CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Ésser humà - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"123cc1ff-5e77-4cbf-9d63-9e4180b9e61e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Ésser_humà","wgTitle":"Ésser humà","wgCurRevisionId":34274412,"wgRevisionId":34274412,"wgArticleId":7299,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","100 articles fonamentals","Ciència (Els 1000 de META)","Llista d'articles bons","Articles bons de mastologia","Traduccions que són articles bons","Articles bons dels 1000","Humans","Mamífers cosmopolites"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca", "wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Ésser_humà","wgRelevantArticleId":7299,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Humans","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":90000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q5", "wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc", "skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Cape_Dombey_people.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="858"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Cape_Dombey_people.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="572"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="457"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Ésser humà - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Ésser_humà rootpage-Ésser_humà skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%89sser+hum%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%89sser+hum%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=%C3%89sser+hum%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=%C3%89sser+hum%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Nom_científic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Nom_científic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Nom científic</span> </div> </a> <ul id="toc-Nom_científic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Orígens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Orígens"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Orígens</span> </div> </a> <ul id="toc-Orígens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desenvolupament_de_la_civilització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupament_de_la_civilització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Desenvolupament de la civilització</span> </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupament_de_la_civilització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Hàbitat_i_població" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Hàbitat_i_població"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Hàbitat i població</span> </div> </a> <ul id="toc-Hàbitat_i_població-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Biologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Biologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Biologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Biologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Biologia</span> </button> <ul id="toc-Biologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Anatomia_i_genètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Anatomia_i_genètica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Anatomia i genètica</span> </div> </a> <ul id="toc-Anatomia_i_genètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cicle_vital" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cicle_vital"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Cicle vital</span> </div> </a> <ul id="toc-Cicle_vital-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dieta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dieta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Dieta</span> </div> </a> <ul id="toc-Dieta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Psicologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Psicologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Psicologia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Psicologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Psicologia</span> </button> <ul id="toc-Psicologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Consciència_i_pensament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consciència_i_pensament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Consciència i pensament</span> </div> </a> <ul id="toc-Consciència_i_pensament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Motivació_i_emoció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Motivació_i_emoció"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Motivació i emoció</span> </div> </a> <ul id="toc-Motivació_i_emoció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sexualitat_i_amor" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sexualitat_i_amor"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Sexualitat i amor</span> </div> </a> <ul id="toc-Sexualitat_i_amor-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Cultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Cultura</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Cultura-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Cultura</span> </button> <ul id="toc-Cultura-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llenguatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llenguatge"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Llenguatge</span> </div> </a> <ul id="toc-Llenguatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Espiritualitat_i_religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Espiritualitat_i_religió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Espiritualitat i religió</span> </div> </a> <ul id="toc-Espiritualitat_i_religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Filosofia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Filosofia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Filosofia</span> </div> </a> <ul id="toc-Filosofia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art,_música_i_literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Art,_música_i_literatura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>Art, música i literatura</span> </div> </a> <ul id="toc-Art,_música_i_literatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ciència_i_tecnologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ciència_i_tecnologia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.5</span> <span>Ciència i tecnologia</span> </div> </a> <ul id="toc-Ciència_i_tecnologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Races_i_ètnies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Races_i_ètnies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.6</span> <span>Races i ètnies</span> </div> </a> <ul id="toc-Races_i_ètnies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Societat,_govern_i_política" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Societat,_govern_i_política"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.7</span> <span>Societat, govern i política</span> </div> </a> <ul id="toc-Societat,_govern_i_política-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.8</span> <span>Guerra</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia_i_comerç" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia_i_comerç"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.9</span> <span>Economia i comerç</span> </div> </a> <ul id="toc-Economia_i_comerç-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Ésser humà</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 221 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-221" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">221 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="featured article badge"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Mens" title="Mens - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Mens" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Mensch" title="Mensch - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Mensch" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%8B%A8%E1%88%B0%E1%8B%8D_%E1%88%8D%E1%8C%85" title="የሰው ልጅ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="የሰው ልጅ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Hum%C3%A1n" title="Humán - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Humán" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-anp mw-list-item"><a href="https://anp.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A5%81%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="मनुष्य - angika" lang="anp" hreflang="anp" data-title="मनुष्य" data-language-autonym="अंगिका" data-language-local-name="angika" class="interlanguage-link-target"><span>अंगिका</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="إنسان - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إنسان" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%92%DC%AA_%DC%90%DC%A2%DC%AB%DC%90" title="ܒܪ ܐܢܫܐ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܒܪ ܐܢܫܐ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%86%D8%A7%D8%AF%D9%85" title="بنادم - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="بنادم" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="انسان" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A8%E0%A7%81%E0%A6%B9" title="মানুহ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="মানুহ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Humanu" title="Humanu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Humanu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-atj mw-list-item"><a href="https://atj.wikipedia.org/wiki/Iriniw" title="Iriniw - atacama" lang="atj" hreflang="atj" data-title="Iriniw" data-language-autonym="Atikamekw" data-language-local-name="atacama" class="interlanguage-link-target"><span>Atikamekw</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D3%80%D0%B0%D0%B4%D0%B0%D0%BD" title="ГӀадан - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="ГӀадан" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-awa mw-list-item"><a href="https://awa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A4%88" title="मनई - awadhi" lang="awa" hreflang="awa" data-title="मनई" data-language-autonym="अवधी" data-language-local-name="awadhi" class="interlanguage-link-target"><span>अवधी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Jaqi" title="Jaqi - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Jaqi" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/%C4%B0nsan" title="İnsan - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="İnsan" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%DB%8C%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="اینسان - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="اینسان" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B5%D1%88%D0%B5" title="Кеше - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Кеше" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Manusa" title="Manusa - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Manusa" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Mensch" title="Mensch - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Mensch" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/%C5%BDmuogos" title="Žmuogos - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Žmuogos" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Tawo" title="Tawo - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Tawo" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Чалавек - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Чалавек" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B0%D0%BB%D0%B0%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Чалавек - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Чалавек" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - Betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Manusia" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="Betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Човек - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Човек" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A5%81%E0%A4%B8" title="मानुस - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="मानुस" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Manusia" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AE%E0%A6%BE%E0%A6%A8%E0%A7%81%E0%A6%B7" title="মানুষ - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="মানুষ" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A0%E0%BD%82%E0%BE%B2%E0%BD%BC%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BC%8B%E0%BD%98%E0%BD%B2%E0%BC%8D" title="འགྲོ་བ་མི། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="འགྲོ་བ་མི།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Den" title="Den - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Den" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/%C4%8Covjek" title="Čovjek - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Čovjek" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-btm mw-list-item"><a href="https://btm.wikipedia.org/wiki/Alak" title="Alak - Batak Mandailing" lang="btm" hreflang="btm" data-title="Alak" data-language-autonym="Batak Mandailing" data-language-local-name="Batak Mandailing" class="interlanguage-link-target"><span>Batak Mandailing</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%A3%D1%85%D0%B0%D0%B0%D0%BD%D1%82%D0%B0_%D1%85%D2%AF%D0%BD" title="Ухаанта хүн - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Ухаанта хүн" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/N%C3%A8%CC%A4ng" title="Nè̤ng - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Nè̤ng" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%D0%B0%D0%BC" title="Адам - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Адам" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Tawo" title="Tawo - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Tawo" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%B1%DB%86%DA%A4" title="مرۆڤ - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="مرۆڤ" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Omu" title="Omu - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Omu" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/%C4%8Clov%C4%9Bk_moudr%C3%BD" title="Člověk moudrý - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Člověk moudrý" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%C3%87%D1%8B%D0%BD" title="Çын - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Çын" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Bod_dynol" title="Bod dynol - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Bod dynol" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Menneske" title="Menneske - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Menneske" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dag mw-list-item"><a href="https://dag.wikipedia.org/wiki/Ninsala" title="Ninsala - Dagbani" lang="dag" hreflang="dag" data-title="Ninsala" data-language-autonym="Dagbanli" data-language-local-name="Dagbani" class="interlanguage-link-target"><span>Dagbanli</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Mensch" title="Mensch - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Mensch" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Merd%C4%B1m" title="Merdım - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Merdım" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dty mw-list-item"><a href="https://dty.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%B8%E0%A5%81" title="मान्सु - Doteli" lang="dty" hreflang="dty" data-title="मान्सु" data-language-autonym="डोटेली" data-language-local-name="Doteli" class="interlanguage-link-target"><span>डोटेली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%86%CE%BD%CE%B8%CF%81%CF%89%CF%80%CE%BF%CF%82" title="Άνθρωπος - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Άνθρωπος" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="good article badge"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Human" title="Human - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Human" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Homo" title="Homo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Homo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Humano" title="Humano - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Humano" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Inimene" title="Inimene - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Inimene" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="good article badge"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Gizaki" title="Gizaki - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Gizaki" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="انسان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ihminen" title="Ihminen - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Ihminen" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Inemine" title="Inemine - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Inemine" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Menniskja" title="Menniskja - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Menniskja" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Homme_moderne" title="Homme moderne - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Homme moderne" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Minsk" title="Minsk - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Minsk" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Uman" title="Uman - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Uman" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Minske" title="Minske - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Minske" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Duine" title="Duine - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Duine" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA" title="人 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="人" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Mounit%C3%A9" title="Mounité - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Mounité" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Mac_an_duine" title="Mac an duine - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Mac an duine" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Ser_humano" title="Ser humano - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Ser humano" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D8%AF%D9%85" title="آدم - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="آدم" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Yvyp%C3%B3ra" title="Yvypóra - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Yvypóra" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%AE%E0%AA%A8%E0%AB%81%E0%AA%B7%E0%AB%8D%E0%AA%AF" title="મનુષ્ય - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="મનુષ્ય" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/%C6%8Aan_Adam" title="Ɗan Adam - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Ɗan Adam" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ng%C3%ACn" title="Ngìn - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Ngìn" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="featured article badge"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%90%D7%93%D7%9D" title="אדם - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="אדם" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A5%81%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%AF" title="मनुष्य - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मनुष्य" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Insaan" title="Insaan - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Insaan" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/%C4%8Covjek" title="Čovjek - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Čovjek" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Moun" title="Moun - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Moun" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ember" title="Ember - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ember" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D6%80%D5%A4_%D5%A2%D5%A1%D5%B6%D5%A1%D5%AF%D5%A1%D5%B6" title="Մարդ բանական - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Մարդ բանական" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Esser_human" title="Esser human - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Esser human" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Mensia" title="Mensia - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Mensia" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target"><span>Jaku Iban</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Manusia" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ig mw-list-item"><a href="https://ig.wikipedia.org/wiki/Mad%E1%BB%A5%CC%80" title="Madụ̀ - igbo" lang="ig" hreflang="ig" data-title="Madụ̀" data-language-autonym="Igbo" data-language-local-name="igbo" class="interlanguage-link-target"><span>Igbo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Tao_(sebbangan)" title="Tao (sebbangan) - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Tao (sebbangan)" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%B0%D0%B3" title="Саг - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Саг" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target"><span>ГӀалгӀай</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Homo" title="Homo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Homo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B0ur" title="Maður - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Maður" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iu mw-list-item"><a href="https://iu.wikipedia.org/wiki/%E1%90%84%E1%92%83" title="ᐄᒃ - inuktitut" lang="iu" hreflang="iu" data-title="ᐄᒃ" data-language-autonym="ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut" data-language-local-name="inuktitut" class="interlanguage-link-target"><span>ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%92%E3%83%88" title="ヒト - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ヒト" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Yuuman" title="Yuuman - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Yuuman" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/remna" title="remna - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="remna" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Manungsa" title="Manungsa - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Manungsa" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%93%E1%83%90%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%98" title="ადამიანი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ადამიანი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Insan" title="Insan - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Insan" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Afgan" title="Afgan - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Afgan" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/A%CC%B1tyubishyi" title="A̱tyubishyi - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="A̱tyubishyi" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kg mw-list-item"><a href="https://kg.wikipedia.org/wiki/Muntu" title="Muntu - kongo" lang="kg" hreflang="kg" data-title="Muntu" data-language-autonym="Kongo" data-language-local-name="kongo" class="interlanguage-link-target"><span>Kongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Manusia" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target"><span>Kumoring</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%D0%B0%D0%BC" title="Адам - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Адам" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%98%E1%9E%93%E1%9E%BB%E1%9E%9F%E1%9F%92%E1%9E%9F" title="មនុស្ស - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="មនុស្ស" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AE%E0%B2%BE%E0%B2%A8%E0%B2%B5" title="ಮಾನವ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಮಾನವ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%82%AC%EB%9E%8C" title="사람 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="사람" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%BE%D1%80%D1%82" title="Морт - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Морт" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target"><span>Перем коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%90%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="اِنسان - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="اِنسان" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Minsh" title="Minsh - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Minsh" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Mirov" title="Mirov - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Mirov" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%BE%D1%80%D1%82" title="Морт - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Морт" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target"><span>Коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Tus" title="Tus - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Tus" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8%D1%88%D0%B8" title="Киши - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Киши" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Gens_humana" title="Gens humana - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Gens humana" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lbe mw-list-item"><a href="https://lbe.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D1%81%D0%B0%D0%BD" title="Инсан - Lak" lang="lbe" hreflang="lbe" data-title="Инсан" data-language-autonym="Лакку" data-language-local-name="Lak" class="interlanguage-link-target"><span>Лакку</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%81" title="Кас - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Кас" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target"><span>Лезги</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Umana" title="Umana - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Umana" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lg mw-list-item"><a href="https://lg.wikipedia.org/wiki/Omuntu" title="Omuntu - ganda" lang="lg" hreflang="lg" data-title="Omuntu" data-language-autonym="Luganda" data-language-local-name="ganda" class="interlanguage-link-target"><span>Luganda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Mins" title="Mins - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Mins" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/%C3%8Bse_uman" title="Ëse uman - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Ëse uman" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lld mw-list-item"><a href="https://lld.wikipedia.org/wiki/Porsona" title="Porsona - Ladin" lang="lld" hreflang="lld" data-title="Porsona" data-language-autonym="Ladin" data-language-local-name="Ladin" class="interlanguage-link-target"><span>Ladin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Moto" title="Moto - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Moto" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BA%A1%E0%BA%B0%E0%BA%99%E0%BA%B8%E0%BA%94" title="ມະນຸດ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ມະນຸດ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/%C5%BDmogus" title="Žmogus - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Žmogus" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ltg mw-list-item"><a href="https://ltg.wikipedia.org/wiki/Cylv%C4%81ks" title="Cylvāks - Latgalian" lang="ltg" hreflang="ltg" data-title="Cylvāks" data-language-autonym="Latgaļu" data-language-local-name="Latgalian" class="interlanguage-link-target"><span>Latgaļu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Cilv%C4%93ks" title="Cilvēks - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Cilvēks" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%8B%E0%A4%95" title="लोक - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="लोक" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target"><span>मैथिली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Menungsa" title="Menungsa - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Menungsa" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Banyumasan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mdf mw-list-item"><a href="https://mdf.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%86%D1%8C" title="Ломанць - mordovià moksa" lang="mdf" hreflang="mdf" data-title="Ломанць" data-language-autonym="Мокшень" data-language-local-name="mordovià moksa" class="interlanguage-link-target"><span>Мокшень</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Olombelona" title="Olombelona - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Olombelona" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B9%D0%B4%D0%B5%D0%BC%D0%B5" title="Айдеме - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Айдеме" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Manusia" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Човек - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Човек" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AE%E0%B4%A8%E0%B5%81%E0%B4%B7%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B5%BB" title="മനുഷ്യൻ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="മനുഷ്യൻ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="featured article badge"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D2%AF%D0%BD" title="Хүн - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Хүн" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%83%EA%AF%A4%EA%AF%91%EA%AF%A3%EA%AF%8F%EA%AF%95" title="ꯃꯤꯑꯣꯏꯕ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯃꯤꯑꯣꯏꯕ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%B5" title="मानव - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="मानव" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Manusia" title="Manusia - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Manusia" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Bniedem" title="Bniedem - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Bniedem" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Houmano" title="Houmano - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Houmano" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%B0%E1%80%9E%E1%80%AC%E1%80%B8" title="လူသား - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="လူသား" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D0%BE%D0%BC%D0%B0%D0%BD%D1%8C" title="Ломань - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Ломань" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%D8%AF%D9%85" title="آدم - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="آدم" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Tlacatl" title="Tlacatl - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Tlacatl" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target"><span>Nāhuatl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Minsch" title="Minsch - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Minsch" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Mense" title="Mense - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Mense" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%BF%E0%A4%B8" title="मानिस - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="मानिस" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A5%82" title="मनू - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="मनू" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Mens" title="Mens - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Mens" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Menneske" title="Menneske - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Menneske" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Menneske" title="Menneske - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Menneske" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/%C3%88sser_uman" title="Èsser uman - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Èsser uman" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Nama" title="Nama - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Nama" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target"><span>Oromoo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%AE%E0%AC%A3%E0%AC%BF%E0%AC%B7" title="ମଣିଷ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ମଣିଷ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B4%C3%A6%D0%B9%D0%BC%D0%B0%D0%B3" title="Адæймаг - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Адæймаг" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A8%A8%E0%A9%81%E0%A9%B1%E0%A8%96" title="ਮਨੁੱਖ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮਨੁੱਖ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Tau" title="Tau - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Tau" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Hende" title="Hende - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Hende" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pi mw-list-item"><a href="https://pi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A5%81%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%B8%E0%A5%8B" title="मनुस्सो - pali" lang="pi" hreflang="pi" data-title="मनुस्सो" data-language-autonym="पालि" data-language-local-name="pali" class="interlanguage-link-target"><span>पालि</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Salan" title="Salan - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Salan" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target"><span>Norfuk / Pitkern</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Cz%C5%82owiek_rozumny" title="Człowiek rozumny - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Człowiek rozumny" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/%C3%92m" title="Òm - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Òm" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="انسان" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="انسان" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="good article badge"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Humano" title="Humano - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Humano" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Runa" title="Runa - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Runa" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Uman" title="Uman - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Uman" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Manush" title="Manush - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Manush" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target"><span>Romani čhib</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Om" title="Om - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Om" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Omu" title="Omu - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Omu" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%B5%D0%BB%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Человек - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Человек" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="featured article badge"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%A8%E0%A5%81%E0%A4%B7%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%83" title="मनुष्यः - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="मनुष्यः" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8h%D0%B8" title="Киhи - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Киhи" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sat mw-list-item"><a href="https://sat.wikipedia.org/wiki/%E1%B1%A2%E1%B1%9F%E1%B1%B9%E1%B1%B1%E1%B1%A2%E1%B1%A4" title="ᱢᱟᱹᱱᱢᱤ - santali" lang="sat" hreflang="sat" data-title="ᱢᱟᱹᱱᱢᱤ" data-language-autonym="ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ" data-language-local-name="santali" class="interlanguage-link-target"><span>ᱥᱟᱱᱛᱟᱲᱤ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Umanu" title="Umanu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Umanu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Bodie" title="Bodie - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Bodie" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="انسان" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Olmmo%C5%A1" title="Olmmoš - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Olmmoš" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/%C4%8Covjek" title="Čovjek - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Čovjek" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Afgan" title="Afgan - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Afgan" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%B8%E0%B7%92%E0%B6%B1%E0%B7%92%E0%B7%83%E0%B7%8F" title="මිනිසා - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="මිනිසා" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Human" title="Human - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Human" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/%C4%8Clovek_rozumn%C3%BD" title="Človek rozumný - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Človek rozumný" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/%C4%8Clovek" title="Človek - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Človek" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Munhu" title="Munhu - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Munhu" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Dadyow" title="Dadyow - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Dadyow" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Njeriu" title="Njeriu - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Njeriu" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A7%D0%BE%D0%B2%D0%B5%D0%BA" title="Човек - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Човек" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Manusa" title="Manusa - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Manusa" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/M%C3%A4nniska" title="Människa - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Människa" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Binadamu" title="Binadamu - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Binadamu" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Czowjek" title="Czowjek - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Czowjek" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szy mw-list-item"><a href="https://szy.wikipedia.org/wiki/tademaw" title="tademaw - Sakizaya" lang="szy" hreflang="szy" data-title="tademaw" data-language-autonym="Sakizaya" data-language-local-name="Sakizaya" class="interlanguage-link-target"><span>Sakizaya</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AE%A9%E0%AE%BF%E0%AE%A4%E0%AE%B0%E0%AF%8D" title="மனிதர் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மனிதர்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tay mw-list-item"><a href="https://tay.wikipedia.org/wiki/squliq" title="squliq - Tayal" lang="tay" hreflang="tay" data-title="squliq" data-language-autonym="Tayal" data-language-local-name="Tayal" class="interlanguage-link-target"><span>Tayal</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AE%E0%B0%BE%E0%B0%A8%E0%B0%B5%E0%B1%81%E0%B0%A1%E0%B1%81" title="మానవుడు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="మానవుడు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D0%BD%D1%81%D0%BE%D0%BD" title="Инсон - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Инсон" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A1%E0%B8%99%E0%B8%B8%E0%B8%A9%E0%B8%A2%E0%B9%8C" title="มนุษย์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="มนุษย์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Adam" title="Adam - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Adam" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Tao" title="Tao - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Tao" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Inson" title="Inson - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Inson" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/%C4%B0nsan" title="İnsan - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="İnsan" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ts mw-list-item"><a href="https://ts.wikipedia.org/wiki/Vanhu" title="Vanhu - tsonga" lang="ts" hreflang="ts" data-title="Vanhu" data-language-autonym="Xitsonga" data-language-local-name="tsonga" class="interlanguage-link-target"><span>Xitsonga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%BA%D1%8B%D0%BB%D0%BB%D1%8B_%D0%BA%D0%B5%D1%88%D0%B5" title="Акыллы кеше - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Акыллы кеше" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Munthu" title="Munthu - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Munthu" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target"><span>ChiTumbuka</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/Nnipa" title="Nnipa - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Nnipa" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target"><span>Twi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%A6%D8%A7%D8%AF%DB%95%D9%85" title="ئادەم - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="ئادەم" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%8E%D0%B4%D0%B8%D0%BD%D0%B0" title="Людина - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Людина" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D8%B3%D8%A7%D9%86" title="انسان - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="انسان" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Odam" title="Odam - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Odam" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Ristit" title="Ristit - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Ristit" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ng%C6%B0%E1%BB%9Di" title="Người - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Người" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Mens" title="Mens - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Mens" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Djin_(biyolodjeye)" title="Djin (biyolodjeye) - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Djin (biyolodjeye)" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Tawo" title="Tawo - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Tawo" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA" title="人 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="人" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Abantu" title="Abantu - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Abantu" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%93%E1%83%90%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%94%E1%83%A0%E1%83%98" title="ადამიერი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ადამიერი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%A2%D7%A0%D7%98%D7%A9" title="מענטש - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="מענטש" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/%E1%BB%8Cm%E1%BB%8Dn%C3%ACy%C3%A0n" title="Ọmọnìyàn - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ọmọnìyàn" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Vunz" title="Vunz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Vunz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA" title="人 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="人" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA" title="人 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="人" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/L%C3%A2ng" title="Lâng - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Lâng" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E4%BA%BA" title="人 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="人" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Umuntu" title="Umuntu - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Umuntu" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:%C3%89sser_hum%C3%A0" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/%C3%89sser_hum%C3%A0"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/%C3%89sser_hum%C3%A0" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/%C3%89sser_hum%C3%A0" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&oldid=34274412" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=%C3%89sser_hum%C3%A0&id=34274412&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2589sser_hum%25C3%25A0"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2F%25C3%2589sser_hum%25C3%25A0"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=%C3%89sser+hum%C3%A0"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens" hreflang="en"><span>Viquiespècies</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_100_articles_fonamentals" title="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 100 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Viquibola_100.png/40px-Viquibola_100.png" decoding="async" width="40" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Viquibola_100.png/60px-Viquibola_100.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/Viquibola_100.png/80px-Viquibola_100.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_d%27articles_que_totes_les_lleng%C3%BCes_haurien_de_tenir" title="Article dels 1000 seleccionats"><img alt="Article dels 1000 seleccionats" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Viquibola_1000.png/45px-Viquibola_1000.png" decoding="async" width="45" height="45" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Viquibola_1000.png/68px-Viquibola_1000.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Viquibola_1000.png/90px-Viquibola_1000.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></div></div> <div id="mw-indicator-ind-article-bo" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_bons" title="Article bo"><img alt="Article bo" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Nuvola_apps_kontact.png/30px-Nuvola_apps_kontact.png" decoding="async" width="30" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Nuvola_apps_kontact.png/45px-Nuvola_apps_kontact.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Nuvola_apps_kontact.png/60px-Nuvola_apps_kontact.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Humans&redirect=no" class="mw-redirect" title="Humans">Humans</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>«<b>Humanitat</b>» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Humanitat_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Humanitat (desambiguació)">Humanitat (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r34261971"> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>«<b>Humans</b>» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Humans_(s%C3%A8rie_de_televisi%C3%B3)" title="Humans (sèrie de televisió)">Humans (sèrie de televisió)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; text-align: center; font-size: 1.35em;"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Butterfly_icon_(Noun_Project).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'ésser viu"><img alt="Infotaula d'ésser viu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/25px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/38px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/50px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a></span></span>Ésser humà</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; valign: center; padding: 1px;"><i>Homo sapiens</i> <span class="penicon" data-bridge-edit-flow="single-best-value"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cape_Dombey_people.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Cape_Dombey_people.jpg/300px-Cape_Dombey_people.jpg" decoding="async" width="300" height="214" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Cape_Dombey_people.jpg/450px-Cape_Dombey_people.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/0b/Cape_Dombey_people.jpg 2x" data-file-width="466" data-file-height="333" /></a></span><br /><a href="/wiki/Home" title="Home">Homes</a> i <a href="/wiki/Dones" class="mw-redirect" title="Dones">dones</a> de diferents edats</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Mitjà de locomoció</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedisme</a> i <a href="/wiki/Quadrupedisme" title="Quadrupedisme">quadrupedisme</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P3512" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Període de gestació</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">280 dies <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P3063" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Font de</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;"><a href="/wiki/Llet_materna" title="Llet materna">llet materna</a>, <a href="/wiki/Pell_humana" title="Pell humana">pell humana</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q336128" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q336128">cabell</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q105825431" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q105825431">cabell humà</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q25449120" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q25449120">òrgan humà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P1672" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Longevitat màxima</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">122,449 anys <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P4214" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Nombre de cries</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">9, 1 i 2 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P7725" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Període</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><a href="/wiki/Plistoc%C3%A8_inferior" class="mw-redirect" title="Plistocè inferior">Plistocè inferior</a> - <a href="/wiki/Holoc%C3%A8" title="Holocè">recent</a><sup id="cite_ref-RefPD_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-RefPD-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Taxonomia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Holozous" title="Holozous">Holozoa</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Regne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Animals" title="Animals">Animalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Fílum</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Cordats" title="Cordats">Chordata</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Classe</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">Mammalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Ordre</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Primats" title="Primats">Primates</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Família</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Hom%C3%ADnids" title="Homínids">Hominidae</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Tribu</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Homininis" title="Homininis">Hominini</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Gènere</td><td style="font-style:italic;"><a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Espècie</td><td style="font-style:italic;"><b>Homo sapiens <span class="penicon" data-bridge-edit-flow="single-best-value"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></b><br /><span style="font-style:normal; font-size: smaller;"><a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné"><span style="font-variant: small-caps;">Linnaeus</span></a>, 1758</span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Nomenclatura</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Significat</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">Home que sap</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold"><a href="/wiki/Subesp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Subespècies">Subespècies</a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"> <ul><li><i><a href="/wiki/Homo_sapiens_idaltu" title="Homo sapiens idaltu">H. s. idaltu</a></i> <a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">†</a></li> <li><i>H. s. sapiens</i></li></ul> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Distribució</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Habitat-homo-sapiens.svg" class="mw-file-description" title="lang="><img alt="lang=" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Habitat-homo-sapiens.svg/300px-Habitat-homo-sapiens.svg.png" decoding="async" width="300" height="141" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Habitat-homo-sapiens.svg/450px-Habitat-homo-sapiens.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Habitat-homo-sapiens.svg/600px-Habitat-homo-sapiens.svg.png 2x" data-file-width="825" data-file-height="387" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q15978631?uselang=ca#P181" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p>Els <b>éssers humans</b> o <b>homes</b><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> (<i>Homo sapiens</i>) són una espècie de <a href="/wiki/Primats" title="Primats">primats</a> <a href="/wiki/B%C3%ADpedes" class="mw-redirect" title="Bípedes">bípedes</a> de la <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_(biologia)" title="Família (biologia)">família</a> dels <a href="/wiki/Hom%C3%ADnids" title="Homínids">homínids</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMorris19921.038_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMorris19921.038-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>H. sapiens</i> és l'únic representant <a href="/wiki/T%C3%A0xon_vivent" title="Tàxon vivent">vivent</a> del <a href="/wiki/G%C3%A8nere_(biologia)" title="Gènere (biologia)">gènere</a> <i><a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a></i> i, alhora, només té una <a href="/wiki/Subesp%C3%A8cie" title="Subespècie">subespècie</a> vivent, <i>H. s. sapiens</i>. Diverses <a href="/wiki/Filog%C3%A8nia" title="Filogènia">proves basades en la comparació de l'ADN</a> fan pensar que els éssers humans moderns s'originaren a l'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> fa aproximadament 200.000 anys.<sup id="cite_ref-FOOTNOTESolerSoler2016120_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESolerSoler2016120-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Actualment, els <a href="/wiki/Algorisme_gen%C3%A8tic" title="Algorisme genètic">algorismes genètics</a> determinen una diferència d'un 0,2% del <a href="/wiki/Gen" title="Gen">material genètic</a> entre els diferents individus d'aquesta espècie, que té com algunes de les característiques més destacades la seva <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Intel·ligència">intel·ligència</a>, el desenvolupament del <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a> i la <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a>. Els humans tenen un <a href="/wiki/Cervell" title="Cervell">cervell</a> altament desenvolupat, capaç de realitzar un tipus de raonament abstracte, de consciència i d'<a href="/wiki/Emocions" class="mw-redirect" title="Emocions">emocions</a> complexes. Aquesta capacitat mental, combinada amb una posició erecta del cos que allibera els braços i les mans, li dona una gran capacitat de manipular objectes i utilitzar eines amb més efectivitat que qualsevol altra espècie que també en faci un ús puntual. </p><p>Com la majoria de <a href="/wiki/Primats" title="Primats">primats</a>, els éssers humans són <a href="/wiki/Socials" class="mw-redirect" title="Socials">socials</a> per naturalesa, però també són capaços d'utilitzar sistemes de <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> molt elaborats per fer possible l'expressió i intercanvi d'idees, així com l'organització social. Creen estructures complexes de convivència, des de <a href="/wiki/Fam%C3%ADlies" class="mw-redirect" title="Famílies">famílies</a> fins a <a href="/wiki/Nacions" class="mw-redirect" title="Nacions">nacions</a> i han establert una enorme varietat de <a href="/wiki/Tradicions" class="mw-redirect" title="Tradicions">tradicions</a>, <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">rituals</a>, <a href="/wiki/%C3%88tiques" class="mw-redirect" title="Ètiques">ètiques</a>, valors, normes i <a href="/wiki/Legislaci%C3%B3" title="Legislació">lleis</a> que formen la base de la <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> humana. També tenen una predisposició destacada per l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a> i la <a href="/wiki/Bellesa" title="Bellesa">bellesa</a>, que ha conduït a fenòmens com són la <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a>, l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a> i la <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a>. </p><p>Els éssers humans destaquen pel seu desig d'entendre el món que els envolta, sobre el qual influeixen i que volen comprendre. També intenten conèixer i controlar els fenòmens naturals, que tracten a través de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, la <a href="/wiki/Mitologia" title="Mitologia">mitologia</a> i la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a>. Aquesta curiositat natural ha permès el desenvolupament d'<a href="/wiki/Eina_(utensili)" class="mw-redirect" title="Eina (utensili)">eines</a> i, en un sentit més general, la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a>. Els humans són l'única espècie coneguda capaç d'encendre <a href="/wiki/Foc" title="Foc">foc</a>, coure els <a href="/wiki/Aliment" title="Aliment">aliments</a> i <a href="/wiki/Roba" title="Roba">vestir-se</a>; a més, transmeten les seves habilitats i coneixements a les següents generacions a través de l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a>. </p><p>A vegades es fa servir el terme «home» per designar tots els éssers humans de manera genèrica, tot i que en el seu sentit més específic aquesta paraula s'aplica als individus de sexe masculí. Així, el terme «homes» es pot aplicar tant a tots els individus de l'espècie com als del sexe masculí, mentre que els del sexe femení tenen la denominació exclusiva de «<a href="/wiki/Dona" title="Dona">dona</a>». </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Nom_científic"><span id="Nom_cient.C3.ADfic"></span>Nom científic</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Nom científic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Carl von Linné</a> encunyà el nom científic dels éssers humans l'any 1758.<sup id="cite_ref-Systema_naturae_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-Systema_naturae-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En donar-li el nom <i>sapiens</i> ('savi' o 'perceptiu'), Linné es referia al caràcter més destacat dels éssers humans en comparació amb els altres animals, que és la seva capacitat mental.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Linné classificà els éssers humans i els grans primats en un grup que anomenà «antropomorfs», com a subconjunt del grup dels quadrúpedes, car no veié cap signe orgànic que li permetés situar els éssers humans en un lloc privilegiat. Uns anys més tard, al prefaci de <i>Fauna Suecica</i>, manifestà que havia classificat l'ésser humà com a quadrúpede perquè no era ni una planta ni una pedra, sinó un animal, tant pel seu tipus de vida com per la seva locomoció. A més, no havia estat capaç de trobar cap caràcter que el diferenciés d'un simi. A partir de la desena edició de <i><a href="/wiki/Systema_Naturae" title="Systema Naturae">Systema Naturae</a></i> canvià els quadrúpedes pels mamífers. El primer ordre d'aquests fou el dels primats, entre els quals ubicà els éssers humans. El 1758 es definí l'<i>Homo sapiens</i> linneà com a espècie diürna que canviava per l'educació i el clima.<sup id="cite_ref-Systema_naturae_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-Systema_naturae-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rodin_le_penseur.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Rodin_le_penseur.JPG/220px-Rodin_le_penseur.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Rodin_le_penseur.JPG/330px-Rodin_le_penseur.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ac/Rodin_le_penseur.JPG/440px-Rodin_le_penseur.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/El_pensador" title="El pensador">El pensador</a></i> de <a href="/wiki/Rodin" class="mw-redirect" title="Rodin">Rodin</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/220px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg" decoding="async" width="220" height="299" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/330px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg/440px-Da_Vinci_Vitruve_Luc_Viatour.jpg 2x" data-file-width="2258" data-file-height="3070" /></a><figcaption>L'<i><a href="/wiki/Home_de_Vitruvi" title="Home de Vitruvi">home de Vitruvi</a></i>, de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Homininis.PNG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Homininis.PNG/220px-Homininis.PNG" decoding="async" width="220" height="74" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Homininis.PNG/330px-Homininis.PNG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c6/Homininis.PNG 2x" data-file-width="400" data-file-height="135" /></a><figcaption>Arbre filogenètic</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg/220px-World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg/330px-World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg/440px-World_map_of_prehistoric_human_migrations.jpg 2x" data-file-width="889" data-file-height="635" /></a><figcaption>Mapa de les primeres <a href="/wiki/Migraci%C3%B3_humana" title="Migració humana">migracions humanes</a> segons la <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_poblacions" title="Genètica de poblacions">genètica de poblacions</a> basades en la comparació d'<a href="/wiki/ADN_mitocondrial" title="ADN mitocondrial">ADN mitocondrial</a>. Les unitats representen milers d'anys fins al present (dades controvertides).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Orígens"><span id="Or.C3.ADgens"></span>Orígens</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Orígens"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_de_l%27%C3%A9sser_hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Evolució de l'ésser humà">Evolució de l'ésser humà</a></div> <p>L'estudi científic dels orígens dels éssers humans abasta l'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3" title="Evolució">evolució</a> del <a href="/wiki/G%C3%A8nere_(biologia)" title="Gènere (biologia)">gènere</a> <i><a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a></i>, però també estudia altres <a href="/wiki/Hom%C3%ADnids" title="Homínids">homínids</a> com per exemple l'<a href="/wiki/Australopitec" title="Australopitec">australopitec</a>. Tots els éssers humans actuals pertanyen a l'espècie <i>Homo sapiens</i> i a l'única subespècie existent avui en dia, <i>H. s. sapiens</i>. <i>H. s. idaltu</i>, ('home savi més antic') n'és una altra subespècie coneguda que ja s'ha extingit.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El primer membre dels <a href="/wiki/Catarrins" title="Catarrins">catarrins</a>, l'infraordre al qual pertany <i>H. s. sapiens</i>, existí durant l'<a href="/wiki/Estatge_faun%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Estatge faunístic">estatge faunístic</a> <a href="/wiki/Rupeli%C3%A0" title="Rupelià">Rupelià</a> (<a href="/wiki/Oligoc%C3%A8" title="Oligocè">Oligocè</a>), fa 34-28 milions d'anys. Els primers catarrins presents en el <a href="/wiki/Registre_f%C3%B2ssil" title="Registre fòssil">registre fòssil</a> són el <a href="/wiki/Propliopitec" title="Propliopitec">propliopitec</a> i l'<a href="/wiki/Egiptopitec" title="Egiptopitec">egiptopitec</a>, possibles <a href="/wiki/Avantpassat_com%C3%BA" title="Avantpassat comú">avantpassats comuns</a> dels <a href="/wiki/Homino%C3%AFdeus" title="Hominoïdeus">hominoïdeus</a> (incloent-hi els éssers humans) i els <a href="/wiki/Cercopiteco%C3%AFdeus" class="mw-redirect" title="Cercopitecoïdeus">cercopitecoïdeus</a>, anomenats vulgarment «micos del Vell Món».<sup id="cite_ref-Cameron2004_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cameron2004-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El procés de <a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedització</a> té els seus orígens en certs <a href="/wiki/Primats" title="Primats">primats</a> de principis del <a href="/wiki/Mioc%C3%A8" title="Miocè">Miocè</a>, quan es troben les primeres espècies bípedes, com <i><a href="/wiki/Oreopithecus_bambolii" class="mw-redirect" title="Oreopithecus bambolii">Oreopithecus bambolii</a></i>. Tanmateix, l'anatomia dels peus d'aquesta espècie era bastant diferent de la d'altres primats. El <a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedisme</a> era aparentment una característica comuna d'<i><a href="/wiki/Orrorin" class="mw-redirect" title="Orrorin">Orrorin</a></i> i l'<a href="/wiki/Ardipitec" title="Ardipitec">ardipitec</a>.<sup id="cite_ref-Brunet2002_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-Brunet2002-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El procés que conduí al bipedisme representava un avantatge evolutiu perquè permetia tenir les mans lliures per fabricar <a href="/wiki/Eina_(utensili)" class="mw-redirect" title="Eina (utensili)">eines</a> simples, perquè els homínids gasten molta menys <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a> caminant a dues potes que a quatre i perquè permet portar objectes durant la marxa i veure-hi més lluny. </p><p>El fet de tenir característiques arborícoles, com les mans prènsils o els ulls frontals, han fet possible l'evolució. Les mans han estat essencials per construir eines i treballar-hi durant milers d'anys, un avantatge per sobreviure i perdurar. Els ulls frontals han ajudat els éssers humans a sobreviure en poder rotar el cap, visualitzar coses que estan més llunyanes i que la informació arribi com més aviat millor al cervell. Tota aquesta conjunció complexa però perfecta, que funciona bé tota junta, dona peu a l'<a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_de_l%27%C3%A9sser_hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Evolució de l'ésser humà">evolució de l'ésser humà</a>. </p><p>Aquest procés evolutiu ha estat influït per esdeveniments, a vegades subtils, però molt importants. Per exemple, quan les selves que cobrien el món a principis del <a href="/wiki/Cenozoic" title="Cenozoic">Cenozoic</a> començaren a retrocedir i, a causa del creixement demogràfic, els hàbitats quedaren superpoblats, els grups d'humans i altres homínids es veieren forçats a recórrer distàncies importants per trobar noves fonts d'aliment. Un altre exemple és la pèrdua de la capacitat de metabolitzar certs nutrients, com la <a href="/wiki/Vitamina_C" title="Vitamina C">vitamina C</a> (a causa d'una mutació que impedeix als <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a> generar aquesta vitamina per si sols). Aquesta pèrdua hauria estat compensada per una mutació favorable que permeté a <i>Homo sapiens</i> una metabolització òptima del <a href="/wiki/Mid%C3%B3" title="Midó">midó</a>, absent en altres primats, accedint així a una ràpida i econòmica font d'energia especialment necessària per al cervell. </p><p>Segons el <a href="/wiki/Registre_f%C3%B2ssil" title="Registre fòssil">registre fòssil</a>, els éssers humans d'anatomia moderna aparegueren a l'<a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> fa aproximadament 130.000 anys, encara que els estudis de <a href="/wiki/Biologia_molecular" title="Biologia molecular">biologia molecular</a> indiquen que l'avantpassat comú de totes les poblacions humanes modernes visqué fa uns 200.000 anys.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant el <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_mitj%C3%A0" title="Paleolític mitjà">paleolític mitjà</a> i principis del <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_superior" title="Paleolític superior">paleolític superior</a> es produïren diversos esdeveniments independents de <a href="/w/index.php?title=Mestussatge_entre_humans_arcaics_i_moderns&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestussatge entre humans arcaics i moderns (encara no existeix)">mestussatge entre humans arcaics i moderns</a>, incloent-hi <a href="/wiki/Neandertal" class="mw-redirect" title="Neandertal">neandertals</a>, <a href="/wiki/Denissovans" title="Denissovans">denissovans</a> i diversos homínids no identificats.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els parents vius més propers d'<i>Homo sapiens</i> són les dues espècies de ximpanzés: el <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9_com%C3%BA" title="Ximpanzé comú">ximpanzé comú</a> (<i>Pan troglodytes</i>) i el <a href="/wiki/Bonobo" title="Bonobo">bonobo</a> (<i>Pan paniscus</i>). La seqüenciació completa del seu genoma ha revelat que, després de 6,5 milions d'anys d'evolució independent, les diferències entre el ximpanzé i l'ésser humà són només deu vegades superiors a les que hi ha entre dues persones no relacionades i deu vegades menors de la que hi ha entre rates i ratolins. La coincidència suggerida entre les seqüències de DNA dels éssers humans i els ximpanzés s'estén entre un 95% i un 99%.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per reflectir el fet que els éssers humans i els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a> comparteixen gran part de la seva <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">herència genètica</a> i que humans i ximpanzés són més propers entre ells que amb qualsevol altra espècie actual, s'ha proposat incloure'ls en un mateix <a href="/wiki/T%C3%A0xon" title="Tàxon">tàxon</a>, fins i tot amb propostes que han tingut un determinat ressò mediàtic, com la d'incloure els ximpanzés dins el gènere <i>Homo</i>,<sup id="cite_ref-Britten_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-Britten-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o la d'incloure els éssers humans en el gènere <i>Pan</i> (ximpanzés), de manera que l'espècie humana s'anomenaria <i>Pan sapiens</i>, com ho proposà l'<a href="/wiki/Antropologia" title="Antropologia">antropòleg</a> i divulgador <a href="/wiki/Jared_Diamond" class="mw-redirect" title="Jared Diamond">Jared Diamond</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'opció més acceptada per la comunitat científica ha estat la de formar la <a href="/wiki/Tribu_(biologia)" title="Tribu (biologia)">tribu</a> dels <a href="/wiki/Homininis" title="Homininis">homininis</a>, que inclou humans i ximpanzés, però no els <a href="/wiki/Goril%C2%B7les" class="mw-redirect" title="Goril·les">goril·les</a>, que en són els parents més propers. </p><p>Un crani d'homínid descobert a <a href="/wiki/Txad" title="Txad">Txad</a> l'any 2001, descrit com a <i><a href="/wiki/Sahelanthropus_tchadensis" class="mw-redirect" title="Sahelanthropus tchadensis">Sahelanthropus tchadensis</a></i>, fou datat pel <a href="/wiki/Paleont%C3%B2leg" class="mw-redirect" title="Paleontòleg">paleontòleg</a> Michel Brunet a fa aproximadament set milions d'anys, cosa que podria indicar una divergència anterior.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, el descobridor d'aquest <a href="/wiki/F%C3%B2ssil" title="Fòssil">fòssil</a>, Alan Beauvilain, ha posat en dubte aquesta datació, adduint que el mètode utilitzat per Brunet per estimar l'antiguitat del crani podria haver donat resultats incorrectes.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg/220px-04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg/330px-04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg/440px-04-09-12-Schaupfl%C3%BCgen-Fahrenwalde-RalfR-IMG_1232.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>L'arribada de l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> impulsà la fundació d'assentaments humans estables</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desenvolupament_de_la_civilització"><span id="Desenvolupament_de_la_civilitzaci.C3.B3"></span>Desenvolupament de la civilització</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Desenvolupament de la civilització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">Civilització</a> i <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_universal" title="Història universal">Història universal</a></div> <p>El punt de vista més acceptat entre els antropòlegs actuals és que <i>Homo sapiens</i> sorgí a la <a href="/wiki/Sabana" title="Sabana">sabana</a> africana fa uns 200.000 anys com a descendent d'<i>Homo erectus</i>. Fa 40.000 anys s'estengué per <a href="/wiki/Eur%C3%A0sia" title="Euràsia">Euràsia</a> i <a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a> (<a href="/wiki/Migracions_humanes_prehist%C3%B2riques" title="Migracions humanes prehistòriques">migracions humanes prehistòriques</a>) <a href="/w/index.php?title=Mestussatge_entre_humans_arcaics_i_moderns&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mestussatge entre humans arcaics i moderns (encara no existeix)">intercanviant gens</a> en diverses ocasions amb els <a href="/wiki/Neandertal" class="mw-redirect" title="Neandertal">neandertals</a>,<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Denissovans" title="Denissovans">denissovans</a> i diversos homínids no identificats,<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i finalment, arribà a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> fa uns 14.500 anys.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'ésser humà ha canviat poc anatòmicament al llarg de la història, de manera que la seva evolució és, fonamentalment, de tipus cultural. Fins fa uns 10.000 anys, la majoria d'humans eren caçadors i recol·lectors. Generalment vivien en petits grups nòmades coneguts com a societats de bandes. L'adveniment de l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a> impulsà la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_neol%C3%ADtica" title="Revolució neolítica">revolució neolítica</a>, car produí un excedent alimentari que possibilità la creació d'assentaments permanents, la <a href="/wiki/Domesticaci%C3%B3" title="Domesticació">domesticació</a> d'animals i l'ús d'<a href="/wiki/Eina_(utensili)" class="mw-redirect" title="Eina (utensili)">eines</a> de <a href="/wiki/Metall" title="Metall">metall</a>. L'agricultura també fomentà el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i la cooperació i, progressivament, contribuí a crear una <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> més complexa. </p><p>Fa aproximadament 6.000 anys, es desenvoluparen els primers <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">protoestats</a> a <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, <a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Egipte</a> i la <a href="/wiki/Vall_de_l%27Indus" class="mw-redirect" title="Vall de l'Indus">Vall de l'Indus</a>. Es crearen les <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit" title="Exèrcit">forces militars</a> per la protecció, i <a href="/wiki/Burocr%C3%A0cia" title="Burocràcia">burocràcies</a> governamentals per l'<a href="/wiki/Administraci%C3%B3_p%C3%BAblica" title="Administració pública">administració</a>. Els estats cooperaven o competien pels recursos i, en alguns casos, feien la <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">guerra</a>. Fa uns 2.000-3.000 anys, alguns estats, com <a href="/wiki/Imperi_Persa" title="Imperi Persa">Pèrsia</a>, l'Índia, la <a href="/wiki/Antiga_Xina" class="mw-redirect" title="Antiga Xina">Xina</a>, <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Roma</a> i <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">Grècia</a>, aconseguiren crear els primers grans imperis mitjançant la conquesta militar. En el mateix període, diverses <a href="/wiki/Religions" class="mw-redirect" title="Religions">religions</a> com el <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">judaisme</a>, originada a l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a> i l'<a href="/wiki/Hinduisme" title="Hinduisme">hinduisme</a> del sud-est d'Àsia, començaren a estendre's entre els pobles. </p><p>A l'acabament de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> cal destacar l'arribada d'una sèrie d'idees innovadores i avenços tecnològics. A la <a href="/wiki/Antiga_Xina" class="mw-redirect" title="Antiga Xina">Xina</a>, amb una economia força avançada, s'inventà la <a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">impressió</a> i la <a href="/wiki/Br%C3%BAixola" title="Brúixola">brúixola</a>, mentre que durant l'<a href="/wiki/Edat_d%27or_de_l%27Islam" class="mw-redirect" title="Edat d'or de l'Islam">edat d'or de l'Islam</a> tingueren lloc progressos científics destacables. A Europa, al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, la redescoberta del saber dels clàssics i d'innovacions com la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a> propiciaren l'arribada del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>. Durant els següents cinc-cents anys, l'<a href="/wiki/Exploraci%C3%B3" title="Exploració">exploració</a> i el <a href="/wiki/Colonialisme" title="Colonialisme">colonialisme</a> permeteren que grans parts d'Amèrica, Àsia i Àfrica, caiguessin sota control europeu, fent possible l'explotació de tota mena de recursos i, posteriorment, provocant conflictes perquè els pobles explotats aconseguissin la independència d'Europa. D'altra banda, cal destacar diverses revolucions i innovacions, com la revolució <a href="/wiki/Cient%C3%ADfica" class="mw-redirect" title="Científica">científica</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">Revolució Industrial</a> del <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i diverses grans innovacions al <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, com el <a href="/wiki/Ferrocarrils" class="mw-redirect" title="Ferrocarrils">ferrocarril</a> i l'<a href="/wiki/Autom%C3%B2bils" class="mw-redirect" title="Automòbils">automòbil</a>, elements essencials en el desenvolupament del transport i la comunicació; també cal destacar el desenvolupament de noves fonts d'<a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a>, com el <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">carbó</a> i l'<a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>. Pel que fa a les formes de <a href="/wiki/Govern" title="Govern">govern</a>, sobresurt la consolidació de la <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia_representativa" title="Democràcia representativa">democràcia representativa</a> i, en un altre context, el <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>. </p><p>Com a resultat d'aquests canvis, actualment els éssers humans viuen en un món cada vegada més <a href="/wiki/Globalitzat" class="mw-redirect" title="Globalitzat">globalitzat</a> i interconnectat. Tot i que això ha fomentat el creixement de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, l'<a href="/wiki/Arts" title="Arts">art</a> i la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a>, també ha donat lloc a conflictes molt violents, amb l'existència i ús d'<a href="/wiki/Armes_de_destrucci%C3%B3_massiva" class="mw-redirect" title="Armes de destrucció massiva">armes de destrucció massiva</a> i un gran poder d'impacte <a href="/wiki/Mediambiental" class="mw-redirect" title="Mediambiental">mediambiental</a>, que afecta els mateixos humans i moltes altres formes de vida del planeta. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Hàbitat_i_població"><span id="H.C3.A0bitat_i_poblaci.C3.B3"></span>Hàbitat i població</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Hàbitat i població"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Poblaci%C3%B3_mundial" title="Població mundial">Població mundial</a>, <a href="/wiki/Demografia" title="Demografia">demografia</a>, i <a href="/wiki/H%C3%A0bitat" title="Hàbitat">hàbitat</a></div> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hong_Kong_Night_Skyline.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Hong_Kong_Night_Skyline.jpg/400px-Hong_Kong_Night_Skyline.jpg" decoding="async" width="400" height="171" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Hong_Kong_Night_Skyline.jpg/600px-Hong_Kong_Night_Skyline.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Hong_Kong_Night_Skyline.jpg/800px-Hong_Kong_Night_Skyline.jpg 2x" data-file-width="4670" data-file-height="2000" /></a><figcaption> Els humans han modificat el seu entorn de diferents maneres per adaptar-se a problemes com ara l'elevada densitat de població.</figcaption></figure> <p>Els primers assentaments humans depenien de la proximitat de l'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> i altres recursos naturals, com ara terra de <a href="/wiki/Conreu" title="Conreu">conreu</a> i pastura del <a href="/wiki/Bestiar" title="Bestiar">bestiar</a> o la temporada de <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a> de determinades preses. Tanmateix, els éssers humans sempre han tingut una gran capacitat de modificar el seu <a href="/wiki/H%C3%A0bitat" title="Hàbitat">hàbitat</a> amb activitats i accions com ara el <a href="/wiki/Regadiu" title="Regadiu">regadiu</a>, la <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">construcció</a>, el <a href="/wiki/Transport" title="Transport">transport</a>, la <a href="/wiki/Manufactura" class="mw-redirect" title="Manufactura">manufactura</a>, la <a href="/wiki/Desforestaci%C3%B3" title="Desforestació">desforestació</a> i la <a href="/wiki/Desertitzaci%C3%B3" title="Desertització">desertització</a>. Amb la construcció a gran escala d'infraestructures que faciliten el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i el transport, la proximitat a aquests recursos ha esdevingut menys necessària, de manera que aquests factors no condicionen el creixement d'una població. Tot i això, la manera com es canvia i s'altera un hàbitat sovint és un determinant essencial en els canvis poblacionals que es produeixen. </p><p>Amb una població d'uns 6.700 milions d'individus al juliol del 2008,<sup id="cite_ref-popclock_25-0" class="reference"><a href="#cite_note-popclock-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els éssers humans són una de les espècies més nombroses de grans mamífers. La majoria d'humans viuen a <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a> (61%); la resta viuen a <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> (14%), <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> (14%), <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a> (11%) i <a href="/wiki/Oceania" title="Oceania">Oceania</a> (0,5%). Els humans poden viure de manera permanent a tots els <a href="/wiki/Continents" class="mw-redirect" title="Continents">continents</a> de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a> tret de l'<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">Antàrtida</a><sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i actualment també tenen una presència contínua a l'<a href="/wiki/Espai_exterior" title="Espai exterior">espai</a>, en òrbites baixes al voltant de la Terra. Hi ha hagut una presència contínua d'éssers humans a l'espai des del 31 d'octubre del 2000, amb les estades d'astronautes a l'<a href="/wiki/Estaci%C3%B3_Espacial_Internacional" title="Estació Espacial Internacional">Estació Espacial Internacional</a>. </p><p>Al llarg de les últimes <a href="/wiki/D%C3%A8cades" class="mw-redirect" title="Dècades">dècades</a>, els éssers humans han explorat l'<a href="/wiki/Ant%C3%A0rtida" title="Antàrtida">Antàrtida</a>, les profunditats dels <a href="/wiki/Oceans" class="mw-redirect" title="Oceans">oceans</a> i l'<a href="/wiki/Espai_exterior" title="Espai exterior">espai exterior</a>, tot i que encara no els ha estat possible colonitzar indefinidament aquests ambients. La vida dins d'habitacles que protegeixen dels ambients hostils, com a l'Antàrtida o l'espai exterior, té un preu elevat que limita la durada de l'estada i, per tant, són accions que queden restringides a expedicions científiques, militars o industrials. La vida amb <a href="/wiki/Nau_espacial" title="Nau espacial">naus</a> a l'espai ha estat molt ocasional, amb un màxim de tretze persones vivint-hi alhora en un moment donat. Entre el <a href="/wiki/1969" title="1969">1969</a> i el 1972, dotze humans trepitjaren la <a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">Lluna</a> en el marc de sis missions. A gener del 2020, cap altre cos celestial no havia estat visitat pels éssers humans, tot i que s'hi han pogut enviar sondes. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bufo_periglenes1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bufo_periglenes1.jpg/220px-Bufo_periglenes1.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bufo_periglenes1.jpg/330px-Bufo_periglenes1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bufo_periglenes1.jpg/440px-Bufo_periglenes1.jpg 2x" data-file-width="3576" data-file-height="2385" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Bufo_periglenes" class="mw-redirect" title="Bufo periglenes">Bufo periglenes</a></i>, un gripau de <a href="/wiki/Costa_Rica" title="Costa Rica">Costa Rica</a> que s'<a href="/wiki/Exting%C3%AD" class="mw-redirect" title="Extingí">extingí</a> el 1989.</figcaption></figure> <p>Des del <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>, la població humana ha passat de 1.000 milions a més de 6.000 milions d'habitants.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb dades de l'any 2004, es calcula que 2.500 dels 6.300 milions de persones (un 39,7%), viuen en àrees urbanes i s'espera que aquest percentatge augmenti durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>. Al febrer del 2008, l'ONU calculà que en acabar l'any la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els problemes dels individus que viuen en ciutats inclouen la <a href="/wiki/Contaminaci%C3%B3" title="Contaminació">contaminació</a> i el <a href="/wiki/Crim" title="Crim">crim</a>,<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> especialment a l'interior de les ciutats i els suburbis urbans. Els beneficis de la vida urbana inclouen un augment de l'<a href="/wiki/Alfabetitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Alfabetització">alfabetització</a>, un accés més fàcil al <a href="/wiki/Coneixement" title="Coneixement">coneixement</a> i una disminució del risc de patir <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a>. </p><p>L'activitat humana ha tingut un efecte dramàtic sobre el <a href="/wiki/Medi_ambient" title="Medi ambient">medi ambient</a>. S'ha hipotetitzat sobre el paper de la <a href="/wiki/Predaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Predació">predació</a> humana en l'extinció de nombroses espècies d'éssers vius. Els humans es troben a l'àpex de la <a href="/wiki/Cadena_aliment%C3%A0ria" class="mw-redirect" title="Cadena alimentària">cadena alimentària</a> i rarament són caçats; per aquest motiu se'ls considera superdepredadors.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Actualment es creu que són els principals contribuïdors al canvi climàtic<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i es creu que seran un contribuïdor essencial a l'<a href="/wiki/Extinci%C3%B3_de_l%27Holoc%C3%A8" title="Extinció de l'Holocè">extinció de l'Holocè</a>, una extinció que, en cas de continuar en la seva proporció actual, es calcula que destruirà la meitat de totes les espècies al llarg del segle vinent.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biologia">Biologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Biologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Skeleton_diagram.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Skeleton_diagram.svg/220px-Skeleton_diagram.svg.png" decoding="async" width="220" height="311" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Skeleton_diagram.svg/330px-Skeleton_diagram.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Skeleton_diagram.svg/440px-Skeleton_diagram.svg.png 2x" data-file-width="744" data-file-height="1052" /></a><figcaption>Antic <a href="/wiki/Diagrama" title="Diagrama">diagrama</a> d'un <a href="/wiki/Esquelet_hum%C3%A0" title="Esquelet humà">esquelet humà</a> de mascle</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Anatomia_i_genètica"><span id="Anatomia_i_gen.C3.A8tica"></span>Anatomia i genètica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Anatomia i genètica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Anatomia_humana" title="Anatomia humana">Anatomia humana</a> i <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_humana" title="Genètica humana">genètica humana</a></div> <p>El cos humà varia de manera substancial. Tot i que la mida del cos és determinada en gran part pels <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a>, també rep una influència significativa de factors ambientals com la <a href="/wiki/Dieta" title="Dieta">dieta</a> i l'<a href="/wiki/Activitat_f%C3%ADsica" title="Activitat física">activitat física</a>. L'alçada normal d'un ésser humà adult és d'entre 1,5 i 1,8 metres, tot i que varia segons la població i de la zona geogràfica, entre altres factors.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El pes normal està entre 76 i 83 kg pels mascles i entre 54 i 64 kg en les femelles.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Pes" title="Pes">pes</a> també pot variar geogràficament. </p><p>Les poblacions que viuen a l'àrtic, com els <a href="/wiki/Inuits" class="mw-redirect" title="Inuits">inuits</a>, tenen una capa de greix sota la pell que els ajuda a conservar millor la calor del cos. A més, tenir una silueta rodona redueix la pèrdua de calor corporal, cosa que contribueix a la supervivència de les poblacions que viuen en latituds fredes. En canvi, altres poblacions que han acabat vivint en climes més càlids han perdut aquest greix innecessari.<sup id="cite_ref-RacimoGokhman2016_37-0" class="reference"><a href="#cite_note-RacimoGokhman2016-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A diferència de la majoria d'altres primats, els éssers humans tenen una <a href="/wiki/Locomoci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Locomoció">locomoció</a> bípeda completa i, per tant, poden tenir els <a href="/wiki/Bra%C3%A7_(anatomia)" title="Braç (anatomia)">braços</a> lliures per manipular objectes amb les mans, acció en què té un paper fonamental l'existència de <a href="/wiki/Polzes" class="mw-redirect" title="Polzes">polzes</a> oposables. </p><p>Tot i tenir poc <a href="/wiki/P%C3%A8l" title="Pèl">pèl</a> en comparació amb altres primats, cal destacar el creixement de cabells especialment a la part superior del cap, les aixelles i la zona púbica. El cos d'un ésser humà té normalment més <a href="/wiki/Fol%C2%B7licles_pilosos" class="mw-redirect" title="Fol·licles pilosos">fol·licles pilosos</a> que el d'un <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9" title="Ximpanzé">ximpanzé</a>. La principal diferència és que els pèls humans són més curts i fins i menys <a href="/wiki/Pigmentats" class="mw-redirect" title="Pigmentats">pigmentats</a> que els del ximpanzé, cosa que els fa menys visibles.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les diferències en el cabell i en la pell humana venen determinades per la presència d'un pigment anomenat <a href="/wiki/Melanina" title="Melanina">melanina</a>. La variabilitat de la pell va des d'un <a href="/wiki/Marr%C3%B3" title="Marró">marró</a> molt fosc a un <a href="/wiki/Rosa" title="Rosa">rosa</a> molt pàl·lid, mentre que els cabells, a més del <a href="/wiki/Negre" title="Negre">negre</a> (força habitual), varia al voltant del ros, el marró i el <a href="/wiki/Vermell" class="mw-redirect" title="Vermell">vermell</a>,<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sempre en funció de la quantitat de melanina, un pigment protector molt eficaç contra la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_solar" title="Radiació solar">radiació solar</a>. Molts investigadors creuen que una pell més fosca és una adaptació evolutiva que proporciona una millor protecció contra la <a href="/wiki/Radiaci%C3%B3_ultraviolada" class="mw-redirect" title="Radiació ultraviolada">radiació ultraviolada</a>. </p><p>Tanmateix, recentment s'ha proposat que els diferents colors de la pell són una adaptació que pretén equilibrar la quantitat de <a href="/wiki/Folats" class="mw-redirect" title="Folats">folats</a> (substàncies que són destruïdes per la radiació ultraviolada) i de vitamina D, substància que necessita llum solar per formar-se.<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La pigmentació de la pell dels éssers humans presenta una estratificació d'acord amb la situació geogràfica i, sovint, es relaciona amb el nivell de radiació ultraviolada. La pell humana també es pot <a href="/wiki/Bronzejat" title="Bronzejat">bronzejar</a> en resposta a l'exposició al <a href="/wiki/Sol" title="Sol">sol</a>.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els humans tenen el <a href="/wiki/Paladar" title="Paladar">paladar</a> proporcionadament més curt i les dents molt més petites que la dels altres primats; són els únics amb <a href="/wiki/Dents_canines" class="mw-redirect" title="Dents canines">dents canines</a> curtes. S'ha observat que estan perdent gradualment els <a href="/wiki/Queixals_del_seny" class="mw-redirect" title="Queixals del seny">queixals del seny</a> i alguns individus ja no en tenen de manera congènita.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La necessitat de <a href="/wiki/Son" title="Son">son</a> oscil·la entre set i vuit hores al dia en els adults i entre nou i deu per un infant. Els individus vells dormen normalment de sis a set hores. Dormir menys hores és comú a la societat actual, una privació de son que pot tenir efectes negatius. S'ha demostrat que una restricció sostinguda del son de quatre hores al dia en un adult provoca canvis en l'estat fisiològic, cansament, agressivitat i neguit corporal. </p><p>Els humans són una espècie d'<a href="/wiki/Eucariota" class="mw-redirect" title="Eucariota">eucariota</a>. Cada <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula" title="Cèl·lula">cèl·lula</a> <a href="/wiki/Diploide" class="mw-redirect" title="Diploide">diploide</a> té dos conjunts de 23 <a href="/wiki/Cromosomes" class="mw-redirect" title="Cromosomes">cromosomes</a> i cada conjunt és transmès per un dels progenitors. Hi ha 22 parells d'<a href="/wiki/Autosoma" title="Autosoma">autosomes</a> i un parell de cromosomes sexuals. S'estima que els éssers humans tenen aproximadament 20.000 o 25.000 <a href="/wiki/Gen" title="Gen">gens</a>. Com la majoria d'altres <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a>, els éssers humans tenen un sistema XY de determinació de sexe; les femelles tenen els cromosomes sexuals XX i els mascles tenen XY. El cromosoma X és més gran i transmet molts gens, mentre que el cromosoma Y és més petit. Això possibilita l'existència de malalties recessives associades amb els gens associats al cromosoma X, com l'<a href="/wiki/Hemof%C3%ADlia" title="Hemofília">hemofília</a>, que afecten els mascles més sovint que les femelles. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cicle_vital">Cicle vital</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Cicle vital"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Biologia_del_desenvolupament" title="Biologia del desenvolupament">Biologia del desenvolupament</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg/220px-Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg" decoding="async" width="220" height="235" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg/330px-Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg/440px-Tubal_Pregnancy_with_embryo.jpg 2x" data-file-width="1874" data-file-height="2000" /></a><figcaption>Embrió humà de vuit setmanes.</figcaption></figure> <p>El cicle vital humà és similar al dels altres mamífers <a href="/wiki/Euteris" title="Euteris">euteris</a>. L'<a href="/wiki/O%C3%B2cit" class="mw-redirect" title="Oòcit">oòcit</a> fertilitzat es divideix dins l'<a href="/wiki/%C3%9Ater" title="Úter">úter</a> femení per esdevenir un <a href="/wiki/Embri%C3%B3" title="Embrió">embrió</a>, que durant un període de trenta-vuit setmanes (nou mesos) de <a href="/wiki/Gestaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gestació">gestació</a> es converteix en un <a href="/wiki/Fetus" title="Fetus">fetus</a> humà. Després d'aquest període, el fetus deixa de créixer, neix del cos de la dona i respira independentment com a <a href="/wiki/Nen" title="Nen">infant</a> per primera vegada. En aquest punt, la majoria de cultures modernes reconeixen la criatura com a persona que gaudeix de la màxima protecció de la llei, però algunes jurisdiccions l'estenen als fetus humans que encara són a l'úter. </p><p>El <a href="/wiki/Part" class="mw-redirect" title="Part">part</a> humà és perillós en comparació amb el d'altres espècies. No són rars els parts de vint-i-quatre hores o més, que sovint resulten en la mort de la mare o el fetus.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Això és degut al fet que el cap del fetus és relativament gran (car el cervell es desenvolupa significativament durant la gestació) i la <a href="/wiki/Pelvis" title="Pelvis">pelvis</a> de les dones relativament petita (un caràcter necessari per al <a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedisme</a>).<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La probabilitat d'un part reeixit augmentà significativament durant el <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> als països més desenvolupats amb l'adveniment de noves tecnologies mèdiques. En canvi, l'<a href="/wiki/Embar%C3%A0s" title="Embaràs">embaràs</a> i el <a href="/wiki/Part_natural" class="mw-redirect" title="Part natural">part natural</a> són relativament perillosos a les regions subdesenvolupades, amb <a href="/wiki/%C3%8Dndexs_de_mortalitat" class="mw-redirect" title="Índexs de mortalitat">índexs de mortalitat</a> maternals aproximadament 100 vegades més elevats que als països desenvolupats.<sup id="cite_ref-Rush_47-0" class="reference"><a href="#cite_note-Rush-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Als països desenvolupats, els infants solen pesar 3-4 <a href="/wiki/Kg" class="mw-redirect" title="Kg">kg</a> i mesurar 50-60 <a href="/wiki/Cent%C3%ADmetre" title="Centímetre">cm</a> al moment del naixement.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, un pes baix en néixer és habitual als països en procés de desenvolupament i contribueix als nivells alts de <a href="/wiki/Mortalitat_infantil" class="mw-redirect" title="Mortalitat infantil">mortalitat infantil</a> en aquestes regions.<sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Indefensos després del naixement, els éssers humans continuen creixent durant alguns anys i solen assolir la maduresa sexual a l'edat de 12-15 anys. Les dones es continuen desenvolupant físicament aproximadament fins als 18 anys, mentre que el desenvolupament masculí continua fins al voltant dels 21 anys. La vida humana es pot dividir en una sèrie d'etapes: <a href="/wiki/Infantesa" title="Infantesa">infantesa</a>, <a href="/wiki/Adolesc%C3%A8ncia" title="Adolescència">adolescència</a>, adultesa jove, adultesa i <a href="/wiki/Vellesa" title="Vellesa">vellesa</a>. Tanmateix, la durada d'aquestes etapes varia segons la cultura i períodes temporals. En comparació amb els altres primats, els éssers humans experimenten una embranzida de creixement particularment ràpid durant l'adolescència, quan la mida del cos augmenta un 25%. Els ximpanzés, per exemple, només creixen un 14%.<sup id="cite_ref-Rush_47-1" class="reference"><a href="#cite_note-Rush-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'esperança de vida dels primers <i>Homo sapiens</i> era de 20 o 25 anys, i en el millor dels casos de 40 o 50 anys. Actualment, hi ha diferències significatives en l'<a href="/wiki/Esperan%C3%A7a_de_vida" title="Esperança de vida">esperança de vida</a> arreu del món. El món desenvolupat presenta una tendència d'envelliment, amb la <a href="/wiki/Mediana" title="Mediana">mediana</a> al voltant de 40 anys. Al món en desenvolupament l'edat mitjana és d'entre 15 i 20 anys. L'esperança de vida al naixement a <a href="/wiki/Hong_Kong" title="Hong Kong">Hong Kong</a> i la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> és de 84,8 anys per les dones i 78,9 pels homes, mentre que a <a href="/wiki/Eswatini" title="Eswatini">Eswatini</a> és de 31,3 anys pels dos sexes, principalment a causa de la <a href="/wiki/Sida" class="mw-redirect" title="Sida">sida</a>.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre que un de cada cinc europeus tenen 60 anys o més, només un de cada vint africans superen aquest llindar.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2002, les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a> estimà el nombre de persones centenàries al món en 210.000.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se sap que com a mínim una persona, <a href="/wiki/Jeanne_Calment" title="Jeanne Calment">Jeanne Calment</a>, ha arribat a l'edat de 122 anys. S'han proposat edats més avançades que no han estat demostrades. A escala mundial, hi ha 81 homes de 60 anys o més per cada 100 dones d'aquest grup d'edat i entre els més vells hi ha 53 homes per cada 100 dones. </p><p>Els humans són una de les poques espècies en què la femella desenvolupa la <a href="/wiki/Menopausa" title="Menopausa">menopausa</a> durant l'última etapa de la vida. L'aparició de la menopausa es pot explicar a través de la <a href="/wiki/Hip%C3%B2tesi_de_l%27%C3%A0via" title="Hipòtesi de l'àvia">hipòtesi de l'àvia</a>, en què es proposa que hi ha un interès reproductiu de la mare per evitar el risc de mort en un naixement, invertint en la viabilitat més gran que suposa que la descendència sigui concebuda per dones més joves. També augmenta l'eficàcia reproductiva si s'inverteixen recursos a criar els nets en lloc de criar els propis fills. Diversos estudis han indicat que a les societats de caçadors-recol·lectors les dones postmenopàusiques desenvolupaven un paper fonamental com a recol·lectores, car tenien més experiència i no es veien impedides per l'ocupació que suposa la cria directa dels fills.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les qüestions filosòfiques sobre el punt en què apareix la personalitat humana i si persisteix després de la <a href="/wiki/Mort" title="Mort">mort</a> són objecte d'un considerable debat. La perspectiva de la mort provoca desassossec o temor a la majoria dels éssers humans, diferents de la <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">consciència</a> immediata d'una amenaça real. Les cerimònies d'enterrament són característiques de les societats humanes, sovint acompanyades per creences en la <a href="/wiki/Vida_despr%C3%A9s_de_la_mort" title="Vida després de la mort">vida després de la mort</a> o la <a href="/wiki/Immortalitat" title="Immortalitat">immortalitat</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dieta">Dieta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Dieta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Dieta" title="Dieta">Dieta</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vegetarian_diet.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vegetarian_diet.jpg/220px-Vegetarian_diet.jpg" decoding="async" width="220" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vegetarian_diet.jpg/330px-Vegetarian_diet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Vegetarian_diet.jpg/440px-Vegetarian_diet.jpg 2x" data-file-width="1784" data-file-height="2700" /></a><figcaption>Possibles aliments d'una dieta vegetariana.</figcaption></figure> <p>Els primers <i>Homo sapiens</i> vivien en <a href="/wiki/Societat_ca%C3%A7adora-recol%C2%B7lectora" title="Societat caçadora-recol·lectora">societats caçadores-recol·lectores</a>, és a dir, que empraven un sistema per adquirir menjar que combinava la <a href="/wiki/Ca%C3%A7a" title="Caça">caça</a> i la recol·lecció d'aliments com ara <a href="/wiki/Fruits" class="mw-redirect" title="Fruits">fruits</a>, <a href="/wiki/Cariopsi" title="Cariopsi">grans</a>, <a href="/wiki/Tubercles" class="mw-redirect" title="Tubercles">tubercles</a> i <a href="/wiki/Bolets" class="mw-redirect" title="Bolets">bolets</a>. D'altra banda, es creu que els éssers humans ja utilitzaven el <a href="/wiki/Foc" title="Foc">foc</a> com a recurs per preparar i coure el menjar des dels temps en què es diferenciaren d'<i>Homo erectus</i>.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els humans són <a href="/wiki/Omn%C3%ADvors" class="mw-redirect" title="Omnívors">omnívors</a>, és a dir, són capaços de consumir tant productes <a href="/wiki/Vegetals" class="mw-redirect" title="Vegetals">vegetals</a> com <a href="/wiki/Animals" title="Animals">animals</a>. Això ha estat confirmat per l'observació que, tant si segueixen una dieta exclusivament <a href="/wiki/Carnivorisme" title="Carnivorisme">carnívora</a> com una de totalment vegetal, poden patir determinades <a href="/wiki/Malalties" class="mw-redirect" title="Malalties">malalties</a> causades per una carència de nutrients. Per exemple, una dieta completament carnívora pot provocar l'<a href="/wiki/Escorbut" title="Escorbut">escorbut</a> (deficiència de <a href="/wiki/Vitamina_C" title="Vitamina C">vitamina C</a>), mentre que una dieta únicament vegetal pot provocar una manca de <a href="/wiki/Vitamina_B%E2%82%81%E2%82%82" title="Vitamina B₁₂">vitamina B₁₂</a>.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, les dietes <a href="/wiki/Vegetarianisme" title="Vegetarianisme">vegetarianes</a> i <a href="/wiki/Veganistes" class="mw-redirect" title="Veganistes">veganistes</a> ben dissenyades, sovint amb suplements de vitamina B₁₂, poden satisfer completament les necessitats nutritives de totes les etapes de la vida.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La dieta humana queda ben reflectida a la cultura i ha donat lloc al desenvolupament de la <a href="/wiki/Bromatologia" title="Bromatologia">bromatologia</a> (ciència dels aliments). En general, una persona pot sobreviure de dos a vuit setmanes sense menjar, segons la quantitat de <a href="/wiki/Greix" title="Greix">greix</a> emmagatzemat al cos, mentre que la supervivència sense <a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> es limita normalment a tres o quatre dies. La manca de menjar continua sent un problema seriós, amb unes 300.000 persones que cada any moren de fam.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La desnutrició infantil també està molt estesa i contribueix a l'elevat percentatge de malalties a les poblacions que pateixen fam.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'altre extrem, una part de la població humana menja en excés i pateix <a href="/wiki/Obesitat" title="Obesitat">obesitat</a>, un tipus de desequilibri alimentari que ha augmentat fins a esdevenir gairebé una <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">epidèmia</a> i que pot provocar problemes de <a href="/wiki/Salut" title="Salut">salut</a> importants. Els Centers for Disease Control (CDC) dels EUA manifesten que un 32% dels adults americans de més de 20 anys són obesos, mentre que un 66,5% del total són obesos o tenen excés de pes. L'obesitat és provocada per un consum excessiu de <a href="/wiki/Calories" class="mw-redirect" title="Calories">calories</a> que no són consumides, és a dir, una combinació de menjar massa i fer poc <a href="/wiki/Exercici_f%C3%ADsic" title="Exercici físic">exercici físic</a>. </p><p>Fa almenys 10.000 anys que els éssers humans desenvoluparen l'<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>,<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que ha canviat substancialment el tipus d'aliments consumits pels éssers humans. Això ha provocat un increment de la població, el desenvolupament de les ciutats i un increment de la densitat de la població, que també afavoreix un augment de l'extensió de malalties contagioses. Els tipus de menjar que es consumeix i la manera en què es preparen ha variat molt en funció de l'època, la zona geogràfica i la cultura. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Psicologia">Psicologia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Psicologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">Psicologia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Human_brain_NIH.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Human_brain_NIH.jpg/220px-Human_brain_NIH.jpg" decoding="async" width="220" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Human_brain_NIH.jpg/330px-Human_brain_NIH.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/49/Human_brain_NIH.jpg 2x" data-file-width="344" data-file-height="250" /></a><figcaption>Cervell humà</figcaption></figure> <p>El cervell humà és l'element central del <a href="/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s_central" title="Sistema nerviós central">sistema nerviós central</a>, mentre que actes com el control primari són dirigits pel <a href="/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s_perif%C3%A8ric" title="Sistema nerviós perifèric">sistema nerviós perifèric</a>. El cervell controla tant les activitats fonamentals per la vida (autònomes, com la <a href="/wiki/Respiraci%C3%B3" title="Respiració">respiració</a> o la <a href="/wiki/Digesti%C3%B3" title="Digestió">digestió</a>) com les activitats conscients, com el <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a> i l'<a href="/wiki/Abstracci%C3%B3_(psicologia)" title="Abstracció (psicologia)">abstracció</a>.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquests processos cognitius constitueixen la <a href="/wiki/Ment" title="Ment">ment</a> i són l'objecte d'estudi de la <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a> juntament amb la <a href="/wiki/Conducta" class="mw-redirect" title="Conducta">conducta</a>. </p><p>El cervell humà és el més intel·ligent de totes les espècies conegudes. Tot i que molts animals són capaços de crear estructures i utilitzar eines simples, principalment a través de l'instint i la imitació, la tecnologia humana és molt més complexa i es troba en un procés constant de desenvolupament i millora. Fins i tot les eines i estructures humanes més antigues són molt més avançades que qualsevol que hagi estat creada pels altres animals.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'antropologia moderna ha corroborat la proposició de <a href="/wiki/Charles_Robert_Darwin" title="Charles Robert Darwin">Darwin</a>: «la diferència en la ment entre els éssers humans i els animals més intel·ligents rau, naturalment, en el grau».<sup id="cite_ref-AnthropologyTodayApr07_62-0" class="reference"><a href="#cite_note-AnthropologyTodayApr07-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva intel·ligència ha fet als humans tan independents de l'entorn que ja no necessiten caçar, ni construir cabanes cada pocs dies, ni ser nòmades, a diferència dels australopitecs o els neandertals.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consciència_i_pensament"><span id="Consci.C3.A8ncia_i_pensament"></span>Consciència i pensament</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Consciència i pensament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Cervell" title="Cervell">Cervell</a>, <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">consciència (psicologia)</a>, i <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:RobertFuddBewusstsein17Jh.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/RobertFuddBewusstsein17Jh.png/220px-RobertFuddBewusstsein17Jh.png" decoding="async" width="220" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/RobertFuddBewusstsein17Jh.png/330px-RobertFuddBewusstsein17Jh.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/RobertFuddBewusstsein17Jh.png/440px-RobertFuddBewusstsein17Jh.png 2x" data-file-width="926" data-file-height="1345" /></a><figcaption>Representació de la consciència (gravat del segle XVII).</figcaption></figure> <p>La capacitat de <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a> de l'ésser humà és única entre els éssers vius. Els humans són una de les poques espècies (juntament amb els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a>, <a href="/wiki/Orangutans" class="mw-redirect" title="Orangutans">orangutans</a> i <a href="/wiki/Dofins" title="Dofins">dofins</a>) que superen el test del mirall,<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> prova que estudia si un animal és capaç de reconèixer el seu propi reflex com una imatge de si mateix. L'octubre del 2006, tres elefants del <a href="/wiki/Bronx_Zoo" class="mw-redirect" title="Bronx Zoo">Bronx Zoo</a> també superaren aquest test.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Molts nens superen la prova a l'edat de 18 mesos.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, la utilitat d'aquest test com a prova fiable de l'existència de <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">consciència</a> ha estat discutida, car pot ser més una qüestió de grau que una clara divisió de capacitats. S'ha entrenat <a href="/wiki/Mones" class="mw-redirect" title="Mones">mones</a> perquè apliquin regles abstractes a determinades tasques.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El cervell humà percep el món exterior a través dels <a href="/wiki/Sentit_(percepci%C3%B3)" title="Sentit (percepció)">sentits</a>. Cada individu rep una influència profunda de les seves pròpies experiències, les visions subjectives de la seva existència i el pas dels <a href="/wiki/Temps" title="Temps">temps</a>. Els humans són <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">autoconscient</a> i tenen una <a href="/wiki/Ment" title="Ment">ment</a> que possibilita el <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a>. Cal destacar que és capaç de percebre la relació entre si mateix i l'entorn. L'abast d'aquestes capacitats, així com les definicions i la validesa d'alguns d'aquests termes, són força discutits. Per exemple, el <a href="/wiki/Fil%C3%B2sof" title="Filòsof">filòsof</a> del camp de la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_cognitiva" title="Ciència cognitiva">ciència cognitiva</a> <a href="/wiki/Daniel_Clement_Dennett" title="Daniel Clement Dennett">Daniel Dennett</a> sosté que no hi ha un centre narratiu anomenat «ment», sinó simplement una recollida d'entrades i sortides sensorials (<i>inputs</i> i <i>outputs</i>), és a dir, diferents classes de «programes» executant-se en paral·lel.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El psicòleg <a href="/wiki/B._F._Skinner" class="mw-redirect" title="B. F. Skinner">B. F. Skinner</a> ha adduït que la ment és una ficció explicativa que desvia l'atenció de les causes mediambientals del comportament,<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre allò que s'observa en forma de processos mentals es pot entendre millor com a formes de comportament.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els diferents aspectes <a href="/wiki/Fisiol%C3%B2gics" class="mw-redirect" title="Fisiològics">fisiològics</a> i <a href="/wiki/Anatomia" title="Anatomia">anatòmics</a> del <a href="/wiki/Sistema_nervi%C3%B3s" title="Sistema nerviós">sistema nerviós</a> són estudiats per la <a href="/wiki/Neurologia" title="Neurologia">neurologia</a>, així com la psicologia del comportament i la <a href="/wiki/Psiquiatria" title="Psiquiatria">psiquiatria</a> (quan es tracta de <a href="/wiki/Malalties" class="mw-redirect" title="Malalties">malalties</a> mentals i trastorns de conducta). La psicologia no se centra necessàriament en l'estudi del cervell o del sistema nerviós, sinó que pot analitzar simplement qüestions <a href="/wiki/Fenomenologia" title="Fenomenologia">fenomenològiques</a> o teories sobre el tractament de la <a href="/wiki/Informaci%C3%B3" title="Informació">informació</a> mental. Tanmateix, cada vegada més, s'inclou una comprensió de les funcions del cervell en la teoria i la pràctica psicològica, especialment en àrees com la <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_artificial" title="Intel·ligència artificial">intel·ligència artificial</a>, la <a href="/wiki/Neuropsicologia" title="Neuropsicologia">neuropsicologia</a> i la <a href="/wiki/Neuroci%C3%A8ncia_cognitiva" title="Neurociència cognitiva">neurociència cognitiva</a>. </p><p>La naturalesa del pensament és una qüestió central en la psicologia i altres disciplines properes. La <a href="/wiki/Psicologia_cognitiva" title="Psicologia cognitiva">psicologia cognitiva</a> estudia la <a href="/wiki/Cognici%C3%B3" title="Cognició">cognició</a> i els processos mentals subjacents al comportament i utilitza el processament de la informació com a mecanisme bàsic per comprendre la ment. La <a href="/wiki/Percepci%C3%B3" title="Percepció">percepció</a>, l'<a href="/wiki/Aprenentatge" title="Aprenentatge">aprenentatge</a>, la resolució de problemes, la <a href="/wiki/Mem%C3%B2ria_humana" class="mw-redirect" title="Memòria humana">memòria</a>, l'<a href="/wiki/Atenci%C3%B3" title="Atenció">atenció</a>, la llengua i l'<a href="/wiki/Emoci%C3%B3" title="Emoció">emoció</a> també són camps ben estudiats. </p><p>La psicologia cognitiva està relacionada amb una escola de pensament coneguda com a <a href="/wiki/Cognitivisme" title="Cognitivisme">cognitivisme</a>, que advoca un model de processament de la informació de la funció mental, que rep el suport del <a href="/wiki/Positivisme" title="Positivisme">positivisme</a> i la <a href="/wiki/Psicologia_experimental" title="Psicologia experimental">psicologia experimental</a>. De manera generalitzada, s'apliquen tècniques i models de la psicologia cognitiva que formen el pilar de les teories psicològiques en moltes àrees, tant en <a href="/wiki/Investigaci%C3%B3" title="Investigació">investigació</a> com en psicologia aplicada. L'atenció se centra en el desenvolupament de la ment humana al llarg de la vida; la psicologia del desenvolupament intenta entendre com l'individu percep, comprèn i actua dins del món i com canvien aquests processos amb l'envelliment. De manera més específica, estudia el desenvolupament intel·lectual, cognitiu, neuronal, social i moral de l'ésser humà. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Motivació_i_emoció"><span id="Motivaci.C3.B3_i_emoci.C3.B3"></span>Motivació i emoció</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Motivació i emoció"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Motivaci%C3%B3" title="Motivació">motivació</a>, <a href="/wiki/Emoci%C3%B3" title="Emoció">emoció</a>, i <a href="/wiki/Felicitat" title="Felicitat">felicitat</a></div> <table border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" style="margin: 0em 0em 1em 1em; background: #F8F8F8; border: 1px solid #AAAAAA; border-collapse: collapse; font-size: smaller; float: right;"> <tbody><tr> <th style="font-size: larger; background: #CCCCCC;"><a href="/wiki/Sentiment" title="Sentiment">Sentiments</a> </th></tr> <tr> <td> <p><a href="/w/index.php?title=Acceptaci%C3%B3_(psicologia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acceptació (psicologia) (encara no existeix)">Acceptació</a><br /> <a href="/wiki/Alegria" title="Alegria">Alegria</a><br /> <a href="/wiki/Amor" title="Amor">Amor</a><br /> <a href="/wiki/Anticipaci%C3%B3" title="Anticipació">Anticipació</a><br /> <a href="/wiki/Avorriment" title="Avorriment">Avorriment</a><br /> <a href="/wiki/Compassi%C3%B3" title="Compassió">Compassió</a><br /> <a href="/wiki/Confian%C3%A7a" title="Confiança">Confiança</a><br /> <a href="/wiki/Culpabilitat_(emoci%C3%B3)" title="Culpabilitat (emoció)">Culpabilitat</a><br /> <a href="/wiki/Desig" title="Desig">Desig</a><br /> <a href="/wiki/Disgust" title="Disgust">Disgust</a><br /> <a href="/wiki/Enuig" title="Enuig">Enuig</a><br /> <a href="/wiki/Enveja" title="Enveja">Enveja</a><br /> <a href="/wiki/F%C3%A0stic" title="Fàstic">Fàstic</a><br /> <a href="/wiki/Felicitat" title="Felicitat">Felicitat</a><br /> <a href="/wiki/Gelosia" title="Gelosia">Gelosia</a><br /> <a href="/wiki/Odi" title="Odi">Odi</a><br /> <a href="/wiki/Orgull" title="Orgull">Orgull</a><br /> <a href="/wiki/Patiment" title="Patiment">Patiment</a><br /> <a href="/wiki/Plaer" title="Plaer">Plaer</a><br /> <a href="/wiki/Pietat" title="Pietat">Pietat</a><br /> <a href="/wiki/Por" title="Por">Por</a><br /> <a href="/wiki/Remordiment" title="Remordiment">Remordiment</a><br /> <a href="/wiki/Sorpresa" title="Sorpresa">Sorpresa</a><br /> <a href="/wiki/Tristesa" title="Tristesa">Tristesa</a><br /> <a href="/wiki/Vergonya" title="Vergonya">Vergonya</a><br /> </p> </td></tr></tbody></table> <p>La motivació és la força que impulsa el <a href="/wiki/Desig" title="Desig">desig</a> que existeix darrere totes les accions deliberades de l'ésser humà. La motivació es fonamenta en l'emoció i, més específicament, en la recerca de satisfacció, experiències emocionals positives i una actitud d'evitar el conflicte. La consideració positiva o negativa de l'acció és definida per l'estat mental de l'individu, que pot estar influït per normes socials; una persona es pot autolesionar o tenir un comportament violent perquè el seu cervell ha estat condicionat amb una resposta positiva a aquestes accions. La motivació és important perquè està present en totes les respostes apreses. En la psicologia, la prevenció del conflicte i la <a href="/wiki/Libido" title="Libido">libido</a><sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> són motivacions primàries. La motivació sovint concerneix incentius econòmics, morals, o coactius. D'altra banda, les <a href="/wiki/Religions" class="mw-redirect" title="Religions">religions</a> generalment postulen influències de tipus <a href="/wiki/Div%C3%AD" class="mw-redirect" title="Diví">diví</a> o <a href="/wiki/Demon%C3%ADac" class="mw-redirect" title="Demoníac">demoníac</a>. </p><p>La <a href="/wiki/Felicitat" title="Felicitat">felicitat</a> és una condició emocional i la mateixa definició de la felicitat és un tema <a href="/wiki/Filos%C3%B2fic" class="mw-redirect" title="Filosòfic">filosòfic</a>. Alguns la defineixen com la millor condició que un ésser humà pot assolir; una condició de plena salut física i psíquica, mentre que altres la descriuen com la llibertat de decidir el plaer o el dolor; una consciència del bon ordre de coses; una garantia de trobar un lloc dins l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a> o dins la mateixa <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a>. </p><p>L'<a href="/wiki/Emoci%C3%B3" title="Emoció">emoció</a> té una influència significativa sobre la conducta humana i en alguns casos fins i tot la controla- Tanmateix, al llarg de la història moltes cultures i filosofies han qüestionat aquesta influència per diverses raons. Les experiències emocionals agradables o plaents, com l'<a href="/wiki/Amor" title="Amor">amor</a>, l'admiració o l'<a href="/wiki/Alegria" title="Alegria">alegria</a>, contrasten amb aquelles que es perceben de manera desagradable, com l'<a href="/wiki/Odi" title="Odi">odi</a>, l'<a href="/wiki/Enveja" title="Enveja">enveja</a> o la <a href="/wiki/Tristesa" title="Tristesa">tristesa</a>. Sovint es fa una distinció entre les emocions apreses socialment i les relacionades amb la <a href="/w/index.php?title=Superviv%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Supervivència (encara no existeix)">supervivència</a>, que es creu que són innates. Cal destacar que existeixen tradicions on s'observen i estudien les emocions de manera aïllada d'altres fenòmens neurològics, especialment en cultures en què es considera que l'emoció no forma part de l'estat fisiològic. En algunes teories mèdiques sobre l'emoció es creu que està tan relacionada amb la <a href="/wiki/Salut" title="Salut">salut</a> física que ambdues formen una unitat. Els <a href="/wiki/Estoics" class="mw-redirect" title="Estoics">estoics</a> creien que l'emoció excessiva era nociva, mentre que alguns mestres <a href="/wiki/Suf%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sufí">sufís</a>, en particular el poeta i astrònom <a href="/wiki/Omar_Khayyam" title="Omar Khayyam">Omar Khayyam</a>, consideraven que les emocions intenses poden produir una perfecció conceptual, sovint anomenada «<a href="/wiki/%C3%88xtasi_(emoci%C3%B3)" title="Èxtasi (emoció)">èxtasi</a>». </p><p>En el pensament científic actual es considera que certes emocions més refinades són un caràcter neuronal innat complex habitual en diversos <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a>, siguin <a href="/wiki/Domesticats" class="mw-redirect" title="Domesticats">domesticats</a> o salvatges. Les emocions es desenvolupen habitualment com a reacció a mecanismes de supervivència superiors i dins una interacció intel·ligent amb els altres individus i l'entorn. Tanmateix, quan els individus funcionen de manera civilitzada, s'observa que els actes de desinhibició en situacions emotives extremes poden provocar desordre social i crim. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sexualitat_i_amor">Sexualitat i amor</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Sexualitat i amor"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Sexualitat" title="Sexualitat">Sexualitat</a> i <a href="/wiki/Amor" title="Amor">Amor</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kamasutra5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Kamasutra5.jpg/220px-Kamasutra5.jpg" decoding="async" width="220" height="161" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Kamasutra5.jpg/330px-Kamasutra5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Kamasutra5.jpg/440px-Kamasutra5.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="622" /></a><figcaption>Il·lustració del <i><a href="/wiki/Kamasutra" class="mw-redirect" title="Kamasutra">Kamasutra</a></i>, un tractat hindú sobre la <a href="/wiki/Sexualitat" title="Sexualitat">sexualitat</a>.</figcaption></figure> <p>A més de la seva utilitat <a href="/wiki/Reproducci%C3%B3" title="Reproducció">reproductiva</a>, la <a href="/wiki/Sexualitat" title="Sexualitat">sexualitat</a> humana té diverses funcions socials de molta transcendència, com ara la necessitat d'intimitat o les relacions i jerarquies entre individus. Segons algunes tradicions, pot tenir una determinada dimensió <a href="/wiki/Espiritual" class="mw-redirect" title="Espiritual">espiritual</a>, mentre que des d'una òptica <a href="/wiki/Hedonista" class="mw-redirect" title="Hedonista">hedonista</a> forma part de les activitats que cerquen la gratificació personal. El desig sexual, o <a href="/wiki/Libido" title="Libido">libido</a>, és un impuls corporal sovint acompanyat per emocions intenses com l'<a href="/wiki/Amor" title="Amor">amor</a>, l'<a href="/wiki/%C3%88xtasi_(emoci%C3%B3)" title="Èxtasi (emoció)">èxtasi</a> i la <a href="/wiki/Gelosia" title="Gelosia">gelosia</a>. </p><p>La gran importància de la sexualitat pels éssers humans es reflecteix en una sèrie de caràcters físics, com ara l'<a href="/wiki/Ovulaci%C3%B3" title="Ovulació">ovulació</a> oculta, el <a href="/wiki/Dimorfisme_sexual" title="Dimorfisme sexual">dimorfisme sexual</a> (molt més diferenciat que en els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a>), els <a href="/wiki/Car%C3%A0cters_sexuals_secundaris" title="Caràcters sexuals secundaris">caràcters sexuals secundaris</a> permanents, les relacions de parella basades en l'<a href="/wiki/Atracci%C3%B3_sexual" title="Atracció sexual">atracció sexual</a> i l'activitat sexual de les dones fora del període d'ovulació. Aquestes adaptacions diferencien els éssers humans clarament dels altres primats i animals i expliquen un complex comportament sexual amb una llarga història evolutiva. </p><p>S'ha atribuït a la gran <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Intel·ligència">intel·ligència</a> dels éssers humans i a la complexitat de la seva <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> el fet que existeixin conductes sexuals més elaborades que en qualsevol altre animal, incloent-hi moltes pràctiques que no estan relacionades directament amb la reproducció. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg/220px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg/330px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg/440px-Warren_Cup_BM_GR_1999.4-26.1_n2.jpg 2x" data-file-width="2497" data-file-height="2248" /></a><figcaption>Home romà mantenint relacions sexuals amb un jove adolescent.</figcaption></figure> <p>L'elecció sexual es fa normalment basant-se en normes culturals molt variades. Les restriccions sovint venen determinades per creences religioses o normes socials. Un investigador pioner en aquest camp fou <a href="/wiki/Sigmund_Freud" title="Sigmund Freud">Sigmund Freud</a>, que creia que els éssers humans neixen amb una <a href="/wiki/Perversitat_polim%C3%B2rfica" class="mw-redirect" title="Perversitat polimòrfica">perversitat polimòrfica</a>, terme que fa referència a l'habilitat per obtenir gratificació sexual més enllà de les normes socials. Segons Freud, les persones passen per cinc etapes del desenvolupament psicosexual. L'individu pot patir fixacions en qualsevol d'aquestes etapes a causa de la vivència de traumes. Per <a href="/wiki/Alfred_Kinsey" title="Alfred Kinsey">Alfred Kinsey</a>, un altre influent investigador sexual, la gent pot situar-se a qualsevol punt d'una escala contínua d'orientació sexual, amb només una petita minoria plenament <a href="/wiki/Heterosexual" class="mw-redirect" title="Heterosexual">heterosexual</a> o <a href="/wiki/Homosexual" class="mw-redirect" title="Homosexual">homosexual</a>. Estudis recents en <a href="/wiki/Neurologia" title="Neurologia">neurologia</a> i <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica" title="Genètica">genètica</a> suggereixen que la gent pot néixer amb un tipus determinat d'orientació sexual, però no existeix un consens entre els especialistes sobre la qüestió.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'espècie humana és pràcticament l'única que manté un zel sexual continu, tot i que en els ximpanzés i sobretot els bonobos s'observa una conducta sexual similar. Tanmateix, a causa de la dificultat de viure practicant relacions sexuals constantment, existeix un mecanisme evolutiu compensatori, la <a href="/wiki/Sublimaci%C3%B3" title="Sublimació">sublimació</a>, associada a l'existència del <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a> i del pensament simbòlic. La sublimació pot comportar l'existència de la <a href="/wiki/Repressi%C3%B3" title="Repressió">repressió</a>, en el sentit <a href="/wiki/Freudi%C3%A0" class="mw-redirect" title="Freudià">freudià</a> del terme, una oposició que s'origina a l'inconscient. En aquest sentit, l'ésser humà és un animal pulsional. </p><p>Amb l'aparició de la teoria de la <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_emocional" title="Intel·ligència emocional">intel·ligència emocional</a>, des de la <a href="/w/index.php?title=Psicologia_sist%C3%A8mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psicologia sistèmica (encara no existeix)">psicologia sistèmica</a>, es considera que l'ésser humà no s'ha de reduir a les seves pulsions, que sublima o reprimeix, sinó que se'l veu com a ésser sexual que viu aquesta dimensió en relació amb l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educació</a> rebuda en el si de la família i la societat. Així doncs, la sexualitat es conforma des dels primers anys de vida i es desenvolupa com a procés vivencial dependent del seu cicle vital i el context sociocultural. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura">Cultura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Cultura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a></div> <p>La <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">cultura</a> es defineix com el conjunt de característiques materials, intel·lectuals, emocionals i espirituals d'un grup social, en qualsevol de les seves expressions de l'àmbit de l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a>, la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, l'<a href="/wiki/Estil_de_vida" title="Estil de vida">estil de vida</a>, els sistemes de valors, les <a href="/wiki/Tradicions" class="mw-redirect" title="Tradicions">tradicions</a>, els <a href="/wiki/Ritus" class="mw-redirect" title="Ritus">ritus</a> i les <a href="/wiki/Creences" class="mw-redirect" title="Creences">creences</a>. El vincle entre la <a href="/wiki/Biologia" title="Biologia">biologia</a>, el <a href="/wiki/Comportament" title="Comportament">comportament</a> i la cultura dels éssers humans és molt estret i es fa difícil separar-los clarament; per això, la ubicació d'un tema en una àrea determinada es basa habitualment en una convenció. La cultura consta de valors, normes socials i objectes. Els valors d'una cultura defineixen el que es considera important o <a href="/wiki/%C3%88tic" class="mw-redirect" title="Ètic">ètic</a> i connecten les normes socials, les expectatives sobre el comportament la gent i la tradició. Els objectes culturals s'obtenen dels valors de la cultura, les normes i la comprensió del món. La principal visió <a href="/wiki/Antropol%C3%B2gica" class="mw-redirect" title="Antropològica">antropològica</a> de la cultura implica que molts experimenten una gran resistència quan es recorda que dins la <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a> humana existeix l'<a href="/wiki/Animal" class="mw-redirect" title="Animal">animal</a> al costat de la part <a href="/wiki/Espiritual" class="mw-redirect" title="Espiritual">espiritual</a>.<sup id="cite_ref-AnthropologyTodayApr07_62-1" class="reference"><a href="#cite_note-AnthropologyTodayApr07-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llenguatge">Llenguatge</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Llenguatge"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">Llenguatge</a></div> <p>Els éssers humans tenen una manera de comunicar-se única que els distingeix de les altres espècies, permetent-los referir-se a nocions no presents en l'espai i en el temps. El llenguatge humà no serveix únicament per comunicar un esdeveniment de la realitat física immediata sinó que pot ser utilitzat per expressar pensaments sobre altres estats, fins i tot possibles o imaginaris. Això permet, per exemple, un aprenentatge basat en l'explicació o l'estudi i no sols la <a href="/wiki/Imitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Imitació">imitació</a>, ampliant el repertori d'habilitats que es poden dominar i la cultura que es desenvolupa. </p><p>El llenguatge és un caràcter universal utilitzat per naturalesa en les persones i en els animals. Tanmateix, tot i que pot designar totes les comunicacions basades en la interpretació, el terme es refereix majoritàriament al que els éssers humans utilitzen per comunicar-se. Filòsofs com <a href="/wiki/Martin_Heidegger" title="Martin Heidegger">Martin Heidegger</a> consideren que el llenguatge com a tal és una característica única de l'ésser humà.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest criteri és similar al d'<a href="/wiki/Ernst_Cassirer" title="Ernst Cassirer">Ernst Cassirer</a> que ha definit <i>Homo sapiens</i> com l'animal simbòlic per excel·lència, d'una manera tan ferma que resulta gairebé impossible concebre un pensament humà sense l'ús de <a href="/wiki/S%C3%ADmbols" class="mw-redirect" title="Símbols">símbols</a>, particularment dels significants subjacents com a fonaments elementals per qualsevol pensament complex i que transcendeix l'instint. </p><p>La capacitat dels éssers humans de transmetre conceptes, idees i nocions mitjançant la <a href="/wiki/Parla" title="Parla">parla</a> i l'<a href="/wiki/Escriptura" title="Escriptura">escriptura</a> és un fet excepcional entre els éssers vius. A diferència dels sistemes de <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> d'altres primats, que són molt tancats, el llenguatge humà és molt obert i flexible i guanya en varietat en funció de les necessitats. Així, té la qualitat del desplaçament, és a dir, pot utilitzar paraules per representar coses i esdeveniments que no es troben en el mateix moment i el mateix lloc.<sup id="cite_ref-Revolution_75-0" class="reference"><a href="#cite_note-Revolution-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a> ha possibilitat la transmissió de vastos volums de dades a grans distàncies a través de xarxes de dades i programes com la <a href="/wiki/Internet" title="Internet">Internet</a>. Les xarxes de transmissió de dades són importants per continuar desenvolupant la comunicació humana, com passà al <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> amb la invenció de la <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremta</a>. </p><p>La facultat de la parla és un caràcter que defineix als éssers humans i que possiblement precedeix la separació <a href="/wiki/Filogen%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Filogenètica">filogenètica</a> de la població actual. El llenguatge és un element central de la comunicació humana i és el nucli que dona un sentit d'identitat que uneix nacions, cultures i grups ètnics. La invenció de sistemes d'escriptura, fa com a mínim uns 5.000 anys, permeté la conservació del llenguatge en objectes materials i fou un pas essencial en l'evolució cultural. El llenguatge té un vincle estret amb els rites i la religió. La lingüística és la ciència que descriu l'estructura del llenguatge i la relació entre les diverses llengües. Hi ha aproximadament 6.000 llengües diferents actualment en ús, incloent-hi llenguatges de signes, a més de milers de llengües considerades extintes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Espiritualitat_i_religió"><span id="Espiritualitat_i_religi.C3.B3"></span>Espiritualitat i religió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Espiritualitat i religió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Espiritualitat" title="Espiritualitat">Espiritualitat</a> i <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ReligijneSymbole.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/ReligijneSymbole.svg/220px-ReligijneSymbole.svg.png" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/ReligijneSymbole.svg/330px-ReligijneSymbole.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/ReligijneSymbole.svg/440px-ReligijneSymbole.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Els símbols de les religions més esteses.</figcaption></figure> <p>El llenguatge dels éssers humans els permet experimentar la <a href="/wiki/Transcend%C3%A8ncia_(filosofia)" class="mw-redirect" title="Transcendència (filosofia)">transcendència</a>, és a dir, sortir de si mateixos. L'ésser humà investiga l'origen del que l'envolta i de la seva pròpia existència. Igual que pot parlar sobre entitats no lligades al món físic immediat, també admet la possibilitat que hi hagi un vessant del món espiritual i immaterial, cosa que dona origen a la religió i els cultes associats, que adopten una forma concreta a cada cultura. </p><p>La <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> és un sistema de <a href="/wiki/Creences" class="mw-redirect" title="Creences">creences</a> referides a qüestions sobrenaturals, sagrades o divines, així com els codis <a href="/wiki/Moral" title="Moral">morals</a>, les pràctiques, els valors, les institucions i els rituals associats. Durant el seu desenvolupament, la religió ha adquirit moltes formes que varien segons la perspectiva cultural i individual. </p><p>Algunes de les qüestions principals que tracta giren al voltant de la vida i la mort, amb creences sobre el que hi ha després de mort: la <a href="/wiki/Vida_despr%C3%A9s_de_la_mort" title="Vida després de la mort">vida després de la mort</a>, l'<a href="/wiki/Origen_de_la_vida" title="Origen de la vida">origen de la vida</a> (font de nombrosos<a href="/wiki/Mite" title="Mite">mites</a> sobre la creació), la <a href="/w/index.php?title=Cosmologia_religiosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cosmologia religiosa (encara no existeix)">naturalesa de l'Univers</a>, el <a href="/wiki/Escatologia" title="Escatologia">destí final</a> i el que és <a href="/wiki/Moral" title="Moral">moral</a> o immoral. En moltes religions, un element comú per trobar resposta a aquestes preguntes són les <a href="/wiki/Divinitat" title="Divinitat">divinitats</a>, o bé un únic <a href="/wiki/D%C3%A9u" title="Déu">Déu</a> o bé diverses <a href="/wiki/De%C3%AFtat" title="Deïtat">deïtats</a>; tot i això, no totes les religions són <a href="/wiki/Teisme" title="Teisme">teistes</a>, sinó que n'hi ha que tracten el tema amb més ambigüitat, particularment les religions orientals. </p><p>L'espiritualitat, creença o implicació en qüestions de l'<a href="/wiki/%C3%80nima" title="Ànima">ànima</a> o de l'<a href="/wiki/Esperit" title="Esperit">esperit</a>, és un dels enfocaments que intenten respondre a qüestions fonamentals sobre el paper de la humanitat dins l'univers, el <a href="/wiki/Sentit_de_la_vida" title="Sentit de la vida">sentit de la vida</a> i la manera ideal de viure-la. Tot i que aquests temes també han estat tractats per la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a> i, en certa manera, per la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, l'espiritualitat ho fa des d'una dimensió única, car se centra en conceptes <a href="/wiki/M%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Místic">místics</a> o sobrenaturals, com el <a href="/wiki/Karma" title="Karma">karma</a> i Déu. </p><p>Tot i que la majoria d'humans professen una varietat de creences religioses o espirituals, alguns no ho són i rebutgen o ignoren les idees sobrenaturals o espirituals. D'altra banda, tot i que la religió i l'espiritualitat es desenvolupen en un nivell molt diferent del de la ciència, tant en l'àmbit de pensament com en l'àmbit metodològic, no se les considera mútuament excloents i moltes persones tenen una combinació d'idees científiques i religioses. La distinció entre filosofia i religió, d'altra banda, pot ser menys clara, car s'encavalquen en camps com ara la <a href="/wiki/Filosofia_de_la_religi%C3%B3" title="Filosofia de la religió">filosofia de la religió</a> i la <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a>. Hi ha individus que no tenen cap creença religiosa i són <a href="/wiki/Ateu" class="mw-redirect" title="Ateu">ateus</a>, <a href="/wiki/Esc%C3%A8ptics_cient%C3%ADfics" class="mw-redirect" title="Escèptics científics">escèptics científics</a>, <a href="/wiki/Agn%C3%B2stic" class="mw-redirect" title="Agnòstic">agnòstics</a> o simplement no religiosos. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Filosofia">Filosofia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Filosofia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">Filosofia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg/220px-Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg" decoding="async" width="220" height="288" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg/330px-Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg/440px-Sanzio_01_Plato_Aristotle.jpg 2x" data-file-width="804" data-file-height="1052" /></a><figcaption><a href="/wiki/Plat%C3%B3" title="Plató">Plató</a> i <a href="/wiki/Arist%C3%B2til" title="Aristòtil">Aristòtil</a>, arquetips de <a href="/wiki/Fil%C3%B2sof" title="Filòsof">filòsofs</a>, en un detall de <i><a href="/wiki/L%27escola_d%27Atenes" title="L'escola d'Atenes">L'escola d'Atenes</a></i> de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Raffaello Sanzio</a>.</figcaption></figure> <p>El llenguatge permet a l'ésser humà associar conceptes a totes les coses, incloent-hi ell mateix. Això origina l'autoconsciència, en què la persona pot ser objecte d'estudi, de pensament i de comunicació, igual que les realitats externes. L'autoconsciència porta a formular-se preguntes relacionades amb el sentit de l'existència o la causa que la realitat sigui com és i dona naixement a la <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filosofia</a>, que intenta formular i resoldre els grans interrogants de la vida. </p><p>La filosofia és la disciplina que estudia la investigació, l'anàlisi i el desenvolupament d'idees a un nivell general, abstracte, o fonamental. El seu objectiu és buscar una comprensió general dels valors i de la realitat principalment per mitjà de l'especulació. El nucli de les disciplines filosòfiques són la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, l'<a href="/wiki/Ontologia" title="Ontologia">ontologia</a> o <a href="/wiki/Metaf%C3%ADsica" title="Metafísica">metafísica</a>, l'<a href="/wiki/Epistemologia" title="Epistemologia">epistemologia</a> i l'<a href="/wiki/Axiologia" title="Axiologia">axiologia</a>, que també inclou les branques de l'<a href="/wiki/%C3%88tica" title="Ètica">ètica</a> i l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a>. La filosofia cobreix un ventall molt ampli d'enfocaments i també s'utilitza per referir-se a una <a href="/wiki/Cosmovisi%C3%B3" title="Cosmovisió">cosmovisió</a>, una perspectiva sobre un assumpte i les posicions argumentades per un filòsof en particular o una escola de filosofia. </p><p>L'<a href="/wiki/Humanisme" title="Humanisme">humanisme</a> és una filosofia que defineix una doctrina sociopolítica que no se centra en aspectes concrets de cultures locals, excepte si formen part d'un pensament global i plantegen qüestions comunes a tots els éssers humans. Les creences espirituals d'una comunitat sovint es manifesten en forma de doctrina religiosa, amb una història formada tant per petits grups facciosos com per grups nombrosos i fortament units. L'humanisme secular s'ha desenvolupat com a resposta a la necessitat d'una filosofia comuna que pretén superar els límits culturals dels codis morals i les religions locals. Molts humanistes són religiosos i veuen la seva doctrina simplement com a expressió madura d'una veritat comuna present a la majoria de religions. Els humanistes afirmen que existeix la possibilitat d'una veritat objectiva i accepten que la percepció humana d'aquesta veritat sigui imperfecta. Els principis més bàsics de l'humanisme són que els éssers humans materialitzen i poden resoldre problemes humans i activitats i conceptes com la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">ciència</a>, la <a href="/wiki/Llibertat_d%27expressi%C3%B3" title="Llibertat d'expressió">llibertat d'expressió</a>, el <a href="/wiki/Pensament" title="Pensament">pensament</a> racional, la <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">democràcia</a> i la llibertat <a href="/wiki/Art%C3%ADstica" class="mw-redirect" title="Artística">artística</a>, que són propòsits o objectius dignes per qualsevol població humana. L'humanisme es fonamenta principalment en la <a href="/wiki/Ra%C3%B3" title="Raó">raó</a> i la <a href="/wiki/L%C3%B2gica" title="Lògica">lògica</a>, sense considerar el que és <a href="/wiki/Sobrenatural" title="Sobrenatural">sobrenatural</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Art,_música_i_literatura"><span id="Art.2C_m.C3.BAsica_i_literatura"></span>Art, música i literatura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Art, música i literatura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a>, <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">Música</a>, i <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">Literatura</a></div> <p>Les obres artístiques han acompanyat el desenvolupament cultural humà, formant part del seu patrimoni des de la <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria" title="Prehistòria">prehistòria</a> fins avui en dia. L'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> és un dels aspectes més peculiars de la conducta humana i un dels trets que distingeixen els éssers humans de les altres espècies, Està molt relacionat amb la capacitat de simbolitzar que caracteritza els éssers humans. </p><p>Com a forma d'expressió cultural, es pot definir l'art com a recerca de la diversitat i l'ús de narratives d'expressió i exploració –com en la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27art" title="Història de l'art">història de l'art</a>, la <a href="/wiki/Cr%C3%ADtica" title="Crítica">crítica</a> i la teoria artística–, per anar sempre més enllà. Aquesta distinció es pot aplicar a objectes o actuacions actuals o històriques i el seu prestigi s'estén a tot allò que es fa, es descobreix o s'exhibeix. En l'ús actual del terme, l'art s'entén habitualment com el procés o resultat de fer obres que, des de la seva concepció fins a la realització final, es regeix per l'"impuls creatiu", amb la capacitat de <a href="/wiki/Creaci%C3%B3" title="Creació">creació</a> pròpia dels éssers humans. L'art es distingeix de les altres produccions humanes en part perquè no sorgeix d'una necessitat pràctica concreta. </p><p>La <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a> és un fenomen natural i intuïtiu basat en tres estructures diferents i interrelacionades: el <a href="/wiki/Ritme" title="Ritme">ritme</a>, la <a href="/wiki/Melodia" title="Melodia">melodia</a> i l'<a href="/wiki/Harmonia_musical" title="Harmonia musical">harmonia</a>. Escoltar música és possiblement el lleure més comú i universal. Hi ha una gran varietat de tipus de música, que <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_m%C3%BAsica" title="Història de la música">s'ha anat enriquint amb el temps</a> i la geografia. </p><p>Etimològicament, la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a> és l'art d'escriure (del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>littera</i>, 'lletra'). El terme fa referència al conjunt d'obres escrites, tot i que cal no oblidar la tradició oral. Aquest conjunt d'obres escrites o orals d'una llengua determinada han de tenir una dimensió <a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a>, a diferència, per exemple, de les obres <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">científiques</a> o <a href="/wiki/Did%C3%A0ctica" title="Didàctica">didàctiques</a>. La literatura inclou, especialment, la <a href="/wiki/Prosa" title="Prosa">prosa</a>, la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a> i el <a href="/wiki/Drama" title="Drama">drama</a>, de ficció i no-ficció. També inclou gèneres com l'<a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">èpica</a>, la <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegenda</a>, el <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mite</a>, la <a href="/wiki/Balada" title="Balada">balada</a> i el <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ciència_i_tecnologia"><span id="Ci.C3.A8ncia_i_tecnologia"></span>Ciència i tecnologia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Ciència i tecnologia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia" title="Ciència">Ciència</a> i <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/220px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg" decoding="async" width="220" height="222" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/330px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg/440px-Buzz_salutes_the_U.S._Flag.jpg 2x" data-file-width="3929" data-file-height="3967" /></a><figcaption> A la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, els éssers humans assoliren un domini tecnològic suficient per anar més enllà de l'<a href="/wiki/Atmosfera_terrestre" title="Atmosfera terrestre">atmosfera</a> de la Terra, explorar l'espai exterior i arribar a la <a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">Lluna</a>.</figcaption></figure> <p>L'home actual fonamenta part del seu control de l'entorn en la ciència i la tecnologia. D'una banda, la ciència té com a objectiu l'adquisició de coneixements sobre el món per mitjans verificables. De l'altra, la tecnologia tracta sobre els objectes que els éssers humans han fabricat per servir els seus propòsits. </p><p>Les diferents <a href="/wiki/Cultures" class="mw-redirect" title="Cultures">cultures</a> humanes es poden diferenciar pels objectes que fabriquen i utilitzen, entre altres factors. Gràcies a l'<a href="/wiki/Arqueologia" title="Arqueologia">arqueologia</a>, la ciència que estudia les cultures del passat analitzant els objectes que han creat, es pot conèixer com eren i com es desenvoluparen. Els primers humans deixaren diferents tipus d'<a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_l%C3%ADtica" title="Indústria lítica">eines de pedra</a>, <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a> i <a href="/wiki/Joieria" title="Joieria">joieria</a> que són particulars de cada regió geogràfica i de cada període. Les millores tecnològiques passaren d'una cultura a l'altra. Així, per exemple, el desenvolupament dels conreus sorgí en diferents zones, però ben aviat fou una activitat que s'estengué per convertir-se en un tret generalitzat de la vida humana. De manera similar, els avenços en la fabricació d'<a href="/wiki/Armes" class="mw-redirect" title="Armes">armes</a>, l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a> i la <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a> passaren d'una cultura a l'altra. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Astronaut-in-space.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Astronaut-in-space.jpg/220px-Astronaut-in-space.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Astronaut-in-space.jpg/330px-Astronaut-in-space.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Astronaut-in-space.jpg/440px-Astronaut-in-space.jpg 2x" data-file-width="2997" data-file-height="2248" /></a><figcaption>L'astronomia ofereix una nova perspectiva de l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a>.</figcaption></figure> <p>Encara que aquestes tècniques podien ser transmeses per la <a href="/wiki/Tradici%C3%B3_oral" class="mw-disambig" title="Tradició oral">tradició oral</a>, el desenvolupament de l'<a href="/wiki/Escriptura" title="Escriptura">escriptura</a> (un altre tipus de tecnologia) feu possible transmetre la informació de generació en generació i d'una regió a l'altra, amb una quantitat i precisió més grans. Aquest conjunt d'innovacions possibilitaren l'inici de les civilitzacions amb les seves corresponents normes i acords socials, cada vegada més complexes. Finalment, això comportà la institucionalització de la tecnologia, acompanyada d'una millor comprensió del funcionament del món. </p><p>La ciència ocupa actualment un espai central dins la cultura humana. En temps més recents, la <a href="/wiki/F%C3%ADsica" title="Física">física</a> i l'<a href="/wiki/Astrof%C3%ADsica" title="Astrofísica">astrofísica</a> han trobat un àmbit comú en el qual es coneix com la cosmologia física, la branca del coneixement que intenta comprendre l'<a href="/wiki/Univers" title="Univers">Univers</a> mitjançant l'observació i l'experimentació. Aquest procés ha permès elaborar teories com la que considera que l'Univers s'inicià amb una gran explosió, el <a href="/wiki/Big-bang" title="Big-bang">big-bang</a>, ara fa ~13.700 (±0,2) milions (10⁹) d'anys. Des d'aquest moment inicial i fins al seu mateix final, els científics creuen que tota la història de l'Univers segueix una progressió ordenada governada per les lleis de la física. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Races_i_ètnies"><span id="Races_i_.C3.A8tnies"></span>Races i ètnies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Races i ètnies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Ra%C3%A7a" title="Raça">Raça</a> i <a href="/wiki/%C3%88tnia" title="Ètnia">ètnia</a></div> <p>Els humans sovint es classifiquen en <a href="/wiki/Races" class="mw-redirect" title="Races">races</a> i <a href="/wiki/%C3%88tnies" class="mw-redirect" title="Ètnies">ètnies</a>, tot i que la validesa de les races humanes com a veritables classificacions biològiques és discutible.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les categories racials es basen tant en el <a href="/wiki/Llinatge" title="Llinatge">llinatge</a> com en característiques visibles, especialment en el <a href="/w/index.php?title=Color_de_la_pell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Color de la pell (encara no existeix)">color de la pell</a> i en determinats trets facials. Aquestes categories també poden transmetre informació sobre caràcters biològics no visibles, com per exemple el risc de desenvolupar malalties específiques.<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Actualment, l'anàlisi del material <a href="/wiki/Gen%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Genètic">genètic</a> disponible i la descoberta de noves proves arqueològiques afavoreix un únic origen recent dels actuals humans a l'<a href="/wiki/%C3%80frica_oriental" title="Àfrica oriental">Àfrica oriental</a>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Existeixen estudis que demostren que els éssers humans del continent africà estan més diferenciats des del punt de vista genètic.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat aquesta diversitat evident, les seqüències de gens humanes són extraordinàriament homogènies en comparació amb les de molts altres animals.<sup id="cite_ref-REGWG_80-0" class="reference"><a href="#cite_note-REGWG-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ha quedat corroborat que la variació genètica dins de «grups racials» raneja entre un 5 i un 15% de la variació total existent entre grups racials.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, encara hi ha un intens debat sobre aquest tema.<sup id="cite_ref-85" class="reference"><a href="#cite_note-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'altra banda, sovint s'ha constatat que els grups ètnics estan més connectats per lligams lingüístics, culturals, ancestrals i nacionals o regionals. L'autoidentificació amb un grup ètnic es basa principalment en el parentiu. La raça i l'etnicitat poden conduir a un tractament social diferencial i causar un impacte en la pròpia identitat social i, fins i tot, arribar al <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Societat,_govern_i_política"><span id="Societat.2C_govern_i_pol.C3.ADtica"></span>Societat, govern i política</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Societat, govern i política"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Societat" title="Societat">Societat</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a>, i <a href="/wiki/Govern" title="Govern">govern</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg/220px-United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg/330px-United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/bd/United_Nations_HQ_-_New_York_City.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="239" /></a><figcaption>L'edifici de les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a> a <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, que alberga una de les organitzacions polítiques humanes més grans al món.</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> és el sistema d'organitzacions i institucions que sorgeixen de la interacció entre individus. Dins la societat, un <a href="/wiki/Estat" class="mw-redirect" title="Estat">estat</a> és una comunitat <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a> organitzada que ocupa un territori definit, amb un govern organitzat i una sobirania interna i externa. És fonamental el dret d'un estat a reivindicar la independència respecte a altres estats, que fan possible establir acords internacionals, entre d'altres. L'estat també es pot definir en altres termes com, per exemple, els que feu servir <a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a> el 1918: «Un estat és una comunitat humana que s'atribueix el monopoli de l'ús legítim de la força física dins d'un territori».<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les societats es regulen per <a href="/wiki/Legislaci%C3%B3" title="Legislació">lleis</a>. Un <a href="/wiki/Govern" title="Govern">govern</a> és el mitjà polític que existeix per poder crear i fer-les complir, habitualment mitjançant una jerarquia burocràtica. En una altra dimensió es desenvolupa l'activitat política, que és el procés pel qual es prenen decisions dins de determinats grups. Encara que el terme s'aplica generalment al comportament dins dels governs, la política també s'observa en molts nivells dins les interaccions de grups humans, incloent-hi àmbits tan diversos com són els grups corporatius i les institucions acadèmiques i religioses. </p><p>Existeixen diferents <a href="/wiki/Sistema_pol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Sistema polític">sistemes polítics</a> i <a href="/wiki/Forma_de_govern" title="Forma de govern">formes de govern</a>, sovint amb diversos nivells d'encavalcament; també hi ha diferents maneres de definir-los i de comprendre'n el funcionament, però tots tenen una relació directa amb l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a>. A escala mundial, la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica" title="República">república</a> és una forma de govern molt estesa; tanmateix, existeixen altres models, entre els quals cal destacar la <a href="/wiki/Monarquia" title="Monarquia">monarquia</a>, la <a href="/wiki/Dictadura" title="Dictadura">dictadura</a> militar i la <a href="/wiki/Teocr%C3%A0cia" title="Teocràcia">teocràcia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Guerra">Guerra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Guerra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Guerra" title="Guerra">Guerra</a>, <a href="/wiki/Arma" title="Arma">arma</a>, i <a href="/wiki/Terrorisme" title="Terrorisme">terrorisme</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nagasakibomb.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/220px-Nagasakibomb.jpg" decoding="async" width="220" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/330px-Nagasakibomb.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Nagasakibomb.jpg/440px-Nagasakibomb.jpg 2x" data-file-width="3245" data-file-height="3877" /></a><figcaption>Els bombardejos atòmics d'<a href="/wiki/Hiroshima" title="Hiroshima">Hiroshima</a> i <a href="/wiki/Nagasaki" title="Nagasaki">Nagasaki</a> mataren més de 120.000 persones en poc temps.</figcaption></figure> <p>La guerra és una situació de conflicte armat entre estats, organitzacions o grups relativament grans de persones, que es caracteritza per l'ús intens de la violència, amb morts entre els combatents o els civils. S'estima que durant el <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></a> moriren entre 167 i 188 milions de persones com a resultat de les guerres.<sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Una característica comuna de les guerres és l'existència d'una sèrie de campanyes militars entre almenys dos bàndols contraposats, que combaten per diversos motius possibles: la <a href="/wiki/Sobirania" title="Sobirania">sobirania</a>, el <a href="/wiki/Territori" title="Territori">territori</a>, <a href="/wiki/Recursos_naturals" class="mw-redirect" title="Recursos naturals">recursos naturals</a>, idees <a href="/wiki/Religioses" class="mw-redirect" title="Religioses">religioses</a> i altres raons. La guerra d'alliberament o d'independència ve impulsada per un bàndol que lluita per la llibertat d'un país ocupat. En canvi, quan la guerra és entre membres d'un mateix estat s'anomena <a href="/wiki/Guerra_civil" title="Guerra civil">guerra civil</a>. </p><p>Les grans guerres amb adversaris molt poderosos dotats de forces comparables semblen haver desaparegut del panorama mundial. El darrer conflicte d'aquests tipus succeí a la <a href="/wiki/Congo_(regi%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Congo (regió)">regió del Congo</a>: L'anomenada <a href="/wiki/Segona_Guerra_del_Congo" class="mw-redirect" title="Segona Guerra del Congo">Segona Guerra del Congo</a> o Guerra Mundial Africana,<sup id="cite_ref-consultation_89-0" class="reference"><a href="#cite_note-consultation-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es perllongà fins a l'acabament de la dècada del 1990. La majoria de guerres actuals són guerres asimètriques amb campanyes de sabotatge, guerra de guerrilles i, de vegades, actes <a href="/wiki/Terrorisme" title="Terrorisme">terroristes</a>; aquests actes intenten interrompre el control d'unes forces d'ocupació, habitualment molt més poderoses, i ocasiona un tipus de guerres de llarga durada però baixa intensitat. </p><p>La guerra és un dels principals catalitzadors d'<a href="/w/index.php?title=Finan%C3%A7ament_militar_de_la_ci%C3%A8ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Finançament militar de la ciència (encara no existeix)">avenços tecnològics</a>. Al llarg de la història ha existit una confrontació constant entre sistemes d'ofensius i defensius. Sempre s'intenta incloure les darreres millores tecnològiques en armament i sistemes de protecció dissenyats per vèncer l'adversari. Un exemple modern d'aquesta confrontació és la invenció d'un tipus de bomba, la <i><a href="/w/index.php?title=Bunker_buster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bunker buster (encara no existeix)">bunker buster</a></i>, dissenyada per destruir <a href="/wiki/B%C3%BAnquer" title="Búnquer">búnquers</a>. Alguns avenços importants en els camps de la <a href="/wiki/Medicina" title="Medicina">medicina</a>, la <a href="/wiki/Navegaci%C3%B3_mar%C3%ADtima" title="Navegació marítima">navegació</a>, la <a href="/wiki/Metal%C2%B7l%C3%BArgia" title="Metal·lúrgia">metal·lúrgia</a>, la <a href="/wiki/Producci%C3%B3_en_s%C3%A8rie" class="mw-redirect" title="Producció en sèrie">producció en sèrie</a>, l'<a href="/wiki/Energia_nuclear" title="Energia nuclear">energia nuclear</a>, els <a href="/wiki/Coet" title="Coet">coets militars</a> i la <a href="/wiki/Inform%C3%A0tica" title="Informàtica">informàtica</a> han sorgit completament o parcial de la recerca militar. </p><p>Hi ha hagut una gran varietat de canvis en les tàctiques militars al llarg de la història, amb diferents models bastant generalitzats: la <a href="/wiki/Guerra_convencional" title="Guerra convencional">guerra convencional</a>, la <a href="/w/index.php?title=Guerra_no_convencional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra no convencional (encara no existeix)">guerra no convencional</a>, la <a href="/wiki/Guerra_asim%C3%A8trica" title="Guerra asimètrica">guerra asimètrica</a> i la <a href="/wiki/Guerra_total" title="Guerra total">guerra total</a>. Les tècniques inclouen el <a href="/wiki/Combat_cos_a_cos" title="Combat cos a cos">combat cos a cos</a>, l'ús de <a href="/wiki/M%C3%ADssil" title="Míssil">míssils</a> i la <a href="/wiki/Neteja_%C3%A8tnica" title="Neteja ètnica">neteja ètnica</a>. La <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_militar" title="Intel·ligència militar">intel·ligència militar</a> i l'<a href="/wiki/Espionatge" title="Espionatge">espionatge</a> han tingut sovint un paper clau en el desenllaç dels conflictes. La propaganda, que sovint inclou la informació objectiva, l'opinió esbiaixada i la desinformació, poden resultar molt importants per aconseguir la unió o la discòrdia en els grups combatents. </p><p>En les guerres contemporànies, els <a href="/wiki/Soldat" title="Soldat">soldats</a> i els <a href="/wiki/Vehicle_blindat_de_combat" title="Vehicle blindat de combat">vehicles blindats de combat</a> intenten controlar la terra, els vaixells de guerra actuen al mar i la força aèria combat per assolir la supremacia aèria. Tanmateix, també existeixen formes mixtes que han donat lloc a cossos com la <a href="/wiki/Infanteria_de_marina" title="Infanteria de marina">infanteria de marina</a>, els <a href="/wiki/Paracaigudes" title="Paracaigudes">paracaigudistes</a>, els <a href="/wiki/Portaavions" title="Portaavions">portaavions</a> i els <a href="/wiki/M%C3%ADssil" title="Míssil">míssils</a> terra-aire, entre d'altres. L'existència de <a href="/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_artificial" title="Satèl·lit artificial">satèl·lits</a> militars situats en <a href="/wiki/%C3%92rbita_terrestre" title="Òrbita terrestre">òrbita</a> ha afegit un nou aspecte a la guerra contemporània, el control de l'espai exterior, tot i que fins ara no hi ha tingut lloc cap conflicte militar. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Economia_i_comerç"><span id="Economia_i_comer.C3.A7"></span>Economia i comerç</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Economia i comerç"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Economia" title="Economia">Economia</a> i <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Market-Chichicastenango.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Market-Chichicastenango.jpg/220px-Market-Chichicastenango.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Market-Chichicastenango.jpg/330px-Market-Chichicastenango.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Market-Chichicastenango.jpg/440px-Market-Chichicastenango.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="720" /></a><figcaption>El mercat de Chichicastenango, a <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>.</figcaption></figure> <p>L'economia és la <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncia_social" class="mw-redirect" title="Ciència social">ciència social</a> que estudia la producció, la distribució, el comerç i el consum de recursos, béns i serveis. L'economia se centra en variables perceptibles i es divideix en dues branques principals: </p> <ul><li>la <a href="/wiki/Microeconomia" title="Microeconomia">microeconomia</a>, que tracta els agents individuals, com llars i negocis;</li> <li>la <a href="/wiki/Macroeconomia" title="Macroeconomia">macroeconomia</a>, que considera l'economia en conjunt i té en compte l'<a href="/w/index.php?title=Oferta_agregada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Oferta agregada (encara no existeix)">oferta agregada</a> i la <a href="/wiki/Demanda" class="mw-redirect" title="Demanda">demanda</a> de diners, <a href="/wiki/Capital_(economia)" title="Capital (economia)">capital</a> i mercaderies.</li></ul> <p>Els principals objectes d'estudi de l'economia són l'<a href="/w/index.php?title=Assignaci%C3%B3_de_recursos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assignació de recursos (encara no existeix)">assignació de recursos</a>, la producció, la <a href="/wiki/Canal_de_distribuci%C3%B3" title="Canal de distribució">distribució</a>, el comerç i la competència. La lògica econòmica s'aplica cada vegada més a qualsevol problema que impliqui una elecció entre escassos valors. Pel que fa a l'economia principal, se centra en la manera de la qual els preus reflecteixen l'<a href="/wiki/Oferta_i_la_demanda" class="mw-redirect" title="Oferta i la demanda">oferta i la demanda</a> i fa servir <a href="/wiki/Equacions" class="mw-redirect" title="Equacions">equacions</a> i model matemàtics per pronosticar les conseqüències de les decisions. </p><p>El comerç és l'intercanvi voluntari de recursos, béns serveis i forma part de l'economia. Un tipus molt primitiu de comerç era la <a href="/wiki/Permuta" title="Permuta">permuta</a>, és a dir, l'intercanvi directe. Els comerciants contemporanis, en canvi, negocien habitualment a través d'un sistema de canvi, com és el <a href="/wiki/Diner" title="Diner">diner</a>. Com a resultat d'això, la compra pot quedar separada de la venda o el benefici. La invenció dels diners i, posteriorment, del <a href="/wiki/Cr%C3%A8dit" title="Crèdit">crèdit</a>, el paper moneda i el diner immaterial simplificà el procés i promogué encara més els intercanvis comercials. A causa de l'especialització i la divisió del treball, la majoria de persones es poden concentrar en un aspecte concret de la fabricació o del servei i intercanviar el seu treball per productes. El comerç entre diferents regions pot existir perquè cadascuna té un <a href="/w/index.php?title=Avantatge_absolut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Avantatge absolut (encara no existeix)">avantatge absolut</a> o <a href="/wiki/Avantatge_comparatiu" title="Avantatge comparatiu">comparatiu</a> en la producció d'alguna mercaderia, o perquè la mida de les diferents regions permet diferents tipus de beneficis gràcies a la <a href="/wiki/Producci%C3%B3_en_massa" class="mw-redirect" title="Producció en massa">producció en massa</a>. Finalment, cal destacar un mecanisme que possibilitat l'activitat comercial, denominat <a href="/wiki/Mercat" title="Mercat">mercat</a> i que es fonamenta, entre altres coses, en el comerç de mercaderies. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-RefPD-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RefPD_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Entrada «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://paleobiodb.org/cgi-bin/bridge.pl?a=checkTaxonInfo&taxon_no=83088">Homo sapiens</a>» de la <a href="/wiki/Paleobiology_Database" title="Paleobiology Database">Paleobiology Database</a> (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=home&AccentSen=True">home</a>». <i><a href="/wiki/Diccionari_de_la_llengua_catalana_de_l%27IEC" title="Diccionari de la llengua catalana de l'IEC">Diccionari de la llengua catalana de l'IEC</a></i>. Institut d'Estudis Catalans.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMorris19921.038-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMorris19921.038_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMorris1992">Morris, 1992</a>, p. 1.038.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESolerSoler2016120-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESolerSoler2016120_4-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSolerSoler2016">Soler i Soler, 2016</a>, p. 120.</span> </li> <li id="cite_note-Systema_naturae-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Systema_naturae_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Systema_naturae_5-1">5,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Von Linné, C. (1758): <i>Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis</i> (10a ed.). La descripció d'<i>Homo sapiens</i> que aportà fou: <i>Nosce te ipsum</i> («Coneix-te a tu mateix»).</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jones R «Neurogenetics: What makes a human brain?» (en anglès). <i>Nature Reviews Neuroscience</i>, 13, 10, 2012, pàg. 655. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnrn3355">10.1038/nrn3355</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1471-003X">1471-003X</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22992645?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22992645">22992645</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.anth.ucsb.edu/projects/human/#">Human evolution: the fossil evidence in 3D</a>, de Philip L. Walker i Edward H. Hagen, Departament d'Antropologia de la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara, (consultat el 5 abril 2005. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-Cameron2004-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cameron2004_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">David W. Cameron. <i>Hominid adaptations and extinctions</i> (en anglès).  UNSW Press, 2004, p. 76. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-86840-716-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-86840-716-6">ISBN 978-0-86840-716-6</a></span> [Consulta: 6 novembre 2011].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hominid+adaptations+and+extinctions&rft.au=David+W.+Cameron&rft.date=2004&rft.pub=UNSW+Press&rft.pages=76&rft.isbn=978-0-86840-716-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Brunet2002-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Brunet2002_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Brunet, M. <i>et al</i>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html">A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa</a>» (en anglès). <i>Nature</i>, 418, 6894, 2002, pàg. 145-151. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature00879">10.1038/nature00879</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12110880?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12110880">12110880</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm">Human Ancestors Hall: <i>Homo Sapiens</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071015030431/http://www.mnh.si.edu/anthro/humanorigins/ha/sap.htm">Arxivat</a> 2007-10-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (consultat el 13 octubre <a href="/wiki/2006" title="2006">2006</a>) (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWoodward2020"><span style="font-variant: small-caps;">Woodward</span>, Aylin «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220425025406/https://www.businessinsider.com/discoveries-change-picture-of-human-history-evolution-2020-01">A handful of recent discoveries have shattered anthropologists' picture of where humans came from, and when</a>» (en anglès). <i>Business Insider</i>, 05-01-2020.</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Frans de Waal: <i>Bonobo</i>. Berkeley: University of California Press, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-520-20535-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-20535-9">ISBN 0-520-20535-9</a></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.2think.org/bonobo.shtml">Bonobo; The Forgotten Ape</a>».</span> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Britten RJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080504094001/http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633">Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels</a>». <i>Proc Natl Acad Sci U S A</i>, 99, 21, 2002, pàg. 13633-5. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633">original</a> el 2008-05-04. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.172510699">10.1073/pnas.172510699</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12368483?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12368483">12368483</a> [Consulta: 9 desembre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wildman, D.; Uddin, M.; Liu, G.; Grossman, L.; Goodman, M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080515215618/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181">Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo</a>». <i>Proc Natl Acad Sci U S A</i>, 100, 12, 2003, pàg. 7181-8. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181">original</a> el 2008-05-15. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.1232172100">10.1073/pnas.1232172100</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12766228?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12766228">12766228</a> [Consulta: 9 desembre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Ruvolo M «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/14/3/248">Molecular phylogeny of the hominoids: inferences from multiple independent DNA sequence data sets</a>». <i>Mol Biol Evol</i>, 14, 3, 1997, pàg. 248-65. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9066793?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9066793">9066793</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Britten-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Britten_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Britten RJ «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080504094001/http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633">Divergence between samples of chimpanzee and human DNA sequences is 5%, counting indels</a>». <i>Proc Natl Acad Sci U S A</i>, 99, 21, 2002, pàg. 13633-5. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/99/21/13633">original</a> el 2008-05-04. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12368483?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12368483">12368483</a> [Consulta: 9 desembre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Wildman D, Uddin M, Liu G, Grossman L, Goodman M «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080515215618/http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181">Implications of natural selection in shaping 99,4% nonsynonymous DNA identity between humans and chimpanzees: enlarging genus Homo.</a>». <i>Proc Natl Acad Sci U S A</i>, 100, 12, 2003, pàg. 7181-8. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/content/full/100/12/7181">original</a> el 2008-05-15. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12766228?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12766228">12766228</a> [Consulta: 9 desembre 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm"><i>Welcome to the family</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070202224628/http://www.bornfree.org.uk/primate/primnews030521.htm">Arxivat</a> 2007-02-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Brunet, M.; Guy, F.; Pilbeam, D.; Mackaye, H.; Likius, A.; Ahounta, D.; Beauvilain, A.; Blondel, C.; Bocherens, H.; Boisserie, J.; De Bonis, L.; Coppens, Y.; Dejax, J.; Denys, C.; Duringer, P.; Eisenmann, V.; Fanone, G.; Fronty, P.; Geraads, D.; Lehmann, T.; Lihoreau, F.; Louchart, A.; Mahamat, A.; Merceron, G.; Mouchelin, G.; Otero, O.; Pelaez Campomanes, P.; Ponce De Leon, M.; Rage, J.; Sapanet, M.; Schuster, M.; Sudre, J.; Tassy, P.; Valentin, X.; Vignaud, P.; Viriot, L.; Zazzo, A.; Zollikofer, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/nature/journal/v418/n6894/full/nature00879.html">A new hominid from the Upper Miocene of Chad, Central Africa</a>». <i>Nature</i>, 418, 6894, 2002, pàg. 145-51. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fnature00879">10.1038/nature00879</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12110880?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12110880">12110880</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/wiki/AFP" class="mw-redirect" title="AFP">AFP</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://es.noticias.yahoo.com/afp/20080902/ten-francia-chad-ciencia-paleontologia-5823964.html">El descubridor del homínido más antiguo del mundo pone en duda su edad</a>». [Consulta: 2 setembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Liming Li, Troy J. Comi, Rob F. Bierman, Joshua M. Akey «Recurrent gene flow between Neanderthals and modern humans over the past 200,000 years» (en anglès). <i>Science</i>, 385, 6705, 12-07-2024 [Consulta: 31 juliol 2024].</span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWoodward2020"><span style="font-variant: small-caps;">Woodward</span>, Aylin «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220425025406/https://www.businessinsider.com/discoveries-change-picture-of-human-history-evolution-2020-01">A handful of recent discoveries have shattered anthropologists' picture of where humans came from, and when</a>». <i>Business Insider</i>, 05-01-2020.</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Wolman, David (2008). «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080403-first-americans.html">Fossil Feces Is Earliest Evidence of N. America Humans</a>» <i>National Geographic</i> (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-popclock-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-popclock_25-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.census.gov/ipc/www/popclockworld.html">World POPClock Projection</a>».  U.S. Census Bureau, Population Division/International Programs Center. [Consulta: 5 juliol 2008].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Alguns governs hi mantenen equips d'investigació permanents.</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Whitehouse, David. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/411162.stm">World's population reaches six billion</a>». <i>BBC News</i>, 5 agost 1999 (consultat el 5 febrer 2008).</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/sci/tech/4561183.stm">"Half of humanity set to go urban"</a>, <i>BBC News</i> (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.ojp.usdoj.gov/bjs/abstract/usrv98.htm">Urban, Suburban, and Rural Victimization, 1993-98</a> U.S. Department of Justice, Bureau of Justice Statistics (consultat el 29-10-2006). (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><i><a href="/wiki/Scientific_American" title="Scientific American">Scientific American</a></i> (1998). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.csulb.edu/~kmacd/346IQ.html">"Evolution and General Intelligence: Three hypotheses on the evolution of general intelligence"</a>. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070601014140/http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm">Climate</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.grida.no/climate/ipcc_tar/wg1/007.htm">original</a> el 2007-06-01. [Consulta: 30 maig 2007].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">American Association for the Advancement of Science. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://atlas.aaas.org/index.php?sub=foreword">Foreword</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080304110611/http://atlas.aaas.org/index.php?sub=foreword">Arxivat</a> 2008-03-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <i>AAAS Atlas of Population & Environment</i>.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Wilson, E.O. (2002). a <i>The Future of Life</i>. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">de Beer H. «Observations on the history of Dutch physical stature from the late-Middle Ages to the present». <i>Econ Hum Biol</i>, 2, 1, 2004, pàg. 45-55. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.ehb.2003.11.001">10.1016/j.ehb.2003.11.001</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15463992?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15463992">15463992</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">"Pygmy". <i>Britannica Concise Encyclopedia</i>. Encyclopædia Britannica, Inc. (2006). (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight">Human weight</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200503145725/http://www.articleworld.org/index.php/Human_weight">Arxivat</a> 2020-05-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-RacimoGokhman2016-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RacimoGokhman2016_37-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRacimoGokhmanFumagalliKo2016"><span style="font-variant: small-caps;">Racimo</span>, F.; <span style="font-variant: small-caps;">Gokhman</span>, D.; <span style="font-variant: small-caps;">Fumagalli</span>, M.; <span style="font-variant: small-caps;">Ko</span>, A.; <span style="font-variant: small-caps;">Hansen</span>, T.; <span style="font-variant: small-caps;">Moltke</span>, I.; <span style="font-variant: small-caps;">Albrechtsen</span>, .; <span style="font-variant: small-caps;">Carmel</span>, L.; <span style="font-variant: small-caps;">Huerta-Sánchez</span>, E. «Archaic adaptive introgression in TBX15/WARS2» (en anglès). <i>Molecular Biology and Evolution</i>, 2016, pàg. msw283. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsw283">10.1093/molbev/msw283</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0737-4038">0737-4038</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Why Humans and Their Fur Parted Way</i> de Nicholas Wade, <i>New York Times</i>, 19 agost 2003. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rogers, Alan R.; Iltis, David i Wooding, Stephen «Genetic variation at the MC1R locus and the time since loss of human body hair». <i>Current Anthropology</i>, 45, 1, 2004, pàg. 105-108. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F381006">10.1086/381006</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text">Jablonski, N.G.; Chaplin, G. (2000). <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bgsu.edu/departments/chem/faculty/leontis/chem447/PDF_files/Jablonski_skin_color_2000.pdf">The evolution of human skin coloration</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20030324212017/http://www.bgsu.edu/departments/chem/faculty/leontis/chem447/PDF_files/Jablonski_skin_color_2000.pdf">Arxivat</a> 2003-03-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i> (pdf), 'Journal of Human Evolution 39: 57-106.</span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Harding, Rosalind M.; Eugene Healy, Amanda J. Ray, Nichola S. Ellis, Niamh Flanagan, Carol Todd, Craig Dixon, Antti Sajantila, Ian J. Jackson, Mark A. Birch-Machin i Jonathan L. Rees (2000). <i>Evidence for variable selective pressures at MC1R</i>. American Journal of Human Genetics 66: 1351 – 1361.</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Robin, Ashley (1991). <i>Biological Perspectives on Human Pigmentation</i>. Cambridge: Cambridge University Press. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">Collins, Desmond (1976). <i>The Human Revolution: From Ape to Artist</i>, pàg. 208. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text">Segons el reportatge de <i><a href="/wiki/Newsweek" title="Newsweek">Newsweek</a></i> del 2 de juliol del 2007, cada minut mor una dona al món com a resultat d'un part, la majoria de vegades per culpa d'<a href="/wiki/Hemorr%C3%A0gia" title="Hemorràgia">hemorràgies</a> incontrolades i <a href="/wiki/Infeccions" class="mw-redirect" title="Infeccions">infeccions</a>, sobretot entre les dones pobres. El risc s'estima en 1:16 a l'<a href="/wiki/%C3%80frica_subsahariana" title="Àfrica subsahariana">Àfrica subsahariana</a>, en contrast amb 1:2.800 al món desenvolupat.</span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">LaVelle M «Natural selection and developmental sexual variation in the human pelvis». <i>Am J Phys Anthropol</i>, 98, 1, 1995, pàg. 59-72. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajpa.1330980106">10.1002/ajpa.1330980106</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8579191?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:8579191">8579191</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Correia H, Balseiro S, De Areia M «Sexual dimorphism in the human pelvis: testing a new hypothesis» (en anglès). <i>Homo</i>, 56, 2, 2005, pàg. 153-60. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2Fj.jchb.2005.05.003">10.1016/j.jchb.2005.05.003</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16130838?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16130838">16130838</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Rush-47"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Rush_47-0">47,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Rush_47-1">47,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rush D «Nutrition and maternal mortality in the developing world» (en anglès). <i>Am J Clin Nutr</i>, 72, 1 Suppl, 2000, pàg. 212 S-240 S. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10871588?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10871588">10871588</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080527060953/http://www.childinfo.org/statsbyarea.html">Monitoring the situation of children and women</a>». <i>Childinfo</i>.  <a href="/wiki/Unicef" class="mw-redirect" title="Unicef">Unicef</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.childinfo.org/statsbyarea.html">original</a> el 2008-05-27. [Consulta: 30 maig 2007].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Khor G «Update on the prevalence of malnutrition among children in Asia» (en anglès). <i>Nepal Med Coll J</i>, 5, 2, 2003, pàg. 113-22. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15024783?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15024783">15024783</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Revista <i><a href="/wiki/Newsweek" title="Newsweek">Newsweek</a></i> (2 juliol 2007) (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/"><i>The World Factbook</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090912045414/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/">Arxivat</a> 2009-09-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., CIA (consultat el 2 abril 2005). (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.un.org/ageing/note5713.doc.htm">U.N. Statistics on Population Ageing</a>, comunicat de premsa de les Nacions Unides, 28 febrer 2002, consultat el 2 abril 2005. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiamond1997"><a href="/wiki/Jared_M._Diamond" class="mw-redirect" title="Jared M. Diamond"><span style="font-variant: small-caps;">Diamond</span>, Jared</a>. <i>Why is Sex Fun? The Evolution of Human Sexuality</i> (en anglès).  Basic Books, 1997, p. 167-170. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-465-03127-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-465-03127-7">ISBN 0-465-03127-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Why+is+Sex+Fun%3F+The+Evolution+of+Human+Sexuality&rft.aulast=Diamond&rft.aufirst=Jared&rft.date=1997&rft.pub=Basic+Books&rft.pages=167-170&rft.isbn=0-465-03127-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Paul Rincon. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/3670017.stm">Nature</a>».  BBC News, 29-04-2004. [Consulta: 13 gener 2009].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070205045758/http://www.vegansociety.com/html/food/nutrition/">Nutrition</a>».  Vegan Society. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vegansociety.com/html/food/nutrition/">original</a> el 2007-02-05. [Consulta: 14 febrer 2007].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Vegetarian Diets». <i>Journal of the American Dietetic Association</i>, 103, 6, 2003, pàg. 748-765. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1053%2Fjada.2003.50142">10.1053/jada.2003.50142</a>.</span><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eatright.org/cps/rde/xchg/ada/hs.xsl/advocacy_933_ENU_HTML.htm">Exemplar en línia</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160126043408/http://www.eatright.org/cps/rde/xchg/ada/hs.xsl/advocacy_933_ENU_HTML.htm">Arxivat</a> 2016-01-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.who.int/healthinfo/bod/en/index.html">Death and DALY estimates for 2002 by cause for WHO Member States</a> Organització Mundial de la Salut. Consultat el 29-10-2006. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Murray C i Lopez A «Global mortality, disability, and the contribution of risk factors: Global Burden of Disease Study». <i>Lancet</i>, 349, 9063, 1997, pàg. 1436-42. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0140-6736%2896%2907495-8">10.1016/S0140-6736(96)07495-8</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9164317?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:9164317">9164317</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archaeology.org/9707/newsbriefs/squash.html"><i>Earliest agriculture in the Americas</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://sciencenow.sciencemag.org/cgi/content/full/2007/213/2">Earliest cultivation of barley</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070216093200/http://sciencenow.sciencemag.org/cgi/content/full/2007/213/2">Arxivat</a> 2007-02-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/5038116.stm">Earliest cultivation of figs</a> – consultat el 19 febrer 2007 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbs.org/wnet/brain/3d/index.html">3-D Brain Anatomy</a>, <i>The Secret Life of the Brain</i>, Public Broadcasting Service (consultat el 03-04-2005). (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Carl_Sagan" title="Carl Sagan">Sagan, Carl</a> (1978). <i>The Dragons of Eden</i>. A Ballantine Book. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-345-34629-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-345-34629-7">ISBN 0-345-34629-7</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-AnthropologyTodayApr07-62"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-AnthropologyTodayApr07_62-0">62,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-AnthropologyTodayApr07_62-1">62,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Jonathan Benthall <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8322.2007.00494.x">Animal liberation and rights</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190103054908/http://www.blackwell-synergy.com/doi/abs/10.1111/j.1467-8322.2007.00494.x">Arxivat</a> 2019-01-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i> Anthropology Today], vol 23 núm 2, pàg. 1 – abril del 2007 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCorbella2017"><span style="font-variant: small-caps;">Corbella</span>, Josep. <i>Sàpiens: el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència</i>. 3a.  Barcelona: la butxaca, 2017, p. 176. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788499301006" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788499301006">ISBN 9788499301006</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=S%C3%A0piens%3A+el+llarg+cam%C3%AD+dels+hom%C3%ADnids+cap+a+la+intel%C2%B7lig%C3%A8ncia&rft.aulast=Corbella&rft.aufirst=Josep&rft.date=2017&rft.edition=3a&rft.pub=la+butxaca&rft.place=Barcelona&rft.pages=176&rft.isbn=9788499301006"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text">S'ha adduït que coloms han superat el test. Vegeu Robert W. Allan a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html">lafayette.edu</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091201124815/http://ww2.lafayette.edu/~allanr/mirror.html">Arxivat</a> 2009-12-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Self-recognition in an Asian elephant». <i>Proc Natl Acad Sci U S A</i>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17075063?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:17075063">17075063</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ulm.edu/~palmer/ConsciousnessandtheSymbolicUniverse.htm">Consciousness and the Symbolic Universe</a>, del Dr Jack Palmer, consultat el 17-03-2006. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.mit.edu/newsoffice/2001/abstract-0718.html">Researchers home in on how brain handles abstract thought</a>, consultat el 29-07-2006 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text">Dennett, Daniel (1991). <i>Consciousness Explained</i>. Little Brown & Co, 1991, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-316-18065-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-316-18065-3">ISBN 0-316-18065-3</a>. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text">Skinner, B.F. About Behaviorism 1974, pàgina 74-75</span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Skinner, B.F. <i>About Behaviorism</i>, capítol 7: Thinking (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">La teoria de la libido considera el desenvolupament i les motivacions humanes com a manifestacions de l'evolució de l'impuls sexual. A «Libido», Enciclopèdia Catalana.</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Buss, David M. (2004). <i>The Evolution of Desire: Strategies of Human Mating</i>. Edició revisada. Nova York: Basic Books. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text">Thornhill, R.; Palmer, C. T. (2000). <i>A Natural History of Rape. Biological Bases of Sexual Coercion.</i> Cambridge: MIT Press. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text">És coneguda l'afirmació de Heidegger segons la qual el llenguatge és la casa de l'ésser (<i>Haus des Seins</i>) i de l'essència humana.</span> </li> <li id="cite_note-Revolution-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Revolution_75-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Collins, Desmond. <i>The Human Revolution: From Ape to Artist</i>, 1976, pàg.208.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Human+Revolution%3A+From+Ape+to+Artist&rft.au=Collins%2C+Desmond&rft.date=1976&rft.pages=p%C3%A0g.208"><span style="display: none;"> </span></span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Royal C, Dunston G «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/full/ng1454.html">Changing the paradigm from 'race' to human genome variation</a>». <i>Nat Genet</i>, 36, 11 Suppl, 2004, pàg. S5-7. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fng1454">10.1038/ng1454</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15508004?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15508004">15508004</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Risch, N.; Burchard, E.; Ziv, E.; Tang, H. «Categorization of humans in biomedical research: genes, race and disease». <i>Genome Biology</i>, 3, 7, 2002, pàg. comment2007.2001 - comment2007.2012. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2Fgb-2002-3-7-comment2007">10.1186/gb-2002-3-7-comment2007</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12184798?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12184798">12184798</a>.</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hua Liu, [<i>et al</i>] «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.journals.uchicago.edu/AJHG/journal/issues/v79n2/43550/43550.html">A Geographically Explicit Genetic Model of Worldwide Human-Settlement History</a>» (juny de 2008 – <sup><a rel="nofollow" class="external text" href="http://scholar.google.cat/scholar?hl=ca&lr=&q=intitle%3AA+Geographically+Explicit+Genetic+Model+of+Worldwide+Human-Settlement+History&as_publication=The+American+Journal+of+Human+Genetics&as_ylo=2006&as_yhi=2006&btnG=Search">Cerca a Google Scholar</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></sup>). <i>The American Journal of Human Genetics</i>, 79, 2006, pàg. 230-237. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F505436">10.1086/505436</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Jorde L, Watkins W, Bamshad M, Dixon M, Ricker C, Seielstad M i Batzer M «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190916004305/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1288178/?tool=pubmed">The distribution of human genetic diversity: a comparison of mitochondrial, autosomal, and Y-chromosome data</a>». <i>Am J Hum Genet</i>, 66, 3, 2000, pàg. 979-88. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=10712212">original</a> el 2019-09-16. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F302825">10.1086/302825</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10712212?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10712212">10712212</a> [Consulta: 8 agost 2008].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-REGWG-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-REGWG_80-0">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1275602">The Use of Racial, Ethnic, and Ancestral Categories in Human Genetics Research</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190916004305/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1275602">Arxivat</a> 2019-09-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>." del "Race, Ethnicity, and Genetics Working Group". <i>Am J Hum Genet.</i> 2005, <b>77</b>(4): 519-532. (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fiu.edu/~biology/pcb5665/RACEgen.pdf">Deconstructing the relationship between genetics and race</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071201172350/http://www.fiu.edu/~biology/pcb5665/RACEgen.pdf">Arxivat</a> 2007-12-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>." Michael Bamshad, Stephen Wooding, Benjamin A. Salisbury i J. Claiborne Stephens. <i>Nature Genetics</i> (2004) <b>5</b>:598-609 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/f">ull/ng1438.html Implications of biogeography of human populations for 'race' and medicine</a>" de Sarah A Tishkoff & Kenneth K Kidd. <i>Nature Genetics</i> <b>36</b>, S21 - S27 (2004) (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nature.com/ng/journal/v36/n11s/full/ng1435.html">Genetic variation, classification and 'race'</a>" de Lynn B Jorde & Stephen P Wooding. <i>Nature Genetics' <b>36</b>, S28 - S33 (2004) (en anglès)</i></span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190916004305/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1275602/?tool=pubmed">The use of racial, ethnic, and ancestral categories in human genetics research</a>». <i>Am J Hum Genet</i>, 77, 4, 2005, pàg. 519-32. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16175499">original</a> el 2019-09-16. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F491747">10.1086/491747</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16175499?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:16175499">16175499</a> [Consulta: 8 agost 2008].</span> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-85">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Edwards A «Human genetic diversity: Lewontin's fallacy». <i>Bioessays</i>, 25, 8, 2003, pàg. 798-801. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fbies.10315">10.1002/bies.10315</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12879450?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12879450">12879450</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text">Keita, S. O. Y.; Kittles, R. A.; Royal, C. D. M.; Bonney, G. E.; Furbert-Harris, P.; Dunston, D. M.; Rotimi, C. M. (2004). "Conceptualizing human variation", <b>Nature Genetics</b> 36, S17 - S20 (2004) <a href="/wiki/Digital_Object_Identifier" class="mw-redirect" title="Digital Object Identifier">doi</a>:<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2Fng1455">10.1038/ng1455</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Max_Weber" title="Max Weber">Max Weber</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mdx.ac.uk/www/study/xweb.htm"><i>Max Weber's definition of the modern state 1918</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20020612070242/http://www.mdx.ac.uk/www/study/xWeb.htm">Arxivat</a> 2002-06-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., 1918, (consultat el 17-03-2006) (en anglès).</span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text">Ferguson, Niall. «The Next War of the World». <i>Foreign Affairs</i>, set-oct del 2006 (en anglès)</span> </li> <li id="cite_note-consultation-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-consultation_89-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">US Government Accounting Office (GAO). «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fas.org/irp/gao/d01917.pdf">U.N. peacekeeping executive branch consultations with Congress did not fully meet expectations in 1999-2000</a>» (PDF) (en anglès) p. 52, 2000.</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMorris1992"><span style="font-variant: small-caps;">Morris</span>, C. <i>Academic Press Dictionary of Science and Technology</i> (en anglès).  <a href="/wiki/Academic_Press" title="Academic Press">Academic Press</a>, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780122004001" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780122004001">ISBN 9780122004001</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Academic+Press+Dictionary+of+Science+and+Technology&rft.aulast=Morris&rft.aufirst=C.&rft.date=1992&rft.pub=%5B%5BAcademic+Press%5D%5D&rft.isbn=9780122004001"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSolerSoler2016"><span style="font-variant: small-caps;">Soler</span>, J.; <span style="font-variant: small-caps;">Soler</span> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.raco.cat/index.php/CatalanHistoricalReview/article/view/92079/401374">Els primers <i>Homo sapiens</i> de Catalunya, caçadors i recol·lectors del Paleolític superior antic</a>». <i><a href="/wiki/Catalan_Historical_Review" title="Catalan Historical Review">Catalan Historical Review</a></i>, 9, 2016, pàg. 117-127. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2436%2F20.1000.01.124">10.2436/20.1000.01.124</a>.</span></li></ul> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens" class="extiw" title="commons:Homo sapiens"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Humans" class="extiw" title="commons:Category:Humans"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikispecies-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquiespècies"><img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/26px-Wikispecies-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/34px-Wikispecies-logo.svg.png 2x" data-file-width="941" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Viquiespècies</figcaption></figure></td> <td><a class="external text" href="https://species.wikimedia.org/wiki/Homo_sapiens?uselang=ca"><b>Viquiespècies</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Temes_humans" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible autocollapse navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Hum%C3%A0" title="Plantilla:Humà"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Temes_humans" style="font-size:114%;margin:0 4em">Temes <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humans</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Anatomia_humana" title="Anatomia humana">Anatomia</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Aspecte_f%C3%ADsic" title="Aspecte físic">Aparença</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Art" title="Art">Art</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Comportament_hum%C3%A0" title="Comportament humà">Comportament</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Biologia_humana" title="Biologia humana">Biologia</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3" title="Civilització">Civilització</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3_humana" class="mw-redirect" title="Comunicació humana">Comunicació</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Condici%C3%B3_humana" title="Condició humana">Condició</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Cultura" title="Cultura">Cultura</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <br /><a href="/wiki/Desenvolupament_hum%C3%A0" title="Desenvolupament humà">Desenvolupament</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_humana" class="mw-redirect" title="Evolució humana">Evolució</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_humana" title="Genètica humana">Genètica</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Salut" title="Salut">Salut</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Ment" title="Ment">Ment</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Drets_humans" title="Drets humans">Drets</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Sexualitat_humana" title="Sexualitat humana">Sexualitat</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Societat" title="Societat">Societat</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">Tecnologia</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Evolució_humana" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Evoluci%C3%B3_humana" title="Plantilla:Evolució humana"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Evolució_humana" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Proc%C3%A9s_d%27hominitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Procés d'hominització">Evolució humana</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Australopitecs" class="mw-redirect" title="Australopitecs">Australopitecs</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Sahelanthropus_tchadensis" class="mw-redirect" title="Sahelanthropus tchadensis">Sahelanthropus tchadensis</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Orrorin_tugenensis" title="Orrorin tugenensis">Orrorin tugenensis</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Ardipitec" title="Ardipitec">Ardipithecus</a></i> (<i><a href="/wiki/Ardipithecus_kadabba" title="Ardipithecus kadabba">A. kadabba</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Ardipithecus_ramidus" title="Ardipithecus ramidus">A. ramidus</a></i>) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Kenyanthropus_platyops" class="mw-redirect" title="Kenyanthropus platyops">Kenyanthropus platyops</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><i><a href="/wiki/Australopithecus" class="mw-redirect" title="Australopithecus">Australopithecus</a></i></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Australopithecus_afarensis" title="Australopithecus afarensis">A. afarensis</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Australopithecus_africanus" title="Australopithecus africanus">A. africanus</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Australopithecus_anamensis" title="Australopithecus anamensis">A. anamensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Australopithecus_bahrelghazali" title="Australopithecus bahrelghazali">A. bahrelghazali</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Australopithecus_deyiremeda" title="Australopithecus deyiremeda">A. deyiremeda</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Australopithecus_garhi" title="Australopithecus garhi">A. garhi</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Australopithecus_sediba" title="Australopithecus sediba">A. sediba</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><i><a href="/wiki/Paranthropus" class="mw-redirect" title="Paranthropus">Paranthropus</a></i></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Paranthropus_aethiopicus" title="Paranthropus aethiopicus">P. aethiopicus</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Paranthropus_boisei" title="Paranthropus boisei">P. boisei</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Paranthropus_robustus" title="Paranthropus robustus">P. robustus</a></i></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">Humans</a> i protohumans</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Homo_ergaster" title="Homo ergaster">H. ergaster</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_gautengensis" title="Homo gautengensis">H. gautengensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_habilis" title="Homo habilis">H. habilis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_rudolfensis" title="Homo rudolfensis">H. rudolfensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Penghu_1" title="Penghu 1">H. tsaichangensis</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><i><a href="/wiki/Homo_erectus" title="Homo erectus">Homo erectus</a></i></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Home_de_Java" title="Home de Java">H. e. erectus</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_erectus#Homo_erectus_georgicus" title="Homo erectus">H. e. georgicus</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Lantian" title="Home de Lantian">H. e. lantianensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Nanjing" title="Home de Nanjing">H. e. nankinensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Meganthropus" class="mw-redirect" title="Meganthropus">H. e. palaeojavanicus</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Pequ%C3%ADn" title="Home de Pequín">H. e. pekinensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_erectus_soloensis" title="Homo erectus soloensis">H. e. soloensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Talte%C3%BCll" title="Home de Talteüll">H. e. tautavelensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Yuanmou" title="Home de Yuanmou">H. e. yuanmouensis</a></i></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-even" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Homin%C3%AD_de_Den%C3%ADssova" class="mw-redirect" title="Hominí de Deníssova">Hominí de Deníssova</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_antecessor" title="Homo antecessor">H. antecessor</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_cepranensis" class="mw-redirect" title="Homo cepranensis">H. cepranensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_floresiensis" class="mw-redirect" title="Homo floresiensis">H. floresiensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_heidelbergensis" title="Homo heidelbergensis">H. heidelbergensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Home_de_Neandertal" title="Home de Neandertal">H. neanderthalensis</a></i><span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Homo_rhodesiensis" title="Homo rhodesiensis">H. rhodesiensis</a></i></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><span style="white-space:nowrap;">     </span><i><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Homo sapiens</a></i></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><i><a href="/wiki/Homo_sapiens_idaltu" title="Homo sapiens idaltu">H. s. idaltu</a></i> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <i><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">H. s. sapiens</a></i></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Miscel·lània</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Cronologia_de_l%27evoluci%C3%B3_humana" title="Cronologia de l'evolució humana">Cronologia de l'evolució humana</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Llista_de_f%C3%B2ssils_humans" title="Llista de fòssils humans">Llista de fòssils humans</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gen%C3%A8tica_de_l%27evoluci%C3%B3_humana" title="Genètica de l'evolució humana">Genètica de l'evolució humana</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Espècies_vivents_d&#039;homínids" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Hom%C3%ADnids" title="Plantilla:Homínids"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Espècies_vivents_d&#039;homínids" style="font-size:114%;margin:0 4em">Espècies vivents d'<a href="/wiki/Hom%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Homínid">homínids</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div id="Regne:_Animalia_·_Embrancament:_Chordata_·_Classe:_Mammalia_·_Ordre:_Primates_·_Subordre:_Haplorrhini">Regne: <a href="/wiki/Animalia" class="mw-redirect" title="Animalia">Animalia</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> Embrancament: <a href="/wiki/Chordata" class="mw-redirect" title="Chordata">Chordata</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> Classe: <a href="/wiki/Mam%C3%ADfer" class="mw-redirect" title="Mamífer">Mammalia</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> Ordre: <a href="/wiki/Primates" class="mw-redirect" title="Primates">Primates</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> Subordre: <a href="/wiki/Haplorrhini" class="mw-redirect" title="Haplorrhini">Haplorrhini</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Ponginae" class="mw-redirect" title="Ponginae">Ponginae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#ffffff;"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Pongo(Orangutans)" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pongo" class="mw-redirect" title="Pongo">Pongo</a></i><br /><small><span style="color:#696969"><span style="font-weight:normal;">(Orangutans)</span></span></small></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Orangutan_de_Borneo" title="Orangutan de Borneo">Orangutan de Borneo (<i>P. pygmaeus</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Orangutan_de_Sumatra" title="Orangutan de Sumatra">Orangutan de Sumatra (<i>P. abelii</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <i><a href="/wiki/Pongo_tapanuliensis" title="Pongo tapanuliensis">P. tapanuliensis</a></i></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Homininae" class="mw-redirect" title="Homininae">Homininae</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;background:#ffffff;"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Gorilla" class="mw-redirect" title="Gorilla">Gorilla</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto; background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Goril%C2%B7la_occidental" title="Goril·la occidental">Goril·la occidental (<i>G. gorilla</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Goril%C2%B7la_oriental" title="Goril·la oriental">Goril·la oriental (<i>G. beringei</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Pan_(g%C3%A8nere)" class="mw-redirect" title="Pan (gènere)">Pan</a></i><br /><small><span style="color:#696969"><span style="font-weight:normal;">(Ximpanzés)</span></span></small></div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto; background:#f7f7f7;;background:#ffffff;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9_com%C3%BA" title="Ximpanzé comú">Ximpanzé comú (<i>P. troglodytes</i>)</a><span style="font-weight:bold;"> ·</span> <a href="/wiki/Bonobo" title="Bonobo">Bonobo (<i>P. paniscus</i>)</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:7.5em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><i><a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a></i></div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto; background:#f7f7f7;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Humà">Humà (<i>H. s. sapiens</i>)</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div><b><a href="/wiki/Categoria:Hom%C3%ADnids" title="Categoria:Homínids">Categoria</a></b></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11934882t">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4038639-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph116876&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/humans">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><br /> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ésser_humà&oldid=34274412">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ésser_humà&oldid=34274412</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Humans" title="Categoria:Humans">Humans</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Mam%C3%ADfers_cosmopolites" title="Categoria:Mamífers cosmopolites">Mamífers cosmopolites</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_arguments_duplicats_en_utilitzaci%C3%B3_de_plantilles" title="Categoria:Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles">Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:100_articles_fonamentals" title="Categoria:100 articles fonamentals">100 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Ci%C3%A8ncia_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Ciència (Els 1000 de META)">Ciència (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_bons" title="Categoria:Llista d'articles bons">Llista d'articles bons</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_bons_de_mastologia" title="Categoria:Articles bons de mastologia">Articles bons de mastologia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_bons" title="Categoria:Traduccions que són articles bons">Traduccions que són articles bons</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_bons_dels_1000" title="Categoria:Articles bons dels 1000">Articles bons dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 23 nov 2024 a les 22:33.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=%C3%89sser_hum%C3%A0&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-5nd9x","wgBackendResponseTime":216,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.568","walltime":"2.671","ppvisitednodes":{"value":16978,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":172806,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":29391,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":16,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":40,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":81129,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":68,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2277.726 1 -total"," 67.60% 1539.797 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 64.80% 1476.050 1 Plantilla:Infotaula"," 30.44% 693.395 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Taxonomia"," 15.43% 351.425 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Nom_científic"," 15.22% 346.654 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Nom_científic/És_cursiva"," 14.72% 335.245 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/És_animal"," 12.21% 278.198 1 Plantilla:Referències"," 5.14% 117.077 28 Plantilla:Ref-publicació"," 5.09% 115.936 1 Plantilla:Projectes_germans"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.790","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5067691,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.codfw.main-7556f8b5dd-7v7v2","timestamp":"20241123213340","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"\u00c9sser hum\u00e0","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/%C3%89sser_hum%C3%A0","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q5","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-01-25T19:09:25Z","dateModified":"2024-11-23T21:33:37Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/0\/0b\/Cape_Dombey_people.jpg","headline":"primat b\u00edpede de la fam\u00edlia dels hom\u00ednids"}</script> </body> </html>