CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Sol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"16fa3d2b-edc5-4abd-8a60-c8b2d77f3c32","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Sol","wgTitle":"Sol","wgCurRevisionId":34851555,"wgRevisionId":34851555,"wgArticleId":2696,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles del sistema solar","1.000 articles fonamentals","Ciència (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Articles de qualitat de física","Traduccions que són articles de qualitat","Llista d'articles de qualitat","Sol"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Sol","wgRelevantArticleId":2696,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q525","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.math.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","ext.tmh.player","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.math.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.23"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/The_Sun_in_white_light.jpg/1200px-The_Sun_in_white_light.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1200"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/The_Sun_in_white_light.jpg/960px-The_Sun_in_white_light.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="640"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Sol - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Sol"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Sol&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sol"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Sol rootpage-Sol skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials">Pàgines especials</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sol" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sol" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Sol" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Sol" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Etimologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Etimologia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Etimologia </div> </a> <ul id="toc-Etimologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> 2 Característiques </div> </a> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llum_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llum_solar"> <div class="vector-toc-text"> 3 Llum solar </div> </a> <ul id="toc-Llum_solar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Composició" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Composició"> <div class="vector-toc-text"> 4 Composició </div> </a> <button aria-controls="toc-Composició-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Composició </button> <ul id="toc-Composició-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elements_del_grup_de_ferro_ionitzats_individualment" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_del_grup_de_ferro_ionitzats_individualment"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Elements del grup de ferro ionitzats individualment </div> </a> <ul id="toc-Elements_del_grup_de_ferro_ionitzats_individualment-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Composició_isotòpica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Composició_isotòpica"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Composició isotòpica </div> </a> <ul id="toc-Composició_isotòpica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Estructura_i_fusió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura_i_fusió"> <div class="vector-toc-text"> 5 Estructura i fusió </div> </a> <button aria-controls="toc-Estructura_i_fusió-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Estructura i fusió </button> <ul id="toc-Estructura_i_fusió-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Nucli_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nucli_solar"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Nucli solar </div> </a> <ul id="toc-Nucli_solar-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cicle_de_fusió_protó-protó[cal_citació]" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Cicle_de_fusió_protó-protó[cal_citació]"> <div class="vector-toc-text"> 5.1.1 Cicle de fusió protó-protó[cal citació] </div> </a> <ul id="toc-Cicle_de_fusió_protó-protó[cal_citació]-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Observacions[cal_citació]" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Observacions[cal_citació]"> <div class="vector-toc-text"> 5.1.2 Observacions[cal citació] </div> </a> <ul id="toc-Observacions[cal_citació]-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Zona_radiant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zona_radiant"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Zona radiant </div> </a> <ul id="toc-Zona_radiant-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tacoclina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tacoclina"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Tacoclina </div> </a> <ul id="toc-Tacoclina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Zona_convectiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zona_convectiva"> <div class="vector-toc-text"> 5.4 Zona convectiva </div> </a> <ul id="toc-Zona_convectiva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fotosfera" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fotosfera"> <div class="vector-toc-text"> 5.5 Fotosfera </div> </a> <ul id="toc-Fotosfera-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cromosfera" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cromosfera"> <div class="vector-toc-text"> 5.6 Cromosfera </div> </a> <ul id="toc-Cromosfera-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Atmosfera" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Atmosfera"> <div class="vector-toc-text"> 5.7 Atmosfera </div> </a> <ul id="toc-Atmosfera-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fotons_i_neutrins" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fotons_i_neutrins"> <div class="vector-toc-text"> 5.8 Fotons i neutrins </div> </a> <ul id="toc-Fotons_i_neutrins-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vent_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vent_solar"> <div class="vector-toc-text"> 5.9 Vent solar </div> </a> <ul id="toc-Vent_solar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Activitat_magnètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Activitat_magnètica"> <div class="vector-toc-text"> 6 Activitat magnètica </div> </a> <button aria-controls="toc-Activitat_magnètica-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Activitat magnètica </button> <ul id="toc-Activitat_magnètica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Camp_magnètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Camp_magnètic"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Camp magnètic </div> </a> <ul id="toc-Camp_magnètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Variació_en_l'activitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Variació_en_l'activitat"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Variació en l'activitat </div> </a> <ul id="toc-Variació_en_l'activitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canvis_a_llarg_termini" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Canvis_a_llarg_termini"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Canvis a llarg termini </div> </a> <ul id="toc-Canvis_a_llarg_termini-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Naixement_i_mort" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Naixement_i_mort"> <div class="vector-toc-text"> 7 Naixement i mort </div> </a> <ul id="toc-Naixement_i_mort-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fases_evolutives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fases_evolutives"> <div class="vector-toc-text"> 8 Fases evolutives </div> </a> <button aria-controls="toc-Fases_evolutives-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Fases evolutives </button> <ul id="toc-Fases_evolutives-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Formació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Formació"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Formació </div> </a> <ul id="toc-Formació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Seqüència_principal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Seqüència_principal"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Seqüència principal </div> </a> <ul id="toc-Seqüència_principal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Després_de_l'esgotament_del_nucli_d'hidrogen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Després_de_l'esgotament_del_nucli_d'hidrogen"> <div class="vector-toc-text"> 8.3 Després de l'esgotament del nucli d'hidrogen </div> </a> <ul id="toc-Després_de_l'esgotament_del_nucli_d'hidrogen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Moviment_i_situació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Moviment_i_situació"> <div class="vector-toc-text"> 9 Moviment i situació </div> </a> <button aria-controls="toc-Moviment_i_situació-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Moviment i situació </button> <ul id="toc-Moviment_i_situació-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Òrbita_a_la_Via_Làctia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Òrbita_a_la_Via_Làctia"> <div class="vector-toc-text"> 9.1 Òrbita a la Via Làctia </div> </a> <ul id="toc-Òrbita_a_la_Via_Làctia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Moviment_en_el_sistema_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Moviment_en_el_sistema_solar"> <div class="vector-toc-text"> 9.2 Moviment en el sistema solar </div> </a> <ul id="toc-Moviment_en_el_sistema_solar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Energia_solar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Energia_solar"> <div class="vector-toc-text"> 10 Energia solar </div> </a> <button aria-controls="toc-Energia_solar-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Energia solar </button> <ul id="toc-Energia_solar-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Font_d'energia_alternativa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Font_d'energia_alternativa"> <div class="vector-toc-text"> 10.1 Font d'energia alternativa </div> </a> <ul id="toc-Font_d'energia_alternativa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Problemes_teòrics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Problemes_teòrics"> <div class="vector-toc-text"> 11 Problemes teòrics </div> </a> <button aria-controls="toc-Problemes_teòrics-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Problemes teòrics </button> <ul id="toc-Problemes_teòrics-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Problema_de_neutrins_solars[cal_citació]" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Problema_de_neutrins_solars[cal_citació]"> <div class="vector-toc-text"> 11.1 Problema de neutrins solars[cal citació] </div> </a> <ul id="toc-Problema_de_neutrins_solars[cal_citació]-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Problema_d'escalfament_coronari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Problema_d'escalfament_coronari"> <div class="vector-toc-text"> 11.2 Problema d'escalfament coronari </div> </a> <ul id="toc-Problema_d'escalfament_coronari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Problema_del_Sol_jove_i_feble" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Problema_del_Sol_jove_i_feble"> <div class="vector-toc-text"> 11.3 Problema del Sol jove i feble </div> </a> <ul id="toc-Problema_del_Sol_jove_i_feble-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Sistema_planetari" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistema_planetari"> <div class="vector-toc-text"> 12 Sistema planetari </div> </a> <ul id="toc-Sistema_planetari-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_observacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_observacional"> <div class="vector-toc-text"> 13 Història observacional </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_observacional-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història observacional </button> <ul id="toc-Història_observacional-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Comprensió_a_l'antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Comprensió_a_l'antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> 13.1 Comprensió a l'antiguitat </div> </a> <ul id="toc-Comprensió_a_l'antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desenvolupament_de_la_comprensió_científica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupament_de_la_comprensió_científica"> <div class="vector-toc-text"> 13.2 Desenvolupament de la comprensió científica </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupament_de_la_comprensió_científica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Missions_espacials_solars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Missions_espacials_solars"> <div class="vector-toc-text"> 13.3 Missions espacials solars </div> </a> <ul id="toc-Missions_espacials_solars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Observació_i_efectes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Observació_i_efectes"> <div class="vector-toc-text"> 14 Observació i efectes </div> </a> <ul id="toc-Observació_i_efectes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_i_religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_i_religió"> <div class="vector-toc-text"> 15 Cultura i religió </div> </a> <button aria-controls="toc-Cultura_i_religió-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Cultura i religió </button> <ul id="toc-Cultura_i_religió-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-En_literatura_i_la_música" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_literatura_i_la_música"> <div class="vector-toc-text"> 15.1 En literatura i la música </div> </a> <ul id="toc-En_literatura_i_la_música-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 16 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 17 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 18 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 19 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 20 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Sol</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 301 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-301" aria-hidden="true" > 301 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BC%D1%80%D0%B0" title="Амра - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Амра" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target">Аԥсшәа</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Mata_uroe" title="Mata uroe - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Mata uroe" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ady mw-list-item"><a href="https://ady.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%8B%D0%B3%D1%8A%D1%8D" title="Тыгъэ - adigué" lang="ady" hreflang="ady" data-title="Тыгъэ" data-language-autonym="Адыгабзэ" data-language-local-name="adigué" class="interlanguage-link-target">Адыгабзэ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Son" title="Son - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Son" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Sonne" title="Sonne - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Sonne" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8D%80%E1%88%90%E1%8B%AD" title="ፀሐይ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ፀሐይ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ami mw-list-item"><a href="https://ami.wikipedia.org/wiki/Cidal" title="Cidal - Amis" lang="ami" hreflang="ami" data-title="Cidal" data-language-autonym="Pangcah" data-language-local-name="Amis" class="interlanguage-link-target">Pangcah</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Sol" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Sunne" title="Sunne - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Sunne" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target">Ænglisc</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ann mw-list-item"><a href="https://ann.wikipedia.org/wiki/Ura" title="Ura - obolo" lang="ann" hreflang="ann" data-title="Ura" data-language-autonym="Obolo" data-language-local-name="obolo" class="interlanguage-link-target">Obolo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="सूर्य" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target">अंगिका</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%84%D8%B4%D9%85%D8%B3" title="الشمس - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="الشمس" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%AB%DC%A1%DC%AB%DC%90" title="ܫܡܫܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܫܡܫܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target">ܐܪܡܝܐ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%85%D8%B4" title="شمش - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="شمش" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target">الدارجة</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B4%D9%85%D8%B3" title="شمس - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="شمس" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A7%82%E0%A7%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AF" title="সূৰ্য - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="সূৰ্য" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Sol" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Pisimw" title="Pisimw - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Pisimw" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target">Atikamekw</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D0%BA%D1%8A" title="Бакъ - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Бакъ" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target">Авар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Awalt" title="Awalt - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Awalt" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target">Kotava</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="सूर्य" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target">अवधी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Willka" title="Willka - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Willka" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target">Aymar aru</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCn%C9%99%C5%9F" title="Günəş - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Günəş" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%D9%86%D8%B4" title="گونش - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="گونش" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D2%A0%D0%BE%D1%8F%D1%88" title="Ҡояш - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Ҡояш" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Surya" title="Surya - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Surya" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target">Basa Bali</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Sun" title="Sun - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Sun" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target">Boarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Saul%C4%97" title="Saulė - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Saulė" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Saldang" title="Saldang - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Saldang" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target">Bikol Central</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B0" title="Сонца - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Сонца" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B0" title="Сонца - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Сонца" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Mataari" title="Mataari - betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Mataari" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="betawi" class="interlanguage-link-target">Betawi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BB%D1%8A%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Слънце - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Слънце" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%81%E0%A4%B0%E0%A5%81%E0%A4%9C" title="सुरुज - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="सुरुज" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target">भोजपुरी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/San" title="San - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="San" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target">Bislama</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Matahari" title="Matahari - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Matahari" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target">Banjar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%99%E1%80%BD%E1%80%B0%E1%80%B8" title="မွူး - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="မွူး" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target">ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bm mw-list-item"><a href="https://bm.wikipedia.org/wiki/Tile" title="Tile - bambara" lang="bm" hreflang="bm" data-title="Tile" data-language-autonym="Bamanankan" data-language-local-name="bambara" class="interlanguage-link-target">Bamanankan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A7%82%E0%A6%B0%E0%A7%8D%E0%A6%AF" title="সূর্য - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="সূর্য" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%89%E0%BD%B2%E0%BC%8B%E0%BD%98%E0%BC%8D" title="ཉི་མ། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ཉི་མ།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target">བོད་ཡིག</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Heol" title="Heol - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Heol" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Sunce" title="Sunce - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Sunce" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Sidumadang_ari" title="Sidumadang ari - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Sidumadang ari" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target">Batak Mandailing</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bug mw-list-item"><a href="https://bug.wikipedia.org/wiki/%E1%A8%86%E1%A8%88%E1%A8%95%E1%A8%9B%E1%A8%94%E1%A8%9A" title="ᨆᨈᨕᨛᨔᨚ - bugui" lang="bug" hreflang="bug" data-title="ᨆᨈᨕᨛᨔᨚ" data-language-autonym="Basa Ugi" data-language-local-name="bugui" class="interlanguage-link-target">Basa Ugi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%80%D0%B0%D0%BD" title="Наран - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Наран" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target">Буряад</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cbk-zam mw-list-item"><a href="https://cbk-zam.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - Chavacano" lang="cbk" hreflang="cbk" data-title="Sol" data-language-autonym="Chavacano de Zamboanga" data-language-local-name="Chavacano" class="interlanguage-link-target">Chavacano de Zamboanga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/N%C4%ADk-t%C3%A0u" title="Nĭk-tàu - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Nĭk-tàu" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target">閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%85" title="Малх - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Малх" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Adlaw" title="Adlaw - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Adlaw" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8F%85%E1%8F%93" title="ᏅᏓ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᏅᏓ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target">ᏣᎳᎩ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/%C3%89%C5%A1e%27he" title="Éše'he - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Éše'he" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target">Tsetsêhestâhese</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%DB%86%D8%B1" title="خۆر - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="خۆر" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Soli" title="Soli - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Soli" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target">Corsu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/K%C3%BCne%C5%9F" title="Küneş - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Küneş" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target">Qırımtatarca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Slunce" title="Slunce - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Slunce" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/S%C5%82u%C5%84ce" title="Słuńce - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Słuńce" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target">Kaszëbsczi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BB%D1%8A%D0%BD%D1%8C%D1%86%D1%94" title="Слъньцє - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Слъньцє" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target">Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%C4%95%D0%B2%D0%B5%D0%BB" title="Хĕвел - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Хĕвел" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Haul" title="Haul - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Haul" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Solen" title="Solen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Solen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Sonne" title="Sonne - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Sonne" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dga mw-list-item"><a href="https://dga.wikipedia.org/wiki/%C5%8Amenaa" title="Ŋmenaa - Southern Dagaare" lang="dga" hreflang="dga" data-title="Ŋmenaa" data-language-autonym="Dagaare" data-language-local-name="Southern Dagaare" class="interlanguage-link-target">Dagaare</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-din mw-list-item"><a href="https://din.wikipedia.org/wiki/Ak%C9%94%CC%88l" title="Akɔ̈l - dinka" lang="din" hreflang="din" data-title="Akɔ̈l" data-language-autonym="Thuɔŋjäŋ" data-language-local-name="dinka" class="interlanguage-link-target">Thuɔŋjäŋ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Tici" title="Tici - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Tici" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/S%C5%82y%C5%84co" title="Słyńco - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Słyńco" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target">Dolnoserbski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dtp mw-list-item"><a href="https://dtp.wikipedia.org/wiki/Tadau" title="Tadau - Central Dusun" lang="dtp" hreflang="dtp" data-title="Tadau" data-language-autonym="Kadazandusun" data-language-local-name="Central Dusun" class="interlanguage-link-target">Kadazandusun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dty mw-list-item"><a href="https://dty.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - Doteli" lang="dty" hreflang="dty" data-title="सूर्य" data-language-autonym="डोटेली" data-language-local-name="Doteli" class="interlanguage-link-target">डोटेली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dv mw-list-item"><a href="https://dv.wikipedia.org/wiki/%DE%87%DE%A8%DE%83%DE%AA" title="އިރު - divehi" lang="dv" hreflang="dv" data-title="އިރު" data-language-autonym="ދިވެހިބަސް" data-language-local-name="divehi" class="interlanguage-link-target">ދިވެހިބަސް</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ee mw-list-item"><a href="https://ee.wikipedia.org/wiki/%C6%94e" title="Ɣe - ewe" lang="ee" hreflang="ee" data-title="Ɣe" data-language-autonym="Eʋegbe" data-language-local-name="ewe" class="interlanguage-link-target">Eʋegbe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%89%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CF%82" title="Ήλιος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ήλιος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/S%C3%A5ul" title="Såul - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Såul" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target">Emiliàn e rumagnòl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Sun" title="Sun - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Sun" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Suno" title="Suno - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Suno" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Sol" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/P%C3%A4ike" title="Päike - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Päike" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Eguzkia" title="Eguzkia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Eguzkia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Sol" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%D8%B1%D8%B4%DB%8C%D8%AF" title="خورشید - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="خورشید" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fat mw-list-item"><a href="https://fat.wikipedia.org/wiki/Ewia" title="Ewia - fanti" lang="fat" hreflang="fat" data-title="Ewia" data-language-autonym="Mfantse" data-language-local-name="fanti" class="interlanguage-link-target">Mfantse</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ff mw-list-item"><a href="https://ff.wikipedia.org/wiki/Naange" title="Naange - ful" lang="ff" hreflang="ff" data-title="Naange" data-language-autonym="Fulfulde" data-language-local-name="ful" class="interlanguage-link-target">Fulfulde</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Aurinko" title="Aurinko - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Aurinko" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/P%C3%A4iv" title="Päiv - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Päiv" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target">Võro</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Matanisiga" title="Matanisiga - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Matanisiga" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target">Na Vosa Vakaviti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lin" title="Sólin - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Sólin" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fon mw-list-item"><a href="https://fon.wikipedia.org/wiki/Hwe" title="Hwe - fon" lang="fon" hreflang="fon" data-title="Hwe" data-language-autonym="Fɔ̀ngbè" data-language-local-name="fon" class="interlanguage-link-target">Fɔ̀ngbè</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Soleil" title="Soleil - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Soleil" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Solely" title="Solely - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Solely" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target">Arpetan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/San" title="San - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="San" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Soreli" title="Soreli - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Soreli" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target">Furlan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Sinne" title="Sinne - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Sinne" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Grian" title="Grian - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Grian" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%AA%E9%99%BD" title="太陽 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="太陽" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target">贛語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Sol%C3%A8y" title="Solèy - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Solèy" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target">Kriyòl gwiyannen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Grian" title="Grian - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Grian" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Sol" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%DB%8A%D8%B1" title="خۊر - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="خۊر" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target">گیلکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Kuarahy" title="Kuarahy - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Kuarahy" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gom mw-list-item"><a href="https://gom.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - Goan Konkani" lang="gom" hreflang="gom" data-title="सूर्य" data-language-autonym="गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni" data-language-local-name="Goan Konkani" class="interlanguage-link-target">गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8D%83%F0%90%8C%BF%F0%90%8C%BD%F0%90%8C%BD%F0%90%8D%89" title="𐍃𐌿𐌽𐌽𐍉 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐍃𐌿𐌽𐌽𐍉" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target">𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B8%E0%AB%82%E0%AA%B0%E0%AB%8D%E0%AA%AF" title="સૂર્ય - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="સૂર્ય" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target">ગુજરાતી</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Ka%27i" title="Ka'i - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Ka'i" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target">Wayuunaiki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guw mw-list-item"><a href="https://guw.wikipedia.org/wiki/Owh%C3%A8" title="Owhè - Gun" lang="guw" hreflang="guw" data-title="Owhè" data-language-autonym="Gungbe" data-language-local-name="Gun" class="interlanguage-link-target">Gungbe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Yn_Ghrian" title="Yn Ghrian - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Yn Ghrian" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target">Gaelg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Rana" title="Rana - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Rana" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target">Hausa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ngit-th%C3%A8u" title="Ngit-thèu - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Ngit-thèu" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target">客家語 / Hak-kâ-ngî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/L%C4%81" title="Lā - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="Lā" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target">Hawaiʻi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%A9%D7%9E%D7%A9" title="השמש - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="השמש" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="सूर्य" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Suraj" title="Suraj - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Suraj" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Sunce" title="Sunce - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Sunce" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/S%C5%82%C3%B3nco" title="Słónco - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Słónco" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target">Hornjoserbsce</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Sol%C3%A8y" title="Solèy - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Solèy" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Nap" title="Nap - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Nap" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D6%80%D5%A5%D5%A3%D5%A1%D5%AF" title="Արեգակ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Արեգակ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Sol" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Mata_panas" title="Mata panas - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Mata panas" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target">Jaku Iban</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Matahari" title="Matahari - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Matahari" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Sole" title="Sole - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Sole" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Siqi%C3%B1iq" title="Siqiñiq - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Siqiñiq" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target">Iñupiatun</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Init" title="Init - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Init" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target">Ilokano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%85" title="Малх - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Малх" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Suno" title="Suno - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Suno" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/S%C3%B3lin" title="Sólin - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Sólin" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Sole" title="Sole - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Sole" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iu mw-list-item"><a href="https://iu.wikipedia.org/wiki/%E1%93%AF%E1%95%BF%E1%93%82%E1%96%85" title="ᓯᕿᓂᖅ - inuktitut" lang="iu" hreflang="iu" data-title="ᓯᕿᓂᖅ" data-language-autonym="ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut" data-language-local-name="inuktitut" class="interlanguage-link-target">ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%AA%E9%99%BD" title="太陽 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="太陽" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Son" title="Son - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Son" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target">Patois</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/solri" title="solri - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="solri" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target">La .lojban.</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Sreng%C3%A9ng%C3%A9" title="Srengéngé - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Srengéngé" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%96%E1%83%94" title="მზე - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="მზე" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Quyash" title="Quyash - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Quyash" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Tafukt_(itri)" title="Tafukt (itri) - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Tafukt (itri)" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target">Taqbaylit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/W%C9%A9s%C9%A9" title="Wɩsɩ - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Wɩsɩ" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target">Kabɩyɛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/Mam" title="Mam - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="Mam" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target">Tyap</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kg mw-list-item"><a href="https://kg.wikipedia.org/wiki/Nt%C3%A2ngu" title="Ntângu - kongo" lang="kg" hreflang="kg" data-title="Ntângu" data-language-autonym="Kongo" data-language-local-name="kongo" class="interlanguage-link-target">Kongo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Mataharani" title="Mataharani - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Mataharani" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target">Kumoring</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D2%AF%D0%BD_(%D0%B6%D2%B1%D0%BB%D0%B4%D1%8B%D0%B7)" title="Күн (жұлдыз) - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Күн (жұлдыз)" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%96%E1%9F%92%E1%9E%9A%E1%9F%87%E1%9E%A2%E1%9E%B6%E1%9E%91%E1%9E%B7%E1%9E%8F%E1%9F%92%E1%9E%99" title="ព្រះអាទិត្យ - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="ព្រះអាទិត្យ" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target">ភាសាខ្មែរ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B8%E0%B3%82%E0%B2%B0%E0%B3%8D%E0%B2%AF" title="ಸೂರ್ಯ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಸೂರ್ಯ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%ED%83%9C%EC%96%91" title="태양 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="태양" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%BE%D0%BD%D0%B4%D1%96" title="Шонді - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Шонді" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target">Перем коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%8E%D0%BD" title="Кюн - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Кюн" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target">Къарачай-малкъар</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D9%81%D8%AA%D8%A7%D8%A8" title="آفتاب - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="آفتاب" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target">कॉशुर / کٲشُر</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Sunn" title="Sunn - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Sunn" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target">Ripoarisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Roj_(st%C3%AArk)" title="Roj (stêrk) - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Roj (stêrk)" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target">Kurdî</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%BE%D0%BD%D0%B4%D1%96" title="Шонді - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Шонді" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target">Коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Howl" title="Howl - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Howl" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D2%AF%D0%BD" title="Күн - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Күн" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Sol" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Sol" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target">Ladino</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Sonn" title="Sonn - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Sonn" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D1%80%D0%B3%D1%8A" title="Баргъ - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="Баргъ" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target">Лакку</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B0%D0%B3%D1%8A" title="Рагъ - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Рагъ" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Sol" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lg mw-list-item"><a href="https://lg.wikipedia.org/wiki/Enjuba" title="Enjuba - ganda" lang="lg" hreflang="lg" data-title="Enjuba" data-language-autonym="Luganda" data-language-local-name="ganda" class="interlanguage-link-target">Luganda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Zon" title="Zon - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Zon" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/S%C3%B4" title="Sô - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Sô" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Sur%C3%ABdl" title="Surëdl - ladí" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Surëdl" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="ladí" class="interlanguage-link-target">Ladin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Sol" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/M%C3%B3i" title="Mói - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Mói" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target">Lingála</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%95%E0%BA%B2%E0%BB%80%E0%BA%A7%E0%BA%B1%E0%BA%99" title="ຕາເວັນ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ຕາເວັນ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target">ລາວ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Saul%C4%97" title="Saulė - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Saulė" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ltg mw-list-item"><a href="https://ltg.wikipedia.org/wiki/Saule" title="Saule - Latgalian" lang="ltg" hreflang="ltg" data-title="Saule" data-language-autonym="Latgaļu" data-language-local-name="Latgalian" class="interlanguage-link-target">Latgaļu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Saule" title="Saule - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Saule" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mad mw-list-item"><a href="https://mad.wikipedia.org/wiki/Mata%27ar%C3%A8" title="Mata'arè - madurès" lang="mad" hreflang="mad" data-title="Mata'arè" data-language-autonym="Madhurâ" data-language-local-name="madurès" class="interlanguage-link-target">Madhurâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="सूर्य" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target">मैथिली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Srengenge" title="Srengenge - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Srengenge" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target">Basa Banyumasan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D0%B8%D1%81%D1%8C" title="Шись - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Шись" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target">Мокшень</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Masoandro" title="Masoandro - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Masoandro" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Te_R%C4%81" title="Te Rā - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Te Rā" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target">Māori</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Matoari" title="Matoari - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Matoari" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Сонце - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Сонце" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B8%E0%B5%82%E0%B4%B0%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B5%BB" title="സൂര്യൻ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="സൂര്യൻ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%80" title="Нар - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Нар" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target">Монгол</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%85%EA%AF%A8%EA%AF%83%EA%AF%A4%EA%AF%A0" title="ꯅꯨꯃꯤꯠ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯅꯨꯃꯤꯠ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target">ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mnw mw-list-item"><a href="https://mnw.wikipedia.org/wiki/%E1%80%90%E1%80%B9%E1%81%9A%E1%80%B2" title="တ္ၚဲ - Mon" lang="mnw" hreflang="mnw" data-title="တ္ၚဲ" data-language-autonym="ဘာသာမန်" data-language-local-name="Mon" class="interlanguage-link-target">ဘာသာမန်</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="सूर्य" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target">मराठी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mrj mw-list-item"><a href="https://mrj.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D1%87%D3%B9_(%D0%B0%D1%81%D1%82%D1%80%D0%BE%D0%BD%D0%BE%D0%BC%D0%B8)" title="Кечӹ (астрономи) - mari occidental" lang="mrj" hreflang="mrj" data-title="Кечӹ (астрономи)" data-language-autonym="Кырык мары" data-language-local-name="mari occidental" class="interlanguage-link-target">Кырык мары</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Matahari" title="Matahari - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Matahari" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Xemx" title="Xemx - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Xemx" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target">Malti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Sol" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target">Mirandés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%94%E1%80%B1" title="နေ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="နေ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B8_(%D0%BF%D0%B5%D1%80%D1%82%D0%BF%D0%B5%D0%BB%D1%8C%D0%BA%D1%81%D1%8D%D0%BD%D1%8C_%D0%B2%D0%B0%D0%BB)" title="Чи (пертпельксэнь вал) - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Чи (пертпельксэнь вал)" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target">Эрзянь</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A7%D8%B1%D8%B4%DB%8C%D8%AF" title="خارشید - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="خارشید" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target">مازِرونی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Tonatiuh" title="Tonatiuh - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Tonatiuh" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target">Nāhuatl</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Sole" title="Sole - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Sole" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target">Napulitano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/S%C3%BCnn" title="Sünn - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Sünn" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Zunne" title="Zunne - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Zunne" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target">Nedersaksies</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="सूर्य - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="सूर्य" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%A6%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%83" title="सूर्द्यः - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="सूर्द्यः" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target">नेपाल भाषा</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nia mw-list-item"><a href="https://nia.wikipedia.org/wiki/Luo" title="Luo - nias" lang="nia" hreflang="nia" data-title="Luo" data-language-autonym="Li Niha" data-language-local-name="nias" class="interlanguage-link-target">Li Niha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Zon" title="Zon - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Zon" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Sola" title="Sola - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Sola" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Solen" title="Solen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Solen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Sune" title="Sune - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Sune" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target">Novial</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nqo mw-list-item"><a href="https://nqo.wikipedia.org/wiki/%DF%95%DF%8B%DF%AC%DF%9F%DF%8B" title="ߕߋ߬ߟߋ - n’Ko" lang="nqo" hreflang="nqo" data-title="ߕߋ߬ߟߋ" data-language-autonym="ߒߞߏ" data-language-local-name="n’Ko" class="interlanguage-link-target">ߒߞߏ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Sol%C3%A9" title="Solé - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Solé" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/J%C3%B3honaa%CA%BC%C3%A9%C3%AD" title="Jóhonaaʼéí - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Jóhonaaʼéí" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target">Diné bizaad</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ny mw-list-item"><a href="https://ny.wikipedia.org/wiki/Dzuwa" title="Dzuwa - nyanja" lang="ny" hreflang="ny" data-title="Dzuwa" data-language-autonym="Chi-Chewa" data-language-local-name="nyanja" class="interlanguage-link-target">Chi-Chewa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Soleu" title="Soleu - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Soleu" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-olo mw-list-item"><a href="https://olo.wikipedia.org/wiki/P%C3%A4iv%C3%A4ine" title="Päiväine - Livvi-Karelian" lang="olo" hreflang="olo" data-title="Päiväine" data-language-autonym="Livvinkarjala" data-language-local-name="Livvi-Karelian" class="interlanguage-link-target">Livvinkarjala</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Biiftuu" title="Biiftuu - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Biiftuu" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%B8%E0%AD%82%E0%AC%B0%E0%AD%8D%E0%AC%AF%E0%AD%8D%E0%AD%9F" title="ସୂର୍ଯ୍ୟ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ସୂର୍ଯ୍ୟ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target">ଓଡ଼ିଆ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%83%D1%80" title="Хур - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Хур" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B8%E0%A9%82%E0%A8%B0%E0%A8%9C" title="ਸੂਰਜ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਸੂਰਜ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Aldo" title="Aldo - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Aldo" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target">Kapampangan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Solo" title="Solo - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Solo" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target">Papiamentu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Solel" title="Solel - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Solel" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Sunn" title="Sunn - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Sunn" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target">Deitsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pfl mw-list-item"><a href="https://pfl.wikipedia.org/wiki/Sonne" title="Sonne - alemany palatí" lang="pfl" hreflang="pfl" data-title="Sonne" data-language-autonym="Pälzisch" data-language-local-name="alemany palatí" class="interlanguage-link-target">Pälzisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/S%C5%82o%C5%84ce" title="Słońce - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Słońce" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Sol" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D8%B1%D8%AC" title="سورج - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="سورج" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnt mw-list-item"><a href="https://pnt.wikipedia.org/wiki/%CE%89%CE%BB%CE%BF%CF%82" title="Ήλος - pòntic" lang="pnt" hreflang="pnt" data-title="Ήλος" data-language-autonym="Ποντιακά" data-language-local-name="pòntic" class="interlanguage-link-target">Ποντιακά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%85%D8%B1" title="لمر - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="لمر" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Sol" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pwn mw-list-item"><a href="https://pwn.wikipedia.org/wiki/Qadaw" title="Qadaw - Paiwan" lang="pwn" hreflang="pwn" data-title="Qadaw" data-language-autonym="Pinayuanan" data-language-local-name="Paiwan" class="interlanguage-link-target">Pinayuanan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Inti" title="Inti - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Inti" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Sulegl" title="Sulegl - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Sulegl" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Kham" title="Kham - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Kham" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target">Romani čhib</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Soare" title="Soare - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Soare" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Soari" title="Soari - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Soari" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target">Armãneashti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rsk mw-list-item"><a href="https://rsk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BB%D1%83%D0%BD%D0%BA%D0%BE" title="Слунко - Pannonian Rusyn" lang="rsk" hreflang="rsk" data-title="Слунко" data-language-autonym="Руски" data-language-local-name="Pannonian Rusyn" class="interlanguage-link-target">Руски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BB%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Солнце - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Солнце" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Сонце - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Сонце" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Izuba" title="Izuba - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Izuba" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target">Ikinyarwanda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B8%E0%A5%82%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%83" title="सूर्यः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="सूर्यः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target">संस्कृतम्</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D2%AF%D0%BD_(%D1%81%D1%83%D0%BB%D1%83%D1%81)" title="Күн (сулус) - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Күн (сулус)" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A5%E1%B1%A4%E1%B1%A7_%E1%B1%AA%E1%B1%9F%E1%B1%B8%E1%B1%AB%E1%B1%9A" title="ᱥᱤᱧ ᱪᱟᱸᱫᱚ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱥᱤᱧ ᱪᱟᱸᱫᱚ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target">ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Sole" title="Sole - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Sole" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target">Sardu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Suli" title="Suli - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Suli" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Sun" title="Sun - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Sun" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%AC" title="سج - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="سج" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Beaivv%C3%A1%C5%A1" title="Beaivváš - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Beaivváš" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sg mw-list-item"><a href="https://sg.wikipedia.org/wiki/L%C3%A2" title="Lâ - sango" lang="sg" hreflang="sg" data-title="Lâ" data-language-autonym="Sängö" data-language-local-name="sango" class="interlanguage-link-target">Sängö</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Sunce" title="Sunce - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Sunce" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Tafukt" title="Tafukt - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Tafukt" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target">Taclḥit</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shn mw-list-item"><a href="https://shn.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9D%E1%81%BC%E1%80%BA%E1%80%B8" title="ဝၼ်း - xan" lang="shn" hreflang="shn" data-title="ဝၼ်း" data-language-autonym="တႆး" data-language-local-name="xan" class="interlanguage-link-target">တႆး</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%84%E0%B7%92%E0%B6%BB%E0%B7%94" title="හිරු - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="හිරු" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target">සිංහල</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Sun" title="Sun - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Sun" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Slnko" title="Slnko - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Slnko" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-skr mw-list-item"><a href="https://skr.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D8%B1%D8%AC" title="سورج - Saraiki" lang="skr" hreflang="skr" data-title="سورج" data-language-autonym="سرائیکی" data-language-local-name="Saraiki" class="interlanguage-link-target">سرائیکی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Sonce" title="Sonce - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Sonce" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sm mw-list-item"><a href="https://sm.wikipedia.org/wiki/La" title="La - samoà" lang="sm" hreflang="sm" data-title="La" data-language-autonym="Gagana Samoa" data-language-local-name="samoà" class="interlanguage-link-target">Gagana Samoa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-smn mw-list-item"><a href="https://smn.wikipedia.org/wiki/Pi%C3%A4iv%C3%A1%C5%A1" title="Piäiváš - sami d’Inari" lang="smn" hreflang="smn" data-title="Piäiváš" data-language-autonym="Anarâškielâ" data-language-local-name="sami d’Inari" class="interlanguage-link-target">Anarâškielâ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Zuva" title="Zuva - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Zuva" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target">ChiShona</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Qorax" title="Qorax - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Qorax" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Dielli" title="Dielli - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Dielli" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D1%83%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Сунце - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Сунце" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-srn mw-list-item"><a href="https://srn.wikipedia.org/wiki/Son" title="Son - sranan" lang="srn" hreflang="srn" data-title="Son" data-language-autonym="Sranantongo" data-language-local-name="sranan" class="interlanguage-link-target">Sranantongo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Sunne" title="Sunne - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Sunne" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target">Seeltersk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Panonpo%C3%A9" title="Panonpoé - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Panonpoé" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Solen" title="Solen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Solen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Jua" title="Jua - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Jua" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/S%C5%82%C5%8D%C5%84ce" title="Słōńce - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Słōńce" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target">Ślůnski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/cilal" title="cilal - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="cilal" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target">Sakizaya</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%9E%E0%AE%BE%E0%AE%AF%E0%AE%BF%E0%AE%B1%E0%AF%81_(%E0%AE%B5%E0%AE%BF%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%AE%E0%AF%80%E0%AE%A9%E0%AF%8D)" title="ஞாயிறு (விண்மீன்) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="ஞாயிறு (விண்மீன்)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tay mw-list-item"><a href="https://tay.wikipedia.org/wiki/wagi%27" title="wagi' - Atayal" lang="tay" hreflang="tay" data-title="wagi'" data-language-autonym="Tayal" data-language-local-name="Atayal" class="interlanguage-link-target">Tayal</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tcy mw-list-item"><a href="https://tcy.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B8%E0%B3%82%E0%B2%B0%E0%B3%8D%E0%B2%AF" title="ಸೂರ್ಯ - Tulu" lang="tcy" hreflang="tcy" data-title="ಸೂರ್ಯ" data-language-autonym="ತುಳು" data-language-local-name="Tulu" class="interlanguage-link-target">ತುಳು</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tdd mw-list-item"><a href="https://tdd.wikipedia.org/wiki/%E1%A5%98%E1%A5%A6%E1%A5%96%E1%A5%B1" title="ᥘᥦᥖᥱ - Tai Nuea" lang="tdd" hreflang="tdd" data-title="ᥘᥦᥖᥱ" data-language-autonym="ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ" data-language-local-name="Tai Nuea" class="interlanguage-link-target">ᥖᥭᥰ ᥖᥬᥲ ᥑᥨᥒᥰ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B8%E0%B1%82%E0%B0%B0%E0%B1%8D%E0%B0%AF%E0%B1%81%E0%B0%A1%E0%B1%81" title="సూర్యుడు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="సూర్యుడు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%84%D1%82%D0%BE%D0%B1" title="Офтоб - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Офтоб" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%94%E0%B8%A7%E0%B8%87%E0%B8%AD%E0%B8%B2%E0%B8%97%E0%B8%B4%E0%B8%95%E0%B8%A2%E0%B9%8C" title="ดวงอาทิตย์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ดวงอาทิตย์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ti mw-list-item"><a href="https://ti.wikipedia.org/wiki/%E1%8C%B8%E1%88%93%E1%8B%AD" title="ጸሓይ - tigrinya" lang="ti" hreflang="ti" data-title="ጸሓይ" data-language-autonym="ትግርኛ" data-language-local-name="tigrinya" class="interlanguage-link-target">ትግርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCn_(%C3%BDyldyz)" title="Gün (ýyldyz) - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Gün (ýyldyz)" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target">Türkmençe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Araw_(astronomiya)" title="Araw (astronomiya) - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Araw (astronomiya)" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/H%C9%99%C5%A1i" title="Həši - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Həši" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target">Tolışi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/San" title="San - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="San" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target">Tok Pisin</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/G%C3%BCne%C5%9F" title="Güneş - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Güneş" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-trv mw-list-item"><a href="https://trv.wikipedia.org/wiki/Hido" title="Hido - taroko" lang="trv" hreflang="trv" data-title="Hido" data-language-autonym="Seediq" data-language-local-name="taroko" class="interlanguage-link-target">Seediq</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%BE%D1%8F%D1%88" title="Кояш - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Кояш" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Zuba" title="Zuba - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Zuba" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target">ChiTumbuka</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/Ewia" title="Ewia - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Ewia" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target">Twi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D2%AF%D0%BD_(%D1%81%D1%8B%D0%BB%D0%B4%D1%8B%D1%81)" title="Хүн (сылдыс) - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Хүн (сылдыс)" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target">Тыва дыл</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%A8%D1%83%D0%BD%D0%B4%D1%8B" title="Шунды - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Шунды" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D9%82%DB%87%D9%8A%D8%A7%D8%B4" title="قۇياش - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="قۇياش" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target">ئۇيغۇرچە / Uyghurche</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B5" title="Сонце - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Сонце" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D9%88%D8%B1%D8%AC" title="سورج - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="سورج" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Quyosh" title="Quyosh - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Quyosh" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/So%C5%82e" title="Sołe - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Sołe" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target">Vèneto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/P%C3%A4iv%C3%A4ine" title="Päiväine - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Päiväine" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/M%E1%BA%B7t_Tr%E1%BB%9Di" title="Mặt Trời - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Mặt Trời" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Zunne" title="Zunne - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Zunne" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Sol" title="Sol - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Sol" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target">Volapük</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Solea" title="Solea - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Solea" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Adlaw_(astronomiya)" title="Adlaw (astronomiya) - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Adlaw (astronomiya)" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Jant" title="Jant - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Jant" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target">Wolof</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%97%A5%E5%A4%B4" title="日头 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="日头" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%9D%D0%B0%D1%80%D0%BD" title="Нарн - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Нарн" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target">Хальмг</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/UKat" title="UKat - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="UKat" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target">IsiXhosa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%9F%E1%83%90" title="ბჟა - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ბჟა" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%96%D7%95%D7%9F" title="זון - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="זון" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%C3%92r%C3%B9n" title="Òrùn - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Òrùn" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Daengngoenz" title="Daengngoenz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Daengngoenz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target">Vahcuengh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Zunne" title="Zunne - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Zunne" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target">Zeêuws</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B5%9C%E2%B4%B0%E2%B4%BC%E2%B5%93%E2%B4%BD%E2%B5%9C" title="ⵜⴰⴼⵓⴽⵜ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⵜⴰⴼⵓⴽⵜ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target">ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%AA%E9%98%B3" title="太阳 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="太阳" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%97%A5" title="日 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="日" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target">文言</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ji%CC%8Dt-th%C3%A2u" title="Ji̍t-thâu - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Ji̍t-thâu" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%A4%AA%E9%99%BD" title="太陽 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="太陽" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ilanga" title="Ilanga - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ilanga" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q525#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sol" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Sol" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Sol">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Sol">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Sol" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Sol" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&oldid=34851555" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Sol&id=34851555&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSol">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSol">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Sol">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Sol&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Sol&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Sol" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q525" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/40px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/40px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/60px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Sol_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Sol (desambiguació)">Sol (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;background:#b0d1ad;"><a href="/wiki/Fitxer:Galaxy_symbol_(fixed_width).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula objecte astronòmic"><img alt="Infotaula objecte astronòmic" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg/25px-Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg/38px-Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg/50px-Galaxy_symbol_%28fixed_width%29.svg.png 2x" data-file-width="16" data-file-height="16" /></a>Sol <a href="/wiki/Fitxer:Sun_symbol_(bold).svg" class="mw-file-description" title="☉︎"><img alt="☉︎" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Sun_symbol_%28bold%29.svg/25px-Sun_symbol_%28bold%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Sun_symbol_%28bold%29.svg/38px-Sun_symbol_%28bold%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Sun_symbol_%28bold%29.svg/50px-Sun_symbol_%28bold%29.svg.png 2x" data-file-width="16" data-file-height="16" /></a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:The_Sun_in_white_light.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/The_Sun_in_white_light.jpg/330px-The_Sun_in_white_light.jpg" decoding="async" width="300" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/The_Sun_in_white_light.jpg/500px-The_Sun_in_white_light.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/The_Sun_in_white_light.jpg/960px-The_Sun_in_white_light.jpg 2x" data-file-width="3648" data-file-height="3648" /></a><div style="font-size:90%;">El Sol en color blanc real sense la distorsió de l'atmosfera <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Tipus</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Nan_groc" title="Nan groc">nan groc</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Tipus_espectral" title="Tipus espectral">Tipus espectral</a> (estel)</th><td class="infobox-data">G2V<a href="#cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">[1]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P215" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Cos pare</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Centre_gal%C3%A0ctic" title="Centre galàctic">centre galàctic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P397" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Cossos fills</th><td class="infobox-data"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="/wiki/Mercuri_(planeta)" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a> <a href="/wiki/Venus_(planeta)" title="Venus (planeta)">Venus</a> <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> <a href="/wiki/Mart_(planeta)" title="Mart (planeta)">Mart</a> <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_d%27asteroides" title="Cinturó d'asteroides">cinturó d'asteroides</a> <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a> <a href="/wiki/Saturn_(planeta)" title="Saturn (planeta)">Saturn</a> <a href="/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)" title="Urà (planeta)">Urà</a> <a href="/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)" title="Neptú (planeta)">Neptú</a> <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_de_Kuiper" title="Cinturó de Kuiper">cinturó de Kuiper</a> <a href="/wiki/Makemake_(planeta_nan)" title="Makemake (planeta nan)">Makemake</a> <a href="/wiki/Plut%C3%B3_(planeta_nan)" title="Plutó (planeta nan)">Plutó</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1043932" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1043932">(4888) Doreen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1043940" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1043940">4886 Kojima</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044126" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044126">4882 Divari</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044133" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044133">(4871) Riverside</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044297" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044297">4889 Praetorius</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044303" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044303">4838 Billmclaughlin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044309" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044309">(4853) Marielukac</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044313" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044313">4924 Hiltner</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044321" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044321">4781 Sladkovic</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044330" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044330">4851 Vodop'yanova</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044338" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044338">4899 Candace</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044380" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044380">4891 Blaga</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044385" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044385">(4879) Zykina</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044396" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044396">4824 Stradonice</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044428" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044428">4911 Rosenzweig</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044433" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044433">4892 Chrispollas</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044440" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044440">4855 Tenpyou</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044446" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044446">(4869) Piotrovsky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044453" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044453">4857 Altgamia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044459" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044459">4885 Grange</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044466" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044466">4873 Fukaya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044474" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044474">4840 Otaynang</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044524" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044524">4912 Emilhaury</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044531" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044531">4940 Polenov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044537" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044537">4823 Libenice</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044545" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044545">4821 Bianucci</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044553" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044553">4815 Anders</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044566" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044566">4825 Ventura</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044573" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044573">4819 Gifford</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044582" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044582">4826 Wilhelms</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044580" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044580">(4831) Baldwin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044586" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044586">4890 Shikanosima</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044590" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044590">4870 Shcherban'</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044596" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044596">4861 Nemirovskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044605" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044605">(4789) Sprattia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044612" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044612">4779 Whitley</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044629" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044629">4806 Miho</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044634" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044634">4684 Bendjoya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044638" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044638">4785 Petrov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044645" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044645">4777 Aksenov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044650" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044650">4783 Wasson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044882" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044882">4682 Bykov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044888" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044888">(4794) Bogard</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044895" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044895">4700 Carusi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044902" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044902">4788 Simpson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044909" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044909">4787 Shul'zhenko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044913" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044913">(4675) Ohboke</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044920" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044920">4698 Jizera</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044925" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044925">(4689) Donn</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044934" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044934">(4699) Sootan</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044943" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044943">4694 Festou</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044950" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044950">4696 Arpigny</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044954" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044954">4680 Lohrmann</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044962" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044962">(4693) Drummond</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044971" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044971">4811 Semashko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044977" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044977">(4813) Terebizh</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044983" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044983">4812 Hakuhou</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044993" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044993">4810 Ruslanova</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1044998" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1044998">4669 Hoder</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045006" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045006">(4643) Cisneros</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045033" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045033">(4640) Hara</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045040" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045040">4638 Estens</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045049" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045049">4612 Greenstein</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045056" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045056">4634 Shibuya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045074" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045074">4621 Tambov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045088" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045088">4774 Hobetsu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045100" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045100">4733 ORO</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045115" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045115">4623 Obraztsova</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045121" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045121">4624 Stefani</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045129" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045129">4636 Chile</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045135" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045135">4713 Steel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045141" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045141">4665 Muinonen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045150" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045150">4676 Uedaseiji</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045155" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045155">4670 Yoshinogawa</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045180" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045180">(4739) Tomahrens</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045187" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045187">4550 Royclarke</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045194" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045194">4726 Federer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045200" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045200">4525 Johnbauer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045205" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045205">4745 Nancymarie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045211" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045211">4766 Malin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045218" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045218">4683 Veratar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045227" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045227">(4687) Brunsandrej</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045236" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045236">4681 Ermak</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045244" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045244">4667 Robbiesh</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045251" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045251">4685 Karetnikov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045257" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045257">3971 Voronikhin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045268" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045268">3991 Basilevsky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045273" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045273">3986 Rozhkovskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045281" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045281">3856 Lutskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045287" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045287">(4582) Hank</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045292" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045292">(3974) Verveer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045297" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045297">4530 Smoluchowski</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045301" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045301">3843 OISCA</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045307" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045307">(3842) Harlansmith</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045311" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045311">4547 Massachusetts</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045323" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045323">(3885) Bogorodskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045330" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045330">3880 Kaiserman</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045337" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045337">4563 Kahnia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045346" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045346">4531 Asaro</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045353" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045353">4601 Ludkewycz</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045358" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045358">(4704) Sheena</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045364" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045364">(4747) Jujo</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045369" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045369">4740 Veniamina</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045373" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045373">4762 Dobrynya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045380" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045380">4724 Brocken</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045386" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045386">(4761) Urrutia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045392">4728 Lyapidevskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045398" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045398">4735 Gary</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045402" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045402">4767 Sutoku</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045406" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045406">(4751) Alicemanning</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045412" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045412">(4664) Hanner</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045416" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045416">4671 Drtikol</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045421" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045421">4679 Sybil</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045442" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045442">4677 Hiroshi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045779" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045779">4729 Mikhailmil'</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045781" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045781">4725 Milone</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045786" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045786">4734 Rameau</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045789" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045789">4717 Kaneko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045793" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045793">(4723) Wolfgangmattig</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045796" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045796">4727 Ravel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045797" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045797">4533 Orth</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045801" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045801">4731 Monicagrady</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045807" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045807">(4710) Wade</a> <a href="/wiki/(4705)_Secchi" title="(4705) Secchi">(4705) Secchi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045817" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045817">4508 Takatsuki</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045821" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045821">3954 Mendelssohn</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045826" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045826">3977 Maxine</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045833" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045833">3933 Portugal</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045837" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045837">(3997) Taga</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045840" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045840">3932 Edshay</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045844" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045844">3984 Chacos</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045849" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045849">3961 Arthurcox</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045862" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045862">(3876) Quaide</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045866" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045866">3882 Johncox</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045870" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045870">3898 Curlewis</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045908" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045908">3926 Ramirez</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045914" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045914">3952 Russellmark</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045922" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045922">3929 Carmelmaria</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045927" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045927">3966 Cherednichenko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045935" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045935">3987 Wujek</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045941" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045941">3925 Tret'yakov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045951" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045951">(3947) Swedenborg</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045955" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045955">3959 Irwin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045961" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045961">3996 Fugaku</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045968" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045968">3879 Machar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045985" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045985">3837 Carr</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1045993" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1045993">(3853) Haas</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046004" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046004">3867 Shiretoko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046010" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046010">4522 Britastra</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046020" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046020">3886 Shcherbakovia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046026" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046026">3980 Hviezdoslav</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046076" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046076">3852 Glennford</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046081" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046081">3828 Hoshino</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046085" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046085">3830 Trelleborg</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046091" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046091">3875 Staehle</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046101" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046101">4540 Oriani</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046105" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046105">4590 Dimashchegolev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046111" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046111">3865 Lindbloom</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046119" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046119">3835 Korolenko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046125" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046125">3863 Gilyarovskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046128" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046128">3871 Reiz</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046133" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046133">3791 Marci</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046139" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046139">3783 Morris</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046146" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046146">3756 Ruscannon</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046152" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046152">3817 Lencarter</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046156" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046156">3775 Ellenbeth</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046161" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046161">3760 Poutanen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046165" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046165">3764 Holmesacourt</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046169" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046169">3779 Kieffer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046173" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046173">(3758) Karttunen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046177" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046177">(3819) Robinson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046181" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046181">3703 Volkonskaya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046184" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046184">3726 Johnadams</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046189" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046189">3640 Gostin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046196" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046196">3602 Lazzaro</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046202" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046202">3684 Berry</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046205" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046205">3652 Soros</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046214" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046214">4070 Rozov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046220" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046220">4504 Jenkinson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046231" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046231">(3955) Bruckner</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046235" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046235">3945 Gerasimenko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046255" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046255">3944 Halliday</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046269" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046269">3943 Silbermann</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046278" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046278">3633 Mira</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046388" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046388">3642 Frieden</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046392">3700 Geowilliams</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046396" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046396">3728 IRAS</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046401" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046401">(3682) Welther</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046408" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046408">3695 Fiala</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046416" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046416">3715 Stohl</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046432" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046432">(3921) Klement'ev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046437" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046437">(3939) Huruhata</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046442" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046442">3981 Stodola</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046451" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046451">3964 Danilevskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046458" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046458">(3995) Sakaino</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046462" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046462">3973 Ogilvie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046468" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046468">3942 Churivannia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046473" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046473">3970 Herran</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046480" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046480">3878 Jyoumon</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046486" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046486">3891 Werner</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046540" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046540">3677 Magnusson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046547" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046547">3736 Rokoske</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046552" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046552">(3599) Basov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046560" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046560">(3668) Ilfpetrov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046567" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046567">3623 Chaplin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046573" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046573">3696 Herald</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046579" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046579">3692 Rickman</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046586" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046586">(3593) Osip</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046591" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046591">3698 Manning</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046598" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046598">3743 Pauljaniczek</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046602" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046602">3624 Mironov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046609" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046609">3616 Glazunov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046615" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046615">3732 Vavra</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046620" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046620">(3690) Larson</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046624" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046624">3637 O'Meara</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046632" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046632">3938 Chapront</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046636" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046636">3937 Bretagnon</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046641" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046641">3941 Haydn</a> <a href="/wiki/(3688)_Navaho" title="(3688) Navaho">(3688) Navaho</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046654" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046654">3922 Heather</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046662" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046662">(3738) Ots</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046670" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046670">(3909) Gladys</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046675" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046675">3826 Handel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046683" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046683">3679 Condruses</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046691" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046691">3675 Kemstach</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046696" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046696">3739 Rem</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046702" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046702">(3659) Bellingshausen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046712" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046712">3716 Petzval</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046716" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046716">3786 Yamada</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046720" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046720">3685 Derdenye</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046726" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046726">3621 Curtis</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046729" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046729">3565 Ojima</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046735" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046735">3531 Cruikshank</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046741" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046741">3511 Tsvetaeva</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046750" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046750">3575 Anyuta</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046751" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046751">3601 Velikhov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046758" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046758">3669 Vertinskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046764" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046764">(3529) Dowling</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046769" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046769">(3614) Tumilty</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046783" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046783">3530 Hammel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046789" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046789">3578 Carestia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046793" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046793">(3589) Loyola</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046840" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046840">3371 Giacconi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046846" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046846">3470 Yaronika</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046859" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046859">3433 Fehrenbach</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046865" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046865">3387 Greenberg</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046871" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046871">3383 Koyama</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046876" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046876">(3366) Gödel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046884" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046884">3518 Florena</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046889" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046889">3411 Debetencourt</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046894" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046894">3330 Gantrisch</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046902" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046902">3528 Counselman</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046906" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046906">3403 Tammy</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046913" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046913">3447 Burckhalter</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1046990" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1046990">(3702) Trubetskaya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047033" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047033">3454 Lieske</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047039" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047039">(3243) Skytel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047045" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047045">3561 Devine</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047053" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047053">3418 Izvekov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047059" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047059">3332 Raksha</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047067" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047067">3249 Musashino</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047073" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047073">(3404) Hinderer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047079" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047079">3430 Bradfield</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047085" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047085">3373 Koktebelia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047103" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047103">3517 Tatianicheva</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047109" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047109">3466 Ritina</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047116" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047116">3269 Vibert-Douglas</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047138" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047138">3264 Bounty</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047142" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047142">3291 Dunlap</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047149" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047149">3273 Drukar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047153" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047153">3456 Etiennemarey</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047161" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047161">3521 Comrie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047165" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047165">3537 Jurgen</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047173" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047173">3345 Tarkovskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047176" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047176">3441 Pochaina</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047184" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047184">3591 Vladimirskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047190" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047190">3390 Demanet</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047197" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047197">3446 Combes</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047205" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047205">3429 Chuvaev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047212" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047212">3459 Bodil</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047242" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047242">3339 Treshnikov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047249" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047249">(3440) Stampfer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047254" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047254">3263 Bligh</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047270" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047270">3571 Milanstefanik</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047277" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047277">3480 Abante</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047286" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047286">3336 Grygar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047292" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047292">3358 Anikushin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047318" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047318">3253 Gradie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047322" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047322">(3175) Netto</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047327" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047327">3252 Johnny</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047334" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047334">3168 Lomnicky Stit</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047340" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047340">3118 Claytonsmith</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047346" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047346">3185 Clintford</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047351" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047351">2849 Shklovskij</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047356" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047356">3238 Timresovia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047363" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047363">3260 Vizbor</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047360" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047360">3235 Melchior</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047369" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047369">(3203) Huth</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047374" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047374">3194 Dorsey</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047376" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047376">3057 Malaren</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047382" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047382">3090 Tjossem</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047390" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047390">3242 Bakhchisaraj</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047396" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047396">3217 Seidelmann</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047405" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047405">(3191) Svanetia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047412" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047412">3209 Buchwald</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047418" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047418">(3159) Prokof'ev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047425" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047425">3215 Lapko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047455" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047455">2891 McGetchin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047463" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047463">3126 Davydov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047470" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047470">2978 Roudebush</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047479" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047479">3042 Zelinsky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047498" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047498">3065 Sarahill</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047505" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047505">3119 Dobronravin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047511" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047511">(3155) Lee</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047518" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047518">3087 Beatrice Tinsley</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047526" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047526">(3140) Stellafane</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047532" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047532">2884 Reddish</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047539" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047539">3131 Mason-Dixon</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047543" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047543">3100 Zimmerman</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047550" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047550">3075 Bornmann</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047557" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047557">(2883) Barabashov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047565" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047565">3085 Donna</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047575" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047575">(2844) Hess</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047580" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047580">2967 Vladisvyat</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047585" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047585">2879 Shimizu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047590" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047590">(2922) Dikan'ka</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047600" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047600">2861 Lambrecht</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047609" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047609">2949 Kaverznev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047615" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047615">2856 Roser</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1047773" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1047773">3204 Lindgren</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048160" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048160">2931 Mayakovsky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048167" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048167">2878 Panacea</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048176" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048176">2832 Lada</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048183" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048183">(2942) Cordie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048196" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048196">2842 Unsold</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048206" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048206">2925 Beatty</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048224" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048224">(2990) Trimberger</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048232" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048232">2860 Pasacentennium</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048238" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048238">2877 Likhachev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048248" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048248">2869 Nepryadva</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048257" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048257">2845 Franklinken</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048265" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048265">(2853) Harvill</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048272" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048272">2881 Meiden</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048831" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048831">2983 Poltava</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1048837" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1048837">2916 Voronveliya</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1051123" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1051123">2035 Stearns</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1051133" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1051133">2577 Litva</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062212" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062212">4555 Josefaperez</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062220" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062220">4852 Pamjones</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062226" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062226">2810 Lev Tolstoj</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062236" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062236">(2905) Plaskett</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062258" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062258">2745 San Martin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062265" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062265">4772 Frankdrake</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062285" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062285">(4881) Robmackintosh</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062290" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062290">2821 Slavka</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062296" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062296">2995 Taratuta</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062304" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062304">2833 Radishchev</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062318" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062318">4784 Samcarin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062330" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062330">3727 Maxhell</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062336" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062336">2748 Patrick Gene</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062363" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062363">2343 Siding Spring</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062381" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062381">2285 Ron Helin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1062387" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1062387">2392 Jonathan Murray</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1067976" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1067976">3797 Ching-Sung Yu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1067990" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1067990">3117 Niépce</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068001" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068001">3795 Nigel</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068007" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068007">3833 Calingasta</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068016" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068016">(3689) Yeates</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068024" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068024">4913 Wangxuan</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068033" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068033">3306 Byron</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068043" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068043">2834 Christy Carol</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068048" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068048">(3412) Kafka</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068263" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068263">4661 Yebes</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1068416" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1068416">4943 Lac d'Orient</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1069285" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1069285">2744 Birgitta</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1069305" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1069305">(2863) Ben Mayer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1069317" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1069317">2874 Jim Young</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1070886" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1070886">2629 Rudra</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1075902" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1075902">(2897) Ole Römer</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1075914" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1075914">(2900) Luboš Perek</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1081375" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1081375">(5998) Sitenský</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1083240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1083240">(4941) Yahagi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1083249" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1083249">4949 Akasofu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084802" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084802">3800 Karayusuf</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084813" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084813">(4656) Huchra</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084832" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084832">(3806) Tremaine</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084860" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084860">4576 Yanotoyohiko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084891" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084891">4632 Udagawa</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1084901" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1084901">(3296) Bosque Alegre</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1085120" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1085120">4878 Gilhutton</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1090519" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1090519">11792 Sidorovsky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1090587" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1090587">21000 L'Encyclopedie</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1192393" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1192393">3737 Beckman</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1192400" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1192400">(3270) Dudley</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1192418" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1192418">3402 Wisdom</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1192426" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1192426">4641 Ayako</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1193698" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1193698">4858 Vorobjov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1193707" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1193707">4759 Aretta</a> <a href="/wiki/Gran_cometa_de_1811" title="Gran cometa de 1811">Gran cometa de 1811</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1483253" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1483253">(30001) 2000 AU195</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1483253?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1537693" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1537693">26P/Grigg–Skjellerup</a> <a href="/wiki/Cometa_11P/Tempel-Swift-LINEAR" title="Cometa 11P/Tempel-Swift-LINEAR">Cometa 11P/Tempel-Swift-LINEAR</a> <a href="/wiki/32P/Comas_Sol%C3%A0" title="32P/Comas Solà">32P/Comas Solà</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2214244" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2214244">(21284) Pandion</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2265762" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2265762">65803 Dídim</a> <a href="/wiki/(13868)_Catalonia" title="(13868) Catalonia">(13868) Catalonia</a> <a href="/wiki/(95962)_Copito" title="(95962) Copito">(95962) Copito</a> <a href="/wiki/(134124)_Subirachs" title="(134124) Subirachs">(134124) Subirachs</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2581556" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2581556">(35671) 1998 SN165</a> <a href="/wiki/(96205)_Ararat" title="(96205) Ararat">(96205) Ararat</a> <a href="/wiki/(72037)_Castelldefels" title="(72037) Castelldefels">(72037) Castelldefels</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3599391" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3599391">57140 Gaddi</a> <a href="/wiki/(274301)_Wikipedia" title="(274301) Wikipedia">(274301) Wikipedia</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4603190" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q4603190">(392741) 2012 SQ31</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6408980" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6408980">202778 Dmytria</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6681296" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6681296">(30003) 2000 AO236</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q6681296?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8085978" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q8085978">(8404) 1995 AN</a> <a href="/wiki/2009_ST19" title="2009 ST19">2009 ST19</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8186825" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q8186825">(57626) 2001 TE165</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400711" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400711">1927 LA</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400718" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400718">2012 AD14</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400719" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400719">2012 CP8</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400716" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400716">2012 AD1</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400728" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400728">2013 GR</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q13400764" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q13400764">2012 KH8</a> <a href="/wiki/2010_GB174" title="2010 GB174">2010 GB174</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15194513" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q15194513">2008 KV2</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15194513?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="/wiki/2012_VP113" title="2012 VP113">2012 VP113</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q16525588" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q16525588">376574 Michalkusiak</a> <a href="/wiki/(486958)_Arrokoth" title="(486958) Arrokoth">(486958) Arrokoth</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18615985" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18615985">348407 Patkosandras</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20035472" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20035472">420779 Świdwin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20980674" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20980674">129109 (2004 XF32)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21028590" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21028590">(81522) 2000 HW7</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21028595" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21028595">(156810) 2003 BP49</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21099874" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21099874">333508 Voiture</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21143824" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21143824">369423 Quintegr'al</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21468748" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21468748">354659 Boileau</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21512512" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21512512">423205 Echezeaux</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q21704658" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q21704658">375043 Zengweizhou</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22341316" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22341316">332084 Vasyakulbeda</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23021024" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q23021024">376029 Blahova</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23056362" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q23056362">450931 Coculescu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23092550" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q23092550">328305 Jackmcdevitt</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q23973392" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q23973392">359103 Ottopiene</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24289081" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24289081">295472 Puy</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24297554" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24297554">2015 RR245</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24353838" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24353838">325369 Shishilov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24355646" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24355646">333636 Reboul</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24356002" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24356002">336694 Fey</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24424712" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24424712">361183 Tandon</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24451653" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24451653">381458 Moiseenko</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24484646" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24484646">435552 Morin</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24578926" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24578926">369088 Marcus</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q24732849" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q24732849">293499 Wolinski</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25393240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25393240">386622 New Zealand</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395482" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395482">308197 Satrapi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395494" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395494">281772 Matttaylor</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395498" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395498">320153 Eglitis</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395502" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395502">302849 Richardboyle</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395500" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395500">337380 Lenormand</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395506" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395506">344641 Szeleczky</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395510" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395510">358894 Demetrescu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395514" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395514">432361 Rakovski</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395515" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395515">418220 Kestutis</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25395513" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25395513">378721 Thizy</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25396490" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25396490">365761 Popovici</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25396494" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25396494">434453 Ayerdhal</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397081" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397081">341958 Chrétien</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397090" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397090">290074 Donasadock</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397088" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397088">361450 Houellebecq</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397117" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397117">337166 Ivanartioukhov</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397694" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397694">320880 Cabu</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397715" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397715">274856 Rosendosalvado</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397718" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397718">308856 Daniket</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397719" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397719">400308 Antonkutter</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397717" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397717">378669 Rivas</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397720" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397720">410619 Fabry</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25397721" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25397721">436048 Fritzhuber</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q29051368" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q29051368">(514107) 2015 BZ509</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q46845259" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q46845259">Elon Musk's Tesla Roadster</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q46845259?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q55606294" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q55606294">C/2018 F4 (PanSTARRS)</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q55606294?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q56855015" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q56855015">541132 Leleākūhonua</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q60487000" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q60487000">2019 AQ3</a> <a href="/wiki/2018_AG37" title="2018 AG37">2018 AG37</a> <a href="/wiki/C/2019_Y4_(ATLAS)" title="C/2019 Y4 (ATLAS)">C/2019 Y4 (ATLAS)</a> <a href="/wiki/C/2020_F3_(NEOWISE)" title="C/2020 F3 (NEOWISE)">C/2020 F3 (NEOWISE)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q90914968" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q90914968">C/2020 F8 (SWAN)</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q90914968?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q99514180" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q99514180">2020 HA10</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q99514180?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="/wiki/Ceres_(planeta_nan)" title="Ceres (planeta nan)">Ceres</a> <a href="/wiki/Haumea" title="Haumea">Haumea</a> <a href="/wiki/Eris_(planeta_nan)" title="Eris (planeta nan)">Eris</a> <a href="/wiki/(2)_Pal%C2%B7les" title="(2) Pal·les">(2) Pallas</a> <a href="/wiki/(4)_Vesta" title="(4) Vesta">(4) Vesta</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8595" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q8595">138P/Shoemaker–Levy</a> <a href="/wiki/19P/Borrelly" title="19P/Borrelly">19P/Borrelly</a> <a href="/wiki/(101955)_Bennu" title="(101955) Bennu">(101955) Bennu</a> <a href="/wiki/(102)_M%C3%ADriam" title="(102) Míriam">(102) Míriam</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q12300" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q12300">(12300) 1991 RX10</a> <a href="/wiki/(50000)_Quaoar" title="(50000) Quaoar">Quaoar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P398" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background:#b0d1ad;">Característiques físiques i astromètriques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Distància de la Terra</th><td class="infobox-data">1 ua <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2583" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Radi_(geometria)" title="Radi (geometria)">Radi</a></th><td class="infobox-data">695.700 km<a href="#cite_note-4c4f6e26905b12e7253b19ebd783b7cef06c4ade-2">[2]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2120" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Aplatament" title="Aplatament">Aplatament</a></th><td class="infobox-data">0<a href="#cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">[1]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P1102" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Magnitud_absoluta" title="Magnitud absoluta">Magnitud absoluta</a></th><td class="infobox-data">4,83<a href="#cite_note-47b27dbfcc81e1a1b9402dc852498b1aa93f4976-3">[3]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P1457" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Magnitud_aparent" title="Magnitud aparent">Magnitud aparent</a> (<a href="/wiki/Banda_V" title="Banda V">V</a>)</th><td class="infobox-data">−26,74 (<a href="/wiki/Banda_V" title="Banda V">banda V</a>)<a href="#cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">[1]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P1215" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Diàmetre angular</th><td class="infobox-data">31,98 ′<a href="#cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">[1]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P5348" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/%C3%80rea_de_superf%C3%ADcie" title="Àrea de superfície">Àrea de superfície</a></th><td class="infobox-data">6.082.000.000.000 km² <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2046" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Massa</th><td class="infobox-data">1.988.475 Rg<a href="#cite_note-4c4f6e26905b12e7253b19ebd783b7cef06c4ade-2">[2]</a> i 1 M☉<a href="#cite_note-7ffdc496e6272b90514a6eaf035096be2061e6a5-4">[4]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2067" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Volum</th><td class="infobox-data">1.412.000.000.000.000.000 km³<a href="#cite_note-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad-5">[5]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2234" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Densitat mitjana</th><td class="infobox-data">162,2 g/cm³<a href="#cite_note-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad-5">[5]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2054" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Gravetat_superficial" title="Gravetat superficial">Gravetat superficial equatorial</a></th><td class="infobox-data">274 m/s²<a href="#cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">[1]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P7015" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Metal%C2%B7licitat" title="Metal·licitat">Metal·licitat</a></th><td class="infobox-data">0,0122<a href="#cite_note-079c79e87ddf607cb395a8cf09323b4bc32ab94f-6">[6]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2227" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">Temperatura de superfície</a></th><td class="infobox-data"><table> <tbody><tr><td><a href="/wiki/Centre_(geometria)" title="Centre (geometria)">centre</a></td></tr><tr><td>15.710.000 K<a href="#cite_note-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad-5">[5]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2076" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%"><a href="/wiki/Lluminositat" title="Lluminositat">Lluminositat</a></th><td class="infobox-data">382.800.000.000.000.000 gigawatts <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P2060" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Edat estimada</th><td class="infobox-data">4,57 mil milions d'anys<a href="#cite_note-0cc195aaa7d3222ac811ecd7b40fe4008150d107-7">[7]</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P7584" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Part de</th><td class="infobox-data"><a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P361" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background:#eeeeee; width:40%">Format per</th><td class="infobox-data"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Protuber%C3%A0ncia_solar" title="Protuberància solar">Protuberància solar</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div></td></tr></tbody></table> El Sol és un <a href="/wiki/Estel" title="Estel">estel</a> situat al centre del <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>. Es tracta d'una esfera gairebé perfecta de <a href="/wiki/Plasma_(estat_de_la_mat%C3%A8ria)" title="Plasma (estat de la matèria)">plasma</a> calent<a href="#cite_note-FOOTNOTEEnglish2014159-8">[8]</a> portada a la <a href="/wiki/Incandesc%C3%A8ncia" title="Incandescència">incandescència</a> per les reaccions de <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió nuclear</a> que es produeixen al seu <a href="/wiki/Nucli_del_Sol" class="mw-redirect" title="Nucli del Sol">nucli</a> i que radia <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> majoritàriament en forma de <a href="/wiki/Llum_visible" class="mw-redirect" title="Llum visible">llum visible</a> i <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_infraroja" class="mw-redirect" title="Radiació infraroja">radiació infraroja</a>. És amb molta diferència la font d'energia més important per a la <a href="/wiki/Vida" title="Vida">vida</a> a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>. Té un diàmetre d'aproximadament 1,39 milions de quilòmetres, xifra que equival a uns 109 diàmetres terrestres, i una massa equivalent a unes 330.000 <a href="/wiki/Masses_terrestres" class="mw-redirect" title="Masses terrestres">masses terrestres</a>, que representa un 99,86% de la massa total del sistema solar.<a href="#cite_note-FOOTNOTEWoolfson200010-9">[9]</a> L'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> representa unes tres quartes parts de la massa del Sol (~ 73%) i la resta es compon majoritàriament d'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> (~ 24,5%), amb traces d'elements més pesants com ara l'<a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a>, el <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a>, el <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">neó</a> i el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>.<a href="#cite_note-LGEC-10">[10]</a> El Sol és un <a href="/wiki/Estel_de_la_seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal_de_tipus_G" class="mw-redirect" title="Estel de la seqüència principal de tipus G">estel de la seqüència principal de tipus G</a> (G2V). Per aquest motiu, és descrit informalment com un <a href="/wiki/Nan_groc" title="Nan groc">nan groc</a>, tot i que en realitat la seva <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a> és més aviat blanca. Es formà fa aproximadament 4.600 <a href="/wiki/Milions_d%27anys" class="mw-redirect" title="Milions d'anys">milions d'anys</a><a href="#cite_note-FOOTNOTELang200636-11">[11]</a> com a resultat del <a href="/wiki/Col%C2%B7lapse_gravitatori" title="Col·lapse gravitatori">col·lapse gravitatori</a> de part d'un gran <a href="/wiki/N%C3%BAvol_molecular" title="Núvol molecular">núvol molecular</a>. La majoria de la matèria caigué al centre i la resta començà a <a href="/wiki/%C3%92rbita" title="Òrbita">girar al seu voltant</a> en un disc pla que <a href="/wiki/Formaci%C3%B3_i_evoluci%C3%B3_del_sistema_solar" title="Formació i evolució del sistema solar">esdevindria el sistema solar</a>. La massa central assolí una temperatura i una densitat tan altes que el nucli del Sol acabà entrant en <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió nuclear</a>, seguint el mateix procés d'ignició que gairebé tots els altres estels. Cada segon es fusionen uns 600 milions de tones d'hidrogen en heli i es converteixen 4 milions de tones de <a href="/wiki/Equival%C3%A8ncia_entre_massa_i_energia" title="Equivalència entre massa i energia">massa en energia</a> al nucli del Sol. D'aquí a uns milers de milions d'anys, quan la fusió decaigui per sota del nivell que cal per mantenir l'<a href="/wiki/Equilibri_hidroest%C3%A0tic" title="Equilibri hidroestàtic">equilibri hidroestàtic</a>, la densitat i la temperatura del nucli augmentaran considerablement, les capes externes començaran a inflar-se i, en definitiva, el Sol evolucionarà a un <a href="/wiki/Gegant_vermell" title="Gegant vermell">gegant vermell</a>. Una vegada superada la fase de gegant vermell, els models preveuen que el Sol es desprengui de les capes exteriors i quedi reduït a un <a href="/wiki/Nan_blanc" class="mw-redirect" title="Nan blanc">nan blanc</a>, un tipus d'estel que es va refredant i ja no produeix energia mitjançant fusió nuclear, però que continua radiant llum i calor acumulada durant molt de temps, tal vegada bilions d'anys. En un futur encara més remot, les teories en prediuen la transformació en un <a href="/wiki/Nan_negre" class="mw-redirect" title="Nan negre">nan negre</a> extremament dens amb emissions d'energia negligibles. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Etimologia">Etimologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Etimologia">modifica</a>]</div> La paraula sol té diverses variacions a través de les famílies de llengües. Per exemple, en les llengües de la família <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_indoeuropees" title="Llengües indoeuropees">indoeuropea</a>, en la majoria dels casos es troba una part nominativa amb una l, en lloc de l'arrel genitiva en n, com per exemple en llatí sōl, el grec ἥλιος (hèlios), el gal·lès haul i el rus солнце (solntse) (pronunciat sontse), així com (amb *l > r) en sànscrit स्वर (svár) i persa خور (xvar). De fet, l'arrel de la l va sobreviure també en protogermànic, com *sōwelan, que va donar lloc al gòtic sauil (al costat de sunnō) i el prosaic nòrdic antic sól (al costat de la poètica sunna), i a través d'ella les paraules per a ‘sol’ en les llengües escandinaves modernes: suec i danès solen, islandès sólin, etc.<a href="#cite_note-Orel-12">[12]</a> La paraula <a href="/wiki/Llengua_anglesa" class="mw-redirect" title="Llengua anglesa">anglesa</a> sun es va desenvolupar de l'<a href="/wiki/Angl%C3%A8s_antic" title="Anglès antic">anglès antic</a> sunne. Els cognats apareixen en altres <a href="/wiki/Lleng%C3%BCes_germ%C3%A0niques" title="Llengües germàniques">llengües germàniques</a>, incloent el <a href="/wiki/Llengua_frisona_occidental" class="mw-redirect" title="Llengua frisona occidental">frisó occidental</a> sinne, el <a href="/wiki/Neerland%C3%A8s" title="Neerlandès">neerlandès</a> zon, el <a href="/wiki/Baix_alemany" title="Baix alemany">baix alemany</a> Sünn, l'<a href="/wiki/Llengua_alemanya" class="mw-redirect" title="Llengua alemanya">alemany</a> estàndard Sonne, el <a href="/wiki/Llengua_bavaresa" class="mw-redirect" title="Llengua bavaresa">bavarès</a> Sunna, el <a href="/wiki/N%C3%B2rdic_antic" class="mw-redirect" title="Nòrdic antic">nòrdic antic</a> sunna i el <a href="/wiki/Llenguatge_g%C3%B2tic" class="mw-redirect" title="Llenguatge gòtic">gòtic</a> sunnō. Totes aquestes paraules provenen del <a href="/wiki/Protogerm%C3%A0nic" title="Protogermànic">protogermànic</a> *sunnōn.<a href="#cite_note-BARNHART776-13">[13]</a><a href="#cite_note-Orel-12">[12]</a> Les paraules grega i llatina apareixen en la poesia com a personificacions del Sol, <a href="/wiki/H%C3%A8lios" title="Hèlios">Hèlios</a> i <a href="/w/index.php?title=Sol_(mitologia_romana)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sol (mitologia romana) (encara no existeix)">Sol</a>,<a href="#cite_note-OED-14">[14]</a> mentre que en ciència-ficció en llengua anglesa «Sol» es pot utilitzar com a nom de l'astre per distingir-lo dels altres. El terme «<a href="/w/index.php?title=Sol_(dia_a_Mart)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sol (dia a Mart) (encara no existeix)">sol</a>», amb essa minúscula, és utilitzat pels astrònoms planetaris per determinar la durada d'un <a href="/wiki/Temps_solar" title="Temps solar">dia solar</a> en un altre planeta com <a href="/wiki/Mart_(planeta)" title="Mart (planeta)">Mart</a>.<a href="#cite_note-15">[15]</a> Els principals adjectius del Sol en català són assolellat per a la llum solar i, en contextos tècnics, solar,<a href="#cite_note-OED2-16">[16]</a> del llatí sol<a href="#cite_note-17">[17]</a> —aquest últim es troba en termes com dia solar, <a href="/wiki/Eclipse_solar" class="mw-redirect" title="Eclipse solar">eclipse solar</a> i sistema solar—. Del grec helios ve l'adjectiu poc comú helíac.<a href="#cite_note-18">[18]</a> El terme anglès del dia de la setmana <a href="/wiki/Diumenge" title="Diumenge">Sunday</a> prové de l’anglès antic Sunnandæg (literalment 'dia del sol'), una <a href="/w/index.php?title=Interpretatio_germanica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Interpretatio germanica (encara no existeix)">interpretació germànica</a> de la frase llatina <a href="/w/index.php?title=Dies_(divinitat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dies (divinitat) (encara no existeix)">diēs</a> sōlis, que és una traducció del grec ἡμέρα ἡλίου (<a href="/wiki/H%C3%A8mera" title="Hèmera">hēmera</a> hēliou, 'dia del sol').<a href="#cite_note-BARNHART778-19">[19]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques">Característiques</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Característiques">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_solar_interior-ca.svg" class="mw-file-description"><img alt="Un esquema que va des del vermell a la part superior fins al blanc a la part inferior" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/The_solar_interior-ca.svg/250px-The_solar_interior-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="399" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/The_solar_interior-ca.svg/330px-The_solar_interior-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/The_solar_interior-ca.svg/500px-The_solar_interior-ca.svg.png 2x" data-file-width="1707" data-file-height="3093" /></a><figcaption>Un esquema del Sol, amb la regió central a la part inferior</figcaption></figure> Cal dir que el Sol no és perfectament rodó. Al seu centre, la <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a> és aproximadament 1,5 × 10⁵ kg/m³, les reaccions termonuclears (<a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió</a>) converteixen l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> en <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>. 3,9 × 1045 <a href="/wiki/%C3%80toms" class="mw-redirect" title="Àtoms">àtoms</a> passen per reaccions nuclears cada <a href="/wiki/Segon" title="Segon">segon</a>. Això allibera <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> que fuig de la superfície del Sol com a <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a>. És possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades <a href="/wiki/Bomba_termonuclear" title="Bomba termonuclear">bombes d'hidrogen</a>. En un futur, podria esdevenir-se que l'energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Tota la <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria" title="Matèria">matèria</a> del Sol està en forma de <a href="/wiki/Plasma_(Estat_de_la_mat%C3%A8ria)" class="mw-redirect" title="Plasma (Estat de la matèria)">plasma</a> a causa de la seva <a href="/wiki/Temperatura" title="Temperatura">temperatura</a> extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'<a href="/wiki/L%C3%ADnia_equatorial" title="Línia equatorial">equador</a> que a <a href="/wiki/Latitud" title="Latitud">latituds</a> altes, ja que no és un <a href="/wiki/S%C3%B2lid" title="Sòlid">sòlid</a>. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causa que les línies del <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a> s'entortolliguin amb el temps, provocant la formació de les espectaculars <a href="/wiki/Taques_solars" class="mw-redirect" title="Taques solars">taques solars</a> i <a href="/wiki/Protuber%C3%A0ncia_solar" title="Protuberància solar">protuberàncies solars</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">corona solar</a> té 1011 àtoms/m³, i la <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a> té 1023 àtoms/m³.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Durant algun temps, es va pensar que el nombre de <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrins</a> produïts en les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicció teòrica, un problema que es denominà <a href="/wiki/Problema_dels_neutrins_solars" title="Problema dels neutrins solars">problema dels neutrins solars</a>. Quan es va descobrir recentment que els neutrins tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El Sol no té un límit definit, però la seva densitat disminueix exponencialment a mesura que augmenta l'alçada per sobre de la fotosfera.<a href="#cite_note-Beer_et_al,_2012-41-20">[20]</a> A efectes de mesura, es considera que el radi del Sol és la distància des del seu centre fins a la vora de la <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a>, l’aparent superfície visible del Sol.<a href="#cite_note-Phillips1995-73-21">[21]</a> Amb aquesta mesura, el Sol és una esfera gairebé perfecta amb un <a href="/wiki/Aplatament" title="Aplatament">aplatament</a> calculat en 9 milionèsimes,<a href="#cite_note-Godier-22">[22]</a> el que significa que el seu diàmetre polar difereix només del seu diàmetre equatorial en 10 km.<a href="#cite_note-perfect_sphere-23">[23]</a> L'efecte mareomotriu dels planetes és feble i no afecta significativament la forma del Sol.<a href="#cite_note-Schutz2003-24">[24]</a> El Sol gira més ràpid al seu equador que els seus <a href="/w/index.php?title=Pols_d%27objectes_astron%C3%B2mics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pols d'objectes astronòmics (encara no existeix)">pols</a>. Aquesta <a href="/w/index.php?title=Rotaci%C3%B3_solar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rotació solar (encara no existeix)">rotació diferencial</a> és causada pel <a href="/wiki/Convecci%C3%B3" title="Convecció">moviment convectiu</a> a causa del transport de calor i la <a href="/wiki/Efecte_de_Coriolis" title="Efecte de Coriolis">força de Coriolis</a> a causa de la rotació del Sol. En un marc de referència definit per les estrelles, el període de rotació és d'aproximadament 25,6 dies a l'equador i 33,5 dies als pols. Vist des de la Terra mentre orbita al voltant del Sol, el període de rotació aparent del Sol al seu equador és d'uns 28 dies.<a href="#cite_note-Phillips1995-78-25">[25]</a> Vist des d’un mirador sobre el seu pol nord, el Sol gira en <a href="/wiki/Sentit_horari" title="Sentit horari">sentit antihorari</a> al voltant del seu eix de gir.<a href="#cite_note-26">[a]</a><a href="#cite_note-spaceacademy-27">[26]</a> Per a obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Espacial_Europea" title="Agència Espacial Europea">Agència Espacial Europea</a> i la <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a> van posar en òrbita l'observatori <a href="/wiki/SOHO" class="mw-redirect" title="SOHO">SOHO</a> (Solar and Heliospheric Observatory) el <a href="/wiki/2_de_desembre" title="2 de desembre">2 de desembre</a> del <a href="/wiki/1995" title="1995">1995</a>.<a href="#cite_note-navy-28">[27]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llum_solar">Llum solar</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Llum solar">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llum_solar" class="mw-redirect" title="Llum solar">Llum solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sun_(Earth_POV).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Sun_%28Earth_POV%29.jpg/220px-Sun_%28Earth_POV%29.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Sun_%28Earth_POV%29.jpg/330px-Sun_%28Earth_POV%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Sun_%28Earth_POV%29.jpg/440px-Sun_%28Earth_POV%29.jpg 2x" data-file-width="4608" data-file-height="3456" /></a><figcaption>El Sol, vist des de la superfície terrestre</figcaption></figure> La <a href="/wiki/Constant_solar" title="Constant solar">constant solar</a> és la quantitat d'energia que el Sol diposita per unitat d'àrea que està directament exposada a la llum solar. La constant solar és aproximadament igual a 1.368 W/m² (watts per metre quadrat) a una distància d’una <a href="/wiki/Unitat_astron%C3%B2mica" title="Unitat astronòmica">unitat astronòmica</a> (UA) del Sol (és a dir, a la Terra o a prop).<a href="#cite_note-TSI-29">[28]</a> La llum del Sol a la superfície de la Terra és <a href="/wiki/Atenuaci%C3%B3_(mec%C3%A0nica_d%27ones)" title="Atenuació (mecànica d'ones)">atenuada</a> per l'<a href="/wiki/Atmosfera_de_la_Terra" class="mw-redirect" title="Atmosfera de la Terra">atmosfera terrestre</a>, de manera que arriba menys potència a la superfície (al voltant de 1000 W/m²) en condicions clares quan el Sol és a prop del <a href="/wiki/Zenit" title="Zenit">zenit</a>.<a href="#cite_note-El-Sharkawi2005-30">[29]</a> La llum solar a la part superior de l'atmosfera terrestre es compon (per energia total) d’un 50% de llum infraroja, un 40% de llum visible i un 10% de llum ultraviolada.<a href="#cite_note-Solar_radiation-31">[30]</a> L’atmosfera, en particular, filtra més del 70% dels ultraviolats solars, especialment a les longituds d'ona més curtes.<a href="#cite_note-32">[31]</a> La <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_ultraviolada" class="mw-redirect" title="Radiació ultraviolada">radiació ultraviolada</a> solar ionitza l'atmosfera superior durant el dia a la Terra, creant una conducció elèctrica a l'anomenada <a href="/wiki/Ionosfera" title="Ionosfera">ionosfera</a>.<a href="#cite_note-Phillips1995-33">[32]</a> El color del Sol és blanc, amb un índex d'espai de color a prop <a href="/wiki/CIE_1931_XYZ" title="CIE 1931 XYZ">CIE</a> (0.3, 0.3), quan es veu des de l'espai o quan el Sol és alt al cel, i la radiació solar per longitud d'ona arriba a la part verda de l'espectre.<a href="#cite_note-34">[33]</a><a href="#cite_note-35">[34]</a> Quan el Sol està baix al cel, la <a href="/wiki/Color_del_cel" title="Color del cel">dispersió atmosfèrica</a> fa que el Sol sigui groc, vermell, taronja o magenta. Malgrat la seva típica blancor, la majoria de la gent veu mentalment el Sol com a groc;<a href="#cite_note-36">[b]</a> els motius són objecte de debat<a href="#cite_note-yellow_sun_paradox-37">[35]</a> però barregen elements culturals amb perceptius. El Sol és un estel <a href="/wiki/Nana_groga" class="mw-redirect" title="Nana groga">G2V</a>, amb G2 indicant la seva <a href="/wiki/Temperatura_efectiva" title="Temperatura efectiva">temperatura superficial</a> d'aproximadament 5.778 K (5.505 °C), i V que, com la majoria de les estrelles, és un estel de <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal" title="Seqüència principal">seqüència principal</a>.<a href="#cite_note-Phillips1995-47-38">[36]</a><a href="#cite_note-39">[37]</a> La <a href="/wiki/Lumin%C3%A0ncia" title="Luminància">luminància</a> mitjana del Sol és a prop de 1,88 giga <a href="/wiki/Candela_per_metre_quadrat" title="Candela per metre quadrat">candeles per metre quadrat</a>, però, tal com es veu a través de l'atmosfera terrestre, es redueix a aproximadament 1,44 Gcd/m².<a href="#cite_note-40">[c]</a> No obstant això, la lluminositat no és constant a tot el disc del Sol (<a href="/wiki/Enfosquiment_vers_el_limbe" title="Enfosquiment vers el limbe">enfosquiment vers el limbe</a>).[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Composició">Composició</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Composició">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif/220px-BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif/330px-BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif/440px-BLUE_STEREO_3D_Time_for_Space_Wiggle.gif 2x" data-file-width="891" data-file-height="720" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Estereosc%C3%B2pia_de_wiggle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estereoscòpia de wiggle (encara no existeix)">Animació en moviment</a> en fals color del Sol</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gamma_sun.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Gamma_sun.jpg/220px-Gamma_sun.jpg" decoding="async" width="220" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Gamma_sun.jpg/330px-Gamma_sun.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/Gamma_sun.jpg/440px-Gamma_sun.jpg 2x" data-file-width="1122" data-file-height="1044" /></a><figcaption>Normalment, el Sol no produeix raigs gamma, però una flamarada el 15 de juny de 1991 va provocar aquesta observació de raigs gamma per part de l’instrument COMPTEL a l’Observatori de Raigs Gamma Compton. Els neutrons del Sol van xocar amb el medi intrastel·lar per produir raigs gamma.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Skylab_Solar_flare.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Skylab_Solar_flare.jpg/250px-Skylab_Solar_flare.jpg" decoding="async" width="220" height="173" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Skylab_Solar_flare.jpg/330px-Skylab_Solar_flare.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Skylab_Solar_flare.jpg/500px-Skylab_Solar_flare.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2361" /></a><figcaption>Flamarada solar de 1973 registrada per l'Skylab</figcaption></figure> El Sol està compost principalment per elements químics d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> i <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>. En aquest moment de la vida del Sol, representen el 74,9% i el 23,8% de la massa del Sol a la fotosfera, respectivament.<a href="#cite_note-lodders-41">[38]</a> Tots els elements més pesants,<a href="#cite_note-42">[d]</a> anomenats <a href="/wiki/Metal%C2%B7licitat" title="Metal·licitat">metalls</a> en astronomia, representen menys del 2% de la massa, sent l'oxigen (aproximadament l'1% de la massa del Sol), el carboni (0,3%), el neó (0,2%) i el ferro (0,2%) els més abundants.<a href="#cite_note-hkt2004-43">[39]</a> La composició química original del Sol va ser heretada del <a href="/wiki/Medi_interestel%C2%B7lar" title="Medi interestel·lar">medi interestel·lar</a> de la qual es va formar. Originalment hauria contingut aproximadament un 71,1% d’hidrogen, un 27,4% d’heli i un 1,5% d’elements més pesants.<a href="#cite_note-lodders-41">[38]</a> L'hidrogen i la major part de l'heli del Sol haurien estat produïts per [[nucleosíntesi primordial|nucleosíntesi del big-bang] en els primers 20 minuts de l'univers, i els elements més pesants van ser <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">produïts per generacions d’estrelles anteriors</a> abans que es formés el Sol i es va estendre al medi interestel·lar durant les <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">etapes finals de la vida estel·lar</a> i per esdeveniments com les <a href="/wiki/Supernova" title="Supernova">supernovae</a>.<a href="#cite_note-hkt2004_78-44">[40]</a> Des que es va formar el Sol, el principal procés de fusió ha consistit en fusionar hidrogen amb heli. Durant els últims 4.600 milions d'anys, la quantitat d'heli i la seva ubicació dins del Sol han canviat gradualment. Dins del nucli, la proporció d'heli ha augmentat d'un 24% a un 60% a causa de la fusió, i part de l'heli i elements pesants s'han instal·lat des de la fotosfera cap al centre del Sol a causa de la <a href="/wiki/Gravetat" title="Gravetat">gravetat</a>. Les proporcions de metalls (elements més pesants) no canvien. La <a href="/wiki/Transmissi%C3%B3_t%C3%A8rmica" title="Transmissió tèrmica">calor és transferida</a> cap a fora del nucli del Sol per radiació més que per convecció (vegeu la <a href="#Zona_radiant">zona radiant</a> més avall), de manera que els productes de fusió no s’eleven cap a l'exterior per la calor; romanen al nucli<a href="#cite_note-hkt2004_9.2.3-45">[41]</a> i a poc a poc s'ha començat a formar un nucli intern d'heli que no es pot fusionar perquè actualment el nucli del Sol no és prou calent ni dens per fusionar heli. A la fotosfera actual es redueix la fracció d'heli i la <a href="/wiki/Metal%C2%B7licitat" title="Metal·licitat">metal·licitat</a> és només el 84% del que era en la fase <a href="/wiki/Protoestrella" title="Protoestrella">protoestel·lar</a> (abans de començar la fusió nuclear al nucli). En el futur, l’heli continuarà acumulant-se al nucli i, en uns 5.000 milions d'anys, aquesta acumulació gradual farà que el Sol surti de la <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal" title="Seqüència principal">seqüència principal</a> i esdevenir una <a href="/wiki/Gegant_vermella" class="mw-redirect" title="Gegant vermella">gegant vermella</a>.<a href="#cite_note-46">[42]</a> La composició química de la fotosfera es considera normalment representativa de la composició del sistema solar primordial.<a href="#cite_note-aller1968-47">[43]</a> Les abundàncies d’elements pesants solars descrites anteriorment es mesuren tan usant-se <a href="/wiki/Espectrosc%C3%B2pia_astron%C3%B2mica" title="Espectroscòpia astronòmica">espectroscòpia</a> de la fotosfera del Sol o bé mesurant abundàncies en <a href="/wiki/Meteorit" title="Meteorit">meteorits</a> que mai s'han escalfat a temperatures de fusió. Es creu que aquests meteorits conserven la composició del Sol protoestel·lar i, per tant, no es veuen afectats per l'assentament d'elements pesants. Els dos mètodes generalment concorden bé.<a href="#cite_note-basu2008-48">[44]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elements_del_grup_de_ferro_ionitzats_individualment">Elements del grup de ferro ionitzats individualment</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Elements del grup de ferro ionitzats individualment">modifica</a>]</div> Als anys setanta, moltes investigacions es van centrar en les abundàncies dels elements del <a href="/w/index.php?title=Grup_de_ferro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grup de ferro (encara no existeix)">grup de ferro</a> al Sol.<a href="#cite_note-biemont1978-49">[45]</a><a href="#cite_note-50">[46]</a> Tot i que es van fer importants investigacions, fins al 1978 va ser difícil determinar l’abundància d’alguns elements del grup de ferro (per exemple el <a href="/wiki/Cobalt" title="Cobalt">cobalt</a> i el <a href="/wiki/Mangan%C3%A8s" title="Manganès">manganès</a>) a través de l'<a href="/wiki/Espectrosc%C3%B2pia" title="Espectroscòpia">espectroscòpia</a> a causa de les seves <a href="/w/index.php?title=Transici%C3%B3_hiperfina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Transició hiperfina (encara no existeix)">estructures hiperfines</a>.<a href="#cite_note-biemont1978-49">[45]</a> El primer conjunt de <a href="/w/index.php?title=For%C3%A7a_d%27oscil%C2%B7lador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Força d'oscil·lador (encara no existeix)">forces d'oscil·lador</a> d’elements del grup de ferro ionitzats individualment es van fer disponibles als anys seixanta,<a href="#cite_note-51">[47]</a> i aquestes van ser millorades posteriorment.<a href="#cite_note-52">[48]</a> El 1978 es van derivar les abundàncies d’elements ionitzats individualment del grup del ferro.<a href="#cite_note-biemont1978-49">[45]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Composició_isotòpica">Composició isotòpica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Composició isotòpica">modifica</a>]</div> Diversos autors han considerat l'existència d'un gradient en les composicions <a href="/wiki/Is%C3%B2top" title="Isòtop">isotòpiques</a> dels <a href="/wiki/Gas_noble" title="Gas noble">gasos nobles</a> solars i planetaris,<a href="#cite_note-53">[49]</a> per exemple les correlacions entre composicions isotòpiques del <a href="/wiki/Ne%C3%B3" title="Neó">neó</a> i <a href="/wiki/Xen%C3%B3" title="Xenó">xenó</a> al Sol i als planetes.<a href="#cite_note-54">[50]</a> Abans del 1983, es pensava que tot el Sol tenia la mateixa composició que l’atmosfera solar.<a href="#cite_note-manuel1983-55">[51]</a> El 1983 es va afirmar que va ser el <a href="/wiki/Fraccionament" title="Fraccionament">fraccionament</a> al mateix Sol el que va causar la relació de composició isotòpica a través del vent solar entre els gasos nobles planetaris.<a href="#cite_note-manuel1983-55">[51]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Estructura_i_fusió">Estructura i fusió</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Estructura i fusió">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Model_solar_est%C3%A0ndard" title="Model solar estàndard">Model solar estàndard</a></div> Com tots els cossos amb suficient <a href="/wiki/Massa" title="Massa">massa</a>, el Sol posseeix una forma <a href="/wiki/Esfera" title="Esfera">esfèrica</a> i, a causa del seu lent moviment de rotació, té també un lleu aplatament <a href="/w/index.php?title=Pol_(geometria)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pol (geometria) (encara no existeix)">polar</a>. Com en qualsevol gran cos esfèric, totes les partícules que el constituïxen tendeixen a caure cap al centre per la <a href="/wiki/Gravetat" title="Gravetat">força gravitacional</a>, però no totes poden fer-ho perquè són rebutjades per la <a href="/wiki/For%C3%A7a" title="Força">força</a> de pressió de radiació i la <a href="/wiki/Pressi%C3%B3" title="Pressió">pressió</a> del gas. Pel fet que aquestes forces es compensen, l'<a href="/wiki/Estel" title="Estel">estel</a> ni es col·lapsa cap a dins sobre si mateixa ni es disgrega en l'anomenat <a href="/wiki/Equilibri_hidroest%C3%A0tic" title="Equilibri hidroestàtic">equilibri hidroestàtic</a>. El Sol presenta una estructura en capes esfèriques o en «capes de ceba». La frontera física i les diferències químiques entre les distintes capes són difícils d'establir. Sí que es pot, no obstant, establir una funció física que és diferent per a cada una de les capes. En l'actualitat, l'<a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a> disposa d'un model d'estructura solar que explica satisfactòriament la majoria dels fenòmens observats. Segons aquest model, el Sol està format per: 1) <a href="/wiki/Nucli_solar" title="Nucli solar">nucli</a>, 2) <a href="/wiki/Zona_radiant" class="mw-redirect" title="Zona radiant">zona radiant</a>, 3) <a href="/wiki/Zona_convectiva" class="mw-redirect" title="Zona convectiva">zona convectiva</a>, 4) <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a>, 5) <a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">cromosfera</a>, 6) <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">corona</a> i 7) <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">vent solar</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nucli_solar">Nucli solar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Nucli solar">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Nucli_solar" title="Nucli solar">Nucli solar</a></div> Ocupa uns 139.000 <a href="/wiki/Quil%C3%B2metre" title="Quilòmetre">km</a> del radi solar, 1/5 del total, i és en aquesta zona on es verifiquen les reaccions termonuclears que proporcionen tota l'energia que el Sol produeix.<a href="#cite_note-56">[52]</a> El Sol està constituït per un 81% d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>, 18% d'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> i l'1% restant d'altres elements. En el seu centre, es calcula que existeix un 49% d'hidrogen, un 49% d'heli i el 2% restant d'altres elements que serveixen de <a href="/wiki/Catalitzadors" class="mw-redirect" title="Catalitzadors">catalitzadors</a> en les reaccions termonuclears. A començament de la dècada dels anys 30 del segle xx, el físic austríac <a href="/w/index.php?title=Fritz_Houtermans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fritz Houtermans (encara no existeix)">Fritz Houtermans</a> (1903-1966) i l'astrònom anglès <a href="/w/index.php?title=Robert_d%27Escourt_Atkinson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert d'Escourt Atkinson (encara no existeix)">Robert d'Escourt Atkinson</a> (1898-1982) varen unir els seus esforços per esbrinar si la producció d'energia en l'interior del Sol i en les estrelles es podia explicar per les transformacions nuclears. El <a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a>, <a href="/wiki/Hans_Albrecht_Bethe" class="mw-redirect" title="Hans Albrecht Bethe">Hans Albrecht Bethe</a> (1906-2005) als Estats Units i <a href="/wiki/Carl_Friedrich_von_Weizs%C3%A4cker" title="Carl Friedrich von Weizsäcker">Carl Friedrich von Weizsäcker</a> (1912) a Alemanya, simultàniament i independent, descobriren un grup de reaccions en què intervenen el <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> i el <a href="/wiki/Nitrogen" title="Nitrogen">nitrogen</a> com a catalitzadors, que constitueixen un cicle, repetint-se una i una altra vegada mentre dura l'hidrogen. Aquest grup de reaccions, se'l coneix com a «cicle de Bethe» o «cicle del carboni», i és equivalent a la fusió de quatre <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protons</a> en un nucli d'heli. En aquestes reaccions de fusió hi ha una pèrdua de massa: l'hidrogen consumit pesa més que l'heli produït. Aquesta diferència de massa es transforma en energia segons l'equació d'<a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Einstein</a> (E = mc²), on E és l'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a>, m la <a href="/wiki/Massa" title="Massa">massa</a> i c la <a href="/wiki/Velocitat_de_la_llum" title="Velocitat de la llum">velocitat de la llum</a>. Aquestes reaccions nuclears transformen el 0,7% de la massa afectada en <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotons</a>, amb una longitud d'ona molt curta i, per tant, molt energètics i penetrants. L'energia produïda manté l'equilibri tèrmic del nucli solar a temperatures d'aproximadament 15 milions de <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">kèlvins</a>.<a href="#cite_note-57">[e]</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El cicle consta de les etapes següents:[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>6</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>12</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>C</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0598df53c0b9bd126f4444e61681acba1a127591" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.554ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>13</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/37be6660f7e91ec492966cd5a4a9c952b290cd8d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>13</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/37be6660f7e91ec492966cd5a4a9c952b290cd8d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{13}{\text{N}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>6</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>13</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>C</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ce1c73f7d104246615571c0b319bf42bdba92905" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.554ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}" /> + e+ + neutrí</dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>6</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>13</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>C</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/ce1c73f7d104246615571c0b319bf42bdba92905" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.554ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{6}^{13}{\text{C}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>14</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/84f7c02f34b6b74141655960eef84cef1f726ace" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>14</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/84f7c02f34b6b74141655960eef84cef1f726ace" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{14}{\text{N}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>8</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>15</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>O</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f84b7cc830e7472f93b908623c2a7ea7d0767faf" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.684ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>8</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>15</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>O</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f84b7cc830e7472f93b908623c2a7ea7d0767faf" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.684ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{8}^{15}{\text{O}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>15</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/4443f909da85ec2ae0b5016856e28b29bc9403e2" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}" /> + e+ + neutrí</dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>7</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>15</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>N</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/4443f909da85ec2ae0b5016856e28b29bc9403e2" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.619ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{7}^{15}{\text{N}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>6</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>12</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>C</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/0598df53c0b9bd126f4444e61681acba1a127591" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.554ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{6}^{12}{\text{C}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>4</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9c1124b2a6dd2f46c1b519b937ab76af3be7a95d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}" /></dd></dl> Sumant totes les reaccions i cancel·lant els termes comuns, el resultat és: 4 <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>4</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9c1124b2a6dd2f46c1b519b937ab76af3be7a95d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}" /> + 2 e+ + 2 neutrins + 26,7 MeV. L'energia neta alliberada en el procés és 26,7 MeV, o siga, prop de 6,7 x 10¹⁴ <a href="/wiki/Joules" class="mw-redirect" title="Joules">joules</a> per <a href="/wiki/Quilogram" title="Quilogram">quilogram</a> de <a href="/wiki/Protons" class="mw-redirect" title="Protons">protons</a> consumits. El <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> hi actua com a catalitzador, perquè al final del cicle es regenera.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Cicle_de_fusió_protó-protó[cal_citació]">Cicle de fusió protó-protó[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>]</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Cicle de fusió protó-protó[cal citació]">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fusion_in_the_Sun.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Fusion_in_the_Sun.svg/langca-220px-Fusion_in_the_Sun.svg.png" decoding="async" width="220" height="314" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Fusion_in_the_Sun.svg/langca-330px-Fusion_in_the_Sun.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Fusion_in_the_Sun.svg/langca-440px-Fusion_in_the_Sun.svg.png 2x" data-file-width="700" data-file-height="1000" /></a><figcaption>Cicle de fusió nuclear més comú al Sol, protó-protó</figcaption></figure> Una altra reacció de fusió que ocorre en el Sol i en els <a href="/wiki/Estrella_(astronomia)" class="mw-redirect" title="Estrella (astronomia)">estels</a> és el cicle de Critchfiel o <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>-protó. El <a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a>, <a href="/w/index.php?title=Charles_Critchfiel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Critchfiel (encara no existeix)">Charles Critchfiel</a>, un jove físic alumne de <a href="/wiki/George_Gamow" title="George Gamow">George Gamow</a> (<a href="/wiki/1904" title="1904">1904</a>-<a href="/wiki/1968" title="1968">1968</a>) a la <a href="/wiki/Universitat" title="Universitat">Universitat</a> de <a href="/wiki/George_Washington" title="George Washington">George Washington</a>, va adonar-se que, en el xoc entre dos protons molt ràpids, pot ocórrer que un dels protons perda la seua càrrega positiva i es convertisca en un <a href="/wiki/Neutr%C3%B3" title="Neutró">neutró</a>, que roman unit a l'altre <a href="/wiki/Prot%C3%B3" title="Protó">protó</a>, constituint un <a href="/wiki/Deuter%C3%B3" class="mw-redirect" title="Deuteró">deuteró</a>, és a dir, un nucli d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> pesant. La reacció és: <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/fea7c9d4aa9ed65ed2a376d278ce2283c9eb2ffa" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}" /> + e+ + <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrí</a> <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/fea7c9d4aa9ed65ed2a376d278ce2283c9eb2ffa" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{2}{\text{H}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/69ad17a66095e35e5ca551d898fe807fc412874b" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}" /> <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/69ad17a66095e35e5ca551d898fe807fc412874b" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}" /> + <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>3</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/69ad17a66095e35e5ca551d898fe807fc412874b" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{3}{\text{He}}}" /> → <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>4</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>He</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/9c1124b2a6dd2f46c1b519b937ab76af3be7a95d" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:3.83ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{2}^{4}{\text{He}}}" /> + 2 <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msubsup> <mi></mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>1</mn> </mrow> </msubsup> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext>H</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/a1837a9baf37b9bfd2e1ff498ce2a6657f89ed0e" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:2.797ex; height:3.176ex;" alt="{\displaystyle _{1}^{1}{\text{H}}}" />. <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Observacions[cal_citació]">Observacions[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>]</h4>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Observacions[cal citació]">modifica</a>]</div> El primer cicle (CNO) es dona en <a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">estels</a> més calents i amb major massa que el Sol i la cadena protó-protó en les semblants al Sol. Pel que fa al Sol, fins a l'any <a href="/wiki/1953" title="1953">1953</a> es va creure que la seva energia era produïda exclusivament per l'enllustrament de Bethe, però s'ha demostrat els últims anys que la calor solar procedix en un 99% del cicle protó-protó. Arribarà un dia en què el Sol esgoti tot l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> de la regió central en transformar-lo en <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a>; la pressió serà incapaç de sostenir les capes superiors i la regió central tendirà a contraure's gravitacionalment, escalfant cada vegada més les capes adjacents. L'excés d'energia produïda farà que les capes exteriors del Sol tendeixin a expandir-se i refredar-se i el nostre astre rei es convertirà en una <a href="/wiki/Estel" title="Estel">estel</a> <a href="/wiki/Gegant_vermell" title="Gegant vermell">gegant vermell</a>. El diàmetre del Sol pot arribar i sobrepassar al de l'òrbita de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, amb la qual cosa qualsevol forma de vida s'hi haurà extingit. Quan la temperatura de la regió central arribi aproximadament a 100 milions de graus, començarà a produir-se la conversió de l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> en <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a>, fins que el primer s'esgoti, amb la qual cosa es verificarà el mateix procés que en esgotar-se l'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a>. D'aquesta manera, el nucli començarà a contraure's, fins a convertir-se el nostre Sol en una <a href="/wiki/Nana_blanca" title="Nana blanca">nana blanca</a> i, més tard, en refredar-se totalment, en una <a href="/wiki/Nana_negra" title="Nana negra">nana negra</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zona_radiant">Zona radiant</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Zona radiant">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Zona_de_radiaci%C3%B3" title="Zona de radiació">Zona de radiació</a></div> És la zona exterior al nucli en què el transport de l'energia generada en l'interior es produïx per radiació cap al límit exterior de la zona radioactiva. Aquesta zona està composta de <a href="/wiki/Plasma_(Estat_de_la_mat%C3%A8ria)" class="mw-redirect" title="Plasma (Estat de la matèria)">plasma</a>, és a dir, grans quantitats d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> i <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> <a href="/wiki/Ionitzat" class="mw-redirect" title="Ionitzat">ionitzat</a>.<a href="#cite_note-58">[53]</a> Com que la temperatura del Sol decreix del centre (10-20 milions de graus) a la perifèria (6.000 graus en la fotosfera), és més fàcil que un fotó qualsevol es moga del centre a la perifèria que no al revés.<a href="#cite_note-59">[54]</a> Es calcula que un fotó qualsevol inverteix un milió d'anys, movent-se a la velocitat de la llum, a arribar a la superfície i manifestar-se com a llum visible.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tacoclina">Tacoclina</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Tacoclina">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Tacoclina" title="Tacoclina">Tacoclina</a></div> La zona radiativa i la zona convectiva estan separades per una capa de transició, la <a href="/wiki/Tacoclina" title="Tacoclina">tacoclina</a>. Aquesta és una regió on el règim agut canvia entre la rotació uniforme de la zona radiativa i la rotació diferencial de la <a href="/wiki/Zona_convectiva" class="mw-redirect" title="Zona convectiva">zona convectiva</a> dona com a resultat una gran <a href="/wiki/Tensi%C3%B3_tallant" title="Tensió tallant">tensió</a> entre ambdues: una condició on les successives capes horitzontals llisquen entre si.<a href="#cite_note-60">[55]</a> Actualment, ha sorgit una hipòtesi (vegeu <a href="/wiki/Dinamo_solar" title="Dinamo solar">Dinamo solar</a>) que una dinamo magnètica dins d'aquesta capa genera el <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a> del Sol.<a href="#cite_note-NASA1-61">[56]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zona_convectiva">Zona convectiva</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Zona convectiva">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Zona_de_convecci%C3%B3" title="Zona de convecció">Zona de convecció</a></div> Aquesta regió s'estén per damunt de la zona radiant i en aquesta els gasos solars deixen d'estar ionitzats i els fotons són absorbits amb facilitat, tornant-se el material opac al transport de radiació.<a href="#cite_note-62">[57]</a> Per tant, l'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> es transmet per <a href="/wiki/Convecci%C3%B3" title="Convecció">convecció</a>, en la qual la calor es transporta de manera no homogènia i <a href="/wiki/Flux_turbulent" title="Flux turbulent">turbulenta</a> pel mateix fluid. Els fluids es dilaten en ser calfats i disminuïxen de <a href="/wiki/Densitat" title="Densitat">densitat</a>; per tant, es formen corrents ascendents de material des de la zona calfada fins a la zona superior i regions descendents de material des de les zones exteriors fredes, establint-se corrents convectius.<a href="#cite_note-63">[58]</a> Així, a uns 200.000 <a href="/wiki/Quil%C3%B2metres" class="mw-redirect" title="Quilòmetres">quilòmetres</a> sota la fotosfera del Sol, el gas es torna opac per efecte de la disminució de la temperatura; en conseqüència, absorbeix els <a href="/wiki/Fot%C3%B3" title="Fotó">fotons</a> procedents de les zones inferiors i es calfa a expenses de la seva energia. Es formen així seccions convectives de turbulència; les parcel·les de gas calent i lleuger pugen fins a la fotosfera, on novament l'atmosfera solar es torna transparent a la radiació i el gas calent cedeix la seva energia en forma de <a href="/wiki/Llum_visible" class="mw-redirect" title="Llum visible">llum visible</a>, refredant-se abans de tornar a descendir a les profunditats. L'anàlisi de les oscil·lacions solars ha permès establir que aquesta zona s'estén fins a estrats de gas situats a la profunditat indicada anteriorment. L'estudi de les oscil·lacions solars constituïx l'<a href="/wiki/Heliosismologia" title="Heliosismologia">heliosismologia</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fotosfera">Fotosfera</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Fotosfera">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">Fotosfera</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sun920607.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Sun920607.jpg/250px-Sun920607.jpg" decoding="async" width="220" height="219" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Sun920607.jpg/330px-Sun920607.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Sun920607.jpg/440px-Sun920607.jpg 2x" data-file-width="466" data-file-height="463" /></a><figcaption><a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">Fotosfera</a> del Sol on s'hi aprecien diverses <a href="/wiki/Taques_solars" class="mw-redirect" title="Taques solars">taques solars</a></figcaption></figure> La <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a> és la zona des d'on s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per <a href="/wiki/Granulaci%C3%B3_fotoesf%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Granulació fotoesfèrica">grànuls</a> brillants que es projecten sobre un fons més fosc. A causa de l'agitació de la nostra atmosfera, aquests grànuls pareixen estar sempre en agitació. Com que el Sol és gasós, la fotosfera és un poc transparent: pot ser observada fins a una profunditat d'uns centenars de quilòmetres abans de tornar-se completament opaca.<a href="#cite_note-64">[59]</a> Encara que el limbe del Sol apareix prou nítid en una fotografia o en la imatge solar projectada amb un <a href="/wiki/Telescopi" title="Telescopi">telescopi</a>, es nota fàcilment que la brillantor del disc solar disminuïx cap al limbe. Aquest fenomen d'enfosquiment del limbe és conseqüència que el Sol és un cos gasós amb una temperatura que disminuïx amb la distància al centre. La llum que es veu en el centre procedeix en la major part de les capes inferiors de la fotosfera, més calenta i, per tant, més lluminosa. Però, en mirar cap al limbe, la direcció visual de l'observador és quasi tangent a la vora del disc solar i està mirant cap a les capes superiors de la fotosfera, que estan més fredes i emeten amb una intensitat menor que les capes més profundes en la base de la fotosfera; per aquesta raó, el limbe apareix menys brillant que el centre. La fotosfera té uns 100 o 200 <a href="/wiki/Km" class="mw-redirect" title="Km">km</a> de profunditat.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El signe més evident d'activitat en la fotosfera són les <a href="/wiki/Taques_solars" class="mw-redirect" title="Taques solars">taques solars</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cromosfera">Cromosfera</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Cromosfera">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">Cromosfera</a></div> La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a> i la <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">corona solar</a>. És una capa relativament fina, de només 2.000 km de gruix, que està dominada per un espectre de línies d'absorció i emissió. El nom cromosfera ve del <a href="/wiki/Grec_antic" title="Grec antic">grec</a> chromos que significa '<a href="/wiki/Color" title="Color">color</a>', perquè la cromosfera és visible com un flaix de color al principi i al final dels <a href="/wiki/Eclipsi_de_Sol" title="Eclipsi de Sol">eclipsis totals de Sol</a>.<a href="#cite_note-65">[60]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Atmosfera">Atmosfera</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Atmosfera">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">Corona solar</a> i <a href="/wiki/R%C3%ADnxol_coronal" title="Rínxol coronal">Rínxol coronal</a></div> La corona solar és la part més exterior de l'atmosfera solar. Mesura més d'un milió de quilòmetres i pot observar-se durant els <a href="/wiki/Eclipsi_solar" class="mw-redirect" title="Eclipsi solar">eclipsis solars</a> o utilitzant un dispositiu capaç d'ocultar la llum del Sol, denominat <a href="/wiki/Coron%C3%B2graf" title="Coronògraf">coronògraf</a>. Fins al <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>, l'única forma d'observar la corona era quan la <a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">Lluna</a> eclipsava el Sol totalment. Gràcies a la invenció, el <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>, d'un enginyós dispositiu per a produir eclipsis artificials, els anomenats <a href="/wiki/Coron%C3%B2graf" title="Coronògraf">coronògrafs</a>, es va poder estudiar de manera més accessible el fenomen de la corona solar.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La densitat de la corona solar és un bilió de vegades inferior a la de l'atmosfera terrestre<a href="#cite_note-Hansteen1997-66">[61]</a> i la seua temperatura assoleix els dos milions de graus<a href="#cite_note-Aschwanden-67">[62]</a> (mentre que la <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a> té una temperatura aproximada de 6.000 °C).<a href="#cite_note-68">[f]</a> La corona solar està composta per xicotetes partícules que eventualment són llançades a l'espai per l'intens camp magnètic solar, produint el <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">vent solar</a> i, en fenòmens d'ejecció intensos, tempestats elèctriques en la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>. Aquests àtoms llançats, en xocar amb la part superior de la nostra <a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a>, són els causants de les <a href="/wiki/Aurora_polar" title="Aurora polar">aurores</a> en les regions polars Nord i Sud. Tots els detalls estructurals de la corona són deguts al <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic" title="Camp magnètic">camp magnètic</a> del Sol.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Durant un eclipsi, el <a href="/wiki/1870" title="1870">1870</a>, <a href="/wiki/Charles_Young" title="Charles Young">Charles Young</a>, observant l'espectre de llum de la corona, va identificar un traç verd l'origen del qual no es podia explicar. Entre les hipòtesis que van circular en l'època, es va parlar d'un suposat element químic desconegut que no estaria disponible en la Terra. El <a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a>, Edlen i de Grotrian van demostrar que les ratlles verdes no eren produïdes per l'espectre de materials desconeguts sinó d'àtoms altament ionitzats d'elements disponibles en la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> com el <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fotons_i_neutrins">Fotons i neutrins</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Fotons i neutrins">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Irradi%C3%A0ncia_solar" title="Irradiància solar">Irradiància solar</a></div> Els fotons d'alta energia en <a href="/wiki/Raigs_gamma" class="mw-redirect" title="Raigs gamma">raigs gamma</a> inicialment alliberats amb reaccions de fusió al nucli són gairebé immediatament absorbits pel plasma solar de la zona radiativa, normalment després de viatjar només uns pocs mil·límetres. La reemissió es produeix en una direcció aleatòria i normalment a una energia lleugerament inferior. Amb aquesta seqüència d’emissions i absorcions, la radiació triga molt a arribar a la superfície del Sol. Les estimacions del temps de viatge del fotó oscil·len entre els 10.000 i els 170.000 anys.<a href="#cite_note-NASA-69">[63]</a> En canvi, només triga 2,3 segons pels <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrins</a>, que representen aproximadament el 2% de la producció total d’energia del Sol, per arribar a la superfície. Com que el transport d’energia al Sol és un procés que implica fotons en equilibri termodinàmic amb la matèria, l'escala de temps del transport d’energia al Sol és més llarga, de l’ordre de 30 milions d'anys. Aquest és el temps que trigaria el Sol a tornar a un estat estable, si la taxa de generació d’energia en el seu nucli es canviés sobtadament.<a href="#cite_note-70">[64]</a> Els neutrins també són alliberats per les reaccions de fusió al nucli, però, a diferència dels fotons, poques vegades interactuen amb la matèria, de manera que gairebé tots són capaços d'escapar immediatament del Sol. Durant molts anys les mesures que es van fer del nombre de neutrins produïts al Sol van ser <a href="/wiki/Problema_dels_neutrins_solars" title="Problema dels neutrins solars">inferiors a les teories previstes</a> per un factor de 3. Aquesta discrepància es va resoldre el 2001 mitjançant el descobriment dels efectes de l'<a href="/wiki/Oscil%C2%B7laci%C3%B3_de_neutrins" title="Oscil·lació de neutrins">oscil·lació de neutrins</a>: el Sol emet el nombre de neutrins predits per la teoria, però faltaven detectors de neutrins 2⁄3 parts d'ells perquè els neutrins havien canviat de <a href="/wiki/Sabor_(f%C3%ADsica)" title="Sabor (física)">sabor</a> en el moment de la seva detecció.<a href="#cite_note-Schlattl-71">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vent_solar">Vent solar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Vent solar">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">Vent solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Heliopause_diagram.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Heliopause_diagram.png/220px-Heliopause_diagram.png" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Heliopause_diagram.png/330px-Heliopause_diagram.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Heliopause_diagram.png/440px-Heliopause_diagram.png 2x" data-file-width="560" data-file-height="492" /></a><figcaption>Diagrama de l'<a href="/wiki/Heliopausa" title="Heliopausa">heliopausa</a>, en el límit entre el <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">vent solar</a> i el vent interestel·lar</figcaption></figure> El vent solar és un flux de <a href="/wiki/Part%C3%ADcula_elemental" title="Partícula elemental">partícules</a> carregades (és a dir, <a href="/wiki/Plasma_(Estat_de_la_mat%C3%A8ria)" class="mw-redirect" title="Plasma (Estat de la matèria)">plasma</a>) que sorgeixen de la part superior de l'atmosfera solar i s'estenen per tot el sistema solar. Està format majoritàriament per <a href="/wiki/Protons" class="mw-redirect" title="Protons">protons</a> i <a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> d'alta <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> (500 <a href="/wiki/Electronvolt" class="mw-redirect" title="Electronvolt">keV</a>).[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La composició elemental del vent solar (en massa) és idèntica a la de la corona: un 71-73% d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> <a href="/wiki/Ionitzaci%C3%B3" title="Ionització">ionitzat</a> i un 25-27% d'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> ionitzat, la resta són ions d'altres elements i electrons. Les partícules es troben completament <a href="/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom)" title="Ió (àtom)">ionitzades</a> formant un <a href="/wiki/Plasma_(Estat_de_la_mat%C3%A8ria)" class="mw-redirect" title="Plasma (Estat de la matèria)">plasma</a> molt poc dens. En les proximitats de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, la velocitat del vent solar varia entre els 200-889 km/s, i n'és la mitjana d'uns 450 km/s. El Sol perd aproximadament 800 quilograms de matèria cada segon en forma de vent solar.<a href="#cite_note-McComas_1517-72">[66]</a> Les partícules de vent solar que són atrapades en el <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic_terrestre" title="Camp magnètic terrestre">camp magnètic terrestre</a> mostren tendència a agrupar-se en els <a href="/wiki/Cinturons_de_Van_Allen" class="mw-redirect" title="Cinturons de Van Allen">cinturons de Van Allen</a> i poden provocar les <a href="/wiki/Aurora_boreal" class="mw-redirect" title="Aurora boreal">aurores boreals</a> i les <a href="/wiki/Aurora_austral" class="mw-redirect" title="Aurora austral">aurores australs</a> quan xoquen amb l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera terrestre</a> prop dels pols geogràfics. Altres <a href="/wiki/Planetes" class="mw-redirect" title="Planetes">planetes</a> que tenen camps magnètics semblants als de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> també tenen les seves pròpies aurores.<a href="#cite_note-73">[67]</a> El <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">vent solar</a> forma una «bombolla» enmig del <a href="/wiki/Medi_interestel%C2%B7lar" title="Medi interestel·lar">medi interestel·lar</a> (una molt baixa densitat d'àtoms d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> i <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> que omple la galàxia). El punt en què la força del vent solar no és prou important per a desplaçar el medi interestel·lar es coneix com a <a href="/wiki/Heliopausa" title="Heliopausa">heliopausa</a> i es considera que és el límit exterior del <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>. La distància fins a l'heliopausa no és coneguda amb precisió i, probablement, depèn de la velocitat del vent solar i de la densitat local del medi interestel·lar, però se sap que està molt més enllà de l'òrbita de <a href="/wiki/(134340)_Plut%C3%B3" class="mw-redirect" title="(134340) Plutó">Plutó</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Activitat_magnètica">Activitat magnètica</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Activitat magnètica">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Camp_magnètic">Camp magnètic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Camp magnètic">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic_estel%C2%B7lar" title="Camp magnètic estel·lar">Camp magnètic estel·lar</a> i <a href="/wiki/Taca_solar" title="Taca solar">Taca solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg/220px-172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg/330px-172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg/440px-172197main_NASA_Flare_Gband_lg-withouttext.jpg 2x" data-file-width="1220" data-file-height="808" /></a><figcaption>Fotografia de llum visible de la taca solar del 13 de desembre de 2006</figcaption></figure> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:354px;max-width:354px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:352px;max-width:352px"><div class="thumbimage" style=""><a href="/wiki/Fitxer:Sunspot_butterfly_diagram.svg" title="Fitxer:Sunspot butterfly diagram.svg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sunspot_butterfly_diagram.svg/langca-350px-Sunspot_butterfly_diagram.svg.png" decoding="async" width="350" height="111" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sunspot_butterfly_diagram.svg/langca-525px-Sunspot_butterfly_diagram.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Sunspot_butterfly_diagram.svg/langca-700px-Sunspot_butterfly_diagram.svg.png 2x" data-file-width="1613" data-file-height="510" /></a></div></div></div><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:352px;max-width:352px"><div class="thumbimage" style=""><a href="/wiki/Fitxer:Sunspot_area_variation.svg" title="Fitxer:Sunspot area variation.svg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sunspot_area_variation.svg/langca-500px-Sunspot_area_variation.svg.png" decoding="async" width="350" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sunspot_area_variation.svg/langca-960px-Sunspot_area_variation.svg.png 1.5x" data-file-width="1613" data-file-height="430" /></a></div><div class="thumbcaption"><a href="/wiki/Cicle_solar#Les_taques_solars" title="Cicle solar">Diagrames de papallona</a> que mostren un patró de taques solars aparellades. El gràfic és de l'àrea de taques solars.</div></div></div></div></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sun_-_August_1,_2010.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Sun_-_August_1%2C_2010.jpg/250px-Sun_-_August_1%2C_2010.jpg" decoding="async" width="220" height="196" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Sun_-_August_1%2C_2010.jpg/330px-Sun_-_August_1%2C_2010.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3c/Sun_-_August_1%2C_2010.jpg/500px-Sun_-_August_1%2C_2010.jpg 2x" data-file-width="4095" data-file-height="3647" /></a><figcaption>En aquesta imatge ultraviolada de fals color, el Sol mostra una flamarada solar de classe C3 (zona blanca a la part superior esquerra), un tsunami solar (estructura semblant a l’ona, a la part superior dreta) i múltiples filaments de <a href="/wiki/Plasma_(estat_de_la_mat%C3%A8ria)" title="Plasma (estat de la matèria)">plasma</a> seguint un camp magnètic, que puja de la superfície estel·lar.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Heliospheric-current-sheet.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Heliospheric-current-sheet.gif/250px-Heliospheric-current-sheet.gif" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Heliospheric-current-sheet.gif/330px-Heliospheric-current-sheet.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Heliospheric-current-sheet.gif/500px-Heliospheric-current-sheet.gif 2x" data-file-width="866" data-file-height="676" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Corrent_heliosf%C3%A8ric_dif%C3%BAs" title="Corrent heliosfèric difús">corrent heliosfèric difús</a> s’estén fins als límits exteriors del sistema solar i resulta de la influència del camp magnètic giratori del Sol sobre el <a href="/wiki/Plasma_(estat_de_la_mat%C3%A8ria)" title="Plasma (estat de la matèria)">plasma</a> al <a href="/wiki/Medi_interplanetari" title="Medi interplanetari">medi interplanetari</a>.<a href="#cite_note-74">[68]</a></figcaption></figure> El Sol té un camp magnètic que varia a través de la superfície del Sol. El seu camp polar és 1–2 <a href="/wiki/Gauss_(unitat)" title="Gauss (unitat)">gauss</a> (0,0001–0,0002 <a href="/wiki/Tesla_(unitat)" title="Tesla (unitat)">T</a>), mentre que el camp sol ser 3.000 gauss (0,3 T) en les característiques del Sol anomenades <a href="/wiki/Taques_solars" class="mw-redirect" title="Taques solars">taques solars</a> i 10–100 gauss (0,001–0,01 T) en <a href="/wiki/Protuber%C3%A0ncia_solar" title="Protuberància solar">protuberàncies</a>.<a href="#cite_note-nssdc-75">[69]</a> El camp magnètic també varia en temps i ubicació. Els quasi-periòdics d’11 anys de <a href="/wiki/Cicle_solar" title="Cicle solar">cicle solar</a> és la variació més destacada en què el nombre i la mida de les taques solars s’acreixen i disminueixen.<a href="#cite_note-doi10.1146/annurev-astro-081913-040012-76">[70]</a><a href="#cite_note-Zirker2002-119-77">[71]</a><a href="#cite_note-Lang-78">[72]</a> Les taques solars són visibles com a taques fosques a la <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">fotosfera</a> del Sol, i corresponen a concentracions de camp magnètic on el transport convectiu de calor s’inhibeix des de l’interior solar fins a la superfície. Com a resultat, les taques solars són una mica més fresques que la fotosfera circumdant, de manera que semblen fosques. En un típic <a href="/wiki/M%C3%ADnim_solar" title="Mínim solar">mínim solar</a>, poques taques solars són visibles i, de tant en tant, no se’n pot veure cap. Les que apareixen es troben a altes latituds solars. A mesura que el cicle solar avança cap al seu <a href="/wiki/M%C3%A0xim_solar" title="Màxim solar">màxim</a>, les taques solars tendeixen a formar-se més a prop de l'equador solar, un fenomen conegut com a <a href="/wiki/Llei_de_Sp%C3%B6rer" title="Llei de Spörer">llei de Spörer</a>. Les taques solars més grans poden tenir desenes de milers de quilòmetres de diàmetre.<a href="#cite_note-Sunspot2001-79">[73]</a> Un cicle de taques solars d’11 anys és la meitat d’un cicle 22 anys de tipus <a href="/wiki/Dinamo_solar" title="Dinamo solar">dinamo</a> <a href="/w/index.php?title=Model_de_Babcock&action=edit&redlink=1" class="new" title="Model de Babcock (encara no existeix)">Babcock</a>–Leighton, que correspon a un intercanvi oscil·latori d’energia entre camps magnètics solars <a href="/w/index.php?title=Coordenades_toroidal_i_poloidal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coordenades toroidal i poloidal (encara no existeix)">toroidals i poloidals</a>. Al màxim del cicle solar, el camp magnètic dipolar poloidal extern està a prop de la seva força mínima del cicle de dinamo, però un camp quadripol intern toroidal, generat a través de la rotació diferencial dins de la tacoclina, és a prop de la seva força màxima. En aquest moment del cicle de la dinamo, la pujada flotant dins de la zona convectiva provoca l’aparició del camp magnètic toroidal a través de la fotosfera, donant lloc a parells de taques solars, aproximadament alineades est-oest i amb petjades amb polaritats magnètiques oposades. La polaritat magnètica dels parells de taques solars alterna cada cicle solar, un fenomen conegut com a cicle de Hale.<a href="#cite_note-80">[74]</a><a href="#cite_note-solarcycle-81">[75]</a> Durant la fase decreixent del cicle solar, l'energia es desplaça del camp magnètic toroidal intern al camp poloidal extern, i les taques solars disminueixen en nombre i mida. Al mínim del cicle solar, el camp toroidal és, corresponentment, a una força mínima, les taques solars són relativament rares i el camp poloidal té la seva força màxima. Amb l’augment del proper cicle de taques solars de 11 anys, la rotació diferencial fa canviar l'energia magnètica del camp poloidal al camp toroidal, però amb una polaritat oposada al cicle anterior. El procés continua contínuament i, en un escenari idealitzat i simplificat, cada cicle de taques solars d’11 anys correspon a un canvi, doncs, en la polaritat general del camp magnètic a gran escala del Sol.<a href="#cite_note-82">[76]</a><a href="#cite_note-83">[77]</a> El camp magnètic solar s’estén molt més enllà del propi Sol. El plasma del vent solar que es condueix elèctricament porta el camp magnètic del Sol a l'espai, formant el que s'anomena <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic_interplanetari" title="Camp magnètic interplanetari">camp magnètic interplanetari</a>.<a href="#cite_note-Russell2001-84">[78]</a> En una aproximació coneguda com a <a href="/wiki/Magnetohidrodin%C3%A0mica" title="Magnetohidrodinàmica">magnetohidrodinàmica</a> ideal, les partícules de plasma només es mouen al llarg de les línies del camp magnètic. Com a resultat, el vent solar que flueix cap a fora estira el camp magnètic interplanetari també cap a fora, forçant-lo a formar una estructura aproximadament radial. Per a un simple camp magnètic dipolar solar, amb polaritats hemisfèriques oposades a banda i banda de l'equador magnètic solar, el <a href="/wiki/Corrent_heliosf%C3%A8ric_dif%C3%BAs" title="Corrent heliosfèric difús">corrent difús</a> es forma al vent solar.<a href="#cite_note-Russell2001-84">[78]</a> A grans distàncies, la rotació del Sol fa girar el camp magnètic dipolar i el corrent difús corresponent en una estructura d'<a href="/wiki/Espiral_d%27Arquimedes" title="Espiral d'Arquimedes">espiral d'Arquimedes</a> anomenada espiral Parker.<a href="#cite_note-Russell2001-84">[78]</a> El camp magnètic interplanetari és molt més fort que el component dipolar del camp magnètic solar. El camp magnètic dipolar del Sol de 50-400 <a href="/wiki/Tesla_(unitat)" title="Tesla (unitat)">μT</a> (a la fotosfera) es redueix amb el cub invers de la distància, donant lloc a un camp magnètic predit de 0,1 nT a la distància de la Terra. No obstant això, segons les observacions de les sondes espacials, el camp interplanetari a la ubicació de la Terra és al voltant 5 nT, aproximadament cent vegades més gran.<a href="#cite_note-Wang2003-85">[79]</a> La diferència es deu als camps magnètics generats pels corrents elèctrics al plasma que envolta el Sol.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Variació_en_l'activitat">Variació en l'activitat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Variació en l'activitat">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Solar-cycle-data-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Solar-cycle-data-ca.svg/250px-Solar-cycle-data-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Solar-cycle-data-ca.svg/330px-Solar-cycle-data-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Solar-cycle-data-ca.svg/500px-Solar-cycle-data-ca.svg.png 2x" data-file-width="868" data-file-height="578" /></a><figcaption>Mesures del 2005 de la variació del cicle solar durant els darrers 30 anys</figcaption></figure> El camp magnètic del Sol provoca molts efectes que s’anomenen col·lectivament <a href="/wiki/Cicle_solar" title="Cicle solar">activitat solar</a>. Les <a href="/wiki/Erupci%C3%B3_solar" title="Erupció solar">erupcions solars</a> i les <a href="/wiki/Ejecci%C3%B3_de_massa_coronal" title="Ejecció de massa coronal">ejeccions de massa coronal</a> solen aparèixer en grups de taques solars. Els fluxos de vent solar d’alta velocitat que canvien lentament s'emeten des de <a href="/wiki/Forat_coronal" title="Forat coronal">forats coronals</a> a la superfície fotosfèrica. Tant les expulsions de massa coronal com els corrents d’alta velocitat de vent solar transporten plasma i camp magnètic interplanetari cap al sistema solar.<a href="#cite_note-Zirker2002-86">[80]</a> Els efectes de l’activitat solar a la Terra inclouen <a href="/wiki/Aurora_polar" title="Aurora polar">aurores</a> de latituds moderades a altes i la interrupció de les comunicacions per ràdio i <a href="/wiki/Pot%C3%A8ncia_el%C3%A8ctrica" title="Potència elèctrica">electricitat</a>. Es creu que l’activitat solar va tenir un paper important a la <a href="/wiki/Formaci%C3%B3_i_evoluci%C3%B3_del_sistema_solar" title="Formació i evolució del sistema solar">formació i evolució del sistema solar</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Amb la modulació del cicle solar del nombre de taques solars s’obté una modulació corresponent de les condicions de la <a href="/wiki/Meteorologia_espacial" title="Meteorologia espacial">meteorologia espacial</a>, inclosos els que envolten la Terra on es poden veure afectats els sistemes tecnològics.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El desembre de 2019 es va observar un nou tipus d’explosió magnètica solar, coneguda com a <a href="/w/index.php?title=Reconnexi%C3%B3_magn%C3%A8tica_for%C3%A7ada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reconnexió magnètica forçada (encara no existeix)">reconnexió magnètica forçada</a>. Anteriorment, en un procés anomenat <a href="/w/index.php?title=Reconnexi%C3%B3_magn%C3%A8tica_espont%C3%A0nia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reconnexió magnètica espontània (encara no existeix)">reconnexió magnètica espontània</a>, es va observar que les línies del camp magnètic solar divergen explosivament i convergeixen de nou instantàniament. La reconnexió magnètica forçada va ser similar, però va ser desencadenada per una explosió a la corona.<a href="#cite_note-87">[81]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Canvis_a_llarg_termini">Canvis a llarg termini</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Canvis a llarg termini">modifica</a>]</div> Alguns científics creuen que el canvi secular a llarg termini del nombre de taques solars està correlacionat amb el canvi a llarg termini de la irradiació solar,<a href="#cite_note-88">[82]</a> que, al seu torn, podria influir en el clima a llarg termini de la Terra.<a href="#cite_note-89">[83]</a> Per exemple, al segle xvii, el cicle solar semblava haver-se aturat completament durant diverses dècades; es van observar poques taques solars durant un període conegut com a <a href="/wiki/M%C3%ADnim_de_Maunder" title="Mínim de Maunder">mínim de Maunder</a>. Això va coincidir amb l'època de la <a href="/wiki/Petita_Edat_de_Gel" title="Petita Edat de Gel">Petita Edat de Gel</a>, quan Europa va experimentar temperatures inusualment fredes.<a href="#cite_note-Lean-90">[84]</a> S'han descobert mínims ampliats anteriorment mitjançant l'anàlisi dels <a href="/wiki/Dendrocronologia#Anells_de_creixement" title="Dendrocronologia">anells dels arbres</a> i sembla que han coincidit amb temperatures globals inferiors a la mitjana.<a href="#cite_note-91">[85]</a> Una teoria recent afirma que hi ha inestabilitats magnètiques al nucli del Sol que causen fluctuacions amb períodes de 41.000 o 100.000 anys. Aquests podrien proporcionar una millor explicació dels <a href="/wiki/%C3%88poca_glacial" title="Època glacial">períodes glacials</a> en comptes dels <a href="/wiki/Teoria_de_Milankovi%C4%87" title="Teoria de Milanković">cicles de Milanković</a>.<a href="#cite_note-92">[86]</a><a href="#cite_note-93">[87]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Naixement_i_mort">Naixement i mort</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Naixement i mort">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">Evolució estel·lar</a></div> El Sol es va formar fa uns 4.500 milions d'anys a partir de <a href="/wiki/N%C3%BAvol_molecular" title="Núvol molecular">núvols de gas i pols</a> que ja contenien residus de generacions anteriors d'<a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">estels</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPrialnik2000Capítol_10-94">[88]</a> Gràcies a la <a href="/wiki/Metal%C2%B7licitat" title="Metal·licitat">metal·licitat</a> de tal gas, del seu <a href="/wiki/Disc_protoplanetari" title="Disc protoplanetari">disc protoplanetari</a> van sorgir, més tard, els <a href="/wiki/Planetes" class="mw-redirect" title="Planetes">planetes</a>, <a href="/wiki/Asteroides" class="mw-redirect" title="Asteroides">asteroides</a> i <a href="/wiki/Cometa" title="Cometa">cometes</a> del <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>.<a href="#cite_note-Schaller-95">[89]</a><a href="#cite_note-Heger-96">[90]</a> En l'interior del Sol, es produïxen reaccions de <a href="/wiki/Fusi%C3%B3_nuclear" title="Fusió nuclear">fusió</a> en les quals els àtoms d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> es transformen en <a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> i es produïx l'energia que irradia la nostre estel. Actualment, el Sol es troba en plena <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal" title="Seqüència principal">seqüència principal</a>, fase en què seguirà uns 5.000 milions d'anys més cremant hidrogen de manera estable. Quan l'hidrogen del seu nucli sigui molt menys abundant, aquest es contraurà i s'encendrà la capa d'<a href="/wiki/Hidrogen" title="Hidrogen">hidrogen</a> adjacent, però això no bastarà per a retenir-lo. Seguirà compactant-se fins que la seva temperatura sigui prou elevada per a fusionar l'<a href="/wiki/Heli" title="Heli">heli</a> del nucli (uns 100 milions de graus). Al mateix temps, les capes exteriors de l'embolcall aniran expandint-se gradualment. S'expandiran tant que, a pesar de l'augment de <a href="/wiki/Lluentor_superficial" title="Lluentor superficial">brillantor</a> de l'<a href="/wiki/Estel" title="Estel">estel</a>, la seva <a href="/wiki/Temperatura_efectiva" title="Temperatura efectiva">temperatura efectiva</a> disminuirà, situant la seva <a href="/wiki/Llum" title="Llum">llum</a> en la regió vermella de l'<a href="/wiki/Espectre" title="Espectre">espectre</a>. El Sol s'haurà convertit en una <a href="/wiki/Gegant_roja" class="mw-redirect" title="Gegant roja">gegant roja</a>. El <a href="/wiki/Radi_(Geometria)" class="mw-redirect" title="Radi (Geometria)">radi</a> del Sol, per a llavors, serà tan gran que haurà engolit <a href="/wiki/Mercuri_(planeta)" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a>, <a href="/wiki/Venus_(planeta)" title="Venus (planeta)">Venus</a> i, possiblement, la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>. Durant la seva etapa com a gegant roja (uns 1.000 milions d'anys), el Sol anirà expulsant gas cada vegada amb major intensitat. En els últims moments de la seva vida, el <a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">vent solar</a> s'intensificarà i el Sol es desprendrà de tot el seu embolcall, que formarà, amb el temps, una <a href="/wiki/Nebulosa_planet%C3%A0ria" title="Nebulosa planetària">nebulosa planetària</a>. El nucli i les seves regions més properes es comprimiran més, fins a formar un estat de la matèria molt concentrat en què les repulsions de tipus quàntic entre els <a href="/wiki/Electrons" class="mw-redirect" title="Electrons">electrons</a> extremadament propers (<a href="/wiki/Degenerats" class="mw-redirect" title="Degenerats">degenerats</a>) frenaran el col·lapse. Quedarà, llavors, com a romanent estel·lar, una <a href="/wiki/Nana_blanca" title="Nana blanca">nana blanca</a> de <a href="/wiki/Carboni" title="Carboni">carboni</a> i <a href="/wiki/Oxigen" title="Oxigen">oxigen</a> que s'anirà refredant gradualment.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fases_evolutives">Fases evolutives</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Fases evolutives">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Formaci%C3%B3_i_evoluci%C3%B3_del_sistema_solar" title="Formació i evolució del sistema solar">Formació i evolució del sistema solar</a> i <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">Evolució estel·lar</a></div> El Sol actual és aproximadament a la meitat de la part més estable de la seva vida. No ha canviat dràsticament durant més de 4.000 milions d'anys, i es mantindrà bastant estable durant més de 5.000 milions més. No obstant això, després que la fusió d'hidrogen en el seu nucli s'hagi aturat, el Sol experimentarà canvis dramàtics, tant internament com externament.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Formació">Formació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Formació">modifica</a>]</div> El Sol es va formar fa uns 4.600 milions d'anys a partir del col·lapse d’una part d’un <a href="/wiki/N%C3%BAvol_molecular" title="Núvol molecular">núvol molecular</a> gegant que consistia principalment en hidrogen i heli i que probablement va donar a llum moltes altres estrelles.<a href="#cite_note-Zirker2002-7-97">[91]</a> Aquesta edat s’estima utilitzant <a href="/wiki/Simulaci%C3%B3_d%27ordinador" title="Simulació d'ordinador">simulacions informàtiques</a> d'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">evolució estel·lar</a> i a través de la <a href="/wiki/Nucleocosmocronologia" title="Nucleocosmocronologia">nucleocosmocronologia</a>.<a href="#cite_note-Bonanno-98">[92]</a> El resultat és coherent amb la <a href="/wiki/Dataci%C3%B3_radiom%C3%A8trica" title="Datació radiomètrica">data radiomètrica</a> del material més antic del sistema solar, fa 4.567 milions d'anys.<a href="#cite_note-99">[93]</a><a href="#cite_note-nature436-100">[94]</a> Estudis d'antics <a href="/wiki/Meteorit" title="Meteorit">meteorits</a> revelen traces de nuclis estables d'isòtops de curta durada, com ara <a href="/wiki/Is%C3%B2tops_del_ferro" title="Isòtops del ferro">ferro-60</a>, que només es formen en estrelles de curta durada i en explosió. Això indica que deu haver-se produït una o més supernoves a prop de la ubicació on es va formar el Sol. Una <a href="/wiki/Ona_de_xoc" title="Ona de xoc">ona de xoc</a> d'una supernova propera hauria desencadenat la formació del Sol comprimint la matèria dins del núvol molecular i provocant el col·lapse de determinades regions sota la seva pròpia gravetat.<a href="#cite_note-101">[95]</a> Quan una regió del núvol es va col·lapsar, també va començar a girar a causa de la <a href="/wiki/Moment_angular#Conservació_del_moment_angular_clàssic" title="Moment angular">conservació del moment angular</a> i escalfar amb la pressió creixent. Gran part de la massa es va concentrar al centre, mentre que la resta es va aplanar en un disc que es convertiria en els planetes i altres cossos del sistema solar. La gravetat i la pressió dins del nucli del núvol van generar molta calor ja que s’acumulava més matèria del disc circumdant, provocant finalment el desencadenament de la <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">fusió nuclear</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <a href="/w/index.php?title=HD_162826&action=edit&redlink=1" class="new" title="HD 162826 (encara no existeix)">HD 162826</a> i <a href="/w/index.php?title=HD_186302&action=edit&redlink=1" class="new" title="HD 186302 (encara no existeix)">HD 186302</a> són germans estel·lars hipotetitzats del Sol, que s'han format en el mateix núvol molecular.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Seqüència_principal">Seqüència principal</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Seqüència principal">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Solar_evolution_(Catalan).svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Solar_evolution_%28Catalan%29.svg/320px-Solar_evolution_%28Catalan%29.svg.png" decoding="async" width="320" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Solar_evolution_%28Catalan%29.svg/480px-Solar_evolution_%28Catalan%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Solar_evolution_%28Catalan%29.svg/640px-Solar_evolution_%28Catalan%29.svg.png 2x" data-file-width="544" data-file-height="388" /></a><figcaption>Evolució de la <a href="/wiki/Lluminositat_solar" title="Lluminositat solar">lluminositat</a>, <a href="/wiki/Radi_solar" title="Radi solar">radi</a> i <a href="/wiki/Temperatura_efectiva" title="Temperatura efectiva">temperatura efectiva</a> solar en comparació amb el Sol actual. De Ribas (2010)<a href="#cite_note-ribas2010-102">[96]</a></figcaption></figure> El Sol és aproximadament a la meitat de la seva etapa de seqüència principal, durant la qual les reaccions de fusió nuclear del seu nucli fusionen l’hidrogen amb l’heli. Cada segon, més de quatre milions de <a href="/wiki/Tona_(unitat)" title="Tona (unitat)">tones</a> de matèria es converteixen en energia dins del nucli del Sol, produint neutrins i <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_solar" title="Radiació solar">radiació solar</a>. A aquest ritme, fins ara el Sol ha convertit al voltant de 100 vegades la massa de la Terra en energia, aproximadament el 0,03% de la massa total del Sol. El Sol passarà aproximadament 10.000 milions d'anys com a estel de seqüència principal.<a href="#cite_note-103">[97]</a> El Sol s’està escalfant gradualment durant la seva seqüència principal, perquè els àtoms d’heli del nucli ocupen menys volum que els <a href="/wiki/%C3%80tom_d%27hidrogen" class="mw-redirect" title="Àtom d'hidrogen">àtoms d'hidrogen</a> que es van fusionar. Per tant, el nucli s’està reduint i permet que les capes externes del Sol s’apropin al centre i experimentin una força gravitatòria més forta, segons la <a href="/wiki/Llei_de_l%27invers_del_quadrat" title="Llei de l'invers del quadrat">llei de l'invers del quadrat</a>. Aquesta força més forta augmenta la pressió sobre el nucli, que es resisteix amb un augment gradual de la velocitat a la qual es produeix la fusió. Aquest procés s’accelera a mesura que el nucli es torna més dens. S'estima que el Sol s'ha tornat un 30% més brillant en els darrers 4.500 milions d'anys.<a href="#cite_note-104">[98]</a> Actualment, augmenta la brillantor aproximadament un 1% cada 100 milions d'anys.<a href="#cite_note-105">[99]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Després_de_l'esgotament_del_nucli_d'hidrogen">Després de l'esgotament del nucli d'hidrogen</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Després de l'esgotament del nucli d'hidrogen">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg/220px-Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg.png" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg/330px-Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg/440px-Sun_red_giant-ca_Sol_gegant_vermella.svg.png 2x" data-file-width="728" data-file-height="646" /></a><figcaption>La mida del Sol actual (actualment en la <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal" title="Seqüència principal">seqüència principal</a>) en comparació amb la seva mida estimada durant la seva fase de gegant vermella en el futur</figcaption></figure> El Sol no té prou massa per explotar com a <a href="/wiki/Supernova" title="Supernova">supernova</a>. En lloc d'això, sortirà de la seqüència principal en aproximadament 5.000 milions d'anys i començarà a convertir-se en una <a href="/wiki/Gegant_vermella" class="mw-redirect" title="Gegant vermella">gegant vermella</a>.<a href="#cite_note-106">[100]</a><a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a> Com a gegant vermella, el Sol creixerà tant que engolirà Mercuri, Venus i probablement la Terra.<a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a><a href="#cite_note-sackmann-108">[102]</a> Fins i tot abans que es converteixi en una gegant vermella, la lluminositat del Sol s'haurà gairebé duplicat i la Terra rebrà tanta llum solar com Venus rep avui. Un cop s'esgoti l’hidrogen del nucli en 5.400 milions d'anys, el Sol s’expandirà fins una fase de <a href="/wiki/Estrella_subgegant" title="Estrella subgegant">subgegant</a> i lentament el doble de mida durant aproximadament cinc cents milions d'anys. A continuació, s’expandirà més ràpidament durant aproximadament cinc cents milions d'anys fins que sigui més de dues-centes vegades més gran que l’actual i un parell de milers de vegades més lluminosa. A continuació, s'inicia la fase de <a href="/w/index.php?title=Branca_gegant_vermella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Branca gegant vermella (encara no existeix)">branca gegant vermella</a> que el Sol passarà al voltant de 1.000 milions d'anys i perdrà al voltant d’un terç de la seva massa.<a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg/330px-Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg.png" decoding="async" width="330" height="307" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg/500px-Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg/660px-Evolution_of_a_Sun-like_star_CA.svg.png 2x" data-file-width="730" data-file-height="680" /></a><figcaption>Evolució d’un estel semblant al Sol. El traçat d'un estel d'una <a href="/wiki/Massa_solar" title="Massa solar">massa solar</a> al <a href="/wiki/Diagrama_de_Hertzsprung-Russell" title="Diagrama de Hertzsprung-Russell">diagrama de Hertzsprung-Russell</a> es mostra des de la seqüència principal fins a l'etapa de branca gegant post-asimptòtica.</figcaption></figure> Després de la branca gegant vermella, al Sol li queden aproximadament 120 milions d'anys de vida activa, però passen diversos esdeveniments. En primer lloc, el nucli, ple d'heli que es <a href="/wiki/Mat%C3%A8ria_degenerada" title="Matèria degenerada">degenera</a> s'encén violentament en <a href="/wiki/Flaix_de_l%27heli" title="Flaix de l'heli">flaix de l'heli</a>, on s’estima que el 6% del nucli, el 40% de la massa del Sol, es convertirà en carboni en qüestió de minuts a través del <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_triple_alfa" class="mw-redirect" title="Procés triple alfa">procés triple alfa</a>.<a href="#cite_note-109">[103]</a> El Sol es redueix al voltant de deu vegades la seva mida actual i 50 vegades la lluminositat, amb una temperatura una mica inferior a l’actual. Després haurà arribat a l'<a href="/wiki/Agrupament_vermell" title="Agrupament vermell">agrupament vermell</a> o <a href="/wiki/Branca_horitzontal" title="Branca horitzontal">branca horitzontal</a>, però un estel de la massa del Sol no evoluciona cap al blau al llarg de la branca horitzontal. En canvi, es fa moderadament més gran i més lluminós durant uns 100 milions d'anys, ja que continua reaccionant l’heli al nucli.<a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a> Quan l’heli s’esgoti, el Sol repetirà l'expansió que va seguir quan es va esgotar l’hidrogen del nucli, excepte que aquesta vegada tot passa més de pressa i el Sol es fa més gran i lluminós. Aquest és la fase de <a href="/wiki/Branca_asimpt%C3%B2tica_de_les_gegants" title="Branca asimptòtica de les gegants">branca asimptòtica de les gegants</a>, i el Sol reacciona alternativament amb hidrogen en una closca o heli en una closca més profunda. Després d'uns 20 milions d'anys a la primera branca gegant asimptòtica, el Sol es torna cada vegada més inestable, amb pèrdues de massa ràpides i <a href="/wiki/Branca_asimpt%C3%B2tica_de_les_gegants" title="Branca asimptòtica de les gegants">polsos tèrmics</a> que augmenten la mida i la lluminositat durant uns quants centenars d'anys cada 100.000 anys més o menys. Els polsos tèrmics es fan cada vegada més grans, i els polsos posteriors empenyen la lluminositat fins a 5.000 vegades el nivell actual i el radi a més d’1 ua.<a href="#cite_note-agb-110">[104]</a> Segons un model del 2008, l'òrbita de la Terra es redueix a causa de les <a href="/wiki/For%C3%A7a_de_marea" title="Força de marea">forces de marea</a> (i, finalment, arrossegament des de la cromosfera inferior), de manera que el Sol l'engolirà prop de la punta de la fase de la branca gegant vermella, 3,8 i 1 milió d'anys després que Mercuri i Venus hagin tingut el mateix destí respectivament. Els models varien segons la velocitat i el moment de la pèrdua de massa. Els models amb més pèrdues de massa a la branca gegant vermella produeixen estrelles més petites i menys lluminoses a la punta de la branca gegant asimptòtica, potser només 2.000 vegades la lluminositat i menys de 200 vegades el radi.<a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a> Per al Sol, es preveuen quatre polsos tèrmics abans que perdi completament l'embolcall exterior i es comenci a fer una <a href="/wiki/Nebulosa_planet%C3%A0ria" title="Nebulosa planetària">nebulosa planetària</a>. Al final d’aquesta fase, amb una durada aproximada de 500.000 anys, el Sol només tindrà aproximadament la meitat de la seva massa actual.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] L'evolució de la branca gegant post-asimptòtica és encara més ràpida. La lluminositat es manté aproximadament constant a mesura que augmenta la temperatura, i la meitat expulsada de la massa del Sol es ionitza en una nebulosa planetària a mesura que el nucli exposat arriba a 30.000 K. El nucli nu final, una <a href="/wiki/Nana_blanca" title="Nana blanca">nana blanca</a>, tindrà una temperatura superior a 100.000 K i contindrà un 54,05% de la massa actual del Sol.<a href="#cite_note-schroder-107">[101]</a> La nebulosa planetària es dispersarà al cap d'uns 10.000 anys, però la nana blanca sobreviurà durant bilions d'anys abans d’esvair-se en una hipotètica <a href="/wiki/Nana_negra" title="Nana negra">nana negra</a>.<a href="#cite_note-bloecker1-111">[105]</a><a href="#cite_note-bloecker2-112">[106]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Moviment_i_situació">Moviment i situació</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Moviment i situació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_(updated_-_annotated).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg/220px-Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg/330px-Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg/440px-Artist%27s_impression_of_the_Milky_Way_%28updated_-_annotated%29.jpg 2x" data-file-width="5600" data-file-height="5600" /></a><figcaption>Il·lustració de la Via Làctia, que mostra la ubicació del Sol</figcaption></figure> El Sol és prop de la part interna del <a href="/wiki/Bra%C3%A7_d%27Ori%C3%B3" title="Braç d'Orió">Braç d'Orió</a> de la <a href="/wiki/Via_L%C3%A0ctia" title="Via Làctia">Via Làctia</a>, al <a href="/wiki/N%C3%BAvol_Interestel%C2%B7lar_Local" title="Núvol Interestel·lar Local">Núvol Interestel·lar Local</a> o <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_de_Gould" title="Cinturó de Gould">Cinturó de Gould</a>, a una distància hipotètica de 7,62 ± 0,32 <a href="/w/index.php?title=Quiloparsec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quiloparsec (encara no existeix)">kpc</a> (24.800 anys llum) del <a href="/wiki/Centre_Gal%C3%A0ctic" class="mw-redirect" title="Centre Galàctic">Centre Galàctic</a>.<a href="#cite_note-distance1-113">[107]</a><a href="#cite_note-distance2-114">[108]</a><a href="#cite_note-distance3-115">[109]</a><a href="#cite_note-eisenhaueretal2005-116">[110]</a> La distància entre el braç local i el següent braç (el de <a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_de_Perseu" title="Constel·lació de Perseu">Perseus</a> és d'uns 6.500 anys llum).<a href="#cite_note-fn9-117">[111]</a> El Sol i, per tant, el sistema solar, es troba en el que els científics anomenen la <a href="/wiki/Zona_habitable" class="mw-redirect" title="Zona habitable">zona habitable</a> de la galàxia.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El Sol està contingut dins de la <a href="/wiki/Bombolla_Local" class="mw-redirect" title="Bombolla Local">Bombolla Local</a>, un espai de gas calent enrarit, produït possiblement pel romanent de supernova <a href="/wiki/Geminga" title="Geminga">Geminga</a>,<a href="#cite_note-118">[112]</a> o supernoves múltiples al subgrup B1 del grup en moviment de les Plèiades.<a href="#cite_note-119">[113]</a> La distància entre el braç local i el següent braç fora, el <a href="/wiki/Bra%C3%A7_de_Perseu" title="Braç de Perseu">Braç de Perseu</a>, té uns 6.500 anys llum.<a href="#cite_note-fn9-117">[111]</a> El Sol i, per tant, el sistema solar, es troba en el que els científics anomenen la <a href="/wiki/Zona_habitable" class="mw-redirect" title="Zona habitable">zona habitable</a> de la galàxia. El Vèrtex del camí del Sol, o l'<a href="/wiki/%C3%80pex_solar" title="Àpex solar">àpex solar</a>, és la direcció que viatja el Sol en relació amb altres estrelles properes. Aquest moviment es dirigeix cap a un punt de la constel·lació d'<a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_d%27H%C3%A8rcules" title="Constel·lació d'Hèrcules">Hercules</a>, prop de l'estel <a href="/wiki/Vega" title="Vega">Vega</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Entre 32,6 anys llum del Sol hi ha 315 estrelles conegudes en 227 sistemes, a partir del 2000, incloent 163 estrelles individuals. S'estima que encara no s'han identificat 130 sistemes més dins d'aquest rang. Dintre de 81,5 anys llum, pot haver-hi fins a 7.500 estrelles, de les quals es coneixen unes 2.600. El nombre d'<a href="/w/index.php?title=Objecte_subestel%C2%B7lar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Objecte subestel·lar (encara no existeix)">objectes subestel·lars</a> en aquest volum s’espera que sigui comparable al nombre d’estrelles.<a href="#cite_note-Scholz2002-120">[114]</a> Dels 50 <a href="/wiki/Llista_d%27estels_m%C3%A9s_propers" title="Llista d'estels més propers">sistemes estel·lars més propers</a> a menys de 17 anys llum de la Terra (el més proper és la nana vermella <a href="/wiki/Pr%C3%B2xima_del_Centaure" title="Pròxima del Centaure">Pròxima del Centaure</a> aproximadament 4,2 anys llum), el Sol ocupa el quart lloc en massa.<a href="#cite_note-121">[115]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Òrbita_a_la_Via_Làctia">Òrbita a la Via Làctia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Òrbita a la Via Làctia">modifica</a>]</div> El Sol orbita al voltant del centre de la Via Làctia i actualment es mou en direcció a la constel·lació del <a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_del_Cigne" title="Constel·lació del Cigne">Cigne</a>. Un model senzill del moviment d'un estel a la galàxia dona <a href="/wiki/Coordenades_gal%C3%A0ctiques" title="Coordenades galàctiques">coordenades galàctiques</a> <var>X</var>, <var>Y</var>, i <var>Z</var> com: <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle X(t)=X(0)+{\frac {U(0)}{\kappa }}\sin(\kappa t)+{\frac {V(0)}{2B}}(1-\cos(\kappa t))}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>X</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>=</mo> <mi>X</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mi>κ</mi> </mfrac> </mrow> <mi>sin</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>κ</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <mi>B</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>1</mn> <mo>−</mo> <mi>cos</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>κ</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle X(t)=X(0)+{\frac {U(0)}{\kappa }}\sin(\kappa t)+{\frac {V(0)}{2B}}(1-\cos(\kappa t))}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e6f3388c8ce46569b570dab7fd7b2e6c209c4f30" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.838ex; width:49.687ex; height:5.676ex;" alt="{\displaystyle X(t)=X(0)+{\frac {U(0)}{\kappa }}\sin(\kappa t)+{\frac {V(0)}{2B}}(1-\cos(\kappa t))}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle Y(t)=Y(0)+2A\left(X(0)+{\frac {V(0)}{2B}}\right)t-{\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\sin(\kappa t)+{\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)(1-\cos(\kappa t))}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>Y</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>=</mo> <mi>Y</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mn>2</mn> <mi>A</mi> <mrow> <mo>(</mo> <mrow> <mi>X</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <mi>B</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mi>t</mi> <mo>−</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mrow> <mi>B</mi> <mi>κ</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mi>sin</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>κ</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mn>2</mn> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> </mrow> <msup> <mi>κ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mfrac> </mrow> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>1</mn> <mo>−</mo> <mi>cos</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>κ</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle Y(t)=Y(0)+2A\left(X(0)+{\frac {V(0)}{2B}}\right)t-{\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\sin(\kappa t)+{\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)(1-\cos(\kappa t))}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/be8896f742d4527045253ef13f7a77e0bcc23c33" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.505ex; width:80.44ex; height:6.343ex;" alt="{\displaystyle Y(t)=Y(0)+2A\left(X(0)+{\frac {V(0)}{2B}}\right)t-{\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\sin(\kappa t)+{\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)(1-\cos(\kappa t))}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle Z(t)={\frac {W(0)}{\nu }}\sin(\nu t)+Z(0)\cos(\nu t)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>Z</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>W</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mi>ν</mi> </mfrac> </mrow> <mi>sin</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>ν</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>+</mo> <mi>Z</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mi>cos</mi> <mo>⁡</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>ν</mi> <mi>t</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle Z(t)={\frac {W(0)}{\nu }}\sin(\nu t)+Z(0)\cos(\nu t)}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e64672688b472726b120195b2fbf23871e1879e4" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.838ex; width:35.666ex; height:5.676ex;" alt="{\displaystyle Z(t)={\frac {W(0)}{\nu }}\sin(\nu t)+Z(0)\cos(\nu t)}" /></dd></dl> on <var>U</var>, <var>V</var>, i <var>W</var> són les velocitats respectives vers l'<a href="/wiki/Sistema_de_rep%C3%B3s_local" title="Sistema de repós local">estàndard de repós local</a>, <var>A</var> i <var>B</var> són les <a href="/w/index.php?title=Constants_d%27Oort&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constants d'Oort (encara no existeix)">constants d'Oort</a>, <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \Omega _{0}=A-B}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mo>=</mo> <mi>A</mi> <mo>−</mo> <mi>B</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \Omega _{0}=A-B}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/2ead3dadeffbf8dcc79909aa6dc10d59cf163e2b" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.671ex; width:12.178ex; height:2.509ex;" alt="{\displaystyle \Omega _{0}=A-B}" /> és la velocitat angular de rotació galàctica per a l'estàndard de repós local, <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \kappa ={\sqrt {-4\Omega _{0}B}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>κ</mi> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <mo>−</mo> <mn>4</mn> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mi>B</mi> </msqrt> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \kappa ={\sqrt {-4\Omega _{0}B}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/6dda165f42b8a36c5cc943bd35fe1549e0fff3e1" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.005ex; width:14.228ex; height:3.343ex;" alt="{\displaystyle \kappa ={\sqrt {-4\Omega _{0}B}}}" /> és la «freqüència epicíclica», i ν és la freqüència d'oscil·lació vertical.<a href="#cite_note-122">[116]</a> Per al Sol, els valors actuals de <var>U</var>, <var>V</var>, i <var>W</var> es calculen com a <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle (U(0),V(0),W(0))=(10.00,5.25,7.17)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mo stretchy="false">(</mo> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>,</mo> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>,</mo> <mi>W</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>=</mo> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>10.00</mn> <mo>,</mo> <mn>5.25</mn> <mo>,</mo> <mn>7.17</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle (U(0),V(0),W(0))=(10.00,5.25,7.17)}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/e0a0b978fb1b35cf27184ca919054d0dbf09e4bb" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:39.338ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle (U(0),V(0),W(0))=(10.00,5.25,7.17)}" /> km/s, i les estimacions per a la resta de constants són <var>A</var> = 15.5 km/s/<a href="/wiki/Kiloparsec" class="mw-redirect" title="Kiloparsec">kpc</a>, <var>B</var> = −12.2 km/s/kpc, κ = 37 km/s/kpc, i ν=74 km/s/kpc. D'aquí es pren X(0) i Y(0) per ser zero i Z(0) s'estima en 17 parsecs.<a href="#cite_note-123">[117]</a> Aquest model implica que el Sol circula al voltant d'un punt que està donant voltes a la galàxia. El període de circulació del Sol al voltant del punt és <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\pi /\kappa }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mi>π</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mi>κ</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\pi /\kappa }</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f16634dc7b3748efd1772f5c2060f227f942b98c" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:4.996ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle 2\pi /\kappa }" />. que, utilitzant l'equivalència a un parsec és igual a 1 km/s vegades 0,978 milions d'anys, arriba a 166 milions d'anys, més curt que el temps que triga el punt a donar la volta a la galàxia. A les coordenades (<var>X, Y</var>), el Sol descriu una el·lipse al voltant del punt, la longitud del qual a la direcció <var>Y</var> és <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)\right)^{2}+\left({\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\right)^{2}}}=1035{\text{ parsec}}.}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mo>×</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <msup> <mrow> <mo>(</mo> <mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mn>2</mn> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> </mrow> <msup> <mi>κ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mfrac> </mrow> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mo>+</mo> <msup> <mrow> <mo>(</mo> <mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mrow> <mi>B</mi> <mi>κ</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </msqrt> </mrow> <mo>=</mo> <mn>1035</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> parsec</mtext> </mrow> <mo>.</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)\right)^{2}+\left({\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\right)^{2}}}=1035{\text{ parsec}}.}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/1f44f0d02c97d38bfb265359a9ed16090559abad" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -3.005ex; width:51.625ex; height:7.676ex;" alt="{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)\right)^{2}+\left({\frac {\Omega _{0}}{B\kappa }}V(0)\right)^{2}}}=1035{\text{ parsec}}.}" /></dd></dl> i l'amplada del qual a la direcció <var>X</var> és <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {U(0)}{\kappa }}\right)^{2}+\left({\frac {V(0)}{2B}}\right)^{2}}}=691{\text{ parsec}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mo>×</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <msup> <mrow> <mo>(</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mi>κ</mi> </mfrac> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mo>+</mo> <msup> <mrow> <mo>(</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <mi>B</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </msqrt> </mrow> <mo>=</mo> <mn>691</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> parsec</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {U(0)}{\kappa }}\right)^{2}+\left({\frac {V(0)}{2B}}\right)^{2}}}=691{\text{ parsec}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/c48a8c03c589c554c7d7186a12470f0e6d2b1d95" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.838ex; width:42.818ex; height:7.509ex;" alt="{\displaystyle 2\times {\sqrt {\left({\frac {U(0)}{\kappa }}\right)^{2}+\left({\frac {V(0)}{2B}}\right)^{2}}}=691{\text{ parsec}}}" /></dd></dl> La proporció de llargada i amplada d’aquesta el·lipse, la mateixa per a totes les estrelles de la zona, és <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\Omega /\kappa \approx 1.50.}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mi>κ</mi> <mo>≈</mo> <mn>1.50.</mn> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\Omega /\kappa \approx 1.50.}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/fb27a69249e072497483619055c0bf60a8a474e7" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:13.221ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle 2\Omega /\kappa \approx 1.50.}" /> El punt en moviment es troba actualment a <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle X={\frac {V(0)}{2B}}=-215{\text{ parsec}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>X</mi> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>V</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mrow> <mn>2</mn> <mi>B</mi> </mrow> </mfrac> </mrow> <mo>=</mo> <mo>−</mo> <mn>215</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> parsec</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle X={\frac {V(0)}{2B}}=-215{\text{ parsec}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/baefa9d49a62a1d3a884895aa4392b0b8c9416cf" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -1.838ex; width:25.996ex; height:5.676ex;" alt="{\displaystyle X={\frac {V(0)}{2B}}=-215{\text{ parsec}}}" /></dd> <dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle Y={\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)=405{\text{ parsec}}.}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>Y</mi> <mo>=</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mn>2</mn> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> </mrow> <msup> <mi>κ</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </mfrac> </mrow> <mi>U</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> <mo>=</mo> <mn>405</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> parsec</mtext> </mrow> <mo>.</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle Y={\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)=405{\text{ parsec}}.}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/90763887d855f00e197d318d8a06c56e319b80d8" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.171ex; width:28.518ex; height:5.676ex;" alt="{\displaystyle Y={\frac {2\Omega _{0}}{\kappa ^{2}}}U(0)=405{\text{ parsec}}.}" /></dd></dl> L 'oscil lació a la direcció <var>Z</var> pren el Sol <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle {\sqrt {\left({\frac {W(0)}{\nu }}\right)^{2}+Z(0)^{2}}}=98{\text{ parsec}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <msqrt> <msup> <mrow> <mo>(</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mi>W</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <mo stretchy="false">)</mo> </mrow> <mi>ν</mi> </mfrac> </mrow> <mo>)</mo> </mrow> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> <mo>+</mo> <mi>Z</mi> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>0</mn> <msup> <mo stretchy="false">)</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>2</mn> </mrow> </msup> </msqrt> </mrow> <mo>=</mo> <mn>98</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> parsec</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle {\sqrt {\left({\frac {W(0)}{\nu }}\right)^{2}+Z(0)^{2}}}=98{\text{ parsec}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/af1e32894493249abd7f1ea70098c48f3427c100" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.838ex; width:33.941ex; height:7.509ex;" alt="{\displaystyle {\sqrt {\left({\frac {W(0)}{\nu }}\right)^{2}+Z(0)^{2}}}=98{\text{ parsec}}}" /></dd></dl> per sobre del pla galàctic i la mateixa distància per sota, amb un període de <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\pi /\nu }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mi>π</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mi>ν</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\pi /\nu }</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f59f413c4a65b8a9e8e41e2093fb7ff3c7414dfa" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:4.889ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle 2\pi /\nu }" /> o 83 milions d'anys, aproximadament 2,7 vegades per òrbita.<a href="#cite_note-124">[118]</a> Tot i que <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle 2\pi /\Omega _{0}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mn>2</mn> <mi>π</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle 2\pi /\Omega _{0}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/929b22f32322e47f6120955cf51e50f4d23d9b79" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:6.389ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle 2\pi /\Omega _{0}}" /> és 222 milions d'anys, el valor de <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \Omega }"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \Omega }</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/24b0d5ca6f381068d756f6337c08e0af9d1eeb6f" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.338ex; width:1.678ex; height:2.176ex;" alt="{\displaystyle \Omega }" /> en el punt al voltant del qual circula el Sol es troba <dl><dd><math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle \Omega \approx \Omega _{0}-{\frac {2A}{R_{0}}}\Delta X\approx 26.1{\text{ km/s/kpc}}}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mo>≈</mo> <msub> <mi mathvariant="normal">Ω</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> <mo>−</mo> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mfrac> <mrow> <mn>2</mn> <mi>A</mi> </mrow> <msub> <mi>R</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mn>0</mn> </mrow> </msub> </mfrac> </mrow> <mi mathvariant="normal">Δ</mi> <mi>X</mi> <mo>≈</mo> <mn>26.1</mn> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mtext> km/s/kpc</mtext> </mrow> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle \Omega \approx \Omega _{0}-{\frac {2A}{R_{0}}}\Delta X\approx 26.1{\text{ km/s/kpc}}}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/51a9ec31c4bb7b7ea53d7ff6ba0a5c4d5c1c7caa" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -2.338ex; width:35.777ex; height:5.843ex;" alt="{\displaystyle \Omega \approx \Omega _{0}-{\frac {2A}{R_{0}}}\Delta X\approx 26.1{\text{ km/s/kpc}}}" /></dd></dl> (vegeu <a href="/w/index.php?title=Constants_d%27Oort&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constants d'Oort (encara no existeix)">Constants d'Oort</a>), corresponent a 235 milions d'anys, i aquest és el temps que triga a recórrer la galàxia un cop. Altres estrelles amb el mateix valor de <math xmlns="http://www.w3.org/1998/Math/MathML" alttext="{\displaystyle X+V/(2B)}"> <semantics> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mstyle displaystyle="true" scriptlevel="0"> <mi>X</mi> <mo>+</mo> <mi>V</mi> <mrow class="MJX-TeXAtom-ORD"> <mo>/</mo> </mrow> <mo stretchy="false">(</mo> <mn>2</mn> <mi>B</mi> <mo stretchy="false">)</mo> </mstyle> </mrow> <annotation encoding="application/x-tex">{\displaystyle X+V/(2B)}</annotation> </semantics> </math><img src="https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/74a9617775983bbc10039de9637300dea9c2c425" class="mwe-math-fallback-image-inline mw-invert skin-invert" aria-hidden="true" style="vertical-align: -0.838ex; width:12.506ex; height:2.843ex;" alt="{\displaystyle X+V/(2B)}" /> cal dedicar el mateix temps a recórrer la galàxia que el Sol i, per tant, romandre a la mateixa proximitat general que el Sol.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] L'òrbita del Sol al voltant de la Via Làctia es pertorba a causa de la distribució de massa no uniforme a la galàxia, com la que es troba als braços espirals galàctics i entre ells. S'ha argumentat que sovint el pas del Sol a través dels braços espirals de major densitat coincideix en <a href="/wiki/Extinci%C3%B3_massiva" title="Extinció massiva">extincions massives</a> a la Terra, potser a causa de l’augment d'<a href="/wiki/Impacte_astron%C3%B2mic" title="Impacte astronòmic">esdeveniments d'impacte</a>.<a href="#cite_note-extinction-125">[119]</a> El sistema solar necessita 225-250 milions d'anys per completar una òrbita a través de la Via Làctia (un <a href="/w/index.php?title=Any_gal%C3%A0ctic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Any galàctic (encara no existeix)">any galàctic</a>),<a href="#cite_note-fn10-126">[120]</a> per tant, es creu que va completar 20-25 òrbites durant la vida del Sol. La <a href="/wiki/Velocitat_orbital" title="Velocitat orbital">velocitat orbital</a> del sistema solar al voltant del centre de la Via Làctia és aproximadament 251 km/s.<a href="#cite_note-space.newscientist.com-127">[121]</a> A aquesta velocitat, el sistema solar triga uns 1.190 anys a recórrer una distància d’un any llum, o 7 dies per recórrer 1 ua.<a href="#cite_note-128">[122]</a> La Via Làctia es mou respecte al <a href="/wiki/Fons_c%C3%B2smic_de_microones" class="mw-redirect" title="Fons còsmic de microones">fons còsmic de microones</a> (en anglès cosmic microwave background radiation, o CMB) en direcció a la constel·lació de l'<a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_de_l%27Hidra_Femella" title="Constel·lació de l'Hidra Femella">Hidra Femella</a> amb una velocitat de 550 km/s, i la velocitat resultant del Sol respecte al CMB és d'uns 370 km/s en la direcció de <a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_de_la_Copa" title="Constel·lació de la Copa">Copa</a> o del <a href="/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3_del_Lle%C3%B3" title="Constel·lació del Lleó">Lleó</a>.<a href="#cite_note-129">[123]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Moviment_en_el_sistema_solar">Moviment en el sistema solar</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Moviment en el sistema solar">modifica</a>]</div> El Sol es mou amb la tracció gravitacional dels planetes. Es pot pensar en el <a href="/wiki/Baricentre" title="Baricentre">baricentre</a> del sistema solar com a estacionari (o com en moviment constant al voltant de la galàxia). El centre del Sol sempre es troba a 2,2 radis solars del baricentre. Aquest moviment del Sol es deu principalment a Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Durant alguns períodes de diverses dècades, el moviment és força regular, formant un patró de <a href="/w/index.php?title=Tr%C3%A8vol_(art)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trèvol (art) (encara no existeix)">trèvol</a>, mentre que entre aquests períodes sembla més caòtic.<a href="#cite_note-130">[124]</a> Després de 179 anys (nou vegades el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_orbital#Tipologies" title="Període orbital">període sinòdic</a> de Júpiter i Saturn) el patró es repeteix més o menys, però girat aproximadament 24°.<a href="#cite_note-131">[125]</a> Les òrbites dels planetes interiors, inclosa la Terra, estan desplaçades de la mateixa manera per les mateixes forces de gravació, de manera que el moviment del Sol té poc efecte sobre les posicions relatives de la Terra i el Sol o sobre la irradiació solar a la Terra com a funció de temps.<a href="#cite_note-132">[126]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Energia_solar">Energia solar</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Energia solar">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">Energia solar</a></div> La major part de l'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> utilitzada pels éssers vius procedeix del Sol, les <a href="/wiki/Plantes" title="Plantes">plantes</a> l'absorbeixen directament i duen a terme la <a href="/wiki/Fotos%C3%ADntesi" title="Fotosíntesi">fotosíntesi</a>, els <a href="/wiki/Herb%C3%ADvors" class="mw-redirect" title="Herbívors">herbívors</a> absorbeixen indirectament una xicoteta quantitat d'aquesta energia menjant les plantes, i els <a href="/wiki/Dieta_carn%C3%ADvora" class="mw-redirect" title="Dieta carnívora">carnívors</a> absorbeixen indirectament una quantitat més xicoteta menjant els herbívors.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La majoria de les fonts d'energia emprades per l'ésser humà deriven indirectament del Sol. Els <a href="/wiki/Combustible_f%C3%B2ssil" title="Combustible fòssil">combustibles fòssils</a> preserven <a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a> capturada fa milions d'anys per mitjà de fotosíntesi, l'<a href="/wiki/Energia_hidr%C3%A0ulica" title="Energia hidràulica">energia hidràulica</a> usa l'energia potencial d'aigua que es va condensar en altura després d'haver-se evaporat per la calor del Sol, etc. No obstant això, l'ús directe de l'<a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a> per a l'obtenció d'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> no està massa estès pel fet que els mecanismes actuals no són prou eficaços.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] La quantitat d'energia lluminosa que arriba en cada unitat de temps en una unitat de superfície exposada directament a la radiació solar pren el nom de <a href="/wiki/Constant_solar" title="Constant solar">constant solar</a> i el seu valor és aproximadament 1370 <a href="/wiki/Watt_(unitat)" class="mw-redirect" title="Watt (unitat)">W</a>/<a href="/wiki/Metre_quadrat" title="Metre quadrat">m²</a>.<a href="#cite_note-costante.sol-133">[127]</a><a href="#cite_note-cost.sol.-134">[128]</a> Multiplicant aquest valor per la superfície de l’hemisferi terrestre exposada al Sol obtenim una potència superior a 50 milions de gigawatt (GW).<a href="#cite_note-gigawatt-135">[129]</a> No obstant això, com la llum del Sol pateix una <a href="/wiki/Atenuaci%C3%B3_(mec%C3%A0nica_d%27ones)" title="Atenuació (mecànica d'ones)">atenuació</a> en travessar l'<a href="/wiki/Atmosfera" title="Atmosfera">atmosfera</a> terrestre, a la superfície el valor de la densitat de potència baixa aproximadament a 1000 W/m², aconseguit en condicions meteorològiques clares quan arriba el Sol al <a href="/wiki/Zenit" title="Zenit">zenit</a> (és a dir, els seus rajos són perpendiculars a la superfície).<a href="#cite_note-costante.sol-133">[127]</a><a href="#cite_note-cost.sol.-134">[128]</a> Després, tenint en compte el fet que la Terra és un <a href="/wiki/Geoide" title="Geoide">esferoide</a> en rotació, l'<a href="/wiki/Insolaci%C3%B3" title="Insolació">insolació</a> de mitjana varia segons els punts de la superfície i, a <a href="/wiki/Latitud" title="Latitud">latituds</a> <a href="/wiki/Europa" title="Europa">europees</a>, és prop de 200 W/m².[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Thylakoid_membrane_3-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Thylakoid_membrane_3-ca.svg/330px-Thylakoid_membrane_3-ca.svg.png" decoding="async" width="330" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Thylakoid_membrane_3-ca.svg/500px-Thylakoid_membrane_3-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Thylakoid_membrane_3-ca.svg/660px-Thylakoid_membrane_3-ca.svg.png 2x" data-file-width="906" data-file-height="517" /></a><figcaption>Les reaccions de la <a href="/wiki/Fase_lluminosa" title="Fase lluminosa">fase de llum dependent</a> de la fotosíntesi de la clorofil·la.</figcaption></figure> L’home també utilitza l'energia del Sol, que és recollida per estructures com els <a href="/wiki/Panell_solar_t%C3%A8rmic" title="Panell solar tèrmic">panells solars</a>, que s'utilitzen per a diferents propòsits, com ara l'escalfament d'aigua o la producció d'<a href="/wiki/Energia_el%C3%A8ctrica" title="Energia elèctrica">energia elèctrica</a> (<a href="/wiki/Panell_fotovoltaic" title="Panell fotovoltaic">panells fotovoltaics</a>).<a href="#cite_note-butti-136">[130]</a> A més, l'energia emmagatzemada en el petroli i en la resta de <a href="/wiki/Combustible_f%C3%B2ssil" title="Combustible fòssil">combustibles fòssils</a> deriva de la de l'estel, que s'ha convertit en <a href="/wiki/Energia_qu%C3%ADmica" title="Energia química">energia química</a> gràcies a la fotosíntesi de les plantes que van viure fa milions d'anys.<a href="#cite_note-fotosintesi-137">[131]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Font_d'energia_alternativa">Font d'energia alternativa</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Font d'energia alternativa">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Insolation.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Insolation.png/220px-Insolation.png" decoding="async" width="220" height="235" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Insolation.png/330px-Insolation.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Insolation.png/440px-Insolation.png 2x" data-file-width="691" data-file-height="737" /></a><figcaption>La insolació mitjana anual a la part superior de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a> (imatge superior) i a la superfície.</figcaption></figure> La quantitat d'energia solar que arriba a la Terra és enorme (unes deu mil vegades l'energia que la humanitat utilitza al mateix temps),<a href="#cite_note-energia-138">[132]</a> però poc concentrada, per tant, cal recollir energia de zones molt grans per obtenir quantitats significatives; a més, és bastant difícil convertir-se en energia fàcilment explotable, com l'electricitat, amb una eficiència acceptable. Per a la seva explotació a efectes de producció d’electricitat, calen generalment productes d’alt cost (com ara panells <a href="/wiki/Sistema_fotovoltaic" title="Sistema fotovoltaic">fotovoltaics</a>), que encareixen l'energia solar que altres fonts d’energia. El desenvolupament de tecnologies que poden fer econòmic l’ús de la fotovoltaica és un sector de recerca molt actiu, de moment no ha obtingut resultats significatius.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Per contra, l'energia solar es pot utilitzar convenientment per generar calor (<a href="/wiki/Energia_solar_t%C3%A8rmica" title="Energia solar tèrmica">solar tèrmica</a>).<a href="#cite_note-renewable-139">[133]</a> Hi ha tres tecnologies principals per adquirir l'energia del Sol:<a href="#cite_note-butti-136">[130]</a> <ul><li>El <a href="/wiki/Panell_solar_t%C3%A8rmic" title="Panell solar tèrmic">panell solar tèrmic</a> utilitza els rajos solars per escalfar un líquid amb característiques especials, contingut al seu interior, que transfereix calor, a través d’un bescanviador de calor, a l’aigua continguda en un tanc d’acumulació. Les temperatures són generalment inferiors a 100 °C.<a href="#cite_note-renewable-139">[133]</a></li> <li>El <a href="/wiki/Panell_solar_concentrador" class="mw-redirect" title="Panell solar concentrador">panell solar concentrador</a> utilitza una sèrie de miralls parabòlics amb una estructura lineal per concentrar els rajos del Sol en un tub receptor en el qual un fluid de transmissió de calor (un fluid capaç de transportar la calor rebuda del Sol als sistemes d’acumulació i intercanvi) o una sèrie de miralls plans que concentren els raigs al final d’una torre en la qual es col·loca una caldera plena de sals que es fonen a causa de la calor. En ambdós casos l'«aparell receptor» s'escalfa fins a temperatures relativament altes (400 °C ~ 600 °C) útil tant per a finalitats purament tèrmiques com termoelèctriques.<a href="#cite_note-martin.-140">[134]</a></li> <li>El <a href="/wiki/Panell_fotovoltaic" title="Panell fotovoltaic">panell fotovoltaic</a> explota les propietats d’elements particulars com els <a href="/wiki/Semiconductors" class="mw-redirect" title="Semiconductors">semiconductors</a> per produir electricitat quan s’estimula per la radiació lumínica (<a href="/wiki/Efecte_fotoel%C3%A8ctric" title="Efecte fotoelèctric">efecte fotoelèctric</a>).<a href="#cite_note-fotovolt.-141">[135]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Problemes_teòrics">Problemes teòrics</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Problemes teòrics">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Map_of_the_full_sun.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Map_of_the_full_sun.jpg/250px-Map_of_the_full_sun.jpg" decoding="async" width="220" height="110" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Map_of_the_full_sun.jpg/330px-Map_of_the_full_sun.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Map_of_the_full_sun.jpg/500px-Map_of_the_full_sun.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="1500" /></a><figcaption>Mapa del Sol complet per les sondes STEREO i <a href="/wiki/Solar_Dynamics_Observatory" title="Solar Dynamics Observatory">SDO</a></figcaption></figure> Tot i que és l'estel més a prop de la Terra i és objecte d'innombrables estudis fets per científics, moltes preguntes sobre el Sol continuen sense resoldre's, com ara per què l'atmosfera solar té una temperatura superior al milió de <a href="/wiki/Kelvin" title="Kelvin">kèlvins</a> mentre que la temperatura a la fotosfera no arriba a 6.000 K. En l'actualitat, els astrofísics estan interessats a descobrir els mecanismes que regulen el cicle de les taques solars, les causes de les flamarades i les <a href="/wiki/Protuber%C3%A0ncia_solar" title="Protuberància solar">protuberàncies solars</a>, la interacció magnètica entre la <a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">cromosfera</a> i la <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">corona</a> i les causes del vent solar.<a href="#cite_note-meyer-vernet-142">[136]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Problema_de_neutrins_solars[cal_citació]">Problema de neutrins solars[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>]</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Problema de neutrins solars[cal citació]">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:K%C3%A9p1-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/K%C3%A9p1-ca.svg/330px-K%C3%A9p1-ca.svg.png" decoding="async" width="330" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/K%C3%A9p1-ca.svg/500px-K%C3%A9p1-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/K%C3%A9p1-ca.svg/960px-K%C3%A9p1-ca.svg.png 2x" data-file-width="1158" data-file-height="895" /></a><figcaption>Diagrama del nombre de neutrins produïts pel Sol: la columna esquerra representa els resultats teòrics; els resultats experimentals són correctes.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Problema_dels_neutrins_solars" title="Problema dels neutrins solars">Problema dels neutrins solars</a></div> Durant molts anys el nombre de <a href="/wiki/Neutr%C3%AD" title="Neutrí">neutrins</a> solars detectats a la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> va ser inferior (un terç de la meitat) que el nombre previst pel <a href="/wiki/Model_solar_est%C3%A0ndard" title="Model solar estàndard">model solar estàndard</a>; que es va nomenar aquest resultat anòmal com a <a href="/wiki/Problema_dels_neutrins_solars" title="Problema dels neutrins solars">problema dels neutrins solars</a>. Les teories proposades per resoldre el problema van suggerir una reconsideració de la temperatura interna del Sol, que per tant hauria estat inferior a l’acceptada anteriorment per explicar un flux tan baix de neutrins, o van afirmar que els neutrins podrien <a href="/wiki/Oscil%C2%B7laci%C3%B3_de_neutrins" title="Oscil·lació de neutrins">oscil·lar</a>, és a dir, que podrien canviar de manera indetectable els neutrins tau o neutrins de muons mentre recorrien la distància Sol - Terra.<a href="#cite_note-Haxton-143">[137]</a> Als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_de_1980" class="mw-redirect" title="Dècada de 1980">anys vuitanta</a> es van construir alguns detectors de neutrins, entre els quals l'<a href="/w/index.php?title=Observatori_de_neutrins_de_Sudbury&action=edit&redlink=1" class="new" title="Observatori de neutrins de Sudbury (encara no existeix)">observatori de neutrins de Sudbury</a> i el <a href="/wiki/Super-Kamiokande" title="Super-Kamiokande">Super-Kamiokande</a>, per tal de mesurar el flux de neutrins solars amb la màxima precisió possible. Els resultats van revelar que els neutrins tenen una <a href="/wiki/Massa_en_rep%C3%B2s" title="Massa en repòs">massa en repòs</a> extremadament petita i en realitat pot oscil·lar.<a href="#cite_note-Schlattl-71">[65]</a> A més, el <a href="/wiki/2001" title="2001">2001</a> l’observatori de neutrins de Sudbury va ser capaç de detectar els tres tipus de neutrins directament, trobant que l'emissió total de neutrins del Sol confirma el model solar estàndard. Aquesta proporció concorda amb la teoritzada per l'<a href="/w/index.php?title=Efecte_Mikh%C3%A9iev-Cmirnov-Wolfenstein&action=edit&redlink=1" class="new" title="Efecte Mikhéiev-Cmirnov-Wolfenstein (encara no existeix)">efecte Mikhéiev-Cmirnov-Wolfenstein</a> (també conegut com a «efecte matèria»), que descriu l’oscil·lació dels neutrins en la matèria. Per tant, el problema ja està resolt. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Problema_d'escalfament_coronari">Problema d'escalfament coronari</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Problema d'escalfament coronari">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Corona_estel%C2%B7lar" class="mw-redirect" title="Corona estel·lar">Corona estel·lar</a></div> <div class="noprint" style="clear: right; border: solid #aaa 1px; margin: 0 0 1em 1em; font-size: 85%; line-height:1.5; background: #f9f9f9; width: 250px; padding: 4px; spacing: 0px; text-align: left; float: right;"> <div style="float: right; margin-left:4px"><a href="/wiki/Fitxer:Question_dropshade.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dd/Question_dropshade.png" decoding="async" width="50" height="50" class="mw-file-element" data-file-width="50" data-file-height="50" /></a></div> <div><a href="/w/index.php?title=Llista_de_problemes_no_resolts_de_astronomia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de problemes no resolts de astronomia (encara no existeix)">Problema no resolt en astronomia</a>: Per què la corona del Sol és més calenta que la seva superfície?</div> </div> La temperatura de la fotosfera és aproximadament de 6.000 K, mentre que la temperatura de la corona arriba a 1.000.000-2.000.000 K.<a href="#cite_note-Erdelyi2007-144">[138]</a> L’alta temperatura de la corona mostra que és escalfada per una altra cosa que no és <a href="/wiki/Conducci%C3%B3_t%C3%A8rmica" title="Conducció tèrmica">conducció tèrmica</a> directa de la fotosfera.<a href="#cite_note-Russell2001-84">[78]</a> Es creu que l'energia necessària per escalfar la corona és proporcionada pel moviment turbulent a la zona de convecció per sota de la fotosfera, i s'han proposat dos mecanismes principals per explicar l'escalfament de la corona.<a href="#cite_note-Erdelyi2007-144">[138]</a> El primer és l'escalfament d'ones, en què les ones sonores, gravitacionals o magnetohidrodinàmiques es produeixen per turbulència a la zona de convecció.<a href="#cite_note-Erdelyi2007-144">[138]</a> Aquestes ones viatgen cap amunt i es dissipen a la corona, dipositant la seva energia a la matèria ambiental en forma de calor.<a href="#cite_note-Alfven-145">[139]</a> L’altre és l'escalfament magnètic, en el qual l'energia magnètica s’acumula contínuament mitjançant el moviment fotosfèric i s’allibera a través de la <a href="/wiki/Reconnexi%C3%B3_magn%C3%A8tica" title="Reconnexió magnètica">reconnexió magnètica</a> en forma de grans erupcions solars i infinitat d’esdeveniments similars però menors—<a href="/w/index.php?title=Nanoerupci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nanoerupció (encara no existeix)">nanoerupcions</a>.<a href="#cite_note-Parker2-146">[140]</a> Actualment, no és clar si les ones són un mecanisme d'escalfament eficient. S'ha trobat que totes les ones, excepte les d'Alfvén, es dissipen o es refracten abans d'arribar a la corona.<a href="#cite_note-Sturrock-147">[141]</a> A més, les ones Alfvén no es dissipen fàcilment a la corona. Per tant, l'enfocament actual de la recerca s'ha orientat cap als mecanismes d’escalfament de la flamarada.<a href="#cite_note-Erdelyi2007-144">[138]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Problema_del_Sol_jove_i_feble">Problema del Sol jove i feble</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Problema del Sol jove i feble">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Paradoxa_del_Sol_jove_i_feble" title="Paradoxa del Sol jove i feble">Paradoxa del Sol jove i feble</a></div> <div class="noprint" style="clear: right; border: solid #aaa 1px; margin: 0 0 1em 1em; font-size: 85%; line-height:1.5; background: #f9f9f9; width: 250px; padding: 4px; spacing: 0px; text-align: left; float: right;"> <div style="float: right; margin-left:4px"><a href="/wiki/Fitxer:Question_dropshade.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/dd/Question_dropshade.png" decoding="async" width="50" height="50" class="mw-file-element" data-file-width="50" data-file-height="50" /></a></div> <div><a href="/w/index.php?title=Llista_de_problemes_no_resolts_de_astronomia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de problemes no resolts de astronomia (encara no existeix)">Problema no resolt en astronomia</a>: Com podria haver tingut aigua líquida la Terra primitiva si es creu que el Sol primerenc només tenia un 70% de la intensitat actual?</div> </div> Els models teòrics del desenvolupament del Sol suggereixen que fa 3.800 a 2.500 milions d'anys, durant l'<a href="/wiki/Arque%C3%A0" title="Arqueà">eó Arqueà</a>, el Sol només tenia un 75% de brillantor de l'actualitat. Un estel tan feble no hauria estat capaç de sostenir l'aigua líquida a la superfície de la Terra i, per tant, la vida no hauria d'haver estat capaç de desenvolupar-se. No obstant això, el registre geològic demostra que la Terra s'ha mantingut a una temperatura bastant constant al llarg de la seva història i que la Terra jove era una mica més càlida del que és avui en dia. Una teoria entre els científics és que l'atmosfera de la Terra jove contenia quantitats molt més grans de <a href="/wiki/Gas_amb_efecte_d%27hivernacle" title="Gas amb efecte d'hivernacle">gasos amb efecte d'hivernacle</a> (com el <a href="/wiki/Di%C3%B2xid_de_carboni" title="Diòxid de carboni">diòxid de carboni</a>, <a href="/wiki/Met%C3%A0" title="Metà">metà</a>) del que hi ha actualment, que ha capturat prou calor per compensar la menor quantitat d'<a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a>.<a href="#cite_note-Kasting-148">[142]</a> Tanmateix, l'examen de sediments arqueans sembla incompatible amb la hipòtesi d’alta concentració d’hivernacle. En canvi, el rang de temperatura moderat es pot explicar per una <a href="/wiki/Albedo" title="Albedo">albedo</a> de superfície inferior provocada per una àrea menys continental i la manca de nuclis de condensació de núvols induïts biològicament. Això hauria conduït a una major absorció d’energia solar, compensant així la producció solar més baixa.<a href="#cite_note-Rosing-149">[143]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Sistema_planetari">Sistema planetari</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Sistema planetari">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">Sistema solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Solar_sys.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Solar_sys.jpg/330px-Solar_sys.jpg" decoding="async" width="290" height="182" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Solar_sys.jpg/500px-Solar_sys.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Solar_sys.jpg/960px-Solar_sys.jpg 2x" data-file-width="1440" data-file-height="904" /></a><figcaption>Representació esquemàtica del sistema solar. Les dimensions dels planetes i les distàncies no són a escala.</figcaption></figure> El Sol és una de les diverses estrelles que té el seu <a href="/wiki/Sistema_planetari" title="Sistema planetari">sistema planetari</a>,<a href="#cite_note-sistema.extrasolare-150">[144]</a> el <a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">sistema solar</a>, format per tots els cossos que es mantenen en òrbita al voltant de l'estel per la seva atracció gravitatòria. Aquests es divideixen en: <a href="/wiki/Planetes" class="mw-redirect" title="Planetes">planetes</a>, <a href="/wiki/Planeta_nan" title="Planeta nan">planetes nans</a> i <a href="/wiki/Cos_menor" class="mw-redirect" title="Cos menor">cossos menors</a>.<a href="#cite_note-sis.solare-151">[145]</a> Els <a href="/wiki/Planetes" class="mw-redirect" title="Planetes">planetes</a> del sistema solar són vuit; per ordre de distància creixent de l'estel: <a href="/wiki/Mercuri_(planeta)" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a>, <a href="/wiki/Venus_(planeta)" title="Venus (planeta)">Venus</a>, <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, <a href="/wiki/Mart_(planeta)" title="Mart (planeta)">Mart</a>, <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a>, <a href="/wiki/Saturn_(planeta)" title="Saturn (planeta)">Saturn</a> (coneguts des de temps remots), <a href="/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)" title="Urà (planeta)">Urà</a> (descobert el <a href="/wiki/1781" title="1781">1781</a>) i <a href="/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)" title="Neptú (planeta)">Neptú</a> (descobert el <a href="/wiki/1846" title="1846">1846</a>).<a href="#cite_note-sis.solare-151">[145]</a> Els planetes es distingeixen en <a href="/wiki/Planeta_terrestre" class="mw-redirect" title="Planeta terrestre">terrestres o rocosos</a> i <a href="/wiki/Gegant_gas%C3%B3s" title="Gegant gasós">gasosos o júpiters</a>, segons les seves característiques químico-físiques; els primers, sòlids, densos i poc massius, es troben en la seva major part <a href="/w/index.php?title=Sistema_solar_intern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema solar intern (encara no existeix)">interna</a> i calenta del sistema solar; aquests últims, gasosos, poc densos i extremadament massius, són típics de la majoria de zones <a href="/w/index.php?title=Sistema_solar_extern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema solar extern (encara no existeix)">externes</a> i fredes del sistema.<a href="#cite_note-sis.solare-151">[145]</a> Del 1930 al 2006 hi va haver nou planetes: el novè fou <a href="/wiki/(134340)_Plut%C3%B3" class="mw-redirect" title="(134340) Plutó">Plutó</a>, descobert precisament el <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>. El <a href="/wiki/2006" title="2006">2006</a> l'<a href="/wiki/Uni%C3%B3_Astron%C3%B2mica_Internacional" title="Unió Astronòmica Internacional">Unió Astronòmica Internacional</a> va decidir rebaixar Plutó al rang de <a href="/wiki/Planeta_nan" title="Planeta nan">planeta nan</a>,<a href="#cite_note-Tancredi-152">[146]</a> promocionant en aquesta categoria també l'<a href="/wiki/Asteroide" title="Asteroide">asteroide</a> <a href="/wiki/Ceres_(planeta_nan)" title="Ceres (planeta nan)">Ceres</a> i l'<a href="/wiki/Objecte_transneptuni%C3%A0" title="Objecte transneptunià">objecte transneptunià</a> <a href="/wiki/Eris_(planeta_nan)" title="Eris (planeta nan)">Eris</a>. Recentment s'ha introduït una nova categoria d'objectes, els <a href="/w/index.php?title=Plutoide&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plutoide (encara no existeix)">plutoides</a>, dels quals formen part els planetes nans transneptunians; fins al setembre de <a href="/wiki/2008" title="2008">2008</a><a href="#cite_note-Tancredi-152">[146]</a><a href="#cite_note-Haumea-153">[147]</a><a href="#cite_note-Brown-154">[148]</a> quatre objectes pertanyen a aquesta categoria: a més dels esmentats Plutó i Eris, <a href="/wiki/Haumea" title="Haumea">Haumea</a> i <a href="/wiki/(136472)_Makemake" class="mw-redirect" title="(136472) Makemake">Makemake</a>;<a href="#cite_note-Tancredi-152">[146]</a><a href="#cite_note-Haumea-153">[147]</a><a href="#cite_note-Brown-154">[148]</a> no obstant això, es creu que el nombre de planetes nans creixerà en els propers anys.<a href="#cite_note-Tancredi-152">[146]</a><a href="#cite_note-Brown-154">[148]</a> No obstant això, es troben tots els planetes nans descoberts fins ara per <a href="/wiki/Definici%C3%B3_de_%C2%ABplaneta%C2%BB#Proposta_oficial_(24_d'agost_de_2006)" title="Definició de «planeta»">definició</a>, dins els <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_d%27asteroides" title="Cinturó d'asteroides">cinturons d'asteroides</a>.<a href="#cite_note-Brown-154">[148]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Solar_system_barycenter.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Solar_system_barycenter.svg/langca-220px-Solar_system_barycenter.svg.png" decoding="async" width="220" height="218" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Solar_system_barycenter.svg/langca-330px-Solar_system_barycenter.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Solar_system_barycenter.svg/langca-440px-Solar_system_barycenter.svg.png 2x" data-file-width="463" data-file-height="459" /></a><figcaption>El moviment del centre de gravetat del sistema solar en relació amb el Sol.</figcaption></figure> Un nombre molt gran d'objectes pertanyen al grup de cossos menors; entre ells recordem el <a href="/wiki/Asteroides" class="mw-redirect" title="Asteroides">asteroides</a>, disposats en cinturons d’asteroides: entre Mart i Júpiter s’estén el <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_d%27asteroides" title="Cinturó d'asteroides">cinturó principal</a>, compost per milions d'objectes rocosos caracteritzats per òrbites més o menys variables; més enllà de Neptú s'estén un segon cinturó d'asteroides, el <a href="/wiki/Cintur%C3%B3_de_Kuiper" title="Cinturó de Kuiper">cinturó de Kuiper</a>, la densitat real de la qual és desconeguda. Encara més externament, entre 20.000 i 100.000 <a href="/wiki/Unitat_astron%C3%B2mica" title="Unitat astronòmica">ua</a> de lluny de l'estel, es troba el <a href="/wiki/N%C3%BAvol_d%27Oort" title="Núvol d'Oort">núvol d'Oort</a>, es creu que és el lloc d'origen de <a href="/wiki/Cometa" title="Cometa">cometes</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Tots aquests objectes constitueixen una part mínima del sistema: de fet, el 99,86% de la <a href="/wiki/Massa_(f%C3%ADsica)" class="mw-redirect" title="Massa (física)">massa</a> del sistema solar consisteix en el Sol.<a href="#cite_note-155">[149]</a> Dins del sistema solar, l'espai entre un cos celeste i un altre no està buit: la pols, el gas i les partícules elementals formen el <a href="/wiki/Medi_interplanetari" title="Medi interplanetari">medi interplanetari</a>.<a href="#cite_note-sis.solare-151">[145]</a> Els planetes, i en particular el més massiu de tots, <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a>,<a href="#cite_note-156">[150]</a> exerceix influències gravitatòries sobre el <a href="/wiki/Centre_de_massa" title="Centre de massa">centre de massa</a> del sistema solar per assegurar-se que no coincideix amb el centre del Sol, sinó més aviat, depenent de l'extensió de les interaccions (que varien amb el pas del temps), que caigui més sovint fora de l'estel. El fet que el centre de gravetat del sistema i el centre de l'estel no coincideixin és responsable del moviment de revolució que fa el centre de massa de l'estel, o el seu nucli, al voltant del centre de gravetat, un moviment que, després d'uns quants centenars d'anys, varia suposant que una direcció avança en <a href="/wiki/Moviment_retr%C3%B2grad_i_pr%C3%B2grad" title="Moviment retrògrad i prògrad">retrograda</a>.<a href="#cite_note-157">[151]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_observacional">Història observacional</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Història observacional">modifica</a>]</div> Es reconeix l'enorme efecte del Sol a la Terra des de <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">temps prehistòrics</a>, i el Sol ha estat considerat per algunes cultures com a <a href="/wiki/D%C3%A9u_del_Sol" title="Déu del Sol">deïtat</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Comprensió_a_l'antiguitat">Comprensió a l'antiguitat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Comprensió a l'antiguitat">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Solvognen_DO-6865_2000.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Solvognen_DO-6865_2000.jpg/250px-Solvognen_DO-6865_2000.jpg" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Solvognen_DO-6865_2000.jpg/330px-Solvognen_DO-6865_2000.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Solvognen_DO-6865_2000.jpg/500px-Solvognen_DO-6865_2000.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="1438" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Carro_solar_de_Trundholm" class="mw-redirect" title="Carro solar de Trundholm">carro solar de Trundholm</a> tirat per un cavall és una escultura que es creu que il·lustra una part important de la mitologia a l'<a href="/wiki/Edat_de_bronze_n%C3%B2rdica" title="Edat de bronze nòrdica">edat de bronze nòrdica</a>. L'escultura probablement és propera al 1350 <a href="/wiki/Anno_Domini" title="Anno Domini">aC</a>. Es mostra al <a href="/wiki/Museu_Nacional_de_Dinamarca" title="Museu Nacional de Dinamarca">Museu Nacional de Dinamarca</a>.</figcaption></figure> El Sol ha estat objecte de veneració en moltes cultures al llarg de la història de la humanitat. La comprensió més fonamental de la humanitat sobre el Sol és com el disc lluminós del cel, la presència del qual sobre l'<a href="/wiki/Horitz%C3%B3" title="Horitzó">horitzó</a> crea el dia i l’absència de la qual provoca la nit. En moltes cultures prehistòriques i antigues, es creia que el Sol era una deïtat solar o una altra tipus d'entitat <a href="/wiki/Sobrenatural" title="Sobrenatural">sobrenatural</a>. El <a href="/wiki/D%C3%A9u_del_Sol" title="Déu del Sol">culte al Sol</a> va ser central per a civilitzacions com els <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antics egipcis</a>, els <a href="/wiki/Imperi_Inca" title="Imperi Inca">inques</a> d'Amèrica del Sud i els <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_asteca" title="Civilització asteca">asteques</a> del que ara és <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>. En religions com l'<a href="/wiki/Hinduisme" title="Hinduisme">hinduisme</a>, el Sol encara es considera un déu. Molts monuments antics es van construir tenint en compte els fenòmens solars; per exemple, els <a href="/wiki/Meg%C3%A0lit" title="Megàlit">megàlits</a> de pedra marquen amb precisió el <a href="/wiki/Solstici" title="Solstici">solstici</a> d’estiu o l’hivern (alguns dels megàlits més destacats es troben a <a href="/wiki/Nabta_Playa" title="Nabta Playa">Nabta Playa</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>; <a href="/wiki/Mnajdra" title="Mnajdra">Mnajdra</a>, <a href="/wiki/Malta" title="Malta">Malta</a> i <a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a>, <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>); <a href="/wiki/Newgrange" title="Newgrange">Newgrange</a>, una muntanya prehistòrica construïda per humans a <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>, va ser dissenyada per detectar el solstici d’hivern; la piràmide del <a href="/wiki/Temple_de_Kukulkan" title="Temple de Kukulkan">Temple de Kukulkan</a> a <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a> a Mèxic està dissenyat per projectar ombres en forma de serps que escalen la <a href="/wiki/Pir%C3%A0mide_(arquitectura)" title="Piràmide (arquitectura)">piràmide</a> als <a href="/wiki/Equinocci" title="Equinocci">equinoccis</a> vernals i a la tardor.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Els egipcis van retratar el déu <a href="/wiki/Ra" title="Ra">Ra</a> en ser transportat pel cel en una barca solar, acompanyat de déus menors, i als grecs, era Hèlios, portat per un carro tirat per cavalls de foc. Des del regnat d'<a href="/wiki/Elag%C3%A0bal" title="Elagàbal">Elagàbal</a> a l'<a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Imperi tardoromà</a> l'aniversari del Sol va ser una festa celebrada com a <a href="/wiki/Sol_Invictus" title="Sol Invictus">Sol Invictus</a> (literalment 'Sol sense conquerir/invicte') poc després del solstici d’hivern, que potser va ser un antecedent del Nadal. Pel que fa a les <a href="/wiki/Estrelles_fixes" class="mw-redirect" title="Estrelles fixes">estrelles fixes</a>, el Sol apareix des de la Terra per girar una vegada a l'any al llarg de l'<a href="/wiki/Ecl%C3%ADptica" title="Eclíptica">eclíptica</a> a través del <a href="/wiki/Zod%C3%ADac" title="Zodíac">zodíac</a>, i així els astrònoms grecs el van classificar com un dels set planetes (del grec planetes, 'viatger/nòmada'); els noms dels <a href="/wiki/Noms_dels_dies_de_la_setmana" class="mw-redirect" title="Noms dels dies de la setmana">dies de la setmana</a> per les dates dels set planetes de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">era romana</a>.<a href="#cite_note-OED-14">[14]</a><a href="#cite_note-almagest-158">[152]</a><a href="#cite_note-Ptolemy-159">[153]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desenvolupament_de_la_comprensió_científica">Desenvolupament de la comprensió científica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Desenvolupament de la comprensió científica">modifica</a>]</div> A principis del primer mil·lenni aC, els <a href="/wiki/Astronomia_babil%C3%B2nica" title="Astronomia babilònica">astrònoms babilonis</a> va observar que el moviment del Sol al llarg de l'<a href="/wiki/Ecl%C3%ADptica" title="Eclíptica">eclíptica</a> no és uniforme, tot i que no sabien per què; avui se sap que això es deu al moviment de la Terra en una <a href="/wiki/%C3%92rbita_el%C2%B7l%C3%ADptica" title="Òrbita el·líptica">òrbita el·líptica</a> al voltant del Sol, amb la Terra que es mou més ràpidament quan es troba més a prop del Sol en el seu periheli i que es mou més lentament quan es troba més lluny a l’afeli.<a href="#cite_note-160">[154]</a> Una de les primeres persones a oferir una explicació científica o filosòfica del Sol va ser el filòsof <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">grec</a> <a href="/wiki/Anax%C3%A0gores_de_Claz%C3%B2menes" class="mw-redirect" title="Anaxàgores de Clazòmenes">Anaxàgores</a>. Va raonar que no era el carro d'Hèlios, sinó una bola de metall gegant flamant fins i tot més gran que la terra del <a href="/wiki/Pelopon%C3%A8s" title="Peloponès">Peloponès</a> i que la Lluna reflectia la llum del Sol.<a href="#cite_note-161">[155]</a> per mostrar aquesta <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a>, fou empresonat per les autoritats i <a href="/wiki/Pena_de_mort" title="Pena de mort">condemnat a mort</a>, tot i que posteriorment va ser alliberat per la intervenció de <a href="/wiki/P%C3%A8ricles" title="Pèricles">Pèricles</a>. Aquesta concepció de foc al cel es va estendre a diversos estudiosos. <a href="/wiki/Erat%C3%B2stenes" title="Eratòstenes">Eratòstenes</a> va estimar la distància entre la Terra i el Sol al segle iii aC entre «400 i 80.000 estadis <a href="/w/index.php?title=Mir%C3%ADada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miríada (encara no existeix)">miríades</a>», la traducció de la qual és ambigua, el que implica qualsevol dels 4.080.000 <a href="/wiki/Estadi_(mesura)" title="Estadi (mesura)">estadis</a> (755.000 km) o 804.000.000 estadis (148 a 153 milions de quilòmetres o 0,99 a 1,02 ua); aquest darrer valor és correcte en un percentatge. Al segle i, <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Ptolemeu</a> va estimar la distància en 1.210 vegades <a href="/wiki/Radi_de_la_Terra" title="Radi de la Terra">el radi de la Terra</a>, aproximadament 7,71 milions de quilòmetres (0,0515 ua).<a href="#cite_note-162">[156]</a> La teoria que el Sol és el centre al voltant del qual orbiten els planetes va ser proposada per primer cop per l'antic grec <a href="/wiki/Aristarc_de_Samos" title="Aristarc de Samos">Aristarc de Samos</a> al segle iii aC, i adoptat posteriorment per <a href="/wiki/Seleuc_de_Sel%C3%A8ucida" title="Seleuc de Selèucida">Seleuc de Selèucida</a> (vegeu <a href="/wiki/Heliocentrisme" class="mw-redirect" title="Heliocentrisme">Heliocentrisme</a>). Aquesta visió es va desenvolupar en un model matemàtic d'un sistema heliocèntric més detallat al segle xvi per <a href="/wiki/Nicolau_Cop%C3%A8rnic" title="Nicolau Copèrnic">Nicolau Copèrnic</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Es van registrar observacions de taques solars durant la <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">Dinastia Han</a> (206 aC-220 dC) pels <a href="/wiki/Astronomia_xinesa" title="Astronomia xinesa">astrònoms xinesos</a>, que va mantenir registres d’aquestes observacions durant segles. <a href="/wiki/Averrois" title="Averrois">Averrois</a> també va proporcionar una descripció de les taques solars al segle xii.<a href="#cite_note-163">[157]</a> La invenció del telescopi a principis del segle xvii va permetre fer observacions detallades de les taques solars per <a href="/wiki/Thomas_Harriot" title="Thomas Harriot">Thomas Harriot</a>, <a href="/wiki/Galileo_Galilei" title="Galileo Galilei">Galileo Galilei</a> i altres astrònoms. Galileu va plantejar que les taques solars estaven a la superfície del Sol en lloc d'objectes petits que passaven entre la Terra i el Sol.<a href="#cite_note-164">[158]</a> Les <a href="/wiki/Astronomia_isl%C3%A0mica_medieval" title="Astronomia islàmica medieval">contribucions astronòmiques àrabs</a> inclouen el descobriment d'<a href="/wiki/Al-Battan%C3%AD" title="Al-Battaní">Al-Battaní</a> que la direcció de l'<a href="/wiki/%C3%80pside" title="Àpside">apogeu</a> del Sol (el lloc de l’òrbita del Sol contra les estrelles fixes on sembla que es mou més lentament) està canviant.<a href="#cite_note-165">[159]</a> (en termes heliocèntrics moderns, això és causat per un moviment gradual de l'afeli de l'òrbita de la Terra). <a href="/wiki/Ibn_Yunus" title="Ibn Yunus">Ibn Yunus</a> va observar més de 10.000 entrades per a la posició del Sol durant molts anys mitjançant un gran <a href="/wiki/Astrolabi" title="Astrolabi">astrolabi</a>.<a href="#cite_note-166">[160]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sun-bonatti.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Sun-bonatti.png/250px-Sun-bonatti.png" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Sun-bonatti.png/330px-Sun-bonatti.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Sun-bonatti.png/500px-Sun-bonatti.png 2x" data-file-width="563" data-file-height="401" /></a><figcaption>El Sol, a partir d'una edició de 1550 de Liber astronomiae de <a href="/w/index.php?title=Guido_Bonatti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guido Bonatti (encara no existeix)">Guido Bonatti</a>.</figcaption></figure> A partir d’una observació d’un <a href="/wiki/Tr%C3%A0nsit_de_Venus" title="Trànsit de Venus">trànsit de Venus</a> el 1032, l'astrònom persa i polimata <a href="/wiki/Avicenna" title="Avicenna">Ibn Sina</a> va concloure que Venus està més a prop de la Terra que del Sol.<a href="#cite_note-Goldstein-167">[161]</a> El 1672 <a href="/wiki/Giovanni_Cassini" title="Giovanni Cassini">Giovanni Cassini</a> i <a href="/wiki/Jean_Richer" title="Jean Richer">Jean Richer</a> van determinar la distància a Mart i van ser capaços de calcular la distància al Sol.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] El 1666, <a href="/wiki/Isaac_Newton" title="Isaac Newton">Isaac Newton</a> va observar la llum del Sol mitjançant un <a href="/wiki/Prisma_%C3%B2ptic" title="Prisma òptic">prisma</a>, i va demostrar que està format per llum de molts colors.<a href="#cite_note-168">[162]</a> El 1800, <a href="/wiki/William_Herschel" title="William Herschel">William Herschel</a> va descobrir la radiació <a href="/wiki/Infraroig" title="Infraroig">infraroja</a> més enllà de la part vermella de l'espectre solar.<a href="#cite_note-169">[163]</a> Al segle xix es va avançar en els estudis espectroscòpics del Sol; <a href="/wiki/Joseph_von_Fraunhofer" title="Joseph von Fraunhofer">Joseph von Fraunhofer</a> va enregistrar més de 600 <a href="/wiki/L%C3%ADnia_espectral" title="Línia espectral">línies d’absorció</a> en l'espectre, les més potents de les quals encara s'anomenen sovint <a href="/wiki/L%C3%ADnies_de_Fraunhofer" title="Línies de Fraunhofer">línies de Fraunhofer</a>. En els primers anys de l'era científica moderna, la font d'energia del Sol era un trencaclosques significatiu. <a href="/wiki/William_Thomson" title="William Thomson">Lord Kelvin</a> va suggerir que el Sol és un cos líquid que es refreda gradualment i que irradia un dipòsit intern de calor.<a href="#cite_note-kelvin-170">[164]</a> Kelvin i <a href="/wiki/Hermann_von_Helmholtz" title="Hermann von Helmholtz">Hermann von Helmholtz</a> després va proposar un mecanisme de <a href="/wiki/Mecanisme_de_Kelvin-Helmholtz" title="Mecanisme de Kelvin-Helmholtz">contracció gravitatòria</a> per explicar la producció d'energia, però l'estimació d'edat resultant només va ser de 20 milions d'anys, molt menys del període d’almenys 300 milions d'anys suggerits per alguns descobriments geològics d’aquella època.<a href="#cite_note-kelvin-170">[164]</a><a href="#cite_note-171">[165]</a> El 1890 <a href="/wiki/Joseph_Norman_Lockyer" class="mw-redirect" title="Joseph Norman Lockyer">Joseph Lockyer</a>, que va descobrir heli a l'espectre solar, va proposar una hipòtesi meteorítica per a la formació i evolució del Sol.<a href="#cite_note-172">[166]</a> Fins al 1904 no es va oferir una solució documentada. <a href="/wiki/Ernest_Rutherford" title="Ernest Rutherford">Ernest Rutherford</a> va suggerir que la producció del Sol podria ser mantinguda per una font interna de calor, i va suggerir la <a href="/wiki/Radioactivitat" title="Radioactivitat">desintegració radioactiva</a> com a font.<a href="#cite_note-173">[167]</a> Tanmateix, seria <a href="/wiki/Albert_Einstein" title="Albert Einstein">Albert Einstein</a> qui proporcionaria la pista essencial de la font de la producció d'energia del Sol amb la seva relació d'<a href="/wiki/Equival%C3%A8ncia_entre_massa_i_energia" title="Equivalència entre massa i energia">equivalència entre massa i energia</a> E = mc².<a href="#cite_note-174">[168]</a> El 1920, <a href="/wiki/Arthur_Eddington" title="Arthur Eddington">Arthur Eddington</a> va proposar que les pressions i les temperatures al nucli del Sol poguessin produir una reacció de fusió nuclear que fusionés l'hidrogen (protons) en nuclis d'heli, resultant en una producció d'energia a partir del canvi net de massa.<a href="#cite_note-175">[169]</a> La preponderància de l'hidrogen al Sol va ser confirmada el 1925 per <a href="/wiki/Cecilia_Payne-Gaposchkin" title="Cecilia Payne-Gaposchkin">Cecilia Payne</a> utilitzant la teoria de la ionització desenvolupada per <a href="/w/index.php?title=Meghnad_Saha&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meghnad Saha (encara no existeix)">Meghnad Saha</a>. El concepte teòric de fusió va ser desenvolupat als anys trenta pels astrofísics <a href="/wiki/Subrahmanyan_Chandrasekhar" title="Subrahmanyan Chandrasekhar">Subrahmanyan Chandrasekhar</a> i <a href="/wiki/Hans_Bethe" title="Hans Bethe">Hans Bethe</a>. Hans Bethe va calcular els detalls de les dues principals reaccions nuclears productores d’energia que alimenten el Sol.<a href="#cite_note-Bethe-176">[170]</a><a href="#cite_note-Bethe2-177">[171]</a> El 1957, <a href="/wiki/Margaret_Burbidge" title="Margaret Burbidge">Margaret Burbidge</a>, <a href="/wiki/Geoffrey_Burbidge" title="Geoffrey Burbidge">Geoffrey Burbidge</a>, <a href="/wiki/William_Alfred_Fowler" title="William Alfred Fowler">William Fowler</a> i <a href="/wiki/Fred_Hoyle" title="Fred Hoyle">Fred Hoyle</a> va mostrar que la majoria dels elements de l'univers han estat <a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi" title="Nucleosíntesi">sintetitzats</a> per reaccions nuclears a l’interior d’estrelles, com el Sol.<a href="#cite_note-178">[172]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Missions_espacials_solars">Missions espacials solars</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Missions espacials solars">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Observatori_solar" title="Observatori solar">Observatori solar</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sunspots_and_Solar_Flares.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Sunspots_and_Solar_Flares.jpg/250px-Sunspots_and_Solar_Flares.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Sunspots_and_Solar_Flares.jpg/330px-Sunspots_and_Solar_Flares.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Sunspots_and_Solar_Flares.jpg/500px-Sunspots_and_Solar_Flares.jpg 2x" data-file-width="4096" data-file-height="4096" /></a><figcaption>El Sol va deixar anar una gran <a href="/wiki/Tempesta_geomagn%C3%A8tica" title="Tempesta geomagnètica">tempesta geomagnètica</a> a les 1:29 EST del 13 de març de 2012.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><video id="mwe_player_0" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/220px--Moon_transit_of_sun_large.ogv.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="220" height="165" data-durationhint="8" data-mwtitle="Moon_transit_of_sun_large.ogv" data-mwprovider="wikimediacommons" resource="/wiki/Fitxer:Moon_transit_of_sun_large.ogv"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.480p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="480p.vp9.webm" data-width="640" data-height="480" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.720p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="720p.vp9.webm" data-width="960" data-height="720" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv" type="video/ogg; codecs="theora"" data-width="1024" data-height="768" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="192" data-height="144" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="320" data-height="240" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.360p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="360p.vp9.webm" data-width="480" data-height="360" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/2/29/Moon_transit_of_sun_large.ogv/Moon_transit_of_sun_large.ogv.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="480" data-height="360" /></video><figcaption>Un trànsit lunar del Sol capturat durant el calibratge de les càmeres d’imatges ultraviolades de STEREO B.<a href="#cite_note-179">[173]</a></figcaption></figure> Els primers satèl·lits dissenyats per a l'observació a llarg termini del Sol des de l'espai interplanetari van ser les sondes <a href="/wiki/Programa_Pioneer" title="Programa Pioneer">Pioneers</a> 6, 7, 8 i 9 de la NASA, que es van llançar entre 1959 i 1968. Aquestes sondes van orbitar al voltant del Sol a una distància similar a la de la Terra i van fer les primeres mesures detallades del vent solar i del camp magnètic solar. <a href="/wiki/Pioneer_9" title="Pioneer 9">Pioneer 9</a> va funcionar durant un temps particularment llarg, transmetent dades fins al maig de 1983.<a href="#cite_note-180">[174]</a><a href="#cite_note-181">[175]</a> Als anys setanta, dues <a href="/w/index.php?title=Sondes_Helios&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sondes Helios (encara no existeix)">sondes Helios</a> i l'Skylab <a href="/w/index.php?title=Apollo_Telescope_Mount&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apollo Telescope Mount (encara no existeix)">Apollo Telescope Mount</a> van proporcionar als científics noves dades significatives sobre el vent i la corona solar. Les sondes Helios 1 i 2 van ser col·laboracions entre Estats Units i Alemanya que van estudiar el vent solar des d'una òrbita a l'interior de Mercuri al seu periheli.<a href="#cite_note-Burlaga2001-182">[176]</a> L'estació espacial Skylab, llançada per la NASA el 1973, incloïa el mòdul d'observatori solar Apollo Telescope Mount que era operat per astronautes residents a l'estació.<a href="#cite_note-Dwivedi2006-183">[177]</a> Skylab va fer les primeres observacions en temps real de la regió de transició solar i de les emissions ultraviolades de la corona solar.<a href="#cite_note-Dwivedi2006-183">[177]</a> Els descobriments van incloure les primeres observacions d'expulsions de massa coronal, llavors anomenades «transitoris coronals», i de <a href="/wiki/Forat_coronal" title="Forat coronal">forats coronals</a>, que ara se sap que està íntimament associats amb el vent solar.<a href="#cite_note-Burlaga2001-182">[176]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg/250px-PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg/330px-PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg/500px-PIA22197-SunFormsQuestionMark-20171222.jpg 2x" data-file-width="1783" data-file-height="1780" /></a><figcaption>El forat coronari del Sol forma un <a href="/wiki/Signe_d%27interrogaci%C3%B3" title="Signe d'interrogació">signe d'interrogació</a> (22 de desembre de 2017).</figcaption></figure> El 1980, la <a href="/w/index.php?title=Solar_Maximum_Mission&action=edit&redlink=1" class="new" title="Solar Maximum Mission (encara no existeix)">Solar Maximum Mission</a> va ser llançada per la NASA. Aquesta sonda va ser dissenyada per observar els raigs gamma, <a href="/wiki/Raigs_X" class="mw-redirect" title="Raigs X">raigs X</a> i radiació <a href="/wiki/Ultraviolat" title="Ultraviolat">UV</a> d'erupcions solars durant una època d’alta activitat solar i <a href="#Enllaços_externs">lluminositat solar</a>. Tanmateix, pocs mesos després del llançament, una fallada electrònica va fer que la sonda entrés en mode d'espera i va passar els tres anys següents en aquest estat inactiu. El 1984, la missió <a href="/w/index.php?title=STS-41C&action=edit&redlink=1" class="new" title="STS-41C (encara no existeix)">STS-41C</a> del <a href="/wiki/Transbordador_Espacial_Challenger" class="mw-redirect" title="Transbordador Espacial Challenger">Transbordador Espacial Challenger</a> va recuperar el satèl·lit i va reparar la seva electrònica abans de tornar-lo a alliberar en òrbita. La Solar Maximum Mission posteriorment va adquirir milers d’imatges de la corona solar abans de <a href="/wiki/Reentrada_atmosf%C3%A8rica" title="Reentrada atmosfèrica">reentrar</a> a l'atmosfera terrestre al juny de 1989.<a href="#cite_note-184">[178]</a> El satèl·lit japonès <a href="/w/index.php?title=Yohkoh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yohkoh (encara no existeix)">Yohkoh</a> ('raig de sol') llançat el 1991 va observar erupcions solars a longituds d'ona de raigs X. Les dades de la missió van permetre als científics identificar diversos tipus diferents d'erupcions i van demostrar que la corona allunyada de les regions de màxima activitat era molt més dinàmica i activa del que s'havia suposat anteriorment. Yohkoh va observar tot un cicle solar, però va entrar en mode d'espera quan un eclipsi anular el 2001 va fer que perdés l'objectiu al Sol. Va ser destruït per la reentrada atmosfèrica el 2005.<a href="#cite_note-185">[179]</a> Una de les missions solars més importants fins ara ha estat la <a href="/wiki/Solar_and_Heliospheric_Observatory" title="Solar and Heliospheric Observatory">Solar and Heliospheric Observatory</a>, fabricada conjuntament per l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Espacial_Europea" title="Agència Espacial Europea">Agència Espacial Europea</a> i la NASA i llançat el 2 de desembre de 1995.<a href="#cite_note-Dwivedi2006-183">[177]</a> Destinat originalment a complir una missió de dos anys, es va aprovar una extensió de la missió fins al 2012 l'octubre del 2009.<a href="#cite_note-sohoext-186">[180]</a> Va demostrar ser tan útil que una missió de continuació, la <a href="/wiki/Solar_Dynamics_Observatory" title="Solar Dynamics Observatory">Solar Dynamics Observatory</a> (SDO), es va llançar al febrer de 2010.<a href="#cite_note-sdolaunch-187">[181]</a> Situada al <a href="/wiki/Punt_de_Lagrange" title="Punt de Lagrange">punt de Lagrange</a> entre la Terra i el Sol (on l'atracció gravitatòria d'ambdós és igual), SOHO ha proporcionat una visió constant del Sol a moltes longituds d'ona des del seu llançament.<a href="#cite_note-Dwivedi2006-183">[177]</a> A més de la seva observació solar directa, SOHO ha permès descobrir un gran nombre de <a href="/wiki/Cometa" title="Cometa">cometes</a>, majoritàriament <a href="/wiki/Cometa_rasant" title="Cometa rasant">cometes rasants</a> diminuts que s'incineren al passar el Sol.<a href="#cite_note-188">[182]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg/250px-Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg" decoding="async" width="220" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg/330px-Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg/500px-Giant_prominence_on_the_sun_erupted.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1080" /></a><figcaption>Una prominència solar esclata l'agost del 2012, tal com va capturar el SDO.</figcaption></figure> Tots aquests satèl·lits han observat el Sol des del pla de l'eclíptica i, per tant, només han observat amb profunditat les seves regions equatorials. La <a href="/wiki/Sonda_Ulysses" class="mw-redirect" title="Sonda Ulysses">sonda Ulysses</a> es va llançar el 1990 per estudiar les regions polars del Sol. Primer va viatjar a Júpiter, per fer-la «llançar» cap a una òrbita que la portaria molt per sobre del pla de l'eclíptica. Una cop Ulysses estava a la seva òrbita programada, va començar a observar la força del vent solar i del camp magnètic a altes latituds solars, trobant que el vent solar de latituds altes es movia aproximadament 750 km/s, que era més lent del que s’esperava i que hi havia grans ones magnètiques emergents de latituds altes que dispersaven els rajos còsmics galàctics.<a href="#cite_note-189">[183]</a> Les abundàncies elementals a la fotosfera són ben conegudes en estudis <a href="/wiki/Espectrosc%C3%B2pia_astron%C3%B2mica" title="Espectroscòpia astronòmica">espectroscòpics</a>, però la composició de l’interior del Sol està poc estudiada. Una missió de retorn de mostres del vent solar, <a href="/wiki/Genesis_(sonda)" class="mw-redirect" title="Genesis (sonda)">Genesis</a>, va ser dissenyada per permetre als astrònoms mesurar directament la composició del material solar.<a href="#cite_note-190">[184]</a> La missió <a href="/wiki/STEREO" title="STEREO">Solar Terrestrial Relations Observatory</a> (STEREO) es va llançar l'octubre del 2006. Dues naus espacials idèntiques es van llançar cap a òrbites que els fan (respectivament) avançar i caure gradualment darrere de la Terra. Això permet l'observació <a href="/wiki/Estereosc%C3%B2pia" title="Estereoscòpia">estereoscòpica</a> del Sol i dels fenòmens solars, com ara les ejeccions de massa coronal.<a href="#cite_note-inst-191">[185]</a><a href="#cite_note-192">[186]</a> La <a href="/wiki/Sonda_solar_Parker" title="Sonda solar Parker">sonda solar Parker</a> es va llançar el 2018 a bord d’un coet <a href="/wiki/Delta_IV_Heavy" title="Delta IV Heavy">Delta IV Heavy</a> i arribarà a un perigeu de 0,046 ua el 2025, el que el converteix en el satèl·lit artificial que orbita més a prop així com la primera sonda en volar baix a la corona solar.<a href="#cite_note-193">[187]</a> L'<a href="/wiki/Indian_Space_Research_Organisation" class="mw-redirect" title="Indian Space Research Organisation">Agència Espacial Índia</a> ha programat el llançament d'un satèl·lit de 100 kg anomenat <a href="/w/index.php?title=Aditya_(sonda)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aditya (sonda) (encara no existeix)">Aditya</a> pel 2022. El seu instrument principal serà un <a href="/wiki/Coron%C3%B2graf" title="Coronògraf">coronògraf</a> per estudiar la dinàmica de la corona solar.<a href="#cite_note-194">[188]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Observació_i_efectes">Observació i efectes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Observació i efectes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg/250px-Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg" decoding="async" width="220" height="131" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg/330px-Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg/500px-Anatomy_of_a_Sunset-2.jpg 2x" data-file-width="4228" data-file-height="2525" /></a><figcaption>Durant certes condicions atmosfèriques, el Sol es fa visible a simple vista i es pot observar sense estrès als ulls. Feu clic en aquesta foto per veure el cicle complet d'una <a href="/wiki/Posta_de_sol" class="mw-redirect" title="Posta de sol">posta de sol</a>, com s'observa des de les altes planes del <a href="/wiki/Desert_de_Mojave" title="Desert de Mojave">desert de Mojave</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg/250px-STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg/330px-STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a6/STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg/500px-STS-134_EVA4_view_to_the_Russian_Orbital_Segment.jpg 2x" data-file-width="4288" data-file-height="2848" /></a><figcaption>El Sol, tal com es veu des de l'òrbita terrestre baixa amb vistes a l'<a href="/wiki/Estaci%C3%B3_Espacial_Internacional" title="Estació Espacial Internacional">Estació Espacial Internacional</a>. Aquesta llum solar no és filtrada per l'atmosfera inferior, que bloqueja gran part de l'espectre solar.</figcaption></figure> La brillantor del Sol pot causar dolor en mirar-lo amb l'<a href="/wiki/Ull_nu" title="Ull nu">ull nu</a>; tanmateix, fer-ho durant breus períodes no és perillós per als ulls normals no dilatats però si té un impacte permanent en períodes més llargs depenent de l'exposició.<a href="#cite_note-195">[189]</a><a href="#cite_note-196">[190]</a> Mirar directament al Sol causa defectes visuals de <a href="/wiki/Fosf%C3%A8" title="Fosfè">fosfè</a> i ceguesa parcial temporal. També proporciona uns 4 mil·liwatts de llum solar a la retina, escalfant-la lleugerament i causant danys als ulls que no poden respondre adequadament a la brillantor.<a href="#cite_note-197">[191]</a><a href="#cite_note-198">[192]</a> L'exposició als ulls progressivament es fa groga la lent de l'ull durant un període d'anys i es creu que contribueix a la formació de <a href="/wiki/Cataracta" title="Cataracta">cataractes</a>, però això depèn de l'exposició general als rajos UV solars i no de si es mira directament al Sol.<a href="#cite_note-199">[193]</a> La visió de llarga durada del Sol directe a simple vista pot començar a causar lesions induïdes per UV, semblants a les cremades solars, a la retina al cap d'uns 100 segons, sobretot en condicions on la llum UV del Sol és intensa i ben enfocada;<a href="#cite_note-200">[194]</a><a href="#cite_note-201">[195]</a> les condicions empitjoren pels ulls joves o els nous implants de lents (que admeten més raigs ultraviolats que els ulls naturals envellits), els angles solars prop del zenit i l'observació de llocs a gran altitud.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Veure el Sol a través de la concentració <a href="/wiki/%C3%92ptica" title="Òptica">òptica</a> de llum com els <a href="/wiki/Binoculars" class="mw-redirect" title="Binoculars">binoculars</a> pot provocar danys permanents a la retina sense un filtre adequat que bloquegi els raigs ultraviolats i disminueixi substancialment la llum solar. Quan s’utilitza un filtre atenuant per veure el Sol, s’adverteix que s'utilitzi un filtre dissenyat específicament per a aquest ús. Alguns filtres improvisats que passen raigs UV o <a href="/wiki/Infraroig" title="Infraroig">IR</a>, poden danyar l'ull a nivells de brillantor elevats.<a href="#cite_note-202">[196]</a> Les ulleres de sol, filtres fets amb pel·lícula fotogràfica velada, polaritzadors, gelatines, CD o vidres fumats no ofereixen suficient protecció als ulls. Una bona protecció la proporcionen els filtres MYLAR® o equivalents. Les ulleres utilitzades per a la <a href="/wiki/Soldadura_a_l%27arc" class="mw-redirect" title="Soldadura a l'arc">soldadura a l'arc</a> amb vidres de densitats 14 a 16 són idònies per a aquesta finalitat. Les mateixes precaucions s'han de tenir en compte si s'utilitzen aparells òptics. Els filtres han d'anar col·locats a la part frontal i mai a l'ocular. Els <a href="/w/index.php?title=Prisma_de_Herschel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prisma de Herschel (encara no existeix)">prismes de Herschel</a>, també anomenats diagonals solars, són eficaços i econòmics per a telescopis petits. La llum solar que es destina a l’ocular es reflecteix a partir d’una superfície sense plata d’un tros de vidre. Només es reflecteix una fracció molt petita de la llum incident. La resta passa pel vidre i deixa l’instrument. Si el vidre es trenca a causa de la calor, no es reflecteix cap llum, cosa que fa que el dispositiu sigui a prova de fallades. Els senzills filtres de vidre enfosquit permeten passar tota la intensitat de la llum solar si es trenquen, posant en perill la vista de l’observador. Els prismàtics sense filtrar poden proporcionar centenars de vegades més energia que si es fa servir a simple vista, cosa que pot causar danys immediats. S'afirma que fins i tot breus vistes al Sol del migdia a través d'un telescopi sense filtrar poden causar danys permanents.<a href="#cite_note-Macdonald-203">[197]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg/250px-Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg/330px-Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg/500px-Doppelsonne_Halo_Echzell_Hessen_12-08-2012.jpg 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption><a href="/wiki/Halo_(fenomen_%C3%B2ptic)" title="Halo (fenomen òptic)">Halo</a> amb <a href="/wiki/Parheli" title="Parheli">parhelis</a></figcaption></figure> Els eclipsis solars parcials són perillosos de veure perquè la <a href="/wiki/Pupil%C2%B7la" title="Pupil·la">pupil·la</a> dels ulls no s’adapta al contrast visual inusualment elevat: la pupil·la es dilata segons la quantitat total de llum del camp visual, no pas per l’objecte més brillant del camp. Durant els eclipsis parcials, la majoria de la llum solar es bloqueja quan la Lluna passa davant del Sol, però les parts descobertes de la fotosfera tenen la mateixa <a href="/wiki/Brillantor_superficial" class="mw-redirect" title="Brillantor superficial">brillantor superficial</a> com durant un dia normal. En la penombra general, la pupil·la s’expandeix de ~ 2 a ~ 6 mm, i cada cèl·lula retiniana exposada a la imatge solar rep fins a deu vegades més llum de la que es veuria al Sol no eclipsat. Això pot danyar o matar aquestes cèl·lules, resultant en petits punts cecs permanents per a l'espectador.<a href="#cite_note-Espenak-204">[198]</a> El perill és insidiós per als observadors inexperts i per als nens perquè no hi ha percepció del dolor: no és obvi immediatament que es destrueixi la seva visió.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti" /><div class="thumb tmulti tright"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:254px;max-width:254px"><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:252px;max-width:252px"><div class="thumbimage" style=""><a href="/wiki/Fitxer:Hazy_Crazy_Sunrise.jpg" title="Fitxer:Hazy Crazy Sunrise.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Hazy_Crazy_Sunrise.jpg/250px-Hazy_Crazy_Sunrise.jpg" decoding="async" width="250" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Hazy_Crazy_Sunrise.jpg/500px-Hazy_Crazy_Sunrise.jpg 1.5x" data-file-width="4288" data-file-height="2848" /></a></div><div class="thumbcaption">Una sortida del sol als Estats Units a l'estiu</div></div></div><div class="trow"><div class="tsingle" style="width:252px;max-width:252px"><div class="thumbimage" style=""><a href="/wiki/Fitxer:D85_1116_Sunset_in_Thailand_photographed_by_Trisorn_Triboon.jpg" title="Fitxer:D85 1116 Sunset in Thailand photographed by Trisorn Triboon.jpg"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/D85_1116_Sunset_in_Thailand_photographed_by_Trisorn_Triboon.jpg/250px-D85_1116_Sunset_in_Thailand_photographed_by_Trisorn_Triboon.jpg" decoding="async" width="250" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/D85_1116_Sunset_in_Thailand_photographed_by_Trisorn_Triboon.jpg/500px-D85_1116_Sunset_in_Thailand_photographed_by_Trisorn_Triboon.jpg 1.5x" data-file-width="8256" data-file-height="5504" /></a></div><div class="thumbcaption">Una posta de sol a Tailàndia a l'estiu</div></div></div></div></div> Durant la sortida i la posta de sol, la llum del Sol s’atenua a causa de la <a href="/wiki/Difusi%C3%B3_de_Rayleigh" title="Difusió de Rayleigh">difusió de Rayleigh</a> i la de <a href="/wiki/Difusi%C3%B3_de_Mie" title="Difusió de Mie">Mie</a> d’un pas particularment llarg per l’atmosfera terrestre,<a href="#cite_note-Haber2005-205">[199]</a> i el Sol de vegades és prou feble com per ser vist còmodament a simple vista o amb seguretat amb òptica (sempre que no hi hagi risc que aparegui sobtadament la llum solar brillant a través d’un trencament entre núvols). Les condicions nebuloses, la pols atmosfèrica i l’alta humitat contribueixen a aquesta atenuació atmosfèrica.<a href="#cite_note-206">[200]</a> Un <a href="/w/index.php?title=Fenomen_%C3%B2ptic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fenomen òptic (encara no existeix)">fenomen òptic</a>, conegut com a <a href="/wiki/Raig_verd" title="Raig verd">raig verd</a>, de vegades es pot veure poc després de la posta de Sol o abans de la sortida. El flaix és causat per la llum del Sol just a sota de l’horitzó sent <a href="/wiki/Refracci%C3%B3" title="Refracció">desviat</a> (generalment a través d’una <a href="/wiki/Inversi%C3%B3_t%C3%A8rmica" title="Inversió tèrmica">inversió tèrmica</a>) cap a l’observador. La llum de longituds d'ona més curtes (violeta, blau, verd) es desvia més que la de les longituds d'ona més llargues (groc, taronja, vermell), però la llum violeta i blava és més dispersa, deixant la llum que es percep com a verda.<a href="#cite_note-207">[201]</a> La llum ultraviolada del Sol té propietats <a href="/wiki/Antis%C3%A8ptic" title="Antisèptic">antisèptiques</a> i es pot utilitzar per sanejar eines i aigua. També provoca <a href="/wiki/Cremada_solar" title="Cremada solar">cremades</a>, i té altres efectes biològics com la producció de <a href="/wiki/Vitamina_D" title="Vitamina D">vitamina D</a> i <a href="/wiki/Bronzejat" title="Bronzejat">bronzejats</a>, però l'exposició excessiva pot produir una <a href="/wiki/Insolaci%C3%B3_(patologia)" title="Insolació (patologia)">insolació</a>. També és la principal causa del <a href="/wiki/C%C3%A0ncer_de_pell" title="Càncer de pell">càncer de pell</a>. La llum ultraviolada està fortament atenuada per la <a href="/wiki/Capa_d%27oz%C3%B3" title="Capa d'ozó">capa d'ozó</a> terrestre, de manera que la quantitat d'UV varia molt amb la <a href="/wiki/Latitud" title="Latitud">latitud</a> i ha estat parcialment responsable de moltes adaptacions biològiques, incloses les variacions en el <a href="/w/index.php?title=Color_de_la_pell_humana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Color de la pell humana (encara no existeix)">color de la pell humana</a> a diferents regions de la Terra.<a href="#cite_note-208">[202]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura_i_religió">Cultura i religió</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Cultura i religió">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/S%C3%ADmbols_solars" class="mw-redirect" title="Símbols solars">Símbols solars</a> i <a href="/wiki/D%C3%A9u_del_Sol" title="Déu del Sol">Déu del Sol</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Frameless"><a href="/wiki/Fitxer:Sun_symbol_(planetary_color).svg" class="mw-file-description" title="☉︎"><img alt="☉︎" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg/80px-Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg.png" decoding="async" width="80" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg/120px-Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg/160px-Sun_symbol_%28planetary_color%29.svg.png 2x" data-file-width="33" data-file-height="33" /></a><figcaption>☉︎</figcaption></figure> Simbolitza la llum i el poder. En <a href="/wiki/Alqu%C3%ADmia" title="Alquímia">alquímia</a>, es relaciona amb l'<a href="/wiki/Or" title="Or">or</a> i s'escriu com un cercle amb un punt enmig (el mateix signe que en l'<a href="/wiki/Astrologia" title="Astrologia">astrologia</a>). El Sol és un <a href="/wiki/Simbologia_astron%C3%B2mica" title="Simbologia astronòmica">símbol</a> principal en la majoria de cultures. Pot ser un principi masculí, com en la majoria del <a href="/wiki/Mediterrani" class="mw-redirect" title="Mediterrani">Mediterrani</a>, o femení, com a l'<a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, per exemple. Sol tenir relació amb el gènere que té la paraula en cada llengua. Les deïtats solars tenen un paper important en moltes religions i mitologies del món.<a href="#cite_note-209">[203]</a> El <a href="/w/index.php?title=Culte_al_Sol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Culte al Sol (encara no existeix)">culte al Sol</a> va ser fonamental per a civilitzacions com els <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">egipcis</a>, els <a href="/wiki/Inques" title="Inques">inques</a> d'Amèrica del Sud i els <a href="/wiki/Asteques" class="mw-redirect" title="Asteques">asteques</a> del que ara és Mèxic. En religions com l'<a href="/wiki/Hinduisme" title="Hinduisme">hinduisme</a>, el Sol encara es considera un déu, se'l coneix com a <a href="/wiki/Surya" class="mw-redirect" title="Surya">Surya Dev</a>. Molts monuments antics es van construir tenint en compte els fenòmens solars; per exemple, els <a href="/wiki/Meg%C3%A0lit" title="Megàlit">megàlits</a> de pedra marquen amb precisió el <a href="/wiki/Solstici" title="Solstici">solstici</a> d'estiu o d'hivern (alguns dels megàlits més destacats es troben a <a href="/wiki/Nabta_Playa" title="Nabta Playa">Nabta Playa</a>, <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>; <a href="/wiki/Mnajdra" title="Mnajdra">Mnajdra</a>, <a href="/wiki/Malta" title="Malta">Malta</a> i a <a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a>, Anglaterra); <a href="/wiki/Newgrange" title="Newgrange">Newgrange</a>, una muntanya prehistòrica construïda per humans a Irlanda, va ser dissenyada per detectar el solstici d'hivern; la piràmide del <a href="/wiki/Temple_de_Kukulkan" title="Temple de Kukulkan">Temple de Kukulkan</a> a <a href="/wiki/Chich%C3%A9n_Itz%C3%A1" title="Chichén Itzá">Chichén Itzá</a> a Mèxic està dissenyada per projectar ombres en forma de serps que pugen a la <a href="/wiki/Pir%C3%A0mide" title="Piràmide">piràmide</a> a l'<a href="/wiki/Equinocci" title="Equinocci">equinocci</a> vernal i tardoral.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Els antics <a href="/wiki/Sum%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Sumèria">sumeris</a> creien que el Sol era <a href="/wiki/Utu" class="mw-redirect" title="Utu">Utu</a>,<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a><a href="#cite_note-Nemet1998-211">[205]</a> el déu de la justícia i germà bessó d'<a href="/wiki/Inanna" title="Inanna">Inanna</a>, la <a href="/w/index.php?title=Reina_del_Cel_(antiguitat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reina del Cel (antiguitat) (encara no existeix)">Reina del Cel</a>,<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a> que va ser identificada com el planeta Venus.<a href="#cite_note-Nemet1998-211">[205]</a> Més tard, Utu va ser identificat amb el déu <a href="/w/index.php?title=Semitic_oriental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semitic oriental (encara no existeix)">semitic oriental</a> <a href="/wiki/Shamash" class="mw-redirect" title="Shamash">Shamash</a>.<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a><a href="#cite_note-Nemet1998-211">[205]</a> Utu era considerat com una deïtat ajudant, que ajudava aquells en dificultats,<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a> i, a la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a>, se'l representa generalment amb una llarga barba i agafant una serra,<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a> que representava el seu paper com a dispensador de justícia.<a href="#cite_note-BlackGreen1992-210">[204]</a><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ra_Barque.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Ra_Barque.jpg/220px-Ra_Barque.jpg" decoding="async" width="220" height="111" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d6/Ra_Barque.jpg 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="152" /></a><figcaption>Ra a la barca solar, adorada amb el disc solar</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg/250px-Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg" decoding="async" width="220" height="264" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg/330px-Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg/500px-Maler_der_Grabkammer_der_Nefertari_001.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2432" /></a><figcaption>Ra de la <a href="/w/index.php?title=Tomba_de_Nefertari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomba de Nefertari (encara no existeix)">tomba de Nefertari</a>, segle XIII aC</figcaption></figure> Almenys des de la <a href="/w/index.php?title=Quarta_Dinastia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quarta Dinastia (encara no existeix)">Quarta Dinastia</a> de l'Antic Egipte, el Sol va ser adorat com el <a href="/wiki/Ra" title="Ra">déu Ra</a>, retratat com una divinitat amb cap de falcó coronada pel disc solar i envoltada per una serp. En el període de <a href="/wiki/Nou_Regne_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Nou Regne d'Egipte">Nou Imperi</a>, el Sol es va identificar amb l'<a href="/w/index.php?title=Escarabat_femer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escarabat femer (encara no existeix)">escarabat femer</a>, la bola esfèrica de fem es va identificar amb el Sol. En la forma del disc solar <a href="/wiki/Aton" class="mw-redirect" title="Aton">Aton</a>, el Sol va tenir un breu ressorgiment durant el <a href="/w/index.php?title=Per%C3%ADode_Amarna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Període Amarna (encara no existeix)">Període Amarna</a> quan va tornar a ser la divinitat preeminent, si no només, per al faraó <a href="/wiki/Akhenaton" title="Akhenaton">Akhenaton</a>.<a href="#cite_note-212">[206]</a><a href="#cite_note-213">[207]</a> Els egipcis van retratar el déu Ra com portat pel cel en una barca solar, acompanyat de déus menors, i per als grecs, era Helios, portat per un carro tirat per cavalls de foc. Des del regnat d'<a href="/w/index.php?title=Elagabalus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elagabalus (encara no existeix)">Elagabalus</a> a l'<a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà tardà</a> l'aniversari del Sol va ser una festa celebrada com a <a href="/wiki/Sol_Invictus" title="Sol Invictus">Sol Invictus</a> (literalment 'Sol Invicte') poc després del solstici d'hivern, que pot haver estat un antecedent de <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a>. Pel que fa a les <a href="/wiki/Estrelles_fixes" class="mw-redirect" title="Estrelles fixes">estrelles fixes</a>, el Sol sembla des de la Terra per girar una vegada a l'any al llarg de l'<a href="/wiki/Ecl%C3%ADptica" title="Eclíptica">eclíptica</a> a través del <a href="/wiki/Zod%C3%ADac" title="Zodíac">zodíac</a>, i per això els astrònoms grecs el van classificar com un dels set <a href="/w/index.php?title=Planetes_cl%C3%A0ssics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Planetes clàssics (encara no existeix)">planetes</a> (en grec planetes, 'vagant'); la denominació dels <a href="/wiki/Noms_dels_dies_de_la_setmana" class="mw-redirect" title="Noms dels dies de la setmana">dies de les setmanes</a> a partir dels set planetes data de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Era romana</a>.<a href="#cite_note-OED-14">[14]</a><a href="#cite_note-almagest-158">[152]</a><a href="#cite_note-Ptolemy-159">[153]</a> A la <a href="/wiki/Religi%C3%B3_protoindoeuropea" title="Religió protoindoeuropea">religió protoindoeuropea</a>, el Sol era personificat com la deessa <a href="/w/index.php?title=De%C3%AFtat_del_sol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deïtat del sol (encara no existeix)">*Seh₂ul</a>.<a href="#cite_note-214">[208]</a><a href="#cite_note-MALLORY129-215">[209]</a> Els derivats d'aquesta deessa en els <a href="/w/index.php?title=Idiomes_indoeuropeus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idiomes indoeuropeus (encara no existeix)">idiomes indoeuropeus</a> inclouen el <a href="/wiki/Nordic_antic" class="mw-redirect" title="Nordic antic">nordic antic</a> <a href="/w/index.php?title=S%C3%B3l_(sol)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sól (sol) (encara no existeix)">Sól</a>, <a href="/wiki/S%C3%A0nscrit" title="Sànscrit">sànscrit</a> <a href="/wiki/Surya" class="mw-redirect" title="Surya">Surya</a>, <a href="/w/index.php?title=Idioma_gal%C2%B7les&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idioma gal·les (encara no existeix)">galec</a> <a href="/w/index.php?title=Sulis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sulis (encara no existeix)">Sulis</a>, <a href="/wiki/Idioma_litu%C3%A0" class="mw-redirect" title="Idioma lituà">lituà</a> <a href="/w/index.php?title=Saul%C4%97&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saulė (encara no existeix)">Saulė</a> i <a href="/w/index.php?title=Idiomes_eslaus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Idiomes eslaus (encara no existeix)">eslau</a> Solntse.<a href="#cite_note-MALLORY129-215">[209]</a> A la <a href="/wiki/Religi%C3%B3_grega_antiga" class="mw-redirect" title="Religió grega antiga">religió grega antiga</a>, la deïtat del Sol era el déu masculí Helios,<a href="#cite_note-216">[210]</a> que en temps posteriors va ser <a href="/wiki/Sincretisme" title="Sincretisme">sincretitzat</a> amb <a href="/wiki/Apol%C2%B7lo" title="Apol·lo">Apol·lo</a>.<a href="#cite_note-217">[211]</a> A la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, Malàquies 4:2 esmenta el «Sol de la justícia»,<a href="#cite_note-218">[212]</a><a href="#cite_note-219">[213]</a> que alguns <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristians</a> han interpretat com una referència al <a href="/wiki/Messies" title="Messies">Messies</a> (<a href="/wiki/Crist" title="Crist">Crist</a>).<a href="#cite_note-220">[214]</a> En la cultura romana antiga, <a href="/wiki/Diumenge" title="Diumenge">diumenge</a> era el dia del déu del Sol. Va ser adoptat com el dia <a href="/wiki/Sabbat" class="mw-redirect" title="Sabbat">Sabbat</a> per cristians que no tenien antecedents jueus. El símbol de la llum era un dispositiu pagà adoptat pels cristians, i potser el més important que no provenia de les tradicions jueves. En el paganisme, el Sol era una font de vida, donava calor i il·luminació a la humanitat. Era el centre d'un culte popular entre els romans, que s'aturaven a l'alba per captar els primers raigs de Sol mentre resaven. La celebració del <a href="/wiki/Solstici_d%27hivern" title="Solstici d'hivern">solstici d'hivern</a> (que va influir en el Nadal) formava part del culte romà al Sol invicte (<a href="/wiki/Sol_Invictus" title="Sol Invictus">Sol Invictus</a>). Les esglésies cristianes es van construir amb una orientació de tal manera que la congregació mirava cap a la sortida del sol a l'est.<a href="#cite_note-221">[215]</a> A vegades, s'ha utilitzat com a <a href="/wiki/Al%C2%B7legoria" title="Al·legoria">al·legoria</a> de <a href="/wiki/Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Jesús">Jesús</a>, ja que «mor» i «ressuscita» (es pon i surt cada dia per a l'ull humà), està al cel i irradia llum. Les corones dels sants sovint tenen rajos com els del Sol.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] <a href="/wiki/Tonatiuh" title="Tonatiuh">Tonatiuh</a>, el déu asteca del sol, es representava generalment sostenint fletxes i un escut<a href="#cite_note-Townsend1979-222">[216]</a> i estava estretament associat amb la pràctica del <a href="/wiki/Sacrifici_hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Sacrifici humà">sacrifici humà</a>.<a href="#cite_note-Townsend1979-222">[216]</a> La deessa del Sol <a href="/wiki/Amaterasu" title="Amaterasu">Amaterasu</a> és la deïtat més important de la religió <a href="/wiki/Xintoista" class="mw-redirect" title="Xintoista">xintoista</a>,<a href="#cite_note-Roberts_110-223">[217]</a><a href="#cite_note-224">[218]</a> i es creu que és l'ancestra directa de tots els <a href="/wiki/Llista_d%27emperadors_del_Jap%C3%B3" title="Llista d'emperadors del Japó">emperadors japonesos</a>.<a href="#cite_note-Roberts_110-223">[217]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_literatura_i_la_música">En literatura i la música</h3>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: En literatura i la música">modifica</a>]</div> En cultura, el Sol s'utilitza principalment com a referent <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitològic</a> i místic-<a href="/wiki/Religi%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Religiós">religiós</a>, més que en la literatura: de fet, a diferència dels astres, que són citats com a meravelles nocturnes pels poetes i pels homes de lletres, el Sol en la literatura s'utilitza principalment com a referència per a l'alternança del dia i la nit. Tanmateix, hi ha fortes referències dedicades específicament a aquesta estrella a la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, a la <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a> i fins i tot a la <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts">cal citació</a>] Per exemple, un dels textos més famosos i també més antics de la <a href="/wiki/Literatura_italiana" title="Literatura italiana">literatura italiana</a> que fa referència al Sol es troba a <a href="/wiki/C%C3%A0ntic_del_germ%C3%A0_Sol" title="Càntic del germà Sol">Càntic del germà Sol</a>, també conegut com el Càntic de les criatures escrit per <a href="/wiki/Sant" title="Sant">Sant</a> <a href="/wiki/Francesc_d%27Ass%C3%ADs" title="Francesc d'Assís">Francesc d'Assís</a>, completat, segons la llegenda, dos anys abans de la seva mort el 1226. El Càntic és una lloança a <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a>, una <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria" title="Pregària">oració</a> impregnada d'una visió positiva de <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a>, ja que la imatge del Creador es reflecteix en la creació. Amb el naixement de la ciència <a href="/wiki/Historiografia" title="Historiografia">historiogràfica</a>, entre el segle xviii i el segle xix i amb els ideals del <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">romanticisme</a> de les «arrels populars de poesia», l'obra va ser presa en consideració per la tradició crítica i filològica.<a href="#cite_note-Bajetto-225">[219]</a><a href="#cite_note-baldelli-226">[220]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Giovanni_di_paolo,_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg/330px-Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg" decoding="async" width="330" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg/500px-Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg/960px-Giovanni_di_paolo%2C_paradiso_18_cielo_del_sole.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="741" /></a><figcaption><a href="/wiki/Dante" class="mw-redirect" title="Dante">Dante</a> i <a href="/wiki/Beatrice_Portinari" title="Beatrice Portinari">Beatrice</a> al <a href="/w/index.php?title=Cels_del_Parad%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cels del Paradís (encara no existeix)">Cel del Sol</a>, seu dels esperits <a href="/w/index.php?title=Saviesa_(teologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Saviesa (teologia) (encara no existeix)">savis</a>: miniatura de <a href="/w/index.php?title=Joan_de_Pau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan de Pau (encara no existeix)">Joan de Pau</a> (1440).</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MarsSunset.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/MarsSunset.jpg/220px-MarsSunset.jpg" decoding="async" width="220" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/MarsSunset.jpg/330px-MarsSunset.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/MarsSunset.jpg/440px-MarsSunset.jpg 2x" data-file-width="2486" data-file-height="1914" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Oc%C3%A0s" title="Ocàs">posta</a> del Sol al final d'un sol marcià vist pel <a href="/wiki/Rover_(astron%C3%A0utica)" class="mw-redirect" title="Rover (astronàutica)">rover</a> <a href="/wiki/Spirit_(rover)" class="mw-redirect" title="Spirit (rover)">Spirit</a> a la vora del <a href="/wiki/Cr%C3%A0ter_Gusev" class="mw-redirect" title="Cràter Gusev">cràter Gusev</a>.</figcaption></figure> Fins i tot <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante Alighieri</a>, com a bon coneixedor de l'<a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">astronomia</a>, no deixa d'esmentar el Sol en les seves obres, utilitzant-lo com a referència astronòmica: al <a href="/w/index.php?title=Paradiso_-_Primer_Cant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paradiso - Primer Cant (encara no existeix)">Primer Cant</a> del <a href="/w/index.php?title=Paradiso_(Dante)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paradiso (Dante) (encara no existeix)">Paradiso</a>, per exemple, descriu la llum del Sol, explicant que com que il·lumina l'hemisferi on es troba el <a href="/wiki/Purgatori" title="Purgatori">Purgatori</a>, la ciutat de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, que es troba al costat oposat de la Terra, es troba en aquell moment immers en la foscor de la nit. Dante s'atura així per observar l'esplendor de la nostra estrella, imitant la seva guia, <a href="/wiki/Beatrice_Portinari" title="Beatrice Portinari">Beatrice</a>.<a href="#cite_note-dante1-227">[221]</a><a href="#cite_note-dante2-228">[222]</a> Fins i tot a les <a href="/wiki/Faula" title="Faula">faules</a> s'utilitza ocasionalment la figura del Sol, on, però, apareix com un personatge en tots els aspectes; entre els exemples més coneguts hi ha, a més dels de <a href="/wiki/Fedre" title="Fedre">Fedre</a>,<a href="#cite_note-fedro-229">[223]</a> les faules escrites per <a href="/wiki/Jean_de_La_Fontaine" title="Jean de La Fontaine">Jean de La Fontaine</a>, un escriptor <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">francès</a> que va viure al segle xvii, com ara El Sol i les granotes o El Sol i el Vent.<a href="#cite_note-fontaine-230">[224]</a> El Sol fins i tot ha influït directament en algunes peces de la <a href="/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica" title="Música clàssica">música simfònica</a>: de fet, durant el <a href="/wiki/Romanticisme" title="Romanticisme">Romanticisme</a> i les fases posteriors, els compositors sovint van agafar temes «naturals» amb la intenció de traduir-los a les <a href="/wiki/Partitura" title="Partitura">partitures</a> per a diversos <a href="/wiki/Instrument_musical" title="Instrument musical">instruments musicals</a>. Un dels exemples més coneguts és la <a href="/wiki/Posta_de_sol" class="mw-redirect" title="Posta de sol">posta de sol</a> orquestrada per <a href="/wiki/Ludwig_Van_Beethoven" class="mw-redirect" title="Ludwig Van Beethoven">Ludwig Van Beethoven</a> als compassos finals de la seva <a href="/wiki/Simfonia_n%C3%BAm._6_(Beethoven)" title="Simfonia núm. 6 (Beethoven)">Sisena Simfonia</a>, una peça plena d'innombrables referències naturalistes.<a href="#cite_note-beethoven-231">[225]</a> Un altre exemple conegut el dona la Sinfonia delle Alpi de <a href="/wiki/Richard_Strauss" title="Richard Strauss">Richard Strauss</a>, en la qual hi ha explícitament (tant en l'orquestració com precisament com a títol de les diverses seccions del <a href="/wiki/Poema_simf%C3%B2nic" title="Poema simfònic">poema simfònic</a>) referències a la sortida i la posta del Sol.<a href="#cite_note-Osborne-232">[226]</a> Altres autors han descrit les diferents fases del dia en la música, amb una referència a la sortida del sol, inclòs <a href="/wiki/Anton_Bruckner" title="Anton Bruckner">Anton Bruckner</a> (a la quarta simfonia)<a href="#cite_note-bruckner-233">[227]</a> i <a href="/w/index.php?title=Modest_Petrovi%C4%8D_Musorgskij&action=edit&redlink=1" class="new" title="Modest Petrovič Musorgskij (encara no existeix)">Modest Petrovič Musorgskij</a> (a la peça titulada <a href="/w/index.php?title=A_night_on_Bald_Mountain&action=edit&redlink=1" class="new" title="A night on Bald Mountain (encara no existeix)">A night on Bald Mountain</a>, també reprès per <a href="/wiki/Walt_Disney" title="Walt Disney">Walt Disney</a> per al final de la seva famosa <a href="/wiki/Fantasia_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="Fantasia (pel·lícula)">Fantasia</a>).<a href="#cite_note-dirks-234">[228]</a> Entre les diverses referències presents en la música del segle xx, una important referència ve donada pel títol de la famosa <a href="/w/index.php?title=La_canzone_del_sole/Anche_per_te&action=edit&redlink=1" class="new" title="La canzone del sole/Anche per te (encara no existeix)">Canzone del sole</a>, signat per <a href="/wiki/Lucio_Battisti" title="Lucio Battisti">Lucio Battisti</a> i <a href="/w/index.php?title=Giulio_Rapetti_Mogol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giulio Rapetti Mogol (encara no existeix)">Mogol</a> i gravat per primera vegada l'any 1971 a <a href="/w/index.php?title=45_rpm&action=edit&redlink=1" class="new" title="45 rpm (encara no existeix)">45 rpm</a>; aquesta peça també és interpretada sovint per aquells que aprenen a tocar la <a href="/wiki/Guitarra" title="Guitarra">guitarra</a>, com a pràctica.<a href="#cite_note-battisti-235">[229]</a><a href="#cite_note-battisti2-236">[230]</a> El Sol és el protagonista d'algunes cançons per a la mainada en l'àmbit tradicional català, com <a href="/wiki/Plou_i_fa_sol" title="Plou i fa sol">Plou i fa sol</a> o Sol solet.<a href="#cite_note-237">[231]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> En sentit antihorari també és la direcció de la revolució al voltant del Sol per als objectes del sistema solar i és la direcció del gir axial per a la majoria d'objectes. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> Els nens al <a href="/wiki/Jap%C3%B3" title="Japó">Japó</a> aprenen a acolorir el Sol de vermell. Això es reflecteix a la <a href="/wiki/Bandera_del_Jap%C3%B3" title="Bandera del Japó">bandera del Japó</a> (anomenada Nisshōki, que significa la 'bandera del Sol') que té un disc vermell, en lloc de groc. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> 1,88 Gcd/m² es calcula a partir de la il·luminació solar de 128.000 lux (vegeu <a href="/wiki/Llum_solar" class="mw-redirect" title="Llum solar">llum solar</a>) vegades el quadrat de la distància al centre del Sol, dividit per la secció transversal del Sol. 1,44 Gcd/m² es calcula utilitzant 98.000 lux. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> En <a href="/wiki/Astronomia" title="Astronomia">ciències astronòmiques</a>, el terme elements pesants (o metalls) fa referència a tots els elements químics excepte l’hidrogen i l’heli. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Un ésser humà adult de 50 kg té un volum aproximat 0,05 m³, que correspon a 13,8 watts, a la potència volumètrica del centre solar. Això és 285 kcal/dia, aproximadament el 10% de la ingesta i producció calòriques mitjanes reals en humans en condicions no estressants. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> L’atmosfera terrestre a prop del nivell del mar té una densitat de partícules aproximada 2×1025 m−3. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3-1">↑ <a href="#cite_ref-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3_1-0">1,0</a> <a href="#cite_ref-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3_1-1">1,1</a> <a href="#cite_ref-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3_1-2">1,2</a> <a href="#cite_ref-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3_1-3">1,3</a> <a href="#cite_ref-d11a8a8425f760546a8a407e457b34cbe56a22b3_1-4">1,4</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">Sun Fact Sheet</a>». <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>. [Consulta: 28 desembre 2024]. </li> <li id="cite_note-4c4f6e26905b12e7253b19ebd783b7cef06c4ade-2">↑ <a href="#cite_ref-4c4f6e26905b12e7253b19ebd783b7cef06c4ade_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-4c4f6e26905b12e7253b19ebd783b7cef06c4ade_2-1">2,1</a> Martin Asplund «<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q56060902" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q56060902">Nominal values for selected solar and planetary quantities: IAU 2015 resolution B3</a>» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 03-08-2016, pàg. 41–41. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.3847%2F0004-6256%2F152%2F2%2F41">10.3847/0004-6256/152/2/41</a>. </li> <li id="cite_note-47b27dbfcc81e1a1b9402dc852498b1aa93f4976-3"><a href="#cite_ref-47b27dbfcc81e1a1b9402dc852498b1aa93f4976_3-0">↑</a> URL de la referència: <a rel="nofollow" class="external free" href="https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html</a>. Editorial: <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>. Data de consulta: 28 desembre 2024. </li> <li id="cite_note-7ffdc496e6272b90514a6eaf035096be2061e6a5-4"><a href="#cite_ref-7ffdc496e6272b90514a6eaf035096be2061e6a5_4-0">↑</a> Afirmat a: <a href="/wiki/Extrasolar_Planets_Encyclopaedia" title="Extrasolar Planets Encyclopaedia">Enciclopèdia Extrasolar Planets</a>. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://exoplanet.eu/catalog/ka_epaoka_awela--7323/">ka_epaoka_awela--7323</a>. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. </li> <li id="cite_note-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad-5">↑ <a href="#cite_ref-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad_5-1">5,1</a> <a href="#cite_ref-7db8bb82281860a8bda5943bbeefb3441bdca3ad_5-2">5,2</a> URL de la referència: <a rel="nofollow" class="external free" href="https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html</a>. </li> <li id="cite_note-079c79e87ddf607cb395a8cf09323b4bc32ab94f-6"><a href="#cite_ref-079c79e87ddf607cb395a8cf09323b4bc32ab94f_6-0">↑</a> Martin Asplund «<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q56060858" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q56060858">The new solar abundances - Part I: the observations</a>». Communications in Asteroseismology, 2007, pàg. 76-79. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1553%2FCIA147S76">10.1553/CIA147S76</a>. </li> <li id="cite_note-0cc195aaa7d3222ac811ecd7b40fe4008150d107-7"><a href="#cite_ref-0cc195aaa7d3222ac811ecd7b40fe4008150d107_7-0">↑</a> Helmut Schlattl «<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22121942" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22121942">The age of the Sun and the relativistic corrections in the EOS</a>» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 8-2002, pàg. 1115–1118. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A20020749">10.1051/0004-6361:20020749</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEnglish2014159-8"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEnglish2014159_8-0">↑</a> <a href="#CITEREFEnglish2014">English, 2014</a>, p. 159. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWoolfson200010-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWoolfson200010_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFWoolfson2000">Woolfson, 2000</a>, p. 10. </li> <li id="cite_note-LGEC-10"><a href="#cite_ref-LGEC_10-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0239071.xml">Sol</a>». <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. [Consulta: 6 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELang200636-11"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELang200636_11-0">↑</a> <a href="#CITEREFLang2006">Lang, 2006</a>, p. 36. </li> <li id="cite_note-Orel-12">↑ <a href="#cite_ref-Orel_12-0">12,0</a> <a href="#cite_ref-Orel_12-1">12,1</a> Vladimir Orel (2003) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/Orel-AHandbookOfGermanicEtymology/mode/2up/search/sun">A Handbook of Germanic Etymology</a>, Brill </li> <li id="cite_note-BARNHART776-13"><a href="#cite_ref-BARNHART776_13-0">↑</a> Barnhart, R.K.. The Barnhart Concise Dictionary of Etymology. <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>, 1995, p. 776. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-270084-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-270084-1">ISBN 978-0-06-270084-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Barnhart+Concise+Dictionary+of+Etymology&rft.aulast=Barnhart&rft.aufirst=R.K.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BHarperCollins%5D%5D&rft.pages=776&rft.isbn=978-0-06-270084-1">  </li> <li id="cite_note-OED-14">↑ <a href="#cite_ref-OED_14-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-OED_14-1">14,1</a> <a href="#cite_ref-OED_14-2">14,2</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oed.com/search?searchType=dictionary&q=Sol">Sol</a>». A: <a href="/wiki/Oxford_English_Dictionary" title="Oxford English Dictionary">Oxford English Dictionary</a>. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BOxford+English+Dictionary%5D%5D&rft.atitle=Sol&rft.date=Setembre+de+2005&rft.edition=3a&rft.pub=Oxford+University+Press">  </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121022155351/http://www.nasa.gov/mission_pages/mer/images/pia01892.html">Opportunity's View, Sol 959 (Vertical)</a>». NASA, 15-11-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nasa.gov/mission_pages/mer/images/pia01892.html">original</a> el 22 d'octubre 2012. [Consulta: 1r agost 2007]. </li> <li id="cite_note-OED2-16"><a href="#cite_ref-OED2_16-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oed.com/search?searchType=dictionary&q=solar">solar</a>». A: <a href="/wiki/Oxford_English_Dictionary" title="Oxford English Dictionary">Oxford English Dictionary</a>. 3a. Oxford University Press, Setembre de 2005.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BOxford+English+Dictionary%5D%5D&rft.atitle=solar&rft.date=Setembre+de+2005&rft.edition=3a&rft.pub=Oxford+University+Press">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Little, William; Fowler, H.W.; Coulson, J. «Sol». A: Oxford Universal Dictionary on Historical Principles. 3rd, 1955.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Oxford+Universal+Dictionary+on+Historical+Principles&rft.atitle=Sol&rft.date=1955&rft.edition=3rd">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Acadèmia Valenciana de la Llengua «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=helíac">helíac -a</a>». Diccionari normatiu valencià. </li> <li id="cite_note-BARNHART778-19"><a href="#cite_ref-BARNHART778_19-0">↑</a> Barnhart, R.K.. The Barnhart Concise Dictionary of Etymology. <a href="/w/index.php?title=HarperCollins&action=edit&redlink=1" class="new" title="HarperCollins (encara no existeix)">HarperCollins</a>, 1995, p. 778. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-270084-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-270084-1">ISBN 978-0-06-270084-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Barnhart+Concise+Dictionary+of+Etymology&rft.aulast=Barnhart&rft.aufirst=R.K.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BHarperCollins%5D%5D&rft.pages=778&rft.isbn=978-0-06-270084-1">  </li> <li id="cite_note-Beer_et_al,_2012-41-20"><a href="#cite_ref-Beer_et_al,_2012-41_20-0">↑</a> Beer, J.; McCracken, K.; von Steiger, R. Cosmogenic Radionuclides: Theory and Applications in the Terrestrial and Space Environments. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer Science+Business Media</a>, 2012, p. 41. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-642-14651-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-642-14651-0">ISBN 978-3-642-14651-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cosmogenic+Radionuclides%3A+Theory+and+Applications+in+the+Terrestrial+and+Space+Environments&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%5D%5D&rft.pages=41&rft.isbn=978-3-642-14651-0">  </li> <li id="cite_note-Phillips1995-73-21"><a href="#cite_ref-Phillips1995-73_21-0">↑</a> Phillips, K.J.H.. Guide to the Sun. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1995, p. 73. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-39788-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-39788-9">ISBN 978-0-521-39788-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+Sun&rft.aulast=Phillips&rft.aufirst=K.J.H.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=73&rft.isbn=978-0-521-39788-9">  </li> <li id="cite_note-Godier-22"><a href="#cite_ref-Godier_22-0">↑</a> Godier, S.; Rozelot, J.-P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110510022519/http://aa.springer.de/papers/0355001/2300365.pdf">The solar oblateness and its relationship with the structure of the tachocline and of the Sun's subsurface</a>». <a href="/wiki/Astronomy_and_Astrophysics" title="Astronomy and Astrophysics">Astronomy and Astrophysics</a>, 355, 2000, pàg. 365–374. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aa.springer.de/papers/0355001/2300365.pdf">original</a> el 10 maig 2011. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000A&A...355..365G">2000A&A...355..365G</a> [Consulta: 22 febrer 2006]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110510022519/http://aa.springer.de/papers/0355001/2300365.pdf">Arxivat</a> 10 de maig 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-perfect_sphere-23"><a href="#cite_ref-perfect_sphere_23-0">↑</a> Jones, G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/science/2012/aug/16/sun-perfect-sphere-nature">Sun is the most perfect sphere ever observed in nature</a>», 16-08-2012. [Consulta: 19 agost 2013]. </li> <li id="cite_note-Schutz2003-24"><a href="#cite_ref-Schutz2003_24-0">↑</a> Schutz, B.F.. Gravity from the ground up. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2003, p. 98–99. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-45506-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-45506-0">ISBN 978-0-521-45506-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gravity+from+the+ground+up&rft.aulast=Schutz&rft.aufirst=B.F.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=98%E2%80%9399&rft.isbn=978-0-521-45506-0">  </li> <li id="cite_note-Phillips1995-78-25"><a href="#cite_ref-Phillips1995-78_25-0">↑</a> Phillips, K.J.H.. Guide to the Sun. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1995, p. 78–79. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-39788-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-39788-9">ISBN 978-0-521-39788-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+Sun&rft.aulast=Phillips&rft.aufirst=K.J.H.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=78%E2%80%9379&rft.isbn=978-0-521-39788-9">  </li> <li id="cite_note-spaceacademy-27"><a href="#cite_ref-spaceacademy_27-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.spaceacademy.net.au/library/notes/anticlok.htm">The Anticlockwise Solar System</a>». Australian Space Academy. </li> <li id="cite_note-navy-28"><a href="#cite_ref-navy_28-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nasa.gov/image-feature/3000th-comet-spotted-by-solar-and-heliospheric-observatory-soho">3,000th Comet Spotted by Solar and Heliospheric Observatory (SOHO)</a>». NASA. [Consulta: 15 setembre 2015]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://twitter.com/SungrazerComets/status/458317466998145027">(2.703 descobriments fins al 21 d’abril de 2014)</a> </li> <li id="cite_note-TSI-29"><a href="#cite_ref-TSI_29-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110801183920/http://www.pmodwrc.ch/pmod.php?topic=tsi%2Fcomposite%2FSolarConstant">Construction of a Composite Total Solar Irradiance (TSI) Time Series from 1978 to present</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pmodwrc.ch/pmod.php?topic=tsi/composite/SolarConstant">original</a> el 01-08-2011. [Consulta: 5 octubre 2005]. </li> <li id="cite_note-El-Sharkawi2005-30"><a href="#cite_ref-El-Sharkawi2005_30-0">↑</a> El-Sharkawi, Mohamed A. Electric energy. CRC Press, 2005, p. 87–88. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8493-3078-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8493-3078-0">ISBN 978-0-8493-3078-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Electric+energy&rft.aulast=El-Sharkawi&rft.aufirst=Mohamed+A.&rft.date=2005&rft.pub=CRC+Press&rft.pages=87%E2%80%9388&rft.isbn=978-0-8493-3078-0">  </li> <li id="cite_note-Solar_radiation-31"><a href="#cite_ref-Solar_radiation_31-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121101070344/http://curry.eas.gatech.edu/Courses/6140/ency/Chapter3/Ency_Atmos/Radiation_Solar.pdf">Solar radiation</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://curry.eas.gatech.edu/Courses/6140/ency/Chapter3/Ency_Atmos/Radiation_Solar.pdf">original</a> el 2012-11-01. [Consulta: 15 octubre 2020]. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rredc.nrel.gov/solar/spectra/am1.5/">Reference Solar Spectral Irradiance: Air Mass 1.5</a>». [Consulta: 12 novembre 2009]. </li> <li id="cite_note-Phillips1995-33"><a href="#cite_ref-Phillips1995_33-0">↑</a> Phillips, K.J.H.. Guide to the Sun. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1995, p. 14–15, 34–38. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-39788-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-39788-9">ISBN 978-0-521-39788-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+Sun&rft.aulast=Phillips&rft.aufirst=K.J.H.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=14%E2%80%9315%2C+34%E2%80%9338&rft.isbn=978-0-521-39788-9">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.universetoday.com/18689/color-of-the-sun/">What Color is the Sun?</a>». Universe Today [Consulta: 23 maig 2016]. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://solar-center.stanford.edu/SID/activities/GreenSun.html">What Color is the Sun?</a>». <a href="/wiki/Universitat_Stanford" title="Universitat Stanford">Stanford</a> Solar Center. [Consulta: 23 maig 2016]. </li> <li id="cite_note-yellow_sun_paradox-37"><a href="#cite_ref-yellow_sun_paradox_37-0">↑</a> Wilk, S.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120618183229/http://www.osa-opn.org/Content/ViewFile.aspx?id=11147">The Yellow Sun Paradox</a>». <a href="/w/index.php?title=Optics_%26_Photonics_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="Optics & Photonics News (encara no existeix)">Optics & Photonics News</a>, 2009, pàg. 12–13. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.osa-opn.org/Content/ViewFile.aspx?id=11147">original</a> el 18-06-2012. </li> <li id="cite_note-Phillips1995-47-38"><a href="#cite_ref-Phillips1995-47_38-0">↑</a> Phillips, K.J.H.. Guide to the Sun. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 1995, p. 47–53. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-39788-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-39788-9">ISBN 978-0-521-39788-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Guide+to+the+Sun&rft.aulast=Phillips&rft.aufirst=K.J.H.&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=47%E2%80%9353&rft.isbn=978-0-521-39788-9">  </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Karl S. Kruszelnicki «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/science/articles/2012/04/17/3478276.htm">Dr Karl's Great Moments In Science: Lazy Sun is less energetic than compost</a>». <a href="/wiki/Australian_Broadcasting_Corporation" title="Australian Broadcasting Corporation">Australian Broadcasting Corporation</a>, 17-04-2012 [Consulta: 25 febrer 2014]. «Every second, the Sun burns 620 million tonnes of hydrogen...» </li> <li id="cite_note-lodders-41">↑ <a href="#cite_ref-lodders_41-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-lodders_41-1">38,1</a> Lodders, Katharina «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151107043527/http://weft.astro.washington.edu/courses/astro557/LODDERS.pdf">Solar System Abundances and Condensation Temperatures of the Elements</a>». The Astrophysical Journal, 591, 2, 10-07-2003, pàg. 1220–1247. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://weft.astro.washington.edu/courses/astro557/LODDERS.pdf">original</a> el 07-11-2015. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003ApJ...591.1220L">2003ApJ...591.1220L</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F375492">10.1086/375492</a> [Consulta: 1r setembre 2015]. Lodders, K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lpi.usra.edu/meetings/metsoc2003/pdf/5272.pdf">Abundances and Condensation Temperatures of the Elements</a>». <a href="/w/index.php?title=Meteoritics_%26_Planetary_Science&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meteoritics & Planetary Science (encara no existeix)">Meteoritics & Planetary Science</a>, 38, suppl, 2003, pàg. 5272. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003M&PSA..38.5272L">2003M&PSA..38.5272L</a>. </li> <li id="cite_note-hkt2004-43"><a href="#cite_ref-hkt2004_43-0">↑</a> Hansen, C.J.; Kawaler, S.A.; Trimble, V. Stellar Interiors: Physical Principles, Structure, and Evolution. 2a edició. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2004, p. 19–20. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-20089-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-20089-7">ISBN 978-0-387-20089-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stellar+Interiors%3A+Physical+Principles%2C+Structure%2C+and+Evolution&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=19%E2%80%9320&rft.isbn=978-0-387-20089-7">  </li> <li id="cite_note-hkt2004_78-44"><a href="#cite_ref-hkt2004_78_44-0">↑</a> Hansen, C.J.; Kawaler, S.A.; Trimble, V. Stellar Interiors: Physical Principles, Structure, and Evolution. 2a edició. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2004, p. 77–78. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-20089-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-20089-7">ISBN 978-0-387-20089-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stellar+Interiors%3A+Physical+Principles%2C+Structure%2C+and+Evolution&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=77%E2%80%9378&rft.isbn=978-0-387-20089-7">  </li> <li id="cite_note-hkt2004_9.2.3-45"><a href="#cite_ref-hkt2004_9.2.3_45-0">↑</a> Hansen, C.J.; Kawaler, S.A.; Trimble, V. Stellar Interiors: Physical Principles, Structure, and Evolution. 2a edició. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2004, p. § 9.2.3. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-387-20089-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-387-20089-7">ISBN 978-0-387-20089-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Stellar+Interiors%3A+Physical+Principles%2C+Structure%2C+and+Evolution&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=%C2%A7+9.2.3&rft.isbn=978-0-387-20089-7">  </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Iben, I Jnr (1965) «Stellar Evolution. II. The Evolution of a 3 M_{sun} Star from the Main Sequence Through Core Helium Burning». (Astrophysical Journal, vol. 142, p. 1447) </li> <li id="cite_note-aller1968-47"><a href="#cite_ref-aller1968_47-0">↑</a> Aller, L.H. «The chemical composition of the Sun and the solar system». Proceedings of the Astronomical Society of Australia, 1, 4, 1968, pàg. 133. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1968PASAu...1..133A">1968PASAu...1..133A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS1323358000011048">10.1017/S1323358000011048</a>. </li> <li id="cite_note-basu2008-48"><a href="#cite_ref-basu2008_48-0">↑</a> Basu, S.; Antia, H.M. «Helioseismology and Solar Abundances». <a href="/w/index.php?title=Physics_Reports&action=edit&redlink=1" class="new" title="Physics Reports (encara no existeix)">Physics Reports</a>, 457, 5-6, 2008, pàg. 217–283. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0711.4590">0711.4590</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008PhR...457..217B">2008PhR...457..217B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.physrep.2007.12.002">10.1016/j.physrep.2007.12.002</a>. </li> <li id="cite_note-biemont1978-49">↑ <a href="#cite_ref-biemont1978_49-0">45,0</a> <a href="#cite_ref-biemont1978_49-1">45,1</a> <a href="#cite_ref-biemont1978_49-2">45,2</a> Biemont, E. «Abundances of singly ionized elements of the iron group in the Sun». <a href="/wiki/Monthly_Notices_of_the_Royal_Astronomical_Society" title="Monthly Notices of the Royal Astronomical Society">Monthly Notices of the Royal Astronomical Society</a>, 184, 4, 1978, pàg. 683-694. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1978MNRAS.184..683B">1978MNRAS.184..683B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmnras%2F184.4.683">10.1093/mnras/184.4.683</a>. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Ross i Aller 1976, Withbroe 1976, Hauge i Engvold 1977, citats a Biemont 1978. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Corliss i Bozman (1962 citats a Biemont 1978) i Warner (1967 citat a Biemont 1978) </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Smith (1976 citata a Biemont 1978) </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> Signer i Suess 1963; Manuel 1967; Marti 1969; Kuroda i Manuel 1970; Srinivasan i Manuel 1971, tots citats a Manuel i Hwaung 1983 </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Kuroda i Manuel 1970 citats a Manuel i Hwaung 1983:7 </li> <li id="cite_note-manuel1983-55">↑ <a href="#cite_ref-manuel1983_55-0">51,0</a> <a href="#cite_ref-manuel1983_55-1">51,1</a> Manuel, O.K.; Hwaung, G. «Solar abundances of the elements». <a href="/w/index.php?title=Meteoritics_(revista)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Meteoritics (revista) (encara no existeix)">Meteoritics</a>, 18, 3, 1983, pàg. 209–222. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1983Metic..18..209M">1983Metic..18..209M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1945-5100.1983.tb00822.x">10.1111/j.1945-5100.1983.tb00822.x</a>. </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> García, Ra; Turck-Chièze, S; Jiménez-Reyes, Sj; Ballot, J; Pallé, Pl; 4 «Tracking solar gravity modes: the dynamics of the solar core.». Science, 316, 5831, 6-2007, pàg. 1591–3. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2007Sci...316.1591G">2007Sci...316.1591G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1140598">10.1126/science.1140598</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0036-8075">0036-8075</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17478682?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17478682">17478682</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">NASA Space Science Data Coordinated Archive Sun Fact Sheet</a>». </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190329081742/https://solarscience.msfc.nasa.gov/interior.shtml">NASA/Marshall Solar Physics</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://solarscience.msfc.nasa.gov/interior.shtml">original</a> el 2019-03-29. [Consulta: 10 març 2022]. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> Tobias, S.M.. «The solar tachocline: Formation, stability and its role in the solar dynamo». A: A.M. Soward. Fluid Dynamics and Dynamos in Astrophysics and Geophysics (en anglès). <a href="/wiki/CRC_Press" title="CRC Press">CRC Press</a>, 2005, p. 193–235. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8493-3355-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8493-3355-2">ISBN 978-0-8493-3355-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fluid+Dynamics+and+Dynamos+in+Astrophysics+and+Geophysics&rft.atitle=The+solar+tachocline%3A+Formation%2C+stability+and+its+role+in+the+solar+dynamo&rft.aulast=Tobias&rft.aufirst=S.M.&rft.date=2005&rft.pub=%5B%5BCRC+Press%5D%5D&rft.pages=193%E2%80%93235&rft.isbn=978-0-8493-3355-2">  </li> <li id="cite_note-NASA1-61"><a href="#cite_ref-NASA1_61-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190329081742/https://solarscience.msfc.nasa.gov/interior.shtml">NASA/Marshall Solar Physics</a>». <a href="/wiki/Marshall_Space_Flight_Center" class="mw-redirect" title="Marshall Space Flight Center">Marshall Space Flight Center</a>, 18-01-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://solarscience.msfc.nasa.gov/interior.shtml">original</a> el 29 març 2019. [Consulta: 11 juliol 2009]. </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Behrend, R.; Maeder, A. «Formation of massive stars by growing accretion rate». Astronomy and Astrophysics, 373, 2001, pàg. 190–198. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0105054">astro-ph/0105054</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2001A&A...373..190B">2001A&A...373..190B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A20010585">10.1051/0004-6361:20010585</a>. </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> Martins, F.; Depagne, E.; Russeil, D.; Mahy, L. «Evidence of quasi-chemically homogeneous evolution of massive stars up to solar metallicity». Astronomy & Astrophysics, 554, 2013, pàg. A23. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/1304.3337">1304.3337</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2013A&A...554A..23M">2013A&A...554A..23M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%2F201321282">10.1051/0004-6361/201321282</a>. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> Carroll, Bradley W.; Ostlie, Dale A. Modern Astrophysics. <a href="/w/index.php?title=Addison-Wesley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Addison-Wesley (encara no existeix)">Addison-Wesley</a>, 1996.  </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Jess, D.B; Morton, RJ; Verth, G; Fedun, V; Grant, S.T.D; Gigiozis, I. «Multiwavelength Studies of MHD Waves in the Solar Chromosphere.». Space Science Reviews, 190, 1–4, 7-2015, pàg. 103–161. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/1503.01769">1503.01769</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2015SSRv..190..103J">2015SSRv..190..103J</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs11214-015-0141-3">10.1007/s11214-015-0141-3</a>. </li> <li id="cite_note-Hansteen1997-66"><a href="#cite_ref-Hansteen1997_66-0">↑</a> Hansteen, V.H.; Leer, E.; Holzer, T.E. «The role of helium in the outer solar atmosphere». <a href="/wiki/The_Astrophysical_Journal" class="mw-redirect" title="The Astrophysical Journal">The Astrophysical Journal</a>, 482, 1, 1997, pàg. 498–509. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997ApJ...482..498H">1997ApJ...482..498H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F304111">10.1086/304111</a>. </li> <li id="cite_note-Aschwanden-67"><a href="#cite_ref-Aschwanden_67-0">↑</a> Aschwanden, Markus J. Physics of the Solar Corona: An Introduction with Problems and Solutions. Chichester, UK: Praxis Publishing, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-540-22321-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-540-22321-4">ISBN 978-3-540-22321-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Physics+of+the+Solar+Corona%3A+An+Introduction+with+Problems+and+Solutions&rft.aulast=Aschwanden&rft.aufirst=Markus+J.&rft.date=2005&rft.pub=Praxis+Publishing&rft.place=Chichester%2C+UK&rft.isbn=978-3-540-22321-4">  </li> <li id="cite_note-NASA-69"><a href="#cite_ref-NASA_69-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090515085541/http://sunearthday.nasa.gov/2007/locations/ttt_sunlight.php">Ancient sunlight</a>». NASA, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://sunearthday.nasa.gov/2007/locations/ttt_sunlight.php">original</a> el 15 maig 2009. [Consulta: 24 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Stix, M. «On the time scale of energy transport in the sun». <a href="/wiki/Solar_Physics_(revista)" title="Solar Physics (revista)">Solar Physics</a>, 212, 1, 2003, pàg. 3-6. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003SoPh..212....3S">2003SoPh..212....3S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1022952621810">10.1023/A:1022952621810</a>. </li> <li id="cite_note-Schlattl-71">↑ <a href="#cite_ref-Schlattl_71-0">65,0</a> <a href="#cite_ref-Schlattl_71-1">65,1</a> Schlattl, H. «Three-flavor oscillation solutions for the solar neutrino problem». <a href="/wiki/Physical_Review_D" title="Physical Review D">Physical Review D</a>, 64, 1, 2001, pàg. 013009. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/hep-ph/0102063">hep-ph/0102063</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2001PhRvD..64a3009S">2001PhRvD..64a3009S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRevD.64.013009">10.1103/PhysRevD.64.013009</a>. </li> <li id="cite_note-McComas_1517-72"><a href="#cite_ref-McComas_1517_72-0">↑</a> McComas, D. J.; Elliott, H. A.; Schwadron, N. A.; Gosling, J. T.; Skoug, R. M.; Goldstein, B. E. «The three-dimensional solar wind around solar maximum» (en anglès). Geophysical Research Letters, 30, 10, 15-05-2003, pàg. 1517. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003GeoRL..30.1517M">2003GeoRL..30.1517M</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1029%2F2003GL017136">10.1029/2003GL017136</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1944-8007">1944-8007</a>. </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://solar-center.stanford.edu/FAQ/Qsolwindcomp.html">Stanford SOLAR Center -- Ask A Solar Physicist FAQs - Answer</a>». [Consulta: 9 novembre 2019]. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://wso.stanford.edu/#MeanField">The Mean Magnetic Field of the Sun</a>». Wilcox Solar Observatory, 2006. [Consulta: 1r agost 2007]. </li> <li id="cite_note-nssdc-75"><a href="#cite_ref-nssdc_75-0">↑</a> Williams, D.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100715200549/http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">Sun Fact Sheet</a>». <a href="/w/index.php?title=NASA_Goddard_Space_Flight_Center&action=edit&redlink=1" class="new" title="NASA Goddard Space Flight Center (encara no existeix)">NASA Goddard Space Flight Center</a>, 01-07-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/sunfact.html">original</a> el 15 juliol 2010. [Consulta: 12 agost 2013]. </li> <li id="cite_note-doi10.1146/annurev-astro-081913-040012-76"><a href="#cite_ref-doi10.1146/annurev-astro-081913-040012_76-0">↑</a> Charbonneau, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190226152020/http://pdfs.semanticscholar.org/8051/07146a1c46769a39ace5a1063d034422362a.pdf">Solar Dynamo Theory</a>». Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 52, 2014, pàg. 251–290. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdfs.semanticscholar.org/8051/07146a1c46769a39ace5a1063d034422362a.pdf">original</a> el 2019-02-26. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2014ARA&A..52..251C">2014ARA&A..52..251C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev-astro-081913-040012">10.1146/annurev-astro-081913-040012</a> [Consulta: 19 octubre 2020]. </li> <li id="cite_note-Zirker2002-119-77"><a href="#cite_ref-Zirker2002-119_77-0">↑</a> Zirker, J.B.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/119">Journey from the Center of the Sun</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 2002, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/119">119–120</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-05781-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-05781-1">ISBN 978-0-691-05781-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Journey+from+the+Center+of+the+Sun&rft.aulast=Zirker&rft.aufirst=J.B.&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F119+119%E2%80%93120%5D&rft.isbn=978-0-691-05781-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F119">  </li> <li id="cite_note-Lang-78"><a href="#cite_ref-Lang_78-0">↑</a> Lang, Kenneth R. The Sun from Space. <a href="/wiki/Springer-Verlag" class="mw-redirect" title="Springer-Verlag">Springer-Verlag</a>, 2008, p. 75. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-540-76952-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-540-76952-1">ISBN 978-3-540-76952-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Sun+from+Space&rft.aulast=Lang&rft.aufirst=Kenneth+R.&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BSpringer-Verlag%5D%5D&rft.pages=75&rft.isbn=978-3-540-76952-1">  </li> <li id="cite_note-Sunspot2001-79"><a href="#cite_ref-Sunspot2001_79-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070823050403/http://www.gsfc.nasa.gov/gsfc/spacesci/solarexp/sunspot.htm">The Largest Sunspot in Ten Years</a>». <a href="/wiki/Goddard_Space_Flight_Center" class="mw-redirect" title="Goddard Space Flight Center">Goddard Space Flight Center</a>, 30-03-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gsfc.nasa.gov/gsfc/spacesci/solarexp/sunspot.htm">original</a> el 23 agost 2007. [Consulta: 10 juliol 2009]. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Hale, G.E.; Ellerman, F.; Nicholson, S.B.; Joy, A.H. «The Magnetic Polarity of Sun-Spots». The Astrophysical Journal, 49, 1919, pàg. 153. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1919ApJ....49..153H">1919ApJ....49..153H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F142452">10.1086/142452</a>. </li> <li id="cite_note-solarcycle-81"><a href="#cite_ref-solarcycle_81-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.physorg.com/news119271347.html">NASA Satellites Capture Start of New Solar Cycle</a>». <a href="/w/index.php?title=PhysOrg&action=edit&redlink=1" class="new" title="PhysOrg (encara no existeix)">PhysOrg</a>, 04-01-2008. [Consulta: 10 juliol 2009]. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://edition.cnn.com/2001/TECH/space/02/16/sun.flips/">Sun flips magnetic field</a>». <a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a>, 16-02-2001 [Consulta: 11 juliol 2009]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Phillips, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090512121817/https://science.nasa.gov/headlines/y2001/ast15feb_1.htm">The Sun Does a Flip</a>». NASA, 15-02-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://science.nasa.gov/headlines/y2001/ast15feb_1.htm">original</a> el 12 maig 2009. [Consulta: 11 juliol 2009]. </li> <li id="cite_note-Russell2001-84">↑ <a href="#cite_ref-Russell2001_84-0">78,0</a> <a href="#cite_ref-Russell2001_84-1">78,1</a> <a href="#cite_ref-Russell2001_84-2">78,2</a> <a href="#cite_ref-Russell2001_84-3">78,3</a> Russell, C.T.. «Solar wind and interplanetary magnetic filed: A tutorial». A: Song, Paul. Space Weather (Geophysical Monograph). <a href="/wiki/American_Geophysical_Union" title="American Geophysical Union">American Geophysical Union</a>, 2001, p. 73–88. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87590-984-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87590-984-4">ISBN 978-0-87590-984-4</a> [Consulta: 11 juliol 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Space+Weather+%28Geophysical+Monograph%29&rft.atitle=Solar+wind+and+interplanetary+magnetic+filed%3A+A+tutorial&rft.aulast=Russell&rft.aufirst=C.T.&rft.date=2001&rft.pub=%5B%5BAmerican+Geophysical+Union%5D%5D&rft.pages=73%E2%80%9388&rft.isbn=978-0-87590-984-4">  </li> <li id="cite_note-Wang2003-85"><a href="#cite_ref-Wang2003_85-0">↑</a> Wang, Y.-M.; Sheeley, N.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190219222742/http://pdfs.semanticscholar.org/1b67/1d20056bf7ef19d46282b01983cea0c5ca56.pdf">Modeling the Sun's Large-Scale Magnetic Field during the Maunder Minimum</a>». <a href="/wiki/The_Astrophysical_Journal" class="mw-redirect" title="The Astrophysical Journal">The Astrophysical Journal</a>, 591, 2, 2003, pàg. 1248–1256. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdfs.semanticscholar.org/1b67/1d20056bf7ef19d46282b01983cea0c5ca56.pdf">original</a> el 2019-02-19. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003ApJ...591.1248W">2003ApJ...591.1248W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F375449">10.1086/375449</a> [Consulta: 19 octubre 2020]. </li> <li id="cite_note-Zirker2002-86"><a href="#cite_ref-Zirker2002_86-0">↑</a> Zirker, J.B.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/120">Journey from the Center of the Sun</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 2002, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/120">120–127</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-05781-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-05781-1">ISBN 978-0-691-05781-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Journey+from+the+Center+of+the+Sun&rft.aulast=Zirker&rft.aufirst=J.B.&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F120+120%E2%80%93127%5D&rft.isbn=978-0-691-05781-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F120">  </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://in.mashable.com/science/9560/astronomers-observe-new-type-of-magnetic-explosion-on-the-sun?amp=1">Astronomers Observe New Type Of Magnetic Explosion On The Sun</a>» (en anglès). [Consulta: 18 desembre 2019]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Willson, R.C.; Hudson, H.S. «The Sun's luminosity over a complete solar cycle». <a href="/wiki/Nature_(revista)" class="mw-redirect" title="Nature (revista)">Nature</a>, 351, 6321, 1991, pàg. 42–44. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1991Natur.351...42W">1991Natur.351...42W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F351042a0">10.1038/351042a0</a>. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> <a href="/w/index.php?title=John_A._Eddy&action=edit&redlink=1" class="new" title="John A. Eddy (encara no existeix)">Eddy, John A.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200228073657/https://pdfs.semanticscholar.org/ceea/9d0d99d9d991cf7f4f678f373253d88ca313.pdf">The Maunder Minimum</a>». <a href="/wiki/Science_(revista)" class="mw-redirect" title="Science (revista)">Science</a>, 192, 4245, 6-1976, pàg. 1189–1202. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdfs.semanticscholar.org/ceea/9d0d99d9d991cf7f4f678f373253d88ca313.pdf">original</a> el 2020-02-28. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1976Sci...192.1189E">1976Sci...192.1189E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.192.4245.1189">10.1126/science.192.4245.1189</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/17425839">17425839</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17771739?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17771739">17771739</a> [Consulta: 25 octubre 2020]. </li> <li id="cite_note-Lean-90"><a href="#cite_ref-Lean_90-0">↑</a> Lean, J.; Skumanich, A.; White, O. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://zenodo.org/record/1231321">Estimating the Sun's radiative output during the Maunder Minimum</a>». <a href="/wiki/Geophysical_Research_Letters" title="Geophysical Research Letters">Geophysical Research Letters</a>, 19, 15, 1992, pàg. 1591-1594. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1992GeoRL..19.1591L">1992GeoRL..19.1591L</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1029%2F92GL01578">10.1029/92GL01578</a>. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Mackay, R.M.; Khalil, M.A.K. «Greenhouse gases and global warming». A: Singh, S.N.. Trace Gas Emissions and Plants. <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2000, p. 1–28. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7923-6545-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7923-6545-7">ISBN 978-0-7923-6545-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Trace+Gas+Emissions+and+Plants&rft.atitle=Greenhouse+gases+and+global+warming&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.pages=1%E2%80%9328&rft.isbn=978-0-7923-6545-7">  </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> Ehrlich, R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cds.cern.ch/record/1008931">Solar Resonant Diffusion Waves as a Driver of Terrestrial Climate Change</a>». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Atmospheric_and_Solar%E2%80%93Terrestrial_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Atmospheric and Solar–Terrestrial Physics (encara no existeix)">Journal of Atmospheric and Solar–Terrestrial Physics</a>, 69, 7, 2007, pàg. 759–766. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0701117">astro-ph/0701117</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2007JASTP..69..759E">2007JASTP..69..759E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.jastp.2007.01.005">10.1016/j.jastp.2007.01.005</a>. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Clark, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.newscientist.com/article/mg19325884.500-suns-fickle-heart-may-leave-us-cold.html">Sun's fickle heart may leave us cold</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 193, 2588, 2007, pàg. 12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0262-4079%2807%2960196-1">10.1016/S0262-4079(07)60196-1</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPrialnik2000Capítol_10-94"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPrialnik2000Capítol_10_94-0">↑</a> <a href="#CITEREFPrialnik2000">Prialnik, 2000</a>, Capítol 10. </li> <li id="cite_note-Schaller-95"><a href="#cite_ref-Schaller_95-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1992A%26AS...96..269S">Schaller, G. et al. 1992, A&AS 96, 269</a> </li> <li id="cite_note-Heger-96"><a href="#cite_ref-Heger_96-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003ApJ...591..288H">Heger, A. et al. 2003, ApJ 591, 288</a> </li> <li id="cite_note-Zirker2002-7-97"><a href="#cite_ref-Zirker2002-7_97-0">↑</a> Zirker, Jack B. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/7">Journey from the Center of the Sun</a>. <a href="/wiki/Princeton_University_Press" title="Princeton University Press">Princeton University Press</a>, 2002, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/journeyfromcente0000zirk/page/7">7–8</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-05781-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-05781-1">ISBN 978-0-691-05781-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Journey+from+the+Center+of+the+Sun&rft.aulast=Zirker&rft.aufirst=Jack+B.&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BPrinceton+University+Press%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F7+7%E2%80%938%5D&rft.isbn=978-0-691-05781-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fjourneyfromcente0000zirk%2Fpage%2F7">  </li> <li id="cite_note-Bonanno-98"><a href="#cite_ref-Bonanno_98-0">↑</a> Bonanno, A.; Schlattl, H.; Paternò, L. «The age of the Sun and the relativistic corrections in the EOS». <a href="/wiki/Astronomy_and_Astrophysics" title="Astronomy and Astrophysics">Astronomy and Astrophysics</a>, 390, 3, 2002, pàg. 1115–1118. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0204331">astro-ph/0204331</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002A&A...390.1115B">2002A&A...390.1115B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A20020749">10.1051/0004-6361:20020749</a>. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Amelin, Y.; Krot, A.; Hutcheon, I.; Ulyanov, A. «Lead isotopic ages of chondrules and calcium-aluminum-rich inclusions». <a href="/wiki/Science_(revista)" class="mw-redirect" title="Science (revista)">Science</a>, 297, 5587, 2002, pàg. 1678–1683. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002Sci...297.1678A">2002Sci...297.1678A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1073950">10.1126/science.1073950</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12215641?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12215641">12215641</a>. </li> <li id="cite_note-nature436-100"><a href="#cite_ref-nature436_100-0">↑</a> Baker, J.; Bizzarro, M.; Wittig, N.; Connelly, J.; Haack, H. «Early planetesimal melting from an age of 4.5662 Gyr for differentiated meteorites». <a href="/wiki/Nature_(revista)" class="mw-redirect" title="Nature (revista)">Nature</a>, 436, 7054, 2005, pàg. 1127–1131. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2005Natur.436.1127B">2005Natur.436.1127B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature03882">10.1038/nature03882</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16121173?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16121173">16121173</a>. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Williams, J. «The astrophysical environment of the solar birthplace». Contemporary Physics, 51, 5, 2010, pàg. 381–396. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/1008.2973">1008.2973</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2010ConPh..51..381W">2010ConPh..51..381W</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F00107511003764725">10.1080/00107511003764725</a>. </li> <li id="cite_note-ribas2010-102"><a href="#cite_ref-ribas2010_102-0">↑</a> Ribas, Ignasi «Proceedings of the IAU Symposium 264 'Solar and Stellar Variability – Impact on Earth and Planets': The Sun and stars as the primary energy input in planetary atmospheres». Proceedings of the International Astronomical Union, 264, 2-2010, pàg. 3–18. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0911.4872">0911.4872</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2010IAUS..264....3R">2010IAUS..264....3R</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS1743921309992298">10.1017/S1743921309992298</a>. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Goldsmith, D.; Owen, T. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Q17NmHY6wloC&pg=PA96">The search for life in the universe</a>. University Science Books, 2001, p. 96. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-891389-16-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-891389-16-0">ISBN 978-1-891389-16-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+search+for+life+in+the+universe&rft.date=2001&rft.pub=University+Science+Books&rft.pages=96&rft.isbn=978-1-891389-16-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DQ17NmHY6wloC%26pg%3DPA96">  </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://faculty.wcas.northwestern.edu/~infocom/The%20Website/evolution.html">The Sun's Evolution</a>». </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.sciencemag.org/climate/2014/01/earth-wont-die-soon-thought">Earth Won't Die as Soon as Thought</a>», 22-01-2014. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.space.com/22471-red-giant-stars.html">Red Giant Stars: Facts, Definition & the Future of the Sun</a>». [Consulta: 20 febrer 2016]. </li> <li id="cite_note-schroder-107">↑ <a href="#cite_ref-schroder_107-0">101,0</a> <a href="#cite_ref-schroder_107-1">101,1</a> <a href="#cite_ref-schroder_107-2">101,2</a> <a href="#cite_ref-schroder_107-3">101,3</a> <a href="#cite_ref-schroder_107-4">101,4</a> <a href="#cite_ref-schroder_107-5">101,5</a> Schröder, K.-P.; Connon Smith, R. «Distant future of the Sun and Earth revisited». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 386, 1, 2008, pàg. 155–163. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/0801.4031">0801.4031</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008MNRAS.386..155S">2008MNRAS.386..155S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2966.2008.13022.x">10.1111/j.1365-2966.2008.13022.x</a>. </li> <li id="cite_note-sackmann-108"><a href="#cite_ref-sackmann_108-0">↑</a> Boothroyd, A.I.; Sackmann, I.‐J. «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal, 510, 1, 1999, pàg. 232–250. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/9512121">astro-ph/9512121</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1999ApJ...510..232B">1999ApJ...510..232B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F306546">10.1086/306546</a>. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://faculty.wcas.northwestern.edu/~infocom/The%20Website/end.html">The End Of The Sun</a>». </li> <li id="cite_note-agb-110"><a href="#cite_ref-agb_110-0">↑</a> Vassiliadis, E.; Wood, P.R. «Evolution of low- and intermediate-mass stars to the end of the asymptotic giant branch with mass loss». The Astrophysical Journal, 413, 1993, pàg. 641. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1993ApJ...413..641V">1993ApJ...413..641V</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F173033">10.1086/173033</a>. </li> <li id="cite_note-bloecker1-111"><a href="#cite_ref-bloecker1_111-0">↑</a> Bloecker, T. «Stellar evolution of low and intermediate-mass stars. I. Mass loss on the AGB and its consequences for stellar evolution». Astronomy and Astrophysics, 297, 1995, pàg. 727. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1995A&A...297..727B">1995A&A...297..727B</a>. </li> <li id="cite_note-bloecker2-112"><a href="#cite_ref-bloecker2_112-0">↑</a> Bloecker, T. «Stellar evolution of low- and intermediate-mass stars. II. Post-AGB evolution». Astronomy and Astrophysics, 299, 1995, pàg. 755. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1995A&A...299..755B">1995A&A...299..755B</a>. </li> <li id="cite_note-distance1-113"><a href="#cite_ref-distance1_113-0">↑</a> Reid, Mark J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1993ARA%26A..31..345R&amp">The distance to the center of the Galaxy</a>». Annual review of astronomy and astrophysics, 31, 1993, pàg. 345–372. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1146%2Fannurev.aa.31.090193.002021">10.1146/annurev.aa.31.090193.002021</a> [Consulta: 10 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-distance2-114"><a href="#cite_ref-distance2_114-0">↑</a> Eisenhauer, F.; Schödel, R.; Genzel, R.; Ott, T.; Tecza, M.; Abuter, R.; Eckart, A.; Alexander, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2003astro.ph..6220E">A Geometric Determination of the Distance to the Galactic Center</a>». The Astrophysical Journal, 597, 2003, pàg. L121–L124. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F380188">10.1086/380188</a> [Consulta: 10 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-distance3-115"><a href="#cite_ref-distance3_115-0">↑</a> Horrobin, M.; Eisenhauer, F.; Tecza, M.; Thatte, N.; Genzel, R.; Abuter, R.; Iserlohe, C.; Schreiber, J.; Schegerer, A.; Lutz, D.; Ott, T.; Schödel, R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070621072120/http://www.mpe.mpg.de/SPIFFI/preprints/first_result_an1.pdf">First results from SPIFFI. I: The Galactic Center</a>» (PDF). Astronomische Nachrichten, 325, 2004, pàg. 120–123. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mpe.mpg.de/SPIFFI/preprints/first_result_an1.pdf">original</a> el 2007-06-21. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fasna.200310181">10.1002/asna.200310181</a> [Consulta: 10 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-eisenhaueretal2005-116"><a href="#cite_ref-eisenhaueretal2005_116-0">↑</a> Eisenhauer, F. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2005ApJ...628..246E">SINFONI in the Galactic Center: Young Stars and Infrared Flares in the Central Light-Month</a>». The Astrophysical Journal, 628, 1, 2005, pàg. 246–259. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F430667">10.1086/430667</a> [Consulta: 12 agost 2007]. </li> <li id="cite_note-fn9-117">↑ <a href="#cite_ref-fn9_117-0">111,0</a> <a href="#cite_ref-fn9_117-1">111,1</a> anglès, Jayanne «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ras.ucalgary.ca/CGPS/press/aas00/pr/pr_14012000/pr_14012000map1.html">Exposing the Stuff Between the Stars</a>». Hubble News Desk, 24-07-1991 [Consulta: 10 maig 2007]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200512151743/http://www.ras.ucalgary.ca/CGPS/press/aas00/pr/pr_14012000/pr_14012000map1.html">Arxivat</a> 2020-05-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200512151743/http://www.ras.ucalgary.ca/CGPS/press/aas00/pr/pr_14012000/pr_14012000map1.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ras.ucalgary.ca/CGPS/press/aas00/pr/pr_14012000/pr_14012000map1.html">original</a> el 2020-05-12. [Consulta: 8 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Gehrels, Neil; Chen, Wan; Mereghetti, S. «The Geminga supernova as a possible cause of the local interstellar bubble». Nature, 361, 6414, 25-02-1993, pàg. 706–707. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1993Natur.361..704B">1993Natur.361..704B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F361704a0">10.1038/361704a0</a>. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Berghoefer, T.W.; Breitschwerdt, D. «The origin of the young stellar population in the solar neighborhood – a link to the formation of the Local Bubble?». Astronomy & Astrophysics, 390, 1, 01-07-2002, pàg. 299–306. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0205128">astro-ph/0205128</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2002A&A...390..299B">2002A&A...390..299B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A20020627">10.1051/0004-6361:20020627</a>. </li> <li id="cite_note-Scholz2002-120"><a href="#cite_ref-Scholz2002_120-0">↑</a> Scholz, R.-D.; Ibata, R.; Irwin, M.; Lehmann, I. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdfs.semanticscholar.org/a687/92d2c6bfd9e50ff39efa9925574cc6cf1a61.pdf">New nearby stars among bright APM high proper motion stars</a>». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 329, 1, 1-2002, p. 109-114. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1365-8711.2002.04945.x">10.1046/j.1365-8711.2002.04945.x</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Adams, F.C.; Graves, G.; Laughlin, G.J.M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110726103734/http://redalyc.uaemex.mx/pdf/571/57102211.pdf">Red Dwarfs and the End of the Main Sequence</a>». <a href="/w/index.php?title=Revista_Mexicana_de_Astronom%C3%ADa_y_Astrof%C3%ADsica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica (encara no existeix)">Revista Mexicana de Astronomía y Astrofísica</a>, 22, 2004, pàg. 46–49. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.redalyc.org/pdf/571/57102211.pdf">original</a> el 26 juliol 2011. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2004RMxAC..22...46A">2004RMxAC..22...46A</a>. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> B. Fuchs «The search for the origin of the Local Bubble redivivus». <a href="/w/index.php?title=MNRAS&action=edit&redlink=1" class="new" title="MNRAS (encara no existeix)">MNRAS</a>, 373, 3, 2006, pàg. 993–1003. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/0609227">astro-ph/0609227</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2006MNRAS.373..993F">2006MNRAS.373..993F</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2966.2006.11044.x">10.1111/j.1365-2966.2006.11044.x</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Bobylev, Vadim V. «Searching for Stars Closely Encountering with the Solar System». Astronomy Letters, 36, 3, 2010, pàg. 220-226. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/1003.2160">1003.2160</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2010AstL...36..220B">2010AstL...36..220B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1134%2FS1063773710030060">10.1134/S1063773710030060</a>. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> Moore, Patrick; Rees, Robin. Patrick Moore's Data Book of Astronomy. Cambridge: Cambridge University Press, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-139-49522-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-139-49522-6">ISBN 978-1-139-49522-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Patrick+Moore%27s+Data+Book+of+Astronomy&rft.date=2014&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=978-1-139-49522-6">  </li> <li id="cite_note-extinction-125"><a href="#cite_ref-extinction_125-0">↑</a> Gillman, M.; Erenler, H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://oro.open.ac.uk/11603/1/S1473550408004047a.pdf">The galactic cycle of extinction</a>». <a href="/w/index.php?title=International_Journal_of_Astrobiology&action=edit&redlink=1" class="new" title="International Journal of Astrobiology (encara no existeix)">International Journal of Astrobiology</a>, 7, 1, 2008, pàg. 17–26. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008IJAsB...7...17G">2008IJAsB...7...17G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS1473550408004047">10.1017/S1473550408004047</a>. </li> <li id="cite_note-fn10-126"><a href="#cite_ref-fn10_126-0">↑</a> Leong, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hypertextbook.com/facts/2002/StacyLeong.shtml">Period of the Sun's Orbit around the Galaxy (Cosmic Year)</a>», 2002. [Consulta: 10 maig 2007]. </li> <li id="cite_note-space.newscientist.com-127"><a href="#cite_ref-space.newscientist.com_127-0">↑</a> Croswell, K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.newscientist.com/article/dn12652-milky-way-keeps-a-light-grip-on-speedy-neighbours.html#.VQ7JD46WnCY">Milky Way keeps tight grip on its neighbor</a>». <a href="/wiki/New_Scientist" title="New Scientist">New Scientist</a>, 199, 2669, 2008, pàg. 8. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0262-4079%2808%2962026-6">10.1016/S0262-4079(08)62026-6</a>. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Garlick, M.A.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/storyofsolarsyst00garl/page/46">The Story of the Solar System</a>. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2002, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/storyofsolarsyst00garl/page/46">46</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-80336-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-80336-6">ISBN 978-0-521-80336-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Story+of+the+Solar+System&rft.aulast=Garlick&rft.aufirst=M.A.&rft.date=2002&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fstoryofsolarsyst00garl%2Fpage%2F46+46%5D&rft.isbn=978-0-521-80336-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fstoryofsolarsyst00garl%2Fpage%2F46">  </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Kogut, A.; etal «Dipole Anisotropy in the COBE Differential Microwave Radiometers First-Year Sky Maps». <a href="/wiki/Astrophysical_Journal" title="Astrophysical Journal">Astrophysical Journal</a>, 419, 1993, 1993, pàg. 1. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/astro-ph/9312056">astro-ph/9312056</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1993ApJ...419....1K">1993ApJ...419....1K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F173453">10.1086/173453</a>. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Vegeu la imatge 5 i la referència a Valentina Zharkova «Oscillations of the baseline of solar magnetic field and solar irradiance on a millennial timescale». Scientific Reports, 9, 1, 24-06-2019, pàg. 9197. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/2002.06550">2002.06550</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fs41598-019-45584-3">10.1038/s41598-019-45584-3</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6591297">6591297</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/31235834?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:31235834">31235834</a>. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Paul Jose «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.landscheidt.info/pdf/jose1965.pdf">Sun's Motion and Sunspots</a>». <a href="/wiki/The_Astronomical_Journal" class="mw-redirect" title="The Astronomical Journal">The Astronomical Journal</a>, 4-1965, pàg. 193–200. The value of 24° comes from (360)(15 J − 6 S)/(S − J), where S and J are the periods of Saturn and Jupiter respectively. </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Zharkova, V. V.; Shepherd, S. J.; Zharkov, S. I.; Popova, E. «Retraction Note: Oscillations of the baseline of solar magnetic field and solar irradiance on a millennial timescale». Scientific Reports, 10, 1, 04-03-2020, pàg. 4336. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fs41598-020-61020-3">10.1038/s41598-020-61020-3</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC7055216">7055216</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/32132618?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:32132618">32132618</a>. </li> <li id="cite_note-costante.sol-133">↑ <a href="#cite_ref-costante.sol_133-0">127,0</a> <a href="#cite_ref-costante.sol_133-1">127,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/618JfjgmL?url=http://www.pmodwrc.ch/pmod.php?topic=tsi%2Fcomposite%2FSolarConstant">Construction of a Composite Total Solar Irradiance (TSI) Time Series from 1978 to present</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pmodwrc.ch/pmod.php?topic=tsi/composite/SolarConstant">original</a> el 22 ago 2011. [Consulta: 5 octubre 2005]. </li> <li id="cite_note-cost.sol.-134">↑ <a href="#cite_ref-cost.sol._134-0">128,0</a> <a href="#cite_ref-cost.sol._134-1">128,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070929100134/http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/041.htm#121">Natural Forcing of the Climate System</a>». Intergovernmental Panel on Climate Change. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/041.htm#121">original</a> el 29 set 2007. [Consulta: 29 setembre 2007]. </li> <li id="cite_note-gigawatt-135"><a href="#cite_ref-gigawatt_135-0">↑</a> Un GW és tota la potència d'una gran <a href="/wiki/Central_el%C3%A8ctrica" title="Central elèctrica">central elèctrica</a> de <a href="/wiki/Petroli" title="Petroli">petroli</a> o nuclear. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060515003915/http://www.miniwatt.it/mwarchivio/mwb2006/0602_Energ_REN21.pdf">Le energie rinnovabili nel 2005</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.miniwatt.it/mwarchivio/mwb2006/0602_Energ_REN21.pdf">original</a> el 15 maig 2006. [Consulta: 24 juliol 2008]. </li> <li id="cite_note-butti-136">↑ <a href="#cite_ref-butti_136-0">130,0</a> <a href="#cite_ref-butti_136-1">130,1</a> Ken Butti; John Perlin. Van Nostrand Reinhold. A Golden Thread (2500 Years of Solar Architecture and Technology), 1981. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-442-24005-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-442-24005-8">ISBN 0-442-24005-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Golden+Thread+%282500+Years+of+Solar+Architecture+and+Technology%29&rft.au=Ken+Butti&rft.date=1981&rft.isbn=0-442-24005-8">  </li> <li id="cite_note-fotosintesi-137"><a href="#cite_ref-fotosintesi_137-0">↑</a> Vermaas, Wim. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/19981203020943/http://photoscience.la.asu.edu/photosyn/education/photointro.html">Photosynthesis</a>» (en anglès). Photo Science, 03-12-1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://photoscience.la.asu.edu/photosyn/education/photointro.html">original</a> el 1998-12-03. [Consulta: 15 octubre 2022]. </li> <li id="cite_note-energia-138"><a href="#cite_ref-energia_138-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060901043314/http://marine.rutgers.edu/mrs/education/class/yuri/erb.html">Radiation Budget</a>». NASA Langley Research Center, 17-10-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://marine.rutgers.edu/mrs/education/class/yuri/erb.html">original</a> el 1 de setembre 2006. [Consulta: 29 setembre 2007]. </li> <li id="cite_note-renewable-139">↑ <a href="#cite_ref-renewable_139-0">133,0</a> <a href="#cite_ref-renewable_139-1">133,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080529090727/http://www.iea.org/textbase/nppdf/free/2007/Renewable_Heating_Cooling.pdf#">Renewables for Heating and Cooling</a>». International Energy Agency. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.iea.org/textbase/nppdf/free/2007/Renewable_Heating_Cooling.pdf">original</a> el 29 maig 2008. [Consulta: 26 maig 2008]. </li> <li id="cite_note-martin.-140"><a href="#cite_ref-martin._140-0">↑</a> Martin, Christopher L.; D. Yogi Goswami. International Solar Energy Society. Solar Energy Pocket Reference, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-9771282-0-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-9771282-0-2">ISBN 0-9771282-0-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Solar+Energy+Pocket+Reference&rft.aulast=Martin&rft.aufirst=Christopher+L.&rft.date=2005&rft.isbn=0-9771282-0-2">  </li> <li id="cite_note-fotovolt.-141"><a href="#cite_ref-fotovolt._141-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070627102752/http://www.buildingsolar.com/technology.asp">buildingsolar.com: Building Integrated Photovoltaics</a>». Wisconsin Public Service Corporation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.buildingsolar.com/technology.asp">original</a> el 27 jun 2007. [Consulta: 23 març 2007]. </li> <li id="cite_note-meyer-vernet-142"><a href="#cite_ref-meyer-vernet_142-0">↑</a> Meyer-Vernet, Nicole. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/162011792">Basics of the solar wind</a>. Cambridge: Cambridge University Press, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-511-26992-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-511-26992-9">ISBN 978-0-511-26992-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Basics+of+the+solar+wind&rft.aulast=Meyer-Vernet&rft.aufirst=Nicole&rft.date=2007&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.isbn=978-0-511-26992-9&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F162011792">  </li> <li id="cite_note-Haxton-143"><a href="#cite_ref-Haxton_143-0">↑</a> Haxton, W. C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://articles.adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-iarticle_query?1995ARA%26A..33..459H&data_type=PDF_HIGH&type=PRINTER&filetype=.pdf">The Solar Neutrino Problem</a>» (PDF). Annual Review of Astronomy and Astrophysics, 33, 1995. </li> <li id="cite_note-Erdelyi2007-144">↑ <a href="#cite_ref-Erdelyi2007_144-0">138,0</a> <a href="#cite_ref-Erdelyi2007_144-1">138,1</a> <a href="#cite_ref-Erdelyi2007_144-2">138,2</a> <a href="#cite_ref-Erdelyi2007_144-3">138,3</a> Erdèlyi, R.; Ballai, I. «Heating of the solar and stellar coronae: a review». Astron. Nachr., 328, 8, 2007, pàg. 726–733. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2007AN....328..726E">2007AN....328..726E</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fasna.200710803">10.1002/asna.200710803</a>. </li> <li id="cite_note-Alfven-145"><a href="#cite_ref-Alfven_145-0">↑</a> Alfvén, H. «Magneto-hydrodynamic waves, and the heating of the solar corona». <a href="/wiki/Monthly_Notices_of_the_Royal_Astronomical_Society" title="Monthly Notices of the Royal Astronomical Society">Monthly Notices of the Royal Astronomical Society</a>, 107, 2, 1947, pàg. 211–219. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1947MNRAS.107..211A">1947MNRAS.107..211A</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmnras%2F107.2.211">10.1093/mnras/107.2.211</a>. </li> <li id="cite_note-Parker2-146"><a href="#cite_ref-Parker2_146-0">↑</a> Parker, E.N. «Nanoflares and the solar X-ray corona». <a href="/wiki/Astrophysical_Journal" title="Astrophysical Journal">Astrophysical Journal</a>, 330, 1, 1988, pàg. 474. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1988ApJ...330..474P">1988ApJ...330..474P</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F166485">10.1086/166485</a>. </li> <li id="cite_note-Sturrock-147"><a href="#cite_ref-Sturrock_147-0">↑</a> Sturrock, P.A.; Uchida, Y. «Coronal heating by stochastic magnetic pumping». <a href="/wiki/Astrophysical_Journal" title="Astrophysical Journal">Astrophysical Journal</a>, 246, 1, 1981, pàg. 331. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1981ApJ...246..331S">1981ApJ...246..331S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F158926">10.1086/158926</a>. </li> <li id="cite_note-Kasting-148"><a href="#cite_ref-Kasting_148-0">↑</a> Kasting, J.F.; Ackerman, T.P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://zenodo.org/record/1230890">Climatic Consequences of Very High Carbon Dioxide Levels in the Earth's Early Atmosphere</a>». <a href="/wiki/Science" title="Science">Science</a>, 234, 4782, 1986, pàg. 1383–1385. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1986Sci...234.1383K">1986Sci...234.1383K</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.11539665">10.1126/science.11539665</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11539665?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11539665">11539665</a>. </li> <li id="cite_note-Rosing-149"><a href="#cite_ref-Rosing_149-0">↑</a> «No climate paradox under the faint early Sun». Nature, 464, 7289, 01-04-2010, pàg. 744–747. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2010Natur.464..744R">2010Natur.464..744R</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature08955">10.1038/nature08955</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20360739?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:20360739">20360739</a>. </li> <li id="cite_note-sistema.extrasolare-150"><a href="#cite_ref-sistema.extrasolare_150-0">↑</a> Schneider, Jean. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://exoplanet.eu/">Interactive Extra-solar Planets Catalog</a>». The Extrasolar Planets Encyclopedia, 23-12-2007. [Consulta: 23 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-sis.solare-151">↑ <a href="#cite_ref-sis.solare_151-0">145,0</a> <a href="#cite_ref-sis.solare_151-1">145,1</a> <a href="#cite_ref-sis.solare_151-2">145,2</a> <a href="#cite_ref-sis.solare_151-3">145,3</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nineplanets.org/solar-system/">Solar System Facts - Information, Size, History and Definition</a>» (en anglès americà). [Consulta: 15 octubre 2022]. </li> <li id="cite_note-Tancredi-152">↑ <a href="#cite_ref-Tancredi_152-0">146,0</a> <a href="#cite_ref-Tancredi_152-1">146,1</a> <a href="#cite_ref-Tancredi_152-2">146,2</a> <a href="#cite_ref-Tancredi_152-3">146,3</a> Gonzalo Tancredi, Sofia Favre «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lpi.usra.edu/meetings/acm2008/pdf/8261.pdf">Which are the dwarfs in the Solar System?</a>». Icarus, 195, juny 2008. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.icarus.2007.12.020">10.1016/j.icarus.2007.12.020</a> [Consulta: 8 març 2008]. </li> <li id="cite_note-Haumea-153">↑ <a href="#cite_ref-Haumea_153-0">147,0</a> <a href="#cite_ref-Haumea_153-1">147,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iau.org/public_press/news/release/iau0807/">News Release - IAU0807: IAU names fifth dwarf planet Haumea</a>». [Consulta: 20 setembre 2008]. </li> <li id="cite_note-Brown-154">↑ <a href="#cite_ref-Brown_154-0">148,0</a> <a href="#cite_ref-Brown_154-1">148,1</a> <a href="#cite_ref-Brown_154-2">148,2</a> <a href="#cite_ref-Brown_154-3">148,3</a> Michael E. Brown. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.gps.caltech.edu/~mbrown/dwarfplanets/">The Dwarf Planets</a>». California Institute of Technology, Department of Geological Sciences. [Consulta: 26 gener 2008]. </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> Woolfson, Michael «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://academic.oup.com/astrogeo/article-lookup/doi/10.1046/j.1468-4004.2000.00012.x">The origin and evolution of the solar system</a>» (en anglès). Astronomy & Geophysics, 41, 1, 2-2000, pàg. 1.12–1.19. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1468-4004.2000.00012.x">10.1046/j.1468-4004.2000.00012.x</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1468-4004">1468-4004</a>. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> G. A. Chebotarev «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/full/1964SvA.....7..618C">Gravitational Spheres of the Major Planets, Moon and Sun</a>». Soviet Astronomy, 7, 1964 [Consulta: 2 agost 2009]. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> J. Javaraiah «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://arxiv.org/abs/astro-ph/0507269">Sun's retrograde motion and violation of even-odd cycle rule in sunspot activity</a>». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 362, 10-2005. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1365-2966.2005.09403.x">10.1111/j.1365-2966.2005.09403.x</a> [Consulta: 2 juliol 2010]. </li> <li id="cite_note-almagest-158">↑ <a href="#cite_ref-almagest_158-0">152,0</a> <a href="#cite_ref-almagest_158-1">152,1</a> Goldstein, Bernard R. «Saving the phenomena : the background to Ptolemy's planetary theory». Journal for the History of Astronomy, 28, 1, 1997, pàg. 1-12. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1997JHA....28....1G">1997JHA....28....1G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1177%2F002182869702800101">10.1177/002182869702800101</a>. </li> <li id="cite_note-Ptolemy-159">↑ <a href="#cite_ref-Ptolemy_159-0">153,0</a> <a href="#cite_ref-Ptolemy_159-1">153,1</a> Ptolemy; Toomer, G.J.. Ptolemy's Almagest. Princeton University Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-00260-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-00260-6">ISBN 978-0-691-00260-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ptolemy%27s+Almagest&rft.au=Ptolemy&rft.date=1998&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=978-0-691-00260-6">  </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> Leverington, David. Babylon to Voyager and beyond: a history of planetary astronomy. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2003, p. 6–7. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-80840-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-80840-8">ISBN 978-0-521-80840-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Babylon+to+Voyager+and+beyond%3A+a+history+of+planetary+astronomy&rft.aulast=Leverington&rft.aufirst=David&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=6%E2%80%937&rft.isbn=978-0-521-80840-8">  </li> <li id="cite_note-161"><a href="#cite_ref-161">↑</a> Sider, D. «Anaxagoras on the Size of the Sun». <a href="/w/index.php?title=Classical_Philology_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Classical Philology (journal) (encara no existeix)">Classical Philology</a>, 68, 2, 1973, pàg. 128–129. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F365951">10.1086/365951</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/269068">269068</a>. </li> <li id="cite_note-162"><a href="#cite_ref-162">↑</a> Goldstein, B.R. «The Arabic Version of Ptolemy's Planetary Hypotheses». Transactions of the American Philosophical Society, 57, 4, 1967, pàg. 9–12. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1006040">10.2307/1006040</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/1006040">1006040</a>. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Ead, Hamed A. Averroes As A Physician. <a href="/wiki/Universitat_del_Caire" title="Universitat del Caire">Universitat del Caire</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Averroes+As+A+Physician&rft.aulast=Ead&rft.aufirst=Hamed+A.&rft.pub=%5B%5BUniversitat+del+Caire%5D%5D">  </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/galilei_galileo.shtml">Galileo Galilei (1564–1642)</a>». BBC. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> A short History of scientific ideas to 1900, C. Singer, Oxford University Press, 1959, p. 151. </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> The Arabian Science, C. Ronan, pp. 201–244 in The Cambridge Illustrated History of the World's Science, Cambridge University Press, 1983; at pp. 213–214. </li> <li id="cite_note-Goldstein-167"><a href="#cite_ref-Goldstein_167-0">↑</a> Goldstein, Bernard R. «Theory and Observation in Medieval Astronomy». <a href="/w/index.php?title=Isis_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isis (journal) (encara no existeix)">Isis</a>, 63, 1, 3-1972, pàg. 39–47 [44]. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1972Isis...63...39G">1972Isis...63...39G</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F350839">10.1086/350839</a>. </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/history/historic_figures/newton_isaac.shtml">Sir Isaac Newton (1643–1727)</a>». BBC. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120225094516/http://coolcosmos.ipac.caltech.edu/cosmic_classroom/classroom_activities/herschel_bio.html">Herschel Discovers Infrared Light</a>». Cool Cosmos. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://coolcosmos.ipac.caltech.edu/cosmic_classroom/classroom_activities/herschel_bio.html">original</a> el 25 febrer 2012. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-kelvin-170">↑ <a href="#cite_ref-kelvin_170-0">164,0</a> <a href="#cite_ref-kelvin_170-1">164,1</a> Thomson, W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://zapatopi.net/kelvin/papers/on_the_age_of_the_suns_heat.html">On the Age of the Sun's Heat</a>». <a href="/w/index.php?title=Macmillan%27s_Magazine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Macmillan's Magazine (encara no existeix)">Macmillan's Magazine</a>, 5, 1862, pàg. 388–393. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Stacey, Frank D. «Kelvin's age of the Earth paradox revisited». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Geophysical_Research&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Geophysical Research (encara no existeix)">Journal of Geophysical Research</a>, 105, B6, 2000, pàg. 13155–13158. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2000JGR...10513155S">2000JGR...10513155S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1029%2F2000JB900028">10.1029/2000JB900028</a>. </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> Lockyer, J.N. «The meteoritic hypothesis; a statement of the results of a spectroscopic inquiry into the origin of cosmical systems». Londres i Nova York, 1890. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1890mhsr.book.....L">1890mhsr.book.....L</a>. </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> Darden, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.philosophy.umd.edu/Faculty/LDarden/sciinq/">The Nature of Scientific Inquiry</a>», 1998. </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> <a href="/wiki/Stephen_Hawking" title="Stephen Hawking">Hawking, S.W.</a>. The Universe in a Nutshell. Bantam Books, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-553-80202-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-553-80202-3">ISBN 978-0-553-80202-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Universe+in+a+Nutshell&rft.aulast=Hawking&rft.aufirst=S.W.&rft.date=2001&rft.pub=Bantam+Books&rft.isbn=978-0-553-80202-3">  </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.esa.int/esaSC/SEMDYPXO4HD_index_0.html">Studying the stars, testing relativity: Sir Arthur Eddington</a>». <a href="/wiki/European_Space_Agency" class="mw-redirect" title="European Space Agency">European Space Agency</a>, 2005. [Consulta: 1r agost 2007]. </li> <li id="cite_note-Bethe-176"><a href="#cite_ref-Bethe_176-0">↑</a> Bethe, H.; Critchfield, C. «On the Formation of Deuterons by Proton Combination». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 54, 10, 1938, pàg. 862. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1938PhRv...54Q.862B">1938PhRv...54Q.862B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.54.862.2">10.1103/PhysRev.54.862.2</a>. </li> <li id="cite_note-Bethe2-177"><a href="#cite_ref-Bethe2_177-0">↑</a> Bethe, H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200412144445/http://pdfs.semanticscholar.org/5225/bfd09f4695d20924102f06a3ea63a301ffe1.pdf">Energy Production in Stars</a>». <a href="/wiki/Physical_Review" title="Physical Review">Physical Review</a>, 55, 1, 1939, pàg. 434–456. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pdfs.semanticscholar.org/5225/bfd09f4695d20924102f06a3ea63a301ffe1.pdf">original</a> el 2020-04-12. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1939PhRv...55..434B">1939PhRv...55..434B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FPhysRev.55.434">10.1103/PhysRev.55.434</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17835673?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17835673">17835673</a> [Consulta: 2 maig 2021]. </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> Burbidge, E.M.; Burbidge, G.R.; Fowler, W.A.; Hoyle, F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://authors.library.caltech.edu/45747/1/BURrmp57.pdf">Synthesis of the Elements in Stars</a>». <a href="/w/index.php?title=Reviews_of_Modern_Physics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reviews of Modern Physics (encara no existeix)">Reviews of Modern Physics</a>, 29, 4, 1957, pàg. 547-650. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1957RvMP...29..547B">1957RvMP...29..547B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1103%2FRevModPhys.29.547">10.1103/RevModPhys.29.547</a>. </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Phillips, T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080610082213/https://science.nasa.gov/headlines/y2007/12mar_stereoeclipse.htm">Stereo Eclipse</a>». NASA, 2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://science.nasa.gov/headlines/y2007/12mar_stereoeclipse.htm">original</a> el 10 juny 2008. [Consulta: 19 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-180"><a href="#cite_ref-180">↑</a> Wade, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060422075141/http://www.astronautix.com/craft/pio6789e.htm">Pioneer 6-7-8-9-E</a>». <a href="/w/index.php?title=Encyclopedia_Astronautica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Encyclopedia Astronautica (encara no existeix)">Encyclopedia Astronautica</a>, 2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.astronautix.com/craft/pio6789e.htm">original</a> el 22 abril 2006. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120402205810/http://solarsystem.nasa.gov/missions/profile.cfm?MCode=Pioneer_09">Solar System Exploration: Missions: By Target: Our Solar System: Past: Pioneer 9</a>». <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://solarsystem.nasa.gov/missions/profile.cfm?MCode=Pioneer_09">original</a> el 2 abril 2012. [Consulta: 30 octubre 2010]. «NASA maintained contact with Pioneer 9 until May 1983» </li> <li id="cite_note-Burlaga2001-182">↑ <a href="#cite_ref-Burlaga2001_182-0">176,0</a> <a href="#cite_ref-Burlaga2001_182-1">176,1</a> Burlaga, L.F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://zenodo.org/record/1259695">Magnetic Fields and plasmas in the inner heliosphere: Helios results</a>». Planetary and Space Science, 49, 14–15, 2001, pàg. 1619–1627. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2001P&SS...49.1619B">2001P&SS...49.1619B</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0032-0633%2801%2900098-8">10.1016/S0032-0633(01)00098-8</a>. </li> <li id="cite_note-Dwivedi2006-183">↑ <a href="#cite_ref-Dwivedi2006_183-0">177,0</a> <a href="#cite_ref-Dwivedi2006_183-1">177,1</a> <a href="#cite_ref-Dwivedi2006_183-2">177,2</a> <a href="#cite_ref-Dwivedi2006_183-3">177,3</a> Dwivedi, B.N. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201025001339/http://www.iisc.ernet.in/currsci/sep102006/587.pdf">Our ultraviolet Sun</a>». <a href="/w/index.php?title=Current_Science&action=edit&redlink=1" class="new" title="Current Science (encara no existeix)">Current Science</a>, 91, 5, 2006, pàg. 587–595. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iisc.ernet.in/currsci/sep102006/587.pdf">original</a> el 25 octubre 2020 [Consulta: 22 març 2015]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201025001339/http://www.iisc.ernet.in/currsci/sep102006/587.pdf">Arxivat</a> 2020-10-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-184"><a href="#cite_ref-184">↑</a> Burkepile, C.J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060405183758/http://web.hao.ucar.edu/public/research/svosa/smm/smm_mission.html">Solar Maximum Mission Overview</a>», 1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.hao.ucar.edu/public/research/svosa/smm/smm_mission.html">original</a> el 5 abril 2006. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-185"><a href="#cite_ref-185">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130810150641/http://www.jaxa.jp/press/2005/09/20050913_yohkoh_e.html">Result of Re-entry of the Solar X-ray Observatory "Yohkoh" (SOLAR-A) to the Earth's Atmosphere</a>». Japan Aerospace Exploration Agency, 2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jaxa.jp/press/2005/09/20050913_yohkoh_e.html">original</a> el 2013-08-10. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-sohoext-186"><a href="#cite_ref-sohoext_186-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=45685">Mission extensions approved for science missions</a>», 07-10-2009. [Consulta: 16 febrer 2010]. </li> <li id="cite_note-sdolaunch-187"><a href="#cite_ref-sdolaunch_187-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nasa.gov/home/hqnews/2010/feb/HQ_10-040_SDO_launch.html">NASA Successfully Launches a New Eye on the Sun</a>», 11-02-2010. [Consulta: 16 febrer 2010]. </li> <li id="cite_note-188"><a href="#cite_ref-188">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://sungrazer.nrl.navy.mil/">Sungrazing Comets</a>». <a href="/w/index.php?title=Large_Angle_and_Spectrometric_Coronagraph&action=edit&redlink=1" class="new" title="Large Angle and Spectrometric Coronagraph (encara no existeix)">LASCO</a> (<a href="/w/index.php?title=Laboratori_de_Recerca_Naval_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Laboratori de Recerca Naval dels Estats Units (encara no existeix)">Laboratori de Recerca Naval dels Estats Units</a>). [Consulta: 19 març 2009]. </li> <li id="cite_note-189"><a href="#cite_ref-189">↑</a> <a href="/wiki/Jet_Propulsion_Laboratory" title="Jet Propulsion Laboratory">JPL</a>/<a href="/wiki/California_Institute_of_Technology" class="mw-redirect" title="California Institute of Technology">CALTECH</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20060106150819/http://ulysses.jpl.nasa.gov/science/mission_primary.html">Ulysses: Primary Mission Results</a>». NASA, 2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ulysses.jpl.nasa.gov/science/mission_primary.html">original</a> el 6 gener 2006. [Consulta: 22 març 2006]. </li> <li id="cite_note-190"><a href="#cite_ref-190">↑</a> Calaway, M.J.; Stansbery, Eileen K.; Keller, Lindsay P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://zenodo.org/record/1259269">Genesis capturing the Sun: Solar wind irradiation at Lagrange 1</a>». <a href="/w/index.php?title=Nuclear_Instruments_and_Methods_in_Physics_Research_B&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B (encara no existeix)">Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B</a>, 267, 7, 2009, pàg. 1101-1108. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2009NIMPB.267.1101C">2009NIMPB.267.1101C</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.nimb.2009.01.132">10.1016/j.nimb.2009.01.132</a>. </li> <li id="cite_note-inst-191"><a href="#cite_ref-inst_191-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130523040216/http://www.nasa.gov/mission_pages/stereo/spacecraft/index.html">STEREO Spacecraft & Instruments</a>», 08-03-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nasa.gov/mission_pages/stereo/spacecraft/index.html">original</a> el 23 de maig 2013. [Consulta: 30 maig 2006]. </li> <li id="cite_note-192"><a href="#cite_ref-192">↑</a> Howard, R.A.; Moses, J.D.; Socker, D.G.; Dere, K.P.; Cook, J.W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://orbi.uliege.be/bitstream/2268/21196/1/secchi%20space%20sci%20rev.pdf">Sun Earth Connection Coronal and Heliospheric Investigation (SECCHI)</a>». Advances in Space Research, 29, 12, 2002, pàg. 2017–2026. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2008SSRv..136...67H">2008SSRv..136...67H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs11214-008-9341-4">10.1007/s11214-008-9341-4</a>. </li> <li id="cite_note-193"><a href="#cite_ref-193">↑</a> Meghan Bartels «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.space.com/three-big-missions-spotlight-the-sun.html">Our sun will never look the same again thanks to two solar probes and one giant telescope</a>». Space.com [Consulta: 9 març 2020]. </li> <li id="cite_note-194"><a href="#cite_ref-194">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.firstpost.com/tech/science/aditya-l-1-after-chandrayaan-2-isro-to-pursue-indias-first-mission-to-the-sun-in-2020-7053851.html">Aditya L-1: After Chandrayaan 2, ISRO to pursue India's first mission to the Sun in 2020- Technology News, Firstpost</a>», 25-07-2019. </li> <li id="cite_note-195"><a href="#cite_ref-195">↑</a> White, T.J.; Mainster, M.A.; Wilson, P.W.; Tips, J.H. «Chorioretinal temperature increases from solar observation». <a href="/w/index.php?title=Bulletin_of_Mathematical_Biophysics&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bulletin of Mathematical Biophysics (encara no existeix)">Bulletin of Mathematical Biophysics</a>, 33, 1, 1971, pàg. 1-17. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02476660">10.1007/BF02476660</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/5551296?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:5551296">5551296</a>. </li> <li id="cite_note-196"><a href="#cite_ref-196">↑</a> Tso, M.O.M.; La Piana, F.G. «The Human Fovea After Sungazing». Transactions of the American Academy of Ophthalmology and Otolaryngology, 79, 6, 1975, pàg. OP788–95. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/1209815?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:1209815">1209815</a>. </li> <li id="cite_note-197"><a href="#cite_ref-197">↑</a> Hope-Ross, M.W.; Mahon, GJ; Gardiner, TA; Archer, DB «Ultrastructural findings in solar retinopathy». <a href="/w/index.php?title=Eye_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eye (journal) (encara no existeix)">Eye</a>, 7, 4, 1993, pàg. 29–33. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Feye.1993.7">10.1038/eye.1993.7</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8325420?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8325420">8325420</a>. </li> <li id="cite_note-198"><a href="#cite_ref-198">↑</a> Schatz, H.; Mendelblatt, F. «Solar Retinopathy from Sun-Gazing Under Influence of LSD». <a href="/w/index.php?title=British_Journal_of_Ophthalmology&action=edit&redlink=1" class="new" title="British Journal of Ophthalmology (encara no existeix)">British Journal of Ophthalmology</a>, 57, 4, 1973, pàg. 270-273. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1136%2Fbjo.57.4.270">10.1136/bjo.57.4.270</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1214879">1214879</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4707624?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4707624">4707624</a>. </li> <li id="cite_note-199"><a href="#cite_ref-199">↑</a> Chou, B.R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEhelp/safety2.html">Eye Safety During Solar Eclipses</a>», 2005. «Tot i que se sap que l'exposició ambiental a la radiació ultraviolada contribueix a l'envelliment accelerat de les capes externes de l'ull i al desenvolupament de cataractes, la preocupació per la visualització inadequada del Sol durant un eclipsi és pel desenvolupament de «ceguesa per eclipsi» o cremades a la retina.» </li> <li id="cite_note-200"><a href="#cite_ref-200">↑</a> Ham, W.T. Jr.; Mueller, H.A.; Sliney, D.H. «Retinal sensitivity to damage from short wavelength light». <a href="/wiki/Nature" title="Nature">Nature</a>, 260, 5547, 1976, pàg. 153–155. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1976Natur.260..153H">1976Natur.260..153H</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F260153a0">10.1038/260153a0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/815821?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:815821">815821</a>. </li> <li id="cite_note-201"><a href="#cite_ref-201">↑</a> Ham, W.T. Jr.; Mueller, H.A.; Ruffolo, J.J. Jr.; Guerry, D. III. «Solar Retinopathy as a function of Wavelength: its Significance for Protective Eyewear». A: Williams, T.P.. The Effects of Constant Light on Visual Processes. <a href="/wiki/Plenum_Press" class="mw-redirect" title="Plenum Press">Plenum Press</a>, 1980, p. 319–346. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-306-40328-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-306-40328-6">ISBN 978-0-306-40328-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Effects+of+Constant+Light+on+Visual+Processes&rft.atitle=Solar+Retinopathy+as+a+function+of+Wavelength%3A+its+Significance+for+Protective+Eyewear&rft.date=1980&rft.pub=%5B%5BPlenum+Press%5D%5D&rft.pages=319%E2%80%93346&rft.isbn=978-0-306-40328-6">  </li> <li id="cite_note-202"><a href="#cite_ref-202">↑</a> Kardos, T. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=xI6EDV_PRr4C&pg=PT102">Earth science</a>. J.W. Walch, 2003, p. 87. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8251-4500-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8251-4500-1">ISBN 978-0-8251-4500-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Earth+science&rft.aulast=Kardos&rft.aufirst=T.&rft.date=2003&rft.pub=J.W.+Walch&rft.pages=87&rft.isbn=978-0-8251-4500-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxI6EDV_PRr4C%26pg%3DPT102">  </li> <li id="cite_note-Macdonald-203"><a href="#cite_ref-Macdonald_203-0">↑</a> Macdonald, Lee. «2. Equipment for Observing the Sun». A: How to Observe the Sun Safely. Springer Science + Business Media, 2012, p. 17. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007/978-1-4614-3825-0_2">10.1007/978-1-4614-3825-0_2</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4614-3824-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4614-3824-3">ISBN 978-1-4614-3824-3</a>. «NEVER LOOK DIRECTLY AT THE SUN THROUGH ANY FORM OF OPTICAL EQUIPMENT, EVEN FOR AN INSTANT. A brief glimpse of the Sun through a telescope is enough to cause permanent eye damage, or even blindness. Even looking at the Sun with the naked eye for more than a second or two is not safe. Do not assume that it is safe to look at the Sun through a filter, no matter how dark the filter appears to be.»<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=How+to+Observe+the+Sun+Safely&rft.atitle=2.+Equipment+for+Observing+the+Sun&rft.aulast=Macdonald&rft.aufirst=Lee&rft.date=2012&rft.pub=Springer+Science+%2B+Business+Media&rft.pages=17&rft.isbn=978-1-4614-3824-3&rft_id=info:doi/10.1007%2F978-1-4614-3825-0_2">  </li> <li id="cite_note-Espenak-204"><a href="#cite_ref-Espenak_204-0">↑</a> Espenak, Fred. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEhelp/safety.html">Eye Safety During Solar Eclipses</a>». NASA, 26-04-1996. </li> <li id="cite_note-Haber2005-205"><a href="#cite_ref-Haber2005_205-0">↑</a> Haber, Jorg; Magnor, Marcus; Seidel, Hans-Peter «Physically based Simulation of Twilight Phenomena». ACM Transactions on Graphics, 24, 4, 2005, pàg. 1353–1373. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1145%2F1095878.1095884">10.1145/1095878.1095884</a>. </li> <li id="cite_note-206"><a href="#cite_ref-206">↑</a> Piggin, I.G. «Diurnal asymmetries in global radiation». Springer, 20, 1, 1972, pàg. 41–48. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1972AMGBB..20...41P">1972AMGBB..20...41P</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02243313">10.1007/BF02243313</a>. </li> <li id="cite_note-207"><a href="#cite_ref-207">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081216135504/http://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/greenflash.shtml">The Green Flash</a>». BBC. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/weather/features/understanding/greenflash.shtml">original</a> el 16 desembre 2008. [Consulta: 10 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-208"><a href="#cite_ref-208">↑</a> Barsh, G.S. «What Controls Variation in Human Skin Color?». <a href="/w/index.php?title=PLOS_Biology&action=edit&redlink=1" class="new" title="PLOS Biology (encara no existeix)">PLOS Biology</a>, 1, 1, 2003, pàg. e7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1371%2Fjournal.pbio.0000027">10.1371/journal.pbio.0000027</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMC</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC212702">212702</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14551921?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:14551921">14551921</a>. </li> <li id="cite_note-209"><a href="#cite_ref-209">↑</a> Coleman, J.A.; Davidson, George. The Dictionary of Mythology: An A–Z of Themes, Legends, and Heroes. Londres: Arcturus Publishing Limited, 2015, p. 316. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-78404-478-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-78404-478-7">ISBN 978-1-78404-478-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Dictionary+of+Mythology%3A+An+A%E2%80%93Z+of+Themes%2C+Legends%2C+and+Heroes&rft.date=2015&rft.pub=Arcturus+Publishing+Limited&rft.place=Londres&rft.pages=316&rft.isbn=978-1-78404-478-7">  </li> <li id="cite_note-BlackGreen1992-210">↑ <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-0">204,0</a> <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-1">204,1</a> <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-2">204,2</a> <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-3">204,3</a> <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-4">204,4</a> <a href="#cite_ref-BlackGreen1992_210-5">204,5</a> Black, Jeremy; Green, Anthony. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=05LXAAAAMAAJ&q=Inana">Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary</a>. The British Museum Press, 1992, p. 182–184. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7141-1705-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7141-1705-8">ISBN 978-0-7141-1705-8</a> [Consulta: 22 agost 2020].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gods%2C+Demons+and+Symbols+of+Ancient+Mesopotamia%3A+An+Illustrated+Dictionary&rft.date=1992&rft.pub=The+British+Museum+Press&rft.pages=182%E2%80%93184&rft.isbn=978-0-7141-1705-8&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D05LXAAAAMAAJ%26q%3DInana">  </li> <li id="cite_note-Nemet1998-211">↑ <a href="#cite_ref-Nemet1998_211-0">205,0</a> <a href="#cite_ref-Nemet1998_211-1">205,1</a> <a href="#cite_ref-Nemet1998_211-2">205,2</a> <a href="/w/index.php?title=Karen_Rhea_Nemet-Nejat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karen Rhea Nemet-Nejat (encara no existeix)">Nemet-Nejat, Karen Rhea</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/dailylifeinancie00neme/page/203">Daily Life in Ancient Mesopotamia</a>. Greenwood, 1998, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/dailylifeinancie00neme/page/203">203</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-29497-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-29497-6">ISBN 978-0-313-29497-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Daily+Life+in+Ancient+Mesopotamia&rft.aulast=Nemet-Nejat&rft.aufirst=Karen+Rhea&rft.date=1998&rft.pub=Greenwood&rft.pages=p.%26nbsp%3B%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdailylifeinancie00neme%2Fpage%2F203+203%5D&rft.isbn=978-0-313-29497-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdailylifeinancie00neme%2Fpage%2F203">  </li> <li id="cite_note-212"><a href="#cite_ref-212">↑</a> Teeter, Emily. Religion and Ritual in Ancient Egypt. Nova York: Cambridge University Press, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-521-84855-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-521-84855-8">ISBN 978-0-521-84855-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Religion+and+Ritual+in+Ancient+Egypt&rft.date=2011&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-521-84855-8">  </li> <li id="cite_note-213"><a href="#cite_ref-213">↑</a> Frankfort, Henri. Ancient Egyptian Religion: an Interpretation. Dover Publications, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-486-41138-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-486-41138-5">ISBN 978-0-486-41138-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ancient+Egyptian+Religion%3A+an+Interpretation&rft.date=2011&rft.pub=Dover+Publications&rft.isbn=978-0-486-41138-5">  </li> <li id="cite_note-214"><a href="#cite_ref-214">↑</a> «Encyclopedia of Indo-European Culture». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=tzU3RIV2BWIC&q=Sun+goddess"></a>. <a href="/wiki/Routledge" title="Routledge">Routledge</a>, 1997. (EIEC). <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-884964-98-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-884964-98-5">ISBN 978-1-884964-98-5</a> [Consulta: 20 octubre 2017].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.atitle=Encyclopedia+of+Indo-European+Culture&rft.date=1997&rft.pub=%5B%5BRoutledge%5D%5D&rft.isbn=978-1-884964-98-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DtzU3RIV2BWIC%26q%3DSun%2Bgoddess">  </li> <li id="cite_note-MALLORY129-215">↑ <a href="#cite_ref-MALLORY129_215-0">209,0</a> <a href="#cite_ref-MALLORY129_215-1">209,1</a> Mallory, J.P.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/insearchofindoeu00jpma">In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology and Myth</a>. <a href="/wiki/Thames_%26_Hudson" title="Thames & Hudson">Thames & Hudson</a>, 1989, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/insearchofindoeu00jpma/page/129">129</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-500-27616-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-500-27616-7">ISBN 978-0-500-27616-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=In+Search+of+the+Indo-Europeans%3A+Language%2C+Archaeology+and+Myth&rft.aulast=Mallory&rft.aufirst=J.P.&rft.date=1989&rft.pub=%5B%5BThames+%26+Hudson%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Finsearchofindoeu00jpma%2Fpage%2F129+129%5D&rft.isbn=978-0-500-27616-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Finsearchofindoeu00jpma">  </li> <li id="cite_note-216"><a href="#cite_ref-216">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Hesiod&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hesiod (encara no existeix)">Hesiod</a>, <a href="/w/index.php?title=Theogony&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theogony (encara no existeix)">Theogony</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.01.0130%3Acard%3D371">371</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210915222218/https://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus:text:1999.01.0130:card%3D371">Arxivat</a> 15 September 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-217"><a href="#cite_ref-217">↑</a> <a href="/wiki/Walter_Burkert" title="Walter Burkert">Burkert, Walter</a>. Greek Religion. Cambridge: Harvard University Press, 1985, p. 120. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-36281-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-36281-9">ISBN 978-0-674-36281-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Greek+Religion&rft.aulast=Burkert&rft.aufirst=Walter&rft.date=1985&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.place=Cambridge&rft.pages=120&rft.isbn=978-0-674-36281-9">  </li> <li id="cite_note-218"><a href="#cite_ref-218">↑</a> <a class="external text" href="https://en.wikisource.org/wiki/Bible_(King_James)/Malachi#4:2">Malachi 4:2</a> a Wikisource en anglès </li> <li id="cite_note-219"><a href="#cite_ref-219">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171020140215/https://www.biblegateway.com/passage/?search=Malachi+4&version=KJV">Bible, Book of Malachi</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.biblegateway.com/passage/?search=Malachi+4&version=KJV">original</a> el 20 octubre 2017. [Consulta: 20 octubre 2017]. </li> <li id="cite_note-220"><a href="#cite_ref-220">↑</a> Spargo, Emma Jane Marie. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=SUkWAAAAMAAJ&q=sol+iustitiae+malachiae+IV+2&pg=PA86">The Category of the Aesthetic in the Philosophy of Saint Bonaventure</a>. St. Bonaventure, New York; E. Nauwelaerts, Louvain, Belgium; F. Schöningh, Paderborn, Germany: The Franciscan Institute, 1953, p. 86 [Consulta: 3 novembre 2020].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Category+of+the+Aesthetic+in+the+Philosophy+of+Saint+Bonaventure&rft.aulast=Spargo&rft.aufirst=Emma+Jane+Marie&rft.date=1953&rft.pub=The+Franciscan+Institute&rft.place=St.+Bonaventure%2C+New+York%3B+E.+Nauwelaerts%2C+Louvain%2C+Belgium%3B+F.+Sch%C3%B6ningh%2C+Paderborn%2C+Germany&rft.pages=86&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DSUkWAAAAMAAJ%26q%3Dsol%2Biustitiae%2Bmalachiae%2BIV%2B2%26pg%3DPA86">  </li> <li id="cite_note-221"><a href="#cite_ref-221">↑</a> Owen Chadwick. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=qugouOh3KjMC&pg=PA22">A History of Christianity</a>. St. Martin's Press, 1998, p. 22. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-312-18723-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-312-18723-1">ISBN 978-0-312-18723-1</a> [Consulta: 15 novembre 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+History+of+Christianity&rft.au=Owen+Chadwick&rft.date=1998&rft.pub=St.+Martin%27s+Press&rft.pages=22&rft.isbn=978-0-312-18723-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DqugouOh3KjMC%26pg%3DPA22">  </li> <li id="cite_note-Townsend1979-222">↑ <a href="#cite_ref-Townsend1979_222-0">216,0</a> <a href="#cite_ref-Townsend1979_222-1">216,1</a> Townsend, Richard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/statecosmosinart00town">State and Cosmos in the Art of Tenochtitlan</a>. Washington, DC: Dumbarton Oaks, 1979, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/statecosmosinart00town/page/66">66</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=State+and+Cosmos+in+the+Art+of+Tenochtitlan&rft.aulast=Townsend&rft.aufirst=Richard&rft.date=1979&rft.pub=Dumbarton+Oaks&rft.place=Washington%2C+DC&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fstatecosmosinart00town%2Fpage%2F66+66%5D&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fstatecosmosinart00town">  </li> <li id="cite_note-Roberts_110-223">↑ <a href="#cite_ref-Roberts_110_223-0">217,0</a> <a href="#cite_ref-Roberts_110_223-1">217,1</a> Roberts, Jeremy. Japanese Mythology A To Z. 2a edició. Nova York: <a href="/w/index.php?title=Chelsea_House_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chelsea House Publishers (encara no existeix)">Chelsea House Publishers</a>, 2010, p. 4–5. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-60413-435-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-60413-435-3">ISBN 978-1-60413-435-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Japanese+Mythology+A+To+Z&rft.aulast=Roberts&rft.aufirst=Jeremy&rft.date=2010&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BChelsea+House+Publishers%5D%5D&rft.place=Nova+York&rft.pages=4%E2%80%935&rft.isbn=978-1-60413-435-3">  </li> <li id="cite_note-224"><a href="#cite_ref-224">↑</a> Wheeler, Post. The Sacred Scriptures of the Japanese. Nova York: Henry Schuman, 1952, p. 393–395. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4254-8787-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4254-8787-4">ISBN 978-1-4254-8787-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Sacred+Scriptures+of+the+Japanese&rft.aulast=Wheeler&rft.aufirst=Post&rft.date=1952&rft.pub=Henry+Schuman&rft.place=Nova+York&rft.pages=393%E2%80%93395&rft.isbn=978-1-4254-8787-4">  </li> <li id="cite_note-Bajetto-225"><a href="#cite_ref-Bajetto_225-0">↑</a> F. Bajetto «Un trentennio di studi (1941-73) sul Cantico di Frate Sole». L'Italia francescana, XLIX, 1974. </li> <li id="cite_note-baldelli-226"><a href="#cite_ref-baldelli_226-0">↑</a> <cite style="font-style:normal">Baldelli (17-17 ottobre 1976). "Il «Cantico»: problemi di lingua e di stile" a Francesco d'Assisi e francescanesimo dal 1216 al 1226. Atti del IV Convegno internazionale. </cite>  </li> <li id="cite_note-dante1-227"><a href="#cite_ref-dante1_227-0">↑</a> <a href="/wiki/Dante_Alighieri" title="Dante Alighieri">Dante Alighieri</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/paradiso0000dant_u7n3">Paradiso</a>, 2001, p. Canto I, versi 1-63.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paradiso&rft.au=%5B%5BDante+Alighieri%5D%5D&rft.date=2001&rft.pages=Canto+I%2C+versi+1-63&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fparadiso0000dant_u7n3">  </li> <li id="cite_note-dante2-228"><a href="#cite_ref-dante2_228-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071107020500/http://www.sfi.it/ipertesti/cinema/html/Dante_1.htm">Dante_1</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfi.it/ipertesti/cinema/html/Dante_1.htm">original</a> el 7 novembre 2007. [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-fedro-229"><a href="#cite_ref-fedro_229-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080617141549/http://www.albertomelis.it/nuovotestofedro.htm">Fedro - Tutte le favole</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.albertomelis.it/nuovotestofedro.htm">original</a> el 17 gen 2008. [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-fontaine-230"><a href="#cite_ref-fontaine_230-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080922105319/http://www.lafontaine.net/nouveau-site/index.php">Le site de La Fontaine</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lafontaine.net/nouveau-site/index.php">original</a> el 22 set 2008. [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-beethoven-231"><a href="#cite_ref-beethoven_231-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100917050631/http://all-about-beethoven.com/symphony6.html">Analysis of the Beethoven Symphony No. 6, su All About Ludwig van Beethoven</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.all-about-beethoven.com/symphony6.html">original</a> el 17 set 2010. [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-Osborne-232"><a href="#cite_ref-Osborne_232-0">↑</a> Charles Osborne. Da Capo Press. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/completeoperasof0000osbo_g4g2">The Complete Operas of Richard Strauss.</a>, 1991. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-306-80459-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-306-80459-X">ISBN 0-306-80459-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Complete+Operas+of+Richard+Strauss.&rft.au=Charles+Osborne&rft.date=1991&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-306-80459-X&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcompleteoperasof0000osbo_g4g2">  </li> <li id="cite_note-bruckner-233"><a href="#cite_ref-bruckner_233-0">↑</a> Redlich, Hans. Eulenburg. Introduction to Bruckner's Symphony No. 4 in E♭ major (Romantische) (en anglès), 1954.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introduction+to+Bruckner%27s+Symphony+No.+4+in+E%E2%99%AD+major+%28Romantische%29&rft.aulast=Redlich&rft.aufirst=Hans&rft.date=1954&rft.place=Londres%2C+Nova+York">  </li> <li id="cite_note-dirks-234"><a href="#cite_ref-dirks_234-0">↑</a> Tim Dirks. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.filmsite.org/fant.html">Fantasia</a>». [Consulta: 7 desembre 2007]. </li> <li id="cite_note-battisti-235"><a href="#cite_ref-battisti_235-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120331191414/http://chitarradaspiaggia.com/canzone-del-sole-battisti.htm">Accordi di Lucio Battisti - La canzone del sole</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lucio-battisti.com/menu/Testi_e_Accordi/Accordi/La_canzone_del_sole.asp">original</a> el 31 mar 2012. [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-battisti2-236"><a href="#cite_ref-battisti2_236-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chitarradaspiaggia.com/canzone-del-sole-battisti.htm">Lucio Battisti - la canzone del sole</a>». [Consulta: 5 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-237"><a href="#cite_ref-237">↑</a> Viquitexts: <a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Sol_solet" class="extiw" title="s:Sol solet">Sol solet</a> com a títol d'obres literàries. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>English, N. Grab 'n' Go Astronomy (en anglès). <a href="/wiki/Springer_Science%2BBusiness_Media" title="Springer Science+Business Media">Springer</a>, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781493908264" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781493908264">ISBN 9781493908264</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Grab+%27n%27+Go+Astronomy&rft.aulast=English&rft.aufirst=N.&rft.date=2014&rft.pub=%5B%5BSpringer+Science%2BBusiness+Media%7CSpringer%5D%5D&rft.isbn=9781493908264"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Kenneth_R._Lang&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kenneth R. Lang (encara no existeix)">Lang, K. R</a>. Sun, Earth and Sky (en anglès). 2a edició. Springer Science+Business Media, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780387333656" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780387333656">ISBN 9780387333656</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sun%2C+Earth+and+Sky&rft.aulast=Lang&rft.aufirst=K.%C2%A0R&rft.date=2006&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media&rft.isbn=9780387333656"> </li> <li>Woolfson, M. M. The Origin and Evolution of the Solar System (en anglès). <a href="/w/index.php?title=IOP_Publishing&action=edit&redlink=1" class="new" title="IOP Publishing (encara no existeix)">IOP Publishing</a>, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0_7503_0458_8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0 7503 0458 8">ISBN 0 7503 0458 8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Origin+and+Evolution+of+the+Solar+System&rft.aulast=Woolfson&rft.aufirst=M.%C2%A0M&rft.date=2000&rft.pub=%5B%5BIOP+Publishing%5D%5D&rft.isbn=0 7503 0458 8"> </li> <li>Prialnik, Dina. An Introduction to the Theory of Stellar Structure and Evolution. Cambridge University Press, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-65065-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-65065-8">ISBN 0-521-65065-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Introduction+to+the+Theory+of+Stellar+Structure+and+Evolution&rft.aulast=Prialnik&rft.aufirst=Dina&rft.date=2000&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.isbn=0-521-65065-8"> </li> <li>Sassone Corsi, Emilio. Il sole nero. Alla scoperta dell'eclisse di sole (en italià). Gremese Editore, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/88-8440-384-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/88-8440-384-7">ISBN 88-8440-384-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il+sole+nero.+Alla+scoperta+dell%27eclisse+di+sole&rft.aulast=Sassone+Corsi&rft.aufirst=Emilio&rft.date=2005&rft.pub=Gremese+Editore&rft.isbn=88-8440-384-7"> </li> <li>Widmann, Walter; Schütte, Karl. Guía de las estrellas (en castellà). Barcelona: Ediciones Omega, maig 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-282-0843-3_i_978-84-282-0843-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-282-0843-3 i 978-84-282-0843-7">ISBN 84-282-0843-3 i 978-84-282-0843-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gu%C3%ADa+de+las+estrellas&rft.aulast=Widmann&rft.aufirst=Walter&rft.date=1989&rft.pub=Ediciones+Omega&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-282-0843-3 i 978-84-282-0843-7"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <div> <table border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Analema" title="Analema">Analema</a></li> <li><a href="/wiki/Saros" class="mw-redirect" title="Saros">Saros</a></li> <li><a href="/wiki/Efecte_Wilson" title="Efecte Wilson">Efecte Wilson</a></li></ul> </div> </td> <td><div style="margin-right: 20px;"> <ul><li><a href="/wiki/Nombre_de_Wolf" title="Nombre de Wolf">Nombre de Wolf</a></li> <li><a href="/wiki/Variaci%C3%B3_solar" title="Variació solar">Variació solar</a></li> <li><a href="/wiki/Aprofitament_t%C3%A8rmic" class="mw-redirect" title="Aprofitament tèrmic">Aprofitament tèrmic</a></li></ul> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Sol&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/20px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Sun" class="extiw" title="commons:Sun">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/20px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sun" class="extiw" title="commons:Category:Sun">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q525?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/20px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/40px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/sol" class="extiw" title="q:sol">Viquidites</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://sohowww.nascom.nasa.gov/">Nasa SOHO (Solar & Heliospheric Observatory) satellite</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nso.edu">National Solar Observatory</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140408014721/http://www.nso.edu/">Arxivat</a> 2014-04-08 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417" />(anglès)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Sol" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:yellow;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Sol" title="Plantilla:Sol"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Sol" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Sol</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FF9; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><a href="/wiki/Estructura_estel%C2%B7lar" title="Estructura estel·lar">Estructura interna</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Nucli_solar" title="Nucli solar">Nucli</a></li> <li><a href="/wiki/Zona_de_radiaci%C3%B3" title="Zona de radiació">Zona de radiació</a></li> <li><a href="/wiki/Tacoclina" title="Tacoclina">Tacoclina</a></li> <li><a href="/wiki/Zona_de_convecci%C3%B3" title="Zona de convecció">Zona de convecció</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FF9; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><a href="/wiki/Atmosfera_solar" class="mw-redirect" title="Atmosfera solar">Atmosfera</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:#FFC; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">Fotosfera</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Supergranulaci%C3%B3" title="Supergranulació">Supergranulació</a></li> <li><a href="/wiki/Granulaci%C3%B3_fotosf%C3%A8rica" title="Granulació fotosfèrica">Grànul</a></li> <li><a href="/wiki/F%C3%A0cula" title="Fàcula">Fàcules</a></li> <li><a href="/wiki/Taca_solar" title="Taca solar">Taca solar</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:#FFC; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">Cromosfera</a></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Platja_(astronomia)" title="Platja (astronomia)">Platja o (plage)</a></li> <li><a href="/wiki/Esp%C3%ADcula_(astronomia)" title="Espícula (astronomia)">Espícula</a></li> <li><a href="/wiki/Ona_de_Moreton" title="Ona de Moreton">Ona de Moreton</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;background:#FFC; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">Corona</a></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Regi%C3%B3_de_transici%C3%B3_solar" title="Regió de transició solar">Regió de transició</a></li> <li><a href="/wiki/Forat_coronal" title="Forat coronal">Forat coronal</a></li> <li><a href="/wiki/R%C3%ADnxol_coronal" title="Rínxol coronal">Rínxol coronal</a></li> <li><a href="/wiki/Ejecci%C3%B3_de_massa_coronal" title="Ejecció de massa coronal">Ejecció de massa coronal</a></li> <li><a href="/wiki/Protuber%C3%A0ncia_solar" title="Protuberància solar">Protuberància</a></li> <li><a href="/wiki/Plomall_coronal" title="Plomall coronal">Plomall coronal o (Helmet streamer)</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FF9; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><a href="/wiki/Variaci%C3%B3_solar" title="Variació solar">Variació</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Cicle_solar" title="Cicle solar">Cicle solar</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%A0xim_solar" title="Màxim solar">Màxim solar</a></li> <li><a href="/wiki/M%C3%ADnim_solar" title="Mínim solar">Mínim solar</a></li> <li><a href="/wiki/Nombre_de_Wolf" title="Nombre de Wolf">Nombre de Wolf</a></li> <li><a href="/wiki/Erupci%C3%B3_solar" title="Erupció solar">Erupció</a></li> <li><a href="/wiki/Heliosismologia" title="Heliosismologia">Heliosismologia</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FF9; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;"><a href="/wiki/Heliosfera" title="Heliosfera">Heliosfera</a></th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Vent_solar" title="Vent solar">Vent solar</a> (<a href="/wiki/Corrent_heliosf%C3%A8ric_dif%C3%BAs" title="Corrent heliosfèric difús">Corrent heliosfèric</a>)</li> <li><a href="/wiki/Xoc_de_terminaci%C3%B3" title="Xoc de terminació">Xoc de terminació</a></li> <li><a href="/wiki/Heliofunda" title="Heliofunda">Heliofunda</a></li> <li><a href="/wiki/Heliopausa" title="Heliopausa">Heliopausa</a></li> <li><a href="/wiki/Xoc_en_arc" title="Xoc en arc">Xoc en arc</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:#FF9; line-height:1.1em; padding:0.35em 1.0em;">Temes relacionats</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">Sistema solar</a></li> <li><a href="/wiki/Dinamo_solar" title="Dinamo solar">Dinamo solar</a></li> <li><a href="/wiki/Telescopi_solar" title="Telescopi solar">Telescopi solar</a></li> <li><a href="/wiki/Eclipsi_solar" class="mw-redirect" title="Eclipsi solar">Eclipsi</a></li> <li><a href="/wiki/Llum_solar" class="mw-redirect" title="Llum solar">Radiació</a></li> <li><a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">Energia solar</a></li> <li><a href="/wiki/Model_solar_est%C3%A0ndard" title="Model solar estàndard">Model solar estàndard</a></li></ul> </div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2" style="background:#FF9;"><div><a href="/wiki/Tipus_espectral" title="Tipus espectral">Tipus espectral</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Sistema_solar" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#FFD700;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Sistema_solar" title="Plantilla:Sistema solar"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Sistema_solar" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Sistema_solar" title="Sistema solar">Sistema solar</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><div><figure class="mw-default-size noresize" typeof="mw:File"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/43/Solar_System_Template_2.png" decoding="async" width="666" height="36" class="mw-file-element" data-file-width="666" data-file-height="36" usemap="#ImageMap_b72ea818058e3749" /><map name="ImageMap_b72ea818058e3749"><area href="/wiki/Sol" shape="rect" coords="0,0,90,35" alt="El Sol" title="El Sol" /><area href="/wiki/Mercuri_(planeta)" shape="circle" coords="112,18,6" alt="Mercuri" title="Mercuri" /><area href="/wiki/Venus_(planeta)" shape="circle" coords="153,18,8" alt="Venus" title="Venus" /><area href="/wiki/Lluna" shape="circle" coords="203,8,4" alt="La Lluna" title="La Lluna" /><area href="/wiki/Terra" shape="circle" coords="194,18,8" alt="Terra" title="Terra" /><area href="/wiki/Mart_(planeta)" shape="circle" coords="233,18,8" alt="Mart" title="Mart" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Mart" shape="circle" coords="239,13,3" alt="Fobos i Deimos" title="Fobos i Deimos" /><area href="/wiki/Ceres_(planeta_nan)" shape="circle" coords="271,18,8" alt="Ceres" title="Ceres" /><area href="/wiki/Cintur%C3%B3_d%27asteroides" shape="rect" coords="256,0,288,35" alt="Cinturó d'asteroides" title="Cinturó d'asteroides" /><area href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" shape="circle" coords="317,18,15" alt="Júpiter" title="Júpiter" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_J%C3%BApiter" shape="circle" coords="329,5,6" alt="Satèl·lits de Júpiter" title="Satèl·lits de Júpiter" /><area href="/wiki/Anells_de_J%C3%BApiter" shape="rect" coords="298,15,335,20" alt="Anells de Júpiter" title="Anells de Júpiter" /><area href="/wiki/Saturn_(planeta)" shape="circle" coords="372,18,12" alt="Saturn" title="Saturn" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Saturn" shape="circle" coords="381,7,6" alt="Satèl·lits de Saturn" title="Satèl·lits de Saturn" /><area href="/wiki/Anells_de_Saturn" shape="rect" coords="353,5,389,31" alt="Anells de Saturn" title="Anells de Saturn" /><area href="/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)" shape="circle" coords="418,18,12" alt="Urà" title="Urà" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_d%27Ur%C3%A0" shape="circle" coords="427,10,6" alt="Satèl·lits d'Urà" title="Satèl·lits d'Urà" /><area href="/wiki/Anells_d%27Ur%C3%A0" shape="rect" coords="408,4,429,34" alt="Anells d'Urà" title="Anells d'Urà" /><area href="/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)" shape="circle" coords="462,18,12" alt="Neptú" title="Neptú" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Nept%C3%BA" shape="circle" coords="471,10,3" alt="Satèl·lits de Neptú" title="Satèl·lits de Neptú" /><area href="/wiki/Anells_de_Nept%C3%BA" shape="rect" coords="441,9,485,28" alt="Anells de Neptú" title="Anells de Neptú" /><area href="/wiki/(134340)_Plut%C3%B3" shape="circle" coords="504,18,8" alt="Plutó" title="Plutó" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Plut%C3%B3" shape="circle" coords="510,13,3" alt="Satèl·lits de Plutó" title="Satèl·lits de Plutó" /><area href="/wiki/Haumea_(planeta_nan)" shape="circle" coords="534,18,8" alt="Haumea" title="Haumea" /><area href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_d%27Haumea" shape="circle" coords="540,13,3" alt="Satèl·lits d'Haumea" title="Satèl·lits d'Haumea" /><area href="/wiki/(136472)_Makemake" shape="circle" coords="567,18,8" alt="Makemake" title="Makemake" /><area href="/wiki/Cintur%C3%B3_de_Kuiper" shape="rect" coords="490,0,580,35" alt="Cinturó de Kuiper" title="Cinturó de Kuiper" /><area href="/wiki/Eris_(planeta_nan)" shape="circle" coords="596,18,8" alt="Eris" title="Eris" /><area href="/wiki/Disn%C3%B2mia_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)" shape="circle" coords="602,13,3" alt="Disnòmia" title="Disnòmia" /><area href="/wiki/Disc_dispers" shape="rect" coords="581,0,610,35" alt="Disc dispers" title="Disc dispers" /><area href="/wiki/N%C3%BAvol_d%270ort" shape="rect" coords="623,0,640,35" alt="Núvol d'0ort" title="Núvol d'0ort" /><area href="/wiki/N%C3%BAvol_d%270ort" shape="rect" coords="641,0,666,35" alt="Núvol d'0ort" title="Núvol d'0ort" /></map><figcaption></figcaption></figure> </div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a class="mw-selflink selflink">el Sol</a> · <a href="/wiki/Mercuri_(planeta)" title="Mercuri (planeta)">Mercuri</a> · <a href="/wiki/Venus_(planeta)" title="Venus (planeta)">Venus</a> · <a href="/wiki/Terra" title="Terra">la Terra</a> · <a href="/wiki/Mart_(planeta)" title="Mart (planeta)">Mart</a> · <a href="/wiki/Ceres_(planeta_nan)" title="Ceres (planeta nan)">Ceres</a> · <a href="/wiki/J%C3%BApiter_(planeta)" title="Júpiter (planeta)">Júpiter</a> · <a href="/wiki/Saturn_(planeta)" title="Saturn (planeta)">Saturn</a> · <a href="/wiki/Ur%C3%A0_(planeta)" title="Urà (planeta)">Urà</a> · <a href="/wiki/Nept%C3%BA_(planeta)" title="Neptú (planeta)">Neptú</a> · <a href="/wiki/(134340)_Plut%C3%B3" class="mw-redirect" title="(134340) Plutó">Plutó</a> · <a href="/wiki/Haumea_(planeta_nan)" class="mw-redirect" title="Haumea (planeta nan)">Haumea</a> · <a href="/wiki/(136472)_Makemake" class="mw-redirect" title="(136472) Makemake">Makemake</a> · <a href="/wiki/Eris_(planeta_nan)" title="Eris (planeta nan)">Eris</a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><div style="font-size:smaller"><a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_naturals" class="mw-redirect" title="Satèl·lits naturals">Satèl·lits</a> (<a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">Terrestre</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Mart" title="Satèl·lits de Mart">Satèl·lits de Mart</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_J%C3%BApiter" title="Satèl·lits de Júpiter">Satèl·lits de Júpiter</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Saturn" title="Satèl·lits de Saturn">Satèl·lits de Saturn</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_d%27Ur%C3%A0" title="Satèl·lits d'Urà">Satèl·lits d'Urà</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Nept%C3%BA" title="Satèl·lits de Neptú">Satèl·lits de Neptú</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_de_Plut%C3%B3" title="Satèl·lits de Plutó">Satèl·lits de Plutó</a> · <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lits_d%27Haumea" title="Satèl·lits d'Haumea">Satèl·lits d'Haumea</a> · <a href="/wiki/Disn%C3%B2mia_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)" title="Disnòmia (satèl·lit)">Satèl·lit d'Eris</a>) · <a href="/wiki/Anell_planetari" title="Anell planetari">Anells</a> (<a href="/wiki/Anells_de_J%C3%BApiter" title="Anells de Júpiter">Anells de Júpiter</a> · <a href="/wiki/Anells_de_Saturn" title="Anells de Saturn">Anells de Saturn</a> · <a href="/wiki/Anells_d%27Ur%C3%A0" title="Anells d'Urà">Anells d'Urà</a> · <a href="/wiki/Anells_de_Nept%C3%BA" title="Anells de Neptú">Anells de Neptú</a>) </div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><div style="font-size:smaller"><a href="/wiki/Meteoroide" title="Meteoroide">Meteoroides</a> · <a href="/wiki/Planeta_menor" title="Planeta menor">Planetes menors</a> (<a href="/wiki/Asteroides" class="mw-redirect" title="Asteroides">Asteroides</a> (<a href="/wiki/Cintur%C3%B3_d%27asteroides" title="Cinturó d'asteroides">Cinturó d'asteroides</a>) · <a href="/wiki/Centaure_(astronomia)" title="Centaure (astronomia)">Centaures</a> · <a href="/wiki/Objecte_transneptuni%C3%A0" title="Objecte transneptunià">OTNs</a> (<a href="/wiki/Cintur%C3%B3_de_Kuiper" title="Cinturó de Kuiper">Cinturó de Kuiper</a> · <a href="/wiki/Disc_dispers" title="Disc dispers">Disc dispers</a>) ) · <a href="/wiki/Cometa" title="Cometa">Cometes</a> (<a href="/wiki/N%C3%BAvol_d%27Oort" title="Núvol d'Oort">Núvol d'Oort</a>)</div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2" style="background: #EEE; font-size: smaller;"><div>Articles relacionats: <a href="/wiki/Cronologia_de_l%27astronomia_del_sistema_solar" title="Cronologia de l'astronomia del sistema solar">Cronologia de l'astronomia del sistema solar</a> · <a href="/wiki/Cronologia_del_descobriment_dels_planetes_del_sistema_solar_i_dels_seus_sat%C3%A8l%C2%B7lits_naturals" title="Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals">Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals</a> · <a href="/wiki/Descobriment_i_exploraci%C3%B3_del_Sistema_Solar" class="mw-redirect" title="Descobriment i exploració del Sistema Solar">Descobriment i exploració del Sistema Solar</a> · <a href="/wiki/Cronologia_de_l%27exploraci%C3%B3_del_Sistema_Solar" class="mw-redirect" title="Cronologia de l'exploració del Sistema Solar">Cronologia de l'exploració del Sistema Solar</a> · <a href="/wiki/Llista_d%27asteroides" title="Llista d'asteroides">Llista d'asteroides</a> · <img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/16px-Portal-puzzle.svg.png" decoding="async" width="16" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/24px-Portal-puzzle.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/32px-Portal-puzzle.svg.png 2x" data-file-width="32" data-file-height="28" /> <a href="/wiki/Portal:Sistema_solar" title="Portal:Sistema solar">Portal del sistema solar</a> · <img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/16px-Portal-puzzle.svg.png" decoding="async" width="16" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/24px-Portal-puzzle.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/32px-Portal-puzzle.svg.png 2x" data-file-width="32" data-file-height="28" /> <a href="/wiki/Portal:Astronomia" title="Portal:Astronomia">Portal d'astronomia</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Fonts_d&#039;il·luminació" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:"#ccccff";"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Il%C2%B7luminaci%C3%B3" title="Plantilla:Il·luminació"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Fonts_d&#039;il·luminació" style="font-size:114%;margin:0 4em">Fonts d'<a href="/wiki/Il%C2%B7luminaci%C3%B3" title="Il·luminació">il·luminació</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:lightblue;">Naturals:</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Llum_solar" class="mw-redirect" title="Llum solar">Llum solar</a>  · <a href="/wiki/Llum_de_la_lluna" title="Llum de la lluna">Llum de la lluna</a>  · <a href="/wiki/Bioluminesc%C3%A8ncia" title="Bioluminescència">Bioluminescència</a>  · <a href="/wiki/Estrella" class="mw-redirect" title="Estrella">Estrella</a>  · <a href="/wiki/Llamp" title="Llamp">Llamp</a>  · <a href="/wiki/Tub_de_llum" title="Tub de llum">Tub de llum</a>  · <a href="/wiki/Prisma_de_coberta" title="Prisma de coberta">Prisma de coberta</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:lightblue;">Basades en la combustió:</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Espelma" title="Espelma">Espelma</a>  · <a href="/wiki/Foc" title="Foc">Foc</a>  · <a href="/wiki/Guspira" title="Guspira">Guspira</a>  · <a href="/wiki/Enllumenat_de_gas" title="Enllumenat de gas">Enllumenat de gas</a>  · <a href="/wiki/Kudlik_(ll%C3%A0ntia_esquimal)" class="mw-redirect" title="Kudlik (llàntia esquimal)">Kudlik (llàntia esquimal)</a>  · <a href="/wiki/Quinqu%C3%A9" title="Quinqué">Làmpada de querosé</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada" title="Làmpada">Làmpada</a> · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_Davy" title="Làmpada Davy">Làmpada Davy</a>  · <a href="/wiki/Ll%C3%A0ntia" title="Llàntia">Llàntia</a>  · <a href="/wiki/Carburer" title="Carburer">Carburer</a>  · <a href="/wiki/Palmat%C3%B2ria" title="Palmatòria">Palmatòria</a>  · <a href="/wiki/Torxa" title="Torxa">Torxa</a>  · <a href="/wiki/Xinxeta_(espelma)" title="Xinxeta (espelma)">Xinxeta (espelma)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:lightblue;">Elèctriques:</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27arc" title="Làmpada d'arc">Làmpada d'arc</a>  · <a href="/wiki/Bombeta_el%C3%A8ctrica" title="Bombeta elèctrica">Bombeta elèctrica</a>  · <a href="/wiki/Llum_fluorescent_compacta" class="mw-redirect" title="Llum fluorescent compacta">Llum fluorescent compacta</a>  · <a href="/wiki/Llum_fluorescent" title="Llum fluorescent">Llum fluorescent</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27incandesc%C3%A8ncia_hal%C3%B2gena" class="mw-redirect" title="Làmpada d'incandescència halògena">Làmpada d'incandescència halògena</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_LED" class="mw-redirect" title="Làmpada LED">Làmpada LED</a>  · <a href="/wiki/Llanterna_el%C3%A8ctrica" title="Llanterna elèctrica">Llanterna elèctrica</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:lightblue;">Descàrrega d'alta intensitat:</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_HMI" class="mw-redirect" title="Làmpada de HMI">Làmpada de HMI</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_vapor_de_mercuri" title="Làmpada de vapor de mercuri">Làmpada de vapor de mercuri</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27halur_met%C3%A0l%C2%B7lic" title="Làmpada d'halur metàl·lic">Làmpada d'halur metàl·lic</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_vapor_de_sodi" title="Làmpada de vapor de sodi">Làmpada de vapor de sodi</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27arc_de_xen%C3%B3" class="mw-redirect" title="Làmpada d'arc de xenó">Làmpada d'arc de xenó</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background:lightblue;">Altres fonts lluminoses elèctriques:</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/L%C3%A0mpada_electroluminescent" class="mw-redirect" title="Làmpada electroluminescent">Làmpada electroluminescent</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27inducci%C3%B3" title="Làmpada d'inducció">Làmpada d'inducció</a>  · <a href="/wiki/D%C3%ADode_emissor_de_llum" title="Díode emissor de llum">Díode emissor de llum</a> (LED)  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_d%27arg%C3%B3" class="mw-redirect" title="Làmpada d'argó">Làmpada d'argó</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_sofre" class="mw-redirect" title="Làmpada de sofre">Làmpada de sofre</a>  · <a href="/wiki/L%C3%A0mpada_de_ne%C3%B3" title="Làmpada de neó">Làmpada de neó</a>  · <a href="/wiki/Llum_Negra" class="mw-redirect" title="Llum Negra">Làmpada de llum negra</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Estels" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background: gold;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Estel" title="Plantilla:Estel"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Estels" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Estel" title="Estel">Estels</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Evolució estel·lar">Evolució</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Formaci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Formació estel·lar">Formació</a>  · <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_estel%C2%B7lar#La_preseqüència_principal_(PSP):_Del_núvol_molecular_a_l'inici_de_la_combustió_d'hidrogen" title="Evolució estel·lar">preseqüència principal (PSP)</a>  · <a href="/wiki/Seq%C3%BC%C3%A8ncia_principal" title="Seqüència principal">Seqüència principal</a>  · <a href="/wiki/Branca_horitzontal" title="Branca horitzontal">Branca horitzontal</a>  · <a href="/wiki/Branca_asimpt%C3%B2tica_de_les_gegants" title="Branca asimptòtica de les gegants">Branca asimptòtica de les gegants</a> · <a href="/wiki/Drenatge_(astronomia)" title="Drenatge (astronomia)">Drenatge</a>  · <a href="/wiki/Banda_d%27inestabilitat" title="Banda d'inestabilitat">Banda d'inestabilitat</a>  · <a href="/wiki/Agrupament_vermell" title="Agrupament vermell">Agrupament vermell</a>  · <a href="/wiki/Estrella_predegenerada" title="Estrella predegenerada">Estrella predegenerada</a>  · <a href="/wiki/Variable_Mira" title="Variable Mira">Variable Mira</a> · <a href="/wiki/Nebulosa_planet%C3%A0ria" title="Nebulosa planetària">Nebulosa planetària</a>  · <a href="/wiki/Nebulosa_protoplanet%C3%A0ria" title="Nebulosa protoplanetària">Nebulosa protoplanetària</a>  · <a href="/wiki/Nova_lluminosa_vermella" title="Nova lluminosa vermella">Nova lluminosa vermella</a>  · <a href="/wiki/Variable_lluminosa_blava" title="Variable lluminosa blava">Variable lluminosa blava</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_Wolf-Rayet" title="Estrella de Wolf-Rayet">Estrella de Wolf-Rayet</a>  · <a href="/wiki/Supernova_impostora" title="Supernova impostora">Supernova impostora</a>  · <a href="/wiki/Supernova" title="Supernova">Supernova</a>  · <a href="/wiki/Hipernova" title="Hipernova">Hipernova</a>  · <a href="/wiki/Diagrama_de_Hertzsprung-Russell" title="Diagrama de Hertzsprung-Russell">Diagrama de Hertzsprung-Russell</a> · <a href="/wiki/Diagrama_color-color" title="Diagrama color-color">Diagrama color-color</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Protoestrella" title="Protoestrella">Protoestrelles</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/N%C3%BAvol_molecular" title="Núvol molecular">Núvol molecular</a> (<a href="/wiki/Regi%C3%B3_HII" class="mw-redirect" title="Regió HII">regió HII</a>)  · <a href="/wiki/Gl%C3%B2bul_de_Bok" title="Glòbul de Bok">Glòbul de Bok</a>  · <a href="/wiki/Objecte_estel%C2%B7lar_jove" title="Objecte estel·lar jove">objecte estel·lar jove</a>  · <a href="/wiki/Objecte_de_Herbig-Haro" title="Objecte de Herbig-Haro">objecte de Herbig-Haro</a>  · <a href="/wiki/Traject%C3%B2ria_de_Hayashi" title="Trajectòria de Hayashi">Trajectòria de Hayashi</a>  · <a href="/wiki/L%C3%ADmit_de_Hayashi" title="Límit de Hayashi">Límit de Hayashi</a>  · <a href="/wiki/Traject%C3%B2ria_de_Henyey" title="Trajectòria de Henyey">Trajectòria de Henyey</a>  · <a href="/wiki/Variable_Ori%C3%B3" title="Variable Orió">Variable Orió</a> (<a href="/wiki/Estrella_T_Tauri" title="Estrella T Tauri">estrella T Tauri</a> · <a href="/wiki/Estrella_FU_Orionis" title="Estrella FU Orionis">estrella FU Orionis</a>)  · <a href="/wiki/Estrella_Herbig_Ae/Be" title="Estrella Herbig Ae/Be">Estrella Herbig Ae/Be</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;">Lluminositat</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Estrella_subnana" title="Estrella subnana">Subnana</a>  · <a href="/wiki/Estrella_nana" class="mw-redirect" title="Estrella nana">Nana</a> (<a href="/wiki/Nana_Blava_(etapa_de_nana_vermella)" class="mw-redirect" title="Nana Blava (etapa de nana vermella)">Blava</a>  · <a href="/wiki/Estrella_K_V" title="Estrella K V">Taronja</a>  · <a href="/wiki/Nana_Vermella" class="mw-redirect" title="Nana Vermella">Vermella</a>  · <a href="/wiki/Nan_groc" title="Nan groc">Groc</a>  · <a href="/wiki/Nana_negra" title="Nana negra">Negra</a>  · <a href="/wiki/Nana_marr%C3%B3" title="Nana marró">Marró</a>)  · <a href="/wiki/Subgegant" class="mw-redirect" title="Subgegant">Subgegant</a>  · <a href="/wiki/Estrella_gegant" title="Estrella gegant">Gegant</a> (<a href="/wiki/Gegant_blava" class="mw-redirect" title="Gegant blava">Blava</a> · <a href="/wiki/Gegant_vermell" title="Gegant vermell">Vermell</a>)  · <a href="/wiki/Estel_gegant_llumin%C3%B3s" title="Estel gegant lluminós">Gegant lluminós</a>  · <a href="/wiki/Estrella_supergegant" title="Estrella supergegant">Supergegant</a> (<a href="/wiki/Supergegant_blava" class="mw-redirect" title="Supergegant blava">Blava</a>  · <a href="/wiki/Supergegant_vermella" class="mw-redirect" title="Supergegant vermella">Vermella</a>  · <a href="/wiki/Supergegant_groga" title="Supergegant groga">Groga</a>)  · <a href="/wiki/Estel_hipergegant" title="Estel hipergegant">Hipergegant</a> (<a href="/wiki/Estel_hipergegant_groc" title="Estel hipergegant groc">Groga</a>)  · <a href="/wiki/Endarrerida_blava" title="Endarrerida blava">Endarrerida blava</a>  · <a href="/wiki/Estrella_amb_disc" class="mw-redirect" title="Estrella amb disc">estrella amb disc</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_carboni" title="Estrella de carboni">Carboni</a> (<a href="/wiki/Estel_CH" title="Estel CH">CH</a>)  · <a href="/wiki/Estel_de_bari" title="Estel de bari">Bari</a>  · <a href="/wiki/Estel_de_tipus_S" title="Estel de tipus S">tipus S</a>  · <a href="/wiki/Estel_peculiar" title="Estel peculiar">Peculiar</a>  · <a href="/wiki/Estel_de_tecneci" title="Estel de tecneci">Tecneci</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_mercuri-mangan%C3%A8s" title="Estrella de mercuri-manganès">Mercuri-manganès</a>  · <a href="/wiki/Estrella_variable" title="Estrella variable">Variable</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Tipus_espectral" title="Tipus espectral">Tipus espectral</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Estrella_de_tipus_O" title="Estrella de tipus O">O</a>  · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_B" title="Tipus espectral">B</a> · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_A" title="Tipus espectral">A</a> · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_F" title="Tipus espectral">F</a> · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_G" title="Tipus espectral">G</a>  · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_K" title="Tipus espectral">K</a>  · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_Be" title="Tipus espectral">Be</a> · <a href="/wiki/Tipus_espectral#Classe_OB" title="Tipus espectral">OB</a>  · <a href="/wiki/Estrella_subnana_B" class="mw-redirect" title="Estrella subnana B">Estrella subnana B</a> · <a href="/wiki/Estrella_de_tipus_tardana" title="Estrella de tipus tardana">Estrella de tipus tardana</a> · <a href="/wiki/Estel_peculiar" title="Estel peculiar">Estel peculiar</a> (<a href="/wiki/Estrella_AM" title="Estrella AM">AM</a>  · <a href="/wiki/Estrella_Ap_i_Bp" class="mw-redirect" title="Estrella Ap i Bp">Ap/Bp</a> (<a href="/wiki/Estel_Ap_d%27oscil%C2%B7laci%C3%B3_r%C3%A0pida" title="Estel Ap d'oscil·lació ràpida">estel Ap d'oscil·lació ràpida</a>)  · <a href="/wiki/Estrella_de_carboni" title="Estrella de carboni">Carboni</a> (<a href="/wiki/Estel_CH" title="Estel CH">CH</a> (<a href="/wiki/Estrella_de_plom" title="Estrella de plom">Plom</a>)  · <a href="/wiki/Estel_de_tipus_S" title="Estel de tipus S">S</a>  · <a href="/wiki/Estel_CN" title="Estel CN">CN</a>)  · <a href="/wiki/Estel_de_bari" title="Estel de bari">Bari</a>  · <a href="/wiki/Estrella_pobra_en_heli" title="Estrella pobra en heli">Pobra en heli</a>  · <a href="/wiki/Estrella_extrema_d%27heli" title="Estrella extrema d'heli">Estrella extrema d'heli</a>  · <a href="/wiki/Estrella_Lambda_Bo%C3%B6tis" title="Estrella Lambda Boötis">Estrella Lambda Boötis</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_tecneci" class="mw-redirect" title="Estrella de tecneci">Tecneci</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_Mercuri-mangan%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Estrella de Mercuri-manganès">Mercuri-manganès</a>  · <a href="/wiki/Variable_Gamma_Cassiopeiae" title="Variable Gamma Cassiopeiae">Gamma Cassiopeiae</a>)  · <a href="/wiki/Estrella_Be" title="Estrella Be">Be</a> (<a href="/wiki/Estrella_amb_embolcall" title="Estrella amb embolcall">Embolcall</a>)  · <a href="/wiki/Estrella_B(e)" title="Estrella B(e)">B[e]</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Estrella_compacta" title="Estrella compacta">Romanents</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nana_blanca" title="Nana blanca">Nana blanca</a> (<a href="/wiki/Nana_negra" title="Nana negra">Nana negra</a>)  · <a href="/wiki/Estrella_de_neutrons" title="Estrella de neutrons">Estrella de neutrons</a> (<a href="/wiki/P%C3%BAlsar" title="Púlsar">Púlsar</a>  · <a href="/wiki/Magnetar" title="Magnetar">Magnetar</a>)  · <a href="/wiki/Forat_negre_estel%C2%B7lar" title="Forat negre estel·lar">Forat negre estel·lar</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Estrella_compacta#estrella_exòtica" title="Estrella compacta">Estrelles compactes exòtiques</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Estrella_de_quarks" class="mw-redirect" title="Estrella de quarks">Estrella de quarks</a>  · <a href="/wiki/Estrella_de_preons" class="mw-redirect" title="Estrella de preons">Estrella de preons</a>  · <a href="/wiki/Estrella_Q" title="Estrella Q">Estrella Q</a>  · <a href="/wiki/Bolla_de_pelussa_(teoria_de_cordes)" title="Bolla de pelussa (teoria de cordes)">Bolla de pelussa</a>  · <a href="/wiki/Estel_de_bosons" title="Estel de bosons">Estel de bosons</a>  · <a href="/wiki/Gravastar" title="Gravastar">Gravastar</a>  · <a href="/wiki/Estel_d%27energia_fosca" title="Estel d'energia fosca">Estel d'energia fosca</a>  · <a href="/wiki/Estel_negre_(Gravitaci%C3%B3_semicl%C3%A0ssica)" class="mw-redirect" title="Estel negre (Gravitació semiclàssica)">Estel negre</a>  · <a href="/wiki/Objecte_eternament_col%C2%B7lapsant" title="Objecte eternament col·lapsant">Objecte eternament col·lapsant</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;">Estrelles fallides</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Nana_marr%C3%B3" title="Nana marró">Nana marró</a>  · <a href="/wiki/Sub-nana_marr%C3%B3" class="mw-redirect" title="Sub-nana marró">Sub-nana marró</a>  · <a href="/wiki/Planetar" title="Planetar">Planetar</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Estructura_estel%C2%B7lar" title="Estructura estel·lar">Estructura</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Astrosismologia" title="Astrosismologia">Astrosismologia</a>  · <a href="/wiki/Bombolla_de_vent_solar" class="mw-redirect" title="Bombolla de vent solar">Bombolla de vent solar</a>  · <a href="/wiki/Camp_magn%C3%A8tic_estel%C2%B7lar" title="Camp magnètic estel·lar">Camp Magnètic</a>  · <a href="/wiki/Corona_solar" title="Corona solar">Corona</a>  · <a href="/wiki/Cromosfera" title="Cromosfera">Cromosfera</a>  · <a href="/wiki/Fotosfera" title="Fotosfera">Fotosfera</a>  · <a href="/wiki/L%C3%ADmit_d%27Eddington" title="Límit d'Eddington">Lluminositat d'Eddington</a>  · <a href="/wiki/Nucli_solar" title="Nucli solar">Nucli solar</a>  · <a href="/wiki/Vent_estel%C2%B7lar" title="Vent estel·lar">Vent estel·lar</a>  · <a href="/wiki/Zona_de_convecci%C3%B3" title="Zona de convecció">Zona de convecció</a>  · <a href="/wiki/Zona_de_radiaci%C3%B3" title="Zona de radiació">Zona de radiació</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Sistema_d%27estrelles" title="Sistema d'estrelles">Sistemes estel·lars</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Estrella_bin%C3%A0ria" title="Estrella binària">Binària</a> · (<a href="/wiki/Estrella_bin%C3%A0ria_de_contacte" title="Estrella binària de contacte">Contacte</a>  · <a href="/wiki/Estrella_bin%C3%A0ria_amb_embolcall_com%C3%BA" title="Estrella binària amb embolcall comú">Embolcall comú</a>  · <a href="/wiki/Bin%C3%A0ria_eclipsant" title="Binària eclipsant">Eclipsant</a>  · <a href="/wiki/Bin%C3%A0ria_simbi%C3%B2tica" title="Binària simbiòtica">Simbiòtica</a>)  · <a href="/wiki/Sistema_d%27estrelles" title="Sistema d'estrelles">Múltiple</a> (<a href="/wiki/C%C3%BAmul_estel%C2%B7lar" title="Cúmul estel·lar">Cúmul</a>  · <a href="/wiki/C%C3%BAmul_obert" title="Cúmul obert">Obert</a>  · <a href="/wiki/C%C3%BAmul_globular" title="Cúmul globular">Globular</a>  · <a href="/wiki/Superc%C3%BAmul_estel%C2%B7lar" title="Supercúmul estel·lar">Supercúmul</a>)  · <a href="/wiki/Sistema_planetari" title="Sistema planetari">Sistema planetari</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;"><a href="/wiki/Nucleos%C3%ADntesi_estel%C2%B7lar" title="Nucleosíntesi estel·lar">Nucleosíntesi</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cadena_prot%C3%B3-prot%C3%B3" title="Cadena protó-protó">Cadena protó-protó</a>  · <a href="/wiki/Cicle_CNO" title="Cicle CNO">Cicle CNO</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_combusti%C3%B3_del_carboni" class="mw-redirect" title="Procés de combustió del carboni">Combustió del carboni</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_combusti%C3%B3_del_ne%C3%B3" title="Procés de combustió del neó">Combustió del neó</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_combusti%C3%B3_de_l%27oxigen" class="mw-redirect" title="Procés de combustió de l'oxigen">Combustió de l'oxigen</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_de_combusti%C3%B3_del_silici" title="Procés de combustió del silici">Combustió del silici</a>  · <a href="/wiki/Flash_de_l%27heli" class="mw-redirect" title="Flash de l'heli">Flash de l'heli</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_alfa" title="Procés alfa">Procés alfa</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_triple-alfa" title="Procés triple-alfa">Procés triple-alfa</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_R" title="Procés R">Procés R</a>  · <a href="/wiki/Proc%C3%A9s_S" title="Procés S">Procés S</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;background: lemonchiffon;">Propietats</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;line-height:1.5em;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tipus_espectral" title="Tipus espectral">Classificació</a>  · <a href="/wiki/Cinem%C3%A0tica_estel%C2%B7lar" title="Cinemàtica estel·lar">Cinemàtica</a> (<a href="/wiki/Moviment_propi" title="Moviment propi">Moviment propi</a>  · <a href="/wiki/Velocitat_radial" title="Velocitat radial">Velocitat radial</a>)  · <a href="/wiki/Nomenclatura_estel%C2%B7lar" title="Nomenclatura estel·lar">Designació</a>  · <a href="/wiki/Din%C3%A0mica_estel%C2%B7lar" title="Dinàmica estel·lar">Dinàmica</a>  · Magnitud (<a href="/wiki/Magnitud_absoluta" title="Magnitud absoluta">Absoluta</a>  · <a href="/wiki/Magnitud_aparent" title="Magnitud aparent">Aparent</a>  · <a href="/wiki/Magnitud_fotogr%C3%A0fica" title="Magnitud fotogràfica">Fotogràfica</a>)  · <a href="/wiki/Massa_solar" title="Massa solar">Massa</a>  · <a href="/wiki/Metal%C2%B7licitat" title="Metal·licitat">Metal·licitat</a>  · <a href="/wiki/Microturbul%C3%A8ncia" title="Microturbulència">Microturbulència</a>  · <a href="/wiki/Oscil%C2%B7lacions_de_tipus_solar" title="Oscil·lacions de tipus solar">Oscil·lacions</a>  · <a href="/wiki/Rotaci%C3%B3_estel%C2%B7lar" title="Rotació estel·lar">Rotació</a>  · <a href="/wiki/Sistema_d%27estrelles" title="Sistema d'estrelles">Sistema d'estrelles</a> (<a href="/wiki/Estrella_bin%C3%A0ria" title="Estrella binària">Binari</a>  · <a href="/wiki/Estrella_bin%C3%A0ria_de_contacte" title="Estrella binària de contacte">Contacte</a>  · <a href="/wiki/Estrella_m%C3%BAltiple" title="Estrella múltiple">Múltiple</a>)  · <a href="/wiki/Sistema_planetari" title="Sistema planetari">Sistema planetari</a>  · <a href="/wiki/Temperatura_efectiva" title="Temperatura efectiva">Temperatura efectiva</a>  · <a href="/wiki/Sistema_fotom%C3%A8tric_UBV" title="Sistema fotomètric UBV">color UBV</a></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2" style="background: gold;"><div><img alt="Portal" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/16px-Portal-puzzle.svg.png" decoding="async" width="16" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/24px-Portal-puzzle.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Portal-puzzle.svg/32px-Portal-puzzle.svg.png 2x" data-file-width="32" data-file-height="28" /> <a href="/wiki/Portal:Astronomia" title="Portal:Astronomia">Portal d'astronomia</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Meteorologia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Temps" title="Plantilla:Temps"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/20px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/40px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Meteorologia" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Meteorologia" title="Meteorologia">Meteorologia</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd hlist" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Anticicl%C3%B3" title="Anticicló">Anticicló</a></li> <li><a href="/wiki/Boira" title="Boira">Boira</a></li> <li><a href="/wiki/Calamarsa" title="Calamarsa">Calamarsa</a></li> <li><a href="/wiki/Cicl%C3%B3_tropical" title="Cicló tropical">Cicló tropical</a></li> <li><a href="/wiki/Depressi%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Depressió atmosfèrica">Depressió</a></li> <li><a href="/wiki/Gelada" title="Gelada">Gelada</a></li> <li><a href="/wiki/Hurac%C3%A0" class="mw-redirect" title="Huracà">Huracà</a></li> <li><a href="/wiki/Llamp" title="Llamp">Llamp</a></li> <li><a href="/wiki/Llampec" class="mw-redirect" title="Llampec">Llampec</a></li> <li><a href="/wiki/Minihurac%C3%A0_mediterrani" title="Minihuracà mediterrani">Minihuracà mediterrani</a></li> <li><a href="/wiki/Mons%C3%B3" title="Monsó">Monsó</a></li> <li><a href="/wiki/Neu" title="Neu">Neu</a></li> <li><a href="/wiki/N%C3%BAvol" title="Núvol">Núvol</a></li> <li><a href="/wiki/Pluja" title="Pluja">Pluja</a></li> <li><a href="/wiki/Precipitaci%C3%B3_atmosf%C3%A8rica" title="Precipitació atmosfèrica">Precipitació</a></li> <li><a href="/wiki/Tornado" title="Tornado">Tornado</a></li> <li><a href="/wiki/Tempesta" title="Tempesta">Tempesta</a></li> <li><a href="/wiki/Tempesta_de_pols" title="Tempesta de pols">Tempesta de pols</a></li> <li><a href="/wiki/Terbol%C3%AD" title="Terbolí">Terbolí</a></li> <li><a href="/wiki/Vent" title="Vent">Vent</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-none" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Weather-Mostly-Sunny.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Weather-Mostly-Sunny.png" decoding="async" width="43" height="43" class="mw-file-element" data-file-width="32" data-file-height="32" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX456637">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11976333j">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://d-nb.info/gnd/1236963652">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85130462">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://viaf.org/en/viaf/313030132">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00616878">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph118090&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/sol">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/place/Sun">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Larousse</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.larousse.fr/encyclopedie/divers/Soleil/92465">1</a>)</li> <li><a class="external text" href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=4342&url_prefix=https://snl.no/&id=Sola">SNL</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/Sol" class="extiw" title="wikt:Sol">Viccionari</a>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sol&oldid=34851555">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sol&oldid=34851555</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Sol" title="Categoria:Sol">Sol</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_arguments_duplicats_en_utilitzaci%C3%B3_de_plantilles" title="Categoria:Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles">Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_del_sistema_solar" title="Categoria:Articles del sistema solar">Articles del sistema solar</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ci%C3%A8ncia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Ciència (Els 1000 de META)">Ciència (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_f%C3%ADsica" title="Categoria:Articles de qualitat de física">Articles de qualitat de física</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 març 2025 a les 19:57.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Sol&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"> Cerca </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" >Sol</div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"> 301 llengües </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"> Afegeix un tema </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-878c86b85-bln29","wgBackendResponseTime":355,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.430","walltime":"6.468","ppvisitednodes":{"value":64818,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":751167,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":280923,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":18,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":24,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":255615,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":19,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 5826.744 1 -total"," 78.72% 4586.742 1 Plantilla:Infotaula_objecte_astronòmic"," 78.36% 4566.068 1 Plantilla:Infotaula"," 67.06% 3907.704 3 Plantilla:Llista_desplegable_condicional"," 67.02% 3905.235 3 Plantilla:Collapsible_conditional_list"," 12.37% 720.968 2 Plantilla:Referències"," 4.36% 254.013 89 Plantilla:Ref-publicació"," 3.30% 192.129 58 Plantilla:Ref-llibre"," 2.47% 144.142 63 Plantilla:Ref-web"," 2.00% 116.402 220 Plantilla:If_both"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.106","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":9491228,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-7dbbdd594f-2w6sc","timestamp":"20250407035501","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Sol","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Sol","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q525","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q525","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-11-04T20:11:34Z","dateModified":"2025-03-18T17:57:25Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/83\/The_Sun_in_white_light.jpg","headline":"estel al voltant del qual orbita el sistema solar"}</script> </body> </html>