CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Arquitectura romana d'Orient - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"3dbea2ab-93df-4296-951a-94ebfcdeb607","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Arquitectura_romana_d'Orient","wgTitle":"Arquitectura romana d'Orient","wgCurRevisionId":34871458,"wgRevisionId":34871458,"wgArticleId":865339,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Control d'autoritats","Arquitectura romana d'Orient"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Arquitectura_romana_d'Orient","wgRelevantArticleId":865339,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q47591","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.quicksurveys.init","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.22"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ac/Hagia-Sofia-Int-01s.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1848"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ac/Hagia-Sofia-Int-01s.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1232"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="986"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Arquitectura romana d'Orient - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="auth.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Arquitectura_romana_d_Orient rootpage-Arquitectura_romana_d_Orient skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arquitectura+romana+d%27Orient" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arquitectura+romana+d%27Orient" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Arquitectura+romana+d%27Orient" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Arquitectura+romana+d%27Orient" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Períodes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Períodes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Períodes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Períodes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Períodes</span> </button> <ul id="toc-Períodes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Període_inicial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_inicial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Període inicial</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_inicial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Període_intermedi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_intermedi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Període intermedi</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_intermedi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Període_final" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Període_final"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.3</span> <span>Període final</span> </div> </a> <ul id="toc-Període_final-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Característiques</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Característiques</span> </button> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Evolució_estructural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_estructural"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Evolució estructural</span> </div> </a> <ul id="toc-Evolució_estructural-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Esglésies_de_planta_central" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Esglésies_de_planta_central"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Esglésies de planta central</span> </div> </a> <ul id="toc-Esglésies_de_planta_central-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Esglésies_de_creu_grega_inscrita_en_un_quadrat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Esglésies_de_creu_grega_inscrita_en_un_quadrat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.2</span> <span>Esglésies de creu grega inscrita en un quadrat</span> </div> </a> <ul id="toc-Esglésies_de_creu_grega_inscrita_en_un_quadrat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Influències_d'altres_estils" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Influències_d'altres_estils"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Influències d'altres estils</span> </div> </a> <ul id="toc-Influències_d'altres_estils-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_influència_armènia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_influència_armènia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>La influència armènia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_influència_armènia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exemples_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemples_destacats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Exemples destacats</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Exemples_destacats-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Exemples destacats</span> </button> <ul id="toc-Exemples_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Constantinoble" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Constantinoble"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Constantinoble</span> </div> </a> <ul id="toc-Constantinoble-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Església_dels_Sants_Sergi_i_Bacus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_dels_Sants_Sergi_i_Bacus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1</span> <span>Església dels Sants Sergi i Bacus</span> </div> </a> <ul id="toc-Església_dels_Sants_Sergi_i_Bacus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Església_de_la_Santa_Pau" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_de_la_Santa_Pau"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.2</span> <span>Església de la Santa Pau</span> </div> </a> <ul id="toc-Església_de_la_Santa_Pau-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Església_de_Santa_Sofia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_de_Santa_Sofia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.3</span> <span>Església de Santa Sofia</span> </div> </a> <ul id="toc-Església_de_Santa_Sofia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Església_dels_Sants_Apòstols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Església_dels_Sants_Apòstols"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.4</span> <span>Església dels Sants Apòstols</span> </div> </a> <ul id="toc-Església_dels_Sants_Apòstols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Itàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Itàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Itàlia</span> </div> </a> <ul id="toc-Itàlia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ravenna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Ravenna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1</span> <span>Ravenna</span> </div> </a> <ul id="toc-Ravenna-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mausoleu_de_Gal·la_Placídia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Mausoleu_de_Gal·la_Placídia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1.1</span> <span>Mausoleu de Gal·la Placídia</span> </div> </a> <ul id="toc-Mausoleu_de_Gal·la_Placídia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sant_Vidal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Sant_Vidal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1.2</span> <span>Sant Vidal</span> </div> </a> <ul id="toc-Sant_Vidal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sant_Apol·linar_in_Classe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Sant_Apol·linar_in_Classe"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1.3</span> <span>Sant Apol·linar in Classe</span> </div> </a> <ul id="toc-Sant_Apol·linar_in_Classe-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sant_Apol·linar_el_Nou" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Sant_Apol·linar_el_Nou"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.1.4</span> <span>Sant Apol·linar el Nou</span> </div> </a> <ul id="toc-Sant_Apol·linar_el_Nou-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Venècia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Venècia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2</span> <span>Venècia</span> </div> </a> <ul id="toc-Venècia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Basílica_de_Sant_Marc" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Basílica_de_Sant_Marc"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2.2.1</span> <span>Basílica de Sant Marc</span> </div> </a> <ul id="toc-Basílica_de_Sant_Marc-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Rússia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rússia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Rússia</span> </div> </a> <ul id="toc-Rússia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Llegat</span> </div> </a> <ul id="toc-Llegat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura_romana_d'Orient_a_Espanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura_romana_d'Orient_a_Espanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Arquitectura romana d'Orient a Espanya</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura_romana_d'Orient_a_Espanya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Arquitectura romana d'Orient</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 53 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-53" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">53 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Bisantynse_argitektuur" title="Bisantynse argitektuur - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Bisantynse argitektuur" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B9%D9%85%D8%A7%D8%B1%D8%A9_%D8%A8%D9%8A%D8%B2%D9%86%D8%B7%D9%8A%D8%A9" title="عمارة بيزنطية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="عمارة بيزنطية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Arquiteutura_bizantina" title="Arquiteutura bizantina - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Arquiteutura bizantina" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Bizans_memarl%C4%B1%C4%9F%C4%B1" title="Bizans memarlığı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Bizans memarlığı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8%D1%8F_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0%D2%BB%D1%8B" title="Византия архитектураһы - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Византия архитектураһы" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%96%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D1%8B%D0%B9%D1%81%D0%BA%D0%B0%D1%8F_%D0%B0%D1%80%D1%85%D1%96%D1%82%D1%8D%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Візантыйская архітэктура - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Візантыйская архітэктура" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8%D0%B9%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Византийска архитектура - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Византийска архитектура" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Bizantijska_arhitektura" title="Bizantijska arhitektura - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Bizantijska arhitektura" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Byzantsk%C3%A1_architektura" title="Byzantská architektura - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Byzantská architektura" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Byzantinsk_arkitektur" title="Byzantinsk arkitektur - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Byzantinsk arkitektur" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Byzantinische_Architektur" title="Byzantinische Architektur - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Byzantinische Architektur" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%92%CF%85%CE%B6%CE%B1%CE%BD%CF%84%CE%B9%CE%BD%CE%AE_%CE%B1%CF%81%CF%87%CE%B9%CF%84%CE%B5%CE%BA%CF%84%CE%BF%CE%BD%CE%B9%CE%BA%CE%AE" title="Βυζαντινή αρχιτεκτονική - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Βυζαντινή αρχιτεκτονική" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Byzantine_architecture" title="Byzantine architecture - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Byzantine architecture" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Bizanca_arkitekturo" title="Bizanca arkitekturo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Bizanca arkitekturo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_bizantina" title="Arquitectura bizantina - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Arquitectura bizantina" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Bizantziar_arkitektura" title="Bizantziar arkitektura - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Bizantziar arkitektura" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B9%D9%85%D8%A7%D8%B1%DB%8C_%D8%A8%DB%8C%D8%B2%D8%A7%D9%86%D8%B3%DB%8C" title="معماری بیزانسی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="معماری بیزانسی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Bysantin_arkkitehtuuri" title="Bysantin arkkitehtuuri - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Bysantin arkkitehtuuri" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Architecture_byzantine" title="Architecture byzantine - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Architecture byzantine" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Arquitectura_bizantina" title="Arquitectura bizantina - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Arquitectura bizantina" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%93%D7%A8%D7%99%D7%9B%D7%9C%D7%95%D7%AA_%D7%91%D7%99%D7%96%D7%A0%D7%98%D7%99%D7%AA" title="אדריכלות ביזנטית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אדריכלות ביזנטית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AC%E0%A5%80%E0%A4%9C%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%9F%E0%A4%BF%E0%A4%A8_%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%81%E0%A4%95%E0%A4%B2%E0%A4%BE" title="बीजान्टिन वास्तुकला - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="बीजान्टिन वास्तुकला" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Bizantska_arhitektura" title="Bizantska arhitektura - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Bizantska arhitektura" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Biz%C3%A1nci_%C3%A9p%C3%ADt%C3%A9szet" title="Bizánci építészet - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Bizánci építészet" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B2%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%A6%D5%A1%D5%B6%D5%A4%D5%AB%D5%A1%D5%B5%D5%AB_%D5%B3%D5%A1%D6%80%D5%BF%D5%A1%D6%80%D5%A1%D5%BA%D5%A5%D5%BF%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Բյուզանդիայի ճարտարապետություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Բյուզանդիայի ճարտարապետություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Arsitektur_Romawi_Timur" title="Arsitektur Romawi Timur - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Arsitektur Romawi Timur" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Architettura_bizantina" title="Architettura bizantina - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Architettura bizantina" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%93%E3%82%B6%E3%83%B3%E3%83%86%E3%82%A3%E3%83%B3%E5%BB%BA%E7%AF%89" title="ビザンティン建築 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ビザンティン建築" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%A2%E1%83%98%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%98_%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%A5%E1%83%98%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A5%E1%83%A2%E1%83%A3%E1%83%A0%E1%83%90" title="ბიზანტიური არქიტექტურა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ბიზანტიური არქიტექტურა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%B9%84%EC%9E%94%ED%8B%B4_%EA%B1%B4%EC%B6%95" title="비잔틴 건축 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="비잔틴 건축" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Византиска архитектура - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Византиска архитектура" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AC%E0%B5%88%E0%B4%B8%E0%B4%A8%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%88%E0%B5%BB_%E0%B4%B5%E0%B4%BE%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B5%81%E0%B4%B5%E0%B4%BF%E0%B4%A6%E0%B5%8D%E0%B4%AF" title="ബൈസന്റൈൻ വാസ്തുവിദ്യ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ബൈസന്റൈൻ വാസ്തുവിദ്യ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Byzantijnse_architectuur" title="Byzantijnse architectuur - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Byzantijnse architectuur" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Bysantinsk_arkitektur" title="Bysantinsk arkitektur - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Bysantinsk arkitektur" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Bysantinsk_arkitektur" title="Bysantinsk arkitektur - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Bysantinsk arkitektur" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Architektura_bizanty%C5%84ska" title="Architektura bizantyńska - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Architektura bizantyńska" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Arquitetura_bizantina" title="Arquitetura bizantina - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Arquitetura bizantina" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Arhitectura_bizantin%C4%83" title="Arhitectura bizantină - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Arhitectura bizantină" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0_%D0%92%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8%D0%B8" title="Архитектура Византии - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Архитектура Византии" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Byzantine_architecture" title="Byzantine architecture - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Byzantine architecture" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Byzantsk%C3%A1_architekt%C3%BAra" title="Byzantská architektúra - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Byzantská architektúra" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Bizantinska_arhitektura" title="Bizantinska arhitektura - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Bizantinska arhitektura" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B8%D1%98%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Византијска архитектура - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Византијска архитектура" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Bysantinsk_arkitektur" title="Bysantinsk arkitektur - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Bysantinsk arkitektur" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AA%E0%AF%88%E0%AE%9A%E0%AE%A3%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AF%88%E0%AE%A9%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%9F%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%B2%E0%AF%88" title="பைசண்டைன் கட்டிடக்கலை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="பைசண்டைன் கட்டிடக்கலை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%96%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B1%E0%B8%95%E0%B8%A2%E0%B8%81%E0%B8%A3%E0%B8%A3%E0%B8%A1%E0%B9%84%E0%B8%9A%E0%B9%81%E0%B8%8B%E0%B8%99%E0%B9%84%E0%B8%97%E0%B8%99%E0%B9%8C" title="สถาปัตยกรรมไบแซนไทน์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สถาปัตยกรรมไบแซนไทน์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Arkitekturang_Bisantino" title="Arkitekturang Bisantino - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Arkitekturang Bisantino" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Bizans_mimarisi" title="Bizans mimarisi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Bizans mimarisi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%92%D1%96%D0%B7%D0%B0%D0%BD%D1%82%D1%96%D0%B9%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%B0%D1%80%D1%85%D1%96%D1%82%D0%B5%D0%BA%D1%82%D1%83%D1%80%D0%B0" title="Візантійська архітектура - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Візантійська архітектура" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ki%E1%BA%BFn_tr%C3%BAc_Byzantine" title="Kiến trúc Byzantine - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Kiến trúc Byzantine" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Arkitektura_Bizantina" title="Arkitektura Bizantina - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Arkitektura Bizantina" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%9C%E5%8D%A0%E5%BA%AD%E5%BC%8F%E5%BB%BA%E7%AD%91" title="拜占庭式建筑 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="拜占庭式建筑" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%8B%9C%E5%8D%A0%E5%BA%AD%E5%BC%8F%E5%BB%BA%E7%AF%89" title="拜占庭式建築 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="拜占庭式建築" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q47591#sitelinks-wikipedia" title="Modificau enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Arquitectura_romana_d%27Orient" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Arquitectura_romana_d%27Orient"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Arquitectura_romana_d%27Orient" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Arquitectura_romana_d%27Orient" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&oldid=34871458" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Arquitectura_romana_d%27Orient&id=34871458&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArquitectura_romana_d%2527Orient"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FArquitectura_romana_d%2527Orient"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Arquitectura+romana+d%27Orient"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Byzantine_architecture" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q47591" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hagia-Sofia-Int-01s.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/ac/Hagia-Sofia-Int-01s.jpg" decoding="async" width="300" height="462" class="mw-file-element" data-file-width="300" data-file-height="462" /></a><figcaption>Interior de l'antiga basílica de <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia (Istanbul)</a>, obra mestra de l'arquitectura romana d'Orient<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>L'<b>arquitectura romana d'Orient</b> és l'estil <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectònic</a> que va vigir durant l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> des de la <a href="/wiki/Caiguda_de_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident">caiguda de l'Imperi Romà d'Occident</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>. La capital de l'Imperi d'Orient era <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> (Constantinopolis o ciutat de Constantí), actualment, <a href="/wiki/Istanbul" title="Istanbul">Istanbul</a>, i això des de l'any 330, moment que altres autors fixen com l'inici de l'arquitectura romana d'Orient. L'arquitectura romana d'Orient s'inscriu dins del marc de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>, i abasta doncs un llarg espai de temps, que s'inicia en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> i al que posa fi abruptament la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> en mans dels <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">otomans</a> en 1453, ja al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. Sol dividir -la en tres períodes diferenciats: el període inicial, l'intermedi i el final. </p><p>El marc geogràfic de l'arquitectura romana d'Orient coincideix en línies generals amb l'extensió geogràfica de l'Imperi Romà d'Orient, una zona que va canviar segons les guerres i conquistes. Les zones de major presència de l'arquitectura romana d'Orient es corresponen amb els territoris de les actuals <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> i <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, <a href="/wiki/Bulg%C3%A0ria" title="Bulgària">Bulgària</a>, <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> i àmplies parts d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, juntament amb Síria i Palestina. A més, com a resultat de l'expansió del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a> entre els <a href="/wiki/Pobles_eslaus" class="mw-redirect" title="Pobles eslaus">pobles eslaus</a> a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> per l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> romana d'Orient, aquest estil es va estendre per les actuals <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> i <a href="/wiki/Belar%C3%BAs" title="Belarús">Belarús</a>. Alguns elemen ts arquitectònics (com per exemple les cúpules de ceba) van esdevenir emblemes de l'identitat de les esglésies ortodoxes fins a l'actualitat. </p><p>D'altra banda, l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a> va ser un art oficial,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille19785_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille19785-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en funció de les relacions del poder eclesiàstic amb el poder civil, que se sustentava amb el suport de l'Església. La mateixa existència de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> es va vincular a l'expansió de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a> i de l'art romà d'Orient.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197810_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197810-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per les circumstàncies històriques i de la zona geogràfica en què es va generar, l'arquitectura romana d'Orient va rebre, sobre una base formada essencialment per l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana" class="mw-redirect" title="Arquitectura romana">arquitectura romana</a>, fortes influències d'altres estils arquitectònics, especialment d'estils procedents de la zona de l'<a href="/wiki/Orient_Pr%C3%B2xim" title="Orient Pròxim">Orient Pròxim</a>. D'altra banda, a més de la ja apuntada influència en els estils arquitectònics de països relacionats amb l'Església Ortodoxa, cal destacar que des de la zona de <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, a Itàlia, en el seu extrem occidental de distribució, va influir en l'<a href="/wiki/Arquitectura_carol%C3%ADngia" title="Arquitectura carolíngia">arquitectura carolíngia</a> i, a través d'aquesta, en l'<a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Arquitectura romànica">arquitectura romànica</a>, alhora que des del sud d'Itàlia, especialment a la zona de <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>, va aportar alguna de les seves característiques a la versió adaptada a la zona de l'<a href="/wiki/Arquitectura_normanda" title="Arquitectura normanda">arquitectura normanda</a>, que era una de les variants de l'arquitectura romànica. </p><p>Algunes de les característiques distintives de l'arquitectura romana d'Orient són, a més de la forma ja indicada de les cúpules, l'ús del <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a> com a material constructiu en substitució de la <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a>, l'ús massiu dels <a href="/wiki/Mosaics" class="mw-redirect" title="Mosaics">mosaics</a> com a element decoratiu en substitució de les <a href="/wiki/Escultures" class="mw-redirect" title="Escultures">escultures</a>, la major elevació dels edificis com a resultat del realç de les <a href="/wiki/C%C3%BApules" class="mw-redirect" title="Cúpules">cúpules</a>, i la troballa d'un sistema que permet conjugar l'ús constructiu per a les dites cúpules d'un suport de <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> Quadrat però que permet la rematada mitjançant un <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambor</a> en una cúpula <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">rodona</a>, en moltes ocasions amb prolongació d'un <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">aler</a> ondulat. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Períodes"><span id="Per.C3.ADodes"></span>Períodes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Períodes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg/220px-Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg/330px-Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg/440px-Upper_gallery_Hagia_Sophia_2007_008.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a><figcaption><a href="/wiki/Columna_(arquitectura)" class="mw-redirect" title="Columna (arquitectura)">Columnes</a> de la <a href="/wiki/Galeria_(arquitectura)" title="Galeria (arquitectura)">galeria</a> superior de l'església de Santa Sofia </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ayasofia.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ayasofia.JPG/220px-Ayasofia.JPG" decoding="async" width="220" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ayasofia.JPG/330px-Ayasofia.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Ayasofia.JPG/440px-Ayasofia.JPG 2x" data-file-width="640" data-file-height="409" /></a><figcaption><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Santa_Sofia" class="mw-redirect mw-disambig" title="Església de Santa Sofia">Església de Santa Sofia</a> de Trebisonda </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg/250px-Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg/330px-Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fd/Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg/500px-Hagia_Eirene_Constantinople_July_2007_002.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">Església de la Santa Pau</a>, <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Monastir_Studenica_I.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Monastir_Studenica_I.JPG/250px-Monastir_Studenica_I.JPG" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Monastir_Studenica_I.JPG/330px-Monastir_Studenica_I.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Monastir_Studenica_I.JPG/500px-Monastir_Studenica_I.JPG 2x" data-file-width="2006" data-file-height="1536" /></a><figcaption><a href="/wiki/Monestir_de_Studenica" title="Monestir de Studenica">Monestir de Studenica</a>, a <a href="/wiki/S%C3%A8rbia" title="Sèrbia">Sèrbia</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Image-Byzantine_Architecture_PSF.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Image-Byzantine_Architecture_PSF.png/250px-Image-Byzantine_Architecture_PSF.png" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Image-Byzantine_Architecture_PSF.png/330px-Image-Byzantine_Architecture_PSF.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Image-Byzantine_Architecture_PSF.png/440px-Image-Byzantine_Architecture_PSF.png 2x" data-file-width="481" data-file-height="362" /></a><figcaption>Exemple d'arquitectura romana d'Orient.</figcaption></figure> <p>Tot i que en els primers moments l'arquitectura romana d'Orient no es distingia especialment de l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana" class="mw-redirect" title="Arquitectura romana">arquitectura romana</a>. En els seus primers balbucejos, n'era una mera derivació regional, la llarga evolució en el temps de la mateixa va permetre l'emergència consolidada d'un estil arquitectònic distintiu, que quedava d'altra banda molt permeabilitzat davant les influències que rebia de les arquitectures orientals. </p><p>Un dels trets que van ser mantingutsva ser l'ús del maó per a l'arquitectura de les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(edifici)" class="mw-redirect" title="Església (edifici)">esglésies</a>, que va substituir la pedra, que era el material constructiu de l'arquitectura romana, al que s'afegeix una més lliure interpretació dels <a href="/wiki/Ordres_cl%C3%A0ssics" title="Ordres clàssics">ordres clàssics</a>, la substitució de les escultures com a elements decoratius dels edificis pels mosaics o el realç de les cúpules, que s'eleven a major altura que en altres estils arquitectònics anteriors. </p><p>El període abastat per l'arquitectura romana d'Orient pot dividir a efectes del seu estudi en tres subperíodes ben clarament diferenciats: un període inicial (o <b>Primera Edat d'Or</b>), un període intermedi (o <b>Segona Edat d'Or</b>) i un període final (o <b>Tercera Edat d'Or</b>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_inicial"><span id="Per.C3.ADode_inicial"></span>Període inicial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Període inicial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg/220px-Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg/330px-Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg/440px-Katharinenkloster_Sinai_BW_2.jpg 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a><figcaption><a href="/wiki/Monestir_de_Santa_Caterina_del_Sina%C3%AD" title="Monestir de Santa Caterina del Sinaí">Monestir de Santa Caterina del Sinaí</a></figcaption></figure> <p>En el període inicial o <i>Primera Edat d'Or</i>, el moment de plenitud es correspon amb l'època de l'<a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperador romà d'Orient</a> <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, va ser quan es van realitzar les més grandioses obres arquitectòniques que posen de manifest els caràcters tècnics i materials de l'estil arquitectònic, així com el sentit constructiu que caracteritza l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a> d'aquest període. La influència de l'arquitectura romana d'Orient arribà a gairebé cada racó d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTERuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía202253_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTERuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía202253-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les principals obres corresponents a aquest període de l'arquitectura romana d'Orient que han arribat fins a nosaltres es troben sigui a Constantinoble sigui en <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, a Itàlia, a l'àrea més occidental de difusió de l'estil. Així, es troben a Constantinoble l'<a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">església de Santa Sofia</a>, l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">església de la Santa Pau</a> i l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">església dels Sants Sergi i Bacus</a>, mentre que a Ravenna es poden contemplar l'<a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Vidal_de_Ravenna" title="Basílica de Sant Vidal de Ravenna">església de Sant Vital</a> o la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" title="Basílica de Sant Apol·linar el Nou">Basílica de Sant Apol·linar el Nou</a>. No podem oblidar diverses obres d'enginyeria civil, com ara la <a href="/wiki/Cisterna_de_la_Bas%C3%ADlica" title="Cisterna de la Basílica">Cisterna de la Basílica</a>, edificada al 532. </p><p>No obstant això, també corresponen a aquest mateix període inicial l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Demetri" title="Església de Sant Demetri">església de Sant Demetri</a> a <a href="/wiki/Sal%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Salònica">Salònica</a> (en l'actual Grècia), el <a href="/wiki/Monestir_de_Santa_Caterina_del_Sina%C3%AD" title="Monestir de Santa Caterina del Sinaí">monestir de Santa Caterina</a> al <a href="/wiki/Mont_Sina%C3%AD" title="Mont Sinaí">Mont Sinaí</a> (en l'actual <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a>), el <a href="/wiki/Monestir_de_Jvari" class="mw-redirect" title="Monestir de Jvari">monestir de Jvari</a> a l'actual <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a> i tres esglésies a <a href="/wiki/Edjmiats%C3%ADn" title="Edjmiatsín">Edjmiatsín</a> (<a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>). Aquestes tres últimes esglésies són de construcció successiva a partir de l'any 600, i mostren un perfecte exemple de l'evolució de l'arquitectura romana d'Orient a les províncies orientals més allunyades de la capital, províncies d'altra banda que van ser ràpidament perdudes davant l'avanç dels exèrcits <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islàmics</a>. </p><p>També han arribat fins a nosaltres diverses edificacions de menor envergadura o importància arquitectònica, disseminades per tot el conjunt de l'àrea general de distribució de l'estil arquitectònic romà d'Orient. Cal tenir present que, especialment en les zones més orientals de l'actual <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, moltes d'elles van ser readaptades ja fa segles per al seu ús com <a href="/wiki/Mesquites" class="mw-redirect" title="Mesquites">mesquites</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_intermedi"><span id="Per.C3.ADode_intermedi"></span>Període intermedi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Període intermedi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:HosiosLukas.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/HosiosLukas.jpg/220px-HosiosLukas.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/HosiosLukas.jpg/330px-HosiosLukas.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/HosiosLukas.jpg/440px-HosiosLukas.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="1728" /></a><figcaption>El Monestir d'<a href="/w/index.php?title=Ossian_Loukas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ossian Loukas (encara no existeix)">Ossian Loukas</a> a Grècia (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>), representatiu de l'arquitectura romana d'Orient en època de la <a href="/wiki/Dinastia_maced%C3%B2nia" title="Dinastia macedònia">dinastia macedònia</a>.</figcaption></figure> <p>El període intermedi, o Segona Edat d'Or de l'art romà d'Orient, es caracteritza per la predominança de les <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_(edifici)" class="mw-redirect" title="Església (edifici)">esglésies</a> de <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> a <a href="/wiki/Creu_grega" title="Creu grega">creu grega</a> amb <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">coberta</a> de cúpules realçades sobre <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambor</a> i amb una prominent <a href="/wiki/Cornisa" title="Cornisa">cornisa</a> ondulada a la base exterior. </p><p>A aquest esquema compositiu corresponen, per exemple, la <a href="/w/index.php?title=Catedral_d%27Atenes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral d'Atenes (encara no existeix)">catedral d'Atenes</a>, l'església del monestir de <a href="/w/index.php?title=Daphni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daphni (encara no existeix)">Daphni</a>, que utilitza <a href="/wiki/Trompa_(arquitectura)" title="Trompa (arquitectura)">trompes</a> en comptes de <a href="/wiki/Petxina_(arquitectura)" title="Petxina (arquitectura)">petxines</a>, i els conjunts monàstics del <a href="/wiki/Mont_Atos" class="mw-redirect" title="Mont Atos">Mont Atos</a> a Grècia. </p><p>Aquest tipus nou d'església es plasma en la desapareguda església de Nea de Constantinoble (881), construïda per <a href="/wiki/Basili_el_Macedoni" class="mw-redirect" title="Basili el Macedoni">Basili el Macedoni</a>. </p><p>Per a aquest període en l'arquitectura romana d'Orient ens enfrontem amb el problema plantejat per la <a href="/wiki/Iconocl%C3%A0stia" title="Iconoclàstia">iconoclàstia</a>, que va arruïnar moltes de les edificacions dels inicis del període. Així, pel que fa a edificacions d'envergadura dels primers temps del període intermedi, a Grècia només subsisteix la <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_Santa_Sofia_de_Sal%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica de Santa Sofia de Salònica (encara no existeix)">basílica de Santa Sofia de Salònica</a>. Una altra edificació d'importància, l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_l%27Assumpci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de l'Assumpció (encara no existeix)">Església de l'Assumpció</a> de <a href="/wiki/Nicea" title="Nicea">Nicea</a>, va sobreviure fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, encara que va quedar destruïda en la dècada del 1920 en els combats emmarcats en la <a href="/wiki/Guerra_Greco-Turca_(1919-1922)" class="mw-redirect" title="Guerra Greco-Turca (1919-1922)">guerra Greco-Turca</a>, però, almenys sí que han arribat fins a nosaltres diverses fotografies del temple. </p><p>Respecte de l'època de la <a href="/wiki/Dinastia_maced%C3%B2nia" title="Dinastia macedònia">dinastia macedònia</a>, que és tradicionalment considerada com el compendi de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>, tampoc ens ha deixat grans realitzacions. Es presumeix que la desapareguda <i>Theotokos Panachrantos</i>, o església votiva de la Immaculada Mare de Déu, de Constantinoble, obra de Basili I, que es correspon amb les restes existents sota la moderna mesquita Fenari Isa Camii, hagi servit com a model per moltes construccions amb planta en forma de creu inscrita en un cercle, com la Monestir d'<a href="/w/index.php?title=Ossian_Loukas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ossian Loukas (encara no existeix)">Ossian Loukas</a> (a Grècia, any 1000), el Monestir de <a href="/w/index.php?title=N%C3%A9a_Moni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Néa Moni (encara no existeix)">Néa Moni</a> (illa de <a href="/wiki/Quios" title="Quios">Quios</a>, un projecte llargament acariciat per <a href="/wiki/Constant%C3%AD_IX" class="mw-redirect" title="Constantí IX">Constantí IX</a>) o el <a href="/wiki/Monestir_de_Dafni" class="mw-redirect" title="Monestir de Dafni">Monestir de Dafni</a> (<a href="/w/index.php?title=Chaidari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chaidari (encara no existeix)">Chaidari</a>, localitat a l'<a href="/wiki/%C3%80tica" title="Àtica">Àtica</a> propera a Atenes). </p><p>La planta amb forma d'una creu inscrita en un cercle és, d'altra banda, la forma més expandida cap als territoris recorreguts pels <a href="/wiki/Missioner" title="Missioner">missioners</a> romans ortodoxos que en els temps de la <a href="/wiki/Dinastia_maced%C3%B2nia" title="Dinastia macedònia">dinastia macedònia</a> recorrien els territoris dels <a href="/wiki/Pobles_eslaus" class="mw-redirect" title="Pobles eslaus">pobles eslaus</a> per fer-ne <a href="/wiki/Cristianitzaci%C3%B3" title="Cristianització">cristianització</a>. La Catedral de <a href="/w/index.php?title=Santa_Sofia_d%27Okhrida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Sofia d'Okhrida (encara no existeix)">Santa Sofia d'Okhrida</a> (en l'actual <a href="/wiki/Maced%C3%B2nia_del_Nord" title="Macedònia del Nord">Macedònia del Nord</a>) o la <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Sofia_de_K%C3%ADiv" title="Catedral de Santa Sofia de Kíiv">catedral de Santa Sofia de Kíiv</a> (en l'actual <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>) són testimoni eloqüent de l'ús de la cúpula de <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambor</a>, que amb el temps es converteixen en cada vegada més altes i més esveltes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Període_final"><span id="Per.C3.ADode_final"></span>Període final</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Període final"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El període final o Tercera Edat d'Or abasta el lapse de temps comprès entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i XV, coincidint amb les dinasties dels <a href="/wiki/Comnens" title="Comnens">Comnens</a> i els <a href="/wiki/Dinastia_dels_Pale%C3%B2legs" class="mw-redirect" title="Dinastia dels Paleòlegs">Paleòlegs</a>; -hi predominen les plantes d'esglésies cobertes mitjançant cúpules bulboses sobre tambors <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">circulars</a> o <a href="/wiki/Pol%C3%ADgon" title="Polígon">poligonals</a>. </p><p>Al període dels Comnens pertany l'<a href="/w/index.php?title=Elmali_Kilis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elmali Kilis (encara no existeix)">Elmali Kilis</a> a <a href="/wiki/Capad%C3%B2cia" title="Capadòcia">Capadòcia</a>; a Constantinoble, l'església del Pantocràtor (avui coneguda com a <a href="/w/index.php?title=Zeyrek_Camii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zeyrek Camii (encara no existeix)">Zeyrek Camii</a>) i l'església de la Theotokos Kyriotissa (Mare de Déu del Tron) (avui coneguda com a <a href="/wiki/Kalenderhane_Camii" class="mw-redirect" title="Kalenderhane Camii">Kalenderhane Camii</a>). Igualment s'han conservat nombroses esglésies en el <a href="/wiki/Caucas" title="Caucas">Caucas</a>, Rússia, Bulgària, <a href="/wiki/S%C3%A8rbia" title="Sèrbia">Sèrbia</a> i altres països eslaus, igual que a Sicília (<i>Cappella Palatina del Palazzo dei Normanni</i>) o <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a> (<a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">Basílica de Sant Marc</a>, <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_Santa_Maria_de_l%27Assumpci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Santa Maria de l'Assumpció (encara no existeix)">Catedral de Santa Maria de l'Assumpció</a> a <a href="/wiki/Torcello" title="Torcello">Torcello</a>). </p><p>Al període dels Paleòlegs pertanyen una dotzena d'esglésies a Constantinoble, especialment <a href="/wiki/Sant_Salvador_de_Cora" title="Sant Salvador de Cora">Sant Salvador de Cora</a> (avui <a href="/w/index.php?title=Kahriye_Camii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kahriye Camii (encara no existeix)">Kahriye Camii</a>) i Theotokos Pammakaristos (Santa Mare de Déu) (avui <a href="/w/index.php?title=Fetiye_Camii&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fetiye Camii (encara no existeix)">Fetiye Camii</a>). Una característica de totes elles és la de no accentuar la verticalitat, primant l'estructura horitzontal, el que no les dota de la magnificència d'altres esglésies de Constantinoble. L'única que no compleix la regla és l'<a href="/w/index.php?title=Santa_Sofia_(Trebisonda)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Sofia (Trebisonda) (encara no existeix)">església de Santa Sofia</a> de <a href="/wiki/Trebisonda" title="Trebisonda">Trebisonda</a>. A aquesta etapa corresponen a Grècia l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols_de_Tessal%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Apòstols de Tessalònica (encara no existeix)">església dels Sants Apòstols de Tessalònica</a>, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Mistr%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Mistràs (encara no existeix)">església de Mistràs</a>, al Peloponès, i alguns monestirs del Mont Atos. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques"><span id="Caracter.C3.ADstiques"></span>Característiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Característiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Chapelle_Palatine2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Chapelle_Palatine2.jpg/220px-Chapelle_Palatine2.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Chapelle_Palatine2.jpg/330px-Chapelle_Palatine2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8f/Chapelle_Palatine2.jpg/440px-Chapelle_Palatine2.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Capella_palatina_de_Palerm&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capella palatina de Palerm (encara no existeix)">Capella palatina de Palerm</a>.</figcaption></figure> <p>L'arquitectura romana d'Orient va mantenir diversos elements de l'<a href="/wiki/Arquitectura_romana" class="mw-redirect" title="Arquitectura romana">arquitectura romana</a> i de la <a href="/wiki/Arquitectura_paleocristiana" title="Arquitectura paleocristiana">paleocristiana oriental</a>, com els materials (maó i pedra per a revestiments exteriors i interiors de mosaic), <a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arcuacions de punt</a>, <a href="/wiki/Columna_(arquitectura)" class="mw-redirect" title="Columna (arquitectura)">columna</a> clàssica com a suport, etc. Però també van aportar nous trets entre els quals destaca la nova concepció dinàmica dels elements i un nou sentit espacial i, sobretot, l'ocupació sistemàtic de la <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">coberta</a> <a href="/wiki/Volta" title="Volta">voltada</a>, especialment la cúpula sobre <a href="/wiki/Petxina_(arquitectura)" title="Petxina (arquitectura)">petxines</a>, és a dir, <a href="/wiki/Triangle" title="Triangle">triangles</a> esfèrics en els <a href="/wiki/Angle" title="Angle">angle</a> és que faciliten el pas de la <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> quadrada a la <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">circular</a> de la cúpula. Aquestes voltes semiesfèriques es construïen mitjançant filades concèntriques de maó, a manera de corones de ràdio decreixent reforçades exteriorment amb <a href="/wiki/Morter_(construcci%C3%B3)" title="Morter (construcció)">morter</a>, i eren concebudes com una imatge simbòlica del cosmos diví. </p><p>Una altra aportació de gran transcendència va ser la decoració de <a href="/wiki/Capitells" class="mw-redirect" title="Capitells">capitells</a>, dels que hi va haver diversos tipus, així, el de tipus teodosià és una herència <a href="/wiki/Arquitectura_romana" class="mw-redirect" title="Arquitectura romana">romana</a>, emprat durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> com evolució de l'<a href="/wiki/Ordre_corinti" class="mw-redirect" title="Ordre corinti">ordre corinti</a> i tallat a trepà, semblant a vespers; altra varietat va ser el capitell <a href="/wiki/Cub" title="Cub">cúbic</a> de cares planes decorat amb relleus a dos plans. En un i altre cas era obligada la col·locació sobre ells d'un <a href="/wiki/Cimaci" title="Cimaci">cimaci</a> o peça troncopiramidal decorada amb diversos motius i símbols cristians. </p><p>En la tipologia dels <a href="/wiki/Temple" title="Temple">temples</a>, segons la planta, abunden els de planta centralitzada, sens dubte concordant amb la importància que es concedeix a la cúpula, però no són inferiors en nombre les esglésies de planta basilical i les cruciformes amb els trams iguals (planta de creu grega). </p><p>En gairebé tots els casos és freqüent que els temples, a més del cos de nau principal, tingui un atri o <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">nàrtex</a>, d'origen <a href="/wiki/Paleocristi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Paleocristià">paleocristià</a>, i el <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a> precedit d'<a href="/wiki/Iconostasi" class="mw-redirect" title="Iconostasi">iconostasi</a>, anomenada així perquè sobre aquest tancament calat es posaven les icones pintades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Evolució_estructural"><span id="Evoluci.C3.B3_estructural"></span>Evolució estructural</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Evolució estructural"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png/220px-Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png" decoding="async" width="220" height="92" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png/330px-Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png/440px-Anastasia_Rotonda_4th_century_floor_plan_2.png 2x" data-file-width="751" data-file-height="315" /></a><figcaption>Planta de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Sant_Sepulcre_(Jerusalem)" class="mw-redirect" title="Església del Sant Sepulcre (Jerusalem)">església del Sant Sepulcre</a> a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>.</figcaption></figure> <p>En els primers temps del primer període de l'arquitectura romana d'Orient, les construccions d'esglésies a les regions de <a href="/wiki/Palestina" title="Palestina">Palestina</a> i <a href="/wiki/S%C3%ADria" title="Síria">Síria</a> en època de l'emperador <a href="/wiki/Flavi_Claudi_Constant%C3%AD" title="Flavi Claudi Constantí">Flavi Claudi Constantí</a> estaven efectuades segons dos models diferents de <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> de l'edifici: la planta <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basilical</a> o axial, com ara passa a l'església del <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_del_Sant_Sepulcre" title="Basílica del Sant Sepulcre">Sant Sepulcre</a> de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, i la planta <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">circular</a> o central,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> com és el cas de la perduda gran església <a href="/wiki/Oct%C3%B2gon" class="mw-redirect" title="Octògon">octogonal</a> que existia a Antioquia.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Esglésies_de_planta_central"><span id="Esgl.C3.A9sies_de_planta_central"></span>Esglésies de planta central</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Esglésies de planta central"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg/220px-Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg/330px-Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/65/Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg/440px-Santa_Costanza_-_vista_dalla_basilica_costantiniana.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="575" /></a><figcaption>Aspecte extern del Mausoleu de <a href="/wiki/Santa_Constan%C3%A7a" title="Santa Constança">Santa Constança</a> a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg/220px-Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg.png" decoding="async" width="220" height="257" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg/330px-Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg/440px-Plan.eglise.Sergius.Constantinople.svg.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="210" /></a><figcaption>Planta de l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">Església dels Sants Sergi i Bacus</a> de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Byggnadskonsten,_San_Vitale_i_Ravenna,_Nordisk_familjebok.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png/220px-Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png" decoding="async" width="220" height="253" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png/330px-Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png/440px-Byggnadskonsten%2C_San_Vitale_i_Ravenna%2C_Nordisk_familjebok.png 2x" data-file-width="864" data-file-height="995" /></a><figcaption>Planta de l'església de <a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">Sant Vidal de Ravenna</a> </figcaption></figure> <p>Cal suposar que les esglésies amb una planta central havien de disposar gairebé sempre d'una coberta <a href="/wiki/Volta" title="Volta">volta</a>, ja que l'existència d'una cúpula central nera l'autèntica raó de ser. L'espai central quedava envoltat per un <a href="/wiki/Mur_de_c%C3%A0rrega" title="Mur de càrrega">mur</a> de gran gruix, en el qual apareixien profunds buits per la cara interior, com succeeix a l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Jordi_(Sal%C3%B2nica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Jordi (Salònica) (encara no existeix)">església de Sant Jordi</a> de <a href="/wiki/Sal%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Salònica">Salònica</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>), o bé per un <a href="/wiki/Deambulatori" title="Deambulatori">deambulatori</a> amb <a href="/wiki/Volta_de_can%C3%B3" title="Volta de canó">volta de canó</a>, com és el cas en el Mausoleu de <a href="/w/index.php?title=Santa_Constanza&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Constanza (encara no existeix)">Santa Constanza</a> a Roma (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>). </p><p>Les profundes obertures existents en l'espai central conformarien d'aquesta manera els braços d'una creu, contribuint així al manteniment de la <a href="/wiki/Volta" title="Volta">volta</a> central de l'edifici, com passa per exemple en el cas del <a href="/wiki/Mausoleu_de_Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Mausoleu de Gal·la Placídia">Mausoleu de Gal·la Placídia</a> a <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, datat en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>. </p><p>La més famosa de les esglésies pertanyents a aquest tipus era possiblement l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols" title="Església dels Sants Apòstols">església dels Sants Apòstols</a>, que era també ubicada a la ciutat de Constantinoble. Els suports per a les voltes van ser posteriorment aplicats també a les esglésies construïdes amb una planta basilical, com és el cas per exemple en l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">església de la Santa Pau</a>, també situada a Constantinoble, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, en què la llarga <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">nau</a> de l'església que conforma el seu cos queda coberta per dues cúpules adjacents entre si. </p><p>A l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">Església dels Sants Sergi i Bacus</a> de Constantinoble i en l'església de <a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">Sant Vidal de Ravenna</a>, esglésies amb planta central, l'espai que queda sota la cúpula queda ampliat amb l'addició dels <a href="/wiki/Absis" title="Absis">absis</a> a l'<a href="/wiki/Oct%C3%A0gon" title="Octàgon">octàgon</a>. </p><p>Finalment, a l'<a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">església de Santa Sofia</a> de Constantinoble, datada al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, es va idear una combinació que representa molt bé un projecte arquitectònic interessant i nou: l'espai central de forma quadrada de 30 metres de banda va quedar augmentat fins als 60 metres amb l'addició de dues <a href="/wiki/Hemicicle" title="Hemicicle">hemicicles</a> en els costats est i oest; aquests hemicicles queden posteriorment ampliats de nou mitjançant l'afegit de tres absis menors al costat est i d'altres dos al costat oest. </p><p>Aquesta <a href="/wiki/%C3%80rea" title="Àrea">àrea</a> ininterrompuda de gairebé 80 metres de llarg per més de 30 metres d'ample quedava internament coberta per un sistema de cobriment amb una cúpula. D'altra banda, sobre les cobertes dels <a href="/wiki/Absidioles" class="mw-redirect" title="Absidioles">absidioles</a> s'eleven dos grans semi-cúpules que cobreixen al seu torn els hemicicles, després de les quals emergeix al seu torn la gran cúpula que es troba sobre el quadrat central. Aquesta última se sosté en els seus costats nord i sud mitjançant cobertes a dos plans que atorguen a tot el conjunt un aspecte extern quadrat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Esglésies_de_creu_grega_inscrita_en_un_quadrat"><span id="Esgl.C3.A9sies_de_creu_grega_inscrita_en_un_quadrat"></span>Esglésies de creu grega inscrita en un quadrat</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Esglésies de creu grega inscrita en un quadrat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols_de_Tessal%C3%B2nica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Apòstols de Tessalònica (encara no existeix)">església dels Sants Apòstols de Tessalònica</a>, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, sobre una <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> <a href="/wiki/Creu" title="Creu">cruciforme</a> es trobaven disposades cinc cúpules; la central d'aquestes és l'emplaçada a una altura major. Cap altra església construïda després del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> podrà competir en grandiositat amb aquesta obra de <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, i les plantes de les esglésies tendiran a assimilar-se a un tipus únic. Una àrea central coberta per la cúpula quedava inscrita en un quadrat d'una mida sensiblement més gran: l'espai en cada un dels laterals identificava clarament una <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">nau</a> i un <a href="/wiki/Transsepte" title="Transsepte">transsepte</a>. De vegades l'espai central era quadrat, encara que a vegades era <a href="/wiki/Oct%C3%A0gon" title="Octàgon">octagonal</a>, o almenys eren vuit les <a href="/wiki/Pilastres" class="mw-redirect" title="Pilastres">pilastres</a> que sostenien la cúpula en comptes de només quatre, amb nau i transsepte d'una mida proporcionalment menor. </p><p>Si dibuixem un quadrat i dividim cadascun dels seus costats en tres parts, sent la part central major, i partint dels punts obtinguts dividim l'àrea de nou ens farem una idea d'un projecte arquitectònic típic d'aquesta etapa. A partir dels punts de les divisions del costat est es desenvolupen tres <a href="/wiki/Absis" title="Absis">absis</a>, mentre que a la façana oest s'obria un estret <a href="/wiki/P%C3%B2rtic" title="Pòrtic">pòrtic</a> d'entrada, el <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">nàrtex</a>. Davant d'aquest quedava un espai quadrat, l'atri: de vegades hi ha una <a href="/wiki/Font" title="Font">font</a> central sota un <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquí</a> sostingut per <a href="/wiki/Columna_(arquitectura)" class="mw-redirect" title="Columna (arquitectura)">columnes</a>. Just sota el centre de la cúpula es trobava el <a href="/wiki/P%C3%BAlpit" title="Púlpit">púlpit</a>, des del qual es proclamaven les <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Escriptures</a>, trobant-se sota el púlpit el <a href="/wiki/Cor_(arquitectura)" title="Cor (arquitectura)">cor</a> dels cantaires. Al costat est del quadrat central es trobava la <a href="/wiki/Icon%C3%B2stasi" title="Iconòstasi">iconòstasi</a>, per separar el <i>bema</i>, on se situava l'<a href="/wiki/Altar" title="Altar">altar</a>, del cos de l'església. El bema era la zona de l'església que estava reservada per al <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a> i els ministres, similar al <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a>. L'altar es trobava protegit per un baldaquí o <a href="/wiki/Baldaqu%C3%AD" title="Baldaquí">baldaquí</a> recolzat sobre <a href="/wiki/Pilastres" class="mw-redirect" title="Pilastres">pilastres</a>. Unes files de seients emmarcaven la circumferència de l'absis, amb el tron del patriarca en el punt central l'est formant el synthronon (tron col·lectiu). Els dos sectors menors i els <a href="/wiki/Absidioles" class="mw-redirect" title="Absidioles">absidioles</a> al costat del bema eren els <a href="/wiki/Pastof%C3%B2ria" title="Pastofòria">Pastofòria</a> (<i>prothesis i diaconicon</i>). El púlpit i el bema eren adjacents a solea, un pas recolzat en els <a href="/wiki/Mur_de_c%C3%A0rrega" title="Mur de càrrega">murs</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Influències_d'altres_estils"><span id="Influ.C3.A8ncies_d.27altres_estils"></span>Influències d'altres estils</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Influències d'altres estils"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les continuades influències d'origen <a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">oriental</a> queden de manifest en diversos aspectes, com per exemple en la decoració exterior dels <a href="/wiki/Paret" title="Paret">murs</a> de les esglésies edificades al voltant del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, en què els <a href="/wiki/Maons" class="mw-redirect" title="Maons">maons</a> gravats queden disposats d'una manera ornamental clarament inspirat en l'<a href="/wiki/Escriptura_c%C3%BAfica" class="mw-redirect" title="Escriptura cúfica">escriptura cúfica</a>. Això estava associat a la disposició externa dels maons i de pedres segons una àmplia varietat de dissenys, aquest ús decoratiu és probablement d'origen oriental, ja que decoracions similars podem trobar-les en diversos edificis en <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">Pèrsia</a>, en l'anomenada <a href="/wiki/Arquitectura_medo-persa" title="Arquitectura medo-persa">arquitectura medo-persa</a>. </p><p>Les cúpules i les voltes es trobaven recobertes externament amb plom o amb teules de tipus romà (planes). Els pollegueres de portes i finestres eren de <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a>. Les superfícies interiors dels edificis es trobaven completament decorades en les seves parts situades a major altura amb mosaics o <a href="/wiki/Fresc" class="mw-redirect" title="Fresc">frescs</a> a la part inferior amb revestiments de lloses de marbre, d'orígens i coloracions variats, disposades de manera que les diverses coloracions formessin una sèrie d'amplis panells. Els marbres de més qualitat eren tallats de manera que les dues superfícies obtingudes formessin un disseny simètric similar al de la pell dels animals. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_influència_armènia"><span id="La_influ.C3.A8ncia_arm.C3.A8nia"></span>La influència armènia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La influència armènia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Akdamar_kirche.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Akdamar_kirche.jpg/220px-Akdamar_kirche.jpg" decoding="async" width="220" height="288" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Akdamar_kirche.jpg/330px-Akdamar_kirche.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Akdamar_kirche.jpg/440px-Akdamar_kirche.jpg 2x" data-file-width="1035" data-file-height="1355" /></a><figcaption>Església de l'illa d'<a href="/wiki/Akdamar_Adas%C4%B1" title="Akdamar Adası">Akdamar</a>, al <a href="/wiki/Llac_Van" title="Llac Van">llac Van</a>, a l'<a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a> oriental.</figcaption></figure> <p>Les aferrissades lluites pel control d'<a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a> entre <a href="/wiki/Poble_%C3%A0rab" class="mw-redirect" title="Poble àrab">àrabs</a> i romans van ocasionar la fugida d'Armènia de molts prínceps, nobles i soldats, i el seu destí la majoria de les vegades fou l'Imperi Romà d'Orient. Les migracions, acompanyades d'artistes i de diversos altres tipus de persones, haurien influït l'arquitectura romana d'Orient. La influència al revés sembla poc probable, ja que Armènia, intolerant respecte de Constantinoble per qüestions de fe religiosa, va expulsar del país a tots els seus dissidents l'any 719. Tenint en compte les circumstàncies, sembla difícil pensar en una admiració respecte de l'arquitectura romana d'Orient pels armenis. </p><p>En els segles VIII i IX no es donaven a Armènia les condicions necessàries per a un floriment cultural i artístic. No obstant això, les fortaleses en les quals molts prínceps <a href="/wiki/Arm%C3%A8nics" class="mw-redirect" title="Armènics">armenis</a> s'havien vist obligats a refugiar-van donar als arquitectes la possibilitat d'adquirir coneixements per a la construcció d'esglésies i convents dedicats a la memòria dels avantpassats, on havien de celebrar les misses per l'ànima dels difunts. Un monument descobert en <a href="/wiki/An%C3%AD_(antiga_ciutat_arm%C3%A8nia)" title="Aní (antiga ciutat armènia)">Aní</a> (Turquia) durant unes excavacions arqueològiques el 1910 havia estat probablement construït durant aquestes èpoques fosques. Una part de la bonica església d'Otzoun és del 718, i una part de la de Banak pertany al següent segle. </p><p>Posteriorment, els àrabs van tornar a aliar-se amb els armenis i, cap a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span>, l'arquitecte Manuel construir la famosa església de l'illa d'<a href="/wiki/Akdamar_Adas%C4%B1" title="Akdamar Adası">Akdamar</a>, l'obra més destacada d'aquest període, en el <a href="/wiki/Llac_Van" title="Llac Van">llac Van</a>. Durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> es van construir altres diverses esglésies, com l'església i el convent de <a href="/w/index.php?title=Narek&action=edit&redlink=1" class="new" title="Narek (encara no existeix)">Narek</a>, l'església del Salvador a <a href="/wiki/Taron" title="Taron">Taron</a>, i diverses esglésies a <a href="/wiki/Ashtarak" class="mw-redirect" title="Ashtarak">Ashtarak</a>, <a href="/w/index.php?title=Mazra,_Aco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mazra, Aco (encara no existeix)">Mazra, Aco</a>, <a href="/w/index.php?title=Horomos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Horomos (encara no existeix)">Horomos</a>, <a href="/w/index.php?title=Noratouz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Noratouz (encara no existeix)">Noratouz</a>, <a href="/w/index.php?title=Dariounk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dariounk (encara no existeix)">Dariounk</a>, <a href="/w/index.php?title=Oughouzli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oughouzli (encara no existeix)">Oughouzli</a>, <a href="/w/index.php?title=Soth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soth (encara no existeix)">Soth</a>, <a href="/w/index.php?title=Makenatzotz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Makenatzotz (encara no existeix)">Makenatzotz</a>, <a href="/w/index.php?title=Vanevan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vanevan (encara no existeix)">Vanevan</a>, <a href="/w/index.php?title=Salnapat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salnapat (encara no existeix)">Salnapat</a>, <a href="/wiki/Sevan" title="Sevan">Sevan</a>, <a href="/w/index.php?title=Keotran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Keotran (encara no existeix)">Keotran</a> (a prop d'<a href="/wiki/Erevan" title="Erevan">Erevan</a>), Taron (Sant Joan Baptista), <a href="/wiki/Ishkhan" class="mw-redirect" title="Ishkhan">Ishkhan</a>, així com el convent de <a href="/w/index.php?title=Shoghak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shoghak (encara no existeix)">Shoghak</a>, totes elles d'interès per la presència i riquesa de les seves decoracions. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exemples_destacats">Exemples destacats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Exemples destacats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Constantinoble">Constantinoble</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Constantinoble"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Com a <a href="/wiki/Capital_(pol%C3%ADtica)" class="mw-redirect" title="Capital (política)">capital</a> de l'Imperi Romà d'Orient i lloc de residència dels <a href="/wiki/Emperadors_romans_d%27Orient" class="mw-redirect" title="Emperadors romans d'Orient">emperadors romans d'Orient</a>, a més de seu del <a href="/wiki/Patriarca_de_Constantinoble" title="Patriarca de Constantinoble">patriarca de Constantinoble</a> i de l'Església Ortodoxa, la ciutat de Constantinoble (l'actual Istanbul, a Turquia), concentra una gran quantitat de temples, esglésies, catedrals i altres edificacions religioses o civils pertanyents a l'arquitectura romana d'Orient, i això al llarg dels tres períodes d'aquest estil, des del seu naixement fins a la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> el 1453 en mans de l'<a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">Imperi Otomà</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Església_dels_Sants_Sergi_i_Bacus"><span id="Esgl.C3.A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus"></span>Església dels Sants Sergi i Bacus</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Església dels Sants Sergi i Bacus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LittleHagiaSofia20061231.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/LittleHagiaSofia20061231.jpg/250px-LittleHagiaSofia20061231.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/LittleHagiaSofia20061231.jpg/330px-LittleHagiaSofia20061231.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/LittleHagiaSofia20061231.jpg/500px-LittleHagiaSofia20061231.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>L'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">església dels Sants Sergi i Bacus</a>, a Constantinoble.</figcaption></figure> <p>La primera obra de l'arquitectura romana d'Orient, datada en el primer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, és l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">església dels Sants Sergi i Bacus</a>, a Constantinoble (527-536). Es tracta d'un edifici de <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> central quadrada amb <a href="/wiki/Oct%C3%B2gon" class="mw-redirect" title="Octògon">octògon</a> en el centre,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978114-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> cobert mitjançant una <a href="/wiki/C%C3%BApula_gallonada" title="Cúpula gallonada">cúpula gallonada</a> sobre vuit pilars i nau al seu entorn. </p><p>L'església de vegades rep el nom de petita Santa Sofia (encara que en realitat és alguns anys anterior a Santa Sofia), i actualment ha estat transformada en <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquita</a>. Es troba en l'actual barri d'<a href="/w/index.php?title=Emin%C3%B6n%C3%BC&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eminönü (encara no existeix)">Eminönü</a> d'Istanbul, no gaire lluny del <a href="/wiki/Mar_de_M%C3%A0rmara" title="Mar de Màrmara">mar de Màrmara</a>, i des del seu <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">nàrtex</a> pot albirar el de l'església de <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia (Istanbul)</a>, i al revés. En el seu moment, es tractava d'una de les edificacions de caràcter religiós de major importància a la ciutat de Constantinoble. </p><p>A causa del gran semblança existent amb l'església de Santa Sofia, se sospita que el projecte de l'edifici hagi estat obra dels mateixos arquitectes, <a href="/wiki/Antemi_de_Tral%C2%B7les" title="Antemi de Tral·les">Antemi de Tral·les</a> i <a href="/wiki/Isidor_de_Milet" class="mw-redirect" title="Isidor de Milet">Isidor de Milet</a>, i que la mateixa edificació en realitat no fos altra cosa que una espècie d'assaig general per a la futura construcció de l'església de Santa Sofia. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG/220px-Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG/330px-Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG/440px-Image-LittleHagiaSophiaInIstanbulColonnade.JPG 2x" data-file-width="1944" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Les columnes de dos pisos de l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">església dels Sants Sergi i Bacus</a>.</figcaption></figure> <p>Les tasques de construcció a l'edifici van ser executades amb les tècniques arquitectòniques usuals de l'època i lloc, utilitzant maons subjectes amb capes de <a href="/wiki/Morter_(construcci%C3%B3)" title="Morter (construcció)">morter</a>, conferint al mateix gairebé la mateixa capacitat de resistència que la de les capes de maons. Els <a href="/wiki/Mur_de_c%C3%A0rrega" title="Mur de càrrega">murs</a> van quedar reforçats per <a href="/wiki/C%C3%A8rcol" title="Cèrcol">cèrcols</a> formats per petits blocs de pedra. L'edifici, el pla constructiu va ser conscientment repetit a l'<a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">església de Sant Vidal en Ravenna</a>, té la forma d'un <a href="/wiki/Oct%C3%B2gon" class="mw-redirect" title="Octògon">octògon</a> inscrit en un quadrat irregular. Es troba cobert per una cúpula de <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambor</a> de 20 m d'altura, que reposa sobre vuit columnes. El nàrtex és al costat oest. </p><p>A l'interior de l'edifici de troba una bella columnata de dues altures, que ocupa el costat nord, i que conté una inscripció formada per dotze <a href="/wiki/Hex%C3%A0metre" title="Hexàmetre">hexàmetres</a> grecs consagrada a l'emperador <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, la seva dona <a href="/wiki/Teodora_(muller_de_Justini%C3%A0_I)" title="Teodora (muller de Justinià I)">Teodora</a> ja <a href="/wiki/Sant_Sergi" class="mw-redirect" title="Sant Sergi">Sant Sergi</a>, qui era el patró dels soldats de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_rom%C3%A0" title="Exèrcit romà">exèrcit romà</a>. El pis inferior té 16 columnes, mentre que el pis superior té un total de 18. Molts dels <a href="/wiki/Capitells" class="mw-redirect" title="Capitells">capitells</a> de les columnes presenten encara els monogrames de Justinià i Teodora. Davant l'edifici, es troben uns pòrtics i un <a href="/wiki/Vest%C3%ADbul" title="Vestíbul">vestíbul</a>, afegits ja sota el domini otomà, igual que el petit jardí, el pou per tenir d'aigua per a les ablucions i algunes botigues de mercaders. Al nord de l'edifici es troba un petit cementiri musulmà, així com l'antic <a href="/wiki/Baptisteri" title="Baptisteri">baptisteri</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Església_de_la_Santa_Pau"><span id="Esgl.C3.A9sia_de_la_Santa_Pau"></span>Església de la Santa Pau</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Església de la Santa Pau"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">Església de la Santa Pau</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Millingen_H._Eirene_section.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Millingen_H._Eirene_section.jpg/220px-Millingen_H._Eirene_section.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Millingen_H._Eirene_section.jpg/330px-Millingen_H._Eirene_section.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Millingen_H._Eirene_section.jpg/440px-Millingen_H._Eirene_section.jpg 2x" data-file-width="2284" data-file-height="1504" /></a><figcaption>Secció longitudinal de <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">Santa Irene</a> (Istanbul).</figcaption></figure> <p>A la mateixa època que l'anterior, la primera meitat del <a href="/wiki/Segle_VI" title="Segle VI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span></a>, correspon l'església de planta rectangular amb dos <a href="/wiki/C%C3%BApules" class="mw-redirect" title="Cúpules">cúpules</a> de la Santa Pau o de Santa Irene (en <a href="/wiki/Grec" title="Grec">grec</a> Αγία Ειρήνη, <i>Agia Irini</i>), també a Constantinoble, i que actualment està destinada a museu. Està situada entre l'església de <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia</a> i el ja molt posterior <a href="/wiki/Palau_de_Topkap%C4%B1" title="Palau de Topkapı">palau de Topkapı</a>. </p><p>La primera església de la Santa Pau va ser construïda sota el regnat de l'emperador <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí I el Gran</a> en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, sent la primera de les esglésies de la ciutat de Constantinoble. Va ser l'escenari de debats particularment feridors entre <a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">arrians</a> i <a href="/wiki/Sant%C3%ADssima_Trinitat" title="Santíssima Trinitat">trinitaris</a> en el marc dels enfrontaments teològics entre ambdós. De fet, va ser precisament a l'església de la Santa Pau on es va celebrar a 381 el segon <a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic" title="Concili ecumènic">concili ecumènic</a>. D'altra banda, va ser la seu del <a href="/wiki/Patriarcat_de_Constantinoble" class="mw-redirect" title="Patriarcat de Constantinoble">patriarcat de Constantinoble</a> abans que fos construïda l'església de Santa Sofia. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg/220px-Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg" decoding="async" width="220" height="313" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg/330px-Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg/440px-Hagia_Eirene_Constantinople_2007.jpg 2x" data-file-width="1582" data-file-height="2253" /></a><figcaption>Vista de la meitat oriental de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Santa_Pau" class="mw-redirect" title="Església de la Santa Pau">església de la Santa Pau</a>, a Constantinoble.</figcaption></figure> <p>La primitiva església va ser incendiada al <a href="/wiki/532" title="532">532</a> durant els <a href="/wiki/Disturbis_de_la_Nika" class="mw-redirect" title="Disturbis de la Nika">disturbis de la Nika</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978114-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> per la qual cosa <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a> la va fer reconstruir. Part de la <a href="/wiki/Volta" title="Volta">volta</a>, executada amb precipitació, es va enfonsar poc després, i un incendi 564 en va continuar l'ocàs.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978114-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després d'una nova destrucció esdevinguda a causa d'un <a href="/wiki/Terratr%C3%A8mol" title="Terratrèmol">terratrèmol</a> al 740, Hagia Irene va ser en gran part reconstruïda, en el regnat de <a href="/wiki/Constant%C3%AD_V_Copr%C3%B2nim" title="Constantí V Coprònim">Constantí V</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978115_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978115-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i en aquesta forma del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> ha arribat fins a nosaltres. </p><p>L'església de la Santa Pau és un exemple perfecte per il·lustrar el pas de les esglésies de planta <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basilical</a> a una planta de creu grega quadrada. Hagia Irene és l'única de les esglésies d'estil romà d'Orient on l'<a href="/wiki/Atri_(pati)" title="Atri (pati)">atri</a> original es va conservar fins avui. La basílica, coberta per una volta i dotada de cúpula, culmina en el costat est amb tres grans finestres amb <a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arc de mig punt</a> obertes a l'absis. Una gran creu domina la semicúpula de l'absis, al lloc on d'acord amb la tradició arquitectònica romana d'Orient se situava el <i><a href="/wiki/Theotokos" class="mw-redirect" title="Theotokos">Theotokos</a></i>, el que constitueix un perfecte exemple d'<a href="/wiki/Iconocl%C3%A0stia" title="Iconoclàstia">iconoclàstia</a>. </p><p>Després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> el 1453, va ser utilitzada com <a href="/wiki/Arsenal_(armament)" title="Arsenal (armament)">arsenal</a> pels <a href="/wiki/Gen%C3%ADssers" class="mw-redirect" title="Geníssers">geníssers</a>, sent condicionada en 1846 com un Museu turc. El 1875, davant la manca d'espai, la col·lecció artística va ser traslladada al <a href="/wiki/Palau_de_Topkap%C4%B1" title="Palau de Topkapı">palau de Topkapı</a>, passant l'església a transformar-se en un Museu Imperial (<i>Müze-i Hümayun</i>) i després, el 1908, en un museu militar durant un cert temps. Des de 1973, es va procedir a una acurada restauració del monument, que és utilitzat com a lloc d'execució de concerts de <a href="/wiki/M%C3%BAsica_cl%C3%A0ssica" title="Música clàssica">música clàssica</a> per raó de les seves impressionants qualitats artístiques, fins al punt que des de 1980 els principals concerts del Festival de Música d'Istanbul se celebren a Santa Irene. El museu no és autònom, sinó que depèn del Museu de Santa Sofia. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Església_de_Santa_Sofia"><span id="Esgl.C3.A9sia_de_Santa_Sofia"></span>Església de Santa Sofia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Església de Santa Sofia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia (Istanbul)</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg/220px-Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg" decoding="async" width="220" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg/330px-Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg/440px-Hagia-Sophia-Laengsschnitt.jpg 2x" data-file-width="3996" data-file-height="1912" /></a><figcaption>Secció de l'església de <a href="/wiki/Santa_Sofia_(Istanbul)" title="Santa Sofia (Istanbul)">Santa Sofia (Istanbul)</a> </figcaption></figure> <p>Però l'obra mestra de l'arquitectura romana d'Orient és l'Església de Santa Sofia (església de la divina saviesa), dedicada a la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, construïda pels arquitectes <a href="/wiki/Antemi_de_Tral%C2%B7les" title="Antemi de Tral·les">Antemi de Tral·les</a> i <a href="/wiki/Isidor_de_Milet" class="mw-redirect" title="Isidor de Milet">Isidor de Milet</a> (ambdós procedents de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Menor" class="mw-redirect" title="Àsia Menor">Àsia Menor</a>, on predominava l'església edificada en planta basilical amb cúpula),<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978111_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978111-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> entre els anys 532 i 537, seguint les ordres directes de l'emperador <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>. És considerada com una de les <i>obres arquitectòniques més belles i grandioses de l'art universal</i>,<sup id="cite_ref-Armesto86_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto86-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i Justinià pretenia <i>erigir un monument que, des del temps d'Adam, no hagués tingut igual ni pogués tenir-ho mai</i>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978111_9-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978111-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va ser edificada per a substituir una <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basílica</a> anterior, destruïda l'any 532, amb motiu dels <a href="/wiki/Disturbis_de_la_Nika" class="mw-redirect" title="Disturbis de la Nika">disturbis de la Nika</a> a Constantinoble. L'església va ser solemnement consagrada el 537, encara que la cúpula original es va desplomar al 558. La que la va substituir, més alta però més petita, va patir ensorraments parcials als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">x</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. El <a href="/wiki/N%C3%A0rtex" title="Nàrtex">nàrtex</a> només és original, ja que va ser restaurat després d'un incendi el 564, mentre que les voltes ho van ser el 740, després d'un terratrèmol. Encara va patir una nova alteració després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> el 1453 i la conversió en mesquita, ja que la decoració romànica va ser coberta per <a href="/wiki/Estuc" title="Estuc">estuc</a>.<sup id="cite_ref-Armesto86_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto86-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tenia una planta d'un tipus nou, desconegut fins aquell moment, l'anomenada <i>basílica cupulada</i>, encara que poden rastrejar antecedents de la mateixa en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, nova planta que arribaria a ser la característica de les construccions eclesials sota Justinià. La invenció de la nova planta va ser possible precisament gràcies a la utilització del maó com a element constructiu en substitució de la pedra, característica arribada a l'arquitectura romana d'Orient des de l'<a href="/wiki/Arquitectura_medo-persa" title="Arquitectura medo-persa">arquitectura persa</a> i l'<a href="/wiki/Arquitectura_de_Mesopot%C3%A0mia" title="Arquitectura de Mesopotàmia">arquitectura mesopotàmica</a>.<sup id="cite_ref-Armesto86_10-2" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto86-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La cúpula de l'edifici està superposada a la planta de l'església, sense interrompre amb els seus pilars de suport. Amb una longitud de 72 x 71,7 m, és <a href="/wiki/Rectangle" title="Rectangle">rectangular</a>, pràcticament quadrada. El rectangle queda dividit en tres <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">naus</a> per unes fileres de columnes, amb nàrtex d'accés i <a href="/wiki/Tribuna" title="Tribuna">tribunes</a> en les naus laterals.<sup id="cite_ref-Armesto87_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto87-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la cúpula ocupa el centre de la nau principal, amb 31 m de <a href="/wiki/Di%C3%A0metre" title="Diàmetre">diàmetre</a> i 54 m d'alçada, estat coberta de teules blanques especials, més lleugeres, fabricades a l'<a href="/wiki/Illa_de_Rodes" class="mw-redirect" title="Illa de Rodes">illa de Rodes</a>.<sup id="cite_ref-Armesto88_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto88-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per dotar de major amplitud a la cúpula, aquesta es recolza en dues mitges cúpules laterals, que dupliquen l'espai cobert per aquesta, mitges cúpules que al seu torn se sustenten sobre nínxols <a href="/wiki/Esfera" title="Esfera">esfèrics</a>.<sup id="cite_ref-Armesto88_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto88-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A les ales nord i sud, hi ha dos <a href="/wiki/Arc_former" title="Arc former">arcs formers</a> que contraresten la força d'empenta de la cúpula, elevant-se sobre les columnes de les tribunes i generant un gran <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpà</a> dotat de <a href="/wiki/Finestral" class="mw-redirect" title="Finestral">finestrals</a>.<sup id="cite_ref-Armesto88_12-2" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto88-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, es va reforçar els quatre grans pilars existents a la base de la cúpula amb altres pilars que queden dissimulats en les naus laterals, alhora que un conjunt de voltes de diferents formes i mides contribueixen a dissipar l'empenta de la gran cúpula.<sup id="cite_ref-Armesto88_12-3" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto88-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, la sensació des de l'interior del temple és d'una única cúpula, gràcil i majestuosa, àmpliament il·luminada per la quarantena de finestres a l'arrencada.<sup id="cite_ref-Armesto88_12-4" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto88-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'historiador romà d'Orient <a href="/wiki/Procopi_(historiador)" class="mw-redirect" title="Procopi (historiador)">Procopi de Cesarea</a> afirmava sobre la cúpula de Santa Sofia que no sembla reposar sobre una construcció massissa, sinó estar suspesa del cel per una cadena d'or i formar com un dosser sobre l'església<i>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978113_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978113-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></i> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Església_dels_Sants_Apòstols"><span id="Esgl.C3.A9sia_dels_Sants_Ap.C3.B2stols"></span>Església dels Sants Apòstols</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Església dels Sants Apòstols"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg/220px-Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg/330px-Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg/440px-Meister_der_Predigten_des_M%C3%B6nchs_Johannes_Kokkinobaphos_002.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="2133" /></a><figcaption><a href="/wiki/Miniatura" title="Miniatura">Miniatura</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span> que representa l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols" title="Església dels Sants Apòstols">església dels Sants Apòstols</a> de Constantinoble.</figcaption></figure> <p>També va ser important la desapareguda <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols" title="Església dels Sants Apòstols">església dels Sants Apòstols</a> de Constantinoble, projectada com <a href="/wiki/Mausoleu" title="Mausoleu">mausoleu</a> de <a href="/wiki/Constant%C3%AD_I_el_Gran" title="Constantí I el Gran">Constantí</a>. Renovada en època de <a href="/wiki/Justini%C3%A0_I" title="Justinià I">Justinià I</a>, va ser model de l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Joan_d%27Efes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Joan d'Efes (encara no existeix)">església de Sant Joan d'Efes</a> (acabada ca. 565) i de la de <a href="/wiki/Sant_Marc_de_Ven%C3%A8cia" class="mw-redirect" title="Sant Marc de Venècia">Sant Marc de Venècia</a>,<sup id="cite_ref-ReferenceA_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-ReferenceA-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> obra del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>. Com aquesta última, oferia un model de planta de creu grega amb cinc cúpules, àmpliament imitat a tot el món romà d'Orient. </p><p>L'església va ser construïda sobre un turó de la ciutat, pensada per albergar al seu interior el cos de l'emperador Constantí,<sup id="cite_ref-Armesto92_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto92-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sent la més antiga de la Cristiandat a ser consagrada als <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">Sants Apòstols</a>, i datant dels temps de la fundació de la mateixa ciutat de Constantinoble sobre l'antiga <a href="/wiki/Bizanci" title="Bizanci">Bizanci</a>. </p><p>Justinià i la seva esposa Teodora la van reconstruir entre 536-550,<sup id="cite_ref-ReferenceA_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-ReferenceA-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> reprenent la coneguda planta en <a href="/wiki/Creu_grega" title="Creu grega">creu grega</a> de l'església constantiniana, coronada per una gran cúpula, sent més tard ricament decorada per <a href="/wiki/Just%C3%AD_II" class="mw-redirect" title="Justí II">Justí II</a>. </p><p>L'església es va convertir des de molt aviat en la <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis" title="Necròpolis">necròpolis</a> imperial, contenint així les restes de la major part dels <a href="/wiki/Emperador_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Emperador romà d'Orient">emperadors</a>, distribuïts en dos mausoleus exteriors, un al nord i l'altre al sud de l'<a href="/wiki/Absis" title="Absis">absis</a>, denominats <i>Heroa</i>, el de Constantí i el de Justinià. L'interior de l'església, però, no albergava cap tomba. Cada un dels heroon albergava indistintament tombes modernes o antigues, sense estar agrupades per cap tipus d'ordre cronològic. Dethier, un erudit que va viure a Constantinoble i coneixia perfectament la topografia de la ciutat medieval, parlava de 19 <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag" title="Sarcòfag">sarcòfags</a> en els heroon de Constantí i de 17 per al de Justinià. Byzantio, un escriptor grec modern, afegeix altres 5 per al primer i 9 per al segon. </p><p>El santuari va rebre nombroses relíquies: les dels sants <a href="/wiki/Ap%C3%B2stol" title="Apòstol">apòstol</a> és <a href="/wiki/Andreu_ap%C3%B2stol" title="Andreu apòstol">Andru</a>, <a href="/wiki/Lluc_l%27Evangelista" class="mw-redirect" title="Lluc l'Evangelista">Lluc</a>, <a href="/wiki/Timoteu_d%27Efes" title="Timoteu d'Efes">Timoteu d'Efes</a>, el primer bisbe d'<a href="/wiki/Efes" title="Efes">Efes</a>, i <a href="/wiki/Mateu_l%27Ap%C3%B2stol" class="mw-redirect" title="Mateu l'Apòstol">Mateu</a>, així com les dels sants <a href="/wiki/Cosme_i_Dami%C3%A0" class="mw-redirect" title="Cosme i Damià">Cosme i Damià</a>. </p><p>Al voltant de l'església es trobaven <a href="/wiki/P%C3%B2rtic" title="Pòrtic">pòrtics</a> sumptuosos, els <i>stoai</i>, al llarg dels quals es disposaven els sarcòfags aïllats d'alguns <i>basileis</i>. A parer, tots els sarcòfags eren de marbre, completament recoberts d'ornaments enlluernadores a <a href="/wiki/Plata" class="mw-redirect" title="Plata">plata</a> i <a href="/wiki/Pedra_preciosa" class="mw-redirect" title="Pedra preciosa">pedres precioses</a>. L'efecte era de grandiositat, especialment a la llum del sol. La majoria de les cobertures dels sarcòfags eren en forma de teulada, i contenien al seu interior més joies encara. Diversos patriarques es trobaven també sepultats allà, destacant entre ells <a href="/wiki/Joan_Cris%C3%B2stom" title="Joan Crisòstom">Joan Crisòstom</a>. </p><p>Les tombes van ser despullades per <a href="/wiki/Aleix_IV_%C3%80ngel" title="Aleix IV Àngel">Aleix IV Àngel</a> per pagar als croats de la <a href="/wiki/Quarta_Croada" title="Quarta Croada">Quarta Croada</a>, que a més van saquejar l'església trencant i destruint els sepulcres. El que va quedar va ser arrasat pels <a href="/wiki/Dervixos" class="mw-redirect" title="Dervixos">dervixos</a> després de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> el 1453, que pel que sembla van passar catorze hores destruint amb maces i barres de ferro que s'havia salvat de la destrucció ocasionada pels croats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Itàlia"><span id="It.C3.A0lia"></span>Itàlia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Itàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_(Venice)_-_Portal.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg/220px-Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg/330px-Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg/440px-Facade_of_Santi_Giovanni_e_Paolo_%28Venice%29_-_Portal.jpg 2x" data-file-width="7360" data-file-height="4912" /></a><figcaption>Columnes d'estil romà d'Orient a la portada de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Joan_i_Sant_Pau" title="Basílica de Sant Joan i Sant Pau">basílica de Sant Joan i Sant Pau</a> de Venècia.</figcaption></figure> <p>La península Itàlica va estar àmpliament vinculada a l'Imperi Romà d'Orient que va establir a la ciutat de <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a> la capital d'un dels seus <a href="/wiki/Exarcat" title="Exarcat">exarcats</a>, al mateix temps que controlava àmplies parts de la península, incorporades al seu imperi a l'atzar dels esdeveniments bèl·lics i polítics. </p><p>D'altra banda, el mateix prestigi inherent a l'arquitectura romana d'Orient va marcar profundament les edificacions en altres punts de la península o de Sicília, irradiant des d'allí les seves influències a la resta de l'Europa Occidental. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Ravenna">Ravenna</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Ravenna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Constantinoble no va ser l'únic focus important en aquesta primera Edat d'Or de l'Imperi Romà d'Orient, sinó que cal recordar el nucli de <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a> (capital de l'Imperi Romà d'Orient a Occident des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span> fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span>), l'<a href="/wiki/Exarcat_de_Ravenna" title="Exarcat de Ravenna">exarcat occidental</a> situat al nord-est de la península italiana, en les riberes del <a href="/wiki/Mar_Adri%C3%A0tic" class="mw-redirect" title="Mar Adriàtic">mar Adriàtic</a>, al costat de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>. A més, Ravenna era una <a href="/wiki/Base_naval" title="Base naval">base naval</a> de l'<a href="/wiki/Armada_romana" class="mw-redirect" title="Armada romana">Armada romana</a>, la qual permetia a la mateixa el control de l'Adriàtic.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197866_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197866-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les esglésies romanes d'Orient de Ravenna presenten dos models: un de clara inspiració constantinopolitana relacionada amb l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Sergi_i_Bacus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església dels Sants Sergi i Bacus (encara no existeix)">església dels Sants Sergi i Bacus</a>, la de l'<a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">església de Sant Vidal</a> (538-547),<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille19787_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille19787-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en què, igualment que el seu model, és de planta <a href="/wiki/Oct%C3%A0gon" title="Octàgon">octogonal</a> amb nau circumdant entre els elevats pilars i amb una prolongació semicircular a la capçalera, davant de l'absis de l'<a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a>, en els peus té un ampli <a href="/wiki/Atri_(pati)" title="Atri (pati)">atri</a> amb <a href="/wiki/Torre" title="Torre">torres</a> laterals. En aquesta església de sant Vital estan ja prefigurats els trets més característics de l'estilística en l'arquitectura medieval d'Occident, sobretot en els quals fa al sentit vertical de la construcció en detriment de l'horitzontalitat precedent. </p><p>Les altres esglésies romanes d'Orient de Ravenna tenen influència paleocristiana per l'estructura basilical amb coberta plana. Són la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_in_Classe" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Apol·linar in Classe">Basílica de Sant Apol·linar in Classe</a> i l'església de Sant Apol·linar Nou, ambdues de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> i amb destacats mosaics. A les esglésies han d'afegir d'altra banda altres monuments, com és el cas del <a href="/wiki/Mausoleu_de_Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Mausoleu de Gal·la Placídia">Mausoleu de Gal·la Placídia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Mausoleu_de_Gal·la_Placídia"><span id="Mausoleu_de_Gal.C2.B7la_Plac.C3.ADdia"></span>Mausoleu de Gal·la Placídia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Mausoleu de Gal·la Placídia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Mausoleu_de_Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Mausoleu de Gal·la Placídia">Mausoleu de Gal·la Placídia</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ravnna-gallaplacidia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Ravnna-gallaplacidia.jpg/220px-Ravnna-gallaplacidia.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Ravnna-gallaplacidia.jpg/330px-Ravnna-gallaplacidia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Ravnna-gallaplacidia.jpg/440px-Ravnna-gallaplacidia.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption><a href="/wiki/Mausoleu_de_Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Mausoleu de Gal·la Placídia">Mausoleu de Gal·la Placídia</a> a <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg/220px-Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg/330px-Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg/440px-Deckenmosaik_Mausoleum_Galla_Placidia.jpg 2x" data-file-width="1944" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Mosaic a l'interior de la cúpula del <a href="/wiki/Mausoleu_de_Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Mausoleu de Gal·la Placídia">mausoleu de Gal·la Placídia</a>, amb el cel, la creu i els quatre evangelistes.</figcaption></figure> <p>El Mausoleu de Gal·la Placídia (és així conegut, encara que en realitat es tracti de la capella de Sant Llorenç) va ser erigit per ordre de <a href="/wiki/Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Gal·la Placídia">Gal·la Placídia</a>, la vídua de <a href="/wiki/Constanci_III" title="Constanci III">Constanci III</a> i regent de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> a nom del seu fill <a href="/wiki/Valentini%C3%A0_III" title="Valentinià III">Valentinià III</a>, al seu retorn a Itàlia després de la mort del seu espòs, de manera que es pot deduir que és molt poc posterior al 421, data de la mort de Constanci.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197889_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197889-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns afirmen que és el mausoleu de la mateixa Gal·la Placídia, però les fonts documentals indiquen que aquesta va morir i va ser enterrada a Roma, encara que actualment les seves restes reposin a Ravenna, en la molt propera església de Sant Vidal. </p><p>La capella (o mausoleu) està aixecada sobre <a href="/wiki/Pis_(construcci%C3%B3)" title="Pis (construcció)">planta</a> a <a href="/wiki/Creu_grega" title="Creu grega">creu grega</a>, tractant-se de la primera vegada que aquest tipus de planta era utilitzada en l'arquitectura occidental, i es troba adjacent a una <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basílica</a> que té igualment planta en creu grega. </p><p>L'aspecte exterior de l'edifici, de 15 m de llarg per 13 d'ample, ressalta l'ús del maó, amb el qual es van elevar els <a href="/wiki/Mur_de_c%C3%A0rrega" title="Mur de càrrega">murs</a> d'aquest, dotats d'<a href="/wiki/Arc_cec" title="Arc cec">arcades cegues</a> i de <a href="/wiki/Finestra" title="Finestra">finestres</a> d'escassa grandària.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197889_18-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197889-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">coberta</a> de l'edifici és a base de <a href="/wiki/T%C3%A8gula" title="Tègula">tègula</a> (<a href="/wiki/Teula" title="Teula">teula</a> romana plana), abocant a quatre aigües a la cúpula i a dos a la resta de l'edifici. </p><p>Sobre la decoració interior del mausoleu, destaca la majestuosa cúpula, dotada d'una sumptuosa decoració, en un conjunt sobri i sever. L'ornamentació de la cúpula és a base de mosaics, mostrant un cel blau estrellat presidit per una creu daurada, en colors a joc amb els de les estrelles,<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197890_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197890-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de manera que el color blau fosc del cel enfosqueix la cúpula, fent per contra ressaltar la creu i les estrelles.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197891_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197891-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Simultàniament, per convertir l'espai quadrat de la cúpula en el rodó del cel, apareixen a les cantonades de la cúpula dels quatre evangelistes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197891_20-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197891-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'altra banda, les <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">naus</a> del mausoleu que s'entrecreuen a la cúpula posseeixen una <a href="/wiki/Volta_de_can%C3%B3" title="Volta de canó">volta de canó</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Sant_Vidal">Sant Vidal</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Sant Vidal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">Sant Vidal de Ravenna</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Basilica_of_San_Vitale.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Basilica_of_San_Vitale.jpg/220px-Basilica_of_San_Vitale.jpg" decoding="async" width="220" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Basilica_of_San_Vitale.jpg/330px-Basilica_of_San_Vitale.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Basilica_of_San_Vitale.jpg/440px-Basilica_of_San_Vitale.jpg 2x" data-file-width="6728" data-file-height="6160" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">església de Sant Vidal a Ravenna</a>. </figcaption></figure> <p>Com una mostra més de la vinculació entre poder polític i religiós, i la seva influència en l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>, els governadors representants de l'Imperi Romà d'Orient a Ravenna eren els mateixos arquebisbes de la ciutat. Van ser els bisbes Maximià i Víctor que, a mitjan <a href="/wiki/Segle_VI" title="Segle VI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span></a>, consagrar l'església de Sant Vidal, construïda amb l'ajut econòmic del banquer grec Julià Argentarios, com altres monuments de la ciutat. L'església té com a peculiaritat que es tracta de l'única església <a href="/wiki/Oct%C3%A0gon" title="Octàgon">octogonal</a> conservada a Occident.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197897_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197897-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El ric decorat exterior de l'església, però, contrasta amb la sobrietat decorativa que es constata en el seu interior, en què uns arcs circulars fan possible el pas des de la base octogonal a una cúpula <a href="/wiki/Cercle" title="Cercle">circular</a>. S'han conservat els mosaics de l'absis i del <a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a>, estant en el seu moment la resta de l'interior decorat amb <a href="/wiki/Marbre" title="Marbre">marbre</a>, havent desaparegut el daurat dels <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitell</a> és, el que ha disminuït la lluminositat del conjunt.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197898_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197898-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La figura dominant en l'absis és Crist, acompanyat <a href="/wiki/Vidal_de_Ravenna" title="Vidal de Ravenna">sant Vidal</a>, existint en el presbiteri imatges dels Evangelistes i episodis de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197898_22-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197898-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El presbiteri es troba al fons, amb un tram cobert per una <a href="/wiki/Volta_d%27aresta" title="Volta d'aresta">volta d'aresta</a> i un tancament a <a href="/wiki/Volta_de_forn" class="mw-redirect" title="Volta de forn">volta de forn</a>. </p><p>Les <a href="/wiki/Galeria_(arquitectura)" title="Galeria (arquitectura)">galeries</a> de l'<a href="/wiki/Presbiteri" title="Presbiteri">presbiteri</a> també estaven decorades, però destaca especialment el treball dels <a href="/wiki/Capitell" title="Capitell">capitell</a> és, amb fins calats. Existeix igualment un <a href="/wiki/P%C3%BAlpit" title="Púlpit">púlpit</a> d'<a href="/wiki/Ivori" class="mw-redirect" title="Ivori">ivori</a>, del bisbe Maximiano, encara que es desconeix si es tracta d'una obra local o va ser importat des de <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197899_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197899-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Sant_Apol·linar_in_Classe"><span id="Sant_Apol.C2.B7linar_in_Classe"></span>Sant Apol·linar in Classe</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Sant Apol·linar in Classe"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ravenna_BW_4.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ravenna_BW_4.JPG/250px-Ravenna_BW_4.JPG" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ravenna_BW_4.JPG/330px-Ravenna_BW_4.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ravenna_BW_4.JPG/500px-Ravenna_BW_4.JPG 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Detall dels mosaics de l'absis, a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_in_Classe" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Apol·linar in Classe">Basílica de Sant Apol·linar in Classe</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ravenna_BW_3.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Ravenna_BW_3.JPG/220px-Ravenna_BW_3.JPG" decoding="async" width="220" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Ravenna_BW_3.JPG/330px-Ravenna_BW_3.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Ravenna_BW_3.JPG/440px-Ravenna_BW_3.JPG 2x" data-file-width="3736" data-file-height="2556" /></a><figcaption><a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">Nau</a> principal de la basílica de Sant Apol·linar in Classe, amb les 24 columnes que la separen de les laterals, el suport per a la volta i el absis al fons amb la seva decoració musiva</figcaption></figure> <p>La Basílica de Sant Apol·linar in Classe és un dels principals monuments de l'arquitectura romana d'Orient a Ravenna, fins al punt que quan la <a href="/wiki/UNESCO" title="UNESCO">UNESCO</a> va declarar <a href="/wiki/Patrimoni_de_la_Humanitat" title="Patrimoni de la Humanitat">Patrimoni de la Humanitat</a> vuit esglésies de Ravenna, va citar la basílica de Sant Apol·linar in Classe com un exemple excepcional de les més antigues basíliques cristiana amb la puresa i simplicitat del seu disseny i l'ocupació de l'espai, així com amb la naturalesa sumptuosa de la decoració. </p><p>La imponent estructura de maó va ser erigida per ordre del bisbe Ursicino, utilitzant els recursos econòmics d'un banquer grec, Julià Argentarius (el mateix que va finançar l'església de Sant Vital),<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978102-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i es localitza al costat d'un cementiri cristià, i bastant possiblement sobre el cim d'un preexistent temple <a href="/wiki/Paganisme" title="Paganisme">pagà</a>, com ho testifiquen algunes làpides reutilitzades quan es va construir. És al costat de l'antic port de Ravenna.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978102-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Sant Apol·linar in Classe va ser consagrat el <a href="/wiki/8_de_maig" title="8 de maig">8 de maig</a> de <a href="/wiki/549" title="549">549</a> pel bisbe Maximià, i dedicat a la consagració de qui fou el primer bisbe de Ravenna, <a href="/wiki/Apol%C2%B7linar_de_Ravenna" title="Apol·linar de Ravenna">sant Apol·linar</a>. La Basílica és així contemporània de l'església de <a href="/wiki/Sant_Vidal_de_Ravenna" class="mw-redirect" title="Sant Vidal de Ravenna">Sant Vidal de Ravenna</a>. En el 856, les <a href="/wiki/Rel%C3%ADquia" title="Relíquia">relíquies</a> de Sant Apol·linar van ser transferides des de la basílica de Sant Apollinar in Classe cap a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" title="Basílica de Sant Apol·linar el Nou">basílica de Sant Apol·linar el Nou</a>, a la mateixa Ravenna. </p><p>L'exterior té una gran <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façana</a>, amb un finestral <a href="/wiki/Trifori" title="Trifori">triforades</a>. El nàrtex que es troba a la dreta de l'entrada és una addició posterior, com ho és també el <a href="/wiki/Campanar" title="Campanar">campanar</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>. </p><p>L'interior conté 24 columnes de marbre grec, però la importància excepcional rau en l'absis, que culmina en un mosaic verd amb prats i ovelles, al·legoria aquestes últimes dels fidels als que acull un Sant Apol·linar amb els braços oberts, sota la supervisió dels dotze apòstols, presentats igualment com xais sortint de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a> i <a href="/wiki/Betlem" title="Betlem">Betlem</a>. Una gran creu presideix el conjunt, creu que es troba envoltada per <a href="/wiki/Mois%C3%A8s" title="Moisès">Moisès</a> i <a href="/wiki/Elies" title="Elies">Elies</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978102-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les parets laterals estan actualment nues, però segurament un dia van estar coberts igualment de mosaics, que probablement fossin destruïts pels <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">venecians</a> en 1449, encara que deixessin en peu la decoració de mosaics a l'absis i sobre l'<a href="/wiki/Arc_triomfal" class="mw-redirect" title="Arc triomfal">arc triomfal</a>. Aquesta última representa el <a href="/wiki/Crist" title="Crist">Salvador</a>, entre béns (els fidels, en aquest cas), al costat dels Apòstols.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978104-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tant les columnes com els mateixos maons utilitzats per a la construcció són pel que sembla importats de Constantinoble.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978102-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Sant_Apol·linar_el_Nou"><span id="Sant_Apol.C2.B7linar_el_Nou"></span>Sant Apol·linar el Nou</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Sant Apol·linar el Nou"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" class="mw-redirect" title="Sant Apol·linar el Nou">Sant Apol·linar el Nou</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg/220px-Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg/330px-Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg/440px-Sant%27.Apollinare.Nuovo01.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="960" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façana</a> de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" title="Basílica de Sant Apol·linar el Nou">basílica de Sant Apol·linar el Nou</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SantApollininner.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/SantApollininner.jpg/220px-SantApollininner.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/SantApollininner.jpg/330px-SantApollininner.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/SantApollininner.jpg/440px-SantApollininner.jpg 2x" data-file-width="700" data-file-height="467" /></a><figcaption>Interior de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" title="Basílica de Sant Apol·linar el Nou">basílica de Sant Apol·linar el Nou</a> </figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Apol%C2%B7linar_el_Nou" title="Basílica de Sant Apol·linar el Nou">basílica de Sant Apol·linar el Nou</a> (o basílica de Sant'Apollinare Nuovo) es va construir sobre el mateix tipus de planta que la de Sant Apolinar in Classe, portant aquest nom a causa del trasllat de les relíquies de <a href="/wiki/Apol%C2%B7linar_de_Ravenna" title="Apol·linar de Ravenna">Sant Apol·linar</a>, qui fos el primer bisbe de la diòcesi, des de la basílica de Sant Apol·linar in Classe.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978104-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va ser construïda en època de <a href="/wiki/Teodoric_el_Gran" title="Teodoric el Gran">Teodoric el Gran</a>, i ornada amb mosaics, que posteriorment es van suprimir, igual que qualsevol referència a l'<a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">arrianisme</a> o al mateix Teodoric.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978104-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La supressió dels mosaics va ser obra del bisbe Agnello, i d'aquests mosaics únicament es van salvar les parts més altes de la decoració, a més, durant un temps l'església va ser consagrada a <a href="/wiki/Mart%C3%AD_de_Tours" title="Martí de Tours">Sant Martí de Tours</a>, que es va aferrissar vehementment en la lluit contra el moviment que considerava com una <a href="/wiki/Heretgia" title="Heretgia">heretgia</a>. </p><p>La basílica va ser construïda amb tres naus, una principal i dues laterals, no posseint <i>quadripòrtic</i> sinó tan sols el nàrtex. Posseeix una aparença externa a base de maó, amb una <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">coberta</a> amb vessant a dues aigües. A la part superior de la portada hi ha, just al centre, una <a href="/wiki/B%C3%ADfora" title="Bífora">bífora</a> de marbre, sobre la qual hi ha dues petites obertures. La nau central finalitza en un absis semicircular. </p><p>Subsisteix però un important conjunt de mosaics, que es troben emplaçats a la nau principal, consistents en sengles <a href="/wiki/Process%C3%B3_religiosa" class="mw-redirect" title="Processó religiosa">processons</a> que s'encaminen, des de l'entrada de l'edifici, cap a representacions de Crist, en el mur nord, o de la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u" title="Mare de Déu">Mare de Déu</a> asseguda al seu tron, al mur sud, hi ha representacions dels profetes i patriarques en el nivell superior, ocupant els buits entre les finestres.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978104-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els mosaics es van iniciar al 504, encara que van ser modificats amb posterioritat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Venècia"><span id="Ven.C3.A8cia"></span>Venècia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Venècia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Basílica_de_Sant_Marc"><span id="Bas.C3.ADlica_de_Sant_Marc"></span>Basílica de Sant Marc</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Basílica de Sant Marc"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230" /><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">Basílica de Sant Marc</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg/250px-Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg/330px-Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg/500px-Venice_-_St._Marc%27s_Basilica_01.jpg 2x" data-file-width="3072" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Façana de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">basílica de Sant Marc</a> a la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_de_Sant_Marc" title="Plaça de Sant Marc">plaça de Sant Marc</a>. </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg/250px-San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg/330px-San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg/500px-San_Alipio_facade_door_of_Saint_Mark%27s_Basilica_of_Venice.jpg 2x" data-file-width="2959" data-file-height="2000" /></a><figcaption><a href="/wiki/Mosaic" title="Mosaic">Mosaic</a> del portal de Sant Alipio de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">basílica de Sant Marc</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>).</figcaption></figure> <p>A Itàlia destaca l'anteriorment esmentada <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">basílica de Sant Marc</a> de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, de l'any 1063, amb planta de creu grega inscrita en un rectangle i coberta amb cinc cúpules principals<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978118_26-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978118-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sobre <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambor</a>, una sobre el <a href="/wiki/Creuer_(arquitectura)" title="Creuer (arquitectura)">creuer</a> i quatre en els braços de la creu, que va integrar-hi la desapareguda <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols" title="Església dels Sants Apòstols">església dels Sants Apòstols</a> de Constantinoble. </p><p>La construcció va començar el 1063, sobre una església anterior, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, que albergava el cos de <a href="/wiki/Marc_l%27Evangelista" class="mw-redirect" title="Marc l'Evangelista">sant Marc</a>, patró de Venècia, temple destruït en unes revoltes al 916. Les obres van finalitzar el 1093, quan van començar les obres de decoració de l'interior, per als quals es va despullar diversos temples antics de la rodalia.<sup id="cite_ref-Armesto92_15-1" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto92-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En les obres no només van intervenir artistes romans d'Orient, sinó que s'hi van importar materials de Constantinoble, especialment capitells.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978188_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978188-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La basílica, considerada una de les mostres arquitectòniques més belles de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>,<sup id="cite_ref-Armesto91_28-0" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto91-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> està dotada de tres absis a la capçalera, el central de major mida que els laterals. La cúpula és l'element arquitectònic dominant de la <a href="/wiki/Coberta_(construcci%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Coberta (construcció)">coberta</a>, consistint en realitat en un conjunt de catorze cúpules diferenciades, amb mida variable entre elles en funció de la ubicació,<sup id="cite_ref-Armesto91_28-1" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto91-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les més petites contribueixen a la difuminació de les càrregues de la principal. </p><p>La coberta cupulada queda suportada amb un conjunt de pilars massissos, al que s'uneix una espessa xarxa de columnes que suporten la <a href="/wiki/Galeria_(arquitectura)" title="Galeria (arquitectura)">galeria</a> superior de la basílica.<sup id="cite_ref-Armesto91_28-2" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto91-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A la <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façana</a> principal hi ha cinc portes, amb decoracions similars a les de l'<a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Arquitectura romànica">arquitectura romànica</a>, amb columnes sobre les quals reposen <a href="/wiki/Arc_de_mig_punt" title="Arc de mig punt">arcs de mig punt</a> o, en el cas de les portes laterals, un <a href="/wiki/Arc_apuntat" title="Arc apuntat">arc apuntat</a>.<sup id="cite_ref-Armesto91_28-3" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto91-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els <a href="/wiki/Timp%C3%A0_(arquitectura)" title="Timpà (arquitectura)">timpans</a> existents sobre les portes presenten decoracions d'èpoques i estils variats, delatant algun ells el seu origen romà d'Orient pel pa d'or amb què es troben recoberts.<sup id="cite_ref-Armesto92_15-2" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto92-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquest primer cos o pis sosté una <a href="/wiki/Balustrada" class="mw-redirect" title="Balustrada">balustrada</a>, després de la que hi ha un segon cos, amb cinc <a href="/wiki/Arc_cec" title="Arc cec">arcs cecs</a> amb el mateix esquema decoratiu que la planta inferior, amb un arc central més gran que els laterals en el qual hi ha una <a href="/wiki/Vidriera" class="mw-redirect" title="Vidriera">vidriera</a> per a la il·luminació de l'interior de la basílica, com succeeix en les arquitectures <a href="/wiki/Arquitectura_rom%C3%A0nica" title="Arquitectura romànica">romànica</a> i <a href="/wiki/Arquitectura_g%C3%B2tica" title="Arquitectura gòtica">gòtica</a>.<sup id="cite_ref-Armesto92_15-3" class="reference"><a href="#cite_note-Armesto92-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La primera decoració interior de la basílica de Sant Marc va ser obra d'especialistes en mosaics romans d'Orient, però aquests mosaics es van perdre durant l'incendi que va patir el monument el 1106.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978118_26-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978118-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Excepte alguns fragments que es van recuperar després de l'incendi, els mosaics actuals són ja del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978119_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978119-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rússia"><span id="R.C3.BAssia"></span>Rússia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Rússia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cathedral_of_St._Sophia,_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod,_Russia.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg/250px-Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg/330px-Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg/500px-Cathedral_of_St._Sophia%2C_the_Holy_Wisdom_of_God_in_Novgorod%2C_Russia.jpg 2x" data-file-width="560" data-file-height="420" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Sofia_de_N%C3%B3vgorod" title="Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod">catedral de Santa Sofia</a> de <a href="/wiki/N%C3%B3vgorod" title="Nóvgorod">Nóvgorod</a> </figcaption></figure> <p>En aquesta Segona Edat d'Or l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a> es va estendre a la zona russa d'<a href="/wiki/Arm%C3%A8nia" title="Armènia">Armènia</a>, a <a href="/wiki/K%C3%ADev" class="mw-redirect" title="Kíev">Kíev</a> es construeix l'<a href="/wiki/Santa_Sofia" class="mw-disambig" title="Santa Sofia">església de Santa Sofia</a> l'any 1017, seguint fidelment l'influx de l'arquitectura de Constantinoble es va estructurar en forma basilical de cinc <a href="/wiki/Nau_(arquitectura)" title="Nau (arquitectura)">naus</a> acabades en absis, a <a href="/wiki/N%C3%B3vgorod" title="Nóvgorod">Nóvgorod</a> s'aixequen les esglésies de <a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Jordi_(N%C3%B3vgorod)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Sant Jordi (Nóvgorod) (encara no existeix)">Sant Jordi</a> i de <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Sofia_de_N%C3%B3vgorod" title="Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod">Santa Sofia</a>, ambdues de planta central. Cal tenir present que les actuals Ucraïna i Rússia s'havien convertit al cristianisme per l'acció de missioners d'origen búlgars pertanyents a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Ortodoxa" title="Església Ortodoxa">Església Ortodoxa</a>. A això cal afegir el matrimoni que es va produir en 989 entre el príncep <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_I_de_K%C3%ADev" title="Vladímir I de Kíev">Vladímir I de Kíev</a> i la princesa Anna, germana de l'emperador <a href="/wiki/Basili_II_Bulgar%C3%B2cton" title="Basili II Bulgaròcton">Basili II</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978230_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978230-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la Tercera Edat d'Or, entre els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> l'art romà d'Orient es continua estenent per Europa i Rússia. Hi predominen les plantes d'esglésies cobertes amb <a href="/wiki/C%C3%BApula_bulbosa" title="Cúpula bulbosa">cúpules en forma de bulb</a> sobre <a href="/wiki/Tambor_(arquitectura)" title="Tambor (arquitectura)">tambors</a> circulars o poligonals. A aquesta etapa corresponen a Grècia l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_dels_Sants_Ap%C3%B2stols" title="Església dels Sants Apòstols">església dels Sants Apòstols</a> de Tessalònica, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, l'<a href="/w/index.php?title=Esgl%C3%A9sia_de_Mistr%C3%A0s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Església de Mistràs (encara no existeix)">església de Mistràs</a>, al <a href="/wiki/Pelopon%C3%A8s" title="Peloponès">Peloponès</a>, i alguns monestirs del <a href="/wiki/Mont_Atos" class="mw-redirect" title="Mont Atos">Mont Atos</a>. </p><p>Igualment es multipliquen els temples romans d'Orient per les valls del <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">Danubi</a>, per <a href="/wiki/Romania" title="Romania">Romania</a> i Bulgària, arribant fins a les terres russes de Moscou on destaca la <a href="/wiki/Catedral_de_la_Dormici%C3%B3_(Moscou)" class="mw-redirect" title="Catedral de la Dormició (Moscou)">catedral de la Dormició</a> del Kremlin, a la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_Roja" title="Plaça Roja">plaça Roja</a> de Moscou, realitzada en temps d'<a href="/wiki/Ivan_el_Terrible" class="mw-redirect" title="Ivan el Terrible">Ivan el Terrible</a> (1555-1560), les cinc cúpules, la més alta i esvelta en el creuer i quatre situades en els angles que formen els braços de la creu, ressalten per la coloració, pels elevats tambors i pels característics perfils artístics. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat">Llegat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Llegat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg/250px-Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg" decoding="async" width="220" height="275" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg/330px-Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg/500px-Kronstadt_Naval_Cathedral_1.jpg 2x" data-file-width="1022" data-file-height="1278" /></a><figcaption>La catedral de Sant Nicolau del Mar, a <a href="/wiki/Kronstadt" title="Kronstadt">Kronstadt</a></figcaption></figure> <p>La mateixa vinculació de l'art romà d'Orient amb l'Imperi Romà d'Orient i amb el cerimonial i la pompa imperial, afegit a la legitimació que atorgava la fe ortodoxa facilitar l'expansió de l'art romà d'Orient en les zones geogràfiques vinculades a l'Ortodòxia, especialment als territoris de les actuals Ucraïna, Belarús i Rússia.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197812_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197812-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Una vegada que s'han consolidat l'ortodòxia i l'art romà d'Orient a les terres russes (per exemple, a Kíev es van copiar barris sencers de Constantinoble), la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> en 1453, amb l'emigració que va portar aparellada el procés, va fer que emergeix l'<a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Imperi Rus</a> com a hereu natural de l'Imperi Romà d'Orient, assumint com a part inherent a aquesta herència els elements bàsics de l'<a href="/wiki/Art_rom%C3%A0_d%27Orient" title="Art romà d'Orient">art romà d'Orient</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197812_31-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197812-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'altra banda, l'arquitectura romana d'Orient va obrir la porta a Europa Occidental a l'arquitectura romànica i a l'arquitectura gòtica. A Orient va exercir igualment una profunda influència en l'<a href="/wiki/Arquitectura_isl%C3%A0mica" title="Arquitectura islàmica">arquitectura islàmica</a>, amb exemples destacats com en la <a href="/wiki/Mesquita_dels_Omeies" title="Mesquita dels Omeies">Mesquita dels Omeies</a> de <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a> i la <a href="/wiki/C%C3%BApula_de_la_Roca" title="Cúpula de la Roca">Cúpula de la Roca</a> a <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a>, que posen en relleu en les seves decoracions el treball dels artesans i constructors de mosaics romans d'Orient. A Bulgària, Rússia, Romania, <a href="/wiki/Ge%C3%B2rgia" title="Geòrgia">Geòrgia</a> i en altres països de fe ortodoxa l'arquitectura romana d'Orient va seguir en vigor durant molt més temps, donant origen a diverses escoles arquitectòniques locals. </p><p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, paral·lelament al renaixement de l'art gòtic que va donar lloc a l'arquitectura <a href="/wiki/Neog%C3%B2tic" title="Neogòtic">neogòtica</a>, es va desenvolupar igualment una <a href="/wiki/Arquitectura_neobizantina" title="Arquitectura neobizantina">arquitectura neobizantina</a>, que va inspirar joies arquitectòniques com la <a href="/wiki/Catedral_de_Westminster" title="Catedral de Westminster">catedral de Westminster</a> a Londres. A <a href="/wiki/Bristol" title="Bristol">Bristol</a>, entre 1850 i 1880 es va generar un estil conegut com a Bizantí de Bristol, convertit en popular gràcies als edificis industrials que combinaven elements romans d'Orient amb altres procedents de l'estil arquitectònic <a href="/wiki/Mud%C3%A8jar" title="Mudèjar">mudèjar</a>. Va ser desenvolupat a gran escala a Rússia per <a href="/w/index.php?title=Konstant%C3%ADn_Thon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Konstantín Thon (encara no existeix)">Konstantín Thon</a> i pels seus deixebles, els qui van projectar la <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_Sant_Vlad%C3%ADmir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Sant Vladímir (encara no existeix)">catedral de Sant Vladímir</a> de Kíev, la <a href="/wiki/Catedral_de_Sant_Nicolau" class="mw-disambig" title="Catedral de Sant Nicolau">catedral de Sant Nicolau</a> de Kronstadt, la <a href="/wiki/Catedral_d%27Alexandre_Nevski_(Sofia)" title="Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia)">Catedral d'Alexandre Nevski (Sofia)</a> i el monestir de <a href="/wiki/Nou_Atos" title="Nou Atos">Nou Atos</a>, prop de <a href="/wiki/Sukhumi" title="Sukhumi">Sukhumi</a>. El major projecte neobizantí del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> va ser el <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Sant_Sava&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Sant Sava (encara no existeix)">Temple de Sant Sava</a> a <a href="/wiki/Belgrad" title="Belgrad">Belgrad</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura_romana_d'Orient_a_Espanya"><span id="Arquitectura_romana_d.27Orient_a_Espanya"></span>Arquitectura romana d'Orient a Espanya</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Arquitectura romana d'Orient a Espanya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/100px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG" decoding="async" width="100" height="133" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/150px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/200px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG 2x" data-file-width="3083" data-file-height="4114" /></a><figcaption>Mosaic de Baleria, procedent de la Basílica de Son Peretó (Museu de Historia de Manacor)</figcaption></figure> <p>Les restes materials romanes d'Orient a les Illes Balears més importants corresponen al període de les <a href="/wiki/Illes_Balears_sota_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient">Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient</a> i són un conjunt de <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica" title="Basílica">basíliques</a> <a href="/wiki/Paleocristi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Paleocristià">paleocristianes</a> rurals, a les illes de Mallorca (<a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Son_Peret%C3%B3" title="Basílica de Son Peretó">Son Peretó</a>, <a href="/wiki/Son_Fadrinet" class="mw-redirect" title="Son Fadrinet">Son Fadrinet</a>, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_sa_Carrotja" title="Basílica de sa Carrotja">sa Carrotja</a> i <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Cas_Frares" title="Basílica de Cas Frares">Cas Frares</a>) i Menorca (<a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Forn%C3%A0s_de_Torell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Basílica de Fornàs de Torelló">Fornàs de Torelló</a>, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Son_Bou" title="Basílica de Son Bou">Son Bou</a>, <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_del_Cap_del_Port_de_Fornells" title="Basílica del Cap del Port de Fornells">Cap del Port de Fornells</a>, <a href="/w/index.php?title=Bas%C3%ADlica_de_l%27illa_d%27en_Colom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Basílica de l'illa d'en Colom (encara no existeix)">Illa den Colom</a> i <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_l%27Illa_del_Rei" title="Basílica de l'Illa del Rei">Illa del Rei</a>), juntament amb el <a href="/wiki/Cenobi_(religi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Cenobi (religió)">cenobi</a> de Cabrera, que foren construïdes o reformades durant el període romà d'Orient, en general presenten elements constructius i decoratius, especialment els <a href="/wiki/Mosaics" class="mw-redirect" title="Mosaics">mosaics</a>, d'influència oriental i nord-africana datables al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>. </p><p>També formen part del conjunt romà d'Orient els castells roquers d'Alaró, <a href="/wiki/Castell_del_Rei_(castell)" class="mw-redirect" title="Castell del Rei (castell)">Castell del Rei</a> i <a href="/wiki/Castell_de_Santueri" title="Castell de Santueri">Santueri</a>, a Mallorca, i de <a href="/wiki/Castell_de_Santa_%C3%80gueda" title="Castell de Santa Àgueda">Santa Àgueda</a> a Menorca, així mateix es conserven restes defensives d'aquesta època a <a href="/wiki/Dalt_Vila" title="Dalt Vila">dalt Vila</a> a <a href="/wiki/Illa_d%27Eivissa" class="mw-redirect" title="Illa d'Eivissa">Eivissa</a>, tot i que totes aquestes construccions són reutilitzacions d'època <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romana</a>, com també ho degueren ser les ciutats de <a href="/wiki/Pol%C2%B7lentia" class="mw-redirect mw-disambig" title="Pol·lentia">Pol·lentia</a> i <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>. </p><p>Pel que fa a troballes arqueològiques destaquen un encenser sicilià trobat a <a href="/wiki/Albenya" title="Albenya">Albenya</a> i un penjoll amb una figura coronada trobat a <a href="/wiki/S%27Illot" class="mw-redirect" title="S'Illot">s'Illot</a>. També es conserva un capitell romà d'Orient al <a href="/w/index.php?title=Convent_de_Santa_Catalina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Convent de Santa Catalina (encara no existeix)">Convent de Santa Catalina</a> i el basament central de l'Altar Major de la <a href="/wiki/Seu_de_Palma" class="mw-redirect" title="Seu de Palma">Seu de Palma</a>, però en aquests darrers casos es tracta de peces d'època posterior a la dominació romana d'Orient. </p><p>A la península l'arquitectura romana d'Orient té molt escassa presència, rastrejant únicament exemples molt menors vinculats a la presència militar de l'Imperi Romà d'Orient en alguns breus períodes dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> al sud-est peninsular. Així, per exemple, la <a href="/wiki/Muralla" title="Muralla">muralla</a> romana d'Orient de <a href="/wiki/Cartagena" title="Cartagena">Cartagena</a>.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Alguns dels elements propis de l'arquitectura romana d'Orient, especialment els adoptats d'exemples d'arquitectura romana d'Orient a Síria i altres punts d'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>, van ser introduïts a Espanya a través de l'<a href="/wiki/Arquitectura_isl%C3%A0mica" title="Arquitectura islàmica">arquitectura islàmica</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCampàs_i_Montaner16_desembre_2022"><span style="font-variant: small-caps;">Campàs i Montaner</span>, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.uoc.edu/extreballadors/el-museu-a-casa-9-santa-sofia-de-constantinoble/">El museu a casa (9) – Santa Sofia de Constantinoble</a>».  <a href="/wiki/Universitat_Oberta_de_Catalunya" title="Universitat Oberta de Catalunya">Universitat Oberta de Catalunya</a>, 16 desembre 2022. [Consulta: 16 desembre 2022]. «Considerada com el màxim exponent de l'arquitectura romana d’Orient, la feu construir l'emperador Justinià entre el 532 i el 537 sota la direcció dels arquitectes Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.»</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille19785-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille19785_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 5.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197810-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197810_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 10.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía202253-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía202253_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFRuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía2022">Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022</a>, p. 53.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSturgis2009"><span style="font-variant: small-caps;">Sturgis</span>, Russell. <i>A Dictionary of Architecture and Building - Biographical, Historical, and Descriptive</i> (en anglès).  Read Books, 2009, p. vol.1, p.411. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1444646435" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1444646435">ISBN 1444646435</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Dictionary+of+Architecture+and+Building+-+Biographical%2C+Historical%2C+and+Descriptive&rft.aulast=Sturgis&rft.aufirst=Russell&rft.date=2009&rft.pub=Read+Books&rft.pages=vol.1%2C+p.411&rft.isbn=1444646435"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWitakowski1996"><span style="font-variant: small-caps;">Witakowski</span>, Witold. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=8mJttYrBJL8C&pg=PA45&dq=octogonal+church+antioch&hl=ca&ei=BBnATu6KJYvc8QOFq6iUBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDQQ6AEwAA#v=onepage&q=octogonal%20church%20antioch&f=false"><i>Chronicle: known also as the Chronicle of Zuqnin</i></a> (en anglès).  Liverpool University Press, 1996, p. Part 3, p.45. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0853237603" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0853237603">ISBN 0853237603</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chronicle%3A+known+also+as+the+Chronicle+of+Zuqnin&rft.aulast=Witakowski&rft.aufirst=Witold&rft.date=1996&rft.pub=Liverpool+University+Press&rft.pages=Part+3%2C+p.45&rft.isbn=0853237603&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8mJttYrBJL8C%26pg%3DPA45%26dq%3Doctogonal%2Bchurch%2Bantioch%26hl%3Dca%26ei%3DBBnATu6KJYvc8QOFq6iUBA%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D1%26ved%3D0CDQQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3Doctogonal%2520church%2520antioch%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978114-7"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-0">7,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-1">7,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978114_7-2">7,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 114.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978115-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978115_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 115.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978111-9"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978111_9-0">9,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978111_9-1">9,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 111.</span> </li> <li id="cite_note-Armesto86-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Armesto86_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto86_10-1">10,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto86_10-2">10,2</a></sup></span> <span class="reference-text">(Armesto et alii 1998:86)</span> </li> <li id="cite_note-Armesto87-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Armesto87_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text">(Armsto et alii, 1998 : 87)</span> </li> <li id="cite_note-Armesto88-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Armesto88_12-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto88_12-1">12,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto88_12-2">12,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto88_12-3">12,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto88_12-4">12,4</a></sup></span> <span class="reference-text">(Armesto et alii 1998:88)</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978113-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978113_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 113.</span> </li> <li id="cite_note-ReferenceA-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ReferenceA_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ReferenceA_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Krautheimer, R., Arquitectura paleocristiana i bizantina<i>. Madrid: Càtedra, 1984 (1a ed.)</i></span> </li> <li id="cite_note-Armesto92-15"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Armesto92_15-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto92_15-1">15,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto92_15-2">15,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto92_15-3">15,3</a></sup></span> <span class="reference-text">(Armesto et alii 1998:92)</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197866-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197866_16-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 66.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille19787-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille19787_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 7.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197889-18"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197889_18-0">18,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197889_18-1">18,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 89.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197890-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197890_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 90.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197891-20"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197891_20-0">20,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197891_20-1">20,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 91.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197897-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197897_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 97.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197898-22"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197898_22-0">22,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197898_22-1">22,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 98.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197899-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197899_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 99.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978102-24"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-0">24,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-1">24,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-2">24,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978102_24-3">24,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 102.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978104-25"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-0">25,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-1">25,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-2">25,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978104_25-3">25,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 104.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978118-26"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978118_26-0">26,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978118_26-1">26,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 118.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978188-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978188_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 188.</span> </li> <li id="cite_note-Armesto91-28"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Armesto91_28-0">28,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto91_28-1">28,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto91_28-2">28,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Armesto91_28-3">28,3</a></sup></span> <span class="reference-text">Armesto et alii 1998:91</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978119-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978119_29-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 119.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille1978230-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille1978230_30-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 230.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESchung-Wille197812-31"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197812_31-0">31,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTESchung-Wille197812_31-1">31,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSchung-Wille1978">Schung-Wille, 1978</a>, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.1romanico.com/004/monumentoa.asp?monu=002119&ruta=190"><i>Cartagena. Muralla bizantina</i></a> (en castellà).  1Romanico.com [Consulta: 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cartagena.+Muralla+bizantina&rft.pub=1Romanico.com&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.1romanico.com%2F004%2Fmonumentoa.asp%3Fmonu%3D002119%26ruta%3D190"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRuiz-DomènecHernández_de_la_FuenteGarcía2022"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Enrique_Ruiz-Dom%C3%A8nec" title="José Enrique Ruiz-Domènec"><span style="font-variant: small-caps;">Ruiz-Domènec</span>, J. E.</a>; <a href="/wiki/David_Hern%C3%A1ndez_de_la_Fuente" title="David Hernández de la Fuente"><span style="font-variant: small-caps;">Hernández de la Fuente</span>, D.</a>; <span style="font-variant: small-caps;">García</span>, J. C. «Byzantium: De erfenis van het Romeinse Rijk» (en neerlandès). <i><a href="/wiki/National_Geographic_(revista)" title="National Geographic (revista)">National Geographic</a></i>, 2022.</span></li> <li><i>El arte y el hombre</i>, tom II (sota la direcció de René Huyghe), Editorial Planeta, S. A, Barcelona, 1975, 8a edició, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-2002-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-2002-8">ISBN 84-320-2002-8</a></li> <li>Armesto Sánchez, Julio; Arias Gumarra, José; Balleteros Pator, Ana Maria; Navas Chaveli, Agustín; Pérez Guillén, José Antonio: <i>Historia del arte. Comentarios de obras maestras</i>. Port-Royal Ediciones, Granada, 1998, 1a edició. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-89739-15-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-89739-15-3">ISBN 84-89739-15-3</a></li> <li>Crippa, Maria Antonieta, <i>L'Art paléochrétien: des orígens à Byzance</i>. Saint-Léger-Vauban: Zodiaque, 1998.</li> <li>Krautheimer, R., <i>Arquitectura paleocristiana y bizantina</i>. Madrid: Càtedra, 1984 (1a ed.)</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSchung-Wille1978"><span style="font-variant: small-caps;">Schung-Wille</span>, Christa. «Bizancio y su mundo». A: <i>Enciclopedia Universal del Arte</i> (en castellà). vol.4, Bizancio y el Islam.  Plaza & Janés, 1978. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-01-60579-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-01-60579-2">ISBN 84-01-60579-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Enciclopedia+Universal+del+Arte&rft.atitle=Bizancio+y+su+mundo&rft.aulast=Schung-Wille&rft.aufirst=Christa&rft.date=1978&rft.pub=Plaza+%26+Jan%C3%A9s&rft.isbn=84-01-60579-2"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/60px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Byzantine_architecture" class="extiw" title="commons:Category:Byzantine architecture">Arquitectura romana d'Orient</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external free" href="http://witcombe.sbc.edu/ARTHmedieval.html">http://witcombe.sbc.edu/ARTHmedieval.html</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20051103040517/http://witcombe.sbc.edu/ARTHmedieval.html">Arxivat</a> 2005-11-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. # Byzantine <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX531079">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11930941j">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/sh85006709">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph202890&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/art/Byzantine-architecture">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://auth.wikimedia.org/loginwiki/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&oldid=34871458">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&oldid=34871458</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Arquitectura_romana_d%27Orient" title="Categoria:Arquitectura romana d'Orient">Arquitectura romana d'Orient</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 març 2025 a les 15:02.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_romana_d%27Orient&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Arquitectura romana d'Orient</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>53 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5f6c89f4bf-bfp45","wgBackendResponseTime":167,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.688","walltime":"0.902","ppvisitednodes":{"value":4471,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":38481,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":5232,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":6,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":28167,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":2,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 545.331 1 -total"," 24.67% 134.535 1 Plantilla:Referències"," 18.25% 99.547 36 Plantilla:Sfn"," 18.06% 98.513 1 Plantilla:Commonscat"," 16.17% 88.168 1 Plantilla:Sister"," 15.95% 86.985 4 Plantilla:Ref-llibre"," 15.63% 85.231 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 9.45% 51.533 6 Plantilla:Article_principal"," 9.37% 51.122 1 Plantilla:Autoritat"," 6.30% 34.370 1 Plantilla:Ref-web"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.206","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2362526,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-58cbcf565-nl8l2","timestamp":"20250322130249","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Arquitectura romana d'Orient","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Arquitectura_romana_d%27Orient","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q47591","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q47591","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2011-04-16T16:40:28Z","dateModified":"2025-03-22T13:02:47Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/a\/ac\/Hagia-Sofia-Int-01s.jpg","headline":"estil arquitect\u00f2nic"}</script> </body> </html>