. Tots van ser compostos i impresos a la impremta familiar Grafisom de Paiporta, i posats a la venda per Comercial Denes. Cada col\u00b7lecci\u00f3 est\u00e0 integrada per aquests t\u00edtols:\r\nCol\u00b7lecci\u00f3 \u00abBiografies\u00bb: Francesc Ferrer Pastor (1989), Carles Salvador i Gimeno (1993), Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano (1996), Josep Serrano Sime\u00f3n (1998), Joaquim Maldonado Almenar (1999).\r\nCol\u00b7lecci\u00f3 \u00abLes nostres tradicions\u00bb: L\u2019hivern i les nostres tradicions (1991), La primavera i les nostres tradicions (1992), L\u2019estiu i les nostres tradicions (1994), La tardor i les nostres tradicions (1995), Una pregunta vull fer\u2026 (1995), Te la dic i no m\u2019entens\u2026 (1995), Veges si ho endevines (1996), Qu\u00e8 ser\u00e0? Qu\u00e8 podr\u00e0 ser? (1997), Les dones valencianes en temps de Jaume I (1998) i Endevina endevineta\u2026 (2003).\r\nCol\u00b7lecci\u00f3 \u00abPoble a poble\u00bb: Hist\u00f2ria de Paterna (2002) i Hist\u00f2ria de Xirivella (2002).\r\nA m\u00e9s, va col\u00b7laborar en l\u2019elaboraci\u00f3 del llibre escolar de prim\u00e0ria El temps lliure, d\u2019El\u00e0dia Bo\u00efls Tuz\u00f3n, per a Nau Llibres (1994).\r\nVicenta Ferrer va faltar als 56 anys. Quasi immediatament se li va dedicar el Premi Vila de Paterna de Narrativa Infantil en la segona edici\u00f3 (2003). Creat en 2001 com a biennal, es va convocar entre 2001 i 2011 com a infantil, i en 2013 com a juvenil des de la Regidoria de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica i l\u2019Ag\u00e8ncia de Promoci\u00f3 del Valenci\u00e0. Se\u2019n van fer set edicions. A Val\u00e8ncia porta el seu nom un IES de nova creaci\u00f3 al barri de Patraix per Decret 167/2003, situat al c/ La Vall d\u2019Uix\u00f3, n\u00famero 2. A m\u00e9s, t\u00e9 un carrer dedicat a Artesa, poble espad\u00e0nic del terme d\u2019Onda."}, {"id": 335, "name": "Francesc", "surname": "Ferrer", "conjunction": "i", "second_surname": "Pastor", "url": "/biografies/ferrer-pastor-francesc", "image": "/media/biography/image/ferrer_pastor_francesc.jpg", "birth_date": 1918, "dead_date": 2000, "short_description": "Lexic\u00f2graf i impressor\r\nEls primers temps de Francesc Ferrrer Pastor no van a ser senzills. Fill d'una fam\u00edlia de vinaters, Regina Pastor i Frau i Vicent Ferrer i Moreno, que va morir dos mesos i dos dies abans del seu naixement emmalaltit d'una grip epid\u00e8mica anomenada vulgarment la cucaratxa. Orfe de pare va ser el sis\u00e8 fill d'una fam\u00edlia dels que solament sobrevisqueren quatre: Francesc Vicent, Vicenta, Regina i ell.\r\nEls problemes de la fam\u00edlia s'agreujaren en trobar-se sense cap suport econ\u00f2mic. L'ofici de vinater del pare l'obligava a fer viatges amb freq\u00fc\u00e8ncia a la Manxa, a Xeraco, a Beneixama... En morir, el negoci pass\u00e0 a altres mans ja que cap familiar no pod\u00eda fer-se'n c\u00e0rrec. No hi hagu\u00e8, per\u00f2 cap trasp\u00e0s i, d'altra banda, es perdien tots els cr\u00e8dits \u2014aquesta era la forma habitual de treball\u2014 que el pare havia deixat aparaulats i que la mare no va poder reclamar. Deixar de cobrar la tasca d'un any significava la ru\u00efna total. La mare hagu\u00e9 de rec\u00f2rrer a les activitats habituals de l'\u00e8poca com ara cosir, tot i que no li reportaven gran beneficis en una poblaci\u00f3 tan menuda com la Font d'en Carr\u00f2s. En aquestes circumst\u00e0ncies comen\u00e7\u00e0 la seua educaci\u00f3 el menut Francesc a l'escola del poble de la m\u00e0 de Ladislau Chaveli G\u00f3mez, que anys m\u00e9s tard recordar\u00eda en un article el seu alumne agra\u00eft.\r\nSa mare an\u00e0 a viure a Val\u00e8ncia amb tots els fills per tal de poder fer-li front a la fam. For\u00e7ada per les mancances del moment, la mare va internar-lo en l'hospici de Sant Joan Baptista, al carrer Guillem de Castro de Val\u00e8ncia. En eixir, va fer-se escolanet del Patriarca on li pagaven una peseta di\u00e0ria per ajudar a les misses de sis a dotze. Per les vesprades anava a les classes de l'Escola Professional d'Arts i Oficis de Sant Carles on va obtenir durant dos anys consecutius la qualificaci\u00f3 d'excel\u00b7lent. Va comen\u00e7ar a destacar per la bona m\u00e0 per al dibuix i, sobretot, per la capacitat de treball. Entr\u00e0 en contacte amb el m\u00f3n de les arts grafiques, el seu m\u00f3n, als onze anys. Trob\u00e0 treball a la impremta Meli\u00e0 que era a prop de sa casa, tot i que la imprenta es trasllad\u00e0 m\u00e9s tard al carrer Totana, on cobrava dos quinzets diaris per una feina de set del mat\u00ed a nou de la nit.\r\nComen\u00e7aven, per\u00f2, les \u00e8poques dif\u00edcils de preguerra i tingu\u00e9 alguns problemes amb alguns companys de treball. Finalment alg\u00fa falta al respecte la seua familia, molt relacionada amb l'Esgl\u00e9sia i, en barallar-se, els acomiadaren tots dos. Era juliol de 1936, la Guerra Civil estava esclatant, i el dia 22 ja havien arrestat el seu germ\u00e0 que estudiava al seminari. El mateix Francesc va haver de fugir al poble on la situaci\u00f3 semblava molt m\u00e9s tranquil\u00b7la i all\u00ed va romandre uns vint mesos aproximadament. De fet mai no havia perdut els lligams que l'unien amb la comarca ja que continuava passant all\u00ed les vacances d'estiu.\r\nDurant la guerra, reclamaren del servei a Francesc i an\u00e0 al front de Fuendetodos fins que en l'ofensiva de l'Ebre, el 9 d'abril de 1938, va ser fet presoner. Alhora, el seu germ\u00e0 que havia tornat al front tamb\u00e9 va caure presoner a Terol, on havia tornat a lluitar novament en la unitat del Campesino.\r\nFrancesc va eixir del camp de concentraci\u00f3 gr\u00e0cies als avals d'una monja de l'asil on havia estat. An\u00e0 a Burgos per a reclamar destinaci\u00f3 i es trob\u00e0 un borrianenc que l'ofer\u00ed restar a la reraguarda. Ho rebutj\u00e0 i prefer\u00ed anar a Tafalla on estava organitzant-se la Bandera Valenciana en qu\u00e8, sent d'infanteria, ben segur que aniria a primera l\u00ednia. All\u00ed trob\u00e0 un conegut, un sergent pel qual va saber que el seu germ\u00e0 tamb\u00e9 es trobava en zona nacional. Agaf\u00e0 un cami\u00f3 fins a Gandesa i despr\u00e9s per diversos mitjans fins a Vinar\u00f3s on el va poder trobar. La bandera valenciana no nom\u00e9s va suposar la retrobada amb valencians sin\u00f3, a m\u00e9s, amb la llengua estimada: \"All\u00ed tothom parlava valenci\u00e0. Us\u00e0vem la llengua perqu\u00e8 era del tot impensable que ens comunicarem d'una altra manera. Tamb\u00e9 la us\u00e0vem amb catalans i mallorquins, no cal dir-ho, tot i que en trob\u00e0vem ben pocs i la gent ens mirava de forma estranya...En principi no hi va haver cap problema; despr\u00e9s, per\u00f2, van arribar les prohibicions i m\u00e9s tard les persecucions...\"\r\nDurant la guerra vei\u00e9 les primeres manifestacions de la futura repressi\u00f3 franquista contra la llengua. La consigna del \"Si eres espa\u00f1ol, habla espa\u00f1ol\", no deixava lloc a dubtes sobre el futur de l'actitud dels vencedors. Ell mateix reconeixeria, anys despr\u00e9s, que aquest fet fou fonamental en el sentit de despertar-ne la consci\u00e8ncia de llengua marginada. En una entrevista a Gorg, el maig de 1970, amb V. Vives explicava: \"Efectivament. Una n'hi ha (ra\u00f3 concreta que m'ha llan\u00e7at a lluitar per la defensa de l'idioma) i important. Jo pertanyia a una unitat valenciana que lluitava en la nostra Guerra Civil a la part nacional. I en entrar a les terres valencianes, les organitzacions de propaganda ompliren les parets d'uns esl\u00f2gans que deien: Si eres espa\u00f1ol. Habla espa\u00f1ol. Cada vegada que en veia un, restava perplex i em preguntava: Aix\u00f2 vol dir que si parle la meua llengua, l'idioma que D\u00e9u em dona, no s\u00f3c espanyol? I pensava: \u00bfQui te ra\u00f3, D\u00e9u o els h\u00f2mens? La meua consci\u00e8ncia em responia: D\u00e9u. Aquesta \u00e9s la ra\u00f3 per la qual el meu esperit em llan\u00e7ava al goig de la nostra paraula i a la lluita per defensar-la\".\r\nQuan acab\u00e0 la guerra va muntar i treballar en la impremta de la destinaci\u00f3 militar per\u00f2 el cridaren de la Companyia de Destinacions de Capitania fins 1941 en qu\u00e8 es llicenci\u00e0 i va decidir continuar amb qualsevol treball a Val\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 amb la seua comarca havia continuat durant tots aquests anys i fruit d'aquesta va ser el seu casament l'1 d\u00b4octubre de 1945 amb Vicenta Escriv\u00e0 Peir\u00f3, que seria mare dels seus quatre fills.\r\nEl mateix 1941, a l'octubre, ja havia comen\u00e7at a treballar com a maquinista al diari La Jornada i els diumenges al Levante on feia de caixista; per\u00f2 estava tamb\u00e9 en les m\u00e0quines de la impremta i va tenir un accident el 22 de gener de 1942 que li faria perdre la m\u00e0 esquerra.\r\nAquest fet va condicionar tota la seua vida. Mai no hauria pensat que aquell accident modificar\u00eda d'una manera tan radical el seu futur profesional i, en definitiva, personal. En principi va quedar traumatitzat per l'accident i no volia eixir de casa per\u00f2 va ser el m\u00f3n faller i la seua nova dedicaci\u00f3 els que aconseguiren rescatar-lo del seu a\u00efllament. La seua relaci\u00f3 amb el m\u00f3n de les falles, que ja s'havia iniciat anteriorment, venia potenciada pel fet, precisament, que hom pod\u00eda usar el valenci\u00e0 i que tamb\u00e9 hi pervivia el valenci\u00e0 escrit. Aix\u00ed, va col\u00b7laborar amb la falla de Misser Masc\u00f3, despr\u00e9s va ser secretari de la falla Ballesteros-Poeta Querol i tamb\u00e9 de la del carrer de les Barques. \u00c9s evident que la facilitat per a la paraula escrita i l'inter\u00e9s pel temes ling\u00fc\u00edstics el col\u00b7locava sempre al costat de la producci\u00f3 escrita: corregint llibres i llegendes, escrivint presentacions i discursos, participant en concursos de poesia i de teatre...\r\nFou professor de valenci\u00e0 a Lo Rat Penat, alhora don\u00e0 clases d'Arts Gr\u00e0fiques que impartia a la Instituci\u00f3 Sindical Sant Vicent Ferrer de Val\u00e8ncia. Col\u00b7labor\u00e0 amb Carles Salvador a la redacci\u00f3 de la gram\u00e0tica i, el 1956, public\u00e0 el Diccionari de la rima, ampliat despr\u00e8s per Manuel Sanchis Guarner. El 1960 public\u00e0 el primer dels\u00a0Vocabulari Valenci\u00e0-Castell\u00e0, que aniria revisant, ampliant i reeditant en nombross\u00edsimes ocasions al llarg de la seua vida, i que ha continuat reeditant-se despr\u00e9s de la seua mort. El 1973 edit\u00e0 Lli\u00e7ons d\u00b4ortografia. Tamb\u00e9 va escriure contes per a xiquets com Per qu\u00e8 el rei Gaspar t\u00e9 els cabells blancs, L'abella baralladisa o Car all, ar, all, carall.\r\nA la d\u00e9cada de 1980 public\u00e0 un Diccionari general i un Diccionari valenci\u00e0 escolar. Hem de destacar la intensa intervenci\u00f3 en tot all\u00f2 que es relaciona amb la promoci\u00f3 de la llengua i la cultura valencianes: membre fundador d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0, vocal de la primera Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci\u00e0, membre de la Comissi\u00f3 d\u00b4Honor de Segon Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana el 1986, Membre d'Honor del Primer Congr\u00e9s de l'Escola Valenciana i Premi de la Diputaci\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia (1988). Hom li va retre diversos homenatges (Font d'en Carr\u00f2s, el Micalet...) i fins i tot es va organitzar una mena de campanya popular per a demanar un carrer a Val\u00e8ncia amb el seu nom, per\u00f2 no prosper\u00e0 i finalment una altra mostra de reconeixement \u2014novament\u2014 li va estar negada.Tamb\u00e9 es va demanar la concessi\u00f3 del Premi de les Lletres, que tampoc no va arribar, tot i que el 1994 va obtenir el Premi de les Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana i el 2000 la Medalla de la Universitat.\r\nAquest fragment \u00e9s un recordatori a Francesc Ferrer i Pastor llegit per la seva filla Vicenta Ferrer, a l'Aplec del Puig de 2000: \"Ferrer Pastor, el meu pare, fou un home dedicat a la nostra llengua i que va fer de la seua vida un constant comprom\u00eds per a dignificar-la. Com ell molt b\u00e9 deia, passava la vida evangelitzant tothom que pod\u00eda i ac\u00ed hi ha amics que poden manifestar-ho. On es trobava aconseguia que en un temps m\u00e9s o menys llarg que l'\u00fas del valenci\u00e0 es convertira en un h\u00e0bit\".\r\nEl 1938 era al front de Castell\u00f3, all\u00ed escoltava i anotava les paraules i variants valencianes que companys d'altres comarques deien i que ell no coneixia, i \u00e9s aix\u00ed com va incorporar al nostre corpus ling\u00fc\u00edstic m\u00e9s de 4.000 paraules, paraules genu\u00efnes de la llengua que no havien tingut un reconeixement en la lexicograf\u00eda fins aquell moment i que moltes d'elles, sense el seu esfor\u00e7 hagueren desaparegut. \u00c9s per aix\u00f2 que un pais\u00e0 saforenc el va batejar com El senyor de les paraules."}, {"id": 573, "name": "Josep Antoni", "surname": "Ferrer", "conjunction": "i", "second_surname": "Perales", "url": "/biografies/ferrer-perales-josep-antoni", "image": "/media/biography/image/ferrer_perales_josep-antoni.jpeg", "birth_date": 1943, "dead_date": 2022, "short_description": "Professor i escriptor\r\nSa mare era de l\u2019Alc\u00fadia de Crespins, i son pare de Canals, tots dos a la comarca de la Costera. De menut li agradava molt anar a la biblioteca del poble a llegir c\u00f2mics, on el bibliotecari, el senyor Paco el Muntes\u00ed, anava introduint-lo en lectures m\u00e9s substancioses, en castell\u00e0, com ara els volums modernistes de llegendes i hist\u00f2ries medievals de la col\u00b7lecci\u00f3 Araluce, enquadernats i il\u00b7lustrats amb un gust exquisit. M\u00e9s endavant, un estudiant major, Daniel Pla, li va recomanar la lectura de Las m\u00e1s bellas leyendas de la antig\u00fcedad cl\u00e1sica, de Schwab, i li va fer llegir La Il\u00edada quan tenia 13 anys i poemes de Rilke, autor que ell va copiar en una llibreta i no abandon\u00e0 mai.\r\nAl Seminari de Montcada es va formar en Filosofia i Teologia per a ser ordenat prevere. Com va dir en una entrevista en el 2020, la seua trobada, als any seixanta, amb els nous aires culturals d\u2019Europa que portava una fornada de professors joves i ben preparats, el van fer conscient de la necessitat de nous horitzons, com preconitzava el Concili Vatic\u00e0 II; nous horitzons que passaven tamb\u00e9 per comprendre i viure la situaci\u00f3 pol\u00edtica del pa\u00eds, el final del franquisme i la transici\u00f3. La presa de consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica \u2013la urg\u00e8ncia de recuperar el valenci\u00e0 i reaprendre\u2019l, ara amb criteris filol\u00f2gics\u2013 vingu\u00e9 despr\u00e9s, a partir de la seua incorporaci\u00f3 a la n\u00f2mina de col\u00b7laboradors de la nounada revista Sa\u00f3 en 1976. El pas pel seminari va determinar la seua \u00e0mplia formaci\u00f3 dins de les disciplines human\u00edstiques.\r\nVa ser ordenat en 1968 i ocup\u00e0, cronol\u00f2gicament, les rectories de les parr\u00f2quies d\u2019Alg\u00edmia d\u2019Alfara i Torres Torres (el Camp de Morvedre) i de les comunitats de la Mare de D\u00e9u de F\u00e0tima de Val\u00e8ncia i Santa B\u00e0rbara de Beniparrell (l\u2019Horta). En 1985 va abandonar el sacerdoci, encara que no deman\u00e0 oficialment la condici\u00f3 de secularitzat. Segons que afirmava, el desengany amb una Esgl\u00e9sia antivalenciana, conservadora i totalment tancada a la renovaci\u00f3 del Concili Vatic\u00e0 II estava darrere de la seua eixida del presbiterat, igual que la d\u2019un bon nombre de capellans valencianistes i obreristes, els quals se sentien marginats i menyspreats per la jerarquia. Despr\u00e9s de 1985, com a llicenciat en Filosofia i Teologia i en Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, va guanyar per oposici\u00f3 una pla\u00e7a de professor d\u2019institut de religi\u00f3 i de valenci\u00e0, exercida molts anys a l\u2019IES El Cid de Val\u00e8ncia. Aquella dedicaci\u00f3 li va permetre con\u00e9ixer la seua parella, la professora d\u2019Hist\u00f2ria Empar Montagud, amb la qual tingu\u00e9 en 1993 un fill anomenat Andreu. Poc despr\u00e9s es traslladaren a viure a l\u2019Eliana (el Camp de T\u00faria), on la fam\u00edlia es va involucrar en la vida cultural del poble.\r\nEl valencianisme d\u2019Antoni Ferrer \u00e9s fruit d\u2019una maduraci\u00f3 personal adquirida a trav\u00e9s de l\u2019historicisme culturalista. La major influ\u00e8ncia li venia de la literatura, sobretot de la lectura dels cl\u00e0ssics valencians del segle XV i de l\u2019obra Hist\u00f2ria de la literatura catalana de Joan Fuster, i tamb\u00e9 de la sensibilitat per la llengua i cultura del pa\u00eds que li va transmetre el seu mestre d\u2019art i est\u00e8tica al seminari, el sacerdot Alfons Roig. Era un gran mel\u00f2man, sobretot de la m\u00fasica cl\u00e0ssica, font d\u2019inspiraci\u00f3 dels seus escrits.\r\nCom a membre del consell de redacci\u00f3 de Sa\u00f3, Ferrer hi va publicar entre 1978-2021, fonamentalment, acurad\u00edssimes cr\u00edtiques liter\u00e0ries, temes de societat i teologia, i nombrosos articles editorials. Tamb\u00e9 es va encarregar molts anys de la correcci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i en fou cap de redacci\u00f3 en una etapa. A m\u00e9s, va publicar cr\u00edtica i hist\u00f2ria liter\u00e0ria per a altres revistes com L\u2019Aguadol\u00e7, Reduccions de Vic, Q\u00fcestions de la Vida Cristiana, Passad\u00eds i Car\u00e0cters.\r\nAix\u00ed mateix, \u00e9s autor d\u2019una prol\u00edfica i estimable obra po\u00e8tica, que la cr\u00edtica ben cultivada ressalta. Comen\u00e7\u00e0 amb un poemari en castell\u00e0, Fragmentos con figuras para un vaso minoico (1979), obra guardonada amb el premi de poesia Ausi\u00e0s March de Gandia, i ja en la d\u00e8cada dels huitanta es decant\u00e0 pel valenci\u00e0 com a llengua de creaci\u00f3. Aix\u00ed, va publicar Partitura laberint (1984, premi Ausi\u00e0s March 1983), Can\u00e7\u00f3 de bressol per ajudar a benmorir gal\u00e0xies (1987, premi Vila d\u2019Alaqu\u00e0s 1985) i Bagatel\u00b7les (1990). Posteriorment va publicar Piet\u00e0 (1993), Cant temporal (2000), La dansa de les hores (2006), Sis bachianes i Variacions Goldberg (2015), Premi de la Cr\u00edtica dels Escriptors Valencians 2016. Tamb\u00e9 t\u00e9 textos per a tres cantates i oratoris de compositors valencians. En el 2021, la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim va traure la seua Poesia completa 1979-2021, amb un pr\u00f2leg de D. Sam Abrams, obra que recollia per primera vegada el poemari in\u00e8dit Lux aeterna. Es tracta d\u2019una poesia molt mesurada de ritme i forma, un recorregut cultural que, nodrint-se del m\u00f3n grecollat\u00ed i b\u00edblic com a fonts d\u2019inspiraci\u00f3 permanents, va evolucionant cap a la introspecci\u00f3 i l\u2019intimisme \u2013amb forta atenci\u00f3 a la m\u00fasica com a viv\u00e8ncia est\u00e8tica (Brahms, Mahler, Bruckner, Bach...)\u2013, per\u00f2 sense deixar de constatar els problemes i les contradiccions, doloroses, de l\u2019exterior. La seua poesia arreplega diversos moments: els amorosos, els \u00e8tics i els existencialistes.\r\nAntoni Ferrer va participar tamb\u00e9 en obres col\u00b7lectives d\u2019homenatge a Joan Fuster, Joan Brossa, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i Joan Valls. Diverses antologies recullen mostres de la seua poesia, entre les quals Vida contemplativa. Homenatge a Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (Val\u00e8ncia, 1992), Bengales en la fosca (Alzira, 1997), Poemes d\u2019un segle. Poesia occidental del segle XX (La Pobla Llarga, 1999), Cants espirituals catalans (Barcelona, 2001), Ponts de paraules. Encontre de poetes a Alcoi. Homenatge a Joan Valls i Ovidi Montllor (Alcoi, 2008), For sale o 50 veus de la terra (La Pobla Llarga, 2010), Mig segle de poesia catalana. Del Maig del 68 al 2018 (Barcelona, 2018) i Degoteig: Poetes & Cia (la Vall d\u2019Uix\u00f3, 2018).\r\nAl febrer de 2015, amb motiu de l\u2019aparici\u00f3 del seu llibre Variacions Goldberg, fou homenatjat pel Centre d\u2019Estudis Locals de l\u2019Eliana \u2013al qual estava molt vinculat\u2013 en una vetlada liter\u00e0ria en qu\u00e8 participaren setanta-set poetes en llengua catalana. Onada Edicions de Benicarl\u00f3 va editar per a l\u2019ocasi\u00f3 el llibre d\u2019homenatge Els d\u00e9us no abandonen Antoni. Homenatge a Antoni Ferrer. En el 2017, la mateixa entitat li va lliurar el Premi CEL Nit de Sant Elies.\r\nAltres reconeixements s\u00f3n: l\u2019homenatge en el sopar anual de l\u2019Institut d\u2019Estudis Comarcals de l\u2019Horta Sud (Beniparrell, 9 de maig de 2014), el Premi de la Cr\u00edtica dels Escriptors Valencians 2016 per Variacions Goldberg i el Quadern especial que li va dedicar en vida la revista Sa\u00f3 en el n\u00famero 463 (novembre de 2020). El 13 de novembre de 2021, l\u2019edici\u00f3 de Poetes i Cia de la Vall d\u2019Uix\u00f3 va estar dedicada a ell, en la qual 22 artistes pl\u00e0stics plasmaren 22 paraules de poemes seus i les convertiren en un objecte en tres dimensions. A m\u00e9s, el 19 de novembre de 2022, dins del cicle cultural Tardor Liter\u00e0ria de Gandia, diverses entitats, amics i autors li van retre un homenatge. A m\u00e9s, el 25 de maig de 2023, l\u2019IES El Cid de Val\u00e8ncia on tants anys va treballar li va dedicar un homenatge tutulat \u00abAntoni Ferrer: professor, poeta, amic\u00bb.\r\nDes del 2006, el premi literari de poesia de l\u2019Associaci\u00f3 Ecocultural La Garrofera de l\u2019Alc\u00fadia de Crespins porta el seu nom; en 2021, aquesta entitat va publicar el llibre recopilatori 15 anys de premis. Certamen de poesia Antoni Ferrer, amb els textos guardonats i il\u00b7lustracions de multitud d\u2019artistes.\u00a0T\u00e9 un carrer dedicat al seu poble natal. Era soci d\u2019honor de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana i fou membre de diversos jurats literaris pel seu prestigi."}, {"id": 554, "name": "Vicent", "surname": "Ferr\u00eds", "conjunction": "", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/ferris-garcia-vicent", "image": "/media/biography/image/ferris_garcia_vicent.jpg", "birth_date": 1919, "dead_date": 2012, "short_description": "Fil\u00f2leg, fiscal i historiador\r\nVicent Ferr\u00eds Garcia \u00e9s, possiblement, un dels personatges menys coneguts del valencianisme. Va n\u00e0ixer al carrer Muntanya d\u2019Algemes\u00ed al si d\u2019una modesta fam\u00edlia cat\u00f2lica de llauradors i era el major de cinc germans. La Guerra Civil[1] el va agafar sent quasi un xiquet al seminari d\u2019escolapis d\u2019Iratxe a Nafarroa. A 16 anys, l\u2019\u00faltim any de la guerra, va ser allistat per for\u00e7a en les tropes del b\u00e0ndol rebel, tot i que no va arribar mai a entrar en combat.[2] La seua fam\u00edlia, de profundes conviccions cat\u00f2liques, per precauci\u00f3 va instal\u00b7lar-se en una casa en un hort del terme, tot i que mai no va haver de patir repres\u00e0lies per part dels republicans.\r\nAcabada la guerra, va estudiar Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i, posteriorment, va opositar a la fiscalia. Com a fiscal va simultaniejar diferents destinacions com ara Alzira, Sueca, Ciudad Real i Conca amb la doc\u00e8ncia. Fet i fet, Ferr\u00eds va ser durant d\u00e8cades catedr\u00e0tic de llat\u00ed a l\u2019institut Sant Vicent Ferrer de Val\u00e8ncia. Finalment, per\u00f2, va abandonar la doc\u00e8ncia per poder jubilar-se m\u00e9s onerosament com a fiscal a Conca. El mateix Ferr\u00eds, que va assegurar que ser fiscal fou una an\u00e8cdota \u2013a m\u00e9s de definir-se com un fiscal just, venancio\u2013, assegurava que la seua vertadera formaci\u00f3 com a persona no li la va donar el dret sin\u00f3 el fet de ser professor de llat\u00ed.[3]\r\nExpert en lleng\u00fces cl\u00e0ssiques, va ser professor numerari de grec de la Universitat de Val\u00e8ncia i junt amb Miquel Dol\u00e7 va traduir el tercer i \u00faltim volum de Les nits \u00e0tiques d\u2019Aulus Gel\u00b7li que havia comen\u00e7at a traduir Cebri\u00e0 Montserrat als anys trenta per a la Fundaci\u00f3 Bernat Metge.[4] En el camp de la producci\u00f3 acad\u00e8mica va publicar nombrosos articles i tamb\u00e9 es va sentir temptat per la narrativa de ficci\u00f3. El 1982 va guanyar amb el pseud\u00f2nim E.A. Ferrisot el Premi Literari de X\u00e0tiva per la narraci\u00f3 Carretera Nacional 340.\r\nEl 1993 es va doctorar amb la tesi El poema de Comptempu Mundi de Cluny a la Universitat de Val\u00e8ncia, dirigida pel fil\u00f2leg alacant\u00ed Jordi P\u00e9rez Dur\u00e0.\r\nGran afeccionat a la fotografia i a l\u2019excursionisme, va presidir el Centre Excursionista de Val\u00e8ncia entre 1955 i 1958. A m\u00e9s, tamb\u00e9 tenia estudis de m\u00fasica i solia tocar l\u2019orgue de la bas\u00edlica de Sant Jaume Ap\u00f2stol d\u2019Algemes\u00ed quan visitava el seu amic i organista Vicent Igual.[5]\r\nGran coneixedor com a fil\u00f2leg del catal\u00e0, va ajudar sovint Enric Valor en la seua producci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Va formar part tamb\u00e9 entre 1960 i 1962 de l\u2019equip de Josep Giner Marco en Lo Rat Penat quan aquest presidia la Secci\u00f3 de Filologia despr\u00e9s que Valor la deix\u00e9s. Formaven part d\u2019aquesta secci\u00f3, a m\u00e9s de Ferr\u00eds, Beatriu Civera, Llu\u00eds Alcon, Antoni P\u00e9rez Perales, Bernat Garcia Aparici i Antoni Mart\u00ed. Ferr\u00eds s\u2019havia incorporat com a professor de Lo Rat Penat el curs 1954-1955, en haver obtingut el t\u00edtol un any abans. Segons l\u2019historiador Santi Cort\u00e9s, \u00abVicent Mart\u00ed Minyana, Vicent Ferr\u00eds Garcia i Tom\u00e0s S\u00e0nchez Pastor foren tres dels professors m\u00e9s persistents, quinze anys d\u2019exercici cada un\u00bb.[6]\r\nFerr\u00eds va mantenir sempre la seua lleialtat ling\u00fc\u00edstica en una ciutat com Val\u00e8ncia, fins i tot en els anys m\u00e9s dif\u00edcils de la Transici\u00f3.[7]\r\n\r\n\r\n[1] La filla seua Carme Elvira Ferr\u00eds comenta que l\u2019episodi de la guerra el va marcar tant que mai no va voler comentar-ne res. Entrevista amb Francesc Viadel (9-6-2022).\r\n\r\n\r\n[2] Vegeu en l\u00ednia l\u2019entrevista enregistrada en v\u00eddeo per l\u2019equip Memoro. El banc de la mem\u00f2ria, http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=(189)\r\n\r\n\r\n[3] Ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[4] Visat. Revista digital de literatura i traducci\u00f3 del PEN Catal\u00e0. En l\u00ednia: https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/319/ferris-i-garcia-vicent.html\r\n\r\n\r\n[5] Entrevista de Francesc Viadel a Carme Elvira Ferr\u00eds (9-6-2022).\r\n\r\n\r\n[6] Santi Cort\u00e9s (2006): Ensenyament i resist\u00e8ncia cultural. Els cursos de llengua de Lo Rat Penat (1949-1975). Paiporta: Denes, p. 89.\r\n\r\n\r\n[7] La seua filla Carme Elvira assegura que mai no va parlar als fills en una altra llengua que no fora el valenci\u00e0, que era sempre la seua llengua d\u2019\u00fas. Entrevista de Francesc Viadel a Carme Elvira Ferr\u00eds (9-6-2022).\r\n\r\n"}, {"id": 597, "name": "Josep", "surname": "Fibla", "conjunction": "i", "second_surname": "Viciano", "url": "/biografies/fibla-viciano-josep", "image": "/media/biography/image/fibla_viciano_josep.jpg", "birth_date": 1916, "dead_date": 1985, "short_description": "Enginyer, pol\u00edtic i activista cultural\r\nFill del benicarlando Josep Fibla Fresquet i de la castellonenca Vicenta Viciano Cherm\u00e1, que tingueren quatre descendents: Maria Dolors, Vicenta, Paco i Josep.\r\nDes de ben jove es va manifestar com a lluitador ferm a favor de les llibertats i pel recobrament de la identitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En l\u2019adolesc\u00e8ncia va escriure una carta en valenci\u00e0 als seus pares, i ells la van donar a llegir al prohom Gaet\u00e0 Huguet Segarra, que anot\u00e0 unes correccions ling\u00fc\u00edstiques a l\u2019escrit i ell mateix la va retornar a Fibla a Barcelona. Aix\u00f2 va provocar que, r\u00e0pidament, s\u2019esfor\u00e7ara per aprendre valenci\u00e0 en un dels cursos per correspond\u00e8ncia que oferia Carles Salvador.\r\nEl 18 d\u2019abril de 1934 va participar en la vaga d\u2019estudiants a Castell\u00f3. Un grup d\u2019alumnes de batxillerat i magisteri, simpatitzants de la FUE, situats als voltants de l\u2019institut i en actitud de piquet, van intentar impedir l\u2019entrada d\u2019altres alumnes al centre mentre els incitaven a la vaga, amb coaccions f\u00edsiques i verbals. Altres alumnes van assaltar el centre per la reixa de ferro del jard\u00ed posterior i per la principal, en desobedi\u00e8ncia evident als conserges, per a intimidar els alumnes que ja estaven dins i impedir que entraren a les aules. La participaci\u00f3 en aquests fets li van costar l\u2019expulsi\u00f3 durant un curs escolar.\r\nVa fer estudis d\u2019enginyeria industrial, per\u00f2 els hagu\u00e9 d\u2019abandonar per la prec\u00e0ria salut de son pare. En la seua etapa estudiantil va presidir la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Espanyola (FUE), milit\u00e0 alhora en Acci\u00f3 Republicana i posteriorment s\u2019integr\u00e0 en Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEs va casar amb la castellonenca Sara Traver Prats, que va morir als 31 anys, amb la qual va tenir dues filles, Sara i Josefa. En segones noces va contraure matrimoni amb Maria Tirado Segarra, tamb\u00e9 de Castell\u00f3.\r\nBona part de les seues inquietuds civils i nacionalistes les va heretar de son pare, un republic\u00e0 benicarlando instal\u00b7lat a Castell\u00f3 de la Plana. Josep fou un home de car\u00e0cter molt obert i dialogant. Com molts altres republicans valencianistes, en acabar la Guerra Civil va patir la repressi\u00f3 i fou internat en un camp de concentraci\u00f3.\r\nProfessionalment va ser un xicotet empresari de la ind\u00fastria i el comer\u00e7 i apost\u00e0 per la promoci\u00f3 de l\u2019economia castellonenca, amb una atenci\u00f3 especial al sector agr\u00edcola. Va ser el president de l\u2019Associaci\u00f3 de Regants del Pant\u00e0 de Maria Cristina durant 24 anys i tamb\u00e9 va ocupar la vicepresid\u00e8ncia de la Caixa d\u2019Estalvis i Mont de Pietat de Castell\u00f3.\r\nEs produir-se la Transici\u00f3, Josep Fibla s\u2019afili\u00e0 al Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PSPV) i fou nomenat president de la junta local. Les seues grans apostes per la cultura es reflecteixen en la cofundaci\u00f3 de la Societat Bibliogr\u00e0fica Valenciana (BIBLIOVASA), la cofundaci\u00f3 i vicepresid\u00e8ncia de la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March amb Joaquim Maldonado i Eliseu Climent, membre d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i president de Societat de Promocions i Edicions Culturals, SA, constitu\u00efda per tal d\u2019adquirir el diari Mediterr\u00e1neo. Va mantindre correspond\u00e8ncia amb Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster entre 1966-1984.\r\nLa Fundaci\u00f3 Huguet, de la qual va ser marmessor i membre del patronat des del 1962, el nomen\u00e0 Valenci\u00e0 de l\u2019Any en 1985."}, {"id": 303, "name": "Francesc", "surname": "Figueras", "conjunction": "i", "second_surname": "Pacheco", "url": "/biografies/figueras-pacheco-francesc", "image": "/media/biography/image/figueras_pacheco_francesc2.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1960, "short_description": "Erudit, poeta, jurista i cronista\r\nEl seu pare, Francesc Figueras i Bushell, va n\u00e0ixer a Granada el 1853 i seguint la tradici\u00f3 familiar, ingress\u00e0 en l'ex\u00e8rcit. Per la seva participaci\u00f3 a la guerra de 1874 obt\u00e9 la Creu del M\u00e8rit Militar. Es llicencia en 1881 amb el grau de capit\u00e0. El 1880 es casa amb Josefa Pacheco i Vassallo, nascuda a Alacant al 1852. D'aquest matrimoni naixen dos fills: Matilde el 1883 i Francesc. Als pocs anys, el 1885, mor la seva mare.\r\nDurant la seva inf\u00e0ncia, el pare de Francesc exerceix c\u00e0rrecs al Govern Civil d'Alacant i en la Junta d'Obres del Port, de la qual va ser secretari-comptador. Tamb\u00e9 milit\u00e0 al Partido Liberal Mon\u00e1rquico i va exercir com a periodista i escriptor. Va morir a Alacant el 7 de mar\u00e7 de 1903.\r\nLa inf\u00e0ncia de Francesc Figueras va transc\u00f3rrer a la casa n\u00famero 3 de la Porta d'Alcoi. El 1890, ingressa a l'internat del col\u00b7legi La Inmaculada Concepci\u00f3, de Novelda. El 1891 inicia els seus estudis de batxillerat a Alacant, al Col\u00b7legi Polit\u00e8cnic de Sant Josep. Obt\u00e9 el t\u00edtol de batxiller el 1896. Aquest mateix any, comen\u00e7a els seus estudis de Dret, per\u00f2 ha d'interrompre la seva formaci\u00f3 en quedar sec de forma sobtada als disset anys. Amb l'ajuda de la seva germana, que li anava llegint els llibres de Dret, obt\u00e9 la llicenciatura examinant-se com a alumne lliure a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEl 30 d'abril de 1898, presenta una inst\u00e0ncia al Govern Civil sol\u00b7licitant autoritzaci\u00f3 per a publicar El Ibero. Al ser menor d'edat, no pot demandar-la en nom seu, pel la qual cosa demana ajuda a Juan Vidal, marit de la seva cuinera, que signa per ell. El primer n\u00famero d'aquest diari apareix l'1 de maig de 1898, i entre els seus col\u00b7laboradors destaquen Alfons Navarro, Miguel Tato Amat, Alfons de Taula, Emili Costa i Tom\u00e0s i A. Fern\u00e0ndez i Montalvo.\r\nEl 1907 aconsegueix, el grau de llicenciat en Dret a Val\u00e8ncia i, el 1910, el de doctor per la Universitat de Madrid, compaginant els seus estudis, la publicaci\u00f3 de El Ibero\u00a0i les classes particulars que exercia per guanyar alguns diners. Van ser anys dif\u00edcils i de lent i pesat estudi per la seva ceguesa. Malgrat tot, apareixen les primeres mostres del seu talent com a escriptor. Aix\u00ed, en el diari La Correspondencia Alicantina, sota el pseud\u00f2nim Retama, apareix un dels seus primers articles titulat \"Don Hermenegildo Giner R\u00edos\" (1897). Un any despr\u00e9s escriu a El Liberal\u00a0alguns dels seus contes: \"Juan i la bandera\", \"Desenga\u00f1o\" i \"El beso de la guardilla\". No obstant aix\u00f2, ser\u00e0 a El Ibero\u00a0on apareix la seva primera producci\u00f3 i m\u00e9s important obra l\u00edrica, els poemes \"La venganza de un cad\u00e1ver\" i \"Esa es mi pena\". Aquest \u00faltim li va valer la Menci\u00f3 honor\u00edfica a la Flor Natural als Jocs Florals alacantins del 25 d'agost de 1900. En aquesta primera fase, de la seva faceta com a cr\u00edtic literari sobre\u00efx la cr\u00edtica a La mujer de Ojeda\u00a0de Gabriel Mir\u00f3, escriptor que va con\u00e8ixer quan cursava els estudis de Dret. Era freq\u00fcent que Mir\u00f3 lleg\u00eds a Figueras textos o l'ajud\u00e9s en la correcci\u00f3 de les proves d'impremta de El Ibero.\r\nEl mateix any que mor el seu pare, 1903, apareix el seu primer llibre: La universidad espa\u00f1ola. Hoy y ma\u00f1ana, el pr\u00f2leg va anar a c\u00e0rrec d'Hermenegildo Giner de los R\u00edos. Es tracta d'una obra revisionista, de car\u00e0cter cr\u00edtic, que defensava un canvi moderat en la instituci\u00f3 universit\u00e0ria.\r\nA partir d'aquesta obra i, juntament amb els seus articles i participacions en l'ateneu alacant\u00ed, comen\u00e7a a ser conegut i respectat com a poeta i escriptor cient\u00edfic. El gener de 1906 publica el seu segon llibre, El Derecho en la escuela. Dos mesos despr\u00e9s \u00e9s nomenat soci honorari de l'Ateneu. En els Jocs Florals de 1907, celebrats al Teatre Principal, Francesc Figueras aconsegueix el premi del Governador Civil pel seu estudi Trabajo acerca de la virtud. No va ser l'\u00fanic guard\u00f3 que va obtenir aquest any. A Guadix, amb motiu del certamen que va convocar el Centro Literario, se li concedeix el premi del Excelent\u00edsimo. Se\u00f1or Don Fernando Serrano Mart\u00ednez de Due\u00f1as pel tema La guerra es un mal provechoso, irresistible e inextinguible. De cu\u00e1ndo data y fines morales debe perseguir.\r\nAmb la mort de Rafael Viravens i Pastor (1908) queda vacant el lloc de cronista de la Ciutat d'Alacant. Francesc Figueras sol\u00b7licita ocupar aquest c\u00e0rrec. L'hi concedeixen i no va deixar de ser cronista fins al dia de la seva mort, amb un sou anual de mil cinc-centes pessetes. Al seu ja llorejat i extens curr\u00edculum es suma el Premi al Treball concedit per la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques (1909). Aix\u00ed com els premis als Jocs Florals organitzats pel Diario de Alicante el 1909 pel seu relat \"\u00a1Traigo la suerte!\" i l'assaig La cultura nacional. Medios de favorecer su desarrollo.\r\nDel 10 al 16 setembre 1910 assisteix com a delegat per Alacant al Congr\u00e9s de Societats Econ\u00f2miques d'Amics del Pa\u00eds de la Regi\u00f3 Valenciana, la pon\u00e8ncia Conveniencia y medios de extender la cultura, prescindiendo de la acci\u00f3n directa del Estado\u00a0va causar una gran impressi\u00f3. Poc despr\u00e9s, el 19 de novembre, llegeix a la Universitat de Madrid la seva tesi per al Doctorat en Dret: Filosofia de la Guerra, qualificada amb excel\u00b7lent. Un cop aconseguit el Doctorat, Francesc Figueras intenta obtenir una c\u00e0tedra a la Universitat superant els esculls legals i f\u00edsics que la seva ceguesa li imposaven. Molts s\u00f3n els amics que intenten ajudar fomentant el canvi dels requisits per optar al lloc de catedr\u00e0tic. Entre ells, destaca l'article del parlamentari Antonio Zozaya titulat \"Sin luz y sin c\u00e1tedra\". Per\u00f2, malgrat tots els esfor\u00e7os, la presid\u00e8ncia del tribunal d'oposicions a la c\u00e0tedra va acabar per rebutjar a Francesc Figueras com a candidat per la seva discapacitat f\u00edsica, recolzant-se en una Reial Ordre que impedia als cecs accedir a les c\u00e0tedres universit\u00e0ries. Divuit anys despr\u00e9s, gr\u00e0cies a un article de Jos\u00e9 Francos i Rodr\u00edguez, recordant la injust\u00edcia cap a Francesc Figueras, es va promulgar un decret que permetia als cecs optar a c\u00e0tedres universit\u00e0ries. Com a resposta, Figueras p\u00fablica l'article \"La ceguera y la c\u00e1tedra\" el 6 de novembre de 1930 al Diario de Alicante.\r\nL'editorial d'Albert Mart\u00ed a Barcelona tenia en ment la publicaci\u00f3 d'una Geografia de l'antic Regne de Val\u00e8ncia a semblan\u00e7a de la ja realitzada a Catalunya. Quan Francesc Figueras torna a Alacant, l'editor de la Geografia General del Regne de Val\u00e8ncia li encarrega la redacci\u00f3 del volum relatiu a la prov\u00edncia d'Alacant. Els treballs de Figueras van comen\u00e7ar el maig de 1912 i, durant gaireb\u00e9 quatre anys, va rec\u00f3rrer tots els racons d'Alacant escrivint aquesta geografia en un volum de 1.206 p\u00e0gines.\r\nNo abandona les seves inquietuds po\u00e8tiques i liter\u00e0ries i, el 1921, escriu el poema esc\u00e8nic en tres actes La Deidad del Sol, la m\u00fasica havia de ser escrita per Oscar Espl\u00e0. Aquesta obra no va arribar a representar-se per\u00f2 va ser editada el 1929. Un any abans publica el seu m\u00e9s important llibre l\u00edric, Volutas de fuego.\r\nA l'edat de 35 anys i amb la Geografia de la prov\u00edncia d'Alacant ja publicada, la figura de Francesc Figueras gaudia d'un gran prestigi acumulant nombroses distincions i honors. El 10 de desembre de 1915, el Centre de Cultura Valenciana li nomena director corresponent; el 26 de febrer de 1919, el Centre d'Escriptors i Artistes d'Alacant li atorga el c\u00e0rrec de soci de m\u00e8rit i, el 20 de maig de 1920, \u00e9s nomenat soci honorari del Col\u00b7legi Oficial de Practicants de la ciutat d'Alacant.\r\nLa seva tasca com a estudi\u00f3s hist\u00f2ric s'inicia el 18 de desembre de 1923 al pronunciar a l'Ateneu una confer\u00e8ncia titulada \"La fundaci\u00f3 d'Alacant\", en qu\u00e8 va criticar moltes de les teories vigents fins al moment sobre els or\u00edgens de la seva ciutat. Entre els seus molts treballs d'investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, \"Alicante, a la muerte de Fernando VII, li va servir per ser nomenat acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria (1927).\r\nHome polifac\u00e8tic, no nom\u00e9s va destacar en la poesia, els estudis jur\u00eddics, literaris o hist\u00f2rics-geogr\u00e0fics. L'arqueologia va ser un camp que explot\u00e0 de forma excel\u00b7lent arribant a dirigir les excavacions oficials de l'Albufereta (Alacant), l'illeta del Campello i les de X\u00e0bia. Figueras presenta una mem\u00f2ria amb el t\u00edtol La albufereta en el terme d'Alacant\u00a0el 31 de gener de 1928. \u00c9s acceptada per la Junta de la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments, proporcionant a Figueras totes les eines necessaris per a l'exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica de l'Albufereta i els llocs adjacents. Fruit d'aquestes excavacions s\u00f3n el descobriment d'una necr\u00f2poli que va subministrar gran quantitat d'objectes, destacant els p\u00fanics. En aquesta mateixa sessi\u00f3, Francesc Figueras, al costat de Senent, \u00e9s triat per assistir, com a representants de la Comissi\u00f3, als Congressos d'Arqueologia i hist\u00f2ria d'Espanya celebrats a Barcelona (1929). All\u00e0 presenta una pon\u00e8ncia sota el t\u00edtol Akra-Leuka, La ciutat de Amilkar, que va ser impresa el 1932. Tamb\u00e9 col\u00b7labora amb la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments d'Alacant, origen del Museu Arqueol\u00f2gic Provincial.\r\nLa seva ideologia pol\u00edtica s'aprecia en una confer\u00e8ncia que va donar el 15 de novembre de 1930 en l'Ateneu alacant\u00ed sota el t\u00edtol \"La soberania de Espanya\". Assenyala que la sobirania ha de pert\u00e0nyer \u00fanicament a la societat pol\u00edtica, \u00e9s a dir, al poble espanyol. Un any despr\u00e9s, setmanes abans que es proclam\u00e9s la Rep\u00fablica, des de la mateixa tribuna es mostra partidari de la proclamaci\u00f3 d'unes Corts Constituients com a soluci\u00f3 m\u00e9s justa als conflictes que assolaven a Espanya a l'any 31. Diu Figueras que \"\u00e9s indispensable un Govern nacional amb plenitud de poders. Si el Rei no vol nomenar-lo, el nomenar\u00e0 el poble. [...] Els lleons, adormits anys i anys davant el Palau del Congr\u00e9s, han despertat ja de la seva letargia i es disposen a ocupar el Parlament, malgrat qui li pesi. \"Ja amb Rep\u00fablica proclamada, el 26 juny 1931 diu Figueras: \"Tenim davant nostre el bloc de marbre d'on ha de sorgir, a for\u00e7a de cisell i de martell, l'escultura de la nova Espanya. Si, en tallar la pedra, posem tota la nostra atenci\u00f3 i totes les nostres facultats, l'est\u00e0tua de la Rep\u00fablica sortir\u00e0 de les nostres mans amb la serenitat i harmonia de l\u00ednia que resplendeixen en els marbres grecs i, com ells, triomfar\u00e0 del temps\".\r\nA les eleccions a les Corts Constituients de 1933 es crea una candidatura formada per personatges il\u00b7lustres alacantins dins de la formaci\u00f3 Agrupaci\u00f3 al Servei de la Rep\u00fablica del fil\u00f2sof Jos\u00e9 Ortega i Gasset. Poc actiu en la pol\u00edtica, Figueras va formar part d'ella sense aconseguir els vots suficients per obtenir representaci\u00f3 a les Corts.\r\nEn valenci\u00e0 va escriure un parell de sainets en vers: Una partida de cent tantos i El pont del perill. El 1932 fou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3.\r\nAmb l'esclat de la Guerra Civil s'atura tota activitat i investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica a l'Albufereta i el Campello. Francesc Figueras es veu obligat a recloure a casa seva. Durant aquest per\u00edode es dedica a classificar i estudiar els objectes emmagatzemats a casa, aprendre angl\u00e8s i escriure poesia.\r\nEn acabar la guerra, el 1940, \u00e9s objecte d'investigaci\u00f3 a c\u00e0rrec de la Comissaria d'Investigaci\u00f3 i Vigil\u00e0ncia. Se l'inculpa d'esquerr\u00e0, d'haver estat candidat a les Corts el 1933 i de ser amic de Niceto Alcal\u00e1 Zamora. Acusacions que van ser sobresegudes a Madrid.\r\nPassat aquest episodi, torna a reprendre les seves investigacions cient\u00edfiques i aix\u00ed passa els \u00faltims vint anys de la seva vida. D'aquest \u00faltim per\u00edode s\u00f3n les obres Datos para la cronolog\u00eda de la cer\u00e1mica ib\u00e9rica\u00a0(1940), tres anys despr\u00e9s Las piras funerarias de la Albufereta de Alicante. El 1945 l'estudi Panorama arqueol\u00f3gico de J\u00e1vea y sus cercan\u00edas. Per al 1r Congr\u00e9s Arqueol\u00f2gic del Llevant Espanyol (Val\u00e8ncia, 1946), Estratigraf\u00eda cer\u00e1mica de la Albufera de Alicante. Las pinturas ib\u00e9ricas. Aquest mateix any, al 2n Congr\u00e9s Arqueol\u00f2gic (Albacete, 1946), presenta Las excavaciones de Alicante y su transcendencia regional. A l'any seg\u00fcent, en el 3r Congr\u00e9s, col\u00b7labora amb l'estudi El puerto de La Albufereta i Griegos y p\u00fanicos en el sudeste de Espa\u00f1a.\r\nVa rebre innombrables premis pel seu treball. L'agost de 1947, als Jocs Florals de Lo Rat Penat de Val\u00e8ncia \u00e9s premiat pel seu treball Estudio acerca de las vicisitudes de la reconquista de Alicante durante el siglo XIII. Al 1950, als Jocs Florals d'Alacant, obt\u00e9 tres importants premis: el de la Junta d'Obres del Port, pel seu llibre Consulado de Mar y Tierra de Alicante, el de la Cambra Oficial de Comer\u00e7, al seu treball Los antiguos gremios alicantinos, i el de l'Excm. Sr Governador Militar, per la seva obra Historia del Castillo de Santa B\u00e1rbara de Alicante\".\r\nAmb setanta anys d'edat, el 13 de desembre de 1950, decideix jubilar-se. No obstant aix\u00f2, la Comissi\u00f3 Permanent de l'Ajuntament d'Alacant va acordar mantindre-li el c\u00e0rrec de cronista de la Ciutat amb car\u00e0cter vitalici.\r\nFigueras deix\u00e0 una enorme obra formada per assajos i estudis sobre temes alacantins, principalment sobre arqueologia, dret consuetudinari i costumisme. Cronista oficial d'Alacant, Acad\u00e8mic C. de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria, de la Instituci\u00f3 Fern\u00e1n Gonz\u00e1lez (Burgos), l'Institut d'Estudis Alacantins (1953), Director C. del Centre de Cultura Valenci\u00e0, membre de la Instituci\u00f3 d'Alfons el Magn\u00e0nim i de Lo Rat Penat, Francesc Figueras va morir a Alacant el 1960."}, {"id": 440, "name": "Dom\u00e8nec", "surname": "Fletcher", "conjunction": "i", "second_surname": "Valls", "url": "/biografies/fletcher-valls-domenec", "image": "/media/biography/image/fletcher_valls_domenec.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1995, "short_description": "Investigador i arque\u00f2leg\r\nEs va criar en una fam\u00edlia humil de Val\u00e8ncia. Quan tingu\u00e9 l'edat, curs\u00e0 efica\u00e7ment els estudis de Batxillerat a l'Institut Llu\u00eds Vives i, a continuaci\u00f3, Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia, estudis que acab\u00e0 el 1934 amb Premi Extraordinari.\r\nA la Universitat va poder coincidir amb personalitats com el Llu\u00eds Gonzalbo Par\u00eds, catedr\u00e0tic d'Arqueologia, Epigrafia i Numism\u00e0tica, i amb en Llu\u00eds Pericot Garcia, expert en Prehist\u00f2ria, el qual \u2014conjuntament amb Isidre Ballester Tormo\u2014 fund\u00e0, en aquells anys, el Servei d'Investigaci\u00f3 Prehist\u00f2rica.\u00a0En aquesta nova entitat hi van anar a parar els seus estudiants m\u00e9s meritoris, com fou el cas de Dom\u00e8nec Fletcher, que comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar-hi tant en les investigacions com en les excavacions que s'hi organitzaven.\u00a0En conseq\u00fc\u00e8ncia, el 1931 fou nombrat agregat del SIP i el 1932, col\u00b7laborador. Inici\u00e0 all\u00e0 les seves primeres tasques com investigador, mostrant ja ser molt brillant.\r\nCurs\u00e0 el Doctorat a la Universidad Central (Complutense) de Madrid, durant el 1934 i 1935. A Madrid va poder con\u00e8ixer el Doctor en Prehist\u00f2ria Hugo Obermaier i l'arque\u00f2leg Antonio Garc\u00eda Bellido. L'any seg\u00fcent treball\u00e0 com a ajudant de professor en Prehist\u00f2ria i Arqueologia en aquella universitat, i tamb\u00e9 com a professor d'Arquitectura i Escultura per estrangers. Durant aquests anys va publicar els seus primers articles d'investigaci\u00f3, d'entre els quals cal destacar \u00abArt Rupestre. Al voltant de les troballes de Castell\u00f3\u00bb, a la revista valenciana La Rep\u00fablica de les Lletres i \u00abEl poblado ib\u00e9rico de San Miguel de Liria\u00bb, a ABC.\r\nL'esclat de la Guerra Civil provoc\u00e0 la interrupci\u00f3 de les seves tasques acad\u00e8miques. Va servir a l'Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 durant els tres anys del conflicte. En els pocs permisos aprofit\u00e0 per conservar el contacte amb el SIP i les diverses entitats culturals amb qu\u00e8 es relacionava. En aquells anys, malgrat les dificultats, col\u00b7labor\u00e0 a la Secci\u00f3 Hist\u00f2rico-Art\u00edstica de l'Institut d'Estudis Valencians.\r\nDespr\u00e9s de la guerra va aconseguir poder tornar a la Universidad Central com a professor. El 1941 va haver de deixar la recerca cient\u00edfica degut a la mort del seu pare. Aix\u00ed, va tornar a Val\u00e8ncia per ajudar a la fam\u00edlia, anys en qu\u00e8 treball\u00e0 com a professor de diversos instituts privats i en una empresa comercial.\r\nParal\u00b7lelament, des del 1941 fins el 1944 fou designat Director de diverses excavacions per la Comissaria General d'Excavacions Arqueol\u00f2giques. Algunes de les excavacions on treball\u00e0 foren les de la Cueva de la Pileta, a Benaoj\u00e1n, M\u00e0laga; les del poblat ib\u00e8ric del Cabezo del T\u00edo P\u00edo, a Archena, M\u00farcia, i les de la necr\u00f2polis visig\u00f2tica de Castiltierra, a Seg\u00f2via, entre moltes d'altres.\r\nDel 1945 fins el 1953 treball\u00e0 com a secretari de la Secci\u00f3 de Prehist\u00f2ria del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques, entitat adscrita al SIP. Aquell mateix any treball\u00e0 com a professor a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia durant tot el curs acad\u00e8mic. Un temps despr\u00e9s, el 1948, se'l nombr\u00e0 director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana.\r\nEl 1950 pass\u00e0 a substituir a Isidre Ballester Tormo, mort el mateix any, i ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de director del SIP. A partir d'aquest moment, la seva carrera acad\u00e8mica i professional com a investigador i especialista en el seu camp, va assolir l'empenta culminant. Un any despr\u00e9s, fou designat vocal de la Comissi\u00f3 Organitzadora de Congressos Arqueol\u00f2gics Nacionals, i realitz\u00e0 alguna confer\u00e8ncia al Museu Bicknell, de Bordighera, a It\u00e0lia. El 1953, fou tamb\u00e9 nomenat cap de la Secci\u00f3 de Prehist\u00f2ria del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques en la seva entitat a Val\u00e8ncia.\r\nEn la mateixa l\u00ednia, fou nomenat el 1954 apoderat del Servicio de Defensa del Patrimonio Art\u00edstico Nacional, en la jurisdicci\u00f3 valenciana, i fou nomenat, un any despr\u00e9s, director t\u00e8cnic de les obres de restauraci\u00f3 del Teatre rom\u00e0 de Sagunt.\r\nEls anys que seguiren continu\u00e0 destacant \u2014fins i tot, a nivell mundial\u2014 com a investigador i especialista d'estudis ib\u00e8rics, especialment en epigrafia. El 1960 public\u00e0 una important monografia titulada Problemas de la Cultura Ib\u00e9rica.\r\nEl 1959 pass\u00e0 a formar part del Comit\u00e8 Executiu dels Congresos Nacionales de Arqueolog\u00eda, amb responsabilitats expresses en les seccions valencianes del Comit\u00e8. Un any despr\u00e9s, fou nomenat cap del Servicio de Defensa del Patrimonio Art\u00edstico Nacional i el 1967, cronista oficial de Val\u00e8ncia. El 1971 fou nomenat vocal de la Comissi\u00f3 Nacional de Defensa de l'Art Rupestre; el 1974, vocal del Patronat del Museu de Belles Arts de Val\u00e8ncia i el 1979, vocal de la Junta Superior d'Excavacions i Exploracions.\r\nFinalment, l'agost de 1982 es jubil\u00e0, tot i que no cess\u00e0 la seva activitat investigadora. Al llarg de tota la seva brillant carrera acad\u00e8mica hauria estat nombrat membre de nombroses organitzacions especialistes en arqueologia, no nom\u00e9s de l'estat espanyol, com hem vist, sin\u00f3 tamb\u00e9 arreu del m\u00f3n, com a Portugal, Fran\u00e7a, Alemanya o els Estats Units d'Am\u00e8rica.\r\nAix\u00ed mateix, al final del seu recorregut professional va haver aconseguit nombrosos reconeixements honor\u00edfics a la seva dedicaci\u00f3 acad\u00e8mica, d'entre els quals cal destacar la designaci\u00f3 com a acad\u00e8mic, el 1967, de la Real Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria; com a director honorari del SIP, el 1984, per la Diputaci\u00f3 provincial de Val\u00e8ncia i com a doctor honoris causa de la Universitat de Val\u00e8ncia, el novembre de 1985.\r\nAlguns dels premis que va rebre van ser el Premi Nacional d'Arqueologia de l'Ajuntament de Barcelona i el Premi Conde de Lumiares de la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments d'Alacant, el 1957; el premi Cerd\u00e0 Reig del Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques i el Premi de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim de la Diputaci\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia. El 1977 va rebre el c\u00e0rrec honor\u00edfic de Col\u00f3s del Pa\u00eds Valenci\u00e0; el 1981, el Palleter d'Honor i el 1985 el Llama Rotarya.\r\nAl llarg de la seva vida, Dom\u00e8nec Fletcher va dotar de gran categoria al SIP, i ajud\u00e0 a fer-se un lloc al m\u00f3n a l'arqueologia i la prehist\u00f2ria valencianes. Com a homenatge, el Museu de Prehist\u00f2ria de Val\u00e8ncia va passar a anomenar-se, tamb\u00e9, com a Museu \"Dom\u00e8nec Fletcher Valls\"."}, {"id": 339, "name": "Ramon", "surname": "Fontanet", "conjunction": "i", "second_surname": "Serralta", "url": "/biografies/fontanet-serralta-ramon", "image": "/media/biography/image/fontanet_serralta_ramon_hhUNlnF.jpg", "birth_date": 1910, "dead_date": 1967, "short_description": "Mestre\r\nEs cas\u00e0 amb Francesca Grijalbo i Alcaraz, amb qui tingueren tres fills: Jaume (1937), Maria Carme i Ramon.\r\nEl 1932 acab\u00e0 el estudis de perit mercantil i el 1933 els de mestre nacional. Exerc\u00ed de mestre a una escola privada d'Alacant (1931-1934) i a Vic a l'escola nacional fins a l'inici de la Guerra Civil. Fou el secretari financer de l'Associaci\u00f3 Nacional de Magisteri a Osona (1938).\r\nPoc despr\u00e9s de la seva arribada a Catalunya esdevingu\u00e9 militant d'Esquerra Republicana de Catalunya.\r\nEl maig del 1937, durant la Guerra Civil, s'incorpor\u00e0 a l'Ex\u00e8rcit Republic\u00e0 al cos d'infanteria passant per diverses unitats: 98 Brigada Mixta, 14 divisi\u00f3 (3 mesos); Escola Popular de Guerra (3 mesos) i des de principis de 1938 fins al final de la guerra a l'Ex\u00e8rcit de l'Est.\r\nEl 9 de febrer de 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a passant la frontera per la Jonquera. Fou recl\u00f2s primer al camp de concentraci\u00f3 de Sant Cebri\u00e0 i despr\u00e9s al del Barcar\u00e8s.\u00a0El 24 de maig de 1939 embarc\u00e0 a Seta a bord del Sinaia, arribant el 13 de juny al port mexic\u00e0 de Veracruz en qualitat de refugiat pol\u00edtic.\r\nA la Ciutat de M\u00e8xic exerc\u00ed com a mestre al Colegio Madrid, una instituci\u00f3 educativa creada pels republicans espanyols exiliats al pa\u00eds.\u00a0El 1941 va rebre la nacionalitat mexicana.\r\nAl llarg de tot el seu exili i fins la seua mort continu\u00e0 militant a l'agrupaci\u00f3 mexicana d'Esquerra Republicana de Catalunya.\r\nEl 1957 fou membre de la Comissi\u00f3 Organitzadora dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a M\u00e8xic.\r\nFou president de la Casa Regional Valenciana (CRV) de M\u00e8xic i asidu col\u00b7laborador de la seua revista,\u00a0Senyera,\u00a0\u2014a partir de 1958 en fou el seu cap de redacci\u00f3\u2014 on signava sovint com a \u00abBenacantil\u00bb. El 1963 presid\u00ed la Comissi\u00f3 per a la 3a Gran Falla organitzada per la CRV a la Ciutat de M\u00e8xic."}, {"id": 595, "name": "Josep", "surname": "Forcada", "conjunction": "", "second_surname": "Polo", "url": "/biografies/forcada-polo-josep", "image": "/media/biography/image/forcada_polo_josep.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1986, "short_description": "Escriptor, actor i director\r\nFill de Jos\u00e9 Forcada Vicent i de Rosa Polo Abril, els quals tingueren dos descendents. Va fer els estudis primaris al col\u00b7legi Herrero. Va contraure matrimoni el 13 de setembre de 1931 amb Rosa Cama\u00f1 Centelles, molt aficionada al teatre, i van tindre tres filles: Rosita, Fina i Marisol.\r\nSegons F\u00e0tima Agut, investigadora del teatre castellonenc, Pepe Forcada va fundar el seu primer grup teatral en 1927 dins d\u2019una associaci\u00f3 cultural que en 1930 es va integrar en el Partit Socialista. La seua traject\u00f2ria en els afers literaris va ser fruit d\u2019una dedicaci\u00f3 autodidacta i d\u2019una vocaci\u00f3 incansable: als vint-i-un anys ja es va mostrar com a autor teatral amb l\u2019obra costumista De Castell\u00f3 a la marjal (1928), i poc despr\u00e9s com a director del teatre familiar La Com\u00e8dia, amb seu al Sal\u00f3 Fantasio, a la Ronda del Millars. Des de llavors, la seua vida va transc\u00f3rrer entre bastidors i llibrets de teatre, si b\u00e9 va treballar durant un temps com a ebenista, va fer patrons per a espardenyes a la f\u00e0brica dels Albert i, finalment, es va integrar en les populars brigades municipals.\r\nUna \u00e0mplia producci\u00f3 teatral i po\u00e8tica avalen el curr\u00edculum de Pepe Forcada. Encara que apareixen en el llistat algunes obres en castell\u00e0, la primera \u00a1El amor, camino de la Justicia!, com\u00e8dia a la qual van seguir tres sarsueles i un quadre de Nadal titulat Camino de Bel\u00e9n, la major part de l\u2019obra de Forcada va ser escrita en valenci\u00e0. Els primers joguets teatrals daten d\u2019abans de les bases ortogr\u00e0fiques signades a la ciutat, les Normes de Castell\u00f3 de 1932, per\u00f2 va evolucionar des d\u2019una ortografia ca\u00f2tica cap a l\u2019adopci\u00f3 personal de la Gram\u00e0tica valenciana de Carles Salvador.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil, Forcada va haver de relacionar-se amb l\u2019administraci\u00f3 franquista. L\u2019autor va aconseguir un gran \u00e8xit, per\u00f2 tamb\u00e9 va patir la censura per les al\u00b7lusions a la sexualitat en Un paraig\u00fcero tanguiste (1949) o per introduir el tema del su\u00efcidi en el sainet El primer netet (1958). La companyia va haver d\u2019adoptar des del 1940 una denominaci\u00f3 en castell\u00e0, Agrupaci\u00f3n de Teatro de Educaci\u00f3n y Descanso.\r\nForcada \u00e9s l\u2019autor teatral m\u00e9s prol\u00edfic de la hist\u00f2ria castellonenca, amb 29 obres en valenci\u00e0 (tretze sainets, huit com\u00e8dies, set entremesos i una sarsuela) i 13 en castell\u00e0. En l\u2019etapa inicial, entre 1927 i 1936, evoluciona des del costumisme i la com\u00e8dia urbana fins al sainet c\u00f2mic, com Els cal\u00e7onsillos de Roc. Despr\u00e9s de la fi de la guerra t\u00e9 una etapa de maduresa i crea onze obres en set anys, des de La canella en rama (1943) fins a Les festes del meu carrer\u00a0(1950), que va tardar deu anys a estrenar-se. Alhora, ha estat el m\u00e0xim conreador del sainet magdalener, amb obres com Lo passat, passat (1949), V\u00edtol (1949) o Magdalena V\u00edtol (1961). Els vint-i-sis anys compresos entre 1958 i 1984 representen l\u2019etapa crepuscular, amb noves versions de peces anteriors i la creaci\u00f3 de diversos sainets en valenci\u00e0, que l\u2019autor intenta adaptar al temps contemporani.\r\nL\u2019afici\u00f3 pel teatre no va fer oblidar a Forcada la seua altra passi\u00f3: produir una enorme quantitat de versos festius dedicats a Castell\u00f3, a les gaiates, en homenatge a la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3 en les primeres Serenates \u2013alternant amb Miquel Peris\u2013, als alcaldes de l\u2019\u00e8poca, a l\u2019equip albinegre de futbol, etc. Va participar en alguns cert\u00e0mens de la Magdalena, amb diplomes honor\u00edfics a vegades. El poeta Miquel Peris i Segarra va destacar la seua sorprenent capacitat versadora, i altres li van posar el sobrenom de \u00abpoeta del poble\u00bb.\r\nUna vegada jubilat, va col\u00b7laborar amb tots els centres per a majors de Castell\u00f3 i va arribar a ser president de la Llar de la Tercera Edat de l\u2019avinguda de la Mar. Els grups teatrals L\u2019Armelar i Fadrell van fer en 2012 unes funcions d\u2019homenatge als teatres de la ciutat en honor seu. El 6 de febrer de 2014, el Museu d\u2019Etnologia de Castell\u00f3 li va dedicar una exposici\u00f3 commemorativa, una mostra que feia un rep\u00e0s a la relaci\u00f3 de l\u2019autor castellonenc amb el conjunt del teatre valenci\u00e0. T\u00e9 un carrer dedicat a Castell\u00f3 de la Plana. L\u2019autor ha estat rescatat i estudiat recentment per Manuel Carceller."}, {"id": 649, "name": "Enric", "surname": "Forcada", "conjunction": "i", "second_surname": "Traver", "url": "/biografies/forcada-traver-enric", "image": "/media/biography/image/forcada_traver_enric.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1976, "short_description": "Impressor, llibreter i escriptor\r\nFill de l\u2019impressor Pasqual Forcada Peris i Josefa Traver, va n\u00e0ixer al carrer de l\u2019Alcora n\u00famero 7. Posteriorment, es van traslladar al carrer de l\u2019Escultor Viciano, n\u00famero 16.\r\nDespr\u00e9s del primer aprenentatge escolar, on ja mostrava un especial inter\u00e9s pels llibres i la literatura, va entrar com a aprenent a la Impremta Armengot. M\u00e9s tard, gr\u00e0cies a la seua afici\u00f3 i dedicaci\u00f3, va arribar a ser l\u2019encarregat del taller. Aquesta formaci\u00f3 professional el va impulsar a iniciar la seua pr\u00f2pia empresa, la Impremta La Gavina, fundada el 7 de juliol de 1936 i situada en el carrer d\u2019Enmig n\u00famero 19 de Castell\u00f3 de la Plana. Prompte va afegir-s\u2019hi la papereria, la responsabilitat de la qual va recaure en el seu germ\u00e0, Eliseu Forcada, que s\u2019havia adherit a l\u2019empresa un temps enrere. Els camins dels germans van separar-se, at\u00e9s que Enric va dedicar-se amb m\u00e9s intensitat al m\u00f3n de la impremta, que, al maig de 1954, va ser traslladada al carrer d\u2019Alloza n\u00famero 171. Abans de tota aquesta aventura, Vicente Miralles, Sebasti\u00e0 Albella i Enric Forcada, alumnes destacats de la Impremta Armengot, van posar en marxa la Impremta Mialf\u00f3 (nom sorgit de les dues primeres lletres del cognom de cadasc\u00fa), una empresa que, finalment, nom\u00e9s va dur endavant Albella.\r\nEnric Forcada tenia una gran passi\u00f3 pel seu treball d\u2019impressor, per\u00f2 la literatura i els llibres no es quedaven enrere. Va crear una de les primeres biblioteques de llibres de pr\u00e9stec a Castell\u00f3 en 1945, la Biblioteca Popular Cervantes, que, amb m\u00e9s de 3.000 llibres de tot tipus, va fomentar la lectura entre les persones amb inter\u00e9s cultural per\u00f2 amb els mitjans econ\u00f2mics redu\u00efts. Aix\u00ed mateix, va formar part del Castell\u00f3 provinci\u00e0 de la postguerra, una generaci\u00f3 apassionada per la cultura.\r\nA una edat m\u00e9s madura, com a mostra de la seua maduresa intel\u00b7lectual, va comen\u00e7ar a escriure les seues pr\u00f2pies hist\u00f2ries, en les quals posava de manifest el seu afecte pels costums, els personatges castellonencs i, sobretot, per la llengua, de la qual va ser un destacat defensor i difusor.\r\nEl 24 de mar\u00e7 de 1954 va autoeditar la seua primera obra, Casolanes, un llibre de poesia dedicat als seus quatre fills. El pr\u00f2leg, tamb\u00e9 en forma de poema, li\u2019l va escriure el poeta i amic Bernat Artola, un referent de la generaci\u00f3 de sabuts de Castell\u00f3. En aquesta obra, dividida en huit poemes, l\u2019autor va mostrar el gran amor que tenia per Castell\u00f3 amb l\u2019\u00fas de la ironia. Quasi vint anys despr\u00e9s, Forcada va escriure la seua segona producci\u00f3 i la m\u00e9s destacada, Cavallers, falta o bona? (1973), amb un pr\u00f2leg d\u2019\u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, i inclosa en la \u00abBiblioteca de Contemporanis\u00bb de la Castellonenca de Cultura. Aquesta va ser una obra en prosa que recollia fins a quinze contalles, les quals, segons l\u2019escriptor, \u00abno han estat pensades per mi, \u00e9s a dir, pel meu jo conscient. Una per una m\u2019han estat dictades mentres dormia\u00bb. Aquestes paraules les va deixar escrites al p\u00f2rtic del llibre, que, com a curiositat, es complementava amb una guia de \u00abBreus instruccions per a ajudar a llegir i entendre la llengua valenciana\u00bb, que s\u2019inclo\u00efa de forma gratu\u00efta. Tamb\u00e9 va escriure altres obres com Les Camiles (1974) i Un oncle malvat (1976), subtitulada \u00abHist\u00f2ries de la meua terra\u00bb, que mai no va veure publicada. Va ser la fam\u00edlia qui, amb la mort de Forcada, van voler oferir aquest homenatge al seu pare i aquest gran regal als castellonencs. Aquesta obra p\u00f2stuma porta un pr\u00f2leg del mestre i escriptor Enric Soler i Godes, que afirmava sobre aquest aplec que \u00abdeu tenir molt d\u2019autobiogr\u00e0fica i \u00e9s l\u2019obra m\u00e9s madura i completa i on es posa plenament de manifest la seua imaginaci\u00f3 creadora i la seua facilitat de narrador\u00bb.\r\nVa contraure matrimoni amb Teresa Altava Igual als 27 anys, amb qui va tindre quatre fills: Teresa, Fina, Enrique i Fernando. El menut dels germans va seguir els passos de son pare, ja que va continuar amb la reg\u00e8ncia la Impremta La Gavina."}, {"id": 544, "name": "Emili", "surname": "Fornet", "conjunction": "", "second_surname": "de Asensi", "url": "/biografies/fornet-de-asensi-emili", "image": "/media/biography/image/fornet_de-asensi_emili.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1985, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nNasqu\u00e9 a Madrid, al carrer del Poeta Quintana, enfront del palau de la infanta Isabel. Des de sa casa contemplava les recepcions que s\u2019hi celebraven. Encara petit es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, d\u2019on eren els seus progenitors. El seu pare era pianista, professor del Conservatori de M\u00fasica de Val\u00e8ncia. El seu avi fou tamb\u00e9 pianista i organista. Per tradici\u00f3 familiar, Fornet hi realitz\u00e0 estudis de viol\u00ed, per\u00f2 ben aviat s\u2019adon\u00e0 que la seua vocaci\u00f3 era la liter\u00e0ria. Les primeres passes que li coneixem com a literat corresponen a 1920, quan public\u00e0 en El Cuento del Dumenge el poema \u00abBre\u00e7ol de dol\u00e7a mort\u00bb i la narraci\u00f3 \u00abNostra Senyora de Mont-Olivet\u00bb, subtitulada significativament \u00ab\u00c0nimes i paisatges\u00bb. Es tracta d\u2019un relat amb gust per l\u2019adjectivaci\u00f3 descriptiva, que es desenvolupa en una atmosfera de morbositat i misteri caracter\u00edstica de les narracions modernistes de principis de segle. La prosa que hi fa servir \u00e9s elegant, tret de les vacil\u00b7lacions normals del per\u00edode, que no arriben a deslluir el conjunt.\r\nL\u2019any 1920 era membre de la junta directiva de la Joventut Valencianista, composta per Llu\u00eds Cebri\u00e1n Ibor, president; Adolf Pizcueta, vicepresident; E. Navarro Borr\u00e0s, secretari; F. Vila, vicesecretari; M. David, tresorer; Samuel Garrido, comptador; Pasqual Arias, vocal 1r; Vicent Tom\u00e0s Mart\u00ed, vocal 2n; Emili Fornet, vocal 3r; Enric Mariner, vocal 4t; i com a vocal 5\u00e9 figurava el president de l\u2019Agrupaci\u00f3 Escolar Nacionalista, que, en aquell moment, era Maximili\u00e0 Thous, fill. Reprodu\u00efa aquest organigrama el diari que els servia d\u2019\u00f2rgan d\u2019expressi\u00f3, el vespert\u00ed La Correspondencia de Valencia (17-XI-1920), que havia estat transferit a la Uni\u00f3 Valencianista en una operaci\u00f3 patrocinada per la Lliga Catalana.\r\nPer\u00f2 tot l\u2019auge que adquir\u00ed el peri\u00f2dic de la Uni\u00f3 Valencianista entre 1918 i 1920 amb la l\u00ednia regionalista autonomista decaigu\u00e9 els anys seg\u00fcents fins arribar a l\u2019any 1923, en qu\u00e8 salud\u00e0 el colp d\u2019estat de Primo de Rivera, fet que hi provoc\u00e0 una gran escissi\u00f3. El grup m\u00e9s combatiu, de Vicent Tom\u00e1s Mart\u00ed, public\u00e0 El Crit de la Muntanya i, posteriorment, P\u00e0tria Nova, mentre que La Correspondencia de Valencia quedava sota la inspiraci\u00f3 de Mart\u00ednez-Sabater i Ferrandis Luna, que justificaren la dictadura. Paral\u00b7lelament hi augmentava la pres\u00e8ncia dels escrits sobre art i jardineria d\u2019Emili Fornet.\r\nAquestes difer\u00e8ncies ideol\u00f2giques entre un home fantasi\u00f3s, idealista, admirador de l\u2019art i condescendent pol\u00edticament amb el reaccionarisme primoriverista, i el sector m\u00e9s conscient del valencianisme, amb Adolf Pizcueta, Artur Perucho o Carles Salvador, esclat\u00e0 al voltant de la pol\u00e8mica sobre l\u2019oficialitzaci\u00f3 com a himne regional del que sols ho era de l\u2019Exposici\u00f3 de 1909. Aquests darrers, entre una llarga llista de signants, s\u2019hi oposaren fermament. Fornet, en canvi, el defensava. Segons afirmava, li produ\u00efa, m\u00e9s enll\u00e0 dels t\u00f2pics que contenia, una emoci\u00f3 pl\u00e0stica, \u00abde aroma, y de luz y de gozo de una tierra principesca y oriental\u00bb.\r\nTres anys despr\u00e9s particip\u00e0 en una altra controv\u00e8rsia molt sorollosa: la de la conveni\u00e8ncia o no de la introducci\u00f3 de l\u2019Avantguardisme en les lletres valencianes. D\u2019un costat hi havia Miquel Duran de Val\u00e8ncia, que s\u2019hi mostrava contrari perqu\u00e8 el considerava ja un moviment superat i perqu\u00e8 la literatura produ\u00efda a Val\u00e8ncia tenia una base massa feble per tal de poder assimilar propostes tan agosarades, a la qual cosa s\u2019havien d\u2019afegir les relacions del moviment amb el feixisme, a prop\u00f2sit del futurisme maquinista de Marinetti, i ara practicat a Catalunya per joves desenfeinats de casa bona. Carles Salvador, en canvi, creia necessari trencar el continuat predomini del barraquisme llorentini\u00e0 per tal de renovar i modernitzar un panorama literari absolutament mancat d\u2019evoluci\u00f3. Un dels escriptors que intervingueren en el debat, des de les p\u00e0gines d\u2019El Mercantil Valenciano, fou Emili Fornet, que tamb\u00e9 donava la benvinguda a la beneficiosa influ\u00e8ncia de l\u2019art d\u2019avantguarda com a escletxa alliberadora de l\u2019ofuscador naturalisme i de l\u2019arnada poesia jocfloralesca.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\r\n\u00c9s tot just el que pretengu\u00e9 aconseguir en la col\u00b7lecci\u00f3 de narrativa Nostra Novel\u00b7la, empresa pels escriptors que mantenien una tert\u00falia liter\u00e0ria al Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia, entre els quals hi havia els seus amics Hern\u00e1ndez-Casajuana, Maximili\u00e0 Thous i Almela Vives, que n\u2019era el director. Fornet hi public\u00e0, a l\u2019agost de 1930, la novel\u00b7leta La terra florida, i l\u2019any seg\u00fcent La Morta-viva, presentada a un concurs de llegendes promogut pels editors. Les dues novel\u00b7letes es desenvolupen en el mateix espai, la Gandia borgiana, i tenen un tema com\u00fa: el retorn a la plenitud cultural valenciana. Per\u00f2 en el primer cas intentar\u00e0 aconseguir-se per l\u2019empenta i el comprom\u00eds dels artistes, i en el segon no passar\u00e0 de ser un desig somiat. Quant a l\u2019estil, tant pel l\u00e8xic com pel gust per la descripci\u00f3 i el tema, deixa un regust a l\u2019esteticisme decadentista del Modernisme amb l\u2019afegit dels components rom\u00e0ntics en el cas de la llegenda. Resultava ja, per tant, anacr\u00f2nic dins el conjunt de la literatura catalana, per\u00f2 no en l\u2019\u00e0mbit redu\u00eft de la producci\u00f3 valenciana, tan necessitada de revulsius modernitzadors. \u00c9s per aix\u00f2 que les dues narracions han interessat els cr\u00edtics que s\u2019hi han acostat, ja que signifiquen un trencament renovador dins el limitat panorama literari valenci\u00e0, malgrat recon\u00e9ixer que resulten fallides per la descuran\u00e7a en la construcci\u00f3 i la progressi\u00f3 de la trama i per un exc\u00e9s d\u2019esnobisme.\r\nEn el camp de la dramat\u00fargia, Fornet escriv\u00ed una obra molt ambiciosa en el context del teatre valenci\u00e0. Es tracta de La Delicada de Gandia, com\u00e8dia en dos actes i en vers, estrenada al Teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia al desembre de 1931. Fou publicada dos mesos despr\u00e9s en la col\u00b7lecci\u00f3 Nostre Teatro. Com afirmava en la salutaci\u00f3 inicial, el seu prop\u00f2sit, en concebre aquell personatge que corporificava la protagonista de la m\u00e9s coneguda llegenda gandiana, fou \u00abdonar esclat a la meua visi\u00f3 valenciana de sempre; una Valencia fina, delicada, aristocr\u00e0tica d\u2019espiritualitats, molt semblant a l\u2019Italia renaixentista\u00bb.\r\nEs tractava, doncs, d\u2019una veritable trilogia gandiana en qu\u00e8 la ciutat, el seu art, la seua hist\u00f2ria i el seu sentiment col\u00b7lectiu s\u00f3n presos com a s\u00edmbol de l\u2019anhelat recobrament de la plenitud espiritual i art\u00edstica del poble valenci\u00e0. Ara b\u00e9, conv\u00e9 constatar que Fornet no es planteja mai aconseguir el seu prop\u00f2sit mitjan\u00e7ant la lluita pol\u00edtica. A m\u00e9s, recordem que havia mantingut una agra controv\u00e8rsia amb els representants del sector valencianista m\u00e9s avan\u00e7at. Durant la Rep\u00fablica, es mostr\u00e0 partidari del reformisme, tan lluny\u00e0 del feixisme com del comunisme o la revoluci\u00f3 social.\r\nAquell mateix any public\u00e0 un llibre de versos en castell\u00e0, Ciudades de oro, editat per la Societat Castellonenca de Cultura. En el butllet\u00ed d\u2019aquesta instituci\u00f3 prengu\u00e9 part, aix\u00ed mateix, en un debat sobre els or\u00edgens geogr\u00e0fics del poeta Ausi\u00e0s March en qu\u00e8 defengu\u00e9 la seua valencianitat en contestaci\u00f3 a Rafael Carreres Valls, que el confonia equivocadament amb un hom\u00f2nim, cos\u00ed germ\u00e0 seu, que havia nascut a Barcelona o a Arampruny\u00e0. Remet\u00e9 l\u2019article des de Castella, la qual cosa sembla indicar que ja devia haver-se esposat amb la tamb\u00e9 valenciana Empar Mart\u00ednez Cuenca, perqu\u00e8 despr\u00e9s del matrimoni es trasllad\u00e0 a Madrid, on comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar amb articles sobre temes art\u00edstics i literaris en els peri\u00f2dics El Sol i La Voz. Des de l\u2019altipl\u00e0 estant era molt dif\u00edcil seguir conreant liter\u00e0riament la llengua pr\u00f2pia, ja que hi mancava l\u2019ambient, la suggesti\u00f3, l\u2019editor... Per\u00f2 ell procur\u00e0 no deslligar-se\u2019n absolutament.\r\nDurant la guerra escriv\u00ed la trag\u00e8dia en prosa Pascua de sangre, que el cr\u00edtic Calvo Acacio lloava en el fons i en la forma, que recordava els escrits de Gabriel Mir\u00f3. Fornet, doncs, no era sospit\u00f3s de desafecci\u00f3 al r\u00e8gim. Clarament havia pres posici\u00f3 a favor del b\u00e0ndol vencedor.\r\nEn la postguerra continu\u00e0 el seu treball de periodista, ja que la producci\u00f3 liter\u00e0ria estricta en un context tan dif\u00edcil no li podia assegurar la subsist\u00e8ncia. De tota manera segu\u00ed exercint-la complement\u00e0riament a la seua col\u00b7laboraci\u00f3 quotidiana en peri\u00f2dics, revistes i ag\u00e8ncies de not\u00edcies fins que entr\u00e0 a formar part de la plantilla del diari Madrid.\r\nDes de la capital de l\u2019Estat no oblid\u00e0 Val\u00e8ncia. Inclogu\u00e9 un poema en la corona po\u00e8tica cervantina convocada per la revista Mediterr\u00e1neo, \u00f2rgan de la c\u00e0tedra de literatura espanyola de la Universitat de Val\u00e8ncia. Col\u00b7labor\u00e0 en la revista Valencia Atracci\u00f3n, que dirigia el seu amic Almela i Vives, probablement el seu enlla\u00e7 valenci\u00e0; mantingu\u00e9 el contacte amb la colla de Teodor Llorente, sucursal de Lo Rat Penat a Madrid, dirigida per Sanchis Zabalza; public\u00e0 entre altres t\u00edtols Vercilumar: novela y mito solar de la Dama de Elche; Castell\u00f3n; La Albufera, i Don Jaime I, el rey de las tierras del Sol; envi\u00e0 l\u2019aplec de versos Tres poemes emotius de Val\u00e8ncia\u00a0a la IV Taula de Poesia celebrada en aquesta ciutat l\u2019any 1951. Joan Fuster degu\u00e9 basar-se en aquestes composicions per tal d\u2019incloure\u2019l dins el paisatgisme sentimental en la seua Antologia de la poesia valenciana. Ben segur que la dist\u00e0ncia i l\u2019enyor li havien ablanit la lira. No abandon\u00e0 mai, per\u00f2, la passi\u00f3 per la seua mitificada Gandia i, aix\u00ed, n\u2019inclogu\u00e9 diverses refer\u00e8ncies en el llibre Blanca March y Valencia. Las Madres de Luis Vives (1942). I escriv\u00ed un breu assaig sobre sant Francesc de Borja, El duque de Gand\u00eda (1956), on, al cap dels anys, torn\u00e0 a parlar de la seua ciutat simb\u00f2lica i de les evocacions que li despertava el palau ducal.\r\nL\u2019\u00faltima etapa de la seua vida professional en el camp del periodisme transcorregu\u00e9 en la secci\u00f3 d\u2019arxiu i documentaci\u00f3 del setmanari Triunfo, la revista m\u00e9s significada pel seu car\u00e0cter antifranquista. Hi romangu\u00e9 prop d\u2019una d\u00e8cada, fins al 1975. L\u2019any anterior, pass\u00e0 per la redacci\u00f3 el director de cinema Manuel Summers, el mir\u00e0 i li pregunt\u00e0 si li vindria de gust actuar en la pel\u00b7l\u00edcula Ya soy mujer. Fornet havia fet anteriorment alguna incursi\u00f3 en el cine; ja l\u2019any 1955 havia debutat en el film d\u2019Orson Wells Mr. Arkadin, per\u00f2 dubt\u00e0 a acceptar l\u2019oferiment perqu\u00e8 tenia una edat avan\u00e7ada i sols aspirava a viure tranquil el temps que li quedava, per\u00f2 finalment s\u2019hi decid\u00ed. Despr\u00e9s actu\u00e0 amb el director valenci\u00e0 Vicent Escriv\u00e0, sempre en papers secundaris, en pel\u00b7l\u00edcules com El virgo de Visanteta i Visanteta estate queta, una original manera de tornar a Val\u00e8ncia. Treball\u00e0 en moltes produccions d\u2019escassa qualitat per\u00f2 tamb\u00e9 en altres amb els millors directors, fins a superar els huitanta films. Aix\u00ed mateix, interpret\u00e0 per a la televisi\u00f3 i per al teatre. Poc abans de morir destacava en el paper de Don Mirlo de La zapatera prodigiosa de Garc\u00eda Lorca en el Teatre Espronceda de Madrid.\r\nMor\u00ed el 1985 d\u2019una parada card\u00edaca i reposa a Madrid al cementeri d\u2019El Pardo. Deix\u00e0 una considerable obra liter\u00e0ria in\u00e8dita."}, {"id": 301, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Fullana", "conjunction": "i", "second_surname": "Mira", "url": "/biografies/fullana-mira-lluis", "image": "/media/biography/image/fullana_mira_lluis3.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1948, "short_description": "Religi\u00f3s i ling\u00fc\u00edsta\r\nVa ser el tercer fill del matrimoni entre Josep Fullana i Filomena Mira. Batejat com Josep M. Gaspar,\u00a0va canviar el seu nom de pila per Fr. Llu\u00eds,\u00a0motivat per la seva devoci\u00f3 religiosa.\r\nDes del 17 de desembre de 1878 i fins al 26 de octubre de 1889, va ser capell\u00e0 ec\u00f2nom de Benimarfull. D. Jos\u00e9 Llorca, al costat del seu mestre, Francesc Galiana, fou una de les figures que m\u00e9s van influenciar-lo en la seva inf\u00e0ncia. De mans dels franciscans va rebre un exemplar de la Gram\u00e0tica Llatina, despertant el seu inter\u00e8s per les lletres. Tal era el seu amor pel llenguatge i els idiomes que, durant la seva etapa d'estudiant, els seus superiors van arribar a prohibir-li aquests estudis, ja que pensaven que li treien temps a la seua carrera com a sacerdot. No obstant aix\u00f2, gr\u00e0cies als coneixements que va adquirir, va ser nomenat professor de franc\u00e8s al col\u00b7legi La Concepci\u00f3 d'Ontinyent per la Direcci\u00f3 d'Estudis el 1895. Poc despr\u00e9s, rep l'ordenaci\u00f3 de presbiterat al convent d'Ontinyent.\r\nIngress\u00e0 molt jove en l'Ordre de Sant Francesc. Els seus estudis sacerdotals transcorren primer a Cocentaina i, m\u00e9s tard, a Ontinyent, on ingressa com religi\u00f3s al convent. \u00c9s a Benig\u00e0min on curs\u00e0 els de Filosofia i Teologia. El 1896, amb vint anys d'edat, \u00e9s ordenat sacerdot.\r\nMolt b\u00e9 considerat dins de les institucions religioses, el 1907 \u00e9s triat pels franciscans ministre provincial de Val\u00e8ncia. Abans, havia fundat un convent a San Lorenzo. Durant el seu ministeri sacerdotal, va arribar a ser confessor personal de la Reina Maria Cristina. Home pol\u00edglota, sabia llat\u00ed, grec, franc\u00e8s, angl\u00e8s i itali\u00e0. Per aix\u00f2, \u00e9s sol\u00b7licitat pel Ministeri d'Afers Exteriors com a int\u00e8rpret del Visir del Protectorat Espanyol al Marroc.\r\n\u00a0\r\nParticipaci\u00f3 en entitats\r\nCol\u00b7labora a la revista Archivo Ibero-Americano, fundada pels franciscans el gener de 1914, on fou nomenat col\u00b7laborador corresponsal per Val\u00e8ncia. El juny de 1915, l'Acad\u00e8mia de la Llengua Catalana el nomena acad\u00e8mic de N\u00famero. Aquest mateix any, a Val\u00e8ncia es constitueix el Centre de Cultura Valenciana. A inst\u00e0ncies d'aquest centre, del qual el Pare Llu\u00eds Fullana va arribar a ser director honorari, el 1918 es crea una c\u00e0tedra de Llengua Valenciana. Pels seus reconeguts treballs filol\u00f2gics, va ocupar aquesta c\u00e0tedra sent el primer en donar classes de valenci\u00e0 a la Universitat de Val\u00e8ncia. Durant anys, es van impartir aquestes classes dos cops per setmana a l'aula n\u00famero 7 de la Universitat. Tal va ser l'\u00e8xit, que la Universitat va crear el Patronat de Lleng\u00fces, que es va encarregar de protegir aquesta c\u00e0tedra de valenci\u00e0 dotant-la d'una petita retribuci\u00f3.\r\nEl Centre de Cultura Valenciana, sent Jos\u00e9 Mart\u00ednez Aloy el seu president, l'encarrega escriure una Gram\u00e0tica Valenciana el febrer de 1915, tal com s'aprecia en el pr\u00f2leg de Teodor Llorente i Falc\u00f3 en aquesta obra. En una carta escrita a Moss\u00e8n Alcover, Fullana explica com ha hagut de sacrificar moltes de les seves idees ling\u00fc\u00edstiques per no crear malestar i aconseguir, d'aquesta manera, una unitat en les normes ortogr\u00e0fiques. En la dedicat\u00f2ria de la seua Gram\u00e0tica, afirma que no ha escrit una obra perfecta, sin\u00f3 m\u00e9s aviat un assaig que, amb les correccions pertinents, pot servir de base per a una Gram\u00e0tica completa. Aquesta Gram\u00e0tica elemental de la llengua valenciana\u00a0(1915) va ser un \u00e8xit de vendes, sent reeditada el 1918.\r\nContinuant amb la seva tasca liter\u00e0ria sobre la llengua valenciana, apareix el 1922 el Compendi de la Gram\u00e0tica Valenciana, dedicada a Gaet\u00e0 Huguet. La revista Germania,\u00a0el setembre de 1925, publica el seu treball Evoluci\u00f3 fonogr\u00e0fica de la llengua valenciana, on escriu sobre l'origen de les lleng\u00fces rom\u00e0niques i les lleis i principis de l'evoluci\u00f3 del llenguatge.\r\n\u00c9s un col\u00b7laborador molt desitjat per revistes i publicacions culturals. L'associaci\u00f3 Lo Rat Penat, de la que va ser soci, li atorga el nomenament de soci de m\u00e8rit el 1914. El 1928 es crea a Val\u00e8ncia l'associaci\u00f3 Amics de Llu\u00eds Vives. Patrocinada per la Universitat de Val\u00e8ncia i amb seu a la mateixa, pretenia difondre l'esperit de Vives. El Pare Fullana va ser un dels seus primers membres.\r\nDurant els primers anys de postguerra, \u00e9s nomenat president de la Associaci\u00f3 Cardenal Benlloc i de l'Agrupaci\u00f3 Mariano Fortuny. El 1943, els franciscans d'Espanya funden Verdad i Vida, revista trimestral d'investigaci\u00f3 cient\u00edfica i alta cultura, on el Pare Fullana escriu diversos articles.\r\nAl llarg de tota la seva vida va treballar amb personalitats il\u00b7lustres com Teodor Llorente, Roc Chab\u00e0s, Mossen Alcover, Guillem Renart, Josep Alemany, Gregorio Mara\u00f1\u00f3n, Marqu\u00e8s de Lozoya, Ram\u00f3n Menendez Pidal, Pompeu Fabra o Federico Garc\u00eda Sanch\u00eds.\r\n\u00a0\r\nAcad\u00e8mic de la Real Academia Espa\u00f1ola\r\nEl 26 de novembre de 1926, per Reial decret es mana l'ampliaci\u00f3 del nombre dels acad\u00e8mics de la llengua, fins a 42, buscant donar cabuda a representants dels idiomes no castellans. Es crea una butaca per a la llengua valenciana i, en la Junta ordin\u00e0ria celebrada per la Real Academia Espa\u00f1ola el 10 de Mar\u00e7 de 1927, el Pare Fullana \u00e9s elegit per prendre possessi\u00f3 d'aquest c\u00e0rrec. En l'acte de possessi\u00f3, Fullana llegeix un discurs titulat Evoluci\u00f3 del Verb en la llengua valenciana. Va ser el primer a ocupar aquesta butaca, que no va abandonar fins al dia de la seua mort. El 1934 fixa la seva resid\u00e8ncia a Madrid, passant les tardes a la Real Academia Espa\u00f1ola. Durant la Guerra Civil, aquestes activitats cessen i, el setembre de 1939, assisteix a Sant Sebasti\u00e0 a la reuni\u00f3 de la Real Academia Espa\u00f1ola per jurar de nou c\u00e0rrec.\r\n\u00a0\r\nLa seva postura respecte a la llengua\r\nEls seus primers treballs ling\u00fc\u00edstics defensen la unitat de la llengua catalana i valenciana. Aquesta tesi la trobem en obres com La morfologia del verb en la llengua valenciana\u00a0(1905), Ullada general sobre la morfologia valenciana\u00a0(1915) i Caracter\u00edstiques catalans usades en el Regne de Val\u00e8ncia\u00a0(1907). No obstant aix\u00f2, va canviant la seva postura per decantar-se per diferenciar el valenci\u00e0 del catal\u00e0. Escriu el Pare Fullana: \"La llengua t\u00e9 vida pr\u00f2pia independent, literatura pr\u00f2pia i pot formar la seva hist\u00f2ria d'evoluci\u00f3 morfol\u00f2gica on s'emancipa de la seua mare. El dialecte no pot tenir vida independent, ni molt menys literatura pr\u00f2pia i, per tant, riure d'aquells que sostenen que el valenci\u00e0 \u00e9s un pur dialecte; aquests no han llegit nostres cl\u00e0ssics dels segles XIV, XV, XV, i XVII\".\r\nEl 1932 la impremta Setmana Gr\u00e0fica de Val\u00e8ncia publica la seua Ortografia Valenciana, les exist\u00e8ncies de la qual es van esgotar r\u00e0pidament. Apareix una segona edici\u00f3 el 1933. Durant aquest per\u00edode, animat per Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Adolf Pizcueta, signa les Normes de Castell\u00f3 de 1932, que establien un est\u00e0ndard ortogr\u00e0fic per al valenci\u00e0, assenyalant la seva unitat amb el catal\u00e0. Podem dir que en signar, Fullana ren\u00fancia als seus plantejaments ling\u00fc\u00edstics formulats en les Normes de 1914. Per\u00f2, tot i ser un dels primers signants, motivat per un esperit conciliador, el Pare Fullana deixava entreveure la seva postura: el valenci\u00e0 t\u00e9 les seves modalitats pr\u00f2pies. En la seva signatura de les Normes del 1932 afegeix: \"At\u00e9s lo car\u00e1cter provisional que tenen les bases anteriors no tenim inconvenient en firmar-les\". Amb la reedici\u00f3 de la Ortografia Valenciana, mostra la seva discrep\u00e0ncia i disconformitat amb les Normes del 1932.\r\nTot i que les seves teories ling\u00fc\u00edstiques van ser criticades, se li reconeix el m\u00e8rit de recuperar la situaci\u00f3 d'abandonament i prostraci\u00f3 en qu\u00e8 es trobava la llengua valenciana, concretament la seva ortografia. El Pare Fullana va ser un dels pioners del renaixement cient\u00edfic de la llengua valenciana. Els seus treballs es basen en un estudi de l'origen i evoluci\u00f3 de les lleng\u00fces rom\u00e0niques, en l'an\u00e0lisi de les etimologies i en els principis i lleis de la seua evoluci\u00f3. Malgrat tot, el mateix Pare Fullana reconeix en diverses ocasions que la seva obra no \u00e9s ni de lluny completa o perfecta.\r\nVa coquetejar amb la poesia, amb obres de tem\u00e0tica familiar dedicades a l'amistat com Salutaci\u00f3 i Capoll de Rosa. M\u00e9s important va ser la seva tasca en el camp de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica valenciana. Fruit de moltes hores de treball en els arxius d'Arag\u00f3, Barcelona, Madrid i Val\u00e8ncia, s\u00f3n les seves obres Geografia Hist\u00f2rica del Regne de Val\u00e8ncia (1906), premiada en els Jocs Florals, Historia de la villa y condado de Cocentaina\u00a0(1920), Hist\u00f2ria de la ciutat d'Ontinyent (1997), Caracter\u00edstiques catalanes a Val\u00e8ncia\u00a0(1907), La casa de Lauria en el Reino de Valencia (1924), \u00a0Los virreyes de Valencia\u00a0(1936) i Los caballeros de apellido March en Catalu\u00f1a y Valencia\u00a0(1936). Moltes d'aquestes obres, van apar\u00e8ixer per primera vegada en revistes com el Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura, Verdad y Vida\u00a0o La Acci\u00f3n Antoniana.\r\nLi sorpr\u00e9n l'inici de la Guerra Civil a Sant Hilari Sacalm. Se li facilita un salconduit perqu\u00e8 es traslladi a Barcelona, a un pis propietat de Manuel Puchades Albert. All\u00e0 roman fins l'1 d'agost de 1937, data en qu\u00e8 torna a Val\u00e8ncia fins el 1939. Els seus \u00faltims vuit anys de vida els passa a Madrid, al costat dels seus familiars Irene Albert i Guadalupe Navarro Albert. S\u00f3n anys d'una sorprenent activitat intel\u00b7lectual. Participa a la Real Academia Espa\u00f1ola, col\u00b7labora en el Diccionario Sociol\u00f3gico, en revistes i diaris com N\u00e0utica o ABC.\r\nEl juny de 1948 els seus problemes de salut s'agreugen. Rep freq\u00fcents visites m\u00e8diques de destacats metges com Mara\u00f1\u00f3n, Alarc\u00f3n i G\u00f3mez Cornejo. Mor el 1948 a Madrid. Benimarfull, Cocentaina i Val\u00e8ncia, li dediquen un dels seus carrers. Ben aviat es van sumar a aquest homenatge Rocafort i Ontinyent."}, {"id": 432, "name": "Joan", "surname": "Fuster", "conjunction": "i", "second_surname": "Ortells", "url": "/biografies/fuster-ortells-joan", "image": "/media/biography/image/fuster_ortells_joan_sVyuC1j.jpg", "birth_date": 1922, "dead_date": 1992, "short_description": "Escriptor\r\nEl seu pare, Joan Baptista Fuster, era un escultor d'imatges religioses i carl\u00ed, per\u00f2 el seu avi patern treballava com a jornaler la terra. La fam\u00edlia de la seua mare, Maria Ortells, tenien camps, per\u00f2 el seu avi matern treballava com a tractant de cavalleries, doncs les seues propietats havien anat a menys.\r\nInf\u00e0ncia\r\nLa seua inf\u00e0ncia est\u00e0 emmarcada entre la Rep\u00fablica i la Guerra Civil. Al Centro Polit\u00e9cnico de Sueca va cursar l'ensenyament secundari, gr\u00e0cies a que el seu pare donava all\u00ed classes de dibuix, doncs normalment aquesta educaci\u00f3 sols la podien pagar fam\u00edlies amb m\u00e9s riquesa.\r\nLes seues lectures es van veure molt afavorides per la seua amistat amb Jos\u00e9 Albi, fill del secretari de l'Ajuntament. Gr\u00e0cies a aquesta relaci\u00f3 va tenir acc\u00e9s a una biblioteca millor de la que tenia a casa. Llegia moltes novel\u00b7les, per\u00f2 tamb\u00e9 es va interessar per la hist\u00f2ria de la seua localitat mentre estava al batxillerat. L'interess\u00e0 l'enfrontament entre Sueca, Cullera i Alzira sobre la ubicaci\u00f3 de la ciutat de Sucro, citada a les fonts cl\u00e0ssiques. El 1939 la seua biblioteca ja comptava amb 137 t\u00edtols, per\u00f2 seria l'any seg\u00fcent quan coneixeria a autors del valencianisme de preguerra com Manuel Sanchis Guarner amb La llengua dels valencians, una Ortografia de Carles Salvador i El Pa\u00eds Valenci\u00e0 de Felip Mateu i Llopis.\r\nEstudis universitaris\r\nAmb la vict\u00f2ria franquista, va ingressar als disset anys en les joventuts de la Falange, on aplegaria a ser cap del departament de premsa, propaganda i publicacions de l'agrupaci\u00f3 de Sueca, la qual abandon\u00e0 al poc temps. El juny de 1942 va acabar els seus estudies secundaris, i la situaci\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia, que havia millorat, el va permetre accedir a la Universitat, on estudiaria la carrera de Dret. La Universitat de Val\u00e8ncia, com tantes altres institucions, s'havia convertit en una pe\u00e7a m\u00e9s de l'entramat feixista. El 1947, quan acab\u00e0 la carrera de Dret, ja tenia m\u00e9s d'un miler de llibres, gran quantitat d'aquests en catal\u00e0 i molts aconseguits a les llibreries d'ocasi\u00f3.\r\nEncara que mentre va estudiar Dret a Val\u00e8ncia, residia en aquesta ciutat, els caps de setmana tornava a Sueca. El setembre de 1944 se celebraren, al seu poble, uns Jocs Florals dels quals form\u00e0 part de la comissi\u00f3 organitzadora. En aquests Jocs, i baix el pseud\u00f2nim de \u00abJacinto Talens\u00bb, va rebre un dels premis. En els seus primers anys d'estudiant no va tenir contacte amb el valencianisme de preguerra, per\u00f2 si que va con\u00e8ixer revistes dels anys 1930 com Acci\u00f3 i El Cam\u00ed.\r\nUn dels pocs referents valencianistes era Lo Rat-Penat, al qual es va incorporar i acudia cada dijous a la seua tert\u00falia. El 1943 n'esdevenia secretari de la Joventut de Lo Rat-Penat, i va tenir acc\u00e9s a la seua biblioteca, que tenia autors catalans que no podia llegir a cap altre lloc. Amb la lectura de llibres com Concepte doctrinal del valencianisme, de Joaquim Reig, va anar passant del regionalisme al valencianisme. Per\u00f2 el pas a l'activisme organitzat era molt complicat, tant pels escassos valencianistes a la Universitat, com per la situaci\u00f3 de prohibici\u00f3, clandestinitat o baix perfil de les entitats valencianistes\u00a0tolerades en\u00a0la post-guerra.\r\nPrimeres passes literaries\r\nEl 1945 va publicar en castell\u00e0 articles assag\u00edstics a la revista V\u00edspera i en el butllet\u00ed de l'Associaci\u00f3 de la Pica Baptismal de Sant Vicent. I a finals d'aquest anys apareixerien els seus primers poemes a l'Almanaque de Las Provincias para 1946. El mar\u00e7 del 1946, amb el seu amic Jos\u00e9 Albi, van traure el primer n\u00famero d'una revista liter\u00e0ria Cuadernos Literarios, que a partir del tercer n\u00famero s'anomenaria Verbo,\u00a0on public\u00e0 poesia en castell\u00e0 i articles de llibres en llengua catalana.\r\nPoc a poc va anar entrant en el panorama cultural de la postguerra, sobretot quan de m\u00e0 del pare Bertran va entrar en contacte amb el grup de Xavier Casp el 1947, any en el que acabaria la carrera de Dret. Aix\u00ed conegu\u00e9 els valencianistes de preguerra. Per una part Carles Salvador, representava la vessant republicana i laica, mentre de Xavier Casp la conservadora i cat\u00f2lica. En un primer moment es va sentir atret per la postura de Xavier Casp, i en el poema \u00abTu ets\u00bb exaltava la figura de Casp. Gr\u00e0cies a la relaci\u00f3 amb el grup Torre va con\u00e8ixer a Francesc de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner entre altres i aquest grup tamb\u00e9 li va donar l'oportunitat de publicar, m\u00e9s enll\u00e0 de Verbo. Aix\u00ed el 1948 van apar\u00e8ixer alguns dels seus poemes a Esclat i l'editorial Torre publicaria Sobre Narc\u00eds. L'any seg\u00fcent participaria a Calvari l\u00edric, amb un poema i, dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abL'Espiga\u00bb, l'editorial Torre publicava un poemari seu, de tem\u00e0tica amorosa, Ales o mans.\r\nEn aquesta \u00e8poca va treballar de passant d'un advocat i despr\u00e9s en una companyia d'exportaci\u00f3 de taronges, un treball aconseguit per Xavier Casp. Per\u00f2 al quedar-se sense treball, va decidir instal\u00b7lar-se a Sueca el 1951 i treballar en un bufet d'advocat a la seua pr\u00f2pia casa, un treball sense massa \u00e8xit. El 1950 va guanyar el segon acc\u00e8ssit dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpiny\u00e0. Els premis aportaven diners, per\u00f2 pocs i irregulars.\r\nEvoluci\u00f3 pol\u00edtica\r\nDe totes maneres Fuster no va quedar a\u00efllat al grup Torre, i a partir de 1949 va entrar en contacte amb el catalanisme de l'exili. Gr\u00e0cies a la revista Verbo coneixeria a Francesc de Sales Aguil\u00f3 i per aquest a Avel\u00b7l\u00ed Art\u00eds i Balaguer i Vicen\u00e7 Riera i Llorca, que editaven La Nostra Revista a M\u00e8xic, la m\u00e9s important de l'exili catal\u00e0. Fruit d'aquesta nova relaci\u00f3 va apar\u00e8ixer l'article \u00abVal\u00e8ncia en la integraci\u00f3 de Catalunya\u00bb, primera reflexi\u00f3 de Fuster clarament pancatalanista.\r\nVa continuar publicant a revistes catalanes de l'exili com Pont Blau, que el varen servir com a trampol\u00ed intel\u00b7lectual i aix\u00ed va anar guanyant prestigi. El 1953 va publicar un dels seus millors llibres de poemes Terra a la boca,\u00a0el primer editat a Barcelona i que li va obrir les portes del Principat. El 1954 va publicar Escrit per al silenci, amb la que deixaria de costat la poesia per dedicar-se a la prosa i l'assaig. Des del 1952 escrivia al diari Levante. El seu primer llibre en prosa, La poesia catalana fins a la Renaixen\u00e7a, el va publicar el 1954 i amb P\u00e0gines escollides de Sant Vicent Ferrer Fuster s'acostava als cl\u00e0ssics. Fruit d'aquest canvi apareixeria el 1954 El descr\u00e8dit de la realitat, un dels seus millors treballs en assaig, on descriu el canvi de mentalitat en l'Edat Moderna en la evoluci\u00f3 de les arts pl\u00e0stiques.\r\nAmb Joan Serrallonga. Vida i mite del fam\u00f3s bandoler,\u00a0va entrar a tractar temes hist\u00f2rics. Coneixia les corrents historiogr\u00e0fiques europees, i sobretot la francesa dels Annales, com tamb\u00e9 els temes socials i econ\u00f2mics plantejats per Braudel. Practicava sobretot una hist\u00f2ria social de la cultura. Aquesta forma d'entendre la hist\u00f2ria el va portar a la publicaci\u00f3 de Nosaltres, els valencians el 1962, una historia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 on inclo\u00efa un estat de la societat actual i propostes de futur. El mateix any de la publicaci\u00f3 de Nosaltres, els valencians, va apar\u00e8ixer Q\u00fcesti\u00f3 de noms, on defensava els termes \u00abcatal\u00e0\u00bb i \u00abPa\u00efsos Catalans\u00bb, com a ferramentes per al renovat valencianisme \u00abcatalanista\u00bb que estava desenvolupant-se des de feia ben poc.\r\nPocs mesos despr\u00e9s apareixeria El Pa\u00eds valenciano, una guia tur\u00edstica, una obra que va ser utilitzada per a estigmatitzar-lo, doncs van considerar algunes persones que era ofensiu per als valencians. Va perdre, per aquestes cr\u00edtiques, el seu treball en la premsa local de Val\u00e8ncia. A partir d'aquest moment es va veure for\u00e7at a buscar altres formes de guanyar recursos, fent guies tur\u00edstiques i traduint llibres. Encara que va tenir m\u00e9s ress\u00f2 El Pa\u00eds Valenciano, on podem trobar la verdadera proposta pol\u00edtica de Joan Fuster es a Nosaltres, els valencians.\r\n\u00c9s durant aquesta \u00e8poca, el tardofranquisme, que es reorganitza el valencianisme d'esquerra influ\u00eft per les tesis fusterianes, amb la fundaci\u00f3, el 1965, del Partit Socialista Valenci\u00e0.\r\nMaduresa intel\u00b7lectual\r\nA la segona meitat dels anys 1960 Fuster va tornar a treballar l'assaig human\u00edstic, bona mostra \u00e9s el Diccionari per a ociosos. Continu\u00e0 treballant a la premsa de Barcelona, majorment escrivint en castell\u00e0 i aquesta era la tasca a la que dedicava m\u00e9s temps. En aquest moment, ja era considerat un cl\u00e0ssic. A finals dels anys 1960 i principis dels 1970 la descomposici\u00f3 del r\u00e8gim franquista ja era evident. En aquest context es convoca el Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, en el que particip\u00e0 amb un treball d'hist\u00f2ria cultural i va publicar tamb\u00e9 altres escrits sobre hist\u00f2ria. Per\u00f2 el m\u00e9s remarcable d'aquest moment en la seua producci\u00f3 foren els treballs literaris, sobretot de la literatura contempor\u00e0nia. Exemple d'a\u00e7\u00f2 el tenim al pr\u00f2leg de l'Obra Completa de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i l'obra m\u00e9s destacada de tema literari, Literatura catalana contempor\u00e0nia, de 1972.\r\nA inicis de la d\u00e8cada del 1970 l'anticatalanisme va anar prenent for\u00e7a. El 1971 la llibreria Tres i Quatre sofreix un primer atemptat. Per\u00f2 \u00e9s sobretot a la mort del general Franco, que la dreta franquista, espantada davant la possibilitat d'un triomf electoral de les esquerres i la for\u00e7a del valencianisme, enceta l'anomenada \u00abBatalla de Val\u00e8ncia\u00bb, creant el \u00abblaverisme\u00bb un moviment pol\u00edtic anticatalanista que mira de condicionar l'evoluci\u00f3 de l'incipient recuperaci\u00f3 democr\u00e0tica, amb accions violentes emparades per les clavegueres de l'Estat.\u00a0En aquest context pat\u00ed dos atemptats amb bomba a casa seua, el 18 de novembre de 1978 i l'11 de setembre de 1981.\r\nDurant aquests anys, Fuster, des de la premsa, feu un seguiment de l'actualitat pol\u00edtica, criticant tant l'anticatalanisme com el descr\u00e8dit de l'esquerra, aix\u00ed com seguint de prop el proc\u00e9s auton\u00f2mic valenci\u00e0. A partir de les primeres eleccions a Corts Valencianes de 1983 i els seus resultats, va desapar\u00e8ixer de la vida p\u00fablica, sobretot en la premsa, per\u00f2 va continuar col\u00b7laborant en iniciatives culturals. Des del mateix 1983 va treballar con a professor a la Universitat de Val\u00e8ncia i l'any seg\u00fcent fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. El 18 de juliol de 1985 va llegir la seua tesi La Regla del convent de Sant Josep de Val\u00e8ncia i als seixanta-cinc anys obtenia la c\u00e0tedra. El 1987 fou designat professor em\u00e8rit. Aix\u00ed la seua vida p\u00fablica es va centrar en la universitat a partir de la segona meitat dels anys 1980 fins que el 1992 va morir a la seua casa de Sueca d'un atac de cor."}, {"id": 793, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Galiana", "conjunction": "i", "second_surname": "Cervera", "url": "/biografies/galiana-cervera-lluis", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_lQ7KOit.jpg", "birth_date": 1740, "dead_date": 1771, "short_description": "Dominic i escriptor\r\nFill del metge Antoni Galiana i de Luciana Cervera. Profess\u00e0 el 1756, amb 16 anys d\u2019edat, al convent dominic de Sant Joan i Sant Vicent de la seua ciutat nadiua; estudi\u00e0 en aquest convent i als col\u00b7legis d\u2019Oriola i de Val\u00e8ncia. Fou ordenat prevere a finals de maig del 1763 i torn\u00e0 de nou al seu convent, on va ser lector d\u2019Arts pel setembre del 1764. El 1765 el nomenaren mestre d\u2019estudiants del convent de Sant Onofre de Museros, c\u00e0rrec que hagu\u00e9 d\u2019abandonar malalt, potser de tuberculosi, per a retirar-se a una finca que els seus pares posse\u00efen al camp d\u2019Ontinyent, on mor\u00ed ben jove, als 31 anys.\r\nTot i haver viscut una \u00e8poca marcada pel Decret de Nova Planta i per la decad\u00e8ncia del valenci\u00e0 en els usos cultes, la seua preocupaci\u00f3 per la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds el dugu\u00e9 a entrar en contacte amb el notari Carles Ros (1703-1773), al qual propos\u00e0 l\u2019edici\u00f3, entre d\u2019altres, de la Cr\u00f2nica de Jaume I, la Vita Christi d\u2019Isabel de Villena, les obres religioses tradu\u00efdes per Joan Ro\u00eds de Corella, o l\u2019Espill de Jaume Roig, a m\u00e9s de la confecci\u00f3 d\u2019un diccionari. Galiana tingu\u00e9 relaci\u00f3 tamb\u00e9 amb els erudits i gram\u00e0tics valencians setcentistes m\u00e9s reeixits: Teixidor, Gregori Mayans o Sales.\r\nVa deixar una important obra escrita en llat\u00ed, castell\u00e0 i valenci\u00e0, una part de la qual es troba manuscrita. A la Universitat de Val\u00e8ncia es conserva el manuscrit n\u00famero 92, intitulat Tratatus de inscripcionibus antiquis, duobus tomis comprehensus. Cum variis scholis, notis te animadvertionibus ad intelligentia multa venerandae antiquitatis monumenta aptissimis (1758), en qu\u00e8 fa una defensa apassionada de l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica i recull inscripcions i dibuixos de l\u00e0pides antigues peninsulars, a m\u00e9s de not\u00edcies disperses d\u2019Escolano, Beuter, Ambrosio Morales, Bernardo Aldetre, etc.; a m\u00e9s del manuscrit 754, titulat Addiciones y correcciones a los dos tomos de escritores valencianos del doctor Vicente Ximeno, empezadas por el Lic. Fr. Luis Galiana, de Onteniente, y proseguidas por Fr. Joseph Teixidor.\r\nVa redactar el pr\u00f2leg de La perfecta casada de fra Luis de Le\u00f3n, il\u00b7lustrada, corregida i editada en 1765 a Val\u00e8ncia i el 1799 a Madrid.\r\nEntre els escrits que deix\u00e0 fra Llu\u00eds Galiana, la Rondalla de rondalles \u00e9s l\u2019obra m\u00e9s important, publicada l\u2019any 1768 de forma an\u00f2nima. El t\u00edtol complet \u00e9s Rondalla de rondalles, a imitaci\u00f3 del Cuento de cuentos, de Don Francisco de Quevedo, y de la Historia de historias de Don Diego de Torres; composta per un curi\u00f3s apassionat \u00e0 la llengua llemosina y treta a llum per Carlos R\u00f2s. L\u2019obra \u00e9s una recopilaci\u00f3 de refranys i frases fetes que, en lloc de presentar-se en forma de llista, s\u2019articulen dins d\u2019una narraci\u00f3, generalment al si dels di\u00e0legs entre els diversos personatges. Amb aquests recursos, l\u2019autor combina el llenguatge del narrador, culte, amb les expressions populars dels personatges. Segons alguns estudiosos, Galiana super\u00e0 de bon tros els antecedents que prengu\u00e9 com a model. Va con\u00e9ixer diverses edicions despr\u00e9s de la pr\u00ednceps de 1768: a Val\u00e8ncia mateix, en 1769, 1776, 1786 i 1820; o a Madrid (1878) i Barcelona (1912). A m\u00e9s, la Rondalla de rondalles ha tingut la fortuna de ser estudiada i difosa en molts estudis, edicions, adaptacions i propostes did\u00e0ctiques fins als nostres dies, com a exemple de text de perviv\u00e8ncia en un moment d\u2019homogene\u00eftzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural de la nova dinastia. A m\u00e9s, representa una bona mostra d\u2019una literatura i inspirada en la t\u00e8cnica liter\u00e0ria i l\u2019estil de Quevedo i Torres Villaroel, un marc ideal per al joc i l\u2019enginy verbal a partir dels refranys, adagis, locucions proverbials i met\u00e0fores populars amb un gran valor documental en la hist\u00f2ria de la nostra prosa. Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2: l\u2019obra de Galiana presenta un recull de g\u00e8neres literaris: col\u00b7loquis, entremesos, rondalles i can\u00e7ons que donen bona mostra de la literatura de caire popular de l\u2019\u00e8poca. \u00c9s considerada la millor obra en valenci\u00e0 de tota l\u2019Edat Moderna.\r\nEn la carta a Carles Ros que apareix abans de la narraci\u00f3, endre\u00e7ada per Galiana, podem llegir: \u00ab Encara que la llengua valenciana sia capa\u00e7 de tota aquella perfecci\u00f3 i primor, que pot tindre qualsevol altre idioma, no obstant, \u00e9s cosa certa que primer deu netejar-se de m\u00e9s de quatre taques, que la fan rid\u00edcula, lletja...\u00bb. Ros, al seu torn, li escrivia en una carta: \u00abTemps fa que mire a vostra merc\u00e9 com un home naixcut per al b\u00e9 de la llengua valenciana i, tenint-lo per tal, no puch deixar d\u2019agrair-li lo gran benefici en renovar la seua propietat, concessi\u00f3 i eleg\u00e0ncia\u00bb. Galiana parlava de \u00abla gran necessitat que hi ha de conservar l\u2019idioma propi d\u2019este Regne\u00bb. Paradoxalment, la seua intenci\u00f3 de ridiculitzar les vulgaritats ling\u00fc\u00edstiques no fou ben entesa per lectors coetanis seus (Gregori Mayans la qualific\u00e0 de bajanada); tanmateix, els estudis posteriors han remarcat l\u2019inter\u00e9s del dominic per un \u00fas regulat de la llengua, tot i adaptant-la a les necessitats dels usos cultes: \u00ab\u00daltimament, dech advertir que, encara que he procurat possar ensemps en este escrit tots los modos d\u2019esplicar-se r\u00fastichs, no vullch yo que ning\u00fa entenga que em fisgue y burle de totes les maneres de parlar que en ell s\u2019encontren; perqu\u00e8 n\u2019hi a moltes que, pareixent a primera vista vulgars y condenables, no s\u00f3n sin\u00f3 molt bones, encara que figurades y plenes de met\u00e0fores. Y aix\u00ed, seia bo que es treballara un Diccionari ab molta cr\u00edtica y gran discerniment, tant de les veus bones y casti\u00e7es, com de les ru\u00efns y b\u00e0rbares, perqu\u00e8 d\u2019este modo no sols se llograria l\u2019ensenyan\u00e7a del llemos\u00ed millor, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 molts preciats de cults s\u2019abstindrien de burlar-se de m\u00e9s de huit vocables que, per no saber que s\u00f3n valencians per tots los quatre quartos, los ahuquen a cara descuberta\u00bb.\r\nSeguint en aquest mateix inter\u00e9s per la llengua dels valencians, va preparar una Recopilaci\u00f3n de refranes valencianos, in\u00e8dita fins al 1919 i publicada per l\u2019erudit Vicente Casta\u00f1eda Alcover."}, {"id": 666, "name": "Emili", "surname": "Gandia", "conjunction": "", "second_surname": "Ortega", "url": "/biografies/gandia-ortega-emili", "image": "/media/biography/image/gandia_ortega_emili.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1939, "short_description": "Conservador i arque\u00f2leg\r\nFill de Josep Antoni Gandia Medina i de Josefa Ortega Moll\u00e0, nascut al si d\u2019una modesta fam\u00edlia de llauradors amb cinc descendents. Sa mare va morir quan ell era menut, fet pel qual fou criat a casa de la seua germana major. En 1886, amb 20 anys, quan X\u00e0tiva patia una profunda recessi\u00f3 econ\u00f2mica, marx\u00e0 a Barcelona a la recerca de noves oportunitats laborals, generades possiblement al caliu de l\u2019Exposici\u00f3 Universal de 1888. A Barcelona realitz\u00e0 el servei militar, destinat com a ordenan\u00e7a en casa del Marqu\u00e9s d\u2019Alella. Quan es llicenci\u00e0 a l\u2019ex\u00e8rcit, aquest el recoman\u00e0 a l\u2019Ajuntament de Barcelona, on comen\u00e7\u00e0 a treballar l\u20191 de mar\u00e7 de 1893 a la Brigada Permanent de Conservaci\u00f3 de Parcs i Jardins. El 31 de mar\u00e7 del mateix any fou nomenat encarregat del Palau Reial de la Ciutadella, seu actual del Parlament de Catalunya, i el 12 d\u2019agost de 1899 va prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec de conserge del Palau Reial, c\u00e0rrec que l\u20191 de mar\u00e7 de 1901 es transform\u00e0 en el de conservador del Palau. Amb la creaci\u00f3 del Museu d\u2019Art i d\u2019Arqueologia, el dia 1 de maig de 1903 fou nomenat conservador del Palau Reial i del Museu de l\u2019Art Decoratiu i d\u2019Arqueologia.\r\nCom a conservador del museu fins al 1936, i tamb\u00e9 com a conservador general dels museus de Barcelona, particip\u00e0 en la major part d\u2019actuacions sobre el patrimoni del pa\u00eds durant el primer ter\u00e7 del segle XX. \u00c9s molt important la seua actuaci\u00f3 en les excavacions de les ciutats grega i romana d\u2019Emp\u00faries, que dirig\u00ed al llarg de 22 campanyes, del 1908 al 1937, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Josep Puig i Cadafalch i despr\u00e9s amb Pere Bosch i Gimpera. Fins a la seua jubilaci\u00f3 el 1936, frustrada per la guerra, particip\u00e0 en innombrables excavacions i gestions arreu de Catalunya al servei de la Junta de Museus i del Servei d\u2019Investigacions Arqueol\u00f2giques de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans.\r\nA les excavacions d\u2019Emp\u00faries, Gandia hi descobr\u00ed pel seu compte el m\u00e8tode estratigr\u00e0fic i hi desenvolup\u00e0 el vessant pr\u00e0ctic de l\u2019arqueologia catalana. Era autodidacta, per\u00f2 excel\u00b7l\u00ed en l\u2019arqueologia de camp. Els Diaris d\u2019excavaci\u00f3, la seua obra magna, ben detallats, il\u00b7lustrats i raonats, en s\u00f3n un bon testimoni. Hi ha diversos fets poc coneguts que realcen la seua figura com a arque\u00f2leg: fou Emili Gandia, i no Puig i Cadafalch, qui trob\u00e0 l\u2019est\u00e0tua de l\u2019Esculapi d\u2019Emp\u00faries a la tardor de l\u2019any 1909. Gr\u00e0cies a ell coneixem el context arqueol\u00f2gic exacte de la troballa, cosa que no \u00e9s habitual en el cas de les grans escultures cl\u00e0ssiques. Va ser ell qui l\u2019excav\u00e0 i en recoll\u00ed acuradament els diversos fragments, de manera que un segle despr\u00e9s se n\u2019han pogut reincorporar molts que eren als magatzems del Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya. Tamb\u00e9 s\u2019encarreg\u00e0 d\u2019embalar-la i traslladar-la a Barcelona, aix\u00ed com del seu remuntatge i de la primera restauraci\u00f3.\r\nL\u2019Associaci\u00f3 Memorial Emili Gandia, creada en 2009, s\u2019ha encarregat de posar en relleu altres fets personals que quedaren eclipsats, com ara la seua participaci\u00f3 fonamental en les campanyes de salvament de les pintures rom\u00e0niques de les esgl\u00e9sies del Pirineu, acci\u00f3 de la qual va ser coordinador (1919-1921), amb l\u2019arrancament i trasllat al Museu de Barcelona de les pintures murals (Sant Climent i Santa Maria de Ta\u00fcll, Sant Joan de Bo\u00ed\u2026), aix\u00ed com la seua participaci\u00f3 en la instal\u00b7laci\u00f3 i adequaci\u00f3 del Museu d\u2019Art de Catalunya i del Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya. A m\u00e9s, aquesta associaci\u00f3 s\u2019ha ocupat d\u2019estudiar i divulgar el seu paper com a primer conservador dels museus catalans. D\u2019altra banda, Gandia recopil\u00e0 un extens\u00edssim fitxer de remeis per a restaurar qualsevol mena d\u2019objecte, que a m\u00e9s de ser una fita de la restauraci\u00f3 d\u2019obres d\u2019art han de ser molt \u00fatils per als restauradors actuals, quan s\u2019enfronten a les mateixes peces que es van restaurar fa cent anys.\r\nAl Pa\u00eds Valenci\u00e0, Emili Gandia col\u00b7labor\u00e0 el 1928 en la fundaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 del Servei d\u2019Investigacions Arqueol\u00f2giques (SIP) de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, per la qual cosa fou nomenat conservador honorari del Museu de Prehist\u00f2ria de Val\u00e8ncia.\r\nJubilat a la primavera del 1936, el 22 de maig d\u2019aquell any la Junta de Museus acord\u00e0 nomenar-lo vocal honorari i va continuar treballant. Des dels primers moments de la guerra, s\u2019encarreg\u00e0 de protegir les ru\u00efnes i el Museu d\u2019Emp\u00faries, aix\u00ed com les col\u00b7leccions privades de la burgesia local, que va traslladar a aquest museu seguint les instruccions de Bosch i Gimpera. Tamb\u00e9 continu\u00e0 dirigint les excavacions emporitanes, ja que la Generalitat de Catalunya va voler impulsar-hi els treballs, tot i els moments complicats, i els dot\u00e0 generosament.\r\nTot just acabada la guerra, Emili Gandia encara aprofit\u00e0 els darrers mesos de vida per fer classe a Badalona, on deix\u00e0 un record inesborrable en els alumnes.\r\nL\u2019any 2009, coincidint amb el centenari de la troballa de l\u2019Esculapi d\u2019Emp\u00faries, es va constituir al Pinell de Solson\u00e8s l\u2019Associaci\u00f3 Memorial Emili Gandia, \u00abque t\u00e9 la missi\u00f3 de reivindicar l\u2019important paper d\u2019aquest personatge en el naixement de l\u2019arqueologia i la museologia catalanes, ja que considerem que va quedar eclipsat per la grandesa enorme dels savis amb els quals va col\u00b7laborar\u00bb. L\u2019associaci\u00f3 ha treballat de valent per reivindicar la figura d\u2019aquest xativ\u00ed tan desconegut a la capital de la Costera, un treballador infatigable, met\u00f2dic i autodidacta.\r\nEn el 2015, la import\u00e0ncia de la seua labor va restar exposada amb la publicaci\u00f3 col\u00b7lectiva Emili Gandia i la conservaci\u00f3 del patrimoni cultural a la Catalunya del comen\u00e7ament del segle XX. La donaci\u00f3 al Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya d\u2019una \u00e0mplia col\u00b7lecci\u00f3 de documentaci\u00f3 sobre els treballs que Emili Gandia havia realitzat tant a Emp\u00faries com a altres indrets de Catalunya, aix\u00ed com tamb\u00e9 la insist\u00e8ncia de la mateixa fam\u00edlia per la recuperaci\u00f3 d\u2019una figura clau en els inicis de l\u2019arqueologia i la museografia catalanes, va prendre cos finalment.\r\nPer a l\u2019Associaci\u00f3 Memorial Emili Gandia, va ser un personatge molt important \u00abper la magnitud de la seua tasca realitzada i per la incorporaci\u00f3 de pautes de modernitat de treball que han perdurat molts anys, per\u00f2 la import\u00e0ncia dels seus col\u00b7laboradors (Puig i Cadafalch, Folch i Torres, Bosch Gimpera, Almagro, etc.), la seua proced\u00e8ncia i condici\u00f3 social i la seua formaci\u00f3 autodidacta \u2014sense titulaci\u00f3 universit\u00e0ria\u2014 van ser circumst\u00e0ncies que minimitzaren la import\u00e0ncia de la seua obra dins el context cultural de Catalunya al primer ter\u00e7 del segle XX\u00bb. Aix\u00ed mateix, l\u2019AMEG s\u2019ha ocupat de promoure el reconeixement p\u00fablic de l\u2019aportaci\u00f3 de Gandia a la cultura catalana, amb la dedicat\u00f2ria de carrers a la seua mem\u00f2ria. Despr\u00e9s d\u2019aconseguir que a l\u2019Escala li dedicaren un carrer proper a l\u2019acc\u00e9s a les ru\u00efnes d\u2019Emp\u00faries, l\u2019associaci\u00f3 ha sol\u00b7licitat que actuen igualment les ciutats de Barcelona, Girona, X\u00e0tiva i Val\u00e8ncia."}, {"id": 739, "name": "Vicent", "surname": "Garc\u00e9s", "conjunction": "i", "second_surname": "Queralt", "url": "/biografies/garces-queralt-vicent", "image": "/media/biography/image/garc%C3%A9s_queralt_vicent.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1984, "short_description": "Compositor musical\r\nNascut al si d\u2019una nissaga empeltada a la m\u00fasica: el pare era m\u00fasic de la banda de Faura, el seu germ\u00e0 Joan va dirigir les bandes Uni\u00f3 Musical de Ll\u00edria, la Municipal de Castell\u00f3 i la Municipal de Val\u00e8ncia, i el seu cos\u00ed Enric Garc\u00e9s les bandes municipals de l\u2019Alc\u00fadia de Carlet, de Terrassa i Barcelona.\r\nDespr\u00e9s de realitzar els estudis de Filosofia i Lletres a Barcelona, va completar la formaci\u00f3 musical a Val\u00e8ncia amb Manuel Palau Boix (1893-1967), amb qui va estudiar composici\u00f3. Als vint-i-quatre anys don\u00e0 a con\u00e9ixer la seua primera obra, Bocetos l\u00edricos. Sobre un argument del poeta Joan Lacomba va crear el ballet Passionera (1931-1932), primera obra de certa transcend\u00e8ncia en el cat\u00e0leg de Garc\u00e9s, el primer ballet valenci\u00e0; de fet, Manuel Palau conceptuar\u00e0 l\u2019autor en una dedicat\u00f2ria com el \u00abcreador del ballet valenci\u00e0\u00bb.\r\nEn 1933 va ocupar la pla\u00e7a de professor de Literatura Espanyola a l\u2019Institut Ausi\u00e0s March de Gandia. Va ser un dels compositor signants del \u00abManifest del Grup dels Joves\u00bb publicat en 1934. Aquest col\u00b7lectiu, tamb\u00e9 anomenat Grup dels Cinc, aspirava a la realitzaci\u00f3 d\u2019un art musical valenci\u00e0 vigor\u00f3s i ric i a la creaci\u00f3 d\u2019una escola valenciana fecunda, a m\u00e9s de reivindicar la identitat del poble valenci\u00e0 a trav\u00e9s de la seua cultura i la seua m\u00fasica. Estava constitu\u00eft per Vicent Garc\u00e9s, Llu\u00eds S\u00e1nchez, Emili Vald\u00e9s Perlasia, Ricard Olmos i Vicent Asencio.\r\nAl llarg dels anys trenta va compondre dins les l\u00ednies m\u00e9s avan\u00e7ades de la m\u00fasica valenciana d\u2019aleshores, i es va implicar en la renovaci\u00f3 i la millora de la vida musical de la terra. Va ser cr\u00edtic musical de la revista El Pa\u00eds Valenci\u00e0 i impulsor de la secci\u00f3 simf\u00f2nica de la Societat Valenciana d\u2019Autors. A m\u00e9s, en 1935 guany\u00e0 el premi de l\u2019entitat cultural Proa per l\u2019obra Cantiga, i al maig de 1937 el Consell Provincial de Val\u00e8ncia li premiava la suite de can\u00e7ons Poemes pastorals en els Premis Musicals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, en els quals concediren un acc\u00e8ssit a Matilde Salvador per Tres can\u00e7ons valencianes. L\u2019obra Poemes pastorals est\u00e0 feta sobre poesies dels autors Llu\u00eds Guarner, Francesc Almela i Vives, Bernat Artola i Miquel Duran de Val\u00e8ncia.\r\nL\u2019esclat de la guerra al juliol de 1936 trunc\u00e0 la seua carrera musical, ja que tan sols una setmana abans de la rebel\u00b7li\u00f3 militar havia rebut la beca per estudiar composici\u00f3 durant nou mesos a Fran\u00e7a. Enmig del conflicte, el 3 de setembre de 1938 va acceptar la direcci\u00f3 del Conservatori de M\u00fasica i Declamaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, on va restar fins a la fi de la guerra. Aquest nomenament li va suposar l\u2019ostracisme durant la dictadura de Franco; el fet de pert\u00e0nyer a la ideologia dels perdedors el va marginar completament de la vida art\u00edstica valenciana, tot i que estava en la maduresa i plenitud creativa. Hi ha un dietari seu dels anys de la guerra, escrit en valenci\u00e0, publicat per Sergi Arrando (2012).\r\nEn acabar la guerra enceta el seu segon per\u00edode compositiu, amb la influ\u00e8ncia d\u2019Amparo Garrigas i la composici\u00f3 d\u2019un Concert per a piano i trompeta desaparegut. Entre l\u2019any 1948 i el 1953 va residir a Par\u00eds, on va establir contacte amb el Grup dels Sis, concretament amb Georges Auric, amb qui va analitzar el seu ballet Marinada. Aquella estada li va permetre gaudir d\u2019una formaci\u00f3 solid\u00edssima que no pogu\u00e9 mostrar en tornar a Val\u00e8ncia. Jos\u00e9 Iturbi va difondre amb entusiasme les seues obres fins i tot als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica, i Ramon Corell i l\u2019Orquestra Cl\u00e0ssica de Val\u00e8ncia les van executar al llarg dels anys cinquanta i seixanta, per\u00f2 poc m\u00e9s, i la seua figura era objecte d\u2019un injust oblit.\r\nA partir de 1953 realitzar\u00e0 viatges espor\u00e0dics a l\u2019Estat espanyol amb motiu de l\u2019estrena de les seues obres o per visites als amics, entre altres motius. El 15 de maig de 1973 es va casar amb Amparo L\u00f3pez Blasco. El 1977, la secci\u00f3 de cambra del Cor de RTVE dirigida per Pascual Ortega li va estrenar Retaule coral. Va passar els darrers anys de la seua vida afectat per una malaltia que li va impedir dedicar-se a la composici\u00f3. El proc\u00e9s de depuraci\u00f3 de la seua obra el va portar a destruir algunes de les seues peces. Les seues despulles van ser traslladades el 30 d\u2019abril de 1987 al cementeri de Faura.\r\nAmb l\u2019arribada de la democr\u00e0cia i els desitjos institucionals de reviscolar la m\u00fasica valenciana, gr\u00e0cies a l\u2019impuls de Manuel Galduf, el seu ballet Marinada fou gravat per l\u2019Orquestra de Val\u00e8ncia i incl\u00f2s en una Antologia de la m\u00fasica valenciana publicada pel segell L\u2019\u00c0nec. Era l\u2019any 1993 al Teatre Principal de Val\u00e8ncia. Marinada, composta entre 1948 i 1949, \u00e9s un altre ballet compost sobre un argument de Joan Fuster, amb el qual mantenia una bona amistat i correspond\u00e8ncia.\r\nLa seua desaparici\u00f3 el 1984 va fer caure en l\u2019oblit la seua figura i obra, del qual va ser rescatat gr\u00e0cies a un magn\u00edfic treball biogr\u00e0fic publicat per l\u2019historiador Sergi Arrando a finals de 1998. A l\u2019octubre de 2006, l\u2019Ajuntament de Benifair\u00f3 de les Valls celebr\u00e0 el centenari del seu naixement amb l\u2019organitzaci\u00f3 de diverses activitats, com ara una exposici\u00f3 commemorativa de la seua vida i obra, i diversos concerts amb algunes de les seues obres. En l\u2019\u00faltim concert, el seu germ\u00e0 Joan, de 92 anys, va dirigir l\u2019Orquestra Mare Nostrum de Val\u00e8ncia durant la interpretaci\u00f3 de les Cinc can\u00e7ons valencianes (1950), obra formada per cinc can\u00e7ons breus a partir de textos de Valero Fuster (s. XVI) i de poetes del segle XX en qu\u00e8 culmina el proc\u00e9s cap al neoclassicisme que va experimentar el compositor des de principis dels anys quaranta.\r\nPer a Robert Ferrer Llueca, coordinador dels actes commemoratius i director d\u2019orquestra, Vicent Garc\u00e9s \u00e9s una refer\u00e8ncia ineludible quan hom s\u2019aproxima a la hist\u00f2ria de la m\u00fasica valenciana del segle XX, ja que \u00e9s una figura clau per a entendre el nacionalisme musical valenci\u00e0 tractat amb una for\u00e7a expressiva i un estil compositiu sovint puntillista, poc habitual en els compositors de la seua generaci\u00f3. La recuperaci\u00f3 de la seua figura com a compositor, duta a terme a partir del 2006 per l\u2019Institut Valenci\u00e0 de la M\u00fasica, inclo\u00efa un treball exhaustiu d\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra completa de Vicent Garc\u00e9s. El cat\u00e0leg es va publicar en el 2022 per Fundaci\u00f3 Musical Joan Garc\u00e9s Queralt, a c\u00e0rrec de Robert Ferrer."}, {"id": 667, "name": "Evarist", "surname": "Garcia", "conjunction": "", "second_surname": "Alfonso", "url": "/biografies/garcia-alfonso-evarist", "image": "/media/biography/image/garcia_alfonso_evarist.jpg", "birth_date": 1924, "dead_date": 1999, "short_description": "Actor\r\nFill d\u2019Evarist Garcia Ramires, obrer de vila, i de Remei Alfonso Blanes. Tot i n\u00e0ixer a Mon\u00f2ver, des dels 13 anys resid\u00ed al barri de les Carolines Altes d\u2019Alacant. De primer va formar part d\u2019un grup de teatre aficionat que assajava al col\u00b7legi de Sant Josep, dirigit pel primer actor i c\u00f2mic Paco Var\u00f3 Asensi, pintor i autor dels seus propis decorats.\r\nDespr\u00e9s es professionalitz\u00e0 amb el popular humorista alacant\u00ed i representant d\u2019artistes Josep Arques Llorens, Tolo, qui als vint anys el va introduir en la companyia de varietats de la vedet Carmen Estrella, emperadriu territorial de la revista en els anys 40 i 50 del segle passat, reconeguda als teatres de Madrid com \u00abLa Ni\u00f1a Bonita de Alicante\u00bb. Poc despr\u00e9s treball\u00e0 en la de la seua rival, Fina de Granada, una vedet gitana especialitzada en cobles de flamenc i can\u00e7\u00f3 espanyola, fins que l\u2019actor i director Paco Hern\u00e1ndez l\u2019acoll\u00ed en el seu conjunt art\u00edstic. Aix\u00ed conegu\u00e9 la filla del gran actor, Maria Hern\u00e1ndez Marco, m\u00e9s coneguda com Maruja Hern\u00e1ndez, actriu des de menuda, amb qui es cas\u00e0 el 2 d\u2019octubre de 1952 i compartiren vida i professi\u00f3.\r\nDespr\u00e9s de la retirada de Paco Hern\u00e1ndez en 1963, pass\u00e0 uns anys sense actuar fins que el 1978 torn\u00e0 a l\u2019escena amb el grup Nostre Teatre, que dirigia Rafael Mas P\u00e9rez, fill de l\u2019actor \u00c0ngel Mas. Amb aquest nou company, Evarist Garcia va rec\u00f3rrer de nou els escenaris i van fer tres temporades de teatre radiat amb la complicitat de la Cadena SER, promotora, segons la professora de Literatura Eva Garc\u00eda Ferr\u00f3n, d\u2019una llarga s\u00e8rie de programes que amb el t\u00edtol \u00abEn llengua vern\u00e0cula\u00bb va rescatar de l\u2019oblit una extensa n\u00f2mina d\u2019autors de sainets, com Paco Barchino, Artur Casinos, Josep Peris Celda, Manuel Soto Lluch, Ligori Ferrer, Felip Meli\u00e0, Vicent Marco o Francesc M\u00ednguez. Amb el locutor Vicente Hip\u00f3lito D\u00edaz-Pacheco, tamb\u00e9 va afavorir en Radio Alicante Cadena SER el reconeixement literari del poeta Miguel Hern\u00e1ndez. El grup va rebre en 1995 el Premi Pedro del R\u00edo de la Generalitat Valenciana per la seua traject\u00f2ria i contribuci\u00f3 a les arts esc\u00e8niques.\r\nEn 1984, van rebatejar l\u2019elenc actoral amb el nom de Grup de Teatre Valenci\u00e0 Paco Hern\u00e1ndez, en honor a l\u2019insigne actor alacant\u00ed. Aquest conjunt fou dirigit per Evarist Garcia durant una dotzena d\u2019anys, durant els quals form\u00e0 un repertori de quasi una trentena de peces de teatre valenci\u00e0. El professor Juan Antonio Roche, que fou coordinador d\u2019activitats culturals de l\u2019Obra Social CAM, recorda que portaven en cartell, des de la seua creaci\u00f3, 22 sainets muntats. Alguns d\u2019ells assoliren m\u00e9s de 50 funcions, com ara No \u00e9s per ac\u00ed!, El llenguatge del tabaco o Un defensor de l\u2019eixut.\r\nEl dia 4 de maig de 1996 sofr\u00ed un infart de miocardi mentre representava al Teatre Principal el mon\u00f2leg L\u2019atropellat, d\u2019Antuli Sanjuan, en un homenatge al mestre Josep Garber\u00ed Serrano, del qual mai no arrib\u00e0 a recuperar-se totalment.\r\nEl 28 de novembre de 1997 li van fer un homenatge al Teatre Principal d\u2019Alacant, que compt\u00e0 amb la pres\u00e8ncia de tots els seus amics i admiradors, i s\u2019edit\u00e0 un llibre en el seu honor titulat Puro teatro. Homenaje a Evaristo Garc\u00eda, ple d\u2019evocacions, an\u00e8cdotes i dades sobre la seua figura i de la hist\u00f2ria del sainet a Alacant. L\u2019any 2000, la Diputaci\u00f3 i la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 crearen el Premi de Teatre Breu en Valenci\u00e0 Evarist Garcia, que tots els anys s\u2019interpreta al Teatre Arniches.\r\nPer a l\u2019investigador Jaume Lloret, fou la figura m\u00edtica difusora del teatre valenci\u00e0 a les comarques alacantines durant bona part del segle XX. Amb ell desaparegu\u00e9 l\u2019\u00faltim conjunt alacant\u00ed de teatre en la llengua del pa\u00eds i es pos\u00e0 un punt i a part en aquesta tradici\u00f3 esc\u00e8nica que al llarg del segle XIX i XX havia tingut il\u00b7lustres cultivadors. Despr\u00e9s de la seua mort en 1999, pocs actors continuaren mantenint viu a Alacant el sainet valenci\u00e0, entre els quals cal destacar Paco Pando, Tom\u00e0s Mestre Dami\u00e0 i, sobretot, el vers\u00e0til i comprom\u00e9s dramaturg i actor Ali Andreu Cremades, \u00e0nima inquieta del teatre nostrat i promotor del rescat ling\u00fc\u00edstic i cultural valenci\u00e0."}, {"id": 528, "name": "Magdalena", "surname": "Garcia", "conjunction": "", "second_surname": "Bravo", "url": "/biografies/garcia-bravo-magdalena", "image": "/media/biography/image/garcia_bravo_magdalena.jpg", "birth_date": 1862, "dead_date": 1891, "short_description": "Escriptora\r\nNaix a la ciutat de Val\u00e8ncia al si d\u2019una fam\u00edlia benestant, filla de l\u2019advocat Jos\u00e9 Nicol\u00e1s Garcia i de Josefa Bravo. \u00c9s germana del poeta Enric Garcia Bravo, qui la va introduir als cercles literaris. No debades, Magdalena \u00e9s una de les comptades poetesses de la Renaixen\u00e7a.\r\nLa seua inclinaci\u00f3 per les lletres es manifesta molt prompte. Als dotze anys ofrena a son germ\u00e0 i padr\u00ed els seus primers versos amb motiu de les noces. Als 13 anys apareix publicada la seua primera poesia en castell\u00e0 \u00abA la Inmaculada Concepci\u00f3n de la Sant\u00edsima Virgen\u00bb en la Ilustraci\u00f3n Popular Econ\u00f3mica de la capital valenciana. Les seues obres en castell\u00e0 es publiquen per tot l\u2019Estat en revistes com El Correo de la Moda, La Moda Elegante Ilustrada, La Lealtad Espa\u00f1ola de Madrid, El Riojano de Logronyo, El Talaverano de Talavera de la Reina o El Oriente de Llanes (Ast\u00faries). Tamb\u00e9, naturalment, en publicacions valencianes com Revista de Valencia, El Cosmopolita o La Antorcha.\r\nEncara que menys nombrosa, Magdalena Garcia Bravo no oblida els versos en valenci\u00e0. Aix\u00ed, apareixen publicats poemes seus en diferents publicacions com Calendari Llemos\u00ed i Lo Rat Penat: Peri\u00f2dich Lliterari i Quinsenal. A la seua mort, la fam\u00edlia publica a l\u2019any 1894 un poemari amb el t\u00edtol de Poes\u00edas de la se\u00f1orita Magdalena Garcia Bravo, que recull deu poemes en valenci\u00e0.\r\nTot i la seua curta producci\u00f3 liter\u00e0ria en valenci\u00e0, la import\u00e0ncia de Magdalena Garcia Bravo rau en el fet que participa com una m\u00e9s del moviment cultural de la Renaixen\u00e7a. Una mostra d\u2019a\u00e7\u00f2 s\u00f3n els guardons obtinguts en els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Val\u00e8ncia convocats per Lo Rat Penat. En este sentit, obtingu\u00e9 en 1880, amb 17 anys, l\u2019acc\u00e8ssit a la Flor Natural per la poesia \u201cFlors\u201d; un nou acc\u00e8ssit de Flor Natural en 1882 amb la composici\u00f3 \u201cCant d\u2019amor\u201d, any en el qual ella mateixa en va ser la regina de la m\u00e0 de Jacint Labaila, guanyador eixe any de la Flor Natural. En els Jocs de 1883 obtingu\u00e9 un tercer acc\u00e8ssit pel sonet \u201cLo Rey En Jaume\u201d, i un nou acc\u00e8ssit en 1887 per una poesia dedicada a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats.\r\nLa contribuci\u00f3 de Magdalena Garcia Bravo a la Renaixen\u00e7a no es limita a presentar les seues composicions po\u00e8tiques als diferents concursos i cert\u00e0mens o al fet de ser la regina dels Jocs Florals de 1882, sin\u00f3 tamb\u00e9 a participar en les tert\u00falies i convocat\u00f2ries de Lo Rat Penat. Aix\u00ed, al mar\u00e7 de 1882 la trobem en l\u2019homenatge al poeta Josep d\u2019Orga, fundador de la societat d\u2019amadors de les gl\u00f2ries valencianes. Tamb\u00e9 pel febrer de 1886 llig la seua composici\u00f3 \u201cA l\u2019inspirat autor de L\u2019Atl\u00e0ntida moss\u00e9n Jacint Verdaguer\u201d durant la vetlada que Lo Rat Penat\u00a0dedica al poeta catal\u00e0 per la publicaci\u00f3 del seu reconegut poema Canig\u00f3.\r\nPer aix\u00f2, no debades l\u2019esmentat sonet dedicat a Jaume I acaba: \u201cPera entonar un himne a sa mem\u00f2ria, / companys del Rat-Penat, res som a penes; / Pero cridem ab entusiasme: \u00a1\u00a1Gloria!!\u201d La seua prematura mort, abans de fer els 29 anys, per una malaltia cardiovascular va truncar la vida i els versos d\u2019esta regina de jocs florals i poetessa valenciana."}, {"id": 261, "name": "Honori", "surname": "Garcia", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/garcia-garcia-honori", "image": "/media/biography/image/garcia_garcia_honori.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1953, "short_description": "Notari i historiador\r\nEstudia dret a les universitats de Val\u00e8ncia i Saragossa, llicenciant-se en aquesta darrera el 1917. Posteriorment marx\u00e0 cap a Madrid per tal de cursar el seu doctorat. Finalment, el 1922, obt\u00e9 la pla\u00e7a de notari, c\u00e0rrec que desenvolupa a diverses ciutats.\r\nA principi dels anys 1930 comen\u00e7a les seues investigacions al voltant del Dret Foral valenci\u00e0; aix\u00ed, publica diversos treballs sobre aquest tema al Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura. En virtut a la seua sostinguda col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Castellonenca, el trobem com un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nEl 1935 es va establir com a notari a Vic, on desenvolupar\u00e0 la seua tasca investigadora, ara a nivell local. Tamb\u00e9 a Vic, el 1952, ser\u00e0 un dels fundadors del Patronat d'Estudis Ausonencs.\r\nUns anys abans, el 1946, va entrar a formar part del Centre de Cultura Valenciana, entitat que s'havia creat el 1916 amb la voluntat d'emular la tasca que duia a terme l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nDurant la seua vida va publicar m\u00e9s de cinquanta treballs, centrats en l'estudi del Dret Foral Valenci\u00e0 i en la hist\u00f2ria valenciana i vigatana."}, {"id": 355, "name": "Joaquim", "surname": "Garcia", "conjunction": "i", "second_surname": "Girona", "url": "/biografies/garcia-girona-joaquim", "image": "/media/biography/image/garcia_girona_joaquim.jpg", "birth_date": 1867, "dead_date": 1928, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer a la casa pairal del carrer de l'Esgl\u00e9sia. Era fill de Pere Garcia Garcia i de Merc\u00e8 Girona Colom, casats el 1861, i el tercer de sis germans: Joaquima-J\u00falia (1862), J\u00falia-Joaquima (1864), ell mateix (1867), Maria del Remei (1870), Manuela (1873) i Maria-Innoc\u00e8ncia (1876). Les dues germanes majors van morir infantes, i quedarien, per tant els quatre germans menors.\r\nPer part paterna descendien de Vistabella. Concretament, va ser Francesc Garcia Alcon, fill de Pere i Francesca, el vistabell\u00e0 que va anar a viure a Benassal, casant-hi amb Tomassa Blanc de Josep a mitjan segle XVIII (aquests s\u00f3n els seus besavis). Fill d'aquests va ser un altre Francesc, que cas\u00e0 amb Josepa Garcia d'Ares, i fill d'aquests va ser Pere, el pare de Moss\u00e8n Joaquim. La fam\u00edlia rebia el renom de \u00abBossa\u00bb, que va perdurar fins la mort de la darrera germana de Moss\u00e8n Joaquim i s'ha perdut despr\u00e9s.\r\nPer part materna descendien dels Girona que, procedents de les Coves, es van establir a Benassal el darrer quart de segle XVII, concretament el matrimoni format per Bonifaci Girona i Ventura Nos. D'aquests descenia Joaquim Girona (besavi de Moss\u00e8n Joaquim) que cas\u00e0 dues vegades, la primera amb Josepa Climent de Josep el 1793, i la segona amb Anna-Maria Monfort de Francesc el 1809. Fill de la segona va ser Francesc, casat amb Maria-Rosa Colom Montserrat el 1838. D'aquests van n\u00e0ixer, entre d'altres, Merc\u00e8, la mare de Moss\u00e8n Joaquim, i Avel\u00b7l\u00ed (del que queda successi\u00f3 en un n\u00e9t, Josep-Maria Girona Roig.\r\nPer part materna existia una llarga tradici\u00f3 religiosa, car des de la generaci\u00f3 del besavi un membre havia estat religi\u00f3s: un germ\u00e0 del besavi havia estat Josep Girona, frare francisc\u00e0 del convent de les Coves (exclaustrat despr\u00e9s); un germ\u00e0 de l'avi, Joaquim Girona, frare mercedari (exclaustrat el 1840), i un germ\u00e0 de la mare, Pere-Nolasc Girona, era prevere. A m\u00e9s un germanastre del seu avi era en Josep Girona Climent, coronel de cavalleria, pare d'en Josep Girona Vives, coronel d'H\u00fasars de la Princesa.\r\nLa mare, Merc\u00e8, va morir molt prompte, el 1882, i els fills van anar emancipant-se: Joaquim, que en aquell moment tenia 15 anys, va seguir la carrera eclesi\u00e0stica, entrant al Col\u00b7legi de Sant Josep de Tortosa; la germana major, Maria del Remei, casava el 1887 amb \u00c0ngel Sansano Aren\u00f3s, gu\u00e0rdia civil, i marxaren de Benassal -mor\u00ed el 1925-; la segona germana, Manuela, passava a assistir el germ\u00e0; i la germana menor, Maria-Innoc\u00e8ncia, quedava uns anys amb el pare -que mor\u00ed el 1906- fins casar-se amb Benjam\u00ed Roda el 1900. Restaren a Benassal, on van posar una carnisseria a la costera de la Mola, ara carrer de l'Esgl\u00e9sia, entre la Costureta i la casa cantonera del Forn de Dalt. No van tenir descend\u00e8ncia, i en fer-se majors passaren a viure al carrer de Grau. En morir ella el 1955 qued\u00e0 el marit uns deu anys a Benassal, fins que, per motius d'edat, el seu nebot Recared se l'emport\u00e0 a Bol\u00edvia, on mor\u00ed, molt major, el 1973.\r\n\u00a0\r\nL'activitat docent i eclesi\u00e0stica\r\nLa infantesa va ser poc feli\u00e7: era malalt\u00eds i va requerir m\u00e9s d'una vegada les atencions del metge titular, el madrileny Pedro Ulizarna. Amb aquesta salut prec\u00e0ria, l'an\u00e8mia es ceb\u00e0 en ell i li deix\u00e0 com record per tota la vida un cos feble i minat. Una descripci\u00f3 f\u00edsica, coincident amb les fotografies conservades, ens el representa com a \u00abmolt prim, de poc color i cos minvat\u00bb, per\u00f2 a la vegada com a \u00abnervi\u00f3s, amb aspecte de cient\u00edfic; gran observador, i molt met\u00f2dic; xerrador i natural, graci\u00f3s, planer\u00bb. Aquesta mena d'inferioritat f\u00edsica, que ell mateix reconeix amb la gr\u00e0fica frase \u00absi s\u00f3c tan estret de pit\u00bb, no li va ser obstacle, per\u00f2, per a les tasques de l'intel\u00b7lecte, car contrastaria evidentment amb el seu esperit fort, ple de llum i vigoria i apte per als esfor\u00e7os intel\u00b7lectuals m\u00e9s constants i que requereixen m\u00e9s dedicaci\u00f3.\r\nComen\u00e7\u00e0 els estudis a l'Escola de Primeres Lletres, que regia en aquell moment Ramon Garc\u00e9s, per\u00f2 fou deixeble sobre tot de n'Alexandre Sales. Despr\u00e9s estudi\u00e0 breument llat\u00ed i humanitats a l'Aula benassalenca amb Moss\u00e8n Antoni Miralles. Per consell de Moss\u00e8n Manuel Manero, rector de Benassal, ple d'enfervorida vocaci\u00f3 religiosa, es transllad\u00e0 a estudiar al Col\u00b7legi de Sant Josep de Tortosa, fundat per Moss\u00e8n Manuel Domingo Sol per als estudiants amb menys possibilitats econ\u00f2miques. All\u00ed es va ordenar prevere, a m\u00e9s de llicenciar-se en Filosofia i Lletres i aconseguir posteriorment el t\u00edtol de Doctor.\r\nA causa de l'exemple i les predicacions de Moss\u00e8n Sol, que li profess\u00e0 gran afecte, ingresa en la Germania d'Operaris Diocesans, on \u00e9s ja el 1888, i dedica la seva vida, en la congregaci\u00f3 de Vocacions Eclesi\u00e0stiques, a cuidar de la formaci\u00f3 espiritual dels seminaristes. La seua capacitat per a la tasca docent va motivar que, despr\u00e9s d'uns anys a Tortosa, f\u00f3ra nomenat Rector, succesivament, dels Seminaris de San Valero y San Braulio de Saragossa (despr\u00e9s del 1902 a despr\u00e9s del 1918), de San Pelagio de C\u00f3rdova (vers 1920 a despr\u00e9s del 1924), i de Sant Miquel d'Oriola, i finalment Prefecte del de San Felipe Neri de Baeza (Ja\u00e9n, Andalusia), en una dilatada carrera eclesi\u00e0stica i docent. Aquesta activitat es clouria amb la seua mort prematura al Seminari de Baeza, quan comptava 61 anys d'edat (i no 62 com diu la partida de defunci\u00f3), a les nou del mat\u00ed del 13 de desembre, dia de Santa Ll\u00facia, del 1928.\r\nLa mort, que tan prop li havia estat d'infant, aprofit\u00e0 la circumst\u00e0ncia que la seua an\u00e8mia cr\u00f3nica s'agreuj\u00e0 per un senzill constipat hivernal que degener\u00e0 en bronco-pneum\u00f2nia, al mateix Seminari de Baeza, al carrer Cuesta de San Felipe. Tres dies abans, el 10 de desembre, encara havia escrit una tarja postal a \u00c0ngel S\u00e0nchez Gozalbo, informant-lo de la malaltia i de l'estat de la seua obra. Abans que la tarja arrib\u00e9s al destinatari, havia mort i havia estat soterrat en aquella terra llunyana, ben lluny dels seus amats i de la seua terra del Maestrat, tan volguda i enaltida per la seua ploma. I aix\u00f2 tot i haver deixat disposat al testament que les seues restes foren portades a Benassal. La necrol\u00f2gica va ser molt remarcada al butllet\u00ed de la Castellonenca, citant les obres. Tamb\u00e9 Carles Salvador parla de la seua obra i proposa la publicact\u00f3 d'un volum antol\u00f2gic a c\u00e0rrec de Salvador Guinot. Era el darrer homenatge de l'\u00e8poca, al que segu\u00ed un llarg oblit, que, com s'ha dit, no es trenc\u00e0 fins fa poc.\r\n\u00a0\r\nEl valencianisme de Moss\u00e8n Joaquim\r\nLa vocaci\u00f3 religiosa fou un aspecte b\u00e0sic de la seua vida, per\u00f3 un altre fou l'amor i el conreu de la llengua i la cultura pr\u00f2pies, amb les que mai no perd\u00e9 contacte pels seus estiueigs a Benassal, que el portaren al camp de la literatura i la recerca filol\u00f3gica. En pr\u00f2pies paraules ell ens diu que des de que era estudiant de llat\u00ed havia sentit una \u00abexaltaci\u00f3 de sentiment per la terreta nadiua,... d'enyoran\u00e7a de les seues gl\u00f2ries antigues\u00bb, en especial de l'episodi de la Conquesta per part de Jaume I, i en especial de la Poblaci\u00f3 (\u00ablo m\u00e8rit cent vegades m\u00e9s glori\u00f3s d'haver-la repoblada de cristians\u00bb), que venien a ser el \u00abfonament del nostre gran poble del Regne\u00bb. Per\u00f2 no vol ser-ne beneficiari en solitari d'aquesta estima per la terra, sin\u00f3 que vol fer-la extensiva a tots els seus, i per aix\u00f2 diu que ha treballat \u00abper a refrescar la mem\u00f2ria de coses velles de nostra comarca\u00bb i \u00abper amor a eixes coses de sa terra i de sa llengua\u00bb. Evidentment, el paper de la llengua, \u00abla que vaig mamar ab la lleit, la serrana del Maestrat\u00bb \u00e9s fonamental en aquest proc\u00e9s, car \u00e9s \u00abl'\u00e0nima de nostra ra\u00e7a\u00bb.\r\nEl primer fet que cal remarcar dins la seua vida en este aspecte fou la participaci\u00f3 el 1906 al Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana, on no fou gens llustrosa la representaci\u00f3 valenciana: figures com Teodor Llorente, el pare Llu\u00eds Fullana, Lo Rat-Penat, i d'altres, nou en total, procedents de Val\u00e8ncia, de la Marina, l'Alcoi\u00e0 i la Vall d'Albaida. Aquesta participaci\u00f3 ha estat qualificada per Antoni Ferrando d'\u00abesquifida en nombre de participants i insignificant quant a aportacions cient\u00edfiques\u00bb. A tots ells cal afegir Moss\u00e8n Joaquim, l'\u00fanic de l'Alt Maestrat i, per tant, de les comarques castellonenques, tot i que llavors resid\u00eds a Saragossa. Com a fets determinants d'aquesta participaci\u00f3, Ferrando assenyala l'adhesi\u00f3 sentimental a la llengua en treballs po\u00e8tics o sentimentals (per tant, cap desig de normalitzaci\u00f3), l'ideologia conservadora que els fa membres actius de Lo Rat Penat, seguint les tend\u00e8ncies de Llorente, i finalment l'amistat i relaci\u00f3 amb moss\u00e8n Antoni Maria Alcover.\r\nLa tasca liter\u00e0ria de Moss\u00e8n Joaquim, no obstant, ja havia comen\u00e7at molt abans, i n'\u00e9s testimoni la poesia a la mort de Verdaguer, de 1902. Tanmateix, escriu sobre tot en castell\u00e0, i no ser\u00e0 fins 1907 quan publica la pe\u00e7a en vers La boda desfeta, en qu\u00e8 ja manifesta la seva oposici\u00f3 a la tala indiscriminada de boscs al Maestrat, possici\u00f3 ecologista inspirada en l'exemple de Moss\u00e8n Sol i que perduraria al llarg de la seua vida.\r\nEl 1908 adquireix a Saragossa les Actes de dit Congr\u00e9s, tot just foren publicades. El juliol del mateix any, en vacances d'estiu, que passava habitualment a Benassal, fa una versi\u00f3 valenciana de la Carta de Poblaci\u00f3 de la seua vida nadiua, conservada manuscrita al Palau Municipal de dita Vila. Llavors l'alcalde n'Antoni Casanova Albert \u2014l'avi de Llu\u00eds Roig Casanova\u2014 va manar fer un art\u00edstic armari on es guard\u00e0 l'original de la carta i tamb\u00e9 dita versi\u00f3 aut\u00f2grafa. Despr\u00e9s transcriuria tamb\u00e9 el text original llat\u00ed, si b\u00e9 es va publicar p\u00f2stumament i amb alguna errada paleogr\u00e0fica.\r\nLa d\u00e8cada de 1910 comen\u00e7a amb majors pretensions liter\u00e0ries, car el mateix any publica un breu cant \u00e8pic sobre l'entrada de Balasc d'Alag\u00f3 a la vila de Morella, punt d'inici de la Conquesta de Jaume l. \u00c9s el Deslliurament de Morella, que li valdr\u00e0 de preparaci\u00f3 i punt de partida per a la seua gran epopeia, monument \u2014ling\u00fc\u00edstic m\u00e9s que literari\u2014 de la llengua catalana, Seidia. Tamb\u00e9 s\u00f3n d'aquesta d\u00e8cada diversos poemes de tem\u00e0tica local seguint la tend\u00e8ncia ecologista, com Pujant a Benassal (1915), i La mateixa can\u00e7\u00f3 (1918). Totes dues tracten el tema de la desforestaci\u00f3 de Benassal, amb greus conseq\u00fc\u00e8ncies per a l'agricultura, i s'editaren com fullets solts. La segona t\u00e9 m\u00e9s inter\u00e9s per representar el primer exemple local des del segle XVII de la recuperaci\u00f3 de la grafia Benassal per al top\u00f2nim, arran de l'aprovaci\u00f3 de les Normes del 1911. La d\u00e8cada s'acaba amb la definitiva conclusi\u00f3 del poema \u00e8pic Seidia, la seua presentaci\u00f3 als Jocs Florals de Val\u00e8ncia del 1919, on obt\u00e9 el premi extraordinari d'en Gaet\u00e0 Huguet, i la seua edici\u00f3 el 1920, acabant-se d'estampar el 24 d'agost (aprofitant de nou les vacances d'estiu).\r\nA causa de l'\u00e8xit de Seidia,\u00a0el 1922 l'Ajuntament de Benassal, presidit per l'alcalde constitucional en Joan-Baptista Vives Orenga, el nomena fill il\u00b7lustre, dedicant-li el Carrer de l'Hostal com a testimoniatge de reconeixement i mem\u00f2ria perp\u00e8tua. Al cant\u00f3 d'aquest carrer amb el de Val\u00e8ncia es col\u00b7loc\u00e0 a les Festes d'Agost una placa conmemorativa \u2014que destrossaren els revolucionaris de 1936\u2014 en el transcurs d'un homenatge al poeta, parlant-hi Moss\u00e8n Manuel Beti Bonfill, l'historiador santmatev\u00e0, que valor\u00e0 el poema Seidia com a gesta de l'ex\u00e8rcit cristi\u00e0 alliberador de la terra.\r\nA l'Arxiu de la vila de Benassal es conserva encara un exemplar de Seidia, donat per l'autor, amb tapes de pergam\u00ed i la dedicat\u00f2ria seg\u00fcent manuscrita: \u00abAl M. Il\u00b7lustre Concell o Ajuntament de Benassal, poble estimad\u00edssim, a qui s'ha esfor\u00e7at en glorificar com a fill d'ell en aquest poema, del qual d\u00f3na aquest exemplar per a que sia guardat en l'arxiu, l'autor, Joaquim Garcia Girona, pre. Benassal, mes de Juliol de l'any XCMXXI\u00bb.\r\nEn el mateix moment, l'amistat de Moss\u00e8n Joaquim amb els patriarques de la Societat Castellonenca de Cultura, a la qual pertanyia, en particular d'\u00c0ngel Sanchez Gozalbo, de Salvador Ferrandis, de Salvador Guinot i de Gaet\u00e0 Huguet, li fa col\u00b7laborar activament al butllet\u00ed de dita societat des de la data d'aparici\u00f3 (1920), on publica nombrosos articles fins a la seua mort. \u00c9s la Castellonenca la que motiva l'escriptor ja consagrat, la que determina la publicaci\u00f3 d'altres dos monuments de la llengua a la vila de Benassal com ho s\u00f3n Del Jard\u00ed d'Horaci i el Vocabulari del Maestrat. Tret del poema A Val\u00e8ncia (1920), un sonet patri\u00f2tic a l'estil rat-penatista, dels gojos de la Sagrada Fam\u00edlia de la Vall d'Uix\u00f2, de la versi\u00f3 valenciana dels de Sant Roc de Benassal, i, finalment, de la poesia a la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3 per la seua coronaci\u00f3 can\u00f2nica, i de l'in\u00e8dit Xert (v. 1928), que tenia acabat poc ans de morir i cal donar per perdut, i alguna altra poesia menor, dedica la seua activitat a aquells dos treballs, que la mort li impediria concloure.\r\n\u00a0\r\nL'obra\r\nL'obra de Moss\u00e8n Joaquim, de la qual hem vist l'evoluci\u00f3 cronol\u00f2gica, es pot dividir en quatre grups ben diferenciats: la poesia (amb especial atenci\u00f3 a l'\u00e8pica, representada per Seidia, i la de versi\u00f3 de l'autor llat\u00ed Horaci), la recerca lexicogr\u00e0fica, el periodisme i el teatre (en castell\u00e0).\r\n1. La poesia \u00e8pica: Seidia\r\nJa hem vist com la d\u00e8cada del 1910 comen\u00e7a amb unes majors pretensions liter\u00e0ries, car Garcia Girona elabora un breu cant \u00e8pic sobre l'entrada de Balasc d'Alag\u00f3 a la vila de Morella: el Deslliurament de Morella. L'\u00e8xit de l'obra influiria per a que es decid\u00eds a fer una obra molt major fonamentada en el mateix tema: la conquesta per part de Jaume I de les contrades septentrionals del que a partir del 1239 seria anomenat Regne de Val\u00e8ncia. Aix\u00ed naixeria l'obra cabdal de Moss\u00e8n Joaquim, que no era altra que Seidia, un \u00abpoema valenci\u00e0 del principi de la Reconquista\u00bb.\r\nEs tracta d'un verdader monument de la llengua catalana a Benassal, m\u00e9s en l'aspecte l\u00e8xic que literari, com reconeix Joan Coromines, que valora m\u00e9s els mots, el tresor lexicogr\u00e0fic, que l'obra, qualificada d'\u00abepos ingenu de la reconquesta en el Maestrat\u00bb. Per a aix\u00f2, nom\u00e9s cal veure l'autoritat que d\u00f3na Coromines als testimoniatges de Garcia Girona per a les modalitats del Maestrat i valenciana al llarg de la seua obra. Moss\u00e8n Joaquim, seguint el model de Moss\u00e8n Jacint Verdaguer, el seu poeta favorit, en el poema Canig\u00f3, fa una epopeia de la conquesta valenciana per Jaume I. Aquest llarg poema, en 15 cants, va servir a Manuel Sanchis Guarner per a incloure l'autor entre els poetes renaixentistes valencians, a la Generaci\u00f3 de Lo Rat-Penat, els nascuts a la d\u00e8cada de 1860, de tipus historicista-costumista.\r\nMoss\u00e8n Joaquim, al pr\u00f2leg de Seidia, diu que decid\u00ed intentar \u00abescudellar en lo motle dels versos la nostra (re)conquesta en valenciana llengua\u00bb. Per\u00f2, el m\u00e9s interessant del pr\u00f2leg \u00e9s l'afirmaci\u00f3 expl\u00edcita de la unitat de la llengua catalana: \u00abNo hai titubejat ni gota en afillar-me vocables de la parla dels catalans, perqu\u00e8 tinc la convicci\u00f3 \u00edntima de que, siga lo que es vullga de les modalitats de la llengua de nostre gran Rei (Jaume I) dins los que foren sos dominis, tenen totes elles un fondo com\u00fa, i \u00e9s llei obligat\u00f2ria a tots los conreadors de les mateixes real\u00e7ar-les a la grandiosa unitat lling\u00fc\u00edstica i liter\u00e0ria que encal\u00e7aren en lo segle d'or de nostres lletres\u00bb.\r\nLes fonts hist\u00f2riques no es limiten a la cr\u00f2nica reial. Tamb\u00e9 es cita l'arxiprest morell\u00e0 Segura Barreda, el beneficiat benassalenc Salvador Roig Moliner, l'arquebisbe de Beirut Athanasios Saboya (que l'inform\u00e0 sobre el significat d'alguns top\u00f2nims \u00e0rabs, com Benassal), les anomenades gen\u00e8ricament \u00abhist\u00f2ries\u00bb de Val\u00e8ncia \u2014Beuter, Escolano, i Zurita, per\u00f2 no pas Diago\u2014, la B\u00edblia o Llibres Sants, documentaci\u00f3 com les Cartes de Poblaci\u00f3 (de Benassal i d'Alcany\u00eds, d'on extracta top\u00f2nims i noms dels primers pobladors), monografies locals, obres enciclop\u00e8diques, etc.\r\nImmediatament a l'aparici\u00f3 del poema sorgeixen els estudis, amb lloances i cr\u00edtiques: Salvador Ferrandis Luna, una docta revista de Barcelona que li critica els versos usats al cant X, Moss\u00e8n Tom\u00e0s Bellpuig de Tortosa, Moss\u00e8n Manuel Bet\u00ed... Sanchis Guarner afirma que la poesia historicista del benassalenc, ben documentada, era molt m\u00e9s superior i molt m\u00e9s significativa que les l\u00edriques exaltacions dels Jocs Florals, car es basava nom\u00e9s en els fets i era ben objectiva. Els temes hist\u00f2rics tenien aleshores gran prestigi com a motius de l'art i de la literatura: l'historicisme ve a \u00e9sser \u00abuna concepci\u00f3 anti-positivista de la vida col\u00b7lectiva\u00bb, segons la qual el coneixement hist\u00f2ric \u00e9s un requisit b\u00e0sic per a comprendre i avaluar els problemes de l'actualitat de cada dia.\r\nTanmateix, Joan Peraire ha afirmat recentment que Garcia Girona trenca amb Seidia els esquemes de la poesia jocfloralesca... amb una poesia hist\u00f2rica d'una extremada for\u00e7a i seriositat, car ve a \u00e9sser un cr\u00edtic a la literatura jocfloralesca des de dins de Lo Rat Penat. Per\u00f2 el poema, malgrat \u00e9ser \u00abun intent seri\u00f3s de dignificar la literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, est\u00e0 \u00abfet a destemps i contracorrent i des de la perspectiva hist\u00f2rica del primer romanticisme\u00bb, car arriba \u00abtard, en un moment en que la literatura catalana ja ha superat el Modernisme i est\u00e0 en ple Noucentisme i quan la literatura europea entra de ple en l'etapa dels avantguardismes\u00bb.\r\n2. La tasca ling\u00fc\u00edstica: la recollida de mots\r\nLa principal activitat de Moss\u00e8n Joaquim, emper\u00f2, seria la col\u00b7laboraci\u00f3 en les recerques conduents a la formaci\u00f3 d'un diccionari general de la llengua catalana. Precisament aquest aspecte era un dels m\u00e9s coneguts d'ell, car els que el van con\u00e8ixer descriuen el seu costum d'anar apuntant des de la seua etapa d'estudiant a Tortosa en llibretes que portava sempre al damunt totes les paraules que li sonaven a nou o li interessaven. Seguint aquesta afecci\u00f3, la d\u00e8cada del 1910 havia col\u00b7laborat constantment i decidida amb Moss\u00e8n Antoni Maria Alcover per a la confecci\u00f3 del monumental Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear \u2014junt amb Carles Salvador\u2014, i tamb\u00e9 amb Moss\u00e8n Antoni Griera per al seu Tresor de la Llengua. En aquest sentit, les obres Seidia i el Vocabulari del Maestrat van completar a nivell bibliogr\u00e0fic les enquestes que realitzaren a Benassal el mateix Moss\u00e8n Antoni l'estiu de 1918 i tamb\u00e9 Francesc de Borja Moll, m\u00e9s tard.\r\nEl Vocabulari del Maestrat (1922-30), replegat i ordenat per Moss\u00e8n Joaquim, \u00e9s la plasmaci\u00f3 efectiva (si b\u00e9 incompleta) de tota una vida dedicada a la recollida de mots. A partir de les famoses llibretes \u2014una c\u00f2pia de les quals an\u00e0 a parar abans del 1922 a la calaixera de Moss\u00e8n Alcover\u2014, Moss\u00e8n Joaquim dedic\u00e0 els anys posteriors a l'acabament de Seidia a organitzar l'immens corpus de mots recollits.\r\nDissortadament, l'elaboraci\u00f3 final \u2014que millorava, a petici\u00f3 de la Societat Castellonenca de Cultura, els materials remesos a Moss\u00e8n Alcover\u2014 s'allarg\u00e0 molts anys, i la mort li imped\u00ed acabar una obra tan monumental: en el moment de morir havia arribat fins la H, per\u00f2 no es public\u00e0 m\u00e9s que fins la G. La forma de publicaci\u00f3 va ser en quadernets, lliurats a partir de 1922 amb el n\u00famero corresponent del butllet\u00ed. En total n'aparegueren 26 fins el 1930, que formen un volum de 416 p\u00e0gines, fins el mot \u00abGuaja\u00bb. La disposici\u00f3 \u00e9s ben especial, ja que cada p\u00e0gina es divideix en dues parts, una, l'esquerra, amb els mots, i la dreta resta en blanc per a afegir notes els interessats.\r\nLa valoraci\u00f3 d'aquesta obra ha estat molt gran: Joan Coromines dedica un senzill per\u00f2 emotiu homenatge de reconeixement al vocabulari de Moss\u00e8n Joaquim al seu monumental Diccionari etimol\u00f2gic i complementari. I no nom\u00e9s ell: Carles Salvador diu que el vocabulari \u00ab\u00e9s la m\u00e0xima aportaci\u00f3 valenciana de llenguatge dialectal al corpus de l'idioma, interessant\u00edssima obra de filologia que s'hauria d'editar r\u00e0pidament per a profit dels estudiosos\u00bb. Sanchis Guarner diu que molt m\u00e9s inter\u00e9s filol\u00f2gic que el Vocabulari de Fullana tenen altres reculls lexicogr\u00e0fics valencians moderns, com l'excel\u00b7lent Vocabulari del Maestrat, i no deixa de fer elogis a Moss\u00e8n Joaquim, etc.\r\nL'autor s'auto-anomena en el pr\u00f2leg com l'arreplegador, i hi posa frases memorables: \u00abvaig girar los ulls a la meua llengua serrana del Maestrat... tan t\u00edpica dirns la fesomia general de nostra llengua catalanesca-valenciana\u00bb; \u00abnostre vocabulari \u00e9s un regatxol que baixa del Maestrat, busca com engrossar-se en la Plana i altres terres, per anar a morir a la mar d'un Diccionari General de la llengua catalanesca-valenciana...\u00bb. Tan di\u00e0fanes afirmacions sobre la unitat de la llengua venen a completar les del pr\u00f2leg de Seidia. A m\u00e9s, com complement o desenvolupament de l'accepci\u00f3 \u00aben\u00bb, d'octubre de 1924 \u00e9s l'\u00abEstudi de la llengua valenciana. \"en\"\u00bb, on tracta els tres valors d'aquesta part\u00edcula a Benassal.\r\nLa idea sobre l'ortografia per part de l'autor es plasma en una memorable frase del pr\u00f2leg de Seidia: \u00abtocant a l'ortografia, com no tenim encara [el 1919] normes definitives de la mateixa, emplee la que al meu entendre \u00e9s millor\u00bb. \u00c9s a dir, usa la que li sembla millor tan sols per donar-se el cas de no haver una normativa definitiva, car en cas de que aquesta ja hagu\u00e9s existit, l'hauria feta servir. No hi ha cap dubte que, d'haver viscut uns anys m\u00e9s, Moss\u00e8n Joaquim Garcia Girona hauria estat un dels primers \u2014i principals\u2014 signants de les Normes de Castell\u00f3 del 1932, que suposaven la unificaci\u00f3 normativitzadora total de la llengua catalana a partir de les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans del 1911, amb el reconeixement d'unes certes especificitats de la llengua al Regne de Val\u00e8ncia. El mateix Garcia Girona al principi semblava mostrar-se reticent a usar el terme de llengua catalana: el 1908 posa a la seva versi\u00f3 de la carta de Poblaci\u00f3 de Benassal el t\u00edtol de \u00abtraducci\u00f3 valenciana\u00bb; el 1919 parla de \u00abnostra clara llengua valenciana\u00bb i de \u00abtext valenci\u00e0\u00bb al pr\u00f2leg de Seidia, tot i dir tamb\u00e9 que \u00ables modalitats de la llengua... tenen totes elles un fons com\u00fa, i \u00e9s llei obligat\u00f2ria a tots los conreadors de les mateixes real\u00e7ar-les a la grandiosa unitat ling\u00edstica i liter\u00e0ria que encal\u00e7aren en lo Segle d'Or de nostres lletres\u00bb. Per\u00f2 el 1922, al pr\u00f2leg del Vocabulari del Maestrat, ja parla de \u00abnostra llengua catalanesca-valenciana\u00bb, i finalment el 1924 a l'article titolat \u00abEstudi de llengua valenciana. \"en\"\u00bb, parla ja clarament de la llengua catalana: \u00abdins la major part del territori de la llengua catalana, exceptuada tal volta nom\u00e9s Val\u00e8ncia i sa terra\u00bb.\r\n3. Les versions de cl\u00e0ssics llatins: Horaci\r\nMoss\u00e8n Joaquim, com tots els preveres de l'\u00e8poca, havia de posseir un domini total de la llengua llatina, degut a les exig\u00e8ncies de la lit\u00fargia. A m\u00e9s, tenia un bon coneixement dels cl\u00e0ssics, car havia comen\u00e7at llur estudi a l'Aula de Gram\u00e0tica benassalenca i el segu\u00ed a Tortosa. La plasmaci\u00f3 efectiva d'aquest coneixement es veur\u00e0 en les versions que fa de poesies d'Horaci, interessants en el doble aspecte de la versi\u00f3 catalana \u2014que el fa protagonista, amb molts d'altres, de qualsevol estudi que es fa\u00e7a sobre la perviv\u00e8ncia d'Horaci en la literatura catalana\u2014 i de l'\u00fas de formes m\u00e8triques que intenten imitar el ritme que posse\u00efen en llat\u00ed. El prop\u00f3sit de l'autor \u00e9s \u00abfer un Horaci valenci\u00e0, parcial, un ramell d'escollides Odes seues que donen a con\u00e9ixer un aspecte de la seua excelsa i m\u00faltiple personalitat liter\u00e0ria\u00bb.\r\nL'obra, coneguda en conjunt com Del Jard\u00ed d'Horaci (1921-58), \u00e9s un recull de 19 traduccions, algunes duplicades, de poemes d'Horaci, amb l'afegiment de tres articles sobre la teoria i el sistema de traducci\u00f3 basat en la reproducci\u00f3 de la quantitat llatina mitjan\u00e7ant la intensitat accentual i altern\u00e0ncies de s\u00edl\u00b7labes t\u00f3niques i \u00e0tones, de lectura obligada per a aquell que vullga con\u00e8ixer les peculiaritats del sistema m\u00e8tric de traducci\u00f3. Es tracta de les Odes 3, 4, 7, 17 i 20 del llibre primer; 10, 13, 14 i 16 del llibre segon; 12 (doble) i 22 del llibre tercer; 3 (doble) del llibre quart; i finalment els \u00e8podes 2, 6 (doble) i 7.\r\nEls tres articles en prosa s\u00f3n ben interessants per oferir el marc te\u00f2ric en que es fonamenten les versions m\u00e8triques. El primer ve motivat per la sorpresa que li produeix la prematura aparici\u00f3 de la primera versi\u00f3 de Carm. 4,3, car volia llimar-la m\u00e9s. Fa esment de la sorpresa del lector davant una m\u00e8trica que pret\u00e9n que els versos arriben a tindre la mateixa estructura i ritme que els llatins. No vol fer com certs traductors que, no sap amb quina finalitat, afegeixen molt de propi. Fa despr\u00e9s un rep\u00e0s de la publicaci\u00f3 del Jard\u00ed, iniciat per Llu\u00eds Revest i seguit per ell, que a les primeres versions, tot i ser en vers, no va fer cas de la m\u00e8trica original. En canvi, ara t\u00e9 la intenci\u00f3 d'adeq\u00fcar les formes m\u00e8triques a les horacianes. El problema principal amb que es troba \u00e9s la imitaci\u00f3 de la quantitat, nom\u00e9s possible \u00aben la deguda combinaci\u00f3 de les s\u00edl\u00b7labes t\u00f2niques i de les \u00e0tones\u00bb.\r\nEn el segon article veu les reaccions a favor i en contra de la seua innovaci\u00f3 i decideix renovar les premises de la seua t\u00e8cnica \u00aba fi de que la meua tesis de la imitabilitat casi perfecta dels metres cl\u00e0ssics romangue ben allumenada\u00bb. Fa una exposici\u00f3 dels conceptes de quantitat, ritme i accent, a m\u00e9s dels temps del peu m\u00e8tric (arsis i tesis), a m\u00e9s de la imitabilitat. Usa fonts i molts exemples.\r\nEl darrer article es limita a tractar la imitaci\u00f3 de la dif\u00edcil estrofa alcaica, i degut a la dificultat de seguir amb fidelitat els peus m\u00e8trics cl\u00e0ssics es veu for\u00e7at a fer lliure (llarga o breu, accentuada o no) la darrera s\u00edl\u00b7laba del vers, i en aix\u00f2 coincideix amb l'itali\u00e0 Ettore Stampini, estudi\u00f3s de la m\u00e8trica d'Horaci.\r\n4. La poesia menor\r\nLes poesies \u00abecologistes\u00bb s\u00f3n de tem\u00e0tica local benassalenca, i pretenen divulgar entre el poble la idea de la conservaci\u00f3 de la natura, particularment de la cobertura vegetal, front al seu expoli indiscriminat. D'aquest tema tamb\u00e9 es troben refer\u00e8ncies a d'altres poesies, senyaladament a Seidia i a la Boda masovera.\r\nUna part especial d'aquesta poesia menor \u00e9s la poesia religioso semi-culta, \u00e9s a dir, els goigs. Moss\u00e8n Joaquim va composar a C\u00f2rdova el mar\u00e7 del 1924, segurament per l'amistat que l'unia amb n'Honori Garcia, uns \u00abGoigs a la Sagrada Fam\u00edlia que es venerava a l'Ermita de la Font de la Vall d'Uix\u00f2\u00bb. A m\u00e9s, cal atribuir-li sense m\u00e9s possibilitat de dubtes els goigs valencians de Sant Roc descoberts fa uns anys. Tamb\u00e9 \u00e9s religiosa la pe\u00e7a \u00abCorona de Fills\u00bb, datada a C\u00f2rdova el 31 de mar\u00e7 del 1924. El seu motiu \u00e9s puntual: amb motiu de la coronaci\u00f3 can\u00f2nica de la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3, Francesc Cant\u00f3 Blasco va convidar als poetes locals per formar un recull po\u00e8tic. Van contestar 43 poetes amb altres tantes peces, 25 en valenci\u00e0 i 28 en castell\u00e0, que es van publicar a Castell\u00f3 el maig del 1924.\r\n5. La vessant period\u00edstica\r\nEl polifacetisme de Moss\u00e8n Joaquim el port\u00e0 a col\u00b7laborar period\u00edsticament a diverses publicacions, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0. En el primer cas el veiem escrivint a Lo Rat Penat. Era un peri\u00f2dic biling\u00fce quinzenal il\u00b7lustrat, de difusi\u00f3 gratu\u00efta, que es publicava a Saragossa com a \u00f2rgan del Grup Valenci\u00e0 d'aquesta ciutat per a agermanar tots els valencians residents. Publicava notes informatives del Grup i tamb\u00e9 algun treball literari. No devia arribar a tenir llarga durada.\r\nAquesta participaci\u00f3 pot estar relacionada amb l'ajut proporcionat per Moss\u00e8n Joaquim al seu familiar lluny\u00e0 i futur periodista Alard Prats i Beltran. Aquest segu\u00ed estudis a Saragossa i arrib\u00e0 a obtenir de Moss\u00e8n Joaquim la promesa de fundar-li un peri\u00f2dic cas de que decis\u00eds seguir la carrera period\u00edstica (en aquest punt no comptava amb el suport de la fam\u00edlia), per\u00f2 la promesa no va tenir efecte pel transllat de Moss\u00e8n Joaquim i diverses circumst\u00e0ncies.\r\n6. L'obra castellana\r\nEls escrits en castell\u00e0 de Moss\u00e8n Joaquim no tenen massa rellev\u00e0ncia al costat de la seua obra en catal\u00e0. El precedent el tenim en els versos composats en la seua \u00e8poca d'estudiant en que hi feia apar\u00e8ixer una princesa mora, i el m\u00e0xim exponent hauria d'\u00e9sser l'avui dissortadament perduda versi\u00f3 castellana de Seidia. D'altres obres pertanyen a la vessant teatral, drames com En plena lucha i Centenario de Balmes: postrimer\u00edas de un genio, o com\u00e8dies com Don Eximio Monote, La sotana por la toga i Las distracciones de Don P\u00e1nfilo, totes elles en vers, a m\u00e9s de la com\u00e8dia Espa\u00f1a restaurada, en prosa.\r\nTamb\u00e9 va col\u00b7laborar activament a la premsa en castell\u00e0, i aix\u00ed el trobem sovint al Correo Josefino.\r\n\u00a0\r\nLes amistats i contactes cient\u00edfics\r\nAntoni Maria Alcover t\u00e9 un paper determinant en tota l'activitat de Moss\u00e8n Joaquim. Ferrando assenyala que Alcover, que havia iniciat cap a 1901 les seues primeres eixides filol\u00f2giques al Regne de Val\u00e8ncia, no es guanya un gran prestigi fins el maig del 1905, en qu\u00e8 va pronunciar als locals de l'Associaci\u00f3 regional de Societats Obreres Cat\u00f2liques de Val\u00e8ncia una abrandada confer\u00e8ncia, presidida per sis bisbes, en la qual reivindicava l'estudi i la dignificaci\u00f3 liter\u00e0ria de totes les lleng\u00fces peninsulars. B\u00e9 a partir d'aqu\u00ed, b\u00e9 a partir del congr\u00e9s internacional del 1906, s'estableix una relaci\u00f3 entre tots dos, manifestada per Garcia Girona en el pr\u00f2leg del Vocabulari del Maestrat, que motiva la col\u00b7laboraci\u00f3 activa amb el Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear.\r\nCarles Salvador: mestre de Benassal des del 1916, devia contactar des d'aquell mateix estiu amb Moss\u00e8n Joaquim. L'amistat entre tots dos queda clara quan comparteixen la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Alcover i Griera. El 1920 hi ha aquest exemplar dedicat (no se'n conserva cap altre a Benassal, tret del pertanyent al Consell Municipal) \u00abAl distinguit i estimat amic en Carles Salvador, Mestre nacional de Benassal i escriptor afectad\u00edssim d'amor a nostra p\u00e0tria valenciana\u00bb, datada a C\u00f2rdova el setembre de 1920. Carles Salvador recolliria la modesta flama de Moss\u00e8n Joaquim i la transformaria en la foguera de la seua obra liter\u00e0ria, gramatical i nacionalista en defensa de la llengua. Public\u00e0 tamb\u00e9 la seua necrol\u00f2gica, i devia rebre de la fam\u00edlia part dels seus llibres i escrits: aix\u00f2 ho proven l'exemplar del Congr\u00e9s de 1906 i la carta de Mistral. Amb tot, sense llevar-li cap m\u00e8rit, devia guanyar molt amb el contacte.\r\nFrederic Mistral: Moss\u00e8n Joaquim s'escriv\u00ed amb el gran poeta occit\u00e0, cap del moviment felibrista i autor de Mireio, com ho prova una postal datada a Maiano, Proven\u00e7a, el 15 de juny de 1909, i adre\u00e7ada al Seminari de Saragossa.\r\nAntoni Griera: l'il\u00b7lustre ling\u00fcista compt\u00e0 amb Moss\u00e8n Joaquim com a corresponsal, junt a Carles Salvador i Moss\u00e8n Ferrer Cadroi. Dedic\u00e0 a la mem\u00f2ria del seu col\u00b7laborador un article sobre particularitats lexicogr\u00e0fiques del Maestrat.\r\nGaet\u00e0 Huguet: patrici de Castell\u00f3, institu\u00ed un premi extraordinari als Jocs Florals de Val\u00e8ncia, que el 1919 guany\u00e0 Moss\u00e8n Joaquim amb el poema Seidia. Emper\u00f2, ja havien establert relacions abans, car al poema s'esmenta el mas de Benadresa, propietat seua. En morir el 1925, Moss\u00e8n Joaquim el recorda en un article del Jard\u00ed d'Horaci, per\u00f2 no arriba a dedicar-li el poema amb el qu\u00e8 pensava honorar-lo.\r\nHonori Garcia: amb l'insigne jurista devia mantenir molt bones relacions, car s'intercanvien les dedicat\u00f2ries d'un treball sobre la instituci\u00f3 de l'aixovar en el dret nacional valenci\u00e0, publicat el mar\u00e7 del 1922, i de la traducci\u00f3 de l'\u00e8pode 7 d'Horaci, publicat p\u00f2stumament.\r\nLlu\u00eds Revest Corzo: el cronista i fil\u00f2leg de Castell\u00f3 va ser l'iniciador de les traduccions horacianes al butllet\u00ed del 1921, i en publica dues fins el mes de juliol, abans que l'agost del mateix any Moss\u00e8n Joaquim el substitueixca.\r\nEduard Mart\u00ednez Ferrando: publica el 1933 un conte intitolat La dida Concepci\u00f3 que porta una dedicat\u00f2ria \u00abA la bona mem\u00f2ria de l'il\u00b7lustre poeta i fil\u00f2leg del Maestrat Moss\u00e8n Joaquim Garcia i Girona\u00bb.\r\n\u00a0\r\nLes necrol\u00f2giques i l'oblit\r\nEl 10 de desembre del 1928 encara escrivia, com s'ha dit, una tarja postal a Angel S\u00e0nchez Gozalbo, informant-lo de l'estat de l'obra: tenia acabat el Xert,\u00a0Del Jard\u00ed d'Horaci i \u00abalguna altra coseta\u00bb, i era fent la H del Vocabulari del Maestrat. Tres dies despr\u00e9s li arribava la mort, i inmediatament es publicaven notes necrol\u00f2giques: al butllet\u00ed de la Castellonenca, a c\u00e0rrec de Salvador Guinot, citant Seidia, la seua important correspond\u00e8ncia epistolar en valenci\u00e0, el Del Jard\u00ed d'Horaci i l'inconcl\u00f2s Vocabulari del Maestrat. Per d'altra banda, Carles Salvador, parla tamb\u00e9 de la seua obra, i a m\u00e9s proposa la publicact\u00f3 d'un volum antol\u00f2gic de Moss\u00e8n Joaquim recollint fragments de Seidia i les poesies soltes. Dissortadament res no es va fer, i molts textos que aleshores s'hagueren pogut salvar ara s'han perdut irremisiblement, en especial la seua correspond\u00e8ncia i les poesies in\u00e8dites, com Xert. Tanmateix, Moss\u00e8n Joaquim no cau en un oblit total, car entre 1945 i 1958 el butllet\u00ed encara publica poesies soltes seues.\r\nDespr\u00e9s segueix el silenci fins les mencions de Manuel Sanchis Guarner, tot i que es segueixen venent exemplars de Seidia. La revista local benassalenca Intento, d'efimera durada, reprodu\u00efa el 1971 el poema Pujant a Benassal, i \u00e9s que l'any anterior tenia lloc un emotiu acte que donava rellev\u00e0ncia al nom de la seua principal obra, Seidia. En efecte, s'inaugurava la Resid\u00e8ncia Internacional de la Caixa d'Estalvis de Castell\u00f3 (posteriorment Bancaixa) constru\u00efda al paratge natural de la Roureda del Rivet (que recentment havia adquirit l'alcalde en Tom\u00e0s Fabregat Fabregat a na Maria-Ign\u00e0sia Vallterra de Val\u00e8ncia). Dita resid\u00e8ncia va rebre el nom de la immortal hero\u00efna de l'epopeia de Garcia Girona. A l'entrada principal es va col\u00b7locar un mural de ferro forjat de l'artista Jos\u00e9 Gonzalbo Vives, de Rubielos de Mora, que representava una al\u00b7legoria del poema.\r\nPer al mateix lloc va projectar Moss\u00e8n Aureli Ferrando la realitzaci\u00f3 d'un bust del poeta, per\u00f2 no es va trobar a Benassal cap fotografia del mateix. Nom\u00e9s en conservava una el seu nebot Josep-Maria Girona Roig, que en va fer c\u00f2pies a Barcelona el desembre del 1974. Per\u00f2 una vegada es van fer les c\u00f2pies ning\u00fa no es va preocupar de que es fes el bust, i pocs anys despr\u00e9s totes les c\u00f2pies, tret d'una que conserv\u00e0 el mateix Girona, s'havien perdut.\r\nFinalment, amb motiu de la celebraci\u00f3 del Segon Congr\u00e9s lnternacional de la Llengua Catalana, la vila de Benassal, fent-se ress\u00f3 del missatge rebut de l'organitzaci\u00f3 del Congr\u00e9s i d'una demanda popular, va acordar per unanimitat en Sessi\u00f3 d'Ajuntament celebrada el 13 de mar\u00e7 de 1986 adherir-se i col\u00b7laborar econ\u00f3micament al dit Congr\u00e9s. El text oficial de dita adhesi\u00f3 era el seg\u00fcent: \u00abD'ordre del Sr. Alcalde, es don\u00e0 lectura als escrits de 7 de febrer rem\u00e8s per l'Organitzaci\u00f3 del II Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana i al de 15 de febrer presentat a este Ajuntament per na Sofia Salvador i en Pere-Enric Barreda. La Corporaci\u00f3 per unanimitat va acordar l'adhesi\u00f3 al II Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana participant com a entitat Congressista de N\u00famero amb l'aportaci\u00f3 de vint-i-cinc mil pessetes (25.000'-)\u00bb. El Programa de Festes corresponent a dit any publicava la nota biogr\u00e0fica del que subscriu.\r\nDos anys despr\u00e9s, amb motiu de l'edici\u00f3 dels dos volums de Benassal. Recull bibliogr\u00e0fic de textos, es dedicava un cap\u00edtol a Moss\u00e8n Joaquim, on apareixien publicades una bibliografia selecta i breus notes biogr\u00e0fiques a c\u00e0rrec del que subscriu, a m\u00e9s de les obres seg\u00fcents: la presentaci\u00f3 de Seidia i el \u00abCant primer: l'encontre\u00bb, els poemes \u00abPujant a Benassal\u00bb i \u00abLa mateixa can\u00e7\u00f3\u00bb, i la carta de Poblaci\u00f3 (text llat\u00ed), seguits dels articles de Salvador Ferrandis, Manuel Bet\u00ed i la necrol\u00f2gica.\r\nA continuaci\u00f3, amb motiu dels 70 anys de la concesi\u00f3 del premi Gaet\u00e0 Huguet en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia a Seidia i la seua publicaci\u00f3, Joan Peraire preparava un documentat assaig sobre una proposta de lectura cr\u00edtica del text \u00aba partir de les formulacions de la semi\u00f2tica i teoria del text... amb les aportacions del formalisme rus i de l'an\u00e0lisi estructural\u00bb, marc te\u00f2ric que el porta a tractar primer l'estructura de la hist\u00f2ria, despr\u00e9s el discurs narratiu i finalment la pragm\u00e0tica narrativa."}, {"id": 761, "name": "Manel", "surname": "Garcia", "conjunction": "", "second_surname": "Grau", "url": "/biografies/garcia-grau-manel", "image": "/media/biography/image/garcia_grau_manuel.jpg", "birth_date": 1962, "dead_date": 2006, "short_description": "Fil\u00f2leg i escriptor\r\nNascut a Benicarl\u00f3 el 1962, Manel Garcia Grau es va llicenciar el 1985 i es doctor\u00e0 el 1994 amb Premi Extraordinari en Filologia Valenciana a la Universitat de Val\u00e8ncia, reconeixement que va rebre de mans de Joan Fuster. Des de 1995 va ser professor i investigador a la Universitat Jaume I de Castell\u00f3, a m\u00e9s de professor de catal\u00e0 de l\u2019Institut Penyagolosa de Castell\u00f3.\r\nL\u2019escriptor va n\u00e0ixer a la casa familiar com era el costum aleshores i era el major de sis germans. La seua fam\u00edlia era de classe treballadora. El seu pare, Manuel Garcia, era nascut a Benicarl\u00f3, i la seua mare, Maria Grau, de Castell de Cabres.\r\nPer poder pagar-se els estudis \u2013de primer a Castell\u00f3 i despr\u00e9s a Val\u00e8ncia\u2013, Garcia Grau va haver de llogar-se com a cambrer als estius, va fer classes particulars o de monitor de temps lliure, entre d\u2019altres. En un dels pocs testimonis visuals que n\u2019ha quedat, el poeta mateix explica com amb els diners del Premi de Poesia de Benicarl\u00f3 que li atorgaren l\u2019estiu de 1984 va poder comprar-se la primera m\u00e0quina d\u2019escriure, una Olivetti amb qu\u00e8 va escriure tamb\u00e9 el llibre pel qual va ser guardonat amb el mateix premi l\u2019estiu de 1985.[1]\r\nMembre de l\u2019AELC, va col\u00b7laborar en un gran nombre de publicacions com l\u2019Avui, El Punt, Revista de Catalunya, Diari de Balears, L\u2019Aiguadol\u00e7, Sa\u00f3, Canelobre, Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura, Heraldo de Castell\u00f3n, Levante-EMV o Mediterr\u00e1neo.\r\nVa comen\u00e7ar a escriure als 14 anys en castell\u00e0\u00a0i public\u00e0 els primers textos en revistes de Benicarl\u00f3 com Shangar, Isla Negra i Hierofantes. El 1983 fou guardonat amb el Premio Pablo Neruda que atorga l\u2019Asociaci\u00f3n Iberoamericana de Escritores de los Estados Unidos pel poemari encara in\u00e8dit\u00a0Oficio del hombre, i el 1985\u00a0obtingu\u00e9 amb\u00a0Anthropoemas (1985) el Premio de Poes\u00eda Nueva de l\u2019editorial Prometeo de Madrid.\r\nEl 1987 va publicar el primer llibre de poemes en catal\u00e0, Quadern d\u2019estances, amb poemes escrits en la seua etapa d'estudiant al Col\u00b7legi Universitari de Castell\u00f3 (el CUC). A aquest primer t\u00edtol el van seguir: La veu assedegada (1988), Escenalls dels miratges (1988), Els noms insondables (1990), Els signes immutables (1991), Llibre de les figuracions (1994), Mots sota sospita (1998), La ciutat de la ira (1988), Anatema (2001), Al fons de vies desertes (2002),\u00a0La mordassa (2003) i\u00a0Constants vitals (2006), que es va publicar quan ja havia faltat i fou Premi Ciutat de Val\u00e8ncia 2005.\r\nPer la seua obra po\u00e8tica va ser reconegut amb els premis Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Alacant (1986), el Gabriel Ferrater de Reus (1987), el Benvingut Oliver de Catarroja (1988), el Ciutat de Vila-real (1988), el Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s dels Octubre (1990), l\u2019Englatina d\u2019Or dels Jocs Florals de Barcelona (1997), l\u2019Agust\u00ed Bartra de l\u2019Ajuntament de Terrassa o l\u2019Ausi\u00e0s March de Gandia (2000) o el Ciutat de Val\u00e8ncia (2005), entre molts d\u2019altres.\r\nEn narrativa \u00e9s autor de Davall del cel (2006), una obra escrita poc abans de morir i que es pot llegir com un text de comiat. En Davall del cel, Garcia Grau relata la hist\u00f2ria d\u2019un jove que perd els pares i que viu entre Benic\u00e0ssim i Castell\u00f3, les ciutats justament on van cr\u00e9ixer les seues dues filles.\r\nJuntament amb Jaume Rol\u00edndez va escriure La profecia del Papa Luna (2004), una obra adre\u00e7ada als m\u00e9s joves en qu\u00e8 els protagonistes tracten de defensar la serra d\u2019Irta de l\u2019especulaci\u00f3. La hist\u00f2ria serveix de pretext als autors per donar a con\u00e8ixer els valors paisatg\u00edstics i culturals del Baix Maestrat.\r\nConsiderat membre de la Generaci\u00f3 dels 80 amb altres noms com Llu\u00eds Roda, Josep Ballester, Ramon Guillem o Isidre Mart\u00ednez Marzo se l\u2019inclou, tamb\u00e9, en el Grup de Castell\u00f3 en qu\u00e8 destaquen Josep Igual o Joan-Elies Adell. El cr\u00edtic literari i escriptor Josep Manel San Abd\u00f3n ha escrit de l\u2019autor de Benicarl\u00f3 que \u00abla paraula en la vida de l\u2019home \u00e9s segurament l\u2019element m\u00e9s important en la poesia\u00bb.\r\nEl mateix poeta, en una entrevista en una intervenci\u00f3 en el Ple de Benicarl\u00f3 enregistrada per la televisi\u00f3 local, assegura que \u00abno hi ha camins per a la poesia. El que importa \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de la profunditat de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0\u00bb.\r\nEstudi\u00f3s de la llengua i de la literatura catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0, tamb\u00e9 va destacar com a assagista. El 1992 va publicar amb Llu\u00eds B. Messeguer i Josep Manel San Abd\u00f3n, Poetes del nord. Poesia jove a les comarques del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1985-1992). El 1994, Po\u00e8tiques i voluntats per a una societat perif\u00e8rica. El 1997, De Castell\u00f3 a \u00cdtaca i Pol\u00edtiques (i) ling\u00fc\u00edstiques. El 2002, Les suspic\u00e0cies met\u00f2diques.\r\nCom a novel\u00b7lista, el 2003 va publicar El Papa male\u00eft, una hist\u00f2ria centrada en les perip\u00e8cies del Papa Luna.\r\nLa seua mort prematura a 44 anys va ser molt sentida en el m\u00f3n de la cultura al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Des del 2008, la Universitat Jaume I convoca en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019AELC i Perif\u00e8ric Edicions el Premi Manel Garcia Grau de poesia. A Castell\u00f3, un institut del barri del Raval Universitari i una escola duen el seu nom. Tamb\u00e9 la biblioteca de Benicarl\u00f3 i una sala de lectura de la de Castell de Cabres, el poble de la seua mare i el m\u00e9s menut del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A la capital de la Plana, els Premis de la Mar organitzats per l\u2019Ajuntament i l\u2019Associaci\u00f3 La Barraca atorguen la distinci\u00f3 Gurmet Manel Garcia Grau per a poetes joves. La Universitat Jaume I de Castell\u00f3 atorga tamb\u00e9 el Premi de Poesia Manel Garcia Grau, que en la darrera edici\u00f3 (2023) va guanyar el poeta Vicen\u00e7 Llorca.\r\nLa seua filla, la poeta Aina Garcia Carb\u00f3, ha estat junt a estudiosos i d\u2019altres escriptors qui ha mantingut viva la mem\u00f2ria de l\u2019escriptor de Benicarl\u00f3. Recentment, del 5 d\u2019octubre al 5 de desembre de 2024 va estar oberta al Museu de la Ciutat de Benicarl\u00f3 (MUCBE) una exposici\u00f3 d\u2019art multidisciplinari inspirada en la seua poesia, organitzada pel col\u00b7lectiu d\u2019artistes pl\u00e0stics arteEnred, en qu\u00e8 participaren trenta-tres artistes que prenien la poesia de Manel Garcia Grau com a motiu d\u2019inspiraci\u00f3.\r\n\r\n\r\n[1]V\u00eddeo d\u2019una intervenci\u00f3 de Manel Garcia Grau: https://www.facebook.com/1525026521148558/videos/1622502391400970\r\n\r\n"}, {"id": 726, "name": "Eduard", "surname": "Garcia", "conjunction": "", "second_surname": "Marcili", "url": "/biografies/garcia-marcili-eduard", "image": "/media/biography/image/garcia_marcili_eduard.jpg", "birth_date": 1877, "dead_date": 1943, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de Sant Francesc d\u2019Alacant, del matrimoni format per Consuelo Marcili Charques i Manuel Garc\u00eda Mart\u00ednez, acreditat comerciant. Despr\u00e9s de realitzar l\u2019ensenyament primari i secundari a l\u2019Institut Provincial, va cursar els estudis de Filosofia i Lletres en la Universitat de Val\u00e8ncia. Amb inquietud liter\u00e0ria des de la joventut, especialment en l\u2019\u00e0mbit period\u00edstic, va compartir el seu treball en el camp comercial amb diverses col\u00b7laboracions en els diaris i peri\u00f2dics El Graduador, El Criterio, Palos y Plumas, La Cr\u00edtica, La Correspondencia Alicantina, El D\u00eda i El Diario de Alicante, entre altres, en els quals va ser un celebrat cr\u00edtic teatral encobert sota el pseud\u00f2nim Aristarco. Va participar tamb\u00e9 amb Rodolfo Salazar, Abelardo L. Teruel i Alfonso Navarro en la fundaci\u00f3 de les revistes La P\u00e9\u00f1ola, G\u00e9rmenes, El Espectador Ilustrado, Letras de Molde i La Revista.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit cultural alacant\u00ed va ser secretari de la primera junta de govern del nou Cercle de Belles Arts (1918), anomenat popularment \u00abla casa dels artistes alacantins\u00bb. Va estar presidida pel poeta Salvador Sell\u00e9s, i compartia la directiva amb Rodolfo Salazar, Emilio Costa, \u00c0ngel Pasqual Devesa i Joaqu\u00edn de Rojas.\r\nCom a gran aficionat al teatre, va escriure diverses com\u00e8dies i mon\u00f2legs, alguns en col\u00b7laboraci\u00f3, que van ser estrenats amb \u00e8xit, aix\u00ed com diversos llibrets de sarsuela i revista; en el camp esc\u00e8nic va ser actor aficionat en algunes representacions. Entre les seues obres destaca la novel\u00b7la de costums alacantins Cap d\u2019estopa (1902), una narraci\u00f3 naturalista en castell\u00e0, amb breus di\u00e0legs de personatges aut\u00f2ctons en valenci\u00e0 per tal de donar-hi verisme, en la qual descriu l\u2019ambient mariner del barri del Raval Roig. Amb aquesta novel\u00b7la guany\u00e0 el premi dels Jocs Florals d\u2019Alacant de 1902. Posteriorment la convert\u00ed en un esb\u00f3s liricodram\u00e0tic amb el mateix t\u00edtol: hi hagu\u00e9 dues versions de Cap d\u2019estopa: una primera amb il\u00b7lustracions musicals dels mestres Such i Serra i Vicent Poveda, i l\u2019altra, de l\u2019any 1926, en forma de gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic amb m\u00fasica del compositor Horacio Ronda. Tamb\u00e9 t\u00e9 la revista biling\u00fce d\u2019actualitat local El Tio Cuc (1923), dedicada al popular setmanari alacant\u00ed del mateix t\u00edtol, el quadre de costums locals La millor terra del m\u00f3n (1926) i el joguet titulat Els nuendos o el pr\u00e8mit gros. Escrigu\u00e9 en castell\u00e0 la lletra de bastants obres l\u00edriques, entre les quals The Alicant-Biograph o cinemat\u00f3grafo alicantino (1903), Tinta china (1905), Frente al mar (1915), P.L.C. (1923) i Con los ojos vendados (1924).\u00a0\r\nVa morir solter a sa casa del carrer de Calder\u00f3n de la Barca, n\u00famero 9, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una miocarditis, i fou soterrat al Cementeri Municipal Mare de D\u00e9u del Remei d\u2019Alacant."}, {"id": 574, "name": "Albert", "surname": "Garcia", "conjunction": "i", "second_surname": "Pascual", "url": "/biografies/garcia-pascual-albert", "image": "/media/biography/image/garcia_pascual_albert.jpg", "birth_date": 1967, "dead_date": 2022, "short_description": "Escriptor\r\nAlbert Garcia i Pascual es va formar en inform\u00e0tica i en comunicaci\u00f3 i periodisme a la UOC. Professionalment va treballar en diverses coses, sempre amb una certa llibertat que era, en paraules seues, un do i una maledicci\u00f3 alhora.\r\nLiter\u00e0riament, va tocar diversos g\u00e8neres i formats com la novel\u00b7la, el relat, el conte i la poesia. Va escriure novel\u00b7la hist\u00f2rica, de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 humor\u00edstica i novel\u00b7la negra de car\u00e0cter costumista per a adults, joves i infants, sobretot influ\u00eft pel seu fill. Va mer\u00e9ixer alguns guardons literaris com el II Premi de Narrativa Vila d\u2019Almassora (2001), el VI Premi de Narrativa Breu Josep Pascual i Tirado (2005) i un acc\u00e8ssit del XVII Premi Literari de Novel\u00b7la Breu Ciutat de Mollerussa 2005-2006. Sempre es va manifestar com un autor inquiet i c\u00f2mode amb la barreja de g\u00e8neres literaris.\r\nPel que fa a l\u2019obra narrativa publicada, els primers textos p\u00fablics daten del 2000. A mitges amb Rub\u00e9n Monta\u00f1\u00e9s va publicar Una Magdalena moguda, novel\u00b7la negra d\u2019acci\u00f3 festiva ambientada en les festes de la capital de la Plana. L\u2019any 2001 va guanyar el Premi Vila d\u2019Almassora amb La revolta ignorada, una narraci\u00f3 amb base hist\u00f2rica. Continuant la seua l\u00ednia experimentadora va publicar l\u2019any 2002 Aquell mat\u00ed era perfecte, novel\u00b7la de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 en qu\u00e8 l\u2019humor basat en la ironia, en els jocs de paraules, en les situacions ambig\u00fces i equ\u00edvoques, busca provocar en el lector el somriure, al temps que intenta fer meditar sobre les grans veritats de la humanitat. Hi seguiren Contes inversos: conversos i diversos (2005), Negocis familiars (2007) i El regal de l\u2019\u00e0via Esther (2009). T\u00e9 altres relats en obres col\u00b7lectives, com ara \u00abFart d\u2019enuig e tristor\u00bb (2003) i \u00abEls fills del Capit\u00e0 Verne\u00bb (2005), i altres m\u00e9s en obres corals d\u2019El Pont Cooperativa de Lletres com Un pont sobre el meridi\u00e0 (2003) i Ponts suspensius... (2013).\r\nA partir del 2015 es va endinsar en el m\u00f3n de la poesia amb un primer poemari titulat Albes. Can\u00e7ons d\u2019amor i poemes desesperats, publicat per Qu\u00f2rum Llibres en 2019. Aquest poemari recull estats d\u2019\u00e0nim que genera el trenc d\u2019alba. Des de l\u2019amor m\u00e9s intens fins a la por m\u00e9s desesperada, passant per la incertesa de viure, l\u2019autor cerca aturar els sentiments en un instant i descriure\u2019ls minuciosament. En definitiva, s\u00f3n can\u00e7ons d\u2019amor i poemes desesperats fruit de l\u2019experi\u00e8ncia vital. El segon i darrer poemari va ser Breu Quadern de blaves solituds, petites desolacions i rebel\u00b7lies quotidianes (2021).\r\nEra soci de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana i membre d\u2019El Pont Cooperativa de Lletres, una entitat de car\u00e0cter intercomarcal que des del 2010 associa escriptors i estudiosos de la literatura de la Plana, l\u2019Alcalat\u00e9n, el Maestrat i els Ports, amb l\u2019objectiu de difondre l\u2019activitat liter\u00e0ria en llengua catalana al territori. A m\u00e9s, pertanyia a l\u2019Orde Ma\u00e7\u00f2nic Mixt Internacional Le Droit Humain i va ser membre del seu Consell Federal.\r\nTot i haver viscut sempre a Castell\u00f3, en els darrers anys s\u2019havia traslladat a viure a la casa pairal de Culla, per\u00f2 mantenia les visites i els contactes a la Plana. Va patir un atac al cor fulminant a ciutat, del qual no es va refer. Pocs dies despr\u00e9s de faltar, el 27 d\u2019octubre de 2022, El Pont li dedicava un recital titulat \u00abI la meua \u00e0nima com un plat d\u2019olives\u00bb a la taverna L\u2019Ovella Negra de Castell\u00f3 de la Plana. El 7 de maig del 2023, El Pont va presentar a la Fira del Llibre de Castell\u00f3 un nou llibre il\u00b7lustrat,\u00a0La tempesta contra les roques. Poesia i mem\u00f2ria d'Albert Garcia Pascual, una selecci\u00f3 de poemes seus i de membres del col\u00b7lectiu en homenatge, amb un prefaci de Carles Bellver Torl\u00e0.\u00a0L\u2019obra recull la selecci\u00f3 d\u2019una vintena de poemes de l\u2019Albert Garcia, amb els quals dialoguen tants altres m\u00e9s dels poetes Josep Llu\u00eds Abad, Vicent Jaume Almela, Artur \u00c0lvarez, Joan Andr\u00e9s Sorribes, Carles Bellver Torl\u00e0, Aina Garcia-Carb\u00f3, Susanna Lliber\u00f3s, Isabel Mar\u00edn, Pasqual Mas i Us\u00f3, J. Rafael Mesado, Rosa Mir\u00f3 Pons, Imma Monlle\u00f3, Manel Pitarch, Josep Porcar, Isabel Ribes, Vicent Sanz, Maties Segura, Josep Us\u00f3 Ma\u00f1an\u00f3s i Marta Vilardaga.\r\nEl dissabte 30 de setembre de 2023, li van dedicar la XII Trobada Liter\u00e0ria d'El Pont a Culla i un recital po\u00e8tic en mem\u00f2ria seua."}, {"id": 394, "name": "Arcadi", "surname": "Garcia", "conjunction": "i", "second_surname": "Sanz", "url": "/biografies/garcia-sanz-arcadi", "image": "/media/biography/image/garcia_sanz_arcadi.jpg", "birth_date": 1926, "dead_date": 1998, "short_description": "Jurista i historiador\r\nFill de l'historiador i notari Honori Garcia i Garcia.\r\nDestac\u00e0 com jurista i advocat professional i com a historiador vocacional en el camp del Dret Medieval. Al seu poble natal hi curs\u00e0 la Prim\u00e0ria, i complet\u00e0 els seus estudis del batxillerat a Vic, on es trasllad\u00e0 la seva fam\u00edlia per raons de feina del seu pare.\r\n\u00a0\r\nActivitat acad\u00e8mica i professional \r\nDespr\u00e9s de la Secund\u00e0ria, inici\u00e0 els estudis superiors a la Universitat de Barcelona on hi curs\u00e0 Filosofia i Lletres i Dret (1943-1946), carrera amb la que es gradu\u00e0 finalment a la Universitat de Val\u00e8ncia el 1948. Del 1949 al 1954 va treballar a Vic, col\u00b7laborant en tasques a la biblioteca i els arxius notarials de l'Arxiu Episcopal de Vic, amb el canonge Eduard Junyent i Subir\u00e0. Aprofit\u00e0 aquesta l\u00ednia per iniciar-se en l'estudi de la documentaci\u00f3 medieval del dret local de les comarques septentrionals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, durant els anys 1952-1956, amb l'ajuda de l'arxiver de l'Arxiu Municipal de Castell\u00f3, Llu\u00eds Revest i Corzo.\r\nA partir de 1956 inici\u00e0 la seva tasca professional com a advocat, primer com a col\u00b7laborador en diversos despatxos i a partir de 1962, com a advocat a Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia, on es col\u00b7legi\u00e0. Tamb\u00e9, treballaria d'assessor en diverses empreses mercantils.\r\nR\u00e0pidament, i recuperant un inter\u00e8s que ja havia encetat de jove, combin\u00e0 la feina d'advocat amb els estudis vocacionals sobre Hist\u00f2ria. Els seus treballs com a historiador el fan un autor puntal per la cultura valenciana. La seva vocaci\u00f3 com a historiador del Dret Medieval fou \u00e0mplia, i sovint, compartida amb altres estudiosos. Aix\u00ed, i relacionant-se amb la seva coneguda passi\u00f3 pel mar i la navegaci\u00f3, va realitzar estudis de Dret Comercial Mar\u00edtim, d'Hist\u00f2ria de la Marina, sobre les fonts del dret, comer\u00e7 medieval catal\u00e0 i a l'\u00faltim tram de la seva vida, realitz\u00e0 tamb\u00e9 reflexions sobre el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i els Pa\u00efsos Catalans en el seu contingut m\u00e9s c\u00edvic.\r\nDirigit per Ramon d'Abadal i de Vinyals, estudi\u00e0 institucions de dret econ\u00f2mic i mercantil \u2014d'on en sortiren alguns treballs publicats, com Comandas Comerciales barceloneses de la baja Edad Media (1973) i Societats mercantils medievals a Barcelona (1986)\u2014; i, posteriorment, treball\u00e0 al Seminari d'Hist\u00f2ria del Dret de la Universitat de Girona sota la direcci\u00f3 de Josep Maria Font i Rius. En aquest context establ\u00ed connexi\u00f3 amb Germ\u00e0 Col\u00f3n, director del Romanischer Seminar de la Universitat de Basilea, amb qui treball\u00e0 per l'edici\u00f3 de Els Furs de Val\u00e8ncia (1970-1999) i El Llibre del Consolat de Mar (1981-1988). Les seves investigacions seguiren la l\u00ednia de l'estudi de la navegaci\u00f3 i la marina catalanes, amb treballs com Hist\u00f2ria de la marina catalana (1977) o Galeres mercants catalanes dels segles XIV i XV (1994), entre d'altres.\r\nCom a historiador reivindic\u00e0 l'exist\u00e8ncia d'una historiografia pr\u00f2piament catalana sobre Dret Mar\u00edtim, que ja hauria sigut iniciada per Antoni Capmany, per\u00f2 que ell mateix, despr\u00e9s d'altres historiadors, continuaria. D'altra banda, la seva perspectiva de marc d'estudi fou sovint la de l'\u00e0mbit de Pa\u00efsos Catalans, com a lloc d'aplicaci\u00f3 d'un dret hist\u00f2ric propi.\r\nA una data tardana com fou el 1975, va decidir iniciar el curs del doctorat a la Universitat de Val\u00e8ncia. Finalment, el 1983 present\u00e0 a la Universitat de Barcelona la seva tesi sobre el Llibre del Consolat de Mar, dirigida pel doctor Josep Maria Font i Rius, amb la qual va obtenir la m\u00e0xima nota i el premi extraordinari de doctorat. D'aquesta manera, va poder iniciar la seva doc\u00e8ncia; el 1987 com a professor titular d'Hist\u00f2ria del Dret i de les institucions a la Universitat de Val\u00e8ncia i el 1991, a la nova Universitat Jaume I, de Castell\u00f3 de la Plana, moment en qu\u00e8 seria nomenat deg\u00e0 de la Facultat de Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques i Econ\u00f2miques de la seva universitat. L'any seg\u00fcent, despr\u00e9s de jubilar-se, esdevindria professor em\u00e8rit i deg\u00e0 honorari de la mateixa facultat.\r\nDurant la seva prolongada vida acad\u00e8mica, form\u00e0 part del Patronat d'Estudis Ausonencs de Vic, de la Societat Castellonenca de Cultura de Castell\u00f3 de la Plana i de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim.\r\nTamb\u00e9, des del 1987, col\u00b7labor\u00e0 a la revista Drassana del Museu Mar\u00edtim de Barcelona; a l'Anuario de Historia del Derecho Espa\u00f1ol i a Estudis Hist\u00f2rics i Documents dels Arxius de Protocols.\r\n\u00a0\r\nDefensor de la llengua catalana\r\nNo se centr\u00e0, per\u00f2, en la seva carrera de forma exclusiva, sin\u00f3 que va destacar \u00e0mpliament com a defensor de la unitat ling\u00fc\u00edstica del catal\u00e0 i per la normalitat del catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per aquesta tasca, form\u00e0 part des del 1989 del Consell Valenci\u00e0 de Cultura, i des del 1991 de la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March; fou membre fundador d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va pert\u00e0nyer des del 1973 a l'Institut d'Estudis Catalans i a la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres. Durant la seva vida, va rebre nombrosos premis; aix\u00ed per exemple, va rebre el premi Gumersind Bisbal de la Fundaci\u00f3 Salvador i Vives el 1981, i el Serra d'Or d'\u00d2mnium Cultural el 1982. El 1990 recoll\u00ed el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes, m\u00e0xima distinci\u00f3 de la Generalitat Valenciana i el 1995, rebia la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva traject\u00f2ria cient\u00edfica.\r\nLa seva coneguda preocupaci\u00f3 per la situaci\u00f3 de la llengua catalana i el seu futur, el van acompanyar fins l'\u00faltim moment. Aix\u00ed, en el moment de la seva mort, el 1998, era president de la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March, entitat promotora de la cultura, l'art, la ci\u00e8ncia i la investigaci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0."}, {"id": 715, "name": "Emili", "surname": "Gasc\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Contell", "url": "/biografies/gasco-contell-emili", "image": "/media/biography/image/gasco_contell_emili.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1972, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nEmili Gasc\u00f3 va n\u00e0ixer al si d\u2019una fam\u00edlia valencianoparlant, un fet que va despertar en ell l\u2019inter\u00e9s per la llengua i una inquietud liter\u00e0ria i intel\u00b7lectual. L\u2019any 1914, amb tan sols 16 anys, va escriure una primera novel\u00b7la curta titulada Paternitat, que es va publicar l\u2019any seg\u00fcent al n\u00famero 74 de la revista El Cuento del Dumenche. En aquest mateix n\u00famero tamb\u00e9 va apar\u00e9ixer el seu poema \"El poema d\u2019uns ulls blaus\". Aquestes primeres obres revelaven el seu talent en el g\u00e8nere literari i la seua admiraci\u00f3 cap a Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, a qui dedic\u00e0 la novel\u00b7leta Paternitat.\r\nDes de molt jove, Gasc\u00f3 Contell va mostrar un inter\u00e9s especial per la llengua francesa i va cursar els primers estudis tant a Val\u00e8ncia com a la localitat occitana de Bolet, on la seua fam\u00edlia es va traslladar per motius laborals. Posteriorment, en van tornar a Val\u00e8ncia, on va continuar estudiant i treballant. Durant aquesta etapa de formaci\u00f3 va destacar com a narrador i articulista, col\u00b7laborant en publicacions com La Voz Valenciana i La Correspondencia de Valencia.\r\nL\u2019any 1916, Gasc\u00f3 Contell va comen\u00e7ar a treballar a l\u2019editorial Prometeo, dirigida per Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, i va exercir diverses funcions en aquesta empresa al llarg dels anys. Durant aquesta etapa, va publicar obres significatives com Aventuras de un ni\u00f1o espa\u00f1ol en la guerra europea (1918) i Blasco Ib\u00e1\u00f1ez y su obra (1921). A m\u00e9s, va viure a Par\u00eds fins a finals de la d\u00e8cada, treballant en diverses editorials franceses i col\u00b7laborant en la premsa internacional.\r\nLa Guerra Civil va implicar un gran canvi en la seua vida. Va ser mobilitzat per l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 i va acabar la guerra amb el rang de comandant. Aquest per\u00edode va marcar una divisi\u00f3 en la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria i period\u00edstica a causa de les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i de l\u2019inici de la Segona Guerra Mundial. Gasc\u00f3 Contell s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds i abandon\u00e0 en 1939 la creaci\u00f3 en castell\u00e0 i escrigu\u00e9 \u00fanicament en franc\u00e9s i valenci\u00e0. Va publicar llibres intimistes, com Variations sud l\u2019amour (1941), narrativa en Contes a Mari-Marina (1943), els assajos sobre temes espanyols de Causerie espagnole (1945) i el poemari en valenci\u00e0 Interiors (1948), entre altres t\u00edtols.\r\nL\u2019any 1953 va tornar definitivament a l\u2019Estat espanyol, es va establir a Madrid per motius familiars i va dedicar-se activament a la seua carrera d\u2019escriptor i editor. Durant aquests anys va gaudir d\u2019un cert reconeixement en un context cultural dif\u00edcil i restringit.\r\nGasc\u00f3 Contell va continuar treballant en el m\u00f3n editorial, intent\u00e0 acostar l\u2019alta cultura a les masses i introduir els lectors en temes complexos i desconeguts al pa\u00eds. Va publicar diverses obres durant aquest per\u00edode, com Mitolog\u00eda universal (1958), La mitolog\u00eda contada con sencillez (1959), Viaje alrededor de los dioses (1973) i Panorama de la historia del arte (1962).\r\nA m\u00e9s de la seua tasca com a escriptor, tamb\u00e9 va continuar col\u00b7laborant com a articulista en diversos diaris espanyols i valencians, aix\u00ed com en publicacions internacionals com El Tiempo de Col\u00f2mbia i Diario de Noticias de Portugal. Tamb\u00e9 va exercir com a conferenciant en universitats i institucions tant a Espanya com a altres pa\u00efsos com Fran\u00e7a, Finl\u00e0ndia, Su\u00e8cia, Noruega, Dinamarca i Puerto Rico.\u00a0A m\u00e9s, va ser nomenat assessor de l\u2019Instituto Nacional del Libro Espa\u00f1ol, una posici\u00f3 que reflecteix el seu reconeixement i influ\u00e8ncia en l\u2019\u00e0mbit cultural.\r\nDurant aquests anys, Gasc\u00f3 Contell va fer diverses edicions liter\u00e0ries d\u2019obres importants com Obras completas de Rub\u00e9n Dar\u00edo (1950-1955), Obras selectas de Jos\u00e9 Mar\u00eda Pem\u00e1n (1971) i Teatro selecto de Arist\u00f3fanes (1971). Els dos volums m\u00e9s destacats d\u2019aquesta etapa de producci\u00f3 s\u00f3n Encuentros y despedidas. Hombres de mi tiempo (1965), que recull assajos sobre figures destacades de la cultura del segle XX, i Par\u00eds cuando yo era viejo (1973), publicat de manera p\u00f2stuma per la seua filla.\r\nGasc\u00f3 Contell es va traslladar a Val\u00e8ncia quan ja estava greument malalt i va morir a la seua ciutat natal. En aquesta etapa final es va dedicar a l\u2019escriptura i a la cultura espanyola i universal. Era casat amb Marina Poy L\u00f3pez i tingueren una filla, Marinette. Des de 1974 t\u00e9 un carrer dedicat al barri d\u2019Algir\u00f3s, a Val\u00e8ncia, i l\u2019ajuntament del cap i casal ha publicat alguns llibres sobre la seua obra."}, {"id": 397, "name": "Rafael", "surname": "Gayano", "conjunction": "i", "second_surname": "Lluch", "url": "/biografies/gayano-lluch-rafael", "image": "/media/biography/image/gayano_lluch_rafael.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1954, "short_description": "Dramaturg, poeta i folklorista\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia humil de Val\u00e8ncia. Quan tenia tretze anys, al morir el seu pare, es va haver de posar a treballar i comen\u00e7\u00e0 en els despatxos d'una f\u00e0brica.\r\nJa al 1906, inici\u00e0 la seva carrera com a dramaturg estrenant la seva primer obra teatral. El 1916 entr\u00e0 a treballar com a funcionari a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, feina que va conservar al llarg de la seva vida fins a jubilar-se. Tot i aix\u00ed, paral\u00b7lelament a la seva feina com a funcionari, continu\u00e0 enriquint la que seria una prol\u00edfica carrera com a escriptor, poeta i folklorista, amb nombroses publicacions. El 1917 entr\u00e0 com a soci a Lo Rat-Penat.\r\nS'implic\u00e0 de ple en la premsa valenciana, col\u00b7laborant en publicacions com La Tron\u00e0, La Degoll\u00e0, El Tio Cuc, Pensat i Fet, El Fallero o Festes Valencianes. Aix\u00ed mateix, fund\u00e0 diversos setmanaris, com La Veu del Poble, El Motil\u00f3 (1912) o Teatre Valenci\u00e0 (1925); i col\u00b7labor\u00e0 peri\u00f2dicament a Jornada o Las Provincias. Public\u00e0 tamb\u00e9 un poemari, titulat Brots de la terra (1928).\r\nLa seva carrera com a dramaturg fou ben extensa, i arrib\u00e0 a publicar fins a 109 obretes en catal\u00e0 o b\u00e9 biling\u00fces, i nou en castell\u00e0. Destaquen Mort en vida (1922), Visites del atre mon (1917), Sanc valenciana (1925), Temple de dona (1925), La \u00faltima barraca (1925), Chagants y nanos (1926) i La font del amor (1927).\r\nCom a histori\u00f2graf, centr\u00e0 la seva vida en l'estudi de les costums i les tradicions del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En aquesta l\u00ednia, destac\u00e0 la publicaci\u00f3 de Els furs de Val\u00e8ncia (1930-31) i Aucolog\u00eda valenciana (1942), entre moltes d'altres.\r\nVinculat durant tota la seva vida al valencianisme pol\u00edtic i cultural, form\u00e0 part, des de la seva fundaci\u00f3 el 1933, d'Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, treballant com a bibliotecari a la junta directiva de l'entitat. Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana havia estat creada a partir de la fusi\u00f3 dels diversos sectors dissidents d'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta, aix\u00ed com els sectors m\u00e9s dretans del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista. L'entitat, que pass\u00e0 a denominar-se Acci\u00f3 Valenciana a partir de 1935, era de caire socialcristi\u00e0.\r\nPosteriorment fou nomenat vocal d'Acci\u00f3 Bibliogr\u00e0fica Valenciana, i director numerari del Centre de Cultura Valenciana (1940), corresponent de la Real Academia de la Historia (1942) i de la Reial Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona.\r\nAl final de la seva vida va patir v\u00e0ries malalties i, finalment, amb seixanta-tres anys, va morir d'una emb\u00f2lia cerebral. Amb la seva mort, deix\u00e0 pendents diversos treballs d'investigaci\u00f3 que ja havia comen\u00e7at sobre falles, gremis de Val\u00e8ncia i costums del poble valenci\u00e0."}, {"id": 634, "name": "Genar", "surname": "Genov\u00e9s", "conjunction": "", "second_surname": "Conejos", "url": "/biografies/genoves-conejos-genar", "image": "/media/biography/image/genoves_conejos_genar.jpg", "birth_date": 1846, "dead_date": 1926, "short_description": "Registrador de la propietat i escriptor\r\nDespr\u00e9s d\u2019acabar el batxillerat en 1864 a l\u2019institut Llu\u00eds Vives, va cursar la carrera de Dret al cap i casal i posteriorment va opositar a registrador de la propietat. Era membre fundador de l\u2019Ateneu Cient\u00edfic, Art\u00edstic i Literari de Val\u00e8ncia (1870) i col\u00b7laborador del seu butllet\u00ed (1870-1876), la publicaci\u00f3 valenciana m\u00e9s important en aquell moment sobre cr\u00edtica art\u00edstica. Aquesta entitat cultural va funcionar durant l\u2019\u00faltim ter\u00e7 del segle XIX i les primeres d\u00e8cades del XX a la ciutat de Val\u00e8ncia, i durant el Sexenni Democr\u00e0tic i la Restauraci\u00f3 borb\u00f2nica va acollir bona part dels cient\u00edfics i intel\u00b7lectuals valencians. Peri\u00f2dicament celebrava sessions en les quals es llegien poemes i s\u2019interpretaven peces dram\u00e0tiques i musicals, o b\u00e9 es realitzaven discussions sobre algun tema. A m\u00e9s, a partir del febrer de 1874, a fi d\u2019estimular el moviment cultural, alguns joves de l\u2019Ateneu van comen\u00e7ar a celebrar els diumenges una s\u00e8rie de \u00abtes artisticoliteraris\u00bb en qu\u00e8 mentre s\u2019alternava la m\u00fasica i la literatura, alguns artistes feien dibuixos o pintaven aquarel\u00b7les. Van ser alguns dels seus presidents Eduardo Atard Llobell, Vicent Wenceslau Querol, Crist\u00f2fol Pascual i Gen\u00eds (vicepresident el 1869 i president el 1877), Manuel Candela, Jos\u00e9 Puig Boronat, Teodor Llorente i Olivares, o Francisco Moliner; va comptar entre els seus socis amb Julio Peris Brell, Trinitario Ruiz Capdep\u00f3n i Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez.\r\nEl 22 d\u2019agost de 1877, Genar Genov\u00e9s va prendre possessi\u00f3 del primer c\u00e0rrec com a registrador inter\u00ed de Villar del Arzobispo. Va ser inter\u00ed d\u2019Alcoi en 1879 i de Chinchilla (Albacete). Entre els anys 1886-1900 el trobarem a Cervera de R\u00edo Pisuerga (Pal\u00e8ncia), on vivia a la Pla\u00e7a Major, 18. Despr\u00e9s va passar a Toledo (1901-1911) i Pal\u00e8ncia (1911). Va aspirar a diversos registres valencians (Alzira, Albaida, X\u00e0tiva, Vila-real), per\u00f2 per torn no va ser possible el nomenament com a registrador d\u2019Albaida fins al gener de 1912. A la darreria del mateix any era traslladat a X\u00e0tiva i reprenia el contacte m\u00e9s directe amb les plataformes culturals valencianes, sobretot amb Lo Rat Penat i Las Provincias.\r\nAlgunes fonts asseguren que desenvolup\u00e0 la seua activitat liter\u00e0ria fonamentalment ja jubilat, per\u00f2 no \u00e9s cert. Per la dataci\u00f3 dels seus poemes valencians, aplegats en el recull Un grapaet i... prou de versos en valenci\u00e0 (Agrupaci\u00f3 Pro Poesia Valenciana, 1915), podem saber que escrivia en valenci\u00e0 des de qualsevol destinaci\u00f3 peninsular, ja fora castellana o valenciana. En 1908, Teodor Llorente li demanava un any m\u00e9s la col\u00b7laboraci\u00f3 per a l\u2019Almanaque i li remarcava que \u00abno abandone sus aficiones literarias. \u00c9stas son un alivio en los quebrantos de la vida\u00bb. De fet, en 1899 versava des de Cervera:\r\nI a mi en mem\u00f2ria em tingau;\r\nI per vore\u2019m satisfet,\r\nA viure prompte em dugau\r\nAll\u00e0 a on veja el Micalet;\r\nPues de Val\u00e8ncia alluntat\r\nJa m\u00e9s temps no puc seguir...\r\n\u00a1I em trobe tan inyorat,\r\nQue d\u2019inyor vaig a morir!\r\n\u00a0\r\nEls seus millors poemes s\u00f3n els de caire humor\u00edstic, ben treballats i carregats d\u2019ironia. A tall d\u2019exemple, en Un grapaet i... prou reuneix \u00abA sant Vicent Ferrer\u00bb, \u00abAl mestre D. Teodor Llorente\u00bb, \u00abDoloreta\u00bb, \u00abFelicitaci\u00f3\u00bb, \u00abLes dos carabasseres\u00bb, \u00abDos trossos de carta d\u2019estiu\u00bb, \u00abTelegrama-sonet a Joaquim Mart\u00ed Gadea\u00bb, \u00ab\u00a1Bona peixquera!\u00bb, \u00abCan\u00e7ons de curt de vista\u00bb, \u00ab\u00bfQu\u00e8 farem?\u00bb, \u00abEl crit de la peixcadora\u00bb, \u00abLa gran copa de premi\u00bb, \u00abLa can\u00e7\u00f3 del castanyer\u00bb, \u00abEl piropo de l\u2019orxater\u00bb, \u00abLa primera impressi\u00f3\u00bb, \u00abEpigrama\u00bb, \u00ab\u00a1Arbre caigut!\u00bb, \u00abEn la platja\u00bb, \u00abRatgea\u00bb i \u00abAls excursionistes de Lo Rat Penat, visitant X\u00e0tiva\u00bb.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 en diversos peri\u00f2dics i revistes com Valencia C\u00f3mica (1890), Almanaque de El Albardero, en la revista mensual Lo Rat Penat (1911), Almanaque de Las Provincias (1885, 1889, 1894, 1895, 1897-1911, 1913-1915, 1917-1920, 1923-1925, en valenci\u00e0 o castell\u00e0), Las Provincias, El Diario Mercantil, Para todo el Mundo, El Albacetense, El Castellano, Pensat i Fet (1917), El Cuento del Dumenge (1919) o Germania (1925). Va aplegar els seus poemes en castell\u00e0 en Ceros a la izquierda. Bobadas escritas en prosa y en verso, en serio y en broma (Val\u00e8ncia, 1897), i els valencians en l\u2019esmentat Un grapaet i... prou (Val\u00e8ncia, 1915), publicat amb una ortografia molt acceptable.\r\nVa ser antologat per Teodor Llorente en el recull Cancionero amoroso (Val\u00e8ncia, 1882), un conjunt de poemes recopilats com a publicaci\u00f3 d\u2019obsequi del diari Las Provincias. Apareix tamb\u00e9 en \u00c1lbum de poes\u00edas de escritores valencianos (Val\u00e8ncia, 1895), una nova antologia feta per Llorente per satisfer el desig d\u2019un jove tip\u00f2graf de la impremta Vives Mora; tota aquesta tria de poetes valencians \u00e9s en castell\u00e0, i Genov\u00e9s hi aporta el poema \u00abHechos y dichos\u00bb, escrit aquell any a Cervera de R\u00edo Pisuerga.\r\nCom a autor de teatre t\u00e9 un parell d\u2019obres: la castellana Quien m\u00e1s mira menos ve (proverbio c\u00f3mico en un acto y en verso. Val\u00e8ncia, 1871), estrenada al Teatro de la Libertad el 9 de febrer de 1871; i la valenciana La llibertat, estrenada al Teatre Princesa.\r\nEra casat amb Salvadora L\u00f3pez P\u00e9rez i tenien una filla, Consuelo. Va morir als 78 anys i fou soterrat al Cementeri General de Val\u00e8ncia."}, {"id": 441, "name": "Eduard", "surname": "Genov\u00e9s", "conjunction": "i", "second_surname": "Olmos", "url": "/biografies/genoves-olmos-eduard", "image": "/media/biography/image/genoves_olmos_eduard_YxDp1xO.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1922, "short_description": "Prevere, poeta i dramaturg\r\nEl 1904 ingress\u00e0 en condici\u00f3 de becari al Col\u00b7legi del Corpus Christi. Curs\u00e0 el batxillerat de Ci\u00e8ncies i Lletres i arrib\u00e0 a doctorar-se en Teologia.\r\nDes de jove col\u00b7labor\u00e0 en revistes com L'Altar del Mercat, Val\u00e8ncia, Anunciador Valenci\u00e0 i Visca Val\u00e8ncia!, llista que s'an\u00e0 eixamplant al llarg de la seva carrera.\r\nS'inici\u00e0 com a poeta amb El Altar del Mercat, publicada el 1907, i continu\u00e0 amb La nit d'\u00e0nimes. Deliri, de 1909. Ja el 1913 va obtenir el seu primer premi als Jocs Florals convocats per la Joventut Cat\u00f2lica amb el poema \u00abCant d'esperan\u00e7a. L'Aljama conversa (a X\u00e0tiva)\u00bb. L'any seg\u00fcent guany\u00e0 la Viola d'Or als Jocs Florals de Lo Rat-Penat amb \u00abEn la tomba de ma mare. Preg\u00e0ria\u00bb. Poc temps despr\u00e9s, el 1915, publicaria a la Biblioteca de Poetes Valencians Contemporanis, l'aplec Poesies.\r\nEl 1911 public\u00e0 a Lo Rat Penat col\u00b7laborant amb Teodor Llorente, Josep Sanchis Sivera, Llu\u00eds Cebrian Ibor i Llu\u00eds Cebrian Mezquita, entre molts d'altres. Va estar sempre molt ben relacionat amb el valencianisme cultural, especialment en el camp de la poesia, per\u00f2 Josep Maria Bayarri fou el seu col\u00b7laborador m\u00e9s important. Pel que fa els eclesi\u00e0stics, procedia del cercle format per Francesc Mart\u00ednez Miret i Gon\u00e7al Vinyes, els quals destacaren pel seu comprom\u00eds c\u00edvic amb el valencianisme i la religiositat.\r\nSoci de Lo Rat-Penat, af\u00ed al seu lema de \u00abP\u00e0tria, Fe i Amor\u00bb el qual considerava que havia de marcar una nova societat m\u00e9s pr\u00f2spera. En el context de creixent ruptura entre un valencianisme cultural i un valencianisme m\u00e9s pol\u00edtic \u2014molt visible dins Lo Rat-Penat\u2014, no es cans\u00e0 d'assenyalar que calia tractar les discrep\u00e0ncies existents entre sectors de l'entitat per mitj\u00e0 de l'acostament a les dues postures, a fi de prendre all\u00f2 m\u00e9s bo de cada una. Apost\u00e0 per la conciliaci\u00f3 entre els seus membres mitjan\u00e7ant la reforma dels estatuts de Lo Rat-Penat.\r\nCom a home interessat en la hist\u00f2ria del seu pa\u00eds, el 1914 acab\u00e0 de publicar els quatre volums de l'obra bibliogr\u00e0fica Cat\u00e0leg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l'any 1474 fins el 1910, aix\u00ed com Sobre l'expulsi\u00f3 dels moriscs del Vall de Guadalest, obra amb la qual va ser escollit com a soci de m\u00e8rit de Lo Rat-Penat.\r\nVa cultivar la poesia religiosa, i trob\u00e0 els seus fonaments en la literatura cl\u00e0ssica i el romanticisme francogerm\u00e0nic.\r\nFou premiat nombrosos cops als Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Val\u00e8ncia. El 1915 seria proclamat Mestre en Gai Saber any en qu\u00e8 pass\u00e0 a form\u00e0 part de la Junta Directiva de Lo Rat-Penat. Tamb\u00e9 cultiv\u00e0 altres g\u00e8neres m\u00e9s enll\u00e0 de la poesia, amb obres teatrals com Comandant per capit\u00e0 (1911) i Embajada de moros y cristianos (1913).\r\nEL 1914 s'organitz\u00e0 un convit en el seu honor en reconeixement a la seva tasca liter\u00e0ria.\r\nEl 1920 va obtenir un altre premi dels Jocs Florals per Cants d'amor, i un any despr\u00e9s, per A la Verge dels Desemparats. Ecce mater tua.\r\nVa morir als quaranta anys, deixant prematurament la seva tasca compromesa amb la recuperaci\u00f3 de la llengua i la hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que havia realitzat al llarg de la seva vida d'una forma molt marcada per la seva creen\u00e7a cristiana."}, {"id": 776, "name": "Joan Alfons", "surname": "Gil", "conjunction": "", "second_surname": "Albors", "url": "/biografies/gil-albors-joan-alfons", "image": "/media/biography/image/gil_albors_joan-alfons.jpg", "birth_date": 1927, "dead_date": 2020, "short_description": "Periodista, dramaturg i gestor cultural\r\nJoan Alfons Gil Albors va n\u00e0ixer al carrer de Cisneros, s/n d\u2019Alcoi, i de ben jove es va traslladar a Val\u00e8ncia, on va iniciar l\u2019activitat period\u00edstica i teatral. Com a periodista, fou redactor de l\u2019emissora de r\u00e0dio La Voz de Levante, i posteriorment ocup\u00e0 les direccions regionals de Radiocadena i Radiocolor. En l\u2019emissora La Voz de Levante era, a m\u00e9s, el director del quadre esc\u00e8nic i el responsable del programa cultural Atenea.\r\nPel que fa a la seua dedicaci\u00f3 teatral, s\u2019inici\u00e0 en els ambients universitaris del Teatre Universitari (TEU), i m\u00e9s tard en els teatres de Cambra i Assaig, amb un bagatge de 45 obres editades i estrenades tant en valenci\u00e0 com en castell\u00e0. Va rescatar el teatre valenci\u00e0 del seu contingut localista per a aportar temes m\u00e9s transcendents, i ha estat considerat per la cr\u00edtica com l\u2019autor de transici\u00f3 dels anys 60 i 70, amb continguts po\u00e8tics existencialistes com la por metaf\u00edsica o la soledat humana. Per a l\u2019estudi\u00f3s Josep Llu\u00eds Sirera \u00e9s el principal dramaturg valenci\u00e0 de la d\u00e8cada dels setanta, bon coneixedor de la hist\u00f2ria i de la t\u00e8cnica teatral.\r\nSeguint l\u2019investigador Josep Daniel Climent, foren Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner els qui m\u00e9s insistiren a Gil Albors perqu\u00e8 escriguera en valenci\u00e0 les produccions teatrals, tot i que aquest al\u00b7legava el seu desconeixement escrit de la llengua. Segurament per aix\u00f2, Valor revis\u00e0 la primera obra escrita en valenci\u00e0, El t\u00f2tem en l\u2019arena, abans de ser presentada el 1959 a la censura, que la va prohibir. En vista dels problemes existents i aconsellat per diversos amics que intu\u00efen que el problema podia estar en la llengua emprada, Gil Albors la torn\u00e0 a lliurar a la censura en castell\u00e0 i aix\u00ed fou autoritzada. Finalment, l\u2019obra s\u2019estren\u00e0 en castell\u00e0 el 12 de novembre del 1960 a l\u2019Ateneu Mercantil, on havia fet bona amistat amb els valencianistes Sanchis Guarner, Robert Mor\u00f2der o Joaquim Maldonado, que presidia l\u2019entitat.\r\nCom a directiu de l\u2019emissora, va afavorir que Enric Valor col\u00b7laborara en el programa cultural Atenea amb una secci\u00f3 de llengua que portava el mateix t\u00edtol que les lli\u00e7ons que publicava en el diari Jornada, \u00abParlem b\u00e9\u00bb. La seua col\u00b7laboraci\u00f3 s\u2019inici\u00e0 el 23 de maig del 1963 i s\u2019allarg\u00e0 uns mesos, segurament fins a finals d\u2019aquell any. Cada dijous hi intervenia amb la lectura de diverses fitxes gramaticals per a orientar els oients en l\u2019\u00fas correcte de la llengua.\r\nLa seua obra m\u00e9s recordada i celebrada per la cr\u00edtica \u00e9s Barrac\u00f3 62 (1963), que ha continuat sent representada. Es tracta un drama existencialista que el p\u00fablic contemporani va considerar dur, aspre i sec, possiblement per un conjunt de factors que Josep Palomero determina: \u00abl\u2019eixuta posada en escena, la contund\u00e8ncia dels di\u00e0legs i l\u2019impacte de l\u2019argument\u00bb. Sens dubte, era un producte modern que sintonitzava amb l\u2019actualitat liter\u00e0ria europea i significava la incorporaci\u00f3 del teatre existencialista en el circuit teatral valenci\u00e0 (Ferran Carb\u00f3 & Vicent Simbor). Barrac\u00f3 62 presenta la quotidianitat de la vida d\u2019uns presos en un barrac\u00f3 d\u2019un camp de concentraci\u00f3. A trav\u00e9s d\u2019una narraci\u00f3 lineal, en tres actes, es presenten diversos episodis de les relacions dels presoners. A partir de la interrogaci\u00f3 sobre el sentit de la llibertat, s\u2019insereix l\u2019home en un univers advers, un camp de concentraci\u00f3, on uns personatges arquet\u00edpics, representants de la condici\u00f3 humana, no tenen escapat\u00f2ria. Una altra obra seua censurada fou Autopsia a cinco procesados (1963), la qual tracta el tema de la talidomida; el 2017, l\u2019autor va cedir en un acte simb\u00f2lic els drets a l\u2019Associaci\u00f3 de V\u00edctimes de la Talidomida (AVITE).\r\nVa obtindre, entre altres, els premis Val\u00e8ncia de Literatura de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia per les obres La barca de Caronte i El cau (1962 i 1968); el Joan Senent de la Caixa de Val\u00e8ncia per Barrac\u00f3 62 (1963, obra reeditada per Edicions Bromera en 1996); el Gonzalo Cant\u00f3 de l\u2019Ajuntament d\u2019Alcoi (1966); el Galard\u00f3n del Duero de la Diputaci\u00f3 de Zamora; el Ciutat de Palma de la Diputaci\u00f3 de Mallorca, amb \u00a1Crida, Galileu! (1970); el Premi Eduardo Marquina de l\u2019Ajuntament de Figueres, i el Guip\u00fazcoa de la Diputaci\u00f3 de Sant Sebasti\u00e0. En 1990 va assolir el Premi Teatre Principal de Mallorca, i en 1992 el Premi Ciutat de Val\u00e8ncia convocat per l\u2019ajuntament del cap i casal. En 1994 va guanyar el Premio Nacional de Teatro para la Infancia y Juventud amb Patat\u00edn, Patat\u00e1n y Patat\u00f3n, publicada per l\u2019Editorial Bru\u00f1o, primer en castell\u00e0 i m\u00e9s tard en valenci\u00e0, amb el t\u00edtol de Trampol\u00ed. L\u2019any 2002, l\u2019Acad\u00e8mia Mundial de Ci\u00e8ncies i Tecnologia el va distingir amb el Premi de Literatura.\r\nEntre la seua extensa obra trobem quatre t\u00edtols sobre la hist\u00f2ria valenciana: Jaume I, el Conqueridor; Verge de folls; Borja, Duque de Gandia, i El petrolio. En 1995, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia va publicar la seua Antologia teatral, que inclou set de les seues obres m\u00e9s destacades: El t\u00f2tem en l\u2019arena, Oseas, Barrac\u00f3 62, El Camale\u00f3, Un cervell amb tic-tac i El petrolio. Tant El t\u00f2tem en l\u2019arena com la seua versi\u00f3 de Medea van ser reeditades en 1998 i 2001 per Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia. L\u2019any 2003, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia va publicar el segon volum de la seua antologia teatral, que recopila els textos dram\u00e0tics El cubil, No mat\u00e9is al inocente, \u00a1Grita, Galileo!, Retorn a la nit, I love you, Marilyn i La casa dels sants.\u00a0\r\nEn el 2006 va estrenar El ocaso de los brujos al Teatre Talia de Val\u00e8ncia, amb producci\u00f3 de Teatres de la Generalitat, i en el 2007 va ser presentada la seua Obra completa a c\u00e0rrec de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim (28 obres en castell\u00e0 i 17 en valenci\u00e0).\r\nGil Albors va ocupar la presid\u00e8ncia de l\u2019Asociaci\u00f3n de Profesionales de Radio y Televisi\u00f3n de la Regi\u00f3n Valenciana i la direcci\u00f3 del Teatre Princesa a Val\u00e8ncia. L\u2019any 1996, atenent la seua dedicaci\u00f3 i reconeguda tasca teatral, fou designat director art\u00edstic de Teatres de la Generalitat Valenciana, c\u00e0rrec que va abandonar al desembre de 1999. En 1997 va ser nomenat vocal de l\u2019Asociaci\u00f3n Nacional de Autores de Teatro i, des del setembre del 2000, era membre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat Valenciana. Fou elegit membre de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua per les Corts Valencianes el 15 de juny de 2001, en prengu\u00e9 possessi\u00f3 el 23 de juny i va renunciar a la condici\u00f3 d\u2019acad\u00e8mic el 4 de desembre del 2015."}, {"id": 575, "name": "Lloren\u00e7", "surname": "Gim\u00e9nez", "conjunction": "", "second_surname": "Tarazona", "url": "/biografies/gimenez-tarazona-llorenc", "image": "/media/biography/image/gimenez_tarazona_lloren%C3%A7.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 2019, "short_description": "Mestre, escriptor i contacontes\r\nLloren\u00e7 va n\u00e0ixer al carrer del Mig, n\u00famero 88, del barri de la Fila d\u2019Alfafar. Son pare, Lloren\u00e7 \u00abel dels mobles\u00bb havia nascut a Pozo-Lorente (Albacete), i sa mare, Vicentica \u00abla Sardina\u00bb era d\u2019Alfafar. Des de menut li agradava contar succe\u00efts i era requerit d\u2019animador de jocs i vetlades, on acompanyava els acudits amb can\u00e7ons d\u2019animaci\u00f3. Com a membre actiu del Moviment Scout, en els focs de campament comen\u00e7\u00e0 a desplegar els dots de narrador de contes i hist\u00f2ries i, sobretot, d\u2019improvisar una narraci\u00f3. Es trobava segur entre la xicalla, li era un m\u00f3n molt proper i divertit, i no pensava aleshores que esdevindria el seu ofici.\r\nAquesta inclinaci\u00f3 cap a la infantesa el port\u00e0 a estudiar Magisteri. Dolors Aparici, professora de la Normal de Val\u00e8ncia, li parl\u00e0 d\u2019un llibre fonamental en la renovaci\u00f3 educativa, Carta a una mestra dels alumnes de Barbiana (1967). Era el primer llibre de pedagogia que Lloren\u00e7 va fruir i li obr\u00ed una mirada diferent d\u2019entendre l\u2019escola.\r\nJa mestre, va ser un dels fundadors de l\u2019Escola Gavina de Picanya al setembre de 1975, amb Rosa Serrano, Tere Hermoso, Dolors Aparisi, Mario Ma\u00f1es i altres, una de les primeres escoles cooperatives en valenci\u00e0 i motor de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica de l\u2019escola valenciana i de la introducci\u00f3 de la llengua a les aules. Lloren\u00e7 despleg\u00e0 a l\u2019Escola Gavina una passi\u00f3 excepcional per l\u2019ofici de mestre, desenvolupant moltes de les seues qualitats d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia emocional i d\u2019esperit renovador. S\u2019integr\u00e0 en el projecte d\u2019una escola laica, coeducativa, innovadora, amb una metodologia activa i pionera en l\u2019ensenyament del valenci\u00e0, un centre que combatia l\u2019autoritarisme i fomentava la llibertat i l\u2019organitzaci\u00f3 democr\u00e0tica de l\u2019ensenyament a trav\u00e9s de les assemblees, el treball en equip, el text lliure, la lectoescriptura natural\u2026, que bevia directament de les t\u00e8cniques Freinet.\r\nParal\u00b7lelament al treball a l\u2019Escola Gavina, connect\u00e0 amb Ferran Zurriaga, el mestre pioner en la introducci\u00f3 de la pedagogia Freinet al Pa\u00eds Valenci\u00e0, que l\u2019anim\u00e0 a participar en 1977 en els Aplecs dels Xiquets i Xiquetes d\u2019Olocau, que s\u2019allargaren fins al 1987. Actuava d\u2019animador de contes, can\u00e7ons i feia el muntatge del Foc de l\u2019Aplec. Aquesta experi\u00e8ncia del duet animador d\u2019Olocau els port\u00e0 a l\u2019organitzaci\u00f3 de les Col\u00f2nies d\u2019Estiu d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 al Penyagolosa i a la Torre de les Ma\u00e7anes, amb la complicitat de Zequi Castellano, Raquel Ricart, Albert Das\u00ed, Empar Aloy, Paco Navarro i Sento Marco. La Col\u00f2nia de la Torre de les Ma\u00e7anes de 1979 va girar al voltant de la rondalla d\u2019Enric Valor \u00abEl castell d\u2019Entorn i no Entorn\u00bb, sota l\u2019argumentaci\u00f3 i els relats animats de Lloren\u00e7 i un ventall de jocs i escenes relacionades amb el dia a dia de la col\u00f2nia.\r\nDespr\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada d\u2019intens comprom\u00eds amb l\u2019Escola Gavina, decid\u00ed optar en 1985, mitjan\u00e7ant les oposicions, a ser mestre de l\u2019escola p\u00fablica. La primera destinaci\u00f3 fou Llaur\u00ed, a la Ribera Baixa, una nova experi\u00e8ncia a l\u2019escola rural. Home inquiet, inici\u00e0 ben aviat la col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Trobada d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 de la Ribera, de nou com a animador en el rac\u00f3 de contes, can\u00e7ons, endevinalles\u2026 que havia anat millorant en les activitats d\u2019esplai de col\u00f2nies, aplecs i Escoles d\u2019Estiu. Llaur\u00ed va ser tamb\u00e9 un punt d\u2019inici en l\u2019autoria de llibres. Amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del riolenc Lleonard Torres, recopil\u00e0 Les rondalles de la Ribera (1993), el seu primer llibre, al qual en seguirien un bon grapat que assoliren \u00e8xits de venda i diversos premis.\r\nL\u2019any 1996, despr\u00e9s de treballar en l\u2019escola p\u00fablica, va decidir dedicar-se completament a l\u2019ofici de contacontes, a escriure narracions i sobretot a explicar-los en escoles, biblioteques, trobades i places p\u00fabliques, en unes actuacions que sempre deixaven una petjada profunda en els xiquets i adults. Narrava contes, acudits, hist\u00f2ries, can\u00e7ons, embarbussaments\u2026, des del comprom\u00eds amb la llengua, l\u2019educaci\u00f3 i la cultura. Va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en programes de la r\u00e0dio (Comarca a comarca) i de la televisi\u00f3 valenciana (Samb\u00f2rik).\r\nLa seua obra, composta per 26 t\u00edtols, se centra en la narrativa breu per a p\u00fablic infantil i juvenil i en la recopilaci\u00f3 d\u2019antologies de rondalles. El 1996 va ser guardonat amb el premi Empar de Lanuza de narrativa infantil, i dos anys despr\u00e9s amb el Premi de la Cr\u00edtica Serra d\u2019Or de contes pel recull Les endevinalles de Lloren\u00e7 (1998), un llibre extraordinari en qu\u00e8 trobem en cada plana una endevinalla que es descobreix quan despleguem el dibuix. Aquesta publicaci\u00f3 de T\u00e0ndem va tindre una gran acceptaci\u00f3 i ha merescut diverses edicions. A m\u00e9s, va ser tamb\u00e9 Premi de l\u2019Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Premi a les Millors Il\u00b7lustracions dels Llibres Infantils i Juvenils del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Cultura 1998. Heus-la ac\u00ed completa:\r\nRondalles de la Ribera (Edicions Camacuc, 1993)\r\nRondalles meravelloses de la Ribera (Edicions Camacuc, 1994)\r\nEl castell de rei i el secret de les cinc llegendes\u00a0(Generalitat Valenciana, 1994)\r\nEls animals agra\u00efts\u00a0(Institut Municipal de Cultura de Meliana, 1996)\r\nEl fantasma dels ulls blaus\u00a0(T\u00e0ndem, 1996)\r\nLes endevinalles de Lloren\u00e7 (T\u00e0ndem, 1997)\r\nLa mona i la palmera cocotera\u00a0(Edicions del Bullent, 1997)\r\nPepet el geperut i Roc el panxut i altres rondalles\u00a0(Edelvives, 1999)\r\nEl periquito Peret (Germinal, 1999)\r\nTresor de contes\u00a0(Edicions Voramar, 2001)\r\nUn conte, d\u00e9sset endevinalles i un regal\u00a0(La Gavella. Moviment per la Llengua i la Cultura, 2001) \u00a0\r\nEls acudits de Lloren\u00e7 (Editorial Bromera, 2003)\r\nLes can\u00e7ons de Lloren\u00e7 (T\u00e0ndem, 2003)\r\nEls contes del Samb\u00f2rik (Perif\u00e8ric Edicions, 2006)\r\nAdivinanzas (T\u00e0ndem, 2008)\r\n10 adivinanzas infantiles a partir de Adivinanzas (T\u00e0ndem, 2008)\r\nEls embarbussaments de Lloren\u00e7 (T\u00e0ndem, 2008)\r\nOficis de rondalla\u00a0(Edicions 96, 2009)\r\nNous acudits de Lloren\u00e7 (Editorial Bromera, 2009)\r\nLes flors de l'Albag\u00e9s\u00a0(Edicions del Bullent, 2010)\r\nLa aldea de las flores\u00a0(Edicions del Bullent, 2010)\r\nPla lector. En un tres i no res, tres (Edelvives, 2013)\r\nM\u00e9s contes, per favor (2014)\r\nLa mona lectora\u00a0(Edicions del Bullent, 2016)\r\nUn m\u00fasic d\u2019altura. Olocau (Edicions 96, 2016)\r\n El secret de les cinc llegendes (Bromera, 2020)\r\n\u00a0\r\nEl mestre Lloren\u00e7 Gim\u00e9nez va contribuir com molt poca gent a popularitzar la figura del rondallaire i va tindre un paper essencial en la recuperaci\u00f3 de la cultura oral i en la difusi\u00f3 d\u2019aquest estil narratiu al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a la resta del pa\u00efsos de llengua catalana, que va rec\u00f3rrer de cap a cap fins a l\u2019Alguer. Va ser reconegut i molt estimat en vida per les actuacions en qualsevol circumst\u00e0ncia, un referent i un valenci\u00e0 que va obrir molts camins. A banda dels premis esmentats, li van atorgar el de l\u2019Associaci\u00f3 de Biblioteques Valencianes.\r\nEn morir, la televisi\u00f3 p\u00fablica \u00c0 Punt l\u2019homenatj\u00e0 amb la recuperaci\u00f3 de 26 narracions realitzades en diversos pobles valencians, procedents de l\u2019arxiu d\u2019RTVV, reemesos a partir del 5 d\u2019octubre de 2019. Immediatament, el 7 d\u2019octubre de 2019, la Generalitat Valenciana li concedia la Distinci\u00f3 de la Generalitat al M\u00e8rit Cultural \u00abcom a reconeixement a la seua sensibilitat i enginy per a fer m\u00e0gia amb les paraules\u00bb. El mateix any, el 22 de desembre, l\u2019Ateneu de B\u00e9tera \u2013entitat a la qual se sentia molt unit i on tenia bones amistats\u2013 li va dedicar l\u2019exposici\u00f3 d\u2019homenatge \u00abLloren\u00e7 Gim\u00e9nez: el primer contacontes\u00bb.\r\nPel juny de l\u2019any 2020 apareixia el llibre coral Conte contat... Hist\u00f2ries en homenatge a Lloren\u00e7 Gim\u00e9nez, el Contacontes (Ed. Bullent), en el qual participaren t\u00e0ndems d\u2019amics escriptors i il\u00b7lustradors com ara Rosa Serrano i Miquel P\u00e9rez Robles; Carles Cano i Paco Gim\u00e9nez; Fina Masgrau i Lourdes Bellver; Vicent Sanhermelando i Ada Sinache; Domingo Chinchilla i Elsa P\u00e9rez Robles; Raquel Ricart i C\u00e9sar Barcel\u00f3; Francesc Gisbert i Aitana Carrasco; Maria Dolors Pellicer i Pep Ferrer; Josep A. Fluix\u00e0 i Manel Sanz; Fina Girb\u00e9s i Montse Gisbert; Enric Lluch i N\u00faria Feijo\u00f3; Vicent Pardo i Joana Tamarit; Miquel Puig Cuadau i Consuelo Vento; Josep Millo i Paula Pe\u00f1a; Teresa Broseta i Toni Cabo; Maria Jes\u00fas Bolta i Anna Garcia Toledo; Merc\u00e9 Viana i Anna Roig; Jordi Ra\u00fcl Verd\u00fa i Pau Beltran; Almudena Franc\u00e9s i Pedro Vich\u00e9; Pep Castellano i Canto Nieto; Albert Das\u00ed i Jordi Junyent; Cristina Duran i Miguel \u00c1ngel Giner. \u00c9s un llibre solidari els beneficis del qual es donen a l\u2019Associaci\u00f3 Carena d\u2019Ajuda a Malalts de C\u00e0ncer o altres malalties greus.\r\nEl 19 de gener de 2022, la Junta de Govern de l\u2019Ajuntament d\u2019Alzira, presidit per Diego G\u00f3mez, acordava el canvi de denominaci\u00f3 de l\u2019escola infantil municipal de primer cicle pel de \u00abLloren\u00e7 Gim\u00e9nez, contacontes\u00bb. El mateix any, el 25 de juny de 2022, es va presentar el conte Somriures amb Lloren\u00e7 a l\u2019edifici Veles e Vents de la Marina de Val\u00e8ncia, dins del programa d\u2019activitats de la Fira de l\u2019Edici\u00f3 Independent, un projecte de l\u2019Escola Gavina editat per Edicions del Bullent els beneficis del qual van \u00edntegrament a l\u2019Associaci\u00f3 ASPANION, que treballa contra el c\u00e0ncer infantil.\r\nAl barri Orba dels seu poble natal, Alfafar, hi ha un parc que porta el seu nom, dedicat als pocs dies de morir. Aix\u00ed mateix, la Fira del Llibre d\u2019Alfafar es denomina ara Fira del Llibre Lloren\u00e7 Gim\u00e9nez en reconeixement a la figura de l\u2019escriptor i contacontes. Actualment existeix l\u2019exposici\u00f3 itinerant \u00abLloren\u00e7 Gim\u00e9nez: l\u2019home, els contes, el pa\u00eds\u00bb que recorre els pobles on la sol\u00b7liciten, organitzada per Escola Valenciana amb el suport de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i el SARC (Servei d\u2019Assist\u00e8ncia i Recursos Culturals)."}, {"id": 361, "name": "Josep", "surname": "Giner", "conjunction": "i", "second_surname": "Marco", "url": "/biografies/giner-marco-josep", "image": "/media/biography/image/giner_marco_josep.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1996, "short_description": "Fil\u00f2leg\r\nTamb\u00e9 conegut com a Guillem Renat i Ferris, pels cognoms dels seus avis i amb els quals sign\u00e0 algunes de les seues obres a la postguerra.\r\nHa estat un dels fil\u00f2legs valencians m\u00e9s importants. Es va llicenciar en llengues rom\u00e0niques per la Universitat de Barcelona, tenint com a professor a Pompeu Fabra, amb qui va tindre un tracte molt directe i fou col\u00b7laborador de Joan Coromines en l'elaboraci\u00f3 de l'Onomasticon Cataloniae i el Diccionari etimol\u00f2gic i complementari de la llengua catalana.\r\nFou un dels impulsors i defensors de les Normes de Castell\u00f3 en 1932 i es va fer soci de Palestra \u2014associaci\u00f3 pancatalanista presidida per Pompeu Fabra.\r\nEn la Guerra Civil va perdre una cama i es va exiliar a Fran\u00e7a. En l'exili li va demanar ajuda a Pompeu Fabra, que el va posar en contacte amb Louis Alibert. Mentre aquest li buscava resid\u00e8ncia en un poblet occit\u00e0 fou detingut i repatriat for\u00e7osament. Les viv\u00e8ncies durant la Guerra Civil l'impactaren de tal manera que va limitar la seua producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica d'estudis ling\u00fc\u00edstics i aquells que publicava ho feia sota el seu pseud\u00f2nim o els publicaven amics seus.\r\nDe tota manera, fou un dels m\u00e9s destacats erudits que participaren en la difusi\u00f3 del valenci\u00e0 amb uns grans coneixements filol\u00f2gics i un dels grans impulsors de la llengua i la cultura valenciana. La seua obra\u00a0reinaugura a la postguerra els treballs sobre filologia escrits sota el seu pseud\u00f2nim. Acceptava d'entrada la catalanitat del valenci\u00e0 per\u00f2 anomenant-lo amb la designaci\u00f3 local per raons d'avinen\u00e7a amb el medi geogr\u00e0fic propi. Com a deixeble de Pompeu Fabra fou un dels grans defensors del fabrisme, estudi\u00f3s dels trets gramaticals i l\u00e8xic peculiars valencians, i col\u00b7laborador desinteressat de tots els fil\u00f2legs i escriptors valencians de la postguerra com Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Ferrer Pastor.\r\nLa seua figura no es tan coneguda perqu\u00e8 te una bibliografia pr\u00f2pia escassa per\u00f2 va participar en publicacions i iniciatives ling\u00fc\u00edstiques molt importants. Fou col\u00b7laborador de Las Provincias, va participar en la revitalitzaci\u00f3 de l'obra po\u00e8tica llorentina amb Carles Salvador, Vicent Calvo Acacio, Enric Soler i Godes, Rafael Mart\u00ed i Orber\u00e1 i Enric Duran i Tortajada. Fou vocal de la direcci\u00f3 de la Secci\u00f3 de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat. Durant l'\u00e8poca republicana aquesta entitat realitzava activitats com confer\u00e8ncies, matinals po\u00e8tics, vetllades liter\u00e0ries, concursos de lectura i recitaci\u00f3, aix\u00ed com classes de llengua. La vict\u00f2ria franquista va paralitzar aquestes iniciatives que fins 1949 no foren represes. El 15 de febrer d'aquest any es feia p\u00fablica la possibilitat de rebre classes gratu\u00eftes per adquirir el t\u00edtol de professor. En aquest any, des de Lo Rat-Penat, s'impartiren dos cursos: un d'oral i un altre per correspond\u00e8ncia. El primer curs oral es va fer a c\u00e0rrec d'Enric Valor, per\u00f2 va dimitir i se'n va fer c\u00e0rrec Josep Giner. A m\u00e9s tamb\u00e9 va impartir lli\u00e7ons de Morfologia. Va participar tamb\u00e9 en la Revista Valenciana de Filologia promoguda per l'Institut de Literatura i Estudis Filol\u00f2gics (ICEF), que no passava censura per estar inscrit al Centro Superior de Investigaciones Cient\u00edficas. A banda va col\u00b7laborar amb el Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura, amb Esclat i al Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear\u00a0i va treballar al Seminario de Lexicograf\u00eda de la Real Academia Espa\u00f1ola."}, {"id": 534, "name": "Lleonard", "surname": "Giner", "conjunction": "i", "second_surname": "Mur", "url": "/biografies/giner-mur-lleonard", "image": "/media/biography/image/giner_mur_lleonard_2.jpg", "birth_date": 1935, "dead_date": 2005, "short_description": "Ebenista, m\u00fasic i activista\r\nEl seu pare, Leonardo Giner R\u00f3denas, era un treballador del tramvia i llibertari. En acabar la Guerra Civil, la seua ideologia i la seua implicaci\u00f3 en la defensa dels drets de la classe treballadora el van portar, com a tants d\u2019altres, a ser empresonat per la dictadura. Lleonard va viure des dels quatre fins als onze anys esperant el retorn del pare, emporuguit i espantat dia i nit per si la maquin\u00e0ria feixista decidia que no el tornara a veure mai m\u00e9s. Conten que entre pare i fill hi havia un codi secret, un xiulit fort i d\u2019una tonalitat sols coneguda entre ells, i que permetia una comunicaci\u00f3 des de l\u2019interior de la pres\u00f3 (primer al monestir del Puig, i despr\u00e9s a Sant Miquel dels Reis). Durant anys, mare i fill petit recorrien a peu tota aquella immensa dist\u00e0ncia per a cerciorar-se \u2013a trav\u00e9s d\u2019aquell xiulit\u2013 que el pare seguia viu. Despr\u00e9s de l\u2019empresonament, la pena inicial de 20 anys va ser commutada per un desterrament for\u00e7\u00f3s al poble de la mare, Blancas (Terol).\r\nDurant tots aquests anys sense pare, Lleonard, un xiquet que havia passat de tindre un any des de l\u2019inici de la guerra a onze fins que el seu pare va tornar del desterrament, era un infant abandonat a la seua sort, amb una mare que amb penes podia satisfer una alimentaci\u00f3 adequada i col\u00b7lapsada an\u00edmicament per una depressi\u00f3 absoluta que la feia plorar a diari, sense que res ni ning\u00fa no pogu\u00e9s apaivagar el seu sofriment. Lleonard, malgrat tot, com la majoria de la xicalla filla de represaliats, es buscava la vida. La infantesa va ser dura. La fam que li orquestrava els budells a totes hores l\u2019obligava a llan\u00e7ar-se enmig de l\u2019horta contra tot el que trobava menjable (cols, carxofes, faves\u2026). La vida la feia al carrer. Tant \u00e9s aix\u00ed que, sent sa mare castellanoparlant, Lleonard va fer-se major i tenia m\u00e9s dificultats per a expressar-se en castell\u00e0 que en valenci\u00e0. Tot s\u2019aprenia a l\u2019aire lliure: la llengua, jugant; la nataci\u00f3, al barranc\u2026 Autodidacta destacat, aviat va trobar un company inseparable en el lla\u00fct de son pare.\r\nCaptivat per la m\u00fasica, i veient que el seu pare l\u2019obsequiava sovint amb concerts familiars de lla\u00fct, de molt jove va comen\u00e7ar a agafar l\u2019instrument i lluitar contra les cordes. El seu progr\u00e9s va ser r\u00e0pid. Amb aquestes refer\u00e8ncies, l\u2019any 1952 comen\u00e7a a formar part de la Rondalla de Tavernes. El mestre, Evel\u00b7l\u00ed Valero, el Ceguet, va ser el director de la rondalla i el que, un anys despr\u00e9s, va ensenyar solfeig a Lleonard.\r\nAl mateix temps va trobar una feina que es va convertir en ofici: ebenista. Lleonard havia trobat un treball que complementava perfectament les dues coses: l\u2019habilitat i per\u00edcia especials en el lla\u00fct eren tamb\u00e9 necess\u00e0ries per treballar la fusta.\r\nAquella passi\u00f3 per la m\u00fasica la va combinar amb la boxa, un esport que s\u2019havia posat de moda en la d\u00e8cada dels 50 i que molts joves practicaven, atrets per un poc de fama i un poc de diners. Conten que Lleonard va ser batejat com \u201cLa Derecha El\u00e9ctrica\u201d, i sembla que els seus colps de puny eren sovint definitius en alguns combats. L\u2019oci d\u2019aquella \u00e8poca tenia poca oferta els caps de setmana, i els dies en qu\u00e8 Lleonard boxejava, els tramvies que anaven cap a la ciutat de Val\u00e8ncia s\u2019omplien al seu pas per Tavernes.\r\nL\u2019any 1952 coneix la que seria el seu amor de sempre, Carmen, la Pabordeta, d\u2019Alboraia. El festeig es fa oficial ben aviat i, malgrat que la mili obligada els mant\u00e9 separats una temporada, en acabar aquesta ben aviat fan plans de casament. \u00c9s aix\u00ed com a l\u2019any 1959 es casen i fixen el seu lloc de resid\u00e8ncia a Alboraia, a la replaceta del que avui en dia \u00e9s la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3, i que ser\u00e0 el punt de partida d\u2019un dels grups musicals m\u00e9s importants del Pa\u00eds Valenci\u00e0: CARRAIXET.\r\nUna vegada establerts a Alboraia, la m\u00fasica torna a fluir en els projectes de Lleonard. Aix\u00ed, el 1960 forma la Rondalla d\u2019Alboraia. Conten que l\u2019o\u00efda musical del mestre era excepcional, i que era capa\u00e7 d\u2019afinar un munt d\u2019instruments mentre el rebombori de les converses al seu voltant anaven molt pujades de decibels. Per\u00f2 aquella formaci\u00f3 de corda a poc a poc va perdent integrants per la marxa for\u00e7osa de la part masculina a la mili, i finalment es desf\u00e0. No obstant aix\u00f2, durant tot aquest temps, a la replaceta d\u2019Alboraia havia anat apareixent la segona generaci\u00f3 musical: naixen Mari, Lleonard (fill), Eva i Miry. El desig de Carmen de tindre una her\u00e8ncia majorit\u00e0riament femenina i fer que en el futur siguen instrumentistes (cosa que a ella li van impedir pel simple fet de ser dona), comen\u00e7a a prendre forma.\r\nA finals dels anys 60, Lleonard, inquiet musicalment i \u00e0vid de rondalla, torna al seu poble i constitueix la Rondalla de Tavernes Blanques, la que poc de temps despr\u00e9s seria la llavor de Carraixet. Paral\u00b7lelament compon melodies senzilles amb les lletres escrites per Carmen sobre la quotidianitat amb les criatures, i formen el grup GARABATOS (Mari, de 10 anys; Lleonard, de 8 anys; Eva, de 7 anys, i Miryam, de 5 anys). La Nova Can\u00e7\u00f3 ja estava en marxa, per\u00f2 aquest grup familiar ja cantava en valenci\u00e0 en plena dictadura. Fins i tot actuen en p\u00fablic, en actes ben\u00e8fics i all\u00e0 on se\u2019ls sol\u00b7licita.\r\nRafa Arnal, de Tavernes Blanques, amic personal de Lleonard i membre de la Rondalla de Tavernes, li proposa comen\u00e7ar a cantar en valenci\u00e0. Fins a eixe moment, l\u2019agrupaci\u00f3 sols tenia temes en castell\u00e0 o instrumentals. La proposta encaixa b\u00e9 no sols en el mestre, sin\u00f3 en la majoria del grup. \u00c9s l\u2019any 1972, i aix\u00ed naix Carraixet (en aquell moment se li va donar el nom de Carraixet 72).\r\nLa primera actuaci\u00f3, a Castell\u00f3 de la Plana, al febrer del 72, suposa la inclusi\u00f3 ja per a sempre de la fam\u00edlia Giner a la Nova Can\u00e7\u00f3. Lleonard ja \u00e9s un mestre consolidat, amb una facilitat innata per a qualsevol instrument de corda, i amb dots adquirits de direcci\u00f3. Tamb\u00e9 comen\u00e7a en la composici\u00f3 de temes als quals sovint Rafa Arnal posa lletra.\r\nPer\u00f2 en les dictadures els \u00e8xits promouen investigacions. El I Festival Folk del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en la Fira de Juliol del 1972 representa una convocat\u00f2ria tan gran de gent jove que fa tremolar el r\u00e8gim. I les conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n: una censura m\u00e9s estricta i prohibicions de recitals. Amb aquest panorama, Carraixet 72 \u2013amb menys d\u2019un any d\u2019exist\u00e8ncia\u2013 es desf\u00e0. Lleonard i fam\u00edlia s\u00f3n fitxats a partir d\u2019aquest moment per Pavesos, de Joan Monleon. L\u2019aportaci\u00f3 musical del mestre en un grup al qual li calia aquest aspecte imprescindible es nota amb l\u2019assoliment de premis i de ressenyes positives en els diaris de l\u2019\u00e8poca. Al si d\u2019aquesta formaci\u00f3, les filles i el fill de Lleonard comencen a fer aparicions als escenaris com els Mini Pavesos.\r\nA principis del 1975, per una s\u00e8rie de discrep\u00e0ncies amb Monleon, i amb l\u2019experi\u00e8ncia que ja havien adquirit les veus infantils de la fam\u00edlia, abandonen Pavesos i formen els MINIS (en alguns cartells coneguts com ELS MINIS D\u2019ALBORAIA). La nova formaci\u00f3, composta exclusivament per la fam\u00edlia Giner, torna a escalar llocs de popularitat i de guardons en poc de temps. Els \u00e8xits tempten algun que altre empresari, que els proposa cantar en castell\u00e0 en unes condicions immillorables, per\u00f2 Lleonard ja s\u2019ha impregnat de la necessitat de la recuperaci\u00f3 de la llengua i del pa\u00eds, i s\u2019hi nega. I amb tots aquests ingredients, units a la fi de la dictadura i l\u2019arribada d\u2019un panorama sense censura i amb la Nova Can\u00e7\u00f3 en auge, Lleonard no sols recupera membres de l\u2019antic Carraixet 72, sin\u00f3 tamb\u00e9 el nom, del qual ja no se separar\u00e0. Carraixet, amb el mestre Lleonard en plena forma, comen\u00e7a a rec\u00f3rrer el Pa\u00eds Valenci\u00e0, omplint places, carrers, teatres\u2026 Els escenaris es converteixen en la segona llar del grup. El trienni 1977-1979 \u00e9s brutal: jornades de fins i tot tres actuacions en diferents llocs, dos discos, la part infantil que es converteix en juvenil, l\u2019aprenentatge de nous instruments, la incorporaci\u00f3 de nous m\u00fasics. Un ascens mete\u00f2ric en qualitat musical i en pres\u00e8ncia a tots els nivells. I darrere de tot aix\u00f2 sempre Lleonard, amb la seua batuta invisible, amb el seu posat d\u2019home despistat amb ulleres, per\u00f2 en el fons ment privilegiada, car\u00e0cter alegre i optimista, i per sobre de tot aix\u00f2 un home bo i gener\u00f3s, adjectius compartits per tota la gent que l\u2019ha conegut.\r\nDurant aquells primers anys de Carraixet, part del can\u00e7oner va ser recuperat recorrent pobles del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i enregistrant les veus de les persones m\u00e9s velletes que recordaven parcialment o total can\u00e7ons tradicionals. Aquesta tasca, utilitzada tamb\u00e9 per altres grups i cantants, ha significat no deixar caure en l\u2019oblit temes que s\u00f3n part del patrimoni art\u00edstic i cultural valenci\u00e0.\r\nLa fam\u00edlia va creixent, no sols en edat, sin\u00f3 amb la incorporaci\u00f3 de Vanessa a la formaci\u00f3 oficial a partir del 1984. El grup, ara amb el pare i les quatre filles, ja comencen a ser cares conegudes gr\u00e0cies tamb\u00e9 a la televisi\u00f3. En tot eixe recorregut fins a finals dels anys 90, Lleonard sempre ha anat avan\u00e7at als temps, practicant el veganisme quan encara no estava de moda, animalista conven\u00e7ut, pacifista i feminista quan encara el terme estava per definir i practicar. I pare, un gran pare, un referent musical per\u00f2 sobretot com a persona.\r\nL\u2019any 2005, Lleonard se\u2019n va anar. La pena que comportava la seua p\u00e8rdua no va fer defallir les filles en la continu\u00eftat del grup i de les arrels del pare. Diuen que el soterrar va ser multitudinari i silenci\u00f3s. Un silenci sols acompanyat pels batecs del cor de la gent i del soroll apagat i lent dels passos d\u2019aquella massa humana que el va acompanyar fins al seu capvespre particular.\r\nEl reconeixement del seu poble no va arribar fins a l\u2019any 2016. El 9 d\u2019Octubre d\u2019eixe any, per fi Lleonard Giner va rebre el reconeixement que es mereixia. En l\u2019acte institucional que ho adornava, les quatre germanes Giner es van emocionar a l\u2019hora de rebre el guard\u00f3. Era un agra\u00efment amb sabor agredol\u00e7. El pare no podia gaudir del moment, un moment que va ser emocionant per a la sensibilitat humana i cultural d\u2019aquest pa\u00eds. El seu lla\u00fct, esculpit al lloc del rep\u00f2s, recordar\u00e0 sempre el seu inseparable company de viatge."}, {"id": 347, "name": "Alfred", "surname": "Giner", "conjunction": "i", "second_surname": "Sorolla", "url": "/biografies/giner-sorolla-alfred", "image": "/media/biography/image/giner_sorolla_alfred.jpg", "birth_date": 1919, "dead_date": 2005, "short_description": "Bioqu\u00edmic i poeta\r\nEstudi\u00e0 prim\u00e0ria a Vinar\u00f2s i, posteriorment, batxillerat a Benicarl\u00f3. En finalitzar els estudis secundaris es matricul\u00e0 a la Universitat de Val\u00e8ncia, on es llicenciar\u00e0 en Bioqu\u00edmica el 1944. Posteriorment es trasllad\u00e0 a Madrid per tal de llicenciar-se en Farm\u00e0cia, dos anys despr\u00e9s.\r\nEl 1947 es trasllad\u00e0 a Barcelona, on es doctor\u00e0 en Farm\u00e0cia alhora que treball\u00e0 a un equip d'investigaci\u00f3 d'un laboratori farmacol\u00f2gic.\r\nInteressat des de molt jove per la poesia, trobem els seus primers treballs publicats al 1937, per\u00f2 no \u00e9s fins molt m\u00e9s tard, el 1972, quan, per influ\u00e8ncia del seu amic Joan Fuster, els trobem aplegats a la seua obra Dol duen les flames.\r\nEl 1952 comen\u00e7\u00e0 a exercir com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona alhora que assessorava una multinacional de productes qu\u00edmics. Dos anys despr\u00e9s es trasllad\u00e0 als Estats Units, a Nova York, on es doctor\u00e0 en Bioqu\u00edmica a la University of Cornell per a, posteriorment, incorporar-se al prestigi\u00f3s Institut Sloan Kettering, on poc de temps despr\u00e9s fou nomenat cap del laboratori de recerca.\r\nPosteriorment es trasllad\u00e0 a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, on investigar\u00e0 durant dos anys. Despr\u00e9s d'aquest parentesi, torn\u00e0 a l'Sloan Kettering de Nova York com a especialista en s\u00edntesi i assaigs de f\u00e0rmacs quimioter\u00e0pics antineopl\u00e0stics.\r\nA partir dels anys 1970 el trobem com a professor i investigador de la Divisi\u00f3 d'Immunofarmacologia de la University of South Florida a Tampa. \u00c9s tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca, i a partir de la publicaci\u00f3 de Dol duen les flames, quan la seua producci\u00f3, tant po\u00e8tica com al camp de l'assaig, experiment\u00e0 una embranzida. Aix\u00ed escriur\u00e0 poesia, per\u00f2 tamb\u00e9 assaigs cient\u00edfics, culturals i literaris.\r\nA partir de 1982 participa de la Societat de F\u00edsica i Qu\u00edmica de l'Institut d'Estudis Catalans. Aix\u00ed, i tot i la seua estada de m\u00e9s de quaranta anys als Estats Units, el seu comprom\u00eds amb el pa\u00eds es va accentuant a aquest anys, ja siga col\u00b7laborant amb el setmanari El Temps, com participant cada estiu a la Universitat Catalana d'Estiu a Prada de Conflent.\r\nAix\u00ed mateix va ser membre de la North American Catalan Society, participant a tobades i col\u00b7loquis i especialitzant-se en la hist\u00f2ria dels cient\u00edfics catalans a Am\u00e8rica del Nord. A m\u00e9s a m\u00e9s, tamb\u00e9 va participar al Congr\u00e9s de Metges i Bi\u00f2legs en Llengua Catalana en diverses ocasions i va arribar a presidir la 17a edici\u00f3, qu\u00e8 es va celebrar a Val\u00e8ncia, tot i que finalment no pogu\u00e9 participar per motius de salut.\r\nMembre de l'Institut d'Estudis Catalans, fill predilecte de la ciutat de Vinar\u00f2s i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Castell\u00f3 al 1996, va ser president de la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March de Val\u00e8ncia."}, {"id": 379, "name": "Salvador", "surname": "Giner", "conjunction": "i", "second_surname": "Vidal", "url": "/biografies/giner-vidal-salvador", "image": "/media/biography/image/giner_vidal_salvador.jpg", "birth_date": 1832, "dead_date": 1911, "short_description": "M\u00fasic\r\nTercer fill del matrimoni format per Manuel Giner i Rosseti amb Vicenta Vidal i Puchades, va n\u00e0ixer a la Pla\u00e7a Mirasol n\u00famero 8 de la ciutat de Val\u00e8ncia. La seva fam\u00edlia estava arrelada en una gran tradici\u00f3 musical. El seu avi patern, Salvador Giner, va ser m\u00fasic major de regiment. El pare, treballava com a violinista en nombroses orquestres, mentre que la mare exercia de pianista, ja sigui tocant o impartint classes.\r\nLa seua inf\u00e0ncia, per tant, va transc\u00f3rrer dins d'una fam\u00edlia benestant de classe mitjana envoltat d'un gran ambient musical. Als sis anys ingress\u00e0 a l'acad\u00e8mia de m\u00fasica de l'agrupaci\u00f3 del Segon Regiment d'Artilleria de Val\u00e8ncia. All\u00ed apr\u00e8n solfeig i a tocar instruments com la flauta, el clarinet, el tromb\u00f3 o el flabiol. Pocs anys despr\u00e9s, aprendr\u00e0 a tocar el viol\u00ed, aconseguint una gran fama a la ciutat de Val\u00e8ncia. Pascual P\u00e9rez i Gasc\u00f3n, organista de la Catedral i destacat m\u00fasic, fou un dels seus grans mestres.\r\nFruit d'aquest ambient familiar i anys de formaci\u00f3, d\u00f3na a con\u00e8ixer als 18 anys d'edat la seva primera obra musical: la Missa en Re, que va ser estrenada a l'esgl\u00e9sia dels Sants Joans el 12 d'octubre de 1850.\r\nComencaren a sorgir a la ciutat de Val\u00e8ncia societats com el Liceu, El Cercle Valenci\u00e0 o La Societat Econ\u00f2mica que tenien per objectiu el de promoure reunions i actes culturals. Des d'aquestes societats va ajudar a promoure la m\u00fasica, sobretot la de cambra, molt oblidada durant m\u00e9s de mig segle.\r\nDurant els anys 1960 apareixeren noves obres. El 1862 aparegu\u00e9 Motete, estrenada el 4 de desembre, dos anys despr\u00e9s, al costat de la sinfon\u00eda Les quatre estacions, escriu diverses peces, de les quals destaquen un miserere i una missa. \u00c9s en aquesta \u00e8poca quan crea a Val\u00e8ncia la Societat de Quarters amb la finalitat de promocionar la m\u00fasica culta. Aquest quartet es va centrar en organitzar concerts instrumentals al Cercle Valenci\u00e0. No obstant aix\u00f2, i malgrat la bona acollida a la premsa, no va aconseguir molt \u00e8xit de p\u00fablic.\r\nEntre 1869 i 1870 apareixeren gran nombre d'obres: la Simfonia en do menor, el Te Deum, la Simfonia escrita sobre motius d'un Stabat Mater de Josep Esp\u00ed, el Trisagi mari\u00e0 a dos cors i un Himne dedicat a la Sant\u00edssima Verge.\r\n1875 \u00e9s un any molt important en la seua vida. Amb quaranta anys, solter, resideix amb tota la seua fam\u00edlia al carrer Ll\u00edria n\u00famero 18. \u00c9s el compositor viu m\u00e9s fam\u00f3s i admirat de Val\u00e8ncia. De mentalitat religiosa i orientat al carlisme, no mostr\u00e0 inter\u00e8s en activitat pol\u00edtica. Despr\u00e9s de la Rep\u00fablica i amb el sorgiment de la Restauraci\u00f3 Borb\u00f2nica, Madrid es convert\u00ed en una ciutat amb una gran activitat musical. Salvador Giner es trasllad\u00e0 a Madrid, igual que gran nombre d'artistes, el 1875. La seua primera aparici\u00f3 davant del p\u00fablic es produ\u00ed el 15 de juliol de 1875, en estrenar als jardins del Retiro el seu Cor a veus soles. El 10 de novembre de 1875, pos\u00e0 m\u00fasica a una sarsuela d'esc\u00e0s \u00e8xit de Jos\u00e9 Maria i Nogu\u00e9s.\r\nL'\u00e8xit li arrib\u00e0 amb la mort, el 26 de juny de 1878, de Mercedes d'Orleans, primera esposa d'Alfons XII. La Diputaci\u00f3 encarrega a diversos artistes la composici\u00f3 d'un R\u00e8quiem. Ell fou, al final, l'encarregat d'honrar la mem\u00f2ria de la difunta, comen\u00e7ant a guanyar prestigi com a artista a Madrid. No obstant aix\u00f2, l'\u00e8xit que aconsegu\u00ed no fou l'esperat i decid\u00ed tornar a la seua ciutat natal quatre anys despr\u00e9s.\r\nEl 1879 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia i es centr\u00e0 en compondre. Naixeren L'ultimo addio, Preguiera, Un comprom\u00eds, i l'arreglament per a piano i harm\u00f2nium de l'\u00f2pera El diablo en Sevilla. Aviat es convert\u00ed en el punt de refer\u00e8ncia sobre el qual gir\u00e0 tota la m\u00fasica valenciana. Particip\u00e0 en pr\u00e0cticament totes les manifestacions musicals que Val\u00e8ncia va celebrar en la d\u00e8cada de 1880.\r\nDeix\u00e0 de banda el viol\u00ed per assumir les funcions de director de m\u00fasica. Va contribuir a la creaci\u00f3 del Conservatori de M\u00fasica, on va exercir com a docent de Composici\u00f3 arribant, m\u00e9s tard, a ser director fins al maig de 1891. Molts dels seus alumnes gaudirien anys despr\u00e9s de gran reconeixement, destacant: Mariano Baixauli, Jos\u00e9 Fayos, Vicente Ripoll\u00e9s, Jos\u00e9 Serrano, Vicente Lle\u00f3 i molts altres m\u00e9s.\r\nLes tan populars bandes de m\u00fasica a Val\u00e8ncia tenen les seues arrels en els \u00faltims anys del segle XIX. Salvador Giner, tot i no compartir els ideals pol\u00edtics de 1902, a petici\u00f3 del regidor republic\u00e0 Vicent \u00c1valos, accept\u00e0 ajudar a crear la Banda Municipal de la ciutat de Val\u00e8ncia. Aix\u00ed ho explica el mateix Vicent \u00c1valos: \u00ab\u00c9s fet ignorat i mereix ser conegut que a Salvador Giner devem la exist\u00e8ncia de la nostra Banda Municipal de m\u00fasica. Era cat\u00f2lic vehement (religioses van ser la majoria dels seus grans inspiracions) per\u00f2 era sobretot artista i cavaller. Contra els prejudicis que li assetjaven, fins i tot contra la tena\u00e7 oposici\u00f3 dels seus propis germans, em va donar noblement des del primer moment la seva confian\u00e7a i el seu consell, em va acceptar la direcci\u00f3 honor\u00e0ria, em va prestar la seva col\u00b7laboraci\u00f3 s\u00e0via, sense importar el meu republicanisme, i sota la autoritat del seu nom van ser ven\u00e7uts maliciosos recels pol\u00edtics. Triomfi ... i es va fer la banda, tot i molts pesars\u00bb. [i]\r\nCol\u00b7labor\u00e0 de forma molt activa en l'Orfe\u00f3 i El Micalet, que el 1928 es converteix en l'Institut Musical Giner. Entre les seves nombroses activitats destaquen la direcci\u00f3 de concerts sacres, les audicions del Conservatori i la participaci\u00f3 en les seccions de Lo Rat-Penat i La Joventut Cat\u00f2lica. A tot aix\u00f2 podem sumar la seua tasca pedag\u00f2gica al Conservatori, les col\u00b7laboracions a la Banda Municipal, el Liceu Art\u00edstic Musical de Santa Cec\u00edlia, El Cercle Musical, El Micalet, i orquestres com la Societat de Concerts o L'harmonia.\r\nLa seua figura \u00e9s recordada com el creador d'una m\u00fasica valencianista amb esc\u00e0s \u00e8xit en les obres amb text en ser escrites en castell\u00e0. Malgrat tot, la vida valenciana es troba present en totes les seues obres, especialment en els seus poemes simf\u00f2nics com: Una nit d'albaes i \u00c9s chopa ... hasta la Moma. Entre les seues obres escrites en valenci\u00e0 destaquen l'Entr\u00e0 de la murta, Foc a l'era, Les enramaes i Goigs a la Verge dels Desamparats.\r\n[i] Aval\u00f3s, Vicente i altres, \u00abLa personalidad musical del maestro Giner\u00bb, en Bolet\u00edn de la Sociedad Coral El Micalet, Valencia, novembre 1932, n\u00fam. 3, p\u00e1gs. 16-17."}, {"id": 699, "name": "Joan", "surname": "Girb\u00e9s", "conjunction": "", "second_surname": "Masi\u00e0", "url": "/biografies/girbes-masia-joan", "image": "/media/biography/image/girbes_masia_joan_kLeTEdX.jpg", "birth_date": 1934, "dead_date": 1998, "short_description": "Advocat, pol\u00edtic i propietari agr\u00edcola\r\nSense cap mena de dubte, fou una de les figures m\u00e9s rellevants del nacionalisme durant la convulsa Transici\u00f3 valenciana.\r\nFill \u00fanic, nascut al si d\u2019una fam\u00edlia represaliada brutalment durant la Guerra Civil, va ser una persona de profundes conviccions cat\u00f2liques, compromesa no tan sols amb la llengua i la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0 sin\u00f3 tamb\u00e9 amb els m\u00e9s desfavorits de la seua ciutat. Durant la guerra, tres tietes seues monges i la mare d\u2019aquestes \u2013\u00e0via materna de Girb\u00e9s\u2013 van ser afusellades per milicians. Com siga, arribada la democr\u00e0cia i sent alcalde, va comptar entre els seus amics i m\u00e9s estrets col\u00b7laboradors amb membres destacats del Partit Comunista de la ciutat.\u00a0\r\nLa seua actitud vital d\u2019acord amb les conviccions religioses li va valdre el sobrenom de l\u2019advocat dels pobres. \u00c9s conegut que Girb\u00e9s Masi\u00e0 va fer-se c\u00e0rrec de les despeses d\u2019estudis d\u2019alguns dels seus conciutadans, va fer pr\u00e9stecs sense esperar que li foren tornats, va condonar deutes, va avalar amb la seua fortuna les finances de l\u2019Ajuntament i fins i tot va pagar de la seua butxaca una guarderia en Algemes\u00ed. D\u2019altra banda, el seu comprom\u00eds pol\u00edtic el va situar en el blanc dels atacs violents de l\u2019anticatalanisme.\r\nFinalitzats els estudis de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia, va obrir en la capital del pa\u00eds un despatx amb els advocats Tom\u00e0s i Valiente i Manuel Brosseta. En enviduar la seua mare, va haver de tornar a Algemes\u00ed per fer-se c\u00e0rrec de l\u2019administraci\u00f3 de les terres de la fam\u00edlia.\r\nPol\u00edticament va simpatitzar amb el Partit Nacionalista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PNPV) de Francesc de Paula Burguera i, posteriorment, amb la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV). Als inicis de la democr\u00e0cia va fundar amb Eduard Sarri\u00f3 Gonzalvo el partit de centre progressista i valencianista Independents per Algemes\u00ed. Amb aquesta formaci\u00f3 va obtenir en les eleccions de 1979 el 40,70 % dels vots; com a for\u00e7a m\u00e9s votada va assolir l\u2019alcaldia. La seua bona gesti\u00f3 com a alcalde durant els seg\u00fcents anys en qu\u00e8 va haver d\u2019abordar tamb\u00e9 les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Pantanada de Tous del 20 d\u2019octubre de 1982, li van permetre renovar el c\u00e0rrec. Fet i fet, a les eleccions de 1983 el seu partit va obtenir la majoria absoluta amb el 58,47 % dels vots, passant dels nou regidors de la legislatura anterior als catorze regidors d\u2019un total de 21.\u00a0\r\nDurant aquesta segona legislatura, com a primer regidor va patir els atacs de l\u2019anticatalanisme alhora que s\u2019enfrontava obertament amb un sector de la plantilla de la policia local, en desacord amb les seues innovacions en mat\u00e8ria de seguretat ciutadana. De fet, Girb\u00e9s Masi\u00e0 va implantar un model policial no repressiu a la manera de la policia anglesa. Tant \u00e9s aix\u00ed que l\u2019alcalde va crear dues noves patrulles: la de barri i la de centre comercial. En aquest nou model nom\u00e9s la patrulla rural estava autoritzada a dur armes. El 25 de maig de 1984 alg\u00fa va arru\u00efnar set fanecades de plan\u00e7ons de tarongers de la seua propietat coincidint amb una investigaci\u00f3 period\u00edstica del setmanari El Temps sobre el conflicte que mantenia amb un sector dels seus gu\u00e0rdies locals. Al poble van apar\u00e8ixer tamb\u00e9 pintades molt ofensives, algunes d\u2019elles de car\u00e0cter hom\u00f2fob i d\u2019altres clarament calumnioses.\r\nEl dirigent valencianista va impulsar en l\u2019administraci\u00f3 local pol\u00edtiques de servei p\u00fablic en l\u00ednia amb una nova mentalitat democr\u00e0tica i va construir alguns equipaments importants a la ciutat com la biblioteca municipal o el poliesportiu, que duu el seu nom.\r\nGirb\u00e9s va testar en catal\u00e0 i a Lleida el 7 d\u2019agost de 1997, tretze mesos abans de morir. La seua fortuna, superior als 500 milions de pessetes de l\u2019\u00e8poca, la va llegar a congregacions religioses per a obres de caritat, amics, regidors del seu partit, col\u00b7laboradors i parents llunyans.\r\n\u00a0\r\nImatge: El Temps (1984)"}, {"id": 643, "name": "Eduard", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "", "second_surname": "de Mazparrota", "url": "/biografies/gomez-de-mazparrota-eduard", "image": "/media/biography/image/gomez_de-mazparrota_eduard.jpg", "birth_date": 1835, "dead_date": 1908, "short_description": "Magistrat i poeta\r\nComen\u00e7\u00e0 l\u2019escolaritzaci\u00f3 al col\u00b7legi escolapi de la ciutat nadiua. Als 13 anys es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, on acab\u00e0 el batxiller. Despr\u00e9s ingress\u00e0 en el seminari conciliar, on s\u2019estigu\u00e9 tres anys, fins que un dia, segons comenta en el volum recopilatori p\u00f2stum Historias del alma, qued\u00e0 enlluernat per la bellesa d\u2019una jove que resava en la Col\u00b7legiata de Gandia. Ell comptava aleshores 18 anys. Abandon\u00e0 els estudis eclesi\u00e0stics i comen\u00e7\u00e0 els de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia. Com a companys tenia Vicent W. Querol i Miquel Amat Maestre, amb els quals ben aviat establ\u00ed una forta amistat. Tots dos li proposaren ingressar en una societat liter\u00e0ria que dirigia Querol titulada \u00abLa Estrella\u00bb, a la qual pertanyien diversos joves universitaris aficionats a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria o a l\u2019erudici\u00f3. La societat perdur\u00e0 entre 1853 i 1859, en qu\u00e8 s\u2019integr\u00e0 en la secci\u00f3 de literatura del recentment creat Liceo Valenciano, dirigida per Aparici Guijarro. All\u00ed, l\u2019autor de la Safor va tenir ocasi\u00f3 de con\u00e9ixer pr\u00e0cticament totes les persones que es dedicaven a la ci\u00e8ncia, a les lletres o a les belles arts en la ciutat.\r\nCom a fruit de les seues relacions i amistats, se li despert\u00e0 una poderosa afici\u00f3 a la poesia que mai m\u00e9s l\u2019abandon\u00e0. A Gandia, per\u00f2, se sentia decaigut per trobar-se a\u00efllat i lluny\u00e0 dels seus companys de \u00abLa Estrella\u00bb. Querol li recomanava, en amicals ep\u00edstoles, que es refugiara en l\u2019amor a les lletres o en les seues il\u00b7lusions po\u00e8tiques. Fins i tot l\u2019animava a acomplir el seu somni d\u2019escriure una novel\u00b7la hist\u00f2rica a l\u2019estil de les del prol\u00edfic i popular Fern\u00e1ndez Gonz\u00e1lez.\r\nAl llarg del curs, en acabar les classes, pujaven a la biblioteca de la universitat, on els rebia afectuosament Mari\u00e0 Aguil\u00f3, que hi estigu\u00e9 dos anys. Querol \u00e9s el que m\u00e9s atenia els assumptes literaris. Amat i ell solien ordenar-s\u2019hi els apunts, per\u00f2 ben segur que tamb\u00e9 reberen impuls d\u2019un personatge tan destacat, que els degu\u00e9 infondre un poc del seu esperit renaixencista.\r\nLa formaci\u00f3 que reb\u00e9 en la Universitat pel que fa a la hist\u00f2ria del Regne de Val\u00e8ncia li fou transmesa per Vicent Boix, figura venerable per als estudiants. Quan finalitz\u00e0 els estudis torn\u00e0 a casa, a Gandia, per\u00f2 no per aix\u00f2 interromp\u00e9 les relacions amb els nuclis literaris de la capital. Aix\u00ed, cada vegada que visitava la ciutat, assistia a la tert\u00falia del despatx de redacci\u00f3 de Las Provincias.\r\nL\u2019any 1863 aconsegu\u00ed la pla\u00e7a de promotor fiscal de Ll\u00edria. Era el primer pas d\u2019una carrera que acabaria com a magistrat de ciutats importants com Sevilla i Saragossa. En aquestes dues \u00faltimes destinacions tingu\u00e9 ocasi\u00f3 de tornar a freq\u00fcentar tert\u00falies liter\u00e0ries, participar en Jocs Florals i fins i tot escriure peces en catal\u00e0 que public\u00e0 en l\u2019Almanaque de Las Provincias sota els auspicis de Teodor Llorente, a qui, a part d\u2019afalagar en qualsevol oportunitat, qualificava d\u2019amic de la infantesa.\r\nMentre visqu\u00e9 el seu company m\u00e9s \u00edntim i admirat, Querol, conre\u00e0 la seua amistat. El visitava a Madrid en el treball dels ferrocarrils per al qual l\u2019havia contractat el marqu\u00e9s de Campo, i recorda amb emoci\u00f3 els seus passeigs pels voltants de l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Atocha parlant en valenci\u00e0. L\u2019any 1888 li envi\u00e0 els seus poemes perqu\u00e8 els encap\u00e7alara amb un pr\u00f2leg. L\u2019amic li contest\u00e0 amb una carta afectuosa que obri el llibre Historias del alma, on apareixen reunits. L\u2019any seg\u00fcent, Querol mor\u00ed sobtadament a la famosa Caseta Blanca que Aguirre Matiol tenia a B\u00e9tera. Eduard G\u00f3mez de Mazparrota afeg\u00ed al seu llibre unes dades biogr\u00e0fiques del seu amic dilecte, i ben b\u00e9 es pot dir que ha passat a la hist\u00f2ria de la Renaixen\u00e7a valenciana m\u00e9s per aquestes notes sobre Querol que per la seua pr\u00f2pia producci\u00f3, ja que les not\u00edcies de primera m\u00e0 sobre la societat \u00abLa Estrella\u00bb resulten importants per con\u00e8ixer l\u2019inici de la traject\u00f2ria po\u00e8tica de l\u2019autor de les Rimes catalanes.\r\nUns altres aspectes de la seua personalitat que resulten ben interessants s\u00f3n la lloan\u00e7a del progr\u00e9s que el segle XIX dugu\u00e9 aparellat, de la revoluci\u00f3 burgesa, de l\u2019avan\u00e7 industrial, dels mitjans de transport, talment com correspon al seu pensament liberal, tot i que aquest aspecte entra en contradicci\u00f3, de vegades en un mateix poema, amb el to historicista que predominava en la Renaixen\u00e7a valenciana, al qual no podia sostraure\u2019s. D\u2019altra banda, tampoc no s\u2019adiu la seua ideologia pol\u00edticament progressista amb l\u2019integrisme religi\u00f3s i el maniqueisme que palesa en els seus escrits.\r\nPer a G\u00f3mez de Mazparrota, la poesia mereixia els qualificatius de bella, santa i consoladora, i es podia trobar en D\u00e9u, la Verge Maria, els \u00e0ngels, el mar, l\u2019alba, les flors i les dones. Ell procur\u00e0 acostar-s\u2019hi amb sinceritat, de tal forma que defineix els seus versos com \u00abfragments del cor\u00bb. Els seus temes preferits s\u00f3n els nobles i sants amors a tota la cort celestial, la seua fam\u00edlia, la ciutat nadiua \u2500tan enyorada en les llunyanes destinacions oficials\u2500, la solidaritat amb els afligits, les del\u00edcies de l\u2019amor, les esperances, les penes de l\u2019\u00e0nima, la mort de les persones estimades, les ingratituds i els desenganys, els encants de la dona, el paisatge, l\u2019entusiasme patri\u00f2tic espanyol... Tot plegat, resulta immoderadament subjectiu i escassament atractiu per a qualsevol lector actual o fins i tot contemporani de l\u2019autor. El seu estil resulta poc fluid i excessivament grandiloq\u00fcent.\r\nAfirma no haver seguit cap patr\u00f3 previ, tot i que, en honor a la veritat, cal considerar-lo un ep\u00edgon del seu amic Querol, a qui sempre admir\u00e0. Ara b\u00e9, segons afirma, no li agrad\u00e0 mai aixafar el sentit com\u00fa amb extravag\u00e0ncies po\u00e8tiques. Aix\u00ed doncs, renunciava a tota modernitat. D\u2019altra banda, no evolucion\u00e0. \u00c9s dif\u00edcil distingir, tant pels temes com per l\u2019estil, entre els poemes de joventut i els de senectut.\r\nEn Historias del alma sols apareixen quatre poemes \u00abllemosins\u00bb, amb la traducci\u00f3 castellana adjunta. \u00c9s una quantitat exigua, per\u00f2 tampoc els seus amics Querol o Amat s\u2019hi dedicaren amb una gran profusi\u00f3, si b\u00e9 el primer ho feu amb una altura liter\u00e0ria molt superior. Ben segur que la llunyania f\u00edsica de Val\u00e8ncia, per motiu del seu treball, li imped\u00ed produir m\u00e9s texts en catal\u00e0. El seu enlla\u00e7 amb Val\u00e8ncia era Teodor Llorente, amb qui intercanviava correspond\u00e8ncia, i la seua possibilitat de publicaci\u00f3 era el peri\u00f2dic Las Provincias o l\u2019Almanaque anual d\u2019aquest diari.\r\nL\u2019oportunitat per escriure en la llengua pr\u00f2pia es produ\u00ed amb la convocat\u00f2ria dels Jocs Florals de Saragossa l\u2019any 1901 per les festes del Pilar, en qu\u00e8, entre un gran nombre de premis, s\u2019oferia un rat-penat d\u2019or a la millor poesia escrita en catal\u00e0 sobre un assumpte pres de la hist\u00f2ria o dels costums de Val\u00e8ncia. El certamen s\u2019obria a la totalitat dels poetes i escriptors de tot l\u2019Estat. El guanyador result\u00e0 ser el nostre poeta amb el poema dedicat a Gandia \u00abJo\u2019t porte dins lo cor\u00bb, que li envi\u00e0 a Llorente amb el prec que li\u2019l corregira \u00aben sus palabras y en su ortograf\u00eda\u00bb. Aquest \u00e8xit, obtingut a la ciutat d\u2019on era magistrat, l\u2019anim\u00e0 a participar en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia. Li tramet\u00e9 la composici\u00f3 amb el mateix to d\u2019autohumiliaci\u00f3 amb qu\u00e8 li escrivien quasi tots els qui aspiraven a la minsa recompensa de figurar en l\u2019Almanaque. Per\u00f2 Llorente degu\u00e9 oblidar l\u2019enc\u00e0rrec, o b\u00e9 pens\u00e0 que aquells versos eren d\u2019una qualitat escassa, perqu\u00e8 el poema no hi fou presentat.\r\nEls poemes catalans que li coneixem s\u00f3n els seg\u00fcents: \u00abJo\u2019t porte dins lo cor\u00bb, contradict\u00f2ria composici\u00f3 que recull tots els t\u00f2pics possibles de la literatura jocfloralesca i els aplica a la ciutat natal. Per\u00f2 el text entra en violenta contraposici\u00f3 amb les antiguitats hist\u00f2riques quan comen\u00e7a a criticar el per\u00edode de feudalisme i d\u2019opressi\u00f3 social en qu\u00e8 es desenvoluparen. M\u00e9s que les corones ducals, hi gaudeix amb la visi\u00f3 de les f\u00e0briques i les locomotores. Aquesta idea, la remarca en un altre poema titulat \u00abA un amic valensi\u00e1 molt amant del temps pasat\u00bb, on censura els id\u00f2latres d\u2019\u00e8poques pret\u00e8rites. G\u00f3mez de Mazparrota gosava desvelar-ne el contrasentit, aspecte que constitueix l\u2019\u00fanica originalitat que cont\u00e9 la seua poesia, habitualment for\u00e7ada i maldestra.\r\nEl poema \u00abEn la mort de ma volguda esposa Francisca Atard\u00bb, que segurament degu\u00e9 escriure l\u2019any 1865, \u00e9s un plany d\u2019esc\u00e0s valor literari. I, per \u00faltim, el seu cant \u00abA Valencia\u00bb, que no arrib\u00e0 a presentar als Jocs Florals de lo Rat Penat, constitueix una acumulaci\u00f3 de tots els clix\u00e9s: mar blava, gavines lleugeres, barraques, sultanes, i Ausi\u00e0s Marc, monarca dels poetes valencians, autor de \u00abtendres trobes, m\u00e9s dolses que la mel\u00bb, comparaci\u00f3 de superioritat que evidenciava el desconeixement de la seua obra. L\u2019\u00fanic inter\u00e9s que presenta aquest text \u00e9s el record que envia als amics finats, perqu\u00e8 ajuda a formar-nos la idea del seu entorn literari. Aquesta minsa i mediocre producci\u00f3 fou la seua contribuci\u00f3 al vessant cultista de la Renaixen\u00e7a valenciana."}, {"id": 576, "name": "Bartomeu Xavier", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "i", "second_surname": "Font", "url": "/biografies/gomez-font-bartomeu-xavier", "image": "/media/biography/image/gomez_font_bartomeu-xavier.jpg", "birth_date": 1962, "dead_date": 2009, "short_description": "Professor, investigador i sindicalista\r\nCurs\u00e0 els primers estudis en el Col\u00b7legi P\u00fablic Germans Segarra d\u2019Alfondeguilla i acab\u00e0 l\u2019EGB al Seminari Menor de Sogorb. De 1976 a 1980 realitz\u00e0 els estudis de BUP i COU a l\u2019Institut Honori Garcia de la Vall d\u2019Uix\u00f3, i entre 1980-1985 els estudis superiors de Filologia Cl\u00e0ssica a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nVa aprovar l\u2019oposici\u00f3 d\u2019ensenyament mitj\u00e0 en 1987 com a associat i en 1990 com a inter\u00ed. El 16 de juny de 1992 va ser nomenat professor d\u2019escola universit\u00e0ria de l\u2019\u00e0rea de Coneixement de Filologia Llatina, i el 21 de novembre de 2000 professor titular de la Universitat de Val\u00e8ncia. Com a ling\u00fcista i professor universitari, es va distingir per la defensa activa de l\u2019\u00fas social del valenci\u00e0 i dels valors del pluriling\u00fcisme.\r\nEls seus camps de treball eren la did\u00e0ctica del llat\u00ed, tant en l\u2019\u00e0mbit universitari i no universitari, l\u2019humanisme del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i l\u2019epigrafia valenciana. Fou membre de l\u2019equip de recerca dirigit per Josep Corell que va elaborar el corpus complet d\u2019inscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, professor del Departament de Filologia Cl\u00e0ssica de la Universitat de Val\u00e8ncia, secretari de la Facultat de Filologia, Traducci\u00f3 i Comunicaci\u00f3, membre de la Junta de la Facultat, representant de la Facultat en la Comissi\u00f3 de Professorat, delegat sindical de l\u2019STEPV a la universitat, membre de la Coordinadora Enric Valor per la Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica i del Consell Directiu de la Fundaci\u00f3 Bernat Metge-Institut Camb\u00f3, que t\u00e9 com a finalitat el foment de l\u2019estudi dels cl\u00e0ssics grecs i llatins als Pa\u00efsos Catalans i crear al llarg dels temps generacions d\u2019humanistes.\r\nDedicat a l\u2019humanisme llat\u00ed, del qual era un aut\u00e8ntic expert, va escriure una tesina titulada Curial e G\u00fcelfa: petges mitol\u00f2giques (1986), i la tesi doctoral Andreu Sempere, r\u00e8tor i gram\u00e0tic (1994) \u2013publicada en PUV en 1995\u2013, totes dues dirigides per Jordi P\u00e9rez Dur\u00e0. Va continuar amb l\u2019estudi sobre la gram\u00e0tica llatina i la hist\u00f2ria de l\u2019ensenyament del llat\u00ed, no com a exercici exclusivament erudit i historicista sin\u00f3 com a contrapunt que donava perspectiva a la tasca docent actual. Aquesta investigaci\u00f3 la va dur endavant compaginant-la amb el que seria la seua passi\u00f3: l\u2019epigrafia, estudi en qu\u00e8 podia unir dos vessants inherents a la seua persona: l\u2019amor pel seu pa\u00eds, que calia trepitjar, passejar i con\u00e9ixer per buscar els ep\u00edgrafs, i l\u2019edici\u00f3 i publicaci\u00f3 del corpus d\u2019inscripcions del Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb el seu mestre i company Josep Corell.\r\nVa escriure diversos articles d\u2019investigaci\u00f3 i proposta en actes de congressos, en volums col\u00b7lectius i per a revistes nacionals i internacionals especialitzades com Arse. Bolet\u00edn del Centro Arqueol\u00f3gico Saguntino, Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura, Revista de Filologia Cl\u00e0ssica, Fortunatae: Revista Canaria de Filolog\u00eda, Cultura y Humanidades Cl\u00e1sicas, Studia Philologica Valentina, Epigraphica, Ficheiro Epigrafico, Revista d\u2019Arqueologia de Ponent i Caplletra, en solitari o amb altres autors.\r\nEls llibres m\u00e9s celebrats pels interessats en epigrafia valenciana, en qu\u00e8 va participar amb Josep Corell, Ferran Grau i Concha Ferragut, s\u00f3n:\r\nInscripcions romanes de Saetabis i el seu territori. Val\u00e8ncia: Nau llibres, 1994.\r\nInscripcions romanes d\u2019Edeta i el seu territori. Val\u00e8ncia: Nau llibres, 1996.\r\nInscripcions romanes de Valentia i el seu territori. Val\u00e8ncia: Nau llibres, 1997.\r\nInscripcions romanes d\u2019Ilici, Lucentum, Allon, Dianium i els seus respectius territoris. Val\u00e8ncia: Nau llibres, 1999.\r\nInscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, I. Universitat de Val\u00e8ncia, 2002.\r\nInscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, II. L\u2019Alt Pal\u00e0ncia, Edeba, Lesera i els seus territoris. Els mil\u00b7liaris del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Universitat de Val\u00e8ncia, 2005.\r\nInscripcions romanes del Pa\u00eds Valenci\u00e0, III. Saetabis i el seu territori. Universitat de Val\u00e8ncia, 2006.\r\nL\u2019afany did\u00e0ctic que el caracteritzava es mostra en l\u2019elaboraci\u00f3 dels quadernets divulgatius Epigrafia llatina i Curs d\u2019epigrafia i escriptura.\r\nEl seu company de facultat i col\u00b7laborador, Ferran Grau Codina, destacava en l\u2019homenatge que li oferiren el 17 de desembre de 2009 \u00abla seua enorme generositat. En tots els sentits. Xavi era gener\u00f3s intel\u00b7lectualment, capa\u00e7 d\u2019ajudar i donar temes, d\u2019incorporar a la gent a la investigaci\u00f3, de rectificar i guiar, d\u2019acceptar la gent d\u2019igual a igual, posse\u00efdor com era d\u2019un gran talent encara que no en presumia. Multiplicava les seues atencions als convidats, als professors il\u00b7lustres que venien a visitar-nos a m\u00e9s de prestar la seua col\u00b7laboraci\u00f3 i proporcionar generosament les dades que li demanaven, els treballs que li encomanaven. Una generositat que tal volta nom\u00e9s era superada per la seua capacitat de treball, a tots els nivells, i moltes vegades, simult\u00e0niament\u00bb.\r\nEls Premis Xavier G\u00f3mez i Font a la qualitat ling\u00fc\u00edstica dels treballs de fi grau i m\u00e0ster en valenci\u00e0 i en angl\u00e9s, creats en 2015 per la Universitat de Val\u00e8ncia i de car\u00e0cter anual, tenen com a objectiu promoure l\u2019\u00fas acad\u00e8mic del valenci\u00e0 i l\u2019angl\u00e9s en els treballs acad\u00e8mics dels estudiants i fomentar l\u2019\u00fas acad\u00e8mic d\u2019aquests idiomes com a eina per a la internacionalitzaci\u00f3 de la UVEG."}, {"id": 418, "name": "Juli\u00e0", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia-Ribera", "url": "/biografies/gomez-garcia-ribera-julia", "image": "/media/biography/image/gomez_garciaribera_julia2.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1987, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nConegut pel pseud\u00f2nim de Juli\u00e0 Gorkin. Va cr\u00e9ixer i formar-se al si d\u2019una fam\u00edlia treballadora aragonesa i radicalment republicana. Combin\u00e0 el republicanisme amb la lectura de la nombrosa premsa pol\u00edtica del moment, per\u00f2 tamb\u00e9 amb els cl\u00e0ssics de la literatura francesa del segle XIX i en obres de teoria socialista.\r\nAnys de formaci\u00f3 i primer exili\r\nAls 15 anys, es trasllad\u00e0 amb la seva fam\u00edlia a la ciutat de Val\u00e8ncia. A partir d\u2019aquest moment, es mouria decisivament pels entorns republicans i socialistes. Vivint de prop la vaga general de 1917, va decidir afiliar-se a les Joventuts Socialistes del PSOE a Val\u00e8ncia i, al cap d\u2019uns mesos, va ser elegit secretari general i director del seu diari, La Revuelta. En aquests primers anys d\u2019implicaci\u00f3 pol\u00edtica va assumir el pseud\u00f2nim de \u00abGorkin\u00bb, amb qu\u00e8 seria conegut la resta de la seva vida, nom format a partir de Gorki i Lenin, personatges a qui admirava.\r\nEl 1921 va encap\u00e7alar la dissid\u00e8ncia comunista, la Federaci\u00f3 Comunista de Llevant, del PCE. Aix\u00ed mateix, va tirar endavant, juntament amb Hilari Arlandis, el setmanari Acci\u00f3 Sindicalista, portaveu inicial de la Internacional Comunista a Espanya.\r\nA partir del desastre d\u2019Annual de 1921 a la guerra del Marroc, va realitzar una intensa campanya de condemna de la guerra per tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019any seg\u00fcent fou cridat a files, i degut a la persecuci\u00f3 que estava rebent per les autoritats de la dictadura, s\u2019exili\u00e0 a Fran\u00e7a.\r\nDurant aquests primers anys d\u2019exili, pass\u00e0 per Fran\u00e7a i per B\u00e8lgica, on dirig\u00ed diversos peri\u00f2dics per la comunitat espanyola exiliada. Paral\u00b7lelament, mantenia els seus c\u00e0rrecs del partit. El 1929 retorn\u00e0 a Par\u00eds, on es vincul\u00e0 a l\u2019Oposici\u00f3 d\u2019Esquerres enfront de les tend\u00e8ncies estalinistes dins del PCE. Aquest fet port\u00e0 a la seva expulsi\u00f3 de la Internacional Comunista.\r\nA partir d\u2019aquest moment, es va centrar especialment en la producci\u00f3 de traducci\u00f3 liter\u00e0ria que ja havia comen\u00e7at uns anys abans. Els seus treballs m\u00e9s coneguts van ser obres de teatre social, com Una fam\u00edlia (1928) per\u00f2 tamb\u00e9 de novel\u00b7la, com D\u00edas de bohemia (1930). Per\u00f2 durant la seva estada a Par\u00eds redact\u00e0 tamb\u00e9 nombrosos assajos i contes breus per diaris europeus i treball\u00e0 com a redactor a Le Monde\u00a0de Herni Barbusse i a La V\u00e9rit\u00e9, \u00f2rgan del trotskisme franc\u00e8s.\r\nAnys de Rep\u00fablica\r\nAl maig del 1931, despr\u00e9s de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, Gorkin es trasllad\u00e0 a Madrid, on continu\u00e0 fent traduccions i publicant obres pr\u00f2pies, com La corriente i Capitalismo y Comunismo. El 1931, confirmant el seu distanciament definitiu respecte el PCE, fou un dels fundadors de la Agrupaci\u00f3n Comunista Madrile\u00f1a, cr\u00edtica amb la l\u00ednia oficial del partit comunista, i m\u00e9s tard, es vincul\u00e0 definitivament a la Federaci\u00f3n Comunista Ib\u00e9rica en la seva secci\u00f3 madrilenya, organitzaci\u00f3 vinculada a la coalici\u00f3 electoral del Bloc Obrer i Camperol dirigit per Joaquim Maur\u00edn.\r\nAquesta vinculaci\u00f3 el va donar a con\u00e8ixer a Catalunya i, un temps m\u00e9s tard, el 1933, es trasllad\u00e0 de nou a Val\u00e8ncia, on treball\u00e0 com a redactor del peri\u00f2dic La Batalla. Aquell any fou candidat a les eleccions de diputats a Corts del novembre, en representaci\u00f3 del Front Obrer (BOC i PSOE) per la prov\u00edncia de Barcelona i despr\u00e9s per la de Tarragona.\r\nA conseq\u00fc\u00e8ncia dels Fets d'Octubre de 1934 es va haver d\u2019exiliar. Aix\u00ed, marx\u00e0 de nou a Fran\u00e7a on encap\u00e7al\u00e0 l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019exiliats pol\u00edtics espanyols. D\u2019aquesta forma, fund\u00e0 i fou el secretari general del Comit\u00e8 de Refugiats Pol\u00edtics, on hi entrarien elements del BOC, PCE, PSOE i la UGT. El seu recorregut period\u00edstic en aquest per\u00edode es vincul\u00e0 al diari Adelante, per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019obra La insurrecci\u00f3n de Asturias (1935),redactada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019asturi\u00e0 Manuel Grossi.\r\nL\u2019any seg\u00fcent torn\u00e0 a Espanya, on col\u00b7labor\u00e0 en la fundaci\u00f3 del Partit Obrer d\u2019Unificaci\u00f3 Marxista (POUM), continuador de la l\u00ednia pol\u00edtica antiestalinista o cr\u00edtica amb la Internacional Comunista. A les eleccions del Front Popular de febrer de 1936 es present\u00e0 com a diputat per Cadis, tot i que no va ser elegit.\r\nLa Guerra Civil\r\nLa guerra va sorprendre a Gorkin a Barcelona, on continu\u00e0 treballant a La Batalla, \u00f2rgan portaveu del POUM. Represent\u00e0 al POUM al Comit\u00e8 de Mil\u00edcies Antifeixistes de Catalunya. Progressivament, sent partidari de la combinaci\u00f3 de la guerra amb la revoluci\u00f3, augment\u00e0 la seva oposici\u00f3 amb el govern republic\u00e0, en especial, per l\u2019organitzaci\u00f3 de les forces d\u2019ordre p\u00fablic o el model de conducci\u00f3 de la guerra. Les desavinences internes van portar a l\u2019esclat, el maig del 1937, d\u2019un moviment revolucionari a la ciutat.\r\nL\u2019enviament de les tropes per aturar la revolta port\u00e0, com a condemna, la dissoluci\u00f3 del POUM i l\u2019empresonament de la major part dels seus dirigents. Aix\u00ed, Gorkin fou jutjat pel Tribunal Central d\u2019Espionatge i Altra Tra\u00efci\u00f3 i condemnat a 15 anys per \u00abrebel\u00b7li\u00f3\u00bb. Rest\u00e0 empresonat fins el 1939, quan amb l\u2019ocupaci\u00f3 de Catalunya per les tropes franquistes, aprofit\u00e0 per fugir a Fran\u00e7a.\r\nEl segon exili\r\nEls \u00faltims esdeveniments que havia hagut de viure van marcar la tend\u00e8ncia pol\u00edtica de Gorkin de manera determinant. De fet, va anar abandonant progressivament la seva vinculaci\u00f3 amb el socialisme revolucionari i es vincul\u00e0 m\u00e9s amb la socialdemocr\u00e0cia, tend\u00e8ncia que veia m\u00e9s segura i clara per fer front a l\u2019estalinisme.\r\nDurant els seus anys d\u2019exili a Fran\u00e7a, va ser elegit secretari general del POUM a Par\u00eds, i del Centre Marxista Internacional, format per partits dissidents de la Internacional Comunista. L\u2019any seg\u00fcent, aconsegu\u00ed marxar de la Fran\u00e7a ja ocupada pels nazis i per mitj\u00e0 del Centre Marxista, es trasllad\u00e0 primer a Nova York, des d\u2019on part\u00ed definitivament cap a M\u00e8xic.\r\nA la capital mexicana continu\u00e0 la seva tasca period\u00edstica i pol\u00edtica. Cre\u00e0 la revista POUM, portaveu del partit a M\u00e8xic; tamb\u00e9 An\u00e1lisis. Revista de Hechos e Ideas\u00a0i Mundo. Socialismo y libertad, entre d\u2019altres. Va establir relaci\u00f3 amb Bartomeu Costa-Amic, amb qui fund\u00e0 diverses editorials. Es va relacionar, tamb\u00e9, amb V\u00edctor Serge, amb qui public\u00e0 Los problemas del socialismo en nuestro tiempo (1944).\u00a0\u00a0Les seves obres pol\u00edtiques d\u2019aquests anys es van centrar especialment en la den\u00fancia de l\u2019estalinisme i en la condemna de la repressi\u00f3 del POUM pels Fets de Maig del 1937.\r\nDestac\u00e0 tamb\u00e9 per les investigacions sobre l\u2019assassinat de Trotski amb les quals descobria la identitat de l\u2019aut\u00e8ntic assass\u00ed, Ramon Mercader. Amb la resoluci\u00f3 de la investigaci\u00f3, juntament amb Leandro S\u00e1nchez Salazar, va escriure As\u00ed asesinaron a Trotski (1948), obra que es traduiria a moltes lleng\u00fces uns anys despr\u00e9s.\r\nAquell mateix any, i deixant la seva fam\u00edlia a M\u00e8xic, es trasllad\u00e0 a Par\u00eds ja que considerava que es podia produir una intervenci\u00f3 aliada a l\u2019estat espanyol per enderrocar a Franco. A la capital francesa col\u00b7labor\u00e0, juntament amb Enric Adroher, el Moviment Socialista pels Estats Units d\u2019Europa.\r\nDurant aquests anys es va produir una pol\u00e8mica al voltant de la proced\u00e8ncia dels fons econ\u00f2mics de la tasca pol\u00edtica de Gorkin. De fet, les sospites consideraven que Gorkin estava sent subvencionat per la CIA degut al seu antiestalinisme, en el context ja de Guerra Freda.\r\nEl 1953 fund\u00e0 el Congr\u00e9s per la Llibertat de la Cultura, amb l\u2019objectiu de defensar la llibertat d\u2019expressi\u00f3 especialment de la intel\u00b7lectualitat europea. Aix\u00ed, treball\u00e0 com a director de la revista de l\u2019organitzaci\u00f3, Cuadernos del Congreso por la Llibertad de la Cultura. \r\nUns anys m\u00e9s tard, deix\u00e0 la seva feina a la revista Cuadernos\u00a0i es vincul\u00e0 amb el moviment antifranquista partidari d\u2019una intervenci\u00f3 a Espanya, col\u00b7laborant amb Jos\u00e9 Maria Gil Robles i Enric Adroher. Aquest moviment desemboc\u00e0 a la que fou la Confer\u00e8ncia de Munic del 1962.\r\nEn aquesta l\u00ednia tamb\u00e9 havia fundat el Centro de Documentaci\u00f3n y Estudios, dirigit per Madariaga i treball\u00e0 en l\u2019edici\u00f3 del seu butllet\u00ed. Aquest don\u00e0 peu a la publicaci\u00f3 de Ma\u00f1ana. Tribuna Democr\u00e1tica Espa\u00f1ola que promulgava els contactes de l\u2019exili interior i l\u2019exterior.\r\nTanmateix, la repressi\u00f3 i persecuci\u00f3 policial franquista port\u00e0 a l\u2019eliminaci\u00f3 de la revista el 1966. Aquests esdeveniments van portar al distanciament de Gorkin respecte l\u2019activitat pol\u00edtica i pass\u00e0 a centrar-se durant els \u00faltims anys de la seva vida, en la producci\u00f3 m\u00e9s literaria i period\u00edstica.\r\nFou durant aquesta llarga etapa d'exili despr\u00e9s de la derrota republicana que Juli\u00e0 Gorkin va adquirir un comprom\u00eds m\u00e9s intens amb la llengua, la cultura i els drets nacionals dels Pa\u00efsos Catalans, publicant alguns articles en aquesta l\u00ednia a les revistes dels exiliats catalans.\r\nDespr\u00e9s de 1977 viatj\u00e0 espor\u00e0dicament a Barcelona i a Val\u00e8ncia. Particip\u00e0 en els homenatges a Andreu Nin del 1982."}, {"id": 346, "name": "Emili", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "i", "second_surname": "Nadal", "url": "/biografies/gomez-nadal-emili", "image": "/media/biography/image/gomez_nadal_emili.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1993, "short_description": "Historiador, escriptor i pol\u00edtic\r\nFill de Dom\u00e8nec G\u00f3mez i Graneria (Sueca,1851 - Serra,1922), industrial dedicat a la construcci\u00f3 de maquin\u00e0ria per a molins d'arr\u00f2s. Germans seus foren, per part paterna, Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Serrano, que va continuar el negoci familiar i fou, a m\u00e9s, un molt destacat bibli\u00f2fil i tamb\u00e9 propietari de l'editorial Sic\u00e0nia i la revista hom\u00f2nima i president de Lo Rat-Penat; Francesc, col\u00b7laborador de El Cam\u00ed i membre d'Acci\u00f3 d'Art; i Eliseu G\u00f3mez i Serrano, diputat d'Izquierda Republicana per Alacant \u2014on era director de l'Escola Normal de Magisteri\u2014 escollit diputat pel Front Popular a les eleccions de febrer de 1936, i afusellat pels franquistes a la mateixa ciutat el 5 de maig de 1939.\r\nCurs\u00e0 els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia (1924-28), a la secci\u00f3 d'Hist\u00f2ria. Acabada la carrera amb premi extraordinari, fou pensionat per la Diputaci\u00f3 Provincial per a treballar a Madrid durant el curs 1928-1929, fent el doctorat i redactant l'estudi Noticia del intento de la expedici\u00f3n de Jaume Rasqu\u00ed al R\u00edo de Plata en 1559 (Val\u00e8ncia,1931). Cap al 1927 va col\u00b7laborar amb el Servei d'Investigacions Prehist\u00f2riques de Val\u00e8ncia i, en contacte amb el catedr\u00e0tic Llu\u00eds Pericot \u2014del que fou ajudant a la Facultat de Lletres\u2014, va participar posteriorment en algunes excavacions arqueol\u00f2giques al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nRetornat a Val\u00e8ncia, el 1930 va ser un dels principals promotors d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana,\u00a0entitat pancatalanista que aplegava professors i estudiants universitaris amb preocupacions semblants a les seues. Fou tamb\u00e9 col\u00b7laborador assidu i editorialista del seu rotatiu quinzenal, Acci\u00f3 Valenciana (1930-1931). Paral\u00b7lelament, s'incorpor\u00e0 com a docent a la seua facultat i en juny de 1930 fou nomenat professor auxiliar temporal per a un per\u00edode de quatre anys.\r\nTanmateix, aquesta dedicaci\u00f3 no seria continuada. L'actuaci\u00f3 p\u00fablica, fins i tot la pol\u00edtica directa, el reclamaren de seguida. Quan s'estava forjant un canvi de r\u00e8gim en Espanya, enmig d'una s\u00e8rie de convulsions a les quals no pod\u00eda restar ali\u00e9, particip\u00e0, el 1930, en la fundaci\u00f3 de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i fou membre del seu comit\u00e9 pol\u00edtic \u2014juny de 1932\u2014 junt a Adolf Pizcueta, Francesc Bosch i Morata, Ismael Rossell\u00f3 i Francesc P\u00e9rez Calatayud. Aquest comit\u00e9 seria substitu\u00eft per un altre, presidit per l'escriptor Enric Navarro i Borr\u00e0s, en mar\u00e7 de 1933. Durant aquell any f\u00e9u m\u00edtings i confer\u00e8ncies, presid\u00ed assemblees del partit i, en definitiva, f\u00e9u una intensa activitat pol\u00edtica, complementada amb les col-laboracions en Avant, l\u00b4\u00f2rgan de l'AVR i, des del primer n\u00famero, en el setmanari El Cam\u00ed (1932-34).\r\nL'adscripci\u00f3 de Nadal al comunisme es va completar a Par\u00eds, on resid\u00ed durant el curs 1933-1934. Retornat a Val\u00e8ncia, el jove professor comen\u00e7\u00e0 a llegir i estudiar els cl\u00e0ssics del marxisme i, com a historiador, a interessar-se sobretot per la concepci\u00f3 materialista de la Hist\u00f2ria. Paral\u00b7lelament va prendre contacte amb el PCE local i amb la Uni\u00f3 d'Escriptors i Artistes Proletaris que encap\u00e7alava el pintor Josep Renau. Va col\u00b7laborar el setmanari comunista Verdad i, des de la seua fundaci\u00f3 en 1935, en Nueva Cultura. Els viatges a Madrid i a Par\u00eds li permeteren fer d'enlla\u00e7 entre la UEAP i les organitzacions corresponents d'aquelles ciutats. Fou elegit president del Sindicat d'Ensenyament Mitj\u00e0 i Superior de la Uni\u00f3 General de Treballadors, creat a Val\u00e8ncia abans de la guerra.\r\nAlhora, mantingu\u00e9 la seua relaci\u00f3 amb el valencianisme, tot col\u00b7laborant a la revista La Rep\u00fablica de les Lletres (1934-36). Igualment, fou elegit com a vocal d'una entitat suprapartidista, Proa, presidida pel seu germanastre Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, i que funcion\u00e0 entre 1935 i 1936.\r\nEn febrer de 1936 es produ\u00efren les eleccions parlament\u00e0ries que donarien el triomf al Front Popular. Uns mesos despr\u00e9s, s'integr\u00e0 al PCE.\r\nLa sublevaci\u00f3 militar del 18 de juliol de 1936 del mateix any el va sorprendre a Madrid. All\u00ed s'integr\u00e0 en els nuclis inicials del fam\u00f3s Quinto Regimiento i des d'all\u00ed envi\u00e0 algunes col\u00b7laboracions al diari Verdad, controlat per socialistes i comunistes. En agost fou nomenat secretari de la Facultat de Filosofia i Lletres i, un mes despr\u00e9s, membre de la Junta de Cultura i delegat de la Junta de Govern de la Universitat. Tamb\u00e9 va formar part de la comissi\u00f3 de revisi\u00f3 del professorat i reformes did\u00e0ctiques, creada en setembre.\r\nA les primeries de 1937 fou nomenat secretari de Wenceslao Roces, sots-secretari del ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica, llavors en mans de Jes\u00fas Hern\u00e1ndez. Fou tamb\u00e9 secretari general de la c\u00e8l\u00b7lula del PCE en aquell departament governamental. Pel mateix temps, en crear-se l'Institut d'Estudis Valencians, fou designat vocal de la secci\u00f3 historicoarqueol\u00f2gica.\r\nProlog\u00e0 el n\u00famero extraordinari de Nova Cultura\u00a0\u2014aquest era el nom eventual de la Revista\u2014 dedicat a les falles de 1937, sota el lema \u00abEls enemics del poble a l'infern\u00bb i fou membre ben actiu de l'Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura. Particip\u00e0 en les discussions pr\u00e8vies a la redacci\u00f3 de la pon\u00e8ncia llegida per Carles Salvador, en representaci\u00f3 dels escriptors valencianistes, al 2n Congr\u00e9s Internacional d\u00b4Escriptors per a la Defensa de la Cultura, celebrat el juny de 1937. Cap al juliol deix\u00e0 la secretaria de Roces i pass\u00e0 a la Comissi\u00f3 Executiva de la Casa de la Cultura fundada a Val\u00e8ncia com a refugi d'intel\u00b7lectuals evacuats de Madrid. Col\u00b7labor\u00e0 en l'obra col\u00b7lectiva Labor cultural de la Rep\u00fablica espa\u00f1ola durant la guerra (Val\u00e8ncia, 1937).\r\nDurant el curs 1937-1938 fou encarregat de l'assignatura Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia d'Espanya, en la nova Facultat de Ci\u00e8ncies Jur\u00eddiques, Pol\u00edtiques i Econ\u00f2miques de la Universitat de Val\u00e8ncia, i es feu c\u00e0rrec de la c\u00e0tedra vacant d'Hist\u00f2ria de la Cultura.\r\nFou mobilitzat en 1938 i destinat a Barcelona. All\u00e0 fou nomenat director de la Biblioteca Central Militar i, com recorda l'historiador Ferran Soldevila, fou membre d'una comissi\u00f3 encarregada de redactar una hist\u00f2ria de la guerra d'Espanya.\r\nEn 1939, ven\u00e7uda la Rep\u00fablica, va passar a Fran\u00e7a, enmig de la gran massa de gent. Aconsegu\u00ed escapolir-se per no anar a un camp de concentraci\u00f3 i s'instal\u00b7l\u00e0 a Par\u00eds, on va treballar amb el Comit\u00e9 de suport als exiliats animat per l'escriptor Louis Aragon i tamb\u00e9 per al Servicio de Emigraci\u00f3n de Refugiados Espa\u00f1oles, aix\u00ed com en altres tasques, sempre en llocs de responsabilitat.\r\nMalgrat les oportunitats innegables que va tenir per a marxar de Fran\u00e7a quan ja era clar que l'ex\u00e8rcit alemany l'envairia, prefer\u00ed restar. En juny de 1940, les tropes de Hitler entraren a Par\u00eds i, uns dies despr\u00e9s, se signava l'armistici franco-alemany. A finals del mateix any, fou reclamat des de la Bretanya, on es trobava, per encarregar-se de reorganitzar al PCE en la zona ocupada. Hi havia a Par\u00eds des d'octubre, un comit\u00e9 provisional del partit; d'acord amb ell, fou elegit secretari general. Nadal s'encarreg\u00e0 tamb\u00e9 de buscar entre els exiliats gent preparada per a formar part de les xarxes armades de la Resist\u00e8ncia, sovint en contacte amb els antics caps de Brigades Internacionals com ara el txec Artur London, aix\u00ed com la seva companya, Lise Ricol. Molts dels implicats en aquella lluita foren v\u00edctimes dels nazis. Nadal va patir una breu detenci\u00f3. Feia servir el nom de guerra de \u00abHenri\u00bb. En una de les reorganitzacions del PCE clandest\u00ed, pass\u00e0 a ser encarregat de tasques de propaganda i, en 1942, d'organitzar la Uni\u00f3 Nacional Espanyola.\r\nAlliberat l'Estat franc\u00e9s per les tropes aliades fou membre del comit\u00e9 de redacci\u00f3 del Bolet\u00edn de la Uni\u00f3n de Intelectuales Espa\u00f1oles en Francia (1944-48) i del d'Independencia (1946-47); despr\u00e9s seria col\u00b7laborador de Cultura y Democracia (1950), revista que, com les altres, estava orientada pel PCE.\r\nTreball\u00e0 en la confecci\u00f3 del cat\u00e0leg de la secci\u00f3 espanyola de la Biblioth\u00e8que Nationale, de Par\u00eds, per recomanaci\u00f3 de l'historiador hispanista Marcel Bataillon i, fins al 1969, en qu\u00e8 es va jubilar, fou int\u00e8rpret, traductor i documentalista de la Conf\u00e9d\u00e9ration Nationale du Travail, el poder\u00f3s sindicat franc\u00e9s.\r\nEl 1972 va publicar la seua obra El Pa\u00eds Valenci\u00e0 i els altres, important assaig en el qual feia una aproximaci\u00f3 hist\u00f2rica a la q\u00fcesti\u00f3 valenciana des del marxisme, on reivindicava el ressorgir de les petites nacionalitats europees \u2014com Pol\u00f2nia o Irlanda\u2014 o peninsulars com Catalunya, Pa\u00eds Basc, Gal\u00edcia...\r\nAl jubilar-se es va establir a Valencio d'Agen, primer en una granja, al camp, la Grande Borde; despr\u00e9s, cap al 1979 pass\u00e0 a viure en una casa de dues plantes, molt m\u00e9s c\u00f3moda, dintre del nucli urb\u00e0. En aquella petita poblaci\u00f3 occitana del departament de Tarn i Garonne, va morir el 1993.\r\nMalgrat la dist\u00e0ncia mai deix\u00e0 de ser un referent del valencianisme d'esquerres que continuava llegint, clandestinament, els seus articles m\u00e9s representatius sobre la q\u00fcesti\u00f3 nacional que aparegueren en algunes revistes en les quals va col\u00b7laborar: \u00abCatalunya i Val\u00e8ncia\u00bb (Acci\u00f3 Valenciana, 1931), \u00abA l'entorn del nostre estatut: moment cr\u00edtic\u00bb (Avant, 1931), i \u00abDe cara al sol llevant\u00bb (Nueva Cultura, 1935)."}, {"id": 296, "name": "Constant\u00ed", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "i", "second_surname": "Salvador", "url": "/biografies/gomez-salvador-constanti", "image": "/media/biography/image/gomez_salvador_constanti3.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1937, "short_description": "Pintor\r\nFou deixeble d'il\u00b7lustres pintors com Joan Peir\u00f3 i Francesc Garcia i Marc. Es va formar a la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles a Val\u00e8ncia, on conre\u00e0 totes les t\u00e8cniques de pintura, aconseguint una especial destresa en l'aquarel\u00b7la i al quadret a l'oli de petit format. Entre els g\u00e8neres de pintura sobre\u00efxen les seves pintures hist\u00f2riques i paisatg\u00edstiques, on destacava per la seva lluminositat i color, comparat per molts al dels impressionistes. El retrat \u00e9s un altre estil que practic\u00e0, alguns dels quals es troben al Museu de Belles Arts de Val\u00e8ncia, el Museu de Cer\u00e0mica de Val\u00e8ncia o l'Ateneo de Madrid. Dins de la galeria de llen\u00e7os de rectors de la Universitat de Val\u00e8ncia, obra seva s\u00f3n els de Rafael Pastor i Gonz\u00e1lez, Joaquim Ros i G\u00f3mez, Jos\u00e9 M. Zumalac\u00e1rregui i Prat i Santiago Ram\u00f3n y Cajal. Tamb\u00e9 va exercir com a docent a Manises i Val\u00e8ncia.\r\nCom il\u00b7lustrador, va treballar per a la revista Circulo de las Bellas Artes\u00a0el 1896, on era cridat freq\u00fcentment perqu\u00e8 realitz\u00e9s enc\u00e0rrecs determinats. Aquest any, va ser l'encarregat de realitzar el carruatge dedicat a Gr\u00e8cia per a la cavalcada de Val\u00e8ncia, per la qual cosa l'acad\u00e8mia li deman\u00e0 que realitz\u00e9s un gravat per a la seva revista. Anys abans, va ser col\u00b7laborador art\u00edstic de les revistes Valencia C\u00f3mica\u00a0(1889), Valencia: revista semanal ilustrada\u00a0(1895) y La Degoll\u00e1\u00a0(1890).\r\nEl 1932 va ser un dels signants de les Normes de Castell\u00f3. Sent ell un dels membres del Centre de Cultura Valenciana, aquesta instituci\u00f3 decideix sumar-se a les Normes de Castell\u00f3 l'11 de gener de 1933. Amb la pres\u00e8ncia de Josep Sanchis Sivera, Teodor Llorente, Nicolau Primitiu G\u00f3mez, Joaquim Reig, Francesc Mart\u00ednez, Leopold Tr\u00e9nor, Miquel Mart\u00ed, Salvador Carreres i el propi Constant\u00ed G\u00f3mez, s'escriu en l'acta de la Junta de Govern: \"El Senyor Director deg\u00e0 manifest\u00e0 que a les darreries de l'any passat i complint l'acord pres per la Junta de Govern el senyor Secretari assist\u00ed en representaci\u00f3 del Centre ensemps ab altres representans de diverses entitats a una reuni\u00f3 celebrada a Castell\u00f3 a la fi de tractar la unificaci\u00f3 de les normes ortogr\u00e0fiques i, havent arribat a un acord, anaven a llegar-se dites normes, com es f\u00e9u, les quals, despr\u00e9s de llegides, foren aprovades per unanimitat, acordant-se que el Centre s'adherira a elles i que regiren per a totes les publicacions del Centre\". [i] A partir d'aquest acord, totes les publicacions i actes de la Junta del Centre de Cultura Valenciana, es van redactar en valenci\u00e0 fins a finals de 1936.\r\nConstant\u00ed G\u00f3mez, per les seves idees republicanes i progressistes, s'uneix a l'entitat cultural valenciana L'Oronella, fundada el 1888 per Constant\u00ed Llombart i de la qual va ser vocal en la seva primera Junta Directiva. Al principi, es tractava d'un club excursionista, per\u00f2 poc despr\u00e9s, es va intentar convertir en una alternativa a Lo Rat Penat, la postura del qual s'havia inclinat cap a un apoliticisme i submissi\u00f3 a la monarquia. L'Oronella, en la seua curta vida, va atreure a personalitats de l'esquerra valenciana com Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Francesc Badenes i Dalmau, Francesc Barber i Bas, Ramon Andreu, Pere Bonet i Josep Maria Puig i Torralva.\r\nAl costat de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Bonet i Cabrelles, entre d'altres, va formar part del grup de joves que va reunir Llombart en les seues freq\u00fcents tert\u00falies i entorn al seu Calendari llemos\u00ed.\r\nDins de Lo Rat Penat, en el curs 1898-1899, presenta un treball sobre pintors realistes valencians del segle XVII. El 1933, la secci\u00f3 de pintura organitza dues exposicions de pintura, a la primera, s'exhibeixen m\u00e9s de 70 obres d'artistes com Josep Benlliure, Frederic Badenes i Constant\u00ed G\u00f3mez, entre molts altres. Al llarg de la seva vida va rebre diferents premis. El 1909, \u00e9s premiat en l'Exposici\u00f3 Regional Valenciana. En el panorama internacional, guanya la medalla d'or en les exposicions de Li\u00f3 (1898), Arcashon (1901) i Panam\u00e0 (1916).\r\nVa morir al 1937, deixant obres com El Palleter, Vicent Wenceslau Querol, Jaume I, Vicent Peris o Dispar\u00e0 de la traca a Burjassot.\r\n[i] Acta de la Junta de Govern del Centre de Cultura Valenciana, 11 de gener de 1933."}, {"id": 509, "name": "Eliseu", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "", "second_surname": "Serrano", "url": "/biografies/gomez-serrano-eliseu", "image": "/media/biography/image/gomez_serrano_eliseu.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1939, "short_description": "Professor i pol\u00edtic\r\nFill d\u2019un petit industrial de Sueca, i germ\u00e0 dels intel\u00b7lectuals Nicolau Primitiu i Emili G\u00f3mez Nadal.\r\nEliseu G\u00f3mez Serrano va fer els estudis primaris i de batxiller a Val\u00e8ncia, on va obtindre el t\u00edtol de mestre. Va ampliar estudis a l\u2019Escola d\u2019Estudis Superiors de Magisteri de Madrid amb una beca i l\u2019ajuda del seu germ\u00e0 gran, Nicolau Primitiu. Es va integrar en la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza i a la Residencia de Estudiantes, en les activitats culturals de la qual va participar amb entusiasme. Acabats els estudis, va obtindre la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic de Geografia a la Normal de Mestres d\u2019Alacant en 1915. En 1919 va contraure matrimoni amb l\u2019alacantina Emma Mart\u00ednez Bay, companya d\u2019estudis i tamb\u00e9 professora de la Normal d\u2019Alacant, amb qui tingu\u00e9 tres fills: Emma, \u200b\u200bBlanca i Francesc de Paula.\r\nEs va implicar amb passi\u00f3 en la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que es va produir durant la II Rep\u00fablica, i al desembre de 1931 va ser nomenat director de la Normal, lloc del qual va ser destitu\u00eft amb el triomf de les dretes el 1934 , a pesar del suport dels seus companys.\r\nVa ser una persona molt interessada en els temes culturals i va prendre part en les activitats de l\u2019Ateneu alacant\u00ed, fundat el 1923, m\u00e0xim exponent de l\u2019edat d\u2019or de la cultura alacantina. All\u00ed es reunien gaireb\u00e9 tots els qui van significar alguna cosa en la cultura i en el teixit c\u00edvic alacant\u00ed en els anys de la dictadura de Primo de Rivera i de la Rep\u00fablica, molts d\u2019ells amics i correligionaris seus, i va ser directiu de l\u2019Ateneu en diverses ocasions entre 1930 i 1935.\r\nEn 1930 es va afiliar a Acci\u00f3 Republicana, confiant que els problemes seculars que mantenien Espanya endarrerida respecte d\u2019Europa es resoldrien amb l\u2019arribada d\u2019una Rep\u00fablica, i en 1933 es va incorporar a Izquierda Republicana d\u2019Aza\u00f1a, partit en qu\u00e8 ocup\u00e0 alguns c\u00e0rrecs de direcci\u00f3. En les eleccions d\u2019abril de 1931 va ser elegit regidor de l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant, des d\u2019on va realitzar una tasca extraordin\u00e0ria en la resoluci\u00f3 dels problemes escolars de la ciutat d\u2019Alacant. Tamb\u00e9 va intervindre en els acalorats debats sobre l\u2019autonomia i d\u2019un possible Estatut per al Pa\u00eds Valenci\u00e0: el juliol de 1931 va presentar a l\u2019Ajuntament una proposta perqu\u00e8 es concedira als municipis alacantins de llengua materna valenciana el mateix tracte que a Catalunya. En les eleccions de febrer de 1936, a les quals van acudir unides les esquerres, va ser elegit diputat a Corts.\r\nAcabada la guerra, al mes esc\u00e0s de l\u2019entrada a Alacant de les tropes franquistes, fou assassinat despr\u00e9s d\u2019un judici de guerra sumar\u00edssim, v\u00edctima de la seua significaci\u00f3 social, com a intel\u00b7lectual de prestigi, director de l\u2019Escola Normal i, per tant, s\u00edmbol de la tasca educativa de la Rep\u00fablica, a m\u00e9s de diputat a Madrid. No van servir de res les gestions del seu germ\u00e0 Nicolau Primitiu davant l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia i del marqu\u00e9s de Lozoya. No havia pres part en cap fet delictiu; s\u2019havia limitat a complir el seu deure com a professor i com a diputat.\r\nLa seua figura i la seua obra no ha estat especialment reconegudes i valorades fins fa pocs anys. Concretament, en 1988 l\u2019Escola Universit\u00e0ria de Formaci\u00f3 del Professorat d\u2019EGB d\u2019Alacant realitz\u00e0 un acte p\u00fablic d\u2019homenatge a l\u2019il\u00b7lustre professor i li va dedicar una de les seues aules; poc despr\u00e9s, el 5 de maig de 1990, quan feia 51 anys del seu assassinat, a Alacant s\u2019inaugurava un carrer batejat amb la llegenda \u00abCatedr\u00e0tic Eliseo G\u00f3mez Serrano\u00bb. Sobretot, cal recordar que l\u2019any 2008, el Vicerectorat d\u2019Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de la Universitat d\u2019Alacant decid\u00ed publicar uns manuscrits seus titulats Diarios de la Guerra Civil, escrits durant la Guerra Civil, a c\u00e0rrec de Beatriz Bustos i Francisco Moreno. Aquesta edici\u00f3, la introducci\u00f3 i les nombroses notes aporten una valuosa informaci\u00f3 sobre el pensament del professor en aquells anys tan complicats."}, {"id": 302, "name": "Nicolau Primitiu", "surname": "G\u00f3mez", "conjunction": "i", "second_surname": "Serrano", "url": "/biografies/gomez-serrano-nicolau-primitiu", "image": "/media/biography/image/gomez_serrano_nicolauprimitiu.jpg", "birth_date": 1877, "dead_date": 1971, "short_description": "Empresari, patrici, erudit i bibli\u00f2fil\r\nFill de Dom\u00e8nec G\u00f3mez i de Francesca de Paula Serrano. Quan el pare cau malalt de l'o\u00efda i ha de deixar la feina i vendre la seva casa per pagar el tractament, el matrimoni es trasllada a Val\u00e8ncia, al barri de Marxalenes, on torna a treballar en una fusteria. Ser\u00e0 a Val\u00e8ncia on Nicolau Primitiu passa la resta de la seva vida, per\u00f2 sense oblidar-se de la seva ciutat natal, Sueca.\r\nVa ser el primog\u00e8nit de tres germans nascuts a Sueca i que van morir a una edat molt primerenca. Ja a Val\u00e8ncia, va tenir quatre germans, dels quals nom\u00e9s van arribar a una edat adulta Eliseu i Paco, 13 i 15 anys m\u00e9s joves que Nicolau Primitiu.\r\nEl 1894 mor la seva mare a l'edat de 38 anys. En aquest temps, Nicolau Primitiu treballava al taller familiar mentre estudiava a l'Institut General T\u00e8cnic, el Llu\u00eds Vives actual. El seu pare comen\u00e7a a guanyar molts diners gr\u00e0cies als sistemes d'elaboraci\u00f3 d'arr\u00f2s aplicats als molins. El 1895 patenta un aparell per descascarar l'arr\u00f2s anomenat Sistema G\u00f3mez. Aquesta bonan\u00e7a econ\u00f2mica va patir un seri\u00f3s rev\u00e9s amb la riuada de 1897, quan les aig\u00fces del T\u00faria van destrossar els tallers familiars. Malgrat tot, aconsegueixen tirar endavant.\r\nEl 1898 Dom\u00e8nec G\u00f3mez compra l'excepci\u00f3 del servei militar per al seu fill. D'aquesta manera s'evita Nicolau Primitiu anar a la guerra de Cuba. En emmalaltir el seu pare, es fa c\u00e0rrec del negoci familiar. Amb certs dubtes al principi, ja que sempre va ser una persona amb un gran inter\u00e8s en la cultura i escriptura, decideix encarregar-se del negoci, aportant grans idees innovadores. Poc despr\u00e9s, dirigeix la construcci\u00f3 d'un mol\u00ed per a l'arr\u00f2s destinat a Cuernavaca, M\u00e8xic. Comen\u00e7a aix\u00ed a fomentar l'exportaci\u00f3 dels productes de la seva empresa, fent propaganda en diversos idiomes. Tota aquesta activitat comercial no li impedeix seguir amb els seus estudis. El 1902, amb 25 anys, obt\u00e9 el grau de p\u00e8rit mec\u00e0nic. Un any despr\u00e9s, aconsegueix el de p\u00e8rit qu\u00edmic. No obstant aix\u00f2, no obt\u00e9 el batxillerat.\r\nSegueix afegint novetats i innovacions en l'empresa de fabricaci\u00f3 de maquin\u00e0ria agr\u00edcola i molinera. El 1903, dissenya la primera batedora constru\u00efda a Espanya. L'empresa creix r\u00e0pid i, gr\u00e0cies al segon matrimoni del seu pare, \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil la separaci\u00f3 del patrimoni. Nicolau Primitiu rep un ter\u00e7 i guanya poder en la direcci\u00f3. D'aquest segon matrimoni patern naix, el 1907, el seu germanastre Emili G\u00f3mez, trenta anys m\u00e9s jove que ell. Aquest mateix any, Nicolau Primitiu es casa amb Assumpta Nicolau, mestra de professi\u00f3, que mor donant a llum a la seva primera filla, Assumpci\u00f3. Malauradament, la petita no va poder sobreviure els dos anys d'edat. Superat el duel, torna a casar-se amb la jove Maria Ant\u00f2nia Senent, germana de Joan Josep Senent, que comptava amb nom\u00e9s d\u00e8sset anys. Fruit d'aquest segon matrimoni naix Dom\u00e8nec (1912) i quatre fills m\u00e9s que van arribar a edat adulta. Aquest nou matrimoni li va obrir les portes a l'activisme i al m\u00f3n de la cultura, que ja no abandon\u00e0 mai.\r\nAmb una fam\u00edlia que mantenir i, juntament amb la mala salut del seu pare, es veu obligat a comprar la resta del taller, que passa a ser propietat seva. Ja com a propietari, obt\u00e9 un registre de f\u00e0brica sota el nom de \"Doming\u00f3mez\", fins que \u00e9s substitu\u00eft pel definitiu IMAD (Ind\u00fastries Mecanic-Agr\u00edcoles Doming\u00f3mez). Decidit a ampliar el mercat, recorre Espanya, Portugal i Fran\u00e7a a la recerca de nous clients.\r\nDe la m\u00e0 de Joan Josep Senent i Francesc Almarche, ingressa el 1920 com a soci a Lo Rat Penat. \u00c9s una \u00e8poca en qu\u00e8 Nicolau Primitiu est\u00e0 absorbit pel seu treball, no obstant, aix\u00f2 no li impedeix prendre consci\u00e8ncia de la necessitat de que el poble valenci\u00e0 recupere el seu autogovern. Partidari de la unitat cultural i de la llengua, va proposar l'\u00fas de noms artificials per a la naci\u00f3 o el pa\u00eds com\u00fa. En una s\u00e8rie d'articles apareguts a Las Provincias el 1927, proposa, sense \u00e8xit, la denominaci\u00f3 de \"BaCaVa\" per a la llengua Balear-Catalana-Valenciana. En aquesta s\u00e8rie d'articles sota el nom de \"Salterio topon\u00edmico. El lenguaje balear-catal\u00e1n-valenciano en la toponimia\", Nicolau Primitiu mostra la seva visi\u00f3 de la hist\u00f2ria ling\u00fc\u00edstica valenciana.\r\nEl 1925, motivat per interessos conciliadors i unificadors, proposa la denominaci\u00f3 de \"llengua bacavesa\" com a llengua comuna als pobles del mediterrani peninsular. Aquesta idea no va ser acceptada ja que, la postura dominant dels partidaris de la unitat de la llengua, era la de mantenir la denominaci\u00f3 de \"llengua catalana\", tal com es va establir al Congr\u00e9s de la Llengua Catalana de 1906.\r\nDurant aquest primer per\u00edode, el seu gran objectiu va ser el de crear un moviment valencianista que reun\u00eds les tres grans corrents valencianistes: el \"llorentisme\", el \"valencianisme\" i el \"catalanisme\". Per aconseguir-ho, va treballar en diversos organismes sempre des d'una postura integradora. El seu punt de partida \u00e9s la Prehist\u00f2ria i l'Arqueologia valenciana. El 1921, col\u00b7labora amb el Centre de Cultura Valenciana, exercint de director de la secci\u00f3 de Val\u00e8ncia. El 1927 va arribar a ser vicedeg\u00e0. Dins d'aquesta societat, va ser un dels impulsors de la publicaci\u00f3 Anals del Centre de Cultura Valenciana. Tamb\u00e9 col\u00b7labora en el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Val\u00e8ncia. El 1923, presta la seva ajuda, tant econ\u00f2mica com intel\u00b7lectual, a l'Acci\u00f3 Bibliogr\u00e0fica Valenciana, des de la qual es van editar gran quantitat d'obres poc conegudes de la terra valenciana.\r\nMolt integrat a Lo Rat Penat, a poc a poc va deixant de banda la seva feina al taller. Immers en tert\u00falies, com les que es produ\u00efen en el caf\u00e8 del Cit per la Penya del Cit, \u00e9s una \u00e8poca per Nicolau Primitiu molt prol\u00edfica. Al costat de la seva producci\u00f3 m\u00e9s cient\u00edfica, centrada en temes arqueol\u00f2gics, escriu algunes composicions po\u00e8tiques com \"Sant Mare Senyera\", que va apar\u00e8ixer a la revista\u00a0Germania.\r\nEl 1930, quan la Dictadura de Primo de Rivera acaba i s'entreveuen nous aires democr\u00e0tics amb el govern del general Berenguer, Nicolau Primitiu ja s'ha decantat per la corrent nacionalista i entra a formar part de la directiva de Lo Rat Penat i d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana. Aquest \u00faltim grup t\u00e9 els seus or\u00edgens en la Universitat de Val\u00e8ncia. D'ideologia nacionalista i partidaris de la unitat de la llengua, Nicolau Primitiu va ser el segon president d'aquesta associaci\u00f3. El 23 desembre 1930 llegeix \"Manifest Valencianista: J\u00f3vens d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana!\". Una crida als joves a que comencen la reconstrucci\u00f3 de la p\u00e0tria pr\u00f2pia.\r\nEl 1931, a la publicaci\u00f3 El Poble Valenci\u00e0\u00a0proposa un valencianisme estrictament valencianista basat en les arrels del poble, renegant tant del castellanisme com del catalanisme. Escriu: \"No mireu, puix al Centre ni a Catalunya! Mireu cap a Val\u00e9ncia endins, remogau les cendres i encengau flamerades de patriotisme que'ns porten a reconstruir la personalitat valenciana [...] I eixe ser\u00e1 el ver valencianisme, el valencianisme r\u00f2nez d'una Val\u00e9ncia estricta\".\r\nA partir de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica a l'abril de 1931, Nicolau Primitiu multiplica la seva activitat social, participa en pr\u00e0cticament totes les associacions valencianistes. Els seus dos principals eixos d'acci\u00f3 es centraran en aconseguir la unitat del valencianisme i recuperar la llengua valenciana a trav\u00e9s de l'educaci\u00f3. Destaca la seva obra El bling\u00fcisme valenci\u00e0\u00a0(1936), on defensava, basant-se en els seus estudis de topon\u00edmia, la tesi contr\u00e0ria al biling\u00fcisme. Exposa que en el passat es parlava valenci\u00e0 fins i tot en zones no valencianes. La seva conclusi\u00f3 era clara: el valenci\u00e0 com a llengua oficial del territori valenci\u00e0.\r\nA la revista El Cam\u00ed, despr\u00e9s que la Rep\u00fablica li conced\u00eds l'Estatut d'Autonomia a Catalunya, es van produir una s\u00e8rie d'articles reivindicant la mateixa autonomia per Val\u00e8ncia. Es tractava d'una publicaci\u00f3 on es mostraven moltes i diferents idees del valencianisme de l'\u00e8poca. Nicolau Primitiu escriu una s\u00e8rie d'articles titulats \"Impressions d'un valenci\u00e0 a Portugal\", que signa com Nicolau de Sueca.\r\nAl llarg de la seva vida sempre cerc\u00e0 la unitat del valencianisme a trav\u00e9s de la cultura, veient en Lo Rat Penat un excel\u00b7lent mitj\u00e0 per aconseguir-ho. Durant la seva primera presid\u00e8ncia, reforma els estatuts per tal d'introduir una terminologia m\u00e9s compromesa nacionalment. Per exemple, parla del Regne de Val\u00e8ncia com d'una futura nacionalitat. Per a ell, Lo Rat Penat era m\u00e9s que una agrupaci\u00f3 de poetes i escriptors, la concebia com una entitat creada per a la defensa de la cultura i economia valencianes. Tamb\u00e9, durant la seva presid\u00e8ncia signa les Normes de Castell\u00f3 del 1932, a m\u00e9s d'ajudar a conv\u00e8ncer els m\u00e9s reticents a que es sumin a la causa. Entre ells destaca la figura del Pare Fullana, que ja havia elaborat unes normes al 1914.\r\nS'adhereix a l'homenatge a Joaquim Reig, regidor a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia per l'Uni\u00f3 Valencianista, que estava sent atacat des de les p\u00e0gines de El Pueblo. Tamb\u00e9 participa al Congr\u00e9s Valencianista organitzat amb motiu de la constituci\u00f3 del partit Acci\u00f3 Valencianista Republicana. Crea a l'octubre de 1933, amb motiu del sis-cents aniversari de la gesta de Vinatea i l'entrada de Jaume I a Val\u00e8ncia, les 1es Jornades de Renaixen\u00e7a.\r\nBuscant que Val\u00e8ncia assol\u00eds l'autonomia, ingressa al partit valencianista d'inspiraci\u00f3 cristiana Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, defensor de l'oficialitat del valenci\u00e0. Aquest partit va n\u00e0ixer al 1933 a partir de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta. Despr\u00e9s de qu\u00e8 el 1935 es dissolgu\u00e9s el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista i molts dels seus membres s'integraran a Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, aquest partit va canviar de nom i va passar a anomenar-se Acci\u00f3 Valencianista. Nicolau Primitiu participa en la secci\u00f3 de comunicaci\u00f3 i a la seva revista\u00a0Acci\u00f3. Aquest partit va patir diverses repres\u00e0lies per part del governador civil de Val\u00e8ncia, se li va prohibir, per exemple, l'ostentaci\u00f3 de la Senyera al balc\u00f3 de la seva seu.\r\nVa ser el primer president de Proa, les primeres reunions es van fer a la seua casa. Proa, Consell de Cultura i relacions valencianes, creat per Gaet\u00e0 Huguet i Segarra a finals d'abril de 1935, pretenia coordinar les diferents entitats valencianes per tal d'afirmar la personalitat valenciana. En aquest sentit, recolzaven l'oficialitat del valenci\u00e0 i pressionaven a l'Estat per aconseguir l'Estatut. Amb la Guerra Civil i la confiscaci\u00f3 de la seu local, va desapar\u00e8ixer l'entitat.\r\nAmb l'esclat de la Guerra Civil, els seus germans i algun amics vinculats al valencianisme i el moviment obrer, li pressionen perqu\u00e8 s'afili\u00ef al Front Popular i pugui aix\u00ed protegir-se de la inestabilitat pol\u00edtica de la zona republicana. La seua postura \u00e9s clara, no accepta, ja que es considera un defensor del valencianisme cultural, independent respecte a la pol\u00edtica. Durant la guerra, el seu amor per la cultura i els llibres el fa arriscar la seva vida en intentar salvar del foc arxius i documents de valor incalculable. Comen\u00e7a aix\u00ed a protegir fons documentals valencians que serien l'origen de la seva gran biblioteca. Recorrent fematers i f\u00e0briques que reciclaven paper, aconsegueix salvar pergamins i llibres de gran import\u00e0ncia. Per exemple, recupera la pr\u00e0ctica totalitat de l'arxiu de la Seu de Sogorb, que es trobava tirat a terra d'una f\u00e0brica. En acabar la guerra, va retornar tot el material recuperat al seu lloc d'origen. Si no aconseguia trobar-ho, els donava a l'Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia. No nom\u00e9s va salvar llibres, moltes s\u00f3n les persones que van ser ajudades per Nicolau Primitiu durant la guerra. Els obrers de la seva f\u00e0brica, en agra\u00efment, li van protegir sempre de possibles repres\u00e0lies.\r\nEl seu germ\u00e0, Emili G\u00f3mez, molt actiu durant la guerra a les files del PCE, ha d'exiliar-se a Fran\u00e7a amb la seva fam\u00edlia. No tornar\u00e0 a veure a Nicolau Primitiu fins el 1970. El seu altre germ\u00e0, Eliseu, mestre i diputat del Front Popular per Alacant, es queda confiant en la promesa de just\u00edcia sense venjan\u00e7a anunciada pel b\u00e0ndol vencedor. \u00c9s afusellat el 5 de maig de 1939, malgrat no haver com\u00e8s cap delicte de sang. Despr\u00e9s de tant de treball, un pessimista Nicolau Primitiu escriu: \"Ad\u00e9u Estatut, ad\u00e9u valencianisme\".\r\nDurant la postguerra, Nicolau Primitiu es dedica a recuperar el mercat d'exportaci\u00f3 per a la seva empresa. El mercat europeu era impossible, la Segona Guerra Mundial dificultava qualsevol relaci\u00f3, de manera que es dedica exclusivament al mercat portugu\u00e8s. Tot i estar molt ocupat amb el seu treball, cont\u00ednua vinculat a un valencianisme en estat latent. \u00c9s un dels pocs que es mant\u00e9 actiu i constant en les institucions que han sobreviscut a la guerra, com Lo Rat Penat i el Centre de Cultura Valenciana. Aquesta const\u00e0ncia li va servir per a ser proposat com a acad\u00e8mic corresponent de la Real de la Hist\u00f2ria a Val\u00e8ncia el 1950.\r\nEl 1954 es converteix en un dels majors mecenes de les lletres valencianes gr\u00e0cies a la fundaci\u00f3 de l'editorial Sic\u00e0nia. Aquesta editorial, al costat de la revista del mateix nom, va donar a con\u00e8ixer m\u00e9s de cinquanta t\u00edtols d'autors valencians en la seva llengua aut\u00f2ctona. Alguns dels m\u00e9s il\u00b7lustres s\u00f3n: Xavier Casp, Joan Valls, Beatriu Civera, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual i \u00dabeda i Carles Salvador. La seva tasca no nom\u00e9s es va centrar en l'edici\u00f3, ell mateix public\u00e0 m\u00e9s de trenta obres escrites, la majoria en valenci\u00e0, principalment sobre temes referents a l'arqueologia o prehist\u00f2ria del Regne de Val\u00e8ncia. Destaquen Estudi de la molineria mitgeval (1928), La Renaixen\u00e7a i el Romanticisme (1935), Paloling\u00fcisme valenci\u00e0 (1948) o Els ibers-sicanos (1957).\r\nL'amor pels llibres va ser una constant. Va reunir una biblioteca personal, considerada per molts com una de les m\u00e9s \u00e0mplies i completes sobre temes valencians. Estava formada per m\u00e9s de 30.000 volums, gran quantitat de fullets i propagandes, unes 400.000 fitxes de treball ordenades i catalogades, i un gran nombre de llibres estranys de dif\u00edcil localitzaci\u00f3. Tamb\u00e9 va recopilar una hemeroteca formada per articles apareguts en diaris i revistes. Aix\u00ed passa els seus \u00faltims anys, mant\u00e9 algunes col\u00b7laboracions en revistes, com Val\u00e8ncia Cultural, per\u00f2 es centra en crear el que ser\u00e0 el seu gran llegat al poble valenci\u00e0, la gran Biblioteca Valenciana. Es troba instal\u00b7lada a la Casa de la Cultura de Val\u00e8ncia.\r\nA l'edat de 80 anys i amb alguns problemes de salut, decideix abandonar els c\u00e0rrecs que ocupa. No obstant aix\u00f2, la seva figura \u00e9s tan reconeguda que no deixa de rebre nomenaments honoraris i homenatges. El 1963 se li dedica un carrer a la seva ciutat natal, Sueca. Quatre anys despr\u00e9s, la ciutat de Val\u00e8ncia el nomena fill adoptiu.\r\nAmb gaireb\u00e9 noranta anys, l'edat li merma poc a poc les seves capacitats f\u00edsiques i mentals, el que fa que la seva activitat es vegi molt redu\u00efda. Mor el 1971 a la ciutat de Val\u00e8ncia."}, {"id": 577, "name": "Assumpta", "surname": "Gonz\u00e0lez", "conjunction": "i", "second_surname": "Cubertorer", "url": "/biografies/gonzalez-cubertorer-assumpta", "image": "/media/biography/image/gonzalez_cubertorer_assumpta_2p3sVg3.jpg", "birth_date": 1917, "dead_date": 2003, "short_description": "\u00a0\r\nDramaturga i poeta\r\nTot i que nascuda a Borriana, de molt jove es trasllad\u00e0 amb la fam\u00edlia a viure a Barcelona, al barri de Sants. De fam\u00edlia lletraferida, de ben xiqueta va sentir l\u2019atracci\u00f3 per la literatura i amb set anys comen\u00e7\u00e0 a participar en grups de teatre en catal\u00e0; a m\u00e9s, el 1930 public\u00e0 les primeres poesies en la revista\u00a0Sants, que dirigia pel seu germ\u00e0 major Josep M. Gonz\u00e0lez (1908-1979).\r\nVa realitzar estudis de comer\u00e7 i treball\u00e0 en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019administraci\u00f3. En 1950 comen\u00e7\u00e0 a formar part de la directiva de l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic de l\u2019Orfe\u00f3 de Sants, adre\u00e7ada a infants i joves de quatre a d\u00edhuit anys. Posteriorment, el 1960, va crear l\u2019Escola d\u2019Or de Teatre, de la qual va ser directora. A m\u00e9s, dirig\u00ed el Centre Cat\u00f2lic de Sants.\r\nCom a dramaturga va ser una escriptora prol\u00edfica i va publicar 22 obres en l\u2019editorial Mill\u00e0 entre 1961 i 1991. Algunes d\u2019aquestes peces estan classificades com a g\u00e8nere dram\u00e0tic per a infants, encara que, en l\u00ednies generals, la majoria s\u2019adrecen al que s\u2019anomena el gran p\u00fablic i presenten unes caracter\u00edstiques molt similars: ambientaci\u00f3 costumista, situacions hilarants que troben resoluci\u00f3 satisfact\u00f2ria normalment en tres actes, i di\u00e0legs \u00e0gils plens d\u2019una ingenu\u00eftat que fa les del\u00edcies d\u2019aquells que busquen en el teatre una estona d\u2019esbarjo. S\u00f3n, en certa manera, situacions sense caducitat o atemporals basades en la humanitat que destil\u00b7len. Les seues peces han estat molt representades fins a l\u2019actualitat per associacions teatrals amateurs, cosa que fa pensar tant en l\u2019encert dels temes triats com en l\u2019habilitat del tractament tem\u00e0tic que la dramaturga proposa. Seguint Maria Lacueva, va estrenar 19 peces de les 22 que va escriure.\r\nDos embolics i una recomanaci\u00f3. Barcelona: Mill\u00e0, 1961.\r\nLa rateta es vol casar. Barcelona: Mill\u00e0, 1962.\r\nDe m\u00e9s verdes en maduren. Barcelona: Mill\u00e0, 1970.\r\nEl preu d\u2019una veritat. Barcelona: Mill\u00e0, 1971.\r\nLes masies de la pau. Barcelona: Mill\u00e0, 1972.\r\nAix\u00ed juguen els infants. Barcelona: Mill\u00e0, 1972.\r\nArribar\u00e9 a les set... mort!\u00a0Barcelona: Mill\u00e0, 1972.\r\nEl crit del cel. Barcelona: Mill\u00e0, 1973.\r\nAdri\u00e0, un torero catal\u00e0. Barcelona: Mill\u00e0, 1973.\r\nEngrunes del cor.\u00a0Barcelona, Cochs, 1973.\r\nNecessito una infermera. Barcelona: Mill\u00e0, 1976.\r\nQuan aparegui l\u2019estrella o El somni del rabad\u00e0.\u00a0Barcelona: Mill\u00e0, 1976.\r\nEl passad\u00eds de la mort. Barcelona: Mill\u00e0, 1978.\r\nEspecialitat en homes. Barcelona: Mill\u00e0, 1979.\r\nLa Pepeta no \u00e9s morta. Barcelona: Mill\u00e0, 1980.\r\nUn pol\u00edtic superstici\u00f3s. Barcelona: Mill\u00e0, 1981.\r\nTots en tenim una. Barcelona: Mill\u00e0, 1983.\r\nLa mare... quina nit!. Barcelona: Mill\u00e0, 1983.\r\nEl m\u00f3n a fer punyetes. Barcelona: Mill\u00e0, 1984.\r\nRecords que parlen. Barcelona, Cochs, 1984.\r\nNina i els altres. Barcelona: Mill\u00e0, 1986.\r\nEl venedor de coca. Barcelona: Mill\u00e0, 1989.\r\nCavalcant en el temps. Barcelona, Morera, 1991.\r\n Enigma d\u2019una mort. Barcelona: Mill\u00e0, 1991.\r\nAnhels. Barcelona, Morera, 1994.\r\nEn Narc\u00eds s\u2019ha tornat boig. Barcelona: Mill\u00e0, 1996.\r\nCercant una estrella. Barcelona, Morera, 1997.\r\nTot i que se la coneix especialment com a autora de textos dram\u00e0tics, ja en la maduresa tamb\u00e9 va escriure poesia. En aquest \u00e0mbit, public\u00e0 cinc llibres entre els anys setanta i els noranta:\u00a0Engrunes del cor\u00a0(1973),\u00a0Records que parlen\u00a0(1984),\u00a0Cavalcant en el temps (1991),\u00a0Anhels\u00a0(1994) i\u00a0Cercant una estrella\u00a0(1997), tots de car\u00e0cter intimista.\r\nL\u2019any 1960, la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes la situ\u00e0 entre les 60 millors escriptores en llengua catalana, i el 1993 el poble de Borriana va retre-li un homenatge i pos\u00e0 el seu nom a un carrer de la ciutat.\r\n\u00a0"}, {"id": 398, "name": "Manuel", "surname": "Gonz\u00e0lez", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/gonzalez-marti-manuel", "image": "/media/biography/image/gonzalez_marti_manuel.jpg", "birth_date": 1877, "dead_date": 1972, "short_description": "Caricaturista, cr\u00edtic d\u2019art i especialista en ceramologia\r\nEs cas\u00e0 amb Amelia Cu\u00f1at i Monleon (1868-1946), tamb\u00e9 estudiosa i ceramista de relleu. Es llicenci\u00e0 en Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i, posteriorment, estudi\u00e0 Dibuix a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles.\r\nAssagista, caricaturista i rat-penatista\r\nSent ben jove, comen\u00e7\u00e0 a destacar com a caricaturista en diverses revistes com El Estudiante\u00a0i com a cr\u00edtic d\u2019art en El Mercantil Valenciano, La esfera, Las Provincias o Museum;\u00a0i en d\u2019altres en les quals en fou director, com Arte moderno\u00a0(1900), Val\u00e9ncia Art\u00edstica\u00a0(1903), Cascarrabias\u00a0(1897) o Impresiones\u00a0(1909), fins al punt que algunes d\u2019aquestes van ser honorades amb la Medalla d\u2019Or a l\u2019Exposici\u00f3 Regional de Val\u00e8ncia del 1909, en l\u2019Exposici\u00f3 Nacional de 1910 i el tercer premi en l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Barcelona de l\u2019any seg\u00fcent. Les seves revistes van ser conegudes com a revistes capdavanteres d\u2019actualitat i cr\u00f2nica cultural, i a partir d\u2019elles, va introduir el modernisme gr\u00e0fic a Val\u00e8ncia.\r\nEscoll\u00ed el pseud\u00f2nim \u00abFlochi\u00bb \u2014amb el qual fou conegut durant molts anys\u2014, i amb les seves caricatures es mostrava cr\u00edtic amb el car\u00e0cter que havia adoptat la Renaixen\u00e7a valenciana, amb Teodor Llorente i els poetes \u00abde guant\u00bb al capdavant, que havia estat monopolitzada per la burgesia, i havia esdevingut conservadora i narcisista.\r\nVinculat a Lo Rat-Penat, destac\u00e0 com a valencianista implicat en l\u2019activitat cultural i en dirig\u00ed la Secci\u00f3 de Belles Arts. Durant els anys 1903-1908, amb Josep Maria Ruiz de Lihori com a president de l\u2019entitat prepar\u00e0 l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019Art Retrospectiu per tal de celebrar el 7\u00e8 centenari del naixement del rei Jaume I. En els anys 1919-1927, amb Francesc Almarche al capdavant de l\u2019entitat, es fund\u00e0 la Societat Valenciana de Publicacions que va editar diverses de les seves obres. El seu recorregut per l\u2019entitat el portaria a la presid\u00e8ncia, per primer cop el 1928, c\u00e0rrec que repetiria posteriorment, un cop acabada la Guerra Civil. Al gener del 1929, com a president de Lo Rat-Penat, nombr\u00e0 presidents honoraris a personalitats tan rellevants com Josep Rodrigo Petreg\u00e1s, Eduard L\u00f3pez-Chavarri, Llu\u00eds Fullana i Llu\u00eds Cebri\u00e1n i Mezquita.\r\nCompartint l\u2019afici\u00f3 amb la seva dona, s\u2019interess\u00e0 des d\u2019un inici per la cer\u00e0mica i es va dedicar a col\u00b7leccionar peces d\u2019antiquari i troballes arqueol\u00f2giques, especialment de Manises. El 1907 va descobrir el jaciment arqueol\u00f2gic del Mol\u00ed del Testar, a Paterna, on s\u2019hi trobaren restes de terrisseries medievals les quals suposaren un descobriment d\u2019alta magnitud per la ceramologia europea. El 1908 en public\u00e0 algunes de les peces als locals de Lo Rat-Penat de Val\u00e8ncia. La seva col\u00b7lecci\u00f3 de cer\u00e0miques no deix\u00e0 d\u2019augmentar, i n\u2019expos\u00e0 una part tant a l\u2019Exposici\u00f3 Regional com a la Nacional, sent ja considerat un gran especialista en el camp d\u2019estudi de la cer\u00e0mica. El 1911 es centr\u00e0 tamb\u00e9 en l\u2019estudi de la rajoleria borgiana del Vatic\u00e0, d\u2019origen valenci\u00e0, investigaci\u00f3 que culminaria el 1942 amb la publicaci\u00f3 del treball Azulejos borgianos.\r\nA partir de 1914 treball\u00e0 com a professor a l\u2019Escola Pr\u00e0ctica de Cer\u00e0mica de Manises, i el 1922 en fou nomenat director. En aquest per\u00edode public\u00e0 diverses monografies dedicades a Goya (1914), Pinazo (1920), Joan de Joanes (1926) i Vicente L\u00f3pez (1928), entre d\u2019altres.\r\nLa Guerra Civil i la postguerra\r\nAmb la Guerra Civil, es refugi\u00e0 a Madrid, i aix\u00ed va perdre el seu lloc de treball a l\u2019Escola Pr\u00e0ctica, en el qual en fou reposat pel govern franquista el 1939. Continu\u00e0 sent-ne el director fins el dia de la seva jubilaci\u00f3, al gener de 1947.\r\nDespr\u00e9s d\u2019un c\u00famul d\u2019estudis especialitzats en ceramologia, el 1944 public\u00e0, amb el suport de la seva esposa, la seva obra m\u00e9s reeixida, la Cer\u00e1mica del Levante Espa\u00f1ol, de caire enciclop\u00e8dic i de refer\u00e8ncia per l\u2019estudi de la cer\u00e0mica medieval pr\u00e0cticament fins l\u2019actualitat. En aquest mateix per\u00edode, comen\u00e7\u00e0 la publicaci\u00f3 de quatre volums narratius, Contes del pla i de la muntanya (1947-65). Aix\u00ed mateix, comen\u00e7\u00e0 a fer-se con\u00e8ixer tamb\u00e9 per la seva lluita de preservaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric valenci\u00e0. Per aquesta tasca, fou coneguda la iniciativa per declarar monument hist\u00f2ric i art\u00edstic el Portal de Valldigna de Val\u00e8ncia, el 1944, aix\u00ed com la petici\u00f3 de restauraci\u00f3 del retaule de Jacomart de Cat\u00ed.\r\nDespr\u00e9s de la guerra va ser reescollit president de Lo Rat-Penat, per ordenan\u00e7a de la nova autoritat civil, pels anys 1948-1958, per\u00edode en qu\u00e8 organitz\u00e0 els cursos de valenci\u00e0 de Carles Salvador el 1951.\r\nHavent destacat gratament com a especialista en ceramologia, fou nomenat director del Museu de Belles Arts de Val\u00e8ncia i el 1947 don\u00e0 la seva col\u00b7lecci\u00f3 de cer\u00e0mica a l\u2019Estat, creant aix\u00ed el Museu Nacional de Cer\u00e0mica, del qual en fou director vitalici. Posteriorment, va ocupar diversos c\u00e0rrecs p\u00fablics, com a diputat provincial de Cultura el 1949-1950 i com a vicepresident de la Diputaci\u00f3 entre 1952 i 1955.\r\nA partir dels anys 1950, public\u00e0 alguns articles en diaris i revistes sobre aspectes concrets de ceramologia, i continu\u00e0 impartint confer\u00e8ncies al Museu de Cer\u00e0mica.\r\nAl final de la seva vida va ser nomenat fill adoptiu i predilecte de Paterna, Burjassot, Morella i Manises; i fill predilecte de Val\u00e8ncia el 1967. Tamb\u00e9, va acumular diverses distincions al llarg de la seva carrera, entre les quals van destacar la medalla al M\u00e8rit Civil el 1954, la Medalla d\u2019Or del C\u00edrculo de Bellas Artes el 1969, i el premi del Coloso del Pa\u00eds Valenci\u00e0 al 1971, com a valenci\u00e0 de l\u2019any."}, {"id": 281, "name": "Matilde", "surname": "Gonz\u00e0lez", "conjunction": "i", "second_surname": "Palau", "url": "/biografies/gonzalez-palau-matilde", "image": "/media/biography/image/gonzalez_palau_matilde.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 2002, "short_description": "Escriptora\r\nConeguda com Matilde Ll\u00f2ria, degut al seu casament amb el\u00a0metge Frederic Ll\u00f2ria i Llovera (Val\u00e8ncia, 1912-1991).\r\nTot i que nasqu\u00e9 a Almansa, quan tenia un any d'edat la seua fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a viure a Moixent, d'on era la mare. La infantesa de Matilde passa principalment entre Moixent i la Pobla Llarga, fins que es trasllada a Val\u00e8ncia, per a estudiar, vivint amb els avis paterns, naturals de Requena, mentre que els seus pares i germans resten a Alzira durant uns vuit anys, en els que Matilde viatja cada cap de setmana a Alzira a veure la fam\u00edlia.\r\nAquest periple entre comarques explica el pluriling\u00fcisme a l'obra de l'autora, que inclouria, a m\u00e9s del catal\u00e0 i el castell\u00e0, el gallec, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels anys d'exili a terres gallegues.\r\nMatilde Ll\u00f2ria es cas\u00e0 el 1937 amb el metge Frederic Ll\u00f2ria, militant del PCE, que acabada la guerra va ser inhabilitat per a exercir la medicina durant cinc anys a Val\u00e8ncia. El 1942 el matrimoni es trasllad\u00e0 a viure a Gal\u00edcia, on estava empresonat el seu cunyat, el tamb\u00e9 metge Robert Ll\u00f2ria, al camp de presoners pol\u00edtics i civils de El Cumial (Ourense). Sembla ser que els dos germans ajudaren, com a metges, a la guerrilla antifeixista que actuava a la zona d'Ourense, i que Frederic va pert\u00e0nyer a la c\u00fapula del Partit Comunista ourens\u00e0 al menys entre 1945 i 1948. Professionalment, Frederic Ll\u00f2ria exerc\u00ed de metge a la zona d'A Merca, i despr\u00e9s a Ourense, nomenat metge de l'Instituto de Previsi\u00f3n de Ourense fins el 1969, en que la fam\u00edlia de Matilde Ll\u00f2ria torna a Valencia, i on el seu marit continu\u00e0 exercint fins la seua jubilaci\u00f3. La seua \u00fanica filla, Anna, mor\u00ed el 1992.\r\nEn la seua estada a Ourense conegu\u00e9 l'escriptor Ramon Otero Pedrayo i s'introdu\u00ed r\u00e0pidament en els cercles literaris gallecs, tot aprenent-ne la llengua gallega. Tanmateix, Matilde no es desvincula de Val\u00e8ncia, malgrat l'exili, ni familiarment ni culturalment. Aix\u00ed, a partir de la d\u00e8cada de 1950 inici\u00e0 una carrera liter\u00e0ria, no nom\u00e9s en castell\u00e0, sin\u00f3 tamb\u00e9 en gallec i en catal\u00e0. Va mantindre una estreta amistat amb Carles Salvador, de qui es declarava deixeble, i \u00e9s Carles Salvador qui la relacion\u00e0 amb Joan Fuster, que inclogu\u00e9 tres poemes de Matilde a la Antologia de la poesia valenciana que va publicar el 1956. Com a generaci\u00f3, Joan Fuster la inclou dins dels poetes de la postguerra. Una generaci\u00f3 plena de dones que son les primeres que, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, es plantegen esdevenir escriptores professionals, diverses estil\u00edsticament, per\u00f2 amb forta influ\u00e8ncia del simbolisme i d'un existencialisme molt marcat pel fer de ser \"del ven\u00e7uts\".\r\nMatilde Ll\u00f2ria era considerada ja durant els primers cinquanta com una autora consagrada en catal\u00e0, malgrat haver publicat sobretot en castell\u00e0. Per\u00f2, a m\u00e9s a m\u00e9s, a causa dels seus vint-i-set anys de vida a Gal\u00edcia, Ll\u00f2ria ser\u00e0 capa\u00e7 d'escriure poesia tamb\u00e9 en la llengua d'aquell pa\u00eds. Aix\u00ed doncs, segurament ens trobem davant l'\u00fanica poetessa triling\u00fce dels Pa\u00efsos Catalans. El triling\u00fcisme de Matilde Ll\u00f2ria va ser sistem\u00e0ticament ignorat al Pa\u00eds Valenci\u00e0, malgrat que a terres gallegues \u00e9s considerat com a signe de v\u00e0lua po\u00e8tica.\r\nVa rebre diversos premis, com el premi Alfons el Magn\u00e0nim en 1952, el Val\u00e8ncia de Poesia de la Diputaci\u00f3 el 1960, i el premi Ausi\u00e0s March el 1976 i el 1981. El 1954 fou homenatjada per l'associaci\u00f3 gallega de cultura \"Pos\u00edo, Arte y Letras\". Fou antologada per Joan Fuster el 1956 en Antologia de la poesia valenciana i el 1991 en el recull Les veus de la medusa.\u00a0El 1992 public\u00e0 l'assaig Mem\u00f2ria anterior: 1945-1965.\u00a0Matilde Ll\u00f2ria va rebre el t\u00edtol de Filla Adoptiva d'Ourense."}, {"id": 727, "name": "Empar", "surname": "Granell", "conjunction": "i", "second_surname": "Tormos", "url": "/biografies/granell-tormos-empar", "image": "/media/biography/image/granell_tormos_empar.jpg", "birth_date": 1945, "dead_date": 2010, "short_description": "Pedagoga i activista\r\nTot i n\u00e0ixer a Borriana i criar-se en una fam\u00edlia de jornalers que vivia en una alqueria al Grau de Borriana, va desenvolupar la seua traject\u00f2ria vital i professional a la Vall d\u2019Albaida. La fam\u00edlia es va traslladar pels anys 50 al barri de Velluters de Val\u00e8ncia, on va estudiar al centre Concepci\u00f3n Arenal i poc despr\u00e9s curs\u00e0 el batxiller a l\u2019institut de xiques Sant Vicent Ferrer, on Manuel Sanchis Guarner feia classes de franc\u00e9s.\r\nVa iniciar els estudis de mestra a l\u2019Escola de Magisteri de Val\u00e8ncia en 1964, i el 7 d\u2019octubre de 1968 comen\u00e7\u00e0 a treballar de mestra d\u2019infantil al Col\u00b7legi Llu\u00eds Vives d\u2019Ontinyent. En 1972 va ser destinada a l\u2019escola de xiquetes de la parr\u00f2quia de Sant Bartomeu d\u2019Agullent, del Patronat Arquebisbal, en unes aules velles amb estufa de llenya. Al voltant del 1974 va fer les oposicions a educaci\u00f3 infantil i aconsegu\u00ed la pla\u00e7a definitiva al Col\u00b7legi Llu\u00eds Vives d\u2019Ontinyent, on va treballar com a docent des del 1974 fins al 2007.\r\nDurant aquest llarg per\u00edode professional de quaranta anys va destacar per la seua implicaci\u00f3 en els moviments de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i en la promoci\u00f3 de l\u2019escola p\u00fablica i en valenci\u00e0. Particip\u00e0 en la reforma experimental de l\u2019educaci\u00f3 infantil i en la seua aplicaci\u00f3, i des del comen\u00e7ament es va implicar en les jornades de mestres d\u2019ensenyament en valenci\u00e0 a Alcoi (1985-1986). En 1987 fou cofundadora i posteriorment presidenta de la Coordinadora de la Vall d\u2019Albaida per la Defensa i \u00das del Valenci\u00e0, entitat impulsora de les Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 de la comarca des del 1988. Empar Granell era una dona arrelada al pa\u00eds i compromesa amb la llengua, la cultura i l\u2019entorn natural del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aquesta educadora incansable, transmissora de valors als xiquets i xiquetes valencians durant quatre d\u00e8cades, va ser una de les fundadores d\u2019Escola Valenciana-Federaci\u00f3 d\u2019Associacions per la Llengua, creada en 1990 a partir dels grups comarcals, de la qual fou secret\u00e0ria i membre de la junta directiva. Ella mateixa va escriure la hist\u00f2ria del moviment en \u00abEl valenci\u00e0 a la Vall d\u2019Albaida. La Coordinadora de la Vall d\u2019Albaida per a la Defensa i l\u2019\u00das del Valenci\u00e0\u00bb per al II Congr\u00e9s d\u2019Estudis de la Vall d\u2019Albaida de 2004, les actes del qual es publicaren el 2008 (IAM-IEVA).\r\nEl centre Llu\u00eds Vives va donar espai a l\u2019Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de Magisteri Infantil l\u2019any 2001, paret per paret amb la seua aula d\u2019infantil. Els intercanvis amb l\u2019alumnat de pr\u00e0ctiques va ser una experi\u00e8ncia extraordin\u00e0ria, tal com descriuen Carmen Agull\u00f3 i Blanca Juan: \u00abEn aquests primers anys, l\u2019escassa quantitat d\u2019alumnat feia possibles uns vincles estrets entre alumnat i professorat diferents dels que es desenvolupen en grups grans. Les mestres d\u2019infantil, Empar Granell, Mar\u00eda Delgado de Molina i Conxa Reig permetien l\u2019acc\u00e9s de l\u2019alumnat a les seues aules en qualsevol moment, cosa que facilitava un contacte amb la realitat de l\u2019escola permanent, allunyat de les obligat\u00f2ries pr\u00e0ctiques realitzades en temps determinats. De les aules universit\u00e0ries a les d\u2019infantil nom\u00e9s ens separava una menuda porta, que fou definida pel professor Carles Sanz com la que ens permetia ser aut\u00e8ntiques Al\u00edcies, capaces de passar d\u2019un m\u00f3n de realitat adulta a l\u2019aut\u00e8ntic pa\u00eds de meravelles dels menuts i menudes d\u2019infantil\u00bb.\r\nPer tota aquesta traject\u00f2ria pedag\u00f2gica i militant de la cultura valenciana li van atorgar el Premi Joan Baptista Basset d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (2007), i el 19 de novembre de 2008 va rebre el Premi Actuaci\u00f3 C\u00edvica de la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Carulla per la seua difusi\u00f3 de la llengua i de la cultura popular i tradicional des de l\u2019escola. El CEIP Llu\u00eds Vives era el primer centre d\u2019ensenyament en valenci\u00e0 d\u2019Ontinyent i un dels primers onze del pa\u00eds que va comen\u00e7ar a aplicar el pla de centre d\u2019ensenyament en valenci\u00e0 en el curs 1983-1984. No \u00e9s estrany que aquesta escola haja guanyat en diverses ocasions el Premi Baldiri Reixac de la mateixa Fundaci\u00f3 Carulla per iniciatives educatives que contribueixen a construir una escola en llengua catalana i de qualitat, pel treball per projectes, l\u2019impuls de jocs populars i tradicionals, els tallers matem\u00e0tics interactius, l\u2019hort escolar, el projecte d\u2019apadrinament, el rac\u00f3 de lectura i la proposta \u00abTrau la llengua\u00bb, en qu\u00e8 els alumnes escriuen lliurement dites, endevinalles, ocurr\u00e8ncies, poesies i hist\u00f2ria. A m\u00e9s, el Llu\u00eds Vives compta amb una ambientaci\u00f3 general dels espais molt acurada, aix\u00ed com per l\u2019Escola de Pares i Mares i pel comprom\u00eds per millorar la situaci\u00f3 ambiental a trav\u00e9s de la participaci\u00f3 al programa Ecoescoles.\r\nAl seu torn, el Casal Jaume I de la Vall d\u2019Albaida, d\u2019ACPV, va crear per l\u2019octubre de 2010, any en qu\u00e8 va faltar, la Distinci\u00f3 Empar Granell dins dels Premis Joan Baptista Basset. A m\u00e9s, en el v\u00eddeo que es va projectar a la 8a Nit d\u2019Escola Valenciana a Alcoi (2011) per a promoure les Trobades dedicades a la figura d\u2019Enric Valor, la veu en off al final del v\u00eddeo \u00e9s un homenatge a Empar Granell.\r\nLa posada en valor de la seua figura no s\u2019ha aturat des d\u2019aleshores. El 2017, en el llibre 20 mestres del segle XX al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (Ed. 96), coordinat per Carmen Agull\u00f3 i Vicent Romans, la mestra i activista Carme Miquel s\u2019encarregava de biografiar Empar Granell. El llibre fou presentat el 6 de febrer de 2018 a la sala d\u2019actes de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3. Poc despr\u00e9s, el programa Homenatges d\u2019\u00c0 Punt li va dedicar el cap\u00edtol \u00abEmpar Granell. Somriures i revoltes\u00bb, una bona hist\u00f2ria de vida guiada pels seus fills Rafael, Adriana i Mara Pastor Granell estrenada al novembre de 2018. A m\u00e9s, Escola Valenciana va crear el Premi Empar Granell dins dels Premis Sambori al millor projecte pedag\u00f2gic dels treballs d\u2019aula.\r\nA l\u2019abril del 2019, Aina Torres i la il\u00b7lustradora Helena P\u00e9rez van publicar en Sembra Llibres el volum Dones rebels. Hist\u00f2ries contra el silenci, un monument a la mem\u00f2ria de vint-i-dues dones del repertori hist\u00f2ric catal\u00e0. L\u2019autora aplega els passatges vitals de vint-i-dues dones escriptores, metgesses, esportistes, sindicalistes, periodistes, mestres, activistes, milicianes, aviadores, matem\u00e0tiques, compositores i pol\u00edtiques, totes elles amb un tret en com\u00fa: la insubordinaci\u00f3 contra el patriarcat i la lluita personal que transcendeix i transforma la realitat social de la hist\u00f2ria col\u00b7lectiva. Entre aquestes vint-i-dues biografies singulars, es troba la d\u2019Empar Granell.\r\nRecentment (2021), l\u2019Ajuntament d\u2019Ontinyent va proposar a la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 que la nova seu de l\u2019Escola Oficial d\u2019Idiomes que s\u2019hi havia d\u2019implantar a la ciutat portara el nom d\u2019aquesta mestra, per la gran estima en qu\u00e8 la tenia el poble i la comarca. El nom definitiu va ser EOI La Vall d\u2019Albaida-Empar Granell, instal\u00b7lada a l\u2019IES Pou Clar."}, {"id": 537, "name": "Miquel", "surname": "Grau", "conjunction": "i", "second_surname": "G\u00f3mez", "url": "/biografies/grau-gomez-miquel", "image": "/media/biography/image/grau_gomez_miquel_rmRyVlI.jpg", "birth_date": 1955, "dead_date": 1977, "short_description": "Estudiant i militant pol\u00edtic\r\nL\u2019assassinat del militant del Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (MCPV) Miquel Grau la nit del 6 d\u2019octubre de 1977 \u00e9s, sense dubte, un dels fets m\u00e9s dram\u00e0tics i recordats de la convulsa Transici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on les forces de la reacci\u00f3 i les seues accions violentes van jugar un paper decisiu en la configuraci\u00f3 del nou poder auton\u00f2mic.\r\nMiquel Grau havia arribat a Alacant quan tenia nom\u00e9s un any amb la seua fam\u00edlia, fill i net de jornalers del camp procedents de Rafal, al Baix Segura. Els pares de Miquel s\u2019havien establert a la ciutat buscant una vida millor. Ell era el primog\u00e8nit de tres germans, Antonio, Fini i Jos\u00e9 Ram\u00f3n. Era socorrista, donant de sang, estudiava per a p\u00e8rit mercantil i treballava de dependent en la botiga Junior, del carrer de Girona de la ciutat, i entregava el seu sou \u00edntegrament a la seua mare.\r\nEn el moment dels fets es trobava de perm\u00eds de dos mesos del servei militar que complia en El Ferrol a bord del vaixell\u00a0Blas de Lezo. Entre d\u2019altres ocupacions, durant l\u2019estada faria els ex\u00e0mens de l\u2019Escola de Comer\u00e7.\r\nLa nit del 6 d\u2019octubre, Grau va aprofitar, per\u00f2, per a eixir a enganxar cartells amb el seus companys de partit convocant a la manifestaci\u00f3 unit\u00e0ria del 9 d\u2019Octubre que a Alacant es celebraria un dia abans. Mentre feien l\u2019enganxada, alg\u00fa des de set\u00e8 pis del n\u00famero 11 de la pla\u00e7a dels Cavalls (avui dels Estels) li va llan\u00e7ar una rajola que li va impactar directament al cap. L\u2019acompanyaven quatre companys del partit, entre els quals Llum Qui\u00f1onero,[1]\u00a0que n\u2019ha deixat testimoni escrit en el llibre\u00a0Miquel Grau 53/1977\u00a0(Pruna, 2021). L\u2019autor de l\u2019agressi\u00f3 havia estat Miguel \u00c1ngel Panadero Sandoval, de 20 anys d\u2019edat, militant de Fuerza Nueva. Havia estat llan\u00e7ant poalades d\u2019aigua i trossets de cossiols trencats contra els joves sense aconseguir dissuadir-los que deixaren d\u2019enganxar cartells. Finalment, va pujar al terrat i va aconseguir arrencar un tros de mur de formig\u00f3 deteriorat que va llan\u00e7ar des del balc\u00f3 de sa casa, des d\u2019on tenia m\u00e9s visibilitat. El roc va impactar sobre Grau.\r\nA les 11 de la nit, Grau era at\u00e8s a l\u2019aleshores hospital Residencia 20 de Noviembre pel metge de gu\u00e0rdia, Fernando Ruiz, casualment un dels pocs militants del PSPV a Alacant. Ruiz el va operar d\u2019urg\u00e8ncies en un intent de salvar-li la vida. Cinc dies despr\u00e9s, per\u00f2, els metges decretaven la mort cerebral del jove, el mateix dia que detenien Panadero Sandoval. L\u2019agressor era fill d\u2019una fam\u00edlia que s\u2019havia enriquit durant el r\u00e8gim de Franco, que va autoritzar-los la concessi\u00f3 de nombroses benzineres.\r\nAl soterrar de Grau van assistir 18.000 persones i es va convertir en una de les mostres de dol i protesta pol\u00edtica m\u00e9s recordades al Pa\u00eds Valenci\u00e0. La Policia Nacional intent\u00e0 precisament impedir que l\u2019acte es convert\u00eds en una marxa pol\u00edtica.[2]\r\nEl 2 de juny de 1978 es va celebrar el controvertit judici per l\u2019atemptat, que inicialment es va plantejar com un accident. La implicaci\u00f3, per\u00f2, d\u2019una comissi\u00f3 integrada per nombroses personalitats i dirigents pol\u00edtics va impedir que Sandoval, defensat per l\u2019advocat ultraconservador Jes\u00fas S\u00e1nchez-Tello, n\u2019eix\u00eds indemne. Finalment, va ser condemnat a 12 anys de pres\u00f3 i un dia, tot i que nom\u00e9s en va complir quatre gr\u00e0cies a un indult parcial concedit pel govern d\u2019Adolfo Su\u00e1rez. Actualment, t\u00e9 obert despatx de procurador al carrer B\u00e8lgica de Val\u00e8ncia, sota el nom de Miguel \u00c1ngel D\u00edaz-Panadero Sandoval.\r\nEn homenatge a Miquel Grau, el grup Al Tall va compondre un dels himnes m\u00e9s reconeguts de la cultura pol\u00edtica del valencianisme, \"A Miquel Grau\", estrenat en l\u2019Aplec del Puig de 1977 del Darrer Diumenge d\u2019Octubre i inclosa en el disc\u00a0Quan el mal ve d\u2019Almansa\u00a0(Edigsa).\r\nEl 30 de juliol de 2015, el ple de l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant, a proposta del regidor Natxo Bellido de Comprom\u00eds, va aprovar la concessi\u00f3 de la Medalla d\u2019Or de la ciutat a Miquel Grau, aix\u00ed com la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019una placa a la pla\u00e7a dels Estels on va ser ferit de mort.\r\n\r\n\r\n[1]\u00a0Llum Qui\u00f1onero (Alacant, 1964), llicenciada en Hist\u00f2ria per la Universitat de Val\u00e8ncia, \u00e9s tamb\u00e9 periodista i guionista. Fou diputada per Podemos a les Corts Valencianes des de maig de 2015 fins al maig de 2019. Activista pol\u00edtica des de 2016, presideix l\u2019associaci\u00f3 Acci\u00f3 Ciutadana contra la impunitat del franquisme del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que forma part de la Coordinadora Estatal de Apoyo a la Querella Argentina (CEAQUA). Fundadora el 2020 i presidenta de Salvem el Nostre Patrimoni.\r\n\r\n\r\n[2]\u00a0Per a un relat m\u00e9s complet dels fets, a part del llibre ja mencionat de Llum Qui\u00f1onero, es pot consultar tamb\u00e9 el reportatge de l\u2019equip d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019El Temps, \u00abEn Alacant el mataren\u00bb (25-12-2007).\r\n\r\n"}, {"id": 589, "name": "Vicent", "surname": "Greus", "conjunction": "", "second_surname": "Roig", "url": "/biografies/greus-roig-vicent", "image": "/media/biography/image/greus_roig_vicent.jpg", "birth_date": 1837, "dead_date": 1907, "short_description": "Jurista i poeta\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia principal d\u2019Alginet i orfe de mare quan tenia dos anys, va passar la inf\u00e0ncia amb una germana del seu pare anomenada Vicenta Greus Carpi. Sent adolescent, es va despla\u00e7ar a Val\u00e8ncia per estudiar la carrera de Dret, que va finalitzar als 23 anys amb gran llu\u00efment segons una semblan\u00e7a biogr\u00e0fica que Teodor Llorente va publicar l\u20191 de febrer de 1898 en Las Provincias.\r\nVa ser durant la joventut que Greus va dedicar m\u00e9s atenci\u00f3 al conreu de la poesia, una afici\u00f3 que va compartir amb dos dels seus companys d\u2019estudis i destacats actors de la Renaixen\u00e7a valenciana: Teodor Llorente, que prompte es convertiria en el l\u00edder i patriarca del moviment literari, i F\u00e8lix Pizcueta, primer president de Lo Rat Penat i posterior cronista de Val\u00e8ncia. D\u2019estudiants, Pizcueta i Greus eren amics \u00edntims i es comunicaven els seus primers versos. Es van donar a con\u00e9ixer tots dos a l\u2019Ateneu: Pizcueta brillava per la seua imaginaci\u00f3 i el seu entusiasme, i Greus pel seu sentit m\u00e9s profund, per la seua correcci\u00f3 i netedat. No buscava la popularitat, no tenia afany per publicar ni es desvivia per fer un llibre; era un enamorat plat\u00f2nic de la poesia, un diletant espiritual.\r\nGreus va formar part d\u2019un grup exclusiu de poetes i artistes valencians que, encap\u00e7alats per Vicent Wenceslau Querol \u2013i entre els quals destacaven Teodor Llorente, F\u00e8lix Pizcueta, Josep Brel, Josep Aguirre Matiol i Miquel Velasco\u2013, es trobaven peri\u00f2dicament per alegrar-se i celebrar festes liter\u00e0ries privades en una masia que Aguirre Matiol tenia al terme de B\u00e9tera, la \u00abCaseta Blanca\u00bb, la qual donava nom al grup.\r\nAls 28 anys va ser elegit diputat provincial pel districte de Carlet i reelegit amb posterioritat, per\u00f2 no l\u2019atreien les lluites pol\u00edtiques i en 1869 va entrar en la carrera judicial, als 32 anys. A partir d\u2019aquell moment va iniciar un llarg periple professional que el va portar a exercir c\u00e0rrecs i a residir en diverses ciutats, cosa que va propiciar el distanciament respecte de les obres i les activitats de la Renaixen\u00e7a valenciana.\r\nVa ser promotor i advocat fiscal a Val\u00e8ncia; tinent fiscal en l\u2019Audi\u00e8ncia d\u2019Albacete (1883-1884); fiscal en les audi\u00e8ncies de Linares i X\u00e0tiva (1885), i posteriorment magistrat en l\u2019Audi\u00e8ncia territorial de Granada. En 1892 va permutar la pla\u00e7a per una a Tarragona, fins que en va aconseguir una altra a Barcelona en 1906 com a magistrat president de la secci\u00f3 tercera de l\u2019Audi\u00e8ncia territorial.\r\nTot i que la dedicaci\u00f3 l\u00edrica de Vicent Greus puga ser considerada una vocaci\u00f3 de joventut reprimida per les exig\u00e8ncies professionals, cal dir que la seua producci\u00f3 po\u00e8tica dispersa en diverses publicacions peri\u00f2diques com el diari Las Provincias i l\u2019Almanaque de Las Provincias, reunida en 1942 en el volum Horas de reposo, \u00e9s en paraules de Rafael Roca una de les m\u00e9s considerables del moment, tot i que majorit\u00e0riament en castell\u00e0. De fet, si no s\u2019haguera vist encotillada per la toga de magistrat, probablement seria bastant m\u00e9s \u00e0mplia i variada. La prefer\u00e8ncia que Greus va demostrar pel castell\u00e0 obeeix, com en la majoria d\u2019autors catalanoparlants coetanis, als condicionants socials de l\u2019\u00e8poca i a les circumst\u00e0ncies de formaci\u00f3 intel\u00b7lectual, a m\u00e9s dels usos literaris cultes que predominaven entre els valencians.\r\nEl poemari Idealismo (1896) \u00e9s l\u2019\u00fanic volum de l\u00edrica que va publicar en vida; es tracta d\u2019un llarg poema rom\u00e0ntic, una llegenda, prologat per Teodor Llorente (reedici\u00f3 en 1941). En 1942, gr\u00e0cies a la iniciativa de Josefina Greus S\u00e1ez, tamb\u00e9 poeta i cosina germana del personatge, va veure la llum Horas de reposo. Poes\u00edas, una col\u00b7lecci\u00f3 que havia d\u2019eixir pel 1937 per\u00f2 que la guerra va obligar a ajornar. Greus, fadr\u00ed, s\u2019havia convertit en el segon pare i mentor intel\u00b7lectual i espiritual de Josefina, a qui va transmetre la inclinaci\u00f3 al cultiu de la poesia.\r\nPel que fa a l\u2019\u00fanica poesia coneguda en catal\u00e0 de Greus, la titulada \u00abAls felibres de Proven\u00e7a, Catalunya i Mallorca\u00bb, va apar\u00e9ixer publicada en Las Provincias el 3 d\u2019agost de 1876, composta per a ser llegida en un dels actes que a la fi de juliol es van celebrar a Val\u00e8ncia amb motiu de la commemoraci\u00f3 del sis\u00e9 centenari de la mort del rei Jaume I, actes que van comptar amb la pres\u00e8ncia de diversos escriptors catalans, mallorquins i proven\u00e7als (Roca, 2009). El poema de Greus va ser llegit el diumenge 30 de juliol en el transcurs d\u2019una \u00abpaella liter\u00e0ria\u00bb a l\u2019Hort del Real. Pr\u00e8viament, el dia 28 de juliol s\u2019havia celebrat un certamen literari que cal qualificar de pre-ratpenatista, i que juntament amb la vetlada i el banquet al\u00b7ludits constitu\u00efren les tres principals activitats de confraternitzaci\u00f3 cultural que els escriptors van dur a terme en record i homenatge de Jaume I. En el certamen, Greus va obtindre el premi consistent en una \u00abflor d\u2019argent\u00bb per la composici\u00f3 titulada \u00abJaume I\u00bb.\r\nEn refer\u00e8ncia a l\u2019activitat que desenvolupava el Centre Excursionista de Lo Rat Penat, cal dir que Greus va exercir d\u2019amfitri\u00f3 dels seus amics i companys ratpenatistes en la visita a Alginet el 30 d\u2019octubre de 1898 (Roca, 2006 i 2011). D\u2019altra banda, durant la visita que al febrer de 1891 va realitzar l\u2019escriptor i pol\u00edtic catal\u00e0 V\u00edctor Balaguer a Val\u00e8ncia, en el banquet literari que va tindre lloc el 24 de febrer figurava Vicent Greus.\r\nPer la seua significaci\u00f3, cal recordar que Greus va ser un dels tretze valencians que, juntament amb les societats culturals Lo Rat Penat i Val\u00e8ncia Nova, van manifestar la seua adhesi\u00f3 al Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana de 1906, impulsat per Antoni M. Alcover a Barcelona del 13 al 16 d\u2019octubre. Tot i que \u00e9s probable que no assistira a les confer\u00e8ncies, Greus figura en les actes com a congressista honorari, juntament amb la societat Lo Rat Penat, Teodor Llorente, Vicent Mancho, Faust\u00ed Barber\u00e0 i el francisc\u00e0 Llu\u00eds Fullana, l\u2019\u00fanic valenci\u00e0 que hi va presentar una comunicaci\u00f3.\r\nUns mesos m\u00e9s tard moria Vicent Greus a Barcelona; el cad\u00e0ver va ser traslladat en tren a Val\u00e8ncia i despr\u00e9s a Alginet, on reposa al pante\u00f3 familiar. Josefina heret\u00e0 el seus b\u00e9ns i el seu llegat literari. Lo Rat Penat promogu\u00e9 el 31 de maig de 1908 un homenatge a Alginet, que inclo\u00efa una missa concelebrada pels sacerdots ratpenatistes Josep Sanchis Sivera, Salvador Alcover i Eduard Genov\u00e9s. Hi hagu\u00e9 lectura de poesies \u2013una d\u2019elles de Camila Calderon, pseud\u00f2nim de Purificaci\u00f3 Llobet\u2013; Josefina hi va fer un parlament i es descobr\u00ed una l\u00e0pida a la casa natal del jurista i poeta, situada al carrer de Val\u00e8ncia, n\u00famero 26. Tamb\u00e9 t\u00e9 un carrer dedicat al seu poble."}, {"id": 602, "name": "\u00c0ngela Josefina", "surname": "Greus", "conjunction": "", "second_surname": "S\u00e1ez", "url": "/biografies/greus-saez-angela-josefina", "image": "/media/biography/image/greus_saez_angela_josefina_0RMgsQo.jpg", "birth_date": 1868, "dead_date": 1949, "short_description": "Poeta i benefactora\r\nMembre d\u2019una fam\u00edlia principal d\u2019Alginet i \u00f2rfena quan tenia pocs anys, va passar la infantesa a c\u00e0rrec d\u2019una tia anomenada Vicenta Greus Carpi i amb un cos\u00ed germ\u00e0, Vicent Greus Roig, jurista i poeta trenta anys major que ella. Les ocupacions judicials de Vicent i els trasllats habituals de pla\u00e7a la portaren amb ell. Va ser promotor i advocat fiscal a Val\u00e8ncia; tinent fiscal en l\u2019Audi\u00e8ncia d\u2019Albacete (1883-1884); fiscal en les audi\u00e8ncies de Linares i X\u00e0tiva (1885), i posteriorment magistrat en l\u2019Audi\u00e8ncia territorial de Granada. En 1892 va permutar la pla\u00e7a per una a Tarragona, fins que en va aconseguir una altra a Barcelona en 1906 com a magistrat president de la secci\u00f3 tercera de l\u2019Audi\u00e8ncia territorial.\r\nVicent Greus va dedicar atenci\u00f3 al conreu de la poesia, sobretot de jove, amb dos companys d\u2019estudis de Dret i destacats actors de la Renaixen\u00e7a: Teodor Llorente i F\u00e8lix Pizcueta. L\u2019amistat amb Llorente es va mantindre fins a la mort de Vicent en 1907, i Josefina la va cultivar fins als \u00faltims dies la relaci\u00f3 amb Llorente (1911), tal com es pot comprovar en l\u2019Epistolari Llorente (1936). De fet, amb motiu de la coronaci\u00f3 de Llorente en 1909, la poeta l\u2019obsequi\u00e0 amb una figura grega i el poema \u00abFloreta sens nom\u00bb, publicat en l\u2019Almanaque de Las Provincias per a 1910 amb el t\u00edtol \u00abA Teodor Llorente en mem\u00f2ria de mon cos\u00ed Vicent Greus\u00bb.\r\nEl cas \u00e9s que Greus, fadr\u00ed i amb bones relacions, s\u2019havia convertit en el segon pare i mentor intel\u00b7lectual i espiritual de Josefina, a qui va transmetre la inclinaci\u00f3 perla creaci\u00f3 liter\u00e0ria. Josefina heret\u00e0 el seus b\u00e9ns i el seu llegat literari. En l\u2019homenatge que Lo Rat Penat promogu\u00e9 el 31 de maig de 1908 a Alginet, abans de descobrir la l\u00e0pida a la casa natal del finat al carrer de Val\u00e8ncia, 26, es feu una lectura de poesies i Josefina pronunci\u00e0 un parlament. En 1942, gr\u00e0cies a la iniciativa de Josefina Greus, va veure la llum en 1941 la segona edici\u00f3 del poemari Idealismo (1896), l\u2019\u00fanic que havia publicat en vida el seu cos\u00ed, i Horas de reposo. Poes\u00edas, una col\u00b7lecci\u00f3 de poemes esparsos de Vicent Greus que havia d\u2019eixir pel 1937 per\u00f2 que la guerra va obligar a ajornar.\r\nTot i estar, com hem vist, tan lligada la seua biografia a la del cos\u00ed jurista i literat, Josefina Greus t\u00e9 les seues pr\u00f2pies p\u00e0gines liter\u00e0ries, compostes per poemes tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0 que tracten temes relacionats amb el seu poble, la seua terra i religiosos. Van ser publicats en l\u2019Almanaque de Las Provincias per als anys 1910, 1916, 1929, 1930, 1935, 1940, 1941, 1942, 1947 i 1948, algun dels quals era en realitat repetit. Va escriure tamb\u00e9 poemes en el recull Corona a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats (1923), en el setmanari il\u00b7lustrat\u00a0La Semana Gr\u00e1fica (1929) i en la revista El Sueco (1930), defensor dels interessos de Sueca i comarca. Els t\u00edtols s\u00f3n: \u00abA Teodor Llorente en memoria de mon cos\u00ed Vicent Greus\u00bb, \u00abA la Sra. D\u00aa. Mar\u00eda Alonso-Gasc\u00f3 de Tormo\u00bb, \u00abEl meu campanar\u00bb, \u00abInvocaci\u00f3n a Jes\u00fas Sacramentado\u00bb, \u00abReverso de estampita\u00bb, \u00abA nuestra Se\u00f1ora de los Desamparados\u00bb, entre altres que veurem tot seguit.\r\nSovint s\u2019ha dit que va guanyar un premi en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1910 per \u00abEl miracle de Sant Vicent Ferrer\u00bb, per\u00f2 no \u00e9s cert. La bona veritat \u00e9s que en 1909 i 1910 ella va oferir un premi extraordinari en els Jocs Florals de l\u2019entitat consistent en un objecte d\u2019art al millor poema sobre sant Vicent Ferrer, \u00aben mem\u00f2ria de son cos\u00ed l\u2019Il\u00b7lm. Sr. D. Vicent Greus y Roig (q.e.p.d.)\u00bb.\r\nPer a Maria Lacueva (2013), \u00abel cas de Josefina Greus S\u00e1ez mereix un comentari a banda pel seu canvi de llengua en la pr\u00e0ctica po\u00e8tica [a partir de la guerra]: el 1940 publica a l\u2019Almanaque \u201cEl campanar d\u2019Alginet\u201d i \u201dEndressa\u201d[sic], i el 1941 \u201cAl poeta Teodor Llorente en el primer centenari de son naixement\u201d; el 1942, per\u00f2, signa el poema \u201dAl poeta Vicente W. Querol, con motivo del primer centenario de su nacimiento\u201d en el qual, sorprenentment, nom\u00e9s fa refer\u00e8ncia a les obres en castell\u00e0 de l\u2019autor, i les dues seg\u00fcents contribucions a l\u2019Almanaque, aparegudes els anys 1947 i 1948, seran tamb\u00e9 en castell\u00e0. No sabem si Josefina Greus S\u00e1ez va seguir escrivint tamb\u00e9 en catal\u00e0, ni tampoc si les causes que la van dur a publicar en castell\u00e0 respongueren a una decisi\u00f3 pr\u00f2pia o editorial. Siga com siga, no \u00e9s dif\u00edcil imaginar que la situaci\u00f3 de persecuci\u00f3 i minoritzaci\u00f3 que patien la llengua i la literatura catalanes hi va influir\u00bb.\r\nEl fet que ha gravat el seu nom en la hist\u00f2ria \u00e9s m\u00e9s trivial: en 1923 va arribar a Alginet un nou director de la banda de m\u00fasica, Pascual P\u00e9rez Chov\u00ed, que va fer amistat amb Josefina, m\u00e9s coneguda per Pepita. En 1925 li va compondre un pasdoble dedicat a \u00abla inspirada poetessa la senyora Josefa \u00c1ngela Greus S\u00e1ez\u00bb, amb el nom abreujat de Pepita Greus, que guany\u00e0 el primer premi de la secci\u00f3 segona del certamen musical de Val\u00e8ncia. A la tornada al poble, la banda va ser rebuda per la multitud i es va llegir el poema de Josefina Greus \u00abAl meu poble\u00bb. El pasdoble va assolir r\u00e0pidament la popularitat i s\u2019adopt\u00e0 en els actes festejos taurins. Se n\u2019han gravat una multitud de versions, a vegades amb el nom canviat Pepita Creus.\r\nJosefina no es va casar i orient\u00e0 la seua devoci\u00f3 religiosa a les obres de caritat. En morir als 81 anys, fou soterrada al pante\u00f3 familiar del cementeri municipal d\u2019Alginet. Un col\u00b7legi i un carrer del poble porten el nom. Al peu del campanar d\u2019Alginet hi ha unes plaques cer\u00e0miques que reprodueixen la primera estrofa del seu poema m\u00e9s conegut, publicat en 1929 i 1940, \u00abEl meu campanar\u00bb o \u00abEl campanar d\u2019Alginet\u00bb:\r\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0Campanar d\u2019Alginet\r\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0De tot all\u00f2 antic i noble,\r\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0que em fa sentir i pensar,\r\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0no hi ha res en el meu poble\r\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0com son air\u00f3s campanar."}, {"id": 420, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Guarner", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/guarner-perez-lluis", "image": "/media/biography/image/guarner_perez_lluis.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1986, "short_description": "Escriptor i docent\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia procedent\u00a0la Vall d\u2019Albaida, per part paterna, i\u00a0de la Vall de Seg\u00f3 per part materna. No es va arribar a casar.\r\nEs gradu\u00e0 en Filosofia i Lletres i posteriorment en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia. M\u00e9s tard, va obtenir la c\u00e0tedra de Llengua i Literatura Espanyola d\u2019Instituts Nacionals d\u2019Ensenyament Mitj\u00e0, a trav\u00e9s de les oposicions. Com a catedr\u00e0tic treball\u00e0 en diverses ciutats d\u2019Andalusia, Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0. De fet, la major part de la seva vida la dedic\u00e0 a l\u2019estudi i a la doc\u00e8ncia de la literatura.\r\nLa seva dedicaci\u00f3 liter\u00e0ria, sobretot destacada en poesia i assaig, el portar a col\u00b7laborar en diverses revistes, d\u2019entre les quals Taula de les Lletres Valencianes, La estafeta literaria, Garcilaso, Verbo y Bolet\u00edn de la Real Academia Espa\u00f1ola. \r\nAls Jocs Florals de Lo Rat-Penat de Val\u00e8ncia del 1924 va guanyar la Flor Natural. De fet, va col\u00b7laborar estretament amb dita entitat, fet que el port\u00e0, el 1936, a ser elegit com a vocal de la junta directiva.\r\nEl 1932 va col\u00b7laborar en la firma de les Normes de Castell\u00f3. Amb aquesta nova normativa s\u2019assolia l\u2019acceptaci\u00f3 general de les tesis de Carles Salvador, que divulgaven la doctrina gramatical de Pompeu Fabra adaptada als valencians.\r\nVa formar part de la generaci\u00f3 d\u2019escriptors que dot\u00e0 la Renaixen\u00e7a valenciana d\u2019una nova base social, que abastia ja a tots els sectors socials.\u00a0 En aquesta l\u00ednia, Guarner i d\u2019altres poetes com Miquel Duran i Tortajada, Bernat Artola o Xavier Casp, destacaren en la glossa i la can\u00e7\u00f3 popular, un g\u00e8nere que volia diferenciar-se dels models m\u00e9s intel\u00b7lectualitzats o burgesos i acostava el g\u00e8nere po\u00e8tic als sectors m\u00e9s populars. Entre d\u2019altres, va escriure Can\u00e7\u00f3 de la solitud, que fou musicada per Manuel Palau.\r\nForm\u00e0 part de diverses institucions culturals distingides, com l\u2019Acad\u00e8mia de les Bones Lletres de Barcelona (1931), la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana (1965) o la Real Academia Espa\u00f1ola (1969).\r\nEl 1985 va rebre el premi de les Lletres Valencianes en reconeixement a la seva carrera liter\u00e0ria i intel\u00b7lectual.\r\nVa escriure novel\u00b7la, cr\u00edtica liter\u00e0ria i biografies, per\u00f2 destac\u00e0 m\u00e9s com a poeta i assagista. Deix\u00e0 m\u00e9s de cent obres publicades, d\u2019entre les quals Floraciones (1924), Can\u00e7ons de terra i mar (1936) i Recan\u00e7a de tardor (1948). Aix\u00ed tamb\u00e9, traduccions destacades d\u2019obres de Paul Verlaine i Charles Baudelaire; estudis de l\u2019obra de San Juan de la Cruz o Jacint Verdaguer i assajos sobre poetes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i castellans al llarg de la hist\u00f2ria.\r\nPostumament, en el seu homenatge, es cre\u00e0 un Patronat que institu\u00ed el premi Llu\u00eds Guarner, lliurat cada any a un lletrat destacat."}, {"id": 256, "name": "Ernest", "surname": "Guasp", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/guasp-garcia-ernest", "image": "/media/biography/image/guasp_garcia_ernest.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1984, "short_description": "Caricaturista i periodista\r\nConsiderat un dels renovadors de la caricatura valenciana, fou un dels dibuixants i caricaturistes valencians m\u00e9s importants del segle XX. Des de molt prompte s'especialitza en la s\u00e0tira pol\u00edtica, sense deixar de banda l'actualitat social i cultural de l'\u00e8poca.\r\nDes de ben jove s'inicia en el dibuix, comen\u00e7ant a col\u00b7laborar a algunes publicacions de la seua ciutat natal, fins que a principi de la d\u00e8cada del 1920 comen\u00e7\u00e0 a fer-ho des de les p\u00e0gines de La Correspondencia de Valencia i un poc m\u00e9s endavant des d'El Mercantil Valenciano.\r\nDurant els seus anys a Val\u00e8ncia col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 a la premsa madrilenya, als diaris El Sol i El Liberal. El seu prestigi an\u00e0 en augment i comen\u00e7\u00e0 a exposar a Val\u00e8ncia, a galeries com la Sala Blava o al Cercle de Belles Arts.\r\nM\u00e9s endavant es trasllad\u00e0 a Barcelona, on compagin\u00e0 la seua faceta de caricaturista i dibuixant a\u00a0Las Noticias\u00a0i\u00a0El Diluvio\u00a0amb la de periodista, col\u00b7laborant regularment a La Vanguardia. Treball\u00e0 per a revistes com Barcelona Gr\u00e1fica, El Noticiero Universal\u00a0o L'Esquella de la Torratxa, de la qu\u00e8 arribar\u00e0 a ser el seu director.\u00a0El juny de 1931 el trobem com un dels membres fundadors de la revista El Be Negre, qu\u00e8 esdevindr\u00e0 una de les m\u00e9s importants revistes de s\u00e0tira pol\u00edtica del moment i qu\u00e8 destacava pel seu humor morda\u00e7, sarc\u00e0stic i provocador.\r\nAl mateix temps que desenvolupava la seua carrera professional era un actiu militant d'Esquerra Republicana de Catalunya primer i del PSUC durant els anys de la Guerra Civil.\u00a0Durant la guerra exerc\u00ed com a secretari d'Organitzaci\u00f3 del sindicat de dibuixants i va recolzar la legalitat republicana col\u00b7laborant amb el disseny de cartells i d'altres treballs de car\u00e0cter propagand\u00edstic.\r\nAmb la finalitzaci\u00f3 de la guerra s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a on va ser internat junt a molts altres republicans al camp de concentraci\u00f3 d'Argelers. En ser posat en llibertat marx\u00e0 cap a Marsella, on agaf\u00e0 un vaixell que el dugu\u00e9 fins a Casablanca, des d'on es dirig\u00ed al seu dest\u00ed final, el port de Veracruz, a M\u00e8xic.\r\nUna vegada estabilitzat a M\u00e9xic DF va reprendre la seua professi\u00f3 com a periodista i dibuixant, treballant en nombroses publicacions, tals com La Estampa, El Popular, Novedades\u00a0on col\u00b7labor\u00e0 fins que mor\u00ed, La Propiedad, Atisbos... Alhora inici\u00e0 les seues col\u00b7laboracions amb El Noticiero Cinematografico, compatibilitzant totes aquestes feines amb la realitzaci\u00f3 de nombrosos cartells de cine per a diversos estudis del pa\u00eds.\r\nEl 1947 ja era una figura reconeguda al pa\u00eds mexic\u00e0 i reb\u00e9 el premi Jos\u00e9 Guadalupe Posada de l'Asociaci\u00f3n Mexicana de Periodismo.\r\nEn els anys de la guerra freda s'assabent\u00e0 que l'ambaixada dels Estats Units donava cinquanta d\u00f3lars per cada acudit antisovi\u00e8tic que aparegu\u00e9s a la premsa mexicana. A partir d'aleshores, cada dia en feia un i l'anava a cobrar puntualment.\r\nEn la d\u00e8cada de 1950 assol\u00ed gran popularitat gr\u00e0cies a la seua participaci\u00f3 en el programa de televisi\u00f3 \u00abDuelo de Dibujantes\u00bb.\u00a0A la d\u00e8cada de 1960 va ser fundador i director de dos setmanaris i d'una revista: El Torito, Teleguia\u00a0i Oiga. En els mateixos anys el trobem com un dels membres fundadors de la Sociedad Mexicana de Caricaturistas."}, {"id": 306, "name": "Salvador", "surname": "Guinot", "conjunction": "i", "second_surname": "Vilar", "url": "/biografies/guinot-vilar-salvador", "image": "/media/biography/image/guinot_vilar_salvador2.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1944, "short_description": "Pol\u00edtic\r\nFill de Joan i Vicenta, naix al carrer Major de Castell\u00f3. Descendeix d'una fam\u00edlia de rics terratinents. Des de petit els seus problemes de salut l'obliguen a dedicar-se a l'estudi. La seva primera formaci\u00f3 la realitza en l'antic Institut del carrer Major del qual arribar\u00e0 a ser professor entre 1893 i 1939. Anys despr\u00e9s es trasllada a Madrid on obt\u00e9 la llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat. All\u00e0 va ser deixeble de Marcelino Men\u00e9ndez Pelayo, figura important en la seva formaci\u00f3 ja que li va obrir les portes a l'estudi dels cl\u00e0ssics medievals i de la literatura grega i llatina. A partir d'estos coneixements, Salvador Guinot estudiar\u00e0 els cl\u00e0ssics medievals valencians.\r\n\u00a0\r\nActivitat pol\u00edtica \r\nLes seves arrels terratinents el fan ocupar el c\u00e0rrec de president de la Junta d'Aig\u00fces de la Plana, del Sindicat de la Policia Rural i del Sindicat de Regs. Amb una edat m\u00e9s adulta presideix la Caixa d'Estalvis de Castell\u00f3.\r\nLa seva ideologia pol\u00edtica el situa al costat del catolicisme social defensat pel jesu\u00efta Antoni Vicent. Junts, creen el Sindicat Cat\u00f2lic de Castell\u00f3. Es serveixen de revistes cat\u00f2liques, com El Obrero Cat\u00f3lico (1893-1897) i La Plana Cat\u00f3lica (1884-1886) per a difondre les seves idees. La seva traject\u00f2ria pol\u00edtica no es va limitar a la seva sempre present posici\u00f3 religiosa. Es va mostrar proper a ideals carlistes, integristes, liberals i conservadors.\r\nEl 1907 \u00e9s elegit diputat a les Corts pel districte de Llucena del Cid, aconseguint 3.978 vots dels 7.650 emesos. El 1907 va exercir el c\u00e0rrec d'alcalde de la ciutat de Castell\u00f3. M\u00e9s tard, el 1924, torna a ocupar aquest lloc durant la Dictadura de Primo de Rivera. Entre els anys 1930-1931, ocupa la presid\u00e8ncia de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 sota les files del Partido Conservador, del qual va ser cap provincial.\r\nCom a alcalde es va interessar per fomentar mesures culturals. Cre\u00e0 la Biblioteca Municipal i ajud\u00e0 a la consolidaci\u00f3 de la Banda Municipal.\r\n\u00a0\r\nActivitat cultural i liter\u00e0ria\r\nEn 1900 publica Capolls mustigats. Aplec de contalles de la meua t\u00e8rra. Anys despr\u00e9s, el 1905, ser\u00e0 reeditada a Barcelona per l'editorial L'Aven\u00e7 sota el t\u00edtol Escenes Castelloneses. Amb aquesta obra demostra ser un gran coneixedor de la llengua, aix\u00ed com el seu inter\u00e8s en les q\u00fcestions ortogr\u00e0fiques. No \u00e9s res estrany, que una de les preocupacions de Guinot al llarg de la seva vida ser\u00e0 la de dignificar l'ortografia. En aquest sentit, va ser un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nA Madrid escriu relats costumistes: Els Reis se'n van\u00a0i\u00a0Guardant el melonar. La seva obra liter\u00e0ria es tanca amb la narraci\u00f3 Anyor (1913). Es dedica a reeditar obres d'erudici\u00f3 sobre els cl\u00e0ssics valencians dels segles XV i XVI, com el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Trag\u00e8dia de Caldesa, de Joan Ro\u00eds de Corella.\r\nCom a publicista gaud\u00ed de cert prestigi en diaris i revistes com Don Crist\u00f3bal, La Tribuna, Ayer y Hoy i Lealtad.\r\nA la revista Ayer y Hoy,\u00a0on era redactor, escriu els seus primers articles de car\u00e0cter valencianista sota el pseud\u00f2nim de Joan de Vicenta. En aquesta mateixa publicaci\u00f3, arran de la pol\u00e8mica i els atacs que va patir Faust\u00ed Barber\u00e0 acusant-lo de separatista, Salvador Guinot escriu una s\u00e8rie d'articles aclarint la posici\u00f3 \"regionalista\" que defensava Barber\u00e0. En Ayer y Hoy\u00a0(1902-1903), s'aprecien els grans coneixements que havia adquirit com a fil\u00f2leg. Defens\u00e0 la catalanitat del valenci\u00e0, aix\u00ed com el poc adequat del terme llemos\u00ed.\r\nLa seva postura \u00e9s clara: vol una ortografia fon\u00e8tica semblant a les modernes propostes gramaticals. Vol que s'accentu\u00efn les vocals obertes, la supressi\u00f3 de la h al grup final ch, eliminar l'accent en la preposici\u00f3 a per ser un castellanisme, escriure \"hi ha\" en lloc de \"hia\" o l'escriptura de la grafia q en paraules com \"quatre\" en lloc de \"cuatre\". No es mostrar\u00e0 ben\u00e8vol en la seva obstinaci\u00f3 i criticar\u00e0 tant a escriptors arcaics com populistes per aconseguir aquests objectius.\r\nEl 1904 funda el Cercle Literari i Art\u00edstic de Castell\u00f3. Cinc anys despr\u00e9s, junt amb altres personalitats castellonencas, com Gaet\u00e0 Huguet, funda la Joventut Regionalista (1909). La seva tasca com col\u00b7laborador de publicacions continua. El 1913 entra a formar part de la secci\u00f3 de literatura de La Nostra Terra, escrivint a la revista del mateix nom. El 1919, despr\u00e9s d'un distanciament amb la premsa escrita, es converteix en el mantenidor dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia.\r\nUna de les seves accions m\u00e9s destacada va ser la fundaci\u00f3 de la Societat Castellonenca de Cultura, al 1909. La tasca d'aquesta entitat, amb seu a sa casa i a trav\u00e9s del seu butllet\u00ed, cercava l\u00b4objectiu de millorar la llengua valenciana. D'aquesta manera, al primer n\u00famero es manifesta a favor d'adoptar les Normes de l'Institut d'Estudis Catalans, que ja havien estat adoptades per algunes entitats valencianes.\r\nEn la seva s\u00e8rie d'articles \"Fuentes de estudio de la lengua valenciana\" exposa el que ell considera com les fonts principals per al correcte estudi de la llengua. Ens parla, per ordre d'import\u00e0ncia, de la llengua viva, els escriptors cl\u00e0ssics i, finalment, dels escriptors did\u00e0ctics. Aquests \u00faltims seran profundament analitzats per Guinot. Destaca el seu treball cr\u00edtic en: El Vocabulari Catal\u00e0-Llat\u00ed de Nebrija, El Diccionari de la Llengua Catalana de Lab\u00e8rnia, El Llibre de Concordances de Jaume March, El Liber Elegantiarum de Joan Esteve, Sinonima de Jeroni Amiguet, El Thesaurus puerilis d'Onofre Pou, El Formularium de Gregori Tarrassa, La Rondalla de Rondalles de Llu\u00eds Galiana i altres obres sobretot de l\u00b4Edat Mitjana.\r\n\u00c9s l'encarregat de prologar, el 1929, la reedici\u00f3 del Vocabulari Valenci\u00e0-Castell\u00e0 de Joan de Resa. En el pr\u00f2leg, d\u00f3na l'autoria a Joan de Resa davant Honori de Joan, com es creia fins el moment. Una de les seves \u00faltimes accions va ser la creaci\u00f3 d'una Oficina d'estudis gramaticals.\r\nEl va sorprendre la mort el 1944, sense descend\u00e8ncia. Del matrimoni amb Joaquina Vicent Fabregat no va n\u00e0ixer cap fill. Poc abans, havia donat la seva gran biblioteca personal a la ciutat de Castell\u00f3.\r\nSalvador Guinot s'havia convertit en un dels m\u00e0xims art\u00edfexs de l'unificaci\u00f3 ortogr\u00e0fica. La seva tasca ajuda a dignificar la nostra llengua."}, {"id": 590, "name": "Francesc", "surname": "Hern\u00e1ndez", "conjunction": "", "second_surname": "Rodr\u00edguez", "url": "/biografies/hernandez-rodriguez-francesc", "image": "/media/biography/image/hernandez_rodriguez_francesc.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1974, "short_description": "Actor, director i escriptor\r\nPaco Hern\u00e1ndez, el futur primer actor i director art\u00edstic, nasqu\u00e9 al carrer de Maldonado del popular barri de la Vilavella d\u2019Alacant. Era fill dels cartageners Ram\u00f3n Hern\u00e1ndez Ortiz i \u00c1ngeles Rodr\u00edguez Pag\u00e1n.\r\nAbans dels 10 anys ja actuava a la Societat Echegaray fent papers infantils. Despr\u00e9s comen\u00e7\u00e0 a practicar el cant a l\u2019Orfe\u00f3 d\u2019Alacant i debut\u00e0 com a tenor c\u00f2mic en l\u2019obra Bohemios. Se n\u2019an\u00e0 amb la seua fam\u00edlia a l\u2019Argentina, on actu\u00e0 amb Emilio Carreras, Pepe Moncayo i Consuelo Mayendia. De tornada a casa, treball\u00e0 amb l\u2019alacantina Josefina Hern\u00e1ndez. Als 18 anys era corista al Sal\u00f3 Novetats i formava part dels conjunts l\u00edrics dirigits per Pepe Carreras, Jes\u00fas Sara, Joaqu\u00edn Gim\u00e9nez, Enrique Be\u00fct i Pepe \u00c1ngeles, amb l\u2019\u00faltim dels quals actu\u00e0 a Andalusia, M\u00farcia i molts pobles de les comarques del sud.\r\nDes de jove va residir a Mutxamel, on va treballar com a ebenista i decorador. En 1924 hi va contraure matrimoni amb Maria Marco Torregrossa, amb qui tingu\u00e9 dos fills: Maria i Francesc. A Mutxamel va estar integrat en les entitats socioculturals i festives de la localitat i va formar part com a director art\u00edstic i primer actor del Grup de Teatre d\u2019Aficionats, creat en 1916 per Pilar Beltr\u00ed Figueras, a m\u00e9s d\u2019exercir molts anys com a ambaixador cristi\u00e0 i de cantar en actes religiosos.\r\nEn 1926, la seua carrera art\u00edstica va fer un gir fonamental en crear la seua pr\u00f2pia companyia especialitzada en teatre valenci\u00e0; eren anys en qu\u00e8 el g\u00e8nere era molt comercial i proporcionava guanys sucosos. Paco Hern\u00e1ndez compatibilitz\u00e0 aquesta activitat dram\u00e0tica amb el treball de pintor artesanal i d\u2019artista foguerer entre 1928-1933, una mostra palpable dels aprenentatges amb el pintor Heliodoro Guill\u00e9n i del seu car\u00e0cter art\u00edsticament inquiet. Treball\u00e0 amb les primeres actrius Teresa Barrachina i Lolita Mill\u00e0 i amb els actors \u00c0ngel Mas i Antonio Prieto, entre d\u2019altres artistes alacantins. Va actuar de manera estable, si m\u00e9s no durant els caps de setmana, al Sal\u00f3 Espa\u00f1a o al Teatre Monumental d\u2019Alacant fins a la Guerra Civil. Tamb\u00e9 feien sessions per altres locals secundaris de la ciutat i dels pobles, especialment a Elx, on eren molt estimats. La seua fama arrib\u00e0 a Val\u00e8ncia, on va treballar al Sal\u00f3 Novedades durant el per\u00edode 1931-1935. Arrib\u00e0 a portar un extens repertori de m\u00e9s d\u2019un centenar de peces valencianes, ampliat amb traduccions d\u2019obres castellanes. Com en el cas de Pepe Alba, era tan fam\u00f3s que molts autors li donaven l\u2019exclusiva per presentar llurs produccions o li\u2019n feien expressament per a ell.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil hagu\u00e9 de passar-se\u2019n al castell\u00e0 i s\u2019enrol\u00e0 en un conjunt amb l\u2019alacant\u00ed Jaume Olmos i Manolo Codeso, amb el qual recorregu\u00e9 la Manxa, M\u00farcia i Andalusia interpretant papers dram\u00e0tics. A partir de 1947 es dedic\u00e0 de nou al teatre valenci\u00e0, g\u00e8nere en el qual destacava per una incomparable vis c\u00f2mica, forjada durant una llarga vida art\u00edstica. Tant \u00e9s aix\u00ed que torn\u00e0 de bell nou a Val\u00e8ncia, al capdavant d\u2019una companyia que va actuar a l\u2019Alk\u00e1zar en el per\u00edode 1952-1956. Es retir\u00e0 dels escenaris en 1963, despr\u00e9s de celebrar els cinquanta anys de treball ininterromput i m\u00e9s de 200 com\u00e8dies estrenades.\r\nCom a autor, escrigu\u00e9 el drama Sang torera o la mort del nostre \u00eddol (1929), sobre la tr\u00e0gica mort a Inca del torero alacant\u00ed \u00c1ngel Celdr\u00e1n Carratal\u00e1; El Sol de la Llibertat (1933), obra de tem\u00e0tica social, i, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Antuli Sanjuan, l\u2019exitosa revista musical Benacantil (1950) i la pe\u00e7a festera Sempre fogueres o Alacant \u00e9s la gl\u00f2ria (1961). Tamb\u00e9 adapt\u00e0 als costums locals alacantins diverses peces del popular autor valenci\u00e0 i amic Paco Barchino.\r\nAmb Paco Hern\u00e1ndez treballaren la seua filla Maruja i el seu gendre, Evarist Garcia, dos magn\u00edfics int\u00e8rprets del teatre c\u00f2mic que, posteriorment, van fundar el Grup de Teatre Valenci\u00e0 Paco Hern\u00e1ndez (1984) en record d\u2019aquest gran artista, figura m\u00edtica de la difusi\u00f3 del teatre valenci\u00e0 a les comarques alacantines durant bona part del segle XX.\r\nEl fons teatral de Paco Hern\u00e1ndez Rodr\u00edguez es troba depositat en la Biblioteca de Filosofia i Lletres de la Universitat d\u2019Alacant; forma part de la secci\u00f3 \u00abFons Teatral Valenci\u00e0\u00bb, amb acc\u00e9s restringit a personal investigador. La col\u00b7lecci\u00f3 inclou obres de teatre popular breu valenci\u00e0 dels segles XIX i XX.\r\nL\u2019Ajuntament d\u2019Alacant va retolar amb el seu nom una de les vies urbanes de la ciutat; al seu torn, a Mutxamel t\u00e9 tamb\u00e9 un carrer dedicat i el teatre auditori de la Casa de Cultura porta des del 5 d\u2019octubre de 2002 el seu nom."}, {"id": 425, "name": "Faust", "surname": "Hern\u00e0ndez", "conjunction": "i", "second_surname": "Casajuana", "url": "/biografies/hernandez-casajuana-faust", "image": "/media/biography/image/hernandez_casajuana_faust.jpg", "birth_date": 1888, "dead_date": 1972, "short_description": "Dramaturg\r\nDe ben jove comen\u00e7\u00e0 a destacar com a escriptor. El 1903, amb tan sols 15 anys, ja va escriure la seva primera obra, Marcelo, en castell\u00e0. Un temps despr\u00e9s, el 1909, comen\u00e7\u00e0 a escriure ja en valenci\u00e0, publicant L'amor que torna, la qual es va representar aquell mateix any a l'Escola de Declamaci\u00f3 de Lo Rat-Penat.\r\nA partir del 1913 va establir contactes amb l'escriptor Maximili\u00e0 Thous i Orts i el m\u00fasic Miquel Asensi. Amb ells, fund\u00e0 un grup d'escriptors de sainets musicats, els quals publicaren La sombra del Miguelete (1914), i uns anys m\u00e9s tard, La bella codony (1916) i A la vora del riu, mare (1919).\r\nFou militant de Joventut Valencianista, entitat que havia estat fundada el 1908. El 1914, form\u00e0 part de la Junta Directiva de l'organitzaci\u00f3, durant el per\u00edode en qu\u00e8 Francesc Aguirre n'era president.\u00a0Des de Joventut Valencianista, col\u00b7labor\u00e0 en promoure el conegut Acte d'Afirmaci\u00f3 Valencianista, celebrat el 26 de juliol de 1914 al Teatre Eslava de Val\u00e8ncia, que buscava establir relacions entre els partits i organitzacions afins per tal de fer un front com\u00fa valencianista. Es pretenia, doncs, fer pressi\u00f3 a les autoritats per aconseguir la oficialitat del valenci\u00e0, el reconeixement de la personalitat pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i l'assoliment de l'autonomia administrativa.\r\nEl mateix 1914 comen\u00e7\u00e0 a treballar com a redactor en cap de la revista El Cuento del Dumenche\u00a0on va col\u00b7laborar amb Vicent Miquel i Carceller.\r\nDes del 1925 fins el 1929 treball\u00e0 com a director art\u00edstic al Teatre Modern de Val\u00e8ncia. L'any seg\u00fcent, va col\u00b7laborar en la fundaci\u00f3 de Nostra Novel\u00b7la. Tanmateix, amb l'esclat de la Guerra Civil es va traslladar a Burjassot, on continu\u00e0 la seva tasca de director art\u00edstic, per\u00f2 tamb\u00e9 treball\u00e0 com a responsable m\u00e0xim de l'Escola de Declamaci\u00f3 de la localitat.\r\nDurant els anys de la immediata postguerra, la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria va disminuir significativament. Tot i aix\u00ed, continu\u00e0 escrivint algunes novel\u00b7les o com\u00e8dies, i revisant treballs anteriors.\r\nEl 1952 fou guardonat amb el Premi Valenci\u00e0 de Literatura de la Diputaci\u00f3 Provincial per la seva obra La Masia de Masi\u00e1. Malgrat aix\u00f2, l'obra no s'estrenaria fins al cap de deu anys.\r\nDurant la d\u00e8cada del 1960 continu\u00e0 estrenant les seues obres, com Casa de los Obreros (1962) al teatre Talia de Val\u00e8ncia, i Bomba va (1968) al teatre Alk\u00e1zar de Val\u00e8ncia. Aquesta va ser la seua \u00faltima obra, la qual malauradament assol\u00ed poc \u00e8xit entre el p\u00fablic.\u00a0A partir d'aquest per\u00edode, abandon\u00e0 en gran part la producci\u00f3 liter\u00e0ria.\r\nA la seua mort havia deixat com a llegat intel\u00b7lectual una producci\u00f3 liter\u00e0ria formada per 136 obres i el reconeixement d'haver estat un dels autors teatrals m\u00e9s prestigiosos de les d\u00e8cades de 1920 i 1930."}, {"id": 295, "name": "Gaet\u00e0", "surname": "Huguet", "conjunction": "i", "second_surname": "Breva", "url": "/biografies/huguet-breva-gaeta", "image": "/media/biography/image/huguet_breva_gaeta.jpg", "birth_date": 1848, "dead_date": 1926, "short_description": "Empresari, pol\u00edtic i patrici\r\nFill de Ramon Huguet i Gimeno, va viure la seva inf\u00e0ncia en una fam\u00edlia acomodada, dedicada al comer\u00e7 i amb terres en propietat. La fam\u00edlia Huguet era una de les m\u00e9s importants de tota la prov\u00edncia. El seu fill, Gaet\u00e0 Huguet i Segarra seria un empresari, pol\u00edtic i un gran mecenes valenci\u00e0.\r\n\u00a0\r\nFormaci\u00f3 acad\u00e8mica\r\nVa estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. En acabar la carrera, el 1865, viatja a Am\u00e8rica del Sud. All\u00e0 treballa com a docent fins que es trasllada als Estats Units. En el Fort Edwards Institute de Nova York va ser professor de franc\u00e8s. Abans de tornar a Castell\u00f3 el 1874, per dedicar-se com a comerciant a l'exportaci\u00f3, viatja per diversos pa\u00efsos aprenent idiomes.\r\n\u00a0\r\nGaet\u00e0 Huguet: impulsor de Castell\u00f3\r\nGaet\u00e0 Huguet i Breva, usant tots els coneixements comercials que havia adquirit al llarg de la seva vida, pren com a tasca personal millorar la seva terra natal. Aix\u00ed, quan torna el 1874 a Castell\u00f3, es dedica a convertir la seva ciutat en una gran capital articulant tota l'economia provincial. El 31 d'octubre de 1886, escriu un article assenyalant: \"Castell\u00f3 reuneix condicions especial\u00edssimes per a un desenvolupament mercantil \u00e9 industrial. [...] Enclavada en riqu\u00edssima zona, gr\u00e0cies als esfor\u00e7os dels seus fills i les condicions favorables de la Naturalesa, \u00e9s un veritable empori de riquesa agr\u00edcola\". [i]\r\nEls seus esfor\u00e7os per millorar l'agricultura descansen sobre l'idea de situar-la com a base fonamental de la riquesa provincial. Entre les mesures, que presenta davant la Diputaci\u00f3, destaquen: la seva lluita contra la fil\u00b7loxera mitjan\u00e7ant la introducci\u00f3 de noves varietats de vinya i experiments amb ella; fomentar la productivitat amb incentius econ\u00f2mics; i la creaci\u00f3 d'escoles d'agricultura. El mateix Gaet\u00e0 Huguet va cedir part dels seus terrenys en la seva lluita per la millora econ\u00f2mica.\r\nIncansable, decidit a millorar Castell\u00f3, fleta vaixells exportant productes de la terra cap a Am\u00e8rica. Crea la Cambra de Comer\u00e7, a m\u00e9s de cedir terrenys per a la construcci\u00f3 d'un gimn\u00e0s infantil. No nom\u00e9s aix\u00f2, tamb\u00e9 pressiona perqu\u00e8 el Banc d'Espanya obri una sucursal a Castell\u00f3, de la qual va ser membre del seu consell d'administraci\u00f3.\r\nPer\u00f2 potser la seva tasca m\u00e9s important i ambiciosa va ser la construcci\u00f3 del port del Grau, aut\u00e8ntic motor de l'expansi\u00f3 econ\u00f2mica local. La construcci\u00f3 no va ser gens f\u00e0cil, ja que la pugna pol\u00edtica va ser molt intensa. El nou port representava una millora per l'ascendent classe burgesa en detriment d'una cada vegada m\u00e9s caduca classe caciquil. A partir de la Real Ordre del 7 de maig de 1880, havien de ser les agrupacions provincials i locals les encarregades de dur a terme el projecte, sense ajuda estatal. Gaet\u00e0 Huguet, juntament amb la lliga de contribuents, va comen\u00e7ar una activa campanya a favor del port pressionant a l'Estat mitjan\u00e7ant l'opini\u00f3 p\u00fablica i pol\u00edtics locals. Gaet\u00e0 \u00e9s nomenat president de la Lliga. Freq\u00fcents s\u00f3n els viatges a Madrid argumentant que l'avantprojecte va ser anterior a la reial ordre. Aconsegueix l'objectiu principal que es perseguia, l'ajuda financera de l'Estat en la construcci\u00f3 del port. El projecte finalment \u00e9s aprovat el 6 de maig de 1882, per\u00f2 els problemes van continuar en forma d\u00b4aturades en l'obra o dificultats t\u00e8cniques. El 1902 es crea la Junta d'Obres del Port, on Huguet ocupa el c\u00e0rrec de vocal. La construcci\u00f3 del port va ser un treball llarg, el seu precursor i defensor, Gaet\u00e0 Huguet, no va poder veure-ho acabat. Fins entrats els anys 1930 encara es produ\u00efen obres al Grau.\r\nEl 1916, a Veu de la Plana, Huguet parla del seu objetiu econ\u00f3mic per a Castell\u00f3: \"La nostra llabor no se llimitar\u00e1 a les reivindicacions \u00e9tniques o hist\u00f2riques. Sabem que estes han de precedir a les econ\u00f3miques, pero estem fondament conven\u00e7uts de que tot ideal de cultura y tota aspiraci\u00f3 aut\u00f3noma y llibertat d'un poble deuen vindre acompanyades de la s\u00f3lida base del seu benestar econ\u00f3mic [...] Associem, puix, les aspiracions de reivindicacions \u00e9tniques i auton\u00f3miques a les de progr\u00e9s de les industries de Castell\u00f3 primer, en los pobles tots de la regi\u00f3 valenciana seguidament, i vorem pronte figurar al nostre poble en lo concert dels pobles mundials, en lo lloc preferent [...] Els valencians estem amb motiu enorgullits de l'alvans de la nostra agricultura; alvans degut al nostre propi esfor\u00e7 i en lo cual no te art ni part lo govern central, que no mes mos servix d'estorb, perque los delegats ac\u00ed sols poden vindre a apendre, may a ensenyar...\".\r\n\u00a0\r\nActivitat pol\u00edtica\r\nLa seva primera manifestaci\u00f3 pol\u00edtica va ser l'afiliaci\u00f3 al Partit Federalista de Francesc Pi i Margall. Anys despr\u00e9s, s'inclina cap als plantejaments d'Estanislau Figueres i el seu federalisme org\u00e0nic. El 1881, abans d'entrar de ple en l'activitat pol\u00edtica, va presidir la Lliga de Contribuents. Malgrat tot, la seva activitat pol\u00edtica queda relegada a un segon pla, ja que, com hem vist, la seva figura va destacar m\u00e9s en l'\u00e0mbit econ\u00f2mic amb les seves iniciatives personals i donant suport diverses entitats econ\u00f2miques.\r\nJosep L. Herr\u00e1iz i Pilar Red\u00f3 [ii] situen la seva entrada pol\u00edtica el 1882, en ser reclamat pel sector dissident \"xalista\" per presentar una candidatura alternativa en les provincials d'aquest mateix any. Per\u00f2, no van poder derrotar Francesc Gonz\u00e1lez Cherm\u00e1. El 1866 torna a ser candidat a la coalici\u00f3 republicana, un cop ja superada les diverg\u00e8ncies entre els \"xalistas\" i \"beb\u00e8s\". Ser\u00e0 al 1890, a les eleccions de desembre, quan aconsegueixi el c\u00e0rrec de diputat provincial, convertint-se en el primer republic\u00e0 que ocupa aquest lloc. La candidatura era de car\u00e0cter anti-conservadors i anti-cossiera, formada per una coalici\u00f3 de romeristes, carlins i republicans.\r\nGaet\u00e0 Huguet lluit\u00e0 per una millor administraci\u00f3 dins de la Diputaci\u00f3. Va advocar a favor de reduir el personal administratiu i el pagament dels deutes dels ajuntaments. \u00c9s a dir, buscava el sanejament de l'administraci\u00f3 provincial.\r\nEl 1893, amb l'arribada de Pr\u00e1xedes Mateo Sagasta al poder, Gaet\u00e0 Huguet \u00e9s apartat de la instituci\u00f3 provincial. Els fusionistes van justificar aquest ab\u00fas argumentant irregularitats pressupost\u00e0ries i un abandonament de la instrucci\u00f3 p\u00fablica. La resposta de Gaet\u00e0 Huguet va ser clara: \"[...] y con este deber quiero cumplir hoy, cuando uno de estos acontecimientos, imposibles en toda naci\u00f3n regida sinceramente por instituciones democr\u00e1ticas, pero tan usuales y frecuentes en las caducas y corrompidas instituciones mon\u00e1rquicas, viene por de pronto a suspenderme en el leg\u00edtimo derecho de vuestra representaci\u00f3n para consentir aseguida [sic] esta suspensi\u00f3n en definitiva anulaci\u00f3n en detrimento y escarnio de vuestro indiscutible derecho constitucional, vali\u00e9ndose para ello de las malas artes de que para falsificar la voluntad nacional se valen los poderes de la monarqu\u00eda\". [iii]\r\nD'aquesta manera, atacant al fusionisme de S\u00e1nchez Pastor i del governador Ayuso, Gaet\u00e0 Huguet es defensa de les acusacions cap a ell abocades. Especialment l'indigna la cr\u00edtica a la seva instrucci\u00f3 p\u00fablica, una de les tasques que amb m\u00e9s preocupaci\u00f3 va dur a terme. Durant el seu temps en el c\u00e0rrec, va cedir l'import de les seves dietes per millorar les escoles i la situaci\u00f3 dels professors. L'educaci\u00f3 va ser una de les seues grans preocupacions. Pensava que una millora de la instrucci\u00f3 i del sistema educatiu conduiria a una millor societat i, per tant, a un millor desenvolupament socioecon\u00f2mic.\r\nEl novembre de 1893, es rehabilita la Diputaci\u00f3 i Gaet\u00e0 Huguet torna al c\u00e0rrec per continuar amb la mateixa l\u00ednia d'actuaci\u00f3 seguida fins ara. El 1906 \u00e9s elegit regidor, ser\u00e0 el seu \u00faltim c\u00e0rrec pol\u00edtic. Mai va ocupar c\u00e0rrecs de rellev\u00e0ncia dins del partit, el mateix Huguet resumeix aix\u00ed la seva traject\u00f2ria pol\u00edtica: \"m\u00b4he limitat a servir sempre lo meu partit lealment com seguir\u00e9 servintlo en lo succesiu, tenint per norma de ma conducta aceptar los carrecs de perill i rebujar los honorifics i vull consignar que no agrahir\u00e9 may prou totes les consideracions d\u00b4estimaci\u00f3 se m\u00b4han tingut\". [iv]\r\nLa seva tasca no es va limitar a l'\u00e0mbit pol\u00edtic i econ\u00f2mic. La seva figura tamb\u00e9 destaca com un dels grans precursors del valencianisme a Castell\u00f3.\r\n\u00a0\r\nPrecursor del valencianisme\r\nGaet\u00e0 Huguet i Breva \u00e9s considerat com un dels principals eixos vertebradors del valencianisme castellonenc. Els temes valencianistes, defensats en les seves col\u00b7laboracions period\u00edstiques, van ser sempre escrites en catal\u00e0. L'\u00fas de la llengua materna, que dins del partit republic\u00e0 era tractat amb menyspreu, per a Huguet era un tema essencial:\u00a0\"Pareix mentira qu\u00b4un dels signes de finura y d'educaci\u00f3 siga parlar el Castell\u00e1 y aborrir la nostra nativa llengua, y el mal major ahon est\u00e1 es a Valencia ahon casi no se permitix parlar en valenci\u00e1 m\u00e9s qu'als fematers. Yo me mossegue els punys perque Deu en lloch de ferme mercader y llaurador como soch no m\u00b4haja fet bon escritor que m'hagu\u00e9s fet algo de profit per les idees qu'arrailaes tinch en l'\u00e1nima\". [v]\r\nAquesta feina de difusi\u00f3 i defensa de la llengua la comen\u00e7a el 1882, com a redactor de la Revista de Castell\u00f3. A finals del segle XIX, inspirat per Constant\u00ed Llombart, gran amic seu, crea els Jocs Florals de Castell\u00f3 i l'Alcora (1892), tamb\u00e9 els de Llucena (1984). Va patrocinar les edicions dels Jocs Florals de 1921, 1923 i 1925.\r\nEn un d'estos cert\u00e0mens Huguet manifesta la seva intenci\u00f3 de crear una societat valencianista anomenada La Nostra Terra, ho aconseguir\u00e0 anys despr\u00e9s. Tamb\u00e9, com a redactor, apareix a principis de segle Ayer y Hoy. A les seves p\u00e0gines, Huguet divulga els ideals valencianistes a trav\u00e9s d'una s\u00e8rie d'articles anomenats \"Notes valencianistes\". Proposa la normalitzaci\u00f3 de la llengua, precedida d'una codificaci\u00f3 d'aquesta, \u00e9s a dir, una gram\u00e0tica comuna a tots els valencians.\r\nEl 1909, al costat de Salvador Guinot, crea la Joventut Regionalista. Aquesta entitat, en la seva primera fase, no tenia objectius pol\u00edtics. Quatre anys despr\u00e9s, es dissol per formar La Nostra Terra (1913). que buscava l'autonomia i oficialitat de la llengua. Aquesta organitzaci\u00f3 publicava una revista del mateix nom i organitzava classes de valenci\u00e0, moltes d'elles impartides pel mateix Gaet\u00e0 Huguet.\r\nCont\u00ednua col\u00b7laborant en publicacions culturals com Arte y Lletras o\u00a0Revista de Castell\u00f3. Despr\u00e9s d'un per\u00edode de crisi, amb la desaparici\u00f3 de La Nostra Terra, el valencianisme ressorgeix amb la creaci\u00f3 de P\u00e0tria Nova al 1915. Aquesta nova instituci\u00f3 pretenia ser la resposta a l'actitud negativa que hi veia a Lo Rat Penat i els seus Jocs Florals. La seva intenci\u00f3 de defensar el valencianisme independentment de qualsevol objectiu pol\u00edtic es refor\u00e7a, aix\u00ed com la seva idea de la llengua com a instrument principal de transformaci\u00f3 social. En aquest sentit defensa, un cop m\u00e9s, la necessitat d'una gram\u00e0tica, un diccionari i la proliferaci\u00f3 de classes de val\u00e8ncia tant als instituts com a la Universitat.\r\nJuntament amb el seu fill, Gaet\u00e0 Huguet i Segarra, reflota la Joventut Regionalista el 1916. El seu fill, seguint el cam\u00ed marcat pel pare, per\u00f2 amb una orientaci\u00f3 m\u00e9s pol\u00edtica, seguia amb la costum d'organitzar classes de valenci\u00e0 a casa i tert\u00falies sobre els problemes valencianistes.\r\nEls \u00faltims anys de la seva vida, ja siga per l'edat o per la negativa influ\u00e8ncia de la Dictadura de Primo de Rivera, es veu disminu\u00efda la seva activitat. Col\u00b7labora amb la Societat Castellonenca de Cultura, per\u00f2 gaireb\u00e9 de forma simb\u00f2lica.\r\nParal\u00b7lelament a la seva contribuci\u00f3 en premsa destaca la seva figura com a mecenes en iniciatives culturals. J. Rafael Ramos Alfajar\u00edn les resumeix: la creaci\u00f3 d'un premi per a l'elaboraci\u00f3 d'un Himne valenci\u00e0; un ajut per a la construcci\u00f3 d'un gimn\u00e0s escolar; la concessi\u00f3 de premis extraordinaris als Jocs Florals de Val\u00e8ncia, un dels quals el guanya Garc\u00eda Girona amb Seidia; una ajuda econ\u00f2mica per a l'edici\u00f3 de l'obra de Llu\u00eds Fullana Comp\u00e8ndi de la gram\u00e1tica valenciana (1921); l\u00b4aportaci\u00f3 per a la publicaci\u00f3 de la revista El Crit de la Muntanya, dirigida per Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed; una donaci\u00f3 per a l'edici\u00f3 del Catecisme de Doctrina Cristiana de moss\u00e9n Aloi Ferrer; i la subvenci\u00f3 del Vocabulari del Maestrat de Garc\u00eda Girona. Aqueste suport ser\u00e0 continuat, despr\u00e9s de la seua mort, pel seu fill que persistir\u00e0 en la mateixa l\u00ednea. [vi]\r\nPassa els seus \u00faltims anys de vida escrivint alguns articles i donant classes de llengua valenciana. Va influir en molts dels seus deixebles, entre ells destaquen \u00c0ngel S\u00e0nchez i Gozalbo o Llu\u00eds Revest i Corzo autor de La Llengua Valenciana, Notes per al Seu estudi i Conreu.\r\n[i] Article de Gaet\u00e0 Huguet i Breva: \"C\u00e1maras de Comercio. Importancia de su constituci\u00f3n en Castell\u00f3n\", Cl. Cs. 146, 31/octubre/1896, p.1. Citado en: Josep L. Herr\u00e1iz i Pilar Red\u00f3, Republicanisme i valencianisme (1868-1938): La familia Huguet. Col\u00b7lecci\u00f3 Sapienta, N\u00fam. 2. p. 80.\r\n[ii]\u00a0Josep L. Herr\u00e1iz i Pilar Red\u00f3, Republicanisme i valencianisme (1868-1938): La familia Huguet. Col\u00b7lecci\u00f3 Sapienta, N\u00fam. 2. p. 90.\r\n[iii] Ibid, p. 94.\r\n[iv] Ibid, p. 95-96.\r\n[v] Val\u00e8ncia Nova, n\u00fam.\u00a021. 9 de mar\u00e7 de 1907.\r\n[vi] Ramos Alfajar\u00edn, J. Rafael. La q\u00fcesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en la prensa de Castell\u00f3 de la Plana (1834-1938). Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3. 1989. p.153."}, {"id": 225, "name": "Gaet\u00e0", "surname": "Huguet", "conjunction": "i", "second_surname": "Segarra", "url": "/biografies/huguet-segarra-gaeta", "image": "/media/biography/image/huguet_segarra_gaeta.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1959, "short_description": "Pol\u00edtic i patrici\r\nFill de Gaet\u00e0 Huguet i Breva i de Concepci\u00f3 Segarra, va seguir les petjades del seu pare, que havia estat diputat provincial republic\u00e0 (1890) i regidor de Castell\u00f3 (1906-1909), esdevenint el gran l\u00edder del valencianisme castellonenc fins la dictadura de Primo de Rivera, dins el projecte valencianista, en el qual experiment\u00e0 una evoluci\u00f3 ideol\u00f2gica fins assolir profundes conviccions nacionals.\r\nCriat en una fam\u00edlia propiet\u00e0ria d'una de les majors fortunes r\u00fastiques de la prov\u00edncia, la precarietat de la seua salut va complicar-li l'etapa d'estudis de batxillerat i universitaris. Inici\u00e0 estudis de Matem\u00e0tiques a les universitats de Barcelona i Central de Madrid, aix\u00ed com d'agricultura a l'Institut National d'Agriculture de Par\u00eds i d'Enologia a Xer\u00e8s, per tal de poder dedicar-se a la gesti\u00f3 del negoci familiar.\r\nA la mort del patriarca Huguet, coincidint amb l'ambient del final de la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera, Gaet\u00e0 Huguet va manifestar-se continuador del llegat civil de son pare, tot desplegant l'activitat pol\u00edtica dins el valencianisme republic\u00e0, que amb la nova Rep\u00fablica, s'intensifica. A trav\u00e9s de diverses organitzacions, com Acci\u00f3 Republicana, Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Esquerra Valenciana, Gaet\u00e0 Huguet esdevindria el l\u00edder indiscutible del valencianisme al nord del pa\u00eds.\r\nEsquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 va n\u00e9ixer a Castell\u00f3 el 1934, impulsat per Gaet\u00e0 Huguet. El seu programa reclamava la recuperaci\u00f3 \u00edntegra de la personalitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0, mitjan\u00e7ant una autonomia politicoadministrativa el m\u00e9s integral possible [reservant-se la m\u00e9s] completa independ\u00e8ncia en la seua vida interna, i en tots aquells assumptes propis del Pa\u00eds Valenci\u00e0, programa que sols era realitzable seguint la l\u00ednea reformista de la Rep\u00fablica, es a dir, prosseguint l'orientaci\u00f3 general del bienni 1931-1933. [i]\r\nTanmateix, les discrep\u00e0ncies entre els seus components provocaren que el partit s'escind\u00eds entre els sucursalistes que s'integraren a Izquierda Republicana, i els valencianistes que, encap\u00e7alats pel mateix Huguet, entraren, ja esclatada la guerra el 1936, a Esquerra Valenciana, la ideologia de la qual va contribuir a modelar. En aquella \u00e8poca, particip\u00e0 en organismes de representaci\u00f3 social, com la Caixa d'Estalvis de Castell\u00f3, de la qual fou nomenat vicepresident.\r\nL'activitat cultural i la pol\u00edtica s'entrellacen especialment en la figura d'Huguet. Un exemple va ser la dotaci\u00f3 econ\u00f2mica del premi Gaet\u00e0 Huguet, en honor a son pare, als Jocs Florals de Lo Rat Penat, de Val\u00e8ncia. Significativament, el 1930 fou adjudicat a La llengua valenciana, de Llu\u00eds Revest, una obra clau en el proc\u00e9s de les Normes de Castell\u00f3 de 1932, en l'\u00e8xit de les quals Gaet\u00e0 Huguet va tenir un paper decisiu, assumint la negociaci\u00f3 per aconseguir el m\u00e0xim d'adhesions al voltant de les normes redactades pel propi Revest.\r\nAmic de Carles Salvador, va prestar suport moral i econ\u00f2mic a l'ambici\u00f3s programa cultural que aquest impuls\u00e0. A m\u00e9s d'organitzar, el 1933, la Col\u00f2nia Valencianista de Sant Pau d'Alboc\u00e0sser, va exercir un mecenatge notori en iniciatives culturals diverses i en publicacions valencianes, com el setmanari El Cam\u00ed, del qual fou tamb\u00e9 col\u00b7laborador i promotor.\r\nEntre les seues grans aportacions al valencianisme cultural cal esmentar Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes (1935), que tenia com a objectiu esdevindre una promotora cultural \u2014cursos de llengua, difusi\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3 de la llengua i la cultura del Pa\u00eds, creaci\u00f3 d'una editorial\u2014, i ser un punt de trobada del valencianisme, per\u00f2 tamb\u00e9 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb Catalunya i, fins i tot establir connexions amb organitzacions pol\u00edtiques de Gal\u00edcia i el Pa\u00eds Basc. Proa desaparegu\u00e9 despr\u00e9s del 18 de juliol de 1936.\r\nUns dies abans de l'entrada de les tropes feixistes a Castell\u00f3 de la Plana, el juny de 1938, se n'an\u00e0 a Val\u00e8ncia, on pat\u00ed una breu detenci\u00f3, causada pel seu pas per la presid\u00e8ncia de la Caixa d'Estalvis de Castell\u00f3. El 26 de gener del 1939, dia de la caiguda de Barcelona, se n'an\u00e0 a Alacant, on va volar uns dies despr\u00e9s des de l'Altet cap a Marsella.\r\nA Fran\u00e7a refus\u00e0 la possibilitat d'exiliar-se a Vene\u00e7uela i marx\u00e0 a Par\u00eds, on el va sorprendre l'arribada de l'ex\u00e8rcit d'ocupaci\u00f3 nazi. Fugint de nou dels nazis marx\u00e0 cap a Orleans primer, i despr\u00e9s arrib\u00e0 a Bordeus, on la sort va fer que el c\u00f2nsol espanyol fos un vell conegut, que li proporcion\u00e0 documentaci\u00f3 per a passar a la Fran\u00e7a col\u00b7laboracionista de Vichy. Va poder instal\u00b7lar-se a Montpeller (on aprofund\u00ed els seus contactes amb Esquerra Republicana de Catalunya) i, finalment, arrib\u00e0 al Principat d'Andorra.\r\nDurant l'exili mantingu\u00e9 contactes amb Pompeu Fabra, entre d'altres republicans il\u00b7lustres.El 1945 va sol\u00b7licitar la repatriaci\u00f3. Tot i la resposta positiva de la Direcci\u00f3 General de Seguretat (eixe any apareix als arxius com a deslliurat de responsabilitats), va allargar encara un temps la seua estada a Andorra fins el 3 de gener de 1951, en que amb l'arribada a la Seu d'Urgell, es clo\u00efa l'exili de Gaet\u00e0 Huguet.\r\nUna vegada instal\u00b7lat a la seua ciutat, va haver de pagar una forta multa en concepte de depuraci\u00f3 de responsabilitats pol\u00edtiques per haver col\u00b7laborat amb el r\u00e8gim leg\u00edtim de la Segona Rep\u00fablica. Aleshores recuper\u00e0 el contacte amb alguns dels antics companys i amb la generaci\u00f3 valencianista de la postguerra. Com a resultat, va subvencionar i promocionar els cursets de valenci\u00e0 del programa que dirigia Carles Salvador, col\u00b7laborant amb ell com ja havia fer abans de la guerra, i finan\u00e7\u00e0 la publicaci\u00f3 de l'opuscle El m\u00f3n literari de Sor Isabel de Villena, de Joan Fuster (1956).\r\nProfundament comprom\u00e8s amb l'erradicaci\u00f3 de l'analfabetisme, va escriure Valencians de Sec\u00e0. Estampes del Baix Maestrat, una descripci\u00f3 d'elevat valor etnol\u00f2gic i hist\u00f2ric, que deix\u00e0 in\u00e8dita. L'obra, que havia iniciat el 1928 i intentat seguir als anys d'exili, fou editada p\u00f2stumament el 1969 i reeditada el 2003.\r\nUns mesos abans de morir feu donaci\u00f3 dels seus b\u00e9ns per a la constituci\u00f3 d'una fundaci\u00f3 privada dedicada a la protecci\u00f3 de les activitats culturals valencianes. La Fundaci\u00f3 Huguet constitu\u00ed el 1962 el seu primer Patronat i des d'aleshores \u00e9s un dels puntals de la promoci\u00f3 de la llengua catalana a les comarques castellonenques.\r\n[i] El Cam\u00ed, n\u00fam. 105. 10 de mar\u00e7 de 1934."}, {"id": 657, "name": "Joan Baptista", "surname": "Humet", "conjunction": "i", "second_surname": "Climent", "url": "/biografies/humet-climent-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/humet_climent_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1950, "dead_date": 2008, "short_description": "Compositor i cantant\r\nTot i n\u00e0ixer a Navarr\u00e9s per indicacions d\u2019un metge, cunyat de sa mare, de seguida es va traslladar a Terrassa (el Vall\u00e8s Occidental), on estava establida la fam\u00edlia, per b\u00e9 que mai va abandonar els vincles amb el seu poble natal. Era fill d\u2019un industrial del sector t\u00e8xtil que despr\u00e9s de la crisi industrial catalana de la d\u00e8cada del 1950 va haver de traspassar el negoci.\r\nEl 1968 va iniciar els estudis d\u2019Arquitectura a Barcelona, on visqu\u00e9 en una pensi\u00f3 de l\u2019avinguda de la Rep\u00fablica Argentina, per\u00f2 la m\u00fasica i l\u2019art de Joan Manuel Serrat, que en aquella \u00e8poca ja emergia entre altres cantautors, van canviar la seua vocaci\u00f3 i comen\u00e7\u00e0 a compondre i a interpretar les seues pr\u00f2pies can\u00e7ons. Alhora, va entrar en contacte amb els moviments antifranquistes, amb els quals anava del bra\u00e7 en les idees per\u00f2 fugint de les masses i comprometent-se amb la base popular. Va ser llavors quan, amb 18 anys, cant\u00e0 per primera vegada en un teatre a Terrassa amb Serrat. Despr\u00e9s, durant dos anys va actuar de teloner en els concerts de Llu\u00eds Llach, que el va apadrinar, amb temes senzills d\u2019una gran sensibilitat i d\u2019escriptura correcta. El seu guitarra era el xativ\u00ed Salvador Escamilla.\r\nL\u2019any 1970 va publicar les primeres can\u00e7ons en senzills i amb la companyia Columbia. En destaquen temes com \u00abBusco una flor\u00bb i \u00abTonades\u00bb, i aconsegueix el seu primer gran \u00e8xit amb \u00abGemma\u00bb (1971), dedicada a la seua germana que patia par\u00e0lisi i que ha esdevingut tot un cl\u00e0ssic, ja que ha estat considerada com una de les 100 millors can\u00e7ons en llengua catalana del segle XX per la revista Enderrock.\r\nEl 1972 va publicar \u00abNo m\u2019importar\u00e0 pas gens\u00bb i \u00abKristine\u00bb (aquesta darrera can\u00e7\u00f3 va guanyar l\u2019any anterior el Primer Premio Dorna de Vigo), i prompte va arribar el primer \u00e0lbum, Fulls (1973, amb arranjaments de Josep Maria Bardag\u00ed), en el qual destaquen can\u00e7ons com \u00abCantiga\u00bb o \u00abFulls\u00bb, aquesta darrera fruit de la seua experi\u00e8ncia com a professor en escoles de barris d\u2019immigrants. Segons l\u2019autor, aquest disc amagava molt de patiment sentimental i social. El 2005 es reeditava en disc compacte juntament amb els primers senzills, ara titulat Gemma entre Fulls.\r\nEn tota la seua carrera, Humet nom\u00e9s va enregistrar un altre \u00e0lbum en catal\u00e0: Fins que el silenci ve (Movieplay, 1979), un disc unitari d\u2019una gran qualitat, basat en una consideraci\u00f3 espiritualista de l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019home en el m\u00f3n. Els arranjaments van ser obra de Jordi Vilapriny\u00f3 i el va presentar al Palau de la M\u00fasica Catalana. Aquesta obra va ser composta amb un plantejament musical que va ser una novetat, ja que es tracta d\u2019una suite de 35 minuts interpretada per una trentena de m\u00fasics. El tema principal comen\u00e7a amb una estrofa que en resumeix la filosofia: \u00abI aix\u00ed com l\u2019home t\u00e9 por i es destrueix per no escoltar la vida, aix\u00ed la vida el persegueix, el fa parar i el crida. Fora del temps, all\u00e0 on les coses s\u00f3n simples moments i no hi ha angoixa\u00bb.\r\nAquest \u00e0lbum no va tindre el ress\u00f2 esperat i Humet va tornar al castell\u00e0 i a una l\u00ednia m\u00e9s comercial amb Hay que vivir (1981). Tot i els notables \u00e8xits populars com \u00abQue no soy yo\u00bb o \u00abClara\u00bb, la seua traject\u00f2ria en castell\u00e0 quedar\u00e0 massa sovint a l\u2019ombra de la de Joan Manuel Serrat, artista que ocupava el seu mateix estil creatiu i interpretatiu.\r\nVa morir als 58 anys a causa d\u2019un c\u00e0ncer d\u2019est\u00f3mac i fou soterrat per desig personal a Navarr\u00e9s. El 16 de maig de 2009, de la mateixa manera que havien fet al Palau Sant Jordi de Barcelona el 16 de desembre de 2008, un grup d\u2019artistes de la Can\u00e7\u00f3 li van oferir a Navarr\u00e9s un concert d\u2019homenatge, entre els quals hi havia Maria del Mar Bonet, Llu\u00eds Miquel, Al Tall, Paco Mu\u00f1oz, Moncho Borrajo, Amparo Moreno, Llu\u00eds el Sifoner, el guitarrista Joan Eloi Vila, Ramiro Segrelles, Ramonc\u00edn, etc. Aix\u00ed mateix, t\u00e9 un carrer dedicat al seu poble de naixen\u00e7a.\r\nVa estat casat amb Loli Ba\u00f1\u00f3n, amb qui va tindre dos fills, Joan i Esteban.\r\nPer l\u2019agost del 2022 apareixia el llibre Joan Baptista Humet. Vida, canciones y silencios del cr\u00edtic musical Fernando Gonz\u00e1lez Lucini, editat per l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Amics d\u2019Humet i Lucini Editores, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. L\u2019autor s\u2019endinsa i navega \u00abper les seues can\u00e7ons a la recerca i al rescat de la seua immensa, sensible, lliure, apassionada, independent i compromesa humanitat\u00bb. El llibre conclou amb un ep\u00edleg de la seua filla Pier\u00e1ngela i un can\u00e7oner amb totes les lletres dels nou discos publicats. Fou presentat el 24 de gener de 2023 a la Sala SGAE Centre Cultural de Val\u00e8ncia, amb la pres\u00e8ncia de diversos artistes valencians com Paco Mu\u00f1oz, Llu\u00eds el Sifoner i Miquel Gil."}, {"id": 283, "name": "Anna Maria", "surname": "Ibars", "conjunction": "i", "second_surname": "Ibars", "url": "/biografies/ibars-ibars-anna-maria", "image": "/media/biography/image/ibars_ibars_annamaria.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1965, "short_description": "Mestra i escriptora\r\nMare de Darius i de Raquel, qui seria la coneguda pedagoga Raquel Pay\u00e0 i Ibars.\r\nNascuda a la Marina Alta, es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia per estudiar Magisteri a la Normal Femenina. El 1909 va obtindre el t\u00edtol de mestra de grau elemental, i de grau superior el 1911.\r\nVa ser destinada com a mestra a l'escola de la Font de la Figuera, on es va casar. Tanmateix, la fallida del seu matrimoni que, tot i no arribar a un trencament formal dels vincles, l'acondu\u00ed en la pr\u00e0ctica a una vida independent respecte del marit. El 1934 acced\u00ed a una pla\u00e7a a Val\u00e8ncia, per concurs de trasllats, i es destinada a l'escola del carrer Jes\u00fas. Aquest any es retroba amb Carles Salvador, a qui coneixia de la Normal. El rencontre la portaria a esdevindre alumna seua en el curs de Llengua del Centre de Cultura Valenciana, on aconseguiria el nomenament de professora lliure de valenci\u00e0, el 1936. Les noves circumst\u00e0ncies tamb\u00e9 propiciaren la seua probable integraci\u00f3 a l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, a m\u00e9s de la constituci\u00f3 d'una tert\u00falia privada a casa de l'escriptora on, a m\u00e9s de l'amic, acudiren alguns altres escriptors de l'\u00e8poca com Enric Soler i Godes. Lligada al moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i a les activitats culturals valencianistes, havia de participar en el Dia de l'Ensenyan\u00e7a de la IV Setmana Cultural Valenciana, organitzada per Proa. Consell de Cultura i Relacions Valencianes per tal de desenvolupar la lli\u00e7\u00f3 teoricopr\u00e0ctica \"Consideracions sobre el rec\". L'inici de les Jornades, per\u00f2, estava previst per al 28 de juliol de 1936 i el comen\u00e7ament de la confrontaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica les va suspendre.\r\nEls primers escrits de Maria Ibars, encara que modestos, veuen la llum abans de la guerra. Es tracta d'un conjunt de poemes i contalles publicats durant el 1935 i 1936 a la secci\u00f3 De la nostra terra, que coordinava Carles Salvador a\u00a0Las Provincias. Pels anys 1930, \u00e8poca de les seues primeres publicacions, la pres\u00e8ncia p\u00fablica de la dona experiment\u00e0 un avan\u00e7 important. Per\u00f2 tot i aix\u00f2 la dona escriptora era encara, dins el context de l'Estat espanyol, de la cultura catalana i del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en particular, un element singular. Pel que fa a Maria Ibars, la seua professi\u00f3 de mestra i la seua separaci\u00f3 matrimonial de fet li permetia una relativa llibertat per a incorporar-se al m\u00f3n literari valenci\u00e0. Ser\u00e0 Carles Salvador qui animar\u00e0 Maria en la seua afici\u00f3 a l'escriptura, tot influint, segurament, perqu\u00e8 es decant\u00e9s decididament per l'estudi i l'\u00fas literari de la llengua pr\u00f2pia i, com ja hem vist, revisar\u00e0 i gestionar\u00e0 la publicaci\u00f3 dels seus primers escrits. Valencianista, profunda cat\u00f2lica i de dretes, va superar sense problemes la depuraci\u00f3 franquista del magisteri, amb informes favorables respecte a la seua conducta pol\u00edtica, religiosa i social. Continu\u00e0, per tant, el seu treball de mestra compaginant-lo, a partir dels darrers anys 1940, amb una fecunda producci\u00f3 liter\u00e0ria, amb les limitacions ja ben conegudes a l'\u00fas p\u00fablic del catal\u00e0, que ser\u00e0 escrita de forma majorit\u00e0ria a Penyamar, la casa que tenia a D\u00e9nia, a l'ombra del Montg\u00f2. Ubicada per Tom\u00e0s Llopis en la cru\u00eflla del romanticisme, el costumisme i el naturalisme, en la seua obra se'ns mostra la complexitat d'una societat on encara eren ben vives les tradicions populars. Descriu amb precisi\u00f3 tant un paisatge, el de l'ombra del Montg\u00f3, com la vida quotidiana que hi transcorre, a trav\u00e9s d'uns retrats acurats dels personatges que l'habiten i dels costums, utilitzant un llenguatge po\u00e8tic, planer i de f\u00e0cil compressi\u00f3 per al lector, en el qual es reflecteix la seua estima pel seu Pa\u00eds.\r\nSi el paisatge com a tema reflexa el seu car\u00e0cter valencianista, la seua tamb\u00e9 \u00e9s una literatura de dones. Maria Ibars no explicit\u00e0 mai per escrit el seu posicionament respecte del moviment feminista ni respecte de les seues reivindicacions, de manera que hem de basar-nos en els indicis que ens aporta l'obra, per tal d'extraure'n la seua consideraci\u00f3. Malgrat el seu conservadorisme relatiu que la fa decantar-se pels models propis de la societat tradicional que veia en recessi\u00f3 i els condicionaments morals de la seua forta religiositat, la q\u00fcesti\u00f3 de l'ab\u00fas sexual mascul\u00ed \u00e9s una de les constants liter\u00e0ries ibarsianes; en conseq\u00fc\u00e8ncia, l'escriptora havia de veure amb simpatia les accions de les dones encaminades a aconseguir mitjans de defensa al respecte. La seua perspectiva femenina, el comprom\u00eds impl\u00edcit i permanent amb les desiguals condicions de vida de les dones, resulta potser l'aspecte m\u00e9s suggerent i viu.\r\nCal remarcar la seua relaci\u00f3 amb Lo Rat Penat, que venia dels anys 1930, que es refor\u00e7\u00e0 en la immediata postguerra, quan prengu\u00e9 part en nombroses activitats organitzades per aquesta instituci\u00f3. Va participar als Jocs Florals Vicentins d'abril de 1950, en companyia de Sofia Salvador, aconseguint el primer premi. Maria Ibars va assumir l'estrat\u00e8gia cultural desenvolupada per Carles Salvador i el seu grup durant els anys dif\u00edcils de la postguerra, publicant a les plataformes liter\u00e0ries que aquests utilitzaven, com Sic\u00e0nia, i participant activament a Lo Rat Penat. El 1949 Maria Ibars va veure la publicaci\u00f3 del seu primer llibre, Poemes de Penyamar, a P\u00f2rtic. Tot i que va ser membre de v\u00e0ries Taules de Poesia, entre elles la IV Taula de Poesia parada al Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia el 15 de maig de 1951, la narrativa ser\u00e0 el g\u00e8nere que li proporcionar\u00e0 una major popularitat, formant part del grup d'autors que intentaren dignificar la llengua als anys del franquisme. Maria Ibars \u00e9s una de les escasses escriptores valencianes, en un temps en el qual la dona lluitava per obrir-se pas en tot l'\u00e0mbit cultural i social, i que en el seu cas t\u00e9 com a trets caracter\u00edstiques ser dona, valencianista i cat\u00f2lica."}, {"id": 783, "name": "Josep Manuel", "surname": "Iborra", "conjunction": "", "second_surname": "Lerma", "url": "/biografies/iborra-lerma-josep-manuel", "image": "/media/biography/image/iborra_lerma_josep-manuel.jpg", "birth_date": 1945, "dead_date": 2023, "short_description": "Prevere, professor i historiador\r\nVa ser ordenat sacerdot l\u20191 de novembre de 1968 a Val\u00e8ncia. La primera destinaci\u00f3 on va exercir el seu ministeri pastoral va ser com a encarregat de la parr\u00f2quia d\u2019Alfara de la Baronia i rector de la parr\u00f2quia d\u2019Algar de Pal\u00e0ncia, totes dues del Camp de Morvedre. Pel juliol de 1976 va ser nomenat rector de la parr\u00f2quia dels \u00c0ngels d\u2019Albal (l\u2019Horta Sud), i al juliol de 1981 es trobava de rector de la parr\u00f2quia de la Mare de D\u00e9u de F\u00e0tima de Val\u00e8ncia, fins a l\u2019any 2020, quan es va jubilar. A m\u00e9s, va exercir com a arxipreste de l\u2019antic arxiprestat Avinguda de Castella (Val\u00e8ncia) des de novembre de 1987 fins a desembre de l\u2019any 2000.\r\n\u00c9s al llarg de la seua estada a les parr\u00f2quies esmentades del Camp de Morvedre (1968-1976) que sent la necessitat de con\u00e9ixer la realitat comarcal i la seua hist\u00f2ria, estudiada per ell en profunditat. El retorn a la seua comarca natal, l\u2019Horta Sud, el posar\u00e0 en contacte amb noves realitats naixents. Per exemple, la seua contribuci\u00f3 a la consolidaci\u00f3 de la revista Sa\u00f3. Iborra Lerma comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar-hi a partir de 1977 amb la redacci\u00f3 d\u2019alguns articles i recensions fins a 1983, per\u00f2 la seua aportaci\u00f3 principal fou cedir molts anys un pis per a \u00fas exclusiu de la redacci\u00f3 de la revista, un immoble situat al carrer \u00c0ngel de l\u2019Alc\u00e0sser de Val\u00e8ncia.\r\nEl seu valencianisme ve del fusterianisme a trav\u00e9s de la Facultat d\u2019Hist\u00f2ria de la Universitat de Val\u00e8ncia. La seua estada m\u00e9s pol\u00e8mica fou el temps que exerc\u00ed de rector en la parr\u00f2quia de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels d\u2019Albal entre 1976 i 1981, on oficiava misses en valenci\u00e0, quan la Batalla de Val\u00e8ncia sacsejava la societat valenciana. En aquesta poblaci\u00f3. Mn. Iborra va sofrir les cr\u00edtiques, boicots i la marginaci\u00f3 de l\u2019alcalde franquista Agust\u00edn Zacar\u00e9s Vila, primer edil del poble al llarg d\u2019un llargu\u00edssim per\u00edode (1974-1999). En aquells anys, Iborra va reprendre el contacte amb dos grans amics del seminari: Antoni Ferrer, aleshores rector de Beniparrell, i Xavier Pe\u00f1arrocha, capell\u00e0 de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Carles Borromeu d\u2019Albal. La tr\u00edada de rectors valencianistes d\u2019esquerra trencava els esquemes ideol\u00f2gics nacionalcat\u00f2lics de l\u2019intransigent Zacar\u00e9s, qui no podia ocultar la seua hostilitat contra ells: \u00abDon Jos\u00e9 [Iborra Lerma] \u00e9s catalanista i Pe\u00f1arrocha comunista, per\u00f2 el pitjor de tots \u00e9s el rector de Beniparrell [Antoni Ferrer], que \u00e9s marxista-leninista\u00bb (entrevista oral de Francesc Mart\u00ednez a Antoni Ferrer i Perales, 2010).\r\nIborra Lerma destac\u00e0 professionalment com a professor titular d\u2019Hist\u00f2ria i Institucions Econ\u00f2miques de la Universitat de Valencia. Era un especialista en hist\u00f2ria econ\u00f2mica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i les seues investigacions es van centrar sobretot en la transici\u00f3 del feudalisme al capitalisme al Camp de Morvedre i l\u2019Horta. Tres treballs seus ben coneguts s\u00f3n Realengo y se\u00f1or\u00edo en el Camp de Morvedre (tesi llegida i publicada el 1981), Historia b\u00e1sica de Torrent (1982) i Cartes comercials i lletres de canvi de Franc\u00e9s Crespo, mercader valenci\u00e0 (1585-1601), realitzat amb Margarita Vila L\u00f3pez (2014). Aquest volum recull el registre de cartes i lletres de canvi enviades pel mercader valenci\u00e0 Franc\u00e9s Crespo. Es tracta d\u2019un manuscrit conservat a l\u2019Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia, de 209 fulls, que inclouen 215 cartes mercantils de tipologia diversa i d\u2019una perfecta ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica, a m\u00e9s de les c\u00f2pies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats. Aquests documents presenten una variada tipologia, que inclou cartes familiars, cartes d\u2019av\u00eds, certificacions fiscals, cartes d\u2019indemnitat i un recull de missives de relaci\u00f3 amb corresponsals i altres mercaders establerts en nombroses places comercials i financeres de l\u2019\u00e8poca moderna.\r\nVa col\u00b7laborar en diversos congressos d\u2019hist\u00f2ria comarcal, era membre de l\u2019Associaci\u00f3 Espanyola d\u2019Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica i del col\u00b7lectiu de Cronistes del Camp de Morvedre. Com a morvedr\u00ed adoptiu, no va perdre mai el contacte amb els pobles on havia servit i va col\u00b7laborar ass\u00edduament en la publicaci\u00f3 Bra\u00e7al que edita el Centre d\u2019Estudis del Camp de Morvedre, amb articles d\u2019investigaci\u00f3 entre 1993 i 2020. Just per eixe comprom\u00f1is, va rebre el Premi Arrels de l'AC Arrels d'Estivella. A m\u00e9s, t\u00e9 textos en Serra d\u2019Or (2005), Torrens: Estudis i Investigacions de Torrent i Comarca (2000) i Estudis: revista d\u2019hist\u00f2ria moderna (1976-1978).\r\nVa participar en els volums col\u00b7lectius I Col\u00b7loqui d\u2019Hist\u00f2ria Agr\u00e0ria (1983), Corrientes espirituales en la Valencia del siglo XVI (1983), Estudis sobre la poblaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1988), Normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica universit\u00e0ria: pon\u00e8ncies i conclusions (1990), La poblaci\u00f3n valenciana: pasado, presente y futuro (1998) i Estudios de historia moderna en homenaje a la profesora Emilia Salvador Esteban (2008), que havia estat la directora de la seua tesi doctoral.\r\nIborra va morir als 77 anys d\u2019edat despr\u00e9s de xocar el seu cotxe mentre patia una parada card\u00edaca al carrer d\u2019Alc\u00e0sser de Val\u00e8ncia. Fou soterrat al cementeri de Torrent el dissabte 22 d\u2019abril."}, {"id": 399, "name": "Salvador", "surname": "Iborra", "conjunction": "i", "second_surname": "Mallol", "url": "/biografies/iborra-mallol-salvador", "image": "/media/biography/image/iborra_mallol_salvador.jpg", "birth_date": 1978, "dead_date": 2011, "short_description": "Poeta, cr\u00edtic literari i docent\r\nLlicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Val\u00e8ncia el 2008. Posteriorment, es trasllad\u00e0 a Barcelona, on hi curs\u00e0 el m\u00e0ster en Art, Literatura i Pensament de la Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona. Paral\u00b7lelament, treballava de professor a l\u2019Institut Jaume Mim\u00f3 de Cerdanyola del Vall\u00e8s, durant el curs 2010-2011 i se li havia adjudicat tamb\u00e9 el curs seg\u00fcent de doc\u00e8ncia. Aix\u00ed tamb\u00e9, treball\u00e0 de corresponsal literari pel suplement de cultura \u201cl\u2019Espira\u201d, al Diari de Balears; i mantenia un bloc personal, titulat \u201cLa ruta desconeguda\u201d.\r\nSalvador Iborra havia comen\u00e7at la seva obra liter\u00e0ria de ben jove, amb els poemaris Un llen\u00e7ol per embrutar (2003) premiat amb el Premi Bet\u00falia de poesia el mateix any, el relat negre Shakura i Les entranyes del foc guanyador del IV Premi Dom\u00e8nec Perramon de poesia el 2005. Per\u00f2 fou amb Els cossos oblidats amb l\u2019obra que va rebre el major reconeixement, amb el premi de poesia Jaume Bru i Vidal de Sagunt, el 2009. Alguns dels poemes de l\u2019autor, fins fa poc in\u00e8dits, foren Nit d\u2019octubre (2006) i Berceuse (2011).\r\nEl 13 de setembre de 2011 defens\u00e0 la seva tesina, que versava sobre literatura deconstructiva aplicada a l\u2019obra de Gabriel Ferrater. La seva obra po\u00e8tica, per\u00f2, estava influenciada per la producci\u00f3 de diversos referents literaris que, de fet, eren tamb\u00e9 valencians, com Ausi\u00e0s March o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s. Tamb\u00e9, es veia influenciada per les teories postmodernes de Paul de Man o Jacques Derrida. Salvador Iborra es plantejava com a objectiu la renovaci\u00f3 de la cr\u00edtica liter\u00e0ria catalana, amb la vinculaci\u00f3 de la creaci\u00f3 po\u00e8tica i la reflexi\u00f3 te\u00f2rica. En el moment de la seva mort, havia comen\u00e7at a escriure una novel\u00b7la.\r\nMalauradament, Salvador Iborra va morir apunyalat al carrer Sant Just de la Palma, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, just davant del seu pis, per una discussi\u00f3 sobre una bicicleta robada. Els mossos d\u2019esquadra van detenir posteriorment als dos presumptes responsables de l\u2019assassinat, els quals ocupaven un pis de l\u2019edifici on vivia en Salvador, on hi traficaven droga. Des dels seus cercles m\u00e9s \u00edntims, d\u2019entre els quals es pot trobar el poeta Sebasti\u00e0 Bennassar, posaren en evid\u00e8ncia fins a quin punt, la tr\u00e0gica mort del poeta, havia deixat mig orfe la poesia catalana contempor\u00e0nia, que perdia un poeta jove i amb molt de potencial."}, {"id": 408, "name": "Josep", "surname": "Iborra", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/iborra-martinez-josep", "image": "/media/biography/image/iborra_martinez_josep.jpg", "birth_date": 1929, "dead_date": 2011, "short_description": "Cr\u00edtic, assagista i mestre\r\nNascut a Benissa, va traslladar-se a Alcoi per estudiar el batxillerat, que acab\u00e0 el 1948. Posteriorment, comen\u00e7\u00e0 a estudiar Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia. Durant els seus anys a la universitat, va relacionar-se amb Vicent Ventura i Joan Fuster. Aix\u00ed mateix, comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar en diverses revistes, com Verbo, Claustro i Pont Blau on hi publicava cr\u00edtiques liter\u00e0ries i relats, els quals series recollits anys despr\u00e9s en Par\u00e0boles i prou (1955).\r\nEs doctor\u00e0 en Filologia Rom\u00e0nica per la Universitat de Val\u00e8ncia amb la seva tesi Humanisme i nacionalisme en Joan Fuster. \r\nComen\u00e7\u00e0 en aquests anys, a centrar-se espec\u00edficament en la promoci\u00f3 de la cultura valenciana. De la mateixa manera, comen\u00e7\u00e0 a treballar a l\u2019\u00abInstituto Nacional de Ense\u00f1anza Media Francisco Franco\u00bb de Gandia (1969-1975) \u2014actualment IES Maria Enr\u00edquez\u2014 com a professor de Filosofia, de llengua espanyola i espor\u00e0dicament, de llengua valenciana tant als alumnes com als mestres. Tamb\u00e9, realitz\u00e0 nombroses confer\u00e8ncies sobre autors valencians d\u2019actualitat.\r\nVa ser nomenat president de l\u2019Ateneu de la ciutat, des del qual va organitzar diverses activitats per promoure la cultura valenciana a la comarca, i col\u00b7labor\u00e0 en la premsa local.\r\nEl 1975 comen\u00e7\u00e0 a treballar a l\u2019Institut de Paterna i posteriorment, a l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia, on anys despr\u00e9s seria elegit director adjunt. Des d\u2019aquest organisme, va promoure la creaci\u00f3 de nombroses cursos de valenci\u00e0 per a mestres, de forma que ajud\u00e0, decisivament, a que la llengua valenciana fos vehicular a les escoles del pa\u00eds. M\u00e9s tard, pass\u00e0 a treballar com a secretari al Servei de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de la mateixa universitat fins el dia de jubilar-se.\r\nDurant tots aquests anys, no abandon\u00e0 les seves col\u00b7laboracions en diversos setmanaris i altres publicacions peri\u00f2diques, d\u2019entre les quals Serra d\u2019Or, L\u2019Espill, Sa\u00f3, El Temps, Reduccions, Car\u00e0cters o Revista de Catalunya, entre d\u2019altres. Totes les seves aportacions foren recopilades, posteriorment, en els treballs Conflu\u00e8ncies i La trinxera liter\u00e0ria el 1995. Aix\u00ed mateix, continu\u00e0 publicant cr\u00edtiques liter\u00e0ries, especialment sobre novel\u00b7les, fins a crear-se un lloc de prestigi entre la literatura valenciana. Nombrosos van ser els treballs publicats, tanmateix, els articles m\u00e9s reeixits foren \u00abLa poesia pol\u00edtica valenciana 1930-1939\u00bb i \u00abLa novel\u00b7la al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb\u00a0(1977); i els seus treballs, concretament d\u2019especialitzaci\u00f3 de l\u2019obra de Joan Fuster, foren Fuster port\u00e0til, treball guardonat amb el premi Joan Fuster del 1982.\r\nAmb la publicaci\u00f3 de l\u2019assaig Inflexions, el 2005 va ser premiat repetidament, per la Mancomunitat de la Ribera Alta el 2004, per l\u2019Institut Interuniversitari de Val\u00e8ncia el 2005 i amb el Premi de Cr\u00edtica de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana (AELC) del Pa\u00eds Valenci\u00e0, el mateix any. Fou soci de l\u2019AELC durant diversos anys, i el 2006 l\u2019entitat li va retre un homenatge a la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria. Aquell mateix any, fou guardonat pel seu treball Breviari d\u2019un bizant\u00ed pels Premis Rovira i Virgili."}, {"id": 795, "name": "Josep", "surname": "Igual", "conjunction": "i", "second_surname": "Febrer", "url": "/biografies/igual-febrer-josep", "image": "/media/biography/image/igual_febrer_josep.jpg", "birth_date": 1966, "dead_date": 2021, "short_description": "Periodista, escriptor i cantautor\r\nNascut al si d\u2019una fam\u00edlia de classe popular de Benicarl\u00f3, al Baix Maestrat. El seu pare treballava en una f\u00e0brica de mobles i la seua mare era mestressa de casa. Josep Igual va ser des de sempre una persona autodidacta, la qual cosa no li va impedir assolir un gran nivell com a escriptor que, endem\u00e9s, dominava gaireb\u00e9 tots els g\u00e8neres.\r\nA la seua ciutat va exercir a temporades com a periodista i columnista del setmanari Benicarl\u00f3 Cr\u00f2nica, La Veu de Benicarl\u00f3 i l\u2019edici\u00f3 valenciana de l\u2019ABC. De les seues columnes en aquest darrer diari, l\u2019editorial Brosquil va publicar un recull amb el t\u00edtol Prosas meridionales (2006). Fou tamb\u00e9 locutor de Radio Naranja, una emissora fundada per empresaris locals que ben prompte va vendre la llic\u00e8ncia d\u2019emissi\u00f3 a Antena 3 i que actualment \u00e9s la SER Maestrat.\r\nEn col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres joves va fundar i dirigir la revista liter\u00e0ria Passad\u00eds. Quadern de Lletres. La redacci\u00f3 de la publicaci\u00f3, nascuda a l\u2019hivern de 1987, la formaven Lleonard Furi\u00f3, Joan Renales, Llu\u00eds Messeguer i Josep Manuel San Abdon, i era una iniciativa del col\u00b7lectiu Alambor, organitzador tamb\u00e9 dels premis del mateix nom. A la publicaci\u00f3 s\u2019incorporaren tamb\u00e9 noms assenyalats en el m\u00f3n de la cultura a les comarques del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com Ramon Par\u00eds o Miquel \u00c0ngel Pradilla.\r\nIgual era, segons l\u2019escriptor Manel Alonso que el va con\u00e8ixer en aquells inicis, \u201cun home amb el f\u00edsic d\u2019un canonge alt ben nodrit per les parroquianes, vessava salut i energia i tenia una mirada brillant i m\u00farria sota les orelles\u201d. Era, a m\u00e9s, en la descripci\u00f3 que en fa l\u2019autor de Pu\u00e7ol en una necrol\u00f2gica publicada a La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, \u201cun conversador saga\u00e7, intel\u00b7ligent, ben informat, per\u00f2 no adoctrinat pels mitjans de comunicaci\u00f3, un individu que no defugia el duel dial\u00e8ctic\u201d. El cr\u00edtic literari i escriptor Josep Manuel San Abdon destaca tamb\u00e9 d\u2019Igual la seua passi\u00f3 des de ben jove per la lectura, la qual, sens dubte, el va dur a dominar l\u2019escriptura.\r\nDespr\u00e9s d\u2019un per\u00edode vivint a la R\u00e0pita, el 2010 es va traslladar definitivament a Amposta sense perdre mai el contacte amb els cercles culturals de Benicarl\u00f3.\r\nAutor prol\u00edfic, als anys vuitanta va publicar els reculls de poesia Treva d\u2019hivern (1987) i 35 poemes (1988), guardonat amb el Premi Ro\u00eds de Corella que atorgava la ciutat de Val\u00e8ncia. Durant els noranta va treure Lector d\u2019esperes (1990), Diari espiritual (1990), Closed for sale (1994), Refugi contra la tempesta (1995), Tr\u00edptic (1997) i Rebotiga de brocanter (1999), amb qu\u00e8 va obtenir el Premi Josep Maria Ribelles de Pu\u00e7ol. Van seguir els t\u00edtols Llevats i ombres (2006), Poemes escollits (2007), Ditades al vidre (2008), Uomo qualque (2010) \u2013reconegut amb el Premi Manuel Rodr\u00edguez Mart\u00ednez Ciutat d\u2019Alcoi\u2013 i Oliverar de l\u2019aire (2019), Premi Xavier Casp Ciutat de Carlet.\r\nEn el camp de la narrativa, el 1997 \u00e9s guardonat amb el Premi Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3 per la novel\u00b7la Cabotatge; amb Torn de nit obt\u00e9 el premi de narrativa Vila Ametlla de Mar de 2005, i el 2015 el Ciutat d\u2019Amposta de narrativa breu per M\u00fasica secund\u00e0ria. Tamb\u00e9 va ser autor de diversos reculls de contes, entre els quals cal assenyalar La nau de l\u2019atzar, Premi Ciutat de Vinar\u00f2s de 1999; Les clarianes i els dols, 2000; Torn de nit, 2005; Circ de puces, premi de narrativa curta Vila de Benissa de 2018; Fugida en cercles (2010) i Pl\u00e0ncton (2012).\r\nJosep Igual va ser tamb\u00e9 un dietarista excel\u00b7lit. El 2001 public\u00e0 L\u2019any de la fi del m\u00f3n. Tres anys m\u00e9s tard, Els rastre dels dies, Premi Alambor. El 2006, Benicarl\u00f3: un passeig silent. El seguiren Quaderns deltaics (2009) guardonat amb el III Premi Crist\u00f2fol Despuig, Incert alberg (2016) i l\u2019excel\u00b7lent L\u2019eternitat enamorada. Notes d\u2019un diari, 2016-2017, premiat amb el Joan Fuster d\u2019Assaig de l\u2019any 2019.\r\nSobre aquest darrer text, un altre dietarista de renom com Toni Moll\u00e0 va escriure: \u201cAl pas del temps, Josep Igual ha anat perfilant, gr\u00e0cies a lectors desacomplexats, aquell personatge que ara i avui coneixem. Un personatge d\u2019\u00e0mplia obertura d\u2019interessos vitals que domina els corresponents registres estil\u00edstics. La lectura de\u00a0L\u2019eternitat enamorada\u00a0en confirma una evoluci\u00f3 assaonada. Josep Igual continua escrivint amb una facilitat aparent. La frase flueix ben adjectivada \u2013a la manera que vam aprendre mentre fum\u00e0vem i lleg\u00edem\u00a0Josep Pla. Amb els adverbis exactes que emmarquen les circumst\u00e0ncies en qu\u00e8 el personatge Josep Igual llegeix, canta, viatja, xarra amb els amics, passeja el gos o escriu \u2013que s\u00f3n sin\u00f2nims imperfectes de la vida (\u2026)\u201d.\r\nEl periodista Xavier Aliaga tamb\u00e9 pos\u00e0 en relleu la import\u00e0ncia del dietari guardonat amb el Joan Fuster d\u2019assaig: \u201cquan la prosa d\u2019Igual s\u2019enlaira, quan guanya en perfils propis \u00e9s en l\u2019anotaci\u00f3 quotidiana, com ara quan descriu el nomadisme del m\u00fasic o quan aborda viatges i itineraris. Passatges de factura planiana llegidors i amens, de vegades excelsos liter\u00e0riament com en el sinest\u00e8sic perfil d\u2019un casal de jubilats. Trobarem aix\u00f2 i els petits moments intransferibles en qu\u00e8 la col\u00b7lectivitat \u00e9s un remor de fons i el dietarista es tanca en la closca. Llavors, el lirisme agafa les regnes, els ulls dels lectors espurnegen i els cervells dels tastadors de delicadeses veuen enceses les neurones com a llums de Nadal\u201d.\u00a0\r\nCom a estudi\u00f3s va publicar, el 1990, El m\u00f3n literari de Sebasti\u00e0 Juan Arb\u00f3, i el 2006 Retrats de butxaca, on descriu diversos personatges del m\u00f3n de la cultura com Ferran Torrent, Isabel-Clara Sim\u00f3 o Ovidi Montllor.\r\nIgual va ser tamb\u00e9 cantautor. El 1998 va editar el disc Sort de tu (TRAM) amb poemes musicats d\u2019ell mateix i d\u2019altres poetes. Els darrers anys, s\u2019havia guanyat la vida com a m\u00fasic de poble fent concerts amb la seua parella Xus Valor. Una faceta que tamb\u00e9 explica a L\u2019eternitat enamorada entre citacions cult\u00edssimes, escrites en una prosa exquisida, sobre la m\u00fasica.\r\nIgual va traspassar el 2021 a cinquanta-cinc anys, a Amposta, el Montsi\u00e0. Pocs mesos despr\u00e9s, el 15 d\u2019octubre de 2021, escriptors de tots els Pa\u00efsos Catalans van homenatjar-lo a la Biblioteca Sebasti\u00e0 Joan Arb\u00f3 d\u2019Amposta en el marc de les XVI Jornades de les Lletres Ebrenques."}, {"id": 389, "name": "Antoni", "surname": "Igual", "conjunction": "i", "second_surname": "\u00dabeda", "url": "/biografies/igual-ubeda-antoni", "image": "/media/biography/image/igual_ubeda_antoni.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1983, "short_description": "Historiador i escriptor\r\nLlicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia el 1927, va continuar posteriorment la seua formaci\u00f3 a la Universidad Complutense on va aconseguir el doctorat, despr\u00e9s d'obtenir el premi Alfonso XIII de m\u00e0 de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Va treballar en la c\u00e0tedra d'Hist\u00f2ria de l'Art que dirigia el Marqu\u00e9s de Lozoya i tamb\u00e9 a l'Institut-Escola de Val\u00e8ncia. Al 1936 form\u00e0 part dels cursos del Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica amb l'objectiu de ser un funcionari docent, per\u00f2 el colp d'estat el va impedir finalitzar-los.\r\nDurant la Segona Rep\u00fablica fou membre de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (AVR), partit pol\u00edtic d'esquerra valencianista, federalista i laic. El setmanari Avant dirigit per Adolf Pizcueta era el seu \u00f2rgan de propaganda. A finals de 1935 l'AVR es va fusionar amb el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista per donar lloc al Partit Valencianista d'Esquerra. Per\u00f2 alguns dels components de l'AVR, com ara Enric Bastit o Antoni Igual no van seguir aquesta fusi\u00f3 i fundaren una nova organitzaci\u00f3 de caire valencianista marxista, Nova Germania.\u00a0Durant la Guerra Civil Nova Germania s'aproximaria al PCE i en la l\u00ednia esdevinguda a Catalunya van intentar formar un Partit Socialista Unificat del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per\u00f2 la proposta no va tenir \u00e8xit.\r\nFou vocal de la primera junta directiva d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, associaci\u00f3 universit\u00e0ria fundada el 1930 de la que tamb\u00e9 formaven part Francesc Carreres i de Calatayud, Manuel Sanchis Guerner i Joan Beneyto P\u00e9rez, entre altres. Autodeclarats catalanistes, afirmaven de forma categ\u00f2rica la unitat ling\u00fc\u00edstica, principis recollits al seu \u00f2rgan Acci\u00f3 Valenciana. El 1932 havia ingressat en el Centre de Cultura Valenciana i la seua situaci\u00f3 al 1939 era la de director electe ja que encara no hi havia pronunciat el discurs de possessi\u00f3 que l'hauria aixecat a la categoria de director de n\u00famero.\r\nEl 1938, en plena Guerra Civil, aprofitant l'avinentesa del 7\u00e8 centenari de la conquesta de Val\u00e8ncia pel rei Jaume I, va apar\u00e8ixer el seu llibre Hist\u00f2ries del Pa\u00eds Valenci\u00e0, una rigorosa i brillant s\u00edntesi de divulgaci\u00f3 hist\u00f2rica des d'una perspectiva valencianista, en la qual afirmava la personalitat cultural i ling\u00fc\u00edstica del pa\u00eds\u00a0contra l'expansionisme de Castella, i la lluita de les classes populars enfront\u00a0la noblesa i el clergat.\r\nEn acabar la Guerra Civil sorprenentment no va ser represaliat, encara que la seua activitat pol\u00edtica fou molt notable. Per\u00f2 el 1945 fou empresonat a la Model de Val\u00e8ncia i despr\u00e9s a Carabanchel durant dos anys per formar part de l'associaci\u00f3 clandestina Uni\u00f3n de Intelectuales Libres. El seu pas per aquestes dues presons el port\u00e0 a abandonar tota milit\u00e0ncia pol\u00edtica i a centrar-se en el seu treball intel\u00b7lectual, publicant nombroses obres sobre hist\u00f2ria de l'art. No obstant, el seu inter\u00e8s per la cultura i la llengua valenciana no va parar, aix\u00ed al 1957 fa un discurs reivindicatiu a l'acte de clausura dels Cursos de Llengua de Lo Rat-Penat, \u00abLa llengua materna\u00bb, on afirmava que era priorit\u00e0ria la recuperaci\u00f3 de la llengua. I uns anys m\u00e9s tard el 25 de gener de 1964 en els \u00abDissabtes literaris\u00bb va fer un discurs \u00abVal\u00e8ncia i els valencians\u00bb que s'oposava a les tesis que plantejava Joan Fuster a Nosaltres els valencians.\r\nTamb\u00e9 va dedicar gran part del seu temps a l'ensenyan\u00e7a. Des del 1942 va exercir de professor en instituts d'ensenyan\u00e7a mitja i al 1956 el ministre d'Educaci\u00f3n Nacional, Joaqu\u00edn Ruiz-Gim\u00e9nez va fer efectius els cursos de 1936 en els que va participar Antoni Igual i aquest fou destinat a l'Institut Jos\u00e9 de Ribera de X\u00e0tiva per a ser professor de Geografia i Hist\u00f2ria. Finalment fou destinat a la ciutat de Val\u00e8ncia a l'Institut de Batxiller Juan de Garay, on treballaria fins que es jubilaria el 1973.\r\nPer la seua activitat acad\u00e8mica i cultural va pert\u00e0nyer a la Real Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles, a la Societat Castellonenca de Cultura i a la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim. Fou tamb\u00e9 acad\u00e8mic de n\u00famero de la Real Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana des del 1959 fins a la seua mort. Public\u00e0 nombrosos articles en les revistes Archivo de Arte Valenciano y Valencia Atracci\u00f3n. Guany\u00e0 els premis Val\u00e8ncia de Literatura el 1952, Cerd\u00e0 Reig de Lletres i el Joan Senent de novel\u00b7la. Aix\u00ed com per la seua Hist\u00f2ria de Lo Rat-Penat que fou premiada el 1958 per la Diputaci\u00f3 de Barcelona en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia al millor treball sobre l'origen i traject\u00f2ria d'aquesta entitat."}, {"id": 395, "name": "V\u00edctor", "surname": "Iranzo", "conjunction": "i", "second_surname": "Simon", "url": "/biografies/iranzo-simon-victor", "image": "/media/biography/image/iranzo_simon_victor.jpg", "birth_date": 1850, "dead_date": 1890, "short_description": "Poeta\r\nNascut a Fortanete, Terol, ben aviat la seva fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a Mora de Rubielos, des d'on partiria, quan ell tenia dotze anys, cap a Val\u00e8ncia.\u00a0El seu germ\u00e0 Enric seria metge i docent a Saragossa i despr\u00e9s a Val\u00e8ncia.\r\nA Val\u00e8ncia, on comen\u00e7\u00e0 a treballar com a aprenent en un magatzem de teixits, del qual, m\u00e9s tard, n'arribaria a ser l'amo, es cas\u00e0 i va tenir diversos fills.\r\nVa fer diverses feines com a pintor i grafista en empreses de publicitat. Paral\u00b7lelament, degut a la seva afici\u00f3 a la literatura, es va dedicar a una carrera lletrada i destac\u00e0 com a poeta i publicista. A Val\u00e8ncia, form\u00e0 part de l'Ateneu Cient\u00edfic i Literari, i tamb\u00e9 fou membre de l'Ateneu Mercantil des del 1879. El seu primer llibre de poemes fou publicat en castell\u00e0, el 1872, titulat Flores sin aroma.\r\nEl 1876 el republic\u00e0 Constant\u00ed Llombart fundava l'associaci\u00f3 Lo Rat-Penat i ell, que malgrat ser d'origen aragon\u00e8s sentia una forta vinculaci\u00f3 amb la cultura valenciana, hi entraria el 1878 sent un dels m\u00e0xims col\u00b7laboradors, juntament, en aquell moment, amb Josep Maria Puig i Torralva, Llu\u00eds Cebri\u00e1n, Antoni Palanca i Ricard C\u00e9ster. Hi entr\u00e0 doncs, en el primer per\u00edode de l'entitat (1878-1883), ple de l'entusiasme dels seus col\u00b7laboradors per la seva fundaci\u00f3, quan s'organitzarien multitud d'activitats, des de vetllades liter\u00e0ries fins a excursions. A Lo Rat-Penat col\u00b7labor\u00e0 en tirar endavant la revista de la Societat i fou elegit Prohom de l'entitat.\r\nLa seva obra liter\u00e0ria es compos\u00e0 de nombroses antologies po\u00e8tiques, aix\u00ed com diverses col\u00b7laboracions en calendaris art\u00edstics. Participant fidel als Jocs Florals, obtingu\u00e9 el premi de la Flor Natural el 1885, amb el seu poema La dama valenciana, una obra d'homenatge al tipus de dona tradicional, i a la vegada d'un fort car\u00e0cter patri\u00f2tic. Tamb\u00e9, dedic\u00e0 diverses composicions a les reines dels Jocs Florals.\r\nAix\u00ed doncs, tot i que el seu primer poema fos en castell\u00e0, la part m\u00e9s significativa de la seva obra va ser escrita en valenci\u00e0. Cal destacar tamb\u00e9 Poesies (1894) amb pr\u00f2leg de Teodor Llorente. Tanmateix, la majoria dels seus treballs en prosa els continuava escrivint en castell\u00e0.\r\nMalgrat morir als quaranta anys a causa de la tisis, va poder deixar un llegat literari considerable i ha estat considerat un dels millors poetes de la Renaixen\u00e7a valenciana. Despr\u00e9s de la seva mort, Teodor Llorente public\u00e0 una recopilaci\u00f3 de les seves obres on afirmava que \u00ab[...] dominava en la poesia de Iranzo i Sim\u00f3n la imaginaci\u00f3, f\u00e0cil i copiosa sempre, desarreglada a vegades. Posse\u00efa una gran vivesa i abund\u00e0ncia de fantasia [...]\". Es publicarien tamb\u00e9 alguns escrits homenatjadors a la revista Lectura Popular, el 1916."}, {"id": 623, "name": "Eduard", "surname": "Irles", "conjunction": "i", "second_surname": "Garrig\u00f3s", "url": "/biografies/irles-garrigos-eduard", "image": "/media/biography/image/irles_garrigos_eduard.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1954, "short_description": "Escriptor i director teatral\r\nIrles i Garrig\u00f3s naix al Raval Roig. Encara que des de ben jove mostra inclinaci\u00f3 cap a les lletres, la mort de son pare fa que haja de fer-se c\u00e0rrec del manteniment econ\u00f2mic de la fam\u00edlia, sa mare i dos germanes, Dolors i Pepita. En fer els 29 anys, l\u2019alcalde d\u2019Alacant, Federico Soto, el nomena secretari particular, tot i que a partir de 1913 i, durant bona part de la seua vida, treballa com a funcionari de l\u2019Arxiu Municipal.\r\nEn tot cas, mai abandona les lletres i el m\u00f3n de la cultural. Destacar\u00e0 com a escriptor, investigador i director de teatre. En la seua vessant com a investigador, per exemple, publica La fiebre amarilla de 1804, un estudi sobre l\u2019epid\u00e8mia a Alacant.\r\nDes de 1920 a 1923 \u00e9s responsable de la secci\u00f3 de declamaci\u00f3 del Cercle de Belles Arts i hi dirigeix el seu grup de teatre. En 1925 comen\u00e7a a col\u00b7laborar en Diario de Alicante, on escriu articles de tem\u00e0tica alacantina en la secci\u00f3 \u00abEvocaciones\u00bb.\r\nSense tindre massa implicaci\u00f3 pol\u00edtica, s\u00ed signa un manifest el 14 de desembre de 1928 a favor de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, suport que, despr\u00e9s de la Guerra Civil, li causaria problemes. Tamb\u00e9 la seua activitat cultural dins del grup teatral Altavoz del Frente, creat per l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes en Defensa de la Cultura, aix\u00ed com la presid\u00e8ncia de l\u2019Ateneu Cient\u00edfic, Literari i Art\u00edstic d\u2019Alacant durant els anys de la contesa b\u00e8l\u00b7lica, presid\u00e8ncia que tamb\u00e9 havia ocupat en 1907. Aix\u00ed, finalitzada la guerra, per una banda, el nou alcalde franquista el susp\u00e9n de sou i ocupaci\u00f3. Per altra, el Tribunal de Represi\u00f3n de la Masoner\u00eda y el Comunismo el condemna a dotze anys de reclusi\u00f3, que \u00e9s commutada per tres anys d\u2019exili a Gal\u00edcia. Gr\u00e0cies a la mediaci\u00f3 del seu amic Germ\u00e1n Bern\u00e1cer, la pena no acaba executant-se i pot continuar vivint a la seua localitat natal fins al dia de la seua mort. En tot cas, a finals de 1939 \u00e9s destitu\u00eft pel Ple de l\u2019Ajuntament amb la p\u00e8rdua de tots els seus drets excepte els de car\u00e0cter passiu. Ja en 1940 \u00e9s contractat com a bibliotecari del Casino d\u2019Alacant i tamb\u00e9 far\u00e0 de bibliotecari dels Comtes de Torrellano.\r\nLa seua activitat teatral continua despr\u00e9s de la guerra dirigint el grup del Teatro Espa\u00f1ol Universitario de la Escuela de Comercio en 1951. Tamb\u00e9 escriu algunes obres dram\u00e0tiques en castell\u00e0 com La casa extra\u00f1a, Una hacienda en la Santa Faz, Don Giral, Tute de reyes o La Cenicienta, moltes d\u2019elles incompletes i sense estrenar.\r\nEntre els seus versos en valenci\u00e0 destaca el Roman\u00e7 del bon alacant\u00ed, que realment \u00e9s l\u2019explicaci\u00f3 de la foguera de Santa Creu plantada en 1934 per l\u2019artista Emilio Varela."}, {"id": 533, "name": "Andreu", "surname": "Ivars", "conjunction": "", "second_surname": "Cardona", "url": "/biografies/ivars-cardona-andreu", "image": "/media/biography/image/ivars_cardona_andreu.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1936, "short_description": "Religi\u00f3s francisc\u00e0 i historiador\r\nAndreu Ivars ingress\u00e0 en l\u2019orde francisc\u00e0 al convent de Sant Esperit (Gilet, el Camp de Morvedre) als quinze anys. A les primeries del segle XX, complet\u00e0 la formaci\u00f3 als convents de Pego, Biar, Cocentaina i Benissa; el 21 de desembre de 1907 va rebre el diaconat al Palau Arquebisbal de Val\u00e8ncia i el 1909 fou ordenat sacerdot. L\u2019any 1910 va ser enviat a Roma a estudiar Patrologia, Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica i de l\u2019Orde Francisc\u00e0 a l\u2019Ateneu Pontifici Antonianum, a m\u00e9s de Paleografia i Diplom\u00e0tica en l\u2019Arxiu Vatic\u00e0. En 1913 va ser destinat al col\u00b7legi internacional de Quaracchi (Flor\u00e8ncia) per a col\u00b7laborar en el Centre d\u2019Investigaci\u00f3 Hist\u00f2rica de l\u2019Orde Francisc\u00e0, i en 1914 es va incorporar al grup de fundadors i redactors de la revista Archivo Ibero-Americano (AIA), de la qual va ser sotsdirector des de 1919, director a partir de 1928 i col\u00b7laborador assidu. L\u2019AIA, publicaci\u00f3 de la Confer\u00e8ncia Hispano-Portuguesa de ministres provincials OFM, encara existent, \u00e9s una revista dedicada a l\u2019estudi de la hist\u00f2ria del franciscanisme i de l\u2019Esgl\u00e9sia en general en la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i als territoris on van exercir la seua labor missionera els franciscans espanyols i portuguesos: Am\u00e8rica, Terra Santa, Extrem Orient, Nord d\u2019\u00c0frica, etc.\r\nDe 1920 a 1936 va residir de forma permanent a Madrid al Col\u00b7legi Cardenal Cisneros i va ser capell\u00e0 del Sanatori Villa Luz, dedicat de ple a la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica i a la divulgaci\u00f3 dels seus estudis, principalment en la revista esmentada, per\u00f2 tamb\u00e9 en altres de car\u00e0cter hist\u00f2ric com el Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura (1922-1927) i els Anales del Centro de Cultura Valenciana, o en la premsa di\u00e0ria, sobretot en Diario de Valencia. A principis de 1919 va ser nomenat director corresponent del Centre de Cultura Valenciana per Benig\u00e0nim. Dins de l\u2019orde va exercir els c\u00e0rrecs de definidor i de cronista provincial de la Prov\u00edncia Franciscana de Val\u00e8ncia.\r\nVa obtindre premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1919 (Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia, publicat en 1921) i en 1926, tots dos oferits per l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. En 1930 va guanyar un premi de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia en el concurs creat a inst\u00e0ncies del Centre de Cultura Valenciana a la millor monografia o manual en valenci\u00e0 sobre la literatura valenciana en els primers segles despr\u00e9s de la conquesta; en 1932 encara no estava publicat, i sembla que rest\u00e0 in\u00e8dit.\r\nEl seu prestigi en el camp de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, ressaltat per la premsa de l\u2019\u00e8poca, es va estendre fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres peninsulars. Els seus nombrosos articles i llibres, escrits en castell\u00e0 o en valenci\u00e0, versaven especialment sobre temes d\u2019hist\u00f2ria o de cultura, tant del franciscanisme com de l\u2019antic Regne de Val\u00e8ncia.\r\nEl pare Llu\u00eds Fullana, del mateix orde religi\u00f3s, el va influir notablement i l\u2019esperon\u00e0 a recuperar i promoure la figura de diversos religiosos franciscans per mitj\u00e0 de la investigaci\u00f3, d\u2019ac\u00ed que es convertira en un dels grans coneixedors i divulgadors de l\u2019obra de Francesc Eiximenis. Podem considerar que a partir dels anys 20 floreix el per\u00edode m\u00e9s fruct\u00edfer quant als estudis eiximenians. Destacats erudits de la cultura catalana comencen a interessar-se per la seua figura, com ara Antoni Rubi\u00f3 i Lluch o Pere Bohigas. En l\u2019\u00e0mbit valenci\u00e0, el pare Andreu Ivars en ser\u00e0 el m\u00e0xim exponent, ja que n\u2019analitza molts i diversos aspectes. Destaca, sobretot, el recull d\u2019articles apareguts en l\u2019AIA, que ell dirigeix, arreplegats en El escritor Fr. Francisco Exim\u00e9nez en Valencia (1383-1408), reeditat a Benissa en 1989 amb una introducci\u00f3 de Pere Santonja. Els seus treballs segueixen normalment una l\u00ednia d\u2019investigaci\u00f3 hist\u00f2rica, la seua gran vocaci\u00f3. L\u2019estudi\u00f3s Llu\u00eds Brines remarca l\u2019an\u00e0lisi que fa del Llibre dels \u00c0ngels, considerat el millor estudi teol\u00f2gic que s\u2019ha fet mai d\u2019aquesta obra. Aix\u00ed mateix, cal remarcar-ne una gran intu\u00efci\u00f3, en ser el primer a veure que el Tractat de Confessi\u00f3 no era m\u00e9s que una part de l\u2019Scala Dei, i aquest, alhora, una c\u00f2pia en part del Llibre de les Dones. Tamb\u00e9 va ser el primer que cops\u00e0 la gran influ\u00e8ncia que t\u00e9 l\u2019obra del francisc\u00e0 Joan de Gal\u00b7les sobre Eiximenis.\r\nEscrigu\u00e9 obres hist\u00f2riques com Cu\u00e1ndo y en d\u00f3nde muri\u00f3 el infante Fray Pedro de Arag\u00f3n (1916) i Francesc Ferrer, poeta valenci\u00e0 del sigle XV (1930). En aquesta \u00faltima, Ivars insistia en la valencianitat d\u2019aquest poeta, tesi s\u2019ha confirmat recentment. \r\nVa intervindre en el III Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria de la Corona d\u2019Arag\u00f3 de 1923 amb el treball Orige i significaci\u00f3 del \u201cDrach Alat\u201d i del \u201cRat Penat\u201d en les ins\u00edgnies de la ciutat de Val\u00e8ncia, publicat a Val\u00e8ncia en 1926. Altres treballs en valenci\u00e0 seus s\u00f3n el Text de la versi\u00f3 valenciana de les lletres d\u2019Alexandre el Gran (Val\u00e8ncia, 1928). Aquell mateix any estava treballant en un altre projecte que sembla que qued\u00e0 al calaix: les Lletres de batalla en llengua valenciana del cavaller Joanot Martorell.\r\nTamb\u00e9 cal posar en relleu el treball d\u2019exhumaci\u00f3 i edici\u00f3 en 1917 de l\u2019epistolari de Mar\u00eda Jes\u00fas de \u00c1greda, religiosa castellana del segle XVII, escriptora m\u00edstica, abadessa del convent d\u2019\u00c1greda i consellera de Felip IV. Altres temes estudiats per ell i publicats en format de llibre o opuscle s\u00f3n: Los jurados de Valencia y el inquisidor Fr. Nicolas Eymerich (1916), Cu\u00e1ndo y d\u00f3nde muri\u00f3 el Infante Fr. Pedro de Arag\u00f3n (1916), La ense\u00f1anza catequ\u00edstica y el catecismo del P. Pedro Vives (1922), El Beato Nicol\u00e1s Factor en las Descalzas Reales de Madrid (1926), La \u201cindiferencia\u201d de Pedro IV de Arag\u00f3n en el gran Cisma de Occidente (1928) i El Monasterio de la Puridad de Valencia: su fundaci\u00f3n y advocaciones (1933). Moltes d\u2019aquestes publicacions van ser ressenyades en la premsa i m\u00e9s profundament en el BSCC, a c\u00e0rrec de Salvador Guinot i Llu\u00eds Revest.\r\nEls seus treballs, arxiu i obres disposades per a la publicaci\u00f3 es cremaren en l\u2019incendi del Col\u00b7legi Cardenal Cisneros el dilluns 20 de juliol de 1936. Ho conta aix\u00ed: \u00abTotal, tot perdut, incl\u00fas les 40 carpetes de documentaci\u00f3 copiada y apuntaments, suor de 26 anys d\u2019escorcollament d\u2019archius: quina tristea m\u00e9s gran\u00bb. Quan va decidir tornar a Benissa amb la fam\u00edlia, fou detingut a D\u00e9nia el 7 de setembre. El seu cad\u00e0ver aparegu\u00e9 a Gata de Gorgos el 8 de setembre de 1936. Alaitz Zalbidea acaba de publicar el seu dietari d\u2019aquells mesos, conservat al convent dels \u00c0ngels del barri de Russafa, a Val\u00e8ncia."}, {"id": 591, "name": "Maria del Miracle", "surname": "Jord\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Puigmolt\u00f3", "url": "/biografies/jorda-puigmolto-maria-del-miracle", "image": "/media/biography/image/jorda_puigmolto_maria-del-miracle.jpg", "birth_date": 1823, "dead_date": 1887, "short_description": "Poeta i benefactora\r\nFilla de Josep Jord\u00e0 i Jord\u00e0, mestre de la Real de Val\u00e8ncia, i de Maria del Miracle Puigmolt\u00f3 i Ortiz, descendent d\u2019una de les fam\u00edlies m\u00e9s il\u00b7lustres d\u2019Alcoi, nascuda al carrer de Sant Nicolau n\u00famero 11. Com a membre d\u2019una fam\u00edlia acomodada, va rebre una acurada educaci\u00f3 a Oriola i hi va entrar com a educanda al convent de les Saleses, de les quals va ser una deixebla predilecta.\r\nEn finalitzar els estudis i tornar a Alcoi, es va distingir per les atencions que dispensava als m\u00e9s desvalguts. El 5 d\u2019agost de 1837 va contraure matrimoni amb Llu\u00eds Samper de las Casas, mestre tamb\u00e9 de la Real de Val\u00e8ncia com son pare, amb el qual no va tindre descend\u00e8ncia. Com a mostra de caritat, va cedir gratu\u00eftament el terreny necessari i els recursos peri\u00f2dics perqu\u00e8 les Germanetes dels Pobres d\u2019Alcoi pogueren al\u00e7ar un edifici al carrer del Cam\u00ed per a les classes treballadores i m\u00e9s humils d\u2019una ciutat ja industriosa en aquell moment. Actualment, aquests espais rehabilitats estan destinats a sala d\u2019art per a exposicions, concerts i activitats culturals.\r\nDes de jove va mostrar inclinacions liter\u00e0ries i a l\u2019estudi, tot i que siga una autora poc coneguda perqu\u00e8 nom\u00e9s llegia les composicions pr\u00f2pies en un cercle redu\u00eft d\u2019amistats, de to religi\u00f3s i patri\u00f2tic. Va escriure nombroses poesies, epitafis, elegies, versos festius i xarades, tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0, per\u00f2 nom\u00e9s public\u00e0 un poemari, \u00c1lbum po\u00e9tico dedicado a la Pur\u00edsima Concepci\u00f3n de la Fuente Roja (1886), el benefici de la qual va destinar per a les obres del santuari de la Font Roja, llavors en reconstrucci\u00f3. Seguint Enric Balaguer (1988), deix\u00e0 diverses composicions en valenci\u00e0 esparses en la premsa. Una bona mostra d\u2019aquesta producci\u00f3 en catal\u00e0 \u00e9s el poema que principia \u00abAlcoians, s\u2019acosta el dia\u00bb, modernitzat per Joan Valls en 1971. La producci\u00f3 de l\u2019\u00fanica poeta alcoiana coneguda del segle XIX est\u00e0 tamb\u00e9 molt marcada pel lirisme, la tend\u00e8ncia a crear construccions musicals, un estil prou fluid i un l\u00e8xic remarcablement ric. La major part de la seua obra en la nostra llengua, per\u00f2, s\u2019acull a l\u2019estil m\u00e9s popular i popularista com \u00e9s la composici\u00f3 \u00abCharraes\u00bb.\r\nCom a testimoni, va dedicar un poema en castell\u00e0 als fets del 9 de juliol de 1873, coneguts com \u00abEl Petroli\u00bb: el 7 de juliol, els treballadors d\u2019Alcoi, convocats per la Comissi\u00f3 Federal de l\u2019AIT, es van reunir en assemblea a la pla\u00e7a de bous per reivindicar la reducci\u00f3 de jornada a huit hores de feina i l\u2019augment del salari de quatre a sis rals per dia. Davant la negativa de la patronal, es va convocar per a l\u2019endem\u00e0 una vaga general que inicialment compt\u00e0 amb la neutralitat de l\u2019alcalde republic\u00e0 federal, subornat per la patronal amb 60.000 pessetes. Albors va telegrafiar al Govern Civil d\u2019Alacant i va demanar que anara a la ciutat una columna militar, alhora que publicava un ban antiobrer. El 9 de juliol una comissi\u00f3 obrera es va entrevistar amb l\u2019alcalde amb la intenci\u00f3 que l\u2019ajuntament dimitira i que els obrers es feren c\u00e0rrec del govern municipal; Albors hi va respondre ordenant una desc\u00e0rrega contra els m\u00e9s de dos mil obrers que es trobaven congregats a la pla\u00e7a central de la ciutat i que es va cobrar la vida de dos internacionalistes, a m\u00e9s de deixar 20 ferits. Durant les hores seg\u00fcents, va haver altres quatre morts i 20 ferits m\u00e9s. Algunes cases ve\u00efnes a l\u2019ajuntament, on s\u2019havien refugiat les autoritats, i algunes f\u00e0briques foren incendiades, d\u2019ac\u00ed el nom de la insurrecci\u00f3.\r\nVa morir a la seua casa de la pla\u00e7a de Sant Agust\u00ed n\u00famero 24, d\u2019Alcoi, i fou soterrada a la capella de l\u2019asil del carrer del Cam\u00ed. Havia deixat establit en el testament que en faltar el seu esp\u00f2s foren alienats tots els b\u00e9ns per tal de construir un col\u00b7legi regit per jesu\u00eftes o escolapis, amb la condici\u00f3 de donar instrucci\u00f3 gratu\u00efta a deu xiquets pobres de la localitat, i que una altra part de la liquidaci\u00f3 anara a la construcci\u00f3 d\u2019una capella dedicada a sant Josep.\r\n Retrat: Ramon Casta\u00f1er"}, {"id": 694, "name": "Pasqual", "surname": "Juan", "conjunction": "", "second_surname": "Rochera", "url": "/biografies/juan-rochera-pasqual", "image": "/media/biography/image/juan_rochera_pasqual.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2020, "short_description": "Fuster i dol\u00e7ainer\r\nPasqualet de Vila-real o Grenya, tal com el coneixien als altres pobles de Castell\u00f3 i a la seua ciutat, va n\u00e0ixer al si d\u2019una fam\u00edlia humil al carrer de la Cova Santa, dins de la vila antiga de Vila-real. Va anar a l\u2019escola fins als 11 anys, ja que la mort de son pare el va obligar a posar-se a treballar per tal d\u2019ajudar econ\u00f2micament la seua fam\u00edlia. Va comen\u00e7ar a instruir-se en l\u2019ofici de fuster amb Salvador Llorens. \r\nQuan nom\u00e9s tenia 12 anys, Pasqualet va comen\u00e7ar la seua vida de m\u00fasic com a membre de l\u2019Agrupaci\u00f3 Coral Els XIII de Vila-real. Va iniciar-se amb el flaut\u00ed, tot i que el seu car\u00e0cter autodidacta tamb\u00e9 el va portar a explorar altres instruments com el clarinet, l\u2019acordi\u00f3 i la band\u00farria, instrument amb el qual va tocar per primera vegada en la Rondalla Tagoba de Vila-real sota la direcci\u00f3 d\u2019Olmo. Mentre treballava al taller dels Travers, va descobrir, per casualitat, una vella dol\u00e7aina dins d\u2019una caixa de ferramentes de treball. Engrescat per la seua passi\u00f3 per la m\u00fasica, Pasqual la va agafar i va comen\u00e7ar a practicar amb el nou instrument, que va ser completat amb una canya que li havien enviat des de Val\u00e8ncia. A partir d\u2019aquest moment, va compaginar el treball de fuster amb la seua gran afici\u00f3 de dol\u00e7ainer.\r\nA poc a poc, va anar prenent el control de la dol\u00e7aina i, per primera vegada, va participar en la cercavila de la diada de Santa Cec\u00edlia a Vila-real. El dia del sopar dels m\u00fasics vila-realencs de 1951, Pasqualet, que tenia 14 anys i encara no era dol\u00e7ainer, i Nelo (futur company i m\u00fasic de la mateixa banda que Pasqual), que no era tabaleter, isqueren tocant la dol\u00e7aina i el tabal encap\u00e7alant la desfilada dels m\u00fasics de Vila-real, que commemoraven la seua festa; ning\u00fa no els hi havia ensenyat. A m\u00e9s, com que el dol\u00e7ainer que hi havia a Vila-real, El Negre, va haver d\u2019anar-se\u2019n a viure fora, Pasqual va ser contractat per ser el dol\u00e7ainer de totes les festes de carrer que es feien a la vila: la despertada, la missa i la process\u00f3. \r\nDes del 1957, el van buscar per a tocar a les festes d\u2019altres pobles, com ara l\u2019Alcora, Borriol i Cabanes, on va estar present m\u00e9s de cinquanta anys, o altres com Sant Joan de Mor\u00f3, Torreblanca, Vilafam\u00e9s, Figueroles, Atzeneta i la Vall d\u2019Alba, on actuava en cercaviles, festes de bous, balls populars i processons. El dol\u00e7ainer va compartir la seg\u00fcent an\u00e8cdota sobre la Vall d\u2019Alba en una entrevista a La Caixeta Musical de David Cubedo, on s\u2019observa la seua personalitat autodidacta: \u00abuna vegada em van contractar per anar a tocar a la Vall d\u2019Alba i, quan vaig arribar al poble, resulta que era el dia del ball de pla\u00e7a i jo no me\u2019l sabia. Tot el poble estava en la pla\u00e7a esperant que tocara i jo els vaig dir que no me\u2019l sabia. Aleshores, l\u2019alcalde em va dir que an\u00e0rem a l\u2019ajuntament, unes dones em van cantar el ball i jo el vaig escriure en solfa. Al mat\u00ed seg\u00fcent vam poder fer el ball, tot i que la Gu\u00e0rdia Civil em volia tancar a la pres\u00f3!\u00bb.\r\nDes del 1960 fins al 1969, any en qu\u00e8 es va casar, Pasqual va tocar l\u2019acordi\u00f3 en una orquestra amb els m\u00fasics Pons, El Calent i Pesudo, que era el cantant. Uns anys m\u00e9s tard, l\u2019any 1985, va entrar a formar part de Xarxa Teatre, companyia de teatre nascuda a Vila-real de prestigi reconegut, amb qui va estar tocant al llarg de 27 anys. Aquest grup internacional li va permetre viatjar arreu del m\u00f3n amb altres artistes com Joan Igual \u2013conegut com El Cardenal\u2013 i va arribar a fer concerts introduint l\u2019instrument en \u00e0mbits aparentment distants, com ara el jazz. En aquests llargs viatges, de vegades freq\u00fcents \u2013com a Am\u00e8rica, on va anar en catorze ocasions\u2013, la dol\u00e7aina era una novetat. Com ell explicava en l\u2019entrevista esmentada ad\u00e9s: \u00abmostraven molt d\u2019inter\u00e9s per con\u00e9ixer com un instrument tan xicotet podia sonar tan fort\u00bb.\r\nDurant aquest recorregut, quan el dol\u00e7ainer tenia 50 anys, la seua companyia de confian\u00e7a li va fer un homenatge i va tocar diverses can\u00e7ons. Fruit d\u2019aquest homenatge, Pasqual va formar el grup Pasqualet Swing Band l\u2019any 2007 amb el pianista Alfredo Sanz i alguns m\u00fasics m\u00e9s, amb qui tamb\u00e9 va gravar un CD hom\u00f2nim. Amb Xarxa Teatre va gravar altres ced\u00e9s, com Nit m\u00e0gica (1986), El dol\u00e7ainer de Tales (1987) per al llibret hom\u00f2nim, Ibers (1989), El foc del mar (1990), Veles e vents (1994), Pasqualet de Vila-real (1998) i D\u00e9us o b\u00e8sties (2000).\r\nPer la seua gran labor com a dol\u00e7ainer, Pasqual Juan Rochera va ser reconegut amb diversos guardons. L\u2019any 2002 va ser recompensat amb el Premi Socarrat Major, que atorga l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Socarrats de Vila-real cada any a una persona, grup o instituci\u00f3 que s\u2019ha caracteritzat per la defensa i la difusi\u00f3 de la llengua i la cultura del pa\u00eds. El 2008 va guanyar la huitena edici\u00f3 dels Premis Poble, convocats per la revista Poble de Vila-real; en el 2013, l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Estudis del Cant Valenci\u00e0 el va nomenar Soci d\u2019Honor; el 2016, l\u2019Ajuntament de Vila-real li va atorgar el Premi 20 de Febrer, i el 2018, la Colla de Dol\u00e7ainers i Tabaleters Xaloc va dedicar-li el XVIII Homenatge de Castell\u00f3 a la Dol\u00e7aina i el Tabal.\r\nDespr\u00e9s de faltar, en concret el 13 de maig de 2023, la formaci\u00f3 de dol\u00e7ainers i tabaleters El Trull de Vila-real va voler recordar el c\u00e8lebre dol\u00e7ainer en una trobada de m\u00e9s de cent m\u00fasics de tot el pa\u00eds amb motiu del 35\u00e9 aniversari de l\u2019associaci\u00f3. Aix\u00ed mateix, en abs\u00e8ncia d\u2019un homenatge per part de Xarxa Teatre en morir l\u2019artista en plena pand\u00e8mia, quan les condicions sanit\u00e0ries no ho permetien, aquest grup va dur endavant en 2021 l\u2019edici\u00f3 d\u2019un llibre que \u00e9s fruit d\u2019una investigaci\u00f3 de Manuel V. Vilanova sobre la seua dilatada vida art\u00edstica, Pasqualet de Vila-real. \u00c0nima de dol\u00e7ainer, una aut\u00e8ntica reivindicaci\u00f3 de la seua m\u00fasica i la seua persona que, a m\u00e9s, inclou 6 ced\u00e9s amb tota la seua m\u00fasica de dol\u00e7aina. L\u2019autor hi destaca l\u2019estima de Pasqualet per la m\u00fasica tradicional valenciana i sobretot la seua aportaci\u00f3 al llarg de seixanta anys per tal de mantindre viu el so de la dol\u00e7aina en uns moments en qu\u00e8 era un instrument poc valorat."}, {"id": 714, "name": "Alfred", "surname": "Just", "conjunction": "", "second_surname": "Gimeno", "url": "/biografies/just-gimeno-alfred", "image": "/media/biography/image/just_gimeno_alfred.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1968, "short_description": "Escultor\r\nAlfred Just provenia d\u2019una fam\u00edlia burgesa valenciana d\u2019una llarga tradici\u00f3 republicana i amb una ideologia progressista i la\u00efcista. Eren cinc germans: Juli, Alfred, Andr\u00e9s, Sara i Marina. Just tenia una personalitat molt independent i emprenedora, i adquir\u00ed una vasta cultura de manera autodidacta a trav\u00e9s de la conversa i la lectura. Va ser un home ecl\u00e8ctic: estudi\u00e0 a la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia, tamb\u00e9 va tindre la inquietud de ser torero, per a despr\u00e9s ingressar a l\u2019Escola Superior de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 estudi\u00e0 a l\u2019Escola de Sant Carles, on va orientar finalment els seus passos i el seu futur. Va ser un alumne que, no massa interessat en la teoria i la hist\u00f2ria de l\u2019art, es va inclinar m\u00e9s per formar-se en la pr\u00e0ctica; afortunadament, va trobar mestres comprensius amb aquella mentalitat que tenien molta habilitat t\u00e8cnica i per\u00edcia en l\u2019ofici de l\u2019escultura, i d\u2019ells va rebre una educaci\u00f3 art\u00edstica, diguem-ne, artesanal. Qui m\u00e9s el va influir en el tipus d\u2019escultura que desitjava crear va ser l\u2019escultor Julio Antonio (el seu nom era Antonio Rodr\u00edguez Hern\u00e1ndez, que va morir als 30 anys per\u00f2 va ser un dels iniciadors de l\u2019escultura moderna i contempor\u00e0nia i precursor d\u2019inicis del segle XX).\r\nAlfred Just era un esperit totalment lliure, un bohemi. L\u2019atreien m\u00e9s les relacions amb artistes pl\u00e0stics i compositors musicals de la seua mateixa generaci\u00f3, aix\u00f2 li era m\u00e9s estimulant que estar en classes que finalment va deixar; es reunia amb pintors de la talla de Jos\u00e9 Ram\u00f3n i Manuel Ballester (Just, ja a M\u00e8xic, els va rebre a la seua casa), Genaro Lahuerta, Pedro S\u00e1nchez \u201cPere de Val\u00e8ncia\u201d, amb els m\u00fasics Jos\u00e9 i Amparo Iturbi, Braulio Solsona i igualment amb Enrique Melboyosum, que m\u00e9s tard seria director del diari Pueblo.\r\nLa producci\u00f3 escult\u00f2rica d\u2019Alfredo Just d\u2019abans de l\u2019exili, fou coneguda gr\u00e0cies al cat\u00e0leg aparegut en 1937, en el qual s\u2019anunciava com \u201cAlfredo Augusto\u201d, artista escultor, que es va publicar en l\u2019editorial barcelonina Fidias, amb obres com Juli C\u00e8sar, Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, un relleu funerari en el qual es mostra el perfil de l\u2019ef\u00edgie del seu amic; El periodista, bust; Bellesa i veritat, tors de complexi\u00f3 atl\u00e8tica i altres m\u00e9s. A m\u00e9s, va esculpir la magn\u00edfica l\u00e0pida del seu admirat Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed per al cementeri d\u2019Artana (1924), feta amb un gust excepcional.\r\nEn \u00e8poca republicana va ocupar el c\u00e0rrec de cap de l\u2019Aer\u00f2drom de Manises i de delegat del Govern en la Confederaci\u00f3 Hidrogr\u00e0fica de l\u2019Ebre. Aquest nomenament va ser atorgat pel seu germ\u00e0 Juli Just, en aquell moment encarregat de la cartera d\u2019Obres P\u00fabliques en el govern de Largo Caballero. Despr\u00e9s de la Guerra Civil, el 14 d\u2019agost de 1939 va partir en l\u2019\u00faltim vaixell que tenia com a destinaci\u00f3 Am\u00e8rica, de nom El Mexique, des de la ciutat francesa de Bordeus cap a M\u00e8xic. Comen\u00e7ava la seua etapa en l\u2019exili. Va arribar a Veracruz el 27 d\u2019agost juntament amb milers d\u2019exiliats espanyols. Despr\u00e9s es va traslladar a la ciutat de M\u00e8xic, es va entrevistar amb el ric basc \u00c1ngel Urraza, membre de la col\u00f2nia espanyola, a qui va fer un bust en bronze; va ser el seu primer treball art\u00edstic a M\u00e8xic. Urraza li va pagar cinc mil pesos per aquest treball, i aix\u00f2 el va ajudar molt en la seua prec\u00e0ria economia. Despr\u00e9s va crear escenografies per a uns estudis cinematogr\u00e0fics i tamb\u00e9 va comen\u00e7ar a rebre peticions de fer treballs escult\u00f2rics que li van permetre continuar la seua vocaci\u00f3 art\u00edstica. Gratu\u00eftament, va fer busts a eminents personalitats de la pol\u00edtica republicana espanyola, exiliats com ell: a Indalecio Prieto, en marbre; a Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, en bronze, i a Jos\u00e9 Giral, en marbre.\u00a0\r\nEn 1942 va rebre una oferta de treball de gran envergadura: la realitzaci\u00f3 dels grups escult\u00f2rics de grans dimensions per a la Pla\u00e7a de Bous de M\u00e8xic. Aquesta obra art\u00edstica li va comportar el reconeixement de la seua carrera escult\u00f2rica en la societat mexicana.\r\nDurant la d\u00e8cada de 1950 va treballar un temps a la Rep\u00fablica Dominicana. Alfred Just sempre va ser hospitalari amb les seues amistats republicanes en l\u2019exili, entre elles els valencians Josep Renau i Manuela Ballester, encara que sempre va estar molt ben relacionat amb tots els presidents mexicans. Mai va tornar a l\u2019Estat espanyol; nom\u00e9s en 1962 va viatjar a Par\u00eds on es va reunir amb els seus germans Juli, Andr\u00e9s i familiars residents a Val\u00e8ncia. Va morir en 1968 a la ciutat de Nogales, Arizona, on estava treballant per a realitzar un grup escult\u00f2ric sobre Benito Ju\u00e1rez encarregat pel govern mexic\u00e0."}, {"id": 226, "name": "Juli", "surname": "Just", "conjunction": "i", "second_surname": "Gimeno", "url": "/biografies/just-gimeno-juli", "image": "/media/biography/image/just_gimeno_juli5.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1976, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nEstudi\u00e0 enginyeria a Madrid i complet\u00e0 els estudis a Par\u00eds, despr\u00e9s d'obtindre una beca. Aquesta estada li va permetre mantindre contactes amb destacats pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals francesos. Tot i haver concl\u00f2s els estudis d'enginyeria, mai no exerc\u00ed la seua professi\u00f3, treballant principalment com a periodista i traductor.\r\nMilitant del blasquista Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA) federat a nivell estatal amb el Partido Republicano Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux.\r\nEl 1915 fund\u00e0 la Joventut Nacionalista Republicana (JNR), per tal de participar del valencianisme, amb els joves de la Joventut Valencianista. Dins la junta directiva de la JNR, que encap\u00e7alava Rafael Trullenque, va ocupar el lloc de bibliotecari. El corrent valencianista que anava afluint dins del blasquisme continu\u00e0, adoptant el 1918 el nom de Joventut Republicana Nacionalista, dirigit aquesta vegada per \u00c0lvar Pascual-Leone, i amb Juli Just com a secretari. Aquesta organitzaci\u00f3 es caracteritzava per un valencianisme republic\u00e0 d'esquerres.\r\nIntervingu\u00e9 als moviments de conspiraci\u00f3 contra la Dictadura de Primo de Rivera i la Monarquia, amb reunions amb Manuel Aza\u00f1a, de qui l'antic company de Just, Carles Espl\u00e0, n'era el secretari, i amb publicacions de literatura clandestina que s'imprimia a les rotatives d'El Pueblo.\r\nEl 1924, va ser president de la Casa de la Democr\u00e0cia, seu del republicanisme valenci\u00e0, que disposava fins i tot d'una escola a la seua seu. Pel seu paper al front de la Casa se'l va considerar promotor i padr\u00ed de l'acostament al valencianisme m\u00e9s republic\u00e0. [i]\r\nEn aquests anys, tot i que plenament instal\u00b7lat al blasquisme, va continuar defensant la proximitat entre valencianisme i republicanisme, un projecte al que no era ali\u00e8 Adolf Pizcueta, amb qui ja havia coincidit pr\u00e8viament.\r\nEl 1931 ocupava ja un lloc important dins del PURA. Com a regidor electe a les eleccions d'abril, proclam\u00e0 la Segona Rep\u00fablica des del balc\u00f3 de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. A les eleccions de 1931, fou escollit diputat del PRR per Val\u00e8ncia a les Corts Constituents, prenent part activa en una s\u00e8rie d'iniciatives parlamentaries quasi exclusivament d'inter\u00e8s valenci\u00e0 (obres p\u00fabliques, agricultura, creaci\u00f3 i foment de centres docents).\r\nVa participar activament en la campanya per l'Estatut que es va dur a terme entre febrer i juny de 1933.\u00a0A les eleccions de novembre de 1933, en que el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, no va presentar candidats propis, es recoman\u00e0 de votar a Juli Just, qui torn\u00e0 a eixir escollit diputat per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia, encara a les llistes del PRR-PURA.\u00a0Malgrat la seua antiga vinculaci\u00f3 amb el PURA i la seua amistat amb Sigfrid Blasco, fill i hereu pol\u00edtic de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, abandon\u00e0 el blasquisme coincidint amb la descomposici\u00f3 del bloc republic\u00e0 radical a nivell de tot l'Estat, integrant-se a la Uni\u00f3n Republicana de Diego Mart\u00ednez Barrio. Des de juliol de 1934 els dissidents, valencianistes i contraris a la pol\u00edtica dretana del seu partit d'origen, el PURA, havien fundat Esquerra Valenciana, enfortint aix\u00ed el comprom\u00eds valencianista de la formaci\u00f3, que tenia com a un dels seus objectius l'assoliment de l'autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Juli Just va ser un dels que encap\u00e7alaren la nova formaci\u00f3, amb Vicent Marco Miranda, Faust\u00ed Valent\u00edn i H\u00e8ctor Altab\u00e0s. [ii]\r\nTanmateix el 1935 alguns militants, entre ells Just, passaren al nou partit Izquierda Republicana, que encap\u00e7alava Manuel Aza\u00f1a, mentre que la resta, amb Vicent Marco, es van fusionar el 1936 amb l'Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que dirigia Gaet\u00e0 Huguet, per formar Esquerra Valenciana.\r\nObtingu\u00e9 novament acta de diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia amb Izquierda Republicana, dins la candidatura del Front Popular. Amb el primer govern del Front Popular va ser director d'Obres Hidr\u00e0uliques i Ports, c\u00e0rrec des del que mamprengu\u00e9 projectes com el pla d'irrigaci\u00f3 que havia de acompanyar a la Reforma Agr\u00e0ria, amb el pant\u00e0 de Alarc\u00f3n o el de Forata per a la regulaci\u00f3 del X\u00faquer, entre d'altres, i tamb\u00e9 inici\u00e0 el pla de salvaguarda de l'Albufera.\r\nPosteriorment, va ser ministre d'Obres P\u00fabliques durant els Governs de Jos\u00e9 Giral i els dos Governs de Francisco Largo Caballero. Com a ministre inici\u00e0 els treballs de fortificaci\u00f3 de Madrid i impuls\u00e0 la construcci\u00f3 de refugis contra els bombardejos a Madrid i Val\u00e8ncia. Inici\u00e0 la construcci\u00f3 de vies de comunicaci\u00f3 r\u00e0pida per carretera entre Madrid i Barcelona, i entre pobles a\u00efllats. Aquest treball li va valdre a les mem\u00f2ries d'Aza\u00f1a la consideraci\u00f3 de que el seu ministeri havia estat \"un puro derrame de bienes sobre Valencia\", i l'acusava d'estar darrere del malestar que la seua defenestraci\u00f3 com a ministre va provocar al partit al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on \"las pretensiones localistas (dels militants de Izquierda Republicana) habian arreciado\". [iii]\r\nEn tant que ministre, form\u00e0 part del Consell Superior de Guerra.\u00a0En aquest per\u00edode tingu\u00e9 una notable influ\u00e8ncia sobre el diari La Voz de Valencia, \u00f2rgan ofici\u00f3s de Izquierda Republicana, i public\u00e0 un cert nombre de discursos ministerials i fullets pol\u00edtics. El maig del 1937, va refusar d'entrar al govern Negr\u00edn, per les discrep\u00e0ncies amb el nou president. Des d'aleshores es qued\u00e0 a Val\u00e8ncia, fins el 27 de mar\u00e7 de 1939, data en que s'exili\u00e0 amb la seua dona en un vaixell des del port de Gandia fins Cotlliure.\r\nArrib\u00e0 a l'abril a Portvendres, i accept\u00e0 feines de subsist\u00e8ncia. Amb el pas del temps, treball\u00e0 com a periodista i traductor. El 1940 fou designat per la Legaci\u00f3 de M\u00e8xic per tal d\u2018ocupar-se dels acords franco-mexicans. El 1941 fou detingut a Narbona per la policia col\u00b7laboracionista de Vichy i empresonat a les presons de Marsella, Foix, Pamiers i Tolosa del Llenguadoc a l'espera d'una possible extradici\u00f3, que aconsegu\u00ed evitar assumint la seua pr\u00f2pia defensa. Tanmateix, fou internat als camps de concentraci\u00f3 de Vernet d'Arieja i Recebedou, des del 19 de febrer fins el 5 de desembre de 1941. Despr\u00e9s, se li va imposar una resid\u00e8ncia vigilada a Llemotges, des del 7 de desembre de 1941, fins a l'alliberament de la ciutat el 20 de juliol de 1944.\r\nDespr\u00e9s de l'alliberament de Fran\u00e7a, el 1945 promogu\u00e9 i particip\u00e0 en la primera reuni\u00f3 de les Corts Republicanes a l'exili a M\u00e8xic; fou escollit president d'Izquierda Republicana, i en constituir-se ARDE (Acci\u00f3n Republicana Democr\u00e1tica Espa\u00f1ola) el 1960, com a fusi\u00f3 dels vells partits, hi ocup\u00e0 diversos llocs de direcci\u00f3.\u00a0En tornar de les reunions a M\u00e8xic, Just va comen\u00e7ar a treballar a les organitzacions d'exiliats, aconseguint del Govern franc\u00e8s i contra les pressions dels ambaixadors espanyols, el manteniment del Centre de Refugiats Pol\u00edtics de Par\u00eds. Particip\u00e0 directament en el Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu (constitu\u00eft el 1950, on hi participaren pol\u00edtics de totes les tend\u00e8ncies opositores al r\u00e8gim feixista, tant de l'interior com de l'exili), com a representant de la Uni\u00f3 Liberal Europea.\r\nJuli Just ocup\u00e0 diversos ministeris als govern de la Rep\u00fablica a l'exili, fins a la seua mort: ministre de Defensa en el Govern de Rodolfo Llopis (1947), de Governaci\u00f3 amb \u00c1lvaro de Albornoz (1947), d'Acci\u00f3 a l'Interior i a l'Exili (1951) i ministre de Just\u00edcia i Acci\u00f3 Exterior (1956) amb F\u00e9lix Gord\u00f3n Ord\u00e1s. Despr\u00e9s, va ser vicepresident del Govern i ministre de l'Emigraci\u00f3 i Interior als Governs de Emilio Herrera (1960), Claudio S\u00e1nchez Albornoz (1962) i Fernando Valera (1971).\r\nLa seua obra period\u00edstica i liter\u00e0ria es desenvolup\u00e0, en els primers anys a Val\u00e8ncia, publicant al diari El Pueblo, Val\u00e8ncia Nova i Taula de Lletres Valencianes, entre d'altres. El 1929 public\u00e0 el seu primer llibre Blasco Ib\u00e1\u00f1ez y Valencia, en qu\u00e8 tracta de persuadir als lectors de que Blasco tamb\u00e9 era valencianista, mostrant les contradiccions entre el missatge del biografiat i els dirigents del PURA d'aquells anys, que s'havien manifestat contra l'Estatut de Catalunya. Li seguiren Siembra Republicana (1930); Ayer y hoy de los republicanos (1936); i\u00a0Bajo las luces de la Guerra (1936), entre d'altres.\r\nA l'exili escrigu\u00e9 en diversos diaris i revistes com a corresponsal, com per exemple La D\u00e9p\u00eache du Midi (Tolosa de Llenguadoc); El Tiempo de Bogot\u00e0; El Heraldo de M\u00e8xic... Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en diverses publicacions de l'exili: Espa\u00f1a Libre; El Poble Catal\u00e0; Revista de Catalunya; La Nostra Revista; Informaciones Parlamentarias; Ib\u00e9rica i Espa\u00f1a Errante. Form\u00e0 part del Comit\u00e9 Nacional d'Homenatge a Pompeu Fabra.\r\nVa rebre del Govern Franc\u00e8s diverses condecoracions, entre elles la Croix de Vermell des Arts, Sciences et Lettres i la Croix du M\u00e9rite Civile, pel seu treball a favor de la Humanitat.\r\nJuli Just va morir a Par\u00eds el 1976, i va ser soterrat a Portvendres, primer poble nord-catal\u00e0 que l'acoll\u00ed a l'exili.\r\n[i]\u00a0Taula de Lletres Valencianes, n\u00fam. 4. Gener de 1928.\r\n[ii] \"El Manifiesto de los se\u00f1ores Marco Miranda, Just, Valent\u00edn y Altab\u00e0s\", a El Mercantil Valenciano, n\u00fam. 22.990, 26 de juliol de 1934.\r\n[iii] Citat a Rovira i Virgili, Antoni.\u00a0Cartes de l'exili.\u00a0Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002."}, {"id": 322, "name": "Jacint", "surname": "Labaila", "conjunction": "i", "second_surname": "Gonz\u00e0lez", "url": "/biografies/labaila-gonzalez-jacint", "image": "/media/biography/image/labaila_gonzalez_jacint.jpg", "birth_date": 1833, "dead_date": 1895, "short_description": "Escriptor\r\nNasqu\u00e9 en el si d'una fam\u00edlia culta i benestant. El seu pare, Francesc Labaila, treballava com jurisconsult. Arrib\u00e0 a ocupar l'alcaldia de Val\u00e8ncia. La seva mare, Vicenta Gonz\u00e0lez, pertanyia a una fam\u00edlia de molt bona posici\u00f3.\r\nJacint Labaila estudi\u00e0 primer a les Escoles Pies. Anys despr\u00e9s, va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia. Obtingu\u00e9 el t\u00edtol de llicenciat en jurisprud\u00e8ncia el 1856. Durant la seva etapa universit\u00e0ria assistia a les tert\u00falies del Liceu de Val\u00e8ncia. En aquesta associaci\u00f3 cultural, entre d'altres, es trobaven Aparisi i Guijarro, Agull\u00f3 Ramon, Almela Comptava i M. Roca. Comptava amb seccions de literatura, ci\u00e8ncies, belles arts i m\u00fasica. S\u00f3n els seus primers contactes amb el moviment renaixentista.\r\nVa col\u00b7laborar en diverses publicacions, destaquen els seus escrits en el Diario Mercantil, fundat el 1872. Durant dos anys va dirigir el Butllet\u00ed revista de l'Ateneu de Val\u00e8ncia i va ser un dels membres fundadors del setmanari literari Silvina. A m\u00e9s de ser membre del Liceu de Val\u00e8ncia, escrigu\u00e9 un llibret de sarsuela que va ser musicat per Josep Jord\u00e0 i Valor.\r\nLa seva tasca com a escriptor es pot classificar en quatre blocs: Teatre, poesia, novel\u00b7la i traduccions. Escrivia tant en valenci\u00e0 com en castell\u00e0. Aix\u00ed doncs, en teatre les seves obres m\u00e9s llorejades s\u00f3n: El arte de hacerse amar (1856), La nave sin piloto (1861), El grito de la conciencia (1862), \u00bfMe entiende usted? (Madrid 1867), La Providencia (Madrid 1867), \u00a1Ojo al Cristo! (Barcelona 1866) i Los comuneros de Catalu\u00f1a (1871). Com novel\u00b7lista: La espuela (1872), Las mujeres en venta (Girona 1872) i Misterios del Coraz\u00f3n (1876). Tamb\u00e9 va cultivar la poesia amb obres com: Flors del Turia (Barcelona 1868), Poes\u00edas serias y jocosas (1876) i Flors del meu hort (1882). Finalment, va traduir obres del franc\u00e8s al castell\u00e0: El rey se divierte\u00a0i Cromwell de Victor Hugo o Canto a Teresa d'Espronceda del casetell\u00e0 al valenci\u00e0.\r\nLa figura de Jacint Labaila va ser clau en la Renaixen\u00e7a valenciana, el moviment cultural del segle XIX que volia recuperar al valenci\u00e0 com a llengua liter\u00e0ria i cultural davant d'un castell\u00e0 dominant. Prompte es va alinear amb Teodor Llorente i els seus seguidors, enemics d'una polititzaci\u00f3 de la Renaixen\u00e7a. En el discurs inaugural de Lo Rat Penat, instituci\u00f3 de la qual va ser president entre 1880 i 1881, Labaila assenyala els problemes als que s'enfrontava la Renaixen\u00e7a situant-se clarament en contra de qualsevol pretensi\u00f3 pol\u00edtica: \"Fa poc m\u00e9s de dos anys que alguns escriptors, pocs, [...] an\u00e0rem de casa en casa trucant en lo cor de tots los valencians de pura sang; alguns respongueren en l'acte, comprenent en seguida que el patri\u00f2tic objecte que nos f\u00e9u establir la societat fon lo renaiximent de la literatura llemosina valenciana, que, encara que patri\u00f2tic, no amagava ni amaga, ni amagar\u00e0, si D\u00e9u vol, cap de fi pol\u00edtic. M\u00e9s altres valencians, creent aix\u00f2 \u00faltim, i figurant-se que, embolicats en la capa de la literatura, camin\u00e0vem per sendes ocultes a la intransigencia, no sols no volgueren afiliar-se en la societat, sin\u00f3 que nos feren i nos fan hui guerra\" [i]\r\nAquest grup de moderats, dels quals Jacint Labaila formava part, veien en les lletres aut\u00f2ctones una mena d'entreteniment literari, una afici\u00f3, utilitzant expressions i paraules artificials i arcaiques, allunyades del llenguatge popular.\r\nEl 1868, va figurar com a mantenidor als Jocs Florals de Barcelona. En 1895, a l'edat de 62 anys, moria a la ciutat de Val\u00e8ncia. L'Ajuntament li dedic\u00e0 un carrer.\r\n[i] J. Labaila: Discurs lletjit per lo president [de lo Rat Penat] en la apertura del Curs Acad\u00e8mich de 1880-81, Val\u00e8ncia: s/d, p. 6. Citat en: Alfons Cuc\u00f3, El valencianisme pol\u00edtic 1874-1939. Ed. Afers. p. 45."}, {"id": 614, "name": "Maria", "surname": "Labrandero", "conjunction": "", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/labrandero-garcia-maria", "image": "/media/biography/image/labrandero_garcia_maria.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1985, "short_description": "Escultora i dibuixant\r\nVa destacar com a membre actiu del Cercle de Belles Arts i fou una artista fonamental de l\u2019avantguarda valenciana dels anys trenta. La seua traject\u00f2ria art\u00edstica i la projecci\u00f3 que va tindre en els mitjans l\u2019emmarca com un dels primers referents femenins de l\u2019escultura valenciana del segle XX. Va contribuir a la visibilitzaci\u00f3 de la dona en l\u2019art valenci\u00e0, equilibrant el seu paper dins del panorama art\u00edstic mediterrani i tra\u00e7ant els inicis de l\u2019avantguarda valenciana.\r\nEl seu inter\u00e9s per l\u2019art, des de ben menuda, la va portar a cursar estudis a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va ingressar al voltant del 1920. Prompte va destacar per les seues qualitats i sensibilitat per a l\u2019art, i obtingu\u00e9 diverses mencions en els cursos que va romandre all\u00ed. En aquesta instituci\u00f3 va con\u00e9ixer a qui va ser el seu marit, uns anys despr\u00e9s, el dibuixant i il\u00b7lustrador Antoni Vercher i Coll.\r\nQuan encara no havia acabat els estudis, i a penes comptava vint anys, es va fer s\u00f2cia del Cercle de Belles Arts on la pres\u00e8ncia de les dones era molt escassa. Aquest fet no va minorar l\u2019escultora, que va comen\u00e7ar a participar activament en reunions, cert\u00e0mens i exposicions d\u2019art. Els socis la van rebre com un membre m\u00e9s, i s\u2019hi cre\u00e0 una comunitat art\u00edstica bastant s\u00f2lida i confraternitzada entorn d\u2019un ideal com\u00fa: l\u2019art, independentment de les edats o sexe dels socis.\r\nLes seues primeres aportacions art\u00edstiques d\u2019aquesta \u00e8poca es van centrar en la realitzaci\u00f3 de la m\u00e0scara de Mariano Benlliure i el carro destinat a portar-la per a l\u2019esdeveniment de la mascarada. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en la preparaci\u00f3 de la Gran Cavalcada per a les Festes de la Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats. L\u2019esdeveniment va ser organitzat per l\u2019advocat i regidor Manuel Oller Celda. Va formar part de l\u2019elenc d\u2019artistes, entre els quals es trobaven Josep Maria Cabedo, Pere Ferrer, Ramon Stolz, Prudenci Herrero, Rafael Sanchis Arcis, Ramon Cabrelles, Antoni Vercher i Constant\u00ed G\u00f3mez, que exercia de director art\u00edstic. L\u2019escultora es va encarregar de laborar i modelar el carro de la Verge. El periodista J. Arago va destacar la seua aportaci\u00f3 en el diari La Correspondencia de Valencia, lloant la gran destresa i delicadesa en el seu treball aix\u00ed com posant-la a l\u2019altura dels millors escultors. Al juliol d\u2019eixe mateix any, va conc\u00f3rrer novament amb el Cercle al Primer Sal\u00f3 d\u2019Humor: al certamen va presentar dos treballs amb el t\u00edtol de Bibelots, que eren unes xicotetes escultures caricaturesques realitzades en fang modelat. La seua participaci\u00f3 va suposar dues novetats; d\u2019una banda, va ser l\u2019\u00fanica dona a participar novament en l\u2019esdeveniment i, per l\u2019altra, va ser l\u2019\u00fanica artista que hi present\u00e0 una pe\u00e7a escult\u00f2rica. La seua intervenci\u00f3 no pass\u00e0 desapercebuda per a la premsa i el diari El Pueblo ho va destacar: \u00abTres aspectos distintos del humorismo centrado en tres artistas del evento: Fernando Cabedo, Antonio Albert y Mar\u00eda Labrandero, de la que destac\u00f3 sus excelentes dotes de observaci\u00f3n\u00bb, ja que, segons el periodista, \u00absus trabajos estaban realizados de modo maestro\u00bb.\r\nEn 1924 va participar en la creaci\u00f3 de la falla que va organitzar el Cercle per al dia de Sant Josep i que es va plantar al carrer de la Pau, aix\u00ed com en l\u2019homenatge a Sorolla organitzat per a les Festes de Juliol. A l\u2019exposici\u00f3 van conc\u00f3rrer artistes de la talla de Josep Benlliure, Manuel Sig\u00fcenza, Josep Renau, Antoni Fillol, Peris Brell, Murillo o Te\u00f3filo Garc\u00eda. Juntament amb Amparo Mu\u00f1oz, que va realitzar un dibuix, van ser les \u00faniques dones en el certamen. A l\u2019any seg\u00fcent, va col\u00b7laborar amb el Cercle en diverses activitats com el modelatge del carro al\u00b7leg\u00f2ric al planeta Mart per a la Cavalcada de Carnestoltes celebrat a Val\u00e8ncia i en la revista il\u00b7lustrada anomenada El Tio Pep, en qu\u00e8 van participar poetes, artistes i dibuixants. Va col\u00b7laborar en el Festival de la Pla\u00e7a de Bous de Val\u00e8ncia encarregant-se de la decoraci\u00f3 del recinte, cavalcades de grup, carrosses i balls que van desfilar per la pla\u00e7a i carrers de la ciutat. Entre altres coses, va modelar uns plafons decoratius que trencaven la l\u00ednia visual del conjunt, amb un delici\u00f3s aire de l\u00ednies barroques i motius al\u00b7leg\u00f2rics.\r\nEn 1926 va exposar en la Mostra Nacional de Belles Arts a Madrid amb l\u2019obra El vencedor del torneig. Aquest fet \u00e9s destacable, ja que la va situar com la segona escultora valenciana a participar en aquest certamen. La primera va ser Elena Sorolla, huit anys major que ella, que ja s\u2019havia presentat amb anterioritat, per\u00f2 encara que era ori\u00fcnda de Val\u00e8ncia la seua vida es va desenvolupar a Madrid. En aquells anys no era massa freq\u00fcent que les dones participaren en l\u2019especialitat d\u2019escultura; de fet, entre 1900 i 1936 nom\u00e9s trenta-sis dones ho van fer en els cert\u00e0mens estatals.\r\nA l\u2019any seg\u00fcent, va conc\u00f3rrer a la Primera Exposici\u00f3 Femenina valenciana a la Sala Imperium. Entre les participants, va anar novament com a \u00fanica escultora i va presentar un bust de xiqueta. Aquesta mostra va servir de punt de partida i va anticipar l\u2019Exposici\u00f3 de 1928, celebrada al mar\u00e7 en el Centre Escolar Mercantil. Entre les dones participants es trobaven Llu\u00efsa Albert, Maria Batalier, Manolita Bataller, Maria Denyere, Filomena Guasch, Fina Ochoa, Pilar Picaso, Paquita Rodr\u00edguez i Manuela Ballester. Poc despr\u00e9s, juntament amb Antoni Vercher, van inaugurar una exposici\u00f3 a la Sala Abad, situada al carrer del Pintor Sorolla, 20 de Val\u00e8ncia.\r\nEl 29 de juny de 1929 es va inaugurar la Sala Blava de Val\u00e8ncia. L\u2019espai triat va ser una casa g\u00f2tica de parets blaves, situada al carrer de la Redempci\u00f3, n\u00fameros 6 i 8. Aquest espai prompte es va convertir en el centre de refer\u00e8ncia d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals, a m\u00e9s de servir com a seu a l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. Maria va ser una de les artistes que va mostrar la seua obra en aquell espai. Al juliol, el cr\u00edtic d\u2019art Cimex va escriure un article en el Diario Independiente en qu\u00e8 dedicava la seua secci\u00f3 a cobrir l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019Art de Llevant que es va realitzar al Palau Municipal. Maria hi va participar amb un bust en guix obrat \u00abde gran for\u00e7a i gr\u00e0cia\u00bb, acompanyat del r\u00e8tol \u00abIber-llevantina\u00bb. A l\u2019octubre d\u2019aquell mateix any, va contraure matrimoni amb el dibuixant Antoni Vercher, al qual havia conegut en la seua etapa de formaci\u00f3 a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, a m\u00e9s de coincidir en el Cercle de Belles Arts. Aquest fet els va brindar l\u2019oportunitat de col\u00b7laborar en multitud d\u2019ocasions i con\u00e9ixer-se b\u00e9. Antoni Vercher era tamb\u00e9 una jove promesa i va treballar per a diferents peri\u00f2dics i revistes il\u00b7lustrades com Las Provincias, La Esfera, Blanco y Negro, Semana Gr\u00e1fica. La cerim\u00f2nia es tindre lloc a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Joan i Sant Vicent de Val\u00e8ncia. A la cerim\u00f2nia van assistir multitud d\u2019artistes i escriptors de l\u2019actualitat valenciana. Despr\u00e9s de les noces van viatjar a Barcelona i van visitar l\u2019Exposici\u00f3 Internacional, i despr\u00e9s van prosseguir el viatge per Fran\u00e7a i B\u00e8lgica. En tornar-ne, es van instal\u00b7lar a la ciutat de Val\u00e8ncia i van tindre un fill. En aquella \u00e8poca va redirigir la seua vida professional cap al m\u00f3n de la doc\u00e8ncia i va treballar com a professora numer\u00e0ria de l\u2019Institut de Segona Ensenyan\u00e7a. A causa d\u2019aquest fet i de la maternitat, les seues col\u00b7laboracions amb el Cercle es van reduir, encara que continu\u00e0 creant i, en 1930, va realitzar la il\u00b7lustraci\u00f3 del llibre Cam\u00ed de soletat, de Vicent Ram\u00edrez Bordes.\r\nEn 1932 va inaugurar una mostra mixta de pintura i escultura a l\u2019Ateneu Mercantil, al costat dels pintors Llu\u00eds D\u00edaz Fox\u00e0 i Rafael Berenguer. Els seus estils eren diferents, per\u00f2 aix\u00f2 va resultar m\u00e9s atractiu per al p\u00fablic del moment. La mostra va tindre molt d\u2019\u00e8xit i va reunir un important elenc d\u2019artistes i personalitats de l\u2019ambient intel\u00b7lectual valenci\u00e0.\r\nEntre les seues obres destaquen: Retrats de Francisco Morote, Retrat de la mare, Retrat de la germana, Jove valenciana, Cap d\u2019adolescent, El vencedor del torneig, Nu, Dona torrentina i Argiles.\r\nEn 1934, quan tenia trenta-un anys i estava embarassada del segon fill, va rebre un dur colp que marcaria la seua vida: la inesperada defunci\u00f3 del seu marit als trenta-quatre anys a causa d\u2019una febre tifoidal. Aix\u00f2 la va obligar a abandonar la seua traject\u00f2ria art\u00edstica per traure avant la fam\u00edlia. A partir d\u2019eixe moment es va centrar professionalment en la seua carrera docent, fent classes de dibuix a l\u2019institut d\u2019Alzira i en el Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia. A Alzira va coincidir amb la professora de llat\u00ed comunista Presentaci\u00f3 Campos P\u00e9rez, que va arribar a tindre un paper de rellev\u00e0ncia en la Inspecci\u00f3 de Val\u00e8ncia i en la presid\u00e8ncia del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica. Maria va seguir els seus passos i tamb\u00e9 es va afiliar al PC, com Manuela Ballester i molts altres companys de l\u2019Escola de Belles Arts. En 1937 va passar a treballar com a professora de l\u2019especialitat de dibuix de l\u2019Institut Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia. En 1940, amb el nou r\u00e8gim franquista, va ser depurada sense sanci\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s de l\u2019alegria inicial alguns companys del seu centre de treball, encap\u00e7alats per l\u2019auxiliar numerari de dibuix Alfredo de la Llastra Romero, la van denunciar i fou apartada de l\u2019activitat docent fins al 1950.\r\nVa ser una dona avan\u00e7ada a la seua \u00e8poca que no va t\u00e9mer participar i obrir-se cam\u00ed en un m\u00f3n exclusivament mascul\u00ed com era l\u2019ambient art\u00edstic de la Val\u00e8ncia dels anys 20.\u00a0"}, {"id": 730, "name": "Joan", "surname": "Lacomba", "conjunction": "", "second_surname": "Guillot", "url": "/biografies/lacomba-guillot-joan", "image": "/media/biography/image/lacomba_guillot_joan.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1964, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nFill de pare mariner i de mare llauradora, d\u2019un barri del Cabanyal encara pescador i de cases baixes, amb alguns xalets costaners dels comerciants benestants de la ciutat. Vivien al carrer del Pare Llu\u00eds Navarro, 87.\r\nDespr\u00e9s dels estudis primaris i del batxillerat, va estudiar Magisteri a la Normal de Val\u00e8ncia i el 1929 va opositar. A l\u2019octubre del 1930 el van destinar a Redemu\u00ed\u00f1os, una parr\u00f2quia del municipi de Quintela de Leirado a la comarca de Terra de Celanova, a Ourense. Hi va estar tres cursos, en els quals comenta que va treballar de valent per la poesia, la seua devoci\u00f3 predilecta. Va aprofitar per fer viatges per les principals ciutats gallegues, per les R\u00edas Baixas, Seg\u00f2via, Burgos, Lle\u00f3, etc. En 1933 deman\u00e0 un trasllat i li concediren l\u2019escola unit\u00e0ria de Xella (la Canal de Navarr\u00e9s), on va estar fins a la fi de la guerra; l\u2019escola del poble porta el seu nom. Despr\u00e9s de la depuraci\u00f3 franquista va ser mestre a la Llosa de Ranes (la Costera), on t\u00e9 un carrer dedicat des del 2001. En 1956 va passar a la unit\u00e0ria n\u00famero 2 de Massanassa.\r\nEls inicis po\u00e8tics de Joan Lacomba es troben en Lo Rat Penat: en 1920 el trobem recitant un poema propi en una de les vetlades de l\u2019entitat, al costat de poetes consolidats i de joves com Estanislau Alberola, Genar Genov\u00e9s, Eduard Bu\u00efl, Josep Gallego, Manuel Peris, Genar Suay i Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s. Era el 30 de desembre de 1920. Poc despr\u00e9s, el 24 de mar\u00e7 de 1924, va impartir a la Universitat de Val\u00e8ncia una confer\u00e8ncia titulada \u00abLiteratura actual\u00bb; ja era definit llavors per la premsa com a \u00abjove publicista\u00bb i col\u00b7laborava habitualment en la revista Arte y Letras que dirigia Josep Aznar Pellicer, un antic republic\u00e0 sempre immers en projectes editorials que, a m\u00e9s, va ser l\u2019editor dels seus primers llibres en l\u2019editorial hom\u00f2nima. En 1923 va comen\u00e7ar a publicar comentaris bibliogr\u00e0fics i poemes en Las Provincias i en el seu Almanaque anual (1923, 1925, 1926); la primera col\u00b7laboraci\u00f3 en l\u2019ALP va ser en valenci\u00e0 (\u00abGavotes d\u2019argent\u00bb), i les altres ja van ser en castell\u00e0. Va escriure tamb\u00e9 en Vida Cinematogr\u00e1fica (Val\u00e8ncia, 1925), Verba (Xix\u00f3n, 1926), La Voz de Teruel (1927), La Llanura (Ar\u00e9valo, 1927), Par\u00e1bola (1928), Papel de Aleluyas (1928), Verso y Prosa (1928), La Voz (C\u00f2rdova, 1928), Manantial (Seg\u00f2via, 1928), La Nova Revista (1928) i S\u00f3ller (1928). A la fi de 1928 va ser el director de la revista jove Puerto, creada a Val\u00e8ncia i veu d\u2019alguns joves artistes, i de Sudeste (M\u00farcia, 1930-1936). A Gal\u00edcia va donar originals a les revistes La Zarpa, Rep\u00fablica de Ourense, Cristal i Escuela de Trabajo, portaveu de l\u2019Asociaci\u00f3n de la Ense\u00f1anza de Orense (ATEO), de la qual era membre.\r\nEll mateix explica que des que va acabar els estudis de mestre fins que va opositar, va publicar quatre llibres en castell\u00e0; tres eren poemaris (Tardes de provincia, 1925; Libro de estampas, 1927; Car\u00e1cter, 1928), i un assaig biogr\u00e0fic titulat Arte valenciano: Folchi, su obra (1926). La seua presentaci\u00f3 p\u00fablica com a poeta va tindre lloc a l\u2019Ateneu Cient\u00edfic de Val\u00e8ncia el dia 14 de mar\u00e7 de 1925, apadrinat pels veterans Francisco Gasc\u00f3n Cubells i Vicente Calvo Acacio. L\u2019autor, amb influ\u00e8ncies de Machado i Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, era a punt de publicar els dos primers poemaris i en va llegir alguns poemes, amb una acollida favorable.\r\nLes inquietuds culturals dels anys de la Rep\u00fablica el portaren a redactar l\u2019argument del ballet titulat Passionera, primera obra de certa transcend\u00e8ncia en el cat\u00e0leg musical de Vicent Garc\u00e9s Queralt i el primer ballet valenci\u00e0 (1931-1932). Garc\u00e9s va ser un dels compositor signants del \u00abManifest del Grup dels Joves\u00bb en 1934; aquest col\u00b7lectiu, tamb\u00e9 anomenat Grup dels Cinc, aspirava a la realitzaci\u00f3 d\u2019un art musical valenci\u00e0 vigor\u00f3s i ric i a la creaci\u00f3 d\u2019una escola valenciana fecunda, a m\u00e9s de reivindicar la identitat del poble valenci\u00e0 a trav\u00e9s de la seua cultura i la seua m\u00fasica. Estava constitu\u00eft per Vicent Garc\u00e9s, Llu\u00eds S\u00e1nchez, Emili Vald\u00e9s Perlasia, Ricard Olmos i Vicent Asencio. Passionera va ser escrit sobre escenari i versos en valenci\u00e0 de Joan Lacomba; no est\u00e0 documentada la trobada ni el treball en com\u00fa entre poeta i compositor durant el proc\u00e9s de creaci\u00f3 de l\u2019obra, per la qual cosa nom\u00e9s es pot entreveure la seua relaci\u00f3 art\u00edstica en les anotacions d\u2019escena i algunes dades en la correspond\u00e8ncia de Garc\u00e9s, per\u00f2 \u00e9s ben possible que participara tamb\u00e9 en les tert\u00falies musicals a cal mestre Manuel Palau. Fins al 1935 no publicar\u00e0 el primer poemari en valenci\u00e0, Joc d\u2019alfils, en edici\u00f3 preparada per l\u2019amic Bayarri, qui a m\u00e9s li dedic\u00e0 el n\u00famero 23 complet de la seua revista El Vers Valenci\u00e0, amb poemes extrets d\u2019aquest llibre. En 1936 el trobarem en una altra iniciativa de Bayarri, fent de cr\u00edtic d\u2019art en la revista Ribalta.\r\nLacomba no abandonar\u00e0 mai l\u2019escriptura, per\u00f2 en 1942 hi ha un tall en la publicaci\u00f3. Com a autor fecund, fins aquell any havia tret a la llum llibres de versos, assajos d\u2019art, can\u00e7ons infantils, proses, contes infantils, teatre, antologies d\u2019autors cl\u00e0ssics... A partir de Joc d\u2019alfils publica Canciones sobre el recuerdo (1935), Los ni\u00f1os cantan (1936, amb Manuel Palau), Mulet (1936), Libertad feliz (1936), Verano (1937), Teatro infantil (1937), Los cuatro horizontes (1938), Teatro po\u00e9tico infantil (1938), El hombre en el sue\u00f1o (1939), Desnuda verdad (1939), Cuentos de hadas y de magos (1940), Poes\u00edas de santa Teresa (1940), Poes\u00edas de Gaspar Aguilar (1941), Navidad junto al Puerto (1941, amb Francisco de Castells), Poes\u00edas de Espronceda (1942) i una selecci\u00f3 pr\u00f2pia titulada Poes\u00edas (1942) en l\u2019Editorial Tipograf\u00eda Moderna, que dirigia ell mateix. A m\u00e9s, va preparar materials did\u00e0ctics per a les escoles, com Nociones y ejercicios de aritm\u00e9tica pr\u00e1ctica (1941).\r\nSegons Josep A. Lozano, en la depuraci\u00f3 franquista del magisteri fou condemnat a no exercir al llarg de quatre anys, segurament pels contactes que havia mantingut amb el Partit Comunista, la Instituci\u00f3 Lliure d\u2019Ensenyan\u00e7a i el krausisme. La seua obra, de tall postmodernista i paisatg\u00edstica, ben acceptada, no li degu\u00e9 causar problemes. Per mantindre la fam\u00edlia, dirigir\u00e0 uns anys l\u2019Editorial Tipograf\u00eda Moderna fins que puga reprendre l\u2019ensenyament.\r\nEn 1951 torna a publicar despr\u00e9s d\u2019un silenci de deu anys, i ser\u00e0 en la revista fallera anual Pensat i Fet: hi podem trobar els poemes \u00abCo\u0140loqui de Sant Josep\u00bb (1951), \u00abEvocaci\u00f3 de Sant Josep\u00bb (1952), \u00abFoc de mar\u00e7\u00bb (1953), \u00abFoc josef\u00ed\u00bb (1954), \u00abCan\u00e7\u00f3 de primavera\u00bb (1956), \u00abBalada de Sant Josep\u00bb (1958) i, de nou, per\u00f2 diferent, \u00abCan\u00e7\u00f3 de primavera\u00bb (1959). \u00c9s el moment tamb\u00e9 de l\u2019assaig Aportaci\u00f3n valenciana a la poes\u00eda de este siglo (1952) i dels poemaris Canci\u00f3n apasionada (1953), Viento del destino (1954), Dulce arroyo de amor (1958), Romancillo en honor a la Virgen (1960), Tiempo de soledad (1960), Versos del momento (1960), Arca de silencio (1961), Varia de versos humanos (1961), Turbios mueren los d\u00edas (1962), Cancionerillo del silencio y la esperanza (1962), Sintiendo a Espa\u00f1a (1963) i Canciones (1963). En la dictadura nom\u00e9s publicar\u00e0 un parell de poemaris breus en valenci\u00e0: Els poemes quotidians (1959) i L\u2019any (1960).\r\nEra el pare de l\u2019historiador i catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica Juan Antonio Lacomba Avell\u00e1n (Xella, 1938-M\u00e0laga, 2007), autor de la tesi doctoral i llibre Crisi i revoluci\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1917), publicada en 1968 a Barcelona per Lav\u00ednia en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abGarb\u00ed\u00bb que dirigia Alfons Cuc\u00f3. La tesi, escrita en castell\u00e0, fou tradu\u00efda per Enric Valor."}, {"id": 585, "name": "Josep", "surname": "Laguarda", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/laguarda-perez-josep", "image": "/media/biography/image/laguarda_perez_josep.jpg", "birth_date": 1946, "dead_date": 2018, "short_description": "Artista\r\nEl cas de Pep Laguarda \u00e9s, potser, un dels m\u00e9s an\u00f2mals de tota la hist\u00f2ria de la m\u00fasica valenciana. Com a autor d\u2019\u00fanicament dos discs, gravats en unes condicions que podr\u00edem qualificar com amateurs, \u00e9s considerat un dels pares del rock valenci\u00e0.\r\nDe jove va assistir a un concert de Bruno Lomas i Los Milos que, juntament amb la influ\u00e8ncia d\u2019artistes ben coneguts com Mina, Bob Dylan, Renato Carosone o Jaume Sisa, despertaren en ell l\u2019inter\u00e9s pel m\u00f3n de la m\u00fasica.\r\nEn l\u2019etapa universit\u00e0ria, fund\u00e0 Germania Socialista amb Josep Vicent Marqu\u00e9s, grup antifranquista, feminista i nacionalista, amb enfrontaments sonats contra els feixistes que tenien els estudiants en la Facultat de Dret. Despr\u00e9s, en els tancaments nocturns a la Facultat d\u2019Econ\u00f2miques distreia els assistents amb la seua guitarra, fent improvisacions amb una veu enginyosa que entusiasmava. A finals de la d\u00e8cada de 1960, es present\u00e0 a un concurs de talents de la Casa de Catalunya de Val\u00e8ncia, on no guany\u00e0 per\u00f2 tingu\u00e9 la sort de con\u00e9ixer el segon integrant del duo que van formar, el Duo Sargantana. Laguarda inici\u00e0 la seua experi\u00e8ncia damunt d\u2019un escenari amb ells, incl\u00f2s en solitari amb la tropa dels Amics de la Can\u00e7\u00f3.\r\nEs comen\u00e7\u00e0 a parlar d\u2019ell als anys 70, quan particip\u00e0 en el Primer Premi Revelaci\u00f3 de la Can\u00e7\u00f3, del qual arrib\u00e0 a ser finalista. Laguarda vivia al carrer de la Tapineria de Val\u00e8ncia en un xicotet pis que es convert\u00ed en una esp\u00e8cie de laboratori d\u2019aprenentatge musical, on va reunir colla per comen\u00e7ar una nova hist\u00f2ria. Aquests eren Joan Mar\u00ed, Pinet, Viven i Garri Campanillo. Tots aportaven alegria i entusiasme i molts d\u2019ells aprenien a tocar mentre assajaven les can\u00e7ons. El grup va rebre el nom de Tapineria en honor al nom del carrer on tot va sorgir.\r\nEn un concert a l\u2019Alian\u00e7a del Poble, Jordi Vendrell i Pau Riba, productors del nou segell discogr\u00e0fic Ocre, es fixaren en ells i els proposaren de fer un disc. All\u00e0 mateix suggereixen que siga Pau Riba qui els produ\u00efsca art\u00edsticament. Laguarda i Tapineria, que anteriorment havien rebutjat una oferta similar de Movieplay, l\u2019acceptaren encantats. El disc va rebre el nom de Brossa d\u2019ahir (Ocre-Belter, 1977), que va ser enregistrat al Banana Moon Observatory de Daevid Allen. A m\u00e9s d\u2019Allen i Pau Riba, al disc tamb\u00e9 col\u00b7laboren Saki Guillem, Tico Balanz\u00e0 i Xavier Riba, aquest \u00faltim amb intervencions de viol\u00ed. Encara que el so de Brossa d\u2019ahir semble espontani, els autors ho desmenteixen: van preparar durant mesos l\u2019enregistrament, per\u00f2 aix\u00f2 no va provocar ni l\u2019encarcarament de les interpretacions ni l\u2019automatitzaci\u00f3 dels ritmes. Des dels primers acords s\u2019hi percep que el disc amaga una concepci\u00f3 temporal aut\u00f2noma i \u00e9s considerat un disc de culte, medicinal i inspirador. Es tracta d\u2019un estil \u00fanic, original, fruit de moltes influ\u00e8ncies del folk i pop, sobretot de Dylan, en qu\u00e8 capta l\u2019\u00e0nima de la Mediterr\u00e0nia i de les muntanyes de la seua vora, amb una senzillesa complexa que aconsegueix atrapar tota classe de p\u00fablics.\r\nM\u00e9s tard, van reunir can\u00e7ons soltes com \u201cCims i abismes\u201d, \u201cUna pa\u00fcra\u201d, \u201cAlceu-vos, xe, que ja \u00e9s de dia\u201d i la in\u00e8dita \u201cPapallona can\u00e7onera\u201d i van fer un disc amb aquestes que va rebre el nom de Cims i abismes. Se\u2019n public\u00e0 una versi\u00f3 redu\u00efda en un \u00fanic CD, amb les sis can\u00e7ons de Brossa d\u2019ahir, la demo de Cims i abismes i una nova can\u00e7\u00f3 in\u00e8dita, \u201cCol\u00b7liri (deliri de les multituds)\u201d (2004).\r\nDespr\u00e9s de deixar d\u2019actuar en directe, Laguarda s\u2019encarreg\u00e0 d\u2019editar el teletext de Canal 9 com a modus vivendi i continuava la seua carrera musical llan\u00e7ant la remasteritzaci\u00f3 de Plexison impermeable al novembre de 2012 amb el segell Discmedi. Aquest disc li va valdre el Premi Ovidi al millor disc de pop en l\u2019edici\u00f3 del 2013 que el Col\u00b7lectiu Ovidi Montllor atorga anualment des de l\u2019any 2006 als artistes valencians que publiquen m\u00fasica en valenci\u00e0 en el transcurs d\u2019un any. En els directes el va acompanyar uns huit anys el guitarrista Jesus Vidal Siota, del qual deia que no tocava la guitarra sin\u00f3 que l\u2019acariciava i el considerava un dels millors m\u00fasics.\r\nNo sols es va dedicar a la m\u00fasica, sin\u00f3 tamb\u00e9 a l\u2019escriptura, la pintura, la locuci\u00f3 de r\u00e0dio, el periodisme, el disseny i la pol\u00edtica. Sens dubte, va ser un dels artistes valencians m\u00e9s poli\u00e8drics. La seua mort, quasi an\u00f2nima, fou anunciada pel cantautor Jose Domingo, nebot de Laguarda. Va viure els darrers anys a Altea.\r\nDarrerament se li han fet diversos homenatges p\u00f2stums, com ara el concert d\u2019homenatge celebrat a la capella de la Benefic\u00e8ncia de Val\u00e8ncia del 31 de mar\u00e7 de 2019, impulsat pel Col\u00b7lectiu de M\u00fasics i Cantants en Valenci\u00e0 Ovidi Montllor. El 3 d\u2019abril de 2022, l\u2019agrupaci\u00f3 art\u00edstica N\u00favols en l\u2019\u00c0tic de Rafelbunyol va inaugurar una exposici\u00f3 de pintura en homenatge a Laguarda, organitzada dins de la programaci\u00f3 de les Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 per l\u2019Ajuntament de Rafelbunyol en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Escola Valenciana; es tractava d\u2019un projecte del 2020 paralitzat per la pand\u00e8mia de covid-19 que finalment es va poder realitzar. A m\u00e9s, el 8 d\u2019octubre de 2022, Rafelbunyol homenatj\u00e0 el seu m\u00fasic m\u00e9s internacional tot coincidint amb el 45\u00e9 aniversari de la publicaci\u00f3 de Brossa d\u2019ahir, amb un concert homenatge a l\u2019Auditori Municipal. L\u2019acte compt\u00e0 amb la participaci\u00f3 de m\u00fasics de la localitat com Kathleen, Garri Campanillo (cofundador de Tapineria), Eduardo Andreo i Eric Simone, Conxi Valero, Miguel \u00c1ngel Berb\u00eds i Jes\u00fas Salvador Chapi, Alxarq Percussi\u00f3, Malapata Swing Band, 4000 Som Prou i Besugo."}, {"id": 373, "name": "Rafael Maria", "surname": "Liern", "conjunction": "i", "second_surname": "Cerach", "url": "/biografies/liern-cerach-rafael-maria", "image": "/media/biography/image/liern_cerach_rafaelmaria.jpg", "birth_date": 1832, "dead_date": 1897, "short_description": "Escriptor i periodista\r\nVa n\u00e0ixer en el si d'una fam\u00edlia burgesa. Realitz\u00e0 els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia i la carrera de Dret a la Universidad Central.\r\nEls seus primers treballs, abans de dedicar-se a la literatura, van transc\u00f3rrer com a funcionari p\u00fablic i, poc despr\u00e9s, funcionari d'una companyia de ferrocarrils. Abandon\u00e0 els seus llocs burocr\u00e0tics per dedicar-se a la literatura, la poesia, el teatre i el periodisme. El seu g\u00e8nere favorit era la com\u00e8dia, va arribar a escriure al voltant de 300 obres, entre les quals destaquen pel seu \u00e8xit de p\u00fablic obres com De femater a lacaio i La almoneda del diablo. Totes dues van ser estrenades al Teatre Principal de Val\u00e8ncia el 1858 i 1862 respectivament.\r\nVa ser director del setmanari sat\u00edric El Saltamart\u00ed, publicaci\u00f3 que no tenia orientaci\u00f3 pol\u00edtica i que es va publicar de manera intermitent en 1861-1862 i el 1868 i 1882. Es tractava d'una revista liberal composta per seccions com poesia, varietats, comentaris pol\u00edtics, articles d'opini\u00f3 i obres teatrals seves. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en molts diaris i revistes amb articles humor\u00edstics i taurins. Treball\u00e0 com a redactor a La Gaceta i com a director del teatre barcelon\u00ed Gayarre. Molts dels seus articles apareixien sota el pseud\u00f2nim d'\u00abAmalfi\u00bb.\r\nEs trasllad\u00e0 a Madrid el 1868, on va treballar com a actor arribant a ser director del Teatre Real i director art\u00edstic dels teatres de la Zarzuela, Apolo i Novedades. Va exercir, fins i tot, com a director art\u00edstic de l'actriu Mar\u00eda Guerrero.\r\nEscrivia la majoria de les seves obres en castell\u00e0, sobretot les com\u00e8dies. No obstant aix\u00f2, no va deixar de banda el seu idioma natal, ja que buscava donar renom al teatre popular valenci\u00e0. Les seves obres en valenci\u00e0 comparteixen estructura: un sol acte amb un sainet en vers. A part de la ja anomenada De femater a lacayo, destaca el sainet Les eleccions d'un poble, de 1859.\r\nEl context hist\u00f2ric era freq\u00fcent font d'inspiraci\u00f3 per a les seves obres. Va escriure La toma de Tetuan, com\u00e8dia que t\u00e9 com a escenari de fons l'expansionisme colonial dels generals Leopoldo O'Donnell i Joan Prim. El 1861, apareixen dues peces: Amors entre flors i freses\u00a0i Un rato en l'Hort del Sant\u00edssim. Aquest mateix any, estrena al Teatre Principal, la com\u00e8dia Una paella. Un any despr\u00e9s, de nou al Principal, apareix La flor del cam\u00ed del Grau i La mona de Pascua. A la pe\u00e7a Dos pichones del T\u00faria, hi ha fragments tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0. Va ser estrenada al teatre la Zarzuela de Madrid, el 1863.\r\nLa com\u00e8dia Aiguar-se la festa, estrenada al Principal i la Princesa el 1864, va tenir car\u00e0cter solidari al destinar els beneficis als perjudicats per les inundacions de la Ribera del X\u00faquer. Durant la Restauraci\u00f3 les seves obres en castell\u00e0 assoleixen for\u00e7a \u00e8xit. Destaquen Una conversi\u00f3n en diez minutos, Un animal raro, Una coincidencia alfab\u00e9tica, Un tigre de Bengala, Una casa de fieras, La paloma azul, Don Pompeyo en Carnaval i El proceso del can-can.\r\nTot i que els seus objectius coincidien amb les metes de la Renaixen\u00e7a, mai es va vincular a aquest moviment. No es va decantar ni per la postura conservadora de Llorente ni pel sector m\u00e9s progressista de Bonilla i Llombart."}, {"id": 658, "name": "Pasqual", "surname": "Llop", "conjunction": "", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/llop-martinez-pasqual", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_9KQGG7w.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1950, "short_description": "Mestre i il\u00b7lustrador\r\nFill d\u2019Enrique Llop Camps, constructor, i de Josefa Mart\u00ednez Canet, domiciliats al n\u00famero 47 del carrer de les Blanqueries de Val\u00e8ncia. Fou alumne de les escoles del Patronat de Sant Josep i estudi\u00e0 Magisteri a Val\u00e8ncia entre 1927 i 1931. A partir d\u2019octubre de 1930 apareix com a delegat d\u2019Art de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Estudiants Cat\u00f2lics del Magisteri.\r\nEn finalitzar els estudis en 1931, entr\u00e0 de mestre auxiliar dels jesu\u00eftes i despr\u00e9s a les del Patronat. El 12 de novembre de 1934 fou nomenat mestre de l\u2019escola mixta d\u2019Herbeset, a la comarca dels Ports, despr\u00e9s dels dos cursos de selecci\u00f3 professional per a l\u2019ingr\u00e9s en el magisteri primari, aprovats a finals de 1933 amb 122 punts. Per la seua condici\u00f3 de creient, tal com confessa en l\u2019expedient de depuraci\u00f3 franquista, diu que va ser \u00abdestituido por el comit\u00e9 revolucionario de Morella en noviembre de 1936, reingres\u00e9 de nuevo a instancias de los padres de familia de Herbeset a los pocos d\u00edas y segu\u00ed prestando mis servicios hasta que movilizaron mi quinta en marzo del 37\u00bb. Efectivament, Pasqual Llop consta en les llistes de mestres \u00abdesafectos al r\u00e9gimen\u00bb de la Rep\u00fablica elaborades a partir del 27 d\u2019agost de 1936, la qual cosa significava el cessament com a docent. Son pare i tres oncles havien estat assassinats pocs dies abans.\r\nAmb l\u2019arribada de la guerra, fou sergent de complement d\u2019Artilleria. Despr\u00e9s de la contesa va ser readm\u00e9s en data 4 d\u2019abril de 1941 i pass\u00e0 a ser mestre traslladat provisional a Sagunt i, m\u00e9s tard, a Albuixec. Gr\u00e0cies a la necrol\u00f2gica que public\u00e0 la redacci\u00f3 de la revista fallera Pensat i Fet, en la qual col\u00b7laborava, podem saber que en els anys anteriors a morir era dibuixant de la CNS, \u00e9s a dir, la Central Nacional Sindicalista (o Sindicat Vertical) creada en 1938 fins a la Llei Sindical de 1971, d\u2019afiliaci\u00f3 obligat\u00f2ria per a empresaris i treballadors i \u00fanica organitzaci\u00f3 sindical reconeguda oficialment. A partir del 1971, amb la Ley Sindical, va passar a denominar-se OSE (Organizaci\u00f3n Sindical Espa\u00f1ola).\r\nAls anys 30 degu\u00e9 tindre relaci\u00f3 amb el Cercle de Belles Arts, at\u00e9s que va il\u00b7lustrar un parell de contes infantils en valenci\u00e0 per a Nostra Novel\u00b7la, en concret \u00a1Remordiment! de Josep Cebri\u00e1n Navarro (n\u00fam. 28, del 22 de novembre de 1930) i En el jard\u00ed de la infantesa de Pere Gabriel Alpera (n\u00fam. 49, del 18 d\u2019abril de 1931). Alhora, va il\u00b7lustrar alguna publicaci\u00f3 del Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista com la nova edici\u00f3 de \u00a1Remordiment! en 1932, i una part de la col\u00b7lecci\u00f3 de contes infantils valencians escrits per Josep Cebrian en 1934 per a l\u2019editorial Arte y Letras, dirigida per Josep Aznar Pellicer (Aquell any de falles, En la fira de Nadal, Un h\u00e9roe de cart\u00f3). Tamb\u00e9 a partir de 1930 el trobarem component portades per a les revistes La Semana Gr\u00e1fica i Blanco y Negro i altres llibres com Pinceladas de Ramon Andreu Gonzalbez, amb pr\u00f2leg de Vicent Calvo Acacio (1934).\r\nA la darreria de juliol de 1935, en el marc de la Fira de Juliol que organitzava l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, est\u00e0 entre els artistes de la III Fira del Dibuix d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art que exposaren quasi un centenar de dibuixos a la Glorieta. El cr\u00edtic i artista alzireny Vicent Sanz i Castellanos consignava la poca atenci\u00f3 del consistori envers l\u2019entitat i els artistes, entre els quals destacava uns vigorosos apunts d\u2019Antoni Ferrer i les il\u00b7lustracions modernes de Pasqual Llop, ben aconseguides.\r\nUna altra de les col\u00b7laboracions m\u00e9s fidels va ser per a la revista fallera Pensat i Fet, amb el pseud\u00f2nim hipocor\u00edstic Cualo. A m\u00e9s de fer la portada de 1945, hi va publicar dibuixos i vinyetes en 1930, 1931, 1932, 1935, 1941, 1942, 1943, 1944, 1945, 1947, 1948, 1949, 1950 i 1951, i de p\u00f2stums en 1953, 1954 i 1958. Segurament, l\u2019alma mater de la publicaci\u00f3 en la postguerra, Ricart Sanmart\u00edn i Bargues, va escriure aquesta necrol\u00f2gica plena d\u2019estima: \u00abSobre les p\u00e0gines del PENSAT I FET, cada any, anava deixant una mica de si mateix. I els dibuixos i les auques de Pasqual Llop \u2014caricatura fallera inconfundible\u2014 omplien d\u2019alegria i humor la nostra revista. Bon dibuixant, treballador incansable, s\u2019havia destacat com a un gran cartelliste i ja el seu nom sonava en tots els concursos de categoria. Per\u00f2 els seus dibuixos fallers tenien una expressi\u00f3 esclatant i exacta, era la caricatura fallera, el ninot ple de vida, el botiguer, l\u2019ag\u00fcela, el llaurador, que Llop els donava un al\u00e9 propi, inconfundible. El seu llapis ha deixat sobre aquestes p\u00e0gines un grapat d\u2019impressions d\u2019aquell humor tan fi i tan hum\u00e0 que posava en tots els seus dibuixos. (...) El dibuixant notable, l\u2019atrevit cartellista, ha traspassat la vida. Home bo, noble, sincer i amic dels que deixen en el cor dels dem\u00e9s un solc d\u2019afectes i sincers records\u00bb (Pensat i Fet 41, 1951). En aquesta revista s\u2019observa l\u2019evoluci\u00f3 estil\u00edstica de Llop, en una cont\u00ednua lluita entre tradici\u00f3 i avantguarda: del sintetisme dels seus dibuixos als anys 30 i un esquematisme que redueix les figures fins a convertir-les en simples geometries allargades, evolucionar\u00e0 a una prud\u00e8ncia de formes mostrada amb posterioritat en els seus dibuixos i auques.\r\nEn la postguerra el trobarem immediatament com a mestre i actiu en el camp gr\u00e0fic per a revistes i editorials i elaborant cartells oficials de festes. Com a cartellista, s\u00f3n seus un de la companyia de teatre Mart\u00ed-Pierr\u00e1 (1940), els oficials del Corpus de Val\u00e8ncia (1941), Fira d\u2019Artesania (1941), Falles (1941) i Fira de Juliol (1948). Per a El Turista Fallero, revista anual creada en 1942 per Vicent Bayarri Lluch (Publicaciones Bayarri), fill del poeta Josep Maria Bayarri, realitzar\u00e0 les portades de 1947, 1949 i 1951. Dins del m\u00f3n de les falles, va fer les cobertes d\u2019alguns llibrets i en 1944 va construir amb el tamb\u00e9 dibuixant Emilio Chap\u00ed Rodr\u00edguez el monument per a la Comissi\u00f3 Barques-Pascual y Gen\u00eds.\r\nLes seues il\u00b7lustracions es troben esparses en diversos llibres: Corpus Christi en Valencia: junio 1941 (Ajuntament de Val\u00e8ncia, 1941); Gl\u00f2ria vicentina. Antologia po\u00e8tica (1944); en les obres de Francesc Almela i Vives Cometas en el cielo de Valencia (1947), El traje valenciano (1946) i el poemari La llum tremolosa (1948); en Vida de San Vicente Ferrer de Vicente Galduf Blasco (1950), i en el poemari de Sofia Salvador titulat Jardinet (Poemes 1943-1947), publicat a Val\u00e8ncia en 1947.\r\nLa seua mort tr\u00e0gica va tindre lloc a Redondela, en la ria de Vigo, l\u2019estiu de 1950. Sembla que havia de passar uns dies de descans al campament de l\u2019organitzaci\u00f3 Guardia de Franco. En un breu trajecte en una llanxa motora entre l\u2019illa de San Sim\u00f3n i Redondela, va caure un viatger a l\u2019aigua. El fet no implicava cap complicaci\u00f3, per\u00f2 en posar-se massa persones a la mateixa part de la barca per veure el n\u00e0ufrag, va tombar i van perir 43 dels 70 passatgers, uns ofegats a la cabina i altres perqu\u00e8 no sabien nadar."}, {"id": 578, "name": "Agust\u00ed", "surname": "Llopis", "conjunction": "i", "second_surname": "Miralles", "url": "/biografies/llopis-miralles-agusti", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_DqL1COu.jpg", "birth_date": 1861, "dead_date": 1903, "short_description": "Farmac\u00e8utic i escriptor\r\nFill de Vicent Llopis Tena \u2014cerer en 1861 i sembla que confiter en 1886\u2014 i de Teod\u00f2sia Miralles Colom, natural de Benassal. Els pares vivien al carrer dels Reis Cat\u00f2lics d\u2019Alboc\u00e0sser. Despr\u00e9s de la formaci\u00f3 b\u00e0sica al poble, es va examinar de batxiller a l\u2019Institut de Castell\u00f3 entre 1871-1878 i va estudiar Farm\u00e0cia a Barcelona entre 1878-1883.\r\nEn acabar els estudis, va obrir farm\u00e0cia a la Vall d\u2019Uix\u00f3, concretament a la pla\u00e7a d\u2019Isaac Peral, 9. All\u00e0 es va casar amb la vallera Esperan\u00e7a Arnau Arnau, nascuda en el 1869. Tingueren almenys sis fills: Vicent (1886), Ismael (1888), Maria Esperan\u00e7a (1894), Indaleci, Carme (1898, monja) i Eduard, finat en 1904 als 16 mesos, un any despr\u00e9s del pare.\r\nAgust\u00ed Llopis va morir jove, als 42 anys. Nom\u00e9s li coneixem una obra po\u00e8tica, escrita almenys en 1900 per al Gran Certamen Literari i Art\u00edstic de l\u2019Heraldo de Castell\u00f3n (1901). El termini estava obert fins al 31 de desembre del 1900, per\u00f2 finalment es va allargar la presentaci\u00f3 dels treballs per als premis extraordinaris fins al 20 de febrer de 1901. Aquest certamen, preparat pel periodista i director Josep Castell\u00f3 T\u00e0rrega, natural de la Vall d\u2019Uix\u00f3, pretenia ser un balan\u00e7 dels progressos provincials en el canvi de segle. Per a aix\u00f2 es van instituir 79 premis en les categories de belles arts (premis 1-13), literatura i hist\u00f2ria (premis 14-48), agricultura, ind\u00fastria i comer\u00e7 (premis 49-58), temes militars (premis 59-61) i instrucci\u00f3, sociologia i administraci\u00f3 p\u00fablica (premis 62-79).\r\nAgust\u00ed Llopis va optar al premi n\u00famero 45, oferit per Casimir Meli\u00e0 Mart\u00ed, comerciant d\u2019Alboc\u00e0sser i pare de Casimir Meli\u00e0 Tena, el qual vivia al carrer Major de la capital de l\u2019Alt Maestrat i era recopilador de documents hist\u00f2rics de la vila. La recompensa era una escrivania al millor roman\u00e7 que tractara algun fet hist\u00f2ric d\u2019aquell poble. La composici\u00f3 de Llopis es titulava La Fira de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser, un llarg roman\u00e7 narratiu de 904 versos estructurats en huit parts. De fet, va ser l\u2019\u00fanic poema en valenci\u00e0 premiat en el certamen, en el qual van abundar els originals en castell\u00e0 tot i que estava obert a les dues lleng\u00fces.\r\nUn estudi aprofundit de l\u2019obra ens mostra una descripci\u00f3 notable de costums ara desapareguts o evolucionats, la riquesa ling\u00fc\u00edstica pr\u00f2pia del Maestrat, testimonis interessants per a l\u2019etnografia i materials molt aprofitables per les anomenades geografies liter\u00e0ries. L\u2019autor va gaudir ben poc de la gl\u00f2ria po\u00e8tica i de l\u2019obra, publicada en plecs en 1902 en la nova revista Ayer y Hoy (1902-1903). Pel juny de 1902, Salvador Guinot en feia una ressenya encomi\u00e0stica, en la qual ressalta que \u00e9s una \u00abobra que los amantes de nuestra lengua vern\u00e1cula han de estudiar con cari\u00f1o, pues es un tesoro de gracias y peculiaridades del lenguaje que hoy hablan\u00a0 las gentes del Maestrazgo\u00bb.\r\nDespr\u00e9s del 1902, nom\u00e9s se n\u2019han publicat fragments en la revista Mijares de la SCC (1961, n\u00fam. 18-20) en un especial sobre el paisatge en la literatura, i en l\u2019Antologia d\u2019escriptors castellonencs de l\u2019AVL (2009), preparada per Llu\u00eds Meseguer."}, {"id": 794, "name": "Alfons", "surname": "Lloren\u00e7", "conjunction": "i", "second_surname": "Gadea", "url": "/biografies/llorenc-gadea-alfons", "image": "/media/biography/image/llorenc_gadea_alfons.jpg", "birth_date": 1951, "dead_date": 2024, "short_description": "Periodista, pol\u00edtic, fil\u00f2leg i erudit\r\nNascut a l\u2019Hospital Civil Oliver d\u2019Alcoi, es va criar a Planes (el Comtat), poblaci\u00f3 de qu\u00e8 va ser alcalde, al si d\u2019una fam\u00edlia d\u2019esquerres i republicana. El seu pare, llaurador i militant socialista, va ser represaliat pel franquisme malgrat haver ajudat molta gent de dretes durant la Guerra Civil. L\u2019ambient a casa, amb un avi anticlerical, i les retic\u00e8ncies manifestes dels cacics locals, no va impedir que l\u2019inter\u00e8s de Lloren\u00e7 per aprendre i les seues capacitats el dugueren a estudiar al Seminari de Montcada per mediaci\u00f3 d\u2019un capell\u00e0 influent.\r\nCom vulga que siga, el 1973, despr\u00e9s d\u2019una caiguda de militants comunistes, Alfons Lloren\u00e7 va adre\u00e7ar-se a l\u2019arquebisbe Jos\u00e9 Mar\u00eda Garc\u00eda Lahiguera perqu\u00e8 interced\u00eds amb la policia a fi que els estudiants deixaren de ser torturats en comissaria. L\u2019arquebisbe, que havia estat director dels exercicis espirituals de Franco en 1949 i 1953, no ho va dubtar, per\u00f2 en posar-se en contacte amb el llavors governador civil, Oltra Molt\u00f3, conegut sarc\u00e0sticament per Altra Multa, va denunciar el jove seminarista. A resultes d\u2019aquella delaci\u00f3, i en saber de la seua intenci\u00f3 de voler anar a estudiar periodisme a Barcelona, Lloren\u00e7 va perdre la beca que li permetia estudiar al seminari. Tenia 21 anys.\r\nEl seu pas per Montcada i la seua curiositat van fer que fos una de les persones m\u00e9s ben informades sobre temes relacionats amb l\u2019Esgl\u00e9sia. En aquesta coneixen\u00e7a va contribuir tamb\u00e9 la seua amistat amb l\u2019alcoi\u00e0 Rafael Sanus, bisbe auxiliar de Val\u00e8ncia amb una certa sensibilitat valencianista. Tots dos es van con\u00e8ixer a Planes, on el religi\u00f3s solia estiuejar.\r\nFora del seminari, i amb una situaci\u00f3 econ\u00f2mica familiar prec\u00e0ria, es va haver de quedar a Val\u00e8ncia on va estudiar Filosofia i Lletres i on, sobretot, va ser alumne de Manuel Sanchis Guarner, de qui va rebre una enorme influ\u00e8ncia. Fet i fet, va ser el reconegut fil\u00f2leg qui el 1968 el va enviar a rec\u00f3rrer el Pa\u00eds Valenci\u00e0 per enregistrar les parles de persones an\u00f2nimes dels pobles.[1]\r\nFruit d\u2019aquesta passi\u00f3 pel catal\u00e0, Lloren\u00e7 es va acabar doctorant en Filologia amb una tesi sobre el pare Fullana i moss\u00e9n Alcover.\u00a0Guiat de nou pels consells de Sanchis Guarner, el 1976 va entrar a treballar com a redactor de TVE al centre regional de Val\u00e8ncia, on va fer mans i m\u00e0nigues per mantenir la pres\u00e8ncia del valenci\u00e0 i en fou un dels seus principals impulsors. El 1976, per exemple, va elaborar el reportatge Jaume I, itineraris d\u2019una conquesta, amb veu en off de Rosa Balaguer i d\u2019Eduardo Sancho, director d\u2019Aitana en aquell moment. El documental, d\u2019una enorme c\u00e0rrega simb\u00f2lica, em\u00e8s en color i en plena Batalla de Val\u00e8ncia, est\u00e0 considerat una pe\u00e7a clau del patrimoni audiovisual valenci\u00e0.\r\nA la televisi\u00f3 espanyola va jugar tamb\u00e9 el paper de resistent a les pressions i a les manipulacions pol\u00edtiques interessades sempre a la contra de la recuperaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, cultural i pol\u00edtica dels valencians. Aix\u00ed, el 1981, veient que els directius de RTVE manats per la UCD tenien la intenci\u00f3 de censurar l\u2019atemptat contra Joan Fuster, va guardar les imatges dels estralls causats per l\u2019explosi\u00f3 de les dues bombes amb qu\u00e8 van intentar matar l\u2019assagista de Sueca. Va ser ell mateix qui amb un operador de c\u00e0mera va cobrir aquella not\u00edcia. El cas \u00e9s que quan Lloren\u00e7 va passar al seu cap l\u2019off de la pe\u00e7a, aquest la va llan\u00e7ar a la paperera assegurant que no era un tema per a fer una not\u00edcia. Les imatges, oportunament amagades a l\u2019arxiu, es van poder emetre finalment el 9 de novembre de 2022, en plena commemoraci\u00f3 de l\u2019Any Fuster, recuperades de nou pel jove periodista Sergi Moyano amb l\u2019ajut de Lloren\u00e7. Guardar imatges per evitar la seua destrucci\u00f3 era una pr\u00e0ctica habitual. El mateix Lloren\u00e7 explica en una entrevista a Vilaweb que \u00e9s aix\u00ed com van procedir amb l\u2019arribada de l\u2019artista Josep Renau del seu exili el 1976, o en les cas d\u2019algunes vagues. S\u2019enregistraven les imatges i es guardaven sempre els primers minuts per evitar que foren destru\u00efdes.[2]\r\nA RTVE va dirigir els programes Gent, terres i camins (1981), Parl\u00e9 vost\u00e9 (1984) i Esb\u00f3s de ciutat, Generalitat (1987). Va ser tamb\u00e9 cap d\u2019emissions d\u2019Hispavisi\u00f3n. Com a periodista, va fer de corresponsal de Destino, Canig\u00f3 i del Noticiero Universal, i va ser tamb\u00e9 col\u00b7laborador d\u2019El Pa\u00eds, Las Provincias, Diario de Valencia, Sa\u00f3, El Temps, Levante i Triunfo, entre molts d\u2019altres.\r\nLa dimensi\u00f3 pol\u00edtica de Lloren\u00e7 va ser tamb\u00e9 molt important. Procedent de les files del PSAN, el 1978 va ocupar el c\u00e0rrec de cap de gabinet del president del Consell, Josep Llu\u00eds Albinyana. El president el va fitxar despr\u00e9s que li arribara que havia defensat la instituci\u00f3 dels atacs de la mateixa esquerra en l\u2019Aplec de la Joventut de Sueca. Durant la seua estada al Consell, entre 1979 i 1980, Lloren\u00e7, va viure alguns dels moments m\u00e9s importants del naixement del nou Pa\u00eds Valenci\u00e0, com va ser el Plenari de Consellers celebrat a Morella per a demanar la via auton\u00f2mica pel 151. Amb el president Albinyana va viure la cuina d\u2019aquest proc\u00e9s que va acabar estavellant-se en Madrid. Tal com recorda el socialista Vicent Soler en un reportatge d\u2019El Temps signat per Manuel Lillo, durant aquella etapa \u201ccontra la precarietat del Consell hi havia les aspiracions i la voluntat d\u2019Alfons\u201d. Val a dir tamb\u00e9 que un dels primers actes organitzats per Lloren\u00e7 va ser la visita d\u2019Albinyana al camp franquista d\u2019Albatera, fet que l\u2019avan\u00e7ava en molts anys a partits i institucions en la restituci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del pa\u00eds.\r\nPosteriorment, el 1988, amb motiu del 750 aniversari del naixement del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Lloren\u00e7 va ser nomenat comissari dels actes organitzats per la Generalitat que llavors presidia el socialista Joan Lerma. Erudit, expert en protocol i amb dots de relacions p\u00fabliques, va aconseguir visibilitzar aquella efem\u00e8ride amb tot d\u2019actes de car\u00e0cter cultural, institucional, per\u00f2 tamb\u00e9 l\u00fadic. Uns anys despr\u00e9s, el 2013, l\u2019Ajuntament de la Font de la Figuera el va nomenar comissari dels actes de commemoraci\u00f3 dels 700 anys del naixement d\u2019aquesta poblaci\u00f3 de la Costera, fronterera amb Castella-la Manxa.\r\nEntre 1991 i 1999 va ser alcalde de Planes pel PSPV-PSOE. Durant aquests anys va presidir tamb\u00e9 la Mancomunitat de Municipis El Xarpolar. Decebut amb la deriva dels socialistes, el 1999 va ser candidat auton\u00f2mic de la demarcaci\u00f3 d\u2019Alacant pel Bloc i candidat al Senat un any m\u00e9s tard.\r\nCal destacar tamb\u00e9 la seua tasca com a fil\u00f2leg. El 1976 va ser un dels autors d\u2019Escola i llengua al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (3i4), un dels textos apareguts en el moment crucial de l\u2019articulaci\u00f3 del moviment valencianista escolar. Amb Honorat Ros va publicar un any despr\u00e9s el llibre de curs de gram\u00e0tica per al grau mitj\u00e0 Pany i clau, editat per la Societat Castellonenca de Cultura.\r\nA part de la filologia, va ser tamb\u00e9 un gran coneixedor de les tradicions, l\u2019art i la cultura popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0, aix\u00ed com de l\u2019art religi\u00f3s. El 1986 va publicar els llibres Tramar, ordir i viure, Mons i misteri i La nit de Sant Joan. El 1988, La Muixeranga, comen\u00e7a la festa, i el 2011 El sant del dia. Va escriure dues biografies de lectura imprescindible sobre el seu mestre Sanchis Guarner: Manuel Sanchis Guarner: retrats d\u2019una vida (1984) i Sanchis Guarner i la cultura popular (1987). El 2020 va publicar el seu darrer llibre, Camins i petjades: la Val\u00e8ncia de sant Vicent Ferrer, publicat per l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua.\r\nGuionista prol\u00edfic i periodista reconegut, va ser premiat pel Ministeri de Cultura pels seus articles dedicats a les tradicions i, tamb\u00e9, pel setmanari El Temps el 2006 amb el premi d\u2019investigaci\u00f3 Ramon Barnils pel reportatge \u201cUna hist\u00f2ria silenciada de la r\u00e0dio\u201d.\r\nLloren\u00e7 va ser un entusiasta de qualsevol iniciativa civil o cultural. Va col\u00b7laborar amb Escola Valenciana, amb el CIEMEN, amb la Societat Cultural El Micalet o amb Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (ACPV), entre d\u2019altres. Va ser tamb\u00e9 soci de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana. Fundador de l\u2019ag\u00e8ncia de turisme cultural A Gust Viatges, va organitzar el 2028 a X\u00e0tiva la visita que van fer els familiars dels presos pol\u00edtics catalans convidats per ACPV als Premis d\u2019Octubre per a rebre el Premi d\u2019Actuaci\u00f3 C\u00edvica. Tamb\u00e9 per a aquesta entitat va organitzar el 2006 un seguit d\u2019actes relacionats amb la visita a Val\u00e8ncia de Benet XVI, amb la intenci\u00f3 de connectar part de les bases d\u2019aquesta amb el nacionalisme i la llengua.\r\nAlfons Lloren\u00e7 va morir a Val\u00e8ncia a 73 anys. El seu amic i professor de la Universitat de Val\u00e8ncia, Vicent Artur Moreno, en destaca en un reportatge publicat a El Temps amb motiu del dec\u00e9s com una persona d\u2019una \u201chumanitat visceral\u201d.\r\n\r\n\r\n[1] D\u2019aquests anys d\u2019estudiant hem seguit el relat dels seus amics, els professors Sal\u00b7lus Herrero i Vicent Artur Moreno.\r\n\r\n\r\n[2]Vegeu: https://www.vilaweb.cat/noticies/alfons-llorenc-la-casa-reial-va-prendre-partit-contra-els-valencians/\r\n\r\n"}, {"id": 734, "name": "Roc", "surname": "Llorens", "conjunction": "", "second_surname": "Sala", "url": "/biografies/llorens-sala-roc", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_ZjigA3L_v3brJvE.jpg", "birth_date": 1806, "dead_date": 1848, "short_description": "Escriptor\r\nFill de Roc Llorens Sala, llaurador, i de Maria Vicenta Sala Gavil\u00e0. Els Chab\u00e0s, comerciants i artesans de Brian\u00e7on (Alts Alps, Fran\u00e7a) es van establir a D\u00e9nia a la segona meitat del segle XVIII, atrets per les reformes econ\u00f2miques de Carles III. Andr\u00e9 Chab\u00e0s Merle, avi de Roc, va ser el pioner de la branca Chab\u00e0s a D\u00e9nia. El nostre escriptor era germ\u00e0 de la mare del canonge i erudit Roc Chab\u00e0s.\r\nLa producci\u00f3 de Roc Llorens, l\u2019obra del qual fou reeditada en 1984, compr\u00e9n una dotzena de col\u00b7loquis d\u2019estil i tem\u00e0tica popular en la nostra llengua i un grup m\u00e9s nombr\u00f3s i amb m\u00e9s pretensions liter\u00e0ries en castell\u00e0, format, quasi exclusivament, per faules. La producci\u00f3 en catal\u00e0 \u00e9s un conjunt d\u2019epigrames, anacre\u00f2ntiques, col\u00b7loquis i converses, de tem\u00e0tica intranscendent i de to humor\u00edstic. La pe\u00e7a m\u00e9s destacada \u00e9s, sens dubte, \u00abLa Gatom\u00e0quia\u00bb, obra sat\u00edrico-par\u00f2dica d\u2019arrels ovidianes. Manuel Rico Garc\u00eda arriba a inscriure\u2019l en la l\u00ednia escatol\u00f2gica de la tradici\u00f3 vallfogonesca. Dedicat a la literatura des de molt jove, va cultivar un humor fi i d\u2019alt enginy que el feren molt conegut. Com a amant de la terra natal, va consagrar tota la seua obra a retratar els costums populars, publicada a Val\u00e8ncia en 1895 amb el t\u00edtol Poes\u00edas.\r\nMalalt des de jove, fet que no va enterbolir el seu car\u00e0cter afable, va morir als quaranta-dos anys a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una elefantitis."}, {"id": 659, "name": "Llu\u00eds Gon\u00e7aga", "surname": "Llorente", "conjunction": "", "second_surname": "de las Casas", "url": "/biografies/llorente-de-las-casas-lluis-goncaga", "image": "/media/biography/image/llorente_de-las-casas_lluis-goncaga.jpg", "birth_date": 1822, "dead_date": 1895, "short_description": "Dramaturg, escriptor i pol\u00edtic\r\nD\u2019ascend\u00e8ncia nobili\u00e0ria, fill de Sebasti\u00e1n Llorente Medina, tinent coronel de cavalleria, i de Mar\u00eda Luisa de las Casas, tots dos d\u2019Adra (Almeria). Va cursar els primers estudis a l\u2019escola del mestre i escriptor Pasqual Caracena d\u2019Elx. Va viure despr\u00e9s a Cocentaina en ser traslladat son pare, i des de menut va mostrar una gran afici\u00f3 al teatre. Era germ\u00e0 del tamb\u00e9 escriptor i administratiu Miguel Llorente de las Casas.\r\nA la fi de la d\u00e8cada dels quaranta del segle XIX es va establir a Alacant, on va ingressar en el Liceu Art\u00edstic i Literari, del qual va ser secretari, director de la secci\u00f3 de declamaci\u00f3 i actor, i hi va fundar la revista La Amenidad (1848-1849), en la qual escrigueren Francisco Cibat, Ram\u00f3n Mar\u00eda de Maynar, Blas de Loma y Corradi, Juan Marquillas, Juan Roca de Togores y Perpi\u00f1\u00e1n, Manuel del Villar y Guangos, Fernando de Ant\u00f3n, Antonio Arnao, Luis Campos Dom\u00e9nech, Pasqual Caracena, Gabriel Estrella o Nicasio Camilo Jover, entre altres. Despr\u00e9s del tancament del Liceu, va col\u00b7laborar en les societats El F\u00e8nix i El Nou F\u00e8nix. Es va casar amb Jacinta Aguilar-Tablada, amb ascend\u00e8ncia cordovesa i sevillana.\r\nUns anys m\u00e9s tard va tornar a Elx, on es va iniciar com a escriptor de peces teatrals i va posar tot la seua obstinaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019hi constru\u00efra un teatre. Davant la falta d\u2019iniciativa de l\u2019Ajuntament, un grup d\u2019il\u00b7licitans van adquirir el solar d\u2019una vella f\u00e0brica de salnitre i el 3 de juny de 1965 s\u2019inaugurava el teatre projectat per l\u2019arquitecte alacant\u00ed Jos\u00e9 Ram\u00f3n Mas. El teatre es va con\u00e9ixer primer com a Teatre d\u2019Elx, i despr\u00e9s de la mort de l\u2019escriptor com a Teatre Llorente. Tenia forma de ferradura i una capacitat total per a 600 espectadors.\r\nEl 14 de mar\u00e7 de 1874, Llorente de las Casas va estrenar a Elx el joguet c\u00f2mic en un acte titulat Pepeta l\u2019espardenyera o la sal dels tancahores, en el qual es mostren personatges com costurers, tancadores, mestres i operaris, tots ells relacionats amb la ind\u00fastria espardenyera que comen\u00e7ava a desenvolupar-se a Elx; la va publicar el mateix any de l\u2019estrena. En 1922, amb motiu del centenari del seu naixement, els seus amics la van tornar a publicar en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abIllice\u00bb amb el n\u00famero 7. Gr\u00e0cies a les notes que hi apareixen podem saber que anava dedicada al seu mestre Pasqual Caracena, a qui devia l\u2019estima per la poesia i el teatre. Aquesta mateixa ressenya biogr\u00e0fica ens informa tamb\u00e9 de la seua activitat pol\u00edtica com a membre del partit liberal a la Diputaci\u00f3 d\u2019Alacant en diverses legislatures i uns mesos com a alcalde d\u2019Elx (1879-1880).\r\nEn 1879 va estrenar i publicar Buscar la parpalla, una com\u00e8dia en valenci\u00e0 en un acte i en vers. La va seguir la pe\u00e7a biling\u00fce Ramona o una perla en el campo (1887), en la qual tamb\u00e9 va participar com a actor, i les obres en tres actes i vers El brazalete de pelo (estrenada en 1888 per\u00f2 in\u00e8dita) i La Condesa del Prado.\r\nVa escriure treballs seriosos, festius i sat\u00edrics en els peri\u00f2dics El Ilicitano, El Vinalop\u00f3, El Bou, El L\u00e1tigo i La Rata. Tamb\u00e9 va publicar en format de llibre la llegenda La cueva de la c\u00f3mica (1864), dedicada a sa mare. Entre els seus manuscrits hi ha poemes i un recull de not\u00edcies geneal\u00f2giques de les fam\u00edlies nobles que havien viscut a Elx, datat en 1890. Una via de la ciutat porta el seu nom, retolada amb el nom \u00abcarrer Luis Llorente\u00bb."}, {"id": 312, "name": "Teodor", "surname": "Llorente", "conjunction": "i", "second_surname": "Falc\u00f3", "url": "/biografies/llorente-falco-teodor", "image": "/media/biography/image/llorente_falco_teodor.jpg", "birth_date": 1869, "dead_date": 1949, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nQuart fill de Teodor Llorente i Olivares, Teodor Llorente i Falc\u00f3 va n\u00e0ixer al n\u00famero 21 del carrer de Serrans. Els seus primers estudis els va realitzar al Col\u00b7legi Valentino. M\u00e9s tard, va ingressar a l'Institut de segon ensenyament, l'actual Institut Llu\u00eds Vives. Va viure des de petit en un ambient period\u00edstic, el seu pare exercia la direcci\u00f3 de Las Prov\u00edncias. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia i, tot just acabar la carrera, a inst\u00e0ncies del seu pare, va comen\u00e7ar la seva carrera al periodisme.\r\nEl seu primer article el public\u00e0 a la jove edat de catorze anys. Es tractava d'un breu conte sobre un can\u00f3 abandonat a les ru\u00efnes del castell de Bunyol. Per no ser conf\u00f3s amb el seu pare, signava amb el nom i els seus dos cognoms. No obstant aix\u00f2, era freq\u00fcent que molts dels seus articles fossin signats amb pseud\u00f2nim. Destaquen: Aradiel, Joan de Antany, Jordi de Fenollar, Victor S\u00e1nchez, Mateu, Llevant\u00ed, Lucio i, finalment, El setent\u00f3n, el m\u00e9s popular de tots.\r\nEduard L\u00f3pez-Chavarri, \u00edntim amic de Teodor Llorente i Falc\u00f3, descrivia aix\u00ed els seus primers treballs period\u00edstics: \"Feia cr\u00f2niques de societat molt selectament tra\u00e7ades, donava compte d'estrenes teatrals i de llibres ... aviat va fer tamb\u00e9 informacions, en suma, va anar practicant les m\u00e9s diverses manifestacions period\u00edstiques i en totes elles mostrava un esperit ponderat, de justa observaci\u00f3, que no agradava de fantasiejar falsejant les coses. Potser per aquesta exactitud en la visi\u00f3 i en l'escriptura, tenien m\u00e9s nervi les seves impressions\". En un altre article, publicat despr\u00e9s de la seva mort, es descrivia aix\u00ed al Llorente periodista: \"un altre dels aspectes period\u00edstics de Llorente Falc\u00f3 va ser el seu constant enaltiment de la personalitat valenciana. De provat patriotisme espanyol, no podia, per\u00f2, veure com eren cada vegada m\u00e9s desconeguts els valors i caracter\u00edstiques de la seva terra. Sense estrid\u00e8ncies, amb la seva prudent ponderaci\u00f3 en els escrits, per\u00f2 amb fermesa, creia que la bellesa moral de Val\u00e8ncia i la seva for\u00e7a de cohesi\u00f3 estaven d'acord amb la cl\u00e0ssica definici\u00f3 de lo bell\".\r\nEls seus inicis, per tant, es van forjar a Las Provincias\u00a0com a cronista de societat sota les ordres del seu pare. Gran lector i amant de la cultura, no se li coneix obra po\u00e8tica alguna. Deia en to informal: \"No vull que es pugui parlar mai d'un Llorente el bo i un Llorente el dolent\". Potser l'ombra del seu pare era molt allargada.\r\nEl 1898 es casa amb Matilde Monleon Torres, parent llunyana de l'arquitecte de la Pla\u00e7a de Bous de Val\u00e8ncia, Sebasti\u00e0 Monleon Estell\u00e9s i del pintor Rafael Estell\u00e9s. El matrimoni es va traslladar al carrer de Crespins, on van tenir quatre fills. Dos d'ells, el primer i el tercer, van morir a una edat molt primerenca. El quart fill fou assassinat el 1936, a la Guerra Civil.\r\nEl 9 de novembre de 1904, el seu pare ven la seva part de Las Provincias\u00a0i li cedeix la direcci\u00f3 del diari, retirant-se del periodisme. Aquest trasllat de poders ja s'havia iniciat a partir de 1898. El pare solia delegar la direcci\u00f3 del diari en el seu fill arran de\u00a0les seves obligades abs\u00e8ncies amb motiu dels seus c\u00e0rrecs pol\u00edtics com a diputat a les Corts.\r\nEl 1909, durant l'Exposici\u00f3 Regional Valenciana dirigeix la revista Valencia. Literatura. Arte. Actualidades. Sis anys despr\u00e9s, el 1915, es trasllada al carrer de Navellos. El gener d'aquest mateix any es crea el Centre de Cultura Valenciana, del qual va passar a formar part com un dels sis directors vitalicis. A trav\u00e9s d'aquest centre, va participar de manera activa en la publicaci\u00f3 de la Gram\u00e0tica elemental de la llengua valenciana\u00a0del Pare Fullana, a qui prolog\u00e0 l'obra. Un altre \u00e8xit d'aquesta instituci\u00f3, impulsada per ell, va ser la creaci\u00f3 de la C\u00e0tedra de llengua i literatura valenciana, c\u00e0rrec que va ocupar Pare Fullana el 25 de gener de 1918. El Centre de Cultura Valenciana, sent ell vocal i director de publicacions, va publicar una s\u00e8rie d'Anuals. En finalitzar la guerra ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de director deg\u00e0, fins la seua retirada el 1941.\r\nEscriu Llorente: \"Cal no oblidar que en el per\u00edode de renovaci\u00f3 que s'inicia, Val\u00e8ncia ha de procurar que totes les seves notes caracter\u00edstiques, lluny de difuminar, recobren la seva tradicional esplendor, i entre totes les seves notes la m\u00e9s essencial \u00e9s la de la seva llengua, que per fortuna encara \u00e9s manifestaci\u00f3 vivent del nostre poble i no s'ha d'abandonar com a cosa morta\". De mentalitat regionalista i conservadora, va recon\u00e8ixer la unitat ling\u00fc\u00edstica i accept\u00e0 les Normes de Castell\u00f3 de 1932. Va ser un gran defensor de l'identitat valenciana, participant en les activitats de Lo Rat Penat, on fou secretari.\r\nEntre les seves campanyes des de les p\u00e0gines de Las Provincias\u00a0destaquen l'impuls de la construcci\u00f3 dels monuments a l'historiador Roc Chab\u00e0s i al poeta Vicent Wenceslau Querol en els Vivers. Tots dos monuments a c\u00e0rrec de l'escultor Jos\u00e9 Arnal. Des del 1927 fins a finals de 1929 dirig\u00ed la publicaci\u00f3 El agrario Levantino,\u00a0revista dedicada a informar sobre diversos aspectes del camp: millora dels cultius, control de plagues i legislaci\u00f3 agr\u00e0ria. Els seus articles solien ser an\u00f2nims. Amb el pseud\u00f2nim Jordi de Fellonar p\u00fablica En defensa de la personalitad valenciana\u00a0(1930), un recull d'articles de les seues opinions regionalistes.\r\nL'esclat de la Guerra Civil li afect\u00e0 de ple. El mateix Llorente relat\u00e0 com, en les revoltes de juliol, durant l'assalt a les casernes de l'Albereda, les bales travessaven finestres obligant-los a refugiar-se al entrepis. Las Provincias\u00a0va ser confiscada i es va manar detenir Llorente i altres membres de la seva fam\u00edlia. Va comen\u00e7ar una fugida, amagant-se de casa en casa. Finalment, va acabar refugiat en una cambra interior de la tin\u00e8ncia d'alcaldia del Grau, sota la protecci\u00f3 de l'alcalde republic\u00e0 Josep Cano Coloma. El seu fill, tamb\u00e9 anomenat Teodor, no va tenir la mateixa sort. Va ser detingut i afusellat a Quart de Poblet el setembre de 1936.\r\nEl 1937, gr\u00e0cies a les seves influ\u00e8ncies, aconsegueix una s\u00e8rie de salconduits i passaports per embarcar, amb la seva dona i filla, en un vaixell de guerra angl\u00e8s que els traslladaria des d'Alacant a Marsella. Poc despr\u00e9s, arriben a Sant Sebasti\u00e0, poblada en aquell per\u00edode amb una enorme col\u00f2nia de valencians emigrats. Fins i tot es publicava un peri\u00f2dic titulat Valencia, en el qual Llorente va col\u00b7laborar. La seva prec\u00e0ria situaci\u00f3 econ\u00f2mica li va obligar a exercir de periodista en diferents publicacions. Destaquen l\u00b4ABC\u00a0de Sevilla, El Heraldo de Arag\u00f3n\u00a0i Nueva Economia Nacional.\u00a0Finalment, el 1938, a l'edat de 70 anys, la fam\u00edlia es reunia de nou a un Castell\u00f3 ja conquerit pels franquistes.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil, enfrontant-se a la cont\u00ednua censura i als organismes oficials encarregats del repartiment de la quota del paper (per la Guerra mundial i el bloqueig econ\u00f2mic escassejava aquest material), torna a editar i dirigir\u00a0Las Provincias. Ocupa diversos c\u00e0rrecs: presideix la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles i el Patronat del Museu; \u00e9s acad\u00e8mic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; va formar part de les acad\u00e8mies d'Hist\u00f2ria, de la Llengua de Catalunya i de les Bones Lletres de Barcelona. Va ser director de nombre i deg\u00e0 honorari del Centre de Cultura Valenciana, cronista provincial de Val\u00e8ncia i membre de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim. El 27 de juny de 1946 fou nomenat acad\u00e8mic corresponent a Val\u00e8ncia de la Real Academia Espa\u00f1ola.\r\nLa Federaci\u00f3 d'Associacions de la Premsa d'Espanya, el 1946, li concedeixen la Medalla del Treball. A aquest reconeixement cal sumar la Medalla del M\u00e8rit Agr\u00edcola i de l'Ordre de la Corona d'It\u00e0lia. La seva dedicaci\u00f3 al periodisme va ser constant fins al dia de la seva mort. Entre les ja esmentades, va ser col\u00b7laborador d'Informaciones, La Il\u00b7lustraci\u00f3 Catalana, La Vanguardia...\u00a0A partir de 1948 escrivia una secci\u00f3 fixa al Diario de Barcelona, anomenada \"Cr\u00f3nica de Valencia\". En aquesta publicaci\u00f3, possiblement es troba el seu darrer article publicat: \"Trigo, arroz, patatas y otros productos del campo\".\r\nEntre les seves obres destaquen: R\u00e1fagas del campo, impresiones de la manada, Cuentos maravillosos, Nuevos cuentos maravillosos. Els assaigs: En defensa de la personalidad valenciana i Los valencianos en San Sebasti\u00e1n. Les biografies: Mistral y Llorente y Eduardo Escalante. Tamb\u00e9 va reunir la correspond\u00e8ncia del seu pare en l'Epistolari Llorente. La seva vida \u00e9s relatada en Memorias de un setent\u00f3n."}, {"id": 307, "name": "Teodor", "surname": "Llorente", "conjunction": "i", "second_surname": "Olivares", "url": "/biografies/llorente-olivares-teodor", "image": "/media/biography/image/llorente_olivares_teodor.jpg", "birth_date": 1836, "dead_date": 1911, "short_description": "Periodista i poeta\r\nVa n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, al n\u00famero 29 del carrer dels Serrans. El seu pare, Felic\u00edssim Llorente i Fernando, va ser advocat, regidor i alcalde inter\u00ed de la ciutat de Val\u00e8ncia. Es va casar amb Mar\u00eda Olivares i Lucas. Teodor Llorente i Falc\u00f3 va ser el segon fill del\u00a0matrimoni.\r\n\u00a0\r\nEducaci\u00f3\r\nApr\u00e8n a llegir abans d'anar a l'escola, gr\u00e0cies a la seva mare. Va ser un alumne de bones notes i molt aplicat. Als catorze anys,\u00a0 era ja batxiller en filosofia. Seguint els passos del seu pare, el 1856 obt\u00e9 el batxiller en jurisprud\u00e8ncia, dos anys despr\u00e9s es llicencia en Dret. Va exercir l'advocacia durant dos anys en el despatx d'un jurisconsult de Val\u00e8ncia. Amb 25 anys es casa amb Dolors Falc\u00f3 i Serrano. Del matrimoni van n\u00e9ixer cinc fills: Pasqual, Maria, Irene, Josefina i Teodor. Aquest \u00faltim substituir\u00e0 el seu pare en la direcci\u00f3 de Las Provincias.\r\nLi van publicar la seva primera poesia molt jove, amb catorze anys. El 30 de mar\u00e7 de 1853 s'estrena al Teatre Principal de Val\u00e8ncia la seva obra Delirios de amor, escrita als disset anys. Llorente, fins aleshores desconegut, comen\u00e7a a sonar com un prometedor artista revelaci\u00f3. Inicia les seves relacions amb intel\u00b7lectuals i escriptors de l'\u00e8poca. Destaquen els contactes i col\u00b7laboracions amb Vicent Wenceslau Querol, Jacint Labaila, Antoni Aparisi o Pasqual P\u00e9rez en projectes com l'\u00c0lbum po\u00e8tic a la terminaci\u00f3 del ferrocarril del Grau de Val\u00e8ncia a X\u00e0tiva, dedicat al Senyor Jos\u00e9 Campo, concessionari, director-gerent i fundador de la Societat creada per tan lloable objecte, o en la Corona po\u00e8tica a Sant Vicent Ferrer en el quart segle de la seva canonitzaci\u00f3 de 1855, on col\u00b7labora amb un poema en castell\u00e0. Comen\u00e7\u00e0 a escriure versos en catal\u00e0, que public\u00e0 a\u00a0El Conciliador.\r\nEl poeta mallorqu\u00ed Mari\u00e0 Aguil\u00f3 i Fuster va ser la persona que m\u00e9s li va influenciar. Llorente sempre el va considerar com el seu mestre i guia intel\u00b7lectual. Mari\u00e0 Aguil\u00f3 era el bibliotecari de la Universitat de Val\u00e8ncia durant el per\u00edode d'estudiant de Llorente. Tant Llorente com el seu amic Querol eren visitants freq\u00fcents de la biblioteca. No van trigar a fer amistat amb el mallorqu\u00ed, que va acabar per convertir-se en l'ide\u00f2leg de la primera Renaixen\u00e7a valenciana. Va motivar, tant a Llorente com a Querol, a escriure poemes en la seva llengua materna. Els mostra la literatura que es fa a Catalunya i a les Illes Balears, i les grans obres de la literatura cl\u00e0ssica valenciana del segle XV. Els encoratja a estudiar la seva pr\u00f2pia cultura i els posa en contacte amb el moviment renaixentista de Catalunya.\r\nMari\u00e0 Aguil\u00f3 defensava aquest lema: \"no a quants sin\u00f3 a quals\". En aquest sentit, va influenciar en Llorente aquesta pr\u00e0ctica culta i selecta que va caracteritzar als poetes de \"guant\" enfront del populisme dels poetes \"d'espardenya\". Queden aix\u00ed establertes les bases de l'ideari literari de Llorente al llarg de tota la seva vida: l'inter\u00e8s per la literatura cl\u00e0ssica, la unitat de la llengua, una escriptura culta i cuidada en la seva llengua materna i la germanor entre el Pa\u00eds Valenci\u00e0, el Principat i les Illes Balears.\r\n\u00a0\r\nPeriodista i l\u00edder de la Renaixen\u00e7a\r\nLa seva faceta de periodista comen\u00e7a el febrer de 1861, amb la direcci\u00f3 del diari La Opini\u00f3n. Josep Camp P\u00e9rez compra el diari, fundat el juliol de 1860 i, amb el canvi de propietari, el diari es converteix en un \u00f2rgan del Partit Conservador. Llorente no triga a destacar com un excel\u00b7lent periodista. Impulsa una l\u00ednia editorial descentralitzada, donant molt protagonisme als temes locals i regionals. En el terreny cultural, tot i tractar-se d'un diari pol\u00edtic, tamb\u00e9 s'aprecia un inter\u00e8s en donar ress\u00f2 a la Renaixen\u00e7a catalana. Quan el propietari, Josep Camp, perd inter\u00e8s en el peri\u00f2dic, Llorente es fa c\u00e0rrec de la publicaci\u00f3 amb la condici\u00f3 d'un canvi de nom. El 21 de gener de 1866 s'acaben les aventures de La Opini\u00f3n i, el 31 del mateix mes, naix Las Provincias. Com propietari i director del diari el seu estatus social i literari augmenta, a m\u00e9s de la seva influ\u00e8ncia, tant en l'\u00e0mbit pol\u00edtic com en el cultural. Tamb\u00e9 fund\u00e0 i dirig\u00ed El Panorama\u00a0el 1867.\r\nEl 1865 Llorente manifesta per primera vegada la que ser\u00e0 la seva posici\u00f3 respecte a la Renaixen\u00e7a valenciana. En un article titulat \"Literatura catalana\", per a la revista El Museo Literario, destaca el signe apol\u00edtic per a la Renaixen\u00e7a que defensar\u00e0 al llarg de la seva vida. Tamb\u00e9 al poema \"Als poetes de Catalunya\" (1865), com assenyala Rafael Roca, veiem: \"All\u00e0 trobem, versificades, totes les idees que ja javia expressat en la ressenya del Calendari: elogis als poetes catalans, manifestaci\u00f3 d'unitat ling\u00fc\u00edstica, record entusiasta d'un passat glori\u00f3s, congratulaci\u00f3 per la vitalitat liter\u00e0ria, i uns versos que han sigut repetidament interpretats com a manifestaci\u00f3 d'apoliticisme: \"Mes no vullau que tornen de nou los antichs segles,/ puix morts est\u00e1n per sempre los Jaumes y els Borrells\". Efectivament, Llorente proclamava la lloan\u00e7a d'un passat \"politic\" glori\u00f3s sense cap voluntat ni \u00e0nim de recuperar-lo\". [i]\r\nEl 1878, Constant\u00ed Llombart funda Lo Rat Penat, Societat d'aimadors de les gl\u00f2ries de Val\u00e8ncia i s\u00f3n antic Reialme. Llorente acudeix a la reuni\u00f3 on es d\u00f3na acta de la fundaci\u00f3 d'aquesta societat. Des de les p\u00e0gines del seu diari r\u00e0pidament es manifesta a favor d'una despolititzaci\u00f3 d'aquest nou projecte: \"Nosaltres no hem participat mai dels temors (per fortuna gaireb\u00e9 ja esva\u00efts) que van concebre alguns, sospitant que aquest moviment literari pogu\u00e9s fomentar, en el terreny pol\u00edtic tend\u00e8ncies separatistes\"[ii]. A l'any de la seva fundaci\u00f3 es convoquen els primers Jocs Florals, imitant els de Barcelona. Els grans guanyadors van ser Constant\u00ed Llombart i Teodor Llorente. Del 1879 al 1880 Llorente presidir\u00e0 aquesta entitat, relegant a Llombart a un segon pla i donant-li un gir cap a postures m\u00e9s conservadores, moderades i apol\u00edtiques. En 1880 funda la Revista de Valencia. Llorente va ser tamb\u00e9 traductor a l'espanyol de Lord Byron, Goethe, Schiller o Heine.\r\nEls Jocs Florals de 1886 i 1888 li atorgaren a Llorente el m\u00e9s alt lloc en la literatura valenciana, va aconseguir quatre premis. En 1885 es publica Llibret de versos, un recull de les seves poesies catalanes on destaca \"La Barraca\", una de les seves obres mestres. Llorente dedica aquesta obra al seu mestre, Mari\u00e0 Aguil\u00f3. Es van realitzar cinc edicions d'aquest recull, on s'afegien nous poemes. El 1890, l'Ajuntament el nomena cronista de la ciutat de Val\u00e8ncia. El 14 de novembre del 1909, a l'Estadi de l'Exposici\u00f3 Regional, tingu\u00e9 lloc el grandi\u00f3s Homenatge de la Coronaci\u00f3 del poeta.\r\nFou el cap visible de tota la Renaixen\u00e7a valenciana. Va mantenir una gran amistat amb molts intel\u00b7lectuals. Amb Jacint Verdaguer, s\u00edmbol de la Renaixen\u00e7a a Catalunya, va intercanviar nombroses cartes d'afecte i va ressenyar moltes de les seves obres a\u00a0Las Provincias. Es van visitar m\u00fatuament en diferents actes literaris al llarg de tota la seva vida. V\u00edctor Balaguer va ser un altre personatge de gran influ\u00e8ncia en Llorente. Es van dedicar entre ells diverses obres i van mantenir un interessant di\u00e0leg intel\u00b7lectual e ideol\u00f2gic sobre com havia de desenvolupar la Renaixen\u00e7a, el car\u00e0cter que havia de adoptar o si hauria de dir-se llemos\u00ed a la llengua restaurada. Tamb\u00e9 cal destacar les seves relacions amb el poeta mallorqu\u00ed Miquel Costa i Llobera, gran amic i introductor de la figura de Llorente a Mallorca, i amb el premi Nobel occit\u00e0 Frederic Mistral, a qui va arribar a dedicar el Nou llibret de versos del 1909.\r\nTeodor Llorente va participar en el Primer Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana que es va realitzar a Barcelona del 13 al 18 d'octubre de 1906. All\u00ed feu una crida a la unitat de la llengua.\r\n\u00a0\r\nActivitat pol\u00edtica\r\nDues fases destaquen en la seva activitat pol\u00edtica: una inicial de liberalisme moderat i, una segona, a una edat m\u00e9s madura, amb postures m\u00e9s conservadores, apostant per la restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica. Tot i que sempre va mostrar la seva disconformitat amb la participaci\u00f3 activa en pol\u00edtica, la seva condici\u00f3 de propietari i director de Las Provincias el convertia en un personatge molt influent en la societat. El 1892 escriu Sanmart\u00edn i Aguirre: \"La pol\u00edtica, que al nostre pa\u00eds arriba a ser per a molts una passi\u00f3, quan no la prenen com un modus vivendi, \u00e9s per Llorente una pesada c\u00e0rrega, que suporta, per\u00f2, per raons de patriotisme, que satisfacin a la seva honrada consci\u00e8ncia\" [iii]. \u00a0No li agradava ser parlamentari, no tenia vocaci\u00f3. Rebutja tots els c\u00e0rrecs que li ofereixen fins que el 31 de maig de 1874, derrotada la Rep\u00fablica pel general Pav\u00eda, amb el govern provisional instaurat, va ser nomenat diputat provisional. El 31 de desembre del mateix any, revalida el t\u00edtol per elecci\u00f3.\r\nEl conservador Antonio C\u00e1novas del Castillo li ofereix el c\u00e0rrec de governador de M\u00farcia que rebutja. Li demanen els seus serveis per formar govern a les Corts d'Alfons XII, per\u00f2 tamb\u00e9 declina aquesta oferta. El 15 de desembre de 1877 renova com a diputat provincial pel districte del Mar.\r\nL'arribada al poder dels conservadors el 1890 marca l'inici de la seva veritable carrera en pol\u00edtica activa, ja que els c\u00e0rrecs de diputat provincial eren una mica figuratius, d'escassa aportaci\u00f3 pol\u00edtica. Es produeix una escissi\u00f3 en el Partit Conservador entre canovistes i silvelistes. Llorente pren part per Silvela i, motivat per aquest, inicia la seva carrera pol\u00edtica. El 5 de febrer de 1891 \u00e9s elegit diputat a les Corts pel districte de Sueca amb 3.111 vots. En les eleccions de febrer de 1893 torna a ser diputat, aquest cop pel districte de Val\u00e8ncia amb 14.827 vots de 48.463 electors.\r\nEl 16 d'abril de 1898 va ser nomenat senador electe per la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia. Un any despr\u00e9s, el 16 d'abril 1899, diputat a les Corts pel districte de Ll\u00edria, amb 8.722 vots de 12.426 electors.\r\nEl 1895, amb la mort del marqu\u00e8s de Montornal, assumeix la direcci\u00f3 provincial del Partit Conservador. No se sent c\u00f2mode en aquest lloc i busca com a substitut a Fernando N\u00fa\u00f1ez Robres. Abandona la direcci\u00f3 en 1899. Li otorguen el t\u00edtol de President Honorari de la Junta Provincial.\r\nEl frac\u00e0s del govern de Silvela el fa allunyar-se a poc a poc de compromisos pol\u00edtics per\u00f2, quan Silvela torna al poder el desembre de 1902, li demana a Llorente que prenga la direcci\u00f3 del partit, creu que la seva figura pot unir de nou als conservadors valencians. Llorente accepta de nou la direcci\u00f3 del partit per l'amistat que els unix, per\u00f2 fracassa en la seva tasca. La seva segona direcci\u00f3 del Partit Conservador va comprendre de gener a juliol de 1903. A partir d'aquesta data, abandona tota activitat pol\u00edtica i period\u00edstica per a centrar-se a escriure. El 1904 deixa la direcci\u00f3 de Las Provincias en mans del seu fill Teodor Llorente i Falc\u00f3.\r\nConseq\u00fcent amb les seves idees, un \"regionalismo bien entendido\", refus\u00e0 la presid\u00e8ncia d'honor de l'Assemblea Regionalista convocada per la societat Val\u00e8ncia Nova.\r\n\u00a0\r\nLa seva mort i la seva obra\r\nMor a la matinada del 2 de juliol de 1911, envoltat pels seus familiars. Fou enterrat el 3 de juliol, acompanyat per milers de valencians. Un cop mort es publiquen nombroses recopilacions de les seves obres: Llibrets de versos (1914), Poesies valencianes (1936), Antologia po\u00e8tica (1958), Poesia valenciana completa (1983), l'Epistolari Llorente (3 vol., 1929-1936).\r\nActualment existeixen nombrosos estudis sobre aquest autor. Destaquen: La Renaixen\u00e7a al Pa\u00eds Valenci\u00e0: estudi per generacions (1968), de Manuel Sanchis Guarner; La Renaixen\u00e7a valenciana i Teodor Llorente (1895), de Llu\u00eds Guarner; Teodor Llorente, el darrer patriarca (2004) i Teodor Llorente, l\u00edder de la Renaixen\u00e7a valenciana (2007), de Rafael Roca.\r\n\u00a0\r\nObres principals\r\nAmor del poeta (Primer poema conegut), Arr\u00f2s amb fesols i naps (obra humor\u00edstica), La nova era, Vint-i-cinc anys (Premiades als Jocs Florals), A moss\u00e8n Jacint Verdaguer. Cartes de soldat, La creu del poble, Plany de la teixidora, Missa d'Alba. Vora el barranc dels Algadins, En la muntanya, Els teuladins. La barraca, Can\u00e7oneta amorosa i Llibret de versos, Nou llibret de versos (per a Lo Rat Penat),\u00a0Viatge nupcial, \u00cdntima.\r\n[i] Roca, Ricart, Rafael. Teodor Llorente i la Renaixen\u00e7a valenciana. Institut Alfons el Magn\u00e0nim. p. 59-60.\r\n[ii] \"La Sociedad del Rat-Penat\", Las Provincias, 13 de juliiol de 1878.\r\n[iii] Almanaque Las Provincias para 1893, Val\u00e8ncia, 1892, p 85-86."}, {"id": 476, "name": "Seraf\u00ed", "surname": "Lloret", "conjunction": "", "second_surname": "Pesudo", "url": "/biografies/lloret-pesudo-serafi", "image": "/media/biography/image/lloret_pesudo_serafi-manuel.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1984, "short_description": "Comerciant i escriptor\r\nSeraf\u00ed Manuel Lloret era el tercer fill d\u2019una llarga fam\u00edlia cristiana de sis germans. Va ser el huit\u00e9 president de la Congregaci\u00f3 dels Llu\u00efsos (1918 i 1921) i un dels principals entusiastes de la Joventut Valencianista de Vila-real, creada per Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed cap a principis de 1922. Aquesta vila fou un dels centres d\u2019actuaci\u00f3 preferent, ateses les grans possibilitats d\u2019expansi\u00f3 que s\u2019hi obrien. Formaven part del grup valencianista o hi simpatitzaren, en moments diversos, Mn. Enric Asensio, Mn. Pasqual N\u00e0cher, Mn. Manuel Rius, Josep Ayet, Joan Bta. Vicent, Francesc Moreno, Llu\u00eds Rius, Seraf\u00ed Ferrer, Josep Mart\u00edn, Baptista Ayet, els regidors Miquel Cantavella, Manuel Us\u00f3 Medina i Vicent Marco, Francesc Saborit, el Sindicat Cat\u00f2lic Agr\u00edcola i l\u2019Associaci\u00f3 Coral Els XIII, local on solien fer-se els m\u00edtings agraristes i les confer\u00e8ncies de Tom\u00e0s i Mart\u00ed.\r\nL\u2019entusiasme de Seraf\u00ed Lloret es nota clarament en els poemes valencianistes que publicava en el full mensual El Crit de la Muntanya, portaveu de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de Val\u00e8ncia fundada en 1919 per Carles Salvador i Vicent Tom\u00e0s. Escriu en un sonet de 1922, dedicat al III Aplec Valencianista de Betx\u00ed:\r\n\u00a0\r\nA l\u2019ombra suau de l\u2019envellida Ermita,\r\nallunyats del bullici i de la remor,\r\ns\u2019ha fet una sembra de molts bons profits.\r\nTreballen per tindre bona collita,\r\nlluitem per la p\u00e0tria plens de fe i d\u2019amor,\r\ndeixant a una vora colors i partits.\r\n\u00a0\r\nAquell moviment, del qual ell era l\u2019element destacat i contacte directe amb Tom\u00e0s i Mart\u00ed, va fer possible que l\u2019Ajuntament de Vila-real acordara la cooficialitat del valenci\u00e0 al novembre de 1922, despr\u00e9s de l\u2019assemblea de l\u2019entitat Nostra Parla celebrada aquell estiu a Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, com a cap visible del grup va difondre profusament la Gram\u00e0tica valenciana del P. Llu\u00eds Fullana i el catecisme en valenci\u00e0 preparat per Carles Salvador i Mn. Eloi Ferrer (Breu instrucci\u00f3 de la doctrina cristiana, primera publicaci\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana (Castell\u00f3, 1922).\r\nDespr\u00e9s de la dictadura de Primo de Rivera va militar en la Dreta Regional Valenciana de Luis Lucia, partit fundat en 1930. Durant els anys de la II Rep\u00fablica va escriure nombrosos poemes en valenci\u00e0 en el setmanari Villarreal (1932-1936), \u00abSemanario cat\u00f3lico, \u00f3rgano de las derechas de Villarreal\u00bb, dirigit successivament per Vicente Marco Monfort, l\u2019advocat Jos\u00e9 Sanz Cabrera (l\u00edder de la dreta agr\u00e0ria) i, finalment, pel farmac\u00e8utic Luis Gimeno Pla. Entre els col\u00b7laboradors habituals m\u00e9s destacats que firmaven amb el nom real estaven autors coneguts com Bernard\u00ed Rubert Candau, Angelina Abad Cantavella, Joaquim Tuixans, Carles Sarthou Carreres, Mn. Benet Traver Garcia i Seraf\u00ed Lloret.\r\nProfessionalment es va dedicar a l\u2019exportaci\u00f3 i, despr\u00e9s de la guerra, a la venda de materials per a la construcci\u00f3 en un magatzem ubicat al carrer de Santa Isabel, 16 de Vila-real. Es va casar amb M\u00aa Gr\u00e0cia Arrufat Almela, i sembla que no tingueren fills. Vivien al carrer de la Comuni\u00f3, 22."}, {"id": 310, "name": "Eduard", "surname": "L\u00f3pez-Chavarri", "conjunction": "i", "second_surname": "Marco", "url": "/biografies/lopez-chavarri-marco-eduard", "image": "/media/biography/image/lopez_chavarri_eduard2.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1970, "short_description": "Periodista i m\u00fasic\r\nDestacat compositor, music\u00f2leg i cr\u00edtic musical, la seva vocaci\u00f3 es gesta en l'ambient familiar. El seu pare, gran amant de la m\u00fasica, va inculcar aquesta afici\u00f3 als seus fills. El seu germ\u00e0, Casimir va ser un destacat qu\u00edmic, professor i t\u00e8cnic de l'estaci\u00f3 meteorol\u00f2gica de Val\u00e8ncia.\r\nEl 1929 es casa amb la cantant Carmen And\u00fajar. Junts, desenvolupen una llarga s\u00e8rie d'activitats musicals. Tenen un fill al que anomenen Eduard.\r\n\u00a0\r\nFormaci\u00f3\r\nDespr\u00e9s d'assistir a l'escola del carrer de les Barques, fa el batxillerat per acabar estudiant la carrera de Dret a la Facultat de Val\u00e8ncia. Obt\u00e9 el grau de doctor a la Universitat Central el 23 de maig de 1900.\r\nComen\u00e7\u00e0 molt aviat a estudiar m\u00fasica, la majoria de les vegades de forma autodictada. Es va saber envoltar de grans figures que li van servir de guia i inspiraci\u00f3. Va rebre ajuda i lli\u00e7ons del F. Antich i va ser deixeble del mestre Pedrell. Tamb\u00e9 va ser orientat per Granados i Falla. Felip Pedrell fou una gran influ\u00e8ncia en la seva ideologia valencianista. Es pot veure la relaci\u00f3 que va mantenir amb el compositor catal\u00e0 a la correspond\u00e8ncia que van intercanviar tots dos entre 1912 i 1917. No nom\u00e9s aconsellava a Chavarri en aspectes musicals generals, sin\u00f3 que el va introduir en temes relacionats amb la hist\u00f2ria de la m\u00fasica valenciana com, per exemple, els relatius a Luis de Mil\u00e0 o al Misteri d'Elx. Amplia estudis a Alemanya, perfeccionant els seus coneixements d'harmonia amb les classes del professor Salomon Jadassohn. Viatja a It\u00e0lia i Par\u00eds, on millor\u00e0 la seva formaci\u00f3 en les disciplines de Composici\u00f3 i Instrumentaci\u00f3.\r\nGran estudi\u00f3s, al marge de tota activitat musical, aprova els cursos de dibuix a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.\r\n\u00a0\r\nEtapa professional\r\nEn acabar els seus estudis universitaris, exerceix a Val\u00e8ncia el c\u00e0rrec d'advocat fiscal substitut a l'Audi\u00e8ncia Provincial de 1896 a 1908. En aquesta \u00faltima data decideix abandonar tota carrera judicial per dedicar-se a la m\u00fasica, encara que no de forma exclusiva. La seva carrera es mou en dos eixos: el periodisme i la m\u00fasica.\r\nCol\u00b7labora a Las Provincias de Teodor Llorente i Olivares, el seu introductor en el periodisme, passant a formar part del seu Consell de Redacci\u00f3. El seu primer article apareix el 1900. Va escriure cr\u00f2niques d'art, literatura, m\u00fasica, informaci\u00f3 general, cr\u00edtica i hist\u00f2ria, fins a la seva vellesa. El mateix Llorente parla del treball de L\u00f3pez-Chavarri com a periodista destacant la seva tasca de cr\u00edtic, ja siga musical, de teatre, art o literari, aix\u00ed com per la seva escriptura descriptiva en els seus articles de viatge.\r\nLa seva veritable fama com a periodista apareix quan \u00e9s enviat per Las Provincias com a corresponsal de guerra a les campanyes africanes del Rif i Tetuan (1909-1912). A m\u00e9s de narrar la guerra, tamb\u00e9 descrivia els costums i vida dels pobles del Magrib. Els seus articles gaudien d'un gran prestigi i eren demandats per molts diaris nacionals. Va acabar per col\u00b7laborar en les principals revistes art\u00edstiques d'Europa i Am\u00e8rica.\r\nEn tornar d'\u00c0frica, l'1 d'octubre de 1910, obt\u00e9 la nova c\u00e0tedra d'Est\u00e8tica i Hist\u00f2ria de la M\u00fasica al Conservatori de Val\u00e8ncia. All\u00e0 exerceix com a docent obtenint un gran prestigi entre els seus alumnes. Destaca Jos\u00e9 Iturbi, a qui d\u00f3na classes d'harmonia i contrapunt. Uns anys abans, havia dirigit i fundat l'Orquestra Valenciana de Cambra, junt amb la que havia recorregut gran part de l'Estat espanyol. Tamb\u00e9 va exercir com a director de l'Orquestra Simf\u00f2nica del Teatre Principal des de 1906.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra, com a assessor provincial de la Secci\u00f3 Femenina del Movimento, escriur\u00e0 gran quantitat d'harmonitzacions de temes folkl\u00f2rics com Raps\u00f2dia Valenciana i Concert breu, per a piano i orquestra; Contes i fantasies, per a piano i moltes obres vocals, profanes i religioses com Missa Bernarda, Ofrena a la Verge i Himne d'Epifania.\r\nVa escriure molts llibres narrant els seus viatges pel m\u00f3n i les experi\u00e8ncies viscudes a la C\u00e0tedra. Els m\u00e9s importants s\u00f3n Armon\u00eda, Hojas de la Vida, M\u00fasicos y fil\u00f3sofos, El teatro de \u00d3pera, Estampas del Camino y del lar, Vadem\u00e9cum musical, El anillo del Nibelungo, M\u00fasica popular espa\u00f1ola (1927), Nociones de Est\u00e9tica de la M\u00fasica, La danza popular valenciana, Historia de la M\u00fasica (1914, de texto en el conservatorio), Contes l\u00edrics (1907), Proses de viatge (1929), De l'horta i de la muntanya (1916) i Les escoles populars de m\u00fasica. No obstant aix\u00f2, els seus articles sobre m\u00fasica en Las Provincias van ser els que m\u00e9s fama li van donar entre les classes populars. Van quedar in\u00e8dites De terres d'\u00c0frica, En terres de Magreb i L'anhel d'It\u00e0lia. A part de la seva tasca com a compositor, va fer traduccions i biografies de compositors com Beethoven, C\u00e9sar Franck i Paul Dukas. Va escriure obres de teoria est\u00e8tica, musical i de creaci\u00f3 liter\u00e0ria.\r\nEn una carta de 1962, Manuel Fraga, ministre franquista d'Informaci\u00f3 i Turisme, li comunica la seva intenci\u00f3 de lliurar-li personalment el t\u00edtol de Periodista d'Honor. T\u00edtol que ja havia obtingut el 1957.\r\nCompongu\u00e9 obres musicals per a banda, orquestra, viol\u00ed i piano, guitarra, clarinet i per a veus blanques i mixtes. Els t\u00edtols m\u00e9s coneguts s\u00f3n Acuarelas valencianas, Valencianas, Danzas de concierto, Sonata levantina, L\u00edricas, Fantas\u00eda, Impresiones, Concierto en La, Sinfon\u00eda hisp\u00e1nica, Antiguos abanicos, Concierto hisp\u00e1nico, Im\u00e1genes de Anta\u00f1o, Tres tiempos de minueto, Sarabanda, Preludios a Valencia, Suite de homenajes, Llegenda, Madrigal, Els pastorets, Mareta, Canci\u00f3n de Cuna, Ya plora el xic, Riberenca, Ventalls antics o Terra d'horta entre moltes altres..\r\nPotser la seva obra m\u00e9s difosa siga Acuarelas Valencianas, escrita per a orquestra de corda. Fou estrenada per l'Orquestra Valenciana de Cambra i est\u00e0 escrita sobre temes populars. En l'exposici\u00f3 regional de Val\u00e8ncia de 1909 estrena Llegenda, basat en Lo Rat Penat, poema del seu amic Teodor Llorente. Tamb\u00e9 d\u00f3na suport a la revista Pentagrama de la qual va ser col\u00b7laborador.\r\nLa seva figura \u00e9s molt important en l'aportaci\u00f3 al nacionalisme musical valenci\u00e0. Si abans, Salvador Giner, va comen\u00e7ar a utilitzar la can\u00e7\u00f3 popular literalment, L\u00f3pez-Chavarri d\u00f3na un pas m\u00e9s. Cre\u00e0 nombroses obres en les que lo popular no \u00e9s ja citaci\u00f3 textual, sin\u00f3 que es converteix en una creaci\u00f3 seva tan encarnada en l'esperit popular que s'assembla a la m\u00fasica folkl\u00f2rica. Estem davant d'una m\u00fasica de tem\u00e0tica valenciana per\u00f2 que s'universalitza en usar una excel\u00b7lent factura i t\u00e8cnica al servei del sentiment popular. Durant la primera d\u00e8cada del segle XX, L\u00f3pez-Chavarri va tractar de propagar unes idees de canvi amb un programa renovador i de regeneraci\u00f3 a trav\u00e9s de l'art. Fruit del seu comprom\u00eds amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0 fou un dels signants les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nEntre els molts c\u00e0rrecs que ocup\u00e0, va pert\u00e0nyer al Consell Superior d'Investigacions Cient\u00edfiques, al Jurat de la Fundaci\u00f3 March, va ser membre d'honor de la Facultat d'Art de Londres, Acad\u00e8mic de Sant Carles, de Sant Ferran, de Belles Arts de Barcelona i de C\u00f2rdoba. Director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana, president de l'Associaci\u00f3 Amics de la M\u00fasica. A m\u00e9s de participar a Lo Rat Penat i en la Societat Coral El Micalet.\r\n\u00c9s guardonat amb la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia (1958), la Gran Creu d'Alfons X el Savi (1967) i la Creu Roja del M\u00e8rit Militar de Primera Classe en la campanya de 1909.\r\nLa seva gran biblioteca i arxiu personal, formada per m\u00e9s de 3.500 volums monogr\u00e0fics i 4.500 partitures impreses i manuscrites, a m\u00e9s de notes, revistes, cat\u00e0legs i fotografies, fou adquirida, el 1996, per la Generalitat Valenciana.\r\nA t\u00edtol postum es cre\u00e0 a Val\u00e8ncia en honor seu el Concurs d'interpretaci\u00f3 musical Eduard L\u00f3pez-Chavarri."}, {"id": 248, "name": "Joaquim", "surname": "Maldonado", "conjunction": "i", "second_surname": "Almenar", "url": "/biografies/maldonado-almenar-joaquim", "image": "/media/biography/image/maldonado_almenar_joaquim2.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 2009, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nCurs\u00e0 els estudis universitaris de Dret i comer\u00e7 a l'escola d'aquesta especialitat. Entre 1929 i 1935 exerc\u00ed d'advocat per\u00f2 poc despr\u00e9s el ministre espanyol Joaqu\u00edn Chapaprieta el nomen\u00e0 corredor de comer\u00e7, c\u00e0rrec que ja havia tingut el seu pare sota les ordres de Francesc Camb\u00f3.\r\nL'activisme p\u00fablic de Maldonado es deu a la seua relaci\u00f3 amb el fundador de la Derecha Regional Valenciana (DRV), Llu\u00eds Lucia i a les seues conviccions religioses, criat en un entorn familiar burg\u00e9s, cat\u00f2lic, i format amb els jesu\u00eftes. Maldonado ingress\u00e0 a l'Asociaci\u00f3n Cat\u00f3lica Nacional de Propagandistas. Als anys trenta fou membre de la DRV, per\u00f2 amb la confrontaci\u00f3 creixent entre dretes i esquerres durant la Segona Rep\u00fablica, Maldonado abandon\u00e0 el possibilisme de Lucia, que no era partidari d'una sublevaci\u00f3, i assum\u00ed el colpisme de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil Robles.\r\nMaldonado esdevingu\u00e9 l'enlla\u00e7 civil dels militars per a al\u00e7ar Val\u00e8ncia contra la Rep\u00fablica. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia amb l'esclat de la Guerra Civil fou empresonat, juntament amb el seu germ\u00e0 i el seu pare, durant tres mesos. Despr\u00e9s s'ocult\u00e0, fins que el 1937 va poder incorporar-se a l'ex\u00e8rcit franquista a Burgos, dins del qual\u00a0arrib\u00e0 a ocupar el c\u00e0rrec de tinent provisional auxiliar de l'Estat Major. S'afili\u00e0 a Falange Espa\u00f1ola y de las JONS, fins que dos anys despr\u00e9s abandon\u00e0 Falange per disconformitat amb les directrius del partit.\r\nDos fets d'aquesta \u00e8poca el marcarien per sempre: El primer, la participaci\u00f3 en la guerra, i veure com es desenvolupava la postguerra i la instauraci\u00f3 del r\u00e8gim, que el portaria a distanciar-se'n. El segon, un gran sentiment de r\u00e0bia i incomprensi\u00f3 per la condemna a mort a Llu\u00eds Lucia. Amb l'ajut de l'arquebisbe Prudencio Melo, Maldonado aconsegu\u00ed que li fora commutada la pena de mort, i ajud\u00e0 econ\u00f2micament a Lucia tant en el seu desterrament a Mallorca com quan va tornar a Val\u00e8ncia, ja malalt de mort.\r\nEls c\u00e0rrecs pol\u00edtics que ocup\u00e0 foren breus: el de secretari pol\u00edtic del governador Francisco Javier Planas de Tovar, en acabar la guerra, va ser el primer, i dur\u00e0 mesos. Maldonado abandon\u00e0 el c\u00e0rrec en sentir-se insultat per les desqualificacions a la DRV fetes en un m\u00edting per Ram\u00f3n Serrano Su\u00f1er i Dionisio Ridruejo. Fins i tot arrib\u00e0 a ser agredit per un falangista. A finals dels 1940 Maldonado havia passat d'antifalangista a antifranquista, centrant-se en la seua activitat professional i alineant-se amb els mon\u00e0rquics juanistes de Gil Robles.\r\nAbandonada la pol\u00edtica oficial, Maldonado es reincorpor\u00e0 al m\u00f3n de l'advocacia, esdevenint un dels personatges m\u00e9s influents de Val\u00e8ncia. En l'esfera pol\u00edtica, va acostar-se a l'oposici\u00f3 democr\u00e0tica de centre, enfrontant-se al r\u00e8gim en algunes ocasions. Durant el 1957 i 1958 hi hagu\u00e9 tota una campanya de protesta, impulsada per Mart\u00ed Dom\u00ednguez des del diari Las Provincias, per\u00f2 tamb\u00e9 per part de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, contra la inhibici\u00f3 del govern espanyol davant dels destrosses causades per les catastr\u00f2fiques riudes d'octubre de 1957 a la ciutat i als seus voltants. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la protesta, l'alcalde de Val\u00e8ncia, Tom\u00e1s Tr\u00e9nor, fou destitu\u00eft, i Dom\u00ednguez es vei\u00e9 for\u00e7at a dimitir per a evitar el tancament del diari. Maldonado don\u00e0 suport a la campanya, des de l'Ateneu, i al seu torn va pronunciar una confer\u00e8ncia sobre la necessitat d'una consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva dels valencians.\r\nDe 1955 a 1962, i de 1967 a 1968 fou president de l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia, donant impuls a una instituci\u00f3 dotada d'una directiva plural i difusora d'uns postulats europeistes. La presid\u00e8ncia de l'Ateneu no era, per a Maldonado i altres personatges de la dreta democr\u00e0tica, tant un c\u00e0rrec de representaci\u00f3 com d'intervenci\u00f3 pol\u00edtica i c\u00edvica (dins dels l\u00edmits institucionals i personals), at\u00e8s que era l'\u00fanic espai on es podien fer eleccions, i el vot es donava a qui representava encobertament a la democr\u00e0cia o a qui representava el r\u00e8gim. Maldonado impuls\u00e0 des de la presid\u00e8ncia una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies sobre economia i Europa que foren el germen de l'anomenat Contuberni de Munic de 1962, participant a les sessions preparat\u00f2ries amb Joaquim Mu\u00f1oz Peirats.\r\nTamb\u00e9 des de l'Ateneu hi haur\u00e0 un acostament de Maldonado cap al valencianisme, patrocinant una s\u00e8rie de confer\u00e8ncies de tem\u00e0tica valenciana en qu\u00e8 participaren els millors especialistes del moment; aix\u00ed, el 1968 l'entitat homenatj\u00e0 Joan Fuster pel seu llibre Nosaltres, els valencians.\u00a0Maldonado tamb\u00e9 recolzaria les campanyes que durant aquests anys realitzaren els valencianistes per la defensa del valenci\u00e0 a l'Esgl\u00e9sia; per\u00f2 el seu pas definitiu cap al m\u00f3n valencianista es produiria ja en la d\u00e8cada de 1970.\r\nEl 17 de setembre de 1974 s'incorpor\u00e0 a la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (UDPV), amb un nucli d'antics membres de la DRV com Josep Duato i Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escriv\u00e0.\r\nLa UDPV s'havia creat en la clandestinitat, amb el nom d'Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0, el 2 de juny de 1965, a l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia, arran dels contactes que van tenir a la Universitat de Val\u00e8ncia membres de diverses plataformes valencianistes aplegats a l'Aula Ausi\u00e0s March com Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles i Monllor, Josep Raga, Llu\u00eds Alpera, Ernest Serna i M\u00e0rius Viadel, la majoria d'ells d'orientaci\u00f3 democristiana. Despr\u00e9s, es va ampliar amb la incorporaci\u00f3 el 1972 de dirigents destacats de la Joventut Agr\u00edcola i Rural Cat\u00f2lica, com ara Vicent Ruiz i Monrabal, Francesc Fayos, Vicent Diego o Empar Escriv\u00e0. Maldonado va ocupar la presid\u00e8ncia del partit i del Consell General.\r\nLa UDPV form\u00e0 part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la Taula Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, del Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1974) i, m\u00e9s tard, de la Taula de Forces Pol\u00edtiques i Sindicals del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A les eleccions constituents espanyoles de 1977 es va presentar com a part de l'Equip de la Democr\u00e0cia Cristiana. Ell fou candidat al Senat per Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9, el seu fill Joaquim Maldonado i Chiarri particip\u00e0 en el projecte de UDPV.\r\nUDPV no va obtindre cap representaci\u00f3, cosa que supos\u00e0 la finalitzaci\u00f3 de la seua activitat. La fallida electoral tamb\u00e9 supos\u00e0 que Joaquim Maldonado no torn\u00e9s a participar m\u00e9s en la pol\u00edtica activa, encara que fins l'\u00faltim moment don\u00e0 suport a diversos projectes que tractaren de fomentar la llengua i la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nHavia estat president de la Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds, i a trav\u00e9s d'aquesta es don\u00e0 embranzida a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundaci\u00f3 del Bors\u00ed i, m\u00e9s tard, la Borsa de Val\u00e8ncia. Fou tamb\u00e9 president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, president de la Fundaci\u00f3 Ausi\u00e0s March, aix\u00ed com membre de la junta de fundadors del Diario de Valencia.\r\nRetirat de l'esfera p\u00fablica als anys 1980, el 2000 va rebre la condecoraci\u00f3 de Fill Predilecte i Medalla d'Or de la Ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nFoto: Rafa Gil"}, {"id": 308, "name": "Vicent", "surname": "Marco", "conjunction": "i", "second_surname": "Miranda", "url": "/biografies/marco-miranda-vicent", "image": "/media/biography/image/marco_miranda_vicent_Sq6oaxW.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1946, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nArrels familiars\r\nEl seu pare era llanderer, amb taller propi, i procedia de l'horta de Russafa. La fam\u00edlia de la seua mare era de Borriana, on Vicent passaria llargues temporades a casa dels avis, des dels dos anys, i on tota la fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a viure uns anys despr\u00e9s.\r\nL'avi matern influ\u00ed molt al car\u00e0cter i les idees que posteriorment desenvoluparia el jove Vicent. Si tota la fam\u00edlia era liberal, l'avi Miranda a m\u00e9s va tindre diversos c\u00e0rrecs durant els anys de les guerres carlines: recaptador d'impostos, treballador del Govern Civil, cap de policia, inspector dels Ferrocarrils del Nord... Liberal de Sagasta i ateu, li agradava portar al n\u00e9t a les tert\u00falies i a escoltar oradors, que despr\u00e9s la criatura repetia encara que no ho comprengu\u00e9s.\r\nEl \u00a0seu pare tamb\u00e9 era liberal, anticarl\u00ed, encara que cat\u00f2lic practicant, i va arribar a sergent al servei del govern durant la darrera guerra carlina.\r\nVicent Marco va estudiar a l'escola p\u00fablica de Borriana fins als deu anys. A l'hora de seguir la seua formaci\u00f3, entr\u00e0 al seminari menor, primer a Borriana i despr\u00e9s a Tortosa. No dur\u00e0 per\u00f2 m\u00e9s que tres anys, continuant des d'aleshores fent els estudis de secund\u00e0ria al poble i examinant-se per lliure a l'Institut de Castell\u00f3. Tot i aix\u00ed, als quinze anys deix\u00e0 el batxillerat inconcl\u00fas, en haver topat amb les matem\u00e0tiques, tot i excel\u00b7lir en llat\u00ed, literatura o hist\u00f2ria.\r\nComen\u00e7\u00e0 aleshores a treballar: al taller dels seu pare, d'oficinista en varies empreses de Borriana i Castell\u00f3, com a caixista d'impremta, al jutjat municipal... \u00c9s tamb\u00e9 l'\u00e8poca del teatre d'aficionats i els primers escrits literaris i period\u00edstics, que de la cr\u00f2nica passa poc a poc a la pol\u00edtica, als diaris republicans federals El Clamor i La Avanzada, de Castell\u00f3.\r\nCom els seus escrits, ell mateix entr\u00e0 paulatinament a la pol\u00edtica militant. La seua primera relaci\u00f3 fou amb l'anarquisme. El seu activisme el port\u00e0 a participar en m\u00edtings i actes, especialment a La Plana de Castell\u00f3, i a fundar amb d'altres companys i amics un centre social anarquista, Alba Social, amb moltes activitats i escola d'adults, de la que va ser mestre. Amb el seu treball aconseguiren que l'associaci\u00f3 f\u00f3ra durant un temps l'organitzaci\u00f3 predominant de Borriana, amb milers d'associats.\r\n\u00a0\r\nPeriodista i primera milit\u00e0ncia pol\u00edtica\r\nEn 1905, estava sense feina. El seu oncle Faust\u00ed Valent\u00edn, advocat, periodista i pol\u00edtic republic\u00e0, acabava de ser anomenat director de El Pueblo, i li ofer\u00ed feina al diari. Es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia i, encara que Valent\u00edn ja no era director quan arrib\u00e0, aquest el present\u00e0 a F\u00e9lix Azzati, el nou director, que l'accept\u00e0 a la redacci\u00f3. En aquesta publicaci\u00f3 passar\u00e0 de meritori de successos a corrector, i despr\u00e9s a redactor i redactor en cap, fins 1923. S'ajudar\u00e0 econ\u00f2micament fent traduccions del franc\u00e8s i el llat\u00ed.\r\nEn arribar a Val\u00e8ncia va con\u00e8ixer a Maria Orts, filla de la casa on s'estava de dispeser, amb qui es va casar en 1912. Van tindre tres fills: Vicent, que arribaria a ser un conegut periodista esportiu de la cadena SER; T\u00falio, comerciant; i F\u00e9lix, metge hemat\u00f2leg.\r\nVicent Marco ja havia abandonat la milit\u00e0ncia anarquista abans de traslladar-se a Val\u00e8ncia. Iniciat a la seua adolesc\u00e8ncia en el federalisme de Pi i Margall, havia arribat a la capital creient compartir un programa republic\u00e0 partidari de l'autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Amb aquesta creen\u00e7a i pel seu entorn social entr\u00e0 a militar al blasquista Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA), federat a nivell estatal amb el Partido Republicano Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux. El 1907, quan el PURA decid\u00ed crear una organitzaci\u00f3 de joves, la Juventud Republicana, Marco en fou un dels fundadors, i primer president.\r\nVicent Marco fou escollit regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia en 1912, dins de la minoria republicana. Aquesta primera legislatura seria curta, at\u00e8s que el mateix any va ser separat del c\u00e0rrec i processat per haver parlat en un m\u00edting, presidit pel doctor Gil i Morte, contra l'escandalosa administraci\u00f3 dels mon\u00e0rquics a l'Ajuntament. Absolt de tots els c\u00e0rrecs, torn\u00e0 al consistori, per al que va ser reelegit a totes les convocat\u00f2ries electorals, fins que l'abandon\u00e0 en 1937. De 1920 a 1923 va ser primer tinent d'alcalde, cap de la majoria republicana i alcalde accidental.\r\n\u00a0\r\nOposici\u00f3 a la Dictadura de Primo de Rivera\r\nEl 1923 va marcar dos fets importants en la seua traject\u00f2ria. D'una banda, l'enfrontament amb Azzati que el port\u00e0 a deixar El Pueblo, i de l'altra, el colp d'estat i inici de la Dictadura de Miguel Primo de Rivera, que va fer de Marco un conspirador per la seua oposici\u00f3 al nou r\u00e8gim.\r\nAzzati mai no havia tingut clara la difer\u00e8ncia entre el periodisme i la pol\u00edtica, incloent-hi la responsabilitat d'uns c\u00e0rrecs p\u00fablics, com ara el de regidor, als que mai no s'havia presentat. Marco, home de partit, havia seguit les directives radicals-lerrouxistes que aquest imposava, encara que de vegades no s'adien gaire a les seues conviccions \u00faltimes. A principis del 1923, Azzati va voler que el grup republic\u00e0 revocara una decisi\u00f3, referent a un nomenament funcionarial que no havien acceptat. En negar-se Marco, la relaci\u00f3 personal es va trencar, i per decisi\u00f3 pr\u00f2pia va deixar la redacci\u00f3. Durant un temps continu\u00e0 publicant al diari, per\u00f2 sense formar part de la redacci\u00f3. El seu allunyament provocaria el de Carles Espl\u00e0, per solidaritat.\r\nEl colp d'estat s'esdevingu\u00e9 mentre Vicent Marco exercia d'alcalde accidental de Val\u00e8ncia, en setembre de 1923. Aquell dia, Marco arrib\u00e0 a la ciutat des de Godella, on passava l'estiu, i se'n va assabentar abans d'arribar a l'Ajuntament. Ja no va entrar. Comen\u00e7aren aix\u00ed cinc anys de lluita contra la Dictadura, accions i moltes reunions amb membres de sindicats, partits antimon\u00e0rquics i militars que no eren partidaris del dictador.\r\nDe totes les conspiracions projectades, la coneguda com a \u00abSanjuanada\u00bb \u2014per la data en que havia de tindre lloc, 24 de juny de 1928\u2014 sembl\u00e0 la m\u00e9s factible. Compt\u00e0 amb el comprom\u00eds de militars de la major part de capitanies, republicans, sindicalistes, especialment la CNT, i la vaga promesa de Julian Besteiro de que els socialistes s'hi podien afegir. La deserci\u00f3 de la major part dels militars va fer fracassar l'intent, i els civils que detingueren acabaren processats i en pres\u00f3. A Vicent Marco li correspongueren 20 dies d'incomunicaci\u00f3 i 40 de pres\u00f3.\r\n\u00a0\r\nProclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica: alcalde de Val\u00e8ncia i diputat\r\nLa dictadura ja era, de totes formes, propera a la seua fi. Substitu\u00eft Miguel Primo de Rivera per D\u00e1maso Berenguer en gener de 1930, es convocaren eleccions municipals per a l'abril de 1931. Vicent Marco torn\u00e0 a ser escollit regidor. Aquesta vegada per\u00f2, fou diferent. Proclamada la Rep\u00fablica Catalana pel president Francesc Maci\u00e0 a Barcelona, tot l'Estat s'hi sum\u00e0 a proclamar la Rep\u00fablica. A Val\u00e8ncia, Marco encap\u00e7al\u00e0 la comissi\u00f3 que la proclam\u00e0 i que s'adre\u00e7\u00e0 als governs civil i militar a f\u00ed de controlar possibles accions en contra de la nova situaci\u00f3. A la sessi\u00f3 municipal del dia seg\u00fcent, 15 d'abril, Marco fou proclamat primer alcalde republic\u00e0 de la ciutat de Val\u00e8ncia, fent el primer ban republic\u00e0 en valenci\u00e0.\r\nTanmateix, tres dies despr\u00e9s, el 18 d'abril, deix\u00e0 el c\u00e0rrec al ser nomenat governador civil de C\u00f3rdoba. Enfrontat amb la situaci\u00f3 dels camperols cordovesos i els abusos dels cacics, Marco va assumir un paper actiu en la resoluci\u00f3 de conflictes, per les continues vagues al camp i les condicions penoses dels jornalers. Nom\u00e9s va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de socialistes i obrers, mentre treballaven en contra del seu esfor\u00e7 tant els mon\u00e0rquics com els republicans, tots ells nicetistes \u2014afins al president de la Rep\u00fablica, el liberal Niceto Alcal\u00e1-Zamora\u2014, en una clara alian\u00e7a de classe.\r\nLes pressions provocaren que a la fi present\u00e9s la seua dimissi\u00f3. Tampoc no va tindre cap suport del que, encara aleshores, era el seu partit, el PURA, aliat del lerrouxisme. A les seues mem\u00f2ries escriu el que li va dir Alejandro Lerroux sobre la seua for\u00e7ada dimissi\u00f3: \u00abComo amigo, lo lamento, pol\u00edticamente me alegro\u00bb.\r\nA les eleccions a Corts constituents republicanes, de juny de 1931, fou escollit diputat per la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia com a candidat del PRR-PURA. Compatibilitz\u00e0 l'acta de diputat a Corts amb la de regidor a Val\u00e8ncia i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit de nou diputat del PRR-PURA, aquest cop per la ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nLes aliances electorals el ficaren en una posici\u00f3, segons paraules pr\u00f2pies, incomoda: allunyat de Lerroux, per ell mateix i per l'alian\u00e7a amb la CEDA, es vegu\u00e9 obligat a figurar en el seu grup parlamentari, a la que estaven adscrits els diputats valencians. Amb Juli Just, amic i company de partit i de desacords, s'opos\u00e0 a projectes i s'abstingu\u00e9 sovint a l'hora de votar a la cambra.\r\nVicent Marco s'havia comprom\u00e8s ja amb la campanya pro-Estatut, i va fer gran quantitat de m\u00edtings al llarg del 1933, mentre continu\u00e0 amb la seua feina com a diputat. Com a tal havia format part de la comissi\u00f3 per a l'aprovaci\u00f3 de l'Estatut de Catalunya, del que era partidari, tot i que la va haver d'abandonar per a no sotmetre's a les pressions de Lerroux.\r\n\u00a0\r\nL\u00edder d'Esquerra Valenciana\r\nEn 1934 abandon\u00e0 el partit, juntament amb Juli Just, Faust\u00ed Valent\u00edn i H\u00e8ctor Altab\u00e0s. La seua voluntat fou la de mantindre's fidels a l'esperit reformista de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, que el PURA, enrolat en la disciplina lerrouxista, minimitzava o anul\u00b7lava (\u00abEl Manifiesto de los se\u00f1ores Marco Miranda, Just, Valent\u00edn y Altab\u00e0s\u00bb, a El Mercantil Valenciano,\u00a026 de juliol de 1934). Destacava en aquest grup d'exblasquistes el comprom\u00eds valencianista de la formaci\u00f3, que tenia com a un dels seus objectius l'assoliment de l'autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl juliol de 1934 els quatre signants, amb Vicent Gurrea, Vicent Alfaro i Agust\u00ed Pe\u00f1arrocha, funden Esquerra Valenciana (EV), amb un ideari valencianista republic\u00e0 progressista. R\u00e0pidament recolliren a bona part dels descontents amb l'antic blasquisme, arribant a obtindre el suport de disset casinos republicans de la ciutat de Val\u00e8ncia. El mateix any s'havia fundat a Castell\u00f3 de la Plana Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb Gaet\u00e0 Huguet i Miquel Pe\u00f1a Masip. Els dos partits conflu\u00efren donant suport al Front Popular, el 1936, i poc despr\u00e9s ERPV es dissolgu\u00e9 dins EV.\r\nVicent Marco va ser testimoni directe de la Revoluci\u00f3 d'Ast\u00faries l'octubre de 1934. Com a diputat, s'hi va traslladar per a seguir els esdeveniments, va constatar els estralls de la repressi\u00f3, incl\u00f2s l'assassinat del seu conegut, el periodista valenci\u00e0 Luis de Sirval \u2014\u00e0lies de Llu\u00eds Hig\u00f3n, detingut i assassinat a un calab\u00f3s per oficials del Tercio\u2014, i posteriorment va denunciar els fets davant el Plenari del Congres dels Diputats i el Fiscal de l'Estat, sense \u00e8xit.\r\nEl govern de dretes el separ\u00e0, conjuntament amb Vicent Alfaro, de la regidoria a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, per ordre del ministre de Governaci\u00f3, Eloy Vaquero. Torn\u00e0 a ser regidor a les eleccions de 1936, per\u00f2 sols fins 1937, en que la deix\u00e0 definitivament, per acord del seu partit, EV.\r\nLa situaci\u00f3 provocada pel govern de dretes un\u00ed a tota l'oposici\u00f3 republicana d'esquerres, i a les eleccions de 1936 Vicent Marco fou escollit diputat d'Esquerra Valenciana, amb 70.000 vots, a la candidatura del Front Popular per la ciutat de Val\u00e8ncia. A les noves Corts, Marco s'adscrigu\u00e9 al grup d'Esquerra Republicana de Catalunya, que identific\u00e0 com a partit amb els mateixos objectius que EV.\r\n\u00a0\r\nLa Guerra Civil\r\nIniciada la guerra al juliol, mantingu\u00e9 una activitat intensa durant tot el per\u00edode, assistint a les sessions parlament\u00e0ries all\u00e0 on se celebraren (Madrid, la Llotja de Val\u00e8ncia o el monestir de Montserrat, per\u00f2 no a la darrera sessi\u00f3 a Figueres). Va visitar amb freq\u00fc\u00e8ncia el front, sovint amb el doctor Joan Baptista Peset, diputat d'Izquierda Republicana per Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 en aquest temps va ser membre de la comissi\u00f3 gestora del Centre de Cultura Valenciana.\r\nEV contribu\u00ed a l'esfor\u00e7 de guerra amb comandaments com els coronels Uribarry, Tirado o Josep Benedito, que era responsable de les f\u00e0briques de municions, les columnes de voluntaris i els treballs de fortificaci\u00f3. Tampoc no abandon\u00e0 el seu programa valencianista, redactant un avantprojecte d'Estatut que es va presentar en febrer de 1937, que exigia un r\u00e8gim auton\u00f2mic provisional per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEn febrer de 1939, caigut el govern Negr\u00edn pel colp del coronel Casado, molts representants pol\u00edtics comen\u00e7aren a marxar. Marco es neg\u00e0, considerant que els representants del poble no podien abandonar, mentre els qui els han escollit continuen lluitant. No volgu\u00e9 tampoc anar-se'n sense els fills, els dos majors a l'ex\u00e8rcit i el m\u00e9s jove, professor a l'escola de quadres de les JSU a Madrid. Aquest, amb nom\u00e9s disset anys, fou detingut per la policia casadista, per\u00f2 Vicent Marco va anar a buscar-lo a Madrid i el rescat\u00e0 quan anaven a interrogar-lo. Rebutja aix\u00ed els suggeriments i propostes per marxar que li feren, inclosa la m\u00e9s ferma i fefaent de Gaet\u00e0 Huguet, que li deman\u00e0 que l'acompany\u00e9s a agafar un avi\u00f3 a Alacant, com ell mateix va fer.\r\n\u00a0\r\nAmagat durant el Franquisme\r\nLa fam\u00edlia reunida finalment a la seua casa de Val\u00e8ncia, al n\u00famero 27 de l'aleshores Avinguda de Val\u00e8ncia al Mar, es trob\u00e0 amb el final de la guerra i l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Els seus membres van repartint-se per les cases de ve\u00efns amics, i Marco comen\u00e7\u00e0 el periple que el faria esdevindre un talp, mentre es feia creure a tothom que era a Londres.\r\nDel ve\u00efnat pass\u00e0 a l'edifici de La Patronal \u2014avui Cambra de Comer\u00e7\u2014, on s'havien instal\u00b7lat els consolats estrangers, dels que s'afirm\u00e0 que tenien condici\u00f3 d'extraterritorialitat. Passats uns pocs dies, i no confiant en la seguretat promesa, pass\u00e0 per diverses cases de la ciutat, de coneguts, com Francesc Mart\u00ednez i Mart\u00ednez, la seua germana Rosita i d'altres de gent an\u00f2nima i generosa. A l'estiu de 1941, davant el perill de ser descobert, marx\u00e0 a Borriana, a casa de la seua germana Lola que l'amag\u00e0 fins al final.\r\nEl temps que va passar amagat el dedic\u00e0 a escriure. La major part de la seua obra resta in\u00e8dita, per\u00f2 s\u00f3n fonamentals per a con\u00e8ixer la seua vida i el seu pensament els dos volums de mem\u00f2ries In illo tempore i Cuatro gatos, editats en 2005 i 2007, respectivament.\r\nVicent Marco, que seguia des del seu amagatall les condemnes i els assassinats dels seus amics i coneguts, no va saber que ell mateix havia estat jutjat i condemnat. El jutjat n\u00famero 2 del Tribunal Especial para la represi\u00f3n de la masoneria i el comunismo, presidit pel general Saliquet, inco\u00e0 el sumari 289/1941, de 22 de novembre, processant-lo en rebel\u00b7lia, amb auto de terminaci\u00f3 de data 9 de gener de 1942, com a autor, amb tota mena d'agreujants, del delicte de ma\u00e7oneria, amb una pena de trenta anys de reclusi\u00f3 major, i access\u00f2ries d'interdicci\u00f3 civil, inhabilitaci\u00f3 absoluta perp\u00e8tua i desterrament.\r\nEfectivament, Vicent Marco era francma\u00e7\u00f3, mai ho havia negat, i havia defensat la Francma\u00e7oneria p\u00fablicament, en sessi\u00f3 plen\u00e0ria de les Corts. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s era delicte a les ments delirants del franquisme. Marco entr\u00e0 a la ma\u00e7oneria a Val\u00e8ncia, passats els quaranta anys, i va ser Gran Mestre de la L\u00f2gia de Llevant, grau 33 (el m\u00e9s alt) i membre del Consell Suprem.\r\nEn 1946, Marco deman\u00e0 reunir-se amb els seus fills a Val\u00e8ncia. Aquests, tot i que tamb\u00e9 estaven encara en situaci\u00f3 prec\u00e0ria per l'antiga milit\u00e0ncia a la FUE i les seues pr\u00f2pies activitats durant la guerra, finalment poderen portar-lo, clandestinament, a un xalet de la Malvarrosa a la fi de l'estiu d'aquell any. Debilitades les seues forces pel tancament i les pen\u00faries, en desembre pat\u00ed un accident vascular cerebral, amb hemiplegia i coma, morint el 23 de desembre.\r\nLa fam\u00edlia hagu\u00e9 de demanar perm\u00eds a l'arquebisbat per a que s'obrigu\u00e9s el cementeri civil. La negociaci\u00f3 dur\u00e0 hores. Durant la nit, la not\u00edcia s'havia escampat per tota la ciutat, i l'endem\u00e0, dia 24, quan per fi poderen soterrar-lo, una multitud acompany\u00e0 el f\u00e8retre des del pont d'Arag\u00f3 i al llarg de la Gran Via, on es va acomiadar el dol. Amics i companys de Vicent Marco, companys de la FUE dels seus fills, excarcerats, represaliats, fins i tot molta gent que no l'havia conegut, tots es van unir en aquell acte d'homenatge i de comiat que esdevingu\u00e9 la primera manifestaci\u00f3 antifranquista de Val\u00e8ncia."}, {"id": 646, "name": "Ladislau", "surname": "Mar\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Sim\u00f3", "url": "/biografies/mari-simo-ladislau", "image": "/media/biography/image/mari_simo_ladislau.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1938, "short_description": "Adroguer, narrador, dramaturg i activista cultural\r\nNasqu\u00e9 al si d\u2019una fam\u00edlia humil. No curs\u00e0 estudis superiors, per tant la seua formaci\u00f3 fou autodidacta. En la seua joventut, entre 1915 i 1917, treball\u00e0 de passant en una farm\u00e0cia de Requena i en una altra de Val\u00e8ncia. La primera producci\u00f3 liter\u00e0ria que li coneixem \u00e9s una col\u00b7laboraci\u00f3 en El Cuento del Dumenche, l\u2019any 1917, on public\u00e0 dos poemes de tema amor\u00f3s i qualitat escassa i una narraci\u00f3 titulada La riquea dels pobles o La Carchofa de Silla. Conta la hist\u00f2ria d\u2019un enamorament entre un xic benestant de Val\u00e8ncia i una xica de Silla en el marc de les festes del poble. Est\u00e0 escrita en un registre que palesa l\u2019absoluta desconeixen\u00e7a de qualsevol criteri ortogr\u00e0fic o lexicogr\u00e0fic per part de l\u2019autor.\r\nL\u2019any 1918 es trasllad\u00e0 a Tavernes de la Valldigna, on va obrir una adrogueria, amb l\u2019afegit de diferents elements de farm\u00e0cia. All\u00ed conegu\u00e9 Maria Bolinches, amb qui es cas\u00e0. No tingueren descend\u00e8ncia. S\u2019implic\u00e0 profundament en el poble d\u2019acollen\u00e7a i hi desenvolup\u00e0 una intensa labor d\u2019animador cultural, a m\u00e9s de col\u00b7laborar en diverses publicacions peri\u00f2diques com Renacimiento, setmanari local de curta vida, dirigit pel seu amic inseparable, el metge Francesc Valiente. L\u2019any 1922 s\u2019anim\u00e0 a editar un publicaci\u00f3 biling\u00fce titulada Vida Nova, que tamb\u00e9 tingu\u00e9 una exist\u00e8ncia ef\u00edmera. Ell hi tenia cura de quasi totes les seccions, per\u00f2 hi destaquen tamb\u00e9 els escrits dels poetes Bernat Ort\u00edn Benedito i Francesc Caballero Mu\u00f1oz, als quals hi qualificava d\u2019amics \u00edntims, de poetes valencians consagrats, gl\u00f2ries de la llengua d\u2019Ausi\u00e0s Marc i \u00abfuribunds regionalistes\u00bb, que honoraven les p\u00e0gines del seu peri\u00f2dic. Posteriorment a aquests projectes period\u00edstics fallits, entr\u00e0 com a corresponsal de Tavernes de la Valldigna en el peri\u00f2dic Las Provincias, si m\u00e9s no des de l\u2019any 1924. Amb les seues cr\u00f2niques cre\u00e0 un clima d\u2019opini\u00f3 favorable a la creaci\u00f3 del Centre Art\u00edstic Musical, que signific\u00e0 durant els anys vinents un focus de cultura important per a la vila. Aquesta entitat realitz\u00e0 una gran labor no nom\u00e9s per la activitat musical i les confer\u00e8ncies cient\u00edfiques que s\u2019hi realitzaren, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la liter\u00e0ria, amb l\u2019organitzaci\u00f3 de cert\u00e0mens d\u2019una estructura semblant a la dels jocs florals, o les visites de destacats escriptors valencians com Josep M\u00aa Bayarri, Thous Llorens, Pasqual Asins, Caballero Mu\u00f1oz i Salvador Verdeguer, que hi compareixien amb l\u2019objectiu d\u2019eixamplar la idea del valencianisme a les comarques. Ladislau Mar\u00ed corresponia col\u00b7laborant en les publicacions que aquests treien a Val\u00e8ncia com La Festa de Sant Josep, que aparegu\u00e9 al mar\u00e7 de 1926. Tenien per costum regalar-se m\u00fatuament poemes dedicats. Entre els oferits al nostre autor destaca l\u2019escrit per Josep M\u00aa Bayarri, que pr\u00e0cticament en constitueix una etopeia. No es tracta d\u2019un poema de circumst\u00e0ncies, sin\u00f3 que traspua una estima profunda. Entre les virtuts que atribueix a Mar\u00ed destaquen el car\u00e0cter bondad\u00f3s, la generositat i la passi\u00f3 per l\u2019art i la cultura, especialment per les lletres i la m\u00fasica.\r\nQuant a l\u2019aspecte musical, fou el compositor de l\u2019\u00abHimne a Tavernes\u00bb i del cant \u00abEl Llaurador\u00bb, amb lletra de Francesc Valiente, que s\u2019executaren per primera vegada en la inauguraci\u00f3 del local social del Centre Art\u00edstico-Musical. Aix\u00ed mateix, tots dos amics foren tamb\u00e9 els mentors del futur compositor valler Antoni Chover Salom.\r\nD\u2019altra banda, la seua adrogueria es convert\u00ed en seu de la tert\u00falia que establia amb la intel\u00b7lectualitat del poble, quasi tots forasters ave\u00efnats i amb c\u00e0rrecs p\u00fablics de sanitat o ensenyament. Era durant la dictadura de Primo de Rivera, una \u00e8poca en qu\u00e8 el nostre autor refusava la polititzaci\u00f3 del treballador i la lluita de classes, com molt b\u00e9 palesa en la reeixida novel\u00b7leta Guerra de germans (1929), publicada en fullet\u00f3 per la revista Cullera, lligada a la banda de l\u2019Ateneu Musical d\u2019aquella ciutat. Ell en fou un dels m\u00e9s assidus col\u00b7laboradors, sempre sobre temes culturals. La seua influ\u00e8ncia hi fou tan important que, tamb\u00e9 en el fullet\u00f3, li publicaren l\u2019obra teatral Orgull de rassa (1930-1931), que romania in\u00e8dita.\r\nTant la narraci\u00f3 esmentada com aquesta obra teatral permeten endevinar un autor model d\u2019idees conservadores, solucions interclassistes i conven\u00e7ut antisindicalista. En Guerra entre germans es planteja una dicotomia entre Pasqualet, treballador, noble i bon fill, i Arturo, sindicalista, malfaener i fill desnaturalitzat. La llengua que empra Mar\u00ed ha adquirit dignitat, al mateix temps que ha sabut millorar la t\u00e8cnica narrativa.\r\nPel que fa a Orgull de rassa, \u00abcom\u00e8dia l\u00edrica valenciana en dos actes, dividits en cinc quadres i un ep\u00edleg\u00bb, musicada pels germans Vicent i Artur Terol, fou rebuda quasi un\u00e0nimement com un exemple esperan\u00e7ador del que podia ser un teatre valenci\u00e0 de qualitat, en un moment en qu\u00e8 es produ\u00efa en la premsa de la capital la pol\u00e8mica per un \u00abteatre d\u2019art\u00bb. La com\u00e8dia \u00e9s bastant extensa, per\u00f2 no per aix\u00f2 avorrida; i tamb\u00e9 idealista i maniquea, amb el c\u00e0stig per al dolent i la felicitat per a l\u2019honrat. El di\u00e0leg est\u00e0 bastant ben aconseguit, amb un registre literari que inclo\u00efa alguns \u00abllemosinismes\u00bb renaixencistes, bastant inversemblants en boca dels llauradors que els pronunciaven. L\u2019estructura teatral tenia alguns defectes propis d\u2019un ne\u00f2fit de les taules, per\u00f2 el conjunt, ajudat per la magn\u00edfica partitura dels xativins Terol, resultava m\u00e9s que acceptable. S\u2019estren\u00e0 amb gran \u00e8xit el 23 de febrer de 1929 al Gran Teatre de X\u00e0tiva i al Teatre Princesa, de Val\u00e8ncia, el 19 d\u2019abril seg\u00fcent.\r\nAra b\u00e9, les esperances que havia despertat la seua figura com a autor teatral valenci\u00e0 no es veren acomplertes. En catal\u00e0 sols li coneixem posteriorment la divertida \u00abrevista c\u00f2mica valenciana en prosa i en vers\u00bb titulada La \u00faltima prova, escrita en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Francesc Valiente i amb m\u00fasica del mestres Vicent i Artur Terol. \u00c9s una obreta sense cap m\u00e9s pretensi\u00f3 que fer riure, i cal dir que ho aconsegueix per la gr\u00e0cia de les situacions que planteja, plenes d\u2019acudits verbals i visuals. No fou editada i tampoc no hi ha const\u00e0ncia de la seua possible representaci\u00f3. En canvi, s\u00ed que s\u2019escenific\u00e0, a Tavernes de la Valldigna l\u2019any 1931, el seu duet c\u00f2mic Salvadoret l\u2019aprenent. La resta de la seua producci\u00f3 teatral ja \u00e9s en castell\u00e0.\r\nEl 25 de mar\u00e7 de 1933 estren\u00e0 al Teatre Ideal de Tavernes de la Valldigna l\u2019opereta La Duquesita, musicada pel nou director del Centre Art\u00edstico-Musical, Ramon del Valle. Els int\u00e8rprets en foren el quadre d\u2019actors aficionats d\u2019aquesta entitat. L\u201911 de gener de 1936, tamb\u00e9 a l\u2019Ideal, repos\u00e0 Orgull de rassa. Com a final de festa estren\u00e0 un conte l\u00edrico-fant\u00e0stic en vers, titulat Periquito Rascatripas o El viol\u00edn del diablo.\r\nProbablement, durant els darrers temps de la Rep\u00fablica i la guerra sofr\u00ed un tomb ideol\u00f2gic que l\u2019acost\u00e0 a l\u2019esquerra pol\u00edtica. \u00c9s aix\u00ed com assaj\u00e0, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Francesc Valiente, el teatre popular revolucionari amb el drama l\u00edric Amanecer rojo, amb partitura de Ramon del Valle. Aquest comprom\u00eds pol\u00edtic de Mar\u00ed el dugu\u00e9 tamb\u00e9 a escriure l\u2019\u00abHimno de la Escuela Popular de Guerra de Infanter\u00eda, Caballer\u00eda e Intendencia\u00bb, amb m\u00fasica de Josep Roca Coll, on convidava a morir per la llibertat. Durant el temps de guerra sofr\u00ed una malaltia hep\u00e0tica que acabaria amb la seua vida."}, {"id": 753, "name": "Emili", "surname": "Mar\u00edn", "conjunction": "i", "second_surname": "Soriano", "url": "/biografies/marin-soriano-emili", "image": "/media/biography/image/marin_soriano_emili.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2024, "short_description": "Sacerdot, te\u00f2leg, activista cultural, escriptor, editor i periodista\r\nEmili Mar\u00edn va n\u00e0ixer al si d\u2019una fam\u00edlia humil del centre de la ciutat d\u2019Alcoi. El pare havia estat republic\u00e0 i havia arribat a brigada en l\u2019ex\u00e8rcit lleial, per la qual cosa, una vegada acabada la Guerra Civil, va haver de patir dos anys de pres\u00f3 a Alacant. En eixir de presidi es va guanyar la vida com a operari en diverses f\u00e0briques, d\u2019on sovint va ser acomiadat a causa de les seues activitats sindicals. La mare va ser obrera de la f\u00e0brica de paper de fumar Bamb\u00fa.\r\nMar\u00edn va estudiar a la instituci\u00f3 del Pare Manj\u00f3n, una mica m\u00e9s avan\u00e7ada en pedagogia, on estudiaven els xiquets de les classes m\u00e9s humils de la ciutat. Estudiant comer\u00e7 als salesians, amb 12 anys, va descobrir la seua vocaci\u00f3 religiosa.\r\nEl 1953 va entrar al Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia, un fet que va trasbalsar el seu pare. \u201cMon pare\u201d, assegurava en una entrevista, \u201cmai no va vindre a missa, tret de quan vaig cantar missa per primera vegada. Vaig patir, sobretot, moralment\u201d.\r\nAl seminari va descobrir el cinema neorealista itali\u00e0 i va imbuir-se d\u2019un ambient cultural molt fort, per\u00f2 tamb\u00e9 va poder comprovar l\u2019arraconament del valenci\u00e0. Fet i fet, a la instituci\u00f3, dirigida per Antonio Rodilla Zan\u00f3n,[1] dominava l\u2019espanyolisme i estava prohibida la llengua del pa\u00eds. Als qui la parlaven, com ha c\u00e0stig se\u2019ls feia carregar amb una pedra. Segons Mar\u00edn, si durant la Transici\u00f3 molts capellans es van posar en contra de la lit\u00fargia en valenci\u00e0 va ser per la influ\u00e8ncia de Rodilla.\r\nL\u2019any 1960 va guanyar una beca en el Col\u00b7legi Sant Tom\u00e0s de Villanueva de Val\u00e8ncia, dirigit per moss\u00e8n Josep Espasa, un canonge conciliar, lletrat i sensible a la cultura del pa\u00eds que havia estat arraconat per la jerarquia eclesi\u00e0stica valenciana. A trav\u00e9s d\u2019Espasa, Mar\u00edn va con\u00e8ixer Vicent Ventura, Joan Fuster, Pep Garcia Richart, Josep Iborra o l\u2019arquitecte Juanjo Estell\u00e9s.\r\nConscienciat amb els problemes de la classe obrera emigrada durant l\u2019etapa final del franquisme, Mar\u00edn, durant aquest mateix per\u00edode, va decidir anar-se\u2019n a treballar sis mesos a una f\u00e0brica de la Volskwagen a Osnabr\u00fcck.\r\nSent ja capell\u00e0 el 1965 a Castell\u00f3 de la Ribera, va quedar colpit per les idees del Concili Vatic\u00e0 II, del qual es va fer un difusor entusiasta fins que l\u2019elit eclesial va fer un gir conservador. Mort Franco, l\u2019Esgl\u00e9sia va comen\u00e7ar a nomenar bisbes auxiliars amb un marcat car\u00e0cter integrista com Rouco, Agust\u00edn Garc\u00eda-Gasco o Suqu\u00eda, entre d\u2019altres.\r\nDestinat a la parr\u00f2quia de Pedralba (els Serrans), va compatibilitzar la seua tasca a la parr\u00f2quia amb nombroses activitats culturals i pol\u00edtiques. Aficionat al teatre, va muntar a la poblaci\u00f3 dels Serrans amb uns joves arribats de Fran\u00e7a l\u2019obra de Buero Vallejo, Concierto de San Ovidio. Va ser la seua manera de sumar-se a les protestes que van esclatar arreu del pa\u00eds en contra del Proc\u00e9s de Burgos contra activistes bascos. Durant aquesta \u00e8poca va fer amistat amb intel\u00b7lectuals compromesos amb el pa\u00eds com Gustau Mu\u00f1oz, el jesu\u00efta Ramir Reig, l\u2019economista M\u00e0rius Garcia Bonaf\u00e9, Josep Pic\u00f3 o la sindicalista Carmen Arjona, que arribaria a ser regidora de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia per Esquerra Unida.\r\nDespr\u00e9s de Pedralba fou destinat a la Pobla de Farnals, a l\u2019Horta Nord. Des de la seua nova destinaci\u00f3 i amb vint-i-set anys va dirigir El Supercaminal, una obra de fort contingut ecologista del grup Pluja; s\u2019encarregava d\u2019organitzar confer\u00e8ncies de Joan Fuster o va muntar un festival de la Can\u00e7\u00f3 en qu\u00e8 havien d\u2019intervenir Raimon, Guillermina Motta, Pi de la Serra o Ovidi, i que a l\u2019\u00faltima va ser susp\u00e8s per l\u2019ajuntament per \u201cmotivos de seguridad\u201d.\r\nDe la Pobla va passar a Benicalap, un barri de la perif\u00e8ria de Val\u00e8ncia. Estant all\u00e0, el 1976 entr\u00e0 a l\u2019emblem\u00e0tica revista Sa\u00f3, llavors dirigida per Josep Antoni Comes. M\u00e9s tard, i durant 18 anys, la va dirigir ell mateix.\r\nTot i no tenir una filiaci\u00f3 pol\u00edtica, Mar\u00edn va estar molt ben relacionat amb el president socialista Joan Lerma o l\u2019alcaldessa de Val\u00e8ncia Clementina R\u00f3denas. Entre 1993 i 1998 va ser nomenat pels socialistes membre del Consell Valenci\u00e0 de Cultura, des d\u2019on impuls\u00e0 el 1995 el llibre Cardenal Taranc\u00f3n.\r\nMar\u00edn va ser coordinador de l\u2019\u00fanic curs que s\u2019ha fet de Teologia de l\u2019Alliberament a la Universitat Internacional Men\u00e9ndez Pelayo, en qu\u00e8 van participar Joan Nebot, Pedro Blat, Mart\u00ednez Dousel o Gonz\u00e1lez Faus. Com a periodista va realitzar m\u00e9s de sis-centes entrevistes a diverses personalitats com Gorvatxov, Irene Papas o Ernesto Cardenal.\r\nL\u2019arribada a la di\u00f2cesi valentina del cardenal castell\u00e0 Agust\u00edn Garc\u00eda-Gasco, li va suposar molts maldecaps atesa la seua condici\u00f3 de capell\u00e0 valencianista. Un dels principals enfrontaments el va tenir a compte de l\u2019edici\u00f3 de la B\u00edblia Valenciana Interconfessional, una iniciativa de la revista i editorial Sa\u00f3 que seguia el model de la B\u00edblia Ecum\u00e8nica dels catalans i pretenia acostar el text religi\u00f3s en valenci\u00e0 al poble. Per a editar-la calia tenir l\u2019aprovaci\u00f3 d\u2019un bisbe i el finan\u00e7ament de Bancaixa, dirigida per Jos\u00e9 Mar\u00eda Sim\u00f3 Nogu\u00e9s. Garc\u00eda-Gasco, contrari a la iniciativa, es va negar a donar-hi l\u2019autoritzaci\u00f3 i, a m\u00e9s, va intervenir davant de Sim\u00f3 Nogu\u00e9s perqu\u00e8 no financ\u00e9s el projecte.\r\nL\u2019editorial Sa\u00f3, no obstant aix\u00f2, es va posar en contacte amb Edward Idris Cassidy, president del Consell Pontifici per a la Promoci\u00f3 de la Unitat dels Cristians i van visitar-lo a Roma per Pasqua de 1995. Idris va signar l\u2019autoritzaci\u00f3, per\u00f2 Garc\u00eda-Gasc\u00f3 va tornar a intervenir per a desacreditar Mar\u00edn i el projecte, acci\u00f3 que no va reeixir.\r\nAl cap d\u2019un temps, Garc\u00eda-Gasco va destinar Mar\u00edn a la parr\u00f2quia de Patraix de Val\u00e8ncia, i a un altre capell\u00e0 tamb\u00e9 fundador i director de Sa\u00f3, Vicent Cardona. Era una manera de castigar-los posant-los al front d\u2019una parr\u00f2quia de barri amb moltes necessitats. De qualsevol manera, tant Mar\u00edn com Cardona es van posar al capdavant i no van defallir en cap moment.\r\nEl 2016 fou nomenat Fill Adoptiu de Val\u00e8ncia per tota una traject\u00f2ria dedicada a la cultura valenciana.\r\nEls darrers anys, Mar\u00edn, cec i molt major, s\u2019havia enretirat de la vida p\u00fablica. En el moment de la seua mort residia a la Casa Sacerdotal Bet\u00e0nia de Quart de Poblet, a l\u2019Horta Sud. Durant el seu soterrar, l\u2019actual director de Sa\u00f3, Vicent Bosc\u00e0,\u00a0 recordava que, gr\u00e0cies a Mar\u00edn, una part important de la intel\u00b7lectualitat valenciana no creient com Joan Fuster o Vicent Ventura s\u2019havien incorporat a la revista Sa\u00f3. Segons Bosc\u00e0, un dels seus grans m\u00e8rits fou el de construir ponts en una societat diversa.\r\nImatge: Biel Ali\u00f1o/Serra d\u2019Or\r\n\r\n\r\n[1] Entre 1921 i 1939 va ser vicedirector del Col\u00b7legi Major de Sant Joan de Ribera, on va formar alguns dels personatges de la cultura m\u00e9s influents durant el franquisme com Jos\u00e9 Corts Grau, Jos\u00e9 Luis Villar Palas\u00ed o Jaime Garc\u00eda A\u00f1overos, entre d\u2019altres. Durant la Guerra Civil, Rodilla va servir com a capell\u00e0 castrense en el vaixell rebel Mallorca. Amic de Jos\u00e9 Mar\u00eda Escriv\u00e0 des de 1934, i en tant que vicari general, va concedir l\u2019imprimatur a Camino. Des del 1944 i fins al 1969 va dirigir el Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia.\r\n\r\n"}, {"id": 477, "name": "Trinitari", "surname": "Mariner", "conjunction": "", "second_surname": "Gimeno", "url": "/biografies/mariner-gimeno-trinitari", "image": "/media/biography/image/mariner_gimeno_trinitari.jpg", "birth_date": 1863, "dead_date": 1933, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nTrinitari Mariner va n\u00e0ixer el 1863 al carrer de Sant F\u00e8lix de Nules. Era el major dels sis fills de Trinitario Mariner Bruno (teixidor aut\u00f2nom) i de Mar\u00eda Rosa Gimeno Gozalbo. De tan llarga fam\u00edlia nom\u00e9s van sobreviure tres dels germans, que a m\u00e9s quedaren orfes en 1893.\r\nAls nou anys va ingressar en el Seminari de Tortosa, i m\u00e9s tard va continuar els estudis eclesi\u00e0stics al Col\u00b7legi de Sant Tom\u00e0s de Villanueva de Val\u00e8ncia (1884), d\u2019on va eixir doctor en Teologia i Dret Can\u00f2nic l\u2019any 1893. En ser ordenat prevere al febrer de 1888, pren possessi\u00f3 del c\u00e0rrec de coadjutor durant uns mesos de la parr\u00f2quia de Serra d\u2019en Galceran; entre 1888 i 1892 el trobem a Sant Mateu; a Alfondeguilla entre 1892-1895; a Nules (1895-1926); de nou a Sant Mateu, on substitu\u00ed el cult\u00edssim arxipreste Mn. Manuel Bet\u00ed Bonfill, finat el 17 de mar\u00e7 del 1926, i a Nules novament en 1931 en demanar el trasllat per motius de salut, on va morir el 23 de novembre de 1933 per agreujament d\u2019una arterioesclerosi i insufici\u00e8ncia card\u00edaca, malalties que li van fer dif\u00edcils els \u00faltims anys de vida.\r\nMn. Trinitari Mariner \u00e9s un dels fills il\u00b7lustres del seu poble natal, on t\u00e9 un carrer dedicat per l\u2019impuls que va imprimir, entre altres, a la direcci\u00f3 d\u2019obres del temple arxiprestal com a vicari i beneficiat a les ordres del rector Mn. Agust\u00ed Martorell Sanz, a la instituci\u00f3 i fixaci\u00f3 de les festes de la Soledat (1909), a la restauraci\u00f3 de la seua ermita (1919) i al planejament de la de Sant Xotxim (1926). Aix\u00ed mateix, tot i no estar ja a Sant Mateu quan s\u2019esdevingu\u00e9 l\u2019incendi devastador de l\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels (12 de desembre de 1918), se li encoman\u00e0 la direcci\u00f3 de les obres i de la decoraci\u00f3 amb els artistes, acabades el 1925. Des del punt de vista de les lletres, \u00e9s autor d\u2019algunes peces po\u00e8tiques en valenci\u00e0 destinades a les devocions de Sant Vicent i la Soledat de Nules i a la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels de Sant Mateu; a m\u00e9s, redact\u00e0 uns Breves y piadosos ejercicios consagrados \u00e1 celebrar la divina hermosura de las cinco m\u00e1s ricas perlas que adornan la corona de la Sant\u00edsima Virgen en el inefable misterio de su Soledad (Val\u00e8ncia, 1909) i una in\u00e8dita Sencilla narraci\u00f3n hist\u00f3rica de la devoci\u00f3n de los hijos de la Villa de Nules (Castell\u00f3n) a su Excelsa Patrona la Sant\u00edsima Virgen de la Soledad.\r\n\u00c9s l\u2019aspecte cultural, per\u00f2 \u2013el ling\u00fc\u00edstic, concretament\u2013, la faceta menys estudiada ni esmentada en les poques aproximacions que s\u2019han publicat sobre la seua figura. Mn. Trinitari es va fer col\u00b7laborador de Mn. Alcover a partir del 1901, i en 1913 renova el seu comprom\u00eds amb la recollida de l\u00e8xic, ara per mitj\u00e0 de les gestions que fa Pere Barnils per a la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica amb antics col\u00b7laboradors d\u2019Alcover. Gr\u00e0cies als materials que serva l\u2019Arxiu de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, sabem com es van desenvolupar els treballs de recol\u00b7lecci\u00f3 de l\u00e8xic i fins i tot la data de les seues trameses i les respostes dels q\u00fcestionaris entre 1913 i 1915 per al futur Diccionari dels dialectes de l\u2019IEC. Aix\u00f2 s\u2019esdev\u00e9 mentre \u00e9s beneficiat a la parr\u00f2quia de Nules, una llarga etapa d\u2019estada al seu poble entre 1895-1926.\r\nAquest projecte, frustrat, t\u00e9 un desenlla\u00e7 en el treball de la instituci\u00f3: els milers de q\u00fcestionaris dels col\u00b7laboradors s\u00f3n estudiats i sistematitzats per Barnils i Griera; en el cas del primer, fins a l\u2019any 1917, que \u00e9s quan abandona les Oficines del Diccionari. Griera continu\u00e0 la tasca de coordinaci\u00f3 i estudi dels q\u00fcestionaris remesos fins al juny de 1926, que \u00e9s quan es tanca la fase d\u2019an\u00e0lisi per a la preparaci\u00f3 de dos projectes cabdals: l\u2019Atlas Ling\u00fc\u00edstic de Catalunya i el Diccionari dels dialectes. La sort, per\u00f2, fou diversa per a tots dos. Mentre que, per una banda, l\u2019IEC anava traient alguns volums de l\u2019Atlas des de 1923 \u2013amb per\u00edodes d\u2019interrupci\u00f3\u2013 i es repr\u00e9n en 1962 per a completar-se en 1964, el Diccionari dels dialectes roman al calaix per altres prioritats i parers diversos de l\u2019IEC. No \u00e9s estrany que Griera continuara en 1928 reivindicant la import\u00e0ncia i la publicaci\u00f3 de l\u2019obra que havia d\u2019anar a c\u00e0rrec seu, \u00abconven\u00e7uts que solament ser\u00e0 possible un Diccionari catal\u00e0 el dia que tindr\u00edem reunits tots els materials del catal\u00e0 antic, de la producci\u00f3 del catal\u00e0 literari modern i de la parla viva\u00bb. Poc despr\u00e9s, entre 1931 i 1932, es consuma el proc\u00e9s d\u2019allunyament de Mn. Antoni Griera i la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica, qui fins a la seua mort en 1973 va mantindre una actitud hostil envers l\u2019IEC. Aix\u00f2 explica en bona mesura que ell iniciara per compte propi l\u2019edici\u00f3 del Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya en 1935, sense cap participaci\u00f3 de la Filol\u00f2gica, que al capdavall era qui havia assumit tots els costos de formaci\u00f3, manteniment, n\u00f2mines i compensacions als col\u00b7laboradors per mitj\u00e0 de la Mancomunitat de Catalunya.\r\nEl rastre de les labors per la llengua de Mn. Trinitari, doncs, romanen en el Butllet\u00ed de Dialectologia Catalana (117 aportacions) i en el Tresor de la llengua, publicat entre 1935 i 1947."}, {"id": 267, "name": "Josep Vicent", "surname": "Marqu\u00e9s", "conjunction": "i", "second_surname": "Gonz\u00e1lez", "url": "/biografies/marques-gonzalez-josep-vicent", "image": "/media/biography/image/marques_gonzalez_josepvicent.jpg", "birth_date": 1943, "dead_date": 2008, "short_description": "Soci\u00f2leg, antrop\u00f2leg i activista pol\u00edtic i social\r\nNascut al si d'una familia castellanoparlant de la ciutat de Val\u00e8ncia, estudia als Jesuites del cap-i-casal per a, posteriorment, entrar a la Universitat de Val\u00e8ncia, on cursa estudis de Dret.\u00a0Des de ben jove entra en contacte amb els sectors valencianistes vinculats a la Universitat, on posteriorment ser\u00e0 catedr\u00e0tic del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Val\u00e8ncia, on comen\u00e7a a donar-hi classe a la d\u00e8cada del 1970.\r\nCom a columnista col\u00b7labora amb els diaris Levante, El Pa\u00eds i Avui, aix\u00ed com a les revistes Gorg, Di\u00e0leg, Concret, El Temps, Cuadernos para el di\u00e1logo...\r\nEl 1960 entra a formar part del Moviment Social Cristi\u00e0 de Catalunya (MSCC), grup pol\u00edtic de caire socialista i valencianista creat arran l'anomenat \"Viatge dels 13\" i que impulsen Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Joan Francesc Mira, Ferran Mart\u00ednez i Vicent \u00c0lvarez. Tot i no ser un dels membres fundadors, entra poc despr\u00e9s juntament amb altres joves valencianistes com Valeri\u00e0 Miralles o Josep Llu\u00eds Blasco.\r\nDurant aquesta etapa universit\u00e0ria comen\u00e7a tamb\u00e9 a col\u00b7laborar amb distintes revistes; aix\u00ed, el 1961 entra a formar part del primer consell de redacci\u00f3 de la revista universit\u00e0ria Di\u00e0leg, qu\u00e8 dirigia Vivent \u00c0lvarez i qu\u00e8 estava impulsada pel MSCC.\u00a0Dos anys despr\u00e9s, el trobem com a director d'una altra revista universit\u00e0ria, Concret.\r\nEl 1962 el MSCC es disol i els seus membres donen pas a Acci\u00f3 Socialista Valenciana (ASV), primer grup pol\u00edtic valencianista que es defineix \"socialista\" ja al seu nom. Es dediquen a fer pol\u00edtica universit\u00e0ria i organitzen una vaga a la Universitat en suport a la vaga d'Ast\u00faries d'eixe mateix any. A l'igual que el MSCC, entenen el Pa\u00eds Valenci\u00e0 com a part dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nEls mateixos membres d'ASV impulsen la creaci\u00f3 d'un sindicat universit\u00e0ri clandest\u00ed qu\u00e8 practica l'entrisme i del qual tamb\u00e9 forma part; \u00e9s tracta de l'Agrupaci\u00f3 Democr\u00e0tica d'Estudiants Valencians, creada a imatge del FOC catal\u00e0.\r\nAcci\u00f3 Socialista Valenciana ser\u00e0 l'embri\u00f3 del Partit Socialista Valenci\u00e0 (1964-1970), qu\u00e8 aconsegu\u00ed aplegar als militants d'ASV, a grups socialcristians i a joves procedents de Lo Rat Penat. El partit va ser promogut per Eliseu Climent, Ferran Zurriaga, Vicent \u00c0lvarez i Joan Francesc Mira. Des del primer moment s'afegeixen joves valencianistes com el mateix Josep Vicent Marqu\u00e8s, Valeri\u00e0 Miralles, el futur alcalde de Val\u00e8ncia, Ricard P\u00e9rez Casado, Enric Sol\u00e0, Alfons Cuc\u00f3, Josep Llu\u00eds Blasco...\r\nLes detencions masives del r\u00e9gim havien aconseguit desarticular el PCE a la Universitat de Val\u00e8ncia \u2014on no reapareixer\u00e0 fins el 1965\u2014, el que va deixar al PSV com a pr\u00e0cticament la \u00fanica oposici\u00f3 al franquisme dins el m\u00f3n universit\u00e0ri valenci\u00e0.\u00a0Durant aquesta etapa del PSV, alguns dels l\u00edders del partit s\u00f3n convidats a viatjar als Estats Units i a Alemanya pel govern nordameric\u00e0 i pels sindicats alemanys. Aix\u00ed, Marqu\u00e8s \u00e9s un dels qui viatjen als Estats Units convidats pel Departament d'Estat dels EUA a trav\u00e9s del seu vicec\u00f2nsol, Timothy Towell. S\u00f3n moments en qu\u00e8 els EUA estan molt interessats pel qu\u00e8 passa a l'Estat espanyol i per qui ser\u00e0n els seus futurs l\u00edders pol\u00edtics i, aquesta, \u00e9s la forma de con\u00e8ixer-los.\r\nEl 1970 funda Germania Socialista, grup qu\u00e8 es definia com a marxista no autoritari i nacionalista valenci\u00e0; la seua peculiaritat \u00e9s que no el pensa com un partit pol\u00edtic a l'\u00fas, sin\u00f3 com un moviment pol\u00edtic activista i no violent. En formaran part C\u00e8lia Amor\u00f2s, Dami\u00e0 Moll\u00e0, Vicent Bello... S\u00f3n autors de, segurament, la primera acci\u00f3 de caire ecologista al Pa\u00eds Valenci\u00e0: el sabotatge amb herbicides del camp de golf del Saler.\r\nDurant totes les d\u00e8cades del 1970 i 1980 compagina la seua tasca de professor a la Universitat, l'agitaci\u00f3 pol\u00edtica i la seua vessant com a articulista i escriptor. Aix\u00ed, el 1973 guanya el premi Octubre d'assaig Joan Fuster per la seua obra Pa\u00eds perplex.\r\nEl 1979 \u00e9s candidat a les eleccions espanyoles al Senat com a independent de la coalici\u00f3 formada pel Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i per la Organitzaci\u00f3 d'Esquerres del Pa\u00eds Valenci\u00e0, rebent el suport de part de l'esquerra extraparlament\u00e0ria valenciana.\r\nA principis dels 1990 es trasllada a viure a Madrid amb l'actriu Virginia Mataix (amb la qual t\u00e9 un fill). Destaca com a columnista al diari El Pa\u00eds\u00a0i com a col\u00b7laborador a distints programes de televisi\u00f3, aconseguint una visibilitat que no havia aconseguit politicament.\r\nA finals dels 1990, torna a Val\u00e8ncia definitivament fins que el juny del 2008 es produeix el seu trasp\u00e0s despr\u00e9s de recaure d'un ictus patit tres anys abans."}, {"id": 482, "name": "Joaquim", "surname": "Mart\u00ed", "conjunction": "i", "second_surname": "Gadea", "url": "/biografies/marti-gadea-joaquim", "image": "/media/biography/image/marti_gadea_joaquim.jpg", "birth_date": 1837, "dead_date": 1920, "short_description": "Prevere, lexic\u00f2graf i escriptor\r\nFill de fam\u00edlia humil i analfabeta, va estudiar les primeres lletres a Balones i posteriorment es trasllad\u00e0 a Gorga a aprendre llat\u00ed. Als d\u00e8sset anys ingress\u00e0 al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia i l\u2019ordenaren sacerdot en 1865. Va ser vicari de Casinos, Pedreguer i D\u00e9nia, ec\u00f2nom de Senija, regent d\u2019Anna i rector de Mislata des del 1878 fins al 1920, quan va morir.\r\nPel que fa als quefers literaris, treballava en solitari i no es va relacionar mai amb altres autors contemporanis ni particip\u00e0 massa en les activitats dels cercles culturals valencianistes. Tot i aix\u00f2, va ser un autor respectat i admirat. Escriptor fecund i notable poeta, va publicar totes les seues obres en valenci\u00e0 popular, de vegades amb pseud\u00f2nim per la seua condici\u00f3 eclesi\u00e0stica, i \u00e9s considerat com una de les m\u00e0ximes figures de la literatura folkl\u00f2rica valenciana. Sanchis Guarner el va valorar en diverses ocasions, i en 1980 escrigu\u00e9: \u00abfou un excel\u00b7lent folklorista i el prosista vuitcentista valenci\u00e0 de l\u00e8xic m\u00e9s ric i colorit, per\u00f2 tenia esc\u00e0s gust literari i una gran desorientaci\u00f3 gramatical\u00bb.\r\nCom a recol\u00b7lector \u2014i inventor\u2014 d\u2019etnopoesia, va publicar, entre altres, Encisam de totes herbes\u00a0(1891),\u00a0Burrim\u00e0quia alicantina (1904), Trossos i mossos\u00a0(1906),\u00a0Cudolets (1908), Pitos i flautes\u00a0(1916) i els dos volums de la seua obra m\u00e9s coneguda:\u00a0Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Ge\u00a0(1912-1918). Va deixar in\u00e8dita l\u2019obra Tipos d\u2019espardenya i sabata, publicada p\u00f2stumament per la Caixa d\u2019Estalvis Provincial d\u2019Alacant (1981).\r\nVa cultivar tamb\u00e9 la lexicografia, potser amb un m\u00e8tode personal, per\u00f2 rellevant al capdavall per la novetat que significaven els seus treballs i superadors en alguns aspectes dels reculls anteriors. \u00c9s autor d\u2019un volumin\u00f3s\u00a0Nov\u00edsimo diccionario general valenciano-castellano\u00a0(1891-1906?), del\u00a0Vocabulario valenciano-castellano en secciones\u00a0(1909) i d\u2019un Vocabulari monosil\u00e0bich valenci\u00e0-castell\u00e0 (1915). Per a Joan Coromines, el profit del buidatge de les seues obres fou extraordinari, i demostra que no es pot fer cap estudi a fons del l\u00e8xic valenci\u00e0 sense un buidatge exhaustiu de les obres en prosa del rector de Mislata. Mart\u00ed i Gadea no es limitava a copiar els seus models (Escrig, Llombart, Lab\u00e8rnia, Rosanes...) sin\u00f3 que tamb\u00e9 treia profit dels seus coneixements, els corregeix, els completa i els amplia bona cosa.\r\nTot i haver deixat dit que en morir volia ser soterrat a Balones, el van enterrar a Mislata. Tots dos pobles tenen vies dedicades a la seua mem\u00f2ria."}, {"id": 410, "name": "Francesc", "surname": "Mart\u00ed", "conjunction": "i", "second_surname": "Grajales", "url": "/biografies/marti-grajales-francesc", "image": "/media/biography/image/marti_grajales_francesc.jpg", "birth_date": 1862, "dead_date": 1920, "short_description": "Periodista i historiador\r\nEstudi\u00e0 el batxillerat a l\u2019Institut de Segones Lletres, d\u2019on va rebre la influ\u00e8ncia del seu mestre, Vicent Boix i Ricarte, qui l\u2019encamin\u00e0 cap al republicanisme. Posteriorment curs\u00e0 els estudis de Dret\u00a0 a la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 no els va acabar, iniciant de ple la seva carrera period\u00edstica.\r\nDurant els primers anys, combin\u00e0 el periodisme amb la seva afici\u00f3 a la hist\u00f2ria. Aix\u00ed, el 1881 ja fou premiat als Jocs Florals amb el seu treball La sabateria valenciana. Apunts hist\u00f2rics. Aquesta afici\u00f3 la continuaria, per\u00f2 dedicant-se de forma m\u00e9s central, al periodisme.\r\nAix\u00ed, el 1882 va comen\u00e7ar a treballar com a redactor a El Universo, dirigit per Llu\u00eds Cebrian i Mezquita, i el 1888 a El Progreso, de F\u00e8lix Pizcueta, els dos peri\u00f2dics portaveus del republicanisme. Tan Llu\u00eds Cebrian com F\u00e8lix Pizcueta eren importants representants de la Renaixen\u00e7a valenciana, fet que marcar\u00e0 el seu recorregut professional.\r\nEl 1892 va rebre el t\u00edtol de Honorable Escriptor, expedit pels Jocs Florals de Lo Rat-Penat d\u2019aquell any. De fet, es vincul\u00e0 a l'entitat valencianista, i form\u00e0 part de la seva junta d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1894. Va afrontar diversos c\u00e0rrecs, d\u2019entre els quals bibliotecari (1894-1896 i 1898-1902), cap de la secci\u00f3 de ci\u00e8ncies hist\u00f2rico-arqueol\u00f2giques (1897-1898), de la secci\u00f3 dels Jocs Florals (1904) i vice-president (1902-1904).\r\nIdeol\u00f2gicament va evolucionar cap al conservadorisme; fet que es veu reflexat en el pas, durant els anys 1900 a 1902 a treballar a Las Provincias, peri\u00f2dic dirigit per Teodor Llorente, representant de la Renaixen\u00e7a des de la vessant m\u00e9s conservadora.\r\nEls seus problemes de salut el portaren a canviar la seua professi\u00f3. Aix\u00ed, abandon\u00e0 el periodisme i es dedic\u00e0 a l\u2019estudi de la hist\u00f2ria, especialment, de la literatura valenciana, dedicaci\u00f3 que havia comen\u00e7at ja pr\u00e8viament, amb Josep Maria Puig i Torralva, Or\u00edgens del gravat en Val\u00e8ncia (1882) \u2014premiat als Jocs Florals\u2014 \u00a0i Estudio hist\u00f3rico-cr\u00edtico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII (1883) \u2014premiat per la Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds. Aix\u00ed, public\u00e0 des d\u2019investigacions originals de base biogr\u00e0fica, fins a edicions cr\u00edtiques d\u2019autors valencians cl\u00e0ssics. Tot i aix\u00ed, fou amb la publicaci\u00f3 dels seus treballs d\u2019erudici\u00f3 posterior, que va rebre els m\u00e9s grans reconeixements. Primer, amb l\u2019Ensayo de un diccionario biogr\u00e1fico y bibliogr\u00e1fico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta 1700 \u2014publicat tardanament el 1927\u2014 \u00a0i Ensayo de una bibliografia valenciana del siglo XVIII, guardonats per la Biblioteca Nacional el 1915 i el 1917, respectivament. Amb aquests treballs, deix\u00e0 un estudi cabdal sobre la cultura liter\u00e0ria valenciana des dels seus or\u00edgens.\r\nEls seus estudis hist\u00f2rics es distingiren, per la seua rigorosa metodologia i per l\u2019an\u00e0lisi cr\u00edtica de les fonts, que derivava de la corrent positivista o cient\u00edfica que s\u2019allunyava del vell romanticisme dels seus predecessors.\r\nAls \u00faltims anys de la seua vida havia aconseguit treballar de forma detallada tots els fons arxiv\u00edstics de Val\u00e8ncia. La seua gran col\u00b7lecci\u00f3 dram\u00e0tica recollida al llarg de tota una vida fou cedida a les institucions p\u00fabliques de la seva ciutat, a la seua mort."}, {"id": 701, "name": "Frederic", "surname": "Mart\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Guillamon", "url": "/biografies/marti-guillamon-frederic", "image": "/media/biography/image/marti_guillamon_frederic.jpg", "birth_date": 1929, "dead_date": 2022, "short_description": "Actor, escriptor i llibreter\r\nNascut al si d\u2019una fam\u00edlia de menestrals i de la petita burgesia de la ciutat de Val\u00e8ncia. Mart\u00ed Guillamon es va criar durant els seus primers anys de vida al n\u00famero 8 del carrer de Rubiols, avui desaparegut, en el mateix cor de la ciutat. Despr\u00e9s de la guerra, els Mart\u00ed-Guillamon es van traslladar a un pis de l\u2019actual Via Marqu\u00e9s del T\u00faria, al segon eixample de la ciutat.\r\nEl seu avi patern va ser un ebenista i fuster de reconegut prestigi a Val\u00e8ncia i el seu pare fou enginyer industrial, professi\u00f3 que va garantir a la fam\u00edlia una posici\u00f3 relativament c\u00f2moda. El mateix Frederic, a inst\u00e0ncies del seu pare i despr\u00e9s de passar pel Liceo Carbonell, va iniciar estudis d\u2019enginyeria a l\u2019Escola Industrial. A l\u2019\u00faltima, va poder m\u00e9s la seua afici\u00f3 als llibres \u2013el pare fou un lector empedre\u00eft\u2013 i al teatre. Fet i fet, la seua primera aparici\u00f3 en un escenari es remunta a l\u2019any 1935, quan va actuar amb un grup d\u2019aficionats en una obra programada per a la Falla del Pilar.\r\nLa seua relaci\u00f3 intensa amb el teatre amateur de la ciutat li va permetre l\u2019any 50 con\u00e8ixer i relacionar-se amb figures professionals. Una de les amistats m\u00e9s s\u00f2lides d\u2019aquella \u00e8poca \u00e9s la que va mantenir amb la compositora i valencianista Matilde Salvador.\r\nD\u2019altra banda, la seua activitat posterior en el teatre universitari de l\u2019\u00e8poca li va facilitar molt bones relacions amb la professi\u00f3 a Madrid, amb actors i actrius com Berta Riaza, Julieta Serrano, Adolfo Marsillach, Lili Murati, Anastasio Alem\u00e1n o Antonio Ferrandis, aix\u00ed com amb autors com Alfonso Paso o Alfonso Sastre.\r\nAix\u00ed els coses, pel gener de 1960 Mart\u00ed va decidir anar-se\u2019n a Madrid, ciutat que en comparaci\u00f3 a Val\u00e8ncia \u2013i malgrat la dictadura\u2013 el va fascinar. Despr\u00e9s d\u2019algunes decepcions inicials, Mart\u00ed va encarrilar la seua carrera professional inicialment al Teatro Nacional de C\u00e1mara y Ensayo. L\u2019hivern de 1962, per\u00f2, va abandonar Madrid per a acceptar el paper de Landolfo en l\u2019obra de teatre Enrique IV de Pirandello, una producci\u00f3 de la companyia de N\u00faria Espert-Armando Moreno que es va estrenar al Teatre Principal de Val\u00e8ncia.\r\nCom actor a l\u2019obra Los derechos de la mujer d\u2019Alfonso Paso va treballar amb Concha Velasco i Carlos Larra\u00f1aga. Tingu\u00e9 una bona relaci\u00f3 amb Julia Guti\u00e9rrez Caba i Amparo Soler Leal. El seu paper m\u00e9s important va ser a l\u2019obra El lindo Diego, d\u2019Agust\u00ed Moreto, duta a escena per Antonio D\u00edaz Zamora. Tamb\u00e9 va destacar fent de Don Herm\u00f3genes a l\u2019obra El caf\u00e9, de Morat\u00edn.[1]\r\nL\u2019estiu d\u2019aquell 1962, amb la seua mare malalta, Mart\u00ed, ja es va quedar de manera indefinida a Val\u00e8ncia. En aquell moment, un amic seu, Paco Mart\u00ednez Romero, regentava des de feia uns anys la Librer\u00eda Romero amb un cert prestigi i on sovint s\u2019organitzaven exposicions d\u2019art contemporani i col\u00b7loquis amb gent del m\u00f3n del teatre. Per circumst\u00e0ncies familiars, el seu propietari va traslladar el negoci al n\u00famero 11 del carrer de l\u2019Ambaixador Vich, molt a prop del desaparegut carrer de Rubiols. Mart\u00ed va comen\u00e7ar a ajudar el seu amic en la llibreria. La ciutat aleshores vivia un proc\u00e9s de recuperaci\u00f3 de la cultura i de la llengua estimulat sobretot per la publicaci\u00f3 el 1962 de Nosaltres els valencians de Joan Fuster, autor a qui Mart\u00ed havia conegut una mica en la seua tert\u00falia del Club Universitario. Des d\u2019uns anys abans funcionava tamb\u00e9 la llibreria Can Bo\u00efls, regentada pel poeta Emili Bo\u00efls, on es venien els primers discos de la Nova Can\u00e7\u00f3 i llibres en catal\u00e0. La llibreria, gr\u00e0cies a la inversi\u00f3 d\u2019un jove nacionalista com Valeri\u00e0 Miralles i Ortol\u00e0, es va transformar en Concret Llibres.\r\nMart\u00ed seguia amb inter\u00e8s aquelles experi\u00e8ncies alhora que comen\u00e7ava a endinsar-se en les lectures d\u2019obres en valenci\u00e0. Escriu en un dels seus llibres: \u00abDe l\u2019espanyolisme m\u00e9s tronat, passant pel \u2018regionalismo bien entendido\u2019, el regionalisme valenci\u00e0 i el nacionalisme valenci\u00e0, una nova generaci\u00f3 es declarava obertament catalanista i volia ser i sentir-se normal des del punt de vista nacional. \u00c9rem valencians de naci\u00f3 catalana i vol\u00edem ser-ho amb totes les conseq\u00fc\u00e8ncies. Aquell t\u00edmid somriure dels primers anys seixanta, nascut de la represa de la consci\u00e8ncia nacional i de la lluita antifranquista, aniria eixamplant-se a poc a poc fins a impregnar la realitat quotidiana de la ciutat de Val\u00e8ncia i del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A poc a poc per\u00f2 de manera inexorable, la consci\u00e8ncia nacional perduda era recuperada pels intel\u00b7lectuals i les minories dirigents. (...) En aquell esfor\u00e7 tena\u00e7 i extraordinari cremaria des de llavors totes les meues energies\u00bb.\r\nUn temps despr\u00e9s de posar-se a treballar a la llibreria, el seu propietari, angoixat pels impagats, va oferir el trasp\u00e0s del negoci a Mart\u00ed, que va acceptar. Toni Mestre, amic i despr\u00e9s parella sentimental, va posar els diners per a tancar l\u2019operaci\u00f3. El 16 de febrer de 1966 tots dos reobrien el negoci rebatejat com a Llibreria Ausi\u00e0s March, \u00abun espai nacionalista emblem\u00e0tic, decisiu per a una generaci\u00f3 llarga de valencians\u00bb.\r\nMart\u00ed Guillamon \u00e9s autor de dos magn\u00edfics llibres de mem\u00f2ries publicats per Tres i Quatre amb el transfons de la Val\u00e8ncia de la guerra i la postguerra: El carrer de Rubiols (1997) i La ciutat trista (2003). Un tercer volum va quedar inconcl\u00fas. A primeries dels vuitanta, va signar tamb\u00e9 algunes entrevistes i articles d\u2019opini\u00f3 en el desaparegut Diario de Valencia, un intent de consolidar una premsa progressista i valencianista que va dirigir el periodista Joan Josep P\u00e9rez Benlloch.\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu \u201cFrederic Mart\u00ed, el llegat de la ciutat gris\u201d de Victor Maceda. El Temps (11 de juliol de 2022), n\u00famero 1987.\r\n\r\n"}, {"id": 642, "name": "Andreu", "surname": "Mart\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Sanz", "url": "/biografies/marti-sanz-andreu", "image": "/media/biography/image/marti_sanz_andreu.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1936, "short_description": "Clergue i poeta sat\u00edric\r\nQued\u00e0 orfe de pare als tres anys. Ingress\u00e0 a l\u2019asil de Sant Joan Baptista de Val\u00e8ncia i d\u2019all\u00ed pass\u00e0 al seminari. Cant\u00e0 missa a la Col\u00b7legiata de Gandia al juny de 1914. A continuaci\u00f3, el destinaren com a vicari a la Carroja i, ja com a rector, a Gaianes, per\u00f2 la seua desvinculaci\u00f3 del poble nadiu fou breu. El 1918 guany\u00e0 per oposici\u00f3 un benifet vacant a la Col\u00b7legiata de Gandia i el 1926 fou nomenat capell\u00e0 de l\u2019antic convent de Sant Roc (esgl\u00e9sia del Beat). Dos anys m\u00e9s tard la restaur\u00e0 amb motiu de la celebraci\u00f3 de les noces d\u2019or de la Casa de Benefic\u00e8ncia adjunta, que recollia pobres i malalts.\r\nEn el seu apostolat destac\u00e0 com a consiliari de l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, impulsor de l\u2019Adoraci\u00f3 Nocturna, cultivador del cant lit\u00fargic, reorganitzador de la Germandat del Sant Sepulcre i propagandista cat\u00f2lic i autor de poemes hagiogr\u00e0fics com a redactor de la Revista de Gand\u00eda, \u00abPeri\u00f3dico consagrado al Divino Coraz\u00f3n de Jes\u00fas\u00bb.\r\nA m\u00e9s, tenia afici\u00f3 a la hist\u00f2ria i a la paleografia, motiu pel qual l\u2019Ajuntament el nomen\u00e0 arxiver municipal. A la setmana seg\u00fcent inici\u00e0 en el seu setmanari la s\u00e8rie divulgadora \u00abPolvillo de anta\u00f1o\u00bb (despr\u00e9s recopilada en llibre), on exhumava alguns documents curiosos que solia amanir amb algun comentari moral. Posteriorment hi complet\u00e0 aquesta dedicaci\u00f3 amb monografies editades en el fullet\u00f3 sobre l\u2019exconvent de Sant Roc i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Josep. Aquests treballs li valgueren, l\u2019any 1933, el nomenament de membre corresponent a Gandia del Centre de Cultura Valenciana.\r\nA principi de 1932, la veterana Revista de Gand\u00eda es convert\u00ed en portaveu de la Dreta Regional Valenciana. Les l\u00ednies b\u00e0siques de la publicaci\u00f3 eren la defensa de la catolicitat enfront del la\u00efcisme republic\u00e0, un regionalisme tebi i un reformisme que respectara els principis de p\u00e0tria, propietat, ordre, fam\u00edlia i treball. Mart\u00ed Sanz hi continu\u00e0 com a redactor en aquest per\u00edode de confrontaci\u00f3 pol\u00edtica exacerbada i convulsi\u00f3 social. Accept\u00e0 el repte sense complexos i, a m\u00e9s, hi aport\u00e0 una nova arma: la s\u00e0tira rimada, que firmava amb el pseud\u00f2nim de Cudol. Aix\u00ed, emboscat, tirava la pedra i amagava la m\u00e0 mentre es recreava contemplant la contund\u00e8ncia de l\u2019impacte. Qualsevol mitj\u00e0 era v\u00e0lid per tal d\u2019evitar l\u2019inconcebible ofegament de la consci\u00e8ncia cristiana, la biga mestra de la societat, que atribu\u00efa al sectarisme i la f\u00faria sat\u00e0nica de ma\u00e7ons i jueus.\r\nTitul\u00e0 la secci\u00f3 \u00abRipios i pedraes\u00bb, o siga, versos descurats, escrits \u00abal sa i al pla\u00bb amb l\u2019objectiu d\u2019atacar i desprestigiar els adversaris ideol\u00f2gics. El seu mestre era Josep Esteve Vict\u00f2ria, Pep, que escrivia les \u00abD\u00e8cimes del dia\u00bb al correligionari Diario de Valencia. Ell en fou un alumne avantatjat, per la qual cosa tamb\u00e9 li nasqueren imitadors com el farmac\u00e8utic gandi\u00e0 Ignasi Mart\u00ednez, director del setmanari carl\u00ed Mond\u00faber, que, aix\u00ed mateix amb cript\u00f2nim, elaborava l\u2019expeditiva columna \u00abMasaes\u00bb. Tots tres componen un bon exemple de l\u2019escassa poesia pol\u00edtica valenciana, escrita amb versos \u00e0gils i entenedors, d\u2019efica\u00e7 mordacitat.\r\nAra b\u00e9, en el cas del nostre sacerdot sorpr\u00e8n la causticitat de les seues invectives personals. Entre les seues v\u00edctimes hi havia pol\u00edtics locals de tots els colors, joves de fam\u00edlies burgeses que es desviaven del seu lloc natural, i el saineter Ligori Ferrer Ligoriet, que, en una escena de la revista A la vora del riu Serpis, s\u2019atrev\u00ed a criticar la hipocresia de les dones de la dreta cat\u00f2lica. Tamb\u00e9 s\u2019enfront\u00e0 a les cap\u00e7aleres rivals com el setmanari republic\u00e0 El Momento, a qui denominava \u00abEl Jumento\u00bb. I fins i tot amb els rics practicava l\u2019agitaci\u00f3 social: \u00abQuan estan els comunistes/disposts a deixarlos nets / me pareix un suicidi / que vost\u00e9s estiguen quets\u00bb.\r\nEls seus nombrosos damnificats s\u2019esfor\u00e7aven a desemmascarar-lo, i un regidor socialista de Tavernes de la Valldigna a qui acus\u00e0 d\u2019apropiaci\u00f3 indeguda interpos\u00e0 una den\u00fancia al jutjat. Cudol es va veure obligat a canviar de pseud\u00f2nim i el t\u00edtol de la secci\u00f3, amb l\u2019ef\u00edmera \u00abTirant al blanc\u00bb, i a iniciar maniobres de distracci\u00f3 com anunciar falsos viatges per justificar silencis o unir en la mateixa p\u00e0gina les seues dues cares antag\u00f2niques: la de l\u2019erudit que signava el fullet\u00f3 hist\u00f2ric i la del corrosiu versaire encobert.\r\nL\u2019any 1933 comen\u00e7\u00e0 el seu declivi p\u00fablic. A final de setembre, l\u2019alcalde Vicent Palmer (PURA) el destitu\u00ed d\u2019arxiver municipal i el substitu\u00ed per l\u2019advocat i periodista Josep Vila. Cudol havia hagut d\u2019emmudir i Mart\u00ed Sanz havia estat desposse\u00eft d\u2019un c\u00e0rrec de considerable rellev\u00e0ncia sociocultural, per\u00f2 encara li quedaven el p\u00falpit i la redacci\u00f3 de la revista. La lluita prosseguia. Fins que el 14 de juliol de 1936, uns dies abans de l\u2019esclat de la guerra, fou detingut i recl\u00f2s a la pres\u00f3 judicial, d\u2019on isqu\u00e9 el 18 d\u2019agost per a ser afusellat al cementeri de Gandia dins l\u2019espiral de viol\u00e8ncia extrema que desencaden\u00e0 la revolta militar."}, {"id": 746, "name": "Pilar", "surname": "Mart\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Vela", "url": "/biografies/marti-vela-pilar", "image": "/media/biography/image/marti_vela_pilar.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1972, "short_description": "Actriu\r\nInici\u00e0 la seua carrera professional com a tiple c\u00f2mica al Teatre Princesa de Val\u00e8ncia la temporada 1898-1899, on s\u2019estigu\u00e9 tamb\u00e9 les dues seg\u00fcents. La programaci\u00f3 estava composta principalment de sarsueles espanyoles del denominat g\u00e9nero chico, per\u00f2 tamb\u00e9 de sainets l\u00edrics valencians com Les barraques, La chent de tr\u00f2 i El presilari, d\u2019Eduard Escalante (fill) i el mestre Vicent Peydr\u00f3; Nit d\u2019albaes, de Josep Guzm\u00e1n Guallar i Les enramaes i \u00a1Foch en l\u2019era!, d\u2019Elies Cerd\u00e0 i Maximili\u00e0 Thous, totes tres amb m\u00fasica de Salvador Giner; La senserr\u00e1, de Llu\u00eds Bernat i Teodor Santoncha, amb partitura de Josep Bellver; La pau del poble, d\u2019Estanislau Alberola i Llu\u00eds Blesa, amb m\u00fasica de Josep Pascual, o Avans de la proses\u00f3, de Pere \u00c1ngeles i Enric Burgos, amb m\u00fasica de Josep M. Fayos. Pilar Mart\u00ed hi degu\u00e9 participar en algunes d\u2019aquestes estrenes, per\u00f2 li tenia una especial estima a Les barraques, que repet\u00ed en algunes funcions dels seus beneficis, per\u00f2 ara en el paper principal de Carmeleta, que no \u00e9s el que interpret\u00e0 en l\u2019estrena.\r\nCompletaven les temporades al Teatre T\u00edvoli de Barcelona, on es presentaven amb una programaci\u00f3 biling\u00fce que inclo\u00efa les novetats esmentades, a m\u00e9s d\u2019altres de declamaci\u00f3 com La her\u00e8ncia del rey Bonet, d\u2019Eduard Escalante (pare), Mil duros y tartaneta, d\u2019Eduard Escalante (fill) i El dicharachero, de Josep Ferrando, i sainets l\u00edrics com El gallet de Favareta, de Josep Campos Mart\u00e9 i Vicent Peydr\u00f3.\r\nPrompte actu\u00e0 en ciutats importants com Sevilla, M\u00farcia, Alacant, Palma de Mallorca, Valladolid, Santander, Bilbao i al Teatre Dona Am\u00e9lia de Lisboa, on repet\u00ed en diverses ocasions. Per\u00f2 sobretot es prodig\u00e0 a Barcelona, on, durant els tres primers lustres del segle, treball\u00e0 al T\u00edvoli, Eldorado (Teatre de Catalunya), Granvia, Novetats, C\u00f2mic i Imperi, i es convert\u00ed en la tiple favorita del p\u00fablic. Les seues interpretacions sempre foren ja de sarsueles en castell\u00e0, per\u00f2, en les funcions de benefici, per tal de correspondre als espectadors, s\u2019hi dirigia en el seu catal\u00e0, per la qual cosa el cr\u00edtic del peri\u00f2dic El Diluvio la batej\u00e0 com \u00abla valensianeta-catalana\u00bb.\r\nAra b\u00e9, el lloc dels seus \u00e8xits m\u00e9s apote\u00f2sics fou el Teatre Russafa de Val\u00e8ncia, on actu\u00e0 diverses temporades a partir de 1905. El p\u00fablic popular, tant de la capital com de l\u2019Horta, la idolatrava perqu\u00e8 reunia gr\u00e0cia, desimboltura, simpatia, mod\u00e8stia, valencianitat reivindicada, encant femen\u00ed i art esc\u00e8nic. Tenia bona veu dins el rang de les tiples de sarsuela, ballava molt b\u00e9 (de vegades amb la seua germana Empar) i interpretava amb talent tant els papers c\u00f2mics, sempre en la justa mesura, com aquells que demanaven una ingenu\u00eftat c\u00f2mplice. L\u2019entusiasme que despertava el seu treball afavor\u00ed el naixement de clubs de seguidors a Val\u00e8ncia i fins i tot a pobles m\u00e9s allunyats com Onda, que es deien \u00abels martinistes\u00bb. La seua imatge fou portada de diverses revistes i es reprodu\u00ed en nombroses targetes postals.\r\nTret de Les barraques, les seues grans creacions durant un per\u00edode en qu\u00e8 el teatre l\u00edric valenci\u00e0 esdevingu\u00e9 quasi inexistent foren La revoltosa, La rabalera, El perro chico o La gatita blanca. Com a excepci\u00f3, estren\u00e0 l\u2019any 1910 al Teatre d\u2019Estiu de Castell\u00f3 la sarsuela de costums castellonencs \u00a1Mos quedem!, de Santiago i Vicent Soler amb m\u00fasica d\u2019\u00c0ngel Gasc\u00f3.\r\nDurant el quart lustre del segle deix\u00e0 els escenaris quan l\u2019\u00e8xit encara no l\u2019havia abandonada. Per\u00f2 l\u2019any 1924, l\u2019empresari Eulogio Velasco la convenc\u00e9 d\u2019integrar-se en la seua companyia, que es disposava a realitzar una gira per Lisboa, el Brasil, l\u2019Argentina, l\u2019Uruguai i altres pa\u00efsos d\u2019Am\u00e8rica del Sud. Al febrer de 1926, quan l\u2019agrupaci\u00f3 treballava a Xile, Pilar Mart\u00ed decid\u00ed tornar-se\u2019n a casa.\r\nLa temporada seg\u00fcent treball\u00e0 al Teatre Serrano de Val\u00e8ncia en la programaci\u00f3 d\u2019estiu de la pla\u00e7a de bous i en diverses ciutats properes. I a l\u2019octubre de 1927 form\u00e0 una companyia de sarsuela, on tamb\u00e9 hi havia les destacades tiples Anna Barbarroja i Lola Fora, amb la qual es present\u00e0 amb un recull dels seus grans \u00e8xits al Teatre Principal de Castell\u00f3, ciutat on gaudia d\u2019una popularitat enorme. Hi obtingu\u00e9 una gran acollida, tant de part dels nost\u00e0lgics a qui havia sedu\u00eft amb la seua gr\u00e0cia i el seu art, com dels que no volien perdre l\u2019oportunitat de con\u00e8ixer aquella gran figura de l\u2019escena. Fou un bon comiat de la seua carrera com a tiple.\r\nPel febrer de 1931, l\u2019empresari Vicent Barber inaugur\u00e0 el Teatro Alk\u00e1zar amb la intenci\u00f3 de dedicar-lo a la renovaci\u00f3 i la dignificaci\u00f3 del teatre valenci\u00e0. Dirigia la companyia el primer actor Vicent Mauri i, com a primera actriu, incorporaren Empar Rivelles, substitu\u00efda a l\u2019inici de la temporada seg\u00fcent per Carme Nieto, a m\u00e9s d\u2019altres actrius destacades com Miracle Baeza, Trinitat Sainz i Pilar Mart\u00ed, la qual efectuava el canvi del g\u00e9nero chico pel teatre aut\u00f2cton de declamaci\u00f3. Paco Comes li escriv\u00ed un aprop\u00f2sit de benvinguda, Pilareta... m\u00edramos.\r\nPilar Mart\u00ed hi particip\u00e0 en quasi totes les estrenes d\u2019unes obres de major ambici\u00f3 liter\u00e0ria que l\u2019acostumada en l\u2019escena valenciana. Entre els seus \u00e8xits interpretatius sobre\u00efx la com\u00e8dia en dos actes de Felip Meli\u00e0 Encara queda sol en la torreta i la com\u00e8dia en tres actes de Faust Hern\u00e1ndez-Casajuana Valencia es teua.\r\nLa programaci\u00f3 valenciana de l\u2019Alk\u00e1zar s\u2019interromp\u00e9 abruptament al desembre de 1932. Els esfor\u00e7os de l\u2019empresa i d\u2019autors i actors per dur a terme un producte de qualitat en la llengua pr\u00f2pia no aconseguiren una aflu\u00e8ncia suficient de p\u00fablic per a mantenir el projecte.\r\nLa temporada 1933-1934, Pilar Mart\u00ed treball\u00e0 al Sal\u00f3 Casa dels Obrers de Val\u00e8ncia, amb obres en castell\u00e0. Per\u00f2 la seg\u00fcent, l\u2019empresari Vicent M. Carceller la contract\u00e0 per al coliseu Nostre Teatre, de programaci\u00f3 valenciana. Ella encap\u00e7al\u00e0 l\u2019elenc amb l\u2019alacantina Teresa Barrachina i Eduard G\u00f3mez Gometes, que n\u2019era primer actor i director. Hi destac\u00e0 en obres c\u00f2miques com Els hereus del tio Pere o a que te muigues no espere; revistes com Pepico Valencia, de Vicent M. Carceller i Vicent Vidal Corella amb m\u00fasica de S\u00e1nchez Rogl\u00e0, que inclo\u00efa un quadre titulat \u00abGl\u00f2ria a Pilar Mart\u00ed\u00bb, o en obres de major fond\u00e0ria com la com\u00e8dia \u00a1Ya soc lliure...!, de Josep Juan Alcaraz. A prop\u00f2sit d\u2019aquesta darrera obra, el setmanari Acci\u00f3 s\u2019hi refer\u00ed com \u00abla sobirana actriu del teatre vernacle\u00bb.\r\nPel mes de mar\u00e7 de 1935, la companyia es trasllad\u00e0 al Gran Teatre Espanyol de Barcelona amb el repertori que acabava d\u2019estrenar. Acabaren la temporada en ciutats mitjanes com Borriana, on actuaren a Teatre Oberon.\r\nLa temporada 1935-1936 el teatre valenci\u00e0 entr\u00e0 en una crisi prolongada, per\u00f2 triomfava a Barcelona amb la companyia de Pepe Alba i Em\u00edlia Clement. El seu exemple estimul\u00e0 Pilar Mart\u00ed i Eduard G\u00f3mez, que, segons la premsa catalana, pel juny de 1936 cercaven un coliseu a Barcelona per fer una temporada de g\u00e8nere c\u00f2mic valenci\u00e0. L\u2019esclat de la guerra degu\u00e9 paralitzar el projecte. Durant la contesa, s\u2019incorpor\u00e0 a la Companyia Cooperativa Integral, dirigida per Vicent Mauri, on tornaren a reunir-se molts del actors que treballaven a l\u2019Alk\u00e1zar. Pilar Mart\u00ed estren\u00e0 la com\u00e8dia en dos actes Mel que amargueja, d\u2019Artur Casinos, i la revista centen\u00e0ria Valensia a les palpes, de Francesc Barchino.\r\nEn la immediata postguerra, el teatre valenci\u00e0 sofr\u00ed una prohibici\u00f3 t\u00e0cita. Pilar Mart\u00ed treball\u00e0 en el Teatre Serrano en la companyia de Pepe Alba, que duia a l\u2019escena sainets c\u00f2mics de Carlos Arniches i Pedro Mu\u00f1oz Seca. L\u2019any 1946, quan la llengua pr\u00f2pia pogu\u00e9 retornar als escenaris, entr\u00e0 en la companyia de Vicent Broseta, que encet\u00e0 a l\u2019Alk\u00e1zar una programaci\u00f3 en qu\u00e8 es revisitaven obres d\u2019Escalante, Joan Colom i Estanislau Alberola. Potser la darrera estrena en qu\u00e8 particip\u00e0 fou Crusigrama familiar, \u00abjoguet folletinesc\u00bb en tres actes d\u2019Enric Beltran i Alfred Send\u00edn Galiana. Era el final d\u2019una llarga traject\u00f2ria en qu\u00e8 arrib\u00e0 a ser la reina del Paral\u00b7lel barcelon\u00ed, la m\u00e9s popular entre el p\u00fablic valenci\u00e0 i, durant la Segona Rep\u00fablica, una destacada figura del teatre aut\u00f2cton."}, {"id": 375, "name": "Josep", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Aloy", "url": "/biografies/martinez-aloy-josep", "image": "/media/biography/image/martinez_aloy_josep_cpmXWsJ.jpg", "birth_date": 1855, "dead_date": 1924, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nDe fam\u00edlia acomodada, curs\u00e0 els seus primers estudis de llatinitat al Seminari de la ciutat de Val\u00e8ncia. Poc despr\u00e9s, estudi\u00e0\u00a0a l'Institut de Segon Ensenyament on es va graduar com\u00a0a batxiller el 21 de juny de 1872. Va ser durant aquests anys quan la seva afici\u00f3 a la hist\u00f2ria, la literatura i l'art es va despertar gr\u00e0cies a la influ\u00e8ncia de l'historiador Vicent Boix. Va acabar la seva etapa de formaci\u00f3 acad\u00e8mica al llicenciar-se en\u00a0Dret el 1877 a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEl seu talent i amistat amb Teodor Llorente\u00a0van fer\u00a0que s'introdu\u00eds\u00a0r\u00e0pidament en els cercles intel\u00b7lectuals valencians. Des de molt jove col\u00b7labor\u00e0 en el Bolet\u00edn del Liceo\u00a0Literario i en altres publicacions peri\u00f2diques. Al diari del seu amic Llorente, Las Provincias, col\u00b7labor\u00e0\u00a0amb articles sobre temes d'inter\u00e8s hist\u00f2ric. En l'almanac del mateix diari, va tenir al seu c\u00e0rrec la secci\u00f3 arqueol\u00f2gica. Sovint signava amb el pseud\u00f2nim de\u00a0\u00abYola\u00bb.\r\nA la seva casa del carrer de Samaniego, eren freq\u00fcents les tert\u00falies\u00a0a les quals acudien personalitats com Josep\u00a0Sanchis i Sivera, Llu\u00eds Tramoyeres, Josep\u00a0Ruiz de Lihory o Jos\u00e9 Enrique\u00a0Serrano Morales. Era freq\u00fcent que aquelles tert\u00falies es convertiren en improvisades exposicions d'art i arqueologia.\r\nVa col\u00b7laborar en nombroses activitats promogudes per societats com El Liceo\u00a0Literario, La Juventud\u00a0Cat\u00f3lica, Ateneo\u00a0Cient\u00edfico, La Sociedad\u00a0Arqueol\u00f3gica Valenciana i Lo Rat-Penat. Dins de Lo Rat-Penat, va obtenir diversos guardons als Jocs Florals. Va ser secretari primer de laSecci\u00f3 de Ci\u00e8ncies hist\u00f2rico-arqueol\u00f2giques per, poc despr\u00e9s, exercir com a director. Organitz\u00e0 nombroses visites culturals per recuperar el coneixement de molts monuments valencians.\r\nEl 1915 va promoure el Centre de Cultura Valenciana, que pretenia el cultiu, difusi\u00f3 i desenvolupament de la hist\u00f2ria valenciana en tots els seus \u00e0mbits, i en fou president fins la seva mort el\u00a01924.\r\nEntre els seus nombrosos articles en les p\u00e0gines de l'almanac de Las Provincias destaquen\u00a0\u00abLa catedral de Valencia, portada principal\u00bb, \u00abLa Virgen del Milagro\u00bb, \u00abLa Real Maestranza de Valencia\u00bb, \u00abBlasones de la ciudad de Valencia\u00bb o \u00abLos maceros de la Diputaci\u00f3n Provincial de Valencia\u00bb. Entre les seves obres destacades trobem\u00a0\u00abFormaci\u00f3n de los apellidos lemosines\u00bb (1881), \u00abApuntes sobre la aparici\u00f3n del cristianismo en Valencia\u00bb (1886), \u00abSigilograf\u00eda de los Prelados de Valencia\u00bb (1887) o \u00abLos Barones del Reino de Valencia\u00bb (1892). Va ser un dels autors de la Geograf\u00eda General del Reino de Valencia (1923 \u2013 1925), obra dirigida per l'historiador i ge\u00f2graf catal\u00e0 Francesc\u00a0Carreras\u00a0i\u00a0Candi. En els cinc volums de\u00a0l'obra, gran quantitat\u00a0de les fotografies s\u00f3n seves.\r\nCom a fot\u00f2graf, era freq\u00fcent trobar sempre molt present l'element hum\u00e0. Integrava molt b\u00e9, ja sigui en un monument o en una excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica, a les persones amb l'element a retratar. La seva gran col\u00b7lecci\u00f3 de fotografies, no nom\u00e9s s'ocupen de retratar els monuments, obres d'art o peces arqueol\u00f2giques que analitzava en els seus articles. S\u00f3n freq\u00fcents les fotografies que mostraven paisatges urbans i la vida quotidiana valenciana. Va ser precursor de la primera associaci\u00f3 valenciana de fot\u00f2grafs: el Phot-Club, en qu\u00e8 van destacar noms il\u00b7lustres com Mart\u00ed\u00a0Vidal Romero, Lisard Arlandis, Vicent Peydr\u00f3, Josep Gil i Bernardo Ferrer.\r\nVa pert\u00e0nyer a entitats culturals com la\u00a0Reial\u00a0Acad\u00e8mia\u00a0de Belles Arts de Sant Carles, la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando\u00a0i la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria. Assum\u00ed la direcci\u00f3, amb la mort de Llu\u00eds Tramoyeres, del Museu de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Va rebre la Gran Creu d'Isabel la Cat\u00f2lica el 6 de desembre de 1915.\r\nActivitat pol\u00edtica\r\nM\u00e9s que un pol\u00edtic amb interessos intel\u00b7lectuals, podem parlar d'un intel\u00b7lectual que es va dedicar a la pol\u00edtica. Interessat en defensar la cultura valenciana, va arribar a dir que la nostra cultura venia a ser com un vaixell a punt de naufragar en l'immens mar de la indifer\u00e8ncia i l'oblit. Va fer servir totes les armes que tenia a la seva m\u00e0 per evitar i reparar aquest dany.\r\nVinculat al silvelisme\u00a0i seguidor de les posicions de Teodor Llorente. El seu breu pas per l'alcaldia de Val\u00e8ncia va destacar per haver de gestionar el conflicte urb\u00e0 de les protestes blasquistes contra l'arquebisbe de Val\u00e8ncia, el cardenal\u00a0Victoriano\u00a0Guisasola. Destac\u00e0 per la seva gesti\u00f3 en l'elaboraci\u00f3 del pla d'eixample urban\u00edstic.\r\nEl 1890\u00a0fou\u00a0elegit diputat provincial pel districte del Mar-Mercat a les files del\u00a0Partido\u00a0Conservador, ocupant\u00a0aquest c\u00e0rrec fins a 1894. Al setembre de 1898, torna a obtenir el c\u00e0rrec de diputat, aquesta vegada pel districte de Sagunt-Ll\u00edria. El 1913 \u00e9s elegit de nou pel districte de Sagunt-Ll\u00edria. Durant aquesta legislatura ocupar\u00e0 el c\u00e0rrec, des de juny de 1914, de la Presid\u00e8ncia de la corporaci\u00f3 provincial.\r\nAl juny de 1917, durant la vaga general de juliol i la crisi dels partits de torn i del sistema pol\u00edtic, va ocupar de nou l'alcaldia de la ciutat de Val\u00e8ncia, que es trobava en estat de guerra. Abans havia estat alcalde de febrer a juny de 1907.\r\nEn morir deix\u00e0\u00a0incompleta la preparaci\u00f3 d'una ambiciosa Enciclop\u00e8dia Valenciana."}, {"id": 348, "name": "Empar Beatriu", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Civera", "url": "/biografies/martinez-civera-empar-beatriu", "image": "/media/biography/image/martinez_civera_emparbeatriu.jpg", "birth_date": 1914, "dead_date": 1995, "short_description": "Escriptora\r\nVa n\u00e0ixer al barri del Carme del Cap-i-Casal, al carrer de les Monges, molt a prop de la Llotja i del Mercat Central. Despr\u00e9s d'estudiar prim\u00e0ria abandon\u00e0 els estudis per a dedicar-se a la moda, entrant a treballar al taller d'Isabel Martin, al ve\u00ed carrer de les Com\u00e8dies.\r\nPosteriorment entr\u00e0 a treballar com a encarregada del sal\u00f3 d'un altre modista, Gamborino, fins que aquest va haver de tancar, ja als anys de la Rep\u00fablica.\r\n\u00c9s aleshores quan trobem els seus primers escrits. Ho fa des de les p\u00e0gines del diari republic\u00e0 i d'esquerres La Voz de Valencia, on entr\u00e0 a treballar com a redactora per a encarregar-se de temes de la dona, convertint-se en la primera dona que escriu a un diari valenci\u00e0. Hi col\u00b7labor\u00e0 fins el 1939.\r\nEn finalitzar la Guerra reprengu\u00e9 el seu antic treball al sal\u00f3 d'Isabel Martin i al 1945 es cas\u00e0 a l'esgl\u00e9sia de Sant Josep amb Josep Guillam\u00f3n, orfebre qu\u00e8 treballava a la pla\u00e7a d'Emili Castelar.\r\nBen aviat va tornar a col\u00b7laborar amb algunes revistes \u2014i ara ja en catal\u00e0\u2014 arran d'una col\u00b7laboraci\u00f3 que li demanaren per a la revista fallera Pensat i Fet. Escrigu\u00e9 tamb\u00e9 per a la revista Sic\u00e0nia, editada per l'editorial del mateix nom i impulsada per Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Serrano.\r\nAls anys 1954 i 1955 segu\u00ed els cursos de valenci\u00e0 que comen\u00e7a a organitzar Lo Rat-Penat, per a continuar amb els qu\u00e8 organitz\u00e0 Manuel Sanchis Guarner a la Universitat de Val\u00e8ncia un any despr\u00e9s, i gr\u00e0cies als quals obtingu\u00e9 el certificat per ensenyar catal\u00e0.\r\nPosteriorment, i ja a la d\u00e9cada del 1960, aquest primer contacte amb l'entitat valencianista la va dur a ocupar una de les secretaries a la Junta de Lo Rat-Penat.\r\nAix\u00ed, i aquest mateix any de 1956, public\u00e0 la seua primera novel\u00b7la, Entre el cel i la terra, publicada per Sic\u00e0nia. Mentre, publicava diverses narracions i reculls per a revistes prepar\u00e0 la seua segona obra al 1961, Una dona com una altra.\r\nLa seua tercera novel\u00b7la, La crida indefugible\u00a0fou la guanyadora del premi Joan Senent de 1969, per\u00f2 mai va arribar a ser publicada.\r\nAl 1974 guanya el Premi V\u00edctor Catal\u00e0 amb Vides Alienes, un recull de contes. Aquesta obra, junt amb un altre recull, Confidencial,\u00a0\u2014publicat el 1995\u2014 supos\u00e0 una evoluci\u00f3 de la seua escriptura cap a posicions m\u00e9s realistes i reivindicatives.\r\nAl 1982 va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar amb el setmanari El Temps.\r\nFoto: Rafa Gil"}, {"id": 240, "name": "Daniel", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Ferrando", "url": "/biografies/martinez-ferrando-daniel", "image": "/media/biography/image/martinez_ferrando_daniel2.jpg", "birth_date": 1888, "dead_date": 1953, "short_description": "Escriptor\r\nFill de Pasqual Martinez i Romualdo i de Dolors Ferrando i Mart\u00edn. Dos dels seus germans: Eduard i Jes\u00fas Ernest, tamb\u00e9 foren destacats valencianistes.\r\nAmb Miquel Duran i Tortajada, Josep Maria Bayarri i Jacint Maria Mustieles, form\u00e0 part del grup de poetes que renovaren la poesia valenciana de la Renaixen\u00e7a. El 1909, la seua confer\u00e8ncia a Lo Rat-Penat, titulada \"Renaixement. Moment actual de la poesia valenciana\", esdevingu\u00e9 un manifest enfront la poesia de Teodor Llorente i en defensa de les posicions del grup, m\u00e9s properes als corrents moderns del moment.\r\nMilitant de Joventut Valencianista, form\u00e0 part de la seua Junta Directiva el 1910.\u00a0Col\u00b7labor\u00e0 a les revistes valencianes\u00a0Terra Valenciana\u00a0i\u00a0P\u00e0tria Nova\u00a0i a la principatina\u00a0D'Ac\u00ed i d'All\u00e0.\r\nPublic\u00e0 els poemaris La can\u00e7\u00f3 de l'isolat (1911), Vora la mar del Nord (1915) i Visions de l'Horta (1916), que posteriorment va aplegar, corregits, al volum Escumes (1936). La seua poesia passa per uns primers moments de connexi\u00f3 amb els corrents del modernisme i evoluciona cap a una po\u00e8tica m\u00e9s personal, de ress\u00f2 simbolista i de tem\u00e0tica b\u00e0sicament paisatg\u00edstica.\r\nEl 1916 assol\u00ed la c\u00e0tedra d'angl\u00e8s a l'Escola Professional de Comer\u00e7 de Las Palmas. Uns anys despr\u00e9s fou traslladat a Vigo i el 1921 finalment fou destinat a l'Escola de Comer\u00e7 de Palma de Mallorca.\r\nEl 1920 havia ingressat a la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Espa\u00f1a Democr\u00e1tica.\r\nEn castell\u00e0 public\u00e0 la novel\u00b7la\u00a0Las brujas(1923) i diversos llibres de viatges:\u00a0A trav\u00e9s de Gal\u00edcia (ciudades y paisajes) (1922), Gu\u00eda sentimental de Mallorca. Paisajes de la isla dorada (1925) i Ciudades isl\u00e1micas (1927).\r\nEn acabar la Guerra Civil espanyola fou jutjat pel Tribunal de Responsabilitats Pol\u00edtiques i condemnat a tres anys de pres\u00f3 per esquerr\u00e0 i ma\u00e7\u00f3. D'aquest temps pass\u00e0 nou mesos a la pres\u00f3 de Porlier, a Madrid, i la resta a Burgos. Un cop alliberat, el 1942, torn\u00e0 a Palma, per\u00f2 no fou readm\u00e8s a la seva c\u00e0tedra fins novembre de 1952, poc abans de morir. No va tornar a escriure en catal\u00e0."}, {"id": 227, "name": "Eduard", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Ferrando", "url": "/biografies/martinez-ferrando-eduard", "image": "/media/biography/image/martinez_ferrando_eduard2.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1935, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nFill de Pasqual Martinez i Romualdo i de Dolors Ferrando i Mart\u00edn. Dos dels seus germans: Daniel i Jes\u00fas Ernest, tamb\u00e9 foren destacats valencianistes.\r\nEstudi\u00e0 Dret i Filosofia a la Universitat de Val\u00e8ncia, de la que el seu pare, advocat prestigi\u00f3s, va ser nomenat secretari general el 1917.\r\nEs va forjar una s\u00f2bria cultura hist\u00f2rica i pol\u00edtica que feien d'ell, en paraules d'Adolf Pizcueta, el personatge amb una preparaci\u00f3 m\u00e9s s\u00f2lida dins del grup de Val\u00e8ncia Nova i La Correspondencia de Valencia.\r\nDestacat inspirador del valencianisme pol\u00edtic, la seua sordesa (causa indirecta de la seua mort) i mala condici\u00f3 f\u00edsica el limitaren a desenvolupar un treball predominantment intel\u00b7lectual. Malgrat aix\u00f2, va participar en el boicot als Jocs Florals del 1915, amb una sorollosa protesta convocada des de la revista P\u00e0tria Nova amb l'excusa que el mantenidor de l'acte designat era l'antic maurista i diputat per M\u00e0laga Jos\u00e9 Estrada, per\u00f2 en realitat era una protesta contra l'alcalde de Val\u00e8ncia, Francisco Maestre, i les maniobres caciquils per a pactar llocs al Congr\u00e9s dels Diputats amb Madrid. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia es clausur\u00e0 la publicaci\u00f3 i se'l va detindre a ell, Miquel Duran i Tortajada i Mari\u00e0 Ferrandis, entre d'altres.\r\nVa ser un dels representants m\u00e9s constants i combatius de les joves agrupacions valencianistes de principis del segle XX. El 1908 fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista. El mateix any establ\u00ed, en una confer\u00e8ncia a la Acad\u00e8mia Jur\u00eddic-Escolar, la distinci\u00f3 entre Naci\u00f3-Estat i Nacionalitat, seguint a Enric Prat de la Riba, considerant que el regionalisme no constitueix un fi, tan sols una tasca del nacionalisme i un m\u00e8tode per a construir una futura Confederaci\u00f3 Ib\u00e8rica (Solidaridad y regionalismo, Acad\u00e8mia Jur\u00eddic-Escolar, mar\u00e7 1908)\r\nEl maig de 1917 particip\u00e0 en el viatge a Barcelona organitzat amb l'objectiu d'entrevistar-se amb Francesc Camb\u00f3 i preparar una plataforma valenciana d'oposici\u00f3 al sistema de la Restauraci\u00f3. Una estrat\u00e8gia que inclo\u00efa des del ratpenatisme (Joan P\u00e9rez Lucia) a la Joventut Valencianista, per\u00f2 tamb\u00e9 de la burgesia financera (Ignasi Villalonga). El 1918 public\u00e0 S\u00edntesi de criteri valencianista, el mateix any en que aparegu\u00e9 la Declaraci\u00f3 Valencianista, de la que va ser signant, tot i diferir en el punt de vista de Villalonga, que en bona mesura la capitalitzava i que era m\u00e9s possibilista.\r\nA la Declaraci\u00f3 va defensar la base quarta: \"Sense prejutjar definitivament la divisi\u00f3 d'estes funcions acceptem pel moment, la formulada en l'Assamblea de Parlamentaris d'octubre de 1917\", en refer\u00e8ncia a la conformaci\u00f3 d'un estat federal. Eduard Martinez i Ferrando ja es declar\u00e0 partidari d'una federaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Catalunya i les Illes que signifiqu\u00e9s la unitat pol\u00edtica catalana. Era per\u00f2 reticent a la formulaci\u00f3 del futur model d'Estat pel que fa a les funcions que li serien pr\u00f2pies, considerant que tenen un car\u00e0cter merament transitori d'oportunitat i transacci\u00f3. La resposta al problema obrer ha de ser cosa dels estats confederals, i present\u00e0 el principi auton\u00f2mic com a cas de democr\u00e0cia i compet\u00e8ncia, establint una relaci\u00f3 directa entre la responsabilitat en la gesti\u00f3 i el progr\u00e9s social i democr\u00e0tic. [i]\r\nForm\u00e0 part del nou partit Uni\u00f3 Valencianista Regional, amb Ignasi Villalonga i Joaquim Reig. Tanmateix, dins de la Uni\u00f3 Valencianista representava un sector que feia especial \u00e8mfasi en la \"catalanitzaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, que suposaria el retorn al tronc com\u00fa d'origen\", i que representava una actitud intel\u00b7lectual i idealista. Li importava primordialment el \"triomf de l'ideal pancatalanista, aconseguit per mitj\u00e0 d'un lligam pol\u00edtic, m\u00e9s o menys ample, que b\u00e9 podria \u00e9sser la federaci\u00f3 de les esmentades regions [el Principat, les Illes, el Pa\u00eds Valenci\u00e0], que aix\u00ed faria possible de bell nou, la unitat catalana\".\r\nDurant l'etapa 1919-1923, l'actitud democr\u00e0tica i liberal que sempre havia defensat va evolucionar cap a una postura on aplegava nacionalisme i socialisme: \"s\u00f3lo aspiraciones como las que integran nacionalismo y socialismo suponen una esperanza de redenci\u00f3n que nos permitan un ma\u00f1ana mejor: el primero porque representa la exaltaci\u00f3n de todas las virtudes [...]; el segundo porque implica en muchas de sus f\u00f3rmulas las m\u00e1s razonables y justas soluciones que hasta hoy se han propuesto para resolver el problema social\". [ii]\r\nFou un destacat polemista defensor de la unitat de la llengua i dels Pa\u00efsos Catalans a nombroses publicacions i revistes com\u00a0Val\u00e8ncia Nova,\u00a0P\u00e0tria Nova, Taula de Lletres Valencianes,\u00a0Las Provincias,\u00a0La Correspondencia de Valencia, La Mainada, La Veu de Catalunya...\u00a0on s'enfront\u00e0 a Josep Maria Bayarri. A m\u00e9s de\u00a0S\u00edntesi de criteri valencianista, public\u00e0 L'arxiu municipal (1919), La casa de la Generalitat del Regne de Val\u00e8ncia (1920), La ind\u00fastria valenciana de la seda (1933) i els records Vida d'infant (1921), a banda d'un estudi sobre Cuatro industrias de abolengo, dins les mem\u00f2ries de la Cambra de Comer\u00e7 de Val\u00e8ncia.\r\nMor\u00ed a causa d'un accident, dies despr\u00e9s d'haver estat atropellat per un tramvia.\r\n[i]\u00a0La Correspondencia de Valencia,\u00a024 de novembre de 1918.\r\n[ii]\u00a0La Correspondencia de Valencia,\u00a0n\u00fam.17.927, 5 de novembre de 1919."}, {"id": 228, "name": "Jes\u00fas-Ernest", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Ferrando", "url": "/biografies/martinez-ferrando-jesus-ernest", "image": "/media/biography/image/martinez_ferrando_jesusernest.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1965, "short_description": "Escriptor i historiador\r\nFill de Pasqual Martinez i Romualdo i de Dolors Ferrando i Mart\u00edn. Dos dels seus germans: Daniel i Eduard, tamb\u00e9 foren destacats valencianistes.\r\nVa estudiar Filosofia i Lletres, branca d'Hist\u00f2ria, a la Universitat de Val\u00e8ncia, obtenint premi extraordinari de llicenciatura. El 1915 va ingressar al Cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arque\u00f2legs. Va prestar servei a la Biblioteca Universit\u00e0ria de Barcelona i a la Biblioteca Provincial de Girona (1919). Des del 1920 va treballar a l'Arxiu de la Corona d'Arag\u00f3, sent-ne el director des de mar\u00e7 de 1936 a gener de 1939.\r\nErnest Martinez i Ferrando gaudia d'un gran prestigi literari, \u00e0mbit on va conrear la narraci\u00f3 breu amb alguna incursi\u00f3 en la novel\u00b7la. Si b\u00e9 va comen\u00e7ar a escriure en castell\u00e0, va ser la seua tria personal la que el port\u00e0 al catal\u00e0 com a llengua d'expressi\u00f3 liter\u00e0ria, per est\u00e8tica i per convicci\u00f3.\r\nD'idees clares i coincidents amb les dels seus germans, d'expressi\u00f3 contundent en privat, tri\u00e0 com a activitat exclusiva la literatura. Als seus escrits manifesta o ho deix\u00e0 traspuar d'una manera m\u00e9s subtil el seu pensament pol\u00edtic i la seua preocupaci\u00f3 social. Aix\u00ed, el 1933, en una entrevista a la publicaci\u00f3 barcelonina\u00a0La Revista parlava de la \"intima alegria de manifestar-me en catal\u00e0, la qual cosa sentia com una densificaci\u00f3 de la meua condici\u00f3 valenciana. L'esperan\u00e7a meua per al futur es que els escriptors valencians segueixen igual cam\u00ed\".\r\nEl 23 d'octubre de 1937 \u00e9s nomenat membre de la Instituci\u00f3 de les Lletres Catalanes, a inst\u00e0ncies de Josep Pous i Pag\u00e8s, que el va proposar com \"una manera elegant d'afirmar la unitat essencial del nostre poble\". [i]\r\nEl 1935 va obtenir el Premi Crexells amb Una dona s'atura en el cam\u00ed.\u00a0Va traduir al catal\u00e0 Stefan Zweig, Guy de Maupassant i Heinrich von Kleist, entre d'altres. Tanmateix, deix\u00e0 paulatinament la prosa de creaci\u00f3 i les traduccions en iniciar la seua tasca a l'Arxiu de la Corona d'Arag\u00f3, per\u00f2 sobretot com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la postguerra.\r\nLa seua tasca com a historiador, facilitada per l'acc\u00e9s privilegiat als fons documentals es va centrar en la Baixa Edat Mitjana. Va publicar una nombrosa s\u00e8rie d'articles en revistes especialitzades. En el terreny hist\u00f2ric va traslladar la seua faceta liter\u00e0ria per a fer biografies i narracions de fets hist\u00f2rics de manera que podien ser llegits com una novel\u00b7la, esdevenint aix\u00ed complement\u00e0ries historiografia i literatura. El que li interessava era \"la individualitat dels personatges hist\u00f2rics i, a la vegada, la capacitat de trobar l'estil, clar i elegant, l\u00edric quan era necessari, per fer-los entenedors, per atrapar-hi el lector\".\r\nL'entrada dels feixistes a Barcelona, el gener de 1939, signific\u00e0 la seua immediata separaci\u00f3 del c\u00e0rrec de director de l'Arxiu de la Corona d'Arag\u00f3. \u00c9s possible que hagu\u00e9s de passar pels tr\u00e0mits de depuraci\u00f3, per\u00f2 la seua amistat amb Ferran Valls i Taberner, a qui havia substitu\u00eft el 1936 al capdavant de l'Arxiu, el van ajudar a salvar l'escull, i va tornar a ser-ne el director de 1940 a 1961. El 1950 havia estat nomenat inspector dels Arxius de la zona de Llevant, el que li va permetre l'acc\u00e9s als arxius de tots els Pa\u00efsos Catalans.\r\nPoc despr\u00e9s de jubilar-se, el desembre de 1963, va tornar a Val\u00e8ncia, anant a viure a Alzira, al carrer Salvador Santamaria, n\u00famero 10. Des d'all\u00e0 mantingu\u00e9 una intensa correspond\u00e8ncia, i retorna a la literatura, a inst\u00e0ncies de l'editor Joan Sales, amb La tr\u00e0gica hist\u00f2ria dels reis de Mallorca, i continu\u00e0 les seues col\u00b7laboracions amb la premsa escrita de Barcelona i Val\u00e8ncia, a la que mai no havia deixat de col\u00b7laborar. En els seus darrers anys, i com expressa a la seua correspond\u00e8ncia amb Joan Fuster, s'accentua l'aversi\u00f3 cap al provincianisme i tot el conjunt d'idees i actituds que havien generat els practicants del \"valencianismo bienentendido\", a m\u00e9s de la malfian\u00e7a respecte del dest\u00ed que esperava a la donaci\u00f3 de la seua biblioteca i documentaci\u00f3 a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Se l'ha definit com a dem\u00f2crata i liberal, amant de la moderaci\u00f3, encara que en privat sovint emprava la cr\u00edtica morda\u00e7, com quan defineix els intel\u00b7lectuals valencians del franquisme com a una s\u00e8rie de senyors amb mentalitat de carrer\u00f3. [ii]\r\nEl maig de 1965 es trasllad\u00e0 a una casa de la Canyada, a Paterna, a pocs quil\u00f2metres de Val\u00e8ncia. Eixe estiu va caure greument malalt i a la tardor del mateix any moria a l'Hospital Cl\u00ednic de Val\u00e8ncia.\r\nVa ser membre de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona, del Centre de Cultura Valenciana, de l'Acad\u00e8mia Pontaniana de N\u00e0pols, de la Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, de la Societat Geogr\u00e0fica de Lisboa i del patronat dels Monestirs Reials de Poblet i Santes Creus, a m\u00e9s d'estar adscrit a la Hispanic Society of America.\r\n[i] Correspond\u00e8ncia de Jes\u00fas Ernest Mart\u00ednez i Ferrando dipositada a la Biblioteca Municipal de Val\u00e8ncia.\r\n[ii] Correspond\u00e8ncia amb Joan Fuster."}, {"id": 314, "name": "Francesc", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/martinez-martinez-francesc", "image": "/media/biography/image/martinez_martinez_francesc.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1946, "short_description": "Erudit\r\nVa ser el primer fill del matrimoni format per Juan Mart\u00ednez i Mart\u00ednez i Rosa Mart\u00ednez i Mart\u00ednez, tots dos d'Altea i sense parentesc entre si tot i la coincid\u00e8ncia de cognoms. Va ser batejat pel germ\u00e0 del seu pare. Del mateix matrimoni nasqueren: Margarita, que va morir a curta edat, Rosa i Josep.\r\nEs va criar al n\u00famero 16 del carrer de Santa B\u00e0rbara, anomenat actualment Glorieta de l'escriptor Francesc Mart\u00ednez i Mart\u00ednez. La seva primera escola va ser la del \"Tio Notari\". Fou instru\u00eft en les tasques pr\u00f2pies d'escol\u00e0, cosa com\u00fa en els nens alteans. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, es va familiaritzar a una edat molt primerenca amb el llat\u00ed.\r\nAls deu anys abandona Altea per dirigir-se a Val\u00e8ncia juntament amb el seu oncle-avi, de professi\u00f3 sacerdot, que va exercir sobre Francesc una gran influ\u00e8ncia intel\u00b7lectual. Ja a Val\u00e8ncia ingress\u00e0 a l'escola particular de don Di\u00f3n Oltra. Estudi\u00e0 al Seminari Conciliar tres anys de llat\u00ed i un de filosofia. L'1 d'octubre de 1881 entra a l'Acad\u00e8mia Polit\u00e8cnica que dirigia Blas Valero. Obt\u00e9 el grau de batxiller en Arts a la Universitat de Val\u00e8ncia. Un cop obtingut el batxillerat es matricula a la Facultat de Dret de la Universitat de Val\u00e8ncia el juny de 1889. \u00c9s en el seu per\u00edode universitari quan desperta el seu inter\u00e8s per la literatura i l'art en general. Funda la revista La Uni\u00f3 Escolar, de curta vida. Obt\u00e9 la llicenciatura el juny de 1889. Ingressa al Col\u00b7legi d'Advocats de Val\u00e8ncia el 1891. Ja amb la llicenciatura treballa com a passant al despatx de Vicente Gadea i Orozco, antic professor i gran amic. Es trasllada de nou a Altea per exercir l'advocacia i, el 8 de juny de 1893, \u00e9s designat jutge municipal d'Altea durant un bienni. A finals de 1894 abandona el c\u00e0rrec per dedicar-se a l'agricultura i a les seves aficions culturals, bibliogr\u00e0fiques, arqueol\u00f2giques i art\u00edstiques. Aquest mateix any es casa amb Carme Pardo i Xim\u00e9nez.\r\nMor el seu sogre i rep en her\u00e8ncia nombroses i disperses terres que ha d'administrar. Deixa de banda l'advocacia i el seu c\u00e0rrec p\u00fablic per dedicar-se a estos menesters. Guanya en posici\u00f3 social i, a poc a poc, es converteix en un especialista en hist\u00f2ria i en gaireb\u00e9 qualsevol disciplina intel\u00b7lectual. Durant aquest per\u00edode naixen els seus quatre fills: Elisa, Rosita, Pere Joan i Francesc. Malauradament la seva dona mor, als 31 anys, en donar a llum a aquest \u00faltim.\r\nPassa uns anys cultivant-se, destacant el seu inter\u00e8s sobre El Quixot, obra que estudiar\u00e0 amb deteniment. El 1908 acudeix a Barcelona per assistir al Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3 on presenta una comunicaci\u00f3 sobre Pego, la seva poblaci\u00f3 i primers senyors. Tamb\u00e9 reedita dos llibrets de falla de tema cervant\u00ed, una com\u00e8dia en vers de Guillem de Castro i el fam\u00f3s Melo-y-drama tot en una pesa titulat Pascualo y Visanteta, \u00f3, El tribunal de Favara,\u00a0de Josep Bernat i Baldov\u00ed.\r\nA principis de segle ja \u00e9s una persona important i molt activa dins dels cercles intel\u00b7lectuals. Sembla que va militar en Val\u00e8ncia Nova, l'entitat valencianista fundada el 1904 per Jose Maria Puig i Torralba. Es tractava d'una societat molt semblant a Lo Rat Penat, per\u00f2 que diferia d'aquesta en la seva voluntat d'actuaci\u00f3 expl\u00edcitament pol\u00edtica. Col\u00b7labor\u00e0 en dos setmanaris d'escassa durada: Renaixement i Terra Valenciana.\r\nEs presenta a les eleccions del 2 de maig de 1909 com candidat regionalista pel Districte de l'Audi\u00e8ncia, per\u00f2 \u00e9s derrotat.\r\nDurant la seva \u00e8poca d'estudiant va pert\u00e0nyer a la societat valencianista Lo Rat Penat, l'abandona per\u00f2 es reintegra a ella anys despr\u00e9s, sent un soci actiu. Ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de bibliotecari i bicepresident. En aquesta societat, va dirigir la publicaci\u00f3 Lo Rat Penat durant un any. En els Jocs Florals de 1927 va aconseguir el t\u00edtol d'\"honorable escriptor\".\r\nEn els primers anys del segle ingressa a la Societat Econ\u00f2mica d'Amics del Pa\u00eds, prenent part del seu Primer Congr\u00e9s. El Segon Congr\u00e9s se celebra a Cartagena, on acudeix amb la mem\u00f2ria: Cer\u00e0mica valenciana vulgo de Manises, des de l'\u00e8poca mahometana fins als nostres dies.\r\nEl 19 de febrer de 1914, en L'acad\u00e8mia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil fa un discurs amb el tema: La llengua valenciana. Aquest discurs va ser impr\u00e8s el 4 d'abril del mateix any, obtenint un gran \u00e8xit a causa del tema que tractava.\r\nQuan la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia crea el Centre de Cultura Valenciana \u00e9s nomenat sext director de n\u00famero 2 (aquest n\u00famero assignava l'antiguitat). Una de les primeres activitats d'aquesta societat va ser la celebraci\u00f3 d'una sessi\u00f3 al Paranimf de la Universitat de Val\u00e8ncia on es va cridar a reconstruir el Monestir del Puig. Va exercir el c\u00e0rrec de president a la secci\u00f3 d'Etnografia i Folklore i, quan el Pare Fullana s'absentava, presidia la secci\u00f3 de Llengua i Literatura. Va arribar a ocupar el c\u00e0rrec de deg\u00e0 del Centre. Durant el seu mandat, l'esdeveniment de m\u00e9s relleu va ser la celebraci\u00f3 del Cinqu\u00e8 Centenari de la Conquesta de N\u00e0pols per Alfons III de Val\u00e8ncia i V d'Arag\u00f3, anomenat el Magn\u00e0nim.\r\nAmb la caiguda de la Dictadura el 1930 es produeix una exaltaci\u00f3 de l'esperit valencianista. Francesc Mart\u00ednez s'afegeix i escriu una s\u00e8rie d'articles en defensa de la personalitat valenciana, destacant que cal comen\u00e7ar defensant l'idioma. En aquest sentit fou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 del 1932.\r\nLa tasca m\u00e9s destacada de Francesc Mart\u00ednez dins el Centre de Cultura Valenciana va ser la seva actuaci\u00f3 en tot el relacionat amb l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En la primera de les reunions a favor de l'autonomia celebrada el 2 de juliol de 1931 a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, Francesc Mart\u00ednez hi an\u00e0 en representaci\u00f3 del Centre de Cultura Valenciana. L'obtenci\u00f3 d'un Estatut d'autonomia significava el reconeixement de la pr\u00f2pia identitat. En una d'aquestes reunions preparat\u00f2ries es va arribar a l'acord de sol\u00b7licitar al Govern la concessi\u00f3 de la cooficialitat del biling\u00fcisme. La petici\u00f3 \u00e9s anul\u00b7lada el 28 de juliol quan apareix, a la premsa local, un escrit del ministre d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica advertint sobre les dificultats d'implantar el biling\u00fcisme. El ministre argumentava que, contr\u00e0riament al que passava a Catalunya, que comptava amb organismes com el Seminari Pedag\u00f2gic o el Patronat Cultural, a Val\u00e8ncia no existien organismes semblants que ajudaren a implantar aquesta concessi\u00f3. Tres dies despr\u00e9s de l'aparici\u00f3 d'aquest article, Francesc Mart\u00ednez public\u00e0, com a resposta, \"Pel biling\u00fcisme de la regi\u00f3 Valenciana. Per al senyor ministre d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica\".\r\nVa entaular bones i freq\u00fcents relacions amb els intel\u00b7lectuals catalans des de la seua primera visita, quan va assistir al Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria de la Corona d'Arag\u00f3 el 1908. Va intercanviar una fluida correspond\u00e8ncia amb diferents intel\u00b7lectuals catalans, la majoria versaven sobre temes ling\u00fc\u00edstics. El 1913, l'Institut de la Llengua Catalana el va nomenar Col\u00b7laborador de la Llengua Catalana per Altea. Va col\u00b7laborar amb l'Institut d'Estudis Catalans en l'elaboraci\u00f3 del Seu Diccionari de la Llengua Catalana.\r\nPrenent com a exemple la recent formada Generalitat de Catalunya, Francesc Mart\u00ednez comen\u00e7\u00e0 a publicar articles demanant l'autonomia pel Pa\u00eds Valenci\u00e0. Va intercanviar cartes tractant aquest tema, destacant l'escrita pel diputat de la Lliga al Parlament de Catalunya, Tom\u00e0s Carreras i Artau, que li pregunta el 1933: \"I vost\u00e8s a Val\u00e8ncia, quan se decideixen a plantejar el seu Estatut? Convindria molt, per a l'\u00e8xit de l'autonomia, que es segu\u00eds aviat l'exemple de Catalunya\".\r\nUna de les seves n\u00e9tes, la novel\u00b7lista Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, va escriure la seua biografia.\r\n\u00a0\r\nObres\r\nEl 1908 comen\u00e7\u00e0 a publicar les seves obres i algunes reimpressions de t\u00edtols d'altres autors com: La \u00faltima aventura de Don Quijote, Don Quijote y Sancho Panza, El curioso impertinente: comedia en tres jornadas y en verso de Don Guillem de Castro i Melo-y-Drama de Josep Bernat i Baldov\u00ed. Una de les seves passions va ser l'obra de Miguel de Cervantes, aconseguint una impressionant col\u00b7lecci\u00f3 cervantina de fama internacional que va acabar en mans de l'Institut d'Estudis Valencians durant la Guerra Civil, sent-li retornada el 9 d'octubre de 1939. Finalment, aquesta desconeguda i excelsa biblioteca va acabar en mans de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia.\r\nUn dels seus primers treballs va ser Obra de Terra Saguntina. Homenatge al compte de Lumiares. (1909). A l'any seg\u00fcent es va publicar el seu estudi sobre Pego, la seva poblaci\u00f3 i primers senyors. El 1912 va apar\u00e8ixer Folklore Valenci\u00e0. Coses de la meua Terra (La Marina). Es tracta d'una compilaci\u00f3 de contes, roman\u00e7os, llegendes, costums... El 1936 publica Don Guillem de Castro no puedo ser Alonso Fernandez de Avellaneda."}, {"id": 769, "name": "Rafael Frederic", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "", "second_surname": "Mi\u00f1ana", "url": "/biografies/martinez-minana-rafael-frederic", "image": "/media/biography/image/martinez_minana_rafael-frederic.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1955, "short_description": "Periodista, escriptor i pol\u00edtic\r\nEls or\u00edgens de Frederic Mi\u00f1ana eren fins ara un misteri que s\u2019ha pogut resoldre amb un certificat de l\u2019Arxiu de la Universitat de Val\u00e8ncia de petici\u00f3 del t\u00edtol de batxiller. Era fill de Federico Mart\u00ednez Palop, un comerciant natural de Cullera instal\u00b7lat a Madrid, i de Concepci\u00f3n Mi\u00f1ana Garc\u00eda, de Gandia, nascut al carrer de Santa Engracia, 14-1.\r\nEn el curs de 1912-1913 va ingressar en l\u2019institut Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia, on va acabar el batxillerat en 1918 amb unes qualificacions magn\u00edfiques. No degu\u00e9 continuar estudiant, ja que la petici\u00f3 del t\u00edtol de batxillerat \u00e9s del 1935 i no hi consten m\u00e9s documents.\r\nMi\u00f1ana es va iniciar ben jove en el periodisme i en la poesia, amb una reputaci\u00f3 notable; \u00abde ploma subtil\u00bb el caracteritzava la premsa. En 1919 recitava en la Joventut Art\u00edstica de Val\u00e8ncia al costat de Pasqual Asins, Francesc Caballero i Francesc Puig-Espert i comen\u00e7ava a treballar en La Voz Valenciana amb el pseud\u00f2nim El Telonero. Alhora, preparava amb altres autors les primeres incursions en l\u2019art dram\u00e0tic: la com\u00e8dia l\u00edrica Por la ventana... (1922, amb Josep Soler Peris i m\u00fasica de Francesc Balaguer) i la sarsuela en un acte composta amb Faust Hern\u00e1ndez Casajuana i Leopold Magenti El amor est\u00e1 en peligro (1924), estrenada al Principal amb el bar\u00edton catal\u00e0 Frederic Caball\u00e9.\r\nDespr\u00e9s de tastar l\u2019ambient cultural valenci\u00e0 i les possibilitats que se li obrien, va voler inclinar-se cap al reportatge en les revistes gr\u00e0fiques i la cr\u00edtica d\u2019art, cinematogr\u00e0fica i teatral. Prompte el trobarem a La Semana Gr\u00e1fica de Val\u00e8ncia a partir de 1926, amb delegacions a Barcelona i Madrid, en El Mercantil Valenciano, El Heraldo de Madrid, en les revistes Barcelona Gr\u00e1fica, Nuevo Mundo, El D\u00eda Gr\u00e1fico i Mundo Gr\u00e1fico, inaugurant o participant en exposicions i cat\u00e0legs d\u2019art i fent cr\u00e9ixer el seu prestigi com a periodista, escriptor i orador.\r\nConre\u00e0 puntualment per\u00f2 amb bona acollida el teatre en valenci\u00e0 a partir del seu comprom\u00eds per dignificar l\u2019escena: en 1925 va estrenar en el Moderno de Val\u00e8ncia la seua versi\u00f3 titulada Furtanines, original de Josep Amich Bert (Amichatis) a partir d\u2019un conte rus. Aquesta farsa grotesca i sentimental en un acte i tres quadres va ser posada en escena per la companyia de Pepe Alba amb una recepci\u00f3 extraordin\u00e0ria: la cr\u00edtica la qualifica de \u00abtriunfo de alta calidad, por el asunto, el ambiente y la t\u00e9cnica modern\u00edsima de la obra. El gran paso se di\u00f3 anoche: Federico Mi\u00f1ana, con su esp\u00edritu \u00e1vido de arte y de sensaciones juveniles, encontr\u00f3 la obra que era necesaria; con criterio selecto, con instinto aristocr\u00e1ticamente art\u00edstico\u00bb. Fou publicat en la col\u00b7lecci\u00f3 Teatro Valensi\u00e1.\u00a0\r\nEl mateix any i a la mateixa sala, la companyia d\u2019Alba va estrenar en la nova temporada teatral la farsa c\u00f2mica El senyor Colau fa un negoci red\u00f3, i tenia en espera La dona que dorm, El niu i La siempreviva. En aquell moment, Francesc Almela i Vives lloava com a cr\u00edtic teatral que Mi\u00f1ana portara una orientaci\u00f3 diferent, m\u00e9s innovadora que la de la resta d\u2019autors del Moderno. Al novembre de 1925 hi port\u00e0 el seu sainet dram\u00e0tic en un acte i en prosa La barca vella, escrit amb Ferran Miranda Virto \u2013company de La Voz Valenciana\u2013 i publicat tamb\u00e9 en Teatro Valensi\u00e1, text que va inspirar el llargmetratge Rosa de Levante de Mario Roncoroni per a Producci\u00f3n Cinematografica Espa\u00f1ola Levantina Films en 1926. El film tamb\u00e9 es coneix amb altres t\u00edtols: Flor de Valencia o Tierra valenciana, per\u00f2 no s\u2019ha conservat. L\u2019adaptaci\u00f3 que en fa el director torin\u00e9s Roncoroni \u00e9s un melodrama centrat en el m\u00f3n dels pescadors del Cabanyal, que t\u00e9 com a motors narratius un triangle amor\u00f3s i els problemes generats per la transgressi\u00f3 de l\u2019honra femenina. Les informacions de la premsa del moment parlen d\u2019un retrat dels costums i tradicions dels barris de pescadors de Val\u00e8ncia, amb una pres\u00e8ncia especial de la Setmana Santa Marinera, feta des d\u2019una mirada pr\u00f2xima a l\u2019imaginari sorollista no exempta d\u2019una certa nost\u00e0lgia. La pel\u00b7l\u00edcula s\u2019estren\u00e0 a Barcelona al gener de 1927 i al mes seg\u00fcent a Val\u00e8ncia, i fou distribu\u00efda per tot l\u2019Estat amb \u00e8xit per la casa Gaumont.\r\nA principis de 1926, l\u2019empresari del Moderno, Luis Camilleri, li va confiar la direcci\u00f3 art\u00edstica del local per tal que trencara la in\u00e8rcia rutin\u00e0ria i va programar sobretot peces populars en castell\u00e0. Al maig de 1928 va participar en la II Taula de Poesia al Cercle de Belles Arts amb la carpeta Algues i escumes, caracteritzada en Taula de Lletres Valencianes com a obra d\u2019un \u00abgran imaginatiu, esperit refinat, [que] combina arabescs subtils estilitzant els fils grollers de la realitat cotidiana. Professa un mediterranisme apassionat i sap trobar en este tema etern, casi verge per als escriptors valencians, cad\u00e8ncies, arrulls i escenes enciseres\u00bb. Els poemes van ser publicats en el n\u00famero 8 de Taula i s\u00f3n \u00abBalada de l\u2019arquer enamorat\u00bb i \u00abRoman\u00e7 del peixcador loco\u00bb. Aquest darrer va ser publicat en 1930 en castell\u00e0 en la modern\u00edssima revista Cosm\u00f3polis, de la Compa\u00f1\u00eda Ibero-Americana de Publicaciones.\r\nFins al 1928 no li coneixem cap altra pe\u00e7a teatral en valenci\u00e0, Les camareres, escrita amb Miquel Tallada, un sainet estrenat al Novedades de Val\u00e8ncia el 12 de juny. L\u2019obra va tindre una bona acollida aleshores, i sembla que fou reestrenada en 1931 i publicada en la col\u00b7lecci\u00f3 Nostre Teatro de Carceller al juny de 1932. Ricard Blasco (1986) va lloar el treball d\u2019aquells dramaturgs de la II Rep\u00fablica que feien un teatre m\u00e9s ambici\u00f3s, el defecte dels quals fou la manca de const\u00e0ncia i, per tant, no van fer petja.\r\nEn n\u00e0ixer Nostra Novel\u00b7la al maig de 1930, dirigida pel seu amic Almela i Vives, la premsa va anunciar que la nova revista liter\u00e0ria comptava amb un original de Mi\u00f1ana titulat 27 anys de sexe, per\u00f2 no s\u2019hi va publicar. A m\u00e9s, Viadel i Pellisser el situen en 1933 com a assessor literari, juntament amb D\u00e1maso Alonso (catedr\u00e0tic de Llengua i Literatura en la Universitat de Val\u00e8ncia des de 1933) del grup de teatre El B\u00faho que va sorgir durant el curs del 33-34 al si de la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar (FUE).\r\nLa traject\u00f2ria pol\u00edtica de Frederic Mi\u00f1ana va ser intensa als anys 30, relacionada amb el republicanisme: fou un dels fundadors a Val\u00e8ncia del setmanari republic\u00e0 Diciembre (abril de 1931), del Partit Republic\u00e0 Radical Socialista (1931) i increment\u00e0 la pres\u00e8ncia en actes pol\u00edtics com a orador de prestigi. En les legislatives del 16 de febrer de 1936 va ser elegit diputat per Izquierda Republicana de la circumscripci\u00f3 de Val\u00e8ncia, durant la guerra es va implicar en l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes per a la Defensa de la Cultura, fou director general de Carreteres i Camins (setembre de 1936) i subsecretari del Ministeri de Propaganda (mar\u00e7 de 1937) amb Carlos Espl\u00e1 en el govern de Largo Caballero.\r\nEn finalitzar la guerra es va exiliar a Fran\u00e7a i va tindre alguna responsabilitat en el SERE, el Servei d\u2019Evacuaci\u00f3 de Republicans Espanyols que havien pres el cam\u00ed de l\u2019exili. La seg\u00fcent estaci\u00f3 del periple d\u2019exili el portar\u00e0 a ser ambaixador de la Rep\u00fablica a Iugosl\u00e0via, un dels pa\u00efsos centreorientals que van recon\u00e9ixer la Rep\u00fablica perduda. Mi\u00f1ana va ser rebut el 14 d\u2019agost de 1946 pel cap de Protocol del Govern de Tito a Belgrad, des d\u2019on va promoure accions que ajudaren els mutilats republicans i el finan\u00e7ament del govern republic\u00e0 a Par\u00eds.\r\nFrederic Mi\u00f1ana va morir al desembre de 1955, poc abans que l\u2019Estat espanyol ingressara en l\u2019ONU i es desferen les il\u00b7lusions dels exiliats. Viadel i Pellisser matisen en un treball recent que hi ha unanimitat en el fet que va morir a Belgrad, per\u00f2 no hi ha cap certesa d\u2019on descansen les seues restes. Diverses refer\u00e8ncies escrites citen Belgrad, per\u00f2 sembla que la seua voluntat era ser soterrat a Dubrovnik (Ragusa), a la vora de la mateixa mar Mediterr\u00e0nia que banya la seua terra natal.\r\n\u00a0\r\nImatge: Centre de Documentaci\u00f3 i Museu de les Arts Esc\u00e8niques de l\u2019Institut del Teatre (Barcelona)"}, {"id": 545, "name": "Francesc", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "", "second_surname": "Miret", "url": "/biografies/martinez-miret-francesc", "image": "/media/biography/image/martinez_miret_francesc.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1936, "short_description": "Prevere i poeta\r\nFrancesc Mart\u00ednez Miret nasqu\u00e9 al si d\u2019una fam\u00edlia camperola, a la Pla\u00e7a Major de Beniopa. El seu pare va haver d\u2019emigrar a Buenos Aires quan ell encara era molt petit, i els escassos recursos de qu\u00e8 disposaven feren aconsellable que, per tal de donar-li una educaci\u00f3, ingress\u00e9s, encara adolescent, en l\u2019orde dels camils al seminari noviciat que tenien a Vic. All\u00ed assimil\u00e0 els fonaments del catalanisme conservador, basat en el binomi indissoluble de fe i p\u00e0tria, i amb la lectura de Verdaguer aprengu\u00e9 a estimar la llengua i la cultura catalanes.\r\nAcabada la seua formaci\u00f3, les necessitats de l\u2019orde el mantingueren allunyat de les terres valencianes durant llargs per\u00edodes, que ell patia com un desterrament. Quan podia retornar-hi durant uns mesos, com l\u2019any 1933, desplegava una important activitat liter\u00e0ria: participaci\u00f3 en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, recitals po\u00e8tics, Taules de Poesia i col\u00b7laboracions en l\u2019Almanaque de Las Provincias i el setmanari valencianista El Cam\u00ed. Per\u00f2 fou en El V\u00e8rs Valenci\u00e1 on particip\u00e0 m\u00e9s intensament. Josep Maria Bayarri havia fundat aquesta revista l\u2019any 1934, quasi paral\u00b7lelament a l\u2019aparici\u00f3 de La Rep\u00fablica de les Lletres, on s\u2019expressava el valencianisme cultural m\u00e9s avan\u00e7at, probablement per combatre-la ideol\u00f2gicament. No li devia plaure que l\u2019exig\u00e8ncia valencianista fos laica, ni que s\u2019hi usaren unes normes ortogr\u00e0fiques sorgides del gran acord de 1932, que ell considerava catalanes.\r\nLa contradicci\u00f3 per al pare Miret era com un enamorat de Catalunya i de la seua literatura podia expressar-se en una publicaci\u00f3 manifestament anticatalanista. La ra\u00f3 devia ser ideol\u00f2gica. En cap altra revista es defensava la relaci\u00f3 entre D\u00e9u i P\u00e0tria, per aquest ordre, i ell hi coincidia plenament fins al punt de demanar en el poema \u00abLa Parusia\u00bb la vinguda d\u2019un alliberador messies-cabdill. D\u2019altra banda, est\u00e8ticament no era cap rupturista, sin\u00f3 un verdagueri\u00e0 ressagat.\r\nL\u2019obra que an\u00e0 recopilant sota el t\u00edtol d\u2019Esclats primerencs mostra una estructuraci\u00f3, una tem\u00e0tica, un estil i unes figures ret\u00f2riques deutores de l\u2019autor de Folgueroles, fins i tot en l\u2019ant\u00edtesi entre el lirisme de les \u00abEucar\u00edstiques\u00bb i les imatges violentes de les \u00abCrist\u00edcoles\u00bb, tamb\u00e9 present respectivament en els Idil\u00b7lis i cants m\u00edstics i en L\u2019Atl\u00e0ntida. Per\u00f2 Miret tamb\u00e9 reb\u00e9 influ\u00e8ncies de Joan Maragall, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Teodor Llorente.\r\nEl seu ideal valencianista naixia del vincle sagrat que, per voluntat de la provid\u00e8ncia, s\u2019establia entre la terra, la llengua i el seu poble. \u00c9s per aix\u00f2 que l\u2019est\u00e8tica renaixencista que palesa no resulta tan anacr\u00f2nica si hom considera que el Romanticisme an\u00e0 lligat a les reivindicacions nacionals i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 visqu\u00e9 durant la Rep\u00fablica la recerca d\u2019un cam\u00ed d\u2019afirmaci\u00f3 com a poble, estroncat de soca-rel per una guerra que tamb\u00e9 seg\u00e0 la vida, assassinat a la vora d\u2019un cam\u00ed, de l\u2019humil frare camil benioper. El seu descriptivisme enamorat dels paratges saforencs tamb\u00e9 sorgia, en el seu pensament de capell\u00e0, de la necessitat de donar gr\u00e0cies a D\u00e9u per tanta meravella.\r\nEl lector d\u2019avui encara es pot sentir commogut pel seu lirisme, per la seua ferma vindicaci\u00f3 valencianista, per les contradiccions interiors que s\u2019hi dibuixen en la lluita entre la negaci\u00f3 del cos i l\u2019exaltaci\u00f3 de l\u2019\u00e0nima, entre la vida que anhelava i la mort que sempre li era present pel seu treball de curador de malalts, i entre els seus ideals politicoreligiosos i la frustraci\u00f3 d\u2019una realitat tan adversa en un temps de profunds sotracs socials.\r\nHavia anat guardant, curosament ordenada, la seua obra amb la il\u00b7lusi\u00f3 de dur-la a la impremta. El prop\u00f2sit es va veure interromput pel seu \u00f2bit. No afavor\u00ed a mantenir-ne fresca la vig\u00e8ncia el fet que la cr\u00edtica liter\u00e0ria, \u00e0vida de trobar en les lletres valencianes detalls de trencament, d\u2019avantguarda o simplement de modernitat, se centrara quasi exclusivament en la denominada \u00abGeneraci\u00f3 valenciana de 1930\u00bb i menystingu\u00e9s la resta de tend\u00e8ncies sense haver separat pr\u00e8viament el gra de la palla. El mecanoscrit qued\u00e0 en un calaix durant d\u00e8cades fins que un grup de paisans seus en conegueren l\u2019exist\u00e8ncia i maldaren perqu\u00e8 es publiqu\u00e9s quasi mig segle despr\u00e9s de ser concebut, malgrat el llast que aquest desfasament podia causar. Els seus Esclats po\u00e8tics aparegueren el 1987, a Gandia, editats pel CEIC Alfons el Vell, amb un estudi introductori d\u2019Antoni Garcia Garcia. Amb motiu del centenari del poeta, la mateixa instituci\u00f3 public\u00e0 Francesc M. Miret. L\u2019\u00faltim poeta rom\u00e0ntic, on col\u00b7laboraren destacats elements de la cr\u00edtica. Aix\u00ed, Josep Piera escriu un apunt biogr\u00e0fic; Enric Ferrer Solivares i Antoni L\u00f3pez contextualitzen la seua obra i n\u2019analitzen els temes, l\u2019estil i la projecci\u00f3 c\u00edvica, i Eduard J. Verger n\u2019elabora una antologia.\r\nT\u00e9 un carrer dedicat a Gandia amb el nom de Poeta Francesc Miret. L\u2019any 2018 es convoc\u00e0 la primera edici\u00f3 del Certamen de Poesia de Beniopa Pare Miret, que continua celebrant-se anualment."}, {"id": 540, "name": "Joan Gabriel", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Monjo", "url": "/biografies/martinez-monjo-joan-gabriel", "image": "/media/biography/image/martinez_monjo_joan.jpg", "birth_date": 1956, "dead_date": 2007, "short_description": "Professor i escriptor\r\nM\u00e9s conegut pel nom literari de Joan M. Monjo, fou llicenciat en Filologia Hisp\u00e0nica i professor de secund\u00e0ria en els instituts d\u2019Altea i Bellreguard. Aix\u00ed mateix, va ser membre fundador del CEIC Alfons el Vell (1984-1988) i vocal de la Junta de l\u2019AELC (1985-1986).\r\nDes de ben jove particip\u00e0 en iniciatives socioculturals de la seua ciutat tals com alguns programes de R\u00e0dio Gandia (\u00abTot sobre la nostra cultura\u00bb i \u00abDesperta\u00bb), llibre de Fira i festes o la revista fallera Foc i Flama i el setmanari El Tossal (1973-1974); fou redactor de La Safor (1977), butllet\u00ed d\u2019informaci\u00f3 popular, i col\u00b7laborador d\u2019Esquerra Unida, portaveu d\u2019una candidatura municipal gandiana del valencianisme d\u2019esquerres; en les dues publicacions, de curta vida, empr\u00e0 el pseud\u00f2nim Jaume Guillem. Tamb\u00e9 particip\u00e0, amb articles d\u2019investigaci\u00f3, en els volums col\u00b7lectius Gandia 1881-1980 amb \u00abDe m\u00fasica y pintura\u00bb o El Llibre de la Safor, amb \u00abAproximaci\u00f3 a una bibliografia general\u00bb, i en l\u2019apartat gandi\u00e0 de La premsa del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1790-1983), de Ricard Blasco. En la premsa de radi d\u2019acci\u00f3 m\u00e9s ampli, col\u00b7labor\u00e0 en Las Provincias, abans que comen\u00e7ara la manipulaci\u00f3 identit\u00e0ria, Canig\u00f3 i Avui.\r\nAix\u00ed mateix, tot considerant la cultura com una cadena de la qual ell sols era una baula que en garantia la continu\u00eftat, estudi\u00e0 i divulg\u00e0 l\u2019obra de literats gandians en els llibres Llu\u00eds Catal\u00e0: l\u2019home i l\u2019escriptura (1985), Gon\u00e7al Castell\u00f3: els dies i la mem\u00f2ria (2003); a m\u00e9s de textos sobre Josep Rausell en l\u2019antologia De Josep Rausell a Pep Mosca (1997), o Dami\u00e0 Catal\u00e0, en els pr\u00f2legs als seus llibres evocatius Gand\u00eda: pinceladas de historia local (1983) i Brasas sin ceniza (1984), a m\u00e9s dels textos inclosos en Dami\u00e0 Catal\u00e0: 1909-1989 (1989). Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 amb la narraci\u00f3 \u201cRecord. (Una bella hist\u00f2ria d\u2019amor, o quasi)\u201d en el llibre col\u00b7lectiu Textos cordials: els escriptors saforencs a Josep Iborra (1997).\r\nUna altra vessant de la seua producci\u00f3 \u00e9s la dedicada als creadors pl\u00e0stics: Luis Coll Alas (1985), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Dami\u00e0 Catal\u00e0, i Els dies i els treballs del pintor Josep D\u00edaz Azor\u00edn (2008), o els textos inclosos en Les hores fosques de l\u2019\u00e0nima. 126 dibuixos de Just Cuadrado (1989), Mans/Azor\u00edn (1990) o Image du monde d\u2019Antoni Mir\u00f3 (2004).\r\nEn l\u2019\u00e0mbit literari inclogu\u00e9 textos o articles en Cairell, Lletres de Canvi, on form\u00e0 part del consell editorial; L\u2019Espill, El\u00b7lipsi, Ullal, Bagalina, Marina d\u2019Art, Daina, Cavall Fort o Literatures.\r\nDins la seua obra narrativa primerenca destaquen el Premi Fundaci\u00f3 Huguet de narrativa curta (1975), el Premi Vila de Teulada amb \u201cEsquema per a quaranta-quatre documents nacionals d\u2019identitat\u201d (1977) i \u201cFins anells per a les agulles\u201d (1979), amb qu\u00e8 es present\u00e0 al segon Premi de Contes Malva-rosa. Aquell mateix any guany\u00e0 amb el dietari Oh! el I Premi Joan Martorell, un guard\u00f3 a qu\u00e8 continu\u00e0 lligat com a jurat intermitentment i sobre el qual escriv\u00ed en la introducci\u00f3 de l\u2019opuscle commemoratiu i recopilatori Joanot Martorell. 25 edicions d\u2019un premi literari (2003). L\u2019any 1981 publica el conte \u201cMatr\u00edcules d\u2019honor\u201d en la col\u00b7lecci\u00f3 El Conte del Diumenge, de la qual era cap de documentaci\u00f3, a m\u00e9s de prologar-hi el conte de Joan Perucho. I el 1982 guanya el Premi Andr\u00f2mina amb la novel\u00b7la hist\u00f2rica Ducat d\u2019ombres, que transcorre a Milparres, la fant\u00e0polis que cre\u00e0 per referir-se al seu espai viscut. En l\u2019\u00faltim par\u00e0graf de l\u2019obra, el protagonista exclama: \u201cQu\u00e8 seria de mi sense la p\u00e0tria del somni? Com podria viure sense literatura?\u201d, com un trassumpte de l\u2019autor que, en una \u00e8poca de gran creativitat, vivia intensament el seu art. La seg\u00fcent novel\u00b7la fou \u00a1Esborreu-me el record! (1988). En l\u2019endemig obtingu\u00e9, juntament als coautors Ignasi Mora i Josep Piera, el Premi de la Cr\u00edtica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 1986 per l\u2019obra Les quatre estacions, un recull d\u2019impressions liter\u00e0ries vertebrades pel transcurs del temps, en qu\u00e8 escriv\u00ed paraules enamorades del seu territori nadiu. Aix\u00ed mateix, inclogu\u00e9 el conte \u201cDiumenge 8 d\u2019abril\u201d en Antologia d\u2019escriptors valencians (1984), amb selecci\u00f3 a cura de Marc Granell i Adolf Beltran, i tamb\u00e9 figura en l\u2019Antologia d\u2019escriptors de la Safor, a cura de Joan Pellicer i Enric Ferrer Solivares. L\u2019any 1993 prolog\u00e0 el llibre Tinta fresca, que reunia els deu contes guanyadors del IX Premi El Gos i la Tortuga.\r\nEn el camp de la narrativa infantil public\u00e0 \u201cBiel, cap de televisi\u00f3\u201d en Quaranta i quaranta. Mostra antol\u00f2gica dels contistes i il\u00b7lustradors catalans d\u2019avui (1980) de l\u2019editorial La Galera. Quant a la narrativa juvenil public\u00e0 Les ales d\u2019\u00c0ngel Vidal (1985), diversament reeditada, i El llenguatge dels cavalls (1990). Despr\u00e9s se centr\u00e0 en el seu treball de professor i releg\u00e0 la literatura durant una d\u00e8cada. El retorn es produ\u00ed amb una altra obra juvenil, Examen de verbs irregulars (2001), en qu\u00e8 un alumne d\u2019institut viu una aventura trepidant.\r\nTamb\u00e9 conre\u00e0 escadusserament la poesia en el llibre Foc secret (1992), en homenatge al poeta alcoi\u00e0 Joan Valls, editat per La Forest d\u2019Arana; i en Trapig IV Mostra (Xeraco, 2001), en qu\u00e8 inclogu\u00e9 \u201cAquella melmelada\u201d, on evoca la que tast\u00e0 a l\u2019ermita de la Consolaci\u00f3, al Mont Sant de Llutxent. La seua dol\u00e7or inefable contrastava amb l\u2019amargor de l\u2019\u00e8poca: \u201cAquella dictadura d\u2019odi, pistoles i pus / m\u2019encenia les entranyes, amb sofre i r\u00e0bia\u201d.\r\nEn la revista Literatures inclogu\u00e9 unes proses po\u00e8tiques sobre la badia d\u2019Altea, on el panorama es convertia en mirall de l\u2019\u00e0nima. Havien tingut una llarga elaboraci\u00f3, ja que una part ja aparegu\u00e9 en la revista Marina d\u2019Art (1989). El CEIC Alfons el Vell les public\u00e0 com a homenatge p\u00f2stum amb el t\u00edtol 77 mirades a un mateix paisatge (2007) amb un estudi introductori profund i extens d\u2019Enric Ferrer Solivares. Finalment, s\u2019ha editat Oh! Dietaris in\u00e8dits (2017), amb pr\u00f2leg de Rafa Gomar, que reuneix materials esparsos o desconeguts que formen part del seu llegat, dipositat a l\u2019Arxiu de l\u2019Ajuntament de Gandia. A m\u00e9s del reflex de la quotidianitat de l\u2019autor i la seua personalitat, hi apareixen moltes refer\u00e8ncies a diversos literats com Joan Perucho, pel qual mostr\u00e0 un gran inter\u00e8s, o personatges com el cr\u00edtic d\u2019art Alfons Roig. La mort sobtada i prematura de Joan M. Monjo priv\u00e0 la narrativa valenciana d\u2019un dels seus valors m\u00e9s singulars."}, {"id": 268, "name": "Leopold", "surname": "Mart\u00ednez", "conjunction": "i", "second_surname": "Vidal", "url": "/biografies/martinez-vidal-leopold", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_DxBFit6.jpg", "birth_date": "", "dead_date": "", "short_description": "Escriptor\r\nEl 1921 inici\u00e0 la seua milit\u00e0ncia pol\u00edtica a la Joventut Nacionalista Obrera, organitzaci\u00f3 pionera en unir alliberament nacional i alliberament de classe i que defensava la constituci\u00f3 d'un estat valenci\u00e0 socialista.\r\nDurant tota la d\u00e9cada de 1950 fou un dels habituals de totes les tert\u00falies que els valencianistes d'abans de la guerra organitzaven a domicilis particulars. Sovinteja tamb\u00e9 la tert\u00falia que els joves de Lo Rat-Penat organitzen al si de la instituci\u00f3.\r\nEl 1951 era un dels seus responsables d'organitzaci\u00f3 del Secretariat del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear que Manuel Sanchis Guarner havia organitzat al Pa\u00eds Valenci\u00e0, i qu\u00e8 es completava amb Joan Baptista Carles Llemos\u00ed, Josep Cano i Enric Valor, tot i que aquest va ser substitu\u00eft molt prompte per Emili Be\u00fct. El Secretariat, molt m\u00e9s ample, estava composat en la seua major part per hist\u00f2rics del valencianisme d'esquerres anterior a la Guerra Civil.\u00a0Aix\u00ed mateix, va formar part tamb\u00e9 de la Comissi\u00f3 Patrocinadora que s'organitza poc despr\u00e9s per tal d'eixamplar la representativitat del Diccionari entre la societat valenciana del moment.\r\nEl 1954 fou un dels primers a matricular-se com alumne als Cursos de llengua i cultura valenciana qu\u00e8 Manuel Sanchis Guarner comen\u00e7a a impartir a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nAquest mateix any public\u00e0 les seues dues novel\u00b7les per a infants: Pere Patufet, transcripci\u00f3 de la rondalla popular i Les vacances de Jordiet.\u00a0Un any despr\u00e9s, i amb la seua obra Els somnis de Jordiet, inaugura l'editorial Sic\u00e0nia, qu\u00e8 havia impulsat Nicolau Primitiu G\u00f3mez. La seua primera versi\u00f3 no va passar la censura ja que un llibre infantil no podia no anomenar a D\u00e9u; aix\u00ed que tan sols afeg\u00ed una frase al comen\u00e7ament: \"De totes les coses qu\u00e8 havia fet el Creador all\u00f2 qu\u00e8 m\u00e9s li agradava a Jordiet eren les flors...\"."}, {"id": 294, "name": "Eduard", "surname": "Mart\u00ednez-Sabater", "conjunction": "i", "second_surname": "Segu\u00ed", "url": "/biografies/martinez-sabater-segui-eduard", "image": "/media/biography/image/martinezsabater_segui_eduard.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1946, "short_description": "Advocat\r\nNaix a Xest per\u00f2 el seu pare, metge de professi\u00f3, \u00e9s traslladat a Val\u00e8ncia als pocs anys del naixement del seu fill. Ja a Val\u00e8ncia comen\u00e7a a estudiar batxillerat, per\u00f2 el seu pare mor de forma repentina i s'ha de fer c\u00e0rrec del manteniment de la fam\u00edlia realitzant treballs de diversos tipus. Entre tots, destaca la seva tasca en el dibuix. Primer, com a caricaturista i, m\u00e9s tard, com a pintor realista. Col\u00b7labora amb moltes empreses que reclamaven els seus servicis, que signava sota el pseud\u00f2nim de \"Dito\". En la publicaci\u00f3 P\u00e0tria Nova, ho feia sota el pseud\u00f2nim de \"Brua\u00f1es\".\r\nSuperades les dificultats econ\u00f2miques, als setze anys ingressa a la Joventut Valencianista, de la qual va arribar a ser president. En aquesta entitat es d\u00f3na a con\u00e8ixer com a escriptor i polemista col\u00b7laborant en les p\u00e0gines de La Correspondencia de Valencia. En els articles apareguts en aquest diari va mostrar els seus punts de vista regionalistes, que m\u00e9s tard va desenvolupar en el seu llibre Claridad (assajos valencians). Paral\u00b7lelament a la seva tasca de periodista, estudia Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia. En acabar la carrera exerceix com a advocat, aconseguint el seu bufet gran reputaci\u00f3 a Val\u00e8ncia. Va arribar a ser investit com a lletrat, el discurs d'ingr\u00e9s va tractar sobre \"La missi\u00f3 de Val\u00e8ncia en un ren\u00e9ixer de la cultura espanyola\".\r\nEl 1920 es presenta a les eleccions municipals a les llistes de la Uni\u00f3 Valencianista Regional. En aquest mateix per\u00edode, col\u00b7labora en El Conte de Dumenche defensant ideals valencianistes. Poc despr\u00e9s, canvia de mentalitat pol\u00edtica i, durant la Dictadura de Primo de Rivera exerceix, el gener de 1924, de diputat provincial pel districte de X\u00e0tiva-Albaida fins al mar\u00e7 de 1925, quan s'aprova l'Estatut provincial. Tamb\u00e9 assumeix la direcci\u00f3 del Manicomi Provincial. Aquest gir ideol\u00f2gic s'aprecia en els articles espanyolistes que va publicar a La Voz de Valencia, Diario de Valencia, Las Provincias i La \u00c9poca.\r\nEn proclamar-se la Segona Rep\u00fablica la seva tasca com a pol\u00edtic i periodista s'intensifica. El 1933 \u00e9s membre de la Junta Directiva de Renovaci\u00f3n Espa\u00f1ola, per ser, poc despr\u00e9s, esdevenir director i propietari de La Voz Valenciana. Aquesta \u00faltima publicaci\u00f3 servia com a \u00f2rgan del seu partit, de clares idees mon\u00e0rquiques. Les seves oficines i tallers van ser aplanats i destrossats, el que va ocasionar que la publicaci\u00f3 desaparegu\u00e9s.\u00a0\u00c9s elegit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals per votaci\u00f3 directa dels advocats espanyols. El 1936 es presenta a les eleccions generals espanyoles com a cap a Val\u00e8ncia del Bloque Nacional, sense obtenir representaci\u00f3.\r\nSe li atribueix la participaci\u00f3 directa en l'organitzaci\u00f3 de la revolta militar del 18 de juliol de 1936 a Val\u00e8ncia.\u00a0Amb l'inici de la Guerra Civil \u00e9s perseguit i s'ha de refugirar a l'ambaixada de Xile. Aconsegueix escapar pel port de Gandia i es trasllada a la zona franquista, on es va dedicar a tasques de propaganda.\u00a0\r\nEl 1939, amb la fi de la Guerra Civil, torna a Val\u00e8ncia exercint de nou en el seu bufet d'advocats. Ostenta el c\u00e0rrec de delegat de Premsa i Censura del Movimento Nacional. Al poc temps el nomenen deg\u00e0 del Col\u00b7legi d'Advocats fins el 1946.\r\nAf\u00ed al franquisme, segueix ascendint en les institucions. \u00c9s designat membre del Consell Superior de Col\u00b7legis d'Advocats d'Espanya i procurador en les Corts per designaci\u00f3 directa del Cap de l'Estat durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles, que va comprendre els anys 1943-1946. Per aquests serveis se li va atorgar la Gran Cruz de San Raimundo de Pe\u00f1afort.\r\nEl 1943 presideix la Reial Acad\u00e8mia Valenciana de Jurisprud\u00e8ncia en una etapa en qu\u00e8 es pret\u00e9n recuperar el Dret Civil Floral Valenci\u00e0. Va ser un dels d\u00e8sset procuradors que van signar el Manifest dels Vint, promogut per Joan Ventosa, que buscava la restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica davant el perill d'una ocupaci\u00f3 motivada per la Segona Guerra Mundial.\r\nAficionat a la literatura, va escriure algunes obres com La ciudad de los ojos azules (1934), Primer Amor (recollida en la s\u00e8rie El cuento de Dumenche), La novia desconocida, Las apariencias, El antifaz, Sangre Azul i El triunfo de la vida. Totes elles emmarcades en un estil novel\u00b7lesc de realisme costumista.\r\nEntre els molts c\u00e0rrecs que va ocupar sobre\u00efxen els que va exercir com a director de N\u00famero del Centre de Cultura Valenciana i acad\u00e8mic de N\u00famero de l'Acad\u00e8mia Valenciana de Jurisprud\u00e8ncia i Legislaci\u00f3."}, {"id": 612, "name": "Vicent", "surname": "Marz\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Duch", "url": "/biografies/marza-duch-vicent", "image": "/media/biography/image/marza_duch_vicent.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 2004, "short_description": "Mestre, escriptor i etn\u00f2leg\r\nFill de Vicent Marz\u00e0 Renau i Rosa Duch Barber\u00e0. Despr\u00e9s del col\u00b7legi i la secund\u00e0ria va estudiar Magisteri i es va convertir en mestre, primer com a inter\u00ed al Col\u00b7legi de Pr\u00e0ctiques de l\u2019Escola Normal i despr\u00e9s al col\u00b7legi de Sant Agust\u00ed.\r\nLa cerca d\u2019una pla\u00e7a en propietat el va portar a concursar i va ser destinat a la ciutat barcelonina d\u2019Aviny\u00f3, on ja es va incorporar despr\u00e9s de contraure matrimoni amb la tamb\u00e9 mestra Dolors Ib\u00e1\u00f1ez Montoliu. La cerim\u00f2nia va tindre lloc en l\u2019ermita de Sant Joan del Poble Sec, el 17 de juliol de 1977. Despr\u00e9s d\u2019un pas per Cambrils, van arribar a Moncofa, com a trampol\u00ed per a incorporar-se a Castell\u00f3 al Centre de Professors, a l\u2019actual CEFIRE, com a assessor pedag\u00f2gic per a ajudar a la formaci\u00f3 d\u2019altres professors que s\u2019iniciaven en l\u2019ensenyament. Va ser quan es va adonar que les seues narracions i els seus exercicis de temes did\u00e0ctics tenien molt de sentit literari i eren llegits amb gust pels altres: en prendre possessi\u00f3 de la seua pla\u00e7a definitiva en el col\u00b7legi de Juan Sebasti\u00e1n Elcano, del Grau, va comen\u00e7ar paral\u00b7lelament la seua carrera com a escriptor. En l\u2019ambient escolar era conegut pel sobrenom \u00abel Mestre Tico\u00bb.\r\nVicent Marz\u00e0 es va implicar en nombroses activitats culturals relacionades amb la promoci\u00f3 del valenci\u00e0 a Castell\u00f3 de la Plana. Va debutar com a escriptor el 1995 amb Viatge a l\u2019interior. Durant la d\u00e8cada seg\u00fcent, va publicar una dotzena d\u2019obres, bona part d\u2019aquestes en el camp de la literatura juvenil, per\u00f2 tamb\u00e9 en la d\u2019adults.\r\nCom a escriptor, sota el nom de Vicent Mar\u00e7\u00e0, va destacar per una abundant producci\u00f3 liter\u00e0ria, sobretot infantil i juvenil. Per als m\u00e9s menuts public\u00e0 Jordi T\u00farmix, aprenent de pirata; La hist\u00f2ria de Vilafartera; Massa casualitats; Guillem Bell\u00e9s de feres ent\u00e9s; La bruixeta Sensedent t\u00e9 un accident; La f\u00f3rmula m\u00e0gica; Sense perdre la calma; Les orelles del rei, i Un lloro en les gaiates. Dirigides a un p\u00fablic jove va escriure les novel\u00b7les Viatge a l\u2019interior; Foc al gran recorregut; Han segrestat l\u2019entrenador; Flors de pl\u00e0stic, i Tornar\u00e9. Va ser guardonat amb els premis Carmesina de la Mancomunitat de la Safor (1999) per El detectiu Camaperdiu, amb el Vicent Silvestre (Alzira, 2001) per La fada masovera, i amb el Vila de Massamagrell de Teatre 2003 per L\u2019hospital tranquil.\r\nEn literatura per a adults va guanyar el Premi Ciutat de Vinar\u00f2s 1997 de narrativa curta amb La prima de l\u2019asseguran\u00e7a. A m\u00e9s, public\u00e0 el recull de contes Relats de l\u2019altra veritat (1998) i el llibre de narrativa de viatges Hem fet el Tourmalet (2001). El 1995 va obtindre amb Joan Andr\u00e9s Sorribes el XII Premi Ciutat de Castell\u00f3 d\u2019Humanitats per l\u2019obra El campanar de Castell\u00f3. Les campanes del Fadr\u00ed. Va col\u00b7laborar a la revista Sa\u00f3 com a corresponsal de les comarques del nord del pa\u00eds amb un article mensual entre 1989 i 1996, a R\u00e0dio Vila-real (dos anys amb secci\u00f3 pr\u00f2pia en el programa El Vermut) i public\u00e0 articles a Levante de Castell\u00f3. Va col\u00b7laborar amb la Junta de Festes de Castell\u00f3, per a la qual va redactar durant tres anys el gui\u00f3 literari de la Galania a la Reina, aix\u00ed com amb la Colla Pixav\u00ed i el Betlem de la Pig\u00e0.\r\nEn 2006 es van crear en honor seu els Premis Vicent Mar\u00e7\u00e0 de literatura escolar, que se solen lliurar al Teatre Principal de Castell\u00f3; aquests premis estan organitzats pel Col\u00b7lectius per la Llengua i la Cultura-Federaci\u00f3 Escola Valenciana, l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana, l'editorial Bromera i la Llibreria Babel, aix\u00ed com per la fam\u00edlia Marz\u00e0 Ib\u00e0\u00f1ez, i compten amb el suport de l'Ajuntament de Castell\u00f3.\r\nEl 2012, l\u2019associaci\u00f3 d\u2019escriptors El Pont Cooperativa de Lletres, en sessi\u00f3 assemble\u00e0ria, va aprovar per unanimitat nomenar socis d\u2019honor de l\u2019associaci\u00f3 els escriptors traspassats Vicent Marz\u00e0 i Manel Garcia Grau. A m\u00e9s, una escola de Castell\u00f3 porta el seu nom des de 2015. En 2018, durant la gira de comiat del cantant Paco Mu\u00f1oz, se li va retre homenatge al Teatre Principal de Castell\u00f3. Era el pare de Vicent Marz\u00e0 i Ib\u00e0\u00f1ez, conseller de Cultura, Educaci\u00f3 i Esport en el per\u00edode 2015-2022."}, {"id": 641, "name": "\u00c0lvar", "surname": "Marzal", "conjunction": "", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/marzal-garcia-alvar", "image": "/media/biography/image/marzal_garcia_alvar.jpg", "birth_date": 1875, "dead_date": 1960, "short_description": "Clergue, m\u00fasic i folklorista\r\nEl seu pare era fuster, i la seua mare, modista. Seguint el costum menestral de lliurar els fills del treball de la terra, l\u2019ingressaren al seminari. L\u20191 d\u2019octubre de 1899 cant\u00e0 missa a la parr\u00f2quia de Santa Maria la Major del seu poble i tres dies despr\u00e9s hi aconsegu\u00ed el c\u00e0rrec de beneficiat organista. L\u2019any 1910 s\u2019obr\u00ed a Oliva un teatret lligat al cercle cat\u00f2lic fundat pel pleb\u00e0 Salvador Campos, que hi dugu\u00e9 a l\u2019escena la seua obreta El contribusionero, amb m\u00fasica d\u2019\u00c0lvar Marzal, que degu\u00e9 ser una de les seues primeres composicions. Tots dos tornaren a col\u00b7laborar en l\u2019himne \u00abOliva te mare\u00bb, dedicat a la Mare de D\u00e9u del Rebollet.\r\nL\u2019any 1912, el seu amic Francesc Tito (la Vilajoiosa 1874-1950), que exercia d\u2019organista a la Col\u00b7legiata de X\u00e0tiva, guany\u00e0 la pla\u00e7a de segon organista de la catedral de Val\u00e8ncia. L\u2019anim\u00e0 a presentar-se per al lloc que deixava vacant i acabar\u00e0 ocupant-lo durant la d\u00e8cada seg\u00fcent. Foren uns anys d\u2019aprenentatge musical i art\u00edstic. A X\u00e0tiva, a m\u00e9s, conegu\u00e9 Santiago Rusi\u00f1ol, que hi passava llargues temporades fins al punt que, uns anys despr\u00e9s, en seria nomenat fill adoptiu. Possiblement com a fruit de la seua amistat, es despert\u00e0 en ell l\u2019amor per l\u2019art i l\u2019estima per la llengua pr\u00f2pia, que trobaren expressi\u00f3 en les seues creacions pict\u00f2riques, en composicions musicals i en la recopilaci\u00f3 de can\u00e7ons populars valencianes.\r\nAl desembre de 1922 es convert\u00ed, per oposici\u00f3, en organista dels Sants Joans a Val\u00e8ncia, on prompte entr\u00e0 en contacte amb els sectors valencianistes. Al maig de 1923, Lo Rat Penat edit\u00e0 la \u00abPreg\u00e0ria a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats\u00bb, amb lletra de Josep M. Bayarri i m\u00fasica d\u2019\u00c0lvar Marzal per a cant i piano, en homenatge a la patrona de la ciutat. Aquesta composici\u00f3, tamb\u00e9 coneguda pels primers versos, \u00abSanta Maria, clara com el dia\u00bb, es cant\u00e0 en actes de Lo Rat Penat durant els anys seg\u00fcents i en la Missa d\u2019Infants que se celebra a la pla\u00e7a de la Mare de D\u00e9u. Pert\u00e0nyer a la \u00absocietat d\u2019amadors de les gl\u00f2ries valencianes\u00bb li permet\u00e9 establir lligams amb els principals literats i tamb\u00e9 animar a integrar-s\u2019hi nous valors, com el seu jove pais\u00e0 Salvador Soler Soler, que en seria constant col\u00b7laborador com a lletrista.\r\nPel gener de 1924, Marzal \u00e9s nomenat director de l\u2019escola coral de la instituci\u00f3 i, com a resultat, al maig de 1927 fund\u00e0 un cor que els anys seg\u00fcents actu\u00e0 en actes de l\u2019entitat al cap i casal i en pobles de l\u2019Horta. Estava format per unes cinquanta veus mixtes entre les quals destacava la soprano Em\u00edlia Mu\u00f1oz, que Marzal descobr\u00ed i promocion\u00e0. Posteriorment seria la solista de la Coral Polif\u00f2nica Valentina i professora de Cant en el Conservatori de Val\u00e8ncia.\r\nSegons Marzal, el cant de la veu humana constitu\u00efa una virtut perfecta de l\u2019aristocr\u00e0cia musical. D\u2019altra banda, l\u2019organista d\u2019Oliva cercava la comunicaci\u00f3 espiritual amb els auditoris amb la reinterpretaci\u00f3 de les can\u00e7ons populars que ell mateix recollia, analitzava i harmonitzava per al cant coral. Trob\u00e0 el complement per a la seua labor divulgadora en el tenor Pasqual Roig, nascut a Rocafort, amb el qual realitz\u00e0 molts actes consistents en una confer\u00e8ncia on s\u2019intercalaven les il\u00b7lustratives interpretacions del cantant. Tamb\u00e9 realitzaren concerts conjunts que inclo\u00efen algunes composicions de Marzal, que les acompanyava al piano. Entre el repertori habitual hi havia algunes can\u00e7ons basades en melodies populars, per\u00f2 amb la lletra de poetes contemporanis per tal de defugir aquelles que ridiculitzaven personatges locals o que ferien la moralitat. Predominaven les recollides a Oliva com \u00abCobles a la nit de Sant Joan\u00bb, amb lletra de Josep Peris Celda, que solien cantar-la els xiquets del seu poble, ornats amb una diadema de floretes blanques de la corretjola; \u00abCan\u00e7\u00f3 de bressol\u00bb, a imitaci\u00f3 del cant de batre dels llauradors, amb lletra de Josep Gallego Vicent; \u00abL\u2019aigua canta\u00bb, inspirada en el del reg del carabass\u00ed, habitual en les marjals; i \u00abCan\u00e7oneta de la infantina\u00bb, un fandanguet que es canta com a can\u00e7\u00f3 de bressol, les dues amb lletra de Salvador Soler, que tamb\u00e9 pos\u00e0 lletra a \u00abLa dansa de l\u2019amor\u00bb, popular a X\u00e0tiva i la Vall d\u2019Albaida, a la qual, per evitar la monotonia, Marzal introdu\u00ed una tornada m\u00e9s lenta procedent de les danses de Gandia. Aix\u00ed mateix, s\u2019incorpor\u00e0 al repertori d\u2019algunes masses corals la seua melodia folkl\u00f2rica \u00abLa sembra\u00bb, amb lletra de Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s, i deix\u00e0 escrita \u00ab\u00c9s bonica i valenciana\u00bb, riberenca per a cor i piano, amb lletra d\u2019Estanislau Alberola.\r\n\u00a0\r\nEl seu entusiasme pel cant coral i per les can\u00e7ons sorgides del poble, que reflectien tradicions i sentiments, propici\u00e0 que l\u2019any 1929, la Societat Coral El Micalet, que en altres temps havia tingut un orfe\u00f3 preeminent com a bandera institucional, per\u00f2 darrerament havia caigut en letargia, el nomenara director de la secci\u00f3 coral per tal de revitalitzar-lo. L\u2019entitat, a m\u00e9s de la seua capacitat i dedicaci\u00f3, valorava el fet que fora un clergue modern amb un ampli concepte de la vida i de la toler\u00e0ncia.\r\nD\u2019altra banda, particip\u00e0 en altres entitats ciutadanes de car\u00e0cter musical com la Societat Filharm\u00f2nica, de la junta de govern de la qual form\u00e0 part durant la Rep\u00fablica. Aix\u00ed mateix, en un moment en qu\u00e8 l\u2019anticlericalisme s\u2019aferrissava i l\u2019Esgl\u00e9sia prenia part en la dreta cat\u00f2lica i l\u2019ensenyament religi\u00f3s, Marzal accedia a ser director de la massa coral que, a l\u2019inici del curs 1933-1934, es disposava a crear l\u2019Escola d\u2019Artesans de Val\u00e8ncia, dedicada a l\u2019educaci\u00f3 de la classe obrera. Tamb\u00e9 en aquest repte reeix\u00ed. Al juny de 1936, el ministre d\u2019Instrucci\u00f3 i l\u2019exministre Marcel\u00b7l\u00ed Domingo hi presidiren el repartiment de premis de final de curs. La massa coral de l\u2019escola, dirigida per Marzal, interpret\u00e0 una sardana, probablement per honorar l\u2019il\u00b7lustre visitant. Aix\u00ed mateix, acompanyat pel tenor Pasqual Roig, pronunci\u00e0 una confer\u00e8ncia sobre el cant popular valenci\u00e0, organitzada per l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Amics de l\u2019Escola Coss\u00edo, un projecte regeneracionista que seguia els postulats de la Instituci\u00f3 Lliure d\u2019Ensenyament, fonamentada en el la\u00efcisme i el respecte a la consci\u00e8ncia i a la personalitat de l\u2019alumne.\r\nDurant la postguerra compongu\u00e9 obres instrumentals com el poema simf\u00f2nic \u00abLa sarpassa\u00bb, per a quintet de corda; els \u00abGojos de sant Francesc\u00bb, la preg\u00e0ria \u00abLluna sempre viva\u00bb i la salutaci\u00f3 \u00abRosa virginal\u00bb, dedicades a la Mare de D\u00e9u del Rebollet, i el poema l\u00edric \u00abLa guitarra\u00bb, totes amb lletra de Salvador Soler; i \u00abDeixondiment matinal\u00bb, poema per a cor i piano, amb lletra del pare francisc\u00e0 Bernard\u00ed Rubert.\r\nPel que fa a la seua labor de folklorista, la premsa local el comparava a Manuel Palau o Eduard L\u00f3pez-Chavarri. Part de la seua compilaci\u00f3 aparegu\u00e9 dins la col\u00b7lecci\u00f3 Cuadernos de M\u00fasica Folkl\u00f3rica Valenciana, que editava la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim. Manuel Palau, director d\u2019una de les seues seccions, l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Musicologia, compr\u00e0 el recull a Marzal, per\u00f2 aquest no el prepar\u00e0 ni l\u2019orden\u00e0, ni tan sols arrib\u00e0 a veure\u2019l impr\u00e9s, ja que els dos quaderns que en sortiren foren publicats p\u00f2stumament amb els t\u00edtols Canciones y danzas de Oliva (1961), que tamb\u00e9 inclou can\u00e7ons religioses, i Canciones y danzas del Condado de Cocentaina (1968), que presenta can\u00e7ons de Nadal, de bressol, de labors agr\u00edcoles, infantils, humor\u00edstiques, roman\u00e7os, tocates de dol\u00e7aina i danses. Quedaren per publicar les que recopil\u00e0 a Alcoi.\r\nLa partitura d\u2019algunes de les seues creacions musicals figura, amb comentaris sobre la seua t\u00e8cnica compositiva, en el llibre de Josep Climent, \u00c1lvaro Marzal. Organista y m\u00fasico olivense (1979), editat per l\u2019Ajuntament d\u2019Oliva."}, {"id": 548, "name": "Josep", "surname": "Mascarell", "conjunction": "i", "second_surname": "Gosp", "url": "/biografies/mascarell-gosp-josep", "image": "/media/biography/image/mascarell_gosp_josep.jpg", "birth_date": 1910, "dead_date": 1977, "short_description": "Artes\u00e0 i escriptor\r\nPass\u00e0 la infantesa a Vilallonga, el poble dels seus pares, al si d\u2019una fam\u00edlia nombrosa. Als 12 anys l\u2019enviaren a Val\u00e8ncia, a casa d\u2019una germana adoptiva. A la ciutat apr\u00e9n l\u2019ofici de tallista i ceramista. Vivia al barri del Carme, prop de l\u2019Esgl\u00e9sia Evangelista Baptista, on ingress\u00e0 cap a 1925. All\u00ed coneix Elisa Garcia Villalba amb qui, despr\u00e9s d\u2019un llarg nuviatge, es casa a l\u2019inici de la Guerra d\u2019Espanya.\r\nL\u2019any 1929 fa el servei militar voluntari per no eixir de Val\u00e8ncia. D\u2019aquest per\u00edode s\u00f3n els seus primes escrits, per\u00f2, per ra\u00f3 de les seues obligacions castrenses, els signa Elisa, la qual cosa tamb\u00e9 li permetia adre\u00e7ar-se directament a les dones valencianes per esperonar-les a educar els fills en la valencianitat. Aquests articles aparegueren en el setmanari Avant i el butllet\u00ed Acci\u00f3 Valenciana. A m\u00e9s, tamb\u00e9 particip\u00e0 en el concurs de contes infantils convocat per Nostra Novel\u00b7la, que li edit\u00e0 el titulat El viol\u00ed, encara signat per Elisa Garcia Villaba.\r\nUna vegada acabat el servei militar, a l\u2019inici de la Rep\u00fablica, s\u2019involucra ja directament en les entitats valencianistes. Per exemple, \u00e9s dels membres fundadors del Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista, organisme apartidista de car\u00e0cter eminentment cultural. Tamb\u00e9 insereix en el setmanari El Poble Valenci\u00e0 articles on demana un major \u00fas de la llengua per tal d\u2019accelerar la valencianitzaci\u00f3 de la societat i critica la manca de dinamisme amb qu\u00e8 els partits pol\u00edtics majoritaris afronten la consecuci\u00f3 de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia.\r\nA continuaci\u00f3 enceta la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en el setmanari El Cam\u00ed, que tamb\u00e9 acollia els diversos corrents del valencianisme. De vegades hi signava amb el pseud\u00f2nim J. Mig. Hi publica escrits de reivindicaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica cada vegada m\u00e9s radicalitzats. Possiblement per aix\u00f2 acaba dedicant-se preferentment a la cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica amb els pseud\u00f2nims Dr. Argos, Argos o, simplement, A. Era una tasca que podia realitzar m\u00e9s desapassionadament. Les seues ressenyes mostren un criteri propi i una orientaci\u00f3 progressista. Hi blasma la buidor del cinema comercial americ\u00e0, que contraposa al bon fer de la cinematografia europea, aix\u00ed com els antiart\u00edstics doblatges enfront dels quals defensa les versions originals subtitulades. A m\u00e9s, exigeix als empresaris la projecci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcules de qualitat per tal d\u2019educar el gust del p\u00fablic i remarca la funci\u00f3 dels cineclubs. En el vessant literari, hi publica el conte El preu, premiat en un concurs del mateix setmanari.\r\nL\u2019esc\u00e0s temps lliure que li deixa l\u2019ocupaci\u00f3 laboral l\u2019esmer\u00e7a en l\u2019oficina del CAV i, especialment, en la seua secci\u00f3 d\u2019excursionisme. Tamb\u00e9 estableix contacte amb cercles esperantistes i naturistes de la ciutat. Finalment abandona el CAV i El Cam\u00ed per diverg\u00e8ncies ideol\u00f2giques despr\u00e9s de comprovar el frac\u00e0s del \u00abvalencianisme totalitari\u00bb propugnat per Joaquim Reig.\r\nTamb\u00e9 envi\u00e0 algun alguns articles al peri\u00f2dic barcelon\u00ed Nosaltres sols!, baluard del catalanisme independentista, per\u00f2 amb una orientaci\u00f3 tamb\u00e9 unit\u00e0ria. Mascarell hi critica l\u2019anticatalanisme existent a la ciutat de Val\u00e8ncia, crida a un nacionalisme conscient per tal de frenar l\u2019imperialisme espanyolista i reclama un \u00fas ple de la llengua pr\u00f2pia al mateix temps que refusa la trampa del biling\u00fcisme.\r\nPosteriorment realitza la cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica en El Pa\u00eds Valenci\u00e0, peri\u00f2dic de l\u2019esquerra valencianista, i mostra una acostament a la doctrina marxista que el dur\u00e0 a ingressar en les Joventuts Socialistes Unificades i, a continuaci\u00f3, en el Partit Comunista, on aferma l\u2019amistat amb Josep Renau.\r\nEn la immediata postguerra, anorreades les iniciatives pol\u00edtiques del valencianisme i amb la por cont\u00ednua de ser detingut, practica l\u2019excursionisme amb Emili Be\u00fct en un grup escolta que anomenen simb\u00f2licament Penya del Drac Alat. En fundar-se, l\u2019any 1945, el Centre Excursionista de Val\u00e8ncia, s\u2019hi incorporen.\r\nComen\u00e7a a participar en les tert\u00falies dels cenacles literaris i col\u00b7labora en les escasses plataformes que li permeten escriure en catal\u00e0: les revistes falleres com Pensat i Fet, els llibrets de falla i l\u2019Almanaque de Las Provincias. Fa amistat amb Xavier Casp i publica un poema en la revista Esclat, de l\u2019editorial Torre, per\u00f2 es decanta per Lo Rat Penat, on havia entrat el seu mestre i guia, Carles Salvador, amb el prop\u00f2sit de realitzar una labor ling\u00fc\u00edstica i liter\u00e0ria popular que permetera resistir en un temps en qu\u00e8 la llengua pr\u00f2pia patia una marginaci\u00f3 quasi absoluta.\r\nL\u2019any 1949, l\u2019editorial Lletres Valencianes, propietat de Ricard Sanmart\u00edn, li publica el poemari Verd i blau, amb pr\u00f2leg de Carles Salvador, que presenten en una sessi\u00f3 liter\u00e0ria de Lo Rat Penat. Els anys 1951 i 1953 participa en les Taules de Poesia. L\u2019any 1956 apareix en l\u2019Antologia de la poesia valenciana (1900-1950), elaborada per Joan Fuster. I el 1959 publica en l\u2019editorial Sic\u00e0nia, de Nicolau Primitiu, el poemari Baladre, prologat per Sofia Salvador. En tots dos llibres s\u2019inspira en el paisatge que es contempla des de la caseta que constru\u00ed a la partida de les Tancades, situada entre Vilallonga i el circ de la Safor, i les emocions que li desperta, especialment la muntanya que tamb\u00e9 dona nom a la comarca.\r\nAix\u00ed mateix, conre\u00e0 la narrativa, per\u00f2 eren temps poc propicis per a la novel\u00b7la per la manca d\u2019empenta editorial i una implacable censura que no permetia reflectir la realitat ni concedir a la llengua pr\u00f2pia cap espai de normalitat. L\u2019any 1949 presenta la novel\u00b7la Romeu, un camarada als Jocs Florals de Lo Rat Penat i obt\u00e9 el primer acc\u00e8ssit a la millor obra narrativa. Ricard Sanmart\u00edn s\u2019ofereix a editar-la, per\u00f2, despr\u00e9s de dos anys d\u2019espera, la censura li denega el perm\u00eds d\u2019estampaci\u00f3. L\u2019any seg\u00fcent n\u2019enllesteix una altra, L\u2019\u00e0nima encara, que romandr\u00e0 in\u00e8dita, i encara l\u2019any 1959, la titulada El darrer cap\u00edtol, que tamb\u00e9 ha de guardar en un calaix perqu\u00e8 Nicolau Primitiu tem els problemes que li podia ocasionar la publicaci\u00f3 d\u2019uns textos que considerava massa agosarats.\r\nAmb Romeu, un camarada no s\u2019hi resign\u00e0 i la present\u00e0, tamb\u00e9 sense sort, al Premi Catal\u00f2nia que convocaven a M\u00e8xic els catalans de l\u2019exili. Aquells contactes li permeteren incloure alguna narraci\u00f3 en la revista Pont Blau. Tamb\u00e9 en public\u00e0 en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abNostres Faulelles\u00bb, de l\u2019editorial Sic\u00e0nia, i \u00abEls autors de l\u2019ocell de paper\u00bb, de la barcelonina Editex. A m\u00e9s, fou antologat en el Recull de contes valencians, amb tria i pr\u00f2leg de Joan Fuster, que aparegu\u00e9 l\u2019any 1958 en l\u2019editorial Albert\u00ed.\r\nCom a llibres unitaris public\u00e0 els aplecs Joaquim i els seus amics (Lletres Valencianes, 1953), que conta les aventures d\u2019un xiquet vilallonguer entremaliat, alter ego de l\u2019autor, i De la vall al cim (Sic\u00e0nia, 1957), on presenta personatges populars de la mateixa localitat i llegendes de la contrada.\r\nL\u2019any 1961 emigra a Su\u00efssa, on tenia familiars, per tal de superar la pen\u00faria econ\u00f2mica causada per una llarga hospitalitzaci\u00f3 del seu fill. S\u2019end\u00fa una impressi\u00f3 dolenta de l\u2019egoisme de la societat, per\u00f2 en canvi envia articles a la revista Valencia Cultural, dirigida per Vicent Badia Mar\u00edn, elogiant el poliglotisme i la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica amb les minories i comparant-la amb la situaci\u00f3 valenciana.\r\nL\u2019any 1965 obt\u00e9 el premi a la millor com\u00e8dia de costums valencians en els Jocs Florals amb la pe\u00e7a Una estrela enmig del Serpis, que reviu la troballa de la Mare de D\u00e9u de la Font en un gorg del riu per Senent Pla. Es tracta d\u2019una hist\u00f2ria important en la religiositat popular de Vilallonga. Fou representada per un grup d\u2019aficionats del poble, per\u00f2 no pass\u00e0 per la impremta.\r\nAquest amor profund a la vila propici\u00e0 que l\u2019Ajuntament l\u2019en nomenara cronista. Compl\u00ed la seua responsabilitat presentant pon\u00e8ncies a l\u2019Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de Val\u00e8ncia i al I Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, a m\u00e9s dels seus articles en els llibres de festes i l\u2019elaboraci\u00f3 de la monografia La Vall de la Safor (1977), que va ser estampada p\u00f2stumament en la impremta Fermar, propietat d\u2019un altre insigne autodidacta, el lexic\u00f2graf Francesc Ferrer Pastor.\r\nEl seu treball m\u00e9s conegut correspon a una altra faceta dels seus interessos: el llibre Amics de muntanya. Excursionisme i plantes medicinals (Sic\u00e0nia, 1961), on recoll\u00ed el que havia apr\u00e9s des de menut sobre l\u2019etnobot\u00e0nica i la fauna en les seues caminades per les muntanyes valencianes. Una aut\u00e8ntica enciclop\u00e8dia popular de la relaci\u00f3 de l\u2019home amb la natura, explicada de forma senzilla i amena. Fou reeditat per Tres i Quatre l\u2019any 1981.\r\nJosep Mascarell i Gosp fou un destacat valencianista, d\u2019obra diversa i capdavantera en molts aspectes. Gos\u00e0 escriure novel\u00b7les pr\u00e0cticament sense antecedents valencians, i s\u2019avan\u00e7\u00e0 a l\u2019auge de la hist\u00f2ria local i als estudis de tema ecol\u00f2gic. L\u2019any 1991 el CEIC Alfons el Vell li public\u00e0, en un acte de reconeixen\u00e7a a la seua traject\u00f2ria, la novel\u00b7la que les vicissituds de l\u2019\u00e8poca li deixaren in\u00e8dita: Romeu, un camarada."}, {"id": 523, "name": "Vicenta", "surname": "Matal\u00ed", "conjunction": "", "second_surname": "Bayona", "url": "/biografies/matali-bayona-vicenta", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_dona_0qADDtA.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1983, "short_description": "Escriptora i oradora\r\nFilla de Vicente Juan Matal\u00ed Huguet i de Juana Bayona Grau. El 1915 aconsegueix el t\u00edtol de mestra nacional i, aquell mateix any, entra com a directora interina a l'Escola Normal d'Albacete, on va restar fins a 1923 quan va ser nomenada mestra interina a la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia. Publica alguns poemes en castell\u00e0 a Las Provincias el 1928, i el 1929 salta a l'arena p\u00fablica com a autora de l'obra en un acte El pecat: comedia dram\u00e1tica en vers y prosa, la qual es va estrenar al Teatre Talia de Barcelona aquell mateix any. Es\u00a0tracta d'un sainet, el g\u00e8nere dram\u00e0tic m\u00e9s popular aleshores, bastit a partir de dues trames: una de principal, seriosa i protagonitzada per personatges adinerats, i una altra de secund\u00e0ria, c\u00f2mica i amb final feli\u00e7, protagonitzada pels servents. De car\u00e0cter clarament moralitzant, situa l'acci\u00f3 en un poble valenci\u00e0 indefinit i fa servir la parla del carrer per advertir al p\u00fablic de les nefastes conseq\u00fc\u00e8ncies que impliquen la vanitat i la cobd\u00edcia. El text es publicar\u00e0 a Teatro Valensi\u00e0 i l'autora el dedicar\u00e0 \u00abA l'intelichent i distingit D. Ricardo Sanmart\u00edn en proba d'admirasi\u00f3 y gratitud\u00bb. Val a dir que El pecat ser\u00e0 l'\u00fanica obra d\u2019autora que formar\u00e0 part d\u2019aquesta col\u00b7lecci\u00f3.\r\nEl mar\u00e7 de 1931, publica la narraci\u00f3 Tot per l'art! a la col\u00b7lecci\u00f3 de Nostra Novel\u00b7la, una revista setmanal impulsada pel Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia que volia acostar al gran p\u00fablic textos de creaci\u00f3 que presentaren una ortografia acurada i aproximada a la normativa que s'estava gestant en aquell moment i que es concretaria un any despr\u00e9s en les famoses Normes de Castell\u00f3. En aquest cas, l'obra gira al voltant d'una fam\u00edlia d'artistes fallers, en la qual, el pare, arriba a matar un ve\u00ed que no vol veure's exposat en la falla per ser l'amant d'una ve\u00efna. Aix\u00ed, Matal\u00ed literaturitza l'evoluci\u00f3 del contingut dels monuments, que havien passat de ser burles p\u00fabliques sobre persones concretes de cada barri a esdevenir l'expressi\u00f3 de la s\u00e0tira i la cr\u00edtica generalitzada sobre diferents col\u00b7lectius (pol\u00edtics, clergat, etc.).\r\nA partir de 1930, comen\u00e7ar\u00e0 a destacar en una faceta p\u00fablica diferent de la d'escriptora: la d'oradora. Vinculada com estava al partit conservador i cat\u00f2lic de la Dreta Regional Valenciana, el 5 de desembre de 1930 va oferir la confer\u00e8ncia \u00abLa cultura femenina i la seua influ\u00e8ncia en el progr\u00e9s dels pobles\u00bb en el marc d'un cicle de \u00abConverses\u00bb organitzat per l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta. Segons les cr\u00f2niques period\u00edstiques del moment, el seu discurs va girar al voltant de dos eixos fonamentals: d'una banda, condensa algunes de les idees del valencianisme conservador d'aleshores, com ara la defensa de la cultura valenciana i la seua import\u00e0ncia com una de les pot\u00e8ncies dins l'Estat espanyol, les envejables condicions geogr\u00e0fiques i climatol\u00f2giques del territori, etc.\u00a0D'altra banda, reivindica el paper de les dones en la societat valenciana moderna: front a les idees feministes en voga en aquells moments, i que ella considera extremistes, cal que les valencianes se centren a garantir la transmissi\u00f3 intergeneracional dels valors tradicionals propis, entre els quals es troben la llengua i el cristianisme; aix\u00ed, la llar esdevindr\u00e0 l'espai on les dones, en tant que esposes i mares \u2014dos conceptes indestriables aleshores\u2014, educaran els grans homes valencians del futur. Per aquest Motiu, Matal\u00ed reivindica la formaci\u00f3 de les dones: calia dotar-les de cultura suficient per a dur terme aquesta tasca, fonamental per al progr\u00e9s del poble.\r\nEl seu activisme valencianista s'expressar\u00e0, tamb\u00e9, a l\u2019article d\u2019opini\u00f3 \u00abCamins de valenciania\u00bb publicat el 31 d\u2019octubre de 1931 a El Poble Valenci\u00e0. En ell, discrepa del posicionament exposat per Elisa Garcia Villalba a la columna \u00abEl valenci\u00e0 a l'escola\u00bb, publicada en el n\u00famero anterior del mateix setmanari, en la qual argumentava a favor de la necessitat d'introduir l'ensenyament de la llengua a l'escola de manera reglada. Per a Vicenta Matal\u00ed, per\u00f2, la soluci\u00f3 no passava per obligar a estudiar la llengua a l'escola i oposar-la al castell\u00e0, sin\u00f3 que, al seu parer, calia prestigiar-la i fer-la atractiva tant per als infants com per als adults. En aquest sentit, li sembla urgent arribar a un consens pel que fa a la normativa i proposa crear una Acad\u00e8mia que s'hi dedique en exclusiva; tamb\u00e9 defensa la superaci\u00f3 de l'estancament que presenta la literatura popular i denuncia l'escriptura \u00abxavacana i el no saber escriure sense nomenar\u00a0a Tono, Quico i Pep, quan tan bonic resulta i tan fi, el nom de Joan, Francesc i Josep\u00bb.\r\nA partir de 1932, intensifica notablement la seua activitat com a conferenciant, lligada al C\u00edrculo Tradicionalista de Valencia i al moviment de Las Margaritas, una associaci\u00f3 estatal de dones carlistes molt activa als anys 1930. La trobem oferint m\u00edtings multitudinaris a Castell\u00f3, Borriana, Manises, Castell\u00f3, Alcoi, Alzira, Vila-real, Vinalesa o Val\u00e8ncia, entre d'altres. En ells, exhortava les dones a mobilitzar-se dins les files tradicionalistes, no per una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica, sin\u00f3 moral i patri\u00f2tica en defensa de la pr\u00f2pia idiosincr\u00e0sia cat\u00f2lica davant l'embat d'invencions considerades estrangeres, com ara el socialisme, l'ateisme o el feminisme laic. El 1932, amb la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, abandona parcialment les tribunes i demana una exced\u00e8ncia com a mestra de l\u2019escola p\u00fablica; tot seguit, funda amb el seu home, el mestre i destacat carlista valenci\u00e0 Jos\u00e9 Almenar Sim\u00f3n, l\u2019escola privada Cisneros, situada a la pla\u00e7a de Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia. Aquest centre, codirigit pel matrimoni, ofereix educaci\u00f3 infantil i tamb\u00e9 preparaci\u00f3 per a l'ingr\u00e9s a les escoles de Magisteri, Comer\u00e7, etc.\r\nArran de l'esclat de la Guerra Civil, el 3 de novembre de 1936, Jos\u00e9 Almenar va ser assassinat; aquest fet, juntament amb la situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica, la va apartar quasi totalment de la vida p\u00fablica; despr\u00e9s de la guerra, per\u00f2, encara trobarem una publicaci\u00f3 seua, ja sense rastre de reivindicaci\u00f3 valencianista: l'assaig de caire conservador i adre\u00e7at a les dones Para ti, mujer: reflexiones acerca del feminismo (1944)."}, {"id": 254, "name": "Enric", "surname": "Matal\u00ed", "conjunction": "i", "second_surname": "Timoneda", "url": "/biografies/matali-timoneda-enric", "image": "/media/biography/image/matali_timoneda_enric2.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1984, "short_description": "Activista cultural\r\nFill d'Enric Matal\u00ed i Huguet, many\u00e0 especialitzat en caixes fortes i amb taller propi, i d'Isabel Timoneda i Alcover, origin\u00e0ria de la Vall de Tormo, a la Franja de Ponent. Estudi\u00e0 a l'Alian\u00e7a Francesa de Val\u00e8ncia fins que mor\u00ed son pare.\r\nDes de molt jove va pert\u00e0nyer a la Societat Filharm\u00f2nica, sent membre de distintes juntes directives al llarg del temps i fins la seua mort, quan era vicesecretari de l'entitat. Al llarg dels anys va encarregar-se de la contractaci\u00f3 i recepci\u00f3 dels solistes i de les orquestres, establint una relaci\u00f3 d'amistat amb personatges com Josep Iturbi o Joaquim Rodrigo.\r\nEntra en contacte amb el valencianisme a trav\u00e9s de Lo Rat Penat, on arriba gr\u00e0cies al seu cos\u00ed Vicent Sorribes i Gramage, rector de Rocafort i l'\u00fanic que fa misa en valenci\u00e0, i de Ricard Sanmartin, membre de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de Dreta i fundador de la revista Pensat i Fet (primera revista fallera escrita \u00edntegrament en valenci\u00e0).\r\nEl 1950 es va fer membre del Centre de Cultura Valenciana (que amb els anys esdevindria la\u00a0Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana), hist\u00f2rica entitat que havia estat una de les signants de les Normes de Castell\u00f3, alhora que era nomenat cronista oficial de l'\u00c8nova.\u00a0S'inicia al si de Lo Rat Penat organitzant el 1951 els Cursos de Llengua Valenciana, els primers cursos de catal\u00e0 organitzats al Pa\u00eds Valenci\u00e0 despr\u00e9s de la Guerra Civil. Els anomenats \"Cursets\" s\u00f3n dirigits per Carles Salvador, ostentant Matal\u00ed la secretaria corresponent fins 1975.\u00a0El 13 de febrer de 1955 va ser anomenat secretari de l'entitat, des d'on impulsa el Diccionari Valenci\u00e0 i de la Rima de Francesc Ferrer i Pastor.\r\nDurant els 1950, des de la creaci\u00f3 del Secretariat del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, comencen a organitzar-se tota una s\u00e9rie de viatges i actes per a la seua promoci\u00f3, que va suposar la creaci\u00f3 d'una primerenca xarxa de relacions culturals (i nacionals) entre el Principat i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 que aconsegueix trencar l'a\u00efllament entre ambdues comunitats que havia dut el franquisme.\u00a0Aix\u00ed, i des de Lo Rat Penat, s'implica en tota aquesta tasca. Entre el 12 i el 14 d'octubre del 1956 encap\u00e7ala, junt a Ricard Sanmartin i Emili Be\u00fct una expedici\u00f3 dels joves de l'entitat cap al Principat. Un any despr\u00e9s apareix com un dels oradors a una concentraci\u00f3 del Diccionari organitzada el 9 de juny a X\u00e0tiva i on tamb\u00e9 intervenen Joan Fuster, Emili Be\u00fct, Ricard Sanmartin o Maximili\u00e0 Thous i Llorens.\r\nEl 1962 va entrar a formar part de la Fundaci\u00f3 Huguet, fundada per voluntat p\u00f2stuma del patrici castellonenc Gaet\u00e0 Huguet i Segarra. Forma part com a vocal del seu primer Patronat, que estava presidit per Adolf Pizcueta i comptava amb Joan Fuster com a vicepresident.\r\nDurant els primers anys de l'anomenada Batalla de Val\u00e8ncia continu\u00e0 sent soci tant de Lo Rat Penat com de la Reial Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana tot i que discrepant del gir secessionista que havien experimentat arran la fi del franquisme."}, {"id": 735, "name": "Teresa", "surname": "Matarredona", "conjunction": "", "second_surname": "Aznar", "url": "/biografies/matarredona-aznar-teresa", "image": "/media/biography/image/matarredona_aznar_teresa.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1999, "short_description": "Professora de m\u00fasica, compositora i folklorista\r\nFilla de Joan Matarredona P\u00e9rez, dependent, i de Maria Aznar Ll\u00e0cer, una fam\u00edlia acomodada amb domicili al carrer d\u2019Anselmo Aracil, 28 d\u2019Alcoi. Des de ben menuda va respirar l\u2019afici\u00f3 musical a casa, on va estudiar les primeres nocions de solfeig amb el seu avi, el violoncel\u00b7lista Eduard Matarredona Pastor, i piano amb sa mare. Posteriorment, a Alcoi va perfeccionar els estudis d\u2019aquest instrument amb els germans Gregori i Rafael Casasempere Molt\u00f3 fins al tercer curs. En el Conservatori de Val\u00e8ncia va realitzar el quart curs d\u2019harmonia com a alumna oficial dels catedr\u00e0tics Pedro Sosa L\u00f3pez i Jacinto Ruiz Manzanares, qui en descobrir els seus dots art\u00edstics es va prestar a dirigir-la i modelar-la durant el seu desenvolupament.\r\nAcabada la Guerra Civil, va emprendre de nou amb entusiasme l'estudi de la m\u00fasica, ara amb el notable compositor valenci\u00e0 Manuel Palau (1893-1967). Sota la seua direcci\u00f3 va acabar la composici\u00f3 i va treballar en els cursos de Folklore i de Cant Gregori\u00e0. En finalitzar la carrera de composici\u00f3 amb notable \u00e8xit, va continuar estudiant amb Palau, que la va inclinar a estudiar la tradici\u00f3 musical popular d\u2019Alcoi.\r\nEn el camp de la doc\u00e8ncia va obtindre en 1946 el t\u00edtol d\u2019Instructora de M\u00fasica en primera categoria en el curs de la Escuela Nacional Ciudad Lineal de Madrid, que li va permetre impartir classes durant quatre anys (1946-1950) com a professora de m\u00fasica a l\u2019Institut d\u2019Ensenyament Mitj\u00e0 d\u2019Alcoi, alhora que va ser assessora musical de la Secci\u00f3n Femenina. Despr\u00e9s d'aquells anys de magisteri oficial es va dedicar a l'ensenyament particular de piano. Al llarg de tota la seua vida va preparar nombrosos deixebles en aquest instrument, en an\u00e0lisi, contrapunt i harmonia, la major part d\u2019ells alcoians, entre els quals destaca la pianista i compositora Consuelo Colomer Franc\u00e9s (1930-2016).\r\nCom a compositora va deixar escrites poques obres, quasi totes per a cor i premiades en concursos. Va obtindre premis per peces com \u00abCan\u00e7\u00f3 de bressol\u00bb (Alacant, 1942), i en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia de Lo Rat Penat la guardonaren per \u00abLa can\u00e7\u00f3 de les fogueres\u00bb (1945), una can\u00e7\u00f3 coral amb text valenci\u00e0 i tema folkl\u00f2ric que al\u00b7ludeix a les festes de Sant Joan d'Alacant; \u00abBall de velles\u00bb (1947), sobre un tema tradicional t\u00edpicament alcoi\u00e0, i, finalment, en 1961 per la \u00abCan\u00e7\u00f3 de la Festa d\u2019Alcoi\u00bb, amb lletra del poeta alcoi\u00e0 Joan Valls i Jord\u00e0. Va musicar tamb\u00e9 el poema de Josep Maria Bayarri titulat \u00ab...I de la meua vida\u00bb (1943).\r\nTeresa Matarredona mereix ser recordada tamb\u00e9 com a recopiladora, ja que com a deixebla de Manuel Palau va dedicar una atenci\u00f3 especial a l\u2019estudi de la tradici\u00f3 musical popular alcoiana. En 1945 va guanyar un dels concursos de la Secci\u00f3 de Folklore Musical de l\u2019Instituto Espa\u00f1ol de Musicolog\u00eda, dirigit pel c\u00e8lebre music\u00f2leg catal\u00e0 Mn. Higini Angl\u00e8s i P\u00e0mies. Els diversos concursos convocats entre 1945 i 1952 es feren amb la finalitat de recollir un important fons destinat a salvaguardar el ric patrimoni etnogr\u00e0fic musical peninsular, que pels canvis culturals comen\u00e7ava a mostrar ja els primers s\u00edmptomes de feblesa. Les missions de camp van formar part d'un projecte d'investigaci\u00f3 que en principi havia d'abastar la totalitat del territori, per\u00f2 mai es va arribar a acomplir. Per a Miguel \u00c1ngel Pic\u00f3, el principal estudi\u00f3s de Teresa Matarredona, l\u2019autora es va limitar a fer un treball conc\u00eds i mostra \u00fanicament els productes musicals tradicionals m\u00e9s representatius: can\u00e7ons nadalenques, infantils, dansades i altres. Per a Pic\u00f3, aix\u00f2 pot obeir al fet que els criteris de selecci\u00f3 d'aquella \u00e8poca responien a un concepte molt filtrat: per les circumst\u00e0ncies de la dictadura, els investigadors condicionaven per endavant el material que havien de recollir i evitaven els temes compromesos, ir\u00f2nics, cr\u00edtics, atrevits i picants, amb possibles connotacions pol\u00edtiques, etc., per acomodar-ho a l'estricta moral de l'\u00e8poca. Les can\u00e7ons de conreu o treball, per exemple, no hi apareixen. Tot i aix\u00f2, estem davant de la primera recol\u00b7lecci\u00f3 de material musical popular alcoi\u00e0 transcrit. Les peces recollides, en vies de desaparici\u00f3, les va aprofitar com a base per a les seues composicions.\u00a0\r\nTeresa Matarredona no solia eixir d\u2019Alcoi si no era per for\u00e7a major. Casualment va morir a Val\u00e8ncia als noranta-quatre anys, despr\u00e9s de traslladar-se a casa d\u2019una neboda perqu\u00e8 la cuidara uns dies. Per desig seu, fou soterrada al cementeri d\u2019Alcoi."}, {"id": 743, "name": "Josefina", "surname": "Mateo", "conjunction": "", "second_surname": "Candela", "url": "/biografies/mateo-candela-josefina", "image": "/media/biography/image/mateo_candela_josefina.jpg", "birth_date": 1909, "dead_date": 1999, "short_description": "Actriu\r\n\u00c9s una de les escasses actrius valencianes de primera fila que pr\u00e0cticament realitz\u00e0 tota la seua carrera teatral en catal\u00e0. Primerament form\u00e0 part del quadre de declamaci\u00f3 de Lo Rat Penat (1923), que solia celebrar vetlades teatrals en la seu de l\u2019entitat, on representaven sainets valencians.\r\nL\u2019any 1925, en inaugurar-se el Teatre Modern, entr\u00e0 en la companyia de Pepe Alba, primer actor i director, com a merit\u00f2ria, per\u00f2 ben aviat, pel seu talent, simpatia, entusiasme, intu\u00efci\u00f3, abs\u00e8ncia de vicis interpretatius i versatilitat per encarnar tot tipus de personatges, es convert\u00ed en una figura que concit\u00e0 comentaris elogiosos un\u00e0nimes de la cr\u00edtica, del p\u00fablic i dels autors que escenificava. Tamb\u00e9 tenia bona veu i estudis musicals, per\u00f2 nom\u00e9s ho pogu\u00e9 demostrar sobre l\u2019escenari en les escasses revistes que s\u2019hi estrenaren, com Cacaus y tramusos, de Josep Peris Celda. Ara b\u00e9, la funci\u00f3 de primera actriu corresponia a Em\u00edlia Clement, esposa del director.\r\nEntre les seues millors interpretacions destaquen el di\u00e0leg sentimental Els felisos i la com\u00e8dia Els tres novios de Toneta, de Rafael Mart\u00ed Orber\u00e0; l\u2019entrem\u00e9s Ganes d\u2019agradar, d\u2019Eduard Bu\u00efl; els drames El llop de la Murta, de Mari\u00e0 Serrano i \u00a1Avaricia!, d\u2019Enric Beltran, o el joguet c\u00f2mic L\u2019avespeta, d\u2019Artur Casinos.\r\nFormant part de la mateixa agrupaci\u00f3, actu\u00e0 en una campanya que realitzaren al Teatre Ideal d\u2019Alacant (1926). I, a la primavera de 1929, quan el Modern estava a punt de ser enderrocat per una reforma urban\u00edstica, es traslladaren breument al Teatre Russafa, on estren\u00e0 la farsa c\u00f2mica de Mart\u00ed Orber\u00e0 Rics d\u2019ocasi\u00f3.\r\nAix\u00ed mateix, durant la temporada 1926-1927 actu\u00e0 moment\u00e0niament al Teatre Regional, dedicat exclusivament al teatre valenci\u00e0, per\u00f2 de car\u00e0cter musical. Hi estren\u00e0 la com\u00e8dia l\u00edrica El fillol, de Josep Maria de la Torre i Manuel Grau, amb m\u00fasica de Rodr\u00edguez Pons i S\u00e1nchez Rogl\u00e0.\r\nA m\u00e9s de la seua labor teatral, tamb\u00e9 recit\u00e0 versos en actes organitzats per poetes valencians i particip\u00e0 en activitats liter\u00e0ries de Lo Rat Penat, instituci\u00f3 on s\u2019havia format i que, al febrer de 1930, li dedic\u00e0 una sessi\u00f3 en reconeixement dels seus m\u00e8rits art\u00edstics.\r\nA l\u2019inici de la temporada 1930-1931 s\u2019integr\u00e0 en la companyia del Sal\u00f3 Novetats, que en aquell moment era l\u2019\u00fanic teatre de Val\u00e8ncia amb programaci\u00f3 \u00edntegrament en catal\u00e0. S\u2019hi estigu\u00e9 tres temporades, en les quals realitz\u00e0 interpretacions excel\u00b7lents, per\u00f2 lluny de les expectatives que havia general en el seu pas pel Modern, possiblement perqu\u00e8 entr\u00e0 en un grup ja consolidat.\r\nPer exemple, estren\u00e0 la com\u00e8dia social Patrons y proletaris, de Felip Meli\u00e0; la farsa c\u00f2mica d\u2019Artur Casinos Deixa\u2019m la dona, Pepet; la com\u00e8dia dram\u00e0tica de Josep Casta\u00f1er Llops de ciutat; la revista de Francesc Barchino Radio Valensia; el joguet de Pilar Monz\u00f3 \u00a1Pare!... !Pare!..., o la com\u00e8dia de Josep M. Juan i Josep M. Garrido La neteta del meu cor.\r\nLa temporada 1933-1934 es produ\u00ed un canvi de direcci\u00f3 en l\u2019empresa del Novetats que comport\u00e0 un nova l\u00ednia de programaci\u00f3 i una renovaci\u00f3 de tot l\u2019elenc de la companyia. Fina Mateo cess\u00e0 l\u2019activitat teatral.\r\nEl 16 de desembre de 1932 havia protagonitzat l\u2019estrena del drama en tres actes de Ferran Lluch La estrela de la presona des dels micr\u00f2fons de R\u00e0dio Val\u00e8ncia. L\u2019experi\u00e8ncia fou satisfact\u00f2ria tant per a l\u2019emissora com per a l\u2019actriu, de tal manera que, finida l\u2019etapa en el Sal\u00f3 Novetats, la contractaren com a locutora. Hi contribu\u00ed tamb\u00e9 el seu matrimoni, la primavera de 1934, ja que la vida teatral dificultava la conciliaci\u00f3 familiar.\r\nA la r\u00e0dio estigu\u00e9 40 anys, amb un dolor\u00f3s par\u00e8ntesi. Pel desembre de 1937 fou acusada, probablement sense causa, d\u2019espionatge i tra\u00efci\u00f3, i empresonada. A l\u2019inici del captiveri, a conseq\u00fc\u00e8ncia dels maltractaments, sofr\u00ed un avortament. En la postguerra, les autoritats franquistes li concediren la Medalla de Sofriment per la P\u00e0tria."}, {"id": 257, "name": "Felip", "surname": "Mateu", "conjunction": "i", "second_surname": "Llopis", "url": "/biografies/mateu-llopis-felip", "image": "/media/biography/image/mateu_llopis_felip.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1998, "short_description": "Humanista, catedr\u00e0tic, bibliotecari i arxiver\r\nEs va casar amb Josefina Ibars Puigverd, de Ser\u00f3s, que a Barcelona, a l'Escola de Bibliotec\u00e0ries, era deixeble i alumna predilecta de Jordi Rubi\u00f3 i Balaguer. Del matrimoni va n\u00e0ixer tres filles, les majors a Madrid i una altra a Val\u00e8ncia, i el darrer, el fill, ja nascut a Barcelona. Dues filles, Josefina i Maria Dolors, han continuat les disciplines del pare. Com en morir la dona la van soterrar a Lleida, les seues restes tamb\u00e9 reposen amb ella.\r\nEstudiant de l'Institut General i T\u00e8cnic de Val\u00e8ncia, el 1923 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia, on obt\u00e9 un premi extraordin\u00e0ri pel seu doctorat quatre anys despr\u00e9s. Casat, tingu\u00e9 dues filles que han continuat les disciplines del pare, dem\u00e9s d'una altra filla i un fill.\r\nEntre 1924 i 1930 treballa donant clases com a ajudant a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia. En aquest mateix per\u00edode, dos anys despr\u00e9s de comen\u00e7ar a donar clase, comen\u00e7a a col\u00b7laborar amb la revista Cultura Valenciana, dedicada a la divulgaci\u00f3 de temes hist\u00f2rics i religiosos valencians, qu\u00e8 havia estat creada per l'Acad\u00e8mia Valencianista dins el Centre Escolar i Mercantil, creat pels jesu\u00eftes valencians i impulsat per Ignasi Villalonga.\r\nEl 1930, una s\u00e8rie de valencianistes, tant de dretes com d'esquerres i tots licenciats o vinculats al m\u00f3n universit\u00e0ri, funden Acci\u00f3 Cultural Valenciana amb un doble objectiu: la recuperaci\u00f3 nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i la normalitzaci\u00f3 i dignificaci\u00f3 del valenci\u00e0. Entre els fundadors trobem a Felip Mateu junt a destacats valencianistes com Nicolau Primitiu G\u00f3mez, Manuel Sanchis Guarner o Francesc Carreres de Calatayud. Organitzaci\u00f3 obertament catalanista, es confeder\u00e0 amb Palestra \u2014del Principat\u2014 i amb l'Associaci\u00f3 per la Cultura de Mallorca.\r\nAix\u00ed mateix creen la revista Acci\u00f3 Valenciana, que pasa a ser el seu mitj\u00e0 d'expressi\u00f3 i que entre els n\u00fameros 12 i 14 es dirigida per Felip Mateu i Llopis, en eixos moments ja una personalitat reconeguda en el m\u00f3n de l'arxiv\u00edstica, la numism\u00e0tica i la biblioteconomia. Aix\u00ed, i alhora que dirigeix la revista, escriu tota una s\u00e8rie d'articles fent un rep\u00e0s a les institucions hist\u00f2riques del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl mateix any ha d'abandonar la direcci\u00f3 en haver-se d'incorporar al cos nacional d'Arxius, Biblioteques i Arqueologia al Museo Arqueol\u00f3gico Nacional a Madrid, per tal de ser enviat, un any despr\u00e9s, com a director al Museu de Tarragona.\r\nEl 1932, i junt a altres membres d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, \u00e9s una de les destacades personalitats que signen les Normes de Castell\u00f3, qu\u00e8 representen l'adaptaci\u00f3 de les normes de Pompeu Fabra i de l'Institut d'Estudis Catalans al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nUn any despr\u00e9s publica l'assaig El Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0dins els Quaderns d'Orientaci\u00f3 Valencianista de l'Editorial Estel. L'obra suposa un precedent del Nosaltres, els valencians de Joan Fuster, i en ella fa la que \u00e9s la primera proposta de comarcalitzaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0, creant un mapa comarcal sensiblement diferent de l'actual.\r\nDurant la Guerra Civil ocupa diversos c\u00e0rrecs a Madrid i a Val\u00e8ncia, on s'encarrega de dirirgir l'Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia entre 1937 i 1939 alhora que ocupa pla\u00e7a de vocal a la Junta de Recuperaci\u00f3 del Tresor Art\u00edstic, des d'on pot salvar els arxius de les catedrals de Val\u00e8ncia i de Sogorb, a m\u00e9s d'altres arxius valencians, entre ells el personal del canonge Josep Sanchis i Sivera.\u00a0Aix\u00ed mateix, col\u00b7labora amb la Secci\u00f3 Hist\u00f2rica de l'Institut d'Estudis Valencians, acabat de crear pel conseller Francesc Bosch i Morata.\r\nEn acabar la guerra, i despr\u00e9s d'haver patit un proc\u00e9s de depuraci\u00f3 \u2014tot i que no va ser sancionat\u2014 va ser readm\u00e9s al seu lloc al Museo Arqueol\u00f3gico Nacional per a ser destinat el 1940 com a director a la Biblioteca Central de Barcelona, \u2014abans i ara Biblioteca de Catalunya\u2014, on va continuar fins a la seua jubilaci\u00f3 el 1973. Segons confessi\u00f3 personal a Eufemi\u00e0 Fort, va rebre ordres de destruir-ne bona part dels fons catalans, sense que ho arribara a complir.\r\nDes d'aquesta posici\u00f3 va desenvolupar la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputaci\u00f3 de Barcelona i va dirigir l'Escola de Bibliotecaries \u2014femenina\u2014, que havia estat fundada per Eugeni d'Ors amb el patrocini de la Mancomunitat de Catalunya i que abans de la guerra depenia de la Generalitat de Catalunya.\r\nEl 1943 va guanyar per oposici\u00f3 la pla\u00e7a de catedr\u00e0tic de Paleografia i Diplom\u00e0tica a la Universidad de Oviedo, des d'on deman\u00e0 immediatament el trasllat primer a la Universitat de Val\u00e8ncia i aviat a la Universitat de Barcelona, on arribar\u00e0 a ser deg\u00e0 de la Facultat de Filosofia i Lletres entre 1957 i 1960.\r\nDespr\u00e9s de la seua jubilaci\u00f3 com a catedr\u00e0tic, el 1971, encara es va dedicar m\u00e9s de vint anys a la investigaci\u00f3, presidint un tribunal de tesi amb gaireb\u00e9 noranta-cinc anys i sense deixar de seguir publicant, si b\u00e9 cada vegada m\u00e9s espor\u00e0dicament.\r\nEl 1984 la c\u00e0tedra de Paleografia i Diplom\u00e0tica de la Universitat de Barcelona va recopilar la seua bibliografia en l'obra TITVLA de Felipe Mateu Llopis. Su obra cient\u00edfica al conmemorar el LXXXIII aniversario, amb una relaci\u00f3 de publicacions subdividida en onze apartats, seguits de sis \u00edndexs especialitzats.\r\nEl 2003, per recordar els cinc anys de la seua mort, es va publicar l'antologia Studia et scripta historica ac litteraria, a c\u00e0rrec de l'Editorial Bosch i la Fundaci\u00f3 Abat Oliba, que inclou una sint\u00e8tica biografia introduct\u00f2ria."}, {"id": 368, "name": "Felip", "surname": "Meli\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Bernabeu", "url": "/biografies/melia-bernabeu-felip", "image": "/media/biography/image/melia_bernabeu_felip.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1973, "short_description": "Comedi\u00f2graf\r\nEs cas\u00e0 amb Josefina T\u00e0pies, actriu de la companyia teatral de Margarita Xirgu.\r\nInici\u00e0 la seua traject\u00f2ria en catal\u00e0 de ben jove. Durant la d\u00e8cada de 1920 public\u00e0\u00a0Patrons i proletaris\u00a0(1921), Els fills dels vells, As d'oros i Miqueta. Altres obres seues s\u00f3n El llenguatge del tabaco, Pobrets per\u00f2 honraets, Encara queda el sol en la torreta (1931), El malcarat (1931),\u00a0L'ambient (1932), Rialles (1935)...\r\nLa seua obra m\u00e9s popular fou sens dubte \u00a1Pare vost\u00e9 la burra, amic!, qu\u00e8 va ser representada en diverses ocasions a Val\u00e8ncia i Barcelona i, m\u00e9s endavant, durant el seu exili, a M\u00e8xic.\r\nAl 1938 va guanyar el concurs convocat per la Comissi\u00f3 Interventora dels Espectacles de Catalunya amb una obra escrita en castell\u00e0, No jugar con el pueblo. Durant el per\u00edode de la Guerra Civil tornaren a representar-se obres seues com Encara queda el sol en la torreta, Jugant, jugant, El malcarat, Pobrets per\u00f2 honraets, Rialles o El metge improvisat. A m\u00e9s a m\u00e9s, durant tot aquest per\u00edode col\u00b7labor\u00e0 a publicacions com Nostre Teatro, Nostres Com\u00e8dies o Teatro Valenci\u00e0.\r\nAmb la finalitzaci\u00f3 de la Guerra Civil s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a, estant algun temps a un camp d'internament, fins que finalment l'1 de desembre s'embarc\u00e0 a Bordeus amb un vaixell amb dest\u00ed a la Rep\u00fablica Dominicana. All\u00e0 comen\u00e7ar\u00e0 a treballar a una plantaci\u00f3 de cre\u00eflles de Ciudad Trujillo. All\u00ed reb\u00e9 un xec de la seua dona per tal de reunir-se amb ella a Buenos Aires, per\u00f2 mai va anar-hi. A principis del 1942, per\u00f2, es va traslladar a M\u00e8xic gr\u00e0cies a l'ajuda de Carles Espl\u00e0, integrant-se a la Casa Regional Valenciana de la capital mexicana.\r\nDurant un temps treball\u00e0 patrocinat per Josep Garcia Borr\u00e0s, un industrial barcelon\u00ed qui li encarreg\u00e0 una biografia de Pau Casals que no arribaria a completar per desavinences amb l'industrial. M\u00e9s endavant continuar\u00e0 treballant per\u00f2 com a corrector de proves a una imprenta de la capital mexicana."}, {"id": 579, "name": "Casimir", "surname": "Meli\u00e0", "conjunction": "", "second_surname": "Tena", "url": "/biografies/melia-tena-casimir", "image": "/media/biography/image/melia_tena_casimir_Cve548F.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1992, "short_description": "Enginyer, escriptor i activista cultural\r\nFill de Guadalupe Tena Gil, natural de Vilafranca, i del bocass\u00ed Casimir Meli\u00e0 Mart\u00ed, comerciant de teixits i d\u2019altres productes, jutge municipal, antiquari i historiador d\u2019Alboc\u00e0sser, a m\u00e9s d\u2019acad\u00e8mic corresponent de l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona i membre del Centre de Cultura Valenciana des del 1918, amb estudis a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nCasimir va rebre la formaci\u00f3 prim\u00e0ria al poble, i en 1914 es despla\u00e7\u00e0 a Castell\u00f3 de la Plana per estudiar el batxillerat a l\u2019antic institut del Carrer Major. Encet\u00e0 a Madrid la carrera de Ci\u00e8ncies Exactes, per\u00f2 al curs seg\u00fcent es trasllad\u00e0 a Barcelona per continuar-la i fer, alhora, l\u2019enginyeria industrial i especialitzar-se en nuclear. Finalment, es doctor\u00e0 de les dues carreres a Madrid.\r\nEn acabar els estudis, treball\u00e0 en l\u2019empresa nord-americana Western Electric i particip\u00e0 activament en els inicis del cinema sonor, tant en les projeccions com en el proc\u00e9s electrot\u00e8cnic. Guany\u00e0 unes oposicions de l\u2019Estat i fou destinat primer a Terol i despr\u00e9s a Castell\u00f3 com a enginyer de la Prefectura d\u2019Ind\u00fastria. En aquella \u00e8poca conegu\u00e9 Josefa Ferrer Carrera, natural de X\u00e8rica, amb qui es cas\u00e0 en 1941, i tingueren tres fills: Maribel, Emili i Elisea.\r\nCom a responsable de la Direcci\u00f3 d\u2019Ind\u00fastria de Castell\u00f3 als anys 40, en 1942 va patentar uns models de gas\u00f2gens per a l\u2019automoci\u00f3 en una \u00e8poca de forta crisis dels carburants que comen\u00e7aren a emprar-se en autobusos i camions i despr\u00e9s en els autom\u00f2bils. Es va jubilar en 1972.\r\nDes del 1931 trobem col\u00b7laboracions seues en el diari de Castell\u00f3 Libertad, en els quals fa una defensa argumentada de la necessitat d\u2019ensenyar la llengua pr\u00f2pia a l\u2019escola i de les difer\u00e8ncies socials que origina la digl\u00f2ssia. A partir de 1933 ser\u00e0 un habitual del Bolet\u00edn de la Castellonenca de Cultura, amb temes relacionats sobretot amb les humanitats i amb l\u2019economia castellonenca. A partir dels anys 40 ser\u00e0 un col\u00b7laborador assidu del diari Mediterr\u00e1neo, de revistes especialitzades com Dyna i Acero y Energ\u00eda i de revistes locals com Penyagolosa, Top Comarques, Traiguera, etc. En morir Carlos Gonz\u00e1lez-Espresati en 1970, es va fer c\u00e0rrec de la presid\u00e8ncia de la Societat Castellonenca de Cultura fins al 1991.\r\nLa seua \u00e0mplia bibliografia, escrita tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0, compr\u00e9n articles i publicacions sobre energia, ind\u00fastria i economia dels pobles castellonencs: Industrias de la alimentaci\u00f3n en la provincia de Castell\u00f3n (1953), Producciones agropecuarias de la provincia de Castell\u00f3n (1953); Industrias de la madera e industrias del metal en la provincia de Castell\u00f3n (1954), Industrias qu\u00edmicas y del papel, caucho y cuero en la provincia de Castell\u00f3n (1955), La econom\u00eda de Castell\u00f3n en tiempos de Cavanilles (1963), Or\u00edgenes y desarrollo de los servicios el\u00e9ctricos en la provincia de Castell\u00f3n (1975), L\u2019economia del regne de Val\u00e8ncia segons Cavanilles (L\u2019Estel, 1978); assajos humanistes: Temas de nuestro tiempo (1973), El sector menyspreat (1977), C\u00e9nit y ocaso de Prometeo (1978), Divagaciones (1978), i narracions de car\u00e0cter costumista i popular: Conte del llop agra\u00eft (1978) i De la meua terra: contes, contalles i succe\u00efts (1981).\r\nDiverses semblances diuen d\u2019ell que s\u2019hi donaven juntes una racional claredat d\u2019idees que podr\u00edem anomenar mediterr\u00e0nia i una equilibrada formaci\u00f3 human\u00edstica, cient\u00edfica i t\u00e8cnica, amb una marcada preocupaci\u00f3 pels problemes essencials de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. En la presentaci\u00f3 aut\u00f2grafa del recull\u00a0De la meua terra posa justament en relleu la necessitat de fabular, com una evasi\u00f3 de la pres\u00f3 on la ra\u00f3 encadena l'esperit i que, de tant en tant, cal fugir a les regions en qu\u00e8 impera la fantasia, \u00abon opera el poder creador de l'home\u00bb. Sobre la seua concepci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, hi explica: \u00abSempre m'esfor\u00e7ar\u00e9 en portar el llenguatge cap a una unitat superior. I, tampoc, no em fa viol\u00e8ncia dir que escric en catal\u00e0. (...) Soc del parer que cal esfor\u00e7ar-nos en aconseguir la unitat idiom\u00e0tica ans que exaltar el llenguatge col\u00b7loquial que arreu acaba essent diferent. (...) Es fa, doncs, necessari escometre la depuraci\u00f3 que no ha estat realitzada en els darrers segles i caminar tots, valencians, mallorquins i catalans, vers la unitat superior de l'idioma\u00bb.\r\nCasimir Meli\u00e0 va ser nomenat Valenci\u00e0 de l\u2019Any en 1980 per la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3, Fill Predilecte del seu poble natal (1986) i Fill Adoptiu de Castell\u00f3 (1989). Va estar present a l\u2019hist\u00f2ric aplec de la pla\u00e7a de bous de Castell\u00f3 del 25 d\u2019abril de 1982, amb motiu dels 50 anys de la signatura de les Normes de Castell\u00f3, al costat d\u2019\u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, Adolf Pizcueta i Enric Soler i Godes, acte en el qual Joan Fuster va pronunciar el fam\u00f3s discurs Ara o mai. Meli\u00e0 es considerava \u00abvalenci\u00e0 d'arrel i catal\u00e0 de soca, o, al rev\u00e9s, catal\u00e0 d'arrel i valenci\u00e0 de soca: tant s'hi val. Per\u00f2, el meu arbre, son brancatge, \u00e9s les dues coses\u00bb.\r\nEn 1991, l\u2019Ajuntament d\u2019Alboc\u00e0sser va instituir un certamen de literatura infantil i juvenil en valenci\u00e0 que du el seu nom i encara continua amb el suport de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3; aquest concurs \u00e9s el de m\u00e9s antiguitat a les comarques del nord. En 1992, la Societat Castellonenca de Cultura li dedic\u00e0 un volum complet en homenatge en qu\u00e8 hi ha diverses semblances i una muni\u00f3 de dades sobre la seua vida i obra, concretament el tom LXVIII."}, {"id": 660, "name": "Joan Baptista", "surname": "Mengual", "conjunction": "", "second_surname": "Lull", "url": "/biografies/mengual-lull-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/mengual_llull_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1945, "dead_date": 1992, "short_description": "Psiquiatre i escriptor\r\nDespr\u00e9s d\u2019uns primers estudis a l\u2019escola del poble, va fer el batxillerat als salesians de Borriana i l\u2019acab\u00e0 als de Val\u00e8ncia en r\u00e8gim d\u2019internat. Entre 1962-1968 va fer la llicenciatura en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Val\u00e8ncia, despr\u00e9s de la qual passa uns anys en diversos hospitals europeus en estades a Parma, Viena, Oxford, G\u00f6teborg. En 1974 obt\u00e9 el t\u00edtol d\u2019especialista en Psiquiatria i comen\u00e7a a impartir cursos de planificaci\u00f3 familiar en diverses localitats valencianes. A m\u00e9s, entre 1978-1982 va realitzar els estudis de llicenciatura en Filosofia i Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3, secci\u00f3 de Psicologia, a la Universitat de Val\u00e8ncia. Una preparaci\u00f3 tan \u00e0mplia i plural que adobava amb coneixements de diversos idiomes: catal\u00e0, castell\u00e0, franc\u00e9s, angl\u00e9s i itali\u00e0.\r\nTot i morir als 46 anys, Isa Tr\u00f2lec fou un dels narradors m\u00e9s significatius i singulars del panorama literari valenci\u00e0 de les d\u00e8cades dels setanta i huitanta. Com ha destacat la cr\u00edtica, la seua obra creativa contribu\u00ed fermament a la normalitat del g\u00e8nere de la novel\u00b7la al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i, fins i tot, a la normalitat d\u2019un p\u00fablic lector de novel\u00b7les.\r\nEn va publicar cinc, quatre en catal\u00e0 i una en castell\u00e0: Ramona Rosbif (1976), guanyadora de l\u2019Andr\u00f2mina dels Premis Octubre (1976); Mari Cat\u00fafols (E. Climent, 1978, amb pr\u00f2leg de Joan Fuster), guardonada amb el Premi Ciutat d\u2019Alacant (1977), totes dues amb un gran \u00e8xit de p\u00fablic, com ho demostren les cont\u00ednues reedicions; Bel i Babel (Ed. Prometeo, 1980), tamb\u00e9 premiada en la primera convocat\u00f2ria del Jaume Roig; 7x7=49 (E. Climent, 1984), i la novel\u00b7la en castell\u00e0 Cabo de Palos (1979), escrita el 1976 i finalista del Premi Blasco Ib\u00e1\u00f1ez (1978). Altres narracions breus guardonades s\u00f3n \u00abEl bou\u00bb (1977), \u00abLleixius de diverses cendres\u00bb (1978), \u00abQui t\u00e9 una dobleta d\u2019or?\u00bb (1978) o \u00abLes is sense punts\u00bb (1981). A m\u00e9s, va conrear la prosa period\u00edstica en l\u2019obra Balnearis al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1977, Premi d\u2019Assaig \u00abRafael Chalver i Consuelo Aranda\u00bb d\u2019Alberic), i p\u00f2stumament li van publicar Ploure a la mar (Bromera, 1995). La seua biografia Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s va guanyar un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pr\u00f2leg en el volum de bibli\u00f2fil La Marina Alta: Llibre de D\u00e9nia, d\u2019Estell\u00e9s (Pedreguer, 1981).\r\nSobre Ramona Rosbif, la primera creaci\u00f3 publicada, per a Xavier Aliaga introdu\u00efa la literatura del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en un paradigma ben diferent. En el pla superficial, aquesta novel\u00b7la sobre una dona que torna des de Middlessex \u2014comtat d\u2019Anglaterra de nom substanci\u00f3s\u2014 a un t\u00edpic poble valenci\u00e0 de la postguerra, presumiblement de la Marina, \u00e9s una mena de relectura del sainet, amb la seua c\u00e0rrega col\u00b7loquial i costumista, d\u2019una naturalitat sense prejudicis que posava a prova els paladars m\u00e9s intel\u00b7lectualitzats del moment. Amb tot, aquesta obra era molt m\u00e9s que l\u2019esperit d\u2019Eduard Escalante\u00a0transportat a la narrativa de l\u2019\u00faltim quart del segle XX: hi ha un esperit transgressor i un joc contemporani\u00a0amb els codis de la literatura i d\u2019uns altres llenguatges que en valoritzen el resultat final. El cr\u00edtic Joan Oleza en ressaltava la quantitat aclaparadora de recursos desplegats provinents de la publicitat, el cinema, les novel\u00b7les radiof\u00f2niques o fins i tot el c\u00f2mic, mecanismes que no dubtava a qualificar com avantguardistes. La novel\u00b7la fou publicada per Eliseu Climent amb una introducci\u00f3 de Jaume Fuster i va ser un gran \u00e8xit de vendes amb m\u00e9s d\u2019una desena d\u2019edicions entre 1976 i 1999. La preciosa coberta de Ramona Rosbif, obra de Josep Ortol\u00e0, fou premiada per l\u2019Agrupaci\u00f3 de Disseny Gr\u00e0fic FAD de Barcelona amb el Premi Selecci\u00f3 Laus 77.\r\nMengual va desenvolupar una intensa activitat relacionada amb la seua professi\u00f3: col\u00b7laborador de la revista Los Marginados (1977-1978), assessor psicopedag\u00f2gic en diversos col\u00b7legis valencianistes com Tramuntana, La Masia, La Comarcal de Picassent, Tavernes de Valldigna i del centre per a autistes \u00abEl Cau\u00bb, psiquiatre del Tribunal de Menors de Val\u00e8ncia, director del Centre d'Orientaci\u00f3 i Diagn\u00f2stic de la C\u00e0tedra de Psiquiatria de la Universitat de Val\u00e8ncia, cap del Servei de Sanitat de la Direcci\u00f3 Territorial de Sanitat i Consum i cap de la Unitat de Salut Mental del Servei Valenci\u00e0 de Salut. A m\u00e9s, solia participar en les Escoles d\u2019Estiu del PV (1976, 1977, 1978) amb cursos i confer\u00e8ncies especialitzades. En diverses etapes col\u00b7labor\u00e0 setmanalment amb proses assag\u00edstiques en la cartellera Turia en les seccions \u00abSuddenly last summer\u00bb (1978-1984) i \u00abCallar per no parlar\u00bb (1988-1990).\r\nEls quefers professionals i el fet de morir prematurament per un coma diab\u00e8tic expliquen les dimensions d\u2019una obra narrativa relativament curta per\u00f2 efectiva. En 2019, l\u2019editorial Tres i Quatre va fer una nova reedici\u00f3 amb la intenci\u00f3 de trobar nous p\u00fablics per a aquestes obres tan suggeridores i per culminar la necess\u00e0ria revisi\u00f3 cr\u00edtica de l\u2019autor finat l\u2019any 1992."}, {"id": 549, "name": "Vicent", "surname": "Mestre", "conjunction": "", "second_surname": "Bertomeu", "url": "/biografies/mestre-bertomeu-vicent", "image": "/media/biography/image/mestre_bertomeu_vicent.jpg", "birth_date": 1955, "dead_date": 2006, "short_description": "Activista cultural, pol\u00edtic i llibreter\r\nS\u2019incorpor\u00e0 el 1973 al Grup de Cultura Valenciana, format per joventut universit\u00e0ria, treballadors i mestres, que es reunia a la Biblioteca de l\u2019Institut Vell d\u2019Oliva amb l\u2019autoritzaci\u00f3 de la direcci\u00f3 del centre. Feien xarrades, col\u00b7loquis i cursos de llengua. Com una activitat que facilitara una difusi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia dels seus principis, es proposaren l\u2019edici\u00f3 de la revista Intent, que comptava amb el patrocini de l\u2019institut, tot i que guany\u00e0 aviat un major abast lector en la ciutat. N\u2019isqueren 10 n\u00fameros entre 1973 i 1975, amb un tiratge que arrib\u00e0 als 500 exemplars i escrita exclusivament en catal\u00e0. Els seus continguts i objectius sobrepassaren sempre l\u2019estret marc de la revista estudiantil. Vicent Mestre en fou un col\u00b7laborador entusiasta i, a partir del n\u00famero 5, pass\u00e0 a ser-ne director. Hom pot dir que, malgrat la joventut i l\u2019amateurisme dels seus redactors i la precarietat dels mitjans t\u00e8cnics amb qu\u00e8 comptaven, el resultat global era digne, coherent i summament progressista per als temps que corrien.\r\nAl principi, Vicent Mestre hi public\u00e0 poemes fins que, seguint el consell de Francisco Brines, canvi\u00e0 de g\u00e8nere: articles de fons, not\u00edcies d\u2019actualitat, cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica o entrevistes. Aix\u00ed mateix, elaborava ressenyes dels plens municipals amb el pseud\u00f2nim de L\u2019Escorp\u00ed. La revista fin\u00ed per les pressions de la censura franquista sobre la direcci\u00f3 de l\u2019institut.\r\nParal\u00b7lelament, Vicent Mestre tamb\u00e9 era el secretari del Cineclub Di\u00e0leg i \u00e0nima del grup. En aquell moment, els impulsors del cineclub i la revista Intent coincidien en reunions i en alguns projectes, que realitzaven coordinadament. A m\u00e9s del cinef\u00f2rum, organitzaren recitals de la Nova Can\u00e7\u00f3 com els de Llu\u00eds Llach o Ovidi Montllor, o les \u00ab6 hores de M\u00fasica i Can\u00e7\u00f3 a la Conca de la Safor\u00bb (1975), prohibides per Govern Civil. I tamb\u00e9 confer\u00e8ncies com la del soci\u00f2leg Josep Vicent Marqu\u00e9s sobre \u00abLa destrucci\u00f3 del territori al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb i d\u2019altres sobre la situaci\u00f3 de la dona o els drets dels treballadors.\r\nA m\u00e9s, durant els anys 1975-1976, Vicent Mestre public\u00e0 articles de car\u00e0cter cultural o d\u2019informaci\u00f3 dels plens municipals en el diari Las Provincias, ara amb el pseud\u00f2nim L\u2019Escorp\u00ed d\u2019Intent.\r\nEl 1977 \u00e9s redactor del Butllet\u00ed de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural d\u2019Oliva, publicaci\u00f3 amb una \u00f2ptica nacionalista d\u2019esquerres. El 20 de novembre d\u2019aquell mateix any obri, juntament amb Paco Llopis, la llibreria La Fona, que durant els tres primers anys fou tamb\u00e9 galeria d\u2019art. La inauguraren amb una mostra d\u2019Antoni Mir\u00f3. Posteriorment hi exposaren figures com Joan Castejon, Toni Dur\u00e0, Manolo Boix i Artur Heras, que hi exhib\u00ed Bandera, Bandera, presentada per Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s.\r\nEl juny de 1982 organitzaren una Fira del Llibre a Oliva en qu\u00e8 participaren grans escriptors de la literatura castellana com Gil-Albert, Gil de Biedma o Brines, i de la catalana, com els joves Piera, Navarro, Ja\u00e9n i Urban, J\u00e0fer, Monjo i els veterans Gon\u00e7al Castell\u00f3, Enric Valor i Joan Fuster. La llibreria ja s\u2019havia convertit en un referent cultural de la comarca.\r\nEn el vessant m\u00e9s directament pol\u00edtic, Vicent Mestre fou militant del PSAN i candidat pel BEAN (Bloc d\u2019Esquerres d\u2019Alliberament Nacional) a les primeres eleccions municipals democr\u00e0tiques. Posteriorment fou regidor de l\u2019Ajuntament d\u2019Oliva per la Unitat del Poble Valenci\u00e0, entre desembre de 1988 i juliol de 1989. Aix\u00ed mateix, fou membre fundador del capdavanter Col\u00b7lectiu Ecologista de la Safor. Tenia un car\u00e0cter incansable, combatiu i emprenedor que sempre pos\u00e0 al servei de la promoci\u00f3 de la llengua, la cultura i la llibertat del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Empr\u00e0 el sobrenom de Vejambre."}, {"id": 285, "name": "Anna Rebeca", "surname": "Mezquita", "conjunction": "i", "second_surname": "Almer", "url": "/biografies/mezquita-almer-anna-rebeca", "image": "/media/biography/image/mezquita_almer_anna-rebeca.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1970, "short_description": "Poetessa\r\nFilla de Joan Baptista Mezquita i Pastor, farmac\u00e8utic i membre destacat de la societat conservadora castellonenca de l'\u00e8poca. Nasqu\u00e9 a Onda al si, per tant, d'una fam\u00edlia acomodada. Fou la menor de cinc germans i estudi\u00e0 al Col\u00b7legi de la Consolaci\u00f3. Son pare hagu\u00e9 de traslladar la farm\u00e0cia i la fam\u00edlia se'n va anar a viure a Nules, on l'Anna conegu\u00e9 l'advocat Manuel Valent\u00edn, republic\u00e0 i valencianista, amb qui es cas\u00e0 el 1917 i amb qui tingu\u00e9 dos fills. Per motius laborals del seu marit, es trasllad\u00e0 primer a viure a Val\u00e8ncia, i definitivament, el 1931, a San Crist\u00f3bal de la Laguna, a Tenerife.\r\nLa seua producci\u00f3 po\u00e8tica s'inici\u00e0 en la maduresa, una vegada instal\u00b7lada a les Illes Can\u00e0ries, i despr\u00e9s d'haver llegit els poetes de la Renaixen\u00e7a, sobretot Jacint Verdaguer. La seua formaci\u00f3 liter\u00e0ria fou autodidacta, i la seua obra, exclusivament en catal\u00e0.\r\nPer mitj\u00e0 del seu germ\u00e0 Joan Mezquita (pintor, dibuixant i ceramista) conegu\u00e9 el poeta Bernat Artola, qui influ\u00ed perqu\u00e8 la Societat Castellonenca de Cultura publicara el 1953 el seu primer llibre Vidres. El 1954, Joan Fuster, en una carta escrita a Gaet\u00e0 Huguet i Segarra, es mostra sorpr\u00e8s: \"m'han dit que a Castell\u00f3 ha aparegut una nova poetessa: Anna Rebeca Mesquida o Mesquita. Fa goig aquesta revifalla de les nostres lletres. Si pogu\u00e9ssem consolidar-la!\". Un any m\u00e9s tard autoedit\u00e0 un segon recull de poemes que port\u00e0 per t\u00edtol Rou.\r\nLa seua poesia presenta dos vessants: per una banda l'estil neomodernista, amb especial predilecci\u00f3 pels temes de la natura i el paisatge, i per una altra l'atenci\u00f3 a la tem\u00e0tica m\u00e9s intimista i enyoradissa, amb un fort impacte post simbolista. De les autores valencianes de postguerra, l'\u00fanica que no inclou a la seva obra refer\u00e8ncies expl\u00edcites a la dona \u00e9s Anna Rebeca Mezquita. Segurament va escarmentar pel tractament rebut en guanyar, i perdre tot seguit, la Flor Natural per \u00abRatxa\u00bb, millor poema d'amor dels Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat el 1952. I \u00e9s que, quan el president i el secretari del jurat, Carles Salvador i Enric Soler i Godes respectivament, se n'adonaren que l'autoria del poema corresponia a una dona, li van retirar el premi. Sembla que els all\u00e0 presents van queixar-se, per\u00f2 no suficientment per que Anna Rebeca Mezquita recuper\u00e9s el premi. Una mostra de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobaren les dones valencianes que, durant el franquisme, intentaren crear ponts de paraules per evitar que la llengua i la pr\u00f2pia identitat, com a dona i com a poble, desaparegueren en l'abisme que signific\u00e0 la Dictadura.\r\nTanmateix, posteriorment,\u00a0en el transcurs de la seua tasca po\u00e8tica,\u00a0va guanyar gran quantitat de guardons \u2014Englantines d'Or, Flors Naturals...\u2014 com fou el cas de la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1966 celebrats a Caracas, pel poema \u00ab\u00cdntimum\u00bb. El darrer guard\u00f3 guanyat fou l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Val\u00e8ncia amb el poema \u00abMediterr\u00e0nies\u00bb el 1969, un any abans de la seua mort."}, {"id": 757, "name": "Joaquim", "surname": "Michavila", "conjunction": "", "second_surname": "Asensi", "url": "/biografies/michavila-asensi-joaquim", "image": "/media/biography/image/michavila_asensi_joaquim.jpg", "birth_date": 1926, "dead_date": 2016, "short_description": "Pintor i professor\r\nVa n\u00e0ixer a l\u2019Alcora (l\u2019Alcalat\u00e9n), per\u00f2 la seua fam\u00edlia es va despla\u00e7ar a Val\u00e8ncia en 1932, on va viure fins al 1966. Provinent d\u2019una fam\u00edlia modesta per\u00f2 culta, el seu pare era un mestre d\u2019escola apassionat, liberal i cat\u00f2lic.\r\nSeguint la influ\u00e8ncia de son pare i la seua forta vocaci\u00f3 pedag\u00f2gica, Ximo Michavila va estudiar Magisteri a la Universitat de Val\u00e8ncia, s\u2019hi va llicenciar en Filosofia i Lletres i curs\u00e0 estudis a l\u2019Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia. Poc abans de finalitzar els estudis art\u00edstics, es va unir al grup innovador d\u2019Els Set entre 1948 i 1954, al costat d\u2019\u00c1ngeles Ballester Garc\u00e9s, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genov\u00e9s, Vicente G\u00f3mez Garc\u00eda, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, Jos\u00e9 Masi\u00e1 Sell\u00e9s i Eusebio Sempere. Tamb\u00e9 va formar part del Grup Parpall\u00f3 entre 1956 i 1961, alhora que ho va ser del Moviment Art\u00edstic del Mediterrani durant el mateix per\u00edode de temps, i posteriorment fou membre del grup Abans de l\u2019Art entre 1968 i 1969.\r\nA partir de 1960, Michavila es va consolidar com un artista constructivista, amb un enfocament geom\u00e8tric i modern que va caracteritzar la seua obra fins aproximadament el 1978. Durant aquests anys, el seu treball es va centrar en la geometria i el rigor compositiu, explorant la fractura de l\u2019espai mitjan\u00e7ant superf\u00edcies planes.\r\nEl final d\u2019aquesta etapa coincideix amb la celebraci\u00f3 de la mostra \u00abForma i mesura en l\u2019art espanyol actual\u00bb, organitzada per la Direcci\u00f3 General del Patrimoni Art\u00edstic a la Biblioteca Nacional de Madrid en 1977. En aquesta exhibici\u00f3 coincid\u00ed amb artistes valencians de gran reconeixement com Andreu Alfaro, Eusebio Sempere, Soledad Sevilla, Salvador Soria o el valenci\u00e0 d\u2019adopci\u00f3 Jos\u00e9 Mar\u00eda Yturralde.\r\nDespr\u00e9s d\u2019aquest per\u00edode torn\u00e0 al paisatgisme ecologista amb una s\u00e8rie que aconseguir\u00e0 gran popularitat: El llac. Michavila es trasllada de Val\u00e8ncia a Albalat dels Tarongers, al Camp de Morvedre, el poble del seu pare. En aquest per\u00edode destaca un major \u00fas de tonalitats vives i, per tant, paisatges m\u00e9s alegres que en la primera etapa, i m\u00e9s din\u00e0mics. El nom de la s\u00e8rie ve donat per l\u2019Albufera de Val\u00e8ncia, paratge natural pel qual l\u2019artista sentia una gran atracci\u00f3.\r\nDespr\u00e9s d\u2019El llac va comen\u00e7ar El riu, utilitzant un llenguatge abstracte per a crear art a partir de la realitat geogr\u00e0fica de l\u2019Albufera.\r\nEn la d\u00e8cada de 1990, Michavila es va dedicar al collage, treballant amb paper d\u2019arr\u00f2s japon\u00e9s. Els seus collages, influ\u00efts tant per la pintura mat\u00e8rica abstracta com pel collage dadaista, combinaven la sensualitat de la mat\u00e8ria amb la inserci\u00f3 d\u2019objectes quotidians en obres amb una forta c\u00e0rrega memorialista.\r\nEn la seua \u00faltima etapa, Ximo Michavila va desenvolupar la s\u00e8rie d\u2019acr\u00edlics tenebristes Contrapunt, inspirada en la m\u00fasica d\u2019autors avantguardistes.\r\nTamb\u00e9 va destacar com a escen\u00f2graf teatral, te\u00f2ric de la pedagogia art\u00edstica i documentalista. Va ser professor d\u2019Expressi\u00f3 Pl\u00e0stica a l\u2019Escola Superior de Belles Arts i a l\u2019Escola Universit\u00e0ria de Magisteri de Val\u00e8ncia.\r\nLes seues obres han sigut exposades a tot el m\u00f3n, com el Museu Nacional d\u2019Art de T\u00f2quio (el Jap\u00f3), Flor\u00e8ncia, Basilea, la International House de Denver (els Estats Units), el Palau de Belles Arts de Brussel\u00b7les (B\u00e8lgica), l\u2019Ateneum d\u2019H\u00e8lsinki (Finl\u00e0ndia), la Tiergarten de Berl\u00edn (Alemanya), Bonn, l\u2019Akademie der Bildenden Kunste de Viena (\u00c0ustria), Ven\u00e8cia, Buenos Aires, la D\u2019Arcy Gallery de Nova York (EUA), la Bells Gallery de San Francisco (EUA), i particip\u00e0 en la III Biennal d\u2019Alexandria (Egipte) i en la VI Biennal de S\u00e3o Paulo (el Brasil).\r\nVa col\u00b7laborar en la creaci\u00f3 del Museu de Vilafam\u00e9s, del qual va ser vicepresident diversos anys.\r\nEn 1975 va ser elegit acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, instituci\u00f3 que va presidir entre 2002 i 2007. Entre els reconeixements rebuts es troben la Medalla d\u2019Or del Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia, el Premi Alfons Roig, la Distinci\u00f3 al M\u00e8rit Cultural de la Generalitat Valenciana, la Medalla d\u2019Or de la Ciutat de Val\u00e8ncia i el Premi de les Arts Pl\u00e0stiques de la Generalitat Valenciana."}, {"id": 356, "name": "Vicent", "surname": "Miguel", "conjunction": "i", "second_surname": "Carceller", "url": "/biografies/miguel-carceller-vicent", "image": "/media/biography/image/miquel_carceller_vicent3.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1940, "short_description": "Escriptor, editor i empresari teatral\r\nCol\u00b7labor\u00e0 des de ben jove en les revistes sat\u00edriques de Val\u00e8ncia, i el 1911 es f\u00e9u c\u00e0rrec de la segona etapa del setmanari La Traca.\u00a0Amb la seva direcci\u00f3, la revista evoluciona cap a un humor molt m\u00e9s pol\u00edtic. Prova d'aix\u00f2 \u00e9s que el director acab\u00e0 pres en 1912 per una caricatura contra el rei Alfons XIII. La Traca dels anys 1910 i 1920 era una revista sat\u00edrica, anti-burgesa, i pujada de to. Si b\u00e9 estava escrita amb un llenguatge pobre i castellanitzat, un altre blanc de les seues cr\u00edtiques eren els \u00abcoents\u00bb, o aquells catalanoparlants que en l'\u00e0mbit p\u00fablic parlaven en espanyol per considerar-la una llengua amb m\u00e9s estatus social.\r\nAquest \u00e8xit fou la base d'un considerable negoci de publicacions peri\u00f2diques, com El Cuento del Dumenche (1914-21), La Chala (1926- 38), El Fallero (1921-36), Nostre Teatro (1921-22 i 1930-32)... Tamb\u00e9 public\u00e0 revistes en castell\u00e0, com la taurina El Clar\u00edn i les er\u00f2tiques B\u00e9same i El Piropo, i sobretot, novament, La Traca (a partir del 1930), d'enorme difusi\u00f3 a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica.\r\nPel que fa a El Cuento del Dumenche, la ideologia del seu director i editor no influ\u00efa en el contingut general de la publicaci\u00f3, ni impedia que fos normal la publicaci\u00f3 d'obres per part d'autors cat\u00f2lics, com moss\u00e8n Josep Sanchis i Sivera. El Cuento del Dumenche arrib\u00e0, entre 1914 i 1921 als 366 fascicles. A partir de 1919 la s\u00e8rie aparegu\u00e9 amb una ortografia m\u00e9s normalitzada, com a El Cuento del Dumenge, en una mostra del seguiment de les normes de l'IEC de 1913, que ja els nous autors havien anat adoptant.\r\nIniciada la Rep\u00fablica, decidi\u00ed reobrir La Traca, que havia estat clausurada per la dictadura primoriverista, i aprofit\u00e0 la cap\u00e7alera per a publicar-ne els continguts a tot l'Estat, en espanyol, mentre el seu humor es fa m\u00e9s cruent i, sobretot, encara m\u00e9s pol\u00edtic, alineant-se a favor del Front Popular. Mentre, La Chala, continuava publicant-se, en valenci\u00e0 i amb gran \u00e8xit. En aquesta \u00e8poca La Traca aconsegu\u00ed publicar m\u00e9s de 500.000 exemplars en tot l'Estat, fins a la seua desaparici\u00f3, junt amb La Chala en 1938.\r\nEl seu comprom\u00eds cultural el port\u00e0 a fer campanya recolzant l'Estatut d'autonomia, tant del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com de Catalunya, o a fundar el \u00abNostre Teatre\u00bb \u2014des del 1935, rebatejat Teatre Serrano\u2014 obert al p\u00fablic el 14 d'octubre de 1934 al carrer Pi i Margall, avui Passeig de Russafa, amb un projecte de l'arquitecte Javier Goerlich.\r\nFou detingut a l'abril de 1939, igual que Carlos G\u00f3mez Carrera \u00abBluff\u00bb, col\u00b7laborador de la revista. Ambd\u00f3s foren torturats per les forces feixistes per tal de descobrir la identitat d'un tercer col\u00b7laborador de la publicaci\u00f3, que signava com \u00abMarqu\u00e9s de Sade\u00bb o \u00abTram\u00fas\u00bb i que no era altre que Enric Perteg\u00e0s, director art\u00edstic de El Cuento del Dumenge i col\u00b7laborador de Pensat i Fet. La seua identitat mai va ser descoberta als feixistes, malgrat que a Carceller, al transcurs de les tortures, fins i tot se l'obligara a menjar-se una c\u00f2pia de la seua revista.\r\nFou condemnat a mort i, el juny de 1940, afusellat al camp de tir de Paterna."}, {"id": 415, "name": "Manuel", "surname": "Mill\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Casanoves", "url": "/biografies/millas-casanoves-manuel", "image": "/media/biography/image/millas_casanoves_manuel.jpg", "birth_date": 1845, "dead_date": 1914, "short_description": "Poeta i comedi\u00f2graf\r\nNascut i format en el si d\u2019una fam\u00edlia de comerciants de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s de cursar els estudis de secund\u00e0ria, ingress\u00e0 a la Universitat de Val\u00e8ncia, on estudi\u00e0 Dret. Posteriorment, va assolir tamb\u00e9 els estudis de doctorat.\r\nTot i aix\u00ed, destac\u00e0 tamb\u00e9 per la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria, amb les seves poesies i com\u00e8dies. De la mateixa manera, col\u00b7labor\u00e0 sovint en diverses revistes valencianes, com El h\u00fasar. En aquesta revista, hi publicaria alguna de les seves composicions po\u00e8tiques. Va treballar tamb\u00e9 al setmanari El Cuento del Dumenche\u00a0i Valencia C\u00f3mica, on posteriorment, seria nomenat director.\r\nImplicat tamb\u00e9 en les entitats culturals de la ciutat, el 1869 fou co-fundador de La Antorcha, societat que posteriorment es convertiria en l\u2019Ateneo Cient\u00edfico y Literario. L\u2019any seg\u00fcent, particip\u00e0 en la creaci\u00f3 del Diario mercantil, peri\u00f2dic on treball\u00e0 durant diversos anys i hi public\u00e0 tamb\u00e9 algunes de les seves obres de teatre m\u00e9s importants. D\u2019entre les m\u00e9s reeixides, cal destacar la seva primera obra teatral en catal\u00e0, titulada Anar per llana... (1885) que havia estrenat el 1871; per\u00f2 tamb\u00e9, Sota, cavall i rei (1874), estrenada l\u2019any anterior, i la seva segona part Una ag\u00e8ncia de criaes. El marqu\u00e8s de Miragall (1885). Tamb\u00e9 va escriure Al sant per la peanya (1876), En lo mig del mercat i Retratos al viu (1884), El panadizo de Lola i la seva \u00faltima sarsuela, El tir per la culata, entre moltes d\u2019altres.\r\nVa participar nombrosos cops en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat, guanyant un acc\u00e8ssit el 1880 pel poemari Cantars, que s\u2019acab\u00e0 publicant el 1881."}, {"id": 800, "name": "Lloren\u00e7", "surname": "Millo", "conjunction": "", "second_surname": "Casas", "url": "/biografies/millo-casas-llorenc", "image": "/media/biography/image/millo_casas_lloren%C3%A7.jpg", "birth_date": 1924, "dead_date": 1998, "short_description": "Advocat, gastr\u00f2nom i escriptor\r\nFill de Lorenzo Millo Genov\u00e9s, natural de l\u2019Alc\u00fadia i secretari de l\u2019Ajuntament de Villar del Arzobispo (els Serrans), i d\u2019Aurora Casas, que era la mestra de l\u2019escola al mateix poble. De ben jove, la fam\u00edlia es va traslladar a Val\u00e8ncia, on va fer els estudis de prim\u00e0ria i el batxillerat a l\u2019institut Llu\u00eds Vives entre 1934-1943. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia (1958) i s\u2019especialitz\u00e0 en Dret Alimentari.\r\nVa iniciar l\u2019activitat professional com a assessor i professor de Dret Alimentari a l\u2019Institut d\u2019Agroqu\u00edmica i Tecnologia d\u2019Aliments del CSIC, la qual cosa el port\u00e0 a impartir cursos a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, a la de Salamanca i a la de la Serena de Xile. D\u2019aquesta \u00e8poca daten els primers llibres especialitzats: Divagaciones sobre gastronom\u00eda cl\u00e1sica: la caza y las carnes (1974), Divagaciones sobre gastronom\u00eda cl\u00e1sica: los pescados (1974), El trinquet (1974) i Legislaci\u00f3n alimentaria espa\u00f1ola (Madrid, 1976). En les dues primeres va posar en relleu les arrels hel\u00b7l\u00e8niques i romanes de la gastronomia mediterr\u00e0nia.\r\nCom a funcionari i assessor de la Food and Agriculture Organization (FAO), entre 1976 i 1977 va viure a Roma i va escriure Roma paseada (1978), una guia curiosa sobre racons de la vella urbs. Des d\u2019aleshores, la seua pres\u00e8ncia en revistes gastron\u00f2miques (Club de Gourmets, La Cuina) va ser constant i arribaren els primers premis: el Rupert de Nola en 1982 per la labor divulgativa i pionera, i en 1983 el Premi L\u2019Odissea del restaurant barcelon\u00ed hom\u00f2nim pel llibre Septem Coquiorum Convivium ('El banquet dels set cuiners'). A partir del 1988, amb la creaci\u00f3 de l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic Agroalimentari (AINIA), va exercir d\u2019assessor i professor de Legislaci\u00f3 Aliment\u00e0ria.\r\nLa seua obra liter\u00e0ria i divulgativa en valenci\u00e0 comen\u00e7a en 1980, amb la publicaci\u00f3 de Carrers i racons de Val\u00e8ncia. Guia d\u2019aquesta ciutat per a passejants ociosos i parsimoniosos, o amb pocs diners (1980). El van seguir El joc de pilota (1982), l\u2019extens cap\u00edtol redactat amb Josepa Cuc\u00f3 i Salvador Mercado \u201cL\u2019interior de la casa: mobiliari\u201d per al primer volum dels Temes d\u2019etnografia valenciana que coordinava Joan Francesc Mira (1983), La taula i la cuina (1984) o Els ve\u00efns de dalt (1987). En 1981 i 1983 va escriure tamb\u00e9 sobre les seues especialitats en la revista Sa\u00f3, degana de la premsa en valenci\u00e0. A tall de curiositat, el llibre La taula i la cuina va rebre el Premi Nacional de Gastronomia del 1985; era la primera ocasi\u00f3 en qu\u00e8 el Ministeri d\u2019Ind\u00fastria i Comer\u00e7 atorgava aquest guard\u00f3 a una obra escrita en llengua no castellana. A m\u00e9s, diversos fragments de Carrers i racons de Val\u00e8ncia estan inclosos en el projecte web Endrets per a la preparaci\u00f3 de rutes liter\u00e0ries per la ciutat (geoliteratures).\r\nEl 14 de febrer de 1989 havia ingressat a l\u2019Acad\u00e8mia Espanyola de Gastronomia i ocup\u00e0 la butaca de Josep Pla, a qui considerava un mestre. Hi van seguir els llibres T\u00e9cnicas tradicionales de la cocina (1990), Gastronom\u00eda, manual y gu\u00eda para uso de yuppies y ejecutivos perplejos o incautos (1990), Gastronom\u00eda (1990) i Arroz (1992). El llibre que el consagr\u00e0 com el major expert en gastronomia valenciana fins aquell moment i el convert\u00ed en un referent obligat pel que fa al gust aut\u00f2cton de marca mediterr\u00e0nia i denominaci\u00f3 d\u2019origen valenciana \u00e9s l\u2019obra magna Gastronom\u00eda de la Comunidad Valenciana (1992), dedicat a la investigaci\u00f3 culin\u00e0ria, que recull usos i costums del poble valenci\u00e0 a la taula. D\u2019aquest llibre, n\u2019hi hagu\u00e9 tres derivats divulgatius publicats fora del Pa\u00eds Valenci\u00e0: Cocina valenciana (Madrid, 1995), Naturalmente, frutos secos (Burgos, 1997) i La paella (Donostia, 1997). Entre els valencians, la iniciativa del Consell Valenci\u00e0 de Cultura de crear la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cS\u00e8rie Minor\u201d va fer possible que l\u2019art popular de la cuina es difonguera massivament amb un llibret seu sobre les particularitats de les olles, dels arrossos, dels mulladors i d\u2019altres guisats menys coneguts, de la rebosteria i dels vins i licors; es tracta de Gastronomia valenciana, que ha conegut quatre edicions en 1997, 1998, 2001 i 2006. P\u00f2stumament van apar\u00e9ixer Die beliebtesten spanischen Gerichte (1998), Alicante y la Costa Blanca (2000) i el col\u00b7lectiu Alicante: Costa Blanca y comarcas del interior (2000).\r\nVa morir a bord del vaixell Queen Elizabeth II a l\u2019illa de Tasm\u00e0nia, als 73 anys, quan preparava l\u2019obra La vuelta al mundo de un gastr\u00f3nomo. El 2003, el Trinquet Pelaio va crear el Trofeu Memorial Lloren\u00e7 Millo en homenatge a \u201cuna de les persones emblem\u00e0tiques en la hist\u00f2ria recent d\u2019aquest esport\u201d, que ell tant s\u2019estimava, que va investigar i divulgar des del 1959 en la secci\u00f3 \u201cLa partida del dissabte\u201d del diari Las Provincias, quan Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s n\u2019era cap de redacci\u00f3.\r\nLa seua filla Clara Millo Tal\u00f3n \u00e9s tamb\u00e9 gastr\u00f2noma i ha publicat treballs sobre aquest aspecte de la cultura."}, {"id": 510, "name": "Lleonard", "surname": "Mingarro", "conjunction": "", "second_surname": "Fenollosa", "url": "/biografies/mingarro-fenollosa-lleonard", "image": "/media/biography/image/mingarro_fenollosa_lleonard_xmeVN0R.jpg", "birth_date": 1866, "dead_date": 1936, "short_description": "Mestre, historiador i poeta\r\nLleonard Mingarro va n\u00e0ixer al n\u00famero 7 de la placeta dels Desemparats de la Vall d\u2019Uix\u00f3 i era el menor de quatre fills del matrimoni compost per Dolors Fenollosa Fenollosa i Manuel Mingarro Esbr\u00ed. Son pare es dedicava al transport de passatgers en dilig\u00e8ncies, com la resta dels seus germans. Ell, en canvi, va estudiar magisteri i exerc\u00ed la professi\u00f3 durant m\u00e9s de 40 anys en diverses localitats: Forcall (1885-1888), Benicarl\u00f3 (1888-1919), Picanya (1919-1921) i, finalment, Benet\u00fasser (1921-1926). En jubilar-se, torn\u00e0 al seu poble natal i entre 1931 i 1936 va ser regidor de l\u2019Ajuntament de la Vall d\u2019Uix\u00f3 pel Partit Republic\u00e0 Radical. Va ser fadr\u00ed tota la vida.\r\nMestre de formaci\u00f3 i professi\u00f3, per\u00f2 erudit i poeta per devoci\u00f3, es va dedicar amb intensitat al conreu de les lletres. La seua gran vocaci\u00f3 des d\u2019infant, la poesia, el va portar a participar en nombrosos concursos literaris almenys des del 1894 i 1897, amb un acc\u00e8ssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat a la millor poesia de costums valencians. Tamb\u00e9 va optar en alguna ocasi\u00f3 als Jocs Florals de Barcelona A m\u00e9s, va escriure com\u00e8dia, drama, s\u00edntesis hist\u00f2riques i tamb\u00e9 va col\u00b7laborar ass\u00edduament en la premsa local i de la capital de la Plana (El Clar y Net, La Vanguardia, El Valle, Espad\u00e1n, El Clamor, Arte y Letras, Revista de Castell\u00f3n, Heraldo de Castell\u00f3n, La Provincia Nueva, El Liberal, El Pueblo i Libertad).\r\nTot i el seu bagatge cultural, Mingarro \u00e9s conegut b\u00e0sicament per ser l\u2019autor de la lletra de l\u2019Himne a la Vall d\u2019Uix\u00f3, encara que darrerament s\u2019han estudiat i publicat algunes de les seues poesies esparses m\u00e9s conegudes com Brossa de riu, presentada als Jocs Florals organitzats per Heraldo de Castell\u00f3n i celebrats a Castell\u00f3 al juny de 1901. Va quedar pendent de publicaci\u00f3 en vida seua un recull de poemes que pretenia titular Can\u00e7ons del meu poble.\r\nEra persona de m\u00faltiples capacitats: per a l\u2019orat\u00f2ria, per a l\u2019erudici\u00f3 i per a l\u2019escriptura, tant en la vessant period\u00edstica com en la liter\u00e0ria, fet que li va mer\u00e9ixer ser cronista oficial de la seua vila. Encara que la major part de les seues obres es troben extraviades, sabem que va escriure diversos estudis hist\u00f2rics (Estudio biogr\u00e1fico de la literatura provincial, Millor col\u00b7lecci\u00f3 de dit, adagis o refranys valencians in\u00e8dits, seguida d\u2019una dissertaci\u00f3 sobre alguns punts dubtosos de gram\u00e0tica valenciana; Efem\u00e9rides de Castell\u00f3n de la Plana, Biograf\u00eda del teniente general Jos\u00e9 Arrando Ballester, Geograf\u00eda hist\u00f3rica de la provincia de Castell\u00f3n, El pintor Francisco Ribalta, Noticia de los escritores ara\u0301bigos de la provincia de Castello\u0301n, Don Mart\u00edn de Viciana, Rese\u00f1a hist\u00f3rica de Vall de Ux\u00f3, Vallenses distinguidos en el siglo XIX, S\u00edntesis hist\u00f3rica de Benicarl\u00f3, Historia de Pe\u00f1\u00edscola...), sarsueles (El color de las medias, La madrina, Las reliquias de la banda, El nido de aviones), obres teatrals (A un panal de rica miel, Magdalena, No dar pie con bola, Suspensi\u00f3n de pagos, Flor de invierno, Carta suya) i narracions breus. En els escrits es confirma l\u2019amor a la seua terra i\u00a0justifiquen la fama d\u2019escriptor enginy\u00f3s i dotat d\u2019un humor intel\u00b7ligent.\r\nPocs mesos despr\u00e9s de morir va esclatar la Guerra Civil. Ven\u00e7uda la Rep\u00fablica, el record de Mingarro, republic\u00e0 i ma\u00e7\u00f3 membre de la l\u00f2gia Luz del Valle de la Vall i d\u2019Esperanza V de Castell\u00f3, es va mantindre viu gr\u00e0cies al fet d\u2019haver sigut l\u2019autor de la lletra de l\u2019Himne a la Vall, musicat per Mn. Francesc Pe\u00f1aroja. La seua mort va ser ben sentida a la Vall, amb un soterrar ple de condols i mostres d\u2019afecte, i per la premsa castellonenca. El seu reconeixement oficial, per\u00f2, no va arribar fins al 1969, quan l\u2019Ajuntament va posar el seu nom a un carrer, en 1975 a una escola p\u00fablica i en 1992 a l\u2019Ag\u00e8ncia de Lectura del barri Toledo de la Vall."}, {"id": 496, "name": "Carme", "surname": "Miquel", "conjunction": "i", "second_surname": "Diego", "url": "/biografies/miquel-diego-carme", "image": "/media/biography/image/miquel_diego_carme_pmbF2jT.jpg", "birth_date": 1944, "dead_date": 2019, "short_description": "Mestra, escriptora i activista cultural\r\nCarme Miquel i Diego va n\u00e9ixer a la Nucia; quan era menuda, la seua fam\u00edlia es va traslladar a Val\u00e8ncia per q\u00fcestions laborals \u2013els pares eren mestres\u2013, per\u00f2 no va deixar de passar les vacances a Gata de Gorgos, el poble matern. Durant la d\u00e8cada dels cinquanta es va escolaritzar al Grupo Escolar Carolina \u00c1lvarez, situat a la pla\u00e7a de Sant Nicolau, on treballava la seua mare. Curs\u00e0 el batxillerat a les Escol\u00e0pies gr\u00e0cies a una beca i, tot seguit, es matricul\u00e0 a l\u2019Escola de Magisteri, on va obtindre el t\u00edtol de Mestra d\u2019Ensenyan\u00e7a Prim\u00e0ria el 1963. \r\nL\u2019any 1964, fundar\u00e0 la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat juntament amb altres mestres, com ara Ferran Zurriaga, Adela Costa, Pilar Calatayud, Merc\u00e9 Viana, Roser Santol\u00e0ria o Teresa Pitxer. Aquest grup compartia el malestar per l\u2019educaci\u00f3 rebuda, basada en l\u2019adoctrinament i no en la formaci\u00f3, i per aix\u00f2 es proposen modernitzar l\u2019escola; aix\u00ed, de la m\u00e0 de la pedagogia Freinet, comencen a treballar per un ensenyament arrelat al medi, innovador i en valenci\u00e0. \u00d2bviament, un col\u00b7lectiu d\u2019aquest tipus en ple franquisme va despertar molt de recel, fins i tot hostilitat, per\u00f2 tamb\u00e9 va servir d\u2019aixopluc per a altres joves mestres amb les mateixes inquietuds.\r\nVan comen\u00e7ar a introduir la llengua a les aules, primerament de manera discreta per tal de no despertar sospites, amb can\u00e7ons, contes tradicionals, etc. Com que els materials escolars en valenci\u00e0 eren inexistents, els dissenyen, els escriuen i els imprimeixen ells mateixos; amb precauci\u00f3, els comparteixen amb altres docents i aix\u00ed comencen a circular. \u00c9s en aquest context que cal situar la publicaci\u00f3 de la seua narraci\u00f3 Un estiu a la Marina Alta (1970). El 1974, a les acaballes de la dictadura, la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat es transform\u00e0 en l\u2019Associaci\u00f3 per a la Correspond\u00e8ncia i la Impremta a l\u2019Escola (ACIES) i, a partir de 1977, en el Moviment Cooperatiu d\u2019Escola Popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (MCEP.PV). \r\nAquest proc\u00e9s va evolucionar cap a la creaci\u00f3, el 1984, de la Coordinadora d\u2019Alumnes, Pares i Professors per l\u2019Ensenyament P\u00fablic en Valenci\u00e0 (CAPEEV), dirigida per Carme Miquel i responsable d\u2019organitzar les primeres Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 l\u2019any 1986. Quatre anys despr\u00e9s, aquesta associaci\u00f3 c\u00edvica esdevindr\u00e0 l\u2019actual Federaci\u00f3 Escola Valenciana, la qual tamb\u00e9 va dirigir entre 1990 i 1994 i de la qual no es va desvincular mai. Des d\u2019aquesta entitat va coordinar el Primer Congr\u00e9s (1993) sobre \u00abModels ling\u00fc\u00edstics de l\u2019escola valenciana\u00bb i el quart sobre \u00abEscola valenciana i societat sostenible\u00bb (2006).\r\nCarme Miquel va treballar en diverses escoles de Tavernes de la Valldigna, Torrent, Val\u00e8ncia i Alc\u00e0sser, i paral\u00b7lelament a la seua professi\u00f3 i activisme es va certificar amb el Nivell Superior de Ling\u00fc\u00edstica Valenciana i la seua Did\u00e0ctica a l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia (1981) i va obtindre el Diploma com a Mestra de Valenci\u00e0 de la Conselleria de Cultura, Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia (1987). Durant aquells anys, tamb\u00e9 va col\u00b7laborar en l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019alguns dels primers llibres de text per a l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 com ara Milotxa,\u00a0Vola, Topi!, Micalet 1 i Micalet 2; aquests manuals arribarien a les aules despr\u00e9s de l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0, el 1983.\r\nPel que fa a la seua tasca a les institucions, val a dir que Carme Miquel va formar part de l\u2019equip del Secretariat de l\u2019Ensenyament de l\u2019Idioma, per a la dinamitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 entre 1973 i 1974; tamb\u00e9 va ser coordinadora i professora de la Did\u00e0ctica dels Cursos de Ling\u00fc\u00edstica Valenciana i la seua Did\u00e0ctica de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3, dirigits per Sanchis Guarner (1974-1977). De 1975 a 1979 va coorganitzar les primeres Escoles d\u2019Estiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i entre 1978 i 1980 va ser membre de l\u2019equip t\u00e8cnic del Pla Experimental d\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0 en el primer Consell Preauton\u00f2mic. A m\u00e9s, va treballar com a coordinadora per a l\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0 i com a cap de la Secci\u00f3 de Programacions i Estudis de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 entre 1983 i 1986. \r\nA m\u00e9s a m\u00e9s, va publicar m\u00e9s de 1.500 articles al voltant de l\u2019ensenyament, la ling\u00fc\u00edstica i el medi ambient, tant a revistes pedag\u00f2giques com d\u2019informaci\u00f3 general; a partir de 1998 va escriure un article setmanal a la p\u00e0gina \u00abPanorama\u00bb del diari Levante-EMV. D\u2019altra banda, tamb\u00e9 es va dedicar a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, amb obres adre\u00e7ades a un p\u00fablic infantil i juvenil, com ara els assajos dedicats a les seues filles adolescents A cau d\u2019orella. Cartes a Roser, Premi Samaruc 1997 dels Bibliotecaris Valencians, o Murmuris i crits. Cartes a Mireia (2002); tamb\u00e9 conre\u00e0 la literatura per a adults en obres com Aigua en cistella, Premi de novel\u00b7la Ciutat d\u2019Alzira de 1998; La mel i la fel (2005), o Mataren el verd (2013). No debades, el 2016 va rebre el Premi a la Traject\u00f2ria dels Premis de la Cr\u00edtica dels Escriptors Valencians. L\u2019editorial Sa\u00f3 va publicar el llibre col\u00b7lectiu Carme Miquel. Una mestra del Pa\u00eds, al voltant de la seua figura.\r\nL\u201911 de mar\u00e7 de 2016 va ser nomenada acad\u00e8mica de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, des d\u2019on va treballar per aconseguir un objectiu: \u00abque els valencians utilitzaren el valenci\u00e0 pr\u00e0cticament en tots els \u00e0mbits, que coneguen tamb\u00e9 altres lleng\u00fces, perqu\u00e8 all\u00f2 important \u00e9s sumar, mai restar, per\u00f2 que el valenci\u00e0 fora la llengua d\u2019\u00fas generalitzada. I tot aix\u00f2 que contribu\u00efra a l\u2019autoestima pr\u00f2pia dels valencians\u00bb. Carme Miquel va faltar el 18 de juny de 2019 a Val\u00e8ncia. L\u2019any 2020, l\u2019editorial Bromera va publicar, de manera p\u00f2stuma, la seua novel\u00b7la Benilluna."}, {"id": 550, "name": "Vicent", "surname": "Miquel", "conjunction": "i", "second_surname": "Diego", "url": "/biografies/miquel-diego-vicent", "image": "/media/biography/image/miquel_diego_vicent.jpg", "birth_date": 1939, "dead_date": 2006, "short_description": "Funcionari i pol\u00edtic\r\nFill de mestres i nascut en la Marina Alta, va llicenciar-se en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia i va exercir professionalment tota la seua vida de secretari d\u2019ajuntament. Entre 1986 i 2009 va desenvolupar diferents tasques professionals a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. Des de 1991 i fins la seua jubilaci\u00f3 el 2009 en fou el secretari general del consistori de la capital del pa\u00eds. Tamb\u00e9 va ser secretari dels ajuntaments d\u2019Almassora, Mazarr\u00f3n, X\u00e0tiva, Carlet, Aldaia, Algemes\u00ed i Paterna. Fou, a m\u00e9s, secretari d\u2019actes del Consell Preauton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nVicent Miquel i Diego va entrar en contacte amb el valencianisme a l\u2019Institut Llu\u00eds Vives i va consolidar les seues idees a la Universitat de Val\u00e8ncia quan estudiava Dret. Sens dubte, fou un dels m\u00e0xims exponents del valencianisme dem\u00f2crata cristi\u00e0 en tant que fundador el 1965 de la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0, que despr\u00e9s passaria a anomenar-se Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (UDPV). La formaci\u00f3 s\u2019inspirava en la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya fundada el 1931.[1]\r\n\r\nTal com recorda el periodista Mois\u00e9s P\u00e9rez, la UDPV \u00abfou una excepci\u00f3 dins d\u2019un tauler pol\u00edtic orfe de forces valencianistes des de la dreta. Ni propostes actuals d\u2019implantaci\u00f3 minorit\u00e0ria com ara els regionalistes Dem\u00f2crates Valencians, ni l\u2019antecedent de la Dreta Regional Valenciana tenen una ideologia tan marcadament nacionalista en els seus escrits pol\u00edtics\u00bb[2].\r\nLes dues primeres persones amb les quals va entrar en contacte foren Rafael Llu\u00eds Ninyoles i M\u00e0rius Viadel. El nucli inicial del partit el conformaren Rosa Serrano, Francesc P\u00e9rez Morag\u00f3n, Ernest Sena i Albert S\u00e1nchez-Pantoja.\r\nA trav\u00e9s de la seua germana, la pedagoga i escriptora Carme Miquel, que s\u2019havia aixoplugat a Lo Rat Penat amb altres mestres de l\u2019\u00e0mbit de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, es van sumar tamb\u00e9 al projecte de vells militants d\u2019Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, un partit d\u2019ideologia similar que havia actuat durant la Segona Rep\u00fablica.\r\nLa formalitzaci\u00f3 del partit va tenir lloc el lluny de 1965 a l\u2019Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia. El partit fundat per Miquel i Diego es defenia segons recorda Mois\u00e9s P\u00e9rez com a \u00abno aconfessional, inspirat en l\u2019humanisme cristi\u00e0, personalista i comunitari\u00bb, aix\u00ed com promulgaria l\u2019eliminaci\u00f3 de la societat de classes a trav\u00e9s d\u2019una proposta diferenciada del marxisme cient\u00edfic. Europeistes i defensors fervents dels drets humans, proclamaven \u00abel dret dels treballadors a l\u2019acc\u00e9s a la propietat dels mitjans i la facilitarem tant pel foment del cooperativisme com pel rescat a favor de les col\u00b7lectivitats obreres de les empreses\u00bb. Influ\u00efts per les idees de Fuster, la UDPV proclamava tamb\u00e9 la pertinen\u00e7a del poble valenci\u00e0 a la comunitat nacional formada per Catalunya, les Illes Balears i el Rossell\u00f3. A Castell\u00f3, el grup va publicar la revista Al Vent gr\u00e0cies al suport del bisbat de Castell\u00f3-Sogorb regit pel bisbe Josep Pont i Gol i sota l\u2019impuls de S\u00e1nchez-Pantoja i Frederic Rivas.[3]\u00a0\r\nMiquel i Diego fou un dels impulsors de la campanya[4] engegada per a introduir els textos lit\u00fargics en l\u2019Esgl\u00e9sia en valenci\u00e0 \u00a0seguint les disposicions del Concili Vatic\u00e0 II, a m\u00e9s d\u2019impulsar un manifest \u2013impr\u00e8s a la impremta de Francesc Ferrer Pastor\u2013 que va comptar amb m\u00e9s de 20.000 adhesions i amb el suport de personatges importants\u00a0 com l\u2019exdirector de\u00a0Las Provincias\u00a0Mart\u00ed Dom\u00ednguez Barber\u00e0, Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano o Joaquim Maldonado, el dirigent dem\u00f2crata cristi\u00e0 va publicar tamb\u00e9 un llibre de refer\u00e8ncia, L\u2019Esgl\u00e9sia valentina i l\u2019\u00fas de la llengua vernacla (L\u2019Estel, 1965) amb un pr\u00f2leg del canonge moss\u00e9n Josep Espasa.[5]\r\n\r\nRecorda P\u00e9rez que en 1974, i despr\u00e9s de contactes entre els diferents grups democratacristians, \u00abvan fusionar-se l\u2019antiga Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0 amb exmilitants de la Dreta Regional Valenciana, partidaris del fundador de la CEDA i mon\u00e0rquic\u00a0Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil-Robles, amic de Maldonado. Tamb\u00e9 s\u2019hi incorporaria el grup que encap\u00e7alava\u00a0Vicent Ruiz Monrabal, amb milit\u00e0ncia procedent dels col\u00b7lectius cristians de car\u00e0cter c\u00edvic i cultural nascuts a l\u2019\u00f2rbita d\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica\u00bb.[6]\r\n\r\nDos anys despr\u00e9s, la formaci\u00f3 rebaixaria els seus plantejaments nacionalistes. El 1977 concorrien a les primeres eleccions democr\u00e0tiques, per\u00f2 en no obtindre cap esc\u00f3 vingu\u00e9 la desfeta. Alguns militants com Maldonado, s\u2019integraren al PNPV de Francesc de Paula Burguera, i altres, com S\u00e1nchez-Pantoja, m\u00e9s endavant, en el Bloc.\r\nDespr\u00e9s de 1978 el partit va desapar\u00e8ixer. Miquel i Diego, per\u00f2, va continuar el seu activisme pol\u00edtic. El 1982 es va presentar a diputat per la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) i el 1996 va fundar amb antics militants d\u2019UDPV com Eugeni Senent o Agust\u00ed Colomer l\u2019entitat c\u00edvica Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0 amb la idea \u2013segons P\u00e9rez\u2013 de difondre el pensament personalista i comunitari d\u2019autors com Emmanuel Mounier, Jacques Maritain o Denis de Rougemont.\r\nDurant els moviments per la construcci\u00f3 d\u2019una Tercera Via valencianista a finals dels vuitanta que concili\u00e9s el nacionalisme fusteri\u00e0 i el valencianisme blaver, va participar a les tert\u00falies de l\u2019Hotel Angl\u00e9s.[7]\u00a0\u00a0\r\nA novembre de 1998, en plenes negociacions pel pacte ling\u00fc\u00edstic, Miquel i Diego va fer d\u2019amfitri\u00f3 a Val\u00e8ncia de Josep Antoni Duran i Lleida en una visita oficial al president Eduardo Zaplana. De fet, mantenia una bona relaci\u00f3 amb el dirigent d\u2019Uni\u00f3 aix\u00ed com amb altres dirigents importants d\u2019aquesta formaci\u00f3, entre els quals cal anomenar Joan Rigol.\r\nEl soci\u00f2leg Sal\u00b7lus Herrero recorda Miquel i Diego de les tert\u00falies a la seu de la Societat Coral El Micalet amb personatges del valencianisme com Josep Llu\u00eds Bausset. En aquestes tert\u00falies, Miquel i Diego mantenia la seua posici\u00f3 de clara consci\u00e8ncia de \u00abla dominaci\u00f3 nacional de l\u2019Estat espanyol contra el Pa\u00eds Valenci\u00e0, coincid\u00edem a la tert\u00falia \u2013f\u00e0cilment\u2013 en la cr\u00edtica al castellanisme espanyolista d\u2019Unamuno i de la Generaci\u00f3 del 98, sobretot davant les propostes d\u2019Ortega y Gasset, la seua concepci\u00f3 centralista i madrilenyista de l\u2019Estat espanyol i la seua animadversi\u00f3 contra el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i tot el domini catalanoparlant, etiquetant-nos amb menyspreu de levantinos, o Unamuno dient que \u2018\u00e9rem com infants, que ens perdia l\u2019est\u00e8tica\u2019\u00bb.[8]\r\n\r\nDels molt\u00edssims articles publicats per Miquel i Diego cal destacar-ne potser dos, \u00abLa q\u00fcesti\u00f3 nacional\u00bb,[9] on es mostra cr\u00edtic amb la divisi\u00f3 del nacionalisme valenci\u00e0 i els embats de l\u2019Estat contra el pa\u00eds, i \u00abEl valenci\u00e0 no \u00e9s la llengua de l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb,[10] on una vegada m\u00e9s el dirigent democratacristi\u00e0 denunciava l\u2019incompliment sistem\u00e0tic de l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana del Concili Vatic\u00e0 II pel que fa a l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces diferents del castell\u00e0 en la pr\u00e0ctica religiosa.\r\nUna de les seues \u00faltimes intervencions p\u00fabliques fou en el congr\u00e9s universitari \u00abLa q\u00fcesti\u00f3 nacional valenciana (1707-2007), una revisi\u00f3 cr\u00edtica\u00bb, celebrat al juny del 2007.[11]\r\n\r\nImatge: Rafa Gil (El Temps)\r\n\r\n\r\n[1] Sobre la hist\u00f2ria d\u2019aquesta formaci\u00f3, vegeu el libre de l\u2019historiador Llu\u00eds Bernat Prats (2019), Democr\u00e0cia i valencianisme. Hist\u00f2ria de la UDPV, 1965-1978. Val\u00e8ncia: Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim.\r\n\r\n\r\n[2] Mois\u00e9s P\u00e9rez, ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[3] Per saber-ne m\u00e9s, vegeu en l\u00ednia l\u2019article de Vicent \u00c0lvarez: https://www.diarilaveu.com/veu/29690/al-vent-revista-dels-anys-60-a-castello\r\n\r\n\r\n[4] Vegeu de Josep Miquel Bausset, \u00abEl Manifest pel valenci\u00e0 a l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb, Catalunya Religi\u00f3 (26-3-2021). En l\u00ednia: https://www.catalunyareligio.cat/es/node/276981\r\n\r\n\r\n[5] Per saber m\u00e9s de moss\u00e8n Josep Espasa, Moss\u00e8n Josep Espasa, Autors diversos, Monografies, CVC, Val\u00e8ncia, 1998.\r\n\r\n\r\n[6] Mois\u00e9s P\u00e9rez, ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[7] L\u2019anomenada Tercera Via nasqu\u00e9 a finals dels anys vuitanta al voltant de les tert\u00falies de l\u2019Hotel Ingl\u00e9s, en les quals s\u2019aplegaren assenyalats nacionalistes i blavers amb la pretensi\u00f3 de superar el conflicte identitari valenci\u00e0. Algunes de les posicions sorgides d\u2019aquelles trobades influ\u00efren notablement en el nacionalisme pol\u00edtic valenci\u00e0 dels anys noranta i encara ara. Les principals tesis d\u2019aquest moviment, cr\u00edtic amb el fusterianisme i parcialment integrador pel que fa a alguns aspectes del blaverisme, es poden trobar al llibre dels soci\u00f2legs Eduard Mira i Dami\u00e0 Moll\u00e0 De impura natione (Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 1986). Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable llegir dels autors Vicent Franch, Agust\u00ed Colomer, Rafael Company i Miquel Nadal (1988), Document 88 (Tres i Quatre, Val\u00e8ncia, 1988).\u00a0\u00a0\r\n\r\n\r\n[8] Sal\u00b7lus Herrero, \u00abEn mem\u00f2ria de Vicent Miquel i Diego\u00bb, Levante-EMV (19-4-2016). L\u2019article sencer en l\u00ednia: https://www.levante-emv.com/opinion/2016/04/19/memoria-vicent-miquel-i-diego-12428363.html\r\n\r\n\r\n[9] V. Miquel i Diego, Sa\u00f3 50 (juliol-agost 1982), p. 29-30.\r\n\r\n\r\n[10] V. Miquel i Diego, Sa\u00f3 178 (octubre 1994), p. 45.\r\n\r\n\r\n[11] En l\u00ednia: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/vicent-miquel-i-diego-udpv-valencianisme-obituario-politica-valencia_1_4077183.html\r\n\r\n"}, {"id": 738, "name": "Vicent Eugeni", "surname": "Miquel", "conjunction": "i", "second_surname": "Madaleno", "url": "/biografies/miquel-madaleno-vicent-eugeni", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_B1nY9MT.jpg", "birth_date": 1852, "dead_date": 1911, "short_description": "Advocat, pol\u00edtic i escriptor\r\nFill de Pedro-Isidro Miquel Ballester, advocat i coautor del projecte de constituci\u00f3 republicana en 1883, i de Teresa Madaleno Saval. Vicent Eugeni forma part d\u2019una notable nissaga d\u2019advocats i professionals de cognom Miquel de la qual molts d\u2019ells van destacar fora de l\u2019\u00e0mbit local de la Vila Joiosa en l\u2019exercici de l\u2019advocacia o com a juristes, i quasi sempre com a pol\u00edtics republicans i literats: Ignacio Paulino Miquel Urrios, el \u00abM\u00e0rtir de la Llibertat\u00bb, un jove advocat de 22 anys afusellat a Alacant el 8 de mar\u00e7 del 1844; el poeta i periodista Jaime Mart\u00ed Miquel; l\u2019esmentat Pedro-Isidro Miquel Ballester; l\u2019historiador Ignacio Mart\u00ed Miquel; Eugenio Miquel Madaleno (coautor del projecte d\u2019Estatut d\u2019Autonomia per a Val\u00e8ncia en la Segona Rep\u00fablica), i Carles Mart\u00ed Feced (metge i alt c\u00e0rrec de la Generalitat de Catalunya en la II Rep\u00fablica).\r\nDespr\u00e9s de cursar els estudis primaris i secundaris a Val\u00e8ncia, on va obtindre en 1871 el grau de batxiller, va fer a la Universitat de Val\u00e8ncia els estudis de Dret, seguint la tradici\u00f3 familiar (els seus avis patern i matern van ser escrivans a la Vila Joiosa i Benimantell, respectivament). Despr\u00e9s d\u2019obtindre en 1876 la llicenciatura en Dret Civil i Can\u00f2nic, va obrir un bufet al cap i casal.\u00a0\r\nAmb ideals pol\u00edtics republicans des de jove i amb inquietuds federalistes i socials, va presidir en 1883 el Comit\u00e9 Provincial del Partit Republic\u00e0 Federal de Pi i Margall. Aprovat aquell mateix any el Projecte de Constituci\u00f3 del Cant\u00f3 d\u2019Alacant, va ser designat representant del partit per a l\u2019Assemblea del mes de juny a Saragossa, en la qual va quedar aprovada la Constituci\u00f3 Federal. Tamb\u00e9 va ser president de l\u2019Ateneu Autonomista d\u2019Alacant, inaugurat en 1882, i en el 1900 fou nomenat vocal d\u2019honor del partit Uni\u00f3 Regional Anticaciquista de la Marina. Involucrat en els problemes socials dels treballadors, especialment dels m\u00e9s humils, el van nomenar en 1884 president d\u2019honor de la Societat Obrera Cooperativa, i en 1886 de la Societat La Paz. El 20 de mar\u00e7 de 1885 es constitu\u00efa l\u2019Ateneu Cient\u00edfic i Literari d\u2019Alacant, Integrat per Manuel Aus\u00f3 Monz\u00f3, president; Manuel Giron\u00e9s, vicepresident; Vicent E. Miquel Madaleno, secretari; Ferm\u00edn Verd\u00fa, Vicente Segu\u00ed i Miguel Llorente de las Casas com a vocals i responsables de les seccions de Ci\u00e8ncies Morals i Pol\u00edtiques, Ci\u00e8ncies Naturals, F\u00edsiques i Matem\u00e0tiques i Literatura, respectivament.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit period\u00edstic va fundar i dirigir diverses revistes en la capital valenciana, entre elles La Protesta, El Porvenir i German\u00edas, en les quals va publicar articles, alhora que col\u00b7laborava tamb\u00e9 amb la premsa de Madrid i Barcelona. Traslladat a Alacant en 1881, on va fixar la resid\u00e8ncia, va treballar intensament en la premsa local publicant nombrosos articles de car\u00e0cter pol\u00edtic, hist\u00f2ric i social, i va arribar a ser un destacat portaveu de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Constante Alona, a la qual pertanyia; va ser cap de redacci\u00f3 de la seua revista decennal La Humanidad (1883-1890) i corrector d\u2019estil. Aix\u00ed mateix, va participar activament en la vida social, pol\u00edtica i cultural de la ciutat en la qual, amb notables dots oratoris i gran eloq\u00fc\u00e8ncia, va oferir confer\u00e8ncies en qu\u00e8 reflectia els seus ideals socials i pol\u00edtics. La seua personalitat sociopol\u00edtica va quedar de mostra en les seues pr\u00f2pies paraules: \u00abLa p\u00e0tria i la llibertat van usar sempre les meues pobres concepcions; per la p\u00e0tria i la llibertat vaig lluitar sempre sense descans\u00bb.\r\nDins de la seua producci\u00f3 re\u00efxen les obres pol\u00edtiques (La conciencia del pueblo. Estudios pol\u00edticos, 1879; Los republicanos de Alicante. Apuntes sobre la historia pol\u00edtica contempor\u00e1nea, 1892), per\u00f2 conre\u00e0 tots els g\u00e8neres literaris. De la seua obra en valenci\u00e0 cal destacar les poesies de tipus hist\u00f2ric La Guerra de les Germanies i L\u2019expulsi\u00f3 dels 62 moriscos, i el sainet biling\u00fce Micos i mones o l\u2019estrena de la Pla\u00e7a (1888). La darrera pe\u00e7a, que est\u00e0 dedicada a l\u2019eminent actor c\u00f2mic Manuel Llorens, aprofita la inauguraci\u00f3 de la nova pla\u00e7a de bous d\u2019Alacant per fer un al\u00b7legat dels problemes que patia la ciutat. M\u00e9s prol\u00edfic fou en la seua producci\u00f3 en castell\u00e0, formada pels drames La expiaci\u00f3n de un crimen (1879), El m\u00e1rtir del pueblo (1883), El grito del alma (1887) i Al borde del abismo. Tamb\u00e9 escrigu\u00e9 novel\u00b7les de costums a Val\u00e8ncia i Barcelona com Mar\u00eda o amor de un \u00e1ngel (1880), El \u00e1ngel del sotabanco (1880), La Virgen del sotabanco (1881), El martirio de un pueblo, Los M\u00e1rtires del Trabajo i La cruz del valle, a m\u00e9s de l\u2019episodi dram\u00e0tic Por la patria. Recuerdo del movimiento de Alicante del 8 de marzo de 1844 (1887).\r\nVa morir a Alacant als cinquanta-nou anys."}, {"id": 530, "name": "Gerard", "surname": "Miquel", "conjunction": "i", "second_surname": "Rossell\u00f3", "url": "/biografies/miquel-rossello-gerard", "image": "/media/biography/image/miquel_rossello_gerard.jpg", "birth_date": 1968, "dead_date": 2021, "short_description": "Dibuixant i Il\u00b7lustrador\r\nFill de Gerardo Miquel i Maruja Rossell\u00f3, germ\u00e0 major de Daniel i Sergi. Gerard va desenvolupar l\u2019inter\u00e9s pel dibuix des de la infantesa, quan estudiava al centre La Nostra Escola Comarcal de Picassent. Va comen\u00e7ar el batxiller a Alaqu\u00e0s, per\u00f2 va sentir que no era el que ell volia i va decidir reorientar-se estudiant a l\u2019Escola d\u2019Arts Aplicades i Oficis Art\u00edstics de Val\u00e8ncia.\r\nQuan era estudiant, a l\u2019any 1986, particip\u00e0 com a il\u00b7lustrador en diversos projectes per a nounada publicaci\u00f3 La Fulla de l\u2019Olivar, el full parroquial setmanal en valenci\u00e0 de la parr\u00f2quia Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar, situada al seu poble, Alaqu\u00e0s. Alhora, es vincul\u00e0 a l\u2019Agrupament Escola Argila, impulsat per Mn. Vicent Cardona, del qual fou un dels primers membres, i hi particip\u00e0 com a scout i scouter.\r\nA Alaqu\u00e0s mateix, feu enc\u00e0rrecs per a l\u2019Ajuntament, auques de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar i Sant Francesc de Paula i il\u00b7lustracions de difusi\u00f3 del Castell d\u2019Alaqu\u00e0s i del Cant de la Carxofa. Al 1989 fou guanyador del primer premi del Concurs de C\u00f2mic d\u2019Alaqu\u00e0s amb la historieta L\u2019aniversari, que fou publicada a la revista El C\u00f2mic d\u2019Alaqu\u00e0s.\r\nAls anys noranta, Gerard Miquel ja era una promesa de la il\u00b7lustraci\u00f3 i comen\u00e7\u00e0 a treballar per a diferents ag\u00e8ncies de publicitat i estudis de disseny, al mateix temps que participava com a coeditor en diversos fanzines com Fan C\u00f2mic o Kovalski Fly, del qual era editor des del 1994.\r\nArrib\u00e0 el segle XXI i comen\u00e7\u00e0 a focalitzar el seu treball cap a la il\u00b7lustraci\u00f3; no obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 publicava c\u00f2mics a les revistes valencianes El Xiulet, Era Garber\u00e0, El Fiulet, entre altres. Va participar en novel\u00b7les juvenils i infantils, llibres de text i novel\u00b7les gr\u00e0fiques per a diverses editorials i publicacions did\u00e0ctiques per a museus i institucions.\r\nConegut per participar en novel\u00b7les infantils com La Granota d\u2019Enric Lluch, Lucas i Lucas de Pilar Mateos, entre altres treballs, per\u00f2 entre tots, n\u2019hi ha dos que han destacat sobre la resta: Un vas ple d\u2019hist\u00f2ries, realitzat en el 2017 per al Museu de Prehist\u00f2ria de Val\u00e8ncia, i Yo fui gu\u00eda en el infierno (2017). En 2020 va publicar per a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia un Pl\u00e0nol i consells ciclistes, una guia per a l\u2019\u00fas de la bicicleta.\r\nSempre ha estat vinculat a Alaqu\u00e0s, i, encara que pass\u00e0 part de la seua vida a ciutat, mai va oblidar les seues arrels. Alguns dels seus amics el defineixen com una persona entranyable i generosa, capa\u00e7 de posar per damunt de tot el gaudi de la vida junt al costat de la gent que s\u2019estimava. Treballador imparable, fou capa\u00e7 de complir els seus somnis dins d\u2019una ind\u00fastria tan dif\u00edcil, on fou reconegut i ben considerat pel seu entorn professional."}, {"id": 744, "name": "Juli", "surname": "Mira", "conjunction": "", "second_surname": "Moya", "url": "/biografies/mira-moya-juli", "image": "/media/biography/image/mira_moya_juli.jpg", "birth_date": 1949, "dead_date": 2024, "short_description": "Actor de teatre, cinema, televisi\u00f3 i doblatge\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia modesta, sense antecedents art\u00edstics aparents. La seua mare era mestressa de casa, i el seu pare venedor, que nom\u00e9s havia fet alguna incursi\u00f3 teatral al seu poble natal, Benilloba. Va estudiar els primers anys al Centre Parroquial de Sant Roc d\u2019Alcoi.\r\nJuli va tindre de sempre l\u2019obsessi\u00f3 de dedicar-se professionalment a l\u2019actuaci\u00f3, per\u00f2 era conscient tamb\u00e9 de les dificultats. Va guanyar una oposici\u00f3 del Banco Hispanoamericano quan nom\u00e9s tenia 18 anys i va treballar en la banca vint-i-un anys.\r\nVa comen\u00e7ar a xafar els escenaris quan encara era un adolescent de 17 o 18 anys, juntament amb uns companys del Col\u00b7legi Lasalle. El nom del col\u00b7lectiu era Assalla. Per\u00f2 a la capital de l\u2019Alcoi\u00e0 ja existia un grup teatral aficionat molt articulat, la hist\u00f2rica companyia La Cazuela. Mira va debutar amb aquest grup en 1972 amb El retaule del flautista, que havia tingut \u00e8xit en teatres de Barcelona, Palma i Madrid. Sis anys despr\u00e9s feu la primera incursi\u00f3 en el cinema, amb La portentosa vida del pare Vicent, i des d\u2019aleshores va tindre una pres\u00e8ncia constant en pel\u00b7l\u00edcules i s\u00e8ries de televisi\u00f3, amb uns inicis impulsats tamb\u00e9 pel director Carles P\u00e9rez Ferr\u00e9, que el va reclamar per fer d\u2019H\u00e9ctor (El estigma del miedo, 1982), amb el tamb\u00e9 alcoi\u00e0 Ovidi Montllor en el repartiment. Al comen\u00e7ament de la seua carrera com a actor de cinema i teatre, Mira va passar sis anys fent doblatge. Entre altres, en els Estudis Tabalet de Llu\u00eds Miquel Campos.\r\nTant al teatre, al cinema i a la televisi\u00f3, Juli Mira va destacar en papers com el de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez al telefilm Cartas de Sorolla per a la Televisi\u00f3 Valenciana. Tamb\u00e9 va participar en pel\u00b7l\u00edcules com Gr\u00e0cies per la propina (1996) de Francesc Bellmunt, El mar (1999) d\u2019Agust\u00ed Villaronga, L\u2019illa de l\u2019holand\u00e9s (2000) de Sigfrid Monle\u00f3n, Las voces de la noche (2002) de Salvador Garc\u00eda o Ens veiem dem\u00e0, de Xavier Berraondo. A la pantalla menuda, va prendre part en s\u00e8ries tant per a Canal 9 i TV3 com per a televisions d\u2019\u00e0mbit estatal. Va interpretar personatges principals o protagonistes a Her\u00e8ncia de sang (1995-1996) per a Canal 9, Hospital (1996) per a Antena 3, A flor de pell (1996-1997) per a Canal 9, Crims (1999-2000) per a TV3, Hospital Central (2001-2002) per a Telecinco, Arroz y tartana (2003) per a TVE, Las cerezas del cementerio (2004) per a TVE, Les Moreres (2007) per a Canal 9 i Uni\u00f3 Musical Da Capo (2009) tamb\u00e9 per a la RTVV. Fou actor secundari en d\u2019altres com Ventdelpl\u00e0, de TV3, Cu\u00e9ntame c\u00f3mo pas\u00f3 per a TVE, Porca mis\u00e8ria per a TV3 o Negocis de fam\u00edlia per a Canal 9.\r\nGr\u00e0cies a la quantitat de faenes que li eixien tant en productores de Madrid com de Catalunya, Mira no va eixir especialment perjudicat pel tancament de la televisi\u00f3 valenciana. Segons va arribar a dir, el desenlla\u00e7 se\u2019l veia vindre perqu\u00e8 sobrava molt de personal en la plantilla.\r\nA m\u00e9s de la seua veu, present en declamacions i espectacles, una ra\u00f3 que tamb\u00e9 explica l\u2019activitat fren\u00e8tica de Mira fou la versatilitat i la quantitat de registres ling\u00fc\u00edstics de l\u2019actor, capa\u00e7 d\u2019orientalitzar el seu accent per a algunes s\u00e8ries de TV3 o de personatges illencs, d\u2019occidentalitzar-lo o de parlar un castell\u00e0 neutre, sense cap accent definit.\r\nEn 2010 va rebre el Premi Honor\u00edfic per la seua traject\u00f2ria en el Festival Inquiet de Cinema en Valenci\u00e0. L\u2019any 2021 va rebre la Distinci\u00f3 al M\u00e8rit Cultural de la Generalitat Valenciana, i el 2022 l\u2019Ajuntament d\u2019Alcoi va concedir-li el Premi 9 d\u2019Octubre."}, {"id": 745, "name": "Manuel", "surname": "Miralles", "conjunction": "", "second_surname": "Molina", "url": "/biografies/miralles-molina-manuel", "image": "/media/biography/image/miralles_molina_manuel.jpeg", "birth_date": 1952, "dead_date": 2023, "short_description": "M\u00fasic i activista\r\nDe jove, Manolo Miralles tocava la band\u00farria a la Rondalla de Coros y Danzas de la seua ciutat. Va estudiar el batxillerat a Val\u00e8ncia; quan el va acabar, es va matricular a la Universitat Laboral de C\u00f2rdova per tal d\u2019estudiar un peritatge, estudis que no casaven amb les seues inquietuds, i per aix\u00f2, el curs 1969-1970 va tornar a X\u00e0tiva a cursar PREU a l\u2019institut, on va coincidir amb aquells alumnes que ja estaven al centre, els provinents del Col\u00b7legi Claret (xics) i de les Dominiques (xiques). Despr\u00e9s comen\u00e7\u00e0 estudis de Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia en el curs 70-71.\r\nDespr\u00e9s de cantar en solitari com a cantautor i ser finalista d\u2019un concurs de can\u00e7\u00f3 al col\u00b7legi dels salesians de Val\u00e8ncia amb Moncho Borrajo, cap al 1973 va con\u00e9ixer Vicent Torrent i Miquel Gil, amb els quals, intercanviant can\u00e7ons i coincidint en concerts, fund\u00e0 Al Tall.\r\nEn comen\u00e7ar a treballar en equip, va decidir incloure-hi la band\u00farria per a enriquir el so d\u2019unes can\u00e7ons sonades origin\u00e0riament nom\u00e9s amb guitarra, i aix\u00ed va comen\u00e7ar a interessar-se per l\u2019aprenentatge de diferents instruments de corda (arxilla\u00fct, baix el\u00e8ctric sense trasts, bousouki, lla\u00fcts, mandolina i viol\u00ed), de percussi\u00f3 (bendir, darbukka, djemb\u00e9, pandero, tam-tam\u2026) i de vent (com la dol\u00e7aina que sona en la \u00abCan\u00e7\u00f3 de la llum\u00bb) que conformen el so caracter\u00edstic d\u2019aquell conjunt.\u00a0Una aposta musical que buscaria llevar l\u2019etiqueta de folklore a la m\u00fasica popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0\r\nEl m\u00fasic xativ\u00ed form\u00e0 part d\u2019un grup que va modernitzar la m\u00fasica popular amb l\u2019anomenada riproposta\u00a0italiana. Junt amb bandes d\u2019altres territoris de l\u2019Estat espanyol, situaren les sonoritats d\u2019arrel en una dimensi\u00f3 que fins al moment havia estat inexplorada, especialment als pa\u00efsos banyats per la Mediterr\u00e0nia. Al Tall lleg\u00e0 setze \u00e0lbums, amb treballs tan m\u00edtics com Quan el mal ve d\u2019Almansa\u00a0o\u00a0Xarq Al-Andalus. El seu comprom\u00eds amb la cultura i la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0 ha estat infatigable, aix\u00ed com la seua participaci\u00f3 dins del m\u00f3n de la m\u00fasica com a president del\u00a0Col\u00b7lectiu Ovidi Montllor\u00a0de m\u00fasics, un c\u00e0rrec que va ocupar des de l\u2019any 2005.\u00a0\r\nEl 2015, dos anys despr\u00e9s de deixar Al Tall, form\u00e0 Musicants, un projecte nascut del maridatge de diferents m\u00fasiques i cants. La formaci\u00f3 era molt heterodoxa: viol\u00ed i violoncel, piano, percussi\u00f3, baix, guitarra el\u00e8ctrica i cordes mediterr\u00e0nies, cantant solista i veus, a m\u00e9s del bagatge musical procedent de diferents estils: jazz, pop, cl\u00e0ssic, tradicional, etc\u00e8tera.\r\nEl 22 de mar\u00e7 de 2024 se li va retre un homenatge p\u00f2stum al Gran Teatre de X\u00e0tiva amb les actuacions de Pau Blanco, Bertomeu, Carraixet, el Cor de Bonrep\u00f2s i Mirambell, Owix, Pau Alabajos, Tom\u00e0s de los Santos, Rafa Xamb\u00f3 i La Fusteria, Feliu Ventura, Miquel Gil, Va de Dones, Pep Gimeno Botifarra, Al Tall i Musicants. El regidor de Cultura, Alfred Boluda, va acomiadar l\u2019acte proclamant l\u2019anunci de la proposta de nomenament de Miralles com a Fill Predilecte de X\u00e0tiva, acord municipal materialitzat el 25 de juliol de 2024.\u00a0El nomenament de Miralles va comptar amb el suport d\u2019associacions culturals i ve\u00efnals de la ciutat, aix\u00ed com d\u2019artistes locals i auton\u00f2mics de renom, com els m\u00fasics Pep Gimeno Botifarra, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Vicent Torrent i Miquel Gil; l\u2019escriptor Isidre Crespo; l\u2019actor Pau Esteve; el director de teatre Joan Vicent Cubedo; l\u2019expert en tradici\u00f3 oral Jordi Reig, i el vicepresident de la Societat Coral Micalet, Tonetxo Pardi\u00f1as, entre altres."}, {"id": 278, "name": "Valeri\u00e0", "surname": "Miralles", "conjunction": "i", "second_surname": "Ortol\u00e0", "url": "/biografies/miralles-ortola-valeria", "image": "/media/biography/image/miralles_ortola_valeria_BVn7U67.jpg", "birth_date": 1939, "dead_date": 1997, "short_description": "Editor i pol\u00edtic\r\nEstudi\u00e0 als jesu\u00eftes, i despr\u00e9s curs\u00e0 Dret i Econ\u00f2miques a la Universitat de Val\u00e8ncia. Pertanyia a un grup generacional molt definit, els universitaris que, procedents majorit\u00e0riament de comarques, va rebre l'impacte revulsiu de l'obra de Fuster i que don\u00e0 forma a un nou valencianisme, cultural i pol\u00edtic.\r\nA la Universitat particip\u00e0 a l'organitzaci\u00f3 de l'oposici\u00f3 contra la Dictadura franquista, contra els catedr\u00e0tics feixistes, contra l'escol\u00e0stica i la pen\u00faria intel\u00b7lectual. \u00c9s aix\u00ed com s'encet\u00e0 la publicaci\u00f3 de la revista de la Facultat de Dret, Di\u00e0leg, redactada en catal\u00e0. En ser prohibida aquesta revista, s'inici\u00e0 la publicaci\u00f3 de Concret, amb la Facultat de Lletres. L'equip d'ambdues revistes el formaren, entre d'altres, el mateix Valeri\u00e0 Miralles, Eliseu Climent, Vicent \u00c0lvarez, Josep Vicent Marqu\u00e8s, Enric Sol\u00e0, Llu\u00eds Aracil, Alfons Cuc\u00f3, Fina Alberola, Josep Llu\u00eds Blasco o C\u00e8lia Amor\u00f3s.\r\nFou un dels militants originaris del Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV), que agrupava diferents corrents socialistes, vinculades a la defensa de la identitat cultural i nacional, fortament influ\u00eft pel socialisme catalanista de Josep Pallach i pels grups socialcristians de Jordi Pujol. El nucli principal del partit, on hi era Valeri\u00e0 Miralles, aplegava una milit\u00e0ncia de proced\u00e8ncia molt heterog\u00e8nia: Ferran Mart\u00ednez Navarro, Josep Vicent Marqu\u00e8s, Joan Josep P\u00e9rez Benlloch, Ricard P\u00e9rez Casado i Alfons Cuc\u00f3, entre altres. No tenien lligams ideol\u00f2gics ni familiars amb els grups valencianistes anteriors a la Guerra Civil espanyola.\r\nEl PSV es caracteritzava per la promoci\u00f3 del socialisme democr\u00e0tic, per afirmar el car\u00e0cter nacional i ling\u00fc\u00edstic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 formant part de la comunitat nacional dels Pa\u00efsos Catalans, i l'exig\u00e8ncia d'un govern aut\u00f2nom propi amb l'\u00fas del catal\u00e0 com a llengua oficial i que integrara les classes treballadores valencianes.\r\nTamb\u00e9 foren promotors de campanyes d'agitaci\u00f3 popular, com les pintades massives \"Parlem Valenci\u00e0\" per tots els barris de Val\u00e8ncia el 9 d'octubre de 1965, o la del 7 de mar\u00e7 de 1966 \"Valencians unim-nos\", arreu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, per la que Valeri\u00e0 Miralles fou detingut i multat.\r\nEl grup de Val\u00e8ncia es va dissoldre el 1968, integrant-se una part dels seus membres en partits d'esquerra ja existents, mentre que d'altres, com Eliseu Climent, es dedicaren al m\u00f3n editorial des de la Llibreria Tres i Quatre, que llen\u00e7aria Edicions Tres i Quatre.\r\nTamb\u00e9 Miralles es dedic\u00e0 al m\u00f3n del llibre, fundant la llibreria Concret, de la que n'era propietari amb Alfons Cuc\u00f3 i Tom\u00e0s Llorens, i l'Editorial Garb\u00ed (1967), que public\u00e0 textos de Manuel Sanchis Guarner, Llu\u00eds Vicent Aracil, Alfons Cuc\u00f3, Sebasti\u00e0 Garcia i traduccions de Louis Althusser i d'Alfred Jules Ayer.\r\nDurant aquest per\u00edode, Miralles col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 a Gorg, revista mensual liter\u00e0ria en catal\u00e0 publicada a Val\u00e8ncia entre juny de 1969 i abril de 1972. Edita sota el segell d'Editorial Garb\u00ed, amb el perm\u00eds de l'Editorial Lav\u00ednia, alguns llibres, entre els quals El valencianisme pol\u00edtic, d'Alfons Cuc\u00f3. Els entrebancs posats per la Dictadura franquista per a publicar en catal\u00e0 no eren menyspreables ja que no es donaven els permisos per poder constituir empreses editorials catalanes al Pa\u00eds Valenci\u00e0. \u00c9s per aix\u00f2 que els llibres editats per Concret apareixien amb peus editorials irreals, com passa a la primera edici\u00f3 d'aquest llibre, o de la col\u00b7lecci\u00f3 d'assaig Garb\u00ed 3, dirigida per Tom\u00e0s Llorens i Josep Llu\u00eds Blasco.\r\nEl 1971, Valeri\u00e0 Miralles havia estat, des de Gorg, un del impulsors del Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que pretenia posar en marxa un proc\u00e9s de reflexi\u00f3 acad\u00e8mica que reforc\u00e9s l'acci\u00f3 pol\u00edtica valencianista del tardo-franquisme. El 1983 fund\u00e0, amb Gabriel Sendra, Edicions del Bullent.\r\nValeri\u00e0 Miralles no havia deixat per\u00f2 la pol\u00edtica. A la segona meitat dels anys setanta s'acost\u00e0 al grup de comunistes que, amb Doro Balaguer, intentaven racionalitzar i valencianitzar el PCE. Durant un temps hi milit\u00e0, col\u00b7laborant a la revista Cal dir, \u00f2rgan del PCPV. Els seus articles en aquesta publicaci\u00f3 son testimoniatge de les seues aportacions. Per\u00f2 la seua insubornable concepci\u00f3 de la llibertat no s'adia massa a una estructura f\u00e8rria i entrevistes com la que li va fer a Joan Fuster el 1977 li caus\u00e0 alguns problemes.\r\nL'episodi de milit\u00e0ncia comunista heterodoxa (com la presentaci\u00f3, amb gran \u00e8xit, que va fer del PCPV a l'Universitat Catalana d'Estiu de Prada del Conflent) no va ser circumstancial, per\u00f2 si breu. A principis del anys huitanta ja s'havia acabat. La crisi general de l'eurocomunisme, la reacci\u00f3 contrareformista i espanyolista dins del partit (el grup de Miralles havia aconseguit una vict\u00f2ria p\u00edrrica en fer d'Ernest Garcia el secretari general del PCPV), i el canvi dels temps als que el nucli dur del partit no es va saber adaptar, provoc\u00e0 l'eixida massiva de militants, entre ells els valencianistes com el mateix Valeri\u00e0 Miralles.\r\nNo era, per\u00f2, el millor dels moments per a qui, com ell, s'identificava permanentment amb l'esquerra, la llibertat i el Pa\u00eds. Despr\u00e9s del cop d'estat del 23 de febrer de 1981 es vivia una aparen\u00e7a de consolidaci\u00f3 democr\u00e0tica i auton\u00f2mica, el que en realitat era un tancament en fals de la transici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, despr\u00e9s de l'anomenada Batalla de Val\u00e8ncia i del triomf socialista a les eleccions de 1982. Com a resposta, el 1982 participa amb Josep Llu\u00eds Blasco a la fundaci\u00f3 d'Esquerra Unida del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (aquesta EUPV no t\u00e9 relaci\u00f3 amb l'actual, adaptaci\u00f3 als temps del PCPV), liderada per Valeri\u00e0 Miralles, que recollia sectors d'esquerra i valencianistes progressistes, amb una ubicaci\u00f3 i un plantejament extraparlamentari.\r\nEUPV acabaria desapareixent, al ser substitu\u00efda progressivament per la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV), nova organitzaci\u00f3 unit\u00e0ria de l'esquerra valencianista en la qual hi milit\u00e0. El 1988 particip\u00e0 en alguns actes de la Crida a la Solidaritat, com el 30 de desembre d'eixe any, amb Tomeu Mart\u00ed, Xirinacs i Miquel Garcia.\r\nEls anys vuitanta foren per a Miralles un per\u00edode en que don\u00e0 continu\u00eftat a les seues velles i noves iniciatives culturals (Editorial Bullent, col\u00b7laboracions en premsa i revistes...) i de decantaci\u00f3 d'idees, de clarificaci\u00f3 d'actituds, que es resolgu\u00e9 finalment en el seu darrer comprom\u00eds partidari. El 1992 abandon\u00e0 UPV per marxar a Esquerra Republicana de Catalunya, que des de finals de 1991, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seua adopci\u00f3 expl\u00edcita de l'independentisme\u00a0i de la voluntat d'esdevenir un partit nacional dels Pa\u00efsos Catalans, comen\u00e7ava a tindre els primers militants valencians. Representant a Esquerra Republicana va ser candidat al Senat per Val\u00e8ncia el 1996.\r\nValeri\u00e0 Miralles fou el primer president d'Esquerra Republicana, al Pa\u00eds Valenci\u00e0, responsabilitat que exerc\u00ed fins la seua prematura mort als cinquanta-huit anys."}, {"id": 511, "name": "Jes\u00fas", "surname": "Miralles", "conjunction": "i", "second_surname": "Porcar", "url": "/biografies/miralles-porcar-jesus", "image": "/media/biography/image/miralles_porcar_jesus.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2005, "short_description": "Prevere i historiador\r\nFou el set\u00e9 de nou germans, fill del ferrer Josep Maria Miralles Rovira, natural i ve\u00ed d\u2019Atzeneta, i de Josepa Porcar i Escrig, natural i ve\u00efna del Mas de la Vall del terme de Llucena. Com tantes fam\u00edlies, el matrimoni va haver de superar les dificultats econ\u00f2miques i les car\u00e8ncies pr\u00f2pies d\u2019una \u00e8poca convulsa i crispada, durant i despr\u00e9s de la Guerra Civil. En el curt per\u00edode de sis anys (1934-1940) van morir tres germans que no arribaven als cinc anys.\r\nDels sis als onze anys va assistir a l\u2019escola de Jos\u00e9 Betoret, al carrer de Moss\u00e9n Pere. El curs 1984-1985 ingress\u00e0 al Seminari Dioces\u00e0 de Tortosa, on el seu germ\u00e0 Ricardo (conegut m\u00e9s tard com \u201cel Barbas\u201d, missioner) cursava ja el tercer curs de Filosofia. Com que era massa jove, va haver d\u2019esperar un temps a ser ordenat. Quan estudiava al seminari es va matricular en els cursos de valenci\u00e0 que impartia per correspond\u00e8ncia Lo Rat Penat de Val\u00e8ncia. M\u00e9s endavant, ja capell\u00e0, va introduir la lit\u00fargia en valenci\u00e0 en totes les parr\u00f2quies que va regentar. Per desgr\u00e0cia, alguns dels successors no van seguir el seu exemple.\r\nA partir de 1953, quan Mn. Ricardo fou nomenat rector de Vilar de Canes, tota la fam\u00edlia va anar a viure a aquest poble. El 1960, any de l\u2019ordenaci\u00f3 de Mn. Jes\u00fas, es produeix la reorganitzaci\u00f3 de les di\u00f2cesis de Tortosa i Sogorb, per la qual cosa els dos germans queden incardinats a la Di\u00f2cesi de Sogorb-Castell\u00f3, regida pel bisbe Pont i Gol.\r\nLa primera destinaci\u00f3 va ser com a vicari a Nules, i l\u2019any seg\u00fcent com a rector de Culla fins al 1967. Tamb\u00e9 va fer de mestre des de 1963, i ja va manifestar inter\u00e9s per la hist\u00f2ria, l\u2019art i els arxius del poble. L\u2019any 1967 ocupa el c\u00e0rrec de rector de la Divina Provid\u00e8ncia de les monges clarisses, encarregat del barri del Carbonaire de la Vall d\u2019Uix\u00f3 i des del 1975 de la seua parroquial, de nova creaci\u00f3. Entre 1975 i 1982 tamb\u00e9 va fer de professor de l\u2019institut i encarregat de la parr\u00f2quia de Sant Bartomeu d\u2019Alfondeguilla, fins que de nou el destinen a Culla per segona vegada i s\u2019encarrega tamb\u00e9 de la Torre d\u2019en Besora.\r\nEl 1985 \u00e9s nomenat rector de la parr\u00f2quia de les Useres i arxipreste de Llucena. El 1992, despr\u00e9s de morir sa mare, \u00e9s nomenat rector de la Nativitat d\u2019Almassora i capell\u00e0 de les monges clarisses. El 1996 passa a rector de l\u2019Assumpci\u00f3 d\u2019Alboc\u00e0sser i de Sant Miquel de la Sarratella, per\u00f2 l\u2019any seg\u00fcent les permuta i queda com a rector d\u2019Atzeneta i Benafigos. De nou va dedicar el seu treball i activitats al seu poble. A les primeries del 2004 se li diagnostic\u00e0 un tumor i, despr\u00e9s de quatre operacions, el van rellevar pel mes d\u2019octubre. Mor\u00ed al Prat de Llobregat, a casa del germ\u00e0, Juli, el 8 de maig de 2005, i el van enterrar a Atzeneta el dia seg\u00fcent.\r\nPer Nadal de 1980 apareixia a Atzeneta el butllet\u00ed L\u2019Aigua Nova, que li permet publicar els primers treballs, abans de fer el salt a mitjans de m\u00e9s abast per a publicar les seues indagacions als arxius de Val\u00e8ncia, Tortosa, Madrid, \u00c9pila, etc. Bona part dels temes que tracta afecten el poble d\u2019Atzeneta i la Setena de Culla en temps medievals: carta de poblament, municipi foral, el Castell, l\u00edmits territorials, l\u2019hospital, les murades, l\u2019esgl\u00e9sia, els comanadors, poblament i infraestructura ramadera de la Setena. Tamb\u00e9 dedic\u00e0 una atenci\u00f3 especial a l\u2019estudi de les institucions eclesi\u00e0stiques, a la religiositat popular, confraries, peregrinacions, ermites, etc. Un llibre publicat el 2011 recull 75 treballs seus, que estaven esparsos en publicacions com l\u2019esmentada L\u2019Aigua Nova, programes de festes, fulls parroquials, revistes o butlletins d\u2019investigaci\u00f3 com el de la Castellonenca de Cultura (BSCC) o el Bolet\u00edn del Centro de Estudios del Maestrazgo.\u00a0"}, {"id": 736, "name": "Tom\u00e0s", "surname": "Mir\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Pascual", "url": "/biografies/miro-pascual-tomas", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_ZjigA3L_BPN4k93.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1936, "short_description": "Prevere, escriptor i col\u00b7laborador del DCVB\r\nFill de Rafael Mir\u00f3 Molt\u00f3, propietari d\u2019una f\u00e0brica de farines, i de Teresa Pascual Blanes. Era cos\u00ed germ\u00e0 de l\u2019escriptor Gabriel Mir\u00f3, tot i que no tenien massa relaci\u00f3 personal.\r\nVa estudiar al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia i cant\u00e0 la primera missa en 1898. Fou capell\u00e0 de Sant Miquel, beneficiat de Santa Maria i, posteriorment, de Sant Francesc, totes d\u2019Alcoi.\r\nTot i que la seua obra \u00e9s escassa, va gaudir d\u2019un cert reconeixement com a poeta en valenci\u00e0 i castell\u00e0. De la seua activitat po\u00e8tica, com a recitador i com a autor, es fa ress\u00f2 la premsa local des dels primers anys del segle XX, sobretots La Defensa: \u00abViva Alcoy\u00bb (1905), \u00abNo bailes\u00bb (1909), \u00abAl toque de alba\u00bb (1909), \u00abRondayeta\u00bb (1910), \u00abSiempreviva\u00bb (1910) o \u00abA Sant Jordi\u00bb (1911). En els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1912 va guanyar el premi oferit pel bisbe de Barcelona (el valenci\u00e0 Juan Jos\u00e9 Laguarda y Fenollera, 1866-1913) a uns gojos a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats. Algunes poesies seues han tingut molt d\u2019\u00e8xit: \u00abA Sant Jordi\u00bb ha estat publicada reiteradament en la premsa (1911 i 1921), en la revista de festes (1955 i 1970) i fins i tot en la revista El V\u00e8rs Valenci\u00e1 de Josep Maria Bayarri (1934), que tamb\u00e9 li va estampar el poema \u00abFe i P\u00e0tria\u00bb el mateix any.\r\nIgualment, en els Jocs Florals organitzats el 1916 pel Casino Oriente d\u2019Alcoi va guanyar un premi a la col\u00b7lecci\u00f3 m\u00e9s completa de refranys alcoians, i va obtindre segles premis en el certamen literari d\u2019Alcoi de 1921 per les composicions \u00abAlcoy por San Mauro\u00bb i \u00abMadre\u00bb. A m\u00e9s, alguns poemes com \u00abTemor del alma\u00bb (1906), \u00abHimno a San Mauro\u00bb i \u00abA la Verge del Carrascal\u00bb (1930) van ser musicats per compositors alcoians com Julio Laporta, Jos\u00e9 Jord\u00e0 Valor, Teresa Matarredona o Jos\u00e9 Mar\u00eda Valls Satorres.\r\nSobre la seua v\u00e0lua po\u00e8tica, tenim els testimonis de Jordi Valor i Serra i de Joan Valls Jord\u00e0. El primer va escriure en 1958: \u00abUn altre capell\u00e0 que baixava molt sovint pel carrer [de Sant Francesc] era Moss\u00e9n Tom\u00e0s Mir\u00f3, alt, seri\u00f3s, de pell molt bruna i ulls grans i negres; [\u2026] era potser el m\u00e9s alt de tot el Clero de Sant Francesc. I malgrat el seu posat seri\u00f3s, era un poeta vernacle molt ingenu i delicat\u00bb; m\u00e9s encara, en 1964 reconeixia el paper pioner dels poetes alcoians, entre els quals esmenta el moss\u00e9n: \u00abFa anys he admirat i estimat en \u00e7o que val la producci\u00f3 po\u00e8tica en els papers alcoians dels poetes Moss\u00e9n Tom\u00e0s Mir\u00f3 Pasqual (cosin germ\u00e0, per cert, de l\u2019escriptor Gabriel Mir\u00f3), Moss\u00e9n Enric Abat Vilaplana, En Salvador Dom\u00e9nec Aura, En Rom\u00e0 Vit\u00f2ria Calaf\u00ed, N\u2019Antoni Valor Albors i En Miquel Gos\u00e0lve\u00e7 Farges: tots aquests s\u00f3n els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana \u2014brotada al ress\u00f2 de la lira llorentina\u2014 que ha concretat en l\u2019astre rutilant que \u00e9s en l\u2019actualitat el nom de Joan Valls (introducci\u00f3 a Lina Morell, un cas apassionant). Al seu torn, el poeta Joan Valls lloava la seua qualitat liter\u00e0ria dient que a Alcoi era \u00aben su \u00e9poca, el m\u00e1s fino cultivador de la lengua valenciana\u00bb, amb un domini l\u00e8xic \u00abamplio y notable, m\u00e1xime en una \u00e9poca en que todav\u00eda no se hab\u00eda llegado a la codificaci\u00f3n del idioma catal\u00e1n-valenciano-balear\u00bb, i en destaca \u00abla dulce sencillez y delicado uso del idioma que posey\u00f3\u00bb (1972).\r\nJordi Dom\u00e8nech (2016) conclou que \u00abencara que el personatge no \u00e9s \u00e0mpliament conegut en l\u2019actualitat a Alcoi, els seus poemes representen molt b\u00e9 la sensibilitat local que hi ha predominat durant molt de temps, i han sigut citats repetidament. Els estudiosos esmenten Mir\u00f3 amb to laudatori en les antologies de poesia local, i ha sigut reivindicat per poetes alcoians de la postguerra, principalment per Joan Valls Jord\u00e0, que coneixia la seua obra i l\u2019apreciava\u00bb.\r\nPel que fa a la seua participaci\u00f3 en les tasques per a l\u2019Obra del Diccionari d\u2019Antoni Maria Alcover, apareix en la llista de col\u00b7laboradors a partir de l\u2019eixida filol\u00f2gica de 1910, juntament amb Rafael Cant\u00f3 Llopis, i en la nova visita de 1921 t\u00e9 un paper protagonista al costat dels ajudants Emili Sastre i Francesc de Borja Moll, reunits cinc dies al mas de la Uixola dels comtes de R\u00f2tova. Juntament amb Mn. Remigi Vicedo i Rafael Cant\u00f3 \u00e9s un dels informadors m\u00e9s fidels i eficients de la ciutat. En aquelles jornades van extraure informaci\u00f3 de les llauradores sobre \u00abbugada, vestits de dones i d\u2019homes, menudall dels infants i altres mots per l\u2019estil\u00bb, dels llauradors sobre \u00abpomeres, pereres, mangraners, albercoquers, cirers, figueres, ra\u00efms\u00bb, \u00abmots referents a boschs, aixares (garrigues), tossals, munts, penyes, roques, pedres, cudols, cantals, les costes de la terra, camins, aladres, corrals de cases de vila i de muntanya\u00bb, mots de diversos oficis (corretger, obrer de vila), les festes religioses, sobre jocs infantils, dies de la setmana i mesos i com compten els n\u00fameros. Tamb\u00e9 recullen informaci\u00f3 de les festes locals, \u00abvocabulari alcoy\u00e0 de boca de Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3, que, si \u00e8s un poeta esquisit, \u00e8s encara mes coneixedor a fondo del dialecte d\u2019Alcoi, tan notable entre tots els dialectes valencians. De vel\u00b7lada ha replegats mots de coses de casa i una partida de cansons i tonades populars d\u2019ass\u00ed, ben riques de vocabulari\u00bb. Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 lliur\u00e0 aquells dies uns reculls d\u2019expressions del col\u00b7laborador difunt Rafael Cant\u00f3 que encara guardava la v\u00eddua: \u00abMoss\u00e8n [Emili] Sastre se passa tot lo demat\u00ed i decapvespre registrant un bell paquet de llistes de mots: frases d\u2019Alcoi, que ens ha duites Moss\u00e8n Tom\u00e0s Mir\u00f3, donant-nos-les de part de la senyora de D. Rafel Cant\u00f3 i Llopis, que al cel sia. Es la feyna de tota la vida de dit senyor, que la consagr\u00e0 tota a Deu, a la seua familia i a la llengua valenciana\u00bb.\r\nUna faceta ben poc coneguda de Mn. Mir\u00f3 \u00e9s com a col\u00b7leccionista d\u2019art, cedint peces de la seua propietat a l\u2019Exposici\u00f3 Regional Valenciana de 1909 i a la Internacional de Barcelona de 1929. Tom\u00e0s Mir\u00f3 va ser assassinat l\u2019any 1936, en els primers moments de la Guerra Civil."}, {"id": 512, "name": "Vicent", "surname": "Moliner", "conjunction": "", "second_surname": "Nadal", "url": "/biografies/moliner-nadal-vicent", "image": "/media/biography/image/moliner_nadal_vicent.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1940, "short_description": "Mestre, escriptor i pol\u00edtic\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de l\u2019Encarnaci\u00f3 de la capital de la Plana Baixa, fill de Vicente Moliner i Asunci\u00f3n Nadal, forners al carrer de Sta. B\u00e0rbara. Des de menut mostr\u00e0 ja molt d\u2019inter\u00e9s pels llibres, i en l\u2019adolesc\u00e8ncia va compondre els primers poemes, afecci\u00f3 que despr\u00e9s traslladar\u00e0 a l\u2019escriptura de sainets, alguns dels quals van ser representats. La situaci\u00f3 econ\u00f2mica dels pares li va permetre estudiar al Seminari del Desert de les Palmes, tot i no compartir el fervor religi\u00f3s de la fam\u00edlia, de pare carlista.\r\nLector impenitent, el seu inter\u00e9s per la poesia i l\u2019escriptura el men\u00e0 a fer composicions po\u00e8tiques i en prosa en valenci\u00e0 i castell\u00e0, estampades des del 1921 en el setmanari festiu borrianenc La Juventud Alegre, on trobem versades amoroses de joventut, sat\u00edriques i xafardeigs de Castell\u00f3 i d\u2019alguns pobles del voltant (Borriana, Vila-real, l\u2019Alcora, Onda...) a c\u00e0rrec de diversos autors. Solia signar amb pseud\u00f2nims com \u00abUn enviado de Cupido (V.M.N.)\u00bb,\u00a0\u00abEl Duende del Amor\u00bb, \u00abEl Duende\u00bb o \u00abEl Poeta Molinos\u00bb. Pel que fa a l\u2019activitat dramat\u00fargica, va escriure per a la mateixa revista La chaca y la blusa (25 de juny de 1921), di\u00e0leg entre dos llauradors, Toni i Batiste, en qu\u00e8 el primer parla de l\u2019amor impossible amb una dona que prefereix un home ric.\r\nA primeries del 1927 es va casar amb Maria Abad Gil (1907-1953), despr\u00e9s d\u2019un festeig al qual s\u2019oposaven els pares d\u2019ella perqu\u00e8, deien, era un xic \u00abd\u2019idees massa avan\u00e7ades\u00bb. Ja mestre d\u2019escola, van marxar a l\u2019escola de La Salle de l\u2019Alcora entre 1927-1930. Aquesta etapa a la capital de l\u2019Alcalat\u00e9n va tindre algunes complicacions amb la directiva de l\u2019escola religiosa, que li recriminava que ensenyara m\u00e9s de lletra que no de doctrina, tot i que ell mantenia aquesta decisi\u00f3. Considerava que saber escriure, llegir i aprendre a comptar eren aprenentatges fonamentals i que no es podia estar d\u2019ensenyar; segons deia, la doctrina podien aprendre-la els alumnes a casa, sense necessitat de cap mestre. Durant els anys que van viure a l\u2019Alcora van n\u00e0ixer les dues filles majors, Mari Carmen i Dorita. M\u00e9s tard van tindre Vicent (1934) i Isabel (1939).\r\nMoliner inicia la carrera pol\u00edtica amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, alhora que continua la tasca docent i evoluciona liter\u00e0riament. A m\u00e9s del treball com a mestre durant el dia, a les nits feia classe al Centre Obrer Alba Social, on ensenyava a llegir i a escriure els\u00a0 joves borrianencs que treballaven al camp. Va col\u00b7laborar a la fundaci\u00f3 de l\u2019Agrupaci\u00f3 Socialista i de la Societat de Dependents de la UGT. A m\u00e9s de regidor d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica, va ser alcalde de Borriana des del febrer de 1937 fins al juliol de 1938.\r\nFou detingut a Val\u00e8ncia el 10 d\u2019abril de 1939 i empresonat primer a l\u2019antic convent de la Merc\u00e9 de Borriana i despr\u00e9s a la pres\u00f3 de Castell\u00f3. Va ser jutjat i condemnat a mort per un consell sumar\u00edssim i afusellat el 21 de maig de 1940 al riu Sec amb altres 43 persones.\r\nDels mesos d\u2019empresonament, la fam\u00edlia ha conservat uns poemes en castell\u00e0 de tall dur\u00edssim. La poesia escrita a la pres\u00f3 dista molt d\u2019aquella poesia festiva i amorosa: la situaci\u00f3 personal determina els temes de les composicions, que traspuen un to predominant pessimista i desesperan\u00e7at.\r\nTota la seua obra liter\u00e0ria va estar recuperada per Raquel Do\u00f1ate en 2006. L\u2019any 2008, el grup municipal del PSPV-PSOE a Borriana va proposar que el Col\u00b7legi de Borriana N\u00fam. 6, de nova creaci\u00f3, fora anomenat Col\u00b7legi P\u00fablic Vicent Moliner Nadal, proposta que no va prosperar i s\u2019aprov\u00e0 el nom d\u2019un altre fill predilecte, el cardenal Taranc\u00f3n. El 2009 es crearen els premis Vicent Moliner Nadal per tal de distingir les persones i els col\u00b7lectius significats en la defensa dels valors progressistes i democr\u00e0tics. Aix\u00ed mateix, es cre\u00e0 l\u2019Aula Vicent Moliner Nadal, dedicada a organitzar activitats culturals i l\u00fadiques a Borriana. Recentment (juliol de 2021), l\u2019artista i fil\u00f2loga Aina Monferrer Palmer ha musicat el poema de 1940 \u00abLa tortura del pensar\u00bb amb el t\u00edtol \u00abFusilao\u00bb."}, {"id": 704, "name": "Elvira", "surname": "Mondrag\u00f3n", "conjunction": "", "second_surname": "Sorribes", "url": "/biografies/mondragon-sorribes-elvira", "image": "/media/biography/image/mondragon_sorribes_elvira.jpg", "birth_date": 1939, "dead_date": 2023, "short_description": "Mestra, activista i escriptora\r\nFilla de Ram\u00f3n Mondrag\u00f3n Sorribes, jornaler, i d\u2019Elvira Sorribes G\u00f3mez, tots dos d\u2019Eslida, a la serra d\u2019Espad\u00e0; era la menuda de cinc germans. Poc abans de la guerra, davant les dificultats laborals que hi havia al poble, la fam\u00edlia es va establir a Val\u00e8ncia i va obrir un ultramarins prop de la pla\u00e7a de Sant Agust\u00ed. Elvira ja va n\u00e0ixer al cap i casal, va fer els estudis b\u00e0sics en un col\u00b7legi de monges, el batxillerat en la Instituci\u00f3n Cultural Domus, al barri del Sant Bult, i posteriorment Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia, on es va llicenciar al febrer de 1966. Com a gran aficionada al cant, en aquesta etapa form\u00e0 part com a solista de l\u2019Orfe\u00f3 Universitari. Pel gener de 1969 es va diplomar en \u00c9tudes Superieures Europ\u00e9ennes al Centre Europeu Universitari de Nancy (Fran\u00e7a), i en 1975 va obtindre la Diplomatura en Ling\u00fc\u00edstica Valenciana i la seua did\u00e0ctica per l\u2019ICE (Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3) de la Universitat de Val\u00e8ncia, amb Manuel Sanchis Guarner com a professor. A m\u00e9s, va completar la formaci\u00f3 amb cursos de l\u2019ICE, del Seminari de Pedagogia del Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats i de la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, entitats de les quals va ser docent col\u00b7laboradora despr\u00e9s per a la formaci\u00f3 i reciclatge del professorat en aspectes diversos com l\u2019ensenyament de la llengua, lectoescriptura, organitzaci\u00f3 d\u2019un parvulari, biling\u00fcisme i immersi\u00f3, etc.\r\nPartint d\u2019una primerenca concepci\u00f3 religiosa de la vida, que l\u2019hauria poguda portar fins i tot a fer-se religiosa seguint l\u2019exemple d\u2019una germana, diversos desenganys amb l\u2019Esgl\u00e9sia nacionalcat\u00f2lica la van menar progressivament cap a la lluita antifranquista i l\u2019obertura cap a postulats d\u2019avantguarda. Particip\u00e0 en la presa del Col\u00b7legi de Doctors i Llicenciats (1968) i en l\u2019organitzaci\u00f3 de la primera vaga del professorat inter\u00ed d\u2019instituts del Pa\u00eds Valenci\u00e0, una vaga que va ser quasi general (1971). El comprom\u00eds amb la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica l\u2019inici\u00e0 al Seminari de Pedagogia del Col\u00b7legi de Llicenciats de Val\u00e8ncia, i form\u00e0 part des dels principis del Moviment Cooperatiu d\u2019Escola Popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0, tamb\u00e9 conegut per l\u2019Escola de les T\u00e8cniques Freinet (1966) i de l\u2019Associaci\u00f3 per la Correspond\u00e8ncia i la Impremta a l\u2019Escola (ACIES, 1974-1977). Tot eren grups que treballaren per transformar i arribar a una escola democr\u00e0tica, cooperativa, activa i moderna en valenci\u00e0.\r\nUn dels primers treballs com a docent de filosofia va ser al Colegio Juan Guillem Tatay de Val\u00e8ncia (1965-1967). Posteriorment va passar com a professora de geografia i franc\u00e9s pel filial n\u00famero 1 de l\u2019Institut Llu\u00eds Vives (1967-1969) i per l\u2019institut del Port de Sagunt com a docent de filosofia i franc\u00e9s (1969-1972), on va treballar amb l\u2019escriptor, actor i dirigent pol\u00edtic Francesc Codonyer. All\u00e0 van intentar ensenyar llengua sense el perm\u00eds de la direcci\u00f3, i quan les contractacions del personal docent van passar a dependre del Govern Civil, diversos professors en van ser despatxats el 1972. Despr\u00e9s d\u2019aquesta expulsi\u00f3, per poder guanyar-se la vida, el sagunt\u00ed Manuel Girona li va proporcionar un treball en qu\u00e8 promocionava col\u00b7leccions de cromos.\r\nEn el curs 1973-1974 va ser mestra a Tramuntana, la primera escola valenciana nascuda en 1968 al Vedat de Torrent sota el paraigua pedag\u00f2gic de la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat. Era un projecte de car\u00e0cter privat que recollia la inquietud que hi havia al si del nacionalisme valenci\u00e0 per fundar una escola alternativa a la franquista: valenciana, democr\u00e0tica, activa, creadora de consci\u00e8ncia c\u00edvica i que serviria de model per a altres centres similars. En aquest sentit, i davant les dificultats per posar en marxa un projecte com aquest, un conjunt de personalitats vinculades al valencianisme pol\u00edtic hi donaren suport econ\u00f2mic, com \u00e9s el cas de Vicent Ventura, Joaquim Maldonado Almenar, Joan Fuster, la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3, Adolf Pizcueta, Doro Balaguer i Enric T\u00e0rrega. Altres, a m\u00e9s, hi matricularen els seus fills i filles. Es tractava d\u2019un grup de professionals liberals, amb consci\u00e8ncia nacional, un alt grau de comprom\u00eds civicopol\u00edtic (afiliats a partits clandestins, des de la democr\u00e0cia cristiana a l\u2019esquerra del PCE) i, alguns, practicants d\u2019un cristianisme amb una forta base social. Per la necessitat de burlar les autoritats franquistes, el 1973 en van canviar el nom per Escola Mistral, i el 1982 pass\u00e0 al nom actual de La Masia (Museros).\r\nElvira Mondrag\u00f3n encara va treballar en el curs 1974-1975 de mestra de valenci\u00e0 en escoles municipals i privades de Val\u00e8ncia, fins que al juliol de 1975 va aprovar les oposicions lliures al Cos de Professors d\u2019EGB en l\u2019especialitat de Filologia Espanyola i Francesa i fou destinada al Col\u00b7legi P\u00fablic Llu\u00eds Vives de Pu\u00e7ol com a mestra de primer cicle d\u2019EGB, nivell en qu\u00e8 va impartir valenci\u00e0 com a llengua al llarg de quatre cursos (1975-1979). Tot seguit es va traslladar al CP Llopis Mar\u00ed de Cullera, on inici\u00e0 l\u2019ensenyament en valenci\u00e0 amb materials com El cuc Farruc, del qual \u00e9s coautora (Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, 1985), La pista de les lletres, Beab\u00e0 de passatemps, Missatges, Els sons i les lletres, Llibre del mestre i el quadern de treball de La guerra de los botones. A m\u00e9s, hi ensenyava castell\u00e0 i angl\u00e9s en els diversos cicles de l\u2019EGB i fou cap del Departament de Val\u00e8ncia entre 1983-1987. A Cullera estant, va con\u00e9ixer Ximo Bosch, llaurador i membre destacat de la Uni\u00f3 i Llauradors de Ramaders del Pa\u00eds Valenci\u00e0, fundada en 1976. Van ser parella des d\u2019aleshores i fins al moment del dec\u00e9s d\u2019Elvira. Tots dos formaven part del cercle d\u2019amistats personals de Joan Fuster: l\u2019escriptor, en saber que a Cullera hi havia una mestra que ensenyava en valenci\u00e0, va sentir el desig de con\u00e9ixer-la i van travar una bona amistat. Amb motiu de la manifestaci\u00f3 de repulsa contra l\u2019atemptat amb bombes de l\u2019extrema dreta contra l\u2019assagista de Sueca al setembre de 1981, ella va llegir el manifest unitari de solidaritat per decisi\u00f3 expressa de l\u2019escriptor.\r\nParal\u00b7lelament, particip\u00e0 en el moviment d\u2019Escola Lliure i form\u00e0 part de la Comissi\u00f3 Organitzadora de les Escoles d\u2019Estiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 del 1975 al 2001, de les quals fou membre de la Comissi\u00f3 Organitzadora entre els anys 1977-1979 i membre del Seminari de Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica (1981-1984). Als anys 80 s\u2019incorpor\u00e0 a la Coordinadora d\u2019Escoles de Valenci\u00e0 de la Ribera i al Col\u00b7lectiu d\u2019Ensenyants de la Ribera (CODERI), on va continuar treballant per una escola p\u00fablica en valenci\u00e0 i de qualitat. Els Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (MRP) van tindre un paper determinant en la democratitzaci\u00f3 dels centres educatius en els darrers anys del franquisme i primeries de la democr\u00e0cia, i posteriorment van tractar d\u2019introduir canvis en les metodologies de l\u2019ensenyament i en la formaci\u00f3 del professorat per tal de millorar la qualitat educativa. Els MRP, basats en la transmissi\u00f3 de les idees de Rosa Sensat, Ferrer i Gu\u00e0rdia, Giner de los R\u00edos, l\u2019Escola Moderna, l\u2019Escola Lliure, etc., busquen dotar l\u2019alumnat de les eines i els coneixements necessaris per a transformar la societat i construir un m\u00f3n m\u00e9s just.\r\nCom a mestra compromesa amb la just\u00edcia, amb la seua terra i els trets identitaris, \u00e9s una de les persones precursores de l\u2019escola en valenci\u00e0 i de la defensa de la llengua. Per aix\u00f2, va estar molt implicada en l\u2019activitat sindical de l\u2019ensenyament p\u00fablic en els anys de la Transici\u00f3 i va ser cofundadora del sindicat d\u2019ensenyants STEPV. Form\u00e0 part del 1r i 2n Secretariat Nacional d\u2019aquest sindicat, i va ser portaveu de l\u2019assemblea de les comarques de Val\u00e8ncia en el Comit\u00e9 de Vaga a Madrid en 1978, quan es va aconseguir la dedicaci\u00f3 exclusiva per a tot el professorat. Com ha posat en relleu aquest sindicat, \u00abElvira era una dona destacada d\u2019eixa generaci\u00f3 que ens va obrir el pas i va forjar un sindicalisme que unia en un mateix projecte reivindicacions laborals, renovaci\u00f3 educativa, recuperaci\u00f3 nacional i comprom\u00eds social\u00bb. I afegeixen: \u00abHan passat molts anys des d\u2019aquell 1977, per\u00f2 les reflexions i les aportacions d\u2019aquelles assemblees que descrivia Elvira en l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Marcel\u00b7l\u00ed de Val\u00e8ncia continuen formant part del nostre bagatge com a sindicat. Com est\u00e0 viva la seua for\u00e7a com quan, en nom del Secretariat \u201cprovisional\u201d, es dirigia per fer la salutaci\u00f3 inicial a les persones que un dia del mes d\u2019abril de 1979 s\u2019havien aplegat a Elx per a celebrar el I Congr\u00e9s de la Federaci\u00f3 de Sindicats de Treballadors de l\u2019Ensenyament del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que agrupava l\u2019STEA, l\u2019STEC i el SATE\u00bb, que fins aleshores eren d\u2019\u00e0mbit provincial.\r\nA Sueca, destinada des del 1990, va dirigir l\u2019Escola de Persones Adultes i va encap\u00e7alar nombroses protestes per a dignificar la formaci\u00f3 per a adults i reclamar una llei espec\u00edfica que finalment va ser aprovada. En l\u2019any 2000 s\u2019hi jubil\u00e0, per\u00f2 va continuar dedicant-se a ensenyar l\u2019idioma a immigrants de manera totalment militant i va orientar el seu comprom\u00eds cap a tasques de solidaritat amb la poblaci\u00f3 nouvinguda, mediambientals i c\u00edviques. Des del 2003 era membre de la Plataforma X\u00faquer Viu, entitat formada per una s\u00e8rie d\u2019organitzacions pol\u00edtiques, sindicals, ecologistes i ciutadanes de la comarca de la Ribera amb l\u2019objectiu de demanar la revisi\u00f3 del Pla Hidrol\u00f2gic del X\u00faquer, l\u2019assignaci\u00f3 d\u2019un cabal m\u00ednim ambiental per al curs baix del riu i la paralitzaci\u00f3 cautelar de les obres del transvasament X\u00faquer-Vinalop\u00f3. Va canalitzar la seua lluita per la la\u00efcitat en l\u2019associaci\u00f3 Cullera Laica, presentada en p\u00fablic el 23 de mar\u00e7 de 2007, de la qual fou cofundadora i membre de la junta directiva des dels inicis. A m\u00e9s, era s\u00f2cia de Ca Revolta, punt de trobada de gent solid\u00e0ria, cr\u00edtica i participativa, i espai d\u2019oci alternatiu i catalitzador d\u2019iniciatives tant en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic com del pensament, creat l\u2019any 2000 al barri dels Velluters de Val\u00e8ncia, un barri maltractat per la in\u00e8rcia d\u2019unes intervencions p\u00fabliques m\u00e9s preocupades per l\u2019aprofitament econ\u00f2mic dels recursos que no per les necessitats de les persones que l\u2019habitaven, en plena era Barber\u00e1 i Zaplana.\r\nCom a enamorada del teatre i la recitaci\u00f3, s\u2019hi havia format en diversos cursos especialitzats d\u2019expressi\u00f3 corporal i dramatitzaci\u00f3 dels CEM\u00c9A (Centres d\u2019Entrainement aux M\u00e9thodes d\u2019\u00c9ducation Active) entre els anys 1970 i 1974, dins del Festival de Teatre d\u2019Aviny\u00f3. Com a actriu interpret\u00e0 entre 1973 i 1989 algunes peces de Bertold Brecht, Garc\u00eda Lorca, Alfred Jarry i Dario Fo, a m\u00e9s de participar en la companyia El Rogle en el muntatge dels germans Sirera i Alfred Mayordomo Tres forasters de Madrid, adaptaci\u00f3 del text d\u2019Escalante (1973), al costat de Claudi Arenas, Marilena Casasnovas i Francesc Codonyer, entre altres. Va incorporar el teatre a l\u2019escola, amb l\u2019adaptaci\u00f3 de contes populars com La llebre i el lle\u00f3 o Marieta (1975) i d\u2019obres com ara Els xiquets i la guerra de Brecht (1974, 1986) i el Tirant lo Blanc (1984).\r\nA banda dels materials especialment escolars, va publicar espor\u00e0dicament en la revista de la Facultat de Geografia i Hist\u00f2ria anomenada Saitabi (\u00abLa significaci\u00f3n connotativa de diversos nombres de regiones espa\u00f1olas\u00bb, 1964), en el Butllet\u00ed del Seminari de Pedagogia (1971) i en la revista Sa\u00f3 sobre \u00abClasses en valenci\u00e0: problemes did\u00e0ctics i sociol\u00f2gics\u00bb (1981). A m\u00e9s, va escriure l\u2019article titulat \u00ab1977\u00bb per al llibre 25 anys d\u2019STES, en commemoraci\u00f3 de l\u2019aniversari del sindicat (2003).\r\nEl dissabte 1 de juny de 2019, a l\u2019Auditori Municipal de Cullera, es va convocar un acte d\u2019homenatge titulat \u00abElvira Mondrag\u00f3n: una vida, un riu de causes\u00bb, organitzat per la Coordinadora de Centres d\u2019Ensenyament en Valenci\u00e0 de la Ribera-CODERI, Escola Valenciana, Cullera Laica, STEPV-Intersindical Valenciana i X\u00faquer Viu, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Cullera. En l\u2019acte es va projectar un documental sobre la seua vida de comprom\u00eds, una lectura de poemes, parlaments, dramatitzacions i m\u00fasica, amb la participaci\u00f3 de dos centenars de persones entre representants d\u2019entitats socials, amics, exalumnes i admiradors de la seua obra.\r\nElvira Mondrag\u00f3n va patir un trastorn neurocognitiu (dem\u00e8ncia senil) en els darrers anys de vida. El seu soterrar laic fou el divendres 28 d\u2019abril al tanatori de Cullera, acompanyada per familiars i amics, que hi feren parlaments i llegiren poemes d\u2019Ibn Khafaja, Fuster, Estell\u00e9s i un de Vicent Sendra que s\u2019havia escrit expressament per a l\u2019homenatge del 2019.[1]\r\n\r\n\r\n[1] Agra\u00efments especials a Ximo Bosch, parella d\u2019Elvira Mondrag\u00f3n, als seus fills Encarna Bosch Grau i Joaquim Bosch Grau, i a Batista Malonda, president de Cullera Laica. A m\u00e9s, hem recollit diversos testimonis orals a Eslida, poble dels seus or\u00edgens familiars.\r\n\r\n"}, {"id": 772, "name": "\u00c0lvar", "surname": "Monferrer", "conjunction": "", "second_surname": "Monfort", "url": "/biografies/monferrer-monfort-alvar", "image": "/media/biography/image/monferrer_monfort_alvar.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2024, "short_description": "Professor i antrop\u00f2leg\r\nDoctor en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor de Psicologia uns anys despr\u00e9s de llegir-hi la tesi doctoral Psicolog\u00eda y educaci\u00f3n de los ni\u00f1os deficientes mot\u00f3ricos y enfermos cr\u00f3nicos el 1978. Posteriorment treball\u00e0 de professor d\u2019Antropologia i Sociologia al Seminari Dioces\u00e0 Mater Dei de Castell\u00f3 per a la preparaci\u00f3 dels futurs preveres i de docent de Psicologia al Centre Associat de la UNED a Vila-real.\r\nAltres c\u00e0rrecs exercits eren com a cap de la Secci\u00f3 d\u2019Assumptes Generals de la Conselleria d\u2019Economia i Hisenda i cap del Servei de Gesti\u00f3 de la Delegaci\u00f3 Territorial de Serveis Socials, tots dos a Castell\u00f3 de la Plana, la ciutat on vivia. A m\u00e9s, era membre del patronat de la Fundaci\u00f3 Caixa Castell\u00f3, de l\u2019Institut Municipal d\u2019Etnografia i Cultura Popular i del Consell Municipal de Cultura de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nAquest gran etn\u00f2leg va contribuir notablement a esclarir l\u2019origen i els significats profunds de les tradicions populars de les comarques castellonenques. A m\u00e9s de nombrosos treballs sobre educaci\u00f3, psicologia i serveis socials, va publicar diversos articles i llibres sobre peregrinacions, romiatges, festes, costums i altres temes de cultura popular relacionats, sobretot, amb les comarques del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Entre molts altres, s\u00f3n seus els llibres Els Pelegrins de les Useres (1985, 1989 i 1991), Sant Antoni, sant valenci\u00e0 (1993), La Salpassa (1995), Les festes de Folls (1996), Hist\u00f2ries de la Magdalena i altres contes (1996), Els endimoniats de la Balma (1997), Cat\u00ed i els Pelegrins de Sant Pere (1998), Paisajes y leyendas de Castell\u00f3n de la Plana y sus comarcas (1999), La nit de Sant Joan (2000), Les festes de Xiquets (2009) i Camins de Penyagolosa: itinerario cultural a conservar (2016). Va guanyar en dues ocasions el prestigi\u00f3s Premi Bernat Cap\u00f3 de difusi\u00f3 de la cultura popular, amb els estudis El romancer valenci\u00e0. Antologia (2004) i Bruixes, dimonis i misteris (2014), tots dos editats per Edicions del Bullent. Aquest premi fou creat per l\u2019editorial l\u2019any 1999 amb l\u2019\u00e0nim de fomentar la investigaci\u00f3 i la difusi\u00f3 de la cultura popular. Des del 2018 el convoca el Museu Valenci\u00e0 d\u2019Etnologia i l\u2019\u00c0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia.\r\nTamb\u00e9 s\u00f3n ben rellevants els seus estudis en obres col\u00b7lectives i individuals sobre les antigues confraries valencianes (Las cofrad\u00edas en Castell\u00f3n y sus comarcas desde la Edad Media hasta finales del Antiguo R\u00e9gimen, 2008), el teatre popular de Nadal i Carnestoltes i nombrosos articles sobre advocacions i festes, inclosos en l\u2019obra monumental\u00a0Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, publicada per la Fundaci\u00f3 Bancaixa en quatre volums, un per cada estaci\u00f3 de l'any (1999-2000). Era col\u00b7laborador habitual en el diari Mediterr\u00e1neo i en les revistes Sa\u00f3, Revista de l\u2019Alguer, Butllet\u00ed del Centre d\u2019Estudis del Maestrat, M\u00e8tode i Caramella.\r\nEra casat amb Quina Herrero Fuertes i tingueren tres fills. Era Fill Predilecte de les Useres."}, {"id": 619, "name": "Manuel", "surname": "Monleon", "conjunction": "", "second_surname": "Burgos", "url": "/biografies/monleon-burgos-manuel", "image": "/media/biography/image/monleon_burgos_manuel.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1976, "short_description": "Cartellista, il\u00b7lustrador i dissenyador gr\u00e0fic\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia molt humil d\u2019agricultors d\u2019Andilla emigrats a la capital valenciana. El fet de patir molta fam durant la seua infantesa, li van produir malalties. Es va iniciar en les arts pintant miniatures i ventalls en el taller de Mariano P\u00e9rez.\r\nMonleon, que havia patit raquitisme en la seua inf\u00e0ncia, va recuperar la vella idea hel\u00b7l\u00e8nica que el domini del cos contribu\u00efa a formar l\u2019esperit. Va cultivar el seu cos a trav\u00e9s d\u2019espartanes regles i d\u2019exercici continu en el gimn\u00e0s. Va destacar en la pr\u00e0ctica de la gimn\u00e0stica amb aparells i sempre va estar agra\u00eft a eixa disciplina atl\u00e8tica per haver modelat el seu cos i la seua ment. Al mateix temps, va adoptar en la cura del cos les regles naturistes que propugnaven els anarquistes, basades en una alimentaci\u00f3 sana i una vida en contacte amb la natura.\r\nIdeol\u00f2gicament, Monleon es va unir als grups d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals d\u2019esquerres, per\u00f2 preferentment als comunistes. Va entrar en relaci\u00f3 amb el grup que capitanejava el seu amic Josep Renau, i entre els quals es trobaven Josep Sabina, Eleuterio Bauset, Rafael P\u00e9rez Contel, Francesc Carre\u00f1o, Armand Ramon, Francesc Badia, Joan Renau, Eduard Mu\u00f1oz Orts i Manuela Ballester. Les reunions a Acci\u00f3 d\u2019Art, on es trobava la Sala Blava, van servir per a consolidar les relacions entre ell i el grup d\u2019artistes i homes de lletres que van constituir, m\u00e9s tard, la Uni\u00f3 d\u2019Escriptors i Artistes Proletaris (UEAP). Va ser un dels artistes valencians que participaren en la Primera Exposici\u00f3 d\u2019Art Revolucionari organitzada per la UEAP al seu local social del carrer del Pilar (1933). Per mediaci\u00f3 dels cercles d\u2019esperantistes sovi\u00e8tics, va entrar en contacte amb l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Artistes de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, entitat per a la qual va elaborar una gran quantitat de retrats de personatges il\u00b7lustres russos. En un \u00e0mbit diferent, va ser el primer president del Grup Laborista Esperantista de Val\u00e8ncia i autor d\u2019Un idioma per al m\u00f3n proletari: l\u2019esperanto (1933). Va col\u00b7laborar en revistes com a Cuadernos de Cultura, Nueva Cultura, Helios i com portadista per a Estudios, revista editada per la FAI.\r\nAl llarg de la II Rep\u00fablica i durant la Guerra Civil, Monleon va dissenyar cartells per a agrupacions sindicals de la CNT-FAI, UGT, el PCE o el Partit Sindicalista d\u2019\u00c1ngel Pesta\u00f1a. Tamb\u00e9 mereixen ser esmentats els seus fotomuntatges en el peri\u00f2dic gr\u00e0fic Umbral i les seues col\u00b7laboracions en el peri\u00f2dic Verdad, que dirigia l\u2019escriptor Max Aub.\r\nVa formar part de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes i va participar en el Pavell\u00f3 Espanyol de l\u2019Exposici\u00f3 Internacional de Par\u00eds de 1937. A l\u2019abril de 1939 va ser detingut per les tropes italianes del general Gastone Gambara i retingut en el camp de concentraci\u00f3 de Los Almendros, d\u2019on pass\u00e0 al d\u2019Albatera; jutjat i condemnat a mort, va passar tres anys en presons o camps de treballs for\u00e7ats en Carabanchel, Pal\u00e8ncia i Val\u00e8ncia. En 1943 li va ser aplicada la Llei de Redempci\u00f3 de Penes pel Treball. D\u2019aquell per\u00edode s\u2019han conservat algunes col\u00b7leccions de dibuixos sobre el m\u00f3n carcerari franquista i calendaris per als seus companys de cel\u00b7la i fam\u00edlia.\r\nUna vegada alliberat, va ser maquetador de la revista Triunfo (a partir de 1946), va fundar una empresa de publicitat amb Antonio Casta\u00f1os i disseny\u00e0 cartells cinematogr\u00e0fics o publicitaris, aix\u00ed com tamb\u00e9 una revista d\u2019arts gr\u00e0fiques. En 1951 es va traslladar a Col\u00f2mbia, i va muntar a Bogot\u00e0 una altra ag\u00e8ncia de publicitat i encara alguna exposici\u00f3.\r\nEn 1962, Manuel Monleon va tornar definitivament a Val\u00e8ncia, on va dirigir amb el seu fill, el tamb\u00e9 dibuixant Lenko, una ag\u00e8ncia de publicitat. Els \u00faltims anys els va passar a la seua casa de Mislata pintant retrats, paisatges i natures mortes. No va deixar de pintar ni un sol moment malgrat les cataractes que li havien anul\u00b7lat quasi completament la vista. Va comprendre perfectament que la seua fi era pr\u00f2xima, i va plasmar magn\u00edficament aquesta situaci\u00f3 en un oli en qu\u00e8 anci\u00e0, decr\u00e8pit i solitari, capcot, observa com s\u2019extingeix lentament la flama d\u2019un ciri. La malaltia que arrossegava el va anar minant a poc a poc i la seua mort es va produir en 1976 als 72 anys, sense que la seua desaparici\u00f3 fora advertida pels mitjans informatius locals.\r\nEn el seu estil, tant com a cartellista i dissenyador de portades de revistes o llibres, destaca l\u2019\u00fas de l\u2019aer\u00f2graf, el domini del nu femen\u00ed i l\u2019est\u00e8tica de composici\u00f3 amb diagonals.\u200b La seua obra va ser rememorada en 2004 per la Universitat de Val\u00e8ncia en la monografia Manuel Monle\u00f3n. Dise\u00f1o y vanguardia."}, {"id": 436, "name": "Joan", "surname": "Monleon", "conjunction": "i", "second_surname": "Novejarque", "url": "/biografies/monleon-novejarque-joan", "image": "/media/biography/image/monleon_novejarque_joan.jpg", "birth_date": 1936, "dead_date": 2009, "short_description": "Actor, cantant i presentador de r\u00e0dio i televisi\u00f3\r\nEs va iniciar al teatre d'aficionats en Val\u00e8ncia, en el m\u00f3n de les falles, mentre treballava a la orxateria La Holandesa que tenia la seua fam\u00edlia en l'Avinguda de l'Oest. Mentre fou president de la falla Corretgeria-Bany dels Pavesos organitz\u00e0 un controvertit festival de teatre que intentava normalitzar l'\u00fas de la llengua, allunyant-se del sainet popular.\r\nFou el promotor i l\u00edder del grup Els Pavesos, que naix com a grup musical en 1969, molt relacionat amb la falla de la Corretgeria. Al principi cantaven folk americ\u00e0 i despr\u00e9s van donar el pas a coples tradicional valencianes, cantades en valenci\u00e0. Gr\u00e0cies a l'\u00e8xit que van tenir van actuar a molts llocs, com al acte de presentaci\u00f3 de la Falla King Kong el 1978. Encara que Els Pavesos van n\u00e0ixer com a un grup musical tamb\u00e9 van fer teatre, aix\u00ed es presentaren al Concurs de Teatre de la Junta Central Fallera amb La reina Tellina i el rei Matarot, obra recomanada per Vicent Andr\u00e9s i Estell\u00e9s. Aquest muntatge el van estrenar el 21 de novembre de 1975, el dia despr\u00e9s de la mort del dictador Franco. La popularitat d'Els Pavesos va fer que aquests tragueren un disc titulat A la nostra gent amb tretze can\u00e7ons populars del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nA partir de la mort de Franco va comen\u00e7ar a treballar en la Radio Nacional de Espa\u00f1a, fent el primer programa de r\u00e0dio en valenci\u00e0, que sols durava uns minuts, en el que llegia textos de Vicent Andr\u00e9s i Estell\u00e9s. M\u00e9s tard fou locutor del programa De dalt a baix, dirigit per Amadeu Fabregat i junt a Rosa Balaguer.\r\nUna vegada dissolts Els Pavesos va iniciar la seua carrera com actor i showman. Va participar en el muntatge teatral de Don Juan amb Mary Santpere en el paper de do\u00f1a In\u00e9s. Va actuar en una vintena de films i durant la Transici\u00f3 fou un dels primers actors en fer cinema en valenci\u00e0. Va actuar a pel\u00b7l\u00edcules com La rubia del bar de Ventura Pons (1997), Con el culo al aire de Carles Mira (1981), Las aventuras de Zipi y Zape d'Enrique Guevara (1981), Que nos quiten lo bailao de Carles Mira (1982) i Moros y cristianos de Luis Garc\u00eda Berlanga (1987).\r\nA la televisi\u00f3 fou una de les figures m\u00e9s destacables als inicis de Canal 9 Televisi\u00f3 Valenciana amb el programa concurs El Show de Monle\u00f3n de 1989 al 1993. Aquest fou un programa de varietats, en el que es combinava el concurs, amb les entrevistes junt a la cultura popular valenciana. M\u00e9s tard, i tamb\u00e9 a Canal 9, va fer altres programes com El Mon de Monle\u00f3n i Fem un pacte. El 1994 va presentar a TVE Dora, Dora i en acabar aquest programa va tornar a la r\u00e0dio on va fer \u2014a R\u00e0dio 9\u2014 una radionovel\u00b7la Do\u00f1a Amparo i Visenteta\u00a0i tamb\u00e9 va participar al teatre i a la pel\u00b7l\u00edcula Rencor.\r\nVa morir als 73 anys per una afecci\u00f3 card\u00edaca, quan ja feia temps que havia deixat de costat el m\u00f3n de la televisi\u00f3 i el cinema.\r\nFoto: Prats i Camps"}, {"id": 428, "name": "Josep", "surname": "Monmeneu", "conjunction": "i", "second_surname": "G\u00f3mez", "url": "/biografies/monmeneu-gomez-josep", "image": "/media/biography/image/monmeneu_gomez_josep.jpg", "birth_date": 1886, "dead_date": 1941, "short_description": "Industrial, poeta i pol\u00edtic\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de les Carabasses de Val\u00e8ncia. Curs\u00e0 les primeres lletres a les Escoles P\u00fabliques de la Normal i havent-se traslladat a Ontinyent tota la fam\u00edlia, per prescripci\u00f3 m\u00e8dica de la seua mare, estudi\u00e0 all\u00ed els dos primers anys de batxillerat i al retorn a Val\u00e8ncia continu\u00e0 els estudis a l'Acad\u00e8mia Cavanilles i a l'Institut de Segona Ensenyan\u00e7a on es gradu\u00e0 el 1901, obtenint el 1903 el peritatge qu\u00edmic i el 1905 el de comptabilitat a l'Escola Superior de Comer\u00e7.\r\nDisposat a estudiar Filosofia i Lletres, hagu\u00e9 de desistir al morir la seva mare, passant a treballar a l'ind\u00fastria confitera familiar amb son pare.\r\nA partir de 1903, amb d\u00e8sset anys, comen\u00e7\u00e0 a produ\u00efr treballs literaris en espanyol que public\u00e0 a\u00a0revistes com\u00a0La Semana Cat\u00f3lica, Espa\u00f1a Cristiana,\u00a0La Noche Eucar\u00edstica i Verso.\u00a0Col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 amb el Diario de Valencia i Mas, on publicava amb\u00a0el pseud\u00f2nim de \u00abFurguet\u00bb.\r\nLa seua milit\u00e0ncia valencianista el port\u00e0 a col\u00b7laborar a les revistes Pensat i Fet, El Poble Valenci\u00e0, El V\u00e8rs Valenci\u00e1, i Acci\u00f3, entre d'altres. Fou fundador i president de l'Orfe\u00f3 Valenci\u00e0 i mantenidor dels Jocs Florals.\r\nEl 1931 fou nomenat president de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta, entitat de confessionalitat cat\u00f2lica i conservadora de car\u00e0cter filial de la Dreta Regional Valenciana. Fou elegit regidor de Val\u00e8ncia \u2014pel districte de la Vega\u2014 a les eleccions del 12 d'abril de 1931 de la m\u00e0 de la Dreta Regional Valenciana, en nom de la qual va representar a l'Ajuntament en la Comissi\u00f3 Gestora Pro-Estatut, i en el Comit\u00e8 de Propaganda de la mateixa, participant en els actes celebrats a Gandia i Ontinyent.\r\nMembre de Lo Rat Penat, des de 1932 en fou vocal i a partir de 1935 president fins a l'inici de la Guerra Civil.\r\nA la fi de la Guerra Civil torn\u00e0 a ostentar la presid\u00e8ncia de Lo Rat Penat. En els primers Jocs Florals organitzats per Lo Rat Penat durant el franquisme, el mateix 1939, guany\u00e0 la Flor Natural amb la composici\u00f3 Dolor i Goig\u00a0on descriu \u00abl'alliberament\u00bb de Val\u00e8ncia per les tropes franquistes.\r\nOcup\u00e0 la presid\u00e8ncia de Lo Rat Penat fins a la seua mort als 50 anys."}, {"id": 388, "name": "Ovidi", "surname": "Montllor", "conjunction": "i", "second_surname": "Mengual", "url": "/biografies/montllor-mengual-ovidi", "image": "/media/biography/image/montllor_mengual_ovidi_MRgGID7.jpg", "birth_date": 1942, "dead_date": 1995, "short_description": "Cantautor, poeta i actor\r\nEl seu pare Josep Montllor, era teixidor i d'ideologia anarquista, i la seua mare Isabel Mengual, treballava a la industria del paper. Tenia dos germans H\u00e8ctor i Xavier. De fam\u00edlia treballadora i humil que van passar caresties en l'\u00e8poca de la postguerra i d'on va adquirir l'esfor\u00e7 del treball. Va tenir quatre relacions que li marcaren al llarg de la seua vida. Amb la primera, Adela Abad va tenir la seua primera filla, Helena. La segona relaci\u00f3 fou Marta Molins i Prunera, actriu. La tercera fou Montserrat Blanes amb la que va tenir la segona filla, Jana. I per \u00faltim, la companya que rest\u00e0 amb ell fins el final, Neus Solsona.\r\nVa estudiar a l'Escola de Ribera i als Salesians, per\u00f2 va abandonar l'escola en 1954 per posar-se a treballar, tot i que li donaren a escollir, ell va elegir el mon dels radiadors. Al llarg de la seua vida va tenir molts treballs de diferents tipus: depenent de teixits i de farm\u00e0cia, ferrer, fuster, pages, pastor, botiguer... a m\u00e9s obviament d'actor i cantant.\r\nLa seua ideologia, marcadament valencianista d'esquerres i comunista li va obrir portes en moments de la seua vida, per\u00f2 li varen suposar moltes cr\u00edtiques i manca d'oportunitats en altres moments. Als 17 anys es va afiliar al PCE d'Alcoi i quant es va instal\u00b7lar a Barcelona va militar al PSUC. Tot i que com es llegeix al llibre de N\u00faria Cadenas L'Ovidi la ideologia anarquista del seu pare sempre va acompanyar en el fons la seua milit\u00e0ncia comunista, tot i que sempre va romandre en aquest partit.\r\nCom a actor es va iniciar al grup de teatre de La Cazuela, fundat en 1955 a Alcoi. En 1960 va provar sort a Barcelona on fou acollit pels seus oncles Rafael Mengual i Maria Sartorre, per\u00f2 en 1961 va tornar a Alcoi on va realitzar la seua primera actuaci\u00f3 a El hombre de la flor en la boca\u00a0de Luigi Pirandello a La Cazuela. En 1965 va tornar a Barcelona on va comen\u00e7ar a relacionar-se amb el moviment de Teatre Independent de la m\u00e0 d'\u00c0ngel Carmona i va participar en les companyies de N\u00faria Espert i Adri\u00e0 Gual o al grup de teatre La Pipironda, el Grup de Teatre Independent del CICF o el Teatre Fortuny de Reus o a Granollers entre molts altres.\r\nS'inici\u00e0 en el m\u00f3n de la can\u00e7\u00f3 a partir de 1968 interpretant poemes musicals de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Joan Salvat-Papasseit o Salvador Espriu entre d'altres. La primera actuaci\u00f3 que va fer en p\u00fablic fou als locals del CICF en 1968. El que agradaven eren les seues lletres tot i que amb la guitarra no destacava massa, i per aix\u00f2 es va acompanyar de grans guitarristes com per exemple Toti Soler, clau en la seua maduraci\u00f3 art\u00edstica. Va musicar lletres de poetes per\u00f2 tamb\u00e9 va escriure moltes lletres pr\u00f2pies, reivindicatives, de la vida quotidiana, sempre en catal\u00e0 i tot junt ho compaginava amb la seua feina d'actor.\r\nVa participar a molts festivals de m\u00fasica o aplecs com: el gran festival de folk del parc de la Ciutadella a Barcelona; el gran recital del Palau de la M\u00fasica del 30 de novembre de 1968 compartint escenari amb Raimon i Francesc Pi de la Serra, junt als que tamb\u00e9 va assistir al Festival de Burg Waldeck d'Alemanya; el 2n Aplec de la Can\u00e7\u00f3 Popular al Pa\u00eds Valenci\u00e0 a Alacant; les Sis Hores de Can\u00e7\u00f3 Catalana de Canet...\r\nEn 1972 va gravar el primer disc de llarga durada, Un entre tants... I 1975 fou un gran any, pel triomf a Alcoi, Val\u00e8ncia i Madrid; va fer un altre Palau de la M\u00fasica i el seu Olympia; torn\u00e0 a les Sis Hores de Canet i edit\u00e0 dos discs m\u00e9s. Al seu disc Bon vent i barca nova compt\u00e0 amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Toti Soler, Santi Arisa, Toni Xucl\u00e0 i Joan Albert Amarg\u00f3s entre altres. Tot aquest auge de la m\u00fasica en catal\u00e0 per\u00f2, apleg\u00e0 al seu imp\u00e0s a la d\u00e8cada de 1980. En 1979 ja no es celebraren les Sis Hores a Canet, i ja el 1982 les discogr\u00e0fiques del pa\u00eds van desapar\u00e8ixer i les multinacionals esborren del mapa musical la m\u00fasica en catal\u00e0. A m\u00e9s la televisi\u00f3 com la TV3 o Catalunya R\u00e0dio no recolzaven massa la m\u00fasica en catal\u00e0 en hores de m\u00e0xima audi\u00e8ncia, i si apareixien actuacions eren en hores on no hi havia massa espectadors. Aix\u00ed que les actuacions tamb\u00e9 caigueren en picat. Malgrat aquesta mala situaci\u00f3, va gravar en 1980 el disc 4-02-42 presentat al Teatre Romea de Barcelona; fou un dels creadors, en 1988, de l'Associaci\u00f3 de cantants i int\u00e8rprets en catal\u00e0 (ACIC) que anunciaren un boicot als mitjans p\u00fablics catalans de la CCRTV (TV3 i Catalunya R\u00e0dio). En 1989 es van tancar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Com a resposta a aquestes reivindicacions, en 1990 la Generalitat cre\u00e0 el Centre de Promocions Musicals \u00abRessons\u00bb, per promoure la m\u00fasica en catal\u00e0. Amb aquest nou impuls estren\u00e0 el 27 de maig de 1994 al Teatre Lliure de Barcelona Ovidi Montllor diu Sagarra.\r\nAmb motiu de l'imp\u00e0s que va viure la Nova Can\u00e7\u00f3, es va haver de dedicar m\u00e9s al m\u00f3n del cinema. Podia acceptar qualsevol tipus de personatge sempre que responguera als seus par\u00e0metres ideol\u00f2gics i socials, aix\u00ed que es va adscriure al cinema comprom\u00e8s. En 1974 va participar al film Furia espa\u00f1ola de Francesc Betriu i en 1975 a Furtivos dirigida per Jos\u00e9 Luis Borau. Aquest film va haver de lluitar contra la censura, tot i aix\u00ed va aconseguir un gran \u00e8xit. Aquest \u00e8xit per\u00f2, el va encasellar en certa manera i en els seus treballs posteriors va intentar buscar un altre perfil interpretatiu que el desvinculara del seu paper a Furtivos i que li permetera maurar com a actor. Les seus aparicions posteriors al cinema les va fer de la ma de Imanol Uribe, Antonio Drove, Luis Cort\u00e9s, Jordi Bayona entre molts altres. Va participar en m\u00e9s de 40 films entre els que podem destacar La verdad sobre el caso Savolta (1979), La portentosa vida del padre Vicente (1978) de Carles Mira o el Llarg hivern de Jaime Camino en 1991.\r\nTot i que va passar \u00e8poques de pen\u00faria al llarg de la seua vida, i no sempre va rebre el reconeixement que mereixia va rebre nombrosos premis i homenatges a la seua llarga carrera i per totes les seues facetes art\u00edstiques. Per la seua dedicaci\u00f3 al cinema i al teatre en televisi\u00f3 va rebre el premi d'interpretaci\u00f3 del Festival de Cartagena de Indias per la seua interpretaci\u00f3 en Soldados (1977) d'Alfonso Ungria; el premi de la Mostra de Val\u00e8ncia per H\u00e8ctor; en 1977 fou escollit per RTVE \u00abpopular del mes\u00bb per les seues intervencions en espais com Bilora i Revolta de bruixes i per l'\u00e8xit al teatre Monumental de Madrid i per Furtivos; en 1994 l'Alta distinci\u00f3 de la Generalitat Valenciana. Tamb\u00e9 va rebre la Medalla d'Or de la ciutat d'Alcoi i el mateix any fou nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral del Micalet de Val\u00e8ncia. Cal destacar l'homenatge que li varen fer el 15 de maig de 2006 al Palau de la Musica Catalana que va organitzar l'Ateneu La Torna de Gr\u00e0cia i la discografia catalana Propaganda pel fet."}, {"id": 725, "name": "Andreu", "surname": "Monz\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Nogu\u00e9s", "url": "/biografies/monzo-nogues-andreu", "image": "/media/biography/image/monzo_nogues_andreu_kb2uJPw.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1962, "short_description": "Prevere i historiador\r\nFill de Josep Monz\u00f3 Herv\u00e0s i de Leoc\u00e0dia Nogu\u00e9s Llu\u00eds. Despr\u00e9s dels estudis primaris al poble i de cursar la formaci\u00f3 religiosa al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia, el van ordenar sacerdot el 24 de juny de 1928 i cant\u00e0 missa al seu poble el dia 30. La primera destinaci\u00f3 va ser la parr\u00f2quia de Ludiente (l\u2019Alt Millars), on va exercir de rector entre 1928-1929, i fou coadjutor a Torrechiva i al nucli pedani del Tormo (Cirat) del 1929 al 1931. A continuaci\u00f3 va ser vicari de Tor\u00eds del 1931 al 1941, llevat dels d\u00edhuit mesos de pena d\u2019internament que va complir en un camp de treball republic\u00e0 entre el 6 d\u2019agost de 1936 i l\u20191 de febrer de 1938.\r\nAlhora que la vocaci\u00f3 religiosa, va professar una aut\u00e8ntica devoci\u00f3 per l\u2019arqueologia. En aquest terreny va dur a terme diverses investigacions a l\u2019Alt Millars i al Camp de Morvedre. Poc despr\u00e9s d\u2019arribar a Ludiente fou nomenat col\u00b7laborador de la Secci\u00f3 d\u2019Antropologia i Hist\u00f2ria del Centre de Cultura Valenciana, a la qual va remetre ja pel juny de 1929 algunes mostres de cer\u00e0mica trobades en les seues exploracions per aquelles serres provinents de les estacions arqueol\u00f2giques del Bronze, iberes o medievals del Morr\u00f3n Negro de Torrechiva, el Cabezo Royo de la Giraba de Ludiente, l\u2019Azarroyo de Benachera, la Reduela i las Pe\u00f1as Arriba. Els seus treballs escrits sobre algunes localitats d\u2019aquesta comarca xurra se centraren en la parla castellanoaragonesa (\u00abEl Mijares y el mijarense\u00bb, 1951) i els establiments de Villamalefa (1953), publicats en el butllet\u00ed Anales del Centro de Cultura Valenciana, a m\u00e9s de la recuperaci\u00f3 i publicaci\u00f3 d\u2019algunes llegendes locals com la de la torre de la Giraba i la del castell de Boinegro (Valencia Atracci\u00f3n, 1949). Andreu Monz\u00f3 va comen\u00e7ar a publicar totes aquestes indagacions m\u00e9s de vint anys m\u00e9s tard d\u2019haver estat a la comarca, i continuen sent \u00fatils. De fet, Manuel Sanchis Guarner va fer \u00fas de l\u2019estudi \u00abEl Mijares y el mijarense\u00bb (1951) per al seu treball \u00abLas hablas del Alto Mijares y de Fanzara (provincia de Castell\u00f3n)\u00bb, aparegut en el Bolet\u00edn de la Real Academia Espa\u00f1ola de 1967. Emili Be\u00fct tamb\u00e9 va emprar informacions dels seus estudis i articles per al volum de Camins d\u2019argent dedicat al riu Millars (Ed. Torre, 1952).\r\nDespr\u00e9s de l\u2019etapa de Tor\u00eds (la Ribera Alta), de l\u2019empresonament i de la guerra, arriba a les parr\u00f2quies d\u2019Albalat dels Tarongers i Segart en 1942, on descobreix i investiga altres jaciments arqueol\u00f2gics del Bronze, ibers, romans i/o medievals de l\u2019\u00e0ger sagunt\u00ed: l\u2019Albardeta, les Raboses, els Terrers, el Palmeral, Riera, Beselga, la Caixa, el Clot del Barranc, els Arcs, les Panses, el Calvari, el Planet, Palmosa, la Rodana, el Pil\u00f3, el Sabat\u00f3, la Redona, el Cementeri, el castell de Segart i altres menors. Els resultats d\u2019aquelles prospeccions van ser publicats tamb\u00e9 en el butllet\u00ed Anales del Centro de Cultura Valenciana en 1946 i 1947: \u00abNotas arqueol\u00f3gicas prehist\u00f3ricas del agro saguntino\u00bb i \u00abDe Arqueolog\u00eda\u00bb. Sobre Albalat, poblaci\u00f3 de la qual era cronista, va escriure Cr\u00f3nica de las fiestas extraordinarias de Albalat de Taronchers (1951) i p\u00f2stumament li van publicar el llibre Cr\u00f3nica parroquial de Albalat dels Taronchers (Caixa d\u2019Estalvis de Sagunt, 1987), que supera de bon tros l\u2019\u00e0mbit religi\u00f3s i s\u2019est\u00e9n tamb\u00e9 al voltant de la hist\u00f2ria, la topon\u00edmia, els elements patrimonials o les personalitats destacades.\r\nDes del 1943 ser\u00e0 director corresponent de la secci\u00f3 de Topon\u00edmia i Paleotopon\u00edmia del Centre de Cultura Valenciana, i en 1952 el traslladen a la hist\u00f2rica parr\u00f2quia de Sant Esteve de Val\u00e8ncia, l\u2019\u00fanica parr\u00f2quia valentina que conservava arxiu, en la qual exercir\u00e0 d\u2019arxiver. En aquests anys entra en contacte amb el Grup Torre de Casp i Adlert, que li publiquen en 1959 l\u2019estudi divulgatiu Sang a la Ribera: Sants Bernat, Maria i Gr\u00e0cia en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abL\u2019Espiga\u00bb (n\u2019hi ha una reedici\u00f3 de 1976 i una nova edici\u00f3 en Neop\u00e0tria del 2019). El treball editorial de Torre, atesos els seus escassos mitjans, va ser ingent entre 1949 i 1966, amb seixanta-dos t\u00edtols. En aquell cat\u00e0leg de Torre aparegueren llibres de Joan Fuster, Enric Valor, Santiago Bru Vidal, Rafael Villar, Joan Valls Jord\u00e0, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Alfons Verdeguer, Josep Iborra, Salvador Verdeguer, Pedro de Val\u00e8ncia, Soler i Estruch, Alfons Cuc\u00f3, Bernat Garcia Aparici, Emili Rodr\u00edguez-Bernabeu, Francesc Navarro, Francesc de Paula Burguera, Francesc Codonyer, Maria Beneyto, Emili Be\u00fct, Vicent Casp Vercher, Ernest Mart\u00ednez Ferrando, Mn. Andreu Monz\u00f3, Felip Mateu i Llopis, Manuel Sanchis Guarner, Joan Garcia Rigal, Miquel Adlert, Xavier Casp, etc. Mn. Andreu Monz\u00f3 i els germans Casp Verger eren de Carlet, i entre tots van aportar textos a la devoci\u00f3 pels sants m\u00e0rtirs locals Bernat, Maria i Gr\u00e0cia; concretament, els germans poetes van fer en 1935 un Himne a sant Bernat, amb motiu del 8\u00e9 centenari del naixement del sant. Al seu torn, Mn. Monz\u00f3 ja els havia dedicat el discurs d\u2019ingr\u00e9s al Centre de Cultura Valenciana (La Vall d\u2019Alcal\u00e1 y sus egregias figuras Ahmet ben Alman\u00e7or, \u00c7aida y \u00c7oraida, 1954) i el llibre en valenci\u00e0 esmentat.\r\nEn 1955, any vicent\u00ed, va publicar un article en la revista mensual Bona Gent, portaveu de la Junta del V Centenari de la Canonitzaci\u00f3, titulat \u00abEn torno a los \u201cbultos de Sant Esteve\u201d\u00bb, sobre les figures de finals del segle XVI que representen els d\u00e8nou assistents al bateig, el 23 de gener del 1350 del futur sant Vicent Ferrer. En aquest article apareix una gran quantitat de l\u00e8xic valenci\u00e0, del qual l\u2019autor diu que tendeix a perdre\u2019s, desgraciadament. En 1956 va acceptar la invitaci\u00f3 de la revista fallera anual Pensat i Fet i els redact\u00e0 una col\u00b7laboraci\u00f3 erudita breu sobre un document de l\u2019arxiu parroquial de Sant Esteve de Val\u00e8ncia, titulada \u00abUna not\u00edcia i una Pepica en el segle XVI\u00e9\u00bb. Va ser tamb\u00e9 cronista oficial de Carlet, fill predilecte, delegat local d\u2019Excavacions i autor d\u2019obres hagiogr\u00e0fiques sobre fills d\u2019aquesta poblaci\u00f3 (Vida de la Venerable Luisa Zaragoz\u00e1, 1927). Va mantindre correspond\u00e8ncia amb el bibli\u00f2fil i erudit Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano. En 1963, els familiars van lliurar al Servei d\u2019Investigaci\u00f3 Prehist\u00f2rica de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia una col\u00b7lecci\u00f3 de restes iberes i morisques que quedava en sa casa; en 1952 ja havia lliurat els materials de la zona de Segart a la mateixa instituci\u00f3."}, {"id": 522, "name": "Pilar", "surname": "Monz\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Pons", "url": "/biografies/monzo-pons-pilar", "image": "/media/biography/image/monzo_pons_pilar_dPwIaoj.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1980, "short_description": "Escriptora\r\nPilar Monz\u00f3 va n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia al si d\u2019una fam\u00edlia molt nombrosa i era la major de set germans. Per necessitats dels pares, va passar uns anys a Utiel en casa d\u2019un farmac\u00e8utic amic de la fam\u00edlia, on va formar-se a l\u2019escola de Santa Anna. En tornar a Val\u00e8ncia no sabia parlar valenci\u00e0, per\u00f2 el va aprendre de seguida perqu\u00e8 era la llengua del nucli familiar i es va aficionar al teatre valenci\u00e0 ja que assistia sovint al Novedades amb son pare i el cercle d\u2019escriptors amb qu\u00e8 es relacionava. Es va formar en comer\u00e7 i cap al 1914 es cas\u00e0 amb Josep Llu\u00eds Roca Pascual, agent de duanes, amb qui tingu\u00e9 quatre fills.\r\nL\u2019any 1929 rep el tercer acc\u00e8ssit a la Viola d\u2019Or, \u00e9s a dir, al millor poema de tema religi\u00f3s o moral dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia organitzats per Lo Rat Penat. El 1930 estrena la seua primera obra, La falta de Marieta, al teatre Novedades de Val\u00e8ncia, i assoleix un \u00e8xit rotund. Aquell mateix any publica Rafel a Nostra Novel\u00b7la ja que havia guanyat el primer premi del concurs convocat per aquesta revista. Unes setmanes despr\u00e9s estrena la seua segona pe\u00e7a teatral, Visanteta, una com\u00e8dia en un acte i en prosa; el llibret es publicar\u00e0 el 1931 al n\u00famero 11 de la revista Nostre Teatro. Aquests dos sainets estan protagonitzats per dones i mostren diferents problem\u00e0tiques socials (injust\u00edcia o autoodi de classe) i tamb\u00e9 d\u2019espec\u00edficament femenines (viol\u00e8ncia masclista, manca d\u2019independ\u00e8ncia econ\u00f2mica de les dones o sororitat). Visanteta va destacar especialment i fins i tot es va interpretar radiada a Radio Valencia.\r\nEl 1931 publica El ch\u00e9nit de Tana a la revista Nostre Teatro, obra que s\u2019estrenar\u00e0 en febrer d\u2019aquell any al Novedades; en maig arriba al mateix teatre El amo, amb llibret publicat al n\u00famero 103 de Nostre Teatro i en gener de 1932 Pare\u2026! Pare\u2026!, totes tres amb un molt notable \u00e8xit de p\u00fablic. La popularitat de Monz\u00f3 creix acompanyada dels elogis de la cr\u00edtica, la qual no dubta a considerar-la una escriptora amb talent, observadora, capa\u00e7 de construir trames i personatges complexos d\u2019una manera entenedora, sense perdre el car\u00e0cter popular ni l\u2019humor a les seues obres.\r\nDurant la primavera de 1932 s\u2019estrena el sainet La n\u00f2via de Paquito i, un any m\u00e9s tard, la com\u00e8dia sentimental Calor de niu. El 1933 es presenta A la festa; en aquestes obres, totes estrenades al Novedades, s\u2019inclouen quadres musicals, amb peces compostes per Jos\u00e9 Jarque Cuallad\u00f3, i on es barregen g\u00e8neres m\u00e9s l\u00edrics, com la romanza, amb d\u2019altres de m\u00e9s moderns, com el xarleston. Tant ell com Pilar Monz\u00f3 es consoliden com a referents de l\u2019escena valenciana dels anys trenta. A m\u00e9s a m\u00e9s, durant la Fira de Juliol de Val\u00e8ncia de 1933 es va interpretar la seua obra infantil Els xiquets de l\u2019estoreta.\r\nA banda de la seua activitat com a autora teatral, Pilar Monz\u00f3 es va mobilitzar a favor de la creaci\u00f3 de la Societat Valenciana d\u2019Autors, un projecte acollit pel Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista i impulsat, sobretot, pel m\u00f3n teatral (escriptors, propietaris de sales, actors i actrius, etc.). En aquells anys, el teatre generava una quantitat important de diners i aquesta societat valenciana, inspirada en la Societat d\u2019Autors de Catalunya, volia defensar els seus interessos; per aquest motiu, aspirava a aixoplugar els autors valencians sota una entitat pr\u00f2pia no dependent de la Sociedad General de Autores d'Espanya ubicada a Madrid, que els perjudicava amb el seu centralisme, i reclamava autonomia per a tramitar permisos, tarifes, estrenes teatrals, reclamacions, etc. L\u2019any 1934 s\u2019aconsegueix el prop\u00f2sit i Pilar Monz\u00f3 participa activament en els actes de celebraci\u00f3.\r\nTot i la seua novel\u00b7la, les obres estrenades, la popularitat i l\u2019\u00e8xit obtingut entre el p\u00fablic i la cr\u00edtica, el rastre literari de Pilar Monz\u00f3 es perd en arribar la postguerra. Un parell de circumst\u00e0ncies familiars la van portar a abandonar l\u2019escriptura: a sa mare no li agradava massa que la filla es dedicara a la creaci\u00f3 liter\u00e0ria i en faltar en 1942 va deixar d\u2019escriure definitivament; a m\u00e9s, en morir el seu marit en 1941 hagu\u00e9 de fer-se c\u00e0rrec de l\u2019ag\u00e8ncia de duanes per dur avant la fam\u00edlia.\r\nAgra\u00efments especials a Francesc Roca, net de Pilar Monz\u00f3, per la informaci\u00f3 familiar aportada."}, {"id": 759, "name": "Josep Victori", "surname": "Mora", "conjunction": "", "second_surname": "Pic\u00f3", "url": "/biografies/mora-pico-josep-victori", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_1Pi2BP1.jpg", "birth_date": 1831, "dead_date": 1902, "short_description": "Magistrat i escriptor\r\nFill del notari Josep Mora Molina, natural de Biar, i d\u2019Anna Maria Pic\u00f3 Sirvent, de Xixona. En acabar l\u2019ensenyament elemental, va fer els estudis de batxiller a Val\u00e8ncia (1847) i es trasllad\u00e0 a Madrid per cursar els estudis de Dret i se\u2019n va llicenciar en 1854 a la Universitat de Val\u00e8ncia. Va obrir despatx d\u2019advocat a Xixona, on tamb\u00e9 va exercir els c\u00e0rrecs de jutge de pau i promotor fiscal. En 1858 va contraure matrimoni amb Mar\u00eda de las Maravillas Rovira y Ladr\u00f3n de Guevara, amb qui tingu\u00e9 dos descendents.\r\nDurant l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera de 1868 va tindre una notable actuaci\u00f3 personal, reconeguda de manera oficial pel govern amb la Creu de Carles III. Despr\u00e9s de la mort de la seua muller, i sentint la necessitat d\u2019allunyar-se del lloc de la desgr\u00e0cia, va marxar per a exercir la professi\u00f3 a altres llocs: va ser jutge de Callosa d\u2019en Sarri\u00e0 (1871-1875) i hi va contraure segones n\u00fapcies amb Am\u00e0lia Berenguer Ronda, amb qui va tindre cinc fills. De Callosa va passar a Sagunt com a jutge (1875-1880), i posteriorment va exercir uns mesos a Terol i Alcoi, Saragossa (1882) i Val\u00e8ncia (1885). En l\u2019\u00e0mbit sociopol\u00edtic, com a progressista, es va afiliar al Partit Liberal.\r\nAscendit en la carrera judicial, fou destinat a l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona, en la qual va exercir com a jutge des de l\u2019any 1888 fins a la jubilaci\u00f3. En aquest terreny, va escriure diverses obres especialitzades com Procedimiento criminal. Compilaci\u00f3n general de las disposiciones vigentes sobre el enjuiciamiento criminal (Val\u00e8ncia, 1880).\r\nCom a aficionat i amant de la m\u00fasica i el teatre, va escriure una sarsuela en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jos\u00e9 Danvila titulada Ir por lana y salir trasquilado (1852) i va dirigir la primera banda de Xixona. En 1862 va fer una com\u00e8dia de circumst\u00e0ncies en valenci\u00e0, Un consell de fam\u00edlia, escrita arran de l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de dissens patern d\u2019aquell any. Aquest joguet en un acte i en vers, g\u00e8nere cultivat per ell amb una especial predilecci\u00f3 malgrat el poc temps disponible, ridiculitza la implantaci\u00f3 a l\u2019Estat espanyol de la Junta de Parents i tracta de les dificultats de dos joves (Tom\u00e0s i Vicenta) que pretenen casar-se, fet al qual s\u2019oposen els parents d\u2019ella, que \u00e9s \u00f2rfena. La pe\u00e7a, de sabor local en els personatges i en el llenguatge, es va representar en alguns pobles del sud valenci\u00e0 amb bona acceptaci\u00f3, per\u00f2 segons Manuel Rico va restar in\u00e8dita per la mod\u00e8stia de l\u2019autor.\r\nJosep Mora Pic\u00f3 va morir a Barcelona per una lesi\u00f3 org\u00e0nica del cor, al carrer de Pau Claris, n\u00famero 161, de la Dreta de l\u2019Eixample, als setanta-un anys. Fou soterrat al Cementeri de Montju\u00efc."}, {"id": 624, "name": "Ascensi", "surname": "Mora", "conjunction": "", "second_surname": "Roig", "url": "/biografies/mora-roig-ascensi", "image": "/media/biography/image/mora_roig_ascensi.jpg", "birth_date": 1834, "dead_date": 1883, "short_description": "Escriptor, director i actor\r\nNascut al carrer de Sagunt del cap i casal, fill de Salvador Mora i Josefa Roig. Prop del seu lloc de naixement t\u00e9 un carrer dedicat amb el nom \u00abActor Mora\u00bb que la ciutat li atorg\u00e0 per a celebrar el centenari del seu natalici.\r\nEstudi\u00e0 en el col\u00b7legi de Sant Pau amb les ensenyances, primer, de Francisco Domingo, i de Joaqu\u00edn Aleixandre. Encara que sos pares el dedicaren primerament a l\u2019art de la seda, \u00e9s a dir, velluter, i que posteriorment compagin\u00e0 l\u2019art dram\u00e0tic amb la seua professi\u00f3 de forner en Russafa, debut\u00e0 en el teatre als 14 anys, despr\u00e9s de formar-se musicalment en cant i declamaci\u00f3 i de demostrar als seus companys de taller la seua predisposici\u00f3 art\u00edstica recitant-los poesies de Baldov\u00ed i Bonilla o interpretant escenes de sarsueles. Als 16 anys formava part de diverses companyies de teatre que recorrien les comarques valencianes i als 22 dirigeix les seues primeres obres. En contraure matrimoni amb Mercedes Esteve passa a treballar en companyies de teatre en castell\u00e0 i inicia una gira per tot Espanya. En 1858 es converteix en primer actor del Teatre Princesa i, des d\u2019eixe moment, l\u2019acompanya l\u2019\u00e8xit fins que en 1881, ja greument malalt, es retira dels escenaris.\r\n\u00c9s en 1861 quan arriba la seua consagraci\u00f3, en representar el sainet d\u2019Eduard Escalante El deu, d\u00e8neu i noranta, autor que, a banda de ser amic, li\u2019l dedica i escriu obres especialment per a l\u2019actor, costum que tamb\u00e9 seguiren altres autors dram\u00e0tics de l\u2019\u00e8poca.\r\nEn la seua vessant com a escriptor, a banda de les obres en castell\u00e0, escrigu\u00e9 entre altres les peces teatrals Un bateig, El senserro de Monc\u00e0 (1870, Teatre Llibertat), El cap d\u2019Holofernes (1872, Teatre Llibertat), La cigarrera, Un capit\u00e0 de serol. Tamb\u00e9 algunes versades com les que apareixen en Niu d\u2019abelles, epigrames llemosins (1876), no debades \u00e9s un dels fundadors de la societat Lo Rat Penat."}, {"id": 626, "name": "Bernat", "surname": "Morales", "conjunction": "", "second_surname": "San Mart\u00edn", "url": "/biografies/morales-san-martin-bernat", "image": "/media/biography/image/morales_sanmartin_bernat.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1947, "short_description": "Farmac\u00e8utic i escriptor\r\nBernat Morales naix al barri del Cabanyal, tamb\u00e9 anomenat Poble Nou de la Mar. Farmac\u00e8utic de formaci\u00f3, llicenciat per la Universitat de Saragossa, va realitzar tamb\u00e9 estudis de dret a la Universitat de Val\u00e8ncia. Tot i que es feu c\u00e0rrec de la farm\u00e0cia de son pare \u2013l\u2019escultor Bernat Morales Soriano, esposat amb Filomena San Mart\u00edn Felipe\u2013, les seues passions s\u00f3n la literatura i la m\u00fasica. Cal dir que, en l\u2019ofici de farmac\u00e8utic, Bernat era la tercera generaci\u00f3 familiar, puix son iaio Josep Morales G\u00f3mez va ser qui va obrir la farm\u00e0cia al Cabanyal.\r\nMorales San Mart\u00edn es podria qualificar com a naturalista. Clarament influ\u00eft per Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, escriu narrativa en castell\u00e0 de tem\u00e0tica valenciana per la qual va ser premiat dins i fora de Val\u00e8ncia, com \u00e9s el cas de Tierra levantina, premiada pel Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia en 1913, o Olor de santidad pel de Madrid en 1916. Una de les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019este premi va ser que en 1919 \u00e9s nomenat membre corresponent per Val\u00e8ncia a la Real Academia Espa\u00f1ola.\r\nTot i esta tend\u00e8ncia naturalista, va estar relacionat des de ben jove amb els moviments de la Renaixen\u00e7a i del valencianisme de principis del segle XX, col\u00b7laborant en nombroses publicacions com La Degolla (1890), El Cuento del Dumenche (1908), La Traca Nova (1909), Anunciador Valenci\u00e0 (1912) o Pensat i Fet (1912). Entre estes publicacions destaca El Cuento Valenci\u00e0 que va fundar amb Vicent Miguel Carceller. Durant este temps va ser premiat en diferents edicions dels Jocs Florals de Lo Rat Penat, sempre en categories hist\u00f2riques o de narrativa com la seua Hist\u00f2ria del Puig de Santa Maria o la novel\u00b7la Flor de pecat.\r\nTamb\u00e9 va escriure obres dram\u00e0tiques, moltes d\u2019elles de tem\u00e0tica tr\u00e0gica, ben estrany en una \u00e8poca dominada pel sainet costumista. Aix\u00ed, destaquen La Rulla (1905); Cadireta d\u2019or (1908); Racimo de Horca (1908); La desposada del mar (1910); Idilis llevantins (1910), un recull de narracions curtes publicades per L\u2019Aven\u00e7 de Barcelona; La horda (1911); La primera flor (1912) o La dama blanca (1914).\r\nCom a m\u00fasic, form\u00e0 part del Conservatori de Val\u00e8ncia com a professor d\u2019Hist\u00f2ria de la Literatura Dram\u00e0tica, al mateix temps que escrivia cr\u00edtiques musicals en El Mercantil Valenciano amb el pseud\u00f2nim de Fidelio. La ra\u00f3 d\u2019este nom prov\u00e9 del dia del seu naixement, que era Sant Fidel, nom que va rebre el dia del seu bateig. Tamb\u00e9 va compondre sarsueles, suites i un grapat de peces per a piano. Entre les seues obres musicals destaquen Escenas valencianas, Serenata de Pierrot a la Luna o El vals de Candeur.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil, per les seues idees republicanes i col\u00b7laboracions esmentades, va ser represaliat pel franquisme. Pat\u00ed una situaci\u00f3 de pobresa extrema fins a la seua mort en 1947."}, {"id": 357, "name": "Jes\u00fas", "surname": "Morante", "conjunction": "i", "second_surname": "Borr\u00e0s", "url": "/biografies/morante-borras-jesus", "image": "/media/biography/image/morante_borras_jesus2.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1971, "short_description": "Periodista i autor teatral\r\nVa ser director de les revistes Nostre Teatro i Lletres Valencianes, dedicades a l'edici\u00f3 de com\u00e8dies i novel\u00b7les valencianes respectivament, a m\u00e9s de ser col\u00b7laborador i redactor de diversos peri\u00f2dics locals.\r\nCom a autor teatral, va escriure com\u00e8dies, farses c\u00f2miques i sainets d'\u00e8xit, com L'estudianta segle XX, Bandera de pau, El tio Estraperlo o En la festa de les falles, que van ser representades en nombroses ocasions. Un dels seus \u00e8xits m\u00e9s destacats va ser El Cristo del poble, on s'adhereix al corrent del teatre social, exacerbant el melodrama, per\u00f2 amb una calculada ambig\u00fcitat que li assegur\u00e0 l'\u00e8xit no sols als anys 1930, en que es va estrenar, sin\u00f3 tamb\u00e9 durant la guerra \u2014fins i tot amb traducci\u00f3 a l'espanyol\u2014, i tamb\u00e9 a la postguerra, en ser estrenada el 1943 a la Pla\u00e7a de Bous de Val\u00e8ncia, en un clar exemple de reversibilitat ideol\u00f2gica.\r\nCom a poeta, obtingu\u00e9 diversos premis en els Jocs Florals de Lo Rat-Penat i el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber. Tamb\u00e9 va publicar un recull de versos, Raps\u00f2dia l\u00edrica, (1961).\r\nTot i que mai no va abandonar del tot la llengua, no va tindre cap problema un cop acabada la guerra, per a adaptant-se a les circumst\u00e0ncies que el nou r\u00e8gim imposava. Aix\u00ed, el 1940 fou cap de centuria de la Falange, anava a les presons, com la de Sant Miquel dels Reis, a fer discursos sobre els llibres amics i enemics de l'home i sobre el paper de la Falange com a justiciera que al mateix temps perdona, per la redempci\u00f3 de la pena."}, {"id": 393, "name": "Robert", "surname": "Mor\u00f2der", "conjunction": "i", "second_surname": "Molina", "url": "/biografies/moroder-molina-robert", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_Ylx5Iqd.jpg", "birth_date": 1914, "dead_date": 1992, "short_description": "Activista cultural i pol\u00edtic\r\nQuan estava cursant dret a la Universitat de Val\u00e8ncia va ingressar a l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Escolar (AVE), grup universitari que aparegu\u00e9 a l'adveniment de la Rep\u00fablica. La seua finalitat era la de deixar de costat els enfrontaments pol\u00edtics, com el que tenien els cat\u00f2lics i els anticlericals, i aix\u00ed no discriminar cap estudiant per raons pol\u00edtiques. Aquesta associaci\u00f3 va organitzar els cursos de la Universitat Popular Valencianista.\r\nEn novembre de 1932, acced\u00ed al c\u00e0rrec de secretari comptador de l'AVE, a m\u00e9s de formar part de la Junta de Consulta de Dret. A l'octubre de 1933 pass\u00e0 a ser vocal primer, i al gener de 1935 arrib\u00e0 a ser el seu president.\r\nAquest grup no va tenir molt de ress\u00f2 donat no poseia un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 propi, pel que les seues proclames es feien mitjan\u00e7ant El Cam\u00ed, setmanari valencianista que va funcionar entre 1932 i 1934, on Mor\u00f2der hi escrivia. En aquest setmanari, dirigit per Joaquim Reig i Adolf Pizcueta, hi van col\u00b7laborar gran part dels valencianistes del moment.\r\nFou membre d'Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, i redactor en cap d'Acci\u00f3, el setmanari vinculat al partit, que es va publicar des del 1934 al 1936. A Acci\u00f3 treballaria amb personalitats com Xavier Casp, Miquel Adlert, Carles Salvador o Josep Giner.\r\nTamb\u00e9 form\u00e0 part,\u00a0com a arxiver-bibliotecari,\u00a0del Consell Directiu de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, associaci\u00f3 que va n\u00e9ixer al febrer de 1934 i que pretenia fomentar l'educaci\u00f3 en valenci\u00e0. El 1938 es va dissoldre, encara que la seua activitat ja havia disminuit molt durant la Guerra Civil.\r\nJa a la postguerra va assistir habitualment a les reunions de l'Editorial Torre i des del 1960 fou secretari general de l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s va participar amb Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, partit valencianista i democristi\u00e0, creat al 1965 i que es va presentar a les eleccions del 1977 sense aconseguir cap representaci\u00f3, pel que les activitats d'aquest partit van cessar.\r\nAl 1973 fou president de la junta directiva de La Paraula Cristiana, associaci\u00f3 creada el mateix any i aprovada per l'arquebisbat de Val\u00e8ncia amb la finalitat de potenciar la vida cristiana en valenci\u00e0."}, {"id": 385, "name": "Frederic", "surname": "Moscard\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Cervera", "url": "/biografies/moscardo-cervera-frederic", "image": "/media/biography/image/moscardo_cervera_frederic.jpg", "birth_date": 1905, "dead_date": 1988, "short_description": "Sacerdot i historiador\r\nVa realitzar els seus estudis de sacerdot al seminari de Val\u00e8ncia en 1927.\r\nDurant els anys de la Rep\u00fablica va residir a Barcelona.\r\nDurant la Guerra Civil fou empresonat per la seua condici\u00f3 de sacerdot.\r\nEl 1939, a la fi de la Guerra Civil, torn\u00e0 a Val\u00e8ncia on fou nomenat beneficiat de la parr\u00f2quia de Santa M\u00f2nica.\r\nVa assistir als Cursos de Cultura i Llengua Valenciana que va impartir Manuel Sanchis Guarner en Val\u00e8ncia.\r\nAl llarg de la d\u00e8cada de 1950 edit\u00e0 algunes obres sobre hist\u00f2ria valenciana: Breu compendi de la hist\u00f2ria del Regne de Val\u00e8ncia (1953),\u00a0Val\u00e8ncia i el general Espartero (1955),\u00a0Biografia dels reis de Val\u00e8ncia (1956) i Imatges venerables de la ciutat de Val\u00e8ncia (1956)."}, {"id": 651, "name": "Maria Am\u00e8lia", "surname": "Mulet", "conjunction": "", "second_surname": "Mulet", "url": "/biografies/mulet-mulet-maria-amelia", "image": "/media/biography/image/mulet_mulet_maria-amelia.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1982, "short_description": "Mestra i escriptora\r\nMembre d\u2019una fam\u00edlia benestant amb inclinacions culturals i neboda del pintor Vicent Mulet, de notable influ\u00e8ncia en la pintura valenciana, va ser mestra i poeta. Va estudiar Magisteri i, posteriorment, va exercir-ne la vocaci\u00f3 a Albalat de la Ribera, Banyeres de Mariola i Cullera.\r\nTot i la dificultat del moment d\u2019esdevindre una dona c\u00e8lebre, Maria Mulet va saber aprofitar tot el seu art per tal de crear obres liter\u00e0ries infantils i juvenils en valenci\u00e0, llengua que perillava en els temps de la postguerra.\r\nMaria Mulet va ser una escriptora biling\u00fce i va adaptar la llengua al moment en qu\u00e8 es trobava. Va iniciar la seua carrera liter\u00e0ria escrivint en castell\u00e0, ja que la censura franquista no admetia cap publicaci\u00f3 d\u2019obres en valenci\u00e0, ni tampoc de treballs que q\u00fcestionaren el r\u00e8gim de l\u2019\u00e8poca. Aix\u00ed doncs, el seu primer llibre de poesia, Arpa suave (1948), fou escrit en castell\u00e0 i va ser dividit en tres parts: la primera, anomenada \u00abEstampas de v\u00edrgenes y de ni\u00f1os\u00bb; la segona, \u00abEl cielo y el r\u00edo\u00bb, i la tercera, \u00abLa voz en el viento\u00bb. Despr\u00e9s d\u2019aquesta publicaci\u00f3, durant els anys 1947, 1948 i 1949, tres dels seus poemes van apar\u00e9ixer, tamb\u00e9 en castell\u00e0, a l\u2019Almanaque de Las Provincias.\r\nM\u00e9s tard va publicar Contactos (1950), poemari en qu\u00e8 mostrava una perspectiva \u00edntima de la natura i una nost\u00e0lgia per la muntanya, aix\u00ed com en Donde haya sol (1963), un llibre de lectures infantils. En 1956 va publicar un altre llibre en prosa per a infants, Pedro, diario de un ni\u00f1o. Tot i que la tem\u00e0tica religiosa no era la m\u00e9s habitual en les seues obres, va estar present en el recull Gloria a Dios. Poemas de Navidad (1957).\r\nA partir d\u2019aquest moment, l\u2019autora va sumar-se a l\u2019entitat Lo Rat Penat, on va realitzar activitats de lectura com a mestra d\u2019infants (abans d\u2019arribar a exercir-ne va ser-hi tamb\u00e9 alumna). Arran d\u2019aquesta incorporaci\u00f3, en el curs 1970-1971 va ser presidenta dels Cursos de Llengua i Literatura i hi va publicar algunes obres en valenci\u00e0: Veus de xiquets (1971), un llibre de poemes infantils dividit en dotze parts dedicat a Carles Salvador i amb pr\u00f2leg de Mart\u00ed Dom\u00ednguez; Nadal al cor, poemes per a tots (1973), dividit en quatre parts, i Pere, diari d\u2019un xiquet (1978), un llibre de prosa infantil que, com hem vist, havia publicat en castell\u00e0 el 1956.\r\nA banda d\u2019aquestes composicions en valenci\u00e0, tamb\u00e9 va fer altres aportacions en la revista fallera Pensat i Fet, on va participar en tres ocasions per tal de commemorar la festa josefina: \u00abDia de Sant Josep\u00bb (1951), \u00abCrem\u00e0\u00bb (1952) i \u00abFalles!\u00bb (1955). A m\u00e9s, va publicar poemes en valenci\u00e0 en els llibres de festes de la Mare del Castell de Cullera, municipi on va viure fins a la seua mort. Aix\u00ed doncs, trobem les seues composicions \u2013en versos lliures i amb la mar com a nucli tem\u00e0tic\u2013 en abril de tres anys concrets: en 1974, \u00abPreludi exaltat a Cullera en Festes\u00bb i \u00abMar, Mare de l\u2019Encarnaci\u00f3\u00bb; en 1976, \u00abPl\u00e0cida tardor d\u2019estels\u00bb i \u00abOcell ple de mar\u00bb, i, en 1977, \u00abEspill de nen\u00bb.\r\nL\u2019Ajuntament d\u2019Albalat de la Ribera, en honor a la seua tasca liter\u00e0ria i pedag\u00f2gica, va batejar un dels carrers del poble amb el seu nom."}, {"id": 376, "name": "Ricard", "surname": "Mu\u00f1oz", "conjunction": "i", "second_surname": "Carbonero", "url": "/biografies/munoz-carbonero-ricard", "image": "/media/biography/image/munoz_carbonero_ricard.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1944, "short_description": "Metge\r\nEs va casar en 1910 amb Carmen Suay amb qui tingueren dos fills: Ricardo i Vicente, que esdevindria un reconegut director, productor i guionista cinematogr\u00e0fic.\r\nVa realitzar els estudis de perit qu\u00edmic i va cursar la carrera de Medicina llicenciant-se en 1908 i especialitzant-se en radiologia.\r\nVa participar en institucions relacionades amb la seua professi\u00f3 essent membre fundador de la Real Sociedad de Electrologia y Radiologia M\u00e9dica (1919). Tamb\u00e9 va estar relacionat amb la Creu Roja a partir de 1934 i va formar part del seu Comit\u00e9 Central. Tamb\u00e9 fou professor d'Hist\u00f2ria Cr\u00edtica de la Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia i president de la Secci\u00f3 d'Hist\u00f2ria i Literatura M\u00e8diques del Instituto M\u00e9dico Valenciano, aix\u00ed com tamb\u00e9 va ser col\u00b7laborador de la revista m\u00e8dica El Pueblo.\r\nTamb\u00e9 va tenir una important traject\u00f2ria pol\u00edtica de caire liberal. En 1920 fou escollit regidor a Val\u00e8ncia pel Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA) fundat per Vicent Blasco i Ib\u00e0\u00f1ez i aleshores ja controlat per F\u00e8lix Azzati mantenint el c\u00e0rrec durant la Dictadura de Primo de Rivera.\r\nEl 1931, amb l'arribada de la Rep\u00fablica, va abandonar el PURA per ingressar en el Partido Republicano Socialista en el que va estar fins 1934 ocupant la presid\u00e8ncia del mateix. A m\u00e9s, fou membre de la masoner\u00eda i un anticlerical conven\u00e7ut. Tamb\u00e9 va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nDurant la Guerra Civil fou vocal de la junta del Colegio de Sordomudos y Ciegos. En aquest mateix per\u00edode es va afiliar al Partido Sindicalista i a la CNT i va estar vinculat, ocupant durant dos anys la presid\u00e8ncia de la Liga de los Derechos del Hombre y del Ciudadano el que m\u00e9s tard li comportaria problemes amb la Brigada Social del Franquisme.\r\nVa estar sotm\u00e8s fins la seua mort a una intensa investigaci\u00f3 per la seua pertin\u00e8ncia a la masoner\u00eda i a aquesta darrera instituci\u00f3, i va estar empresonat durant un breu per\u00edode de temps per aquestes acusacions."}, {"id": 691, "name": "Gregori", "surname": "Mu\u00f1oz", "conjunction": "", "second_surname": "Montoro", "url": "/biografies/munoz-montoro-gregori", "image": "/media/biography/image/munoz_montoro_gregori.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1978, "short_description": "Pintor, decorador i escen\u00f2graf\r\nEls seus inicis com a artista cal situar-los al costat de son pare, Gregorio Mu\u00f1oz Due\u00f1as, fundador de l\u2019Escola de Cer\u00e0mica de Manises i autor de treballs emmarcats en l\u2019art noveau. Gori, nascut al barri de Benicalap, va estudiar a l\u2019escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia i a la de San Fernando de Madrid. Va fer pr\u00e0ctiques d\u2019escenografia al taller de Salvador Alarma, l\u2019escen\u00f2graf modernista m\u00e9s important del moment. Va obtindre una beca per a ampliar estudis a Fran\u00e7a, B\u00e8lgica i Holanda, on va residir fins a 1936. Es va casar amb Mar\u00eda del Carmen Garc\u00eda Ant\u00f3n i va tindre dos filles: Carmen (Gorita) i Mar\u00eda Antonia (Tonica). Fou cunyat del tamb\u00e9 artista Manel Edo Mosquera.\r\nLa seua activitat inicial dins de l'humor i la caricatura va ser reconeguda per cr\u00edtics renom que el van qualificar com un dels millors caricaturistes renovadors del moment. En 1932 va participar en el XV Sal\u00f3 d'Humoristes que, organitzat per la Uni\u00f3 de Dibuixants Espanyols, es va celebrar en el Cercle de Belles Arts de Madrid.\r\nLa seua primera exposici\u00f3 individual de caricatures la va celebrar en el Lyceum Club Femen\u00ed de Madrid. All\u00e0 va presentar vora quaranta caricatures de personalitats hist\u00f2riques i actuals destacades en els camp de les arts, la literatura i la pol\u00edtica com de Vicente Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Ram\u00f3n P\u00e9rez de Ayala, Oscar Wilde, M\u00e0xim Gorki, Bernad Shaw, Leon Tolstoi, Pio Baroja, V\u00edctor Hugo, Don Ram\u00f3n del Valle Incl\u00e1n, Jacinto Benavente, Federico Garc\u00eda Sanchis, Azor\u00edn, Mari\u00e0 Benlliure o Jos\u00e9 Serrano. Posteriorment\u00a0 es va celebrar a l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia. L'artista Rafael P\u00e9rez Contel va confeccionar el cartell anunciador i la presentaci\u00f3 del cat\u00e0leg va ser a c\u00e0rrec de l'escriptor Ram\u00f3n P\u00e9rez d'Ayala. La mostra va mer\u00e9ixer una laudat\u00f2ria cr\u00edtica del periodista Eduardus (Eduard L\u00f3pez Chavarri) a Las Provincias. El comentarista va destacar el car\u00e0cter simplificador i estilitzador dels dibuixos de Gori i el seu sentit de l'humor. A Val\u00e8ncia va mantindre una estreta relaci\u00f3 amb el grup d'artistes renovadors que encap\u00e7alava el seu amic Josep Renau. Gori Mu\u00f1oz va col\u00b7laborar en diversos diaris i revistes i va ser director gr\u00e0fic de l'Editorial Nosotros.\r\nDurant les seues estades a Val\u00e8ncia, era assidu de la Sala Blava, \u00fanic lloc a la ciutat on es reunia la joventut inquieta i renovadora de llavors. La Sala Blava a trav\u00e9s d\u2019Acci\u00f3 d'Art es va convertir en un lloc com\u00fa dels intel\u00b7lectuals i els artistes valencianistes d'esquerres. Prompte es va convertir en una instituci\u00f3 a Val\u00e8ncia, no sols perqu\u00e8 va ser cenacle d'un grup de pintors, escultors, cartellistes, poetes i literats, sin\u00f3 perqu\u00e8 va ser un vertader f\u00f2rum on es discutien lliurement tota classe d'idees sense arribar als enfrontaments. Tot aquell que tenia una idea que defensar o una postura que mantenir ho podia fer all\u00ed sense por de repres\u00e0lies, perqu\u00e8 tota intervenci\u00f3 dial\u00e8ctica estava permesa sempre que es respectaren les normes educadament. Es pot dir que Gori Mu\u00f1oz gaudia d'una ben guanyada reputaci\u00f3 com a dibuixant, il\u00b7lustrador i fins i tot artista faller.\r\nEn esclatar la Guerra es va alinear amb la causa i la defensa de la Rep\u00fablica. Va ser un dels activistes m\u00e9s destacats de la Secci\u00f3 d'Arts Pl\u00e0stiques de l'Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals Antifeixistes com a militant socialista. Es va dedicar a confeccionar cartells b\u00e8l\u00b7lics, vinyetes i caricatures. Posteriorment, va treballar per a Josep Renau en la Direcci\u00f3 General de Belles Arts de Val\u00e8ncia. Paral\u00b7lelament va ser escen\u00f2graf en el teatre universitari El Buho. En 1937, Renau, li va encarregar la decoraci\u00f3 del Pavell\u00f3 Espanyol en l'Exposici\u00f3 Internacional de Paris.\r\nA m\u00e9s, la Secci\u00f3 d\u2019Arts Pl\u00e0stiques de l'Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals va encarregar a Gori la creaci\u00f3 de quatre falles de tem\u00e0tica antifeixista i en defensa de la legalitat republicana: Coses d\u2019Ara, la Catedral, el Betlem d\u2019Engany i la Balan\u00e7a del M\u00f3n. Les falles antifeixistes no van arribar a realitzar-se, encara que s\u00ed alguns ninots que es van exposar en la Llotja de Val\u00e8ncia, ja que el general colpista Queipo de Pla havia amena\u00e7at reiteradament en les seues emissions radiof\u00f2niques que bombardejaria Val\u00e8ncia si es plantaven falles. Els diners que hi havia per a realitzar-les, es va destinar a roba i queviures per als milicians. Amb motiu d\u2019esta plant\u00e0 singular es va editar un n\u00famero especial de Nueva Cultura, que feia la funci\u00f3 de llibret de falla.\r\nL'activitat de Gori Mu\u00f1oz a la Guerra va ser prol\u00edfica. Va ser nomenat Director de la Comissi\u00f3 d'Arts Pl\u00e0stiques de la Sotssecretaria de Propaganda de Barcelona i va ser director gr\u00e0fic d'Ej\u00e9rcito Popular, publicaci\u00f3 de l'Estat Major. Al final de la guerra es va exiliar a Fran\u00e7a, on col\u00b7labor\u00e0 en el diari L\u2019Independent.\r\nAl 1939 es va traslladar a Buenos Aires, ciutat que no va abandonar mai. L'artista valenci\u00e0 va entrar amb bon peu en els cercles art\u00edstics de la capital argentina, ja que r\u00e0pidament va rebre enc\u00e0rrecs per a decoracions teatrals i cinematogr\u00e0fiques. Va obtindre en set ocasions el Premi de l'Acad\u00e8mia d'Arts i Ci\u00e8ncies Cinematogr\u00e0fiques de l'Argentina; altres tantes, el Premi anual de l'Associaci\u00f3 de Cronistes de Cinema, dos de l'Instituto Nacional de Cinematografia, tres del Club Gentes de Cine i un Primer Premi en e Congreso Hispanoamericano de Cine entre altres. Entre 1941 i 1973, va participar en 192 pel\u00b7l\u00edcules i m\u00e9s de 160 escenografies teatrals.\r\nL'exist\u00e8ncia art\u00edstica de Gregorio Mu\u00f1oz Montoro va ser la d'un creador multidisciplinar en lluita contra el seu entorn i la seua circumst\u00e0ncia d'exiliat. Un ser extraordin\u00e0riament vitalista malgrat l\u2019exili i la malaltia de Parkinson que patia.\r\nAl 1988, la seua v\u00eddua, l'actriu Mar\u00eda del Carmen Garc\u00eda Ant\u00f3n, va donar, per al futur Museu del Cinema de la Filmoteca Valenciana, una important col\u00b7lecci\u00f3 d'obres i documents de l'artista. En 1989, la revista Archivos de la Filmoteca li va dedicar un monogr\u00e0fic."}, {"id": 594, "name": "Eduard", "surname": "Mu\u00f1oz", "conjunction": "i", "second_surname": "Orts", "url": "/biografies/munoz-orts-eduard", "image": "/media/biography/image/munoz_orts_eduard.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1964, "short_description": "Pintor i il\u00b7lustrador\r\nVa n\u00e0ixer al si d\u2019una fam\u00edlia de classe mitjana de sis germans, formada per Severino Mu\u00f1oz Muedra i Emilia Orts Herreras. Del seu pare, un prestigi\u00f3s advocat valenci\u00e0, va heretar una gran al\u00e7ada, un aire de cavallerositat i la simpatia natural. Com tots els xiquets de fam\u00edlia burgesa i liberal, va cursar els estudis de batxillerat a l\u2019Institut Llu\u00eds Vives, centre docent que gaudia d\u2019un gran prestigi en la vida cultural de la ciutat.\r\nVa iniciar la carrera de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 prompte va deixar d\u2019assistir a les classes, conven\u00e7ut que l\u2019afici\u00f3 pel dibuix i la pintura, desenvolupada des de la infantesa, era la seua vocaci\u00f3. Es va matricular en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles (1921-1926), on r\u00e0pidament, pel seu car\u00e0cter extravertit, eloq\u00fc\u00e8ncia i cordialitat, es va atraure l\u2019amistat i l\u2019admiraci\u00f3 de nombrosos condeixebles. Fou alumne dels pintors Isidoro Garnelo, Jos\u00e9 Renau Montoro i Ricardo Verde, i va tindre la sort de coincidir a les aules de Sant Carles amb un grup d\u2019artistes que es distingien pel seu progressisme pol\u00edtic i est\u00e8tic i que m\u00e9s tard configurarien l\u2019anomenada avantguarda valenciana dels anys trenta (Antoni Ballester, Francesc Badia, Francesc Carre\u00f1o, Armand Ramon, Josep Renau Berenguer, Josep Sabina\u2026).\r\nEls seus inicis art\u00edstics van estar influ\u00efts pels postulats de la tradicional Escola Pict\u00f2rica Valenciana, caracteritzada per ser l\u2019hereua directa del sorollisme, que tant de pes va tindre en l\u2019art aut\u00f2cton. En els primers quadres s\u2019advertia la suggesti\u00f3 que sentia pels paisatges de l\u2019horta, la regi\u00f3 muntanyenca i els temes mariners, que plasmava amb un extremat rigor impressionista. Els seus quaderns d\u2019anotacions contenien una incre\u00efble varietat d\u2019escenes de l\u2019horta i dels voltants de Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 es va dedicar a la realitzaci\u00f3 de retrats i caricatures dels seus amics \u2013la majoria condeixebles\u2013, dibuixats amb energia i que, sens dubte, eren extremadament naturals.\r\nAmb aquest grup va participar en exposicions col\u00b7lectives, en la redacci\u00f3 de manifestos, en m\u00edtings pol\u00edtics i en vagues escolars de gran repercussi\u00f3 en la vida acad\u00e8mica valenciana. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes i va ocupar un c\u00e0rrec directiu en la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar (FUE) de l\u2019Escola de Sant Carles, on particip\u00e0, entre altres activitats, com a director d\u2019escena del grup teatral El Mussol (1934\u20111939) i hi coincid\u00ed amb Llu\u00eds Llana, Frederic Mi\u00f1ana, Manuel Palau, D\u00e1maso Alonso, L\u00f3pez Chavarri, etc.\r\nNo solament tenia temps per a pintar i participar en actes pol\u00edtics, sin\u00f3 que assistia a les principals tert\u00falies liter\u00e0ries i art\u00edstiques de la ciutat. Per\u00f2 sobretot freq\u00fcentava la Sala Blava d\u2019Acci\u00f3 Art, on es reunia amb els seus inseparables amics Juanino Renau, Jos\u00e9 Bueno, Juan Gil-Albert, Lucio Ballesteros Jaime, Rafael P\u00e9rez Contel, Emili G\u00f3mez Nadal, Josep Renau i Enric Segarra. El 25 de maig de 1933 s\u2019havia constitu\u00eft a Val\u00e8ncia l\u2019agrupaci\u00f3 d\u2019intel\u00b7lectuals i artistes valencians Acci\u00f3 d\u2019Art, alguns dels quals provenien de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. Ocup\u00e0 la mateixa seu del c\u00e8ntric carrer de la Redempci\u00f3, quan l\u2019AVR es mud\u00e0 al carrer Barcelonina. Segons que ens diu Adolf Pizcueta, \u00abAcci\u00f3 d\u2019Art es convert\u00ed en un lloc de reuni\u00f3 i tert\u00falia di\u00e0ria d\u2019artistes i escriptors, prou popular, caracteritzat per la seua marcada significaci\u00f3 valencianista\u00bb, amb el mateix esperit de discussi\u00f3 i de renovaci\u00f3 que havia presidit la Sala Blava des del 1929. En aquestes entitats va participar en la III Manifestaci\u00f3 d\u2019Art (1933), en la I Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1933), en la II Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts (1934), en la II Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1934), en la III Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts (1935) i en la III Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1935), entre altres mostres valentines.\r\nEl seu primer \u00e8xit oficial va ser en 1932, en guanyar el premi del Concurs de Cartells convocat per l\u2019Institut Nacional del Vi. La primera exposici\u00f3 individual la va celebrar a la Sala Blava, nucli principal d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art. Les seues obres destacaven per la nitidesa, l\u2019equilibri i la coher\u00e8ncia de les formes, al mateix temps que el refinament, quan no l\u2019esplendor exuberant, quasi fauve, de la seua paleta. A partir de 1934 va comen\u00e7ar un per\u00edode d\u2019intensa activitat art\u00edstica que es va veure recompensat per diversos guardons i pels elogis de la cr\u00edtica especialitzada.\r\nUna altra participaci\u00f3 de Lalo \u00e9s en el setmanari valencianista El Cam\u00ed, que a partir de 1933 inser\u00ed una secci\u00f3 titulada \u00abPaisatges valencians\u00bb en qu\u00e8 s\u2019estampaven dibuixos de moltes contrades valencianes, a c\u00e0rrec d\u2019una n\u00f2mina \u00e0mplia de dibuixants.\r\nLa personalitat d\u2019Eduard Mu\u00f1oz Orts el convertia en una persona singular que transmetia constantment alegria a tots. Per\u00f2 la seua aparent alegria ocultava un \u00e9sser callat, reservat, reflexiu, que maquillava una gran amargor. En efecte, la mort primerenca de la seua n\u00favia, a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una penosa malaltia, va ser un fet decisiu que, segons el seu germ\u00e0 Antoni, va trastocar el seu car\u00e0cter i el va deixar marcat per sempre m\u00e9s.\r\nEn esclatar la revolta militar de 1936, va participar en les diferents accions populars i revolucion\u00e0ries en defensa de la legalitat republicana. Es va adherir a l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura i despr\u00e9s es va enrolar voluntari en un batall\u00f3 alp\u00ed. En haver estudiat a l\u2019Escola Popular de Guerra, va ser destinat a l\u2019Estat Major d\u2019El Campesino.\r\nLa fi de la guerra va sorprendre\u2019l als Pirineus, per la qual cosa li va resultar relativament f\u00e0cil travessar la frontera i entregar-se a les autoritats franceses. La seua condici\u00f3 d\u2019oficial de l\u2019Ex\u00e8rcit Republic\u00e0, i tal vegada la seua milit\u00e0ncia pol\u00edtica en el Partit Comunista, va ser la causa que el traslladaren a un camp d\u2019internament de Cotlliure. All\u00ed va formar part d\u2019una Companyia de Treball Militaritzada i, en produir-se la invasi\u00f3 alemanya, va ser mobilitzat per l\u2019ex\u00e8rcit franc\u00e9s; en unes operacions de guerra pels voltants de Dunkerke va ser fet presoner i enviat a l\u2019stalag XII-D a Trier, des d\u2019on va arribar a Mauthausen el 25 de gener de 1941. Per la seua condici\u00f3 d\u2019artista va ser destinat al barrac\u00f3 dels privilegiats on el capit\u00e0 del camp, Bachmayer, li va encarregar diversos quadres i la decoraci\u00f3 i ornamentaci\u00f3 del pavell\u00f3 de ca\u00e7a. La seua simpatia natural i el seu carisma personal l\u2019ajudaren a atraure\u2019s la confian\u00e7a d\u2019aquest capit\u00e0 i d\u2019altres caps, que li permetien una certa llibertat de moviment per les diferents instal\u00b7lacions del camp. Aix\u00ed, va poder col\u00b7locar en llocs segurs diversos compatriotes que feien treballs penosos i que assumien responsabilitats en la direcci\u00f3 de la resist\u00e8ncia clandestina.\r\nVa ser alliberat del camp i traslladat a Par\u00eds per la Creu Roja abans que la resta dels seus companys. Despr\u00e9s d\u2019un llarg per\u00edode d\u2019hospitalitzaci\u00f3 en aquesta capital, es va recuperar prou per a reprendre les activitats pol\u00edtiques i art\u00edstiques. Es va instal\u00b7lar en un apartament del Barri Llat\u00ed i va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar amb textos literaris i amb il\u00b7lustracions en diverses revistes. Va ser llavors quan va reprendre la seua amistat amb Madeleine Conade, una jove francesa que havia conegut a Val\u00e8ncia bastants anys arrere, i amb la qual va contraure matrimoni el 31 de desembre de 1949. S\u2019instal\u00b7laren a la localitat francesa de Yssy-les-Molineaux. Va mantindre una estreta i cordial relaci\u00f3 amb els artistes espanyols establits a Par\u00eds, amb els quals solia veure\u2019s en les tert\u00falies art\u00edstiques o en les reunions del Partit Comunista. Entre els seus amics \u00edntims es trobava Pablo Picasso, artista al qual admirava profundament i qui m\u00e9s ajuda li va prestar en abandonar el camp d\u2019extermini de Mauthausen. Sota la influ\u00e8ncia magistral de Picasso, va comprendre que ja era temps d\u2019innovar-se i buscar el seu propi cam\u00ed art\u00edstic; a partit dels seus ensenyaments i consells, Lalo va veure il\u00b7luminar-se les seues intu\u00efcions esteticistes i va comprendre que aquell amor seu per la gran pintura impressionista no podia actualitzar-se en el present amb obres concretes. No va ocultar mai la viva admiraci\u00f3 que sentia tamb\u00e9 per L\u00e9ger, l\u2019acad\u00e8mia lliure que va freq\u00fcentar durant alguns anys."}, {"id": 448, "name": "Joaquim", "surname": "Mu\u00f1oz", "conjunction": "i", "second_surname": "Peirats", "url": "/biografies/munoz-peirats-joaquim", "image": "/media/biography/image/munoz_peirats_joaquim.jpg", "birth_date": 1931, "dead_date": 1987, "short_description": "Pol\u00edtic i advocat\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia d'actius comerciants.\r\nEs va llicenciar en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques a la Universitat de Deusto i en Dret a Valladolid. Va arribar a ser nomenat membre del Patronat de la Universitat de Val\u00e8ncia i de la Facultat d\u2019Economia. Al llarg de la seva vida, public\u00e0 nombrosos articles de tem\u00e0tica pol\u00edtica i econ\u00f2mica a la premsa local valenciana.\r\nFund\u00e0 l\u2019Asociaci\u00f3n Espa\u00f1ola de Cooperaci\u00f3n Europea i, el 1961, la seva secci\u00f3 valenciana. L'any seg\u00fcent es va casar\u00a0amb Teresa Valdueza, amb qui compart\u00ed el mateix comprom\u00eds pol\u00edtic.\r\nConven\u00e7ut mon\u00e0rquic i partidari de la transici\u00f3 mon\u00e0rquica constitucional, fou membre del Consell Privat de Don Joan de Borb\u00f3 i, un temps despr\u00e9s, va ser nomenat el seu secretari pol\u00edtic, fins 1969 quan es va dissoldre aquest organisme.\r\nEl 1973 particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 \u2014junt a Francesc de Paula Burguera\u2014 del Partit Dem\u00f2crata i Liberal del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que formaria part de la Federaci\u00f3 de Partits Dem\u00f2crates i Liberals, on fou nomenat, l\u2019any seg\u00fcent, vicepresident i membre del Consell Executiu.\r\nVa ser membre del Consejo Pol\u00edtico Nacional de la Uni\u00f3n de Centro Democr\u00e1tico (UCD) i del seu comit\u00e8 executiu de Val\u00e8ncia.\r\nDurant la legislatura constituent de 1977, va ser escollit diputat per Val\u00e8ncia. Aquell mateix any fou escollit president de l\u2019Ateneu Mercantil i Cultural de Val\u00e8ncia i amb aquest c\u00e0rrec, treball\u00e0 per la democratitzaci\u00f3 dels estatuts de l\u2019entitat.\r\nEl 1979 fou elegit president de la delegaci\u00f3 de parlamentaris espanyols a la XXXI Assemblea Parlament\u00e0ria del Consell d\u2019Europa. En aquesta l\u00ednia, va arribar a ser membre del Consell Superior d\u2019Afers Exteriors, assessor parlamentari del ministre d\u2019Afers exteriors, membre del Comit\u00e8 Mixt parlamentari europeu-Corts i representant del Consell d\u2019Europa.\r\nTamb\u00e9 el 1979 torn\u00e0 a ser elegit diputat per Val\u00e8ncia per la nova legislatura, novament per la UCD. Treball\u00e0 com a vocal en diverses comissions, entre les quals, d\u2019Afers Exteriors, d\u2019Economia, de Pressupostos, d\u2019Ind\u00fastria i Energia, de Reglament i en la comissi\u00f3 especial dels problemes de l\u2019Emigraci\u00f3.\r\nEls \u00faltims anys de la seva vida patia un precari estat de salut, morint finalment d'un vessament cerebral."}, {"id": 297, "name": "Jacint Maria", "surname": "Mustieles", "conjunction": "i", "second_surname": "Perales de Verdonces", "url": "/biografies/mustieles-perales-de-verdonces-jacint-maria", "image": "/media/biography/image/mustieles_peralesdeverdonces_jacintmaria2.jpg", "birth_date": 1887, "dead_date": 1948, "short_description": "Advocat i poeta\r\nEs cas\u00e0 amb Concepci\u00f3 Lope, amb qui tingueren tres fills: Regina-Immaculada, Jacint Jordi i N\u00faria.\r\nInicia els estudis d'Arquitectura el 1903, per\u00f2 els abandona al poc temps per cursar la carrera de Dret, camp en qu\u00e8 es va desenvolupar professionalment.\r\nAssidu col\u00b7laborador en revistes i premsa di\u00e0ria, com ara Las Provincias, La Veu de Catalunya, Llegiu-me i D'Ac\u00ed i d'all\u00e0. Els seus primers versos van ser publicats al setmanari Renaiximent.\r\nEnquadrat dins de l'ef\u00edmera corrent modernista valenciana \u00e9s, al costat dels poetes Daniel Mart\u00ednez i Ferrando, Miquel Duran, Josep Maria Bayarri i Maximi\u00e0 Alloza, un dels representants de la coneguda com Generaci\u00f3 del 1909. El Modernisme suposava un pas endavant en el proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 i europe\u00eftzaci\u00f3 de la nostra cultura. Un moviment que va arribar amb retard al camp de les lletres, malgrat l'increment del valencianisme pol\u00edtic i cultural al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el conseg\u00fcent auge d'associacions, editorials i revistes. Amb aquests autors, s'aconsegueix desarqueologizar la poesia valenciana, plena de folklore ratpenatista. A partir d'aquesta nova generaci\u00f3, els temes es renoven, s'experimenta amb un nou vocabulari, amb diferents m\u00e8triques i, el passat hist\u00f2ric, tema recurrent, ja no \u00e9s vist com a lloc de lloan\u00e7a a les gl\u00f2ries passades, sin\u00f3 com un punt que pot pert\u00e0nyer al futur. \u00c9s a dir, se supera el localisme\u00a0obrint la ment a nous escenaris.\r\nEl seu renovat llenguatge es fa accessible. Apareix l'intimisme, els sentiments i s'incorporen els escenaris urbans. Els poetes de la Renaixen\u00e7a, fugint del llenguatge popular, van convertir la poesia en un exagerat \u00fas de cultismes i d'arcaismes. Com a resultat, van aconseguir una poesia arist\u00f2crata allunyada del poble. Gr\u00e0cies a Mustieles i la nova generaci\u00f3 de poetes, aquestes barreres es trenquen.\r\nMustieles i els seus companys, optaren per escriure la seva obra en valenci\u00e0, en l'idioma de la seva terra. Un gest molt valent i heroic en l'\u00e8poca, ja que limitava la difusi\u00f3 de la seva obra. Estem, per tant, davant d'un intent d'acabar amb la desvaloritzaci\u00f3 de la llengua aut\u00f2ctona, produ\u00efda per uns estaments dirigents castellanitzats.\r\nVa ser cofundador el 1908 i secretari el 1909 de la Joventut Valencianista, una associaci\u00f3 pol\u00edtica fundada pel sector m\u00e9s radical del Centre Regionalista Valenci\u00e0. La presid\u00e8ncia fou exercida pel doctor Manuel d'Espinosa Ventura i, dins de la Junta Directiva havia personalitats com les de Josep Garcia Conejos, Miquel Duran o Joan Josep Senent. Limitats pels mitjans de comunicaci\u00f3, intenten enfrontar-se amb Lo Rat Penat i el seu valencianisme conservador. Jacint Maria Mustieles, que va ser secretari ratpenatista el 1913, des de les files de la Joventut Valencianista, es va rebel\u00b7lar contra l\u00b4immobilisme que Lo Rat Penat imposava. El 1909, quan aquesta organitzaci\u00f3 li rendeix un homenatge al ja vell poeta Teodor Llorente, part dels seus membres, Mustieles incl\u00f2s, organitzaren un homenatge paral\u00b7lel. El grup de joves poetes que acompanyaven Mustieles, van reivindicar el que consideraven la part m\u00e9s aut\u00e8ntica del llorejat poeta Llorente: la seva fidelitat a la llengua del seu poble. Aquest dia, Mustieles, amb m\u00e9s de trenta joves, llegeix \"La veu de la joventut\", una composici\u00f3 escrita per ell que cridava al naixement d'una nova era. Malgrat que criticaven la l\u00ednia pol\u00edtica de Llorente, el defenien com a mestre i referent. \u00c9s en aquest acte on se situa el tancament d'un per\u00edode i el naixement d'aquesta generaci\u00f3 liter\u00e0ria de 1909.\r\nA partir de 1913 es trasllada a viure a Barcelona. Des d'all\u00e0, al costat de Miquel Duran i d'altres, lluita per catalanitzar el regionalisme valenci\u00e0. La relaci\u00f3 de Mustieles amb altres modernistes valencians s'aprecia en els pr\u00f2legs que Joan Maragall, Santiago Rusi\u00f1ol o Josep Carner escrigueren en les seves obres i en les d'Eduard Mart\u00ednez i Ferrando. Al costat d'aquest \u00faltim va traduir al catal\u00e0 diverses novel\u00b7les, entre les quals es trobaven algunes de Jerome K. Jerome.\r\nEn \u00a0morir deix\u00e0 una obra po\u00e8tica formada per Breviari rom\u00e0ntic, amb pr\u00f2leg en forma de poema de Josep Carner (1913) o Flama (1916). Dins la seva obra narrativa destaca Somni de ciutat (1915) i Poema de Rosa Maria (1918). Altres obres seves foren Del viure paradoxal, Fruit de gelosia o L'amiga monja.\r\n\u00a0"}, {"id": 329, "name": "Enric", "surname": "Navarro", "conjunction": "i", "second_surname": "Borr\u00e0s", "url": "/biografies/navarro-borras-enric", "image": "/media/biography/image/navarro_borras_enric4.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1943, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nVa escriure poesia, novel\u00b7la i teatre. Dirig\u00ed durant la seua primera \u00e8poca la revista Taula de Lletres Valencianes i tamb\u00e9 durant un temps la revista La Rep\u00fablica de les Lletres. I fou un dels impulsors de \u00abPa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, la p\u00e0gina quinzenal en catal\u00e0 que El Mercantil Valenciano public\u00e0 entre desembre de 1935 i juliol de 1936.\r\nPoeta, obtingu\u00e9 diversos premis als Jocs Florals de Val\u00e8ncia; public\u00e0 els reculls El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935). Per al teatre escrigu\u00e9: Bon panyo,\u00a0De qui ser\u00e0 la punta?,\u00a0Fam de n\u00f2vio,\u00a0Madrastra,\u00a0El canviar de geni (1921), \u00c9s de vost\u00e8 eixe gosset? (1921),\u00a0La ratlla negra (1925), El Tio Soca va a festes (1925),\u00a0La mala senda (1926),\u00a0Gallardia de dona (1927) i La veu de l'amor (1927).\r\nEn la disputa est\u00e8tica entre els avantguardistes i els llorentinistes est\u00e8tics es va alinear amb els innovadors Maximili\u00e0 Thous i Llorens i Carles Salvador, front als classicistes Eduard Mart\u00ednez i Ferrando, Miquel Duran i el germ\u00e0 d'aquest, Enric Duran, tot i que ideol\u00f2gicament eren molt propers. Despr\u00e9s d'haver publicat, en qualitat de director de Taula de Lletres Valencianes el Manifest Groc, es mantingu\u00e9 al marge de la pol\u00e8mica avantguardista valenciana fins les declaracions finals de la clausura a l'antologia po\u00e8tica de 1930. Segons Joan Fuster, en la seua poesia \u00abEnric Navarro i Borr\u00e0s lloa i exal\u00e7a la creixen\u00e7a ciutadana de Val\u00e8ncia, la brillantor dels carrers fr\u00edvols, l'embriaguesa de la velocitat\u00bb. Tamb\u00e9 public\u00e0 novel\u00b7les curtes.\r\nVa ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 de 1932. Form\u00e0 part de la delegaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 al Segon Congr\u00e9s Internacional d'Intel\u00b7lectuals Antifeixistes, celebrat a Val\u00e8ncia el juliol de 1937, amb Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Bernat Artola i Ricard Blasco.\r\nPel que fa a la seua activitat pol\u00edtica, va pert\u00e0nyer a la Joventut Valencianista (1915) i, posteriorment, va ser membre de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (1934), on es va alinear amb el sector que mantenia que calia col\u00b7laborar amb els partits d'esquerres, encara que foren espanyols, posant l'\u00e8mfasi en el front popular per sobre del front nacional, i mantenint un cert enfrontament als diaris amb el sector m\u00e9s favorable a una entesa global del valencianisme, on trobem a Adolf Pizcueta.\r\nEn crear-se Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes, l'abril de 1935, va formar part del consell directiu de l'entitat, com a gerent. L'entitat compt\u00e0 amb el suport inicial de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i posteriorment del Partit Valencianista d'Esquerra."}, {"id": 400, "name": "Josep", "surname": "Navarro", "conjunction": "i", "second_surname": "Cabanes", "url": "/biografies/navarro-cabanes-josep", "image": "/media/biography/image/navarro_cabanes_josep_SLFECLl.jpeg", "birth_date": 1875, "dead_date": 1929, "short_description": "Periodista, bibliotecari i bibli\u00f2fil\r\nVa criar-se en una fam\u00edlia humil, que es trasllad\u00e0 ben aviat a Val\u00e8ncia, on estudi\u00e0 a l'Institut Provincial de Segona Ensenyan\u00e7a. Posteriorment, obtingu\u00e9 la titulaci\u00f3 de mestre a l'Escola Normal, tot i que no va arribar mai a exercir, i encamin\u00e0 la seua carrera cap al periodisme.\r\nVa estar afiliat a la Juventud Carlista, fet que va marcar gran part de les seues publicacions, vinculades a la premsa carlista, i es disting\u00ed per un acusat tradicionalisme i antirepublicanisme.\r\nEls seus primers treballs aparegueren a partir del 1885 a l'Almanaque de Las Provincias. Aix\u00ed mateix, el 1890 continu\u00e0 amb col\u00b7laboracions en diversos setmanaris. El 1895 public\u00e0 el seu primer treball a La monarquia federal, d'on en seria posteriorment el director.\r\nDins el camp de la premsa, treball\u00e0 tamb\u00e9 com administrador a El Siglo i col\u00b7labor\u00e0 a La se\u00f1al de la victoria, La Voz de Valencia (1901) i El guerrillero, el qual el 1911 esdevindria el Diario de Valencia, d'on en seria redactor en cap. En aquest peri\u00f2dic va promoure diverses seccions especialitzades en literatura, erudici\u00f3, hist\u00f2ria o folklore valencians, com \u00abLa p\u00e0gina valenciana\u00bb i \u00abEcos y becos\u00bb. Els seus articles publicats sobre cr\u00edtica municipal o d'actualitat valenciana foren signats els pseud\u00f2nims de \u00abEl Beco\u00bb, \u00abJonak\u00bb o \u00abUn parranda\u00bb.\r\nEl 1913 es va presentar al certamen literari organitzat per Llu\u00eds L\u00facia, president de la Juventud Legitimista Valenciana, amb el treball Apuntes bibliogr\u00e1ficos de la prensa carlista. Amb aquesta obra, que sort\u00ed publicada el 1917, amb el t\u00edtol Prensa Carlista presentava l'\u00fanic cat\u00e0leg existent sobre la premsa carlista espanyola.\r\nA partir del 1920 compagin\u00e0 la feina de periodista i assagista amb la de bibliotecari, a la Biblioteca de la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia.\r\nEl 1922 a l'Assemblea de Nostra Parla \u2014entitat creada el 1917 que treballava per promoure la consci\u00e8ncia de la llengua pr\u00f2pia a tots els Pa\u00efsos Catalans\u2014 hi present\u00e0 la pon\u00e8ncia \u00abEl valenci\u00e0 en la premsa\u00bb. L'Assemblea, que s'havia convocat per tal d'estudiar la funci\u00f3 social de la llengua pr\u00f2pia, va transcendir aquesta funci\u00f3, i els assistents hi plasmaren la necess\u00e0ria constituci\u00f3 d'una futura Mancomunitat valenciana. La transcend\u00e8ncia final de l'acte fou l'ampliaci\u00f3 del moviment valencianista, fent-lo arribar a nous sectors pol\u00edtics i intentant traspassar el territori estricte de Val\u00e8ncia. Tanmateix, el moviment es va veure estroncat amb el colp del general Primo de Rivera el 1923.\r\nPosteriorment continu\u00e0 publicant diverses obres, sobretot relacionades amb la premsa valenciana al llargs dels anys, d'entre les quals destaca el Catalec bibliografic de la prensa valenciana. Escrita en nostra llengua y publicada en Valencia, pobles de la provincia i per les colonies valencianes en Madrit, Barcelona, Zarago\u00e7a i Republiques Americanes. 1586-1927,\u00a0la qual fou premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat del 1927.\r\nA la seua mort deix\u00e0\u00a0un llegat molt complet, format per nombroses col\u00b7laboracions a la premsa i diverses obres d'erudici\u00f3. A m\u00e9s a m\u00e9s, deixava a propietat de les institucions p\u00fabliques la rica biblioteca que havia anat creant al llarg de la seua vida, formada per opuscles, peri\u00f2dics, llibrets de falles i goigs, entre molts d'altres documents."}, {"id": 253, "name": "Empar", "surname": "Navarro", "conjunction": "i", "second_surname": "Giner", "url": "/biografies/navarro-giner-empar", "image": "/media/biography/image/navarro_giner_empar.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1986, "short_description": "Mestra\r\nEstudia Magisteri a l'Escola Normal de Val\u00e8ncia per a, posteriorment, especialitzar-se en educaci\u00f3 infantil i prim\u00e0ria i en l'ensenyament de xiquets disminu\u00efts f\u00edsics i ps\u00edquics. El 12 de setembre de 1928 es cas\u00e0 amb l'escriptor i valencianista Maximili\u00e0 Thous i Llorens, de qui es divorciaria deu anys despr\u00e9s.\r\nEl seu comprom\u00eds amb la llengua i el valencianisme la fa apropar-se a Nostra Parla, participant en l'Assemblea que l'associaci\u00f3 celebra a Val\u00e8ncia el juliol de 1922. En aquesta, don\u00e0 una pon\u00e8ncia sobre la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 en l'ensenyament on planteja la inevitable obligatorietat de con\u00e9ixer la llengua per part del professorat, sent una de les primeres ocasions en que es planteja el tema al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nLa seua implicaci\u00f3 en favor del catal\u00e0 a l'escol\u00e0 continu\u00e0 amb el temps i, aix\u00ed, va ser la presidenta de l'Associaci\u00f3 de Mestres Valencians (constitu\u00efda el 1933) i va formar part de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, entitat creada per Carles Salvador un any despr\u00e9s i que organitz\u00e0 la primera Escola en Llengua Valenciana al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl 1926, i despr\u00e9s d'un periode treballant com a mestra interina, guany\u00e0 en oposici\u00f3 la pla\u00e7a com a mestra sent destinada a Parcent, fins que el 1930 entra a treballar a l'escola Coss\u00edo de la Instituci\u00f3 Lliure d'Ensenyan\u00e7a, des d'on passa a l'escola infantil d'Alfafar, a l'Horta Sud.\r\nEl 1933 entra finalment al m\u00f3n de la pol\u00edtica, i ho fa des de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, partit que havia estat fundat tres anys abans per Adolf Pizcueta i Francesc Bosch i Morata entre d'altres, i que encap\u00e7al\u00e0 les reclamacions en pro d'un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\u00a0El 8 de desembre de 1935, Acci\u00f3 Valencianista Republicana, juntament amb el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, i el Centre Valencianista de X\u00e0tiva creen el Partit Valencianista d'Esquerra (PVE) amb la voluntat de crear el gran partit valencianista i d'esquerres; m\u00e9s tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuaci\u00f3 Valencianista d'Esquerra.\r\nEl 1935 pass\u00e0 a ser membre de la Secci\u00f3 de Pedagogia de l'Alian\u00e7a Intel\u00b7lectual per a la defensa de la Cultura, i de la Uni\u00f3 de Escriptors i Artistes Proletaris.\u00a0En la campanya de les eleccions del 1936, en la qual el PVE es va enquadrar dins el Front Popular intervingu\u00e9 en diferents actes pol\u00edtics.\r\nDurant la Guerra Civil va ser directora de la Casa de la Benefic\u00e8ncia a Val\u00e8ncia, alhora que form\u00e0 part del Comit\u00e9 provincial de Dones Antifeixistes de Val\u00e8ncia i del consell de redacci\u00f3 de la revista Pasionaria. Aix\u00ed mateix va assistir al Congr\u00e9s Internacional de Dones contra la guerra i el feixisme que es va celebrar a Par\u00eds el 1937; en aquest viatge va estar acompanyada per Josep Renau, qui amb l'ajut d'aquesta volia recaudar diners per la causa republicana.\r\nEn finalitzar la Guerra Civil espanyola \u00e9s detinguda i empresonada durant tres anys, per la seva milit\u00e0ncia a l'esquerra valencianista. Una vegada ix de la pres\u00f3, depurada del seu c\u00e0rrec de mestra, va haver d'esperar fins 1941 per a rebre la seua separaci\u00f3 definitiva de la seua carrera. En aquests moments de dificultats comen\u00e7\u00e0 a donar classes particulars fins que entr\u00e0 a treballar com a administrativa al negociat d'empadronament de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Continu\u00e0 a l'Ajuntament fins 1947, quan \u00e9s acomiadada per fer unes declaracions contra el refer\u00e8ndum per refrendar la Ley de Sucesi\u00f3n del Estado.\r\nEn eixos moments entra a treballar als establiments No\u00ebl, a tocar del negociat de l'Ajuntament, on continuar\u00e0 fins que finalment, el 1962, \u00e9s readmesa per a l'exercici del magisteri, sent destinada a Albalat dels Sorells i a Murla fins la seua jubilaci\u00f3 el 1970."}, {"id": 319, "name": "Carmel", "surname": "Navarro", "conjunction": "i", "second_surname": "Llombart", "url": "/biografies/navarro-llombart-carmel", "image": "/media/biography/image/llombart_constanti5.jpg", "birth_date": 1848, "dead_date": 1893, "short_description": "Poeta i escriptor\r\nAl llarg de tota la seva traject\u00f2ria p\u00fablica sempre utilitz\u00e0 el pseud\u00f2nim\u00a0Constant\u00ed Llombart\u00a0amb el qual ha passat a la posteritat.\r\nNasqu\u00e9 al carrer de la Bosseria, de Val\u00e8ncia. Fill de Carmel Navarro i Perteg\u00e0s i de Maria Llombart i Hueso, es va criar en una fam\u00edlia molt humil. Del seu pare, guarda de les alberedetes de les Torres de Serrans, va heretar el seu republicanisme.\r\nComen\u00e7a la seva educaci\u00f3 a mans de Macari Asensi, un pol\u00e8mic mestre amb m\u00e8todes d'ensenyament violents que no van aconseguir res de bo d'en Llombart. \u00c9s per aix\u00f2 que els seus pares opten per traslladar-lo a les Escoles Pies. Va tenir un aprenentatge molt complicat, a penes va aprendre a escriure i llegir. El seu futur semblava destinat a treballs manuals. Aquesta situaci\u00f3 canvia quan Llombart comen\u00e7a a treballar en un taller d'enquadernaci\u00f3. All\u00e0 passava moltes hores amb Agust\u00ed Laborda, vell impressor ve\u00ed seu. \u00c9s en aquesta feina on el seu amor per la lectura augmenta, passa moltes hores llegint literatura popular. Aix\u00ed desperta el seu inter\u00e8s per l'escriptura. La seva formaci\u00f3 com a escriptor ser\u00e0, per tant, autodidacta. Mirar\u00e0 de estudiar magisteri, per\u00f2 nom\u00e9s finalitza dos cursos.\r\nS'estrena com a escriptor, el 1866, al publicar uns versos a La Gaceta Popular. A partir d'aqu\u00ed la seva activitat liter\u00e0ria va ser molt prol\u00edfica. Funda dues revistes sat\u00edriques, El farda i El Diablo Cojuelo. La seva joventut va estar marcada per la seva ideologia republicana. El 1868, quan Isabel II de Borb\u00f3 \u00e9s expulsada del tron, Llombart, entusiasmat pels nous aires democr\u00e0tics que semblaven ave\u00efnar escriu una s\u00e8rie de composicions en vers recopilats en un fullet davall el t\u00edtol de Cants Republicans. Va ser publicat el 1871, li va servir per ser nomenat soci d'honor de les Joventuts Republicanes. All\u00e0 va coincidir amb Amal\u00ed Gimeno, Llu\u00eds Simarro, Joaqu\u00edn Arnau i Llu\u00eds Tramoyeres, entre molts altres. Tamb\u00e9 va fundar la revista La Propaganda Republicana, on pret\u00e9n exposar la seva ideologia i reproduir diverses obres dels enciclopedistes francesos. El 1868 particip\u00e0 en la revoluci\u00f3 coneguda com La Gloriosa i en l'al\u00e7ament cantonal de 1873. La seua amistat amb Francesc Pi i Maragall, el fa ser representant seu i director d'algunes publicacions del seu partit.\r\nEntre les seves obres m\u00e9s pol\u00edtiques destaquen les peces teatrals Just\u00edcia contra just\u00edcia, L'esclavitud dels blancs o El darrer Agermanat. Drames pol\u00edtics amb molta protesta social que no van tenir a penes repercussi\u00f3.\u00a0Amb aquestes accions es guanya un lloc en l'escena pol\u00edtica. Diu Llombart, amb certa mod\u00e8stia: \"Gr\u00e0cies a les meves deixades composicions po\u00e8tiques, els meus articles pol\u00edtics i la meva especial\u00edsima posici\u00f3 social, vaig aconseguir conquistar certa popularitat, sobretot en les classes obreres\". [i]\r\nEs converteix aix\u00ed en un personatge molt popular i amb gran influ\u00e8ncia en el desenvolupament de la Renaixen\u00e7a. Llombart, que sempre va passar dificultats econ\u00f2miques, era un enamorat de la seva terra, freq\u00fcents eren les seves llargues passejades acompanyat, entre d'altres, per un jove Vicent Blasco Iba\u00f1ez sobre el qual va exercir una gran influ\u00e8ncia, estimulant-li a escriure en catal\u00e0. Els seus primers treballs van apar\u00e8ixer en publicacions que Llombart dirigia: El T\u00faria i al Calendari de Lo Rat Penat. Les p\u00e0gines dels seus diaris sempre van estar obertes als joves escriptors dels Pa\u00efsos Catalans. Tamb\u00e9 influ\u00ed en Rafael Altamira i Crevea, Llu\u00eds Bernat i Ferrer, Ramon Andr\u00e9s i Cabrelles i Josep Maria Puig i Torralva.\r\nLa seva primera aportaci\u00f3 seriosa a la Renaixen\u00e7a la realitza el 1872 en escriure, juntament amb poetes valencians, mallorquins i del Principat, un llibre d'Epigrames. Al pr\u00f2leg hi ha una entusiasta exaltaci\u00f3 del \"llemos\u00ed\", aix\u00ed com una defensa de la p\u00e0tria valenciana. Llombart no nom\u00e9s buscava la instauraci\u00f3 d'una Rep\u00fablica Federal, en aquests primers anys, descobreix que la llengua pot ser tractada com la representaci\u00f3 de la sobirania perduda, com una reivindicaci\u00f3 de la p\u00e0tria.\r\nEntre les seves tasques m\u00e9s ambicioses trobem la idea de publicar una Biblioteca Valenciana composta per tots els cl\u00e0ssics. Aquest projecte no segueix endavant, nom\u00e9s es publiquen El Proc\u00e9s de les olives, de Moss\u00e9n Fenollar, i Alabanzas de las lenguas, de Mart\u00ed de Viciana. El 1877, el seu setmanari republic\u00e0,\u00a0El Pare Mulet, \u00e9s tancat amb nom\u00e9s tres mesos de vida pel govern. La causa es deu a una caricatura que mostrava l'esc\u00e0s entusiasme a Val\u00e8ncia davant la visita d'Alfons XII. Va substituir aquesta publicaci\u00f3 per El Bou S\u00f2lt.\r\n\u00a0\r\nLo Rat Penat \r\nEl 1874 funda el setmanari Lo Rat Penat, quatre anys despr\u00e9s, el 1878, funda la societat del mateix nom. Amb aquesta societat pretenia unir totes les forces de la renascuda consci\u00e8ncia valenciana. Va servir perqu\u00e8 la Renaixen\u00e7a prengu\u00e9s consci\u00e8ncia de si mateixa. A la primera de les seves juntes directives Llombart \u00e9s reconegut com a soci fundador.\r\nTristament per Llombart, Lo Rat Penat va acabar sent dirigit per Llorente i els seus partidaris, gens interessats en reivindicacions pol\u00edtiques. Durant els anys que Llorente presideix l'entitat, Lo Rat Penat s'inclina cap a postures m\u00e9s moderades i apol\u00edtiques deixant als seguidors de Llombart marginats dins de la societat. Llombart no tenia ni els mitjans ni la capacitat per dur a terme el seu somni: una instituci\u00f3 encarregada d'organitzar diferents i variats \u00e0mbits per tal d'aconseguir la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0, o llemos\u00ed com ell deia, al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aquests descontent amb Lo Rat Penat li fa crear, el 1885, una nova entitat: L'Oronella.\r\nTant Llombart com Llorente es converteixen en els dos referents del valencianisme cultural. No podem parlar de posicions clarament antit\u00e8tiques, ja que molts s\u00f3n els estudis que parlen de semblances en la seva posici\u00f3 respecte a Espanya. Tot i alguns punts en com\u00fa, representaven dos sectors oposats, els coneguts com poetes \"d'espardenya\" i els poetes \"de guant\". Com assenyala Rafael Roca: \"El de Llorente-Querol l'integraven universitaris, patricis i conservadors. El d'Escalante-Llombart era d'autodidactes, botiguers i menestrals republicans. Si ho polaritz\u00e0vem, dir\u00edem que era l'eterna rivalitat entre la levita i la brusa, entre el guant i l'espardenya\". [ii]\r\nLlombart defensava una llengua lliure de castellanismes i m\u00e9s actual, sense aquells termes arcaics que tant agradaven als poetes \"de guant\". Amb la llengua com a arma, vol fer una reivindicaci\u00f3 pol\u00edtica davant el \"centralisme\". Tamb\u00e9 demanava i animava, sempre que podia, a que s'escriga en la llengua vernacla obres m\u00e9s \"profundes\", ja sigui en poesia o en teatre. En paraules d'Alfons Cuc\u00f3, Llombart preconitzava de dignificar el llenguatge m\u00e9s enll\u00e0 de l'inevitable sainet, amb la incorporaci\u00f3, tal como s'esdevenia al Principat, del drama hist\u00f2ric i de la com\u00e8dia de costums. [iii]\r\nEn aquest sentit, Llombart sempre es va mostrar preocupat per donar una seriosa empenta al moviment renaixentista i traure-ho d'eixa intranscend\u00e8ncia en qu\u00e8 els poetes de \"guant\" l'havien situat. Les seves activitats sempre perseguien el dotar a la Renaixen\u00e7a cultural d'eines b\u00e0siques per a la seva consolidaci\u00f3 i posterior expansi\u00f3. Servisca com a exemple la ja esmentada Lo Rat Penat o la seua tercera edici\u00f3 del Diccionari valenci\u00e0-castell\u00e0, una revisi\u00f3 del diccionari de Josep Escrig i Mart\u00ednez. Com assenyala Manuel Lloris i Vald\u00e9s: \"Ell parlava espont\u00e0niament, deia all\u00f2 que sentia como un home de poble [...] L'obra de Constant\u00ed representa una protesta vaga, la vaga protesta de l'home mitj\u00e0, ciutad\u00e0 d'un Estat que no \u00e9s naci\u00f3, que exerceix tanmateix un control remot sobre un grup de col\u00b7lectivitats heterog\u00e8nies\". [iv]\r\nAlfons Cuc\u00f3 ho qualifica com una de les poques figures positives de la Renaixen\u00e7a valenciana, ja que ell engendra directament el moviment del valencianisme pol\u00edtic. El mateix Fuster, tot i que considera que la Renaixen\u00e7a valenciana va fracassar socialment, afirma en refer\u00e8ncia Llombart: \"Nom\u00e9s un home, de tota la Renaixen\u00e7a valenciana, sembla tenir una intu\u00efci\u00f3 m\u00e9s fina dels problemas i de les solucions: Constant\u00ed Llombart. Autodidacte i artes\u00e0. Republic\u00e0 federal i bohemi recalcitrant, Llombart estava en contacte amb el poble, en formava part, i pod\u00eda haver obert a l'ideal renaixentista el millor cam\u00ed per a la seua consolidaci\u00f3: l'assist\u00e8ncia majorit\u00e0ria, la vinculaci\u00f3 a l'esquerra, la saba de les extenses capes socials que no s'havien castellanitzat\". [v]\r\nLa seva mort, el 1893, segons Las Provincias,\u00a0es produ\u00ed per una afecci\u00f3 g\u00e0strica. Lo Rat Penat va decidir rendir-li un homenatge al seu fundador, que es va tornar pol\u00e8mic. Segons les cr\u00f2niques de l'\u00e8poca, Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez i alguns republicans, afins sempre a Llombart, pretenien menysprear a l'associaci\u00f3. La considerava, malgrat una breu estan\u00e7a en ella, un enemic pol\u00edtic. Tamb\u00e9 pretenien dur a terme un gest anti-religi\u00f3s. Durant el transport del ta\u00fct, van intentar arrancar la creu de ferro que l'ornava i en no poder fer-ho es van limitar a plegar-la i cobrir-la amb una bandera republicana. Aix\u00f2 va produir la ruptura del valencianisme en dos sectors: progressista i conservador.\r\n[i]\u0002 Recomane: Constant\u00ed Llombart i el seu temps. [Exposici\u00f3] Val\u00e8ncia, 2005 / a cura de Vicent Josep Escart\u00ed i Rafael Roca. Publicaci\u00f3 Val\u00e8ncia: Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, 2005.\r\n[ii]\u0002 Roca, Rafael. Teodor Llorente, l\u00edder de la Renaixen\u00e7a valenciana. Universitat de Val\u00e8ncia, 2007. p. 69.\r\n[iii]\u0002 Cuc\u00f3, Alfons. El valencianisme pol\u00edtic (1874-1939). Editorial Afers. 1999. p. 48.\r\n[iv]\u0002 Lloris i Vald\u00e9s, Manuel. Constant\u00ed Llombart. Descobrim El Pa\u00eds Valenci\u00e0. Instituci\u00f3 \"Alfons el Magnanim. 1982. p. 17.\r\n[v]\u0002 Fuster, Joan. Nosaltres, els valencians. Edicions 62, Barcelona. p. 110-111."}, {"id": 451, "name": "Benet-Josep", "surname": "Nebot", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/nebot-perez-benet-josep", "image": "/media/biography/image/nebot_perez_benetjosep.jpg", "birth_date": 1853, "dead_date": 1914, "short_description": "Poeta, gram\u00e0tic i farmac\u00e8utic\r\nD\u2019una fam\u00edlia de mestres, aviat es qued\u00e0 orfe.\r\nEstudi\u00e0 lletres a Castell\u00f3 de la Plana i el batxillerat al Seminari Central de Val\u00e8ncia. Al cap de poc temps d\u2019haver iniciat els seus estudis eclesi\u00e0stics, per\u00f2, els abandon\u00e0 per estudiar Gram\u00e0tica\u00a0 i Filosofia.\r\nEl 1870 inici\u00e0 els seus estudis en Farm\u00e0cia a la Universitat de Barcelona, els quals finalitz\u00e0 el 1874. En aquell per\u00edode pass\u00e0 a formar part de l\u2019Institut M\u00e8dic Valenci\u00e0, juntament amb Juli Oltra o Josep Rodrigo Perteg\u00e0s, propers al seu cercle ratpenatista.\r\nDes del 1881 fins 1885 col\u00b7labor\u00e0 a la Revista de Castell\u00f3n i d\u2019altres publicacions peri\u00f2diques. En aquell per\u00edode, public\u00e0 Les companyies (1887) i diversos poemes i novel\u00b7les en castell\u00e0.\r\nDes del 1888 form\u00e0 part com a vocal de la Junta Directiva de La Oronella, juntament amb Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Constant\u00ed G\u00f3mez, Francesc Badenes i Dalmau, \u00c0ngel Gasc\u00f3 i Telesfor Salvador. L\u2019entitat estava presidida en aquell moment per Constant\u00ed Llombart. Dins Lo Rat-Penat, organitz\u00e0 diverses confer\u00e8ncies sobre fonologia valenciana.\r\nEl 1890 ingress\u00e0 al cos d\u2019arxivers i exerc\u00ed com a bibliotecari a la Facultat de Medicina de la Universitat de Val\u00e8ncia, on public\u00e0, vuit anys m\u00e9s tard, un cat\u00e0leg bibliogr\u00e0fic. En aquesta mateixa l\u00ednia professional, ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de cap bibliotecari de Lo Rat-Penat durant els anys 1902 al 1904.\r\nEstudi\u00f3s de la gram\u00e0tica valenciana, public\u00e0 el 1894 Apuntes para una gram\u00e0tica valenciana popular, i el 1910 Tratado de ortografia valenciana cl\u00e0ssica.\u00a0Fou partidari del \u00abvalenci\u00e0 que es parla\u00bb enfront del \u00abvalenci\u00e0 literari o acad\u00e8mic\u00bb. De fet, se l'ha considerat com un dels teoritzadors de la diferenciaci\u00f3 entre la literatura minorit\u00e0ria dels erudits \u2014en llemos\u00ed\u2014 i aquella literatura m\u00e9s popular escrita en valenci\u00e0. Destac\u00e0 per negar l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una llengua comuna al llarg de tots els Pa\u00efsos Catalans i, per tant, per oposar-se a una \u00fanica normativitzaci\u00f3 per a tot el territori. A grans trets, proposava unes gram\u00e0tiques espec\u00edfiques sense massa fonament cient\u00edfic. Acceptava vulgarismes i castellanismes, molt presents en aquell moment especialment dins la premsa sat\u00edrica i els sainets."}, {"id": 478, "name": "Hip\u00f2lit", "surname": "Negre", "conjunction": "", "second_surname": "Ol\u00e0ria", "url": "/biografies/negre-olaria-hipolit", "image": "/media/biography/image/negre_olaria_hipolit.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1945, "short_description": "Actor, escriptor, cineasta i m\u00fasic\r\nAquest fill de llauradors modestos va n\u00e0ixer a Llucena (l\u2019Alcalat\u00e9n). Als 16 anys es trasllad\u00e0 a Castell\u00f3 de la Plana llogat per un comer\u00e7 d\u2019ultramarins i va voler provar fortuna com a actor dram\u00e0tic.\r\nPels volts de 1898 ja estava establit a Faura (el Camp de Morvedre), on s\u2019integr\u00e0 en el m\u00f3n comercial, musical i teatral del poble. Es cas\u00e0 amb una jove de la localitat, Josefina Maria Llanes Badia, i van tindre dues filles, Raquel i Josefina. A Faura va emprendre amb la s\u00f2cia Catalina Gaspar Dom\u00e9nech diversos negocis, com ara un magatzem de taronges, un bar i el primer cinema del poble, que projectava pel\u00b7l\u00edcules mudes. Conten que al bar s\u2019ensenyava esperanto i s\u2019organitzaven sessions d\u2019espiritisme i ocultisme, disciplines a les quals era molt aficionat aquest personatge polifac\u00e8tic. Cap al 1919, com a evoluci\u00f3 de l\u2019espiritisme, es va introduir en la teosofia a trav\u00e9s d\u2019Enrique Su\u00e1rez, metge d\u2019Alfara d\u2019Alg\u00edmia, i fins i tot era convidat a impartir confer\u00e8ncies sobre el tema a Madrid. Va narrar aquestes experi\u00e8ncies en el llibre Una nueva vida (1934).\r\nCom a m\u00fasic, tocava la trompa i feia de director accidental de la banda de Faura, en els assajos de la qual donava un toc teatral com a bon actor c\u00f2mic que era.\r\nLa seua faceta d\u2019escriptor es concreta en les peces teatrals El gat de Jasinto (1927), el joguet La mort del m\u00fasic (1923//1928), la com\u00e8dia sentimental Els que sempre perdonen (1931) Bunyols i falles (1931) i C\u00f3mo se vive despu\u00e9s de muerto (1934).\r\nSense cap dubte, la producci\u00f3 per la qual \u00e9s recordat i valorat \u00e9s el llargmetratge de 83 minuts Castigo de Dios (1925), del qual \u00e9s guionista, director, actor i finan\u00e7ador amb la seua s\u00f2cia Catalina Gaspar. Els exteriors van ser rodats a Llucena i alguns interiors a Val\u00e8ncia, i va comptar amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels ve\u00efns del poble i d\u2019alguns personatges populars. L\u2019\u00fanic t\u00e8cnic amb experi\u00e8ncia era l\u2019operador Jos\u00e9 Gaspar, que es trobava en aquells moments a Val\u00e8ncia col\u00b7laborant amb Maximili\u00e0 Thous. Es tracta d\u2019una producci\u00f3 ins\u00f2lita, de car\u00e0cter artesanal i semiprofessional, realitzada totalment al marge de la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica i dirigida principalment a p\u00fablics rurals. L\u2019argument mant\u00e9 un hist\u00f2ria t\u00edpica del drama rural en voga en aquells anys. Fou realitzada amb pocs mitjans, per\u00f2 t\u00e9 al seu favor una economia narrativa que la dota d\u2019una agilitat i d\u2019un ritme infreq\u00fcents en l\u2019\u00e8poca. Va estar en cartell a Castell\u00f3 i tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia durant una setmana. Va trobar distribuci\u00f3 i encara en 1932 es projectava en alguns pobles. Va ser restaurada en 1989 per la Filmoteca Valenciana a partir d\u2019una c\u00f2pia localitzada justament a Faura.\r\nEn proclamar-se la II Rep\u00fablica, Hip\u00f2lit Negre va fer discursos p\u00fablics al ve\u00efnat de Faura. Durant la guerra va ser jutge de pau del poble, i cap a la fi del conflicte es va traslladar a Val\u00e8ncia i va obrir un establiment de roba. Tingu\u00e9 un procediment judicial incoat per la just\u00edcia militar franquista i sembla que el van empresonar. Tot i morir a Val\u00e8ncia, les seues despulles van ser traslladades a Faura, on reposa amb la seua muller i una filla."}, {"id": 741, "name": "Carme", "surname": "Nieto", "conjunction": "", "second_surname": "Tormo", "url": "/biografies/nieto-tormo-carme", "image": "/media/biography/image/nieto_tormo_carme.jpeg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1945, "short_description": "Actriu\r\nTingu\u00e9 un debut preco\u00e7. L\u20191 de febrer de 1911, Rafael Mart\u00ed Orber\u00e0, amb el suport de Lo Rat Penat i del Cercle de Belles Arts, program\u00e0 una breu temporada al Teatre Apol\u00b7lo de Val\u00e8ncia amb el prop\u00f2sit de renovar l\u2019escena valenciana. La inici\u00e0 amb el drama L\u2019ase del poble, en qu\u00e8 la menuda Carme Nieto interpret\u00e0 un dif\u00edcil paper.\r\nRepet\u00ed l\u201911 de maig de 1911, al Teatre Principal de Val\u00e8ncia, donant vida a una xiqueta en el drama en dos actes Aigua rocha, de Vicent Peir\u00f3 i Josep Nebot, que havia guanyat el primer premi del concurs d\u2019obres dram\u00e0tiques organitzat pel Cercle de Belles Arts de Val\u00e8ncia, i finalment es represent\u00e0 per un elenc on hi havia grans figures com Loreto Bru i Rafael Bolumar, dins el programa de la Festa dels Artistes. L\u2019actuaci\u00f3 de Carmeta Nieto va ser bona i el p\u00fablic la requer\u00ed a escena.\r\nLa primavera de 1916 treball\u00e0 en l\u2019agrupaci\u00f3 que formaren Joan Colom i Jaume Rivelles per al cicle que denominaren \u00abLa despert\u00e0 del teatre regional\u00bb, al Teatre Eslava de l\u2019empresari Vicent Barber. I la temporada seg\u00fcent la inici\u00e0 com a dama jove en el Sal\u00f3 Novetats, en la companyia del primer actor Manuel Taberner, que encetava una programaci\u00f3 en valenci\u00e0 que acabaria caracteritzant aquest local.\r\nA continuaci\u00f3, actu\u00e0 en altres teatres de la capital valenciana com el L\u00edric o l\u2019Apol\u00b7lo, ja amb obres en castell\u00e0, per\u00f2 el major \u00e8xit l\u2019aconsegu\u00ed en l\u2019Eslava en la companyia de Pepe Isbert.\r\nEl novembre de 1922 represent\u00e0 Don Juan Tenorio en el Teatre Oberon de Borriana en l\u2019agrupaci\u00f3 comicodram\u00e0tica de Ricard Tena, on tamb\u00e9 hi havia Josep Herv\u00e0s Faus, que compaginava el seu treball d\u2019actor en teatres del cap i casal com el Micalet, Princesa o Reg\u00fces, amb el d\u2019ajudant d\u2019Instrucci\u00f3 Prim\u00e0ria de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. Ell i Carme Nieto es casaren el mar\u00e7 de 1923 a l\u2019esgl\u00e9sia dels Sants Joans, per\u00f2 dissortadament mor\u00ed l\u2019agost de l\u2019any seg\u00fcent de febre tifoide.\r\nPosteriorment, integrada en diverses companyies de primer ordre, recorregu\u00e9 coliseus de tot l\u2019Estat.\r\nA l\u2019inici de 1929 actuava al Principal de Val\u00e8ncia en la companyia de Benito Cibrian i Pepita Meli\u00e0. Lo Rat Penat volgu\u00e9 dedicar una vetlada en honor d\u2019aquesta actriu d\u2019origen valenci\u00e0 que havia triomfat a Buenos Aires i a Madrid, per\u00f2 quasi no havia visitat la terra nadiua, i ella volgu\u00e9 correspondre interpretant, amb Carme Nieto, el sainet de Rafael Maria Liern Una broma de sab\u00f3.\r\nLa temporada 1929-1930, Carme Nieto treball\u00e0 al Teatro Fontalba de Madrid amb Camila Quiroga, i la seg\u00fcent al Poliorama de Barcelona en l\u2019agrupaci\u00f3 de Carmen Ortega, per\u00f2 la tanc\u00e0 al Principal de Val\u00e8ncia en un quadre art\u00edstic dirigit per l\u2019actor mexic\u00e0 Fernando Soler. Fou el moment en qu\u00e8 Vicent Barber la contract\u00e0 com a primera actriu per a l\u2019ambici\u00f3s projecte de dignificaci\u00f3 i enlairament del teatre valenci\u00e0 que havia iniciat al Teatre Alk\u00e1zar, en el qual participaren il\u00b7lusionadament els autors, que s\u2019atreviren a trencar els esquemes repetits de la producci\u00f3 aut\u00f2ctona per fer obres de dos o tres actes d\u2019una major varietat tem\u00e0tica, qualitat liter\u00e0ria i cura ling\u00fc\u00edstica, com els actors, sota la direcci\u00f3 de Vicent Mauri i amb veterans com Abelard Merlo, Pilar Mart\u00ed, Miracle Baeza i Trinitat Sainz i joves com Encarna M\u00e1\u00f1ez.\r\nCom a pr\u00f2leg de la temporada 1931-1932, la companyia actu\u00e0 a Teatre Talia de Barcelona, on Carme Nieto reb\u00e9 grans elogis del cr\u00edtic Dom\u00e9nech Guans\u00e9 per la seua pres\u00e8ncia gentil, intel\u00b7lig\u00e8ncia i sensibilitat, en les quals afirmava que devien confiar els autors valencians, com aix\u00ed succe\u00ed perqu\u00e8 l\u2019actriu destacava especialment en els papers de profunditat psicol\u00f2gica. Entre les seues millors interpretacions hi hagu\u00e9 La delicada de Gandia, d\u2019Emili Fornet; El cam\u00ed nou, de Ramon Andr\u00e9s Cabrelles; Boira, de M\u00e0rius Blasco; L\u2019amor i els lladres, de Miquel Duran i Tortajada; Lo que ha segut, de Josep Bolea; El ambient, de Felip Meli\u00e0, i La cua de la rabosa, de Maximili\u00e0 Thous.\r\nLo Rat Penat li ofer\u00ed un homenatge, centrat en ella per\u00f2 extensible a la companyia i a l\u2019empresa per la seua labor imprescindible perqu\u00e8 la llengua, la cultura i les arts valencianes tingueren un lloc entre les literatures del m\u00f3n. Els autors tamb\u00e9 s\u2019afegiren a l\u2019acte. Per\u00f2 la unanimitat de la cr\u00edtica i l\u2019entusiasme de creadors i int\u00e8rprets no es trasllad\u00e0 d\u2019igual manera al p\u00fablic, que majorit\u00e0riament estava avesat al sainet valenci\u00e0 per a riure sense cap m\u00e9s pretensi\u00f3. Conscients del problema, una comissi\u00f3 encap\u00e7alada per Carme Nieto i Pilar Mart\u00ed sol\u00b7licit\u00e0 a l\u2019alcalde de la ciutat una possible ajuda econ\u00f2mica que fera viable un projecte important per a la cultura valenciana.\r\nLa temporada 1932-1933 comen\u00e7\u00e0 amb els mateixos prop\u00f2sits empresarials i art\u00edstics. Posaren en escena Lenin, escenes de la revoluci\u00f3 russa, un drama que situava l\u2019escena vernacla al nivell de qualsevol altra europea. Carme Nieto realitz\u00e0 una interpretaci\u00f3 del paper d\u2019Elena Ostapof, que la cr\u00edtica qualific\u00e0 de magistral i emocionant. Per\u00f2, sobtadament, Vicent Barber decid\u00ed suspendre la programaci\u00f3 valenciana per ra\u00f3 de les p\u00e8rdues que li generava.\r\nCarme Nieto hagu\u00e9 de rec\u00f3rrer a les com\u00e8dies del teatre castell\u00e0, b\u00e9 amb companyia pr\u00f2pia o b\u00e9 en altres agrupacions, i actu\u00e0 en coliseus de la capital valenciana com l\u2019Alk\u00e1zar, breument abans que es convertira en pista de ball, el Russafa o l\u2019Apol\u00b7lo, a m\u00e9s d\u2019altres ciutats com Castell\u00f3, Alacant o Gandia.\r\nEs retrob\u00e0 amb el teatre aut\u00f2cton a l\u2019inici de la Guerra Civil en la companyia Cooperativa Integral de Com\u00e8dies Valencianes, que actu\u00e0 al local de Nostre Teatre, a Val\u00e8ncia. Hi coincid\u00ed novament amb molts del companys de l\u2019Alk\u00e1zar, dirigits tamb\u00e9 per Vicent Mauri.\r\nDurant els primers anys de postguerra es produ\u00ed una prohibici\u00f3 t\u00e0cita del teatre en valenci\u00e0. Carme Nieto treball\u00e0 en el Teatre Serrano de Val\u00e8ncia en com\u00e8dies castellanes intranscendents fins que l\u2019any 1943 una malaltia li ho imped\u00ed. El 1944 encara fou la primera actriu del quadre d\u2019actors de Radio Mediterr\u00e1neo, que realitzava emissions de radioteatre. L\u2019actriu que elev\u00e0 l\u2019escena valenciana a l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia mor\u00ed als 44 anys."}, {"id": 483, "name": "Rafael Llu\u00eds", "surname": "Ninyoles", "conjunction": "i", "second_surname": "Monllor", "url": "/biografies/ninyoles-monllor-rafael-lluis", "image": "/media/biography/image/ninyoles_monllor_rafael.jpg", "birth_date": 1943, "dead_date": 2019, "short_description": "Soci\u00f2leg\r\nRafael Ninyoles va n\u00e0ixer a la ciutat de Val\u00e8ncia en plena postguerra franquista. Era el fill major dels tres que tingueren el matrimoni format per Luis Ninyoles, natural de Val\u00e8ncia, i l\u2019alcoiana Consuelo Monllor. La fam\u00edlia, de classe mitjana tal com la defin\u00ed ell mateix, regentava una f\u00e0brica de cer\u00e0mica al cap i casal, i m\u00e9s tard d\u2019adobs.\r\nVa estudiar el batxillerat als Jesu\u00eftes, on va coincidir amb Llu\u00eds Vicent Aracil, Manuel Ardit, Josep Vicent Marqu\u00e9s, Alfons Cuc\u00f3, Eliseu Climent i Josep Llu\u00eds Blasco, alguns dels quals retrob\u00e0 posteriorment a la universitat i tingueren una notable influ\u00e8ncia en l\u2019entorn del valencianisme cultural i pol\u00edtic. Ninyoles va iniciar els estudis de Dret en 1960. En la seua formaci\u00f3 acad\u00e8mica va tindre una important influ\u00e8ncia el professor d\u2019origen granad\u00ed Francisco Murillo, catedr\u00e0tic de Dret Pol\u00edtic a la Universitat de Val\u00e8ncia entre 1952 i 1961, un dels fundadors de la sociologia cient\u00edfica a l\u2019Estat espanyol i introductor dels m\u00e8todes emp\u00edrics i quantitatius de la sociologia i la teoria pol\u00edtica nord-americanes.\r\nEn aquells anys de joventut, Rafael Ninyoles milit\u00e0 un temps breu en la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0, partit democristi\u00e0 i nacionalista fundat en 1965 a l\u2019Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia, per\u00f2 actiu des del 1962, i era assidu de les tert\u00falies que Joan Fuster convocava en diversos bars i cafeteries de Val\u00e8ncia.\r\nEn 1967 fou becat pel Departament d\u2019Estat dels Estats Units i feu una estada acad\u00e8mica en diverses universitats d\u2019aquell pa\u00eds, cosa que el va menar a con\u00e9ixer directament el pensament sociol\u00f2gic anglosax\u00f3. Es va doctorar en Sociologia el 1998 per la Universitat de Val\u00e8ncia, amb una tesi de maduresa titulada Sociologia de les ciutats valencianes dirigida pel soci\u00f2leg Dami\u00e0 Moll\u00e0.\r\nAmb nom\u00e9s 25 anys publica el seu primer llibre, L\u2019opini\u00f3 p\u00fablica: teories i ideologies (1968), una incursi\u00f3 pionera en un \u00e0mbit pr\u00e0cticament verge en l\u2019Espanya de finals dels 60 i que ja situa Ninyoles de ple en els camps de la psicologia social i la sociologia del coneixement. Com fa veure el seu deixeble i amic Toni Moll\u00e0, ocupa ja un \u00abpaper d\u2019avantguarda intel\u00b7lectual\u00bb. Ninyoles reformula diversos conceptes te\u00f2rics propis de sociologia i la socioling\u00fc\u00edstica d\u2019arrel funcionalista dins del marc d\u2019una teoria social del conflicte. El terme\u00a0conflicte ling\u00fc\u00edstic\u00a0s\u2019encuny\u00e0 en l\u2019\u00e0mbit anglosax\u00f3 a fi de remarcar que el contacte entre lleng\u00fces no es limita a l\u2019esfera de les formes, sin\u00f3 que s\u00f3n de naturalesa sociopol\u00edtica i arrelen en el m\u00e9s \u00edntim teixit conflictiu de les formacions socials. L\u2019introductor del terme en l\u2019\u00e0mbit de llengua catalana fou el soci\u00f2leg valenci\u00e0 Llu\u00eds V. Aracil en un article del 1965, i el 1969 Ninyoles el desenvolupava en un llibre cl\u00e0ssic,\u00a0Conflicte ling\u00fc\u00edstic valenci\u00e0, que introdu\u00efa elements d\u2019an\u00e0lisi in\u00e8dits fins aleshores en la comprensi\u00f3 de la din\u00e0mica socioling\u00fc\u00edstica.\r\nA m\u00e9s de professor de Sociologia a les universitats de Val\u00e8ncia (1971-1991) i d\u2019Alacant, Ninyoles va ocupar diversos c\u00e0rrecs en l\u2019Administraci\u00f3 valenciana. Va ser responsable del Servei d\u2019Estudis i Planificaci\u00f3 Social de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia durant la presid\u00e8ncia del socialista Manuel Girona (1979-1983) i soci\u00f2leg de la Secretaria T\u00e8cnica del Consell Preauton\u00f2mic de Josep Llu\u00eds Albinyana, abans d\u2019integrar-se en la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 i Cultura de la Generalitat Valenciana. \u00c9s l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 s\u2019estableix a Sagunt amb Tona Marco, on recuperen una casa medieval com a vivenda, i tenen dos fills: Guillem i Laia.\r\nEn la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 cre\u00e0 i dirig\u00ed el Servei d\u2019Investigaci\u00f3 i Estudis Socioling\u00fc\u00edstics (SIES), des d\u2019on promogu\u00e9 i supervis\u00e0 diverses enquestes demoling\u00fc\u00edstiques sobre compet\u00e8ncies, usos i representacions de la llengua en l\u2019\u00e0mbit valenci\u00e0. El SIES elaborava i oferia des del 1989 informaci\u00f3 sobre la situaci\u00f3 social del valenci\u00e0 i del proc\u00e9s de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica en els \u00e0mbits d\u2019\u00fas oficial i social; el foment de la investigaci\u00f3 b\u00e0sica en sociologia de la llengua; la implantaci\u00f3 i el manteniment del Centre de Documentaci\u00f3 de Sociologia de les Lleng\u00fces i l\u2019intercanvi amb altres centres d\u2019investigaci\u00f3 i planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. A m\u00e9s, va fundar i impulsar l\u2019Institut Valenci\u00e0 d\u2019Investigaci\u00f3 Social (IVIS), des del qual va dirigir el volum col\u00b7lectiu Estructura social al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1982).\r\nEn jubilar-se, li foren reconeguts l\u2019esfor\u00e7 professional, el rigor i l\u2019honestedat intel\u00b7lectuals i la v\u00e0lua humana en diversos f\u00f2rums i homenatges. Al juny de 2018, l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua el va distingir amb la Medalla d\u2019Honor de la instituci\u00f3, en considerar-lo un \u00abreferent ineludible en la reflexi\u00f3 sobre l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 i la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica\u00bb. Uns mesos abans, pel novembre de 2017, Escola Valenciana li atorgava en la XV Nit d\u2019Escola Valenciana el Premi Josep Vicent Garcia a la traject\u00f2ria individual per tot el seu bagatge i per haver aportat un element de debat necessari al Pa\u00eds Valenci\u00e0. En 2019, la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica i Gesti\u00f3 del Multiling\u00fcisme va inaugurar la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abRafael L. Ninyoles\u00bb en homenatge i reconeixement a la tasca del soci\u00f2leg valenci\u00e0, referent en mat\u00e8ria socioling\u00fc\u00edstica, en la qual es publiquen els treballs d\u2019investigaci\u00f3 i estudis en l\u2019\u00e0mbit de la planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i de la ling\u00fc\u00edstica aplicada becats o encomanats per la DGPLGM.\r\nA m\u00e9s de pr\u00f2legs, articles, informes i col\u00b7laboracions en obres miscel\u00b7l\u00e0nies, Rafael Ninyoles \u00e9s autor d\u2019una dotzena de llibres, que ordenats cronol\u00f2gicament s\u00f3n:\r\nL\u2019opini\u00f3 p\u00fablica: teories i ideologies. Barcelona: Rafael Dalmau, 1968.\r\nConflicte ling\u00fc\u00edstic valenci\u00e0. Pr\u00f2leg de Francesc Vallverd\u00fa. Val\u00e8ncia: Eliseu Climent, 1969, s\u00e8rie \u00abLa Unitat\u00bb 3; 2a ed. 1978.\r\nIdioma i prejudici. Pr\u00f2leg de Joan Fuster. Palma de Mallorca: Ed. Moll, 1971, col. \u00abBiblioteca Raixa\u00bb 83; Val\u00e8ncia: Edicions 3 i 4, 1997.\r\nIdioma y poder social. Madrid: Tecnos, 1972; Idioma e poder social, trad. de M. P. Garc\u00eda Negro i A. Molex\u00f3n Dom\u00ednguez, Santiago de Compostel\u00b7la: Laiovento, 2005.\r\nDiglossical Ideologies and Assimilation. Quebec: CIRB-Universit\u00e9 de Laval, 1972.\r\n\u00abSociolog\u00eda del lenguaje\u00bb, en Doce ensayos sobre el lenguaje. Madrid: Fundaci\u00f3n Juan March, 1974.\r\nEstructura social y pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica. Val\u00e8ncia: Fernando Torres, 1975; Estructura social i pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica. Alzira: Ed. Bromera, 1989.\r\nBases per a una pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica democr\u00e0tica a l\u2019Estat espanyol. Val\u00e8ncia: Eliseu Climent, 1976.\r\nCuatro idiomas para un Estado. Madrid: Cambio 16, 1977.\r\nMadre Espa\u00f1a. Val\u00e8ncia: Prometeo, 1979; Mare Espanya. Val\u00e8ncia: T\u00e0ndem, 1997.\r\nEl Pa\u00eds Valenci\u00e0 a l\u2019eix mediterrani. Tavernes Blanques: L\u2019Eixam, 1992.\r\nInforme sociol\u00f2gic de les comarques centrals valencianes. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 1996.\r\nSociologia de la ciutat de Val\u00e8ncia. Alzira: Germania, 1996.\r\nConflicte ling\u00fc\u00edstic valenci\u00e0. El Pa\u00eds Valenci\u00e0 a l\u2019eix mediterrani. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d\u2019Alacant, 2017.\r\n\u00a0\r\nRafael Ninyoles ens va deixar d\u2019una manera discreta, tal com havia viscut. No va aspirar mai a exercir el mestratge intel\u00b7lectual en un terreny, el de la sociologia del llenguatge, que ell mateix va capgirar i orientar fins als nostres dies."}, {"id": 500, "name": "Santiago", "surname": "Nomdedeu", "conjunction": "", "second_surname": "Amador", "url": "/biografies/nomdedeu-amador-santiago", "image": "/media/biography/image/nomdedeu_amador_santiago.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1964, "short_description": "Enginyer, pol\u00edtic i escriptor\r\nNascut al n\u00famero 87 del Carrer Major de Castell\u00f3, al si d\u2019una fam\u00edlia nombrosa que regentava l\u2019Estanc Reial, la qual cosa comportava tindre el monopoli a la prov\u00edncia de tots els impresos, taxes i paper d\u2019estat per a tota mena de tr\u00e0mits i llic\u00e8ncies. Era el primog\u00e8nit d\u2019Emilio Nomdedeu Ferrer i d\u2019Aurora Amador Besalduch, que tingueren nou fills\r\nVa realitzar els estudis primaris a l\u2019escola del carrer de l\u2019Esperan\u00e7a i el batxillerat a l\u2019Institut General i T\u00e8cnic de Castell\u00f3 (actual IES Ribalta). De ben jove mostr\u00e0 inclinacions art\u00edstiques pel teatre, la pintura i l\u2019escriptura, per la qual cosa tenia en ment estudiar Filosofia i Lletres, per\u00f2 son pare, m\u00e9s pr\u00e0ctic, el va orientar cap a una carrera m\u00e9s productiva. En 1920 es trasllad\u00e0 a Madrid per estudiar l\u2019enginyeria de telecomunicacions. En finalitzar-los, va opositar al Cos Superior de Tel\u00e8grafs i obtingu\u00e9 la primera destinaci\u00f3 a Barcelona. En 1928 el trobem a la seua ciutat natal, on es casa amb la castellonenca Herm\u00f2genes Ferrer Navarro, uni\u00f3 de la qual van n\u00e0ixer tres fills. L\u2019obra primerenca de joventut van ser uns poemes en castell\u00e0, alguns d\u2019ells estampats en revistes liter\u00e0ries com La Gaceta de Salamanca o el diari castellonenc La Provincia Nueva, recollits com Flores del alma (1920-1922).\r\nLa dedicaci\u00f3 a la fam\u00edlia, al treball de telegrafista i a la pol\u00edtica l\u2019allunyaran temporalment de la literatura en els anys de la II Rep\u00fablica. Va militar en el partit Izquierda Republicana, en temps del Front Popular va estar destinat al Govern Civil, i poc despr\u00e9s com a capit\u00e0 de transmissions a l\u2019aer\u00f2drom de Vilafam\u00e9s i de Manises. Els plans d\u2019eixir des del port d\u2019Alacant cap a M\u00e8xic via Or\u00e0 es van frustrar i hagu\u00e9 de fugir en tren amb la fam\u00edlia a Barcelona com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la seua milit\u00e0ncia republicana. Van viure temporalment al barri d\u2019Hostafrancs, com tants valencians establits all\u00e0 des de principis de segle, separats dels fills, sense documents i guanyant-se la vida prec\u00e0riament: Santiago feia classes particulars de matem\u00e0tiques i franc\u00e9s, i la seua muller de modista en un taller de costura.\r\nEn entrar en contacte a Barcelona cap al 1946 amb vells coneguts valencians, li van trobar faena als estudis de cinema Kinef\u00f3n, i m\u00e9s tard als estudis Trilla amb la productora Emisora Films, especialitzada en com\u00e8dies d\u2019\u00e8xit. En Orphea Films, ubicat a Montju\u00efc, va estar treballant uns quinze anys com a t\u00e8cnic d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 fins al 1962, en rodatges com El Judas (1952), primera pel\u00b7l\u00edcula en catal\u00e0 de despr\u00e9s de la guerra.\r\nA Barcelona estant repr\u00e9n la literatura, que ara ser\u00e0 en valenci\u00e0 fins al final dels seus dies. Els poemes d\u2019aquesta etapa s\u2019estructuren en cicles que van des de l\u2019amor i la fam\u00edlia a l\u2019estima per la terra i l\u2019enyoran\u00e7a de la ciutat natal i les comarques castellonenques, per\u00f2 tamb\u00e9 marcada per un punt social davant les pen\u00faries de la postguerra. Recentment, Llu\u00eds Meseguer i els familiars han reunit en un volum de 362 p\u00e0gines els 178 poemes que deix\u00e0 publicats o b\u00e9 manuscrits, organitzats d\u2019aquesta manera: Flores del alma (1920-1922), El dragonet de sant Jordi (1958), Castell\u00f3 de la Plana, Faules d\u2019Andros (1959), Del volter de Castell\u00f3, Poemes i goigs i Sentiments engabiats. Per a Meseguer, \u00abla seua poesia esdenindr\u00e0 un dels testimonis m\u00e9s notables de la literatura castellonenca exiliada (...). L\u2019original i ambiciosa obra de Nomdedeu \u00e9s ja una escriptura en valenci\u00e0 d\u2019aut\u00e8ntic atractiu estil\u00edstic, plena de l\u00e8xic patrimonial, d\u2019emginy sint\u00e0ctic, de creativitat formal, sense oblidar la consci\u00e8ncia social\u00bb. Emprava el pseud\u00f2nim Ra\u00fcl de Montorn\u00e9s, en evocaci\u00f3 de les ru\u00efnes del castell del Desert de les Palmes.\r\nNo ser\u00e0 fins a l\u2019estiu de 1964 que podr\u00e0 retornar amb seguretat a Castell\u00f3 a visitar la fam\u00edlia dispersa i les amistats. Un dia d\u2019agost, en trobar-se malalt, pat\u00ed un coma diab\u00e8tic, del qual va morir."}, {"id": 241, "name": "C\u00e8sar", "surname": "Oarrichena", "conjunction": "i", "second_surname": "Genaro", "url": "/biografies/oarrichena-genaro-cesar", "image": "/media/biography/image/oarrichena_genaro_cesar2.jpg", "birth_date": 1888, "dead_date": 1954, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nEl 1915 s'inici\u00e0 en la ma\u00e7oneria arribant a ser cap de la L\u00f2gia Constante Alona, amb el nom simb\u00f2lic de Plut\u00f3n, grau 32.\r\nVa ser membre de la Juventud Republicana d'Alacant, de la Juventud Radical (1916) i del Partido Republicano Radical (PRR) a Alacant, aix\u00ed com director del setmanari El Radical, del qual va ser un dels fundadors. Posteriorment fou administrador del\u00a0Diario de Alicante.\r\nEl 1918 fou empresonat per atacs a la monarquia i fou escollit regidor d'Alacant. El 1919 era vicepresident del Comit\u00e8 Regional de les Juventudes Radicales de Levante, que comprenia les circumscripcions de Castell\u00f3, Val\u00e8ncia, Alacant, Murcia, Albacete i Terol. El 1926 fou el cap de l'Alianza Republicana a Alacant i el 1930 fou detingut per manifestar-se a Madrid en solidaritat amb els obrers de la construcci\u00f3 morts.\r\nEl 1931 va ser altre cop escollit regidor pel PRR. Particip\u00e0 en la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica Espanyola a Alacant i fou escollit diputat pel PRR per la prov\u00edncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1931 i de 1933, guanyant in extremis a Joaqu\u00edn Chapaprieta, de la Uni\u00f3n de Derechas d'Alacant, el qual fou posteriorment ministre d'Hisenda amb Alejandro Lerroux al Bienni Negre (1934-1936). Tamb\u00e9 Oarrichena era fidel a Lerroux, com a secretari general del Partido Radical a Alacant.\r\nEl 1933 fou un dels fundadors de l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista d'Alacant, conjuntament amb \u00c0ngel Pascual i Devesa, Emili Costa, Josep Coloma i Enric Valor, entre d'altres.\r\nEl maig de 1934, en passar Diario de Alicante a mans del Grupo Republicano Independiente de Chapaprieta, Oarrichena va resucitar el setmanari El Radical, a tall d'altaveu pol\u00edtic. Tanmateix, aquesta no va ser la \u00fanica batalla personal que va mantindre a la pol\u00edtica, ja que va participar activament en la escissi\u00f3 que Diego Martinez Barrio va protagonitzar el mateix 1934 dins del Partido Radical, perdent a Alacant l'enfrontament amb la l\u00ednea del partit que liderava Rafael Blasco, qui n'era en aquell moment president provincial, i que representava un sector m\u00e9s esquerran\u00f3s. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou rebutjada la seua inclusi\u00f3 en la candidatura de les dretes, ra\u00f3 per la que concorri en solitari, al marge del seu partit, i no fou escollit."}, {"id": 682, "name": "Vicent", "surname": "Olaso", "conjunction": "", "second_surname": "Sendra", "url": "/biografies/olaso-sendra-vicent", "image": "/media/biography/image/olaso_sendra_vicent.jpg", "birth_date": 1961, "dead_date": 2019, "short_description": "Arxiver i historiador\r\nFou llicenciat en Hist\u00f2ria Medieval per la Universitat de Val\u00e8ncia. La seua vida professional estigu\u00e9 lligada als arxius. Tenia un gran coneixement de paleografia, la qual cosa el facultava plenament. Fou coorganitzador de l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric de Gandia i, juntament amb els seus responsables directes, \u00c0lvar Garcia i Jes\u00fas E. Alonso, public\u00e0 L\u2019arxiu municipal de Gandia. Inventari del fons hist\u00f2ric (1274-1924) (Generalitat Valenciana, 1991) i Arxiu Municipal de Gandia. Hist\u00f2ria i guia (Ajuntament, 2007). A m\u00e9s, amb els mateixos autors, present\u00e0 en congressos i publicacions especialitzades diverses propostes arxiv\u00edstiques com \u201cFotocopiar el futur o inventar els arxius\u201d o \u201cEl futur dels arxius municipals: una proposta de comarcalitzaci\u00f3\u201d.\r\nD\u2019altra banda, pos\u00e0 a l\u2019abast dels investigadors s\u00e8ries documentals importants com l\u2019ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica, el regest i les caracter\u00edstiques del Cat\u00e0leg de pergamins de l\u2019Arxiu Municipal de Gandia (1268-1683) (Generalitat Valenciana, 1987); l\u2019edici\u00f3 d\u2019El manual de consells de Gandia a la fi del segle XV (PUV, 2005) i la \u201cTranscripci\u00f3 del manual de Consells de Gandia a l\u2019\u00e8poca de Francesc de Borja 1541-1547\u201d (en l\u00ednia), tots dos de considerable inter\u00e8s per a con\u00e8ixer l\u2019inici del ducat adquirit pels Borja, un tema que tamb\u00e9 tract\u00e0 en l\u2019article \u201cUn passeig bibliogr\u00e0fic borgi\u00e0 des de la Safor\u201d, en la revista Afers.\r\nEncara en plena joventut don\u00e0 a con\u00e8ixer estudis importants com \u201cL\u2019endeutament censal a la vila de Gandia durant la Baixa Edat Mitjana\u201d (Ullal, 1987); o el llibre L\u2019Hospital de Sant Marc de Gandia, una instituci\u00f3 per a pobres malalts (segles XIII-XX),(CEIC Alfons el Vell, 1988), un tema que complet\u00e0 en l\u2019edici\u00f3 biling\u00fce Hist\u00f2ria de la Fundaci\u00f3 Hospital de Sant Marc i Sant Francesc de Borja (CEIC Alfons el Vell, 2010) en treballs espec\u00edfics com \u201cSanitat mar\u00edtima i guarda de la mar a la Safor (segles XVI-XIX)\u201d o \u201cHospital, malaltia i aliments a la Gandia de l\u2019Antic R\u00e8gim\u201d, presentats a les Trobades del Seminari d\u2019Estudis sobre la Ci\u00e8ncia, o, tamb\u00e9, sobre el valor patrimonial de l\u2019edifici que albergava el nosocomi.\r\nUna altra aportaci\u00f3 principal de la seua obra fou \u201cPer guardar la vila\u201d. Muralla i defensa a la costa valenciana. (Gandia, segles XIII-XVI) (CEIC Alfons el Vell, 2011), que complement\u00e0 en \u201cVila, Raval i Vilanova. Evoluci\u00f3 urbana de Gandia a final del segle XVI\u201d (Afers, 2014).\r\nTamb\u00e9 s\u00f3n rellevants els seus articles \u201cLa dona com a mercaderia. Sexe i prostituci\u00f3 a Gandia\u201d, dins La mem\u00f2ria amagada. Dones en la hist\u00f2ria de Gandia (Ajuntament, 2002) i \u201cJueus i conversos a la Gandia medieval: una introducci\u00f3\u201d (Afers, 2018).\r\nA m\u00e9s, s\u2019hi poden afegir altres treballs divulgatius com la s\u00e8rie \u201cRegirant l\u2019arxiu\u201d, de la revista Bagalina (1987), escrita en cooperaci\u00f3 amb Jes\u00fas E. Alonso, on donaren a con\u00e8ixer not\u00edcies del segle XIX; i, en solitari, la introducci\u00f3 a I entr\u00e0rem a la vall de Bair\u00e9n. Jaume I i el Llibre dels Fets (CEIC Alfons el Vell, 2008). Aix\u00ed mateix, fou col\u00b7laborador del Diccionario hist\u00f3rico de la Comunidad Valenciana (Levante-EMV) i del Diccionari d\u2019historiografia catalana (Enciclop\u00e8dia Catalana). La seua labor de recerca el convert\u00ed en membre dels Consells Executiu i General del Centre d\u2019Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (1991-1999).\r\nAcced\u00ed per oposici\u00f3 a la pla\u00e7a d\u2019arxiver d\u2019Oliva, on tamb\u00e9 exerc\u00ed com a director de la seua xarxa de biblioteques. Ara b\u00e9, la ciutat no t\u00e9 documentaci\u00f3 municipal anterior a 1936, cosa que en dificulta els estudis hist\u00f2rics. Aix\u00ed i tot, Vicent Olaso s\u2019ocup\u00e0 d\u2019aspectes patrimonials en \u201cLes cases de Tamarit d\u2019Oliva: punt i seguit\u201d (Revista de la Safor, 2009) o de la noblesa en \u201cEls Centelles al servei de la Corona espanyola\u201d (Cabdells, 2016). A m\u00e9s d\u2019altres papers divulgatius, adients al lloc on aparegueren, els llibres de Festes de Moros i Cristians de la localitat: \u201cEl comtat i els musulmans a finals del segle XV. Assajant una vida pr\u00f2pia\u201d o \u201cEls pirates i la mar valenciana\u201d. Possiblement el seu darrer article fou la s\u00edntesi biogr\u00e0fica d\u2019un dels seus alcaldes, Salvador Cardona Miralles, incl\u00f2s en el llibre col\u00b7lectiu Inoblidables. Personatges saforencs d\u2019ad\u00e9s i ara (CEIC Alfons el Vell, 2019).\r\nUn altre vessant de la seua producci\u00f3 el constitueixen les nombroses ressenyes, habitualment amb introduccions contextualitzadores, referides a actes, llibres i programes d\u2019institucions culturals, i fins i tot amb incursions en la cr\u00edtica musical, que inser\u00ed en publicacions especialitzades com Revista d\u2019Hist\u00f2ria Medieval o Espai Obert, per\u00f2 tamb\u00e9 en altres d\u2019\u00e0mbit m\u00e9s general com el diari El Pa\u00eds, les revistes Sa\u00f3 i Bagalina, o la plataforma Pa\u00eds Valenci\u00e0 Segle XXI.\r\nAls 47 anys encet\u00e0 la nova via del conreu literari. Public\u00e0 el poemari Esclats i neguits (Emboscall Edicions, 2008), un recull de textos que havia anat escrivint al llarg del temps i deixant al calaix. El segu\u00ed El soroll de la pedra (Tres i Quatre, 2012), amb el qual guany\u00e0 el premi Senyoriu d\u2019Ausi\u00e0s March, i finalment Que tot plegat no semble mentida (Edicions 96, 2017). En el llibre guardonat fa servir una poesia s\u00f2bria, de llenguatge quasi col\u00b7loquial, per\u00f2 colpidora, que repassa la vida en cada una de les seues etapes, des de la trista infantesa i els excessos de la joventut fins als amors i desamors de l\u2019edat adulta, el naixement de la filla i el desenc\u00eds vital de tantes \u201cenyorances vanes engolides per la b\u00e8stia aliena\u201d, mentre s\u2019esborra el rastre de la hist\u00f2ria comuna i es converteix en un estrany en la terra pr\u00f2pia. Per aix\u00f2 en el darrer poemari exclama: \u201cJo em declare hereu de derrotes cont\u00ednues\u201d. \u00c9s una poesia que reflecteix l\u2019itinerari vital del jo po\u00e8tic i els somnis romputs d\u2019una generaci\u00f3 i on el lector es pot recon\u00e8ixer tant en l\u2019\u00e0mbit individual com en el col\u00b7lectiu.\r\nTamb\u00e9 inclogu\u00e9 textos de creaci\u00f3 que romanien in\u00e8dits en Gandia, capital liter\u00e0ria. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna (Lletra Impresa, 2018).\r\nP\u00f2stumament, en record i homenatge, el professor Ferran Garcia-Oliver promogu\u00e9 i coordin\u00e0 el volum Una comunitat humana al llarg de la hist\u00f2ria: la Safor. Estudis dedicats a Vicent Olaso Cendra (Afers, 2020), on s\u2019insereixen setze treballs extensos, tretze dels quals se centren en l\u2019\u00e8poca baixmedieval a la comarca, l\u2019espai i el temps que estudi\u00e0 preferentment."}, {"id": 693, "name": "Lambert", "surname": "Olivert", "conjunction": "", "second_surname": "Arlandis", "url": "/biografies/olivert-arlandis-lambert", "image": "/media/biography/image/olivert_arlandis_lambert.jpg", "birth_date": 1860, "dead_date": 1937, "short_description": "Comerciant i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer en una fam\u00edlia de classe mitjana en un moment de nombroses agitacions a conseq\u00fc\u00e8ncia de la pol\u00edtica d\u2019Isabel II en els seus \u00faltims anys de regnat. Era el quart dels cinc fills de Jos\u00e9 Olivert Crespo, obrer oficial de vila, i de Vicenta Arlandis Piris.\r\nLambert va abandonar l\u2019escola a una edat primerenca per uns incidents amb un mestre i prompte va comen\u00e7ar a aprendre l\u2019ofici de comerciant al costat dels seus germans majors. La botiga familiar s\u2019anomenava \u00abViuda de Olivert e Hijos\u00bb i amb el temps va passar a denominar-se \u00abLamberto Olivert\u00bb. L\u2019any 1897 es va casar amb Vict\u00f2ria Espin\u00f3s Aparicio, amb qui va tindre huit fills, dels quals en van sobreviure sis. Cap al 1920, va haver de vendre la botiga i va passar a treballar als consums, fet li va permetre dedicar-se amb profunditat a les seues aficions liter\u00e0ries i, com a autodidacte, augment\u00e0 la seua producci\u00f3 escrita. A m\u00e9s, Lambert va trobar diversos mitjans difusors dels seus escrits: la revista Sucrona i el diari El Pueblo de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, a qui tenia una gran estima i admiraci\u00f3.\r\nOlivert fou un dels col\u00b7laboradors m\u00e9s destacats de la revista esmentada i, normalment, hi publicava composicions en valenci\u00e0 i castell\u00e0 sobre els seus ideals republicans, molts d\u2019ells influ\u00efts per altres escriptors i pol\u00edtics que seguia, com \u00c9mile Zola, Blasco Ib\u00e1\u00f1ez i Pi i Margall. Alguns dels escrits en qu\u00e8 s\u2019aprecien les seues idees s\u00f3n: \u00abHonradez\u00bb (1928), \u00abA la mem\u00f2ria de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez\u00bb (1928), \u00abViva la Rep\u00fablica\u00bb (1931), \u00abCoplas del d\u00eda\u00bb (1931), \u00abA un jornaler\u00bb (1936), \u00abPor las cantinas escolares\u00bb (1936), entre d\u2019altres. \r\nLes primeres composicions en vers les va publicar amb 23 anys al diari El Sucronense. Uns anys m\u00e9s tard, en concret el 1893, va guanyar el Llibre d\u2019Or d\u2019Estudis Po\u00e8tics dels Jocs Florals de Lo Rat Penat amb un \u00abRoman\u00e7 sobre la hist\u00f2ria de Cullera\u00bb. El 1922 va crear-se la revista El P\u00e0mpol, en la qual va publicar entre abril i juliol d\u2019aquell any onze poemes de temes diversos amb el pseud\u00f2nim de Pampolitos. La revista Sucrona havia sorgit el 1922 i va eixir al llarg de quinze anys. Fou tan lleial a la revista que el seu fundador, Jos\u00e9 Ram\u00f3n Costa Altur, l\u2019anomenava \u00abl\u2019Avi de Sucrona\u00bb. En 1923, Olivert va fer una lectura dels seus poemes a les nits liter\u00e0ries de l\u2019Ateneu de Val\u00e8ncia, publicats per la impremta de Jos\u00e9 Ram\u00f3n Costa.\r\nLambert Olivert va estar connectat amb la Renaixen\u00e7a valenciana, ja que, en ocasions, va escriure versos segons la trilogia cl\u00e0ssica de P\u00e0tria, Fe i Amor. El mitj\u00e0 difusor m\u00e9s important d\u2019aquest moviment foren els Jocs Florals \u2013de Lo Rat Penat i d\u2019altres convocats a la Societat Musical Instructiva Santa Cec\u00edlia de Cullera\u2013, on l\u2019autor va participar en diverses convocat\u00f2ries. La majoria dels poemes presentats centraven la seua tem\u00e0tica en l\u2019apartat de la P\u00e0tria: Val\u00e8ncia i, sobretot, Cullera. Alguns t\u00edtols d\u2019aquesta secci\u00f3 s\u00f3n \u00abFulles seques\u00bb i \u00abEl castell\u00bb. Tamb\u00e9 va mesclar el sentiment patri\u00f2tic amb el sentiment de Fe en poemes com \u00abLa baixada\u00bb (1929). L\u2019Amor, com a tercer i \u00faltim t\u00f2pic del moviment, tamb\u00e9 estigu\u00e9 present al seus poemes, dels quals cal destacar \u00abMarinetes\u00bb (1932) i d\u2019altres poesies dedicades a la seua muller. A m\u00e9s, va omplir gran part dels seus versos de s\u00e0tira i humor, amb els quals Olivert posava en evid\u00e8ncia i recreava diversos aspectes socials i pol\u00edtics del moment.\r\nTot i que el vers era el seu talent principal, tamb\u00e9 va escriure obres en prosa i teatre. L\u2019\u00fanica novel\u00b7la que s\u2019ha trobat de l\u2019autor es titula Tributo de sangre, una obra breu publicada entre el 1883 i 1884 al diari El Sucronense sobre les disquisicions i problemes que t\u00e9 un jove en realitzar el servei militar. A banda d\u2019aquesta creaci\u00f3, tamb\u00e9 va escriure altres narracions com \u00abTomaset l\u2019incr\u00e8dul\u00bb (1914), \u00abEl buen cura\u00bb, \u00abSomni ensomniat\u00bb, \u00abDespertar-me a temps\u00bb o \u00abEn la porta del cel\u00bb. Aquestes \u00faltimes tres composicions tenen un car\u00e0cter humor\u00edstic i sat\u00edric. Pel que fa al teatre, Olivert va publicar les seg\u00fcents obres: Los moriscos de Cullera, Simonet el xeperut i En fam\u00edlia o anem a dinar. Les dues darreres encaixen completament en el g\u00e8nere dram\u00e0tic del sainet.\r\nEn finalitzar la dictadura de Primo de Rivera i amb l\u2019arribada de la II Rep\u00fablica, va passar a ocupar el lloc de bibliotecari municipal a la biblioteca que s\u2019havia obert a la casa que el seu germ\u00e0 havia deixat al poble al carrer de Cervantes. Lambert Olivert va continuar publicant a Sucrona habitualment i participant en nombrosos actes literaris i culturals de Cullera fins a la seua mort.\r\nEn morir als 77 anys, el seu germ\u00e0 Agust\u00ed va cedir al poble de Cullera la Casa Palomes, que \u00e9s l\u2019edifici on es troba actualment el Conservatori de M\u00fasica. L\u2019any 2012, amb motiu del 75\u00e9 aniversari de la seua mort, l\u2019associaci\u00f3 Cullera Laica va organitzar per a les Festes Majors un homenatge a la seua figura; l\u2019acte va comptar amb diverses iniciatives culturals relacionades amb ell, la seua obra i el fons hist\u00f2ric de la Biblioteca Municipal de Cullera. Una d\u2019elles va ser batejar una sala de la Casa de la Cultura amb el nom de \u00abLamberto Olivert Arlandis\u00bb."}, {"id": 668, "name": "Maria Teresa", "surname": "Oller", "conjunction": "", "second_surname": "Benlloch", "url": "/biografies/oller-benlloch-maria-teresa", "image": "/media/biography/image/oller_benlloch_maria-teresa.jpg", "birth_date": 1920, "dead_date": 2018, "short_description": "Music\u00f2loga i compositora\r\nEra la sisena de nou germans d\u2019una fam\u00edlia acomodada de Val\u00e8ncia, domiciliada al carrer dels Cavallers; son pare, Manuel Oller, era advocat i membre de Lo Rat Penat, i sa mare, Rosario Benlloch, tocava el piano. Des de menuda va sentir atracci\u00f3 per la m\u00fasica coral i de carrer, principalment per la m\u00fasica de festa que protagonitzaven la dol\u00e7aina i el tabalet a les festes de la ciutat, com ara el Corpus, per les can\u00e7ons que cantaven els oficis (el granerer, el castanyer, el fuster...) o les infantils relacionades amb el cicle festiu. Aix\u00ed mateix, les estades al mas de la fam\u00edlia a Alcoi li van fer con\u00e9ixer la m\u00fasica popular de car\u00e0cter rural. Va estudiar en el Conservatori Superior de M\u00fasica de Val\u00e8ncia, on va obtindre el Premi Extraordinari en piano i composici\u00f3. Manuel Palau va ser el seu mestre de composici\u00f3, direcci\u00f3 de cors i orquestra, musicologia i pedagogia musical. Va seguir els seus consells i va ampliar els estudis musicals amb el professor Ernet Jarnack, amb l\u2019Orquestra Walker Wagenheim i amb l\u2019especialista coral Rafael Benedito. En 1954 obtingu\u00e9 una pensi\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia per a perfeccionar estudis de composici\u00f3, gr\u00e0cies a la qual va fer les primeres investigacions de camp i va transcriure polifonies dels segles XVI, XVII i XVIII a l\u2019Arxiu de la Catedral de Val\u00e8ncia i a l\u2019Arxiu del Reial Col\u00b7legi del Corpus Christi. En 1960 va tornar al conservatori com a professora d\u2019harmonia, i compatibilitzava aquest treball amb el de compiladora folklorista, transcriptora i compositora.\r\n\u00c9s un dels noms imprescindibles com a estudiosa de la m\u00fasica tradicional valenciana. Va dedicar una gran part de la seua vida a rec\u00f3rrer el territori valenci\u00e0 a la recerca de m\u00fasica popular dels nostres pobles, amb una encomiable labor d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019etnomusicologia sobre danses, can\u00e7ons dansades, contes populars i jocs infantils com ara el fandango del Palomar i les danses de B\u00e8lgida, a la Vall d\u2019Albaida, els tocs i les danses de la Festa d\u2019Algemes\u00ed i la dansa dels Porrots de Silla. Aquells treballs de camp els va fer amb el compositor Manuel Palau, que dirigia en la d\u00e8cada dels 50 del segle passat la publicaci\u00f3 Cuadernos de m\u00fasica folkl\u00f3rica valenciana, editats per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia.\r\nA partir del 1974 va formar part de l\u2019equip d\u2019investigadors que encap\u00e7alava Salvador Segu\u00ed, en el qual va coincidir amb Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez, Sebasti\u00e1n Garrido, Ricardo Pitarch i un altre destacat investigador, Ferm\u00edn Pardo Pardo (Hortunas, Requena, 1945), el qual continua en actiu. La Fundaci\u00f3 March va finan\u00e7ar aquest equip a trav\u00e9s d\u2019una beca concedida al music\u00f2leg Salvador Segu\u00ed per a viatjar a les diferents comarques;\u00a0 Maria Teresa Oller va ser l\u2019encarregada de rec\u00f3rrer els pobles dels Serrans, el Camp de T\u00faria, la Vall d\u2019Albaida i l\u2019Horta de Gandia.\u00a0 En l\u2019any 1976, la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim \u2013de la qual formava part la Secci\u00f3 de M\u00fasica Folkl\u00f2rica de l\u2019Institut d\u2019Etnologia Valenciana\u2013 va decidir ajudar-los per a ampliar la recerca amb inter\u00e9s per fer un can\u00e7oner tradicional musical de Castell\u00f3 i Val\u00e8ncia i aix\u00ed completar la tasca desenvolupada els darrers anys per Salvador Segu\u00ed amb la publicaci\u00f3 del Can\u00e7oner de la prov\u00edncia d\u2019Alacant. El Magn\u00e0nim els va publicar en 1980 el Cancionero musical de la provincia de Valencia, un gran volum de vora mil p\u00e0gines amb 1.400 notacions de melodies tradicionals valencianes. A partir de 1988, Oller i Pardo es retroben i mamprenen la investigaci\u00f3 sobre els maios arreu de les comarques valencianes, publicat en 1997. Tamb\u00e9 s\u00f3n autors d\u2019un treball in\u00e8dit que recopila la m\u00fasica dels rosaris de l\u2019aurora.\r\nVa destacar tamb\u00e9 en la composici\u00f3 de peces corals, \u00e0mbit en el qual va rebre nombrosos premis com el de RNE en 1951 i el Joaqu\u00edn Rodrigo en 1969 per l\u2019obra Veus del blau i del grisenc, en qu\u00e8 music\u00e0 tres poemes de Maria Ibars: \u00abMar adormida\u00bb, \u00abPlany\u00bb i \u00abCan\u00e7oneta del Montg\u00f3\u00bb. Fou fundadora i directora de l\u2019Agrupaci\u00f3 Vocal de Cambra Valenciana i directora de la Coral Polif\u00f2nica Valentina. Entre les seues obres destaquen el Concert per a piano, Llevantines, el Tr\u00edptic de Nadal i les peces per a piano Oracions de primavera, La pluja i Los cipreses, una obra po\u00e8tica que descriu d\u2019una manera quasi on\u00edrica els xiprers del camp i pot emmarcar-se dins d\u2019una est\u00e8tica impressionista. A m\u00e9s, per la col\u00b7laboraci\u00f3 t\u00e8cnica que sempre havia prestat a l\u2019Orfe\u00f3 Polif\u00f2nic del Cercle Cat\u00f2lic de Torrent, el 9 de novembre de 1969 fou nomenada directora honor\u00e0ria de la coral. Va escriure en el diari Levante sobre actualitat musical. Tot i ser una compositora fecunda, la majoria de les seues obres no es van estrenar ni editar, com l\u2019havanera Jugando blancos, per\u00f2 aix\u00f2 s\u2019est\u00e0 esmenant amb l\u2019edici\u00f3 actual de moltes obres seues i es poden consultar a la biblioteca del Conservatori Superior de M\u00fasica Joaqu\u00edn Rodrigo de Val\u00e8ncia. Fou una gran creadora, per\u00f2 la seua mod\u00e8stia la va fer passar desapercebuda en aquesta faceta, encara que gaudia d\u2019un gran reconeixement en l\u2019\u00e0mbit de la musicologia.\r\nMaria Teresa Oller era membre de la Reial Acad\u00e8mia de Sant Carles; des del 1980 presidia la Secci\u00f3 de Musicologia de Lo Rat Penat i era membre de l\u2019Honorable Consistori de Prohoms i Prof\u00e8mines de l\u2019entitat. Igualment, la seua Escola de Danses du des de la fundaci\u00f3 el seu nom en reconeixement i homenatge. Per a Lo Rat Penat va publicar Can\u00e7ons del Regne de Val\u00e8ncia (1982), Panor\u00e0mica de la can\u00e7\u00f3 i de la dansa tradicionals (1998), Can\u00e7ons narratives valencianes (2000),\u00a0Frases, sent\u00e8ncies i dites valencianes (2011) i Corona po\u00e8tica a la Mare de D\u00e9u dels Desamparats: cent anys de trasllat (2011).\r\nVa rebre diversos homenatges de la societat valenciana, el primer dels quals fou el del Grup de Danses El Forcat de Val\u00e8ncia en els Premi Forcat 2012. El 8 d\u2019abril de 2016, l\u2019Associaci\u00f3 de Professors M\u00fasics Santa Cec\u00edlia de Val\u00e8ncia li dedic\u00e0 una sessi\u00f3 al Conservatori de la pla\u00e7a de Sant Esteve de Val\u00e8ncia, en honor a una persona clau en la hist\u00f2ria musical valenciana del segle XX. El mateix any, el 30 de novembre, el Consell Valenci\u00e0 de Cultura li lliurava la Medalla d\u2019Or. L\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua li va fer un reconeixement p\u00fablic en 2017, i en va destacar que, gr\u00e0cies a les investigacions d\u2019Oller des de mitjan segle XX, \u00abes va donar a con\u00e9ixer a moltes generacions un repertori immens de la nostra m\u00fasica tradicional valenciana. Sense la seua llavor, moltes veus actuals no tindrien qu\u00e8 cantar\u00bb. Amb motiu del Premi Forcat 2019, li van retre un homenatge p\u00f2stum el 8 de juny de 2019 al Centre Cultural La Benefic\u00e8ncia de Val\u00e8ncia. El 21 de novembre de 2019, al Palau de la Generalitat presentaven el llibret Les nostres compositores. Les oblidades creadores de m\u00fasica valencianes, que inclou una semblan\u00e7a breu de la music\u00f2loga."}, {"id": 494, "name": "Josep d'", "surname": "Orga", "conjunction": "i", "second_surname": "Pinyana", "url": "/biografies/orga-pinyana-josep-d", "image": "/media/biography/image/orga_pinyana_josep-d.jpg", "birth_date": 1800, "dead_date": 1881, "short_description": "Impremter i escriptor\r\nNaix al si d\u2019una fam\u00edlia d\u2019impressors amb llarga tradici\u00f3 que es va establir en terres valencianes despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3. Fill de Tom\u00e0s d\u2019Orga, impressor com hem dit, i Maria Rosa Pinyana, que ha de posar-se al cap de la impremta amb la denominaci\u00f3 \u201cViuda de Orga\u201d quan Tom\u00e0s i son germ\u00e0 Josep moren malalts en pres\u00f3 en 1809. L\u2019empresonament del pare d\u2019Orga va ser per q\u00fcestions pol\u00edtiques, puix havien impremtat en 1808 per a Pere Joan Malleu un fullet en qu\u00e8 apareixia la Constituci\u00f3 espanyola de 1804 i l\u2019abdicaci\u00f3 de Ferran VII. D\u2019esta manera, en 1809, el mateix Josep d\u2019Orga ajuda sa mare en el negoci familiar, a m\u00e9s de compondre les p\u00e0gines d\u2019El Observador Pol\u00edtico y Militar de Espa\u00f1a.\r\nNo nom\u00e9s hereta de son pare l\u2019ofici d\u2019impressor, sin\u00f3 tamb\u00e9 el comprom\u00eds pol\u00edtic, de manera que en 1823, durant la coneguda com guerra realista, precursora de les guerres carlines del segle XIX en Espanya i primer enfrontament civil del segle, lluita en l\u2019ex\u00e8rcit constitucionalista i arriba a oficial d\u2019infanteria. En guanyar la guerra el b\u00e0ndol contrari al d\u2019Orga, \u00e9s a dir, el de Ferran VII amb la inestimable ajuda dels coneguts com Cent Mil Fills de Sant Lluis, \u00e9s impedit d\u2019exercir el seu ofici fins que en 1833, amb l\u2019inici de la primera guerra carlina i per ordre del capit\u00e0 Don\u00eds Vives, Comte de Cuba, torna a la impremta per a donar a llum el Bolet\u00edn Oficial i el peri\u00f2dic El T\u00faria, llavor de la cap\u00e7alera posterior La Verdad. En esta ocasi\u00f3, els constitucionalistes, el b\u00e0ndol d\u2019Orga, guanya la contesa, q\u00fcesti\u00f3 que li reporta un seguit de condecoracions i honors militars i tamb\u00e9 el nomenament com a impressor de la Reial Cambra per part d\u2019Isabel II.\r\nJunt al seu ofici d\u2019impressor, Josep d\u2019Orga participava d\u2019altres aficions, com ara el teatre. Formava part d\u2019un grup aficionat que representava com\u00e8dies, i va participar d\u2019apuntador en l\u2019escola dram\u00e0tica d\u2019El Liceu de Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 apareixen articles seus en publicacions com El F\u00e9nix, Revista Edetana o El Mercantil, signant com Grao o Agro, l\u2019anagrama del seu cognom. En estos articles escriu al voltant de costums valencians, hist\u00f2ria, art, actualitat i, fins i tot, d\u2019hist\u00f2ria b\u00edblica. El seu vessant historiogr\u00e0fic i la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia b\u00e8l\u00b7lica se sumen en publicacions com Memoria hist\u00f3rica sobre la creaci\u00f3n del batall\u00f3n de artiller\u00eda de Milicia Nacional de Valencia, y noticia de sus servicios y hechos de armas hasta la conclusi\u00f3n de la guerra (1841), Apuntes hist\u00f3ricos de la Milicia Nacional de Valencia, desde su creaci\u00f3n en el a\u00f1o 1820 hasta 1823 (1858) i Valencia durante la guerra civil de los siete a\u00f1os (1873). Juntament amb els articles tamb\u00e9 desplega la seua afici\u00f3 liter\u00e0ria amb traduccions de llibrets d\u2019\u00f2peres italianes, un grapat d\u2019obres de teatre com el sainet Fray Gerundio y Tirabeques i poesies en llengua valenciana que apareixen en Valencia Ilustrada, Lo Rat Penat. Calendari Llemos\u00ed o en el Bolet\u00edn-Revista del Ateneo de Valencia de l\u2019Ateneu Cient\u00edfic, Literari i Art\u00edstic.\r\nEl seu inter\u00e9s per la llengua valenciana no es qued\u00e0 nom\u00e9s en el conreu de la poesia. Participa en les tert\u00falies de l\u2019editor Mari\u00e0 Cabrerizo junt als prohoms que formen la primera llavor de recuperaci\u00f3 de la llengua i el sentiment propi: els Artola, Boix, Bonilla, Bernat i Baldov\u00ed i P\u00e9rez Rodr\u00edguez. Porteriorment col\u00b7laborar\u00e0 amb Constant\u00ed Llombart publicant en el seu anuari Lo Rat Penat. Calendari Llemos\u00ed de 1879 (1878) l\u2019estudi \u201cLa llengua d\u2019Oc\u201d. Tamb\u00e9 \u00e9s fundador, vicepresident de Lo Rat Penat i mantenidor dels primers\u00a0 Jocs Florals convocats per esta societat. \u00c9s esta instituci\u00f3, Lo Rat Penat, la que hauria d\u2019haver editat Fraseologia per facilitar llegir i escriure lo llemos\u00ed de l\u2019any 1300 fins hui, de la qual nom\u00e9s es conserven proves d\u2019impremta. En la sessi\u00f3 inaugural de 31 de juliol de 1878 va llegir un breu poema en qu\u00e8 es pot observar la seua defensa de la llengua valenciana i la pr\u00f2pia codificaci\u00f3:\r\n\u00a0\r\nDe lo regne d\u2019En Jaume som tres branques:\r\ncatalans, mallorquins e valencians.\r\nNo\u2019n toques pas lo tronch, no\u2019n pas arranques\r\npetita fulla o brot d\u2019aquests germans,\r\nno les avis costums y llenguaig tanques\r\nab lo cercle y gramaire castellans;\r\nque si els euzkars de tres ne forman una,\r\nont \u00e9s la llengua d\u2019oc no\u2019n cap ninguna.\r\n\u00a0\r\nFins a la seua mort continu\u00e0 participant de les activitats de Lo Rat Penat. Aix\u00ed ho podem comprovar en la necrol\u00f2gica publicada en Revista de Valencia de desembre de 1881: \u201cLos que asist\u00edan a las sesiones de Lo Rat Penat, ve\u00edan siempre en ellas a un anciano, de porte humilde, ya encorvado por los a\u00f1os, pero en cuyos ojos brillaba a\u00fan extraordinaria viveza. (...) Aquel buen anciano, amante entusiasta de Valencia, era Orga, a quien todos consideraban como decano de los escritores valencianos\u201d. Per aix\u00f2 no \u00e9s estrany que Lo Rat Penat li dedicara al mar\u00e7 de 1882, als pocs mesos de la seua mort, una sessi\u00f3 en mem\u00f2ria presidida per Ferrer i Bign\u00e9 en qu\u00e8 Constant\u00ed Llombart va llegir una ressenya biogr\u00e0fica i poesies de Magdalena Garcia Bravo, Arroyo, Iranzo i Bodria."}, {"id": 555, "name": "V\u00edctor", "surname": "Oroval", "conjunction": "i", "second_surname": "Tom\u00e0s", "url": "/biografies/oroval-tomas-victor", "image": "/media/biography/image/oroval_tomas_victor.jpg", "birth_date": 1910, "dead_date": 1989, "short_description": "Bibliotecari, mestre, advocat i erudit\r\nVa iniciar els estudis al col\u00b7legi dels franciscans de la seua ciutat i nom\u00e9s a vint anys va comen\u00e7ar a publicar en revistes locals, especialment a La Ribera i \u00a1Juventud!, temes de car\u00e0cter hist\u00f2ric i filol\u00f2gic. Per aquesta \u00e8poca va establir amistat amb l\u2019arabista i catedr\u00e0tic universitari Juli\u00e0 Ribera i Tarrag\u00f3, tamb\u00e9 carcaixent\u00ed.\r\nLa guerra va interrompre els seus estudis. Oroval va servir en les files republicanes, fet que, segons relata la bibliotec\u00e0ria Dolors Garc\u00eda Hinarejos que ha estudiat la seua vida, sempre va amagar.[1]\r\nEl 1939 va comen\u00e7ar a treballar\u00a0 a l\u2019Ajuntament de Carcaixent, i un any despr\u00e9s obtenia el t\u00edtol de mestre. Segons Garc\u00eda Hinarejos, \u00abOroval va ser un autodidacte, un etern estudi\u00f3s i es llicenci\u00e0 en Dret el 1949\u00bb. Un any abans de llicenciar-se, per\u00f2, va comen\u00e7ar a dirigir la Biblioteca P\u00fablica de Carcaixent sense deixar de formar-se en temes bibliotecon\u00f2mics i arxiv\u00edstics. Fou durant aquests anys que va establir amistat amb personatges rellevants com Ernest Mart\u00ednez Ferrando o Felip Mateu Llopis.\u00a0\u00a0\r\nEntre les principals aportacions d\u2019Oroval figuren els estudis dedicats als arabistes Juli\u00e0 Ribera i Francesc Pons Bohigues i les seues comunicacions al 1r Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0[2] i a la segona i tercera Assemblea d\u2019Hist\u00f2ria de la Ribera.\r\nRessenya Garc\u00eda Hinarejos que \u00abla cultura d\u2019Oroval era ampl\u00edssima i n\u2019\u00e9s una bona prova la seua biblioteca personal, amb una col\u00b7lecci\u00f3 al voltant de 10.000 volums d\u2019hist\u00f2ria, filologia, teologia i filosofia fonamentalment, a m\u00e9s d\u2019extensos fitxers i caixes fruit de les seues investigacions sobre tem\u00e0tica local, fotografies, etc., alguns donats pel mateix Juli\u00e0 Ribera com a prova de la seua amistat\u00bb.[3] \u00a0\r\nVa ser membre fundador d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va donar suport a Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) el 1987.[4] Des de finals de 1984, un col\u00b7legi p\u00fablic de la localitat du el seu nom.\r\n\r\n\r\n[1] Citat per Bernat Dar\u00e0s i Mahiques, cronista oficial de Carcaixent a partir de l\u2019article de Dolors Garc\u00eda Hinarejos, \u00abBibliografia local de Carcaixent. V\u00edctor Oroval i Tom\u00e0s\u00bb, dins Festes Majors i Patronals de Carcaixent 1998, p. 82-87.\r\n\r\n\r\n[2] El Congr\u00e9s, celebrat entre el 14 i el 18 d\u2019abril de 1971, \u00e9s una de les fites dels anys de recuperaci\u00f3 civil i pol\u00edtica del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Va ser organitzat pels departaments de les facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques de la Universitat de Val\u00e8ncia. El president de la comissi\u00f3 organitzadora fou Juli\u00e0 San Valero Aparisi, que r\u00e0pidament es decantaria per anticatalanisme. En formaven part tamb\u00e9 Miquel Tarradell, Joan Regl\u00e0, Vicen\u00e7 Rossell\u00f3 i Ernest Lluch. El secretari general del Congr\u00e9s fou l\u2019historiador i deixeble de Vicens Vives, Emili Giralt i Ravent\u00f3s. Hi participaren uns 700 congressistes, entre els quals Alfons Cuc\u00f3, Llu\u00eds Vicent Aracil, Ricard P\u00e9rez Casado o M\u00e0rius Garcia Bonaf\u00e9. \u00a0\r\n\r\n\r\n[3] Dolors Garc\u00eda Hinarejos, ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[4] Vegeu de Bernat Dar\u00e0s i Mahiques, Els carrers i places de Carcaixent. Hist\u00f2ria i anecdotari. Ajuntament de Carcaixent, 2007.\r\n\r\n"}, {"id": 764, "name": "Pasqual", "surname": "Orozco", "conjunction": "", "second_surname": "Sanz", "url": "/biografies/orozco-sanz-pasqual", "image": "/media/biography/image/orozco_sanz_pasqual.jpg", "birth_date": 1869, "dead_date": 1921, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill de Pasqual Orozco S\u00e1nchez, professor i escriptor natural de Monfort (el Vinalop\u00f3 Mitj\u00e0), i de Leonor Sanz Cort\u00e9s, d\u2019Onil. Jos\u00e9 Pastor indica que sembla que va cursar estudis de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i des de jove va col\u00b7laborar amb nombrosos articles, sobretot de cr\u00edtica teatral i taurina, en diversos peri\u00f2dics, entre ells La Granota, El Liberal de Madrid i M\u00farcia, Ateneo Lucentino, El Fumigador, \u00a1\u00a1Buenas Noches!! i El Noticiero (1905-1906). A m\u00e9s, fou director de les revistes locals El Cacauero i Alicante C\u00f3mico. Pol\u00edticament fou liberal i anticlerical. Despr\u00e9s de militar en el partit silvelista i d\u2019escriure en el seu portaveu La Opini\u00f3n, en l\u2019etapa de director de La Regi\u00f3n (1918-1920) es manifest\u00e0 com a regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Camb\u00f3.\r\nVa contraure matrimoni amb Ramona Mu\u00f1oz, amb qui va tindre una filla: Maria. Introdu\u00eft en els ambients socioculturals d\u2019Alacant, va ser fundador i membre de l\u2019Orfe\u00f3 d\u2019Alacant (1901) i membre fundador de l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa (1904). Entre 1906 i 1910 va ocupar en interinitat la pla\u00e7a de secretari-comptador de les Cases de Benefic\u00e8ncia.\u00a0\r\nEntre la seua producci\u00f3 dram\u00e0tica, tot sol o en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres comedi\u00f2grafs locals, ressalten els joguets La mejor tierra del mundo (1890), El bando de Villacabritos (1897), Reparto social o el klup de Villaconejos, Ba\u00f1os de mar o de Madrid a Alicante por doce pesetas (1897) i El Tenorio en el Orfe\u00f3n (1902). En valenci\u00e0 t\u00e9 un roman\u00e7 de costums populars, titulat Les danses (1897), que fou premiat per l\u2019ajuntament en el certamen literari d\u2019aquell any, i el joguet Mambisos en Mutxamel (1897), obra de circumst\u00e0ncies sobre la guerra de Cuba estrenada al Teatre Calder\u00f3n de la Barca. Aquesta obra era una de les preferides de l\u2019actor alacant\u00ed Al\u00ed Andreu Cremades Moll (1924-2015), estimat i recordat per ser una persona entranyable, \u00fanica, irrepetible, un actor camale\u00f2nic, gran coneixedor del folklore alacant\u00ed i defensor del teatre en valenci\u00e0. La solia representar amb el grup Nostre Teatre, rebatejat en 1984 amb el nom de Grup de Teatre Valenci\u00e0 Paco Hern\u00e1ndez en homenatge a l\u2019actor i director art\u00edstic, figura m\u00edtica i difusora del teatre valenci\u00e0 a les comarques alacantines durant bona part del segle XX.\r\nPasqual Orozco va morir a cinquanta-dos anys al seu domicili del carrer de (Francisco Javier) Casta\u00f1os, n\u00famero 51, per una gastritis cr\u00f2nica. T\u00e9 un carrer dedicat a Alacant, on es troba la parr\u00f2quia del Corpus Christi."}, {"id": 674, "name": "Enric", "surname": "Ortega", "conjunction": "i", "second_surname": "Pi", "url": "/biografies/ortega-pi-enric", "image": "/media/biography/image/ortega_pi_enric.jpg", "birth_date": 1949, "dead_date": 1978, "short_description": "M\u00fasic\r\nLes can\u00e7ons del grup folk Al Tall formen part de l\u2019imaginari del valencianisme contemporani. Sense Enric Ortega seria dif\u00edcil que la reconeguda formaci\u00f3 musical hagu\u00e9s arribat a tenir tanta popularitat tot i que s\u2019hi va incorporar quan el grup ja l\u2019havien fundat el 1975 a casa del m\u00fasic Tonipep Rodr\u00edguez, Vicent Torrent, Miquel Gil i Manolo Miralles. En els inicis del grup va tenir una gran import\u00e0ncia una persona molt vinculada a Ortega, Did\u00edn Puig, periodista, escriptora i activista cultural que va viure el Maig del 68 a Par\u00eds, on va organitzar concerts de cantautors al Teatre Olympia. Puig va ser tamb\u00e9 la primera dona en fer classes de valenci\u00e0 als Jesu\u00eftes de Val\u00e8ncia en ple franquisme. La periodista de Guadassuar va treballar tamb\u00e9 per a la revista Gorg i per a Edigsa, i va ser amiga d\u2019Ovidi Montllor, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s i Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, entre moltes altres personalitats vinculades al valencianisme.\r\nTamb\u00e9 va ser decisiva la intervenci\u00f3 d\u2019Oswaldo Blanco Bayarri de l\u2019Equip Val\u00e8ncia Folk. La primavera d\u2019aquell any es va presentar en p\u00fablic a Albal (l\u2019Horta) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Val\u00e8ncia. El primer recital amb un contracte d\u2019actuaci\u00f3 va ser a la Pobla de Vallbona (Camp del T\u00faria) el 22 d\u2019agost. Poc despr\u00e9s treien el seu primer disc, Can\u00e7\u00f3 popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEls pares d\u2019Enric Ortega i Pi van arribar a Alberic procedents de Barcelona, on van muntar un mol\u00ed de gel. El jove Ortega va treballar per a l\u2019empresa familiar i va iniciar estudis de Filosofia i de Medicina que va abandonar per la seua passi\u00f3 per la m\u00fasica. Fet i fet, Al Tall va ser la formaci\u00f3 m\u00e9s important per qu\u00e8 va passar.\r\nSegons Vicent Torrent, Ortega coneixia els membres del grup i n\u2019era amic. \u00abEll era cantautor i no feia molt que havia guanyat un premi en una mena de concurs que havia muntat la Casa de Catalunya d\u2019ac\u00ed de Val\u00e8ncia per a cantants en valenci\u00e0. Durant un viatge a Barcelona, on actu\u00e0vem junts al Teatre Grec, ell amb la seua banda per\u00f2, vam acordar i parlar que ell si volguera podia tocar amb Al Tall tamb\u00e9. Enric Ortega es va convertir r\u00e0pidament en la gasolina del grup. Era una persona molt din\u00e0mica, molt positiva, d\u2019harmonitzar difer\u00e8ncies, de llan\u00e7ar sobre la taula un munt de projectes cont\u00ednuament. Quan va desapar\u00e8ixer d\u2019aquella manera tan sobtada, ens vam quedar bastant tristos. (...)\u00bb.\r\nAbans, per\u00f2, de la seua etapa en Al Tall, Ortega va formar part del grup H\u2082O, a m\u00e9s de fundar el Grup de Folk d\u2019Alberic conegut per l\u2019espectacle \u00abEls Cavallers\u00bb, basat en una can\u00e7\u00f3 popular i pels nombrosos concerts que va realitzar per escoles o en escenaris m\u00edtics com el del Teatre Micalet de Val\u00e8ncia, bressol de la Nova Can\u00e7\u00f3 a la capital del pa\u00eds.\r\nCom a cantautor va estar involucrat en molts projectes tant de m\u00fasica infantil com de m\u00fasica adulta, va fer una infinitat de concerts per tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va estar guardonat l\u2019any 1970 per a enregistrar un disc amb el primer Premi Revelaci\u00f3 de Valenci\u00e0.\r\nEn Al Tall fou un membre de ple dret i particip\u00e0 de les produccions del disc Deixeu que rode la roda (1977), Posa vi, posa vi, posa vi (1978) \u2013disc amb molts arranjaments d\u2019Ortega que va impulsar el grup\u2013 i l\u2019important\u00edssim Quan el mal ve d'Almansa (1979), dif\u00f3s quan el m\u00fasic d\u2019Alberic ja havia mort.\r\nSeua \u00e9s la can\u00e7\u00f3 \u00abA Miquel Grau\u00bb, dedicada al jove militant del Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 assassinat per un membre de Fuerza Nueva a Alacant mentre penjava cartells convocant a la manifestaci\u00f3 del 9 d\u2019Octubre. La can\u00e7\u00f3 va ser enregistrada en l\u2019\u00fanic senzill d\u2019Al Tall, A Miquel l\u2019assassinaren. D\u2019aquesta can\u00e7\u00f3, Torrent afirma que \u00e9s la m\u00e9s important del repertori o de les m\u00e9s importants d\u2019aquella \u00e8poca en la mesura que va fer cr\u00e9ixer al grup: \u00abNosaltres coneix\u00edem una petenera que cantaven a cappella al carrer de Sant Roc de la Vilavella; ens la van ensenyar parlant amb la lletra original i en la furgoneta la cant\u00e0vem i tal. I llavors, mentre esper\u00e0vem el nostre torn per a cantar (a l\u2019Aplec del Puig de 1977), l\u2019Enric, all\u00e0 entre els tarongers, va fer tres coples i ve i diu: \u201cA\u00e7\u00f2 ho podr\u00edem cantar amb la m\u00fasica de la petenera\u201d. Ens en vam anar all\u00ed, pels camps, la vam repassar i vam aprendre la lletra, i la vam soltar. All\u00f2 va ser una catarsi col\u00b7lectiva brutal, un silenci i una tensi\u00f3 molt forta, perqu\u00e8 els fets eren molt recents\u00bb. Amb tot, Ortega ja havia compost i assajat el tema a l\u2019andana del seu domicili d\u2019Alberic.[1]\r\nSeu \u00e9s tamb\u00e9 el tema \u00abEl bolero d\u2019Enric\u00bb, composici\u00f3 per a ser ballada molt coneguda del repertori folk valenci\u00e0 inclosa en el disc Quan el mal ve d\u2019Almansa.\r\nOrtega va morir a Barcelona sobtadament i en estranyes circumst\u00e0ncies. A la seua mort, el poeta Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s li va dedicar el poema \u00abA Enric Ortega\u00bb, llegit en l\u2019homenatge organitzat per Al Tall el 1978 als Vivers de Val\u00e8ncia. El poema va ser guardat per la seua dona Empar Torres durant 34 anys i publicat i musicat pel fill, Albert Ortega, Bertomeu, en el llibre-disc Bertomeu. 7 d\u2019Estell\u00e9s publicat per Edicions del Bullent.\r\nDiu el poema: Perqu\u00e8 et recorde Enric. Perqu\u00e8 la teua veu / em retorna, joiosa, travessant la ciutat. / Perqu\u00e8 f\u00f3rem amics des de l\u2019arrel dels dies. / Perqu\u00e8 et recorde, alegre, el diumenge del Puig. // Perqu\u00e8 et vaig veure, un dia, junt als teus companys / cantant / a Burjassot. Per tot, per tant, Enric... / Amic de la meua \u00e0nima i de la meua r\u00e0bia. / Per aquesta tristesa que ens ha deixat de sobte. // Per tu he vingut. Per tu i la teua muller. / Per tu, pels teus companys, que s\u00f3n els meus companys. / Estic ac\u00ed, entre els teus, entre els nostres, Enric. / I jo s\u00e9 que s\u2019enc\u00e9n un p\u00e8tal de gerani. // Per tu sonen les veus i canten les guitarres. / Per tu puja la parra general del pa\u00eds. / Tornes a fer, amic, amic, germ\u00e0 del cor, / m\u00e9s alegre aquest dia, l\u2019alosa del diumenge.\r\n\r\n\r\n[1] Informaci\u00f3 facilitada pel seu fill Albert Ortega (12 de febrer de 2023).\r\n\r\n"}, {"id": 279, "name": "Bernat", "surname": "Ort\u00edn", "conjunction": "i", "second_surname": "Benedito", "url": "/biografies/ortin-benedito-bernat", "image": "/media/biography/image/ortin_benedito_bernat2.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1945, "short_description": "Mestre, escriptor i activista cultural\r\nMestre de professi\u00f3, s'esfor\u00e7\u00e0 per la introducci\u00f3 de l'ensenyament del valenci\u00e0 a les escoles, i a tal efecte escrigu\u00e9, el 1918, una Gram\u00e0tica Valenciana. Nocions elementals per a escoles de primeres lletres, que s'acostava a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans.\r\nEl 1918 fou elegit secretari general de Nostra Parla, la pionera entitat de defensa de la llengua catalana implantada a tots els Pa\u00efsos Catalans. Fou professor de l'Escola d'Artesans de Val\u00e8ncia. Els anys 1923 i 1934 fou premiat als Jocs Florals de Lo Rat Penat.\r\nPublic\u00e0 poemes a Taula de Lletres Valencianes i altres publicacions i escriv\u00ed algunes obres teatrals de car\u00e0cter popular, com:\u00a0Les dones i l'amor,\u00a0Festes en l'horta\u00a0(1926), El dimoni fa un milacre\u00a0(1927) i La Pallola (1934).\r\nVa ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 del 1932."}, {"id": 382, "name": "Enric", "surname": "Orts", "conjunction": "i", "second_surname": "Ausina", "url": "/biografies/orts-ausina-enric", "image": "/media/biography/image/orts_ausina_enric.JPG", "birth_date": 1912, "dead_date": 1992, "short_description": "Pol\u00edtic\r\nEls seus avis eren Emili Orts Guinart i Maria Carme Herreras i Soler i es varen casar el 13 de mar\u00e7 de 1882. Els seus pares Enric Orts Herreras i Empar Ausina, tingueren tres fills: Enric, Empar i Emili.\r\nEs va casar amb Maruja Herreras amb qui tingueren dos fills: Enric i Marisa.\r\nFou membre del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista (CAV), entitat fundada en 1931 sota la presid\u00e8ncia d'Emili Cebrian Navarro amb l'objectiu de superar les difer\u00e8ncies pol\u00edtiques que dividien el moviment valencianista. En la primera etapa enfocava la problem\u00e0tica nacional des d'un sentit essencialment cultural. En 1933 i amb la presid\u00e8ncia de Joaquim Reig l'entitat va canviar de rumb i va deixar de costat l'apoliticisme per donar recolzament a un valencianisme \u00abtotalitari\u00bb, aix\u00f2 \u00e9s no nom\u00e9s cultural sin\u00f3 tamb\u00e9 c\u00edvic i pol\u00edtic. Aquest canvi d'objectius va provocar que el sector esquerr\u00e0 de l'entitat contestara a aquests fets i en una assemblea extraodin\u00e0ria celebrada en setembre de 1934 es va decidir per gran majoria el canvi del consell directiu. En la nova directiva del CAV el president fou Josep Castanyer i Fons i el secretari Enric Orts i Ausina. Es va tornar als principis inicials de ser un organisme neutral, patri\u00f2tic i culturalista que rebutjava el valencianisme \u00abtotalitari\u00bb promulgant un ampli sentiment de germanor valenciana.\r\nEl CAV va experimentar una transformaci\u00f3 en 1936 i es va integrar al Partit Valencianista d'Esquerra. Paral\u00b7lelament a aquests fets es proced\u00ed a la reobertura d'Uni\u00f3 Valenciana que fou presidida per Joaquim Reig i amb una junta directiva formada per Emili Cebrian com a secretari, J. Sansabas com a tresorer i els vocals Calvete, Rodr\u00edguez, Asins i Enric Orts i Ausina.\r\nTamb\u00e9 fou membre de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana (APEV) creada en Val\u00e8ncia en 1934 a proposta de Carles Salvador Gimeno que va plantejar el projecte en 1921. L'objectiu era demanar l'ensenyament en valenci\u00e0 a les escoles i crear una editorial per fer llibres i formar els mestres. Per\u00f2 amb la proclamaci\u00f3 de la dictadura de Primo de Rivera es va suspendre el projecte. El 17 de febrer de 1934 es va tornar a dur endavant el projecte amb Antoni Tar\u00edn i Sales com a president i amb el suport del CAV i de Carles Salvador, Enric Orts i Ausina, Robert Mor\u00f2der i Molina, Enric Valor i Vives... Adoptaren les Normes de Castell\u00f3 de 1932 per a dur endavant els projectes per\u00f2 amb la Guerra Civil la seua activitat es va aturar i en 1938 es va dissoldre.\r\nDurant la Guerra Civil esdevingu\u00e9 president de Lo Rat-Penat, en la nova junta que elegiren els joves de l'entitat l'11 d'agost de 1936 per tal que fora acceptada pels comit\u00e8s i els nous poders f\u00e0ctics revolucionaris. La seua composici\u00f3 presidida per Enric Orts fou: Llu\u00efs Cebri\u00e1n Ibor, vicepresident; Manuel Marco Mill\u00e0, secretari; i Dom\u00e8nec G\u00f3mez i Senent, Enric Bastit i Llu\u00eds Guarner com a vocals."}, {"id": 553, "name": "Pere Maria", "surname": "Orts", "conjunction": "i", "second_surname": "Bosch", "url": "/biografies/orts-bosch-pere-maria", "image": "/media/biography/image/orts_bosch_pere-maria.jpg", "birth_date": 1921, "dead_date": 2015, "short_description": "Investigador i mecenes\r\nPocs personatges de la ciutat de Val\u00e8ncia resulten tan singulars com Pere Maria Orts, membre de la petita aristocr\u00e0cia del pa\u00eds i, alhora, p\u00fablicament comprom\u00e8s amb les reivindicacions culturals i pol\u00edtiques del valencianisme progressista contemporani.\r\nVinculat a trav\u00e9s de la seua fam\u00edlia paterna a la Marina, especialment a la ciutat de Benidorm,[1] i per part de la fam\u00edlia materna a Sueca i Alberic \u2013ciutats de la Ribera Baixa i Alta, respectivament\u2013 aix\u00ed com a la de Castell\u00f3, Pere Maria Orts va viure envoltat de joies art\u00edstiques i bibliogr\u00e0fiques en un elegant pis del centre burg\u00e9s de la ciutat a tocar del modernista Mercat de Colom. Per a parlar amb ell, sempre accessible, calia per\u00f2 deixar pr\u00e8viament un av\u00eds a la llibreria Tres i Quatre de l\u2019editor Eliseu Climent quan aquesta estava al carrer de P\u00e9rez Bayer. Va ser Climent qui en plena discussi\u00f3 pels que havien de ser els s\u00edmbols oficials de l\u2019autonomia li va encarregar la Hist\u00f2ria de la Senyera del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (Tres i Quatre, 1979). El llibre, una erudita defensa de les quatre barres com a bandera del pa\u00eds, completava un llibret de Joan Fuster, El blau en la senyera, publicat dos anys abans per enc\u00e0rrec tamb\u00e9 de Climent. Tenint en compte la seua ascend\u00e8ncia social i el clima de viol\u00e8ncia anticatalanista desfermat per la dreta que vivia la ciutat, Orts hauria pogut renunciar a un treball d\u2019aquelles caracter\u00edstiques on sense embulls s\u2019alienava amb les tesis del valencianisme d\u2019esquerres. L\u2019autor defensava que el Pa\u00eds Valenci\u00e0 era un dels pocs que comptava amb una bandera pr\u00f2piament dita nacional anteriors a les que van sorgir a finals del segle XVIII. Escrivia Orts en el pr\u00f2leg: \u00abla senyera de les quatre barres vermelles sobre camper d\u2019or \u00e9s un patrimoni inalienable. El Pa\u00eds Valenci\u00e0 no pot renunciar-hi, no pot alterar-la perqu\u00e8 significaria perdre la continu\u00eftat de la seua hist\u00f2ria, trencar amb l\u2019ahir, sense el qual \u00e9s inviable l\u2019avui i el dem\u00e0\u00bb. Per a l\u2019investigador, el fet que les quatre barres estigueren en nombrosos edificis singulars del pa\u00eds per\u00f2 sobretot en la Capella i el Sal\u00f3 de Corts de la Generalitat, era una prova que els diputats valencians l\u2019hi van posar per \u00abdefensar-nos de nosaltres mateixos, per evitar que comet\u00e9ssem el gran disbarat hist\u00f2ric de no perdre la nostra m\u00e9s preada senya d\u2019identitat com a poble, com a naci\u00f3 noble que es vanta de ser-ho\u00bb.\r\nPere Maria Orts va estudiar a les Escoles Pies de la ciutat i el 1945 es va llicenciar en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia, tot i que mai no va exercir l\u2019advocacia. Si fem cas d\u2019Enric Valor Hern\u00e1ndez, fill del narrador i ling\u00fcista Enric Valor, el primer contacte de Pere Maria Orts amb el valencianisme, provinent d\u2019una fam\u00edlia de l\u2019elit castellanitzada, hauria vingut causalment de la m\u00e0 del pare de Joan Fuster, escultor, que li va fer de professor de rep\u00e0s de dibuix a Sueca, on la fam\u00edlia tenia una finca. M\u00e9s tard, coincidiria amb el mateix Fuster a la Universitat de Val\u00e8ncia, on tots dos van estudiar Dret.[2]\u00a0 Segons el fill de Valor, l\u2019assagista de Sueca hauria fet de pont cultural entre el m\u00f3n d\u2019Orts i el del valencianisme.\r\nAl llarg de la seua vida va publicar nombrosos estudis centrats en la hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com Los Borja: de X\u00e0tiva a Roma. Notas acerca del origen y ascenso de los Borja (1995), l\u2019her\u00e0ldica i la genealogia, la geografia, la sociologia o l\u2019economia. Tamb\u00e9 algun escrit d\u2019especial significaci\u00f3 com el pr\u00f2leg a un dels llibres m\u00edtics en la recuperaci\u00f3 liter\u00e0ria del catal\u00e0 al pa\u00eds, Mat\u00e8ria de Bretanya (Tres i Quatre, 1976) de Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas. Aix\u00ed mateix, va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en els 12 volums d\u2019un projecte tan singular com fou el de la Gran Enciclopedia de la Regi\u00f3n Valenciana (Mas-Ivars Editores) que va comen\u00e7ar a publicar-se en 1973.\r\nPere Maria Orts va rebre nombrosos reconeixements i ocup\u00e0 molts c\u00e0rrecs institucionals, entre els quals el de cronista oficial de la Vila de Benidorm, Premi d\u2019Honor de les Lletres Valencianes (1996), Medalla d\u2019Or del Consell Valenci\u00e0 de Cultura (2005) i Medalla d\u2019Or de la Ciutat de Val\u00e8ncia i Alta Distinci\u00f3 de la Generalitat Valenciana el 2006. Fou tamb\u00e9 acad\u00e8mic d\u2019honor de la Reial Acad\u00e8mia de les Arts de Val\u00e8ncia des de 1999 i membre de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (AVL) des de 2001 fins a la seua mort. T\u00e9 un carrer dedicat a Callosa d\u2019en Sarri\u00e0 i una pla\u00e7a a Val\u00e8ncia. Era Fill Adoptiu de Benidorm, mereixedor de la Distinci\u00f3 Cultural \u00abCiutat de Benidorm\u00bb i un IES d\u2019aquella ciutat porta el seu nom.\r\nEl 2005 va donar la seua col\u00b7lecci\u00f3 privada d\u2019art amb m\u00e9s de tres-centes peces \u2013entre les quals es compten obres de Tiziano, Murillo o Sorolla\u2013 a la Generalitat, que les va dipositar al Museu Sant Pius V de Val\u00e8ncia. El mateix any va donar la seua biblioteca particular i arxiu, que consta d\u201911.000 volums, entre els quals destaquen 13 incunables i al voltant de 1.000 llibres impresos entre els segles XVI i XVIII, aix\u00ed com molts volums del segle XIX.\r\nEl 2006, l\u2019AVL va publicar Per la mem\u00f2ria hist\u00f2rica dels valencians, una tria de textos, publicats i in\u00e8dits de Pere Maria Orts, a cura del fil\u00f2leg Antoni Ferrando i Franc\u00e9s. El mateix fil\u00f2leg va publicar el volum Pere Maria Orts i Bosch. Mirades al passat, mem\u00f2ries del present (Afers, 2021), dedicat a la tasca de recuperaci\u00f3 de l\u2019estudi\u00f3s i mecenes de la identitat valenciana.\r\n\r\n\r\n[1] El seu avi va ser el jurista i erudit Pere Maria Orts i Berd\u00edn (Benidorm, 1839-1897). Ocupa diversos c\u00e0rrecs com a jutge i fiscal a la Marina Alta i fou autor de nombrosos estudis de car\u00e0cter local i comarcal. El 1892 va escriure Apuntes hist\u00f3ricos de Benidorm.\r\n\r\n\r\n[2] Joan Borja (2020): Enric Valor, mem\u00f2ries. Val\u00e8ncia: Alfons el Magn\u00e0nim.\r\n\r\n"}, {"id": 401, "name": "Josep Maria", "surname": "Ots", "conjunction": "i", "second_surname": "Capdequ\u00ed", "url": "/biografies/ots-capdequi-josep-maria", "image": "/media/biography/image/ots_capdequi_josep-maria.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1975, "short_description": "Historiador, jurista i activista cultural\r\nEs llicenci\u00e0 en Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i a la de Saragossa. Posteriorment, continu\u00e0 estudiant a Madrid, on es doctor\u00e0 finalment el 1917 amb una tesi Bosquejo hist\u00f3rico de los derechos de la mujer en la legislaci\u00f3n de Indias (1920), dirigida per Rafael Altamira, amb qui cre\u00e0 un fort vincle, m\u00e9s enll\u00e0 de la vida acad\u00e8mica.\r\nPosteriorment, va obtenir la c\u00e0tedra d\u2019Hist\u00f2ria del Dret a la Universitat de Barcelona, que canvi\u00e0 per Oviedo. Anys m\u00e9s tard pass\u00e0 a treballar a Par\u00eds i despr\u00e9s a Berlin. Finalment, el 1924 es trasllad\u00e0 a Sevilla on hi havia l\u2019Archivo de las \u00cdndias, fet que li facilit\u00e0 la dedicaci\u00f3 plena en la investigaci\u00f3 sobre dret indi\u00e0. Tamb\u00e9, fund\u00e0 l\u2019Anuario de Historia del Derecho Espa\u00f1ol, col\u00b7laborant amb els historiadors Claudio S\u00e1nchez-Albornoz, Galo S\u00e1nchez, Jos\u00e9 Mar\u00eda Ramos Loscertales i Ram\u00f3n Carande. M\u00e9s tard, a Sevilla, fundaria l\u2019Instituto Hispanocubano de Historia de Am\u00e9rica i el Centro de Estudios de Historia de Am\u00e9rica, que posteriorment seria la Escuela de Estudios Americanos.\r\nEl 1931 pass\u00e0 a exercir la seva c\u00e0tedra a Val\u00e8ncia, per\u00f2 no abandon\u00e0 els seus serveis a Sevilla fins el 1936.\r\nFou el responsable de la secci\u00f3 d\u2019universitats al Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, des d\u2019on pass\u00e0 a formar part de la Comissi\u00f3 per l\u2019avantprojecte d\u2019Estatut pel Pa\u00eds Valenci\u00e0, el maig de 1931. El juliol d\u2019aquell mateix any es va fer p\u00fablic el text de l\u2019avantprojecte i s\u2019obr\u00ed una llarga problem\u00e0tica. El debat dur\u00e0 fins el 1933, quan el Bienni Negre aparc\u00e0 la discussi\u00f3 sobre l\u2019Estatut d\u2019autonomia, i no es reobr\u00ed fins el febrer de 1936 amb la vict\u00f2ria electoral del Front Popular.\r\nEl 1935 va rebre l'Ordre Nacional de M\u00e8rit Carlos Manuel de C\u00e9spedes, amb el grau d'Oficial, atorgada pel govern cub\u00e0.\r\nEls anys de la Guerra Civil\r\nAmb l\u2019inici de la Guerra Civil, moltes organitzacions universit\u00e0ries promogueren la creaci\u00f3 d\u2019un moviment antifeixista, a exemple de les aliances en defensa de la cultura, d\u2019inspiraci\u00f3 comunista, creades arreu d\u2019Europa.\u00a0Al Pa\u00eds Valenci\u00e0, el pintor Josep Renau fou el principal impulsor de l\u2019anomenada Alian\u00e7a d'Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura. Josep Maria Ots i Capdequ\u00ed, juntament amb Jes\u00fas Hern\u00e1ndez, s\u2019implic\u00e0 tamb\u00e9 en la creaci\u00f3 de l\u2019entitat i n\u2019arribaria a exercir la seva presid\u00e8ncia. D\u2019en\u00e7\u00e0 de la seva fundaci\u00f3, l\u2019Alian\u00e7a fou un punt de trobada de marxistes i valencianistes.\r\nTamb\u00e9 durant la Guerra Civil fou deg\u00e0 de Dret i durant els anys 1937 i 1938 col\u00b7labor\u00e0 activament a la revista republicana Hora de Espa\u00f1a.\r\nL\u2019exili a Sudam\u00e8rica\r\nEl mar\u00e7 de 1939 marx\u00e0 a l\u2019exili. Primer, en un vapor angl\u00e8s que el port\u00e0 fins a Oran, a Alg\u00e8ria, des d'on pass\u00e0 a Fran\u00e7a, i despr\u00e9s fins a Col\u00f2mbia, acompanyat del que havia sigut el seu mestre, Rafael Altamira. Sent reclamat pel president de Col\u00f2mbia, Eduardo Santos, per la seva afici\u00f3 a la hist\u00f2ria, s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Bogot\u00e0. All\u00e0, inici\u00e0 les seves col\u00b7laboracions a la revista Las Espa\u00f1as, una de les publicacions m\u00e9s importants de l\u2019exili espanyol. Aix\u00ed mateix, va ser elegit delegat de la Uni\u00f3n de Profesores, entitat que agrupava i representava als professors universitaris espanyols a l\u2019exili.\r\nVa esdevenir professor d\u2019Hist\u00f2ria del Dret espanyol i indi\u00e0 en diverses escoles i facultats de Dret. Paral\u00b7lelament, continu\u00e0 les seves investigacions sobre el dret indi\u00e0, les quals donaren peu posteriorment a diversos treballs publicats a M\u00e8xic, Col\u00f2mbia, Washington DC i a l'Estat espanyol quan retorn\u00e0 de l\u2019exili.\r\nDurant el 1944 va treballar com a professor a la Rep\u00fablica Dominicana, pass\u00e0 a Puerto Rico el 1946 i enseny\u00e0 tamb\u00e9 a Lima i Quito durant el 1952. La transcend\u00e8ncia de les seves obres sobre dret indi\u00e0 fomentaren posteriorment la creaci\u00f3 de c\u00e0tedres d\u2018Hist\u00f2ria del Dret espanyol i indi\u00e0 en diverses universitats hispanoamericanes.\r\nEl 1953 va tornar de l\u2019exili per\u00f2 no li fou reconeguda la seva c\u00e0tedra, la qual no se li restitu\u00ed fins el 1962, quan ja s\u2019havia de jubilar.\r\nEn morir, amb 81 anys, deix\u00e0 un gran llegat com a historiador especialista en Dret i institucions indianes. Les seves obres foren molt nombroses, tot i que les m\u00e9s destacades tractaven sobre la propietat de la terra a Am\u00e8rica, d\u2019entre les quals es troben El r\u00e9gimen de la tierra en la Am\u00e9rica espa\u00f1ola durante el periodo colonial (1956 i 1959) i el Manual de historia del derecho espa\u00f1ol en las Indias y del derecho propiamente indiano (1943). Dels estudis sobre les institucions de Nueva Granada destacaren els t\u00edtols Instituciones de gobierno del Nuevo Reino de Granada durante el s. XVIII (1950) i Las Instituciones del nuevo Reino de Granada al tiempo de la Independencia (1958), entre molts d\u2019altres."}, {"id": 402, "name": "Francesc", "surname": "Palanca", "conjunction": "i", "second_surname": "Roca", "url": "/biografies/palanca-roca-francesc", "image": "/media/biography/image/palanca_roca_francesc.jpg", "birth_date": 1834, "dead_date": 1897, "short_description": "Autor teatral i poeta\r\nPrimers anys\r\nEls seus pares foren Francesc Palanca i Roig i Maria Roca i Roca. Degut a les males condicions econ\u00f2miques de la seva fam\u00edlia, es traslladaren a Val\u00e8ncia el 1838 per tal de trobar-hi un futur millor. All\u00e0, el seu pare es pos\u00e0 a treballar de forner, la seva professi\u00f3. Tanmateix, al cap de poc mor\u00ed la seva mare, fet que el va fer traslladar-se altre cop a Alzira, on passaria a viure amb els seus avis. Posteriorment, el seu pare es torn\u00e0 a casar i aix\u00ed, Francesc Palanca va retornar a Val\u00e8ncia.\r\nDe ben jovenet comen\u00e7\u00e0 a treballar en feines puntuals i ajudant el seu pare al forn. L'escola la deix\u00e0 per molt m\u00e9s endavant. De fet, no va aprendre a llegir fins els 17 anys i a escriure fins el 26; tot i que aix\u00f2 no el priv\u00e0 de tenir una gran facilitat per inventar versos o obretes. Aquesta facilitat, malgrat no saber ni llegir ni escriure, el port\u00e0 a interessar-se d'adolescent en els temes literaris, i tamb\u00e9 els socials i pol\u00edtics. Aix\u00ed, es vincul\u00e0 a algunes entitats culturals, com El Museo Valenciano, companyies teatrals o f\u00f2rums culturals i teatrals de Val\u00e8ncia. Movent-se en aquest \u00e0mbit va establir relaci\u00f3 amb Josep Bernat i Baldov\u00ed, Jacint Labaila o Eduard Escalante. S'inici\u00e0 tamb\u00e9 en l'escriptura, sent animat per Josep Dom\u00e8nech, impressor a Las Provincias.\r\n\u00a0\r\nRecorregut literari\r\nD'aquesta manera, comen\u00e7\u00e0 la seva extensa producci\u00f3 liter\u00e0ria i teatral. Es coneix que la seva primera obra teatral la va haver de dictar a un company, donat que encara no dominava l'escriptura. Aix\u00ed va ser escrita, en vers, Ll\u00e0grimes d'una femella, que s'estrenaria al Teatre de la Princesa el 1859. Altres de les seves obres m\u00e9s inicials foren Oda al mar\u00a0escrita en castell\u00e0 just despr\u00e9s de llicenciar-se a l'Ex\u00e8rcit. Entre el 1858 i el 1861 continu\u00e0 estrenant i imprimint diverses composicions, com La millor ra\u00f3: El trabuc, Deuda sagrada, Un casament en Pica\u00f1a, Suspirs y ll\u00e0grimes o El sol de Rusafa, entre d'altres.\u00a0A partir del 1860, es decid\u00ed centrar-se en obres de m\u00e9s valor literari.\r\nL'1 de gener del 1864 el seu pare es va morir i al cap de poc, es trasllad\u00e0 a Madrid, on no era conegut. Estren\u00e0 algunes obres teatrals, tot i que no varen aconseguir l'\u00e8xit que havien aconseguit les seves anteriors produccions a Val\u00e8ncia. Al cap de pocs anys, torn\u00e0 a la seva ciutat, on continu\u00e0 publicant, en aquest moment, com\u00e8dies valencianes, com Secanistes de Bixquert\u00a0o Al vell, carabassa en ell. En aquest per\u00edode va con\u00e8ixer la que seria la seva futura muller, Joana Labaila, una dona molt culta i germana del seu amic Jacint Labaila, llicenciat en Filosofia i Lletres i advocat.\r\nEn aquell per\u00edode, entr\u00e0 en contacte amb una companyia teatral que pretenia tenir \u00e8xit a Oran, a Alg\u00e8ria on hi havia una important col\u00f2nia valenciana. D'aquesta manera, el 1865 va marxar cap all\u00e0. S'estren\u00e0 al teatre Calder\u00f3n d'Oran. El maig de 1965 la ciutat va rebre a Napole\u00f3 III, el qual, impressionat pels versos que Francesc Palanca li dedicaria, li conced\u00ed una medalla d'or.\r\nTorn\u00e0 a Val\u00e8ncia, i el 16 d'octubre del mateix any es cas\u00e0 amb Joana Labaila. Poc temps despr\u00e9s, el 2 d'octubre de 1867 naixia el seu primer fill, Francesc.\r\n\u00a0\r\nAnys d'implicaci\u00f3 pol\u00edtica i cultural\r\nEn el per\u00edode posterior continu\u00e0 creant noves composicions teatrals i po\u00e8tiques, moltes de les quals gaudiren de molts \u00e8xits. Destaquen, en aquests anys, les obres Tres roses en un pomell,\u00a0Toni manera i Joan de la son\u00a0i Las escuelas en Espa\u00f1a. En aquest \u00faltima obra, l'autor posava de manifest les car\u00e8ncies de l'ensenyament, amb un professorat mal pagat i amb molts problemes per tirar endavant les escoles. El col\u00b7lectiu de mestres li va agrair i recon\u00e8ixer la seva obra amb la publicaci\u00f3 d'una biografia.\r\nEn aquells anys de pol\u00edtica convulsa, el 1869 va escriure \u00a1Valencianos con honra!, un drama hist\u00f2ric que plasmava els fets passats a Val\u00e8ncia entre el 4 i el 26 d'octubre d'aquell mateix any, moment en qu\u00e8 els federals van passar a controlar la capital, despr\u00e9s que a Madrid s'aprov\u00e9s la continu\u00eftat de la monarquia; i es mostrava favorable als insurrectes. Palanca, que estrenaria l'obra l'any seg\u00fcent al Teatro de la Libertad, la dedic\u00e0 als membres del Partido Republicano, amb qui ja se sentia completament vinculat.\r\nEl 12 de maig de 1871 va n\u00e9ixer el seu segon fill, en Sixt. L'any seg\u00fcent, ja militant del Partido Republicano, continu\u00e0 escrivint composicions on plasmava el seu ideari pol\u00edtic. La proclamaci\u00f3 de la Primera Rep\u00fablica el 1873, feu que descend\u00eds el nombre d'obres publicades.\r\nAmb el cop militar del general Pav\u00eda i la Restauraci\u00f3 de la monarquia el 1874, deixaria m\u00e9s de banda la producci\u00f3 d'obres senzilles i es concentraria en obres de m\u00e9s envergadura. Destaquen, d'aquest per\u00edode, Decrets de la Provid\u00e8ncia i Lo guardi\u00e0 dels capugins.\r\nL'estiu del 1875 comen\u00e7\u00e0 a treballar com a conserge a la Universitat de Val\u00e8ncia. Posteriorment, i a partir de la seva fundaci\u00f3 el 1878, fou membre de Lo Rat-Penat. El per\u00edode posterior, aconseguiria m\u00e9s \u00e8xits amb les obres Decrets de la Provid\u00e8ncia, Ortigues i Resselles i El capital i el treball. En aquesta \u00faltima obra, que seria premiada al concurs de teatre anual de Lo Rat-Penat, tractaria la q\u00fcesti\u00f3 social de forma central, com no havia fet cap autor teatral valenci\u00e0 abans.\r\n\u00a0\r\nEls \u00faltims anys i el seu llegat\r\nA partir de 1885 particip\u00e0 de manera not\u00f2ria en nombroses institucions de tarann\u00e0 cultural, ben\u00e8fic o literari, com el Casino Obrero, la Escuela de Artesanos, l'Ateneo Cient\u00edfico y Literario, la Casa de Beneficiencia i l'Asilo de las Hermanitas de los Pobres. En aquest per\u00edode, tamb\u00e9 se significaria per defensar que els monuments de les falles s'erigissin en els carres de Val\u00e8ncia sense haver de pagar impostos.\r\nEl 1897, en morir, la Universitat de Val\u00e8ncia va acollir la capella ardent i el seu comiat fou llargament seguit pels valencians, de tots els sectors socials. Aix\u00ed mateix, amb la seva mort, es redactaren nombrosos homenatges en alguns dels peri\u00f2dics m\u00e9s significatius d'aquell moment, com Las Provincias, El Pueblo, El Mercantil Valenciano o La Correspondencia de Valencia.\r\nDeix\u00e0 un important llegat com a autor i com a republic\u00e0. Inserit en la Renaixen\u00e7a valenciana, fou tamb\u00e9 un important autor teatral tot i la seva escassa formaci\u00f3 intel\u00b7lectual. I fou un autor del i pel poble, dels sectors populars d'on ell provenia.\r\nDespr\u00e9s de molts anys de la seva mort, i en la seva mem\u00f2ria, a la ciutat d'Alzira es lliuren anualment els Premis de teatre Francesc Palanca i Roca, dins dels Premis literaris de la mateixa ciutat."}, {"id": 770, "name": "Manuel", "surname": "Palau", "conjunction": "", "second_surname": "Boix", "url": "/biografies/palau-boix-manuel", "image": "/media/biography/image/palau_boix_manuel.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1967, "short_description": "Compositor i music\u00f2leg\r\nFill de pares dedicats al comer\u00e7, nascut al carrer del Pou d\u2019Alfara, que des del 1928 porta el seu nom. El 1912 es gradu\u00e0 a Val\u00e8ncia com a Professor Mercantil, carrera que no va exercir mai com a professional per seguir la carrera musical.\r\nVa acabar els estudis musicals en 1919 al Conservatori de Val\u00e8ncia, del qual va ser despr\u00e9s professor de composici\u00f3 i instrumentaci\u00f3 i, a partir de 1951, director. A Par\u00eds va rebre lli\u00e7ons de composici\u00f3 de Charles Koechlin i Maurice Ravel des de 1929. En la seua obra es pot trobar la influ\u00e8ncia dels compositors impressionistes francesos, al costat de certs procediments compositius que provenen de la l\u00edrica popular valenciana, de la qual va ser un investigador enamorat.\r\nAl llarg de la seua carrera va obtindre molt\u00edssimes distincions, entre les quals el Premi Nacional de M\u00fasica en dues ocasions (1927 i 1945). Amb motiu del primer guard\u00f3, els pobles d\u2019Alfara del Patriarca i Montcada (on vivia des del 1918 en contraure matrimoni amb Trinitat Granell Bosch) li dedicaren el 27 de maig de 1928 un sentit homenatge popular amb intervenci\u00f3 d\u2019autoritats, bandes de m\u00fasica dels pobles ve\u00efns i poetes valencians. La l\u00e0pida que retola el carrer \u00e9s obra de l\u2019artista local Jos\u00e9 Ses\u00e9 Dom\u00ednguez, tallista de formaci\u00f3 i, a m\u00e9s, constructor de falles i decorats cinematogr\u00e0fics amb Regino Mas.\r\nEl 19 de juny de 1943 va prendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec com a director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana, acte en qu\u00e8 pronunci\u00e0 la confer\u00e8ncia \u00abL\u2019obra del m\u00fasic valenci\u00e0 Joan Baptista Comes\u00bb. De la seua dedicaci\u00f3 a la pedagogia i al folklore musical cal destacar la labor com a membre del Consell Nacional d\u2019Educaci\u00f3 Musical, de l\u2019Instituto Espa\u00f1ol de Musicolog\u00eda (IEM-CSIC) i com a director de l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Musicologia de la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim de Val\u00e8ncia, al si de la qual va promoure la recol\u00b7lecci\u00f3 de materials i com a director i coordinador va saber crear una escola de m\u00fasics folkloristes (Ricard Olmos, Maria Teresa Oller, Dolors Sendra, Teresa Matarredona, Salvador Segu\u00ed...) que van publicar una part dels resultats de les recerques en el Cuadernos de m\u00fasica folkl\u00f3rica valenciana. Ell mateix va participar en 1944 en la missi\u00f3 de l\u2019IEM-CSIC (l\u2019anomenada M48) de rescat de peces de la tradici\u00f3, amb una metodologia cient\u00edfica i acurada, als pobles d\u2019Alcoi, Alacant, Altea, Castalla, Elx, Pego, Canals, la Llosa de Ranes, Sueca, Val\u00e8ncia i Vallada. De fet, en aquest mateix camp, el seu llibre Elementos folkl\u00f3ricos de la m\u00fasica valenciana, impr\u00e9s a Val\u00e8ncia en 1925, ja havia merescut el premi de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1924.\r\nQuant a la seua carrera com a director d\u2019orquestra, va comen\u00e7ar la traject\u00f2ria professional dirigint les bandes de Vinalesa, Montcada i Ll\u00edria, i posteriorment va crear l\u2019Orquestra Pro Arte, denominada m\u00e9s tard Orquestra Simf\u00f2nica Pro Arte. El seu inter\u00e9s per la cultura valenciana el va portar a fer amistat en les tert\u00falies amb m\u00fasics i escriptors valencians de l\u2019\u00e8poca com Leopold Querol, Eduard L\u00f3pez-Ch\u00e1varri i Marco, Llu\u00eds Guarner, Enric Duran i Tortajada, Xavier Casp i Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, entre altres. Justament, entre 1953 i 1956 va fer la m\u00fasica de l\u2019\u00f2pera Maror, amb llibret de Xavier Casp, una composici\u00f3 fortament arrelada al Pa\u00eds Valenci\u00e0 per\u00f2 amb una vocaci\u00f3 universal a trav\u00e9s de la m\u00fasica i la trag\u00e8dia humana que representa, estrenada al Palau de les Arts de Val\u00e8ncia seixanta anys despr\u00e9s de ser composta, el 24 de abril de 2014. Maror est\u00e0 ambientada en 1940 en un poble de la costa sud valenciana, i posa en relleu que el compositor se sentia m\u00e9s c\u00f2mode en el drama l\u00edric i \u00edntim que en l\u2019\u00f2pera espectacle, encara que la representaci\u00f3 tamb\u00e9 t\u00e9 algun moment d\u2019aquest caire.\r\nPalau mai es va decidir a abandonar la ciutat de Val\u00e8ncia, a pesar de les diverses ofertes rebudes per a dirigir a l\u2019exterior. El 4 de gener de 1993, a t\u00edtol p\u00f2stum, va ser declarat Fill Predilecte d\u2019Alfara. La seua obra i traject\u00f2ria va ser estudiada pel compositor i music\u00f2leg, i deixeble predilecte, Salvador Segu\u00ed P\u00e9rez, qui en 1995 va presentar una tesi doctoral a la Universitat de Val\u00e8ncia, publicada parcialment en 1997 pel Consell Valenci\u00e0 de Cultura. En el 2016, l\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura va editar el CD Palau: m\u00fasica per a piano, que inclou 16 composicions seues. El Duo Palau, un conjunt dedicat a recuperar m\u00fasica valenciana format per la soprano Marta Estal i el pianista Daniel Ari\u00f1o, publicaren en 2021 el CD Manuel Palau: m\u00fasica per a veu i piano, amb dotze can\u00e7ons (lieder, espec\u00edficament) de l\u2019autor, que music\u00e0 tamb\u00e9 poetes contemporanis en llengua catalana: Llu\u00eds Guarner (Can\u00e7\u00f3 muntanyenca\u00a0i\u00a0Can\u00e7\u00f3 de capvespre); Joan Fuster (Criatura dolc\u00edssima);\u00a0Manuel Bertran Oriola (Sonet\u00ed);\u00a0Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (Non, non, noneta); Xavier Casp (Veur\u00e0s que all\u00ed \u00e9s suau la mar,\u00a0A la vora, voreta del cam\u00ed,\u00a0Jo faria\u00a0i\u00a0Vestida de blanc); Teodor Llorente (La fulla);\u00a0Agn\u00e8s Armengol (L\u2019espigolaire) i\u00a0Tom\u00e0s Sanchis (Volva de neu). La major part de les peces no havien estat mai enregistrades ni editades. Els poetes Xavier Casp i Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s li havien dedicat els poemes \u00abA Manuel Palau\u00bb (1962) i \u00abPalau\u00bb (1967), respectivament.\r\nEl fons documental del compositor va ingressar com a dep\u00f2sit temporal per contracte civil de comodat entre Generalitat i els hereus del mestre Palau per a l\u2019\u00fas i cust\u00f2dia en la Biblioteca Valenciana i la Unitat de M\u00fasica de Culturarts Generalitat en el 2013. Es tracta de 3.069 documents de la seua biblioteca personal, 196 enregistraments sonors en diversos suports, 109 publicacions peri\u00f2diques nacionals i internacionals i 1.242 documents del seu arxiu personal (840 manuscrits de les obres compostes per ell, algunes in\u00e8dites), a m\u00e9s de diversos objectes personals com ara plaques commemoratives, retrats, batutes i fotografies emmarcades. T\u00e9 una extens\u00edssima obra, amb t\u00edtols en valenci\u00e0 o castell\u00e0, per a orquestra, banda, teatre o cor."}, {"id": 468, "name": "Teresa", "surname": "Pascual", "conjunction": "", "second_surname": "A\u00f1\u00f3", "url": "/biografies/pascual-ano-teresa", "image": "/media/biography/image/pascual_ano_teresa.jpg", "birth_date": 1914, "dead_date": 1995, "short_description": "Pintora i dibuixant\r\nTeresa Pascual va n\u00e0ixer a Tor\u00eds i ben prompte s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Val\u00e8ncia. Era filla de la torisana Teresa A\u00f1\u00f3 i del benassalenc Jes\u00fas Pascual, afeccionat a la construcci\u00f3 de maquetes i cultivador de l\u2019aquarel\u00b7la i de la fotografia acolorida, un avant la lettre d\u2019aquesta t\u00e8cnica. Teresa va mostrar de ben jove una inclinaci\u00f3 pel dibuix i la pintura a l\u2019oli, i a pesar d\u2019alguns impediments de son pare \u2013artista tamb\u00e9, i avan\u00e7at al seu temps en altres conceptes\u2013 va poder accedir a les classes particulars de pintura que impartia al cap i casal el pintor de fama Manuel Sig\u00fcenza Alonso (Val\u00e8ncia 1870-1964). Posteriorment va passar a l\u2019Escola d\u2019Artesans de Val\u00e8ncia, despr\u00e9s anomenada Escola d\u2019Arts i Oficis, on va ser la primera dona a participar de les classes, amb un tracte diferencial positiu, per\u00f2 un tant paternalista.\r\nD\u2019acord amb la caracteritzaci\u00f3 que n\u2019ha fet Herminia Sambl\u00e1s o la mateixa filla de la pintora Maite Miralles (llicenciada en Belles Arts), la seua pintura d\u2019aquarel\u00b7les i olis \u00e9s deutora del domini que mostra en la t\u00e8cnica del dibuix. En els seus quadres a l\u2019oli hi ha tres trets fonamentals: l\u2019harmonia dels tons pastel, la llum i la transpar\u00e8ncia, amb el resultat d\u2019una delicadesa crom\u00e0tica extrema. La pintura que fa resulta agradosa i atrau l\u2019espectador. Va pintar interiors, paisatges, bodegons, alguns retrats, i tant en el dibuix fet amb el plom\u00ed com en la pintura remarca el seu inter\u00e9s constant per l\u2019arquitectura i pels paisatges urbans. Les constriccions familiars i de g\u00e8nere, ben t\u00edpiques tamb\u00e9 d\u2019aquella \u00e8poca, la portaren a rebre una formaci\u00f3 pict\u00f2rica bastant cl\u00e0ssica que en els pocs anys d\u2019activitat intensa no li van permetre evolucionar \u2013o no va voler fer evolucionar\u2013 cap a altres estils m\u00e9s innovadors. Per aix\u00f2 els temes que toca s\u00f3n els que s\u00f3n i com s\u00f3n: adients amb all\u00f2 que s\u2019esperava d\u2019ella, com de la resta de dones que gosaven entrar en el terreny quasi vedat de l\u2019art.\r\nLa provid\u00e8ncia va voler que en aquells anys coincidiren a Benassal durant els estius la seua fam\u00edlia amb Carles Salvador, destinat com a mestre a aquell poble entre el 1916 i el 1934, valencianista entusiasta i organitzador d\u2019una multitud d\u2019actes culturals, a m\u00e9s de pedagog renovador i escriptor polifac\u00e8tic. La relaci\u00f3 entre les dues fam\u00edlies fou molt intensa i pr\u00f2xima. Tamb\u00e9 mantingueren una bona amistat amb el periodista internacional Alard Prats i amb el m\u00fasic i compositor Perfecte Artola.\r\nLa traject\u00f2ria art\u00edstica de Teresa Pascual \u00e9s constant al llarg de tota la seua vida, per\u00f2 amb un punt d\u2019inflexi\u00f3 a partir de la postguerra. De l\u2019\u00e8poca 1931-1936 hem pogut reconstruir la seua participaci\u00f3 en diverses exposicions col\u00b7lectives al voltant de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, Acci\u00f3 d\u2019Art i el Cercle de Belles Arts. Justament, aquestes entitats \u2013amb la Sala Blava al capdavant des del 1929\u2013 van ser els nuclis que polaritzaren la renovaci\u00f3 i l\u2019avantguarda art\u00edstica a Val\u00e8ncia i donaren aixopluc a grups nodrits d\u2019artistes novells i confirmats que contestaven les t\u00e8cniques i el tractament folkloritzant dels temes valencians en les arts nostrades. Teresa Pascual hi participa modestament, no des d\u2019un punt de vista que es puga anomenar avantguardista, sin\u00f3 m\u00e9s aviat des d\u2019una \u00f2ptica de simpatia ideol\u00f2gica per les idees d\u2019esquerra i valencianistes. La trobem en l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019Art de Benassal (1931), la III Manifestaci\u00f3 d\u2019Art (1933), la I Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1933), la II Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts (1934), la II Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1934), la III Fira del Dibuix d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1935), la III Exposici\u00f3 Regional de Belles Arts (1935), la III Exposici\u00f3 Col\u00b7lectiva d\u2019Acci\u00f3 d\u2019Art (1935), l\u2019Exposici\u00f3 de Bodegons a Acci\u00f3 d\u2019Art (1936) i en l\u2019Exposici\u00f3 d\u2019art a benefici de les Mil\u00edcies Populars Antifeixistes a Val\u00e8ncia (1936).\r\nCal ressenyar, a m\u00e9s, la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en el setmanari valencianista El Cam\u00ed, publicat a Val\u00e8ncia entre el mar\u00e7 de 1932 i l\u2019octubre de 1934. A partir de 1933, l\u2019hebdomadari inser\u00ed una secci\u00f3 titulada \u00abPaisatges valencians\u00bb en qu\u00e8 s\u2019estampaven dibuixos de moltes contrades valencianes. Teresa Pascual \u00e9s l\u2019\u00fanica dona que n\u2019hi publica, i amb 11 dibuixos \u00e9s l\u2019artista que m\u00e9s n\u2019aporta despr\u00e9s del su\u00eds Alfred Baeschlin. Certament, el dibuix com a il\u00b7lustraci\u00f3 independent havia adquirit en aquells anys una import\u00e0ncia creixent entre les arts i la consideraci\u00f3 d\u2019obra d\u2019art per se, i es difonia en les publicacions peri\u00f2diques de l\u2019\u00e8poca.\r\nSi fins a l\u2019any 1936 havia mostrat un cert inter\u00e9s per exposar p\u00fablicament, a partir dels anys 40 \u00e9s una dona casada amb fills que viu a Val\u00e8ncia i ha de dirigir l\u2019atenci\u00f3 a altres quefers. Tot i aix\u00f2, no deix\u00e0 mai de dibuixar o pintar, si b\u00e9 limit\u00e0 al m\u00e0xim la projecci\u00f3 p\u00fablica a algunes mostres com el Certamen de Lo Rat Penat (1949), en qu\u00e8 va obtindre un primer premi, i posteriorment en la Biennal del Regne de Val\u00e8ncia (1951), a la qual va enviar el quadre \u00abCarrer de Benassal\u00bb. Aquesta retirada de l\u2019escena social, per\u00f2, no justifica els oblits sistem\u00e0tics dels historiadors actuals de l\u2019art, que en tractar el per\u00edode republic\u00e0 nom\u00e9s solen recuperar els noms que traspassaren la guerra o que hi tingueren un paper destacat pel seu comprom\u00eds antifeixista, i entre ells hi ha poques dones reconegudes.\r\nHavent vist les reserves del pare respecte de l\u2019acc\u00e9s de Teresa al m\u00f3n art\u00edstic, \u00e9s ben possible que l\u2019amic de la fam\u00edlia Carles Salvador fera per remoure els obstacles i que fora el mentor de la jove artista, at\u00e9s que ell mateix milit\u00e0 o almenys simpatitz\u00e0 amb totes les empreses valencianistes i culturals en qu\u00e8 l\u2019hem trobada. Heus ac\u00ed dues actituds enfrontades: davant el paternalisme anul\u00b7lador de la voluntat individual que practica el pare, \u00e9s ben plausible l\u2019aposta de Carles Salvador per l\u2019expressi\u00f3 lliure de la voluntat personal. Fruit d\u2019aquesta relaci\u00f3, Teresa il\u00b7lustra diversos llibres de Salvador, com ara els d\u00edhuit dibuixos que trobem en Les Festes de Benassal (Barcino, 1952) i les il\u00b7lustracions del p\u00f2stum Parleu b\u00e9! (Sic\u00e0nia, 1957). Sobre la primera publicaci\u00f3, el malaguanyat Pere-Enric Barreda opin\u00e0: \u00abAmb una gran senzillesa, amb una enorme simplificaci\u00f3 de tra\u00e7os, per\u00f2 amb una rellevant expressivitat i profunditat, sap captar l\u2019essencial de cada moment festiu, i les seues imatges s\u00f3n com flamerades que il\u00b7lustren la ja bella descripci\u00f3 liter\u00e0ria\u00bb.\r\nEn els anys de la postguerra, els seus dibuixos i pintures es convertiren en documents gr\u00e0fics del patrimoni que havia desaparegut, atesa la brutalitat que imper\u00e0 a Benassal. Per les festes d\u2019agost de 1941 munt\u00e0 al poble una exposici\u00f3 de 33 obres (24 olis i 9 dibuixos amb tinta xinesa) que recordaven les p\u00e8rdues ocasionades pels bombardejos de la Legi\u00f3 C\u00f2ndor. A m\u00e9s, contribu\u00ed amb la seua obra a la renovaci\u00f3 del patrimoni eclesi\u00e0stic, amb l\u2019elaboraci\u00f3 dels guions o estendards de sant Roc, sant Crist\u00f2fol i del Cor de Jes\u00fas, i tamb\u00e9 amb un quadre de grans dimensions de la Immaculada Concepci\u00f3 per a l\u2019ermita de Sant Roc.\r\nLa seua relaci\u00f3 amb Benassal, m\u00e9s o menys intensa a partir de la mort de son pare cap al 1956, no s\u2019interromp\u00e9 mai. Teresa Pascual va faltar a Val\u00e8ncia el 1995, i els seus hereus volgueren que l\u2019ampli conjunt d\u2019obres sobre aquest poble hi romanguera en un museu estable creat a l\u2019efecte en una casa de propietat familiar."}, {"id": 580, "name": "Bonaventura", "surname": "Pascual", "conjunction": "i", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/pascual-beltran-bonaventura", "image": "/media/biography/image/pascual_beltran_bonaventura.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1953, "short_description": "Mestre i erudit\r\nEstudi\u00e0 batxillerat al col\u00b7legi dels jesu\u00eftes de Val\u00e8ncia i Magisteri a la Normal de Val\u00e8ncia, on assol\u00ed el t\u00edtol elemental en 1908 i el superior en 1909. Exerc\u00ed com a mestre a Cartagena en 1911, a Torrent des de 1912, a Benimaclet en 1915-1930, a la Casa de la Miseric\u00f2rdia el 1933 i a l\u2019escola del carrer de Salinas de Val\u00e8ncia el 1936. El seu nom apareix en la documentaci\u00f3, indistintament, com a Ventura i Bonaventura.\r\nLa seua preocupaci\u00f3 com a mestre el va dur a editar una obra que recull diversos articles publicats en la premsa di\u00e0ria, amb el t\u00edtol El valenciano en las escuelas y en la vida social: cuestiones de actualidad (1918). El seu punt de vista \u00e9s primordialment utilitari per tal que l\u2019escola siga efica\u00e7, un valencianisme pedag\u00f2gic. Escrivia en 1915 des de l\u2019escola de Benimaclet: \u00abcreo que les ser\u00eda muy conveniente y necesaria una lecci\u00f3n diaria de vocabulario valenciano-castellano, para que fueran adquiriendo el caudal necesario de palabras para decir en castellano lo que quisieran, entender lo que leyeran y escribir lo que les fuera indispensable... [\u2026] Esto [...] exigir\u00eda ciertamente la introducci\u00f3n de la ense\u00f1anza de la Gram\u00e1tica valenciana en la escuela. \u00bfQu\u00e9 inconveniente hay en ello? Tantas cosas in\u00fatiles se les hacen aprender a los ni\u00f1os, que bien pudiera sustituirse por esta otra necesaria o, por lo menos, muy conveniente\u00bb. Oposat al nacionalisme valenci\u00e0, per\u00f2, considerava que calia atendre els alumnes valencianoparlants en la seua llengua. Ja en 1909 havia pronunciat una confer\u00e8ncia a Lo Rat Penat titulada \u00ab\u00das del valenci\u00e0 en la vida ciutadana\u00bb, i al gener de 1915 public\u00e0 en El Educador Contempor\u00e1neo el treball \u00abEl idioma regional en las escuelas nacionales\u00bb. Els seus escrits, definitivament, posaven la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019actualitat a la ciutat de Val\u00e8ncia. En 1925 va reprendre el tema en la revista quinzenal Germania, que dirigia Llu\u00eds Cabrelles, article en el qual critica la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica de Fran\u00e7a pel que fa a l'eliminaci\u00f3 de les lleng\u00fces diferents de l'oficial.\r\nAls anys vint entr\u00e0 en contacte amb el grup d\u2019historiadors de Val\u00e8ncia i comen\u00e7\u00e0 a publicar en diversos mitjans. A banda de director del Centre de Cultura Valenciana, va ser un destacat impulsor del Centre d\u2019Estudis Borjans \u2014tema predilecte seu\u2014 i membre de la Instituci\u00f3n de Estudios Setabenses. En 1923 va participar en el III Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria de la Corona d\u2019Arag\u00f3, celebrat a Val\u00e8ncia. Va ser uns anys bibliotecari del Centre de Cultura Valenciana i director a partir de desembre de 1940.\r\nDespleg\u00e0 la seua vessant erudita com a estudi\u00f3s i divulgador de temes locals de X\u00e0tiva, com els seus coetanis Carlos Sarthou, Gon\u00e7al Vi\u00f1es o Josep Chocomeli, encara que va tindre tamb\u00e9 altres centres d\u2019inter\u00e9s com els cert\u00e0mens literaris que se celebraven a Cartagena, Barcelona, Tortosa, X\u00e0tiva, Benimaclet i Val\u00e8ncia. Pel que fa als Jocs Florals de Lo Rat Penat, va obtindre premis i acc\u00e8ssits en 1906, 1908, 1910, 1912, 1914, 1915, 1917, 1918, 1919, 1926 i 1932 i fou nomenat Mestre en Gai Saber. En 1933 fou nomenat vocal de la secci\u00f3 de Filologia de l\u2019entitat.\r\nEntre la seua llarga obra historiogr\u00e0fica, cal assenyalar nombrosos en publicacions com el Bolet\u00edn de la Real Academia de la Historia, Archivo de Arte Valenciano, Anales del Centro de Cultura Valenciana, Las Provincias, El Educador Contempor\u00e1neo, Diario de Valencia, Cultura Valenciana, Saitabi, El Obrero Setabense. Semanario de Propaganda Cat\u00f3lico-Social, J\u00e1tiva Libro de Feria, etc. De l\u2019extensa n\u00f2mina d\u2019estudis monogr\u00e0fics destaquen El turista en J\u00e1tiva (1921), Curiosidades setabenses (1924-1925), Gala hist\u00f3rico-descriptiva de la ciudad de J\u00e1tiva (1925), El inventor de la taquigraf\u00eda espa\u00f1ola y de la pluma estilogr\u00e0fica: Francisco de Paula Mart\u00ed. Su vida y su obra (1926) i, sobretot, la seua obra cabdal en tres volums J\u00e1tiva biogr\u00e1fica (1931).\r\nVa ser empresonat a Val\u00e8ncia el 7 d\u2019octubre de 1936, alliberat i, de nou, pres el 18 de febrer de 1937. En acabar la guerra, va ser reposat com a mestre a Val\u00e8ncia. Les ciutats de X\u00e0tiva i Val\u00e8ncia tenen carrers dedicats a la seua mem\u00f2ria."}, {"id": 242, "name": "\u00c0ngel", "surname": "Pascual", "conjunction": "i", "second_surname": "Devesa", "url": "/biografies/pascual-devesa-angel", "image": "/media/biography/image/pascual_devesa_angel_TNrIhUG.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1950, "short_description": "Metge i pol\u00edtic\r\nFill del senyor Pascual i Cabot, farmac\u00e8utic alacant\u00ed i de la senyora Devesa i Cano. Tenia dues germanes, Josefina \u2014que es casaria amb Joan Baptista Pascual-Leone\u2014 i Anita, i un germ\u00e0, Andr\u00e9s, que era metge com ell i que va perdre la vida al bombardeig d'Alacant del 25 de maig del 1938. Es va casar amb Vicenta Megias, i un dels seus fills, Tom\u00e0s, es va casar amb Emma G\u00f3mez, filla d'Eliseu G\u00f3mez i Serrano.\r\nVa estudiar el batxillerat a Alacant i medicina a Val\u00e8ncia, especialitzant-se en pediatria. Va obtindre per oposici\u00f3 el c\u00e0rrec de metge de la Benefic\u00e8ncia, i va ser tamb\u00e9 metge d'empresa (Renfe, F\u00e0brica de gas...).\r\nVa ser president del Col\u00b7legi Oficial de Metges d'Alacant des de 1932 fins 1935 i directiu de l'Ateneu Cient\u00edfic, Literari i Art\u00edstic d'Alacant. Col\u00b7labor\u00e0 a publicacions com el diari\u00a0El Luchador i el setmanari sat\u00edric\u00a0El Tio Cuc\u00a0des d'on s'instava a emprar el catal\u00e0, seguint les Normes de Castell\u00f3. Membre de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Constante Alona, amb el nom Asclep\u00edades.\r\nLa seua tasca humanit\u00e0ria i social es va plasmar a l\u2019organitzaci\u00f3 anomenada Gota de Llet, instituci\u00f3 ben\u00e8fica que arrib\u00e0 a Alacant el 1925, destinada a alimentar, protegir i tenir cura dels xiquets m\u00e9s necessitats, establint, a m\u00e9s de la seua alimentaci\u00f3 constant, un control pedi\u00e0tric peri\u00f2dic.\r\nFou membre del moviment pol\u00edtic Agrupaci\u00f3n al Servicio de la Rep\u00fablica, fundat el 1931.\u00a0El mateix any particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 d'Acci\u00f3n Republicana, partit amb el qual va ser candidat a les eleccions generals del novembre.\r\nL'octubre de 1933 fund\u00e0 i presid\u00ed l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista de la ciutat, que tenia com a secretari a Enric Valor.\r\nEl 1934, amb l'entrada d'Acci\u00f3n Republicana a Izquierda Republicana, Pascual s'hi va integrar.\r\nDurant la Guerra Civil, el 1938, fou escollit president d'Izquierda Republicana a Alacant.\r\nTres dies despr\u00e9s d'acabada la guerra va ser empresonat al Reformatori d'adults d'Alacant, on va coincidir i tractar com a metge a Miguel Hern\u00e1ndez. Sols la gran quantitat d'avals que la seua fam\u00edlia li van aconseguir estalviar la pena de mort, per\u00f2 el van internar al penal d'Oca\u00f1a. En eixir de pres\u00f3, va ser depurat de la seua pla\u00e7a de metge municipal per \u201capoyar a los gobiernos marxistas y masones\u201d i desterrat a Val\u00e8ncia, sense poder exercir la seua professi\u00f3.\r\nEl tornaren a detindre en 1947 amb l'acusaci\u00f3 d'enviar cr\u00f2niques a R\u00e0dio Londres i de intentar recomposar Izquierda Republicana a Alacant. Empresonat a Chinchilla i a Oca\u00f1a, el van alliberar quan va contraure una malaltia, de la qual va morir al poc de temps."}, {"id": 331, "name": "Josep", "surname": "Pascual", "conjunction": "i", "second_surname": "Tirado", "url": "/biografies/pascual-tirado-josep", "image": "/media/biography/image/pascual_tirado_josep.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1937, "short_description": "Escriptor\r\nVa estudiar batxillerat a l'institut de Santa Clara, de Castell\u00f3 de la Plana, com a \u00fanica formaci\u00f3 acad\u00e8mica. Acabats aquests estudis, va passar a ocupar-se del patrimoni agr\u00edcola de la seua fam\u00edlia, terratinents de la comarca de la Plana.\r\nDespr\u00e9s d'unes primeres incursions liter\u00e0ries \u2014avui dia perdudes\u2014 i de certes vel\u00b7le\u00eftats entre el castell\u00e0, llengua en la que va publicar alguna obra menor, i el catal\u00e0, a partir del 1920 comen\u00e7a la publicaci\u00f3 de les seues narracions breus al Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura, que havia estat fundada el 1919 per Salvador Guinot, Ricard Carreras, Joan Carb\u00f3, \u00c0ngel S\u00e0nchez i Gozalbo i Llu\u00eds Revest. Gr\u00e0cies a la seua relaci\u00f3 amb la Societat Castellonenca, va entrar en contacte amb moss\u00e8n Antoni Alcover, amb qui va mantindre una flu\u00efda correspond\u00e8ncia. La tasca liter\u00e0ria d'aquests anys ompliria tota una d\u00e8cada de treball. Aquestes narracions van ser recollides en dos volums Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nA Tombatossals, la seua millor aportaci\u00f3, narra les aventures del gegant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquesta de les illes Columbretes, que esdevenen, alhora, mite, s\u00edmbol, signe i miratge. Altres personatges recreats per l'autor tamb\u00e9 viuen en la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, com ara l'Arrancapins i el Bufan\u00favols. L'obra ha quedat incorporada al cabal col\u00b7lectiu de la cultura popular i tradicional, ja que, provant de justificar m\u00edticament el poble de Castell\u00f3 de la Plana, es transcendeix a si mateixa, carregada d'una capacitat simb\u00f2lica inesgotable.\r\nLa compositora Matilde Salvador va compondre el 1943 l'\u00f2pera La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribes, basada en Tombatossals.\r\nVa ser regidor de Castell\u00f3 pel Partido Radical Republicano, a les eleccions d'abril de 1931, formant part del primer Ajuntament de la Rep\u00fablica, amb Manuel Pel\u00e1ez Edo com alcalde.\u00a0El PRR es va distingir per combatre des del centredreta les pol\u00edtiques esquerranes dels governs de Manuel Aza\u00f1a, durant el primer bienni (1931-1933). Despr\u00e9s de les eleccions de 1933, que van donar una majoria de les dretes al Congr\u00e9s, i en les quals va obtenir 104 escons, el PRR va liderar el govern de la Rep\u00fablica, primer en solitari (un gabinet monocolor amb el suport de la CEDA), i despr\u00e9s en coalici\u00f3 amb la CEDA de Jos\u00e9 Mar\u00eda Gil-Robles.\r\nJosep Pascual va seguir sent regidor a la seg\u00fcent legislatura i fins el 1936 i, segons les actes municipals, defens\u00e0 la postura dels propietaris agr\u00edcoles, el tradicionalisme i els interessos de l'Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica."}, {"id": 299, "name": "\u00c0lvar", "surname": "Pascual-Leone", "conjunction": "i", "second_surname": "Forner", "url": "/biografies/pascual-leone-forner-alvar", "image": "/media/biography/image/pascual-leone_forner_alvar.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1953, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nFill del senyor Pascual i Forner i d'Empar Leone i Ruiz. Procedent d'una fam\u00edlia de mentalitat liberal, es va formar a la Universitat de Val\u00e8ncia. Es cas\u00e0 amb Ascensi\u00f3 Chirivella i Mar\u00edn, una de les primeres advocades d'Espanya, que va formar part de les dones universit\u00e0ries de la generaci\u00f3 del 27.\r\nTant \u00c0lvar Pascual-Leone com el seu germ\u00e0 Joan Baptista, estudiant de medicina, un cop instal\u00b7lats a Val\u00e8ncia i amb la carrera acabada, desenvolupen una molt activa carrera pol\u00edtica. En ser proclamada la Rep\u00fablica a Val\u00e8ncia el 14 d'abril, Joan Baptista va formar part de la junta provisional republicana, representant a l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. M\u00e9s endavant, s'integraria en la files d'Izquierda Republicana, abandonant en aquest punt la seva carrera pol\u00edtica.\r\nUn cop finalitzats els estudis, \u00c0lvar Pascual-Leone, segons mostren les actes de la facultat de Dret, va intentar aconseguir, amb ajuda de Mari\u00e0 G\u00f3mez, l'auxiliaria temporal dins de la Universitat. No obstant aix\u00f2, i malgrat que la llei segons el Real Decret del 9 de gener de 1919 que no permetia el nomenament de persones que ja havien exercit aquest c\u00e0rrec durant vuit anys, Joaquim Uguet i Soriano torna a ser nomenat auxiliar. A principis del curs seg\u00fcent a aquest pol\u00e8mic nomenament, es planteja de nou l'adjudicaci\u00f3 de la pla\u00e7a d'auxiliaria. Una nova llei, la del 19 de maig de 1928 (Llei Callejo), estipulava que les facultats, a partir d'uns nous plans d'estudi (els anomenats a-b-c), devien reorganitzar-se de forma diferent. La plantilla d'auxiliars s'amplia de cinc a set. \u00c0lvar Pascual-Leone sol\u00b7licita novament presentar-se a l'oposici\u00f3 d'auxiliar al costat de Jos\u00e9 Colv\u00e9e i Reig, Joan Beneyto P\u00e9rez i Francisco Ram\u00f3n i Rodriguez-Roda. L'abril de 1930 es fa amb la pla\u00e7a Josep Colv\u00e9e i Reig i, Pascual-Leone, abandona tota idea de fer carrera dins de la Universitat.\r\nA partir d'aquesta data va fer oposicions arribant a ser director general d'administraci\u00f3 local i magistrat del Tribunal Suprem, al costat de Mariano G\u00f3mez, primer rector de la Universitat de Val\u00e8ncia durant la Rep\u00fablica que havia abandonat el rectorat el 1932.\r\nVa ser membre de la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica de Les Germanies de la Federaci\u00f3 Valentina del Gran Orient Espanyol. L\u00f2gia de la qual Adolf Pizcueta era secretari i que estava formada per altres valencians il\u00b7lustres com Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed o Francesc Soto, futur regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia.\r\n\u00a0\r\nTasca pol\u00edtica \r\nEls seus inicis pol\u00edtics daten de 1918, quan exerceix de president de la Joventut Republicana Nacionalista. Compagina la presid\u00e8ncia d'aquesta organitzaci\u00f3 i el seus estudis amb col\u00b7laboracions en publicacions d'esquerres, com el setmanari local de Vinar\u00f2s El Socialista\u00a0o la revista P\u00e0tria Nova, fundada per ell el 1921. Va arribar a publicar en moltes m\u00e9s publicacions com El Pueblo, La Voz de Valencia, La Libertad o El Luchador.\r\nDestaca la seva participaci\u00f3 en la revista liter\u00e0ria i progressista Taula de Lletres Valencianes, creada a Val\u00e8ncia l'octubre de 1927 per Carles Salvador, Adolf Pizcueta, Enric Navarro, Miquel Duran i Francesc Caballero, que buscava impulsar la valencianitzaci\u00f3 de les forces pol\u00edtiques i recuperar la personalitat nacional.\r\nVa militar en les files del blasquista Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA), federat a nivell estatal amb el Partido Republicano Radical (PRR) d'Alejandro Lerroux. Amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, fou elegit regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia pel PURA.\r\nEn les eleccions de 1931 es presenta al c\u00e0rrec de diputat en les files del PRR per la circumscripci\u00f3 de Castell\u00f3. Obt\u00e9 el c\u00e0rrec gr\u00e0cies als 36.651 vots aconseguits per\u00f2, el 2 d'octubre de 1933, abandona la seva acta de diputat a les Corts en ser nomenat director general d'Administraci\u00f3. En les eleccions de 1933, de nou pel PRR i per la circumscripci\u00f3 de Castell\u00f3, aconsegueix 57.953 vots en la segona volta, ja que en la primera no s'aconseguix superar el 40% de nombre de votants requerit per la llei.\r\nA les seg\u00fcents eleccions, el 1936, es presenta per la circumscripci\u00f3 d'Almeria. Aquesta vegada dins de la llista d'Uni\u00f3n Republicana. Els seus resultats s\u00f3n excel\u00b7lents, \u00e9s votat per 73.093 d'un cens de 125.187 electors. Un any despr\u00e9s, obt\u00e9 la pla\u00e7a de magistrat de la sala 5a del Tribunal Suprem, en representaci\u00f3 primer d'Acci\u00f3n Republicana i, despr\u00e9s, d'Izquierda Republicana. Amb la Guerra Civil, i sempre fidel als seus ideals republicans, \u00e9s nomenat director general d'Administraci\u00f3 local. Anys abans, mentre ocupava el c\u00e0rrec de regidor a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, va formar part de la comissi\u00f3 encarregada de redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, que va ser frustrat per l'esclat de la Guerra Civil.\r\n\u00a0\r\nLa Guerra Civil: exili a M\u00e8xic \r\nVa assistir a les \u00faltimes Corts de la Rep\u00fablica celebrades al castell de Figueres, l\u00b41 de febrer de 1939. Aquest mateix any, en acabar la guerra, s'exilia a M\u00e8xic passant abans per Fran\u00e7a.\r\nJa instal\u00b7lat a M\u00e8xic, va ser conseller jur\u00eddic de l'Instituto Mexicano del Seguro Social des de la seva fundaci\u00f3, des del qual es dedic\u00e0 a publicar una s\u00e8rie de monografies sobre legislaci\u00f3 laboral, de gran influ\u00e8ncia a tota Am\u00e8rica Llatina. All\u00e0 funda el 1943, amb un grup de republicans seguidors de Diego Mart\u00ednez Barrio, el grup pol\u00edtic \"Espa\u00f1a con Honra\", l'objectiu principal del qual era donar a con\u00e8ixer la legalitat de la Rep\u00fablica Espanyola. \"Espa\u00f1a con Honra\", com assenyala en la seva novel\u00b7la autobiogr\u00e0fica, Pere Osuna, fa refer\u00e8ncia al crit em\u00e8s per un amic republic\u00e0 en morir afusellat.\r\n\u00c0lvar Pascual-Leone proposa la formaci\u00f3 d'una associaci\u00f3 de partits republicans a M\u00e8xic despr\u00e9s del final de la Guerra Civil. A partir d'aquesta idea, naix Acci\u00f3 Republicana Espanyola, formada b\u00e0sicament per Izquierda Republicana i Uni\u00f3n Republicana. Va arribar a tenir delegacions a tota Am\u00e8rica, Europa, i fins i tot en les Filipines.\r\nEl pensament de Pascual-Leone defensa l'exist\u00e8ncia d'un parlament, d'un president, i de la legalitat del govern de la Rep\u00fablica. Argumenta que, malgrat que el mandat dels diputats electes acab\u00e0 el febrer de 1936, legalment segueixen en funcions ja que l'article 59 diu: \"Les Corts dissoltes es reuneixen de ple dret i recobren la seva potestat com poder leg\u00edtim de l'Estat, des del moment en qu\u00e8 el president no ha complert dins de termini l'obligaci\u00f3 de convocar les noves eleccions\". Diego Mart\u00ednez Barrio, president de les Corts i de la Diputaci\u00f3 Permanent, a partir de la lectura d'un missatge d'Aza\u00f1a dimitint el 3 de febrer de 1939, s'instaur\u00e0 com el dipositari del poder m\u00e0xim de la Rep\u00fablica. Aquesta Diputaci\u00f3 de les Corts passa de Par\u00eds a M\u00e8xic, on Pascual-Leone exerc\u00ed de secretari.\r\nEl 7 de novembre de 1941, pronuncia un discurs on defens\u00e0 la presid\u00e8ncia leg\u00edtima de les Corts en la figura de Diego Mart\u00ednez Barrio. Nega, aix\u00ed, la legitimitat del govern de Franco, tot i ser reconegut per gaireb\u00e9 totes les pot\u00e8ncies a excepci\u00f3 de M\u00e8xic i R\u00fassia. Diu: \"No es tracta de restaurar persones, sin\u00f3, ratificant els nostres ideals, i per respecte als que van caure en defensa, restaurar les institucions leg\u00edtimes [...] Dir que la Constituci\u00f3 existeix, viu, seria dir poc. Hem de provar que l'emigraci\u00f3 republicana, representaci\u00f3 d'una Espanya dolguda i ensanguinada, constitueix un poble dispers, desarrelat, dir\u00edem extravagant en el sentit de fora de la seva \u00f2rbita natural, per\u00f2 poble unit i solidaritzat per una gran emoci\u00f3 [...] No hi ha m\u00e9s talls que les que el poble tri\u00e9s lliurement, amb ajust a la constituci\u00f3, ni m\u00e9s diputats que els que design\u00e9s la voluntat nacional, mitjan\u00e7ant el sufragi universal i secret \".\r\nPascual-Leone, arran de discursos com aquest i d'anys de dur treball al costat dels republicans de \"Espa\u00f1a con Honra\" i altres grups d'esquerra a l'exili, va aconseguir que el president de M\u00e8xic, Manuel \u00c0vila Camacho, autoritz\u00e9s la reuni\u00f3 de les Corts espanyoles al Sal\u00f3 de Cabildos del Palau de govern de la Ciutat de M\u00e8xic el 17 d'agost de 1945. Aquest dia, jura el seu c\u00e0rrec Diego Mart\u00ednez Barrio com a president inter\u00ed de la Rep\u00fablica. S'encarrega la formaci\u00f3 d'un nou govern, el primer de la Rep\u00fablica a l'exili, on la presid\u00e8ncia va c\u00f3rrer a c\u00e0rrec de Jos\u00e9 Giral.\r\nPer Pascual-Leone van ser anys dif\u00edcils, allunyats de la seva terra. Aix\u00f2, per\u00f2, no va minvar la seva activitat pol\u00edtica que despleg\u00e0 col\u00b7laborant en peri\u00f2dics mexicans com El Nacional o Excelsior,\u00a0al diari \u00f2rgan del seu partit Espa\u00f1a con honra, on exercia com a director, o a\u00a0Mediterrani, la revista de la Casa Regional Valenciana de M\u00e8xic.\r\nEn morir deix\u00e0 una obra formada per La transformaci\u00f3n del concepto econ\u00f3mico en el siglo XVIII, Pedro Osuno (1945),\u00a0La rep\u00fablica espa\u00f1ola existe (1943) i Plebiscito, \u00a1no!, Constituci\u00f3n (1944)."}, {"id": 332, "name": "Joan Baptista", "surname": "Pascual-Leone", "conjunction": "i", "second_surname": "Forner", "url": "/biografies/pascual-leone-forner-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_NPZvcsf.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1967, "short_description": "Metge i pol\u00edtic\r\nFill del senyor Pascual i Forner i d'Empar Leone i Ruiz. Germ\u00e0 del jurista i tamb\u00e9 pol\u00edtic \u00c0lvar Pascual-Leone. Es cas\u00e0 amb la farmac\u00e8utica Josefina Pascual i Devesa (Alacant, 1910 - Val\u00e8ncia, 1978), \u2014germana del metge i pol\u00edtic \u00c0ngel Pascual\u2014 amb qui tindrien un fill, \u00c0lvar que esdevindria metge i professor adjunt de patologia de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nProvinent d'una fam\u00edlia liberal de Vinar\u00f2s, aviat s'instal\u00b7l\u00e0 a Val\u00e8ncia amb el seu germ\u00e0 \u00c0lvar, per tal de cursar estudis universitaris. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Val\u00e8ncia, obtingu\u00e9 el 1919 la pla\u00e7a de metge de la Benefic\u00e8ncia municipal. Al si d'aquest organisme instaur\u00e0 el 1926 la instituci\u00f3 coneguda com La Gota de Llet, instituci\u00f3 ben\u00e8fica destinada a alimentar, protegir i curar als nens m\u00e9s necessitats, establint, a m\u00e9s de la seua alimentaci\u00f3 constant, el control pedi\u00e0tric de les criatures. El 1929 va ser anomenat director de l'asil de lactants.\r\nEn acabar la carrera tots dos germans participaren activament a la pol\u00edtica, dins del valencianisme republic\u00e0, a la Joventut Republicana Nacionalista, de la que \u00c0lvar fou president el 1918.\r\n\u00c9s el moment d'efervesc\u00e8ncia de la Declaraci\u00f3 Valencianista, quan tots els grups prenen posicions des del punt de vista nacional, i respecte del lloc que ocupa el Pa\u00eds Valenci\u00e0 en relaci\u00f3 a la resta dels Pa\u00efsos Catalans. Aquesta activitat es va veure alentida, per\u00f2, per la Dictadura de Primo de Rivera. Tot i aix\u00ed, el valencianisme continu\u00e0 creixent. Per aix\u00f2 es fund\u00e0 l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana el 1930, valencianista i federalista, conseq\u00fc\u00e8ncia de la radicalitzaci\u00f3 de la petita burgesia. Joan Baptista Pascual-Leone va assumir un paper actiu en la nova formaci\u00f3.\r\nVa formar part de la junta provisional republicana de la ciutat de Val\u00e8ncia, en proclamar-se la Rep\u00fablica el 14 d'abril de 1931, representant a l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, i ocupant breument l'Alcaldia, del 14 al 20 d'abril, sent per tant el primer alcalde republic\u00e0. Al mateix primer ajuntament republic\u00e0 el seu germ\u00e0 \u00c0lvar va ser conseller i, en plantejar-se la redacci\u00f3 de l'Estatut d'Autonomia, designat membre de la comissi\u00f3 redactora de l'avantprojecte d'Estatut.\r\nS'iniciava aix\u00ed una \u00e0mplia campanya per a explicar la necessitat de l'autogovern, conciliant voluntats i guanyant suports per al projecte d'Estatut, en la que Joan Baptista Pascual-Leone particip\u00e0 activament.\r\nM\u00e9s tard s'afili\u00e0 a Izquierda Republicana, per\u00f2 ja no continu\u00e0 a la pol\u00edtica activa."}, {"id": 403, "name": "Joan Baptista", "surname": "Pastor", "conjunction": "i", "second_surname": "Aicart", "url": "/biografies/pastor-aicart-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/pastor_aicart_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1849, "dead_date": 1917, "short_description": "Escriptor i metge\r\nEl seus pares foren Olegari Pastor i Belda (1810-1887), el metge de Beneixama, i Rosa Aicart i Palanca (1818-1904), que era la germana del rector del poble. El matrimoni tingu\u00e9 cinc fills: Joan Baptista, Frederic (1852-57), Evarist (1853-1919), Elisa (1856-1922) i Valeri\u00e0 (1862-1925).\r\n\u00a0\r\nEls primers anys i la formaci\u00f3 republicana\r\nAmb dotze anys, es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, on cursaria el batxillerat a l\u2019Institut de Segon Ensenyament, i viuria a casa del seu oncle, Josep Aicart i Palanca, tamb\u00e9 rector. Des de ben jove, es mostr\u00e0 interessat per la literatura, i s\u2019hi implic\u00e0 de fet. El 13 d\u2019octubre de 1868 va ser premiat per primer cop per l\u2019Acad\u00e8mia Bibliogr\u00e0fico-Mariana de Lleida, per la seva poesia \u00abLa joya de Valencia\u00bb. Aquesta seria una afici\u00f3 que aniria enriquint i ampliant durant tota la seva vida.\r\nAcab\u00e0 el batxillerat de manera satisfact\u00f2ria el mateix any, i a aquelles al\u00e7ades, ja havia estat influenciat decisivament del seu mestre, Vicent Boix, qui era cronista oficial de Val\u00e8ncia i obertament comprom\u00e8s amb el Partido Liberal Progresista. Amb la Revoluci\u00f3 Gloriosa de 1868, la Junta Revolucion\u00e0ria de la ciutat el col\u00b7loc\u00e0 com a director de l\u2019Institut.\r\nAix\u00ed comen\u00e7\u00e0 un per\u00edode de la seva joventut que el marc\u00e0 decisivament, ja que a les acaballes dels seus estudis secundaris i als inicis de la seva estada a la universitat, es formaria entre \u00e0mbits ideol\u00f2gicament progressistes i republicans. Aix\u00ed, establ\u00ed contactes amb Llu\u00eds Simarro Lacabra, dirigent de la Joventut Republicana i Amali Gimeno Caba\u00f1as, revolucionari i director del Centro Popular, peri\u00f2dic que arrib\u00e0 a publicar alguns dels seus articles. La formaci\u00f3 ideol\u00f2gica li arrib\u00e0 tamb\u00e9 des del sector valencianista, que trobaria amb Teodor Llorente qui es movia en els cercles de Vicent Boix. Per\u00f2 fou sobretot amb el cercle de coneguts de l\u2019Institut i la Universitat, aix\u00ed com les reunions a caf\u00e8s, que l\u2019influenciaren de manera m\u00e9s decisiva.\r\nEn aquests anys es feu seva la lluita pels ideals republicans, i la reivindicava amb la poesia o els assaigs, per\u00f2 sobretot, amb la tena\u00e7 col\u00b7laboraci\u00f3 en la premsa republicana. Amb 19 anys va comen\u00e7ar a publicar els seus articles, gaudint de l\u2019empenta que havia rebut la premsa amb la llibertat d\u2019expressi\u00f3 assolida amb l\u2019inici del Sexenni Democr\u00e0tic. Col\u00b7labor\u00e0 aix\u00ed, primerament a El Federal\u00a0(1868) i posteriorment, escriuria al ja esmentat Centro Popular\u00a0que substituiria a l\u2019anterior peri\u00f2dic.\r\nL\u2019octubre de 1869 esclat\u00e0 una revolta a Val\u00e8ncia, i els republicans es van fer amb la ciutat; per\u00f2 duraria poc ja que seria reprimida pel govern. L\u2019any seg\u00fcent, es va fundar el Centro de la Juventud Republicana i particip\u00e0 en l\u2019acte inaugural. Per aquest motiu, va escriure i llegir p\u00fablicament, el seu poema \u00abOda a la Libertad\u00bb.\r\n\u00a0\r\nEvoluci\u00f3 cap al catolicisme i al conservadorisme\r\nTanmateix, progressivament es mostr\u00e0 m\u00e9s cr\u00edtic amb la pol\u00edtica que adoptaven els progressistes, els quals els considerava com a tra\u00efdors dels aut\u00e8ntics valors de la Revoluci\u00f3. A aquesta posici\u00f3 se li sum\u00e0 el fet que era un fervent cat\u00f2lic i considerava excessiva la bel\u00b7liger\u00e0ncia que el nou govern \u2014m\u00e9s que no pas els republicans\u2014 exercia contra l\u2019Esgl\u00e9sia. Per aquests motius, ja cap el 1870 s\u2019apart\u00e0 de la causa republicana i abra\u00e7\u00e0 el pensament cat\u00f2lic i conservador. \u00a0\r\nEn aquest per\u00edode, col\u00b7labor\u00e0 amb el peri\u00f2dic La Ilustraci\u00f3n Popular, encap\u00e7alada per Agust\u00edn Lob\u00e9z o al Semanario Econ\u00f3mico Popular. Els articles i els poemes que hi public\u00e0 obviaven els esdeveniments pol\u00edtics i se centraren m\u00e9s en els temes religiosos i la filosofia del cristianisme, aix\u00ed com algunes hist\u00f2ries de la vida al camp o la import\u00e0ncia de la salut. Aix\u00ed mateix, acostumava a firmar-los amb pseud\u00f2nims, com \u00abValeriano\u00bb, \u00abOlegario Belda\u00bb o \u00abLicenciado Linaza\u00bb, entre d\u2019altres.\r\nEl 1873 aconsegu\u00ed finalitzar els seus estudis universitaris i es llicenci\u00e0 en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Un cop titulat, deix\u00e0 la ciutat i retorn\u00e0 al seu poble natal, Beneixama, on hi exerc\u00ed de metge, i uns anys m\u00e9s tard substitu\u00ed al seu pare en l\u2019ofici.\r\nDos anys m\u00e9s tard es cas\u00e0 amb Josefa Sanju\u00e1n Pay\u00e1, a qui anomenava \u00abPepica\u00bb. Van arribar a tenir fins a sis fills: Empar (1876-1955), Merc\u00e8 (1878-1936), Aureli (1879-1882), Joan Baptista (1882), Josep Mar\u00eda (1883-1885) i Rosa (1885-1887). Tanmateix, van ser uns anys tristos per la fam\u00edlia, ja que quatre d'ells van morir a edats molt tempranes. Aix\u00ed mateix, el 1885 moria la seva dona.\r\nAquestes desgr\u00e0cies accentuaren m\u00e9s el seu car\u00e0cter reservat i discret. Malgrat tot, continu\u00e0 participant a concursos literaris, com ho havia fet des de ben jove, tot i que sovint no es deixava veure a l\u2019hora de recollir els premis.\r\nEl 1887 es va tornar a casar, aquest cop amb Escol\u00e0stica Vald\u00e9s Barcel\u00f3, amb qui va tenir un fill, Joan (1901-1987) qui continuaria la professi\u00f3 del seu pare.\r\nEl 1895 public\u00e0 L\u2019arpa llemosina, obra amb qu\u00e8 al mateix any havia guanyat els Jocs Florals de Lo Rat-Penat rebent la major distinci\u00f3 amb la Flor Natural. Period\u00edsticament, aquests anys va disminuir relativament la seva producci\u00f3, tot i que continu\u00e0, de forma espor\u00e0dica, col\u00b7laborant amb els peri\u00f2dics Las Provincias i El Nuevo Alicantino. Posteriorment, es reactivaria amb publicacions a La Verdad\u00a0de M\u00farcia (1903) amb nombrosos articles de defensa del catolicisme. En aquests anys es mostrava ja plenament implicat en la ideologia tradicionalista i conservadora. De fet, arrib\u00e0 a vincular-se amb el carlisme alacant\u00ed, tot i que no hi destac\u00e0.\r\n\u00a0\r\nEls \u00faltims anys\r\nEl 1916 se li lliur\u00e0 el seu \u00faltim premi literari, cedit per l\u2019Ateneu Alcoi\u00e0 per la seva poesia En llahor de la llengua valenciana. Aquesta composici\u00f3 tenia com a nucli tem\u00e0tic la pr\u00f2pia llengua, la qual havia defensat tena\u00e7ment des dels seus primers treballs. Aix\u00ed, fou guardonat molts cops per la seva traject\u00f2ria liter\u00e0ria, la qual havia compaginat durant tota la seva vida, amb la medicina.\r\nForm\u00e0 part de la generaci\u00f3 de lletrats que, a la d\u00e8cada de 1860, es van relacionar estretament amb els escriptors de la Renaixen\u00e7a catalana, ajudant a tirar endavant la Renaixen\u00e7a al Pa\u00eds Valenci\u00e0, com demostra la seva nombrosa correspond\u00e8ncia amb Jacint Verdaguer i \u00c0ngel Guimer\u00e0, entre d\u2019altres.\r\nAl final de la seva vida va arribar a acumular nombrosos premis i reconeixements. Destacaren els premis lliurats pel certamen del VI centenari de la mort de Jaume I, el 1876; els premis dels Jocs Florals, com la citada Flor Natural el 1895 o diversos acc\u00e8ssits, per A Sant Vicent Ferrer i Al peu de una palmera en el desert. Tamb\u00e9 destac\u00e0, en assaig, la seva obra cr\u00edtica La novel\u00b7la moderna, on es mostrava contrari a les noves tend\u00e8ncies naturalistes que sorgien arreu d\u2019Europa. Malgrat la seva extensa activitat liter\u00e0ria, actualment \u00e9s conegut pels textos de les ambaixades de les festes de moros i cristians a Beneixama.\r\nLa seva import\u00e0ncia hist\u00f2rica deriva, tamb\u00e9, del seu fidel comprom\u00eds al manteniment de la llengua pr\u00f2pia, fet que queda plasmat a la seva obra En llahor de la llengua valenciana. En aquest aspecte, no dubt\u00e0 de la unitat ling\u00fc\u00edstica en els diversos territoris de parla catalana, fet que defens\u00e0 i reivindic\u00e0 en alguns dels seus poemes."}, {"id": 802, "name": "Francesc Xavier", "surname": "Paulino", "conjunction": "", "second_surname": "Torres", "url": "/biografies/paulino-torres-francesc-xavier", "image": "/media/biography/image/paulino_torres_francesc-xavier.jpg", "birth_date": 1863, "dead_date": 1939, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nXavier Paulino Torres, nom amb el qual \u00e9s conegut en la literatura valenciana, va n\u00e0ixer i va viure molts anys al Cabanyal, als Poblats Mar\u00edtims de Val\u00e8ncia. Es va iniciar p\u00fablicament en les lletres, sobretot en el vers, amb algun acc\u00e8ssit po\u00e8tic en els Jocs Florals de Lo Rat Penat (1898), en l\u2019Almanaque de Las Provincias (1899, amb el poema \u201cLa mare del repatriat\u201d) i diverses poesies breus en el diari Las Provincias en 1899.\r\nEl seu centre d\u2019actuaci\u00f3 fou el Teatre de la Marina del Cabanyal, on el 18 de gener de 1903 estren\u00e0 de l\u2019assaig l\u00edric Toc de gl\u00f2ria, amb lletra seua, i el 22 de gener de 1904 pos\u00e0 en escena la sarsuela Las alas de cera, amb m\u00fasica de Bernat Morales, qui s\u2019estrenava com a compositor. Altres obres seues per al teatre que han deixat poc de rastre s\u00f3n Los soldados de ma\u00f1ana i \u00a1Noche buena!\r\nEls versos li van fer guanyar diversos acc\u00e8ssits als premis dels Jocs Florals de la Societat Humor\u00edstica Valenciana L\u2019Antigor en 1905, 1906, 1907 i 1910. Aquesta entitat, dedicada a orfe\u00f3, serenates i altres actes festius, s\u2019havia creat en 1901 i va fer els primers Jocs Florals en 1902, en els quals s\u2019oferien premis de broma a una llista de temes humor\u00edstics. Tenia el domicili al palau dels comtes de Parcent, al carrer de Joan de Vila-rasa, 12 segon pis, en l\u2019entorn de la parr\u00f2quia dels Sants Joans, al districte del Mercat. Un dels poemes d\u2019aquests anys \u00e9s \u00abLes barraquetes de nadar\u00bb (1905), ambientat al seu estimat Cabanyal.\r\nLlu\u00eds Bernat, director d\u2019El Cuento del Dumenche, li va publicat el 24 d\u2019octubre de 1908 la novel\u00b7leta breu (o conte llarg) De vora mar, en el qual retrata personatges i costums del barri. Bernat li retrau un defecte: (sic) \u00abLa construcsi\u00f3 de sa prosa es visiosa, s\u00f3na \u00e1 v\u00e9rs. Es \u00e9ste un def\u00e9cte que venim notant ya en atres escritors, def\u00e9cte que deu segurament son oriche \u00e1 la falta de costum d\u2019escriure en pr\u00f3sa. As\u00ed, mal \u00f3 be, tots els qu\u2019escribim en valensi\u00e0 ham depr\u00e9s \u00e1 fer versets. De la pr\u00f3sa s\u2019ham cuidat p\u00f3ch \u00f3 chens, quis\u00e1 per falta d\u2019ambient, de camp pera el seu cultiu y desarrollo. Quis\u00e1 siga este el primer m\u00e9rit, la primera vict\u00f3ria, que, vullguen \u00f3 no els gossets de barraca, obtinga la n\u00f3stra publicasi\u00f3\u00bb.\r\nEra militant del PURA i sembla que entre 1899-1909 estava opositant a mestre. En 1909 fou destinat a M\u00farcia, a una de les quatre escoles graduades annexes a la Normal de Magisteri, anomenades Grupo Andr\u00e9s Baquero, on va treballar fins al 1937. En prendre possessi\u00f3 d\u2019aquesta pla\u00e7a, comen\u00e7\u00e0 a escriure articles d\u2019opini\u00f3 i d\u2019actualitat educativa en el diari oriol\u00e0 La Iberia i el setmanari republic\u00e0 Murcia Nueva.\r\nEn 1911 es va casar amb la valenciana Dolors P\u00e9rez Soriano i, per completar la renda familiar, era preparador d\u2019oposicions a M\u00farcia i Oriola. Tenia bona reputaci\u00f3 com a mestre \u201ca la moderna\u201d i la fam\u00edlia vivia al c/ Santa Teresa, 23. Va ser membre de la directiva de l\u2019Associaci\u00f3 de Magisteri de M\u00farcia, i fins i tot president en 1922.\r\nSempre va estar relacionat amb el republicanisme. Amb l\u2019arribada de la dictadura de Primo de Rivera al setembre de 1923, fou proposat com a regidor de l\u2019Ajuntament de M\u00farcia. Sembla que va ser cessat a les poques setmanes i proposaren de desterrar-lo a Albacete (abril de 1924). En tornar a M\u00farcia, continu\u00e0 com a director de la mateixa escola.\r\nEn els anys de la II Rep\u00fablica fou regidor radical (lerrouxista) i vicepresident de la Comissi\u00f3 Gestora de la Diputaci\u00f3 (1932-1933), c\u00e0rrec al qual va renunciar en 1933. En 1935 va ser un dels impulsors per a la creaci\u00f3 a M\u00farcia de la Casa Regional Valenciana per als valencians residents all\u00e0. Fou membre del Front Popular per Uni\u00f3 Republicana, president accidental i governador civil en temps de guerra.\r\nVa ser detingut pel maig de 1939 i jutjat el 2 de juliol. L\u2019acusaren d\u2019haver pertangut al Front Popular, a la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica 33 del Gran Oriente i de ser testimoni de c\u00e0rrec en un tribunal popular contra falangistes i altres conservadors. El consideraren \u00abde muy malos antecedentes por sus ideas avanzadas y revolucionarias\u00bb. Fou executat a les poques setmanes i soterrat en una fossa individual al Cementerio Nuestro Padre Jes\u00fas de la pedania d\u2019El Puntal de M\u00farcia. Deixava v\u00eddua i un fill metge, Javier Paulino P\u00e9rez (1913-1991), represaliat en diverses ocasions pel franquisme i pol\u00edtic en les primeres legislatures de la democr\u00e0cia. El pare t\u00e9 un carrer dedicat a M\u00farcia."}, {"id": 785, "name": "Jaume", "surname": "Peiy\u00f3", "conjunction": "", "second_surname": "Dauder", "url": "/biografies/peiyo-dauder-jaume", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_ImVSet2.jpg", "birth_date": 1830, "dead_date": 1874, "short_description": "Periodista, escriptor i corredor de comer\u00e7\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia modesta del carrer de Llu\u00eds Vives, 7, va poder fer uns estudis b\u00e0sics a les Escoles Pies de Val\u00e8ncia i es va dedicar en la primera joventut al comer\u00e7, a Tarragona.\r\nEl 1859 va col\u00b7laborar en la fundaci\u00f3 i redacci\u00f3 del peri\u00f2dic bisetmanal El Tarraconense, portaveu del liberalisme conservador, cofundat amb Francesc Morera i Valls. Aquella experi\u00e8ncia va durar uns quinze mesos, i el 1860 va col\u00b7laborar amb el nou valent\u00ed La Opini\u00f3n, precursor de Las Provincias (1866...).\r\nAmb Enric Escrig i Joan Guix es va embarcar en un nou projecte: el setmanari popular El Tio Nelo (1862). Va formar part de la redacci\u00f3 de Los Dos Reinos \u2013peri\u00f2dic fundat a Val\u00e8ncia el 16 d\u2019agost de 1864 per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, defensor de la uni\u00f3 ib\u00e8rica i del progressisme liberal\u2013, i de nou torn\u00e0 a entrar en negocis mercantils. El 1868 havia canviat l\u2019orientaci\u00f3 pol\u00edtica cap al progressisme i fou nomenat oficial de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia en 1870, d\u2019on pass\u00e0 per ren\u00fancia a oficial de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, del Govern Civil de Val\u00e8ncia i de Cadis, llocs als quals solia renunciar al poc de temps. Abans de marxar sense un rumb clar a Madrid, on va morir, es torn\u00e0 a dedicar a ser corredor de canvis. A Madrid no va trobar cap treball ni en la premsa, i fins i tot alguna oferta pol\u00edtica, que tant li repugnava, no es va acomplir. Desenganyat amb tot, es va disparar tres trets de rev\u00f2lver.\r\nA m\u00e9s de redactar El Tio Nelo, col\u00b7labor\u00e0 en les antologies festives coordinades per Constant\u00ed Llombart Niu d'abelles (1872), Lo Rat Penat. Calendari Llemos\u00ed (1874) i Tabal y Donsayna (1878), i va escriure dos miracles vicentins: Lo fan\u00e0tich de Traiguera i La veu del cel (1863).\r\nEl 1868, Peir\u00f3 publicava al Calendari Catal\u00e0 que dirigia Francesc Pelagi Briz el poema \u00abA Catalunya. Un recort y una esperansa\u00bb que diu: \u00abNon so[c] nat, senyora mia, \u2014de lo teu c\u00e8l sota\u2018ls raigs, / ni la llengua que tu parlas \u2014es la que jo s\u00e9 parlar; / pero hi ha en las mevas venas \u2014part de catalana sanch / [...] \u00a1y amor llavors me parlava, \u2014me parlava en catal\u00e1! / [...] Vullch cantarte [...] / en la teva llengua \u2014qu\u2019armonias t\u00e9 tan grans!\u00bb.\r\nContava Llombart que era un escriptor f\u00e0cil i espontani que sabia captivar els lectors amb la narraci\u00f3 m\u00e9s senzilla. El fet de dedicar-se al periodisme pol\u00edtic i deixar sense signatura els seus articles no li va procurar una fama que potser l\u2019hauria ajudat a sobreviure en el dif\u00edcil m\u00f3n de les lletres.\r\nAdri\u00e0 Mart\u00ed-Badia (2018) ha estudiat la seua ideologia ling\u00fc\u00edstica. En poques paraules, Peir\u00f3 Dauder \u00e9s un dels que empraven \u00abllemos\u00ed\u00bb per a designar el conjunt de la llengua catalana \u00abantiga\u00bb. A partir de l\u2019article an\u00f2nim \u00abEl dialecte valensi\u00e1\u00bb (1862, El Tio Nelo) destaca Ricard Blasco (1988: 44) que aquest escriptor \u00abpotser fou un dels primers a assenyalar, el 1862, influ\u00eft probablement per la lectura d\u2019algun text del Cinc-cents, que \u201cllemos\u00ed\u201d era un terme arcaic\u00bb. M\u00e9s endavant, Peir\u00f3 es pregunta: \u00ab\u00bfPero per qu\u00e9 la literatura no s\u2019encarrega de transmetre y compachinar algo escrit en el nostre dialecte, pera no p\u00e8drel del tot?\u00bb. \u00ab\u00bfPer qu\u00e9 as\u00ed no ham de manifestar el amor al n\u00f2stre dial\u00e8cte? Die avans que l\u2019hermos\u00edsima llengua llemosina s\u2019en an\u00e1, \u00bfpero ac\u00e1s en la c\u2019ara parlem, castellanis\u00e1 y desconeguda com est\u00e1, no hi\u00e1 elements literaris y d\u2019alt pr\u00e8u? Es veritat que modernament s\u2019ha esplotat y pr\u00f2u; pero en s\u00e8rt ch\u00e8nero ahon per desgrasia no tots han conseguit logar el seu intent. (...) yo crech que la llengua llemosina nos ha deixat encara alguna miqueta de sombra de la seua dolsor y poes\u00eda. \u00bfPues qu\u00e9, no es posible fer brollar grans fonts de sentiment de la n\u00f2stra actual llengua valensiana? Digas c\u2019ha caigut en el despresi y que mals fills l\u2019abandon\u00e9m al olvit; pero no qu\u2019es p\u00f2bra \u00f3 no fecunda, \u00f3 lo qu\u2019es mes dolor\u00f3s, estramb\u00f2tica y de mal gust\u00bb. En resum, Peyr\u00f3 Dauder confiava en la capacitat del valenci\u00e0 per als usos literaris cultes, incloent-hi, en el camp teatral, el drama.\r\nAquest article va ser recuperat en 1915 en el n\u00famero 10 de la Biblioteca Valenciana Popular de Josep Ribelles Com\u00edn, bibliotecari i erudit castellonenc establit definitivament a Barcelona des del 1898."}, {"id": 600, "name": "Joan", "surname": "Pellicer", "conjunction": "i", "second_surname": "Bataller", "url": "/biografies/pellicer-bataller-joan", "image": "/media/biography/image/pellicer_bataller_joan.jpg", "birth_date": 1947, "dead_date": 2007, "short_description": "Metge i etnobot\u00e0nic\r\nDurant la seua \u00e8poca d\u2019estudiant universitari fou tamb\u00e9 cantautor, una dedicaci\u00f3 que posteriorment abandon\u00e0 totalment. L\u2019any 1986 es llicenci\u00e0 en Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 la seua traject\u00f2ria vital fou absolutament at\u00edpica ja que es desenvolup\u00e0 al marge dels postulats de la medicina oficial.\r\nAmant i admirador de la natura, es propos\u00e0 reivindicar-la, estudiar-la i divulgar-la. En la revista saforenca Bagalina inclogu\u00e9 un article revelador titulat \u00abL\u2019espai de l\u2019aventura\u00bb en qu\u00e8 considerava trist que nom\u00e9s es relacionara aquest concepte amb geografies estranyes i situacions atzaroses. Per a ell, l\u2019aventura era obrir-se a la vida sempre naixent, un gest cridat a la indagaci\u00f3 i la recerca. Tant podia ser passar uns dies al ras de les muntanyes ve\u00efnes com encetar una conversa o una amistat, passejar per l\u2019horta, obrir un llibre o escriure una carta. \u00c9s a dir, saber mirar amb ulls nous i aprendre a estimar les belleses de l\u2019entorn. I reblava: la major aventura era arriscar-se a ser qui ets. En la mateixa revista aparegueren dos articles que en podien servir d\u2019exemple, un sobre el primer rossinyol de l\u2019any i un altre sobre les fonts de la comarca.\r\nAl mateix temps comen\u00e7\u00e0 a impartir cursos de natura i excursionisme a la Universitat Popular de Gandia i a l\u2019Escola d\u2019Estiu Marina-Safor. I, en conson\u00e0ncia, public\u00e0 el seu primer opuscle, Castells de la Safor (CEIC Alfons el Vell, 1986), una invitaci\u00f3 a visitar-los on, m\u00e9s que les dades hist\u00f2riques, prioritzava la descripci\u00f3 del paisatge i de l\u2019espai on s\u2019ubicaven. Ell es considerava un poblet\u00e0 allunyat de la gr\u00e0cia de la bona escriptura, que mai arribaria a l\u2019al\u00e7ada del lirisme dels rierols i les sendes, de la prosa de les marjals, el ritme dels platjars o el cl\u00edmax dels cims.\r\nLa seg\u00fcent publicaci\u00f3 fou Lluors de Gaia. Paisatges, flora i fauna de la Safor (1989), editada per l\u2019Ajuntament de Gandia dins la campanya \u00abCultura a l\u2019escola\u00bb. Hi repassava els distints ecosistemes de la comarca i introdu\u00efa el que havia de ser una constant en els seus treballs: l\u2019autoria de les magn\u00edfiques fotografies il\u00b7lustradores. En aquest cas, per tal de motivar els infants, prengueren la forma de cromos adhesius d\u2019un \u00e0lbum. A continuaci\u00f3 aparegu\u00e9 una obra extensa i consistent que serv\u00ed de model per a investigacions futures: Herbari breu de la Safor (Universitat Popular de Gandia, 1991), que presenta com un petit homenatge a un altre humil divulgador de la natura, Josep Mascarell Gosp, autor d\u2019Amics de muntanya. Excursionisme i plantes medicinals. I l\u2019any 1994 enllesteix Bellreguard, verd esguard, editat per l\u2019ajuntament del seu poble nadiu, on repassa les partides del terme i els diferents espais flor\u00edstics i paisatg\u00edstics.\r\nSeguidament public\u00e0 dues obres que incitaven a viatjar i con\u00e9ixer terres, serres i paisatges d\u2019un espai m\u00e9s ampli, Di\u00e0nia, o Comarques Centrals Valencianes, un territori delimitat pel riu X\u00faquer, al nord; el riu Vinalop\u00f3, per ponent; el riu de la Vila, pel sud, i la mar Mediterr\u00e0nia. Abra\u00e7ava, per tant, la Safor, la Costera, la Vall d\u2019Albaida, el Comtat, l\u2019Alcoi\u00e0 i les dues Marines. En el primer llibre, Meravelles de Di\u00e0nia (CEIC Alfons el Vell, 1995), seleccionava diversos paratges i en descrivia les rutes i els seus encants paisatg\u00edstics. El lector hi podia trobar refer\u00e8ncies bot\u00e0niques, geol\u00f2giques, hist\u00f2riques, etnol\u00f2giques, un extens recull topon\u00edmic i uns encertats paratextos literaris que conferien a les muntanyes un al\u00e9 po\u00e8tic. En els t\u00edtols de cr\u00e8dit s\u2019autodefinia com a homo sylvester, copiant un text llat\u00ed d\u2019un altre metge, Arnau de Vilanova, com a predecessor en una altra baula de la mateixa cultura. En la mateixa l\u00ednia de guia per a gaudi de paisatge, li segu\u00ed De la Mariola a la mar. Viatge pel riu Serpis (Col\u00b7lectiu de Mestres de la Safor, 1997).\r\nCap al tombant del segle s\u2019esdevingu\u00e9 un canvi substancial en la seua projecci\u00f3. Publica en una editorial comercial el llibre Flora pintoresca del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (T\u00e0ndem, 1999) i guanya el Premi Bernat Cap\u00f3 de Difusi\u00f3 de la Cultura Popular amb el Costumari bot\u00e0nic (Bullent, 2000), que acabar\u00e0 constant de tres volums i que, pel seu \u00e8xit, foren reeditats. Aquells llibres eren la culminaci\u00f3 d\u2019un projecte d\u2019investigaci\u00f3 que havia comen\u00e7at a mitjan d\u00e8cada dels 80. Es fonamentava en un treball de camp tena\u00e7 i fecund, recolzat en m\u00faltiples entrevistes a persones del m\u00f3n rural valenci\u00e0 i pastors de muntanya, i combinat amb un profund coneixement de la mat\u00e8ria i un m\u00e8tode rigor\u00f3s, endolcit per una prosa clara i fluida i amb gust per l\u2019adjectivaci\u00f3 precisa, d\u2019acord amb el seu prop\u00f2sit divulgador i enriquida amb oportunes refer\u00e8ncies liter\u00e0ries que podien anar des dels cl\u00e0ssics grecollatins a la poesia catalana contempor\u00e0nia. Cada fitxa del cat\u00e0leg flor\u00edstic seleccionat constava del nom cient\u00edfic i els noms populars corresponents i l\u2019acompanyament de dades ecol\u00f2giques, etnogr\u00e0fiques i antropol\u00f2giques, amb informaci\u00f3 dels usos culinaris i medicinals en qu\u00e8 reflectia un saber popular en perill d\u2019extinci\u00f3. El conjunt es pot considerar l\u2019obra magna de l\u2019etnobot\u00e0nica valenciana, elaborada pacientment i generosament per un \u00abjornaler de la cultura\u00bb, talment com s\u2019autocaracteritz\u00e0 en alguna ocasi\u00f3, que procur\u00e0 ajustar coherentment la seua recerca de les humils esp\u00e8cies vegetals que estudi\u00e0 amb la seua pr\u00f2pia austeritat de vida.\r\nD\u2019altra banda, la seua labor divulgadora eixampl\u00e0 el destinatari amb les seues intervencions televisives, la qual cosa el convert\u00ed en un personatge popular entre els amants de la natura. Es produ\u00efren en Gandia Televisi\u00f3 i, especialment, en la secci\u00f3 \u00abLes nostres plantes\u00bb del programa Medi Ambient de Punt 2 (1999-2007). Al mateix temps tamb\u00e9 public\u00e0 en la revista M\u00e8tode una s\u00e8rie d\u2019articles que titul\u00e0 \u00abBot\u00e0nica estimada\u00bb. Aix\u00ed mateix, particip\u00e0 en activitats d\u2019extensi\u00f3 universit\u00e0ria de la Universitat d\u2019Alacant en la seu de Cocentaina dins els cursos denominats \u00abComuniquem la ci\u00e8ncia\u00bb. La seua aportaci\u00f3, apareguda en Quaderns de Palau 1 (UA, 1999), es titul\u00e0 \u00abCuina rural silvestre. Recerques etnobot\u00e0niques al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb. En aquesta mateixa universitat fou tamb\u00e9 col\u00b7laborador honor\u00edfic del Departament d\u2019Infermeria Comunit\u00e0ria, Medicina Preventiva i Salut P\u00fablica i Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia. I aix\u00ed mateix cooper\u00e0 amb l\u2019Associaci\u00f3 per a la Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria a la Safor (AISSA) en diverses recerques entre les quals destaca la del llibre L\u2019enfit: una malaltia de la medicina popular (CEIC Alfons el Vell, 2006), titulada \u00abPlantes digestives indicades en les indigestions, enfits o empatxaments\u00bb.\r\nAl gener de 2005 lleg\u00ed la seua tesi doctoral, Recerques etnobot\u00e0niques al Territori Di\u00e0nic o Comarques Centrals Valencianes, a la Facultat de Medicina i Odontologia, Departament d\u2019Hist\u00f2ria de la Ci\u00e8ncia i Documentaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia. El text roman in\u00e8dit. Els centenars d\u2019elements del cat\u00e0leg flor\u00edstic que incorpora, en compte de figurar en ordre alfab\u00e8tic del nom cient\u00edfic, com en el Costumari, s\u2019agrupen per cap\u00edtols molt suggeridors: cuina rural i silvestre, formulari popular ordenat per accions terap\u00e8utiques, flora dom\u00e8stica, flora veterin\u00e0ria i ramadera, flora m\u00e0gica, flora festiva i religiosa, flora rondall\u00edstica i fiton\u00edmia popular di\u00e0nica.\r\nL\u2019any 2006 obtingu\u00e9 el Premi Valldigna d\u2019Investigaci\u00f3 per a la realitzaci\u00f3 d\u2019un estudi sobre les plantes end\u00e8miques medicinals de la zona, per\u00f2 la seua mort sobtada, a causa d\u2019una hemorr\u00e0gia interna a sa casa de la platja de Miramar, li ho imped\u00ed. Tamb\u00e9 preparava l\u2019edici\u00f3 d\u2019un dietari, publicat p\u00f2stumament, amb el t\u00edtol Diari de Sotaia (Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 2018), on efectua un elogi de la vida senzilla del camp en contrast amb la buidor del tr\u00e0fec urbanita, descriu paisatges, transcriu converses amb pastors i reflexiona sobre una s\u00e8rie de lectures molt variades que van des del Jack Kerouac de la Generaci\u00f3 Beat fins al frare, fil\u00f2sof i te\u00f2leg medieval, Mestre Eckhart. Aix\u00ed mateix, despr\u00e9s del seu \u00f2bit, se li conced\u00ed el Premi Jaume I de Periodisme per la seua secci\u00f3 del programa Medi Ambient de Punt 2 i l\u2019Ajuntament de Bellreguard el nomen\u00e0 Fill Predilecte. Era casat i amb dues filles: J\u00falia i Anna.\r\nEl seu treball havia aconseguit una gran consideraci\u00f3 cient\u00edfica i popular i despert\u00e0 una estima general cap a la seua persona. Posteriorment al seu dec\u00e9s es batejaren rutes, parcs i paratges amb el seu nom, s\u2019establiren premis que el recordaven i s\u2019organitzaren diversos actes de reconeixement, institucionals, acad\u00e8mics i ciutadans. Entre els m\u00e9s significatius hi ha l\u2019exposici\u00f3 \u00abJoan Pellicer, la saviesa de les plantes\u00bb al Museu Valenci\u00e0 d\u2019Etnologia (2017); l\u2019edici\u00f3, per part del seu amic Vicent Savall del CD Homenatge a Joan Pellicer (2011), on dedica un recull de can\u00e7ons a la seua mem\u00f2ria i d\u2019altres per les quals havia mostrat predilecci\u00f3 o que sonaren en vetlades felices sota la llum de les estrelles. I en el camp cient\u00edfic sobre\u00efx el volum Salut, alimentaci\u00f3 i cultura popular al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Homenatge a Joan Pellicer (CEIC Alfons el Vell, 2009), que reuneix les pon\u00e8ncies de les VI Trobades del Seminari d\u2019Estudis sobre la Ci\u00e8ncia, celebrades a Gandia. El llibre es clou amb tres articles espec\u00edfics sobre la seua figura. Emili Laguna tracta la seua aportaci\u00f3 a l\u2019etnobot\u00e0nica; Francesc Devesa aborda la seua relaci\u00f3 amb la medicina i conclou que Pellicer era partidari d\u2019una medicina integradora que permetera la complementarietat entre l\u2019oficial i l\u2019alternativa, que constitueix la fitoter\u00e0pia; i Daniel Climent en realitza una semblan\u00e7a biobliogr\u00e0fica.\r\nEn la seua ingent labor investigadora i de divulgaci\u00f3 form\u00e0 nombrosos deixebles que mantenen viva la seua obra i la prossegueixen.\u00a0"}, {"id": 271, "name": "Miquel", "surname": "Pe\u00f1a", "conjunction": "i", "second_surname": "Masip", "url": "/biografies/pena-masip-miquel", "image": "/media/biography/image/pena_masip_miquel.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1975, "short_description": "Metge i pol\u00edtic\r\nFill d'una familia acomodada de Castell\u00f3, pogu\u00e9 cursar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Pocs anys despr\u00e9s de tornar a Castell\u00f3, i una vegada finalitzats els seus estudis, a l'edat de 25 anys, ingressa a la l\u00f2gia ma\u00e7\u00f2nica Helios de la capital castellonenca.\r\nDurant la Dictadura de Primo de Rivera entra ja en contacte amb els sectors esquerrans de la ciutat, sent detingut i empressonat sota l'acusaci\u00f3 de conspiraci\u00f3. \u00c9s en aquesta mateixa \u00e9poca quan s'afilia al sindicat de metges de la UGT.\r\nEl febrer de 1931 constitueix el partit Acci\u00f3n Republicana a la provincia de Castell\u00f3, partit que a nivell estatal encap\u00e7alava Manuel Aza\u00f1a i que es presentava a Castell\u00f3 com una formaci\u00f3 republicana i autonomista. Es va convertir en el seu primer president local i un any despr\u00e9s s'hi va sumar Francesc Casas, formant el t\u00e0ndem que comandar\u00e0 la formaci\u00f3. Com a president, es va presentar a les eleccions legislatives de juny d'eixe mateix any, tot i que finalment no va eixir elegit.\u00a0Aquest mateix any, i tamb\u00e9 a Castell\u00f3, impulsa la creaci\u00f3 del diari Libertad.\r\nEl 14 d'abril deixe any va ser l'encarregat d'anunciar la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica des de l'Ajuntament de Castell\u00f3.\r\nTan sols un any despr\u00e9s el trobem com un dels protagonistes a un altre esdeveniment clau, convertint-se en un dels primers signants de les Normes de Castell\u00f3.\r\nEl 1934, es forma a Castell\u00f3 un nou partit fruit de la uni\u00f3 de l'Acci\u00f3n Republicana encap\u00e7alada per Pe\u00f1a i Casas, del Partido Republicano Radical Socialista de Marcel\u00b7l\u00ed Domingo i dels valencianistes del Grup valencianista d'Esquerra de Gaet\u00e0 Huguet. El nou partit, anomenat Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (i sense cap relaci\u00f3 amb Esquerra Republicana de Catalunya), queda presidit Francesc Casas, qui encap\u00e7ala el sector m\u00e9s nombr\u00f3s de militants.\u00a0El nou partit, que formava part d'Izquierda Republicana a nivell estatal, tingu\u00e9 una vida curta i molt convulsa degut a les grans difer\u00e8ncies existents entre els distints grups que l'havien format. Aix\u00ed, la primera gran crisi es don\u00e0 el desembre de 1935, quan el sector m\u00e9s nacionalista (encap\u00e7alats per Gaet\u00e0 Huguet i per Miquel Pe\u00f1a), i d'acord amb la direcci\u00f3 estatal, aconsegueix la dimissi\u00f3 de Casas com a president del partit.\r\nDurant aquesta mateixa \u00e8poca el trobem com un dels fundadors dels \"Amics de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica\", alhora que col\u00b7labora amb l'Ateneu Racionalista de Castell\u00f3.\r\nUns mesos despr\u00e9s Izquierda Republicana decideix establir-se a Castell\u00f3 recuperant Casas, qui junt a Mat\u00edas Sang\u00fcesa, lideraran el partit a la Provincia de Castell\u00f3.\u00a0Un any despr\u00e9s, el sector nacionalista de Gaet\u00e0 Huguet i Miquel Pe\u00f1a, entra a formar part de l'Esquerra Valenciana de Vicent Marco i Miranda.\r\nJa durant la Guerra Civil espanyola va compaginar l'exercici de la seua professi\u00f3 com a metge amb l'agitaci\u00f3 pol\u00edtica. Aix\u00ed, va ser nomenat metge municipal inter\u00ed per a, posteriorment, ser destinat a Benic\u00e0ssim, on atenia un hospital dedicat a atendre les Brigades Internacionals.\r\nParal\u00b7lelament desplega la seua activitat pol\u00edtica donant m\u00edtings per a Esquerra Valenciana i participant de la creaci\u00f3 de la l'Associaci\u00f3 d'Amics de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica.\r\nEl 1939 va ser destinat a Barcelona, on assol\u00ed el grau de comandant de l'Ex\u00e9rcit Popular i exerc\u00ed a diversos hospitals militars de la capital.\r\nEn finalitzar la guerra va haver d'exiliar-se a la localitat francesa de Seta, on romangu\u00e9 durant alg\u00fan temps i on col\u00b7labor\u00e0 amb la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols.\r\nPosteriorment marx\u00e0 cap a M\u00e8xic, on continua col\u00b7laborant amb tot tipus d'organitzacions d'exiliats, aix\u00ed com a diverses publicacions dels exiliats catalans, com Quaderns de l'Exili i Veu Catalana.\u00a0El 1953 participa a la Confer\u00e8ncia Nacional Catalana, qu\u00e8 donar\u00e0 com a resultat la creaci\u00f3 del Consell Nacional Catal\u00e0.\r\nEl 1973, finalment, torna al seu Castell\u00f3 natal on morir\u00e0 dos anys despr\u00e9s producte d'una insufici\u00e8ncia cardiaca."}, {"id": 720, "name": "Antoni", "surname": "P\u00e9rez", "conjunction": "", "second_surname": "Canet", "url": "/biografies/perez-canet-antoni", "image": "/media/biography/image/perez_canet_antoni.jpg", "birth_date": 1953, "dead_date": 2018, "short_description": "Director, productor i guionista de cinema\r\nEn acabar els estudis a l\u2019institut, l\u2019aventurer Toni Canet va marxar a Madrid per formar-se en art dram\u00e0tic. El 1973 va finalitzar aquests estudis i el 1984 va crear la productora Doll d\u2019Estels, amb la qual va produir i realitzar diversos documentals institucionals i espots publicitaris per a la televisi\u00f3.\r\nEl 1988 dirigeix (tamb\u00e9 escriu el gui\u00f3 i coprodueix) la seua primera pel\u00b7l\u00edcula, Amanece como puedas, seleccionada per al Festival del Caire i premi a la millor pel\u00b7l\u00edcula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya. Va dirigir altres pel\u00b7l\u00edcules com La camisa de la serpiente (1996), on revivia la seua adolesc\u00e8ncia a partir de la historia d\u2019uns joves m\u00fasics de banda que volien formar un grup de rock, i Las alas de la vida (2006), en qu\u00e8 reflexionava sobre la mort.\r\nAmb tot, la seua carrera s\u2019est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquestes produccions, ja que va ser un dels realitzadors habituals d\u2019RTVV tant en programes documentals com en s\u00e8ries de ficci\u00f3 com Solfa \u00edntima el 1990, Cr\u00f2nica amarga el 1991, Viatjar sense bitllet el 1998 i, com no, Benifotrem, inspirada en la seua primera com\u00e8dia, que fou la primera s\u00e8rie de producci\u00f3 pr\u00f2pia realitzada per TVV i emesa l\u2019any 1995. Home divertit, apassionat i honest, queden en la mem\u00f2ria projectes tan benvolguts com un llargmetratge sobre el bandolerisme valenci\u00e0 i el record d\u2019una personalitat \u00fanica.\r\nL\u2019\u00faltima pel\u00b7l\u00edcula que va dur a terme va ser Cal\u00e7 blanca, Negro carb\u00f3n (2017), un documental que recupera els processos de la producci\u00f3 tradicional de la cal\u00e7 i el carb\u00f3 i mostra els vincles que uneixen els pobles i les zones rurals que han cultivat aquestes t\u00e8cniques durant segles. El film es va rodar entre Formiche Alto (Terol), on un col\u00b7lectiu volia recuperar les darreres carboneres perqu\u00e8 almenys quedara record de la seua exist\u00e8ncia, i Llutxent, on un grup de ve\u00efns impulsava la valoraci\u00f3 dels seus forns de cal\u00e7.\r\nL\u2019Institut Valenci\u00e0 de Cultura li va concedir el dia 12 de novembre de 2018, un dia abans de la seua mort, el guard\u00f3 d\u2019honor dels Premis de l\u2019Audiovisual Valenci\u00e0 2018."}, {"id": 291, "name": "Pasqual", "surname": "P\u00e9rez", "conjunction": "i", "second_surname": "Rodr\u00edguez", "url": "/biografies/perez-rodriguez-pasqual", "image": "/media/biography/image/perez_rodriguez_pasqual_RIcFHDH.jpg", "birth_date": 1804, "dead_date": 1868, "short_description": "Escriptor, periodista i fot\u00f2graf\r\nFill de Vicent P\u00e9rez i de Mariana Rodr\u00edguez. El seu pare treballava com a relator de l'Audi\u00e8ncia territorial. Va ser batejat com a Manuel Juli\u00e0 per\u00f2, al professar com religi\u00f3s, es canvi\u00e0 el nom a Pasqual. El pare mor lluitant contra els francesos, la seva mare ho fa poc despr\u00e9s. Es queda, al costat dels seus germans, a cura dels seus avis materns.\r\nEl 1820 ingressa en l'Orde dels Escolapis gr\u00e0cies a una beca, entrant a formar part del noviciat als tretze anys. Als setze ja exercia. Abans d'abandonar l'Orde, fou director dels alumnes interns, a m\u00e9s de professor d'humanitats a Peralta de la Sal (1820), Saragossa (1823) i Val\u00e8ncia (1827). En la seva etapa de professor al Col\u00b7legi de les Escoles Pies de Val\u00e8ncia, va mantindre una gran amistat amb el pare Arolas.\r\nCom a mestre d'humanitats, va ser una gran influ\u00e8ncia per a tota una generaci\u00f3 d'escriptors. Tamb\u00e9 va destacar, gr\u00e0cies a l'obra El Gaiter del Llobregat, sent un dels introductors del Romanticisme al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Va obtenir els estudis de llat\u00ed al Seminari i els de Filosofia a la Universitat de Val\u00e8ncia. El 1835, per problemes de salut i incompatibilitats amb les seves activitats pol\u00edtiques, posa fi a la seva vida religiosa i abandona l'Orde. En 1851 obt\u00e9 la secularitzaci\u00f3.\r\nEl 19 de novembre de 1834 va eixir a la venda el primer exemplar del peri\u00f2dic Diario Mercantil de Valencia, fundat per Pasqual P\u00e9rez al costat de Pere Sabater i Joan Arolas. En va ser director fins a 1844. A les p\u00e0gines d'aquest diari public\u00e0 el seu primer poema culte el 1844. Com introductor del Romanticisme, tamb\u00e9 es va encarregar de que apareguen els primers poemes de Tom\u00e0s de Villaroya i les primeres composicions renaixentistes de Teodor Llorente a El Conciliador, diari que tamb\u00e9 va dirigir. Una altra de les seves publicacions destacades \u00e9s La Psiquis. Al costat d'Arolas public\u00e0 aquest diari destinat a la dona que comptava amb il\u00b7lustracions de Luis T\u00e9llez-Gir\u00f3n. Despr\u00e9s de trenta setmanes, es va acabar de publicar el 25 de setembre de 1840.\r\nRepresenta, front als rom\u00e0ntics cultes, una generaci\u00f3 d'escriptors sat\u00edrics i de car\u00e0cter popular formada, entre altres, per Josep Maria Bonilla o Josep Bernat i Baldov\u00ed. Allunyats de les postures arcaiques i cultes, es converteixen en escriptors populars per tal d'atreure al poble a causes progressistes. Les seves armes s\u00f3n una literatura festiva de propaganda patri\u00f2tica, escrita en valenci\u00e0 dialectal, la llengua del poble.\r\nVa escriure en nombroses publicacions i revistes, en moltes d'elles ho feia amb els pseud\u00f2nims de Petaca-perillosa, Manuel Juli\u00e0 o Peres-tendres. Destaquen les seves col\u00b7laboracions a: El Cid, El Mole, El Sueco, El Tabalet, El Edetano, Les Belles Arts o El Miguelete. Moltes d'aquestes publicacions no volien destacar per la seva literatura est\u00e8tica ni per la seva defensa de la Renaixen\u00e7a. El seu objectiu, m\u00e9s aviat, es movia entre el proselitisme pol\u00edtic i la defensa del liberalisme. Per tant, Pasqual P\u00e9rez, tot i ser un escriptor de gran cultura, no va dubtar en fer servir una prosa m\u00e9s desenfadada i festiva per tal de criticar, de manera accessible per al poble, tant a pol\u00edtics com a renaixentistes \"de guant\". Fora d'aquest rang d'acci\u00f3, la seva tasca com a traductor \u00e9s molt significativa. Gran coneixedor de l'angl\u00e8s, itali\u00e0, franc\u00e8s i portugu\u00e8s va traduir tres toms dels viatges d'Al\u00ed Bei l'Abass\u00ed, la Vida de la Verge del abat Orsini, i va comen\u00e7ar la traducci\u00f3 de la B\u00edblia de Royaumont, que va ser acabada per Vicent Boix despr\u00e9s de la seua mort.\r\nCom a escriptor public\u00e0 t\u00edtols com:\u00a0La torre g\u00f3tica o El espectro de Limberg (1831), El hombre invisible o Las ruinas de Munsterhall (1833), La amnistia cristiana o El solitario del Pirineo\u00a0(1833), ELa urna sangrienta o El pante\u00f3n de Scianella\u00a0(1834)... convertint-se aix\u00ed en un dels primers autors de novel\u00b7la g\u00f2tica. Com a poeta va escriure la seua obra d'autos sacramentals en valenci\u00e0: El diable pres (1855), La loca de Morella (1863) i La venda improvisada (1867).\r\nTamb\u00e9 va contribuir de forma decisiva a l'art de la fotografia. Introdu\u00ed el daguerreotip a l'Estat espanyol. Estudi\u00e0 l'\u00fas del calotip, que permetia fer c\u00f2pies m\u00faltiples. Seva \u00e9s la primera fotografia publicada el 1852 a El Diario Mercantil. Un any abans, havia publicat una col\u00b7lecci\u00f3 de vistes titulada \"L'\u00c0lbum del Cabanyal\", tamb\u00e9 va ser pioner en aquesta tem\u00e0tica.\r\nVa morir als 64 anys a causa d'una forta apoplexia."}, {"id": 449, "name": "Josep", "surname": "Peris", "conjunction": "i", "second_surname": "Celda", "url": "/biografies/peris-celda-josep", "image": "/media/biography/image/peris_celda_josep_9ap446Q.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1960, "short_description": "Escriptor\r\nVa cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia aficionada al m\u00f3n del teatre. De fet, el seu pare li va transmetre molts coneixements sobre el m\u00f3n art\u00edstic, i el va emp\u00e8nyer a inscriure\u2019s, ja als 9 anys, a una companyia de sarsuela.\r\nVa comen\u00e7ar a estudiar dibuix a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles. Tanmateix, va abandonar l\u2019afici\u00f3 pel dibuix per centrar-se en el que realment era la seva vocaci\u00f3, la literatura. Va iniciar-se amb la poesia i el teatre, i en aquest camp, va tenir els seus \u00e8xits m\u00e9s rellevants. El seu estil era pur i proper al poble valenci\u00e0.\r\nUn cop iniciada la seva carrera com a autor teatral i escriptor en general, va arribar a publicar fins a 112 obres dram\u00e0tiques, la gran majoria d\u2019elles, en valenci\u00e0. Un dels seus grans \u00e8xits, en els inicis de la seva carrera, va ser l\u2019obra Tres artistes de porche, estrenada el 1902. El 1911 va publicar Terres mala\u00efdes, una adaptaci\u00f3 teatral de La Barraca, de Vicent Blasco i Ib\u00e1\u00f1ez. Uns anys despr\u00e9s, el 1918, va estrenar Nelo Bacora, un dels seus \u00e8xits m\u00e9s rellevants, entre molts d\u2019altres.\r\nFou un prol\u00edfic escriptor de llibrets de falla, amb els quals va obtenir diversos premis, entre els quals el premi \u00abDobl\u00f3 d\u2019a quart en or\u00bb el 1919, i \u00abDobl\u00f3 i plat de gl\u00f2ria\u00bb el 1926, ambd\u00f3s de Lo Rat-Penat. El seu llarg recorregut dins de Lo Rat-Penat \u2014on havia ocupat el c\u00e0rrec directiu de la seva Secci\u00f3 de Teatre i de l\u2019Escola teatral\u2014 el portaren a ser\u00a0homenatjat amb el Premi Extraordinari de l'entitat.\r\nCom a escriptor narratiu i poeta va publicar, entre d\u2019altres, El gran juego del Truc (1958) o Rialles del voler (1920).\r\nUn temps despr\u00e9s de la seva mort, se l\u2019homenatj\u00e0 amb una placa commemorativa a la seva casa. \u00c9s en aquest punt on cada any diverses comissions falleres li reten homenatge."}, {"id": 416, "name": "Manuel", "surname": "Peris", "conjunction": "i", "second_surname": "Fuentes", "url": "/biografies/peris-fuentes-manuel", "image": "/media/biography/image/peris_fuentes_manuel.jpg", "birth_date": 1857, "dead_date": 1932, "short_description": "Advocat, escriptor i pol\u00edtic\r\nVa cursar els estudis de Dret a Madrid. Un cop llicenciat, pass\u00e0 a formar part de la redacci\u00f3 de El Universo, peri\u00f2dic madrileny seguidor de Castelar, cap del Partido Liberal Posibilista.\r\nLa seva carrera com a lletrat el va fer destacar, per\u00f2, per les seves obres com a poeta i historiador. Les seves poesies, escrites en valenci\u00e0, van apar\u00e8ixer en diverses revistes valencianes. Van ser recopilades el 1928 i titulades com a Poesies. Va destacar la poesia \u00abUrbs lustratis\u00bb, premiada amb la Flor Natural dels Jocs Florals.\r\nCom a historiador, i m\u00e9s espec\u00edficament com a gran aficionat a la paremiologia, va recollir 1.500 refranys populars. El 1928 Estanislau Alberola els va publicar amb el t\u00edtol de Refranyer valenci\u00e0. Aix\u00ed mateix, es dedic\u00e0 a escriure obres teatrals, d\u2019entre les quals van destacar la com\u00e8dia A la terra (1925) i Parigual (1927).\r\nLa seva carrera com a escriptor el port\u00e0 a vincular-se amb el valencianisme cultural a partir de Lo Rat-Penat. En fou un membre actiu i va ser proclamat mestre en Gai Saber.\r\nParal\u00b7lelament, desenvolup\u00e0 una extensa carrera pol\u00edtic. Despr\u00e9s de vincular-se estretament amb El Universo, de Castelar, va ser escollit alcalde de la seva vila, Borriana, des del juliol del 1895 fins l\u2019octubre de 1897. Per mitj\u00e0 d\u2019aquest c\u00e0rrec, va col\u00b7laborar en la fundaci\u00f3 del Sindicat de Regs i la policia rural de la localitat.\r\nEl 1929 va guanyar el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, i poc temps abans de morir, va haver d\u2019afrontar una dura pol\u00e8mica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del Llibret de Falla. La pol\u00e8mica venia perqu\u00e8 es considerava que aquesta decisi\u00f3 responia a la seva voluntat d\u2019evitar que altres poetes m\u00e9s joves i anticlericals, el suplantessin. La pol\u00e8mica port\u00e0 a la publicaci\u00f3 d\u2019un manifest contrari a la seva figura, el Manifest Fallero de Pere Echevarr\u00eda.\r\nUn temps abans de morir, va desheretar el seu \u00fanic fill i ced\u00ed tot el seu patrimoni a l\u2019Orde Salesiana. Amb aquell patrimoni, el 1929 es van comen\u00e7ar a construir les Escoles Salesianes, tot i que s\u2019aturaren el 1931. Tamb\u00e9 ced\u00ed la seva biblioteca privada a la localitat."}, {"id": 486, "name": "Isidor", "surname": "Peris", "conjunction": "", "second_surname": "G\u00f3mez", "url": "/biografies/peris-gomez-isidor", "image": "/media/biography/image/peris_gomez_isidor.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1964, "short_description": "Metge i poeta\r\nFill del matrimoni format per Isidoro Peris i Dolores G\u00f3mez. Va cursar els estudis primaris a la seua localitat natal i, en acabant, va fer el batxillerat a l\u2019Institut Francesc Ribalta de Castell\u00f3 de la Plana. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia en 1918 i passava consulta al carrer de Sant Vicent, 36-38 de Val\u00e8ncia.\r\nS\u2019inici\u00e0 en la poesia en l\u2019\u00e8poca d\u2019estudiant universitari i conre\u00e0 b\u00e0sicament tres temes: la natura, la p\u00e0tria i la religi\u00f3. Amic del polifac\u00e8tic Josep Maria Bayarri, l\u2019estil que Peris imprim\u00ed en les seues composicions s\u2019adapt\u00e0 de manera molt exacta a l\u2019esperit jocfloralesc. Va publicar poemes en castell\u00e0 i valenci\u00e0 en les cap\u00e7aleres Arte y Letras: Revista de Castell\u00f3n, Diario de Valencia, La Correspondencia de Valencia, Oro de Ley: bolet\u00edn semanal de las congregaciones de la Purificaci\u00f3n y de la Inmaculada, Revista de Gand\u00eda, Revista de Villena i El Maestrazgo: Semanario Cat\u00f3lico-Mon\u00e1rquico. En castell\u00e0 trobem la seua tesi Quimioterapia de la tuberculosis quir\u00fargica; la monografia Topograf\u00eda m\u00e9dica de Onda, Castell\u00f3n\u00a0(1922), premiat amb 500 pessetes per l\u2019Instituto M\u00e9dico Valenciano, i la seua producci\u00f3 period\u00edstica.\r\nVa estar molt vinculat a l\u2019Acad\u00e8mia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, ubicada al carrer Llibrers n\u00famero 2 de Val\u00e8ncia, i fou ac\u00ed on va aconseguir un dels seus primers premis literaris el maig de 1913 per la poesia\u00a0\u201cA la Mare de Deu dels Desamparats\u201d. La premsa de l\u2019\u00e8poca defin\u00ed a Peris, als seus vint anys, com un \"distinguit i entusiaste valencianiste\". Uns mesos despr\u00e9s, l\u2019agost d\u2019aquell any, va resultar guanyador d\u2019un premi del\u00a0Certamen Literario de la Semana Jaimista. Tamb\u00e9 es va relacionar amb el Centre Valencianista del Pilar per mitj\u00e0 dels recitals po\u00e8tics que s\u2019hi celebraven, i aix\u00ed es va convertir en un personatge habitual dels cercles regionalistes i tradicionalistes de la ciutat.\r\nEl seu primer poemari, en realitat un recull de poemes ja publicats, porta el t\u00edtol De mon jard\u00ed (1915) i fou editat per l\u2019Agrupaci\u00f3 Pro Poesia Valenciana dins de la col\u00b7lecci\u00f3 \u201cPoetes Valencians Contemporanis\u201d, projecte iniciat per Bayarri.\r\nAquesta fama adquirida a Val\u00e8ncia el port\u00e0 a guanyar diversos premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en els anys posteriors. Fou distingit en els de 1917 amb l\u2019acc\u00e8ssit segon de la viola d\u2019or, i en els de 1919 amb l\u2019acc\u00e8ssit segon de la flor natural per\u00a0\u201cLo poema del camp\u201d\u00a0i amb l\u2019englantina d\u2019or pel poema\u00a0\u201cMare P\u00e0tria\u201d. L\u2019any seg\u00fcent aconsegu\u00ed l\u2019acc\u00e8ssit primer a la flor natural, i ja sota la dictadura de Primo de Rivera, el 1925, va assolir el premi que oferia el capit\u00e0 general de Val\u00e8ncia en aquest certamen pel poema \u201cEntrada de Jaume I en Valencia, vencedor dels moros\u201d.\r\nPel que fa a les composicions religioses de Peris, en destaquen dues gog\u00edstiques. D\u2019una banda, els\u00a0Gotjos al Santissim Salvador cual imache\u2019s venera en sa ermita, terme de la vila d\u2019Onda. De l\u2019altra, els\u00a0Gotjos a Sent Vicent Ferrer. Les dues van veure la llum l\u2019any 1917 i cap d\u2019elles \u00e9s cantada en l\u2019actualitat pels ve\u00efns de la seua localitat.\r\nLa carrera liter\u00e0ria de Peris no va continuar per molts m\u00e9s anys. Aquella efervesc\u00e8ncia creativa potser fou minorada per la mort prematura de la seua primera esposa, Elena Marco P\u00e9rez, que va faltar a Val\u00e8ncia el 21 de maig de 1928. Despr\u00e9s es va tornar a casar, ara amb Pilar Pi\u00f1\u00f3n White, i el matrimoni fix\u00e0 la seua resid\u00e8ncia al n\u00famero onze del carrer de Cervantes d\u2019Onda, poble natal del metge poeta. No tingu\u00e9 fills ni amb l\u2019una ni amb l\u2019altra dona. A la vila d\u2019Onda es va quedar i a la vila d\u2019Onda va morir v\u00edctima d\u2019una emb\u00f2lia cerebral el 1964. La corporaci\u00f3 municipal ondera, en la sessi\u00f3 plen\u00e0ria del 17 de mar\u00e7 de 1969, acord\u00e0 dedicar-li un carrer situat entre les actuals avingudes del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i de Catalunya."}, {"id": 411, "name": "Miquel", "surname": "Peris", "conjunction": "i", "second_surname": "Segarra", "url": "/biografies/peris-segarra-miquel", "image": "/media/biography/image/peris_segarra_miquel.jpg", "birth_date": 1917, "dead_date": 1987, "short_description": "Mestre i poeta\r\nFill de Miquel Peris Chillida i Adela Segarra Rib\u00e9s. El seu pare, vinculat al PSOE, era comerciant fruiter amb Europa, especialment Alemanya, pa\u00eds on curs\u00e0 els estudis anglo-germ\u00e0nics. Aix\u00ed, assum\u00ed tamb\u00e9 la feina de professor i traductor d\u2019obres en alemany.\r\nVa formar-se amb una educaci\u00f3 liberal i va aprendre a llegir i escriure a casa seva. Posteriorment, pass\u00e0 a l\u2019escola prim\u00e0ria de la Col\u00f2nia Educativa, i m\u00e9s tard, a l'Institut de Segon Ensenyament Francesc Ribalta. All\u00ed reb\u00e9 la influ\u00e8ncia de diversos professors que l\u2019encaminaren a l\u2019estudi de les Ci\u00e8ncies Naturals, que curs\u00e0 a Madrid. El seu oncle Gaiet\u00e0 Huguet i Segarra, un intel\u00b7lectual i promotor de la llengua pr\u00f2pia a Castell\u00f3, li enseny\u00e0 a escriure i llegir el valenci\u00e0.\r\nEl 1936 amb la Guerra Civil, va haver d\u2019interrompre els seus estudis a Madrid. Durant la guerra s\u2019implic\u00e0 de ple en les Missions Pedag\u00f2giques que acostaven el teatre, la poesia i la cultura en general a les comarques de Castell\u00f3.\u00a0\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil, a partir dels anys 1940, inici\u00e0 els seus estudis de Magisteri. Aix\u00ed, comen\u00e7\u00e0 a treballar com a mestre, especialment de ci\u00e8ncies naturals, durant quaranta anys. Treball\u00e0 a Ripoll, Forcall, Sant Mateu, a l\u2019Escola La Huerta de Vila-real, i al Col\u00b7legi Bisbe Climent de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nEn aquest per\u00edode comen\u00e7\u00e0 a escriure, iniciant, aix\u00ed, la que seria una extensa carrera liter\u00e0ria. Es dedic\u00e0 especialment al periodisme, al teatre i la narraci\u00f3, tot i que destac\u00e0 especialment per la poesia. Els seus temes m\u00e9s recurrents van ser el pairalisme, la personalitat mediterr\u00e0nia o els mites cl\u00e0ssics. Fou guardonat amb diversos premis locals, com els de Castell\u00f3, Vila-real o Nules. Aix\u00ed mateix, posteriorment algunes de les seves obres serien premiades als Jocs Florals, com Dissabte de maig\u00a0(1966) i Do de l\u2019amor\u00a0(1967).\r\nFou co-fundador del Centre Excursionista de Castell\u00f3 de la Plana i el 1962 col\u00b7labor\u00e0 en la creaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Huguet, entitat promotora del valencianisme cultural i art\u00edstic, i de l\u2019ensenyament de la llengua, que a partir de 1968 atorga els premis de \u00abValenci\u00e0 de l\u2019any\u00bb. Miquel Peris seria guardonat amb aquest premi el 1986, en reconeixement a la seva implicaci\u00f3 en la promoci\u00f3 dels valors culturals del pa\u00eds des de l\u2019\u00e0mbit literari. Entre el 1962 i el 1987 form\u00e0 part del patronat de la Fundaci\u00f3, amb el c\u00e0rrec de vocal.\r\nA partir de la d\u00e8cada de 1970 inici\u00e0 un nou per\u00edode en la seva obra liter\u00e0ria, amb la publicaci\u00f3 de diversos poemaris de car\u00e0cter intimista, els quals serien considerats els m\u00e9s reeixits de la seva carrera. D\u2019aquesta manera, ha sigut considerat un dels poetes de Castell\u00f3 amb una obra m\u00e9s nombrosa i transcendental.\r\nDeix\u00e0 un llegat molt important de preservaci\u00f3 del catal\u00e0 a la seva terra. I ho f\u00e9u, a m\u00e9s, durant els anys 1960 i 1970, anys en qu\u00e8 Castell\u00f3 s\u2019urbanitz\u00e0 a marxes for\u00e7ades pel seu desenvolupament econ\u00f2mic i industrial i perdia en part la seva identitat de segles. Algunes de les seves obres m\u00e9s importants van ser Aiguamoll i senill: primers poemes (1967) Poemes (1975), Trobes d\u2019amor i de mort (1976), Tr\u00edptic casol\u00e0 (1979), i finalment, la seva Obra completa (1981)."}, {"id": 644, "name": "Felip Gabriel", "surname": "Perles", "conjunction": "", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/perles-marti-felip-gabriel", "image": "/media/biography/image/perles_marti_felip-gabriel.jpg", "birth_date": 1931, "dead_date": 1994, "short_description": "Mestre, genealogista i divulgador de la hist\u00f2ria\r\nEstudi\u00e0 Magisteri i guany\u00e0 l\u2019oposici\u00f3 al cos de directors escolars, c\u00e0rrec que exerc\u00ed a D\u00e9nia i a Gandia. El 1986, per canvis en la normativa legal, s\u2019extingeix el cos de directors i elegeix com a nova destinaci\u00f3 la biblioteca de l\u2019Institut de Batxillerat Ausi\u00e0s March de Gandia. Aix\u00ed mateix, estudi\u00e0 Genealogia, Her\u00e0ldica i Nobili\u00e0ria a l\u2019Instituto Salazar y Castro, del CSIC.\r\nLa major part de la seua activitat p\u00fablica es realitz\u00e0 a Gandia. A l\u2019ajuntament, fou regidor l\u2019any 1976 pel partit Coalici\u00f3n Democr\u00e1tica. El 1978 fou nomenat cronista oficial de la ciutat i, a m\u00e9s, desenvolup\u00e0 un treball considerable en l\u2019Institut Duque Real Alonso el Viejo, creat pel consistori. Aix\u00ed mateix, col\u00b7labor\u00e0 activament en el Centre d\u2019Iniciatives Tur\u00edstiques i estigu\u00e9 molt lligat a l\u2019entitat Foment d\u2019Agricultura, Ind\u00fastria i Comer\u00e7, d\u2019on fou bibliotecari.\r\nVa ser un home enamorat de la seua ciutat i dels seus monuments i personatges, i es dedic\u00e0 a divulgar-los en la premsa local (Ciudad, El Tossal, Vall de Bayr\u00e9n, Safor Guia), en la de la capital valenciana (Levante, Las Provincias, Valencia Atracci\u00f3n), en els anuaris que amb motiu de diverses festivitats es celebren a Gandia (Passi\u00f3, Fira i Festes, Foc i Flama), en publicacions especialitzades com Anales del Centro de Cultura Valenciana i Archivo de Arte Valenciano, en confer\u00e8ncies, presentacions, programes de r\u00e0dio i televisi\u00f3, i tamb\u00e9 en forma de llibre. L\u2019objecte de la seua activitat fou molt variat: des dels cl\u00e0ssics del segle XV valenci\u00e0 fins al patrimoni art\u00edstic saforenc. Per\u00f2 tamb\u00e9 elabor\u00e0 genealogies, informes her\u00e0ldics i rutes tur\u00edstiques, encuny\u00e0 medalles commemoratives i estamp\u00e0 iconografies. Abord\u00e0, per tant, temes culturals molt diversos, per\u00f2 complementaris, de tal manera que se\u2019l pot considerar un pol\u00edgraf. L\u2019objectiu b\u00e0sic que es proposava era difondre Gandia entre els seus conciutadans per tal que aprengueren a estimar-la. Els textos que an\u00e0 produint li valgueren la pertinen\u00e7a a diverses institucions: Associaci\u00f3 de Cronistes Oficials del Regne de Val\u00e8ncia, Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, Societat d\u2019Her\u00e0ldica i Genealogia Valenciana, de la qual fou president; Acad\u00e9mie des Sciences, Arts et Belles-Lettres de Dijon i la Real Academia de Cultura Valenciana, si b\u00e9 els seus escrits valencians seguiren ortogr\u00e0ficament les Normes de Castell\u00f3. Potser, la distinci\u00f3 que m\u00e9s l\u2019enorgullia era la de Cavaller de l\u2019Orde Sobir\u00e0 i Militar de Malta.\r\nEntre la seua obra, sempre amb voluntat divulgativa, destaquen els textos biling\u00fces catal\u00e0-castell\u00e0 a p\u00e0gines acarades, editats a Gandia en la Instituci\u00f3 Duque Real Alonso el Viejo: Joan Ro\u00eds de Corella. Biobliografia (1977), Ausias March. Genealogia (1978) i Joanot Martorell. Crestomatia (1979), en certa manera orientat pel genealogista i historiador Llu\u00eds Cerver\u00f3 Gomis; i Gand\u00eda. Rutas tur\u00edsticas de la Safor (1979), en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Josep Soler Carnicer, opuscle publicat pel Centre d\u2019Iniciatives Tur\u00edstiques; Historia gr\u00e0fica de Gandia (1981), editada per Foment d\u2019Agricultura, Ind\u00fastria i Comer\u00e7; El monasterio de San Jer\u00f3nimo de Gand\u00eda (1988), monogr\u00e0fic de la revista Vall de Bayr\u00e9n; Jos\u00e9 Lull o el impresionismo figurativo (Galer\u00eda de Arte Benedito. M\u00e0laga, 1989), El Real Monasterio Sanjuanista de N\u00aa S\u00aa de la R\u00e1pita (Orden de Malta) (Gandia, 1990) i Gu\u00eda del Palacio Ducal de Gand\u00eda (Gandia, 1994).\r\nA m\u00e9s, cal recordar la seua col\u00b7laboraci\u00f3 en el Cat\u00e1logo monumental de la provincia de Valencia (1986), concretament en les comarques de la Vall d\u2019Albaida i la Safor, dirigit per Felip M\u00aa Gar\u00edn.\r\nL\u2019any 1996, Abelardo Herrero public\u00e0 Recordando a un ilustre gandiense. Memoria-Homenaje a Felipe G. Perles Mart\u00ed, i el Centre d\u2019Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell edit\u00e0 la Miscel\u00b7l\u00e0nia F. G. Perles Mart\u00ed, que reun\u00ed els treballs d\u2019especialistes en les diferents parcel\u00b7les del saber que havia tractat l\u2019autor, a m\u00e9s d\u2019un delicat apunt biogr\u00e0fic de l\u2019escriptor Josep Piera."}, {"id": 487, "name": "Diego", "surname": "Perona", "conjunction": "", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/perona-martinez-diego", "image": "/media/biography/image/perona_martinez_diego.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1962, "short_description": "Actor, empresari teatral, escriptor i locutor de r\u00e0dio\r\nDiego Perona Mart\u00ednez va n\u00e0ixer a Cieza (M\u00farcia), per\u00f2 els seus pares (Juan Perona i Josefa Mart\u00ednez) van emigrar poc despr\u00e9s a la Plana a principis del segle XX. Vivien al carrer d\u2019Amadeu I, n\u00famero 54. Diego va mostrar una afici\u00f3 i unes aptituds especials per al teatre, ser\u00e0 actor per\u00f2 no s\u2019hi dedicar\u00e0 de manera professional; als anys 20 era director de l\u2019agrupaci\u00f3 teatral Linares Rivas. Era oficial de Correus des del 1916 i gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936.\r\nL\u2019obra liter\u00e0ria de Diego Perona inclou poesia, teatre, prosa i traduccions. A Castell\u00f3 va escriure algunes proses l\u00edriques de 1915 en la revista Arte y Letras i va ser col\u00b7laborador de La Provincia Nueva des de 1927. D'aquells anys hi ha alguns poemes esparsos en valenci\u00e0 en la premsa castellonenca, tot i que la major part de la seua producci\u00f3 s\u00f3n textos breus en castell\u00e0 emesos per R\u00e0dio Moscou i R\u00e0dio Belgrad entre els anys 40 i 60, alguns dels quals van ser publicats en revistes i peri\u00f2dics. En els seus poemes trobem la ironia, l\u2019evocaci\u00f3 de la comarca de la Plana, la situaci\u00f3 d\u2019Espanya durant el franquisme, l\u2019internacionalisme, els temes vinculats a la milit\u00e0ncia pol\u00edtica i a personatges de refer\u00e8ncia liter\u00e0ria i pol\u00edtica.\r\nLa vida de Perona est\u00e0 marcada pel comprom\u00eds pol\u00edtic i cultural. Va ser delegat de la Uni\u00f3 General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista despr\u00e9s de desfer-se el Partit Radical Socialista a la capital. Durant la guerra va formar part del Comit\u00e9 Antifeixista creat a la ciutat per a reaccionar al colp d\u2019estat militar, va ser tinent d\u2019alcalde en diversos moments i fins i tot alcalde accidental al febrer de 1938. Pocs dies abans de l\u2019entrada de les tropes franquistes a Castell\u00f3, va emigrar amb la seua fam\u00edlia a Val\u00e8ncia. El 29 de mar\u00e7 de 1939 va eixir del port de Val\u00e8ncia cap a l\u2019Alger, i posteriorment es refugi\u00e0 a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, on arrib\u00e0 pel maig del 1939. Primer hi treball\u00e0 com a educador i animador cultural dins de les resid\u00e8ncies dels Xiquets de la Guerra, i despr\u00e9s destacar\u00e0 per la seua activitat en R\u00e0dio Moscou, amb el pseud\u00f2nim de Diego de la Plana. A la r\u00e0dio va coincidir amb Josefina L\u00f3pez (qui, en tornar de l\u2019exili, es retir\u00e0 al Grau de Castell\u00f3 i desenvolup\u00e0 una tasca pol\u00edtica i cultural molt important). En la r\u00e0dio va reeixir professionalment per la qualitat de la seua dicci\u00f3, relacionada amb la seua experi\u00e8ncia teatral i de l\u2019\u00e8poca al capdavant de l\u2019EAJ 14 de Castell\u00f3 dels anys de la Rep\u00fablica. \u00c9s recordat per les emissions de r\u00e0dio teatre, en obres com Mariana Pineda de Garc\u00eda Lorca.\r\nL\u2019any 1956 comencen expedicions de retorn a Espanya dels exiliats en la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. Tanmateix, quan el 29 de maig de 1957 arriba Perona al port de Castell\u00f3 en el vaixell Krym, les autoritats franquistes de la ciutat li deneguen l\u2019autoritzaci\u00f3 per a desembarcar, i ha de retornar a Moscou. Posteriorment es traslladar\u00e0 a Ljubljana (Eslov\u00e8nia, dins de l\u2019antiga Iugosl\u00e0via), on va morir el 1962 sense haver pogut retornar a casa.\r\nLa seua mem\u00f2ria havia estat ocultada fins fa uns anys, i incl\u00fas la fam\u00edlia en tenia una idea esbiaixada com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la demonitzaci\u00f3 del seu passat comunista.\u00a0"}, {"id": 513, "name": "Enric", "surname": "Perteg\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Ferrer", "url": "/biografies/pertegas-ferrer-enric", "image": "/media/biography/image/pertegas_ferrer_enric.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1962, "short_description": "Pintor i il\u00b7lustrador\r\nFill del metge Enric Perteg\u00e0s Malvech (1847-1917) i de la mestra krausista Francesca Ferrer Lecha (1853-1931), professora de dibuix de l\u2019Escola de Magisteri de Val\u00e8ncia entre 1899 i 1902. Vivien per les engires del carrer de Quart de Val\u00e8ncia.\r\nVa estudiar el batxillerat a l\u2019Institut de Val\u00e8ncia (actual Llu\u00eds Vives) i ingress\u00e0 en l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles. En 1897 ja hi destacava com a alumne brillant i al final dels estudis estudis obtenia el premi extraordinari de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. El 1905 era becat per a perfeccionar els estudis amb els pintors Antoni Fillol, Salvador Tuset i Ignasi Pinazo.\r\nPrimerament va treballar d\u2019escen\u00f2graf, de cartellista de bous i dibuixant de Las Provincias, La Voz de Valencia, El Pueblo i El Clar\u00edn. En l\u2019Exposici\u00f3 Regional de 1909 va guanyar la Primera Medalla.\r\nEl 17 de novembre de 1915 es va casar a l\u2019esgl\u00e9sia dels Sants Joans de Val\u00e8ncia amb Elisa Sen\u00eds Sen\u00eds (1884-1942), amb la qual va tindre un fill, Enric. En morir la muller, es va tornar a casar en 1943 amb l\u2019alzirenya Caritat Sim\u00f3 Sim\u00f3 (1900-1962). Tots dos van faltar en 1962 amb una difer\u00e8ncia de quatre dies.\r\nLa traject\u00f2ria art\u00edstica i valencianista d\u2019Enric Perteg\u00e0s presenta dues etapes ben diferents, marcades per la dictadura franquista. Abans de la guerra va ser membre de l\u2019entitat Val\u00e8ncia Nova (1904-1907) i membre actiu del valencianisme en altres agrupacions com la Joventut Valencianista i P\u00e0tria Nova. Va realitzar portades per al Semanari Valencianiste, Peri\u00f3dich Regionaliste i per a llibres d\u2019autors com Daniel Mart\u00ednez Ferrando, Jacint Maria Mustieles, Maximi\u00e0 Alloza, Mari\u00e0 Ferrandis Agull\u00f3, Teodor Llorente Falc\u00f3 o Mare Nostrum de Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez (1919). Una gran part de la seua producci\u00f3 anava destinada a la premsa que editava el republicanista Vicent Miquel Carceller, com ara el taur\u00ed El Clar\u00edn i la c\u00f2mica i sical\u00edptica La Traca. Perteg\u00e1s signava tamb\u00e9 amb altres pseud\u00f2nims: Tram\u00fas, Sade i es creu tamb\u00e9 que Fersal en revistes del mateix editor com La Sombra, La Chala, El Piropo, B\u00e9same, Rojo y Verde o l\u2019anual El Fallero.\r\nEn la segona \u00e8poca d\u2019El Cuento del Dumenche (1914-1921) \u2013El Cuento del Dumenge a partir de 1919\u2013, va il\u00b7lustrar 39 obretes de Mari\u00e0 Ferrandis Agull\u00f3, Ramon Andr\u00e9s Cabrelles, Rafael Sanchis Arc\u00eds, Ximo Altaba Ruiz, Teodor Llorente Falc\u00f3, Francesc Puig Espert, Salvador Castillo Herrero, Ventura Vidal, Vicent Ram\u00edrez Ferriols, Vicent Chover, Ricard Salavert Torres, Mari\u00e0 Solaz Gadea, Jacint Maria Mustieles i Perales de Verdonces, Mari\u00e0 Ballester Pastor, Paco Barchino P\u00e9rez, Joan Baptista Valls Castell, Josep Aznar Pellicer, Nieves Sagaseta de Hurdoz, Joan Mateu Pascual, Vicent Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Vicent Miquel Carceller, Eduard Mart\u00ednez Sabater, Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, Eduard Bu\u00efl Navarro, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Baptista Brocal, Emili Fornet d\u2019Asensi, Francesc Vidal Roig, Llu\u00eds Rafel Puig Mu\u00f1oz, Vicent Pla Momp\u00f3, Enric Duran i Tortajada, Francesc Almela i Vives, Josep Cervera Avi\u00f1\u00f3 i Josep Rodrigo Alamar.\r\nVa destacar com a pintor de nus femenins a partir dels anys 20, fet que despert\u00e0 algunes pol\u00e8miques per l\u2019\u00fas de s\u00edmbols lligats a una tradici\u00f3 carrinclona que no es volia superar, per\u00f2 els seus admiradors van saber admirar la bellesa i frescor de la seua pintura. Perteg\u00e0s impartia confer\u00e8ncies i preparava exposicions en l\u2019Ateneu Mercantil. En 1925 viatj\u00e0 per la Costa Blava i va passar un temps amb\u00a0 Blasco Ib\u00e1\u00f1ez a la casa que tenia a Menton; en aquell viatge, inoblidable per a ell, li decor\u00e0 una part de la mansi\u00f3.\r\nEn els anys 30 treball\u00e0 en l\u2019Editorial Gueri, i despr\u00e9s de la guerra dibuix\u00e0 historietes com La Guerra de los Planetas, Ultus, el Rey de la Selva (1943) o\u00a0Silac, el Hombre Le\u00f3n\u00a0(1945) amb el pseud\u00f2nim Henry, d\u2019una qualitat gr\u00e0fica in\u00e8dita en aquella \u00e8poca. Posteriorment, fins al seu dec\u00e9s en 1962, tra\u00e7\u00e0 tires en tebeos com\u00a0Jaimito,\u00a0Maril\u00f3,\u00a0Juventud Audaz\u00a0o\u00a0Pumby.\r\nEnric Perteg\u00e0s va poder escapolir-se de c\u00e0stigs pitjors per la seua condici\u00f3 de republic\u00e0 d\u2019esquerres, pintor i dibuixant sat\u00edric i sical\u00edptic, gr\u00e0cies a algunes relacions que conservava en el b\u00e0ndol vencedor. El preu que va pagar fou el silenciament de la seua obra, l\u2019ostracisme i una vida de m\u00e0xima discreci\u00f3 que s\u2019ha recuperat parcialment fa pocs anys."}, {"id": 363, "name": "Artur", "surname": "Perucho", "conjunction": "i", "second_surname": "Badia", "url": "/biografies/perucho-badia-artur", "image": "/media/biography/image/perucho_badia_artur.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1956, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill de Pascual Perucho i Lloret, ori\u00fcnd de X\u00e0tiva, que estava al front de l'estaci\u00f3 telef\u00f2nica i telegr\u00e0fica de Borriana, el qual, el 1913, fou destinat a Val\u00e8ncia com a director de la Compa\u00f1\u00eda Peninsular de Tel\u00e9fonos i posteriorment a Madrid.\r\nPeriodista prematur\r\nA Val\u00e8ncia Perucho curs\u00e0 el batxillerat en l'Instituto de Ense\u00f1anza General y T\u00e9cnico Llu\u00eds Vives, on fund\u00e0 la revista juvenil Apolo. Estudi\u00e0 Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i a la Universitat Central de Madrid.\r\nDes de ben jove col\u00b7labor\u00e0 en els setmanaris de X\u00e0tiva El Progreso i El Dem\u00f3crata, i public\u00e0 la biografia del notari regeneracionista Julio Senador G\u00f3mez (Siluetas, 1923). Des dels vint anys col\u00b7laborava regularment en El Pueblo\u00a0\u2014l'\u00f2rgan oficial del republicanisme blasquista\u2014 amb comentaris literaris, reflexions d'actualitat i evocacions diverses, que sorprenen per la qualitat de la prosa, l'agudesa dels judicis, la quantitat d'informaci\u00f3 i la capacitat de cr\u00edtica d'un jove de la seva edat, plenament conven\u00e7ut, a m\u00e9s, que calia combatre el caciquisme i la dictadura primoriverista des de tots els fronts. Tamb\u00e9 feia confer\u00e8ncies arreu, en especial sobre temes culturals i pol\u00edtics. El 1927, vivint a Madrid, col\u00b7labor\u00e0 en La Gaceta Literaria.\r\nTrasllat a Barcelona\r\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la mort del pare \u2014el maig de 1927\u2014, es trasllad\u00e0 a Barcelona, on fou molt ben acollit en els cercles pol\u00edtics i literaris, desenvolup\u00e0 una gran activitat i s'implic\u00e0 en tota classe de projectes. F\u00e9u de pont entre catalans i valencians, com es despr\u00e8n de les seves col\u00b7laboracions en Taula de Lletres Valencianes. Aleshores comen\u00e7\u00e0 a publicar en La Nostra Terra, La Nova Revista, Joia, La Publicitat, D'Ac\u00ed i d'All\u00e0, Diario de Barcelona, Acci\u00f3 Valenciana, Avant i El Cam\u00ed.\r\nCorresponsal a Par\u00eds i lector a Marburg\r\nPer mediaci\u00f3 de Joan Estelrich, que l'envi\u00e0 a Par\u00eds per impulsar el projecte de la Revue Catalane, el febrer de 1929 obtingu\u00e9 la corresponsalia de Diario de Barcelona. Impressionat per l'experi\u00e8ncia parisenca, escrigu\u00e9 all\u00e0 la seva \u00fanica novel\u00b7la, \u00cdcar o la impot\u00e8ncia (1929), la m\u00e9s moderna durant d\u00e8cades d'un autor valenci\u00e0, en qu\u00e8 molts elements de la narraci\u00f3 s\u00f3n autobiogr\u00e0fics. Tamb\u00e9 redact\u00e0 a Par\u00eds la part fonamental de Catalunya sota la dictadura (1930), assaig politicoperiod\u00edstic en qu\u00e8 f\u00e9u una an\u00e0lisi minuciosa dels efectes que la dictadura primoriverista caus\u00e0 en les institucions i en la societat catalana, especialment pel que respecta a la prohibici\u00f3 de l'\u00fas de la llengua. Perucho, que provenia del republicanisme valencianista, es declarava republic\u00e0 federal d'esquerres i catalanista conven\u00e7ut.\r\nEn qualitat de secretari d'Estelrich va assistir a les sessions del 5\u00e8 Congr\u00e9s de les Minories Nacionals (Ginebra, 1929) i, com a periodista, form\u00e0 part de la delegaci\u00f3 catalana que, encap\u00e7alada per Llu\u00eds Nicolau d'Olwer, assist\u00ed al 6\u00e8 Congr\u00e9s (Ginebra, 1930).\r\nPel febrer de 1930 project\u00e0 noves activitats pol\u00edtiques i period\u00edstiques a Val\u00e8ncia, on se l'inclogu\u00e9 en l'antologia generacional La poesia valenciana en 1930 (1930). Aleshores el seu amic Vicent Llorens Castillo, aconsellat per Leo Spitzer, canvi\u00e0 el lectorat d'espanyol de la Universitat de Marburg pel de la Universitat de Col\u00f2nia i li ofer\u00ed la possibilitat que se'n fes c\u00e0rrec.\r\nA Marburg f\u00e9u classes d'espanyol i de catal\u00e0 i comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar en Acci\u00f3 Valenciana, Avant, Mirador, La Rambla de Catalunya, La Rambla, Revista de Catalunya i Diari del Migdia, on demostr\u00e0 les seves magn\u00edfiques dots com a analista de pol\u00edtica internacional.\r\nA Madrid, durant la Rep\u00fablica\r\nArran de la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, en ser nomenat ministre d'Economia Nacional en els dos primers governs d'Aza\u00f1a Llu\u00eds Nicolau d'Olwer, d'Acci\u00f3 Catalana Republicana, Perucho, que s'hi havia afiliat, fou nomenat secretari particular del subsecretari, Josep Barbey i Prats.\r\nConcorregu\u00e9 per la circumscripci\u00f3 de Castell\u00f3 a les eleccions a Corts constituents del 28 de juny de 1931 per la concentraci\u00f3 d'esquerres dels republicans federals, per\u00f2 no obtingu\u00e9 l'acta de diputat, ja que tan sols aconsegu\u00ed 6.575 vots i qued\u00e0 en \u00faltim lloc.\r\nUns mesos despr\u00e9s, quan en el tercer govern d'Aza\u00f1a fou nomenat ministre d'Hisenda Jaume Carner i Romeu, d'Esquerra Republicana de Catalunya, Perucho pass\u00e0 a dur-li la secretaria particular, lloc del que cess\u00e0 el febrer de 1932.\r\nAleshores es qued\u00e0 a viure a Madrid, on mantingu\u00e9 una notable activitat i s'introdu\u00ed en els cercles culturals d'esquerres. Public\u00e0 regularment en El Imparcial, La Libertad, Luz, Heraldo de Madrid, El Liberal de Bilbao i El Luchador de Alicante, sense abandonar les seves col\u00b7laboracions habituals en altres mitjans. Tragu\u00e9 el llibre d'elements de Dret Pol\u00edtic Les formes de govern (1931), aix\u00ed com un resum en castell\u00e0 de Catalu\u00f1a bajo la dictadura (1931), el Manual de literatura russa (1933), les narracions Matrimonio feliz (1934) i Regalo de bodas (1935). Tamb\u00e9 escrigu\u00e9 algunes traduccions i diverses obres de teatre que, lamentablement, no s'han conservat. El 23 de setembre de 1935 contragu\u00e9 matrimoni civil a Madrid amb la parisenca Lucienne Gache, amb qui mantenia relacions des de 1929.\r\nA Barcelona, durant la Guerra Civil\r\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de la sublevaci\u00f3 militar de juliol de 1936 i la subseg\u00fcent Guerra Civil, Perucho s'identific\u00e0 per complet amb l'ideal comunista, sense abandonar el republicanisme federal d'esquerres i catalanista. L'octubre de 1936 el matrimoni s'instal\u00b7l\u00e0 a Barcelona. Havent estat confiscat pel PSUC el setmanari Mirador, Perucho en fou designat director. En aquest per\u00edode es dedic\u00e0 sobretot a publicar en diaris militants com Moments, Estampa, Mundo Obrero, La Vanguardia, Verdad i Frente Rojo. Tamb\u00e9 fou un dels responsables de la productora i distribu\u00efdora cinematogr\u00e0fica de filiaci\u00f3 comunista Film Popular, per a la qual va traduir, adaptar o doblar diferents pel\u00b7l\u00edcules, a m\u00e9s d'escriure els guions de diversos reportatges.\r\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia dels Fets de Maig de 1937 \u2014en qu\u00e8 l'aventurisme trotskista del POUM sofr\u00ed una dura repressi\u00f3 governamental\u2014, aparegu\u00e9 el llibre Espionaje en Espa\u00f1a (1938) que, firmat per un inexistent \u00abMax Rieger\u00bb i prologat per Jos\u00e9 Bergam\u00edn, es present\u00e0 com una traducci\u00f3 feta per Lucienne i Arturo Perucho. Es tract\u00e0 d'una maniobra ordida pels stalinistes a fi de documentar i demostrar que els dirigents del POUM eren agents del feixisme internacional i quintacolumnistes de Franco. El fet que tant ell com Lucienne figuren com a \u00abtraductors\u00bb d'Espionaje en Espa\u00f1a, s'explica pel prop\u00f2sit de donar credibilitat al producte ja que, en els darrers anys, ambd\u00f3s havien tradu\u00eft algunes obres de car\u00e0cter marxista. A m\u00e9s, Perucho havia publicat la biografia de l'heroic brigadista alemany Hans Beimler, torturat pels nazis a Dachau.\r\nEl mes d'agost de 1937 fou designat director de Treball, l'\u00f2rgan diari del PSUC, responsabilitat que exerc\u00ed fins a juliol de 1938, en qu\u00e8 fou destinat al XII Cos de l'Ex\u00e8rcit com a comissari i encarregat de premsa.\r\nExiliat a M\u00e8xic\r\nEls primers dies de febrer de 1939 pass\u00e0 la frontera del Pert\u00fas i es reun\u00ed amb Lucienne a Par\u00eds, on romangu\u00e9 fins que el 4 d'abril embarc\u00e0 a Sant Nazer en el Flandre, vapor que transportava un nombr\u00f3s grup de jueus polonesos que fugien del nazisme. Els passatgers van desembarcar a Veracruz el 22 d'abril de 1939. Per a Perucho, que tenia 37 anys, comen\u00e7ava l'exili definitiu.\r\nA finals de juliol Lucienne va arribar en el Mexique, vaixell noliejat pel SERE. Poc temps despr\u00e9s es va quedar embarassada i el 4 de juny de 1940 va donar a llum un nad\u00f3 a qui van anomenar Max. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia del part, per\u00f2, al cap de dues setmanes va morir de febres puerperals. El fill fou adoptat per un matrimoni que el va inscriure amb els seus cognoms. Es tracta del poeta Max Rojas Proenza, el qual va morir a M\u00e8xic DF el 24 d'abril de 2015.\r\nAleshores Perucho va fer vida a banda dels cercles que freq\u00fcentaven els exiliats catalans i valencians. De fet, com explicava a Joan Fuster, Vicen\u00e7 Riera Llorca no va aconseguir que li escrigu\u00e9s cap article, a pesar de les seves reiterades promeses: \u00abArtur Perucho em va prometre un article cada mes \u2014el primer me l'havia d'enviar dos dies despr\u00e9s de la conversa que vam tenir a casa seva, en la qual vam arribar a concretar els temes que tractaria\u2014 i en dos mesos no ha donat senyals de vida. Des que surt LNR em promet un article cada vegada que em veu i ja feia quatre anys que no el creia; per\u00f2 aquesta darrera vegada em va arribar a enganyar \u2014\u00e9s clar que el primer enganyat \u00e9s ell, perqu\u00e8 ho promet de bona fe\u2014 en veure'l tan entendrit amb les teves paraules.\u00bb (Carta a Joan Fuster, 4 de febrer de 1951).\r\nEn canvi, es va mantenir en contacte amb exiliats espanyols d'expressi\u00f3 castellana, es va abocar a una vida de boh\u00e8mia i, arran del pacte Ribbentrop-Molotov, fou bastant cr\u00edtic amb les inst\u00e0ncies directives del PCE, actitud que li report\u00e0 l'expulsi\u00f3 del partit.\r\nUna firma reconeguda en el periodisme mexic\u00e0\r\nGr\u00e0cies a la seva extraordin\u00e0ria simpatia personal, afany de superaci\u00f3 i capacitat professional, en la d\u00e8cada del 1940 treball\u00e0 en les emissores de r\u00e0dio XEQ i XEB i particip\u00e0 en alguns projectes cinematogr\u00e0fics del productor valenci\u00e0 Blas L\u00f3pez Fandos, entre altres.\r\nPerucho trob\u00e0 el seu lloc en la premsa del pa\u00eds d'adopci\u00f3. Fou coordinador d'informaci\u00f3 internacional del setmanari Tiempo, corrector d'estil d'El Nacional i cr\u00edtic de cinema del suplement cultural del mateix diari i tamb\u00e9 d'Exc\u00e9lsior. La seva aportaci\u00f3, junt amb la d'altres periodistes espanyols, va resultar decisiva per a modernitzar la cr\u00edtica cinematogr\u00e0fica a M\u00e8xic. Tamb\u00e9 va escriure sobre els balls tradicionals i la dansa moderna a M\u00e8xic. Va publicar regularment en Novedades, Atisbos, Auge, Ma\u00f1ana, Revista de Am\u00e9rica, Artes de M\u00e9xico, Nuestra M\u00fasica, Novelas de la pantalla i Mirador\u00a0\u2014edici\u00f3 mexicana impulsada per Joan Grijalbo en record de l'hist\u00f2ric setmanari que Perucho havia dirigit a Barcelona.\r\nA causa de la seva amistat amb Rodolfo Halffter va publicar m\u00e9s d'un treball en Nuestra M\u00fasica. Amb Otto Mayer-Serra, Fernando D\u00edez de Urdanivia i el mateix Halffter va crear la revista d'informaci\u00f3 discogr\u00e0fica 33 1/3.\r\nFou en l'emissora XEB on va travar relacions amb l'actriu radiof\u00f2nica Nen\u00e9 Torres, amb la qual va formar una nova fam\u00edlia que va tenir tres filles: Angelita, Catalina i Er\u00e9ndira, nascudes, respectivament, en 1949, 1951 i 1953.\r\nVa morir, quan encara no tenia 54 anys, v\u00edctima d'una hipertensi\u00f3 maligna. Est\u00e0 enterrat en el Pante\u00f3n Espa\u00f1ol de la capital federal de M\u00e8xic."}, {"id": 519, "name": "Josefina", "surname": "Piera", "conjunction": "", "second_surname": "Rosario", "url": "/biografies/piera-rosario-josefina", "image": "/media/biography/image/piera_rosario_josefina.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1955, "short_description": "Escriptora\r\nJosefina Piera Rosario va n\u00e9ixer a Aiora l\u2019any 1890; era filla del metge Lisardo Piera Azor\u00edn, d\u2019Aiora, i de Amparo Rosario Lluc, d\u2019Alzira, ciutat on es va establir la fam\u00edlia quan era una xiqueta i on va estudiar a l\u2019escola de les Escol\u00e0pies. El 1914, es va casar amb el tamb\u00e9 metge i cirurgi\u00e0 Evaristo Navarro S\u00e1nchez i van tindre dos fills, Josefina i Evaristo. La seua vida va estar a cavall entre Val\u00e8ncia i Alzira, on s\u2019implic\u00e0 en el manteniment de la devoci\u00f3 religiosa i esdevingu\u00e9 la primera presidenta de l\u2019Associaci\u00f3 Ben\u00e8fica de Senyores de Nostra Senyora del Lluc.\r\nA partir dels anys vint i fins al 1933, Piera col\u00b7labora amb alguns mitjans com l'Heraldo de Alcira, l'Heraldo de La Ribera, Voz Agraria i, sobretot, Las Provincias, on publicar\u00e0 narracions, cr\u00f2niques i articles d\u2019opini\u00f3 en castell\u00e0 sobre diverses tem\u00e0tiques; en ells, exposa alguns elements fonamentals dels seus valors, sempre des d\u2019un posicionament conservador: una profunda religiositat, una preocupaci\u00f3 per aspectes relacionats amb les dones \u2013 la maternitat, la formaci\u00f3 moral i cultural o l\u2019ocultaci\u00f3 de les aportacions femenines al llarg de la hist\u00f2ria o el sufragi femen\u00ed \u2013, la defensa de l\u2019agricultura valenciana o el valencianisme.\r\nAix\u00ed, el 8 de novembre de 1930 publica la columna \u00abValencianismo\u00bb on es mostra partid\u00e0ria de l\u2019impuls valencianista dels darrers temps per\u00f2 critica la superficialitat amb qu\u00e8 molts homes s\u2019hi han afegit a aquest moviment; a m\u00e9s, indica que la tensi\u00f3 entre Val\u00e8ncia, d\u2019una banda, i Castell\u00f3 i Alacant, d\u2019una altra, s\u2019agreuja a causa del centralisme que exerceix el cap i casal; per tal de superar aquesta jerarquia, que compara amb la manera de funcionar de Madrid amb la resta de territoris de l\u2019estat, proposa una uni\u00f3 que, sense deixar ning\u00fa enrere, enfortisca el valencianisme arreu del pa\u00eds.\r\nEl 16 de gener de 1932 publicar\u00e0 l\u2019article d\u2019opini\u00f3 \u00abActuaci\u00f3 femenina\u00bb, on defensa el dret a vot de les dones que s\u2019exercir\u00e0, per primera vegada, en les eleccions de noviembre de 1933. Piera anima a la mobilitzaci\u00f3 de les cat\u00f2liques i els recorda que, m\u00e9s enll\u00e0 del dret, tenen l\u2019obligaci\u00f3 moral de votar per a protegir-se de l\u2019amena\u00e7a que suposaria un govern progressista per a la religi\u00f3 i les tradicions pr\u00f2pies. El 12 de desembre d\u2019aquell mateix any, Josefina Piera oferir\u00e0 amb molt d\u2019\u00e8xit la confer\u00e8ncia \u00abEspirit llevant\u00ed: Belles-Arts i llenguaje\u00bb en un cicle de \u00abConverses\u00bb organitzat per l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta.\r\nPiera va desenvolupar el seu discurs a partir de dos blocs: en primer lloc, reivindicar\u00e0 el valor del patrimoni arquitect\u00f2nic, escult\u00f2ric, pict\u00f2ric o musical valencians, tot destacant l\u2019aportaci\u00f3 que significa l\u2019obra de Sorolla. En segon lloc, centra el seu discurs en la llengua, la qual cal conservar i propagar arreu, i per aix\u00f2, es mostra obertament satisfeta del aven\u00e7os que, en aquest sentit, s\u2019han produ\u00eft des de la Renaixen\u00e7a. Per acabar, fa una cr\u00edtica al tractament injust a qu\u00e8 Madrid sotmet el poble valenci\u00e0, el qual paga molts impostos per\u00f2 no rep a penes beneficis. En aquest sentit, Piera defensa la necessitat d\u2019independ\u00e8ncia econ\u00f2mica dels valencians, amb la qual podran contribuir plenament al progr\u00e9s d\u2019Espanya. Val a dir que Josefina Piera i Vicenta Matal\u00ed s\u00f3n, segurament, dues de les m\u00e9s importants exponents femenines del valencianisme conservador durant els anys trenta.\r\nA m\u00e9s a m\u00e9s, Josefina Piera tamb\u00e9 va conrear la literatura i l\u2019any 1931 publicar\u00e0 la novel\u00b7la curta A la vora del riu dins la col\u00b7lecci\u00f3 \"Nostra Novela\" [sic]. La trama se situa en l\u2019horta de la comarca de La Ribera i est\u00e0 ambientada entre el 1914, amb l\u2019inici de la Primera Guerra Mundial com a rerefons, i el 1919, quan es va produir una riuada del X\u00faquer amb nefastes conseq\u00fc\u00e8ncies per als agricultors de la zona. Amb una llengua acurada per\u00f2 capa\u00e7 de mantenir la parla popular genu\u00efna i una gran capacitat narrativa, Piera recrea l\u2019impacte de la Gran Guerra en les classes treballadores valencianes, sobretot pel que fa a la baixada del preu de la taronja i a la conseg\u00fcent emigraci\u00f3 cap a pa\u00efsos europeus necessitats de m\u00e0 d\u2019obra. En castell\u00e0, l\u2019any 1932 publicar\u00e0 el relat de tall costumista Retorno al Llar\u00a0al quinzenari Voz Agraria d\u2019Alzira, i l'any 1935 apareixer\u00e0 la novel\u00b7la de tem\u00e0tica amorosa La fuerza del querer.\r\nDespr\u00e9s de la guerra, la trobem vinculada a Lo Rat Penat, on oferir\u00e0 una confer\u00e8ncia sobre els principis de la fe, la p\u00e0tria i l'amor l'any 1945. En enviudar, ingressar\u00e0 com a religiosa en el convent de Santa Clara de Val\u00e8ncia i arribar\u00e0 a ser terci\u00e0ria dominica. Va morir a Val\u00e8ncia als seixanta-cinc anys i, des del 1997, t\u00e9 un carrer dedicat a Alzira."}, {"id": 593, "name": "Elisa", "surname": "Piqueras", "conjunction": "", "second_surname": "Lozano", "url": "/biografies/piqueras-lozano-elisa", "image": "/media/biography/image/piqueras_lozano_elisa.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1974, "short_description": "Pintora, escultora i professora d\u2019Arts Pl\u00e0stiques\r\nFilla de Dionisio Piqueras L\u00f3pez i d\u2019Elisa Lozano Gim\u00e9nez. Tot i que va n\u00e0ixer a Albacete, es va traslladar a Val\u00e8ncia per estudiar en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles. En el curs 1930-31 va aconseguir matr\u00edcula d\u2019honor en l\u2019assignatura d\u2019anatomia art\u00edstica i la Fundaci\u00f3 Roig li va atorgar un premi de 100 pessetes.\r\nEn la seua \u00e8poca d\u2019estudiant va con\u00e9ixer qui seria el seu marit, Juan Renau Berenguer (Juanino). Els dos formaren part de la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar valenciana. Piqueras i Renau es van con\u00e9ixer en el context de la lluita pol\u00edtica i activista dels estudiants universitaris de Val\u00e8ncia. Les afinitats pol\u00edtiques, intel\u00b7lectuals i art\u00edstiques prompte van fer que la parella s\u2019enamorara i es casara. Van contraure matrimoni civil el 7 de mar\u00e7 de 1937.\r\nEn 1933 va participar en el III Congr\u00e9s de la Uni\u00f3 Federal d\u2019Estudiants Hispans en representaci\u00f3 dels seus companys per la Delegaci\u00f3 de Belles Arts junt amb Juan Renau, Manuel Edo, Amparo Mu\u00f1oz i Eduard Mu\u00f1oz Orts. Al costat d\u2019ells va participar amb diversos treballs escult\u00f2rics en exposicions col\u00b7lectives celebrades a l\u2019Ateneu Mercantil, al Cercle de Belles Arts, a la Sala Blava i a Acci\u00f3 d\u2019Art, llocs de trobada valencianista en la II Rep\u00fablica.\r\nAl voltant de 1935 va realitzar un bust de Juan Renau, del qual nom\u00e9s es conserva una reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica. S\u2019hi pot veure el retratat amb una gran naturalitat seguint els c\u00e0nons art\u00edstics del moment, en qu\u00e8 es valorava m\u00e9s la correcta execuci\u00f3 de l\u2019anatomia que no l\u2019ornament de les vestidures.\r\nVa ser membre de la Uni\u00f3 d\u2019Escriptors i Artistes Proletaris i de la Secci\u00f3 d\u2019Arts Pl\u00e0stiques de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes, en qu\u00e8 va participar amb diverses exposicions col\u00b7lectives. En 1937 va col\u00b7laborar en l\u2019organitzaci\u00f3 del III Congr\u00e9s Internacional d\u2019Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura que tingu\u00e9 lloc a Val\u00e8ncia.\r\nVa realitzar vinyetes per al diari Verdad, dirigit per Max Aub, i per a la revista Nueva Cultura de l\u2019Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals Antifeixistes. Tamb\u00e9 va ser col\u00b7laboradora en el disseny de la revista setmanal Pasionaria amb la seua cunyada Manuela Ballester.\r\nLa seua obra gr\u00e0fica m\u00e9s coneguda d\u2019aquest per\u00edode \u00e9s Unamuno y la religi\u00f3n, que representa el gran escriptor en primer terme davant les masses enfervorides i un sacerdot, obra en la qual s\u2019aprecia la influ\u00e8ncia dels Caprichos de Goya.\r\nVa col\u00b7laborar activament en les campanyes del Socors Roig Internacional, en l\u2019Agrupaci\u00f3 de Dones Antifeixistes i va formar part de la II Confer\u00e8ncia Nacional de Dones Antifeixistes celebrada a Val\u00e8ncia en 1937, al costat d\u2019Emilia El\u00edas, Carmen Manzana i Dolores Ib\u00e1rruri.\r\nEn 1938 es va traslladar a Barcelona, on va ser professora de dibuix a l\u2019Institut per a Obrers. Va presentar diversos esbossos per a un concurs de condecoracions convocat pel Ministeri de Defensa Nacional i va obtindre el primer acc\u00e8ssit a l\u2019esb\u00f3s de la medalla dedicada a la Segona Guerra de la Independ\u00e8ncia. Com a artista va contribuir a la renovaci\u00f3 pl\u00e0stica valenciana durant la II Rep\u00fablica, i com a activista va utilitzar l\u2019art com a cr\u00edtica social.\r\nAl gener de 1939 va travessar la frontera a peu pel Pert\u00fas i comen\u00e7ava un llarg exili. Despr\u00e9s d\u2019estar en el camp de concentraci\u00f3 d\u2019Argel\u00e8s, es va reunir amb el seu marit i tots dos van marxar a Col\u00f2mbia, ajudats per Josep Maria Ots Capdequ\u00ed, antic professor dels dos. A Bogot\u00e0 van treballar en publicitat comercial. En 1946 es va instal\u00b7lar a M\u00e8xic amb el seu marit i el seu fill Juan Jos\u00e9, i va treballar en el taller art\u00edstic de la fam\u00edlia Renau Ballester. M\u00e9s tard va fer cartells per a la ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica.\r\nDespr\u00e9s de tornar a Val\u00e8ncia en 1957, va deixar de pintar professionalment i es dedic\u00e0 a cuidar el marit i els fills. La seua mort, als 62 anys, va provocar una greu depressi\u00f3 a Juan Renau, de la qual mai es va recuperar. T\u00e9 un carrer dedicat a la seua ciutat natal, Albacete."}, {"id": 286, "name": "Cristina", "surname": "Piris", "conjunction": "", "second_surname": "L\u00f3pez-D\u00f3riga", "url": "/biografies/piris-lopez-doriga-cristina", "image": "/media/biography/image/piris_lopezdoriga_cristina2.jpg", "birth_date": 1949, "dead_date": 2003, "short_description": "Mestra, feminista i sindicalista\r\nNascuda a Santander hi va viure els primers anys de la seua joventut. A principis dels anys 1970 es va traslladar a viure a Val\u00e8ncia, on estudiava Filosofia i Lletres, carrera que acabaria m\u00e9s tard, perqu\u00e8 va abandonar els seus estudis per a comen\u00e7ar a treballar en una f\u00e0brica del t\u00e8xtil valenci\u00e0. Seria una de les estudiants universit\u00e0ries que es proletaritzaren en aquells anys, arribant a ser una de les l\u00edders del moviment obrer valenci\u00e0, i una de les poques dones que estigueren en primera l\u00ednea de comprom\u00eds.\r\nLa ind\u00fastria t\u00e8xtil era un sector laboral fortament feminitzat, on calia fer un treball de classe i de g\u00e8nere, defensant els drets i llibertats de les treballadores, davant una patronal protegida pel poder de la Dictadura i la seua for\u00e7a econ\u00f2mica. En aquest sentit, Cristina va ser una de les organitzadores del sindicat t\u00e8xtil de les Comissions Obreres al Pa\u00eds Valenci\u00e0, formant part del primer Secretariat del sindicat, i participant com a delegada en el Congr\u00e9s Fundacional de Comissions Obreres a nivell estatal, el setembre de 1976. Va participar, per tant, de tot el proc\u00e9s del moviment sindical de les CCOO fins a la seva transformaci\u00f3 en sindicat confederal.\r\nVa formar part del moviment obrer i ve\u00efnal des de les primeres manifestacions de lluita clandestina sota el franquisme. Ja a l'anomenada transici\u00f3, va participar en plataformes com la Coordinadora d'aturats, i m\u00e9s endavant en la campanya \"Anti-OTAN\" o el col\u00b7lectiu \"Mili KK\". Es va implicar igualment en la defensa dels drets de les dones i en la reivindicaci\u00f3 de la llengua i la cultura catalanes al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nA principis dels anys 1970, Cristina Piris tamb\u00e9 va participar a l'efervesc\u00e8ncia teatral del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com a membre del Grup 49 de teatre, d'Alfara del Patriarca, amb els quals va representar la pol\u00e8mica Dies Irae, de Manuel Molins, entre d'altres.\r\nLa seua milit\u00e0ncia pol\u00edtica s'inici\u00e0 al Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0, partit pol\u00edtic d'esquerra radical i nacionalista, federat a nivell estatal en el Movimiento Comunista. Entre els seus principals dirigents van destacar la mateixa Piris o els arquitectes i urbanistes Carles Dol\u00e7 i Just Ram\u00edrez. El 1978 el MCPV inicia una pol\u00edtica de col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Lliga Comunista Revolucion\u00e0ria (LCR) valenciana, formant Esquerra Unida del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (creada a la d\u00e8cada de 1980, cal no confondre-la amb la secci\u00f3 valenciana d'Izquierda Unida, a la qual, posteriorment, se li ced\u00ed el nom). Junt amb altres formacions d'esquerra, van conc\u00f3rrer a les eleccions auton\u00f2miques de 1983 com a Unitat del Poble Valenci\u00e0.\r\nEl 1991, el MCPV i la LCR es fusionaren, sota el nom de Revolta.\r\nPosteriorment va exercir com a professora de valenci\u00e0, combinant la tasca docent amb la seva activitat com a fundadora i alma mater de Ca Revolta, associaci\u00f3 c\u00edvica i cultural del centre hist\u00f2ric de la ciutat de Val\u00e8ncia, inaugurada el 2001. Una associaci\u00f3 i un espai de trobada oberta al debat pol\u00edtic i a m\u00faltiples iniciatives art\u00edstiques, socials, culturals i feministes. Hi va dedicar els \u00faltims anys de la seua vida com a coordinadora, tasca que combinava amb l'ensenyament del valenci\u00e0 a l'Institut de Formaci\u00f3 Professional La Marxadella de Torrent.\r\nVa morir a finals del 2003 afectada de c\u00e0ncer. El maig del mateix any, uns mesos abans de la seva defunci\u00f3, CCOO-PV li va organitzar un acte d'homenatge en reconeixement a la seva llarga milit\u00e0ncia.\r\nEl 2007 les Corts Valencianes li van lliurar el Premi 8 de Mar\u00e7 a t\u00edtol p\u00f2stum.\r\nFoto: Jordi Vicent"}, {"id": 289, "name": "Adolf", "surname": "Pizcueta", "conjunction": "i", "second_surname": "Alfonso", "url": "/biografies/pizcueta-alfonso-adolf", "image": "/media/biography/image/pizcueta_alfonso_adolf2.jpg", "birth_date": 1901, "dead_date": 1989, "short_description": "Activista cultural\r\nNaix a la ciutat de Val\u00e8ncia al si d'una familia humil, ra\u00f3 per la qual no va cursar estudis de secund\u00e0ria.\r\nEl 1918 d\u00f3na les seues primeres pases al m\u00f3n del valencianisme entrant, amb nom\u00e9s d\u00e8sset anys, a Joventut Valencianista. Ben aviat entra a formar part de la direcci\u00f3 i, aix\u00ed, el 1920 esdev\u00e9 vicepresident de l'entitat per a, un any m\u00e9s tard, esdevindre president de la mateixa. Hi coincidir\u00e0 amb joves valencianistes com Ignasi Villalonga, Pasqual Asins, Carles Salvador, Francesc Soto...\r\nEl 1921 \u00e9s triat secretari de la secci\u00f3 valenciana de Nostra Parla, associaci\u00f3 catalanista nascuda al 1916 i formada per membres d'arreu els Pa\u00efsos Catalans. Constitu\u00efda per tres associacions aut\u00f2nomes a Barcelona, Val\u00e8ncia i Mallorca (i amb seus a les tres capitals) el seu objectiu era \"promoure la unificaci\u00f3 espiritual de Val\u00e8ncia, Mallorca, el Rossell\u00f3 i Catalunya\". En el moment que entra com a secretari, ho fa junt a Francesc Almela i Vives com a president de l'entitat.\r\nEl 1922 comen\u00e7a a enviar alguns textos a La Correspondencia de Valencia qu\u00e8 r\u00e0pidament s\u00f3n publicats de forma destacada. \u00c9s en aquest moment quan comen\u00e7a la seua intensa relaci\u00f3 c\u00edvica i professional amb Ignasi Villalonga, qui li ofereix la possibilitat d'entrar a treballar com a redactor en plantilla o, si ho prefereix, un lloc a la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Val\u00e8ncia (empresa de la qual era propiet\u00e0ria la seua familia), opci\u00f3 aquesta que acava triant. \u00c9s en aquesta etapa quan entra en contacte amb personatges com Joaquim Reig o Maximili\u00e0 Thous. Tamb\u00e9 va escriure al diari blasquista\u00a0El Pueblo i a El Sol, de Madrid.\r\nA la seua etapa a La Correspondencia de Valencia coneix Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, de qui es fa \u00edntim i amb qui col\u00b7labora en la seua tasca d'expansi\u00f3 del valencianisme de caire agrarista. Tamb\u00e9 en aquesta mateixa \u00e9poca coneix Carles Salvador, qui des de Benassal tamb\u00e9 impulsava la Lliga de Solitaris Nacionalistes, entitat qu\u00e8 intentava coordinar els valencianistes de fora de la ciutat de Val\u00e8ncia. El 1921, amb aquest, organitza i participa al Primer Aplec de Betx\u00ed.\r\nEn aquest mateix per\u00edode comen\u00e7a a escriure de forma an\u00f2nima per a El Crit de la Muntanya\u00a0i per a P\u00e0tria Nova. Alhora, i com a membre de l'associaci\u00f3 Nostra Parla, ser\u00e0 el seu representant a diversos actes, com a la Diada per la Llengua, celebrada a Barcelona el 1922.\u00a0El 1923, i altra vegada de la m\u00e0 de Joaquim Reig i Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, se separa del grup de La Correspondencia de Valencia per la seua deriva dretana, per a reobrir el setmanari P\u00e0tria Nova.\r\nInstaurada la dictadura de Primo de Rivera, comen\u00e7a a relacionar-se amb el grup republic\u00e0 de F\u00e9lix Azzati i a assistir a les tertulies de la Casa de la Democracia, per\u00f2 durant aquest per\u00edode la seua actuaci\u00f3 m\u00e9s important \u00e9s l'impuls de la revista Taula de Lletres Valencianes, de la qual n'\u00e9s el seu director entre els n\u00fameros 13 i 35.\r\nEl 1928 crea l'editorial L'Estel amb els diners que aporten Ignasi Villalonga i Joaquim Reig, de la qu\u00e8 ser\u00e0 editor fins el 1930. Hi publicar\u00e0 no sols textos cl\u00e0ssics i contemporanis, sin\u00f3 que tracta d'aportar noves idees al valencianisme des dels \"Quaderns d'Orientaci\u00f3 Valencianista\", publicant t\u00edtols qu\u00e8 esdevindran cabdals com La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner, o El Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0de Felip Mateu i Llopis.\r\nEl 1930, el trobem com un dels fundadors de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana juntament amb Francesc Bosch, Francesc Soto, Maximili\u00e0 Thous i Llorens i Artur Perucho. Aix\u00ed mateix, tiren endavant el seu \u00f2rgan d'expressi\u00f3, el setmanari Avant, del qual passa a ser director i del qu\u00e8 se n'editaran 32 n\u00fameros. Tant des del partit com des del setmanari, encap\u00e7alaran les reclamacions d'un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl juliol del mateix 1930 publica una hist\u00f2rica editorial a Taula de Lletres Valencianes, titulada \"Als escriptors valencians i a les publicacions valencianes\", qu\u00e8 \u00e9s considerada com l'inici de la codificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica al Pa\u00eds Valenci\u00e0. En efecte, \u00e9s Adolf Pizcueta, juntament amb Gaet\u00e0 Huguet i Llu\u00eds Revest qui impulsa les anomenades Normes Ortogr\u00e0fiques de Castell\u00f3, sent els qui dissenyen el plantejament t\u00e0ctic per tal que les normes f\u00f3ren impulsades, formalment, des de Castell\u00f3 de la Plana. A m\u00e9s a m\u00e9s, ser\u00e0 ell personalment qui aconseguir\u00e0 l'adhesi\u00f3 m\u00e9s dificil de totes, la del francisc\u00e0 Llu\u00eds Fullana.\r\nEntre 1932 i 1934 ocupa diversos c\u00e0rrecs de responsabilitat al setmanari valencianista El Cam\u00ed\u00a0del qual \u00e9s un dels seus \u00e0lma mater; hi col\u00b7labora tamb\u00e9 escrivint, signant els seus escrits com a Pere Cardona, fent-ho fins que va ser clausurat arran els Fets d'Octubre del 1934.\r\nEl juny de 1933 funda l'associaci\u00f3 Acci\u00f3 d'Art des d'on organitza exposicions, mostres i xerrades. Alhora, entra a formar part d'una altra associaci\u00f3 cultural valencianista, Proa. Consell de cultura i relacions valencianes, qu\u00e8 tenia per objectiu servir de nexe entre Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0; encap\u00e7alada per Nicolau Primitiu G\u00f3mez, Pizcueta arribar\u00e0 a ser-ne el seu secretari general.\u00a0Continua les seues col\u00b7laboracions period\u00edstiques, ara tamb\u00e9 a la revista Tim\u00f3, \u00f2rgan d'expressi\u00f3 de Proa, i tamb\u00e9 a La Rep\u00fablica de les Lletres, dirigida en aquell moment per Miquel Duran.\r\nEn esclatar la Guerra Civil, i ocupant el c\u00e0rrec de vicesecretari a la\u00a0Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Val\u00e8ncia, \u00e9s declarat per aquesta com \"insubstitu\u00efble\" gr\u00e0cies a la qual cosa no \u00e9s cridat a files. Posteriorment, i amb la incautaci\u00f3 de l'empresa per part dels sindicats, \u00e9s perseguit per un escamot anarquista, per\u00f2 ser\u00e0 protegit pels treballadors de la UGT dels ferrocarrils junt a la seua familia. Amb tot, durant els anys de la Guerra Civil la seua \u00fanica activitat p\u00fablica va estar la seua participaci\u00f3, el 1937 (tot i que simb\u00f2lica) al Segon Congr\u00e9s d'Intel\u00b7lectuals Antifeixistes.\r\nAmb l'arribada del franquisme pat\u00ed tres investigacions per part del Tribunal Especial per a la Repressi\u00f3 de la Ma\u00e7oneria i el Comunisme per la seua pertanyen\u00e7a a aquesta orde, on va ser iniciat el 9 de mar\u00e7 de 1922, a la l\u00f2gia de les Germanies de la Federaci\u00f3 Valentina del Gran Orient Espanyol. Va ser el seu secretari i va alcan\u00e7ar el grau quart en una l\u00f2gia on es trobaven altres valencianistes com Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, Francesc Soto o \u00c0lvar Pascual-Leone. Les primeres investigacions per part del Tribunal daten de 1943 i 1944, mentre que la tercera es va donar durant 1950, amb el detall que el seu nom apareix misteriosament modificat, constant ara com Adolfo Pizuela Alonso, ra\u00f3 per la qual es va tancar l'expedient.\r\nEl 1951 es crea el Secretariat del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear a la ciutat de Val\u00e8ncia, entrant Pizcueta a formar part de la Comissi\u00f3 Patrocinadora, qu\u00e8 intentava aplegar tots els sectors de la societat valenciana.\u00a0Durant el franquisme es dedica a diferents tasques editorials, com s\u00f3n la represa de l'editorial l'Estel, el 1962, o el llan\u00e7ament de la societat de publicacions Bibliovasa. El mateix 1962 es converteix en el president del Patronat de la Fundaci\u00f3 Huguet, de Castell\u00f3 de la Plana, del que tamb\u00e9 en formen part Joan Fuster o Manuel Sanchis Guarner.\u00a0Aix\u00ed mateix, facilitar\u00e0 el finan\u00e7ament dels primers cursos de valenci\u00e0 a Lo Rat Penat de la m\u00e0 de Carles Salvador, i en aquesta mateixa l\u00ednia, el 1971, col\u00b7labora amb el Secretariat per a l'Ensenyament de l'Idioma.\r\nAmb la creaci\u00f3 d'Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 el 1978, es converteix en el seu vicepresident, sota la presid\u00e8ncia de Joan Fuster. El 1983, i estrictament per motius de salut, abandona els seus c\u00e0rrecs de responsabilitat tant a la Fundaci\u00f3 Huguet com a ACPV.\r\nEl 1985, i demostrant una vegada m\u00e9s el seu profund comprom\u00eds amb el Pa\u00eds, va donar la seua biblioteca particular a la Biblioteca Valenciana, creada el 8 de gener del mateix any per la Generalitat Valenciana.\r\nFinalment al 1987, dos anys abans de la seua mort, li arribar\u00e0 el reconeixement a la seua immensa traject\u00f2ria com a patriota per part de la Generalitat de Catalunya, amb la concessi\u00f3 de la Creu de Sant Jordi."}, {"id": 320, "name": "F\u00e8lix", "surname": "Pizcueta", "conjunction": "i", "second_surname": "Gallel", "url": "/biografies/pizcueta-gallel-felix", "image": "/media/biography/image/pizcueta_gallel_felix.jpg", "birth_date": 1837, "dead_date": 1890, "short_description": "Escriptor i pol\u00edtic\r\nFill de Sebasti\u00e0 Pizcueta i de Maria Gallel. Els seus primers estudis els va fer a les Escoles Pies. M\u00e9s tard, va ingressar a la Facultat de Filosofia, abandonant aviat aquests estudis per passar a la Facultat de Medicina, on va obtenir la llicenciatura. La seva vocaci\u00f3 per la medicina mai va arribar a despertar. Va comen\u00e7ar a exercir com a metge rural a la ciutat aragonesa d'H\u00edjar, per despr\u00e9s traslladar-se a Montcada. Finalment, abans d'abandonar definitivament la carrera com a metge, va ser l'encarregat forense del Jutjat del Districte del Mar. Malgrat la seva curta carrera, va ocupar els c\u00e0rrecs de secretari de l'Institut M\u00e8dic Valenci\u00e0 i va ser inter\u00ed de la C\u00e0tedra de Medicina Legal a la Universitat de Val\u00e8ncia, on va impartir classes durant el curs 1876-77.\r\nD'idees progressistes, les seves activitats pol\u00edtiques, liter\u00e0ries i period\u00edstiques van ser el principal motiu d'aquest allunyament de la pr\u00e0ctica m\u00e8dica. El 1864, s'integra dins del Partit Progressista de Val\u00e8ncia, escriu al diari Los Dos Reinos, \u00f2rgan oficial del partit dirigit pel seu amic Josep Peris i Valero. Quatre anys despr\u00e9s participa de manera activa en la Revoluci\u00f3 de 1868, coneguda com La Gloriosa. El 29 de setembre d'aquest mateix any es constitueix a la ciutat la Junta Revolucion\u00e0ria. Presidida per Josep Peris i Valero, F\u00e8lix Pizcueta es va encarregar de la secretaria. Posteriorment, pass\u00e0 a ocupar c\u00e0rrec en la Diputaci\u00f3 Provincial des d'octubre de 1868 fins 1871. Aquesta revoluci\u00f3 va produir l'exili a Fran\u00e7a de la reina Isabel II.\r\nEs trasllada a Madrid, al costat de Peris i Valero, pel seu treball en la direcci\u00f3 de Sanitat del Ministeri de Governaci\u00f3. All\u00e0, s'encarrega de la direcci\u00f3 d'un altre diari progressista, La Naci\u00f3n. Publicaci\u00f3 que defensava les postures dels progressistes constitucionalistes seguidors de Pr\u00e1xedes Mateo Sagasta.\r\nEl 1874, amb la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, \u00e9s desposse\u00eft del c\u00e0rrec i torna a Val\u00e8ncia. La seva tasca com a periodista i escriptor s'accentua. Exerceix de redactor principal del setmanari Don Manuel. Escrit en valenci\u00e0, aquesta publicaci\u00f3 tractava temes pol\u00edtics de forma desenfadada. En aquest mateix per\u00edode, col\u00b7labora amb El Mercantil Valenciano, on publica, en forma de serials, algunes de les seves novel\u00b7les en castell\u00e0. Destaquen La insurrecci\u00f3n de Alahuar (1878) i Gabriela (1878), ambdues versen sobre el problema dels moriscos i la seva expulsi\u00f3. El administrador de la baronesa (1878) i la Historia de un reo de muerte (1876), tenen com a tema central el costumisme burg\u00e8s. Entra en contacte amb Teodor Llorente i Constant\u00ed Llombart, amb els que fundar\u00e0 la societat Lo Rat Penat.\r\nVa escriure poesia tant en castell\u00e0 com valenci\u00e0. Col\u00b7laborador en gran quantitat de revistes, diaris i publicacions diverses amb articles, contes, novel\u00b7les o hist\u00f2ries, \u00e9s premiat en diversos cert\u00e0mens po\u00e8tics. Rep la Flor Natural dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1880. Societat de la que va ser primer president (1878-1879) i set\u00e8 (1884-1886), a m\u00e9s d'actuar com mantenidor dels seus Jocs Florals (1879-1885). Contrasta que, malgrat la seva ideologia progressista, la seva actitud dins la Renaixen\u00e7a es situ\u00ef a favor d'aquells que consideraven que aquest moviment havia de ser apol\u00edtic. En aquest sentit, en el seu discurs inaugural declara en contra de qualsevol exclusivisme provincial o idea separatista. En produir-se la crisi que va enfrontar a C\u00e1novas i Bismarck pel plet de les Carolines (1885), convoc\u00e1 en nom de Lo Rat Penat una manisfestaci\u00f3 a favor del govern de Madrid.\r\nFormava part del Partit Dem\u00f2crata-progressista a principis dels 1880, per\u00f2 se separa d'ell per integrar-se en les files republicanes dels seguidors de Nicol\u00e1s Salmer\u00f3n. Funda el diari El progreso\u00a0amb fins pol\u00edtics, per\u00f2 no aconsegueix l'\u00e8xit esperat i torna a les p\u00e0gines de El Mercantil Valenciano.\r\nEl 1878, va exercir com a vicepresident de l'Ateneu Cient\u00edfic i Literari. El 1884 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, i el mateix any en qu\u00e8 va ser nomenat cronista de la ciutat. La seva labor al c\u00e0rrec dur\u00e0 fins la seua mort. Entre les seues tasques com a regidor, una de les m\u00e9s recordades \u00e9s la defensa de la festa fallera. El 1885, un grup de regidors augmenten la quota de la llic\u00e8ncia per a la Plant\u00e0 a 60 pessetes. A causa d'aquest augment, eixe any nom\u00e9s es plant\u00e0 una falla en tota la ciutat. A l'any seg\u00fcent, no es va plantar cap falla. F\u00e8lix Pizcueta i un grup de regidors afins a la festa, pressionen per rebaixar aquesta quota a 10 pessetes. El 1887 es van plantar 29 falles.\r\nEntre les seves obres en castell\u00e0 es troben el llibre de contes Las noches de invierno, les novel\u00b7les Entre las marismas, Un cuadro de Esteban March, El d\u00fao de la linda, Valencia por Don Rodrigo, En la maroma, Pedro y Pablo, Un estudiante de 1808, Un hombre listo, El m\u00e9dico del lugar, Memorias de un ciego, La campana de la Uni\u00f3n, El Robo de la Juder\u00eda, La mejor nobleza, Centelles y Vilaraguts, 1812, Vida \u00edntima, La hero\u00edna del amor, El violinista, El cr\u00edtico y la amante, Las mariposas, La ilusi\u00f3n de un artista i El \u00faltimo roer. Moltes d'elles inspirades en l'hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia.\r\nLa seva obra en valenci\u00e0 va ser tamb\u00e9 abundant, sobretot en poesia. Va escriure, entre altres, un Miracle de Sant Vicent per al carrer del Mar amb el t\u00edtol L'ermita de Sant Mateu."}, {"id": 501, "name": "Josep", "surname": "Pla", "conjunction": "i", "second_surname": "Costa", "url": "/biografies/pla-costa-josep", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_jD2SEY4.jpg", "birth_date": 1817, "dead_date": 1890, "short_description": "Propietari i lexic\u00f2graf\r\nFill de Manuel Pla Gregori (d\u2019ofici \u00abpropietari\u00bb, i natural de Beniarj\u00f3, la Safor) i de Rosa Costa Borr\u00e0s (natural de Cullera), els quals posse\u00efen a l\u2019Olleria terres dedicades a la vinya. Josep Pla i Costa era casat amb Nat\u00e0lia Guarner Pons (natural de Benig\u00e0nim), amb la qual va tenir catorze fills. El seu estudi\u00f3s, Josep Martines, el defineix com a propietari de vinyes i productor important de vi, presumpte advocat, arque\u00f2leg per afici\u00f3 i home d\u2019inquietuds culturals i cient\u00edfiques reflectides en una dotzena llarga de quaderns d\u2019apunts. \r\nJosep Pla i Costa va prendre part com a liberal en la pol\u00edtica de les darreries del XIX, possiblement del partit de la Uni\u00f3n Liberal. Va ser alcalde uns mesos de 1868 i regidor en 1874.\r\nPer motius familiars, la seua biblioteca va anar a parar a Benimantell (la Marina Baixa). En ser escorcollada, va apar\u00e9ixer el text manuscrit d\u2019un diccionari i diversos textos aut\u00f2grafs en castell\u00e0 enquadernats acuradament en una dotzena de volums de vora cent pagines cadascun. Aquests quaderns el mostren com un home afectat del mal de la curiositat, un erudit autodidacte que omplia el seu lleure copiant o adaptant textos procedents de lectures diverses: poetes rom\u00e0ntics, Escolano i llibres d\u2019hist\u00f2ria natural i de geografia; a m\u00e9s, col\u00b7leccionava articles de premsa de tem\u00e0tica diversa i acudits.\r\nEntre aquests materials es troba un Diccionario valenciano manuscrit, que recull vora 4.000 entrades del l\u00e8xic viu, amb una sensibilitat especial per incloure variants, sin\u00f2nims i modismes. Per a Josep Martines, els objectius, els criteris i la manera de treballar de Josep Pla i Costa fan que siga una obra de caracter\u00edstiques pr\u00f2pies dins la lexicografia valenciana del segle passat, pel desig palpable de fidelitat a la realitat ling\u00fc\u00edstica coneguda per l\u2019autor. Hi ha, fins i tot, una actitud cr\u00edtica davant el proc\u00e9s de redacci\u00f3 de les entrades, de selecci\u00f3 de variants o de recopilaci\u00f3 de sin\u00f2nims. Pla i Costa es presenta, doncs, com un observador sensible i primmirat de la llengua del seu temps i el seu diccionari cont\u00e9 informacions molt aprofitables.\r\nJosep Pla i Costa va morir a l\u2019Olleria el 1890, als 73 anys, per \u00abun catarro cr\u00f3nico en broncoextasia\u00bb."}, {"id": 479, "name": "Antoni", "surname": "Porcar", "conjunction": "i", "second_surname": "Candel", "url": "/biografies/porcar-candel-antoni", "image": "/media/biography/image/porcar_candel_antoni.jpg", "birth_date": 1904, "dead_date": 1947, "short_description": "Mestre i pintor\r\nAntoni Porcar va n\u00e0ixer a Castell\u00f3 de la Plana i va viure al carrer dels Cavallers, n\u00famero 6 baix esquerra. Era fill d\u2019Arcadi Porcar Ribes, advocat natural de la ciutat, i de Carme Candel Segarra, de Figueroles (l\u2019Alcalat\u00e9n). La fam\u00edlia tingu\u00e9 tres fills: Arcadi, Antoni i Joan. estava emparentada per part materna amb Gaiet\u00e0 Huguet. Al mateix carrer vivien els Matutano, els Ros d\u2019Ursinos, Bernat Artola i Josep Pascual Tirado.\r\nEl 1916 va ingressar en l\u2019Institut Ribalta. Entre 1925-1928 estudi\u00e0 magisteri a la Normal de Val\u00e8ncia. De ben jove va practicar l\u2019excursionisme amb la Penya Excursionista Penyagolosa, en la qual estaven els seus amics Enric Soler i Godes, el poeta Bernat Artola, l\u2019arque\u00f2leg Francesc Esteve i Francesc Badia.\r\nL\u2019any 1930 li va ser expedit el t\u00edtol de mestre de primers ensenyaments i va ser destinat a l\u2019escola de Sant Joan de Mor\u00f3 durant dos mesos del principi de curs. Immediatament va ser nomenat mestre propietari de l\u2019escola rural de F\u00f3rnols de Cad\u00ed (l\u2019Alt Urgell). All\u00ed va entrar en contacte amb Batec, un grup de formaci\u00f3 permanent i de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica de les terres de Lleida i descobreix que impartir el primer ensenyament en la llengua materna dels infants \u00e9s una necessitat. Va publicar alguns articles sobre excursionisme, el respecte i difusi\u00f3 del patrimoni cultural, la pol\u00edtica educativa i l\u2019ensenyament de la llengua en el setmanari El Cam\u00ed, escrits des de F\u00f3rnols de Cad\u00ed i Canet lo Roig.\r\nLa hist\u00f2ria ens el situa entre 1932 i 1933 en tres dels fets potser m\u00e9s mitificats de la hist\u00f2ria del valencianisme i de la pedagogia nostrada en els primers moments de la Rep\u00fablica: el suport a Carles Salvador en la famosa Assemblea de Mestres de Castell\u00f3 (desembre de 1932), el treball en la primera Col\u00f2nia de Vacances a l\u2019ermita de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser (estiu de 1933) i la participaci\u00f3 en la definici\u00f3 de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Valencianistes (setembre de 1933). Del dissabte 12 d\u2019agost al 10 de setembre, tingu\u00e9 lloc a l\u2019ermita de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser, capital de l\u2019Alt Maestrat, el primer aplec educatiu amb una orientaci\u00f3 pregonament valencianista, en sintonia amb el sentiment de la Societat Castellonenca de Cultura i amb les intu\u00efcions pedag\u00f2giques de Carles Salvador, director de la col\u00f2nia. Francesc Boix en fou nomenat professor auxiliar en la planificaci\u00f3 inicial, i m\u00e9s tard, per necessitat, nomenaren els dos professors especials Enric Soler i Godes i Antoni Porcar, que completaven el fam\u00f3s quartet. Ell era l\u2019encarregat de les classes de dibuix i hist\u00f2ria de l\u2019art. En la col\u00f2nia, a m\u00e9s, es potenciava l\u2019higienisme, les fitxes sanit\u00e0ries individuals, l\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, el cant i el joc popular, es feien classes de ci\u00e8ncies naturals a l\u2019aire lliure i excursions i visites per con\u00e9ixer el patrimoni natural i cultural de la comarca.\r\nImmediatament despr\u00e9s de la Col\u00f2nia de Sant Pau s\u2019incorpora a l\u2019escola de Canet lo Roig, fins al 1935. All\u00ed va posar en pr\u00e0ctica les t\u00e8cniques Freinet, llavors molt innovadores, que consistien b\u00e0sicament en l\u2019educaci\u00f3 per a la llibertat dins d\u2019una organitzaci\u00f3 cooperativa de la classe, el dret dels infants a expressar-se en la seua llengua materna i potenciar el poder de la paraula mitjan\u00e7ant el text lliure i la impremta escolar. De fet, pos\u00e0 en marxa la impremta a l\u2019escola i va aconseguir fer quinze n\u00fameros totalment en valenci\u00e0 d\u2019una revista que va portar el nom d\u2019Ib\u00e8ria, publicada entre 1934 i 1935. Va ser una persona molt pr\u00f2xima de tracte amb la gent de Canet.\r\nPel 1934 va con\u00e9ixer la mestra Paquita Sales Solbes, que treballava a Vinar\u00f2s, i es casaren a l\u2019octubre de 1935. Com a consort, va poder optar a un trasllat a la capital del Baix Maestrat, on va continuar la mateixa tasca i inici\u00e0 una nova revista escolar, Gavina.\r\nEn finalitzar la Guerra Civil, tot i no haver tingut cap responsabilitat pol\u00edtica, com que era mestre i havia col\u00b7laborat amb la Junta de Incautaci\u00f3n, Protecci\u00f3n y Conservaci\u00f3n del Tesoro Art\u00edstico de Castell\u00f3 de la Plana per salvar uns retaules de l\u2019arxiprestal de Vinar\u00f2s, va ser empresonat preventivament a Val\u00e8ncia, jutjat i absolt al novembre de 1939. Despr\u00e9s de la depuraci\u00f3 del magisteri es va poder reincorporar de nou a l\u2019ensenyament; va ser traslladat un temps a Cervera del Maestrat (1942) i for\u00e7osament a les Coves de Vinrom\u00e0 (1945), amb la prohibici\u00f3 expressa d\u2019exercir cap c\u00e0rrec. La mort del seu fill \u00fanic de cinc anys a l\u2019agost de 1946 per una peritonitis el va enfonsar psicol\u00f2gicament. Un any m\u00e9s tard moria ell a Vinar\u00f2s, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una salut delicada.\r\nL\u2019any 1988, el poble de Canet lo Roig li va realitzar un acte d\u2019homenatge i es van col\u00b7locar uns taulellets amb la llegenda: \u201cAl mestre Antoni Porcar i candel i als xiquets de Canet lo Roig, que l\u2019any 1934 publicaren la revista escolar Ib\u00e8ria. El Moviment Cooperatiu de l\u2019escola Popular del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Any 1988\u201d."}, {"id": 243, "name": "Joan Baptista", "surname": "Porcar", "conjunction": "i", "second_surname": "Ripoll\u00e8s", "url": "/biografies/porcar-ripolles-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/porcar_ripolles_joanbaptista2.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1974, "short_description": "Pintor, escultor, arque\u00f2leg i activista cultural\r\nProcedia d'una fam\u00edlia de llauradors no gaire acomodats. La fam\u00edlia i l'educaci\u00f3 als Escolapis, el feren conservador, tradicionalista i cat\u00f2lic, pensament que mantingu\u00e9 al llarg dels anys.\r\nPel que fa a la seua activitat art\u00edstica, tot i haver mostrat una primera inclinaci\u00f3 per l'escultura va iniciar-se a la pintura de la m\u00e0 del pintor castellonenc Vicent Castell, qui el va admetre al seu taller el 1905. L'any seg\u00fcent es va traslladar a Val\u00e8ncia becat per la Diputaci\u00f3 per a continuar els seus estudis a l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles. Despr\u00e9s va estudiar a l'Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va entrar en contacte amb els cercles art\u00edstics de la capital catalana, particularment al Cercle Art\u00edstic de Sant Lluc i la Galeria La Pinacoteca, on va exposar sovint de manera individual.\r\nVa exposar a Barcelona, Ven\u00e8cia, Oslo, Buenos Aires, Par\u00eds, Val\u00e8ncia i Madrid. En aquesta darrera ciutat va obtenir el 1954 la primera medalla a l'Exposici\u00f3n Nacional de Bellas Artes. Com a arque\u00f2leg va descobrir el 1933, en companyia d'Eduard Codina i Gon\u00e7al C. Espresati, les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat. Va ser un actiu col\u00b7laborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant al seu Butllet\u00ed una quarantena d'articles sobre arqueologia i pintures rupestres. Tamb\u00e9 va realitzar, mitjan\u00e7ant confer\u00e8ncies, una important tasca de divulgaci\u00f3 de l'art rupestre de les comarques septentrionals del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nHi ha obra de Porcar al Museu de Belles Arts de Castell\u00f3 de la Plana, ciutat en qu\u00e8 tamb\u00e9 va fer les pintures murals que adornen l'escala principal de l'Ajuntament. L'obra de Porcar es caracteritza pel conreu d'un paisatgisme rural inicialment influ\u00eft per l'obra de Sorolla, amb una evoluci\u00f3 estil\u00edstica al llarg de la seua carrera vers un major esquematisme i abstracci\u00f3.\r\nPel que respecta a la seua tasca com a activista cultural i pol\u00edtic, el 1914, arran d'una estada a Castell\u00f3 de la Plana, hi va fundar l'Agrupaci\u00f3 Ribalta, formada per joves artistes i intel\u00b7lectuals amb l'objectiu de dinamitzar l'ambient cultural de la ciutat. Despr\u00e9s, el 1923 va formar part d'un intent de constituir una entitat pol\u00edtica valencianista a Castell\u00f3 de la Plana, amb Emili Calduch i Francesc Esteve, per\u00f2 la dictadura primo-riverista ho va impedir.\r\nFou un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nDurant la Guerra Civil tingu\u00e9 una notable actuaci\u00f3 en la preservaci\u00f3 del patrimoni art\u00edstic a Castell\u00f3 i Sogorb."}, {"id": 484, "name": "Alard", "surname": "Prats", "conjunction": "", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/prats-beltran-alard", "image": "/media/biography/image/prats_beltran_alard_dy4NJNw.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1984, "short_description": "Escriptor i periodista\r\nTot i ser d\u2019ascend\u00e8ncia benassalenca, Alard Prats va n\u00e0ixer a Culla, on son pare exercia de veterinari. En morir el pare, la mare hagu\u00e9 de traure avant sis fills: marx\u00e0 a Castell\u00f3 i posteriorment a Saragossa, on va trobar l\u2019ajuda d\u2019un parent lluny\u00e0, el prevere i poeta de Benassal Mn. Joaquim Garcia Girona, llavors rector del seminari.\r\nAlard pass\u00e0 del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i m\u00e9s tard al Col\u00b7legi Espanyol de Roma. Un canvi de rumb el va portar al periodisme, la seua aut\u00e8ntica vocaci\u00f3. Ell va ser el primer director del Diario de Castell\u00f3n des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Despr\u00e9s an\u00e0 a Madrid, a l\u2019Escola de Periodisme, i comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar en diversos peri\u00f2dics mentre cursava els estudis de periodisme. Va ser corresponsal de La Rambla i de La Humanitat de Barcelona, redactor i editorialista de La Libertad de Madrid i darrer director d\u2019El Sol. Tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en les revistes Estampa i Revista de Revistas de Madrid i Umbral de Barcelona. La seua participaci\u00f3 en les tert\u00falies el menaren a establir amistats amb els principals literats de l\u2019\u00e8poca, entre ells Valle-Incl\u00e1n. Va ser membre de l\u2019Associaci\u00f3 de la Premsa de Madrid i de la Federaci\u00f3 General de Catalunya.\r\nEntre els seus llibres de preguerra trobem Tres d\u00edas con los endemoniados: la Espa\u00f1a desconocida y tenebrosa (1929), La noche de San Daniel (1930), La partida de los madrugadores (1931) i El Gobierno de la Generalidad en el banquillo (1935).\r\nL\u2019\u00e8xit de Tres d\u00edas con los endemoniados [de la Balma] li va mer\u00e9ixer un gran homenatge l\u2019estiu de 1930 a la Font d\u2019en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relaci\u00f3 ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer confer\u00e8ncies i m\u00edtings pol\u00edtics a favor del partit de Marcel\u00b7l\u00ed Domingo, Izquierda Republicana.\r\nA Madrid va con\u00e9ixer la periodista Mercedes Segura N\u00fa\u00f1ez, amb qui es cas\u00e0 en 1934 i va ser companya i col\u00b7laboradora infatigable. Amb l\u2019esclat de la guerra, la fam\u00edlia se separa temporalment: ell es qued\u00e0 a Madrid fins al darrer moment, i ella pass\u00e0 a Val\u00e8ncia seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero i el general Asensio, subdirector del Ministeri de Propaganda, conseller de la Secretaria d\u2019Educaci\u00f3 P\u00fablica i de Relacions Exteriors, governador de C\u00e0ceres (renunci\u00e0 al c\u00e0rrec) i fins i tot li van oferir el t\u00edtol de visitador d\u2019ambaixades per a poder eixir a l\u2019estranger, per\u00f2 el refus\u00e0.\r\nQuan es reun\u00ed amb la dona, ja avan\u00e7at l\u2019any 1938, tots dos seguiren el govern en el seu despla\u00e7ament a Barcelona, on van romandre fins als darrers moments. Sota el foc dels avions franquistes es van dirigir a la frontera, que van passar per Cervera amb Largo Caballero y Araquistain. En aquells anys prolog\u00e0 el llibre, testimoni d\u2019una guerra, El crimen del camino M\u00e1laga-Almer\u00eda. Relato con documentos gr\u00e1ficos reveladores de la crueldad fascista (1937), i va escriure Vanguardia y retaguardia de Arag\u00f3n. La guerra y la revoluci\u00f3n en las comarcas aragonesas (1938).\r\nL\u2019etapa vital seg\u00fcent \u00e9s l\u2019exili: de Tolosa de Llenguadoc passen a Par\u00eds i Bordeus, on s\u2019embarquen amb rumb a les Illes Guadalupe i d\u2019all\u00e0 a Santiago de Cuba. D\u2019all\u00ed van passar a l\u2019Havana, on van estar nou mesos i col\u00b7labora en El Mundo i Carteles. En 1940 s\u2019estableixen a la Ciutat de M\u00e8xic, on havien fet cap la major part dels intel\u00b7lectuals. A M\u00e8xic va ser director de diverses revistes, editorialista d\u2019Excelsior, autor de nombrosos reportatges i entrevistes a personalitats intel\u00b7lectuals i cient\u00edfiques en Hoy, Nosotros, Ac\u00e1, i membre de l\u2019UNRRA (The United Nations Relief and Rehabilitation Administration). D\u2019aquells anys s\u00f3n els llibres El torbellino de Medio Oriente (M\u00e8xic, 1958), Visi\u00f3n actual de Belice (1958), La ruta de Humboldt i Un mundo alucinante.\r\nLa tornada temporal al Pa\u00eds Val\u00e8ncia nom\u00e9s va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d\u2019un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de M\u00e8xic. El govern mexic\u00e0 s\u2019un\u00ed al condol de la fam\u00edlia, aix\u00ed com els principals peri\u00f2dics, que dedicaren nombrosos articles al desaparegut. A Castell\u00f3, t\u00edmidament, la premsa tamb\u00e9 don\u00e0 la not\u00edcia del trasp\u00e0s."}, {"id": 485, "name": "Aureli", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "Esco\u00ed", "url": "/biografies/puig-escoi-aureli", "image": "/media/biography/image/puig_escoi_aureli.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2015, "short_description": "Investigador, escriptor i antiquari\r\nFill de botiguers de roba i confecci\u00f3 t\u00e8xtil. Nascut en plena Guerra Civil, la fam\u00edlia va haver de fugir a Terrateig (la Vall d\u2019Albaida) quan el front va aplegar a les Coves de Vinrom\u00e0. En finalitzar la guerra, es van establir a Torreblanca. Elio Puig va iniciar estudis d\u2019Enginyeria a Val\u00e8ncia i Barcelona, per\u00f2 no els va acabar i es va incorporar als negocis que la fam\u00edlia tenia a Sant Mateu, Alcal\u00e0 de Xivert i Torreblanca. Cap a l\u2019any 1983, en no marxar massa b\u00e9 el sector t\u00e8xtil i de la confecci\u00f3, va obrir a Torreblanca una granja de cunicultura al mas del Moll\u00f3 amb la seua companya de vida, Rosa Vilaplana Moliner, amb qui s\u2019havia casat en 1967. Tots dos constitu\u00efen un t\u00e0ndem ben compenetrat i participaven junts en confer\u00e8ncies, cants i balls de festa i de demostraci\u00f3.\r\nSobre la seua milit\u00e0ncia pol\u00edtica, va simpatitzar amb el Partido Socialista Popular d\u2019Enrique Tierno Galv\u00e1n (1974); posteriorment es va acostar al PSPV i va cofundar l\u2019agrupaci\u00f3 socialista a Torreblanca (1977). En veure les ren\u00fancies d\u2019aquest partit en el proc\u00e9s cap a l\u2019autonomia, va militar en la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (1982) i la va cofundar a Torreblanca, on va ser regidor uns anys.\r\nCal fer un esment especial del seu mas del Moll\u00f3, on va viure 30 anys. Situat a Torreblanca, a la vora de l\u2019antiga carretera general de Barcelona, va ser una casa oberta i habitual de reunions culturals i pol\u00edtiques. El mas, envoltat de natura, es dedicava a habitatge, granja de conills i museu etnol\u00f2gic, i s\u2019estructura en tres carrers batejats ben significativament: \u201cAtzucac del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u201d, \u201cAvinguda del Rei En Jaume\u201d i \u201cCarrer de la Unitat del Poble Valenci\u00e0\u201d.\r\nLa intensa afici\u00f3 a les antiguitats i a la investigaci\u00f3 de la cultura tradicional van de la m\u00e0 de les seues inquietuds pol\u00edtiques i apareix quan tenia 35 anys. El seu vast treball etnopo\u00e8tic comen\u00e7a a fer-lo p\u00fablic cap al 1993 amb petites publicacions autoeditades, i \u00e9s a partir del 2000 que aparegueren en format de llibre algunes de les mostres dels milers de cobles rescatades de la mem\u00f2ria oral, pr\u00e8viament catalogades, estudiades i articulades en estudis monogr\u00e0fics plens d\u2019inter\u00e9s:\r\nLes dones i el can\u00e7oner popular (autoedici\u00f3, 1993)\r\nEls homes i el can\u00e7oner popular (autoedici\u00f3, 1995)\r\nCobles i costums. Cobles i festes a Sant Antoni i cobles d\u2019amor i casament (Antinea, 2000)\r\nLes guerres carlines al Baix Maestrat (Antinea, 2000)\r\nDiccionari de la indument\u00e0ria. El vestit popular valenci\u00e0 als segles XVIII i XIX (Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3, 2002)\r\nCobles, can\u00e7ons i tradicions al nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (Antinea, 2006)\r\nLes guerres carlistes al nord valenci\u00e0: can\u00e7oner (Onada Edicions, 2008)\r\nMengem i cantem: cobles amb motivacions agr\u00edcoles i gastron\u00f2miques (XI Premi Bernat Cap\u00f3 del 2009, publicat per Bullent el 2010)\r\nRetalls de cultura popular castellonenca (Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3, 2011)\r\nAntologia er\u00f2tica: balls, cobles i can\u00e7ons (Associaci\u00f3 d\u2019Amics de Mainhardt d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert, 2013)\r\nEls valencians despullats per un masover (autoedici\u00f3, 2014)\r\nLa col\u00b7lecci\u00f3 de cobles i can\u00e7ons del seu arxiu arriba a les 10.000 peces. Deixa in\u00e8dits diversos treballs titulats provisionalment Vida, costums i tradicions de Torreblanca (1850-1950), El negoci de l\u2019amor, Cobles i can\u00e7ons de treballada, i altres sobre cobles de les guerres, un parell de miscel\u00b7l\u00e0nies de m\u00e9s de 400 p\u00e0gines, un estudi sobre Cucala i altres sobre oficis tradicionals.\r\nPel que fa a la col\u00b7lecci\u00f3 \u00fanica d\u2019indument\u00e0ria tradicional d\u2019Aureli Puig i Rosa Vilaplana, la millor i m\u00e9s completa del Pa\u00eds Valenci\u00e0, des de l\u2019any 2011 hi ha 840 peces seues de qualitat extraordin\u00e0ria al Museu Valenci\u00e0 d\u2019Etnologia per cessi\u00f3 i compra posterior."}, {"id": 230, "name": "Francesc", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "Espert", "url": "/biografies/puig-espert-francesc", "image": "/media/biography/image/puig_espert_francesc3.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1967, "short_description": "Professor, pol\u00edtic i escriptor\r\nTenia dona i cinc fills.\r\nLlicenciat en Filosofia i Lletres amb qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent per la Universitat de Val\u00e8ncia. Ampli\u00e0 estudis a N\u00e0pols, on investig\u00e0 la influ\u00e8ncia medieval catalanoaragonesa. Catedr\u00e0tic d\u2019institut, exerc\u00ed la doc\u00e8ncia a l'Institut Lluis Vives, de Val\u00e8ncia. Particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 del Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Val\u00e8ncia, amb Llu\u00eds Gozalbo Paris, Nicolau Primitiu G\u00f3mez, Llu\u00eds Querol i Roso i Francesc Martinez i Mart\u00ednez.\r\nVa guanyar diverses Flors Naturals als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1920, 1921 i 1926. El 1927 ocup\u00e0 la presid\u00e8ncia de Lo Rat Penat amb l\u2019aquiesc\u00e8ncia dels joves que hi veieren \"l\u2019home d\u2019idees sanes i renovadores\". Tanmateix, aviat: \"el cos permanent de la vella gu\u00e0rdia ratpenatista va prendre por i fent el cercle de ferro al seu voltant li declar\u00e0 la guerra. I aquella presid\u00e8ncia, que tan esplendorosa se\u2019ns havia prom\u00e8s als j\u00f3vens, no va arribar a rams de beneir, no va passar de ser m\u00e9s que un lleu estel en aquell horitz\u00f3 de tenebres perdudes\"\u00a0en paraules d'Angel\u00ed Castanyer. Tamb\u00e9 va ser president i vicepresident del Centre de Cultura Valenciana, fins que el 1939 va ser represaliat pel feixisme, amb Vicent Marco i Miranda, Emili G\u00f3mez i Nadal i Gaet\u00e0 Huguet, entre d\u2019altres.\r\nCom a escriptor, va col\u00b7laborar en algunes publicacions valencianes de la primera meitat del segle XX: Val\u00e8ncia (1913), P\u00e0tria Nova (1915), El Ninot (1923) i Taula de Lletres Valencianes (1927-1930). S\u2019interess\u00e0 tamb\u00e9 per la narrativa: Ra\u00e7a ven\u00e7uda (1915),\u00a0La Purissimeta\u00a0(1921),\u00a0Nits d\u2019hivern (1919) i pel teatre amb les obres Lo que ning\u00fa sabia i Pantomima\u00a0(1928).\r\nCom a poeta s\u2019havia donat a con\u00e8ixer amb Esberles del cor (1914). Pertanyia al grup de poetes que des de Taula de Lletres Valencianes, El Pa\u00eds Valenci\u00e0 o\u00a0Tim\u00f3\u00a0responien a la voluntat de contribuir al redre\u00e7ament del poble valenci\u00e0 tant des de la implicaci\u00f3 pol\u00edtica activa com des del comprom\u00eds amb la literatura.\r\nPuig Espert s\u2019inici\u00e0 a la pol\u00edtica el 1915, al si de la Joventut Nacionalista Republicana, de la que n\u2019era secretari, i en nom de la qual particip\u00e0 en la Diada de la Llengua Catalana del mateix any. Uns anys despr\u00e9s, potser pels seus vincles ma\u00e7\u00f2nics, s\u2019afili\u00e0 al Partido Republicano Radical Socialista. Amb la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica ocup\u00e0 diversos c\u00e0rrecs p\u00fablics: el 30 de desembre del 1931 fou nomenat governador civil de S\u00f2ria, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins el 6 de novembre de 1932.\r\nA partir de 1933 va militar a Izquierda Republicana. Des de primeries de 1936 va exercir els c\u00e0rrecs de governador civil de Pal\u00e8ncia i de Burgos, cessant el 4 de juny del 1936.\r\nDurant la Guerra Civil, l\u2019agost de 1936, fou designat secretari de l'Institut Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia, i el Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts el nomen\u00e0 alhora vocal de la Junta Organitzadora i Inspectora de Segona Ensenyan\u00e7a a Val\u00e8ncia.\u00a0Aix\u00ed mateix form\u00e0 part a Val\u00e8ncia de la Junta Universit\u00e0ria de Monuments, creada per a protegir el tresor art\u00edstic, i del Comit\u00e8 Executiu del Cercle de Belles Arts. Tamb\u00e9 particip\u00e0 a l'Alian\u00e7a d\u2019Intel\u00b7lectuals per a la Defensa de la Cultura de Val\u00e8ncia.\r\nDes de l\u2019octubre de 1937 fins al 28 de febrer de 1939 va ser professor de Geografia i Hist\u00f2ria i director comissari de l\u2019Institut Nacional de Segon Ensenyament d\u2019Elx, ciutat en la que va desenvolupar una \u00e0mplia tasca c\u00edvica i d\u2019ajut a l\u2019esfor\u00e7 de guerra: actes pol\u00edtics i culturals, activitats de solidaritat amb els combatents del front, assemblea a l'Institut per a demanar voluntaris per al front; participaci\u00f3 en emissions de la r\u00e0dio local.\r\nUns dies abans d\u2019entrar les tropes feixistes a Elx, abandon\u00e0 la ciutat cam\u00ed de l\u2019exili, cap a Fran\u00e7a. Per les seues conviccions d\u2019esquerres, per haver tingut c\u00e0rrecs pol\u00edtics i per la seua pertanyen\u00e7a a la ma\u00e7oneria des de 1930 sabia que estava buscat. De fet, hi havia una primera ordre de recerca i captura emesa a Burgos el 4 d\u2019agost de 1938.\r\nAcab\u00e0 exercint de professor de llengua espanyola al Coll\u00e8ge Chaptal de Par\u00eds, i de locutor a la radiotelevisi\u00f3 francesa. Va seguir escrivint en catal\u00e0. Public\u00e0 articles i poemes a la revista Senyera que editava a M\u00e8xic la Casa Regional Valenciana, i a la revista Sic\u00e0nia, que s\u2019editava a Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s d\u2019un per\u00edode d'aillament, va reprendre el contacte amb exiliats espanyols i valencians, mantenint correspond\u00e8ncia amb Angel\u00ed Castanyer, entre d\u2019altres, i participant en actes culturals: Fou membre de la Uni\u00f3n de Intelectuales Espa\u00f1oles, associaci\u00f3 en el butllet\u00ed de la qual public\u00e0 algun article, i va participar en algunes activitats de la Casa Regional Valenciana de Par\u00eds.\r\nEl 1956, als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili celebrats a Cambridge, fou guardonat amb un acc\u00e8ssit de la Viola per A la Verge dels Desemparats. Amb motiu de la Flor Natural guanyada als Jocs Florals de Lo Rat Penat del 1960, la Casa Regional Valenciana de Par\u00eds li va retre un homenatge el 28 de gener del 1961.\r\nTot i que el 1948 se li va concedir un perm\u00eds d\u2019estada en territori espanyol, no l\u2019aprofit\u00e0 fins onze anys m\u00e9s tard, i encara breument: arrib\u00e0 el 15 de desembre de 1959, amb intenci\u00f3 de quedar-se un mes, per\u00f2 el control policial al que va ser sotm\u00e8s el va fer tornar-se\u2019n a Par\u00eds sis dies despr\u00e9s, d'on ja no tornaria mai m\u00e9s.\r\nBon amic de Nicolau Primitiu G\u00f3mez, el mateix any de la seua mort, l\u2019editorial Sic\u00e0nia public\u00e0 p\u00f2stumament Hortolans, amb dibuixos d'ell mateix, que recull les quatre Flors Naturals guanyades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1916, 1920, 1921 i 1960, i la producci\u00f3 escrita a l\u2019exili, dividida en els apartats: Pomell de poesia, Toia de sonets i Sonets amb estrambot."}, {"id": 622, "name": "C\u00e0ndida", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "Grau", "url": "/biografies/puig-grau-candida", "image": "/media/biography/image/puig_grau_candida.jpg", "birth_date": 1927, "dead_date": 2019, "short_description": "Periodista, escriptora i activista cultural\r\nFilla d\u2019una mestra d\u2019escola i d\u2019un secretari d\u2019ajuntament, va rebre una educaci\u00f3 oberta. De fet, sempre contava que mai li prohibiren llegir cap dels llibres de la immensa biblioteca familiar.\r\nDid\u00edn Puig va rebre una educaci\u00f3 en valors progressistes, democr\u00e0tics i republicans. Durant la postguerra (sovint igual de dura que la mateixa guerra), Did\u00edn va viure a Benimodo i va estudiar al poble ve\u00ed, Carlet. El seu somni era estudiar Dret i acabar convertir-se en advocada, com Vict\u00f2ria Kent i Clara Campoamor. Per\u00f2, de nou, el franquisme la marcaria: per anar a la universitat calia fer el Servicio Social i tindre el carnet de la Secci\u00f3n Femenina. \u00c9s a dir, fer un curs per confirmar la seua adhesi\u00f3 al r\u00e8gim dictatorial espanyol, cosa que va rebutjar amb for\u00e7a: no podia adherir-se a aquells que havien afusellat son pare.\r\nVa estudiar valenci\u00e0 als cursos de l\u2019entitat cultural Lo Rat Penat amb il\u00b7lustres com Enric Valor, Carles Salvador o Sanchis Guarner. Va ser l\u2019\u00fanica dona d\u2019aquella generaci\u00f3 que treball\u00e0 per retornar el valenci\u00e0 a les aules i al carrer.\r\nFarta de no fer el que volia en la vida, i aprofitant que havia d\u2019anar a un casament familiar a Madrid, marx\u00e0 del poble. El que no sabien a casa \u00e9s que mai arrib\u00e0 a Madrid sin\u00f3 a Par\u00eds, i una vegada all\u00ed, calia sobreviure. Amb els anys hem sabut que va estar dormint als parcs fins que li trobaren allotjament i una feina d\u2019oficinista; despr\u00e9s canvi\u00e0 de feina i comen\u00e7\u00e0 a treballar cuidant una xiqueta, Florence. Did\u00edn va con\u00e8ixer tots els l\u00edders de la revolta estudiantil del Maig del 68, i tamb\u00e9 a Luisa Isabel \u00c1lvarez de Toledo, la coneguda com La Duquesa Roja, una noble antifranquista. A Par\u00eds va romandre catorze anys i va estudiar la carrera de Periodisme.\r\nAls anys setanta torn\u00e0 finalment a Val\u00e8ncia i es dedic\u00e0 a la doc\u00e8ncia. Va ser la primera dona a fer classes de valenci\u00e0 en un centre oficial. En concret, al Col\u00b7legi dels Pares Jesu\u00eftes. All\u00e0 va fomentar entre l\u2019alumnat l\u2019amor per la hist\u00f2ria i les tradicions valencianes.\r\nVa ser representant d\u2019artistes com Ovidi Montllor, el grup Alimara\u2026 A m\u00e9s, va organitzar el primer concert d\u2019Al Tall, el concert de Llu\u00eds Llach al Teatre Olympia, el de Maria del Mar Bonet i d\u2019altres de Raimon i d\u2019Ovidi Montllor. Treball\u00e0 per a la distribu\u00efdora Molinell i per a la discogr\u00e0fica Edigsa, que distribu\u00efa discos de cantants valencians.\r\nEls darrers anys, Did\u00edn va treballar al centre territorial de TVE a Val\u00e8ncia (Aitana), on va exercir tamb\u00e9 d\u2019assessora musical, i a Canal 9, on va ser guionista en diferents programes.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit personal va ser amiga del cantant Ovidi Montllor, de la compositora Matilde Salvador, de l\u2019escriptora Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, de la periodista Mar\u00eda Luisa del Romero i de l\u2019escriptor Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, entre altres.\r\nCom a escriptora va publicar:\r\nVaig a dir-te 4 coses, en Edicions 96, presentat a Val\u00e8ncia el 14 d\u2019abril de 2010. Es tracta d\u2019un dietari coescrit amb el periodista vila-realenc Josep Parra. \u00c9s un recull de les efem\u00e8rides, el santoral, embarbussaments, endevinalles, refranys populars i curiositats per a cada dia de l\u2019any.\r\nI tu qu\u00e8 en saps? (dels dinosaures de Morella a les salines de Torrevella), en Edicions 96 (2016), \u00a0llibre que ens informa del nostre espai m\u00e9s pr\u00f2xim i que recull el pas de les hores i els dies, els rellotges i els calendaris, el santoral i les can\u00e7ons populars, les endevinalles i els refranys.\r\nLes festes de Pasqua (Denes, 2017).\r\nEl seu comprom\u00eds c\u00edvic i la seua dedicaci\u00f3 en diferents projectes culturals la van fer mereixedora de diversos reconeixements i distincions com:\r\nMiquelet d\u2019Honor 2010, atorgat per la Societat Coral El Micalet, per la seua contribuci\u00f3, traject\u00f2ria i dedicaci\u00f3 a la cultura valenciana.\r\nII Premi d\u2019Ajuda a la Igualtat Ascensi\u00f3n Xirivella Mar\u00edn 2013, atorgat per l\u2019Associaci\u00f3 de Dones Juristes d\u2019Alzira.\r\nDistinci\u00f3 de la Generalitat Valenciana al M\u00e8rit Cultural 2017, atorgada per la Generalitat Valenciana.\r\nGuard\u00f3 d\u2019Or de la Mancomunitat de la Ribera Alta (2018).\r\nDes del 2021, l\u2019IES de Guadassuar porta el seu nom. A m\u00e9s, la Generalitat Valenciana ha posat en marxa per al curs 2022-2023 l\u2019Aula Did\u00e0ctica Did\u00edn Puig per a difondre el seu llegat, i els Premis Literaris Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s de l'Ajuntament de Benimodo ofereixen un premi extraordinari amb el seu nom al treball de narrativa curta que destaque per la seua gr\u00e0cia, sarcasme i ironia, aspectes molt caracter\u00edstics de la manera de ser, d'expressar-se i d'escriure de Did\u00edn Puig.\r\nAl voltant de la figura de Did\u00edn, en els darrers anys s\u2019han escrit diversos llibres:\r\nDid\u00edn Puig. Una dona decidida, de Vicent Climent i Ferrando (Reclam Editorial, 2018). Un llibre presentat en forma d\u2019entrevista de l\u2019autor amb la protagonista, on recorren la traject\u00f2ria de Did\u00edn narrada en primera persona, un esperit jove i rebel.\r\nDid\u00edn vol ser periodista, d\u2019Empar Bria i Pelufo i Neus Fontana i Bria (Edicions 96, 2018), el qual transmet algunes viv\u00e8ncies de Did\u00edn Puig com a periodista, escriptora i activista cultural, a m\u00e9s de visibilitzar una dona intel\u00b7ligent i decidida.\r\nCartes a Olivier. I tu qu\u00e8 feies per a ser antifranquista? (Edicions 96, 2021), recull de quaranta cartes breus en les quals Did\u00edn explica al seu net adoptiu Olivier alguns successos de la seua vida a Benimodo, Par\u00eds i Val\u00e8ncia, mentre lluitava per la llibertat i la democr\u00e0cia. El llibre compta amb unes notes contextuals de Natxo Escandell Garc\u00eda."}, {"id": 799, "name": "Juli", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/puig-perez-juli", "image": "/media/biography/image/puig_perez_juli.jpg", "birth_date": 1850, "dead_date": 1915, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nFill de Santiago Puig Cobos i de Rita P\u00e9rez Jord\u00e0. Va estudiar a l\u2019escola del Mestre Faus i a l\u2019Escola de Mestratge Industrial d\u2019Alcoi, i a Madrid va iniciar la carrera d\u2019enginyer per\u00f2 no la va acabar.\r\nAficionat a la literatura i a la poesia com els seus germans lletraferits Santiago i Josep, a Madrid estant assistia a tert\u00falies liter\u00e0ries en les quals va fer amistat amb els escriptors Javier de Burgo, Marco Zapata, Leopoldo Alas Clar\u00edn, Sinesio Delgado i Mariano de Cavia. En aquella etapa va col\u00b7laborar en diversos peri\u00f2dics madrilenys i fou columnista en la publicaci\u00f3 El Perro Grande. Va dirigir el peri\u00f2dic La Verdad a Alacant i, en tornar a Alcoi, es va fer c\u00e0rrec de la direcci\u00f3 en 1878 del peri\u00f2dic alcoi\u00e0 El Serpis i alhora col\u00b7labor\u00e0 en el setmanari La Ilustraci\u00f3n Popular. M\u00e9s tard va fundar El Arriero, El Diluvio, el setmanari La Uni\u00f3n Republicana (1891-1896) i El Heraldo de Alcoy en 1896, convertit a partir del 16 d\u2019octubre de 1897 en diari de tend\u00e8ncia liberal republicana i dirigit per ell fins que va morir en 1915.\r\nA Alcoi va contraure matrimoni el 1881 amb Elisa Mart\u00ednez Sabater, amb qui tingu\u00e9 nou fills. En faltar ell, la seua muller es va fer c\u00e0rrec de la impremta amb el nom Imp. Viuda de Julio Puig (Alcoi). Un fill seu, C\u00e8sar Puig Mart\u00ednez, va ser el fundador d\u2019El Noticiero Regional.\r\nAmb ideals pol\u00edtics d\u2019esquerres des de la joventut, va ser membre del Partit Republic\u00e0. Fou elegit diputat provincial per al per\u00edode 1882-1886 i exerc\u00ed delegacions d\u2019hisenda i d\u2019instrucci\u00f3 p\u00fablica, just en el moment de l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera de 1885. En 1895 fou regidor municipal i l\u201911 de juny de 1906 va ser designat Cronista Oficial d\u2019Alcoi, alhora que secretari de la Junta de l\u2019Associaci\u00f3 de Sant Jordi.\r\nEn la premsa alcoiana de l\u2019\u00e8poca, a primeries del segle XX hi havia escriptors alcoians com Juli Puig, moss\u00e9n Tom\u00e0s Mir\u00f3 o Gonzalo Cant\u00f3 que comencen a escriure poemes en valenci\u00e0. Ell mateix ja havia enviat els epigrames CLXXXVI, CLXLIV i CCCXLIV per a Niu d\u2019abelles: epigrames llemosins, publicats en 1876 per Constant\u00ed Llombart.\r\nTal com explica l\u2019investigador Vicent Luna i Sirera, \u00aba Alcoi, i de 1877 a 1880 (ambd\u00f3s inclosos) no hi van haver Jocs Florals, no se\u2019n convocaren. Ser\u00e0 l\u2019any 1881, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la celebraci\u00f3 del II Centenari de la mort del dramaturg Calder\u00f3n de la Barca, que a Alcoi, \u201ccentinela constante de las buenas letras\u201d, un grup de lletraferits alcoians actuaran de promotors: el mestre Gonzalo Faus; el periodista Julio Puig; el poeta Miguel Parera i el prevere Vilaplana Gisbert. Aix\u00ed que l\u2019Ajuntament, donant suport a la iniciativa, acabar\u00e0 organitzant els II Jocs Florals\u00bb. En total s\u2019hi van presentar quaranta originals als deu premis convocats, un dels quals se l\u2019emport\u00e0 Puig pel treball en prosa Ensayo comparativo entre El m\u00e1gico prodigioso de Calder\u00f3n, y Fausto de Goethe. Com a poeta primordialment de car\u00e0cter religi\u00f3s i festiu, va obtindre alguns premis en els cert\u00e0mens literaris alcoians o fins i tot d\u2019\u00c0vila, amb composicions com la Flor Natural del 1882, \u201cA la Verge Maria\u201d (1894), \u201cLa mona de Pasqua\" (1899), \u201cLa festa dels Reis Magos\u201d (1901), \u201cAlcoi (oda)\u201d i la lletra de l\u2019himne a Alcoi en 1913, entre altres. Com a gran aficionat al teatre, va publicar algunes obres: el joguet c\u00f2mic en un acte en valenci\u00e0 Ventura sobre ventura (1872, estrenada l\u201911 de mar\u00e7 al Teatre Principal d\u2019Alcoi), \u00a1El medall\u00f3n! (1873) i la com\u00e8dia Equivocaciones (1881).\r\nVa morir als seixanta-cinc anys al n\u00famero 30 de la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3 d\u2019Alcoi, a causa d\u2019una bronquitis cr\u00f2nica. \u00c9s considerat per alguns el pare del periodisme a Alcoi. Rafael Coloma Pay\u00e0 va escriure la biografia Julio Puig, un poeta liberal en 1957, publicada primer en el diari Ciudad per entregues i en 1968 en format de llibre."}, {"id": 460, "name": "Joan", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "Puig", "url": "/biografies/puig-puig-joan", "image": "/media/biography/image/puig_puig_joan.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1955, "short_description": "Sacerdot i historiador erudit\r\nFill d'una humil i piadosa fam\u00edlia de llauradors catinencs, fou el segon de tres germans. Influ\u00eft per un ambient religi\u00f3s, d'austeritat i treball, essent encara un xiquet demostraria una natural espontane\u00eftat a la vida d'estudi i de pietat que el portaria a ingressar, a l'octubre de 1892, al Col\u00b7legi de pobres de Sant Ruf de Tortosa com alumne del seminari menor, passant definitivament al seminari quan feia tercer curs de llat\u00ed en qualitat de becari-pensionista. Despr\u00e9s de tretze anys d'estudis eclesi\u00e0stics, amb gran inter\u00e8s per la teologia i la lit\u00fargia i amb la nota dominant de meritissimus, el 18 de desembre de 1904 fou ordenat prevere a Tortosa pel bisbe P. Rocamora. El 6 de gener de 1905 celebrava la primera missa cantada a l'esgl\u00e9sia del seu poble natal.\r\nCom per aquell temps hi havia molts capellans i en no tenir dest\u00ed, moss\u00e8n Puig va romandre dos anys i set mesos adscrit a la parr\u00f2quia de Cat\u00ed. Mentrestant es va dedicar a l'estudi de la teologia, llibres sagrats i escodrinyar els ben nodrits i rics arxius parroquial i municipal, iniciant a documentar-se b\u00e9 en la que seria des d'ara la seua afici\u00f3 preferida.\r\nA l'agost de 1907 fou nomenat coadjutor de la Torre de l'Espanyol i al juny de 1910 rebia el mateix c\u00e0rrec d'Asc\u00f3. Estaria quatre anys a les parr\u00f2quies catalanes.\r\nEl doctor moss\u00e8n Leandre Colom Altaba (1877-1943), alumne fundador del Col\u00b7legi Espanyol de Roma, havia estat professor de llat\u00ed a Tortosa a l'\u00e8poca de seminari de Joan Puig. En aquests temps l'humanista vilafranqu\u00ed era rector d'Alboc\u00e0sser, el qual, coneixedor de les dots i val\u00faa de Joan Puig, sol\u00b7licit\u00e0 al bisbe li l'envi\u00e0s per a treballar amb ell, de manera que el 8 de desembre de 1911 el catinenc ocupava el c\u00e0rrec de coadjutor a la parr\u00f2quia d'Alboc\u00e0sser. En aquesta vila moss\u00e8n Puig realitz\u00e0 una labor eminentment espiritual dif\u00edcil de valorar amb signes externs.\r\nEl 19 de mar\u00e7 de 1931 fou traslladat a la rectoral d'Ares del Maestrat, dest\u00ed que nom\u00e9s regentaria uns mesos, ja que l'1 de novembre tornava a Alboc\u00e0sser per a exercir l'antiga coadjutoria.\r\nL'aixecament franquista de 1936 sorprengu\u00e9 a moss\u00e8n Joan Puig com a encarregat de la parr\u00f2quia d'Alboc\u00e0sser, no lliurant-se de la f\u00faria devastadora que el 29 de juliol va envair la seua casa. El 6 d'agost comen\u00e7\u00e0 la seua particular odissea havent de passar dies i nits deambulant pels boscos de Vallivana, refugiar-se a un amagatall ple d'aigua per acabar dins d'un avenc. Rest\u00e0 amagat dos anys, fins el 12 d'agost de 1938.\r\nPocs dies despr\u00e9s fou destinat a Vilafranca on prendria possessi\u00f3 de la rectoral. A Vilafranca \u00e9s on moss\u00e8n Joan Puig, en plena maduresa, va realitzar una dilatada obra espiritual, pastoral i social junt a la de restaurador i d'investigador, que li valgueren el t\u00edtol de fill adoptiu de Vilafranca (1949) i la retolaci\u00f3 d'un carrer a ell dedicat (1966), com a gratitud i homenatge.\r\nL'1 d'agost de 1949, inici\u00e0 una nova etapa pastoral prenent posessi\u00f3 del c\u00e0rrec d'arxiprest de Sant Mateu, esgl\u00e9sia que elevaria a la categoria de monument nacional juntament amb l'alcalde, Agust\u00ed Garcia Girona.\r\nL'estima, respecte, afecte i devoci\u00f3 que dimanaven de la seua persona el van acompanyar el 13 de gener de 1955, aquell dia memorable de la celebraci\u00f3 de les seues noces d'or sacerdotals, reunint a l'entorn de l'altar familiars, sacerdots, amics i deutors per agrair a D\u00e9u els cinquanta anys del seu fecund apostolat.\r\nMesos m\u00e9s tard, consumit per un c\u00e0ncer d'est\u00f3mac, moria el benem\u00e8rit arxiprest a l'edat de 75 anys. Les seues despulles reposen a un n\u00ednxol del cementeri de Sant Mateu.\r\n\u00a0\r\nHistoriador, investigador i erudit local, del Maestrat i Ports en general i Cat\u00ed en particular\r\nLa influ\u00e8ncia del bibli\u00f2fil Casimir Meli\u00e0 Mart\u00ed i del mestre d'escola Francesc Serrano, ambd\u00f3s d'Alboc\u00e0sser, les relacions amb Carles Salvador, i la posterior supervisi\u00f3 paleogr\u00e0fica i ajuda del jove morell\u00e0 i futur acad\u00e8mic moss\u00e8n Manuel Milian, foren ferms puntals animadors d'aquesta tasca empresa.\r\nFruit de la seua febril activitat apareixia al Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura, mitj\u00e0 habitual de les seues publicadons, un estudi sobre \u00abEls primers senyors i pobladors de Cat\u00ed\u00bb (1929), seguit del \u00abLlibre de Privilegis de Cat\u00ed\u00bb (1929-1938), un interessant c\u00f3dex de l'arxiu municipal (providencialment salvat de la foguera al 1936), publicat en fragments per la seua extensi\u00f3.\r\nPreocupat i coneixedor de la comarca morellana, empapat en documentaci\u00f3 arxiv\u00edstica i ambicionant la reedici\u00f3 de l'obra de Segura Barreda, en una carta oberta de contestaci\u00f3 a Manuel Milian, sobre \u00abCom es podria escriure la historia de Morella i les aldees\u00bb [1], anota: \u00abno es una ll\u00e0stima que una vida tan gloriosa com la de la comarca de Morella en el culte a D\u00e9u i ais sans, en la cultura, en l'art, en les ci\u00e8ncies, en el comer\u00e7, ind\u00fastria i agricultura, estiga poc menys que desconeguda i soterrada baix la pols deis arxius\u00bb [2].\r\nContinua amb aquesta l\u00ednia en els articles \u00abEls Senyorius d'en Blai d'Alag\u00f3 conquistador de Morella\u00bb (1932), \u00abMorella no es del Maestrazgo\u00bb (1946), \u00abSenyors de Morella durant el segle XIII\u00e8\u00bb (1955), \u00abL'afer de la Uni\u00f3 als Ports de Morella\u00bb (1959) i uns altres in\u00e8dits sobre les deveses de Vallivana i Salvass\u00f3ria.\r\nCom es sabut, la seua afici\u00f3 el porta a escorcollar arxius i papers all\u00e0 on es troba. Del seu pas per la rectoral d'Ares del Maestrat \u00e9s el Capbreu d'algunes persones distinguides d'Ares del Maestre (1932) i unes \u00abOrdenances o Establiments de la vila d'Ares del Maestre\u00bb que no s'arribarien a editar.\r\nRegentant la parr\u00f2quia de Vilafranca don\u00e0 a la publicitat diversos estudis no menys interessants per a la historiografia i geografia locals. En Contribuci\u00f3n a la historia de Villafranca del Cid. Tiempos antiguos (1949) estudia els or\u00edgens de Vilafranca, la seua relaci\u00f3 amb Culla i vinculaci\u00f3 amb Morella, el seu nom i top\u00f3nim. Correspondencia de algunos nombres de lindes del t\u00e9rmino de Villafranca del Cid (1950) \u00e9s una revisi\u00f3 d'aquests top\u00f2nims basada en els escassos materials que dispon. Transcrigu\u00e9 els cap\u00edtols de les confraries morellanes i algunes de Vilafranca segons el document de la concesi\u00f3 reial de 1388 (una copia del qual es conserva a l'arxiu parroquial) a\u00a0Confraries de les aldees del Castell de Morella al segle XlV\u00e8 (1951) i La confraria de Santa Maria la Major i Assumpci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u en la parroquia de Vilafranca (1951). No s'oblid\u00e0 de la historia mariana del Llosar, a la qual dedica: Novena a Nuestra Se\u00f1ora del Losar (1943) i, l'opuscle p\u00f3stum, Historia del Santuario de Nuestra Se\u00f1ora del Losar (1956).\r\nDesvastades per les urpes de la incultura les esgl\u00e9sies de Vilafranca i Sant Mateu, l'inquiet capell\u00e0 que les governa busca adequat assessorament t\u00e9cnico-art\u00edstic i empr\u00e8n l'obra de restauraci\u00f3 retomant-les el seu estil primitiu i l'antic resplendor, recollida en els articles Restauraci\u00f3n y renovaci\u00f3n de la iglesia de Villafranca del Cid (1950) i Iglesia parroquial de San Mateo. Su construcci\u00f3n. Modificaciones impertinentes. Su restauraci\u00f3n (1954), expressi\u00f3 de quantes obres de millora all\u00ed s'han fet.\r\nMoss\u00e8n Puig simultaneja bona part de la seua vida la missi\u00f3 sacerdotal i la vocaci\u00f3 investigadora per a esdevindre en aquesta mat\u00e8ria un aut\u00e8ntic especialista de tot el referent al passat de Cat\u00ed. Ll\u00e0stima, tanta feina feta i la major part deis treballs foren destruits el 29 de juliol de 1936: \u00abten\u00edamos 52 libros, copia de los documentos existentes en 1936, y menos dos, todos han desaparecido. Eran 16.000 las fichas preparadas y ordenadas para la Historia de Cat\u00ed, y como si fueran copos de nieve ca\u00eddos del cielo, fueron esparcidos en el puente cercano de Alboc\u00e1cer que comunica con el cementerio y todas desaparecieron. S\u00f3lo se ha conservado el Libro Segundo y el \u00edndice de todos los hechos notables que suman 800 p\u00e1ginas\u00bb [3].\r\nUna altra persona amb menys corretja s'hagu\u00e9s desenganyat amb l'espoli i p\u00e8rdua deis seus papers. Aix\u00ed, a penes reapareix el Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura publica els cap\u00edtols d'un llibre, fragmentat en no poder-se editar globalment per manca de fons, titulat Notas y documentos de artistas (1943-1949), estudi complet sobre orfebres, escultors, pintors, dauradors, campaners, pedrapiquers, organers, joglars i m\u00fasics que tants exponents contaven a Cat\u00ed. L'amor a la Mare de D\u00e9u de l'Avell\u00e0 li mou a escriure Ermita de Nuestra Se\u00f1ora del Avell\u00e0 (1945), follet seguit del Llibre dels Musta\u00e7af de Cat\u00ed (1952) i El mercader de Cat\u00ed Joan Sp\u00edgol (1953), sobre l'afamat mercader medieval. L'article \u00abSant Vicent Ferrer en Cat\u00ed\u00bb (1955) apareix amb motiu del cinqu\u00e8 centenari de la canonitzaci\u00f3 de l'ap\u00f3stol d'Europa. A \u00abEstudis del segle XVIII. Biografia de Moss\u00e8n Acaci Puig, Beneficiat de la parr\u00f2quia de Cat\u00ed\u00bb (1958), fa mem\u00f2ria d'aquest capell\u00e0 aficionat a escodrinyar els arxius del poble i recopilar els fets interessants de la vila. Tampoc oblida la not\u00edcia minuciosa de la confraria m\u00e9s important, arrelada i influent en la vida religiosa i social de Cat\u00ed, en la Confraria de Sant Mart\u00ed de la Vila de Cat\u00ed\u00a0(1968).\r\nPer\u00f2, per damunt de tot aquest llistat cal recordar la il\u00b7lusi\u00f3 m\u00e0xima de sempre; l'estudi complet i detallat de tot el que va ser la vida del seu poble entranyable de l'\u00e0nima en la Historia Breve y Documentada de la Real Villa de Cat\u00ed. Siglos XIII-XVI (1970) (editada tan sols la primera part), resum de tot el que li va quedar despr\u00e9s de la devastaci\u00f3 de la seua casa al 1936, ja que \u00aba no haber desaparecido los documentos que ten\u00edamos recopilados, hubi\u00e9semos podido escribir a lo menos tres tomos de la Historia de Cat\u00ed con instrumentos de indudable valor. Pero al vemos defraudados hab\u00edamos resuelto dejar in\u00e9ditos, a\u00fan los conservados, por no poder escribirla conforme a nuestro plan y a nuestros deseos. Nos hemos determinado, empero, a escribirla conforme para aprovechar los restos de nuestros manuscritos y notas y hacer patente nuestro amor a la Villa que nos vio nacer; breve Historia escrita en el ocaso de nuestra vida en medio de mil ocupaciones, y oprimido el esp\u00edritu por la p\u00e9rdida de 15.771 p\u00e1ginas manuscritas a costa de muchos desvelos y de mucho trabajo\u00bb [4].\r\nAmargues paraules que prologuen la gran obra escrita per moss\u00e8n Joan Puig i, al temps, delaten la realitat viscuda per un home exemplar al que li queda el consol del deure complit i haver dedicat tot per a servir a D\u00e9u i al pro\u00efsme, descobrir i enaltir la vida del nostre poble infundint-li valor, ambici\u00f3 i \u00e0nima per a perdurar eternament amb gl\u00f2ria i goig.\r\n[1] PUIG, J. \u00abCom es podr\u00eda escriure la historia de Morella i les aldees\u00bb. Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI (1930), p. 195.\r\n[2]\u00a0Ibidem.\r\n[3] PUIG, J. Historia breve y documentada de la Real Villa de Cat\u00ed. Siglos XIII-XVI. Castell\u00f3, Diputaci\u00f3n Provincial, 1970, p. 9.\r\n[4] Ibidem. p. 10."}, {"id": 316, "name": "Josep Maria", "surname": "Puig", "conjunction": "i", "second_surname": "Torralva", "url": "/biografies/puig-torralva-josep-maria", "image": "/media/biography/image/puig_torralva_josep-maria.jpeg", "birth_date": 1854, "dead_date": 1911, "short_description": "Escriptor\r\nFill d'una fam\u00edlia de modests comerciants, inicia els seus estudis eclesi\u00e0stics al Seminari de Val\u00e8ncia, per\u00f2 ha d'abandonar-los per posar-se al capdavant de la perfumeria familiar.\r\nSota la protecci\u00f3 de Constant\u00ed Llombart, va ser un destacat deixeble seu, \u00e9s un dels impulsors i fundadors de Lo Rat Penat. All\u00e0 obt\u00e9 diversos guardons en els Jocs Florals, destacant la Flor Natural del 1897. Posteriorment ser\u00e0 nomenat Mestre de Gai Saber. En 1893, va exercir com a president de la secci\u00f3 de literatura.\r\nAbans de pert\u00e0nyer a Lo Rat Penat, ja treballava, al costat de Llombart, Bodr\u00eda, Iranzo i Cebrian en la publicaci\u00f3 Lo Rat Penat. Calendari llemos\u00ed. Anterior a la fundaci\u00f3 de la societat del mateix nom, escrivien en ella els valencians m\u00e9s importants de l'\u00e8poca. Controlada pel sector pr\u00f2xim a Llombart, a les seves p\u00e0gines eren freq\u00fcents les critiques al grup dels anomenats \"senyorets\". Puig i Torralva public\u00e0 uns quants articles sobre les ambicions que havia de tenir la Renaixen\u00e7a valenciana. La l\u00ednia que propugnava no arrel\u00e0 amb prou for\u00e7a als cercles culturals de la Val\u00e8ncia del seu temps. El primer n\u00famero surt a la llum el 1874, publicat per la Llibreria de Pasqual Aguilar. Deia la portada: \"Lo Rat Penat: Calendari llemos\u00ed corresponent al present any de 1875. Compost ab la distinguida col\u00b7laboraci\u00f3 d\u00b4els m\u00e9s reputats escriptors de Val\u00e8ncia, de Catalunya i de les Illes Balears, per en Costant\u00ed Llombart\". Es buscava juntar als escriptors valencians en un publicaci\u00f3 que super\u00e9s en qualitat a les existents al moment. Va despertar el recel del sector m\u00e9s \"culte\", que mai la va arribar a veure amb bons ulls. \u00c9s dirigida per Llombart fins que el 1880, obligat pels seus problemes de salut, ha d'abandonar-la.\r\nJosep Maria Puig i Torralva, sabedor de la import\u00e0ncia d'aquesta publicaci\u00f3 escriu a Constant\u00ed Llombart:\u00a0\"Mon estimat amich: Notici\u00f3s de que V. dins poch tendr\u00e1 que abandonar, ab greu sentiment nostre, \u00e1 Val\u00e8ncia, y pensant que per esta rah\u00f3 Lo Rat Penat, una de les publicacions que mes han contribuit al renaiximent de nostra lliteratura en esta ciutat, haur\u00e1 de desapareixer; li dig la present \u00e1 f\u00ed de que, si inconvenient no t\u00e9, m'autorice pera portarla enguany \u00e1 efecte com desige\".\u00a0Llombart respon amb gratitud i accepta cedir-li la direcci\u00f3. El 1883, amb Llombart recuperat, apareixen tots dos com a co-directors.\r\nCom a poeta, escriu sobre temes l\u00edrics, dram\u00e0tics i narratius, entre les seves obres m\u00e9s importants es troba Lliris i cards: poesies valencianes (1899). Com a autor teatral escriu l'obra en un acte Mare i Madrastra (1889), que tracta sobre l'enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el Benigne, a m\u00e9s de La gota de sang. Gran amant de la tem\u00e0tica valenciana escriu, al costat de Mart\u00ed Grajales, Origens del gravat en Val\u00e8ncia (1872) i Estudio hist\u00f3rico-critico de los poetas valencianos de los siglos XVI-XVII-XVIII (1883). No deix\u00e0 de banda els temes ling\u00fc\u00edstics i gramaticals, fruit d'aquest inter\u00e8s s\u00f3n les seves obres: Ensaig d'ortografia valenciana i Historia gramatical de la llengua llemosina-valenciana.\r\nEl 5 de gener de 1888 se suma, al costat de Llombart i altres figures destacades, en la fundaci\u00f3 de la societat valencianista La Oronella, de la qual va ser director del Butllet\u00ed del mateix nom. Anys m\u00e9s tard, al costat d'altres membres de Lo Rat Penat escindits com Francesc Badenes, Eduard Boix, Cabreles o Isidre Torres, funda la societat Val\u00e8ncia Nova. Un dels motius pels quals Puig i Torralva abandona Lo Rat Penat \u00e9s per les seves difer\u00e8ncies en la denominaci\u00f3 de la llengua, diu en un dels seus escrits: \"En Constant\u00ed Llombart, com tots el poetes valencians, apellida \"llemosina\" \u00e1 sa llengua nativa. Nosaltres, sobre este punt, som de molt distinta opinio; puix creem firmement, i d'aix\u00f3 nos ocuparem ab lo degut deteniment en altra part, que la llengua del T\u00faria, com la del Llobregat, es catalana\". [i]\r\nVa ser a la seva petita botiga de perfumeria, al costat de Val\u00e8ncia Nova i al caf\u00e8 Fortis, on poetes, escriptors i estudiants van fundar la Joventut Valencianista redactant els primers manifestos i peri\u00f2dics del valencianisme pol\u00edtic.\r\nEn la seva llarga traject\u00f2ria, col\u00b7labor\u00e0 a La Ilustraci\u00f3n Valenciana, La Moma, La Degoll\u00e0, Val\u00e8ncia Nova i Val\u00e8ncia. Gran amant dels segells, fou un dels impulsors de la filat\u00e8lia al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\n[i] Nota als Apunts biografics de En Constanti Llombart. Calendari llemos\u00ed. Any 1882, p. 145."}, {"id": 298, "name": "Vicent Venceslau", "surname": "Querol", "conjunction": "i", "second_surname": "Campos", "url": "/biografies/querol-campos-vicent-venceslau", "image": "/media/biography/image/querol_campos_vicentvenceslau3.jpg", "birth_date": 1837, "dead_date": 1889, "short_description": "Poeta\r\nNaix a la casa n\u00famero 24 del carrer de Gr\u00e0cia, a la ciutat de Val\u00e8ncia. Els seus pares, Vicent Querol i Canut i Pelegrina Campos i Crespo es van casar el 6 de desembre de 1834. Un any despr\u00e9s, el 1835, naix el primog\u00e8nit de la fam\u00edlia Querol, per\u00f2 nom\u00e9s viu uns mesos. La descend\u00e8ncia del matrimoni va anar creixent: El 1939 naix Eduard i el 1841 Ricard. Els seguiran J\u00falia (1843) i Adela (1845) que morir\u00e0 als 19 anys. I encara naixeran m\u00e9s tard: Aureli, Carmen i Pelegrina.\r\nEl pare era un modest comerciant de teixits que, a la planta baixa del seu domicili, tenia instal\u00b7lada una petita botiga. Amant de les tert\u00falies, era freq\u00fcent que acud\u00eds Pasqual P\u00e9rez i Rodr\u00edguez a les vetllades que s'organitzaven als baixos de la botiga. Vicent Venceslau Querol va despuntar a una edat molt preco\u00e7 en l'art de la poesia. La seua germana petita, Pelegrina, compta una an\u00e8cdota que mostra la precocitat de Querol: \"Una tarda, en una de les tert\u00falies que tant agradaven al pare, es trobava Pasqual P\u00e9rez i Rodr\u00edguez. El pare li va mostrar uns versos que el jove Querol havia escrit gaireb\u00e9 d'amagat. Pasqual P\u00e9rez no podia creure que alg\u00fa tan jove escrigu\u00e9s tan b\u00e9 i, per confirmar-ho, li demana una nova composici\u00f3 sobre un tema particular. L'endem\u00e0, Vicent Querol hi va anar amb la nova composici\u00f3, que va compartir qualitat i estil amb la primera. Pasqual P\u00e9rez va acabar conven\u00e7ut i va sentenciar: Aquest noi ser\u00e0 un gran poeta\".\r\nDavant d'aquestes aptituds intel\u00b7lectuals el seu pare el va portar al millor col\u00b7legi de Val\u00e8ncia, el seminari de Sant Andreu, tamb\u00e9 conegut com Escola Pia. All\u00e0 va comen\u00e7ar els seus estudis secundaris el 1847. Va aprendre Gram\u00e0tica i lletres a la classe d'humanitats del Pare Victoriano Giner, conegut poeta rom\u00e0ntic. En acabar els estudis mitjans, es gradua de batxiller en filosofia el 21 de juny de 1854. Ingressa a la Facultat de Dret de Val\u00e8ncia on entaula relaci\u00f3 amb Teodor Llorente. \u00c9s en la facultat on es formar\u00e0 com a poeta, sota els ensenyaments de emin\u00e8ncies com Vicent Boix, Pasqual P\u00e9rez, Vicent Fillol i Antoni Aparisi i Guijarro. Aquest \u00faltim, li va oferir la seva protecci\u00f3 i les p\u00e0gines del seu peri\u00f2dic El Pensamiento de Valencia (1857-1858) on Querol col\u00b7labora amb una poesia.\r\nAbans, el 1852, havia fundat juntament amb alguns amics, la Societat Liter\u00e0ria La Estrella. Un dels seus components, F\u00e8lix Pizcueta, explica que en aquella societat es discutien q\u00fcestions filos\u00f2fiques, pol\u00edtiques i socials. Aquesta societat es va mantenir set anys, fins que el 1858, quan es va restaurar el Liceu, es va convertir en filial d'aquesta entitat. La majoria dels seus membres, amb el pas del temps, es van convertir en il\u00b7lustres magistrats, diputats, governadors, periodistes, advocats o diputats.\r\nEn 1853 tradueix a Horaci i Virgili i escriu la llegenda La Pe\u00f1a de los Enamorados, premiada en un concurs universitari. El 1855 se celebra a Val\u00e8ncia el Quart Centenari de la canonitzaci\u00f3 de Sant Vicent Ferrer. En la Cr\u00f2nica del Centenari, escrita per Vicent Boix, venia inclosa un \"\u00e0lbum po\u00e8tic-religi\u00f3s\" on es recollien poesies de destacats poetes valencians, entre les quals figurava una escrita per Querol. El 12 d'octubre de 1856, en la cerim\u00f2nia d'obertura del curs de l'Escola de belles Arts, Querol llegeix el seu poema \"Canto \u00e9pico a las Bellas Artes\". L'audi\u00e8ncia queda impressionada. Entre els assistents a l'acte figurava Pedro Antonio d'Alarc\u00f3n, autor de El sombrero de tres picos, que no va deixar de lloar, tant a Val\u00e8ncia com a Madrid, al jove poeta.\r\nLa fama de Querol creix depressa i, el 1858, \u00e9s nomenat secretari de la revista Las Bellas Artes. Aquest mateix any es produeix un fet clau per a la Renaixen\u00e7a valenciana: el c\u00e0rrec de bibliotecari de la Universitat de Val\u00e8ncia \u00e9s ocupat pel mallorqu\u00ed Mari\u00e0 Aguil\u00f3. Gran humanista, va comen\u00e7ar la tasca de captar joves intel\u00b7lectuals valencians per tal de real\u00e7ar la llengua nativa i, d'aquesta manera, restaurar una literatura pr\u00f2pia. No va trigar a fixar-se en dos joves estudiants, Llorente i Querol, que cada tarda pujaven junts a la biblioteca a la recerca d'omplir les seves \u00e0nsies liter\u00e0ries. Els va explicar la hist\u00f2ria de la literatura valenciana que s'estava perdent en l'oblit, reivindicant a autors com Ausi\u00e0s March, Jaume Roig o Ro\u00eds de Corella. Tant Querol com Llorente van quedar impressionats i no van dubtar en unir-se a la causa. Tot aix\u00f2 va originar que, el 1859, el Liceu Valenci\u00e0 celebr\u00e9s els seus primers Jocs Florals a imatge dels de Barcelona.\r\nLa seva consagraci\u00f3 definitiva com a poeta arriba en un certamen organitzat pel Liceu en honor de la poeta Gertrudis G\u00f3mez de Avellaneda. Querol llegeix l'Ep\u00edstola a un amic i, un cop m\u00e9s, el p\u00fablic que impressionat. El 1860 Querol acaba la seva carrera de Dret. Presenta, davant l'Academia Espa\u00f1ola, el Canto \u00e9pico a la guerra de \u00c1frica. No \u00e9s premiat i passa inadvertit. Al costat de Llorente col\u00b7labora en dos drames hist\u00f2rics que no arriben a estrenar-se. Junts, tradueixen El Corsario de Byron, que \u00e9s publicat aquest mateix any.\r\nObligat per les c\u00e0rregues familiars, els seus pares eren ja majors i els seus germans encara petits, ha d'abandonar parcialment la seva tasca po\u00e8tica i entra a treballar com a passant al despatx de l'advocat Juan Reig i Garc\u00eda. Poc despr\u00e9s ocupa la secretaria de l'empresa ferrovi\u00e0ria Almansa a Val\u00e8ncia i Tarragona, recentment fundada per Jos\u00e9 Camp que, no nom\u00e9s era propietari d'aquesta empresa, tamb\u00e9 va adquirir el diari La Opini\u00f3n. La direcci\u00f3 va ser entregada a Teodor Llorente, naixent aix\u00ed Las Provincias\u00a0el 1864.\r\nQuerol es va mostrar molt h\u00e0bil en la gesti\u00f3 empresarial, aviat seria ascendit a delegat de la Ger\u00e8ncia. La seva tasca professional, que resolia una complicada economia familiar, no li impedia seguir escrivint a inst\u00e0ncies del seu amic Llorente. Algunes de les seves obres es van publicar a La Opini\u00f3n, mentre que moltes romanien in\u00e8dites, en silenci. El 1868, l'any dels aixecaments republicans, Querol dimiteix del seu c\u00e0rrec a l'empresa ferrovi\u00e0ria per discrep\u00e0ncies amb la ger\u00e8ncia. No triga a trobar un nou lloc, ingressa a la casa comercial de banca de Tr\u00e9nor i Compa\u00f1\u00eda.\r\nEl 1870, quan es funda l'Ateneu Cient\u00edfic Literari i Art\u00edstic a Val\u00e8ncia amb la finalitat de reunir a la dispersa cultura valenciana, Querol \u00e9s proposat per al c\u00e0rrec de president i, el 1874, \u00e9s nomenat dirigent de l'entitat. Durant la seva presid\u00e8ncia va iniciar la publicaci\u00f3 d'una revista-butllet\u00ed on van apar\u00e8ixer moltes de les seves poesies. Dos anys abans, el 1872, a inst\u00e0ncies d'Aguil\u00f3 forma part del consistori de mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona. En el \"discurs de gr\u00e0cies\" recita \"Patria, Fides, Amor\", que li d\u00f3na fama immediata a Catalunya.\r\nA Madrid, se li ofereix el c\u00e0rrec de cap nacional de tr\u00e0nsit de la Companyia Ferrovi\u00e0ria MZA. Querol l'accepta i s'hi trasllada a viure el 1876 abandonant Val\u00e8ncia, ciutat on ja era conegut com la m\u00e9s gran figura de les lletres p\u00e0tries. El 1877 es publicar\u00e0 la seva principal obra po\u00e8tica Rimas, on s'inclou el recull de poemes en valenci\u00e0 Rimes catalanes.\r\nJa a Madrid escriu La fiesta de Venus (1878), publicada al Almanaque de La Ilustraci\u00f3n Espa\u00f1ola y Americana. El 1880 \u00e9s nomenat jurat del certamen literari celebrat amb motiu del mil\u00b7lenari del Monestir de Montserrat celebrat a Barcelona. Amb fama m\u00e9s que reconeguda a Barcelona, \u00e9s designat president del Consistori dels Jocs Florals del 1885. Quatre anys despr\u00e9s, \u00e9s ascendit a subdirector de la companyia MZA. El seu intens treball burocr\u00e0tic fa que les seves tasques liter\u00e0ries es vegin molt redu\u00efdes. Una de les seves \u00faltimes accions \u00e9s la traducci\u00f3 de dues poesies de Joaquim Rubi\u00f3 i Ors.\r\nEl 1889, per motius professionals, viatja a Par\u00eds per assistir a l'Exposici\u00f3 Universal. All\u00e0 emmalalteix i torna a B\u00e9tera on mor. L'Ajuntament d\u00f3na el nom del poeta al carrer on hi havia la casa en que va viure."}, {"id": 716, "name": "Wenceslau", "surname": "Rambla", "conjunction": "", "second_surname": "Zaragoz\u00e0", "url": "/biografies/rambla-zaragoza-wenceslau", "image": "/media/biography/image/rambla_zaragoza_wenceslau.jpg", "birth_date": 1948, "dead_date": 2023, "short_description": "Catedr\u00e0tic d\u2019Art i pintor\r\nDes de ben jove, Wences Rambla va mostrar inter\u00e9s per la pintura, l\u2019art i la filosofia. Va estudiar la Diplomatura de Magisteri a l\u2019Escola Normal de Castell\u00f3, i ja all\u00e0 va guanyar el 1r premi del Concurs de Dibuix i Pintura / Primera Promoci\u00f3 Pla 1967. Doctor en Filosofia i Ci\u00e8ncies per la Universitat de Val\u00e8ncia i titulat superior en Ling\u00fc\u00edstica Valenciana i la seua Did\u00e0ctica, va exercir la doc\u00e8ncia en l\u2019educaci\u00f3 secund\u00e0ria com a catedr\u00e0tic de Filosofia i despr\u00e9s es va incorporar al Col\u00b7legi Universitari de Castell\u00f3 (CUC), adscrit a la Universitat de Val\u00e8ncia. En 1993 va obtenir una pla\u00e7a de professor titular en l\u2019\u00c0rea d\u2019Est\u00e8tica i Teoria de les Arts del Departament d\u2019Hist\u00f2ria, Geografia i Art de la Universitat Jaume I de Castell\u00f3, on posteriorment obtingu\u00e9 tamb\u00e9 la de catedr\u00e0tic.\r\nDe 1995 a 1997 va ser vicerector de Cultura i Extensi\u00f3 Universit\u00e0ria de la Universitat Jaume I, c\u00e0rrec que assum\u00ed de nou des de 2010 fins a 2018, m\u00e9s la de Relacions Institucionals. En 2006 fou nomenat acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia. Jubilat en 2018, fou nomenat professor col\u00b7laborador honor\u00edfic durant el curs 2018-2019.\r\nVa ser director adjunt del Museu d\u2019Art Contemporani Vicent Aguilera Cerni de Vilafam\u00e9s de 2000 a 2004. Fou membre de les associacions Valenciana i Internacional de Cr\u00edtics d\u2019Art i d\u2019altres institucions i associacions com la Societat de Filosofia del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Va formar part de la Comissi\u00f3 Cient\u00edfica i Art\u00edstica del Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana i del Consell Editorial de l\u2019Anuari d\u2019Estudis d\u2019Arquitectura, de l\u2019Anuari d\u2019Espais Urbans i de la revista Dise\u00f1arte de la Universitat Aut\u00f2noma Metropolitana de M\u00e8xic, DF.\r\nLa carrera professional d\u2019aquest investigador i alhora artista pl\u00e0stic s\u2019articula en l\u2019esfera de l\u2019art, tant des d\u2019un vessant te\u00f2ric, abastant al seu torn els \u00e0mbits de la doc\u00e8ncia i la recerca, com de la pr\u00e0ctica purament art\u00edstica. Va exposar en 121 mostres individualment i col\u00b7lectivament des de 1968 en nombroses ciutats espanyoles i de l\u2019estranger: al Museu de l\u2019Art Modern d\u2019Egipte, a la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), al Museu de la Solidaritat Salvador Allende (Xile), al Museu d\u2019Art Contemporani de Vilafam\u00e9s (Castell\u00f3), al Museu de Belles Arts de Castell\u00f3, a la Cartwright Hall/Art Gallery and Museum a Bradford (Anglaterra), a la Instituci\u00f3 Cultural de Cant\u00e0bria (Santander), entre d\u2019altres. Tamb\u00e9 va realitzar exposicions fotogr\u00e0fiques, entre elles Cuba. Quo Vadis, on es mostra la barreja entre decad\u00e8ncia i alegria de l\u2019illa. Wences Rambla tamb\u00e9 estigu\u00e9 present als camps de l\u2019Arquitectura i el Disseny, va pert\u00e0nyer al comit\u00e9 editorial de l\u2019Anuario de Estudios de Arquitectura del Departamento de Evaluaci\u00f3n del Dise\u00f1o en el Tiempo (Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana, Azcapotzalco, Ciutat de M\u00e8xic) i a la revista especialitzada en temes de disseny i art mm1 Dise\u00f1arte (Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana, Ciutat de M\u00e8xic).\r\nEn l\u2019\u00e0mbit de la recerca public\u00e0 al voltant d\u2019un centenar de ressenyes, cap\u00edtols de llibres i articles sobre est\u00e8tica, teoria i cr\u00edtica d\u2019art en valenci\u00e0 o castell\u00e0, des de 1990 priorit\u00e0riament dedicats a l\u2019est\u00e8tica del disseny. Des de 1996 pertanyia a l\u2019Equip de Recerca sobre Disseny DISVA XXI. Realitz\u00e0 diversos projectes finan\u00e7ats, dels quals sis com a investigador principal. A m\u00e9s, fou codirector de la col\u00b7lecci\u00f3 de monografies Dissenyadors Valencians. Ha sigut professor convidat per la Universitat de l\u2019Havana, per la Universitat Aut\u00f2noma Metropolitana de M\u00e8xic i per la Universitat de Santiago de Compostel\u00b7la.\r\nVa publicar una vintena de llibres, entre els quals destaquen:\r\n\r\n\r\n(1990). Seis po\u00e9ticas figurativas en la Pl\u00e1stica de Castell\u00f3n (1955-1985). Servei de Publicacions de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3 (tesi doctoral).\r\n\r\n\r\n(1989). Traver Calzada o el problema de la realidad (1989). Ajuntament de Borriana.\r\n\r\n\r\n(1992). El surrealismo pr\u00e1ctico de J. M. Do\u00f1ate. Servei de Publicacions de la Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3.\r\n\r\n\r\n(1996). Antoni Mir\u00f3, Trajecte Interior. Objectes/Obra recent. Centre d\u2019Art Contemporani Alba Cabrera. Val\u00e8ncia.\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n(1996).\u00a0Una aproximaci\u00f3 a la teoria de l\u2019art contemporani. Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaime I.\u00a0\r\n\r\n\r\n(1998).\u00a0Forma i expressi\u00f3 en la pl\u00e0stica d\u2019Antoni Mir\u00f3. Alacant: Caja de Ahorros del Mediterr\u00e1neo.\u00a0\r\n\r\n\r\n(2000).\u00a0Principales itinerarios art\u00edsticos del siglo XX. Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaime I.\u00a0\r\n\r\n\r\n(2000).\u00a0El dise\u00f1o multidisciplinar de Daniel Nebot. Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaime I.\u00a0\u00a0\r\n\r\n\r\n(2008).\u00a0Principales itinerarios art\u00edsticos en la pl\u00e1stica y arquitectura del siglo XX: una aproximaci\u00f3n a la teor\u00eda del arte contempor\u00e1neo. Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaime I.\r\n\r\n\r\n(2005).\u00a0Vicent Mart\u00ednez o el dise\u00f1o de mobiliario en el marco de puntmobles. Castell\u00f3 de la Plana: Universitat Jaime I.\u00a0\r\n\r\n\r\nL\u201911 d\u2019octubre de 1975 es va casar amb Sari Moliner Saborit a la parr\u00f2quia de Sant Vicent Ferrer de Castell\u00f3 de la Plana, amb la qual tingu\u00e9 dues filles: Mari Ros i Raquel."}, {"id": 702, "name": "Diego", "surname": "Ramon", "conjunction": "i", "second_surname": "Lluch", "url": "/biografies/ramon-lluch-diego", "image": "/media/biography/image/ramon_lluch_diego.jpg", "birth_date": 1948, "dead_date": 2006, "short_description": "Music\u00f2leg, compositor, professor de m\u00fasica i organista\r\nL\u2019aportaci\u00f3 de Diego Ramon a la cultura i al pa\u00eds \u00e9s doble. D\u2019una banda, hi ha la seua influ\u00e8ncia com a m\u00fasic en la Festa de la Mare de D\u00e9u d\u2019Algemes\u00ed, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. De l\u2019altra, el seu paper com a introductor del valenci\u00e0 en la m\u00fasica lit\u00fargica en un pa\u00eds on l\u2019Esgl\u00e9sia ha estat des de sempre hostil o indiferent a la llengua dels valencians. Amb la seua feina, Diego Ramon, i d\u2019acord amb els m\u00fasics consultats, va aconseguir convertir Algemes\u00ed en potent centre d\u2019estudi i activitat musical, \u00fanic possiblement en l\u2019Estat i encara en Europa gr\u00e0cies, per exemple, a la seua tasca pedag\u00f2gica articulada al voltant de la Schola Cantorum o l\u2019Institut Kodaly o activitats com la representaci\u00f3 durant 23 anys i de manera ininterrompuda del Messies de H\u00e4ndel a la manera dels concerts participatius. \u00a0\u00a0\u00a0\r\nNascut a Picassent, en l\u2019Horta Sud, fou el sis\u00e8 de sis germans i un dels music\u00f2legs m\u00e9s importants del Pa\u00eds Valenci\u00e0. El seu pare, Antonio Ram\u00f3n Algorta, farmac\u00e8utic, procedia de M\u00e0laga, i es va casar amb Concepci\u00f3 Lluch Gar\u00edn, emparentada amb els Gar\u00edn dedicats en Val\u00e8ncia des del segle XIX a la fabricaci\u00f3 de teixits de seda.\r\nEl pare de Diego Ramon va morir als 44 anys i la seua mare va haver de tirar endavant tota sola la fam\u00edlia posant-se al capdavant de la farm\u00e0cia de Picassent. \u00abDiego va cr\u00e9ixer junt amb els seus germans en un ambient familiar molt propici a la m\u00fasica cl\u00e0ssica i folkl\u00f2rica, la lectura i l\u2019escriptura, el cinema i, sobretot, al teatre \u2013pel que va sentir una gran vocaci\u00f3\u2013 i, tamb\u00e9, en un sentit de la religi\u00f3 optimista, d\u2019una fe profunda. La tenacitat de la meua mare tamb\u00e9 va influir en el seu car\u00e0cter. Diego era un enamorat de la vida\u00bb, explica la seua germana Carmen Ramon.[1]\r\nDes de jove va ser tamb\u00e9 un gran aficionat a viatjar i va rec\u00f3rrer diferents regions de la pen\u00ednsula interessant-se per la dansa, el cant popular i els costums de cada lloc que va visitar. Gal\u00edcia li va interessar notablement. Aquests primers anys d\u2019inf\u00e0ncia, adolesc\u00e8ncia i joventut van ser determinants en la seua activitat pedag\u00f2gica.\r\nTot i que a casa no es parlava valenci\u00e0, des de ben aviat va sentir-se atret per la llengua del pa\u00eds i s\u2019inici\u00e0 en la lectura de poetes com Salvador Espriu o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, entre molts d\u2019altres.\r\nVa estudiar batxiller al Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia i estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca. Va cursar estudis tamb\u00e9 de grau mitj\u00e0 en el Conservatori Superior de M\u00fasica de Val\u00e8ncia de solfeig, harmonia, piano i orgue. Els seus mestres van ser el valenci\u00e0 Francisco Ll\u00e1cer, Erwin List d\u2019Estrasburg, Vicky Lumbroso de Li\u00f3, P\u00e9ter Herder d\u2019Hongria i Helmut Rilling d\u2019Sttugart. \u00a0\r\nCom a m\u00fasic va pert\u00e0nyer a la Schola Cantorum del Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia sota la direcci\u00f3 de Francesc Monfort. Fou fundador de la capella musical del seminari menor de Montcada (l\u2019Horta Nord). Cantor de la Coral Polif\u00f2nica Valentina i del Cor de Cambra Cantors del Remei, tots dos dirigits per Francisco Ll\u00e1cer Pla. A Salamanca va crear tamb\u00e9 el Coro Universitario San Benito.\r\nDurant cinc anys va viatjar a Ke\u010dskem\u00e9t, capital de la gran plan\u00faria d\u2019Hongria, a estudiar a l\u2019Institut Kodaly de l\u2019Acad\u00e8mia de M\u00fasica Liszt Ferenc.\r\nA partir de 1981 va ser instructor dels Cursos Internacionals de Direcci\u00f3 Coral de l\u2019Orfe\u00f3 de Lleida, aix\u00ed com dels de Panticosa junt amb Lumbroso, Jacques Calatayud i Carlos Ponseti, organitzats per l\u2019Escuela Superior de M\u00fasica de Saragossa. Va dirigir cursos de direcci\u00f3 coral a Madrid, D\u00e9nia, Elda, Elx, Aiora, Conca o Algemes\u00ed, entre molts altres indrets.\r\nA finals dels anys seixanta va visitar la Festa de la Mare de D\u00e9u d\u2019Algemes\u00ed, de qual va quedar profundament impressionat. Tant \u00e9s aix\u00ed que el 1971 va fixar la seua resid\u00e8ncia en la ciutat de la Ribera Alta i acced\u00ed al lloc d\u2019organista i mestre de capella de la parr\u00f2quia de Sant Jaume, que no abandon\u00e0 fins al seu dec\u00e9s.\r\nEl mateix any va fundar la Schola Cantorum d\u2019Algemes\u00ed al recer de la parr\u00f2quia de Sant Jaume. Actualment, la Schola agrupa un total de 300 cantors distribu\u00efts en diversos cors tots amb activitats setmanals, a m\u00e9s dels cors Xiquets Cantors i el Cor Cabanilles[2] amb una important projecci\u00f3 internacional.\r\nLa Schola desenvolupa tot un seguit d\u2019activitats que es complementen amb l\u2019Institut Kod\u00e1ly de Pedagogia Musical, que a m\u00e9s de comptar amb una escola es dedica a la recerca i la renovaci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit de la pedagogia musical; des de 1982 les danses de la Process\u00f3 del Corpus; l\u2019orquestra de cambra Ensems i els dos grups instrumentals de corda, Musiqueries i Preludi, entre d\u2019altres.\r\nCal destacar l\u2019organitzaci\u00f3 des de l\u2019any 2000 del Messies participatiu, on es convida a participar cantors i m\u00fasics per a la interpretaci\u00f3 completa d\u2019aquest oratori de H\u00e4ndel. \u00abEl Messies participatiu impulsat per Diego Ramon \u00e9s singular a tot Europa, primer per la continu\u00eftat, i en segon lloc perqu\u00e8 a difer\u00e8ncia d\u2019altres ciutats grans que l\u2019han organitzat no compta amb esp\u00f2nsors\u00bb, aclareix la directora de la Schola, J\u00falia Oltra Mulet.[3]\u00a0\r\nUn altra activitat singular impulsada per Diego Ramon va ser la traducci\u00f3, adaptaci\u00f3 i posada en escena de l\u2019\u00f2pera de Carl Maria von Weber, Der Freisch\u00fctz (El ca\u00e7ador furtiu) estrenada en 1821 en l\u2019Schauspielhous de Berl\u00edn. L\u2019obra es va representar a Algemes\u00ed en la seua versi\u00f3 en valenci\u00e0 el 1998 com a cloenda dels XXV anys de la Schola Cantorum. Diego Ramon, partidari de perdre la por a les adaptacions a fi d\u2019acostar-les al p\u00fablic, venia treballant en la traducci\u00f3 i adaptaci\u00f3 des de feia dos anys.\u00a0\r\nOltra destaca que la feina desenvolupada per l\u2019Institut Kodaly va servir de model a la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3 als inicis de l\u2019autonomia per als estudis de m\u00fasica del sistema educatiu valenci\u00e0.\r\n\u00abDiego Ramon defensava que calia educar el p\u00fablic en la m\u00fasica, convertir la m\u00fasica d\u2019un gran nivell en un fet normal\u00bb, afegeix Oltra. La directora de la Schola, a m\u00e9s, ressenya la import\u00e0ncia de la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 en la lit\u00fargia gr\u00e0cies a la feina de traductor de Diego Ramon.\r\nPer al music\u00f2leg, segons Vicent Pellicer, un dels col\u00b7laboradors m\u00e9s estrets de Diego Ramon, la m\u00fasica lit\u00fargica havia de ser escrita \u00abamb la qualitat m\u00e0xima i dificultat justa, perqu\u00e8 tot, absolutament tot el poble, fora capa\u00e7 de cantar-la\u00bb.[4] Pellicer assenyala la lluita de Diego Ramon, castellanoparlant, perqu\u00e8 el valenci\u00e0 estiguera present en la lit\u00fargia en un entorn molt reticent. En aquest sentit, en destaca les Vespres de la Mare de D\u00e9u de la Salut, per a Diego Ramon el llegat m\u00e9s estimat del poble i la parr\u00f2quia que el va acollir.\r\n\u00abDe la festa, la vespra, diu el sentir popular, i la nostra vespra comen\u00e7a amb una joia musical que s\u00f3n les Vespres. Malgrat ser l\u2019acte m\u00e9s antic de la festa, segons const\u00e0ncia documental des de 1610, estan una mica aclaparades per la popularitat de les danses processionals que s\u2019emporten la palma del fervor popular i patrimonis internacionals. Per\u00f2 nom\u00e9s fullejant el volum de les Vespres ja hom se n\u2019adona de la import\u00e0ncia d\u2019aquesta obra que arreplega tot el sentir de la festa en la seua doble vessant de manifestaci\u00f3 folkl\u00f2rica i cultural per una banda i d\u2019expressi\u00f3 de fe, per l\u2019altra. L\u2019immens treball de Diego Ram\u00f3n inclou en cada una de les ant\u00edfones temes musicals d\u2019autors d\u2019Algemes\u00ed per donar a les Vespres a la Mare de D\u00e9u de la Salut el car\u00e0cter aut\u00f2cton que les caracteritza. \u00c9s el temps propici sobre la Batalla Imperial de Cabanilles, Mare de D\u00e9u Moreneta, amb m\u00fasica d\u2019Agust\u00ed Alaman (i lletra de Mart\u00ed Dom\u00ednguez), i l\u2019adaptaci\u00f3 de Floreta dels camps de Josep Moreno Gans, amb l\u2019himne D\u00e9u et guarde estel del mar, els dos psalms Jerusalem glorifica el Senyor i Servents del Senyor i el c\u00e0ntic Bene\u00eft siga el D\u00e9u i pare s\u00f3n avui, i amb gran goig, juntament amb l\u2019himne del Dijous Sant Vos done un nou manament, peces habituals de la lit\u00fargia no nom\u00e9s de la bas\u00edlica sin\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia d\u2019Algemes\u00ed i patrimoni de la fe d\u2019aquest poble. I ens hem d\u2019agenollar davant del Magnificat, el millor regal que ha pogut rebre tota una comunitat, que des de les melodies que naixen del nostre \u00e9sser m\u00e9s profund esdev\u00e9 un compendi de tot el que som. Cantar, escoltar i pregar amb el Magnificat \u00e9s el cim de la nostra festa. En ell Diego introdu\u00ed tots els temes dels balls, com una desfilada processional perfectament integrada en el text amb el qual Maria proclama la seua lloan\u00e7a a D\u00e9u\u00bb, escriu Pellicer.\r\nEl music\u00f2leg va deixar nombroses publicacions dedicades a l\u2019ensenyament de la m\u00fasica.\r\nEn els primers anys de la Transici\u00f3 es va vincular a la formaci\u00f3 valencianista Independents per Algemes\u00ed (IPA) que liderava Joan Girb\u00e9s Masi\u00e0. El 1997 va rebre el t\u00edtol de fill adoptiu d\u2019Algemes\u00ed.\r\nPocs mesos abans del seu dec\u00e9s va consultar amb els sacerdots de la c\u00faria la possibilitat de rebre ordes sagrats i va comen\u00e7ar a estudiar Teologia.\r\n\r\n\r\n[1] Entrevista telef\u00f2nica de Francesc Viadel amb Carmen Ramon (2 de juny de 2023).\r\n\r\n\r\n[2] El cor rep el nom d\u2019un dels organistes i compositors m\u00e9s importants del barroc. Joan Baptista Cabanilles, conegut com el Bach espanyol, fou batejat a la parr\u00f2quia de Sant Jaume d\u2019Algemes\u00ed el 6 de setembre de 1644. Va morir a Val\u00e8ncia el 29 d\u2019abril de 1712. La seua formaci\u00f3 inicial va tenir lloc a Algemes\u00ed a c\u00e0rrec d\u2019Onofre Guinovart, organista de Sant Jaume que al seu torn s\u2019hauria format amb un altre m\u00fasic important com va ser Vicent Rodr\u00edguez Monllor. El 15 de maig de 1655, sense haver rebut encara la tonsura clerical, va ser nomenat organista segon per ajudar Andreu Peris, \u2018el cec de Val\u00e8ncia\u2019, en substituci\u00f3 de l\u2019aragon\u00e8s Jer\u00f3nimo de la Torre. A la mort de Peris va ocupar el lloc d\u2019organista primer, i a la del Mestre de Capella Graci\u00e1n Bab\u00e1n en 1675 se li va encarregar la formaci\u00f3 dels infants del cor de la catedral.\u00a0 S\u2019han conservat moltes de les composicions de Cabanilles, algunes de molt virtuoses i avan\u00e7ades per al seu temps. La majoria dels documents musicals del compositor es conserven en la Biblioteca de Catalunya. Per la seua import\u00e0ncia, el music\u00f2leg de Guissona, Josep Maria Llorens i Cister\u00f3, va dedicar-li bona part dels seus estudis, a m\u00e9s de transcriure la troballa dels manuscrits perduts a Felanitx durant la Guerra Civil. Fruit d\u2019aquest descobriment va publicar Versos de Cabanilles.\r\n\r\n\r\n[3] Entrevista telef\u00f2nica de Francesc Viadel amb J\u00falia Oltra (maig de 2023).\r\n\r\n\r\n[4] Diego Ramon Lluch, m\u00fasic de la Mare de D\u00e9u, en l\u00ednia al web del Museu de la Festa. Text amb informaci\u00f3 de Vicent Pellicer Ahuir, Diego Ram\u00f3n Lluch i la lit\u00fargia a la bas\u00edlica de Sant Jaume. Els inicis del projecte de construcci\u00f3 del nou orgue.\r\n\r\n"}, {"id": 717, "name": "Eduard", "surname": "Ranch", "conjunction": "", "second_surname": "Fuster", "url": "/biografies/ranch-fuster-eduard", "image": "/media/biography/image/ranch_fuster_eduard.jpg", "birth_date": 1897, "dead_date": 1967, "short_description": "Music\u00f2leg, cr\u00edtic musical i bibli\u00f2fil\r\nEduard Ranch Fuster descendia per part de mare d\u2019una fam\u00edlia austr\u00edaca, els Nittel-Bitterlich, emigrats a Val\u00e8ncia al comen\u00e7ament del segle XIX (segons l\u2019historiador de la literatura Cecilio Alonso, que cita una mem\u00f2ria in\u00e8dita redactada per Empar Ranch Sales, filla d\u2019Eduard). De xiquet, Eduard va viure entre la Vilavella \u2013on son pare, Leocadio Ranch Machancoses, tenia propietats agr\u00edcoles i en va ser alcalde\u2013 i Castell\u00f3 de la Plana, on va estudiar el batxillerat.\r\nA la Vilavella va iniciar els seus estudis de m\u00fasica. Despr\u00e9s de la mort de sa mare en 1912, es va traslladar amb el pare a Val\u00e8ncia. All\u00e0 es va matricular al Conservatori, amb la intenci\u00f3 de dedicar-se professionalment a la m\u00fasica. Va ser alumne particular de Francisco Tito, organista de la catedral, i en el Conservatori va ser alumne entre altres del pianista i compositor Jacinto Ruiz Manzanares, amb qui va acabar la carrera. No obstant aix\u00f2, una prolongada malaltia el va obligar a abandonar de seguida la pr\u00e0ctica del piano. Cecilio Alonso afig a la biografia que \u00abla responsabilitat moral de fer front a les obligacions patrimonials [\u2026] va pesar negativament en la seua lliure disposici\u00f3 per a les activitats art\u00edstiques. Molt coneixedor de les seues limitacions, Eduard Ranch va defugir protagonismes, per\u00f2 va mantindre sempre la il\u00b7lusi\u00f3 de contribuir amb les seues aficions predilectes \u2013m\u00fasica i literatura\u2013 a millorar la sensibilitat dels seus conciutadans\u00bb. I en un altre lloc: \u00abva exercir el seu paper de propietari taronjaire molt al seu pesar, convertit en el senyoret de Rank, esmentat vagament per Manuel Vicent com un dels nebulosos pobladors del seu univers infantil en el seu llibre Contra parad\u00eds.\r\nRanch va comen\u00e7ar a exercir la cr\u00edtica musical en 1921, primer en els diaris castellonencs Libertad i Heraldo de Castell\u00f3n, a vegades an\u00f2nimament o amb el pseud\u00f2nim de Joan de Val\u00e8ncia. Al mar\u00e7 de 1927 va comen\u00e7ar a col\u00b7laborar en el peri\u00f2dic La Correspondencia de Valencia, on va signar articles fins a 1934. Els textos tamb\u00e9 van apar\u00e9ixer en publicacions valencianistes com la innovadora revista Taula de Lletres Valencianes (1928-1930), Avant (1930), Acci\u00f3 Valenciana (1930-1931) o El Cam\u00ed (1932-1934). Es va adherir a l\u2019avantguarda valenciana, \u00abindecisa i tardana, escindida entre l\u2019est\u00e8tica cosmopolita i la recuperaci\u00f3 nacionalista\u00bb, d\u2019acord amb Cecilio Alonso, un grup del qual formaren part entre altres Carles Salvador, Francesc Almela i Vives, Maximili\u00e0 Thous, Artur Perucho Badia, Adolf Pizcueta, els germans Mart\u00ednez Ferrando, Enric Duran i Tortajada, Juan Gil-Albert, Pasqual Pla i Beltran, l\u2019escultor Alfred Just o els m\u00fasics Enrique Gonz\u00e1lez Gom\u00e1 i Eduard L\u00f3pez-Chavarri.\r\nEs va fer ress\u00f2 de les activitats dels joves poetes del seu entorn, com la campanya de premsa de 1925 contra l\u2019adopci\u00f3 de l\u2019Himne de l\u2019Exposici\u00f3 (1909) de Jos\u00e9 Serrano i Maximili\u00e0 Thous com a himne regional, en la qual va participar destacadament al costat de Vicent Llorens, Adolf Pizcueta, Juli Just o Carles Salvador, entre altres. En aquella etapa va escriure elogiosament sobre Unamuno i P\u00edo Baroja, a qui va con\u00e9ixer a Madrid en 1934 i amb qui despr\u00e9s va mantindre una prolongada relaci\u00f3 epistolar, recollida en forma de llibre. Tamb\u00e9 va tindre relaci\u00f3 d\u2019amistat amb el gendre d\u2019Unamuno, el poeta vinculat a la Generaci\u00f3 del 27 Jos\u00e9 Mar\u00eda Quiroga Pla, que es va instal\u00b7lar a Val\u00e8ncia com a funcionari del govern de la Rep\u00fablica en 1937.\r\nEn 1934, Eduard Ranch es va traslladar a Madrid per incorporar-se com a professor de m\u00fasica a l\u2019Escola Internacional Pluriling\u00fce que dirigia el seu amic el professor valenci\u00e0 Vicent Llorens. Es tractava d\u2019una iniciativa pedag\u00f2gica influ\u00efda per la Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza.\u00a0\r\nA la Guerra Civil espanyola, durant el II Congr\u00e9s Internacional d\u2019Escriptors per a la Defensa de la Cultura, Ranch va intensificar la seua relaci\u00f3 amb algun dels assistents, com el music\u00f2leg i amic Jos\u00e9 Subir\u00e1 i Bartolom\u00e9 P\u00e9rez Casas, director titular de la nova Orquesta Nacional de Espa\u00f1a.\r\nDespr\u00e9s de la derrota de la Rep\u00fablica i fins a 1943, Ranch va viure retirat a la Vilavella, ocupat en la recuperaci\u00f3 de les seues propietats, molt afectades per la guerra. A mitjan anys 40 va tornar a Val\u00e8ncia, on s\u2019estava posant en marxa l\u2019Orquestra Municipal (hui Orquestra de Val\u00e8ncia), que dirigiria el mestre barcelon\u00ed Joan Lamote de Grignon, represaliat i desterrat pel r\u00e8gim de Franco a causa de la seua ideologia nacionalista. Ranch va mantindre amb ell una relaci\u00f3 estreta, fins al punt d\u2019haver comen\u00e7at a treballar en una biografia del m\u00fasic.\r\nPlenament reintegrat en la vida cultural valenciana, en 1945 Ranch va iniciar una prolongada col\u00b7laboraci\u00f3 amb la revista Valencia Atracci\u00f3n, que dirigia el seu amic Francesc Almela i Vives, on va publicar quasi cont\u00ednuament fins a la seua mort, i des de 1950 fins a octubre de 1959 va ser cr\u00edtic musical de la delegaci\u00f3 a Val\u00e8ncia de Radio Nacional de Espa\u00f1a.\r\nUna de les seues \u00faltimes grans iniciatives va ser l\u2019homenatge, amb concerts, confer\u00e8ncies i altres celebracions, a l\u2019organista i compositor Joan Cabanilles (1644-1712) pel 250 aniversari del dec\u00e9s. L\u2019organitzaci\u00f3 de tots els actes el va tindre ocupat durant diversos anys, en la qual involucr\u00e0 nombroses personalitats i institucions, encara que els seus objectius sols van ser aconseguits en part. Fou un dels primers a reclamar des de la premsa que Val\u00e8ncia tinguera un auditori per a la celebraci\u00f3 de concerts. Malauradament, fins a 1987 el Palau de la M\u00fasica de Val\u00e8ncia no va ser inaugurat.\r\nRanch tamb\u00e9 va compondre de manera espor\u00e0dica algunes obres, sobretot per a piano o per a veu i piano, per\u00f2 a causa de la seua timidesa i de les seues m\u00faltiples dedicacions la majoria van romandre in\u00e8dites. Va destacar la seua havanera Cuquita la del pay-pay, que va ser interpretada per Eduard L\u00f3pez-Chavarri, i en arranjament per a viol\u00ed i piano per Juan Al\u00f2s i la seua germana Carmen Al\u00f2s (Conservatori de Val\u00e8ncia, 12 de maig de 1955). Tamb\u00e9 va compondre l\u2019Himno de la Escuela Internacional Pluriling\u00fce de Madrid per a cor, que va estrenar all\u00ed quan va ser professor. Totes les seues obres romanen in\u00e8dites i es custodien en l\u2019arxiu familiar.\r\nDespr\u00e9s de la mort d\u2019Eduard Ranch, la seua filla Empar va assumir la responsabilitat del seu arxiu i biblioteca personal. Va continuar rebent investigadors tant espanyols com estrangers, seguint la tradici\u00f3 d\u2019hospitalitat que el seu pare havia establert per facilitar la consulta d\u2019obres de dif\u00edcil acc\u00e9s a la seua col\u00b7lecci\u00f3. Ara mateix est\u00e0 en tr\u00e0mit la donaci\u00f3 de la biblioteca i arxiu de Ranch a la Generalitat Valenciana.\r\nImatge: AV La Vilavella"}, {"id": 709, "name": "Empar", "surname": "Ranch", "conjunction": "", "second_surname": "Sales", "url": "/biografies/ranch-sales-empar", "image": "/media/biography/image/ranch_sales_empar.jpg", "birth_date": 1929, "dead_date": 2023, "short_description": "Music\u00f2loga\r\nFilla d'Eduard Ranch Fuster i d'Amparo Sales. Empar va cursar per lliure els primers anys de batxillerat, i va estudiar franc\u00e9s i m\u00fasica en el Conservatori de Val\u00e8ncia. Va mantindre un tracte estret amb music\u00f2legs com Jos\u00e9 Subir\u00e1, cr\u00edtics de m\u00fasica com Enrique Gonz\u00e1lez Gom\u00e0 i m\u00fasics professionals com Joan i Ricardo Lamote de Grignon, tan vinculats als or\u00edgens de l\u2019Orquestra Municipal de Val\u00e8ncia, l\u2019historiador de la literatura Vicente Llorens Castillo, el cient\u00edfic Vicent Sos Baynat i l\u2019escriptor i historiador Ernest Mart\u00ednez Ferrando, sense oblidar la fam\u00edlia Baroja.\r\nEn 1955 es va casar amb el metge Jos\u00e9 Mic\u00f3 Catal\u00e1n, especialista en Pediatria i Medicina Tropical. A m\u00e9s d\u2019ajudar-lo en la seua cl\u00ednica, va col\u00b7laborar amb ell en alguns projectes, com les tasques de log\u00edstica en un hospital infantil a Kitgum (Uganda), on van passar una temporada en 1973. Empar va aprofitar l\u2019estada per a interessar-se per la m\u00fasica subsahariana. En morir son pare, el cr\u00edtic musical i music\u00f2leg Eduard Ranch Fuster (1897-1967), Empar es va fer c\u00e0rrec del seu arxiu i biblioteca. All\u00ed va continuar rebent els investigadors que el seu pare sempre havia acollit generosament per a facilitar la consulta de les obres de dif\u00edcil acc\u00e9s que posse\u00efa. Entre altres visitants llunyans van acudir al seu arxiu Edward Inman Fox, Rodney Rodr\u00edguez i Jean-Fran\u00e7ois Botrel. Empar Ranch tamb\u00e9 va donar suport bibliogr\u00e0fic a Jos\u00e9 Pay\u00e1 Bernab\u00e9 per a documentar rareses que faltaven a la Casa-Museu Azor\u00edn de Mon\u00f2ver.\r\nEn ajuntar la biblioteca valenciana amb la que la fam\u00edlia tenia a la Vilavella, va comen\u00e7ar a elaborar un estudi bibliogr\u00e0fic dels fons musicals i de literatura rom\u00e0ntica. El primer d\u2019ells el va finalitzar amb una ajuda de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia en la d\u00e8cada dels huitanta. A mitjan d\u00e8cada de 1970, Empar i el seu marit van ingressar en la Reial Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia (RSEAPV) per ajudar a revitalitzar una instituci\u00f3 que jugaria un paper important en la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia a Val\u00e8ncia. Com a membre de la junta directiva, ella va organitzar nombrosos actes i confer\u00e8ncies. Destaca entre ells un homenatge en 1976 a la Instituci\u00f3 Lliure d\u2019Ensenyan\u00e7a en la celebraci\u00f3 del seu centenari, amb contribucions d\u2019antics professors i alumnes que van ser publicades per la RSEAP, o la confer\u00e8ncia sobre \u00abDones d\u2019una emigraci\u00f3\u00bb que va pronunciar el professor Vicente Llorens en 1976, despr\u00e9s del seu retorn de l\u2019exili. Tamb\u00e9 des de 1981 va ser responsable de la seua Secci\u00f3 de M\u00fasica.\r\nAl llarg de diversos anys va organitzar i va presentar concerts per a donar a con\u00e8ixer m\u00fasics i agrupacions valencianes, com per exemple va fer amb Studium Musicae, grup pioner en la interpretaci\u00f3 de m\u00fasica antiga, i amb m\u00fasics residents a l\u2019estranger, com el compositor establit al Canad\u00e0 Jos\u00e9 Evangelista. En 1984 va organitzar una taula redona sobre l\u2019ensenyament de la m\u00fasica a l\u2019escola que va tenir molta repercussi\u00f3, les conclusions de la qual van ser arreplegades en un dictamen enviat al govern auton\u00f2mic. En l\u2019assemblea de les Reials Societats Econ\u00f2miques espanyoles que es va celebrar a les Can\u00e0ries (1988) va presentar una pon\u00e8ncia sobre la creaci\u00f3 del Conservatori de Val\u00e8ncia, promogut en el segle XIX per la RSEAPV. Aix\u00ed mateix, en investigar els fons documentals de la societat va trobar una obra in\u00e8dita de Felip Pedrell.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit de l\u2019associacionisme musical, Empar va col\u00b7laborar amb l\u2019organista i professor del Conservatori Vicent Ros en la posada en marxa de l\u2019Associaci\u00f3 Cabanilles d\u2019Amics de l\u2019Orgue, creada en 1981 per a difondre l\u2019obra d\u2019aquest compositor algemesinenc i el patrimoni organ\u00edstic valenci\u00e0. En 1982 va ser convidada per la fam\u00edlia de Joan Lamote de Grignon a pronunciar una confer\u00e8ncia en l\u2019homenatge que es va tributar a aquest director d\u2019orquestra i compositor a Barcelona. A partir de les recopilacions de m\u00fasica tradicional que va fer el seu pare, especialment tonades, can\u00e7ons i tocates de dol\u00e7aina, ella va contribuir a la preparaci\u00f3 de nous repertoris per al grup Al Tall, amb peces com les can\u00e7ons de taverna i les peteneres a Miquel Grau. Igualment, va proporcionar documentaci\u00f3 al Grup de Danses Alimara per a la reconstrucci\u00f3 del c\u00e8lebre Ball de Torrent. M\u00e9s tard va informar sobre la m\u00fasica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per al llibre The Traditional Folk Music and Danses of Spain: A Bibliographical Guide to Research (2009), d\u2019Israel J. Katz.\r\nLa formaci\u00f3 human\u00edstica d\u2019Empar Ranch es va produir sobretot en la gran biblioteca de son pare i com a col\u00b7laboradora o acompanyant en algunes de les seues iniciatives. A la fi de la d\u00e8cada de 1990 va comen\u00e7ar a preocupar-se per difondre l\u2019abundant correspond\u00e8ncia in\u00e8dita del seu pare amb diferents personalitats. El coneixement directe que d\u2019ells havia tingut Empar li va permetre situar en el seu context hum\u00e0 la relaci\u00f3 plasmada en aquelles cartes. El primer t\u00edtol presentat arreplegava la correspond\u00e8ncia amb P\u00edo Baroja, editada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019historiador de la literatura Cecilio Alonso, els originals de la qual figuren en la donaci\u00f3 documental depositada a la Biblioteca Valenciana. Des de l\u2019any 2002 formava part del consell de redacci\u00f3 de la revista Laberintos, revista d\u2019estudis dels exilis culturals espanyols, que dirigeix Manuel Aznar Soler i edita la Biblioteca Valenciana, a la qual ha contribu\u00eft molt activament.\r\nEmpar Ranch va publicar alguns llibres i bona cosa d\u2019articles i de temes derivats de l\u2019arxiu i biblioteca familiar sobre exiliats com Vicente Llorens, Carlos Palacio o Jos\u00e9 Mar\u00eda Quiroga; l\u2019epistolari d\u2019Eduard Ranch amb P\u00edo Baroja, Jos\u00e9 Subir\u00e1, Ernest Mart\u00ednez Ferrando o Vicente Llorens, entre altres, o sobre la m\u00fasica a la Val\u00e8ncia republicana. En 1981 i 1985 trobem col\u00b7laboracions seues en L\u2019Espill, revista dirigida per Joan Fuster i editada per Eliseu Climent. La seua vida va estar marcada per una profunda passi\u00f3 per la m\u00fasica, la cultura i la preservaci\u00f3 del patrimoni documental. Despr\u00e9s de la seua retirada de la vida activa, va donar part de la biblioteca personal a l\u2019Institut de la Dona i al Centre Francisco Tom\u00e1s Valiente de la UNED Alzira-Val\u00e8ncia. Ara mateix est\u00e0 en tramitaci\u00f3 la donaci\u00f3 de la biblioteca i arxiu de son pare a la Generalitat Valenciana."}, {"id": 541, "name": "Josep", "surname": "Rausell", "conjunction": "", "second_surname": "Malonda", "url": "/biografies/rausell-malonda-josep", "image": "/media/biography/image/rausell_malonda_josep.jpg", "birth_date": 1926, "dead_date": 2006, "short_description": "Mestre, periodista i escriptor\r\nDespr\u00e9s de comen\u00e7ar estudis de Dret, carrera inacabada, i Magisteri, i realitzar tasques laborals diverses, tingu\u00e9 l\u2019oportunitat de treballar en la que considerava la seua vocaci\u00f3: el periodisme.\r\nFou redactor en cap del setmanari Ciudad (1970-1972), una cap\u00e7alera que tenia una edici\u00f3 independent a Gandia, tot i que la llic\u00e8ncia era per a l\u2019edici\u00f3 d\u2019Alcoi. Rafael Coloma Pay\u00e0 en figurava com a director, per\u00f2, en el cas saforenc, nom\u00e9s nominalment. Rausell conceb\u00e9 un peri\u00f2dic independent i progressista que tinguera un abast comarcal i amb una incorporaci\u00f3 del catal\u00e0 que anara m\u00e9s enll\u00e0 dels versos festius. Aix\u00ed, a les seues p\u00e0gines, apareixen articles de Josep Iborra, Enric Ferrer Solivares, Joan Fuster, Vicent Ventura, Francesc de P. Burguera, Joan Climent, Josep Piera i, especialment, Gon\u00e7al Castell\u00f3, que signava la secci\u00f3 \u00abViure a Madrid. Cr\u00f2niques des de l\u2019antipl\u00e0\u00bb. Com a redactor comptava amb un jove Ignasi Mora, que solia realitzar les entrevistes. Josep Rausell, a m\u00e9s de tractar els temes de fons, era responsable de la secci\u00f3 \u00abUna mosca en el pleno\u00bb, signada amb el pseud\u00f2nim Pep Mosca, que comentava les sessions de la corporaci\u00f3 municipal.\r\nDespr\u00e9s de desapareguda la publicaci\u00f3, fou novament redactor en cap d\u2019un altre setmanari gandi\u00e0,\u00a0El Tossal (1973-1974), de m\u00e9s curta durada i amb interrupcions de la censura. Hi destacava la secci\u00f3 \u00abLes dificultats de ser valenci\u00e0\u00bb de Josep Iborra i la incorporaci\u00f3 d\u2019un jove Joan M. Monjo.\r\nPosteriorment col\u00b7labor\u00e0 en les p\u00e0gines regionals de Las Provincias, durant la denominada primavera del diari fins que cess\u00e0 per decisi\u00f3 pr\u00f2pia per manca de sintonia amb els directius. En el volum col\u00b7lectiu Gandia 1881-1980 s\u2019ocup\u00e0 de \u00abLa prensa\u00bb.\r\nUn altre dels seus vessants fou el de la cr\u00edtica d\u2019art, que efectu\u00e0 en la revista especialitzada Cimal (1979-1981), editada pel galerista Pasqual Lucas a Gandia i dirigida per Vicent Aguilera Cerni. Rausell en fou membre del consell de redacci\u00f3 en el seu inici.\r\nFinalment, el 1986 aparegu\u00e9 a Gandia, dirigida per Ignasi Mora, la revista cultural Bagalina, mensual i en catal\u00e0, en qu\u00e8 tamb\u00e9 Rausell fou redactor. S\u2019hi ocup\u00e0 de la cr\u00edtica d\u2019art, amb el pseud\u00f2nim Ioterra, i de la secci\u00f3 \u00abBarra lliure\u00bb, on informava de bars i restaurants i la clientela que els freq\u00fcentava. L\u2019any 1988, la revista eixampl\u00e0 el format i tamb\u00e9 el radi d\u2019acci\u00f3. Intent\u00e0 expandir-se per les Comarques Centrals Valencianes. En aquesta darrera etapa, Josep Rausell substitu\u00ed Ignasi Mora en la direcci\u00f3. Despr\u00e9s sols envi\u00e0 col\u00b7laboracions puntuals al diari Levante amb la cr\u00f2nica dels plens municipals.\r\nCom a narrador, public\u00e0 la novel\u00b7la La guerra comen\u00e7a ara (1978), editada per Eliseu Climent. \u00c9s un relat de la contesa en una ciutat de rereguarda com Gandia, vista a trav\u00e9s dels ulls d\u2019un infant. La hist\u00f2ria t\u00e9, per tant, un cert car\u00e0cter autobiogr\u00e0fic. Reincid\u00ed en el tema de la guerra amb personatges infantils en \u00abEl can\u00f3\u00bb (1981), que aparegu\u00e9 en la col\u00b7lecci\u00f3 El Conte del Diumenge.\r\nL\u2019any anterior havia obtingut un acc\u00e8ssit en el premi de contes Malva-rosa amb \u00abNo. Mai m\u00e9s no\u00bb, on s\u2019acosta a l\u2019experimentalisme narratiu del moment. Dins aquest camp de la narrativa curta public\u00e0 tamb\u00e9 dos opuscles titulats Els papers del Tanocomi (1985-1986), \u00e9s a dir, del petit univers de la cafeteria Tano, on acudia la progressia de la comarca. Rausell hi emprava un enfocament \u00e0cid i iconoclasta, un tarann\u00e0 que l\u2019identificava tamb\u00e9 com a autor emp\u00edric.\r\nAltres narracions esparses s\u00f3n \u00abEl f\u00e0stic\u00bb (1982) en les p\u00e0gines de La Veu de X\u00e0tiva, i \u00abLa fira? A mi se me\u2019n fot\u00bb en el llibre de Fira i Festes. Gandia 1987. Aix\u00ed mateix, alguns contes seus han estat tradu\u00efts a l\u2019alemany i publicats al diari Die Presse (Viena). Per \u00faltim, l\u2019editorial Colomar, d\u2019Oliva, li public\u00e0 el recull Contes del bon oratge (1990), on, amb la seua mirada c\u00e0ustica i sorneguera, reflecteix l\u2019aspecte tragic\u00f2mic de la vida. El CEIC Alfons el Vell, del qual fou membre, edit\u00e0 una antologia de la seua obra period\u00edstica i liter\u00e0ria, De Josep Rausell a Pep Mosca (1997), que tamb\u00e9 inclou la pe\u00e7a teatral in\u00e8dita El cigarret; i, p\u00f2stumament, l\u2019opuscle Josep Rausell, escriptor i periodista (2006), amb diverses col\u00b7laboracions majorit\u00e0riament evocatives.\r\nPol\u00edticament realitz\u00e0 una tasca important en la implantaci\u00f3 de Converg\u00e8ncia Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i del PSPV, i va assistir a la creaci\u00f3 del partit, encara en la clandestinitat. Era una persona molt coneguda a Gandia i, a m\u00e9s, net de Josep Rausell Ribas, que en fou un alcalde molt important. Amb aquests antecedents, el partit, ara ja PSPV-PSOE, li deman\u00e0 que encap\u00e7alara la llista electoral per a les municipals, per\u00f2 declin\u00e0 l\u2019oferta, possiblement pel seu car\u00e0cter cr\u00edtic i independent, per\u00f2 tamb\u00e9 per la decepci\u00f3 que li produ\u00ed l\u2019evoluci\u00f3 de la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia.\r\nTant en aquest \u00e0mbit com en el cultural i literari fou un home pont intergeneracional en una de les comarques m\u00e9s significatives del pa\u00eds.\r\nImatge: Birgit K\u00f6ster"}, {"id": 532, "name": "Manuela Agn\u00e9s", "surname": "Rausell", "conjunction": "i", "second_surname": "Soriano", "url": "/biografies/rausell-soriano-manuela-agnes", "image": "/media/biography/image/rausell_soriano_manuela-agnes.jpg", "birth_date": 1839, "dead_date": 1918, "short_description": "Escriptora i mecenes\r\nSos pares foren l\u2019advocat pertanyent al Col\u00b7legi d\u2019Advocats de Val\u00e8ncia, Bertomeu Rausell i Sancho, i Manuela Soriano i Villarroya, amb qui es troba soterrada al Cementeri General del cap i casal. La seua \u00e9s una fam\u00edlia benestant en el si de la qual s\u2019ensenya les primeres lletres de la m\u00e0 de sa mare a partir dels 3 anys. La seua formaci\u00f3, entre la qual l\u2019aprenentatge del franc\u00e9s, continua de la m\u00e0 de son pare i de l\u2019escolapi exclaustrat Ferran Ib\u00e0nyez, aix\u00ed com la cal\u00b7ligrafia a c\u00e0rrec de Joan Baeza i Capuz. Ben prompte demostra aptituds per a les arts liter\u00e0ries, puix es coneix com als 11 anys escriu poemes. Possiblement per a\u00e7\u00f2 rep formaci\u00f3 en ret\u00f2rica i po\u00e8tica del poeta Joan Floran i Cabanes. Tamb\u00e9 ben prompte, als 20 anys, escriu dos narracions en castell\u00e0, Enemistad y amor i Los caprichos de la suerte. Este \u00faltim s\u2019ha perdut, encara que s\u00ed que es conserva una versi\u00f3 teatral en tres actes de 1863.\r\nEn casar-se amb Joan Baptiste Latorre, com era costum en aquella \u00e8poca, deixa de banda la literatura, encara que la reprendr\u00e0 amb la mort del seu home. Activitat liter\u00e0ria que ve acompanyada de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb articles period\u00edstics i filos\u00f2fics en diferents publicacions i peri\u00f2dics com Las Provincias, Valencia Ilustrada, La Ilustraci\u00f3n Popular, El Zuavo, La Antorcha, La Lealtad, La Uni\u00f3n Cat\u00f3lica, El Consultor, Valencia, Revista del Turia o El Comercio.\r\nDins de la seua activitat liter\u00e0ria i cultural la trobem directament vinculada a la Renaixen\u00e7a valenciana i a Lo Rat Penat, societat en qupe \u00e9s nomenada S\u00f2cia Honor\u00e0ria i hi guanya premis en 1883, actua com a mecenes entre 1895 i 1897 i tamb\u00e9 \u00e9s la seua regina dels Jocs Florals de 1886. Al mateix temps, a la seua mort, fa una donaci\u00f3 a la Societat d\u2019Amadors de les Gl\u00f2ries Valencianes de 2.500 pessetes, acci\u00f3, per altra banda, gens habitual entre la burgesia valenciana. Aix\u00ed, no \u00e9s estrany que el 29 de gener de 1920 Lo Rat Penat li retera homenatge amb la lectura de poemes seus i de Constant\u00ed Llombart.\r\nPrecisament, la relaci\u00f3 entre estos dos protagonistes de la Renaixen\u00e7a nodr\u00ed, de ben segur, les converses de la societat valenciana. Segons apunta Ramon Andr\u00e9s Cabrelles, deixeble i bi\u00f2graf de Constant\u00ed Llombart, \u201centre els versos de Llombart havia llegit algunes composicions amoroses dedicades a Nelina; i un dia me lleg\u00ed una atra que acabava d\u2019escriure en que li contava les seues cuites d\u2019amor a la musa. El mestre estava enamorat i tenia n\u00f3via. Me digu\u00e9 qui era: la poetessa Manuela Agn\u00e9s Rausell i Soriano. Se volien des de fea temps pero el pare d\u2019ella era contrari ad estos amors i havien acordat ajornar la seua uni\u00f3 fins que Deu disponguera que ella quedara lliure de la tutela paterna, puix no volia disgustar a l\u2019autor dels seus dies. El poeta la tri\u00e0 Regina dels Jocs Florals quan s\u2019endugu\u00e9 la flor natural. No es veen mai. En una ocasi\u00f3, en una excusa d\u2019arra\u00efl lliter\u00e0ria que justificava la visita, me dugu\u00e9 a casa de la seua benvolguda amada que vivia en la pla\u00e7a del Carme del Cap i Casal. Els amants no pogueren parlar de les seues coses en esta entrevista; Rausell no nos deix\u00e0 a soles un moment\u201d.\r\nEfectivament, Llombart publica un seguit de sonets en castell\u00e0 que haurien de formar part d\u2019una publicaci\u00f3 que finalment no va veure la llum en qu\u00e8 parla del seu amor a \u201cNelina\u201d. \u00c9s el cas de \u201cMuda elocuencia\u201d aparegut el 24 de maig de 1883 en la publicaci\u00f3 La Uni\u00f3n Democr\u00e1tica d\u2019Alacant o \u201cA mi musa\u201d i \u201cGrato perfume\u201d en l\u2019Almanaque de Las Provincias de 1884. Tamb\u00e9 \u201cDues oles\u201d dedicat a Nelina en Lo Rat Penat. Peri\u00f2dic Lliterari Quincenal del 15 de desembre de 1884.\r\nCom indica Andr\u00e9s Cabrelles, en els Jocs Florals de 1886 Llombart guanya amb La copa d\u2019argent la Flor Natural i escull com a Regina de la Festa a Manuel Agn\u00e9s Rausell. Dins del poema, els versos dedicats \u201cA la reina de la festa. Homenatge\u201d inclouen els versos \u201cEncara hi\u00e1 Nelines que \u00e1 son amor no venen; /Encara hi\u00e1 car\u00e1cters com lo del jove arquer; /encara hi\u00e1 alg\u00fans nobles que mal son deure entenen; /y alg\u00fans pares hi\u00e1 encara, que cegos no comprenen / lo dany qu\u2019ab l\u2019ego\u00edsme als fills els p\u00f2den fer\u201d.\r\nRamon Andr\u00e9s Cabrelles descriu Manuela Agn\u00e9s de la seg\u00fcent manera: \u201cElla, Nelina, era una d\u00f2na de complexi\u00f3 robusta i de car\u00e0cter seri\u00f3s. Havia publicat en peri\u00f2dics i revistes versos de temes religiosos i alguns art\u00edculs, en castell\u00e0. En valenci\u00e0 escrigu\u00e9 tamb\u00e9 \u2013inspirada en el mestre\u2013 alguns versos que igualment foren publicats. El seu nom, Manuela, Nela en valenci\u00e0, l\u2019havia convertit Llombart en un diminutiu afectiu: Nelina\u201d.\r\nPer si mancava alguna confirmaci\u00f3 d\u2019esta relaci\u00f3, la mateixa Manuela, per una banda, accepta ser la Regina dels Jocs Florals, donada la seua situaci\u00f3 de v\u00eddua, l\u2019\u00e8poca i diferent situaci\u00f3 social i econ\u00f2mica; era tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions. Per l\u2019altra, la novel\u00b7la amb qu\u00e8 guanya un acc\u00e8ssit al Medall\u00f3 d\u2019Argent dels Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1883, Centelles i Solers o Un amor entre dos odis, que narra l\u2019amor impossible entre dos j\u00f3vens per l\u2019enemistat de les seues respectives fam\u00edlies, l\u2019acompanya de la seg\u00fcent introducci\u00f3: \u201cLos pares qu\u2019obcecats sacrifiquen la felicitat de sos fills \u00e1 ses enr\u00f3nies \u00f3 caprijos, comiten un verdader parricidi\u201d. En esta narraci\u00f3, a m\u00e9s a m\u00e9s, el seu protagonista mascul\u00ed es diu Constanci.\r\nLa seua obra po\u00e8tica es troba dispersa. Apareix, especialment, en l\u2019Almanaque de Las Provincias, La Moma o Lo Rat Penat. Calendari Llemos\u00ed. En esta \u00faltima publicaci\u00f3 tamb\u00e9 apareix obra narrativa com La mort d\u2019en Ramon Bo\u00efl en 1882, i la dita Centelles i Solers o Un amor entre dos odis en 1884, que s\u00f3n mostres de narracions que intenten superar el costumisme i l\u2019obra humor\u00edstica que caracteritzava la narrativa valenciana.\r\nEn relaci\u00f3 a la seua implicaci\u00f3 valencianista, en la refer\u00e8ncia que a ella es fa en Los fills de la morta-viva comenta Llombart que \u201cAmant, com la que m\u00e9s, la Sra. Rausell de les glories de nostra amada p\u00e1tria, no ha volgut dende sa m\u00e9s tendra infantesa consentir en parlar l\u2019idioma castell\u00e1 entre sa familia, sofrint per tal idea en\u00e9rgichs correctius de sos pares, los quals, com sol succehir, tenien gran empenyo en que sa filla no parlara may en valenci\u00e1; empero que no ho pogueren conseguir \u00e1 pesar de tot, puix sempre respongu\u00e9 ab les ll\u00e1grimes en los ulls, que volia parlar en la llengua que us\u00e1 l\u2019Ap\u00f3stol Sant Vicent Ferrer\u201d."}, {"id": 721, "name": "Ramir", "surname": "Reig", "conjunction": "i", "second_surname": "Armero", "url": "/biografies/reig-armero-ramir", "image": "/media/biography/image/reig_armero_ramir.jpg", "birth_date": 1936, "dead_date": 2018, "short_description": "Sacerdot, historiador i lluitador antifranquista\r\nVa passar la seua inf\u00e0ncia en la capital de la Costera en plena postguerra i va ingressar com a novici en la Companyia de Jes\u00fas al Seminari de Raimat (Lleida) amb nom\u00e9s 18 anys per a passar despr\u00e9s a estudiar al monestir de Veruela (Saragossa). Entre 1959 i 1966 curs\u00e0 estudis de Filosofia a Sant Cugat i Magisteri i primer curs de Teologia. Entre 1966 i 1968 va completar els estudis de Teologia a Insbruck (\u00c0ustria) per a tornar a Barcelona. Va ser ordenat uns mesos despr\u00e9s a Torrent el 28 de juny 1968 per monsenyor Gonz\u00e1lez Moralejo. Va estar vinculat a la Companyia de Jes\u00fas durant 64 anys, dels quals 50 com a sacerdot. Va fer els seus \u00faltims vots en 1996 a Val\u00e8ncia.\r\nLes mobilitzacions en protesta pel Proceso de Burgos (octubre de 1970) el van portar a ser detingut per la policia (juntament amb altres companys, entre ells un altre jesu\u00efta, Rafael Casanova) i que el Tribunal de Orden P\u00fablico el tinguera recl\u00f2s en pres\u00f3 preventiva un parell de mesos en el Colegio de San Jos\u00e9, on posteriorment aprofit\u00e0 per a establir l\u2019ESPO (Escuela Sindical de Promoci\u00f3n Obrera) per a la formaci\u00f3 sindical.\r\nEntre 1969 i 1990 va desenvolupar la seua labor pastoral i docent a Val\u00e8ncia en diferents institucions com les Escoles Professionals, o als barris de Sant Joan Bosco, Montortal, Barona-Orriols com a capell\u00e0 obrer. Va ser tamb\u00e9 consiliari de comunitats cristianes i assessor sindical en Comissions Obreres.\r\nFou professor a la Universitat de Val\u00e8ncia entre 1983 i 1990. Durant aquest \u00faltim any es va instal\u00b7lar a Par\u00eds per a desenvolupar un projecte d\u2019investigaci\u00f3 i tornar a Val\u00e8ncia a l\u2019any seg\u00fcent. Va ser tamb\u00e9 en aquest per\u00edode de la seua vida quan va ser nomenat membre del Consell Valenci\u00e0 de Cultura, c\u00e0rrec que va ocupar entre 1989 i 1995.\r\nDe manera paral\u00b7lela a la seua tasca docent, va treballar als barris de Torrefiel i Campanar, al mateix temps que era professor d\u2019Hist\u00f2ria Econ\u00f2mica a la Universitat de Val\u00e8ncia entre els anys 1991 i 2006.\r\nEscriptor de quasi una dotzena de llibres, principalment assajos, va col\u00b7laborar amb la Fundaci\u00f3 FEIS (Fundaci\u00f3 d\u2019Estudis i Iniciatives Sociolaborals), l\u2019objectiu de la qual \u00e9s promoure, realitzar i difondre estudis i investigacions socials.\r\nEl 1978 public\u00e0 amb Josep Pic\u00f3 el\u00a0llibre Feixistes, rojos i capellans, un estudi ja cl\u00e0ssic sobre l\u2019actuaci\u00f3, les actituds i les bases doctrinals de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica al Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant la dictadura franquista que aportava molta llum sobre la din\u00e0mica interna i les relacions externes d\u2019una instituci\u00f3 que fou un puntal del r\u00e8gim. Hi destaquen especialment els lligams ordits per l\u2019Esgl\u00e9sia amb determinats grups benestants i la pugna per reservar-se un espai d\u2019actuaci\u00f3 propi a trav\u00e9s de la benefic\u00e8ncia i l\u2019obra social. El treball de Reig i Pic\u00f3 va m\u00e9s enll\u00e0 i tra\u00e7a un vast quadre de les tensions i lluites que varen precipitar, en l\u2019escenari del Pa\u00eds Valenci\u00e0, l\u2019agonia del franquisme, el sorgiment d\u2019un potent moviment obrer, l\u2019efervesc\u00e8ncia universit\u00e0ria, el dinamisme del nou valencianisme i les iniciatives de l\u2019oposici\u00f3 pol\u00edtica. A m\u00e9s, descriu les claus d\u2019un proc\u00e9s de descomposici\u00f3 final, enmig d\u2019un canvi social decisiu, que precipit\u00e0 la fi d\u2019una relaci\u00f3 privilegiada, aix\u00ed com les limitacions i la impot\u00e8ncia d\u2019una burgesia col\u00b7laboracionista, al si de la qual les actituds democr\u00e0tiques foren sempre minorit\u00e0ries. Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia en feu una nova edici\u00f3 el 2004.\r\nPoc despr\u00e9s escriv\u00ed Obrers i\u00a0ciutadans (1982) i Blasquistas y clericales (1986), en els quals parla de la complexa relaci\u00f3 del\u00a0republicanisme blasquista amb la formaci\u00f3 del moviment obrer. Fruit del seu profund\u00a0coneixement de la hist\u00f2ria del blasquisme, va publicar un cap\u00edtol en la biografia col\u00b7lectiva Liberales, agitadores y conspiradores (2002) per a Espasa. M\u00e9s tard, en 2009 public\u00e0 en l\u2019editorial Tirant lo Blanch Las grandes corporaciones del siglo XX.\r\nVa ser un referent de la cultura valenciana i de les lluites pels drets socials i democr\u00e0tics al Pa\u00eds Valenci\u00e0."}, {"id": 262, "name": "Joaquim", "surname": "Reig", "conjunction": "i", "second_surname": "Rodr\u00edguez", "url": "/biografies/reig-rodriguez-joaquim", "image": "/media/biography/image/reig_rodriguez_joaquim.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1989, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nJoaquim Reig va ser el major de quatre germans fills del Procurador dels Tribunals, Miquel Reig i Flores. Estudia la carrera de Dret a les universitats de Val\u00e8ncia i Barcelona i es doctora a Madrid, a l'igual que Ignasi Villalonga, amb el qual establ\u00ed una relaci\u00f3 personal i professional de per vida.\r\nEn acabar el seu doctorat, i influenciat pels seus sentiments valencianistes, torna a la ciutat de Val\u00e8ncia, on obri un despatx professionals junt a Villalonga i que duia per nom \"I.Villalonga-J.Reig, Abogados\".\r\nEn la seua joventut forma part de la Joventut Valencianista (considerada la primera organitzaci\u00f3 valencianista expl\u00edcitament pol\u00edtica), i a finals de 1917 funda junt a Villalonga la Uni\u00f3 Valencianista Regional. Alhora pasa a ser el director de La Correspondencia de Valencia,\u00a0\u00f2rgan d'expressi\u00f3 del nou partit que havia estat adquirit recentment. N'ocupar\u00e0 el c\u00e0rrec fins el 1924.\u00a0Amb la caiguda del r\u00e9gim de Primo de Rivera, Villalonga fa el pas a la Dreta Regional Valenciana, deixant Reig com a president i home fort de la Uni\u00f3 Valencianista.\r\nEl 1929 participa de la fundaci\u00f3 del Centre d'Estudis Econ\u00f2mics Valencians, comen\u00e7ant a vincular-se amb les classes financeres valencianes.\u00a0A les eleccions del 12 d'abril de 1931 (on Uni\u00f3 Valencianista s'inscriu dins de les forces din\u00e0stiques) Reig es triat regidor a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, estant candidat al Districte de la Universitat, on va obtindre 1.341 vots.\r\nAconseguir un Estatut d'Autonomia esdev\u00e9 el principal objectiu de la Uni\u00f3 Valencianista i de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, que havia obtingut dos regidors valencianistes a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia: Francesc Soto i Enric Duran.\u00a0Aix\u00ed, i amb aquest objectiu, els tres regidors valencianistes impulsen la creaci\u00f3 d'una comissi\u00f3 per a la preparaci\u00f3 d'un Avantprojecte d'Estatut. Reig en forma part en representaci\u00f3 de la Uni\u00f3 Valencianista, i junt als regidors Gisbert i Miquel es trasllada a Castell\u00f3 i Alacant per tal que les respectives corporacions municipals col\u00b7laboraren en la redacci\u00f3 de l'Avantprojecte.\r\nA partir de maig de 1932 la premsa comen\u00e7a a parlar de la Conjunci\u00f3 de Partits pro Estatut despr\u00e9s de les converses iniciades per l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (AVR) i la Uni\u00f3 Valencianista i on m\u00e9s tard se sumen altres forces pol\u00edtiques de f\u00f3ra de l'\u00e0mbit valencianista.\u00a0Reig, en nom de la Comissi\u00f3, proposa les bases enumerades pel diputat a Corts Ferran Gasset com a m\u00ednim per a la creaci\u00f3 d'una nova Comissi\u00f3 pro Estatut on foren representats tots els partits. Aquestes bases serien: 1) autonomia integral del Pa\u00eds Valenci\u00e0. 2) respecte absolut de les caracter\u00edstiques pr\u00f2pies i a les notes particulars de Castell\u00f3 i d'Alacant. 3) autonomia municipal.\r\nEl mateix any es constitueix la \"minoria valencianista\" a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia, un acord d'unitat d'acci\u00f3 junt als regidors valencianistes d'esquerres de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana.\u00a0El 1932 es crea El Cam\u00ed, el setmanari m\u00e9s influent de la hist\u00f2ria del valencianisme pol\u00edtic, sent Joaquim Reig el seu principal impulsor i compartint direcci\u00f3 col\u00b7legida amb Adolf Pizcueta, Pasqual Asins, Francesc Caballero i Enric Navarro.\r\nEl 22 de gener de 1933 passa a ser president del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista (CAV), entitat cultural que havia estat creada dos anys abans a la ciutat de Val\u00e8ncia. La seua presid\u00e8ncia representa un gir radical de l'entitat, qu\u00e8 deixa de costat les activitats culturals per a centrar-se en temes pol\u00edtics, b\u00e0sicament en l'expansi\u00f3 del \"valencianisme totalitari\" propugnat pel mateix Reig.\u00a0En efecte, un any abans es publica la influent obra de Reig, Concepte doctrinal del valencianisme. En ella Reig ens dona la seua visi\u00f3 del valencianisme, el qual havia de convertir-se necess\u00e0riament en una visi\u00f3 totalit\u00e0ria, \u00e9s a dir, integral. Aix\u00ed, aposta per l'aglutinaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 per mitj\u00e0 del valencianisme, evitant qualsevol divisi\u00f3 pol\u00edtica en nom de la unitat nacional.\r\nAquesta idea, que arreplega les idees formulades per Enric Prat de la Riba i per Francesc Camb\u00f3, comen\u00e7a a expandir-se amb for\u00e7a gr\u00e0cies a l'influent setmanari El Cam\u00ed i al Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista. Aix\u00ed diu que, una vegada refeta la necess\u00e0ria unitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0, \"aspira a l'integraci\u00f3 d'una sincera Confederaci\u00f3 amb Catalunya i Mallorca\".\r\n\u00c9s interessant destacar que, tot i pert\u00e0nyer a la Uni\u00f3 Valencianista des de 1917, on ocupa llocs directius, plasma la seua ideologia a trav\u00e9s d'un grup pol\u00edtic m\u00e9s jove i radical com \u00e9s el CAV, sent El Cam\u00ed el seu portaveu efectiu.\u00a0Seguint les teories del valencianisme totalitari, el 1933 el CAV proposa a l'AVR l'establiment d'unes bases per a la formaci\u00f3 d'un nou partit que agrup\u00e9s els distints nuclis valencianistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Finalment les bases de l'AVR rebutjaren el projecte, acusant Reig a un article a El Mercantil Valenciano\u00a0per \"la maniobra pol\u00edtica que est\u00e1 urdiendo desde sus multiples trincheras de la Uni\u00f3 Valencianista, el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista y El Cam\u00ed\"; convertint-se aquest partit en el gran absent el 9 d'abril, dia en qu\u00e8 es constitueix el nou partit que rebria el nom d'Acci\u00f3 Valenciana Republicana. A banda del CAV hi eren presents el Grup Valencianista de Borriana, els centres valencianistes d'Alcoi i Bocairent, i les penyes valencianistes d'Alzira i de l'Alc\u00fadia.\r\nEn les eleccions legislatives que s'havien de celebrar el 9 de novembre de 1933 va ocupar un lloc a la llista que present\u00e0 la Lliga Catalana a la circumscripci\u00f3 de Barcelona despr\u00e9s d'haver estat convidat pel president de la mateixa. Esdevingu\u00e9 doncs diputat per Barcelona, mentre els candidats per Val\u00e8ncia del CAV i de l'AVR no aconsegu\u00edren l'obtenci\u00f3 de cap esc\u00f3 per Val\u00e8ncia.\r\nLa seua tasca com a diputat de la Lliga va ser durament criticada pels distints sectors valencianistes d'esquerres, arran el conflicte per la Llei de Contractes de Conreus aprovada pel Parlament de Catalunya i abortada des de Madrid.\u00a0El gener de 1936 refund\u00e0 l'extinta Uni\u00f3 Valencianista passant a ser el seu president fins a juliol del mateix any, en que desapareix virtualment com a partit.\r\nEn esclatar la Guerra Civil espanyola fug\u00ed a Par\u00eds on s'un\u00ed al Bureau d'Information Espagnole que havia creat Francesc Camb\u00f3 i que donava cobertura propagand\u00edstica al b\u00e0ndol franquista.\r\nDespr\u00e9s de la guerra reprengu\u00e9 la seua estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ignasi Villalonga i, amb aquest, se sum\u00e0 a la vida financera madrilenya. Amb tot, i com el mateix Villalonga, mai deixa de banda del tot el m\u00f3n valencianista; aix\u00ed, trobem qu\u00e8 \u00e9s ell qui financia el Primer Aplec de la Joventut celebrat a Ll\u00edria el 1960 per mediaci\u00f3 de Joan Fuster i Adolf Pizcueta.\r\nEl 1965 pass\u00e0 a presidir el Banc de Val\u00e8ncia en substituci\u00f3 de Villalonga, qui havia hagut de deixar el c\u00e0rrec per la incompatibilitat que suposava amb la presid\u00e8ncia del Banc Central.\u00a0Aix\u00ed mateix va presidir els consells d'administraci\u00f3 de Construcciones Dev\u00eds (despr\u00e9s Macosa), Autopistas Mare Nostrum, Dragados y Construcciones, Industrias Qu\u00edmicas Canarias i Obras y Finanzas."}, {"id": 336, "name": "Josep", "surname": "Renau", "conjunction": "i", "second_surname": "Berenguer", "url": "/biografies/renau-berenguer-josep", "image": "/media/biography/image/renau_berenguer_josep.jpg", "birth_date": 1907, "dead_date": 1982, "short_description": "Pintor, fotomuntador i cartelista\r\nUn dels m\u00e9s importants artistes valencians del segle XX i, sens dubte, el m\u00e9s pol\u00e8mic per raons pol\u00edtiques, ja que ell mateix sempre es va definir com un comunista que pintava, m\u00e9s que no com un pintor comunista. Artista polifac\u00e8tic, fou cartellista, dissenyador gr\u00e0fic, te\u00f2ric de l'art, muralista, autor de pel\u00b7l\u00edcules gr\u00e0fiques i sobretot un fotomuntador d'abast internacional.\r\nInfluenciat per un primerenc art d\u00e9co, entronc\u00e0 amb l'est\u00e8tica surrealista i l'avantguarda centreeuropea lligada al fotomuntatge postdada\u00edsta berlin\u00e8s i al constructivisme gr\u00e0fic rus. Director general de Belles Arts del primer govern republic\u00e0 durant la Guerra Civil, els seus cartells proporcionaren una de les m\u00e9s difoses i conegudes imatges gr\u00e0fiques de l'\u00e8poca.\r\nEl 1939 es va exiliar a M\u00e8xic, on li van concedir la nacionalitat i on va treballar amb el prestigi\u00f3s muralista David Alfaro Siqueiros, i on esdevingu\u00e9 un dels m\u00e9s prestigiosos i cotitzats dissenyadors gr\u00e0fics, alhora que don\u00e0 forma a la seua obra mestra, la s\u00e8rie de fotomuntatges The American Way of Life. El 1958 es trasllad\u00e0 al Berl\u00edn comunista, on s'instal\u00b7l\u00e0 definitivament. El 1976 torn\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on fou rebut i considerat per personalitats com Joan Fuster o Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s.\r\nJosep Renau, segons declaracions pr\u00f2pies, va n\u00e0ixer al carrer Comedias, al nucli hist\u00f2ric de la ciutat de Val\u00e8ncia. Era el fill primog\u00e8nit de Josep Renau, brillant restaurador, pintor i acad\u00e8mic, professor de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia, que l'inculc\u00e0 l'amor a l'art i de la mestresa de casa Matilde Berenguer i Cort\u00e9s.\r\nL'ambient vital de Renau fou, per tant, el d'una familia cat\u00f2lica, petitbuguesa, catalanoparlant, d'amples arrels urbanes en una \u00e8poca en qu\u00e8 el camperolat era el sector majoritari, de tarann\u00e0 una mica provinci\u00e0, i de cert nivel cultural en un temps en qu\u00e8 l'analfabetisme predominava. Era una familia nombrosa, perqu\u00e8, a m\u00e9s de Josep, arribaren en anys successius quatre germans m\u00e9s: Joan, Dolors, Matilde i Alexandre. Tanta descend\u00e8ncia es convert\u00ed en una pesada c\u00e0rrega per a l'economia familiar.\r\nEl 1920, als tretze anys, es va matricular a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, un centre acad\u00e8mic on predominava l'est\u00e8tica postsorollista, davant la qual Renau va reaccionar amb virul\u00e8ncia i, despr\u00e9s d'un conat de rebel\u00b7li\u00f3 pl\u00e0stica, va ser expulsat temporalment de l'Escola. Son pare, profesor, el va castigar obligant-lo a treballar en la litografia Ortega, i aquesta represalia paterna va marcar el dest\u00ed del rebel adolescent. Renau va compatibilitzar el treball litogr\u00e0fic amb els estudis de Belles Arts i ,aix\u00ed, el 1927, als vint anys, va conseguir graduar-se i, fins i tot com a estudiant destacat, va rebre el Premi Roig de Teoria de les Formes Arquitect\u00f2niques i Art Decoratiu, i el Premi del Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts de Teoria i Hist\u00f2ria de les Belles Arts, que comportava bossa en met\u00e0l\u00b7lic.\r\nEntre els divuit i els vint-i-dos anys, el jove Renau va adoptar el pseud\u00f2nim, gaireb\u00e9 heter\u00f2nim, de Renau Beger, tot afrancesant el seu cognom matern i entrant aix\u00ed de ple en la modernitat cosmopolita, fr\u00edvola i metropolitana de l'art d\u00e9co que dominava la il\u00b7lustraci\u00f3 valenciana durant la d\u00e8cada del 1920. Renau Beger es va decantar a trav\u00e9s de diverses empreses litogr\u00e0fiques pel disseny gr\u00e0fic, el cartellisme i la publicitat comercial, m\u00f3n art\u00edstic que ja no va abandonar mai.\r\nDes del punt de vista personal, Reanu tingu\u00e9 un deute amb l'Escola de Belles Arts. Hi faria amistat amb un grup d'alumnes que foren decisius en la seua vida: d\u00b4una banda la seua futura esposa Manuela Ballester i Vilaseca i el germ\u00e0 d'ella, Tonico.\r\nVa finalitzar els seus estudis de Belles Arts a l'Escola de Sant Carles de Val\u00e8ncia el 1925 i paralel\u00b7lament va endinsar-se en la t\u00e9cnica fotogr\u00e1fica. Poc despr\u00e9s obtingu\u00e9 el t\u00edtol de professor de dibuix i pintura i, des de 1925 comen\u00e7\u00e0 a treballar professionalment. Format en el modernisme, evolucion\u00e0 cap l'art dec\u00f3 com es manifesta en algunes obres realitzades a Madrid, ciutat en la qual va viure durant un temps.\r\nLa seva primera exposici\u00f3 important la va realizar el desembre de 1928 a Madrid, al Cercle de Belles Arts, apadrinat pel gran mandar\u00ed de la cr\u00edtica art\u00edstica espanyola Jos\u00e9 Franc\u00e9s. Amb aquesta mostra va assolir un clamor\u00f3s \u00e8xit de cr\u00edtica i p\u00fablic. El 1929 Renau va soterrar el seu heter\u00f2nim Renau Berger. Tamb\u00e9 a Madrid comen\u00e7\u00e0 el seu inter\u00e9s per l'anarqu\u00edsme, com una manera de revoltar-se de la societat conservadora en la qual viv\u00eda. Quan torn\u00e0 a Val\u00e8ncia entr\u00e0 en contacte amb un grup d'anarquistes alcoians i comen\u00e7\u00e0 una intensa milit\u00e0ncia en diversos grups.\r\nRenau es va incorporar a la cultura visual espa\u00f1ola des de mitjans dels anys 1920. Ho va fer com a dissenyador gr\u00e0fic, fent cartells i portades de llibres i revistes, a trav\u00e9s dels quals connect\u00e0 amb els trets b\u00e0sics el disseny modern internacional. Al principi de la d\u00e8cada del 1930 va realizar alguns dibuixos que enlla\u00e7aven amb la po\u00e8tica vallecana difosa per Alberto i Benjam\u00edn Palencia i va comen\u00e7ar a compondre els seus primers fotomuntatges.\r\nLa caiguda de la Dictadura de Primo Rivera i la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica, fa que Renau i els artistes havien de donar suport als ideals revolucionaris es posin al servei de la causa, limitant-se a una creaci\u00f3 purament formal i deixant d'un costat la inquietud est\u00e8tica. Era el moment en qu\u00e8 es discut\u00eda un art comprom\u00e8s socialment, centrant-se per un inter\u00e9s dels artistes rusos i alemanys d'entreguerres.\r\nEl 1932 va contraure matrimoni amb l'artista Manuela Ballester, amb la que tindria cinc fills. Artista d'avantvanguarda dels anys 1930 i activista del b\u00e0ndol republic\u00e0 durant la Guerra Civil, fou una de les escasses dones que estudiaren a la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles. Son pare, Antoni Ballester i Aparicio, i el seu germ\u00e0 Tonico foren escultors.\r\nA partir de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, Renau va manifestar el seu comprom\u00eds pol\u00edtic i es va afiliar al PCE, del qual no es va separar mai, i va concentrar el gros de la seua activitat com a intel\u00b7lectual, polemista i dissenyador en diverses plataformes ideol\u00f2giques i culturals d'esquerra. La seua participaci\u00f3 com a grafista i redactor en revistes compromeses, com Estudios, Orto i Octubre, en qu\u00e8 va actuar com un important\u00edssim agent de renovaci\u00f3 i posada al dia del cartellisme, es consum\u00e0 amb la fundaci\u00f3, la direcci\u00f3 i el disseny de la revista valenciana Nueva Cultura.\r\nEntre gener de 1935 i juliol de 1936, Renau no sols va ser el seu director t\u00e0cit, sin\u00f3 que a m\u00e9s va realizar la maqueta de les seues p\u00e0gines, va redactar editorials i va traduir textos. Va ser una etapa en qu\u00e8 Renau professionalment es va multiplicar: va dirigir el primer taller de fotolitografia de Val\u00e8ncia i va ser contractat com a professor a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, controlada pel Ministeri. D'aquesta \u00e9poca s\u00f3n cartells, com el c\u00e8lebre Les Arenes, on conflueixen modernitat amb art d\u00e9co i amb un cert vocabulari formal pres del constructivisme rus elaborat amb la nova t\u00e8cnica de l'aer\u00f2graf, de la qual va ser pioner a l'Estat espanyol. Tamb\u00e9 s\u00f3n seues les quatre portades de l'Antolog\u00eda de la felicidad conyugal, de l'\u00e0crata Biblioteca Estudios, que publicava l'editorial hom\u00f2nima.\r\nD'altra banda, i ja en el camp del cartellisme, entre 1934 i 1936, gr\u00e0cies en gran manera a la seua relaci\u00f3 amb Vicente Casanova, gerent de la productora cinematogr\u00e1fica valenciana Cifesa, Renau es va convertir en un dels principals cartellistes de cinema espanyol.\r\nRenau va mantenir una activitat incessant des dels primers dies de la Guerra Civil. Va realizar cartells, fotomuntatges, murals i va desenvolupar total mena de recursos i instruments comunicatius propis. Tamb\u00e9 va escriure textos de car\u00e0cter program\u00e0tic i va animar debats vigorosos sobre la funci\u00f3 de l'artista i la naturalesa dels seus treballs en temps de comprom\u00eds col\u00b7lectiu.\r\nPel juliol va ser nomenat codirector, juntament amb el seu amic socialista Max Aub, del diari Verdad. Poc despr\u00e9s, pel setembre, Renau va ser nomenat director general de Belles Arts del Ministeri d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts, i va ser responsable de la posada en marxa d'empreses fonamentals, com va ser el Pavell\u00f3 Espanyol de l'Exposici\u00f3 Universal de Par\u00eds de 1937 i els seus excepcionals continguts, el salvament del Tresor Art\u00edstic amana\u00e7at pels bombardejos dels sublevats o la creaci\u00f3 del Consell Nacional de la M\u00fasica i l\u00b4Orquestra Nacional.\r\nUna de les seues primeres iniciatives com a director general de Belles Arts va ser oferir la direcci\u00f3 del Museu del Prado a Picasso, que va acceptar, malgrat que el seu c\u00e0rrec va ser m\u00e9s nominal que real. Al final de 1936, Renau va viatjar a Par\u00eds per invitar oficialment a Picasso, Dal\u00ed i altres artistes espanyols a solidaritzar-se amb la causa de la Republica espanyola i a participar en el pavell\u00f3 d'Espanya de l'Exposici\u00f3 Internacional de les Arts i les T\u00e8cniques, per a la qual el pintor malagueny va crear aquesta gran icona de l'art contempor\u00e0ni mundial que \u00e9s el Guernica. De tornada a Espanya, al comen\u00e7ament de 1937, Renau va publicar Funci\u00f3n social del cartel publicitario, que havia llegit pr\u00e8viament, pel desembre de 1936, a l'Aula Magna de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nJa des del mateix comen\u00e7ament de la Guerra Civil, Renau es va mostrar com un dels principals cartellistes de l'Espanya republicana, tots ells relacionats d'una manera o una altra amb el PCE, es troben entre els millors de la seua producci\u00f3, com ara\u00a0El comisario, nervio de nuestro ej\u00e9rcito popular. Pel novembre de 1937 el Govern es va trasladar a Barcelona i Renau tamb\u00e9 es va mudar amb la seua familia a la ciutat comtal. El segon gabinet presidit pel socialista Juan Negr\u00edn va requerir el fotomuntador valenci\u00e0 per a la direcci\u00f3 de la Propaganda Gr\u00e0fica del Comissariat general de l'Estat Major Central de l'Ex\u00e8rcit. De llavors \u00e9s un altre de les seues grans cartells pol\u00edtics, Hoy m\u00e1s que nunca, victoria. Per\u00f2 m\u00e9s destacables que els cartells van ser els grans fotomuntatges de tipus constructivista destinats a il\u00b7lustrar Los trece puntos de Negr\u00edn.\r\nPel febrer de 1939, Renau travess\u00e0 la frontera pel Port\u00fas. Llavors comen\u00e7ava un llargu\u00edssim exili, quan encara no havia complert trenta-dos anys, que no finalitzaria fins 1976. Fou internat a un camp de concentraci\u00f3 situat vora el poble costaner d'Argelers, a poc m\u00e9s d'una dotzena de quil\u00f2metres de la frontera espanyola, on s'amuntegaven en condicions infrahumanes desenes de milers de refugiats republicans. Un m\u00e9s despr\u00e9s, a mitjan mar\u00e7, la nord-americana Miss Palmer, representant de les organitzacions d'ajuda humanit\u00e0ria dels qu\u00e0quers, que Renau havia conegut a Espanya, el va traure del camp de concentraci\u00f3 amb un visat expedit pel govern dels Estats Units. Es va instal\u00b7lar a Tolosa de Llenguadoc, on aconsegu\u00ed reunir-se amb la fam\u00edlia, que havia travessat la frontera un mes abans que ell, immediatament despr\u00e9s de la seua fugida de Barcelona, i es trobava al nord de Fran\u00e7a. A Tolosa de Llenguadoc el va auxilar, com a tants d'altres intel\u00b7lectuals, Picasso.\r\nRenau va romandre mes i mig a Tolosa de Llenguadoc. Aleshores es va plantejar la dram\u00e0tica pregunta que anguniava milers de republicans: a quin pa\u00eds havia d\u00b4exiliar-se? Renau es va instal\u00b7lar finalment a M\u00e8xic, en la vida cultural del qual es va acabar integrant intensament. A m\u00e9s, el govern postrevolucionari del general L\u00e1zaro C\u00e1rdenas va oferir als republicans espanyols integrar-se amb tots els drets i en peu d'igualtat en la seua societat. De fet, Renau va deixar de ser espanyol i es va convertir en mexic\u00e0, nacionalitat amb la qual va morir.\r\nDespr\u00e9s d'una breu experiencia com a pintor, a banda de guanyar-se la vida realitzant cartells cinematogr\u00e0fics i alguns de car\u00e0cter institucional, Renau va comen\u00e7ar la seua activitat com a muralista, integrat en un equip format pel c\u00e8lebre pintor David Alfaro Siqueiros i despr\u00e9s treballant per compte propi. L'obra mural m\u00e9s important d\u00b4aquesta estapa no va ser realitzada a la ciutat de M\u00e8xic, sin\u00f3 a Cuernavaca, a l'Hotel Casino de la Selva amb el t\u00edtol Espa\u00f1a hacia Am\u00e9rica,\u00a0un gran fris cont\u00ednu d'una mica m\u00e9s de quatre metres d'al\u00e7ada per trenta de longitud, de car\u00e0cter al\u00b7leg\u00f2ric, que exposa la hist\u00f2ria d'Espanya des de la prehist\u00f2ria fins al descobriment d'Am\u00e8rica. Aquest treball li va a servir per a qu\u00e8 el pa\u00eds el coneguera. Aprofitant aquell moment, cre\u00e0 un estudi en un dels carrers m\u00e9s c\u00e8ntrics de la capital, anomenat Imagen/Publicidad pl\u00e1stica.\r\nEs va especialitzar en l'execuci\u00f3 de cartells per a cinema, campanyes pol\u00edtiques i empreses. Tot aquest treball va ser el resultat de nombrosos reconeixements: Premi de la United Hemisphere Poster Competition, que concedia el Museum of Modern Art (MOMA) de Nova York (1942), el Premi de Cartells de l'ONU (1948), el Premi de la C\u00e1mara Nacional de Electricidad de M\u00e8xic (1949), el Premi del Concurs Internacional del Congr\u00e9s dels pobles per a la pau (Viena, 1952), el Premi de la International Labour Organisation Stam (Nova York, 1952) i el Premi de la Estampilla Mexicana. En aquesta \u00e8poca va reprendre la seva activitat com a fotomuntador, donant pas a una de les s\u00e8ries m\u00e9s conegudes, The American way of life (1947-1966) on juga amb una s\u00e8rie de t\u00f2pics sobre la societat nordamericana. Amb aix\u00f2, Renau enlla\u00e7ava la tradici\u00f3 avantguardista del fotomuntatge i el collage d'entreguerres amb una anticipaci\u00f3 de l'\u00fas de recursos medi\u00e0tics del qual despr\u00e9s es va nodrir el pop art. Aquesta obra no es va considerar acabada fins el 1976, quan es va presentar definitivament al pavell\u00f3 espanyol de la Biennal de Ven\u00e8cia.\r\nA principis de 1958, per motius personals, abandon\u00e0 M\u00e8xic i es va a trasladar a la Rep\u00fablica Democr\u00e0tica Alemanya, instal\u00b7lant-se a Berl\u00edn. En aquesta ciutat Renau va connectar amb la realitat pol\u00edtica, realitz\u00e0 grans murals per a diverses institucions del pa\u00eds destacant La conquista del Cosmos (Berl\u00edn, 1966), el del Centre de Cultura de Halle Neustadt (1974) i El uso pac\u00edfico de la energ\u00eda at\u00f3mica (1971). Com a fotomuntador treball\u00e0 per algunes revistes espanyoles a l'exili com Realidad, Nuestra Bandera i les alemanyes Bildende Kunst i Sonntag. Durant els anys de la seua resid\u00e8ncia a l'Alemanya de l'Est, l'activitat de Renau va continuar sent incessant com a cartellista, fotomuntador, muralista i realitzador de diverses pel\u00b7l\u00edcules animades per a la televisi\u00f3 alemanya. Viure al Berl\u00edn sovi\u00e8tic va significar d'alguna manera una tornada a l'ortodoxia comunista.\r\nA partir de 1976, durant la celebraci\u00f3 de la 37a Biennal de Ven\u00e8cia, tingu\u00e9 ocassi\u00f3 de mostrar les seues obres a l'exposici\u00f3 Espa\u00f1a: Vanguardia art\u00edstica y Realidad Social (1936-1976). Fou aleshores quan es va redescobrir a aquest artista. Tamb\u00e9 eixe mateix any, a Morella, durant la celebraci\u00f3 de la mostra d'art actual del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va donar algunes de les seues obres. Aquell any va comen\u00e7ar amb una nova s\u00e8rie de fotomuntatges sota el t\u00edtol gen\u00e8ric de Sobre Alemanya i, sobretot, va desenvolupar la s\u00e8rie\u00a0The American Way of Life, que ja havia comen\u00e7at a M\u00e8xic i que llavors va assolir un potencial cr\u00edtic demolidor, convertint-se en un model d'actuaci\u00f3 per a bona part del pop espanyol comprom\u00e9s.\r\nEl 1977 comen\u00e7\u00e0 una col.laboraci\u00f3 amb un grup de ceramistes per a portar un mural a un complexe cultural a la ciutat d'Erfurt. A partir de 1978 tingu\u00e8 lloc la seua definitiva rehabilitaci\u00f3 com a artista consegrat a l'organitzar el Ministeri de Cultura, al Museo de Arte Contempor\u00e1neo de Madrid, una gran exposici\u00f3 antol\u00f2gica amb una obra procedent de diversos museus i de la seua pr\u00f2pia col\u00b7lecci\u00f3 particular. Comen\u00e7aren a partir d'eixe moment a publicar-se monografies sobre la vida i obra d'aquest artista i comen\u00e7\u00e0 a rebre multitud de homenatges. Generosament va donar la major part del seu legat al poble valenci\u00e0, creant una fundaci\u00f3 que porta el seu nom que actualment t\u00e9 quasi tota la seua obra depositada a l'Institut Valenci\u00e0 d'Art Modern. Tamb\u00e9 en el mateix any tingu\u00e9 una mostra retrospectiva en el Museu de Belles Arts Sant Pius V de Val\u00e8ncia. Va publicar diversos llibres i va realizar nombroses exposicions de la seua obra. La seua activitat no va cessar fins que va morir.\r\nRenau fou assistit els darrers dies per la seu afilla Teresa. A la fi, l'11 d'octubre de 1982, despr\u00e9s de l'\u00faltima crisi provocada per un c\u00e0ncer de fetge, moria a una de les gelades sales del Regierungs Krakenhouse, l'exclusiu hospital de la nomenkatura destinat a assistir els cercles governamentals del Berl\u00edn comunista. Mor\u00ed sense haver aconseguit tornar definitivament a Val\u00e8ncia, orgull\u00f3s de la seua nacionalitat mexicana i somniant utopies de redempci\u00f3 social. Despr\u00e9s de la ceremonia civil al crematori i l'homenatge dels seus \u00edntims, les cendres foren soterrades al cementeri berlin\u00e8s de Friedrichfelde, el fossar de l'antiga capital alemanya on reposen les restes dels combatents antifeixistes. Sis anys despr\u00e9s, el seu llegat, la seua biblioteca i el seu arxiu, viatjaven definitivament a Val\u00e8ncia gr\u00e0cies a la Fundaci\u00f3 Renau i a la seua filla Teresa."}, {"id": 280, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Revest", "conjunction": "i", "second_surname": "Corzo", "url": "/biografies/revest-corzo-lluis", "image": "/media/biography/image/revest_corzo_lluis.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1963, "short_description": "Advocat i historiador\r\nTot i n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia es va traslladar de ben menut a Castell\u00f3 de la Plana. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres, branca d'hist\u00f2ria, a la Universitat de Val\u00e8ncia, on va ser deixeble de l'arxiver de la Catedral de Val\u00e8ncia, Roc Chab\u00e0s.\r\nEn tornar a Castell\u00f3 de la Plana va comen\u00e7ar a interessar-se per la difusi\u00f3 de la llengua i cultura pr\u00f2pies, comen\u00e7ant a impartir classes de gram\u00e0tica valenciana al Casino dels Artesans de Castell\u00f3 (1910-1912). Des de 1913 impartia classes de Lletres a l'Institut Ribalta de la mateixa ciutat.\r\nEl 1915 ingress\u00e0 en el cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arque\u00f2legs, i treball\u00e0 en diversos arxius i biblioteques de Castell\u00f3 com l'Arxiu d'Hisenda, l'Arxiu Municipal, la Biblioteca p\u00fablica de l'Estat o la Comissi\u00f3 provincial de Monuments.\r\nEl 1919, junt amb \u00c0ngel S\u00e1nchez i Gozalbo, Gaet\u00e0 Huguet i Breva, Joan Carb\u00f3 i Dom\u00e8nech i Salvador Guinot, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, de la que va ser secretari fins que va morir, i on va fer-se c\u00e0rrec de l'estudi de les Cartes Pobles, degut al seu coneixement de les lleng\u00fces cl\u00e0ssiques.\r\nLa seua tasca d'erudit va trobar difusi\u00f3 en diferents revistes cient\u00edfiques \u2014sobretot al Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura\u2014 sense oblidar les tasques de divulgaci\u00f3 en premsa.\r\nHabitualment, Llu\u00eds Revest ha estat conegut per la seua obra La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu,\u00a0que va obtindre el premi Gaet\u00e0 Huguet i Breva el 1930, un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i una obra clau en el proc\u00e9s que desemboc\u00e0 en la assumpci\u00f3 de la unitat i de la modernitzaci\u00f3 de la llengua catalana, concretada el 1932 en la signatura de les Normes de Castell\u00f3 que ell, amb Gaet\u00e0 Huguet i Segarra i Adolf Pizcueta, impuls\u00e0.\r\nVa ser bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castell\u00f3. El 1929 va ser nomenat arxiver municipal, i el 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.\r\nLluis Revest havia estat militant de la Comuni\u00f3n Tradicionalista, el partit carl\u00ed d'abans del 1936, i com a conseq\u00fc\u00e8ncia del decret d'unificaci\u00f3 de 1937, passa a ser militant de la Falange Espa\u00f1ola Tradicionalista y de las JONS, i fou perseguit a la guerra.\r\nEl 1939, ja acabada la guerra, va ser secretari provincial de la Delegaci\u00f3n de Justicia de FET-JONS a Castell\u00f3 de la Plana, lloc des del que va participar als processos de depuraci\u00f3 i repressi\u00f3 a Castell\u00f3. Tamb\u00e9 va ser designat regidor de l'Ajuntament franquista de Castell\u00f3, c\u00e0rrec que ostent\u00e0 des d'abril de 1939 fins mar\u00e7 de 1944. Altres c\u00e0rrecs que ocup\u00e0 van ser els de diputat del Col\u00b7legi d'Advocats de Castell\u00f3 de la Plana i conseller de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nPoden semblar contradict\u00f2ries la seua contribuci\u00f3 al valencianisme ling\u00fc\u00edstic i la seua traject\u00f2ria pol\u00edtica, tot i que podem trobar motius tant ideol\u00f2gics (antic carlisme) com personals. Per una banda, tenim els lligams de Revest amb la fam\u00edlia del seu antic professor, Roc Chab\u00e0s, que al seu torn mantenia una gran amistat amb la fam\u00edlia del dictador Primo de Rivera (les germanes de Roc, Vicenta i Maria Chab\u00e0s van ser organitzadores de la Secci\u00f3n Femenina de Falange a Val\u00e8ncia). Per altra, va ser professor a l'Institut Ribalta de Ram\u00f3n Serrano Su\u00f1er, que el tenia en gran estima, i que quan arrib\u00e0 a Castell\u00f3 per a organitzar la Falange no va dubtar a incloure'l entre els contactes a recuperar dels seus anys castellonencs. Finalment, el seu amic des de la joventut, \u00c0ngel S\u00e1nchez i Gozalbo, era el secretari local de FET de las JONS a Castell\u00f3.\r\nAquestes relacions va ser un dels motius per a que obtingu\u00e9s la C\u00e0tedra de Dret Rom\u00e0 a la Universitat de Salamanca el 1940, tot i que despr\u00e9s va ser destinat a la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEn els anys posteriors al seu ingr\u00e9s a la universitat i fins la seua mort, va ser membre de la Academia Espa\u00f1ola de la Historia, el Centre de Cultura Valenciana i l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona."}, {"id": 488, "name": "Josep", "surname": "Ribelles", "conjunction": "", "second_surname": "Com\u00edn", "url": "/biografies/ribelles-comin-josep", "image": "/media/biography/image/ribelles_comin_josep-maria.jpg", "birth_date": 1872, "dead_date": 1951, "short_description": "Bibliotecari i erudit\r\nEra el quart dels cinc fills de Vicent Ribelles Llopis i Josefa Com\u00edn Huguet, una fam\u00edlia de modestos agricultors parcers de Castell\u00f3. En l\u2019escola prim\u00e0ria ja va destacar per la seua intel\u00b7lig\u00e8ncia, aplicaci\u00f3 i sentit del treball, i va obtindre el primer premi en 1883 i 1884. En aquest mateix any va entrar a treballar com a escrivent en la Caixa de Pr\u00e9stecs La Catalana, i posteriorment en diverses botigues de paqueteria i merceria a Val\u00e8ncia.\r\nEn 1887 torna a Castell\u00f3. Amb quinze anys comen\u00e7a a viure una forta vocaci\u00f3 cap a les lletres i comen\u00e7a a tractar temes locals en El Clamor. Son pare volia dedicar-lo al camp i a la taverna que havien establit, per\u00f2 sa mare preferia la instrucci\u00f3 dels fills, per a la qual la fam\u00edlia no disposava de mitjans. El jove Josep compagina els treballs de casa i porta els comptes d\u2019altres empreses, fa d\u2019escrivent i ajuda el secretari municipal de Matet i Villamalur, a la serra d\u2019Espad\u00e0. Mentre exerceix aquests oficis desplega la seua afici\u00f3 per la literatura a trav\u00e9s del periodisme, amb col\u00b7laboracions en defensa de la religi\u00f3 i dels principis tradicionals. Des de 1890 \u00e9s cronista dels successos religiosos de Castell\u00f3 en La Correspondencia de Valencia; posteriorment \u00e9s corresponsal d\u2019El Criterio, que es refund\u00e0 m\u00e9s tard com El Criterio Valenciano. En 1893 funda i dirigeix El Ruise\u00f1or, setmanari literari que va durar tres mesos, i tamb\u00e9 la Revista Industrial y Mercantil, dirigida a promoure i impulsar les activitats de la zona. Es va forjant lentament la personalitat d\u2019un periodista molt treballador i actiu en la defensa i propaganda d\u2019un regionalisme conservador de tall populista i de la tradici\u00f3 cat\u00f2lica a trav\u00e9s de les seues col\u00b7laboracions en La Verdad i altres mitjans. Per mitj\u00e0 de sa mare, va entrar en l\u2019administraci\u00f3 del Diario de Castell\u00f3n en 1889, i a la darreria del mateix any va ser nomenat escrivent de l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 de la Plana. Va formar part de la redacci\u00f3 del Diario de la Plana, peri\u00f2dic cat\u00f2lic fundat en 1898.\r\nTot i haver guanyat alguns premis a Val\u00e8ncia (1897) i Castell\u00f3 (1901), Ribelles no havia trobat l\u2019acollida adequada per a les seues idees i iniciatives culturals. En 1898 se\u2019n va a Barcelona, on va veure m\u00e9s facilitats per als estudis bibliogr\u00e0fics orientats cap a les obres escrites en valenci\u00e0 que li interessaven. L\u20191 juliol de 1899 es casava amb Emilia Barrachina Casan\u00ed, mestra de primera ensenyan\u00e7a natural de Burjassot. Van tindre set fills.\r\nBenito Vidal el retrata com un home de car\u00e0cter r\u00edgid i reservat, poc parlador, d\u2019una educaci\u00f3 exquisida en les formes i en el tracte, alhora que molt abstret en els seus treballs d\u2019erudici\u00f3. \u00c9s un home pol\u00edticament conservador, cat\u00f2lic conven\u00e7ut i dedicat completament als seus fills i a la seua obra bibliogr\u00e0fica.\r\nEls Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1902 premiaven el seu Cat\u00e0lech de les obres publicades en valenci\u00e0 des del sigle XV fins ara. Es tracta de l\u2019embri\u00f3 de la Bibliograf\u00eda, que comen\u00e7a a preparar en aquests anys d\u2019activitat intensa i de contactes freq\u00fcents amb erudits de Barcelona, Val\u00e8ncia i Castell\u00f3. En 1904, la Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds de Barcelona li concedeix medalla de plata, diploma honor\u00edfic i una recompensa de 500 pessetes pel Cat\u00e0lech. El mateix any, li premia LRP la seua biografia sobre Pere Lab\u00e8rnia, presentada sota el significatiu lema \u201cCatalunya i Val\u00e8ncia s\u00f3n dos germanes\u201d i publicada per L\u2019Aven\u00e7 en 1905. Treballa tamb\u00e9 per a la Gran Enciclopedia Espasa com a redactor de la secci\u00f3 biobibliogr\u00e0fica espanyola. Coneix en aquest moment l\u2019obra bibliogr\u00e0fica i la col\u00b7lecci\u00f3 de gojos de Mari\u00e0 Aguil\u00f3, al qual admira.\r\nDes de l\u2019any 1901 treballava d\u2019escrivent en la Diputaci\u00f3 Provincial, per oposici\u00f3 guanyada, fins a arribar a oficial encarregat del Negociat de Comptes. En 1920 passa a la Mancomunitat de Catalunya, on la seua labor erudita va tindre sempre l\u2019impuls i protecci\u00f3 d\u2019Enric Prat de la Riba i se\u2019n feu c\u00e0rrec de la biblioteca, fet que el va posar en relaci\u00f3 amb la Biblioteca de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, que havia adquirit la llibreria catalana de Mari\u00e0 Aguil\u00f3, embri\u00f3 de la futura Biblioteca de Catalunya que calia catalogar. Aix\u00f2 li fou util\u00edssim per a completar i enriquir la seua Bibliograf\u00eda. Acabat l\u2019inventari de la col\u00b7lecci\u00f3 Aguil\u00f3, Ribelles continu\u00e0 sent un visitant habitual de la Biblioteca de Catalunya, la secci\u00f3 catalana de la qual coneixia tan b\u00e9.\r\nEn el seu desig i inter\u00e9s per la recuperaci\u00f3, estudi i divulgaci\u00f3 del folklore, la llengua i la literatura valenciana va col\u00b7laborar en la fundaci\u00f3 del Centre Regional Valenci\u00e0, on va organitzar sessions culturals (1912). D\u2019altra banda, va promoure la publicaci\u00f3 per part de L\u2019Aven\u00e7 d\u2019algunes obres de valencians com Salvador Guinot, Teodor Llorente i Bernat Morales. La Biblioteca Catalana Popular, iniciada per Aguil\u00f3 en 1890 i la Biblioteca Catalana de Ramon Miquel i Planas s\u00f3n els models que t\u00e9 Ribelles quan en 1913 llan\u00e7a la idea de la Biblioteca Valenciana Popular, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019obres valencianes antigues i modernes en quaderns quinzenals de 32 p\u00e0gines que es venia a 25 c\u00e8ntims, dirigit a difondre i divulgar textos valencians de prosa, poesia i costums. La seua presentaci\u00f3 \u00e9s tot un programa de pol\u00edtica cultural valencianista: hi proposa l\u2019establiment de \u00abla ensenyan\u00e7a obligat\u00f2ria del valenci\u00e0 en les escoles, Instituts i Universitat del Regne\u00bb, o que s\u2019erigiren monuments a Val\u00e8ncia a il\u00b7lustres literats com Ausi\u00e0s March, Joanot Martorell, Teodor Llorente i Francesc de Vinatea, \u00abdefensor de les llibertats valencianes\u00bb; tamb\u00e9 hi apuntava la celebraci\u00f3, amb l\u2019assist\u00e8ncia de representants de Val\u00e8ncia, Catalunya, Mallorca i Proven\u00e7a, d\u2019un \u00abgrandi\u00f3s i solemne homenatge a la llengua i literatura valenciana que\u2019n la Edat Mitjana ompl\u00ed de llustre i esplendor tots els indrets ont \u00e9s parlat el llenguatje catalanesc\u00bb. Ribelles se n\u2019encarregava de tot (redacci\u00f3, administraci\u00f3, correspond\u00e8ncia...), per\u00f2 no va tindre el suport necessari i all\u00f2 resultava superior a les seues forces. Aquesta obra cultural de recuperaci\u00f3 d\u2019autors valencians li va valdre ser nomenat soci de m\u00e8rit de Lo Rat Penat i director corresponent a Barcelona del Centre de Cultura Valenciana.\r\nLa seg\u00fcent fita de la seua obra \u00e9s l\u2019inici de la publicaci\u00f3 de la immensa i impagable Bibliograf\u00eda de la lengua valenciana, obra premiada en el concurs convocat el 1905 per la Biblioteca Nacional. El 1915 es publica a Madrid el primer volum, dedicat als autors i les obres del segle XV; el segon volum aparegu\u00e9 el 1929, i s\u2019ocupa dels autors del segle XVI; el tercer, s\u2019edit\u00e0 el 1943 i ressenya les obres dels segles XVII i XVIII; el quart volum veur\u00e0 la llum el 1978 i pertany al segle XIX, i el cinqu\u00e9, que apareix el 1984, al segle XX fins al 1951, any de la seua mort a Barcelona. Els dos \u00faltims volums van estar revisats i corregits per les seues filles Josefina i Carmen Ribelles Barrachina a partir dels materials elaborats per ell. Altres treballs seus s\u00f3n Intereses econ\u00f3micos, agr\u00edcolas, industriales y mercantiles de Castell\u00f3n (1905), Historia y gojos de la Mare de Deu dels Desamparats, Patrona de Valencia y son reine (1911), feta amb Teodor Llorente; Elogi de la llengua valenciana (1914) i Paisatges, costums, quadros, escenes i tipos valencians (1914).\r\nJosep Ribelles Com\u00edn patia una extremada miopia, resultat natural del seu treball administratiu i d\u2019investigaci\u00f3. Va morir el 19 de setembre de 1951 a Barcelona, a sa casa del carrer de Mallorca, com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un accident de cotxe tornant des de Pamplona. Est\u00e0 soterrat a Montju\u00efc.\u00a0"}, {"id": 615, "name": "Rafael", "surname": "Rib\u00e9s", "conjunction": "", "second_surname": "Pla", "url": "/biografies/ribes-pla-rafael", "image": "/media/biography/image/ribes_pla_rafael.jpg", "birth_date": 1916, "dead_date": 2008, "short_description": "Professor mercantil, agricultor, etn\u00f2leg i escriptor\r\nVa estudiar al col\u00b7legi Herrero i m\u00e9s tard, en 1926, a l\u2019Institut Ribalta. Rafael Rib\u00e9s fou exportador de c\u00edtrics, assessor d\u2019organismes internacionals com l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut (OMS), l\u2019Organitzaci\u00f3 per a la Cooperaci\u00f3 i el Desenvolupament Econ\u00f2mic (OCDE) a Ginebra o l\u2019Organitzaci\u00f3 de les Nacions Unides per a l\u2019Agricultura i l\u2019Alimentaci\u00f3 (FAO) a Roma, a m\u00e9s de director del Museu Etnol\u00f2gic de Castell\u00f3 i president de l\u2019editora del peri\u00f2dic Mediterr\u00e1neo de Castell\u00f3. Rib\u00e9s fou president de la secci\u00f3 d\u2019Ind\u00fastria del Comit\u00e9 de Liaison de l\u2019Agriculture M\u00e9diterran\u00e9enne aix\u00ed com la Comissi\u00f3 de C\u00edtrics de la F\u00e9d\u00e9ration Internationale des Producteurs de Jus de Fruits.\r\nMai no defug\u00ed de posar-hi el muscle en qualsevol iniciativa castellonenca que li reclamara el suport, tant si era al si de la mateixa Corporaci\u00f3 Municipal com al Sindicat d\u2019Arrossers o a la Comunitat de Regants del Pant\u00e0 de Maria Cristina. En aquest sentit, cal ressaltar el seu paper clau en la fundaci\u00f3 de PECSA (Promociones y Ediciones Culturales, SA), que va presidir, i sobretot en la creaci\u00f3 del Museu Etnol\u00f2gic de Castell\u00f3 (el Museu de Fadrell), del qual fou nomenat president a perpetu\u00eftat.\r\nEntre les preocupacions c\u00edviques i professionals que van guiar la biografia de Rib\u00e9s, destaquen l\u2019agricultura (centrada sobretot en la promoci\u00f3 de la taronja i l\u2019arr\u00f2s, en la garrofa i el c\u00e0nem, en l\u2019aigua i el seu aprofitament) i l\u2019etnografia. En aquesta direcci\u00f3, va desplegar una activitat remarcable de publicista en nombrosos mitjans de comunicaci\u00f3 i d\u2019autor d\u2019una dotzena llarga de llibres, que va iniciar l\u2019any 1947 amb La naranja espa\u00f1ola. Su historia y situaci\u00f3n actual, i compr\u00e9n obres suggeridores com Entre dos banderas (1993), una reflexi\u00f3 amarga i alhora esperan\u00e7ada d\u2019aquell segment tr\u00e0gic de la nostra hist\u00f2ria col\u00b7lectiva que fou la guerra d\u2019Espanya. Paral\u00b7lelament, va anar publicant t\u00edtols tan expressius com La naranja y Castell\u00f3n (1989), Historia del aprovechamiento de las aguas de la Rambla de la Viuda (1992), L\u2019arr\u00f2s a Castell\u00f3 (1993), El c\u00e0nem i Castell\u00f3 (1998), La garrofa a Castell\u00f3 (1998) o L\u2019agricultura i Castell\u00f3 (2000).\r\nEn relaci\u00f3 profunda amb els productes de la terra, la cultura popular constitueix la seua altra passi\u00f3, palesa en llibres com Contes de la terra, de l\u2019aire i del mar (1983, amb un pr\u00f2leg preci\u00f3s de Miquel Peris), Rodamon i Tastaolles (1989, un autoretrat prec\u00eds i encantador), Vadem\u00e9cum de la Costa del Azahar (1992, una obreta col\u00b7lectiva) i Camins, animals, aparells i carros (1995).\r\nRib\u00e9s reconeixia ser profundament curi\u00f3s, inquiet i obert (rodamon i tastaolles), un europeu de conviccions fermes i un castellonenc d\u2019arrels profundes; fet i fet, un humanista del segle XX.\r\nEn l\u2019homenatge que un grup de valencianistes van fer a Carles Salvador al desembre de 1932, un jove Rib\u00e9s, de nom\u00e9s 16 anys, va llegir un text que trobem reprodu\u00eft al setmanari El Cam\u00ed: \u00abF\u00e9u l\u2019ofrena de l\u2019acte l\u2019estudiant Rib\u00e9s Pla, que amb paraula f\u00e0cil, expressiva i contundent assenyal\u00e0 molt encertadament els camins a seguir per a la consecuci\u00f3 de l\u2019autonomia al Pa\u00eds Valenci\u00e0, acabant la seua precisa valoraci\u00f3 amb un visca a la llibertat de Val\u00e8ncia\u00bb. El text, d\u2019un simp\u00e0tic to premonitori, ens retrotrau a un entranyable Rafael adre\u00e7ant-se a un p\u00fablic respectable presidit per Carles Salvador, Gaet\u00e0 Huguet i \u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, davant una colla de castellonencs insignes, com Miquel Penya Macip, Ferran Vivas o Enric Soler i Godes.\r\nL\u2019any 2006, Rib\u00e9s Pla fou nomenat Valenci\u00e0 de l\u2019Any per la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3 de la Plana. Al maig de 2015, la seua fam\u00edlia (els Rib\u00e9s Fern\u00e1ndez) cediren a la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 la col\u00b7lecci\u00f3 de b\u00e9ns bibliogr\u00e0fics i documentals de Rafael, formada per 1.300 llibres i material documental amb la finalitat de contribuir a la investigaci\u00f3 i al progr\u00e9s cient\u00edfic. La donaci\u00f3 d\u2019aquest material permet posar a l\u2019abast de tot el m\u00f3n un patrimoni cultural que inclou llibres sobre temes agr\u00edcoles, socioecon\u00f2mics i culturals de principis del segle XX i centrat principalment en Castell\u00f3."}, {"id": 503, "name": "Enric", "surname": "Rib\u00e9s", "conjunction": "", "second_surname": "Sang\u00fcesa", "url": "/biografies/ribes-sanguesa-enric", "image": "/media/biography/image/ribes_sanguesa_enric.jpg", "birth_date": 1868, "dead_date": 1936, "short_description": "Farmac\u00e8utic i escriptor\r\nSegon fill dels nou que tingueren Miguel Rib\u00e9s Escrig i Adela Sang\u00fcesa Salvador, procedents de Llucena (l\u2019Alcalat\u00e9n). Son pare era farmac\u00e8utic i es va establir al carrer d\u2019Enmig de Castell\u00f3, cantonada amb Moreria.\r\nEnric va estudiar com els seus germans al vell institut del Carrer Major i va marxar despr\u00e9s a Barcelona a estudiar Medicina, tot i que va acabar matriculant-se en la Facultat de Farm\u00e0cia. A Barcelona va aprendre tamb\u00e9 de m\u00fasica, i la seua passi\u00f3 per la literatura el va convertir en escriptor i en un orador festiu molt sol\u00b7licitat. Freq\u00fcentava els ambients culturals i va establir bona amistat amb pintors com Mart\u00ednez Checa, Castell i Puig Roda, aix\u00ed com amb el guitarrista Francesc T\u00e0rrega, padr\u00ed de noces. Farmac\u00e8utic ja en 1901, va contraure matrimoni a l\u2019any seg\u00fcent amb la catalana Soledat Bult\u00f3 Sacrist\u00e1n i s\u2019establiren a Castell\u00f3 per fer-se c\u00e0rrec de la farm\u00e0cia familiar, que es convertia en tert\u00falia freq\u00fcentada per artistes, pol\u00edtics i intel\u00b7lectuals. La seua esposa va faltar en l\u2019epid\u00e8mia de grip de 1918; el 1921 es va casar en segones n\u00fapcies amb Ana Cervera Herreros i en 1924 va n\u00e0ixer el seua \u00fanica filla, Adela, que emparent\u00e0 amb els Ros d\u2019Ursinos.\r\nD\u2019ideologia liberal, Enric Rib\u00e9s particip\u00e0 en algunes iniciatives valencianistes de principis de segle com l\u2019entitat Joventut Regionalista i La Nostra Terra. Pol\u00edgraf contuma\u00e7, la seua obra m\u00e9s coneguda i reconeguda \u00e9s Quadros de costums castellonencs, premiat en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de Val\u00e8ncia en 1915 amb el premi que oferia l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 a \u00abla millor col\u00b7lecci\u00f3 de costums de Castell\u00f3 escrites en valenci\u00e0\u00bb. Fou publicat a Castell\u00f3 l\u2019any 1916 en la cl\u00e0ssica impremta d\u2019Armengot. Es tracta d\u2019una s\u00e8rie d\u2019articles que retraten la vida social popular, personatges protot\u00edpics d\u2019una societat encara rural, comportaments ancestrals i folkl\u00f2rics, costums i celebracions religioses i civils del segle passat, i es completa amb un ric apartat final en qu\u00e8 fa la descripci\u00f3 de nombrosos personatges populars i il\u00b7lustres, dels quals conta an\u00e8cdotes i reflexions al voltant de la vida i l\u2019obra d\u2019ells. Il\u00b7lustren el text alguns dibuixos del seu germ\u00e0 Francesc Rib\u00e9s i fotografies d\u2019alguns d\u2019aquests personatges.\r\nSobre el seu estil, el mateix Rib\u00e9s el qualific\u00e0 com de \u00abploma loca\u00bb i \u00abparaula tosca, per\u00f2 franca i noble, que no tartamudeja\u00bb. Per a Josep Ripoll\u00e9s, la seua prosa \u00ab\u00e9s plena de met\u00e0fores, comparacions, locucions i frases fetes, refranys, equ\u00edvocs, paronom\u00e0sies, al costat de refer\u00e8ncies al m\u00f3n mitol\u00f2gic, qu\u00edmic i farmac\u00e8utic, m\u00e8dic i zool\u00f2gic; tot mesclat amb un llenguatge col\u00b7loquial local que produeix una barreja explosiva i altament expressiva, un estil singular i propi, impossible d\u2019imitar\u00bb.\r\nVa obtindre altres reconeixements en els Jocs Florals de Val\u00e8ncia en 1917, 1918, 1919 i 1921 a treballs que versaven sobre les Germanies en relaci\u00f3 amb la hist\u00f2ria de Castell\u00f3 (1917, publicat en 1921) i una recopilaci\u00f3 de cants populars valencians (1919). En l\u2019edici\u00f3 de 1921 va ser nomenat Honorable Escriptor.\r\nEstampava solts en Ayer y Hoy, Revista de Castell\u00f3n, Veu de la Plana, La Nostra Terra, Heraldo de Castell\u00f3n i Diario de Valencia (concurs de contes de 1919). Va publicar altres obres en castell\u00e0, com \u00cdntima: cartas en verso, en serio y en broma (1913), Las Mari-Sabidillas y \"La Sanequa Culta\": ensarto semi-hist\u00f3rico-c\u00f3mico en dos actos divididos en cinco cuadros (1919), Estudio biogr\u00e1fico-cr\u00edtico del escultor Juan Bautista Fol\u00eda (1922) i Horas m\u00e9tricas (1924). Ribes va prendre\u2019s seriosament el mite del Castell\u00f3 liberal, per aix\u00f2 cap al 1923 va escriure la lletra d\u2019un \u00abHimno de amores a Castell\u00f3n\u00bb en castell\u00e0, que recull tot el repertori del mite liberal castellonenc.\r\nVa ingressar com a acad\u00e8mic corresponent de Belles Arts de Sant Ferran, de Ci\u00e8ncies Hist\u00f2riques de Toledo, tamb\u00e9 de l\u2019Acad\u00e8mia de la M\u00fasica, de Declamaci\u00f3 i Bones Lletres de M\u00e0laga, era director corresponent del Centre de Cultura Valenciana (1919), de la Poesia Espanyola, de la Societat d\u2019Higiene, de la Societat d\u2019Autors Valencians, president de la Junta de Sanitat i de la Creu Roja, subdelegat de Farm\u00e0cia i conseller del Mont de Pietat, entre altres m\u00e8rits. Va ser diverses vegades regidor de l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 (1917-1939) i particip\u00e0 molt directament en l\u2019organitzaci\u00f3 dels actes de la Coronaci\u00f3 de la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3 (1924) i en la creaci\u00f3 de la Banda Municipal (1925).\r\nEnric Rib\u00e9s forma part d\u2019una fam\u00edlia en qu\u00e8 han destacat intel\u00b7lectuals, pol\u00edtics i agitadors culturals: els seus germans Paco (excel\u00b7lent dibuixant amb obra exposada) i Manuel (periodista conegut en el seu temps com Sixto Coxis), els seus nebots Miguel Bellido (anestesista i pol\u00edtic), Manuel Segarra Rib\u00e9s (farmac\u00e8utic i ide\u00f2leg del Preg\u00f3 de la Magdalena), Miquel Peris Segarra (poeta i Fill Predilecte) i Rafael Rib\u00e9s Pla (empresari, professor mercantil i escriptor)."}, {"id": 684, "name": "Francesc", "surname": "Richart", "conjunction": "", "second_surname": "I\u00f1igo", "url": "/biografies/richart-inigo-francesc", "image": "/media/biography/image/richart_inigo_francesc.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1987, "short_description": "Secretari municipal, cronista i escriptor\r\nAl final de 1916, Francesc Richart envi\u00e0 a l\u2019editor del setmanari El Cuento del Dumenche, Vicent M. Carceller, dues narracions curtes. La primera, \u201cUna punchaeta... sense voler\u201d, aparegu\u00e9 en el n\u00famero 150 de la col\u00b7lecci\u00f3 (12-XI-1916). Estava contada en primera persona i tenia un car\u00e0cter autobiogr\u00e0fic. Es desenvolupava en la Festa de la Flor del seu poble. Era, doncs, un tema costumista combinat amb un fuga\u00e7 episodi amor\u00f3s. El resultat literari qued\u00e0 desllu\u00eft per la manca d\u2019un criteri ling\u00fc\u00edstic definit, una desorientaci\u00f3 que mostraven a bastament la gran majoria dels autors que fornien les col\u00b7leccions liter\u00e0ries populars valencianes. Tot i aix\u00f2, era una manera d\u2019establir un primer contacte editorial que l\u2019hauria pogut ajudar en el futur, per\u00f2 les col\u00b7laboracions que li coneixem acabaren sobtadament amb la titulada \u201cEl gordo\u201d. Es tracta d\u2019un acudit allargassat, que es basa en el doble sentit de la paraula: la sort grossa de la loteria i l\u2019obesitat. Aparegu\u00e9 en l\u2019Almanac de la Traca 1917, una altra de les publicacions de Carceller, juntament amb texts d\u2019escriptors valencians de primera fila com Blasco Ib\u00e1\u00f1ez, Maximili\u00e0 Thous, Faust Hern\u00e1ndez Casajuana, Francesc Barchino o Carles Salvador. Dissortadament, aquesta l\u00ednia que Richart comen\u00e7\u00e0 amb una certa empenta no tingu\u00e9 continu\u00eftat.\r\nJuntament amb el seu germ\u00e0 Antoni Richart I\u00f1igo (Benifair\u00f3 de la Valldigna 1890-1971), mestre d\u2019escola, promogu\u00e9 al seu poble diverses iniciatives culturals com la penya La Il\u00b7lusi\u00f3, creada el 1917, que tenia per objectiu despertar l\u2019afici\u00f3 per les bones lectures i celebrar vetlades liter\u00e0ries tot procurant el perfeccionament intel\u00b7lectual i moral de la poblaci\u00f3; o la societat musical L\u2019Entusiasta (1929), que prompte gener\u00e0, tamb\u00e9, un grup teatral que tingu\u00e9 una certa continu\u00eftat al llarg de la Rep\u00fablica; i fins i tot una falla, que es plant\u00e0 en la festa de Sant Josep de 1931, constru\u00efda per Francesc, mentre que el seu germ\u00e0 Antoni es feia c\u00e0rrec de l\u2019elaboraci\u00f3 del llibret amb l\u2019explicaci\u00f3. Francesc Richart continu\u00e0 vinculat al m\u00f3n faller durant el franquisme amb algun conte que el prenia com a tema i amb guions radiof\u00f2nics per participar en els concursos de la Junta Local Fallera de Val\u00e8ncia, que han restat in\u00e8dits.\r\nQuan L\u2019Entusiasta al\u00e7\u00e0 el vol, els germans Richart conceberen la idea que Benifair\u00f3 podia aportar, encara, alguna cosa m\u00e9s a l\u2019art musical, i escriviren la sarsuela El sertamen. El director de la banda, Josep P\u00e9rez Ballester, mestre compositor, n\u2019elabor\u00e0 la partitura. L\u2019obra s\u2019estren\u00e0 amb gran \u00e8xit el 4 de novembre de 1934 al teatre de la seu social de l\u2019entitat. Francesc constru\u00ed els decorats i Antoni s\u2019encarreg\u00e0 de la direcci\u00f3 dels actors, tots ells aficionats del poble.\r\nEs tracta d\u2019una pe\u00e7a que, malgrat el seu destinatari local, suposava una certa complexitat de muntatge i no estava exempta d\u2019ambici\u00f3 creativa. D\u2019una banda, la sarsuela requeria una petita orquestra, cors i solos dels protagonistes. De l\u2019altra, era bastant extensa: dos actes, dividits en dos quadres, amb diversos canvis de decorat i d\u2019ambientaci\u00f3, a m\u00e9s d\u2019alguns efectes com traques, veus de fora, banda de m\u00fasica... Ling\u00fc\u00edsticament \u00e9s bastant correcta i digna. En conjunt, els autors hi saberen captar la senzillesa i la gr\u00e0cia del valenci\u00e0 col\u00b7loquial. El seu objectiu era construir una obra coral, on el poble fora el principal protagonista. Es tractava, doncs, d\u2019un melodrama, amb moments durs ben contrapuntats amb altres d\u2019alegria o jocositat, fins que arriba l\u2019efectista apoteosi final on es toca el cor dels espectadors i es resolen satisfact\u00f2riament els conflictes pendents. El que els germans Richart volien transmetre, m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019an\u00e8cdota argumental, era que els valors de l\u2019amor, la generositat, el treball, la toler\u00e0ncia, la bonhomia i el perd\u00f3, vencen els seus contraris, i al mateix temps, que la cultura i la il\u00b7lusi\u00f3 compartida s\u00f3n capaces d\u2019enlairar l\u2019esperit del poble, de donar-li ales per a creure en les seues potencialitats de progr\u00e9s.\r\nFrancesc treball\u00e0 ininterrompudament com a secretari de l\u2019Ajuntament de Benifair\u00f3 des de molt jove fins a la seua jubilaci\u00f3 l\u2019any 1962, i encara l\u2019any 1969 en fou nomenat regidor, de tal manera que sempre segu\u00ed, pas a pas, els projectes que s\u2019hi dissenyaven i els resultats que s\u2019hi obtenien, l\u2019evoluci\u00f3 del municipi i els canvis pol\u00edtics que s\u2019hi produ\u00efren. Aix\u00ed fou com es convert\u00ed en un aut\u00e8ntic arxiu vivent que guardava la mem\u00f2ria del poble. \u00c9s per aix\u00f2 que en va ser nomenat cronista en un temps en qu\u00e8 la hist\u00f2ria local no estava, encara, en mans d\u2019especialistes que la podien abordar amb m\u00e8tode i cientificitat, sin\u00f3 d\u2019aficionats que hi havien demostrat inter\u00e9s i estima. En conson\u00e0ncia, la labor que efectu\u00e0 el nostre personatge no fou la de la investigaci\u00f3 documental, sin\u00f3 que es limit\u00e0 a escriure cada any en el llibre de festes de la localitat, almenys des de 1970 fins a l\u2019article p\u00f2stum de 1987, sobre algunes elementalitats indefugibles. Aix\u00ed mateix, col\u00b7labor\u00e0 en la revista de divulgaci\u00f3 econ\u00f2mica Valencia Atracci\u00f3n sobre aspectes tur\u00edstics del poble.\r\nD\u2019altra banda, fou corresponsal de Benifair\u00f3 en diaris com El Mercantil Valenciano i posteriorment Las Provincias, i trasllad\u00e0 al seu ampli lectorat les palpitacions del poble, les alegries i el dol, algunes an\u00e8cdotes, els acords municipals i tamb\u00e9 les reivindicacions, especialment una relacionada amb les infraestructures de transport per tal d\u2019afavorir l\u2019economia local: la via ampla per al tren Carcaixent-D\u00e9nia. Els primers escrits que li coneixem sobre el tema s\u00f3n de l\u2019estiu de 1927.\r\nTamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en la seua joventut en les dues \u00e8poques del setmanari Valldigna (1932-1933), on es feia c\u00e0rrec de la secci\u00f3 \u201cLetras valencianas\u201d, que, malgrat el t\u00edtol, estava escrita en castell\u00e0. Tamb\u00e9 hi publicava ass\u00edduament l\u2019historiador Vicent Gasc\u00f3n Pelegr\u00ed.\r\nL\u2019amor al poble nadiu i l\u2019anhel del seu progr\u00e9s l\u2019acompany\u00e0 tota la vida. Als 87 anys, Francesc Richart escrigu\u00e9 la lletra de l\u2019Himne a Benifair\u00f3 de la Valldigna, amb m\u00fasica del compositor Llu\u00eds Blanes, que fou estrenat en les festes patronals de 1983."}, {"id": 433, "name": "Joaquim", "surname": "Rieta", "conjunction": "i", "second_surname": "S\u00edster", "url": "/biografies/rieta-sister-joaquim", "image": "/media/biography/image/rieta_sister_joaquim.jpg", "birth_date": 1897, "dead_date": 1982, "short_description": "Arquitecte\r\nIngress\u00e0 el 1914 a l'Escola T\u00e8cnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i acab\u00e0 els seus estudis el 1923. Durant els seus anys com estudiant, va aprendre de mestres com Pere Dom\u00e8nech i Roura, Francesc de Paula Nebot, Eusebi Bona i Adolf Florensa, aix\u00ed com Joaquim Bassegoda, Antoni Rovira, Alexandre Soler i March o Josep Maria Jujol entre molts d'altres grans noms.\r\nMalgrat que l'escola d'arquitectura es considerava emblema del noucentisme, Rieta destac\u00e0 com a gran coneixedor de les corrents arquitect\u00f2niques europees i nord-americanes modernes. Aquest fet qued\u00e0 plasmat a les seves obres, les quals tot i ser de tarann\u00e0 conservador deixaven entreveure la influ\u00e8ncia europea i americana.\r\nA partir del 1923 comen\u00e7\u00e0 una llarga traject\u00f2ria de treball i, durant el seu primer per\u00edode professional va col\u00b7laborar amb l'arquitecte Emili Ferrer. Tamb\u00e9 va assumir la tasca de docent a la mateixa Escola T\u00e8cnica, just en els anys en qu\u00e8 la direcci\u00f3 del centre estava a c\u00e0rrec de Llu\u00eds Dom\u00e8nech i Muntaner, i posteriorment, de Joaquim Bassegoda.\r\nEl 1930 fou acceptat com a membre a la Comissi\u00f3 Redactora del Reglament del Col\u00b7legi d'Arquitectes de Val\u00e8ncia, i al seu torn, com a membre de la pr\u00f2pia entitat. Aquest nou reglament sorgia de la necessitat de satisfer l'augment de l'esperit corporatiu dels arquitectes. Els col\u00b7legis plasmaren la seva organitzaci\u00f3 pr\u00e0ctica i dotaren els nous professionals liberals d'un paper important d'incid\u00e8ncia a la societat valenciana.\r\nEl 1930 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia sent alcalde el Marqu\u00e8s de Sotelo.\r\nA partir de 1931, durant l'\u00e8poca republicana, Rieta desenvolup\u00e0 un actiu paper en el valencianisme cultural, com a membre fundador del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista i de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, de la qual n'esdevingu\u00e9 president el 1935.\r\nEl 1946, durant la postguerra fou nomenat deg\u00e0 del Col\u00b7legi d'Arquitectes de Val\u00e8ncia. Aix\u00ed mateix, treball\u00e0 com a arquitecte municipal de diverses localitats, com Benaguasil, Tavernes de la Valldigna i Paterna, feina que conserv\u00e0 fins a la jubilaci\u00f3.\r\nEl 1974 entr\u00e0 com a acad\u00e8mic a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.\r\nCom a arquitecte el seu llegat m\u00e9s reeixit van ser l'edifici Llorente (1929), el cinema Capitol (1930) i l'edifici Cervera (1931), tots ells a la ciutat de Val\u00e8ncia,\u00a0i el Xalet Gil (1929) a N\u00e0quera. La seva extensa obra signific\u00e0 l'aportaci\u00f3 liberal al desenvolupament de l'arquitectura valenciana al segle XX. La producci\u00f3 de Rieta port\u00e0, progressivament, la satisfacci\u00f3 de les noves necessitats que aquella nova societat valenciana, burgesa, exigia."}, {"id": 489, "name": "Manuel", "surname": "Rius", "conjunction": "", "second_surname": "Arrufat", "url": "/biografies/rius-arrufat-manuel", "image": "/media/biography/image/rius_arrufat_manuel.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1939, "short_description": "Capell\u00e0 i erudit\r\nMoss\u00e9n Manuel va n\u00e0ixer a Vila-real al si de la fam\u00edlia nombrosa formada per Manuel Rius i Dolores Arrufat, a la pla\u00e7a del Dos de Maig, aleshores anomenada de l\u2019Orat. Des de ben jove comen\u00e7\u00e0 els estudis a Tortosa, on als 24 anys era ordenat prevere pel bisbe Pedro Rocamora. Despr\u00e9s de cantar missa el 21 de juny de 1895 a l\u2019arxiprestal de Vila-real, en el curs seg\u00fcent ingressa ja com a professor del Seminari de Tortosa en disciplines diverses; es llicencia en Dret Can\u00f2nic al Seminari de Tarragona, obt\u00e9 els llorers acad\u00e8mics i el doctorat en Teologia a la Universitat Eclesi\u00e0stica de Val\u00e8ncia i la llicenciatura en Filosofia i Lletres a la Universitat Civil de Barcelona. Diuen que tal grau de saviesa i d\u2019honors p\u00fablics no li alteraren la senzillesa i la humilitat que el caracteritzaven.\r\nFra Bernard\u00ed Rubert, fill tamb\u00e9 de la vila, va escriure sobre ell en una primera aproximaci\u00f3 biogr\u00e0fica (1971): \u00abDesde entonces su fama de hombre cient\u00edfico sube a tal extremo que en el plano cient\u00edfico obtiene los cargos m\u00e1s relevantes de la Di\u00f3cesis Tortosina, ya que es nombrado sucesivamente Secretario y Prefecto de Estudios, Rector y Vice-Rector del Seminario, y todos los asuntos de Estudios y de Ciencia son encargados a este sabio sacerdote, que da pruebas fehacientes de su profundo saber y de su luminosa claridad cient\u00edfica\u00bb.\r\nEntre 1906 i 1920 \u00e9s director del Col\u00b7legi de Segona Ensenyan\u00e7a de Sant Llu\u00eds Gon\u00e7aga, a Tortosa. El 1911 guanya per oposici\u00f3 la canongia d\u2019arxiver, amb l\u2019afegit\u00f3 intr\u00ednsec d\u2019haver d\u2019ensenyar hebreu al seminari, llengua que havia aprofundit. A m\u00e9s, coneixia perfectament el llat\u00ed, el grec, el caldeu, l\u2019\u00e0rab, l\u2019itali\u00e0, el castell\u00e0, el franc\u00e9s i la seua llengua materna, el valenci\u00e0, que estim\u00e0 com a part indestriable de la seua personalitat i com a patrimoni irrenunciable del seu poble.\r\nVa destacar sobre manera en la destresa paleogr\u00e0fica i va fer transcripcions de documents dels arxius de la Corona d\u2019Arag\u00f3, Tortosa, Vila-real, Borriana, Vinar\u00f2s i Castell\u00f3, entre d\u2019altres. No \u00e9s estrany que el seu nom aparega en les monografies hist\u00f2riques que es redactaren en aquelles primeres d\u00e8cades, com ara les de Mn. Benet Traver, Joan Manuel Borr\u00e0s Jarque, Mn. Manuel Bet\u00ed, Llu\u00eds Revest, etc. Del doctor Rius solament hem pogut trobar un treball paleogr\u00e0fic signat per ell en el Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura (1933), per\u00f2 m\u00e9s important resulta la callada i desinteressada tasca de transcripci\u00f3 de documents realitzada per als historiadors esmentats i per a altres consultors com ara Mn. Francisco Figuerola, beneficiat de Borriana. Aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres erudits es deixa sentir en les dedicat\u00f2ries d\u2019agra\u00efment que li adrecen els seus amics historiadors.\r\nUna altra tasca que es va autoimposar \u00e9s la recopilaci\u00f3 de textos dels gojos que es cantaven aleshores a les parr\u00f2quies de la di\u00f2cesi de Tortosa, i fins i tot en altres di\u00f2cesis de l\u2019antiga Corona d\u2019Arag\u00f3. No sabem quan li naix aquesta afecci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s ben possible que estiga lligada al c\u00e0rrec de canonge arxiver (1911-1915), per l\u2019acc\u00e9s f\u00e0cil que devia tindre als arxius capitulars, on es custodiaven novenes i exemplars de gojos que havien obtingut la llic\u00e8ncia eclesi\u00e0stica i les indulg\u00e8ncies episcopals. La seua col\u00b7lecci\u00f3 de gojos ens ha perviscut en tres quaderns acuradament manuscrits, cosits i enquadernats Hi arreplega 200 textos, tots en castell\u00e0, un indicador de la castellanitzaci\u00f3 galopant d\u2019aquest g\u00e8nere suposadament i relativament popular. Ell mateix va redactar uns gojos en valenci\u00e0 dedicats a sant Roc que es cantaven al maset de la S\u00e9nia de Sant Roc de Vila-real \u2013propietat de la fam\u00edlia del canonge abans de la guerra\u2013, amb m\u00fasica de Pascual N\u00e1cher.\r\nAquests fets ens el situen en l\u2019\u00f2rbita dels erudits locals de Tortosa i de les comarques castellonenques, que es vincularen a plataformes tan prestigioses com les publicacions culturals Arte y Letras, Revista de Castell\u00f3n, la Societat Castellonenca de Cultura i el seu Bolet\u00edn, el Seminari de Tortosa, la Lliga Espiritual de la Mare de D\u00e9u de la Cinta i la premsa confessional publicada a la capital de la di\u00f2cesi. Les relacions culturals i presbiterals s\u00f3n tan intenses en aquella di\u00f2cesi pont i territori de cru\u00eflla permeable que trobem Mn. Rius relacionat amb els grups d\u2019avantguarda en mat\u00e8ria de cultura i de fe, un t\u00e0ndem inseparable en aquells h\u00f2mens amb un ministeri sacerdotal i amb una preparaci\u00f3 excepcional per a la reflexi\u00f3 revisionista de volada.\r\nNo \u00e9s debades que fora nomenat membre corresponent de la Reial Acad\u00e8mia de les Lletres de Barcelona, at\u00e9s que aquella generaci\u00f3 de capellans intel\u00b7lectuals dels anys vint saberen \u00abharmonitzar amb clarivid\u00e8ncia i profunditat el trinomi fe, cultura i p\u00e0tria\u00bb (Ricard Maria Carles, 1994). Entre altres, gaud\u00ed de l\u2019amistat del publicista Francesc Mestre i No\u00e9, Mn. Joan Baptista Many\u00e0, Mn. Joaquim Many\u00e0, Mn. Tom\u00e0s Bellpuig, Mn. Rossend Cucala, Mn. Rafael Escuder, Mn. Joan Baptista Ferr\u00e9, Mn. Joan Abarcat, Mn. Josep Maria Bertran Bojad\u00f3s, Mn. Joaquim Garcia Girona, Mn. Eloi Ferrer, etc. Tots ells s\u00f3n noms imprescindibles de la hist\u00f2ria cultural i eclesi\u00e0stica de la di\u00f2cesi que ens abra\u00e7ava fins a l\u2019any 1960, data d\u2019aplicaci\u00f3 del Concordat de 1953.\r\nEl seg\u00fcent c\u00e0rrec que ocupa \u00e9s el de canonge arxipreste de la seu de Tortosa des del 1915, una dignitat que li comport\u00e0 moltes satisfaccions per\u00f2 tamb\u00e9 mals moments a partir de 1918 en l\u2019afer de la pron\u00fancia del llat\u00ed eclesi\u00e0stic more romano (signe d\u2019unitat de tots els cat\u00f2lics del m\u00f3n) o l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces rom\u00e0niques en aquelles parts de la lit\u00fargia per a les quals no estava prescrit el llat\u00ed. Mn. Manuel Rius s\u2019afeg\u00ed a les protestes davant la c\u00faria espanyolista i denunci\u00e0 els abusos de poder que s\u2019hi produ\u00efen i que havien recaigut en un company. La resposta del prelat fou un tant m\u00e9s desmesurada que el motiu que l\u2019havia provocada: Mn. Rius va ser destitu\u00eft del c\u00e0rrec de director del Col\u00b7legi de Sant Llu\u00eds Gon\u00e7aga. El clima comen\u00e7ava a enrarir-se cada vegada m\u00e9s, amb incidents habituals que no oferien massa garanties de conviv\u00e8ncia. Ser\u00e0 a partir del setembre de 1920 que el problema prendr\u00e0 una certa volada extracapitular, amb el recurs dirigit a l\u2019arquebisbe Vidal i Barraquer, el qual no pogu\u00e9 tampoc pacificar els \u00e0nims, i l\u2019arribada de la not\u00edcia a la premsa.\r\nUna altra mostra del seu comprom\u00eds amb la cultura del pa\u00eds s\u00f3n les adhesions en 1922 i 1923 als aplecs valencianistes que la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes convocava per l\u2019estiu a la muntanyeta de Sant Antoni de Betx\u00ed, als quals assistiren o b\u00e9 simpatitzaren altres vila-realencs i preveres diocesans.\r\nDurant els darrers anys de la dictadura de Primo de Rivera, sent bisbe Mons. F\u00e9lix Bilbao, Mn. Rius participa en la revista erudita La Santa Cinta, una publicaci\u00f3 d\u2019alt nivell cultural pensada per a commemorar el 750 aniversari de la baixada de la Mare de D\u00e9u de la Cinta, en qu\u00e8 col\u00b7laborar\u00e0 gaireb\u00e9 la totalitat dels intel\u00b7lectuals i literats de la ciutat. Al gener de 1928 vei\u00e9 la llum el primer n\u00famero d\u2019aquesta publicaci\u00f3 biling\u00fce, que s\u2019exting\u00ed el 1935.\r\nEn els anys de les II Rep\u00fablica, la Generalitat de Catalunya presidida per Llu\u00eds Companys l\u2019autoritz\u00e0 a celebrar missa on volguera per motiu de la defensa i de l\u2019\u00fas permanent que feia de la llengua en la predicaci\u00f3, en la catequesi i all\u00e0 on el llat\u00ed no estiguera prescrit, i \u00e9s nomenat president de la Junta Diocesana en Defensa del Clero. No obstant aix\u00f2, l\u2019inici de la persecuci\u00f3 al clergat tamb\u00e9 el va tocar, per\u00f2 continu\u00e0 exercint en privat el seu ministeri sacerdotal. Per l\u2019octubre de 1936 va ser detingut amb la fam\u00edlia a Casp durant set mesos. Tots isqueren sans i estalvis d\u2019aquella situaci\u00f3, per\u00f2 la seua salut se\u2019n va ressentir. De nou a Tortosa per l\u2019abril de 1937, va continuar celebrant d\u2019amagat a casa del seu germ\u00e0 i assistint els qui el necessitaven en l\u2019administraci\u00f3 dels sagraments. Va morir d\u2019una broncopneum\u00f2nia el dia 8 de maig de 1939, a Tortosa."}, {"id": 514, "name": "Pere", "surname": "Riutort", "conjunction": "i", "second_surname": "Mestre", "url": "/biografies/riutort-mestre-pere", "image": "/media/biography/image/riutort_mestre_pere.jpg", "birth_date": 1935, "dead_date": 2021, "short_description": "Prevere, professor i fil\u00f2leg\r\nDe menut va formar part de l\u2019Escolania del Santuari de la Mare de D\u00e9u del Lluc, \u00abels Blauets\u00bb i va pert\u00e0nyer a la Congregaci\u00f3 dels Missioners del Sagrat Cor, on es va ordenar prevere. Es va llicenciar en Pedagogia (1965), Filologia Cl\u00e0ssica (1967), Teologia (1973) i Filologia Catalana (1977).\r\nEn 1971 es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia, on ben prompte es va integrar en moviments com La Paraula Cristiana, creada en 1973 amb la finalitat de contribuir al foment de la vida cristiana en valenci\u00e0. Es reunien a la Casa Professa de la Companyia de Jes\u00fas, al carrer de la S\u00e9nia n\u00famero 10 de Val\u00e8ncia, i m\u00e9s tard passaren al carrer de Jofrens, al costat de la Pla\u00e7a Redona.\r\nLa seua gran aportaci\u00f3 lit\u00fargica i a la llengua pr\u00f2pia \u00e9s, sens dubte, el Llibre del Poble de D\u00e9u, fruit de la Comissi\u00f3 Interdiocesana per als Textos en Llengua Vernacla que va presidir des del 1973 i que va adaptar els llibres lit\u00fargics als manaments del Concili Vatic\u00e0 II. D\u2019aquesta Comissi\u00f3 formaven part Miquel Adlert Noguerol, Llu\u00eds Alc\u00f3n Edo, Josep Almi\u00f1ana Vall\u00e9s, Miquel Anglada, Joan Antoni Belenguer Cerd\u00e0, Xavier Casp Verger, Francesc Ferrer i Pastor, Avel\u00b7l\u00ed Flors i Bonet, Pere Llabr\u00e9s, Francesc de Borja Moll, Josep Planells, Ram\u00f3n Rodr\u00edguez Culebras, Federico Sala, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Sorribes Gramage, Enric Valor i Vives i Mariano Vill\u00e1n G\u00f3mez. \r\nPere Riutort fou nomenat president de la Comissi\u00f3 per decret de l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia, Jos\u00e9 Mar\u00eda Garc\u00eda Lahiguera, el 18 d\u2019octubre de 1973. Els treballs d\u2019aquesta Comissi\u00f3 culminaren en la publicaci\u00f3 a finals del 1975 del Llibre del Poble de D\u00e9u, bell\u00edssima i complet\u00edssima recopilaci\u00f3 manual de textos lit\u00fargics adaptada a les variants valencianes. Per a l\u2019edici\u00f3 i publicaci\u00f3 d\u2019aquest llibre, el pare Riutort hagu\u00e9 de vendre unes terres que tenia a Mallorca per a poder sufragar-la. L\u2019obra, que havia de servir per a la implantaci\u00f3 del valenci\u00e0 en la lit\u00fargia, es va trobar amb el context de la Batalla de Val\u00e8ncia, que en va bloquejar l\u2019extensi\u00f3, per\u00f2 a hores d\u2019ara continua sent l\u2019\u00fanic text plenament oficial. Els problemes comen\u00e7aren quan, a finals de 1975, aparegueren en el diari Las Provincias unes cartes al director que atacaven el Llibre. Per a alguns autors, aquestes cartes poden considerar-se les primeres mostres de l\u2019anticatalanisme en la transici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Poc despr\u00e9s vingueren les interrupcions violentes de les poques misses celebrades llavors en valenci\u00e0, a c\u00e0rrec dels afins al GAV, com denunciava Riutort en 1979 en la revista cristiana Sa\u00f3.\r\nEn 1979 va ser professor de did\u00e0ctica de la llengua al Col\u00b7legi Universitari de Castell\u00f3, i entre 1984 i 1986 a l\u2019Escola de Magisteri de Val\u00e8ncia. A partir d\u2019aleshores va ser catedr\u00e0tic de Filologia Catalana a la Universitat de Val\u00e8ncia. Entre els anys 1977-1980 va publicar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres autors com Enric Valor o Manuel Sanchis Guarner, els primers llibres educatius per als infants valencians, Els vents del m\u00f3n, compost per nombrosos textos per a l\u2019ensenyament de la llengua, pioners abans de l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0 (1983).\r\nA m\u00e9s dels seus treballs filol\u00f2gics i lit\u00fargics, tamb\u00e9 \u00e9s l\u2019autor dels opuscles Ramon Llull, el foll de Crist, Santa Caterina Tom\u00e0s, la santa pagesa i Jun\u00edper Serra, l\u2019Evangeli a Calif\u00f2rnia per al Centre de Pastoral Lit\u00fargica (2005-2008) i traductor del grec de l\u2019obra El pedagog de Climent d\u2019Alexandria per a Proa (2003).\r\nVa fixar la resid\u00e8ncia a T\u00e0rbena, on va projectar en 1988 la construcci\u00f3 d\u2019un santuari dedicat a la Mare de D\u00e9u de Lluc que fora un lloc d\u2019uni\u00f3 entre Mallorca i la Marina, per\u00f2 no es va materialitzar. El seu optimisme innat el va dur a embarcar-se en altres projectes, alguns m\u00e9s reeixits que altres, com la creaci\u00f3 en 1988 de la fundaci\u00f3 cultural privada La Mata de Jonc al carrer dels Valencians n\u00famero 4, que pretenia portar la cultura valenciana al cor de la ciutat de Val\u00e8ncia, rehabilitant un edifici i destinant-lo a dotaci\u00f3 cultural, o crear una xarxa d\u2019esplais al territori valenci\u00e0 des del Mas de Cantacuc, al terme de Planes de la Baronia. La Fundaci\u00f3 Luc\u00e0nia, tamb\u00e9 impulsada per ell al cap i casal en 2009, tenia l\u2019objectiu de difondre la hist\u00f2ria dels sants valencians i assolir una Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica plenament valenciana. La majoria d\u2019aquests projectes eren tasques massa feixugues per a un home sol, envoltat de vegades d\u2019aprofitosos, i per aix\u00f2 van fracassar.\r\nVa rebre diversos homenatges com el premi Valenci\u00e0 de l\u2019Any de la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3 de la Plana (1977) i el reconeixement de l\u2019Associaci\u00f3 Ecum\u00e8nica de Cristians pel Valenci\u00e0 el 28 de novembre de 2018."}, {"id": 613, "name": "Pasqual", "surname": "Roch", "conjunction": "", "second_surname": "Minu\u00e9", "url": "/biografies/roch-minue-pasqual", "image": "/media/biography/image/roch_minue_pasqual.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1977, "short_description": "Pintor i dibuixant\r\nFill de Josefa Minu\u00e9 i de Pasqual Roch Contelles, guitarrista de gran prestigi als Estats Units i deixeble de Francesc T\u00e0rrega, el qual tenia una f\u00e0brica de guitarres (Pascual Roch y C\u00eda.) amb taller al carrer de la Corona, 17 i botiga al de Sant Vicent, 146 de Val\u00e8ncia. Quan tenia 10 anys (1909), la fam\u00edlia va emigrar a l\u2019Havana (Cuba) per motius econ\u00f2mics i de salut del pare. Als 14 anys, per a contribuir als ingressos familiars, va entrar a treballar d\u2019aprenent de pintor en un taller de ventalls. All\u00e0 va residir durant dotze anys (1909-1921), fins a la mort del pare. Va tornar a Val\u00e8ncia amb la seua germana Josefina per fer el servei militar. A l\u2019any seg\u00fcent, es matricul\u00e0 a l\u2019Acad\u00e8mia Superior de Belles Arts de Sant Carles, on va obtindre les millors qualificacions acad\u00e8miques i el Premi Roig de paisatge i pintura a l\u2019aire lliure. El 1927, per ampliar coneixements, es trasllada a Granada amb una beca del Ministeri d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica i Belles Arts.\r\nEl 1931 viatja a Par\u00eds amb el seu amic Ricard Boix per visitar museus i veure pintura. All\u00e0 coneixer\u00e0 els principals moviments pict\u00f2rics renovadors. De tornada, s\u2019instal\u00b7la a Val\u00e8ncia. El 29 de juny de 1929 s\u2019inaugurava a Val\u00e8ncia la Sala Blava, una casa g\u00f2tica de parets blaves situada al carrer de la Redempci\u00f3, n\u00fameros 6 i 8. Aquest espai prompte es va convertir en el centre de refer\u00e8ncia d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals, a m\u00e9s de servir com a seu a l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana.\r\nEl 2 de gener de 1933 es va inaugurar la III Manifestaci\u00f3 d\u2019Art, una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva muntada a l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, al mateix local que abans havia acollit el grup de la Sala Blava, amb obres d\u2019escultura, art decoratiu, pintura i carpetes de dibuixos dels seus socis. Roch hi particip\u00e0 al costat dels artistes Francesc Aguar, Manuel Ant\u00f3n, Josep Balaguer, Ferran Escriv\u00e0 i Cantos, Tom\u00e0s Fabregat, Antoni Ferrer, Manuel Jim\u00e9nez Cotanda, Eduard Mu\u00f1oz Orts, Josep Navarro, Pancho, Francesc Peris, Antoni Vercher, Josep Tamarit, Valent\u00ed Uri\u00f3s, Ricard Boix, Company, Ernest Marco, Robert Roca, Josep Sabina, Garcia Juste, Enric Mariner, etc.\r\nAltres col\u00b7laboracions seues les trobem en el setmanari valencianista El Cam\u00ed, que a partir de 1933 inser\u00ed una secci\u00f3 titulada \u00abPaisatges valencians\u00bb en qu\u00e8 s\u2019estampaven dibuixos de moltes contrades valencianes, a c\u00e0rrec d\u2019una n\u00f2mina \u00e0mplia de dibuixants.\r\nVa servir a l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 durant la Guerra Civil i, en acabar la contesa, es va casar amb Felisa Hern\u00e1ndez Torrandell. El 1942 es trasllada al Port de Pollen\u00e7a, on estableix la resid\u00e8ncia definitiva. All\u00e0 es relacion\u00e0, sobretot, amb els pintors Tito Cittadini, Dion\u00eds Benn\u00e0ssar i, a partir del 1949, tamb\u00e9 amb Hermen Anglada Camarassa.\r\nAl llarg de la seua vida va rebre nombrosos guardons com el 1r premi en l\u2019Exposici\u00f3 Regional de Val\u00e8ncia (1935), Premi en la I Biennal de Madrid, Medalla al Sal\u00f3 de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca, 1r Premi d\u2019Aquarel\u00b7les del Gobierno Civil de Baleares (1962) i el Premi Lorenzo Cerd\u00e0 en el XII Certamen Internacional de Pintura de l\u2019Ajuntament de Pollen\u00e7a (1974).\r\nMalgrat la import\u00e0ncia de la seua pintura impressionista, \u00e9s un autor poc conegut. La seua obra \u00e9s sobretot paisatg\u00edstica, respira un transfons tranquil, sensible i fresc gr\u00e0cies a la seua predilecci\u00f3 pels blaus, violetes, grisos i verds.\r\nVa morir a Cala Santany\u00ed, mentre treballa en un oli que qued\u00e0 inacabat. A finals de 1977, la Galeria Joaquim Mir de Palma li dedic\u00e0 una exposici\u00f3 d\u2019homenatge p\u00f2stuma en la qual participaren m\u00e9s de trenta artistes."}, {"id": 703, "name": "Antoni", "surname": "R\u00f3denas", "conjunction": "", "second_surname": "Marhuenda", "url": "/biografies/rodenas-marhuenda-antoni", "image": "/media/biography/image/rodenas_marhuenda_antoni.jpg", "birth_date": 1937, "dead_date": 2018, "short_description": "Escriptor i articulista\r\nAntoni R\u00f3denas sempre va viure a cavall entre Barcelona i la seua ciutat natal, i va marcar all\u00e0 pels 70 tota una generaci\u00f3 de joves de les comarques del sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Va col\u00b7laborar en diversos mitjans escrits com Gorg, Canig\u00f3, Oriflama, Quaderns del Migjorn, El Temps o La Rella, entre molts d\u2019altres. El seu treball m\u00e9s conegut \u00e9s D\u2019Azor\u00edn i el pa\u00eds meu (L\u2019Estel, 1973), reeditat en 2018 per l\u2019Ajuntament de Mon\u00f2ver sobre una edici\u00f3 anterior de 1997 amb pr\u00f2leg del fil\u00f2leg Pa\u00fcl Limorti.\r\nEl seu pare, Antoni R\u00f3denas P\u00e9rez, era del Pin\u00f3s i d\u2019ofici fuster ebenista, i la seua mare, Remedios Marhuenda P\u00e9rez, era filla de Mon\u00f2ver. La mare \u2013explica Limorti, un dels estudiosos que millor coneix la seua obra\u2013 \u00abva venir a Mon\u00f2ver des de Barcelona el 1937 fugint dels bombardejos per a tenir-lo: \u2018per por de no malparir-me\u2019, com li agradava dir a Toni. \u00c9s aquest anar i venir, quan era un infant, a passar els estius amb els avis i ja major entre el barri de Sant Antoni i el de la S\u00e9nia, aquesta basculaci\u00f3 de l\u2019esperit, la que va fer possible un llibre com D\u2019Azor\u00edn i el pa\u00eds meu\u00bb.[1] \u00abUn llibre \u2013afegeix Limorti\u2013 sobre un pa\u00eds que va de les Corberes fins al Carxe i que va ser escrit amb una visi\u00f3 tan \u2018centrada\u2019, tan \u2018arrelada\u2019, que va enlluernar els joves que comen\u00e7\u00e0rem a lluitar contra la digl\u00f2ssia circumdant i que obr\u00edem els ulls a la cultura pr\u00f2pia entre els anys 70 i els 90 del segle actual\u00bb.\r\nRelata Limorti que R\u00f3denas va ser un lector preco\u00e7 que als 14 anys llegia Victor Hugo i tot el que trobava als Encants o al Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Cap a 1955 va comen\u00e7ar a treballar en una casa de patents i marques del Passeig de Gr\u00e0cia de Barcelona com a dibuixant i redactor dels invents que s\u2019hi presentaven. A vint anys, mentre treballava, va estudiar de nit el batxillerat. Com siga, no va superar el grec i aix\u00f2 li va impedir fer carrera universit\u00e0ria. El cas \u00e9s que continuaria treballant en l\u2019oficina de patents fins als 45 anys, en qu\u00e8 va quedar de baixa per invalidesa.\u00a0\r\nEn aquella mateixa oficina, explica Limorti, va con\u00e8ixer Antoni Guilleumas, que havia estat educat a l\u2019escola catalana dels temps de la Rep\u00fablica i que exerciria \u00abuna ben\u00e8fica influ\u00e8ncia en l\u2019adolescent R\u00f3denas\u00bb. Fet i fet, \u00e9s gr\u00e0cies a ell i la seua germana que era bibliotec\u00e0ria que R\u00f3denas va comen\u00e7ar a llegir els primers llibres d\u2019autors catalans: una hist\u00f2ria de la literatura catalana de Rubi\u00f3 i Lluch, Domicili provisional de Manuel Pedrolo o la revista Quart Creixent, uns quaderns literaris que va publicar entre 1957 i 1958 Santiago Albert\u00ed. Malgrat la vida ef\u00edmera de la publicaci\u00f3 \u2013nom\u00e9s quatre n\u00fameros\u2013, hi van publicar articles Pedrolo, Joan Fuster, Joan Triad\u00fa, Salvador Espriu, Francesc de Borja Moll, Rafael Tasis o Alexandre Cirici i Pellicer, entre d\u2019altres.\r\nAls anys 60, R\u00f3denas, influ\u00eft per la Nova Can\u00e7\u00f3, fa el pas de comen\u00e7ar a escriure poesia. Tant \u00e9s aix\u00ed que el 1968 Manuel Sanchis Guarner l\u2019inclou en el seu estudi Renaixen\u00e7a al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (Eliseu Climent editor, 1968) i el situa en la que anomena Generaci\u00f3 Neo-realista i dins del grup \u00abEls protestaris\u00bb, format per poetes nascuts el 1936.\r\nL\u2019any 1971 va guanyar el Premi de Poesia Marisa Pic\u00f3 d\u2019Alcoi amb el poema \u00abEl rac\u00f3 del nano\u00bb i Jes\u00fas Huguet[2] el va incloure en l\u2019antologia Els darrers. Generaci\u00f3 del 70\u00a0(Editorial Sanchis Cardona, 1972, Castell\u00f3).\r\nEn aquests anys llegeix els llibres El Pa\u00eds Valenciano i Nosaltres els valencians de Joan Fuster i coneix l\u2019obra de Josep Pla, que el marcaran profundament: \u00abEn aquests autors R\u00f3denas descobreix un tipus de literatura que no necessitava inventar res per a impactar en el lector, una literatura \u2018gal\u00b7lorom\u00e0nica\u2019, hereva de Montaigne, estranya a la tradici\u00f3 castellana que havia conegut primer. L\u2019escriptor monover considera El quadern gris de Josep Pla una obra mestra i reconeixia en Azor\u00edn un altre Montaigne, mestre de l\u2019assaig breu i del periodisme literari. Tots quatre marcaran l\u2019estil assag\u00edstic i bona part dels temes que tract\u00e0 en D\u2019Azor\u00edn i el pa\u00eds meu\u00bb.\r\nAls trenta-quatre anys, explica Limorti, R\u00f3denas sent la necessitat d\u2019escriure prosa. El detonant ser\u00e0 la mort dels seus avis i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la desaparici\u00f3 de tot un m\u00f3n, de la societat monovera dedicava a l\u2019agricultura, del parlar genu\u00ed del poble.\r\nA principis dels setanta, gr\u00e0cies a la intervenci\u00f3 del periodista d\u2019Alaqu\u00e0s Josep Maria Soriano Bess\u00f3[3] comen\u00e7a les seues col\u00b7laboracions peri\u00f2diques en premsa. Soriano era corresponsal a Val\u00e8ncia de Tele/eXpr\u00e9s i, a m\u00e9s, feia de director ofici\u00f3s de Gorg.[4] L\u2019escriptor de Mon\u00f2ver es va estrenar en el n\u00famero del 19 de maig de 1971 d\u2019aquesta revista dedicada principalment als llibres amb una ressenya titulada \u00abLa dona, un objecte?\u00bb sobre el llibre de Maria Aur\u00e8lia Capmany, Feli\u00e7ment, jo s\u00f3c una dona (1969).\r\nSer\u00e0 justament en Gorg on aquell mateix any publicar\u00e0 en n\u00fameros correlatius alguns dels cap\u00edtols que acabarien conformant el seu llibre sobre Azor\u00edn. El 29 d\u2019abril de 1972 va publicar tamb\u00e9 \"L\u2019Empord\u00e0, tradu\u00eft: els dif\u00edcils camins de la vertebraci\u00f3\", corresponent al cap\u00edtol \"La ciutat de Val\u00e8ncia: una capital que no exerceix\".\r\n\u00abAquells articles \u2013escriu Limorti\u2013 van cridar l\u2019atenci\u00f3 de Joan Fuster, que el mateix 1971 li envia una carta per comunicar-li el seu desig de con\u00e8ixer-lo personalment. Fuster i R\u00f3denas es van encontrar a Barcelona al novembre d\u2019aquell any en el domicili de Joaquim Maluquer, lloc de sojorn habitual de l\u2019escriptor suec\u00e0 durant les seues estades a Barcelona\u00bb.\r\nUn any abans, mitjan\u00e7ant Soriano Bess\u00f3, havia conegut tamb\u00e9 Sanchis Guarner a qui va acompanyar m\u00e9s tard durant uns dies en una visita filol\u00f2gica m\u00e9s enll\u00e0 del Pin\u00f3s, ja en territori murci\u00e0 on hi ha valencianoparlants. Tamb\u00e9 mitjan\u00e7ant el periodista, R\u00f3denas va con\u00e8ixer Enric Valor, redactor en cap de Gorg, que li va demanar que escriv\u00eds un llibre sobre Azor\u00edn.\u00a0\u00a0\u00a0\r\nEl 1976 va quedar finalista del Premi Gaziel convocat per la revista Destino amb un article sobre Mon\u00f2ver, \"El Tirant lo Blanch i el meu poble\", que es va acabar publicant en El Correo Catal\u00e1n.\r\nDe les publicacions d\u2019aquella \u00e8poca, per la seua qualitat Limorti destaca Azor\u00edn i la cultura catalana (1989); Blasco, Azor\u00edn i Fuster (Unes notes renaixentistes) (1992) i l\u2019article d\u2019opini\u00f3 publicat a El Temps, \u00abL\u2019esperit i la cendra\u00bb. A partir de 1998 va deixar d\u2019escriure.\r\nSobre el llibre D\u2019Azor\u00edn i del pa\u00eds meu, Limorti destaca que va apar\u00e8ixer en una \u00e8poca de proliferaci\u00f3 d\u2019assajos d\u2019indagaci\u00f3 sobre la identitat dels diferents territoris de parla catalana com Nosaltres els valencians (1962) de Fuster, Els mallorquins (1967) de Josep Meli\u00e0 o Alacant a part (1966) de Jos\u00e9 Vicente Mateo, nom\u00e9s per citar-ne alguns. \u00abAquest intent de \u2018monografia comarcal\u2019 com defineix R\u00f3denas la seua obra, s\u2019ha de situar, doncs, en aquest context \u2018reflexiu\u2019 de final del franquisme, quan es veia pr\u00f2xima una possible eixida a la dictadura i s\u2019augurava la possibilitat d\u2019un renaixement cultural i pol\u00edtic de les terres de parla catalana\u00bb, afirma Limorti. El mateix investigador assenyala que en 1977, en el moment de la segona edici\u00f3 d\u2019Azor\u00edn i del pa\u00eds meu, \u00abR\u00f3denas era pessimista\u00a0 respecte de les esperances que havia posat en les possibilitats de renaixement de la cultura valenciana al nostre pa\u00eds\u00bb, at\u00e8s que \u00abs\u2019havia aconseguit que el valenci\u00e0 entrara en les escoles, per\u00f2 no notava una \u2018necessitat espiritual\u2019 de consumir cultura en catal\u00e0. Toni considerava que la fidelitat a la llengua era la garantia d\u2019un futur comunitari\u00bb.[5]\r\nImatge: Rafa Poveda\r\n\r\n\r\n[1]\u00a0Pa\u00fcl Limorti, pr\u00f2leg a D\u2019Azor\u00edn i el pa\u00eds meu (Ajuntament de Mon\u00f2ver, tercera edici\u00f3, 2018).\r\n\r\n\r\n[2]\u00a0Jes\u00fas Huguet Pascual (Onda, 1944). Escriptor, editor, socioling\u00fcista i pol\u00edtic. Fou director del Servei de Publicacions i de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat Valenciana durant els governs del socialista Joan Lerma. A les eleccions de 1995 result\u00e0 elegit diputat a les Corts Valencianes pel PSPV-PSOE. Des del 2002 \u00e9s el secretari executiu del Consell Valenci\u00e0 de Cultura.\r\n\r\n\r\n[3] Per un coneixement m\u00e9s profund del personatge, vegeu de Xavier Serra, Biografies parcials. Els 70 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (Editorial Afers, Catarroja, 2009).\r\n[4]\u00a0L\u2019estiu de 1969, l\u2019activista Joan Josep Senent va impulsar amb diners de la seua butxaca la publicaci\u00f3, aprofitant la t\u00edmida obertura del r\u00e8gim franquista. L\u2019escriptor gandi\u00e0 Gon\u00e7al Castell\u00f3 fou un dels principals promotors d\u2019una revista eminentment dedicada als llibres per\u00f2 que, en realitat, intentava reflectir les aspiracions d\u2019un sector de la societat disposat no tan sols a prevaldre com a valencians, sin\u00f3 a eixamplar una base que impossibilit\u00e9s la total assimilaci\u00f3 cultural i pol\u00edtica. En Gorg van escriure, entre d\u2019altres, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Josep Vicent Marqu\u00e9s, Valeri\u00e0 Miralles, Ricard Blasco o Vicent Ventura. La participaci\u00f3 de Gorg el 1971 en l\u2019organitzaci\u00f3 del Primer Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 va suposar per al projecte la seua sent\u00e8ncia de mort. L\u2019abril del 1972 s\u2019acomiadava amb una portada dedicada a Salvador Espriu.\r\n\r\n\r\n[5]\u00a0Vegeu tamb\u00e9 de Sal\u00b7lus Herrero, El sud tamb\u00e9 existeix (Antoni R\u00f3denas, Azor\u00edn i el sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0) en Pa\u00eds Valenci\u00e0 segle XXI, en l\u00ednia: http://paisvalenciaseglexxi.com/2019/12/27/el-sud-tambe-existeix-antoni-rodenas-azorin-i-el-sud-dels-paisos-catalans/; de Rafael Poveda, Autors i personatges de Mon\u00f2ver, Antoni R\u00f3denas Marhuenda, en l\u00ednia: http://autors.rafaelpoveda.es/rodenas-marhuenda-antoni/; de Francesc Viadel, Antoni R\u00f3denas, Not\u00edcia del migjorn valenci\u00e0 (2019), en l\u00ednia: https://francescviadel.wordpress.com/2019/09/30/antoni-rodenas-noticia-del-migjorn-valencia/.\r\n\r\n"}, {"id": 374, "name": "Josep", "surname": "Rodrigo", "conjunction": "i", "second_surname": "Perteg\u00e0s", "url": "/biografies/rodrigo-pertegas-josep", "image": "/media/biography/image/rodrigo_pertegas_josep.jpg", "birth_date": 1854, "dead_date": 1930, "short_description": "Metge i historiador\r\nEstudi\u00e0 a l'Escola de Medicina de Val\u00e8ncia, on es va llicenciar el 1875. Anys abans, ja havia mostrat el seu inter\u00e8s en el que ser\u00e0 la seva gran tasca professional: la hist\u00f2ria de la medicina. A la universitat va tenir com a companys a altres eminents metges com Llu\u00eds Simarro, Vicent Peset Cervera i Llu\u00eds Comenge. Tota aquesta promoci\u00f3 va ser instru\u00efda pels professors Armet, Camp\u00e0\u00a0i Vidal.\r\nAbans d'iniciar la seva tasca d'investigador hist\u00f2ric, va exercir la professi\u00f3 de metge durant un any en Alcublas i, despr\u00e9s, a la ciutat de Val\u00e8ncia. Ser\u00e0 el 1895 quan despr\u00e9s d'un enc\u00e0rrec de l'Instituto M\u00e9dico Valenciano, comen\u00e7\u00e0 la seva tasca com a historiador. El seu primer treball va ser un estudi sobre el metge Vicent Garc\u00eda Salat del segle XVI. Entre 1895 i 1918, va desenvolupar tota aquesta labor de foment de la hist\u00f2ria de la medicina valenciana a trav\u00e9s de confer\u00e8ncies, llibres, fullets o articles en les p\u00e0gines de Las Provincias, Diario\u00a0de Valencia, Lo Rat\u00a0Penat, Revista de Ciencias M\u00e9dicas i un llarg etc\u00e8tera. La seva font de documentaci\u00f3 principal es trobava en els arxius de Val\u00e8ncia i Barcelona. Al costat d'altres historiadors valencians de l'\u00e8poca com Roc Chab\u00e0s, Josep\u00a0Sanchis i Sivera o Jos\u00e9 Enrique Serrano Morales i inspirats en la tradici\u00f3 de Baptista Peset i Vidal, va desenvolupar una gran hist\u00f2ria de la medicina valenciana.\r\nTamb\u00e9 es va dedicar a la traducci\u00f3. Obra seva \u00e9s la traducci\u00f3 el 1903 de l'obra francesa d'A Pinard i V. Wallich: Tratamiento de la infecci\u00f3n puerperal.\u00a0Va pert\u00e0nyer a la societat gastron\u00f3mico-esportiva G\u00e1ster-Club, al costat dels\u00a0doctors\u00a0Santiago Ram\u00f3n y\u00a0Cajal, Guill\u00e9n\u00a0i\u00a0Chiarri, fundada el 1887. Aquesta societat organitzava excursions per tota Val\u00e8ncia amb la finalitat de fomentar la geologia i la paleontologia.\r\nVa exercir c\u00e0rrecs sanitari municipals a Val\u00e8ncia, com el de cap de servei de Desinfecci\u00f3 Municipal entre 1875 i 1890. La seva\u00a0tasca\u00a0per combatre el c\u00f2lera dins dels seus c\u00e0rrecs municipals va ser premiada en la campanya anticol\u00e8rica de 1890. Ser\u00e0 a partir d'aquesta data quan el seu exercici com a metge es redueix a poc a poc, per acabar per centrar-se en l'estudi de la hist\u00f2ria de la medicina.\r\nVa ser font de consulta de grans investigadors de l'\u00e8poca. Proporcionava gran quantitat d'informaci\u00f3 hist\u00f2rica de manera desinteressada a tot aquell que la hi sol\u00b7licitava. Va ser un dels amics personals que va tenir\u00a0Ram\u00f3n y\u00a0Cajal durant la seva estada a Val\u00e8ncia com a catedr\u00e0tic d'anatomia. Assenyala Carla P. Aguirre: \u00abA m\u00e9s de les seves publicacions sobre medicina medieval, el principal llegat de la seva investigaci\u00f3 hist\u00f2rica consisteix en una ingent quantitat de notes i transcripcions de documents d'arxiu que avui es conserven manuscrites a la Biblioteca Hist\u00f2rico-M\u00e8dica de Val\u00e8ncia. Van resultar del seu monumental projecte d'elaborar un diccionari de metges valencians i una hist\u00f2ria de les epid\u00e8mies a Val\u00e8ncia que haurien de constituir la base d'una \"Hist\u00f2ria de la Medicina Valenciana\" que no va arribar a completar donada la magnitud de l'empresa [...] Les seves contribucions cal situar-les en la l\u00ednia de la renovaci\u00f3 de la hist\u00f2ria de la medicina que encap\u00e7alava Karl Sudhoff a Alemanya i que va suposar la plena incorporaci\u00f3 de la disciplina al rigor de la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica general\u00bb[i]\r\nFou nomenat acad\u00e8mic corresponsal de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona el 1901, director del Centre de Cultura Valenciana el 1915 i, des de 1922, va ser acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Medicina de Val\u00e8ncia.\r\nEntre les seves obres m\u00e9s destacades trobem Apolog\u00eda del Dr. D. Vicente Garc\u00eda Salt (1986), Recuerdo apolog\u00e9tico del Maestro en Medicina Domingo de Ros de Ursins, Archiatro de los Reyes de Arag\u00f3n (1902), Linneo en Espa\u00f1a (1907), La juder\u00eda en Valencia (1913), Antecedentes para la topograf\u00eda preurbana de Valencia (1915), Mal de Sement (1922), La morer\u00eda de Valencia (1925) o Hospitales de Valencia en siglo XV (1927).\r\nAguirre Marco, Carla P. \u00abEl instituto M\u00e9dico Valenciano y la historia de la medicina\u00bb En Simposio 2002 sobre Historia de la Medicina Valenciana. Doce trabajos hist\u00f3ricos sobre la medicina Valenciana.\u00a0Denes, 2002.\u00a0 p.\u00a0184."}, {"id": 754, "name": "Manuel", "surname": "Rodr\u00edguez", "conjunction": "", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/rodriguez-martinez-manuel", "image": "/media/biography/image/rodriguez_martinez_manuel.jpg", "birth_date": 1920, "dead_date": 1983, "short_description": "Metge neuropsiquiatre i escriptor\r\nEn l\u2019articulaci\u00f3 d\u2019un valencianisme cultural i pol\u00edtic a Alcoi, la ciutat principal de les comarques centrals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va jugar un paper molt important el metge Manuel Rodr\u00edguez Mart\u00ednez. Fet i fet, la ciutat don\u00e0 noms importants com els dels actors Ovidi Montllor i Pep Cort\u00e9s, els escriptors Isabel-Clara Sim\u00f3 i Manel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3, l\u2019artista pl\u00e0stic Antoni Mir\u00f3 o l\u2019economista M\u00e0rius Garcia Bonaf\u00e9, entre molts d\u2019altres.\r\nFill de Manuel Rodr\u00edguez Lozano, mestre impressor del Ministeri de l\u2019Ex\u00e8rcit d\u2019arrels toledanes i depurat per les autoritats franquistes despr\u00e9s de la Guerra d\u2019Espanya, i d\u2019\u00c1ngela Mart\u00ednez Mu\u00f1oz, Manuel Rodr\u00edguez va n\u00e0ixer a La Cava Baja, al barri madrileny de La Latina. L\u2019estiu de 1936, el pare l\u2019envi\u00e0 de vacances a la casa de camp d\u2019un amic a C\u00e0ceres, juntament amb la germana menor. All\u00e0 passaria la resta de la guerra fins que al final fou mobilitzat per l\u2019ex\u00e8rcit franquista i enviat a Ja\u00e9n i a la Sierra de Ronda mentre la resta de la fam\u00edlia, el pare i la mare, la germana gran i el germ\u00e0 menut, es traslladaven amb el Govern de la Rep\u00fablica, primer a Val\u00e8ncia, on feren amistat amb la fam\u00edlia de la seua futura esposa, Filomena Castell\u00f3 Puchades, de Castellar-l\u2019Oliverar, i m\u00e9s tard a Barcelona. Amb la fi de la guerra, repr\u00e8n els estudis de batxillerat i una vegada acabats es fa practicant i treballa al manicomi de Legan\u00e9s per costejar-se la carrera de Medicina, que conclou en 1949. Treball\u00e0 un temps com a metge al mateix manicomi i com a metge rural en un poble de Guadalajara. En 1951 es fa c\u00e0rrec de la pla\u00e7a de metge psiquiatre a la ciutat d\u2019Alcoi i poc despr\u00e9s contrau matrimoni amb la seua promesa Mena Castell\u00f3, a qui havia conegut en la immediata postguerra, i amb qui tindria sis fills, nascuts entre 1952 i 1965: Mar\u00eda de los \u00c1ngeles, Manel, S\u00edlvia, Sergi, Emma i C\u00e8sar.\r\nA Alcoi, prompte entraria en contacte amb un idioma, el catal\u00e0, que a penes coneixia pel contacte amb la fam\u00edlia de la muller. Per fer m\u00e9s viva i real la seua relaci\u00f3 amb els pacients, el jove metge busc\u00e0 al principi la col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019un infermer que li fes de traductor fins que ell arrib\u00e9s al cap de poc a entendre i parlar amb flu\u00efdesa el catal\u00e0. Si la Medicina i l\u2019ajuda als malalts fou la seua gran passi\u00f3, no ho fou menys la literatura, com a lector i com a escriptor prematur i polifac\u00e8tic. L\u2019activitat m\u00e8dica i la cultural foren per a ell dues facetes complement\u00e0ries, inspirades en un humanisme de base racionalista i cient\u00edfica, la sensibilitat social i el comprom\u00eds pol\u00edtic. Si els anys 50 foren sobretot els de l\u2019aprofundiment en els coneixements de la psiquiatria i la neurologia, durant els 60 i 70 sovinteja l\u2019assist\u00e8ncia a congressos i simposis i la publicaci\u00f3 de pon\u00e8ncies i estudis en revistes especialitzades. Les m\u00e9s de 10.000 hist\u00f2ries cl\u00edniques que redact\u00e0 en els 30 anys de dedicaci\u00f3 a la professi\u00f3 m\u00e8dica a Alcoi donen compte de l\u2019enorme treball desplegat.\r\nParal\u00b7lelament, Manuel Rodr\u00edguez Mart\u00ednez va anar al\u00e7ant una obra que inclou poemes (editats en part en Poemas escogidos, Mart\u00edn Impressors, Val\u00e8ncia, 1983), narracions com El alijo (acc\u00e8ssit del Premi La Hora XXV, Editorial Lye, Barcelona, 1962), Jaque al amo (Premi La Hora XXV, Lye, 1964) o El juicio de los desnudos (acc\u00e8ssit del Premi La Hora XXV, Lye, 1966); teatre (El expreso de las 24.00 i Legado de rosas para el futuro, acc\u00e8ssit i Premi Gon\u00e7al Cant\u00f3 Vilaplana dels Premis Sant Jordi 1964 i 1966, respectivament) i assaigs diversos sobre Azor\u00edn, Juan Gil-Albert, Miguel Hern\u00e1ndez o sobre l\u2019experi\u00e8ncia com a metge de l\u2019expedici\u00f3 espeleol\u00f2gica que en 1965 culminaria amb \u00e8xit el projecte \"Les 500 hores\" de perman\u00e8ncia a 200 metres de profunditat, sense rellotge ni contacte amb l\u2019exterior, a la sima Simarro de la Font Roja de l\u2019artista pl\u00e0stic i espele\u00f2leg alcoi\u00e0 Miquel Mataix Cabrera (1941-2013) (Al margen del tiempo), a m\u00e9s a m\u00e9s d\u2019apunts per a confer\u00e8ncies sobre sexualitat, alcoholisme, drogues, discapacitat, drets humans o democratitzaci\u00f3 i socialitzaci\u00f3 de la medicina, etc.\r\nAfiliat al Partit Comunista (PCE primer, despr\u00e9s PCPV amb el lideratge del sector valencianista rupturista amb la direcci\u00f3 de Madrid, on destaquen figures com Francesc Codonyer o Antoni Bargues) a principis dels anys 60, fou membre fundador del Club d\u2019Amics de la Unesco d\u2019Alcoi (1966/1968), entitat que presid\u00ed entre 1970 i 1972 i entre 1975 i 1977. Fou durant un temps president de La Cazuela, important companyia teatral alcoiana fundada en 1955, i membre de n\u00famero de l\u2019Instituto Alcoyano de Cultura Andreu Sempere. Anim\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 a xiquets discapacitats a trav\u00e9s de l\u2019Asociaci\u00f3n Protectora de la Infancia Subnormal i el tractament i la rehabilitaci\u00f3 de persones alcoh\u00f2liques amb la fundaci\u00f3 en 1972 del Grup d\u2019Alcoh\u00f2lics Rehabilitats d\u2019Alcoi. Des de principis dels 70 fou professor de Psicologia General i Psicologia Diferencial Aplicada de l\u2019Escola d\u2019Ajudants T\u00e8cniques Sanit\u00e0ries que la Creu Roja Espanyola obr\u00ed a Alcoi.\r\nEl 19 d\u2019octubre de 1969, en nom del Club d\u2019Amics de la Unesco d\u2019Alcoi, present\u00e0 l\u2019hist\u00f2ric recital que Raimon, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra feren al Teatre Circ i denunci\u00e0 que \"som un poble al qual no deixen cantar en la pr\u00f2pia llengua\" en resposta a la censura, multes i tancaments del local que el Club hauria de patir durant tota la Transici\u00f3. Tamb\u00e9 particip\u00e0 molt activament en la presentaci\u00f3 del disc d\u2019Ovidi Cr\u00f2nica d\u2019un temps amb Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s al Teatre Circ alcoi\u00e0 i als homenatges a Miguel Hern\u00e1ndez de 1978 i de Juan Gil-Albert en 1979.\r\nDes de 1983, l\u2019any del seu dec\u00e9s, s\u2019organitza el Premi de Poesia en catal\u00e0 (les dues primeres convocat\u00f2ries van ser biling\u00fces) Manuel Rodr\u00edguez Mart\u00ednez Ciutat d\u2019Alcoi. Aquest premi, que el 2023 va complir 40 anys d\u2019exist\u00e8ncia, es compta entre els m\u00e9s antics i de m\u00e9s prestigi de les lletres catalanes.\r\n(Text redactat principalment amb la informaci\u00f3 facilitada per Manel Rodr\u00edguez-Castell\u00f3, fill del metge biografiat)"}, {"id": 266, "name": "Josep", "surname": "Rodr\u00edguez", "conjunction": "i", "second_surname": "Tortajada", "url": "/biografies/rodriguez-tortajada-josep", "image": "/media/biography/image/rodriguez_tortajada_josep.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1982, "short_description": "Pol\u00edtic i dirigent esportiu\r\nFill d'una fam\u00edlia inmigrada aragonesa, entra des de ben jove en contacte amb els cercles valencianistes de la ciutat de Val\u00e8ncia. El 1926 es fa soci del Val\u00e8ncia CF, que havia estat creat nom\u00e9s vuit anys enrere, on arribar\u00e0 a ser el seu president. La seua figura va quedar en l'oblit fins que un grup d'historiadors encap\u00e7alats per Miquel Nadal T\u00e0rrega i Josep Bosch reivindiquen la seua figura amb diversos treballs a partir del 2009.\r\nEl 8 de desembre de 1935 es crea a Val\u00e8ncia el Partit Valencianista d'Esquerra (PVE), fruit de la fusi\u00f3 del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, d'Acci\u00f3 Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de X\u00e0tiva; m\u00e9s tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuaci\u00f3 Valencianista d'Esquerra. Josep Rodr\u00edguez Tortajada \u00e9s part de tot el proc\u00e9s constituent, tot i que no entra a formar part del seu primer Consell Executiu.\r\nDespr\u00e9s de les eleccions del 16 de febrer de 1936, que posen fi al Bienni Negre, es reordenaren els ajuntaments. El governador civil de Val\u00e8ncia, Brauli Solsona, nomen\u00e0 nous regidors, entre els quals, en representaci\u00f3 del PVE, Josep Castanyer i Josep Rodr\u00edguez i Tortajada que esdevingu\u00e9\u00a0regidor de Sanitat i d'Hisenda i poc despr\u00e9s, tinent d'Alcalde.\u00a0En el Segon Congr\u00e9s del PVE veu reconeguda la seua creixent influ\u00e8ncia al si del partit i entra a formar part del Consell Executiu.\r\nPartidari de la unitat d'acci\u00f3 de tota l'esquerra front al feixisme, el seu pensament reflexa la pol\u00edtica d'apropament al PCE duta a terme pel PVE.\u00a0Amb tot, el PVE obri negociacions amb Esquerra Valenciana per tal d'explorar la creaci\u00f3 d'una \u00fanica formaci\u00f3 pol\u00edtica de l'esquerra valencianista que poguera arribar a assolir una for\u00e7a i influ\u00e8ncia semblant a la qu\u00e8 en eixos moments tenia Esquerra Republicana de Catalunya al Principat. Rodr\u00edguez Tortajada \u00e9s un dels delegats enviats pel PVE a les negociacions.\u00a0Aix\u00ed, el 15 de juliol de 1937 signa una nota junt a Gaet\u00e0 Huguet on s'anuncia la constituci\u00f3 d'un Comit\u00e9 d'Enlla\u00e7 entre totes dues formacions que hauria de culminar en la seua fusi\u00f3.\r\nEren moments on la seua influ\u00e8ncia a la ciutat de Val\u00e8ncia es trobava en el seu punt m\u00e0xim. Un any abans, a l'agost del 1936, el Val\u00e8ncia FC havia estat incautat pels acomodadors del Mestalla, membres de la UGT. Aquests, formen una comissi\u00f3 gestora amb treballadors del club, jugadors i socis que tria com a president el soci n\u00famero 21 de l'entitat: Josep Rodr\u00edguez Tortajada.\u00a0Exerceix com a president del club entre 1936 i 1939, compatibilitzant-ho amb les seues tasques de tinent d'Alcalde a l'Ajuntament del Cap-i-Casal.\r\nEl Val\u00e8ncia FC de Rodr\u00edguez Tortajada va destacar per la seua decidida implicaci\u00f3 en la democr\u00e0cia i en la cusa republicana; va adherir-se a diverses manifestacions de suport al r\u00e8gim reublic\u00e0 i ofer\u00ed Mestalla per a actes pol\u00edtics de la CNT o d'Esquerra Valenciana, on parlarien importants figures com Federica Montseny o Vicent Marco Miranda.\r\nEntre el 17 i el 18 d'octubre del 1936 encap\u00e7ala l'Homenatge de Val\u00e8ncia a Catalunya, celebrat a Barcelona en benefici de les mil\u00edcies i dels hospitals de sang. Les jornades tingueren com a plat fort la celebraci\u00f3 d'un partit entre les seleccions valenciana i catalana qu\u00e8 va ser disputat al camp de les Corts i que acab\u00e0 amb un dos a zero a favor de la selecci\u00f3 del Principat, tot i que el partit va ser susp\u00e9s quan faltaven vint minuts per falta de llum natural.\u00a0L'expedici\u00f3 valenciana estava formada pels jugadors valencianistes i per la Banda Municipal de Val\u00e8ncia, que a la recepci\u00f3 feta per l'Ajuntament de Barcelona interpret\u00e0 l'Himne Regional, els Segadors i la Internacional.\r\nA nivell esportiu impuls\u00e0 la creaci\u00f3 de la Lliga Mediterr\u00e0nia (que en un principi anava a dir-se Lliga Mare Nostrum), que disputarien durant la guerra clubs catalans i valencians: va ser disputada per l'Athletic Castell\u00f3, Gimn\u00e0stic, Llevant , Val\u00e8ncia FC, FC Barcelona, Espanyol, Girona i Granollers.\u00a0Aix\u00ed mateix, impuls\u00e0 tamb\u00e9 la creaci\u00f3 de la Copa de l'Espanya Lliure, qu\u00e8 es va jugar entre juny i juliol del 1937 al b\u00e0ndol republic\u00e0 i que finalitz\u00e0 amb el triomf del Llevant per un gol a zero sobre el Val\u00e8ncia FC.\r\nAmb la finalitzaci\u00f3 de la guerra, a l'abril del 1939, va romandre a sa casa de Val\u00e8ncia en espera de les represalies que havien d'arribar. Pocs dies despr\u00e9s va ser arrestat i jutjat per un Consell de Guerra que el va condemnar a mort el 5 de setembre.\u00a0Posteriorment, per\u00f2, i gr\u00e0cies a les succesives apel\u00b7lacions, la pena va ser conmutada per 30 anys de pres\u00f3 i un dia i, m\u00e9s tard, va ser rebaixada a 20 anys i un dia. Entre les persones que van testificar al seu favor durant les apelacions es troba Maria de Arnedo, baronesa d'Arnedo, a qui va protegir quan un grup d'anarquistes de Silla intent\u00e0 matar despr\u00e9s d'incautar les seues terres; Josep Rodriguez Tortajada no sols ho va impedir, sin\u00f3 que pos\u00e0 vigil\u00e0ncia a la seua casa i incl\u00fas guard\u00e0 les joies i una important quantitat en met\u00e0l\u00b7lic a la baronesa.\r\nFinalment, el 27 de gener de 1944, va ser posat en llibertat despr\u00e9s d'una revisi\u00f3 del seu procediment, en vista que no tenia cap delicte de sang, i motivat, com tants d'altres casos, per la voluntat del r\u00e8gim per tal de fer veure una certa apertura. Finalment, el 14 de mar\u00e7 de 1957 es produ\u00ed la cancelaci\u00f3 total dels seus antecedents.\r\nEn eixir de pres\u00f3 li esperava Luis Colina, qui havia estat secretari t\u00e8cnic del Val\u00e8ncia FC durant la d\u00e9cada del 1940. Ambd\u00f3s continuarien trobant-se amb directius del club a les oficines de l'entitat durant bona part de la Dictadura. Professionalment torn\u00e0 a exercir la seua professi\u00f3 de practicant per a, posteriorment, exercir de representant d'uns laboratoris farmac\u00e8utics.\r\nEl seu reconeixement p\u00fablic i esportiu \u2014a t\u00edtol p\u00f2stum\u2014 li va arribar el 22 de gener del 2010, quan el Val\u00e8ncia CF el va recon\u00e9ixer oficialment com el seu president n\u00famero 13."}, {"id": 490, "name": "Tom\u00e0s", "surname": "Roig", "conjunction": "", "second_surname": "Bataller", "url": "/biografies/roig-bataller-tomas", "image": "/media/biography/image/roig_bataller_tomas.jpg", "birth_date": 1864, "dead_date": 1925, "short_description": "Metge, erudit i escriptor\r\nTom\u00e0s Maria Roig nasqu\u00e9 a Castell\u00f3 de la Plana possiblement per motius familiars: son pare era empleat del ferrocarril i vivien al carrer de l\u2019Estaci\u00f3. Els pares eren naturals de Val\u00e8ncia; els avis paterns eren de Reus i Val\u00e8ncia i els materns de Cocentaina. Era germ\u00e0 del periodista, poeta i dramaturg d\u2019\u00e8xit Francisco Roig Bataller (1870-1939), amb una obra variada i reconeguda en el seu temps.\r\nEstudi\u00e0 a l\u2019Institut Llu\u00eds Vives de Val\u00e8ncia entre els cursos 1878 i 1883, on obtingu\u00e9 el t\u00edtol de batxiller i ingress\u00e0 en la Facultat de Medicina. El 1892 acaba els estudis de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Val\u00e8ncia. Va comen\u00e7ar a exercir com a substitut a Torrent (1892) i Val\u00e8ncia, des d\u2019on va passar a Herrer\u00eda (1903) i Prados Redondos i pobles ve\u00efns (1904), tots de Guadalajara, abans de traslladar-se a Almenara (la Plana Baixa) cap al 1908 i ser-ne metge titular fins al 1914. D\u2019aquest mateix poble va ser nomenat jutge municipal en 1910.\r\nSeguint l\u2019estela del seu germ\u00e0, va publicar contes i articles en castell\u00e0 en diversos mitjans all\u00e0 on el portava la seua professi\u00f3 (La Cr\u00f3nica de Guadalajara, Papel y Tinta de Conca...). En arribar a Almenara, va entrar en contacte amb El Faro de Sagunt (1909) i sobretot amb la nova revista il\u00b7lustrada de Val\u00e8ncia Luz y Arte (1910), en la qual li van premiar un conte que no arrib\u00e0 a publicar-se titulat \u00abEl catedr\u00e0tic\u00bb. Com a continuador de la tasca del metge i escriptor Llu\u00eds Cebrian Mezquita, va practicar tamb\u00e9 la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica sobre Almenara i va escriure en castell\u00e0 en la publicaci\u00f3 cultural Revista de Castell\u00f3n entre 1913 i 1914, revista de la qual era corresponsal des del 1912. Va simpatitzar amb la societat instructiva valencianista La Nostra Terra, presidida pel metge i poeta Maximili\u00e0 Alloza, que tenia la seu al Casino d\u2019Artesans de la pla\u00e7a de la Pau de Castell\u00f3; estava subscrit al seu portaveu mensual hom\u00f2nim.\r\nL\u2019any 1911 va guanyar el primer acc\u00e8ssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en el premi ordinari a la millor novel\u00b7la curta en valenci\u00e0 per l\u2019obra La caixeta de mistos, publicada en fullet\u00f3 i sense periodicitat regular per la Revista de Castell\u00f3n entre els anys 1913 i 1914, dins de la seua \u00abBiblioteca de la Revista de Castell\u00f3n\u00bb. Com a nota curiosa, el premi absolut va quedar desert. La novel\u00b7la est\u00e0 dedicada al seu germ\u00e0 Paco Roig, porta il\u00b7lustracions del dibuixant castellonenc Francesc Baidal Llos\u00e0 i un interessant\u00edssim pr\u00f2leg \u2013m\u00e9s aviat, un estudi hist\u00f2ric sobre el conreu de la narrativa en la literatura valenciana\u2013 de Llu\u00eds Cebrian Mezquita, llavors cronista de Val\u00e8ncia que mantenia vincles familiars amb Almenara.\r\nCap al 1916 \u00e9s nomenat metge de Dosbarrios i Oca\u00f1a (Toledo), i en 1919 el trobem a Fuensanta (Albacete), des d\u2019on exerceix tamb\u00e9 com a corresponsal del Centre de Cultura Valenciana i alhora col\u00b7labora en el Bolet\u00edn de la Sociedad Castellonense de Cultura amb un parell de treballs erudits sobre hist\u00f2ria d\u2019Almenara a partir del buidatge que havia fet uns anys abans en els arxius municipals i parroquials, publicats en 1921 i 1922.\r\nNo es va casar mai. En els darrers mesos de vida va tornar a Almenara, on va morir en casa de la seua germana Francisca als 60 anys a causa d\u2019una cerebromal\u00e0cia.\r\nNota. L'autor d'aquesta biografia est\u00e0 preparant l\u2019edici\u00f3 actualitzada i anotada de la novel\u00b7la."}, {"id": 491, "name": "Antoni", "surname": "Roig", "conjunction": "i", "second_surname": "Civera", "url": "/biografies/roig-civera-antoni", "image": "/media/biography/image/roig_civera_antoni.jpg", "birth_date": 1844, "dead_date": 1898, "short_description": "Funcionari i escriptor\r\nAntoni Silveri Roig Civera, fill de Rafelbunyol, es vincul\u00e0 ben prompte al cap i casal, on el trobem en 1856 estudiant a l\u2019Escola Pia, centre docent principal\u00edssim de l\u2019\u00e8poca i nucli incipient en la difusi\u00f3 de la cultura valenciana a partir de la labor que exerceixen alguns professors de tall liberal. Tot i l\u2019aband\u00f3 dels estudis per motius de salut, es converteix en un autodidacte que es prepara en comptabilitat i altres mat\u00e8ries, i ja d\u2019adult obt\u00e9 el batxillerat en arts i prepara el notariat a la Universitat de Val\u00e8ncia (1878).\r\nLa seua labor pr\u00f2piament cultural es remunta a l\u2019any 1870, quan cofunda el casino \u201cLa Juventud\u201d al Grau de Val\u00e8ncia. All\u00e0 treballava en la Societat de Cr\u00e8dit Valenci\u00e0, adjudicat\u00e0ria des de 1859 de les obres del port, fins que fa fallida a la darreria dels 60. De fet, hi estren\u00e0 una sarsuela en castell\u00e0 en 1871, Los amores de un cesante, que juntament amb Los dos esclavos (1886) s\u00f3n la seua aportaci\u00f3 a un g\u00e8nere que aspirava a ser l\u2019\u00f2pera nacional, abans d\u2019entrar en la crisi del primer ter\u00e7 del XX. Llevat d\u2019algun poema solt i d\u2019articles period\u00edstics, la resta de la seua abundosa obra po\u00e8tica i dram\u00e0tica \u00e9s tota en valenci\u00e0.\r\nRoig, a Val\u00e8ncia estant, connecta immediatament amb el moviment renaixencista de la ciutat, i acompanya aquelles provatures de sarsuela d\u2019altres assajos en la llengua del pa\u00eds. El mateix 1871 estrena dues obres c\u00f2miques al teatre Libertad, En la pla\u00e7a de bous, o una hora de quarentena i Els banys de les barraquetes, en les quals participen actors tan reputats com Leandre Torrom\u00e9 i Ascensi Mora. Els joguets c\u00f2mics en un acte i en vers se succeeixen en els anys posteriors: El cap d\u2019Holofernes (1872, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019actor-autor Ascensi Mora), Un jutge municipal (1873), El casament de les borles (1874) i Q\u00fcesti\u00f3 de faldes (1875), totes publicades a Val\u00e8ncia. En 1876, Llombart li inclo\u00efa 13 composicions epigram\u00e0tiques en la segona edici\u00f3 del volum col\u00b7lectiu Niu d\u2019abelles, i el 1877 estrenava al teatre Princesa la pe\u00e7a c\u00f2mica Les botigues de la O.\r\nEntre 1875 i 1882 viu a Gandia, on treballa de primer oficial en el registre de la propietat i de substitut del registrador, entre altres ocupacions, d\u2019on retornar\u00e0 a Val\u00e8ncia. De nou t\u00e9 ocasi\u00f3 de demostrar la seua sensibilitat cultural, ja que a la capital de la Safor s\u2019integra en plataformes rellevants com el setmanari El Litoral \u2013on publica poemes hist\u00f2rics i articles de fons sobre temes ciutadans\u2013 i acabaria estampant-hi la majoria d\u2019obres teatrals escrites a partir de 1882. Fins i tot li premiaren el poema \u201cEspanya, Val\u00e8ncia, Gandia\u201d en el certamen literari de 1879 convocat per la Societat de l\u2019Est\u00edmul Cient\u00edfic gandiana, sucursal de Lo Rat Penat, amb motiu de les festes dedicades a sant Francesc de Borja.\r\nL\u2019inici de l\u2019etapa a Gandia coincideix amb la col\u00b7laboraci\u00f3 estreta i l\u2019amistat pr\u00f2xima amb un activista cultural valencianista formidable: Constant\u00ed Llombart, cofundador de l\u2019entitat Lo Rat Penat en 1878. Aix\u00ed, Roig aporta des de 1875 els seus poemes festius i morals a les publicacions animades per Llombart, com ara l\u2019anual Lo Rat-Penat. Calendari Llemos\u00ed (1875-1884) o el recull Niu d\u2019abelles esmentat ad\u00e9s. Pel que fa a El Pare Mulet i El Bou Solt (1877), altres dues revistes sat\u00edriques dirigides per Llombart, hi ha investigadors actuals que defensen que hi particip\u00e0, tot i que resulta impossible resseguir-ne la traject\u00f2ria perqu\u00e8 en la gran majoria de textos no consta el nom dels autors o b\u00e9 fan servir un pseud\u00f2nim. \u00c9s el mateix cas que el setmanari sab\u00e0tic La Moma (1885-1886): si b\u00e9 no hi apareix cap escrit seu firmat, s\u00ed que hi est\u00e0 relacionat perqu\u00e8 li publiquen en plecs les peces c\u00f2miques en un acte Les botigues de la O i El casament de les borles. Entremig trobem unes altres aportacions po\u00e8tiques a dos recull realitzats per Llombart en 1878: Tabal y donsayna i Tipos d\u2019auca.\r\nLes botigues de la O porta una dedicat\u00f2ria a Llombart que diu: \u201cAl decidit valencianiste y lloretjat poeta En Constant\u00ed Llombart, com a rec\u00f2rt de son amich\u201d, al qual devia almenys la introducci\u00f3 m\u00e9s seriosa en les lletres valencianes. L\u2019amistat que es professen queda palesa en diverses ocasions des de 1875, quan el de Rafelbunyol comen\u00e7a a estampar en el Calendari Llemos\u00ed.\r\nEn Los fills de la morta-viva \u2013presentat el 1879 als Jocs Florals de Val\u00e8ncia, per\u00f2 revisat i ampliat fins al moment de la publicaci\u00f3 en 1883\u2013, Llombart ens parla de la traject\u00f2ria de Roig Civera fins a 1882, quan encara resideix a Gandia. El to del seu judici, amb tocs de severitat, ens informa d\u2019un cert aband\u00f3 de la literatura per motius de subsist\u00e8ncia (p. 591-592):\r\n\u00a0\r\n\u201c...ha conseguit ferse Notari y no te qu\u2019atendre hu\u00ed r\u00f3negament als estudis de la carrera y \u00e1 les aficions lliteraries, sino que tenint que fer adem\u00e9s per subsistir, y s\u2019ocupa en lo Registre de la Propietat de Gand\u00eda, del qu\u2019es Oficial primer y sustitut del Registrador, fins que conseguixca, com es lo seu desig, la propietat d\u2019una Notar\u00eda. \u00a1Ha compr\u00e9s Roig l\u2019\u00e9poca en qu\u2019est\u00e9m, mes no per aix\u00f3 creem que dega oblidarse de les Muses!\u201d\r\n\u00a0\r\nAll\u00f2 degu\u00e9 ser un revulsiu per a Roig, qui entre 1880 i 1882 no havia publicat res en el Calendari Llemos\u00ed i havia limitat la seua activitat cultural a la redacci\u00f3 de la com\u00e8dia Tres abelles de colmena \u2013estrenada l\u20191 de febrer de 1882 al Russafa\u2013 i a les col\u00b7laboracions en El Litoral. \u00c9s el moment, tamb\u00e9, del seu casament amb la contralt de sarsuela Empar Bellido, a qui havia conegut 10 anys abans al casino \u201cLa Juventud\u201d; el matrimoni no tingu\u00e9 descend\u00e8ncia.\r\nEn 1884 escriu expressament i estrena un drama, El tesor dels Germanells \u2013el segon de la seua carrera, despr\u00e9s d\u2019El tonto del panerot (1879)\u2013, representat al Teatre Circ de Colom el 31 de maig a benefici de l\u2019actor Manuel Llorens. En la dedicat\u00f2ria, despr\u00e9s de queixar-se de la campanya contra Lo Rat Penat d\u2019alguns valencians influents et alii poc partidaris d\u2019aquella labor, inclou el lema que Llombart feia servir de tornada en el poema \u201cEsprit de valencianisme (1883): \u201cValencianiste em diuen;/ valencianiste s\u00f3ch;/ \u00a1tot s\u2019ho mereix Val\u00e8ncia,/ pera Val\u00e8ncia \u00e9s tot\u201d.\r\nJustament, amb motiu de remetre un exemplar de l\u2019obra al seu amic Llombart, aquest li feu una nota encomi\u00e0stica en el peri\u00f2dic literari quinzenal que dirigia, Lo Rat Penat, \u00f2rgan de la instituci\u00f3 hom\u00f2nima.\r\nLes marors en Lo Rat Penat a inicis de la d\u00e8cada dels 80 portaren Roig a assumir diversos c\u00e0rrecs successius en l\u2019entitat. En fou vocal (entre 1886-1888), president dels Jocs Florals (1888-1889) vocal de nou (1889-1890), vicepresident de la Comissi\u00f3 de Teatre (1894-1895) i vocal una altra vegada (1896-1897). En aquells \u00faltims anys d\u2019activitat, estren\u00e0 al Russafa la sarsuela en castell\u00e0 Los dos esclavos (1886), el joguet El barber del carrer\u00f3 (1887), aport\u00e0 un poema a la Corona po\u00e8tica teixida en honor de la Musa del X\u00faquer..., \u00e9s a dir, el suec\u00e0 Josep Bernat i Baldov\u00ed (1887), va participar activament en l\u2019homenatge a Romeu el novembre de 1888 a Sagunt, compongu\u00e9 i estren\u00e0 el drama Romeu! (1889) i public\u00e0 poesies festives per a les revistes La Degolla i Les Dansetes en 1890.\r\nRoig mor a Val\u00e8ncia el 3 d\u2019abril de 1898, un Diumenge de Rams, als 54 anys, fet que sorpr\u00e9n el seu cercle d\u2019amistats. L\u2019endem\u00e0, la fam\u00edlia i una comitiva de socis de Lo Rat Penat acompanyaven el f\u00e8retre en el tren fins al cementeri de B\u00e9tera, on la fam\u00edlia disposava d\u2019un pante\u00f3. La mort del seu amic Llombart en 1893 l\u2019anim\u00e0 a continuar comprom\u00e9s en Lo Rat Penat, que ja no abandonaria fins que li arribara l\u2019hora final. Arrere quedaven diverses col\u00b7laboracions po\u00e8tiques molt del gust de l\u2019\u00e8poca, dues sarsueles i tretze obres teatrals de fortuna diversa, amb el m\u00e8rit afegit que algunes com El tonto del panerot o Un jutge municipal es convertiren en peces de repertori i continuaren representant-se encara fins a ben entrat el segle XX."}, {"id": 705, "name": "Alfons", "surname": "Roig", "conjunction": "", "second_surname": "Izquierdo", "url": "/biografies/roig-izquierdo-alfons", "image": "/media/biography/image/roig_izquierdo_alfons.tif", "birth_date": 1903, "dead_date": 1987, "short_description": "Sacerdot, professor i cr\u00edtic d\u2019art\r\nFill de Pepe l\u2019Obrer, mestre d\u2019obres al mas dels Morris, va viure a Agres, en la falda de la serra de Mariola fins al 1916. Va entrar a formar part de l\u2019escolania del santuari del poble fins a la seua entrada en el Seminari Conciliar Central de Val\u00e8ncia en 1916, on va estudiar fins al 2 d\u2019octubre de 1919, quan va arribar a la Casa-Noviciat de l\u2019Orde Redemptorista de Nava del Rey (Valladolid).\r\nL\u2019any 1920 va iniciar els estudis religiosos al Seminari dels Pares Redemptoristes d\u2019Astorga (Lle\u00f3). En 1926 va ser ordenat sacerdot dioces\u00e0 a Val\u00e8ncia. La seua primera missi\u00f3 parroquial fou a Pinet en 1928, on va tindre molt de temps lliure per fer excursions a la muntanya, llegir, estudiar i descobrir la coneguda Ermita del Mont Sant. En 1931, el sacerdot va abandonar Pinet i va traslladar-se a la de Sant Joan de Ribera de Val\u00e8ncia, on va ser nomenat coadjutor de la parr\u00f2quia. All\u00ed va interessar-se per l\u2019art sacre i per q\u00fcestions lit\u00fargiques i pastorals, i va dur a terme algunes activitats pastorals no massa freq\u00fcents en aquells temps, com foren els campaments juvenils. A m\u00e9s, va escriure Cinco a\u00f1os de actuaci\u00f3n en San Juan de la Ribera, del qual no s\u2019ha conservat el contingut com a conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019esclat de la Guerra Civil, que va sorprendre Alfons Roig en Serra, de campament amb els joves de la seua parr\u00f2quia, d\u2019on va haver de fugir a Rocafort, B\u00e9tera i Barco de \u00c1vila per no ser detingut pels milicians. Es coneix que, a finals dels anys 30, Roig va mantindre relacions amb Luis Lucia, dirigent de la Dreta Regional Valenciana.\r\nEn 1939 va tornar a la seua parr\u00f2quia de Sant Joan de Ribera, que va haver de restaurar per l\u2019incendi patit a l\u2019inici de la Guerra Civil. Aix\u00ed mateix, va formar una Schola de Cant Gregori\u00e0 que organitzava cada any concerts per tal de celebrar l\u2019aniversari del motu proprio de Pius X \u00abTra le sollecitudini\u00bb. Per aquell temps, Alfons Roig va assistir a l\u2019Exposici\u00f3 Internacional d\u2019Art Sacre a Vit\u00f2ria, l\u2019impulsor de la qual era Eugeni d\u2019Ors, cap del Servei Nacional de Belles Arts, a qui considerava un gran mestre. La bona amistat del capell\u00e0 amb d\u2019Ors el va ajudar a aconseguir una pla\u00e7a de professor de Lit\u00fargia i Cultura Cristiana a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles a Val\u00e8ncia. Aquesta tasca, que dur\u00e0 a terme entre els anys 1939 i 1974 \u2013amb algunes pauses per viatges a Europa\u2013, li va permetre tindre com a alumnes alguns dels artistes valencians m\u00e9s reconeguts: Eusebio Sempere, Juan Genov\u00e9s, Manuel Hern\u00e1ndez Momp\u00f3, Andreu Alfaro, Manolo Vald\u00e9s i Juan de Ribera Berenguer. L\u2019estiu del 1945 va viatjar a Portugal amb l\u2019objectiu de refor\u00e7ar el seu inter\u00e9s per la renovaci\u00f3 lit\u00fargica i l\u2019art sacre, aix\u00ed com per poder contemplar l\u2019art fora de casa.\r\nA la tardor de 1946 va traslladar-se a Roma per iniciar noves vies de contacte amb el moviment lit\u00fargic europeu i amb els corrents d\u2019art sacre que recorrien Europa. Va llicenciar-se en Arqueologia Cristiana en l\u2019Institut Pontifici i fou alumne del Pontifici Col\u00b7legi Espanyol de Sant Josep, que es dedicava a la formaci\u00f3 superior dels sacerdots. Durant la seua estada a Roma va mantindre relaci\u00f3 amb artistes com Mar\u00eda Zambrano i Eusebio Sempere. En tornar de Roma el 1948, va ser nomenat professor d\u2019Arqueologia Cristiana, Hist\u00f2ria de l\u2019Art i Est\u00e8tica en el Seminari Metropolit\u00e0 de Val\u00e8ncia (Montcada) i se li va atribuir la lectura i comentari d\u2019autors espanyols. Era dels pocs professors que parlava d\u2019art contemporani als alumnes de l\u2019escola. \r\nL\u2019any 1953 va visitar Par\u00eds, moment que va marcar l\u2019inici de les seues interaccions amb la ciutat. Amb l\u2019ajuda de l\u2019estudi\u00f3s d\u2019art Jacques Lassaigne, va desenvolupar amistats amb diversos artistes, com Poliakoff, Manessier, Vano i Vera, Arp, Larionov i Gontxarova, entre d\u2019altres, amb els quals debatia sobre art. A m\u00e9s, va col\u00b7laborar amb la revista L\u2019Art Sacr\u00e9 i, el 1956, va rebre una beca del govern franc\u00e9s per estudiar arquitectura religiosa francesa moderna. Aix\u00f2 li va permetre explorar i aprendre en diversos pa\u00efsos europeus, com ara Fran\u00e7a, Su\u00efssa, It\u00e0lia i, en 1958, va rebre l\u2019Officier des Palmes Acad\u00e9miques del govern franc\u00e9s. L\u2019eclesi\u00e0stic se sentia fascinat per la Comunitat de Taiz\u00e9, per\u00f2 es trobava al marge de les relacions institucionals. El 1960 li van concedir una beca addicional per estudiar arquitectura religiosa moderna a Alemanya. \r\nL\u2019any 1969, Alfons Roig va heretar l\u2019Ermita de Llutxent, a la Vall d\u2019Albaida, on va fer llargues estades fins a la seua mort en 1987. L\u2019ermita va convertir-se en un lloc de trobada del valencianisme, dels artistes moderns i de l\u2019ecumenisme cristi\u00e0 dels germans de Taiz\u00e9 i va obrir les seues portes a qualsevol persona que necessitava un lloc tranquil per reflexionar o ser lliure. Rebia regularment visites i s\u2019organitzaven converses entre els seguidors de Roig i pintors, escultors, arquitectes, diplom\u00e0tics i sacerdots. En 1974 va deixar la doc\u00e8ncia i va comen\u00e7ar a treballar en la restauraci\u00f3 de l\u2019ermita amb l\u2019ajuda de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia,\u00a0 instituci\u00f3 a la qual va donar en 1985 la seua col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art, que inclou obres de Vasarely, Julio Gonz\u00e1lez, Millares o Kandinsky. Per retre homenatge a la seua figura, la instituci\u00f3 provincial va crear en 1981 uns premis d\u2019art de car\u00e0cter biennal que porten el seu nom i reconeixen els que s\u2019inicien en el camp de les arts pl\u00e0stiques i visuals per tal de\u00a0 promoure tant la labor creativa com la investigaci\u00f3 entorn de la cultura art\u00edstica contempor\u00e0nia valencianes.\r\nAlfons Roig va publicar diversos treballs: El arte de hoy y la Iglesia (1954), La pintura religiosa de Georges Rouault (1959), Julio Gonz\u00e1lez (1960), En la muerte de \u00c1ngel Ferrant (1961), Picasso en Barcelona (1962), Di\u00e1logo de la Iglesia con el mundo moderno de la Arquitectura (1964), Art viu del nostre temps (1982), Ermita de la Mare de D\u00e9u de la Consolaci\u00f3 de Llutxent (1983) i Ronda dels ve\u00efns de l\u2019ermita (1985). A m\u00e9s, va col\u00b7laborar en la revista Sa\u00f3 entre els anys 1977 i 1986.\r\nEls \u00faltims dies de vida va rebre assist\u00e8ncia en la resid\u00e8ncia parroquial de la col\u00b7legiata de Gandia, on va morir. Va ser enterrat en el cementeri de Llutxent. Un any despr\u00e9s de la seua mort, van enllestir l\u2019exposici\u00f3 \u00abAlfons Roig\u00bb per a mostrar p\u00fablicament la donaci\u00f3 que havia fet Roig tres anys abans. Els amics d\u2019Alfons que van col\u00b7laborar en el cat\u00e0leg \u2013afegint testimonis de gent propera com Joan Fuster, Jos\u00e9 Luis L. Aranguren, Vicent Ventura, Doro Balaguer\u2026\u2013 van expressar el seu agra\u00efment i admiraci\u00f3 per aquest sacerdot que va dedicar la seua vida a apreciar l\u2019art viu. El 2007, el MuVIM va publicar el llibre-cat\u00e0leg Alfons Roig (1903-1987). Una vida dedicada a l\u2019art, que inclo\u00efa textos personals de Juan Manuel Bonet, Carlos Plasencia i Josep Monter, fruit d\u2019una exposici\u00f3 monogr\u00e0fica dedicada a l\u2019eclesi\u00e0stic al Col\u00b7legi Major Rector Peset de la Universitat de Val\u00e8ncia. M\u00e9s tard, en 2017, el MuVIM tamb\u00e9 va realitzar una exposici\u00f3 sobre Roig amb documentaci\u00f3 personal conservada en la biblioteca del museu, titulada \u00abAlfons Roig i la Generaci\u00f3 del 27\u00bb."}, {"id": 372, "name": "Germinal", "surname": "Ros", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/ros-marti-germinal", "image": "/media/biography/image/ros_marti_germinal.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 2006, "short_description": "Periodista i escriptor\r\nEl seu entorn familiar va estar marcat per idees republicanes, d'esquerres i agn\u00f2stiques. El seu avi matern, Rafael Mart\u00ed i Pag\u00e8s era un treballador de la terra i fou regidor republic\u00e0 a Blanes. La seua avia materna, Isabel Burcet tenia una botiga de comestibles. L'avi patern, natural de Lloret de Mar era navegant i l'avia materna va morir al seu part. El pare de Germinal, Joan Ros al quedar-se orfe fou ingressat als Escolapis de Sarri\u00e0 per\u00f2 va restar rebel davant l'estructura militar de la instituci\u00f3. Natural de Lloret comptava amb un fort component anticlerical per l'experi\u00e8ncia que va viure als Escolapis. Sa mare Dolors Mart\u00ed estigu\u00e9 molt influenciada de la ideologia del seu pare afirmant-se com agn\u00f2stica. Els pares de Germinal varen contraure matrimoni el 1906 mitjan\u00e7ant un matrimoni civil donat seguint els seus principis. D'aquest matrimoni va n\u00e0ixer altra filla anomenada Rosa.\r\nEn 1931 va contraure matrimoni amb Maria Nadal en Alacant, lloc on tenia fixada la resid\u00e8ncia en aquell moment. El 23 de maig de 1941, va tenir lloc el seu segon matrimoni amb Aurora Ramos Ruiz, natural de Santander, amb qui varen tenir quatre fills: Palmira, H\u00e8lios, Silvia i Elsa, i tres n\u00e9ts Nelly, Stephane i Florence.\r\nEls seus primers estudis els va cursar a l'escola Horaciana Laica de Lloret de Mar que es va inaugurar el 29 de juny de 1907 i fou tancada en 1909. Fins els 15 anys va viure a la seua ciutat natal on va treballar en feines relacionades amb la construcci\u00f3 que no li donaren massa bons resultats, aix\u00ed que en 1926 va emigrar a Fran\u00e7a on treball\u00e0 a una f\u00e0brica de taps a Mezin (Gascunya). L'any seg\u00fcent a causa d'un accident a la m\u00e0 va tornar a Catalunya perqu\u00e8 no podia treballar a Fran\u00e7a i inici\u00e0 un treball com a viatjant d'un laboratori farmac\u00e8utic de Barcelona, Andr\u00f3maco. La seua feina era promoure arreu de l'Estat espanyol un reconstituent anomenat Glefina que era un extracte de fetge de bacall\u00e0 i un xarop anomenat Lasa. En 1929 fou enviat a Salamanca on va establir contacte amb estudiants tot i que ell no tenia el batxillerat i on coneix a personalitats com l'advocat socialista Jos\u00e9 Andr\u00e9s i Manso, Wilfredo Lang, Miquel Moya, entre d'altres.\r\nEn 1930 fou traslladat a Alacant on va viure un ambient d'ampla llibertat d'expressi\u00f3 on es va fer soci de l'Ateneo d'Alacant tenint el seu primer c\u00e0rrec com a vocal de l'entitat, i tamb\u00e9 es va fer soci de la Juventud Republicana ambd\u00f3s entitats recentment obertes. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar al setmanari Juventud (que es va deixar de publicar amb l'arribada de la Rep\u00fablica) i tamb\u00e9 un poc al diari republic\u00e0 El Luchador. En aquest nou ambient va participar a la Vaga General revolucion\u00e0ria de desembre de 1930 i a la campanya electoral que va tenir com a resultat l'establiment de la Segona Rep\u00fablica el 14 d'abril de 1931.\r\nEn febrer de 1931 va participar en la constituci\u00f3 del Partido Radical Socialista amb el c\u00e0rrec de secretari del primer comit\u00e8 local d'Alacant. Per\u00f2 el partit pat\u00ed una escissi\u00f3 arrel que pact\u00e0 amb alguns republicans conservadors per a les eleccions de 1931. Ros que no compartia aquesta iniciativa va posicionar-se en l'escissi\u00f3 del partit, l'Izquierda Radicalsocialista de Joan Botella Asensi. Ser\u00e0 prou m\u00e9s tard que ingressar\u00e0 al PCE.\r\nCal destacar la seua activitat period\u00edstica i el seu inter\u00e8s per defendre la llibertat d'expressi\u00f3 participant en la creaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 de noves publicacions informatives. Comen\u00e7\u00e0 a publicar a la revista Rebeldia,\u00a0amb Josep Bu\u00efl i Alfred Badenas que comptaven amb nombrosos col\u00b7laboradors com Avenir Rosell o Hidelgart Rodr\u00edguez. Era una revista destinada a joves ja foren llibertaris, comunistes, socialistes o republicans. Mentre estava a Izquierda Radicalsocialista va dirigir el setmanari La Lucha.\r\nL'octubre de 1933 fou un dels fundadors de l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista de la ciutat, al costat d'\u00c0ngel Pascual, com a president, l'escriptor Enric Valor, Josep Ferr\u00e0ndiz, Rafael Blasco, Emili Costa i Rafael Anton Carratal\u00e0, entre molt altres.\r\nA l'inici de la Guerra Civil, s'afili\u00e0 al PCE, i va estar a la base naval de Cartagena.\u00a0Ajud\u00e0 a la creaci\u00f3 del diari pol\u00edtic i informatiu\u00a0Nuestra Bandera. Aquesta publicaci\u00f3 va passar a anomenar-se\u00a0Venceremos\u00a0\u2014edici\u00f3 del PCE a Cartagena\u2014 destru\u00efda la seu per un bombardeig varen ressorgir amb el nom\u00a0Unidad.\u00a0Quant va passar tot a\u00e7\u00f2 fou enviat immediatament al front del Llevant i l'enviaren a la redacci\u00f3 de\u00a0La Vanguardia\u00a0com a redactor en cap i despr\u00e9s com a director.\r\nEn els \u00faltims dies de la guerra, el 28 de mar\u00e7 de 1939, va embarcar a Alacant en el vaixell carboner Stanbrook. La seua dona, que va restar en Alacant, fou empresonada i mor\u00ed \u2014fora de la pres\u00f3\u2014 el 14 de juliol de 1939. Ros va aplegar al port d'Oran, en Alg\u00e8ria, i quinze dies despr\u00e9s d'haver atracat el vaixell els deixaren baixar per dur-los al camp de concentraci\u00f3 de Relizane. Finalment va aconseguir que el deixaren sortir del pa\u00eds amb la promesa d'un visat per anar a Xile que li entregarien al consolat de Par\u00eds amb la mala sort que va aplegar a la capital francesa l'1 de setembre de 1939 amb l'inici de la Segona Guerra Mundial i no va poder sortir de Fran\u00e7a. Va acabar en Arromanches, a Normandia, com a refugiat fins que va aconseguir un treball de x\u00f2fer i va con\u00e8ixer a la seua segona esposa.\r\nA Fran\u00e7a va seguir la seua activitat pol\u00edtica. Va coordinar Solidaridad Espa\u00f1ola per ajudar als refugiats espanyols, tot i que tamb\u00e9 varen ajudar durant l'ocupaci\u00f3 alemanya a malalts i ferits. Tamb\u00e9 va formar part del comit\u00e8 France-Espagne on es varen adherir els grans partits francesos PCF (comunista), SFIO (socialista i radical-socialista) i MRP (dem\u00f2crata-cristi\u00e0) i les sindicals obreres CGT (comunista) i CFTC (treballadors cristians).\r\nEl 1975 en jubilar-se va tornar al seu poble natal de Lloret de Mar. El 1979 a les primeres eleccions municipals democr\u00e0tiques fou elegit regidor d'Ensenyament i Estad\u00edstica pel PSUC.\r\nA Lloret de Mar a banda de la seua rellevant activitat pol\u00edtica va participar tamb\u00e9 en la vida c\u00edvica del seu poble, fundant l'Associaci\u00f3 Popular d'Amics de la Cultura de Lloret de Mar, l'Associaci\u00f3 Entorn a la Malaltia d'Alzheimer, l'Escolta d'adults i la Llar dels jubilats, alhora que va formar part del grup DEMALL (Defensa del Medi Ambient de Lloret)."}, {"id": 765, "name": "Anna Maria", "surname": "Ros", "conjunction": "i", "second_surname": "Miragall", "url": "/biografies/ros-miragall-anna-maria", "image": "/media/biography/image/ros_miragall_annamaria.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 1997, "short_description": "Docent, escriptora i activista\r\nDespr\u00e9s dels estudis primaris i secundaris a l\u2019escola p\u00fablica de Xeraco, curs\u00e0 Magisteri a Val\u00e8ncia i comen\u00e7\u00e0 a treballar com a mestra al barri del Crist d\u2019Aldaia, fins al 1979. Un any despr\u00e9s comen\u00e7\u00e0 a militar en el moviment de solidaritat amb l\u2019Am\u00e8rica Llatina i \u00c0frica CEDSALA, i particip\u00e0 a Alzira amb la brigada de suport de l\u2019STEPV amb motiu de la pantanada de Tous. Des de 1981 treball\u00e0 en escoles del Port de Sagunt, primer al CP Cervantes i m\u00e9s tard al CP Vilamar. En 1983 intervingu\u00e9 en la brigada solid\u00e0ria a Nicaragua i assist\u00ed al I Congr\u00e9s dels Moviments de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica a Barcelona. Particip\u00e0 en la campanya contra la celebraci\u00f3 del V Centenari a Barcelona i coordin\u00e0 Conquista y colonizaci\u00f3n. Materiales para la cr\u00edtica, uns materials col\u00b7lectius elaborats pel Seminari Projectes Curriculars de l\u2019Escola d\u2019Estiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en 1990 per treballar la colonitzaci\u00f3 d\u2019Am\u00e8rica Llatina, que cont\u00e9 un conjunt de suggeriments did\u00e0ctics i fonts i recursos de treball per a l\u2019alumnat. Com a membre destacada de l\u2019Escola d\u2019Estiu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, va dirigir el Seminari d\u2019Educaci\u00f3 Emancipat\u00f2ria i Intercultural. En 1993 coordin\u00e0 l\u2019exposici\u00f3 itinerant \u00abRedescubrir Am\u00e9rica Latina\u00bb i prengu\u00e9 part en el I Congreso de Educaci\u00f3n para el Desarrollo.\r\nCom a llicenciada en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia i professora d\u2019institut, es va implicar activament en la recollida de material escolar per al poble de Cuba. En 1995 fou elegida delegada al VI Congr\u00e9s de l\u2019STEPV i va promoure activitats de solidaritat amb el S\u00e0hara. Era col\u00b7laboradora del butllet\u00ed del sindicat, anomenat Allioli. Quaderns de l\u2019ensenyament del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEn els \u00faltims anys, Anna Ros va preparar diversos materials did\u00e0ctics sobre el Magrib i el m\u00f3n \u00e0rab, com ara El Magrib, la riba sud de la Mediterr\u00e0nia: problemes del m\u00f3n contemporani (Nau Llibres, 1997, tamb\u00e9 en versi\u00f3 castellana). Pel novembre de 1998, p\u00f2stumament, isqu\u00e9 a la llum en la mateixa editorial el treball col\u00b7lectiu El mundo \u00e1rabe y el Mediterr\u00e1neo. Un any m\u00e9s tard, en una edici\u00f3 modesta per\u00f2 ben interessant, es va publicar a Alboraia, en Alqueria Al-Azraq, un recull titulat Anna Maria Ros i Miragall (1954-1997): textos, amb els materials que tenia entre mans poc abans de morir, pensats per a ser emprats en cursos o seminaris o en projectes editorials. En tots els casos, \u00e9s pal\u00e9s el vessant intel\u00b7lectual, l\u2019alta qualitat de les reflexions i propostes que acompanyaven el comprom\u00eds d\u2019aquesta saforenca. Hi predominen els textos sobre renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, els moviments de solidaritat i el m\u00f3n \u00e0rab i musulm\u00e0, espais en els quals Anna Ros havia centrat la seua producci\u00f3 en els \u00faltims anys. Tamb\u00e9 s\u2019hi inclou un apartat de reflexions te\u00f2riques de caire historiogr\u00e0fic. En el volum es pot trobar una aproximaci\u00f3 biogr\u00e0fica il\u00b7lustrativa de Ros, on es perfila la seua traject\u00f2ria social i pol\u00edtica i el seu comprom\u00eds amb les distintes organitzacions en qu\u00e8 es va implicar: CEDSALA, STEPV, MRP Escola d\u2019Estiu, Entrepobles. Com assenyala la introducci\u00f3, en el text \u00abes percep la radicalitat, la visi\u00f3 cr\u00edtica, la finesa en la relaci\u00f3 d\u2019idees, la sensibilitat per la multitud de problem\u00e0tiques que van ser objecte del seu inter\u00e9s, la solidesa de les seues argumentacions i la frescor de la seua intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb.\r\nDes de la seua mort en 1997, als quaranta-tres anys, han estat diverses les ocasions en qu\u00e8 els amics i amigues del Moviment de Renovaci\u00f3 Pedag\u00f2gica Escola d\u2019Estiu, del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l\u2019Ensenyament i d\u2019Entrepobles, entre altres, han mantingut viva la seua mem\u00f2ria. Durant aquest temps, Jos\u00e9 Antonio Ant\u00f3n Valero, company d\u2019Anna, es va dedicar a rescatar de l\u2019ordinador i dels arxius familiars documents i materials que duia entre mans fins que les forces li ho van permetre. Aquests treballs, convenientment classificats, es poden consultar a la Biblioteca P\u00fablica de Xeraco, en un recull que repassa l\u2019obra d\u2019una mestra que va fer de la professi\u00f3 i la vida un exercici de solidaritat sense fronteres.\r\nEl dissabte 11 de novembre del 2000, l\u2019Ajuntament de Xeraco va inaugurar un carrer nou molt pr\u00f2xim als centres educatius de la localitat amb el nom de la mestra i sindicalista. L\u2019acte va reunir la fam\u00edlia i desenes d\u2019amics i amigues, companys de lluita i de treball, que van aprofitar l\u2019ocasi\u00f3 del descobriment del taulell cer\u00e0mic amb el seu nom per a retre-li un darrer homenatge. En l\u2019acte d\u2019inauguraci\u00f3, l\u2019alcalde, Ferran Bof\u00ed; el regidor Antoni Mart\u00ed, i Jos\u00e9 A. Ant\u00f3n van glossar en sengles intervencions el perfil hum\u00e0 de l\u2019homenatjada. L\u2019obertura del carrer al seu poble expressava el reconeixement de la societat al treball incansable d\u2019Anna Ros a l\u2019escola i a l\u2019institut, a la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica i al comprom\u00eds internacionalista amb els m\u00e9s pobres. En el 2002, l\u2019Ajuntament de Xeraco va publicar el llibre Una veu solid\u00e0ria. Anna Ros Miragall, un aplec de 176 p\u00e0gines amb semblances i articles seus sobre el sistema educatiu, el m\u00f3n musulm\u00e0, interculturalitat, desenvolupament, transversalitat, etc. En el 2010, la secci\u00f3 sindical de l\u2019STEPV de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia va crear el Premi de Poesia Anna Ros i Miragall per a composicions sobre feminisme. La Bicicletada Feminista del 8 de Mar\u00e7 del 2022, organitzada per la Xarxa Feminista la Safor-Valldigna, va estar dedicada a ella.\r\nCom a mestra, escriptora, sindicalista i feminista, representa la figura d\u2019una intel\u00b7lectual i activista solid\u00e0ria, compromesa amb la just\u00edcia social i el seu pa\u00eds durant tota la vida, en la lluita per conquerir les llibertats i la democr\u00e0cia, a l\u2019escola i a l\u2019institut, en el treball sindical, en la tasca internacionalista\u2026 En definitiva, en tots els fronts on va ser present."}, {"id": 775, "name": "Honorat", "surname": "Ros", "conjunction": "i", "second_surname": "Pardo", "url": "/biografies/ros-pardo-honorat", "image": "/media/biography/image/ros_pardo_honorat.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2023, "short_description": "Pol\u00edtic, ensenyant, escriptor i activista\r\nVa fer els estudis del presbiterat a Val\u00e8ncia, i el 25 de juliol de 1967 fou destinat a la parr\u00f2quia de la Vall d'Alcal\u00e0. Despr\u00e9s, va passar a la Parr\u00f2quia de Jes\u00fas Mestre de Val\u00e8ncia. Va abandonar el ministeri, es va secularitzar i en 1975 es cas\u00e0 amb la mestra Francesca Serra Nadal (1952-2017), amb qui tingu\u00e9 dos fills, Fran i Andreu.\r\nHonorat Ros va obtindre el t\u00edtol de mestre d\u2019Ensenyament Primari en 1974 i era llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (1996). Des de les beceroles de l\u2019ensenyament en valenci\u00e0, va participar activament en el moviment unitari de mestres del Pa\u00eds Valenci\u00e0 a partir del qual es va constituir el Sindicat de Treballadors de l\u2019Ensenyament del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (STE-PV), que va reivindicar de manera capdavantera, des de 1976, la incorporaci\u00f3 del valenci\u00e0 a l\u2019ensenyament. Va ser representant dels professors d\u2019EGB de la demarcaci\u00f3 de Val\u00e8ncia per elecci\u00f3 democr\u00e0tica convocada pel Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia i coordinador dins de la representaci\u00f3 estatal dels mestres de les q\u00fcestions relacionades amb la incorporaci\u00f3 de les lleng\u00fces pr\u00f2pies de les comunitats aut\u00f2nomes a l\u2019ensenyament (1976-1978).\r\nPels anys de la Transici\u00f3 fou membre del grup d\u2019ensenyants per a la confecci\u00f3 de llibres de text de valenci\u00e0, coordinat per Manuel Sanchis Guarner (1976-1977). Amb Alfons Lloren\u00e7 fou coautor del primer llibre publicat al Pa\u00eds Valenci\u00e0 per al grau mitj\u00e0 de coneixements de llengua: Pany i clau: gram\u00e0tica normativa de grau mitj\u00e0 per a \u00fas dels xics valencians (Castell\u00f3 de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1977) i del text per a l\u2019ensenyament mitj\u00e0 Pams i jovades (1981). Particip\u00e0 en els cursos 1978-1979 i 1979-1980 en el Pla Experimental d\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0 com a mestre de llengua al CP de Real de Montroi.\r\nResidint la fam\u00edlia a Alc\u00e0sser (l\u2019Horta Sud), va ser regidor municipal entre 1984 i 2003. Amb el govern socialista de la Generalitat Valenciana es va convertir en all\u00f2 que s\u2019anomenava aleshores un \u00abassessor de valenci\u00e0\u00bb, anava de centre en centre i va estar en tot el proc\u00e9s de redacci\u00f3 de la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0. Va ser coordinador per a l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 (1983-1985), director del Programa d\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0 (1985-1987), cap del Gabinet d\u2019\u00das del Valenci\u00e0 (1987-1991), cap de l\u2019\u00c0rea de Coordinaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de la Direcci\u00f3 General de Pol\u00edtica Ling\u00fc\u00edstica (1991-1992) i cap del Servei d\u2019\u00das Oficial i Acreditaci\u00f3 de Coneixements del Valenci\u00e0 (1992-1997).\r\nVan ser catorze anys d\u2019intensa activitat en qu\u00e8 es van posar les bases de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica valenciana, tal com ell recordava en un dels darrers articles seus en la revista Sa\u00f3. Llavors va coordinar l\u2019edici\u00f3 de La Communaut\u00e9 Valencienne: un Pays avec langue propre (Conselleria de Cultura Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia, 1990); del llibre Balan\u00e7 i perspectives de la promoci\u00f3 del valenci\u00e0 1983-1993 (Generalitat Valenciana, 1994); autor de \u00abL\u00ednies b\u00e0siques i \u00e0rees d\u2019actuaci\u00f3 de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica a la Comunitat Valenciana\u00bb, dins del llibre I Congr\u00e9s de l\u2019Escola Valenciana (1995); de La Llei d\u2019\u00das i Ensenyament i disposicions que la desenvolupen (1991) i de Programa per a la promoci\u00f3, dinamitzaci\u00f3 i coordinaci\u00f3 dels serveis ling\u00fc\u00edstics (1992).\r\nEl 15 de juny de 2001 fou elegit membre de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, responsabilitat de la qual prengu\u00e9 possessi\u00f3 el 23 de juny del 2001. Va cessar com a membre de l\u2019AVL el 16 de juny del 2021 arran del proc\u00e9s de renovaci\u00f3 de c\u00e0rrecs. A l\u2019AVL va continuar en l\u2019\u00e0rea de treball que millor coneixia, la de l\u2019an\u00e0lisi social i el foment; per aix\u00f2, va coordinar l\u2019elaboraci\u00f3 dels dos volums del Llibre blanc de l\u2019\u00fas del valenci\u00e0; La LUEV, cam\u00ed de futur: estatus jur\u00eddic del valenci\u00e0 i valoracions del proc\u00e9s de promoci\u00f3 i altres publicacions sobre sant Vicent Ferrer i Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (Pobles del Mural: antologia del Mural del Pa\u00eds Valenci\u00e0).\r\nCom a escriptor enamorat de la Vall d\u2019Alcal\u00e0, on tenia resid\u00e8ncia, va preparar La Vall d\u2019Alcal\u00e0, Vall d\u2019Al-Azraq (1994), Educaci\u00f3 ambiental i esports de muntanya (1999) i La Vall d\u2019Alcal\u00e0, Alcal\u00e0 de la Jovada i Beniaia (2002). Tamb\u00e9 va dedicar p\u00e0gines al patrimoni del seu poble natal en el llibre elaborat amb Ricardo Santarrufina, La Parroquia de Vinalesa, 550 a\u00f1os de historia (2022).\r\nL\u2019afable i reconegut Honorat Ros va rebre l\u2019homenatge de l\u2019associaci\u00f3 Guaix en el Sopar de Tardor del 2009, dins del 23\u00e9 aniversari de les Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 a la comarca de l\u2019Horta Sud. L\u2019homenatjat va encoratjar els presents a continuar el cam\u00ed sense defallir i accentu\u00e0 el seu discurs d\u2019agra\u00efment sobre la necessitat de caminar sota el paraigua de la unitat i \u00abper damunt de les coses que ens diferencien. \u00c9s m\u00e9s important all\u00f2 que ens agermana que el que ens provoca rebuig\u00bb."}, {"id": 434, "name": "Ismael", "surname": "Rosell\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Zurriaga", "url": "/biografies/rosello-zurriaga-ismael", "image": "/media/biography/image/rossello_zurriaga_ismael.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1967, "short_description": "Escriptor i activista cultural\r\nVa n\u00e9ixer al si d'una fam\u00edlia molt nombrosa. El pare, mestre del poble durant trenta-tres anys, completava els seus ingressos fent de fuster i ebenista. Tot i aix\u00ed, nom\u00e9s dos dels germans arribaren a fer estudis: Josep, el major, i Ismael, que va fer els estudis de Magisteri, assistint a les classes preparat\u00f2ries a l'Acad\u00e8mia Mercantil del carrer del P\u00f2pul, de Val\u00e8ncia (1917), i hostatjant-se a una pensi\u00f3 del carrer de Cavallers, on coincid\u00ed amb d'altres estudiants valencianistes. Va obtindre el t\u00edtol de mestre el 1919, encara que mai va arribar a exercir a l'escola.\r\nEl 1920 va seguir els cursos de valenci\u00e0 que el pare Llu\u00eds Fullana donava a la c\u00e0tedra de llengua valenciana, fundada pel Centre de Cultura Valenciana a l'Institut d'Idiomes de l'Estudi General de Val\u00e8ncia.\r\nEn la seua formaci\u00f3 valencianista van ser molt importants l'acc\u00e9s a una \u00e0mplia biblioteca de temes valencians de l'amo de la rellotgeria Llorens del carrer de Sant Vicent.\r\nDurant molts anys, va treballar com a gerent de la f\u00e0brica de licors Bernardo Vila i fills, de Val\u00e8ncia, tasca que va compaginar amb la seua activitat pol\u00edtica i cultural.\r\nCom activista cultural, va ser un dels impulsors de l'Oficina d'Acci\u00f3 creada per Carles Salvador el 1921, i que compt\u00e0 amb la feina d'Enric Orts, Robert Mor\u00f2der, Enric Valor i Gaet\u00e0 Huguet, entre d'altres. Una de les feines m\u00e9s destacades eren els cursos de valenci\u00e0 per correspond\u00e8ncia, essent Rosell\u00f3 un dels professors que corregia els exercicis.\r\nEl 7 de febrer de 1934 es va constituir l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana (APEV) amb Antoni Tar\u00edn i Sales (president), Carles Salvador, Enric Orts, Robert Mor\u00f2der, Enric Valor, Lambert Castell\u00f3, Gaet\u00e0 Huguet i Segarra, Emili Be\u00fct, Pasqual Asins, Enric Soler i Godes i Ismael Rossell\u00f3, que n'era tresorer, responsable de la secci\u00f3 de publicacions i director del butllet\u00ed. L'APEV va convocar un curs de valenci\u00e0 per correspond\u00e8ncia i un curs de morfologia, per a difondre les Normes de Castell\u00f3; a m\u00e9s a m\u00e9s es va proposar crear una xarxa de biblioteques (El Cam\u00ed, n\u00fam. 125, 4 d'agost de 1934).\r\nTot i que no es dedic\u00e0 a la literatura, va conc\u00f3rrer el 1917 als Jocs Florals de Lo Rat-Penat, obtenint l'acc\u00e8sit segon per l'obra Flor d'hores, i el 1931 va publicar Espill de bon amor, a la col\u00b7lecci\u00f3 Nostra Novel\u00b7la (n\u00fam. 52, 9 de maig de 1931).\r\nLa seua lluita per la normalitzaci\u00f3 i dignificaci\u00f3 de la llengua va ser una constant al llarg de tota la seua vida, tant com a professor de valenci\u00e0 com publicant articles a la premsa valencianista dels anys de la Rep\u00fablica. Aix\u00ed, amb el seu nom o amb el pseud\u00f2nim de Gil d'Olocau, va escriure a dinou dels trenta-dos n\u00fameros que es van editar d'Avant, setmanari aparegut a Val\u00e8ncia entre el 1930 i 1931, redactat \u00edntegrament en catal\u00e0, que actuava com a portaveu de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, partit del qual en va ser un dels fundadors. La seva l\u00ednia pol\u00edtica era d'esquerra democr\u00e0tica, i fou aferrissada defensora de l'obtenci\u00f3 d'un estatut d'autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (\u00abLa senyera, l'himne i els t\u00f2pics\u00bb, Avant n\u00fam. 7, 25 d'octubre de 1930 i \u00abL'estatut, \u00e9s l'hora de Val\u00e8ncia\u00bb, Avant n\u00fam. 31, 12 de setembre de 1931).\r\nTamb\u00e9 va publicar a Acci\u00f3 Valenciana,\u00a0una publicaci\u00f3 que\u00a0va eixir al carrer el 15 d'abril de 1930, quan un grup de joves professors i estudiants, entre els quals es trobaven Emili G\u00f3mez Nadal i Manuel Sanchis Guarner, impulsaren la creaci\u00f3 d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, entitat transversal valencianista i pancatalanista que apel\u00b7lava a treballar per al Pa\u00eds Valenci\u00e0 des de la perspectiva de tot el domini ling\u00fc\u00edstic. La llengua i el principi de les nacionalitats esdevingueren l'eix reivindicatiu i de debat. Sobre els dos temes va escriure Ismael Rosell\u00f3 (\u00ab\u00a1\u00a1\u00a1ERROS!!! Valencia i lo desamor\u00bb Acci\u00f3 Valenciana, n\u00fam. 5, 15 de juny de 1930 [Les Lletres i les Arts] p.3; \u00abCrida Patri\u00f2tica\u00bb Acci\u00f3 Valenciana, n\u00fam. 12, 1 d'octubre de 1930 [Les Lletres i les Arts] p.3.\r\nDurant la Guerra Civil continu\u00e0 treballant i alhora comprom\u00e8s amb el valencianisme d'esquerra. Tot i aix\u00ed, el fet de no haver treballat a l'escola p\u00fablica li va estalviar la depuraci\u00f3 del magisteri, i no haver arribat a detentar cap c\u00e0rrec p\u00fablic i l'aixopluc de l'empresa en la que treballava, l'expedient pol\u00edtic.\r\nEl 1948 Carles Salvador organitz\u00e0 la Secci\u00f3 de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, i des del 1951 es van organitzar els cursos de llengua que van difondre les Normes de Castell\u00f3. Rosell\u00f3 en va ser un dels primers professors, corregint els exercicis dels cursos per correspond\u00e8ncia adre\u00e7ats als \u00abestudiosos radicats fora de la ciutat\u00bb, amb Francesc Ferrer i Pastor i el pare Vicent Sorribes. Aix\u00ed mateix, durant els cursos 1953-1954 i 1954-1955 figur\u00e0 una altra vegada en la relaci\u00f3 de professors. Els vells valencianistes republicans, com Carles Salvador, Ismael Rossell\u00f3, Enric Soler i Godes, Josep Giner, Enric Valor o Enric Matal\u00ed foren els art\u00edfexs de la transformaci\u00f3 de la Secci\u00f3 de Filologia de Lo Rat-Penat en una entitat de resist\u00e8ncia, perqu\u00e8, tot i la relativa toler\u00e0ncia, les autoritats de la Dictadura en desconfiaven, i les amenaces podien acomplir-se amb qualsevol pretext.\r\nSoci de Lo Rat-Penat, segurament des dels anys d'estudiant, va entrar com a tresorer a la junta de l'entitat amb la presid\u00e8ncia del seu vell amic Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, que tenia per objectius el sanejament econ\u00f2mic, l'ampliaci\u00f3 de la masa social, el rejoveniment dels socis i el salvament dels cursos de valenci\u00e0, at\u00e8s que l'entitat no se'n feia c\u00e0rrec econ\u00f2mic. Continu\u00e0 com a tresorer a la Junta Directiva durant la presid\u00e8ncia de Joan Pere Segura de Lago (1961-1972).\r\nEn 1951, va participar a l'acte inaugural de l'exposici\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Aquesta Exposici\u00f3, que pretenia difondre i promoure l'obra del Diccionari, va despertar una gran unanimitat a la societat valenciana, i un suport actiu a la totalitat de les iniciatives que es portaren a terme.\r\nVa mantindre el seu valencianisme laic i republic\u00e0 fins al final de la seua vida, treballant a l'espai que s'havia creat dins la Secci\u00f3 de Filologia de Lo Rat-Penat i publicant alguns articles per enc\u00e0rrec a Pensat i Fet, sobre el paper de la llengua catalana a la festa, o reclamant una esgl\u00e9sia valenciana i en valenci\u00e0 al llibre de festes de la fundaci\u00f3 Sant Vicent Ferrer - Altar de Russafa, malgrat el seu pensament laicista.\r\nJoan Fuster destacava a \u00abPa\u00eds Valenci\u00e0, per qu\u00e8?\u00bb (Espill, n\u00fam. 32, Publicacions de la Universitat de Val\u00e8ncia): \u00abCal no oblidar que alguns vells valencianistes continuaren emprant el terme Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per exemple, Ismael Rossell\u00f3 i Zurriaga\u00bb en refer\u00e8ncia al seu article \u00abLes dues maneres de sentir-se valenci\u00e0\u00bb, Pensat i Fet, reprodu\u00eft al Libro oficial fallero."}, {"id": 758, "name": "Ricard", "surname": "Roso", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/roso-garcia-ricard", "image": "/media/biography/image/roso_garcia_ricard.jpg", "birth_date": 1938, "dead_date": 2022, "short_description": "Arquitecte i membre fundador d\u2019ACPV\r\nRicard Roso va n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia mentre corria la guerra. Era fill de l\u2019escultor i arquitecte Ricard Roso Oliv\u00e9, natural de Tarragona (1907-1990), autor, entre altres obres, dels dos emblem\u00e0tics edificis Llopis propers al carrer de Sant Vicent M\u00e0rtir de Val\u00e8ncia i de diverses obres escult\u00f2riques exposades a la Sala Blava. Despr\u00e9s de la Guerra Civil, el seu pare fou empresonat, depurat i inhabilitat, i nom\u00e9s va poder continuar la seua carrera arquitect\u00f2nica com a col\u00b7laborador de l\u2019arquitecte Javier Goerlich. Aquests fets van influir profundament en el fill, que des de ben jove es va involucrar estretament amb l\u2019oposici\u00f3 pol\u00edtica clandestina i el moviment valencianista durant el franquisme. L\u2019any 1971 esdevingu\u00e9 membre fundador d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nLa fam\u00edlia Roso va mantenir una estreta amistat amb l\u2019artista Josep Renau. Aquesta relaci\u00f3 fou tan propera que, despr\u00e9s del retorn de Renau a Val\u00e8ncia, van ser membres fundadors, el 1977, de la Fundaci\u00f3 Josep Renau. A m\u00e9s, en fou president durant la d\u00e8cada dels anys 80, despr\u00e9s de la mort de Renau. Durant aquests anys, destac\u00e0 per la seua labor, juntament amb els membres de la Fundaci\u00f3 Isidor Balaguer i Eliseu Climent, en les gestions realitzades a Berl\u00edn Oriental per al retorn a Val\u00e8ncia dels fons de l\u2019artista, propietat de la Fundaci\u00f3 i dipositats actualment a l\u2019IVAM.\r\nRicard Roso i Garcia va estudiar Arquitectura i, l\u2019any 1987, va obtenir la pla\u00e7a de professor a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, on va desenvolupar la seua tasca al Departament de Construccions Arquitect\u00f2niques. Cal destacar tamb\u00e9 la important donaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica que va realitzar al Centre d\u2019Informaci\u00f3 d\u2019Arquitectura de la UPV, que inclo\u00efa tant la seua biblioteca particular com la del seu pare, amb publicacions racionalistes alemanyes, les primeres edicions de Le Corbusier i llibres sobre escultura africana.\r\nLa defensa de la llengua i la cultura catalanes fou en ell una constant vital, una lluita que es reflect\u00ed en el llegat important que deix\u00e0 a Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 en morir. Aquesta entitat convoca des del 2024 el Premi Ricard Roso per als millors treballs de fi de grau i treballs de fi de m\u00e0ster en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019arquitectura i de la conservaci\u00f3 del nostre patrimoni cultural i arquitect\u00f2nic realitzats \u00edntegrament en llengua catalana. La cerim\u00f2nia de lliurament va tindre lloc a l\u2019Escola d\u2019Arquitectura T\u00e8cnica de la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia el divendres 28 de juny, i va destacar per l\u2019alta participaci\u00f3 i la qualitat dels projectes presentats des de totes les universitats dels Pa\u00efsos Catalans. Unes setmanes abans, ACPV va homenatjar Roso amb tres confer\u00e8ncies: una el 17 de maig a l\u2019ETSAV de Val\u00e8ncia, a c\u00e0rrec de l\u2019arquitecte Carmel Gradol\u00ed; una altra el 17 de maig a l\u2019ETSAB de Barcelona, impartida per Jordi Franquesa, i la darrera a Palma a Can Alcover el 30 de maig, a c\u00e0rrec de Jos\u00e9 Luis Bar\u00f3."}, {"id": 529, "name": "Manuel", "surname": "Rozal\u00e9n", "conjunction": "", "second_surname": "Sales", "url": "/biografies/rozalen-sales-manuel", "image": "/media/biography/image/rozalen_sales_manuel_bZi2HtG.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1999, "short_description": "Mestre, metge i poeta\r\nFill del cuiner Manuel Rozal\u00e9n Alegre i de Josefa Sales Lle\u00f3, i germ\u00e0 de Josefina i Consuelo, ambdues mestres i aquesta darrera tamb\u00e9 farmac\u00e8utica.\u00a0Els primers estudis de Manuel foren a Castell\u00f3, on estudi\u00e0 batxillerat i Magisteri. Viatj\u00e0 a Barcelona per estudiar finalment Medicina i es va especialitzar en Pediatria. Ja a Castell\u00f3, va aconseguir una pla\u00e7a en la Casa de Socors al gener de 1933.\r\nCom a home inquiet, la pol\u00edtica crid\u00e0 la seua atenci\u00f3 i va militar en el Partit Radical de Fernando Gasset i Vicente Cantos durant la Segona Rep\u00fablica. Fou capit\u00e0 m\u00e8dic durant la Guerra Civil i serv\u00ed en el b\u00e0ndol fidel a la Rep\u00fablica. Amb la fi de la guerra, Manuel \u00e9s depurat de la Casa de Socors i ha de passar un temps a la Pobla Tornesa (la Plana Alta), on va consolidar el t\u00edtol de pediatra fins que pogu\u00e9 tornar a Castell\u00f3. El 4 d\u2019agost de 1945 es cas\u00e0 amb la mestra Mercedes Herrera Prats. No tingueren fills, per\u00f2 foren molt estimats pels seus nebots.\r\nEl seu nom era llavors molt conegut per tot Castell\u00f3 per les confer\u00e8ncies que oferia i pels descobriments que feu per a la medicina. Utilitz\u00e0 per primera vegada en la hist\u00f2ria les propietats antidiarreiques de la farina de garrof\u00ed en el tractament de les disp\u00e8psies infantils, producte que tingu\u00e9 molt d\u2019\u00e8xit.\r\nNo obstant aix\u00f2, per damunt de tot fou un poeta de la terra. Molts dels seus poemes es convertiren en himnes de la idiosincr\u00e0sia festiva castellonera, musicats efica\u00e7ment per D\u00eddac R\u00e0mia per al grup rondaller local Els Llauradors o el Grup Maig i difosos massivament per les comarques castellonenques en cassets per la Caixa Rural als anys 70. Poemes de Rozal\u00e9n com \u201cPenyagolosa\u201d, \u201cEl Millars\u201d, \u201cEl taronger\u201d, \u201cHimne a Castell\u00f3\u201d, \u201cCamins de l\u2019horta\u201d o \u201cLes Columbretes\u201d continuen sent himnes castellonencs lligats a les festes fundacionals de la Magdalena.\r\nEntre molts altres poemes, un d\u2019ells \u00e9s conegut per la creaci\u00f3 d\u2019una nova paraula i acte festiu: Galania. Aquest fou presentat a l\u2019any 1969 en els premis de poesia Flor Natural, de la qual fou guanyador per l\u2019obra Amor, amor. Tamb\u00e9 hi fou premiat en 1970 amb la Rosa d\u2019Or i el 1974 amb la Rosa d\u2019Argent. Des de llavors, Rozal\u00e9n fou nomenat Mestre en Gai Saber i formava part del jurat en diversos cert\u00e0mens literaris al costat d\u2019escriptors, fil\u00f2legs i artistes com \u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, Miquel Peris i Segarra o Jos\u00e9 S\u00e1nchez Adell. La seua obra est\u00e0 recollida en els llibres Can\u00e7ons de la terra (1969) i l\u2019Antologia po\u00e8tica publicada per l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 en 1998.\r\nFou membre de la junta directiva del Casino Antic, la biblioteca del qual organitzava i dotava de noves publicacions, de la Societat Filharm\u00f2nica i del Consell Municipal de Cultura. Manuel Rozal\u00e9n es jubil\u00e0 al novembre del 1977 i va rebre un homenatge pels anys que va servir com a metge, poeta i mentor, en reconeixement per la seua tasca com a metge de la Casa de Socors, puericultor de zona i pediatra. Des de l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3, el Bloc Nacionalista Valenci\u00e0 propos\u00e0 diverses vegades a la corporaci\u00f3 que fora nomenat Fill Predilecte de la ciutat, per\u00f2 el grup majoritari del PP sempre trobava arguments legalistes per a aturar aquesta proposta. En 1987, l\u2019Ateneu Cultural li va lliurar una distinci\u00f3 honor\u00edfica. Actualment, t\u00e9 un carrer dedicat al nord de la ciutat amb la llegenda \u201cMetge i Poeta Manuel Rozal\u00e9n Sales\u201d i n\u2019\u00e9s Fill Predilecte."}, {"id": 492, "name": "Bernard\u00ed", "surname": "Rubert", "conjunction": "", "second_surname": "Candau", "url": "/biografies/rubert-candau-bernardi", "image": "/media/biography/image/rubert_candau_bernardi-maria.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1979, "short_description": "Francisc\u00e0 i escriptor\r\nJoan Baptista Rubert, fill d\u2019una fam\u00edlia profundament religiosa, ingress\u00e0 als deu anys al seminari francisc\u00e0 de Balaguer (Lleida) i als 13 anys pass\u00e0 al Col\u00b7legi Ser\u00e0fic de Benissa. L\u2019any 1919 professava en l\u2019orde francisc\u00e0 al convent de Sant Esperit de Gilet i es rebatejava com Bernard\u00ed Maria; despr\u00e9s d\u2019estudiar Filosofia i Teologia a Benig\u00e0nim i Cocentaina, en 1927 fou ordenat sacerdot a Oriola. Feu classes al col\u00b7legi de franciscans d\u2019Ontinyent, on conegu\u00e9 el pare Llu\u00eds Fullana i en fou secretari personal. El 1928 pass\u00e0 a Val\u00e8ncia a dirigir la revista La Acci\u00f3n Antoniana (1921-1971), i en 1929 torn\u00e0 a Ontinyent a dirigir la nova revista Nuestro Colegio, fundada pel rector Joan Baptista Gomis.\r\nEl pare Bernard\u00ed Rubert, poeta i predicador destacat, mestre en gai saber i autor de milers de poemes, tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0, \u00e9s el poeta religi\u00f3s m\u00e9s rellevant i productiu de la postguerra. Va participar en m\u00e9s d\u2019un centenar de Jocs Florals d\u2019arreu de l\u2019\u00e0rea ling\u00fc\u00edstica i va dedicar versos a totes les poblacions on va viure. Com ell mateix diu: \u00abLa majoria dels pobles i ciutats que anunciaren concurs literaris reberen poemes meus, dedicats a dits pobles i ciutats\u00bb (pr\u00f2leg a Poemes saguntins). Aix\u00ed descrivia la seua vocaci\u00f3 po\u00e8tica en el pr\u00f2leg del seu llibre Mestre en gai saber (1954): \u00abEstime que la Poesia \u00e9s per a mi una gr\u00e0cia que el Senyor em concedix, i jo la conree i alimente amb el meu afany i amb l\u2019oli subtil de la meua voluntat i el meu estudi; \u00e9s un amor digne, dol\u00e7 i l\u00edric com un somni daurat que fa mon esperit dins aquesta c\u00f2rpora imperfecta, vestit amb l\u2019h\u00e0bit d\u2019aquell senzill i gran Poeta de les obres i els pensaments, germ\u00e0 de l\u2019ovella i altres criatures inferiors, el Pobriss\u00f3 d\u2019Ass\u00eds\u00bb.\r\nFra Bernard\u00ed Rubert \u00e9s, possiblement, un dels poetes m\u00e9s llorejats i amb m\u00e9s \u00e0nsia pels premis literaris; hom considera que va guanyar al voltant de 300 guardons. Carles Salvador el definia aix\u00ed el 1954, un any abans de morir: \u00abEl P. Bernard\u00ed M\u00aa Rubert Candau \u00e9s el Poeta de l\u2019entusiasme. I el seu entusiasme, que t\u00e9 de seglar aquella fervorosa adhesi\u00f3 als premis terrenals, a les vanitats \u2013confessables i no pecaminoses, que v\u00e9nen i van i que de vegades s\u2019aturen temporalment als cors enlluernant els ulls de la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u2013, l\u2019adhesi\u00f3 a les petites i inoperants vanitats que florixen als Cert\u00e0mens, a les Justes Liter\u00e0ries, als Jocs Florals de qualsevol indret, tots molt honorables, lloables i aplaudibles. Gr\u00e0cies a aquests esperits entusiastes encara sona i ressona l\u2019harmoniosa llengua nostra en les festes de la Fe, de l\u2019Amor i de la P\u00e0tria. Apagueu, si us plau \u2013a la for\u00e7a hauria de ser\u2013 aquest entusiasme i voreu substitu\u00efda la nostra llengua. Bene\u00eft entusiasme, doncs, que mant\u00e9 viu el foc de la tradici\u00f3 de les Festes de la Poesia Valenciana\u00bb.\r\nDe la seua rica i extensa obra \u2013almenys 36 llibres publicats i altres tants in\u00e8dits o esparsa en revistes\u2013, destacarem els llibres seg\u00fcents: Vibracions de ma lira (Val\u00e8ncia, 1927), El taronger canta (Val\u00e8ncia, 1927), Can\u00e7ons a la llengua valenciana (Val\u00e8ncia, 1928), Capullos y rosas (Val\u00e8ncia, 1929), Soliloqui m\u00edstic (Val\u00e8ncia, 1930), l\u2019estudi cr\u00edtic Siluetas literarias (Terol, 1931), De mis pensiles (Terol, 1932), Les campanes del meu poble (Vila-real, 1933), Espanya \u00e9s de Maria (Vila-real, 1934), Roseret de Sant Antoni (Pego, 1935), Retrato valenci\u00e0 (Vila-real, 1936), Aromes de flor natural (Val\u00e8ncia, 1947), De mis vergeles (Madrid, 1948), Por los pensiles po\u00e9ticos (Madrid, 1948), Poemes de la Plana (Val\u00e8ncia, 1949), Cants espirituals (Val\u00e8ncia, 1950), Veus interiors (Val\u00e8ncia, 1953), Mestre en gai saber (Val\u00e8ncia, 1954), Arbre i fruit de ma terra (Val\u00e8ncia, 1955), Fulgors de llums i d\u2019esperances (Val\u00e8ncia, 1966), el miracle vicent\u00ed El miracle de la pau (1966), Poemes saguntins i altres m\u00e9s (Sagunt, 1975). Va cultivar tamb\u00e9 l\u2019estudi hist\u00f2ric, sobretot de l\u2019orde ser\u00e0fic a qu\u00e8 pertanyia.\r\nVa tindre bones relacions amb tots els impulsors, estudiosos i creadors del valencianisme, els quals sempre van llegir la seua obra amb inter\u00e9s i entusiasme, com es nota en el fet que la major part d\u2019ells prologuen els seus llibres: Prudenci Alcon, Francesc Caballero Mu\u00f1oz, Josep Giner, Carles Salvador, Mn. Josep Pla, Mn. Vicent Sorribes, Mn. Andreu Monz\u00f3, Josep M. Bayarri, Joan Valls i Jord\u00e0, Carles Sarthou, Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Xavier Casp, Llu\u00eds Guarner, Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, Josep Giner, etc.\r\nSempre va estar molt vinculat al seu poble, Vila-real, a la qual dedic\u00e0 nombrosos poemes i articles en castell\u00e0 en la longeva revista San Pascual des del primer n\u00famero (1949), publicada per les clarisses de St. Pasqual de Vila-real. El convent de Sant Esperit de Gilet (el Camp de Morvedre), on havia professat com a francisc\u00e0 el 1919, va ser la darrera destinaci\u00f3. Hi moria al novembre de 1979."}, {"id": 638, "name": "Manuel", "surname": "Rubert", "conjunction": "", "second_surname": "Moll\u00e0", "url": "/biografies/rubert-molla-manuel", "image": "/media/biography/image/rubert_molla_manuel.jpg", "birth_date": 1869, "dead_date": 1919, "short_description": "Oficinista i escriptor\r\nProcedent d\u2019una fam\u00edlia modesta formada pel funcionari Manuel Rubert Vera i Dolors Moll\u00e0 Puigserver, nasqu\u00e9 al n\u00famero 35 del c\u00e8ntric carrer de Torrijos (actualment, carrer de Susana Llaneras).\r\nDespr\u00e9s dels estudis va conjugar la seua afici\u00f3 teatral amb el treball d\u2019oficinista en l\u2019empresa Viuda e Hijos de E. Romeu, un magatzem de saladures, conserves i productes colonials amb seus a Alacant i al Grau de Val\u00e8ncia. Fou actor i autor amateur per a diverses societats recreatives locals, com ara la Ruiz de Alarc\u00f3n, Bret\u00f3n, Cervantes, Calder\u00f3n de la Barca, Ventura de la Vega i Echegaray.\r\nUnes condicions favorables en l\u2019art de la versificaci\u00f3 el van convertir en el comedi\u00f2graf alacant\u00ed m\u00e9s popular de la Restauraci\u00f3 i, en paraules dels seus coetanis, en l\u2019autor costumista m\u00e9s notable del moment, amb una extensa producci\u00f3 teatral estrenada i consumida en l\u2019\u00e0mbit local. En castell\u00e0 va escriure els drames Excedente de cupo (1896), \u00bfCrimen o justicia...? (1900),Vida por honra (estrenada amb un gran \u00e8xit el 31 de desembre de 1903 al Teatre Principal d\u2019Alacant i impresa en 1904), V\u00edctima de ajena culpa, Al final del primer acto, Natalia i Mar\u00eda Josefa (1905), i les com\u00e8dies Prueba de almas (1908, premi del concurs de com\u00e8dies del Diario de Alicante, estrenada el 13 de mar\u00e7 al Principal) i Las perlas mejores (estrenada el 29 de gener de 1910 al Cine-Sport i publicada en 1911). Rest\u00e0 in\u00e8dit el sainet en castell\u00e0 Lo mejorcito del barrio, de costums madrilenyes.\r\nLes peces c\u00f2miques en valenci\u00e0 van ser les que m\u00e9s fama li donaren en aquell Alacant catalanoparlant: Colauet i sa cosina (estrenada el 31 de mar\u00e7 de 1895 i publicat en 1897), Quatre casos fulminants (estrenada el 12 de novembre de 1904 al Principal), Nelo i sa cunyada (1908) i Un diumenge per la nit. El Grup de Teatre Baladre, creat en 1996 a Castell\u00f3 de la Plana i dirigit per Remei S\u00e1nchez Belenguer, porta en el seu repertori la com\u00e8dia Nelo i sa cunyada, amb algunes adaptacions.\r\nCom a bon versador popular, els seus roman\u00e7os de costums \u00abLa Pasqua\u00bb i \u00abLa mona\u00bb van mer\u00e9ixer unes mencions d\u2019honor al premi oferit per l\u2019alcalde de la ciutat en els Jocs Florals d\u2019Alacant del 1900.\r\nVa morir a la casa natal als 49 anys a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una hemorr\u00e0gia cerebral. Era casat amb Josefa P\u00e9rez, qui en 1929, ja v\u00eddua deu anys, es va instal\u00b7lar a Val\u00e8ncia amb el seu fill Manuel Rubert P\u00e9rez perqu\u00e8 hi estudiara a la Facultat de Medicina. El fill va ser metge puericultor i es va doctorar a Madrid el 1945."}, {"id": 747, "name": "Rosa Maria", "surname": "Rubio", "conjunction": "", "second_surname": "Viciano", "url": "/biografies/rubio-viciano-rosa-maria", "image": "/media/biography/image/rubio_viciano_rosa-maria.jpg", "birth_date": 1951, "dead_date": 2021, "short_description": "Activista cultural\r\nMari Rubio va n\u00e0ixer al carrer Conills, al si d\u2019una fam\u00edlia llauradora del Raval. Va ser una dona autodidacta que, tot i no tenir l\u2019oportunitat d\u2019accedir a estudis superiors, sempre va demostrar un inter\u00e9s incessant per adquirir nous coneixements i un fort comprom\u00eds amb la seua ciutat i el seu pa\u00eds. Va regentar una botiga de roba al carrer d\u2019Amunt.\r\nA m\u00e9s, va formar part de Tragapinyols, un grup de teatre amateur que, tot i inspirar-se en la tradici\u00f3 sainetista valenciana, es va comprometre a dignificar la llengua i evitar els estereotips caracter\u00edstics del g\u00e8nere. Durant els inicis dels anys 80, Mari Rubio, casada amb Antoni Porcar G\u00f3mez (referent del nacionalisme a Castell\u00f3) i mare de tres fills (Antoni, Laia i Carles), va ser una figura destacada entre el grup de fam\u00edlies que van comen\u00e7ar a lluitar per proporcionar als seus fills una educaci\u00f3 en la llengua del pa\u00eds. Va participar activament en la creaci\u00f3 de La Bolangera, la primera escola a Castell\u00f3 que va adoptar el catal\u00e0 com a llengua vehicular, i m\u00e9s tard en la cooperativa que va donar origen a l\u2019escola Censal, pionera en aquest \u00e0mbit.\r\nLa determinaci\u00f3 i l\u2019entusiasme d\u2019aquest col\u00b7lectiu d\u2019artistes joves van ser fonamentals per tirar endavant, tamb\u00e9 a principis dels anys 80, la posada en escena del Betlem de la Pig\u00e0, una representaci\u00f3 nadalenca escrita pel poeta Miquel Peris i amb m\u00fasica de la compositora castellonenca Matilde Salvador. Aquesta iniciativa reflectia no nom\u00e9s un inter\u00e9s per revifar la tradici\u00f3 dels betlems, sin\u00f3 tamb\u00e9 un desig de reafirmar una identitat profundament arrelada al territori, on l\u2019\u00fas de la llengua era totalment normalitzat. Mari Rubio va formar part de l\u2019elenc d\u2019actors i actrius aficionats que van portar a escena aquesta representaci\u00f3, interpretant el paper de Quimeta al llarg de m\u00e9s de 20 anys.\r\nA m\u00e9s de les seues contribucions al teatre local, va ser cofundadora de la Colla El Pixav\u00ed i membre del col\u00b7lectiu Castell\u00f3 per la Just\u00edcia contra la corrupci\u00f3. Durant quatre anys, va ser una figura prominent al col\u00b7lectiu feminista Adona\u2019t (Associaci\u00f3 de Dones Nacionalistes Terra), fundada a Castell\u00f3 de la Plana el 2003, dedicada a la promoci\u00f3 de la dona i del coneixement femen\u00ed, la preservaci\u00f3 i difusi\u00f3 de la cultura i la llengua pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, aix\u00ed com la integraci\u00f3 dels grups minoritaris en tots els \u00e0mbits socials, pol\u00edtics i culturals."}, {"id": 652, "name": "Maties", "surname": "Ruiz", "conjunction": "", "second_surname": "Esteve", "url": "/biografies/ruiz-esteve-maties", "image": "/media/biography/image/ruiz_esteve_maties.jpg", "birth_date": 1876, "dead_date": 1957, "short_description": "Poeta i dramaturg\r\nFill d\u2019una fam\u00edlia humil, va criar-se al Carrer Major de Mislata. No va tindre una formaci\u00f3 escolar completa, per\u00f2 va interessar-se per la lectura i la poesia a una edat primerenca. A poc a poc, va anar descobrint el seu do especial per a les lletres i va adonar-se que estava dotat d\u2019una inspirada vena po\u00e8tica. Aix\u00ed doncs, va destacar per la seua poesia festiva, graciosa i costumista, en la qual descrivia els costums i els fets de l\u2019\u00e8poca. Se centrava, essencialment, en Mislata, el poble natal que tant s\u2019estimava, i els pobles del voltant, on se li coneixia com el tio Mat\u00edas. Professionalment era l\u2019encarregat en una f\u00e0brica d\u2019assaonats de cuir a Mislata, una dedicaci\u00f3 que va compaginar amb la seua passi\u00f3 per la literatura.\r\nMaties Ruiz era un cat\u00f2lic practicant i, en certes ocasions, aprofitava per a tocar a la banda, ja que la m\u00fasica va ser una altra de les seues passions i qualitats. Fidel a la seua fe, va escriure goigs a la Mare de D\u00e9u dels \u00c0ngels i miracles de sant Vicent. A partir del 1944, va centrar-se en aquestes \u00faltimes peces de car\u00e0cter religi\u00f3s, quasi les \u00faniques peces p\u00fabliques en valenci\u00e0, en qu\u00e8 els xiquets interpretaven sobre altars els miracles populars i tradicionals de sant Vicent Ferrer. Els seus primers miracles foren representats a Xirivella: El baldat i el boig, El memorial de la viuda, Just\u00edcia del cel i Quico el cel\u00f3s. Durant els anys 50 va escriure\u2019n m\u00e9s, en aquest cas, estrenats a Mislata: Un miracle per a tres, Det\u00edn-te en l\u2019aire, Pare Vicent, i el sombrero? i Ja \u00e9s Micaleta bonica.\r\nNo feia \u00fas d\u2019un valenci\u00e0 culte ni pertanyia a cap grup po\u00e8tic. En els seus versos es troben castellanismes l\u00e8xics, sint\u00e0ctics i ortogr\u00e0fics, encara que la seua poesia sempre va ser intel\u00b7ligent i amb un gran sentit de l\u2019humor. Una mostra d\u2019aix\u00f2 \u00e9s que va publicar algunes de les seues obres originals i teatrals en les primeres revistes especialitzades que van comen\u00e7ar a apar\u00e9ixer en aquella \u00e8poca. Algunes creacions po\u00e8tiques es publicaren en la revista fallera Pensat i Fet, com ara \u00abD\u00e8cimes\u00bb (1940) i \u00abL\u2019abra\u00e7 a Val\u00e8ncia\u00bb (1949), i en la revista Lo Rat Penat en 1911.\r\nLes obres de teatre van apar\u00e9ixer en la col\u00b7lecci\u00f3 de Nostre Teatre i Teatre Valenci\u00e0. La seua producci\u00f3 dram\u00e0tica havia comen\u00e7at en 1921 amb la publicaci\u00f3 de Carnistoltes a Mislata, en qu\u00e8 reprodu\u00efa els costums populars i religiosos d\u2019una societat de base agr\u00e0ria. Tot i ser un poeta localista, un any despr\u00e9s va estrenar l\u2019obra De Dar-Drius a l\u2019alqueria (1922), on tractava la guerra del Marroc per tal de presentar l\u2019honor i la fidelitat. Tamb\u00e9 va estrenar Malahides lleng\u00fces (1927), treball m\u00e9s destacat del seu repertori, i La verdadera passi\u00f3 (1928). Tamb\u00e9 va publicar una obra dram\u00e0tica en castell\u00e0, que va ser representada en 1924: Recuerdo de los episodios acaecidos en Espa\u00f1a hasta el siglo XV.\r\nFins a la Guerra Civil, Maties Ruiz va participar diverses vegades en els Jocs Florals de Lo Rat Penat i va guanyar premis i acc\u00e8ssits en quatre ocasions amb poemes humor\u00edstics i festius (1906, 1910, 1911 i 1926). El premi de 1910, oferit per Llu\u00eds Cebrian Mezquita, va ser publicat el mateix any amb el nom de Formigueta d\u2019or.\r\nUna part de la seua poesia va ser recollida en 1952 en el llibre A riure\u2019s toquen, amb un pr\u00f2leg de Josep Maria Bayarri. Un dels poemes festius que inclou, potser un dels m\u00e9s celebrats, \u00e9s \u00abFan els novios en Manises?\u00bb, dedicat als grans ceramistes i terrissaires d\u2019aquell poble.\r\nVa casar-se amb Isabel P\u00e9rez, matrimoni del qual va n\u00e0ixer la primera filla. La tuberculosi va accentuar la salut d\u2019Isabel i, amb tan sols 22 anys, va morir. Uns anys m\u00e9s tard es torn\u00e0 a casar, ara amb Maria Bellver, amb qui va tindre quatre descendents.\r\nEl dia del seu soterrar, l\u2019amic Josep Maria Bayarri va llegir aquestes paraules en l\u2019acte: \u00abEls vull fer saber que hui soterrem un gran poeta festiu de les lletres valencianes. Tenia el do de fer les poesies festives per se, i aix\u00f2 t\u00e9 un gran valor nom\u00e9s donat a persones privilegiades\u00bb.\r\nL\u2019ajuntament del seu poble, en homenatge a la seua tasca liter\u00e0ria, ha fet diversos reconeixements al poeta: va batejar l\u2019antic carrer de la Pilota amb el seu nom; el certamen de teatre \u00abVila de Mislata\u00bb tamb\u00e9 el recorda amb el premi \u00abMaties Ruiz\u00bb a l\u2019\u00fas de la llengua i la dicci\u00f3, i el llibre Mislata, biografies del meu poble, escrit per M\u00f3nica Samudio, en qu\u00e8 fa un record a set personatges de Mislata, entre els quals es troba ell."}, {"id": 249, "name": "Vicent", "surname": "Ruiz", "conjunction": "i", "second_surname": "Monrabal", "url": "/biografies/ruiz-monrabal-vicent", "image": "/media/biography/image/ruiz_monrabal_vicent2.jpg", "birth_date": 1936, "dead_date": 2011, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nFill d'una fam\u00edlia de propietaris agr\u00edcoles de Sedav\u00ed, al poble realitz\u00e0 els seus primers estudis. El 1959 es va llicenciar en Dret per la Universitat de Val\u00e8ncia, desenvolupant la seua carrera com a advocat al llarg de m\u00e9s de 50 anys.\r\nFou president de la Junta Diocesana d'Acci\u00f3 Cat\u00f2lica, a principis dels anys 1970. Sota la seua presid\u00e8ncia es public\u00e0 el 9 d'octubre de 1972, Diada del Pa\u00eds Valenci\u00e0, la circular L'\u00fas de la llengua vernacla en les di\u00f2cesis de la Prov\u00edncia Eclesi\u00e0stica Valentina. Pa\u00eds Valenci\u00e0, Illes Balears, un informe que recollia el magisteri eclesial, documents de la UNESCO i la normativa vigent, per tal d'afavorir la inculturaci\u00f3 de l'Evangeli en la llengua pr\u00f2pia. Aquest moviment apost\u00f2lic especialitzat assum\u00ed progressivament un perfil pol\u00edtic de caire dem\u00f2crata cristi\u00e0, primer en el grup que actuava sota l'aparen\u00e7a d'una empresa cultural, Prolesa (Promoci\u00f3n de Lecturas, SA.), i m\u00e9s tard actuant com a grup pol\u00edtic, la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica Valenciana i, finalment, incorporant-se el 1972 a la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (UDPV).\r\nLa UDPV s'havia creat en la clandestinitat, amb el nom d'Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0, el 2 de juny de 1965, a l'Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia. Els seus fundadors eren membres de plataformes valencianistes diverses aplegats a l'Aula Ausi\u00e0s March com Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles i Monllor, Josep Raga, Llu\u00eds Alpera, Ernest Sena i M\u00e0rius Viadel, la majoria d'ells d'orientaci\u00f3 dem\u00f2crata cristiana, els quals s'havien conegut durant l'\u00e8poca d'estudiants a la Universitat de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s, es va ampliar amb la incorporaci\u00f3 el 1972 de dirigents destacats de la Joventut Agr\u00edcola i Rural Cat\u00f2lica, com el mateix Vicent Ruiz Monrabal, Francesc Fayos, Vicent Diego o Empar Escriv\u00e0. El 1974 s'incorpor\u00e0 a la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 un nucli d'antics membres de la Dreta Regional Valenciana dels anys 1930 (com Josep Duato i Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escriv\u00e0).\r\nLa UDPV form\u00e0 part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la Taula Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, del Consell Democr\u00e0tic del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1974) i, m\u00e9s tard, de la Taula de Forces Pol\u00edtiques i Sindicals del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Vicent Ruiz fou secretari general de la UDPV, des de la qual va adoptar postulats valencianistes i compromesos amb la llengua catalana.\r\nRuiz represent\u00e0 la UDPV a la cap\u00e7alera de la primera gran manifestaci\u00f3 del 9 d'octubre de 1976, reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Encap\u00e7al\u00e0 la llista d'UDPV a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins l'Equip de la Democr\u00e0cia Cristiana, promovent l'Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0. A la campanya electoral reclamava: \"Al Congr\u00e9s, no sols la Democr\u00e0cia Cristiana, sin\u00f3 tots els partits amb vocaci\u00f3 de ser partit de masses deuen d'anar sols per a ocupar el seu espai pol\u00edtic, a m\u00e9s de donar suport a un acord entre partits valencians\". [i]\r\nLes enquestes a Val\u00e8ncia donaven uns resultats favorables als democratacristians, liderat per Ruiz. Tanmateix, la irrupci\u00f3 a darrera hora de la UCD de l'aleshores president del govern, Adolfo Su\u00e1rez, va trasbalsar els resultats de les eleccions, i la democr\u00e0cia cristiana en general en va ser la principal perjudicada al Pa\u00eds Valenci\u00e0, on no tenia l'arrelament organitzatiu dels seus correligionaris bascos del PNV i catalans d'UDC.\r\nEn no ser escollit, abandon\u00e0 la UDPV i ingress\u00e0 a la UCD, partit amb el que fou diputat per Val\u00e8ncia a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982. Amb el temps declararia: \"Su\u00e1rez acab\u00e0 amb el nacionalisme valenci\u00e0 al presentar-se a las eleccions del 77 de forma deslleial\" [ii] Les decepcions, sobretot en la negociaci\u00f3 de l'Estatut, i la desintegraci\u00f3 de UCD l'allunyaren de la pol\u00edtica activa, despr\u00e9s de militar fuga\u00e7ment al PP.\r\nTamb\u00e9 va estar estretament lligat al m\u00f3n de les bandes de m\u00fasica. Als 20 anys, fou secretari de l'Agrupaci\u00f3 Musical Santa Cec\u00edlia de Sedav\u00ed, entitat a la que estigu\u00e9 sempre vinculat sent-ne president entre 1997 i el 2001. El 1968 va ser vocal-fundador de la Federaci\u00f3 de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i llur president del 1973 al 1976 i president-fundador de la Confederaci\u00f3 Espanyola de Societats Musicals el 1993. Aix\u00ed mateix, ocup\u00e0 la vicepresid\u00e8ncia de la Confederaci\u00f3 Internacional de Societats Musicals i escrigu\u00e9 un llibre sobre la Hist\u00f2ria de les Societats Musicals Valencianes.\r\nEl 2005 fou nomenat cronista oficial de Sedav\u00ed. Pass\u00e0 els seus darrers anys centrat als despatxos professionals de Val\u00e8ncia i Sedav\u00ed.\r\n\u00c9s autor de les obres Sedav\u00ed, Poble de l'Horta (1985) , Censos del Se\u00f1or\u00edo de Sedav\u00ed ... y otras curiosidades hist\u00f3ricas (1996), Mare de D\u00e9u del Rosari. Patrona de Sedav\u00ed. Datos Hist\u00f3ricos sobre su imagen y el templo parroquial (2006) i Els Nostres Avantpassats, Malnoms de la Bona Gent\u00a0i\u00a0Asociaciones de Sedav\u00ed (2008) a m\u00e9s de la Hist\u00f2ria de les Societats Musicals Valencianes.\r\n[i] \"Ruiz Monrabal, por un acuerdo autonomista para Valencia\". El Pa\u00eds - Val\u00e8ncia, 6 d'abril de 1977.\r\n[ii] Entrevista a Levante, 24 de gener de 2010."}, {"id": 480, "name": "Manuel", "surname": "Russafa", "conjunction": "", "second_surname": "Ant\u00f3n", "url": "/biografies/russafa-anton-manuel", "image": "/media/biography/image/russafa_anton_manuel.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1915, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nFill del conegut metge mutxameler Manuel Russafa Mallol i de Loreto Ant\u00f3n Torregrosa, i nebot del fam\u00f3s antrop\u00f2leg Manuel Ant\u00f3n Ferr\u00e0ndiz. Va cursar els estudis primaris al poble, i posteriorment estudi\u00e0 el batxillerat a Alacant i s\u2019hi llicenci\u00e0 en Filosofia i Lletres (1899). En 1904 es va llicenciar en Dret a la Universitat de Granada. En 1907 va ser nomenat fiscal municipal de Mutxamel, i el 1909 va obrir despatx d\u2019advocat al Carrer Major n\u00famero 10 d\u2019Alacant.\r\nVa compatibilitzar la seua professi\u00f3 amb les col\u00b7laboracions liter\u00e0ries i period\u00edstiques en revistes i diaris alacantins i estatals, com ara La Correspondencia de Alicante, La Revista, El Estudio, El Campe\u00f3n del Magisterio, El Oriol, La Comarca, El Diario Orcelitano (Oriola), El Popular (Almeria) i La Uni\u00f3n de Jaca.\r\nLa seua poesia, majorit\u00e0riament in\u00e8dita, ocupa tres volums i est\u00e0 escrita en castell\u00e0. Manuel Rico destaca el valor del seu art po\u00e8tic, per\u00f2 en la seua obra dram\u00e0tica demostra una gran facilitat de creaci\u00f3, tant en castell\u00e0 com en valenci\u00e0. Tot i restar in\u00e8dites, algunes van ser estrenades al Teatre Pedraza (o La Alianza) de Mutxamel, inaugurat l\u20191 de mar\u00e7 de 1903 per Lorenzo Pedraza:\r\nEl pla del Rocar (1904), com\u00e8dia en un acte en vers, conservada incompleta.\r\nUna cita en l\u2019alamera (1904), sainet en un acte i en vers.\r\nMarieta, sarsuela escrita en 1904 i amb m\u00fasica de Llu\u00eds Torregrossa, estrenada al Teatre Principal d\u2019Alacant en 1907.\r\nEls tiradors de setembre (1908), sarsuela en un acte sobre la festa dels Moros i Cristians de Mutxamel.\r\nLa parva, sarsuela en castell\u00e0 incompleta i sense estrenar.\r\nVa fundar al seu poble l\u2019associaci\u00f3 recreativa i cultural Tres, Sis, Nou en 1902, encarregada d\u2019algunes representacions i de la part po\u00e8tica d\u2019algunes celebracions locals.\r\nVa morir a Mutxamel als 35 anys, v\u00edctima d\u2019una llarga malaltia."}, {"id": 502, "name": "Pere-Vicent", "surname": "Sabata", "conjunction": "i", "second_surname": "Grifolla", "url": "/biografies/sabata-grifolla-pere-vicent", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_qj0I37V.jpg", "birth_date": 1662, "dead_date": 1733, "short_description": "Jurista, mestre de gram\u00e0tica i escriptor\r\nSabata \u00e9s un autor prol\u00edfic, que conre\u00e0 diversos g\u00e8neres. Format a la Universitat de Val\u00e8ncia com a jurista, el 1695 reb\u00e9 el grau de batxiller en Dret i posteriorment el de doctor. Tant per l\u00ednia paterna com materna, ambdues foren fam\u00edlies dedicades a les lletres i van donar diversos te\u00f2legs, juristes, notaris i mestres de gram\u00e0tica. De fet, Pere-Vicent exercia d\u2019ajudant del seu oncle, Miquel Grifolla, a l\u2019Estudi de Sant Mateu cap al 1687. Aquell any mateix enviud\u00e0 i va passar a Roma amb el c\u00e0rrec de tresorer de l\u2019Hospital de Nostra Senyora de Montserrat, entitat assistencial per als naturals de la Corona d\u2019Arag\u00f3. A Roma fou protegit, segons Ximeno, pel cardenal Antonio Pignatelli, a inst\u00e0ncies del qual hauria publicat una Rhetorica brevis, hui perduda.\r\nL\u2019any 1692 torn\u00e0 a Sant Mateu, tot i l\u2019oferta d\u2019una bona prebenda romana per part de Pignatelli, esdevingut papa amb el nom d\u2019Innocenci XII. De retorn a la vila, probablement torn\u00e0 a exercir amb l\u2019oncle a l\u2019Estudi de Gram\u00e0tica, que pass\u00e0 a regir el 1698 amb gran \u00e8xit. En aquesta segona etapa a la vila, es muller\u00e0 amb Paula Molina, filla d\u2019un notari local, i el 1697 public\u00e0 a Barcelona un can\u00e7oner intitulat Poes\u00edas varias, patrocinat pel morell\u00e0 Vicent de Bas, canonge tresorer de la seu de Tortosa. Malauradament, no s\u2019ha conservat tampoc cap exemplar d\u2019aquesta obra.\r\nLa rutin\u00e0ria vida local es vei\u00e9 trasbalsada amb l\u2019aixecament austriacista a Catalunya i a Val\u00e8ncia la tardor del 1705. Sant Mateu va caure en mans austriacistes, i \u00e9s en aquest moment d\u2019exaltaci\u00f3 austriacista que Sabata redact\u00e0, a inst\u00e0ncies dels jurats, la Diaria y ver\u00eddica relaci\u00f3n de lo sucedido en el asedio de la villa y plaza de San Mateo (Val\u00e8ncia, 1706). Aprofitant que la conquesta de Sant Mateu fou una de les primeres vict\u00f2ries de les tropes angleses del comte de Peterborough, es va publicar una traducci\u00f3 a l\u2019angl\u00e9s d\u2019aquest opuscle amb el t\u00edtol A journal of the siege of San Matheo (Londres, 1707). Per la seua implicaci\u00f3 en la causa de l\u2019arxiduc, el 1711 encara estava engarjolat al castell de Pen\u00edscola. Posteriorment, torn\u00e0 a exercir la doc\u00e8ncia, ara a Morella, fins que l\u2019any 1721 fou cridat per regir l\u2019Estudi de Vinar\u00f2s, al capdavant del qual estigu\u00e9 fins al 1723. \u00c9s probable que aleshores torn\u00e9s a residir a Sant Mateu, on traspass\u00e0 la seva muller, l\u2019any 1731, i ell mateix el 1733.\r\nPel que fa a la seva obra liter\u00e0ria, a m\u00e9s de l\u2019esmentada, Ximeno reporta tamb\u00e9 que havia redactat l\u2019any 1702 uns Di\u00e1logos latinos amb regles d\u2019urbanitat, que tamb\u00e9 s\u2019han perdut. Ara b\u00e9, el manuscrit 3619 de la Biblioteca de Catalunya recull una s\u00e8rie de textos que fan refer\u00e8ncia al Maestrat i als Ports i que poden ser atribu\u00efts gaireb\u00e9 amb tota seguretat a Pere-Vicent Sabata. Es recullen composicions po\u00e8tiques en castell\u00e0 i catal\u00e0, de car\u00e0cter majorment festivoreligi\u00f3s: cantates, lloes per a dances\u00a0(balls parlats), lloes per a com\u00e8dies, els dances pr\u00f2piament, x\u00e0queres, dichos, oracions en vers i una profusi\u00f3 de poemes de gran diversitat estr\u00f2fica, la majoria de tema devot, per\u00f2 tamb\u00e9 n\u2019hi ha de tema prof\u00e0. Les dates extremes d\u2019aquests textos serien el 1687. Algunes composicions fan refer\u00e8ncia expl\u00edcita o intratextual al seu lloc de representaci\u00f3 o declamaci\u00f3: Pen\u00edscola, Cervera del Maestrat, la Salzedella, el monestir de Benifass\u00e0, l\u2019ermitori de Vallivana, Forcall, Morella, Xert i fins i tot Cantavella, a l\u2019Arag\u00f3, per\u00f2, sobretot, n\u2019hi ha moltes de vinculades a Sant Mateu."}, {"id": 710, "name": "Presentaci\u00f3", "surname": "S\u00e1ez", "conjunction": "", "second_surname": "de Descatllar", "url": "/biografies/saez-de-descatllar-presentacio", "image": "/media/biography/image/saez_de-descatllar_presentacio.jpg", "birth_date": 1932, "dead_date": 2003, "short_description": "Activista, professora, psic\u00f2loga cl\u00ednica i fil\u00f2sofa\r\nPresen S\u00e1ez va n\u00e0ixer en l\u2019antiga pres\u00f3 de Sant Miquel dels Reis de Val\u00e8ncia, on el seu pare, Samuel S\u00e1ez, n\u2019era l\u2019administrador. Aquest fet va marcar la seua inf\u00e0ncia i va despertar en ella una vocaci\u00f3 de mestra, amb el desig de promoure la just\u00edcia i la llibertat per a aquells que en mancaven. Provenia d\u2019una fam\u00edlia nombrosa de tretze germans, per\u00f2 va perdre el seu pare quan tenia set anys, l\u2019any que va acabar la Guerra Civil. Durant aquest temps de dificultats, Presen va estudiar als col\u00b7legis de les salesianes de Val\u00e8ncia, tot i que la seua fam\u00edlia es va traslladar a la costa d\u2019Alacant per les circumst\u00e0ncies de l\u2019\u00e8poca. La seua mare, Julia de Descatllar, va ser una figura exemplar d\u2019abnegaci\u00f3 i heroisme, i Presen la recordava amb gran orgull.\r\nAmb el suport d\u2019una fam\u00edlia de fortes conviccions cat\u00f2liques que valorava l\u2019educaci\u00f3 com a mitj\u00e0 de promoci\u00f3 social, Presen va continuar la formaci\u00f3 al col\u00b7legi del Loreto de la Vila Joiosa. Despr\u00e9s de cursar els estudis primaris i el batxillerat, va decidir seguir la seua vocaci\u00f3 de mestra i va obtenir el t\u00edtol de Magisteri a Val\u00e8ncia el 1955.\r\nEn una \u00e8poca marcada per la dictadura franquista, que imposava rols dom\u00e8stics i limitacions a les dones, Presen va trobar en la Instituci\u00f3 Teresiana un model d\u2019identitat femenina menys restrictiu que li va permetre estimar la vida intel\u00b7lectual i aprendre a gaudir-ne. Aquest amor pel coneixement la va acompanyar tota la vida i va ser el que la va portar a continuar els estudis a la universitat. Finalment, va tenir l\u2019oportunitat gr\u00e0cies a una beca de realitzar estudis a Madrid. Aquesta experi\u00e8ncia va marcar un abans i un despr\u00e9s en la seua vida, ja que va viure una evoluci\u00f3 personal i social en conson\u00e0ncia amb els canvis que es produ\u00efen en la societat espanyola.\r\nDespr\u00e9s de l\u2019obtenci\u00f3 del t\u00edtol de Magisteri, Presen va treballar com a mestra durant dos anys abans de reprendre els estudis universitaris. Durant aquesta etapa, va tenir experi\u00e8ncies en diferents llocs de treball i va prendre consci\u00e8ncia de les defici\u00e8ncies de l\u2019educaci\u00f3 espanyola i dels rols secundaris assignats a les mestres i a les dones en general. Aquell nou inter\u00e9s descobert per estar al dia intel\u00b7lectualment o debatre en p\u00fablic en confer\u00e8ncies i col\u00b7loquis seguiria avivant-se en ella a la Universitat de Val\u00e8ncia, on el 1959 va comen\u00e7ar a cursar la carrera de Filosofia i Lletres i obtingu\u00e9 unes notes brillants i el Premi Extraordinari de la Llicenciatura en 1964.\r\nPresen va mostrar un gran inter\u00e9s per les q\u00fcestions d\u2019identitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i va participar en diverses activitats associatives relacionades amb la cultura, la llengua i la defensa dels drets del poble valenci\u00e0. Aquest comprom\u00eds social i pol\u00edtic es va mantenir al llarg de la seua vida i va ser una caracter\u00edstica distintiva de la seua personalitat. En aquests anys, al costat dels companys i companyes d\u2019estudis com Josep Llu\u00eds Blasco, Adela Costa, Elvira Mondrag\u00f3n, Pilar Vela, Paco Hern\u00e1ndez, Jaume Reig i Carme Mira, Presen es va interessar pels problemes\u00a0d\u2019identitat del Pa\u00eds Valenci\u00e0 constituint, en 1959, l\u2019Aula Ausi\u00e0s March en la Universitat\u00a0de Val\u00e8ncia i integrant-se seguidament en la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat.\r\nEn 1974 va fundar amb altres companys i companyes l\u2019Associaci\u00f3 de Cooperaci\u00f3 per la Impremta Escolar (ACIES), un nom que encobria l\u2019Escola Moderna de Celestin Freinet, els principis i t\u00e8cniques del qual (escola activa, impremta i correspond\u00e8ncia escolar, etc.) aplicaven en la seua doc\u00e8ncia per experimentar all\u00f2 que creien necessari per a canviar l\u2019escola.\r\nEl seu contacte amb el moviment ve\u00efnal la va portar a cofundar el grup Terra de Val\u00e8ncia (1975-1979). Va tindre el seu origen en un nucli de dones ensenyants que, convocades per les Plataformes Anticapitalistes, es reunien per parlar sobre q\u00fcestions pol\u00edtiques. A partir d\u2019ac\u00ed, comen\u00e7aren a reflexionar sobre la seua pr\u00f2pia situaci\u00f3 com a dones, el seu sentiment de marginaci\u00f3, la sexualitat i la maternitat, la seua identitat individual i col\u00b7lectiva. L\u2019objectiu era potenciar noves formes de relaci\u00f3 entre dones. Per a aix\u00f2, llegien i debatien sobre textos te\u00f2rics del feminisme radical, amb influ\u00e8ncia del feminisme itali\u00e0 de la difer\u00e8ncia segons el qual el sotmetiment femen\u00ed era comparable a la visi\u00f3 del sotmetiment amo-esclau.\r\nEn 1993 va rebre la Medalla al M\u00e8rit Penitenciari. Des d\u2019eixe mateix any, el Centre de Coordinaci\u00f3 Estudis de G\u00e8nere de les Universitat Valencianes concedeix un premi d\u2019investigaci\u00f3 en estudis de g\u00e8nere que duu per nom Premi Presen S\u00e1ez de Descatllar. En 2004, la Generalitat Valenciana li va atorgar a t\u00edtol p\u00f2stum el Premi 8 de Mar\u00e7 i, en 2005, l\u2019Ajuntament de Quart de Poblet li va concedir el Premi Isabel de Villena. Tamb\u00e9 eixe any, el Centre de Formaci\u00f3 de Persones Adultes de Picassent va passar a denominar-se Presentaci\u00f3 S\u00e1ez de Descatllar. T\u00e9 un carrer dedicat a Val\u00e8ncia des de 2016, prop de la pla\u00e7a de Mag\u00fancia i del Parc de l\u2019Oest.\r\nEn resum, Presen S\u00e1ez va ser una dona compromesa amb l\u2019educaci\u00f3 i la just\u00edcia, amb una gran passi\u00f3 pel coneixement i una forta vocaci\u00f3 de mestra. La seua traject\u00f2ria personal i professional va estar marcada per les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques i socials de l\u2019\u00e8poca, per\u00f2 va aconseguir superar les limitacions i contribuir al canvi i al progr\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit educatiu i social del Pa\u00eds Valenci\u00e0."}, {"id": 669, "name": "C\u00e8sar", "surname": "Sainz", "conjunction": "i", "second_surname": "Bas", "url": "/biografies/sainz-bas-cesar", "image": "/media/biography/image/sainz_bas_cesar.jpg", "birth_date": 1938, "dead_date": 1982, "short_description": "Metge\r\nDurant el per\u00edode acad\u00e8mic, fou un estudiant distingit tant a l\u2019escola secund\u00e0ria com a la universitat. Un expedient brillant li va permetre l\u2019obtenci\u00f3 i el manteniment d\u2019una beca d\u2019estudis al llarg de tota la seua carrera universit\u00e0ria. Acabats els estudis de llicenciatura el 1962, treball\u00e0 com a ajudant de classes pr\u00e0ctiques a la c\u00e0tedra de Patologia B de la Facultat de Medicina de Val\u00e8ncia, en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb el professor Vicent L\u00f3pez Merino. Public\u00e0 nombrosos treballs experimentals i cl\u00ednics en equip en revistes especialitzades com Revista Cl\u00ednica Espa\u00f1ola (1966, 1968) i Revista Espa\u00f1ola de Cardiolog\u00eda (1967, 1969, 1977), i obtingu\u00e9 els t\u00edtols d\u2019especialista en cardiologia i en aparell respiratori. Finalment, va derivar la seua activitat cl\u00ednica cap a la cardiologia infantil i desenvolup\u00e0 el seu treball com a metge a l\u2019Hospital Infantil La Fe de Val\u00e8ncia a partir de la d\u00e8cada de 1970.\r\nEl seu col\u00b7lega Llu\u00eds Cerver\u00f3 i Mart\u00ed va deixar escrit un extens obituari en qu\u00e8 ressalta la seua intel\u00b7lig\u00e8ncia, sensibilitat, comprom\u00eds i honestedat, un bagatge personal que \u00abobliga a una enutjosa lluita a contracorrent d\u2019una societat que malda per fugir de l\u2019evid\u00e8ncia\u00bb. (...) \u00abL\u00facid, responsable, cr\u00edtic, obligadament esc\u00e8ptic, la seua veu, que sabia combinar l\u2019objectivitat del criteri amb el barroquisme expressiu, ens ha abandonat. Era, sobre totes les coses, un gran amant del seu Pa\u00eds. Un Pa\u00eds que maltracta els seus fills millors. Un Pa\u00eds que necessita, per a sobreviure, homes com C\u00e8sar\u00bb.\r\nFou una personalitat en debat constant en tots els aspectes de la seua activitat personal, i pos\u00e0 en les accions c\u00edviques i culturals el mateix rigor i esfor\u00e7 amb qu\u00e8 exercia les seues tasques professionals. Col\u00b7labor\u00e0 al renaixement de l\u2019Institut M\u00e8dic Valenci\u00e0 i a la creaci\u00f3 de la Secci\u00f3 de S\u00f2cio-Medicina de la Societat d\u2019Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia, fou un dels promotors al Pa\u00eds Valenci\u00e0 del Primer Congr\u00e9s de Pediatres de Llengua Catalana i particip\u00e0 activament en l\u2019\u00e0mbit sanitari del Congr\u00e9s de Cultura Catalana i en moltes altres activitats locals de divulgaci\u00f3 sanit\u00e0ria i conscienciaci\u00f3 c\u00edvica.\r\nA principis de mar\u00e7 de 1978 va participar en el primer Congr\u00e9s de Pediatres de Llengua Catalana, celebrat a Girona, amb metges de les Illes, del Principat i del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Sis taules en total, coordinades per dos valencians, dos illencs i dos catalans del Principat. Era una mena de continuaci\u00f3 del Congr\u00e9s de Cultura Catalana, finalitzat en 1977, el qual havia tingut un component territorial molt important: durant dos anys es van celebrar m\u00e9s de 800 actes arreu del territori dels Pa\u00efsos Catalans, entre actes acad\u00e8mics i populars. C\u00e8sar Sainz va fer una extensa cr\u00f2nica i valoraci\u00f3 del Congr\u00e9s de Pediatres en el primer n\u00famero de la revista L\u2019Espill, dirigida per Joan Fuster i editada per Eliseu Climent. El pediatre conclo\u00efa en 1979: \u00abLa soluci\u00f3 dels problemes sanitaris del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u00e9s francament dif\u00edcil. A trav\u00e9s de la pediatria es constata que el centralisme estatal no ha donat cap resposta coherent a les necessitats real de la poblaci\u00f3. Com en tants altres problemes, ens cal l\u2019autonomia, que no \u00e9s una simple descentralitzaci\u00f3 administrativa. Necessitem la Conselleria de Sanitat com a organisme superior, capa\u00e7 de planificar, gestionar i avaluar els resultats, des de les noves perspectives: promoci\u00f3 de la salut, prevenci\u00f3 de la malaltia, centres de salut i comarcalitzaci\u00f3 sanit\u00e0ria. Una conselleria de salut sense mitjans i poders per a acarar els problemes actuals ser\u00e0 un organisme buit i inefica\u00e7. L\u2019Autonomia cal que arribe amb maj\u00fascules. Per a descentralitzar el desgavell actual, millor que se l\u2019administren ells, els del Centre, que s\u00f3n els responsables del desori. Per altra banda \u00e9s necess\u00e0ria la participaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a trav\u00e9s dels seus organismes naturals (associacions de ve\u00efns, sindicats, partits) en la gesti\u00f3 de la sanitat i en l\u2019avaluaci\u00f3 dels resultats\u00bb.\r\nLa fita seg\u00fcent va ser el XII Congr\u00e9s de Metges i Bi\u00f2legs de Llengua Catalana (Benic\u00e0ssim i Castell\u00f3 de la Plana, 1984), del qual fou \u00abun dels seus m\u00e9s vehements impulsors al Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb. De fet, ja havia estat vocal en l\u2019XI Congr\u00e9s (Reus, 1980). En va ser designat secretari general en 1981 en substituci\u00f3, per malaltia greu, del prestigi\u00f3s cirurgi\u00e0 valenci\u00e0 Eduard Bartrina i Castejon, \u00abveter\u00e0 lluitador per la causa de la nostra cultura, alhora que infatigable defensor d\u2019una medicina p\u00fablica de la millor qualitat sobre la base de l\u2019honestedat i rigor professional dels metges\u00bb. El Dr. C\u00e8sar Sainz i Bas \u00e9s definit en el llibre de la hist\u00f2ria del congr\u00e9s com \u00abun altre gran lluitador per la causa nacional i per la salut del nostre poble\u00bb. Pocs mesos m\u00e9s tard, \u00aben agost de 1982, ens arrib\u00e0 la terrible, brutal i sobtada not\u00edcia: el Dr. C\u00e8sar Sainz i Bas, l\u2019eminent cardi\u00f2leg, l\u2019insubornable nacionalista, el valenci\u00e0 cult\u00edssim i ple de responsabilitat, havia mort. Novament ens trob\u00e0vem orfes de secretari general i calia nomenar-ne un altre. En aquesta ocasi\u00f3 fou el jove i brillant metge Dr. Josep Redon i Mas, cap del Servei de Medicina Interna de l\u2019Hospital de Sagunt, qui se\u2019n feu c\u00e0rrec fins a la celebraci\u00f3 del Congr\u00e9s\u00bb. La trobada va estar presidida pel metge i professor valenci\u00e0 Emili Balaguer i Perig\u00fcell, assistit pels vicepresidents Francesc Asensi (Val\u00e8ncia), Miquel Gil i Corell (Massamagrell), Jordi Gol i Gurina (Barcelona), Jaume Palau (Barcelona), Tomeu Cabrer (Palma), Francesc Mart\u00ed (Ciutadella), Enric Goujon (Prada de Conflent), Meritxell Fiter (Sant Juli\u00e0 de L\u00f2ria) i Joan Fanciuli (l\u2019Alguer).\r\nL\u2019Associaci\u00f3 General de Metges de Llengua Catalana era una entitat creada en 1913 amb l\u2019objectiu que els congressos dels metges catalans foren organitzats per una entitat que aglutinara les diverses societats m\u00e8diques de Catalunya, Mallorca, Val\u00e8ncia i la Catalunya Nord. En 1933 s\u2019hi afegiren els bi\u00f2legs i anys a venir els congressos es van obrir als estudiants.\r\nEl XII Congr\u00e9s, celebrat amb el t\u00edtol \u00abEl proc\u00e9s d\u2019emmalaltir\u00bb, tingu\u00e9 lloc de l\u20191 al 4 de novembre de 1984. El Dr. Oriol Casassas va destacar que tenia una significaci\u00f3 molt especial, i que \u00abhauria fet esclatar de joia Faust\u00ed Barber\u00e0. Els Congressos havien d\u2019anar al Pa\u00eds Valenci\u00e0 l\u2019any 38 [aix\u00ed s\u2019havia acordat en 1936 a Perpiny\u00e0] i hi arribaven el 84, per\u00f2 hi arribaven\u00bb. Les reunions de preparaci\u00f3 se succe\u00efren des del 1981 a Val\u00e8ncia, Sagunt, Castell\u00f3 de la Plana, Benicarl\u00f3, Alacant, Oliva, Andorra, Barcelona, Prada del Conflent, Palma, etc.; es nomenaren coordinadors per a cadascuna de les parts del tema del congr\u00e9s i es feren presentacions per tot arreu del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Joan Fuster va acceptar la Presid\u00e8ncia d\u2019Honor del XII Congr\u00e9s, i afeg\u00ed \u00absempre que no em feu parlar\u00bb. Diu la cr\u00f2nica que, \u00abafortunadament no compl\u00ed aquesta condici\u00f3 i tots pogu\u00e9rem gaudir de les seues encertades paraules al final del sopar de cloenda\u00bb. Fuster hi remarc\u00e0 la import\u00e0ncia de l\u2019esdeveniment per a la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana com a llengua cient\u00edfica i el fet, igualment important, que s\u2019hagu\u00e9s celebrat ac\u00ed.\r\nEls amics i deixebles \u00c0ngel Ll\u00e0cer Escorihuela i Francesc Asensi Botet el recordaven sis anys despr\u00e9s de morir amb aquestes paraules: \u00abConegueres molt b\u00e9 el nostre Pa\u00eds Valenci\u00e0, bona part recorregut en bicicleta. Els qui t\u2019hi acompany\u00e0vem recordem quan an\u00e0vem a pobles, parl\u00e0vem amb la gent del carrer i dels bars. T\u2019entusiasmaves quan o\u00efes paraules del m\u00e9s ranci i pur catal\u00e0 que cr\u00e8iem desaparegudes als nostres indrets. Tamb\u00e9 visit\u00e0rem pobles castellanoparlants, amb una parla plena de catalanismes curiosos com \u201cno cal que...\u201d, \u201ccamal\u201d, \u201cencalar\u201d, etc. El teu comentari era: \u201cac\u00ed fa anys degueren parlar catal\u00e0 i ara ha desaparegut..., van tirant-nos cap al mar..., volen que ens hi ofeguem tots\u201d\u00bb.\r\nC\u00e8sar Sainz tenia un clar concepte del que ha de ser un metge especialista: un bon professional amb s\u00f2lids coneixements de la patologia que, a m\u00e9s, sabia de la seua especialitat tot el que calia saber. Concedia un gran valor a l\u2019exploraci\u00f3 cl\u00ednica cl\u00e0ssica, arreplegant dades proporcionades pels sentits (vista, o\u00efda, tacte, olfacte), encara que coneguera les possibilitats diagn\u00f2stiques dels m\u00e9s avan\u00e7ats aparells d\u2019exploraci\u00f3 cardiol\u00f2gica, utilitzades com a complement\u00e0ries d\u2019una bona exploraci\u00f3 cl\u00ednica per a puntualitzar o rebatre el diagn\u00f2stic fet sense mitjans t\u00e8cnics. Tenia grans dots cl\u00ednics per a l\u2019auscultaci\u00f3 i va col\u00b7laborar en un llibre sobre aquesta t\u00e8cnica que continua sent el millor escrit sobre la mat\u00e8ria.\r\nAquests deixebles encara aporten altres dades interessants sobre el seu inalienable comprom\u00eds c\u00edvic: \u00abConeixies molt b\u00e9 el teu poble, estudiares a fons la seua hist\u00f2ria i t\u2019endinsares en les seues arrels. I tot aix\u00f2 ho ensenyaves i divulgaves sempre que podies, sense perdre els nervis ni el teu tarann\u00e0 tolerant davant d\u2019irracionalitats i mostres d\u2019incultura. Veies molt clar que l\u2019\u00fas de la nostra llengua havia de penetrar amb for\u00e7a en el m\u00f3n cient\u00edfic com a aspecte fonamental per a la seua salvaci\u00f3. L\u2019\u00fas del catal\u00e0 als congressos i publicacions cient\u00edfiques era tan important per a tu com a la r\u00e0dio o la televisi\u00f3. I en aqueixa parcel\u00b7la treballares infatigablement, dient i escrivint en catal\u00e0 el millor de la teua producci\u00f3 cient\u00edfica\u00bb. Fruit d\u2019aquest comprom\u00eds, va mantindre correspond\u00e8ncia amb Joan Fuster en 1968-1969 i 1978 (9 cartes conservades)."}, {"id": 406, "name": "Rodolf", "surname": "Salazar", "conjunction": "i", "second_surname": "Navarro", "url": "/biografies/salazar-navarro-rodolf", "image": "/media/biography/image/salazar_navarro_rodolf2.jpg", "birth_date": 1880, "dead_date": 1937, "short_description": "Poeta, novel\u00b7lista i periodista\r\nFill de Jos\u00e9 Mar\u00eda de Salazar, periodista reconegut, i de Matilde Navarro. Aix\u00ed com ho va fer el seu pare, cultiv\u00e0 tamb\u00e9 la passi\u00f3 pel periodisme i la literatura.\r\nEl maig de 1905 es cas\u00e0 amb Luisa Mart\u00ednez Gar\u00ed, a l\u2019Esgl\u00e9sia de Sant Nicolau. Van tenir un fill, en Gustavo Adolfo \u2014en honor al B\u00e9cquer, poeta que Rodolf admirava\u2014 i V\u00edctor Manuel, el qual moriria amb catorze mesos.\r\nVa col\u00b7laborar de forma intensa en la premsa d\u2019Alacant, mitjan\u00e7ant cr\u00f2niques liter\u00e0ries i poemes. Aix\u00ed mateix, arrib\u00e0 a ser redactor en cap del diari conservador El D\u00eda\u00a0fins el juliol de 1918, quan fou substitu\u00eft per Eduard Garc\u00eda Marcili.\r\nAquest mateix any, es trasllad\u00e0 amb la seva fam\u00edlia a Madrid, on treball\u00e0 com a redactor al diari ABC, i al 1929 fou nomenat redactor en cap, feina que conserv\u00e0 durant vint anys. Paral\u00b7lelament, col\u00b7labor\u00e0 amb cr\u00edtiques teatrals al setmanari Blanco y Negro\u00a0i m\u00e9s tard a Mundo Latino, peri\u00f2dic d\u2019Alacant.\r\nCultiv\u00e0 tamb\u00e9 la novel\u00b7la i la poesia. Public\u00e0 Ecos del alma (1901), una recopilaci\u00f3 de les seves poesies amb pr\u00f2leg de Juan Alemany, poeta. El 1902, public\u00e0 Remedi\u00e9ts y Frasquitet.Els seus treballs posteriors foren Arpa sonora (1912), Risas y l\u00e1grimas i N\u00e1ufragos de la vida, la seva obra m\u00e9s reeixida, i amb m\u00fasica escrita per Rafael Campos de Loma. Aquest treball fou estrenat el 1918 al Teatre Principal, en un acte organitzat pel Cercle de Belles Arts.\r\nDe fet, va desenvolupar c\u00e0rrecs de responsabilitat en diverses entitats culturals. Aix\u00ed doncs, fou president del Ateneo Cient\u00edfico Literario y Art\u00edstico, del C\u00edrculo de Bellas Artes d\u2019Alacant; director de la secci\u00f3 cultural de la Casa de Valencia de Madrid, col\u00b7laborador en l\u2019agrupaci\u00f3 art\u00edstica La Wagneriana i deg\u00e0 dels Foguerers Majors, entitat encarregada d\u2019organitzar les fogueres de Sant Joan.\r\nAmb la Guerra Civil, el 1936 fou detingut, tot i que va ser deixat en llibertat al cap de poc. Poc temps despr\u00e9s, a causa d\u2019una llarga malaltia, va morir amb cinquanta-set anys. La not\u00edcia del seu trasp\u00e0s fou donada a con\u00e8ixer per algun dels peri\u00f2dics alacantins, com El Luchador, que li dedicaria una petita nova en la secci\u00f3 \u00abEcos Locales\u00bb.\r\nMolts anys despr\u00e9s de la seva mort, l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant va posar el seu nom a un dels carrers de la ciutat, en homenatge."}, {"id": 640, "name": "Gaiet\u00e0", "surname": "Salelles", "conjunction": "", "second_surname": "Cardona", "url": "/biografies/salelles-cardona-gaieta", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_Pn7dAp6.jpg", "birth_date": 1832, "dead_date": 1916, "short_description": "Torcedor de seda i saineter\r\nL\u2019any 1864, durant les festes patronals, s\u2019inaugur\u00e0 a Gandia el teatre municipal que, amb el pas del temps, s\u2019anomenaria Principal. I tamb\u00e9 hi sorg\u00ed un autor: Gaiet\u00e0 Salelles Cardona, torcedor de seda en el taller familiar que devien tenir al seu domicili de la pla\u00e7a del Col\u00b7legi. Aquell mateix mes d\u2019octubre passaren la censura pr\u00e8via tres peces seues en un acte i en vers que es conserven manuscrites en la Biblioteca Nacional: Un casament en Potries o Casarse per inter\u00e9s, Els suspirs d\u2019un llauraor i Lo qu\u2019es de Deu, clar se veu. Sorprenentment, no en deman\u00e0 l\u2019autoritzaci\u00f3 personalment, sin\u00f3 que ho feu el Teatro Novedades de Madrid, on devia tenir algun contacte que li podia estalviar els tr\u00e0mits burocr\u00e0tics. Per\u00f2 per l\u2019idioma, el tema i la localitzaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 estaven concebudes per a l\u2019espai saforenc. Al novembre de 1865 torn\u00e0 a presentar al censor, en aquesta ocasi\u00f3 de forma particular, dues com\u00e8dies en castell\u00e0: Por salir del compromiso i Dos vecinos en discordia.\r\nMentrestant, la ciutat i la comarca experimentaven un considerable canvi econ\u00f2mic. Amb la recessi\u00f3 de la producci\u00f3 de seda i la seua industrialitzaci\u00f3, Gaiet\u00e0 Salelles hagu\u00e9 de replantejar-se el futur. Humanament tamb\u00e9 havia sofrit una desgr\u00e0cia colpidora: la seua primera esposa, amb qui a penes havia estat casat un any, mor\u00ed de sobrepart.\r\nPotser aquestes circumst\u00e0ncies el dugueren a trobar la nova ocupaci\u00f3 lluny de casa com a inspector d\u2019ordre en l\u2019elitista col\u00b7legi Ang\u00e9lico del Cid, ubicat en un palau al carrer dels Llibrers del cap i casal. Hi estudiaven els fills de les fam\u00edlies m\u00e9s distingides com la del poeta i director de Las Provincias Teodor Llorente, o la de l\u2019empresari Enric Tr\u00e9nor. Entre les assignatures denominades d\u2019ornament hi havia l\u2019esgrima, l\u2019equitaci\u00f3 i el piano. A m\u00e9s, tenien molta cura de l\u2019educaci\u00f3 liter\u00e0ria. Les seues instal\u00b7lacions inclo\u00efen un teatret on sovint organitzaven funcions, nom\u00e9s per a papers masculins. Salelles fou l\u2019autor de les primeres obres, hui desconegudes, que s\u2019hi representaren.\r\nL\u2019any 1878, el col\u00b7legi va haver d\u2019abordar transformacions severes entre les quals hi havia el canvi d\u2019empla\u00e7ament. Paral\u00b7lelament, Enric Tr\u00e9nor havia recuperat el projecte del tramvia Carcaixent-Gandia despr\u00e9s que se\u2019n vera interromput el funcionament per la seua fallida. Gaiet\u00e0 torn\u00e0 a mudar d\u2019ofici: entr\u00e0 a treballar en la nova empresa i hi continu\u00e0 quan Jos\u00e9 Campo la convert\u00ed en tren de vapor.\r\nEn aquell final de segle naixia el blasquisme, que tenia per bandera l\u2019anticlericalisme radical. L\u2019art de Talia esdevingu\u00e9 una arma pol\u00edtica, blasmat des dels p\u00falpits i aplaudit als casinos republicans. A Gandia, la Uni\u00f3n Cat\u00f2lica Gandiense obr\u00ed un teatret com a sana alternativa a la depravaci\u00f3 que observava en els teatres Principal i Circo, despr\u00e9s Serrano. Salelles hi estren\u00e0, al juny de 1910, la seua darrera producci\u00f3: el joguet en un acte Glories de la Revolusi\u00f3.\r\nGaiet\u00e0 Salelles \u00e9s autor d\u2019una modesta producci\u00f3 dram\u00e0tica que rest\u00e0 in\u00e8dita o desaparegu\u00e9, per\u00f2 que constitueix una contribuci\u00f3 primerenca a un teatre valenci\u00e0. Els autors encara hi buscaven un estil propi, per\u00f2 sense prescindir d\u2019una indissimulada s\u00e8rie d\u2019influ\u00e8ncies i calcs interns. Salelles no en fou l\u2019excepci\u00f3. Per exemple, Els suspirs d\u2019un llauraor \u00e9s deutora en temes i personatges dels joguets Rafela la Filanera de Ramon Lladr\u00f3 i Mall\u00ed i Ll\u00e1grimes d\u2019una femella, de Francesc Palanca i Roca.\r\nD\u2019altra banda, els esposoris i els amors contrariats s\u00f3n els assumptes m\u00e9s rebregats dels sainets valencians. Salelles no vulnera la norma, per\u00f2 en els seus personatges femenins es percep un lleuger clevill de rebel\u00b7lia en el mur del patriarcat. Un casament en Potries tracta del desastre conseg\u00fcent a un matrimoni basat en l\u2019engany mutu amb el prop\u00f2sit d\u2019ascendir socialment. Pepa Maria acabar\u00e0 fugant-se al moro amb el seu prom\u00e9s de joventut. En Els suspirs d\u2019un llauraor, que transcorre en una alqueria situada entre Daim\u00fas i el Grau, assistim al conflicte entre els oficials de Gandia i un camperol a prop\u00f2sit de la condescend\u00e8ncia amb qu\u00e8 la filla del propietari tracta els individus provinents de la ciutat. Pepeta reclama la llibertat d\u2019iniciativa de la dona en l\u2019encetament de les relacions amoroses. D\u2019altra banda, hi trobem reflectida la tensi\u00f3 entre el m\u00f3n rural i l\u2019urb\u00e0, entre el llaurador dels sarag\u00fcells i els pixavins de gorra i jaca. Aix\u00ed, el seu teatre esdev\u00e9 notari del seu temps, una funci\u00f3 que tamb\u00e9 exerceix amb un registre col\u00b7loquial aspre i versemblant amb regust del terrer. En Lo qu\u2019es de Deu, clar se veu es produeix un enfrontament entre dos joves, un t\u00edmid i de nobles sentiments, i l\u2019altre, un amic fingit d\u2019intencions mal\u00e8voles, que pretenen l\u2019amor de la filla d\u2019un llaurador acomodat. Quiqueta insisteix a rebutjar l\u2019impostor i avisa son pare que, si l\u2019obliga a acceptar-lo, se n\u2019eixir\u00e0 de casa en sagrist\u00e0, \u00e9s a dir, contra la voluntat paterna.\r\nL\u2019obra de Salelles s\u2019ha de valorar en el context en qu\u00e8 es produ\u00ed. No \u00e9s cap virtu\u00f3s del vers ni destaca per la seua originalitat, per\u00f2 \u00e9s h\u00e0bil en el plantejament de les situacions i sap dotar-les de realitat. A m\u00e9s, empra la llengua sense estrafer-la amb l\u2019acostumada tirallonga d\u2019espardenyades suposadament jocoses, ni amb convencionalismes artificials per no espantar les fines o\u00efdes burgeses. Aix\u00ed mateix, la imatge que transmet de l\u2019horta s\u2019allunya bastant del parad\u00eds patrimonial que Llorente dibuix\u00e0 per a la Renaixen\u00e7a. Unes singularitats que no s\u2019arribaren a desenvolupar perqu\u00e8 el seu impuls creador cess\u00e0 en no obtenir el ress\u00f2 desitjat. El CEIC Alfons el Vell edit\u00e0 l\u2019any 1987 el sainet Un casament en Potries."}, {"id": 362, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Sales", "conjunction": "i", "second_surname": "Boli", "url": "/biografies/sales-boli-lluis", "image": "/media/biography/image/sales_boli_lluis2.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1981, "short_description": "Pintor, folklorista i escriptor\r\nEl seu pare s'anomenava Manuel Sales Riera, natural de Castell\u00f3, i sa mare Josefa Bol\u00ed Centinela de Saragossa on es varen casar en 1894. Aquest matrimoni va tenir sis fills: Pilar, Manuel, Josefina, Llu\u00eds, Emili i Mercedes. La fam\u00edlia tenia un comer\u00e7 de ferreteria a Castell\u00f3. Era una fam\u00edlia acomodada que va oferir als fills una bona educaci\u00f3 cultural i religiosa.\r\nEs cas\u00e0 amb Maria Lid\u00f3n Villegas Rubert el 4 de desembre de 1951 i varen tenir tres fills: Maria Lid\u00f3n, Llu\u00eds i Manuel.\r\nVa cursar el batxillerat a l'Institut General i T\u00e8cnic. Va fer tamb\u00e9 estudis de comer\u00e7 i de seguida va ingressar a treballar com a funcionari de la Junta d'Obres del Port en la Casa dels Caragols. Es va presentar a unes oposicions i va acabar essent dipositari de la instituci\u00f3.\r\nLes seues inclinacions eren l'esgl\u00e9sia i la relaci\u00f3 amb els seus amics i contertulis del grup popular conegut com \u00abels sabuts de la Castellonenca\u00bb. Introdu\u00eft en aquest grup per Llu\u00eds Revest i Vicent Sos i Baynat, era un grup ideol\u00f2gicament molt variat per\u00f2 les bones relacions es basaven en la import\u00e0ncia que li donaven a la cultura.\r\nDe la m\u00e0 de Carlos Gonz\u00e1lez-Espresati en la seua joventut, va ingressar en la Societat Castellonenca de Cultura, publicant tamb\u00e9 al seu Butllet\u00ed. En aquestes col\u00b7laboracions destaquen les recensions bibliogr\u00e0fiques entre 1932 i 1935 i l'article \u00abLa Brullera\u00bb en 1930.\r\nFou tamb\u00e9 uns dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 en 1932 conven\u00e7ut de la unitat de la llengua.\r\nAquesta fou la seua etapa liter\u00e0ria m\u00e9s prol\u00edfica amb una escriptura molt correcta seguint els patrons de l'Institut d'Estudis Catalans. Aix\u00ed public\u00e0 en aquest any, 1932, la novel\u00b7la Fontrobada pr\u00e8viament publicada en el Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura en quatre fragments anomenats: D'excursi\u00f3, Dia de Pasqua, Rosa d'estiu i Tardor.\r\nEn l'\u00e0mbit del folklore va fixar el vestit de castellonenca despr\u00e9s d'una minuciosa investigaci\u00f3 etnol\u00f2gica. Dos anys m\u00e9s tard va participar en l'organitzaci\u00f3 i creaci\u00f3 de les Festes de la Magdalena de Castell\u00f3 tal i com es coneixen avui en dia. Aquestes es basaven en la tradicional romeria a la Magdalena el tercer diumenge de Quaresma que es venia practicant des del segle XVIII. Aquestes Festes Majors de la ciutat varen obviar les preteses Festes \u00abde la Liberaci\u00f3n\u00bb que intentava promoure el Franquisme per commemorar l'entrada de les tropes del general Aranda en Castell\u00f3 el 14 de juny de 1938. Va estar molt vinculat a la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena i va organitzar el primer preg\u00f3 de les festes junt Manuel Segarra i Rib\u00e9s.\r\nEn l'\u00e0mbit de l'art va participar com a decorador i dissenyador d'escenaris en obres com l'\u00f2pera La filla del rei barbut\u00a0de Matilde Salvador i Manuel Segarra en 1993 o en els decorats d'un guinyol de fusta de Manuel Segarra. Tamb\u00e9 va fer col\u00b7laboracions teatrals com la decoraci\u00f3 de la sarsuela La sementera\u00a0de P. As\u00e8ncio i S. Serrano i tamb\u00e9 del vestuari i l'escenografia de Sacrificio est\u00e9ril\u00a0de Carlos Gonz\u00e1lez-Espresati en 1958.\r\nCom a dibuixant la seua excel\u00b7l\u00e8ncia productiva fou m\u00e9s de miniatures i il\u00b7lustracions que d'obres pict\u00f2riques. Va fer nombrosos diplomes, vitel\u00b7les, requadres, rocalles, sanefes, retrats, m\u00e9s de 200 pergamins, escuts... dedicats a un gran nombre de personalitats rellevants locals o estrangeres com empresaris, religiosos, pol\u00edtics..."}, {"id": 766, "name": "Felip", "surname": "Sales", "conjunction": "", "second_surname": "Herrero", "url": "/biografies/sales-herrero-felip", "image": "/media/biography/image/sales_herrero_felip.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1978, "short_description": "Barber, pintor i valencianista\r\nFill del llaurador Felipe Sales Pla i de Maria Herrero, domiciliats al carrer Ample d\u2019Artana. De ben menut ja mostrava afici\u00f3 i aptituds per al dibuix. En quedar v\u00eddua la mare cap al 1904, un oncle prevere destinat a la capella de l\u2019hospital de Sant Joan de D\u00e9u del Cabanyal, Mn. Llu\u00eds Vilar Pla (1869-1936), se\u2019l va endur a Val\u00e8ncia en 1907 perqu\u00e8 poguera estudiar pintura a l\u2019Acad\u00e8mia de Sant Carles. Al llarg dels anys 1907, 1908 i 1909, el jove artanenc va compaginar les hores de treball amb l\u2019assist\u00e8ncia a les classes de belles arts, on va tindre com a professors, entre altres, Eduardo Soler i Salvador Abril. Un dels primers enc\u00e0rrecs va ser il\u00b7lustrar amb retrats de personatges hist\u00f2rics alguns dels llibres del capell\u00e0, que exercia com a cronista d\u2019Artana: Historia de Artana, Artanenses notables i l\u2019in\u00e8dit Narraci\u00f3n expositiva de la vida y hechos admirables de Santa Cristina, virgen y m\u00e1rtir, patrona de Artana (1917).\u00a0\r\nLes necessitats familiars el van fer tornar al poble despr\u00e9s d\u2019uns pocs anys de formaci\u00f3. En 1916 i 1917 el trobem treballant de forner, i a partir de 1918 es dedicar\u00e0 a una barberia situada al carrer Major, 29. A Artana travar\u00e0 amistat amb el cercle valencianista dels germans Joan i Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, m\u00e9s j\u00f3vens que ell, amb els quals participa tamb\u00e9 de les excursions arqueol\u00f2giques a les coves del terme i als castells d\u2019Espad\u00e0.\r\nA primeries de la d\u00e8cada de 1920, influ\u00eft per ells, entr\u00e0 en la Joventut Valencianista d\u2019Artana, i el 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l\u2019anomenat \u00abManifest del Puntal d\u2019Artana\u00bb, que diu: \u00abEn la cum del Puntal, terme d\u2019Artana (Castell\u00f3) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espad\u00e0nics la invicta senyera barrada. Des d\u2019aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme. Per a que conste: Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed (estudiant, publicista i cap de \u201cSolitaris\u201d), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedr\u00ed (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tom\u00e0s (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragoz\u00e0 (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep M\u00aa Alba adherit (practicant)\u00bb.\r\nFou el punt de partida dels quatre aplecs posteriors (1920-1923) de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de Val\u00e8ncia, creada en 1919 per Vicent Tom\u00e0s, Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Eduard Mart\u00ednez Ferrando, entre altres pocs. La finalitat d\u2019aquest grup era posar en relaci\u00f3 el personal conscient per\u00f2 dispers per les comarques i portar el valencianisme m\u00e9s enll\u00e0 del redu\u00eft marc urb\u00e0, on nom\u00e9s havia penetrat t\u00edmidament fins aquell moment. Per a ells, era possible superar la realitat caciquil dels pobles actuant des del valencianisme, ni que fora per inter\u00e9s. Els seus \u00f2rgans de promoci\u00f3 eren La Correspondencia de Valencia fins a principis de 1923, El Crit de la Muntanya (1922-1923) i la ressuscitada P\u00e0tria Nova (1923).\r\nFelip Sales, \u00e0lies Lluciano, es va casar amb Elisa Guinot P\u00e9rez i tingueren tres descendents: Elisa (1923), Felip (1927) i Francesca (1930), amb domicili al carrer Major. Durant la II Rep\u00fablica fou president de l\u2019Agrupaci\u00f3 Socialista d\u2019Artana i afiliat a la UGT. En fou alcalde entre l\u2019agost de 1936 i el gener de 1937, i jutge municipal, fins que, desbordat pels esdeveniments (crema d\u2019esgl\u00e9sies, assassinats de capellans locals, etc.) en va dimitir. Per diversos testimonis recollits pel grup Artanap\u00e8dia i que consten en l\u2019expedient sumar\u00edssim 3290, sabem que va fer el possible per aplacar els \u00e0nims dels comit\u00e9s revolucionaris, sobreexcitats per l\u2019al\u00e7ament militar contra la Rep\u00fablica. Tot i aix\u00f2, en acabar la guerra va patir pres\u00f3 durant m\u00e9s de dos anys, d\u2019acord amb aquesta cronologia: fou denunciat al mes d\u2019abril de 1939 en tornar a Artana i va ingressar en la pres\u00f3 de Borriana el 23-6-1939. Fou condemnat a dotze anys i un dia en sent\u00e8ncia del 7 de febrer de 1940 i el traslladaren a la pres\u00f3 de Castell\u00f3 de la Plana. En 1941, en presentar signatures diversos elements dretans del poble a favor seu, van revisar la causa i li commutaren la pena per llibertat controlada al seu domicili. Havia passat ja 762 dies empresonat i la pena definitiva s\u2019extingiria el 19 de juny de 1951. Com altres condemnats per \u00abadhesi\u00f3n a la rebeli\u00f3n\u00bb, tot i ser alliberat sense deutes pendents, fou sotm\u00e9s a humiliacions p\u00fabliques com, per exemple, l\u2019obligaci\u00f3 d\u2019anar a missa en formaci\u00f3.\r\nDe nou a Artana, va reprendre la professi\u00f3 de barber amb el fill, i les filles tenien perruqueria per a dones al mateix establiment. Felip Sales va mantindre en el temps de lleure el conreu de l\u2019art. En 1956, en recuperar-se l\u2019inter\u00e9s per la vil\u00b7la romana del Benicat\u00f3 (Nules), va participar com a dibuixant de l\u2019excavaci\u00f3 i va tra\u00e7ar els dibuixos dels dos mosaics romans apareguts.\r\nA principis dels anys 60 es va traslladar a viure a Nules amb la fam\u00edlia d\u2019una filla. Seguint les indagacions de qui va ser arxiver i cronista de la vila, Vicent Felip Sempere, podem saber que l\u2019artanenc va dedicar moltes hores a cultivar les seues aficions art\u00edstiques, en una \u00e8poca en qu\u00e8 els j\u00f3vens de Nules no tenien l\u2019oportunitat per a formar-se dins del m\u00f3n de la pintura. No era estrany que al pati de sa casa del carrer de la Pur\u00edssima es reuniren deu o dotze j\u00f3vens del poble, quan acabaven les classes d\u2019escola o el treball, per a rebre orientacions i consells seus; entre ells es trobaven l\u2019actualment pintor Joan Badenes, el restaurador Vicent Ripoll\u00e9s i la professora Vict\u00f2ria Mart\u00ednez.\r\nDel seu treball pict\u00f2ric ha dit l\u2019artista Nelo Vilar que tenia una t\u00e8cnica excel\u00b7lent, depurada, capa\u00e7 del major academicisme per\u00f2 tamb\u00e9 obert a formes m\u00e9s modernes i a una pluralitat de mitjans: des del dibuix a carbonet i la pintura a l\u2019oli al retaule cer\u00e0mic. Dissortadament, no va poder arribar a desenvolupar completament les seues inquietuds en aquell context. Sales tenia costum de regalar els quadres i els dibuixos que feia, per aix\u00f2 la seua producci\u00f3 est\u00e0 a hores d\u2019ara esparsa, repartida entre familiars, ve\u00efns i amics, a qui no cobrava res pels seus enc\u00e0rrecs. Del 27 de desembre de 1994 al 8 de gener de 1995 va tindre lloc a la Casa de Cultura de Nules una exposici\u00f3 antol\u00f2gica de la seua obra, l\u2019\u00fanica que s\u2019ha fet fins ara."}, {"id": 637, "name": "Seraf\u00ed", "surname": "Salort", "conjunction": "", "second_surname": "Ginestar", "url": "/biografies/salort-ginestar-serafi", "image": "/media/biography/image/salort_ginestar_serafi.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1964, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nEra fill de Josep Salort Ginestar, llaurador natural d\u2019Ondara, i de Josefa Ginestar Oliver, natural de R\u00e0fol d\u2019Alm\u00fania, amb domicili al carrer dels Sants Metges. Degu\u00e9 quedar orfe de ben jove o pert\u00e0nyer a una fam\u00edlia de pocs recursos, motiu pel qual fou asilat de la Casa de Benefic\u00e8ncia de Val\u00e8ncia, al carrer de la Corona.\r\nEs va formar com a mestre a l\u2019Escola Normal de Val\u00e8ncia entre 1917 i 1921. Va opositar en la convocat\u00f2ria de 1923, amb un resultat de 110,25 punts, la qual cosa li assegur\u00e0 una de les places vacants de magisteri. La primera destinaci\u00f3, publicada oficialment al mar\u00e7 de 1925, va ser l\u2019escola de la Pobla de Benifass\u00e0. El 25 d'abril de 1925 es va fer c\u00e0rrec de l\u2019escola elemental de Culla, i en 1934 deman\u00e0 un trasllat concedit finalment al Grup Cervantes de Borriana, on pel novembre era designat tamb\u00e9 mestre d\u2019adults.\r\nEra afiliat a la Federaci\u00f3 Espanyola de Treballadors de l\u2019Ensenyament de Castell\u00f3, impulsada amb for\u00e7a en la II Rep\u00fablica, i militava en l\u2019Esquerra Valenciana de Gaet\u00e0 Huguet Segarra, partit creat a l\u2019agost de 1936 a Castell\u00f3 que reivindicava un l\u2019Estat del Pa\u00eds Valenci\u00e0 dins la Confederaci\u00f3 de Rep\u00fabliques Ib\u00e8riques i continuava l\u2019estela d\u2019Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1933).\r\nSeraf\u00ed Salort viu uns anys intensos com a mestre de Culla i Borriana, culturalment parlant. Formar\u00e0 part del grup renovador capitanejat per Carles Salvador i el trobarem implicat en diverses accions importants per al valencianisme i l\u2019escola valenciana. La hist\u00f2ria ens el situa pel setembre de 1932 en la definici\u00f3 inicial de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Valencianistes, anunciada en les p\u00e0gines d\u2019El Cam\u00ed i signada per ell i per Carles Salvador, Francesc Boix Senmart\u00ed, Enric Soler i Godes i Antoni Porcar Candel; el trobarem tamb\u00e9 en la famosa Assemblea de Mestres de Castell\u00f3 i en la fotografia ic\u00f2nica al pati de l\u2019institut Ribalta en suport de Carles Salvador (desembre de 1932); a m\u00e9s, des del juny de 1934 ser\u00e0 delegat a Culla de la refundada Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana (APEV). Per a aquesta entitat degu\u00e9 ser corrector d\u2019algun dels cursos de llengua per correspond\u00e8ncia, at\u00e9s que sabem que poc abans d\u2019esclatar la guerra (1 de juliol de 1936) s\u2019havia de fer c\u00e0rrec juntament amb Antoni Porcar (Vinar\u00f2s) d\u2019una nova convocat\u00f2ria.\r\nA Borriana estant, el 9 de maig de 1936, la Societat Castellonenca de Cultura li publicava en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abBiblioteca de Contemporanis\u00bb el conte infantil C\u00e0stor i El\u00e8rcia, que fou ressenyat en diverses publicacions com Gaceta del Libro (Val\u00e8ncia), Heraldo de Castell\u00f3n, La Publicitat i La Humanitat de Barcelona. Mart\u00ed de Riquer en deia en La Publicitat: \u00abAmb un estil planer, graci\u00f3s i de rondalla, Seraf\u00ed Salort ha publicat el seu conte C\u00e0stor i El\u00e8rcia que, si m\u00e9s no, t\u00e9 l\u2019inter\u00e8s d\u2019\u00e9sser un g\u00e8nere poc assajat entre nosaltres. Es tracta d\u2019un conte per a infants amb tots els elements tradicionals: estil adient, aspecte meravell\u00f3s i moral. La moral constitueix la novetat. Seraf\u00ed Salort ha triat la moral que actualment necessiten m\u00e9s els nostres infants d\u2019una banda a l\u2019altra de la nostra terra, que \u00e9s una moral patri\u00f2tica, i m\u00e9s concretament, d\u2019amor a la nostra llengua. (...) Els dos personatges emprenen una tasca patri\u00f2tica i cultural que acaba amb una frase de moral singular i sana: \u201cI vosaltres, xiquets, penseu que algun dia sereu h\u00f2mens, que algun dia portareu el rem del vostre poble. Aleshores, recordeu C\u00e0stor i El\u00e8rcia; i encara que no pugueu vore\u2019ls mai, ajudeu-los tamb\u00e9 en la seua tasca i jo us promet que sereu molt feli\u00e7os\u201d. El procediment did\u00e0ctic no pot \u00e9sser m\u00e9s bo. \u00c9s tot el contrari d\u2019aquells contes la medul\u00b7la dels quals \u00e9s ocupada per complet per a la finalitat did\u00e0ctica i que des del primer moment repugnen l\u2019infant. Seraf\u00ed Salort ha creat un argument de prou inter\u00e8s i prou meravell\u00f3s perqu\u00e8 els seus petits lectors s\u2019hi trobin interessats i no descobreixin la moral fins al final, \u00fanica manera de treure\u2019n profit. Afegim a aix\u00f2 la gr\u00e0cia i la senzillesa d\u2019estil amb qu\u00e8 \u00e9s escrit i la simplicitat de l\u2019assumpte, que fan excel\u00b7lent des de tots els punts de vista el llibret\u00bb.\r\nLa bona factura d\u2019aquest conte, el sabor terral que despr\u00e9n l\u2019estil i el vocabulari en qu\u00e8 fou escrit, el fan un exemplar valuos\u00edssim. Llu\u00eds Meseguer el va antologar en 2009 amb aquesta observaci\u00f3: \u00abSalort \u00e9s autor d\u2019un dels poqu\u00edssims contes (...), cultes i ben escrits, que marcaven el cam\u00ed de la vict\u00f2ria de l\u2019impuls intel\u00b7lectual de les Normes de Castell\u00f3: fer de la llengua un instrument comunicatiu i educatiu modern\u00bb. L\u2019edici\u00f3 es va exhaurir r\u00e0pidament i se\u2019n va anunciar una nova edici\u00f3 il\u00b7lustrada; les circumst\u00e0ncies de la guerra imminent, per\u00f2, ho van entrebancar. Uns mesos m\u00e9s tard, el 6 de febrer de 1937, la nova Conselleria de Cultura que dirigia Francesc Bosch i Morata li demanava per carta a Borriana \u00abun original de conte per a infants\u00bb, per\u00f2 no sabem quina va ser la resposta.\r\nAmb la caiguda de Castell\u00f3 en mans franquistes (juny de 1938), Salort marxa a Manresa, en zona lleial a la Rep\u00fablica. Hi va treballar al Grup Escolar Renaixen\u00e7a, on hi havia un bon estol de mestres avan\u00e7ats: Rosa Delhom, l\u00edder en la renovaci\u00f3 de l\u2019ensenyament i propagandista de l\u2019Escola Moderna; Jaume Roig\u00e9, dedicat a la difusi\u00f3 de les t\u00e8cniques Freinet; Vicenta Cuende, entusiasta de la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica; Josep Maria Gabriel, mestre progressista director de col\u00f2nies escolars; Maria Llaveries, mestra renovadora i catalanista destacada. Una bona mostra del tarann\u00e0 de la majoria del professorat de l\u2019escola \u00e9s que en el proc\u00e9s de depuraci\u00f3 que van fer els organismes franquistes en 1939, dels 17 mestres del Grup Escolar Renaixen\u00e7a, quatre van ser expulsats de l\u2019ensenyament i tres m\u00e9s van ser traslladats for\u00e7osament durant cinc anys fora de Catalunya a causa de les seues idees progressistes i catalanistes.\r\nVa fugir a Fran\u00e7a, va estar uns mesos en un camp de refugiats i d\u2019all\u00e0 va passar a M\u00e8xic amb el vapor Sinaia, que salp\u00e0 el 25 de maig de 1939 des del port de S\u00e8te amb 1.599 republicans que havien acceptat l\u2019asil pol\u00edtic del president de M\u00e8xic. A la seua fitxa d\u2019asilat consta que hi va entrar per Veracruz el 13 de juny de 1939, que era casat, sabia franc\u00e9s i no professava cap religi\u00f3. Tenia 36 anys llavors. Susana Gamboa, muller del c\u00f2nsol de M\u00e8xic a Fran\u00e7a, era qui podia donar refer\u00e8ncies sobre ell. Es va establir inicialment a Oaxtepec, a l\u2019estat mexic\u00e0 de Morelos. Sembla que posteriorment es va traslladar a la capital. No va poder exercir de docent, per\u00f2 fou encarregat d\u2019obres, venedor de productes diversos i empleat en la secci\u00f3 de blanqueig en una f\u00e0brica de fils de cosir.\r\nEra membre de la Casa Regional Valenciana, per a la fundaci\u00f3 de la qual va escriure en valenci\u00e0 la primera crida en 1942, en fou vicepresident en 1958 i col\u00b7labor\u00e0 amb escrits valencians en el seu portaveu Senyera. Va escriure amb Francesc Alcal\u00e0 Llorente i Enrique Bohorques el llibret per a la Falla de Texcoco, la primera falla plantada a M\u00e8xic (1945) amb l\u2019objectiu que el foc corrector redu\u00efra \u00aba cendra un passat d\u2019ignom\u00ednia\u00bb i fera ren\u00e0ixer \u00abla tradici\u00f3 en una Val\u00e8ncia plena de llibertat i esplendor\u00bb. Les seues quartetes titulades \u00abAll-i-oli\u00bb, dedicades als vencedors de la guerra, deien:\r\nPosa en un plat, no molt net,\r\ndos unces de se\u00f1oritos,\r\nun quilo de requet\u00e9s,\r\ntres quarts d\u2019un\u00e7a de moritos.\r\nMacarrons, els que vulgues\r\n(no fan gust ni fan color);\r\nFalangistes que comulguen\r\namb uns credos de retor,\r\nposa\u2019n u, i en s\u00f3n massa;\r\nde \u00abpas d\u2019\u00e0nec\u00bb un grapat,\r\nun trosset de carabassa\r\n(ac\u00ed s\u00f3n ell i el cunyat).\r\nRemena a\u00e7\u00f2 en un morter\r\ni, quan estigues cansat...\r\ntira el morter al carrer:\r\na bon segur... restes fart.\r\n\u00a0\r\nEn Senyera va publicar entre 1952-1961 diversos textos en prosa i poemes en qu\u00e8 ressona la mem\u00f2ria personal, amb t\u00edtols com \u00abRecords de la inf\u00e0ncia\u00bb, \u00abTenia ra\u00f3 el xiquet\u00bb, \u00abHumorista de rajoleta\u00bb, \u00abFoc i llum\u00bb o \u00abL\u2019evoluci\u00f3 de les falles\u00bb. Va ser dels pocs col\u00b7laboradors exiliats que hi escrivien en la llengua del pa\u00eds, de vegades amb el pseud\u00f2nim Ortinar\u00a0(ja emprat per ell en 1929 en el castellonenc Diario de la Ma\u00f1ana\u00a0quan era mestre de Culla), com ara en els textos \u00abEl nostre idioma\u00bb i \u00abParlem valenci\u00e0\u00bb. El seu coneixement de l\u2019idioma era molt acceptable, com ho demostren aquestes col\u00b7laboracions i la correspond\u00e8ncia amb el bon amic Enric Soler i Godes, amb qui intercanvi\u00e0 tota mena de publicacions did\u00e0ctiques, liter\u00e0ries, infantils i d\u2019informaci\u00f3 general (Santi Cort\u00e9s, 1995 i 2001). Tamb\u00e9 estigu\u00e9 en contacte epistolar amb els literats i vells amics Carles Salvador i Bernat Artola, alguns textos dels quals arribaven a les p\u00e0gines de la revista Senyera en l\u2019etapa en qu\u00e8 era vicepresident de la Casa Regional. A m\u00e9s a m\u00e9s, va col\u00b7laborar espor\u00e0dicament en la publicaci\u00f3 de l\u2019exili catal\u00e0 Pont Blau, amb el comentari del poemari Bestioles del seu estimat Soler i Godes (1952).\r\nEn 1953, Salort es donava d\u2019alta en el partit Izquierda Republicana de M\u00e8xic. No hi ha massa m\u00e9s detalls de la seua vida en l\u2019exili, on va morir als 62 anys."}, {"id": 581, "name": "Adolf", "surname": "Salv\u00e0", "conjunction": "", "second_surname": "Ballester", "url": "/biografies/salva-ballester-adolf", "image": "/media/biography/image/salva_ballester_adolf.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1941, "short_description": "Advocat, etn\u00f2graf i escriptor\r\nFou el segon fill del matrimoni format pel registrador de la propietat de Callosa, Josep Salv\u00e0 i Pont, natural de T\u00e0rbena, i per Salvadora Ballester i Ballester, de Pedreguer, tots dos propietaris de terres, immobles i rendes. Tenien la casa pairal al carrer de Sant Francesc, i una casa de camp a la partida rural de Margequivir, entre moltes altres. Aquesta extracci\u00f3 socioecon\u00f2mica, evidentment, condicion\u00e0 la personalitat i la vida del jove, fet al qual cal afegir que es cri\u00e0 com a fill \u00fanic perqu\u00e8 la germana que l\u2019havia precedit, Carme, havia mort ja en el 1875.\r\nAl poble natal realitza els estudis primaris, i el 1895 ingressa com a alumne intern al prestigi\u00f3s col\u00b7legi jesu\u00efta de Sant Dom\u00e9nec d\u2019Oriola, centre on cursa de forma ben profitosa els estudis de batxillerat. \u00c9s en aquesta etapa d\u2019adolesc\u00e8ncia quan Salv\u00e0 comen\u00e7a a donar mostres de sensibilitat i d\u2019aptituds intel\u00b7lectuals, aix\u00ed com del seu gust per la lectura, estimulats per l\u2019atmosfera que es respirava a la casa paterna, on disposava ja d\u2019una biblioteca respectable que augment\u00e0 al llarg de la seua exist\u00e8ncia. Finalitzats els estudis mitjans, el jove Salv\u00e0 es trasllada a Madrid per matricular-se en la Facultat de Dret, on obtingu\u00e9 la llicenciatura el 1907.\r\nEn tornar a Callosa amb el t\u00edtol sota el bra\u00e7, comen\u00e7a a introduir-se en els cenacles i tert\u00falies que solien freq\u00fcentar les persones il\u00b7lustrades del poble. \u00c9s evident que Salv\u00e0 no tenia cap necessitat econ\u00f2mica que l\u2019obligara a viure de l\u2019advocacia, exercida nom\u00e9s de forma tangencial i fins i tot renunciant a la percepci\u00f3 de les minutes. El prestigi social el port\u00e0 al c\u00e0rrec de jutge municipal del poble durant un breu per\u00edode. Adolf Salv\u00e0 anava relegant la seua professi\u00f3 oficial per poder dedicar-se no sols a l\u2019administraci\u00f3 dels m\u00faltiples interessos patrimonials de la fam\u00edlia, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la seua gran passi\u00f3: la lectura, l\u2019estudi, l\u2019escriptura i la recerca relacionada amb els m\u00e9s variats aspectes de la hist\u00f2ria, la cultura i el folklore valencians, singularment de Callosa d\u2019en Sarri\u00e0 i comarca.\r\nA Callosa estant, Adolf contrau matrimoni amb l\u2019alteana Anna Maria Beneyto i Rostoll, germana del marqu\u00e9s de Campoalegre i cunyada de Josep Jorro i Miranda, comte d\u2019Altea i capitost destacat del conservadorisme comarcal. Fruit d\u2019aquell matrimoni van n\u00e0ixer quatre fills: Josep, Joan, Carme i Pepita. Alhora, Adolf Salv\u00e0 es queda vidu el 1915 i comencen a apar\u00e9ixer-li els primers s\u00edmptomes de la diabetis, la malaltia que el conduiria a la mort. En 1918 es casa en segones n\u00fapcies amb la seua paisana callosina Francesca P\u00e9rez i Savall, amb qui tingu\u00e9 un cinqu\u00e9 fill anomenat Adolf, que perd la vida als d\u00e9neu anys, el 1939, en accident, molt poc temps abans que morira tamb\u00e9 Joan, un dels fills del primer matrimoni. Aquella amalgama de fets dram\u00e0tics repercutiren en la personalitat de l\u2019autor, en qui, com m\u00e9s va m\u00e9s s\u2019accentuen els trets ombr\u00edvols. L\u2019inter\u00e9s per seguir de prop el proc\u00e9s formatiu dels seus fills el dugu\u00e9 a traslladar-se primer a Alacant, on cursaren el batxillerat, i despr\u00e9s a Val\u00e8ncia, on realitzaren els estudis de Dret. En aquesta darrera ciutat s\u2019instal\u00b7l\u00e0 el 1929 i hi romangu\u00e9 fins a la fi de la Guerra Civil, moment en qu\u00e8 torn\u00e0 al poble de manera definitiva.\r\nEl decenni viscut a Val\u00e8ncia fou molt profit\u00f3s per a l\u2019autor, en la mesura que li permet\u00e9 accedir als fons arxiv\u00edstics i bibliotecaris m\u00e9s importants de la ciutat, impulsat per la vocaci\u00f3 investigadora. Les recerques li proporcionaren una gran quantitat de dades imprescindibles per a dur a bon port un vell projecte que ja havia rumiat des de l\u2019any 1910: escriure una hist\u00f2ria del seu poble amb el m\u00e0xim d\u2019erudici\u00f3 i rigor. Aquest projecte s\u2019esdevenia una realitat pel mar\u00e7 de 1936, data del pr\u00f2leg, tot i que no arrib\u00e0 a veure la llum fins al 1960 en ser recuperat per l\u2019Instituto de Estudios Alicantinos amb el t\u00edtol La villa de Callosa de Ensarri\u00e1. Monograf\u00eda hist\u00f3rica documentada, en dos volums.\r\nAdolf Salv\u00e0 Ballester \u00e9s conegut per les diverses obres de caire hist\u00f2ric i etnogr\u00e0fic que elabor\u00e0 al llarg d\u2019una vida no massa llarga. Dissortadament, nom\u00e9s va veure publicat un treball just abans de morir: la Sedici\u00f3n del a\u00f1o 1693 en el Reino de Valencia. Arrere quedava una respectable vida social i cultural encetada al Centre de Cultura Valenciana a partir de 1929, instituci\u00f3 en qu\u00e8 coincideix i col\u00b7labora amb un altre erudit i folklorista de la mateixa comarca: l\u2019alte\u00e0 Francesc Mart\u00ednez, director de n\u00famero del Centre de Cultura. Tots dos desplegaren una tasca important al si de la Secci\u00f3 d\u2019Etnografia i Folklore, de la qual Mart\u00ednez fou president i Salv\u00e0 secretari. Precisament, per acord d\u2019aquesta secci\u00f3 del 2 d\u2019abril de 1936, Adolf Salv\u00e0 fou nomenat ponent per a portar a terme un estudi monogr\u00e0fic sobre les festes de moros i cristians, treball que realitz\u00e0 al llarg del trienni de 1936 a 1939, en plena guerra, i que va poder presentar i llegir en una de les sessions del curs 1940-1941. Aquest estudi fou publicat tamb\u00e9 p\u00f2stumament\u00a0per l\u2019Instituto de Estudios Alicantinos, amb el t\u00edtol de Bosqueig hist\u00f2ric i bibliogr\u00e0fic de les festes de moros i cristians (1958).\r\nL\u2019estada a Val\u00e8ncia tamb\u00e9 li permet\u00e9 relacionar-se amb els membres de Societat Castellonenca de Cultura, en el butllet\u00ed de la qual public\u00e0 dos articles sobre Jaume Roig (1934) i sobre els moriscos valencians (1935).\r\nAcabada la guerra, ja prou minvat de salut a causa de la diabetis, retorn\u00e0 definitivament a Callosa. El 2 de setembre de 1940, l\u2019Ajuntament del seu poble acord\u00e0 nomenar-lo cronista honorari de la vila. Aix\u00ed mateix, el 25 de gener de 1941 prenia possessi\u00f3 a Val\u00e8ncia del c\u00e0rrec de director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana, amb el qual culminava la seua carrera al si de la instituci\u00f3.\r\nJa hem vist que \u00e9s de manera p\u00f2stuma que alguns dels seus estudis hist\u00f2rics i de costums passen per les premses. L\u2019obra escrita d\u2019Adolf Salv\u00e0 \u00e9s suficientment \u00e0mplia i variada, tot i que nom\u00e9s una part molt redu\u00efda ha estat editada i no sempre en les condicions \u00f2ptimes. Pensem ara en l\u2019exhaurit De la marina i muntanya (folklore), a cura de Rafael Alemany, obra en la qual fa un recull de supersticions, jocs, rituals, festes, roman\u00e7os, cobles, can\u00e7ons i altres manifestacions de la cultura popular recollides entre 1932-1939 al seu i altres pobles de la rodalia marinera, editades en 1988 per l\u2019Institut d\u2019Estudis Juan Gil-Albert d\u2019Alacant. Va deixar altres treballs manuscrits sobre hist\u00f2ria, ling\u00fc\u00edstica, literatura, etnologia i bibliografia, a m\u00e9s de diverses traduccions al castell\u00e0 i al valenci\u00e0 d\u2019obres d\u2019altres autors.\r\nEl Cat\u00e1logo de impresos de la biblioteca privada Adolfo Salv\u00e1 Ballester (2001) ens posa a l\u2019abast una descripci\u00f3 completa del fons llibresc d\u2019aquest personatge. En total s\u00f3n unes 1.600 refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques i 2.000 volums sobre les mat\u00e8ries m\u00e9s variades, amb exemplars compresos entre els segles XVI i XX i premsa del XIX i del XX: hi destaquen, pel nombre, les referides a biografies, dret, hist\u00f2ria, Esgl\u00e9sia, literatura en diverses lleng\u00fces i etnografia. Els familiars van tindre la cura exquisida de preparar aquest cat\u00e0leg, a m\u00e9s de gestionar de la millor manera possible l\u2019her\u00e8ncia cultural de tan il\u00b7lustre callos\u00ed.\u00a0Actualment t\u00e9 un carrer dedicat a Callosa."}, {"id": 421, "name": "Vicent", "surname": "Salv\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "P\u00e9rez", "url": "/biografies/salva-perez-vicent", "image": "/media/biography/image/salva_perez_vicent.jpg", "birth_date": 1786, "dead_date": 1849, "short_description": "Intel\u00b7lectual, escriptor, llibreter i pol\u00edtic\r\nVa formar-se en una fam\u00edlia d\u2019origen mallorqu\u00ed, culta i de comerciants del vellut. El seu pare l\u2019encamin\u00e0 a la lectura dels grans cl\u00e0ssics espanyols. Aix\u00ed, vivint en un ambient cultivat, ja de ben jove comen\u00e7\u00e0 a destacar per les seves aptituds intel\u00b7lectuals. El 1799 comen\u00e7\u00e0 els estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia, que li van consolidar i eixamplar la seva base intel\u00b7lectual i cultural. El 1802 curs\u00e0 tamb\u00e9 els estudis de Teologia, a la mateixa Universitat.\r\nEl 1804 va obtenir la c\u00e0tedra en Llengua Grega dels Reales Estudios de San Isidro a Madrid. Tanmateix, no acab\u00e0 d\u2019aconseguir la pla\u00e7a per ser massa jove.\r\nEl 1807 entr\u00e0 en contacte amb el liberal catal\u00e0 Antoni Puig i Blanch, a Alcal\u00e1 de Henares, qui l\u2019introdu\u00ed a la c\u00e0tedra suplent de grec a la universitat d\u2019aquella ciutat.\r\nAl comen\u00e7ar la Guerra del Franc\u00e8s, abandon\u00e0 Alcal\u00e1 de Henares i torn\u00e0 a Val\u00e8ncia on decid\u00ed dedicar-se al comer\u00e7. El 1809 es va casar amb Josefina Mall\u00e9n, filla de Pere Joan Mall\u00e9n, llibreter a la ciutat.\u00a0 Al morir-se la seva esposa al cap de poc temps del matrimoni, fund\u00e0 una llibreria amb el seu cunyat; la llibreria, que assoliria molt de prestigi en els cercles liberals, s\u2019anomen\u00e0 \u00abMall\u00e9n, Salv\u00e1 y C\u00eda\u00bb i destac\u00e0 per l'\u00e0mplia oferta en obres tradu\u00efdes dels grans autors rom\u00e0ntics i liberals, introduint aix\u00ed les idees liberals de Jean-Jacques Rousseau, Fran\u00e7ois-Ren\u00e9 de Chateaubriand o Jean-Joseph Regnault-Warin, entre molts d\u2019altres.\r\nDurant aquests anys a Val\u00e8ncia, fou elegit regidor liberal de l\u2019Ajuntament i capit\u00e0 de la Mil\u00edcia Nacional de la ciutat.\r\nEl 1812 va marxar a Mallorca. All\u00e0, treball\u00e0 amb Isidoro de Antill\u00f3n amb qui va publicar Aurora Patri\u00f3tica Mallorquina de tend\u00e8ncia liberal. L\u2019any seg\u00fcent va decidir tornar a Val\u00e8ncia.\r\nEl 1817, amb el regnat absolutista de Ferran VII, va ser denunciat per la Inquisici\u00f3, culpat pel seu comprom\u00eds pol\u00edtic amb els liberals i per la venda de llibres prohibits a la seva llibreria. Aix\u00ed s\u2019exili\u00e0 a Par\u00eds, per\u00f2 pass\u00e0 tamb\u00e9 per It\u00e0lia.\r\nUn any despr\u00e9s torn\u00e0 a Val\u00e8ncia, on fou processat per la Inquisici\u00f3. Amb el triomf de la Revoluci\u00f3 Liberal de 1820 i l\u2019inici de l\u2019anomenat Trienni Liberal, va ser escollit altre cop regidor a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, i tamb\u00e9 diputat a Corts (1822-1823) amb el c\u00e0rrec de secretari del Congr\u00e9s dels Diputats. A la Cambra destac\u00e0 per la seva posici\u00f3 radicalment liberal, i per la defensa de la llibertat d\u2019impremta i els drets d\u2019autor. Com a liberal exaltat, vot\u00e0 tamb\u00e9 a favor de la suspensi\u00f3 del regnat de Ferran VII.\r\nAmb el retorn de l\u2019absolutisme, el 1823, es va haver d\u2019exiliar, escapant-se primer a Sevilla i despr\u00e9s a Cadis, des d\u2019on arrib\u00e0 a Gibraltar. Un cop all\u00e0, l\u2019any seg\u00fcent part\u00ed a Londres, on cre\u00e0 la Spanish and Classical Library, fou professor a l\u2019Ateneo Espa\u00f1ol, col\u00b7labor\u00e0 a El Repertorio Americano\u00a0i a l\u2019English Foreign Biblical Society, on intent\u00e0 promoure la publicaci\u00f3 del Nou Testament en catal\u00e0. Malgrat l'exili, no abandon\u00e0 els contactes amb Val\u00e8ncia. De fet, en les publicacions que far\u00e0 a l'estranger, situar\u00e0 sempre l'emblema de la seva ciutat natal a les cobertes.\u00a0\r\nEl 1830 va marxar a Par\u00eds, deixant la llibreria anglesa a c\u00e0rrec del seu fill, Pere. A la capital francesa va inaugurar la llibreria Hispano-Americana, conjuntament amb la fam\u00edlia d'editors francesos Bossange. Aquesta, que assol\u00ed gran \u00e8xit, va arribar a tenir corresponsals a Argentina, Cuba, M\u00e8xic, Guatemala, Xile i Per\u00fa. A partir d\u2019aquesta llibreria, va poder publicar Gram\u00e1tica de la llengua castellana (1830) i Nuevo diccionario de la llengua castellana (1946). Aix\u00ed mateix, va publicar alguna obra en catal\u00e0, Lo somni (1831) que seria un referent per les generacions de la Renaixen\u00e7a; i tamb\u00e9 public\u00e0 novel\u00b7les rom\u00e0ntiques, com Irene y Clara (1830) i La bruja (1830).\r\nAmb l\u2019amnistia de 1834 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia. Al cap de poc, torn\u00e0 a ser elegit diputat a Corts i, amb l\u2019Estatut Reial de 1836 va ocupar de nou la secretaria del Congr\u00e9s. Dos anys despr\u00e9s, va esclatar una revolta liberal a Val\u00e8ncia, i a ra\u00f3 d\u2019aquests esdeveniments, va ser elegit membre de la Junta Consultiva de la ciutat.\r\nEl 1839 va decidir comen\u00e7ar un viatge per Espanya i Europa. Durant el viatge, va anar augmentant la col\u00b7lecci\u00f3 de llibres que havia conservat durant la seva vida. Aix\u00ed, el 1847 posse\u00efa ja una important biblioteca, amb volums rars i edicions luxoses i en molt bon estat de conservaci\u00f3. El 1849 va viatjar a Fran\u00e7a per continuar la seva col\u00b7lecci\u00f3. Tanmateix, va patir l\u2019epid\u00e8mia de c\u00f2lera i en conseq\u00fc\u00e8ncia, va morir aquell mateix any.\r\nAnys despr\u00e9s de la seva mort, el seu fill en redact\u00e0 un cat\u00e0leg de la biblioteca, el qual contenia notes que el mateix Vicent Salv\u00e0 havia anat fent durant els \u00faltims anys de la seva vida. Tot i els seus esfor\u00e7os, no va poder veure'l publicat, ja que s'acabaria d'enllestir pels seus fills i sortiria publicat\u00a0el 1872, amb el t\u00edtol de Cat\u00e1logo de la biblioteca de Salv\u00e1."}, {"id": 231, "name": "Carles", "surname": "Salvador", "conjunction": "i", "second_surname": "Gimeno", "url": "/biografies/salvador-gimeno-carles", "image": "/media/biography/image/salvador_gimeno_carles.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1955, "short_description": "Poeta, prosista, assagista i gram\u00e0tic\r\nFill de Ramon Salvador i Orenga i de Maria Gimeno. Es cas\u00e0 amb Sofia Monferrer, amb qui tingueren dos fills: Sofia i Carles.\r\nCarles Salvador \u00e9s conegut com a activista cultural, reconegut com a mestre de mestres, i com a promotor de les Normes de Castell\u00f3, seguint la reforma gramatical de Pompeu Fabra.\r\nVa n\u00e9ixer al Carrer de Dalt, al barri del Carme de Val\u00e8ncia. El pare provenia d'una fam\u00edlia de fusters de Vistabella que s'establ\u00ed a Val\u00e8ncia i continu\u00e0 amb l'ofici familiar. Tot i que Carles, el quart de cinc fills, tamb\u00e9 semblava destinat a realitzar aquesta feina, la fractura d'un colze, de la que mai es recuper\u00e0 completament, va fer que s'incorpor\u00e9s a l'Escola Normal de Val\u00e8ncia per tal de cursar la carrera de mestre. A aquesta vessant intel\u00b7lectual, cal sumar-hi la causa valencianista, que l'autor defensa activament a partir del 1907, quan el seu pare el va portar a l'acte de presentaci\u00f3 de l'Assemblea Regionalista Valenciana, organitzada per Val\u00e8ncia Nova, que presidia Faust\u00ed Barber\u00e0.\r\nEl 1911, amb divuit anys i ja amb el t\u00edtol de mestre, ocup\u00e0 una pla\u00e7a com a inter\u00ed a Aielo de Malferit. L'ocup\u00e0 fins el 1915, any en qu\u00e8 guanya les oposicions i el 1916 obt\u00e9 el c\u00e0rrec de mestre de Benassal, on exerc\u00ed fins el 1934, quan fou traslladat a Benimaclet, on resid\u00ed fins a la seua mort.\r\nA Benassal, Carles Salvador desenvolup\u00e0 una important tasca com a defensor de la llengua catalana i els drets nacionals als \u00e0mbits literari, c\u00edvic, pol\u00edtic i cultural. Com a ensenyant, particip\u00e0 activament en el moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica que defensava l'ensenyament del valenci\u00e0, en valenci\u00e0 i amb continguts valencians. Cre\u00e0 l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, i en public\u00e0 l'opuscle explicatiu el 1921. Aquest paper com a activista valencianista, l'autor el desenvolup\u00e0 en tots els \u00e0mbits de la seua vida, tant a nivell literari, com pol\u00edtic i cultural. Mostra d'aquesta activitat constant s\u00f3n els c\u00e0rrecs que ocup\u00e0 com a director de n\u00famero i president de la Secci\u00f3 de Llengua i Literatura del Centre de Cultura Valenciana, president de la Secci\u00f3 de Literatura i Filologia de Lo Rat Penat, professor de la C\u00e0tedra de Valenci\u00e0 de l'Institut d'Idiomes de la Universitat de Val\u00e8ncia, col\u00b7laborador de l'Institut d'Estudis Catalans i membre de la Comissi\u00f3 Patrocinadora per a l'edici\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, d'Alcover-Moll.\r\nEll mateix es definia com a un pol\u00edtic de la llengua, puix la identificava com a element constituent de la naci\u00f3. Hi ha, per\u00f2, un Salvador m\u00e9s amagat, el pol\u00edtic, militant actiu que, com altres dels seus contemporanis, entengu\u00e9 que la identitat es salvaguarda amb l'activisme cultural, per\u00f2 el Pa\u00eds es guanya amb la lluita pol\u00edtica, en el seu cas sempre des del valencianisme m\u00e9s conscient i irrenunciable. Els tres referents de la seua vida foren el ser cat\u00f2lic, liberal i valencianista. Repassar la seua traject\u00f2ria pol\u00edtica significa resseguir la hist\u00f2ria i les evolucions del moviment valencianista al llarg de la primera meitat del segle XX.\r\nSi el 1907 l'hem trobat a l'Assemblea Regionalista, el 1908, amb nom\u00e9s catorze anys confessava haver descobert la unitat cultural amb Catalunya, les Illes i la Catalunya Nord, oim\u00e9s que tamb\u00e9 es declarava defensor de la uni\u00f3 pol\u00edtica. Pren tamb\u00e9 consci\u00e8ncia dels drets d'altres nacions a l'Estat, i s'adhereix al model federal tal i com el proposa Enric Prat de la Riba. El 1915 entra a la Joventut Valencianista, i de 1918 a 1923 publica articles a La Correspond\u00e8ncia de Valencia,\u00a0tot i estar ja a Benassal. En aquesta mateixa \u00e8poca entra en contacte amb Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, i el seu projecte, La Lliga dels Solitaris Nacionalistes, que pretenia, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 d'Eduard Martinez i Ferrando organitzar i unir a totes les formacions i persones del valencianisme disperses al llarg del Pa\u00eds.\r\nCarles Salvador qued\u00e0 encarregat de coordinar als valencianistes de Castell\u00f3, des de l'Oficina d'Acci\u00f3 que tenien a Benassal. La tasca d'aquesta Lliga comen\u00e7\u00e0 a concretar-se en els Aplecs dels Solitaris, que tingueren lloc a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betx\u00ed durant els estius de 1920 al 1923. Del Segon Aplec de l'Assemblea de Solitaris Nacionalistes el 31 de juliol de 1921 va sorgir l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, on Carles Salvador va exposar la seua idea de crear una associaci\u00f3 per tal de promoure i exigir l'ensenyament del valenci\u00e0 a les escoles de la mateixa manera que feia a Catalunya l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Catalana, aix\u00ed com la creaci\u00f3 d'una editorial especialitzada als llibres de text i de formaci\u00f3 pels mestres. Tanmateix, la proclamaci\u00f3 de la Dictadura de Primo de Rivera va fer suspendre el projecte.\r\nDurant la d\u00e8cada del 1920, Carles Salvador havia anat evolucionant des d'unes primeres concepcions que avui definir\u00edem com de democr\u00e0cia cristiana cap a un republicanisme que nom\u00e9s els partits d'esquerra (entenent-se en aquell moment esquerra com antimon\u00e0rquic, en general) defensaven: l'organitzaci\u00f3 federal de l'estat. La dictadura de Primo de Rivera li suposa un par\u00e8ntesi en l'activitat pol\u00edtica p\u00fablica.\r\nEl 1930 s'adhereix al manifest de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, que tenia una ideologia d'esquerra nacional, sent-ne un militant tan actiu com li permetia el viure a Benassal, un allunyat poble de comarca muntanyenca, des d'on publicava articles de contingut pol\u00edtic. Tal i com va escriure el 1933: \"Valenci\u00e0 de la ciutat de Val\u00e8ncia, declare que s\u00f3c catal\u00e0 [...] Voldria, doncs, un Estat Catal\u00e0 que comprengu\u00e9s totes les terres de llengua catalana i el meu Pa\u00eds Valenci\u00e0 aut\u00f2nom dins de l'Estat Catal\u00e0\". [i]\r\nEl 1931 es proclamava la Segona Rep\u00fablica i comen\u00e7ava un breu per\u00edode de progr\u00e9s i d'esperan\u00e7a. El juliol de 1932 particip\u00e0, amb Enric Soler i Godes, a l'Escola d'Estiu de Barcelona i el 21 de desembre del mateix any se signaven les Normes de Castell\u00f3, que significaven la fi de l'anarquia ortogr\u00e0fica i el reconeixement de la unitat ling\u00fc\u00edstica de tots els dialectes catalans. L'estiu del 1933 \u00e9s molt important puix al juliol particip\u00e0 altra vegada, amb Enric Soler i Godes, a l'Escola d'Estiu de Barcelona on el propi Celestin Freinet dict\u00e0 confer\u00e8ncies que els influiren en la seua orientaci\u00f3 pedag\u00f2gica. Paral\u00b7lelament organitz\u00e0, amb d'altres mestres i el mecenatge de Gaet\u00e0 Huguet, la Primera Col\u00f2nia Escolar Valencianista, a Sant Pau d'Alboc\u00e0sser, amb la finalitat de difondre i posar en pr\u00e0ctica totes les aportacions de l'escola activa freinetiana: totes les activitats tenien un fil conductor com\u00fa, la llengua pr\u00f2pia dels infants i dels mestres, el contacte amb la natura, la conviv\u00e8ncia, la lectura del paisatge mitjan\u00e7ant l'observaci\u00f3 directa i les excursions, el diari i la impremta escolars.\r\nEl 1934 fou destinat a Benimaclet. El 7 de febrer d'eixe any, ja a Val\u00e8ncia, va impulsar que es tornara a constituir l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana, amb el suport del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista. Van organitzar un curset de valenci\u00e0 per correspond\u00e8ncia i un curset de morfologia, per tal de popularitzar la reforma fabriana continguda a les Normes de Castell\u00f3, i es proposaren crear una xarxa de biblioteques i publicar un butllet\u00ed. Durant els anys seg\u00fcents va organitzar una Associaci\u00f3 per a Mestres i tamb\u00e9 concursos, confer\u00e8ncies i una Escola en Llengua Valenciana, on hi van assistir 139 alumnes. Durant la guerra va decaure la seva activitat, i el 1938 es va dissoldre.\r\nEl 1936 esclatava la sublevaci\u00f3 militar i comen\u00e7ava la Guerra Civil. Malgrat la duresa de la guerra, continu\u00e0 la seua activitat gramatical i docent. Particip\u00e0 activament en el Segon Congr\u00e9s Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura (Val\u00e8ncia, Madrid, Barcelona i Par\u00eds, juliol de 1937), i hi va llegir la declaraci\u00f3 de la delegaci\u00f3 valenciana, una ferma defensa de les llibertats i la democr\u00e0cia.\r\nDurant la guerra cal destacar la implicaci\u00f3 de Carles Salvador com un dels principals impulsors de la secci\u00f3 filol\u00f2gica de l'Institut d'Estudis Valencians, adscrit a la Conselleria\u00a0de Cultura del Consell Provincial Valenci\u00e0, liderada pel conseller Francesc Bosch i Morata.\r\nAmb la instauraci\u00f3 de la dictadura feixista el nou r\u00e8gim totalitari inicia una dura persecuci\u00f3 de la llengua i de la cultura dels valencians, i reprim\u00ed implacablement els ideals que havia defensat Carles Salvador. Al seu expedient de depuraci\u00f3 se li imputen els c\u00e0rrecs de \"izquierdista, miembro fundador de la Alianza de intelectuales antifascistas, miembro de esa entidad roja i secretario de la misma en la secci\u00f3n de Cultura Valenciana\". Tanmateix va aconseguir eixir-se'n i retornar a l'escola de Benimaclet. Com tants altres per\u00f2, hagu\u00e9 d'emmudir pol\u00edticament i dedicar-se a l'activisme semiclandest\u00ed per la represa cultural com a succedani de la nacional.\r\nEl 1948 s'un\u00ed a l'editorial Lletres Valencianes, que havia fundat Ricard Sanmart\u00edn, amb qui va codirigir la publicaci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 Literatura i folklore. Amb Sanmart\u00edn compartia, entre d'altres coses, els criteris est\u00e8tics (Salvador ja havia abandonat l'avantguardisme) i l'allunyament del grup Torre, de Xavier Casp i Miquel Adlert, amb els que havia estat en contacte des de principis dels anys 1940. Amb Adlert va tindre un fort enfrontament, que duraria tota la seua vida, des del moment en que, amb d'altres valencianistes del per\u00edode pre-b\u00e8l\u00b7lic, s'incorpor\u00e0 a la direcci\u00f3 de Lo Rat Penat, el desembre del mateix any 1948.\r\nA la direcci\u00f3 de l'entitat es trob\u00e0 amb el mateix Ricard Sanmart\u00edn, Nicolau Primitiu G\u00f3mez i Francesc Soriano. Carles Salvador assumir\u00e0 la presid\u00e8ncia de la Secci\u00f3 de Literatura i Filologia, des d'on s'inicien a l'any seg\u00fcent els cursos de llengua i literatura valenciana. Ell mateix comen\u00e7\u00e0 les classes, amb Enric Valor i Josep Giner, i els alumnes m\u00e9s avantatjats esdevingueren professors al seu torn, com Francesc Ferrer i Pastor. El material escolar era la Ortografia Valenciana que Salvador va publicar el 1934, i quan s'exhauriren els exemplars que s'havien rescatat, es va fer una edici\u00f3 amb el nom de Lli\u00e7ons de gram\u00e0tica valenciana amb exercicis pr\u00e0ctics (1951), la gram\u00e0tica valenciana que s'utilitz\u00e0 als cursos de Lo Rat Penat fins que decidiren secessionar-se, a finals dels anys 1970.\r\nUna de les tasques m\u00e9s importants que realitz\u00e0 Carles Salvador \u00e9s la popularitzaci\u00f3 i difusi\u00f3 de la nova gram\u00e0tica normativa en erigir-se defensor i dignificador p\u00fablic de la llengua comuna en uns anys de plom. En realitat, tota la seua activitat en aquest temps estigu\u00e9 sempre al servei de la milit\u00e0ncia ling\u00fc\u00edstica i nacional, deixant de banda la seua pulsi\u00f3 estrictament art\u00edstica. Carles Salvador va entendre que no hi ha una societat civil que s'ocupa de la cultura i uns pol\u00edtics que fan pol\u00edtica, ans una tasca compartida entre tots els ciutadans. En aquest sentit, \u00e9s autor d'obres importants a nivell ling\u00fc\u00edstic i educatiu com s\u00f3n el Vocabulari Ortogr\u00e0fic Valenci\u00e0. Precedit d'una Declaraci\u00f3 i Normes Ortogr\u00e0fiques\u00a0(1933), Ortografia valenciana (1934), Morfologia valenciana (1935) i Gram\u00e0tica valenciana (1951).\r\nPel que fa al treball de creaci\u00f3 liter\u00e0ria \u2014encara que conre\u00e0 tots els g\u00e8neres\u2013 destaca, sobretot, com a poeta. Comprom\u00e8s en els seus inicis amb la renovaci\u00f3 de la poesia valenciana, que durant els anys 1920 i 1930 estava dominada pel Modernisme i per un jocfloralisme casol\u00e0 i decadent, Carles Salvador incorpora l'est\u00e8tica avantguardista a la seua poesia i, al mateix temps, introdueix nombrosos elements de car\u00e0cter popular i fa de la poesia una eina d'expressi\u00f3 personal.\r\nLa seua obra liter\u00e0ria, extensa, penetra en els terrenys de la poesia \u2014el camp on m\u00e9s re\u00efx\u2014, la narrativa, l'assaig i el teatre. De la primera etapa po\u00e8tica en destaquen les obres Pl\u00e0stic (1923), Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i El bes als llavis (1934). I dels t\u00edtols apareguts a la postguerra s\u00f3n remarcables Nadal flor cordial (1943) i El fang i l'esperit, obra que obtingu\u00e9 el premi de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia del 1951. De l'obra en prosa cal destacar t\u00edtols de narrativa com La dragomana dels D\u00e9us (1920), L'artista de la Valltorta (1921), Elogi del xiprer (1928), Elogi del camp, Barbaflorida, professor (1930) o Elogi de la vag\u00e0ncia (1937), aix\u00ed com els llibres d'assaig dedicats a Benassal: El Llibre de R\u00fabriques de Benassal\u00a0(1951) i Les Festes de Benassal\u00a0(1952).\r\nVa ser creador, a m\u00e9s, d'un seguit de peces teatrals \u2014potser menors dins de la varietat de g\u00e8neres conrreats\u2014 com s\u00f3n La senda del amor (1919), Un negoci com un altre (1922), L'amor cam\u00ed del cel (1928) o Amb el t\u00edtol que vullgau (1929), publicades en diferents n\u00fameros de volums valencians com El Cuento del Dumenche, Nostre Teatro o Taula de Lletres Valencianes.\r\nFinalment, col\u00b7labor\u00e0 habitualment en diverses publicacions peri\u00f2diques, tant del Pa\u00eds Valenci\u00e0 com de Catalunya.\r\nEl 1975 es fund\u00e0, postumament, el Centre Carles Salvador per a l'ensenyament del valenci\u00e0 i, aquest mateix any, el Secretariat de l'Ensenyament de l'Idioma fund\u00e0, en mem\u00f2ria seua, els Cursos Carles Salvador.\r\n[i] La Revista, Barcelona gener-juny 1933."}, {"id": 636, "name": "Vicent Manuel", "surname": "Salvador", "conjunction": "", "second_surname": "Liern", "url": "/biografies/salvador-liern-vicent-manuel", "image": "/media/biography/image/salvador_liern_vicent-manuel.jpg", "birth_date": 1951, "dead_date": 2023, "short_description": "Ling\u00fcista, professor i poeta\r\nVicent Salvador, nom amb qu\u00e8 era conegut en el m\u00f3n literari i acad\u00e8mic, es va llicenciar en Filologia Catalana i Espanyola per la Universitat Central de Barcelona i era doctor per la Universitat de Val\u00e8ncia (1983). Primerament va ser professor d\u2019ensenyament mitj\u00e0 als instituts de Nules (la Plana Baixa), X\u00e0tiva (la Costera) i Massamagrell (l\u2019Horta Nord), on fou director tres anys. Posteriorment, va ser professor a les tres universitats p\u00fabliques valencianes amb estudis de Filologia: a la Universitat de Val\u00e8ncia, on encet\u00e0 la carrera universit\u00e0ria i fou director del Servei de Publicacions (PUV) entre 1986-1994; a la d\u2019Alacant, on es va iniciar com a catedr\u00e0tic, i a la Jaume I de Castell\u00f3, on va ocupar des del 1997 la c\u00e0tedra de Filologia Catalana al Departament de Filologia i Cultures Europees i n\u2019era professor em\u00e8rit. A m\u00e9s, va fer estades docents i investigadores, entre altres, a les universitats de Berkeley, Ginebra, Perpiny\u00e0 o Cambridge. Al llarg de la seua carrera docent va dirigir vint-i-una tesis doctorals.\r\nA m\u00e9s, va ocupar diversos c\u00e0rrecs de representaci\u00f3 i de gesti\u00f3 cultural, com ara director adjunt de la revista L\u2019Espill (1988-1991), subdirector de l\u2019Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2003-2007), codirector de la col\u00b7lecci\u00f3 interuniversit\u00e0ria \u00abAldea Global\u00bb (1998-2011), membre del Patronat de la Biblioteca Nacional de Espa\u00f1a (2005-2008), vicepresident del PEN Catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (2007), membre de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana i de \u00a0l\u2019Associaci\u00f3 Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.\r\nEntre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l\u2019obra de Joan Fuster i de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, i tamb\u00e9 altres autors de la nostra literatura contempor\u00e0nia com ara Josep M. Llompart, Maria-Merc\u00e8 Mar\u00e7al, Enric Valor, Salvador Espriu, Miquel Mart\u00ed i Pol, Pere Calders, Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, Manuel Garcia Grau, etc. Va publicar treballs de teoria de la literatura i cr\u00edtica liter\u00e0ria, amb especial dedicaci\u00f3 a les q\u00fcestions dels g\u00e8neres del discurs, l\u2019ensenyament, la traducci\u00f3 i l\u2019estil\u00edstica.\r\nCom a admirador i deixeble de Joan Fuster, la matinada de l\u201911 de setembre del 1981 era a la tert\u00falia de ca Fuster, amb Jaume P\u00e9rez Muntaner, quan van esclatar dos artefactes explosius que pretenien atemptar contra l\u2019autor de Nosaltres, els valencians, acci\u00f3 terrorista de l\u2019extrema dreta que podria haver estat la massacre m\u00e9s gran de la Transici\u00f3 al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEl 1984 va publicar El gest po\u00e8tic. Cap a una teoria del poema (Premi Val\u00e8ncia d\u2019assaig), un magn\u00edfic estudi sorgit arran de la seua tesi doctoral, dirigida pel ling\u00fcista de la Universitat de Barcelona Sebasti\u00e0 Serrano, que incorpora el corrent semiol\u00f2gic a la interpretaci\u00f3 dels textos po\u00e8tics. A m\u00e9s, va traure a la llum una gran quantitat de llibres sobre investigaci\u00f3 liter\u00e0ria: Una aproximaci\u00f3 a Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s (1981, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jaume P\u00e9rez Montaner), Tebeos per a intel\u00b7lectuals (1985), Invitaci\u00f3 a la literatura catalana (1986, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Vicent Escriv\u00e0), La frontera liter\u00e0ria (1988), Vint anys de novel\u00b7la catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1992, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Adolf Piquer), Fuster o l\u2019estrat\u00e8gia del centaure (1994), Elements de ling\u00fc\u00edstica per al discurs literari (1995, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Dominique Maingueneau), Valoriana. Estudis sobre l\u2019obra d\u2019Enric Valor (1999, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Heike van Lawick), Poesia, ciutat oberta (2000), Els arxius del discurs (2001) o Figures i esbossos. Estudis sobre literatura valenciana contempor\u00e0nia (2013, Premi de la Cr\u00edtica dels Escriptors Valencians d\u2019assaig de l\u2019AELC). T\u00e9 publicats escrits sobre els seus camps d\u2019estudi en les revistes especialitzades L\u2019Espill, \u00cdnsula, Latitud 39, Lletres de Canvi, Sa\u00f3, Serra d\u2019Or, El Temps, Cairell, Revista de Catalunya, Llengua i Literatura Catalanes, Estudis Bale\u00e0rics, Zeitschrift f\u00fcr Katalanistik, R\u00e9vue d\u2019\u00c9tudes Catalanes, Catal\u00f2nia, Catalan Review, Journal of Catalan Studies, Caplletra, Reduccions, Visat, Quaderns de Filologia, Escola Catalana, M\u00e8tode, Revista de Did\u00e0ctica de la Llengua i de la Literatura, Journal of Catalan Studies, Anuari de l\u2019Agrupaci\u00f3 Borrianenca de Cultura, Millars, etc.\r\nEn l\u2019\u00e0mbit de la creaci\u00f3 po\u00e8tica va publicar quatre poemaris: Argiles (1980), Ritual de cendra (1981, Premi Ciutat de Val\u00e8ncia-Jordi de Sant Jordi), Calabruix (1985, Premi Ausi\u00e0s March de poesia de Gandia) i Mercat de la sal (1993, Premi Octubre-Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s). Va fer tamb\u00e9 una traducci\u00f3 catalana de textos en franc\u00e9s de Jos\u00e9 Tordera: Adagis (i altres mots) (1988). Com a poeta, va crear una obra breu per\u00f2 molt s\u00f2lida, formada per aquests quatre poemaris i alguns poemes esparsos m\u00e9s, on aborda tots els grans temes de la poesia, a vegades amb ressons d\u2019Estell\u00e9s, Cernuda, Lorca, Estell\u00e9s, Vinyoli, Espriu, etc. Va ser antologat en el recull La vella pell de l\u2019alba (E. Climent, 1985) i en Bengales en la fosca (Bromera, 1997). Josep Palomero, curador d\u2019aquesta antologia de poesia valenciana del segle XX, hi destaca que Salvador \u00abha bastit una obra po\u00e8tica interioritzada i \u00edntima, en qu\u00e8 la identificaci\u00f3 entre la persona humana i la natura provoca una reflexi\u00f3 sobre el pas del temps i la mort\u00bb.\r\nLa seua autobiografia com a ling\u00fcista fou publicada en el 2014 en el volum de Xavier Laborda titulat La ling\u00fc\u00edstica en Espa\u00f1a. 24 autobiograf\u00edas (Barcelona: UOC, 2014). En aquesta, Vicent Salvador desgrana el seu recorregut vital com a investigador, i hi apunta una idea que es troba en la base de tota la seua obra, tant la de creaci\u00f3 liter\u00e0ria com la d\u2019investigaci\u00f3: \u00abAl llarg de la vida, el llenguatge ha estat per a mi objecte privilegiat de reflexi\u00f3, de fascinaci\u00f3, d\u2019inquietud\u00bb. Per al professor Manuel P\u00e9rez-Saldanya, es refereix al llenguatge en un sentit poli\u00e8dric, amb totes les seues cares i arestes, i sobretot als territoris de frontera que tant el fascinaven i on tantes aportacions va fer: la frontera que ell sabia t\u00e8nue i imprecisa entre la llengua i la literatura, entre el discurs literari i el cient\u00edfic, entre la cr\u00edtica liter\u00e0ria i la hist\u00f2ria de la literatura, entre la llengua col\u00b7loquial i punyent del seu parlar de l\u2019Horta de Val\u00e8ncia i la llengua normativa, cisellada i precisa, d\u2019evocacions fusterianes. La fascinaci\u00f3 i la inquietud pel llenguatge es reflecteix en el contingut i en el t\u00edtol de cadascuna de les seues investigacions, siga en els estudis de literatura i cr\u00edtica liter\u00e0ria, pragmaestil\u00edstica, de llengua o de ling\u00fc\u00edstica m\u00e8dica.\r\nEl professor Salvador va obrir nous camins en els estudis literaris i ling\u00fc\u00edstics catalans. L\u2019obra que deixa \u00e9s prol\u00edfica, fruit d\u2019una enorme curiositat intel\u00b7lectual i de la seua feina incansable.\u00a0Al capdavall, un referent i guia. De car\u00e0cter afable i gener\u00f3s, va exercir el seu mestratge en diverses generacions de professores i professors que es dediquen a la Filologia Catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Com va ressaltar el doctor honoris causa de l\u2019UJI Sebasti\u00e0 Serrano, professor em\u00e8rit de la Universitat de Barcelona i director de la seua tesi, ja com a alumne, \u00abVicent Salvador reeixia per la seua capacitat anal\u00edtica i per la facilitat de copsar models te\u00f2rics que escapaven a la majoria de companys, amb un ull emp\u00edric capa\u00e7 de sistematitzar la geografia dels espais del llenguatge i de les lleng\u00fces\u00bb.\r\nPer tot aix\u00f2, va formar part en diversos jurats literaris i va rebre reconeixements com l\u2019Almog\u00e0ver d\u2019Or (Paterna, 1997) o la dedicat\u00f2ria en 2008 d\u2019una sala de la biblioteca p\u00fablica de Paterna, a la qual nodria amb donacions de llibres. En el 2018, la Universitat Jaume I li va dedicar un monogr\u00e0fic de la revista que ell havia dirigit Cultura, Lenguaje y Representaci\u00f3n, titulat Discursos en la frontera (2018).\r\nEl seu funeral va tindre lloc el 26 de gener a la Parr\u00f2quia de Sant Pere Ap\u00f2stol de Paterna. L\u2019estima de col\u00b7legues i deixebles es va notar des del moment que es va con\u00e9ixer el dec\u00e9s, als 72 anys.\r\nImatge: Rafa Gil (El Temps)"}, {"id": 458, "name": "Sofia", "surname": "Salvador", "conjunction": "i", "second_surname": "Monferrer", "url": "/biografies/salvador-monferrer-sofia", "image": "/media/biography/image/salvador_monferrer_sofia.jpg", "birth_date": 1925, "dead_date": 1995, "short_description": "Mestra i poeta\r\nVa n\u00e0ixer a la casa de la Pla\u00e7a d'en Balasc, filla de Carles Salvador i Gimeno i de Sofia Monferrer i Beltran. Tenia un germ\u00e0, Carles, sis anys m\u00e9s gran. Despr\u00e9s de marxar amb els pares a Benimaclet el 1934, va cursar els estudis de batxillerat a Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s de la mort del pare, el juny de 1959 va tornar a Benassal definitivament amb la seua mare, i va exercir de mestra rural a l'escola del Pla del Sabater de Culla i a la del\u00a0Mas del Pla d'Ares fins que el 1961 es cas\u00e0 amb Enric Monferrer. L'any seg\u00fcent va n\u00e0ixer l'\u00fanic fill del matrimoni, Enric.\r\nUna s\u00e8rie de circumst\u00e0ncies familiars i de salut contr\u00e0ries la van afectar, per\u00f2 es va sobreposar i exerc\u00ed de professora de valenci\u00e0 al Centre de Recursos de Base comarcal els cursos 1985-86 i seg\u00fcent, i presid\u00ed la Comissi\u00f3 Examinadora de la Junta Qualificadora de Valenci\u00e0, de Castell\u00f3 des de 1992. Tanmateix, el setembre de 1994, en plena activitat, li detectaren una afecci\u00f3 biliar que li caus\u00e0 la mort en pocs mesos.\r\nVa comen\u00e7ar a conrear la literatura els dif\u00edcils anys de la postguerra. Va escriure poesia des del 1942 (recollida en bona part al llibret de versos Jardinet, de 1947) al llarg de tota la vida, i tamb\u00e9 narracions des de 1938, que en part public\u00e0 a diverses revistes. Va participar a les celebracions anomenades Taula de Poesia, i va col\u00b7laborar, en especial els darrers anys de la seua vida, amb articles en diverses publicacions especialitzades. No va descurar l'estudi sobre el seu poble, manifestat en especial a l'ap\u00e8ndix al mai prou preat llibre Les festes de Benassal del seu pare i un notable nombre d'articles sobre la vila on va n\u00e0ixer. Aquests nom\u00e9s en part es van recollir al llibre 1 de Benassal. Recull bibliogr\u00e0fic de textos, edici\u00f3 que va comptar amb la seua orientaci\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3.\r\nCom Carles Salvador, va ser cronista efectiva \u2014tot i que no oficial\u2014 de Benassal i la persona que resolgu\u00e9 els majors dubtes i va fer les explicacions m\u00e9s adients sobre el seu poble i la seua comarca. Aix\u00f2 li va permetre preparar les edicions dels Goigs de Sant Crist\u00f2fol i dels Goigs de Sant Roc per enc\u00e0rrec de l'alcalde Tom\u00e0s Fabregat. Despr\u00e9s, des de 1971 fa gestions amb Perfecto Artola per recuperar la m\u00fasica del Cant de l'escola de Salvador, que, amb la seua adaptaci\u00f3 po\u00e8tica, va esdevenir el 1974 Himne a Benassal per iniciativa de l'alcalde Abelard Escrig. Va escriure el 1980 la Crida de Festes, amb la qual s'inauguren oficialment les Festes de Benassal tots els anys des del balc\u00f3 de la Casa de la Vila. Posse\u00efa des de 1982, any de la seua instituci\u00f3, la ins\u00edgnia d'or de la vila de Benassal, que li va imposar l'alcalde Manuel Pitarc.\r\nEl seu treball m\u00e9s meritori \u00e9s la fidelitat i const\u00e0ncia amb qu\u00e8 ha conservat i divulgat l'important llegat literari i gramatical del seu pare Carles Salvador. Un primer exemple \u00e9s l'edici\u00f3 el 1957 del recull Parleu b\u00e9, i despr\u00e9s\u00a0el seu esperit de col\u00b7laboraci\u00f3 amb tot el que signifiqu\u00e9s estudi i promoci\u00f3 de la nostra literatura i cultura es fa pal\u00e9s amb el gran nombre de visites que desfilaren per la seua casa pairal benassalenca. La major part dels estudis apareguts sobre el seu pare han comptat amb la seua col\u00b7laboraci\u00f3. La seua excel\u00b7lent mem\u00f2ria, i el tracte que va tenir, les d\u00e8cades de 1940 i 1950, amb tot el m\u00f3n literari i cultural valenci\u00e0 \u2014i no sols valencianista\u2014, testimoniat en una rica correspond\u00e8ncia i records personals, han estat indispensables moltes vegades per clarificar els estudis sobre dita \u00e8poca.\r\nFins poc abans d'emmalaltir havia recorregut una per una les principals biblioteques i hemeroteques de Castell\u00f3 i de Val\u00e8ncia portant endavant, a la seua avan\u00e7ada edat, una complexa recerca per completar, tant com f\u00f3ra possible, la bibliografia del seu pare. Si tenim en compte que s'havia de despla\u00e7ar cada vegada des de Benassal, l'esfor\u00e7 encara t\u00e9 m\u00e9s m\u00e8rit, car els col\u00b7laboradors \u00e9rem pocs. Les seues darreres contribucions es van redactar despr\u00e9s de portar endavant quasi quaranta anys de conservaci\u00f3 i recull dels escrits i papers del seu pare, sobretot amb motiu del 60 aniversari de les Normes de Castell\u00f3 i, en especial, el 1993. Aquest any, centenari del naixement de Carles, va participar en la majoria d'actes i va redactar diversos articles i confer\u00e8ncies, en especial la llegida a Morella el juliol, en qu\u00e8 va tenir l'oportunitat de desfer alguna de les llegendes infundades que sobre el seu pare s'havien anat elaborant. Tamb\u00e9 va obtenir el guard\u00f3 de \u00abValenciana de l'any\u00bb de la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nEntre 1991 i 1994 tamb\u00e9 va tenir una breu actuaci\u00f3 pol\u00edtica que la port\u00e0 a presentar-se a les llistes d'Unitat del Poble Valenci\u00e0, primer a les eleccions a les Corts Valencianes i despr\u00e9s, en coalici\u00f3 amb Converg\u00e8ncia i Uni\u00f3 i el Partit Socialista de Mallorca, a les eleccions al Parlament Europeu. Va participar a diversos m\u00edtings, com els fets a Benassal el 18 de maig de 1991 i el 8 de maig de 1994.\r\nAl final, va participar el mateix any 1994 en els actes del 750\u00e8 aniversari de la Carta de Poblaci\u00f3 de Culla, fet que li va suposar el retrobament amb els seus alumnes del Pla del Sabater. Precisament \u00e9s la Biblioteca Municipal de la capital de la Setena la que conserva el seu darrer aut\u00f2gaf, datat el 29 de desembre.\r\nFins poc abans de morir encara estaba endre\u00e7ant papers del seu pare, retolant algunes fotografies... Per\u00f2 la malaltia avan\u00e7\u00e0 r\u00e0pidament i no li deix\u00e0 acabar res, com ja s'imaginava amb gran clarivid\u00e8ncia i com resa l'epitafi \u00abla vida \u00e9s curta i etern el record\u00bb, igual al dels seus pares.\r\nEl 18 de gener era soterrada al Fossar de Loreto, un fred i vent\u00f3s dia d'hivern, que feia evocar uns versos del poema del seu pare \u00abEls xiprers del Calvari\u00bb, de Cant i encant de Benassal (1945). Salvador es dirigia als arbres demanant-los que \u00abQuan, la planeta resolta / d'aquest mon viure mesqu\u00ed, / fred em duguen per ac\u00ed, / canteu, xiprers, una absolta / amb veus de vent per a mi\u00bb. Tanmateix, com va morir i el van soterrar a Benimaclet, els xiprers del Calvari de Benassal no pogueren complir el seu prec. Haurien d'esperar 40 anys per cantar-li aquella absolta a la seua filla, que tamb\u00e9 els havia recordat al seu assaig Passejades i viv\u00e8ncies en record, publicat al volum 3 de Benassal. Recull bibliogr\u00e0fic de textos.\r\nLa premsa castellonenca es feu ress\u00f2 de la seua mort el dia seg\u00fcent, amb articles de Jes\u00fas Huguet (Un exemple), Vicent Pitarch (\u00a1Ad\u00e9u a la nostra Sofia!), Francesc P\u00e9rez i Moragon (Un record), Antoni Porcar (Ha mort una gran valencianista), Antoni Royo (En la mort de Sofia Salvador), Antoni Albalat (Sofia Salvador: un estel), i declaracions de Francesc Solsona, president de la Diputaci\u00f3, i Vicent Simbor, entre altres."}, {"id": 232, "name": "Matilde", "surname": "Salvador", "conjunction": "i", "second_surname": "Segarra", "url": "/biografies/salvador-segarra-matilde", "image": "/media/biography/image/salvador_segarra_matilde2.jpg", "birth_date": 1918, "dead_date": 2007, "short_description": "Compositora i pintora\r\nEl seu avi tocava el violoncel i era molt afeccionat a l'\u00f2pera. El pare, Josep Salvador i Ferrer, tocava el viol\u00ed, tot i no dedicar-s'hi professionalment, i va ser impulsor de la creaci\u00f3 de la Societat Filharm\u00f2nica i el Conservatori de Castell\u00f3. La seua germana fou la violinista Josefina Salvador. Als sis anys, estudi\u00e0 piano amb la seua tieta Joaquima Segarra, pianista d'anomenada. Als 18 anys es va titular al Conservatori de Val\u00e8ncia. Va continuar els estudis musicals d'harmonia, composici\u00f3 i orquestraci\u00f3 amb Vicent Asencio, amb qui es casa el 1943. Als quinze anys escrigu\u00e9 la seua primera obra, una pe\u00e7a per a sis veus mixtes titulada Com \u00e9s la lluna i als divuit compos\u00e0 la seua primera can\u00e7\u00f3 per a veu i piano, Cuentan que la rosa.\r\nLa seva vocaci\u00f3 inicial sembla que va ser la pintura, afici\u00f3 a la qu\u00e8 retorn\u00e0 el 1983, quan va comen\u00e7ar a pintar sobre vidre, conreant un estil na\u00efve molt personal, i participant en diverses exposicions individuals i col\u00b7lectives. Tant ella com el seu esp\u00f2s seguiren en un principi la l\u00ednia est\u00e8tica del darrer Manuel de Falla, \u00e9s a dir, el neoclassicisme d'El Retablo de Maese Pedro i el Concert per a clavec\u00ed, influ\u00e8ncia que \u00e9s particularment evident, en el cas de Matilde Salvador, en la seua \u00f2pera La filla del Rei Barbut. Malgrat haver-hi una comunitat est\u00e8tica, cada membre del matrimoni va mantenir la seua l\u00ednia personal.\r\nUn dels seus primers guardons l'obtingu\u00e9 el 1937 per la musicaci\u00f3 d'uns poemes de Bernat Artola aplegats sota el t\u00edtol de Tres Can\u00e7ons valencianes. L'atorgava la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Val\u00e8ncia presidida aleshores per Francesc Bosch i Morata, del Partit Valencianista d'Esquerres. El mateix any encara va escriure un ballet i el 1939 un cicle de can\u00e7ons dedicat a Manuel de Falla.\r\nEl 1950 va donar a con\u00e8ixer algunes de les seves composicions a Par\u00eds, on van ser ben rebudes per la cr\u00edtica especialitzada.\r\nDes de molt jove va compondre sobre textos de poetes, ja que es declarava amant de la poesia i atreta per la veu com a instrument musical. En aquest sentit, destaquen les seues can\u00e7ons, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera... amb una notable inspiraci\u00f3 mel\u00f2dica.\r\nEntre la seua producci\u00f3 simf\u00f2nica destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953),\u00a0encarregat pel ballar\u00ed Antonio, i estrenat al Festival Internacional de M\u00fasica i Dansa de Granada,\u00a0i El sortilegio de la luna\u00a0(1954). Tamb\u00e9 \u00e9s autora d'\u00f2peres. La primera va ser La filla del Rei Barbut, sobre un text de Manuel Segarra Ribes inspirat en el Tombatossals de Josep Pascual i Tirado, estrenada a Castell\u00f3 de la Plana el 1943. Aquella va ser la primera \u00f2pera de la hist\u00f2ria escrita en valenci\u00e0, i concit\u00e0 l'entusiasme de la cr\u00edtica i supos\u00e0 tot un esdeveniment. El cam\u00ed fins arribar a l'estrena no fou, per\u00f2, gens f\u00e0cil. L'entusiasme hagu\u00e9 de suplir la manca de recursos i, a m\u00e9s, al darrer moment, l'obra top\u00e0 amb la censura, que a banda de veure mal el fet que l'autora fos una dona, exig\u00ed tamb\u00e9 que una part del text f\u00f3ra escrit en castell\u00e0. Matilde s'hi neg\u00e0 en red\u00f3. Fins i tot les mateixes autoritats franquistes de la ciutat es mostraren contrariades per la imposici\u00f3. L'afer es va solucionar escrivint en castell\u00e0 un comentari explicatiu sobre l'origen de l'obra per a ser llegit poc abans de comen\u00e7ar la representaci\u00f3 i escrivint tamb\u00e9 en castell\u00e0 el programa.\r\nEl 1974 es represent\u00e0 per primera vegada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la seva \u00f2pera Vinatea, que recrea un episodi de la Cr\u00f2nica de Pere el Cerimoni\u00f3s, amb text de Xavier Casp. Aquesta \u00e9s fins al moment l'\u00fanica \u00f2pera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu. Casp ja havia optat en aquell moment per legitimar, a compte del seu prestigi i traject\u00f2ria, l'anticatalanisme valenci\u00e0. Matilde, que coneixia Casp des de la seua joventut, suportaria amb resignaci\u00f3 aquell capgirament i el d'altres amics i coneguts.\r\nAltres de les seves obres destacables s\u00f3n Betlem de la Pig\u00e0 i Cantata dels dotze estels, amb lletra de Miquel Peris, m\u00fasica religiosa com Missa de Lled\u00f3, en honor a la patrona de la ciutat de Castell\u00f3 de Plana, i la Missa de Perot. Amb una beca de la Fundaci\u00f3 March va escriure una cantata simf\u00f2nica sobre textos de Salvador Espriu. Altres obres d'enc\u00e0rrec que va estrenar van ser Retaule de Nadal, Mujeres de Jerusal\u00e9n (per enc\u00e0rrec de RNE) o Cervantinas (per enc\u00e0rrec de la Comisar\u00eda Nacional de M\u00fasica).\r\nEntre els recitals de les seues obres a l'Estat Espanyol, Fran\u00e7a o It\u00e0lia destaquen int\u00e8rprets com Josep Iturbi, Vict\u00f2ria dels \u00c0ngels, Montserrat Caball\u00e9 o Carme Bustamante.\r\nEl 1974 comen\u00e7\u00e0 la seva tasca docent com a professora de solfeig i teoria de la m\u00fasica al Conservatori Superior de M\u00fasica de Val\u00e8ncia.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 com a cr\u00edtica musical a diaris i revistes de Castell\u00f3, Val\u00e8ncia i Catalunya.\r\nVa obtenir dues vegades el premi Joaqu\u00edn Rodrigo de Composici\u00f3n Coral i el Joan Senent per la seva col\u00b7lecci\u00f3 de composicions per a veu i piano Planys, can\u00e7ons i una nadala. Entre els nombrosos premis i distincions que va rebre en vida, cal destacar la Medalla al m\u00e8rit cultural de la Generalitat Valenciana (1997), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005), la Medalla d'Or de la Universitat de Val\u00e8ncia (2001) i Medalla d'Or de la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 (1998) .\r\nVa desenvolupar una especial relaci\u00f3 afectiva amb la cultura de l'Alguer havent dedicat diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana. El fet venia de lluny, dels anys 1960, quan se li encarreg\u00e0 l'obra que havien de cantar conjuntament totes les corals participants en la vintena edici\u00f3 del Cant Coral Internacional que va tenir lloc a Barcelona. Per a l'ocasi\u00f3 escoll\u00ed uns fragments de Cant a la terra nativa del valenci\u00e0 Miquel Duran, un poeta amb unes connotacions nacionals i progressistes ben evidents. Aquesta estima per l'Alguer evidenciava un comprom\u00eds per una cultura i una llengua compartides, una estimaci\u00f3 que la compositora tradu\u00efa ben sovint en m\u00fasica. Un bon exemple d'aix\u00f2 es don\u00e0 a finals dels anys 1980 quan la Federaci\u00f3 Catalana d'Entitats Corals li va encarregar una sardana. La proposta acab\u00e0 ampliant-se i es concret\u00e0 en la composici\u00f3 de les Cinc Sardanes vegetals, una obra que aplega can\u00e7ons sobre arbres rellevants dels Pa\u00efsos Catalans: El Roure de Serrabona, sobre un poema de Joan Sebasti\u00e0 Pons; El P\u00ed de Formentor, amb lletra de Miquel Costa i Llobera ; La Carrasca de Culla, poema de Miquel Peris; Oliveres de l'Alguer, poema de Caria i Xiprers de Sinera amb text d'Espriu.\r\nMatilde Salvador busca i troba la inspiraci\u00f3 de les seues composicions en els temes i personatges de la nostra terra i del nostre poble; s'expressa amb un llenguatge musical culte, modern i complex i d'aquesta manera dignifica la cultura popular, tradicional, nacional dels catalans, rebutjant la banalitzaci\u00f3 i folkloritzaci\u00f3.\r\nEls darrers anys rebia el reconeixement d'institucions i universitats a l'obra i la traject\u00f2ria. Homenatjada el desembre de 2005, en el seu discurs d'agra\u00efment aprofitava per ratificar-se una vegada m\u00e9s en el seu comprom\u00eds i fidelitat a un poble, a una cultura i una llengua. \"Que es note en quina terra hi ha soterrades les meues arrels\", declarava respecte de la seua m\u00fasica. Se li ha reconegut un paper p\u00fablic profundament nacional, dialogant, de dona culta, oberta i conciliadora. Tamb\u00e9 la seua condici\u00f3 de dona compromesa es reflexa en algunes de les seues composicions, com ara Homenatge a la poesia femenina d'Am\u00e8rica, fet entre els anys 1940 i 1950 amb textos de Gabriela Mistral, Alfonsina Storni, Delmira Agustini i Juana Ibarbourou als quals incorpor\u00e0 tamb\u00e9, all\u00e0 pels anys 1980, els de Dulce Mar\u00eda Loinaz."}, {"id": 407, "name": "Josep", "surname": "San\u00e7", "conjunction": "i", "second_surname": "Moia", "url": "/biografies/sanc-moia-josep", "image": "/media/biography/image/sanc_moia_josep.jpg", "birth_date": 1884, "dead_date": 1962, "short_description": "Escriptor i periodista\r\nDespr\u00e9s de viure a Fran\u00e7a, Cuba, M\u00e8xic i als Estats Units durant els seus anys de joventut, torn\u00e0 a Val\u00e8ncia el 1932. Implicat des de ben jove en Lo Rat-Penat, per\u00f2 tamb\u00e9 en el valencianisme pol\u00edtic, s'implic\u00e0 a Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, partit socialcristi\u00e0 fundat el 1933 referent del centredreta valencianista. Aix\u00ed, en el mateix setmanari del partit, Acci\u00f3, inici\u00e0 la seva activitat liter\u00e0ria. Hi public\u00e0, amb el sobrenom de \u00abO de Sant Joan\u00bb, diverses cr\u00f2niques, d\u2019entre les quals Regalissa de Moro. La seva col\u00b7laboraci\u00f3 en el setmanari s\u2019estendria fins que el 1936 amb comen\u00e7ar la Guerra Civil, Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana \u2014i per extensi\u00f3, el seu setmanari\u2014 foren dissolts i els seus locals incautats per la UGT.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil fou expulsat de Lo Rat-Penat, acusat de separatista. El seguiren Xavier Casp, Miquel Adlert, Josep Vila i Cabanes i Ricard Sanmart\u00edn. El 1940 van intentar fundar una entitat folkl\u00f2rica, tanmateix una den\u00fancia del governador civil va obstaculitzar el projecte.\r\nImplicat en el moviment de renaixement cultural i ling\u00fc\u00edstic del Pa\u00eds Valenci\u00e0, el 1943 va ajudar a promoure l\u2019editorial Torre, la qual encap\u00e7alaria el moviment i publicaria els seus treballs posteriors. L'editorial va n\u00e9ixer de la m\u00e0 especialment, d\u2019antics membres d\u2019Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana i d\u2019un petit grup d\u2019escriptors de la generaci\u00f3 d\u2019abans de la guerra, liderats per Xavier Casp i Miquel Adlert.\r\nDurant tota la seva vida continuaria la seva carrera com escriptor. Aix\u00ed, el 1949, public\u00e0 un llibre de relats descriptiu de la vida al camp valenci\u00e0, titulat Ra\u00efmet de pastor. A aquest treball el seguirien Els pells roges (1954). Tamb\u00e9 destac\u00e0 com a poeta, amb el seu llibre Cam\u00ed i alba (1952) i com autor de teatre, amb la seva \u00faltima obra I Sant Francesc digu\u00e9 (1962) un drama teatral en quatre quadres."}, {"id": 387, "name": "Josep", "surname": "S\u00e0nchez", "conjunction": "i", "second_surname": "Adell", "url": "/biografies/sanchez-adell-josep", "image": "/media/biography/image/sanchez_adell_josep.jpg", "birth_date": 1923, "dead_date": 2005, "short_description": "Historiador\r\nDoctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Val\u00e8ncia s'especialitz\u00e0 en hist\u00f2ria de l'Edat Mitjana. El 1963 fou elegit membre corresponent de la Reial Acad\u00e8mia d\u00b4Hist\u00f2ria, secretari de la Societat Castellonenca de Cultura i Catedr\u00e0tic de l'Escola universit\u00e0ria de Formaci\u00f3 del Professorat d'Ensenyament General B\u00e0sic de Castell\u00f3 de la Plana.\r\nEs va casar amb Elena Almela, amb qui teniren quatre fills.\r\nAmic personal de Bernat Artola, Vicent Sos Baynat i Germ\u00e0 \u00a0Colon, els dos primers fills predilectes de la ciutat de Castell\u00f3.\r\nCap al 2000 va ser nomenat professor tant de la Universitat de Val\u00e8ncia com de la Universitat Jaume I. Tamb\u00e9 va formar part de la Fundaci\u00f3 Huguet, la qual li atorg\u00e0 el 2005 el premi Valenci\u00e0 de l'Any.\r\nPublic\u00e0 diversos treballs sobre temes medievals de Castell\u00f3, aix\u00ed com afers del segle XVIII, del que s\u00f3n exemples: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965), o\u00a0Primeros a\u00f1os de la f\u00e1brica de cer\u00e1mica de Alcora (1973). Va realitzar tamb\u00e9 cat\u00e0legs i repertoris d'arxius comarcals, com ara: Cat\u00e1logos de pergaminos del Archivo municipal de Castell\u00f3n, Noticias documentales para la historia de Lucena,\u00a0i una Guia de la Provincia de Castell\u00f3n.\r\nLa seva obra est\u00e0 molt relacionada a Castell\u00f3 on va exercir de Cronista Oficial de la ciutat i de professor em\u00e8rit de la Universitat Jaume I."}, {"id": 244, "name": "\u00c0ngel", "surname": "S\u00e0nchez", "conjunction": "i", "second_surname": "Gozalbo", "url": "/biografies/sanchez-gozalbo-angel", "image": "/media/biography/image/sanchez_gozalbo_angel.jpeg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1987, "short_description": "Metge, escriptor i pol\u00edtic\r\nVa estudiar medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia, obtenint la llicenciatura el 1916 i posteriorment el doctorat el 1918. Va exercir la medicina a Castell\u00f3 de la Plana en l'especialitat d'an\u00e0lisis cl\u00edniques.\r\nEn la seua \u00e8poca d'estudiant a Val\u00e8ncia, havia entrat en contacte amb cercles literaris valencianistes, cosa que el va portar a implicar-se en diverses associacions i iniciatives de caire cultural, com ara l'Assemblea de Nostra Parla, on present\u00e0 una pon\u00e8ncia sobre \"El valenci\u00e0 i la medicina\" (Val\u00e8ncia, juliol de 1922) o Lo Rat Penat, on entra en contacte amb l'anomenada \"generaci\u00f3 del 30\". Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar a El Crit de la Muntanya, \u00f2rgan de la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitz\u00e0 una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (la Lliga basava la seva actuaci\u00f3, especialment important a les comarques de Castell\u00f3, en la reivindicaci\u00f3 idiom\u00e0tica i en la den\u00fancia dels problemes agraris, amb una orientaci\u00f3 socialista).\r\nEl 1919 va participar en la fundaci\u00f3 de la Societat Castellonenca de Cultura, societat promoguda principalment per prohoms de la dreta cat\u00f2lica que, malgrat la seua vocaci\u00f3 culturalista, en determinats moments arrib\u00e0 a tindre projecci\u00f3 c\u00edvica. S\u00e1nchez i Gozalbo va ser el membre m\u00e9s jove entre els fundadors, i durant molt de temps exerc\u00ed de secretari i director del servei de publicacions de la mateixa. Va ser president de l'Ateneu de Castell\u00f3 el 1931.\r\nVa ser nomenat delegat a la ciutat de Castell\u00f3 de la Plana per a l'elaboraci\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, i va ser un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 de 1932. En una entrevista de 1984 es reafirmava en que la elecci\u00f3 de la llengua liter\u00e0ria no era una simple q\u00fcesti\u00f3 est\u00e8tica, sin\u00f3 d'un nacionalisme conscient: \"Una actitud nacionalista, naturalment, amb l'ideari de la qual est\u00e0vem tots nosaltres identificats\" . I pel que fa a la necessitat de les Normes, serien la convenci\u00f3 necess\u00e0ria per a mantindre i consolidar l'\u00fas, sobretot escrit, de la llengua tot i que \"ja abans del 1932 hav\u00edem acceptat les normes de l'Institut d'Estudis Catalans\". [i]\r\nPol\u00edticament era un dels referents de la dreta castellonenca, tant per la seua participaci\u00f3 activa en la pol\u00edtica d'abans de la guerra, com pel seu activisme cultural. Es considerava a si mateix influenciat per la Lliga Regionalista de Francesc Camb\u00f3, i considerava que no podia haver redre\u00e7ament cultural si no anava lligat al pol\u00edtic (op.cit.). Durant la Dictadura de Primo de Rivera, adscrit a la Uni\u00f3n Patri\u00f3tica, va ser regidor de Castell\u00f3 entre abril de 1924 i maig de 1925, quan va ser designat diputat provincial per Castell\u00f3.\r\nSecretari local de Falange en la ciutat de Castell\u00f3 a l'entrada dels feixistes, el 1938, ocup\u00e0 diferents c\u00e0rrecs dins del r\u00e8gim, com ara tinent d'alcalde del segon ajuntament franquista, la presid\u00e8ncia del Col\u00b7legi Oficial de Metges (1940-1943) o la pres\u00e8ncia a la direcci\u00f3 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castell\u00f3, primer com a conseller (1939-1941) i m\u00e9s tard com a president.\r\nEn la seua obra liter\u00e0ria, que el mateix autor reconeix plena d'influ\u00e8ncies catalanes (op.cit.) destaca per la seua la dedicaci\u00f3 a la narrativa breu, publicada generalment en revistes, tot i que el 1930 va publicar-ne un recull amb el t\u00edtol Bolangera de Dimonis (1931). Va col\u00b7laborar a El Cuento del Dumenche, Arte y Letras, Revista de Castell\u00f3n i El Cam\u00ed.\r\nTamb\u00e9 va publicar diversos assajos hist\u00f2rics, com Pintors del Maestrat, contribuci\u00f3 a la pintura valenciana quatrecentista (1932), Bernat Serra, pintor de Tortosa i Morella (1935), Els Viciana i la nostra literatura (1963) i de fraseologia l\u00e8xica.\r\n[i] Llir entre cards. Revista de literatura de la Facultat de Filologia de Val\u00e8ncia, n\u00fam. 4, 1985."}, {"id": 284, "name": "Carmelina", "surname": "S\u00e0nchez-Cutillas", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ednez", "url": "/biografies/sanchez-cutillas-martinez-carmelina", "image": "/media/biography/image/sanchez_cutillas_carmelina.jpg", "birth_date": 1921, "dead_date": 2009, "short_description": "Historiadora, novel\u00b7lista i poetessa\r\nNascuda a Madrid, despr\u00e9s d'una curta etapa a Barcelona, la seua fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia.\u00a0Pass\u00e0 la seua infantesa entre Val\u00e8ncia i Altea, on visqu\u00e9 sota la influ\u00e8ncia del seu avi, l'historiador alte\u00e0 Francesc Mart\u00ednez i Mart\u00ednez, circumst\u00e0ncia que influiria en la seua posterior activitat intel\u00b7lectual.\r\nHavent cursat Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia va entrar a col\u00b7laborar al diari Levante, on public\u00e0 els seus primers escrits, esdevenint col\u00b7laboradora habitual de les planes culturals, amb estudis de caire acad\u00e8mic sobre la hist\u00f2ria i la literatura medieval valencianes.\r\nLa seua activitat com a historiadora no es va circumscriure als articles de premsa, donat que, a m\u00e9s d'aquests articles, va publicar diversos estudis sobre hist\u00f2ria i literatura medieval, tant en castell\u00e0 com en catal\u00e0, com ara Don Jaime el Conquistador en Alicante (1957), Lletres closes de Pere el Cerimoni\u00f3s endre\u00e7ades al Consell de Val\u00e8ncia (1967) o Jaume Gassull, poeta sat\u00edric valenci\u00e0 del s. XV (1971).\r\nCom a escriptora de creaci\u00f3, nom\u00e9s public\u00e0 obra de creaci\u00f3 en catal\u00e0, principalment poesia, conformant la generaci\u00f3 po\u00e8tica dels 1950, junt amb Joan Valls i Jord\u00e0, Vicent Andr\u00e9s i Estell\u00e9s o Maria Beneyto i Cu\u00f1at, entre altres.\r\nD'arrels cl\u00e0ssics, per\u00f2 amb una clara voluntat de viure el seu temps, des dels primers poemes d'Un m\u00f3n rebel trobem una veu que connecta amb les aspiracions de llibertat i redre\u00e7ament de la cultura del seu poble, per\u00f2 sense oblidar el m\u00f3n interior, els dubtes i les inseguretats d'una escriptora de la segona part del segle XX. La seua poesia adopta, sovint, un posat directe i confessional des d'on fa una evocaci\u00f3 n\u00edtida dels assumptes que l'afecten: el pas del temps, la nost\u00e0lgia de coses passades, la rebel\u00b7li\u00f3 davant la situaci\u00f3 de la dona o davant de les injust\u00edcies socials.\r\nUna altra caracter\u00edstica de S\u00e0nchez-Cutillas, per b\u00e9 que siga com\u00fa a la resta d'escriptors de la seua generaci\u00f3, \u00e9s la solidaritat amb el grup dels ven\u00e7uts, dels silenciats, que en el cas de les dones sovint empra un pret\u00e8s g\u00e8nere neutre, asexuat, en detriment, de la pr\u00f2pia identitat de g\u00e8nere. En el seu cas escrigu\u00e9 exclusivament en mascul\u00ed al llarg del seu primer poemari, tot i que, a partir del segon ja va deixar palesa la feminitat de la pr\u00f2pia veu.\r\nEl reconeixement del p\u00fablic li arriba, per\u00f2, amb la novel\u00b7la Mat\u00e8ria de Bretanya (1976), guardonada amb el premi Andr\u00f2mina de narrativa del 1975, que ocupa un lloc preferent en la recuperaci\u00f3 de la cultura i la llengua pr\u00f2pies que es viu a partir del 1970 al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Si a Mat\u00e8ria de Bretanya reflexionava sobre el passat, sobre els records i la mitologia, recupera i desenvolupa aquesta tem\u00e0tica al seu poemari m\u00e9s ambici\u00f3s, Els jerogl\u00edfics i la pedra de Rosetta (1976). A m\u00e9s, \u00e9s autora de dues narracions, El llamp i la sageta dels records i A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra (1981), on empra el parany historiogr\u00e0fic per fer-se passar com a transcriptora d'un text medieval de Sor Isabel de Villena, on s\u00f3n constants les refer\u00e8ncies al bagatge mitol\u00f2gic i llegendari de diverses cultures.\r\nAbans, per\u00f2, en plena d\u00e8cada dels 1960, va publicar uns altres dos poemaris d'est\u00e8tica realista (sobretot el primer): Un m\u00f3n rebel (1964) i Conjugaci\u00f3 en primera persona (1969). La seua producci\u00f3 no acaba amb aquestes obres. El 1980 publica el seu darrer poemari, Llibre d'amic e amada, m\u00e9s proper a l'est\u00e8tica del poemari de 1969 que a Els jerogl\u00edfics, i despr\u00e9s d'aquesta obra va optar pel silenci. Anys despr\u00e9s, el 1997 es va editar de forma \u00edntegra l'Obra po\u00e8tica de Carmelina S\u00e1nchez-Cutillas, que arreplega el conjunt de les seues composicions i una antologia po\u00e8tica biling\u00fce, que tancaren la seua carrera liter\u00e0ria.\r\nUn any abans de la seua mort va ser distingida amb el premi Valenciana de l'any 2008 per la Fundaci\u00f3 Huguet, reconeixement a tota la seua carrera, i fou s\u00f2cia d'honor de l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana.\r\nLa seua filla \u00e9s la periodista i escriptora Maria Llu\u00efsa del Romero."}, {"id": 582, "name": "Vicent", "surname": "Sanchis", "conjunction": "", "second_surname": "Almela", "url": "/biografies/sanchis-almela-vicent", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_sSYzzHI.jpg", "birth_date": 1853, "dead_date": 1904, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nFill de Vicent Sanchis Manzanet i de M\u00aa Gr\u00e0cia Almela Gilabert, tots dos de Vila-real, son pare havia estat regidor municipal des de 1861 i alcalde ef\u00edmer en 1864, en la darrera etapa del regnat d\u2019Isabel II. Pel que sembla, va tornar a la pol\u00edtica activa en els primers moments de la Restauraci\u00f3 mon\u00e0rquica i ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de vicepresident de la Diputaci\u00f3 Provincial.\r\nSanchis Almela va estudiar Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i s\u2019establ\u00ed a Vila-real com a advocat i registrador de la propietat al seu domicili del carrer de sant Antoni, 30. Als 25 anys es va casar amb Trinitat Ayza Bel i es converteix en una de les fortunes m\u00e9s notables de la poblaci\u00f3. Tingueren tres fills. En 1893 i 1894, als quaranta anys, el trobem com a vicepresident de la Diputaci\u00f3 Provincial, i en les eleccions de 1897 fou elegit regidor. Va formar part de la Junta Municipal d\u2019Instrucci\u00f3 Prim\u00e0ria i des de la seua influ\u00e8ncia s\u2019inici\u00e0 la gesti\u00f3 per a construir les primeres escoles municipals modernes en un edifici constru\u00eft enfront del campanar de l\u2019esgl\u00e9sia arxiprestal. En unes altres eleccions a finals de 1897 va ser elegit alcalde de la vila, en un per\u00edode marcat per les situacions greus i conflictives per al ve\u00efnat, com ara les lleves de joves per a la guerra de Cuba, l\u2019escassesa econ\u00f2mica del moment i altres cat\u00e0strofes locals. Tot i aix\u00f2, el seu mandat est\u00e0 il\u00b7luminat per fets satisfactoris com la inauguraci\u00f3 de les \u201cescoles del Campanar\u201d, la signatura del primer contracte de servei d\u2019enllumenat p\u00fablic, la celebraci\u00f3 de la gran romeria al sepulcre de Sant Pasqual al maig de 1899 i les primeres carreres de bicicletes.\r\nEl 24 de juny de 1899 renunci\u00e0 a l\u2019alcaldia per raons de salut, a causa d\u2019un catarro pulmonar cr\u00f2nic amb emfisema pulmonar, neurast\u00e8nia i reuma muscular articular, la qual cosa l\u2019obligava a passar al llit llargues temporades a l\u2019hivern i haver d\u2019absentar-se a l\u2019estiu a algun balneari. Aquest estat de salut tan delicat l\u2019acompanyar\u00e0 fins la mort, quatre anys m\u00e9s tard.\r\nA banda de les seues dedicacions professionals i pol\u00edtiques, Vicent Sanchis Almela va ser un personatge amb interessos culturals i intent\u00e0 conrear ocasionalment la creaci\u00f3 liter\u00e0ria amb certa habilitat. La seua obra de m\u00e9s ress\u00f2 \u00e9s la seua com\u00e8dia biling\u00fce en un acte i en vers titulada Un novio falsificat, estrenada el 14 de febrer de 1892 a Vila-real per l\u2019actor Salvador Mora, fill del fam\u00f3s Ascensi Mora, possiblement a l\u2019antiga capella de la Sang, desamortitzada. La pe\u00e7a fou publicada per la impremta de Ripoll\u00e9s de Val\u00e8ncia.\r\nEs tracta\u00a0d\u2019una mostra caracter\u00edstica del teatre sainet\u00edstic regional que afegeix a la seua forma esc\u00e8nica popular el valor d\u2019estar ambientat a Vila-real, amb uns di\u00e0legs plens d\u2019al\u00b7lusions a la vida local. Un pare, Quico, llaurador amb pretensions, enlluernat per les paraules enganyoses d\u2019un poca-vergonya, Don Crisp\u00edn, que pret\u00e9n amb mala tra\u00e7a el casament (i una dot de tretze mil lliures) amb la seua filla. Una xica jove per\u00f2 espavilada, Maria, que de lluny veu les intencions de l\u2019embolicador, i que prefereix la bona planta del jove ve\u00ed, Vicentet, de poques llums per\u00f2 perdudament enamorat. Un amic amb seny, protector dels dos colomets, un parell de francesos que passaven casualment per all\u00ed, i la pres\u00e8ncia en el darrer moment de l\u2019alcalde de la vila, acompanyat per un agutzil, que acabar\u00e0 posant orde i sent\u00e8ncia en l\u2019embull final."}, {"id": 359, "name": "Manuel", "surname": "Sanchis", "conjunction": "", "second_surname": "Guarner", "url": "/biografies/sanchis-guarner-manuel", "image": "/media/biography/image/sanchis_guarner_manuel.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1981, "short_description": "Fil\u00f2leg\r\nEl seu pare, Manuel Sanchis Sivera (Val\u00e8ncia, 1877-1916) provenia d'una fam\u00edlia de menestrals dedicats al negoci de la fusteria que li va permetre accedir als estudis de Medicina, per\u00f2 va morir als 38 anys, deixant orfes a dos fills: Manuel i Ricard (Val\u00e8ncia, 1915). La seua mare, Maria Guarner Aguil\u00f3, pertanyia a la classe alta de Mallorca i en casar-se amb Manuel Sanchis Sivera va aportar una dot molt important al matrimoni. Maria va morir anys despr\u00e9s, en 1925. Orfes de mare i pare varen quedar a c\u00e0rrec del seu oncle Josep Sanchis Sivera (Val\u00e8ncia, 1867-1937), canonge, humanista, intel\u00b7lectual destacat dintre de la cultura valenciana i amb molts contactes dintre del valencianisme. En aquest ambient doncs, Manuel es va anar interessant pel valencianisme adquirint una consci\u00e8ncia de la unitat ling\u00fc\u00edstica i de la import\u00e0ncia de la cultura catalana.\r\nVa estudiar el Batxillerat a les Escoles Pies de Val\u00e8ncia per a ingressar despr\u00e9s a la Universitat de Val\u00e8ncia per cursar la carrera de Filosofia i Lletres i Dret en 1928, en un moment en que l'ambient universitari estava molt agitat amb protestes per la situaci\u00f3 de l'ensenyament durant la Dictadura del general Primo de Rivera. Sanchis va participar activament en aquesta contestaci\u00f3 social estant un dels promotors de l'Associaci\u00f3 Professional d'Estudiants (APE) de Filosofia i Lletres, organitzaci\u00f3 dintre de la Federaci\u00f3 Universit\u00e0ria Escolar (FUE) que pretenia el progr\u00e9s de la universitat i de la cultura.\r\nFou tamb\u00e9 un dels fundadors, el 8 de mar\u00e7 de 1930, d'Acci\u00f3 Cultural Valenciana, entitat valencianista formada per estudiants i llicenciats de la Universitat. Sanchis va formar part de la primera directiva amb tan sols 18 anys en el c\u00e0rrec de comptador, junt altres joves que anys a venir serien importants quadres del valencianisme com Joan Beneyto, Felip Mateu i Llopis, Francesc Carreres de Calatayud, Emili G\u00f3mez Nadal, Antoni Igual \u00dabeda... Editaren la revista Acci\u00f3 Valenciana, d'una clara l\u00ednia pancatalanista.\r\nEl 1930 es va afiliar a l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, partit valencianista d'esquerres impulsat per personatges com Francesc Almela i Vives, Emili G\u00f3mez Nadal, Adolf Pizcueta, Carles Salvador, Artur Perucho...\r\nLa implantaci\u00f3 de la Rep\u00fablica en 1931, coincid\u00ed amb la seua estada a a Madrid per tal de realitzar un curs de doctorat en la Universidad Central, per\u00f2 mai va deixar de costat el redre\u00e7ament pol\u00edtic i cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0. De fet durant la seua etapa a Madrid, va signar les Normes de Castell\u00f3 en 1932, col\u00b7labor\u00e0 en revistes com El Cam\u00ed i Tim\u00f3, va escriure una de les seues obres m\u00e9s importants\u00a0La llengua dels valencians\u00a0i\u00a0l'estiu de 1932 va participar en la Primera Setmana Cultural Valenciana que va organitzar el Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista.\r\nTampoc va deixar de costat la lluita estudiantil en Madrid assistint al 2n Congr\u00e9s de la Uni\u00f3n Federal de Estudiantes Hispanos (UFEH) del 8 al 18 de novembre de 1931. Va assistir com a delegat de l'APE de Filologia i Lletres de Val\u00e8ncia. En aquest Congr\u00e9s es debatrien tem\u00e0tiques com la Reforma de l'Ensenyament que s'estava fent en aquell moment.\r\nEn aquest moment de la seua vida, va con\u00e8ixer molta gent important i entr\u00e0 a formar part de projectes molt interessants que marcaran la seua traject\u00f2ria professional. Entaul\u00e0 relaci\u00f3 amb Llu\u00eds Gonzalvo Par\u00eds, que ocupava la c\u00e0tedra d'Arqueologia i Numism\u00e0tica i Epigrafia en la Universitat de Val\u00e8ncia, el qual, en constituir-se el Seminari de Filologia Valenciana, va oferir-li el c\u00e0rrec de secretari. Aquesta relaci\u00f3 va continuar i, en 1937, en la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l'Institut d'Estudis de Val\u00e8ncia, compartiren c\u00e0rrec de nou,\u00a0Gonzalvo com a president i\u00a0Sanchis com a vocal.\r\nEn 1932 va obtenir una beca per a treballar en el Centro de Estudios Hist\u00f3ricos (CEH) com a becari i col\u00b7laborador amb la missi\u00f3 de formar-se i que m\u00e9s tard li permetria participar en la direcci\u00f3 del Seminari de Filologia Valenciana. Aquesta experi\u00e8ncia li va permetre con\u00e8ixer els seus mestres com ara Ram\u00f3n Men\u00e9ndez Pidal, Tom\u00e1s Navarro, Am\u00e9rico Castro... I fer les seues primeres publicacions, destacant articles dels m\u00e9s importants com \u00abAn\u00e1lisis fon\u00e9tico del valenciano literario\u00bb. Aix\u00ed, aquesta instituci\u00f3 fou fonamental en la formaci\u00f3 i creixement de Sanchis com a fil\u00f2leg i com a persona.\r\nA m\u00e9s va entrar a formar part de l'Atlas Ling\u00fc\u00edstico de la Pen\u00ednsula Ib\u00e9rica (ALPI), treballant amb el projecte amb Francesc de Borja Moll fent exploracions fon\u00e8tiques arreu de la Pen\u00ednsula. Aquesta participaci\u00f3 li va permetre un estudi objectiu de la situaci\u00f3 dialectal del pa\u00eds, convertint-se en un important especialista en fon\u00e8tica.\r\nPer\u00f2 tota aquesta activitat es va aturar amb l'esclat de la Guerra Civil en 1936, Sanchis va anar al front per a lluitar i defensar la legalitat republicana. Mentre era al seu dest\u00ed va tenir una filla amb la seua esposa Rosa Cabanilles, el 3 de juny de 1938, per\u00f2 disortadament va morir al poc de n\u00e0ixer.\r\nL'abril de 1939, a la fi de la Guerra Civil, fou enviat a un camp de concentraci\u00f3 en Salamanca fins a desembre del mateix any, quan el camp fou tancat i el varen dur a la pres\u00f3 d'Alcal\u00e0 d'Henares. Mentre estava pres, va rebre el recolzament d'amics i familiars que intentaren que fos alliberat o al menys jutjat amb rapidesa. Dos militars amics, Francisco Nogales i Eduardo Oria, varen intervenir per alleugerar els tr\u00e0mits, i finalment va ser jutjat l'1 de juny de 1940, condemnant-lo per \u00abauxilio a la rebeli\u00f3n\u00bb a 12 anys de pres\u00f3 i un dia de reclusi\u00f3 per haver defensat la Rep\u00fablica i per haver estat afiliat a Esquerra Valenciana des de 1935. Va complir la seua condemna en Madrid i a Montolivet fins que va ser alliberat en desembre de 1942 amb la llibertat condicional.\r\nEn febrer de 1943 es va casar oficialment per l'Esgl\u00e9sia amb Rosa Cabanilles, i l'1 de mar\u00e7 es varen traslladar a Palma de Mallorca despr\u00e9s dels incessants intents de Francesc de Borja Moll de que acceptara un lloc de treball com a professor d'alemany en un institut de l'illa i que l'ajudara en alguns projectes que estava tirant endavant. Aix\u00ed, va participar a la revista falangista Baleares per\u00f2 per motius culturals, ja que els permetien parlar d'autors i obres catalans. A m\u00e9s tamb\u00e9 va treballar com a redactor auxiliar del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear.\r\nEn aquest moment tenia molt bona relaci\u00f3 amb Xavier Casp i col\u00b7labor\u00e0 en l'editorial Torre, dirigida per aquest i Miquel Adlert, com assessor i tamb\u00e9 publicant obres pr\u00f2pies. La bona relaci\u00f3 amb Casp va derivar tamb\u00e9 en que es convertira en corrector i cr\u00edtic d'algunes obres de Casp, ja que aquest li demanava consell sobretot per a normativitzar correctament els seus textos. Va participar amb l'editorial Torre fins 1962 mentre compartien els mateixos objectius, per\u00f2 Miquel Adlert i Xavier Casp feren un gir cap al secessionisme ling\u00fc\u00edstic, fet que va provocar que molts, entre ells el mateix Sanchis Guarner, s'apartaren d'ells i de l'editorial. A m\u00e9s, aquest allunyament de la unitat de la llengua, va apartar als fundadors de l'editorial Torre de l'\u00e0mbit acad\u00e8mic valenci\u00e0.\r\nFou un dels fundadors dels aplecs de joves escriptors Amics de les Lletres, actes que donaven veu a que aquests joves s'expressaren i tamb\u00e9 tenien una dimensi\u00f3 pol\u00edtica d'oposici\u00f3 al franquisme i a la repressi\u00f3 cultural. El primer aplec d'aquest tipus fou a S\u00f3ller en juliol de 1951.\u00a0Tamb\u00e9 durant la seua estada a Mallorca, va intervenir en l'edici\u00f3 dels Quaderns literaris Raixa. Aquests quaderns foren un projecte de Moll i d'altres joves per dotar-los d'un car\u00e0cter integrador i de gran abast. Es va poder publicar, per\u00f2 de seguida va patir la censura.\r\nMalgrat que Sanchis estava de bon gust a Mallorca i se li varen obrir moltes oportunitats importants, tirava de menys la seua Val\u00e8ncia natal i despr\u00e9s de molt de temps va tornar, en 1959, per ocupar un lloc de professor de franc\u00e8s en l'Instituto Nacional d'Ense\u00f1anza San Vicente Ferrer, lloc que va ocupar fins 1976. En aquest any va entrar en la Universitat de Val\u00e8ncia com a professor numerari de Ling\u00fc\u00edstica Valenciana, despr\u00e8s d'haver impartit alguns cursos de Filologia Rom\u00e0nica i Ling\u00fc\u00edstica General en aquesta instituci\u00f3 anys anteriors. En 1979 va accedir a la c\u00e0tedra de l'especialitat que ocupava a la Universitat, i en 1980 fou escollit deg\u00e0 de la Facultat de Filologia fins 1981. En 1966 va ingressar en la Real Acad\u00e8mia de la Historia. Va tenir un paper destacat a la Universitat de Val\u00e8ncia dirigint l'Institut de Ci\u00e8ncies de l'Educaci\u00f3 de 1975 a 1981 i va crear l'Institut Universitari de Filologia Valenciana en 1978.\r\nVa tenir una vida intel\u00b7lectual molt activa i va participar en institucions molt importants: fou membre,\u00a0des de 1950, de l'Institut Alfons el Magn\u00e0nim,\u00a0des de 1961, de l'Institut d'Estudis Catalans, i des del 1962 del Centre de Cultura Valenciana, entre d'altres.\r\nFou premiat en nombroses ocasions: Premi Cerd\u00e0 Reig de la Diputaci\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia, Premi d'Honor a les Lletres Catalanes, en 1974, i premi de la Unitat de la Llengua, en 1981, per la seua obra Aproximaci\u00f3 a la Llengua Catalana.\r\nA les acaballes del franquisme, els blaveristes que defensaven el secessionisme ling\u00fc\u00edstic es feren amb el control de Lo Rat-Penat, instituci\u00f3 de la qual n'era membre. En una Junta General Extraordin\u00e0ria celebrada el 25 de novembre de 1977, foren expulsats catalanistes com Joan Senent i el mateix Sanchis Guarner.\r\nAquesta defensa de la unitat ling\u00fc\u00edstica li va crear conflictes amb sectors de la ultradreta espanyola fins al punt de sofrir diversos atemptats contra la seua vida. En 1978 va patir un atemptat bomba i tamb\u00e9 va rebre temps despr\u00e9s paquets bomba i pintades a sa casa en forma d'amenaces. Aquests fets, ja al final de la seua vida, van fer que la seua salut es resentira i a finals de 1981 mor\u00eds."}, {"id": 304, "name": "Josep", "surname": "Sanchis", "conjunction": "i", "second_surname": "Sivera", "url": "/biografies/sanchis-sivera-josep", "image": "/media/biography/image/sanchis_sivera_josep.jpg", "birth_date": 1867, "dead_date": 1937, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i historiador\r\nEntre 1878 i 1881 va cursar tres anys de batxiller a l'Institut de Segon Ensenyament per ingressar, despr\u00e9s, al seminari Conciliar. El 1890 es va ordenar com sacerdot i va ser nomenat oficial de Secretaria del Palau Arquebisbal. Dos anys despr\u00e9s es doctor\u00e0 en Teologia.\r\nEl 1889 obt\u00e9 el t\u00edtol de batxiller en Arts. Encara com a estudiant, col\u00b7labora amb diferents articles publicats en els quatre \u00faltims volums de Diccionario de Ciencias Eclesiasticas, dirigit per Niceto Alonso Perujo i Juan P\u00e9rez Angulo.\r\nEl 1900 esdev\u00e9 canonge arxiver i bibliotecari de la Seu de Sogorb. El 1904, ingress\u00e0 al Cap\u00edtol catedralici de Val\u00e8ncia. Ja a la ciutat de Val\u00e8ncia, va treballar com a redactor i administrador del Bolet\u00edn Oficial Eclesiastico de la di\u00f2cesi. Els seus primers passos en el periodisme els fa col\u00b7laborant en la publicaci\u00f3 Semana Cat\u00f3lica. Com publicista, treballa al diari de Val\u00e8ncia El Regional. Es converteix en catedr\u00e0tic d'Hist\u00f2ria de l'Esgl\u00e9sia, Arqueologia i Art a la Universitat Pontif\u00edcia. Va exercir la doc\u00e8ncia en el Seminari de Val\u00e8ncia com a professor d'Hist\u00f2ria Eclesi\u00e0stica i Hist\u00f2ria de l'Art.\r\nUna figura de gran influ\u00e8ncia per Josep Sanchis va ser l'historiador i mestre Roc Chab\u00e0s i Llorens, que exercia les tasques de canonge arxiver. Semblava l\u00f2gic que amb la mort de Chab\u00e0s, Sanchis i Sivera pass\u00e9s a ocupar el seu lloc d'arxiver de la catedral de Val\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, i malgrat que havia escrit La catedral de Val\u00e8ncia (1909), obra que mostrava un gran coneixement del lloc, el c\u00e0rrec el va acabar ocupant Elies Olmos Canalda.\r\nCom a deixeble de Niceto Alonso Perujo, va escriure diverses obres filos\u00f2fiques i teol\u00f2giques. Canvia de rumb en relacionar-se amb un grup d'escriptors i intel\u00b7lectuals de la terra que s'hi reunien els diumenges a la tarda a casa de Josep Serrano Morales. All\u00e0 fa amistat amb Mart\u00ed Grajales, Llu\u00eds Cebrian, Josep Mart\u00ednez i Aloy, Salvador Sastre, Jos\u00e9 Nebot, Teodor Llorente i Falc\u00f3, Vicente Guill\u00e9n, Rodrigo Perteg\u00e1s Tramoyeres, Carreres Vallo, el bar\u00f3 d'Alcahal\u00ed, Roc Chab\u00e0s, Francesc Almarche...\r\nJes\u00fas Ernest Mart\u00ednez i Ferrnado, el 1933, resumeix aquest per\u00edode en la vida de l'historiador: \"Moss\u00e9n Sanchis Sivera es f\u00e9u tot sol, d'esquena a una Universitat estulta, entretinguda per catedr\u00e0tics forasters i indiferents, alguns de lamentable popularitat pintoresca. La seua \u00fanica orientaci\u00f3 va ser el seu fin\u00edss\u00edm esperit de selecci\u00f3 que sab\u00e9 cercar l'ombra acullidora d'aquelles darreres personalitats del romanticisme valenci\u00e0 que amb el seu entusiasme ingenu formaren un ambient m\u00e9s efica\u00e7 que no la pedanteria i l'escepticisme actuals que tendixen a l'individualisme i a la dispersi\u00f3\".\r\nAbandona el periodisme cat\u00f2lic i entra a formar part de la redacci\u00f3 del diari conservador Las Provincias, on entaula una gran amistat amb el seu director, Teodor Llorente i Olivares. Gran viatger i investigador, va rec\u00f3rrer tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i gran part d'Europa. A la p\u00e0gines de Las Provincias publica un gran nombre de cr\u00f2niques relatant aquests viatges. Els aprofitava, no nom\u00e9s per consultar els arxius i visitar els monuments de les diferents ciutats a les quals assistia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per contactar i relacionar-se amb les personalitats m\u00e9s destacades. Per exemple, en un viatge que va fer per Anglaterra, Fran\u00e7a i el Pa\u00eds Basc, a petici\u00f3 de Llorente, va visitar el poeta Frederic Mistral en sa casa a Malhana.\r\nEl seu germ\u00e0, Manuel Sanchis i Sivera, mor el 1916 i la seva cunyada el 1923. Josep Sanchis es fa c\u00e0rrec dels fills orfes. Un d'ells, ser\u00e0 el ling\u00fc\u00edsta Manuel Sanchis Guarner, el qual sempre va tenir un gran afecte pel seu oncle i mentor. No en va, li dedica la seva Gram\u00e0tica valenciana amb aquestes paraules: \"A mon tio [...] que m'enseny\u00e0 d'estimar, com cal, les manifestacions de l'esperit de Val\u00e8ncia\".\r\nEl 1919 \u00e9s nomenat consiliari del Centre de Cultura Valenciana. M\u00e9s endavant, l'1 de juliol de 1927, \u00e9s triat director deg\u00e0, c\u00e0rrec que va ocupar fins el 21 de juliol de 1936. Entre les activitats que va impulsar destaquen la creaci\u00f3 de la revista Anuals del Centre de Cultura Valenciana (primer n\u00famero el 1928) i l'edici\u00f3 de diverses obres. Va contribuir a renovar les activitats i l'ambient del Centre facilitant l'entrada de personatges lligats amb el valencianisme pol\u00edtic i literari. Algunes d'aquestes noves incorporacions van ser Joan Beneyto, Vicent Genov\u00e9s Amor\u00f3s, Joaquin Reig, Francesc Almela i Vives, Carles Salvador, Eduard Mart\u00ednez i Ferrando i Emili G\u00f3mez i Nadal. Per aquesta \u00e8poca, el Centre participa de forma molt activa en la convocat\u00f2ria d'un ajust per a la redacci\u00f3 de manuals escolars valencians. Tamb\u00e9 treballa a favor del malhaurat Estatut d'Autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0. S'adhereixen a les Normes de Castell\u00f3 de 1932, on el propi Josep Sanchis i Sivera va ser un dels signants. El 21 de juny de 1932, el Centre de Cultura Valenciana li va tributar un homenatge en reconeixement de la seua tasca en aquesta entitat.\r\nVa ser membre de l'Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles des de 1921 i col\u00b7laborador freq\u00fcent de la revista que editava, Archivo de Arte Valenciano. Com a corresponent, va formar part de l'Academia de la Historia, la de San Fernando de Madrid, de l'Institut d\u00b4Estudis Catalans (1916), de l'Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona i de l'Acad\u00e8mia de la Llengua Catalana. El seu contacte amb col\u00b7legues catalans i les afinitats amb la l\u00ednia historicista d'Antoni Rubi\u00f3 i Lluch han fet que es considere a Sanchis Sivera una figura af\u00ed al noucentisme historiogr\u00e0fic catal\u00e0. El 1923, l'Academia de la Historia li atorg\u00e0 el Premio al Talento.\r\nEl 19 de juliol de 1936, quan es produeix la sublevaci\u00f3 militar contra la Rep\u00fablica, es trobava, per motius de salut, a Puigcerd\u00e0. No dubta en tornar a Val\u00e8ncia amb l'idea de salvar tot el material art\u00edstic i documental que pogu\u00e9s. La seva mala salut li fa ingressar en una cl\u00ednica on ha de ser operat i mor per complicacions postoperat\u00f2ries. La seva enorme biblioteca, de les m\u00e9s importants de la ciutat, \u00e9s saquejada per les tropes franquistes.\r\nObra\r\nL'obra de Josep Sanchis i Sivera \u00e9s molt extensa, compr\u00e8n m\u00e9s de cent t\u00edtols de tem\u00e0tica molt variada: des de les m\u00e9s informals, les que parlen dels seus viatges i excursions, les teol\u00f2giques, filos\u00f2fiques, de recerca fins a les dedicades exclusivament a Val\u00e8ncia i el seu Regne.\r\nSota la influ\u00e8ncia d'Alonso Perujo, escriu una s\u00e8rie de toms en titulats El Alma, La Revelaci\u00f3n, El mundo y El hombre. No obstant aix\u00f2, semblaven no satisfer les seves pretensions com a historiador. Aix\u00ed que passa a centrar-se a investigar la hist\u00f2ria de Val\u00e8ncia i publica la seva obra m\u00e9s c\u00e8lebre, La catedral de Val\u00e8ncia, que va ser premiada als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Obres semblants a aquesta van ser els t\u00edtols: La dram\u00e1tica en nuestra Catedral, durante la edad media, Descripci\u00f3n e historia del Miguelete y sus Campanas i Vidriera historiada medieval en la Catedral de Valencia (1918).\r\nEls Borja tamb\u00e9 van ser objecte de la seva recerca hist\u00f2rica. Fruit d'aquest treball van ser: Algunos documentos y cartas privadas que pertenec\u00edan al segundo Duque de Gand\u00eda don Juan de Borgia (1920), El Cardenal Rodrigo de Borgia en Valencia (1924) o Un breve del Papa Alejandro VI.\r\nMolts s\u00f3n els llibres de viatges que va escriure: De Valencia a C\u00e1diz (1901), Dos meses en Italia (1902), Dos d\u00edas en Lourdes. Excursi\u00f3n a la Cueva Santa (1903), Una visita al Gran San Bernardo (1905), De Alemania, notas de viaje (1906), Una excursi\u00f3n a Mallorca\u00a0i El pa\u00eds de los faraones (1914)."}, {"id": 583, "name": "Manuel Joaquim", "surname": "Sanelo", "conjunction": "i", "second_surname": "Lagardera", "url": "/biografies/sanelo-lagardera-manuel-joaquim", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_za65xDg.jpg", "birth_date": 1760, "dead_date": 1827, "short_description": "Funcionari i lexic\u00f2graf\r\nFill de Joaquim Sanelo, natural de la ciutat italiana de Cremona (Sanelo deu ser la valencianitzaci\u00f3 de Giannello) i de Manuela Lagardera. Estudi\u00e0 Medicina a la Universitat de Val\u00e8ncia i es presentava en la documentaci\u00f3 manuscrita que es conserva com a metge de la ciutat. La facilitat en la lectura de la lletra antiga el port\u00e0 a treballar a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, d\u2019on va ser escriv\u00e0 de la Secretaria des de 1805.\r\nLa seua preocupaci\u00f3 per la restauraci\u00f3 de \u00abla lectura, instrucci\u00f3n e inteligencia de la escritura lemosina o valenciana\u00bbel port\u00e0 a presentar en 1805 a la Societat Econ\u00f2mica d\u2019Amics del Pa\u00eds de Val\u00e8ncia el manuscrit Silabario de voces lemosinas y un plan de ense\u00f1anza de este idioma, instituci\u00f3 que no va atendre la sol\u00b7licitud perqu\u00e8 Sanelo no formava part d\u2019aquella entitat. L\u2019obra manuscrita va estar un temps en l\u2019arxiu de la RSEAPV, almenys fins que el 7 de gener de 1806 l\u2019autor en deman\u00e0 per carta la devoluci\u00f3 a la vista del desinter\u00e8s que mostraven, tot i ser \u00aba beneficio de la utilidad p\u00fablica\u00bb. Es considera desapareguda, per\u00f2 el seu contingut deu formar part d\u2019unes altres de major import\u00e0ncia que quedaren inacabades per la seua mort: un Ensayo de Diccionario del lemos\u00edn, valenciano antiguo y moderno al castellano i el Diccionario valenciano-castellano, manuscrits conservats a la Biblioteca Mazarina de Par\u00eds. Aquesta obra cont\u00e9 unes 9.000 veus, i per a la seua confecci\u00f3 consult\u00e0 fonts documentals medievals i textos jur\u00eddics i literaris cl\u00e0ssics valencians.\r\nAl llarg de la Renaixen\u00e7a van parlar del personatge Constant\u00ed Llombart (1879), el xativ\u00ed Pascual Cucarella (Setabenses ilustres, 1916) i el valencianista Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed en una columna a La Correspondencia de Valencia (1922), tot i que una errata dels caixistes l'anomena sempre \"Manuel Sancho\".\r\nEl car\u00e0cter d\u2019in\u00e8dit i pr\u00e0cticament desconegut crid\u00e0 l\u2019atenci\u00f3 de Joan Coromines, que l\u2019empr\u00e0 per al seu Diccionari etimol\u00f2gic i inst\u00e0 el fil\u00f2leg Joseph Gulsoy a estudiar-lo en la seua tesi doctoral llegida a Chicago en 1961 i publicada en 1964 per la Castellonenca de Cultura. Per a l\u2019estudi\u00f3s Josep Daniel Climent, \u00abel Diccionari cont\u00e9 m\u00e9s de 9.000 articles de tot tipus, la majoria de vocables usuals de totes les \u00e8poques, entre els quals destaquen aquells utilitzats a les terres valencianes i tamb\u00e9 les paraules antigues. En efecte, el Diccionari de Sanelo proposar\u00e0 un tipus de llengua farcida de formes cl\u00e0ssiques i arcaiques extretes sobretot de fonts escrites, per\u00f2, al seu costat, tamb\u00e9 trobarem un bon repertori del l\u00e8xic viu, de la gent del carrer, recollit sobretot dels pobles de l\u2019Horta Sud\u00bb.\r\nX\u00e0tiva t\u00e9 un carrer dedicat a la seua mem\u00f2ria entre les vies del Catedr\u00e0tic \u00c1ngel Lacalle i del Canonge Gon\u00e7al Vi\u00f1es."}, {"id": 524, "name": "Antuli", "surname": "Sanjuan", "conjunction": "", "second_surname": "Ribes", "url": "/biografies/sanjuan-ribes-antuli", "image": "/media/biography/image/sanjuan_ribes_antuli.jpg", "birth_date": 1902, "dead_date": 1982, "short_description": "Escriptor, actor i locutor\r\nAntuli naix a Alacant al si d\u2019una fam\u00edlia gens convencional per a la seua \u00e8poca. Son pare, Jos\u00e9 Sanjuan, casat amb Josefa Ribes, era un republic\u00e0 lliurepensador creador d\u2019escoles laiques i un activista cultural, encara que acab\u00e0 dedicant-se al periodisme per a fugir de les pressions de les forces m\u00e9s conservadores. En este ambient naix Antuli, el nostre poeta, actor de teatre, tramoista, dramaturg i, per damunt de tot, amant d\u2019Alacant i les seues fogueres.\r\nAbans de la Guerra Civil, el trobem enrolat en diverses companyies teatrals alacantines dirigides per \u00c0ngel Mas o Paco Hern\u00e0ndez, amb qui escriur\u00e0 bona part de les seues obres teatrals. Debut\u00e0 com a actor en 1929. En 1933 signa la seua primera obra teatral, Ja ha aparegut la polsera, a la qual seguiran Per fi ve el diputat (1933), La vellea de la foguera (1934), Una nit en el sonoro (1937), Tierras pardas (1937) i Radio Sevilla (1937). Durant estos anys compagina la seua afici\u00f3 dram\u00e0tica i el treball d\u2019electricista a l\u2019Ajuntament d\u2019Alacant, treball que perd en acabar la guerra com a repres\u00e0lia pel seu activisme preb\u00e8l\u00b7lic, concretament per parodiar el general colpista Queipo de Llano en una obra sat\u00edrica, q\u00fcesti\u00f3 que el duria a ser empresonat uns mesos en el reformatori d\u2019adults d\u2019Alacant.\r\nLa necessitat de guanyar-se la vida el converteix en mosso de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega del port, i esta situaci\u00f3 li proporciona m\u00e9s temps per als seus anhels culturals; aix\u00ed, reprendr\u00e0 la seua afici\u00f3 teatral i escriur\u00e0 en diferents publicacions period\u00edstiques i explicacions de fogueres en diversos llibrets. Fins a pr\u00e0cticament el seu dec\u00e9s, trobem les seg\u00fcents obres de teatre: Muses llevantines (1951), Les inocentaes (1979), revistes musicals com Benacantil (1950) musicada per Jos\u00e9 Gallardo, la fantasia musical Sempre fogueres o Alacant \u00e9s la gl\u00f2ria (1961) per a la presentaci\u00f3 de les Belleses i Dames d\u2019Honor del Districte de Sant Antoni Alt, o els aprop\u00f2sits que va escriure des de 1956 a 1960 per a les presentacions de la Bellesa del Foc.\r\nEsta obra liter\u00e0ria es veu acompanyada durant els anys 70 per la seua participaci\u00f3 en el programa de r\u00e0dio En llengua vern\u00e0cula, presentat per Pepe Mira en la desapareguda emissora La Voz de Alicante, on Antuli locutava els seus sainets radiof\u00f2nics en valenci\u00e0.\r\nAntuli Sanjuan Ribes \u00e9s una figura estimada que no ha caigut en l\u2019oblit, com demostra el fet que va rebre un homenatge en vida en 1975 al Teatre Principal. Precisament en este teatre treball\u00e0 durant quaranta-quatre anys la seua parella sentimental Lola Ruiz Rufete (Almorad\u00ed 19/9/1921-Alacant 7/12/2000), i les Fogueres li han dedicat un grapat de ninots o que done nom a un carrer al barri de Vistahermosa. En tot cas, \u00e9s representatiu d\u2019un patrimoni cultural foguerer i alacant\u00ed que caldria conservar de la millor manera possible per a conservar tamb\u00e9 la identitat pr\u00f2pia."}, {"id": 235, "name": "Ricard", "surname": "Sanmart\u00edn", "conjunction": "i", "second_surname": "Bargues", "url": "/biografies/sanmartin-bargues-ricard", "image": "/media/biography/image/sanmartin_bargues_ricard_UdIRKq9.jpg", "birth_date": 1888, "dead_date": 1974, "short_description": "Editor, poeta i activista cultural\r\nMembre de la junta directiva de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta (1933), organitzaci\u00f3 pol\u00edtica fundada el 1930 com a prolongaci\u00f3 de la Dreta Regional Valenciana pels sectors moderadament valencianistes. Posteriorment milit\u00e0 en Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana (ANV), partit valencianista fundat el 6 d'agost de 1933 amb una ideologia reformista que s'inscrivia en l'\u00f2rbita d'una incipient democr\u00e0cia cristiana, i que compt\u00e0 amb molts antics membres de la Dreta Regional Valenciana.\r\nEls seus referents pol\u00edtics eren Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya i el Partido Nacionalista Vasco, amb el qual mantenien relacions privilegiades. ANV defensava l'exist\u00e8ncia de la personalitat nacional valenciana i reclamava un Estatut d'Autonomia per al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Una de les seues iniciatives m\u00e9s reeixides fou la commemoraci\u00f3 de la Diada de Dol Nacional per a recordar la desfeta d'Almansa, el 25 d'abril de 1707. El 1935 canvi\u00e0 de nom per Acci\u00f3 Valenciana. Sanmart\u00edn va ser un dels seus membres m\u00e9s destacats, amb Xavier Casp, Miquel Adlert, Francesc Soriano o Robert Mor\u00f2der.\r\nVa ser president de la secci\u00f3 dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat i el 1932 fou un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3.\r\nNom\u00e9s acabar la guerra, Ricard Sanmart\u00edn, amb Vicent Casp, Miquel Adlert, San\u00e7 Moia, i Vila Cabanes intentaren reconstruir el grup en forma de societat folkl\u00f2rica, per\u00f2 foren denunciats al governador civil, Planas de Tovar, qui va prohibir definitivament la societat el mar\u00e7 de 1940.\r\nEn companyia del dibuixant Francesc Ramil L\u00f3pez i del poeta Josep Maria Esteve Vitoria havia fundat la revista fallera Pensat i Fet (1912-1936, 1940-1972), editada nom\u00e9s en catal\u00e0, que va emprar l'ortografia de les Normes de Castell\u00f3. Sanmart\u00edn n'assum\u00ed la direcci\u00f3 el 1940, convertint-se en la primera revista legal editada en catal\u00e0 despr\u00e9s de la guerra. A les edicions de 1940 i 1941 es va retre l'obligat homenatge a Franco, per\u00f2 a partir de 1942 la publicaci\u00f3 abandon\u00e0 aquests gestos d'adhesi\u00f3 i mamprengu\u00e9 la seua l\u00ednia habitual. El 1945, els censors autoritzaren l'\u00fas del catal\u00e0 nom\u00e9s per a les composicions po\u00e8tiques, ra\u00f3 per la que Sanmart\u00edn va decidir que tota la revista, incloent el seu editorial, es publicarien en vers.\r\nEl 1948 va fundar l'editorial Lletres Valencianes. La col\u00b7lecci\u00f3 de llibres de l'editorial es subtitulava Literatura i folklore, i en ella col\u00b7labor\u00e0 activament Carles Salvador, amb qui Sanmart\u00edn compartia tant els criteris est\u00e8tics jocfloralistes (Salvador ja havia abandonat l'avantguardisme) com l'allunyament del grup Torre, de Casp i Adlert. Publicava sobretot poesia, per\u00f2 tamb\u00e9 alguns estudis hist\u00f2rics i biografies. Aquesta empresa editorial va estar estretament lligada a Lo Rat Penat, i tingu\u00e9 entre les seues publicacions m\u00e9s destacades el Diccionari valenci\u00e0 i de la rima, de Francesc Ferrer Pastor, l'Eucologi valenci\u00e0, de Moss\u00e8n Vicent Sorribes (missal que adaptava al catal\u00e0 els textos lit\u00fargics per a l'\u00fas dels fidels que, quan es va publicar en 1951, encara es deien en llat\u00ed). Tamb\u00e9 editaven les Lli\u00e7ons de gram\u00e0tica valenciana amb exercicis pr\u00e0ctics, de Carles Salvador, que es va fer servir de llibre de text en els cursos de llengua iniciats a Lo Rat Penat, cursos que des dels anys 1940 fins els 1970 contribu\u00efren decisivament a l'alfabetitzaci\u00f3 normativa i a la sensibilitzaci\u00f3 valencianista de molts ciutadans.\r\nDurant els anys 1940 i 1950 a Lo Rat Penat conflu\u00efren diverses persones que evolucionaven des d'una valencianitat apol\u00edtica cap a un valencianisme d'inspiraci\u00f3 cristiana dins dels l\u00edmits del r\u00e8gim franquista, per\u00f2 que donaren lloc a partir de 1965 a la primera Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nEn l'aspecte purament literari, la seua poesia \u00e9s de car\u00e0cter tradicional en tem\u00e0tica i d'est\u00e8tica llorentinista. Public\u00e0 els llibres de poemes Airet d'abril (1950), Entre dos clarors (1959), Resson\u00e0ncies de l'Alguer (1960) i La mel i la Tardor (1962), i el divertiment Enredro de la r\u00e0dio, aix\u00ed com nombroses col\u00b7laboracions en publicacions peri\u00f2diques."}, {"id": 768, "name": "Just", "surname": "Sansalvador", "conjunction": "i", "second_surname": "Cort\u00e9s", "url": "/biografies/sansalvador-cortes-just", "image": "/media/biography/image/sansalvador_cortes_just.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1980, "short_description": "M\u00fasic, compositor i folklorista\r\nSegon fill dels quatre que tingu\u00e9 el matrimoni entre Joaqu\u00edn Sansalvador Torr\u00f3 i Milagros Cort\u00e9s Jord\u00e0, domiciliats a la pla\u00e7a del Pintor Borr\u00e0s, s/n. Aficionat a la m\u00fasica des de ben menut, va iniciar els estudis de solfa i de flaut\u00ed, viola i requint a Cocentaina amb els professors Daniel Llopis i Rafael Satorre, i els ampli\u00e0 a partir de 1917 a l\u2019Escola Municipal de M\u00fasica de Barcelona, on va obtindre els diplomes de solfeig i teoria (1919), harmonia (1921), piano, clarinet, contrapunt i fuga, amb els professors Argelada, Balcells Nori, Pellicer, Morera, Nicolau i Llu\u00eds Millet,, molt vinculat a l\u2019Obra del Can\u00e7oner. En aquella \u00e8poca va cursar tamb\u00e9 la carrera de Magisteri a l\u2019Escola Normal de Barcelona, que finalitz\u00e0 en 1923, alhora que participava en festivals de m\u00fasica i hi obtenia diversos premis de composici\u00f3. Fou nomenat codirector de l\u2019Orfe\u00f3 de Sants. Segons Vicent Vidal Lloret, fou a Barcelona on va aprendre a escriure el catal\u00e0.\r\nEn tornar a Cocentaina per l\u2019estiu, en 1917 inicia el recull de can\u00e7ons populars dels pobles del Comtat amb els seus germans, sobretot amb Joaquim, destinades als concursos de l\u2019Obra del Can\u00e7oner de 1922 i 1924. Una selecci\u00f3 fou publicada en 1929 en el volum III dels Materials de l\u2019Obra del Can\u00e7oner Popular de Catalunya. Els quaderns manuscrits, per\u00f2, inclouen quasi 1.700 peces entre can\u00e7ons de bressol, de jocs infantils, nadales, corrandes, cants de treball, crits populars, tocades, acudits, di\u00e0legs recitats, etc. Per a Vidal, \u00abla recol\u00b7lecci\u00f3 dels germans Sansalvador \u00e9s la m\u00e9s gran que s\u2019hagu\u00e9s empr\u00e8s fins llavors al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i una de les majors de tota la nostra hist\u00f2ria en un per\u00edode d\u2019espai i temps tan limitats. Per la banda qualitativa, Sansalvador \u00e9s un dels primers folkloristes valencians, al costat dels relacionats amb la Societat Castellonenca de Cultura, que exerceix plenament d\u2019acord amb una metodologia folkl\u00f2rica\u00bb. En 1929 va obtindre un acc\u00e8ssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat al premi que s\u2019oferia a la millor composici\u00f3 musical de melodia folkl\u00f2rica valenciana per a ser cantada en massa coral a veus mixtes, amb lletra lliure.\r\nJust Sansalvador va passar una temporada a Madrid, on va estudiar composici\u00f3 amb Emilio Vega Manzano i va ingressar en 1925 per oposici\u00f3 en el Cos de Directors de Bandes Militars. Va passar per les places militars de Lle\u00f3, Jaca i Tetuan (el Marroc), on va signar la promesa de fidelitat i adhesi\u00f3 a la Rep\u00fablica, i abans de la guerra encara ocup\u00e0 la pla\u00e7a d\u2019Algesires (1933). All\u00e0 va contraure matrimoni amb Eduarda Pin\u00e9 Natera, amb qui va tindre sis descendents. En finalitzar la contesa va ser nomenat director de M\u00fasica de la 22 Divisi\u00f3, adscrit al Regiment d\u2019Infanteria n\u00fam. 7 de guarnici\u00f3 a Algesires, en qu\u00e8 va romandre fins a la seua jubilaci\u00f3 en 1960.\r\nDurant la seua llarga traject\u00f2ria professional, va oferir nombros\u00edssimes actuacions fora de l\u2019\u00e0mbit militar, especialment a Almeria; va prendre parten tribunals d\u2019oposicions per a m\u00fasics militars i va compartir les seues obligacions de direcci\u00f3 amb la doc\u00e8ncia musical i la composici\u00f3. Com a compositor va escriure nombroses obres per a les bandes militars, aix\u00ed com m\u00fasica sacra i coral, i incorpor\u00e0 en les seues obres \u00faltimes el folklore contest\u00e0 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres m\u00fasics de la comarca. Una part de la seua obra est\u00e0 signada amb el pseud\u00f2nim Jossach d\u2019Alacant.\r\nVa morir al carrer de Francisco Franco, n\u00famero 3 (hui Avenida de las Fuerzas Armadas) d\u2019Algesires, prop dels huitanta anys d\u2019edat, i fou soterrat al cementeri de la localitat. En 1977 li van dedicar un carrer nou al seu poble natal, i l\u2019Ajuntament d\u2019Algesires va fer igualment en 1980 amb la col\u00b7locaci\u00f3 d\u2019una placa que recorda aquest gran m\u00fasic a la casa on va viure a la seua ciutat d\u2019adopci\u00f3. En 1990 es va crear a Cocentaina l\u2019Orfe\u00f3 Contest\u00e0 Just Sansalvador, que continua en actiu.\r\nEn els darrers anys, concretament en 2015, amb motiu del 25\u00e9 aniversari d\u2019aquesta agrupaci\u00f3 coral, el professor de la Universitat d\u2019Alacant, Vicent Vidal Lloret, especialista en literatura popular valenciana, va pronunciar al Centre Cultural El Teular de Cocentaina la confer\u00e8ncia \u00abJust Sansalvador i el can\u00e7oner popular valenci\u00e0\u00bb. Al seu torn, a Algesires, l\u2019Asociaci\u00f3n de Emprendedores del Patrimonio Algecire\u00f1o li va tributar el 12 de juny de 2019 un nou homenatge al Museo del Cubo de la M\u00fasica: es va descobrir un panell amb una fotografia i semblan\u00e7a de Just Sansalvador, es va projectar un v\u00eddeo sobre la seua vida i es van exposar diversos objectes personals donats per la fam\u00edlia. Aix\u00ed mateix, el 21 de febrer de 2020 van descobrir una nova placa cer\u00e0mica en honor seu a la casa on va viure.\r\nEl 4 de desembre de 2024, amb motiu del centenari de la publicaci\u00f3 del Can\u00e7oner, l\u2019Ajuntament de Cocentaina i el Centre d\u2019Estudis Contestans presentaven el primer volum dels quatre d'una edici\u00f3 facsimilar de l\u2019obra completa del can\u00e7oner popular dels germans Sansalvador,\u00a0amb la participaci\u00f3 del m\u00fasic, director i compositor contest\u00e0 Josep Robert Sell\u00e9s i Camps."}, {"id": 670, "name": "Clara", "surname": "Santir\u00f3", "conjunction": "i", "second_surname": "Font", "url": "/biografies/santiro-font-clara", "image": "/media/biography/image/santiro_font_clara.jpg", "birth_date": 1931, "dead_date": 2007, "short_description": "Escriptora i activista cultural\r\nFilla d\u2019un fuster, Llu\u00eds Santir\u00f3 Ter\u00e9s, que treballava al Parc d\u2019Artilleria, i de Carme Font Vall\u00e9s, natural de Castell\u00f3. Va passar els primers anys de la inf\u00e0ncia al barri de Sant Gervasi de Barcelona, juntament amb la seua germana Carme. En finalitzar la Guerra Civil, el pare va ser empresonat en un camp de concentraci\u00f3 i despr\u00e9s de ser alliberat fou despatxat del treball dins dels processos de depuraci\u00f3 franquistes. Per aix\u00f2, la fam\u00edlia decideix enviar les filles a Val\u00e8ncia, on la mare tenia familiars. Les experi\u00e8ncies viscudes per Clara en aquell viatge en tren quedaren reflectides en una de les seues obres publicades p\u00f2stumament, el conte titulat Aquell tren..., aquella estaci\u00f3...\r\nDespr\u00e9s dels estudis primaris, Clara va cursar mecanografia i taquigrafia per poder treballar de secret\u00e0ria, per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019uns mesos treballant en una empresa i guanyant un sou m\u00ednim, va passar a treballar d\u2019empaquetadora d\u2019ous, on cobrava gaireb\u00e9 el doble. En aquest nou treball conegu\u00e9 a qui es convertiria el 1954 en marit i company durant la resta de la seua vida, Florencio S\u00e1nchez, un emigrant turolenc de Blancas. Despr\u00e9s d\u2019un temps, el matrimoni es va traslladar a Blancas, on van iniciar un projecte per obrir una granja d\u2019\u00e0necs, en la qual van invertir una part de les terres i dels recursos de Florencio. \u00c9s en aquesta etapa a Terol que naixen dels tres primers fills: Mar\u00eda Luisa, Tom\u00e1s i Amalia. En 1961 tornaren a Val\u00e8ncia i s\u2019establiren en un nou barri que comen\u00e7ava a formar-se amb unes poques cases constru\u00efdes per l\u2019Arquebisbat de Val\u00e8ncia per acollir les fam\u00edlies afectades de la riuada del T\u00faria de 1957. Era el barri de Sant Marcel\u00b7l\u00ed, m\u00e9s enll\u00e0 de la Creu Coberta, al sud de la ciutat.\r\nAquest nou m\u00f3n, ja desaparegut, entre una Val\u00e8ncia que creixia r\u00e0pidament durant els anys del desarrollismo i un m\u00f3n rural viu per\u00f2 en retroc\u00e9s, una horta absorbida per l\u2019expansi\u00f3 per\u00f2 plena d\u2019hist\u00f2ries i llegendes, van servir d\u2019inspiraci\u00f3 per a dos dels seus contes m\u00e9s coneguts: Els dos gegants de Sant Marcel\u00b7l\u00ed i El gripau, tots dos publicats per l\u2019editorial Denes de Paiporta, aix\u00ed com per a una obra encara in\u00e8dita titulada El directe de Col\u00e0s.\r\nInstal\u00b7lats a Sant Marcel\u00b7l\u00ed, el matrimoni obri una botiga de venda d\u2019ous i el marit troba treball en una f\u00e0brica, per\u00f2 un accident laboral capgira novament el futur de la fam\u00edlia i obliga Clara a treballar m\u00e9s hores per poder mantindre-la: vendr\u00e0 ous a la botiga, de porta en porta i pel barri obrer de nova construcci\u00f3 a Alfafar, anomenat Parc Alcosa. Poc despr\u00e9s naixia el seu quart fill, Ernesto.\r\nL\u2019any 1984, Clara aconsegueix jubilar-se i \u00e9s quan comen\u00e7a a desenvolupar diverses de les activitats que havia hagut d\u2019ajornar per la dif\u00edcil situaci\u00f3 econ\u00f2mica de la fam\u00edlia. Amant de la cultura, no havia pogut estudiar com li hauria agradat i ara n\u2019era el moment. D\u2019una banda, es fa catequista a la parr\u00f2quia de Sant Marcel\u00b7l\u00ed, i de l\u2019altra repr\u00e9n l\u2019\u00fas i l\u2019estudi de la seua llengua materna, abandonada en acabar la guerra. Es va matricular en els cursos de valenci\u00e0 que impartia el Centre Carles Salvador d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i als 73 anys obtenia el t\u00edtol de nivell Superior a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci\u00e0.\r\nIncansable treballadora i amant dels xiquets, va unir la tasca de catequista a la seua estima per la llengua i feia les sessions en valenci\u00e0 a la parr\u00f2quia del barri. Tamb\u00e9 per aquesta \u00e8poca inicia una etapa com a contacontes i basteix una producci\u00f3 infantil en pocs anys: Els dos gegants de Sant Marcel\u00b7l\u00ed (2002), El gripau (2002), El directe de Col\u00e0s (in\u00e8dit), Mil tretze (2005) i Tha-ron-xina. La llegend\u00e0ria hist\u00f2ria de la flor del taronger (2006). Va ser una gran col\u00b7laboradora de l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efnes i Ve\u00efns del Barri de Sant Marcel\u00b7l\u00ed, de la qual era s\u00f2cia, i en la seu de la qual presentava les obres que li publicava Denes.\r\nEn el 2005 li van diagnosticar un c\u00e0ncer, a causa del qual va faltar al mar\u00e7 de 2007. Durant les llargues estades a l\u2019Hospital La Fe de Val\u00e8ncia no va deixar d\u2019escriure; de fet, una de les seues obres, Mil tretze, la va escriure durant un d\u2019aquests per\u00edodes de convalesc\u00e8ncia hospital\u00e0ria, i compaginava aquest entreteniment literari amb activitats per animar altres malalts hospitalitzats, els llegia els seus contes o participava en l\u2019actuaci\u00f3 d\u2019altres voluntaris.\r\nEl 25 d\u2019abril de 2008 es va presentar al local de la Uni\u00f3 Musical l\u2019Horta de Sant Marcel\u00b7l\u00ed el llibre Homenatge a Clara Santir\u00f3. Una dona singular, amb col\u00b7laboracions del seu fill Ernest S\u00e1nchez, Maria Montes, Est\u00edbaliz Manrique i Pepa Salavert. Aquest opuscle, editat per Denes i publicat per l\u2019Associaci\u00f3 Jos\u00e9 Luis Sampedro per a la Salut i la Cultura, tracta sobre la seua vida, un exemple per a altres malalts per fer front a la malaltia amb un estat d\u2019\u00e0nim optimista, i recull, entre altres textos de semblan\u00e7a, tres obretes in\u00e8dites de Clara Santir\u00f3: els contes Aquell tren..., aquella estaci\u00f3... i Marieta, i el poema que va escriure l\u201911 de mar\u00e7 de 2004, dia de l\u2019atemptat de Madrid, en qu\u00e8 rebutja la guerra, titulat Ferida de guerra.\r\nAlhora, els ve\u00efns del barri de Sant Marcel\u00b7l\u00ed van presentar l\u2019any 2008 una sol\u00b7licitud a la Delegaci\u00f3 de Cultura de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, amb el suport de totes les entitats culturals, esportives i educatives del barri, instant a dedicar la biblioteca del Centre Cultural Rambleta a l\u2019escriptora Clara Santir\u00f3 i Font, en record i homenatge de la insigne escriptora valenciana ve\u00efna del barri. Despr\u00e9s de quatre anys, el 2012 l\u2019ajuntament del cap i casal li va dedicar la biblioteca que es troba al Centre Cultural La Rambleta, al carrer de Pius IX, n\u00famero 2.\r\nA m\u00e9s, el 19 d\u2019abril de 2013, l\u2019activa l\u2019Associaci\u00f3 de Ve\u00efnes i Ve\u00efns del Barri de Sant Marcel\u00b7l\u00ed li va tributar un altre homenatge a la biblioteca que porta el seu nom, amb l\u2019assist\u00e8ncia de prop de tres-centes persones entre ve\u00efns, amics, lectors i familiars de Clara, organitzat per l\u2019associaci\u00f3 esmentada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, la Xarxa de Biblioteques P\u00fabliques Municipals, la Uni\u00f3 Musical l\u2019Horta de Sant Marcel\u00b7l\u00ed i la Muixeranga de Val\u00e8ncia. Despr\u00e9s dels parlaments i semblances, es va projectar un v\u00eddeo sobre l\u2019escriptora i s\u2019inaugur\u00e0 l\u2019exposici\u00f3 \u00abClara Santir\u00f3: una dona singular\u00bb amb un plaf\u00f3 biogr\u00e0fic, panells de gran format de les seues publicacions, fotografies i objectes personals."}, {"id": 752, "name": "Carles", "surname": "Santos", "conjunction": "", "second_surname": "Ventura", "url": "/biografies/santos-ventura-carles", "image": "/media/biography/image/santos_ventura_carles.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 2017, "short_description": "M\u00fasic i compositor\r\nFill \u00fanic nascut en una fam\u00edlia de metges i de farmac\u00e8utics de fortes conviccions cat\u00f2liques. La seua mare, Elena Ventura Rihuet, era de Barcelona. El seu pare, Ricardo Santos Ramos, era un pediatre reconegut a la ciutat i pintor.\r\nSantos va aprendre a tocar el piano als cinc anys amb el seu oncle Pep Santos, que combinava la professi\u00f3 de farmac\u00e8utic amb la de pianista. Als dotze es va presentar oficialment com a pianista a Vinar\u00f2s en un concert on va interpretar, amb gran virtuosisme segons la seua bi\u00f2grafa Aurora Mar\u00edn, obres dels grans mestres cl\u00e0ssics.\r\nEl jove m\u00fasic va estudiar al Conservatori Superior de M\u00fasica del Liceu mentre alternava els estudis de batxillerat. Gr\u00e0cies al seu expedient acad\u00e8mic, Santos va aconseguir una beca per a anar a estudiar a Par\u00eds amb compositors i pianistes com Jacques F\u00e9vrier, Magda Tagliaferro i Marguerite Long. Posteriorment, va viure un any a Su\u00efssa a casa del mestre Harry Datyner, un dels m\u00fasics m\u00e9s importants del pa\u00eds i professor durant molts anys del Conservatori de Ginebra.\r\nDe nou a Barcelona, mitjan\u00e7ant el compositor Joaquim Homs va contactar amb l\u2019avantguarda catalana. El Club 49, animat pel mecenes Joan Prats, amic de Joan Mir\u00f3, li va organitzar un seguit de concerts de m\u00fasica contempor\u00e0nia. Al Concert de Cambra d\u2019inauguraci\u00f3 de la temporada 1963-64, celebrat a La Ricarda, el m\u00fasic va interpretar Johann Sebastian-Bach, John Cage, Anton Webern o Karl-Heiz Stockhausen, entre d\u2019altres.\r\nSegons Aurora Mar\u00edn, de totes les relacions amb compositors catalans contemporanis, la m\u00e9s important fou la que va mantenir amb Josep Maria Mestres-Quadreny, que el 1957 ja havia col\u00b7laborat amb Joan Brossa en l\u2019\u00f2pera El ganxo. Una altra relaci\u00f3 ben rellevant \u00e9s la que va establir amb el productor i cineasta Pere Portabella, que li va presentar el poeta Brossa. El 1968 va ser becat per la Fundaci\u00f3 March i es va traslladar a Estats Units, on va con\u00e8ixer John Cage. A partir de 1978, Santos va decidir compondre i interpretar solament la seua pr\u00f2pia m\u00fasica.\r\nSantos va ser sensible a les preocupacions pol\u00edtiques del seu temps, en part influ\u00eft per Portabella i Brossa. El 1973 va formar part del Grup de Treball, col\u00b7lectiu que proposava la idea de la pr\u00e0ctica art\u00edstica com a lluita contra la repressi\u00f3 cultural i pol\u00edtica. Aquest mateix col\u00b7lectiu va donar suport amb el seu treball als 113 participants en l\u2019Assemblea de Catalunya. Santos va militar al PSUC i va visitar durant dotze dies l\u2019URSS on va con\u00e8ixer Dolores Ib\u00e1rruri, La Pasionaria, i el fill del militar Enrique L\u00edster.\r\nEntre juliol i novembre de 1972 va ser un dels responsables de la r\u00e0dio clandestina impulsada per l\u2019Assemblea de Catalunya. S\u2019encarregava de les q\u00fcestions t\u00e8cniques i cercava els pisos des d\u2019on emetia. Cada emissi\u00f3 comen\u00e7ava amb la seua interpretaci\u00f3 al piano d\u2019Els segadors. Per a l\u2019Assemblea va compondre tamb\u00e9 un himne encara in\u00e8dit. Segons el periodista Jordi Sebasti\u00e0, i a tall d\u2019an\u00e8cdota, els qui el coneixien personalment deien que al m\u00fasic Els segadors li semblava una pe\u00e7a musicalment molt pobra i, en canvi, considerava \u201cincre\u00efble\u201d La Muixeranga.\r\nEl 1976, amb Octavi Pellisa i Pere Portabella, va escriure el gui\u00f3 i la m\u00fasica del documental Informe General, que abordava la incipient transici\u00f3 espanyola.\r\nLa seua bi\u00f2grafa destaca T\u00e9 Xina, la fina petxina de Xina? com a exponent de la seua posici\u00f3 cr\u00edtica cap al poder. L\u2019obra fou estrenada el 1983 a Barcelona amb la soprano Carina Mora, l\u2019actor i valencianista Pep Cort\u00e9s, la ballarina \u00c0ngels Margarit i els ballarins Toni J\u00f3dar i Ramon Colomina. En nombroses ocasions, Santos va posar al servei de la cultura i la llengua del pa\u00eds amb les seues espectaculars composicions. El 1997 va estrenar la seua Cantata a Joan Fuster a la pla\u00e7a de bous de Val\u00e8ncia com a colof\u00f3 de la manifestaci\u00f3 del 25 d\u2019Abril per les llibertats nacionals, organitzada per Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019encarregat de l\u2019escenografia de l\u2019espectacle va ser l\u2019artista Artur Heras. Hi van participar les bandes de m\u00fasica Associaci\u00f3 Uni\u00f3 Musical de Bocairent, Ateneu Musical de Sueca, la Primitiva Setabense i diverses corals, entre les quals la d\u2019Aldaia, l\u2019Eliana, Sueca, Bonrep\u00f2s i Mirambell, la Navarro Reverter o l\u2019Orfe\u00f3 Universitari de Val\u00e8ncia. Tamb\u00e9 hi participaren diversos balls tradicionals del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com els guerrers de la Todolella, els Porrots de Silla o la Muixeranga d\u2019Algemes\u00ed.\r\nAltres accions en aquesta l\u00ednia que mereixen ser recordades s\u00f3n la seua pres\u00e8ncia en el punt d\u2019encontre de la Via Catalana entre el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Catalunya durant l\u2019acci\u00f3 de la Via Catalana de l\u2019Onze de Setembre de 2012; la seua participaci\u00f3 en el Concert per la Llibertat al Camp Nou de juny de 2013 o la direcci\u00f3 de la Cobla per la Independ\u00e8ncia interpretant la Fanf\u00e0rria que havia estrenat en l\u2019obertura dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona 92, substituint el crit \u201cHola!\u201d per \u201cIndepend\u00e8ncia!\u201d.\r\nCal recordar tamb\u00e9 que va compondre la m\u00fasica del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, dirigida per Calixto Bieito, i l\u2019acci\u00f3 per a piano i la ballarina Sol Pic\u00f3 sobre una versi\u00f3 d\u2019Els segadors que va ser presentada en els actes de difusi\u00f3 de la cultura catalana en la Fira del Llibre de Frankfurt de 2007.\r\nEl periodista Jordi Sebasti\u00e0 recorda que una de les darreres aparicions p\u00fabliques de Santos va tenir lloc el 9 de novembre de 2014, quan va visitar la R\u00e0pita per a donar suport a la convocat\u00f2ria a favor d\u2019un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia.\r\nSantos va ser reconegut amb nombrosos guardons: Premi Nacional de Composici\u00f3 de la Generalitat de Catalunya (1990); Premi Ciutat de Barcelona de la M\u00fasica (1993); Premi Ciutat de Barcelona a la Projecci\u00f3 Internacional (1996), Creu de Sant Jordi (1999); Premi Nacional de Teatre (2001), Miquelet d\u2019Honor de la Societat Coral El Micalet (2005) o el Premi Nacional de M\u00fasica en la modalitat de composici\u00f3 del Ministeri de Cultura.\r\nMolt estimat a la seua terra, el 2015, l\u2019associaci\u00f3 valencianista Maestrat Viu va atorgar-li el Premi Carles Salvador. Aquell mateix any, l\u2019IVAM de Val\u00e8ncia li va dedicar una exposici\u00f3 a la seua faceta com a cineasta i compositor de m\u00fasica per a cinema. Tamb\u00e9 el va homenatjar amb un altra exposici\u00f3 (\u201cUnivers Santos. El fervor de la perseveran\u00e7a\u201d) La Nau de la Universitat de Val\u00e8ncia."}, {"id": 708, "name": "Joan", "surname": "Sapinya", "conjunction": "", "second_surname": "Camar\u00f3", "url": "/biografies/sapinya-camaro-joan", "image": "/media/biography/image/sapinya_camaro_joan.jpg", "birth_date": 1905, "dead_date": 1974, "short_description": "Advocat, pol\u00edtic i escriptor\r\nSapinya es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia. Posteriorment tamb\u00e9 s\u2019hi va llicenciar en Dret. Va ser professor de llengua i literatura llatina i de llengua i literatura espanyola des de juny de 1928. Va treballar com a catedr\u00e0tic de llat\u00ed dels instituts de segona ensenyan\u00e7a de Terol, Tarragona, Saragossa i Castell\u00f3. Va ser director d\u2019Adelante de Terol (1929-1930) i de La Voz del Obrero de Castell\u00f3. Va representar les Agrupacions Socialistes de Terol, Montalb\u00e1n i Ojos Negros (Terol) i la Vall d\u2019Uix\u00f3 (la Plana Baixa) en el Congr\u00e9s Extraordinari del PSOE en 1931 i a l\u2019Agrupaci\u00f3 Socialista de Cullera en el XIII Congr\u00e9s en 1932. Fou elegit diputat del PSOE per la circumscripci\u00f3 de Castell\u00f3 en les eleccions generals de 1931 i va formar part de la Comissi\u00f3 de Just\u00edcia. Va ser candidat del PSOE per Castell\u00f3 en les eleccions generals en 1933, per\u00f2 no va obtindre esc\u00f3. Va pert\u00e0nyer al sector de centredreta del PSOE. En les eleccions generals de febrer de 1936 va tornar a ser elegit diputat per Castell\u00f3 i form\u00e0 part de les Comissions de Govern Interior (suplent), de Pressupostos, de Peticions (suplent), d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica (suplent i titular), de Just\u00edcia (suplent), de Suplicatoris (suplent) i d\u2019Estat (suplent).\r\nEl 18 de juliol de 1936 es trobava a Madrid com a membre d\u2019un tribunal en els cursets de segon ensenyament. Immediatament es va traslladar a Castell\u00f3, on va participar com a comissari en cap en la formaci\u00f3 de les Mil\u00edcies Populars. Posteriorment va ser secretari de la Legaci\u00f3 d\u2019Espanya a Praga (1937), director general de Mines i Combustibles (de 1937 a 1939) i membre suplent de la Diputaci\u00f3 Permanent de les Corts des del 2 d\u2019octubre de 1937 fins al febrer de 1939. Al final de la guerra civil es va exiliar a Fran\u00e7a, on va estar internat en camps de concentraci\u00f3 fins que va aconseguir viatjar a M\u00e8xic en 1940.\r\nVa exercir com a professor del Colegio Franco-Espa\u00f1ol, gerent general i director de publicacions de l\u2019editorial Renacimiento i conseller de l\u2019editorial UTEHA (Uni\u00f3n Tipogr\u00e1fica Editorial Hispano Americana). Va col\u00b7laborar als peri\u00f2dics\u00a0Novedades\u00a0i\u00a0El Nacional, i en les revistes valencianes de l\u2019exili\u00a0Levante,\u00a0Mediterrani\u00a0i\u00a0Senyera (revista de la qual fou vicepresident) amb articles en valenci\u00e0.\u00a0Va traduir del llat\u00ed\u00a0De Monarchia, de Dant, i va ser autor de les obres\u00a0Mexicanas\u00a0(1947) i\u00a0La \u00faltima virgen\u00a0(1949), entre d\u2019altres.\u00a0A m\u00e9s, va ser subdirector del Diccionario Enciclop\u00e9dico UTEHA (1950) i de l\u2019Enciclopedia Cultural Cont\u00f3n (1957), i director del Diccionario Gonz\u00e1lez Porto (1971). Va pert\u00e0nyer a l\u2019Agrupaci\u00f3n Socialista Espa\u00f1ola de M\u00e8xic.\r\nL\u2019any 2010, el Ple Municipal de l\u2019Ajuntament de Cullera va aprovar una moci\u00f3 del Grup Municipal PSPV-PSOE de dedicar-li un carrer del municipi. La moci\u00f3 tenia el seu origen en una carta que l\u2019entitat Cullera Laica havia dirigit a l\u2019Agrupaci\u00f3 Local del PSPV-PSOE en la qual es mostrava l\u2019inter\u00e9s de l\u2019associaci\u00f3 per la figura del diputat cullerenc i es suggeria la recuperaci\u00f3 de la seua figura i del seu ideari la\u00efcista. A dia de hui encara no s\u2019ha produ\u00eft."}, {"id": 427, "name": "Carles", "surname": "Sarthou", "conjunction": "i", "second_surname": "Carreres", "url": "/biografies/sarthou-carreres-carles", "image": "/media/biography/image/sarthou_carreres_carles.jpg", "birth_date": 1876, "dead_date": 1971, "short_description": "Arxiver, historiador i erudit\r\nVa n\u00e0ixer a una fam\u00edlia d'antics nobles francesos, que s'havien establert al segle XVIII a Vila-real com a comerciants fugint de la Revoluci\u00f3 Francesa. Fill del passant de notari Carles Sarthou i Monfort i de Rosa Carreres i Monllade.\r\nEl 1904 va contraure matrimoni amb L\u00eddia Vila Bou. La seua primera filla, anomenada Lidia va n\u00e0ixer al 1905, per\u00f2 va morir en un incendi al cinema La Luz quan sols tenia set anys. Posteriorment van tenir una altra filla, tamb\u00e9 anomenada L\u00eddia, i un fill, Carles. Al 1926 es casaria, en segones n\u00fapcies, amb Josefa Calabuig.\r\nEs va graduar al Batxiller el 1893 i despr\u00e9s continuaria els seus estudis a la Universitat de Val\u00e8ncia, on aconseguiria la llicenciatura en Dret el 1901. M\u00e9s tard aconseguiria el doctorat en Dret a Madrid el 1903. Tamb\u00e9 el seu germ\u00e0 Vicent va treballar com a jutge. Va exercir com a jutge de Vila-real de 1905 a 1909, poblaci\u00f3 on va fundar i ser el primer president de la secci\u00f3 municipal de la Creu Roja. El 1909 va aconseguir la pla\u00e7a per treballar a la secretaria judicial en Borriana i a partir de 1920 canviaria al seu domicili a X\u00e0tiva per a treballar all\u00ed tamb\u00e9 la secretaria judicial, on a m\u00e9s treballaria de jutge i d'arxiver municipal.\r\nEn 1919 fou nomenat delegat regi de Belles Arts de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i un any despr\u00e9s arxiver-bibliotecari de l'Ajuntament de X\u00e0tiva. Al 1923 el van fer Fill Adoptiu de X\u00e0tiva pels seus m\u00e8rits.\r\nDurant la Guerra Civil va treballar per protegir els fons art\u00edstics de X\u00e0tiva i de la Costera i en acabar la guerra fou designat cronista oficial de X\u00e0tiva al 1940 i conservador del seu Museu Municipal. Al mateix temps desenvoluparia una activitat investigadora i divulgadora formant col\u00b7leccions arqueol\u00f2giques i otogr\u00e0fiques, confeccionant un arxiu enorme de negatius que avui formen part dels fons fotogr\u00e0fics del Arxiu Provincial de Val\u00e8ncia. Aquest arxiu de fotografies \u00e9s, en molts casos, les \u00faniques imatges que es conserven de lloc destru\u00efts per la guerra o la urbanitzaci\u00f3. La seua traject\u00f2ria judicial acabaria al jubilar-se el 1946 a Vic\u00e1lvaro, Madrid. A partir d'aquest moment se centraria en la seua activitat cultural.\r\nFou president de la Asociaci\u00f3n Nacional de Secretarios Judiciales de Espa\u00f1a i acad\u00e8mic de la Real Academia de la Historia. Forma part d'altres organitzacions com la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim i la Hispanic Society de Nova York. A m\u00e9s va donar un gran nombre de conferencies i va participar en diversos congressos. Avui l'Agrupaci\u00f3 Fotogr\u00e0fica Sarthou Carreres de Vila-real porta el seu nom per honorar la seua mem\u00f2ria.\r\nVa col\u00b7laborar en nombroses publicacions tant a nivell espanyol com internacional, fou director de X\u00e0tiva, Ecos i X\u00e0tiva Turista. I va participar a revistes com Nuevo Mundo, La Ilustraci\u00f3 Catalana, Arte y Letras, ABC, La Tribuna, Joventut Valencianista o Arte y Letras.\r\n\u00c9s autor de una extensa bibliografia, la major part dedicada a temes hist\u00f2rics. D'aquesta podem destacar El matrimonio (1904), Viaje por los santuarios de la provincia de Castell\u00f3n (1909), Geograf\u00eda general del Reino de Valencia (prov\u00edncies de Castell\u00f3, 1913, i Val\u00e8ncia, 1918), El arte cristiano retrospectivo en la provincia de Castell\u00f3n (1921), Los tesoros art\u00edsticos de J\u00e1tiva (1922), El alc\u00e1zar setabense (1922), Monasterios setabitanos (1922), El Archivo Municial de J\u00e1tiva (1922), Las ermites g\u00f3ticas de J\u00e1tiva (1923), Gu\u00eda oficial ilustrada de J\u00e1tiva (1925), Las maravillas de piedra (1926), Gu\u00eda tur\u00edstica ilustrada de la provincia de Valencia (1927), Valencia art\u00edstica y monumental (1927), Castillos de Espa\u00f1a (1932), Datos para la historia de J\u00e1tiva (1933-1935), El arte cristiano del per\u00edodo ojival en el Reino de Valencia (1935), Dos ap\u00e9ndices a la historia de J\u00e1tiva (1940), Monasterios Valencianos (1943), Las hist\u00f3ricas industrias setabenses (1944), Catedrales de Espa\u00f1a (1946), El Castillo de J\u00e1tiva y sus hist\u00f3ricos prisioneros (1946), El Castillo de Montesa. Su pasado y su presente (1951), Iconograf\u00eda mariana (1957), J\u00e1tiva, cuna del papel en Europa (1961)."}, {"id": 371, "name": "Joan", "surname": "Segura", "conjunction": "", "second_surname": "de Lago", "url": "/biografies/segura-de-lago-joan", "image": "/media/biography/image/segura_de-lago_joan-pere.JPG", "birth_date": 1911, "dead_date": 1972, "short_description": "Arquitecte i escriptor\r\nVa fer els seus estudis a l'Escola d'Arquitectura de Madrid on es va llicenciar en 1940. Es va doctorar en Arquitectura en 1966. En 1941 es va presentar a unes oposicions en Algemes\u00ed i va aconseguir ser l'arquitecte titular de la localitat aix\u00ed com el seu cronista oficial (1949-1955). Tamb\u00e9 fou arquitecte del Puig, Llosa de Ranes, Pu\u00e7ol, Sedav\u00ed i Sollana.\r\nCom a arquitecte cal assenyalar els seus treballs m\u00e9s rellevants com ara les restauracions de l'esgl\u00e9sia parroquial de la Sant\u00edssima Trinitat i San Josep en la Pobla de Vallbona o en Algemes\u00ed l'ermita del Sant Crist de l'Agonia (1944) i la capella neog\u00f2tica de la Verge de la Salut entre 1947-1954. Tamb\u00e9 va fer projectes d'urbanitzar diversos pobles valencians aix\u00ed com obres molt rellevants com l'Arxiu del Regne de Val\u00e8ncia, inaugurat en 1965. Tamb\u00e9 va projectar la Central de l'Administraci\u00f3 de l'Estat en Alcal\u00e1 de Henares en 1968, la restauraci\u00f3 de la Catedral de Val\u00e8ncia en 1967 i del Palau de Caro. Tamb\u00e9 va restaurar altres monuments religiosos en localitats m\u00e9s petites com la de Santa Maria del Puig o el Col\u00b7legi del Patriarca.\r\nVa presidir Lo Rat-Penat des de 1961, en substituci\u00f3 de Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, fins 1972. Durant la seua presid\u00e8ncia varen participar en l'entitat bona part de la joventut universit\u00e0ria del moment com ara Alfons Cuc\u00f3, Eliseu Climent o Lluis Vicent Aracil. I tamb\u00e9 personatges m\u00e9s veterans i vinculats ja a l'\u00e0mbit pol\u00edtic d'esquerres com Enric T\u00e0rrega o els germans Codonyer.\r\nVa col\u00b7laborar en publicacions com Levante, El V\u00e8rs Valenci\u00e1, Marjal, Valencia Atracci\u00f3n o Esclat. Aquesta \u00faltima \u00e9s l'\u00fanica revista clandestina apareguda al Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant la primera d\u00e8cada de la Dictadura. Prohibida per la censura, aparegu\u00e9 sense autoritzaci\u00f3 en 1948 publicada per l'editorial Torre. Va signar alguns dels seus escrits sota el pseud\u00f2nim de Pere Puigvert."}, {"id": 661, "name": "Alfred", "surname": "Send\u00edn", "conjunction": "", "second_surname": "Galiana", "url": "/biografies/sendin-galiana-alfred", "image": "/media/biography/image/sendin_galiana_alfred.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1985, "short_description": "Funcionari, comedi\u00f2graf i poeta\r\nEra fill d\u2019un tinent de carabiners, Severiano Send\u00edn Usabiaga, i de mare xativina. En 1911, a son pare li van concedir per malaltia la destinaci\u00f3 de Val\u00e8ncia. Van viure molts anys prop del Mercat de Colom, fet que explica el seu arrelament al cap i casal i que sovint el consideren nascut a la ciutat. De fet, als 16 anys ja assoleix un acc\u00e8ssit a l\u2019Englantina en els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1919.\r\nPel setembre de 1921, el jove Alfred Send\u00edn va ser destinat com a caporal del Regiment de Mallorca n\u00famero 13 a la guerra del Rif, fet del qual deixa const\u00e0ncia en poemes i proses en Las Provincias com a corresponsal. Al maig de 1922 torna a Val\u00e8ncia i es dedica a escriure. Immediatament aconsegueix un acc\u00e8ssit en els Jocs Florals de Godella en la categoria de poesia religiosa, continua escrivint en aquest diari i col\u00b7labora amb poemes en castell\u00e0 i valenci\u00e0 en el seu Almanaque entre 1924 i 1930.\r\nEn 1925 es present\u00e0 als ex\u00e0mens d\u2019auxiliars d\u2019Hisenda i es va convertir immediatament en funcionari; al novembre de 1927 era destinat a les oficines de Castell\u00f3 de la Plana, per\u00f2 sembla que el 1928 ja havia tornat a Val\u00e8ncia.\r\nEl 3 d\u2019abril de 1926 debutava com a autor teatral al Sal\u00f3n Novedades de Val\u00e8ncia amb el sainet Tonica la del llunar, que segons la premsa del moment era la millor obra c\u00f2mica de la temporada. La van seguir moltes m\u00e9s abans de la guerra, de tipus variats (com\u00e8dia, revista, sarsuela, joguet c\u00f2mic, poema dram\u00e0tic) com ara L\u2019ombra del mal (1926), A la teua reixa... (1926), Amorosida (1927), L\u2019endolaeta (1927), Les \u00faltimes oronetes (1927), Floreta de la serra (1927), Amor que torna la pau (1927), Vides trencades (1928), Russafa-Bolseria-Mataero (1928), Noche de brujas (1928), El senyor que es volia casar (1928), Sacrifici (1929), Encarna la primorosa (1930), \u00a1Front a front! (1930), Grogui...!, Grogui...! (1931), La rosa del \u201cBarrio Chino\u201d (1932), Barraca de fira (1934), Ella, l\u2019atra, i don Pepito (1934), Els despistats (1934), Llum de vida (1934) i Els papirusos (1936). Ja el 1927, la premsa destacava que era, amb Estanislau Alberola, un dels pocs autors amb m\u00e9s formaci\u00f3 po\u00e8tica i el que m\u00e9s bellesa i passi\u00f3 aportava a l\u2019escena valenciana. Eren obres estrenades al Novedades, Regional, Nostre Teatre, Russafa i Modern que s\u2019exportaven a altres ciutats valencianes, algunes d\u2019elles fetes en col\u00b7laboraci\u00f3 d\u2019altres autors com Enric Beltran Royo, Estanislau Alberola (el seu mestre teatral, tal com confessava) i de diversos compositors musicals per als n\u00fameros cantats. Solien publicar-les el mateix any en les col\u00b7leccions \u00abGaleria d\u2019Obres Valencianes\u00bb, \u00abTeatro Valenci\u00e0\u00bb i \u00abNostre Teatro\u00bb. Ben aviat, Lo Rat Penat li va recon\u00e9ixer la v\u00e0lua i li tribut\u00e0 un homenatge el 26 de desembre de 1927. Per a Josep Llu\u00eds Sirera, en la majoria d\u2019elles destaca per la seua capacitat de retratar costums i tipus valencians del moment, aix\u00ed com per la for\u00e7a humor\u00edstica de les situacions i personatges.\r\nEls motius socials, econ\u00f2mics i culturals d\u2019aquest renaixement del g\u00e8nere han estat \u00e0mpliament descrits per Caterina Sol\u00e0 i Jaume Lloret, entre altres. Per resumir, la positiva expansi\u00f3 econ\u00f2mica que t\u00e9 lloc durant la dictadura de Primo de Rivera t\u00e9 un reflex en un espectacle teatral que ha de competir amb un altre espectacle de masses: el cinema. La com\u00e8dia es posa per davant d\u2019altres g\u00e8neres com el l\u00edric, les varietats o la revista, i aix\u00f2 genera un ampli grup de comedi\u00f2grafs \u2013de veterans i tamb\u00e9 de novells\u2013 que es dediquen amb intensitat al conreu del sainet valenci\u00e0. Al costat d\u2019aix\u00f2, apareix un grup nodrit de companyies professionals que capitalitzen el g\u00e8nere. L\u00f2gicament, l\u2019estabilitzaci\u00f3 de les representacions en valenci\u00e0 en un o en diversos establiments teatrals de les capitals nom\u00e9s \u00e9s possible a partir del moment que es veu que resulta rendible per als empresaris, per als autors i per als actors. D\u2019aquesta manera sorgeix el mercat lucratiu del sainet, que coneix en els anys 20 i 30 la major expansi\u00f3 de la seua hist\u00f2ria, amb un p\u00fablic fidel format ara pels treballadors urbans que accedeixen a aquesta cultura a uns preus econ\u00f2mics. No \u00e9s estrany, per tant, que una companyia estrenara setmanalment fins a quatre o cinc obres, de les quals nom\u00e9s es mantenia alguna en cartellera i, m\u00e9s tard, era exportada a altres localitats del pa\u00eds si havia funcionat a la ciutat d\u2019estrena. Al capdavall, aquestes peces c\u00f2miques (sainet, joguet, entrem\u00e9s, aprop\u00f2sit, astracanada...) es converteixen en un negoci, en un producte de consum \u00e0gil per a un mercat cultural dissenyat per a una societat delerosa d\u2019esbargiment. Tot i aix\u00f2, t\u00e9 altres obres amb intenci\u00f3 i comprom\u00eds per als anys de la II Rep\u00fablica: Nova aurora, Canto a la Rep\u00fablica, Fernando Valera i Blasco Ib\u00e1\u00f1ez no ha mort.\r\nSend\u00edn Galiana, a m\u00e9s, va compondre poemes per a la revista fallera Pensat i Fet (1924, 1927-1932, 1934, 1945, 1952, 1969 i 1970), per a la mensual J\u00e1tiva Turista (1927), Heraldo de Castell\u00f3n (1927), Taula de Lletres Valencianes, o la faula en prosa \u00d2biles de caf\u00e9 en Nostra Novel\u00b7la (n\u00fam. 30 del 6 de desembre de 1930), amb una ortografia molt correcta. Pel que fa a la festa de les Falles, un altre dels seus camps m\u00e9s productius, va compondre explicacions de la falla per a diversos llibrets almenys entre 1929-1969, alguns dels quals van rebre premis; i el trobarem participant en revistes com Crit de Festa, \u00c1lbum Fallero, El Bunyol, Nostres Falles, Les Falles Valencianes, El Petardo, El Tio Pep, Las Fallas y sus Reinas, La Despert\u00e0, Tarragona Fallera, El Fallero Valenciano i moltes altres. La n\u00f2mina de cap\u00e7aleres no acaba ac\u00ed; era una signatura cobejada dins i fora de Val\u00e8ncia: La Semana Gr\u00e1fica, Valencia Atracci\u00f3n, Mundo Gr\u00e1fico, D\u00edgame, Tirimundi, Guti\u00e9rrez, etc.\r\nPoc abans de la guerra, la Gaceta del Libro anunciava un secret: el projecte de publicaci\u00f3 de dos poemaris titulats C\u00e0nter i Cristal, per\u00f2 sembla que no aparegueren.\r\nEn plena Guerra Civil, escriu amb Enric Beltran Royo La gata i el che (1937) i un parell m\u00e9s de peces estrenades en 1938: \u00a1Qu\u00e9 m\u00e1s da! i La reina de \u00abLa Colmena\u00bb. Per a Sirera (2007), tot i ser un teatre no comprom\u00e9s al servei de cap causa de b\u00e0ndol, en aquestes dues com\u00e8dies en tres actes i en prosa, la guerra i les seues conseq\u00fc\u00e8ncies s\u00f3n molt m\u00e9s que un simple tel\u00f3 de fons: s\u00f3n l\u2019ocasi\u00f3 perqu\u00e8 els personatges canvien de vida en un sentit inequ\u00edvocament progressista. A m\u00e9s, s\u00f3n obres d\u2019ampli repartiment i molt ambicioses en tots els sentits, amb un protagonisme femen\u00ed molt clar de transformaci\u00f3 de la protagonista. Van ser editades el mateix 1938.\r\nEn 1945 es va traslladar a treballar a Madrid, on es va jubilar el 1966. Durant la seua estada all\u00e0 va ser membre habitual en les tert\u00falies del Bar Chicote i del Bufet Italiano, on hi havia una penya de valencians de \u00abplumas, paletas, pinceles y buriles de escultura\u00bb que organitzaven actes amb escriptors i professionals de l\u2019escena, tal com relata en el seu llibre Radiograf\u00edas po\u00e9ticas de la Pe\u00f1a Teatral Chicote, de 1971. En aquells anys de postguerra compon b\u00e0sicament en castell\u00e0 diverses lletres de can\u00e7ons i com\u00e8dies musicals com \u00c1mbar y espuma (amb Enric Beltran, estrenada al Liceo de Madrid en 1942), Una doctora moderna (1948), Feria de Sevilla (1951) i\u00a0La alegre far\u00e0ndula (1954).\r\nReprendr\u00e0 les obres en valenci\u00e0 en 1946 amb el joguet fulletonesc en tres actes Crucigrama familiar, \u00a1Adi\u00f3s, vida meua! (amb Manglano, 1948), Tot per un piso (1950), L\u2019hort embruixat (1951), Les filles de Pere Pansa (1952),\u00a0\u00a1Al poble, al poble! (1955), la revista All i pebre i ensal\u00e0 (1967) o la com\u00e8dia musical Si en vols m\u00e9s, para el cab\u00e0s (1968), representades sobretot a l\u2019Alk\u00e1zar del cap i casal.\r\nSens dubte, una obra ingent que el fet de viure tants anys i morir a Madrid va deixar quasi en l\u2019oblit, nom\u00e9s considerada en part per alguns investigadors del teatre i de les falles. T\u00e9 un carrer dedicat a Daganzo de Arriba (Madrid)."}, {"id": 767, "name": "Dolors", "surname": "Sendra", "conjunction": "", "second_surname": "Bordes", "url": "/biografies/sendra-bordes-dolors", "image": "/media/biography/image/sendra_bordes_dolors.jpg", "birth_date": 1927, "dead_date": 2019, "short_description": "Compositora, soprano i music\u00f2loga\r\nSon pare, enamorat de la m\u00fasica selecta, la va encoratjar a estudiar solfa amb sis anys al Musical de Pego, amb el director de banda Josep Oltra, estudis en els quals va demostrar altes qualitats. En finalitzar el conflicte, li van buscar un professor a dist\u00e0ncia a Val\u00e8ncia, ja que el despla\u00e7ament des de Pego comportava un gran esfor\u00e7 per a la fam\u00edlia. Aix\u00ed, al principi es preparava a la casa del mestre Manuel Palau i es presentava als ex\u00e0mens. Palau li reservava una setmana completa cada trimestre o semestre i li revisava tot el que havia estudiat. En aquella setmana que romania a Val\u00e8ncia s\u2019allotjava a casa d\u2019uns familiars de Patraix o en un convent de monges que hi havia al carrer de Balmes, seguint el testimoni de la seua filla.\r\nVa estudiar al Conservatori de M\u00fasica i Declamaci\u00f3 de Val\u00e8ncia fins a 1947, on va assolir el premi fi de carrera en piano i en composici\u00f3. Posteriorment, es va convertir en una de les primeres dones a dirigir una banda de m\u00fasica, ja que en 1949 es va posar al capdavant de la banda i el cor de Pego per estrenar el \u00abvibrant i inspirat\u00bb Himne a Pego, amb m\u00fasica seua i lletra de Carmel Giner, cronista de la vila. Un any despr\u00e9s, en 1950, va estrenar Balada de Utiel per a cor, orquestra i solistes. Sendra \u00e9s autora tamb\u00e9 de mig centenar d\u2019obres per a orquestra, per a banda i per a cor. En 1951 va estrenar com a pianista el Concert Dram\u00e0tic, obra del seu mestre Manuel Palau, amb l\u2019Orquestra Municipal de Val\u00e8ncia.\r\nDavant la incertesa laboral, el 1955 va marxar a Nova York, i poc despr\u00e9s s\u2019establ\u00ed a Caracas (Vene\u00e7uela), on residien uns familiars. Era una destinaci\u00f3 provisional que es va convertir en definitiva durant m\u00e9s de d\u00edhuit anys en trobar all\u00e0 treball i marit. Durant aquests anys va compondre gran part de la seua obra. A Caracas va ser professora de solfeig i piano en diverses escoles i centres educatius, va oferir nombrosos concerts com a pianista i soprano i feu arranjaments per a peces de m\u00fasica popular vene\u00e7olana.\r\nEn divorciar-se, va decidir tornar a Pego en 1972 amb els seus fills. Passat un temps, van vindre a buscar-la des de Vene\u00e7uela, i fins i tot li enviaven cartes perqu\u00e8 hi tornara a continuar treballant, per\u00f2 la seua mare s\u2019hi va negar i a m\u00e9s Dolors volia estar amb els seus fills. Va ser una decisi\u00f3 molt dif\u00edcil perqu\u00e8 all\u00ed era molt m\u00e9s valorada i amb m\u00e9s activitat professional. En pocs anys, es va convertir en la primera directora i professora de solfeig i piano de l\u2019Institut de M\u00fasica de X\u00e0bia, instituci\u00f3 que li guarda un gran afecte. Alhora, exercia de jutgessa de districte en el Jutjat de Pego i presentava en R\u00e0dio Pego el programa Policromies sonores.\r\nEntre les seues activitats pr\u00e8vies a l\u2019estada americana trobem tamb\u00e9 la investigaci\u00f3 musicol\u00f2gica. Durant els primers anys 50, per mitj\u00e0 d\u2019una beca de l\u2019Institut de Musicologia i Folklore, va formar part de l\u2019equip liderat per Manuel Palau per a fer recerca de la m\u00fasica tradicional valenciana, juntament amb altres music\u00f2legs com Maria Teresa Oller, Ricardo Olmos o Antonio Chover. Aquests estudis de camp es van concretar en la col\u00b7lecci\u00f3 Cuadernos de m\u00fasica folkl\u00f3rica valenciana que public\u00e0 la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim des del 1951. En el n\u00famero 3 d\u2019aquells quaderns, Dolors Sendra va publicar algunes de les 174 can\u00e7ons i balls de la baronia de Pego, recollits en companyia de son pare. En el 2016, el Centre d\u2019Estudis de Repoblaci\u00f3 Mallorquina (CERM) li va retre un homenatge per la seua contribuci\u00f3 a l\u2019estudi i la recopilaci\u00f3 del folklore tarbener; malauradament, els materials fotogr\u00e0fics i audiovisuals es van extraviar i mai no van ser publicats, per\u00f2 han estat localitzats posteriorment i ara s\u00f3n objecte d\u2019estudi.\r\nEn 2002, l\u2019Ajuntament de Pego va convocar el I Concurs Nacional \u00abDolors Sendra\u00bb per a joves int\u00e8rprets; la intenci\u00f3 va ser bona, per\u00f2 van escatimar fons i esfor\u00e7 i se\u2019n celebr\u00e0 tan sols una edici\u00f3. En 2017, Dolors Sendra va ser distingida com a Insigne de l\u2019Acad\u00e8mia de la M\u00fasica Valenciana. Va faltar als 91 anys i el funeral tingu\u00e9 lloc a l\u2019esgl\u00e9sia de l\u2019Assumpci\u00f3 de Pego. Al mar\u00e7 de 2019, l\u2019Ajuntament de Pego va iniciar un proc\u00e9s de participaci\u00f3 ciutadana per decidir quin nom nou posaven a un carrer dedicat a l\u2019expresident del Consell, Eduardo Zaplana, implicat en casos de corrupci\u00f3. La consulta popular, en la qual participaren 317 ve\u00efns, va donar suport amb 127 vots a dedicar el carrer a la compositora i music\u00f2loga Dolors Sendra Bordes. La seua filla, Dolors Am\u00e8lia Medina Sendra, \u00e9s catedr\u00e0tica i pedagoga del Conservatori Superior de M\u00fasica Joaqu\u00edn Rodrigo de Val\u00e8ncia; gr\u00e0cies a ella, l\u2019obra de la seua mare est\u00e0 catalogada i pot ser estudiada i enfocada als alumnes del conservatori. El 21 de novembre de 2019, al Palau de la Generalitat presentaven el llibret Les nostres compositores. Les oblidades creadores de m\u00fasica valencianes, que inclou una semblan\u00e7a breu de la music\u00f2loga."}, {"id": 370, "name": "Joan Josep", "surname": "Senent", "conjunction": "i", "second_surname": "Anaya", "url": "/biografies/senent-anaya-joan-josep", "image": "/media/biography/image/senent_anaya_joanjosep.jpg", "birth_date": 1917, "dead_date": 1975, "short_description": "Advocat i publicista\r\nVa realitzar una tasca molt important en la promoci\u00f3 de la cultura i la llengua valenciana mitjan\u00e7ant la col\u00b7laboraci\u00f3 en l'obertura de diverses llibreries i revistes. Va col\u00b7laborar en la instal\u00b7laci\u00f3 de la \u00abbotiga-sala d'art\u00bb Ca'n Bo\u00efls oberta en 1962 pel poeta Emili Bo\u00efls fins el 1965. Fou un focus de resist\u00e8ncia cultural on se celebraven tert\u00falies informals i activitats vinculades a un cristianisme progressista. El buit que va provocar la seua desaparici\u00f3 fou cobert per la llibreria Concret de Valeri\u00e0 Miralles on tamb\u00e9 va col\u00b7laborar Joan Senent. Aquesta llibreria va patir nombroses multes per la venda d'obres prohibides per la Dictadura franquista i un munt d'inspeccions dels funcionaris del Ministerio de Informaci\u00f3n y\u00a0Turismo\u00a0dirigit aleshores per Manuel Fraga.\r\nEn 1968 es va crear la llibreria Tres i Quatre amb la seua col\u00b7laboraci\u00f3 decisiva i amb una participaci\u00f3 important per part de Joan Fuster i de Santiago Ninet. A partir d'aquesta llibreria naixeria posteriorment l'editorial Tres i Quatre que en 1972 fou pionera en l'organitzaci\u00f3 dels Premis Octubre arrel del Premi Joan Fuster que atorgava la Societat Coral el Micalet. Tamb\u00e9 va participar en la distribuidora Brot.\r\nFou director i editor de la revista Gorg, escrita \u00fanicament en valenci\u00e0 entre juny de 1969 i abril de 1972. \u00a0La va crear com a \u00abbutllet\u00ed bibliogr\u00e0fic\u00bb aprofitant la llei que Fraga havia fet sobre editorials i empreses period\u00edstiques. Dirigida per Enric Valor va publicar un total de 28 n\u00fameros de car\u00e0cter mensual i bimensual. Des dels primers moments va haver de lluitar contra la censura franquista donat que va defensar la normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica i cultural, pagant per ella el preu de la persecuci\u00f3. En 1972 va demanar l'ampliaci\u00f3 de la publicaci\u00f3 a la delegaci\u00f3 del Ministerio de Informaci\u00f3n y Turismo de Fraga, iniciant-se un proc\u00e9s judicial i administratiu que va finalitzar amb el tancament de la revista en aquell mateix any. En la revista varen col\u00b7laborar personalitats com Enric Valor, Ricard Blasco, Gon\u00e7al Castell\u00f3, Amadeu Fabregat, Manuel Sanchis Guarner, Josep Meli\u00e0, Valeri\u00e0 Miralles, Josep Vicent Marques, Vicent Ventura, Joan Fuster i Alfons Cuc\u00f3 entre molts d'altres.\r\nA m\u00e9s va ocupar c\u00e0rrecs directius en institucions com La Paraula Cristiana o Lo Rat-Penat. Membre d'aquesta \u00faltima, va participar junt altres membres com Manuel Sanchis Guarner o Enric T\u00e0rrega en el tradicional Aplec valencianista del Puig en 1977 aprofitat per clausurar una campanya expl\u00edcita a favor de la unitat de la llengua i de la seua oficialitat. Aquest fet va ser aprofitat per alguns membres del sector blaver de la instituci\u00f3, que demanaren la Convocat\u00f2ria d'una Assemblea General Extraordin\u00e0ria que manipularen per tal d'expulsar als que titllaven de \u00abcatalanistes\u00bb. Els implicats no varen assistir a aquesta convocat\u00f2ria i presentaren un escrit de ren\u00fancia per voluntat pr\u00f2pia. Finalment per votaci\u00f3 de la majoria foren expulsats de l'entitat Manuel Sanchis Guarner i Joan Senent amb el rebuig de la decisi\u00f3 d'alguns membres que m\u00e9s tard seguirien les passes d'aquests. En aquell moment en que la presid\u00e8ncia l'ostentava Emili Be\u00fct quedava patent que el blaverisme havia aconseguit apoderar-se de la instituci\u00f3.\r\nFou membre de la Junta Diocesana d'Acci\u00f3 Cat\u00f2lica de Val\u00e8ncia i va recolzar un document confeccionat per Pere Riutort Mestre L'\u00fas de la Llengua ver\u00adnacla en les di\u00f2cesis de la Prov\u00edncia Eclesi\u00e0stica Valentina - Pa\u00eds Valenci\u00e0, Illes Balears.\r\nFou guardonat amb el Premi de la Fundaci\u00f3 Huguet \u00abValenci\u00e0 de l'any\u00bb, en 1976. Aquest premi de car\u00e0cter honor\u00edfic s'atorga a persones o entitats que han destacat en la seua lluita per la defensa de la llengua en qualsevol camp.\r\nDespr\u00e9s de la seua mort l'Ajuntament de Val\u00e8ncia don\u00e0 nom a un carrer en mem\u00f2ria seua."}, {"id": 584, "name": "Vicent Pau", "surname": "Serra", "conjunction": "i", "second_surname": "Fortun\u0303o", "url": "/biografies/serra-fortuno-vicent-pau", "image": "/media/biography/image/serra_fortu%C3%B1o_vicent-pau.jpg", "birth_date": 1944, "dead_date": 2013, "short_description": "Mestre, poeta i etn\u00f2graf\r\nMestre de formaci\u00f3, la seua personalitat polifac\u00e8tica \u00e9s la responsable d\u2019una obra \u00e0mplia i variada que abasta diversos camps: l\u2019etnografia, la poesia, el teatre i l\u2019acci\u00f3 c\u00edvica. Membre de diverses entitats festeres, la seua obra etnogr\u00e0fica descriu temes com la dol\u00e7aina i el tabal, els jocs infantils valencians, els malnoms i les dites, i aconsegueix el cim amb la fixaci\u00f3 de l\u2019espectacle popular\u00edssim El dol\u00e7ainer de Tales (1987, Diputaci\u00f3 de Castell\u00f3), editat amb Diego R\u00e0mia, responsable de la recuperaci\u00f3 musical, llibre i posterior espectacle de la companyia Xarxa Teatre, un exercici d\u2019investigaci\u00f3 que porta al present celebracions festives i can\u00e7ons tradicionals en homenatge a aquells dol\u00e7ainers del poblet de la serra d\u2019Espad\u00e0.\r\nEls seus inicis po\u00e8tics se situen en els cert\u00e0mens de poesia jocfloralesca i religiosa, en els quals va assolir llorers en el Premi de Poesia Ciutat de Castell\u00f3 (tres Flors Naturals en els anys 1973, 1984 i 2001; la Rosa d\u2019Or en 1972, i dues Roses de Plata en 1971 i 1975), i en el Certamen Literari de la Mare de D\u00e9u del Lled\u00f3 (cinc Flors Naturals en 1985, 1988, 1993, 1995 i 1999; cinc premis de goigs en 1988, 1992, 1995, 1997 i 1999, i el premi de prosa en 2009 per una investigaci\u00f3 sobre els goigs de Lled\u00f3). Ostentava el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber. Altres premis de poesia que obtingu\u00e9 s\u00f3n el Premi de Poesia Miquel Peris Segarra (2010) per Arrels d\u2019arena, el Premi de Poesia ALCAP 1992 per El temps de l\u2019\u00e0pat i l\u2019ALCAP 2009 per Del temps i l\u2019esperan\u00e7a. Va publicar tamb\u00e9 l\u2019Antologia po\u00e8tica 1968-2010 (2012) i el p\u00f2stum Siluetes en blanc i negre (2014). Alguns in\u00e8dits s\u00f3n Jorns d\u2019avalot, Per sempre veus, Somni mar\u00ed i altres.\r\nEl vers de Vicent Pau \u00e9s normalment breu, atent al ritme m\u00e9s que al concepte, amb un ampli ventall d\u2019\u00e0mbits tem\u00e0tics: la persist\u00e8ncia del paisatge terral i mar\u00edtim, el sentiment religi\u00f3s i amor\u00f3s, la inquietud accelerada arran del pas del temps, una persistent confian\u00e7a en el poder de la paraula o la poesia i la vida com a mitjans d\u2019autoconeixen\u00e7a i d\u2019aprenentatge continu. L\u2019obra de Vicent Pau forma un cont\u00ednuum amb referents anteriors com Bernat Artola, Miquel Peris i Segarra o Alfred Giner Sorolla, expressi\u00f3 d\u2019una voluntat ferma de romandre comprom\u00e9s amb la seua terra i la seua llengua: voluntat i comprom\u00eds amb la societat del seu temps i la seua terra, transmissor dels models ancorats en la nostra tradici\u00f3, uns models que mostren l\u2019amor pel seu pa\u00eds.\r\nEmprant paraules de la seua v\u00eddua, Paquita Roca, en el pr\u00f2leg a Siluetes en blanc i negre (2014), l\u2019any 2009 va ser \u201cl\u2019inici d\u2019un per\u00edode de boires\u201d. A pesar de tot, Vicent Pau \u201cconservava la facilitat per jugar amb les paraules, el sentit del ritme i el domini de la rima\u201d. Siluetes...\u00a0\u00e9s una obra que compr\u00e9n l'\u00faltima producci\u00f3 liter\u00e0ria de l'escriptor en d\u00e8cimes, el seu tipus d\u2019estrofa favorit, en el qual dedica poemes a 98 persones diferents de la ciutat de Castell\u00f3, representants del m\u00f3n de l'art i la cultura, la pol\u00edtica o la societat en general, que van mantenir, d'una manera o altra, relaci\u00f3 amb Vicent Pau Serra.\r\nEscriptor de goigs i cobles per a ermites i advocacions, era un dels m\u00e0xims especialistes valencians en l\u2019estudi d\u2019aquest g\u00e8nere de la literatura popular, tal com va mostrar en les primeres recerques en 1985 per al nounat Butllet\u00ed del Centre d\u2019Estudis de la Plana. Sens dubte, \u00e9s un dels autors valencians que m\u00e9s goigs va escriure mai, nom\u00e9s comparable al sagunt\u00ed Mn. Josep Mart\u00ednez Rondan.\r\nVa ser una de les personalitats destacades en el m\u00f3n de la cultura vinculada a les festes de Castell\u00f3. Entre molts altres papers, va ser col\u00b7laborador des de jove en llibrets de gaiata i altres publicacions festives com Festividades i Castell\u00f3 Festa Plena, president de la Gaiata El Toll, autor dels guions de la imposici\u00f3 de bandes, de l\u2019encesa de gaiates, mantenidor de la proclamaci\u00f3 de Na Violant d\u2019Hongria, membre fundador de les colles El Pixav\u00ed i Fem Cam\u00ed, majoral i clavari de les festes de Sant F\u00e8lix del Raval, assessor de la Junta de Festes, autor del text del Preg\u00f3 Infantil de les festes de la Magdalena que recita el pregoner el dilluns de Magdalena des de 1993... Com a membre de l\u2019Agrupaci\u00f3 Folkl\u00f2rica El Millars de Castell\u00f3 va col\u00b7laborar en la divulgaci\u00f3 de les danses mitjan\u00e7ant el guionatge d\u2019actuacions i espectacles, i en la recerca i catalogaci\u00f3 de les peces d\u2019indument\u00e0ria tradicional i dels instruments populars que formen part del fons del Museu Etnogr\u00e0fic de la Diputaci\u00f3. A m\u00e9s, va ser corresponsable de la recuperaci\u00f3 dels elements materials i immaterials de les danses del Corpus i membre actiu de les Jornades de Cultura Popular.\r\nEn reconeixement a la seua tasca, l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3 li va concedir en el 2012 la Medalla d\u2019Or de les Festes, el m\u00e0xim guard\u00f3 que s\u2019atorga per la dedicaci\u00f3 a la investigaci\u00f3, divulgaci\u00f3 i participaci\u00f3 activa en la cultura popular. El 8 de maig de 2014, el grup de teatre castellonenc L\u2019Enfilat li tribut\u00e0 un homenatge al Teatre Principal de la ciutat, amb el patrocini de l\u2019Ajuntament. El 3 d\u2019octubre de 2014, El Pont Cooperativa de Lletres el nomenava Soci d\u2019Honor juntament amb Joan Baptista Campos i Crua\u00f1es, tots dos traspassats. Aix\u00ed mateix, pel novembre de 2016, la Regidoria de Cultura de Castell\u00f3 convocava per primera vegada el Premi Vicent Pau Serra de recerca sobre el patrimoni etnogr\u00e0fic, amb l\u2019objectiu de promoure tots els anys el coneixement sobre la cultura popular castellonenca."}, {"id": 419, "name": "Josep", "surname": "Serrano", "conjunction": "i", "second_surname": "Simeon", "url": "/biografies/serrano-simeon-josep", "image": "/media/biography/image/serrano_simeon_josep2.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1941, "short_description": "M\u00fasic\r\nFill del m\u00fasic, poeta i llaurador de professi\u00f3 Josep Serrano i Mar\u00ed i de Clara Simeon.\r\nComen\u00e7\u00e0 de ben petit a demostrar unes grans aptituds per a la m\u00fasica, igual que el seu pare. Ja als 5 anys, el seu pare li va comen\u00e7ar a ensenyar nocions de solfeig i ben aviat, tamb\u00e9, de piano i guitarra.\r\nAl cap de ben poc, comen\u00e7\u00e0 a participar a la Banda de M\u00fasica de Sueca, com ajudant del seu pare que n'era el director. Hi tocava el triangle i despr\u00e9s, tamb\u00e9 el flaut\u00ed i la trompa. Va fer tamb\u00e9 d'ajudant a l'escola de m\u00fasica del seu pare.\r\nA l'assumir tan aviat unes capacitats suficients per la m\u00fasica, el seu pare l'introdu\u00ed en l'estudi del viol\u00ed, que r\u00e0pidament domin\u00e0. Aix\u00ed, ben aviat, va ser matriculat al Conservatori Superior de M\u00fasica de Val\u00e8ncia. All\u00e0, curs\u00e0 harmonia i composici\u00f3, piano i viol\u00ed. Els mestres que m\u00e9s el van marcar van ser Salvador Giner, Roberto Segura i Andr\u00e9s Go\u00f1i.\r\nAquests anys inicials van provocar que, amb divuit anys, hagu\u00e9s ja compost moltes peces musicals, de diversos estils. A Sueca era ja molt conegut, i ben aviat va passar a dirigir la banda de m\u00fasica. De fet, en una de les seves actuacions, va con\u00e8ixer a Sim\u00f3 Vila i Vendrell qui el va encaminar a anar a Madrid per continuar la seva carrera art\u00edstica.\r\nAix\u00ed, amb tan sols vint anys, es trasllad\u00e0 a Madrid per intentar obtenir nous \u00e8xits. Malgrat tot, la seva situaci\u00f3 econ\u00f2mica li va fer mantenir una vida amb for\u00e7a pen\u00faries. Aquests primers anys, es guany\u00e0 la vida tocant espor\u00e0dicament el viol\u00ed en alguns locals, fent articles de cr\u00edtica musical o copiant partitures per enc\u00e0rrec. Al cap d'un temps, va poder obtenir pla\u00e7a al conservatori de Madrid on va poder estudiar i mantenir-se m\u00ednimament. Els professors que m\u00e9s l'influenciaren van ser Jes\u00fas de Monasterio i Emilio Serrano Ru\u00edz.A Madrid, Josep Serrano fund\u00e0 Les Albaes, un setmanari dedicat als valencians residents a Madrid. Tamb\u00e9 treballar com a redactor a El Saloncillo, setmanari informatiu d'espectacles.\r\nEl 1899 entra en contacte amb els germans \u00c1lvarez Quintero. A partir d'aquest contacte, aconsegueix una feina que el llan\u00e7ar\u00e0 definitivament a l'\u00e8xit, despr\u00e9s d'anys de pen\u00faria. Li encarreguen la composici\u00f3 de la m\u00fasica per un llibret, la representaci\u00f3 del qual va obtenir uns primers \u00e8xits destacats. Al cap de poc, music\u00e0 tamb\u00e9 el llibret La Reina Mora. L'obra s'estren\u00e0 el 1903 i va obtenir un gran \u00e8xit de p\u00fablic. Amb aquest treball, es don\u00e0 a con\u00e8ixer en els cercles art\u00edstics madrilenys com un gran compositor de sarsueles de fet, La Reina Mora arrib\u00e0 a ser la sarsuela m\u00e9s representada en castell\u00e0 arreu.\r\nA partir d'aquests treballs, el seguiren molts d'altres \u00e8xits, d'entre els quals cal destacar la composici\u00f3 musical a La Torer\u00eda, escrita per Antonio Paso i estrenada el 1904; o les sarsueles Moros y Cristianos i La casita blanca, del poeta Maximili\u00e0 Thous, entre moltes d'altres. La seva obra agaf\u00e0 doncs, gran volada durant aquests anys, fins al punt que el seu nom i estil musical propi es posaren al capdavant de la popularitat art\u00edstica, assumint grans \u00e8xits per tot l'Estat espanyol com especialista en sarsueles.\r\nPer\u00f2 la seva popularitat no acab\u00e0 amb aquestes obres, sin\u00f3 que assum\u00ed un dels seus moments m\u00e9s \u00e0lgids quan se li encarreg\u00e0, des de l'organitzaci\u00f3 de l'Exposici\u00f3 Regional de Val\u00e8ncia, la composici\u00f3 de l'himne per la seva inauguraci\u00f3, el 22 de maig del 1909. L'obra es titul\u00e0 Himne Regional i assum\u00ed tal \u00e8xit que es convert\u00ed en himne oficial, passant a ser reconegut en l'Estatut d'autonomia com a himne oficial del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Posteriorment, destac\u00e0 per la composici\u00f3 de La canci\u00f3n del Olvido (1916) i de La canci\u00f3n del soldado (1917) amb les quals continu\u00e0 els seus \u00e8xits. De fet, fou aquestes obres que va rebre, el mateix any, la Gran Creu al M\u00e8rit Militar.\r\nEn aquell moment, assumint ja una situaci\u00f3 econ\u00f2mica admirable a conseq\u00fc\u00e8ncia dels seus nombrosos \u00e8xits, decid\u00ed de casar-se amb Isaura Gonz\u00e1lez Saporta, amb qui tingueren tres fills: Lohengrin, Francesc i Samuel.\r\nEl 1923 se li encarreg\u00e0, des de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, la composici\u00f3 de l'himne per la Coronaci\u00f3 de la Verge dels Desemparats. Des de la seva mod\u00e8stia, renunci\u00e0 a l'enc\u00e0rrec per la dificultat que requeria, i al seu lloc va composar Val\u00e8ncia canta (1923) com a homenatge a la Mare de D\u00e9u dels Desemparats.\r\nUn dels seus \u00faltims grans \u00e8xits va ser amb el pasdoble titulat Fallero (1929), compost per enc\u00e0rrec de la Falla del carrer de la Pau de Val\u00e8ncia. Agaf\u00e0 tanta volada que es convert\u00ed, popularment, en l'himne de falla valenci\u00e0.\r\nEls \u00faltims anys els pass\u00e0 al Perell\u00f3, on, retirat, es dedic\u00e0 quasi exclusivament a la pesca. Tot i aix\u00ed, abans de morir, deix\u00e0 una \u00f2pera inacabada, La venta de los gatos, la qual arribaria a estrenar-se uns anys despr\u00e9s de la seva mort, acabada pel mestre Estela. El 1940 es trasllad\u00e0 a Madrid amb la intenci\u00f3 de poder tractar en millors situacions la greu malaltia que se li havia diagnosticat. Malgrat tot, va morir un any m\u00e9s tard.\r\nJosep Serrano va deixar una forta impremta a la ciutat de Val\u00e8ncia i a tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0. En la seva mem\u00f2ria, es va fer un monument d'homenatge a Val\u00e8ncia."}, {"id": 607, "name": "Mar\u00eda Vicenta", "surname": "Silvestre", "conjunction": "", "second_surname": "Vill\u00e9n del Rey", "url": "/biografies/silvestre-villen-del-rey-maria-vicenta", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_dona_Zw6ZETw.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1961, "short_description": "Mestra i docent de Magisteri\r\nVa n\u00e0ixer a Burgos i va estudiar Magisteri, com la seua germana major Mar\u00eda del Pilar. La seua primera destinaci\u00f3 va ser com a professora de f\u00edsiques i ci\u00e8ncies naturals a l\u2019Escola Normal de La Laguna (Can\u00e0ries) al 1911, on tamb\u00e9 exerc\u00ed com a secret\u00e0ria. Dos anys m\u00e9s tard, el 1913, va ser traslladada a Ja\u00e9n, on continu\u00e0 ensenyant les mateixes mat\u00e8ries. En 1914 exerceix a C\u00f2rdova, on tamb\u00e9 ensenya pedagogia. Seguint els seus trasllats continus, la trobem en 1917 a Lugo, des d\u2019on passar\u00e0 el 1923 a l\u2019Escola Normal de Mestres de Val\u00e8ncia i impartir\u00e0 classes de matem\u00e0tiques.\r\nMaria Vill\u00e9n del Rey, afiliada a la Federaci\u00f3 de Treballadors de l\u2019Ensenyament FETE, va arribar a formar part de la directiva de la Uni\u00f3 General de Treballadors. Durant el primer bienni de la Segona Rep\u00fablica va ser nomenada directora de la Normal de Val\u00e8ncia l\u20191 de desembre del 1932. Durant el bienni negre, una ordre del 20 d\u2019abril del 1933 va dictaminar el seu trasllat for\u00e7\u00f3s a la Normal de Melilla com a professora titular de matem\u00e0tiques, un acte repressiu que va tindre com a reacci\u00f3 l\u2019enviament d\u2019una carta de protesta a les autoritats docents per part del quadre estudiantil. Va ser destitu\u00efda a Val\u00e8ncia per ordre ministerial de 8 de mar\u00e7 del 1934. La van traslladar a Melilla el 19 de setembre del 1934, on romangu\u00e9 fins a l\u2019abril del 1936.\r\nAmb el triomf del Front Popular va tornar a Val\u00e8ncia i, per ordre ministerial de 18 d\u2019agost del 1936, va ser confirmada com a directora de l\u2019Escola Normal valenciana. La Federaci\u00f3 Valenciana de Treballadors de l\u2019Ensenyament, de la qual era afiliada i destacada dirigent, la va homenatjar. Com a directora del centre, va ser membre de la Junta Valenciana de Col\u00f2nies Escolars del 1927, del Patronat Escolar dels Establiments de la Diputaci\u00f3 Provincial i del Patronat de Cultura Valenciana. Tamb\u00e9 va presidir tribunals dels cursets d\u2019acc\u00e9s al Magisteri el 1936. Va romandre a la capital valenciana fins al final de la Guerra Civil.\r\nEl 21 d\u2019abril del 1939 va ser suspesa provisionalment d\u2019ocupaci\u00f3 i sou per l\u2019article 171 i separada definitivament pel novembre de 1941. Va eixir de la pen\u00ednsula, per\u00f2 va ser capturada i retinguda en un camp de concentraci\u00f3 al nord d\u2019\u00c0frica. Depurada per les comissions corresponents i inhabilitada per a exercir l\u2019ensenyament, va haver de rebre ajuda de les seues antigues alumnes. Va morir a Val\u00e8ncia als 89 anys."}, {"id": 429, "name": "Joan", "surname": "Simon", "conjunction": "i", "second_surname": "Matutano", "url": "/biografies/simon-matutano-joan", "image": "/media/biography/image/simon_matutano_joan.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 2004, "short_description": "T\u00e8cnic comercial i activista cultural\r\nNo va contraure matrimoni mai i sols tenia una germana, Maria Llu\u00efsa.\r\nQuan tenia 19 anys treballava com a bibliotecari a la Castellonenca. En juliol de 1930 la revista liter\u00e0ria Taula de Lletres Valencianes va publicar l'article \u00abAls escriptors valencians i a les publicacions valencianes\u00bb, el qual acabaria portant a la posterior firma de les Normes de Castell\u00f3 el 1932.\r\nEll fou una de les personalitats que el 1932 va firmar aquestes normes ortogr\u00e0fiques i va participar en la seua redacci\u00f3.\u00a0\r\nVa aprovar l'oposici\u00f3 per ser oficial comercial al 1936 i va treballar com a t\u00e8cnic comercial de l'Estat al Ministeri de Comer\u00e7. Fou tamb\u00e9 comissionat en representaci\u00f3 de la junta de govern del Banc Exterior d'Espanya. Redact\u00e0 el primer Tractat Comercial entre M\u00e8xic i Espanya. El seu treball el va fer viatjar per molt llocs, entre altres Brasil, l'Extrem Orient o Sud\u00e0frica, lloc on seria nomenat director de la Companyia Espanyola de Tabac de Filipines. Va estar destinat durant part de la seua vida a Johannesburg. Posteriorment fou subdelegat de comer\u00e7 a Castell\u00f3 i delegat regional de comer\u00e7 de Palma de Mallorca, fins la seua jubilaci\u00f3 el 1981.\r\nFou l'\u00faltim dels membres que firmaren les Normes de Castell\u00f3 en morir als 93 anys."}, {"id": 559, "name": "Josep Llu\u00eds", "surname": "Sirera", "conjunction": "i", "second_surname": "Tur\u00f3", "url": "/biografies/sirera-turo-josep-lluis", "image": "/media/biography/image/sirera_turo_josep-lluis.jpg", "birth_date": 1954, "dead_date": 2015, "short_description": "Dramaturg, professor i investigador\r\nSirera, junt al seu germ\u00e0 bess\u00f3 Rodolf i d\u2019altres dramaturgs com Manuel Molins, fou un dels renovadors del teatre contemporani en catal\u00e0 al Pa\u00eds Valenci\u00e0, a m\u00e9s d\u2019una important figura civil del moviment valencianista vinculat a la tradici\u00f3 de les esquerres de la ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nEl dramaturg, fil\u00f2leg i historiador va n\u00e0ixer al carrer de Quart a prop de la pla\u00e7a del Tossal, al si d\u2019una fam\u00edlia de classe popular. El pare ja havia perdut el valenci\u00e0, mentre que la mare, de Benissan\u00f3 (Camp de T\u00faria), parlava el castell\u00e0 als seus fills, una situaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica habitual en l\u2019ambient de la Val\u00e8ncia de la postguerra. Com siga, ser\u00e0 al col\u00b7legi dels Escolapis del barri de Velluters estudiant batxillerat i preuniversitari on a finals els seixanta Sirera despertar\u00e0 a les idees democr\u00e0tiques i valencianistes inculcades per alguns dels docents del centre.[1]\r\nLa seua afici\u00f3 al teatre li venia des de xiquet quan assistia al Talia del carrer de Cavallers, un teatre de l\u2019esgl\u00e9sia dut per una associaci\u00f3 en qu\u00e8 treballava el seu pare, cat\u00f2lic d\u2019idees progressistes. Als setanta va formar part de la companyia amateur El Rogle, la qual es va desfer el 1978 despr\u00e9s de representar Tres forasters a Madrid d\u2019Eduard Escalante al Valencia Cinema.\r\nA la Universitat de Val\u00e8ncia va estudiar Filosofia i Lletres en l\u2019especialitat d\u2019Hist\u00f2ria i, en acabar, el 1975 es va quedar a treballar com a PNN amb Joan Oleza (Mallorca, 1946), que en aquell moment preparava la creaci\u00f3 dels estudis de Filologia.\r\nA finals dels anys setanta Sirera milita al Partit Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PCPV). Junt a la seua parella, Remei Miralles, escriuen signant com a Col\u00b7lectiu d\u2019Estudis Hist\u00f2rics Emili G\u00f3mez Nadal la secci\u00f3 \u00abClaus d\u2019Identitat\u00bb en l\u2019\u00f2rgan oficial del nou PCPV, Cal dir, que es va publicar entre l\u20191 de mar\u00e7 de 1977 i el 27 de setembre de 1978.\u00a0Tal com recorda Carles Xavier Senso Vila, Cal dir fou molt m\u00e9s que premsa de l\u2019oposici\u00f3 en representar els comunistes valencians i en erigir-se en \u00abariet dels corrents euroreformadors i valencianistes en un territori en qu\u00e8 aital plantejament suposava posicionar-se en l\u2019anomenada Batalla de Val\u00e8ncia\u00bb. De la publicaci\u00f3 s\u2019encarregaven Joan Oleza, Gustau Mu\u00f1oz i Ernest Garc\u00eda.[2]\r\nEn alguns dels articles, Sirera i Miralles aborden aspectes com els de les Falles durant la II Rep\u00fablica o defensen la figura de Joan Fuster, en aquell moment en el punt de mira de la viol\u00e8ncia anticatalanista.\r\nEl mateix Emili G\u00f3mez Nadal elogiar\u00e0 en una carta datada el 1977 i adre\u00e7ada als responsables de la secci\u00f3 la seua tasca de divulgaci\u00f3: \u00ab\u00c9s com una s\u00edntesi, for\u00e7a reeixida, d\u2019all\u00f2 que foren pels anys trenta, l\u2019\u00f2rgan del PC dirigit per Familiari i de la Nueva Cultura creada i animada per Josep Renau. (...) De tot all\u00f2 que era llavors en gestaci\u00f3 cultural esteu fent-ne ara una realitat. I el meu goig \u00e9s gran. Solidaritat amb les altres terres de la nostra naci\u00f3, adhesi\u00f3 ferma als principis de llibertat, de democr\u00e0cia i de progr\u00e9s social, toler\u00e0ncia envers els altres, integraci\u00f3 de la massa immigrada, principis tots al que l\u2019hom no pot deixar de subscriure\u00bb.[3]\r\nEl 1981, Sirera, vinculat a l\u2019entorn valencianista del PCPV liderat per Doro Balaguer, abandona el PCPV junt amb d\u2019altres figures destacades que formaran l\u2019Agrupament d\u2019Esquerra del Pa\u00eds Valenci\u00e0, el qual formar\u00e0 part de la coalici\u00f3 Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV) durant les legislatives de 1982.\r\nDurant la segona legislatura de Jos\u00e9 Lu\u00eds Rodr\u00edguez Zapatero, Sirera s\u2019integrar\u00e0 al PSPV-PSOE, en qu\u00e8 arriba a assumir el c\u00e0rrec de secretari de Cultura de l\u2019executiva del partit al cap i casal. El seu desembarcament a la formaci\u00f3 socialista arriba despr\u00e9s de dos importants desencontres amb el rector de la Universitat de Val\u00e8ncia, Esteban Morcillo mentre ell era vicerector de Cultura i amb el PP governant amb puny de ferro la Generalitat. El primer, l\u2019autoritzaci\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 al Centre Cultural La Nau de l\u2019exposici\u00f3 de fotoperiodisme \u00abFragments d\u2019un any\u00bb de la Uni\u00f3 de Periodistes, en qu\u00e8 es mostraven imatges relacionades amb la trama G\u00fcrtel. Morcillo no va assistir a la inauguraci\u00f3. El segon, poc temps abans, quan Sirera permet l\u2019estrena el 7 de juliol de 2010 de l\u2019obra de teatre en la Sala Matilde Salvador de la UV Zero responsables a pesar de les pressions del president Francisco Camps sobre Morcillo. L\u2019obra, escrita per una cinquantena d\u2019autors amb la supervisi\u00f3 del mateix Sirera, \u00e9s una dura cr\u00edtica a la gesti\u00f3 del PP de l\u2019accident del metro de juliol de 2006 en la l\u00ednia Jes\u00fas-Patraix en qu\u00e8 van morir 43 persones.\r\nVal a dir que el seu pas pel PSPV va ser fuga\u00e7 at\u00e8s que Sirera es va trobar amb una formaci\u00f3 pol\u00edtica llastada per les lluites internes i incapa\u00e7 d\u2019invertir energies en la transformaci\u00f3 social i pol\u00edtica del pa\u00eds.[4]\r\nDoctorat en Filologia Hisp\u00e0nica, arrib\u00e0 a ser catedr\u00e0tic d\u2019Hist\u00f2ria del Teatre Espanyol i fundador del M\u00e0ster de Teatre de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEntre 1986 i 1989 va ocupar els c\u00e0rrecs de vicedeg\u00e0 i deg\u00e0 de la Universitat de Val\u00e8ncia i tamb\u00e9 de director del Servei de Biblioteques i de Documentaci\u00f3 entre els anys 2002 i 2006. A m\u00e9s, va ser tamb\u00e9 vicerector d\u2019Arts, Cultura i Patrimoni entre l\u2019abril i el mar\u00e7 de 2011.\r\nDes de la universitat va crear i dirigir la secci\u00f3 de teatre Ars Theatrica Contemporanea i la revista digital Episkenion. Nunca e siempre en teatro. Es va especialitzar en teatre medieval i dels segles XVI i XVII, a m\u00e9s del teatre espanyol dels segles XIX i XX. Va ser un gran investigador i divulgador del teatre valenci\u00e0 contemporani. Dirig\u00ed tamb\u00e9 els seminaris del Festival de Teatre i M\u00fasica Medieval d\u2019Elx, el qual va suposar un impuls definitiu perqu\u00e8 el Misteri d\u2019Elx fos declarada el 2011 Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco.[5]\r\nSirera va ser no tan sols un prestigi\u00f3s investigador del teatre, sin\u00f3 tamb\u00e9 un dramaturg reconegut amb obres \u2013moltes d\u2019elles escrites amb el seu germ\u00e0 Rodolf\u2013 d\u2019una enorme transcend\u00e8ncia en la hist\u00f2ria del teatre en catal\u00e0.[6] Una de les seues primeres obres, coescrita amb Rodolf, Homenatge a Florent\u00ed Montfort (Ed. 62, 1972) \u00e9s un par\u00f2dia dels elements constitutius del regionalisme valenci\u00e0 que havia d\u2019acabar sent la llavor de l\u2019anticatalanisme reaccionari al Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019obra fou posada en escena per la companyia El Rogle al maig de 1973 a la Sala Studio del carrer de Mart\u00ed de Val\u00e8ncia. Amb el seu germ\u00e0 tamb\u00e9 escriu El brunzir de les abelles (Tres i Quatre, 1976), El c\u00f2lera dels d\u00e9us (Tres i Quatre, 1979), Cavalls de mar (Ed. 62, 1988) o El capvespre del tr\u00f2pic (Tres i Quatre, 1980), entre molt\u00edssimes altres obres.\r\nDe la m\u00e0 de Benet i Jornet va entrar en el m\u00f3n del guionatge televisiu per a s\u00e8ries com Temps de silenci (TV3), Her\u00e8ncia de sang i A flor de pell (Canal 9) o Amar en tiempos revueltos (TVE), entre moltes d\u2019altres.\r\nFou membre fundador de l\u2019Academia de las Artes Esc\u00e9nicas de Espa\u00f1a, de l\u2019Associaci\u00f3 Valenciana d\u2019Escriptores i Escriptors Teatrals, de l\u2019Associaci\u00f3n Internacional de Teatro del Siglo XXI i membre de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana. Fins la seua mort el 2015 va participar en el Projecte de Recerca de les Arts Esc\u00e8niques Catalanes (PRAEC), coordinat per l\u2019Institut de Teatre de la Diputaci\u00f3 de Barcelona.\r\nAl llarg de la seua vida fou guardonat i reconegut amb nombrosos premis i jurat en els cert\u00e0mens m\u00e9s pretigiosos.\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu Sal\u00b7lus Herrero, \"Recordant Josep Llu\u00eds Sirera\", en l\u00ednia: https://www.diarilaveu.com/veu/43395/recordant-josep-lluis-sirera\r\n\r\n\r\n[2]\u00a0Carles Xavier Senso Vila, \"Cal dir. La lucha por el relato comunista\", Revista Internacional de Historia de la Comunicaci\u00f3n, Universidad de Sevilla, abril de 2022. En l\u00ednia: https://revistascientificas.us.es/index.php/RiHC/article/view/20456/18518\r\n\r\n\r\n[3] Vegeu Gustau Mu\u00f1oz, Emili G\u00f3mez Nadal 1907-1993, Fundaci\u00f3 Irla, desembre de 2021, p\u00e0g. 104.\r\n\r\n\r\n[4] Sal\u00b7lus Herrero, ib\u00eddem.\r\n\r\n\r\n[5] Vegeu en l\u00ednia biografia que li dedica l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Escriptors en Llengua Catalana, https://www.escriptors.cat/autors/sirerajl/biografia-josep-lluis-sirera\r\n\r\n\r\n[6] Vegeu \"Josep Llu\u00eds Sirera Tur\u00f3 (1954-2015) Bibliografia completa\", de Mar\u00eda Rosario Ferrer Gimeno, Teatro: Revista de Estudios Culturales. EUA. Vol. 32, n\u00fam. 32, Primavera 2018.\r\n\r\n"}, {"id": 606, "name": "Enric", "surname": "Sol\u00e0", "conjunction": "i", "second_surname": "Palerm", "url": "/biografies/sola-palerm-enric", "image": "/media/biography/image/sola_palerm_enric.jpg", "birth_date": 1941, "dead_date": 2022, "short_description": "Jurista i registrador de la propietat\r\nLlicenciat en Dret amb el premi Rodr\u00edguez Fornos, en Filosofia i Medicina, va ingressar en 1970 amb el n\u00famero u en el Cos de Registradors de la Propietat, Mercantils i de B\u00e9ns Mobles. Va ser professor de la Universitat de Val\u00e8ncia, representant dels registradors valencians en el Consell Valenci\u00e0 del Moviment Europeu i membre de l\u2019Observatori de Dret Civil Valenci\u00e0, al qual va aportar diversos estudis sobre dret foral.\r\nA l\u2019agost del 1974 dinaven Enric Sol\u00e0, Rafael Rib\u00f3, Joan Fuster i Eliseu Climent al restaurant Casa Salvador de Cullera (la Ribera Baixa). Va ser d\u2019all\u00e0 on va sorgir la idea d\u2019elaborar l\u2019Estatut d\u2019Elx, que destacava el nom de la capital del Vinalop\u00f3 per posar al centre el sud del pa\u00eds. A petici\u00f3 de Joan Fuster, el 1975 va ser autor de l\u2019Estatut d\u2019Elx amb cinc persones m\u00e9s: l\u2019historiador Josep Benet (1920-2008), l\u2019editor Max Cahner (1936-2013), el pol\u00edtic Rafael Rib\u00f3, l\u2019assagista Joan Fuster (1922-1992) i l\u2019editor Eliseu Climent. El va redactar en tretze mesos i hi apostava per la recuperaci\u00f3 del Dret Civil valenci\u00e0. Concretament, l\u2019article 16 deia literalment que \u00abel Pa\u00eds Valenci\u00e0 es dicta pel seu propi Dret Civil, sense renunciar a unificar-lo amb el del Principat de Catalunya i les Illes Balears\u00bb.\r\nFou autor de l\u2019informe jur\u00eddic sobre l\u2019Ensenyament del Valenci\u00e0, que va servir de punt d\u2019arrancada per al desenvolupament de l\u2019actual sistema educatiu valenci\u00e0 i la Llei d\u2019\u00das i Ensenyament del Valenci\u00e0, aix\u00ed com de diversos treballs doctrinals i publicacions. A m\u00e9s, fou soci fundador d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nPer una altra banda, fou guardonat amb el premi period\u00edstic Memorial Joan B. Cendr\u00f3s en la Nit de Santa Ll\u00facia de 1987 i el Premi d\u2019Actuaci\u00f3 C\u00edvica de la Fundaci\u00f3 Llu\u00eds Carulla del 2001. El 2009 va rebre el guard\u00f3 com a Miquelet d\u2019Honor que atorga anualment la Societat Coral El Micalet de Val\u00e8ncia \u00abper l\u2019activitat incansable, les publicacions com a estudi\u00f3s i divulgador del dret foral valenci\u00e0, fent possible la seua actualitzaci\u00f3 i recuperaci\u00f3 legal\u00bb.\r\nEl 2005 public\u00e0 el llibre Recuperem els Furs (Tres i Quatre). Tal com relatava en els seus escrit, el Dret Civil unificat tenia el seu origen en la configuraci\u00f3 pol\u00edtica dels Pa\u00efsos Catalans arran de la conquesta de Jaume I a mitjan segle XIII, i va ser suprimit al Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb els Decrets de Nova Planta. El 1760, mig segle despr\u00e9s de la derrota d\u2019Almansa, es reivindicaria la recuperaci\u00f3 del dret valenci\u00e0 a trav\u00e9s del Memorial de Greuges. Cinquanta anys m\u00e9s tard, en el context previ a la Constituci\u00f3 de 1812, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia va demanar la recuperaci\u00f3 del Dret Civil, que tampoc no es va concedir. A inicis del segle XX, el Partit Republic\u00e0 Federal prioritzava tamb\u00e9 aquesta demanda, a la qual se sumaren personalitats del valencianisme c\u00edvic i pol\u00edtic.\r\nUns anys m\u00e9s tard, als setanta del segle XX, la intenci\u00f3 d\u2019Enric Sol\u00e0 era la de crear consci\u00e8ncia a favor de la recuperaci\u00f3 d\u2019aquest dret amb la represa democr\u00e0tica. La Constituci\u00f3 generava certa esperan\u00e7a quan, en l\u2019article 149, tot i atorgar a l\u2019Estat la \u00abcompet\u00e8ncia exclusiva\u00bb en legislaci\u00f3 civil, obria la porta al fet que \u00ables Comunitats Aut\u00f2nomes conserven, modifiquen o desenvolupen els drets civils, forals o especials all\u00e0 on existisquen\u00bb. Hi havia, doncs una doble interpretaci\u00f3 entre els qui reclamaven la vig\u00e8ncia d\u2019aquest dret i, per tant, l\u2019oportunitat per recuperar-lo, i entre aquells que contestaven que el Dret Civil valenci\u00e0 havia desaparegut amb la Guerra de Successi\u00f3. Alhora, l\u2019Estatut valenci\u00e0 del 1982 apostava per \u00abconservar, modificar i desenvolupar un Dret Civil propi dels valencians\u00bb, oportunitat impedida per un recurs d\u2019inconstitucionalitat interposat pel govern de Felipe Gonz\u00e1lez.\r\nEl Deganat Auton\u00f2mic dels Registradors de la Propietat de la Comunitat Valenciana va fer-li al setembre de 2011 el lliurament de la Creu de Sant Raimon de Penyafort de primera classe, en reconeixement a la seua dilatada carrera professional i la defensa de la funci\u00f3 registral i de la independ\u00e8ncia de la qualificaci\u00f3. A l\u2019homenatge, celebrat en un hotel de Val\u00e8ncia, acudiren una nodrida representaci\u00f3 de registradors, familiars i amics, aix\u00ed com representants pol\u00edtics dels grups parlamentaris del PP, PSOE i Comprom\u00eds, i diverses autoritats del m\u00f3n de la cultura valenciana.\r\nVa faltar als 81 anys, ja jubilat, despr\u00e9s de quaranta anys de servei en els registres de la propietat de Bunyol, Tremp-Sort, Sogorb-Viver, l\u2019Hospitalet de Llobregat, Nules, Sueca, Gandia, Torrent i Montcada."}, {"id": 719, "name": "Lloren\u00e7", "surname": "Soler", "conjunction": "", "second_surname": "de los M\u00e1rtires", "url": "/biografies/soler-de-los-martires-llorenc", "image": "/media/biography/image/soler_de-los-martires_llorenc.jpg", "birth_date": 1936, "dead_date": 2022, "short_description": "Realitzador i director de cinema\r\nLloren\u00e7 Soler estudi\u00e0 per a ser p\u00e8rit industrial i el 1957 es trasllad\u00e0 a Barcelona. Poc de temps despr\u00e9s, retrob\u00e0\u00a0Joan Piquer i Sim\u00f3n (1934), un amic valenci\u00e0 que treballava en la publicitat cinematogr\u00e0fica i que li descobr\u00ed el cinema. Es compr\u00e0 una m\u00e0quina de 8 mm i feu un parell de documentals. Despr\u00e9s cre\u00e0 la productora Filmagen, i amb Piquer rodaren publicitat. Ja sol, el 1965 debut\u00e0 amb l\u2019enc\u00e0rrec\u00a0Pirineos de L\u00e9rida. Pallars, la Vall de Ar\u00e1n, Alta Ribagorza, un migmetratge documental escrit per\u00a0Josep Maria Espin\u00e0s que obtingu\u00e9 un primer premi estatal de films tur\u00edstics. El seg\u00fcent enc\u00e0rrec, el migmetratge\u00a0Ser\u00e1 tu tierra\u00a0(1966), no agrad\u00e0 a l\u2019Ajuntament de Barcelona, ja que tractava el tema del barraquisme i altres crues realitats, per\u00f2 la cinta desvetl\u00e0 el vessant cr\u00edtic del cineasta, aspecte que desenvolup\u00e0 al llarg de la seua posterior i abundant carrera d\u2019autor radicalment independent. Aquell mateix any 1966 es pass\u00e0 al film industrial treballant per a la productora Teletecnicine (Rafael Ballar\u00edn), per a TeleObjetivo o amb la seua petita empresa.\r\nA m\u00e9s de realitzar obres per al cinema i la televisi\u00f3 (llargmetratges i documentals), treball\u00e0 amb l\u2019experimentaci\u00f3 audiovisual (videoinstal\u00b7lacions, films experimentals). Com a director de fotografia va participar en projectes d\u2019altres directors i com a realitzador de televisi\u00f3 va intervindr\u00e9 en programes culturals en els primers anys de TV3.\r\nLloren\u00e7 Soler va comen\u00e7ar en el cinema independent dels darrers anys seixanta fent pel\u00b7l\u00edcules com, entre d\u2019altres, El largo viaje hacia la ira (1969) sobre els primers temps d\u2019uns obrers recentment emigrats a Barcelona de diverses regions d\u2019Espanya, i 52 domingos (1966) sobre les pen\u00faries d\u2019uns joves immigrants a Barcelona que, per escapar de la mis\u00e8ria, aspiraven a convertir-se en toreros.\r\nAls anys setanta es va incorporar a l\u2019anomenat cinema marginal amb pel\u00b7l\u00edcules com, entre d\u2019altres, Noticiario RNA (1970) en qu\u00e8 ironitza amb unes falses imatges del NO-DO com a vehicle d\u2019adoctrinament franquista; Sobrevivir en Mauthausen (1975) sobre els espanyols que van fer cap a aquest camp de concentraci\u00f3 nazi; Gitanos sin romancero (1976) sobre una d\u2019aquestes comunitats a Gal\u00edcia; Autopista, una navallada a nosa terra (1977) i O monte e noso (1978) sobre la lluita ve\u00efnal contra una autopista i per recuperar muntanyes apropiades per grans particulars.\r\nDe la seua llarga traject\u00f2ria posterior cal remarcar algunes produccions: Cada tarde a las cinco (1989), on s\u2019apropar\u00e0, vint anys despr\u00e9s, a aquells joves aspirants a torero en la Barcelona de la dura immigraci\u00f3; Ciudadanos bajo sospecha (1992), sobre emigrants de l\u2019\u00c0frica subsahariana a Barcelona; Francesc y Luis (1992), una hist\u00f2ria sobre dos homosexuals.\u00a0\r\nDel 1994 al 1996 realitzar\u00e0 la s\u00e8rie de tretze cap\u00edtols L\u2019oblit del passat (TV3), on es recull el deteriorament d\u2019un ampli conjunt del patrimoni cultural al voltant del Mediterrani i els seus contextos socials i pol\u00edtics.\r\nSa\u00efd (1998) ser\u00e0 el seu primer llargmetratge. \u00c9s una hist\u00f2ria de ficci\u00f3 amb evidents aspectes documentals sobre un immigrant il\u00b7legal marroqu\u00ed a Barcelona. Un altre llargmetratge que parteix d\u2019una visi\u00f3 documental \u00e9s Lola vende ca (2000); aqu\u00ed trobem la realitat dels gitanos a Barcelona concretada en la vida d\u2019una jove gitana a la gran ciutat.\r\nDel 2000 \u00e9s Francesc Boix, un fot\u00f3grafo en el infierno, retrat de la vida d\u2019aquest personatge que va aconseguir documentar amb imatges la realitat del camp de concentraci\u00f3 de Mauthausen; gr\u00e0cies a les seues fotografies van poder condemnar alguns criminals nazis en els judicis de Nuremberg.\r\nDel roig al blau (2004) fou un aplaudit documental seu sobre la situaci\u00f3 pol\u00edtica del anys setanta i huitanta a Val\u00e8ncia. A Kenia y su familia (2006) es visualitza com dues lesbianes aconsegueixen tenir un fill mitjan\u00e7ant un pare biol\u00f2gic. A La mirada de Anna (2009) fa un relat sobre Anna Turbau, la seua companya, en la seua experi\u00e8ncia fotogr\u00e0fica a la Gal\u00edcia de la Transici\u00f3. Ser Joan Fuster (2008)\u00a0i 1000 lunas (2018) s\u00f3n altres dels seus darrers treballs.\r\nCom a director cinematogr\u00e0fic t\u00e9 una filmografia de vint-i-quatre t\u00edtols de curtmetratges en 16 mm i cinc en 35 mm, treballs de col\u00b7laboraci\u00f3 amb soci\u00f2legs, urbanistes, arquitectes, psiquiatres, etc., sobre els temes m\u00e9s diversos, en especial de car\u00e0cter social, cultural i art\u00edstic.\r\nComplement\u00e0riament, dirig\u00ed cursos i\u00a0impart\u00ed seminaris sobre t\u00e8cnica i llenguatge cinematogr\u00e0fics\u00a0i televisius, i molt en particular sobre el documental, en escoles com l\u2019ESCAC o la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.\r\nLa seua traject\u00f2ria i obra fou guardonada amb el Premi Especial Cartelera Turia (2003) i el Premi Drets humans del Festival de Cinema i Drets Humans de Barcelona (2019)."}, {"id": 422, "name": "Eduard", "surname": "Soler", "conjunction": "i", "second_surname": "Estruch", "url": "/biografies/soler-estruch-eduard", "image": "/media/biography/image/soler_estruch_eduard.jpg", "birth_date": 1912, "dead_date": 1999, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nJust despr\u00e9s de n\u00e9ixer la fam\u00edlia es trasllad\u00e0 a Carcaixent. Despr\u00e9s de cursar el batxillerat a l\u2019Institut de la localitat, es trasllad\u00e0, el 1931, a Val\u00e8ncia, on va cursar Ci\u00e8ncies Exactes a la Universitat. Dos anys m\u00e9s tard, per\u00f2, abandon\u00e0 aquesta carrera i comen\u00e7\u00e0 a estudiar Arquitectura. Els anys d\u2019universitari li van permetre entrar en contacte amb la literatura de la generaci\u00f3 del 89 i dels cl\u00e0ssics castellans.\r\nLa Guerra Civil estronc\u00e0 els seus estudis. Es va veure obligat, aix\u00ed, a tornar a Carcaixent, on treball\u00e0 de professor de diverses mat\u00e8ries, per\u00f2 sempre en valenci\u00e0.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil va continuar treballant com a professor a diversos pobles de la Ribera. Posteriorment, comen\u00e7\u00e0 a treballar com a professor de matem\u00e0tiques a l\u2019Institut Rei en Jaume d\u2019Alzira, feina que conserv\u00e0 fins que es va jubilar.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 com assagista en diversos diaris i revistes com\u00a0Las Provincias,\u00a0Levante,\u00a0Sic\u00e0nia, Val\u00e8ncia Atracci\u00f3n... Signava les seves col\u00b7laboracions amb el pseud\u00f2nim de \u00abSoleriestruch\u00bb.\r\nA m\u00e9s de desenvolupar una extensa carrera com a literat, tamb\u00e9 es va dedicar a les arts, destacant en pintura i dibuix. Aix\u00ed mateix, s\u2019interess\u00e0 per la hist\u00f2ria local, convertint-se en el cronista oficial de diverses localitats valencianes. Considerava cabdal la difusi\u00f3 de la hist\u00f2ria i de la cultura valenciana a trav\u00e9s de f\u00f3rmules amenes, divulgatives.\r\nAix\u00ed doncs, despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 de diversos contes costumistes en castell\u00e0 durant els anys 1950, a partir de la d\u00e8cada seg\u00fcent destac\u00e0 com a erudit i divulgador publicant diverses monografies i assajos en aquesta. Algunes de les obres m\u00e9s reeixides van ser\u00a0Estampas biogr\u00e1ficas de la villa de Carcagente\u00a0(1950),\u00a0El territori i la comunitat d\u2019Aig\u00fces Vives\u00a0(1956),\u00a0Humor carcaixent\u00ed\u00a0(1988),\u00a0Refranyer de la Ribera\u00a0(1980) i\u00a0Llibre de la saviesa aiguada\u00a0(1986), entre moltes altres."}, {"id": 255, "name": "Enric", "surname": "Soler", "conjunction": "i", "second_surname": "Godes", "url": "/biografies/soler-godes-enric", "image": "/media/biography/image/soler_godes_enric2.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1993, "short_description": "Mestre i activista cultural\r\nFill de Santiago Soler i Soler i de Rog\u00e8lia Godes i Arolas, una fam\u00edlia acomodada de la ciutat de Castell\u00f3 de la Plana dedicada a l'ensenyament i a l'edici\u00f3, eren propiet\u00e0ris d'una llibreria i impremta al centre de la ciutat. Tant el pare com la mare havien estudiat magisteri, tot i que nom\u00e9s exercia la mare.\r\nComen\u00e7a les seues col\u00b7laboracions a la premsa als 14 anys amb articles a La Nueva Provincia\u00a0de Castell\u00f3 per a col\u00b7laborar posteriorment en importants mitjans com El Mercantil Valenciano, La Publicitat, Las Provincias, La Nostra Revista o al setmanari El Cam\u00ed.\r\nEstudia magisteri a l'Escola Normal de Tarragona, obtenint el t\u00edtol el 1921 i la pla\u00e7a de mestre dos anys despr\u00e9s.\r\nEl seu primer contacte amb el valencianisme es produeix a trav\u00e9s del seu ve\u00ed \u00c0ngel S\u00e0nchez i Gozalbo, qui l'introdueix a la Societat Catellonenca de Cultura, segurament l'entitat cultural m\u00e9s important del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i que va estar la impulsora (formalment) de les Normes de Castell\u00f3 de 1932, de les quals Enric Soler i Godes en fou un dels seus\u00a0signants.\r\nEl seu protagonisme al valencianisme de l'\u00e8poca no es redueix a la Castellonenca; durant aquests mateixos anys particip\u00e0 com a redactor i caricaturista a les revistes valencianistes\u00a0El Cam\u00ed, El Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0o a la revista fallera\u00a0Pensat i Fet.\r\nLa seua tasca valencianitzadora en el m\u00f3n de l'ensenyament va ser capdal; aix\u00ed, i seguint C\u00e9lestin Freinet, mant\u00e9 que la llengua de l'escola no pot ser altra que la del pa\u00eds i la de la fam\u00edlia, \u00e9s a dir, el valenci\u00e0. En aquest sentit, i ja el 1933, en el marc de la Segona Setmana Cultural Valencianista organitzada pel Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista d\u00f3na una confer\u00e8ncia titulada \"Questi\u00f3 de principis sobre el xoc que patix el xiquet en haver d'estudiar en una llengua (castell\u00e0) que li \u00e9s aliena\". Durant les mateixes jornades llan\u00e7a una proposta anomenada \"Necessitat d'una Associaci\u00f3 de Mestres Valencianistes\".\r\nUn any abans, per\u00f2, ja havia comen\u00e7at a treballar en aquest sentit juntament amb Carles Salvador; aix\u00ed, el setembre de 1932 i des de les p\u00e0gines d'El Cam\u00ed, llancen un manifest titulat \"Atenci\u00f3, mestres valencians!\" on fan una crida als mestres per tal que s'integren en una entitat que tinga per objectiu la valencianitzaci\u00f3 de l'escola.\r\nAix\u00ed, dos anys despr\u00e9s, el 7 de febrer de 1934, naix l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana a partir de la proposta que havia fet Carles Salvador ja el 1921 a imatge de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Catalana. Comptar\u00e0 amb la participaci\u00f3 d'importants valencianistes com Enric Valor, Emili Be\u00fct o Gaet\u00e0 Huguet.\u00a0Alhora, va ser membre de l'Associaci\u00f3 de Mestres Valencians que presidia Empar Navarro.\r\nDurant la Guerra Civil continua la seua tasca pedag\u00f2gica, per\u00f2 a la fi del conflicte, el 7 de febrer de 1939, es sotm\u00e9s a un consell de guerra que l'absol per\u00f2 el sanciona apartant-lo durant dos anys de la seua feina com a mestre i el traslladar\u00e0 durant cinc anys fora de la prov\u00edncia de Castell\u00f3. Possiblement l'abs\u00e8ncia d'una sanci\u00f3 major siga gr\u00e0cies a que a la comissi\u00f3 castellonenca de depuraci\u00f3 hi havia dos vells coneguts membres de la Societat Castellonenca de Cultura: Llu\u00eds Revest i Joan Manuel Borr\u00e0s i Jarque.\r\nAix\u00ed, an\u00e0 durant aquests anys a Cant\u00e0bria on estudia la correspond\u00e8ncia creuada entre Teodor Llorente i Men\u00e9ndez Pelayo. El 1945 pogu\u00e9 tornar al Pa\u00eds Valenci\u00e0, obtenint la pla\u00e7a de mestre a Benifai\u00f3 i el 1949 ajuda a engegar la secci\u00f3 filol\u00f2gica de Lo Rat Penat junt a Carles Salvador, organitzant els primers cursos de llengua catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0 de la postguerra.\u00a0Alhora que impulsa la t\u00edmida represa de l'ensenyament del valenci\u00e0, durant el franquisme escrigu\u00e9 diversos treballs amb un punt en com\u00fa, la recuperaci\u00f3 de la hist\u00f2ria dels valencians, aix\u00ed, trobem Valencians a M\u00e8xic\u00a0(1953), Els primers peri\u00f3dics valencians\u00a0(1960) o la Cr\u00f3nica del Primer Congr\u00e9s d'Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00a0al 1971.\r\nEl 1990 va ser membre fundador i primer president de l'Associaci\u00f3 d'Estudis Fallers, en reconeixement a la seua tasca en l'estudi del m\u00f3n faller.\u00a0Un any abans comen\u00e7a a arribar-li el reconeixement de la societat valenciana amb l'entrega del Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de la ciutat de Val\u00e8ncia.\u00a0Finalment el 1992 li va ser entregada la Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana i el 1999 es va crear la C\u00e0tedra Soler i Godes a la Universitat Jaume I de Castell\u00f3, amb participaci\u00f3 de l'Ajuntament de Castell\u00f3 i de la Diputaci\u00f3."}, {"id": 681, "name": "Salvador", "surname": "Soler", "conjunction": "", "second_surname": "Soler", "url": "/biografies/soler-soler-salvador", "image": "/media/biography/image/soler_soler_salvador.jpg", "birth_date": 1906, "dead_date": 1986, "short_description": "Poeta i dramaturg\r\nLa seua vocaci\u00f3 liter\u00e0ria es forj\u00e0 al si de Lo Rat Penat, a Val\u00e8ncia, a l\u2019ombra de tres figures importants que l\u2019orientaren i l\u2019encoratjaren a escriure: el clergue \u00c0lvar Marzal, m\u00fasic i folklorista, pais\u00e0 seu; Llu\u00eds Fullana, ling\u00fcista, i Estanislau Alberola, versador popular i dramaturg, amb qui form\u00e0 un duo en diversos recitals de poesia que, pel simple fet d\u2019incorporar la llengua aut\u00f2ctona, esdevenien actes reivindicatius de valencianitat.\r\nInser\u00ed versos en Germania (1925-1926), la revista de les joventuts ratpenatistes, i despr\u00e9s continu\u00e0 prol\u00edficament en la premsa de Gandia, Bayr\u00e9n i Revista de Gand\u00eda, i d\u2019Oliva, Patria Chica. L\u2019any 1928 public\u00e0, en castell\u00e0, el poemari Hojarasca, que en recull la producci\u00f3 de joventut, encap\u00e7alat per una carta-pr\u00f2leg d\u2019Alberola.\r\nL\u2019any 1931 es cas\u00e0 i al seg\u00fcent tingu\u00e9 un fill. Entr\u00e0 a treballar d\u2019oficial en l\u2019Ajuntament d\u2019Oliva i la seua vida qued\u00e0 lligada absolutament al terrer nadiu. Ara b\u00e9, malgrat la llunyania de la capital, preparava a consci\u00e8ncia cada nova convocat\u00f2ria del Jocs Florals de Val\u00e8ncia, que constitu\u00efen el seu horitz\u00f3 literari. Habitualment escollia temes amorosos, escenes familiars, paisatgisme, poesia religiosa i patri\u00f2tica amb la doble fidelitat valenciana-espanyola, d\u2019escassa originalitat i regust llorent\u00ed. El 1932 hi aconsegu\u00ed la viola d\u2019or amb el poema \u201c\u00a1Mulier da mihi bibere!\u201d, basat en l\u2019estampa b\u00edblica de l\u2019encontre entre Jes\u00fas i la samaritana. A m\u00e9s, li fou concedit un altre guard\u00f3 pel treball presentat en l\u2019apartat de \u201cContes i rondalles\u201d.\r\nDurant la postguerra es limit\u00e0 a petites col\u00b7laboracions en llibres de festes i d\u2019altres activitats culturals locals, com la d\u2019escriure la lletra d\u2019algunes composicions musicals de l\u2019organista \u00c0lvar Marzal o elaborar els versos per a l\u2019explicaci\u00f3 de les falles d\u2019Oliva, interessants tant pel valor sociol\u00f2gic com per la seua graciosa amenitat. Ja durant la transici\u00f3 a la democr\u00e0cia public\u00e0 en 1979 el llibre Poes\u00eda (Coplas-Coples), que recopil\u00e0 la seua producci\u00f3 dins aquest camp tan lligat a la literatura popular, que ja conre\u00e0 el seu mestre Alberola, i accept\u00e0 agosaradament el desencertat enc\u00e0rrec de l\u2019Ajuntament d\u2019efectuar la versi\u00f3 valenciana d\u2019un volum d\u2019hist\u00f2ria local, a c\u00e0rrec de diferents autors, que s\u2019havia publicat i concebut en castell\u00e0. La seua traducci\u00f3 aparegu\u00e9 amb el t\u00edtol d\u2019Iniciaci\u00f3 a la hist\u00f2ria d\u2019Oliva (1978).\r\nLa seua darrera obra fou un poema religi\u00f3s, musicat per Josep Climent, per a la cerim\u00f2nia del Desclavament que se celebra el Divendres Sant a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria la Major d\u2019Oliva. S\u2019estren\u00e0 el 17 d\u2019abril de 1987 com un acte commemoratiu del II centenari del temple.\r\nTot i que fou conegut com a poeta entre els seus conciutadans, la seua producci\u00f3 liter\u00e0ria m\u00e9s interessant fou la teatral. Estren\u00e0 a Val\u00e8ncia dues obres escrites en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Estanislau Alberola. La primera, la com\u00e8dia en un acte i en vers, \u00a1Al qu\u2019es burla...!, representada al Teatre Modern el 30 de mar\u00e7 de 1929, obtingu\u00e9 un bon \u00e8xit, segurament per la popularitat i l\u2019alta consideraci\u00f3 de qu\u00e8 gaudia Alberola, per\u00f2 cal dir que \u00e9s bastant fluixa, a m\u00e9s d\u2019inversemblant i plena de r\u00e0ncia moralitat. S\u2019edit\u00e0 en la col\u00b7lecci\u00f3 Nostre Teatro (18-VII-1931). Fou l\u2019\u00fanica de la seua producci\u00f3 que pass\u00e0 per la impremta. Era el bateig teatral de Soler, si b\u00e9 no la primera obra que escrivia. Un sainet seu en un acte i en vers, titulat Noblea valenciana, ja havia guanyat l\u2019acc\u00e8ssit al premi d\u2019obres esc\u00e8niques en una convocat\u00f2ria anterior dels Jocs Florals de Val\u00e8ncia. El premi no s\u2019adjudic\u00e0.\r\nLa seg\u00fcent obra que emprengu\u00e9 en cooperaci\u00f3 amb Alberola fou L\u2019Hostal del Pi, com\u00e8dia en dos actes i en vers, bastant ambiciosa, per\u00f2 que dins el corpus teatral del poeta de Quatretonda era repetitiva, ja que seguia els mateixos esquemes del que possiblement fou el seu \u00e8xit m\u00e9s sonat, Terres secanes. B\u00e0sicament reincideix en l\u2019ant\u00edtesi entre el m\u00f3n rural \u2013sin\u00f3nim de fermesa, honradesa i valor\u2013 i l\u2019ambient urb\u00e0 i els personatges que en provenen, caracteritzats per la seua conducta enganyosa i innoble. L\u2019obra no fou editada, potser perqu\u00e8 l\u2019estrena coincid\u00ed amb l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 desaparegu\u00e9 Teatro Valensi\u00e1. Es represent\u00e0 per primera vegada el 16 de juny de 1929 al Teatre Modern, i constitu\u00ed un considerable \u00e8xit econ\u00f2mic i art\u00edstic. Una digna cloenda per a un local que aquell mateix dia tanc\u00e0 les portes definitivament i comen\u00e7\u00e0 a ser enderrocat per exig\u00e8ncies de l\u2019eixample de la baixada de Sant Francesc.\r\nEncara escriviren conjuntament una altra obra que arrib\u00e0 a ser assajada, per\u00f2 no duta a l\u2019escena, en el mateix coliseu. Una com\u00e8dia en dos actes d\u2019una gran for\u00e7a dram\u00e0tica: Per una mir\u00e1. El tema que desenvolupa \u00e9s l\u2019efecte de la murmuraci\u00f3 en un poble menut, vici aut\u00e8nticament capa\u00e7 de destrossar les vides dels perjudicats.\r\nUna vegada establit familiarment i professionalment a Oliva, el seu vessant teatral es limit\u00e0 a la representaci\u00f3 de les seues obres per un grup d\u2019aficionats del poble, que ell mateix dirigia. Aix\u00ed, escenificaren l\u2019esmentada Noblea valenciana, i les com\u00e8dies dram\u00e0tiques \u00a1Qu\u00e9 llarc... qu\u00e9 curt, es un dia...! i Carn i espirit. Les dues darreres tenen com a virtut essencial el fet de cercar la f\u00f3rmula del quasi inexistent drama burg\u00e9s, renunciant a la rialla f\u00e0cil i tamb\u00e9 al ruralisme, per\u00f2 insistint en els sentiments i els conflictes passionals que pogueren commoure el p\u00fablic.\r\nNo sabem si s\u2019arribaren a estrenar dos sainets en un acte: Sens\u2019amor lliure (1932), que tractava el tema de la llibertat responsable en temps de la Rep\u00fablica, que volia llunyana d\u2019extremismes i revolucions; i \u00bfEs el castic un premi...?, on presenta el drama de les mares fadrines, en aquest cas una jove invident for\u00e7ada sexualment.\r\nLa producci\u00f3 teatral de Soler fou un intent frustrat de renovaci\u00f3 del teatre valenci\u00e0 que no arrib\u00e0 a quallar per la crisi general que patia, per l\u2019allunyament de la capital i pel fet de romandre in\u00e8dita en la seua millor part."}, {"id": 358, "name": "Brauli", "surname": "Solsona", "conjunction": "i", "second_surname": "Ronda", "url": "/biografies/solsona-ronda-brauli", "image": "/media/biography/image/solsona_ronda_brauli2.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1981, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nNascut a Val\u00e8ncia, de ben jove, el 1910, es trasllad\u00e0 a Barcelona on va ser redactor de El Progreso, El Dia Gr\u00e0fico i El Noticiero Universal. A La Publicidad va ser company de redacci\u00f3 d'Andreu Nin i Joan Comorera. Tamb\u00e9 va ser corresponsal de diaris de Madrid i Val\u00e8ncia.\r\nQuan era a la seua ciutat, es reunia a la penya de la Casa de la Democr\u00e0cia, amb Carles Espl\u00e0, Juli Just, els germans \u00c0lvar i Joan Baptista Pascual-Leone i els Malboysson, alguns dels joves blasquistes, militants com ell del PURA, que en aquells anys es distanciaven del partit dominat pel jacobinisme cada cop m\u00e9s reaccionari d'Azzati, per tal d'acostar-se a postures m\u00e9s d'esquerres i valencianistes.\r\nEn una \u00e8poca on la vida cultural i pol\u00edtica es teixien al voltant d'una taula de caf\u00e8, va formar part d'algunes de les m\u00e9s destacades, com la que compartia amb Miquel Duran i Tortajada i Jacint Maria Mustieles, del grup de valencianistes que vivien a Barcelona i es reunien a la tert\u00falia del Caf\u00e8 Continental. Tamb\u00e9 va ser contertuli\u00e0 de Santiago Rusi\u00f1ol i Pompeu Gener al caf\u00e8 Lyon d'Or, a Barcelona.\r\nProvinent del PURA blasquista, a Barcelona s'afili\u00e0 al Partit Radical Socialista. Als anys 1920 era un dels col\u00b7laboradors republicans radicals de la Uni\u00f3 de Rabassaires, on conegu\u00e9 a Llu\u00eds Companys.\r\nProclamada la Rep\u00fablica en 1931, va ser secretari adjunt de Companys al Govern Civil de Barcelona. Des d'aquesta secretaria es va encarregar de revisar l'anomenat \u00abFitxer Lasarte\u00bb. Es tractava dels fitxers de l'anomenat \u00abterrorisme blanc\u00bb, elaborats des de 1910 fins a la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, en col\u00b7laboraci\u00f3 entre la patronal i el Govern Civil mon\u00e0rquic de Barcelona, i que contenien les dades de sindicalistes i obrers en general als que pretenien controlar o eliminar. Porta el nom del capit\u00e0 de l'ex\u00e8rcit en casa de qui es van trobar els arxius i nombrosa documentaci\u00f3. Es van publicar parcialment al diari L'Opini\u00f3, de Barcelona. La investigaci\u00f3 va continuar amb Carles Espl\u00e0 de governador civil \u2014de qui Solsona va ser el secretari particular al Govern\u2014, amb el nomenament d'un jutge especial per a instruir el cas, que inclo\u00efa l'assassinat de Francesc Layret.\r\nDe la secretaria del Govern Civil de Barcelona va passar a ser nomenat ell mateix com a governador: del 17 de novembre de 1931 al 1 juny de 1932 ocup\u00e0 el Govern Civil de Burgos, i del 9 de juny de 1932 al 14 de maig de 1933, \u00a0el Govern Civil de Huelva. A Huelva va protagonitzar la detenci\u00f3 del General Sanjurjo quan fugia cap a Portugal, el 12 d'agost de 1932, despr\u00e9s del frac\u00e0s de la \u00abSanjurjada\u00bb, i la posterior investigaci\u00f3 dels fets per una comissi\u00f3 multipartidista que ell mateix va crear. Posteriorment, va ser Governador Civil d'Alacant, del 14 de maig al 14 de novembre de 1933. Aquestes tres experi\u00e8ncies van ser reflexades per ell mateix a El se\u00f1or gobernador. Reportage anecd\u00f3tico a trav\u00e9s de tres gobiernos civiles.\r\nLa seua traject\u00f2ria pol\u00edtica no s'atura, tanmateix, amb el naufragi dels radical-socialistes posterior al Bienni negre. Aix\u00ed, en constituir-se el 1935 el Partit Republic\u00e0 d'Esquerra, mitjan\u00e7ant la fusi\u00f3 dels partits Esquerra Nacional a Catalunya (l'antic Partit Catal\u00e0 d'Acci\u00f3 Republicana) i la secci\u00f3 catalana del Partit Republic\u00e0 Radical Socialista, pass\u00e0 a militar en aquest partit, formant part del seu Comit\u00e8 Executiu conjuntament amb Faust\u00ed Ballv\u00e9 i Eduard Albors, provinents del Partit Catal\u00e0 d'Acci\u00f3 Republicana, i Ramon Noguer i Ramon Nogu\u00e9s, que com el mateix Solsona provenien del Partit Radical-Socialista. El Partit Republic\u00e0 d'Esquerra era, de fet, el nom que a Catalunya prenia Izquierda Republicana, el partit liderat per Manuel Aza\u00f1a.\r\nEl febrer de 1936, Aza\u00f1a el nomen\u00e0 governador civil de Val\u00e8ncia, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins el 5 agost de 1936. Era, per tant, governador quan es produ\u00ed el cop d'estat feixista. A Val\u00e8ncia, des de l'11 de juliol hi havia indicis, amb l'ocupaci\u00f3 durant unes hores de la emissora de R\u00e0dio Val\u00e8ncia per un grup de falangistes, i els primers enfrontaments d'aquests i membres de la Derecha Regional Valenciana amb anarquistes i comunistes pels carrers. Solsona, com a representant del govern, i el governador militar, Fernando Mart\u00ednez-Monje, intentaren calmar la situaci\u00f3, sense copsar l'abast del que es preparava. El 18 de juliol, arribada la noticia del cop d'estat, es constitu\u00ed un Comit\u00e8 de Executiu Popular, que en bona mesura suplant\u00e0 les funcions del governador civil.\u00a0Es resist\u00ed a donar armes al Comit\u00e8, per\u00f2 fou desbordat pels esdeveniments. L'arribada d'una Junta delegada del govern de Madrid for\u00e7\u00e0 la dissoluci\u00f3 del comit\u00e8 el 23 de juliol, amb el suport de Izquierda Republicana i el PCE. La vaga general que s'havia convocat el 19 de juliol es don\u00e0 per acabada el 27 de juliol, per ordre de la CNT i UGT. Un cop tranquil\u00b7litzada la situaci\u00f3, es produ\u00ed el canvi de governador civil i militar.\r\nDurant la Guerra Civil ingress\u00e0 al Ministeri d'Estat i fou nomenat secretari d'ambaixada i encarregat de negocis a l'Equador, c\u00e0rrec que no arrib\u00e0 a ocupar.\r\nEl 1939, a la fi de la Guerra Civil, s'exili\u00e0 a Fran\u00e7a. Visqu\u00e9 a Valras-Plage (H\u00e9rault) i a Par\u00eds, on va treballar de corresponsal per a diverses publicacions, entre les quals El Noticiero Universal de Barcelona, amb el pseud\u00f2nim de \u00abJ. Rosal\u00bb, i de comentarista de l'actualitat pol\u00edtica i cultural francesa per a diversos peri\u00f2dics sud-americans. Tamb\u00e9 va escriure a la revista Cine Mundial, editada a Nova York en castell\u00e0, publicant-hi articles sobre cinema franc\u00e8s.\r\nEn catal\u00e0 va publicar a Senyera, la revista dels valencians a M\u00e8xic, i a les catalanes Vincle i Pont Blau. Lligat a l'exili catal\u00e0 a Fran\u00e7a, amic de Carles Riba i Josep Tarradellas entre d'altres, va estar tamb\u00e9 en contacte amb aquells que arribaven en plena postguerra, com el jove Josep Palau i Fabre, que als anys 1950 li va fer d'ajudant en la seua tasca period\u00edstica.\r\nEl 1970 va publicar a Proa un volum de mem\u00f2ries, Evocaciones pol\u00edticas i period\u00edsticas, escrit a inst\u00e0ncies de Carles Espl\u00e0 i Josep Tarradellas, i prologat per Josep Maria Pi i Sunyer."}, {"id": 797, "name": "Francesc", "surname": "Soriano", "conjunction": "", "second_surname": "Bueso", "url": "/biografies/soriano-bueso-francesc", "image": "/media/biography/image/soriano_bueso_francesc.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1986, "short_description": "Perit industrial, impressor, editor, dirigent pol\u00edtic, cronista, periodista i activista cultural\r\nNascut al si d\u2019una fam\u00edlia humil de Vinalesa, a l\u2019Horta Nord, Francesc Soriano Bueso va jugar un paper important en la protecci\u00f3 del valenci\u00e0 durant els dif\u00edcils anys de la postguerra gr\u00e0cies al seu c\u00e0rrec d\u2019administrador gerent del diaris del Movimiento, Levante i Jornada. Cat\u00f2lic fervent des de ben jove, es va vincular al valencianisme de dretes en un temps de profunda divisi\u00f3 al si del nacionalisme valenci\u00e0, tot i que aix\u00f2 no li va impedir de relacionar-se amb les principals figures del nacionalisme arreu dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nSoriano va gaudir d\u2019una enorme reputaci\u00f3 i reconeixement p\u00fablic fins que un controvertit afer econ\u00f2mic el va dur a la pres\u00f3 a finals dels anys seixanta junt amb els seus amics Josep i Enric Valor. D\u2019aleshores en\u00e7\u00e0, va caure en l\u2019ostracisme p\u00fablic i, fins i tot, alguns membres de la seua fam\u00edlia li van girar l\u2019esquena.\r\nEl seu pare, Francesc Soriano Ferriols, era empleat, i la seua mare, Mercedes Bueso Navarro, mestressa de casa. La fam\u00edlia vivia al carrer Major de la xicoteta poblaci\u00f3 de l\u2019Horta Nord si m\u00e9s no quan va n\u00e0ixer Francesc, el tercer fill i el m\u00e9s menut del matrimoni. Els seus germans van ser Vicente, Mercedes \u2013mestra d\u2019escola depurada durant del franquisme\u2013 i Ezequiel. Soriano va tenir cura del darrer durant una malaltia fins a la seua mort. La relaci\u00f3 amb els seus germans, la seua mare i els seus cosins de Vinalesa sempre va ser molt propera. Probablement va estudiar als Maristes de Val\u00e8ncia i, posteriorment, en la mateixa ciutat, peritatge industrial.\r\nFou un dels principals impulsors d\u2019Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana (ANV), fundada el 6 d\u2019agost de 1933 per cobrir \u2013segons resa el seu manifest fundacional\u2013 la manca d\u2019una entitat nacionalista \u201cfrancament de dreta\u201d dins dels moviment valencianista en un context de crisi pol\u00edtica i divisi\u00f3 entre esquerres i dretes dins del mateix valencianisme. ANV procedia de l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista de la Dreta que reunia els joves nacionalistes de la Derecha Regional Valenciana. Aquella formaci\u00f3, en qu\u00e8 militen Xavier Casp, Miquel Adlert, l\u2019exc\u00e8ntric escultor Josep Maria Bayarri, Antoni Senent Mic\u00f3, Ricard Sanmart\u00edn, Robert Mor\u00f2der o Josep San\u00e7 i Moya, es definia com a cristiana, reivindicava el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i tenia com a referents pol\u00edtics el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica de Catalunya (UDC) de Manuel Carrasco i Formiguera.\r\nLa primera aparici\u00f3 p\u00fablica d\u2019aquest partit t\u00e9 lloc el 8 d\u2019octubre de 1933 en el marc de les Jornades de la Renaixen\u00e7a organitzades per Lo Rat Penat, entitat de qu\u00e8 Soriano Bueso tamb\u00e9 formava part. L\u2019ANV s\u2019adhereix als actes ja que igual que el m\u00edtic Francesc de Vinatea vol fer prevaldre els drets del Pa\u00eds Valenci\u00e0 davant de qualsevol poder ali\u00e8. Alhora fa una crida a tots els valencians per a unir-se als actes i lluitar aix\u00ed \u201cper la llibertat de la nostra p\u00e0tria oprimida\u201d. Els membres de la formaci\u00f3 van aprofitar tamb\u00e9 aquell dia per a beneir la seua senyera coronada a l\u2019esplanada del Monestir del Puig, un dels s\u00edmbols m\u00e9s importants vinculats al naixement del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nVal a dir que l\u2019ANV combinava les seues demostracions p\u00fabliques de car\u00e0cter religi\u00f3s amb un activisme civil remarcable. Una de les seues primeres campanyes ser\u00e0 la petici\u00f3 de restabliment de la c\u00e0tedra de valenci\u00e0 de la Universitat, la qual havia estat suprimida per Primo de Rivera.\r\nEl 1934, la nova formaci\u00f3 va fundar el seu propi peri\u00f2dic, Acci\u00f3, un \u201csetmanal al servici de la P\u00e0tria Valenciana\u201d, dirigit per Soriano que poc abans havia participat en la Federaci\u00f3 de Joves Cristians de Catalunya, un moviment promogut el 1931 per Albert Bonet i Marrugat a imitaci\u00f3 dels sokols txecs. Bonet va impulsar la Federaci\u00f3 despr\u00e9s de publicar a El Mat\u00ed l\u2019article \u201cUn viatge de cara els joves\u201d. En aquesta publicaci\u00f3 cat\u00f2lica, promoguda i dirigida per Josep Maria Capdevila i Balanz\u00f3 i Josep Maria Junoy i Muns, va col\u00b7laborar tamb\u00e9 Soriano com a corresponsal, almenys en 1936. Tot plegat, Acci\u00f3, segons explica Agust\u00ed Colomer Ferr\u00e1ndiz (2007),volia correspondre\u2019s tant a El Mat\u00ed com al diari Euzkadi del PNB.\r\nColomer ha definit ANV com una \u201corganitzaci\u00f3 ben informada i, alhora, generadora de not\u00edcies i informaci\u00f3. L\u2019acci\u00f3 propagand\u00edstica no es limitava a l\u2019edici\u00f3 del seu propi setmanari sin\u00f3 que comprenia tamb\u00e9 altres fonts: l\u2019editorial, la x\u00e0rcia de publicacions comarcals a la qual es prove\u00efa d\u2019articles en valenci\u00e0; les col\u00b7laboracions a diaris de tot l\u2019Estat i de l\u2019estranger per a donar a con\u00e8ixer la realitat nacional valenciana...\u201d. D\u2019altra banda, l\u2019historiador constata que Soriano, aix\u00ed com els tamb\u00e9 militants d\u2019ANV Esteve Vict\u00f2ria, Sanmart\u00edn o Bayarri \u201cs\u00f3n referents clau en la premsa valenciana del segle XX\u201d.\r\nUn altre vincle de l\u2019activista de Vinalesa amb el nacionalisme catal\u00e0, a m\u00e9s de la seua relaci\u00f3 amb El Mat\u00ed, \u00e9s amb l\u2019editor de Barcino i activista Josep Maria Casacuberta, relaci\u00f3 que ha estudiat el doctor Faust Ripoll de la Universitat d\u2019Alacant. Casacuberta, interessat per tot el que passa al pa\u00eds, se n\u2019assabentar\u00e0 en bona part a trav\u00e9s de Soriano i de Nicolau Primitiu, els seus dos principals interlocutors valencians. La relaci\u00f3 ser\u00e0 molt estreta, amb visites fins i tot molt significatives com la que fa Casacuberta el 25 de novembre de 1935 a la seu de l\u2019ANV al carrer dels Cavallers de Val\u00e8ncia acompanyant Pompeu Fabra i els membres de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans (IEC) Ramon Aramon i Joan Coromines.\r\nAmb l\u2019esclat de la guerra, Soriano Bueso, at\u00e8s el seu catolicisme militant, \u00e9s jutjat pel Tribunal Popular i condemnat a pres\u00f3 per un delicte de rebel\u00b7li\u00f3 des del 8 de setembre de 1936 fins al 24 de febrer de 1937. A la pres\u00f3, una de les persones que anir\u00e0 sovint a visitar-lo ser\u00e0 el patrici i valencianista Nicolau Primitiu.\r\nEn acabar la guerra, entra a l\u2019ex\u00e8rcit com a tinent d\u2019enginyers assimilat, un rang que es donava a militars republicans o professionals els coneixements dels quals podien aprofitar-se per a la reconstrucci\u00f3 de l\u2019ex\u00e8rcit franquista.\r\nProfessionalment, despr\u00e9s de la guerra, va tenir dues activitats principals. D\u2019una banda, des de 1940 i fins 1976, fou el propietari de la impremta Successors de Vives Mora. De l\u2019altra, va ser gerent dels dos diaris del Movimiento a Val\u00e8ncia, Levante i Jornada.\r\nLa impremta de Soriano, tal com ha explicat l\u2019historiador \u00d2scar P\u00e9rez Silvestre, es dedicava b\u00e0sicament a la impressi\u00f3 d\u2019obres institucionals i d\u2019editorials. Durant els seus anys d\u2019activitat va arribar a imprimir 110 t\u00edtols en valenci\u00e0 dels quals nom\u00e9s, i per iniciativa empresarial pr\u00f2pia, quatre de prosa de creaci\u00f3. Cal destacar-ne d\u2019aquests darrers, L\u2019ambici\u00f3 d\u2019Aleix (1960) d\u2019Enric Valor i Conjugaci\u00f3 en primera persona (1969) de Carmelina S\u00e1nchez Cutillas. Tamb\u00e9, Un m\u00f3n per a infants (1959), de Joan Fuster amb il\u00b7lustracions d\u2019Andreu Alfaro. Aquest llibre, una selecci\u00f3 de lectures per a xiquets, anticipava l\u2019anhel de Fuster i del valencianisme per la recuperaci\u00f3 de la llengua del pa\u00eds a les escoles com un primer pas al seu ple \u00fas p\u00fablic despr\u00e9s de segles de marginaci\u00f3 i de persecucions.\r\nCom a gerent dels diaris del Movimiento, Soriano va estar al darrere del suplement setmanal del Levante durant la segona meitat dels anys cinquanta, titulat \u201cValencia, suplemento dedicado a sus hombres, su historia y sus tierras\u201d. Tal com ha recordat l\u2019advocat i exdirigent pol\u00edtic Vicent \u00c0lvarez, \u201ceren sols quatre fulls, per\u00f2, aquest suplement don\u00e0 acollida a un ampli ventall d\u2019opinions, unes en la l\u00ednia tradicional i altres identificades m\u00e9s amb la represa valencianista que havia fet irrupci\u00f3. Aix\u00ed, per exemple, coincidien papers d\u2019Alcayde Villar, Almela i Vives, Enrique Brines i Antoni Igual \u00dabeda amb altres de Fuster, Enric Valor o Sanchis Guarner\u201d. El suplement, a m\u00e9s, s\u2019obr\u00ed a les col\u00b7laboracions de joves com el mateix \u00c0lvarez o de personalitats del m\u00f3n de la cultura com el ceramista Manuel Gonz\u00e1lez Mart\u00ed. Entre els molts n\u00fameros especials del suplement podr\u00edem destacar el del 27 de febrer de 1959 dedicat a Ausi\u00e0s March en el V centenari de la seua mort, en qu\u00e8 van escriure Joan Fuster, Pere Bohigas, Mart\u00ed de Riquer, Joaquim Molas i Luis Fullana. Val a dir que Joan Fuster hi escriuria entre 1952 i 1962 al voltant de 500 articles en el diari Levante, la meitat dels quals en el suplement engegat per Soriano. Els articles de l\u2019assagista de Sueca anaven dedicats a personatges com sant Vicent Ferrer, sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, o a curiositats hist\u00f2riques, culturals o liter\u00e0ries.[1]\r\nA finals dels 40, Soriano va mantenir els contactes amb Catalunya, alguns de molt significatius com el que va tenir amb l\u2019Esbart Verdaguer vinculat a l\u2019Orfe\u00f3 Catal\u00e0. L\u2019impressor, de fet, era amic tamb\u00e9 de Llu\u00eds Millet, el principal impulsor d\u2019aquesta entitat musical. Soriano va jugar tamb\u00e9 un paper molt important en el viatge organitzat per Lo Rat Penat a l\u2019Alguer el 20 d\u2019octubre de 1963, amb l\u2019objectiu de lliurar a la ciutat una imatge de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats a fi de substituir la que va ser destru\u00efda el 1943 durant el brutal bombardeig aliat de la ciutat catalano-sarda. L\u2019estiu de 1960 ja havia tingut lloc el conegut com \u201cViatge del Retrobament\u201d organitzat pel catalanista Pere Catal\u00e0 i Roca. Aquell estiu feien cap a l\u2019Alguer 141 persones procedents de tots els Pa\u00efsos Catalans. El viatge, molt vigilat pel r\u00e8gim franquista, tenia com a objectiu recuperar la relaci\u00f3 cultural amb el reducte catal\u00e0 de Sardenya. Revestit de visita cultural i religiosa, els creueristes van dur una imatge de la Mare de D\u00e9u de Montserrat que encara es pot veure avui a la catedral d\u2019aquella ciutat. Tot plegat, la visita va suposar segons l\u2019historiador alguer\u00e9s Marcel A. Farinelli una aut\u00e8ntica represa de relacions entre els algueresos i els catalans continentals. En el cas del viatge valenci\u00e0 de 1963, Farinelli explica que \u201cnaturalment es volia tamb\u00e9 competir, des d\u2019uns sectors que no s\u2019oposaven al r\u00e8gim, amb la iniciativa catalana per no deixar el monopoli de les relacions amb l\u2019illa sarda en mans antifranquistes\u201d.\r\nL\u2019edici\u00f3 de\u00a0La Vanguardia Espa\u00f1ola\u00a0de 19 d\u2019octubre de 1963 es va fer ress\u00f2 de la visita valenciana, en qu\u00e8 tamb\u00e9 va participar la Casa de Val\u00e8ncia de Barcelona en uns termes que aparentment confirmen les intencions referides per Farinelli.\u00a0\u201cAlguer, \u2013podem llegir al diari barcelon\u00ed\u2013 ciudad privilegiada de la isla de Cerde\u00f1a, conserva su ascendencia valenciana desde que en tiempos del rey Pedro \u2018El Cerimonioso\u2019, la ciudad, de gran importancia estrat\u00e9gica, fue repoblada por valencianos, catalanes, mallorquines y aragoneses. Gran n\u00famero de nobles valencianos participaron en la ocupaci\u00f3n de Cerde\u00f1a y a\u00fan hoy buena parte de la nobleza lleva apellidos valencianos y t\u00edtulos sardos los ostentan familias valencianas. Pero los valencianos no s\u00f3lo llevaron a L\u2019Alguer soldados, pertrechos de guerra y vitualles; llevaron agricultores y sederos, se renov\u00f3 el campo, per\u00f2 sobre todo, se entroniz\u00f3 la Virgen de los Desamparados, que recib\u00eda culto en la Iglesia del Hospital y contaba con infinidad de devotos\u201d.\u00a0\r\nAmb tot, cal dir, que l\u2019inter\u00e8s de Soriano amb l\u2019Alguer era sincer. De fet, havia estat amb Ricard Sanmart\u00edn \u2013que va escriure per a l\u2019ocasi\u00f3 el poemari Resson\u00e0ncies de l\u2019Alguer amb un pr\u00f2leg seu\u2013 la delegaci\u00f3 valenciana del viatge del \u201cRetrobament\u201d de 1960. Soriano i Sanmart\u00edn van dur una senyera i una imatge de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats en miniatura. La participaci\u00f3 de Soriano en els actes de l\u2019Alguer de 1960 va ser entusiasta. D\u2019aquell viatge quedaria una amistat fruct\u00edfera amb el general Rafael Catardi o amb el poeta Pascual Scanu, entre molts d\u2019altres. El primer havia estat el fundador i president del Centre d\u2019Estudis Algueresos (CEA), mentre que Scanu va ser un reconegut pedagog i eminent poeta. Cal ressenyar que el juliol de 1962, un any abans fins i tot de la visita dels valencians a la ciutat catalana de Sardenya, Catardi havia estat el mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a Val\u00e8ncia. El militar va venir acompanyat de l\u2019aleshores president del CEA, Antoni Simon Mossa, arquitecte, pol\u00edtic, escriptor i fil\u00f2leg. Sense dubte, la intervenci\u00f3 de Soriano Bueso en aquesta visita degu\u00e9 ser decisiva. A m\u00e9s, cal assenyalar tamb\u00e9 que a resultes de l\u2019organitzaci\u00f3 del \u201cRetrobament\u201d, va ser possible que 18 algueresos estudiaren per primera vegada en catal\u00e0 en els cursos que oferia Lo Rat Penat, als quals Soriano estava vinculat com a professor. Els noms dels candidats els havia proposat Catardi a Pere Catal\u00e0. Aquest, junt amb el seu pare Catal\u00e0 i Pic, Aramon, Casacuberta, Igl\u00e9sies, membres de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, van decidir, seguint el suggeriment de l\u2019escriptor i editor Joan Crusellas, que estudiaren en Lo Rat Penat. El llavors secretari dels Cursos de Llengua Valenciana, Enric Matal\u00ed, va respondre a Catal\u00e0 afirmant que podien comptar que Lo Rat Penat \u201cposarem tot quant fa\u00e7a falta per tal que els companys algueresos reben per part del regne tot el caliu i encoratjament que precisen\u201d. Per aquell mateix temps, Catal\u00e0 va rebre la carta de cinc joves estudiants, els germans Bonafont, els germans Codonyer i Francesc Cueva, interessats a fer un viatge a l\u2019Alguer. Es dona el cas que aquests estudiants, vinculats a les Joventuts de Lo Rat Penat, havien de ser uns dels principals l\u00edders del valencianisme d\u2019esquerres durant el tardofranquisme i encara durant la convulsa Transici\u00f3 valenciana.[2]\r\nPer aquest mateix temps, Soriano va participar tamb\u00e9 en la campanya a favor del valenci\u00e0 en la lit\u00fargia despr\u00e9s que l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana donara l\u2019esquena a la Constituci\u00f3 Sacrosanctum Concilium de 1965 sorgida del Concili Vatica II, segons la qual l\u2019Esgl\u00e9sia Universal acceptava l\u2019\u00fas i promoci\u00f3 de les lleng\u00fces de cada poble. Soriano \u00e9s un dels m\u00e9s de 20.000 sotasignats del manifest que demanava a l\u2019autoritat eclesi\u00e0stica l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 en els actes lit\u00fargics, l\u2019ensenyan\u00e7a del catecisme i la predicaci\u00f3. El seu nom anava al costat dels de Mart\u00ed Dom\u00ednguez, Josep Iborra, Josep Llu\u00eds Bausset, Nicolau Primitiu, Joan Segura de Lago (president de Lo Rat Penat), Manuel Broseta, Joaquim Maldonado o Francesc de Paula Burguera.\r\nFins i tot, el 9 de mar\u00e7 d\u2019aquell any, Soriano, s\u2019adre\u00e7a en una carta escrita en valenci\u00e0 a l\u2019arquebisbe de Val\u00e8ncia, Marcelino Olaechea, en qu\u00e8 com a cat\u00f2lic valenci\u00e0 li mostra la seua \u201cconsternaci\u00f3\u201d davant la resoluci\u00f3 de la comissi\u00f3 diocesana d\u2019excloure el valenci\u00e0 de la lit\u00fargia. La carta \u00e9s dura i Soriano denuncia que els rectors de poble han estat ensenyats en castell\u00e0 al seminari dins d\u2019una tradici\u00f3 castellanitzadora per part de l\u2019Esgl\u00e9sia valenciana. \u201cEn la hist\u00f2ria multisecular de la nostra P\u00e0tria Valenciana\u201d, escriu Soriano, \u201cmai no s\u2019havia produ\u00eft tan gran menyspreu de la seua ess\u00e8ncia \u00edntima\u201d. No hauria d\u2019estranyar la gosadia de Soriano, que ja des dels seus temps en Acci\u00f3 mai no es va estar de retreure p\u00fablicament i amb noms i cognoms la falta de sensibilitat dels capellans cap a la llengua del pa\u00eds.\r\n\u00a0\r\nPres\u00f3 i estranyament p\u00fablic\r\nAls anys 50, els germans Valor intentaven engegar Saltos Hidroel\u00e9ctricos Fetusa (Fuerzas El\u00e9ctricas del Turia, SA). Els Valor van acceptar Francesc Soriano com a soci capitalista en el negoci. Segons Josep Valor i Gadea (2011), fill de Josep Valor, Soriano, per tal de fer efectiu el deute que els devia va \u201csimular deutes a favor de la seua impremta contra Levante i girar lletres de canvi de \u2018pilota\u2019 que negociades li proporcionarien efectiu, per a pagar el ter\u00e7 de les accions comprades a Fetusa. Les lletres es pagarien amb noves remeses de paper bancari una mica m\u00e9s crescudes per a cobrir interessos de la nova negociaci\u00f3, i aix\u00f2 convenientment repetit fins a l\u2019\u00e8xit final, o siga, aconseguir la concessi\u00f3, que trig\u00e0 prou, constituir la societat an\u00f2nima, realitzar les expropiacions de terrenys i obres, comprar maquin\u00e0ria i, finalment, comen\u00e7ar a subministrar energia el\u00e8ctrica a la ind\u00fastria nacional que anava posant-se en marxa i que cada vegada necessitava m\u00e9s recursos\u201d.\r\nValor Gadea explica tamb\u00e9 que, una vegada muntat el finan\u00e7ament obrint riscos en diversos bancs, Soriano va comen\u00e7ar a negociar paper, la qual cosa li permetia anar pagant als socis els diners que els devia. Gr\u00e0cies a aquest capital, els germans Valor van anar fent front a les despeses de Fetusa. El cas \u00e9s que la pilota banc\u00e0ria va anar creixent \u201cfins a suposar l\u2019any 1966 la quantitat de 23 milions de pessetes\u201d. Una inspecci\u00f3 va provocar, finalment, \u201cla detenci\u00f3 de Soriano, malgrat, segons ell, estar autoritzat per escrit per la premsa del Movimiento a utilitzar aquell tipus de cr\u00e8dit igual que feia la mateixa premsa del Movimiento per a les seues necessitats\u201d.\r\nTots tres van entrar a la pres\u00f3, on van estar entre 1966 i 1968. Soriano va ser condemnat per sis delictes d\u2019estafa a cinc penes de set anys de presidi major i a una altra de dos anys, quatre mesos i un dia de presidi menor. Tamb\u00e9 va ser condemnat el caixer dels diaris del Movimiento, Francisco Santarufina Marco. Soriano va admetre els c\u00e0rrecs, mentre que els Valor van assegurar que no tenien res a veure en el fet de com el primer havia obtingut els diners. Com vulga que siga, Enric Valor mai no va perdre l\u2019amistat amb Soriano i sempre va tenir paraules d\u2019afecte i agra\u00efment cap a ell. El fill de l\u2019editor de Gorg i amic dels Valor, Joan Senent Anaya, una de les persones que millor va con\u00e8ixer aquell afer, assegura en una entrevista que aquell cas va ser una persecuci\u00f3 en tota regla. Segons, Senent Moreno, era una pr\u00e0ctica habitual fer servir un compte de maniobra per a executar tr\u00e0mits i pagaments. A Soriano, segons Senent, \u201cli van bloquejar tots els comptes, perqu\u00e8 no hi poguera moure els actius i restituir-los als comptes que tocaven, i el van acusar de sostraure els diners\u201d.[3] A m\u00e9s de les penes de pres\u00f3, els condemnats van perdre totes les seues propietats. Els Valor, les finques de Planisses, la Lloma i el Mol\u00ed. Soriano, la finca i casa de La Llar a Serra (Camp de T\u00faria), que va anar a parar a mans de la Falange. El 1978, sense cap manteniment ni \u00fas, estava en ru\u00efnes. En aquella finca, Soriano havia erigit un bust d\u2019Ausi\u00e0s March al voltant del qual el 19 d\u2019abril de 1959, Joan Fuster, Jaume Bru i Vidal, els professors Miquel Dol\u00e7 i Miquel Tarradell i d\u2019altres poetes i escriptors van commemorar amb una lectura de poemes el V centenari de la mort del poeta de Gandia.\r\nA l\u2019eixida de la pres\u00f3, Soriano va continuar mantenint relaci\u00f3 amb els cercles valencianistes. La seua fidelitat als principis no es va veure afectada pel clima de divisi\u00f3 propiciat per l\u2019anticatalanisme, que va fer de Lo Rat Penat una de les seues principals bases d\u2019actuacions despr\u00e9s de perseguir figures que havien estat cabdals com la del fil\u00f2leg Manuel Sanchis Guarner. Una prova d\u2019aquesta fidelitat \u00e9s el document que Soriano i altres cronistes \u2013ell ho era de Museros\u2013 adre\u00e7aren el 9 d\u2019octubre de 1978 al president del Consell Preauton\u00f2mic Josep Llu\u00eds Albinyana, posicionant-se a favor de la unitat del catal\u00e0 i de la plena recuperaci\u00f3 pol\u00edtica, cultural i ling\u00fc\u00edstica del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nAls 70, Soriano viu a Madrid, possiblement per motius laborals. El 1983 fa d\u2019agent de vendes de M\u00e1rmol Compac, SAU, empresa instal\u00b7lada al Real de Gandia. Tres anys m\u00e9s tard mor i el seu nom, com el de molts valencianistes, cau en l\u2019oblit.\r\n\r\n\r\n[1]La relaci\u00f3 de Fuster amb el diari va acabar el 1963 despr\u00e9s de la campanya engegada contra ell per Diego Sevilla capitost del Movimiento molest per la publicaci\u00f3 l\u2019any anterior de la publicaci\u00f3 de Nosaltres els valencians i la guia de viatge El Pa\u00eds Valenciano. En la campanya van participar tamb\u00e9 Almela i Vives i el director de Las Provincias, Jos\u00e9 Ombuena Anti\u00f1olo.\r\n\r\n\r\n[2]Per a tot el relat del viatge de 1960, vegeu \"Retrobament de l\u2019Alguer\", XLV, n\u00fam. 441-444, gener-abril de 1961, revista Tramontane (Perpiny\u00e0, Catalunya Nord). La revista compta amb publicitat de la impremta de Soriano.\r\n\r\n\r\n[3]Vegeu l'entrevista a Joan Senent Moreno: https://www.laveudelsllibres.cat/entrevista/76139/conversa-amb-joan-senent-50-anys-que-van-tancar-gorg\r\n\r\n"}, {"id": 459, "name": "Lloren\u00e7", "surname": "Sorl\u00ed", "conjunction": "i", "second_surname": "Ballester", "url": "/biografies/sorli-ballester-llorenc", "image": "/media/biography/image/sorli_ballester_llorenc2.jpg", "birth_date": 1899, "dead_date": 1964, "short_description": "Industrial, propietari agr\u00edcola i activista pol\u00edtic i cultural\r\nDades familiars\r\nFill de Joaquin Sorl\u00ed Segarra i Mercedes Ballester Tatay que tingueren tres fills: Lloren\u00e7, Joaquina, Beatriz. Als quals cal afegir \u00c1ngeles, filla d'una segona relaci\u00f3 del seu pare. Va viure els primers anys de la seua vida al carrer Don Sebasti\u00e1n, el qual dona nom al doctor Sebasti\u00e1n Ballester, hist\u00f2ricament denominat carrer Cant\u00f3.\r\nA mode de context familiar podem dir que Joaquina es va casar amb Manuel Segarra Salvador, militar, i Beatriz, qui va viure diversos anys a Barcelona, es va casar amb Casto Sierra, metge d'origen cub\u00e0. El seu pare, Joaquin \u00abel Ni\u00f1o\u00bb, es dedicava a la compra i venda de productes agr\u00edcoles. Aquest tenia dos germans m\u00e9s, \u00c1ngel Vicente, jutge municipal, i Miguel, el qual treballava d'encarregat en les propietats agr\u00edcoles de Melis.\r\nPer altra banda, Sorl\u00ed va tindre per part de mare un altre tio capell\u00e0, Francisco Javier. Tamb\u00e9 era familiar descendent del cirurgi\u00e0 Sebasti\u00e1n Ballester Cardona, per la qual cosa ens trobem davant d'una persona provinent d'una \u00abbona fam\u00edlia\u00bb de l'\u00e9poca.\r\nA grans trets es constaten diverses tend\u00e8ncies dintre de l'entorn familiar: un militar de dreta, un metge d'idees progressistes, un militant d'Izquierda Republicana...\r\nEns trobem, per tant, davant d'una fam\u00edlia at\u00edpica cerverina de l'\u00e8poca, on l'analfabetisme \u00e9s una constant. A m\u00e9s de les possibilitats econ\u00f2miques, a la fam\u00edlia hi ha un acc\u00e9s a l'educaci\u00f3 i a la cultura o la premsa, les quals, farien possibles, per tant, diverses inquietuds pol\u00edtiques i tert\u00falies de la pol\u00edtica i societat a diferents escales geogr\u00e0ficament parlant: Cervera, Pa\u00eds Valenci\u00e0, Catalunya i l'Estat espanyol. Aquestes circumst\u00e0ncies possibilitarien i potser impulsarien a Lloren\u00e7 a l'estudi i a la implicaci\u00f3 pol\u00edtica, ling\u00fc\u00edstica i cultural. Altre aspecte identificador de la ideologia de Lloren\u00e7 fou la seua religiositat, com ho eren tamb\u00e9 la major part de la seua fam\u00edlia.\r\n\u00a0\r\nFormaci\u00f3\r\nObt\u00e9 la titulaci\u00f3 de p\u00e8rit electricista durant el gener o principis de febrer del 1921 per l'Escola Superior d'Ind\u00fastries de Terrassa. Amb ell, es van titular Francesc Arquimbau, Llu\u00eds Cardona i Alfred Forcada. For\u00e7osament tindria alguna formaci\u00f3 en llengua catalana veient l'excel\u00b7lent domini de la llengua.\r\n\u00a0\r\nCarrera professional\r\nCom es va veient, Sorl\u00ed va n\u00e0ixer en una fam\u00edlia amb uns recursos suficients, a difer\u00e8ncia de tantes altres fam\u00edlies de la Cervera de principis del segle XX, on les limitacions, la mis\u00e8ria i fins i tot la fam estaven a l'ordre del dia. Despr\u00e9s d'haver estudiat i haver ajudat el seu pare en les tasques agr\u00edcoles i de comerciant, es convertiria en un membre de la xicoteta burgesia, just en el moment de desenvolupament industrial viscut durant les d\u00e8cades de 1920 i 1930. Tamb\u00e9 ser\u00e0 part\u00edcip i protagonista dels corrents i pensament culturals i pol\u00edtics que es desenvolupen fins la declaraci\u00f3 de la Guerra Civil.\r\nLa seua vida es desenvolup\u00e0 entre Cervera del Maestrat i Barcelona, la capital catalana, on va viure la major part de la seua vida.\r\nCom a industrial, tot pareix indicar que entre 1922-25 estaria treballant en la instal\u00b7laci\u00f3 de la xarxa el\u00e8ctrica Lleida-Tarragona. Per tant, pressuposem que seria empleat de Riegos y fuerzas del Ebro SA, filial de Barcelona Traction Light and Power CL coneguda com La Canadenca.\r\nA finals dels anys 1920 o principis dels 1930 estaria vivint per Castell\u00f3 de la Plana, almenys potser passar\u00e0 algunes temporades per raons professionals. Durant aquest per\u00edode exerciria el c\u00e0rrec de director general de LUTE, Compa\u00f1ia de Luz y Fuerza de Levante.\r\nDurant el per\u00edode de la Guerra Civil, segurament per la carrera professional i per la implicaci\u00f3 republicana, el portarien a desenvolupar diversos c\u00e0rrecs en empreses que passen a ser subministradores d'armament per a l'Ex\u00e8rcit republic\u00e0.\r\nAl llarg de l'abril de 1938 fou nomenat delegat de l'empresa Metal\u00fargica espa\u00f1ola, despr\u00e9s de la dimissi\u00f3 d'Emili Bosch Sans, empresa que pocs mesos abans constava de 95 treballadors.\r\nPer desembre de 1938 era designat delegat-interventor especial de la f\u00e0brica Jos\u00e9 Pan\u00e9 \u2014tamb\u00e9 coneguda com Moliner\u00eda Pan\u00e9\u2014, empresa intervinguda per la Generalitat de Catalunya.\r\nAl llarg del mateix desembre de 1938 fou cessat de l'empresa Juan Ferrer Mateu, destinada tamb\u00e9 a la fabricaci\u00f3 de maquin\u00e0ria de guerra, i intervinguda, tamb\u00e9, per la Generalitat. Fou relegat per Josep Serrano Ard\u00e8vol. Molt probablement, temps despr\u00e9s tornaria a integrar-se dins de la mateixa com gerent i accionista. Esta empresa de fundici\u00f3, Juan Ferr\u00e9 Matheu SA i de Constructura de panificadoras SA, eren conegudes per a la fabricaci\u00f3 de forns de llenya.\r\n\u00a0\r\nPublicacions i mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica i cultural\r\nLa primera not\u00edcia que tenim de l'enginyer cerver\u00ed referent a les seues publicacions, fins ara totalment desconegudes a nivell local i en bona mesura entre els historiadors i fil\u00f2legs, es correspon amb l'article \u00abEl nostre jovent\u00bb publicat a P\u00e0tria Nova (1923).\r\nEl 1926 contactava amb el poeta Carles Riba per tractar envers una revista que s'estava gestant a nivell dels territoris de parla catalana, constatant-se les seues inquietuds i moviments dins dels nuclis culturals i intel\u00b7lectuals del moment.\r\nCal dir, que l'il\u00b7lustre i \u00abdesconegut\u00bb cerver\u00ed torna a l'actualitat per un fet hist\u00f2ric com va ser la signatura de les Normes de Castell\u00f3 de 1932. La constataci\u00f3 de la seua participaci\u00f3 en el proc\u00e9s es fa efectiva mitjan\u00e7ant una carta del 28 de febrer de 1933 de Gaet\u00e0 Huguet emesa a Adolf Pizcueta, per la qual Sorl\u00ed donava o havia donat el seu suport al proc\u00e9s normativitzador.\r\nEl 27 de desembre de 1932, dies despr\u00e9s de la signatura de l'acord de les Normes, escriu un altre article per al setmanari valencianista El Cam\u00ed, publicat el 7 de gener de 1933 (n\u00fam. 44). Baix el t\u00edtol \u00abCarles Salvador a Castell\u00f3\u00bb, li efectuava una mena de benvinguda i homenatge. La trobada coincidia amb les Jornades pedag\u00f2giques de la Federaci\u00f3n de Maestros de Levante. En l'article, Lloren\u00e7, efectua una defensa de la llengua i llen\u00e7a missatges de difusi\u00f3 de la llengua, la identitat cultural, l'educaci\u00f3 i l'autonomia del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nPer eixes dates (1933) constava com a soci de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Catalana amb seu a Barcelona. El 1934 publicava l'article \u00abPer una uni\u00f3 agr\u00edcola Catalunya-Pa\u00eds valenci\u00e0: interwiu amb el senyor Enric Sala\u00bb en Agricultura i ramaderia (any XVIII, n\u00fam. 8, agost 1934, p. 148-149). Es tractava d'una entrevista que ja s'havia publicat a El Cam\u00ed amb anterioritat. Ac\u00ed es fa una an\u00e0lisi de les exportacions agr\u00edcoles catalanes i valencianes, aix\u00ed com de la situaci\u00f3 dels mercats internacionals amb els que es comercialitza. A m\u00e9s de fer una defensa del camperolat, conclouen la necessitat d'efectuar un \u00abPrograma d'actuaci\u00f3 c\u00edvica dels productors agr\u00edcoles\u00bb.\r\nPel juny de 1935 constava com membre adherit de l'entitat Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes. Entre els objectius d'aquest col\u00b7lectiu, amb seu a Val\u00e8ncia, hi ha la d'afirmaci\u00f3 de la personalitat valenciana en els aspectes ling\u00fc\u00edstics i del dret al propi govern. Entre els seus membres hi figuren Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, Adolf Pizcueta o Carles Salvador, i entre els adherits: Lloren\u00e7 Sorl\u00ed, Gaet\u00e0 Huguet, Manuel Sanchis Guarner o Josep Maria Bayarri. Eixe mateix any, Sorl\u00ed emet un telegrama de salutaci\u00f3 a Proa conjuntament amb Pompeu Fabra, Joan Coromines, Ramon Aramon i Josep Maria de Casacuberta. Poc despr\u00e9s, es constitu\u00efa una delegaci\u00f3 de l'entitat a Barcelona en la qual Lloren\u00e7 Sorl\u00ed ser\u00e0 el president, Vicent Sena comptador-tresorer i Enric Celades vocal.\r\nEl 1937 se celebrava el 2n Congr\u00e9s internacional d'escriptors per la defensa de la cultura a Barcelona. Atenent la implicaci\u00f3, c\u00e0rrecs i defensa de la llengua i la cultura de l'enginyer, pensem que Sorl\u00ed assistiria a l'esdeveniment, m\u00e9s sabent que entre els assistents hi estava Carles Riba, conegut del nostre personatge.\r\nFinalment s'ha conegut altra publicaci\u00f3 editada baix el nom \u00abL'onze de setembre de 1714 i el Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb. Com s'evidencia pel t\u00edtol es tracta d'una reivindicaci\u00f3 de la identitat nacional del poble valenci\u00e0.\r\nTot pareix indicar que la figura de Lloren\u00e7 tamb\u00e9 deixaria petjada en el seu nebot Casto Segarra, fill de Joaquina. Aquest era diplomat en Filologies modernes i advocat. Sabem que el 1954 era company de Carles Salvador i Enric Valor, entre d'altres, a la Universitat de Val\u00e8ncia, on s'impartia per part de Manuel Sanchis Guarner els Cursos de llengua i cultura valenciana.\r\n\u00a0\r\nAgricultura i desenvolupament local\r\nA m\u00e9s de tot all\u00f2 abans exposat, Sorl\u00ed va portar a terme una important tasca de promoci\u00f3 laboral local a Cervera del Maestrat, de suport a les corporacions municipals en quan a temes d'inter\u00e8s general o tamb\u00e9 de desenvolupament agr\u00edcola local.\r\nD'una banda va adquirir el mol\u00ed de l'oli, d'origen medieval, i va transformar la finca orientant-la a plantacions de fruiters de regadiu i donant treball a desenes de persones del municipi. Tamb\u00e9 es va convertir en un gran propietari agr\u00edcola local.\r\nTamb\u00e9 s'ha documentat la realitzaci\u00f3 d'una mem\u00f2ria a prop\u00f2sit de la crisi agr\u00e0ria i econ\u00f2mica que assola el poble arran de la gelada de l'hivern del 1956. A m\u00e9s a m\u00e9s, particip\u00e0 activa i econ\u00f2micament en les negociacions per a efectuar diverses obres p\u00fabliques i tasques de desenvolupament: vies de comunicaci\u00f3 i ponts, xarxa d'abastiment d'aigua...\r\n\u00a0\r\nConclusi\u00f3\r\nFinalment, podem concloure que la societat agr\u00e0ria conservadora local, la manca d'una formaci\u00f3 cultural general s\u00f2lida i els \u00edndex d'analfabetisme, el Franquisme, les seues perviv\u00e8ncies i la seua maquin\u00e0ria d'aniquilaci\u00f3 i de depuraci\u00f3 dels discursos no afins, com tamb\u00e9 el pas del temps, han perm\u00e8s l'oblit d'una de les figures m\u00e9s destacades i desconegudes del segle XX al Maestrat. Presumiblement la causa d'aquest desconeixement o marginaci\u00f3 siga pels mateixos aspectes pels quals va ser un destacat del moment.\r\nSorl\u00ed esdev\u00e9 doncs un industrial d'\u00e8xit i participa en les corrents intel\u00b7lectuals i pol\u00edtics previs a la Guerra Civil. Forma part, per tant, dels defensors i impulsors de les corrents del valencianisme pol\u00edtic i del nacionalisme agrarista valenci\u00e0. Tot pareix indicar que el triomf del feixisme del 1939 marcaria un punt de ruptura en la projecci\u00f3 del cerver\u00ed, especialment en la seua vessant pol\u00edtica i cultural."}, {"id": 423, "name": "Vicent", "surname": "Sorribes", "conjunction": "i", "second_surname": "Gramatge", "url": "/biografies/sorribes-gramatge-vicent", "image": "/media/biography/image/sorribes_gramatge_vicent.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1986, "short_description": "Prevere i escriptor\r\nFill de Vicent Sorribes Llopis, de Tor\u00eds, i de Teodora Gramatge \u00c0ngel, de la Font de la Figuera, els quals eren botiguers a Val\u00e8ncia, quan ell nasqu\u00e9 al carrer Borrull. La fam\u00edlia, per\u00f2, aviat marx\u00e0 al poble natal del pare, on regentaren una botiga de teixits. El matrimoni tingu\u00e9 sis fills: Purificaci\u00f3, Consolaci\u00f3, Maria Dolors, Empar, Miquel i Vicent, que van cr\u00e9ixer\u00a0en un ambient familiar de sincer sentiment religi\u00f3s.\r\nFou un jove malat\u00eds que passava bona part del temps al llit, guarint-se de la seua delicada salut. De ben menut despert\u00e0 la seua vocaci\u00f3 religiosa ingressant al Seminari de Sant Josep de Val\u00e8ncia, anomenat \u00abdels pobres\u00bb, on el seu pare, per falta de mitjans, el portava totes les setmanes des de Tor\u00eds en bicicleta. M\u00e9s enll\u00e0 de les mat\u00e8ries teol\u00f2giques al Seminari comen\u00e7\u00e0 a interessar-se per l'estudi de les lletres i les humanitats.\r\nEl 1930, finalitzats els estudis al Seminari, cant\u00e0 la seua primera missa a Tor\u00eds. Com era la pr\u00e0ctica a l'\u00e8poca, oficiava la missa en llat\u00ed i administrava els sagraments en castell\u00e0. El 1935, sent rector a la parr\u00f2quia de Serra, assist\u00ed a un malalt que no l'entenia en castell\u00e0. A partir d'aquest moment pren consci\u00e8ncia de la necessitat de fer la predicaci\u00f3 i la catequesi en valenci\u00e0, i es posa a aprendre la llengua de manera autodidacta.\r\nDurant la Guerra Civil va haver de fugir de Serra, amagant-se succesivament a Llombai i l'Alc\u00fadia. Malgrat que els piquets de Tor\u00eds espoliaren i cremaren tots els bens de la seua fam\u00edlia i amena\u00e7aren de matar a la mare i una germana, ning\u00fa va delatar-lo.\u00a0\r\nEl 1942 esdeven\u00ed rector de la parr\u00f2quia de Rocafort de Campolivar. Com a incansable defensor del valenci\u00e0 i de la introducci\u00f3 d\u2019aquest en la lit\u00fargia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, des del 1950 feia les misses en catal\u00e0, tot i moure\u2019s en el context del franquisme, que dificultava molt l\u2019\u00fas de la pr\u00f2pia llengua.\r\nDurant aquests anys continu\u00e0 perfeccionant el seu valenci\u00e0 estudiant als cursos organitzats per Lo Rat-Penat, dirigits per Carles Salvador. Al cap d\u2019uns anys, ell mateix arribaria a ser-ne el director, i elegit, tamb\u00e9, mestre en Gai Saber.\r\nVa treballar tamb\u00e9 per la traducci\u00f3 al valenci\u00e0 dels textos lit\u00fargics. Fruit d\u2019aquest treball colossal, sort\u00ed publicat el 1951 la seua primera gran obra, Eucologi. Missal Valenci\u00e0 on hi col\u00b7labor\u00e0 l\u2019arquebisbe Marcel\u00b7l\u00ed Olaechea. Aix\u00ed mateix, public\u00e0 altres obres pr\u00f2pies, d\u2019entre les quals destaquen\u00a0Catecisme de la doctrina cristiana (1955), La devoci\u00f3 a Sant Roc, La Missa del Poble (1959), Set diumenges de Sant Josep (1973) i Salve Sancta Parens. En Jaume el Conqueridor i sa devoci\u00f3 a la Verge Maria (1954). Com a escriptor va col\u00b7laborar, tamb\u00e9, amb diversos articles a revistes com Gorg, Sa\u00f3 i Serra d\u2019Or.\r\nEl 1963, el Concili Vatic\u00e0 II accept\u00e0 que s\u2019utilitzessin les lleng\u00fces pr\u00f2pies en les cerim\u00f2nies religioses. Aix\u00ed, es permetia, te\u00f2ricament, l\u2019\u00fas del valenci\u00e0 a missa. Tot i aix\u00ed, el canvi no es comen\u00e7\u00e0 a implantar fins el 1973, quan es comen\u00e7aren a elaborar els textos lit\u00fargics amb la creaci\u00f3 d\u2019una comissi\u00f3 espec\u00edfica, dirigida pel pare Pere Riutort i anomenada Comissi\u00f3 Interdiocesana Valentina. Moss\u00e8n Sorribes form\u00e0 part de dita comissi\u00f3, al costat d\u2019altres destacats defensors del valenci\u00e0 d\u2019aquells anys, com Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor.\r\nEl resultat de la feina feta per la comissi\u00f3 sort\u00ed a la llum el 1975, sota el t\u00edtol Llibre del Poble de D\u00e9u. Tanmateix, s\u2019origin\u00e0 una forta campanya d\u2019oposici\u00f3 a la introducci\u00f3 del valenci\u00e0 a la lit\u00fargia i de boicot anticatalanista. Degut a les pressions, les autoritats eclesi\u00e0stiques apla\u00e7aren la posada en pr\u00e0ctica dels nous textos.\r\nEl 1986, a la seua mort, moss\u00e8n Sorribes deix\u00e0 un intents llegat de defensa del valenci\u00e0, en un context molt dif\u00edcil i en una instituci\u00f3 tant profundament castellanitzada com era, en l'\u00e8poca que li toc\u00e0 viure, l'Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica."}, {"id": 784, "name": "Vicent", "surname": "Sos", "conjunction": "", "second_surname": "Baynat", "url": "/biografies/sos-baynat-vicent", "image": "/media/biography/image/sos_baynat_vicent.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1992, "short_description": "Ge\u00f2leg i professor\r\nVa n\u00e0ixer i viure a la Vall\u00e0 del carrer d\u2019Amunt (actual carrer O\u2019Donell, n\u00famero 8) de Castell\u00f3. Tal com ell mateix confessa, era ve\u00ed i amic d\u2019\u00c0ngel S\u00e1nchez Gozalbo, de Sanchis Yago i dels germans Soler i Godes. Era tamb\u00e9 ve\u00ed de Salvador Guinot, qui en 1920 el va invitar a formar part de la Societat Castellonenca de Cultura.\r\nHi ha persones que no perden mai l\u2019estima a la terra nadiua, encara que les circumst\u00e0ncies i les perip\u00e8cies personals els hagen obligat a buscar-se la vida lluny de casa. En certa manera, \u00e9s el cas del ge\u00f2leg Vicent Sos Baynat.\r\nVicent era el tercer de cinc fills, per\u00f2 en pocs anys va esdevindre el fill major per la mort dels dos anteriors. Sa mare, Maria Baynat Sorribes, era natural de Suera, a la serra d\u2019Espad\u00e0, casada amb el professor de comptabilitat i banquer Vicent Sos Ferrando, de Castell\u00f3 de la Plana. En 1895 els va n\u00e0ixer Vicent, que de jove va mostrar una salut delicada; un proc\u00e9s pleural el va allunyar tres anys de l\u2019assist\u00e8ncia als estudis reglats, per\u00f2 no va perdre l\u2019oportunitat de continuar formant-se amb tota mena de lectures sota la influ\u00e8ncia de familiars d\u2019alta cultura i el coneixement de la natura i el paisatge. Va estudiar a l\u2019institut vell del Carrer Major de Castell\u00f3 i posteriorment ingress\u00e0 en la Universitat Central de Madrid per a llicenciar-se en Ci\u00e8ncies Naturals.\r\nEn tornar en 1920 a Castell\u00f3 i trobar-se sense possibilitats laborals, s\u2019involucra en els grups culturals de la ciutat i pren la decisi\u00f3 d\u2019explorar la tect\u00f2nica dels territoris que t\u00e9 m\u00e9s a prop: el Desert de les Palmes, les illes Columbretes, Penyagolosa, Irta o les serres d\u2019Espad\u00e0 i Espina. En 1929 publica a Madrid els primers treballs sobre geologia, posa en evid\u00e8ncia els pocs estudis sobre la serra d\u2019Espad\u00e0 i aporta observacions i materials que seran b\u00e0sics per als investigadors posteriors. Era el fruit de dues llargues correries als estius de 1928 i 1929. Una altra novetat que cal atribuir al castellonenc \u00e9s el descobriment de jaciments i la catalogaci\u00f3 de f\u00f2ssils del Tri\u00e0sic.\r\nEn aquelles eixides l\u2019acompanyava el farmac\u00e8utic i bot\u00e0nic Manuel Calduch Almela, amic i company de batxillerat, que li solia fer les fotografies i li mostrava la flora. El seu guia per Espad\u00e0 va ser el valencianista artanenc Joan Tom\u00e0s i Mart\u00ed, del qual dir\u00e0 Sos: \u00abmi inmenso agradecimiento al culto amigo (\u2026) que, como gu\u00eda insuperable, constantemente me ha acompa\u00f1ado por toda la accidentada y confusa Sierra de Espad\u00e1n, ilustr\u00e1ndome en las denominaciones topon\u00edmicas y llev\u00e1ndome con absoluta precisi\u00f3n hasta los lugares m\u00e1s rec\u00f3nditos e ignorados. A su valiosa ayuda debo el c\u00famulo de notas que poseo de esta sierra\u00bb.\r\nEn 1925, Sos Baynat havia tornat a Madrid a continuar estudis, ara un curs d\u2019un any sobre mineralogia i geologia dirigit pel doctor Jos\u00e9 Royo G\u00f3mez, una emin\u00e8ncia en paleontologia i geologia nascut tamb\u00e9 a Castell\u00f3 el mateix any que ell. A Madrid, Vicent Sos continua la formaci\u00f3 i va obtenint les primeres col\u00b7laboracions com a professor, becari i ajudant del Museu de Ci\u00e8ncies Naturals. T\u00e9 clar quin ser\u00e0 el tema de la seua tesi doctoral: les illes Columbretes. La mort, per\u00f2, en 1930 del professor Lucas Fern\u00e1ndez Navarro, director de tesi, el deixa desemparat. El nou tutor ser\u00e0 Eduardo Hern\u00e1ndez-Pacheco, que tarda dos anys a assignar-li el tema definitiu: l\u2019estratigrafia i la tect\u00f2nica de la serra d\u2019Espad\u00e0. Com sabem, Sos ja havia recorregut la serra almenys en 1928-1929 per a un primer treball d\u2019aproximaci\u00f3, i ara ha d\u2019intensificar-ne l\u2019exploraci\u00f3 per tal de resoldre q\u00fcestions no tractades. La va defendre en 1934 amb la qualificaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7lent cum laude.\r\nEl 2 de gener de 1936 va contraure matrimoni amb Mercedes Paradinas P\u00e9rez del Pulgar; a Castell\u00f3 van n\u00e0ixer els seus fills, Alejandro i Mercedes. En acabar la guerra, Vicent Sos Baynat \u00e9s privat de la c\u00e0tedra d\u2019institut guanyada en 1935; \u00e9s un ven\u00e7ut, un denunciat i un depurat per les seues idees d\u2019esquerra. S\u2019ha d\u2019ocultar a Madrid fins al 1950, on d\u2019amagat fa traduccions de manuals, redacta entrades per al Diccionario Enciclop\u00e9dico Labor i fa classes en un col\u00b7legi privat amb una identitat falsa. Gr\u00e0cies a un empresari gallec amb interessos miners a Extremadura, Sos repr\u00e9n la condici\u00f3 de ge\u00f2leg al servei de l\u2019explotaci\u00f3 minera. Tornar\u00e0 a investigar i de seguida es convertir\u00e0 en un cient\u00edfic de refer\u00e8ncia per a la geologia extremenya. A mitjan dels anys 60, ja en edat de jubilar-se per\u00f2 sense els anys oficialment reconeguts, \u00e9s readm\u00e9s com a catedr\u00e0tic de secund\u00e0ria i treballa a Ciudad Rodrigo (Salamanca) fins al 1968. En els 80 i 90 li va arribar el moment dels reconeixements, sobretot a Castell\u00f3 i Extremadura.\r\nEn 1980 va ser convidat a ser el mantenidor del Certamen Literari de les Festes de la Magdalena de Castell\u00f3 de la Plana. Havia estat molts anys fora del seu ambient d\u2019origen i no podia defugir l\u2019avinentesa. En el discurs Un ge\u00f2leg en una festa d\u2019amor i cortesia (1980, publicat per la SCC) va dir:\r\n\u00abParlar\u00e9 en valenci\u00e0 perqu\u00e8 em sembla \u00e9s la llengua m\u00e9s apropiada a la festa. Si parlara en castell\u00e0, tal volta em resultara m\u00e9s f\u00e0cil l\u2019expressi\u00f3 i millor l\u00e8xic, per\u00f2 vull parlar en el meu valenci\u00e0 de Castell\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s la llengua que regix el meu pensament i la meua sensibilitat.\r\nJo, castellonenc trasplantat fora de casa anys i anys, sense parlar valenci\u00e0, no he deixat mai de pensar i de sentir en valenci\u00e0. Aix\u00ed els noms dels dies de la setmana, els dels mesos, els dels n\u00fameros... sempre els pense i els baralle amb la nostra llengua. En posar-me a escriure, moltes voltes, primer, ho pense en valenci\u00e0, despr\u00e9s, ho tradu\u00efsc al castell\u00e0.\r\nVull parlar en valenci\u00e0 perqu\u00e8 la nostra llengua t\u00e9 paraules soltes d\u2019una for\u00e7a expressiva tremenda, a voltes utilitzant-la a soles \u00e9s millor que una llarga parrafada aclaridora. I si voleu expressar sentiments \u00edntims, estats an\u00edmics, delicats, llavors, tamb\u00e9 t\u00e9 paraules d\u2019una dol\u00e7or incomparable\u00bb.\r\nA partir de 1970 publica diverses obres en qu\u00e8 perfila aspectes estudiats entre 1927-1934, convidat pels amics de la Castellonenca de Cultura que ell havia animat en 1920. Es tracta de noves publicacions que recuperen fotografies i dibuixos d\u2019aquells anys, procedents dels articles primerencs i de la tesi doctoral.\r\nEls reconeixements arreu de l\u2019Estat espanyol no van tardar despr\u00e9s de la jubilaci\u00f3. En 1965 va obtindre el premi nacional de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies Exactes, F\u00edsiques i Naturals de Madrid; en 1983 va ser nomenat acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona; l\u2019any 1988, l\u2019IGME i l\u2019Escola d\u2019Enginyers de Mines de Madrid li van retre un homenatge en reconeixement, a m\u00e9s del Trofeu Ciutat de M\u00e8rida. L\u2019any 1991 s\u2019inaugur\u00e0 el Museu de Geologia d\u2019Extremadura, que porta el seu nom, creat per ell, i va ser nomenat Fill Adoptiu de M\u00e8rida, alhora que se li concedia la Medalla d\u2019Or d\u2019Extremadura. Era Soci d\u2019Honor de la Societat Espanyola d\u2019Hist\u00f2ria Natural, de la Societat Espanyola de Geologia, de la Instituci\u00f3 Catalana d\u2019Hist\u00f2ria Natural i president de la Societat Espanyola de Mineralogia.\r\nAl seu Castell\u00f3 natal, el 1984 li van concedir la Medalla de Plata de l\u2019Ateneu de Castell\u00f3 de la Plana i van posar el seu nom a un institut de batxillerat; en 1985 li van concedir la Medalla de Plata de la Ciutat de Castell\u00f3 de la Plana; el 1989 en va ser nomenat Fill Predilecte, i el 1990 va ser declarat Valenci\u00e0 de l\u2019Any per la Fundaci\u00f3 Huguet. A m\u00e9s, el 18 de maig de 1992 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Jaume I de Castell\u00f3. T\u00e9 avingudes dedicades a Castell\u00f3 i M\u00e8rida."}, {"id": 453, "name": "Manuel", "surname": "Soto", "conjunction": "i", "second_surname": "Lluch", "url": "/biografies/soto-lluch-manuel", "image": "/media/biography/image/soto_lluch_manuel2.jpg", "birth_date": 1894, "dead_date": 1982, "short_description": "Escriptor\r\nComen\u00e7\u00e0 treballant en el m\u00f3n del periodisme col\u00b7laborant en publicacions valencianes i catalanes. Posteriorment, va dirigir la publicaci\u00f3 de diverses revistes com La Reclam Art\u00edstica, La Reclam Cine i La Reclam Taurina. \r\nCultiv\u00e0 tamb\u00e9 la literatura publicant, el 1916, la seva primera novel\u00b7la A vora riu, a la qual seguiren llibres com Valencia y sus toreros, De Guerrita a Belmonte i Por los terrenos de dentro. Va escriure tamb\u00e9 teatre en valenci\u00e0 i en castell\u00e0, amb obres com Als bous de Castell\u00f3, Un parell de castic, La fam\u00edlia del t\u00edo Melero o Al florecer los rosales, entre moltes d\u2019altres; i algunes obres de sarsuela, com La copla de la venta."}, {"id": 234, "name": "Francesc", "surname": "Soto", "conjunction": "i", "second_surname": "Mas", "url": "/biografies/soto-mas-francesc", "image": "/media/biography/image/soto_mas_francesc.jpg", "birth_date": 1890, "dead_date": 1941, "short_description": "Pol\u00edtic\r\nFou membre de la Joventut Valencianista, formant part, com a tresorer, de la Junta Directiva de 1914. Com a tal va participar a l'organitzaci\u00f3 de l'Acte d'Afirmaci\u00f3 Valencianista que tingu\u00e9 lloc el 26 de juliol de 1914, i on participaren des de la dreta maurista a l'incipient obrerisme, passant pel blasquisme, a m\u00e9s de tots els grups valencianistes.\r\nAquest acte tenia com a finalitat l'establiment del valencianisme com a denominador com\u00fa de partits i sectors d'opini\u00f3 del Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb un programa de m\u00ednims: oficialitat de la llengua i reconeixement de la personalitat pr\u00f2pia i autonomia administrativa. Cal remarcar, per\u00f2, l'abs\u00e8ncia de Lo Rat Penat, malgrat el discret\u00edssim programa presentat.\r\nTot i ser d'extracci\u00f3 burgesa i propietari d'una tintoreria al cam\u00ed del Grau de Val\u00e8ncia, Soto va ser un valencianista d'esquerra. Representa, amb Vicent Marco i Francesc Bosch, el valencianisme que es dedic\u00e0 sols a l'activitat pol\u00edtica, com a mostra que va assolint una etapa de maduresa ideol\u00f2gica. Com a tal va formar part d'Uni\u00f3 Valencianista Regional, partit que havia esdevingut el m\u00e9s fort del valencianisme en els anys precedents, i que englobava un ampli ventall ideol\u00f2gic.\r\nEl 1918 va publicar un article que, amb el t\u00edtol de \u00abSocialismo y valencianismo\u00bb (La Correspondencia de Valencia, n\u00fam. 17.525, 20 d'agost de 1918), defineix la ideologia de la Uni\u00f3 com un grup nacionalista democr\u00e0tic que abarca des del republicanisme conservador fins les \u00abamples i redemptores doctrines de Marx\u00bb.\r\nFinalment, aquesta diversitat va conduir a la previsible separaci\u00f3 del grup, i Soto s'un\u00ed a Vicent Tom\u00e0s, Adolf Pizcueta i Eduard Martinez i Ferrando per a reobrir la publicaci\u00f3 P\u00e0tria Nova, des d'on propugnaven un valencianisme que tenia com a refer\u00e8ncia els Pa\u00efsos Catalans, sent molt cr\u00edtics amb els que col\u00b7laboraven al manteniment del r\u00e8gim mon\u00e0rquic, i amb el ratpenatisme.\r\nDins de l'activisme cultural, va ser tresorer del consell directiu de Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes (1935), que tenia com a objectiu esdevenir una promotora cultural \u2014cursos de llengua, difusi\u00f3 als mitjans de comunicaci\u00f3 de la llengua i la cultura del Pa\u00eds, creaci\u00f3 d'una editorial\u2014, i ser un punt de trobada del valencianisme, per\u00f2 tamb\u00e9 del Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb Catalunya i, fins i tot establir connexions amb organitzacions pol\u00edtiques de Gal\u00edcia i el Pa\u00eds Basc.\r\nA les eleccions municipals de 1931 a la ciutat de Val\u00e8ncia, l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana (AVR), constitu\u00efda en acabar-se la dictadura de Primo de Rivera, s'incorpor\u00e0 a la candidatura del republicanisme d'esquerres assolint dos regidors: Francesc Soto i Enric Duran. El resultat electoral don\u00e0 pas a que es constitu\u00eds una minoria valencianista, amb aquests dos candidats de l'AVR i Joaquim Reig, que va ser escollit per la Uni\u00f3 Valencianista, dins la candidatura de les dretes. El grup municipal valencianista va decidir que actuaria amb plena llibertat de vot, excepte en les q\u00fcestions que afectaren l'actuaci\u00f3 municipal en l'aspecte valencianista, pol\u00edtic i administratiu.\r\nL\u00b4AVR evolucion\u00e0 el desembre de 1935 cap al nou Partit Valencianista d\u00b4Esquerra (PVE). Soto form\u00e0 part del seu Consell Executiu. Com a militant d'aquesta formaci\u00f3 continu\u00e0 regidor el 1936, quan foren restitu\u00efts els ajuntaments democr\u00e0tics, despr\u00e9s del Bienni Negre. El 24 de juliol de 1936, Soto declarava: \u00abBastar\u00e0 que junt amb la bandera de la Rep\u00fablica i la bandera roja estiga la valenciana [...]; els valencianistes nom\u00e9s estaran al costat del poble i al costat dels organismes d'esquerres\u00bb.\r\nIniciada la Guerra Civil, va ser representant de PVE al Consell Provincial de Val\u00e8ncia, i se li encarregaren missions especials del Govern a Barcelona; tamb\u00e9 va ser comissionat en diverses ocasions a Par\u00eds i Brussel\u00b7les per a aconseguir ajuts per a la Rep\u00fablica. Va ser en un dels seus viatges a Par\u00eds, cap a la fi de la guerra, que decid\u00ed no tornar, donant la situaci\u00f3 per perduda.\r\nA m\u00e9s de la seua condici\u00f3 de valencianista, republic\u00e0 i d'esquerres, va ser al llarg de les d\u00e8cades de 1920 i 1930 un dels m\u00e9s destacats dirigents de la francma\u00e7oneria valenciana. Des de la seua iniciaci\u00f3 en 1919 en la l\u00f2gia Federaci\u00f3n Valentina de Val\u00e8ncia, fou el creador de m\u00e9s tallers, com ara la l\u00f2gia Patria Nueva i la l\u00f2gia Les Germanies i, a partir de 1930, de la l\u00f2gia Blasco Ib\u00e0\u00f1ez, totes de la capital, en les quals ocup\u00e0 el c\u00e0rrec de venerable mestre. Tamb\u00e9 fou membre del cap\u00edtol de Cavallers de la Rosa-Creu \u00abPaz y Just\u00edcia\u00bb. Va ascendir al grau 30 en 1927 i al 32 en 1931. Va ser membre del Sobir\u00e0 Consell de Cavallers Kadosch \u00abLos Trece\u00bb n\u00fam. 22 i dirigent de la Gran L\u00f2gia Simb\u00f2lica Regional del Llevant d'Espanya, de la qual va ser Gran Mestre entre 1935 i 1939, ja amb grau 33. En 1937 va ser escollit Tinent Gran Comanador del Suprem Consell del Grau 33 i al mateix temps Gran Mestre adjunt del Gran Orient Espanyol.\r\nPer aquestes motius, el 1940 va ser investigat i condemnat en rebel\u00b7lia a una pena de pres\u00f3 major. Si b\u00e9 es va lliurar de la pena de pres\u00f3 franquista, durant el seu exili va ser detingut per la policia francesa col\u00b7laboracionista i internat en un camp de concentraci\u00f3, d'on pogu\u00e9 eixir reclamat per una fam\u00edlia francesa de Caussade, al departament de Tarn-et-Garonne.\r\nM\u00e9s endavant, regularitzada la seua situaci\u00f3 a Fran\u00e7a, an\u00e0 a viure a Tolosa de Llenguadoc, on exerc\u00ed per un temps el seu ofici de tintorer, per\u00f2 en plena ocupaci\u00f3 alemanya i tement de caure en mans dels nazis, decid\u00ed tornar a Caussade, amb la fam\u00edlia Cahors, que l'havia acollit anteriorment, on mor\u00ed al cap de poc temps molt\u00a0afectat per una angina de pit."}, {"id": 504, "name": "Rafael", "surname": "S\u00faria", "conjunction": "i", "second_surname": "Albinyana", "url": "/biografies/suria-albinyana-rafael", "image": "/media/biography/image/suria_albinyana_rafael_mGBI64e.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 1996, "short_description": "Professor, escriptor i signatari de les Normes de Castell\u00f3\r\nVa cursar el batxillerat i va iniciar la carrera de Medicina, per\u00f2 la Guerra Civil no el va deixar finalitzar els estudis i va seguir Filosofia a Madrid despr\u00e9s del conflicte. Tamb\u00e9 va estudiar peritatge agr\u00edcola a Barcelona i s\u2019interess\u00e0 pel periodisme. Rafael S\u00faria sign\u00e0 les Normes de Castell\u00f3 (o Normes del 32) en representaci\u00f3 de la Joventut Valencianista Republicana de Manises. Tal com ell contava, son pare era carl\u00ed destacat i a casa parlaven castell\u00e0 perqu\u00e8 son pare era de Xest, per\u00f2 la vida al carrer era totalment en valenci\u00e0. De l\u2019\u00e8poca d\u2019estudiant s\u00f3n les coneixences amb Carles Salvador, Ricard Sanmart\u00edn, Manuel Sanchis Guarner, Teodor Llorente Falc\u00f3, Josep Maria Esteve Vict\u00f2ria, Jes\u00fas Morante Borr\u00e0s, Enric Soler i Godes i tants altres. Des de la signatura de les Normes de Castell\u00f3 va conrear correctament la llengua, sobretot en la poesia.\r\nDespr\u00e9s de la guerra es va instal\u00b7lar a Madrid i freq\u00fcent\u00e0 tert\u00falies po\u00e8tiques. Posteriorment va residir a Guadassuar, Riba-roja de T\u00faria i Vila-real, on es va fer un entre tants i participava en la vida cultural dels pobles. A partir de 1941 publica en la revista fallera Pensat i Fet, dirigida pels seus coneguts Ricard Sanmart\u00edn i Josep Esteve Vict\u00f2ria, i tamb\u00e9 el trobem en n\u00fameros successius (1942, 1943, 1953, 1955, 1969 i 1970); en 1954 comen\u00e7a a escriure llibrets de falla a Mislata, Alzira i Algemes\u00ed. A m\u00e9s, cre\u00e0 les Taules de Poesia de Manises i Guadassuar i dirig\u00ed la revista Inquietuds que feien a Guadassuar entre 1977-1981.\r\nEn arribar a Vila-real a finals de la d\u00e8cada dels setanta \u2013acompanyant la seua germana\u00a0Carme, mestra que exercia com a directora del CP Pius XII\u2013, S\u00faria s\u2019integr\u00e0 molt prompte en el m\u00f3n cultural vila-realenc per les seues inquietuds liter\u00e0ries. Fou un dels pilars b\u00e0sics de l\u2019anomenat Seminari Did\u00e0ctic de Valenci\u00e0, que acollia un nombr\u00f3s grup de mestres i persones preocupades pel desenvolupament de la nostra llengua, coordinats pel mestre i escriptor\u00a0Vicent Fausto. L\u2019any 1982 va guanyar la Flor Natural en el XXXI Certamen Literari dels Llu\u00efsos, amb el poema \u201cPerqu\u00e8 ets amor i ets gaudi del meu cor\u201d, publicat en un recull de 1991.\r\nL\u2019Associaci\u00f3 Cultural Socarrats de Vila-real li va concedir el 1996, juntament amb Joan Sim\u00f3, el Premi Socarrat Major, per la seua constant i llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria i per ser els dos \u00faltims testimonis de la signatura de les Normes de Castell\u00f3. T\u00e9 un carrer dedicat a Manises, el seu poble natal."}, {"id": 625, "name": "Manuel", "surname": "Taberner", "conjunction": "", "second_surname": "Belarte", "url": "/biografies/taberner-belarte-manuel", "image": "/media/biography/image/taberner_belarte_manuel.jpg", "birth_date": 1856, "dead_date": 1943, "short_description": "Actor i escriptor\r\nNo \u00e9s cap t\u00f2pic afirmar que Manolo Taberner, com era conegut professionalment, naix a l\u2019ombra del Miquelet del cap i casal, puix la llar familiar es trobava al carrer Brodadors, on sos pares regentaven una sabateria. El negoci patern no \u00e9s una dada banal per a la biografia de l\u2019actor, perqu\u00e8 entre els seus clients tenia bona part dels empresaris i actors de teatre que acabaren despertant en el menut l\u2019afici\u00f3 per l\u2019art de Talia, una afici\u00f3 contr\u00e0ria a la voluntat dels pares.\r\nTot i esta contrarietat, l\u2019afici\u00f3 creix en ell fins que arriba a debutar, als catorze anys i mig, el 16 de febrer de 1871, al Teatre Corona formant part del grup que interpreta Una nugol\u00e0 d\u2019estiu de Josep Garcia Capilla i \u00a1Valencianos con honra!, un drama escrit en castell\u00e0 per Francesc Palanca Roca.\r\nDespr\u00e9s de diverses interpretacions al Teatre Corona, va passar al teatre de La F\u00e0brica que s\u2019al\u00e7ava al carrer del Pare d\u2019\u00d2rfens al barri del Carme. I d\u2019este \u00e9s contractat per Sim\u00f3 Valiente per a formar part de la seua companyia en una gira per Ondara, D\u00e9nia, Pedreguer i X\u00e0bia. En esta companyia, a banda de formar part com a actor c\u00f2mic, cantava peces de sarsuela en la cloenda de les sessions.\r\nFinalitzada esta gira, torna a Val\u00e8ncia, on els seus pares tracten de totes les maneres d\u2019impedir que continue pel cam\u00ed del teatre, per\u00f2 Taberner no dubta a tornar a eixir de casa per a buscar fortuna en diferents companyies i pobles. Aix\u00ed, arriba a la Companyia de Ramon Plumer, que es va convertir en el mestre d\u2019interpretaci\u00f3 de Taberner, puix Plumer havia sigut c\u00e8lebre interpretant el paper de llaurador valenci\u00e0 en els sainets on apareixia este arquetip t\u00edpic de l\u2019\u00e8poca.\r\nAmb certa fama guanyada, torna novament a Val\u00e8ncia on finalment sos pares accepten que no poden estar en contra d\u2019una afici\u00f3 tan arrelada, i aix\u00ed, Manolo Taberner entra en la Companyia de F\u00e9lix Aparisi actuant en el Teatre de la Marina del Cabanyal amb obres castellanes. Passa d\u2019esta companyia a la de Baldomero Llaberia i viaja per Borriana i Terol. Els diferents \u00e8xits que anava collint el feren formar part de companyies de Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao o Saragossa.\r\nEn 1880 torna a terres valencianes per a debutar en el Teatre Espanyol d\u2019Alacant interpretant diverses com\u00e8dies valencianes, on va omplir la sala per dotze dies consecutius. Despr\u00e9s d\u2019uns mesos a Alacant, Juan Colom forma una companyia per a representar obres de teatre per a la col\u00f2nia espanyola d\u2019Alger, encara que Taberner nom\u00e9s interpret\u00e0 obres en valenci\u00e0 en el pa\u00eds afric\u00e0 en diferents teatres: el Malacof, La Perla, Du-Tapis, Vert de Blida i el Nacional.\r\nTornant de nou a territori valenci\u00e0, despr\u00e9s d\u2019inaugurar el Teatre Principal d\u2019Alcoi, \u00e9s contractat al Teatre Russafa de Val\u00e8ncia, on dirigit per un altre actor m\u00edtic valenci\u00e0, Ascensi Mora, consolida la seua carrera. No debades, estigu\u00e9 en este teatre actuant durant els seg\u00fcents tretze anys, i sempre com a actor de com\u00e8dies valencianes.\r\nDespr\u00e9s d\u2019estos anys al Russafa, torna a iniciar una gira que el dur\u00e0 per Alacant, Cartagena, M\u00farcia, les capitals andaluses i pels teatres madrilenys Mart\u00edn i Dorado, fins que torna a Val\u00e8ncia en 1898, en este cas al Teatre de la Princesa per a interpretar, principalment, sarsueles de Chap\u00ed i de Chueca. Els \u00e8xits en la sarsuela el dugueren de nou per tot Espanya, encara que Manolo Taberner no oblidava les seues arrels, de manera que en la ciutat on trobava una col\u00f2nia valenciana dedicava una nit al teatre en valenci\u00e0.\r\nComplits els seus 60 anys, va decidir tornar definitivament a Val\u00e8ncia i al teatre casol\u00e0, desig que es va vore acomplit per l\u2019empresari Maties Belloch, que el va contractar per al Sal\u00f3 Novetats on fa el debut el 13 de febrer de 1916 i hi actua fins al 1930 compaginant les interpretacions com a primer actor amb la funci\u00f3 de director.\r\nA banda de la seua professi\u00f3 d\u2019actor i cantant, tamb\u00e9 \u00e9s autor del joguet Arreglos matrimonials amb Joan Alegre, publicat en el n\u00famero 206 d\u2019El Cuento del Dumenche, i tamb\u00e9 d\u2019algunes poesies aparegudes en diverses publicacions de l\u2019\u00e8poca. La seua \u00faltima interpretaci\u00f3 va ser el 20 de maig de 1930. Retirat dels escenaris, encara viur\u00e0 fins als 87 anys.\u00a0"}, {"id": 516, "name": "Enric", "surname": "T\u00e0rrega", "conjunction": "", "second_surname": "Andr\u00e9s", "url": "/biografies/tarrega-andres-enric", "image": "/media/biography/image/tarrega_andres_enric.jpg", "birth_date": 1936, "dead_date": 2020, "short_description": "Activista cultural i llibreter\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de la Padrina de Val\u00e8ncia, a la cantonada que m\u00e9s tard seria el carrer de la Llanterna, i era el menor de tres germans. Als cinc anys es trasllad\u00e0 al carrer de Na Jordana, on va viure fins als d\u00e8sset anys. Son pare, Salvador T\u00e0rrega, era natural d\u2019Aldaia i treballador d\u2019un taller de ventalls; en entrar en crisi aquest sector tradicional, va marxar a Val\u00e8ncia i va obrir una botiga de vins i licors. Despr\u00e9s de la riuada de 1957 es traslladaren a Xirivella a seguir el mateix ofici de venedors.\r\nEnric T\u00e0rrega va fer la prim\u00e0ria a l\u2019Acad\u00e8mia Castellano, al carrer de Calatrava, on va con\u00e9ixer els germans Codonyer. En aprovar l\u2019ingr\u00e9s del batxiller va passar a l\u2019altra secci\u00f3 de l\u2019Acad\u00e8mia Castellano, ubicada a la pla\u00e7a de Rodrigo Botet.\r\nEl contacte amb les falles del barri del Carme, el m\u00f3n teatral, el Cercle de Belles Arts, Lo Rat Penat (1951), el valencianisme subterrani de postguerra i els papers vells de preguerra en valenci\u00e0 configuraren el seu inter\u00e9s per la cultura valenciana. Gr\u00e0cies a Lo Rat Penat, a la Coral Polif\u00f2nica Valentina i a les tert\u00falies del Grup Torre i del Club Universitari del carrer de les Com\u00e8dies va con\u00e9ixer personatges com Carles Salvador, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Albert Thous, Ricard Sanmart\u00edn, Beatriu Civera, Llu\u00eds Mart\u00ednez Vidal, Alfons Garcia, Manuel Gonz\u00e1lez Mart\u00ed, Joan Fuster, Xavier Casp, Miquel Adlert, Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s, Octavi Vicent, Josep Iborra, Ferran Sanchis Cardona i tants altres que li donaren un caire de personalitat amb mil relacions humanes i bon conversador.\r\nCom ell mateix confessa, entre aquella amalgama de vida de joventut, portava tres vides: la vida de fam\u00edlia, la vida d\u2019estudi de Magisteri i la vida nacionalista.\r\nEn 1958, Toni Bargues i els germans Francesc i Josep Llu\u00eds Codonyer, gr\u00e0cies a \u00c0ngel S\u00e1ez Pedrero, van crear la Difusora del Llibre Valenci\u00e0, on venien tots els llibres, nous i vells, que trobaven en valenci\u00e0 a Madrid, Barcelona i Val\u00e8ncia. T\u00e0rrega s\u2019afegir\u00e0 al grup com a soci en finalitzar el servei militar a Menorca cap al 1959. En tancar el negoci familiar de licors a Xirivella en 1963, convertir\u00e0 aquella part vocacional en la seua professi\u00f3: venedor de llibres i representant editorial de la Casa Carroggio, Edicions 62, Enciclop\u00e8dia Catalana i Moll. A m\u00e9s, el trobarem en els inicis de la primera llibreria estable de Val\u00e8ncia, Can Bo\u00efls, oberta l\u20191 de juny de 1962 a l\u2019actual pla\u00e7a del Pintor Pinazo pels esfor\u00e7os de tres socis: el soci\u00f2leg Llu\u00eds Aracil, Josep Llu\u00eds Carrion i Emili Bo\u00efls; all\u00f2, com tantes altres coses, es va forjar en Lo Rat Penat. En 1967 obri la llibreria Concret Llibres, aventura del pegol\u00ed Valeri\u00e0 Miralles, Alfons Cuc\u00f3 i Tom\u00e0s Llorens; T\u00e0rrega reconeix que tamb\u00e9 hi tingu\u00e9 alguna cosa a veure.\r\nPel que fa al comprom\u00eds pol\u00edtic, Enric T\u00e0rrega va participar en el clandest\u00ed Front Marxista Valenci\u00e0, organitzaci\u00f3 pol\u00edtica creada en 1954, amb Paco Codonyer, Jole Codonyer, Toni Bargues, Dom\u00e9nec Serneguet, Eugeni Bosc\u00e0... El Front mantenia una actitud de reivindicaci\u00f3 de la identitat pr\u00f2pia del Pa\u00eds Valenci\u00e0, que s\u2019aliment\u00e0 encara m\u00e9s amb la incorporaci\u00f3 del sector de la Joventut de Lo Rat Penat. En dissoldre\u2019s cap al 1962, T\u00e0rrega va passar a militar en el Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV). En 1966 coadjuvar\u00e0 al naixement de CCOO. A les acaballes de 1975, va entrar a militar al PSAN, i posteriorment a la Unitat del Poble Valenci\u00e0 i al Bloc Nacionalista Valenci\u00e0, formaci\u00f3 hereva de l\u2019anterior. A l\u2019abril de 2011, despr\u00e9s d\u2019unes desavinences sostingudes amb el partit valencianista, al qual acusava de laxitud excessiva davant la realitat de corrupci\u00f3 pol\u00edtica instaurada pel PP, feia p\u00fablica la seua participaci\u00f3 com a n\u00famero cinc en la llista electoral d\u2019Esquerra Republicana a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia.\r\nDe l\u2019activitat cultural i pol\u00edtica en les Joventuts de Lo Rat Penat va n\u00e0ixer el contacte amb altres entitats, com ara la Societat Coral El Micalet, a la qual va estar tan unit al llarg de quasi mig segle. A m\u00e9s d\u2019impulsor de la Marxa i els Aplecs del Puig represos als anys 60, promotor dels Premis d\u2019Assaig Joan Fuster (precursors dels Premis Octubre), va ser tamb\u00e9 l\u2019art\u00edfex de la creaci\u00f3 a Xirivella als anys setanta del Cercle Ramon Muntaner, associaci\u00f3 que va desenvolupar una tasca cultural i valencianista de primer nivell.\r\nEn vida va rebre diversos homenatges: Miquelet d\u2019Honor de la Societat Coral El Micalet (1988), a Barcelona fou reconegut Cavaller Valenci\u00e0 de Naci\u00f3 Catalana (2004), Premi d\u2019Honor del Bloc de Progr\u00e9s Jaume I de l\u2019Alc\u00fadia (2005), Premi Vicent Ventura de la Universitat de Val\u00e8ncia (2006), de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural La Br\u00faixola (2009), Premi Maulet de Xirivella (2017) i tamb\u00e9 els p\u00f2stums de l\u2019associaci\u00f3 Amigues i Amics de Vicent Andr\u00e9s Estell\u00e9s de Xirivella (2020) i el d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (2021). En el 2010, la Universitat de Val\u00e8ncia va publicar el llibre de converses L\u2019amant de la ciutat somniada, en qu\u00e8 T\u00e0rrega repassa la seua traject\u00f2ria com a activista cultural del valencianisme, guiat per unes llargues entrevistes de Joanvi Cubedo i Capella, M. Carmen S\u00e1ez Lorente i Josep Manuel Gil i Baquero. En 2013, l\u2019artista El Cifu (Sergio Cifuentes) va incloure el tema \u00abEnric T\u00e0rrega\u00bb en el disc De fiera en fiera, una rumba interpretada amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de Miquel Gil en el v\u00eddeo de la qual apareix l\u2019homenatjat."}, {"id": 493, "name": "Joan Baptista", "surname": "Tejedo", "conjunction": "", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/tejedo-beltran-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/tejedo_beltran_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1877, "dead_date": 1952, "short_description": "Funcionari i poeta\r\nJoan Baptista Tejedo, el Bess\u00f3, va n\u00e0ixer al n\u00famero 13 del carrer del Raval de Val\u00e8ncia. Va estudiar des dels huit fins als catorze anys a l\u2019escola del mestre Selma. Despr\u00e9s se\u2019n va anar a Castell\u00f3 a estudiar batxillerat i posteriorment s\u2019instal\u00b7l\u00e0 a Val\u00e8ncia per cursar estudis de Medicina, per\u00f2 la falta de vocaci\u00f3 i la mort de son pare van for\u00e7ar la tornada al poble i no acab\u00e0 els estudis universitaris.\r\nA Borriana estant, va comen\u00e7ar a treballar per a Carles Sarthou Carreres en la secretaria del jutjat que portava; m\u00e9s tard va fer de comptable en l\u2019empresa de serreria de Ros Monfort. El dia 4 de gener del 1915 va ser nomenat cronista i arxiver de Borriana, i l\u2019any 1917 assum\u00ed el c\u00e0rrec de secretari de l\u2019Ajuntament de Borriana. Es va casar amb Purificaci\u00f3 Cabedo i tingueren una filla.\r\nLa seua afecci\u00f3 liter\u00e0ria va ser cultivada al casino de Borriana, que va esdevenir la seu d\u2019una agrupaci\u00f3 cient\u00edfica, art\u00edstica i liter\u00e0ria anomenada La Grillera. Aquesta associaci\u00f3 ef\u00edmera va estar activa entre 1898 i 1902 i desenvolup\u00e0 una tasca rellevant en l\u2019apartat teatral i de la cultura en general. Cada mes convocava un certamen de creaci\u00f3 liter\u00e0ria a la manera jocfloralista, tan de moda llavors. Al voltant de La Grillera hi hagu\u00e9 lletraferits com Josep Calzada Carb\u00f3 (1878-1965) i Joan Baptista Tejedo, que es convert\u00ed en el poeta borrianenc per excel\u00b7l\u00e8ncia d\u2019aquesta \u00e8poca, els versos del qual eren recitats per la gent del poble. D\u2019aquell final de segle deuen ser els incidents que va protagonitzar en la pla\u00e7a p\u00fablica, quan ell i altres joves declararen la Rep\u00fablica i la independ\u00e8ncia de Cuba enmig d\u2019una performance art\u00edstica. El mestre i historiador de Borriana, Francisco Roca y Alcaide (1932), contava d\u2019ell que tenia una bona i bonica veu i cantava en cert\u00e0mens i vetlades de carrer les seues pr\u00f2pies composicions, acompanyat per una guitarra. Participava en totes les funcions teatrals amb fins ben\u00e8fics, la qual cosa augmentava l\u2019assist\u00e8ncia de p\u00fablic.\r\nDel 1902 data el seu primer llibre de versos, Pere, publicat per la impremta d\u2019Antonio Pe\u00f1a de Borriana, que el va fer popular i fou reeditat el mateix any per la revista castellonenca Ayer y Hoy a petici\u00f3 dels lectors i despr\u00e9s en 1944. Es tracta d\u2019una composici\u00f3 extensa amb influ\u00e8ncies del costumisme en qu\u00e8 ens ofereix caricatures de personatges, com el llaurador enriquit o la rica-pobra, a m\u00e9s d\u2019escenes tretes de la vida quotidiana, com les del casino o d\u2019un magatzem de taronges. La seua la publicaci\u00f3 va generar una certa pol\u00e8mica (J. J. Conill: 2012). El mateix Roca y Alcaide l\u2019exal\u00e7a dient que com a poeta havia arribat en les descripcions locals a no tindre rival, ja que pintava de tal manera els costums del seu temps que amb la sola lectura dels seus poemes es podia con\u00e8ixer \u00edntimament la manera de ser, el car\u00e0cter i els sentiments dels borrianers.\r\nLa seua obra solta apareix en el setmanari L\u2019Alvanzada (1903-1905), La Vanguardia (1911) o La Uni\u00f3n (1913). Va publicar breument en les revistes Revista de Castell\u00f3n (1914) i Arte y Letras (1915), que en la realitat s\u00f3n la mateixa; all\u00e0 el trobarem en dos poemes (\u201cA la s\u00e9quia del Pla\u201d i \u201cTamb\u00e9 Burriana\u201d, respectivament) signats amb el nom \u201cJoan Bte. Teixedo\u201d. En 1924, la revista P\u00e0tria li va retre un homenatge i li public\u00e0 alguns poemes com ara \u201cEls divendres a l\u2019Acciamo\u201d, \u201cA l\u2019al\u00e7ar a D\u00e9u\u201d, Pere, etc. En 1928, el borrianenc Artur Perucho li reprodu\u00efa en la revista Taula de Lletres Valencianes el poema esmentat \u201cA la s\u00e9quia del Pla\u201d.\r\nA partir de 1932 inicia la composici\u00f3 de llibrets de falla a Borriana, ciutat notable dins del m\u00f3n de la festa josefina.\r\nEn vida seua, i en prova de reconeixement sincer als seus m\u00e8rits i de l\u2019admiraci\u00f3 popular, el 7 de setembre del 1930 l\u2019Ajuntament de Borriana li dedic\u00e0 una pla\u00e7a retolada aleshores amb el nom de \u201cBautista Tejedo\u201d; actualment porta el seu nom complet i es troba enfront del Centre Cultural La Merc\u00e9. En morir l\u2019any 1952, l\u2019Agrupaci\u00f3 Borrianenca de Cultura l\u2019homenatj\u00e0 amb la publicaci\u00f3 en 1956 de la seua obra po\u00e8tica (reeditada m\u00e9s tard per la Caixa Rural de Sant Josep), i l\u2019any 1988 l\u2019Ajuntament de Borriana va traure a la llum l\u2019obra completa amb el t\u00edtol Poemari, a c\u00e0rrec de Teresa Esteve."}, {"id": 749, "name": "Antoni", "surname": "Terrones", "conjunction": "", "second_surname": "Servet", "url": "/biografies/terrones-servet-antoni", "image": "/media/biography/image/terrones_servet_antoni.jpg", "birth_date": 1958, "dead_date": 2017, "short_description": "Activista social\r\nVa n\u00e0ixer a Alacant, on va completar el batxillerat i els primers cursos de Medicina, alhora que comen\u00e7ava a implicar-se pol\u00edticament. Poc despr\u00e9s es va traslladar a Val\u00e8ncia, al barri d\u2019Orriols.\r\nCom a persona compromesa amb la just\u00edcia social, Antoni va participar activament en la lluita contra tota mena d\u2019injust\u00edcies, tant a nivell individual com col\u00b7lectiu. Mai va deixar de formar part de les lluites ve\u00efnals, col\u00b7laborant amb l\u2019Associaci\u00f3 Ve\u00efnal d\u2019Orriols i amb la Federaci\u00f3 d\u2019Associacions Ve\u00efnals de Val\u00e8ncia, on va assumir la responsabilitat d\u2019urbanisme. A m\u00e9s, va treballar com a assessor pol\u00edtic del Grup Municipal Comunista a l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia durant la segona legislatura democr\u00e0tica.\r\nSimult\u00e0niament, Antoni va mantenir la seua milit\u00e0ncia sindical i pol\u00edtica, sempre dins de partits marxistes. A nivell sindical, va participar activament en les primeres eleccions sindicals a finals del franquisme. M\u00e9s endavant, com a membre de CC OO a la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia, on treballava, va formar part de la Junta de Personal i del govern durant diverses legislatures en representaci\u00f3 dels treballadors. El seu comprom\u00eds el va portar a incorporar-se a la COS (Coordinadora Obrera Sindical), embri\u00f3 del sindicalisme nacional i de classe als Pa\u00efsos Catalans.\r\nPol\u00edticament, Antoni va comen\u00e7ar militant al PCE, per\u00f2 aviat va percebre una deriva en el partit que no compartia i es va unir a l\u2019OPI (Oposici\u00f3n de Izquierda del PCE). Posteriorment, va participar en el reagrupament dels comunistes, passant pel PC i m\u00e9s tard pel PCPE. Des d\u2019aquest partit, es va unir a EUPV (acabada de crear), on va ser escollit m\u00e0xim responsable a Val\u00e8ncia ciutat i membre de la direcci\u00f3 en l\u2019\u00e0mbit del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Les contradiccions i la manca de comprom\u00eds real d\u2019aquestes formacions amb el fet nacional del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i dels Pa\u00efsos Catalans van portar Terrones a militar a l\u2019MDT (Moviment de Defensa de la Terra) i posteriorment a Poble Lliure. Tamb\u00e9 va ser un dels principals impulsors de la Plataforma pel Dret a Decidir del Pa\u00eds Valenci\u00e0, com a encarregat de les relacions pol\u00edtiques i institucionals. A m\u00e9s, va ser un defensor actiu de la natura, particip\u00e0 en lluites en defensa del territori i contra la tortura i el maltractament animal com a activista d\u2019Iniciativa Animalista.\r\nToni Terrones va ser un marxista ferm que sempre va combatre l\u2019idealisme i les ren\u00fancies ideol\u00f2giques i pol\u00edtiques. Durant 40 anys va mantenir milit\u00e0ncies i compromisos amb la vida de la gent i del poble valenci\u00e0. La consolidaci\u00f3 de Decidim al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i el seu lideratge en la creaci\u00f3 d\u2019espais de conflu\u00e8ncia a favor del dret a decidir van ocupar plenament els darrers anys de la seua vida.\r\nLa Plataforma pel Dret a Decidir-Decidim instaur\u00e0 el 2021 els Premis Toni Terrones a la lluita c\u00edvica per un Pa\u00eds Valenci\u00e0 millor. Era parella de Maika Barceiro i tenia dos fills, Alfons i Enric."}, {"id": 629, "name": "Joan-Ferm\u00ed", "surname": "Teruel", "conjunction": "i", "second_surname": "Barber\u00e0", "url": "/biografies/teruel-barbera-joan-fermi", "image": "/media/biography/image/teruel_barbera_joan-fermi.jpg", "birth_date": 1948, "dead_date": 2020, "short_description": "Escriptor i activista cultural\r\nActivista civil comprom\u00e8s amb la normalitzaci\u00f3 del valenci\u00e0 i la cultura popular, i aficionat al teatre, va ser durant d\u00e8cades l\u2019administratiu de la Bas\u00edlica de Sant Jaume d\u2019Algemes\u00ed.[1] Una part important de la seua activitat p\u00fablica es vincula a la Festa de la Mare de D\u00e9u de la Salut d\u2019Algemes\u00ed, declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat des de 2011 en qu\u00e8 es poden admirar, entre altres representacions de la cultura popular, la Muixeranga.\r\nNascut al si d\u2019una fam\u00edlia amb un negoci dedicat al sector de l\u2019alimentaci\u00f3, al n\u00famero 49 del carrer de Santa B\u00e0rbara, al barri del mateix nom, un dels m\u00e9s tradicionals de la ciutat de la Ribera Alta. Va estudiar al Col\u00b7legi dels Germans Maristes d\u2019Algemes\u00ed, on curs\u00e0 el batxillerat elemental d\u2019aleshores en la primera promoci\u00f3 de batxillers universitaris que va preparar la instituci\u00f3 al Patronat de Sant Jaume, al Parc. La seua formaci\u00f3 inicial es complet\u00e0 amb cursos reglats de comptabilitat i mecanografia. Posteriorment, realitz\u00e0 un curs t\u00e8cnic d\u2019enquadernaci\u00f3, i els cursos de llengua Carles Salvador que oferia Lo Rat Penat molt abans del colp de m\u00e0 que va posar en mans de Xavier Casp i, per tant, del secessionisme ling\u00fc\u00edstic la centen\u00e0ria instituci\u00f3. M\u00e9s endavant, va accedir als estudis universitaris, a la Facultat de Filologia Catalana de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nA les darreries de la dictadura, fou conseller municipal, juntament amb Emili Gregori, pel ter\u00e7 que presentava l\u2019Associaci\u00f3 dels Antics Alumnes Maristes, llavors c\u00e0rrec de col\u00b7laboraci\u00f3 amb les regidories del r\u00e8gim.[2]\r\nLes primeres activitats de lleure de qu\u00e8 es t\u00e9 const\u00e0ncia corresponen a col\u00b7laboracions esc\u00e8niques i a la participaci\u00f3 en concursos radiof\u00f2nics en l\u2019emissora local, R\u00e0dio Joventut, dependent de la Secretaria General del Moviment del r\u00e8gim franquista.\r\nDe menut fou proclamat Rei del Catecisme, i a classe sovint era mereixedor de figurar en el \u00abquadre d\u2019honor\u00bb de l\u2019escola. Els seus grans amics de joventut foren Froil\u00e1n Ginesta, Vicent Matal\u00ed i Vicent Ferrer. Ja adult, s\u2019enorgullia dels seus incondicionals Joan Castell, Josep-Emili Naval, Juli Blasco i Joan Paredes.\r\nEntre les iniciatives de joventut cal mencionar que, amb altres ve\u00efns, promogu\u00e9 a primeries dels anys setanta la restauraci\u00f3 de la capelleta de Santa B\u00e0rbara, en un estat deplorable a causa dels t\u00e8rmits. A partir d\u2019aleshores hom torn\u00e0 a la celebraci\u00f3 de la festa del carrer, cada 4 de desembre, com era tradici\u00f3 abans, amb missa i jocs infantils. Aquest fet i l\u2019harmonia del ve\u00efnat propiciaren que, juntament amb el seu germ\u00e0, Toni Teruel, amb Pepe Moreno (el Barber), Joan Bueno i Joan Borr\u00e0s[3] impulsaren el 1976 la primera falla del barri de Santa B\u00e0rbara, que s\u2019instal\u00b7l\u00e0 en la cru\u00eflla dels carrers de Sant Benet i de Santa B\u00e0rbara. El monument era una representaci\u00f3 al\u00b7leg\u00f2rica del poble i com a gui\u00f3 estendard empr\u00e0 la iconografia del campanar major de Sant Jaume. Els carrers s\u2019engalanaren amb banderoles de la senyera quadribarrada, que encara no era motiu de pol\u00e8mica.\r\nLa malaltia de la mare, a causa d\u2019una emb\u00f2lia i trombosi cerebral, afect\u00e0 profundament el ritme familiar entre l\u2019adolesc\u00e8ncia i la joventut dels tres germans, en la segona meitat dels anys seixanta, i fou ell precisament, com a major, qui s\u2019encarreg\u00e0 i es preocup\u00e0 del control assistencial de llur progenitora que, a m\u00e9s, portava di\u00e0riament amb el cotxe familiar a una cl\u00ednica privada de rehabilitaci\u00f3 a Val\u00e8ncia.\r\nEn la seua fam\u00edlia hi havia tradici\u00f3 musical: una germana del pare, Ampar\u00edn Teruel, fou Premi Nacional de Piano, feia classes a casa i transcrivia partitures antigues per als arxius hist\u00f2rics de l\u2019Administraci\u00f3. Pepita Barber\u00e0, germana de la mare, a m\u00e9s d\u2019activista i dinamitzadora feminista de joves i jubilats, treballava fent classes de m\u00fasica i de mestra nacional en l\u2019escola p\u00fablica, i fund\u00e0 la Rondalla i Cor de les Germanes de Santa Anna i el Conservatori Municipal, del qual fou directora.\r\nA mitjan d\u00e8cada dels cinquanta, Joan-Ferm\u00ed apr\u00e9n a ballar les Llauradores esperonat per la seua mare. La fam\u00edlia compartia ve\u00efnatge amb Maria R\u00fabio, que vivia al costat de casa \u2013traspassada de jove, encara festejant\u2013, parella balladora de Vicent N\u00e1cher Llanes, a la casa d\u2019enfront. Uns anys m\u00e9s tard, en faltar el mestre Vicent Dom\u00ednguez, Blaiet, en un accident traum\u00e0tic al camp, Vicent N\u00e1cher s\u2019encarreg\u00e0 de la direcci\u00f3 del ball, i en fou el nou mestre a inst\u00e0ncies dels festers del barri de Santa B\u00e0rbara. Joan-Ferm\u00ed ajud\u00e0 N\u00e1cher i, fins i tot, el substitu\u00ed de vegades i enseny\u00e0 nous balladors. Els darrers assajos generals es feien a la porta de les seues cases, que enfrontaven, al carrer de Santa B\u00e0rbara, amb la m\u00fasica tocada al piano per la seua tia Pepita Barber\u00e0 i enregistrada en un magnet\u00f2fon. Fou fester del barri de Santa B\u00e0rbara i form\u00e0 part del Patronat de la Festa.\r\nPer la seua afici\u00f3 liter\u00e0ria, Joan-Ferm\u00ed tamb\u00e9 particip\u00e0 de jove en els cert\u00e0mens literaris dels Jocs Florals, que tenien lloc cada any el 5 de setembre, en el marc de les festes de la Mare de D\u00e9u, al Teatre Espanyol i, darrerament, a l\u2019Institut Laboral.\r\nDes de sempre hi havia hagut una relaci\u00f3 familiar amb els m\u00fasics d\u2019en Miquel Esparza, i amb n\u2019Ernest Franc\u00e9s, i per ell i les seues ties amb n\u2019Agust\u00ed Alaman, catedr\u00e0tic de piano del Conservatori i de m\u00fasica a l\u2019Escola Normal de Magisteri, autor de la partitura del Virolai a la Mare de D\u00e9u de la Salut, amb lletra de Mart\u00ed Dom\u00ednguez i Barber\u00e0, que influ\u00efren en la predisposici\u00f3 a iniciar els fills en el m\u00f3n musical. Amb Ernest Franc\u00e9s i el seu germ\u00e0 assist\u00ed a l\u2019estrena de la representaci\u00f3 del poema simf\u00f2nic de Joaquim Rodrigo Per la flor del lliri blau, dirigida per Agust\u00ed Alaman al Teatre Principal de Val\u00e8ncia el 1972.[4]\r\nMolt vinculat al Col\u00b7legi Marista des de menut, a la parr\u00f2quia de Sant Jaume Ap\u00f2stol i a la festa de la Mare de D\u00e9u de la Salut, particip\u00e0 en la Festa primer en el ball de les Llauradores, amb Enriqueta Ferr\u00eds, que fou la seua primera balladora, i despr\u00e9s en l\u2019organitzaci\u00f3 dels Misteris i Martiris, obretes dram\u00e0tiques breus de tema religi\u00f3s fins als anys 40 representats en castell\u00e0 i, posteriorment, reescrits en valenci\u00e0. \u00a0\r\nDes de 1968 s\u2019implic\u00e0 a fons per impulsar els personatges b\u00edblics i la \u00abParreta\u00bb de la Volta General en la process\u00f3 de la Mare de D\u00e9u, cada 8 de setembre, i quan els maristes es feren c\u00e0rrec de la Muixeranga el 1973 per evitar la seua desaparici\u00f3.\r\nPer una relaci\u00f3 molt estreta amb l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Antics Alumnes i el seu president, Paco Sanchis, i amb els germans maristes Benigno Castilla \u2013Felipe\u2013, Jos\u00e9 Luis Trull\u00e9n \u2013Braulio\u2013, Agust\u00edn Aisa i Jos\u00e9 Luis Napal, el 1974 fou Germ\u00e0 Major de la Confraria de l\u2019Ecce Homo, juntament amb el seu germ\u00e0, i amb aquest motiu portaren com a Convidat d\u2019Honor el compositor fill del poble, de la placeta de les Tres Moreres, i antic ve\u00ed, Bernat Adam i Ferrero, que vivia a Val\u00e8ncia.\r\nJoan-Ferm\u00ed va ser president de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Antics Alumnes Maristes, que prengu\u00e9 el relleu al despr\u00e9s malaguanyat Paco Sanchis, empleat de banca, traspassat accidentalment en un incendi en l\u2019oficina del taller on anava les vesprades a portar la comptabilitat. Sanchis comen\u00e7\u00e0 a gestar la compra dels terrenys i la construcci\u00f3 del nou Col\u00b7legi Marista en la partida de Berca.\r\nEnsems amb l\u2019amic Vicent Matal\u00ed, per la mitjania dels anys seixanta del segle xx fundaren la rondalla de l\u2019Associaci\u00f3 dels Antics Alumnes Maristes, l\u2019un amb la guitarra i l\u2019altre amb la band\u00farria, sota la batuta d\u2019en Miquel Esparza i Garcia, nascut a Benig\u00e0nim, membre del cos de directors de bandes de m\u00fasica estatals, i aleshores director de la Banda Municipal d\u2019Algemes\u00ed. Fou autor de la lletra proposada com a himne ADEMAR \u2013acr\u00f2nim de l\u2019Associaci\u00f3 d\u2019Exalumnes Maristes\u2013, amb m\u00fasica d\u2019en Miquel Esparza, que interpretava la rondalla, i membre fundador del Club Cultural Joven\u00edvol \u00abLa Llar\u00bb, al carrer Nou, presidit per Ximo Vidal.\r\nJoan-Ferm\u00ed treball\u00e0 de jove en el negoci familiar de casa, que en independitzar-se continuaria encara uns anys. El 1979 es cas\u00e0 amb Maru Ferragud i Segu\u00ed, amb qui tingu\u00e9 tres fills: Jo\u00e0nfer, Carles i Ra\u00fcl. Fixaren la resid\u00e8ncia matrimonial a l\u2019antiga adre\u00e7a dels avis paterns i ties, al carrer de Moss\u00e9n Blanch.\r\nEls inicis del teatre en Joan-Ferm\u00ed es remunten a mitjans dels anys seixanta, quan debuta com a actor en sengles obres serioses llargues de teatre religi\u00f3s dels cicles de Nadal i de la Passi\u00f3, en la companyia de l\u2019Escola Pia. La primera, Els pastorets de Betlem, per Nadal, en qu\u00e8 ell feia el mon\u00f2leg d\u2019Herodes desesperat en recon\u00e8ixer la culpabilitat de sup\u00e8rbia per la matan\u00e7a d\u2019infants; i la segona, La Passi\u00f3, per Setmana Santa, en qu\u00e8 encarnava Pon\u00e7 Pilat i, despr\u00e9s, Francesc d\u2019Arimatea, que ofer\u00ed un sepulcre seu per sebollir Jes\u00fas (alguns actors havien de duplicar la intervenci\u00f3 en diferents papers). Es represent\u00e0 diverses temporades al teatre que tenien els escolapis a la planta baixa de l\u2019antiga escola, al carrer dels Fusters, local que temps despr\u00e9s, traslladats al col\u00b7legi nou, es faria servir per tancar els bous de la setmana taurina durant uns anys.\r\nM\u00e9s endavant, amb els amics i d\u2019altres coneguts, cre\u00e0 un grup de teatre, la seua debilitat vocacional. Comen\u00e7aren les representacions al cinema-teatre de la parr\u00f2quia de Sant Pius X, pel carrer del Dos de Maig, adjunt a la nova esgl\u00e9sia que s\u2019hi constru\u00ed, despr\u00e9s refeta per llegat del batle Joan Girb\u00e9s Masi\u00e0;[5] tamb\u00e9 actuaren a un entaulat muntat al pati de l\u2019escola de Maria Auxiliadora, amb m\u00fasica i veu d\u2019algun passatge de sarsuela cantat a cor durant els entreactes, espai que ocupava l\u2019antic vel\u00f2drom, i al centre cultural del barri del Carrascalet. Continuaren en el Club Unam, en temps dels pares escolapis Ricard Peris, Amadeu L\u00f3pez i Gon\u00e7al Royo.\r\nDirector de teatre amateur, cr\u00edtic, escriptor i traductor, public\u00e0 diversos articles i col\u00b7laboracions. La seua afici\u00f3 a la dramat\u00fargia i a la llengua el porten a versionar, amb no pocs problemes amb la censura, obres com Oratori pels pa\u00efsos que destrueixen el m\u00f3n amb les guerres, Farsas contempor\u00e1neas, Borbofoix, El duc meu-meu o Oratori per la mort de V\u00edctor Jara, entre d\u2019altres.\r\nAmb el seu grup Unam-Teatre, el 1978 guanya el Premi Nacional de Teatre Ciutat de Conca a la millor direcci\u00f3, amb l\u2019obra en valenci\u00e0 La pau retorna a Atenes, de Rodolf Sirera.[6] En repetides ocasions dirigeix No n\u2019eren deu?, de Mart\u00ed Dom\u00ednguez i Barber\u00e0, \u00abapunt dram\u00e0tic inspirat en l\u2019evangeli de sant Lluc\u00bb, tal com descriu l\u2019autor, obra estrenada el 1960 en la l\u00ednia de renovaci\u00f3 formal teatral i la dignificaci\u00f3 de l\u2019escena valenciana.[7] Tamb\u00e9 dirigeix les representacions dels miracles de sant Vicent, alguns dels quals, com La burreta, o l\u2019imaginat En temps del Comprom\u00eds de Casp, de creaci\u00f3 personal, i d\u2019altres que va versionar o prologar, entre els quals destaca La sabateta, de M. S\u00e1nchez Navarrete.\r\nL\u2019estima per la llengua pr\u00f2pia que li inculcaren els pares el port\u00e0 a fer-la prevaldre en escena com a vehicular fins al punt de renunciar p\u00fablicament a un premi, per l\u2019obra El duc meu-meu, de Xesc Barcel\u00f3. Es tractava d\u2019una obra sobre la realitat social en forma de faula, que criticava amb ironia el poder autocr\u00e0tic establert i el pas de la dictadura a la democr\u00e0cia burgesa, i fou censurada, per motius obvis, a finals del franquisme. Sota la direcci\u00f3 de Joan-Ferm\u00ed Teruel, l\u2019obra fou representada a les darreries dels anys setanta en un certamen faller de la Ribera, en valenci\u00e0 normatiu \u2013en contrast als sainets\u2013, on pel registre est\u00e0ndard emprat es q\u00fcestion\u00e0 l\u2019equival\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica convergent de la llengua comuna.\r\nEn aquells moments, hom no era conscient de la transcend\u00e8ncia d\u2019aquest fet. La riquesa diat\u00f2pica i diaf\u00e0sica permetia triar entre la variant m\u00e9s liter\u00e0ria o que m\u00e9s s\u2019adeia al registre escaient, sense menystenir la variant valenciana que el singularitzava dins el conjunt. Tanmateix, sovint per un enfocament subjectiu de la situaci\u00f3 comunicativa, fruit de les tend\u00e8ncies esbiaixades d\u2019algun col\u00b7lectiu valencianista amb suposades bones intencions, per\u00f2 poc informades o contrastades, eren susceptibles d\u2019interpretacions digl\u00f2ssiques contra la salut de l\u2019idioma.\r\nAmant de les tradicions que configuren la cultura del seu pa\u00eds, i de la festa de la Mare de D\u00e9u d\u2019Algemes\u00ed, de la m\u00e0 del canonge de la Seu de Val\u00e8ncia, Vicent Castell i Maiques,[8] s\u2019encarreg\u00e0 dels Misteris \u2013Temptaci\u00f3 d\u2019Adam i Eva, de Benet Segura de Lago (1960); Abraham i Isaac, de Vicent Castell Ma\u00efques (1964), i de la Mare de D\u00e9u de la Salut, de Joan Segura de Lago i Joan-Ferm\u00ed Teruel Barber\u00e0\u2013 i del Martiris \u2013Santa B\u00e0rbara, de Joan-Ferm\u00ed Teruel (1966), i Sant Bernat i les seues germanetes, de Mart\u00ed Dom\u00ednguez i Barber\u00e0 (1960)\u2013 de la Process\u00f3, que fins i tot assajava a casa seua des de 1964.[9]\r\nA m\u00e9s de l\u2019autoria del Martiri de santa B\u00e0rbara, \u00e9s de la seua ploma la tercera part del Misteri de la Mare de D\u00e9u,[10] intitulada \u00abEl Tir de la Germania\u00bb (1967); com tamb\u00e9 \u00e9s el poeta-autor del Cant de la Muixeranga (2013) i del text de l\u2019Auca de la Mare de D\u00e9u (2014).\r\nEl 1973 crea les Lloances en honor a la Mare de D\u00e9u de la Salut,[11] la representaci\u00f3 anual de les quals per l\u2019Unam-Teatre dirigeix fins al darrer moment, cosa que signific\u00e0 un plus per al futur reconeixement de la Festa com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Foren representades per primera vegada la nit de la Vespra del 8 de setembre de 1973, al local del Club Unam, amb vestuari llogat a la roberia Casa Insa de Val\u00e8ncia, amb un \u00e8xit espectacular de p\u00fablic.[12]\r\nJoan-Ferm\u00ed Teruel, en el seu comprom\u00eds social per la llengua, fou dinamitzador cultural del jovent, gran lector i incansable escriptor de temes personals, tradicionals i de col\u00b7laboraci\u00f3. Amant de la poesia i de la prosa, escriu sobre personatges notables de la localitat, col\u00b7labora en publicacions i en diverses iniciatives ciutadanes. Com a investigador, publica articles sobre Mart\u00ed Dom\u00ednguez i sobre el poble. En qualitat d\u2019orador, presenta pon\u00e8ncies en actes p\u00fablics a Sueca i Elx, i comunicacions a l\u2019Assemblea de la Ribera. Col\u00b7labora amb el Grup de Danses Berca amb el text dels muntatges De la marjal a l\u2019era i En l\u2019hostal d\u2019Algemes\u00ed.\r\nRecull en dos volums publicats els textos de les Lloances: Lloances a la Mare de D\u00e9u. Vida, teatre i tradici\u00f3 en les festes majors d\u2019Algemes\u00ed, el primer, de 1997, editat per Sa\u00f3, i Lloances a la Mare de D\u00e9u. Sentiments i identitat d\u2019un poble, el segon, de 2018, que li edit\u00e0 l\u2019Ajuntament d\u2019Algemes\u00ed, llibres que ell defin\u00ed com la cr\u00f2nica no oficial de la vida i la gent del poble.[13]\r\nFou l\u2019encarregat de la secretaria i coordinador de les activitats parroquials des de l\u2019oficina de la Casa Abadia, responsable de l\u2019arxiu, de l\u2019administraci\u00f3 i de les relacions amb l\u2019arquebisbat per a l\u2019edici\u00f3 de l\u2019Al\u00b7leluia, de l\u2019assist\u00e8ncia a la resid\u00e8ncia de majors i l\u2019ajuda de C\u00e0ritas local als necessitats.\r\nJoan-Ferm\u00ed Teruel sempre es decant\u00e0 per la recerca que l\u2019arrelava a la terra i a les seues devocions, i conservava tot el que li arribava a les mans. No va defugir mai l\u2019ajut a ning\u00fa, ni escatim\u00e0 la col\u00b7laboraci\u00f3 amb tothom de manera puntual com a consultor, referent o com a assessor de qui necessitava guia, informaci\u00f3 o determinada documentaci\u00f3 per elaborar algun treball de creaci\u00f3, com tamb\u00e9 amb col\u00b7lectius associatius o institucionals, com l\u2019Associaci\u00f3 de l\u2019Alzheimer, Poble Sahrau\u00ed, Vida Creixent, Confiteor, Societat Musical, Conservatori, Falles, Muixerangues o diverses associacions liter\u00e0ries, parr\u00f2quies i ajuntaments..., que avui testimonien la seua disponibilitat altruista.\r\nL\u2019Ajuntament d\u2019Algemes\u00ed li atorg\u00e0 l\u2019any 2008 el Guard\u00f3 d\u2019Honor de la Ciutat en reconeixement i gratitud per l\u2019abnegada dedicaci\u00f3 a la cultura i als signes identitaris del seu poble, sota l\u2019aixopluc de la patrona, la Mare de D\u00e9u de la Salut.[14]\r\nEl seu trasp\u00e0s inesperat, despr\u00e9s de gaireb\u00e9 dos mesos de malaltia, tingu\u00e9 lloc el 17 de juny de 2020, en el primer per\u00edode de la pand\u00e8mia, circumst\u00e0ncia hist\u00f2rica amb moltes restriccions per l\u2019a\u00efllament preventiu de seguretat que dificult\u00e0 l\u2019assist\u00e8ncia als actes del sepeli i darrer comiat de molta gent que l\u2019estimava. Segons el seu germ\u00e0, el fil\u00f2leg Toni Teruel, \u00abse n\u2019an\u00e0 de la manera que millor el caracteritzava, sense fer soroll i volent passar desapercebut. La germandat sacerdotal l\u2019acomiad\u00e0 amb una missa concelebrada per dotze dels capellans que hi havien compartit inquietuds i devocions. La Mare de D\u00e9u de la Salut, les Lloances, les s\u00f2lides conviccions espirituals i arrelades creences, l\u2019amor al pro\u00efsme, el treball inq\u00fcestionable i la bonhomia altruista s\u00f3n l\u2019ess\u00e8ncia del seu pas provisional per aquest m\u00f3n terrenal: la hist\u00f2ria de la seua vida i del seu temps\u00bb.\r\nEn acabar la missa d\u2019ex\u00e8quies, a qu\u00e8 assist\u00ed la representaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament en la persona del primer tinent d\u2019alcalde, el regidor Pere Blanco, i els ve\u00efns que permetia l\u2019aforament del recinte per la situaci\u00f3 restrictiva, la comitiva el dugu\u00e9 en process\u00f3, a muscles de vuit portadors \u2013dues xiques i sis xics\u2013, al so del virolai Estrela del mat\u00ed, a retre el darrer homenatge a la Mare de la Salut, que l\u2019esperava en el seu cambril, a la Capella de la Comuni\u00f3, envoltat pels aplaudiments incessants dels assistents.\r\nEn sortir el f\u00e8retre per la porta principal de la bas\u00edlica menor de Sant Jaume, que tant representava per a ell, a la pla\u00e7a Major, amics de sempre interpretaren la Muixeranga amb dol\u00e7aines i tabals, s\u00edmbol del seu poble i de l\u2019amor a la terra, himne de sentiments profunds i reivindicatius, emblema de la festa que condicion\u00e0 el s\u00fammum de l\u2019emoci\u00f3, mentre es feia una petita muixeranga entre els aplaudiments que no cessaven, \u00e0dhuc despr\u00e9s d\u2019acabar la m\u00fasica.[15]\r\nEn paraules de Jes\u00fas Corb\u00ed, rector amb qui havia compartit els darrers tretze anys, fins a l\u2019octubre de 2019, \u00abera sorprenent la fe sincera de Joan-Ferm\u00ed, amb una sensibilitat i tendresa superlatives en parlar de la seua fam\u00edlia, de les coses senzilles de la vida, del poble, de la Mare de D\u00e9u, entregat en cos i \u00e0nima als seus, a la seua parr\u00f2quia i al poble, amb dedicaci\u00f3 plena, entusiasta, constant, pacient i perseverant en la devoci\u00f3 a la Mare de D\u00e9u de la Salut. Ha observat sempre una correcci\u00f3 exquisida, i ha conreat els seus escrits amb la m\u00e0xima qualitat liter\u00e0ria, hist\u00f2rica i devocional. Va estar molt atent en l\u2019atenci\u00f3 als necessitats, i amb una debilitat especial per la Resid\u00e8ncia de Majors Sant Vicent Ferrer. Poeta, lloancer i trobador de la Mare de D\u00e9u, ha estat un enamorat del seu poble, la seua gent, les tradicions i costums, la llengua i la cultura, amb preocupaci\u00f3 permanent per la parr\u00f2quia\u00bb.[16]\r\nAcaba moss\u00e9n Corb\u00ed manifestant que la mort, amb tota la seua c\u00e0rrega de dolor i de tristesa, es converteix en una vict\u00f2ria: el pas d\u2019aquest m\u00f3n al Pare en Jesucrist. Afirma el sacerdot en l\u2019obituari dedicat a Joan-Ferm\u00ed Teruel: \u00abA l\u2019entrada del cel, segur que Joan-Ferm\u00ed s\u2019ha trobat ja amb les persones estimades que l\u2019han eixit a rebre. Ell haur\u00e0 organitzat els cors dels \u00e0ngels i, llapissera en m\u00e0, estar\u00e0 acabant d\u2019escriure algun vers per presentar-se davant la Mare de D\u00e9u en homenatge de lloan\u00e7a, a qui tantes vegades havia lloat com a alt\u00edssima palmera, pou refrescant, estrela del mat\u00ed\u00bb.[17]\r\n\r\n\r\n[1] Aquest text s\u2019ha elaborat a partir d\u2019un text de Toni Teruel i Barber\u00e0, germ\u00e0 de Joan-Ferm\u00ed i d\u2019informaci\u00f3 proporcionada per la seua v\u00eddua, Maru Ferragud i Segu\u00ed.\r\n\r\n\r\n[2] Emili Gregori, de sensibilitat valencianista, arrib\u00e0 a ser alcalde d\u2019Algemes\u00ed pel PSPV-PSOE durant 16 anys, concretament entre 1991 i 2007. \u00a0\u00a0\r\n\r\n\r\n[3] Pare de Joan Borr\u00e0s Adam, conegut familiarment per Joanito, ingress\u00e0 al Seminari Marista i arrib\u00e0 a ser director general de la congregaci\u00f3 religiosa.\r\n\r\n\r\n[4] Teruel i Barber\u00e0, Toni. Temps d\u2019infantesa. Mem\u00f2ries. Val\u00e8ncia: Tabarca Llibres, 2018, p\u00e0g. 145-152.\r\n\r\n\r\n[5] Joan Girb\u00e9s i Masi\u00e0 (Algemes\u00ed, 1934-1998), fou el primer alcalde democr\u00e0tic d\u2019Algemes\u00ed. La seua llista, Independents per Algemes\u00ed (IPA), conformada per nacionalistes i progressistes, va obtenir 14 regidors. Simpatitzant del PNPB i m\u00e9s tard de la Unitat del Poble Valenci\u00e0 (UPV), pat\u00ed els atacs d'UCD en el context de l\u2019ofensiva anticatalanista protagonitzada pel bloc reaccionari durant el per\u00edode d\u2019assentament auton\u00f2mic del Pa\u00eds Valenci\u00e0. \u00a0\r\n\r\n\r\n[6] Teruel Barber\u00e0, Joan-Ferm\u00ed. Lloances a la Mare de D\u00e9u. Sentiments i identitat d\u2019un poble. Algemes\u00ed: Ajuntament, 2018.\r\n\r\n\r\n[7] Dom\u00ednguez Barber\u00e0, Mart\u00ed. No n\u2019eren deu? Alzira: Bromera, 1998.\r\n\r\n\r\n[8] Vicent Castell i Maiques, (Algemes\u00ed, 1918-Val\u00e8ncia, 1997). Historiador, doctor en Filosofia i Lletres, subsecretari i beneficiari i des de 1969 canonge arxipreste de la Seu de Val\u00e8ncia. Director del Museu Dioces\u00e0, de l\u2019Arxiu Catedralici i del del Col\u00b7legi del Patriarca. Acad\u00e8mic de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de Sant Carles de Val\u00e8ncia des de 1977. El 1996 les Corts Valencianes li van concedir l\u2019Alta Distinci\u00f3 Parlament\u00e0ria Francesc de Vinatea. Home erudit vinculat al valencianisme a trav\u00e9s de Lo Rat Penat, durant la transici\u00f3 es decant\u00e0 per motius ideol\u00f2giques cap al secessionisme.\r\n\r\n\r\n[9] Teruel Barber\u00e0, Joan-Ferm\u00ed. Lloances a la Mare de D\u00e9u. Vida, teatre i tradici\u00f3 en les festes majors d\u2019Algemes\u00ed. Val\u00e8ncia: Editorial Sa\u00f3, 1997, p\u00e0g. 26-27.\r\n\r\n\r\n[10] El Misteri de la Mare de D\u00e9u fou concebut per en Joan Segura de Lago, que en redact\u00e0 les parts 1a \u2013\u00abL\u2019Aparici\u00f3\u00bb\u2013, 2a \u2013\u00abEl Retorn\u00bb\u2013, 4a \u2013\u00abLa Invocaci\u00f3, o els Capellanets\u00bb, part dramatitzada, estrenada per primera vegada el 5 de setembre de 1954 en el Certamen Mari\u00e0, a la sala del Patronat; a partir de l\u2019any seg\u00fcent, es representaria a la porta de la Capella de la Troballa en acabar el darrer dia de novena, i s\u2019incorpor\u00e0 a la process\u00f3 de forma continuada a partir de 1968\u2013 i 5a \u2013\u00abEl Miracle de l\u2019Oli\u00bb\u2013. Joan-Ferm\u00ed Teruel, coherent amb la idea global, redact\u00e0 provisionalment la tercera part \u2013\u00abEl Tir de la Germania\u00bb\u2013, que va rebre el vistiplau de l\u2019autor primigeni i es consider\u00e0 la versi\u00f3 definitiva, malgrat apar\u00e8ixer un esborrany manuscrit, el 1972, entre els papers trobats a la seua mort.\r\n\r\n\r\n[11] Teruel i Barber\u00e0, Toni. Temps d\u2019infantesa. Mem\u00f2ries. Val\u00e8ncia: Tabarca Llibres, 2018, p\u00e0g. 219.\r\n\r\n\r\n[12] Aquell vespre, 7 de setembre de 1973, inesperadament no va eixir la Muixeranga a la process\u00f3: nom\u00e9s s\u2019hi feu sentir la melodia a la dol\u00e7aina, sota les indicacions dels festers. Llavors, les primeres Lloances s\u2019hi veieren condicionades i seguiren l\u2019ordre seg\u00fcent, presidit per la imatge de la Mare de D\u00e9u de la Salut de la parr\u00f2quia de Sant Pius X: 1. Presentaci\u00f3, 2. Ofrena, 3. Misteris i Martiris, 4. Misteri de la Mare de D\u00e9u de la Salut (complet), 5. Toc d\u2019atenci\u00f3, i 6. Prec i final. Fou el catedr\u00e0tic en Vicent Castell i Ll\u00e1cer qui s\u2019encarreg\u00e0 del \u00abToc d\u2019atenci\u00f3\u00bb per despertar la consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva i salvar el patrimoni de la Muixeranga, i encoratj\u00e0 el grup a continuar les Lloances cada any. El Virolai clogu\u00e9 apote\u00f2sicament l\u2019acte.\r\n\r\n\r\n[13] Domingo i Borr\u00e0s, Josep-Antoni. \u00abPlany per Joan-Ferm\u00ed Teruel i Barber\u00e0\u00bb, dins Berca. Algemes\u00ed: BIM, n\u00fam. 275, setembre de 2020, p\u00e0g. 21.\r\n\r\n\r\n[14] Talavera, A. \u00abUn hombre que trabaj\u00f3 de forma incansable por las fiestas de Algemes\u00ed\u00bb, dins Las Provincias. Val\u00e8ncia, 22 de juny de 2020.\r\n\r\n\r\n[15] Teruel, Toni. \u00abUn any sense Joan-Ferm\u00ed Teruel\u00bb, publicat al bloc Recursos de catal\u00e0 i al Facebook el 18 de juny de 2021.\r\n\r\n\r\n[16] Testimoni recollit per Toni Teruel.\r\n\r\n\r\n[17] Corb\u00ed Vidaga\u00f1, Jes\u00fas. \u00abObituari. Joan-Ferm\u00ed Teruel Barber\u00e0, In memoriam\u00bb, dins La Veu d\u2019Algemes\u00ed. Juliol de 2020, p\u00e0g. 19.\r\n\r\n"}, {"id": 270, "name": "Maximili\u00e0", "surname": "Thous", "conjunction": "i", "second_surname": "Llorens", "url": "/biografies/thous-llorens-maximilia", "image": "/media/biography/image/thous_llorens_maximilia2.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1957, "short_description": "Activista cultural i pol\u00edtic\r\nFill de Maximili\u00e0 Thous i Orts i casat amb la mestra Empar Navarro i Giner. Va estudiar magisteri a la Universitat de Val\u00e8ncia, especialitzant-se en pedagogia, tot i que no va arribar a exercir mai, ja que fou cap de negociat d'ensenyament a l'Ajuntament de Val\u00e8ncia.\r\nA finals de 1918 funda l'Agrupaci\u00f3 Nacionalista Escolar junt a altres valencianistes com Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, organitzaci\u00f3 que naixia amb la voluntat d'extendre l'ideari valencianista a l'\u00e0mbit universitari; va ser la primera organitzaci\u00f3 valenciana a fer-ho i treball\u00e0 en paral\u00b7lel amb la Lliga de Solitaris Nacionalistes impulsada per Carles Salvador.\r\nEl 1922 va composar, juntament amb el m\u00fasic Miquel Asensi, la Can\u00e7\u00f3 de Lluita, considerat un dels himnes del valencianisme pol\u00edtic. Aix\u00ed mateix, va fer la traducci\u00f3 al catal\u00e0 de La Internacional.Tamb\u00e9 a la decada del 1920, va ser promotor de les Taules de Poesia (1927), exposicions de diversos autors on cada manuscrit era il\u00b7lustrat per un artista pl\u00e0stic i va col\u00b7laborar a la revista Taula de Lletres Valencianes, des d'on contribu\u00ed a la difusi\u00f3 de l'avantguarda liter\u00e0ria.\r\nEn la seua joventut va militar a la Joventut Valencianista i el 1930 va entrar a formar part de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, qu\u00e8 havia estat creada el 24 d'abril d'eixe mateix any. En aquest mateix per\u00edode va col\u00b7laborar al setmanari Avant, \u00f2rgan d'expressi\u00f3 del partit dirigit per Adolf Pizcueta.\r\nEl 1932 ser\u00e0 un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 junt a altres militants de l'AVR, com el mateix Pizcueta.\r\nAix\u00ed mateix, forma part del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista des de la seua fundaci\u00f3 a l'agost de 1931. Amb la tria d'una nova directiva, el 22 de gener de 1933 entra a la direcci\u00f3 per a fer-se c\u00e0rrec del departament de Cultura. \u00c9s el moment en qu\u00e8 Joaquim Reig entra com a president i les seues tesis \"totalit\u00e0ries\" pasen a ser les de l'organitzaci\u00f3; aquest fet contrastar\u00e0 amb la seua posterior aliniaci\u00f3 amb les tesis del \"front nacional\" que defensar\u00e0 posteriorment al Partit Valencianista d'Esquerra (PVE). En aquest mateix periode col\u00b7labora amb el setmanari El Cam\u00ed.\r\nEn efecte, al desembre de 1935 entra a formar part del PVE, nascut de la fusi\u00f3 del Centre d'Actuaci\u00f3 Valencianista, de l'Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de X\u00e0tiva; m\u00e9s tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuaci\u00f3 Valencianista d'Esquerra.\u00a0Tingu\u00e9 un important paper en el moment en qu\u00e8 el PVE obri negociacions amb Esquerra Valenciana per tal d'explorar la creaci\u00f3 d'una nova formaci\u00f3 pol\u00edtica que unifiqu\u00e9s l'esquerra valencianista i que poguera arribar a assolir una for\u00e7a i influ\u00e8ncia semblant a la que en eixos moments tenia Esquerra Republicana de Catalunya al Principat, formant part del grup de negociadors del PVE.\r\nAmb el posterior acostament del PVE al PCE es va produ\u00efr una escissi\u00f3 dels militants m\u00e9s nacionalistes encap\u00e7alada per Francesc Bosch i Morata (i 45 militants m\u00e9s) qu\u00e8 entra a formar part d'Esquerra Valenciana. Thous va ser un dels que encap\u00e7alaven la majoria procomunista al si del partit.\r\nDurant la Guerra Civil va romandre a Val\u00e8ncia, on particip\u00e0 de la defensa del Col\u00b7legi del Patriarca davant els intents de cremar-lo per part dels anarquistes de la FAI. Tamb\u00e9 va ser representant de l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana (creada anys abans per Carles Salvador) al Patronat de la Benefic\u00e8ncia i d'Atenci\u00f3 al Menor.\u00a0Aix\u00ed mateix, s'encarrega del curs d'ortografia valenciana que havia organitzat la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de Val\u00e8ncia de Francesc Bosch, entre febrer i mar\u00e7 de 1937.\r\nAcabada la guerra, el 27 de setembre del 1939, va ser retirat del cos de funcionaris de l'Ajuntament i va ser empresonat a la Model de Val\u00e8ncia, on va estar tancat fins 1942 i on va coincidir amb Gon\u00e7al Castell\u00f3, amb qui va intentar organitzar un curs d'alfabetitzaci\u00f3 que finalment no obtingu\u00e9 el respectiu perm\u00eds administratiu.\r\nEn eixir de pres\u00f3 no es va poder reincorporar a l'Ajuntament i es dedic\u00e0 enterament a la seua obra po\u00e8tica. Alhora, ingres\u00e0 a Lo Rat Penat, des d'on col\u00b7labor\u00e0 molt activament en la difusi\u00f3 del Dicccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear.\u00a0El 1951 es va organitzar a Val\u00e8ncia el Secretariat del Diccionari, formant part de la seua Comissi\u00f3 Patrocinadora. A m\u00e9s a m\u00e9s, va ser un dels seus primers subscriptors juntament a valencianistes com Xavier Casp, Joan Fuster, Miquel Adlert, Adolf Pizcueta, Emili Be\u00fct o Nicolau Primitiu G\u00f3mez.\r\nAix\u00ed, encara l'any de la seua mort, el 1957, es dedica al foment de les relacions catalanovalencianes que s'havien repr\u00e9s gr\u00e0cies al Diccionari i que es materialitzaven amb viatges dels joves de Lo Rat Penat cap al Principat i dels membres del Secretariat de Barcelona cap al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Aix\u00ed, el juny de 1957, i juntament amb Joan Fuster o Emili Be\u00fct, organitza una concentraci\u00f3 de valencians i catalans del Diccionari a X\u00e0tiva."}, {"id": 610, "name": "Gaspar", "surname": "Thous", "conjunction": "i", "second_surname": "Orts", "url": "/biografies/thous-orts-gaspar", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_qgoOrWr.jpg", "birth_date": 1836, "dead_date": 1891, "short_description": "Advocat, periodista i escriptor\r\nTot i la coincid\u00e8ncia de llinages, Gaspar \u00e9s oncle, i no germ\u00e0, de l\u2019autor de la lletra de l\u2019himne valenci\u00e0, Maximili\u00e0 Thous i Orts. Gaspar era fill de Josep Thous i \u00c0ngela Orts. De jove es trasllada a Val\u00e8ncia per a estudiar Dret a la seua universitat, estudis que finalitza a Madrid en 1866. En acabar els estudis exerceix l\u2019advocacia a Alacant, encara que prompte torna a Madrid com a periodista. Despr\u00e9s de col\u00b7laborar en publicacions com La Estrella, funda la seua pr\u00f2pia revista liter\u00e0ria, El Pensamiento de Madrid, i el peri\u00f2dic sat\u00edric El Fuelle.\r\nPer les seues idees tradicionalistes, no dubta a unir-se a l\u2019ex\u00e8rcit carlista quan en 1872 esclata la tercera guerra carlina. Des d\u2019\u00c0laba, on arriba a ser alcalde major de la prov\u00edncia, es traslladat al Maestrat on continua compaginant el periodisme, dirigint l\u2019\u00f2rgan oficial de l\u2019ex\u00e8rcit carl\u00ed del centre \u00abLa Vanguardia\u00bb i el c\u00e0rrec de governador civil de Castell\u00f3 en la zona carlista, on segons diversos autors fa una certa recuperaci\u00f3 de govern foral que casava amb l\u2019ideal carlista. Quan en 1875 acaben les hostilitats en la zona valenciana, Gaspar s\u2019acull a l\u2019indult i es trasllada a viure a Val\u00e8ncia amb el seu germ\u00e0 Josep, pare de Maximili\u00e0 Thous, amb el qual funda o participa en diversos peri\u00f2dics durant els seg\u00fcents anys: La Uni\u00f3n Cat\u00f3lica (1877), La Senyera (1880), El Almog\u00e1var (1880) i El Zuavo (1881), publicacions totes de tend\u00e8ncia carlista i cat\u00f2lica.\r\nGaspar i Josep tamb\u00e9 crearen el setmanari sat\u00edric El Palleter (1882), el seu major \u00e8xit comunicatiu, una publicaci\u00f3 que arrib\u00e0 a ser la de major tirada coneguda fins a eixe moment amb 50.000 exemplars segons la premsa coet\u00e0nia. Esta cap\u00e7alera va sobreviure fins al 1919 en diferents \u00e8poques i numeracions, dirigida finalment pels fills dels dos germans, l\u2019anomenat Maximili\u00e0 (fill de Josep) i Gaspar (fill de Gaspar). Del mateix nom i publicada en 1886 \u00e9s la novel\u00b7la de Gaspar Thous on descriu els successos protagonitzats per Vicent Dom\u00e9nech el Palleter durant l\u2019ocupaci\u00f3 napole\u00f2nica.\r\nParticip\u00e0 del naixement de Lo Rat Penat de manera tangencial amb algunes poesies. Tamb\u00e9 va publicar algunes obres dram\u00e0tiques en castell\u00e0: Por recoger una herencia, El cuarto mandamiento i Margarita del Carmen.\r\nFinalment, i despr\u00e9s de resultar novament indultat d\u2019una pena de huit anys de pres\u00f3 per les seues cr\u00edtiques contra la restauraci\u00f3 borb\u00f2nica, ingress\u00e0 en el cos jur\u00eddic d\u2019Ultramar on fou nomenat jutge de l\u2019illa de Negros (Filipines), on mor\u00ed."}, {"id": 300, "name": "Maximili\u00e0", "surname": "Thous", "conjunction": "i", "second_surname": "Orts", "url": "/biografies/thous-orts-maximilia", "image": "/media/biography/image/thous_orts_maximilia2.jpg", "birth_date": 1875, "dead_date": 1947, "short_description": "Periodista, escriptor i cineasta\r\nNascut a Ast\u00faries, la seva fam\u00edlia, d'origen alacant\u00ed, defensora i militant del carlisme, torna a Val\u00e8ncia quan ell encara era un nen. Estudia Dret a Val\u00e8ncia, per\u00f2 no finalitza la carrera ja que prefereix dedicar-se a la literatura i el periodisme.\r\nAviat destaca com a periodista sent redactor de La Correspondencia de Valencia, peri\u00f2dic del que va acabar sent director i que va utilitzar com a \u00f2rgan ofici\u00f3s del seu partit, Uni\u00f3 Valencianista Regional (URV). Tamb\u00e9 va treballar per a El Correo de Valencia i El Correo. Funda el 1912 un setmanari d'humor titulat El Guante Blanco\u00a0que es va mantenir en les impremtes fins el 1918. El 1913 funda El Sobaquillo, publicaci\u00f3 de tem\u00e0tica taurina. Col\u00b7labora en diversos setmanaris com El cuento del Dumenche (1908, 1914),\u00a0El Motil\u00f3 (1912),\u00a0Val\u00e8ncia Nova (1913) i La Matraca (1916). Aix\u00ed com a El Palleter i El Criterio.\r\nCom a poeta escriu L'escala florida (1911), que obt\u00e9 el guard\u00f3 Cercle de Belles Arts. Destaquen un can\u00e7oner popular titulat Aladroc (1936), diversos poemes premiats en els Jocs Florals, un gran nombre de llibrets de falla i abundants composicions de tota mena aparegudes en diverses publicacions. El 1901 va obtindre la flor natural als Jocs Florals.\r\nEscriptor molt polivalent, tamb\u00e9 va produir obres teatrals tant en castell\u00e0 com valenci\u00e0 que abastaven des del sainet, la com\u00e8dia i la sarsuela. Les m\u00e9s impotants s\u00f3n La casita blanca, Moros y cristianos, El carro del sol, Foc a l'era, Un huelguista m\u00e1s, De Carcaixent i dolces, Portafolio de Val\u00e8ncia, Ama, hi ha foc, La taza de t\u00e9, A la vora del riu, mare, m\u00b4he deixat les espardenyes, l'\u00faltim lle\u00f3, El oro y el moro i El drag\u00f3 del Patriarca. Moltes d'aquestes obres estan escrites en col\u00b7laboraci\u00f3 amb El\u00edas Cerd\u00e0, Fuast Hern\u00e1ndez Casajuana, i amb la m\u00fasica de Jos\u00e9 Serrano, Salvador Giner i Miguel Asensi. Dins de la narraci\u00f3 la m\u00e9s important \u00e9s La Volta de Rossinyol (1930).\r\nMaximili\u00e0 Thous \u00e9s l'autor de la lletra de l'Himne de l'Exposici\u00f3 de 1909, que va ser declarat posteriorment himne oficial valenci\u00e0, amb m\u00fasica de Jos\u00e9 Serrano. Aquest fet va ser durament criticat pel valencianisme estricte, ja que veia en aquesta proclamaci\u00f3 una maniobra de la Dictadura per enfortir el \"regionalisme ben ent\u00e8s\". Com lletrista, tamb\u00e9 \u00e9s l'autor del pasdoble El Faller, on la m\u00fasica torna a ser de Jos\u00e9 Serrano.\r\n\u00c9s tamb\u00e9 una figura de gran import\u00e0ncia dins del cinema valenci\u00e0. La seva primera obra apareix el 1916 amb el reportatge La fiesta de mu\u00f1ecas. El 1923, funda Producciones Art\u00edsticas Cinematograficas Espa\u00f1olas (PACE). A trav\u00e9s d'aquesta productora, adapta algunes sarsueles com La bruixa (1923), La Dolores (1924), L'alegria del batall\u00f3 (1924) i Nit d'albaes (1925). Van resultar ser un enorme \u00e8xit. D'entre les seves obres cinematogr\u00e0fiques m\u00e9s ambicioses es troba la pel\u00b7l\u00edcula Moros i Cristians (1926). Amb una producci\u00f3 molt costosa i complicada, el film va resultar inconcl\u00fas i la productora acab\u00e0 trencant. Aquest mateix any, finan\u00e7at per la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, Thous roda el documental Val\u00e8ncia, protectora de la inf\u00e0ncia.\r\nThous \u00e9s recordat dins del cinema valenci\u00e0 com una figura que sempre va intentar aixecar aquesta ind\u00fastria basant-se en temes populars i de la terra. Malgrat tot, de tota la seva filmografia nom\u00e9s es conserven tres pel\u00b7l\u00edcules. Durant la Segona Rep\u00fablica desenvolupa i dirigeix el Museu d'Etnografia i Folklore, el qual va desapar\u00e8ixer en esclatar la Guerra Civil.\r\nCom a pol\u00edtic va ser candidat per la Joventut Valencianista el 1917 i d'Uni\u00f3 Valencianista el 1920 i 1922, sense obtenir mai representaci\u00f3. A les eleccions municipals de 1917, la formaci\u00f3 Joventut Valencianista pateix una forta derrota dels quatre candidats que presenten obtenint: Maximili\u00e0 Thous 364 vots que, al costat dels 45 de Mari\u00e0 Ferrandis, els 56 de Camps i els 196 de Aguirre, no van ser suficients per aconseguir representaci\u00f3. Similar resultat va obtenir el 1920. Al costat d'Eduard Mart\u00ednez-Sabater es presenta a les eleccions de regidor de l'Ajuntament de Val\u00e8ncia. Thous obt\u00e9 775 vots mentre que, Mart\u00ednez-Sabater, \u00e9s votat per 109 persones. Resultat insuficient davant els 1.048 i 1.028 dels seus rivals pol\u00edtics. Ho torna a intentar sense \u00e8xit el 1922, amb Uni\u00f3 Valencianista, dins del bloc de dretes, en unes eleccions municipals marcades per la lluita entre valencianistes i blasquistes.\r\nFou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nEls seus \u00faltims anys van ser de poca activitat, marcat per la Guerra Civil, a penes escriu alguns llibrets de falla. Dos anys despr\u00e9s de morir la secci\u00f3 filol\u00f2gica de Lo Rat Penat li dedica un homenatge p\u00f2stum.\r\nEls seus germans tamb\u00e9 foren personatges destacats de la societat valenciana: Josep Thous i Orts, periodista i militar carlista; Manuel Thous i Orts, que va formar part del clericat castrense en els ex\u00e8rcits carlistes; Gaspar Thous i Orts, periodista. I finalment cal esmentar que el seu fill Maximili\u00e0 Thous i Llorens, fou un destacat pol\u00edtic valencianista."}, {"id": 551, "name": "Josep", "surname": "Toledo", "conjunction": "", "second_surname": "Girau", "url": "/biografies/toledo-girau-josep", "image": "/media/biography/image/toledo_girau_josep.jpg", "birth_date": 1903, "dead_date": 1976, "short_description": "Historiador i t\u00e8cnic de Correus\r\nIngress\u00e0 en el cos t\u00e8cnic de Correus l\u2019any 1922 i fou destinat a Barcelona, on estigu\u00e9 quasi dotze anys durant els quals tingu\u00e9 oportunitat de con\u00e9ixer les biblioteques de la ciutat i, especialment, l\u2019Arxiu de la Corona d\u2019Arag\u00f3, i de relacionar-se amb historiadors, arxivers i bibliotecaris com els valencians Felip Mateu Llopis, Jes\u00fas Ernest Mart\u00ednez Ferrando, Rafael Gallofr\u00e9 Guinovart, Vicent Salavert Roca i, tamb\u00e9, amb Eufemi\u00e0 Fort Cogull, nascut a la Selva del Camp, que estudi\u00e0 les relacions entre el monestir de Santes Creus i la seua filial valldignenca. Amb Toledo Girau succe\u00ed com amb altres escriptors valencians, que durant un temps habiten al Principat i s\u2019hi adonen que posseeixen una llengua de cultura digna i apta per a qualsevol disciplina, i l\u2019usen.\r\nEn retornar a Val\u00e8ncia col\u00b7labora amb peri\u00f2dics de la Valldigna com El Valle (1933) i en el setmanari valencianista El Cam\u00ed (22-IX-1934) amb el \u00a0text \u00abPaisatges\u00bb, on descriu una excursi\u00f3 a les Foies simateres. L\u2019any seg\u00fcent publica, en l\u2019Almanaque de Las Provincias (1936), l\u2019article \u00abRecords del monestir de la Valldigna. El rei Alfons el Magn\u00e0nim segresta l\u2019abadiat durant la prelatura de Fr. Berenguer Vich\u00bb. En certa manera era l\u00f2gic, pel seu lloc de naixen\u00e7a, que, com a historiador, dirigira les investigacions cap a les runes del monestir cistercenc de Santa Maria de Valldigna, que tenia tan a prop. I, a continuaci\u00f3, apareix el treball m\u00e9s ambici\u00f3s del per\u00edode, El castell i la Vall d\u2019Alfandech de Mariny\u00e9n: des de sa reconquesta per Jaume I, fins a la fundaci\u00f3 del monestir de Valldigna per Jaume II, editat per la Societat Castellonenca de Cultura, que els mesos anteriors havia anat incloent-ne cap\u00edtols en el seu butllet\u00ed. El llibre degu\u00e9 apar\u00e9ixer les primeres setmanes de guerra, ja que en signa l\u2019endre\u00e7a el 4 de juliol de 1936. El dedic\u00e0 \u00aba l\u2019il\u00b7lustrat capdavanter del valencianisme i erudit escriptor de la cultura nostrada en Nicolau Primitiu, afectuosament i devota\u00bb.\r\nPosteriorment, durant el franquisme, continu\u00e0 estudiant el passat del seu territori nadiu, ara majorit\u00e0riament en castell\u00e0, com l\u2019\u00e8poca exigia. L\u2019any 1942 edita a Barcelona El Archivo y la Biblioteca del monasterio de Valldigna, filial de Santes Creus; el Centre de Cultura Valenciana li publica El monasterio de Valldigna. Contribuci\u00f3n al estudio de su historia durante el gobierno de sus abades perpetuos (1944), La Iglesia del monasterio de Valldigna (1948) i Compendio hist\u00f3rico de Simat de Valldigna (1957); i la Societat Castellonenca de Cultura, El monasterio de Valldigna y sus abades comendatarios (1946) i Las aguas de riego en la historia de la Valldigna (1958). Totes aquestes obres foren reeditades singularment els anys 1992-1993 pels ajuntaments de la Valldigna, tradu\u00efdes al catal\u00e0 per V\u00edctor Peris Grau, i posteriorment l\u2019editorial La Xara les recopil\u00e0 en un sol volum titulat Valldigna. Estudis d\u2019hist\u00f2ria (2006). Toledo Girau tamb\u00e9 particip\u00e0 en el Primer Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1971) amb les comunicacions \u00abAspectos del r\u00e9gimen se\u00f1orial en Valldigna durante los siglos XV y XVI\u00bb i \u00abVista i sent\u00e8ncia d\u2019un proc\u00e9s criminal a la c\u00faria de Valldigna\u00bb.\r\nUns altres treballs sobre la hist\u00f2ria del Regne de Val\u00e8ncia, al marge del cenobi valldignenc, foren La librer\u00eda de un obispo valenciano incautada por la reina do\u00f1a Isabel la Cat\u00f3lica (1960) i Inventarios del Palacio Real de Valencia a la muerte de do\u00f1a Mar\u00eda, esposa de Alfonso el Magn\u00e1nimo (1961), publicats pel Centre de Cultura Valenciana.\r\nPel que fa al seu \u00e0mbit professional, public\u00e0 Los correos en la Valencia medieval (1954), editat per la Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, i Los correos en el Reino de Valencia (1958) per l\u2019Ajuntament de la ciutat, a m\u00e9s de presentar la comunicaci\u00f3 \u00abLos correos valencianos en la \u00e9poca de Fernando el Cat\u00f3lico\u00bb al IV Congr\u00e9s d\u2019Hist\u00f2ria de la Corona d\u2019Arag\u00f3. Aix\u00ed mateix inser\u00ed diversos articles en el Bolet\u00edn de la Academia Iberoamericana de Historia Postal, instituci\u00f3 de la qual fou acad\u00e8mic de n\u00famero.\r\nLa seua labor \u00e9s molt apreciada per les noves generacions d\u2019historiadors. Com a resum d\u2019una estima generalitzada per la seua obra, el destacat medievalista Ferran Garcia-Oliver s\u2019hi refereix com \u00abel m\u00e9s important investigador de la Valldigna\u00bb."}, {"id": 611, "name": "Joan", "surname": "Tom\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/tomas-marti-joan", "image": "/media/biography/image/tomas_marti_joan.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1977, "short_description": "Comerciant, arque\u00f2leg aficionat, antiquari, pintor i restaurador\r\nFill de Vicent Tom\u00e0s Herrero i d\u2019Ant\u00f2nia Mart\u00ed Portal\u00e9s, dedicats a la ind\u00fastria dels derivats de l\u2019espart i al comer\u00e7 de s\u00e0ries, cabassos i esportins per a les premses d\u2019oli, una ind\u00fastria que va definir en el passat el modus vivendi d\u2019Artana i d\u2019altres pobles de les engires de la serra d\u2019Espad\u00e0. La fam\u00edlia, amb propietats agr\u00edcoles, era de tend\u00e8ncia liberal, sobretot el pare, racionalista i lliurepensador, i la mare era molt religiosa. Tenien tres fills: Vicent, el major, va ser el l\u00edder del valencianisme agrarista i va arribar a ser metge; Joan, i Regina, la menuda i l\u2019\u00fanica que va crear una fam\u00edlia.\r\nL\u2019adolesc\u00e8ncia de Joan va estar marcada pel seu germ\u00e0 gran, valencianista des del 1915. Efectivament, Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed comen\u00e7\u00e0 als 16 anys a entrar en contacte amb els cercles valencianistes que es movien per Castell\u00f3 de la Plana i el cap i casal. En pocs anys, del 1918 al 1923, va desplegar una activitat intensa d\u2019apostolat a l\u2019Horta de Val\u00e8ncia, a la Plana i al Maestrat: la publicaci\u00f3 de centenars d\u2019articles i notes per a peri\u00f2dics, m\u00edtings agraristes, confer\u00e8ncies d\u2019hist\u00f2ria i aplecs valencianistes, la creaci\u00f3 de revistes per a la causa, excursions arqueol\u00f2giques, l\u2019escriptura de novel\u00b7letes i contes, el dibuix i rastrejos de cultura tradicional per al butllet\u00ed de la Castellonenca de Cultura. Joan, d\u00e8sset mesos menor que ell, l\u2019acompanyava en totes les seues d\u00e8ries quan el treball de comercial de l\u2019empresa familiar li ho permetia.\r\nDes de finals de la d\u00e8cada de 1910 trobaren diversos jaciments prehist\u00f2rics, ib\u00e8rics i romans al terme d\u2019Artana i rodalia. A causa d\u2019una den\u00fancia de la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments de Castell\u00f3 per les seues indagacions arqueol\u00f2giques, va desviar l\u2019inter\u00e9s cap a les fortaleses espad\u00e0niques. Segons ens diu l\u2019arque\u00f2leg Francesc Esteve G\u00e0lvez en les seues mem\u00f2ries, amb el qual mantingu\u00e9 una bona amistat, \u00abtrob\u00e0 m\u00e9s atraients les ru\u00efnes dels castells, on surt la bella cer\u00e0mica vidriada, que cada vegada l\u2019interessava m\u00e9s... Amb el temps, restaurant all\u00f2 que trobava als castells o adquiria fent compres i canvis, arrib\u00e0 a constituir un espl\u00e8ndid conjunt, que feia goig veure\u00bb.\r\nA primeries de la d\u00e8cada de 1920, influ\u00eft per la labor propagandista del seu germ\u00e0, entr\u00e0 en la Joventut Valencianista d\u2019Artana, i el 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l\u2019anomenat \u00abManifest del Puntal d\u2019Artana\u00bb, que diu:\r\n\u00abEn la cum del Puntal, terme d\u2019Artana (Castell\u00f3) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espad\u00e0nics la invicta senyera barrada. Des d\u2019aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme.\r\nPer a que conste: Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed (estudiant, publicista i cap de \u201cSolitaris\u201d), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedr\u00ed (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tom\u00e0s (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragoz\u00e0 (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep M\u00aa Alba adherit (practicant)\u00bb.\r\nFou el punt de partida dels quatre aplecs posteriors (1920-1923) de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de Val\u00e8ncia, creada en 1919 per Vicent Tom\u00e0s, Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Eduard Mart\u00ednez Ferrando, entre altres pocs. La finalitat d\u2019aquest grup era posar en relaci\u00f3 el personal conscient per\u00f2 dispers per les comarques i portar el valencianisme m\u00e9s enll\u00e0 del redu\u00eft marc urb\u00e0, on nom\u00e9s havia penetrat t\u00edmidament fins aquell moment. Per a ells, era possible superar la realitat caciquil dels pobles actuant des del valencianisme, ni que fora per inter\u00e9s. Els seus \u00f2rgans de promoci\u00f3 eren La Correspondencia de Valencia fins a principis de 1923, El Crit de la Muntanya (1922-1923) i la ressuscitada P\u00e0tria Nova (1923).\r\nCoincidint en el moment, Josep Navarro Cabanes atribueix a Joan Tom\u00e0s la publicaci\u00f3 d\u2019Ideal, un full informatiu a l\u2019estil d\u2019El Crit de la Muntanya subtitulat \u00abSetmanari republic\u00e0 federal del districte de Nules\u00bb, de dues p\u00e0gines i biling\u00fce, datat el 24 de mar\u00e7 de 1923, dedicat a defendre la candidatura de Pedro Vargas, diputat a Corts per Nules, i a combatre la de Faust\u00ed Valent\u00edn, tots dos republicans. El full inclou alguns articles breus i consignes valencianistes.\r\nAmb la mort prematura de Vicent Tom\u00e0s l\u20191 de febrer de 1924 i la implantaci\u00f3 de la dictadura de Primo de Rivera, el valencianisme buscar\u00e0 altres camins merament culturals fins a l\u2019arribada de la Rep\u00fablica. Joan Tom\u00e0s confessava en una entrevista de 1957 que havia comen\u00e7at a pintar en 1927, despr\u00e9s d\u2019assistir a una exposici\u00f3 cubista a Val\u00e8ncia. Algunes d\u2019aquelles primeres pintures foren exposades al cap i casal en el marc de l\u2019entitat Acci\u00f3 d\u2019Art (1933) i tamb\u00e9 a X\u00e0tiva (1934). Com a dibuixant, a m\u00e9s, li coneixem dos dibuixos publicats en la secci\u00f3 \u00abPaisatges valencians\u00bb del setmanari El Cam\u00ed en 1934, els quals representen els castells d\u2019Artana i Castro. Justament s\u00f3n dues de les fortaleses que m\u00e9s cridaren la seua atenci\u00f3, ja que hi va fer nombroses prospeccions i aconsegu\u00ed troballes ben interessants. L\u2019amic Esteve diu sobre aquesta dedicaci\u00f3 seua que, com a bon excursionista, \u00absentia vivament el paisatge i de tant en tant pintava quadres que alguna vegada copsaren l\u2019hora i l\u2019ambient de la serra, d\u2019una impressi\u00f3 vibrant, lluminosa, malgrat foren pintats sense aquella formaci\u00f3 professional que s\u2019adquireix a les escoles\u00bb.\r\nAlhora, fou guia per la serra d\u2019Espad\u00e0 del ge\u00f2leg Vicent Sos Baynat per a l\u2019elaboraci\u00f3 de la seua tesi doctoral, del bot\u00e0nic Manuel Calduch i de l\u2019arquitecte su\u00eds Alfred Baeschlin, amb el qual coincideix en El Cam\u00ed i en les exposicions de pintura a Val\u00e8ncia. D\u2019ell dir\u00e0 Sos: \u00abmi inmenso agradecimiento al culto amigo D. Juan Tom\u00e1s y Mart\u00ed, de Artana, que, como gu\u00eda insuperable, constantemente me ha acompa\u00f1ado por toda la accidentada y confusa Sierra de Espad\u00e1n, ilustr\u00e1ndome en las denominaciones topon\u00edmicas y llev\u00e1ndome con absoluta precisi\u00f3n hasta los lugares m\u00e1s rec\u00f3nditos e ignorados. A su valiosa ayuda debo el c\u00famulo de notas que poseo de esta sierra\u00bb.\r\nDurant la II Rep\u00fablica, Joan Tom\u00e0s va ser nomenat delegat a Artana de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana des del 3 de febrer de 1935. Estava afiliat a Izquierda Republicana i a Esquerra Valenciana, i en 1936 era regidor. Pel novembre de 1936 hi organitz\u00e0 el Partit Comunista i en ser ocupat el poble fou perseguit. De l\u2019estudi del seu ampl\u00edssim expedient, extraiem algunes fites a tall il\u00b7lustratiu del calvari que hagu\u00e9 de viure pel fet de fer-lo culpable de totes les malifetes al poble natal. Va entrar en pres\u00f3 en acabar la guerra i fou absolt el 5-12-1939, es va anul\u00b7lar la sent\u00e8ncia i va ser jutjat de nou el 9-3-1940, en la qual resultava absolt de nou. Buscant l\u2019anonimat, se\u2019n va anar a viure a Barcelona amb la germana, i el 10-1-1943 era detingut de nou i tancat a la pres\u00f3 de Castell\u00f3. El 19-12-1945 obtenia l\u2019indult, i el 26 de desembre de 1945 eixia en llibertat de la pres\u00f3 de Carabanchel Alto (Madrid). Havia estat condemnat a mort, commutada per 30 anys de reclusi\u00f3 major per sent\u00e8ncia del 24-2-1944 i finalment per llibertat vigilada.\r\nVa fer vida de nou a Barcelona en un pis del carrer de Sant Honorat i es dedic\u00e0 a pintar i restaurar antiguitats. Els seus quadres \u00abd\u2019artista vocacional\u00bb i autodidacta, amb bones cr\u00edtiques, van omplir sales d\u2019exposici\u00f3 a Barcelona (1955, 1958), Madrid (1956, 1957) i Vit\u00f2ria (1957), fins que va tornar a Artana cap al 1958 i es va fer c\u00e0rrec dels camps, a m\u00e9s de continuar pintant, restaurant i reprendre les excursions, tot sol o en companyia de j\u00f3vens inquiets i investigadors forans. Malgrat mantindre\u2019s frescs encara llavors els fets de la Guerra Civil i les entemes locals, la casa de Joan Tom\u00e0s i Mart\u00ed es va convertir des de finals dels anys 60 en un lloc de trobada per a j\u00f3vens progressistes i compromesos, emin\u00e8ncies i professors que bevien de la seua saviesa autodidacta i esperit racionalista: Pierre Guichart, Francesc Esteve, Jos\u00e9 M\u00aa Do\u00f1ate, Norbert Mesado, el grup de j\u00f3vens de la Borrianenca de Cultura, Josep Herrero Cabanyes, Joan Pla, l\u2019artista Manolo Safont... Visitar sa casa era entrar a un museu de cer\u00e0mica, de mobles restaurats, d\u2019una magn\u00edfica col\u00b7lecci\u00f3 de beneiteres, de papallones i altres insectes curosament conservats, s\u00edlexs, destrals i fletxes eneol\u00edtiques, fanalets, pintures... i mil hist\u00f2ries m\u00e9s. Sempre va guardar la mem\u00f2ria del seu germ\u00e0 estimat, traspassat als 25 anys, i la va transmetre juntament amb la seua germana Regina i Adolf Pizcueta perqu\u00e8 fora recuperada.\r\nJuanito Coloma va morir treballant la terra: en una revolta del cam\u00ed de la Mineta d\u2019Artana, el tractor va bolcar i li va caure damunt. Va esperar la mort, estoicament, acompanyat pels seus gossos Elba, Gora, Nilo i Volga, amb un coix\u00ed d\u2019herba per fer m\u00e9s c\u00f2moda la darrera espera. Vivia a l\u2019actual carrer del Pla, n\u00famero 21, carrer anomenat abans de la guerra Gran Via de Vicent Tom\u00e0s Mart\u00ed.\r\nLa seua vida i obra apareixen reflectides en tres llibres narratius de dos dels seus deixebles dels anys 70: l\u2019escriptor artanenc Joan Pla Villar i el borrianenc Vicent Franch i Ferrer: No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980), Palamarinar (1994) i El crist rom\u00e0nic (1998)."}, {"id": 275, "name": "Vicent", "surname": "Tom\u00e0s", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00ed", "url": "/biografies/tomas-marti-vicent", "image": "/media/biography/image/tomas_marti_vicent_sftUhij.jpg", "birth_date": 1898, "dead_date": 1924, "short_description": "Metge i activista cultural i pol\u00edtic\r\nNascut accidentalment a Val\u00e8ncia \u2014el pare \u00e9s comerciant i la fam\u00edlia viu a temporades al Cap i Casal\u2014 per\u00f2 criat al poble d'Artana, estudia medicina a les universitats de Barcelona i de Val\u00e8ncia. Dedicat des de molt jove a l'activisme pol\u00edtic, centra la seua tasca en l'expansi\u00f3 del valencianisme entre el medi rural valenci\u00e0.\r\nLa primera not\u00edcia que tenim del seu activisme consisteix en una carta que adre\u00e7a a la premsa quan t\u00e9 16 anys adherint-se a l'acci\u00f3 que havien dut a terme els membre de la Joventut Valencianista durant els Jocs Florals de Lo Rat Penat de 1915, quan el mantenidor Jos\u00e9 Estrada s'adre\u00e7a al p\u00fablic en castell\u00e0 i aquests, dispersats per tota la sala, comen\u00e7aren a escridasar-lo per tal que parlara en valenci\u00e0.\u00a0Nom\u00e9s un any despr\u00e9s d'aquesta carta trobem altres col\u00b7laboracions a Veu de la Plana, on signa ja com a membre de Joventut Valencianista.\r\nEl 1917 es trasllada a Barcelona per a cursar a la Universitat de Barcelona uns cursos de Medicina i entra en contacte amb els ambients culturals de la ciutat a trav\u00e9s de Pompeu Gener. Una vegada finalitzat el curs, a l'estiu del 1918, torna a Val\u00e8ncia i comen\u00e7a les seues col\u00b7laboracions a La Correspondencia de Valencia.\r\nEl mateix 1918 es troba entre els fundadors de l'Agrupaci\u00f3 Nacionalista Escolar (ANE), organitzaci\u00f3 eminentment cultural dedicada a expandir el valencianisme al m\u00f3n universitari. \u00c9s la primera organitzaci\u00f3 valencianista nascuda amb voluntat de fer proselitisme exclusivament en aquest \u00e0mbit.\u00a0Un any despr\u00e9s, i gr\u00e0cies al seu intens activisme a la Facultat de Medicina de la Universitat de Val\u00e8ncia, \u00e9s triat President de l'entitat.\u00a0Ja com a president de l'ANE d\u00f3na una s\u00e9rie de confer\u00e8ncies i xerrades, alguna d'elles en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Joventut Valencianista, com la que dona aquest mateix any als locals de la Uni\u00f3 Valencianista d'Ignasi Villalonga amb el t\u00edtol \"L'eclipsament d'un poble\". No ser\u00e0 aquest l'\u00fanic acte on col\u00b7laborar\u00e0 amb el pol\u00edtic valencianista.\r\nPossiblement arran la seua col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Uni\u00f3 Valencianista Regional obt\u00e9 una secci\u00f3 fixa a La Correspondencia de Valencia\u00a0(\u00f2rgan d'expressi\u00f3 del partit regionalista) anomenada \"Hui fa anys\" i on en base a efemerides valencianes fa un treball de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.\r\nEl 1919 funda la Lliga de Solitaris Nacionalistes junt a Carles Salvador i amb l'ajut d'Adolf Pizcueta. L'entitat tenia com a finalitat l'expansi\u00f3 del valencianisme m\u00e9s enll\u00e0 dels nuclis urbans on nom\u00e9s havia penetrat fins eixe moment. Alhora, planteja la necessitat d'influ\u00efr ideol\u00f2gicament entre aquells qui tenen una influ\u00e8ncia social m\u00e9s forta al m\u00f3n rural: els mestres d'escola, els rectors i els metges rurals.\u00a0Amb la creaci\u00f3 de la Lliga fa la seua aportaci\u00f3 m\u00e9s important al valencianisme pol\u00edtic: la superaci\u00f3 del marc urb\u00e0 on fins eixe moment s'havia vist redu\u00eft el valencianisme. Per a la seua organitzaci\u00f3 interna proposa un model comarcal, amb centres a Castell\u00f3, Val\u00e8ncia i Alacant i amb l'organitzaci\u00f3 central a Val\u00e8ncia ciutat.Es crearen distints grups de Solitaris b\u00e0sicament a les comarques del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i s'acord\u00e0 la realitzaci\u00f3 d'una Assemblea de Solitaris que es reuniria en forma d'aplec una vegada a l'any per tal de mantenir el contacte i fixar les l\u00ednies de treball a desenvolupar.\r\nAix\u00ed, el 26 d'agost de 1920 organitza el Primer Aplec de Betx\u00ed a l'Ermita de Sant Antoni; en aquesta primera edici\u00f3 nom\u00e9s aconsegu\u00ed reunir un xicotet grup de valencianistes vinguts b\u00e0sicament de les comarques properes. Compt\u00e0 amb la pres\u00e8ncia de membres de la Joventut Valencianista i de l'Agrupaci\u00f3 Nacionalista Escolar.\u00a0Aquest mateix any \u00e9s triat per segona vegada president de l'ANE. Alhora, i al voltant de la commemoraci\u00f3 del 25 d'abril, participa a xerrades de Lo Rat Penat i de la Uni\u00f3 Valencianista.\r\nEl novembre entra a la Junta Directiva de Joventut Valencianista com a segon vocal, sota la presid\u00e8ncia de Llu\u00eds Cebrian i la vicepresid\u00e8ncia d'Adolf Pizcueta.\u00a0Un any despr\u00e9s, el 1921, i despr\u00e9s d'haver participat de la campanya electoral d'Ignasi Villalonga al districte de Llucena (qu\u00e8 abarcava molts pobles als quals tenia contactes), \u00e9s triat president de Joventut Valencianista. L'objectiu b\u00e0sic de la seua presid\u00e8ncia \u00e9s fer cr\u00e9ixer l'organitzaci\u00f3 creant noves delegacions a distintes comarques; al mateix temps no deixa d'eixamplar la xarxa de Solitaris nacionalistes.\r\nEl 31 de juliol se celebra el Segon Aplec de Betx\u00ed amb un augment significatiu d'assist\u00e8ncia i amb l'adhesi\u00f3 de noves organitzacions; ho fan Joventut Valencianista, Uni\u00f3 Valencianista, l'Agrupaci\u00f3 Nacionalista Escolar i Nostra Parla, a banda d'altres grups valencianistes de caire local. S'acorda l'adhesi\u00f3 de la Lliga de Solitaris a l'Associaci\u00f3 Protectora de l'Ensenyan\u00e7a Valenciana que havia impulsat Carles Salvador.\r\nEl setembre, i a inst\u00e0ncia seua, la Joventut Valencianista s'adhereix al manifest llan\u00e7at pel CADCI de Barcelona en contra de la guerra del Marroc, per\u00f2 mesos despr\u00e9s deixar\u00e0 la presid\u00e8ncia en no sentir-se recolzat en la seua oposici\u00f3 frontal a la guerra.\r\n1922 \u00e9s l'any en qu\u00e8, desde la Lliga, llan\u00e7a\u00a0El Crit de la Muntanya. Ho fa el febrer i amb un car\u00e0cter mensual, i arribar\u00e0 a tindre 17 n\u00fameros. Era una revista radicalment nacionalista i adre\u00e7ada al p\u00fablic del m\u00f3n rural, b\u00e0sicament agrari qu\u00e8 es podia trobar a diverses llibreries del Pa\u00eds, tot i que b\u00e0sicament es sustentava gr\u00e0cies als seus suscriptors, escampats per tots els Pa\u00efsos Catalans, per\u00f2 amb el gruix a les comarques del nord del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a la comarca de l'Horta.\r\nEl Tercer Aplec celebrat el 31 de juliol d'eixe any ser\u00e0 el m\u00e9s nombr\u00f3s dels qu\u00e8 es van realitzar, aplegant a una setantena de Solidaris i representants de les organitzacions que tradicionalment hi participen; aquest any, per\u00f2, comptar\u00e0 amb la sorprenent adhesi\u00f3 de La Correspondencia de Valencia.\r\n1923 suposa la seua separaci\u00f3 (i la d'Adolf Pizcueta) de La Correspondencia de Valencia, donada la seua progressiva dretanitzaci\u00f3 (arribar\u00e0 a donar suport al r\u00e9gim de Primo de Rivera, tot i que el 1930 celebra la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica). \u00c9s el moment en que ambd\u00f3s decideixen recuperar la revista\u00a0P\u00e0tria Nova.\u00a0L'Aplec d'aquest 1923 ser\u00e0 el darrer en qu\u00e8 es va celebrar degut al fulminant i prematur trasp\u00e0s de Vicent Tom\u00e0s i Mart\u00ed, qui mor\u00ed de tifus a principis de 1924."}, {"id": 603, "name": "Francesc", "surname": "Tordera", "conjunction": "", "second_surname": "Lled\u00f3", "url": "/biografies/tordera-lledo-francesc", "image": "/media/biography/image/tordera_lledo_francesc.jpg", "birth_date": 1826, "dead_date": 1889, "short_description": "Oficinista i dramaturg\r\nFill d\u2019una modesta fam\u00edlia alacantina, formada per Francisco Tordera P\u00e9rez i Llu\u00efsa Lled\u00f3 Espinosa. Va estudiar a l\u2019escola p\u00fablica que regentava el mestre Bernardo Sierra i despr\u00e9s va passar al convent de Sant Francesc a estudiar llat\u00ed, fins que els seus pares van creure que tenia la formaci\u00f3 suficient per a ser oficinista. Treball\u00e0 com a tal en el Govern Civil des dels dotze anys, ascend\u00ed a oficial i pass\u00e0 en 1843 a la Diputaci\u00f3, ocupaci\u00f3 que va compaginar amb una gran afici\u00f3 a les lletres i a l\u2019escena. Va contraure matrimoni amb Lorenza Bossio i Soler i van tindre almenys un fill, Manuel.\r\nD\u2019ideologia liberal, fou l\u2019\u00e0nima de la societat dram\u00e0tica El F\u00e8nix, punt de reuni\u00f3 de la joventut al carrer Liorna d\u2019Alacant, i assidu col\u00b7laborador de diverses revistes locals com La Flor i especialment La Tortuga, on public\u00e0 articles i poemes. Gr\u00e0cies a la seua gran capacitat de treball i d'organitzaci\u00f3 va ser director d'aquella societat i un dels impulsors de grups d'actors aficionats locals, alguns dels quals arribaren a professionalitzar-se. Tamb\u00e9 va contribuir a inaugurar el Teatre Espanyol el 10 d'octubre de 1876 a Alacant. Per tot aix\u00f2 i com a autor, est\u00e0 considerat el precursor del teatre en valenci\u00e0 al migjorn.\r\n\u00c9s l\u2019autor de la com\u00e8dia en vers castell\u00e0 i valenci\u00e0 Un fill digne d\u2019Alacant, o Entusiasmo contra el moro, impresa a Alacant el 1860, sobre la guerra d\u2019\u00c0frica. Escrigu\u00e9 tamb\u00e9 la sarsuela en un acte i en vers Casament i mig, o Dans\u00e0 en la Vilavella (1863), amb m\u00fasica del mestre Llu\u00eds Mar\u00edn, en qu\u00e8 narra amb verisme els tradicionals balls d\u2019aquest barri alacant\u00ed. Fou estrenada al Principal d\u2019Alacant per\u00f2 no fou impresa, com tampoc la inacabada La vetl\u00e0 d\u2019un mortitxol, que descriu el ritu del vetlatori dels albats.\r\nA m\u00e9s de la producci\u00f3 pionera en el camp del teatre, t\u00e9 una extensa producci\u00f3 po\u00e8tica en valenci\u00e0 de car\u00e0cter festiu i costumista. No li van faltar facultats per al conreu de la poesia castellana, per\u00f2 es va distingir m\u00e9s en les composicions en la llengua del pa\u00eds, en la qual relata fets hist\u00f2rics o tradicionals, i especialment en el g\u00e8nere festiu i sat\u00edric. Escrigu\u00e9 diversos poemes de fervor religi\u00f3s i de circumst\u00e0ncies com el roman\u00e7 hist\u00f2ric \u00abA Sant Roc\u00bb (1878), \u00abAl excelent\u00edsim se\u00f1or Don Chusep de Salamanca per la conclusi\u00f3 del ferrocarril de Alacant \u00e0 Almansa\u00bb (1858), \u00abLa inauguraci\u00f3 de les obres de l\u2019ermita de Sant Roc, copatr\u00f3 d'Alacant\u00bb, \u00abPoesia a la Santa Fa\u00e7\u00bb i altres. Segons Manuel Rico (1888), va deixar un volum d'unes 800 p\u00e0gines de composicions po\u00e8tiques en castell\u00e0 i valenci\u00e0.\r\nVa morir al seu domicili d\u2019Alacant (c/ Sant Ildefons, s/n) poc abans de fer els 63 anys d'edat, despr\u00e9s d'una curta per\u00f2 penosa malaltia del fetge."}, {"id": 456, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Torregrosa", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/torregrosa-garcia-lluis", "image": "/media/biography/image/torregrosa_garcia_lluis.jpg", "birth_date": 1871, "dead_date": 1960, "short_description": "M\u00fasic\r\nEs forj\u00e0, des de ben jove, una exitosa carrera musical que el port\u00e0 a ser molt conegut pels alacantins.\r\nComen\u00e7\u00e0 entrant a l'orquestra del Teatre Espanyol com a flautista, i ben aviat, com a obo\u00e8 al Teatre Principal. Amb 16 anys, continu\u00e0 els seus estudis musicals a Madrid on va ser primer obo\u00e8 del Teatre Reial. Durant aquells anys public\u00e0 diverses sarsueles, que van esdevenir for\u00e7a conegudes, com La cantaora, La cruz verde (1903), Marieta (1907) i La Plant\u00e0.\r\nAnys despr\u00e9s torn\u00e0 a Alacant on, el 1912 va ser nomenat director de la Banda Musical local. Des del 1915 treball\u00e0, tamb\u00e9, com a director de la Societat de Concerts La Filarm\u00f2nica, aix\u00ed com de l'Orfe\u00f3 d'Alacant. D'aquella \u00e8poca, destaca la composici\u00f3 del pasdoble Les Fogueres de Sant Joan.\r\nTres anys m\u00e9s tard, torn\u00e0 a Madrid, on fou professor d'obo\u00e8 al conservatori i mestre de la Capella Reial.\r\nEl 13 de setembre del 1930 va rebre un homenatge a la pla\u00e7a de Bous d'Alacant on se li reconeixia la seva traject\u00f2ria musical."}, {"id": 450, "name": "Josep Maria", "surname": "Torres", "conjunction": "i", "second_surname": "Belda", "url": "/biografies/torres-belda-josep-maria", "image": "/media/biography/image/torres_belda_josepmaria.jpg", "birth_date": 1833, "dead_date": 1884, "short_description": "Bibliotecari, jurista i escriptor\r\nVa estudiar el batxillerat de Filosofia, finalitzat el 1850, i a continuaci\u00f3 el de Jurisprud\u00e8ncia, que acab\u00e0 el 1855. Posteriorment, curs\u00e0 els estudis de Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia i el 1860 va obtenir el t\u00edtol d\u2019arxiver bibliotecari, havent cursat els estudis corresponents tamb\u00e9 a l\u2019Escola Superior de Diplom\u00e0tica.\r\nTreball\u00e0 poc m\u00e9s d\u2019un any com advocat a Val\u00e8ncia. R\u00e0pidament, per\u00f2, pass\u00e0 a treballar com a ajudant de bibliotecari a l\u2019Institut de Castell\u00f3 el 1862 \u00a0i despr\u00e9s, dos anys a la biblioteca de la Universitat de Val\u00e8ncia, per ordre de la Direcci\u00f3 General d\u2019Instrucci\u00f3 P\u00fablica. Nou anys m\u00e9s tard ascend\u00ed en la graduaci\u00f3 de c\u00e0rrecs com a bibliotecari. En aquesta responsabilitat va dur a terme la catalogaci\u00f3 del fons de la biblioteca.\r\nCol\u00b7labor\u00e0 amb nombrosos articles a publicacions especialitzades en hist\u00f2ria i literatura valencianes, com Las Provincias, on utilitz\u00e0 el pseud\u00f2nim de \u00abLo sacrist\u00e0 de Tirig\u00bb. Aix\u00ed tamb\u00e9, fou un soci molt actiu dins de Lo Rat-Penat, especialment dins les seccions hist\u00f2rico-arqueol\u00f2giques.\r\nEl maig de 1868 particip\u00e0 en la delegaci\u00f3 valenciana que assist\u00ed als Jocs Florals de Barcelona, conjuntament amb Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bign\u00e9.\r\nEl 1872 public\u00e0 una c\u00f2pia d\u2019un can\u00e7oner medieval d\u2019Ausi\u00e0s March, per enc\u00e0rrec del rector de la Universitat de Val\u00e8ncia. Per dur a terme aquest enc\u00e0rrec, es va haver de despla\u00e7ar a Saragossa, on hi havia el can\u00e7oner conservat. Poc temps despr\u00e9s, va ser ascendit dins el rang de la biblioteca.\r\nCom a gran coneixedor de la hist\u00f2ria i literatura valencianes, va escriure Memoria sobre la introducci\u00f3n de la imprenta en Valencia, obra guanyadora del premi de l\u2019Ateneu Mercantil valenci\u00e0 el 1874. El 1876\u00a0 va escriure Rese\u00f1a hist\u00f3rico-cr\u00edtica de los principales monumentos que de la \u00e9poca de don Jaime el Conquistador se conservan en la Ciudad de Valencia. \r\nEl 1880 va ser nomenat cronista oficial de la ciutat de Val\u00e8ncia, c\u00e0rrec que ocup\u00e0 fins el 1884 tot substituint a Vicent Boix.\r\nEl 1883 va ser finalment promocionat a cap de la biblioteca de la Universitat de Val\u00e8ncia, substituint en el c\u00e0rrec a qui l\u2019havia ocupat fins la seva mort, Antonio Mar\u00eda de Coss\u00edo.\r\nVa ocupar poc temps aquest c\u00e0rrec doncs mor\u00ed l'any seg\u00fcent."}, {"id": 771, "name": "Pompili Maria", "surname": "Tortajada", "conjunction": "", "second_surname": "Sancho", "url": "/biografies/tortajada-sancho-pompili-maria", "image": "/media/biography/image/tortajada_sancho_pompili-maria.jpg", "birth_date": 1885, "dead_date": 1955, "short_description": "Escolapi i poeta\r\nAlumne del col\u00b7legi de Sant Joaquim de Val\u00e8ncia. En quedar orfe de pare i mare, el seu oncle Sime\u00f3n Tortajada el va ingressar en l\u2019Escola Pia d\u2019Iratxe (Navarra) el 1899 i va fer el noviciat i la professi\u00f3 simple en la congregaci\u00f3 en 1902 a Albarras\u00ed. Va tornar a Iratxe per estudiar la filosofia i assignatures del magisteri escolapi, a la Masia del Pilar de Val\u00e8ncia va fer la teologia entre 1905-1907 i va professar de solemnes el 21 d\u2019abril de 1907. El 20 de setembre de 1907 va rebre al convent de caputxins de Torrent la prima i clerical tonsura, i dos dies m\u00e9s tard el subdiaconat. Va ser ordenat sacerdot el 30 d\u2019agost de 1908 i a l\u2019endem\u00e0 va cantar la primera missa a la parr\u00f2quia d\u2019Alboraia, acompanyat en cercavila per la dol\u00e7aina i tabal i per la banda de m\u00fasica, de la qual havia estat m\u00fasic de jove.\r\nFou destinat immediatament a Iratxe entre els anys 1908 i 1909, on va ensenyar geografia i hist\u00f2ria als j\u00faniors, i posteriorment enseny\u00e0 aquestes mateixes assignatures i les liter\u00e0ries als col\u00b7legis escolapis d\u2019Utiel, Alzira, Albacete, Algemes\u00ed, Albarras\u00ed i Gandia. En 1922 va impulsar la rehabilitaci\u00f3 de l\u2019ermita de la Mare de D\u00e9u del Lluc d\u2019Alzira coma referent religi\u00f3s popular.\r\nDurant la Guerra Civil era a Alzira, on treballava com qualsevol civil i ocultament exercia l\u2019apostolat. En portar-lo davant d\u2019un tribunal popular, confess\u00e0 que era sacerdot escolapi i que n\u2019estava orgull\u00f3s; el fet no tingu\u00e9 m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies i l\u2019alliberaren. Va tornar a Alzira com a rector de l\u2019escola del 1939 al 1944, en 1946 va ser destinat a Gandia i va morir a la Masia del Pilar de Godelleta, finca i casa de formaci\u00f3, d\u2019estudis i de descans dels escolapis.\r\nA m\u00e9s de professor, el seu do de paraula el va portar a ser predicador i poeta. Per al seu bi\u00f2graf Vicente Faubel, la poesia que escriu canta la realitat valenciana, s\u2019acosta a all\u00f2 costumista i quotidi\u00e0, sempre coronada per l\u2019exaltada alegria en qu\u00e8 viu immers i la religi\u00f3. Del seu arxiu hem rescatat els poemes \u00abDies i nova vida\u00bb, \u00abA la Verge dels Desemparats\u00bb i \u00abLa vespra de Sant Josep\u00bb, publicada en la revista Despert\u00e0 Fallera (1951). Amb motiu del V Centenar de la Canonitzaci\u00f3 de Sant Vivent Ferrer, celebrat el 1955, l\u2019Escola Pia li van estampar el miracle El xiquet que fa miracles en un opuscle que contenia tamb\u00e9 un altre text d\u2019aquestes caracter\u00edstiques de l\u2019escolapi Eugeni Almenar Pechu\u00e1n (1885-1966), condeixeble seu, titulat El Comprom\u00eds de Casp. Tots dos miracles estan pulcrament escrits en les Normes de Castell\u00f3. El P. Tortajada s\u2019havia mort el mes anterior de la publicaci\u00f3 i, en homenatge, el seu text es va representar el 24 de juny al pati central de les Escoles Pies del carrer dels Carnissers.\r\nA la Biblioteca Provincial de les Escoles Pies de Val\u00e8ncia hi ha diversos manuscrits seus en les carpetes XIV i XVIII."}, {"id": 604, "name": "Emili", "surname": "Tortosa", "conjunction": "", "second_surname": "Cosme", "url": "/biografies/tortosa-cosme-emili", "image": "/media/biography/image/tortosa_cosme_emili.jpg", "birth_date": 1941, "dead_date": 2020, "short_description": "Economista, professor i escriptor\r\nAls 14 anys d\u2019edat es va iniciar en el m\u00f3n laboral com a ordenan\u00e7a o xic dels enc\u00e0rrecs a la Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia. Posteriorment va ser director de les sucursals de Bocairent i Benet\u00fasser i es va llicenciar en Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques i Empresarials per la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nEn 1979 es va fer c\u00e0rrec dels serveis d\u2019inspecci\u00f3 per a transformar-los en una moderna auditoria interna. En 1985 va ser nomenat subdirector general i exerc\u00ed responsabilitats en la majoria de les \u00e0rees de la Caixa, i en 1989 va ser designat director general adjunt per a planificaci\u00f3, mitjans i negoci, any en qu\u00e8 va arribar a la Direcci\u00f3 General. Entre els anys 1990 i 1991 va dirigir un proc\u00e9s de gesti\u00f3 del canvi de la Caixa de Val\u00e8ncia, amb la finalitat de situar l\u2019entitat en el mercat. Va ser l\u2019art\u00edfex de la fusi\u00f3 de la Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia amb les caixes de Sogorb, Castell\u00f3, Sagunt i Carlet, el Banc de M\u00farcia i el Banc de Val\u00e8ncia, que donaren lloc a Bancaixa, un dels principals grups financers de l\u2019Estat. Va deixar la Direcci\u00f3 General de Bancaixa al juny de 1998.\r\nDe car\u00e0cter discret i reflexiu i tracte afable, d\u2019\u00e0mplia cultura -era un \u00e0vid lector de poesia- i ideals cristians progressistes, Tortosa va abandonar el seu c\u00e0rrec en Bancaixa quan el poder representat pel popular Eduardo Zaplana, com a president de la Generalitat, tenia plans per a utilitzar les caixes com a instrument pol\u00edtic. La participaci\u00f3 de les entitats financeres valencianes va ser clau, per exemple, en la pol\u00e8mica execuci\u00f3 dels grans esdeveniments i la construcci\u00f3 de projectes medi\u00e0tics, com Terra M\u00edtica.\r\nL\u2019economista \u2014defensor de les caixes d\u2019estalvi com a peces importants en la construcci\u00f3 d\u2019un Estat de Benestar en qu\u00e8 els beneficis revertiren en la societat per al progr\u00e9s col\u00b7lectiu\u2014 va ser molt cr\u00edtic amb l\u2019evoluci\u00f3 del sistema financer valenci\u00e0 i espanyol fins i tot abans de la fusi\u00f3 amb la Caja de Ahorros de Madrid, que va donar lloc a Bankia, i de la seua posterior intervenci\u00f3 per part de l\u2019Estat. Alguns dels seus afins apuntaven que els seus problemes i malalties es van agreujar a mesura que observava la deriva que havia pres Bancaixa, l\u2019empresa en la qual havia treballat quasi tota la vida, i constatava el frac\u00e0s en l\u2019intent de consolidar un potent sistema financer valenci\u00e0 propi, pel qual sempre havia bregat. Conven\u00e7ut que la falta d\u2019\u00e8tica empresarial havia portat al desastre la gesti\u00f3 d\u2019aquelles entitats, va reflectir les seues opinions en el llibre Fulgor y muerte de las cajas de ahorros (PUV), presentat en 2015 en un dels \u00faltims actes p\u00fablics que va protagonitzar, ja afectat per la malaltia que el va anar apagant fins a la seua defunci\u00f3.\r\nDes de 1994 fins a 2007 va ser vocal del Consell d\u2019Administraci\u00f3 del Banc de Val\u00e8ncia, president del CEEI-Val\u00e8ncia (Centre Europeu d\u2019Empreses Innovadores) des de 1991 fins a 2010 i professor d\u2019Economia Aplicada i director de la C\u00e0tedra de Creativitat de la Universitat Jaume I de Castell\u00f3.\r\nSi \u00e9s interessant el seu perfil professional com a directiu, tamb\u00e9 ho \u00e9s el comprom\u00eds \u00e8tic que ha presidit les seues actuacions en altres camps. Emili Tortosa va dedicar tota la seua vida a l\u2019economia i les finances, sempre des d\u2019una vessant d\u2019\u00e8tica humanista i de comprom\u00eds amb la societat, com a fruit de la seua identificaci\u00f3 amb un cristianisme inspirat en el Concili Vatic\u00e0 II. Tortosa havia militat quan era jove en la JARC, fet que imprimia car\u00e0cter i que port\u00e0 alguns quadres a participar en el cooperativisme. Per exemple, fou un dels socis fundadors de La Nostra Escola Comarcal de Picassent (1973) i un dels impulsors de la creaci\u00f3 de la Llibreria X\u00faquer d\u2019Alzira (1968), oberta per dos joves socis al carrer Bernat Montalv\u00e0: Pepe Gar\u00e9s i Emili Tortosa. Tots dos van recollir la idea d\u2019un grup inquiet d\u2019estudiants d\u2019Alzira que, com comentava Emili, \u00absentien la necessitat de tenir una llibreria al poble\u00bb. Els dos socis van aportar una quantitat que per als temps, tot i modesta, era suficient per a posar en marxa el negoci: 500.000 pessetes per cap. Gar\u00e9s se\u2019n responsabilitz\u00e0 del funcionament directe, i Tortosa de la comptabilitat. Encara en ple franquisme sociol\u00f2gic, el 17 d\u2019agost de 1976 la llibreria patia el sis\u00e9 atemptat feixista, un incendi provocat que caus\u00e0 uns danys estimats en m\u00e9s de 200.000 pessetes.\r\nEmili Tortosa va estar tamb\u00e9 present en els preliminars de la fundaci\u00f3 de la revista valenciana Sa\u00f3 i acompany\u00e0 amb el seu treball els primers anys de la publicaci\u00f3. Quan s\u2019integr\u00e0 en l\u2019equip fundacional, dirigia la sucursal de la Caixa d\u2019Estalvis de Benet\u00fasser. La primera reuni\u00f3 constitutiva de Sa\u00f3 tingu\u00e9 lloc en el convent dels dominics del carrer Ciril Amor\u00f3s de Val\u00e8ncia, el 21 de novembre de 1975, l\u2019endem\u00e0 de la mort de Franco. Ac\u00ed es van tra\u00e7ar les idees b\u00e0siques de la revista. Es volia fer una publicaci\u00f3 cristiana progressista, democr\u00e0tica, valencianista, fidel als principis renovadors del Concili Vatic\u00e0 II i oberta als sectors de la societat valenciana que estaven interessats en la llengua i cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0. En definitiva, es volia una revista que connectara amb els cristians de base i el valencianisme. En aquest grup fundacional estaven Josep Antoni Comes, Josep Maria Soriano, Emili Tortosa, Vicent Cardona, Guillem Badenes, Raimon Gasc\u00f3, Xavier Ribera, Josep Forn\u00e9s, Antonio D\u00edaz Tortajada, Vicent Alminyana, Jes\u00fas Marqu\u00e9s, Joan Manuel Llopis, Antoni Signes i Ernest Nab\u00e0s. La participaci\u00f3 posterior d\u2019Emili Tortosa en Sa\u00f3 es va centrar principalment a la gesti\u00f3 econ\u00f2mica de l\u2019empresa en uns moments de manca de recursos i de precarietat absoluta. Quadrar els n\u00fameros els primers n\u00fameros de la revista\u00a0era dif\u00edcil, i les p\u00e8rdues eren cobertes al final de l\u2019any pels membres del consell de redacci\u00f3. Sols a partir de 1984 Sa\u00f3 comen\u00e7\u00e0 a respirar; era el primer any en qu\u00e8 tancava el balan\u00e7 anual sense p\u00e8rdues. Amb tot, entre 1976 i 1978 Emili Tortosa va escriure alguns articles relacionats amb el m\u00f3n editorial i la producci\u00f3 bibliogr\u00e0fica valenciana, i puntualment en 2003 en mem\u00f2ria del traspassat Josep Maria Blasco, amic i membre promotor de la Fundaci\u00f3 \u00c9tnor.\r\nPrecisament, el 17 d\u2019octubre de 1994 es constitu\u00efa la Fundaci\u00f3 \u00c9tnor per l\u2019\u00e8tica dels negocis i les organitzacions, que va presidir. Aquest pensament el va plasmar en algunes obres, com l\u2019escrita juntament amb Adela Cortina i titulada Construir confianza: \u00e9tica de la empresa en la sociedad de la informaci\u00f3n y las comunicaciones (2003) o el llibre escrit amb Antonio S\u00e1enz de Miera El impacto del 11-S en el sector filantr\u00f3pico (2004).\r\nAltres obres seues m\u00e9s personals s\u00f3n Di\u00e0leg arran d\u2019aigua (1996), Amb paraules velles i noves (1997) i Autoretrat (1998), nascudes al caliu del taller Josep Pal\u00e0cios de Sueca. Entre finals del 2007 i inicis del 2009 va oferir una s\u00e8rie d\u2019entrevistes al periodista Adolf Beltran en les quals revisava la seua biografia i actuaci\u00f3 p\u00fablica, plasmades en el llibre Emili Tortosa, converses amb un directiu comprom\u00e9s (T\u00e0ndem, 2009). Recentment, Adela Cortina i Pedro Coca han publicat Emilio Tortosa, un vendedor de \u00e9tica. Treinta a\u00f1os de \u00c9tnor (2021), sobre els fonaments del pensament \u00e8tic de Tortosa i el testimoniatge dels qui van compartir amb ell el seu comprom\u00eds.\r\nEn 1993, l\u2019Ajuntament d\u2019Alzira li va atorgar la Ins\u00edgnia d\u2019Or amb l\u2019Escut de la Ciutat d\u2019Alzira, i el 30 de juliol del 2010 l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia el nomenava Fill Adoptiu de la ciutat. En 2016, donava a Alzira la seua biblioteca personal, conformada per uns 8.000 exemplars.\u00a0Era casat amb Lola Ausina, promotora de diverses iniciatives socials i culturals, i tingueren cinc fills."}, {"id": 365, "name": "Llu\u00eds", "surname": "Tramoyeres", "conjunction": "i", "second_surname": "Blasco", "url": "/biografies/tramoyeres-blasco-lluis", "image": "/media/biography/image/tramoyeres_blasco_lluis2.jpg", "birth_date": 1854, "dead_date": 1920, "short_description": "Periodista, arxiver i historiador erudit\r\nDespr\u00e9s de cursar els estudis de Filosofia i lletres a la Universitat de Val\u00e8ncia comen\u00e7a, a una primerenca edat, la seva carrera dins del periodisme.\r\nEntr\u00e0 a formar part de la redacci\u00f3 de El Mercantil Valenciano, on va destacar\u00a0en\u00a0la seva tasca com a corresponsal de guerra durant la Tercera Guerra\u00a0Carlina. M\u00e9s tard, ja dins de la plantilla de periodistes de Las Provincias\u00a0\u2014on hi romangu\u00e9 m\u00e9s de vint anys\u2014 la seva tasca com a articulista de divulgaci\u00f3 cultural\u00a0assol\u00ed\u00a0merescuda fama.\r\n\u00a0\r\nA m\u00e9s de periodista, va destacar com a investigador de la hist\u00f2ria valenciana. Igual que Roc Chab\u00e0s, es va centrar en la investigaci\u00f3 del passat valenci\u00e0 a trav\u00e9s de l'estudi, transcripci\u00f3 i interpretaci\u00f3 de documents antics. Moltes d'aquestes investigacions van apar\u00e8ixer a les p\u00e0gines de\u00a0El Archivo, revista fundada per Chab\u00e0s\u00a0on va col\u00b7laborar\u00a0freq\u00fcentment. El 1889 aparegu\u00e9\u00a0una de les seves obres m\u00e9s conegudes:\u00a0Instituciones gremiales, su origen y organizaci\u00f3n en Valencia.\r\nTot aix\u00f2 li\u00a0va\u00a0fer\u00a0guanyar la pla\u00e7a de l'Arxiu Municipal de Val\u00e8ncia, el que li permet acc\u00e9s a l'arxiu i un gran desenvolupament en els seus estudis d'investigaci\u00f3. Tamb\u00e9 \u00e9s nomenat catedr\u00e0tic i secretari perpetu de l'escola de Belles Arts de Sant Carles, des d'on va ajudar a impulsar la creaci\u00f3 del Museu de Belles Arts aconseguint, entre altres coses, que l'Estat es fera c\u00e0rrec del pressupost del centre. La seva tasca va ser la d'ordenar les col\u00b7leccions amb rigor hist\u00f2ric i obrir un sal\u00f3 dedicat a l'art modern a l'antic Convent del Carme. Tamb\u00e9 va ser membre de la Reial Acad\u00e8mia de la Hist\u00f2ria i de la Reial Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.\r\nEl 1915, fund\u00e0\u00a0i dirig\u00ed\u200b, fins al dia de la seva mort, la revista Archivo de Arte Valenciano. Tot i que la seva tasca com a erudit de l'art valenci\u00e0 va ser la t\u00f2nica dominant durant tota la seva vida, no deix\u00e0 de banda l'estudi de la seva llengua natal.\r\nPublic\u00e0, el 1879, encap\u00e7alant les p\u00e0gines del llibre de Constant\u00ed Llombart Los fills de la morta viva,\u00a0\u00abEstudi sobre la profitosa influencia que la restauraci\u00f3 de la llengua llemosina puga tindre en el progr\u00e9s provincial\u00bb. Amb aquesta obra, premiada per Lo Rat-Penat, entra dins de la Renaixen\u00e7a valenciana, participant, entre altres institucions, en la\u00a0pr\u00f2pia\u00a0societat Lo Rat-Penat com un dels seus membres m\u00e9s destacats. Diu Llu\u00eds Tramoyeres \u00abel renaiximent de les lleng\u00fces i literatura provincials\u00bb apareix com un dels fen\u00f2mens m\u00e9s significatius del seu temps. Tramoyeres coneix que a \u00abFran\u00e7a, Espanya, It\u00e0lia, Anglaterra, \u00c0ustria i B\u00e8lgica, en totes les nacions europees a on s'ha parlat en altre temps [...] lleng\u00fces hui oblidades o poc cultivades, se veu lo propi fet, igual tend\u00e8ncia\u00bb. Tots aquest moviments culturals tenen com a objetiu, segons ell, \u00abvigoritzar les races, caracterizar-les, donar-los vida pr\u00f2pia, esperit nacional, senyalar l'obra pr\u00f2pia de l'estranya, mostrar lo que ha sigut, lo que s\u00f3n i poden ser en totes les manifestacions de l'actividad social\u00bb. Per a Tramoyeres la paraula Naci\u00f3 representa un concepte m\u00e9s fonamental que la d'Estat, i entenem per aquella, agregaci\u00f3 d'h\u00f2mens nugats per certes condicions, distinguint-se totes les societats humanes per senyals [...] que varien de poble a poble. Aquests senyals que descobreixen la identitat nacional, els redueix a tres: Llengua, ra\u00e7a i territori. Estes condicions van tan agermanades que no podem membrar l'una sense menbrar l'altra, especialment les dues primeres, que formen la vida interna d'un poble i, completant-se amb la tercera, tard o promte, adquirix una ra\u00e7a la condici\u00f3 de nacionalitat\u00bb. [i]\r\nEl 4 febrer 1912 sol\u00b7licit\u00e0\u00a0al ministre d'Instrucci\u00f3 P\u00fablica que se li conced\u00eds\u00a0l'enc\u00e0rrec de fer el Cat\u00e0leg de Castell\u00f3 argumentat, a favor seu, els seus treballs de recerca arqueol\u00f2gica i art\u00edstica valenciana, aix\u00ed com la seva experi\u00e8ncia en la investigaci\u00f3 de restes epigr\u00e0fiques, arqueol\u00f2giques i art\u00edstiques del Pa\u00eds Valenci\u00e0. Se li concedeix aquesta tasca el 4 de mar\u00e7. Gaireb\u00e9 un any despr\u00e9s, demana m\u00e9s temps en tractar-se, segons les seves pr\u00f2pies paraules, d'una regi\u00f3 molt abrupta on les operacions de catalogaci\u00f3 resulten extremadament lentes i dif\u00edcils de realitzar. El 18 de gener de 1919, despr\u00e9s de moltes dificultats, apareixen dos volums on es compila aquest Cat\u00e0leg de Castell\u00f3 on es recopilen monuments, objectes d'art i dades que abans eren pr\u00e0cticament desconegudes.\r\n\u00a0\r\n[i] Cuc\u00f3, Alfons. El valencianisme pol\u00edtic 1874-1929. Editorial Afers. p. 60-61."}, {"id": 426, "name": "Benet", "surname": "Traver", "conjunction": "i", "second_surname": "Garcia", "url": "/biografies/traver-garcia-benet", "image": "/media/biography/image/traver_garcia_benet.jpg", "birth_date": 1868, "dead_date": 1933, "short_description": "Prevere, compositor i escriptor\r\nFill de Josep Traver i Font (1836-1910) i de Concepci\u00f3 Garcia. Va cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia lletrada que li foment\u00e0 el desenvolupament intel\u00b7lectual.\r\nComen\u00e7\u00e0 els estudis del batxillerat en el seminari de Val\u00e8ncia. Tot i aix\u00ed, els continu\u00e0 al cap de poc a Sig\u00fcenza i finalment va ser a Tortosa on fou ordenat sacerdot, el 4 de juny de 1898.\r\nEn aquests anys, va estudiar al conservatori de Val\u00e8ncia on va tenir com a mestre a Amancio Amor\u00f3s. All\u00e0, comen\u00e7\u00e0 a destacar com a m\u00fasic i compositor. Fou organicista, professor de m\u00fasica i director del cor de l\u2019Esgl\u00e9sia Arxiprestal de Vila-real durant trenta-vuit anys, com ja havia fet temps abans son pare. Aix\u00ed mateix, public\u00e0 un extens nombre de obres musicals, des de sonates, fins a vals, polques i misses, o fins i tot obres de car\u00e0cter pedag\u00f2gico-musical. Va arribar a produir fins a 200 peces, d\u2019entre les quals van destacar Les festes a la patrona del poble, La despert\u00e0 de l\u2019Aurora o El mercat del meu poble, entre moltes d\u2019altres.\r\nAcab\u00e0 abandonant tota pr\u00e0ctica docent en el moment en qu\u00e8 Antonio Miralles assum\u00ed el c\u00e0rrec de professor i director coral a l\u2019esgl\u00e9sia de la localitat.\r\nVa mantenir tamb\u00e9 una destacada carrera liter\u00e0ria, comen\u00e7ant-la de ben jove amb la publicaci\u00f3 de diverses sarsueles de caire religi\u00f3s i, posteriorment, sent membre de Lo Rat-Penat i tamb\u00e9 del Centre de Cultura Valenciana. Uns anys despr\u00e9s, col\u00b7labor\u00e0 en la redacci\u00f3 del Diccionari General de la Llengua Catalana i de l\u2019Enciclop\u00e8dia Universal Ilustrada, publicada el 1905.\r\nInteressat en la hist\u00f2ria i en especial la hist\u00f2ria local, fou el cronista oficial de Vila-real, i tamb\u00e9 va publicar diversos treballs hist\u00f2rics, com Historia de Villarreal (1909), Monograf\u00eda de las Alquer\u00edas del Ni\u00f1o Perdido (1920), Los m\u00fasicos de la provincia de Castell\u00f3n (1918), Villarreal en la Guerra de Sucesi\u00f3n (1924), Part que prengue Vilarreal en la guerra contra\u2019ls moros rebels de la serra d\u2019Espad\u00e1 (1925) i Efem\u00e9rides de Villarreal (1935), algunes de les quals van ser guardonades per Lo Rat-Penat.\r\nMalgrat aix\u00f2, la major part de les seves obres hist\u00f2riques no destacaren pel seu rigor i contrast documental, sin\u00f3 que, per contra, continuaren en certa manera els mites locals i la visi\u00f3 rom\u00e0ntica de la hist\u00f2ria. Van destacar, aix\u00f2 s\u00ed, la s\u00e8rie Los m\u00fasicos de la provincia de Castell\u00f3n (1918) amb qu\u00e8 va ser nomenat membre de l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Hist\u00f2ria, i dos anys despr\u00e9s, les Efem\u00e8rides villarrealenses guardonades als Jocs Florals de Castell\u00f3 i publicades el 1935 a la revista\u00a0Villarreal.\r\nMolt aficionat a la fotografia, va anar acomulant un extens arxiu fotogr\u00e0fic centrat especialment en Vila-real, el qual, malauradament, es va cremar durant la Guerra Civil.\r\nAl llarg de la seva vida va acumular diversos c\u00e0rrecs i distincions culturals, entre els que cal destacar la pertinen\u00e7a a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles Arts de San Fernando i a la de M\u00e0laga i les seves col\u00b7laboracions a l\u2019Arxiu d\u2019Etnografia i Folklore de Catalunya.\r\nPostumament, en la seva mem\u00f2ria, Vila-real celebr\u00e0 diversos homenatges i pos\u00e0 el seu nom a un dels seus carrers de la poblaci\u00f3."}, {"id": 311, "name": "Leopold", "surname": "Tr\u00e9nor", "conjunction": "i", "second_surname": "Palavicino", "url": "/biografies/trenor-palavicino-leopold", "image": "/media/biography/image/trenor_palavicino_leopold2.jpg", "birth_date": 1870, "dead_date": 1937, "short_description": "Poeta\r\nDe fam\u00edlia arist\u00f2crata d'origen irland\u00e8s, van haver de instal\u00b7lar-se a Val\u00e8ncia fugint de persecucions religioses. Fam\u00edlia de marcada tradici\u00f3 militar, van destacar com comerciants i industrials, emparentant-se amb nobles llinatges valencians.\r\nVa ser fill de Ricard Tr\u00e8nor i Bucelli i de Josefa Isabel Palavicino de Iborra, filla dels marquesos de Mirasol. Nasqu\u00e9 a Madrid \u00a0per\u00f2 al poc temps la seva fam\u00edlia va tornar a Val\u00e8ncia, a la resid\u00e8ncia del carrer Trinquet de Cavallers, al palau anomenat avui dels Barons d'Alaqu\u00e0s.\r\nAlguns dels Tr\u00e8nor m\u00e9s il\u00b7lustres van ser: Thomas Trenor Keating (industrial i fundador de la dinastia Tr\u00e8nor a Espanya), Frederic Tr\u00e8nor i Bucelli (industrial, vicec\u00f2nsol de Dinamarca, diputat provincial i conseller del Banc d'Espanya), Enric Tr\u00e8nor i Bucelli (banquer), Enrique Trenor i Montesinos (Diputat en Corts, Acad\u00e8mic de l'Acad\u00e8mia Nacional d'Agricultura de Fran\u00e7a i vicepresident de l'Associaci\u00f3 d'Agricultors d'Espanya), Tom\u00e0s Tr\u00e8nor i Palavicino (militar, empresari i pol\u00edtic, diputat a les Corts i primer marqu\u00e8s del T\u00faria de Val\u00e8ncia), Vicent Tr\u00e8nor i Palavicino (militar, president de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia), Francesc Tr\u00e8nor i Palavicino (diputat a Corts i senador), Juan Antonio G\u00f3mez Tr\u00e8nor (diputat en Corts i alcalde de Val\u00e8ncia) , Tom\u00e0s Tr\u00e8nor Azc\u00e1rraga (diputat en Corts i alcalde de Val\u00e8ncia), Eulogi G\u00f3mez-Tr\u00e8nor Fos, (diputat en Corts) i Gon\u00e7al Moure Tr\u00e8nor (escriptor).\r\nEls seus primers estudis els realitza al Col\u00b7legi dels Pares Jesu\u00eftes, mostrant ja la seva bona disposici\u00f3 cap a la poesia. Acabat el batxiller, es llicencia en Dret, obtenint el doctorat el 1894. No obstant aix\u00f2, mai va arribar a exercir l'advocacia. Despr\u00e9s d'obtenir el doctorat, va realitzar estudis d'Enginyer electricista a Lieja (B\u00e8lgica), una de les seves passions. Treball\u00e0 en diverses companyies relacionades amb l'electricitat arribant a crear diverses centrals el\u00e8ctriques.\r\nHome de gran cultura, passa grans temporades a Alemanya, Fran\u00e7a i It\u00e0lia aprenent idiomes. En tornar a Val\u00e8ncia es casa amb Mar\u00eda del Rosario Pardo de Donleb\u00fan i Rojas, filla del Senyor de les Torres de Donleb\u00fan i d'Arias Pardo de Donleb\u00fan. Dotze fills van n\u00e0ixer d'aquest matrimoni.\r\nSoci del Lo Rat Penat, guanya la Flor Natural dels Jocs Florals el 1893. Exerceix com a president des de 1908 fins a 1910. La seva elecci\u00f3 es produeix a la Junta General del 9 d'Octubre de 1908, amb 14 vots a favor i 10 en contra.\r\nSota el seu mandat, t\u00e9 lloc l'Exposici\u00f3 Regional de 1909 que, gr\u00e0cies al seu \u00e8xit, es convertir\u00e0 l'any seg\u00fcent a l'Exposici\u00f3 Nacional. En un moment pol\u00edtic molt tens, on eren freq\u00fcents els enfrontaments pel descontent amb Guerra al Marroc o amb els fets de la Setmana Tr\u00e0gica de Barcelona, l'Exposici\u00f3 Regional va suposar un punt de trobada com\u00fa en els diferents partits pol\u00edtics.\r\nDurant la seva presid\u00e8ncia, destaca la pres\u00e8ncia, al Jocs Florals de 1909, de la Casa Reial. A m\u00e9s, Leopold Tr\u00e8nor es va proposar crear l'Escola d'Estudis Valencians i l'Escola de Lectura. Per aconseguir-ho, va demanar una subvenci\u00f3 al ministre de Foment i a la Diputaci\u00f3 Provincial de Val\u00e8ncia. Roc Chab\u00e0s i Llorens va acabar per dirigir aquesta Escola d'Estudis Valencians, fruit dels esfor\u00e7os de Leopold Tr\u00e8nor.\r\nEls \u00faltims anys de la seva presid\u00e8ncia, des de les p\u00e0gines de Las Provincias, amb Teodor Llorente Falc\u00f3 com a director, eren freq\u00fcents les critiques a Leopold Tr\u00e8nor i a la societat Lo Rat Penat. Cansat d'aquest ambient, presenta la seva dimissi\u00f3.\r\nA banda de la seva etapa a Lo Rat Penat, va exercir com a director de n\u00famero del Centre de Cultura Valenciana i editor de la revista Oro de Ley\u00a0i de La Tierrina (Revista asturiana) amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de literats i artistes asturians. La seva obra po\u00e8tica es troba recollida en dos volums: Ramellet de versos (1895) i Flors de paper (1898). Entre la resta de les seves obres destaquen: Accidentes el\u00e9ctricos: efectos patol\u00f3gicos (1898), \u00bfQu\u00e9 pasa en Limpias? (1920) i Juan de Yepes, medio fraile y medio doctor de la Iglesia (1928).\r\nFou un dels signataris de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nDos dels seus fills moriren v\u00edctimes de la Guerra Civil, poc abans de morir ell mateix."}, {"id": 662, "name": "Artur", "surname": "Tres\u00e1ncoras", "conjunction": "", "second_surname": "Reig", "url": "/biografies/tresancoras-reig-artur", "image": "/media/biography/image/tresancoras_reig_artur.jpg", "birth_date": 1935, "dead_date": 2015, "short_description": "Gestor i escriptor\r\nFill de Francisco Tres\u00e1ncoras S\u00e1nchez, guardamolls natural de Bonete (Albacete), i de Marina Reig D\u00edaz, alacantina, nascut a Alacant al carrer de Sant Vicent, n\u00famero 25. Despr\u00e9s el va criar la seua \u00e0via paterna a la Pensi\u00f3 Monle\u00f3n del carrer de Jorge Juan. En finalitzar els estudis primaris, va cursar els de perit mercantil a l\u2019Escola Professional de Comer\u00e7 de la seua ciutat i es va dedicar professionalment a l\u2019\u00e0mbit de les ag\u00e8ncies de duanes i consignataris de vaixells. Es va casar amb Amparo Matarredona, alacantina amb ascend\u00e8ncia de Pen\u00e0guila.\r\nDes de la infantesa va participar en els cercles art\u00edstics i culturals alacantins, sobretot en el festiu de les Fogueres de Sant Joan, en les quals s\u2019involucr\u00e0 amb c\u00e0rrecs en diverses comissions \u00a0(Foguera de Santa Isabel i Foguera Parc-Pla\u00e7a Gal\u00edcia). La seua labor festera va mer\u00e9ixer diverses distincions com l\u2019Emblema d\u2019Or i Palmes de la Comissi\u00f3 Gestora de les Fogueres de Sant Joan, l\u2019Emblema d\u2019Or de la Foguera del Districte de Santa Isabel, l\u2019Emblema de Plata de la Foguera del Districte de Sant Blai i l\u2019Emblema de Plata de la Barraca Pica i Vola. A m\u00e9s, li van atorgar el Premi Fester 2006.\r\nCom a escriptor, col\u00b7laborava ass\u00edduament en els llibrets de diverses fogueres, en la Revista Oficial de Festes i en la revista comercial Vive Alicante. Escriptor casol\u00e0 i tena\u00e7, Tres\u00e1ncoras va produir una gran quantitat de textos i va redactar nombroses llegendes, hist\u00f2ries, tradicions i an\u00e8cdotes per a rotatius o papers locals, parcialment divulgats i concentrats en un parell de llibres encara in\u00e8dits: Escrits de la nostra terra i La hist\u00f2ria dels nostres barris. Com a creador en valenci\u00e0, \u00e9s un dels autors de teatre foguerer m\u00e9s prol\u00edfics, g\u00e8nere que va recuperar amb peces com Un cab\u00e0s amb quatre anses (1988), Anaven anant\u2026 anaven dient\u2026 (1989), Per qualsevol foguera (1991), El 54 o Cavallers, quina nit! (1992), Tres cabassos i un gosset (1993), Un foguerer en \u201cel Seguro\u201d (1994), T\u00e9 m\u00e0 de sant! (1995), Per Sant Joan, coca amb tonyina (1996), Per ning\u00fa que passe! (1997), Por el honor de una dama o por una dama de honor (1998), Tot un orgull per a un pare (1999), Quatre i una, no s\u00f3n cinc i El diumenge de les paelles, quasi totes representades a l\u2019Aula de Teatre de l\u2019extinta Caja de Ahorros del Mediterr\u00e1neo (CAM). Moltes d\u2019aquestes peces van ser premiades en els concursos de teatre que convoca anualment la Comissi\u00f3 Gestora de les Fogueres de Sant Joan. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jos\u00e9 \u00c1ngel Guirao va publicar en 1997 Entra\u00f1able Alicante: curiosidades y an\u00e9cdotas de la terreta, llibre de g\u00e8nere biogr\u00e0fic, hist\u00f2ric, folkl\u00f2ric i anecd\u00f2tic. Jaume Lloret, estudi\u00f3s del teatre alacant\u00ed, fa notar que en la seua producci\u00f3 es nota un cert inter\u00e9s d\u2019utilitzar un valenci\u00e0 m\u00e9s normatiu, motivat per la introducci\u00f3 de la llengua a l\u2019escola i pel t\u00edmid ambient normalitzador dels anys huitanta i noranta.\r\nCom a alacant\u00ed polifac\u00e8tic i estimat, li van compondre un pasdoble estrenat el 25 d\u2019octubre del 2009 a la pla\u00e7a de Santa Maria d\u2019Alacant. El mateix any de la seua mort li van retre un homenatge en la gala de lliurament dels XIII Premis Festers (2015). Des de l\u2019any 2000, el certamen de teatre foguerer que organitza la Federaci\u00f3 els Fogueres de Sant Joan per a les comissions porta el seu nom."}, {"id": 671, "name": "Rafael", "surname": "Trullenque", "conjunction": "", "second_surname": "Santaf\u00e9", "url": "/biografies/trullenque-santafe-rafael", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_dhw73DR.jpg", "birth_date": 1891, "dead_date": 1931, "short_description": "Escriptor i activista\r\nFill major del comerciant Vicent Trullenque Cucarella i de la modista Mercedes Santaf\u00e9 Salvador. Tenia un germ\u00e0, Vicent, dos anys menor que ell. La fam\u00edlia, de cert benestar, vivia al centre de la ciutat, primer al carrer dels Campaners, 18, i a partir de 1915 al carrer de l\u2019Abadia de Sant Mart\u00ed, 16.\r\nVa estudiar uns anys en l\u2019Acad\u00e8mia General Preparat\u00f2ria que dirigia l\u2019enginyer Manuel L. de Roda a Val\u00e8ncia, de la qual va eixir pel juny de 1904 acceptat per a cursar estudis d\u2019electritat en l\u2019Escola Superior d\u2019Ind\u00fastries d\u2019Alcoi. Entre 1912 i 1914 va col\u00b7laborar mensualment amb comentaris d\u2019actualitat, pensaments rom\u00e0ntics i impressions de viatge en castell\u00e0 en Las Provincias, enviats des de Val\u00e8ncia, Donostia o Madrid, i en 1914 public\u00e0 una narraci\u00f3 en l\u2019Almanaque d\u2019aquest diari, titulada \u00abOjos de presentida\u00bb. A principis de 1914 el trobarem tamb\u00e9 en El Pueblo i alhora publica a Barcelona una novel\u00b7la breu caracteritzada de conte escabr\u00f3s, titulada Maleficio. A prop\u00f2sit d\u2019aquesta novetat, el cr\u00edtic del diari qualificava el jove publicista d\u2019\u00abesp\u00edritu inquieto, trabajador y resuelto, no se conforma a pasar inadvertido\u00bb.\r\nPer aquestes inquietuds, tamb\u00e9 va entrar en el terreny teatral amb la publicaci\u00f3 del poema dram\u00e0tic en un acte Desde arriba, estampat a Barcelona en 1912, en coautoria amb F. de Sorel. Fou estrenat al Teatre Apol\u00b7lo de Barcelona pel mar\u00e7 de 1910 i, segons el cr\u00edtic de L\u2019Esquella de la Torratxa, \u00abest\u00e0 ben escrit, ab tend\u00e8ncies socialistes y tot...\u00bb. Al gener de 1913 l\u2019estrenaren al Teatre Princesa de Val\u00e8ncia. Pel que fa a la narrativa, en 1917 va publicar a Val\u00e8ncia la novel\u00b7la breu La diosa Tisis, dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abLa Novela con Regalo\u00bb.\r\nL\u201911 de desembre de 1914 va pronunciar en Lo Rat Penat la confer\u00e8ncia \u00abLa premsa valenciana en el moviment valencianista\u00bb, en la qual analitzava i censurava el poc \u00fas de la llengua que feia la premsa de Val\u00e8ncia i els invitava a inserir m\u00e9s originals en la llengua del pa\u00eds. Aquesta censura no va caure b\u00e9 en Las Provincias, que l\u2019acus\u00e0 d\u2019haver fet la xarrada en castell\u00e0, de no tindre obra escrita en valenci\u00e0 i de descon\u00e9ixer \u00ablas exigencias de la realidad, [que] coartan nuestra voluntad muchas veces\u00bb. El Pueblo va ressenyar des d\u2019un altre punt de vista la confer\u00e8ncia: el valencianisme, encara un moviment naixent, encara no havia donat ni l\u2019home adequat ni havia trobat el moment despr\u00e9s de diversos intents. Dos dies m\u00e9s tard, Trullenque ingressava en LRP en la comissi\u00f3 de publicacions com a secretari.\r\nL\u2019any 1915 marcar\u00e0 la seua biografia com a republic\u00e0 i valencianista. En un context nou, quan els nacionalismes catal\u00e0 i basc s\u2019havien fet forts i al m\u00f3n la I Guerra Mundial havia posat en relleu la q\u00fcesti\u00f3 dels nacionalismes sense estat, sorgiren els primers partits i corrents declaradament valencianistes. Al si del blasquisme tamb\u00e9 van apar\u00e9ixer tend\u00e8ncies en sintonia amb el valencianisme, lligades a la seua tradici\u00f3 federal i a les llibertats pol\u00edtiques. El 26 de febrer de 1915, Rafael Trullenque present\u00e0 \u2013apadrinat per Faust\u00ed Valent\u00edn\u2013 les seues idees sobre el nacionalisme valenci\u00e0 a la Casa de la Democr\u00e0cia, feu del PURA. La confer\u00e8ncia \u00abNacionalismo valenciano\u00bb va ser publicada en entregues per El Pueblo i estampada despr\u00e9s en un opuscle dedicat a F\u00e9lix Azzati. La mateixa confer\u00e8ncia va ser pronunciada per ell al Centre de la Joventut Republicana en Castell\u00f3 de la Plana el 25 d\u2019abril de 1915.\r\nTrullenque emmarca el seu parlament en l\u2019apogeu del nacionalisme a Europa. A m\u00e9s, fa un crit d\u2019alerta respecte de la castellanitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, social i pol\u00edtica de Val\u00e8ncia i aposta per una Rep\u00fablica Valenciana confederada amb la resta de nacionalitats ib\u00e8riques. El seu pensament va originar la Joventut Nacionalista Republicana a les darreries de 1915, presidida per ell i creada en companyia de Juli Just, Marian Ferrandis Agull\u00f3, Francesc Puig Espert, Manuel d\u2019Espinosa, \u00c0lvar Pascual Leone i Enric Duran i Tortajada. En principi, fou tolerada pel blasquisme, per\u00f2 ben prompte li retir\u00e0 la simpatia. No cal dir quina fou la postura del blasquisme: la naci\u00f3 del PURA era l\u2019espanyola, deia F\u00e9liz Azzati. Per a Alfons Cuc\u00f3, l\u2019objectiu d\u2019aquest grup era pressionar el blasquisme i \u00abfor\u00e7ar l\u2019obertura de les estretes estructures sociopol\u00edtiques del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb. Era la primera vegada que conflu\u00efen en una mateixa organitzaci\u00f3 el valencianisme i el republicanisme, les estrat\u00e8gies pol\u00edtiques m\u00e9s din\u00e0miques i rupturistes enfront el caciquisme, el centralisme i la degradaci\u00f3 de l\u2019Estat espanyol.\r\nPer a Sal\u00b7lus Herrero, Rafael Trullenque opina que, amb el Decret de Nova Planta de 1707, \u00abCastella ens impos\u00e0 les seues lleis i la seua llengua a Val\u00e8ncia, de manera que ara semblem una col\u00f2nia de Castella; si volem i ens unim el Pa\u00eds Valenci\u00e0 aconseguir\u00e0 el que volem\u00bb. Tenia, a m\u00e9s, una clara consci\u00e8ncia unit\u00e0ria de la llengua i, com el seu admirat Pi i Margall, volia que fora oficial, que els empleats p\u00fablics, els tribunals i les Corts l\u2019empraren per a constituir el dret i constituir el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Trullenque hi afirmava que Catalunya \u00e9s la nostra germana major, la que ens assenyala el cam\u00ed al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes, perqu\u00e8 Catalunya era el cervell de l\u2019Estat espanyol i calia seguir els seus passos si vol\u00edem llibertat i dignitat.\r\nEl 31 de juliol de 1915 fou un dels huit detinguts amb motiu de la protesta contra el mantenidor Jos\u00e9 Estrada, malagueny, que va fer el seu parlament en castell\u00e0 als Jocs Florals de Lo Rat Penat. Segons la cr\u00f2nica dels fets, en el moment de prendre la paraula el mantenidor, \u00abse arm\u00f3 en los pisos altos una algarada tremenda de silbidos y gritos de protesta que profer\u00edan j\u00f3venes valencianistas que hubieran querido ver de mantenedor a un valenciano. El Alcalde agitaba furioso la campanilla; unos se\u00f1ores del Jurado gritaban vivas a Espa\u00f1a y a Valencia; el se\u00f1or Thous gritaba tambi\u00e9n vivas a Valencia; los gritos y los fueras continuaban y los guardias intentaban hacer salir a los protestantes y no pod\u00edan. Yo vi a uno a quien un guardia lo cog\u00eda de las piernas y lo arrastraba para hacerlo salir. Esto dur\u00f3 un buen rato\u2026\u00bb. Els detinguts foren, segons P\u00e0tria Nova, Eduard Mart\u00ednez Ferrando, Francesc Aguirre (president de la Joventut Valencianista), Miquel Duran i Tortajada, Rafael Trullenque, Manuel Monforte Conejos, Roman Barca P\u00e9rez, Manuel Garcia Smith i Marian Ferrandis Agull\u00f3. El diputat Joan P\u00e9rez Lucia va demanar l\u2019alliberament al Govern Civil, per\u00f2 igualment van ser condu\u00efts al jutjat, on els van deixar en llibertat. Els fets van tindre molt de ress\u00f2 en la premsa i a la redacci\u00f3 de P\u00e0tria Nova arribaren nombroses mostres de solidaritat des de Catalunya i el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Al parer dels valencianistes, la junta de govern de Lo Rat Penat s\u2019havia prestat a una maniobra centralista, at\u00e9s que el mantenidor encetava a Val\u00e8ncia una precampanya electoral del partit conservador d\u2019Antonio Maura, al qual pertanyia.\r\nEn la tesi de Rafael Trullenque, Teodor Llorente fou un pol\u00edtic nefast per al Pa\u00eds Valenci\u00e0; afirma que va vendre a Silvela el valencianisme per un grapat d\u2019honors i que el centralisme i el conservadorisme sempre ha sigut miserable per al Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nTrullenque va continuar militant en el republicanisme i escrivint en El Pueblo almenys fins al 1918. Va morir fadr\u00ed als 40 anys i est\u00e0 soterrat en el cementeri municipal de Val\u00e8ncia. Els seus textos m\u00e9s rellevants han estat publicats o glossats per Alfons Cuc\u00f3 i Ricard Blasco en l\u2019antologia El pensament valencianista 1868-1939 (Edicions de la Magrana, 1992), Boro Vendrell (2006) i V\u00edctor Baeta (2020)."}, {"id": 505, "name": "Joaquim", "surname": "Tuixans", "conjunction": "i", "second_surname": "Pedragosa", "url": "/biografies/tuixans-pedragosa-joaquim", "image": "/media/biography/image/tuixans_pedragosa-joaquim.jpg", "birth_date": 1882, "dead_date": 1939, "short_description": "Metge, historiador i escriptor\r\nDescendent d\u2019una fam\u00edlia mataronina que es trasllad\u00e0 a viure a Badalona, on curs\u00e0 les primeres lletres i el batxillerat al Col\u00b7legi de Sant Josep. En 1898 inicia els estudis a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1904, i de seguida comen\u00e7a a exercir de metge a la seua vila natal.\r\nMembre de la Instituci\u00f3 Catalana de Ci\u00e8ncies Naturals des del mateix any 1904 i soci de la Secci\u00f3 Cient\u00edfica del Centre Excursionista de Catalunya des del 1905, Joaquim Tuixans inicia els seus treballs abans de llicenciar-se, en concret Apuntes topogr\u00e1ficos-m\u00e9dicos de Badalona (1904), una monografia que inclou dades m\u00e8diques, demogr\u00e0fiques i econ\u00f2miques d\u2019aquesta ciutat i fa un relat hist\u00f2ric i arqueol\u00f2gic de la zona. Tuixans havia presentat aquesta topografia a la Reial Acad\u00e8mia de Medicina i Cirurgia en 1902 i obtingu\u00e9 un acc\u00e8ssit i el nomenament com a acad\u00e8mic corresponent. El 1903, l\u2019Acad\u00e8mia li tornava a premiar uns\u00a0Apuntes para una topograf\u00eda m\u00e9dica de Montserrat, i en 1905 optava al Premi Gar\u00ed amb un treball sobre la\u00a0Urolog\u00eda en la calv\u00edcie.\r\nEl 1905, Joaquim Tuixans es doctora a la Universitat Central de Madrid amb la tesi\u00a0Ensayo hist\u00f3rico de la etiolog\u00eda, patogenia y terap\u00e9utica de la coqueluche, i en 1906 participa en el Primer Congr\u00e9s d\u2019Higiene de Catalunya a Barcelona. S\u00f3n anys en qu\u00e8 es mostra com un autor prol\u00edfic en tem\u00e0tica m\u00e8dica diversa, principalment pedi\u00e0trica. Publica en diverses revistes de l\u2019\u00e8poca com La Medicina Cient\u00edfica, La Medicina de los Ni\u00f1os\u00a0o\u00a0El Siglo M\u00e9dico\u00a0fins al 1911, quan sembla que es trasllada a Montanejos (l\u2019Alt Millars) per exercir de metge i director del balneari. Dos anys m\u00e9s tard el trobarem a Vila-real, on exerceix la professi\u00f3 i continua investigant i publicant: la premsa local es fa ress\u00f2 com en 1914 presenta un treball demogr\u00e0fic i estad\u00edstic sobre\u00a0La lepra en la provincia de Castell\u00f3n.\r\nEn establir-se a Vila-real, concretament al carrer de Sant Joaquim, 10 duplicat (posteriorment al n\u00famero 48), Tuixans comen\u00e7a un per\u00edode en qu\u00e8 es dedica amb intensitat a la recerca hist\u00f2rica i arqueol\u00f2gica. Paral\u00b7lelament, amb un afany divulgador, col\u00b7labora ass\u00edduament en els diaris Las Provincias, Heraldo de Castell\u00f3n\u00a0o\u00a0Diario de Valencia, entre altres. A m\u00e9s, presenta els seus descobriments a diferents entitats alhora que concursa en els cert\u00e0mens literaris que es convoquen a terres valencianes, aragoneses o catalanes. Fou l\u2019iniciador dels Jocs Florals a Vila-real (1921) i guanyador de diversos premis en els de Lo Rat Penat (1924, 1927, 1928, 1929, 1931 i 1933), Castell\u00f3 de la Plana (1920), Valladolid (1926), Sueca (1928), Borriana (1929), Elx (1929), Cullera (1929), Terol (1930), Riba-roja (1933) o X\u00e0tiva (1934).\r\nA partir del 1918, \u00e9s nomenat director corresponent del Centre de Cultura Valenciana a Vila-real per a les excavacions arqueol\u00f2giques de restes ib\u00e8riques i romanes als afores d\u2019aquesta vila i d\u2019altres localitats de la Plana Baixa. A les conegudes Goles del Millars participa en les troballes del assentaments com l\u2019eneol\u00edtic de Vil\u00b7la Filomena a Vila-real o dels ib\u00e8rics i medievals de les ve\u00efnes Borriana i Almassora. La incansable tasca de Joaquim Tuixans fa que acumule nomenaments com a acad\u00e8mic corresponent de la Reial Acad\u00e8mia d\u2019Hist\u00f2ria de Madrid (1922), de la Societat Arqueol\u00f2gica Tarraconense (1935) o de l\u2019Acad\u00e8mia de les Bones Lletres de Barcelona, entre moltes altres institucions acad\u00e8miques i cient\u00edfiques.\r\nEn 1923 va traduir al valenci\u00e0 l\u2019obra en vers llat\u00ed Ora maritima, de Rufus Fest Avi\u00e9, presentada al Centre de Cultura Valenciana, per\u00f2 el CCV no disposava llavors de cap butllet\u00ed. A m\u00e9s, anunciava altres traduccions de cl\u00e0ssics al valenci\u00e0 que sembla que no es van publicar. Destaquen les nombroses donacions de peces hist\u00f2riques que Tuixans lliura a aquest centre i tamb\u00e9 al Museu Provincial de Castell\u00f3, del qual \u00e9s patr\u00f3 des de 1934, a m\u00e9s de ser vocal \u00a0de la Comissi\u00f3 Provincial de Monuments de Castell\u00f3 (1928). En reconeixement a una tasca incansable, el 1927 l\u2019Ajuntament de Vila-real sol\u00b7licit\u00e0 que fora distingit amb la Creu d\u2019Alfons XII. No es t\u00e9 const\u00e0ncia de la concessi\u00f3.\r\nEn els \u00faltims anys de vida va publicar en el setmanari Villarreal (1932-1936), \u00abSemanario cat\u00f3lico, \u00f3rgano de las derechas de Villarreal\u00bb, dirigit successivament per Vicente Marco Monfort, l\u2019advocat Jos\u00e9 Sanz Cabrera (l\u00edder de la dreta agr\u00e0ria) i, finalment, pel farmac\u00e8utic Luis Gimeno Pla. Entre els col\u00b7laboradors habituals m\u00e9s destacats que firmaven amb el nom real estaven autors coneguts com Bernard\u00ed Rubert Candau, Angelina Abad Cantavella, Carles Sarthou Carreres, Mn. Benet Traver Garcia i Seraf\u00ed Lloret Pesudo."}, {"id": 290, "name": "Manuel", "surname": "Uribarri", "conjunction": "i", "second_surname": "Barutell", "url": "/biografies/uribarri-barutell-manuel", "image": "/media/biography/image/uribarri_barutell_manuel.jpg", "birth_date": 1896, "dead_date": 1962, "short_description": "Militar\r\nLa grafia del seu cognom tamb\u00e9 apareix sovint com a Uribarry.\r\nDes de molt jove va encarar la seua carrera cap al camp militar, i aix\u00ed, als 18 anys, va anar com a soldat voluntari a Ceuta al 1914, on romandr\u00e0 fins 1916. En tornar a la pen\u00ednsula va ingressar a l'Acad\u00e8mia Militar de Toledo, des d'on pasa a ingressar a la Gu\u00e0rdia Civil i finalment \u00e9s destinat a Val\u00e8ncia.\r\nA finals dels anys 1920 va\u00a0escriure, amb el pseud\u00f2nim \"Teniente Robert\", tres obres de teatre en vers, estrenades totes tres el 1929 al Pinazo i al Cercle Cat\u00f2lic de Burjassot: El didalet de l'amor; Eh! La xiqueta...; i Un n\u00f2vio per deu quinzets.\r\nDurant els anys 1930, a Val\u00e8ncia, va ser membre d'Esquerra Valenciana, on no ocup\u00e0 cap c\u00e0rrec org\u00e0nic (probablemet per algun tipus d'incompatibilitat amb el seu rang de capit\u00e0 de la Gu\u00e0rdia Civil). Aix\u00ed mateix, entra a formar part de la ma\u00e7oneria com tants altres militants del partit, ingresant a la L\u00f2gia P\u00e0tria Nova.\u00a0Aix\u00ed mateix, va formar part de la Uni\u00f3n Militar Republicana Antifascista, organitzaci\u00f3 militar clandestina i d'esquerres que havia estat creada el 1934 en resposta a la feixista Uni\u00f3n Militar Espa\u00f1ola, creada dos anys abans.\r\nDurant l'al\u00e7ament militar del 18 de juliol del 1936 juga un paper capdal a la ciutat de Val\u00e8ncia, organitzant i armant les mil\u00edcies a la ciutat i posant la Gu\u00e0rdia Civil a les ordres de la Rep\u00fablica.\u00a0Tres dies despr\u00e9s, el 21 de juliol, i per ordre de l'alcalde de Val\u00e8ncia, Josep Cano i Coloma, va ser l'encarregat de protegir la Catedral de Val\u00e8ncia i la imatge de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats, qu\u00e8 anaven a ser cremades per un grup anarquista. Junt a un esquadr\u00f3 de 20 gu\u00e0rdies civils i 3 bombers, sofoc\u00e0 algunes flames a l'edifici de la Bas\u00edlica i acordon\u00e0 el perimetre establint un cord\u00f3 de seguretat. Per tal de salvaguardar el patrimoni, va traslladar la imatge de la Mare de D\u00e9u a l'Arxiu Hist\u00f2ric Municipal.\r\nEl mateix juliol de 1936, i sent en eixe moment inspector general de les Mil\u00edcies de Llevant, i segons assegur\u00e0 ell mateix, reb\u00e9 a un eivissenc de cognom Tur qui assegurava comptar amb homes que s'al\u00e7arien contra les autoritats feixistes de la illa en cas d'una intervenci\u00f3 militar republicana. Aix\u00ed comen\u00e7a a organitzar la creaci\u00f3 d'una columna d'uns 300 homes formada per milicians anarquistes, gu\u00e0rdies civils, gu\u00e0rdies d'asalt i carabiners que el 7 d'agost partirien de Val\u00e8ncia amb la voluntat de col\u00b7laborar amb les mil\u00edcies catalanes comandades pel capit\u00e0 Alberto Bayo per tal de prendre l'illa de Mallorca i alliberar les illes Piti\u00fcses.\r\nDespr\u00e9s de fracasar l'operaci\u00f3 conjunta a Mallorca, la Columna Uribarry es dirigeix cap a les Piti\u00fcses, prenent Formentera i formant part de la presa d'Eivissa.\u00a0Les discussions entre Bayo i Uribarry van ser continues durant tota l'expedici\u00f3, com qued\u00e0 de manifest quan les tropes valencianes prengueren el castell d'Eivissa i f\u00e9ren onejar la senyera valenciana, donada pel Partit Valencianista d'Esquerra i qu\u00e8, segons assegur\u00e0 el mateix Uribarry, Bayo orden\u00e0 substitu\u00efr per la bandera de la Rep\u00fablica espanyola. El desacord finalitz\u00e0 amb la tornada de la Columna Uribarry cap a Val\u00e8ncia.\r\nSobre els fets d'Eivissa el mateix Uribarry va escriure un article a la revista de l'exili Combat, on l'agost del 1957 criticaria el tema de les banderes, donat que \"cap for\u00e7a espanyola intervingu\u00e9 en la operaci\u00f3\". I contin\u00faa queixant-se de que es parle d'una \"vict\u00f2ria militar espanyola\" i de que \"aixina paguen els espanyols tot l'esfor\u00e7 que posaren els Pa\u00efsos de Llengua Catalana per a guanyar la guerra, atribu\u00efnt-se totes les vict\u00f2ries amb la soberbia que els \u00e9s acostumada\".\r\nEn tornar a la pen\u00ednsula i ja com a tinent coronel de l'Ex\u00e8rcit organitz\u00e0 l'anomenada Columna Fantasma i al front de la mateixa marx\u00e0 de nou cap al front, aquesta vegada a la serra de Gredos.\u00a0A principis de 1938 va ser nomenat cap del Servei d'Intel\u00b7lig\u00e8ncia Militar, per\u00f2 aviat entr\u00e0 en conflictes pol\u00edtics amb el president Negr\u00edn, ra\u00f3 per la qual va renunciar al c\u00e0rrec per tal de traslladar-se a Fran\u00e7a a l'abril del mateix any. Des d'all\u00ed es va traslladar a Cuba, on entraria en contacte amb republicans exiliats i amb catalanistes del Principat, part dels quals havien fundat el Casal Separatista de l'Havana.\r\nEntre 1940 i 1945 va presentar el programa de r\u00e0dio \u00abL'Hora valenciana\u00bb a les emissores O'Shea i a Radio Cadena Habana, i entre el 1945 i el 1948 present\u00e0 un altre programa a la darrera emisora anomenat \u00abHora radial dominical pro-democracia espa\u00f1ola\u00bb.\u00a0Un any despr\u00e9s, el 1946, va fundar l'Associaci\u00f3 d'Excombatents Antifeixistes Revolucion\u00e0ris, aix\u00ed com el seu \u00f2rgan d'expressi\u00f3, Combat, on signava la secci\u00f3 \u00abCuba al dia\u00bb.\r\nL'abril de 1948 pren part de la constituci\u00f3 de l'Ateneo Pi y Margall, sent triat secretari del mateix.\u00a0Ja a finals de 1957 torn\u00e0 a formar part de la ma\u00e7oneria, ingresant a la Logia Pi y Margall, per a un any despr\u00e9s, al maig, entrar a la Logia Uni\u00f3n Ib\u00e9rica, on arribar\u00e0 a ser mestre ma\u00e7\u00f3, representant del Gran Oriente Espa\u00f1ol en el Exilio.\r\nTamb\u00e9 fou president de l'Agrupaci\u00f3n Socialista Espa\u00f1ola a Cuba.\r\nAquest mateix any va ser tamb\u00e9 promotor a la illa de Cuba d'una campanya per tal de recaptar fons per als damnificats de la riuada que havia assolat la ciutat de Val\u00e8ncia.\r\nEl 1961 abandon\u00e0 l'illa rumb a M\u00e9xic a causa de la deriva totalit\u00e0ria del govern cub\u00e0 establint-se a Veracruz, on moriria un any despr\u00e9s en la pobresa."}, {"id": 245, "name": "Faust\u00ed", "surname": "Valent\u00edn", "conjunction": "i", "second_surname": "Torrej\u00f3n", "url": "/biografies/valentin-torrejon-fausti", "image": "/media/biography/image/valentin_torrejon_fausti_g2sADGQ.jpg", "birth_date": 1873, "dead_date": 1944, "short_description": "Advocat i pol\u00edtic\r\nEl seu pare, del mateix nom, va exercir d'escriv\u00e0 a Val\u00e8ncia. Oncle de Vicent Marco i Miranda, amb qui coincidiria en diversos projectes pol\u00edtics.\r\nAdvocat de professi\u00f3, va dirigir el diari El Pueblo el 1905, abans de ser elegit regidor de Val\u00e8ncia, sent substituit per F\u00e9lix Azzati. Va ser militant del Partido de Uni\u00f3n Republicana Autonomista (PURA), i com d'altres republicans d'origen blasquista, apost\u00e0 pel valencianisme, participant el 1906 a la fundaci\u00f3 de Val\u00e8ncia Nova.\r\nAlcalde de Val\u00e8ncia entre gener de 1918 i desembre de 1919. Durant el seu mandat va obtindre un gran suport ciutad\u00e0, a l'encap\u00e7alar les peticions i manifestacions que protestaven contra la escassetat de les subsist\u00e8ncies, que s'arrossegava des de l'inici de la Primera Guerra Mundial. Per a intentar solucionar el problema, va crear una Junta de Subsist\u00e8ncies, encarregada de regular els preus i d'intentar evitar els moviments especulatius en el preu del pa, arribant a intervenir setanta-cinc forns de la ciutat per tal de garantir l'arribada del pa a la poblaci\u00f3.\r\nTamb\u00e9 des del seu lloc d'alcalde de Val\u00e8ncia, l'agost de 1918, va presentar una moci\u00f3 que demanava l'ensenyament del valenci\u00e0 en les escoles de la ciutat, ra\u00f3 per la qual fou durament atacat des del diari El Pueblo, dirigit pel seu sucesor i cap del PURA, F\u00e9lix Azzati. La moci\u00f3 declarava:\u00a0\"... se sirve acordar que, en todas las Escuelas y centros de ense\u00f1anza no t\u00e9cnicos, de Facultades Artes y Oficios se ense\u00f1e a leer i escribir el valenciano, sin perjuicio de las otras ense\u00f1anzas a las que se dediquen, que se ruegue as\u00ed a todos dichos centros y que en aquellos que subvenciona, directa o indirectamente el Exmo. Ayuntamiento sea condici\u00f3n indispensable y previa para el pago de dichas subvenciones se justifique que dan esa clase o ense\u00f1anza con toda regularidad\".\r\nFou aprovada per unanimitat, encara que mai es dugu\u00e9 a terme, com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la desautoritzaci\u00f3 del seu propi partit, el PURA, que a la fi aconsegu\u00ed la dimissi\u00f3 de l'alcalde i que la moci\u00f3 no s'aplicara. Es pot afirmar, per tant, que Valent\u00edn va perdre l'alcaldia per defensar la llengua.\r\nEl 1919 es va presentar a les eleccions generals espanyoles amb el suport personal del sorianisme (una escissi\u00f3 personalista del blasquisme, enfrontada al personalisme antivalenci\u00e0 de F\u00e9lix Azzati, pro-lerrouxista). Tot i aix\u00ed no va obtindre l'esc\u00f3 en aquestes eleccions, per\u00f2 si a les de 1923, en que va ser escollit diputat pel districte de Nules.\r\nDurant la dictadura de Primo de Rivera va estar activament implicat a l'oposici\u00f3, participant a l'al\u00e7ament avortat contra el r\u00e8gim conegut com \"la sanjuanada\", el 1926.\r\nA les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la prov\u00edncia de Val\u00e8ncia, per\u00f2 el 1934, disconforme amb la col\u00b7laboraci\u00f3 blasquista amb Lerroux i el recolzament de la CEDA a les Corts espanyoles, abandon\u00e0 el partit, i juntament amb Juli Just i Vicent Marco fund\u00e0 Esquerra Valenciana. La seua voluntat era mantindre's fidels a l'esperit reformista de la proclamaci\u00f3 de la Rep\u00fablica, que el PURA, enrolat en la disciplina lerrouxista, minimitzava o anul\u00b7lava. [i] El grup va anar aclarint progressivament el seu valencianisme i guanyant pres\u00e8ncia, fins que el 1936 s'uniren amb l'Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, de Gaet\u00e0 Huguet.\r\nA les eleccions generals espanyoles de 1936, per\u00f2, fou escollit diputat per la prov\u00edncia de C\u00e0ceres per Uni\u00f3 Republicana dins les files del Front Popular.\r\nEn esclatar la Guerra Civil referm\u00e0 el seu comprom\u00eds democr\u00e0tic i republic\u00e0 i el 21 d'agost de 1936 va ser nomenat comissari d'avituallament de la Comissi\u00f3 Provincial de Reclutament de Conca, creada pel govern central en reuni\u00f3 a Val\u00e8ncia el 21 d'agost de 1936, i presidida per Luis Garc\u00eda Cubertoret. La Comissi\u00f3 era l'encarregada de formar l'ex\u00e8rcit de voluntaris republicans.\r\nEn acabar la guerra marx\u00e0 a l'exili i fou vocal de la Junta d'Auxili als Republicans Espanyols, presidida per Llu\u00eds Nicolau d'Olwer, organisme que tenia per objectiu administrar els escassos recursos destinats a l'auxili dels qui s'hagueren d'exiliar per tal de salvar la vida davant de l'avan\u00e7 del feixisme.\r\n[i] \"El Manifiesto de los se\u00f1ores Marco Miranda, Just, Valent\u00edn y Altab\u00e0s\", a El Mercantil Valenciano, n\u00fam. 22.990, 26 de juliol de 1934.\u00a0"}, {"id": 692, "name": "Ricard", "surname": "Valero", "conjunction": "", "second_surname": "Mu\u00f1oz", "url": "/biografies/valero-munoz-ricard", "image": "/media/biography/image/valero_munoz_ricard_g6xvgfS.jpg", "birth_date": 1892, "dead_date": 1962, "short_description": "Administratiu i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer al carrer de les \u00c0nimes de Val\u00e8ncia, en una fam\u00edlia acomodada amb or\u00edgens en Alfara del Patriarca. Era el menut dels set descendents d\u2019un matrimoni que regentava el Forn del Puig, al centre del cap i casal, una fam\u00edlia amb bon estatus i, llevat de dos germans, tots tenien estudis. Ricard, en acabar-los, va opositar a administratiu de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia, on va exercir-ne la professi\u00f3 fins a la jubilaci\u00f3. A m\u00e9s, possiblement per influ\u00e8ncia del seu germ\u00e0, que era tinent d\u2019alcalde de Val\u00e8ncia i empresari de la pla\u00e7a de bous, Valero va ser cap de consums i controlava les casetes en qu\u00e8 es fiscalitzaven totes les mercaderies que entraven a la ciutat. \r\nLa vocaci\u00f3 per la literatura va n\u00e0ixer amb el poeta, i amb pocs anys d\u2019edat ja escrivia poemes a les xiques que li agradaven. Quan anava al poble dels pares, Alfara del Patriarca, es dedicava a divertir-se amb companys i amics, amb qui escrivia versos i dedicat\u00f2ries sobre els murs de la casa pairal; els primers grafits estan datats en 1919. Va perdre prematurament la seua dona, fet que, potser, el va portar a centrar la seua passi\u00f3 en la literatura.\r\nDes de 1912, Valero va tindre relaci\u00f3 amb Vicent Miquel Carceller, periodista i editor de La Traca, revista sat\u00edrica setmanal de la qual va ser col\u00b7laborador des d\u2019aquell moment amb el seu nom i amb el pseud\u00f2nim Esclafit, amb textos en vers i en prosa. En 1916 va col\u00b7laborar en un nou setmanari titulat La Matraca, de les mateixes caracter\u00edstiques que La Traca i creat per un grup d\u2019escriptors escindit de la publicaci\u00f3 de Carceller, dirigit per Josep Calpe de Sabino. A m\u00e9s, va publicar al Diario de Valencia en la secci\u00f3 \u00abCosquerelles\u00bb i amb altres poetes valencians com Maties Ruiz Esteve. La revista Pensat i Fet tamb\u00e9 li va publicar set poemes fallers en les edicions de 1920, 1921, 1922, 1928, 1929, 1931 i 1936.\r\nPer una altra banda, Ricard Valero tamb\u00e9 va cultivar el g\u00e8nere narratiu i teatral c\u00f2mic. L\u2019any 1914 va escriure una novel\u00b7la breu titulada Consolar al trist, publicada en el n\u00famero 38 d\u2019El Cuento del Dumenche, una revista setmanal fundada en 1908 per Llu\u00eds Bernat Ferrer i posteriorment dirigida pel seu amic Carceller. En 1921 va escriure un sainet en vers titulat Dos fot\u00f2grafos ambulants, descrita per l\u2019autor com una \u00abcomedieta valensiana en un acte y en vers\u00bb. Aquesta obra va ser publicada en la col\u00b7lecci\u00f3 de Nostre Teatro amb el n\u00famero 24, un setmanari que havia iniciat Carceller al maig de 1921. La hist\u00f2ria conta les accions de dos fot\u00f2grafs ambulants que s\u2019enfronten a nombrosos reptes a causa de la precarietat de la seua feina.\r\nA banda de les revistes i la premsa di\u00e0ria, Valero tamb\u00e9 va dedicar la seua vida liter\u00e0ria a escriure en nombrosos llibrets de falles i festes. Va col\u00b7laborar amb Regino Mas Mar\u00ed, un dels artistes fallers m\u00e9s significatius, per a qui va escriure llibrets de falla en les fases m\u00e9s reivindicatives i apassionades de la seua obra. Una il\u00b7lustraci\u00f3 evident d\u2019aquesta connexi\u00f3 es pot trobar en el llibret de falles de 1944 de la Falla del Comer\u00e7, amb local en la pla\u00e7a del Mercat Central de Val\u00e8ncia, en qu\u00e8 denuncia l\u2019estraperlo i la impunitat. A m\u00e9s, va escriure el llibret de la Falla del Foc l\u2019any 1958, un any convuls a Val\u00e8ncia, ja que la ciutat encara patia els efectes de la riuada que s\u2019havia produ\u00eft uns mesos abans. La societat Lo Rat Penat va premiar els seus llibrets de la Falla del Comer\u00e7 en 1943 i 1944, de la Falla Mat\u00edas Perell\u00f3 en 1946 i de la Falla del So Quelo en 1948. Pel que fa als llibrets de festes, Ricard Valero va escriure en els d\u2019Alfara del Patriarca en 1953, 1954 i 1956. Despr\u00e9s de la seua mort, li van publicar altres escrits en els anys 1973, 1990 i 1994.\r\nL\u2019escriptor va resistir pol\u00edticament les porgues de la postguerra i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, va poder optar als premis de Lo Rat Penat i guanyar l\u2019Englantina d\u2019Or en els LVII Jocs Florals de Val\u00e8ncia de 1940. De fet, va exercir despr\u00e9s com a secretari d\u2019aquesta societat. En 1943, tamb\u00e9 va obtindre la Flor Natural en l\u2019edici\u00f3 del LX Jocs Florals. La filla del dictador, Carmen Franco Polo, li va atorgar el t\u00edtol de Mestre en Gai Saber, fet que revela el vincle que hi havia entre ratpenatisme i franquisme, que consent\u00ed aquelles manifestacions populars i servils."}, {"id": 543, "name": "Francesc", "surname": "Valiente", "conjunction": "", "second_surname": "Izquierdo", "url": "/biografies/valiente-izquierdo-francesc", "image": "/media/biography/image/valiente_izquierdo_francesc.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1939, "short_description": "Metge i escriptor\r\nBen prompte tingu\u00e9 connexi\u00f3 amb les idees valencianistes en el centre fundat pel seu pais\u00e0 Aguirre Matiol al mateix Grau i que duia per nom, precisament, Foment Valencianiste. La primera col\u00b7laboraci\u00f3 en premsa que li coneixem \u00e9s la que inclogu\u00e9 en el primer n\u00famero de Valencia Nova, \u00absemanari regionaliste\u00bb, que aparegu\u00e9 a Val\u00e8ncia el 2 de febrer de 1913. Entre els col\u00b7laboradors d\u2019aquesta publicaci\u00f3 de curta vida hi havia Jacint Maria Mustieles, Ferrandis Luna, els germans Daniel i Eduard Mart\u00ednez Ferrando, Miquel Duran de Val\u00e8ncia, Maximili\u00e0 Thous, V\u00edctor Iranzo i Juli Just. El mes seg\u00fcent public\u00e0 un sonet festiu en la revista Foc y Flama, \u00absemanari popular\u00bb, on havia guanyat l\u2019acc\u00e8ssit al premi que es convocava. Era una publicaci\u00f3 dirigida per Josep M\u00aa Bayarri, amb qui ja sempre guard\u00e0 una intensa amistat i, de fet, particip\u00e0 en moltes de les seues empreses. Entre els autors que s\u2019hi aplegaren destaquen Jacint Maria Mustieles, Esteve Vict\u00f2ria, Faust\u00ed Barber\u00e0, Vidal Roig, Navarro Cabanes, Rogeli Chillida, Bernat Ort\u00edn, Carles Salvador i Bernat Morales Sanmart\u00edn. Aix\u00ed doncs, des d\u2019un bon comen\u00e7ament establ\u00ed una certa relaci\u00f3 amb el conjunt dels escriptors valencians de l\u2019\u00e8poca.\r\nTot i la seua afici\u00f3 a les lletres, estudi\u00e0 Medicina. Acab\u00e0 la carrera al juny de 1914 i tingu\u00e9 com a primera destinaci\u00f3 el poble de Godall, al Montsi\u00e0. A partir de 1918 s\u2019instal\u00b7la a Tavernes de la Valldigna, quasi al mateix temps que ho feia l\u2019adroguer Ladislau Mar\u00ed, de Silla. Tots dos s\u2019havien de convertir en els personatges m\u00e9s rellevants de la ciutat fins a l\u2019esclat de la guerra.\r\nL\u2019any 1919 public\u00e0 i dirig\u00ed el setmanari Renacimiento, independent, literari i defensor dels interessos de la ciutat, que dur\u00e0 uns pocs mesos. Per\u00f2 el fet de viure en un poble bastant allunyat de la capital no comport\u00e0 que hi perdera les amistats liter\u00e0ries i les \u00e0nsies de la valencianitat, com ho palesa l\u2019abrandat himne \u00abDesperta Valencia\u00bb, que aparegu\u00e9 en el combatiu full mensual que fund\u00e0 i dirig\u00ed Vicent Tom\u00e0s Mart\u00ed, El Crit de la Muntanya.\r\nMentrestant, a Tavernes, la seua personalitat culta i independent creixia en significaci\u00f3 fins al punt que, en l\u2019inici de la dictadura de Primo de Rivera, en qu\u00e8 el r\u00e8gim intentava buscar persones de prestigi que foren incontestades per la poblaci\u00f3, exerc\u00ed el c\u00e0rrec d\u2019alcalde durant un breu termini, des del 21 de mar\u00e7 de 1924 fins al 12 de setembre de 1925, en qu\u00e8 dimit\u00ed. El seu deler no era la lluita pol\u00edtica, sin\u00f3 la cultura en tots els seus aspectes. Per aix\u00f2 el veiem junt a Mar\u00ed en la fundaci\u00f3 del Centre Art\u00edstico-Musical o escrivint l\u2019\u00abHimne a Tavernes\u00bb, en realitat un autoplagi del suara esmentat, recollint el folklore popular, pronunciant confer\u00e8ncies cient\u00edfiques, realitzant investigacions arqueol\u00f2giques en coves prehist\u00f2riques del terme municipal, que li valgueren ser nomenat agregat col\u00b7laborador de la secci\u00f3 d\u2019Antropologia i Prehist\u00f2ria del Centre de Cultura Valenciana. A m\u00e9s, enviava articles d\u2019opini\u00f3 i poemes a diversos peri\u00f2dics i revistes tals com Sucrona, Cullera, El Heraldo de J\u00e1tiva, Las Provincias, El Altar del Tros-Alt o Taula de Lletres Valencianes.\r\nInflu\u00eft per Josep Maria Bayarri public\u00e0, amb l\u2019ortografia \u00abrazional\u00bb que aquest prol\u00edfic autor defens\u00e0 durant per\u00edodes intermitents, el poemari El meu povle Vilanova... (Poemes del Grau) [1927] dins la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abVivlioteqa de poetes valensians\u00bb. El llibre es compon d\u2019un poema-presentaci\u00f3 a c\u00e0rrec de Bayarri; una \u00abTriloj\u00efa seqular\u00bb, dedicada a la P\u00e0tria, la Fe i l\u2019Amor; dues \u00abEvoqasi\u00f3ns\u00bb de la infantesa en el poble, i un llarg poema costumista, en versos heptas\u00edl\u00b7labs i rima assonant en els parells, titulat \u00abLes festes de la Qreu\u00bb.\r\nDurant la Rep\u00fablica, la seua escassa producci\u00f3 tamb\u00e9 apareix aparellada a la figura de Bayarri. Aix\u00ed, col\u00b7labora en El Poble Valenci\u00e0, publicaci\u00f3 que es declarava independent i valencianista en un sentit ampli. Hi reclamaven el reconeixement de l\u2019Estat Valenci\u00e0, exigien una Val\u00e8ncia lliure i declaraven la guerra a les tiranies. En el mateix n\u00famero on apareixia la proclama esmentada, Valiente inseria l\u2019article \u00abExaltaci\u00f3. Valencia, sempre Valencia\u00bb, on advocava a favor dels drets de ciutadania, contra els fr\u00edvols estereotips de festers i fallers que els espanyols havien encolomat als valencians. Reclamava un poble ple d\u2019anhels patri\u00f2tics, seri\u00f3s, treballador, tot i els esclats festius amerats d\u2019art que tenia dret a celebrar. Era el cam\u00ed per a assolir una Val\u00e8ncia esplendorosa, progressista, potent, acollidora i digna, un poble \u00abque vol i pot viure la plenitud dels seus drets en la terra\u00bb.\r\nEn la revista El V\u00e8rs Valenci\u00e1, tamb\u00e9 dirigida per Bayarri, inclogu\u00e9 diversos poemes de tema paisatg\u00edstic, amor\u00f3s, conscienciador de la valencianitat o refusador de l\u2019avantguarda art\u00edstica, que devia trobar sorollosa i decadent alhora. Dins el corrent del paisatgisme sentimental destaca \u00abEl poema de la Vall\u00bb, o siga, la seua estimada ciutat d\u2019adopci\u00f3. Pel distanciament f\u00edsic que sofria, agra\u00efa la possibilitat d\u2019organitzar algun acte literari com la que li brind\u00e0 la revista amb motiu del centenari de Llorente, dins un programa que contenia d\u2019altres activitats, com les celebrades a la sepultura del poeta i a l\u2019Ateneu Mercantil.\r\nPel que fa a la seua producci\u00f3 teatral, cal dir que la seua obra no fou editada, i la m\u00e9s important, Barca enfonsada, anunciada per Bayarri, \u00abde tres actos, salobres, vivos\u00bb, ni tan sols va ser representada. Fou un g\u00e8nere al qual torn\u00e0 en altres ocasions, si b\u00e9 amb poca ambici\u00f3. Per exemple, l\u2019any 1931 es present\u00e0 als Jocs Florals de Benimaclet i obtingu\u00e9 el premi A. J. Campisao, president del festeig, al millor joguet per representar. El titulava Un rato de exposici\u00f3, i el present\u00e0 amb el lema \u00abProva\u00bb, la qual cosa fa suposar que devia tenir a veure amb el que elabor\u00e0 amb Ladislau Mar\u00ed, La \u00faltima prova, revista valenciana en prosa i vers, amb m\u00fasica dels mestres Vicent i Artur Terol. L\u2019any 1934, per les festes de Sant Josep, emet des de R\u00e0dio Gandia un \u00absainet faller\u00bb. No sabem si es tractava de la representaci\u00f3 d\u2019una pe\u00e7a completa o d\u2019un parlament. En el transcurs del mateix programa ja havia explicat \u00abCom se fa el llibret de falles\u00bb.\r\nDurant la Rep\u00fablica i la guerra experiment\u00e0 un profund canvi ideol\u00f2gic i es compromet\u00e9 decididament amb el costat republic\u00e0. Fins aleshores s\u2019havia mostrat com un home creient, moderat, conciliador, que nom\u00e9s havia demostrat una certa radicalitat en el sentiment valenci\u00e0, de la m\u00e0 del seu exaltat, per\u00f2 dret\u00e0, cap de fila Josep Maria Bayarri. Un exemple de la seua evoluci\u00f3 \u00e9s l\u2019intent de fer teatre popular revolucionari amb un drama l\u00edric en castell\u00e0, Amanecer rojo, que escriv\u00ed en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Ladislau Mar\u00ed i m\u00fasica de Ram\u00f3n del Valle.\r\nSe su\u00efcid\u00e0 a l\u2019abril de 1939, uns dies despr\u00e9s de consumada la vict\u00f2ria franquista. Amb la seua desaparici\u00f3, Tavernes de la Valldigna perd\u00e9 una de les persones que m\u00e9s s\u2019esfor\u00e7aren per regenerar-la, enaltir-la i millorar-la per mitj\u00e0 de la cultura i de la civilitat."}, {"id": 787, "name": "Antoni", "surname": "Vallet", "conjunction": "", "second_surname": "Caudeli", "url": "/biografies/vallet-caudeli-antoni", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_uSu43fR.jpg", "birth_date": 1913, "dead_date": 2000, "short_description": "Mestre\r\nVa estudiar el batxillerat als Maristes i Magisteri en la Normal de Val\u00e8ncia, estudis que finalitz\u00e0 en 1932 i aprov\u00e0 els cursets de 1933, que preparava a l\u2019Acad\u00e8mia Mart\u00ed amb el mestre Maximili\u00e0 Thous Llorens. Va treballar d\u2019inter\u00ed uns mesos a l\u2019escola del seu poble, Llaur\u00ed, fins que l\u201911 de novembre de 1934 s\u2019incorpor\u00e0 a l\u2019escola de xiquets de Tous, de parla castellana, on tamb\u00e9 es feia c\u00e0rrec de l\u2019escola d\u2019adults, fins a l\u2019agost de 1936.\r\nEn els anys de la Rep\u00fablica va participar en diverses entitats valencianistes i aprengu\u00e9 el valenci\u00e0 amb els cursets per correspond\u00e8ncia de Carles Salvador centralitzats al Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista. Fou secretari de l\u2019Associaci\u00f3 de Mestres Valencianistes, creada en 1933 per\u00f2 de curta vida; col\u00b7labor\u00e0 en el setmanari El Cam\u00ed amb un parell d\u2019articles en 1933 i 1934 en la secci\u00f3 dedicada al magisteri, i s\u2019incorpor\u00e0 a l\u2019estiu de 1935 a l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana com a soci. Un any m\u00e9s tard, el 21 d\u2019agost de 1936, hi ha un canvi en la directiva de l\u2019APEV, que assumeix un ferm comprom\u00eds antifeixista: el nou Consell Directiu rest\u00e0 constitu\u00eft per Lloren\u00e7 Rubio (president), Antoni Vallet (secretari), Vicent Vilaplana (tresorer), Ismael Rossell\u00f3 (bibliotecari) i els vocals Albert A. Carb\u00f3, Vicent Calpe i Joan Baptista Carles Llamos\u00ed, amb seu al c/ Llibrers, 8 entresol (el mateix que PROA). La majoria, com ell mateix, pertanyien al Partit Valencianista d\u2019Esquerra (PVE), que s\u2019havia incautat de Proa el 9 d\u2019agost de 1936, amb regidors de l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia. A m\u00e9s, estava afiliat a la FETE.\r\nSeguint el professor Albert Girona i Ricard Blasco, el mestre Antoni Vallet col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 amb la Conselleria de Cultura de Francesc Bosch i Morata, concretament en el Comissariat d\u2019Ensenyan\u00e7a, entre febrer i abril de 1937 en un curs de llengua per a mestres, empleats de l\u2019Estat, de la prov\u00edncia i del Consell Municipal: l\u2019impartia Enric Navarro Borr\u00e0s, que s\u2019encarregava de la lexicografia; Maximili\u00e0 Thous Llorens, de l\u2019ortografia, i Antoni Vallet, de la fon\u00e8tica.\r\nEn la Guerra Civil fou oficial de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, va combatre als fronts de Guadalajara, M\u00e0laga i Toledo i quasi arrib\u00e0 al grau de capit\u00e0. Acabada la contesa, fou detingut i tancat inicialment a la Pla\u00e7a de Bous de Val\u00e8ncia per al triatge, a la Model i a Porta-Coeli fins al 1941. Despr\u00e9s de la depuraci\u00f3 franquista fou rehabilitat i torn\u00e0 a l\u2019escola de Tous, per\u00f2 en 1945 l\u2019enviaren en exili interior a El Pedernoso (Conca). All\u00e0 mateix es cas\u00e0 amb la mestra Mercedes P\u00e9rez de Juli\u00e1n, amb qui tingu\u00e9 un fill, Antoni.\r\nEn 1954 es va poder traslladar a l\u2019escola de Corbera (la Ribera), el Grupo Escolar Primo de Rivera, i hi coincid\u00ed amb un altre mestre valencianista rehabilitat, Lambert Antoni Castell\u00f3, el qual havia publicat amb Emili Be\u00fct el primer cat\u00f3 per a l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 en l\u2019escola prim\u00e0ria; era el Primer llibre per a infants, publicaci\u00f3 del Centre d\u2019Actuaci\u00f3 Valencianista apareguda a l\u2019estiu de 1933. Sent-ne director, tots dos publicaren a l\u2019escola de Corbera en 1970 un peri\u00f2dic escolar anomenat Castell, que contenia articles en valenci\u00e0. Fou director de l\u2019escola entre 1968 i 1971.\r\nTant Castell\u00f3 com Vallet eren partidaris de la unitat de la llengua catalana i reconeixien la necessitat d\u2019impulsar la normalitzaci\u00f3 basada en les Normes del 32. Per als dos, la llengua era l\u2019\u00e0nima del poble i els valencians mai no retrobarien la seua consci\u00e8ncia com a tals si no recuperaven la seua llengua. Per\u00f2, per tal d\u2019aconseguir aquesta normalitzaci\u00f3, l\u2019escola esdevenia una eina de treball indispensable. Un text seu in\u00e8dit, recuperat per la investigadora Carmen Agull\u00f3, diu sobre aquest aspecte: \u00abI en este cam\u00ed cap al redre\u00e7ament del poble valenci\u00e0 tropessem amb el problema de la llengua. La llengua \u00e9s la sang de l\u2019esperit i per ser all\u00f2 que m\u00e9s entranyablement ens afecta i accelera, per qu\u00e8 \u00e9s el s\u00edmbol m\u00e9s representatiu d\u2019un poble, la volem correcta, normalitzada, flexiva i apta per a totes les activitats espirituals. (...) El cam\u00ed del retrobament de l\u2019idioma passa per l\u2019escola. Una escola nostra deslliurada de retoricismes, de velles rutines, amb un senyalament d\u2019objectius fet conjuntament per autoritats, mestres i pares, encaminat a proporcionar uns coneixements verdaderament \u00fatils a uns h\u00f2mens que viuen i han de viure en un pa\u00eds determinat: el Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb.\r\nA m\u00e9s a m\u00e9s, calia canviar la formaci\u00f3 del professorat, per tal que els mestres s\u00e0pien parlar i escriure correctament en valenci\u00e0, reivindicaci\u00f3 a la qual s\u2019afegeix la modificaci\u00f3 en el sistema de concursos de trasllat del Magisteri per tal d\u2019afavorir que els mestres valencians treballen al seu propi pa\u00eds: \u00abI per aix\u00f2 calen mestres aut\u00f2ctons o fortament integrats, mestres coneixedors de la nostra problem\u00e0tica, formats en Escoles de Formaci\u00f3 del Professorat totalment valencianitzades. A vore si d\u2019una acabem amb el tr\u00e0fec absurd dels denominats \u201cConcursos de Traslado\u201d. \u00c9s in\u00fatil parlar de cooficialitat de lleng\u00fces, ni de l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 a l\u2019escola, ni menys encara de l\u2019ensenyament primari en la nostra llengua, mentre no hi haja prou ensenyants amb la deguda preparaci\u00f3. Ja sabem que hi ha institucions benem\u00e8rites que treballen i s\u2019esforcen per salvar aquesta mancan\u00e7a. Per\u00f2 aix\u00f2 es nom\u00e9s una gota d\u2019aigua. Cal que l\u2019ensenyament de la llengua valenciana siga obligat\u00f2ria a les facultats universit\u00e0ries del professorat d\u2019EGB. I aix\u00f2 des d\u2019ara, immediatament. Sense aquesta obligatorietat s\u00f3n in\u00fatils tots els preceptes legals\u00bb.\r\nEn 1971 es trasllad\u00e0 a Val\u00e8ncia com a director i feia escola en uns barracons habilitats com a aules escolars a l\u2019antiga pres\u00f3 de Sant Miquel dels Reis. Era el col\u00b7legi Reina Do\u00f1a Germana del barri d\u2019Orriols, de majoria obrera i immigrant, on tingu\u00e9 problemes per fer \u00fas del valenci\u00e0 en l\u2019aula amb l\u2019administraci\u00f3 de l\u2019Ajuntament, tot i que tenia el suport de l\u2019alcalde Miguel Ram\u00f3n Izquierdo. En 1974, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia adopt\u00e0 l\u2019acord d\u2019establir l\u2019ensenyament del valenci\u00e0 en els centres d\u2019Educaci\u00f3 General B\u00e0sica de la ciutat que ho sol\u00b7licitaren, amb classes volunt\u00e0ries i fora de l\u2019horari lectiu normal, a ra\u00f3 de dues hores setmanals. El diari Las Provincias va fer-se ress\u00f2 de l\u2019experi\u00e8ncia (1 d\u2019abril de 1975): de 1.500 xiquets i xiquetes que hi estudiaven, un total de 600 sol\u00b7licitaren ser inclosos en aquestes classes, per\u00f2 comen\u00e7aren el curs uns 160, que es repartiren en quatre grups.\r\nEn un moment en qu\u00e8 no hi havia encara materials adaptats, Antoni Vallet prepar\u00e0 unes fitxes per a l\u2019ensenyan\u00e7a del valenci\u00e0 que, en principi, havia d\u2019editar la Delegaci\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament per posar-les a l\u2019abast de la resta de docents. Vallet, seguint Carles Salvador i els consells del seu preparador Maximili\u00e0 Thous Llorens, elabor\u00e0 17 lli\u00e7ons seguint les Normes del 32 per facilitar l\u2019aprenentatge de la llengua. Totes les lli\u00e7ons constaven d\u2019un text de geografia, hist\u00f2ria, literatura o un poema destinat a la lectura; un segon apartat tractava de gram\u00e0tica i/o ortografia i era seguit per exercicis relacionats, i finalitzava amb una secci\u00f3 titulada \u201cPer distraure\u2019s a casa\u201d amb suggeriments de vocabulari, completar frases, poesies per a recitar, per a comentar... Com a annex hi afegia la conjugaci\u00f3 completa d\u2019algun verb model. Despr\u00e9s de moltes discussions amb la Inspecci\u00f3 i l\u2019alcalde, els fulls no arribaren a ser impresos sin\u00f3 multicopiats, i la difusi\u00f3 fou escassa perqu\u00e8 no complien les expectatives segregacionistes de l\u2019alcalde; de fet, van desapar\u00e9ixer poc de temps despr\u00e9s.\r\nPer una malaltia que minvava les seues capacitats f\u00edsiques es jubil\u00e0 en 1978, arran d\u2019una emb\u00f2lia cerebral. Aquell mateix any particip\u00e0 en l\u2019homenatge al seu estimat Maximili\u00e0 Thous, en companyia de Vicent Calpe, Antoni Gard\u00f3 i Enric Soler i Godes. Durant la Transici\u00f3 s\u2019afili\u00e0 i col\u00b7labor\u00e0 amb el Partit Nacionalista Valenci\u00e0 de Francesc de Paula Burguera i no perd ocasi\u00f3 de publicar articles i cartes al director en diversos diaris sobre la defensa de la normalitzaci\u00f3 del valenci\u00e0. En 1979 li reteren un homenatge a Tous, on havia estat de mestre abans i despr\u00e9s de la guerra.\r\nCarme Agull\u00f3 valora d\u2019aquesta manera la seua labor: \u00abEl treball d\u2019Antoni Vallet mereix el reconeixement d\u2019una tasca docent feta amb dignitat, amb la millor de les intencions, suplint les defici\u00e8ncies de material amb l\u2019elaboraci\u00f3 de material propi, amb plena consci\u00e8ncia de la unitat de la llengua i de la necessitat de recuperar la identitat perduda, tot all\u00f2 encetat i desenvolupat sota la direcci\u00f3 d\u2019una persona que, malgrat totes les adversitats, va mantenir encesa la flama del valencianisme\u00bb. Antoni Vallet \u00e9s un d\u2019aquells mestres que, als anys 70, exerciren de nexe d\u2019uni\u00f3 entre els vells mestres republicans i les noves generacions de docents que descobrien metodologies ja emprades en embri\u00f3 als anys 30. Aquelles novetats ajornades per la llarga dictadura no li escatimaren friccions entre la legalitat establerta i la realitat quotidiana."}, {"id": 517, "name": "Joan Baptista", "surname": "Valls", "conjunction": "", "second_surname": "Castell", "url": "/biografies/valls-castell-joan-baptista", "image": "/media/biography/image/valls_castell_joan-baptista.jpg", "birth_date": 1862, "dead_date": 1927, "short_description": "Impressor i escriptor\r\nFill de Bautista Valls Archil\u00e9s i Rosa Castell Vilarroig, nascut al carrer del Rosari, 27 de Castell\u00f3 de la Plana. El 2 d\u2019agost de 1888 es va casar amb Elvira Climent Serrano, matrimoni del qual va n\u00e0ixer un \u00fanic fill en 1890, Juan Bautista Valls Climent. La mare va morir en el part, i va contraure segones n\u00fapcies amb Isabel Meli\u00e0 Roig.\r\nA m\u00e9s de funcionari de l\u2019Ajuntament de Castell\u00f3, periodista i llaurador, Joan Baptista Valls era impressor des del 1887 i dedic\u00e0 temps a l\u2019escriptura en valenci\u00e0 per davant de conservar i engrandir el patrimoni. Va escriure poemes populars, amorosos i religiosos, relats costumistes, obres de teatre i articles de premsa en qu\u00e8 descriu amb humor els costums d\u2019una ciutat entre dos segles. A vegades feia servir els pseud\u00f2nims V. Alls i Quelo Sorell.\r\nCom a impressor, passaren per la seua rotativa El Clamor de Castell\u00f3n (1888), el conservador Diario de Castell\u00f3n (1889) i els setmanaris Don Crist\u00f3bal (1887), El Pensamiento de Borriana (1889), La Alborada d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert, El Anticosiero de la Vall d\u2019Uix\u00f3 (1890) i va estar en l\u2019origen de la fundaci\u00f3 del liberal Heraldo de Castell\u00f3n (1889-1938), dirigit per Jos\u00e9 Castell\u00f3 T\u00e0rrega.\r\nLes seues narracions i poesies en valenci\u00e0 apareixen en La Juventud (1888-1889), Arte y Letras (1911), Revista de Castell\u00f3n (1912-1913), Veu de la Plana (1916), El Clamor (1920), Libertad (1922) i Heraldo de Castell\u00f3n (1923-1927), recopilades el 2013 per Llu\u00eds Meseguer. En 1915 li publiquen en el valent\u00ed El Cuento del Dumenche la novel\u00b7la curta situada al port del Grau, Animetes predestinades, amb il\u00b7lustracions d\u2019Enric Perteg\u00e0s. Pel que fa al teatre, la Biblioteca de la Revista de Castell\u00f3n li estampava en 1914 Marina entre bastidors, un desprop\u00f2sit c\u00f2mico-l\u00edric biling\u00fce en tres quadres i en vers, amb m\u00fasica de Jos\u00e9 Mall\u00e9n.\r\nPer al seu bi\u00f2graf, la segona etapa entre 1911-1916 \u00e9s la m\u00e9s productiva, la de m\u00e9s qualitat i projecci\u00f3 social, amb triomfs en els Jocs Florals (el premi Rosa de Plata en 1911) i l\u2019estrena en 1913 de la sarsuela Marina entre bastidors. Joan Baptista Valls apareix relacionat amb la Societat Instructiva Teatral El Liceo, \u00e9s vocal de propaganda de l\u2019entitat valencianista La Nostra Terra i les publicacions esmentades, en les quals participen els valencianistes castellonencs. Aix\u00f2 el port\u00e0 a ser corresponsal un temps de l\u2019IEC per a l\u2019elaboraci\u00f3 del Diccionari general de la llengua catalana.\r\nVa morir despr\u00e9s d\u2019una llarga malaltia que el deix\u00e0 quasi cec. Per la necrol\u00f2gica en Heraldo de Castell\u00f3n sabem que deixava in\u00e8dits molts poemes que tenia la intenci\u00f3 de publicar en un llibre. Per a Llu\u00eds Meseguer, \u00abel valor de les obres de Joan Baptista Valls, a m\u00e9s de la seua riquesa ling\u00fc\u00edstica i cultural, no \u00e9s expressi\u00f3 nom\u00e9s d\u2019un temperament liberal, progressista i tolerant, sin\u00f3 d\u2019un enamorament de la ciutat i de l\u2019obertura a les grandeses i les mis\u00e8ries de la vida social d\u2019un m\u00f3n que no s\u2019aturava\u00bb."}, {"id": 349, "name": "Joan", "surname": "Valls", "conjunction": "i", "second_surname": "Jord\u00e0", "url": "/biografies/valls-jorda-joan", "image": "/media/biography/image/valls_jorda_joan2.jpg", "birth_date": 1917, "dead_date": 1989, "short_description": "Poeta\r\nAfectat d'esclerosi a la columna vertebral t\u00e9 una infantessa un tant solit\u00e0ria. Aix\u00ed, molt prompte s'interessa per la poesia i per la m\u00fasica, comen\u00e7ant a llegir poesia castellana i a estudiar viol\u00ed al temps lliure que li queda despr\u00e9s del seu treball a una ind\u00fastria t\u00e8xtil a la qu\u00e8 entra a treballar als catorze anys.\r\nAls d\u00e9sset anys escriu la seua primera obra, un sainet sat\u00edric en catal\u00e0 anomenat Quatre de la terra, qu\u00e8 ser\u00e0 interpretada a l'Acad\u00e8mia Polit\u00e8cnica d'Alcoi.\r\nDurant els anys de la Rep\u00fablica, i durant la guerra, participa de les activitats de l'Agrupaci\u00f3 Cultural, una associaci\u00f3 local d'esquerres, alhora que no deixa de col\u00b7laborar amb la premsa local progressista. Tamb\u00e9 en aquests anys es fa militant de la CNT, formant part del Sindicat d'Escriptors i Artistes, adscrit a la central anarquista.\r\nAquest comprom\u00eds amb l'esquerra va fer que en acabar la Guerra Civil passara quasi un any a la pres\u00f3, fins que al febrer de 1940 \u00e9s alliberat.\r\nUn any despr\u00e9s publica Guirnaldillas del nacimiento, un aplec dels poemes qu\u00e8 havia escrit fins a eixe moment. A partir d'aquest moment tindr\u00e0 una etapa de silenci literari que es trencar\u00e0 el 1947.\u00a0Aix\u00ed, i ja casat amb Roser Colomer Nadal, publicar\u00e0 La Can\u00e7\u00f3 de Mariola, un aplec de poemes ja escrits en catal\u00e0, llengua que ja mai m\u00e9s abandonar\u00e0.\r\nDos anys despr\u00e9s inicia els cursos per correspond\u00e8ncia de catal\u00e0 organitzats per Carles Salvador a Lo Rat Penat, encetant la seua relaci\u00f3 formal amb la llengua i entrant en contacte amb el valencianisme de la postguerra.\r\nSeguint aquesta l\u00ednia, al 1953 publica L'home pot \u00e9sser \u00e0ngel, i ho fa a l'editorial Torre, impulsada per Xavier Casp i Miquel Adlert, els primers valencianistes d'abans de la guerra en tornar a l'activitat a trav\u00e9s de l'editorial i de la tert\u00falia que s'organitzava a casa de Casp.\r\n\u00c9s tamb\u00e9 en aquests mateixos anys, i gr\u00e0cies amb la seua amistat amb Josep Iborra, qui viu durant una temporada a Alcoi, quan entra en contacte amb Joan Fuster, el qu\u00e8 acaba de reafirmar completament el seu sentiment valencianista.\r\nLa seua producci\u00f3 liter\u00e0ria no s'atura i a finals de la d\u00e9cada dels 1950 comen\u00e7a a arribar-li el reconeixement p\u00fablic en forma de premis; aix\u00ed, el 1959 guanya el premi Ciutat de Barcelona amb Parad\u00eds en blanc\u00a0qu\u00e8 es publicar\u00e0 cinc anys despr\u00e9s, el 1961 guanya el Premi Val\u00e8ncia amb Versos a Sara, i el 1962 guanya el Ciutat de Palma amb Les roses marginals.\r\nFou guardonat amb diverses distincions als Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1964, a l'edici\u00f3 celebrada a Perpiny\u00e0, va guanyar la Viola amb Poema de la rosa infinita. El 1966,\u00a0a l'edici\u00f3 celebrada a Caracas,\u00a0va guanyar un acc\u00e8ssit de l'Englantina amb\u00a0Enyor d'una\u00a0p\u00e0tria.\u00a0El 1967, a l'edici\u00f3 celebrada a Marsella,\u00a0guany\u00e0 un acc\u00e8ssit de l'Englantina amb\u00a0D'una p\u00e0tria marginal i un acc\u00e8ssit de la Viola amb C\u00e0ntic a l'Anunciaci\u00f3.\u00a0El 1969, a l'edici\u00f3 celebrada a Guadalajara,\u00a0guany\u00e0 l'Englantina amb\u00a0Elegia a una p\u00e0tria marginal. I el 1975, a l'edici\u00f3 celebrada a Caracas,\u00a0guany\u00e0 un acc\u00e8ssit de l'Englantina amb\u00a0Coral de p\u00e0tria a l'exili.\r\nUn any despr\u00e9s entra a treballar a l'Arxiu de l'Ajuntament d'Alcoi, feina que compagina amb les seues col\u00b7laboracions al peri\u00f2dic local Ciudad i fent tasques de corrector ling\u00fc\u00edstic de l'editorial Marfil.\r\nEl reconeixement definitiu de la seua figura arribar\u00e0 el 4 d'abril de 1975, quan la ciutat d'Alcoi li ret un homenatge per la seua traject\u00f2ria po\u00e8tica. Tamb\u00e9 aquest any li arriba un altre premi literari, l'Ausi\u00e0s March de Gandia, qu\u00e8 guanya gr\u00e0cies a la seua obra Breviari d'un eremita urb\u00e0. I encara el 1978 guanyar\u00e0 el t\u00edtol de Mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona.\r\nEl 1981 es publica la seua Obra Po\u00e8tica (1947-1974), on s'aplega tota la seua producci\u00f3 po\u00e8tica del per\u00edode. Dos anys despr\u00e9s, la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia li concedeix el Premi Sanchis Guarner en forma d'homenatge qu\u00e8 continuar\u00e0 a la seua ciutat, on se li posar\u00e0 el seu nom a un carrer de la localitat i se li erigir\u00e0 un bust.\r\nAvui en dia l'Associaci\u00f3 d'Amics de Joan Valls i Jord\u00e0 mant\u00e9 viva la seua mem\u00f2ria i entrega uns premis anuals amb el seu nom a aquelles persones i col\u00b7lectius que es destaquen per la defensa de la llengua catalana."}, {"id": 760, "name": "Antoni", "surname": "Valor", "conjunction": "", "second_surname": "Albors", "url": "/biografies/valor-albors-antoni", "image": "/media/biography/image/valor_albors_antoni.jpg", "birth_date": 1889, "dead_date": 1966, "short_description": "Industrial i escriptor\r\nSegon fill d\u2019Antonio Valor Jord\u00e0 (1846-1926) \u2013empresari t\u00e8xtil alcoi\u00e0, president de la Real F\u00e1brica de Pa\u00f1os, pol\u00edtic i president de la Cambra de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3\u2013 i de Julia Albors Guerit\u00f3 (1845-1914). Com a continuador de la nissaga t\u00e8xtil de l\u2019empresa \u00abHijos de Jos\u00e9 Jord\u00e1\u00bb, la m\u00e9s antiga de la ciutat, va estudiar a l\u2019Escola Elemental d\u2019Ind\u00fastries d\u2019Alcoi almenys des del 1902; devien ser Arts Aplicades, ja que apareixen qualificacions seues de dibuix i c\u00f2pia d\u2019estampa. Tenia una germana major anomenada Maria Valor Albors (1887-1959), i es va casar en 1922 amb Amparo Soler Aznar, amb qui va tindre una filla, Maria J\u00falia Valor Soler (1922-2009).\r\nAntoni Valor era net per via materna de l\u2019industrial i pol\u00edtic Agust\u00ed Albors Blanes, Pelletes (1822-1873), amb una vida plena de vaivens i atzars com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la inestabilitat pol\u00edtica del segle XIX. Com a alcalde d\u2019Alcoi, de tall republic\u00e0 federal, va ser v\u00edctima de la revoluci\u00f3 prolet\u00e0ria anomenada \u00abEl Petrolio\u00bb durant la I Rep\u00fablica, al juliol de 1873.\r\nAntoni tenia inclinacions liter\u00e0ries i era soci de l\u2019Ateneo Alcoyano, fundat en 1912. L\u2019any 1916 va optar als Jocs Florals d\u2019aquesta entitat amb un treball sobre fraseologia alcoiana, que li fou premiat amb un acc\u00e8ssit (el premi absolut fou per a Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 Pascual, que ja era col\u00b7laborador de Mn. Alcover des del 1907, engrescat per Mn. Remigi Vicedo). Sembla que aquell recull no es va publicar, per\u00f2 poc despr\u00e9s va ser enviat per l\u2019autor a l\u2019Arxiu d\u2019Etnografia i Folklore de Catalunya com a resposta d\u2019un dels q\u00fcestionaris. L\u2019Arxiu havia nascut en novembre de 1915 a la Universitat de Barcelona i era una iniciativa extraoficial de la C\u00e0tedra d\u2019\u00c8tica de la Facultat de Filosofia i Lletres. El projecte es plantejava com una agrupaci\u00f3 lliure de personal universitari i no universitari, integrat per dues \u00e0rees: l\u2019\u00c0rea d\u2019Investigaci\u00f3, que tenia la voluntat d\u2019arribar a tots els territoris de llengua catalana, i l\u2019\u00c0rea de Comparaci\u00f3 per a tota la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Portugal incl\u00f2s). El seu director i fundador era el professor de la C\u00e0tedra d\u2019\u00c8tica, Tom\u00e0s Carreras i Artau, esperonat per l\u2019alumne de les Facultats de Dret i Filosofia i Lletres, Josep Maria Batista i Roca, que en fou ajudant i secretari. La missi\u00f3 de l\u2019Arxiu consistia essencialment en la recerca, recollida i sistematitzaci\u00f3 de les \u00abmanifestacions espont\u00e0nies i populars, actuals o hist\u00f2riques, reveladores de la psicologia moral del poble catal\u00e0 en ses relacions amb els altres pobles ib\u00e8rics. Anem, doncs, a escometre una empresa d\u2019exploraci\u00f3 de l\u2019espiritualitat col\u00b7lectiva catalana, sobre tot d\u2019aquelles capes m\u00e9s ing\u00e8nues i sentimentals, que avui per avui s\u00f3n encara les que resten m\u00e9s in\u00e8dites. I dintre d\u2019aquest pla de treball, res, per aparentment insignificant que\u2019s presenti, no pot deixar d\u2019interessar a l\u2019investigador: el curt i sentenci\u00f3s adagi, la llegenda brodada per una muni\u00f3 de generacions, la nova inflexi\u00f3 del llenguatge denunciadora d\u2019un nou sentiment general, fins a les m\u00e9s altes i originals creacions consuetudin\u00e0ries d\u2019ordre est\u00e8tic, moral, jur\u00eddic i econ\u00f2mic\u00bb. Era una nova sensibilitat envers el valor de la vida quotidiana dels pobles, presoner des de la historiografia anterior dels grans fets de la hist\u00f2ria oficial, per\u00f2 tamb\u00e9 de dotar de m\u00e8tode els treballs dels folkloristes decimon\u00f2nics. \u00abAspirem solament a imprimir unitat, cohesi\u00f3 i disciplina a aquelles iniciatives isolades i a procurar per tots els mitjans que les recerques disperses, deixant en tot cas d\u2019\u00e9sser objecte de pur entreteniment, esdevinguin materials \u00fatils de ci\u00e8ncia\u00bb, escrivia Carreras en 1915. Tal com havia fet Mn. Alcover amb la constituci\u00f3 d\u2019un cos de corresponsals i informadors per a l\u2019Obra del Diccionari (1901...), la tasca de recollida de materials per a l\u2019Arxiu reposava sobre uns cooperadors, que eren de dos tipus: col\u00b7laboradors (etn\u00f2grafs i folkloristes habituals) i corresponsals (aficionats per a consultes).\r\nLes aportacions d\u2019Antoni Valor a l\u2019Arxiu van ser diverses entre 1917 i 1919 i s\u2019han conservat 206 peces de fraseologia de l\u2019Alcoi\u00e0 i cinc can\u00e7ons populars. A m\u00e9s, Valor escrivia poemes en valenci\u00e0 i articles de tall hist\u00f2ric en les publicacions de la seua ciutat (Heraldo de Alcoy, La Gaceta de Levante, Vida, Revista de Festes, Ciudad de Alcoy). Solen ser poemes senzills, populars, ambientats en an\u00e8cdotes, en costums i en les festes de Sant Jordi, com ara \u00abA la Verge de la Salut\u00bb (1911), \u00abPrec a Sent Jordi\u00bb (1933), el sonet \u00ab23 d\u2019abril de 1276\u00bb (1956), \u00abEl roseret del meu germanet\u00bb (1960) o \u00abEl m\u00fasic\u00bb (1965). En els Jocs Florals de 1948 va assolir el primer premi amb el poema \u00abLa mona de Pasqua en Alcoi\u00bb, una pe\u00e7a de quintetes de bon llegir amb un l\u00e8xic ric i ortografia molt digna. La s\u00e8rie articles hist\u00f2rics en castell\u00e0, \u00abRecuerdos del Alcoy antiguo\u00bb, aparegueren a partir de l\u20191 de gener de 1933 en La Gaceta de Levante i tracten sobre els canvis urban\u00edstics i l\u2019afectaci\u00f3 al patrimoni.\r\nSeguint l\u2019estela familiar, Antoni Valor ser regidor conservador d\u2019Alcoi en 1929 i feia donatius al Sanatori de Fontilles.\r\nL\u2019escriptor alcoi\u00e0 Jordi Valor i Serra (1908-1984), primer novel\u00b7lador de la ciutat d\u2019Alcoi, reconeixia en 1964 el paper pioner dels poetes alcoians, entre els quals esmenta Valor Albors: \u00abFa anys he admirat i estimat en \u00e7o que val la producci\u00f3 po\u00e8tica en els papers alcoians dels poetes Moss\u00e9n Tom\u00e0s Mir\u00f3 Pasqual (cosin germ\u00e0, per cert, de l\u2019escriptor Gabriel Mir\u00f3), Moss\u00e9n Enric Abat Vilaplana, En Salvador Dom\u00e9nec Aura, En Rom\u00e0 Vit\u00f2ria Calaf\u00ed, N\u2019Antoni Valor Albors i En Miquel Gos\u00e0lve\u00e7 Farges: tots aquests s\u00f3n els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana \u2014brotada al ress\u00f2 de la lira llorentina\u2014 que ha concretat en l\u2019astre rutilant que \u00e9s en l\u2019actualitat el nom de Joan Valls. Per\u00f2 en la prosa puc assegurar que s\u00f3c el primer que ha novel\u00b7lat a Alcoi. No s\u00e9 si obrir\u00e9 cam\u00ed o ser\u00e0 a\u00e7\u00f2 meu una espurna perduda en aquest ofegament que la nostra parla va sofrint des de fa segles\u00bb (introducci\u00f3 a Lina Morell, un cas apassionant)."}, {"id": 350, "name": "Jordi", "surname": "Valor", "conjunction": "i", "second_surname": "Serra", "url": "/biografies/valor-serra-jordi", "image": "/media/biography/image/valor_serra_jordi.jpg", "birth_date": 1908, "dead_date": 1984, "short_description": "Mestre i escriptor\r\nVa n\u00e0ixer en la casa del carrer de Sant Francesc que actualment t\u00e9 el n\u00famero 54. Els seus pares, que tenien una botiga de queviures en la citada casa, eren tamb\u00e9 alcoians. I tamb\u00e9 ho eren els seus avis i els seus besavis, camperols en masos alcoians.\r\nEstudiant de Magisteri a l'Escola Normal d'Alacant, treball\u00e0 com a mestre de prim\u00e0ria des del 1927 fins a la seua jubilaci\u00f3 al 1973. Primer a Calvera (Baixa Ribagor\u00e7a) i m\u00e9s tard a Calp i Castalla.\r\nComen\u00e7\u00e0 a escriure a publicacions alcoianes als setze anys per a, dos anys despr\u00e9s, col\u00b7laborar amb l'Almanaque hispano-americano, on entra en contacte amb escriptors iberoamericans. A m\u00e9s a m\u00e9s, i durant la seua llarga traject\u00f2ria col\u00b7labor\u00e0 amb publicacions locals com la Gaceta de Levante, El Noticiero Regional, Diario de Alicante, El Faro, Ciudad... I tamb\u00e9 a publicacions valencianistes com els setmanaris Avant, El Cam\u00ed, La Rep\u00fablica de les Lletres. Col\u00b7labor\u00e0 tamb\u00e9 a \u00abPa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, la p\u00e0gina quinzenal en catal\u00e0 que\u00a0El Mercantil Valenciano\u00a0public\u00e0 entre desembre de 1935 i juliol de 1936.\u00a0A finals dels anys 1950, col\u00b7labor\u00e0 amb la revista Sic\u00e0nia.\r\nDurant la seua joventut entr\u00e0 en contacte amb l'obra po\u00e8tica de Teodor Llorente a trav\u00e9s de les seues Poesies valencianes, el que li fa decantar-se cap a la producci\u00f3 en catal\u00e0. Aquesta decisi\u00f3 es vor\u00e0 refor\u00e7ada despr\u00e9s de la seua visita a l'Exposici\u00f3 Universal qu\u00e8 al 1929 se celebr\u00e0 a Barcelona on entrar\u00e0 en contacte amb la literatura catalana de la Renaixen\u00e7a.\r\nDurant la Guerra Civil fou mobilitzat i destinat a Chinchilla.\r\nEn finalitzar la Guerra Civil va ser depurat i enviat a treballar a Benissa, on va romandre divuit anys fins que per fi, al 1958, pogu\u00e9 tornar a Alcoi.\r\nDurant la seua traject\u00f2ria liter\u00e0ria va escriure tant en castell\u00e0 com en catal\u00e0, per\u00f2 s\u00f3n les seues obres en catal\u00e0 les que destaquen per damunt de la resta. La seua primera obra en catal\u00e0 \u00e9s el recull Hist\u00f2ries casolanes (1950) format per set hist\u00f2ries curtes. Anys despr\u00e9s inici\u00e0 les seues obres costumistes amb Narracions alacantines de muntanya i voramar (1956), i Lina Morell, un cas apassionant (1964) publicada a l'editorial Sic\u00e0nia de Nicolau Primitiu G\u00f3mez Serrano, amb el qual ja havia col\u00b7laborat fent de corresponsal a Alcoi de la revista hom\u00f2nima de l'editorial.\r\nParticip\u00e0 i fou guardonat en un parell d'edicions dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili. El 1967, a l'edici\u00f3 celebrada a Marsella, guany\u00e0 el Premi Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb Glossa a la fita meridional. I el 1969, a l'edici\u00f3 celebrada a Guadalajara, torn\u00e0 a guanyar el Premi Pa\u00eds Valenci\u00e0 amb La nostra serra de Mariola i la seva llegenda bimil\u00b7len\u00e0ria, que publicaria un any despr\u00e9s i que conjuntament amb Miscel\u00b7l\u00e0nia alcoiana (1969) explora una l\u00ednia narrativa costumista.\r\nRetirat des de feia una d\u00e9cada, traspas\u00e0 als setanta-cinc anys."}, {"id": 334, "name": "Enric", "surname": "Valor", "conjunction": "i", "second_surname": "Vives", "url": "/biografies/valor-vives-enric", "image": "/media/biography/image/valor_vives_enric.jpg", "birth_date": 1911, "dead_date": 2000, "short_description": "Escriptor, gram\u00e0tic i lexic\u00f2leg\r\nVa n\u00e8ixer al si d'una fam\u00edlia de la petita aristocr\u00e0cia rural. Estudi\u00e0 professorat mercantil a l'Escola de Comer\u00e7 d'Alacant i el seu primer treball va estar a un centre de producci\u00f3 sabatera de Castalla. Despr\u00e9s viatj\u00e0 a Mallorca, on organitz\u00e0 la Secci\u00f3 Jur\u00eddica Nacional de Fabricants de Sabates i simult\u00e0niament s'interess\u00e0 en l'estudi de la i llengua i de la literatura catalana.\r\nAls dinou anys comen\u00e7a a col\u00b7laborar a la revista sat\u00edrica alacantina\u00a0El Tio Cuc, des d'on impuls\u00e0 l'adopci\u00f3 de l'ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans. A Alacant, en proclamar-se la Rep\u00fablica, intensific\u00e0 la seua tasca com a periodista, escriptor i activista pol\u00edtic. Fund\u00e0 l'Agrupaci\u00f3 Regionalista Alacantina, de car\u00e0cter valencianista, i esdevingu\u00e9 el locutor del seu espai radiof\u00f2nic. Al mateix temps col\u00b7labor\u00e0 regularment en la premsa valencianista, com ara El Cam\u00ed, El Pa\u00eds Valenci\u00e0 i La Rep\u00fablica de les Lletres. Fou deixeble en ling\u00fc\u00edstica de Carles Salvador, Josep Giner i Manuel Sanchis i Guarner.\r\nDespr\u00e9s de la guerra, durant el franqu\u00edsme, particip\u00e0 activament en les tert\u00falies clandestines que van servir per a preparar l'ambient per al redre\u00e7ament ling\u00fc\u00edstic i cultural del Pa\u00eds. Estigu\u00e9 en contacte amb els cercles d'intel\u00b7lectuals que s'esfor\u00e7aren pre fer ren\u00e8ixer de les cendres la cultura pr\u00f2pia, participant activament en la reactivaci\u00f3 pol\u00edtica i cultural valenciana. Per\u00f2 entre el 1966 i el 1968 fou empresonat a conseq\u00fc\u00e8ncia de les seves activitats antifranquistes.\r\nUn cop lliure particip\u00e0 en la fundaci\u00f3 de Gorg, la primera revista valenciana en catal\u00e0 durant la Dictadura i que nom\u00e9s es public\u00e0 durant tres anys pels efectes de la censura, un projecte que reinici\u00e0 el 1973 amb la fundaci\u00f3 de la revista Els Quaderns de Gorg, que van veure la llum nom\u00e9s fins l'any seg\u00fcent. Mentrestant continu\u00e0 escrivint articles de tema catalanista i lli\u00e7ons de gram\u00e0tica normativa als diaris d'Alacant i Val\u00e8ncia.\r\nAl llarg de la seua vida es dedic\u00e0 pacientment a recopilar rondalles de la tradici\u00f3 oral a les zones rurals de tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0, reunint un corpus de trenta-sis rondalles de gran valor folkl\u00f2ric i narratiu. A m\u00e9s de la tasca compiladora, amb aquestes rondalles cre\u00e0 un m\u00f3n literari propi, amb el triple objectiu de refor\u00e7ar-les de contingut valenci\u00e0, de posar en joc un llenguatge expressiu i de convertir-les en peces liter\u00e0ries. La seua vocaci\u00f3 liter\u00e0ria es materialitz\u00e0 en la literaturitzaci\u00f3 d'aquestes rondalles valencianes.\r\nCom a gram\u00e0tic, des de molt jove, Enric Valor col\u00b7labora amb l'aportaci\u00f3 de materials l\u00e8xics del valenci\u00e0 meridional per a la realitzaci\u00f3 del Diccionari Catal\u00e0-Valenci\u00e0-Balear, dirigit en aquell moment per Francesc de Borja Moll. Tamb\u00e9 fou el principal difusor de l'ortografia fabriana i defensor de les normes de l'Institut d'Estudis Catalans al Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant el franquisme, adaptant-les a la modalitat valenciana seguint el que Manuel Sanchis Guarner anomenava policentrisme convergent. T\u00edtols com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curs mitj\u00e0 de gram\u00e0tica catalana, referida especialment al Pa\u00eds Valenci\u00e0 (1977) i La flexi\u00f3 verbal (1983), entre d'altres, han estat d'una import\u00e0ncia decisiva per a l'ensenyament i la difusi\u00f3 de la llengua.\r\nDebut\u00e0 com a novel\u00b7lista amb L'ambici\u00f3 d'Aleix, on narra els sentiments amorosos d'un jove durant la d\u00e8cada de 1920 en una zona rural de les comarques del sud. Aquesta novel\u00b7la, escrita pels voltants de 1950, va estar censurada i posteriorment, el 1960, aparegu\u00e9 publicada repleta de retalls. Dues d\u00e8cades despr\u00e9s, el 1980, inici\u00e0 el seu projecte m\u00e9s ambici\u00f3s com a novel\u00b7lista, amb la trilogia Cicle de Cassana, formada per Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enll\u00e0 de l'horitz\u00f3 (1991), on recrea el panorama social i el context hist\u00f2ric de la societat rural valenciana del primer ter\u00e7 de segle XX. En elles, la narrativa d\u00b4Enric Valor desplega un l\u00e8xic prec\u00eds, meticul\u00f3s i ric, ple de girs, modismes i proverbis; i \u00e9s hereva, del Real\u00edsme Regional\u00edsta del segle XIX.\r\nAmb l'arribada de la normalitat democr\u00e0tica, Valor comen\u00e7\u00e0 a rebre el reconeixement p\u00fablic com a autor cl\u00e0ssic de les lletres catalanes i autoritat gramatical indiscutible. Fou anomenat membre de l'Institut de Filologia Valenciana des de la seva fundaci\u00f3 (1978), i de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1986, estant membre del Consell Assessor de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1987) i soci d'honor i vicepresident pel Pa\u00eds Valenci\u00e0 de l'Associaci\u00f3 d'Escriptors en Llengua Catalana. La Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia li conced\u00ed el Premi Sanchis Guarner (1983) i l'Ajuntament de Val\u00e8ncia el Premi de les Lletres Valencianes (1985). El 1987 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La Diputaci\u00f3 d'Alacant convoc\u00e0 un premi de novel\u00b7la que porta el nom de l'autor en el seu honor i Edicions del Bullent un premi de narrativa juvenil.\r\nA partir de 1990 els homenatges efectuats a la seua personalitat i obra tant des del moviment de les Escoles Valencianes com, al principi, per la Generalitat Valenciana i molts ajuntaments, se succe\u00efren per tot arreu. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d'aix\u00f2, moltes places, carrers i escoles del Pa\u00eds Valenci\u00e0 duen el nom d'Enric Valor. El 1993, la Generalitat de Catalunya li conced\u00ed la Creu de Sant Jordi i fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Val\u00e8ncia; tamb\u00e9 ho va estar per la Universitat de les Illes Balears (1998), per la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 (1999), per la d'Alacant (1999) i per la Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia (1999), entre moltes altres distincions honor\u00edfiques.\r\nLa figura d\u00b4Enric Valor no ha sigut ben tractada per algunes autoritats que han intentat esborrar l\u00b4honor que mereix el seu nom i la seua obra. Malgrat tot, diverses institucions van dur a terme la iniciativa de proposar-lo per al Premi Nobel de Literatura."}, {"id": 675, "name": "\u00c0ngel", "surname": "Velasco", "conjunction": "i", "second_surname": "Crespo", "url": "/biografies/velasco-crespo-angel", "image": "/media/biography/image/velasco_crespo_angel.jpg", "birth_date": 1961, "dead_date": 2016, "short_description": "Fil\u00f2leg, activista cultural i sanitari\r\nVa n\u00e0ixer a Carlet (Ribera Alta) al si d\u2019una fam\u00edlia treballadora. El pare treballava en una impremta i, a m\u00e9s, s\u2019ocupava de les terres. La seua mare era mestressa de casa i a temporades, com tantes altres dones de la comarca, treballava en la cooperativa local. Tenia una germana m\u00e9s petita, Mer, actualment infermera tamb\u00e9.\u00a0Fins a la seua mort va viure en Alginet amb la seua parella i els seus dos fills, Arnau i N\u00faria.[1]\r\nEl 1983 es va diplomar en Infermeria a la Universitat de Val\u00e8ncia i tot seguit va comen\u00e7ar a treballar en la Resid\u00e8ncia de la Tercera Edat de Carlet, on estaria durant tota la seua vida. En 1992 es va diplomar com a Mestre de Valenci\u00e0, diplomatura atorgada per la Conselleria de Cultura, Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana.\r\nEn comen\u00e7ar el estudis de Filologia Catalana, que va finalitzar el 1999, va comen\u00e7ar a descobrir i a interessar-se pel nacionalisme. Aquesta etapa marcaria els seus treballs futurs relacionats sempre amb aspectes culturals de l\u2019\u00e0mbit dels Pa\u00efsos Catalans.\r\nVelasco mai no va deixar de formar-se en filologia. Entre 2006 i 2011 va cursar els m\u00f2duls de postgrau de correcci\u00f3 de textos, recursos documentals i t\u00e8cniques de comunicaci\u00f3 acad\u00e8mica dins del M\u00e0ster en Assessorament Ling\u00fc\u00edstic i Cultura Liter\u00e0ria organitzat per l\u2019Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la Universitat de Val\u00e8ncia. En 2011 va cursar tamb\u00e9 els m\u00f2duls de formaci\u00f3 investigadora i serveis ling\u00fc\u00edstics, que va finalitzar amb el treball d\u2019investigaci\u00f3 \u2013ara mateix en premsa\u2013 Espill de dist\u00e0ncies: l\u2019epistolari entre Gon\u00e7al Castell\u00f3 i Josep Renau i entorn (1966-1970). Formaven part del tribunal davant del qual va llegir el seu treball el 18 de novembre de 2012 els doctors Vicent Simbor, Ferran Carb\u00f3 i Carme Gregori del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Val\u00e8ncia.\r\nDes de 1995, fruit de la seua curiositat i inquietud cultural, Velasco no va deixar de participar com a ponent en nombrosos seminaris i congressos universitaris sobre socioling\u00fc\u00edstica, literatura, cultura o ensenyament, i va col\u00b7laborar en distintes publicacions com a autor o com a editor.\r\nVelasco va ser coorganitzador els anys 2002, 2004 i 2006 de les Jornades de Psicologia i Identitat Nacional realitzades amb el suport de l\u2019Ajuntament de Sueca i de les que es van fer el 2008, 2009 i 2010 a Fraga amb la col\u00b7laboraci\u00f3 i patrocini de l\u2019Institut d\u2019Estudis del Baix Cinca (IEBC). Fruit d\u2019aquestes jornades es van publicar un seguit de llibres del quals en va ser coeditor: Identitats. Conviv\u00e8ncia o conflicte? (2006); Identitat nacional i desra\u00f3 d\u2019Estat (2007); Removent consci\u00e8ncies. Transgressi\u00f3 c\u00edvica i fet nacional (2010) i Llengua i emoci\u00f3 (2012). Val a dir que una d\u2019aquestes primeres col\u00b7laboracions data justament de 1995 per a l\u2019edici\u00f3 de Llenguatge i cultura. Per a una ecologia ling\u00fc\u00edstica (Biblioteca Ling\u00fc\u00edstica Catalana-Universitat de Val\u00e8ncia).\r\nCal assenyalar tamb\u00e9 la seua participaci\u00f3 com a editor del llibre Final de viatge. Mem\u00f2ries d\u2019un gandi\u00e0: amics, coneguts i saludats de l\u2019escriptor Gon\u00e7al Castell\u00f3. D\u2019aquest autor valencianista desterrat durant d\u00e8cades acabada la guerra i despr\u00e9s de commutar-se-li una condemna de pena de mort, va escriure la biografia Gon\u00e7al Castell\u00f3 (1912-2003), publicada per la Fundaci\u00f3 Irla.\r\nEl llibre Artea eta Erbestea (1936-1960/Arte y exilio (1936-1960), publicat per Hamaika Bide Alkartea, inclou el cap\u00edtol \u00abJosep Renau: entre el comprom\u00eds \u2018t\u00e0ctic\u2019 i la llibertat creadora i el redescobriment del pa\u00eds\u00bb.\r\nEls primers escrits van ser per a la revista de la COS, sindicat de qu\u00e8 va ser afiliat durant un temps. Va ser tamb\u00e9 assessor i corrector ling\u00fc\u00edstic de la revista Enfermer\u00eda Integral, del Col\u00b7legi Oficial d\u2019Infermeria de Val\u00e8ncia i col\u00b7laborador d\u2019El Punt-Avui.\r\nEntre 2014 i 2016 va coordinar el grup de recerca i estudi de l\u2019arxiu dels germans Angel\u00ed i Josep Castanyer, que cont\u00e9 documents que van des de 1900 a 1970.\r\nEls \u00faltims anys es va bolcar completament en el projecte sobre l\u2019estudi de la pilota valenciana des del projecte editorial \u00abAix\u00f2 \u00e9s com Tot\u00bb, del qual va ser un dels seus principals impulsors. Aquest projecte es compon d\u2019una s\u00e8rie de volums amb una part gr\u00e0fica dedicada a tot el que envolta la pilota en cadascun dels pobles on s\u2019ha portat a terme: Alginet, Carlet, Beneixida, Alc\u00e0ntera, Gavarda, Sumac\u00e0rcer, Almussafes, l\u2019Alc\u00fadia, Alberic, Algemes\u00ed, Guadassuar, Rafelguaraf i Manuel.\r\nEl 28 d\u2019octubre de 2016, el m\u00f3n de la pilota li va retre un homenatge al Trinquet de Pelaio en les V Jornades de Pilota a M\u00e0 dels Centres d\u2019Atenci\u00f3 a Persones amb Dificultats Mentals. Aix\u00ed mateix, al maig de 2019, el Bloc Jaume I de Carlet-Vall dels Alcalans li va fer un sentit homenatge en els Premis Jaume I pel seu infatigable activisme cultural. Gran treballador i de car\u00e0cter entusiasta i emprenedor, es va dedicar a una professi\u00f3 que va resultar ser la seua passi\u00f3.\r\n\r\n\r\n[1]Amb informaci\u00f3 facilitada per la seua v\u00eddua, Francesca Juan Espert.\r\n\r\n"}, {"id": 360, "name": "Vicent", "surname": "Ventura", "conjunction": "i", "second_surname": "Beltran", "url": "/biografies/ventura-beltran-vicent", "image": "/media/biography/image/ventura_beltran_vicent2.jpg", "birth_date": 1924, "dead_date": 1998, "short_description": "Periodista i pol\u00edtic\r\nProvinent d'una fam\u00edlia de pocs recursos, el pare nascut a Villahermosa del Rio era sastre i pol\u00edticament militava al carlisme. Sa mare era d'Almassora. En 1940 an\u00e0 a Val\u00e8ncia on va entrar a treballar com a obrer en la Uni\u00f3n Naval del Levante i per influ\u00e8ncia familiar ingress\u00e0 en 1948 al Frente de Juventudes com a responsable de premsa i propaganda. Un any despr\u00e9s va col\u00b7laborar al Levante i Jornada (\u00f2rgans period\u00edstics del r\u00e8gim) i tamb\u00e9 fou redactor de Radio Nacional de Espa\u00f1a. Fou director dels primers n\u00fameros de la revista Claustro, \u00f2rgan informatiu del Sindicat Espa\u00f1ol Universitario (SEU). Per\u00f2 poc despr\u00e9s fou expulsat de Falange i es va situar en el corrent de Dionisio Rodruejo on va con\u00e8ixer Joan Fuster, Josep Iborra, Josep Garc\u00eda Richart, Josep la Roca i altres.\r\nEn 1956 va participar en la fundaci\u00f3 del Partido Socialista de Acci\u00f3n Democr\u00e1tica presidit per Ridruejo, per\u00f2 al Pa\u00eds Valenci\u00e0 Vicent Ventura fou el m\u00e0xim representant. En aquest mateix any tamb\u00e9 va entrar a formar part de l'Ascociaci\u00f3n de la prensa valenciana on va obtenir el carnet de periodista.\r\nEn 1962 va acudir al Quart Congr\u00e9s del Moviment Europeu a Munic, qualificat per la propaganda franquista com el \u00abContubernio de Munich\u00bb a causa del qual va estar exiliat uns mesos a Paris per la impossibilitat de tornar a Val\u00e8ncia. L'any seg\u00fcent va tornar per\u00f2 es va haver d'instal\u00b7lar a D\u00e9nia durant sis mesos per la prohibici\u00f3 de residir al seu lloc habitual com a c\u00e0stig per haver participat en aquesta activitat. Sense aturar-se en la seua lluita contra el r\u00e8gim, va signar amb altres companys una carta dirigida al ministre d'Informaci\u00f3 i Turismo, Fraga Iribarne. protestant per l'ocultaci\u00f3 de les not\u00edcies sobre la brutal repressi\u00f3 de la Guerra Civil i sobre la Brigada pol\u00edtico-social contra els miners que estaven protagonitzant una vaga en Ast\u00faries.\r\nEl 1964 fou un dels fundadors del Partit Socialista Valenci\u00e0 (PSV). M\u00e9s tard fund\u00e0 l'ag\u00e8ncia de publicitat Publipress. A partir de 1966 comen\u00e7\u00e0 a fer col\u00b7laboracions amb la premsa valenciana Levante, barcelonina La Vanguardia i madrilenya Madrid, Informaciones. Tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb Valencia-fruits, Avui i Serra d'Or.\r\nFou una de les primeres veus de l'esquerra nacionalista en defensar la integraci\u00f3 en l'aleshores nou-nata Comunitat Econ\u00f2mica Europea (CEE). Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del PSV, particip\u00e0 en la constituci\u00f3 del Partit Socialista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (PSPV). El 1977 public\u00e0 Pol\u00edtica per a un pa\u00eds, d'on destacava la necessitat de la recuperaci\u00f3 de les senyes d'identitat i de l'autoestima valencianes en un marc de construcci\u00f3 europea. El seu protagonisme al partit an\u00e0 decreixent quan aquest es vincul\u00e0 al PSOE i s'imposaren les l\u00ednies reformistes.\r\nEl 1987 particip\u00e0 \u2014com a representant d'Unitat del Poble Valenci\u00e0\u2014 en la llista d'Esquerra dels Pobles al Parlament Europeu, si b\u00e9 problemes en aquesta coalici\u00f3 \u2014encap\u00e7alada per Euskadiko Ezkerra\u2014 l'impediren ocupar l'esc\u00f3 el temps acordat.\r\nJa jubilat comen\u00e7\u00e0 a rebre diversos homenatges en reconeixement a la seua traject\u00f2ria c\u00edvica. Aix\u00ed el 1990 va ser nomenat Miquelet d'Honor per la Societat Coral el Micalet de Val\u00e8ncia. El 1995 va rebre la Medalla de la Universitat de Val\u00e8ncia, en un acte solemne celebrat al Paranimf de La Nau. I el 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.\r\nUna comissi\u00f3 de personalitats integrada per representants de les universitats de Val\u00e8ncia i Jaume I de Castell\u00f3; els sindicats STEPV, CCOO, UGT i Uni\u00f3 de Llauradors i Ramaders, aix\u00ed com la Uni\u00f3 de Periodistes Valencians concedeix anualment el Premi Vicent Ventura, que s'atorga a una persona o col\u00b7lectiu que s'haja distingit per la seua traject\u00f2ria c\u00edvica, democr\u00e0tica i de comprom\u00eds amb el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Fins ara han estat guardonats amb el Premi Vicent Ventura personalitats i institucions com Josep Llu\u00eds Bausset, Ferran Sanchis Cardona, la Societat Coral El Micalet i Frederic Jord\u00e0, Escola Valenciana, Enric T\u00e0rrega, Francesc de Paula Burguera, la revista Sa\u00f3, Paco Mu\u00f1oz, Rosa Serrano..."}, {"id": 616, "name": "Antoni", "surname": "Vercher", "conjunction": "", "second_surname": "Coll", "url": "/biografies/vercher-coll-antoni", "image": "/media/biography/image/vercher_coll_antoni.jpg", "birth_date": 1900, "dead_date": 1934, "short_description": "Pintor i dibuixant\r\nFill i germ\u00e0 de pintors de ventalls, el seu inter\u00e9s per l\u2019art des de ben menut el va portar a cursar estudis a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, on va ingressar al finals de la d\u00e8cada dels anys 10. Prompte va destacar per les seues qualitats i sensibilitat per a l\u2019art, i obtingu\u00e9 diverses mencions d\u2019honor, com per exemple el Premi Roig dels anys 1925 i 1926.\r\nDestac\u00e0 sobretot com a caricaturista, i col\u00b7labor\u00e0 en nombrosos peri\u00f2dics valencians: Las Provincias, El Cuento del Dumenche, El Follet\u00edn, El Pardalero, Pensat i Fet i d\u2019altres. A m\u00e9s, Antoni Vercher va ser l\u2019il\u00b7lustrador per excel\u00b7l\u00e8ncia de la revista Semana Gr\u00e1fica i responsable de nombroses portades, vinyetes, caricatures, orles, anuncis publicitaris i historietes. Va participar tamb\u00e9 com a il\u00b7lustrador a Taula de Lletres Valencianes, una revista clau en la recuperaci\u00f3 cultural valenciana i valencianista amb un notable esfor\u00e7 de depuraci\u00f3 en el llenguatge. A La Semana Gr\u00e1fica treball\u00e0 al costat de pintors que s\u00f3n figures fonamentals en la renovaci\u00f3 valenciana com Roca, Dubon i Renau, autors que conferiren el segell Art D\u00e9co a la publicaci\u00f3.\r\nLa revista per fascicles col\u00b7leccionables Nostra Novel\u00b7la, subtitulada \u00abRevista liter\u00e0ria popular\u00bb, continu\u00e0 amb la tradici\u00f3 que anys abans havia iniciat en diverses \u00e8poques El Cuento del Dumenche, encara que van anar introduint progressivament un major rigor ortogr\u00e0fic. Els dibuixos d\u2019Antoni Vercher, Josep Renau, Maria Labrandero, Josep Sabina, Carboneras, Carre\u00f1o Prieto, P\u00e9rez Contel, Roch Minu\u00e9, Amadeu Roca, Manolita Ballester, Josep Mateu, Gim\u00e9nez Cotanda, Francesc Badia, Josep Balaguer, Josep Espert, Antoni Ballester i Pasqual Llop, entre altres, conferiren a la publicaci\u00f3 una empremta de modernitat.\r\nVercher fou autor de cartells per al Patronato Nacional de Turismo i tamb\u00e9 de l\u2019Auca, bunyol o past\u00eds del dia de Sent Don\u00eds de la Societat de Pastissers de Val\u00e8ncia, amb redolins de Francesc Almela i Vives (1921).\r\nEl 29 de juny de 1929 es va inaugurar la Sala Blava de Val\u00e8ncia. L\u2019espai triat va ser una casa g\u00f2tica de parets blaves, situada al carrer de la Redempci\u00f3, n\u00fameros 6 i 8. Aquest espai prompte es va convertir en el centre de refer\u00e8ncia d\u2019artistes i intel\u00b7lectuals, a m\u00e9s de servir com a seu a l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana. Antoni va ser un dels artistes que va mostrar la seua obra en aquella sala. A l\u2019octubre d\u2019aquell mateix any (1929) va contraure matrimoni amb l\u2019escultora Maria Labrandero, a la qual va con\u00e9ixer al seu barri i en l'etapa de formaci\u00f3 a l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles, a m\u00e9s de coincidir en el Cercle de Belles Arts. El viatge de noces va ser tamb\u00e9 art\u00edstic per Barcelona i ciutats de Fran\u00e7a i B\u00e8lgica.\r\nEl 2 de gener de 1933 es va inaugurar la III Manifestaci\u00f3 d\u2019Art, l\u2019exposici\u00f3 col\u00b7lectiva muntada a l\u2019Agrupaci\u00f3 Valencianista Republicana, al mateix local que abans havia acollit el grup de la Sala Blava, amb obres d\u2019escultura, art decoratiu, pintura i carpetes de dibuixos dels seus socis. Vercher hi particip\u00e0 al costat dels artistes Francesc Aguar, Manuel Ant\u00f3n, Josep Balaguer, Ferran Escriv\u00e0 i Cantos, Tom\u00e0s Fabregat, Antoni Ferrer, Manuel Jim\u00e9nez Cotanda, Eduard Mu\u00f1oz i Orts, Josep Navarro, Pancho, Francesc Peris, Pasqual Roch Minu\u00e9, Josep Tamarit, Valent\u00ed Uri\u00f3s, Ricard Boix, Company, Ernest Marco, Robert Roca, Josep Sabina, Garcia Juste, Enric Mariner, etc. Els organitzadors volgueren donar a la mostra un aire de fira, amb una certa interactivitat entre els espectadors i els treballs mostrats (observaci\u00f3 d\u2019edicions de llibres i de les carpetes de dibuixos amb la possibilitat d\u2019adquirir-los, la subhasta d\u2019obres seleccionades pels autors per al foment d\u2019aquesta activitat...), emulant les fires d\u2019art que tant d\u2019\u00e8xit tenien a Barcelona i a altres ciutats.\r\nAl setembre de 1934, a punt de ser pare per segona vegada, va morir a causa de la febre tifoide als 34 anys. L'amic i admirador Francesc Almela i Vives va publicar una biografia en separata en\u00a0Semana Gr\u00e1fica i una semblan\u00e7a en Mirador, totes dues en 1934. Entre altres afirmacions d'Almela, diu: \"Vercher era profundament valencianista i sentia el desig d'una ampla llibertat per als homes\". A m\u00e9s, \"era un gran amic de Catalunya, que havia procurar con\u00e8ixer a fons, sobretot a trav\u00e9s del seu art i dels seus artistes. A la ciutat de Val\u00e8ncia es reben escassos exemplars de la revista Art; un d'ells era per al malaguanyat artista. El qual no solament s'interessava per l'art i pels artistes catalans, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la pol\u00edtica i els pol\u00edtics de Catalunya a trav\u00e9s dels seus diaris\"."}, {"id": 605, "name": "Alfons", "surname": "Verdeguer", "conjunction": "i", "second_surname": "Gonz\u00e1lez", "url": "/biografies/verdeguer-gonzalez-alfons", "image": "/media/biography/image/verdeguer_gonzalez_alfons.jpg", "birth_date": 1923, "dead_date": 1971, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nSon pare, Salvador Verdeguer Sapena, ja era un poeta valencianista, autor d\u2019un recull editat per Torre, El crit de la lluerna (1954). Era obrer metal\u00b7l\u00fargic de professi\u00f3, aficionat al teatre i va arribar a dirigir algunes obres. Tot i que Joan Fuster l\u2019enquadra en el paisatgisme sentimental d\u2019arrels llorentinistes, la seua poesia va m\u00e9s enll\u00e0 de la pura descripci\u00f3 i introdueix elements imaginistes i metaf\u00f2rics en uns versos curts que donen un ritme viu.\r\nLes notes biogr\u00e0fiques sobre la seua figura s\u00f3n concises i remarquen b\u00e0sicament la seua professi\u00f3 d\u2019advocat i resumeixen la seua obra liter\u00e0ria entre l\u2019erudici\u00f3 i l\u2019amenitat. Si fem cas d\u2019un testimoni no confirmat, sembla que la fam\u00edlia va viure en algun moment de la seua infantesa en una cova-casa de Benim\u00e0met, habitatges molt populars a l\u2019Horta Nord. Per la premsa valencianista i l\u2019arxiu de Carles Salvador podem saber que Alfons Verdeguer va participar quan tenia onze anys en el Concurs d\u2019Escriptura Valenciana de 1934 que la renascuda Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana havia organitzat en el marc de la III Setmana Cultural Valenciana per al Dia del Llibre (27 de juliol). La seua narraci\u00f3 es titulava \u00abUn dia de mala sort\u00bb i mostra una bona cal\u00b7ligrafia i bona escriptura. En aquell moment, la fam\u00edlia vivia al carrer de Palomino, 9-2n de Val\u00e8ncia, al barri del Carme. Uns apunts manuscrits del seu diari consultats per Francesc Devesa permeten comprovar que als d\u00e8sset i d\u00edhuit anys anotava en valenci\u00e0 les excursions amb naturalitat i correcci\u00f3.\r\nAls anys quaranta, el jove Verdeguer, fill d\u2019un poeta valencianista i amb una certa escolaritzaci\u00f3 en la llengua natal, era una rara avis entre tantes precarietats i ombres. Pel seu amic Xavier Casp, sabem que va haver de treballar de valent per a ajudar-se en els estudis. Primer, fent faena de c\u00e0rrega i desc\u00e0rrega en un magatzem de cre\u00eflles i, despr\u00e9s, fent classes de diverses mat\u00e8ries. Es va llicenciar en Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia l\u2019any 1945, es va doctorar en 1947 i va exercir de professor ajudant de classes pr\u00e0ctiques de Dret Civil. Es va casar amb Rosario Campos i s\u2019instal\u00b7laren al carrer de Joaquim Costa de Val\u00e8ncia. No tingueren fills, per\u00f2 s\u2019afillaren un nebot, Lloren\u00e7, que passava molt de temps a sa casa.\r\nLiter\u00e0riament, estigu\u00e9 lligat al grup Torre, on public\u00e0 tres obres en la col\u00b7lecci\u00f3 \u00abL\u2019Espiga\u00bb. El seu primer llibre, Els cl\u00e0ssics, la terra i jo (1954), \u00e9s una evocaci\u00f3 de diversos escriptors medievals a trav\u00e9s d\u2019un recorregut f\u00edsic o imaginari pels espais viscuts dels personatges. En Grecs en la meua tinta (1958), fa uns comentaris desmitificadors d\u2019algunes figures de l\u2019antiguitat cl\u00e0ssica. Un fragment d\u2019aquesta obra, \u00abDe bello troiano\u00bb, havia aparegut pr\u00e8viament en el n\u00famero 15 de la revista Els Autors de l\u2019Ocell de Paper (1957). Amb Viatge a Ausi\u00e0s March (1961) tanca la trilogia amb una aproximaci\u00f3 al seu cl\u00e0ssic m\u00e9s reverenciat que no havia incl\u00f2s en la primera publicaci\u00f3. El text relata una excursi\u00f3 liter\u00e0ria des d\u2019Oliva a Beniarj\u00f3. All\u00ed, Verdeguer indaga les restes venerables de la llar d\u2019Ausi\u00e0s, mentre dialoga amb dos xiquets que l\u2019acompanyen: el seu nebot Lloren\u00e7 i Antoniet, fill d\u2019uns amics d\u2019Oliva.\r\nVerdeguer era un escriptor que comen\u00e7ava a aportar el seu treball a la cultura del pa\u00eds. El 5 de gener de 1955, Fuster es queixava en carta a Sanchis Guarner de la poca producci\u00f3 liter\u00e0ria dels darrers mesos; sols havia eixit a la llum el llibret d\u2019Alfons [Els cl\u00e0ssics, la terra i jo], que qualifica de \u00abcoseta senzilla per\u00f2 molt agradable\u00bb. Albert Manent, per\u00f2, elevar\u00e0 la valoraci\u00f3 de l\u2019autor amb un comentari elogi\u00f3s: \u00abEl llibre de Verdeguer sobre els cl\u00e0ssics \u00e9s delici\u00f3s, t\u00e9 una finor azoriniana i un l\u00e8xic i un estil excel\u00b7lents. No s\u00e9 per qu\u00e8 aquests llibres no es coneixen m\u00e9s al Principat\u00bb.\r\nAlfons Verdeguer era un personatge conservador i cat\u00f2lic, molt acostat al nucli fundacional del t\u00e0ndem Casp-Adlert, condicions que traspuen als seus textos. Segons Enric Ferrer, intenta aproximar els cl\u00e0ssics a l\u2019home actual amb la seua prosa acurada i detallista de lectura sempre amable. L\u2019assaig de Verdeguer est\u00e0 lluny dels trets incisius de Fuster, exhibint, per\u00f2, una aparent ingenu\u00eftat que atrapa al lector sense restar profunditat al text. \u00c9s un home culte, apassionat pels cl\u00e0ssics i un patriota valenci\u00e0 que enyora una escola que puga trametre amb normalitat la nostra llengua i literatura. En 1962, Miquel Dol\u00e7 fa una an\u00e0lisi cr\u00edtica molt elogiosa de la seua obra: per a l\u2019intel\u00b7lectual mallorqu\u00ed, la trilogia de Verdeguer \u00e9s d\u2019un estil dif\u00edcil de classificar, que participa de l\u2019assaig, del comentari, de la cr\u00edtica i de les mem\u00f2ries, amb delicioses notes d\u2019humor que contribueixen a donar originalitat a un autor amb neta vocaci\u00f3 liter\u00e0ria dins del ressorgiment cultural valenci\u00e0.\r\nVa fer col\u00b7laboracions period\u00edstiques a Las Provincias, Sic\u00e0nia i a les revistes publicades a l\u2019exili Vita Nova i Pont Blau. A Vita Nova, entre els anys 1956 i 1959 col\u00b7labor\u00e0 al costat de Xavier Casp, Miquel Adlert i Enric Soler i Godes en la secci\u00f3 \u00abCarta de Val\u00e8ncia\u00bb. A Pont Blau, col\u00b7labor\u00e0 en 1957 amb una breu nota sobre Jaume Roig que segueix un article de Joan Fuster. En 1962 public\u00e0 un treball de dret comparat en la Revista Cr\u00edtica de Derecho Inmobiliario, titulat \u00abEn torno a la Ley cubana de Reforma Agraria de mayo de 1959. Exposici\u00f3n y cr\u00edtica de algunos de sus aspectos esenciales\u00bb.\r\nFou un dels signants del text publicat a Serra d\u2019Or el 6 de juny de 1961, \u00abSobre el fet diferencial valenci\u00e0\u00bb, en qu\u00e8 defensava amb altres escriptors valencians vinculats al grup Torre la denominaci\u00f3 \u00abComunitat Catal\u00e0nica\u00bb enfront de \u00abPa\u00efsos Catalans\u00bb. Era un alineament amb Casp i Adlert, que marcava el principi de la disc\u00f2rdia entre les dues formes de valencianisme.\r\nEntre 1964 i 1971 va treballar en la nova Sociedad An\u00f3nima Laboral de Transportes Urbanos de Valencia (SALTUV), constitu\u00efda a l\u2019octubre de 1963, com a cap de personal. Immediatament, es pos\u00e0 a dirigir la revista mensual SALTUV Informaci\u00f3n, que, a banda de temes laborals i d\u2019empresa, oferia seccions d\u2019entreteniment i cultura. Era una mena de magaz\u00edn, modesta per\u00f2 amb portades vistoses i de composici\u00f3 moderna, en la qual es va fer c\u00e0rrec dels comentaris editorials i de diverses seccions com \u00abRinc\u00f3n de cultura\u00bb o \u00abEjemplaridades\u00bb. En els primers n\u00fameros apareix en la secci\u00f3 d\u2019humor algun escrit en valenci\u00e0, com el conte en vers \u00abL\u2019emigrant don Quico Roig\u00bb. Alfons crear\u00e0 un grup excursionista cultural que visita X\u00e0tiva i Sagunt, on els cronistes locals (Carlos Sarthou i Santiago Bru, respectivament) fan de cicerones. Els articles culturals de Verdeguer, de clara intencionalitat divulgativa, tracten temes diversos que sovint inclouen aspectes relacionats amb la seua ciutat i el seu pa\u00eds. Aix\u00ed, hi escriu sobre el naixement de Val\u00e8ncia, les torres dels Serrans, sant Vicent M\u00e0rtir, el Mercat, el Miquelet, el Regne de Val\u00e8ncia descrit per Cavanilles, Alacant, Llu\u00eds Vives, els noms dels pobles valencians o l\u2019origen de la llengua. La dedicaci\u00f3 a l\u2019empresa, a m\u00e9s de conferir-li una situaci\u00f3 laboral estable, li permetia donar eixida al seu vessant socialcat\u00f2lic i al seu car\u00e0cter solidari i compassiu. Alfons deix\u00e0 l\u2019activitat liter\u00e0ria estricta, per\u00f2 no l\u2019activisme valencianista, i la direcci\u00f3 de la revista li va permetre continuar la tasca divulgadora d\u2019un sentiment de pertinen\u00e7a al pa\u00eds que no va abandonar.\r\nLa tardor de 1971, SALTUV Informaci\u00f3n es feia ress\u00f2 de la mort sobtada d\u2019Alfons Verdeguer. Els comentaris destaquen, a banda de la seua entrega a l\u2019empresa, el car\u00e0cter humanitari i caritatiu, la paci\u00e8ncia infinita que posse\u00efa, la seua capacitat formativa, els amplis coneixements human\u00edstics. Set anys despr\u00e9s, l\u2019Ajuntament de Val\u00e8ncia li va dedicar un carrer a la vora de l\u2019Hospital de la Fe i de l\u2019avinguda de Campanar."}, {"id": 558, "name": "M\u00e0rius", "surname": "Viadel", "conjunction": "i", "second_surname": "Mart\u00edn", "url": "/biografies/viadel-martin-marius", "image": "/media/biography/image/viadel_martin_marius.jpg", "birth_date": 1940, "dead_date": 1998, "short_description": "Jurista, professor i pol\u00edtic\r\nJurista de gran prestigi, va ser un dels primers membres de la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (UDPV) impulsada per Vicent Miquel i Diego, de qui M\u00e0rius Viadel era amic i company d\u2019oposicions a secretari d\u2019ajuntament.[1]\r\nVa participar tamb\u00e9 en el primer congr\u00e9s fundacional del partit, celebrat en la clandestinitat al juny de 1965 al Sal\u00f3 Sorolla de l\u2019Ateneu Mercantil de Val\u00e8ncia amb la participaci\u00f3 d\u2019uns 50 afiliats. El secretari de l\u2019entitat i membre de la formaci\u00f3, Robert Mor\u00f2der, en va facilitar el congr\u00e9s amb la complicitat del president de l\u2019Ateneu, Joaqu\u00edn Maldonado. Fruit d\u2019aquest acte pol\u00edtic es va elaborar el document fundacional Declaraci\u00f3 de Principis de la Uni\u00f3 Democr\u00e0tica del Poble Valenci\u00e0. Viadel, junt amb Miquel i Diego i Ernest Sena, van passar a ser els principals dirigents del partit segons relata un altre hist\u00f2ric de la formaci\u00f3, Albert S\u00e1nchez-Pantoja.[2]\r\nEn el butllet\u00ed n\u00famero 9 de la revista Al Vent d\u2019UDPV, corresponent al mes d\u2019octubre d\u2019aquell any, Viadel publicava l\u2019article \u00abLes dificultats de l\u2019ONU i la pau\u00bb en qu\u00e8 es mostrava com un home d\u2019entesa, pacifista, cristi\u00e0, de profundes conviccions democr\u00e0tiques, partidari de les inst\u00e0ncies supranacionals i en contra de la bipolaritzaci\u00f3 del m\u00f3n i dels interessos de les grans superpot\u00e8ncies. \u00abAl Vietnam per exemple\u00bb, escrivia l\u2019aleshores dirigent pol\u00edtic, \u00abla guerra no la perdran ni comunistes ni nord-americans, sin\u00f3 el poble que la suporta m\u00e9s de 20 anys. 20 anys de vore\u2019s convertits en pur objecte de destrucci\u00f3 d\u2019uns i d\u2019altres. Avui, front al bipolarisme que cada dia es defineix m\u00e9s, el m\u00f3n cal de m\u00e9s uni\u00f3, i per ara l\u2019instrument m\u00e9s adequat per aconseguir-ho han estat les organitzacions no ja supranacionals, sin\u00f3 suprablocs. Aqueixa \u00e9s la ra\u00f3 per la qual despr\u00e9s de la seua crida a la Pau es parla del viatge del Sant Pare Pau VI a l\u2019ONU. I \u00e9s que mentre no en funcionen altres, m\u00e9s universals i perfectes, tot home de bona voluntat est\u00e0 obligat a prestar l\u2019ajut a elles \u2013encara que siga moral; i a la cr\u00edtica, la despectiva cr\u00edtica que per dissort molts homes del nostre pa\u00eds li fan em sembla su\u00efcida i irresponsable\u00bb.[3]\r\nViadel va cr\u00e9ixer al carrer del Maestro Sosa del barri de Jes\u00fas-Patraix de Val\u00e8ncia, al si d\u2019una fam\u00edlia de classe popular. El seu pare, Mario, a dotze anys havia treballat en la construcci\u00f3 del metro de Barcelona i tamb\u00e9 en una adrogueria on va aprendre a fabricar perfums que despr\u00e9s va comercialitzar per tot Espanya i, durant els darrers anys de la seua vida, principalment a la ciutat de Val\u00e8ncia. Era el menut de tres germans, la major Adelina i el segon H\u00e8ctor, fills d\u2019una primera relaci\u00f3 de la seua mare que els va llegar el cognom Viadel. Pel que fa al besavi biol\u00f2gic de M\u00e0rius Viadel, nom\u00e9s es sap que va tenir uns cinemes a la ciutat i que va ser amic \u00edntim de Blasco Ib\u00e1\u00f1ez. Tanta era l\u2019amistat que, segons la fam\u00edlia, tots dos van acordar que posarien el nom de Mario a algun dels seus fills.[4]\r\nDe car\u00e0cter introvertit, M\u00e0rius Viadel va ser un jove aficionat a la lectura i a la pintura que es va educar en una escola cooperativista del barri de les poques de la ciutat on es van poder refugiar molts dels professors republicans depurats pel r\u00e8gim. A 17 anys \u2013com tants altres joves de la ciutat influ\u00efts per l\u2019ambient\u2013 va donar mostres de la seua consci\u00e8ncia valencianista en el moment mateix que va demanar al seu pare que mai m\u00e9s no li parl\u00e9s en castell\u00e0.[5] Cal tenir en compte que als anys setanta es va accelerar el proc\u00e9s de substituci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a la capital del pa\u00eds en paral\u00b7lel a l\u2019articulaci\u00f3 i consolidaci\u00f3 del moviment valencianista repr\u00e8s als anys seixanta a partir de la difusi\u00f3 de les idees de Joan Fuster. Durant aquella \u00e8poca, el mateix Viadel va ser un dels joves participants a les tert\u00falies de Joan Fuster que tenien lloc a la ciutat.\r\nM\u00e0rius Viadel va estudiar Dret a la Universitat de Val\u00e8ncia alhora que ajudava en l\u2019economia familiar venent a domicili dels perfums del seu pare. A la universitat va con\u00e8ixer la seua esposa Roser Mestre quan aquesta estudiava Hist\u00f2ria. Procedent de les classes populars, Viadel no ho va tenir f\u00e0cil per a trobar treball una vegada finalitzats els estudis en un qualsevol dels despatxos d\u2019advocats de la ciutat. Aix\u00ed, doncs, va decidir, inicialment, opositar a secretari d\u2019ajuntament de poblacions inferiors a 3.000 habitants. En aquell moment, ser secretari en una ciutat menuda li reportava la tercera part d\u2019ingressos que obtenia com a venedor de perfums, per\u00f2 el jove advocat s\u2019havia marcat l\u2019objectiu d\u2019obrir-se cam\u00ed professional aprofitant els seus estudis.\r\nA 29 anys, la fam\u00edlia es va traslladar a Casinos (Camp de T\u00faria), on Viadel va tenir temps de preparar unes oposicions a secretari de primera despr\u00e9s de passar dos anys a Catalunya at\u00e8s que al Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb pocs despatxos privats per a exercir, la majoria d\u2019advocats copaven les places dels ajuntaments com a secretaris. En aquell per\u00edode, M\u00e0rius Viadel va arribar a ser simult\u00e0niament secretari de tres ajuntaments: Cambrils, Mont-roig del Camp i Vinyols.\r\nL\u2019any 1965, durant un dels seus per\u00edodes de pr\u00e0ctiques a Barcelona, la UDPV li va encomanar posar-se en contacte amb Jordi Pujol per tal de traslladar-li quina era la situaci\u00f3 pol\u00edtica al Pa\u00eds Valenci\u00e0. L\u2019advocat va sentir-se decebut amb un Pujol que no va demostrar massa inter\u00e8s en els problemes valencians i que es va limitar a donar-li instruccions d\u2019all\u00f2 que calia que fes la formaci\u00f3 dem\u00f2crata cristiana per a reeixir pol\u00edticament.[6]\r\nEntre 1966 i 1969 fou secretari dels ajuntaments de Benimodo (Ribera Alta), Arnes (Terra Alta), el Vendrell (Baix Pened\u00e8s), Ceheg\u00edn (M\u00farcia) i Cambrils (Baix Camp), on va arribar l\u2019any 1972. Com a secretari d\u2019ajuntament, Viadel, va destacar per ser un professional innovador que des del principi es va preocupar per la modernitzaci\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 local o per la formaci\u00f3 en catal\u00e0 dels funcionaris municipals, que ell mateix va assumir en alguns casos.\r\nEntre el 16 d\u2019abril de 1989 i fins el 28 de gener de 1998 va ocupar el c\u00e0rrec de secretari general de la Diputaci\u00f3 de Tarragona. Fou professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, on actualment existeix la C\u00e0tedra d\u2019Estudis Jur\u00eddics Locals que du el seu nom, dirigida pel doctor Josep Ramon Fuentes i Gas\u00f3. A m\u00e9s, fou president del Col\u00b7legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de Tarragona i gerent del Consorci Recreatiu i Tur\u00edstic de Salou i Vila-seca.\r\nL\u2019any 2001 la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona (UAB) va publicar in memoriam el llibre Introducci\u00f3 al dret local i urban\u00edstic de Catalunya, escrit per Josep Ramon Fuentes Gasc\u00f3, Judith Gifreu i Font, Jaume Renyer i Alimbau i Josep Maria Sabat\u00e9 i Vidal.\r\nAl gener de 1998 va morir a Tarragona. El seu enterrament a l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria de Cambrils va ser multitudinari i una mostra p\u00fablica de reconeixement institucional atesa la seua traject\u00f2ria tant civil com professional com a jurista. El 10 de desembre de 1998, nom\u00e9s uns pocs mesos despr\u00e9s del seu dec\u00e9s, l\u2019associaci\u00f3 Di\u00e0leg de Nou va retre-li un sentit homenatge en el Cinema Rambla de Cambrils. L\u2019ajuntament d\u2019aquesta mateixa ciutat, de qu\u00e8 va ser secretari municipal, el va distingir el 29 de novembre de 2016 a t\u00edtol p\u00f2stum \u2013i a proposta d\u2019ERC\u2013 amb la Distinci\u00f3 Honor\u00edfica de la Ciutat.\r\n\r\n\r\n[1] Vegeu Llu\u00eds Prats i Mahiques (2019): Democr\u00e0cia cristiana i valencianisme. Hist\u00f2ria de la UDPV (1965-1978), Val\u00e8ncia: Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim.\r\n\r\n\r\n[2] \u00cddem, p. 74.\r\n\r\n\r\n[3] Informaci\u00f3 facilitada per Albert S\u00e1nchez-Pantoja. La transcripci\u00f3 del text respecta la seua literalitat.\r\n\r\n\r\n[4] Informaci\u00f3 facilitada per la fam\u00edlia, l\u20191 d\u2019agost de 2022.\r\n\r\n\r\n[5] \u00cddem.\r\n\r\n\r\n[6] \u00cddem.\r\n\r\n"}, {"id": 733, "name": "Remigi", "surname": "Vicedo", "conjunction": "", "second_surname": "Sanfelipe", "url": "/biografies/vicedo-sanfelipe-remigi", "image": "/media/biography/image/vicedo_sanfelipe_remigi.jpg", "birth_date": 1868, "dead_date": 1937, "short_description": "Prevere, arxiver i escriptor\r\nRemigi Vicedo \u00e9s un personatge bastant ignorat. Potser la majoria dels alcoians el coneguen nom\u00e9s encara per l\u2019activitat de cronista de la ciutat que es despr\u00e9n del r\u00e8tol d\u2019un carrer dedicat fa molts anys (\u00abCronista Vicedo\u00bb) al barri de Santa Rosa, per\u00f2 sovint se n\u2019han ignorat altres ocupacions culturals ben rellevants. El fet d\u2019haver-se extingit la seua fam\u00edlia (vivia amb una germana fadrina) explica en part l\u2019oblit.\r\nRemigi era el sis\u00e9 de huit fills d\u2019una fam\u00edlia humil origin\u00e0ria d\u2019Agost, composta per Juan Vicedo Iborra i Francisca de Paula Sanfelipe, emigrats en 1860 per treballar en la ind\u00fastria paperera. Va estudiar al col\u00b7legi d\u2019ensenyament secundari dels agustins i als 16 anys ja llegia poemes en actes p\u00fablics. Per necessitats familiars treball\u00e0 uns anys en la ind\u00fastria t\u00e8xtil, per\u00f2 acab\u00e0 ingressant el 1890 al Seminari de Val\u00e8ncia, on curs\u00e0 Teologia, Antropologia i Llengua Hebrea. L\u2019ordenaren prevere el 21 de mar\u00e7 de 1896. La primera destinaci\u00f3 pastoral va ser com a vicari de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats d\u2019Ibi, i el 1905 fou traslladat a la capellania de les Serves de Maria d\u2019Alcoi, d\u2019on pass\u00e0 a la parr\u00f2quia de Sant Maure i Sant Francesc. Tal destinaci\u00f3 estable li va permetre desplegar l\u2019art orat\u00f2ria en la predicaci\u00f3 de sermons i una \u00e0mplia acci\u00f3 cultural, com ara la recerca de restes arqueol\u00f2giques i l\u2019estudi dels arxius parroquials i municipal.\r\nA Ibi estant, a partir del 1902, va iniciar la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Antoni Maria Alcover en la tasca de recopilaci\u00f3 del vocabulari d\u2019Ibi i Alcoi per a l\u2019Obra del Diccionari, almenys fins al 1915, tal com ha estudiat en detall Jordi Dom\u00e8nech Vicedo. Sobre ell va escriure Alcover en els dietaris de les eixides: \u00abvicari d\u2019all\u00e1 jove molt xelest, simp\u00e1tich, entusiasta de les coses valencianes y d\u2019una instrucci\u00f3 ben s\u00f3lida. Adem\u00e9s dels estudis del Seminari t\u00e9 aprovades a l\u2019Universidat de Val\u00e8ncia les assignatures de la Facultad de Ciencies. \u00a1Ja ho crech que por\u00e1 prestar bons servicis a l\u2019obra del Diccionari! Me feu passar un dia devertit de tot amb lo seu car\u00e1cter rioler y amb les seves sortides plenes de delit y gracia\u00bb.\r\nA m\u00e9s de recopilar una gran quantitat d\u2019informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica sobre llenguatge d\u2019antropologia, llenguatge viu dels pobles, consells i sent\u00e8ncies (unes 1.000 c\u00e8dules lexicogr\u00e0fiques segons el Bollet\u00ed de 1915), Vicedo es va inscriure ple d\u2019entusiasme al Congr\u00e9s Internacional de la Llengua Catalana d\u2019octubre de 1906 (el \u201ccongres de la nostra llengua\u201d, en diu ell) i arrib\u00e0 a redactar un estudi de fon\u00e8tica sobre el valenci\u00e0. Aquest treball optava a un premi ordinari sobre filologia valenciana oferit per Lo Rat Penat en els Jocs Florals de 1909; fou reconegut amb un diploma d\u2019honor, i el premi absolut va ser adjudicat a fra Llu\u00eds Fullana, autoritat ling\u00fc\u00edstica del moment. Seguint l\u2019estudi\u00f3s Jordi Dom\u00e8nech, \u00ab\u00e9s un manuscrit en valenci\u00e0 de vint-i-vuit planes. S\u2019inicia amb una reflexi\u00f3 sobre la necessitat d\u2019aplicar el coneixement filol\u00f2gic i la transcripci\u00f3 fon\u00e8tica a l\u2019estudi de la llengua dels valencians, per tal que puga servir de base per a aclarir les controv\u00e8rsies ortogr\u00e0fiques; a continuaci\u00f3 descriu cada so de la parla valenciana, seguint el m\u00e8tode que Sch\u00e4del havia exposat al seu Manual de fon\u00e8tica; analitza la pronunciaci\u00f3 emprada, anota la transcripci\u00f3 fon\u00e8tica corresponent i afegeix alguns exemples representats ortogr\u00e0ficament. (...) en general els seus exemples mostren una ortografia moderna i racional\u00bb. Remigi Vicedo va proporcionar altres col\u00b7laboradors a Alcover, com ara Josep P\u00e9rez Vidal (Ibi), Rafael Cant\u00f3 Llopis i Mn. Tom\u00e0s Mir\u00f3 Pascual (Alcoi).\r\nPel que fa als treballs arqueol\u00f2gics, va visitar la Lloma de Galbis, a Bocairent, en 1918; l\u2019Alt dels Dubots (la Torreta i el Mas d\u2019Is) i els Baradellos. Va observar restes ib\u00e8riques a l\u2019ermita de Sant Antoni i al Mas del Sargento i va fer excavacions amb Camil Visedo Molt\u00f3 a la Mola d\u2019Agres en 1919 i a l\u2019Ull del Moro en 1920. En una de les visites que va realitzar en 1917 va descobrir les primeres restes de cer\u00e0mica antiga a la Serreta i fou l\u2019inici del descobriment del santuari.\u00a0\r\nSobre la concurr\u00e8ncia als cert\u00e0mens, en 1885 va escriure \u00abLa festa de Barxell\u00bb, premiat el 28 d\u2019abril de 1901 en el certamen literari del Cercle Industrial d\u2019Alcoi, una mena de poema buc\u00f2lic i de costums fonamental sobre ambient rural de les festes masoveres. Aquesta composici\u00f3 es va publicar el mateix any en un llibre col\u00b7lectiu, va connectar de seguida amb l\u2019imaginari popular i es convert\u00ed en un cl\u00e0ssic local que es recitava en les vetlades culturals. De fet, en 1992 la Comunitat de Propietaris de Barxell en va fer una edici\u00f3 facsimilar. Va rebre altres guardons i mencions a temes socials i hist\u00f2rics a Alacant (1901) i Val\u00e8ncia (1904, 1912).\r\nA principis de 1919, per oposici\u00f3, va obtindre la pla\u00e7a de cronista oficial d\u2019Alcoi i d\u2019arxiver municipal. En el camp arxiv\u00edstic va editar la revista El Archivo de Alcoy, en la qual va publicar diversos treballs de recerca documental duts a terme en els arxius locals. Com a historiador i cronista va escriure, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres especialistes, una inconclusa Historia de Alcoy y su regi\u00f3n de la qual nom\u00e9s van apar\u00e9ixer els fascicles de dos toms entre 1920-1924, i una notable Gu\u00eda de Alcoy en 1925 il\u00b7lustrada pels fot\u00f2grafs de la ciutat. El c\u00e0rrec de cronista arxiver i els \u00e8xits literaris li van atorgar un gran prestigi social en els cercles culturals de la poblaci\u00f3. Per la seua traject\u00f2ria investigadora, va ser nomenat acad\u00e8mic corresponent de la Real Academia de la Historia en 1922, a proposta dels valencians Juli\u00e0 Ribera i Tarrag\u00f3, El\u00edas Tormo i Vicente Casta\u00f1eda.\r\nEntre 1912 i 1933 tamb\u00e9 va col\u00b7laborar amb articles i algun poema en diversos peri\u00f2dics locals i valentins, entre ells Diario de Alcoy, La Verdad i Gaceta de Levante, aix\u00ed com en la nov\u00edssima revista de l\u2019Acad\u00e8mia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, Cultura Valenciana (1927, any segon).\u00a0\r\nCom a conseq\u00fc\u00e8ncia de les convulsions pol\u00edtiques i socials del per\u00edode de la Guerra Civil, va ser detingut el 12 de novembre de 1936 i rest\u00e0 pres en la txeca de les Esclaves fins al dia de la seua mort. El 22 de gener de 1937, en el quil\u00f2metre 10 de la carretera de Planes-Relleu que travessa la Solana, en terme de Benillup, van trobar el seu cad\u00e0ver amb dues ferides d\u2019arma de foc al crani. Les seues restes mortals van ser traslladades el 2 de febrer de 1941 del cementeri de Benillup al d\u2019Alcoi i sepultades en un n\u00ednxol de la galeria de Sant Fabi\u00e0.\r\nEl 2006, diversos autors van dur a terme la publicaci\u00f3 en facs\u00edmil d\u2019una gran part de la seua obra en tres volums, amb un estudi biogr\u00e0fic a c\u00e0rrec d\u2019\u00c0ngel Beneito, Francesc-Xavier Blay i Josep Maria Segura, fet que va permetre recuperar la figura del primer histori\u00f2graf i arque\u00f2leg d\u2019Alcoi. Aquesta edici\u00f3 de la Universitat d\u2019Alacant i de l\u2019Institut Alacant\u00ed de Cultura Juan Gil-Albert no inclou la famosa Gu\u00eda de 1925, que ja gaudia d\u2019una \u00e0mplia difusi\u00f3 per les diverses edicions facs\u00edmils, molt populars a la ciutat. Posteriorment, els treballs de Jordi Dom\u00e8nech Vicedo (2016, 2022) han completat aspectes relacionats amb la seua estima per la llengua, com hem vist."}, {"id": 627, "name": "Pere", "surname": "Vidal", "conjunction": "i", "second_surname": "Colomer", "url": "/biografies/vidal-colomer-pere", "image": "/media/biography/image/vidal_colomer_pere.jpg", "birth_date": 1957, "dead_date": 2021, "short_description": "Va traslladar-se a Ontinyent des d\u2019on va desenvolupar totes les seues activitats laborals, familiars, pol\u00edtiques i culturals.\r\nPol\u00edticament va militar en diversos col\u00b7lectius en defensa de la terra i la cultura catalanes, comen\u00e7ant per la seua milit\u00e0ncia al Moviment Comunista del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (MCPV), i es va presentar en diversos comicis a les eleccions municipals d\u2019Ontinyent (Esquerra Valenciana-Entesa / Entesa-Esquerra Unida, i Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0).\r\nVa ser el primer president del Consell Local de la Joventut d\u2019Ontinyent als anys 1980 i va treballar en distintes activitats laborals com ara el t\u00e8xtil, les assegurances, missatgeria i correus,...\r\nMusicalment va col\u00b7laborar amb distintes agrupacions musicals, especialment de tabal i dol\u00e7aina com ara La Xafig\u00e0 de Muro d\u2019Alcoi, La Llavor d\u2019Almenara, Xirimiters de Castell\u00f3 de la Ribera,... per\u00f2, en aquest sentit, caldria destacar que va ser membre fundador tant de la colla de dol\u00e7aina i tabal El Regall d\u2019Ontinyent \u2014com ho demostra la partitura original de la marxa cristiana El Regall d\u2019Enric Giron\u00e8s amb la seg\u00fcent dedicat\u00f2ria: \u00abA Pere Vidal \u201c\u00c0nima del Regall\u201d i de la primera escola de xaramita d\u2019Ontinyent\u00bb. I com b\u00e9 diu el propi Pere Vidal al llibre Estrela Roja de Benimaclet. 25 anys (2016): \u00abEls meus principis en la singladura musical va estar motivada per motivacions pol\u00edtiques all\u00e0 pels finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX. Anys molt convulsius, anys de postfranquisme, on la recuperaci\u00f3 de la identitat i la pol\u00edtica pr\u00f2pies al Pa\u00eds Valencia es trobaven en la lluita di\u00e0ria\u00bb.\r\nA finals dels anys 1980, Pere Vidal junt amb Joan Mart\u00ednez de Bocairent, crearen la primera escola de xirimita de la Vall d\u2019Albaida. Tamb\u00e9 va ser cofundador de la colla de tabals i dol\u00e7aines Estrela Roja de Benimaclet a la ciutat de Val\u00e8ncia, el 1990.\r\nAix\u00ed mateix, va formar part del Gremi de Dol\u00e7ainers i Tabaleters del Pa\u00eds Valencia, entitat sorgida l\u2019octubre de 1990 a l\u2019Aplec de Dol\u00e7ainer i Tabaleters celebrat a Petrer, i que cal considerar la primera de les entitats que va tractar d\u2019organitzar i vertebrar el m\u00f3n del tabal i la dol\u00e7aina al Pa\u00eds Valenci\u00e0. Tamb\u00e9 va participar activament en el Col\u00b7lectiu La Canya, actiu durant la d\u00e8cada del 1990.\r\nDins del Cicle Cultural al Voltant de la Dol\u00e7aina, creat el 2005, va ser un dels membres m\u00e9s participatius, coordinant les jornades i les activitats de les comarques centrals i del sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0.\r\nTamb\u00e9 va estar al darrere de la creaci\u00f3, promoci\u00f3, difusi\u00f3 i expansi\u00f3 de distintes activitats i iniciatives culturals com a soci d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0, des d\u2019on va impulsar el Casal Jaume I de la Vall d\u2019Albaida, soci de l\u2019associacionisme ve\u00efnal impulsant i participant en associacions com ara la del barri de Sant Rafel d\u2019Ontinyent o en l\u2019Assemblea de Ve\u00efns de Benimaclet, aix\u00ed com va formar part de diferents colles de xirimites, colles de dimonis, grups de torres humanes (muixerangues), grups de danses, del Centre Excursionista d\u2019Ontinyent, de colles de cabets i gegants, de colles de campaners,... aix\u00ed com membre actiu del grup de recreaci\u00f3 hist\u00f2ria de la Guerra de Successi\u00f3 (1704-1715) els Miquelets del Regne de Val\u00e8ncia i va participar junt amb altres col\u00b7lectius de recreaci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019arreu dels Pa\u00efsos Catalans. Localment, va ser col\u00b7laborador i voluntari del Centre de Dia del Projecte d\u2019Ontinyent, Proyecto Hombre i membre de l\u2019Associaci\u00f3 del Voluntariat social d\u2019Ontinyent.\r\nMembre de la Comissi\u00f3 del Pen\u00f3, comissionava els actes commemoratius del naixement de Jaume I amb ambaixades culturals que tenien lloc a indrets com ara Val\u00e8ncia, el Puig, Valls, Montblanc i el Monestir de Poblet.\r\nCasat i amb una filla, ens va deixar despr\u00e9s d\u2019una greu malaltia."}, {"id": 723, "name": "Vicent Joan", "surname": "Vidal", "conjunction": "", "second_surname": "Mi\u00f1ana", "url": "/biografies/vidal-minana-vicent-joan", "image": "/media/biography/image/vidal_mi%C3%B1ana_vicentt_NXKlWlJ.jpg", "birth_date": 1958, "dead_date": 2017, "short_description": "Professor i cartellista\r\nL\u2019any 1978 es gradu\u00e0 en Arts Aplicades, especialitat de Dibuix Publicitari en l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de Val\u00e8ncia. El 1983 es llicenci\u00e0 en Belles Arts, especialitat de Dibuix, en la Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e8ncia. Va ser professor a l\u2019Escola d\u2019Arts Aplicades de Caravaca de la Cruz i director de l\u2019Escola d\u2019Arts Aplicades i Oficis Art\u00edstics de Terol abans de passar, el 1995, a l\u2019Escola d\u2019Art i Superior de Disseny de Castell\u00f3, d\u2019on fou successivament cap del Departament d\u2019Expressi\u00f3 i Representaci\u00f3 Art\u00edstica i del Departament de Disseny Gr\u00e0fic fins al 2012, en qu\u00e8 es jubil\u00e0 prematurament a causa d\u2019una greu malaltia.\r\nCom a artista, destac\u00e0 especialment en el cartell, caracteritzat pel domini del color, de la creaci\u00f3 de formes, de l\u2019equilibri en la composici\u00f3 i per la bona integraci\u00f3 de la tipografia al servei d\u2019un estil viu i din\u00e0mic d\u2019un gran impacte visual i emocional, sensible i alhora en\u00e8rgic, simb\u00f2lic i modern, i transmissor d\u2019optimisme i vitalitat. Fou guardonat en diversos concursos, el seu treball es convert\u00ed en imatge de les principals festes valencianes i tamb\u00e9 col\u00b7labor\u00e0 en campanyes de diverses institucions i de les universitats valencianes.\r\nCom a exemple de cartells festius destaquen els de les Falles de Val\u00e8ncia (1983, 1999), el del Corpus de Val\u00e8ncia (1996), els de la Fira de Juliol de Val\u00e8ncia (2002, 2003, 2007), les Fogueres de Sant Joan d\u2019Alacant (2003), els de la Fira de la Magdalena de Castell\u00f3 (2004, 2006), el Carnaval de Lleida (2004), el Porrat de Sant Antoni de Benissa (2004), Canals en festes. Sant Antoni (2004, 2007), Festes de Sant Agust\u00ed, a Bocairent (2003), Festes de Santa Quit\u00e8ria, a Almassora (2003), Moros i Cristians d\u2019Oliva (1885, 1992) i Manises (2005), Setmana Santa de Gandia (1982, 1987, 1999) i Oliva (2005), i Setmana Santa Marinera de Val\u00e8ncia (2004).\r\nTamb\u00e9 elabor\u00e0 cartells per a importants esdeveniments culturals com el Certamen Internacional de Bandes de M\u00fasica Ciutat de Val\u00e8ncia (2002), el Festival Internacional de M\u00fasica de Festa (Castell\u00f3, 2004), la Mostra de Cinema Mediterrani (Val\u00e8ncia, 2002), 8 de Mar\u00e7. Dia Internacional de la Dona, Trobades d\u2019Escoles en Valenci\u00e0 (Beniarj\u00f3, 2008) i Sona la Dipu (Val\u00e8ncia, 2010). I, per a les universitats valencianes, feu els cartells de les campanyes M\u00fasica en Valenci\u00e0 (UV-UPV, 2007), Cinema en Valenci\u00e0 (UJI, 2007), Voluntariat pel Valenci\u00e0 (UJI) o Universitat en Valenci\u00e0 (UA, UV, UPV, UJI). D\u2019altra banda al seu poble nadiu realitz\u00e0 anualment els del Festival de M\u00fasica i Dansa Internacional, des de la sisena edici\u00f3, l\u2019any 2005; i, fins al 2017, els del Premi de Poesia Senyoriu d\u2019Ausi\u00e0s Marc, poeta del qual cre\u00e0 diversa iconografia l\u2019any del seu suposat VI Centenari (1997), com calendaris, logos o la portada de l\u2019Antologia (1981-1996) dels poetes premiats.\r\nA m\u00e9s, disseny\u00e0 portades de revistes, per exemple Passio (2000), i de llibres com\u00a0Marc nost\u00e0lgic\u00a0(CEIC Alfons el Vell, 1997), de Ximo Vidal, i d\u2019altres que il\u00b7lustr\u00e0 profusament, com\u00a0Rondalles i acudits valencians\u00a0(CEIC Alfons el Vell, 1997), de Josep Bataller. Cal recordar, aix\u00ed mateix, l\u2019espectacular calendari\u00a02000 anys amb la Mediterr\u00e0nia, per a l\u2019empresa Castell\u00f3 d\u2019Impressi\u00f3, on acompany\u00e0, amb les seues creacions pict\u00f2riques, textos del poeta Al-Russaf\u00ed, dels cl\u00e0ssics valencians, Marc, Martorell i Corella, i d\u2019altres del segle XX com Salvat-Papasseit, Riba, Vinyoli, Joan Navarro i Manuel Vicent, a m\u00e9s de traduccions de Pessoa, Kavafis i Montale. O, en un vessant diferent, els metaf\u00f2rics muntatges que, formant part de l\u2019Equip Vial, amb Alain Campos, present\u00e0 a les Biennals d\u2019Art del Rebuig que tingueren lloc al Parc Ribalta de Castell\u00f3:\u00a0Laberint\u00a0(2002),\u00a0El Sud\u00a0(2004),\u00a0Calcetins\u00a0(2006) i\u00a0Riu, rigueu, riguem\u00a0(2008). En la seua darrera etapa empr\u00e0 els mitjans inform\u00e0tics i el sistema de representaci\u00f3 gr\u00e0fica vectorial, per\u00f2 sense perdre les caracter\u00edstiques que el definien. Moltes d\u2019aquestes realitzacions foren regals per als amics.\r\nP\u00f2stumament, l\u2019any 2019, per a reivindicar el seu llegat art\u00edstic, es munt\u00e0 a Beniarj\u00f3 la mostra \"Vicent Vidal Mi\u00f1ana a casa\", coordinada per Dom\u00e9nec Morera, i a l\u2019EASD de Castell\u00f3, la titulada \"Vicent Vidal, cartellista\", que tingu\u00e9 com a comissari Alain Campos. Els respectius cat\u00e0legs mostren el seu art, que el converteix en un digne hereu de la tradici\u00f3 de grans cartellistes valencians del segle XX. La sala d\u2019exposicions municipal de Beniarj\u00f3 porta el seu nom."}, {"id": 786, "name": "Francesc de Paula", "surname": "Vilanova", "conjunction": "", "second_surname": "Pizcueta", "url": "/biografies/vilanova-pizcueta-francesc-de-paula", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_XeUA4ht_RGOGYeU.jpg", "birth_date": 1859, "dead_date": 1923, "short_description": "Advocat, historiador i poeta\r\nFill d\u2019una nissaga de cient\u00edfics valencians molt relacionada amb la Universitat de Val\u00e8ncia: el seu avi, Jos\u00e9 Pizcueta Dondai, va ser un important bot\u00e0nic i rector d\u2019aquesta universitat (1859-1867), i son pare, Juan Vilanova Piera, fou un il\u00b7lustrat ge\u00f2leg i paleont\u00f2leg. Ell va estudiar a l\u2019Escola Pia de Val\u00e8ncia i despr\u00e9s curs\u00e0 Dret a la Universitat Central de Madrid, on es llicenci\u00e0 i es doctor\u00e0 en Dret Civil i Can\u00f2nic.\r\nEn tornar a Val\u00e8ncia, va entrar en contacte amb els cercles literaris actius i col\u00b7labor\u00e0 en nombrosos diaris i revistes de la ciutat, com ara en l\u2019Almanaque de Las Provincias, on va publicar textos i poemes en castell\u00e0 i valenci\u00e0 entre 1884-1924, aquests darrers dedicats a Josep Bodria, a Teodor Llorente, a la Reina de la Festa (Francesca Berga) i a la coronaci\u00f3 de l\u2019Emparadora. Va col\u00b7laborar tamb\u00e9 en Revista de Castell\u00f3n (1884) i El Archivo que dirigia el canonge Roc Chab\u00e0s.\r\nLa seua poesia valenciana est\u00e0 recollida en el volum biling\u00fce Rosas de t\u00e9. Poes\u00edas castellanas y valencianas (1907), per\u00f2 \u00e9s autor d\u2019un altre recull anterior, Violetas y campanillas. Poes\u00edas (1905). Va participar en els Jocs Florals de Lo Rat Penat, del qual fou soci entusiasta, i hi va conquerir premis i acc\u00e8ssits des del 1887 dins al 1922 amb treballs hist\u00f2rics, d\u2019arquitectura i alguns poemes, entre ells els oferits pels ajuntaments de Palma (1907), Alacant (1908) i Barcelona (1922).\r\nUna de les seues obres m\u00e9s conegudes \u00e9s Historia de la Universidad de Valencia, hombres ilustres de la misma e influencia que han ejercido en la cultura patria (1903). Pel que fa a la seua especialitat, la catalogaci\u00f3 i descripci\u00f3 art\u00edstica, t\u00e9 tres publicacions significatives: una dedicada a Joan de Joanes (1884); Arte y literatura. Colecci\u00f3n de art\u00edculos recogidos de aqu\u00ed y de all\u00ed (1896), recull de publicacions amb un pr\u00f2leg de Teodor Llorente, i la Gu\u00eda art\u00edstica de Valencia, redactada entre 1905-1907 i m\u00e9s coneguda per la impressi\u00f3 de 1922. S\u00f3n famoses les seues troballes sobre l\u2019antic retaule de Sant Joan Baptista de la parr\u00f2quia de Santa Caterina de Val\u00e8ncia, o les atribucions de taules de primitius valencians de l\u2019antic convent del Carme, descrites de manera detinguda. Les seues \u00e0rees de treball foren la pintura g\u00f2tica, la renaixentista i la catalogaci\u00f3 monumental.\r\nTamb\u00e9 va escriure narracions infantils, publicades en el llibre Alfabeto de la virtud. Colecci\u00f3n de cuentos morales para los ni\u00f1os (1902), el moralista El lujo y sus desastrosas consecuencias (1895) i una obra de car\u00e0cter hagiogr\u00e0fic sobre els sants valencians m\u00e9s importants: Hagiograf\u00eda valenciana. O breve rese\u00f1a biogr\u00e1fica de los santos, beatos y venerables, naturales del antiguo Reino (1910).\r\nFrancesc Vilanova public\u00e0 el 1884 a la Revista de Castell\u00f3n una s\u00e8rie d\u2019articles titulada \u00abUn op\u00fasculo de Viciana\u00bb, en qu\u00e8 comenta l\u2019obra Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana de Rafael Mart\u00ed de Viciana, i aprofita per a realitzar comentaris sobre la llengua. A m\u00e9s de descriure les conseq\u00fc\u00e8ncies greus de la Guerra de Successi\u00f3 per a la cultura valenciana, diu: \u00abA m\u00e1s de tanta humillaci\u00f3n, se trat\u00f3 de arrancar \u00e1 Valencia, \u00e1 Catalu\u00f1a y \u00e1 Mallorca sus lenguas peculiares, hijas de la armoniosa habla lemosina \u00f3 de Oc (...), [i el] excesivo centralismo hab\u00eda ahogado el esp\u00edritu local\u00bb.\r\nVilanova fa \u00fas dels mots llemos\u00ed i proven\u00e7al per a designar el conjunt de la llengua catalana. Despr\u00e9s de lloar-la, afirma que \u00e9s un idioma postergat per les lleis i les modes, fet que lamenta."}, {"id": 672, "name": "Antoni", "surname": "Vilaplana", "conjunction": "i", "second_surname": "Sempere", "url": "/biografies/vilaplana-sempere-antoni", "image": "/media/biography/image/vilaplana_sempere_antoni.jpg", "birth_date": 1841, "dead_date": 1888, "short_description": "Historiador i escriptor\r\nEra el nov\u00e9 dels onze descendents d\u2019Antoni Vilaplana Peidr\u00f3 i Teresa Sempere Sancho, una modesta fam\u00edlia que regentava una confiteria al n\u00famero 6 del carrer de Sant Francesc d\u2019Alcoi. Tot i els pocs recursos per a tan llarga fam\u00edlia, van procurar que tinguera uns estudis superiors i per aix\u00f2 va ingressar al Seminari Conciliar de Val\u00e8ncia pel 1859, on va estudiar uns anys, per\u00f2 la mort de son pare l\u2019oblig\u00e0 a abandonar els estudis per fer-se c\u00e0rrec de l\u2019establiment, al qual es va consagrar per complet per tal de sostindre la seua fam\u00edlia nombrosa.\r\nDes de xiquet va destacar per una clara intel\u00b7lig\u00e8ncia i per les facultats po\u00e8tiques, que va demostrar en nombroses composicions en valenci\u00e0 i castell\u00e0 i en els treballs hist\u00f2rics. Durant molts anys va ser el cantor dels fets m\u00e9s notables de la hist\u00f2ria d\u2019Alcoi; en les seues aficions liter\u00e0ries es descobreix una immensa estima i inclinaci\u00f3 cap a les gl\u00f2ries de la seua ciutat. Per aix\u00f2, va conrear el periodisme, la poesia, el teatre i la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica.\r\nEl 18 d\u2019abril de 1864 va contraure matrimoni amb Maria Botella Miralles, filla del fabricant de paper Diego Botella, amb qui tingu\u00e9 set fills.\r\nSer\u00e0 el teatre el desencadenador de la seua fama, amb conseq\u00fc\u00e8ncies favorables per al reconeixement p\u00fablic del seu talent. El tullit de fa tres sigles (1868) \u00e9s un episodi hist\u00f2ric narratiu situat en els fets de 1568. La seguiren els drames El suplici de Perera i Alcoi contra Al-Azrach o Sant Jordi firam, firam!, aquesta darrera tamb\u00e9 en versi\u00f3 de poema en cinc cants en castell\u00e0, amb m\u00fasica de Rafael P\u00e9rez Jord\u00e0, estrenat amb un \u00e8xit extraordinari la nit del 13 de gener de 1876 i representat huit nits consecutives al Teatre Principal d\u2019Alcoi. Els m\u00e8rits d\u2019aquesta pe\u00e7a li valgueren ser nomenat primer cronista oficial de la ciutat el 27 de gener de 1876 (nomenament confirmat el 14 de febrer) i secretari de la Junta Directiva de l\u2019Associaci\u00f3 de Sant Jordi amb motiu del VI Centenar en honor al patr\u00f3. El quasi autodidacta Antoni Vilaplana es veia aix\u00ed consagrat en l\u2019\u00e0mbit cultural alcoi\u00e0. El mestre Gonzalo Faus, referent de la intel\u00b7lectualitat alcoiana en aquelles dates, expressava la seua admiraci\u00f3 per alg\u00fa que, en haver abandonat els estudis de seminarista per motius familiars, treballava com a confiter. Altres obres seues s\u00f3n els drames La Font de Montal o un crimen del feudalisme, No codiciar los bienes ajenos i el roman\u00e7 Una p\u00e1gina de gloria o la aparici\u00f3n de San Jorge (1876).\r\nDes de llavors es va dedicar a rebuscar antiguitats i dades curioses sobre la hist\u00f2ria i les tradicions d\u2019Alcoi, publicades en castell\u00e0 en el setmanari fundat i dirigit per ell Los Domingos de Abril (1886), de poca durada, amb il\u00b7lustracions litogr\u00e0fiques preparades pel seu fill Emili, de vida curta per una tuberculosi (1873-1898).\r\nAntoni Vilaplana va morir als 47 anys a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un c\u00f2lic miserere, \u00e9s a dir, una peritonitis molt dolorosa. Les cr\u00f2niques del soterrar ens informen que el distingia un car\u00e0cter expansiu i una gran noblesa d\u2019\u00e0nima, que amb una honradesa irreprotxable el feien digne de tota consideraci\u00f3 i respecte, com ho va demostrar la nombrosa concurr\u00e8ncia que va assistir a prodigar-li l\u2019\u00faltim homenatge, en la qual estaven representades totes les classes socials. El bi\u00f2graf Manuel Rico informa que va deixar in\u00e8dits alguns treballs sobre la hist\u00f2ria d\u2019Alcoi i nombroses poesies amb les quals podrien formar-se alguns volums.\r\nEn el 2010, els seus familiars van donar a la Biblioteca Municipal d\u2019Alcoi un exemplar original del melodrama Alcoi contra Al-Azrach amb notes manuscrites de la m\u00e0 de l\u2019autor, per donar compliment a les darreres voluntats de la seua neta, Carme Rossell\u00f3 Vilaplana, custodiar-la i facilitar-ne la consulta als investigadors. Per a l\u2019estudi\u00f3s Adri\u00e1n Mir\u00f3, \u00e9s una obra que, fins i tot amb les ingenu\u00eftats de l\u2019\u00e8poca, resulta d\u2019un gran inter\u00e9s dins la cultura alcoiana del segle XIX, tant per l\u2019\u00e8xit que va assolir com per la seua significaci\u00f3 liter\u00e0ria, en una \u00e8poca en qu\u00e8 eren tan escasses les produccions po\u00e8tiques locals. El 2003, la Xarxa de Biblioteques Municipals d\u2019Alcoi en va fer una edici\u00f3 facsimilar."}, {"id": 233, "name": "Ignasi", "surname": "Villalonga", "conjunction": "i", "second_surname": "Villalba", "url": "/biografies/villalonga-villalba-ignasi", "image": "/media/biography/image/villalonga_villalba_ignasi2.jpg", "birth_date": 1895, "dead_date": 1973, "short_description": "Pol\u00edtic i financer\r\nEl 1924 contragu\u00e9 matrimoni amb Carmen J\u00e1udenes, filla dels comtes de Zanoi.\r\nEs doctor\u00e0 en Dret a la Universitat de Deusto i el 1914 torn\u00e0 a Val\u00e8ncia per a treballar a la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de Val\u00e8ncia (CTFV) que el seu pare, Josep Maria Villalonga i Peris, havia creat a les primeries de segle, integrant totes les companyies preexistents. El 1916 obr\u00ed amb Joaquim Reig un despatx d'advocats, ocupant-se fonamentalment dels negocis familiars, entre ells l'esmentada CTFV.\r\nFins el 1917 no se li coneix cap significaci\u00f3 pol\u00edtica destacable. Tanmateix s'incorpor\u00e0 a la delegaci\u00f3 que eixe any viatj\u00e0 a Barcelona, en resposta als intents d'establir una plataforma valenciana per a la Lliga Regionalista de Catalunya de Francesc Camb\u00f3. El 1918 fou un dels fundadors de la Uni\u00f3 Valencianista Regional, grup valencianista clarament burg\u00e8s, i en certa manera paral\u00b7lel a la Lliga. La seua aparici\u00f3 tingu\u00e9 un gran impacte, entre d'altres motius perqu\u00e8 els mitjans econ\u00f2mics del grup de Villalonga possibilitaren la compra del diari La Correspondencia de Valencia, que de 1918 a 1923 dot\u00e0 el valencianisme d'una tribuna d'opini\u00f3 quotidiana per a la difusi\u00f3 de les seves idees.\r\nPel novembre de 1918, la Joventut Valencianista i la Uni\u00f3 Valencianista Regional van signar la Declaraci\u00f3 Valencianista. Per primera vegada es declarava, a la segona base, el dret dels valencians a formar un Estat amb constituci\u00f3 pr\u00f2pia, dins la Federaci\u00f3 Ib\u00e8rica. \"Esta personalitat [valenciana], per el fet de la seua exist\u00e8ncia i per la voluntat dels seus components, t\u00e9 dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constituci\u00f3. Esta \u00e9s la fonamental reivindicaci\u00f3 valencianista\". Villalonga va ser l'encarregat d'escriure en defensa d'aquest punt de la Declaraci\u00f3, afirmant que \"Espanya no \u00e9s una Naci\u00f3, \u00e9s tan sols un Estat\", manifestant-se defensor d'un Estat Valenci\u00e0, que no fora una mera descentralitzaci\u00f3 administrativa, amb Estatut, Assemblea escollida democr\u00e0ticament i un poder executiu escollit per sufragi directe, sense descartar la federaci\u00f3 o integraci\u00f3 de Pa\u00efsos Catalans, i sense defugir \"les conseq\u00fc\u00e8ncies que este fet [la federaci\u00f3 catalana] poguera portar\". [i]\r\nL'impacte assolit va ser molt important, perqu\u00e8 va ser recolzat tant pels sectors m\u00e9s burgesos, com pel valencianisme republic\u00e0 i d'esquerres, i fins i tot va repercutir en el blasquisme, on una part dels joves van crear la Joventut Republicana Nacionalista.\r\nDurant la dictadura de Primo de Rivera, i davant la impossibilitat de dedicar-se m\u00e9s visiblement a la pol\u00edtica, es lliur\u00e0 als negocis. Fou president de la Cambra de Comer\u00e7 de Val\u00e8ncia el 1928-1930 i de la Junta de Obres del Port de Val\u00e8ncia, i va promoure la creaci\u00f3 del Centre d'Estudis Econ\u00f2mics Valencians el 1929. Un dels objectius del centre era la creaci\u00f3 d'un \"criteri econ\u00f2mic valenci\u00e0\", unes directrius meditades per tal de construir un conglomerat financer-productiu que don\u00e9s viabilitat a una societat valenciana desenvolupada i pr\u00f2spera, que trenqu\u00e9s amb el sucursalisme. El 1927, amb l'adquisici\u00f3 del Banc de Val\u00e8ncia per un grup de financers i homes de negocis valencians, Ignasi Villalonga entr\u00e0 a formar part del Consell d' Administraci\u00f3, at\u00e8s que era un dels majors accionistes. D'aquesta manera, un banc secundari, fundat el 1900 per un asturi\u00e0, esdevingu\u00e9 la primera entitat valenciana, amb una r\u00e0pida expansi\u00f3 i amb grans ramificacions industrials i financeres, com l'adquisici\u00f3 del Banc de Castell\u00f3 o el control del Banc Internacional d'Ind\u00fastria i Comer\u00e7, el 1932. Com a representant d'aquesta entitat, Villalonga entr\u00e0 en la Compa\u00f1ia Espa\u00f1ola de Petroleos.\r\nAmb la fi de la Dictadura de Primo de Rivera i el restabliment de l'activitat pol\u00edtica, els antics companys del valencianisme es dividiren entre els partidaris de la Rep\u00fablica, majoritaris, i els que com Villalonga i Reig eren m\u00e9s partidaris de conservar la monarquia, tot i que reformant-la democr\u00e0ticament. Malgrat tot, tal i com reconeix Adolf Pizcueta a les seues mem\u00f2ries, Villalonga finan\u00e7\u00e0 a l'ombra projectes com la revista El Cam\u00ed, que es comen\u00e7a a publicar el 1932, o la col\u00b7lecci\u00f3 L'Estel. Tamb\u00e9 fou un dels signants de les Normes de Castell\u00f3 de 1932.\r\nLa Uni\u00f3 Valencianista era l'\u00fanic partit que havia resistit b\u00e9 l'aturada for\u00e7ada de la dictadura primoriverista. Tanmateix, quan es proclam\u00e0 la Segona Rep\u00fablica, Villalonga ingress\u00e0 en la Dreta Regional Valenciana, tant per pressions familiars com en reacci\u00f3 a les animadversions que s'havia guanyat dins del valencianisme. Fou diputat a les eleccions de 1933, representant en el Congr\u00e9s al Bloc Popular Agrari, integrat en la CEDA, i altra vegada el 1936, sempre per la circumscripci\u00f3 de Castell\u00f3.\r\nQuan es va suspendre la Generalitat de Catalunya pel suport del Govern a la revoluci\u00f3 d'Ast\u00faries de 1934, Camb\u00f3 el crid\u00e0 per a qu\u00e8 ocup\u00e9s el c\u00e0rrec de governador general i president de la Generalitat de Catalunya, l'octubre de 1935. Quan es produ\u00ed el cop d'estat de 1936, Villalonga ja era a Navarra, amb la seua fam\u00edlia, i amb l'aleshores l\u00edder de la sublevaci\u00f3, el general Mola. Col\u00b7labor\u00e0 en l'organitzaci\u00f3 econ\u00f2mica de la zona sublevada, encargant-se, com a representant de la Compa\u00f1ia Espa\u00f1ola de Petroleos, d'assegurar els subministres de combustible per als rebels.\r\nDespr\u00e9s de la Guerra Civil va abandonar l'activitat pol\u00edtica i s'encarreg\u00e0 de reorganitzar el Banc de Val\u00e8ncia, que va dirigir fins que ced\u00ed la presid\u00e8ncia a Joaquim Reig el 1964, i el Banco Central, que va dirigir del 1943 al 1970. Des dels seus c\u00e0rrecs impuls\u00e0 la creaci\u00f3 del consorci Bancor, fund\u00e0 nombroses empreses de subministres i obres, com El\u00e9ctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compa\u00f1\u00eda Espa\u00f1ola de Petr\u00f3leos (CEPSA) i Dragados y Construcciones, totes vinculades als projectes de infraestructura impulsats pel r\u00e8gim franquista.\r\nMalgrat la col\u00b7laboraci\u00f3 durant la guerra, Villalonga es va negar a acceptar la cartera d'Hisenda que en diverses ocasions li ofer\u00ed el dictador Franco, ni tampoc el t\u00edtol nobiliari que li volgu\u00e9 concedir per les obres de Saltos del Sil, considerant que sols la monarquia podia atorgar t\u00edtols.\r\nFou president del Consell Superior de Cambres de Comer\u00e7. Tamb\u00e9 va crear la Fundaci\u00f3 Ignasi Villalonga, dedicada als estudis econ\u00f2mics. El 1956 l'alcalde de Val\u00e8ncia, el marqu\u00e9s del T\u00faria, li conced\u00ed la Medalla d'Or de la ciutat i l'anomen\u00e0 fill predilecte, acte en que Villalonga utilitz\u00e0 el catal\u00e0 per a fer el seu discurs d'agra\u00efment, demostrant que estava m\u00e9s enll\u00e0 de les restriccions del franquisme. S'obr\u00ed aleshores una etapa de reconeixements i homenatges de moltes corporacions de la ciutat: Cambra Oficial de Comer\u00e7, Ind\u00fastria i Navegaci\u00f3, Associaci\u00f3 Valenciana de Caritat, Real Societat Econ\u00f2mica de Amics del Pa\u00eds, Ateneu Mercantil, Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat...\r\n[i] La Correspondencia de Valencia, 18 novembre de 1918."}, {"id": 455, "name": "Joaquim Lloren\u00e7", "surname": "Villanueva", "conjunction": "i", "second_surname": "Astengo", "url": "/biografies/villanueva-astengo-joaquim-llorenc", "image": "/media/biography/image/villanueva_astengo_joaquim-llorenc.jpg", "birth_date": 1757, "dead_date": 1837, "short_description": "Eclesi\u00e0stic i pol\u00edtic\r\nFill de Josep Villanueva i Salvador, enquadernador de llibres procedent de l'Arag\u00f3 i descendent d'hisendats de Terol; i de Catalina Astengo i Badi, italiana procedent de Taurani (Rep\u00fablica de G\u00e8nova). Aix\u00ed doncs, va cr\u00e9ixer en el si d'una fam\u00edlia acomodada \u2014llunyanament procedien de la noblesa\u2014, per\u00f2 tamb\u00e9 profundament cristiana. Fou el segon de sis germans: Ignacia, monja del convent de Santa Clara de X\u00e0tiva; Josep Pasqual, hereu de la llibreria familiar; Lloren\u00e7 Tadeu, magistrat de dret, diputat i acad\u00e8mic d'Hist\u00f2ria; i Jaume, el m\u00e9s petit, molt cultivat en les lletres i redactor de diverses obres juntament amb ell. Va tenir un altre germ\u00e0, Vicent, que va morir poc despr\u00e9s de n\u00e9ixer.\r\n\u00a0\r\nPrimers anys i formaci\u00f3\r\nEl 1771 va acabar el batxillerat en Filosofia a Val\u00e8ncia, l'any seg\u00fcent aconsegu\u00ed el t\u00edtol de mestre en Arts i el 1776 es doctor\u00e0 en Teologia. Durant els seus anys com estudiant, public\u00e0 Philosophiae theses quas in petitione magisterii defendet (1772). Va rebre tamb\u00e9 la influ\u00e8ncia de diverses personalitats acad\u00e8miques i religioses que l'instruiren en el que seria posteriorment el seu ideari pol\u00edtic i religi\u00f3s. Per una banda, Joan Baptista Mu\u00f1oz, per\u00f2 tamb\u00e9 Josep Matamoros i l'inquisidor general Felipe Bertr\u00e1n.\r\nDurant els anys seg\u00fcents, i fins 1780, treball\u00e0 com a professor de Filosofia del Seminari d'Oriola, on destac\u00e0 per la seva defensa a favor del Regalisme eclesi\u00e0stic espanyol, \u00e9s a dir que apostava pel control dels poders de l'Esgl\u00e9sia. Aquesta posici\u00f3 li cost\u00e0 diversos processos judicials o prohibicions d'algunes de les seves obres.\r\nL'any seg\u00fcent es trasllad\u00e0 a viure a Madrid, on va gaudir de la protecci\u00f3 de Joan Baptista Mu\u00f1oz, cosm\u00f2graf major de les \u00cdndies. A Madrid va moure's en els cercles d'il\u00b7lustrats espanyols. En aquell per\u00edode, fou nombrat catedr\u00e0tic de Teologia en el Seminari de Salamanca, per part del bisbe il\u00b7lustrat de Salamanca i inquisidor general Felipe Bertr\u00e1n.\r\nUn conjunt de discrep\u00e0ncies amb els seus companys de professi\u00f3 el feren allunyar del seu c\u00e0rrec. Aix\u00ed, es trasllad\u00e0 de nou a Madrid, on exerc\u00ed com a capell\u00e0 de Bertr\u00e1n, entre d'altres tasques. En aquest moment, el 1791, va escriure una de les seves obres m\u00e9s importants, De la lecci\u00f3n de la Sagrada Escritura en lenguas vulgares, publicada a Val\u00e8ncia, on\u00a0defens\u00e0 la traducci\u00f3 a les lleng\u00fces vulgars de la B\u00edblia. Aquest text inclo\u00efa quatre fragments b\u00edblics, de traduccions existents al catal\u00e0, de Daniel, Primer llibre dels Macabeus, Fets dels Ap\u00f2stols i Apocalipsi.\r\nA l'esclatar la Revoluci\u00f3 Francesa, es mostr\u00e0 contrari al car\u00e0cter antireligi\u00f3s de la Revoluci\u00f3, per\u00f2 no tant a la nova forma de govern, si b\u00e9 va considerar que aquella revoluci\u00f3 no podia traspassar les fronteres franceses.\r\nEl 1792 va esdevenir membre de la Real Academia de la Lengua, on treball\u00e0 com a bibliotecari. Un temps m\u00e9s tard, ingress\u00e0 tamb\u00e9 a la Real Academia de la Historia.\r\nTres anys despr\u00e9s va assolir el c\u00e0rrec de capell\u00e0 d'honor i predicador del rei Carles IV. En aquell moment, continu\u00e0 i eixampl\u00e0 la seva producci\u00f3 liter\u00e0ria, amb nombroses obres on defensava l'absolutisme.\r\nFou en aquell moment quan inici\u00e0 conjuntament amb el seu germ\u00e0 Jaume, el projecte per la redacci\u00f3 de Viaje literario de las Iglesias de Espa\u00f1a, amb el qual volien construir una argumentaci\u00f3 a favor del Regalisme. Va ser aquesta una tasca molt complexa i que va requerir un profund estudi en els rituals lit\u00fargics de l'Estat espanyol.\r\n\u00a0\r\nAnys de diputat i maduresa pol\u00edtica\r\nEl 2 de maig de 1808 es va retir\u00e0 i part\u00ed cap el convent dels Agustins d'Alcal\u00e1 de Henares. Poc despr\u00e9s, per\u00f2, retorn\u00e0 a Madrid on lluit\u00e0 en la resist\u00e8ncia contra Napole\u00f3. Just abans que la ciutat fos presa, va partir cap a Sevilla com a membre de la Junta de mat\u00e8ries eclesi\u00e0stiques, depenent de la Junta Central. En aquell moment fou nombrat canonge de Cuenca.\r\nEl 1811, inesperadament i durant una de les seves estades a Oriola, fou escollit diputat per Val\u00e8ncia a les Corts que se celebraren a Cadis. El viatge cap a Cadis fou ple d'obstacles, i d'aqu\u00ed, en va escriure l'obra Mi viaje a las Cortes. All\u00e0, destac\u00e0 per la seva alta participaci\u00f3 en els debats m\u00e9s concorreguts des de la seva postura liberal. Va inspirar en gran mesura la pol\u00edtica religiosa de les Corts, contraposant-se a les posicions dels reialistes, per\u00f2 tamb\u00e9 a favor de la supressi\u00f3 dels senyorius i de la Inquisici\u00f3. Continu\u00e0 la seva tasca com a diputat a Madrid.\r\nD'all\u00e0, el maig de 1814 part\u00ed cap a Val\u00e8ncia on va rebre el missatge de Ferran VII aconsellant-li de prendre el cam\u00ed de l'exili. Tanmateix no ho accept\u00e0 i torn\u00e0 a Madrid, on fou finalment detingut i traslladat a la pres\u00f3 de la Corona. Se'l condemn\u00e0 a sis anys al Convent de la Salceda, a Guadalajara, se li confiscaren les rendes i se'l priv\u00e0 dels seus c\u00e0rrecs.\r\nFins el 1820, amb el triomf del Trienni Liberal, no va poder retornar a ser canonge. Fou en aquell moment que torn\u00e0 altre cop a exercir el seu antic c\u00e0rrec com a diputat per Val\u00e8ncia a les Corts espanyoles. En aquell moment, aprofit\u00e0 per publicar diverses obres que li havien sigut prohibides durant el per\u00edode anterior.\r\nEl 1822 se'l nombr\u00e0 ambaixador de la Santa Seu, motiu pel qual va marxar cap a It\u00e0lia per\u00f2 r\u00e0pidament, el Papa va impedir-li d'entrar als Estats Pontificis.\r\n\u00a0\r\nExili\r\nAl tornar a Madrid va patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Llu\u00eds i la interrupci\u00f3 violenta del sistema liberal que s'havia iniciat el 1820. Aix\u00ed va haver de marxar definitivament a l'exili, cap a Irlanda, juntament amb el seu germ\u00e0 Jaume.\r\nD'en\u00e7\u00e0 de 1824, freq\u00fcent\u00e0 els cercles liberals del llibreter Vicent Salv\u00e0 i Josep Canga Arg\u00fcelles. Aix\u00ed, fund\u00e0, juntament amb el seu germ\u00e0, la revista Ocios de espanyoles emigrados (1824-1827). Al cap de ben poc temps, el seu germ\u00e0 va morir.\r\nEl 1828, el seu nom es va barallar amb for\u00e7a entre els exiliats catalans per realitzar la traducci\u00f3 al catal\u00e0 de la B\u00edblia. Al seu favor es decant\u00e0 el llibrer valenci\u00e0 Vicent Salv\u00e0, per\u00f2 el catal\u00e0 Antoni Puigblanch \u2014amb qui havia mantingut una forta pol\u00e8mica amb intercanvi de diversos opuscles durant aquells anys d'exili\u2014 s'hi va oposar argumentat que Villanueva no coneixia prou b\u00e9 la seva pr\u00f2pia llengua i apost\u00e0 per un traductor del Principat, Josep Melcior Prat, que al final aconsegu\u00ed finalitzar un traducci\u00f3 completa del Nou Testament, que va ser publicada a Londres de manera an\u00f2nima uns anys despr\u00e9s. Per la seva banda, sembla que, si b\u00e9 Villanueva va comen\u00e7ar una traducci\u00f3 del Nou Testament, per contribuir a aquest projecte no l'acab\u00e0. Tot i aix\u00f2, i malgrat el seu car\u00e0cter il\u00b7lustrat, aquest treball situ\u00e0 a Villanueva prop dels precursors del Romanticisme com Humboldt o Herder que defensaven la diversitat cultural i ling\u00fc\u00edstica, i com a tal \u00e9s considerat un precursor de la Renaixen\u00e7a catalana.\r\nMalgrat que diversos decrets permetien el retorn dels exiliats liberals cap Espanya, va rebutjar tornar degut a la seva debilitat f\u00edsica. Durant tot aquest per\u00edode d'exili, va ampliar de manera molt significativa el nombre de publicacions pr\u00f2pies, i va afegir en els seus interessos intel\u00b7lectuals diversos aspectes de les Illes Brit\u00e0niques.\u00a0Molt relacionat amb el clergat irland\u00e8s, rest\u00e0 sota protecci\u00f3 del pastor Yore durant els set \u00faltims anys de la seva vida, alhora que progressivament s'an\u00e0 acostant al protestantisme que en part existia a Irlanda.\r\nNo va tornar m\u00e9s a l'Estat espanyol i finalment va morir a Dubl\u00edn, als setanta-nou anys, sent enterrat al cementiri de Glasnevin. El seu llegat fou molt extens, tan pel que fa la seva obra religiosa com la seva doctrina pol\u00edtica liberal. Impuls\u00e0, entre d'altres, l'abolici\u00f3 de la Inquisici\u00f3, la creaci\u00f3 de X\u00e0tiva com a prov\u00edncia i la devoluci\u00f3 del seu nom original, en contra de l'imposat per Felip V, \u00abNueva Colonia de San Felipe\u00bb.\r\nFou tamb\u00e9 un exponent caracter\u00edstic de l'evoluci\u00f3 des dels cercles il\u00b7lustrats i absolutistes al liberalisme, com tants d'altres personatges de la seva generaci\u00f3.\r\nPer tal de homenatjar-los, la ciutat de X\u00e0tiva ha situat, recentment, una escultura sobre els germans Villanueva, \u2014Joaquim Lloren\u00e7 i Jaume\u2014 realitzada per Inmaculada Abarca."}, {"id": 527, "name": "Tom\u00e0s", "surname": "Villarroya", "conjunction": "i", "second_surname": "Sanz", "url": "/biografies/villarroya-sanz-tomas", "image": "/media/biography/image/_sense_foto_home_T3hl4R4.jpg", "birth_date": 1812, "dead_date": 1856, "short_description": "Advocat i escriptor\r\nLa seua formaci\u00f3 comen\u00e7a en les Escoles Pies de Val\u00e8ncia. Com que son pare es dedicava al comer\u00e7, en acabar les primeres lletres comen\u00e7\u00e0 a ajudar-lo en els negocis mercantils, per\u00f2 prompte va entrar a la Universitat de Val\u00e8ncia on va obtindre el grau de batxiller i posteriorment llicenciat en lleis el 8 de juliol de 1839. Al mateix temps que els estudis de dret, va conrear les lletres i form\u00e0 part del moviment que va crear els Liceus. \u00c9s precisament en el peri\u00f2dic El Liceo de l\u2019associaci\u00f3 Liceo Valenciano on publica entre 1841 i 1843 les seues quatre poesies en valenci\u00e0 considerades com la primera mostra de recuperaci\u00f3 de la llengua pr\u00f2pia pr\u00e8via a la Renaixen\u00e7a.\r\nUna volta llicenciat, inicia la seua tasca professional amb la direcci\u00f3 de Rafel Monares, fins que va obrir un despatx propi i compartit amb Pere Sabater, advocat que tamb\u00e9 compartia l\u2019afici\u00f3 liter\u00e0ria. Posteriorment es trasllada a Vila-real com a fiscal fins a principis de 1844, quan pren possessi\u00f3 com a jutge de primera inst\u00e0ncia de Montcada fins que \u00e9s destitu\u00eft\u00a0 quan triomfa la revoluci\u00f3 de 1854 que donar\u00e0 pas al Bienni Progressista.\r\nEn el n\u00famero 3 de la publicaci\u00f3 El Liceo del 16 de gener de 1841, l\u2019escriptor Joan Antoni Almela, autor que participa i \u00e9s premiat en la Corona po\u00e8tica pel quart centenari de Sant Vicent Ferrer en 1855, escriu un article dedicat a la llengua valenciana que acaba: \u201cHoy quedan muy pocas personas que conozcan la verdadera lengua lemosina; pues la que se llama valenciana, no es m\u00e1s que un resto de voces de aquella mezclados con otras castellanas; y sin embargo todav\u00eda es Dolsa pera l\u2019ouit y tendra al cor\u201d.\r\nEn el n\u00famero seg\u00fcent de 23 de gener \u00e9s on es publica la primera de les poesies de Tom\u00e0s Villarroya, \u201cCanz\u00f3\u201d, encap\u00e7alada per este pr\u00f2leg: \u201cHab\u00edamos pensado dar cabida en el n\u00famero anterior \u00e1 la siguiente composici\u00f3n para que se pudiese formar concepto sobre el estado actual de la lengua valenciana, con motivo de lo que sobre la misma escribimos; pero no habiendo tenido lugar en aquel, nos vimos precisados \u00e1 diferirla hasta el presente\u201d. Posteriorment en publica una dedicada a la mort d\u2019un pintor jove, Antonio Cavvana, i en setembre de 1841 una tercera dedicada a Antonia de Montenegro, cantant l\u00edrica, aix\u00ed com tamb\u00e9 la darrera poesia que li dedica amb el t\u00edtol repetit de \u201cCanz\u00f3\u201d.\r\nPel comentari que trobem al primer poema dedicat a la cantant, \u201cF\u00e1cil nos ser\u00eda citar otras composiciones del mismo autor en corroboraci\u00f3n de nuestro aserto; pero content\u00e1monos ahora con la dirigida \u00e1 la se\u00f1ora Do\u00f1a Antonia Montenegro, en ocasi\u00f3n de ausentarse de esta ciudad\u201d. Tom\u00e0s Villarroya degu\u00e9 escriure m\u00e9s poemes en valenci\u00e0 que estos quatre que ens han arribat, per\u00f2 o no es publicaren o no en tenim m\u00e9s not\u00edcia. \u00c9s tamb\u00e9 autor de l'obra teatral\u00a0El diable sabater (1841)"}, {"id": 452, "name": "Gon\u00e7al", "surname": "Vinyes", "conjunction": "i", "second_surname": "Massip", "url": "/biografies/vinyes-massip-goncal", "image": "/media/biography/image/vinyes_massip_goncal.jpg", "birth_date": 1883, "dead_date": 1936, "short_description": "Sacerdot, escriptor i arque\u00f2leg\r\nCurs\u00e0 el batxillerat a l'Institut de X\u00e0tiva i, posteriorment, realitz\u00e0 el seminari a Val\u00e8ncia. El 1906 va ser ordenat prevere. A partir d'aquell any, desenvolup\u00e0 la seva tasca pastoral a Santa Maria de X\u00e0tiva; primer com a vicari, beneficiari i posteriorment, d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1933, com a canonge.\r\nDes de ben jove, destac\u00e0 pel seu comprom\u00eds per la cultura valenciana i especialment, per les q\u00fcestions socials.\r\nMolt aficionat a la literatura, la hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia, el 1914 public\u00e0 Hidrograf\u00eda setabense, obra amb la qual s\u2019inici\u00e0 en la investigaci\u00f3 arqueol\u00f2gica d\u2019\u00e0mbit local. En aquesta mateixa l\u00ednia va col\u00b7laborar amb el Servei d\u2019Investigaci\u00f3 Prehist\u00f2rica, dependent del a Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia, essencialment en les excavacions arqueol\u00f2giques de la Cova Negra, les Alcusses i la Cova del Parpall\u00f3. Aquesta dedicaci\u00f3 constant per la hist\u00f2ria i la cultura, el feren apte per rebre la denominaci\u00f3 de cronista local de X\u00e0tiva el 1917.\r\nVa formar part de nombroses organitzacions del m\u00f3n de la cultura, com el Centre de Cultura Valenciana, Lo Rat-Penat, l\u2019Acad\u00e8mia de Bones Lletres de Barcelona i la Sociedad Ib\u00e9rica de Ciencias Naturales de Saragossa.\r\nAmb l\u2019arribada de la Rep\u00fablica, el seu comprom\u00eds valencianista es desenvolup\u00e0 com a ferm propagandista a favor de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia. Aquesta defensa del valencianisme, juntament amb la defensa de les q\u00fcestions socials, les trasllad\u00e0 tamb\u00e9 a les p\u00e0gines del setmanari El Obrero Setabense, del qual, d\u2019en\u00e7\u00e0 de 1930, en fou el director.\r\nEl 1932 celebr\u00e0 la signatura de les Normes de Castell\u00f3, que considerava positives per la defensa de la llengua pr\u00f2pia del pa\u00eds.\r\nDurant aquells anys, col\u00b7labor\u00e0 en la fundaci\u00f3 del Centre Valencianista de X\u00e0tiva i s\u2019aprop\u00e0 als cercles pol\u00edtics d\u2019Acci\u00f3 Nacionalista Valenciana, el partit del valencianisme socialcristi\u00e0. El 1934 comen\u00e7\u00e0 a col\u00b7laborar amb diversos articles al setmanari Acci\u00f3, de l\u2019ANV.\r\nHa estat considerat sovint com un dels poetes de l\u2019esperan\u00e7a, juntament amb Francesc Mart\u00ednez Miret i Eduard Genov\u00e9s, tamb\u00e9 preveres. Els tres destacaren pel seu comprom\u00eds tant amb la seva fe com amb el seu pa\u00eds.\r\nAbans de l\u2019inici de la Guerra Civil, organitz\u00e0 l\u2019Acci\u00f3 Cat\u00f2lica a X\u00e0tiva, per tal de difondre l\u2019Evangeli entre els joves.\r\nL\u2019esclat de la Guerra Civil estronc\u00e0 els seus objectius i projectes. El Govern Revolucionari de la seva localitat l'oblig\u00e0 a enrolar-se a la CNT. Davant de la seva negativa a fer-ho, se li ofer\u00ed que abandon\u00e9s la seva tasca pastoral. Al tamb\u00e9 negar-s\u2019hi, fou executat.\r\nEl 2001 fou beatificat pel Papa Joan Pau II."}, {"id": 773, "name": "Antoni", "surname": "Virosque", "conjunction": "", "second_surname": "Samper", "url": "/biografies/virosque-samper-antoni", "image": "/media/biography/image/virosque_samper_antoni.jpg", "birth_date": 1860, "dead_date": 1930, "short_description": "Actor i escriptor\r\nFill de fam\u00edlia humil, va poder estudiar i els seus pares l\u2019enviaren a Val\u00e8ncia a ca uns oncles que tenien una draperia, on treballava i de nit estudiava. Llavors va escriure un primer text teatral en qu\u00e8 retratava l\u2019avar\u00edcia dels oncles i als quinze anys hagu\u00e9 de buscar-se la vida fora d\u2019aquella casa. Va fer d\u2019anunciador de les obres del Teatre Russafa per sis quinzets diaris i passejava un cartell fixat al cos per tota Val\u00e8ncia. Rafael Gayano Lluch explica que als 16 anys no podia m\u00e9s i entr\u00e0 en El Laurel, una societat teatral d\u2019aficionats que hi havia enfront de la pla\u00e7a de bous de Val\u00e8ncia. A poc a poc, va anar ascendint en la carrera actoral i pass\u00e0 per diverses companyies: la que actuava al teatre del Grau, la de Joan Torrecilla, Wenceslao Bueno (Russafa), Manuel Llorens (Principal), Miguel Mu\u00f1oz (Principal i Princesa), Amparo Guill\u00e9n i Jaume Rivelles, Alfredo Paredes, Salvador Soler, etc.\u00a0\r\nEn 1909 era el primer actor c\u00f2mic de la companyia que dirigia ell al Grand Palais de Val\u00e8ncia, ciutat on va actuar o estrenar tamb\u00e9 les obres al Teatre Princesa, al L\u00edrico i al Sal\u00f3 Novetats. Pel 1910 el trobem al Teatre Sport d\u2019Alacant al capdavant d\u2019una companyia pr\u00f2pia que representa obres en castell\u00e0 i valenci\u00e0.\r\nA m\u00e9s d\u2019actor, va provar fortuna com a escriptor de sainets. A l\u2019Or\u00e0 va estrenar per l\u2019abril de 1906 la pe\u00e7a Fieras mansas (publicada en 1908), en la qual ell mateix actuava. Posteriorment va portar a l\u2019escena El vigilante suplente (1912), El sant dels tres (1912, publicada en 1919), Un canvi d\u2019habitaci\u00f3 i Els inquilinos\u00a0(publicades en dos n\u00fameros seguits en la publicaci\u00f3 dominical El Cuento del Dumenche\u00a0el 1917), Un sastre de... carrer\u00f3 (1918, publicada en 1920), Gracias a los accidentes (1919), Colau el sabater (1924, publicada en 1930), Al peu de la Calderona (1920),\u00a0El fill de la portera, La salvaci\u00f3 de la casa (1924), Ara s\u00ed que va de veres (1926), Amor per agra\u00efment (1927), Un xicotet para\u00eds (1925, publicat el 1929), El lle\u00f3 de l'oficina (1929), Un manso contra tres fieres (1929), Els apuros d'un suplent, La fam no t\u00e9 llei i El tio de sa neboda.\r\nLes obres valencianes estrenades al Sal\u00f3 Novetats de Val\u00e8ncia participen del boom del teatre aut\u00f2cton d\u2019aleshores. La com\u00e8dia es posar\u00e0 per davant d\u2019altres g\u00e8neres com el l\u00edric, les varietats o la revista, i aix\u00f2 genera un ampli grup de comedi\u00f2grafs \u2013veterans i tamb\u00e9 de novells\u2013 que es dediquen com m\u00e9s va m\u00e9s al conreu del sainet valenci\u00e0. Al costat d\u2019aix\u00f2, apareixen diverses companyies professionals que capitalitzen el g\u00e8nere. L\u00f2gicament, l\u2019estabilitzaci\u00f3 de les representacions en valenci\u00e0 en un o en diversos establiments teatrals de les capitals nom\u00e9s \u00e9s possible a partir del moment que es veu que resulta rendible per als empresaris, per als autors i per als actors. D\u2019aquesta manera sorgeix el mercat lucratiu del sainet, que coneixer\u00e0 en els anys 20 i 30 la major expansi\u00f3 de la seua hist\u00f2ria, amb un p\u00fablic fidel format ara pels treballadors urbans que accedeixen a aquesta cultura a uns preus econ\u00f2mics.\r\nAlgunes de les obres de Virosque s\u00f3n representades per la companyia de Manolo Taberner i Vicent Montesinos. Aquesta colla roman en el Novetats huit anys seguits, per\u00edode en el qual estrenen m\u00e9s de 300 obres, la immensa majoria en un acte. Feien una mitjana de 1.300 representacions anuals de m\u00e9s d\u2019un centenar d\u2019obres valencianes, de les quals aproximadament la meitat eren estrenes. El Novetats era un teatret situat al centre de Val\u00e8ncia, pr\u00f2xim al Teatre Principal, amb un aforament de 300 persones, que s\u2019havia convertit en l\u2019\u00faltim reducte de les varietats a la ciutat, per\u00f2 amb la contractaci\u00f3 de Manolo Taberner aquest g\u00e8nere ser\u00e0 substitu\u00eft pel teatre valenci\u00e0 de manera quasi exclusiva. Aix\u00f2 comportar\u00e0 un canvi transcendental per a la hist\u00f2ria de l\u2019escena valenciana, perqu\u00e8 per primera vegada el teatre aut\u00f2cton tenia un local estable i permanent.\r\nCasat el 1883 amb Consuelo Gim\u00e9nez Ferr\u00fas, tingueren tres fills: Antoni, Miquel i Ant\u00f2nia. El matrimoni i els fills solien fer d\u2019actors en les funcions de les seues obres, almenys en La salvaci\u00f3 de la casa (1924). A Val\u00e8ncia vivien al carrer del Dr. Serrano n\u00famero 8, al districte del Mercat. Antoni Virosque va morir d\u2019aneurisma d\u2019aorta. La seua filla Ant\u00f2nia es va casar en 1930 amb Ren\u00e1n Azzati, fill del pol\u00edtic republic\u00e0 F\u00e9liz Azzati; tots dos esposos eren orfes des del mateix 1930. El seu fill Miquel Virosque era en 1931 un actor reputat en la figura del jove galant."}, {"id": 781, "name": "Ferran", "surname": "Vivas", "conjunction": "", "second_surname": "Lloret", "url": "/biografies/vivas-lloret-ferran", "image": "/media/biography/image/vivas_lloret_ferran.jpg", "birth_date": 1893, "dead_date": 1964, "short_description": "Comerciant i pol\u00edtic valencianista\r\nFill de Fernando Vivas Silvestre i de Rosario Lloret, comerciants de saladures i ultramarins domiciliats a la pla\u00e7a de la Constituci\u00f3, 2.\r\nHavia format part, l\u2019any 1928, de la Junta Directiva de la Joventut Republicana Propagandista i fou elegit regidor a les eleccions municipals de 1931 per la Conjunci\u00f3 Republicano-Socialista. Abans de la guerra estava afiliat a Esquerra Republicana del Pa\u00eds Valenci\u00e0, i ja en el per\u00edode b\u00e8l\u00b7lic va ser fundador i president de l\u2019agrupaci\u00f3 de Castell\u00f3 d\u2019Esquerra Valenciana. A l\u2019octubre de 1936 havia estat designat vocal del Front Popular de Castell\u00f3 i va participar uns pocs mesos en el Comit\u00e9. Tamb\u00e9 fou nomenat diputat provincial. Era casat i vivia a la pla\u00e7a de Ferm\u00edn Gal\u00e1n, n\u00famero 11 (abans i despr\u00e9s de la II Rep\u00fablica, i fins a hui, anomenada pla\u00e7a de Tetu\u00e1n) de Castell\u00f3 de la Plana, on tenien tamb\u00e9 la botiga d\u2019ultramarins.\r\nFerran Vivas va estar present en el dinar d\u2019homenatge a Carles Salvador oferit el 30 de desembre de 1932 a Castell\u00f3, despr\u00e9s d\u2019una esbroncada dels mestres pel fet de voler llegir en valenci\u00e0 la seua pon\u00e8ncia \u00abEl biling\u00fcisme a l\u2019escola\u00bb davant un auditori tan cultivat. Eren les Jornades Pedag\u00f2giques de l\u2019Assemblea de Mestres de Levante, que tingueren lloc a l\u2019Institut Ribalta de la ciutat del 27 al 31 de desembre. Aquesta federaci\u00f3 estava formada pels docents de Castell\u00f3, Val\u00e8ncia, Alacant, M\u00farcia i Albacete. A m\u00e9s, Vivas va ser col\u00b7laborador i contribu\u00efdor de la Col\u00f2nia de Vacances de la Societat Castellonenca de Cultura, celebrada a l\u2019ermitori de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser a l\u2019estiu de 1933 amb la direcci\u00f3 de Carles Salvador. De fet, la va visitar amb Gaet\u00e0 Huguet i Miquel Penya la vesprada del 25 d\u2019agost.\r\nEl 17 de juny de 1938 va entrar en pres\u00f3 preventiva. Diversos testimonis favorables de persones afins al r\u00e8gim li van evitar una sent\u00e8ncia m\u00e9s dura, per\u00f2 tot i aix\u00ed l\u20191 de juliol de 1938 va ser condemnat a dotze anys i un dia de pres\u00f3. Pel juliol de 1940 li van commutar la pres\u00f3 per dos anys de reclusi\u00f3 al seu domicili, amb el manament de compar\u00e9ixer cada deu dies davant la Gu\u00e0rdia Civil. Al mar\u00e7 de 1941 el posaren en pres\u00f3 atenuada, per\u00f2 va estar empresonat pel franquisme uns sis anys, en dos per\u00edodes. Quan el dictador va visitar Castell\u00f3, Vivas fou desterrat uns dies a Vinar\u00f2s. Durant l\u2019exili de Gaet\u00e0 Huguet Segarra, va ser la persona encarregada de controlar els processos de producci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de les seues finques i, sobretot, va intervindre en nom d\u2019ell davant les actuacions gens honestes que algun familiar va perpetrar en contra del patrimoni de l\u2019exiliat.\r\nLa seua fam\u00edlia va comprar pels anys 50 la casa de Bernat Artola, al carrer de Catalunya. Gaet\u00e0 Huguet, en tornar de l\u2019exili a Fran\u00e7a, hi anava gaireb\u00e9 cada dia a visitar-lo.\r\nPer disposici\u00f3 del testament de Gaet\u00e0 Huguet Segarra, datat el 5 de gener de 1959,\u00a0seguint l\u2019exemple del seu pare deixava institu\u00efda una fundaci\u00f3 de mecenatge cultural amb l'objectiu de promoure l\u2019\u00fas social de la llengua catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0, amb\u00a0cursos de llengua i subvencions a les edicions en catal\u00e0, i el coneixement del pa\u00eds. Tal com explica Vicent Pitarch, \"la constituci\u00f3 definitiva de la Fundaci\u00f3 Huguet va esdevenir-se el dia 3 de gener de 1962,\u00a0el patronat de la qual quedava definit per designaci\u00f3 testament\u00e0ria\": eren Adolf Pizcueta, president; Joan Fuster, vicepresident; i els vocals Manuel Sanchis Guarner, Emili Be\u00fct, Enric Matal\u00ed, Xavier Casp, m\u00e9s els sis marmessors pr\u00f2xims a la fam\u00edlia Eugeni Roig Ruiz, Enric Huguet Carpi, Miquel\u00a0Peris i Segarra, Josep Fibla i Viciano, Ferran Sanchis i Cardona i el mateix Ferran Vivas Lloret. En qualitat de regidor municipal, s'incorpor\u00e0 al patronat Josep Climent Llorca."}, {"id": 639, "name": "Rafael", "surname": "Vives", "conjunction": "", "second_surname": "Azpiroz", "url": "/biografies/vives-azpiroz-rafael", "image": "/media/biography/image/vives_azpiroz_rafael.jpg", "birth_date": 1813, "dead_date": 1886, "short_description": "Advocat, terratinent i autor teatral\r\nEl seu pare, Antoni Vives Ciscar (D\u00e9nia 1773-1836) fou especialista en temes agraris. Dugu\u00e9 a la impremta Memoria de la Albufera (1827) i Breve noticia del cultivo del arroz, cual se halla establecido en el Reino de Valencia (1833).\r\nRafael estudi\u00e0 en l\u2019Escola Pia de Val\u00e8ncia, on tingu\u00e9 com a company Vicent Boix i com a professor Jaume Vicente, que li correg\u00ed els primers versos. Tots dos personatges pertanyien al nucli escolapi difusor del Romanticisme a Val\u00e8ncia, aspecte que degu\u00e9 influir en el seu posterior inter\u00e8s per la literatura. Acabat el batxillerat, curs\u00e0 la carrera de Dret en la Universitat de Val\u00e8ncia, per\u00f2 exerc\u00ed l\u2019advocacia poc de temps ja que se\u2019n desencant\u00e0 en comprovar l\u2019aplicaci\u00f3 partidista de la just\u00edcia a favor dels poderosos. En conseq\u00fc\u00e8ncia, segons afirma en les seues notes autobiogr\u00e0fiques in\u00e8dites, consagr\u00e0 la vida a defendre els principis liberals contra l\u2019absolutisme. Fou regidor de la ciutat pel districte de la Mar i l\u2019any 1839 form\u00e0 part, amb el grau d\u2019alferes, del Batall\u00f3 d\u2019Artilleria de la Mil\u00edcia Nacional.\r\nEs cas\u00e0 als 25 anys amb la seua cosina prima Ramona Ciscar, provinent d\u2019Oliva, i es dedic\u00e0 a conrear les terres per tal d\u2019augmentar les rendes. Quan l\u2019esposa mor\u00ed de part l\u2019any 1854, ja havien tingut vuit fills. El primog\u00e8nit, Antoni, fou un dels l\u00edders pol\u00edtics a Val\u00e8ncia dels radicals de Ruiz Zorrilla i propietari d\u2019El Mercantil Valenciano. El menut, Josep Vives Ciscar, amb qui guard\u00e0 una relaci\u00f3 m\u00e9s cordial i estreta, fou un dels historiadors m\u00e9s importants de la Renaixen\u00e7a.\r\nPel que fa a la producci\u00f3 liter\u00e0ria, Rafael Vives Azpiroz public\u00e0 cinc obretes que qualifica diversament de com\u00e8dia, joguet, pe\u00e7a o quadre de costums, denominacions redu\u00efbles a la de sainet: Les marors de una fadrina o El viudo vert (1860), Nelo o Medidas de Salvadora (1873), Un casament del dimoni (1873), Entre amics no cal tovalles (1877), amb predominan\u00e7a de les variacions al voltant de la xica amb m\u00e9s d\u2019un pretendent, i Qui canta plora (1877), on les relacions amoroses s\u2019insereixen en les escaramusses de la tercera guerra carlina. L\u2019autor hi pren partit pels liberals.\r\nEn castell\u00e0 estamp\u00e0 la com\u00e8dia en tres actes Ilusiones de la vida (1859) i peces en un acte com Perico (1873). En totes dues lleng\u00fces deix\u00e0 obres in\u00e8dites. Aix\u00ed mateix, public\u00e0 assajos breus sobre temes erudits: Las fiestas bacanales (1879), Folleto para justificar que la bandera que pusieron los moros, para se\u00f1al, en la Torre de Al\u00ed-Bufat, no es la real bandera del ej\u00e9rcito conquistador de Valencia (1882), i Las actrices, en la qual opinava que era inevitable que la seua virtut acabara ressentint-se amb la pr\u00e0ctica esc\u00e8nica. L\u2019\u00fanica soluci\u00f3 per mantenir-se inc\u00f2lume era deixar l\u2019ofici i tornar a l\u2019\u00e0mbit privat de la llar. Ara b\u00e9, el seu teatre no els degu\u00e9 causar cap dany moral, ja que no hi ha const\u00e0ncia que les seues obres arribaren a representar-se."}, {"id": 774, "name": "Eduard", "surname": "Xim\u00e9nez", "conjunction": "", "second_surname": "Cros", "url": "/biografies/ximenez-cros-eduard", "image": "/media/biography/image/ximenez_cros_eduard.jpg", "birth_date": 1823, "dead_date": 1900, "short_description": "Professor, compositor i music\u00f2leg\r\nXim\u00e9nez Cros (escrit de vegades Cos) va ser pioner de la investigaci\u00f3 de la m\u00fasica tradicional valenciana. Era fill de Pascual Xim\u00e9nez Pastor, funcionari, i de Maria Correa Cros Royo, que pertanyien a la noblesa valenciana. Va ser el m\u00e9s gran dels set fills que van tindre.\r\nEra m\u00fasic de professi\u00f3, format amb Pascual P\u00e9rez Gasc\u00f3n. Posteriorment va ser professor de piano al Conservatori de Val\u00e8ncia, des del 1839 era l\u2019organista de la parr\u00f2quia de Sant Tom\u00e0s de Val\u00e8ncia i des de 1846 de la de Sant Bartomeu. M\u00e9s endavant es va dedicar a la composici\u00f3, tant d\u2019obres religioses (la Salve, premiada en el certamen celebrat el 1868 amb motiu del centenari de la Mare de D\u00e9u dels Desemparats), com d\u2019obres profanes.\r\nEs va distingir com a folklorista i fou premiat en l\u2019Exposici\u00f3 Universal de Viena per una col\u00b7lecci\u00f3 de Cants populars valencians. En 1887-1888 era president de la Secci\u00f3 de M\u00fasica de Lo Rat Penat, i en 1899 va formar part del consistori dels Jocs Florals de la mateixa entitat. Va estar relacionat amb les vetlades art\u00edstiques de l\u2019Ateneu de Val\u00e8ncia i fou jurat en els nous Cert\u00e0mens de Bandes de la Ciutat de Val\u00e8ncia, creats en 1886.\r\nVa romandre solter. Va morir per una broncopneum\u00f2nia gripal a Val\u00e8ncia al carrer del Bonaire, n\u00fam. 11, principal, als setanta-sis anys, i fou soterrat l\u2019endem\u00e0 al Cementeri General de Val\u00e8ncia."}, {"id": 635, "name": "Ferran", "surname": "Zurriaga", "conjunction": "i", "second_surname": "Agust\u00ed", "url": "/biografies/zurriaga-agusti-ferran", "image": "/media/biography/image/zurriaga_agusti_ferran.jpg", "birth_date": 1938, "dead_date": 2022, "short_description": "Mestre, investigador i escriptor\r\nFerran Zurriaga va n\u00e0ixer enmig de la Guerra Civil, quan les tropes franquistes estaven aturades davant la L\u00ednia XYZ. A son pare l\u2019havien enviat al front a la zona de Barracas, i sa mare, per seguir-lo, se n\u2019an\u00e0 a El Toro. Va n\u00e0ixer a Val\u00e8ncia, per\u00f2 pass\u00e0 la infantesa a Olocau, el poble dels seus pares, uns bons lectors que vivien de l\u2019agricultura. D\u2019aquella inf\u00e0ncia recordava en una entrevista del 2020 com a lectures decisives Platero y yo, de Juan Ram\u00f3n Jim\u00e9nez, i Morada de paz (Shantiniketan). La escuela de Rabindranath Tagore en Bolpur, que despert\u00e0 en ell la vocaci\u00f3 pel magisteri. Sobretot la seua \u00e0via materna va tindre molt d\u2019inter\u00e9s que estudiaren els quatre nets que tenia, per\u00f2 finalment ell va ser l\u2019\u00fanic que acab\u00e0 el batxillerat. Els altres decidiren tornar al treball de l\u2019agricultura familiar.\r\nDespr\u00e9s dels primers estudis, va ingressar a l\u2019Escola Normal de Val\u00e8ncia. Va ocupar durant uns mesos una pla\u00e7a de substituci\u00f3 en l\u2019Escola Annexa i feu oposicions a mestre oficial. A banda les lectures i algun professor que el marc\u00e0 sobre la renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica, en la seua vida hi ha una persona fonamental: l\u2019oncle Ismael Rossell\u00f3 Zurriaga, fundador del Partit Valencianista d\u2019Esquerres i de l\u2019Associaci\u00f3 Protectora de l\u2019Ensenyan\u00e7a Valenciana en 1934. Els dissabtes anava a una tert\u00falia al Cercle de Belles Arts on hi havia Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Maximili\u00e0 Thous Llorens, Carles Salvador, Antoni Igual \u00dabeda, Manuel Gonz\u00e1lez Mart\u00ed i altres. Alhora, Ismael Rossell\u00f3 estava vinculat a Lo Rat Penat, entitat on als anys 50 i 60 comencen a fer-se els cursos de valenci\u00e0 organitzats per Carles Salvador, un dels correctors dels quals era el seu oncle. Alhora, entra en contacte amb Max Cahner i el pare Ballar\u00edn, fan la primera Ruta Universit\u00e0ria a Olocau, amb la pres\u00e8ncia de Joan Fuster i Vicent Ventura, que dormiren a ca la seua \u00e0via.\r\nEn 1960 va cofundar el grup pol\u00edtic valencianista Moviment Social-Cristi\u00e0 de Catalunya (MOSCA) amb els universitaris Eliseu Climent, Joan Francesc Mira, Ferran Mart\u00ednez Navarro i Vicent \u00c0lvarez, als quals s\u2019uniren despr\u00e9s Josep Vicent Marqu\u00e9s, Alfons Cuc\u00f3 i Valeri\u00e0 Miralles. Era un grup estudiantil oposat al SEU, de car\u00e0cter antifranquista i antitotalitari, influ\u00eft pel nou cristianisme del Concili Vatic\u00e0 II. Editaren la revista Di\u00e0leg i van rebre suport de grups catalanistes del Principat, a m\u00e9s d\u2019intentar organitzar una acad\u00e8mia per a captar treballadors i formar una biblioteca ambulant. El 1962 es va dissoldre i els seus membres fundaren Acci\u00f3 Socialista Valenciana. Aquest mateix any, Ferran Zurriaga participa en un viatge decisiu per a la seua traject\u00f2ria: per mitj\u00e0 del Servei Civil Internacional, formar\u00e0 part d\u2019un camp de treball a l\u2019Arieja (Fran\u00e7a), on coneix Christiane Jagueneau, una mestra de l\u2019ICEM (Institut Cooperatiu de l\u2019Escola Moderna) fundat pel mestre C\u00e9lestin Freinet. Se li obri un m\u00f3n nou pel que fa a m\u00e8todes pedag\u00f2gics i intenta adoptar-los des de la Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat a l\u2019educaci\u00f3 i l\u2019escola del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A partir d\u2019aquell moment, intercanvien correspond\u00e8ncia, materials, revistes, participen en congressos i en els anomenats stages a Fran\u00e7a, Itali\u00e0 i altres pa\u00efsos d\u2019Europa.\r\nHavien passat vint-i-tres anys des de la desfeta del moviment freinetista per la dictadura franquista. En aquells anys seixanta, el jove mestre es dedica amb convicci\u00f3 a divulgar entre els altres mestres de Lo Rat Penat les t\u00e8cniques d\u2019aquesta pedagogia: el text lliure, l\u2019assemblea, l\u2019estudi del medi, la impremta... Naixia la m\u00edtica Secci\u00f3 de Pedagogia de Lo Rat Penat, el primer moviment de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica del Pa\u00eds Valenci\u00e0, integrada \u2013a m\u00e9s de Ferran, director de la seua revista Escola\u2013, per Carme Miquel, Pilar Calatayud, Merc\u00e9 Viana, Adela Costa, Enric Alcorisa, Gaspar Izquierdo, Tere Pitxer, Roser Santol\u00e0ria, Rosa Raga, Manolo Civera, Paqui Gimeno, M\u00aa Vict\u00f2ria Navarro, Maria P\u00e9rez, Ismael Blasco, Pepe Pitarch, Vicent Moliner, Conxa Romero, Tere Hermoso, Maria Conca, V\u00edctor Climent, Isidre Mansanet, Francesca Vidal, Francesc Navarro, Pilar Vela, Marisa Lacuesta, etc. La Pasqua de l\u2019any 1967 van organitzar a l\u2019ermita de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser \u2014on el 1933 s\u2019havia organitzat la I Col\u00f2nia Escolar Valencianista de la Castellonenca de Cultura\u2014 el III Estatge \u00abLa llengua i la cultura del Pa\u00eds Valenci\u00e0\u00bb, al qual tamb\u00e9 assistiren representants de l\u2019Escola Nova de Catalunya amb Marta Mata, Jaume Miret del grup Batec de Lleida i mestres de les primeres ikastoles d\u2019Euskal Herria. El bisbe de Tortosa, Josep Pont i Gol, va intercedir per ells davant el capell\u00e0 d\u2019Alboc\u00e0sser per poder celebrar la trobada a Sant Pau. En semiclandestinitat, compartien experi\u00e8ncies, textos i feien debats entorn a la seua pr\u00e0ctica di\u00e0ria. Fou all\u00ed que van prendre consci\u00e8ncia de la necessitat de tindre una escola totalment en valenci\u00e0, per trobar eines i formes de treball que motivaren els infants i els pares per la llengua del pa\u00eds.\r\nD\u2019aquella llavor va sorgir en 1968 La Tramuntana, la primera escola democr\u00e0tica i en valenci\u00e0, iniciada per tres mestres de la secci\u00f3 que no tenien assignada encara una pla\u00e7a oficial de docent: Adela Costa, Enric Alcorisa i Maria Carmen Mira. Van rebre el suport econ\u00f2mic de personalitats com Vicent Ventura, Joaquim Maldonado i Almenar, Joan Fuster, la Fundaci\u00f3 Huguet de Castell\u00f3, Adolf Pizcueta, Enric T\u00e0rrega, Ernest Lluch o Eliseu Climent. Ferran Zurriaga va ser el redactor del projecte inicial i formul\u00e0 els seus principis pedag\u00f2gics.\r\nAl llarg de m\u00e9s de seixanta anys, la personalitat de Zurriaga, els seus generosos factors humans (cordialitat, humilitat, bonhomia, tendresa...) deixaren empremta en centenars de mestres. Aquests trets humans, amarats d\u2019intensa empatia, preparaci\u00f3 i coher\u00e8ncia educativa i social, anaven contagiant les persones que entraven en contacte amb la seua visi\u00f3 del pa\u00eds, la llengua, la cultura i l\u2019educaci\u00f3. Va tindre un paper capdavanter, de lideratge, en la renovaci\u00f3 de l\u2019escola valenciana a trav\u00e9s de diferents col\u00b7lectius, com ara l\u2019esmentada Secci\u00f3 de Pedagogia de LRP (1964-1969), el Grup Freinet (1970-1973), l\u2019Associaci\u00f3 per a la Correspond\u00e8ncia i la Impremta en l\u2019Escola (ACIES, 1974-1977) \u2015de la qual va ser el primer president\u2015 i, finalment, en el Moviment Cooperatiu d\u2019Escola Popular (MCEP), des de 1977 fins als nostres dies, tot grups que treballaren per transformar i arribar a una escola democr\u00e0tica, cooperativa, activa i moderna en valenci\u00e0.\r\nDavant el repte de formar el professorat per a l\u2019escola valenciana que s\u2019albirava, s\u2019hi don\u00e0 soluci\u00f3 a trav\u00e9s de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 (ICE), dels cursos Carles Salvador d\u2019ACPV i dels mestres m\u00e9s avan\u00e7ats. Pel que fa a la preparaci\u00f3 dels primers materials escolars, Zurriaga va publicar en 1974 una mena d\u2019antologia per ensenyar a llegir en valenci\u00e0, Veles i vents, publicat per la Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia gr\u00e0cies a la intercessi\u00f3 de Manuel Broseta. Despr\u00e9s aparegueren Milotxa, Parotet, Vola, Topi! i altres m\u00e9s.\r\nA m\u00e9s, fou soci fundador i col\u00b7laborador d\u2019Acci\u00f3 Cultural del Pa\u00eds Valenci\u00e0 \u2013creada en 1971 i legalitzada el 1978\u2013, coordinador de les col\u00f2nies que organitzava l\u2019entitat a Penyagolosa a partir de l\u2019any 1978 i va impulsar la creaci\u00f3 de la seua escola d\u2019animaci\u00f3 anomenada Escola d\u2019Esplai. Al mar\u00e7 de 1979, amb la fundaci\u00f3 de la Federaci\u00f3 de Sindicats de Treballadors de l\u2019Ensenyament del Pa\u00eds Valenci\u00e0 (el futur STEPV) i la celebraci\u00f3 del primer congr\u00e9s a Elx, s\u2019hi afilia.\r\nVa deixar un llegat immens d\u2019articles, pr\u00f2legs i llibres narratius i educatius en aquesta traject\u00f2ria farcida d\u2019Escoles d\u2019Estiu, edici\u00f3 de revistes, jornades d\u2019investigaci\u00f3, congressos, estatges, grups de treball, confer\u00e8ncies, cursos de ling\u00fc\u00edstica valenciana de l\u2019ICE, etc. Entre altres revistes o publicacions peri\u00f2diques especialitzades en qu\u00e8 escrigu\u00e9 sobre les seues passions \u2013l\u2019educaci\u00f3, la hist\u00f2ria i el patrimoni\u2013, t\u00e9 articles i treballs en Cuadernos de Pedagog\u00eda, Educaci\u00f3 i Hist\u00f2ria, M\u00e8tode (revista de difusi\u00f3 de la investigaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia), Butllet\u00ed de la Societat Castellonenca de Cultura, Quaderns d\u2019Investigaci\u00f3 d\u2019Alaqu\u00e0s, X\u00e0biga (revista del Museu de X\u00e0bia), Mirades al Camp de T\u00faria (revista de l\u2019IDECO), Sa\u00f3 o el digital Vilaweb. A m\u00e9s, trobarem nombrosos treballs en llibres col\u00b7lectius sobre hist\u00f2ria de l\u2019educaci\u00f3, territori i patrimoni natural (Herbari, 2012, amb Daniel Climent).\r\nProfundament arrelat al territori, tot i la seua resid\u00e8ncia a Val\u00e8ncia, al carrer dels Carnissers, es dedic\u00e0 tamb\u00e9 a la recerca i a l\u2019estudi de la seua comarca i del seu estimat poble d\u2019Olocau. Fou president de l\u2019Institut d\u2019Estudis Comarcals del Camp de T\u00faria i cronista oficial d\u2019Olocau, aix\u00ed com estudi\u00f3s de la poblaci\u00f3 de X\u00e0bia, lloc natal de la seua companya de vida Pepa Llid\u00f3, al seu torn germana del sacerdot Antoni Llid\u00f3, desaparegut per la repressi\u00f3 de la Direcci\u00f3n de Inteligencia Nacional de Xile en 1974. Zurriaga va ser un dels impulsors en 1998 de l\u2019Associaci\u00f3 Cultural Antoni Llid\u00f3 de X\u00e0bia, amb l\u2019objectiu de recuperar i mantindre la mem\u00f2ria del capell\u00e0 segrestat.\r\nCom a bon observador i curi\u00f3s, toc\u00e0 tots els \u00e0mbits que defineixen un espai, com ara la geografia, la natura, la hist\u00f2ria, el dret, l\u2019economia, els costums i oficis... en llibres com Cants de treball (1981), Hist\u00f2ria d\u2019una escola (1981), La Plana, terra del llebeig (1990), La ciutat de Val\u00e8ncia al segle XIII (1991), Una veu i un cam\u00ed (1995), Rondalles i llegendes de les muntanyes de Portaceli (2002), Olocau, cau de somnis (2003), Les mestres freinetistes dels anys trenta (2016), Herminio Almendros. Un maestro de la Segunda Rep\u00fablica (2021) o el darrer La Vall d\u2019Olocau, Marines i G\u00e0tova (2019).\r\nL\u2019estima, l\u2019admiraci\u00f3 i els homenatges li arribaren en vida. Federaci\u00f3 Escola Valenciana li va lliurar el guard\u00f3 \u00abJosep Vicent Garcia a la Traject\u00f2ria Individual\u00bb en els premis anuals \u00abIntentant la Llibertat\u00bb (2018), amb un sentit homenatge just a l\u2019ermita de Sant Pau d\u2019Alboc\u00e0sser. Tamb\u00e9 la Societat El Micalet li va atorgar el Miquelet d\u2019Honor. En 2019, la Xarxa Vives d\u2019Universitats de parla catalana li va atorgar el Premi Joan Llu\u00eds Vives (juntament amb Alfred Ramos) pel llibre La represa del Moviment Freinet (1964-1974), editat per la Universitat Jaume I.\r\nEl 13 de desembre de 2022, en l\u2019acte de lliurament a l\u2019Eliana dels VII Premis Camp de T\u00faria d\u2019El Peri\u00f3dico de Aqu\u00ed, es va lliurar al seu fill Andreu Zurriaga Llid\u00f3, a t\u00edtol p\u00f2stum, el premi \u00abTota una vida\u00bb en reconeixement de les aportacions a Olocau i la comarca. El Centre Rural Agrupat Alt Carraixet d\u2019Olocau, de nova construcci\u00f3, porta el seu nom des del desembre de 2022, i pel novembre de 2023 l'Institut d\u2019Estudis Comarcals del Camp de T\u00faria, al qual va estar tan vinculat, va convocar el Premi Camp de T\u00faria d\u2019Investigaci\u00f3 Comarcal Ferran Zurriaga, dirigit a investigacions de car\u00e0cter universitari que tinguen com a objecte d\u2019estudi algun aspecte de la comarca."}]"/> </div> </div> </div> <div id="tab-biography" class="u-hidden js-tab-content "> <div class="c-bio"> <div class="c-bio__title"> <h2 class="u-text-branding-primary-dark u-mt-small u-text-medium u-family-serif u-mb-tiny u-text-bold"> Mavi Dol莽 i Gastaldo </h2> <p class="u-text-medium-gray u-text-line-height-tiny u-family-serif "> <span> Val猫ncia, 18 de maig de 1961 <br> Barcelona, 1 de maig de 2009 </span> </p> </div> <div class="c-bio__media"> <img class="" src="/media/biography/image/dolc_gastaldo_mavi_j4jbExT.jpg" alt="Fotografia de Mavi Dol莽 i Gastaldo"> </div> <div class="c-bio__content"> <p><strong>Filòloga i activista cultural</strong></p> <p>Es va llicenciar en Filologia Hispànica en la Universitat de València en la secció de Filologia Catalana. En 1991 es va doctorar en Filologia Catalana en la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la tesi <em>Premsa i llengua: ciutat de València, 1837-1936</em>.</p> <p>Des del 1986 va ser professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB i des del 1992 titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació.</p> <p>Amb Carles Solà va propiciar la creació de l'Institut Interuniversitari Joan Lluís Vives que aplega totes les universitats dels Països Catalans.</p> <p>En 2001 va fundar amb Xavier Giró el grup d'investigació Observatori sobre la Cobertura dels Conflictes a la UAB. Fou cap de l'Àrea de la Llengua de l'Institut Ramon Llull, i vicerectora de la Universitat Oberta de Catalunya (2006-2007).</p> <p>Va formar part del Grup de Periodistes Ramon Barnils i fou una de les impulsores de l'Espai País Valencià, de Barcelona.</p> <p> <strong>Autoria:</strong> Iris Ruiz i Marqu猫s</p> </div> <div class="c-bio__pdf noprint"> <div class="c-bio__button"> <a href="#" class="c-bio__pdf-link" onclick="printWithCustomFileName();"> <svg version="1.1" id="Capa_1" xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" xmlns:xlink="http://www.w3.org/1999/xlink" x="0px" y="0px" width="550.801px" height="550.801px" viewBox="0 0 550.801 550.801" style="enable-background:new 0 0 550.801 550.801;" xml:space="preserve"> <g> <path d="M160.381,282.225c0-14.832-10.299-23.684-28.474-23.684c-7.414,0-12.437,0.715-15.071,1.432V307.6 c3.114,0.707,6.942,0.949,12.192,0.949C148.419,308.549,160.381,298.74,160.381,282.225z"/> <path d="M272.875,259.019c-8.145,0-13.397,0.717-16.519,1.435v105.523c3.116,0.729,8.142,0.729,12.69,0.729 c33.017,0.231,54.554-17.946,54.554-56.474C323.842,276.719,304.215,259.019,272.875,259.019z"/> <path d="M488.426,197.019H475.2v-63.816c0-0.398-0.063-0.799-0.116-1.202c-0.021-2.534-0.827-5.023-2.562-6.995L366.325,3.694 c-0.032-0.031-0.063-0.042-0.085-0.076c-0.633-0.707-1.371-1.295-2.151-1.804c-0.231-0.155-0.464-0.285-0.706-0.419 c-0.676-0.369-1.393-0.675-2.131-0.896c-0.2-0.056-0.38-0.138-0.58-0.19C359.87,0.119,359.037,0,358.193,0H97.2 c-11.918,0-21.6,9.693-21.6,21.601v175.413H62.377c-17.049,0-30.873,13.818-30.873,30.873v160.545 c0,17.043,13.824,30.87,30.873,30.87h13.224V529.2c0,11.907,9.682,21.601,21.6,21.601h356.4c11.907,0,21.6-9.693,21.6-21.601 V419.302h13.226c17.044,0,30.871-13.827,30.871-30.87v-160.54C519.297,210.838,505.47,197.019,488.426,197.019z M97.2,21.605 h250.193v110.513c0,5.967,4.841,10.8,10.8,10.8h95.407v54.108H97.2V21.605z M362.359,309.023c0,30.876-11.243,52.165-26.82,65.333 c-16.971,14.117-42.82,20.814-74.396,20.814c-18.9,0-32.297-1.197-41.401-2.389V234.365c13.399-2.149,30.878-3.346,49.304-3.346 c30.612,0,50.478,5.508,66.039,17.226C351.828,260.69,362.359,280.547,362.359,309.023z M80.7,393.499V234.365 c11.241-1.904,27.042-3.346,49.296-3.346c22.491,0,38.527,4.308,49.291,12.928c10.292,8.131,17.215,21.534,17.215,37.328 c0,15.799-5.25,29.198-14.829,38.285c-12.442,11.728-30.865,16.996-52.407,16.996c-4.778,0-9.1-0.243-12.435-0.723v57.67H80.7 V393.499z M453.601,523.353H97.2V419.302h356.4V523.353z M484.898,262.127h-61.989v36.851h57.913v29.674h-57.913v64.848h-36.593 V232.216h98.582V262.127z"/> </g> </svg> <p>Imprimir</p> </a> </div> </div> <script type="application/javascript"> function printWithCustomFileName () { let bio = "Mavi-Dol莽-i-Gastaldo" let web = "memoriavalencianista.cat" let newTitle = `${bio}-${web}` let oldTitle = document.title document.title = window.parent.document.title = newTitle window.print() document.title = oldTitle } </script> </div> </div> <div id="tab-own" class="u-hidden js-tab-content "> <div class="c-bio"> <div class="c-bio__title"> <h2 class="u-text-medium-gray u-mt-small u-text-medium u-family-serif u-mb-tiny u-text-bold noprint"> Mavi Dol莽 i Gastaldo </h2> <h2 class="u-text-branding-primary-dark u-mt u-text-medium u-family-serif u-mb-tiny"> Obra pr貌pia </h2> </div> <br> <div class="c-bio__content"> <h6 class="u-text-branding-primary-dark u-text-medium u-family-serif u-mt-large"> <strong> <img src="/static/images/revistes.gif" class="u-mr-tiny"> Articles en publicacions peri貌diques </strong> </h6> <hr class="c-hr-short u-mt-small u-mb-tiny">DOL脟 I GASTALDO, Mavi. 芦El Cam铆. Setmanari valencianista de la ciutat de Val猫ncia (1932-1934)禄 a: <em>Treballs de Comunicaci贸</em>, n煤m. 5, 1994. <hr class="c-hr-short u-mt-small u-mb-tiny">DOL脟 I GASTALDO, Mavi. 芦Per qu猫 avui hem de parlar el catal脿禄 a: <em>Treballs de Comunicaci贸</em>, n煤m. 10, 1998. </div> </div> </div> </div> </div> </div> </div> <footer class="o-wrapper o-wrapper--nobox c-footer u-mt-small u-text-medium-gray u-text-small"> <a class="c-footer__logo" href="https://irla.cat/" target="_blank"> <img src="/static/images/fundacio-josep-irla-logo.png"> </a> <div class="c-footer__text"> 漏 Fundaci贸 Josep Irla, 2025 <span class="noprint">路</span> <a class="u-text-branding-primary noprint" href="/avis-legal">Av铆s legal</a> </div> </footer> <script type="text/javascript" src="/static/js/vendor.52995d03.js" ></script> <script type="text/javascript" src="/static/js/app.fdc46486.js" ></script> </body> </html>