CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Museu del Louvre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"6cf2a62e-dee3-4029-90bb-f2bf0fa9b6fc","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Museu_del_Louvre","wgTitle":"Museu del Louvre","wgCurRevisionId":34227892,"wgRevisionId":34227892,"wgArticleId":98469,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Mapes amb diverses figures","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Pàgines que usen l'extensió Kartographer","Museu del Louvre"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext", "wgRelevantPageName":"Museu_del_Louvre","wgRelevantArticleId":98469,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q19675","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"], "GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.kartographer.style":"ready","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.kartographer.staticframe","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.gallery","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.makeCollapsible", "mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.kartographer.style%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/1200px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="675"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/800px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="450"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/640px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="360"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Museu del Louvre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Louvre"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Museu_del_Louvre rootpage-Museu_del_Louvre skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Museu+del+Louvre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Museu+del+Louvre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Museu+del+Louvre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Museu+del+Louvre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Varietat_d'obres_exposades" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Varietat_d'obres_exposades"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Varietat d'obres exposades</span> </div> </a> <ul id="toc-Varietat_d'obres_exposades-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_palau_Reial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_palau_Reial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>El palau Reial</span> </div> </a> <ul id="toc-El_palau_Reial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_del_museu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_museu"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Història del museu</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_del_museu-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història del museu</span> </button> <ul id="toc-Història_del_museu-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Els_començaments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_començaments"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Els començaments</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_començaments-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_col·lecció_de_la_corona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_col·lecció_de_la_corona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1</span> <span>La col·lecció de la corona</span> </div> </a> <ul id="toc-La_col·lecció_de_la_corona-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Primeres_col·leccions_reials_i_principesques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Primeres_col·leccions_reials_i_principesques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.1</span> <span>Primeres col·leccions reials i principesques</span> </div> </a> <ul id="toc-Primeres_col·leccions_reials_i_principesques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Francesc_I_i_el_primer_gabinet_de_quadres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Francesc_I_i_el_primer_gabinet_de_quadres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.2</span> <span>Francesc I i el primer gabinet de quadres</span> </div> </a> <ul id="toc-Francesc_I_i_el_primer_gabinet_de_quadres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-D'Enric_II_a_Enric_III" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#D'Enric_II_a_Enric_III"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.3</span> <span>D'Enric II a Enric III</span> </div> </a> <ul id="toc-D'Enric_II_a_Enric_III-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enric_IV_i_Maria_de_Mèdici_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Enric_IV_i_Maria_de_Mèdici_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIII"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.4</span> <span>Enric IV i Maria de Mèdici durant la minoria d'edat de Lluís XIII</span> </div> </a> <ul id="toc-Enric_IV_i_Maria_de_Mèdici_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lluís_XIII,_Richelieu_i_Mazarin_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIV" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Lluís_XIII,_Richelieu_i_Mazarin_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIV"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.5</span> <span>Lluís XIII, Richelieu i Mazarin durant la minoria d'edat de Lluís XIV</span> </div> </a> <ul id="toc-Lluís_XIII,_Richelieu_i_Mazarin_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIV-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lluís_XIV" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Lluís_XIV"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.6</span> <span>Lluís XIV</span> </div> </a> <ul id="toc-Lluís_XIV-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lluís_XV" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Lluís_XV"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.7</span> <span>Lluís XV</span> </div> </a> <ul id="toc-Lluís_XV-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lluís_XVI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Lluís_XVI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.1.8</span> <span>Lluís XVI</span> </div> </a> <ul id="toc-Lluís_XVI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Primers_intents_de_fer-ne_un_museu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Primers_intents_de_fer-ne_un_museu"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1.2</span> <span>Primers intents de fer-ne un museu</span> </div> </a> <ul id="toc-Primers_intents_de_fer-ne_un_museu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Museu_central_de_les_arts_de_la_República" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_central_de_les_arts_de_la_República"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>Museu central de les arts de la República</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_central_de_les_arts_de_la_República-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museu_Napoleó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_Napoleó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Museu Napoleó</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_Napoleó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museu_reial_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_reial_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>Museu reial del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_reial_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_museu_sota_Lluís_XVIII" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_sota_Lluís_XVIII"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.1</span> <span>El museu sota Lluís XVIII</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_sota_Lluís_XVIII-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_museu_sota_Carles_X" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_sota_Carles_X"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.2</span> <span>El museu sota Carles X</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_sota_Carles_X-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Museu_Carles_X" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_Carles_X"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.2.1</span> <span>Museu Carles X</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_Carles_X-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museu_Delfí,_després_Museu_de_la_Marina_de_París" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_Delfí,_després_Museu_de_la_Marina_de_París"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.2.2</span> <span>Museu Delfí, després Museu de la Marina de París</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_Delfí,_després_Museu_de_la_Marina_de_París-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Galeria_Campana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria_Campana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.2.3</span> <span>Galeria Campana</span> </div> </a> <ul id="toc-Galeria_Campana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Marbres_d'Olímpia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Marbres_d'Olímpia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.2.4</span> <span>Marbres d'Olímpia</span> </div> </a> <ul id="toc-Marbres_d'Olímpia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_museu_del_Louvre_sota_Lluís-Felip_I" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_del_Louvre_sota_Lluís-Felip_I"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.3</span> <span>El museu del Louvre sota Lluís-Felip I</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_del_Louvre_sota_Lluís-Felip_I-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Galeria_espanyola" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria_espanyola"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.3.1</span> <span>Galeria espanyola</span> </div> </a> <ul id="toc-Galeria_espanyola-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museu_algerià_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_algerià_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.3.2</span> <span>Museu algerià del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_algerià_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Museu_assiri" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Museu_assiri"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4.3.3</span> <span>Museu assiri</span> </div> </a> <ul id="toc-Museu_assiri-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_Museu_del_Louvre_sota_la_Segona_República" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Museu_del_Louvre_sota_la_Segona_República"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>El Museu del Louvre sota la Segona República</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Museu_del_Louvre_sota_la_Segona_República-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Museus_mexicà_i_etnogràfic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Museus_mexicà_i_etnogràfic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5.1</span> <span>Museus mexicà i etnogràfic</span> </div> </a> <ul id="toc-Museus_mexicà_i_etnogràfic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_museu_sota_Napoleó_III" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_sota_Napoleó_III"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>El museu sota Napoleó III</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_sota_Napoleó_III-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_col·lecció_Campana_entre_el_museu_Napoleó-III_i_el_museu_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_col·lecció_Campana_entre_el_museu_Napoleó-III_i_el_museu_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.1</span> <span>La col·lecció Campana entre el museu Napoleó-III i el museu del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-La_col·lecció_Campana_entre_el_museu_Napoleó-III_i_el_museu_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Museu_dels_Sobirans_al_Museu_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Museu_dels_Sobirans_al_Museu_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.2</span> <span>El Museu dels Sobirans al Museu del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Museu_dels_Sobirans_al_Museu_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Donació_de_Charles_Sauvageot" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Donació_de_Charles_Sauvageot"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.3</span> <span>Donació de Charles Sauvageot</span> </div> </a> <ul id="toc-Donació_de_Charles_Sauvageot-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Donació_Louis_La_Caze" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Donació_Louis_La_Caze"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6.4</span> <span>Donació Louis La Caze</span> </div> </a> <ul id="toc-Donació_Louis_La_Caze-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_museu_sota_la_Tercera_República" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_sota_la_Tercera_República"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7</span> <span>El museu sota la Tercera República</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_sota_la_Tercera_República-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_museu_del_Louvre_i_la_Comuna_de_París" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_del_Louvre_i_la_Comuna_de_París"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.1</span> <span>El museu del Louvre i la Comuna de París</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_del_Louvre_i_la_Comuna_de_París-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mitjans_d'enriquiment_de_les_col·leccions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mitjans_d'enriquiment_de_les_col·leccions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2</span> <span>Mitjans d'enriquiment de les col·leccions</span> </div> </a> <ul id="toc-Mitjans_d'enriquiment_de_les_col·leccions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Creació_de_la_Reunió_dels_Museus_Nacionals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Creació_de_la_Reunió_dels_Museus_Nacionals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.1</span> <span>Creació de la Reunió dels Museus Nacionals</span> </div> </a> <ul id="toc-Creació_de_la_Reunió_dels_Museus_Nacionals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Societat_dels_amics_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Societat_dels_amics_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.2</span> <span>La Societat dels amics del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Societat_dels_amics_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_mecenatge,_els_llegats_i_les_donacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#El_mecenatge,_els_llegats_i_les_donacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.3</span> <span>El mecenatge, els llegats i les donacions</span> </div> </a> <ul id="toc-El_mecenatge,_els_llegats_i_les_donacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_transferència_al_museu_del_Louvre_de_les_obres_del_Museu_del_Luxembourg" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_transferència_al_museu_del_Louvre_de_les_obres_del_Museu_del_Luxembourg"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.4</span> <span>La transferència al museu del Louvre de les obres del Museu del Luxembourg</span> </div> </a> <ul id="toc-La_transferència_al_museu_del_Louvre_de_les_obres_del_Museu_del_Luxembourg-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_descobriments_durant_les_excavacions_arqueològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_descobriments_durant_les_excavacions_arqueològiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.5</span> <span>Els descobriments durant les excavacions arqueològiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_descobriments_durant_les_excavacions_arqueològiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transferència_del_fons_egipci_de_la_Biblioteca_Nacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Transferència_del_fons_egipci_de_la_Biblioteca_Nacional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.6</span> <span>Transferència del fons egipci de la Biblioteca Nacional</span> </div> </a> <ul id="toc-Transferència_del_fons_egipci_de_la_Biblioteca_Nacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dipòsit_del_Mobiliari_Nacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Dipòsit_del_Mobiliari_Nacional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.2.7</span> <span>Dipòsit del Mobiliari Nacional</span> </div> </a> <ul id="toc-Dipòsit_del_Mobiliari_Nacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Reorganització_del_museu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Reorganització_del_museu"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7.3</span> <span>Reorganització del museu</span> </div> </a> <ul id="toc-Reorganització_del_museu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Creació_del_Laboratori_del_museu_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Creació_del_Laboratori_del_museu_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.8</span> <span>Creació del Laboratori del museu del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-Creació_del_Laboratori_del_museu_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Louvre_durant_la_Segona_Guerra_Mundial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Louvre_durant_la_Segona_Guerra_Mundial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.9</span> <span>El Louvre durant la Segona Guerra Mundial</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Louvre_durant_la_Segona_Guerra_Mundial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reorganització_de_les_col·leccions_nacionals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Reorganització_de_les_col·leccions_nacionals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10</span> <span>Reorganització de les col·leccions nacionals</span> </div> </a> <ul id="toc-Reorganització_de_les_col·leccions_nacionals-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_museu_Guimet_i_el_museu_del_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#El_museu_Guimet_i_el_museu_del_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10.1</span> <span>El museu Guimet i el museu del Louvre</span> </div> </a> <ul id="toc-El_museu_Guimet_i_el_museu_del_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_impressionistes_entre_el_Museu_del_Joc_de_Palma_i_el_Museu_d'Orsay" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_impressionistes_entre_el_Museu_del_Joc_de_Palma_i_el_Museu_d'Orsay"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10.2</span> <span>Els impressionistes entre el Museu del Joc de Palma i el Museu d'Orsay</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_impressionistes_entre_el_Museu_del_Joc_de_Palma_i_el_Museu_d'Orsay-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_primitius_italians_al_museu_del_Petit_Palais_d'Avinyó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_primitius_italians_al_museu_del_Petit_Palais_d'Avinyó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.10.3</span> <span>Els primitius italians al museu del Petit Palais d'Avinyó</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_primitius_italians_al_museu_del_Petit_Palais_d'Avinyó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-El_Grand_Louvre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Grand_Louvre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.11</span> <span>El <i>Grand Louvre</i></span> </div> </a> <ul id="toc-El_Grand_Louvre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Actualitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Actualitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Actualitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Actualitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_diferents_col·leccions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_diferents_col·leccions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Les diferents col·leccions</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Les_diferents_col·leccions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Les diferents col·leccions</span> </button> <ul id="toc-Les_diferents_col·leccions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antiguitats_orientals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitats_orientals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Antiguitats orientals</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitats_orientals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Art_de_l'Islam" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Art_de_l'Islam"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Art de l'Islam</span> </div> </a> <ul id="toc-Art_de_l'Islam-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiguitats_egípcies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitats_egípcies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Antiguitats egípcies</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitats_egípcies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Antiguitats_gregues,_etrusques_i_romanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitats_gregues,_etrusques_i_romanes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Antiguitats gregues, etrusques i romanes</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitats_gregues,_etrusques_i_romanes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultures"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Escultures</span> </div> </a> <ul id="toc-Escultures-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Objectes_d'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Objectes_d'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.6</span> <span>Objectes d'art</span> </div> </a> <ul id="toc-Objectes_d'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintures" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintures"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7</span> <span>Pintures</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintures-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Escola_francesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escola_francesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7.1</span> <span>Escola francesa</span> </div> </a> <ul id="toc-Escola_francesa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escoles_del_nord_(Flandes,_Països_Baixos,_Alemanya)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escoles_del_nord_(Flandes,_Països_Baixos,_Alemanya)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7.2</span> <span>Escoles del nord (Flandes, Països Baixos, Alemanya)</span> </div> </a> <ul id="toc-Escoles_del_nord_(Flandes,_Països_Baixos,_Alemanya)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escola_italiana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escola_italiana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7.3</span> <span>Escola italiana</span> </div> </a> <ul id="toc-Escola_italiana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_escoles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_escoles"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7.4</span> <span>Altres escoles</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_escoles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Arts_gràfiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_gràfiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.8</span> <span>Arts gràfiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_gràfiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història_del_Louvre_i_Louvre_Medieval" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_del_Louvre_i_Louvre_Medieval"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.9</span> <span>Història del Louvre i Louvre Medieval</span> </div> </a> <ul id="toc-Història_del_Louvre_i_Louvre_Medieval-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arts_i_civilitzacions_d'Àfrica,_Àsia,_Oceania_i_les_Amèriques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Arts_i_civilitzacions_d'Àfrica,_Àsia,_Oceania_i_les_Amèriques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.10</span> <span>Arts i civilitzacions d'Àfrica, Àsia, Oceania i les Amèriques</span> </div> </a> <ul id="toc-Arts_i_civilitzacions_d'Àfrica,_Àsia,_Oceania_i_les_Amèriques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Curiositats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Curiositats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Curiositats</span> </div> </a> <ul id="toc-Curiositats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Museu del Louvre</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 149 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-149" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">149 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Louvre" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Louvre" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%89%E1%89%AD%E1%88%AD_%E1%88%99%E1%8B%9A%E1%8B%A8%E1%88%9D" title="ሉቭር ሙዚየም - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ሉቭር ሙዚየም" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27o_Louvre" title="Museu d'o Louvre - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Museu d'o Louvre" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Louvre" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AA%D8%AD%D9%81_%D8%A7%D9%84%D9%84%D9%88%D9%81%D8%B1" title="متحف اللوفر - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="متحف اللوفر" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%92%DC%9D%DC%AC_%DC%A5%DC%AC%DC%A9%DC%90_%DC%95%DC%A0%DC%98%DC%92%DC%AA" title="ܒܝܬ ܥܬܩܐ ܕܠܘܒܪ - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܒܝܬ ܥܬܩܐ ܕܠܘܒܪ" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AA%D8%AD%D9%81_%D8%A7%D9%84%D9%84%D9%88%DA%A4%D8%B1" title="متحف اللوڤر - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="متحف اللوڤر" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AA%D8%AD%D9%81_%D8%A7%D9%84%D9%84%D9%88%D9%81%D8%B1" title="متحف اللوفر - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="متحف اللوفر" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9u_del_Louvre" title="Muséu del Louvre - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Muséu del Louvre" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Luvr_muzeyi" title="Luvr muzeyi - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Luvr muzeyi" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%B1_%D9%85%D9%88%D8%B2%D9%87%E2%80%8C%D8%B3%DB%8C" title="لوور موزه‌سی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="لوور موزه‌سی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Лувр" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Museum_Louvre" title="Museum Louvre - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Museum Louvre" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Louvre" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D1%9E%D1%80_(%D0%BC%D1%83%D0%B7%D0%B5%D0%B9)" title="Луўр (музей) - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Луўр (музей)" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%8E%D1%9E%D1%80" title="Люўр - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Люўр" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%8A%D1%80" title="Лувър - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Лувър" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B2%E0%A7%81%E0%A6%AD%E0%A7%8D%E2%80%8C%E0%A6%B0_%E0%A6%9C%E0%A6%BE%E0%A6%A6%E0%A7%81%E0%A6%98%E0%A6%B0" title="লুভ্‌র জাদুঘর - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="লুভ্‌র জাদুঘর" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%A3%E0%BD%B4%E0%BD%A0%E0%BD%B4%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BD%B4%E0%BC%8B%E0%BD%9D%E0%BD%B2%E0%BC%8B%E0%BD%95%E0%BD%BC%E0%BC%8B%E0%BD%96%E0%BE%B2%E0%BD%84%E0%BC%8B%E0%BC%8D" title="ལུའུ་བུ་ཝི་ཕོ་བྲང་། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ལུའུ་བུ་ཝི་ཕོ་བྲང་།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Mirdi_al_Louvre" title="Mirdi al Louvre - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Mirdi al Louvre" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Louvre" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bxr mw-list-item"><a href="https://bxr.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - Russia Buriat" lang="bxr" hreflang="bxr" data-title="Лувр" data-language-autonym="Буряад" data-language-local-name="Russia Buriat" class="interlanguage-link-target"><span>Буряад</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D0%B3%D3%80" title="ЛувгӀ - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="ЛувгӀ" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Louvre" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%DA%A4%D8%B1" title="لووڤر - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="لووڤر" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Louvre" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Лувр" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Amgueddfa%27r_Louvre" title="Amgueddfa'r Louvre - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Amgueddfa'r Louvre" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Louvre" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Louvre" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%BF%CF%85%CF%83%CE%B5%CE%AF%CE%BF_%CF%84%CE%BF%CF%85_%CE%9B%CE%BF%CF%8D%CE%B2%CF%81%CE%BF%CF%85" title="Μουσείο του Λούβρου - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μουσείο του Λούβρου" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Louvre" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Luvro" title="Luvro - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Luvro" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Museo_del_Louvre" title="Museo del Louvre - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Museo del Louvre" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Louvre" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Louvre_museoa" title="Louvre museoa - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Louvre museoa" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%B1" title="لوور - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="لوور" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Louvre" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" title="Musée du Louvre - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Musée du Louvre" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%AA_du_Louvro" title="Musê du Louvro - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Musê du Louvro" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Louvre" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Louvre" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" title="Musée du Louvre - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Musée du Louvre" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" title="Musée du Louvre - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Musée du Louvre" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Museo_do_Louvre" title="Museo do Louvre - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Museo do Louvre" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D9%84%DB%8A%D9%88%D8%B1%CB%87_%D9%85%DB%8A%D8%B2%D9%87" title="لۊورˇ مۊزه - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="لۊورˇ مۊزه" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="Louvre" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target"><span>Hawaiʻi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%95%D7%96%D7%99%D7%90%D7%95%D7%9F_%D7%94%D7%9C%D7%95%D7%91%D7%A8" title="מוזיאון הלובר - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מוזיאון הלובר" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%82%E0%A4%B5%E0%A5%8D%E0%A4%B0_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%AF" title="लूव्र संग्रहालय - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="लूव्र संग्रहालय" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Louvre" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Louvre" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BC%D5%B8%D6%82%D5%BE%D6%80" title="Լուվր - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Լուվր" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%BC%D5%B8%D6%82%D5%BE%D6%80" title="Լուվր - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Լուվր" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Louvre" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Museum_Louvre" title="Museum Louvre - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Museum Louvre" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Louvre" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Louvre" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Louvre" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Louvre" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Museo_del_Louvre" title="Museo del Louvre - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Museo del Louvre" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AB%E3%83%BC%E3%83%B4%E3%83%AB%E7%BE%8E%E8%A1%93%E9%A4%A8" title="ルーヴル美術館 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ルーヴル美術館" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/luvr" title="luvr - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="luvr" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Musiyum_Louvre" title="Musiyum Louvre - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Musiyum Louvre" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9A%E1%83%A3%E1%83%95%E1%83%A0%E1%83%98" title="ლუვრი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ლუვრი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Luvr_muzeyi" title="Luvr muzeyi - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Luvr muzeyi" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Лувр" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B2%E0%B3%82%E0%B2%B5%E0%B3%8D%E0%B2%B0%E0%B3%8D" title="ಲೂವ್ರ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಲೂವ್ರ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A3%A8%EB%B8%8C%EB%A5%B4_%EB%B0%95%EB%AC%BC%EA%B4%80" title="루브르 박물관 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="루브르 박물관" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Louvre" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Muzeya_Louvre" title="Muzeya Louvre - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Muzeya Louvre" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Лувр" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target"><span>Коми</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Louvre" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Лувр" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Museum_Luparense" title="Museum Luparense - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Museum Luparense" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" title="Musée du Louvre - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Musée du Louvre" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Museo_Louvre" title="Museo Louvre - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Museo Louvre" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Louvre" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Musee_del_Louvre" title="Musee del Louvre - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Musee del Louvre" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Luvras" title="Luvras - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Luvras" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Luvra" title="Luvra - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Luvra" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Лувр" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B2%E0%B5%82%E0%B4%B5%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%87" title="ലൂവ്രേ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ലൂവ്രേ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Лувр" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%82%E0%A4%B5%E0%A5%8D%E0%A4%B0_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%97%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%B9%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A4%AF" title="लूव्र संग्रहालय - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="लूव्र संग्रहालय" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Muzium_Louvre" title="Muzium Louvre - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Muzium Louvre" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%B0%E1%80%97%E1%80%AC%E1%80%95%E1%80%BC%E1%80%90%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%80%E1%80%BA" title="လူဗာပြတိုက် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="လူဗာပြတိုက်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Лувр" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%B1_%D9%85%D9%88%D8%B2%D9%87" title="لوور موزه - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="لوور موزه" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Louvre" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target"><span>Napulitano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Louvre" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B2%E0%A5%81%E0%A4%AD%E0%A5%8D%E0%A4%B0" title="लुभ्र - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="लुभ्र" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Louvre" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Louvre" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Louvre" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Louvre" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Lovre" title="Lovre - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Lovre" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Лувр" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B2%E0%A9%82%E0%A8%B5%E0%A8%B0_%E0%A8%85%E0%A8%9C%E0%A8%BE%E0%A8%87%E0%A8%AC%E0%A8%98%E0%A8%B0" title="ਲੂਵਰ ਅਜਾਇਬਘਰ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਲੂਵਰ ਅਜਾਇਬਘਰ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Luwr" title="Luwr - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Luwr" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9_d%C3%ABl_Louvre" title="Musé dël Louvre - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Musé dël Louvre" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%B1" title="لوور - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="لوور" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%B1" title="لوور - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="لوور" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Museu_do_Louvre" title="Museu do Louvre - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Museu do Louvre" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pwn mw-list-item"><a href="https://pwn.wikipedia.org/wiki/louvre_a_umaq" title="louvre a umaq - Paiwan" lang="pwn" hreflang="pwn" data-title="louvre a umaq" data-language-autonym="Pinayuanan" data-language-local-name="Paiwan" class="interlanguage-link-target"><span>Pinayuanan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Louvre" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Muzeul_Luvru" title="Muzeul Luvru - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Muzeul Luvru" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-tara mw-list-item"><a href="https://roa-tara.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A8e_d%27u_Louvre" title="Musèe d'u Louvre - Tarantino" lang="nap-x-tara" hreflang="nap-x-tara" data-title="Musèe d'u Louvre" data-language-autonym="Tarandíne" data-language-local-name="Tarantino" class="interlanguage-link-target"><span>Tarandíne</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rsk mw-list-item"><a href="https://rsk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - Pannonian Rusyn" lang="rsk" hreflang="rsk" data-title="Лувр" data-language-autonym="Руски" data-language-local-name="Pannonian Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Руски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Лувр" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Лувр" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Louvre" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Louvre" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Louvre" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Louvre" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Louvre" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Tasnni%C9%A3t_n_Lufr" title="Tasnniɣt n Lufr - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Tasnniɣt n Lufr" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%BD%E0%B7%96%E0%B6%BB%E0%B7%8A_%E0%B6%9A%E0%B7%9E%E0%B6%AD%E0%B7%94%E0%B6%9A%E0%B7%8F%E0%B6%9C%E0%B7%8F%E0%B6%BB%E0%B6%BA" title="ලූර් කෞතුකාගාරය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ලූර් කෞතුකාගාරය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Louvre" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" title="Musée du Louvre - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Musée du Louvre" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Louvre" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Louvre" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Muzeu_i_Luvrit" title="Muzeu i Luvrit - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Muzeu i Luvrit" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Лувр" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Louvren" title="Louvren - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Louvren" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Louvre" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Luwr" title="Luwr - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Luwr" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%87%E0%AE%B2%E0%AF%82%E0%AE%B5%E0%AE%BE_%E0%AE%85%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%99%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BE%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AE%95%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="இலூவா அருங்காட்சியகம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="இலூவா அருங்காட்சியகம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B2%E0%B1%8C%E0%B0%B5%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B1%87_%E0%B0%AE%E0%B1%8D%E0%B0%AF%E0%B1%82%E0%B0%9C%E0%B0%BF%E0%B0%AF%E0%B0%82" title="లౌవ్రే మ్యూజియం - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="లౌవ్రే మ్యూజియం" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tet mw-list-item"><a href="https://tet.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - tètum" lang="tet" hreflang="tet" data-title="Louvre" data-language-autonym="Tetun" data-language-local-name="tètum" class="interlanguage-link-target"><span>Tetun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9E%E0%B8%B4%E0%B8%9E%E0%B8%B4%E0%B8%98%E0%B8%A0%E0%B8%B1%E0%B8%93%E0%B8%91%E0%B9%8C%E0%B8%A5%E0%B8%B9%E0%B8%9F%E0%B8%A7%E0%B8%A3%E0%B9%8C" title="พิพิธภัณฑ์ลูฟวร์ - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="พิพิธภัณฑ์ลูฟวร์" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Luwr_muze%C3%BDi" title="Luwr muzeýi - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Luwr muzeýi" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Museo_ng_Louvre" title="Museo ng Louvre - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Museo ng Louvre" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Louvre_M%C3%BCzesi" title="Louvre Müzesi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Louvre Müzesi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80_%D0%BC%D1%83%D0%B7%D0%B5%D0%B5" title="Лувр музее - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Лувр музее" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ty mw-list-item"><a href="https://ty.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - tahitià" lang="ty" hreflang="ty" data-title="Louvre" data-language-autonym="Reo tahiti" data-language-local-name="tahitià" class="interlanguage-link-target"><span>Reo tahiti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9B%D1%83%D0%B2%D1%80" title="Лувр - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Лувр" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%84%D9%88%D9%88%D8%BA" title="لووغ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="لووغ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Louvre" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Vi%E1%BB%87n_b%E1%BA%A3o_t%C3%A0ng_Louvre" title="Viện bảo tàng Louvre - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Viện bảo tàng Louvre" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Louvre" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Louvre" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Louvre" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Louvre" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target"><span>Wolof</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9A%E1%83%A3%E1%83%95%E1%83%A0%E1%83%98" title="ლუვრი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ლუვრი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zgh mw-list-item"><a href="https://zgh.wikipedia.org/wiki/%E2%B4%B0%E2%B5%99%E2%B4%B0%E2%B5%8D%E2%B4%B0%E2%B5%A2_%E2%B5%8F_%E2%B5%8D%E2%B5%8D%E2%B5%93%E2%B4%BC%E2%B5%94" title="ⴰⵙⴰⵍⴰⵢ ⵏ ⵍⵍⵓⴼⵔ - amazic estàndard marroquí" lang="zgh" hreflang="zgh" data-title="ⴰⵙⴰⵍⴰⵢ ⵏ ⵍⵍⵓⴼⵔ" data-language-autonym="ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ" data-language-local-name="amazic estàndard marroquí" class="interlanguage-link-target"><span>ⵜⴰⵎⴰⵣⵉⵖⵜ ⵜⴰⵏⴰⵡⴰⵢⵜ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8D%A2%E6%B5%AE%E5%AE%AB%E5%8D%9A%E7%89%A9%E9%A6%86" title="卢浮宫博物馆 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="卢浮宫博物馆" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Louvre" title="Louvre - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Louvre" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%85%E6%B5%AE%E5%AE%AE%E5%8D%9A%E7%89%A9%E9%A4%A8" title="羅浮宮博物館 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="羅浮宮博物館" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19675#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Museu_del_Louvre" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Museu_del_Louvre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Museu_del_Louvre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Museu_del_Louvre" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Museu_del_Louvre" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&oldid=34227892" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Museu_del_Louvre&id=34227892&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMuseu_del_Louvre"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMuseu_del_Louvre"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Museu+del+Louvre"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Museu_del_Louvre&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q19675" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33578953">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .ib_organization_embedded_footer{background:#c8ccd1;color:#202122}.mw-parser-output .infobox_headerclass_w_botton_top{background:#FFA07A;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_headerstyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#FFA07A;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33578953"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Group_half.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'organització"><img alt="Infotaula d'organització" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/25px-Group_half.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/38px-Group_half.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Group_half.svg/50px-Group_half.svg.png 2x" data-file-width="32" data-file-height="32" /></a></span></span>Museu del Louvre</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data infobox_subheaderstyle" style="text-align:center"><div class="nickname"><div style="text-align:center;">(fr) <span lang="fr">Musée du Louvre</span><br />(en) <span lang="en">Louvre Museum</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P1448" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="lang=ca"><img alt="lang=ca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg/300px-Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg" decoding="async" width="300" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg/450px-Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg/600px-Cour_Napol%C3%A9on_at_night_-_Louvre.jpg 2x" data-file-width="3048" data-file-height="1209" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Epònim</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1075988" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1075988">Palau del Louvre</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P138" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Galeria_d%27art" title="Galeria d'art">museu d'art</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q570116" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q570116">atracció turística</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17431399" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17431399">museu nacional</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3329412" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3329412">museu arqueològic</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q11396960" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q11396960">productora</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Història</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Creació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">10 agost 1793</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Fundador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó Bonaparte</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P112" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="datastyle" style="width:100%;" align="left"><b>Esdeveniment significatiu</b></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"></div></div></td></tr><tr><td class="infobox-label"> </td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2146005" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2146005">restitució de l'art saquejat pels nazis</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"> </td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q107614552" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q107614552">reclamació de restitució de l'obra d'art</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"> <small>2018-</small></td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1964968" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1964968">investigació criminal</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P793" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr><tr><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Patrocinador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q552465" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q552465">Stephen A. Schwarzman</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P859" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mida de la col·lecció o exhibició</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">460.000 peces <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P1436" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Visitants anuals</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">2.825.000 <span style="font-size:85%;">(2021) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P1174" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Governança corporativa</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gestor/operador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3480397" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3480397">Servei de Museus de França</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P137" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gerent/director</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3167200" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3167200">Jean-Luc Martinez</a> <small>(2013–2021)</small><br /><a href="/wiki/Laurence_des_Cars" title="Laurence des Cars">Laurence des Cars</a> <small>(2021–) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P1037" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Director of the Museums of France <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q28064241?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P2388" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><small>(1802–1968) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P2388" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Propietat de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q384602" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q384602">Ministeri de Cultura de França</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P127" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Format per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q121354106" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q121354106">departement of the Byzantine Arts and the Eastern Christians in the Louvre Museum</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q121354106?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q405543" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q405543">Museu Louvre-Lens</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044768" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044768">Departament de Pintura del Museu del Louvre</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044753" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044753">département des Arts graphiques</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044767" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044767">Department of Decorative Arts of the Louvre</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3044767?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="/wiki/Departament_d%27Antiguitats_Orientals_del_Museu_del_Louvre" title="Departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre">departament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044749" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044749">Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre</a> <small>(1826–)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044747" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044747">Departament de les antiguitats gregues, etrusques i romanes de Louvre</a> <small>(1881–)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044772" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044772">Departament d'escultures del Louvre</a> <small>(1893–)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3044748" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3044748">Department of Islamic Arts of the Louvre</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3044748?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <small>(2003–)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18413921" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18413921">Louvre Conservation Center</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q18413921?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <small>(2021–) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></div></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Altres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Dies oberts</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q99731117" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q99731117">de dimecres a dilluns</a> (<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q41618181" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q41618181">9 hores</a>–<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q55811949" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q55811949">18:00</a>) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P3025" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Número de telèfon</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">+33-1-40-20-53-17 <span class="penicon" data-bridge-edit-flow="single-best-value"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P1329" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="datastyle" style=""><b>Premis</b></div><div style="text-align:start;"><ul><li>  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2275045" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2275045">Museu de França</a></li><li>  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q30282398" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q30282398">certificació Tourisme et Handicap</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lloc web</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.louvre.fr/">louvre.fr</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#P856" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.facebook.com/museedulouvre" title="Facebook: museedulouvre" rel="nofollow"><img alt="Facebook: museedulouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/20px-2023_Facebook_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/30px-2023_Facebook_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/40px-2023_Facebook_icon.svg.png 2x" data-file-width="667" data-file-height="667" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://x.com/MuseeLouvre?lang=ca" title="X: MuseeLouvre" rel="nofollow"><img alt="X: MuseeLouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/20px-X_logo_2023.svg.png" decoding="async" width="20" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/30px-X_logo_2023.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/40px-X_logo_2023.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="271" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.instagram.com/museelouvre" title="Instagram: museelouvre" rel="nofollow"><img alt="Instagram: museelouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/20px-Instagram_logo_2022.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/30px-Instagram_logo_2022.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/40px-Instagram_logo_2022.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1000" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.linkedin.com/company/musee-du-louvre" title="LinkedIn: musee-du-louvre" rel="nofollow"><img alt="LinkedIn: musee-du-louvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/20px-LinkedIn_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/30px-LinkedIn_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/40px-LinkedIn_icon.svg.png 2x" data-file-width="72" data-file-height="72" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.youtube.com/channel/UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" title="Youtube: UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" rel="nofollow"><img alt="Youtube: UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/20px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/30px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/40px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="300" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/5235864" title="Discogs: 5235864" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 5235864" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="ib_organization_embedded_footer" style="width:100%;" align="left"><span id="embedded"></span><b>Seu social</b></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33623787">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left;width:24em}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#c3e2ef}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#c3e2ef}.mw-parser-output .infobox_headerclass_w_botton_top{background:#c3e2ef;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_headerstyle{background:#c3e2ef}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#c3e2ef}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#c3e2ef;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#FFA07A}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33623787"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><tbody><tr><th colspan="2" class="infobox_abovestyle" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold"><figure class="mw-halign-left skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Organization_icon.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula edifici"><img alt="Infotaula edifici" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Organization_icon.svg/22px-Organization_icon.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Organization_icon.svg/33px-Organization_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Organization_icon.svg/44px-Organization_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a><figcaption>Infotaula edifici</figcaption></figure>Palau del Louvre</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data infobox_subheaderstyle" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r31792667">.mw-parser-output .hlist dl,.mw-parser-output .hlist ol,.mw-parser-output .hlist ul{margin:0;padding:0}.mw-parser-output .hlist dd,.mw-parser-output .hlist dt,.mw-parser-output .hlist li{margin:0;display:inline}.mw-parser-output .hlist.inline,.mw-parser-output .hlist.inline dl,.mw-parser-output .hlist.inline ol,.mw-parser-output .hlist.inline ul,.mw-parser-output .hlist dl dl,.mw-parser-output .hlist dl ol,.mw-parser-output .hlist dl ul,.mw-parser-output .hlist ol dl,.mw-parser-output .hlist ol ol,.mw-parser-output .hlist ol ul,.mw-parser-output .hlist ul dl,.mw-parser-output .hlist ul ol,.mw-parser-output .hlist ul ul{display:inline}.mw-parser-output .hlist .mw-empty-li{display:none}.mw-parser-output .hlist dt::after{content:": "}.mw-parser-output .hlist dd::after,.mw-parser-output .hlist li::after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .hlist dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li:last-child::after{content:none}.mw-parser-output .hlist dd dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dd li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dd:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li dt:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li li:first-child::before{content:" (";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist dd dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dd li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist dt li:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dd:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li dt:last-child::after,.mw-parser-output .hlist li li:last-child::after{content:")";font-weight:normal}.mw-parser-output .hlist ol{counter-reset:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li{counter-increment:listitem}.mw-parser-output .hlist ol>li::before{content:" "counter(listitem)"\a0 "}.mw-parser-output .hlist dd ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist dt ol>li:first-child::before,.mw-parser-output .hlist li ol>li:first-child::before{content:" ("counter(listitem)"\a0 "}</style><div class="hlist"></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33606766">.mw-parser-output .img_toogle ul{list-style:none;margin:0;padding:0;font-size:70%}.mw-parser-output .img_toogle li{display:inline}.mw-parser-output .img_toogle li:after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .img_toogle li:last-child:after{content:none}.mw-parser-output .img_toogle_caption{font-size:100%;font-style:normal;text-align:center;padding-top:2px;padding-bottom:2px}</style><div class="img_toogle"> <div class="geobox nomobile"><table style="width:auto; margin:auto; border:none; border-spacing:0; padding:0;"><tbody><tr><td style="border:none; padding:0; text-align:center;"><span class="noviewer" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg" class="mw-file-description" title="Vista aèria"><img alt="Vista aèria" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/300px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg" decoding="async" width="300" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/450px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg/600px-Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg 2x" data-file-width="9899" data-file-height="5568" /></a></span></td></tr></tbody></table></div><div class="geobox"><table style="width:auto; margin:auto; border:none; border-spacing:0; padding:0;"><tbody><tr><td style="border:none; padding:0; text-align:center;"><span class="noviewer" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pavillon_de_Flore,_Louvre_Museum,_Paris_5_November_2019.jpg" class="mw-file-description" title="Imatge"><img alt="Imatge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg/300px-Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg" decoding="async" width="300" height="200" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg/450px-Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg/600px-Pavillon_de_Flore%2C_Louvre_Museum%2C_Paris_5_November_2019.jpg 2x" data-file-width="4500" data-file-height="3000" /></a></span></td></tr><tr><td class="img_toogle_caption">5 novembre 2019</td></tr></tbody></table></div></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Dades</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Palau_(arquitectura)" title="Palau (arquitectura)">Palau</a> i <a href="/wiki/Ch%C3%A2teau" title="Château">château</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Arquitecte</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pierre_Lescot" title="Pierre Lescot">Pierre Lescot</a><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q323877" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q323877">Hector Martin Lefuel</a><br /><a href="/wiki/Louis_Le_Vau" title="Louis Le Vau">Louis Le Vau</a><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q708858" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q708858">Jacques Lemercier</a><br /><a href="/wiki/Ieoh_Ming_Pei" title="Ieoh Ming Pei">Ieoh Ming Pei</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P84" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Construcció</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">dècada del 1190 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P571" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cronologia</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2"> </td></tr><tr><td class="infobox-label"> </td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3113648" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3113648">Grand Louvre</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3113648?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span></td></tr><tr><td class="infobox-label">1852 – 1870</td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q106726910" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q106726910">Nouveau Louvre</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q106726910?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P793" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Característiques</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Estil arquitectònic</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2245347" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2245347">arquitectura gòtica francesa</a> <br /><a href="/wiki/Arquitectura_renaixentista_francesa" title="Arquitectura renaixentista francesa">arquitectura renaixentista francesa</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1323065" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1323065">Louis XIII style</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1323065?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5501689" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5501689">arquitectura barròca francesa</a> <sup>(oc)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q5501689?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="/wiki/Arquitectura_neocl%C3%A0ssica" title="Arquitectura neoclàssica">arquitectura neoclàssica</a> <br /><a href="/wiki/Neobarroc" title="Neobarroc">neobarroc</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q174419" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q174419">estil Segon Imperi</a> <br /><a href="/wiki/Arquitectura_moderna" title="Arquitectura moderna">arquitectura moderna</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P149" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_w_botton_top" style="text-align:center">Localització geogràfica</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Localització</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q141747" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q141747">Rue de Rivoli</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3040432" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3040432">quai François-Mitterrand</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3040432?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2874152" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2874152">avenue du Général-Lemonnier</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2874152?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P669" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a class="mw-kartographer-map notheme mw-kartographer-container floatright" style="width: 300px; height: 300px;" data-mw-kartographer="mapframe" data-style="osm-intl" data-width="300" data-height="300" data-zoom="13" data-lat="48.861028" data-lon="2.335886" data-overlays="["_8299987298a3af58dbf36e793713ddb48d32b8fc"]" href="/wiki/Especial:Map/13/48.861028/2.335886/ca"><img src="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,13,48.861028,2.335886,300x300.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Museu_del_Louvre&revid=34227892&groups=_8299987298a3af58dbf36e793713ddb48d32b8fc" width="300" height="300" decoding="async" srcset="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,13,48.861028,2.335886,300x300@2x.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Museu_del_Louvre&revid=34227892&groups=_8299987298a3af58dbf36e793713ddb48d32b8fc 2x" alt="Map" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><small> <span class="plainlinks nourlexpansion"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Museu_del_Louvre&language=ca&params=48.861028_N_2.335886_E_region:FR"><span class="geo-default"><span class="geo-dms" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització">48° 51′ 40″ N, 2° 20′ 09″ E</span></span><span class="geo-multi-punct"> / </span><span class="geo-nondefault"><span class="geo-dec" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització"><span class="latitude">48.861028°N</span>,<span class="longitude">2.335886°E</span></span><span style="display:none"> / <span class="geo">48.861028; 2.335886</span></span></span></a></span></small></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Format per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17309944" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17309944">ala Richelieu</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17305087" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17305087">Cour Napoléon</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q17305087?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3000930" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3000930">Cour Carrée</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3000930?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q14619172" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q14619172">Denon Wing</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q14619172?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17309954" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17309954">ala Sully</a> <br /><a href="/wiki/Pir%C3%A0mide_del_Louvre" title="Piràmide del Louvre">Piràmide del Louvre</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q1075988?uselang=ca#P527" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;text:align:center; border-style:solid; width:100px; border-width:3px;border-color: #0055a4 #ef4135 #ef4135 #0055a4">Monument històric catalogat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">18 abril 1914</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Identificador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pop.culture.gouv.fr/notice/merimee/PA00085992">PA00085992</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;text:align:center; border-style:solid; width:100px; border-width:3px;border-color: #0055a4 #ef4135 #ef4135 #0055a4">Monument històric catalogat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1889</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Identificador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pop.culture.gouv.fr/notice/merimee/PA00085992">PA00085992</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;text:align:center; border-style:solid; width:100px; border-width:3px;border-color: #0055a4 #ef4135 #ef4135 #0055a4">Monument històric catalogat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">10 setembre 1888</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start">Identificador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pop.culture.gouv.fr/notice/merimee/PA00085992">PA00085992</a></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="float: left;"> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.facebook.com/museedulouvre" title="Facebook: museedulouvre" rel="nofollow"><img alt="Facebook: museedulouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/20px-2023_Facebook_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/30px-2023_Facebook_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/40px-2023_Facebook_icon.svg.png 2x" data-file-width="667" data-file-height="667" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://x.com/MuseeLouvre?lang=ca" title="X: MuseeLouvre" rel="nofollow"><img alt="X: MuseeLouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/20px-X_logo_2023.svg.png" decoding="async" width="20" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/30px-X_logo_2023.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/X_logo_2023.svg/40px-X_logo_2023.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="271" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.instagram.com/museelouvre" title="Instagram: museelouvre" rel="nofollow"><img alt="Instagram: museelouvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/20px-Instagram_logo_2022.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/30px-Instagram_logo_2022.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Instagram_logo_2022.svg/40px-Instagram_logo_2022.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1000" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.linkedin.com/company/musee-du-louvre" title="LinkedIn: musee-du-louvre" rel="nofollow"><img alt="LinkedIn: musee-du-louvre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/20px-LinkedIn_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/30px-LinkedIn_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/LinkedIn_icon.svg/40px-LinkedIn_icon.svg.png 2x" data-file-width="72" data-file-height="72" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.youtube.com/channel/UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" title="Youtube: UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" rel="nofollow"><img alt="Youtube: UCafm6w_rPndqAtokQy04Jdw" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/20px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/30px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg/40px-YouTube_social_red_squircle_%282017%29.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="300" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/5235864" title="Discogs: 5235864" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 5235864" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> </div></td></tr></tbody></table></div></div></td></tr></tbody></table> <p>El <b>Museu del Louvre</b> (en francès <i>Musée du Louvre</i>) o simplement el <b>Louvre</b> és un dels <a href="/wiki/Museu" title="Museu">museus</a> més importants i <a href="/wiki/Llista_dels_museus_d%27art_m%C3%A9s_visitats_del_m%C3%B3n" title="Llista dels museus d'art més visitats del món">visitats</a> del món. N'és també un dels més grans del món i el més gran de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> per raó de superfície (210.000 metres quadrats, dels quals 60.600 es dediquen a exposicions).<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Situat al cor de la vila, entre la riba dreta del <a href="/wiki/Sena" title="Sena">Sena</a> i el carrer Rivoli, al <a href="/wiki/1r_districte_de_Par%C3%ADs" title="1r districte de París">districte primer</a>, l'edifici és un antic palau reial, el <a href="/wiki/Palau_del_Louvre" class="mw-redirect" title="Palau del Louvre">Palau del Louvre</a>. L'<a href="/wiki/Est%C3%A0tua_eq%C3%BCestre" class="mw-redirect" title="Estàtua eqüestre">estàtua eqüestre</a> de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV de França</a> constitueix el punt de partida de l'eix històric, però el palau no està alineat sobre aquest eix. El Louvre té una llarga història de conservació artística i històrica de <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, des dels reis <a href="/wiki/Dinastia_Capet" title="Dinastia Capet">capets</a> fins avui. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Varietat_d'obres_exposades"><span id="Varietat_d.27obres_exposades"></span>Varietat d'obres exposades</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Varietat d'obres exposades"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Museu universal, el Louvre abasta una cronologia i una àmplia zona geogràfica, des de l'antiguitat fins al 1848, d'Europa occidental a l'Iran, amb Grècia, Egipte i l'Orient Mitjà. Consta de vuit departaments: antiguitats orientals, antiguitats egípcies, gregues, etrusques i romanes, art islàmic, escultures, objectes d'art, pintures, gràfics, i presenta 35.000 obres en 60.600 m2 de sales. Gairebé totes les obres exposades estan disponibles a internet en la base <i>Atlas</i>. </p><p>Les obres del museu són de naturalesa variada: pintures, escultures, dibuixos, ceràmiques, col·leccions arqueològiques i d'art, entre altres. Entre les peces més famoses trobem el <a href="/wiki/Codi_d%27Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi d'Hammurabi">Codi d'Hammurabi</a>, la <a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a>, la <i><a href="/wiki/Mona_Lisa" class="mw-redirect" title="Mona Lisa">Mona Lisa</a></i> de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, i <i><a href="/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble" title="La llibertat guiant el poble">La llibertat guiant el poble</a></i> d'<a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a> (obra transferida al Louvre-Lens el 2012). El Louvre és el museu més visitat al món, amb 8,5 milions de persones el 2010. </p><p>A París, diversos museus públics complementen les col·leccions del Louvre. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_palau_Reial">El palau Reial</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: El palau Reial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg/220px-Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg/330px-Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg/440px-Louvre_medieval_foundations_flickr.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="960" /></a><figcaption>Restes de l'antic castell medieval del Louvre, encara visibles al subsòl del <i>Pavelló Sully</i> del museu</figcaption></figure> <p>Originàriament, el Louvre era un <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castell</a>, fet construir per <a href="/wiki/Felip_II_de_Fran%C3%A7a" title="Felip II de França">Felip II de França</a> el <a href="/wiki/1190" title="1190">1190</a>, que ocupava el quadrant sud-oest de l'actual pati quadrat (<i>Cour Carrée</i>). El pla de la fortalesa era un rectangle d'uns 70 a 80 m de costat, flanquejat per torres i amb dues entrades; al centre hi havia una <a href="/wiki/Donjon" title="Donjon">torre de l'homenatge</a>, la torre del Gran Louvre, de la qual depenien tots els feus de França. Una de les seves principals tasques era supervisar la part baixa del <a href="/wiki/Sena" title="Sena">Sena</a>, una de les vies tradicionals durant les invasions i <a href="/wiki/Incursions" class="mw-redirect" title="Incursions">incursions</a> des de l'època dels <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikings</a>. Amb la transferència de la propietat de l'<a href="/wiki/Orde_del_Temple" title="Orde del Temple">Orde del Temple</a> a l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Joan_de_Jerusalem" title="Orde de Sant Joan de Jerusalem">Orde de Sant Joan de Jerusalem</a>, el Tresor Reial prèviament emmagatzemat a la <i><a href="/wiki/Maison_du_Temple" title="Maison du Temple">Maison du Temple</a></i> de París es transportà el <a href="/wiki/1317" title="1317">1317</a> al Louvre. <a href="/wiki/Carles_V_de_Fran%C3%A7a" title="Carles V de França">Carles V de França</a> feu del castell una residència reial. </p><p>Esdevinguda obsoleta, la Gran Torre fou destruïda per <a href="/wiki/Francesc_I_de_Fran%C3%A7a" title="Francesc I de França">Francesc I</a> el <a href="/wiki/1528" title="1528">1528</a>. El <a href="/wiki/1546" title="1546">1546</a>, el rei comença la transformació de la fortalesa en residència luxosa, en fer enderrocar la part oest de la muralla medieval, que farà reemplaçar per una ala d'estil <i><a href="/wiki/Renaixement_franc%C3%A8s" title="Renaixement francès">Renaissance</a></i> erigida per <a href="/wiki/Pierre_Lescot" title="Pierre Lescot">Pierre Lescot</a>. Aquests treballs prossegueixen sota el regnat d'<a href="/wiki/Enric_II_de_Fran%C3%A7a" title="Enric II de França">Enric II</a> i de <a href="/wiki/Carles_IX_de_Fran%C3%A7a" title="Carles IX de França">Carles IX</a>: la part sud de la muralla del «vell Louvre» fou també demolida per deixar pas a una ala d'estil <i>Renaissance</i>. </p><p>El <a href="/wiki/1594" title="1594">1594</a>, <a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV</a> decidí d'unir el Louvre al <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Palau de les Teuleries</a> que havia fet construir <a href="/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici" title="Caterina de Mèdici">Caterina de Mèdici</a>: és el "Grand Design", el primer pas n'és la Gran Galeria que uneix el <i>Pavelló de Lesdiguières</i> (en honor de François de Bonne de Lesdiguières, darrer <a href="/wiki/Conestable" title="Conestable">conestable</a> de França) al <i>Pavelló Trémoïlle</i> (en honor de Henri III de la Trémoille (1598-1674), mestre de camp de cavalleria lleugera de França). </p><p>El pati quadrat fou construït pels <a href="/wiki/Arquitectes" class="mw-redirect" title="Arquitectes">arquitectes</a> Lemercier i <a href="/wiki/Louis_Le_Vau" title="Louis Le Vau">Le Vau</a>, durant els regnats de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIII de França">Lluís XIII</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a>, i quadruplicà la mida de l'antic pati <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">renaixentista</a> (la qual cosa va requerir la demolició de la resta de muralles medievals). La decoració i el mobiliari del palau foren llavors dirigides per artistes com <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Poussin</a>, <a href="/wiki/Giovanni_Francesco_Romanelli" title="Giovanni Francesco Romanelli">Romanelli</a> i <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Le Brun</a>. Però això s'interrompé abruptament quan Lluís XIV trià <a href="/wiki/Versalles" title="Versalles">Versalles</a> com a centre de poder i residència reial el <a href="/wiki/1678" title="1678">1678</a>. El Louvre restà durant molt de temps igual. No va ser sinó fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> quan nous projectes, dirigits principalment per Gabriel i <a href="/wiki/Jacques-Germain_Soufflot" title="Jacques-Germain Soufflot">Soufflot</a>, simplement continuaren per acabar el "Grand Design". Un d'aquests nous projectes fou el de la transformació del palau en museu. La idea sorgí amb <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XV de França">Lluís XV</a>, però només culminaria amb la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_del_museu"><span id="Hist.C3.B2ria_del_museu"></span>Història del museu</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Història del museu"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_començaments"><span id="Els_comen.C3.A7aments"></span>Els començaments</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Els començaments"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cour_Carr%C3%A9e,_Louvre_Museum,_2_April_2009.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg/400px-Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg" decoding="async" width="400" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg/600px-Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg/800px-Cour_Carr%C3%A9e%2C_Louvre_Museum%2C_2_April_2009.jpg 2x" data-file-width="8000" data-file-height="3551" /></a><figcaption>Pati quadrat i pavelló del Rellotge</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre-CourMarly.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Louvre-CourMarly.jpg/220px-Louvre-CourMarly.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Louvre-CourMarly.jpg/330px-Louvre-CourMarly.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Louvre-CourMarly.jpg/440px-Louvre-CourMarly.jpg 2x" data-file-width="4272" data-file-height="2848" /></a><figcaption>Interior del Louvre</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_col·lecció_de_la_corona"><span id="La_col.C2.B7lecci.C3.B3_de_la_corona"></span>La col·lecció de la corona</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: La col·lecció de la corona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Primeres_col·leccions_reials_i_principesques"><span id="Primeres_col.C2.B7leccions_reials_i_principesques"></span>Primeres col·leccions reials i principesques</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Primeres col·leccions reials i principesques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de <a href="/wiki/Carles_V_de_Fran%C3%A7a" title="Carles V de França">Carles V</a> i els seus germans, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_I_de_Proven%C3%A7a" title="Lluís I de Provença">Lluís d'Anjou</a>, rei de Nàpols i Sicília, <a href="/wiki/Joan_I_de_Berry" title="Joan I de Berry">Joan I de Berry</a>, <a href="/wiki/Felip_II_de_Borgonya" title="Felip II de Borgonya">Felip el Temerari, duc de Borgonya</a>, es desenvoluparà un gust pel luxe que dona lloc a les comandes de <a href="/wiki/Manuscrit_il%C2%B7luminat" title="Manuscrit il·luminat">llibres il·luminats</a>, teixits i peces d'orfebreria de molts artistes. </p><p>Les obres que pertanyien als prínceps, en la major part es donaren a institucions religioses després de la seva mort. Van entrar al Louvre per compres de col·leccionistes o convulsions revolucionàries. </p><p><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XII de França">Lluís XII</a> va adquirir les primeres pintures italianes de la col·lecció de la corona. Leonardo de Vinci li envià una <i>Madonna</i> el 1507, que va desaparèixer. Fou potser el primer propietari de la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_roques_(Louvre)" class="mw-redirect" title="Mare de Déu de les roques (Louvre)"><i>Mare de Déu de les Roques</i></a>. El quadre de <a href="/wiki/Fra_Bartolomeo" title="Fra Bartolomeo">fra Bartolomeo</a> <i>Noli me tangere</i> és probablement el que Domenico Perini va comprar el 1506 amb una <i>Nativitat</i>, perduda, i que s'enviaren a França.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30739710">@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .mod-gallery{width:100%!important}}.mw-parser-output .mod-gallery{display:table}.mw-parser-output .mod-gallery-default{background:transparent;margin-top:0.3em}.mw-parser-output .mod-gallery-center{margin-left:auto;margin-right:auto}.mw-parser-output .mod-gallery-left{float:left}.mw-parser-output .mod-gallery-right{float:right}.mw-parser-output .mod-gallery-none{float:none}.mw-parser-output .mod-gallery-collapsible{width:100%}.mw-parser-output .mod-gallery .title,.mw-parser-output .mod-gallery .main,.mw-parser-output .mod-gallery .footer{display:table-row}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:center;font-weight:bold}.mw-parser-output .mod-gallery .main>div{display:table-cell}.mw-parser-output .mod-gallery .gallery{line-height:1.35em}.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div{display:table-cell;padding:0.2em 0 0.6em 1.6em;text-align:right;font-size:80%;line-height:1em}.mw-parser-output .mod-gallery .title>div *,.mw-parser-output .mod-gallery .footer>div *{overflow:visible}.mw-parser-output .mod-gallery .gallerybox img{background:none!important}.mw-parser-output .mod-gallery .bordered-images .thumb img{border:solid #eaecf0 1px}.mw-parser-output .mod-gallery .whitebg .thumb{background:#fff!important}</style><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Parement_de_Narbonne.jpg" class="mw-file-description" title="Carles V: Revestiment Mural de Narbona"><img alt="Carles V: Revestiment Mural de Narbona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Parement_de_Narbonne.jpg/150px-Parement_de_Narbonne.jpg" decoding="async" width="150" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Parement_de_Narbonne.jpg/225px-Parement_de_Narbonne.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Parement_de_Narbonne.jpg/300px-Parement_de_Narbonne.jpg 2x" data-file-width="1863" data-file-height="500" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Carles V:<br /><i>Revestiment Mural de Narbona</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean_Malouel_001.jpg" class="mw-file-description" title="Felip II de Borgonya: Jean Malouel Grande Piéta ronde"><img alt="Felip II de Borgonya: Jean Malouel Grande Piéta ronde" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Jean_Malouel_001.jpg/150px-Jean_Malouel_001.jpg" decoding="async" width="150" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Jean_Malouel_001.jpg/225px-Jean_Malouel_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/Jean_Malouel_001.jpg/300px-Jean_Malouel_001.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2034" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Felip_II_de_Borgonya" title="Felip II de Borgonya">Felip II de Borgonya</a>:<br /><a href="/wiki/Jean_Malouel" title="Jean Malouel">Jean Malouel</a><br /><i>Grande Piéta ronde</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin,_before_1409.jpg" class="mw-file-description" title="Jacquemart de Hesdin Grandes Heures de Jean de Berry El carregament de la Creu"><img alt="Jacquemart de Hesdin Grandes Heures de Jean de Berry El carregament de la Creu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg/131px-The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg" decoding="async" width="131" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg/197px-The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg/262px-The_Carrying_of_the_Cross_by_Jacquemart_de_Hesdin%2C_before_1409.jpg 2x" data-file-width="520" data-file-height="714" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Jacquemart_de_Hesdin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacquemart de Hesdin (encara no existeix)">Jacquemart de Hesdin</a><br /><i>Grandes Heures de Jean de Berry</i><br /><i>El carregament de la Creu</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg" class="mw-file-description" title="Lluís XII: Fra Bartolomeo Noli me tangere"><img alt="Lluís XII: Fra Bartolomeo Noli me tangere" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg/150px-Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg" decoding="async" width="150" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg/225px-Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg/300px-Fra_bartolomeo_09_Noli_Me_Tangere.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1199" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Lluís XII:<br /><a href="/wiki/Fra_Bartolomeo" title="Fra Bartolomeo">Fra Bartolomeo</a><br /><i><a href="/wiki/Noli_me_tangere" title="Noli me tangere">Noli me tangere</a></i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Francesc_I_i_el_primer_gabinet_de_quadres">Francesc I i el primer gabinet de quadres</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Francesc I i el primer gabinet de quadres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Francesc_I_de_Fran%C3%A7a" title="Francesc I de França">Francesc I</a> és el primer rei de França que constitueix un «gabinet de quadres», és a dir, una col·lecció de pintures de <a href="/wiki/Cavallet_(moble)" title="Cavallet (moble)">cavallet</a> (per oposició a pintura <a href="/wiki/Mural" title="Mural">mural</a>) no lligades a la decoració de residències reials i que podien ser exposades independentment. Havent aconseguit el rei que en vinguessin a França el 1516, comprà els quadres, que <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a> posseïa, al seu <a href="/wiki/Marmessor" title="Marmessor">marmessor</a>, Francesco Melzi, després de la mort de l'artista, el 2 de maig del 1519: </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Virgin_of_the_Rocks_(Louvre).jpg" class="mw-file-description" title="Mare de Déu de les Roques"><img alt="Mare de Déu de les Roques" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg/100px-Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg" decoding="async" width="100" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg/150px-Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fc/Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg/200px-Virgin_of_the_Rocks_%28Louvre%29.jpg 2x" data-file-width="2546" data-file-height="4074" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_les_roques_(Louvre)" class="mw-redirect" title="Mare de Déu de les roques (Louvre)">Mare de Déu de les Roques</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna"><img alt="La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg/119px-Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="119" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg/179px-Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/44/Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg/239px-Leonardo_da_Vinci_-_Virgin_and_Child_with_St_Anne_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="13295" data-file-height="17828" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_i_l%27Infant_amb_santa_Anna" title="La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna">La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mona_Lisa,_by_Leonardo_da_Vinci,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="La Gioconda"><img alt="La Gioconda" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/107px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="107" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/161px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/215px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="7479" data-file-height="11146" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/La_Gioconda" title="La Gioconda">La Gioconda</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg" class="mw-file-description" title="La Belle Ferronière"><img alt="La Belle Ferronière" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg/110px-La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg" decoding="async" width="110" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg/165px-La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg/220px-La_Belle_Ferronni%C3%A8re.jpg 2x" data-file-width="806" data-file-height="1171" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/La_Belle_Ferroni%C3%A8re" title="La Belle Ferronière">La Belle Ferronière</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Joan Baptista"><img alt="Sant Joan Baptista" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg/120px-Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg/180px-Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg/239px-Leonardo_da_Vinci_-_St_John_the_Baptist_-_WGA12723.jpg 2x" data-file-width="760" data-file-height="1015" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/Sant_Joan_Baptista_(Leonardo_da_Vinci)" title="Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)">Sant Joan Baptista</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bacchus_(painting).jpg" class="mw-file-description" title="Bacus"><img alt="Bacus" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Bacchus_%28painting%29.jpg/103px-Bacchus_%28painting%29.jpg" decoding="async" width="103" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Bacchus_%28painting%29.jpg/155px-Bacchus_%28painting%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Bacchus_%28painting%29.jpg/207px-Bacchus_%28painting%29.jpg 2x" data-file-width="1295" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/Bacus_(Leonardo_da_Vinci)" title="Bacus (Leonardo da Vinci)">Bacus</a></i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>Dos quadres de Leonardo sortiren de la col·lecció en dates i per raons desconegudes. El primer, <i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_i_l%27Infant_amb_santa_Anna" title="La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna">La Mare de Déu i l'infant amb santa Anna</a></i>, fou recomprat per <a href="/wiki/Cardenal_Richelieu" class="mw-redirect" title="Cardenal Richelieu">Richelieu</a> i donat al rei; el segon <i><a href="/wiki/Sant_Joan_Baptista_(Leonardo_da_Vinci)" title="Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)">Sant Joan Baptista</a></i>, recomprat per <a href="/wiki/Giulio_Raimondo_Mazzarino" title="Giulio Raimondo Mazzarino">Giulio Raimondo Mazzarino</a>, i després per Jabach, que el ven al rei el 1662. Hi ha rumors que assenyalen que un quadre que representava <i><a href="/wiki/Leda" title="Leda">Leda</a></i> va desaparèixer, probablement destruït, així com <i><a href="/wiki/El_rapte_de_Pros%C3%A8rpina" title="El rapte de Prosèrpina">El rapte de Prosèrpina</a></i>. </p><p>El rei farà venir d'Itàlia gràcies a consellers artístics —Battista della Palla, Giovan Battista Puccini i <a href="/wiki/Pietro_Aretino" title="Pietro Aretino">Pietro Aretino</a>— altres artistes per assegurar la decoració dels seus castells, en particular el <a href="/wiki/Castell_de_Fontainebleau" title="Castell de Fontainebleau">castell de Fontainebleau</a>, on es crearà la primera escola de pintura, l'escola de Fontainebleau. És gràcies a la intervenció de Puccini que <a href="/wiki/Andrea_del_Sarto" title="Andrea del Sarto">Andrea del Sarto</a> arriba a França el 1518, on pintarà, segons <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a>, nombrosos quadres, actualment desapareguts en la major part, abans del seu retorn a Florència el 1520. </p><p>El rei també farà comprar quadres. El papat i els principats italians, coneixedors del seu gust per l'art italià, li van oferir obres d'art com les escultures dels esclaus de <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Miquel Àngel</a> ofertes pel papa: </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean_Clouet_001.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Clouet Retrat de Francesc I de França"><img alt="Jean Clouet Retrat de Francesc I de França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Jean_Clouet_001.jpg/127px-Jean_Clouet_001.jpg" decoding="async" width="127" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Jean_Clouet_001.jpg/190px-Jean_Clouet_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Jean_Clouet_001.jpg/254px-Jean_Clouet_001.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="1987" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jean_Clouet" title="Jean Clouet">Jean Clouet</a><br /><i>Retrat de Francesc I de França</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Titian_francis_I_of_france.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià Retrat de Francesc I de França"><img alt="Ticià Retrat de Francesc I de França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Titian_francis_I_of_france.jpg/130px-Titian_francis_I_of_france.jpg" decoding="async" width="130" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Titian_francis_I_of_france.jpg/195px-Titian_francis_I_of_france.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Titian_francis_I_of_france.jpg/260px-Titian_francis_I_of_france.jpg 2x" data-file-width="2465" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a><br /><i>Retrat de Francesc I de França</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg" class="mw-file-description" title="Andrea del Sarto Caritat"><img alt="Andrea del Sarto Caritat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg/116px-Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg" decoding="async" width="116" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg/175px-Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg/233px-Andrea_del_Sarto_-_Charity_-_WGA00368.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="1167" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Andrea_del_Sarto" title="Andrea del Sarto">Andrea del Sarto</a><br /><i>Caritat</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Piombo,_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg" class="mw-file-description" title="Sebastiano del Piombo La Visitació"><img alt="Sebastiano del Piombo La Visitació" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg/124px-Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg" decoding="async" width="124" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg/185px-Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg/247px-Piombo%2C_Sebastiano_del_-_The_Visitation_-_1518-19.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1035" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Sebastiano_del_Piombo" title="Sebastiano del Piombo">Sebastiano del Piombo</a><br /><i>La Visitació</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg" class="mw-file-description" title="Rafael Retrat de Joana d'Aragó"><img alt="Rafael Retrat de Joana d'Aragó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg/127px-Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg" decoding="async" width="127" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg/190px-Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/13/Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg/254px-Portrait_of_Dona_Isabel_de_Requesens.jpg 2x" data-file-width="953" data-file-height="1200" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a><br /><i>Retrat de <a href="/wiki/Joana_d%27Arag%C3%B3_i_d%27Enr%C3%ADquez" title="Joana d'Aragó i d'Enríquez">Joana d'Aragó</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg" class="mw-file-description" title="Miquel Àngel L'esclau moribund"><img alt="Miquel Àngel L'esclau moribund" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg/64px-Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg" decoding="async" width="64" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg/96px-Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg/128px-Dying_slave_Louvre_MR_1590.jpg 2x" data-file-width="1450" data-file-height="3625" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Miquel Àngel</a><br /><i>L'<a href="/wiki/Esclau_moribund" title="Esclau moribund">esclau moribund</a></i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>Els quadres conservats en l'apartament dels Banys, sota la <a href="/wiki/Castell_de_Fontainebleau#La_galeria_de_Francesc_I" title="Castell de Fontainebleau">galeria Francesc I</a> del castell de Fontainebleau van patir humitats. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="D'Enric_II_a_Enric_III"><span id="D.27Enric_II_a_Enric_III"></span>D'Enric II a Enric III</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: D'Enric II a Enric III"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els conflictes religiosos que comencen a aparèixer a la fi del regnat d'<a href="/wiki/Enric_II_de_Fran%C3%A7a" title="Enric II de França">Enric II</a> limitaran les compres d'obres d'art. Aquest període estarà marcat sobretot per la construcció de nous castells i palaus, com el principi de la transformació del palau del Louvre en museu. La part essencial dels quadres que entren en la col·lecció de la corona són retrats de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Clouet" title="François Clouet">François Clouet</a> i la seva escola, o bé de <a href="/wiki/Corneille_de_Lyon" title="Corneille de Lyon">Corneille de Lyon</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Enric_IV_i_Maria_de_Mèdici_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIII"><span id="Enric_IV_i_Maria_de_M.C3.A8dici_durant_la_minoria_d.27edat_de_Llu.C3.ADs_XIII"></span>Enric IV i Maria de Mèdici durant la minoria d'edat de Lluís XIII</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Enric IV i Maria de Mèdici durant la minoria d'edat de Lluís XIII"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Cal esperar a les <a href="/wiki/Guerres_de_religi%C3%B3_a_Fran%C3%A7a" title="Guerres de religió a França">guerres de religió</a> amb <a href="/wiki/Enric_IV_de_Fran%C3%A7a" title="Enric IV de França">Enric IV</a> per contemplar la represa de la compra de quadres i el desenvolupament d'una segona escola a Fointainebleu. El rei feu construir la <i>Gran Galeria</i> del palau per unir-la amb la <i>Petita</i>, construïda en època de <a href="/wiki/Caterina_de_M%C3%A8dici" title="Caterina de Mèdici">Caterina de Mèdici</a>, on hi preveia d'allotjar artistes que treballessin per a ell. Nomena «<i>guarda de quadres</i>» el pintor Jan de Hoey, net de <a href="/wiki/Lucas_van_Leyden" title="Lucas van Leyden">Lucas van Leyden</a>, el 1608, per «<i>les pintures dels vells quadres de sa majestat al castell de Fontainebleau, tant per restaurar les que estan gastades, pintures a l'oli sobre fusta o tela, com per netejar els marcs dels altres frescos de les cambres, sales, galeries, gabinets d'aquest castell</i>...». A la seva mort, el 1615, el càrrec passa al seu fill Claude d'Hoey (1585-1660), i després al seu net, que va seguir els quadres de Fontainebleau quan aquests s'instal·len al palau del Louvre. Jan de Hoey fou guarda del gabinet de pintures del Louvre entre el 1618 i el 1623. Es coneixen les obres que es troben al castell de Fontainebleau pel testimoniatge de Cassiano dal Pozzo, el 1625, i del pare Pierre Dan, que va escriure, el 1642, un llibre titulat <i>Trésors des merveilles de la maison royale de Fontainebleau</i>.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La regència de <a href="/wiki/Maria_de_M%C3%A8dici_(regent_de_Fran%C3%A7a)" title="Maria de Mèdici (regent de França)">Maria de Mèdici</a> fou l'ocasió de fer realitzar les pintures de la galeria Mèdici per al <a href="/wiki/Palau_de_Luxemburg" title="Palau de Luxemburg">palau de Luxemburg</a> per part de <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, primer pintor flamenc que entrà en la col·lecció de la corona. Aquesta galeria fou inaugurada l'11 de maig del <a href="/wiki/1625" title="1625">1625</a> pel matrimoni <a href="/wiki/Enriqueta_Maria_de_Fran%C3%A7a" title="Enriqueta Maria de França">d'Enriqueta de França</a> amb <a href="/wiki/Carles_I_d%27Anglaterra_i_d%27Esc%C3%B2cia" class="mw-redirect" title="Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia">Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia</a>. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Frans_Pourbus_(II)_-_Henry_IV,_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg" class="mw-file-description" title="Frans Pourbus el Jove Retrat d'Enric IV amb armadura"><img alt="Frans Pourbus el Jove Retrat d'Enric IV amb armadura" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg/76px-Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg" decoding="async" width="76" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg/114px-Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ea/Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg/152px-Frans_Pourbus_%28II%29_-_Henry_IV%2C_King_of_France_in_Armour_-_WGA18235.jpg 2x" data-file-width="488" data-file-height="770" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Frans_Pourbus_el_Jove" title="Frans Pourbus el Jove">Frans Pourbus el Jove</a><br /><i>Retrat d'Enric IV amb armadura</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg" class="mw-file-description" title="Toussaint DubreuilEnric IV i Hèracles matant l'Hidra de Lerna"><img alt="Toussaint DubreuilEnric IV i Hèracles matant l'Hidra de Lerna" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg/97px-Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg" decoding="async" width="97" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg/146px-Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg/194px-Henry_IV_en_Herculeus_terrassant_l_Hydre_de_Lerne_cad_La_ligue_Catholique_Atelier_Toussaint_Dubreuil_circa_1600.jpg 2x" data-file-width="1185" data-file-height="1464" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Toussaint_Dubreuil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Toussaint Dubreuil (encara no existeix)">Toussaint Dubreuil</a><center><i>Enric IV i <a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a> matant l'<a href="/wiki/Hidra_de_Lerna" title="Hidra de Lerna">Hidra de Lerna</a></i></center></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg" class="mw-file-description" title="Martin Fréminet La caritat de Sant Martí"><img alt="Martin Fréminet La caritat de Sant Martí" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg/85px-Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg/128px-Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg/171px-Fr%C3%A9minet_Saint-Martin.jpg 2x" data-file-width="547" data-file-height="768" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Martin_Fr%C3%A9minet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Martin Fréminet (encara no existeix)">Martin Fréminet</a><br /><i>La caritat de Sant Martí</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_051.jpg" class="mw-file-description" title="Peter Paul Rubens Galeria Mèdici Enric IV transmet la Regència"><img alt="Peter Paul Rubens Galeria Mèdici Enric IV transmet la Regència" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Peter_Paul_Rubens_051.jpg/90px-Peter_Paul_Rubens_051.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Peter_Paul_Rubens_051.jpg/135px-Peter_Paul_Rubens_051.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/Peter_Paul_Rubens_051.jpg/180px-Peter_Paul_Rubens_051.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1332" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a><br />Galeria Mèdici<br /><i>Enric IV transmet la Regència</i> </center></div> </li> </ul> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Lluís_XIII,_Richelieu_i_Mazarin_durant_la_minoria_d'edat_de_Lluís_XIV"><span id="Llu.C3.ADs_XIII.2C_Richelieu_i_Mazarin_durant_la_minoria_d.27edat_de_Llu.C3.ADs_XIV"></span>Lluís XIII, Richelieu i Mazarin durant la minoria d'edat de Lluís XIV</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Lluís XIII, Richelieu i Mazarin durant la minoria d'edat de Lluís XIV"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIII de França">Lluís XIII</a> no té pas un interès particular per la pintura o l'escultura. Fa venir <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a> de Roma per decorar la nova ala del palau del Louvre el 1641. Però els seus desacords amb <a href="/wiki/Simon_Vouet" title="Simon Vouet">Simon Vouet</a> i Jacques Lemercier el fan tornar a Roma el 1642. </p><p>L'essencial de les obres d'art d'aquest període que arriben a la col·lecció de la corona ho fan amb les col·leccions aplegades per <a href="/wiki/Cardenal_Richelieu" class="mw-redirect" title="Cardenal Richelieu">Richelieu</a> i <a href="/wiki/Giulio_Raimondo_Mazzarino" title="Giulio Raimondo Mazzarino">Mazarin</a>. Una part de la col·lecció de Richelieu fou adquirida amb la donació del <a href="/wiki/Palau_Reial_(Par%C3%ADs)" title="Palau Reial (París)">palau Cardenal</a> i tot el seu contingut al rei. Una altra part entra al museu quan es produeixen les confiscacions revolucionàries. Mazarin és un col·leccionista apassionat. S'aprofitarà de la venda de les millors col·leccions de quadres, com la de Carles I, decidida per <a href="/wiki/Oliver_Cromwell" title="Oliver Cromwell">Cromwell</a>, que adquirí per mitjà del banquer Everhard Jabach, pintures que va col·locar a galeria Mazarin, construïda per François Mansart, que actualment és el departament Richelieu de la <a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a" title="Biblioteca Nacional de França">Biblioteca Nacional de França</a>. La galeria de pintures fou gestionada llavors pel seu secretari, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Jean-Baptiste Colbert</a>. </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simon_Vouet_001.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció de Lluís XIII Simon Vouet La riquesa ~ 1640"><img alt="Col·lecció de Lluís XIII Simon Vouet La riquesa ~ 1640" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Simon_Vouet_001.jpg/131px-Simon_Vouet_001.jpg" decoding="async" width="131" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Simon_Vouet_001.jpg/197px-Simon_Vouet_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Simon_Vouet_001.jpg/262px-Simon_Vouet_001.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2775" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Col·lecció de Lluís XIII <br /> <a href="/wiki/Simon_Vouet" title="Simon Vouet">Simon Vouet</a> <br /><i>La riquesa</i> ~ 1640</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vouet,_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció de Luís XIII Simon Vouet Al·legoria de la Virtut"><img alt="Col·lecció de Luís XIII Simon Vouet Al·legoria de la Virtut" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg/97px-Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg" decoding="async" width="97" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg/146px-Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg/195px-Vouet%2C_Simon_--_Allegory_of_Virtue_-_c._1634.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="1477" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Col·lecció de Luís XIII <br /><a href="/wiki/Simon_Vouet" title="Simon Vouet">Simon Vouet</a><br /> <i>Al·legoria de la Virtut</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció de Lluís XIII Llegats de Richelieu al rei Nicolas Poussin El Temps sostreu la Veritat a l'assoliment de l'enveja i la discòrdia"><img alt="Col·lecció de Lluís XIII Llegats de Richelieu al rei Nicolas Poussin El Temps sostreu la Veritat a l'assoliment de l'enveja i la discòrdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg/150px-Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg" decoding="async" width="150" height="151" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg/225px-Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg/300px-Nicolas_Poussin_-_Le_Temps_soustrait_la_V%C3%A9rit%C3%A9_aux_atteintes_de_l%27Envie_et_de_la_Discorde.jpg 2x" data-file-width="2536" data-file-height="2550" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Col·lecció de Lluís XIII<br />Llegats de Richelieu al rei<br /><a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a><br /><i>El Temps sostreu la Veritat a l'assoliment de l'enveja i la discòrdia</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció de Lluís XIII Leonello Spada Enees i Anquises ~1615"><img alt="Col·lecció de Lluís XIII Leonello Spada Enees i Anquises ~1615" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg/135px-L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg" decoding="async" width="135" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg/203px-L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg/271px-L_Spada_Eneas_y_Anquises_1615_Louvre.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1328" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Col·lecció de Lluís XIII<br /><a href="/w/index.php?title=Leonello_Spada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leonello Spada (encara no existeix)">Leonello Spada</a><br /><i>Enees i Anquises</i> ~1615</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció de Lluís XIII Compra al duc de Créquy Paolo Veronese El Sopar d'Emaús ~1559"><img alt="Col·lecció de Lluís XIII Compra al duc de Créquy Paolo Veronese El Sopar d'Emaús ~1559" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg/150px-Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg" decoding="async" width="150" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg/225px-Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg/300px-Paolo_Veronese_-_Supper_in_Emmaus_-_WGA24854.jpg 2x" data-file-width="1411" data-file-height="800" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Col·lecció de Lluís XIII<br />Compra al duc de Créquy<br /><a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Paolo Veronese</a><br /><i>El Sopar d'Emaús</i> ~1559</div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Lluís_XIV"><span id="Llu.C3.ADs_XIV"></span>Lluís XIV</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Lluís XIV"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir de l'arribada al poder de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a>, el 1661, l'enriquiment de la col·lecció de la corona esdevindrà l'objecte d'una atenció particular. La compra d'una part de les obres d'art de la col·lecció de Mazarin als seus hereus fou un dels primers actes de Lluís XIV. <a href="/wiki/Mazarin" class="mw-redirect" title="Mazarin">Mazarin</a> mor el 9 de març del 1661. Per ordre del rei, l'inventari dels seus béns mobles comença el 31 de març del 1661 i acaba el 22 de juliol. L'inventari donà com a resultat 546 quadres originals: 283 de l'escola italiana, 77 de l'escola alemanya i dels Països Baixos, 77 de l'escola francesa i 109 d'altres escoles. Els experts en obres d'art van valorar la col·lecció en 224.573 <a href="/wiki/Lliura_tornesa" class="mw-redirect" title="Lliura tornesa">lliures torneses</a>. A tot això cal afegir-hi 92 quadres, còpies de mestres, i 241 retrats dels papes. La col·lecció de Mazarin contenia també 130 escultures. Lluís XIV comprà 196 bustos antics i moderns. El valor de les escultures es calculà en 50.309 lliures i els bustos en 46.920 lliures torneses. Tot i que Mazarin hagués comprat els quadres al banquer Jabach uns anys abans, la col·lecció no incloïa obres d'Albano, Guerchin, Paolo Veronese, Claude Lorrain i <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a>. Colbert tractarà d'omplir aquests buits.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Així entren en la seva col·lecció el <i>Baltasar Castiglione</i>, el <i>Sant Jordi</i> i el <i>Sant Miquel</i> de <a href="/wiki/Rafael" class="mw-redirect" title="Rafael">Rafael</a>, la <i>Venus del Pardo</i> de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, l'<i>Al·legoria dels vicis</i>, la <i>Venus i Cupidell amb un sàtir</i> (o <i>Júpiter i Antíope</i>) i <i>El matrimoni místic de santa Caterina</i> de <a href="/wiki/Antonio_da_Correggio" title="Antonio da Correggio">Correggio</a>, el <i>Diluvi</i> d'<a href="/wiki/Agostino_Carracci" title="Agostino Carracci">Agostino Carracci</a> i una <i>Història de David</i> de Hans Sebald Beham. </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Baldassare_Castiglione,_by_Raffaello_Sanzio,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Rafael Baltasar Castiglione"><img alt="Rafael Baltasar Castiglione" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/145px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="145" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/217px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/289px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="15566" data-file-height="19363" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Rafael<br /><i>Baltasar Castiglione</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg" class="mw-file-description" title="Rafael Sant Jordi i el drac"><img alt="Rafael Sant Jordi i el drac" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg/150px-Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg" decoding="async" width="150" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg/225px-Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg/300px-Raphael_-_Saint_George_Fighting_the_Dragon.jpg 2x" data-file-width="523" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Rafael<br /><i>Sant Jordi i el drac</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Raffaello,_San_Michele_e_il_drago_00.jpg" class="mw-file-description" title="Rafael Sant Miquel aclaparant el dimoni anomenat el Petit Sant Miquel"><img alt="Rafael Sant Miquel aclaparant el dimoni anomenat el Petit Sant Miquel" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg/150px-Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg" decoding="async" width="150" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg/225px-Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg/300px-Raffaello%2C_San_Michele_e_il_drago_00.jpg 2x" data-file-width="616" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Rafael<br /><i>Sant Miquel aclaparant el dimoni</i><br />anomenat <i>el Petit Sant Miquel</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Correggio_037.jpg" class="mw-file-description" title="Antonio da Correggio Al·legoria dels vicis"><img alt="Antonio da Correggio Al·legoria dels vicis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Correggio_037.jpg/100px-Correggio_037.jpg" decoding="async" width="100" height="180" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Correggio_037.jpg/150px-Correggio_037.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Correggio_037.jpg/200px-Correggio_037.jpg 2x" data-file-width="764" data-file-height="1374" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Antonio_da_Correggio" title="Antonio da Correggio">Antonio da Correggio</a><br /><i>Al·legoria dels vicis</i></div> </li> </ul></div></div></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Titian_-_Jupiter_and_Antiope_(Pardo_Venus)_-_WGA22902.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià Júpiter i Antiope o Venus del Pardo"><img alt="Ticià Júpiter i Antiope o Venus del Pardo" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg/150px-Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg" decoding="async" width="150" height="74" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg/225px-Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg/300px-Titian_-_Jupiter_and_Antiope_%28Pardo_Venus%29_-_WGA22902.jpg 2x" data-file-width="1428" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Ticià<br /><i>Júpiter i Antiope</i><br />o <i>Venus del Pardo</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 185px"> <div class="thumb" style="width: 180px; height: 210px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg" class="mw-file-description" title="Agostino Carracci El Diluvi"><img alt="Agostino Carracci El Diluvi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg/150px-Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg" decoding="async" width="150" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg/225px-Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg/300px-Antonio_Carracci_-_The_Flood_-_1616-1618.jpg 2x" data-file-width="1381" data-file-height="900" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Agostino_Carracci" title="Agostino Carracci">Agostino Carracci</a><br /><i>El Diluvi</i></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>El 1665, la col·lecció s'enriquí amb pintures comprades al duc de Richelieu: 13 de <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Nicolas Poussin</a>, dos quadres de <a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a>, diversos altres, incloent-hi la <i>Verge del conill</i> de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>. Aquesta venda hauria estat conseqüència d'una partida perduda al <i><a href="/wiki/Jeu_de_paume" title="Jeu de paume">jeu de paume</a></i> pel duc contra el rei. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Beham,_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg" class="mw-file-description" title="Hans Sebald Beham Història de David"><img alt="Hans Sebald Beham Història de David" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg/119px-Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg" decoding="async" width="119" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg/178px-Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg/237px-Beham%2C_Sebald_-_Scenes_from_the_Life_of_David_-_1534.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="910" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Hans Sebald Beham<br /><i>Història de David</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nicolas_Poussin_073.jpg" class="mw-file-description" title="Nicolas Poussin Rebeca i Eliezer"><img alt="Nicolas Poussin Rebeca i Eliezer" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Nicolas_Poussin_073.jpg/120px-Nicolas_Poussin_073.jpg" decoding="async" width="120" height="70" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Nicolas_Poussin_073.jpg/180px-Nicolas_Poussin_073.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Nicolas_Poussin_073.jpg/240px-Nicolas_Poussin_073.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1191" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nicolas Poussin<br /><i>Rebeca i Eliezer</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Poussin,_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg" class="mw-file-description" title="Nicolas Poussin L'èxtasi de Sant Pau"><img alt="Nicolas Poussin L'èxtasi de Sant Pau" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg/94px-Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg" decoding="async" width="94" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg/140px-Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg/187px-Poussin%2C_Nicolas_-_Ecstasy_of_Saint_Paul_-_1643.jpg 2x" data-file-width="583" data-file-height="747" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Nicolas Poussin<br /><i>L'èxtasi de Sant Pau</i></div> </li> </ul> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz,_1660-64.jpg" class="mw-file-description" title="Nicolas Poussin Les Estacions L'estiu o Rut i Booz"><img alt="Nicolas Poussin Les Estacions L'estiu o Rut i Booz" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg/120px-Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg" decoding="async" width="120" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg/180px-Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg/240px-Nicolas_Poussin_-_L%27%C3%A9t%C3%A9_ou_Ruth_et_Booz%2C_1660-64.jpg 2x" data-file-width="580" data-file-height="419" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Nicolas Poussin<br /><i>Les Estacions</i><br /><i>L'estiu o Rut i Booz</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_;_MR_1747.jpg" class="mw-file-description" title="Claude Lorrain Ulisses lliura Criseida al seu pare"><img alt="Claude Lorrain Ulisses lliura Criseida al seu pare" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg/120px-Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg" decoding="async" width="120" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg/180px-Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg/240px-Ulysse_remet_Chrys%C3%A9is_%C3%A0_son_p%C3%A8re_-_1644_-_Claude_Gell%C3%A9e_dit_le_Lorrain_-_Louvre_-_INV_4718_%3B_MR_1747.jpg 2x" data-file-width="3646" data-file-height="2852" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a><br /><i>Ulisses lliura Criseida al seu pare</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià La Verge del conill"><img alt="Ticià La Verge del conill" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg/120px-Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg" decoding="async" width="120" height="99" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg/180px-Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg/240px-Tizian-Madonna_mit_dem_Kaninchen.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="827" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Ticià<br /><i>La Verge del conill</i></center></div> </li> </ul></center> <p>Va comprar a Loménie de Brienne la <i>Presa del pas de Suze</i> i el <i>Setge de La Rochelle</i> de <a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a>. </p><p>El 1671 es crea a la col·lecció reial, una secció especial dedicada a dibuixos. Aquesta secció és l'avantpassat del Departament d'Arts Gràfiques del Louvre. Jabach decideix de vendre la seva col·lecció.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Escriu el 10 de març del 1671 a Gédéon Berbier du Mets (1626-1709), conseller del rei, intendent i controlador general dels mobles de la corona entre el 1663 i el 1711: «<i>Considereu que, en nom de Déu, em trobo entre l'espasa i la paret i que he de bregar amb gent que no té cap mena de consideració</i>.» Segons l'estimació que li'n van fer valia 581.025 lliures i ell n'havia demanat 450.000. Després de llargues discussions, l'11 de març del 1671, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Colbert" title="Jean-Baptiste Colbert">Colbert</a> fa comprar per al rei 5.542 dibuixos i 101 pintures de la col·lecció Jabach per la suma de 220.000 lliures.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Jabach es queixa, car aquest no era pas el mateix preu que n'havia pagat per la compra. Tanmateix, el col·leccionista Mariette fa remarcar el 1741: «<i>El senyor Jabach, el nom del qual subsistirà durant molt de temps amb honor en la curiositat, en vendre al rei els seus quadres i dibuixos, s'havia reservat una part dels dibuixos i aquests no eren pas els menys bells</i>». La col·lecció es troba al palau de Gramont (actual <i>Hotel Ritz</i>) al costat del Louvre, comprada el 1665 pel rei, el 4 de gener del 1672; els <i>2.631 dibuixos d'ordenança enganxats i daurats</i>, i el 27 de maig del 1676, els <i>2.911 dibuixos no enganxats, que són el rebuig de la meva</i> (Jabach) <i>col·lecció</i>. En els dibuixos d'ordenança, hi ha 69 pàgines que provenen del <i>Libro de'disegni</i> de <a href="/wiki/Giorgio_Vasari" title="Giorgio Vasari">Giorgio Vasari</a> que Jabach va fer enganxar sobre un cartró, tot afegint-hi una banda daurada. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg" class="mw-file-description" title="Biagio Pupini, Verge i el Nen"><img alt="Biagio Pupini, Verge i el Nen" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg/93px-Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg" decoding="async" width="93" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg/140px-Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg/187px-Biagio_Pupini_-_Vierge_%C3%A0_l%27Enfant.jpg 2x" data-file-width="451" data-file-height="580" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Biagio Pupini, <i>Verge i el Nen</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg" class="mw-file-description" title="Andrea del Sarto, Cap d'home"><img alt="Andrea del Sarto, Cap d'home" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg/91px-Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg" decoding="async" width="91" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg/137px-Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg/183px-Andrea_del_Sarto_-_Head_of_a_Young_Man_-_WGA0384.jpg 2x" data-file-width="697" data-file-height="916" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Andrea_del_Sarto" title="Andrea del Sarto">Andrea del Sarto</a>, <i>Cap d'home</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:After_leonardo_da_vinci,_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens,_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="Peter Paul Rubens, La batalla d'Anghiari segons Leonardo da Vinci"><img alt="Peter Paul Rubens, La batalla d'Anghiari segons Leonardo da Vinci" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/120px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg" decoding="async" width="120" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/180px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/240px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg 2x" data-file-width="1030" data-file-height="708" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, <i><a href="/wiki/La_batalla_d%27Anghiari_(Leonardo_da_Vinci)" title="La batalla d'Anghiari (Leonardo da Vinci)">La batalla d'Anghiari</a> <br />segons Leonardo da Vinci</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg" class="mw-file-description" title="Hans Holbein, Retrat d'una dona jove"><img alt="Hans Holbein, Retrat d'una dona jove" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg/95px-Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg" decoding="async" width="95" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg/142px-Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg/190px-Hans_Holbein_d._J._-_Head_of_a_Woman_-_WGA11590.jpg 2x" data-file-width="701" data-file-height="886" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Hans_Holbein_el_Jove" title="Hans Holbein el Jove">Hans Holbein</a>, <i>Retrat d'una dona jove</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg" class="mw-file-description" title="Matthias Grünewald, Retrat d'una dona gran"><img alt="Matthias Grünewald, Retrat d'una dona gran" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg/89px-Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg" decoding="async" width="89" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg/134px-Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg/178px-Matthias_Gr%C3%BCnewald_-_Smiling_Woman_-_WGA10822.jpg 2x" data-file-width="702" data-file-height="944" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Matthias_Gr%C3%BCnewald" title="Matthias Grünewald">Matthias Grünewald</a>, <i>Retrat d'una dona gran</i> </div> </li> </ul></center> <p>Sembla que les més belles pintures de la col·lecció Jabach ja havien estat adquirides: l'<i>Home amb un guant</i>, l'<i>Enterrament</i>, el <i>Sopar d'Emmaús</i>, l'<i>Al·legoria d'Alfonso de Ávalos</i>, <i>Dona davant el mirall</i> de Ticià, el <i>Repòs de la Sagrada Família</i> de <a href="/wiki/Orazio_Gentileschi" title="Orazio Gentileschi">Gentileschi</a>, el <i>Concert pastoral</i> de <a href="/wiki/Giorgione" title="Giorgione">Giorgione</a>, la <i>Mort de la Verge</i> de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>, l'<i>Alegria de les virtuts</i> de <a href="/wiki/Antonio_da_Correggio" title="Antonio da Correggio">Correggio</a>, les <i>Gestes d'Hèrcules</i> de <a href="/wiki/Guido_Reni" title="Guido Reni">Guido Reni</a>. En efecte, un document trobat després del decés entre els papers de Jabach és una «<i>còpia de l'ordre al senyor Bartillat de la suma de 330.000 lliures pel pagament de pintures, busts i bronzes que el Sr. Jabach havia venut a Sa Majestat en data de 20 d'abril del 1662</i>».<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tizian_079.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià L'home amb un guant"><img alt="Ticià L'home amb un guant" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Tizian_079.jpg/107px-Tizian_079.jpg" decoding="async" width="107" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Tizian_079.jpg/160px-Tizian_079.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Tizian_079.jpg/214px-Tizian_079.jpg 2x" data-file-width="2517" data-file-height="2824" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Ticià<br /><i>L'home amb un guant</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tizian_028.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià L'enterrament"><img alt="Ticià L'enterrament" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tizian_028.jpg/120px-Tizian_028.jpg" decoding="async" width="120" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tizian_028.jpg/180px-Tizian_028.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Tizian_028.jpg/240px-Tizian_028.jpg 2x" data-file-width="1245" data-file-height="850" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Ticià<br /><i>L'enterrament</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià El sopar d'Emmaús"><img alt="Ticià El sopar d'Emmaús" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg/120px-Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg/180px-Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg/240px-Salon_de_Mercure-LE_SOUPER_A_EMMAUS.jpg 2x" data-file-width="2040" data-file-height="1354" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Ticià<br /><i>El sopar d'Emmaús</i></center></div> </li> </ul> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette,_by_Titian,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Ticià Dona davant el mirall"><img alt="Ticià Dona davant el mirall" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/97px-Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="97" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/145px-Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/193px-Portrait_d%27une_Femme_%C3%A0_sa_Toilette%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="13602" data-file-height="16875" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Ticià<br /><i>Dona davant el mirall</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Concert_champ%C3%AAtre,_by_Titian,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Giorgione Concert pastoral"><img alt="Giorgione Concert pastoral" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/120px-Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="120" height="96" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/180px-Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/240px-Le_Concert_champ%C3%AAtre%2C_by_Titian%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="21170" data-file-height="16851" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Giorgione" title="Giorgione">Giorgione</a><br /><i>Concert pastoral</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg" class="mw-file-description" title="Caravaggio Mort de la Verge"><img alt="Caravaggio Mort de la Verge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg/79px-Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg/119px-Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dc/Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg/159px-Caravaggio_-_La_Morte_della_Vergine.jpg 2x" data-file-width="453" data-file-height="685" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a><br /><i>Mort de la Verge</i></center></div> </li> </ul></center> <p>Després de la <a href="/wiki/Guerra_de_Devoluci%C3%B3" title="Guerra de Devolució">Guerra de Devolució</a>, els combats de la qual es van desenvolupar als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos_espanyols" title="Països Baixos espanyols">Països Baixos espanyols</a>, la <a href="/wiki/Pintura_flamenca" title="Pintura flamenca">pintura flamenca</a> ja no serà considerada com un art inferior a l'art italià. Aquest gust s'incrementarà en la segona meitat del regnat de Lluís XIV. El duc de Richelieu, després d'haver venut els seus quadres de <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Poussin</a> al rei, compra diversos quadres de <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a>. Vers el 1680 sorgeix una polèmica sobre el dibuix i el color. Els antics defensen el dibuix, de Rafael a Poussin, i els moderns defensen el color i advoquen pel realisme de la pintura flamenca. Els primers qualifiquen la pintura de Rubens de vulgaritat amb el seu «<i>gran aire flamenc</i>» i «<i>els déus grassos</i>». Els partidaris de Rubens lloen les beutats del color, de la llum. </p><p>Les col·leccions reials llavors s'enriquiran amb obres flamenques. El rei compra, el 1671, l'<i>Autoretrat de Rembrandt vell</i> i la <i>Vida dels sants innocents</i> de Rubens al marquès de La Feuille i, el 1685, la <i>Kermesse</i> de Rubens al marquès de Hauterive.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1681, el <i><a href="/wiki/Mercure_de_France" title="Mercure de France">Mercure galant</a></i> menciona 14 quadres de <a href="/wiki/Van_Dyck" class="mw-redirect" title="Van Dyck">Van Dyck</a> emmagatzemats al Louvre, a la galeria construïda per Le Vau després de l'incendi del 1661, duplicant la petita galeria al costat de la cort de la reina. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rembrandt,_Auto-portrait,_1660.jpg" class="mw-file-description" title="Rembrandt Autoretrat de vell"><img alt="Rembrandt Autoretrat de vell" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg/94px-Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg" decoding="async" width="94" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg/142px-Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg/189px-Rembrandt%2C_Auto-portrait%2C_1660.jpg 2x" data-file-width="792" data-file-height="1005" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a><br /><i>Autoretrat de vell</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_014.jpg" class="mw-file-description" title="Rubens Kermesse"><img alt="Rubens Kermesse" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Peter_Paul_Rubens_014.jpg/120px-Peter_Paul_Rubens_014.jpg" decoding="async" width="120" height="69" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Peter_Paul_Rubens_014.jpg/180px-Peter_Paul_Rubens_014.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Peter_Paul_Rubens_014.jpg/240px-Peter_Paul_Rubens_014.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1481" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Rubens<br /><i>Kermesse</i></center></div> </li> </ul></center> <p>Entre els 101 quadres de la col·lecció Jabach n'hi ha una vintena de l'<a href="/wiki/Pintura_barroca_als_Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Pintura barroca als Països Baixos">escola flamenca</a>, Rubens, <a href="/wiki/Anton_van_Dyck" title="Anton van Dyck">Van Dyck</a>, <a href="/wiki/Paul_Brill" title="Paul Brill">Paul Brill</a>, Joos de Monper, Hendrik van Steenwijk II. Hi havia també quadres de les escoles del Nord, en particular obres de <a href="/wiki/Hans_Holbein_el_Jove" title="Hans Holbein el Jove">Holbein</a>: <i>Erasme</i>, el <i>Bisbe Warham</i>, <i>Nicolas Kratzer</i>, <i>Sir Henry Wyatt</i>, <i>Anna de Clèves</i>. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Joos_de_Momper_(II)_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg" class="mw-file-description" title="Joos de Momper Paisatge a l'ermitatge"><img alt="Joos de Momper Paisatge a l'ermitatge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg/120px-Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg" decoding="async" width="120" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg/180px-Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg/240px-Joos_de_Momper_%28II%29_-_Monk%27s_Hermitage_in_a_Cave_-_WGA16130.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="730" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Joos de Momper<br /><i>Paisatge a l'ermitatge</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg" class="mw-file-description" title="Van Dyck Retrat de Carles-Lluís, duc de Baviera, i el seu germà Robert"><img alt="Van Dyck Retrat de Carles-Lluís, duc de Baviera, i el seu germà Robert" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg/120px-Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg" decoding="async" width="120" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg/180px-Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg/240px-Anthony_van_Dyck_-_Portrait_of_the_Princes_Palatine_Charles-Louis_I_and_his_Brother_Robert_-_WGA07422.jpg 2x" data-file-width="1038" data-file-height="900" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Van Dyck<br /><i>Retrat de Carles-Lluís, duc de Baviera, i el seu germà Robert</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="Hans Holbein Retrat d'Erasme"><img alt="Hans Holbein Retrat d'Erasme" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg/91px-Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg" decoding="async" width="91" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg/136px-Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg/181px-Hans_Holbein_d._J._-_Erasmus_-_Louvre.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2679" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Hans_Holbein_el_Jove" title="Hans Holbein el Jove">Hans Holbein</a><br /><i>Retrat d'Erasme</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg" class="mw-file-description" title="Hans Holbein Retrat de Nicolas Kratzer"><img alt="Hans Holbein Retrat de Nicolas Kratzer" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg/94px-Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg" decoding="async" width="94" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg/142px-Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg/189px-Hans_Holbein_d._J._-_Portrait_of_Nikolaus_Kratzer_-_WGA11530.jpg 2x" data-file-width="834" data-file-height="1060" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Hans Holbein<br /><i>Retrat de Nicolas Kratzer</i></center></div> </li> </ul></center> <p>El 1685, Gabriel Blanchard és enviat als Països Baixos per comprar quadres de les escoles nòrdiques en nom del rei. Els inventaris i els comptes no permeten saber quines teles s'adquiriren. </p><p>Als quadres comprats s'afegeixen els oferts com a regals diplomàtics, com ara el <i>Sopar a cal Simon</i> de <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Veronese</a> ofert per la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_de_Ven%C3%A8cia" title="República de Venècia">República de Venècia</a>, o pels cortesans que volien entrar en bona gràcia del sobirà. <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Le_N%C3%B4tre" title="André Le Nôtre">André Le Nôtre</a> ofereix tres pintures de <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Poussin</a>, dos de <a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a>, i els seus <a href="/wiki/Francesco_Albani" title="Francesco Albani">Albani</a>. El príncep Pamfili encarrega a <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Bernini</a> de portar al rei la <i>Caça</i> i la <i>Pesca</i> d'<a href="/wiki/Annibale_Carracci" title="Annibale Carracci">Annibale Carracci</a>, la <i>Verge dels sants Maurici, Esteve i Ambrosi</i> de Ticià, <i>La bonaventura</i> de Caravaggio, dels Albani. Els prelats italians li ofereixen retaules, com monsenyor Cordini amb la <i>Batalle</i> de <a href="/wiki/Salvator_Rosa" title="Salvator Rosa">Salvator Rosa</a>. El quadre <i>Diana i Cal·listo</i> de <a href="/wiki/Paul_Brill" title="Paul Brill">Paul Brill</a> és ofert el 1674 pel cardenal Fabrizio Spada, el <i>Sant Francesc en èxtasi</i> de Gerard Seghers és un regal de l'ambaixador del <a href="/wiki/Rei_de_Dinamarca" class="mw-redirect" title="Rei de Dinamarca">rei de Dinamarca</a>, el 1682. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Annibale_Carracci_002.jpg" class="mw-file-description" title="Annibale Carracci La Pesca"><img alt="Annibale Carracci La Pesca" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Annibale_Carracci_002.jpg/120px-Annibale_Carracci_002.jpg" decoding="async" width="120" height="66" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Annibale_Carracci_002.jpg/180px-Annibale_Carracci_002.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Annibale_Carracci_002.jpg/240px-Annibale_Carracci_002.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="877" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Annibale_Carracci" title="Annibale Carracci">Annibale Carracci</a><br /><i>La Pesca</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg" class="mw-file-description" title="Salvator Rosa Batalla"><img alt="Salvator Rosa Batalla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg/120px-Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg" decoding="async" width="120" height="72" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg/180px-Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e7/Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg/240px-Salvator_Rosa_-_Heroic_Battle_-_WGA20050.jpg 2x" data-file-width="1492" data-file-height="900" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Salvator_Rosa" title="Salvator Rosa">Salvator Rosa</a><br /><i>Batalla</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_Diseuse_de_bonne_aventure,_Caravaggio_(Louvre_INV_55)_02.jpg" class="mw-file-description" title="Caravaggio La bonaventura"><img alt="Caravaggio La bonaventura" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/120px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg" decoding="async" width="120" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/180px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/240px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="1529" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Caravaggio<br /><i>La bonaventura</i></center></div> </li> </ul></center> <p>L'encàrrec de "<i>la gestió i la cura general del Gabinet de pintures i dibuixos de sa majestat</i>" s'assigna primer à <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a> mitjançant <i>brevet</i> de l'1 de juliol del 1664. Quan ell mor, el 1690, retorna a <a href="/wiki/Pierre_Mignard" title="Pierre Mignard">Pierre Mignard</a>. Quan Mignard mor, el 1695, se'n divideix en dos, un per als objectes de col·leccions que es troben al Louvre, l'altre per a les col·leccions del Palau de Versalles i les mansions reials. Després de la partida del rei de Versalles, el Louvre només és un dipòsit. És el pintor René-Antoine Houasse qui tindrà la custòdia dels quadres del Louvre. Nomenat per a l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_de_Fran%C3%A7a_a_Roma" title="Acadèmia de França a Roma">Acadèmia de França a Roma</a>, el 1699, és reemplaçat per Gabriel Blanchard. A la mort de Blanchard, el 1704, Houasse demana de reprendre el seu càrrec i el conserva fins a la seva mort, el 1710. <a href="/wiki/Antoine_Coypel" title="Antoine Coypel">Antoine Coypel</a> li succeeix amb el títol de director de quadres i dibuixos de la corona. Quan Houasse pren possessió del càrrec, el 1690, tan sols hi ha 86 pintures. Durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, totes les pintures sortiran del Louvre, on només resta el gabinet de dibuix. </p><p>El 5 de desembre del 1681, «el rei honorà París amb la seva presència i visità les seves col·leccions». Amb Le Brun, en companyia del delfí i de monsenyor, «Sa Majestat, després d'haver vist els quadres de les set grans sales del Louvre, anà a veure els que es troben en les quatre sales del vell palau de Gramont».<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Le Brun va escriure un «Inventari dels quadres del Gabinet del Rei», datat del 18 d'octubre del 1683, que esmenta 426 quadres, 65 dels quals són flamencs. En l'inventari fet per Nicolas Bailly, encarregat dels quadres de Versalles i de les mansions reials, el 1709-1710, s'hi compten 2.376 obres, que comprenen 1.478 quadres, dels quals 369 són d'escoles italianes, 179 de les escoles del Nord, i 930 de l'escola francesa. </p><p>A la mort del primer pintor del rei, <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a>, el rei decideix de considerar totes les obres que es troben al seu estudi com a propietat de la corona.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Michel_Le_Tellier,_marqu%C3%A8s_de_Louvois" title="François Michel Le Tellier, marquès de Louvois">Louvois</a> fa transportar també al palau de Gramont les obres anteriors a la seva entrada al servei del rei i les obres que li havien estat ofertes malgrat les <i>molt humils protestes</i> de la seva vídua a Louvois. Lluís XIV va utilitzar el mateix procés per als tallers de Van der Meulen, el 1690, i de Mignard,<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el 1695. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MarieMadeleinedAubray.jpg" class="mw-file-description" title="Charles Le Brun Retrat de la marquesa de Brinvilliers[12]"><img alt="Charles Le Brun Retrat de la marquesa de Brinvilliers[12]" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/MarieMadeleinedAubray.jpg/95px-MarieMadeleinedAubray.jpg" decoding="async" width="95" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/MarieMadeleinedAubray.jpg/143px-MarieMadeleinedAubray.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/MarieMadeleinedAubray.jpg/190px-MarieMadeleinedAubray.jpg 2x" data-file-width="927" data-file-height="1170" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a><br /><i>Retrat de la marquesa de Brinvilliers</i><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg" class="mw-file-description" title="Charles Le Brun Lluís XIV visitant els Gobelins"><img alt="Charles Le Brun Lluís XIV visitant els Gobelins" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg/120px-Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg" decoding="async" width="120" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg/180px-Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg/240px-Charles_Le_Brun_-_Louis_XIV_Visiting_the_Gobelins_Factory_-_WGA12553.jpg 2x" data-file-width="1113" data-file-height="680" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Charles Le Brun<br /><i>Lluís XIV visitant els <a href="/w/index.php?title=Gobelins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gobelins (encara no existeix)">Gobelins</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg" class="mw-file-description" title="Charles Le Brun Tres caps dels homes en relació amb el lleó"><img alt="Charles Le Brun Tres caps dels homes en relació amb el lleó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/120px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg" decoding="async" width="120" height="81" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/180px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/240px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg 2x" data-file-width="585" data-file-height="393" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Charles Le Brun<br /><i>Tres caps dels homes en relació amb el lleó</i></center></div> </li> </ul></center> <p>Al mateix temps que el gabinet del rei s'enriqueix amb nombrosos quadres, les compres de dibuixos continuen. Colbert comprengué ràpidament que el gravat podia ser un mitjà per fer conèixer i per conservar per a posteritat les empreses i victòries del rei. Fa prendre al rei, el 1660, quan es trobava a <a href="/wiki/Sant_Joan_Lohitzune" title="Sant Joan Lohitzune">Sant Joan Lohitzune</a>, una posició que dona als gravadors un estatut d'artistes independents dels gremis d'oficis. El 1667, el rei acorda la seva protecció als gravadors que treballen als <a href="/w/index.php?title=Gobelins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gobelins (encara no existeix)">Gobelins</a>. Colbert començarà a gravar les planxes per <a href="/wiki/Andr%C3%A9_F%C3%A9libien" title="André Félibien">André Félibien</a> per representar les mansions reials, Daniel Marot, Robert Bonnart, Van der Meulen i Israël Silvestre per donar vistes dels països novament conquerits. <a href="/wiki/Claude_Mellan" title="Claude Mellan">Claude Mellan</a>, Gilles Rousselet i Girard Audran havien de copiar els quadres i estàtues antics que pertanyien al rei; François Chauveau, els ornaments de les <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Teuleries</a>… En ser el cost del gravat elevat, Colbert decideix el 1679 comercialitzar els gravats. Aquesta operació fou ràpidament rendible. El conjunt de planxes gravades del Gabinet del Rei foren dipositades a la Calcografia del Louvre durant la Revolució. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:1673_marot.jpg" class="mw-file-description" title="Daniel Marot Setge de Maastricht"><img alt="Daniel Marot Setge de Maastricht" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/1673_marot.jpg/92px-1673_marot.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/1673_marot.jpg/139px-1673_marot.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/1673_marot.jpg/185px-1673_marot.jpg 2x" data-file-width="1676" data-file-height="2176" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Daniel Marot<br />Setge de Maastricht</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg" class="mw-file-description" title="Israël Sivestre Vista del palau de Versalles, des del cantó del passadís d'aigua i la font del drac"><img alt="Israël Sivestre Vista del palau de Versalles, des del cantó del passadís d'aigua i la font del drac" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg/120px-Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg/180px-Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg/240px-Israel_Silvestre_Versailles_1676.jpg 2x" data-file-width="3832" data-file-height="2874" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Israël Sivestre<br /><i>Vista del palau de Versalles, des del cantó del passadís d'aigua i la font del drac</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault,_Versailles,_f%C3%AAte_de_1674,_Le_Pautre_-_Gallica.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Le Pautre Representació d'Alceste al pati de marbre"><img alt="Jean Le Pautre Representació d'Alceste al pati de marbre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg/120px-Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg" decoding="async" width="120" height="86" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg/180px-Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg/240px-Repr%C3%A9sentation_d%27Alceste_de_Lully-Quinault%2C_Versailles%2C_f%C3%AAte_de_1674%2C_Le_Pautre_-_Gallica.jpg 2x" data-file-width="4459" data-file-height="3184" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Jean_Le_Pautre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Le Pautre (encara no existeix)">Jean Le Pautre</a><br /><i>Representació d'Alceste al pati de marbre</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG" class="mw-file-description" title="Jean Bérain Popa del Sol Reial"><img alt="Jean Bérain Popa del Sol Reial" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG/86px-Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG" decoding="async" width="86" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG/129px-Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG/172px-Aft_of_Soleil_Royal_238728.JPG 2x" data-file-width="431" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Jean_B%C3%A9rain_pare&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Bérain pare (encara no existeix)">Jean Bérain</a><br /><i>Popa del Sol Reial</i> </center></div> </li> </ul></center> <p>La rèplica romana de la <i>Venus Genitrix</i> s'exposà al <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Palau de les Teuleries</a> el 1678. El 1685, el rei adquireix a Roma, per Poussin, els antics <i>Hermes cordant-se la sandàlia</i> i <i>Estàtua de Marcel</i>. S'afegeixen a l'anomenada <i><a href="/wiki/Diana_de_Versalles" title="Diana de Versalles">Diana de Versalles</a></i>, donada a Enric II pel papa <a href="/wiki/Pau_IV" class="mw-redirect" title="Pau IV">Pau IV</a> el 1556, a l'<i>Amazona ferida</i> adquirida per Lluís XIV, en la successió de Mazarino, i a la <a href="/wiki/Venus_d%27Arle" title="Venus d'Arle"><i>Venus d'Arles</i></a>, oferta pels regidors provençals el 1683. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diana_of_Versailles.jpg" class="mw-file-description" title="Diana de Versalles"><img alt="Diana de Versalles" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Diana_of_Versailles.jpg/63px-Diana_of_Versailles.jpg" decoding="async" width="63" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Diana_of_Versailles.jpg/94px-Diana_of_Versailles.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Diana_of_Versailles.jpg/126px-Diana_of_Versailles.jpg 2x" data-file-width="2990" data-file-height="5699" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Diana de Versalles</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg" class="mw-file-description" title="Amazona ferida"><img alt="Amazona ferida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg/79px-Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg/119px-Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9c/Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg/158px-Wounded_Amazon_Sosikles_type_Louvre_Ma552_n1.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3484" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Amazona ferida</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Venus_Genitrix_N367.jpg" class="mw-file-description" title="Venus Genitrix"><img alt="Venus Genitrix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Venus_Genitrix_N367.jpg/72px-Venus_Genitrix_N367.jpg" decoding="async" width="72" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Venus_Genitrix_N367.jpg/108px-Venus_Genitrix_N367.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Venus_Genitrix_N367.jpg/145px-Venus_Genitrix_N367.jpg 2x" data-file-width="362" data-file-height="600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Venus Genitrix</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hermes-louvre3.jpg" class="mw-file-description" title="Hermes cordant-se la sandàlia"><img alt="Hermes cordant-se la sandàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Hermes-louvre3.jpg/115px-Hermes-louvre3.jpg" decoding="async" width="115" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Hermes-louvre3.jpg/172px-Hermes-louvre3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Hermes-louvre3.jpg/230px-Hermes-louvre3.jpg 2x" data-file-width="613" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Hermes cordant-se la sandàlia</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua de Marcel"><img alt="Estàtua de Marcel" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg/73px-Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg" decoding="async" width="73" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg/110px-Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg/147px-Marcellus_Louvre_Ma1207.jpg 2x" data-file-width="2448" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Estàtua de Marcel</i> </center></div> </li> </ul></center> <p>El rei, va escriure Saint-Simon, «<i>estimà en tota l'esplendor, la magnificència, la profusió</i>». El seu gust personal va crear estil. </p><p>La creació de l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Reial_de_Pintura_i_Escultura" title="Acadèmia Reial de Pintura i Escultura">Acadèmia de Pintura</a> va fer néixer un art oficial que se separà progressivament dels artistes més innovadors. </p><p>Certament Lluís XIV va estimar la pintura i fou un gran col·leccionista per nombre i qualitat de les seves obres. Els quadres es compraren al principi per decorar els castells reials, i el més gran de tots, el <a href="/wiki/Palau_de_Versalles" title="Palau de Versalles">Palau de Versalles</a>, on va fer transportar, després del 1681, els quadres que es trobaven al Louvre, tal com han demostrat els estudis d'Arnauld Brejon de Lavergnée<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i d'Antoine Schnapper. </p><p>Aquests castells estan moblats. <a href="/wiki/Andr%C3%A9-Charles_Boulle" title="André-Charles Boulle">André-Charles Boulle</a> fou ebenista, escultor i daurador del rei entre el 1672 i el 1732; desenvolupà un tipus de <a href="/wiki/Marqueteria" title="Marqueteria">marqueteria</a> característica de l'estil Lluís XIV. El 1689, hagué de fondre el seu mobiliari d'argent per finançar la <a href="/wiki/Guerra_dels_Nou_Anys" title="Guerra dels Nou Anys">Guerra de Successió del Palatinat</a>. Després de la mort de Charles Le Brun, les <a href="/wiki/Art_decoratiu" class="mw-redirect" title="Art decoratiu">arts decoratives</a> evolucionarien vers l'estil Regència. </p><p><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a> va constituir una col·lecció de nombrosos atuells de pedra dura o <a href="/wiki/Gemma" title="Gemma">gemmes</a><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i de bronzes. Va enriquir la col·lecció de joies de la corona. Les gemmes<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i les joies en l'actualitat estan exposades en la galeria d'Apol·lo. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Lluís_XV"><span id="Llu.C3.ADs_XV"></span>Lluís XV</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Lluís XV"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XV de França">Lluís XV</a> augmenta gradualment les col·leccions reials. El 1717, el regent col·loca el retrat de <i>Joan II el Bo</i>, el quadre més antic que representa un personatge de perfil, a la biblioteca del rei. Entra en les col·leccions del Louvre el 1925. El 1757, fa transportar al Louvre el <i>Retrat de Carles VII</i>, que es trobava a la Santa Capella de Bourges. </p><p>Va adquirir obres el 1742 amb la successió de Víctor-Amadeu I de Savoia-Carignano, príncep de Carignano: el <i>Tornès</i>, la <i>Fuga de Lot</i> de Rubens, l'<i>Arcàngel Rafael deixant Tobies i la seva família</i> de Rembrandt, la <i>Verge amb vel</i> de Rafael, la <i>Verge amb el coixí verd</i> de Solario, <a href="/wiki/Pintura_barroca" title="Pintura barroca">pintures barroques</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 75.333333333333px"> <div class="thumb" style="width: 73.333333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg" class="mw-file-description" title="Girard d'Orléans (?) Retrat del rei Joan II el Bo (vers 1350)"><img alt="Girard d'Orléans (?) Retrat del rei Joan II el Bo (vers 1350)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg/110px-Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg/165px-Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg/220px-Meister_des_Portr%C3%A4ts_des_Jean_le_Bon_001.jpg 2x" data-file-width="1256" data-file-height="2053" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Girard d'Orléans (?)<br /><i>Retrat del rei Joan II el Bo (vers 1350)</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 103.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 101.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean_Fouquet_008.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Fouquet Retrat de Carles VII, rei de França"><img alt="Jean Fouquet Retrat de Carles VII, rei de França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Jean_Fouquet_008.jpg/152px-Jean_Fouquet_008.jpg" decoding="async" width="102" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Jean_Fouquet_008.jpg/228px-Jean_Fouquet_008.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b0/Jean_Fouquet_008.jpg/304px-Jean_Fouquet_008.jpg 2x" data-file-width="1383" data-file-height="1640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jean_Fouquet" title="Jean Fouquet">Jean Fouquet</a><br /><i>Retrat de Carles VII, rei de França</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 93.333333333333px"> <div class="thumb" style="width: 91.333333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg" class="mw-file-description" title="Rembrandt L'Arcàngel Rafael deixant Tobies i la seva família"><img alt="Rembrandt L'Arcàngel Rafael deixant Tobies i la seva família" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg/137px-Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg/205px-Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg/274px-Rembrandt_De_aartsengel_verlaat_Tobias_en_zijn_gezin._1637.jpg 2x" data-file-width="795" data-file-height="1045" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Rembrandt<br /><i>L'Arcàngel Rafael deixant Tobies i la seva família</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 194px"> <div class="thumb" style="width: 192px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG" class="mw-file-description" title="Pierre Paul Rubens Fugida de Lot"><img alt="Pierre Paul Rubens Fugida de Lot" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG/288px-Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG" decoding="async" width="192" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG/432px-Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG/576px-Peter_Paul_Rubens_-_Lot_and_his_family_leaving_Sodom.JPG 2x" data-file-width="1500" data-file-height="938" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Pierre Paul Rubens<br /><i>Fugida de Lot</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 100.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 98.666666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg" class="mw-file-description" title="Andrea Solario Verge amb el coixí verd"><img alt="Andrea Solario Verge amb el coixí verd" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg/148px-Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg" decoding="async" width="99" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg/222px-Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg/296px-Andrea_Solario_-_Madonna_of_the_Green_Cushion_-_WGA21602.jpg 2x" data-file-width="827" data-file-height="1006" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Andrea_Solario" title="Andrea Solario">Andrea Solario</a><br /><i>Verge amb el coixí verd</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 86.666666666667px"> <div class="thumb" style="width: 84.666666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg" class="mw-file-description" title="Rafael Verge amb vel"><img alt="Rafael Verge amb vel" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg/127px-Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg" decoding="async" width="85" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg/191px-Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg/255px-Madonna_with_the_Blue_Diadem.jpg 2x" data-file-width="807" data-file-height="1138" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Rafael<br /><i>Verge amb vel</i></center></div> </li> </ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gersaint.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Gersaint.jpg/220px-Gersaint.jpg" decoding="async" width="220" height="118" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Gersaint.jpg/330px-Gersaint.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Gersaint.jpg/440px-Gersaint.jpg 2x" data-file-width="1270" data-file-height="680" /></a><figcaption><center><a href="/wiki/Antoine_Watteau" title="Antoine Watteau">Jean Antoine Watteau</a>, <i>La mostra de Gersaint</i>, castell de Charlottenburg, Berlín</center></figcaption></figure> <p>El 1704, <a href="/wiki/Pierre_Crozat" title="Pierre Crozat">Pierre Crozat</a> instal·la la seva col·lecció de 19.000 dibuixos i 400 quadres a la seva residència del carrer Richelieu. El gust ha canviat. Les grans pintures de l'escola de <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a> ja no són convenients per a la decoració de les mansions particulars. La burgesia canvia els gustos vers els quadres més petits per als apartaments reduïts decorats amb fusta clara. Per contraposició a la pompa del Gran Segle, es prefereixen els temes amorosos, els petits mestres holandesos i flamencs. Els holandesos van crear el mercat d'art. Alguns marxants com Edme-François Gersaint van anar a estudiar el sistema de subhasta d'obres d'art a Holanda. París i Amsterdam són els dos mercats de quadres més grans d'Europa. </p><p>Les despeses de les guerres impediran la compra de cap tela de la col·lecció de <a href="/wiki/Pierre_Crozat" title="Pierre Crozat">Pierre Crozat</a> i de la del comte de Thiers. S'augmentarà la col·lecció de l'emperadriu <a href="/wiki/Caterina_II_de_R%C3%BAssia" title="Caterina II de Rússia">Caterina II de Rússia</a>, un fet que deplora l'expert Rémy en la venda de la col·lecció Tallard, el 1756. L'emperadriu Caterina II té com a venedor a París <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a>. El baró Stròganov hi comprà quadres que van enriquir la col·lecció d'obres d'art del palau Stròganov. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Lluís_XVI"><span id="Llu.C3.ADs_XVI"></span>Lluís XVI</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Lluís XVI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVI de França">Lluís XVI de França</a> qui reprendrà les compres de quadres per a les col·leccions reials.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després del 1775, el comte d'Angivillier, nomenat director de Patrimoni el 1774, emprèn la tasca de comprar quadres per a la col·lecció de la corona, a fi i efecte d'omplir els buits per poder mostrar al públic un conjunt al més complet possible de les escoles de pintura. Compra, des del 1775, a <a href="/wiki/Marie-Jeanne_du_Barry" title="Marie-Jeanne du Barry">madame Du Barry</a>, el quadre <i>Retrat de Carles I</i> de <a href="/wiki/Anton_van_Dyck" title="Anton van Dyck">van Dyck</a>. El principal proveïdor de quadres és Jean-Baptiste Pierre Le Brun (1748-1813), marit de madame <a href="/wiki/%C3%89lisabeth_Louise_Vig%C3%A9e_Le_Brun" class="mw-redirect" title="Élisabeth Louise Vigée Le Brun">Vigée-Lebrun</a>. Aportarà al rei dos quadres, <i>El rei beu</i> i <i>Els joves xisclen com canten els vells</i>. Ven al rei, el 1782, el quadre de <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a> <i>El captaire jove</i>. Lluís XVI compra diversos quadres de Murillo, <i>La Sagrada Família</i> anomenat <i>La Verge de Sevilla</i>, <i>La pregària al jardí de les oliveres</i> i <i>El Crist a la columna i sant Pere</i>. D'Angivillier s'aprofitarà de la supressió dels establiments dels <a href="/wiki/Jesu%C3%AFtes" class="mw-redirect" title="Jesuïtes">jesuïtes</a> als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos_austr%C3%ADacs" title="Països Baixos austríacs">Països Baixos austríacs</a>, per comprar quadres que s'havien posat a la venda. La compra, per un tal Bosschaert, del quadre <i>L'adoració dels mags</i> de <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a> a les Dames Anunciades necessitarà la intervenció de l'ambaixador de França a Brussel·les per obtenir l'autorització de l'exportació. Va comprar al comte de Vaudreuil, el 1784, quatre quadres de l'escola flamenca: <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, <i>Retrat d'Hélène Fourment i dels seus fills</i>, <a href="/wiki/Jacob_Jordaens" title="Jacob Jordaens">Jacob Jordaens</a>, <i>Quatre evangelistes</i>, <a href="/wiki/Anton_van_Dyck" title="Anton van Dyck">Anton van Dyck</a>, <i>Retrat de Jean Richardot i del seu fill</i>, <a href="/wiki/David_Teniers_el_Jove" title="David Teniers el Jove">David Teniers el Jove</a>, <i>L'Arxiduc Leopold a la caça del bernat</i>. Fa entrar també pintures de mestres francesos que el gust acadèmic havia menyspreat: Le Nain, <i>La farga</i>, <a href="/wiki/Philippe_de_Champaigne" title="Philippe de Champaigne">Philippe de Champaigne</a>, <i>El sopar</i>, Le Sueur, <i>La vida de sant Bru</i>, comprat als cartoixans el 1776, més la <i>Cambra de les muses</i> i el <i>Gabinet de l'amor</i>, que es trobaven a la mansió Lambert (Versalles). </p> <center><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg" class="mw-file-description" title="Anton van Dyck Retrat de Carles I d'Anglaterra"><img alt="Anton van Dyck Retrat de Carles I d'Anglaterra" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg/123px-Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg" decoding="async" width="123" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg/184px-Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg/246px-Charles_I_of_England_-_Van_Dyck.jpg 2x" data-file-width="599" data-file-height="779" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Anton van Dyck<br /><i>Retrat de <a href="/wiki/Carles_I_d%27Anglaterra_i_d%27Esc%C3%B2cia" class="mw-redirect" title="Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia">Carles I d'Anglaterra</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg" class="mw-file-description" title="Jacob Jordaens Els quatre evangelistes"><img alt="Jacob Jordaens Els quatre evangelistes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg/130px-Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg" decoding="async" width="130" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg/195px-Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg/260px-Four_Evangelists_Jordaens_Louvre_Inv1404.jpg 2x" data-file-width="1560" data-file-height="1785" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jacob_Jordaens" title="Jacob Jordaens">Jacob Jordaens</a><br /><i>Els quatre evangelistes</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg" class="mw-file-description" title="Peter Paul Rubens L'adoració dels Reis Mags"><img alt="Peter Paul Rubens L'adoració dels Reis Mags" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg/122px-Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg" decoding="async" width="122" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg/184px-Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg/245px-Peter_Paul_Rubens_-_Adoration_of_the_Magi_-_WGA20248.jpg 2x" data-file-width="769" data-file-height="1005" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Peter Paul Rubens<br /><i>L'adoració dels Reis Mags</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children,_Clara,_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg" class="mw-file-description" title="Peter Paul Rubens Hélène Fourment i els seus fills"><img alt="Peter Paul Rubens Hélène Fourment i els seus fills" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg/119px-Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg" decoding="async" width="119" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg/179px-Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg/238px-Peter_Paul_Rubens_-_Helena_Fourment_with_her_Children%2C_Clara%2C_Johanna_and_Frans_-_WGA20389.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1343" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Peter Paul Rubens<br /><i>Hélène Fourment i els seus fills</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" class="mw-file-description" title="Bartolomé Esteban Murillo El pollós"><img alt="Bartolomé Esteban Murillo El pollós" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/130px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG" decoding="async" width="130" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/195px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG/260px-Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo_-_The_Young_Beggar.JPG 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2357" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a><br /><i>El pollós</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg" class="mw-file-description" title="Le Nain La farga"><img alt="Le Nain La farga" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg/130px-Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg" decoding="async" width="130" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg/195px-Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg/260px-Le_Nain_Brothers_-_Blacksmith_at_His_Forge_-_WGA12575.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="1066" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Germans_Le_Nain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Germans Le Nain (encara no existeix)">Le Nain</a><br /><i>La farga</i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>Els gustos en art depenen de l'època i les orientacions socials. La crítica d'art pot variar, sobre una obra o sobre un pintor, des dels epítets més elogiosos fins a les crítiques més malsonants. S'havia retret a Lluís XV la seva indiferència envers els béns públics. Sota Lluís XVI l'administració encarregada de les Belles Arts es preocupa de l'educació virtuosa de les persones. Monsenyor Hautecœur feu remarcar que el comte d'Angivillier «<i>mostrava cap a la virtut un zel tan meritori que no desmereixia pas les seves altes funcions</i>». Comprà quadres de <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Greuze" title="Jean-Baptiste Greuze">Greuze</a>, Vernet, <a href="/wiki/Joseph-Marie_Vien" title="Joseph-Marie Vien">Vien</a>, per «<i>reviure les virtuts i sentiments patriòtics</i>». <a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">Jacques-Louis David</a> rebé el 1784 l'encàrrec del rei per al <i>Jurament dels Horacis</i>. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg" class="mw-file-description" title="Jean-Baptiste Greuze El prometatge del poble"><img alt="Jean-Baptiste Greuze El prometatge del poble" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg/120px-Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg" decoding="async" width="120" height="93" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg/180px-Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg/240px-Jean-Baptiste_Greuze_-_The_Village_Agreement.jpg 2x" data-file-width="1845" data-file-height="1424" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Jean-Baptiste Greuze<br /><i>El prometatge del poble</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lagrenee,_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG" class="mw-file-description" title="Louis Jean François Lagrenée La mort de la dona de Darios"><img alt="Louis Jean François Lagrenée La mort de la dona de Darios" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG/120px-Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG" decoding="async" width="120" height="91" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG/180px-Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG/240px-Lagrenee%2C_Louis_Jean_-_La_mort_de_la_femme_de_Darius_-_1785.JPG 2x" data-file-width="2787" data-file-height="2118" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Louis_Jean_Fran%C3%A7ois_Lagren%C3%A9e&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis Jean François Lagrenée (encara no existeix)">Louis Jean François Lagrenée</a><br /><i>La mort de la dona de Darios</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jacques-Louis_David,_Le_Serment_des_Horaces.jpg" class="mw-file-description" title="Jacques-Louis David El jurament dels Horacis"><img alt="Jacques-Louis David El jurament dels Horacis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg/120px-Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg" decoding="async" width="120" height="92" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg/180px-Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg/240px-Jacques-Louis_David%2C_Le_Serment_des_Horaces.jpg 2x" data-file-width="2332" data-file-height="1797" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Jacques-Louis David<br /><i>El jurament dels Horacis</i> </center></div> </li> </ul></center> <p>El gust retorna als pintors italians del <i><a href="/wiki/Barroc" title="Barroc">seicento</a></i>, <a href="/wiki/Guido_Reni" title="Guido Reni">Guido Reni</a>, Procaccini, Crepi, Domenico Fetti… </p><p>El comte d'Angivillier també va dur a terme una política de restauració d'objectes d'art. Feu restaurar els marcs dels quadres sobre els quals hi havia indicat el nom del pintor i el tema. Alexandre Lenoir li va retre justícia: «<i>D'Angivillier els havia fet fer un marc sense augmentar-ne el valor, els va donar una guspira</i>». </p><p>No es passà per alt l'ocasió de comprar dibuixos per enriquir el Gabinet del Rei. Quan es va vendre la col·lecció Mariette<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el rei no n'havia comprat la totalitat, però mercès al consell de Charles-Nicolas Cochin, conservador dels dibuixos del Gabinet, trià més de 1.000 peces per una suma total de 52.000 lliures. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Primers_intents_de_fer-ne_un_museu">Primers intents de fer-ne un museu</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Primers intents de fer-ne un museu"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És sota el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a> que neix la idea de fer del palau del Louvre un dipòsit d'obres d'art pertanyents a la corona. Malgrat que el rei es trasllada al <a href="/wiki/Palau_de_Versalles" title="Palau de Versalles">palau de Versalles</a>, el 1681, quatre-centes pintures continuen al palau del Louvre, al saló del Dôme i dins la galeria d'Apol·lo i les antiguitats i amb els motlles enviats per residents de l'<a href="/wiki/Acad%C3%A9mie_de_France_%C3%A0_Rome" class="mw-redirect" title="Académie de France à Rome">Académie de France à Rome</a> són dipositats a la sala de les <a href="/wiki/Cari%C3%A0tides" class="mw-redirect" title="Cariàtides">Cariàtides</a>. Per bé que eren propietat del rei, els aficionats i artistes que haguessin presentat la sol·licitud podien veure les col·leccions. </p><p>El <a href="/wiki/1746" title="1746">1746</a>, Étienne La Font de Saint-Yenne es plany de la impossibilitat de veure els quadres de la col·lecció del rei. El 1947, en les <i>Reflexions sobre algunes causes de l'estat present de la pintura a França de les principals obres exposades al Louvre, aquest mes d'agost de 1746,</i> aparegudes el 1747, demana la creació d'un museu accessible per a tots. Aquestes protestes comportaran el transport dels quadres del dipòsit de la Superintendència de construccions a Versalles al <a href="/wiki/Palau_de_Luxemburg" title="Palau de Luxemburg">palau de Luxemburg</a>, el <a href="/wiki/1750" title="1750">1750</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson,_marquis_de_Marigny.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg/170px-Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg" decoding="async" width="170" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg/255px-Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg/340px-Abel-Fran%C3%A7ois_Poisson%2C_marquis_de_Marigny.jpg 2x" data-file-width="494" data-file-height="629" /></a><figcaption>El marquès de Marigny, per <a href="/wiki/Alexander_Roslin" title="Alexander Roslin">Alexander Roslin</a></figcaption></figure> <p>Tot comença amb una exposició provisional dels quadres més bells de la col·lecció reial, que té lloc a la <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_du_Luxembourg" title="Musée du Luxembourg">galeria Reial de pintura</a> instal·lada al palau de Luxemburg del <a href="/wiki/1750" title="1750">1750</a> al <a href="/wiki/1779" title="1779">1779</a> i que resulta ser un gran èxit. El marquès de Marigny demana a Jacques Bailly (vers 1700-18 de novembre del 1768), pintor i conservador dels quadres del rei a Versalles (fill de Nicolas Bailly (3 de maig de 1659-13 de novembre del 1736) i pare de <a href="/wiki/Jean_Sylvain_Bailly" title="Jean Sylvain Bailly">Jean Sylvain Bailly</a>, tots dos conservadors dels quadres de la corona), d'acomodar l'apartament de la reina d'Espanya al palau de Luxemburg per exposar-hi de manera rotativa 110 quadres i dibuixos. Aquest museu s'obre el 14 d'octubre del 1750.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La galeria es pot visitar dimecres i dissabte de cada setmana, al matí des del mes d'octubre fins al mes d'abril, i a la tarda la resta de l'any. La galeria Mèdici s'obre en els mateixos horaris. El 1778, el palau de Luxemburg es dona en <a href="/wiki/Apanatge" title="Apanatge">apanatge</a> al <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVIII de França">comte de Provença</a>. L'exposició es tanca el 1779. Els quadres es reenvien en dipòsit a la Superintendència de construccions a Versalles, on Louis Jean-Jacques Durameau, pintor ordinari del rei, en fa l'inventari el 1784.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1765, al volum IX de l'<a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">Encyclopédie</a> dirigida per <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Denis Diderot</a> i <a href="/wiki/Jean_le_Rond_d%27Alembert" title="Jean le Rond d'Alembert">D'Alembert</a>, en l'article <i>Le Louvre</i>, després d'haver-se lamentat dels edificis sense acabar, ofereix un programa per a un futur museu: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">L'acabament d'aquest majestuós edifici, executat amb la més gran magnificència, deixa molt a desitjar. Hom voldria, per exemple, que tot el paviment del terra de l'edifici fos netejat i recobert amb pòrtics. Aquests pòrtics servirien per a emmagatzemar les més belles estàtues del regne, per a aplegar aquest tipus d'obres valuoses, escampades als jardins on ningú ja no passeja, i on l'aire, el temps i les estacions, els malmeten. A la part sud, podem posar tots els quadres del rei, que estan amuntegats actualment junts i tots els guardamobles, on ningú no en gaudeix. Hom posaria al nord la galeria dels plànols, si no hi hagués cap obstacle. També transportaria a altres llocs del palau els gabinets d'història natural i el de les medalles.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Comte_d%27Angiviller.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Comte_d%27Angiviller.jpg/170px-Comte_d%27Angiviller.jpg" decoding="async" width="170" height="201" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Comte_d%27Angiviller.jpg/255px-Comte_d%27Angiviller.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2b/Comte_d%27Angiviller.jpg/340px-Comte_d%27Angiviller.jpg 2x" data-file-width="4502" data-file-height="5328" /></a><figcaption>El comte d'Angiviller, de <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Greuze" title="Jean-Baptiste Greuze">Jean-Baptiste Greuze</a></figcaption></figure> <p>El marquès de Marigny, director general de <i>Bâtiments du roi</i> i el seu successor el 1775, el comte Angiviller, elaboren llavors el projecte de fer del Louvre un museu permanent. El 1780, quan es tanca la galeria del palau de Luxemburg, el comte Angiviller planeja de reagrupar en la Gran Galeria del Louvre els objectes d'art de la col·lecció de la corona. </p><p>El 1777, la col·lecció de plànols en relleu de les fortaleses del regne que era a la Gran Galeria des del 1697 s'havia eliminat. </p><p>Els quadres que es trobaven al palau de Luxemburg s'hi van dipositar el 1780. <a href="/wiki/Jacques-Germain_Soufflot" title="Jacques-Germain Soufflot">Jacques-Germain Soufflot</a> va fer els plànols per a una nova escala que accedís a la Gran Galeria, construïda per Maximilien Brébion a partir del 1781. Proposa una il·luminació zenital. Jean Sylvain Bailly, que havia substituït el seu pare el 1754 com a conservador de quadres de la corona, astrònom i no pintor, va haver de renunciar al seu càrrec el 1783 en favor del primer pintor del rei, Jean-Baptiste Marie Pierre. Hubert Robert, un dels pintors del rei, és designat llavors per fer-se'n càrrec.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1785, els quadres comencen a arribar de Versalles per dipositar-se tal com mostra el catàleg que se'n va preparar.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des del <a href="/wiki/1725" title="1725">1725</a> l'<a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Reial_de_Pintura_i_Escultura" title="Acadèmia Reial de Pintura i Escultura">Acadèmia de Pintura</a> presenta els quadres dels membres en la gran sala del Louvre anomenada <i><a href="/wiki/Sal%C3%B3_de_Par%C3%ADs" title="Saló de París">Saló Quadrat</a></i>, que donà nom a l'exposició. El Saló esdevé bianual el 1751. El problema plantejat per la Gran Galeria és el de la il·luminació. La il·luminació zenital es va considerar la millor, per la qual cosa, a manera de prova, es va fer així al Saló Quadrat (<i>Salon Carré</i>). </p><p>Tot i que les col·leccions de la corona havien estat poc enriquides durant el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XV de França">Lluís XV</a>, el regnat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVI_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVI de França">Lluís XVI</a> serà un dels períodes més fecunds en l'augment de les col·leccions. Per permetre la instrucció del poble, el comte d'Angiviller comprarà sàviament quadres de totes les escoles per compensar les escoles poc representades en les col·leccions de la corona. Els quadres s'adquiriren a particulars, comerciants i sobretot en vendes públiques. </p><p>El 1787, els parisencs esperen l'obertura del museu, com es mostra en la <i>Guide des amateurs et étrangers à Paris</i> de l'abat Thierry: «<i>Aquesta galeria està destinada a ser un museu en què col·locar els quadres que pertanyen al rei, que també estan exposats als magatzems del Louvre i a l'edifici de la superintendència de Versalles. Podem veure l'execució d'un projecte tan gloriós i ben fet per immortalitzar qui l'ha concebut: monsenyor el comte de La Billarderie d'Angiviller.</i>» </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Museu_central_de_les_arts_de_la_República"><span id="Museu_central_de_les_arts_de_la_Rep.C3.BAblica"></span>Museu central de les arts de la República</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Museu central de les arts de la República"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El projecte es transforma en llei el 27 de juliol del 1979, i la inauguració, prevista inicialment el 10 d'agost del 1793, té lloc finalment el 8 de novembre del 1793; el museu s'anomenà <i>Muséum central des arts de la République</i> ('Museu central de les arts de la República'). Quan es va obrir, només comprenia la Gran galeria al llarg del Sena,, on estaven exposades les col·leccions del rei apropiades per la nació després de l'abolició de la monarquia un any abans i les obres confiscades de les cases dels nobles emigrats o de les esglésies. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg/170px-Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg" decoding="async" width="170" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg/255px-Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg/340px-Jan_van_Eyck_The_Virgin_of_Chancellor_Rolin.jpg 2x" data-file-width="816" data-file-height="900" /></a><figcaption><center><a href="/wiki/Jan_Van_Eyck" class="mw-redirect" title="Jan Van Eyck">Jan Van Eyck</a><br /><i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_del_canceller_Rolin" title="La Mare de Déu del canceller Rolin">La Mare de Déu del canceller Rolin</a></i></center><br />Inscrit a la col·legiata de Nostra Senyora du Châtel d'Autun el 1793, presentat al Museu del Louvre el 1800</figcaption></figure> <p>La llei del 2 de novembre <a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a>,<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> redactada a iniciativa de <a href="/wiki/Honor%C3%A9_Gabriel_Riqueti" title="Honoré Gabriel Riqueti">Mirabeau</a>, havia declarat que «<i>el clergat no és un propietari com els altres, perquè els béns de què gaudeix i no en pot disposar li han estat donats no per a l'interès de les persones, sinó per al servei de les funcions</i>». Els béns eclesiàstics foren declarats <i>béns nacionals</i> i remesos a les administracions del departament i del districte. La pretensió inicial de reduir el dèficit públic amb aquests ben aviat es posà en qüestió, a partir d'octubre del 1790; calia considerar exclusivament com a mercaderies les obres d'art que havien entrat en possessió de la nació? Pren cos la idea que l'estat ha d'actuar com a conservador d'aquestes obres en nom de la història o de la instrucció de les generacions venidores. El 13 d'octubre del 1790, <a href="/wiki/Charles_Maurice_de_Talleyrand-P%C3%A9rigord" title="Charles Maurice de Talleyrand-Périgord">Talleyrand</a> vota un decret per l'<a href="/wiki/Assemblea_Constituent" title="Assemblea Constituent">Assemblea</a> per tal que els departaments fessin inventari i conservessin aquestes obres. El novembre del 1790 es crea una <i>Comissió dels Monuments</i> formada per artistes i erudits que envia, entre desembre del 1790 i juliol del 1791, les quatre primeres instruccions que codifiquen les normes de l'inventari i de la conservació de les obres a protegir. El maig del 1791, el diputat <a href="/wiki/Bertrand_Bar%C3%A8re_de_Vieuzac" title="Bertrand Barère de Vieuzac">Bertrand Barère</a> demana que «<i>la galeria del Louvre… esdevingui un museu cèlebre, i que s'hi exhibeixin els nombrosos quadres de Rubens i d'altres pintors il·lustres</i>». El 26 de maig del 1791, l'Assemblea decreta: <i>El Louvre i les Teuleries, junts, seran el Palau Nacional destinat a la casa del rei i la reunió de tots els monuments de les arts i les ciències i les principals institucions d'educació pública</i>.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els tresors de l'Església desapareixen. Els objectes que resten als tresors de la Sainte-Chapelle<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i del <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Saint-Denis" title="Basílica de Saint-Denis">tresor de Saint-Denis</a> són recuperats el 1791 i dipositats al gabinet de Medalles de la <a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a" title="Biblioteca Nacional de França">Biblioteca del Rei</a>. Són remesos el 1793 al nou Museu Nacional. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_Parnasse,_by_Andrea_Mantegna,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/220px-La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="220" height="182" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/330px-La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/440px-La_Parnasse%2C_by_Andrea_Mantegna%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="15504" data-file-height="12795" /></a><figcaption><a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a>,<br /><i>El Parnàs,</i> Studiolo d'Isabelle d'Este <br />adquirit del castell de Richelieu el 1792</figcaption></figure> <p>La llei del 8 d'abril de <a href="/wiki/1792" title="1792">1792</a> declara que els béns dels emigrats són confiscats. Venen a afegir-se als béns de la corona i als de l'Església. </p><p>La <a href="/wiki/Comuna_de_Par%C3%ADs_(Revoluci%C3%B3_Francesa)" title="Comuna de París (Revolució Francesa)">insurrecció del 10 d'agost del 1792</a> comportarà la destrucció d'obres lligades a l'antiga monarquia. Un decret d'11 d'agost institueix una comissió «<i>per a la recerca de quadres, estàtues i altres objectes preciosos, dependents del mobiliari de la corona</i>». D'altra banda, la comissió, sota l'autoritat del ministre de l'Interior, ha de «<i>proposar els treballs relatius a l'establiment i la conservació del museu, vetllar per l'execució d'aquests treballs, i dirigir l'emplaçament dels objectes</i>». El 14 d'agost del 1792, l'Assemblea vota un decret en què declara «<i>que els principis sagrats de la llibertat i la igualtat ja no permeten deixar durant molt de temps sota els ulls del poble francès els monuments erigits a l'orgull, al prejudici i a la tirania</i>». Tots els béns de la monarquia han de ser destruïts, però el 22 d'agost, per iniciativa del diputat Cambon, la causa de la conservació de les obres d'art és defensada tot preveient de posar aquest «patrimoni de la nació» als museus per salvar-lo i arrecerar-lo. </p><p>El ministre de l'Interior <a href="/wiki/Jean-Marie_Roland_de_La_Plati%C3%A8re" title="Jean-Marie Roland de La Platière">Roland</a> fa votar el 19 de setembre del 1792 un decret que «<i>ordena el transport al dipòsit del Louvre dels quadres i altres monuments relatius a les belles arts que es trobin a les mansions reials</i>». El 3 de novembre demana als departaments de reprendre la tasca d'inventari i conservació. El mateix dia, la vila de Versalles presenta una petició a la <a href="/wiki/Convenci%C3%B3_Nacional" title="Convenció Nacional">Convenció Nacional</a> en què demana que es retornin a Versalles els quadres de les escoles antigues que se n'havien endut i els que es trobaven al palau de Luxembourg. L'1 d'octubre es crea el Comitè del Museu, format per artistes i un matemàtic, per preparar l'arranjament del museu. Aquest proposà l'obertura el 10 d'agost del <a href="/wiki/1793" title="1793">1793</a> per festejar la caiguda de la reialesa. </p><p>Per satisfer la municipalitat de Versalles, el decret del 24 de novembre del 1793 crea al palau un "<i>museu especial de l'escola francesa</i>". Hi deixen els quadres que es consideren poc dignes de ser presentats al costat de les obres mestres del museu i les obres presentades per a la recepció d'acadèmics. Aquest museu serà despullat progressivament dels quadres per moblar les residències oficials a partir del 1800. </p><p>Si bé es decidí de seguida de posar a recer, primer al guardamobles de la corona, i després al museu, els bronzes, les pedres dures i les joies de la corona, per contra, el mobiliari dels apartaments reials fou posat en venda. Només per al palau de Versalles, la subhasta va durar des del 25 agost del 1793 fins a l'11 d'agost del 1794. El mobiliari reial es troba dispers en col·leccions de tot el món. Les necessitats financeres van conduir a cremar a la Monnaie les tapisseries teixides amb fils d'or i d'argent per recuperar-ne el metall. </p><p>Aquest primer museu estava essencialment consagrat a la pintura, per bé que s'havien col·locat algunes escultures antigues a les taules, «<i>despulles precioses dels nostres tirans o altres enemics de la pàtria</i>». Però la galeria hagué de ser tancada per fer-hi reparacions urgents i no es reobrí fins al 8 de novembre del 1793, en els primers trams orientals de la Gran Galeria, cinc dies per <a href="/wiki/Calendari_republic%C3%A0_franc%C3%A8s" title="Calendari republicà francès">dècada</a> per als copistes, tres per al públic i deu per a la neteja. El museu s'obre al públic cada dia el <a href="/wiki/1794" title="1794">1794</a>. La galeria ha de ser tancada de nou el 26 d'abril de 1796 per permetre la realització dels treballs duts a terme per l'arquitecte Jean-Arnaud Raymond. Una primera part fou reoberta el 7 d'abril del 1799, i la seva totalitat el 14 de juliol del 1801. </p><p>D'entrada el museu es crea com a lloc de formació per als artistes de l'època, els quals eren els únics, fins al 1855, que hi podien entrar els dies de cada dia, mentre que el públic en general només hi era admès el diumenge. Quan es va obrir, com que el museu en principi estava destinat als artistes, els quadres no estaven exposats per escola o per època, sinó per donar una harmonia general en la presentació, per donar plaer als visitants i per ajudar-los en les seves creacions. </p><p>El <i>Catàleg dels objectes de la Galeria del Museu Francès decretat per la Convenció Nacional el 27 juliol 1793, el segon any de la República Francesa</i> enumera 537 pintures en exhibició i dona aquesta justificació: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>...moltes raons massa llargues inferir han impedit que hom no classifiqués els quadres per escoles...Hom no ofereix, de moment, altra cosa que una disposició provisional; quan hom tindrà la possessió de la totalitat que ha de conformar el museu, quan el projecte d'il·luminar l'enorme nau des de dalt serà realitzat...llavors les discussions dels artistes, dels savis, dels afeccionats, hauran aportat una massa de llum suficient per a finalitzar definitivament el mode d'arranjament que reunirà més avantatges...</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>La Gran Galeria només estava il·luminada per les grans finestres del costat del Sena i no oferia la millor disposició per veure els quadres. Tots els artistes estigueren d'acord en sol·licitar una il·luminació zenital (claraboia). <a href="/wiki/Hubert_Robert" title="Hubert Robert">Hubert Robert</a>, que havia estat nomenat conservador dels quadres del rei el 1784 i encarregat d'estudiar l'arranjament de la Gran Galeria entre 1784 i 1792, i després novament entre 1795 i 1802, va donar les imatges d'aquesta Gran Galeria.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 153.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 151.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_(1796).JPG" class="mw-file-description" title="Projecte de desenvolupament de la Gran Galeria del Louvre (1796)"><img alt="Projecte de desenvolupament de la Gran Galeria del Louvre (1796)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG/227px-Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG" decoding="async" width="152" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG/340px-Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG/453px-Hubert_Robert_-_Projet_d%27am%C3%A9nagement_de_la_Grande_Galerie_du_Louvre_%281796%29.JPG 2x" data-file-width="3036" data-file-height="2412" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Projecte_de_desenvolupament_de_la_Gran_Galeria_del_Louvre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Projecte de desenvolupament de la Gran Galeria del Louvre (encara no existeix)">Projecte de desenvolupament de la Gran Galeria del Louvre</a> (1796)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 153.33333333333px"> <div class="thumb" style="width: 151.33333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Hubert_Robert,_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg" class="mw-file-description" title="Una galeria del museu"><img alt="Una galeria del museu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg/227px-Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg" decoding="async" width="152" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg/340px-Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg/453px-Hubert_Robert%2C_Une_galerie_du_Mus%C3%A9e.jpg 2x" data-file-width="1400" data-file-height="1113" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Una galeria del museu</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 158px"> <div class="thumb" style="width: 156px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg" class="mw-file-description" title="La Gran galeria en ruïnes"><img alt="La Gran galeria en ruïnes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg/234px-Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg" decoding="async" width="156" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg/351px-Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg/469px-Louvre-peinture-francaise-p1020324.jpg 2x" data-file-width="2139" data-file-height="1644" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>La Gran galeria en ruïnes</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 178px"> <div class="thumb" style="width: 176px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg" class="mw-file-description" title="La Gran Galeria, per Thomas Allom (vers 1844)"><img alt="La Gran Galeria, per Thomas Allom (vers 1844)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg/264px-Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg" decoding="async" width="176" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg/396px-Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg/528px-Grande_Galerie_Louvre_by_Thomas_Allom.jpg 2x" data-file-width="3738" data-file-height="2549" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>La Gran Galeria, per Thomas Allom (vers 1844)</center></div> </li> </ul> <p>L'estiu del 1793, la <a href="/wiki/Revolta_de_La_Vend%C3%A9e" title="Revolta de La Vendée">Revolta de La Vendée</a> i la pressió dels exèrcits aliats a les fronteres de França crea una greu crisi que conduirà l'<a href="/wiki/Convenci%C3%B3_Nacional" title="Convenció Nacional">Assemblea</a> a votar mesures de destrucció de tot allò que recordava la monarquia: destrucció de les tombes reials de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Sant_Den%C3%ADs" title="Abadia de Sant Denís">abadia de Sant Denís</a>, i les estàtues de la galeria dels reis de <a href="/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs" title="Notre-Dame de París">Notre-Dame de París</a>. </p><p>L'<a href="/wiki/Henri_Gr%C3%A9goire" title="Henri Grégoire">abat Grégoire</a><sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> denunciarà el <a href="/wiki/Vandalisme" title="Vandalisme">vandalisme</a><sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de les destruccions. Declara «<i>Inscrivim, doncs, sobre tots els monuments i gravem en els cors aquesta frase: els bàrbars i els esclaus detesten les ciències i destrueixen els monuments de les arts; els homes lliures els estimen i els conserven</i>». El decret de 24 d'octubre del 1793 condemna els abusos i preveu que «<i>els monuments públics transportables, que interessen les arts i la història, que porten alguns dels signes proscrits, que hom no podria fer desaparèixer, sense causar-los un dany real, seran transferits al museu més proper per tal de ser-hi conservats per a la instrucció nacional</i>». </p><p>El 16 de gener del 1794, la comissió dels Monuments és reemplaçada per un Conservatori, format al principi per deu membres, pintors, escultors, arquitectes, restauradors i historiadors. El seu nombre es veurà posteriorment reduït a set i finalment a cinc. La seva funció era l'administració del museu i la selecció de les obres a presentar. </p><p>El 7 de <a href="/wiki/Vent%C3%B3s" class="mw-redirect" title="Ventós">ventós</a> de l'any II (25 de febrer del 1794), el pintor i diputat <a href="/w/index.php?title=Antoine_Louis_Fran%C3%A7ois_Sergent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Louis François Sergent (encara no existeix)">Antoine Sergent</a> recomana al comitè d'instrucció pública: «<i>Els romans, en despullar Grècia, ens van conservar superbs monuments: imitem-los</i>». Ja en un informe remès el 28 de gener de 1794, <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Wicar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Wicar (encara no existeix)">Jean-Baptiste Wicar</a> fa de la República francesa l'hereva de les obres mestres de l'art grec. El 29 de gener, és l'inspector de mines Alexandre Charles Besson (1725-1809) qui presenta a la Comissió temporal de les arts «<i>una memòria que conté observacions sobre la col·lecció dels prínceps palatins</i>» amb vista a la seva confiscació per part de la República. L'abat Grégoire va més lluny quan declara: «<i>Si els nostres exèrcits victoriosos penetren a Itàlia, l'apropiació de l'<a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_del_Belvedere" title="Apol·lo del Belvedere">Apol·lo del Belvedere</a> i l'<a href="/wiki/H%C3%A8rcules_Farnese" title="Hèrcules Farnese">Hèrcules Farnese</a> seria la conquesta més brillant. És Grècia qui va decorar Roma; però les obres d'art de les repúbliques gregues han de decorar els país dels esclaus? La República francesa hauria de ser llur darrer domicili</i>». Aquestes intervencions es duran a terme. </p><p>El març deĺ 1794 es publica <i>Instrucció sobre la manera d'identificar i mantenir en tot el territori de la República, tots els objectes que poden ser utilitzats per a l'art, la ciència i l'educació</i>, llibre escrit per <a href="/w/index.php?title=F%C3%A9lix_Vicq_d%27Azyr&action=edit&redlink=1" class="new" title="Félix Vicq d'Azyr (encara no existeix)">Félix Vicq d'Azyr</a>. </p><p><a href="/w/index.php?title=Casimir_Varon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casimir Varon (encara no existeix)">Casimir Varon</a> (1761-1796) critica la presentació confusa dels quadres i presenta davant el <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_d%27Instrucci%C3%B3_P%C3%BAblica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè d'Instrucció Pública (encara no existeix)">Comitè d'Instrucció Pública</a>, el 7 de <a href="/wiki/Pradial" class="mw-redirect" title="Pradial">pradial</a> de l'any II (26 de maig del 1794),<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> un informe que defineix el que hauria de ser el museu: una enciclopèdia de Belles Arts. Els quadres han de ser organitzats per escoles i èpoques. El catàleg ha de ser descriptiu i donar tots els detalls sobre la vida i obres d'artistes famosos. Es crearà una <a href="/wiki/Biblioteca_especialitzada" title="Biblioteca especialitzada">biblioteca especialitzada</a>. El museu ha de ser "<i>un santuari on la gent s'elevarà en conèixer la bellesa</i>." </p><p> Des de l'estiu del 1794, les victòries dels exèrcits de la República li donaran ocasió d'apropiar-se d'obres d'art en els territoris ocupats. El 8 de <a href="/wiki/Messidor" class="mw-redirect" title="Messidor">messidor</a> de l'any II (8 de juliol del 1794), Brussel·les és ocupada. <a href="/wiki/Lazare_Nicolas_Marguerite_Carnot" title="Lazare Nicolas Marguerite Carnot">Lazare Carnot</a> escriu en nom del <a href="/wiki/Comit%C3%A8_de_Salvaci%C3%B3_P%C3%BAblica" title="Comitè de Salvació Pública">Comitè de Salvació Pública</a> als <a href="/w/index.php?title=Representant_en_missi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Representant en missió (encara no existeix)">representants en missió</a> a l'estat major el 13 de juliol: </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Afanyeu-vos… No us oblideu de les produccions d'obres d'art que poden embellir aquesta vila de París; feu passar aquí les superbes col·leccions de quadres que tan abundoses són en aquest país; es trobaran sens dubte feliços de no haver de suportar les imatges.</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Deu dies més tard, els representants dels exèrcits que «<i>informats que, en el país on els exèrcits victoriosos de la República francesa acaben de caçar les hordes d'esclaus a sou dels tirans, hi ha peces de pintura i escultura, i altres produccions del geni; tenint en compte que llur veritable dipòsit, per l'honor i el progrés de les arts, és a la sala i a les mans dels homes lliures</i>» i donen la llista d'obres d'art que s'han de transportar a París. Els combois de pintura flamenca arriben a París l'octubre amb els quadres de <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a>. El pintor <a href="/w/index.php?title=Jacques-Luc_Barbier-Walbonne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacques-Luc Barbier-Walbonne (encara no existeix)">Jacques-Luc Barbier-Walbonne</a> presenta a la Convenció, el 20 de setembre del 1794, els primers Rubens arribats de Bèlgica mentre declara que «<i>és en el si dels pobles lliures que ha de restar el record dels homes cèlebres; els plors de l'esclau són indignes de llur glòria i els honors dels reis torben la pau de llur tomba</i>» i afegeix que els pintors flamencs es troben «<i>a la pàtria de les arts i del geni, a la pàtria de la llibertat i de la igualtat santa, en la República francesa</i>». A continuació vindran les col·leccions holandeses de pintura, i després les dels principats renans. </p><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:GalerieApollon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/GalerieApollon.jpg/220px-GalerieApollon.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/GalerieApollon.jpg/330px-GalerieApollon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/GalerieApollon.jpg/440px-GalerieApollon.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption><center>La galeria d'Apol·lo</center></figcaption></figure> <p>El 1796, la <a href="/w/index.php?title=Galeria_d%27Apol%C2%B7lo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galeria d'Apol·lo (encara no existeix)">galeria d'Apol·lo</a> decorada durant el regnat de Lluís XIV per <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a> rep els dibuixos i els objectes d'art. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Marriage_at_Cana,_1563.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg/220px-The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg/330px-The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg/440px-The_Marriage_at_Cana%2C_1563.jpg 2x" data-file-width="1359" data-file-height="900" /></a><figcaption><center>Paul Véronèse<br /><i><a href="/wiki/Les_noces_de_Can%C3%A0_(Veronese)" title="Les noces de Canà (Veronese)">Les noces de Canà</a></i></center><br />Arrabassat de Venècia el 1797 pels comissaris francesos i intercanviat el 1815 per un quadre de Charles Le Brun</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó Bonaparte</a> és nomenat general en cap de l'<a href="/w/index.php?title=Ex%C3%A8rcit_d%27It%C3%A0lia_(Fran%C3%A7a)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exèrcit d'Itàlia (França) (encara no existeix)">exèrcit d'Itàlia</a> el 2 de març del 1796 i en pren el comandament el 27 de març. Bonaparte signa els armisticis amb els ducs de <a href="/wiki/Piacenza" title="Piacenza">Piacenza</a> i <a href="/wiki/M%C3%B2dena" title="Mòdena">Mòdena</a>, els dies 9 i 27 de maig del 1796, a Bolonya amb el Papa, el 8 de juny del 1796, i posteriorment el <a href="/wiki/Tractat_de_Tolentino" title="Tractat de Tolentino">tractat de Tolentino</a> amb el Papa, el 19 de febrer del 1797, i el <a href="/wiki/Tractat_de_Campo_Formio" title="Tractat de Campo Formio">Tractat de Campo Formio</a> amb els <a href="/wiki/Dinastia_dels_Habsburg" title="Dinastia dels Habsburg">Àustries</a>, el 18 d'octubre del 1797. Aquests dos tractats preveuen en llurs clàusules la transferència a París de les obres d'art més cèlebres: quadres de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Rafael</a>, <a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Mantegna</a>, <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Veronese</a>, <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, antiguitats del Vaticà i del Capitoli… Les confiscacions es fan el maig <a href="/wiki/Parma" title="Parma">Parma</a>, <a href="/wiki/M%C3%B2dena" title="Mòdena">Mòdena</a> i <a href="/wiki/Mil%C3%A0" title="Milà">Milà</a>, el juny, a <a href="/wiki/Cremona" title="Cremona">Cremona</a> i <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>, després a <a href="/wiki/M%C3%A0ntua" title="Màntua">Màntua</a>, <a href="/wiki/Verona" title="Verona">Verona</a> i <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>. Les duu a terme una <i><a href="/w/index.php?title=Commission_des_Sciences_et_des_Arts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Commission des Sciences et des Arts (encara no existeix)">commission des Sciences et des Arts</a></i> nomenada pel <a href="/wiki/Directori_franc%C3%A8s" title="Directori francès">Directori</a> que rep l'encàrrec de «<i>dur a França tots els monuments de les ciències i les arts que creuran dignes d'entrar en els nostres museus i les nostres biblioteques</i>». La comissió està formada, entre d'altres, pel matemàtic <a href="/wiki/Gaspard_Monge" title="Gaspard Monge">Monge</a>, el químic <a href="/wiki/Claude_Louis_Berthollet" title="Claude Louis Berthollet">Berthollet</a>, els botànics <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Thouin" title="André Thouin">Thouin</a> i <a href="/wiki/Jacques_Julien_Houtou_de_Labillardi%C3%A8re" title="Jacques Julien Houtou de Labillardière">La Billardière</a> i el pintor <a href="/w/index.php?title=Jean_Simon_Berth%C3%A9lemy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Simon Berthélemy (encara no existeix)">Berthélémy</a>. Algunes veus s'alcen contra aquestes confiscacions, sota l'impuls de <a href="/wiki/Antoine_Chrysostome_Quatrem%C3%A8re_de_Quincy" title="Antoine Chrysostome Quatremère de Quincy">Quatremère de Quincy</a> que declara: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Especejar els museus d'antiguitats de Roma seria una bogeria de conseqüències irreparables.</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Condemnava «l'esperit de conquesta» i el qualificava de «totalment subversiu de l'esperit de la llibertat.» </p><p>El 22 de gener del <a href="/wiki/1797" title="1797">1797</a>, el conservador és reemplaçat per un administrador, <a href="/w/index.php?title=L%C3%A9on_Dufourny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Léon Dufourny (encara no existeix)">Léon Dufourny</a>, assistit per un consell d'artistes. Rep l'encàrrec de disposar a les galeries del Louvre les obres d'art portades dels territoris conquerits. </p><p>Per festejar l'arribada de les obres d'art que venen d'Itàlia, el Directori adopta un decret el 26 d'abril del <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a> per organitzar una cerimònia espectacular per celebrar el «<i>triomf conjunt de les arts i de la llibertat</i>». La festa va tenir lloc el 9 de <a href="/wiki/Termidor" class="mw-redirect" title="Termidor">termidor</a> de l'any VI (27 de juliol del 1798).<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un estendard precedeix les antiguitats amb aquests mots: </p> <dl><dd><dl><dd><i>Grècia les cedí, Roma les ha perdudes</i></dd> <dd><i>Llur sort canvià deu cops, ja no canviarà més</i><sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></dd></dl></dd></dl> <p>L'arribada de totes aquestes obres d'art al Louvre fa necessària llavors la reorganització de la presentació de les col·leccions i exigeix d'engrandir el museu que ha esdevingut massa petit. La Gran Galeria es transforma. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG/170px-Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG" decoding="async" width="170" height="126" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG/255px-Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG/340px-Palais_du_Louvre_-_Appartements_d%27%C3%A9t%C3%A9_de_la_reine_Anne_d%27Autriche_-_Antiquit%C3%A9s_romaines_2.JPG 2x" data-file-width="3525" data-file-height="2615" /></a><figcaption><center>Els apartaments d'estiu d'Anna d'Àustria<br />Museu de les Antiguitats</center></figcaption></figure> <p>L'arquitecte <a href="/w/index.php?title=Auguste_Cheval_de_Saint-Hubert&action=edit&redlink=1" class="new" title="Auguste Cheval de Saint-Hubert (encara no existeix)">Auguste Cheval de Saint-Hubert</a> (1755-1798), i després de la seva mort <a href="/w/index.php?title=Jean-Arnaud_Raymond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Arnaud Raymond (encara no existeix)">Jean-Arnaud Raymond</a> transformen l'antic apartament d'<a href="/wiki/Anna_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Anna d'Espanya">Anna d'Àustria</a> on hom havia enderrocat els envans i disposat les columnes per encabir-hi el museu de les antiguitats, que va ser inaugurat el 18 de <a href="/wiki/Brumari" title="Brumari">brumari</a> de l'any IX (9 de novembre de <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>). Hom hi pot veure l'<a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_del_Belvedere" title="Apol·lo del Belvedere">Apol·lo del Belvedere</a>, el <a href="/wiki/Laocoont_i_els_seus_fills" title="Laocoont i els seus fills">Laocoont</a>, la <a href="/wiki/Venus_de_M%C3%A8dici" title="Venus de Mèdici">Venus de Mèdici</a> provinent de <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a> però també les antiguitats de la col·lecció de la Corona. </p><p>Al mateix temps que es confisquen obres als països conquerits, hom continua comprant obres als mercats. </p><p> En el seu informe als <a href="/wiki/Consolat_franc%C3%A8s" title="Consolat francès">cònsols</a> del 13 de <a href="/wiki/Fructidor" class="mw-redirect" title="Fructidor">fructidor</a> de l'any IX (31 d'agost del <a href="/wiki/1801" title="1801">1801</a>), el ministre de l'Interior <a href="/wiki/Jean-Antoine_Chaptal" title="Jean-Antoine Chaptal">Chaptal</a> constata que </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>el Museu de les arts presenta en aquest moment la col·lecció més rica de quadres i d'estàtues antigues que hi ha a Europa. Allà es troben aplegades totes les riqueses que es trobaven disperses abans de la Revolució… 1390 quadres d'escoles estrangeres… 270 de l'antiga escola francesa… més de 1000 de l'escola moderna… 20000 dibuixos… 4000 planxes gravades… 30000 estampes… 1500 estàtues antigues.</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Proposa llavors de repartir una part d'aquesta col·lecció entre 15 viles franceses on ja s'hi han format embrions del museu amb les obres confiscades. </p><div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Museu_Napoleó"><span id="Museu_Napole.C3.B3"></span>Museu Napoleó</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Museu Napoleó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vivant_Denon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Vivant_Denon.jpg/170px-Vivant_Denon.jpg" decoding="async" width="170" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Vivant_Denon.jpg/255px-Vivant_Denon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b7/Vivant_Denon.jpg/340px-Vivant_Denon.jpg 2x" data-file-width="592" data-file-height="740" /></a><figcaption><center>Vivant Denon</center></figcaption></figure> <p>El 1800, Napoleó Bonaparte decideix fer fora del Palau del Louvre tots els marxants que ocupen els passadissos. Fa demolir les barraques situades al llarg de les façanes i patis. El 20 d'agost del 1801, són els artistes que segueixen allotjats al vell Louvre (com ara <a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">David</a>, <a href="/w/index.php?title=Carle_Vernet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carle Vernet (encara no existeix)">Vernet</a>, <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Isabey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Isabey (encara no existeix)">Isabey</a>…) els que són expulsats. El desembre del 1801, els llogaters dels apartaments que es troben sota la Gran Galeria han de marxar. El 1806, durant una visita de Napoleó I es constata que els apartaments encara estan ocupats. L'endemà, arriben les ordres d'expulsió. L'abril del 1806, el Louvre per fi es troba buit de tot ocupant. L'emperador no pot suportar que algú pugui provocar un incendi en el seu museu. Es fa lloc per rebre les noves obres. </p><p>Des del <a href="/wiki/Consolat_franc%C3%A8s" title="Consolat francès">Consolat</a>, el 9 de novembre del 1802, el Louvre pren el nom de <i>Museu Napoleó</i>. À partir de Napoleó I fins a <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a>, excepte el període de la <a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Francesa" title="Segona República Francesa">Segona República</a>, el museu forma part de la <a href="/w/index.php?title=Llista_civil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista civil (encara no existeix)">llista civil</a> del sobirà. </p><p><a href="/w/index.php?title=Dominique_Vivant_Denon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dominique Vivant Denon (encara no existeix)">Dominique Vivant Denon</a> n'és el primer director; el converteix en el museu més gran del món i presideix el seu desmantellament en la caiguda de l'emperador (en dues vegades). El museu és engrandit per <a href="/w/index.php?title=Charles_Percier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Percier (encara no existeix)">Charles Percier</a> i <a href="/w/index.php?title=Pierre-Fran%C3%A7ois-L%C3%A9onard_Fontaine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre-François-Léonard Fontaine (encara no existeix)">Pierre Fontaine</a>, els quals construeixen l'ala de la <i>rue de Rivoli</i>. </p><p>Per exposar els tresors aplegats en les campanyes napoleòniques, Pierre Fontaine rep l'encàrrec d'acabar la reorganització dels apartaments d'hivern d'<a href="/wiki/Anna_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Anna d'Espanya">Anna d'Àustria</a> i allarga aquesta part del museu entre el 1806 i el 1817 a l'ala sud del Pati Quadrat. </p><p>Realitza la il·luminació del sostre sobre una part de la Gran Galeria que havia imaginat Hubert Robert el 1796. Les pintures són presentades per escola. <a href="/wiki/Stendhal" title="Stendhal">Stendhal</a>, nomenat auditor al Consell d'Estat el 1810, i després inspector de la comptabilitat de les Construccions i del Mobiliari de la Corona, rep l'encàrrec d'inventariar les obres d'art del Museu Napoleó. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg/170px-Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg" decoding="async" width="170" height="257" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg/255px-Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg/340px-Old_Centaur_Eros_Louvre_Ma_562.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="2420" /></a><figcaption><center><i>Centaure cavalcat per l'Amor</i><br />Col·lecció Borghese</center></figcaption></figure> <p>El 1812, el Saló de Cariàtides està disposat per rebre la <a href="/w/index.php?title=Camille_Borgh%C3%A8se&action=edit&redlink=1" class="new" title="Camille Borghèse (encara no existeix)">Col·lecció Borghese</a> comprada per Napoléo al seu germanastre. </p><p>Després de les conquestes d'Alemanya, les obres arriben de <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a>, <a href="/wiki/Potsdam" title="Potsdam">Potsdam</a>, <a href="/wiki/Cassel" title="Cassel">Cassel</a>, <a href="/wiki/Schwerin" title="Schwerin">Schwerin</a>, <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a> i el ducat de Brunswick del 1806 al 1807. Després del 1810, aquestes confiscacions disminuiran. Els quadres recollits a Espanya no van més enllà de <a href="/wiki/Baiona" title="Baiona">Baiona</a>, el 1814. </p><p>Vivant Denon continua omplint els buits al museu. El 1806, a <a href="/wiki/Flor%C3%A8ncia" title="Florència">Florència</a>, va adquirir la col·lecció de dibuixos aplegada per <a href="/wiki/Filippo_Baldinucci" title="Filippo Baldinucci">Filippo Baldinucci</a>. </p><p>Els particulars també fan donacions al museu. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg/170px-Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg" decoding="async" width="170" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg/255px-Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/39/Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg/340px-Fra_Angelico_-_Coronation_of_the_Virgin_-_WGA0627.jpg 2x" data-file-width="950" data-file-height="1089" /></a><figcaption><center><a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a><br /><i>La coronació de la Verge</i><br />Missió del 1811</center></figcaption></figure> <p>El 1811, realitza una missió especial a Itàlia per obtenir pintures dels començaments de les diferents escoles. Comprà alguns quadres i feu un mostreig dels béns dels monestirs suprimits. Procedí a intercanvis de quadres entre el Louvre i la <a href="/wiki/Pinacoteca_de_Brera" title="Pinacoteca de Brera">galeria Brera</a>. Les 123 pintures adquirides pel museu en el transcurs d'aquesta missió són l'objecte d'una exposició temporal al Saló Quadrat que va obrir les seves portes el 25 de juliol del 1814, després de la caiguda de l'imperi. </p><p>A aquesta política d'adquisició d'obres d'art per fer del Museu Napoleó un museu representatiu de totes les escoles de tots els temps, s'hi afegirà una voluntat de catalogació i de restauració de les obres que s'hi presenten. <a href="/w/index.php?title=Antoine-Michel_Filhol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine-Michel Filhol (encara no existeix)">Antoine-Michel Filhol</a> (1759-1812) i <a href="/w/index.php?title=Joseph_Lavall%C3%A9e&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph Lavallée (encara no existeix)">Joseph Lavallée</a> elaboren els 10 volums del <i>Cours élémentaire de peinture ou Galerie Napoléon</i> (1804-1815),<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Charles-Paul_Landon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles-Paul Landon (encara no existeix)">Charles-Paul Landon</a> realitza, entre el 1801 i el 1809, els 16 volums dels <i>Annales du Musée et de l'École des Beaux-Arts</i>. <a href="/w/index.php?title=Ennius_Quirinus_Visconti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ennius Quirinus Visconti (encara no existeix)">Ennius Quirinus Visconti</a> és responsable dels registres d'escultures. A aquests treballs s'hi afegeixen els 17 volums de l'<i>Inventaire Napoléon</i> publicats entre el 1810 i el 1815.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>París és ocupada el 31 de març del 1814. Napoleó abdica el 12 d'abril. Les potències ocupants exigiren que els quadres no exposats i els requisats a Prússia sense tractat els fossin retornats. Algunes figures, com el baró <a href="/wiki/Wilhelm_von_Humboldt" title="Wilhelm von Humboldt">Humboldt</a>, Ministre de Prússia i amic de Denon, eren favorables al museu. El rei de Prússia i l'emperador d'Àustria visiten el museu i feliciten Vivant Denon per l'exposició de les obres. El <a href="/wiki/Tractat_de_Par%C3%ADs_(1814)" title="Tractat de París (1814)">tractat de París del 1814</a> no demana la restitució de les obres d'art requisades als països ocupats. </p><p>Després dels <a href="/wiki/Govern_dels_cent_dies" title="Govern dels cent dies">Cent Dies</a> i <a href="/wiki/Batalla_de_Waterloo" title="Batalla de Waterloo">Waterloo</a>, l'actitud de les potències aliades canviarà. A més de la pèrdua de tots els augments de territori atorgats pel Tractat de París, els aliats exigiran la devolució de totes les obres d'art que havien estat confiscades als territoris ocupats. Algunes personalitats alemanyes, com <a href="/wiki/Alexander_von_Humboldt" title="Alexander von Humboldt">Alexander von Humboldt</a>, no es consideren prou actius per a reprendre el treball i desmantellar les col·leccions del museu. S'endeguen campanyes a la premsa alemanya per accelerar aquesta represa.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Comença des del 13 de juliol del 1815. El novembre del 1815, 5203 obres d'art, entre les quals 2065 pintures, havien estat restituïdes. La major part dels quadres que havien estat enviats als museus de província s'hi quedaren. Denon aconseguí conservar un centenar de quadres, en particular els primitius italians que havia adquirit en la seva missió del 1811, les <i>Noces de Canà</i> de <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Veronese</a>, i vuit-cents dibuixos. </p><p>Més de 300 quadres i 129 objectes d'art són restituïts també als establiments religiosos que els demanden, però <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVIII de França">Lluís XVIII</a> dona l'ordre de conservar en els museus les obres confiscades als emigrats llevat de les que no s'havien exposat. </p><p>El 8 d'octubre del 1815, Vivant Denon presenta la dimissió al rei Lluís XVIII, que l'accepta. Escriu: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Circumstàncies sense precedents havien erigit un enorme monument; circumstàncies no menys extraordinàries venen a enderrocar-lo. Havia calgut vèncer Europa per a formar aquest trofeu; havia calgut que Europa es reajuntés per a destruir-la. El temps repara els mals de la guerra, les nacions disperses es recomponen; però aquesta reunió, aquesta comparació d'esforços de la ment humana en tots els segles, aquesta cambra ardent on el talent era sempre jutjat pel talent, aquesta llum que brollava perpètuament de la fricció de tots els mèrits, aquesta llum finalment acaba d'apagar-se, i d'apagar-se sense retorn.</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>El museu tanca el 15 de novembre del 1815. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Museu_reial_del_Louvre">Museu reial del Louvre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Museu reial del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_museu_sota_Lluís_XVIII"><span id="El_museu_sota_Llu.C3.ADs_XVIII"></span>El museu sota Lluís XVIII</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: El museu sota Lluís XVIII"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg/110px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg" decoding="async" width="110" height="273" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg/165px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a5/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg/220px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="3725" /></a><figcaption><center>La <i><a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a></i></center></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/170px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg" decoding="async" width="170" height="218" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/255px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg/340px-Sc%C3%A8ne_des_massacres_de_Scio.jpg 2x" data-file-width="7022" data-file-height="9022" /></a><figcaption><center><i><a href="/wiki/La_massacre_de_Quios" title="La massacre de Quios">La massacre de Quios</a></i><br />d'<a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a></center></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg/170px-The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg" decoding="async" width="170" height="122" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg/255px-The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b1/The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg/340px-The_Intervention_of_the_Sabine_Women.jpg 2x" data-file-width="1201" data-file-height="860" /></a><figcaption><center><i><a href="/w/index.php?title=Les_Sabines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les Sabines (encara no existeix)">Les Sabines</a></i><br />de <a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">Jacques-Louis David</a></center></figcaption></figure> <p>El museu reial del Louvre és fundat per ordenança del 22 de juliol del <a href="/wiki/1816" title="1816">1816</a> en la qual <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVIII de França">Lluís XVIII</a> escriu: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>En voler, com els nostres predecessors, fer florir les arts que són la glòria de les nacions, especialment la pintura i l'escultura, l'esclat de la qual fou tan brillant a França ... Hem decidit de mantenir la Institució del Museu Reial actualment formada en el nostre palau del Louvre.</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p><a href="/w/index.php?title=Athanase_Lavall%C3%A9e&action=edit&redlink=1" class="new" title="Athanase Lavallée (encara no existeix)">Athanase Lavallée</a>, secretari general del museu Napoleó, que havia succeït Vivant Denon és reemplaçat pel <a href="/wiki/Louis_Nicolas_Philippe_Auguste_de_Forbin" title="Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin">comte de Forbin</a>. </p><p>El Louvre ja no pot enriquir-se sinó és a través de compres o donacions. En onze anys, la llita civil de Lluís XVIII només va permetre adquirir un centenar de quadres. D'altra banda, algunes peces restituïdes el 1815 van poder ser recomprades per Lluís XVIII abans de llur retorn com, per exemple, la dels marbres grecs que pertanyien al príncep romà Albani.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El catàleg de les antiguitats elaborat el 1817 per <a href="/w/index.php?title=Ennius_Quirinus_Visconti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ennius Quirinus Visconti (encara no existeix)">Ennius Quirinus Visconti</a> dona en aquesta data 355 articles. El 1817, s'inauguren tres noves sales al Louvre per encabir-hi les antiguitats: la sala de <a href="/wiki/Melp%C3%B2mene" title="Melpòmene">Melpòmene</a>, la sala d'<a href="/wiki/Isis" title="Isis">Isis</a> i el passadís de <a href="/wiki/Pan" class="mw-redirect" title="Pan">Pan</a>.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La peça més important adquirida pel Museu del Louvre és la <i><a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a></i>, donació del <a href="/w/index.php?title=Charles_Fran%C3%A7ois_Riffardeau_de_Rivi%C3%A8re&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles François Riffardeau de Rivière (encara no existeix)">marquès de Rivière</a> al rei. La compra de la col·lecció <a href="/w/index.php?title=Joseph-Fran%C3%A7ois_Tochon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph-François Tochon (encara no existeix)">Tochon</a>, el 1818, permet al Louvre d'augmentar la seva col·lecció de 574 vasos grecs, i dona lloc a la secció de ceràmica grega que s'exposa avui en dia a la galeria Campana. </p><p>El comte de Forbin està interessat en l'art egipci. Demana a <a href="/w/index.php?title=Edme_Fran%C3%A7ois_Jomard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edme François Jomard (encara no existeix)">Jomard</a> d'anar al <a href="/wiki/Museu_Brit%C3%A0nic" title="Museu Britànic">Museu Britànic</a> per veure com s'emmagatzemen les col·leccions egípcies. El comte de Forbin compra peces isolades durant el viatge que fa a l'Orient Mitjà en els anys 1817-1818: a Atenes, la col·lecció de <a href="/w/index.php?title=Louis_Fran%C3%A7ois_S%C3%A9bastien_Fauvel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis François Sébastien Fauvel (encara no existeix)">Louis François Sébastien Fauvel</a> (1753-1838), a Alexandria, antiguitats egípcies: quatre <a href="/wiki/Sekhmet" title="Sekhmet">Sekhmet</a> fets de basalts, dos dels quals s'exposen a la sala de Melpòmene, i una tríada <a href="/wiki/Osiris" title="Osiris">Osiris</a>, <a href="/wiki/Ptah" title="Ptah">Ptah</a>, <a href="/wiki/Horus" title="Horus">Horus</a>. No obstant això, els acadèmics donaven la primacia a l'art grec: Quatremère de Quincy considerava l'art egipci com a bàrbar. </p><p>El <a href="/wiki/1822" title="1822">1822</a>, el govern francès compra el <a href="/wiki/Zod%C3%ADac_de_Dendera" title="Zodíac de Dendera">Zodíac de Dendera</a> a <a href="/w/index.php?title=S%C3%A9bastien_Louis_Saulnier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sébastien Louis Saulnier (encara no existeix)">Sébastien Louis Saulnier</a> que havia donat instruccions al seu home de confiança Claude Lelorrain de portar la pedra zodiacal d'Egipte, l'operació va costar la suma de 150.000 <a href="/wiki/Franc_franc%C3%A8s" title="Franc francès">francs</a>.<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=Bernardino_Drovetti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernardino Drovetti (encara no existeix)">Bernardino Drovetti</a> proposà també al rei de vendre-li la seva primera col·lecció d'antiguitats egípcies, però aquest últim refusà. Va ser comprada pel rei <a href="/wiki/Carles_F%C3%A8lix_I_de_Sardenya" title="Carles Fèlix I de Sardenya">Carles Fèlix I de Sardenya</a>. </p><p>Per omplir els buits deixats per les restitucions de les col·leccions de pintures, es tornen a portar els quadres que havien estat exposats al <a href="/wiki/Palau_de_Luxemburg" title="Palau de Luxemburg">palau de Luxemburg</a> des del 1802: la sèrie dels <i>Ports de França</i> de <a href="/w/index.php?title=Claude_Joseph_Vernet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claude Joseph Vernet (encara no existeix)">Vernet</a>, la <i>Vida de sant Bru</i> de <a href="/w/index.php?title=Eustache_Le_Sueur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eustache Le Sueur (encara no existeix)">Lesueur</a> i la <i>Història de la vida de Maria de Mèdici</i> de <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Rubens</a>. </p><p>El rei comprà tres quadres als <a href="/wiki/Sal%C3%B3_de_Par%C3%ADs" title="Saló de París">Salons</a>, de Delacroix i de David, tanmateix exiliat a Brussel·les. </p><p>El tancament del <a href="/w/index.php?title=Museu_dels_monuments_francesos_(1795))&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu dels monuments francesos (1795)) (encara no existeix)">museu dels monuments francesos</a>, el 1816, va permetre al Louvre de recollir les peces més importants, llevat de les restituïdes o reemplaçades a Saint-Denis. Amb les escultures provinents del <a href="/wiki/Palau_de_Versalles" title="Palau de Versalles">Palau de Versalles</a>, es va poder obrir el <a href="/wiki/1824" title="1824">1824</a> un <i>museu de l'escultura moderna</i> instal·lat en cinc sales arranjades per l'arquitecte Fontaine en la galeria d'<a href="/wiki/Angulema" title="Angulema">Angulema</a> entre el pavelló del Rellotge i el pavelló de Beauvais. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581,_MR_sup_123.jpg" class="mw-file-description" title="Autor desconegut Font de Diana del castell d'Anet"><img alt="Autor desconegut Font de Diana del castell d'Anet" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg/87px-Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg" decoding="async" width="87" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg/131px-Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg/175px-Fontaine_Diane_Fountain_Diana_Anet_Louvre_MR_1581%2C_MR_sup_123.jpg 2x" data-file-width="3520" data-file-height="4832" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Autor desconegut<br /><i>Font de Diana</i> del castell d'Anet</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bouchardon-amor4.jpg" class="mw-file-description" title="Edmé Bouchardon L'Amor fent-se un arc amb la maça d'Hèrcules"><img alt="Edmé Bouchardon L'Amor fent-se un arc amb la maça d'Hèrcules" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Bouchardon-amor4.jpg/120px-Bouchardon-amor4.jpg" decoding="async" width="120" height="111" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Bouchardon-amor4.jpg/180px-Bouchardon-amor4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Bouchardon-amor4.jpg/240px-Bouchardon-amor4.jpg 2x" data-file-width="690" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Edm%C3%A9_Bouchardon" title="Edmé Bouchardon">Edmé Bouchardon</a><br /><i>L'Amor fent-se un arc amb la maça d'Hèrcules</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Psyche_by_James_Pradier_(Louvre_CC_8)_01.jpg" class="mw-file-description" title="James Pradier Psyche"><img alt="James Pradier Psyche" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg/79px-Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg/118px-Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg/158px-Psyche_by_James_Pradier_%28Louvre_CC_8%29_01.jpg 2x" data-file-width="3540" data-file-height="5370" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=James_Pradier&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Pradier (encara no existeix)">James Pradier</a><br /><i>Psyche</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg" class="mw-file-description" title="Christophe-Gabriel Allegrain Banyista, anomenada també Venus"><img alt="Christophe-Gabriel Allegrain Banyista, anomenada també Venus" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg/60px-Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg" decoding="async" width="60" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg/90px-Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg/120px-Bather_Allegrain_Louvre_MR1747.jpg 2x" data-file-width="1480" data-file-height="2950" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Christophe-Gabriel_Allegrain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Christophe-Gabriel Allegrain (encara no existeix)">Christophe-Gabriel Allegrain</a><br /><i>Banyista</i>, anomenada també Venus</center></div> </li> </ul></center> <p>No obstant això, la Gran galeria no era completament visible durant una gran part de l'any, car s'hi organitzaven els Salons. Durant tres mesos hom preparava la galeria per al Saló que durava tres mesos. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_museu_sota_Carles_X">El museu sota Carles X</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: El museu sota Carles X"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Museu_Carles_X">Museu Carles X</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Museu Carles X"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Francois-Joseph_Heim_001b.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Francois-Joseph_Heim_001b.jpg/220px-Francois-Joseph_Heim_001b.jpg" decoding="async" width="220" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Francois-Joseph_Heim_001b.jpg/330px-Francois-Joseph_Heim_001b.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Francois-Joseph_Heim_001b.jpg/440px-Francois-Joseph_Heim_001b.jpg 2x" data-file-width="850" data-file-height="548" /></a><figcaption><center>Francois-Joseph Heim<br /><i>Carles X distribuint recompenses al Saló de 1824</i></center></figcaption></figure> <p>Sota el regnat de <a href="/wiki/Carles_X_de_Fran%C3%A7a" title="Carles X de França">Carles X</a> es van realitzar altres importants modificacions al Louvre. El Gran Gabniet del rei <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XIV_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XIV de França">Lluís XIV</a> es converteix en el saló de la joieria, remodelat per l'arquitecte Fontaine i decorat pel pintor <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Mauzaisse&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Mauzaisse (encara no existeix)">Jean-Baptiste Mauzaisse</a> el 1822. S'hi exposen els objectes preciosos del Louvre. </p><p>Carles X està interessat en antiguitats i vol crear un museu reial. Drovetti tracta d'interessar-lo en les antiguitats egípcies i li ofereix en el seu ascens al tron un <a href="/wiki/Naos" title="Naos">naos</a> i presenta un sarcòfag de la <a href="/wiki/Dinastia_XXVI" class="mw-redirect" title="Dinastia XXVI">dinastia XXVI</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jean-Francois_Champollion_2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Jean-Francois_Champollion_2.jpg/170px-Jean-Francois_Champollion_2.jpg" decoding="async" width="170" height="209" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Jean-Francois_Champollion_2.jpg/255px-Jean-Francois_Champollion_2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Jean-Francois_Champollion_2.jpg/340px-Jean-Francois_Champollion_2.jpg 2x" data-file-width="458" data-file-height="564" /></a><figcaption><center><a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Champollion" title="Jean-François Champollion">Jean-François Champollion</a></center></figcaption></figure> <p>El rei compra la col·lecció del cavaller <a href="/w/index.php?title=Edme-Antoine_Durand&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edme-Antoine Durand (encara no existeix)">Edme-Antoine Durand</a> (1768-1835) el 1825.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Inclou, al costat d'antiguitats romanes i obres medievals, 2500 objectes egipcis que li permeten crear un museu amb el seu nom. El rei envia, el 1824, <a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Champollion" title="Jean-François Champollion">Jean-François Champollion</a> al <a href="/wiki/Museu_Egipci_de_Tor%C3%AD" title="Museu Egipci de Torí">Museu Egipci de Torí</a> on descobrirà l'art egipci. Champollion va descobrir a Itàlia la segona col·lecció Salt que el cònsol estava tractant de vendre. </p><p>Champollion persuadeix Carles X d'adquirir la segona col·lecció aplegada per <a href="/wiki/Henry_Salt" title="Henry Salt">Henry Salt</a>, el 1826, per 10.000 lliures (250.000 francs). Inclou més de 4.000 peces. Amb la segona col·lecció <a href="/w/index.php?title=Bernardino_Drovetti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernardino Drovetti (encara no existeix)">Drovetti</a> que comprèn més de 700 peces, comprada per Carles X en 1827 per 200.000 francs, constitueixen el primer fons de les col·leccions egípcies del Museu del Louvre. Champollion és nomenat conservador de la divisió dels monuments egipcis i orientals del museu Carles X el 15 de maig del 1826. </p><p>Aquest museu va ser creat en el primer pis de l'ala sud del Pati Quadrat, la part occidental del qual va ser construïda per <a href="/wiki/Pierre_Lescot" title="Pierre Lescot">Pierre Lescot</a> i la part est per <a href="/wiki/Louis_Le_Vau" title="Louis Le Vau">Louis Le Vau</a>. Ocupa una fila de nou habitacions que eren els vells apartaments de les reines més les sales de l'<a href="/w/index.php?title=Acad%C3%A8mia_Reial_d%27Arquitectura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Acadèmia Reial d'Arquitectura (encara no existeix)">Acadèmia d'Arquitectura</a>. El condicionament interior de les sales s'havia iniciat sota Napoleó I per l'arquitecte <a href="/w/index.php?title=Pierre-Fran%C3%A7ois-L%C3%A9onard_Fontaine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre-François-Léonard Fontaine (encara no existeix)">Pierre-François-Léonard Fontaine</a>. El treball principal es va completar el 1819. Entre el 1819 i el 1827, aquestes sales s'utilitzen per a les Exposicions de productes de la indústria i els Salons dels artistes vius. Les vitrines xapades de caoba són lliurades per <a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7ois-Honor%C3%A9-Georges_Jacob-Desmalter&action=edit&redlink=1" class="new" title="François-Honoré-Georges Jacob-Desmalter (encara no existeix)">Jacob Desmalter</a>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua de Nakhthorheb agenollat Col·lecció Sallier 1816"><img alt="Estàtua de Nakhthorheb agenollat Col·lecció Sallier 1816" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg/106px-Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg" decoding="async" width="106" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg/160px-Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg/213px-Nakhthorheb_praying_A94_mg_8642.jpg 2x" data-file-width="2912" data-file-height="4368" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Estàtua de <a href="/w/index.php?title=Nakhthorheb&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nakhthorheb (encara no existeix)">Nakhthorheb</a> agenollat</i><br />Col·lecció Sallier 1816</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG" class="mw-file-description" title="Cullera cosmètica que representa un llaütista Col·lecció Salt 1826"><img alt="Cullera cosmètica que representa un llaütista Col·lecció Salt 1826" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG/130px-Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG" decoding="async" width="130" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG/195px-Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG/260px-Louvre_cuiller_joueuse_luth.JPG 2x" data-file-width="1791" data-file-height="2169" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Cullera cosmètica que representa un llaütista</i><br />Col·lecció Salt 1826</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ra-harphist.jpg" class="mw-file-description" title="Estela del sacerdot Djedkhonsuefankh tocant l'harpa Col·lecció Salt 1826"><img alt="Estela del sacerdot Djedkhonsuefankh tocant l'harpa Col·lecció Salt 1826" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ra-harphist.jpg/123px-Ra-harphist.jpg" decoding="async" width="123" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ra-harphist.jpg/184px-Ra-harphist.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ra-harphist.jpg/245px-Ra-harphist.jpg 2x" data-file-width="350" data-file-height="456" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Estela del sacerdot <a href="/w/index.php?title=Djedkhonsuefank&action=edit&redlink=1" class="new" title="Djedkhonsuefank (encara no existeix)">Djedkhonsuefankh</a><br />tocant l'harpa</i><br />Col·lecció Salt 1826</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Great_Sphinx_of_Tanis.jpg" class="mw-file-description" title="Gran Esfinx de Tanis Col·lecció Salt 1826"><img alt="Gran Esfinx de Tanis Col·lecció Salt 1826" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Great_Sphinx_of_Tanis.jpg/130px-Great_Sphinx_of_Tanis.jpg" decoding="async" width="130" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Great_Sphinx_of_Tanis.jpg/195px-Great_Sphinx_of_Tanis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Great_Sphinx_of_Tanis.jpg/260px-Great_Sphinx_of_Tanis.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="3000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/Gran_Esfinx_de_Tanis" title="Gran Esfinx de Tanis">Gran Esfinx de Tanis</a></i><br />Col·lecció Salt 1826</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Egypte_louvre_221_statue.jpg" class="mw-file-description" title="Estàtua de Setau presentant la deessa-cobra Nekhbet Col·lecció Salt 1826"><img alt="Estàtua de Setau presentant la deessa-cobra Nekhbet Col·lecció Salt 1826" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Egypte_louvre_221_statue.jpg/93px-Egypte_louvre_221_statue.jpg" decoding="async" width="93" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Egypte_louvre_221_statue.jpg/140px-Egypte_louvre_221_statue.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Egypte_louvre_221_statue.jpg/186px-Egypte_louvre_221_statue.jpg 2x" data-file-width="1088" data-file-height="1868" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Estàtua de <a href="/w/index.php?title=Setau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setau (encara no existeix)">Setau</a> presentant la deessa-cobra <a href="/wiki/Nekhbet" title="Nekhbet">Nekhbet</a></i><br />Col·lecció Salt 1826</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Egypte_louvre_214_plat.jpg" class="mw-file-description" title="Copa del general Djehouty Col·lecció Drovetti 1822"><img alt="Copa del general Djehouty Col·lecció Drovetti 1822" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Egypte_louvre_214_plat.jpg/130px-Egypte_louvre_214_plat.jpg" decoding="async" width="130" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Egypte_louvre_214_plat.jpg/195px-Egypte_louvre_214_plat.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Egypte_louvre_214_plat.jpg/260px-Egypte_louvre_214_plat.jpg 2x" data-file-width="1474" data-file-height="1410" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Copa del general Djehouty</i><br />Col·lecció Drovetti 1822</center></div> </li> </ul></div></div></div> <p>Les habitacions estan decorades amb sostres pintats que evoquen el país d'origen dels objectes que es presenten: </p> <ul><li>sala 1 (35) : <i>Homer deïficat</i> anomenat <i><a href="/wiki/L%27apoteosi_d%27Homer" title="L'apoteosi d'Homer">L'apoteosi d'Homer</a></i> (1826-1827), de <a href="/wiki/Jean_Auguste_Dominique_Ingres" title="Jean Auguste Dominique Ingres">Jean Auguste Dominique Ingres</a>,<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>sala 2 (36) : <i>El Vesuvi rebent de Júpiter el foc que consumeix <a href="/wiki/Hercul%C3%A0" title="Herculà">Herculà</a>, <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a> i <a href="/wiki/Est%C3%A0bia" title="Estàbia">Estàbia</a></i> (1826-1827), de <a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7ois_Joseph_Heim&action=edit&redlink=1" class="new" title="François Joseph Heim (encara no existeix)">François Joseph Heim</a>,</li> <li>sala 3 (37) : <i>Les Nimfes de Partènope, emportant-se lluny de llurs ribes els <a href="/wiki/Penats" title="Penats">Penats</a>, imatges de llurs déus, són conduïdes per la deessa de les Belles Arts sobre els marges del Sena</i> (1826-1827), de <a href="/w/index.php?title=Charles_Meynier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Meynier (encara no existeix)">Charles Meynier</a>,<sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>sala 4 (38) : <i>Cíbele protegeix del Vesuvi les localitats de; Estàbia, Herculà, Pompeia i Resina</i>, de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois-%C3%89douard_Picot" title="François-Édouard Picot">François-Édouard Picot</a> (1828-1832) <dl><dd>Aquesta pintura reemplaça una altra: <i>Francesc I rebent les obres portades d'Itàlia</i>, d'<a href="/w/index.php?title=Alexandre-Evariste_Fragonard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandre-Evariste Fragonard (encara no existeix)">Alexandre-Evariste Fragonard</a>, transferit a la galeria Campana,</dd></dl></li> <li>sala 6 (30) : <i>L'Estudi i el Geni revelen l'antic Egipte a Grècia</i>, de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois-%C3%89douard_Picot" title="François-Édouard Picot">François-Édouard Picot</a>, <a href="/w/index.php?title=Nicolas_Gosse&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolas Gosse (encara no existeix)">Nicolas Gosse</a> i <a href="/w/index.php?title=Auguste_Vinchon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Auguste Vinchon (encara no existeix)">Auguste Vinchon</a>,</li> <li>sala 7 (29) : <i>Egipte salvat per Josep</i>, d'<a href="/w/index.php?title=Abel_de_Pujol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abel de Pujol (encara no existeix)">Abel de Pujol</a>,</li> <li>sala 8 (28) : <i>Juli II ordenant les obres del Vaticà i Sant Pere</i>, d'<a href="/wiki/Horace_Vernet" title="Horace Vernet">Horace Vernet</a> i <a href="/w/index.php?title=Abel_de_Pujol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abel de Pujol (encara no existeix)">Abel de Pujol</a>,</li> <li>sala 9 (27) : <i>El Geni de França anima les arts, protegeix la Humanitat</i>, d'<a href="/wiki/Antoine-Jean_Gros" title="Antoine-Jean Gros">Antoine-Jean Gros</a>, <a href="/w/index.php?title=Alexandre-%C3%89variste_Fragonard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandre-Évariste Fragonard (encara no existeix)">Alexandre-Évariste Fragonard</a>.</li></ul> <center><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG" class="mw-file-description" title="La sala de les joies, en l'antic gran gabinet de Lluís XIV, amb les pintures de Jean-Baptiste Mauzaisse."><img alt="La sala de les joies, en l'antic gran gabinet de Lluís XIV, amb les pintures de Jean-Baptiste Mauzaisse." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG/120px-Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG/180px-Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG/240px-Palais_du_Louvre_-_Salle_des_Bijoux_-1.JPG 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3648" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>La sala de les joies, en l'antic gran gabinet de Lluís XIV, amb les pintures de <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Mauzaisse&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Mauzaisse (encara no existeix)">Jean-Baptiste Mauzaisse</a>.</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean_Auguste_Dominique_Ingres,_Apotheosis_of_Homer,_1827.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Auguste Dominique Ingres, Homer deïficat"><img alt="Jean Auguste Dominique Ingres, Homer deïficat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg/160px-Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg" decoding="async" width="160" height="122" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg/240px-Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg/320px-Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_Apotheosis_of_Homer%2C_1827.jpg 2x" data-file-width="1870" data-file-height="1430" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Jean_Auguste_Dominique_Ingres" title="Jean Auguste Dominique Ingres">Jean Auguste Dominique Ingres</a>, <i>Homer deïficat</i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:C_Meynier.jpg" class="mw-file-description" title="Charles Meynier Les Nimfes de Partènope emportant-se lluny de llurs ribes els Penats; imatges de llurs déus, són conduïdes per la deessa de les Belles Arts sobre els marges del Sena"><img alt="Charles Meynier Les Nimfes de Partènope emportant-se lluny de llurs ribes els Penats; imatges de llurs déus, són conduïdes per la deessa de les Belles Arts sobre els marges del Sena" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/C_Meynier.jpg/124px-C_Meynier.jpg" decoding="async" width="124" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/C_Meynier.jpg/186px-C_Meynier.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/C_Meynier.jpg/248px-C_Meynier.jpg 2x" data-file-width="2618" data-file-height="3370" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Charles_Meynier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Meynier (encara no existeix)">Charles Meynier</a><br /><i>Les Nimfes de Partènope emportant-se lluny de llurs ribes els <a href="/wiki/Penats" title="Penats">Penats</a>; imatges de llurs déus, són conduïdes per la deessa de les Belles Arts sobre els marges del Sena</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG" class="mw-file-description" title="Abel de Pujol Egipte salvat per Josep"><img alt="Abel de Pujol Egipte salvat per Josep" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG/160px-Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG" decoding="async" width="160" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG/240px-Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/33/Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG/320px-Louvre_-_Mus%C3%A9e_Charles_X_-_L%27Egypte_sauv%C3%A9e_par_Joseph.JPG 2x" data-file-width="3432" data-file-height="2662" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Abel_de_Pujol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abel de Pujol (encara no existeix)">Abel de Pujol</a><br /><i>Egipte salvat per Josep</i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>El museu Carles X és obert el 15 de desembre del 1827. La secció egípcia es trobava repartida en quatre sales: una sala dels déus, una sala civil i dues sales funeràries. Amb motiu de l'obertura del museu, Champollion redacta un <i>anunci descriptiu dels monuments egipcis del Museu Carles X</i>. </p><p>Champollion emprèn un viatge a les ribes del Nil entre 1828-1829. Va portar pocs objectes d'aquest viatge, no per falta de fons, sinó de qualitat. Champollion va morir prematurament el 1832. El departament egipci va perdre llavors la seva autonomia. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Museu_Delfí,_després_Museu_de_la_Marina_de_París"><span id="Museu_Delf.C3.AD.2C_despr.C3.A9s_Museu_de_la_Marina_de_Par.C3.ADs"></span>Museu Delfí, després <a href="/w/index.php?title=Museu_de_la_Marina_de_Par%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu de la Marina de París (encara no existeix)">Museu de la Marina de París</a></h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Museu Delfí, després Museu de la Marina de París"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1748, <a href="/w/index.php?title=Henri_Louis_Duhamel_du_Monceau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri Louis Duhamel du Monceau (encara no existeix)">Henri Louis Duhamel du Monceau</a>, fundador el 1741 de l'Escola de la Marina de París per a alumnes d'enginyeria naval, ofereix al rei Lluís XV la seva col·lecció de reproduccions en miniatura de vaixells, amb la condició que aquesta fos accessible als especialistes que poguessin desitjar veure-la al Louvre on estaria conservada. Es presenta, llavors, en una <i>sala de Marina</i> al Louvre. </p><p>Aquest museu es creà per decisió del rei Carles X, presa el 27 de desembre del 1827. En haver acceptat el <a href="/wiki/Delf%C3%AD_de_Fran%C3%A7a" title="Delfí de França">delfí</a> <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Antoni_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís Antoni de França">Lluís Antoni de França</a> de donar-li el seu nom, fou conegut llavors amb el nom de <i>Musée Dauphin</i> ("Museu Delfí"), a proposta del baró de la Bouillerie, intendent general de la llista civil del rei. El projecte fou estudiat per l'enginyer de la marina Pierre Zédé, el primer conservador del museu, que fou director de construccions navals. Aplega diferents objectes i models relacionats amb l'Armada, que estaven dispersos en alguns palaus reials, als ports o als arsenals. </p><p>D'entrada s'instal·là al primer pis i després al segon pis de l'ala nord del Pati Quadrat. Les col·leccions es col·loquen en vitrines decorades amb dofins de bronze daurat. Aquest departament tècnic col·locat en un museu que exhibeix obres d'art disgustà als conservadors del Louvre. Els reis Carles X i Lluís Felip I hi disposaren les curiositats que se'ls enviaven de totes les parts del món. El Ministeri de la Marina feia deixar-hi tots els objectes reunits durant els viatges de circumnavegació i descobriments que havia ordenat.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'afegeix un taller al museu per al manteniment i reparació de maquetes rebudes amb motiu de la seva obertura. El taller també va fer reproduccions en miniatura de vaixells antics. Després de Pierre Zédé és l'enginyer <a href="/w/index.php?title=Apollinaire_Lebas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apollinaire Lebas (encara no existeix)">Apollinaire Lebas</a> qui va assegurar la direcció del museu a partir del 1848. Durant la Segona República, el museu depèn de Jeanron, director dels museus nacionals. Jeanron vol reagrupar en aquest museu diferents objectes xinesos que es troben als magatzems del Louvre, als quals es van afegir els aplegats durant la missió comercial de <a href="/w/index.php?title=Theodore_Lagr%C3%A8ne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theodore Lagrène (encara no existeix)">Theodore Lagrène</a>. El projecte fou dirigit pel comte de Nieuwerkerke, nou director el 1849. </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg" class="mw-file-description" title="El Soleil Royal Reproducció feta al museu"><img alt="El Soleil Royal Reproducció feta al museu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg/130px-Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg" decoding="async" width="130" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg/195px-Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e4/Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg/260px-Soleil_Royal-Gaston_Braun.jpg 2x" data-file-width="820" data-file-height="519" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <i><a href="/w/index.php?title=Soleil_Royal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Soleil Royal (encara no existeix)">Soleil Royal</a></i> <br />Reproducció feta al museu</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louis_Quinze_mp3h9291.jpg" class="mw-file-description" title="El Louis XV Reproducció de l'època"><img alt="El Louis XV Reproducció de l'època" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Louis_Quinze_mp3h9291.jpg/130px-Louis_Quinze_mp3h9291.jpg" decoding="async" width="130" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Louis_Quinze_mp3h9291.jpg/195px-Louis_Quinze_mp3h9291.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Louis_Quinze_mp3h9291.jpg/260px-Louis_Quinze_mp3h9291.jpg 2x" data-file-width="2186" data-file-height="2185" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <i>Louis XV</i><br />Reproducció de l'època</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg" class="mw-file-description" title="L'Artésien Reproducció de l'època"><img alt="L'Artésien Reproducció de l'època" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg/130px-French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg" decoding="async" width="130" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg/195px-French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f8/French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg/260px-French_ship_Artesien_mp3h9738.jpg 2x" data-file-width="2907" data-file-height="2333" /></a></span></div> <div class="gallerytext">L'<i><a href="/w/index.php?title=Art%C3%A9sien&action=edit&redlink=1" class="new" title="Artésien (encara no existeix)">Artésien</a></i><br />Reproducció de l'època</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Maquettemuseemarineparis.jpg" class="mw-file-description" title="L'Océan Reproducció de l'època"><img alt="L'Océan Reproducció de l'època" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Maquettemuseemarineparis.jpg/130px-Maquettemuseemarineparis.jpg" decoding="async" width="130" height="112" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Maquettemuseemarineparis.jpg/195px-Maquettemuseemarineparis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Maquettemuseemarineparis.jpg/260px-Maquettemuseemarineparis.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1294" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=L%27Oc%C3%A9an&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'Océan (encara no existeix)">L'Océan</a></i><br />Reproducció de l'època</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg" class="mw-file-description" title="El Valmy Reproducció feta a Brest"><img alt="El Valmy Reproducció feta a Brest" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg/130px-MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg" decoding="async" width="130" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg/195px-MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg/260px-MuseeMarine-Valmy-p1000470.jpg 2x" data-file-width="2560" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <i><a href="/wiki/Valmy" title="Valmy">Valmy</a></i><br />Reproducció feta a Brest</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Tage_mp3h9410.jpg" class="mw-file-description" title="El Tage Reproducció feta a Brest"><img alt="El Tage Reproducció feta a Brest" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Le_Tage_mp3h9410.jpg/130px-Le_Tage_mp3h9410.jpg" decoding="async" width="130" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Le_Tage_mp3h9410.jpg/195px-Le_Tage_mp3h9410.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Le_Tage_mp3h9410.jpg/260px-Le_Tage_mp3h9410.jpg 2x" data-file-width="3504" data-file-height="2336" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <i>Tage</i><br />Reproducció feta a Brest</div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>Atès l'augment de peces etnogràfiques del museu al qual es van afegir els objectes xinesos, el seu conservador adjunt, <a href="/w/index.php?title=Antoine_L%C3%A9on_Morel-Fatio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Léon Morel-Fatio (encara no existeix)">Antoine Léon Morel-Fatio</a> crea un annex del Louvre, el <i>Museu Etnogràfic</i> separat del Museu Naval. Es va convertir el 1852, en conservador del <i>Museu de la Marina i d'Etnografia del Louvre</i>. </p><p>L'<a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7ois-Edmond_P%C3%A2ris&action=edit&redlink=1" class="new" title="François-Edmond Pâris (encara no existeix)">almirall Pâris</a>, director del museu entre el 1871 i el 1893, fa col·locar-hi els models a escala de <a href="/w/index.php?title=Trabaccolo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trabaccolo (encara no existeix)">trabaccolos</a>, <a href="/wiki/Sampan" title="Sampan">sampans</a>, <a href="/wiki/Canoa_polin%C3%A8sia_(vela)" class="mw-redirect" title="Canoa polinèsia (vela)">canoes polinèsies</a> i altres vaixells poc habituals a partir dels plànols obtinguts en els viatges. </p><p>Quan el 1901, Destrem va ser nomenat director del Museu Naval, el director general de Belles Arts Roujon li va dir sense embuts: «<i>Us hem nomenat perquè us desempallegueu del Museu de la Marina.</i>» </p><p>En les dècades següents, els conservadors es neguen a empaquetar la col·lecció fins que no s'hagi trobat una nova llar. </p><p>Durant l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal_de_Par%C3%ADs_(1937)" title="Exposició Universal de París (1937)">Exposition Internationale «Arts et Techniques dans la Vie moderne» del 1937</a> es preveia instal·lar el museu de la marina en una ala del <a href="/wiki/Palau_de_Chaillot" title="Palau de Chaillot">Palau de Chaillot</a>. El setembre del 1939, el museu comença a ocupar l'ala Passy. El 1943, la col·lecció s'instal·la sota la direcció del capità Jacques Vichot<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Galeria_Campana">Galeria Campana</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Galeria Campana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El rei Carles X comprà el 1828 la col·lecció d'objectes d'art del pintor <a href="/w/index.php?title=Pierre_R%C3%A9voil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre Révoil (encara no existeix)">Pierre Révoil</a><sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que s'afegí als gerros antics de les col·leccions Tochon<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i Durand. El rei va fer amanir nou sales que formarien una galeria en paral·lel al museu Carles X, de cara al Sena, obra de la qual s'encarregà l'arquitecte Pierre Fontaine a partir del 1819. Igual com havia fet amb el museu Carles X, va fer pintar els sostres sobre el tema de la història de França i les arts. Van ser inaugurades durant el Saló del 1833 i són les següents: </p> <ul><li>sala 39 : <i>Francesc I amb la seva germana, la reina de Navarra rebent les pintures i estàtues portades d'Itàlia per <a href="/wiki/Francesco_Primaticcio" title="Francesco Primaticcio">Primaticcio</a></i>, d'<a href="/w/index.php?title=Alexandre-%C3%89variste_Fragonard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandre-Évariste Fragonard (encara no existeix)">Alexandre-Évariste Fragonard</a>, 1827</li> <li>sala 40 : <i>La Renaixença de les Arts a França</i>, d'<a href="/w/index.php?title=Fran%C3%A7ois-Joseph_Heim&action=edit&redlink=1" class="new" title="François-Joseph Heim (encara no existeix)">François-Joseph Heim</a>, 1828</li> <li>sala 41 : <i>Francesc I armat cavaller per <a href="/w/index.php?title=Pierre_Terrail_de_Bayard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre Terrail de Bayard (encara no existeix)">Bayard</a></i>, d'Alexandre-Évariste Fragonard, 1820</li> <li>sala 42 : <i>Carlemany, rodejat dels seus principals oficials, rep <a href="/wiki/Alcu%C3%AD_de_York" title="Alcuí de York">Alcuí</a> que li presenta manuscrits fets pels seus monjos</i>, d'<a href="/wiki/Jean-Victor_Schnetz" title="Jean-Victor Schnetz">Victor Schnetz</a>, 1833</li> <li>sala 42 : <i>Lluís XII proclamat "Pare del Poble" als Estats Generals celebrats a <a href="/wiki/Tours" title="Tours">Tours</a> el 1506</i>, de <a href="/wiki/Michel_Martin_Drolling" title="Michel Martin Drolling">Michel Martin Drolling</a>, 1833</li> <li>sala 44 : <i>Expedició d'Egipte sota les ordres de Bonaparte</i>, de <a href="/wiki/L%C3%A9on_Cogniet" title="Léon Cogniet">Léon Cogniet</a>, 1835</li> <li>sala 45 : <i><a href="/wiki/Pierre_Puget" title="Pierre Puget">Puget</a> presentant la seva estàtua de <a href="/wiki/Mil%C3%B3_de_Crotona" title="Miló de Crotona">Miló de Crotona</a> a Lluís XIV, en els jardins de Versalles</i>, d'<a href="/w/index.php?title=Eug%C3%A8ne_Dev%C3%A9ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugène Devéria (encara no existeix)">Eugène Devéria</a>, 1832</li> <li>sala 46 : <i>La clemència d'Enric IV després de la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Ivry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Ivry (encara no existeix)">batalla d'Ivry</a> (1590)</i>, obra del baró <a href="/w/index.php?title=Charles_de_Steuben&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles de Steuben (encara no existeix)">Charles de Steuben</a>, 1833</li> <li>sala 47 : <i><a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Poussin</a> procedent de Roma, és presentat a Lluís XIII pel cardenal Richelieu (1640)</i>, de <a href="/wiki/Jean_Alaux" class="mw-redirect" title="Jean Alaux">Jean Alaux</a>, 1832</li></ul> <p>La galeria pren el nom de Campana quan els gerros de la col·lecció de Giampietro Campana di Cavelli hi són instal·lats el 1863. </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Campana Pintor de Damon Lamentació d'Aquiles per Tetis i les Nereides"><img alt="Col·lecció Campana Pintor de Damon Lamentació d'Aquiles per Tetis i les Nereides" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg/130px-Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg" decoding="async" width="130" height="81" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg/195px-Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg/260px-Mourning_of_Akhilleus_Louvre_E643.jpg 2x" data-file-width="2712" data-file-height="1680" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Campana<br />Pintor de Damon<br /><i>Lamentació d'Aquiles per Tetis i les Nereides</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Campana Signada per Hieró, terrissaire Aquiles i el cos d'Hèctor"><img alt="Col·lecció Campana Signada per Hieró, terrissaire Aquiles i el cos d'Hèctor" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg/130px-Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg" decoding="async" width="130" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg/195px-Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg/260px-Achilles_Hector_Louvre_G153.jpg 2x" data-file-width="2410" data-file-height="2360" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Campana<br />Signada per Hieró, terrissaire<br /><i>Aquiles i el cos d'Hèctor</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Canino, 1848 Pintor de Briseida Home i noi jove"><img alt="Col·lecció Canino, 1848 Pintor de Briseida Home i noi jove" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg/130px-Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg" decoding="async" width="130" height="127" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg/195px-Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg/260px-Kiss_Briseis_Painter_Louvre_G278_full.jpg 2x" data-file-width="2240" data-file-height="2180" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Canino, 1848<br />Pintor de <a href="/wiki/Briseida" title="Briseida">Briseida</a><br /><i>Home i noi jove</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Campana Eufroni, pintor Euxithéos, terrissaire Lluita d'Hèracles i Anteu"><img alt="Col·lecció Campana Eufroni, pintor Euxithéos, terrissaire Lluita d'Hèracles i Anteu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg/130px-Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg" decoding="async" width="130" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg/195px-Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg/260px-Herakles_Antaios_Louvre_G103_n2.jpg 2x" data-file-width="3250" data-file-height="2443" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Campana<br /><a href="/wiki/Eufroni" title="Eufroni">Eufroni</a>, pintor<br />Euxithéos, terrissaire<br /><i>Lluita d'<a href="/wiki/H%C3%A8racles" title="Hèracles">Hèracles</a> i <a href="/wiki/Anteu_(mitologia)" title="Anteu (mitologia)">Anteu</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Durand Grup de Haimon Hèracles i el Toro de Creta"><img alt="Col·lecció Durand Grup de Haimon Hèracles i el Toro de Creta" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg/130px-Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg" decoding="async" width="130" height="124" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg/195px-Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg/260px-Lekythos_Cretan_bull_Louvre_CA3759d.jpg 2x" data-file-width="1275" data-file-height="1215" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Durand<br />Grup de Haimon<br /><i>Hèracles i el Toro de Creta</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg" class="mw-file-description" title="Col·lecció Tochon "Estil de Kertch" Combat entre un arimaspe i un griu"><img alt="Col·lecció Tochon "Estil de Kertch" Combat entre un arimaspe i un griu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg/105px-Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg" decoding="async" width="105" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg/158px-Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg/210px-Arimaspus_griffin_Louvre_G553bis.jpg 2x" data-file-width="2400" data-file-height="3650" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Col·lecció Tochon<br />"Estil de Kertch"<br /><i>Combat entre un <a href="/wiki/Arimaspes" title="Arimaspes">arimaspe</a> i un <a href="/wiki/Griu" title="Griu">griu</a></i></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Marbres_d'Olímpia"><span id="Marbres_d.27Ol.C3.ADmpia"></span>Marbres d'Olímpia</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Marbres d'Olímpia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg/220px-Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg/330px-Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg/440px-Bull_metope_Olympia_Louvre_MA716.jpg 2x" data-file-width="3266" data-file-height="2450" /></a><figcaption><center>Part de la <a href="/wiki/M%C3%A8topa" title="Mètopa">mètopa</a> del<br />temple de Zeus a Olímpia</center></figcaption></figure> <p>Per ajudar els independentistes grecs, el govern francès envia l'<a href="/w/index.php?title=Expedici%C3%B3_de_Morea&action=edit&redlink=1" class="new" title="Expedició de Morea (encara no existeix)">expedició de Morea</a> el 1828. Inspirant-se en l'expedició científica de la <a href="/wiki/Campanya_napole%C3%B2nica_d%27Egipte_i_S%C3%ADria" title="Campanya napoleònica d'Egipte i Síria">campanya napoleònica d'Egipte i Síria</a> del 1798, va decidir afegir a l'enviament de tropes una expedició científica a la <a href="/wiki/Morea_otomana" title="Morea otomana">Morea</a><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El Senat grec reunit a Argos va fer donació a França dels elements de la mètopa del <a href="/wiki/Temple_de_Zeus_a_Ol%C3%ADmpia" class="mw-redirect" title="Temple de Zeus a Olímpia">Temple de Zeus a Olímpia</a>, el 1829. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_museu_del_Louvre_sota_Lluís-Felip_I"><span id="El_museu_del_Louvre_sota_Llu.C3.ADs-Felip_I"></span>El museu del Louvre sota Lluís-Felip I</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: El museu del Louvre sota Lluís-Felip I"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'enriquiment dels diferents departaments d'antiguitats del Museu del Louvre es farà a través d'adquisicions, donacions, però també mitjançant l'enviament de missions d'excavacions dels jaciments arqueològics i la compartició dels descobriments que s'hi van realitzar. </p><p>A Grècia, aquesta política d'excavacions de jaciments s'organitza a partir de l'<a href="/wiki/Escola_Francesa_d%27Atenes" title="Escola Francesa d'Atenes">Escola Francesa d'Atenes</a>, fundada el 1846, a <a href="/wiki/Delfos_(ciutat)" title="Delfos (ciutat)">Delfos</a> i <a href="/wiki/Delos" title="Delos">Delos</a>. </p><p>Les missions d'excavació es desenvolupen i creixen a l'Orient Mitjà, amb el descobriment de <a href="/wiki/Khorsabad" class="mw-redirect" title="Khorsabad">Khorsabad</a> (que al principi es va pensar que era la vila de <a href="/wiki/N%C3%ADnive" title="Nínive">Nínive</a>), a Egipte, Algèria i Turquia. </p><p>A partir de l'Escola Francesa d'Atenes, es van crear l'<a href="/w/index.php?title=Escola_Francesa_de_Roma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola Francesa de Roma (encara no existeix)">Escola Francesa de Roma</a> i l'<a href="/w/index.php?title=Institut_Franc%C3%A8s_d%27Arqueologia_Oriental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut Francès d'Arqueologia Oriental (encara no existeix)">Institut Francès d'Arqueologia Oriental</a> del Caire, i posteriorment la delegació arqueològica a Pèrsia, el 1883, per excavar el jaciment de <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a>, i la <a href="/w/index.php?title=Delegaci%C3%B3_Arqueol%C3%B2gica_Francesa_a_l%27Afganistan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Delegació Arqueològica Francesa a l'Afganistan (encara no existeix)">Delegació Arqueològica Francesa a l'Afganistan</a>, el 1922. </p><p>La majoria dels préstecs acordats durant el regnat de Lluís Felip va ser emprat per a les obres realitzades al palau de Versalles, dedicat a la «<i>glòria dels grans homes de tots els temps</i>». No obstant això, alguns quadres es van comprar, com ara <i>El carregament de la Creu</i> de <a href="/wiki/Simone_Martini" title="Simone Martini">Simone Martini</a>, el 1834, <i>Retrat de Chardin per ell mateix</i>, el 1839, els <i>Retrats d'artistes</i> de <a href="/wiki/Paolo_Uccello" title="Paolo Uccello">Paolo Uccello</a>, i el <i>Díptic de Jean Carondelet</i> de <a href="/wiki/Jan_Mabuse" class="mw-redirect" title="Jan Mabuse">Jan Mabuse</a> i <i>Salomó al tresor del Temple</i> de <a href="/w/index.php?title=Frans_Francken_el_Jove&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frans Francken el Jove (encara no existeix)">Frans Francken el Jove</a>, el 1844. </p> <ul class="gallery mw-gallery-packed"> <li class="gallerybox" style="width: 93.333333333333px"> <div class="thumb" style="width: 91.333333333333px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Chardin_pastel_selfportrait.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Siméon Chardin Autoretrat (pastel)"><img alt="Jean Siméon Chardin Autoretrat (pastel)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Chardin_pastel_selfportrait.jpg/137px-Chardin_pastel_selfportrait.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Chardin_pastel_selfportrait.jpg/205px-Chardin_pastel_selfportrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7c/Chardin_pastel_selfportrait.jpg/273px-Chardin_pastel_selfportrait.jpg 2x" data-file-width="2348" data-file-height="3092" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jean_Sim%C3%A9on_Chardin" title="Jean Siméon Chardin">Jean Siméon Chardin</a><br /><i>Autoretrat</i> (pastel)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 76px"> <div class="thumb" style="width: 74px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simone_Martini_067.jpg" class="mw-file-description" title="Simone Martini Carregament de la Creu"><img alt="Simone Martini Carregament de la Creu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Simone_Martini_067.jpg/111px-Simone_Martini_067.jpg" decoding="async" width="74" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Simone_Martini_067.jpg/167px-Simone_Martini_067.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Simone_Martini_067.jpg/223px-Simone_Martini_067.jpg 2x" data-file-width="2064" data-file-height="3336" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Simone_Martini" title="Simone Martini">Simone Martini</a><br /><i>Carregament de la Creu</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 178px"> <div class="thumb" style="width: 176px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg" class="mw-file-description" title="Jan Mabuse Díptic de Jean Carondelet"><img alt="Jan Mabuse Díptic de Jean Carondelet" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg/264px-Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg" decoding="async" width="176" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg/395px-Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg/527px-Diptyque_de_Jean_Carondelet.jpg 2x" data-file-width="4400" data-file-height="3008" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jan_Mabuse" class="mw-redirect" title="Jan Mabuse">Jan Mabuse</a><br /><i>Díptic de Jean Carondelet</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 438.66666666667px"> <div class="thumb" style="width: 436.66666666667px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg" class="mw-file-description" title="Paolo Uccello Cinc retrats d'artistes"><img alt="Paolo Uccello Cinc retrats d'artistes" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg/655px-15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg" decoding="async" width="437" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg/983px-15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg/1310px-15th-century_unknown_painters_-_Five_Famous_Men_-_WGA23919.jpg 2x" data-file-width="2547" data-file-height="700" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Paolo_Uccello" title="Paolo Uccello">Paolo Uccello</a><br /><i>Cinc retrats d'artistes</i></center></div> </li> </ul> <p>L'agost del 1830, <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Felip_I_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís Felip I de França">Lluís Felip I de França</a> dissol l'<a href="/w/index.php?title=Orde_de_l%27Esperit_Sant_(cavalleria)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orde de l'Esperit Sant (cavalleria) (encara no existeix)">Orde de l'Esperit Sant</a>, fundada per <a href="/wiki/Enric_III_de_Fran%C3%A7a" title="Enric III de França">Enric III</a> el 31 de desembre del 1578. El tresor de l'orde que no es va perdre amb la Revolució fou dipositat al Louvre.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Galeria_espanyola">Galeria espanyola</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Galeria espanyola"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg/170px-El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg" decoding="async" width="170" height="261" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg/255px-El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg/340px-El_Greco_-_Le_Christ_en_croix_ador%C3%A9_par_deux_donateurs_02.jpg 2x" data-file-width="2025" data-file-height="3105" /></a><figcaption><center>Galeria espanyola<br />El Greco<br /><i>Crist a la creu adorat per dos donants</i></center></figcaption></figure> <p>Lluís Felip I demanà, el 1833, al <a href="/w/index.php?title=Isidore_Taylor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isidore Taylor (encara no existeix)">baró Taylor</a> de comprar quadres espanyols pagant-los de la seva butxaca. Durant tres viatges (1833, 1835-1836, 1838) Taylor es va aprofitar de la <a href="/wiki/Guerres_Carlines" title="Guerres Carlines">guerra carlina</a>, de l'anarquia a les províncies i de la supressió de la <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">Companyia de Jesús</a> i dels ordes religiosos, el 1835-1836, per aplegar una suma total d'1.327.000 francs per una col·lecció de 487 quadres que representaven un panorama complet d'aquesta escola, més 15 teles de les escoles del Nord i 26 de mestres italians. Els quadres traslladats al Louvre són presentats al públic per primer cop el 7 de gener del 1838. Dos anys més tard, aquesta col·lecció és completada amb els 244 quadres que <a href="/w/index.php?title=Frank_Hall_Standish&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frank Hall Standish (encara no existeix)">Frank Hall Standish</a> (1799-1840) ofereix al rei. </p><p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa_de_1848" title="Revolució francesa de 1848">revolució del 1848</a>, la família Orléans demana la restitució del conjunt de la galeria espanyola. Com que la Segona República no va voler negociar una indemnització, els quadres van ser restituïts entre el 1850 i el 1851. Els quadres van ser venuts a Londres el maig del 1853 per una suma total de 940.000 francs. El museu del Louvre no va participar en una venda que va enriquir les col·leccions de nombrosos museus europeus. </p><p>El descobriment de la pintura espanyola a través d'aquesta galeria va influir en molts artistes, incloent-hi <a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Courbet</a>, <a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet" title="Jean-François Millet">Millet</a>, <a href="/wiki/%C3%89douard_Manet" title="Édouard Manet">Manet</a>… </p><p>Algunes teles foren revenudes a França. El Louvre va adquirir el 1908 <i>Crist a la creu adorat per dos donants</i> del <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">Greco</a>. </p><p>Per enriquir la seva col·lecció de quadres espanyols, el museu va participar en les diferents vendes de la col·lecció del <a href="/wiki/Nicolas_Jean_de_Dieu_Soult" title="Nicolas Jean de Dieu Soult">mariscal Soult</a>, duc de Dalmàcia, el 1852, el 1858 i el 1867. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Francisco_de_Herrera_(I)_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg" class="mw-file-description" title="Francisco de Herrera Sant Basili dictant la seva doctrina"><img alt="Francisco de Herrera Sant Basili dictant la seva doctrina" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg/97px-Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg" decoding="async" width="97" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg/145px-Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg/193px-Francisco_de_Herrera_%28I%29_-_St_Basil_Dictating_His_Doctrine_-_WGA11378.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="1117" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Francisco_Herrera_el_Vell" title="Francisco Herrera el Vell">Francisco de Herrera</a><br /><i>Sant Basili dictant la seva doctrina</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:El_nacimiento_de_la_Virgen_(Murillo).jpg" class="mw-file-description" title="Bartolomé Esteban Murillo Naixement de la Verge"><img alt="Bartolomé Esteban Murillo Naixement de la Verge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg/120px-El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg" decoding="async" width="120" height="68" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg/180px-El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg/240px-El_nacimiento_de_la_Virgen_%28Murillo%29.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="339" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Bartolomé Esteban Murillo</a><br /><i>Naixement de la Verge</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Zurbaran.jpg" class="mw-file-description" title="Francisco de Zurbarán L'exposició del cos de sant Bonaventura"><img alt="Francisco de Zurbarán L'exposició del cos de sant Bonaventura" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Zurbaran.jpg/108px-Zurbaran.jpg" decoding="async" width="108" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Zurbaran.jpg/162px-Zurbaran.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Zurbaran.jpg/216px-Zurbaran.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="1109" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Francisco_de_Zurbar%C3%A1n" title="Francisco de Zurbarán">Francisco de Zurbarán</a><br /><i>L'exposició del cos de sant Bonaventura</i></center></div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Museu_algerià_del_Louvre"><span id="Museu_algeri.C3.A0_del_Louvre"></span>Museu algerià del Louvre</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Museu algerià del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Inspirada per l'anterior expedició a Egipte i l'expedició de Morea, es va dur a terme en paral·lel amb les operacions militars a Algèria una missió d'exploració científica del país. En un informe elaborat pels membres de l'Acadèmia d'Inscripcions i Belles Lletres proposen de reunir en un museu algerià a París col·leccions d'art i de ciències elaborades per la Comissió Científica d'Algèria. Les antiguitats trobades pel comitè es col·loquen al Louvre. </p><p>El rei Lluís Felip va inaugurar un museu algerià o galeria d'Alger el 1845, sota la columnata per presentar les antiguitats portades pel comandant Delamare, capità d'artilleria. Aquesta emplaçament fou elegit per trobar-se a continuació de la galeria dedicada a les antiguitats egípcies. El museu fou tancat durant el Segon Imperi per ser integrat en el Museu Africà del Louvre que mai no va funcionar, ja que mai no va estar obert al públic. El 1880, també alberga les restes procedents de les excavacions a <a href="/wiki/Tun%C3%ADsia" title="Tunísia">Tunísia</a> i al <a href="/wiki/Marroc" title="Marroc">Marroc</a>. Un inventari de les peces que van ser portades del nord d'Àfrica escrit per <a href="/w/index.php?title=Antoine_Heron_Villefosse&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Heron Villefosse (encara no existeix)">Antoine Heron Villefosse</a> es va publicar el 1920.<sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Museu_assiri">Museu assiri</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Museu assiri"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre-TaureauAile.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/220px-Louvre-TaureauAile.jpg" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/330px-Louvre-TaureauAile.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/440px-Louvre-TaureauAile.jpg 2x" data-file-width="3247" data-file-height="2848" /></a><figcaption><center>Toro alat del palau de Sargon</center></figcaption></figure> <p>L'1 de maig del <a href="/wiki/1847" title="1847">1847</a> s'inaugura el primer museu assiri d'Europa. Hom hi pot veure els grans genis alats portats de les excavacions del palau de <a href="/wiki/Sargon_II" title="Sargon II">Sargon</a> à <a href="/wiki/Khorsabad" class="mw-redirect" title="Khorsabad">Khorsabad</a>, dutes a terme per <a href="/w/index.php?title=Paul-%C3%89mile_Botta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul-Émile Botta (encara no existeix)">Paul-Émile Botta</a> cònsol de França a <a href="/wiki/Mossul" title="Mossul">Mossul</a>. </p><p>El document epigràfic més antic en escriptura cuneïforme, portat a Europa el <a href="/wiki/1786" title="1786">1786</a>, és el <i><a href="/wiki/Andr%C3%A9_Michaux" title="André Michaux">còdol Michaux</a></i> que es troba al <a href="/w/index.php?title=Departament_de_Monedes,_Medalles_i_Antiguitats_de_la_Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la Biblioteca Nacional de França (encara no existeix)">Departament de Monedes, Medalles i Antiguitats de la Biblioteca Nacional de França</a>. </p><p>Després del nomenament de Botta com a cònsol a Jerusalem, el 1848, les excavacions de Khorsabad no es van reprendre fins al 1852 pel nou cònsol de França, Victor Place (1818-1875), en companyia de <a href="/wiki/Henry_Rawlinson" class="mw-redirect" title="Henry Rawlinson">Rawlinson</a>. Estava assistit per l'epigrafista <a href="/w/index.php?title=Jules_Oppert&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jules Oppert (encara no existeix)">Jules Oppert</a> i l'orientalista <a href="/w/index.php?title=Fulgence_Fresnel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fulgence Fresnel (encara no existeix)">Fulgence Fresnel</a>. Les excavacions van ser fotografiades per l'enginyer Gabriel Tranchand per il·lustrar l'informe enviat a l'<a href="/wiki/Acad%C3%A9mie_des_inscriptions_et_belles-lettres" class="mw-redirect" title="Académie des inscriptions et belles-lettres">Académie des inscriptions et belles-lettres</a>.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'arquitecte <a href="/w/index.php?title=F%C3%A9lix_Thomas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Félix Thomas (encara no existeix)">Félix Thomas</a> va fer els relleus del palau de Sargon que il·lustren el llibre de Victor Place, <i>Ninive et l'Assyrie</i><sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> publicat el 1867. </p><p>Malauradament, la majoria de les obres que Victor Place volia portar a França es van perdre a <a href="/wiki/Xatt_al-Arab" title="Xatt al-Arab">Xatt al-Arab</a> durant l'atac d'uns bandits àrabs el 1855. Només un toro alat de 30 tones va escapar del naufragi. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Museu_del_Louvre_sota_la_Segona_República"><span id="El_Museu_del_Louvre_sota_la_Segona_Rep.C3.BAblica"></span>El Museu del Louvre sota la Segona República</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: El Museu del Louvre sota la Segona República"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG/220px-Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG/330px-Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG/440px-Palais_du_Louvre_-_Galerie_d%27Apollon_-_Delacroix_-_Apollon_terrassant_le_serpent_Python.JPG 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption><center>Galeria d'Apol·lo<br />Pintura d'<a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a><br /><i>Apol·lo matant la serp Pitó</i></center></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg/220px-Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg/330px-Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg/440px-Duval_Louvre_Apollo-Galerie_19Jh.jpg 2x" data-file-width="4584" data-file-height="3579" /></a><figcaption><center>La Galeria d'Apol·lo després de la restauració al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></center></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Francesa" title="Segona República Francesa">Segona República</a> va iniciar un moviment d'engrandiment del palau del Louvre amb la represa del gran disseny i la reordenació del museu amb la represa del projecte exposat el 1765 per Diderot, que en feia el «palau del poble», dedicat a les arts i les ciències. S'hi volia instal·lar un museu ampliat, la Biblioteca Nacional i sales per a exposicions industrials. </p><p>Per dur a terme aquest projecte es nomena <a href="/w/index.php?title=F%C3%A9lix_Duban&action=edit&redlink=1" class="new" title="Félix Duban (encara no existeix)">Félix Duban</a> com a arquitecte del Louvre. A causa de la falta de fons, s'ha de limitar a la restauració de les façanes exteriors de la Galeria d'Apol·lo, de la Gran galeria i d'algunes sales del museu. Remet els sostres carregats d'ornaments al Saló Quadrat, i la sala de les Set Xemeneies decorades per <a href="/w/index.php?title=Alexander_Denuelle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexander Denuelle (encara no existeix)">Alexander Denuelle</a>. La Galeria d'Apol·lo tenia un sostre pintat per Delacroix que representava <i>Apol·lo matant la serp Pitó</i>. </p><p><a href="/w/index.php?title=Philippe-Auguste_Jeanron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Philippe-Auguste Jeanron (encara no existeix)">Philippe-Auguste Jeanron</a>, pintor i republicà, va ser nomenat director dels museus de la República. Durant la seva breu administració (28 febrer del 1848 - 25 desembre del 1849), es durà a terme un treball de restauració, presentació d'obres per escoles i seguiment de la línia cronològica que va tenir una profunda influència en el museu. Va fer comprar 7 quadres, entre ells quatre de <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_G%C3%A9ricault" title="Théodore Géricault">Géricault</a>, per un import d'11.820 francs. </p><p>La galeria d'escultures modernes, oberta el 1824, depèn del Departament d'Antiguitats. Hi hagué poques adquisicions fins a la caiguda de la <a href="/wiki/Monarquia_de_Juliol" title="Monarquia de Juliol">Monarquia de Juliol</a>. El 1849, es porten de Versalles peces de recepció d'acadèmics, estàtues dels segles <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xvi i xvii</span>, entre les quals estan el <i><a href="/wiki/Mil%C3%B3_de_Crotona" title="Miló de Crotona">Miló de Crotona</a></i> de <a href="/wiki/Pierre_Puget" title="Pierre Puget">Pierre Puget</a> i l'<i>Hèrcules gal</i> del Palau de Luxembourg. S'obren noves sales a l'ala sud del Pati Quadrat per a les escultures del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>. Al final de 1849 Jeanron ha de deixar el seu càrrec, que <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a> havia promès a <a href="/w/index.php?title=%C3%89milien_de_Nieuwerkerke&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émilien de Nieuwerkerke (encara no existeix)">Émilien de Nieuwerkerke</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg/220px-Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg" decoding="async" width="220" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg/330px-Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg/440px-Louvre_salon_Carr%C3%A9_circa_1860.jpg 2x" data-file-width="1155" data-file-height="748" /></a><figcaption><a href="/wiki/Giuseppe_Castiglione" title="Giuseppe Castiglione">Giuseppe Castiglione</a><br /> (Nàpols, 1829-París, 1908)<br />El Saló Quadrat al Museu del Louvre (1861)</figcaption></figure> <p>El 1848, <a href="/wiki/Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Villot" title="Frédéric Villot">Frédéric Villot</a>, pintor aficionat i amic de Delacroix, succeeix <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Marius_Granet" title="François Marius Granet">François Marius Granet</a> en el càrrec de conservador de pintures al Louvre. Va començar a fer un catàleg de les pintures que anava acompanyat d'instruccions, més un quadre cronològic i una llista per ordre alfabètic de tots els artistes esmentats. Redistribueix els quadres. A la Gran Galeria, les pintures de les antigues escoles es classifiquen pels països, per escoles i per dates. A la sala de les Set Xemeneies, es presenten els quadres de l'Escola Imperial. A la manera de la <i><a href="/wiki/Galleria_degli_Uffizi" title="Galleria degli Uffizi">Galleria degli Uffizi</a></i> de Florència, col·loca al Saló Quadrat obres mestres de totes les escoles del museu. Aquesta nova disposició del museu és inaugurada pel príncep-president acompanyat de Nieuwerkerke el 5 juny del 1851.<sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Nieuwerkerke va ser secundat pel príncep-president, cosa que li va permetre adquirir per al museu deu importants pintures quan es va vendre la col·lecció del rei dels Països Baixos <a href="/wiki/Guillem_II_dels_Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Guillem II dels Països Baixos">Guillem II</a> que va tenir lloc del 12 al 20 d'agost del 1850, entre els quals hi havia un Rubens (<i>Retrat del baró de Vicq</i>), un <a href="/wiki/Hans_Memling" title="Hans Memling">Memling</a>, un <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a>, un <a href="/wiki/Meindert_Hobbema" title="Meindert Hobbema">Hobbema</a> i tres <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_G%C3%A9ricault" title="Théodore Géricault">Géricault</a>, per un import total de 135.460 francs. </p><p>Després de la venda de la col·lecció de Lluís Felip I, el 29 d'abril del 1851, a través d'una assignació especial aprovada per les cambres, el museu va comprar dues pintures de <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_G%C3%A9ricault" title="Théodore Géricault">Théodore Géricault</a>: <i>El cuirasser ferit deixa el foc</i> i <i><a href="/wiki/Oficial_de_ca%C3%A7adors_a_la_c%C3%A0rrega" title="Oficial de caçadors a la càrrega">Oficial de caçadors a la càrrega</a></i>. </p><p>El museu va adquirir la seva primera escultura gòtica el 1850, <i>La Verge i el Nen</i> provinent de l'abadia <a href="/wiki/Premonstratencs" title="Premonstratencs">premostratenca</a> de Blanchelande.<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1851, les escultures que havien estat dipositades al <a href="/w/index.php?title=Museu_dels_monuments_francesos_(1795)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu dels monuments francesos (1795) (encara no existeix)">museu dels monuments francesos</a> són remeses al Louvre per l'Escola de Belles Arts, en particular el <i><a href="/wiki/Khildebert_I" title="Khildebert I">Khildebert</a></i> de l'<a href="/wiki/Abadia_de_Saint-Germain-des-Pr%C3%A9s" title="Abadia de Saint-Germain-des-Prés">Abadia de Saint-Germain-des-Prés</a>.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Museus_mexicà_i_etnogràfic"><span id="Museus_mexic.C3.A0_i_etnogr.C3.A0fic"></span>Museus mexicà i etnogràfic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Museus mexicà i etnogràfic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La moda dels mons distants portarà l'obertura de diversos museus etnogràfics al Louvre. El 1850, per iniciativa d'<a href="/w/index.php?title=Adrien_Pr%C3%A9vost_de_Longp%C3%A9rier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adrien Prévost de Longpérier (encara no existeix)">Adrien Prévost de Longpérier</a>, s'obre el Museu Mexicà, que esdevindrà el Museu Americà a la planta baixa del Pati Quadrat. </p><p>El 1850, sota la direcció d'<a href="/w/index.php?title=Antoine_L%C3%A9on_Morel-Fatio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Léon Morel-Fatio (encara no existeix)">Antoine Léon Morel-Fatio</a>, s'obre també un museu etnogràfic al segon pis del pavelló de Beauvais, amb els objectes etnogràfics i xinesos que van ser dipositats prèviament al Museu de la Marina, antic Museu Dauphin, creat el 1827 al Louvre. Aquests museus etnogràfics s'agruparan en el <a href="/w/index.php?title=Museu_Etnogr%C3%A0fic_del_Trocad%C3%A9ro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Etnogràfic del Trocadéro (encara no existeix)">Museu Etnogràfic del Trocadéro</a> obert a l'<a href="/wiki/Antic_Palau_del_Trocad%C3%A9ro" class="mw-redirect" title="Antic Palau del Trocadéro">Antic Palau del Trocadéro</a>, el 1878. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_museu_sota_Napoleó_III"><span id="El_museu_sota_Napole.C3.B3_III"></span>El museu sota Napoleó III</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: El museu sota Napoleó III"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Paris_moderne._Les_Tuileries,_le_Louvre,_et_la_rue_de_Rivoli,_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg/220px-Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg/330px-Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg/440px-Paris_moderne._Les_Tuileries%2C_le_Louvre%2C_et_la_rue_de_Rivoli%2C_vue_prise_du_Jardin_des_Tuileries.jpg 2x" data-file-width="4761" data-file-height="3352" /></a><figcaption>Les <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Teuleries</a> i el Museu del Louvre de <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a><br />per <a href="/w/index.php?title=Charles_Fichot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Fichot (encara no existeix)">Charles Fichot</a> </figcaption></figure> <p>Les transformacions prossegueixen sota <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a> especialment amb la realització del <i>grand dessein</i> : La galeria nord que uneix el Louvre amb les <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Teuleries</a> es completa amb l'addició dels edificis construïts per <a href="/w/index.php?title=Hector_Martin_Lefuel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hector Martin Lefuel (encara no existeix)">Hector Martin Lefuel</a> (sobre els plànols de <a href="/wiki/Louis_Visconti" title="Louis Visconti">Louis Visconti</a>). Altres també s'afegeixen al sud per assegurar la simetria en aquest gegantí conjunt arquitectònic. El museu farà aquest canvi mitjançant la introducció del pavelló Denon. </p><p>El decret del Senat de 2 de desembre del 1852 va fixar la <a href="/w/index.php?title=Llista_civil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista civil (encara no existeix)">llista civil</a> de Napoleó III. Incloïa palaus a París i les províncies, tres museus —el Museu del Louvre, el Museu de Luxembourg i el Museu de Versalles— el Guardamobles i les manufactures de l'Estat —fàbriques de Sevres, dels Gobelins i Beauvais. La xifra de la dotació de la llista civil, es fixa en 25 milions de francs.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'assignació per a l'adquisició d'obres d'art al Louvre era bastant baixa, entre 36.000 i 100.000 francs francesos, a més de la compra excepcional de la col·lecció Campana. Una altra operació especial va ser la creació del Museu dels Sobirans en el museu del Louvre. Tot i la falta de fons, el museu va ser capaç d'adquirir pintures de Poussin, Vermeer, Murillo ... </p><p>Malgrat l'afirmació de la manca d'interès de Napoleó III envers les arts, durant el seu regnat es va produir un augment de les col·leccions, principalment a través de la compra d'obres d'art fetes als Salons: 1300 Quadres i escultures modernes. Aquestes compres pagades per la llista civil van ser fetes pel comte Nieuwerkerke, que no sentia pas una gran atracció envers l'art contemporani. Això explica per què grans artistes com <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Camille_Corot" title="Jean-Baptiste Camille Corot">Corot</a> o <a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Courbet</a> n'estan absents. </p><p>En la descripció que es va fer el 1854, el Louvre Imperial es presenta com una col·lecció de 13 museus:<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li>Museu dels quadres de les escoles francesa, italiana, alemanya, holandesa i flamenca, a la Gran Galeria i al Saló Quadrat</li> <li>Museu de l'Escola Francesa amb el saló de les Set Xemeneies. La guia assenyala que els quadres de l'escola francesa es troben una mica dispersos al Louvre,</li> <li>Museu o galeria de dibuixos, seguit de les sales de gravat,</li> <li>Museu d'esmalts, joies i altres objectes, exposats en dues sales, la Sala de les Joies i una sala contigua al Saló Quadrat,</li> <li>Museu d'Antiguitats Gregues i Egípcies a l'antic Museu Carles X</li> <li>Museu dels Sobirans sota la Columnata</li> <li>Museu Naval, compta amb 10 o 11 sales, amb el</li> <li>Museu Etnogràfic al final del Museu Naval,</li> <li>Museu d'Antiguitats, amb 800 estàtues i baixos relleus grecs i romans</li> <li>Museu de l'Escultura Egípcia,</li> <li>Museu d'Escultura de l'Edat Mitjana</li> <li>Museu de l'Escultura Moderna,</li> <li>Museu de Nínive en l'ala nord,</li> <li>Museu Mexicà.</li></ul> <p>El 1863, el Museu de Napoleó III, que incloïa la col·lecció Campana i els resultats de les excavacions realitzades a Grècia, Turquia i l'Orient Mitjà, a petició de <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a> després de la <a href="/wiki/Guerra_de_Crimea" title="Guerra de Crimea">guerra de Crimea</a> vingué a afegir-se a aquesta llista. </p><p>Quant a les antiguitats gregues, l'obra més important portada de les seves excavacions és la <a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a>, descoberta per <a href="/w/index.php?title=Charles_Champoiseau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Charles Champoiseau (encara no existeix)">Charles Champoiseau</a> el 1863. Va caldre que arribés a París i que es muntessin de nou els seus 118 fragments per convèncer els conservadors del Louvre que es trobaven en presència d'una obra mestra. Després de l'ensamblatge dels 118 fragments, fou exposada el 1866 a la sala de les Cariàtides. La segona missió Champoiseau, el 1879, va permetre portar els 23 blocs de la base del monument. L'equip d'arqueòlegs austríacs liderat per Conze i l'arquitecte austríac Hauser va demostrar que aquesta escultura representava la part frontal d'una galera. Després de tornar a muntar tots els blocs, l'estàtua es col·locà a la part superior de l'escala Daru el 1883. </p><p>A partir del 1853, el Departament d'Antiguitats d'Egipte es va independitzar. Amb la col·lecció de <a href="/w/index.php?title=Antoine_Clot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Clot (encara no existeix)">Clot Bey</a>, metge de <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_Al%C3%AD_Paix%C3%A0" title="Muhàmmad Alí Paixà">Muhàmmad Alí Paixà</a>, entren al Louvre 2.500 objectes. A continuació arribaran les esteles de les col·leccions Fould, l'<i>Estàtua guaridora</i> i l'estàtua de bronze del comte Michel Tyszkiewicz (1828-1897). </p><p>Entre el 1852 i el 1856, la divisió de les excavacions d'<a href="/wiki/Auguste_Mariette" title="Auguste Mariette">Auguste Mariette</a> al <i><a href="/wiki/Serapeu_de_Saqqara" title="Serapeu de Saqqara">Serapeum</a></i> de Memfis fa entrar al Louvre 6.000 objectes entre els quals estan l'<i>Escriba assegut</i>, les <i>Joies del príncep <a href="/wiki/Khaemwese" title="Khaemwese">Khaemwese</a></i> i el <i><a href="/wiki/Apis_(d%C3%A9u)" title="Apis (déu)">Brau Apis</a></i>. </p><p>À partir del 1860, <a href="/wiki/Ernest_Renan" title="Ernest Renan">Ernest Renan</a> s'embarcà cap a l'Orient Mitjà. D'aquest viatge portà la <i><a href="/w/index.php?title=La_vida_de_Jes%C3%BAs_(Renan)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La vida de Jesús (Renan) (encara no existeix)">Vida de Jesús</a></i> exposada el 1863 i el <i>Sarcòfag d'Eixmunazar II</i>, rei de Sidó, origen de la col·lecció del Llevant. </p> <center><ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg" class="mw-file-description" title="L'escala Daru i la Victòria de Samotràcia"><img alt="L'escala Daru i la Victòria de Samotràcia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg/90px-Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg/135px-Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg/180px-Daru_staircase_Louvre_2007_05_13.jpg 2x" data-file-width="2550" data-file-height="3400" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>L'escala Daru <br /> i la Victòria de Samotràcia</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nike_di_samotracia_00.JPG" class="mw-file-description" title="La Victòria de Samotràcia"><img alt="La Victòria de Samotràcia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Nike_di_samotracia_00.JPG/90px-Nike_di_samotracia_00.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Nike_di_samotracia_00.JPG/135px-Nike_di_samotracia_00.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Nike_di_samotracia_00.JPG/180px-Nike_di_samotracia_00.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>La <i><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png" class="mw-file-description" title="L'Escriba Assegut"><img alt="L'Escriba Assegut" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png/120px-Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png/180px-Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png/240px-Louvre-antiquites-egyptiennes-p1020372_Cropped_and_bg_reduced.png 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1800" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>L'<i><a href="/w/index.php?title=Escriba_Assegut&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escriba Assegut (encara no existeix)">Escriba Assegut</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg" class="mw-file-description" title="Sarcòfag d'Eixmunazar II"><img alt="Sarcòfag d'Eixmunazar II" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg/80px-Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg/120px-Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg/160px-Eshmunazar_II_sarcophagus.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3872" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Sarcòfag d'Eixmunazar II</i></center></div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_col·lecció_Campana_entre_el_museu_Napoleó-III_i_el_museu_del_Louvre"><span id="La_col.C2.B7lecci.C3.B3_Campana_entre_el_museu_Napole.C3.B3-III_i_el_museu_del_Louvre"></span>La col·lecció Campana entre el museu Napoleó-III i el museu del Louvre</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: La col·lecció Campana entre el museu Napoleó-III i el museu del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre,_sarcofago_degli_sposi_02.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG/220px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG/330px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG/440px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_02.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">Sarcòfag dels esposos</a></i> peça d'<a href="/wiki/Art_etrusc" title="Art etrusc">art etrusc</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:San_Romano_Battle_(Paolo_Uccello,_Paris)_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg/220px-San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg" decoding="async" width="220" height="125" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg/330px-San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg/440px-San_Romano_Battle_%28Paolo_Uccello%2C_Paris%29_01.jpg 2x" data-file-width="1264" data-file-height="720" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=Batalla_de_San_Romano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de San Romano (encara no existeix)">Batalla de San Romano</a></i> de <a href="/wiki/Paolo_Uccello" title="Paolo Uccello">Paolo Uccello</a> </figcaption></figure> <p>La col·lecció Campana fou reunida pel marquès <a href="/w/index.php?title=Giampietro_Campana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giampietro Campana (encara no existeix)">Giampietro Campana</a> Di Cavelli. Era director del <a href="/w/index.php?title=Mont_de_Pietat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mont de Pietat (encara no existeix)">Mont de Pietat</a> de Roma. </p><p>Es va enamorar dels nombrosos descobriments arqueològics de l'època realitzats a Itàlia i finançà excavacions, incloent-hi <a href="/wiki/Cerveteri" title="Cerveteri">Cerveteri</a> a l'indret on es trobava la ciutat etrusca de <a href="/wiki/Caere" class="mw-redirect" title="Caere">Caere</a>. Serà una col·lecció molt important d'objectes d'art antic, però sobretot d'objectes procedents de les excavacions <a href="/wiki/Etruscs" title="Etruscs">etrusques</a>, <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romanes</a> i <a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">gregues</a>, però també moltes pintures i objectes d'orfebreria. Una part dels quadres venia de l'antiga col·lecció del <a href="/wiki/Joseph_Fesch" title="Joseph Fesch">cardenal Fesch</a> venuda el 1843, una altra part es troba al <a href="/w/index.php?title=Museu_Fesch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Fesch (encara no existeix)">Museu Fesch</a> i als convents al centre d'Itàlia. No obstant això, per finançar aquestes importants compres va treure fons del Mont de Pietat. </p><p>Després del descobriment de la seva malversació, Campana fou detingut i la seva col·lecció fou confiscada pels <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> el 1857. La col·lecció es va posar a la venda. Les llargues negociacions conduiran a una venda parcial del Museu Campana al tsar de Rússia el febrer del 1861. Informat de la venda parcial, <a href="/wiki/Napole%C3%B3_III" title="Napoleó III">Napoleó III</a> va enviar el 22 de març a Roma <a href="/w/index.php?title=Leon_Renier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leon Renier (encara no existeix)">Leon Renier</a> i <a href="/w/index.php?title=S%C3%A9bastien_Cornu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sébastien Cornu (encara no existeix)">Sébastien Cornu</a> per comprar la part més important. El contracte de compravenda es va signar el 20 maig del 1861 per un import de 4.364.000 francs. Aquesta opció ometia l'administració del Louvre i els museus imperials i, en particular, el <a href="/w/index.php?title=Emilien_Nieuwerkerke&action=edit&redlink=1" class="new" title="Emilien Nieuwerkerke (encara no existeix)">comte de Nieuwerkerke</a>, director general dels museus imperials. </p><p>Durant l'estiu del 1861, Hortense Cornu (1812-1875), esposa de Sébastien Cornu, filla de la infermera del príncep Lluís Napoleó i fillola de la <a href="/wiki/Hort%C3%A8nsia_de_Beauharnais" class="mw-redirect" title="Hortènsia de Beauharnais">reina Hortènsia</a>, escrigué a Napoleó III per suggerir-li de reunir «<i>en el local assignat en aquell moment al museu Napoleó III</i>», les col·leccions Campana i els descobriments de les missions arqueològiques patrocinades per l'emperador a Síria, Macedònia i Àsia Menor missions arqueològiques per mostrar «<i>tot el que l'emperador va fer l'any passat per la ciència i l'art</i>».<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'emperador va donar el seu vistiplau a aquesta idea. El museu va ser creat en el Palau de la Indústria que havia estat construït sobre els Camps Elisis per a l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Universal_de_Par%C3%ADs_(1855)" title="Exposició Universal de París (1855)">Exposició Universal del 1855</a>. Sébastion Cornu en fou l'administrador. El nom del Museu Napoleó III no apareix en cap text oficial. La Llei de 16 abril del 1862 anomenà el museu com a <i>Museu Campana</i>. El museu va obrir les seves portes dues setmanes després. <i><a href="/w/index.php?title=Le_Moniteur_universel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Le Moniteur universel (encara no existeix)">Le Moniteur universel</a></i> assenyala que «<i>el veritable interès d'aquest museu únic… resideix en el conjunt que ofereixen les sèries; fins al punt que, si hom pensés a dividir-les, el valor tan especial d'aquesta col·lecció i fins i tot de cadascun dels objectes que la componen es veuria certament minvat</i>». </p><p>Ràpidament aquest museu es considerà provisional. Un decret imperial d'11 de juliol del 1862 va decidir tancar el museu l'1 d'octubre, i d'aplegar amb les col·leccions de la Corona els objectes que constituïen el Museu Campana per construir un nou museu Napoleó III i situar als museus departamentals que no interessaven al Museu del Louvre. Es va encarregar a una comissió de reservar al Museu Imperial del Louvre «<i>tots els objectes que faltaven a les col·leccions, tot allò que podria afegir-hi alguna particularitat interessant…</i>» El 31 d'agost del 1862, el treball de la comissió s'havia completat. Alguns conservadors de museus pensaven que només les obres mestres eres mereixedores d'ocupar llur lloc al Louvre. Les sèries d'objectes es consideraven irrellevants. El baró <a href="/w/index.php?title=Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Reiset&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frédéric Reiset (encara no existeix)">Frédéric Reiset</a>, conservador de pintures des del 1861, només retingué 97 quadres d'un total de 646 de què constava la col·lecció. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg/220px-Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg/330px-Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg/440px-Mus%C3%A9e_Napol%C3%A9on_III.jpg 2x" data-file-width="768" data-file-height="572" /></a><figcaption>El museu Napoleó-III a l'actual sala dels bronzes antics abans de la seva transformació</figcaption></figure> <p>Per evitar la controvèrsia sobre la selecció de la comissió, Napoleó III va demanar l'opinió de l'Acadèmia d'Inscripcions i Belles Lettres i l'Acadèmia de Belles Arts sobre el seu treball. Si bé l'Acadèmia d'Inscripcions i Belles Lletres no canvià res de la decisió de la comissió, l'Acadèmia de Belles Arts va afegir 39.206 escultures antigues i pintures, a més d'augmentar el nombre de quadres reservats al Louvre a 313; els altres estaven dispersos en 67 museus provincials.<sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els cercles literaris i artístics van expressar les seves protestes, entre ells el de Delacroix i Ingres, en contra de la dispersió de la col·lecció. Tots dos bàndols es van enfrontar: una part, com ara <a href="/w/index.php?title=Fr%C3%A9d%C3%A9ric_Reiset&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frédéric Reiset (encara no existeix)">Reiset</a> i <a href="/w/index.php?title=%C3%89mile_Louis_Galichon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émile Louis Galichon (encara no existeix)">Émile Louis Galichon</a> volia un Louvre reservat per a obres mestres, i l'altra volia crear al Louvre un «museu Napoleó-III» autònom amb vocació de museu d'estudis pràctics o encoratjador de l'art industrial sobre el model del <i><a href="/wiki/Victoria_and_Albert_Museum" title="Victoria and Albert Museum">Victoria and Albert Museum</a></i> a Londres. </p><p>Finalment, les 313 pintures s'exhibeixen a les sales de l'ala de la columnata i els objectes d'art antic en el que avui és la sala dels bronzes antics, abans de sortir d'aquesta sala gràcies a la donació de Louis La Caze el 1869. </p><p>Un cop la comissió hagué fet la tria dels objectes atribuïts al museu del Louvre, els objectes restants foren repartits entre els museus departamentals. </p><p>El baró Rieset no va admetre que algú li hagués imposat una llista de quadres més important que la seva. Com que no li agradava la col·lecció Campana, després de la caiguda de l'imperi, feu enviar als museus de província 141 peces el 1872, i després 38 peces els anys següents. El mètode que es va utilitzar per al repartiment dels quadres és discutible, car també va conduir a desmembrar els <a href="/wiki/Pol%C3%ADptic" title="Políptic">políptics</a> i sovint sense que fos possible retrobar el rastre d'algunes obres. La creació del <a href="/w/index.php?title=Museu_du_Petit_Palais_(Aviny%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu du Petit Palais (Avinyó) (encara no existeix)">museu du Petit Palais</a> a Avinyó va permetre de retre justícia a la col·lecció Campana i a les obres dels <a href="/wiki/Primitius_italians" class="mw-redirect" title="Primitius italians">primitius italians</a> que contenia. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_Museu_dels_Sobirans_al_Museu_del_Louvre">El Museu dels Sobirans al Museu del Louvre</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: El Museu dels Sobirans al Museu del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El museu va ser creat pel príncep-president Lluís Napoleó Bonaparte el 15 de febrer del 1852. Està dedicat als reis que van governar França. El museu es troba a una planta baixa de l'ala de la columnata, en cinc habitacions. L'elecció dels objectes i la seva implementació fou confiada pel comte de Nieuwerkerke a <a href="/w/index.php?title=Horace_de_Viel-Castel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Horace de Viel-Castel (encara no existeix)">Horace de Viel-Castel</a>, designat com a conservador. L'arquitecte <a href="/w/index.php?title=F%C3%A9lix_Duban&action=edit&redlink=1" class="new" title="Félix Duban (encara no existeix)">Félix Duban</a> realitzà els ajustaments necessaris. Les tres primeres sales van ser decorades amb panells de fustes antigues, i les dues següents amb pintures executades per <a href="/w/index.php?title=Alexandre_Denuelle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandre Denuelle (encara no existeix)">Alexandre Denuelle</a>. </p><p>Els objectes exposats procedeixen del Museu del Louvre, del <a href="/w/index.php?title=Guardamobles_de_la_Corona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guardamobles de la Corona (encara no existeix)">Guardamobles</a>, del <a href="/w/index.php?title=Museu_de_l%27Artilleria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu de l'Artilleria (encara no existeix)">Museu de l'Artilleria</a> i de la <a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a" title="Biblioteca Nacional de França">Biblioteca Nacional</a>. Aquesta última va protestar, perquè no es volia desprendre d'una part significativa del seu patrimoni. Les donacions d'objectes es van fer al museu.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Trone_dit_Dagobert.jpg" class="mw-file-description" title="Tron de Dagobert (Biblioteca Nacional de França)"><img alt="Tron de Dagobert (Biblioteca Nacional de França)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Trone_dit_Dagobert.jpg/130px-Trone_dit_Dagobert.jpg" decoding="async" width="130" height="134" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Trone_dit_Dagobert.jpg/195px-Trone_dit_Dagobert.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Trone_dit_Dagobert.jpg/260px-Trone_dit_Dagobert.jpg 2x" data-file-width="480" data-file-height="493" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Tron_de_Dagobert&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tron de Dagobert (encara no existeix)">Tron de Dagobert</a><br />(Biblioteca Nacional de França)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg" class="mw-file-description" title="Espasa de Carlemany"><img alt="Espasa de Carlemany" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg/130px-Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg" decoding="async" width="130" height="89" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg/195px-Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg/260px-Ep%C3%A9e_Joyeuse.jpg 2x" data-file-width="2627" data-file-height="1808" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Joyeuse_(espasa)" title="Joyeuse (espasa)">Espasa de Carlemany</a></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vangeli_di_godescalco_(evangelista_luca),_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm,_parigi_bibliotheque_nationale,_783_circa.jpg" class="mw-file-description" title="Evangeliari de Godescalc (Biblioteca Nacional de França)"><img alt="Evangeliari de Godescalc (Biblioteca Nacional de França)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg/108px-Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg" decoding="async" width="108" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg/162px-Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg/216px-Vangeli_di_godescalco_%28evangelista_luca%29%2C_Ms._Lat_1203_f._1r._21x31_cm%2C_parigi_bibliotheque_nationale%2C_783_circa.jpg 2x" data-file-width="3105" data-file-height="4592" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i><a href="/wiki/Evangeliari_de_Godescalc" title="Evangeliari de Godescalc">Evangeliari de Godescalc</a></i><br />(Biblioteca Nacional de França)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Bassin_Syrie_1.JPG" class="mw-file-description" title="Baptisteri de Sant Lluís"><img alt="Baptisteri de Sant Lluís" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Bassin_Syrie_1.JPG/130px-Bassin_Syrie_1.JPG" decoding="async" width="130" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Bassin_Syrie_1.JPG/195px-Bassin_Syrie_1.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Bassin_Syrie_1.JPG/260px-Bassin_Syrie_1.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Baptisteri_de_Sant_Llu%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baptisteri de Sant Lluís (encara no existeix)">Baptisteri de Sant Lluís</a></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sceptre_de_Charles_V.jpg" class="mw-file-description" title="Ceptre de Carles V"><img alt="Ceptre de Carles V" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Sceptre_de_Charles_V.jpg/100px-Sceptre_de_Charles_V.jpg" decoding="async" width="100" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Sceptre_de_Charles_V.jpg/149px-Sceptre_de_Charles_V.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Sceptre_de_Charles_V.jpg/199px-Sceptre_de_Charles_V.jpg 2x" data-file-width="1655" data-file-height="2654" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/w/index.php?title=Ceptre_de_Carles_V&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ceptre de Carles V (encara no existeix)">Ceptre de Carles V</a></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG" class="mw-file-description" title="Maça de l'agutzil de l'Orde de l'Esperit Sant"><img alt="Maça de l'agutzil de l'Orde de l'Esperit Sant" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG/130px-Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG" decoding="async" width="130" height="34" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG/195px-Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG/260px-Masse_de_l%27ordre_du_Saint_Esprit.JPG 2x" data-file-width="3634" data-file-height="958" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Maça de l'agutzil de l'<a href="/w/index.php?title=Orde_de_l%27Esperit_Sant_(cavalleria)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orde de l'Esperit Sant (cavalleria) (encara no existeix)">Orde de l'Esperit Sant</a></center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <p>Tots els reis i reines estaven representats per dos o tres objectes. Es podia veure en les dues primeres sales les armadures dels reis de França, en la tercera estava restaurada la capella de l'<a href="/w/index.php?title=Orde_de_l%27Esperit_Sant_(cavalleria)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orde de l'Esperit Sant (cavalleria) (encara no existeix)">Orde de l'Esperit Sant</a>, la quarta presentava tots els reis de França, de <a href="/wiki/Khilderic_I" class="mw-redirect" title="Khilderic I">Khilderic</a> a Lluís Felip I, l'última a Napoleó I i al <a href="/wiki/Rei_de_Roma" class="mw-redirect" title="Rei de Roma">rei de Roma</a>. El museu glorificava l'emperador i volia mostrar la continuïtat dels primers reis merovingis fins al primer Bonaparte. El 1863, el nou conservador <a href="/w/index.php?title=Henry_Barbet_de_Jouy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Barbet de Jouy (encara no existeix)">Henry Barbet de Jouy</a>, canvià el disseny del museu i optà per una presentació cronològica. </p><p>Alguns visitants feren crítiques al museu on manifestaven la seva sorpresa per la presència de la llitera de campanya de Napoleó I al Museu del Louvre. </p><p>Després de la caiguda de l'imperi, els béns van anar a parar a mans de dipositaris. El museu dels Sobirans fou suprimit el 1872 i els objectes que hi estaven exposats van ser retornats als seus propietaris. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Donació_de_Charles_Sauvageot"><span id="Donaci.C3.B3_de_Charles_Sauvageot"></span>Donació de Charles Sauvageot</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Donació de Charles Sauvageot"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1856, quan estava greument malalt, Charles Sauvageot va donar al Museu del Louvre la seva col·lecció d'objectes d'art per evitar la seva dispersió. Nomenat conservador honorari del Museu Imperial, va començar a organitzar la presentació en una sala del museu el 1858. Va morir el 29 de març del 1860 abans d'enllestir-se aquesta exposició.<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> És gràcies a aquesta donació que el Louvre va adquirir el seu primer plat de ceràmica otomana, decorat amb quatre flors. La seva col·lecció incloïa moltes copes europees dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. </p><p>Napoleó III comprà el quadre d'Arthur Henry Roberts i el donà a Charles Sauvageot, el qual l'adjuntà a la seva donació al Louvre.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Donació_Louis_La_Caze"><span id="Donaci.C3.B3_Louis_La_Caze"></span>Donació Louis La Caze</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Donació Louis La Caze"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A aquestes adquisicions d'obres, basades en la llista civil de l'emperador, es van afegir les adquisicions per donacions. La major donació de pintures que mai s'ha fet per un particular al Louvre fou la donació de <a href="/w/index.php?title=Louis_La_Caze&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis La Caze (encara no existeix)">Louis La Caze</a>, amb 583 quadres, el 1869.<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta donació va ser exposada per primera vegada a la mateixa sala dels bronzes antics. Per això va caldre desplaçar la col·lecció Campana que es va col·locar, d'una banda, a la galeria Campana paral·lela al museu de Carles X, i per a la resta, es repartí en diferents departaments del museu corresponent a les obres dipositades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_museu_sota_la_Tercera_República"><span id="El_museu_sota_la_Tercera_Rep.C3.BAblica"></span>El museu sota la Tercera República</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: El museu sota la Tercera República"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_museu_del_Louvre_i_la_Comuna_de_París"><span id="El_museu_del_Louvre_i_la_Comuna_de_Par.C3.ADs"></span>El museu del Louvre i la Comuna de París</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: El museu del Louvre i la Comuna de París"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg/220px-Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg/330px-Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg/440px-Commune_de_Paris_24_mai_incendie_des_Tuileries.jpg 2x" data-file-width="5724" data-file-height="4414" /></a><figcaption>L'incendi del <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Palau de les Teuleries</a>, pavellons de Flore i Marsan, el 24 de maig del 1871</figcaption></figure> <p>Després de la caiguda de l'imperi, el comte Nieuwerkerke renuncia, llavors s'encarregarà de la conservació i administració un grup d'artistes, entre els què hi ha: <a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Courbet</a>, <a href="/wiki/Honor%C3%A9_Daumier" title="Honoré Daumier">Daumier</a>, <a href="/wiki/F%C3%A9lix_Bracquemond" title="Félix Bracquemond">Bracquemond</a>. A causa de la guerra una part dels quadres fou evacuada a Brest i les estàtues antigues van ser protegides. </p><p>El bombardeig prussià de París va començar el 27 de desembre del 1870 i durar tot el mes de gener. Pocs obusos van tocar el centre de París. El Louvre no va patir cap dany. </p><p>L'abril del 1871, l'administració del museu nega el rumor que els quadres del Louvre es vendrien a Londres. Afirma que les col·leccions estan intactes i que estaven protegides dels perills de la guerra.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la <a href="/wiki/Comuna_de_Par%C3%ADs" title="Comuna de París">Comuna de París</a>, els comuners havien col·locat explosius al soterrani i van abocar petroli sobre les parets dels edificis del Nou Louvre fins al <a href="/w/index.php?title=Pavell%C3%B3_de_Marsan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pavelló de Marsan (encara no existeix)">pavelló de Marsan</a> i el <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Palau de les Teuleries</a> que van ser incendiats i destruïts. </p><p>El Louvre no va patir massa explosions i incendis dels edificis pròxims. Durant els combats, la Galeria d'Apol·lo va ser tocada pels projectils, la façana de la Columnata també va ser tocada, així com una estàtua de Jean Goujon sobre la façana de l'ala Lescot. El dany va ser reparat ràpidament. L'incendi de la biblioteca del Louvre, situada a la part nord del Nou Louvre, entre el pavelló Richelieu i el pavelló de la Biblioteca davant del Palais-Royal, en la nit del 23 al 24 de maig, es va reduir a cendres els seus 80.000 volums. La intervenció d'una companyia de sapadors, sota la direcció del Comandant Bernardy de Sigoyer, i una companyia d'enginyers, va impedir la seva propagació. </p><p><a href="/w/index.php?title=Henry_Barbet_de_Jouy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Barbet de Jouy (encara no existeix)">Barbet de Jouy</a> va fer que els guàrdies posessin cadenes a les entrades del museu per bloquejar-les.<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'arquitecte Lefuel va haver de reconstruir el pavelló de Marsan amb l'ala del Nou Louvre al llarg de la rue de Rivoli que li doblava la llargada, entre el 1873 i el 1875, quan fou destinada al <a href="/w/index.php?title=Tribunal_de_Comptes_(Fran%C3%A7a))&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal de Comptes (França)) (encara no existeix)">Tribunal de Comptes</a>. </p><p>Es construeix la façana nord del pavelló de la Flora. La <a href="/w/index.php?title=Prefectura_de_Par%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prefectura de París (encara no existeix)">prefectura de París</a> s'hi instal·la abans de ser reemplaçada ràpidament pel Ministeri de Finances. </p><p>Les sales de les <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Teuleries</a> mai serien reconstruïdes, i després de diversos anys de deliberacions, les ruïnes finalment es van enderrocar el <a href="/wiki/1882" title="1882">1882</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mitjans_d'enriquiment_de_les_col·leccions"><span id="Mitjans_d.27enriquiment_de_les_col.C2.B7leccions"></span>Mitjans d'enriquiment de les col·leccions</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Mitjans d'enriquiment de les col·leccions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Creació_de_la_Reunió_dels_Museus_Nacionals"><span id="Creaci.C3.B3_de_la_Reuni.C3.B3_dels_Museus_Nacionals"></span>Creació de la Reunió dels Museus Nacionals</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Creació de la Reunió dels Museus Nacionals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El pressupost de l'Estat destinat a la compra d'obres d'art només preveia un crèdit de 162.000 francs que no permetia la compra d'un quadre de gran qualitat. Per fer front a aquest problema, una llei del 1895 va crear la <a href="/w/index.php?title=R%C3%A9union_des_mus%C3%A9es_nationaux_et_du_Grand_Palais_des_Champs-%C3%89lys%C3%A9es&action=edit&redlink=1" class="new" title="Réunion des musées nationaux et du Grand Palais des Champs-Élysées (encara no existeix)">Réunion des musées nationaux</a> ("Reunió dels museus nacionals", abreujadament RMN), un organisme amb personalitat civil i moral, que posseeix un pressupost autònom, la <i>Caisse des musées nationaux</i> ("Caixa dels museus nacionals"), gestionat per un consell d'administració. La Caixa dels museus nacionals rep una assignació de l'Estat i té els seus propis recursos, ingressos, llegats vendes d'objectes... </p><p>Quan, el 1910, es posa a la venda el retaule de l'<i>Adoració dels Reis Mags</i> d'<a href="/wiki/Hugo_van_der_Goes" title="Hugo van der Goes">Hugo van der Goes</a> descobert a <a href="/wiki/Monforte_de_Lemos" title="Monforte de Lemos">Monforte de Lemos</a>, <a href="/wiki/Gal%C3%ADcia" title="Galícia">Galícia</a>, es troben representants dels museus de Berlín, Brussel·les, Dublín i París. Serà el museu de Berlín el que s'emporti el quadre per un preu d'1.180.000 milions de francs or, una suma considerable. </p><p>L'ús de fons dels museus nacionals per a la Caisse serà criticat com a resultat de la compra de la <a href="/w/index.php?title=Tiara_de_Saitafern%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tiara de Saitafernès (encara no existeix)">Tiara de Saitafernès</a> que seria una obra d'art oferta pels habitants de la colònia grega d'Olbia al rei dels escites Saitafarnès, al voltant del 200 aC. Després d'haver estat rebutjat pel Museu de Viena, es proposa al Louvre el març del 1896, i aquest el compra. El maig del 1896, el professor Wesselowsky de la Universitat de Sant Petersburg, diu que es tracta d'una tiara falsa. El 1903, un artista de Montmartre diu que ell és l'autor de la tiara. La premsa es fa ressò del fet i obliga els conservadors del Louvre a demanar un peritatge a <a href="/wiki/Charles_Simon_Clermont-Ganneau" title="Charles Simon Clermont-Ganneau">Charles Clermont-Ganneau</a>. Va arribar a la conclusió que l'objecte era fals. La tiara ha de ser retirada del Louvre. Això donarà lloc a la desqualificació dels empleats del Louvre, Antoine Heron Villefosse és a la llista negra, el director dels Museus Nacionals, <a href="/w/index.php?title=Albert_Kaempfen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Albert Kaempfen (encara no existeix)">Albert Kaempfen</a>, és destituït i reemplaçat per <a href="/w/index.php?title=Th%C3%A9ophile_Homolle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Théophile Homolle (encara no existeix)">Théophile Homolle</a>. El diari <i>La Liberté</i> publica el 1904 que «<i>les compres al Louvre es van fer sense el control d'experts seriosos, es van basar en (les opinions de) simples aficionats</i>». Aquest cas farà que s'instal·li un clima de sospita sobre les compres realitzades per la RMN.<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1910, el museu compra a la ciutat de <a href="/wiki/Guiparsa" class="mw-redirect" title="Guiparsa">Guiparsa</a> el quadre <i>Martiri de sant Sebastià</i> d'<a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a> que és probablement la primera pintura del Renaixement italià que va arribar a França, encarregada per la família Gonzaga amb ocasió del casament de Chiara Gonzaga amb <a href="/wiki/Gilbert_de_Montpensier" title="Gilbert de Montpensier">Gilbert de Borbó</a>, comte de Montpensier, el <a href="/wiki/1481" title="1481">1481</a>. </p> <center> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Egypte_louvre_290.jpg" class="mw-file-description" title="Estela del Rei Serp Col·lecció Amelineau Compra 1904"><img alt="Estela del Rei Serp Col·lecció Amelineau Compra 1904" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Egypte_louvre_290.jpg/97px-Egypte_louvre_290.jpg" decoding="async" width="97" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Egypte_louvre_290.jpg/145px-Egypte_louvre_290.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f3/Egypte_louvre_290.jpg/194px-Egypte_louvre_290.jpg 2x" data-file-width="477" data-file-height="788" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Estela del Rei Serp</i><br />Col·lecció Amelineau<br />Compra 1904</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_Mantegna_088.jpg" class="mw-file-description" title="Andrea Mantegna Martiri de Sant Sebastià Compra 1910"><img alt="Andrea Mantegna Martiri de Sant Sebastià Compra 1910" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/86px-Andrea_Mantegna_088.jpg" decoding="async" width="86" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/130px-Andrea_Mantegna_088.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/173px-Andrea_Mantegna_088.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="2913" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a><br /><i>Martiri de Sant Sebastià</i><br />Compra 1910</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Saint-Jean,_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare,_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille,_RF_1285.jpg" class="mw-file-description" title="Geertgen tot Sint Jans Resurrecció de Llàtzer Compra 1913"><img alt="Geertgen tot Sint Jans Resurrecció de Llàtzer Compra 1913" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg/122px-Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg" decoding="async" width="122" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg/184px-Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg/245px-Saint-Jean%2C_G%C3%A9rard_de_-_La_R%C3%A9surrection_de_Lazare%2C_avec_un_couple_de_donateurs_et_leur_fille%2C_RF_1285.jpg 2x" data-file-width="1148" data-file-height="1500" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Geertgen_tot_Sint_Jans" title="Geertgen tot Sint Jans">Geertgen tot Sint Jans</a><br /><i>Resurrecció de Llàtzer</i><br />Compra 1913</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg" class="mw-file-description" title="Rogier van der Weyden Tríptic Braque Compra 1913"><img alt="Rogier van der Weyden Tríptic Braque Compra 1913" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg/130px-Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg" decoding="async" width="130" height="38" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg/195px-Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg/260px-Weyden_Braque_Family_Triptych.jpg 2x" data-file-width="1859" data-file-height="540" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Rogier_van_der_Weyden" title="Rogier van der Weyden">Rogier van der Weyden</a><br /><i>Tríptic Braque</i><br />Compra 1913</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_(1827).jpg" class="mw-file-description" title="Eugène Delacroix La mort de Sardanàpal Compra 1921"><img alt="Eugène Delacroix La mort de Sardanàpal Compra 1921" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg/130px-Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg" decoding="async" width="130" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg/195px-Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg/260px-Delacroix_-_La_Mort_de_Sardanapale_%281827%29.jpg 2x" data-file-width="3873" data-file-height="3045" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a><br /><i><a href="/wiki/La_mort_de_Sardan%C3%A0pal" title="La mort de Sardanàpal">La mort de Sardanàpal</a></i><br />Compra 1921</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg" class="mw-file-description" title="Albrecht Dürer Autoretrat Compra 1922"><img alt="Albrecht Dürer Autoretrat Compra 1922" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg/122px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg" decoding="async" width="122" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg/183px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg/244px-Albrecht_D%C3%BCrer_-_Self-portrait_at_22_-_WGA06910.jpg 2x" data-file-width="804" data-file-height="1053" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a><br /><i>Autoretrat</i><br />Compra 1922</center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_Societat_dels_amics_del_Louvre">La Societat dels amics del Louvre</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: La Societat dels amics del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per pal·liar aquesta manca de fons i per permetre la compra d'obres d'art per part del museu del Louvre, es crea el 1897 la <a href="/w/index.php?title=Societat_dels_amics_del_Louvre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat dels amics del Louvre (encara no existeix)">Societat dels amics del Louvre</a>.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <center><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Enguerrand_Quarton,_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_(c._1455).jpg" class="mw-file-description" title="Enguerrand Charonton La Pietà de Vilanova d'Avinyó (don : 1905)"><img alt="Enguerrand Charonton La Pietà de Vilanova d'Avinyó (don : 1905)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg/160px-Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg" decoding="async" width="160" height="118" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg/240px-Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg/320px-Enguerrand_Quarton%2C_La_Piet%C3%A0_de_Villeneuve-l%C3%A8s-Avignon_%28c._1455%29.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="1495" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Enguerrand_Charonton" title="Enguerrand Charonton">Enguerrand Charonton</a><br /><i>La Pietà de Vilanova d'Avinyó</i> (don : 1905)</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Bain_Turc,_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Jean Auguste Dominique Ingres El bany turc (donació: 1911)"><img alt="Jean Auguste Dominique Ingres El bany turc (donació: 1911)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/160px-Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="160" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/240px-Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/320px-Le_Bain_Turc%2C_by_Jean_Auguste_Dominique_Ingres%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="15556" data-file-height="15488" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jean_Auguste_Dominique_Ingres" title="Jean Auguste Dominique Ingres">Jean Auguste Dominique Ingres</a><br /><i>El bany turc (donació: 1911)</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 195px"> <div class="thumb" style="width: 190px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg" class="mw-file-description" title="Gustave Courbet El taller del pintor Compra del Louvre amb els amics del Louvre, el 1919"><img alt="Gustave Courbet El taller del pintor Compra del Louvre amb els amics del Louvre, el 1919" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg/160px-Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg" decoding="async" width="160" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg/240px-Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg/320px-Courbet_LAtelier_du_peintre.jpg 2x" data-file-width="16951" data-file-height="9989" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Gustave Courbet</a><br /><i>El taller del pintor</i><br />Compra del Louvre amb els amics del Louvre, el 1919</center></div> </li> </ul></div></div></div> </center> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="El_mecenatge,_els_llegats_i_les_donacions"><span id="El_mecenatge.2C_els_llegats_i_les_donacions"></span>El mecenatge, els llegats i les donacions</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: El mecenatge, els llegats i les donacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El mecenatge i les donacions ajudaran a enriquir el museu: </p> <div style="-moz-column-count:2; -webkit-column-count:2; column-count:2;"> <ul><li>donació Thiers,<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> feta per <a href="/w/index.php?title=%C3%89lise_Thiers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Élise Thiers (encara no existeix)">Élise Thiers</a>, el 1881,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=Jean_Charles_Davillier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Charles Davillier (encara no existeix)">Jean Charles Davillier</a>, el 1883,</li> <li>donació del <a href="/w/index.php?title=Tresor_de_Boscoreale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tresor de Boscoreale (encara no existeix)">tresor de Boscoreale</a> del baró <a href="/wiki/Edmond_de_Rothschild" title="Edmond de Rothschild">Edmond de Rothschild</a>, el 1895,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=Adolph_Carl_von_Rothschild&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adolph Carl von Rothschild (encara no existeix)">Adolph Carl von Rothschild</a>, el 1900,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=Alphonse_de_Rothschild&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alphonse de Rothschild (encara no existeix)">Alphonse de Rothschild</a>, el 1901,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=%C3%89tienne_Moreau-N%C3%A9laton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Étienne Moreau-Nélaton (encara no existeix)">Moreau-Nélaton</a>, el 1906,</li> <li>donació Tomy-Thierry (1823-1902), el 1903,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=Alfred_Chauchard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Chauchard (encara no existeix)">Alfred Chauchard</a>, el 1910,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=Isaac_de_Camondo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Isaac de Camondo (encara no existeix)">Isaac de Camondo</a>, el 1911,</li> <li>donació de la <a href="/w/index.php?title=Marie-Louise_Arconati-Visconti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marie-Louise Arconati-Visconti (encara no existeix)">marquesa Arconati-Visconti</a>, el 1914,</li> <li>llegats del baró Basile de Schlichting, el 1914</li> <li>donació de la baronessa <a href="/w/index.php?title=Hotel_Salomon_de_Rothschild&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hotel Salomon de Rothschild (encara no existeix)">Salomon de Rothschild</a>, el 1922,</li> <li>donació Corroyer feta per la vídua d'<a href="/w/index.php?title=%C3%89douard_Corroyer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Édouard Corroyer (encara no existeix)">Édouard Corroyer</a>, el 1923,</li> <li>donació Ernest May, el 1926,</li> <li>donació <a href="/wiki/Gustave_Caillebotte" title="Gustave Caillebotte">Caillebotte</a>, el 1929,</li> <li>donació de la princesa Louis de Croÿ, nascuda Eugénie de l'Espine, el 1930,</li> <li>donació <a href="/wiki/Edmond_de_Rothschild" title="Edmond de Rothschild">Edmond de Rothschild</a> al departament d'Arts gràfiques, el 1935,</li> <li>donació <a href="/wiki/Carlos_de_Beistegui" class="mw-redirect" title="Carlos de Beistegui">Carlos de Beistegui</a>,<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> feta el 1942 amb usdefruit, entrada al museu el 1953,</li> <li>llegats de la princesa Edmond de Polignac, nascuda <a href="/wiki/Winnaretta_Singer" title="Winnaretta Singer">Winnaretta Singer</a>, el 1944,</li> <li>donació <a href="/w/index.php?title=David_David-Weill&action=edit&redlink=1" class="new" title="David David-Weill (encara no existeix)">David David-Weill</a>, el 1956</li> <li>donació Hélène i Victor Lyon, el 1961 i el 1977</li> <li>donació de René Grog (1896-1981) i de la seva esposa, Carmen de Tommaso, Madame <a href="/w/index.php?title=Carven&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carven (encara no existeix)">Carven</a> (1909-), el 1973</li></ul> </div> <p>A aquestes donacions importants, caldria afegir-hi les menys importants efectuades per nombrosos donants que van permetre d'omplir les mancances de les col·leccions. La germana de <a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Courbet</a>, Juliette Courbet, dona l'<i>Enterrament a Ornans</i>, el 1883, els afeccionats ofereixen la <i>Remesa dels cérvols</i> que va comprar a la venda Secretan el 1889. Madame Pommery de Reims dona <i>Les espigolaires</i> de Millet adquirides en la mateixa venda. </p><p>El marxant anglès <i>sir</i> <a href="/w/index.php?title=Joseph_Duveen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joseph Duveen (encara no existeix)">Joseph Duveen</a>, ofereix el 1923 el quadre de <a href="/wiki/Joachim_Patinir" title="Joachim Patinir">Joachim Patinir</a>, <i>Sant Jeroni al desert</i>. El coronel Friedsam, president del <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a> de Nova York ofereix el 1927 al museu un paisatge després d'una obra d'<a href="/wiki/Adriaen_Brouwer" title="Adriaen Brouwer">Adriaen Brouwer</a>, <i>sir</i> Percy Moore Turner dona, el 1948, el quadre de <a href="/wiki/Georges_de_La_Tour" title="Georges de La Tour">Georges de La Tour</a> <i>Sanat Josep el fuster</i> que completa, el 1952, amb el quadre de <a href="/wiki/John_Constable" title="John Constable">John Constable</a>, <i>Salisbury vista des dels camps</i>. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Burial_at_Ornans.jpg" class="mw-file-description" title="Gustave Courbet Un enterrament a Ornans Donació Juliette Courbet"><img alt="Gustave Courbet Un enterrament a Ornans Donació Juliette Courbet" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Burial_at_Ornans.jpg/130px-Burial_at_Ornans.jpg" decoding="async" width="130" height="64" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Burial_at_Ornans.jpg/195px-Burial_at_Ornans.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/Burial_at_Ornans.jpg/260px-Burial_at_Ornans.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="786" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Gustave_Courbet" title="Gustave Courbet">Gustave Courbet</a><br /><i>Un enterrament a Ornans</i><br />Donació Juliette Courbet</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_(II)_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg" class="mw-file-description" title="Jean-François Millet Les espigolaires Donació Madame Pommery"><img alt="Jean-François Millet Les espigolaires Donació Madame Pommery" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg/130px-Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg" decoding="async" width="130" height="98" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg/195px-Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg/260px-Jean-Fran%C3%A7ois_Millet_%28II%29_-_The_Gleaners_-_WGA15691.jpg 2x" data-file-width="1328" data-file-height="1000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet" title="Jean-François Millet">Jean-François Millet</a><br /><i>Les espigolaires</i><br />Donació Madame Pommery</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg" class="mw-file-description" title="Joachim Patinir Sant Jeroni al desert Donació de sir Joseph Duveen"><img alt="Joachim Patinir Sant Jeroni al desert Donació de sir Joseph Duveen" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg/130px-Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg" decoding="async" width="130" height="73" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg/195px-Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg/260px-Joachim_Patinir_-_St_Jerome_in_the_Desert_-_WGA17100.jpg 2x" data-file-width="4508" data-file-height="2517" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Joachim_Patinir" title="Joachim Patinir">Joachim Patinir</a><br /><i>Sant Jeroni al desert</i><br />Donació de sir Joseph Duveen</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Adriaen_Brouwer_(after)_-_Twilight_Landscape.jpg" class="mw-file-description" title="Després una obra d'Adriaen Brouwer Paisatge Donació Colonel Friedsam"><img alt="Després una obra d'Adriaen Brouwer Paisatge Donació Colonel Friedsam" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg/130px-Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg" decoding="async" width="130" height="85" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg/195px-Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg/260px-Adriaen_Brouwer_%28after%29_-_Twilight_Landscape.jpg 2x" data-file-width="1470" data-file-height="966" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Després una obra d'<a href="/wiki/Adriaen_Brouwer" title="Adriaen Brouwer">Adriaen Brouwer</a><br /><i>Paisatge</i><br />Donació Colonel Friedsam</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_Tour.jpg" class="mw-file-description" title="Georges de La Tour Sant Josep el fuster Donació Percy Moore Turner"><img alt="Georges de La Tour Sant Josep el fuster Donació Percy Moore Turner" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/La_Tour.jpg/130px-La_Tour.jpg" decoding="async" width="130" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/La_Tour.jpg/195px-La_Tour.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/La_Tour.jpg/260px-La_Tour.jpg 2x" data-file-width="4360" data-file-height="5136" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Georges_de_La_Tour" title="Georges de La Tour">Georges de La Tour</a><br /><i>Sant Josep el fuster</i><br />Donació Percy Moore Turner</center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg" class="mw-file-description" title="John Constable Salisbury vista dels camps Donació Percy Moore Turner"><img alt="John Constable Salisbury vista dels camps Donació Percy Moore Turner" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg/130px-John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg" decoding="async" width="130" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg/195px-John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg/260px-John_Constable_-_View_of_Salisbury_-_WGA5199.jpg 2x" data-file-width="1211" data-file-height="770" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/John_Constable" title="John Constable">John Constable</a><br /><i>Salisbury vista dels camps</i><br />Donació Percy Moore Turner</center></div> </li> </ul></div></div></div> <p>Els salons estaven tancats als petits pintors romàntics de l'<a href="/wiki/Escola_de_Barbizon" title="Escola de Barbizon">Escola de Barbizon</a>, l'elecció dels acadèmics de Belles Arts estava tancada a les noves tendències en l'art, fet que havia impedit que l'Estat comprés llurs pintures per al Museu del Palau de Luxembourg. Els donants van ajudar a compensar l'escassetat que n'havia resultat. Però la majoria d'aquests quadres van anar a afegir-se als <a href="/wiki/Cimaci" title="Cimaci">cimacis</a> del <a href="/wiki/Museu_d%27Orsay" title="Museu d'Orsay">Museu d'Orsay</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_transferència_al_museu_del_Louvre_de_les_obres_del_Museu_del_Luxembourg"><span id="La_transfer.C3.A8ncia_al_museu_del_Louvre_de_les_obres_del_Museu_del_Luxembourg"></span>La transferència al museu del Louvre de les obres del Museu del Luxembourg</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: La transferència al museu del Louvre de les obres del Museu del Luxembourg"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una part important de l'enriquiment de la col·lecció de pintures de l'escola francesa moderna prové de transferir els quadres que es trobaven al <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_du_Luxembourg" title="Musée du Luxembourg">Museu del Luxemburg</a>. Aquesta transferència s'havia de fer algun temps després de la mort de l'artista. Les obres d'Ingres i Delacroix que es trobaven al Museu del Luxemburg, es van instal·lar al Louvre al començament de la Tercera República, en la primera sala dels Estats construïda per Napoleó III. La sala fou decorada a continuació amb un estuc al sostre. La sala va ser inaugurada el 27 d'octubre del 1886. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Els_descobriments_durant_les_excavacions_arqueològiques"><span id="Els_descobriments_durant_les_excavacions_arqueol.C3.B2giques"></span>Els descobriments durant les excavacions arqueològiques</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Els descobriments durant les excavacions arqueològiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El museu va seguir ampliant la seva col·lecció d'antiguitats gràcies als descobriments realitzats en les excavacions i al fet que les van compartir amb el país d'origen. </p> <ul><li><i>Antiguitats egípcies</i> <dl><dd>Les excavacions dutes a terme per <a href="/w/index.php?title=%C3%89mile_Am%C3%A9lineau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émile Amélineau (encara no existeix)">Émile Amélineau</a> prop d'<a href="/wiki/Abidos" title="Abidos">Abidos</a> van permetre descobrir els vestigis del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_tinita" title="Període tinita">període tinita</a>, les primeres dinasties faraòniques. La major part de les peces de <a href="/w/index.php?title=Art_del_per%C3%ADode_tinita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art del període tinita (encara no existeix)">l'època tinita</a> que es van descobrir foren adquirides pel museu el 1904. Aquesta adquisició se suma a la de la <i>Paleta del bou</i> donada per Tigrane Paixà el 1886.</dd> <dd>La participació en les excavacions de les excavacions d'Assiut van fer entrar l'<i>estàtua de Nakhti</i>, i el <i>vaixell de Nakhti</i>, el 1903.</dd> <dd>La participació en les excavacions d'<a href="/wiki/Abu_Rawash" title="Abu Rawash">Abu Rawash</a>, el 1907, amb el <i>Cap de rei Djedefre</i>.</dd> <dd>La participació en les excavacions de <a href="/wiki/Nag_al-Madamud" title="Nag al-Madamud">Nag al-Madamud</a>, el 1927, fa entrar l'<i>estàtua fragmentada de Sesostris III ancià</i> i l'<i>estàtua de Sesostris III, sota l'aparença d'un home jove</i>.</dd> <dd>La participació en les excavacions de <a href="/wiki/Tufium" title="Tufium">Tufium</a>, on es va trobar el <i>Tresor de Tod</i>, el 1936.</dd></dl></li> <li><i>Antiguitats gregues</i> <dl><dd>Les excavacions dirigides per l'<a href="/wiki/Escola_Francesa_d%27Atenes" title="Escola Francesa d'Atenes">Escola Francesa d'Atenes</a> continuen, en particular a <a href="/wiki/Tanagra" class="mw-redirect" title="Tanagra">Tanagra</a>, on es troben estatuetes de terracota, a la necròpolis de <a href="/wiki/Mirina_(E%C3%B2lia)" title="Mirina (Eòlia)">Mirina</a>.</dd></dl></li> <li><i>Antiguitats orientals</i> <ul><li><i>Sumer</i> <dl><dd>El 1877, <a href="/w/index.php?title=Ernest_de_Sarzec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ernest de Sarzec (encara no existeix)">Ernest de Sarzec</a>, vicecònsol de França a <a href="/wiki/B%C3%A0ssora" title="Bàssora">Bàssora</a>, rep un missatge de Guillotti, director de Correus i Telègrafs a Bagdad, el qual, en tornar d'una inspecció de les línies va veure unes estàtues que cobrien les ribes del <a href="/w/index.php?title=Shatt_al-Hayy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shatt al-Hayy (encara no existeix)">Shatt al-Hayy</a> prop de <a href="/wiki/Lagaix" title="Lagaix">Lagaix</a>. Sarzec es llança a fer excavacions, en les quals es va descobrir un poble oblidat, els <a href="/wiki/Sumeris" title="Sumeris">sumeris</a>. Les estàtues són les de <a href="/wiki/Gudea" title="Gudea">Gudea</a>, príncep sumeri de l'Estat de Lagaix, vers el 2130 aC. Les peces trobades per Sarzec es complementen amb donacions del govern otomà el 1888, i el sultà <a href="/wiki/Abdul_Hamid_II" title="Abdul Hamid II">Abdul Hamid</a> el 1896. Les col·leccions es completen amb els descobriments de les excavacions dirigides el 1929-1931 per <a href="/w/index.php?title=Henri_de_Genouillac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri de Genouillac (encara no existeix)">Henri de Genouillac</a>.</dd> <dd>Les excavacions de <a href="/wiki/Mari_(Mesopot%C3%A0mia)" title="Mari (Mesopotàmia)">Mari</a>, a Síria, són dirigides a partir del 1934 per <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Parrot" title="André Parrot">André Parrot</a>.</dd></dl></li> <li><i><a href="/wiki/Elam" title="Elam">Elam</a></i>, <i>Iran</i> i <i>Pèrsia</i> <dl><dd>El 1884, l'enginyer <a href="/w/index.php?title=Marcel_Dieulafoy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marcel Dieulafoy (encara no existeix)">Marcel Dieulafoy</a> i la seva esposa, <a href="/w/index.php?title=Jane_Dieulafoy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jane Dieulafoy (encara no existeix)">Jane</a>, s'atansen al jaciment de Susa. Busquen en els nivells superiors, on surten a la llum les restes de construccions <a href="/wiki/Aquem%C3%A8nides" class="mw-redirect" title="Aquemènides">perses aquemènides</a>. Dieulafoy hi va descobrir el 1883 el <i>Fris dels arquers</i> del palau de <a href="/wiki/Darios_I_el_Gran" class="mw-redirect" title="Darios I el Gran">Darios I el Gran</a>. Va portar el <i>capitell de l'<a href="/wiki/Apadana" title="Apadana">Apadana</a></i>, el 1886.</dd></dl></li> <li><i><a href="/wiki/Accad" title="Accad">Accad</a></i> <dl><dd>Seran les excavacions realitzades per l'enginyer <a href="/wiki/Jacques_de_Morgan" title="Jacques de Morgan">Jacques de Morgan</a> i la delegació arqueològica a Pèrsia, a <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a>, en els nivells més antics, després de les de Marcel Dieulafoy, que van permetre de trobar les peces més importants dels sobirans d'<a href="/wiki/Accad" title="Accad">Accad</a> que es troben al Louvre. Allà van ser enviades com a botí per un sobirà d'<a href="/wiki/Regne_d%27Elam" class="mw-redirect" title="Regne d'Elam">Elam</a>. Es tracta de l'<i><a href="/w/index.php?title=Estela_de_la_vict%C3%B2ria_de_Naram_Sin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estela de la victòria de Naram Sin (encara no existeix)">Estela de la victòria de Naram Sin</a></i>, el <i><a href="/wiki/Codi_d%27Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi d'Hammurabi">codi de lleis d'Hammurabi</a></i> i d'un <i>Cap reial</i>, tal vegada el d'<a href="/wiki/Hammurabi" title="Hammurabi">Hammurabi</a>.</dd></dl></li> <li><i>Llevant</i>, <i>Palestina</i>, <i>Cartago</i> <dl><dd>Les excavacions a <a href="/wiki/Ugarit" title="Ugarit">Ugarit</a>, sobre el litoral sirià, dutes a terme per <a href="/w/index.php?title=Claude_Schaeffer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claude Schaeffer (encara no existeix)">Claude Schaeffer</a> i R. Dussaud, a partir del 1929, van enriquir les col·leccions del Louvre. <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Parrot" title="André Parrot">André Parrot</a> comença el 1933 les excavacions de <a href="/wiki/Mari_(Mesopot%C3%A0mia)" title="Mari (Mesopotàmia)">Mari</a>.</dd> <dd>S'endeguen excavacions a <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a>, antiga colònia fenícia de <a href="/wiki/Tir" title="Tir">Tir</a>, en particular per part dels <a href="/wiki/Missioners_d%27%C3%80frica" title="Missioners d'Àfrica">Missioners d'Àfrica </a>, els descobriments dels quals es troben al <a href="/w/index.php?title=Museu_Nacional_de_Cartago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu Nacional de Cartago (encara no existeix)">Museu Nacional de Cartago</a>, en particular el <a href="/wiki/Alfred_Louis_Delattre" title="Alfred Louis Delattre">pare Delattre</a>, fundador del futur <a href="/wiki/Museu_del_Bardo" title="Museu del Bardo">Museu del Bardo</a> a Tunísia. Els descobriments realitzats per la missió <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Evariste_Charles_Pricot_de_Sainte-Marie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Evariste Charles Pricot de Sainte-Marie (encara no existeix)">Pricot de Sainte-Marie</a> es trobaven a bord del <a href="/wiki/Vaixell_ins%C3%ADgnia" class="mw-redirect" title="Vaixell insígnia">vaixell insígnia</a> de la flota <i><a href="/w/index.php?title=Magenta_(cuirassat)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Magenta (cuirassat) (encara no existeix)">Magenta</a></i> quan explota al port de Toulon, el 31 d'octubre del 1875. El vaixell es va enfonsar amb la seva càrrega de 2.080 esteles púniques provinents del <a href="/wiki/Tofet_de_Salamb%C3%B3" title="Tofet de Salambó">Tofet de Salambó</a> i una estàtua de l'<a href="/wiki/V%C3%ADbia_Sabina" title="Víbia Sabina">emperadriu Sabina</a>. La seva càrrega es va recuperar en part, però va caldre esperar a les recerques fetes entre el 1995 i el 1998 per retrobar el vaixell i muntar moltes peces, com el cap que mancava de l'emperadriu.</dd> <dd>El 1850, <a href="/w/index.php?title=F%C3%A9licien_de_Saulcy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Félicien de Saulcy (encara no existeix)">Félicien de Saulcy</a> visita <a href="/wiki/Palestina" title="Palestina">Palestina</a>. Va tornar a Palestina poc després per fer excavacions. Va ser durant la campanya del 1863-1864 que descobreix el que ell creu ser la <a href="/w/index.php?title=Tomba_dels_Reis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomba dels Reis (encara no existeix)">Tomba dels Reis</a>. Hi troba el sarcòfag inviolat de la <a href="/w/index.php?title=Helena_d%27Adiabene&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helena d'Adiabene (encara no existeix)">reina Saddan</a> que donarà al museu. El monument va ser adquirit pels germans Pereire que la donen a França. Durant les seves campanyes, Saulcy és acompanyat pel fotògraf <a href="/w/index.php?title=Auguste_Salzmann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Auguste Salzmann (encara no existeix)">Auguste Salzmann</a> que va reportar el primer testimoni fotogràfic de <a href="/wiki/Terra_Santa" title="Terra Santa">Terra Santa</a>.</dd></dl></li></ul></li></ul> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png" class="mw-file-description" title="Lagaix Estela dels voltors"><img alt="Lagaix Estela dels voltors" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png/130px-Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png" decoding="async" width="130" height="117" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png/195px-Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png/260px-Stele_of_Vultures_detail_01-transparent.png 2x" data-file-width="806" data-file-height="723" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Lagaix" title="Lagaix">Lagaix</a><br /><i><a href="/wiki/Estela_dels_voltors" title="Estela dels voltors">Estela dels voltors</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg" class="mw-file-description" title="Lagaix Gudea"><img alt="Lagaix Gudea" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg/106px-Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg" decoding="async" width="106" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg/160px-Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg/213px-Gudea_of_Lagash_Girsu.jpg 2x" data-file-width="2600" data-file-height="3900" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Lagaix" title="Lagaix">Lagaix</a><br /><i><a href="/wiki/Gudea" title="Gudea">Gudea</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG" class="mw-file-description" title="Accad Codi d'Hammurabi"><img alt="Accad Codi d'Hammurabi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG/120px-P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG/181px-P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG/241px-P1050556_Louvre_code_d%27Hammurabi_bas-relief_rwk.JPG 2x" data-file-width="1506" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Accad" title="Accad">Accad</a><br /><i><a href="/wiki/Codi_d%27Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi d'Hammurabi">Codi d'Hammurabi</a></i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg" class="mw-file-description" title="Mari Lleó"><img alt="Mari Lleó" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg/130px-Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg" decoding="async" width="130" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg/195px-Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/73/Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg/260px-Statue_of_lion-AO_19520_19824-P5280748-gradient.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Mari_(Mesopot%C3%A0mia)" title="Mari (Mesopotàmia)">Mari</a><br /><i>Lleó</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg" class="mw-file-description" title="Babilònia Lleó caminant"><img alt="Babilònia Lleó caminant" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg/130px-Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg" decoding="async" width="130" height="60" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg/195px-Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg/260px-Passing_lion_Babylon_AO21118.jpg 2x" data-file-width="2640" data-file-height="1220" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a><br /><i>Lleó caminant</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg" class="mw-file-description" title="Susa Fris dels arquers"><img alt="Susa Fris dels arquers" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg/99px-Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg" decoding="async" width="99" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg/149px-Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/62/Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg/198px-Archers_frieze_Darius_1st_Palace_Suse_Louvre_AOD_488_a.jpg 2x" data-file-width="2540" data-file-height="4098" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a><br /><i>Fris dels arquers</i></center></div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Transferència_del_fons_egipci_de_la_Biblioteca_Nacional"><span id="Transfer.C3.A8ncia_del_fons_egipci_de_la_Biblioteca_Nacional"></span>Transferència del fons egipci de la Biblioteca Nacional</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Transferència del fons egipci de la Biblioteca Nacional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1922, el fons egipci de la Biblioteca nacional es transfereix al museu del Louvre. Entren al museu el <i><a href="/wiki/Zod%C3%ADac_de_Dendera" title="Zodíac de Dendera">Zodíac de Dendera</a></i> i la <i><a href="/w/index.php?title=Recinte_d%27Amon-Ra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recinte d'Amon-Ra (encara no existeix)">Cambra dels avantpassats de Karnak</a></i> portat a França per <a href="/w/index.php?title=%C3%89mile_Prisse_d%27Avesnes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Émile Prisse d'Avesnes (encara no existeix)">Émile Prisse d'Avesnes</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Dipòsit_del_Mobiliari_Nacional"><span id="Dip.C3.B2sit_del_Mobiliari_Nacional"></span>Dipòsit del Mobiliari Nacional</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Dipòsit del Mobiliari Nacional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/w/index.php?title=Mobiliari_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mobiliari nacional (encara no existeix)">mobiliari nacional</a> és l'hereu del <a href="/w/index.php?title=Guardamobles_de_la_Corona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guardamobles de la Corona (encara no existeix)">Guardamobles de la Corona</a>. El Louvre posseeix pocs objectes d'art mobiliari posteriors al Renaixement. És després del 1871 quan els mobiliaris del <a href="/w/index.php?title=Castell_de_Saint-Cloud&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castell de Saint-Cloud (encara no existeix)">Castell de Saint-Cloud</a> i el <a href="/wiki/Palau_de_les_Teuleries" title="Palau de les Teuleries">Palau de les Teuleries</a>, que havien estat evacuats es dipositen al Museu del Louvre. El mobiliari nacional feu una segona transferència al Louvre, el 1901, de peces d'ebenisteria dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i XVIII que havien sortit dels tallers de <a href="/wiki/Andr%C3%A9-Charles_Boulle" title="André-Charles Boulle">Boulle</a>, <a href="/w/index.php?title=Jean-Henri_Riesener&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Henri Riesener (encara no existeix)">Riesener</a> i <a href="/wiki/Martin_Carlin" title="Martin Carlin">Carlin</a>. El Departament d'Escultura i d'Objectes d'art es va independitzar del d'Antiguitats el 1872. El 1893, és el departament d'escultures el que se separa del d'objectes d'art. </p> <center> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Table_Empire.jpg" class="mw-file-description" title="Taula Imperi"><img alt="Taula Imperi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Table_Empire.jpg/120px-Table_Empire.jpg" decoding="async" width="120" height="112" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Table_Empire.jpg/180px-Table_Empire.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/Table_Empire.jpg/240px-Table_Empire.jpg 2x" data-file-width="683" data-file-height="635" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center><i>Taula Imperi</i></center></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Armoire_louvre.JPG" class="mw-file-description" title="Palau de les Teuleries Armari de Jacob-Desmalter"><img alt="Palau de les Teuleries Armari de Jacob-Desmalter" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Armoire_louvre.JPG/103px-Armoire_louvre.JPG" decoding="async" width="103" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Armoire_louvre.JPG/155px-Armoire_louvre.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/Armoire_louvre.JPG/206px-Armoire_louvre.JPG 2x" data-file-width="1904" data-file-height="2215" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><center>Palau de les Teuleries<br /><i>Armari</i> de Jacob-Desmalter</center></div> </li> </ul></center> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Reorganització_del_museu"><span id="Reorganitzaci.C3.B3_del_museu"></span>Reorganització del museu</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Reorganització del museu"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Napoleó III havia fet reconstruir a l'arquitecte Lefuel part de la Gran Galeria, que estava en ruïnes des de les portes del Louvre, fins al pavelló de la Flora, amb l'ala de Flora, entre el 1861 i el 1866. Per acostar la Sala dels Estats de la seva residència al Palau de les Teuleries, l'emperador va demanar la construcció d'una nova sala dels Estats al primer pis del <a href="/w/index.php?title=Pavell%C3%B3_de_les_Sessions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pavelló de les Sessions (encara no existeix)">Pavelló de les Sessions</a>. L'última sala dels Estats mai es va utilitzar. El 1900, aquesta sala va ser reconstruïda per acomodar els quadres de la Galeria Mèdici de Rubens. </p><p>El 1910, la <a href="/w/index.php?title=Inundaci%C3%B3_del_Sena_del_1910&action=edit&redlink=1" class="new" title="Inundació del Sena del 1910 (encara no existeix)">crescuda del Sena</a> no va tenir conseqüències per a les col·leccions. no va causar danys al museu. La <a href="/wiki/Primera_guerra_mundial" class="mw-redirect" title="Primera guerra mundial">primera guerra mundial</a> tampoc va malmetre res. </p><p>A partir del 1927, el director del Museu Nacional i del Museu del Louvre, <a href="/w/index.php?title=Henri_Verne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri Verne (encara no existeix)">Henri Verne</a> (1880-1949), decideix redistribuir les col·leccions d'acord amb un pla racional. Des de l'inici del museu, aquest havia vist canviar el seu disseny a mesura que es feien noves adquisicions, sovint a l'atzar de les possibilitats d'ocupació de les sales del palau. </p><p>Després de la <a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_de_guerra" title="Declaració de guerra">declaració de guerra</a> de França a Alemanya el setembre del 1939, es va construir un refugi sota el <i>jardí de la Infanta</i>, que podia encabir el personal del museu.<sup id="cite_ref-Ferrand_67-0" class="reference"><a href="#cite_note-Ferrand-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Creació_del_Laboratori_del_museu_del_Louvre"><span id="Creaci.C3.B3_del_Laboratori_del_museu_del_Louvre"></span>Creació del Laboratori del museu del Louvre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Creació del Laboratori del museu del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg/220px-Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg.png" decoding="async" width="220" height="114" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg/330px-Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg/440px-Plan_g%C3%A9n%C3%A9ral_du_Louvre_01.svg.png 2x" data-file-width="3600" data-file-height="1870" /></a><figcaption>Plànol del Louvre, cliqueu per engrandir</figcaption></figure> <p>El 1927, Henri Verne demana la col·laboració del laboratori d'assajos del <a href="/w/index.php?title=Conservatoire_national_des_arts_et_m%C3%A9tiers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservatoire national des arts et métiers (encara no existeix)">Conservatoire national des arts et métiers</a> ("Conservatori Nacional d'Arts i Oficis") per realitzar tasques d'investigació per autenticar les pintures. Les proves realitzades en dues habitacions al soterrani del Pavelló de Flore naixerà, el 1932, el laboratori del Louvre,<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que esdevingué el <a href="/w/index.php?title=Centre_d%27Investigaci%C3%B3_i_Restauraci%C3%B3_dels_Museus_de_Fran%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre d'Investigació i Restauració dels Museus de França (encara no existeix)">Centre d'Investigació i Restauració dels Museus de França</a>. Aquest laboratori va ser creat a l'Ala de Flore gràcies a dos mecenes argentins, Fernando Perez (1863-1935) i Carlos Mainini (1879-1943), conegut d'entrada com la "Fundació Mainini", Institut per a l'Estudi Científic de la pintura i laboratori d'anàlisis. Fins al 1939 aquest laboratori només va servir per a l'estudi dels quadres. A partir de la seva reobertura, el 1946, el seu camp d'actuació es va ampliar a l'estudi i conservació dels objectes arqueològics. Des del 1956 es publica periòdicament un butlletí que informa de les últimes investigacions i estudis científics, com a complement a la <a href="/w/index.php?title=La_Revue_des_mus%C3%A9es_de_France&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Revue des musées de France (encara no existeix)">Revista del Louvre</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Louvre_durant_la_Segona_Guerra_Mundial">El Louvre durant la Segona Guerra Mundial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: El Louvre durant la Segona Guerra Mundial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bundesarchiv_Bild_183-L15196,_Paris,_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg/220px-Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg" decoding="async" width="220" height="319" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg/330px-Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg/440px-Bundesarchiv_Bild_183-L15196%2C_Paris%2C_Besuch_Gerd_v._Rundstedt_im_Louvre.jpg 2x" data-file-width="542" data-file-height="787" /></a><figcaption>El <i><a href="/wiki/Generalfeldmarschall" class="mw-redirect" title="Generalfeldmarschall">Generalfeldmarschall</a></i> <a href="/wiki/Gerd_von_Rundstedt" title="Gerd von Rundstedt">Gerd von Rundstedt</a> davant la <i><a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a></i>, quan va visitar el Louvre acompanyat del conservador <a href="/w/index.php?title=Alfred_Merlin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Merlin (encara no existeix)">Alfred Merlin</a>, el 7 d'octubre del 1940.</figcaption></figure> <p>Durant la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, obres mestres del museu són evacuades segons un pla concebut des del <a href="/wiki/1938" title="1938">1938</a> pel director dels Museus Nacionals de l'època, <a href="/w/index.php?title=Jacques_Jaujard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacques Jaujard (encara no existeix)">Jacques Jaujard</a>,<sup id="cite_ref-a_69-0" class="reference"><a href="#cite_note-a-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que es basa en una llista compilada des del <a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a> que assenyala les obres que es troben en diversos museus de França i en altres llocs d'emmagatzematge potencial. En efecte, des del 4 d'octubre del 1932, <a href="/w/index.php?title=Henri_Verne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henri Verne (encara no existeix)">Henri Verne</a>, director dels museus nacionals demana a <a href="/w/index.php?title=Paul_Vitry&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Vitry (encara no existeix)">Paul Vitry</a> una llista d'obres a evacuar en cas de conflicte.<sup id="cite_ref-70" class="reference"><a href="#cite_note-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p> Havent ja transferit ell mateix vers Suïssa, via França, les obres mestres del <a href="/wiki/Museu_del_Prado" title="Museu del Prado">museu del Prado</a> durant la <a href="/wiki/Guerra_civil_espanyola" class="mw-redirect" title="Guerra civil espanyola">guerra civil espanyola</a> començada el <a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a>, es va dissenyar un pla en cas que París fos bombardejat. No obstant això, com assenyala l'autor Hector Feliciano, cal tenir en compte també el fet que </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i><a href="/wiki/Hitler" class="mw-redirect" title="Hitler">Hitler</a> esperava la signatura d'un tractat de pau oficial amb França per obtenir, com a reparació de guerra, les millors obres del Museu del Louvre.</i><sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p> Des del 27 de setembre del 1938, dos combois d'art surten del Louvre cap al <a href="/wiki/Castell_de_Chambord" title="Castell de Chambord">Castell de Chambord</a>, amb cinquanta obres. Se'n despengen 3691 pintures. Jacques Jaujard té la col·laboració dels conservadors <a href="/w/index.php?title=Germain_Bazin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Germain Bazin (encara no existeix)">Germain Bazin</a>, <a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9_Chamson&action=edit&redlink=1" class="new" title="André Chamson (encara no existeix)">André Chamson</a> i <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Huyghe" title="René Huyghe">René Huyghe</a>. Els llocs de destinació, que òbviament es van mantenir en secret, són els <a href="/wiki/Castell_de_Chambord" title="Castell de Chambord">castells de Chambord</a> (<a href="/w/index.php?title=Loira_i_Cher&action=edit&redlink=1" class="new" title="Loira i Cher (encara no existeix)">Loira i Cher</a>), Louvigny (<a href="/wiki/Sarthe" title="Sarthe">Sarthe</a>), <a href="/w/index.php?title=Castell_de_Pau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castell de Pau (encara no existeix)">Pau</a>, etc. La ubicació perifèrica d'aquests amagatalls es fa generalment amb l'ajut dels gestors locals i fins i tot dels <a href="/wiki/Castl%C3%A0" title="Castlà">castlans</a>: van tenir lloc 200 viatges, se'n van desplaçar 5.446 caixes. L'estàtua de la <i><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a></i> va anar a parar al <a href="/wiki/Castell_de_Valen%C3%A7ay" title="Castell de Valençay">Castell de Valençay</a> mentre que <i><a href="/wiki/La_Gioconda" title="La Gioconda">La Gioconda</a></i>, </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>embolcallada amb una tapisseria de vellut vermell, i després encabida en una caixa, que es col·loca en un cofre amb doble paret d'àlber [… i] porta el número de registre NLP núm 0, així com tres punts vermells – signes distintius del seu gran valor.</i><sup id="cite_ref-a_69-1" class="reference"><a href="#cite_note-a-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div><p>Es desenvolupen altres transferències però l'avanç de la guerra comporta que se sigui més prudent (ocupació de la zona lliure, desembarcaments, etc.), tot i que els alemanys acabaran per descobrir la localització exacta dels llocs d'emmagatzematge, sobre els quals farà els ulls grossos el responsable de la comissió alemanya de protecció de les obres d'art (la <a href="/w/index.php?title=Kunstschutz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kunstschutz (encara no existeix)">Kunstschutz</a>), el comte Franz Graf Wolff Metternich,<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que declara simplement que cal </p><div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>transmetre [les obres mestres] a les generacions venidores.</i><sup id="cite_ref-a_69-2" class="reference"><a href="#cite_note-a-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Les autoritats alemanyes fan reobrir el museu el 29 setembre del <a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a>. L'entrada és gratuïta per als nazis que estan decebuts perquè les principals obres mestres havien estat evacuades (les parets del primer pis estan buides) i les escultures s'havien portat al soterrani. Malgrat les ordres dels alemanys, no es retorna cap obra mestra.<sup id="cite_ref-Ferrand_67-1" class="reference"><a href="#cite_note-Ferrand-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant l'<a href="/wiki/Ocupaci%C3%B3_alemanya_de_Fran%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Ocupació alemanya de França">ocupació</a>, els alemanys, sota l'administració del «Personal especial per a l'art pictòric» (<i>Sonderstab Bildende Kunst</i>) de l'Institut del <a href="/wiki/Alfred_Rosenberg" title="Alfred Rosenberg"><i>Reichsleiter</i> Rosenberg</a> per als territoris ocupats (<i>Einsatzstab <a href="/wiki/Reichsleiter" title="Reichsleiter">Reichsleiter</a> Rosenberg für die Besetzen Gebiete</i> o ERR), va començar per França un saqueig sistemàtic d'obres de museus i col·leccions privades, principalment les pertanyents a jueus expulsats o que havien fugit. El <a href="/wiki/30_de_juny" title="30 de juny">30 de juny</a> de <a href="/wiki/1940" title="1940">1940</a>, <a href="/wiki/Adolf_Hitler" title="Adolf Hitler">Adolf Hitler</a> havia ordenat a l'ambaixador del Reich a París, <a href="/wiki/Otto_Abetz" title="Otto Abetz">Otto Abetz</a>, de «<i>posar sota custòdia</i>» les col·leccions dels museus de França. Sis sales del Departament d'Antiguitats Orientals fan llavors del Louvre, buidat en part, un magatzem on transiten les obres robades als jueus rics i on el mateix <i><a href="/wiki/Reichsmarschall" title="Reichsmarschall">Reichsmarschall</a></i> <a href="/wiki/Hermann_G%C3%B6ring" title="Hermann Göring">Hermann Göring</a> arriba justament el <a href="/wiki/3_de_maig" title="3 de maig">3 de maig</a> del <a href="/wiki/1941" title="1941">1941</a> per triar les peces que adornaran les seves residències;<sup id="cite_ref-a_69-3" class="reference"><a href="#cite_note-a-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> algunes obres surten cap a <a href="/wiki/Linz" title="Linz">Linz</a> en previsió del projecte del <i><a href="/w/index.php?title=F%C3%BChrermuseum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Führermuseum (encara no existeix)">Führermuseum</a></i>. El <a href="/wiki/27_de_juny" title="27 de juny">27 de juny</a> del <a href="/wiki/1944" title="1944">1944</a>, Heinrich Himmler ordena de transferir el <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_Bayeux" title="Tapís de Bayeux">Tapís de Bayeux</a> del <a href="/w/index.php?title=Castell_de_Sourches&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castell de Sourches (encara no existeix)">Castell de Sourches</a> al Louvre. La <a href="/w/index.php?title=Galeria_Nacional_del_Joc_de_Palma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galeria Nacional del Joc de Palma (encara no existeix)">Galeria Nacional del Joc de Palma</a> esdevé un annex per a l'emmagatzematge. Emmagatzemats en caixes marcades amb les inicials dels seus antics propietaris, els objectes d'art robats pels serveis de l'<i>Einsatzstab Reichsleiters Rosenberg</i> (ERR) (i els que es troben emmagatzemats llavors a l'ambaixada alemanya) s'enumeren en secret per <a href="/wiki/Rose_Valland" title="Rose Valland">Rose Valland</a> (la conservadora del museu del Joc de Palma), el que permetrà després de la guerra de retornar les antiguitats a llurs legítims propietaris. El museu del Louvre recuperarà, després d'un viatge invers, la quasi totalitat de les seves obres mestres gràcies a la Comissió de recuperació artística (CRA), formada entre d'altres per Rose Valland, Jacques Jaujard i <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Huyghe" title="René Huyghe">René Huyghe</a>.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Reorganització_de_les_col·leccions_nacionals"><span id="Reorganitzaci.C3.B3_de_les_col.C2.B7leccions_nacionals"></span>Reorganització de les col·leccions nacionals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Reorganització de les col·leccions nacionals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la transferència de les col·leccions del Museu Etnogràfic del Louvre el 1878, i del Museu de la Marina el 1943, la reorganització de les col·leccions nacionals prossegueix al final de la segona guerra mundial </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="El_museu_Guimet_i_el_museu_del_Louvre">El museu Guimet i el museu del Louvre</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: El museu Guimet i el museu del Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1879, <a href="/wiki/%C3%89mile_%C3%89tienne_Guimet" title="Émile Étienne Guimet">Émile Guimet</a> va crear un Museu de les Religions a Lió. El 1889, va vendre la seva col·lecció a l'Estat quan s'inaugura el <a href="/wiki/Museu_Guimet" title="Museu Guimet">Museu de les religions a París</a>, plaça de Iéna. El 1920, dos anys després de la mort del seu creador, el museu es va reorientar envers l'art asiàtic en lloc de les religions. El museu es va convertir en un museu nacional el 1927. </p><p>El 1945, es va decidir redistribuir les col·leccions nacionals. Les obres clàssiques i egípcies s'atribuïren al Louvre que transfereix al Museu Guimet les seves peces de l'Extrem Orient per convertir-lo en un dels més grans museus d'art asiàtic a Europa. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_impressionistes_entre_el_Museu_del_Joc_de_Palma_i_el_Museu_d'Orsay"><span id="Els_impressionistes_entre_el_Museu_del_Joc_de_Palma_i_el_Museu_d.27Orsay"></span>Els impressionistes entre el Museu del Joc de Palma i el Museu d'Orsay</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Els impressionistes entre el Museu del Joc de Palma i el Museu d'Orsay"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1947, les col·leccions del Museu d'Escoles estrangeres contemporànies són reagrupades amb les del Museu del Luxembourg per formar el <a href="/w/index.php?title=Museu_nacional_d%27art_modern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu nacional d'art modern (encara no existeix)">Museu nacional d'art modern</a> al <a href="/w/index.php?title=Palau_de_T%C3%B2quio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palau de Tòquio (encara no existeix)">Palau de Tòquio</a>. L'engrandiment de la col·lecció de quadres impressionistes del museu del Louvre farà necessari de trobar-li un lloc d'exposicions més important. Es transferirà al <a href="/w/index.php?title=Galeria_Nacional_del_Joc_de_Palma&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galeria Nacional del Joc de Palma (encara no existeix)">museu del Joc de Palma</a>, que esdevé l'annex del Museu del Louvre, les pintures de l'escola impressonista. Aquesta part del museu del Louvre s'anomenarà també "museu dels donants" car la major part de les seves obres provenen de donacions. </p><p>La col·lecció resta al Joc de Palma fins als 1986, data en la qual s'unirà als edificis de l'estació d'Orsay, transformats en <a href="/wiki/Museu_d%27Orsay" title="Museu d'Orsay">Museu d'Orsay</a> amb altres obres procedents del Louvre per cobrir l'art occidental entre el 1848 i el 1914. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Els_primitius_italians_al_museu_del_Petit_Palais_d'Avinyó"><span id="Els_primitius_italians_al_museu_del_Petit_Palais_d.27Aviny.C3.B3"></span>Els primitius italians al museu del Petit Palais d'Avinyó</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Els primitius italians al museu del Petit Palais d'Avinyó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1976 s'inaugura el <a href="/w/index.php?title=Museu_del_Petit_Palais_d%27Aviny%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu del Petit Palais d'Avinyó) (encara no existeix)">museu del Petit Palais</a>, a <a href="/wiki/Aviny%C3%B3" title="Avinyó">Avinyó</a>, dedicat als pintors <a href="/wiki/Primitius_italians" class="mw-redirect" title="Primitius italians">primitius italians</a>. Les obres procedeixen dels quadres de reserva al Louvre i altres museus de la província. La majoria de les pintures van ser adquirides amb la col·lecció Campana. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Grand_Louvre">El <i>Grand Louvre</i></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: El Grand Louvre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el primer mandat de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Mitterrand" title="François Mitterrand">François Mitterrand</a>, es pren la decisió de restaurar al museu l'ala Richelieu que alberga el Ministeri de Finances (que es traslladarà a un nou edifici a <a href="/wiki/Bercy" class="mw-disambig" title="Bercy">Bercy</a>). Es duen a terme importants obres sota la direcció de <a href="/wiki/Ieoh_Ming_Pei" title="Ieoh Ming Pei">Ieoh Ming Pei</a> (arquitecte d'origen xinès i de nacionalitat estatunidenca), el museu és redissenyat i ampliat en gran manera. La construcció d'una nova entrada en forma de <a href="/wiki/Pir%C3%A0mide_del_Louvre" title="Piràmide del Louvre">piràmide</a> transforma l'aspecte exterior del museu. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg/170px-Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg" decoding="async" width="170" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg/255px-Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg/340px-Le_Louvre_-_Aile_Richelieu.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="3072" /></a><figcaption>Ala Richelieu del Louvre, a la nit</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Actualitat">Actualitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Actualitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El març del <a href="/wiki/2004" title="2004">2004</a> es va anunciar una nova ampliació del museu que es dedicaria a l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> <a href="/wiki/Islam" title="Islam">islàmic</a>. Per al seu disseny es va convocar un concurs internacional el <a href="/wiki/2005" title="2005">2005</a>. Per al projecte s'hi van invertir 50 milions d'<a href="/wiki/Euro" title="Euro">euros</a>. </p><p>El <a href="/wiki/2010" title="2010">2010</a> va rebre, juntament amb altres museus europeus, la condecoració de l'<a href="/w/index.php?title=Orden_de_las_Artes_y_las_Letras_de_Espa%C3%B1a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orden de las Artes y las Letras de España (encara no existeix)">Orden de las Artes y las Letras de España</a>, del <a href="/wiki/Ministeri_de_Cultura_Espanyol" class="mw-redirect" title="Ministeri de Cultura Espanyol">Ministeri de Cultura Espanyol</a>, en reconeixement a la tasca de protecció del patrimoni que va fer dins del Comitè Internacional de Salvament dels Tresors Espanyols el febrer del 1939, protegint les obres a les seves instal·lacions.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Les_diferents_col·leccions"><span id="Les_diferents_col.C2.B7leccions"></span>Les diferents col·leccions</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Les diferents col·leccions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El Louvre compta actualment amb diferents col·leccions, molt riques en obres d'art provinents de civilitzacions, de cultures i d'èpoques diverses. Hi ha un total aproximat de 445.000 peces (140.000 obres gràfiques), de les quals 35.000 estan exposades. És impossible mostrar els dibuixos durant més de tres mesos consecutius per motius de conservació. La resta es compon d'obres secundàries en mal estat, o sèries arqueològiques. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitats_orientals">Antiguitats orientals</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Antiguitats orientals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El departament d'Antiguitats orientals conserva objectes que provenen d'una regió situada en tre l'actual <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> i la <a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">Mar Mediterrània</a> (Turquia, Síria, l'Iraq, el Líban, Israel, Jordània, Aràbia Saudita, Iran, Afganistan ...). </p><p>El museu assiri del Louvre, fundat el <a href="/wiki/1847" title="1847">1847</a> i unit llavors al departament d'antiguitats, és el primer en el món dedicat a les antiguitats orientals. En els seus inicis, va exposar 37 baixos relleus portats des de <a href="/wiki/Khorsabad" class="mw-redirect" title="Khorsabad">Khorsabad</a> pel cònsol francès a Mossul, <a href="/w/index.php?title=Paul-%C3%89mile_Botta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul-Émile Botta (encara no existeix)">Paul-Émile Botta</a>. El Departament d'Antiguitats Orientals en sentit estricte fou creat el <a href="/wiki/1881" title="1881">1881</a>. Al llarg de tot el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> i de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, les col·leccions s'enriquiren gràcies a les troballes endegades pels arqueòlegs francesos al llarg del tot el Pròxim i Mitjà Orient, especialment als jaciments de Khorsabad, <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a>, <a href="/wiki/Mari_(Mesopot%C3%A0mia)" title="Mari (Mesopotàmia)">Mari</a> i <a href="/wiki/Ugarit" title="Ugarit">Ugarit</a>. Les adquisicions i donacions vingueren a completar també les sèries arqueològiques del departament. En l'actualitat, les col·leccions s'expandeixen principalment a través d'acords d'associació signats amb els països on es troben els jaciments excavats i prenen la forma de dipòsits. </p><p>Des del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a>, moltes civilitzacions han anat i vingut en aquesta zona, on es va contemplar l'aparició d'una administració política, militar i religiosa. És també el bressol de l'escriptura, que fa la seva aparició vers el <a href="/w/index.php?title=3300_aC&action=edit&redlink=1" class="new" title="3300 aC (encara no existeix)">3300 aC</a> a <a href="/wiki/Uruk" title="Uruk">Uruk</a>, en <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>. </p><p>El museu del Louvre té tres col·leccions dins d'aquest departament, que es divideixen per grups geogràfics i culturals: </p> <ul><li><a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a> (<a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">Sumer</a>, <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a>, <a href="/wiki/Assur" title="Assur">Assur</a>, <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a>…) ;</li> <li><a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a> (<a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a>, <a href="/wiki/Imperi_Aquem%C3%A8nida" title="Imperi Aquemènida">Imperi Aquemènida</a>) ;</li> <li>Els països del <a href="/wiki/Xam" class="mw-redirect" title="Xam">Xam</a> (costat sirià-palestí, <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a>).</li></ul> <p>Entre les principals exposicions s'inclouen l'<a href="/wiki/Estela_dels_voltors" title="Estela dels voltors">estela dels voltors</a>, l'<a href="/wiki/Est%C3%A0tua_d%27Ebih-Il" title="Estàtua d'Ebih-Il">estàtua de l'intendent Ebih-Il</a>, l'estàtua del príncep <a href="/wiki/Gudea" title="Gudea">Gudea</a>, un penjoll en forma d'un gos provinent de Susa, un bon exemple del mestratge de les tècniques de l'orfebreria a la fi del quart mil·lenni abans de Crist, el <a href="/wiki/Codi_d%27Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi d'Hammurabi">Codi d'Hammurabi</a>, l'<a href="/wiki/Estela_de_Moab" title="Estela de Moab">Estela de Moab</a> del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC, els toros alats (<a href="/wiki/Lammasu" class="mw-redirect" title="Lammasu">Lammasu</a>) i els baixos relleus monumentals del palau de <a href="/wiki/Sargon_II" title="Sargon II">Sargon II</a> a Khorsabad, el lleó de coure provinent de Mari, el Fris dels Arquers i el Fris dels Lleons provinent del palau de <a href="/wiki/Darios_I_el_Gran" class="mw-redirect" title="Darios I el Gran">Darios I</a> a Susa. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg" class="mw-file-description" title="Contracte arcaic sumeri"><img alt="Contracte arcaic sumeri" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg/120px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg" decoding="async" width="120" height="113" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg/180px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg/240px-Sales_contract_Shuruppak_Louvre_AO3766.jpg 2x" data-file-width="1800" data-file-height="1700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Contracte arcaic sumeri</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG" class="mw-file-description" title="«Princesa de Bactriana»"><img alt="«Princesa de Bactriana»" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG/80px-Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG/120px-Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG/160px-Kaunakes_Bactria-AO_31917-IMG_0236.JPG 2x" data-file-width="2944" data-file-height="4416" /></a></span></div> <div class="gallerytext">«Princesa de <a href="/wiki/Bactriana" title="Bactriana">Bactriana</a>»</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG" class="mw-file-description" title="Xamaix, déu de la justícia, detall del codi d'Hammurabi"><img alt="Xamaix, déu de la justícia, detall del codi d'Hammurabi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG/90px-Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG/135px-Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG/180px-Code_of_Hammurabi_IMG_1936.JPG 2x" data-file-width="2736" data-file-height="3648" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Xamaix" title="Xamaix">Xamaix</a>, déu de la justícia, detall del <a href="/wiki/Codi_d%27Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi d'Hammurabi">codi d'Hammurabi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre-TaureauAile.jpg" class="mw-file-description" title="Lammasu del palau de Sargon a Khorsabad"><img alt="Lammasu del palau de Sargon a Khorsabad" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/120px-Louvre-TaureauAile.jpg" decoding="async" width="120" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/180px-Louvre-TaureauAile.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Louvre-TaureauAile.jpg/240px-Louvre-TaureauAile.jpg 2x" data-file-width="3247" data-file-height="2848" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Lammasu" class="mw-redirect" title="Lammasu">Lammasu</a> del palau de <a href="/wiki/Sargon_II" title="Sargon II">Sargon</a> a <a href="/wiki/Khorsabad" class="mw-redirect" title="Khorsabad">Khorsabad</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg" class="mw-file-description" title="Cap de l'home en vidre fos, Cartago"><img alt="Cap de l'home en vidre fos, Cartago" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg/89px-Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg" decoding="async" width="89" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg/134px-Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg/179px-Head_man_Carthage_Louvre_AO3783.jpg 2x" data-file-width="560" data-file-height="750" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cap de l'home en vidre fos, <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg" class="mw-file-description" title="Relleu funerari de Palmira"><img alt="Relleu funerari de Palmira" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg/90px-Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg/135px-Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg/179px-Palmyrean_relief_Louvre_AO1575.jpg 2x" data-file-width="2200" data-file-height="2940" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Relleu funerari de <a href="/wiki/Palmira" title="Palmira">Palmira</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta de terracota xipriota"><img alt="Estatueta de terracota xipriota" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg/79px-Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg/119px-Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg/159px-Young_man_Idalion_Louvre_AO1329.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="3175" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta de terracota xipriota</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ayyab_letter_mp3h8880.jpg" class="mw-file-description" title="Una de les cartes d'Amarna"><img alt="Una de les cartes d'Amarna" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Ayyab_letter_mp3h8880.jpg/80px-Ayyab_letter_mp3h8880.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Ayyab_letter_mp3h8880.jpg/120px-Ayyab_letter_mp3h8880.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Ayyab_letter_mp3h8880.jpg/160px-Ayyab_letter_mp3h8880.jpg 2x" data-file-width="2336" data-file-height="3504" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Una de les <a href="/wiki/Cartes_d%27Amarna" title="Cartes d'Amarna">cartes d'Amarna</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Art_de_l'Islam"><span id="Art_de_l.27Islam"></span>Art de l'Islam</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Art de l'Islam"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Aquest departament, creat l'agost del 2003, aplega les col·leccions que provenen d'una àrea situada entre la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> i l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. Els seus objectes daten des dels orígens de la civilització islàmica (<a href="/wiki/622" title="622">622</a>) fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p><p>Aquest departament inclou diverses joies de l'art islàmic: la <i><a href="/w/index.php?title=P%C3%ADxide_d%27al-Mughira&action=edit&redlink=1" class="new" title="Píxide d'al-Mughira (encara no existeix)">píxide d'al-Mughira</a></i>, una capsa d'ivori provinent de la península Ibèrica, datada l'any 968, el <i><a href="/w/index.php?title=Plat_del_pa%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plat del paó (encara no existeix)">plat del paó</a></i>, una important ceràmica otomana, i sobretot el <i><a href="/w/index.php?title=Baptisteri_de_Sant_Llu%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baptisteri de Sant Lluís (encara no existeix)">Baptisteri de Sant Lluís</a></i>, una de les peces més famoses i les més enigmàtiques de tot l'art islàmic, creada per Muhàmmad ibn al-Zayn a principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. També és notable per l'important material de les excavacions de <a href="/wiki/Susa_(Iran)" title="Susa (Iran)">Susa</a> (<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>), en les quals va participar el museu. </p><p>El juliol del 2010, el Louvre va presentar el projecte de creació d'un nou espai de 3.000 m² dedicat a l'Islam, que reemplaçaria l'antic departament de l'ala Richelieu, obert el 1993 i tres cops més petit. Aquest espai permetrà l'exposició de 3.000 obres, provinents de les col·leccions del Louvre, però també del <a href="/w/index.php?title=Mus%C3%A9e_des_arts_d%C3%A9coratifs_de_Paris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Musée des arts décoratifs de Paris (encara no existeix)">musée des arts décoratifs</a>.<sup id="cite_ref-75" class="reference"><a href="#cite_note-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El pati Visconti està recobert amb un <i>voile</i> format per un vitrall de 1.600 triangles, superposat a dues capes d'alumini de gruix diferent. Aquest nou departament de les arts de l'Islam va obrir les seves portes el 22 de setembre del 2012.<sup id="cite_ref-76" class="reference"><a href="#cite_note-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg" class="mw-file-description" title="Píxide d'al-Mughira, art omeia"><img alt="Píxide d'al-Mughira, art omeia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg/79px-Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg/119px-Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg/158px-Pyxid_Al_Mughira_OA_4068.jpg 2x" data-file-width="950" data-file-height="1440" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=P%C3%ADxide_d%27al-Mughira&action=edit&redlink=1" class="new" title="Píxide d'al-Mughira (encara no existeix)">Píxide d'al-Mughira</a>, <a href="/w/index.php?title=Art_omeia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art omeia (encara no existeix)">art omeia</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg" class="mw-file-description" title="Plat de la llebre, art abbàssida"><img alt="Plat de la llebre, art abbàssida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg/120px-Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg" decoding="async" width="120" height="114" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg/180px-Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg/240px-Cup_feline_hare_Louvre_MAO18.jpg 2x" data-file-width="1900" data-file-height="1810" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat de la llebre, <a href="/w/index.php?title=Art_abb%C3%A0ssida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art abbàssida (encara no existeix)">art abbàssida</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coupe_iran.JPG" class="mw-file-description" title="Plat dels caçadors, art dels seljúcides de l'Iran"><img alt="Plat dels caçadors, art dels seljúcides de l'Iran" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Coupe_iran.JPG/90px-Coupe_iran.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Coupe_iran.JPG/135px-Coupe_iran.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/61/Coupe_iran.JPG/180px-Coupe_iran.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat dels caçadors, <a href="/w/index.php?title=Art_dels_selj%C3%BAcides_de_l%27Iran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art dels seljúcides de l'Iran (encara no existeix)">art dels seljúcides de l'Iran</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG" class="mw-file-description" title="Baptisteri de Sant Lluís, art mameluc"><img alt="Baptisteri de Sant Lluís, art mameluc" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG/120px-Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG/180px-Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG/240px-Baptist%C3%A8re_de_saint_Louis_DSC_0726.JPG 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=Baptisteri_de_Sant_Llu%C3%ADs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baptisteri de Sant Lluís (encara no existeix)">Baptisteri de Sant Lluís</a>, <a href="/w/index.php?title=Art_d%27Egipte_i_de_S%C3%ADria_dels_fatimites_als_mamelucs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art d'Egipte i de Síria dels fatimites als mamelucs (encara no existeix)">art mameluc</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg" class="mw-file-description" title="Plat dels peixos en rotllana, art de l'Iran mongol"><img alt="Plat dels peixos en rotllana, art de l'Iran mongol" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg/120px-Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg" decoding="async" width="120" height="118" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg/180px-Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg/240px-Dish_fish_Louvre_OA6456.jpg 2x" data-file-width="1830" data-file-height="1800" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat dels peixos en rotllana, <a href="/w/index.php?title=Art_de_l%27Iran_mongol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art de l'Iran mongol (encara no existeix)">art de l'Iran mongol</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg" class="mw-file-description" title="Plat del drac, art safàvida"><img alt="Plat del drac, art safàvida" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg/120px-Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg/180px-Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2f/Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg/240px-Plate_dragon_Louvre_MAO696.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat del drac, <a href="/wiki/Art_saf%C3%A0vida" title="Art safàvida">art safàvida</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg" class="mw-file-description" title="Corn de pólvora fet de jade, art mogol"><img alt="Corn de pólvora fet de jade, art mogol" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg/120px-Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg/180px-Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b5/Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg/240px-Gunpowder_horn_India_Louvre_R436.jpg 2x" data-file-width="2450" data-file-height="1630" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Corn de pólvora fet de <a href="/wiki/Jade_(mineral)" class="mw-redirect" title="Jade (mineral)">jade</a>, <a href="/w/index.php?title=Art_mogol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art mogol (encara no existeix)">art mogol</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg" class="mw-file-description" title="Plat del paó, art otomà"><img alt="Plat del paó, art otomà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg/120px-Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg/180px-Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg/240px-Peacock_dish_Louvre_K3449.jpg 2x" data-file-width="1950" data-file-height="1950" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat del paó, <a href="/w/index.php?title=Art_otom%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art otomà (encara no existeix)">art otomà</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitats_egípcies"><span id="Antiguitats_eg.C3.ADpcies"></span>Antiguitats egípcies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=57" title="Modifica la secció: Antiguitats egípcies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_sphinx.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Louvre_sphinx.jpg/220px-Louvre_sphinx.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Louvre_sphinx.jpg/330px-Louvre_sphinx.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Louvre_sphinx.jpg/440px-Louvre_sphinx.jpg 2x" data-file-width="2832" data-file-height="2128" /></a><figcaption>Esfinx d'<a href="/w/index.php?title=Amenemhat_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Amenemhat II (encara no existeix)">Amenemhat II</a>.</figcaption></figure> <p>El <a href="/w/index.php?title=Departament_d%27Antiguitats_Eg%C3%ADpcies_del_Louvre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Departament d'Antiguitats Egípcies del Louvre (encara no existeix)">Departament d'Antiguitats Egípcies</a> fou creat el <a href="/wiki/15_de_maig" title="15 de maig">15 de maig</a> del <a href="/wiki/1826" title="1826">1826</a> per ordenança reial de <a href="/wiki/Carles_X_de_Fran%C3%A7a" title="Carles X de França">Carles X</a>. Feu de <a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Champollion" title="Jean-François Champollion">Jean-François Champollion</a>, que acabava d'adquirir la col·lecció del cònsol britànic <a href="/wiki/Henry_Salt" title="Henry Salt">Salt</a> (4.000 peces), el conservador del que es deia llavors el Museu Egipci. Es va instal·lar a l'ala sud de la Sala Quadrada i fou construït amb l'ajut de l'arquitecte Fontaine. Les pintures del sostre són obra de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois-%C3%89douard_Picot" title="François-Édouard Picot">François-Édouard Picot</a> (<i>L'Estudi i el Geni de les arts revelen Egipte a Grècia</i>) i <a href="/w/index.php?title=Abel_de_Pujol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abel de Pujol (encara no existeix)">Abel de Pujol</a> (<i>Egipte salvat per Josep</i>). </p><p>La col·lecció va ser considerablement ampliada per <a href="/wiki/Auguste_Mariette" title="Auguste Mariette">Mariette</a>, amb més de 6.000 objectes trobats a les excavacions del <a href="/wiki/Serapeu_de_Saqqara" title="Serapeu de Saqqara">Serapeu de Saqqara</a> a <a href="/wiki/Memfis" title="Memfis">Memfis</a>. Els altres objectes provenen d'excavacions dutes a terme per l'Institut Francès del Caire, d'un fons del Museu Guimet (<a href="/wiki/1948" title="1948">1948</a>) i de diverses compres. </p><p>Actualment, les antiguitats egípcies es troben repartides en tres plantes: a l'entresol, l'<a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_romana_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Província romana d'Egipte">Egipte romà</a> i l'<a href="/w/index.php?title=Per%C3%ADode_rom%C3%A0_d%27Orient_d%27Egipte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Període romà d'Orient d'Egipte (encara no existeix)">Egipte copte</a> (<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">època romana d'Orient</a>); a nivell de carrer i al primer pis, l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">Egipte faraònic</a>. </p><p>Entre les peces més cèlebres exposades es poden trobar, quant a l'època de <a href="/w/index.php?title=Art_de_Naqada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art de Naqada (encara no existeix)">Naqada</a> el <a href="/w/index.php?title=Ganivet_de_Gebel_el-Arak&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ganivet de Gebel el-Arak (encara no existeix)">Ganivet de Gebel el-Arak</a> així com un dels tres fragments de la <a href="/w/index.php?title=Paleta_dels_Ca%C3%A7adors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paleta dels Caçadors (encara no existeix)">Paleta dels Caçadors</a>. La major peça il·lustrativa de l'art d'<a href="/wiki/Per%C3%ADode_tinita" title="Període tinita">època tinita</a> és l'estela del rei Serp. </p><p>L'art de l'<a href="/wiki/Regne_Antic_d%27Egipte" title="Regne Antic d'Egipte">Imperi Antic</a> també inclou peces centrals, com ara les tres estàtues de Sepa i de la seva dona Nesa, que daten de la <a href="/wiki/Dinastia_III_d%27Egipte" title="Dinastia III d'Egipte">dinastia III</a>, el cèlebre <i><a href="/w/index.php?title=Escriba_Assegut_(Louvre)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escriba Assegut (Louvre) (encara no existeix)">Escriba assegut</a></i>, que data probablement de la <a href="/wiki/Dinastia_IV_d%27Egipte" title="Dinastia IV d'Egipte">dinastia IV</a>, l'estatueta de pedra calcària que representa Raherka i la seva dona Merseankh. La capella de la <a href="/w/index.php?title=Mastaba_d%27Akhethotep&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mastaba d'Akhethotep (encara no existeix)">Mastaba d'Akhethotep</a>, desmuntada del seu emplaçament original a <a href="/wiki/Saqqara" title="Saqqara">Saqqara</a> i reconstruïda en una de les sales de la planta baixa, és un exemple d'arquitectura funerària que data de la <a href="/wiki/Dinastia_V_d%27Egipte" title="Dinastia V d'Egipte">dinastia V</a>. </p><p>De l'<a href="/wiki/Regne_Mitj%C3%A0_d%27Egipte" title="Regne Mitjà d'Egipte">Imperi Mitjà</a>, hom troba la gran estàtua de fusta del <a href="/wiki/Djati" title="Djati">canceller</a> Nakhti i el seu sarcòfag, un bell portador d'ofrenes de fusta estucat i pintat, una gran llinda de porta fet de pedra calcària esculpida en relleu a la creu i provinent del <a href="/w/index.php?title=Temple_de_Montu_(Medamud)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Temple de Montu (Medamud) (encara no existeix)">Temple de Montu</a> a <a href="/wiki/Nag_al-Madamud" title="Nag al-Madamud">Medamud</a>, l'<a href="/wiki/Esfinx" title="Esfinx">esfinx</a> d'<a href="/wiki/Amenemhet_II" title="Amenemhet II">Amenemhet II</a> (obres que daten totes de la <a href="/wiki/Dinastia_XII_d%27Egipte" title="Dinastia XII d'Egipte">dinastia XII</a>). </p><p>De l'<a href="/wiki/Imperi_Nou_d%27Egipte" title="Imperi Nou d'Egipte">Imperi Nou</a>, cal fer notar el bust d'<a href="/wiki/Akhenaton" title="Akhenaton">Akhenaton</a> que data de la <a href="/wiki/Dinastia_XVIII_d%27Egipte" title="Dinastia XVIII d'Egipte">dinastia XVIII</a>, així com l'estatueta policroma que el representa a ell i a la seva dona <a href="/wiki/Nefertiti" title="Nefertiti">Nefertiti</a>, obres que il·lustren les particularitats de l'<a href="/wiki/Art_d%27Amarna" title="Art d'Amarna">Art d'Amarna</a>; hi ha també moltes obres majors de les <a href="/wiki/Dinastia_XIX_d%27Egipte" title="Dinastia XIX d'Egipte">dinasties XIX</a> i <a href="/wiki/Dinastia_XX_d%27Egipte" title="Dinastia XX d'Egipte">XX</a> (dels faraons <a href="/wiki/Per%C3%ADode_ram%C3%A8ssida" title="Període ramèssida">Ramèssides</a>) amb especial esment al relleu pintat que representa <a href="/wiki/Athor" class="mw-redirect" title="Athor">Athor</a> acollint <a href="/wiki/Seti_I" title="Seti I">Seti I</a> i provinent de la tomba del faraó (<a href="/wiki/KV17" title="KV17">KV17</a>) a la <a href="/wiki/Vall_dels_Reis" title="Vall dels Reis">Vall dels Reis</a>, l'<a href="/w/index.php?title=Anell_de_Rams%C3%A8s_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anell de Ramsès II (encara no existeix)">anell amb cavalls</a> i el contenidor del sarcòfag de <a href="/wiki/Rams%C3%A8s_III" title="Ramsès III">Ramsès III</a>. Del <a href="/wiki/Baix_imperi_d%27Egipte" title="Baix imperi d'Egipte">Període Tardà</a> i de l'<a href="/wiki/Dinastia_ptolemaica" title="Dinastia ptolemaica">època ptolemaica</a>, el museu exhibeix especialment el penjoll amb el nom d'<a href="/wiki/Osorkon_II" title="Osorkon II">Osorkon II</a>, obra mestra de l'orfebreria antiga, l'estatueta de <a href="/wiki/Taharqa" title="Taharqa">Taharqa</a> i del déu Hemen (bronze, <a href="/wiki/Grauvaca" title="Grauvaca">grauvaca</a> i or), l'estatueta de bronze amb incrustacions que representa la <a href="/wiki/Divina_adoratriu_d%27Amon" title="Divina adoratriu d'Amon">divina adoratriu d'Amon</a> Karomama, una estàtua de bronze d'<a href="/wiki/Horus" title="Horus">Horus</a>, el cèlebre <a href="/wiki/Zod%C3%ADac_de_Dendera" title="Zodíac de Dendera">Zodíac de Dendera</a> i també diversos <a href="/wiki/Retrats_del_Faium" title="Retrats del Faium">Retrats del Faium</a>, d'època romana. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg" class="mw-file-description" title="Ganivet de Gebel el-Arak (detall)"><img alt="Ganivet de Gebel el-Arak (detall)" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg/80px-Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg/120px-Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg/161px-Gebel_el-Arak_knife_mp3h8790.jpg 2x" data-file-width="2153" data-file-height="3216" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Ganivet de Gebel el-Arak (detall)</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg" class="mw-file-description" title="Maqueta de vaixell, Imperi Mitjà"><img alt="Maqueta de vaixell, Imperi Mitjà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg/120px-Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg" decoding="async" width="120" height="80" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg/180px-Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg/240px-Ship_model_E17111_mp3h8584.jpg 2x" data-file-width="2379" data-file-height="1591" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Maqueta de vaixell, <a href="/wiki/Regne_Mitj%C3%A0_d%27Egipte" title="Regne Mitjà d'Egipte">Imperi Mitjà</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:The_seated_scribe.jpg" class="mw-file-description" title="Escriba assegut, dinastia IV o V"><img alt="Escriba assegut, dinastia IV o V" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/The_seated_scribe.jpg/111px-The_seated_scribe.jpg" decoding="async" width="111" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/The_seated_scribe.jpg/167px-The_seated_scribe.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f5/The_seated_scribe.jpg/223px-The_seated_scribe.jpg 2x" data-file-width="577" data-file-height="622" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Escriba_assegut_(Louvre)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escriba assegut (Louvre) (encara no existeix)">Escriba assegut</a></i>, <a href="/wiki/Dinastia_IV_d%27Egipte" title="Dinastia IV d'Egipte">dinastia IV</a> o <a href="/wiki/Dinastia_V_d%27Egipte" title="Dinastia V d'Egipte">V</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg" class="mw-file-description" title="Sarcòfags"><img alt="Sarcòfags" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg/90px-Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg/135px-Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg/180px-Louvres-antiquites-egyptiennes-p1020009.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="2560" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Sarcòfags</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta del faraó Tuthmosis III, dinastia XVIII"><img alt="Estatueta del faraó Tuthmosis III, dinastia XVIII" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg/93px-Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg" decoding="async" width="93" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg/140px-Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg/187px-Thutmose_III_sphinx_E10897-Louvre_042005_06.jpg 2x" data-file-width="858" data-file-height="1100" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta del faraó <a href="/wiki/Tuthmosis_III" class="mw-redirect" title="Tuthmosis III">Tuthmosis III</a>, <a href="/wiki/Dinastia_XVIII_d%27Egipte" title="Dinastia XVIII d'Egipte">dinastia XVIII</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta d'Akhenaton i Nefertiti"><img alt="Estatueta d'Akhenaton i Nefertiti" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg/80px-Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg/120px-Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg/160px-Akhenathon_and_Nefertiti_E15593_mp3h8771.jpg 2x" data-file-width="2336" data-file-height="3504" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta d'<a href="/wiki/Akhenaton" title="Akhenaton">Akhenaton</a> i <a href="/wiki/Nefertiti" title="Nefertiti">Nefertiti</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg" class="mw-file-description" title="Estela, ofrena a Ra-Horakhty-Atum, Dinastia XXII d'Egipte"><img alt="Estela, ofrena a Ra-Horakhty-Atum, Dinastia XXII d'Egipte" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg/92px-Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg/138px-Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/08/Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg/184px-Stele_Ra-Horakhty_Louvre_N3795-Egypte_louvre_047_stele.jpg 2x" data-file-width="1368" data-file-height="1780" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estela, ofrena a <a href="/w/index.php?title=Ra-Horakhty&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ra-Horakhty (encara no existeix)">Ra-Horakhty</a>-<a href="/wiki/Atum" title="Atum">Atum</a>, <a href="/wiki/Dinastia_XXII_d%27Egipte" title="Dinastia XXII d'Egipte">Dinastia XXII d'Egipte</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Thoth_as_baboo_E17496.jpg" class="mw-file-description" title="Thot representat com un papió, època ptolemaica"><img alt="Thot representat com un papió, època ptolemaica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Thoth_as_baboo_E17496.jpg/80px-Thoth_as_baboo_E17496.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Thoth_as_baboo_E17496.jpg/120px-Thoth_as_baboo_E17496.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Thoth_as_baboo_E17496.jpg/161px-Thoth_as_baboo_E17496.jpg 2x" data-file-width="1913" data-file-height="2857" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Thot" class="mw-redirect" title="Thot">Thot</a> representat com un <a href="/wiki/Papi%C3%B3" title="Papió">papió</a>, <a href="/wiki/Dinastia_ptolemaica" title="Dinastia ptolemaica">època ptolemaica</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_du_Fayoum_01a.JPG" class="mw-file-description" title="Retrat d'Al-Faium, Egipte romà"><img alt="Retrat d'Al-Faium, Egipte romà" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Portrait_du_Fayoum_01a.JPG/90px-Portrait_du_Fayoum_01a.JPG" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Portrait_du_Fayoum_01a.JPG/135px-Portrait_du_Fayoum_01a.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/Portrait_du_Fayoum_01a.JPG/180px-Portrait_du_Fayoum_01a.JPG 2x" data-file-width="1536" data-file-height="2048" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Retrats_del_Faium" title="Retrats del Faium">Retrat d'Al-Faium</a>, <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_romana_d%27Egipte" class="mw-redirect" title="Província romana d'Egipte">Egipte romà</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitats_gregues,_etrusques_i_romanes"><span id="Antiguitats_gregues.2C_etrusques_i_romanes"></span>Antiguitats gregues, etrusques i romanes</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=58" title="Modifica la secció: Antiguitats gregues, etrusques i romanes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El departament es dividia en tres plantes: a l'entresòl, la Grècia preclàssica; a la planta baixa la Grècia clàssica i hel·lenística més les antiguitats etrusques i romanes; al primer pis, al qual s'accedeix per les escales on Daru hom troba la <i><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a></i>, les ceràmiques gregues exposades a la Galeria Campana, les figuretes de terracota, els bronzes i els objectes preciosos. </p><p>El 7 de juliol del 2010 després d'una profunda remodelació, el Museu del Louvre va obrir al públic les noves galeries dedicades a l'art grec clàssic i hel·lenístic (450-30 aC). </p><p>Després d'aquestes obres, la <i><a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a></i>, una de les obres més famoses del museu està a la planta baixa de la cantonada sud-oest de la Sala Quadrada (ala Sully). </p><p>Entre les obres més cèlebres exposades al departament es poden citar, de Grècia, la <i><a href="/wiki/Dama_d%27Auxerre" title="Dama d'Auxerre">Dama d'Auxerre</a></i>, el <i>cavaller Rampin</i>, el <i><a href="/w/index.php?title=Dinos_del_Pintor_de_la_G%C3%B2rgona&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dinos del Pintor de la Gòrgona (encara no existeix)">Dinos del Pintor de la Gòrgona</a></i>, les <a href="/wiki/M%C3%A8topa" title="Mètopa">mètopes</a> del <a href="/wiki/Temple_de_Zeus_a_Ol%C3%ADmpia" class="mw-redirect" title="Temple de Zeus a Olímpia">Temple de Zeus a Olímpia</a>, la <i>Venus de Milo</i>, la <i><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a></i>, nombroses còpies romanes dels originals grecs perduts, com l'<i><a href="/wiki/Apol%C2%B7lo_saur%C3%B2cton" title="Apol·lo sauròcton">Apol·lo sauròcton</a></i> de <a href="/wiki/Prax%C3%ADteles" title="Praxíteles">Praxíteles</a>, la <i><a href="/wiki/Venus_d%27Arle" title="Venus d'Arle">Venus d'Arle</a></i>, l'<i><a href="/wiki/Ares_Borghese" title="Ares Borghese">Ares Borghese</a></i>, la Diana caçadora, anomenada <i><a href="/wiki/Diana_de_Versalles" title="Diana de Versalles">Diana de Versalles</a></i> o fins i tot el <i><a href="/wiki/Gladiador_Borghese" title="Gladiador Borghese">Gladiador Borghese</a></i>. En ceràmica, cal fer esment especialment d'importants gerros signats pels pintors <a href="/wiki/Ex%C3%A8quies_(pintor)" title="Exèquies (pintor)">Exèquies</a> i <a href="/wiki/Eufroni" title="Eufroni">Eufroni</a>. De l'<a href="/wiki/Art_etrusc" title="Art etrusc">art etrusc</a>, les peces més importants són: la <a href="/wiki/F%C3%ADbula" title="Fíbula">fíbula</a> d'or i els <a href="/w/index.php?title=Canop_de_Chiusi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canop de Chiusi (encara no existeix)">canops</a> de <a href="/wiki/Chiusi" title="Chiusi">Chiusi</a>, el <i><a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">Sarcòfag dels esposos</a></i> de <a href="/wiki/Cerveteri" title="Cerveteri">Cerveteri</a> i les <i>pinakès</i> pintades, anomenades <i>rajoles Campana</i>. Quant a l'art romà, es poden esmentar l'<a href="/w/index.php?title=Altar_de_Domici_Enobarbo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Altar de Domici Enobarbo (encara no existeix)">Altar de Domici Enobarbo</a>, l'<i><a href="/w/index.php?title=Apol%C2%B7lo_de_Piombino&action=edit&redlink=1" class="new" title="Apol·lo de Piombino (encara no existeix)">Apol·lo de Piombino</a></i>, el <i><a href="/w/index.php?title=Gerro_Borghese&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gerro Borghese (encara no existeix)">Gerro Borghese</a></i>, l'estàtua funerària de <a href="/wiki/Marc_Claudi_Marcel_(gendre_d%27August)" class="mw-redirect" title="Marc Claudi Marcel (gendre d'August)">Marcel</a> en Hermès, el retrat d'<a href="/wiki/Marc_Vipsani_Agripa" title="Marc Vipsani Agripa">Agrippa</a> del tipus de <a href="/wiki/Gabii" class="mw-redirect" title="Gabii">Gabii</a>, nombrosos retrats d'emperadors, especialment d'August, Trajà, Adrià i Septimi Sever, el <i>sarcòfag de Tessalònica</i> i el <a href="/w/index.php?title=Tresor_de_Boscoreale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tresor de Boscoreale (encara no existeix)">tresor de Boscoreale</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg" class="mw-file-description" title="Figureta en forma de psi, època micènica"><img alt="Figureta en forma de psi, època micènica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg/120px-Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg" decoding="async" width="120" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg/180px-Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg/240px-Psi-shaped_figurine-CA_589-IMG_3112-gradient.jpg 2x" data-file-width="6000" data-file-height="6000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Figuretes_de_terracota_gregues" title="Figuretes de terracota gregues">Figureta</a> en forma de <a href="/wiki/Psi" title="Psi">psi</a>, <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_mic%C3%A8nica" title="Civilització micènica">època micènica</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg" class="mw-file-description" title="Victòria de Samotràcia, època hel·lenística."><img alt="Victòria de Samotràcia, època hel·lenística." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/79px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/119px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg/158px-Nike_of_Samothrake_Louvre_Ma2369_n4.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3485" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_de_Samotr%C3%A0cia" title="Victòria de Samotràcia">Victòria de Samotràcia</a>, <a href="/wiki/Per%C3%ADode_hel%C2%B7len%C3%ADstic" title="Període hel·lenístic">època hel·lenística</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg" class="mw-file-description" title="La Venus de Milo."><img alt="La Venus de Milo." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg/72px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg" decoding="async" width="72" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg/108px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg/144px-Venus_de_Milo_Louvre_Ma399_n3.jpg 2x" data-file-width="2300" data-file-height="3833" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La <i><a href="/wiki/Venus_de_Milo" title="Venus de Milo">Venus de Milo</a></i>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg" class="mw-file-description" title="La «pièta» de Mèmnon per Duris."><img alt="La «pièta» de Mèmnon per Duris." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg/120px-Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg" decoding="async" width="120" height="119" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg/180px-Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg/240px-Eos_Memnon_Louvre_G115.jpg 2x" data-file-width="1674" data-file-height="1662" /></a></span></div> <div class="gallerytext">La «pièta» de <a href="/wiki/M%C3%A8mnon" title="Mèmnon">Mèmnon</a> per <a href="/wiki/Duris_(pintor)" title="Duris (pintor)">Duris</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre,_sarcofago_degli_sposi_00.JPG" class="mw-file-description" title="El Sarcòfag dels esposos, urna funerària etrusca."><img alt="El Sarcòfag dels esposos, urna funerària etrusca." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG/120px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG" decoding="async" width="120" height="90" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG/180px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG/240px-Louvre%2C_sarcofago_degli_sposi_00.JPG 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext">El <a href="/wiki/Sarc%C3%B2fag_dels_esposos" title="Sarcòfag dels esposos">Sarcòfag dels esposos</a>, urna funerària etrusca.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg" class="mw-file-description" title="Bust de Marc Vipsani Agripa del tipus de Gabii."><img alt="Bust de Marc Vipsani Agripa del tipus de Gabii." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg/80px-Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg/120px-Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg/160px-Agrippa_Gabii_Louvre_Ma1208.jpg 2x" data-file-width="2467" data-file-height="3700" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Bust de <a href="/wiki/Marc_Vipsani_Agripa" title="Marc Vipsani Agripa">Marc Vipsani Agripa</a> del tipus de <a href="/wiki/Gabii" class="mw-redirect" title="Gabii">Gabii</a>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg" class="mw-file-description" title="Escena del sarcòfag de Domici Aenobarb, segle ii aC"><img alt="Escena del sarcòfag de Domici Aenobarb, segle ii aC" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg/120px-Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg" decoding="async" width="120" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg/180px-Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg/240px-Altar_Domitius_Ahenobarbus_Louvre_n1.jpg 2x" data-file-width="2900" data-file-height="2000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escena del sarcòfag de <a href="/wiki/Gneu_Domici_Aenobarb_(c%C3%B2nsol_122_aC)" class="mw-redirect" title="Gneu Domici Aenobarb (cònsol 122 aC)">Domici Aenobarb</a>, <a href="/wiki/Segle_II_aC" title="Segle II aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> aC</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg" class="mw-file-description" title="Antínous Mondragone."><img alt="Antínous Mondragone." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg/79px-Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg/119px-Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/31/Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg/158px-Antinous_Mondragone_Louvre_Ma1205.jpg 2x" data-file-width="2200" data-file-height="3333" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/wiki/Ant%C3%ADnous" title="Antínous">Antínous</a> Mondragone.</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultures">Escultures</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=59" title="Modifica la secció: Escultures"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En els seus inicis, el museu només exhibia escultures antigues; les úniques excepcions eren les dues estàtues d'esclaves de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>. Cal esperar al <a href="/wiki/1824" title="1824">1824</a> perquè sigui oberta la galeria d'Angulema, amb cinc sales dedicades a obres que van del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. A partir de <a href="/wiki/1850" title="1850">1850</a> s'hi afegeix l'escultura medieval, però no serà fins al <a href="/wiki/1893" title="1893">1893</a> que el departament d'escultures esdevé autònom i deixa d'estar lligat al d'Antiguitats. </p><p>Entre els canvis recents, cal destacar la consolidació de totes les estàtues creades pel parc del <a href="/w/index.php?title=Castell_de_Marly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castell de Marly (encara no existeix)">castell de Marly</a>, en particular les grans estàtues eqüestres, obres d'<a href="/wiki/Antoine_Coysevox" title="Antoine Coysevox">Antoine Coysevox</a> i <a href="/wiki/Guillaume_Coustou" title="Guillaume Coustou">Guillaume Coustou</a>. </p><p>L'escultura francesa, repartida en diverses sales al voltant de dos patis coberts, es troba en l'ala Richelieu, mentre que l'escultura italiana, espanyola, i la de les escoles del nord, s'exhibeix a l'ala Denon, en la planta baixa. Entre els artistes exposats, ultra els molts nombrosos anònims (especialment pel que fa a l'edat mitjana), cal destacar <a href="/wiki/Jean_Goujon" title="Jean Goujon">Jean Goujon</a>, <a href="/wiki/Germain_Pilon" title="Germain Pilon">Germain Pilon</a>, <a href="/wiki/Pierre_Puget" title="Pierre Puget">Pierre Puget</a>, <a href="/wiki/Jean-Antoine_Houdon" title="Jean-Antoine Houdon">Jean-Antoine Houdon</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Rude" title="François Rude">François Rude</a>, <a href="/wiki/Donatello" title="Donatello">Donatello</a>, <a href="/wiki/Francesco_Laurana" title="Francesco Laurana">Francesco Laurana</a>, <a href="/wiki/Andrea_della_Robbia" title="Andrea della Robbia">Andrea della Robbia</a>, <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, <a href="/wiki/Giambologna" title="Giambologna">Giambologna</a>, <a href="/wiki/Gian_Lorenzo_Bernini" title="Gian Lorenzo Bernini">Gian Lorenzo Bernini</a> i <a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_saint_michel_rf1427.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Miquel matant el drac, Borgonya, final de segle xii"><img alt="Sant Miquel matant el drac, Borgonya, final de segle xii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Louvre_saint_michel_rf1427.jpg/116px-Louvre_saint_michel_rf1427.jpg" decoding="async" width="116" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Louvre_saint_michel_rf1427.jpg/174px-Louvre_saint_michel_rf1427.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/72/Louvre_saint_michel_rf1427.jpg/232px-Louvre_saint_michel_rf1427.jpg 2x" data-file-width="1732" data-file-height="1791" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Sant Miquel matant el drac</i>, Borgonya, final de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg" class="mw-file-description" title="Bust d'una princesa, obra de Francesco Laurana, vers 1471"><img alt="Bust d'una princesa, obra de Francesco Laurana, vers 1471" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg/90px-Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg" decoding="async" width="90" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg/134px-Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg/179px-Princess_Laurana_Louvre_MR2597.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2675" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Bust d'una princesa, obra de <a href="/wiki/Francesco_Laurana" title="Francesco Laurana">Francesco Laurana</a>, vers 1471</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Erhart-madalena.jpg" class="mw-file-description" title="Maria Magdalena de Gregor Erhart segle xvi"><img alt="Maria Magdalena de Gregor Erhart segle xvi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Erhart-madalena.jpg/117px-Erhart-madalena.jpg" decoding="async" width="117" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Erhart-madalena.jpg/175px-Erhart-madalena.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Erhart-madalena.jpg/234px-Erhart-madalena.jpg 2x" data-file-width="623" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Maria Magdalena</i> de <a href="/w/index.php?title=Gregor_Erhart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gregor Erhart (encara no existeix)">Gregor Erhart</a> <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg" class="mw-file-description" title="L'esclau moribund de Miquel Àngel, 1513-1515"><img alt="L'esclau moribund de Miquel Àngel, 1513-1515" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg/79px-Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg/119px-Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg/158px-Dying_slave_Louvre_MR_1590_n3.jpg 2x" data-file-width="2375" data-file-height="3600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>L'esclau moribund</i> de <a href="/wiki/Miquel_%C3%80ngel" class="mw-redirect" title="Miquel Àngel">Miquel Àngel</a>, 1513-1515</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tombeau_de_Charles_de_Maigny_(Louvre_MR1729).jpg" class="mw-file-description" title="Tomba de Pierre de Maigny, obra de Pierre Bontemps, vers 1556"><img alt="Tomba de Pierre de Maigny, obra de Pierre Bontemps, vers 1556" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg/64px-Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg" decoding="async" width="64" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg/97px-Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/43/Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg/129px-Tombeau_de_Charles_de_Maigny_%28Louvre_MR1729%29.jpg 2x" data-file-width="2850" data-file-height="5295" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tomba de Pierre de Maigny, obra de <a href="/w/index.php?title=Pierre_Bontemps&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre Bontemps (encara no existeix)">Pierre Bontemps</a>, vers 1556</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg" class="mw-file-description" title="Un dels cavalls de Marly de Guillaume Coustou el Vell 1739-1745"><img alt="Un dels cavalls de Marly de Guillaume Coustou el Vell 1739-1745" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg/108px-Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg" decoding="async" width="108" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg/162px-Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/76/Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg/216px-Marly_horse_Louvre_MR1802.jpg 2x" data-file-width="2400" data-file-height="2666" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Un dels <a href="/wiki/Cavalls_de_Marly" class="mw-redirect" title="Cavalls de Marly">cavalls de Marly</a> de <a href="/wiki/Guillaume_Coustou" title="Guillaume Coustou">Guillaume Coustou</a> el Vell 1739-1745</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Psych%C3%A9.jpg" class="mw-file-description" title="Psique reanimada pel petó de l'Amor d'Antonio Canova, 1793"><img alt="Psique reanimada pel petó de l'Amor d'Antonio Canova, 1793" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Psych%C3%A9.jpg/81px-Psych%C3%A9.jpg" decoding="async" width="81" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Psych%C3%A9.jpg/122px-Psych%C3%A9.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Psych%C3%A9.jpg/163px-Psych%C3%A9.jpg 2x" data-file-width="1303" data-file-height="1920" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Psique_reanimada_pel_pet%C3%B3_de_l%27Amor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Psique reanimada pel petó de l'Amor (encara no existeix)">Psique reanimada pel petó de l'Amor</a></i> d'<a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Antonio Canova</a>, 1793</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Petitot-jeunechasserblesse2.jpg" class="mw-file-description" title="Jove caçador ferit de Louis Petitot, 1827"><img alt="Jove caçador ferit de Louis Petitot, 1827" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Petitot-jeunechasserblesse2.jpg/120px-Petitot-jeunechasserblesse2.jpg" decoding="async" width="120" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Petitot-jeunechasserblesse2.jpg/180px-Petitot-jeunechasserblesse2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Petitot-jeunechasserblesse2.jpg/240px-Petitot-jeunechasserblesse2.jpg 2x" data-file-width="660" data-file-height="640" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Jove caçador ferit</i> de <a href="/wiki/Louis_Petitot" title="Louis Petitot">Louis Petitot</a>, 1827 </div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Objectes_d'art"><span id="Objectes_d.27art"></span>Objectes d'art</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=60" title="Modifica la secció: Objectes d'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>És un dels departaments més rics del museu, constantment ampliat gràcies a les donacions i compres. Hi ha joies, estatuetes i adorns, però també mobles i tapissos. Els objectes van des de l'edat mitjana fins a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG" class="mw-file-description" title="Panell central de l'Ivori Barberini"><img alt="Panell central de l'Ivori Barberini" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG/80px-Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG/120px-Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG/160px-Diptych_Barberini_Louvre_OA3850.JPG 2x" data-file-width="2250" data-file-height="3374" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Panell central de l'<a href="/w/index.php?title=Ivori_Barberini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ivori Barberini (encara no existeix)">Ivori Barberini</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg" class="mw-file-description" title="Tapa d'enquadernació en esmalt de Llemotges"><img alt="Tapa d'enquadernació en esmalt de Llemotges" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg/80px-Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg/120px-Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/78/Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg/160px-Binding_Crucifixion_Louvre_OA7285.jpg 2x" data-file-width="3336" data-file-height="4999" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Tapa d'<a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3" title="Enquadernació">enquadernació</a> en <a href="/w/index.php?title=Esmalt_de_Llemotges&action=edit&redlink=1" class="new" title="Esmalt de Llemotges (encara no existeix)">esmalt de Llemotges</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG" class="mw-file-description" title="Safata "rústica" atribuïda a Bernard Palissy"><img alt="Safata "rústica" atribuïda a Bernard Palissy" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG/120px-Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG" decoding="async" width="120" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG/180px-Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/79/Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG/240px-Vassoio_rustico_attribuito_a_bernard_palissy_01.JPG 2x" data-file-width="1933" data-file-height="1404" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Safata "rústica" atribuïda a <a href="/wiki/Bernard_Palissy" title="Bernard Palissy">Bernard Palissy</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Piatto_con_stemma_salviati,_urbino_1550_circa.JPG" class="mw-file-description" title="Plat amb l'escut d'armes de Salviati, vers 1550"><img alt="Plat amb l'escut d'armes de Salviati, vers 1550" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG/120px-Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG" decoding="async" width="120" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG/180px-Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG/240px-Piatto_con_stemma_salviati%2C_urbino_1550_circa.JPG 2x" data-file-width="1381" data-file-height="1176" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Plat amb l'escut d'armes de Salviati, vers 1550</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Louvre_biscuit.jpg" class="mw-file-description" title="Venus fent coronar la bellesa, porcellana de Sèvres, darreria del segle xviii"><img alt="Venus fent coronar la bellesa, porcellana de Sèvres, darreria del segle xviii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Louvre_biscuit.jpg/92px-Louvre_biscuit.jpg" decoding="async" width="92" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Louvre_biscuit.jpg/137px-Louvre_biscuit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Louvre_biscuit.jpg/183px-Louvre_biscuit.jpg 2x" data-file-width="1540" data-file-height="2017" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Venus fent coronar la bellesa</i>, <a href="/w/index.php?title=Porcellana_de_S%C3%A8vres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porcellana de Sèvres (encara no existeix)">porcellana de Sèvres</a>, darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg" class="mw-file-description" title="Cadira d'Estil Imperi"><img alt="Cadira d'Estil Imperi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg/79px-Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg" decoding="async" width="79" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg/119px-Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg/158px-Empire_chair_Louvre_OA11934.jpg 2x" data-file-width="1520" data-file-height="2300" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Cadira d'<a href="/wiki/Estil_Imperi" title="Estil Imperi">Estil Imperi</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst,_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme,_smeraldi,_diamanti,_oro_e_argento,_parigi_1819-20.jpg" class="mw-file-description" title="Diadema de la duquessa d'Angulema, 1819-1820"><img alt="Diadema de la duquessa d'Angulema, 1819-1820" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg/120px-%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg" decoding="async" width="120" height="62" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg/180px-%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg/240px-%C3%89vrard_e_fr%C3%A9d%C3%A9ric_bapst%2C_diadema_della_duchessa_d%27anguoleme%2C_smeraldi%2C_diamanti%2C_oro_e_argento%2C_parigi_1819-20.jpg 2x" data-file-width="2452" data-file-height="1276" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Diadema de la <a href="/wiki/Maria_Teresa_de_Fran%C3%A7a" title="Maria Teresa de França">duquessa d'Angulema</a>, 1819-1820</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Vase_portrait_louvre.JPG" class="mw-file-description" title="Gerro de forma ovoide amb el retrat de Lluís Felip I de França"><img alt="Gerro de forma ovoide amb el retrat de Lluís Felip I de França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Vase_portrait_louvre.JPG/80px-Vase_portrait_louvre.JPG" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Vase_portrait_louvre.JPG/119px-Vase_portrait_louvre.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/Vase_portrait_louvre.JPG/159px-Vase_portrait_louvre.JPG 2x" data-file-width="2060" data-file-height="3100" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Gerro de forma ovoide amb el retrat de <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Felip_I_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís Felip I de França">Lluís Felip I de França</a></div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pintures">Pintures</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=61" title="Modifica la secció: Pintures"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg/220px-Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg" decoding="async" width="220" height="157" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg/330px-Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/30/Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg/440px-Crucifixion_-_Andrea_Mantegna_-_Louvre_INV_368.jpg 2x" data-file-width="7222" data-file-height="5162" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=La_Crucifixi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Crucifixió (encara no existeix)">La Crucifixió</a></i> (1457-1459) d'<a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a> (1431-1506), <a href="/wiki/Tremp_d%27ou" class="mw-redirect" title="Tremp d'ou">tremp d'ou</a> sobre fusta</figcaption></figure> <p>El Departament de Pintures comptabilitza fins ara al voltant de 7.500 quadres dels quals 3.400 són exposats,<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i abasta un període des de l'edat mitjana fins al <a href="/wiki/1848" title="1848">1848</a> (data del començament de la <a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Francesa" title="Segona República Francesa">Segona República Francesa</a>). Amb rares excepcions, les obres posteriors van ser transferides al <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_d%27Orsay" class="mw-redirect" title="Musée d'Orsay">Musée d'Orsay</a> en els seus inicis (<a href="/wiki/1986" title="1986">1986</a>). La col·lecció estava composta primer d'obres pertanyents a la col·lecció reial i més tard es va ampliar a través d'adquisicions (molt importants sota el <a href="/wiki/Segon_Imperi_Franc%C3%A8s" title="Segon Imperi Francès">Segon Imperi Francès</a> i la <a href="/wiki/Tercera_Rep%C3%BAblica_Francesa" title="Tercera República Francesa">Tercera República Francesa</a>), llegats i també gràcies a les adquisicions de <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó Bonaparte</a> (que en el seu moment també havia rebatejat el museu amb el seu nom). Des del <a href="/wiki/1794" title="1794">1794</a>, la col·lecció fou repartida per escoles nacionals, i aquesta organització de col·leccions tenia els seus detractors. Així els primitius italians són al primer pis, a prop dels principals quadres francesos de l'escola romàntica, mentre que els primitius francesos són al segon pis, just al costat de la pintura holandesa del <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a>. Però siguin quines siguin les reserves que es puguin fer, és una sèrie d'obres mestres que desfilen davant els ulls dels visitants. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escola_francesa">Escola francesa</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=62" title="Modifica la secció: Escola francesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Una gran part de les pintures conservades al museu són obres de pintors francesos, la qual cosa fa del Louvre una mena de temple de la pintura francesa fins al <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a>: cada segle està representat per obres majors i ben sovint úniques. És el cas, per exemple, del <i>Retrat de <a href="/wiki/Joan_II_de_Fran%C3%A7a" title="Joan II de França">Joan II el Bo</a></i>, de mitjan <a href="/wiki/Segle_XIV" title="Segle XIV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>, el retrat independent més antic conservat des de l'antiguitat. Del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a>, cal destacar que el museu conserva la <i>Pietà d'Avinyó</i> d'<a href="/wiki/Enguerrand_Quarton" class="mw-redirect" title="Enguerrand Quarton">Enguerrand Quarton</a> i el <i><a href="/w/index.php?title=Retrat_de_Carles_VII&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat de Carles VII (encara no existeix)">Retrat de Carles VII</a></i> de <a href="/wiki/Jean_Fouquet" title="Jean Fouquet">Jean Fouquet</a>, primer retrat on el subjecte està pintat de cara i no de perfil. Per al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, l'<a href="/w/index.php?title=Escola_de_Fontainebleau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escola de Fontainebleau (encara no existeix)">Escola de Fontainebleau</a>, que llavors domina el panorama artístic, es troba molt ben representat, especialment amb una sèrie de retrats i miniatures de <a href="/wiki/Jean_Clouet" title="Jean Clouet">Jean</a> i <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Clouet" title="François Clouet">François Clouet</a>, entre els quals el cèlebre <i>Retrat de Francesc I</i>. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, el <a href="/w/index.php?title=Gran_Segle_(Hist%C3%B2ria_de_Fran%C3%A7a)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran Segle (Història de França) (encara no existeix)">Gran Segle</a>, període de desenvolupament i emancipació de la pintura francesa, presenta una immensa col·lecció marcada per diverses obres mestres, entre les quals <i><a href="/wiki/El_rapte_de_les_sabines_(Poussin)" title="El rapte de les sabines (Poussin)">El rapte de les sabines</a></i> i <i><a href="/wiki/Et_in_Arcadia_ego" title="Et in Arcadia ego">Et in Arcadia ego</a></i> de <a href="/wiki/Nicolas_Poussin" title="Nicolas Poussin">Poussin</a> (del qual es presenten quaranta obres), <i><a href="/w/index.php?title=El_tramp%C3%B3s_amb_l%27as_de_diamants&action=edit&redlink=1" class="new" title="El trampós amb l'as de diamants (encara no existeix)">El trampós amb l'as de diamants</a></i> de <a href="/wiki/Georges_de_La_Tour" title="Georges de La Tour">Georges de La Tour</a> o també el <i><a href="/wiki/Retrat_de_Llu%C3%ADs_XIV" title="Retrat de Lluís XIV">Retrat de Lluís XIV</a></i> per <a href="/wiki/Jacint_Rigau-Ros_i_Serra" title="Jacint Rigau-Ros i Serra">Jacint Rigau-Ros i Serra</a>. Ultra aquests pintors, es troben també representats <a href="/wiki/Simon_Vouet" title="Simon Vouet">Simon Vouet</a>, <a href="/w/index.php?title=Valentin_de_Boulogne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valentin de Boulogne (encara no existeix)">Valentin de Boulogne</a>, els <a href="/w/index.php?title=Germans_Le_Nain&action=edit&redlink=1" class="new" title="Germans Le Nain (encara no existeix)">Germans Le Nain</a>, <a href="/wiki/Philippe_de_Champaigne" title="Philippe de Champaigne">Philippe de Champaigne</a>, <a href="/wiki/Claude_Lorrain" title="Claude Lorrain">Claude Lorrain</a>, <a href="/w/index.php?title=Eustache_Le_Sueur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eustache Le Sueur (encara no existeix)">Eustache Le Sueur</a>, <a href="/wiki/Laurent_de_La_Hyre" title="Laurent de La Hyre">Laurent de La Hyre</a>, <a href="/wiki/S%C3%A9bastien_Bourdon" title="Sébastien Bourdon">Sébastien Bourdon</a> i <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a>. Del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, el museu no conserva menys de tretze obres d'<a href="/wiki/Antoine_Watteau" title="Antoine Watteau">Antoine Watteau</a> entre ells el <i><a href="/w/index.php?title=Gilles_(Antoine_Watteau)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gilles (Antoine Watteau) (encara no existeix)">Gilles</a></i> i la <i><a href="/w/index.php?title=Peregrinaci%C3%B3_a_l%27illa_de_C%C3%ADtera&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peregrinació a l'illa de Cítera (encara no existeix)">Peregrinació a l'illa de Cítera</a></i>, vint-i-cinc quadres de <a href="/wiki/Jean-Honor%C3%A9_Fragonard" title="Jean-Honoré Fragonard">Fragonard</a> (entre ells <i><a href="/w/index.php?title=El_pany&action=edit&redlink=1" class="new" title="El pany (encara no existeix)">El pany</a></i>), trenta de <a href="/wiki/Jean_Sim%C3%A9on_Chardin" title="Jean Siméon Chardin">Chardin</a> (entre ells <i><a href="/w/index.php?title=La_ratlla&action=edit&redlink=1" class="new" title="La ratlla (encara no existeix)">La ratlla</a></i>), vint-i-dos de <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Boucher" title="François Boucher">François Boucher</a> o fins i tot vint-i-sis teles d'<a href="/wiki/Hubert_Robert" title="Hubert Robert">Hubert Robert</a>. Cal esmentar també, per a aquest període, nombroses obres de <a href="/wiki/Nicolas_de_Largilli%C3%A8re" title="Nicolas de Largillière">Nicolas de Largillière</a>, <a href="/wiki/Nicolas_Lancret" title="Nicolas Lancret">Nicolas Lancret</a>, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Oudry" title="Jean-Baptiste Oudry">Jean-Baptiste Oudry</a>, <a href="/wiki/Jean-Marc_Nattier" title="Jean-Marc Nattier">Jean-Marc Nattier</a>, <a href="/w/index.php?title=Claude_Joseph_Vernet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claude Joseph Vernet (encara no existeix)">Claude Joseph Vernet</a>, <a href="/wiki/Jean-Baptiste_Greuze" title="Jean-Baptiste Greuze">Jean-Baptiste Greuze</a>, <a href="/wiki/%C3%89lisabeth_Louise_Vig%C3%A9e_Le_Brun" class="mw-redirect" title="Élisabeth Louise Vigée Le Brun">Élisabeth Louise Vigée Le Brun</a> i <a href="/w/index.php?title=Pierre-Henri_de_Valenciennes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre-Henri de Valenciennes (encara no existeix)">Pierre-Henri de Valenciennes</a>. Finalment, el període napoleònic i la primera meitat del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a> constitueixen l'última joia de la col·lecció: per a aquests períodes es troben obres mestres com <i><a href="/wiki/El_rai_de_la_Medusa" title="El rai de la Medusa">El rai de la Medusa</a></i> de <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_G%C3%A9ricault" title="Théodore Géricault">Géricault</a>, <i><a href="/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble" title="La llibertat guiant el poble">La llibertat guiant el poble</a></i> de <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Delacroix</a>, <i><a href="/wiki/La_gran_odalisca" title="La gran odalisca">La gran odalisca</a></i> d'<a href="/wiki/Ingres" class="mw-redirect" title="Ingres">Ingres</a> o fins i tot <i><a href="/wiki/La_coronaci%C3%B3_de_Napole%C3%B3" title="La coronació de Napoleó">La coronació de Napoleó</a></i> de <a href="/wiki/Jacques-Louis_David" title="Jacques-Louis David">David</a>. Tots aquests pintors es troben representats per un gran nombre d'altes obres majors: es poden citar, de David <i><a href="/wiki/El_jurament_dels_Horacis" title="El jurament dels Horacis">El jurament dels Horacis</a></i> o també <i><a href="/w/index.php?title=Les_Sabines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les Sabines (encara no existeix)">Les Sabines</a></i>, d'Ingres <i><a href="/wiki/El_bany_turc" title="El bany turc">El bany turc</a></i> i <i><a href="/w/index.php?title=La_banyista&action=edit&redlink=1" class="new" title="La banyista (encara no existeix)">La banyista</a></i>, de Delacroix <i><a href="/wiki/La_mort_de_Sardan%C3%A0pal" title="La mort de Sardanàpal">La mort de Sardanàpal</a></i> i <i><a href="/wiki/La_massacre_de_Quios" title="La massacre de Quios">La massacre de Quios</a></i>, i de Géricault <i><a href="/wiki/Oficial_de_ca%C3%A7adors_a_la_c%C3%A0rrega" title="Oficial de caçadors a la càrrega">Oficial de caçadors a la càrrega</a></i> i <i><a href="/w/index.php?title=El_derbi_d%27Epsom&action=edit&redlink=1" class="new" title="El derbi d'Epsom (encara no existeix)">El derbi d'Epsom</a></i>. El museu conserva igualment obres de <a href="/w/index.php?title=Pierre-Paul_Prud%27hon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre-Paul Prud'hon (encara no existeix)">Pierre-Paul Prud'hon</a>, <a href="/wiki/Girodet-Trioson" class="mw-redirect" title="Girodet-Trioson">Girodet-Trioson</a>, <a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_G%C3%A9rard" title="François Gérard">François Gérard</a>, <a href="/wiki/Antoine-Jean_Gros" title="Antoine-Jean Gros">Antoine-Jean Gros</a>, <a href="/wiki/Louis_L%C3%A9opold_Boilly" title="Louis Léopold Boilly">Louis Léopold Boilly</a>, <a href="/wiki/Alexandre_Gabriel_Decamps" title="Alexandre Gabriel Decamps">Alexandre Gabriel Decamps</a>, <a href="/w/index.php?title=Eug%C3%A8ne_Isabey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eugène Isabey (encara no existeix)">Eugène Isabey</a>, <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_Chass%C3%A9riau" title="Théodore Chassériau">Théodore Chassériau</a>, <a href="/w/index.php?title=Hippolyte_Flandrin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hippolyte Flandrin (encara no existeix)">Hippolyte Flandrin</a>, <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_Rousseau" title="Théodore Rousseau">Théodore Rousseau</a>, <a href="/wiki/Jean-Fran%C3%A7ois_Millet" title="Jean-François Millet">Jean-François Millet</a> i la major col·lecció mundial de pintures de <a href="/wiki/Camille_Corot" class="mw-redirect" title="Camille Corot">Camille Corot</a> amb uns 81 quadres. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg/220px-Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg" decoding="async" width="220" height="256" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg/330px-Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg/440px-Jan_Vermeer_van_Delft_016.jpg 2x" data-file-width="776" data-file-height="902" /></a><figcaption><i>La puntaire</i> de <a href="/wiki/Johannes_Vermeer" class="mw-redirect" title="Johannes Vermeer">Johannes Vermeer</a>, oli sobre llenç encolat sobre fusta, vers 1669-1670.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escoles_del_nord_(Flandes,_Països_Baixos,_Alemanya)"><span id="Escoles_del_nord_.28Flandes.2C_Pa.C3.AFsos_Baixos.2C_Alemanya.29"></span>Escoles del nord (Flandes, Països Baixos, Alemanya)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=63" title="Modifica la secció: Escoles del nord (Flandes, Països Baixos, Alemanya)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El Louvre també té una de les més grans col·leccions de pintures del nord d'Europa, amb 1.130 quadres procedents de Flandes, Països Baixos, Alemanya. Les escoles flamenca i holandesa són les que estan més ben representades. Per als primitius flamencs, cal remarcar obres de destacada importància com <i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_del_canceller_Rolin" title="La Mare de Déu del canceller Rolin">La Mare de Déu del canceller Rolin</a></i> de <a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan van Eyck</a>, el <i>Tríptic de la família Braque</i> de <a href="/wiki/Rogier_van_der_Weyden" title="Rogier van der Weyden">Rogier van der Weyden</a>, <i><a href="/w/index.php?title=La_nau_dels_bojos&action=edit&redlink=1" class="new" title="La nau dels bojos (encara no existeix)">La nau dels bojos</a></i> de <a href="/wiki/Hieronymus_Bosch" title="Hieronymus Bosch">Hieronymus Bosch</a>, <i><a href="/w/index.php?title=Les_noces_de_Can%C3%A0_(Gerard)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les noces de Canà (Gerard) (encara no existeix)">Les noces de Canà</a></i> de <a href="/wiki/Gerard_David" title="Gerard David">Gerard David</a> i <i><a href="/w/index.php?title=El_canvista_i_la_seva_muller_(Quentin_Massys)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El canvista i la seva muller (Quentin Massys) (encara no existeix)">El canvista i la seva muller</a></i> de <a href="/wiki/Quentin_Metsys" class="mw-redirect" title="Quentin Metsys">Quentin Metsys</a>. Es conserven igualment obres de <a href="/wiki/Dirk_Bouts" title="Dirk Bouts">Dirk Bouts</a>, diversos <a href="/wiki/Hans_Memling" title="Hans Memling">Hans Memling</a>, <a href="/w/index.php?title=Joos_van_Cleve&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joos van Cleve (encara no existeix)">Joos van Cleve</a>, <a href="/wiki/Joachim_Patinir" title="Joachim Patinir">Joachim Patinir</a>, <a href="/w/index.php?title=Bernard_van_Orley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bernard van Orley (encara no existeix)">Bernard van Orley</a>, <a href="/wiki/Jan_Gossaert" title="Jan Gossaert">Jan Gossaert <i>anomenat</i> Mabuse</a>, <a href="/wiki/Lucas_van_Leyden" title="Lucas van Leyden">Lucas van Leyden</a> i <a href="/wiki/Pieter_Brueghel_el_Vell" title="Pieter Brueghel el Vell">Pieter Brueghel <i>el Vell</i></a>. El segle d'or holandès i flamenc (<a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a>) s'il·lustra amb quinze quadres de <a href="/wiki/Rembrandt" class="mw-redirect" title="Rembrandt">Rembrandt</a> entre els quals destaquen <i><a href="/w/index.php?title=Betsab%C3%A9_amb_la_carta_de_David&action=edit&redlink=1" class="new" title="Betsabé amb la carta de David (encara no existeix)">Betsabé amb la carta de David</a></i> i <i><a href="/w/index.php?title=El_sopar_d%27Ema%C3%BAs_(Rembrandt))&action=edit&redlink=1" class="new" title="El sopar d'Emaús (Rembrandt)) (encara no existeix)">El sopar d'Emaús</a></i>, diversos <a href="/wiki/Frans_Hals" title="Frans Hals">Frans Hals</a> (<i>La gitana</i> i<i> El músic de llaüt</i>), dinou de <a href="/wiki/Anton_van_Dyck" title="Anton van Dyck">Van Dyck</a>, cinquanta-un de <a href="/wiki/Rubens" class="mw-redirect" title="Rubens">Rubens</a>, entre els quals els vint-i-un quadres del <i><a href="/w/index.php?title=Cicle_de_Maria_de_M%C3%A8dici&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cicle de Maria de Mèdici (encara no existeix)">Cicle de Maria de Mèdici</a></i>, més dues teles pintades per <a href="/wiki/Johannes_Vermeer_de_Delft" title="Johannes Vermeer de Delft">Vermeer</a>, <i>La puntaire</i> i <i><a href="/wiki/L%27astr%C3%B2nom_(Vermeer)" title="L'astrònom (Vermeer)">L'astrònom</a></i>. El paisatge formiguejant de personatges de <a href="/wiki/Jan_Brueghel_el_Vell" title="Jan Brueghel el Vell">Jan Brueghel <i>el Vell</i></a>, les escenes intimistes de <a href="/wiki/Pieter_de_Hooch" title="Pieter de Hooch">Pieter de Hooch</a> i <a href="/wiki/Gerard_ter_Borch" title="Gerard ter Borch">Gerard ter Borch</a>, les pintures d'interiors d'esglésies de <a href="/wiki/Pieter_Saenredam" class="mw-redirect" title="Pieter Saenredam">Pieter Saenredam</a>, les escenes de gènere de <a href="/wiki/Jan_Steen" title="Jan Steen">Jan Steen</a> i <a href="/wiki/David_Teniers_el_Jove" title="David Teniers el Jove">David Teniers <i>el Jove</i></a> i els paisatges de <a href="/w/index.php?title=Jacob_Van_Ruysdael&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacob Van Ruysdael (encara no existeix)">Jacob Van Ruysdael</a> també estan representats. Pel que fa a la pintura alemanya, hi ha obres del <a href="/wiki/Segle_XV" title="Segle XV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span></a> com la <i>Pietà de Saint-Germain-des-Prés</i>, quadres d'<a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a> (<i>Autoretrat amb un card</i>, el primer dels seus autoretrats), de <a href="/wiki/Lucas_Cranach_el_Vell" title="Lucas Cranach el Vell">Lucas Cranach <i>el Vell</i></a> o també diversos retrats de <a href="/wiki/Hans_Holbein_el_Jove" title="Hans Holbein el Jove">Hans Holbein <i>el Jove</i></a> (entre ells un d'<a href="/wiki/Erasme_de_Rotterdam" title="Erasme de Rotterdam">Erasme de Rotterdam</a>), i del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, pintures del romàntic <a href="/wiki/Caspar_David_Friedrich" title="Caspar David Friedrich">Caspar David Friedrich</a>. Finalment, una sala exposa pintures barroques austríaques del <a href="/wiki/Segle_XVIII" title="Segle XVIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span></a> mentre que una altra exposa pintures escandinaves de la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, incloent-hi paisatges tractats amb una vena romàntica. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escola_italiana">Escola italiana</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=64" title="Modifica la secció: Escola italiana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per descomptat, la pintura italiana també està abundantment representada, amb prop de 1.100 obres, incloent-n'hi 600 permanentment exposades. S'hi troben moltes obres mestres dels grans pintors, incloent-n'hi una que és probablement la pintura més famosa del món, <i><a href="/wiki/La_Gioconda" title="La Gioconda">La Gioconda</a></i> de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>. El Louvre també té altres quatre obres de la mà del gran mestre del Renaixement, especialment el seu <i><a href="/wiki/Sant_Joan_Baptista_(Leonardo_da_Vinci)" title="Sant Joan Baptista (Leonardo da Vinci)">Sant Joan Baptista</a></i> i <i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_i_l%27Infant_amb_santa_Anna" title="La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna">La Mare de Déu i l'Infant amb santa Anna</a></i>. Més àmpliament, la col·lecció de <a href="/wiki/Primitius_italians" class="mw-redirect" title="Primitius italians">Primitius</a> i la pintura del Renaixement italià amb obres de <a href="/wiki/Cimabue" title="Cimabue">Cimabue</a> (<i><a href="/w/index.php?title=Maest%C3%A0_(Cimabue)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maestà (Cimabue) (encara no existeix)">Maestà</a></i>), <a href="/wiki/Giotto_di_Bondone" title="Giotto di Bondone">Giotto di Bondone</a>, <a href="/wiki/Fra_Angelico" title="Fra Angelico">Fra Angelico</a>, <a href="/wiki/Paolo_Uccello" title="Paolo Uccello">Paolo Uccello</a>, <a href="/wiki/Piero_della_Francesca" title="Piero della Francesca">Piero della Francesca</a>, <a href="/wiki/Pisanello" title="Pisanello">Pisanello</a>, <a href="/wiki/Filippo_Lippi" title="Filippo Lippi">Filippo Lippi</a>, <a href="/wiki/Sandro_Botticelli" title="Sandro Botticelli">Sandro Botticelli</a> (especialment els <a href="/w/index.php?title=Venus_i_les_Tres_Gr%C3%A0cies_presenten_regals_a_una_dona_jove&action=edit&redlink=1" class="new" title="Venus i les Tres Gràcies presenten regals a una dona jove (encara no existeix)">frescos de la Vil·la Lemmi</a>), <a href="/wiki/Giambattista_Pittoni" class="mw-redirect" title="Giambattista Pittoni">Giambattista Pittoni</a> (especialment els <i>Jesucrist donant les claus del paradís a sant Pere</i>, <i>La continença d'Escipió</i>, <i>Susanna i els vells</i>, <i>Bacchus i Ariadna</i>, <i>Mart i Venus</i>), <a href="/wiki/Luca_Signorelli" title="Luca Signorelli">Luca Signorelli</a>, <a href="/wiki/Antonello_da_Messina" title="Antonello da Messina">Antonello da Messina</a> (especialment <i>El condottiero</i>), <a href="/wiki/Vittore_Carpaccio" title="Vittore Carpaccio">Vittore Carpaccio</a>, <a href="/wiki/Giovanni_Bellini" title="Giovanni Bellini">Giovanni Bellini</a>, <a href="/wiki/Domenico_Ghirlandaio" title="Domenico Ghirlandaio">Domenico Ghirlandaio</a>, <a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a>, set quadres de <a href="/wiki/Perugino" title="Perugino">Perugino</a>, deu de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Raffaello Sanzio</a>, entre ells el <i><a href="/w/index.php?title=Retrat_de_Baldassare_Castiglione&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat de Baldassare Castiglione (encara no existeix)">Retrat de Baldassare Castiglione</a></i>, catorze de <a href="/wiki/Tici%C3%A0" title="Ticià">Ticià</a>, entre ells <i>El concert campestre</i>, unes quinze pintures de <a href="/wiki/Paolo_Veronese" title="Paolo Veronese">Paolo Veronese</a>, entre les quals està <i><a href="/wiki/Les_noces_de_Can%C3%A0_(Veronese)" title="Les noces de Canà (Veronese)">Noces de Canà</a></i>, d'altres de <a href="/wiki/Tintoretto" title="Tintoretto">Tintoretto</a> (entre elles el seu <i>Autoretrat</i>), de <a href="/wiki/Sebastiano_del_Piombo" title="Sebastiano del Piombo">Sebastiano del Piombo</a>, <a href="/wiki/Andrea_del_Sarto" title="Andrea del Sarto">Andrea del Sarto</a>, <a href="/wiki/Lorenzo_Lotto" title="Lorenzo Lotto">Lorenzo Lotto</a>, <a href="/wiki/Antonio_da_Correggio" title="Antonio da Correggio">Antonio da Correggio</a>, <a href="/wiki/Pontormo" title="Pontormo">Pontormo</a>, <a href="/wiki/Agnolo_Bronzino" class="mw-redirect" title="Agnolo Bronzino">Agnolo Bronzino</a>, <a href="/wiki/Parmigianino" title="Parmigianino">Parmigianino</a>, <a href="/wiki/Arcimboldo" class="mw-redirect" title="Arcimboldo">Arcimboldo</a> o fins i tot <a href="/wiki/Federico_Barocci" title="Federico Barocci">Federico Barocci</a>. Del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, es troben obres dels principals pintors, començant per <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>, del qual es conserven tres quadres al museu (<i><a href="/w/index.php?title=La_bonaventura&action=edit&redlink=1" class="new" title="La bonaventura (encara no existeix)">La bonaventura</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=La_mort_de_la_Mare_de_D%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="La mort de la Mare de Déu (encara no existeix)">La mort de la Mare de Déu</a></i> i el <i><a href="/w/index.php?title=Retrat_d%27Alof_de_Wignacourt&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat d'Alof de Wignacourt (encara no existeix)">Retrat d'Alof de Wignacourt</a></i>), molts d'<a href="/wiki/Annibale_Carracci" title="Annibale Carracci">Annibale Carracci</a>, i també de <a href="/wiki/Guido_Reni" title="Guido Reni">Guido Reni</a>, <a href="/wiki/Guercino" title="Guercino">Guercino</a>, <a href="/wiki/Domenico_Zampieri" title="Domenico Zampieri">Domenico Zampieri</a>, <a href="/wiki/Pietro_da_Cortona" title="Pietro da Cortona">Pietro da Cortona</a>, <a href="/wiki/Salvator_Rosa" title="Salvator Rosa">Salvator Rosa</a> i <a href="/wiki/Luca_Giordano" title="Luca Giordano">Luca Giordano</a>. El segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> italià també està ben representat en la seva diversitat, amb un fort enfocament en les escoles romanes i venecianes. La secció inclou obres de pintors com <a href="/wiki/Sebastiano_Ricci" title="Sebastiano Ricci">Sebastiano Ricci</a>, <a href="/wiki/Francesco_Solimena" title="Francesco Solimena">Francesco Solimena</a>, <a href="/w/index.php?title=Giovanni_Paolo_Pannini&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giovanni Paolo Pannini (encara no existeix)">Giovanni Paolo Pannini</a>, uns <i>vedute</i> de <a href="/wiki/Canaletto" title="Canaletto">Canaletto</a> i <a href="/wiki/Francesco_Guardi" title="Francesco Guardi">Francesco Guardi</a>, <a href="/wiki/Giambattista_Pittoni" class="mw-redirect" title="Giambattista Pittoni">Giambattista Pittoni</a>, pintures de <a href="/wiki/Giambattista_Tiepolo" class="mw-redirect" title="Giambattista Tiepolo">Giambattista Tiepolo</a> i del seu fill <a href="/wiki/Giandomenico_Tiepolo" class="mw-redirect" title="Giandomenico Tiepolo">Giandomenico</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Altres_escoles">Altres escoles</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=65" title="Modifica la secció: Altres escoles"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La col·lecció espanyola (uns seixanta quadres exposats), més reduïda que les anteriors, presenta nogensmenys una tria d'obres interessant amb alguns noms rars. Però hom hi troba sobretot tot els grans artistes del <a href="/wiki/Segle_d%27or_espanyol" title="Segle d'or espanyol">Segle d'or</a> com <a href="/wiki/El_Greco" title="El Greco">El Greco</a>, <a href="/wiki/Diego_Vel%C3%A1zquez" title="Diego Velázquez">Velázquez</a>, <a href="/wiki/Bartolom%C3%A9_Esteban_Murillo" title="Bartolomé Esteban Murillo">Murillo</a>, <a href="/wiki/Jos%C3%A9_de_Ribera" class="mw-redirect" title="José de Ribera">Ribera</a> o <a href="/wiki/Zurbar%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Zurbarán">Zurbarán</a>. A més, el Louvre té diversos quadres de <a href="/wiki/Francisco_de_Goya" class="mw-redirect" title="Francisco de Goya">Goya</a>. </p><p>La col·lecció de pintures britàniques (aproximadament un centenar d'obres), es compon d'obres significatives dels mestres dels segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> com <a href="/wiki/William_Hogarth" title="William Hogarth">William Hogarth</a>, <a href="/wiki/Thomas_Gainsborough" title="Thomas Gainsborough">Thomas Gainsborough</a>, <a href="/w/index.php?title=Joshua_Reynolds&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joshua Reynolds (encara no existeix)">Joshua Reynolds</a>, <a href="/wiki/Joseph_Wright_(Derby)" title="Joseph Wright (Derby)">Joseph Wright de Derby</a>, <a href="/wiki/John_Constable" title="John Constable">John Constable</a>, <a href="/wiki/Richard_Parkes_Bonington" title="Richard Parkes Bonington">Richard Parkes Bonington</a> i <a href="/wiki/Joseph_Mallord_William_Turner" title="Joseph Mallord William Turner">J.M.W. Turner</a>. </p><p>Les pintures de les escoles escandinaves, russes i gregues també són presents tot i ser una col·lecció reduïda. </p> <ul class="gallery mw-gallery-traditional"> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mona_Lisa,_by_Leonardo_da_Vinci,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="La Gioconda de Leonardo da Vinci, oli sobre panell de fusta, 1503-1506."><img alt="La Gioconda de Leonardo da Vinci, oli sobre panell de fusta, 1503-1506." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/80px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="80" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/121px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/161px-Mona_Lisa%2C_by_Leonardo_da_Vinci%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="7479" data-file-height="11146" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> <i><a href="/wiki/La_Gioconda" title="La Gioconda">La Gioconda</a></i> de <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, oli sobre panell de fusta, 1503-1506.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jan_van_Eyck_070.jpg" class="mw-file-description" title="La Mare de Déu del canceller Rolin de Jan van Eyck, oli sobre panell de fusta, vers 1435."><img alt="La Mare de Déu del canceller Rolin de Jan van Eyck, oli sobre panell de fusta, vers 1435." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Jan_van_Eyck_070.jpg/112px-Jan_van_Eyck_070.jpg" decoding="async" width="112" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Jan_van_Eyck_070.jpg/168px-Jan_van_Eyck_070.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/14/Jan_van_Eyck_070.jpg/224px-Jan_van_Eyck_070.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2165" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_Mare_de_D%C3%A9u_del_canceller_Rolin" title="La Mare de Déu del canceller Rolin">La Mare de Déu del canceller Rolin</a></i> de <a href="/wiki/Jan_van_Eyck" title="Jan van Eyck">Jan van Eyck</a>, oli sobre panell de fusta, vers 1435.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Andrea_Mantegna_088.jpg" class="mw-file-description" title="Sant Sebastià d'Andrea Mantegna, oli sobre llenç, 1480."><img alt="Sant Sebastià d'Andrea Mantegna, oli sobre llenç, 1480." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/65px-Andrea_Mantegna_088.jpg" decoding="async" width="65" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/97px-Andrea_Mantegna_088.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Andrea_Mantegna_088.jpg/130px-Andrea_Mantegna_088.jpg 2x" data-file-width="1576" data-file-height="2913" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Sant_Sebasti%C3%A0_(Mantegna)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Sebastià (Mantegna) (encara no existeix)">Sant Sebastià</a></i> d'<a href="/wiki/Andrea_Mantegna" title="Andrea Mantegna">Andrea Mantegna</a>, oli sobre llenç, 1480.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Baldassare_Castiglione,_by_Raffaello_Sanzio,_from_C2RMF_retouched.jpg" class="mw-file-description" title="Retrat de Baldassare Castiglione de Raffaello Sanzio, oli sobre llenç, 1514-1515."><img alt="Retrat de Baldassare Castiglione de Raffaello Sanzio, oli sobre llenç, 1514-1515." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/96px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg" decoding="async" width="96" height="120" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/145px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg/193px-Baldassare_Castiglione%2C_by_Raffaello_Sanzio%2C_from_C2RMF_retouched.jpg 2x" data-file-width="15566" data-file-height="19363" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=Retrat_de_Baldassare_Castiglione&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrat de Baldassare Castiglione (encara no existeix)">Retrat de Baldassare Castiglione</a></i> de <a href="/wiki/Raffaello_Sanzio" title="Raffaello Sanzio">Raffaello Sanzio</a>, oli sobre llenç, 1514-1515.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_Diseuse_de_bonne_aventure,_Caravaggio_(Louvre_INV_55)_02.jpg" class="mw-file-description" title="La bonaventura de Caravaggio, oli sobre llenç 1596-1597."><img alt="La bonaventura de Caravaggio, oli sobre llenç 1596-1597." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/120px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg" decoding="async" width="120" height="87" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/180px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg/240px-La_Diseuse_de_bonne_aventure%2C_Caravaggio_%28Louvre_INV_55%29_02.jpg 2x" data-file-width="2100" data-file-height="1529" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=La_bonaventura&action=edit&redlink=1" class="new" title="La bonaventura (encara no existeix)">La bonaventura</a></i> de <a href="/wiki/Caravaggio" title="Caravaggio">Caravaggio</a>, oli sobre llenç 1596-1597.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg" class="mw-file-description" title="El trampós amb l'as de diamants de Georges de La Tour, oli sobre llenç, 1633-1639."><img alt="El trampós amb l'as de diamants de Georges de La Tour, oli sobre llenç, 1633-1639." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg/120px-La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg" decoding="async" width="120" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg/180px-La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg/240px-La_Tour_Le_Tricheur_Louvre_RF1972-8.jpg 2x" data-file-width="2236" data-file-height="1528" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/w/index.php?title=El_tramp%C3%B3s_amb_l%27as_de_diamants&action=edit&redlink=1" class="new" title="El trampós amb l'as de diamants (encara no existeix)">El trampós amb l'as de diamants</a></i> de <a href="/wiki/Georges_de_La_Tour" title="Georges de La Tour">Georges de La Tour</a>, oli sobre llenç, 1633-1639.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_(Museo_del_Louvre,_1818-19).jpg" class="mw-file-description" title="El rai de la Medusa de Théodore Géricault, oli sobre llenç, 1819."><img alt="El rai de la Medusa de Théodore Géricault, oli sobre llenç, 1819." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg/120px-JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg" decoding="async" width="120" height="82" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg/180px-JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg/240px-JEAN_LOUIS_TH%C3%89ODORE_G%C3%89RICAULT_-_La_Balsa_de_la_Medusa_%28Museo_del_Louvre%2C_1818-19%29.jpg 2x" data-file-width="5872" data-file-height="4008" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/El_rai_de_la_Medusa" title="El rai de la Medusa">El rai de la Medusa</a></i> de <a href="/wiki/Th%C3%A9odore_G%C3%A9ricault" title="Théodore Géricault">Théodore Géricault</a>, oli sobre llenç, 1819.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 155px"> <div class="thumb" style="width: 150px; height: 150px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg" class="mw-file-description" title="La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix, oli sobre llenç, 1830. (Prestat exposat al Louvre-Lens des de desembre del 2012)."><img alt="La llibertat guiant el poble d'Eugène Delacroix, oli sobre llenç, 1830. (Prestat exposat al Louvre-Lens des de desembre del 2012)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg/120px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg" decoding="async" width="120" height="95" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg/180px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg/240px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg 2x" data-file-width="3133" data-file-height="2480" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/La_llibertat_guiant_el_poble" title="La llibertat guiant el poble">La llibertat guiant el poble</a></i> d'<a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a>, oli sobre llenç, 1830. (Prestat exposat al Louvre-Lens des de desembre del 2012).</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arts_gràfiques"><span id="Arts_gr.C3.A0fiques"></span>Arts gràfiques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=66" title="Modifica la secció: Arts gràfiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/220px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/330px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg/440px-Trois_t%C3%AAtes_d%27hommes_en_relation_avec_le_lion.jpg 2x" data-file-width="585" data-file-height="393" /></a><figcaption><i>Tres caps dels homes en relació amb el lleó</i>, <a href="/wiki/Charles_Le_Brun" title="Charles Le Brun">Charles Le Brun</a>, llapis negre, ploma i tinta negre, <a href="/wiki/1671" title="1671">1671</a>.</figcaption></figure> <p>El departament d'arts gràfiques ara té més de 140.000 peces. Conserva dibuixos, pastels, miniatures, gravats, llibres, manuscrits, autògrafs,i també gravats de fusta, coure i pedres litogràfiques. Aplega tres fons diferents: </p> <ul><li>el <b>Gabinet dels dibuixos</b>, constituït en origen per l'antiga col·lecció dels reis de França, constantment ampliada posteriorment a través de confiscacions i donacions;</li> <li>la <b>col·lecció Edmond de Rothschild</b>, oferta al Louvre el 1936, amb prop de 40.000 gravats, 3.000 dibuixos i 500 llibres il·lustrats ;</li> <li>la <b><a href="/w/index.php?title=Calcografia_del_Louvre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calcografia del Louvre (encara no existeix)">Calcografia</a></b>, que conserva uns 14.000 gravats de coure, en particular els que provenen del gabinet de planxes gravades del rei. Les impressions de paper a partir de l'original de coure es poden demanar d'unes 600 planxes.</li></ul> <p>Donat el nombre de peces i la fragilitat del paper a la llum, és impossible exposar de forma permanent tot el document. Aquests es poden veure sia en exposicions temporals (que no duren més de tres mesos per evitar el debilitament de les obres), sia a la sala de lectura del Departament. Nogensmenys, una tria de pastels i de tapíssos, menys fràgil, està exposada al departament de pintures. Aquests darrers anys s'ha dut a terme un gran esforç de <a href="/wiki/Digitalitzaci%C3%B3" title="Digitalització">digitalització</a> en la base de dades del departament, que a hores d'ara ja compta amb més 140.000 fitxes d'obres i 4.500 fitxes d'artistes. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg" class="mw-file-description" title="Cinc gaigs, Pisanello, aquarel·la, ploma i tinta marró, segle xv."><img alt="Cinc gaigs, Pisanello, aquarel·la, ploma i tinta marró, segle xv." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg/115px-Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg" decoding="async" width="115" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg/173px-Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3d/Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg/231px-Pisanello_-_Codex_Vallardi_2474.jpg 2x" data-file-width="1943" data-file-height="2690" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Cinc <a href="/wiki/Gaig" class="mw-redirect" title="Gaig">gaigs</a></i>, <a href="/wiki/Pisanello" title="Pisanello">Pisanello</a>, aquarel·la, ploma i tinta marró, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg" class="mw-file-description" title="Estudi d'un bust d'un jove amb el cap afaitat, Gerard David, mina d'argent, segle xv."><img alt="Estudi d'un bust d'un jove amb el cap afaitat, Gerard David, mina d'argent, segle xv." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg/126px-Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg" decoding="async" width="126" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg/189px-Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg/251px-Gerard_David_-_Codex_Vallardi_2320.jpg 2x" data-file-width="566" data-file-height="720" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Estudi d'un bust d'un jove amb el cap afaitat</i>, <a href="/wiki/Gerard_David" title="Gerard David">Gerard David</a>, mina d'argent, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG" class="mw-file-description" title="Vista d'Arco, Albrecht Dürer,Leonardo da Vinci aquarel·la sobre paper, 1495."><img alt="Vista d'Arco, Albrecht Dürer,Leonardo da Vinci aquarel·la sobre paper, 1495." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG/130px-Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG" decoding="async" width="130" height="128" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG/195px-Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG/260px-Burg_arco_d%C3%BCrer_1495.JPG 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1178" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Vista d'<a href="/w/index.php?title=Castell_d%27Arco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Castell d'Arco (encara no existeix)">Arco</a></i>, <a href="/wiki/Albrecht_D%C3%BCrer" title="Albrecht Dürer">Albrecht Dürer</a>,Leonardo da Vinci aquarel·la sobre paper, 1495.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg" class="mw-file-description" title="Isabel d'Este, Leonardo da Vinci, pedra negra, sang i difuminat, guix ocre, vers 1500."><img alt="Isabel d'Este, Leonardo da Vinci, pedra negra, sang i difuminat, guix ocre, vers 1500." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg/118px-Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg" decoding="async" width="118" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg/177px-Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg/235px-Da_Vinci_Isabella_d%27Este.jpg 2x" data-file-width="809" data-file-height="1099" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i><a href="/wiki/Isabel_d%27Este_(duquessa_de_M%C3%A0ntua)" class="mw-redirect" title="Isabel d'Este (duquessa de Màntua)">Isabel d'Este</a></i>, <i>Leonardo da Vinci</i>, pedra negra, sang i difuminat, guix ocre, vers 1500.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Michelangelo,_Study_of_a_Nude_Man.jpg" class="mw-file-description" title="Estudi d'home nu, Michelangelo Buonarroti, guix, primera meitat del segle xvi."><img alt="Estudi d'home nu, Michelangelo Buonarroti, guix, primera meitat del segle xvi." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg/74px-Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg" decoding="async" width="74" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg/111px-Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg/148px-Michelangelo%2C_Study_of_a_Nude_Man.jpg 2x" data-file-width="431" data-file-height="931" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Estudi d'home nu</i>, <a href="/wiki/Michelangelo_Buonarroti" title="Michelangelo Buonarroti">Michelangelo Buonarroti</a>, guix, primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:After_leonardo_da_vinci,_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens,_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="La lluita per l'estendard de la batalla d'Anghiari, anònim segons Leonardo da Vinci, reelaborat i ampliat per Peter Paul Rubens, diverses tècniques abans de 1550 (reelaborat en 1603)."><img alt="La lluita per l'estendard de la batalla d'Anghiari, anònim segons Leonardo da Vinci, reelaborat i ampliat per Peter Paul Rubens, diverses tècniques abans de 1550 (reelaborat en 1603)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/130px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg" decoding="async" width="130" height="89" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/195px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg/260px-After_leonardo_da_vinci%2C_The_Battle_of_Anghiari_by_Rubens%2C_Louvre.jpg 2x" data-file-width="1030" data-file-height="708" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>La lluita per l'estendard de la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Anghiari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Anghiari (encara no existeix)">batalla d'Anghiari</a></i>, anònim segons Leonardo da Vinci, reelaborat i ampliat per <a href="/wiki/Peter_Paul_Rubens" title="Peter Paul Rubens">Peter Paul Rubens</a>, diverses tècniques abans de 1550 (reelaborat en 1603).</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png" class="mw-file-description" title="Tres estudis de jove negre, Antoine Watteau, pedra negra, sang, difuminat i pintura aiguada, abans de 1727."><img alt="Tres estudis de jove negre, Antoine Watteau, pedra negra, sang, difuminat i pintura aiguada, abans de 1727." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png/106px-Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png" decoding="async" width="106" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png/160px-Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png/213px-Three_Negro_Boys_-_Jean_Antoine_Watteau.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1536" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Tres estudis de jove negre</i>, <a href="/wiki/Antoine_Watteau" title="Antoine Watteau">Antoine Watteau</a>, pedra negra, sang, difuminat i pintura aiguada, abans de 1727.</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg" class="mw-file-description" title="Fantasia àrab, Eugène Delacroix, aquarel·la sobre paper, 1832."><img alt="Fantasia àrab, Eugène Delacroix, aquarel·la sobre paper, 1832." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg/130px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg" decoding="async" width="130" height="96" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg/195px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg/260px-Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_Arab_Fantasia_-_WGA6237.jpg 2x" data-file-width="1156" data-file-height="850" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><i>Fantasia àrab</i>, <a href="/wiki/Eug%C3%A8ne_Delacroix" title="Eugène Delacroix">Eugène Delacroix</a>, aquarel·la sobre paper, 1832.</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Història_del_Louvre_i_Louvre_Medieval"><span id="Hist.C3.B2ria_del_Louvre_i_Louvre_Medieval"></span>Història del Louvre i Louvre Medieval</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=67" title="Modifica la secció: Història del Louvre i Louvre Medieval"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Diverses sales estan dedicades a la història del Louvre. Estan situades a l'entresòl (ala Sully). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Arts_i_civilitzacions_d'Àfrica,_Àsia,_Oceania_i_les_Amèriques"><span id="Arts_i_civilitzacions_d.27.C3.80frica.2C_.C3.80sia.2C_Oceania_i_les_Am.C3.A8riques"></span>Arts i civilitzacions d'Àfrica, Àsia, Oceania i les Amèriques</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=68" title="Modifica la secció: Arts i civilitzacions d'Àfrica, Àsia, Oceania i les Amèriques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Presentada des de l'any <a href="/wiki/2000" title="2000">2000</a>, la col·lecció inclou un centenar d'obres d'art, principalment escultures, seleccionades per <a href="/w/index.php?title=Jacques_Kerchache&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacques Kerchache (encara no existeix)">Jacques Kerchache</a>. Exposades a <a href="/w/index.php?title=Pavell%C3%B3_de_Sessions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pavelló de Sessions (encara no existeix)">Pavelló de Sessions</a><sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> pretenen ser una ambaixada permanent al Louvre del <a href="/w/index.php?title=Museu_del_Moll_Branly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu del Moll Branly (encara no existeix)">Museu del Moll Branly</a>, inaugurat el juny de 2006. </p> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30739710"><div class="mod-gallery mod-gallery-default"><div class="main"><div><ul class="gallery mw-gallery-traditional nochecker bordered-images whitebg"> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:African_Art,_Yombe_sculpture,_Louvre.jpg" class="mw-file-description" title="Escultura yombé, part superior del ceptre, segle xix"><img alt="Escultura yombé, part superior del ceptre, segle xix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg/120px-African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg/180px-African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/eb/African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg/240px-African_Art%2C_Yombe_sculpture%2C_Louvre.jpg 2x" data-file-width="2016" data-file-height="2688" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escultura <a href="/w/index.php?title=Yomb%C3%A9&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yombé (encara no existeix)">yombé</a>, part superior del ceptre, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg" class="mw-file-description" title="Escultura del regne de Benín, darreria del segle xv, mitjan segle xvi"><img alt="Escultura del regne de Benín, darreria del segle xv, mitjan segle xvi" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg/120px-Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg" decoding="async" width="120" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg/180px-Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg/240px-Benin_bronze_Louvre_A97-14-1.jpg 2x" data-file-width="1610" data-file-height="2150" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Escultura del regne de <a href="/wiki/Ben%C3%ADn" title="Benín">Benín</a>, darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg" class="mw-file-description" title="Estatueta del poble igorot (Filipines), segle XV"><img alt="Estatueta del poble igorot (Filipines), segle XV" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg/130px-Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg" decoding="async" width="130" height="130" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg/195px-Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg/260px-Ifugao_sculpture_Louvre_70-1999-4-1.jpg 2x" data-file-width="1730" data-file-height="1730" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Estatueta del poble <a href="/wiki/Igorot" title="Igorot">igorot</a> (<a href="/wiki/Filipines" title="Filipines">Filipines</a>), segle XV</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg" class="mw-file-description" title="Pilar de casa cerimonial, Illes Salomó, segle xvii"><img alt="Pilar de casa cerimonial, Illes Salomó, segle xvii" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg/80px-Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg" decoding="async" width="80" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg/120px-Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg/160px-Makira_pole_Louvre_70-1999-5-3.jpg 2x" data-file-width="1500" data-file-height="2990" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Pilar de casa cerimonial, <a href="/wiki/Salom%C3%B3_(estat)" title="Salomó (estat)">Illes Salomó</a>, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg" class="mw-file-description" title="Figureta provinent de Teotihuacan (Mèxic) (s. II - segle V)."><img alt="Figureta provinent de Teotihuacan (Mèxic) (s. II - segle V)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg/95px-Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg" decoding="async" width="95" height="160" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg/143px-Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg/191px-Teotihuacan_figurine_Branly_70-2001-14-2.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="2680" /></a></span></div> <div class="gallerytext">Figureta provinent de <a href="/wiki/Teotihuacan" title="Teotihuacan">Teotihuacan</a> (<a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>) (s. II - segle V).</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 165px"> <div class="thumb" style="width: 160px; height: 190px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg" class="mw-file-description" title="Màscara de Xipe Totec de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), objecte fals"><img alt="Màscara de Xipe Totec de l'estat d'Oaxaca (Mèxic), objecte fals" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg/130px-Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg" decoding="async" width="130" height="137" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg/195px-Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg/260px-Xipe_Totec_mask_Louvre_MH_78-1-60.jpg 2x" data-file-width="1710" data-file-height="1800" /></a></span></div> <div class="gallerytext"><a href="/w/index.php?title=M%C3%A0scara_de_Xipe_Totec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Màscara de Xipe Totec (encara no existeix)">Màscara de Xipe Totec</a> de l'<a href="/wiki/Estat_d%27Oaxaca" title="Estat d'Oaxaca">estat d'Oaxaca</a> (<a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Mèxic</a>), objecte fals</div> </li> </ul></div></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Curiositats">Curiositats</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=69" title="Modifica la secció: Curiositats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'any <a href="/wiki/1856" title="1856">1856</a>, <a href="/wiki/Charles_Sauvageot" title="Charles Sauvageot">Charles Sauvageot</a> (<a href="/wiki/1781" title="1781">1781</a>-<a href="/wiki/1860" title="1860">1860</a>), es guanyà l'allotjament en el Museu amb la donació de diverses obres del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> que aquest havia col·leccionat amb penes i treballs.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=70" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Tomba_de_Philippe_Pot" title="Tomba de Philippe Pot">Tomba de Philippe Pot</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=71" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.parisinfo.com/uploads/78//maj_08_sep_patrimoine_sr.pdf">Paris patrimoine - Septembre</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120901012402/http://www.parisinfo.com/uploads/78/maj_08_sep_patrimoine_sr.pdf">Arxivat</a> 2012-09-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 1</span>, Parisinfo.com.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Sota la direcció de Sylvie Béguin, <i>Le siègle XVI florentin au Louvre</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 10-11</span>, Éditions de la Réunion des Musées nationaux (col·lecció <i>Les dossiers du département des peintures</i>, núm. 25, París, 1982.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://architectura.cesr.univ-tours.fr/traite/Notice/ENSBA_LES1577.asp">Architectura - Les livres d'architecture : Jean-Marie Pérouse de Montclos, <i>Le tresor des merveilles de la maison royale de Fontainebleau</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130925231512/http://architectura.cesr.univ-tours.fr/traite/Notice/ENSBA_LES1577.asp">Arxivat</a> 2013-09-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Frédéric Villot, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fGcEAAAAYAAJ&pg=PR24#v=onepage&q&f=false">Notice des tableaux exposés dans les galeries du Musée impérial du Louvre</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152412/https://books.google.cat/books?id=fGcEAAAAYAAJ&pg=PR24&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>, 1a part: <i>Écoles d'Italie et d'Espagne</i>, <abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr>  XXIV, Vinchon imprimeur, París, 1855.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Everhard&GRP=0&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28Everhard%29%20%3aAPTN%20%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Ministeri de Cultura - Base Joconde: Dibuixos de la Col·lecció Everhard Jabach</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130925124934/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Everhard&GRP=0&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28Everhard%29%20%3aAPTN%20%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Arxivat</a> 2013-09-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Frédéric Villot, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fGcEAAAAYAAJ&pg=PR23#v=onepage&q&f=false">Notice des tableaux exposés dans les galeries du Musée impérial du Louvre</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152403/https://books.google.cat/books?id=fGcEAAAAYAAJ&pg=PR23&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>, 1a part: <i>Écoles d'Italie et d'Espagne</i>, <abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr>  XXIII, Vinchon imprimeur, París, 1855.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">Sota la direcció de Roseline Bacou i Marie-Rose Séguy, <i>Collections de Louis XIV, dessins, albums, manuscrits</i>, pàg. 12, Éditions des musées nationaux, París, 1977, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7118-0072-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7118-0072-5">ISBN 2-7118-0072-5</a></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Comptes de les Construccions del Rei (Bâtiments du roi) - 8 d'abril del 1685 - </i>per lliurar al Sr. marquès d'Hauterive pel pagament de dos grans quadres, un dels quals és del vell Bassan, que representa l'arca de Noè, l'altre de Rubens, que representa unes noces de poble… 3882 lliures 1 sol 8 denaris<i>.</i></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> <i>Mercure de France</i>, 12-1681, pàg. 232-277.</span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_1=DOMN&VALUE_1=&FIELD_2=Ctyob&VALUE_2=&FIELD_3=AUTR&VALUE_3=le%20brun%20charles&FIELD_4=Clieu&VALUE_4=&FIELD_5=REPR&VALUE_5=&FIELD_6=Cdate&VALUE_6=&FIELD_7=DECV&VALUE_7=&FIELD_8=LOCA&VALUE_8=louvre&FIELD_9=Mat%e9riaux%2ftechniques&VALUE_9=&FIELD_10=Titre&VALUE_10=&GRP=0&SPEC=5&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28le%20brun%20charles%29%20%3aAUTR%20%20ET%20%20%28%28louvre%29%20%3aLOCA%20%29%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Ministeri de Cultura - Base Joconde: Charles Le Brun</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140222140051/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_1=DOMN&VALUE_1=&FIELD_2=Ctyob&VALUE_2=&FIELD_3=AUTR&VALUE_3=le%20brun%20charles&FIELD_4=Clieu&VALUE_4=&FIELD_5=REPR&VALUE_5=&FIELD_6=Cdate&VALUE_6=&FIELD_7=DECV&VALUE_7=&FIELD_8=LOCA&VALUE_8=louvre&FIELD_9=Mat%e9riaux%2ftechniques&VALUE_9=&FIELD_10=Titre&VALUE_10=&GRP=0&SPEC=5&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28le%20brun%20charles%29%20%3aAUTR%20%20ET%20%20%28%28louvre%29%20%3aLOCA%20%29%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Arxivat</a> 2014-02-22 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_1=DOMN&VALUE_1=&FIELD_2=Ctyob&VALUE_2=&FIELD_3=AUTR&VALUE_3=%27MIGNARD%20PIERRE%27&FIELD_4=Clieu&VALUE_4=&FIELD_5=REPR&VALUE_5=&FIELD_6=Cdate&VALUE_6=&FIELD_7=DECV&VALUE_7=&FIELD_8=LOCA&VALUE_8=&FIELD_9=Mat%e9riaux%2ftechniques&VALUE_9=&FIELD_10=Titre&VALUE_10=&GRP=1&SPEC=5&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28%27MIGNARD%20PIERRE%27%29%20%3aAUTR%20%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Ministeri de Cultura - Base Joconde: Pierre Lignard</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152417/http://www2.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&DOM=All&FIELD_10=Titre&FIELD_1=DOMN&FIELD_2=Ctyob&FIELD_3=AUTR&FIELD_4=Clieu&FIELD_5=REPR&FIELD_6=Cdate&FIELD_7=DECV&FIELD_8=LOCA&FIELD_9=Mat%E9riaux%2Ftechniques&GRP=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28%27MIGNARD%20PIERRE%27%29%20%3AAUTR%20%29&SPEC=5&SYN=1&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&VALUE_10=&VALUE_1=&VALUE_2=&VALUE_3=%27MIGNARD%20PIERRE%27&VALUE_4=&VALUE_5=&VALUE_6=&VALUE_7=&VALUE_8=&VALUE_9=">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140222150214/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=AUTR&VALUE_98=%20LE%20BRUN%20Charles%20&NUMBER=78&GRP=30&REQ=%28%28LE%20BRUN%20Charles%29%20%3AAUTR%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%244P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All">Ministeri de Cultura - Base Joconde : Le Brun Charles, <i>Retrat de la marquesa de Brinvilliers</i></a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=AUTR&VALUE_98=%20LE%20BRUN%20Charles%20&NUMBER=78&GRP=30&REQ=%28%28LE%20BRUN%20Charles%29%20%3aAUTR%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All">original</a> el 2014-02-22. [Consulta: 6 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Arnauld Brejon de Lavergnée, <i>L'inventaire Le Brun de 1683. La col·lecció de tableaux de Louis XIV</i>, 1987.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://mini-site.louvre.fr/gemmes_louis_14/niv2_1.htm">Musée du Louvre: Les gemmes de Louis XIV</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121212040020/http://mini-site.louvre.fr/gemmes_louis_14/niv2_1.htm">Arxivat</a> 2012-12-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=col·lecció+Louis+XIV+vases&operator=AND&nbToDisplay=20&x=52&y=5">Louvre: vases en pierres dures de Louis XIV</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303185202/http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=col%C2%B7lecci%C3%B3+Louis+XIV+vases&operator=AND&nbToDisplay=20&x=52&y=5">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Louis%20XVI%20&GRP=3&SPEC=5&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28Louis%20XVI%29%20%3aAPTN%20%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Ministeri de Cultura - Base Joconde: Col·lecció de Lluís XVI al Louvre</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130925124750/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER_TITLE&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Louis%20XVI%20&GRP=3&SPEC=5&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&REQ=%28%28Louis%20XVI%29%20%3aAPTN%20%29&DOM=All&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P">Arxivat</a> 2013-09-25 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.louvre.fr/expositions/dessins-francais-de-la-collection-mariette">Musée du Louvre: La col·lecció Mariette</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140203101424/http://www.louvre.fr/expositions/dessins-francais-de-la-collection-mariette">Arxivat</a> 2014-02-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=udY9AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false">Jacques Bailly, "<i>Catalogue des tableaux du cabinet du roy au Luxembourg</i>", París, 1756</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152404/https://books.google.cat/books?id=udY9AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Inventari dels quadres del Gabinet del Rei ubicats a la Superintendència de construccions de Sa Majestat a Versalles, fet en l'any 1784, per l'ordre de Monsenyor el comte de la Billardrie d'Angiviller… sota la supervisió del Senyor Louis-Jacques Du Rameau</i>. Dona la llista de 1.122 quadres.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130729210433/http://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/Volume_9#LOUVRE.2C_le">Text consultable en línia a Viquitexts</a>». Arxivat de l'<a class="external text" href="https://fr.wikisource.org/wiki/L%E2%80%99Encyclop%C3%A9die/Volume_9#LOUVRE.2C_le">original</a> el 2013-07-29. [Consulta: 11 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/rhs_0048-7996_1955_num_8_4_3554">Persée: Roger Hahn, <i>Quelques nouveaux documents sur Jean-Sylvain Bailly</i>, pàg 338-353, <i>Revue d'histoire des sciences et de leurs applications</i>, any 1955, volum 8, núm 8-4</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152323/https://www.persee.fr/doc/rhs_0048-7996_1955_num_8_4_3554">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Catalogue des tableaux du Roi déposés au Louvre en 1785</i>, seguit per la <i>Suite de catalogue des tableaux du Roi contenant les nouvelles acquisitions faites sur les ordres de Monsieure le comte d'Angiviller… déposés au Cabinet du Pavillon Neuf du Louvre.</i></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text">Luc Passion, «<i>Les confiscations: contribution à l'étude des mesures législatives</i>, pàgs. 32-47, en <i>Patrimoine parisien, 1789-1799. Destructions, créations, mutations</i>», Delegació d'Acció Artística de la ciutat de París, Biblioteca Històrica de la Ciutat de París, 1989, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-905-118-25-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-905-118-25-3">ISBN 2-905-118-25-3</a></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Jean-Marc Léri, «<i>Le Louvre du palais royal au musée national</i>, p. 96-101, a <i>Patrimoine parisien, 1789-1799. Destructions, créations, mutations</i>», Delegació d'Acció Artística de la ciutat de París, Biblioteca Històrica de la Ciutat de París, 1989, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-905-118-25-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-905-118-25-3">ISBN 2-905-118-25-3</a></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140203094050/http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=tr%E9sor+de+la+Sainte-Chapelle+de+Paris&operator=AND&nbToDisplay=20&x=59&y=8">Musée du Louvre: Trésor de la Sainte-Chapelle de Paris.</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=tr%E9sor+de+la+Sainte-Chapelle+de+Paris&operator=AND&nbToDisplay=20&x=59&y=8">original</a> el 2014-02-03. [Consulta: 9 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Stéphanie de Vomécourt, Jean Habert, <i>Le Louvre raconte son histoire</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 34</span>, a <i>La Revue du Louvre et des musées de France</i>, 1989, núm 2</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Alfred Fierro, «<i>L'Abbé Grégoire et la sauvegarde des monuments du passé</i>, p. 132-137, a <i>Patrimoine parisien 1789-1799. Destructions, créations, mutations</i>», Delegació d'Acció Artística de la Ciutat de París, Biblioteca Històrica de la Ciutat de París, 1989 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-905-118-25-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-905-118-25-3">ISBN 2-905-118-25-3</a></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Michel Beurdeley, «<i>Le vandalisme révolutionnaire</i>, p. 108-112, a <i>Patrimoine parisien 1789-1799. Destructions, créations, mutations</i>», Delegació d'Acció Artística de la Ciutat de París, Biblioteca Històrica de la Ciutat de París, 1989 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-905-118-25-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-905-118-25-3">ISBN 2-905-118-25-3</a></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152408/https://books.google.cat/books?id=-fg9AAAAcAAJ&hl=ca">Varon, <i>Informe del Conservatori Nacional d'Arts, realitzat per Varon, un dels seus membres, al Comitè d'Instrucció Pública, 7 de pradial, II any de la República una i indivisible. Imprès per ordre del Comitè d'Instrucció Pública</i></a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=-fg9AAAAcAAJ">original</a> el 2024-05-28. [Consulta: 12 juliol 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Édouard Pommier, <i>La Fête de thermidor an VI</i>, p.178-215, a <i>Fête et Révolution</i>, Delegació d'Acció Artística de la Ciutat de París, París, 1989 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-905118-22-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-905118-22-9">ISBN 2-905118-22-9</a></span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">En francès <i>La Grèce les céda, Rome les a perdus</i><br /><i>Leur sort changea deux fois, il ne changera plus</i></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Joseph Lavallée, Antoine Filhol, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Neo9AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false">Galerie Napoléon</a></i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=Neo9AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false">, Tom 2</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152407/https://books.google.cat/books?id=Neo9AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 146</span>, París, 1804</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Régis Spiegel, <i>Dominique-Vivant Denon i Benjamin Zix : Acteurs et témoins de l'épopée napoléonienne (1805-1812)</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 158</span>, L'Harmattan, París, 2000 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7384-9310-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7384-9310-6">ISBN 2-7384-9310-6</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=gI-kbdY_0M4C&pg=PA158#v=onepage&q&f=false">Extraits</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152809/https://books.google.cat/books?id=gI-kbdY_0M4C&pg=PA158&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7r9KpD-270cC&pg=PA250#v=onepage&q&f=false">Bénédicte Savoy, <i>Patrimoine annexé</i>, Tom primer</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152925/https://books.google.cat/books?id=7r9KpD-270cC&pg=PA250&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 250</span>, Éditions de la Maison des sciences de l'Homme, París, 2003 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7351-0988-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7351-0988-7">ISBN 2-7351-0988-7</a> <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 980</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130925114605/http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1911_num_35_1_3176">Persée: Étienne Michon, <i>Les Marbres antiques de Délos conservés au Musée du Louvre</i>, pàg 288-349, <i>Bulletin de correspondance hellénique</i>, any 1911, núm. 35</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/bch_0007-4217_1911_num_35_1_3176">original</a> el 2013-09-25. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152919/https://books.google.cat/books?id=fQhCAAAAcAAJ&pg=PR11&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Wilhelm Fröhner, <i>Notice de la sculpture antique du musée du Louvre. Lettre à Monsieur le comte de Nieuwerkerke</i>, <abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr>  XI, París, 1870<i></i></a><i>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=fQhCAAAAcAAJ&pg=PR11#v=onepage&q&f=false">original</a> el 2024-05-28. [Consulta: 12 juliol 2020].</i></span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=2fU-AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false">Observacio sobre el viatge de M. Lelorrain, a Egipte; i observacions</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152913/https://books.google.cat/books?id=2fU-AAAAcAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. a google books</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121212035959/http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=durand&operator=AND&nbToDisplay=10&x=49&y=9">Museu del Louvre : Col·lecció Durand</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=durand&operator=AND&nbToDisplay=10&x=49&y=9">original</a> el 2012-12-12. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Base Atlas 22515</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130925135804/http://cartelen.louvre.fr/cartelen/visite?srv=car_not&idNotice=15736">Louvre : El decorat del sostres del Museu Carles X</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelen.louvre.fr/cartelen/visite?srv=car_not&idNotice=15736">original</a> el 2013-09-25. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text">Antoine Léon Morel-Fatio, <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=tmUEAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false">Notice des colletions du Musée de marine exposées dans les galeries du musée impérial du Louvre - 1ere partie : Musée naval</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152812/https://books.google.cat/books?id=tmUEAAAAYAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>; <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 211</span>, Imprimerie Charles de Mourgues frères, París, 1860</span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text">Jean-Marcel Humbert, <i>Musée de la Marine</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 169-172</span>, a <i>Les musées parisiens. Histoire, architecture et décor</i>, Activitats artístiques de la ciutat de París, París, 2004<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-913246-49-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-913246-49-4">ISBN 2-913246-49-4</a></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528152926/https://collections.louvre.fr/en/">Musée du Louvre : ollection Revoil</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=col%C2%B7lecci%C3%B3+revoil&operator=AND&nbToDisplay=10&x=70&y=7">original</a> el 2024-05-28. [Consulta: 8 juny 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303174912/http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=col%C2%B7lecci%C3%B3+tochon&operator=AND&nbToDisplay=5&x=0&y=0">Musée du Louvre : col·lecció Tochon</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=col%C2%B7lecci%C3%B3+tochon&operator=AND&nbToDisplay=5&x=0&y=0">original</a> el 2016-03-03. [Consulta: 8 juny 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153919/https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5562220x">Gallica : Abel Blouet, <i>Expédition scientifique de Morée, ordonnée par le gouvernement français. Architecture, sculptures, inscriptions et vues du Péloponèse, des Cyclades et de l'Attique</i>, volum 1, Firmin Didot Frères, París, 1831</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5562220x">original</a> el 2024-05-28. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140203094054/http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=tr%E9sor+du+saint-esprit&operator=AND&nbToDisplay=5&x=0&y=0">Museu del Louvre : Tresor de l'orde de l'Esperit Sant</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=rs_display_res&langue=fr&critere=tr%E9sor+du+saint-esprit&operator=AND&nbToDisplay=5&x=0&y=0">original</a> el 2014-02-03. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text">Nabila Oulebsir, <i>Les usages du patrimoine: Monuments, musées et politique coloniale en Algérie (1830-1930)</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 76-77</span>, Éditions de la Maison des sciences de l'homme, París, 2004 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2-7351-1006-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2-7351-1006-0">ISBN 2-7351-1006-0</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=kv8-7vKP9PMC&pg=PA76&lpg=PA76#v=onepage&q&f=false">Extracte</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153924/https://books.google.cat/books?id=kv8-7vKP9PMC&pg=PA76&lpg=PA76&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130512062411/http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/chan/chan/fonds/edi/sm/sm_pdf/F21%20546-%20Ninive.pdf">Centre Històric dels Arxius Nacionals: excavacions de Nínive per Victor Place, cònsol de França a Mossul (1851-1861)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archivesnationales.culture.gouv.fr/chan/chan/fonds/edi/sm/sm_pdf/F21%20546-%20Ninive.pdf">original</a> el 2013-05-12. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120512200442/http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/dgkeysearchresult.cfm?parent_id=620830&word=">New York Public Library Digital Gallery : Ninive et l'Assyrie</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digitalgallery.nypl.org/nypldigital/dgkeysearchresult.cfm?parent_id=620830&word=">original</a> el 2012-05-12. [Consulta: 15 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text">Germain Bazin, <i>La peinture au Louvre</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 63-64</span>, Somogy, París, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-2850561924" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-2850561924">ISBN 978-2850561924</a>; <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 277</span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text">Base Atlas 1930</span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text">Base Atlas 1571</span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120702140808/http://rh19.revues.org/index288.html">Revue d'histoire du siègle XIX : Catherine Granger, <i>La liste civile de Napoléon III : le pouvoir impérial et les arts</i>, Tesi de doctorat en història de l'art</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rh19.revues.org/index288.html">original</a> el 2012-07-02. [Consulta: 18 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard, <i>Guide classique du voyageur en France et en Belgique</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 68</span>, Libraire L. Maison, París, 1854 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=OAFfFo8n8gcC&pg=PR68#v=onepage&q&f=false">Text</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153918/https://books.google.cat/books?id=OAFfFo8n8gcC&pg=PR68&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921054546/http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/jds_0021-8103_1998_num_2_1_1618">Persée : Gianpaolo Nadalini, <i>La collection Campana au musée Napoléon III et sa première dispersion dans les musées français (1862-1863)</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 183-225</span>, <i>Journal des savants</i>, any 1998, volum 2, núm.2</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/jds_0021-8103_1998_num_2_1_1618">original</a> el 2013-09-21. [Consulta: 18 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text">Frédéric Reiset, <i>Notice des tableaux du Musée Naploéon III, exposés dans les salles de la colonnade au Louvre</i>, Charles de Mourgues Frères imprimeurs, París, 1865 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=UCBBAAAAYAAJ">Texte</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153903/https://books.google.cat/books?id=UCBBAAAAYAAJ&hl=ca">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text">Henry Barbet de Jouy, <i>Notice des antiquités, objets du Moyen Âge, de la Renaissance et des temps modernes component le musée des souverains</i>, Charles de Mourgues frères imprimeurs, París, 1866 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=uVUIAAAAQAAJ">Texte</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153818/https://books.google.cat/books?id=uVUIAAAAQAAJ&hl=ca">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://bibliotheque-numerique.inha.fr/collection/8768-collection-sauvageot-tome-1/">[1]</a><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140201215929/http://bibliotheque-numerique.inha.fr/collection/8768-collection-sauvageot-tome-1/">Arxivat</a> 2014-02-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.<span> Bibliothèque numérique de l'INHA : </span><i>Collection Sauvageot [Tom 1</i> : Dessinée et gravée à l'eau-forte par Édouard Lièvre, accompagnée d'un texte historique et descriptif par A. Sauzay<i></i></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921060044/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=REPR&VALUE_98=%20Sauvageot%20Charles&NUMBER=3&GRP=0&REQ=%28%28Sauvageot%20Charles%29%20%3aREPR%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All">Ministeri de Cultura de França - Base Joconde : Arthur Henry Roberts, <i>Monsieur Sauvageot dans une des pièces de son appartement</i></a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=RETROUVER&FIELD_98=REPR&VALUE_98=%20Sauvageot%20Charles&NUMBER=3&GRP=0&REQ=%28%28Sauvageot%20Charles%29%20%3aREPR%20%29&USRNAME=nobody&USRPWD=4%24%2534P&SPEC=3&SYN=1&IMLY=&MAX1=1&MAX2=1&MAX3=100&DOM=All">original</a> el 2013-09-21. [Consulta: 18 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130202231034/http://musee.louvre.fr/expo-imaginaire/lacaze/index_fr.html">Musée du Louvre : Louis La Caze, l'exposition imaginaire</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://musee.louvre.fr/expo-imaginaire/lacaze/index_fr.html">original</a> el 2013-02-02. [Consulta: 18 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text">Comuna de París, <i>Réimpression du Journal officiel de la République Française sous la Commune du 19 mars au 24 mai 1871</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 381</span>, Victor Bunel éditeur, París, 1871 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=yT5AAAAAYAAJ&pg=PA381#v=onepage&q&f=false">Text</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153818/https://books.google.cat/books?id=yT5AAAAAYAAJ&pg=PA381&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text">Lucien Le Chevalier, <i>La Commune, 1871</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 170-171</span>, Armand Le Chevalier éditeur, Paris, 1871 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=7eQsAAAAYAAJ&pg=PA170#v=onepage&q&f=false">Text</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528153915/https://books.google.cat/books?id=7eQsAAAAYAAJ&pg=PA170&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text">Agnès Callu, <i>La réunion des musées nationaux, 1870-1940 - Genèse et fonctionnement</i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 237-240</span>, École des chartes, París, 1994 <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KlqD0xeGUOkC&pg=PA237#v=onepage&q&f=false">Extractes</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528154455/https://books.google.cat/books?id=KlqD0xeGUOkC&pg=PA237&hl=ca#v=onepage&q&f=false#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921053451/http://www.amisdulouvre.fr/nos_acquisitions/consultation.php">Amis du Louvre : Quelques-unes des acquisitions</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.amisdulouvre.fr/nos_acquisitions/consultation.php">original</a> el 2013-09-21. [Consulta: 20 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921054226/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Thiers%20Adolphe%20&DOM=All&REL_SPECIFIC=3">Ministeri de Cultura de França - Base Joconde : Col·lecció de pintures i dibuixos d'Adolphe Thiers, donació de Madame Thiers</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=APTN&VALUE_98=%20Thiers%20Adolphe%20&DOM=All&REL_SPECIFIC=3">original</a> el 2013-09-21. [Consulta: 20 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130921054353/http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=APTN&VALUE_98=Beistegui%20Carlos%20de&DOM=All&REL_SPECIFIC=3">Ministeri de Cultura de França - Base Joconde : Col·lecció Carlos de Beistegui</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_98=APTN&VALUE_98=Beistegui%20Carlos%20de&DOM=All&REL_SPECIFIC=3">original</a> el 2013-09-21. [Consulta: 20 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-Ferrand-67"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Ferrand_67-0">67,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Ferrand_67-1">67,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Franck_Ferrand&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franck Ferrand (encara no existeix)">Franck Ferrand</a>, «Le Louvre, palais du pouvoir», emissió <i>L'Ombre d'un doute</i> a <a href="/wiki/France_3" title="France 3">France 3</a>, 25 de març del 2013</span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120207100043/http://www.c2rmf.fr/pages/page_id18165_u1l2.htm">C2mf : Històric</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.c2rmf.fr/pages/page_id18165_u1l2.htm">original</a> el 2012-02-07. [Consulta: 20 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-a-69"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-a_69-0">69,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-a_69-1">69,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-a_69-2">69,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-a_69-3">69,3</a></sup></span> <span class="reference-text">Claire Bommelaer, «Le Louvre sur les routes de l'exode», a <i><a href="/wiki/Le_Figaro" title="Le Figaro">Le Figaro</a></i>, dissabte 31 de juliol / diumenge 1 d'agost del 2010, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 12</span></span> </li> <li id="cite_note-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-70">↑</a></span> <span class="reference-text">Le Louvre pendant la guerre, regards photographiques 1938-1947. Guillaume Fonkenell (sots director), expo. Paris, edició del museu del Louvre, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 35</span></span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text">Hector Feliciano, <i>Le Musée disparu</i>, Gallimard</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dictionaryofarthistorians.org/wolffmetternichf.htm">dictionaryofarthistorians</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101127034919/http://dictionaryofarthistorians.org/wolffmetternichf.htm">Arxivat</a> 2010-11-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> Payot. <i>L'exode des musées: Histoire des oeuvres d'art sous l'Occupation</i>, 2007, p. 1006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/2228901725" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/2228901725">ISBN 2228901725</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27exode+des+mus%C3%A9es%3A+Histoire+des+oeuvres+d%27art+sous+l%27Occupation&rft.date=2007&rft.pages=1006&rft.isbn=2228901725"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.revistadearte.com/2010/01/24/condecoradas-las-instituciones-que-salvaron-los-tesoros-artisticos-durante-la-guerra-civil/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+Revista-De-Arte-Logopress+(REVISTA+DE+ARTE+-+LOGOPRESS)&utm_content=Google+Reader">RevistadeArte</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120127041710/http://www.revistadearte.com/2010/01/24/condecoradas-las-instituciones-que-salvaron-los-tesoros-artisticos-durante-la-guerra-civil/?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+Revista-De-Arte-Logopress+(REVISTA+DE+ARTE+-+LOGOPRESS)&utm_content=Google+Reader">Arxivat</a> 2012-01-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. [Consultat 25 de gener de 2010]</span> </li> <li id="cite_note-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-75">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Museu del Louvre. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200527115802/http://www.louvre.fr/departments/arts-de-lislam">Collections, départements et domaine. Département des Arts de l'Islam</a>».  www.louvre.fr:  Museu del Louvre. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.louvre.fr/departments/arts-de-lislam">original</a> el 2020-05-27. [Consulta: 5 gener 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-76">↑</a></span> <span class="reference-text"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En francès">(francès)</span> <span class="citation" style="font-style:normal">Redacció en línia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201025162210/https://www.lefigaro.fr/arts-expositions/2012/09/14/03015-20120914ARTFIG00761-l-islam-en-plein-art.php">L'Islam en plein art</a>».  Figaro.fr, 14-09-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lefigaro.fr/arts-expositions/2012/09/14/03015-20120914ARTFIG00761-l-islam-en-plein-art.php">original</a> el 2020-10-25. [Consulta: 16 setembre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Pierre_Rosenberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pierre Rosenberg (encara no existeix)">Pierre Rosenberg</a>, <i>Dictionnaire amoureux du Louvre</i>, Plon, Paris, 2007, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 229</span></span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130922193917/http://www.louvre.fr/departments/le-pavillon-des-sessions">Musée du Louvre : Le pavillon des Sessions</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.louvre.fr/departments/le-pavillon-des-sessions">original</a> el 2013-09-22. [Consulta: 21 setembre 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBonechi1996"><span style="font-variant: small-caps;">Bonechi</span>, Casa Editrice. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Boo_ERLFQlAC&pg=PA81&lpg=PA81&dq=1856,+Charles+Sauvageot+louvre&source=bl&ots=Vwr_f1dngF&sig=RUfzm40c7W6xY0GWyDcMVwdovvI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOlNiV2ZDVAhUGVhQKHR3-BbsQ6AEIYjAJ#v=onepage&q=1856,%20Charles%20Sauvageot%20louvre&f=false"><i>Arte e historia de París y Versalles</i></a> (en castellà).  Casa Editrice Bonechi, 1996. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788880296546" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788880296546">ISBN 9788880296546</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Arte+e+historia+de+Par%C3%ADs+y+Versalles&rft.aulast=Bonechi&rft.aufirst=Casa+Editrice&rft.date=1996&rft.pub=Casa+Editrice+Bonechi&rft.isbn=9788880296546&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DBoo_ERLFQlAC%26pg%3DPA81%26lpg%3DPA81%26dq%3D1856%2C%2BCharles%2BSauvageot%2Blouvre%26source%3Dbl%26ots%3DVwr_f1dngF%26sig%3DRUfzm40c7W6xY0GWyDcMVwdovvI%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ved%3D0ahUKEwiOlNiV2ZDVAhUGVhQKHR3-BbsQ6AEIYjAJ%23v%3Donepage%26q%3D1856%2C%2520Charles%2520Sauvageot%2520louvre%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240528154324/https://books.google.cat/books?id=Boo_ERLFQlAC&pg=PA81&lpg=PA81&dq=1856,+Charles+Sauvageot+louvre&source=bl&ots=Vwr_f1dngF&sig=RUfzm40c7W6xY0GWyDcMVwdovvI&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOlNiV2ZDVAhUGVhQKHR3-BbsQ6AEIYjAJ#v=onepage&q=1856%2C%20Charles%20Sauvageot%20louvre&f=false#v=onepage&q=1856,%20Charles%20Sauvageot%20louvre&f=false">Arxivat</a> 2024-05-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&action=edit&section=72" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Mus%C3%A9e_du_Louvre" class="extiw" title="commons:Musée du Louvre"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mus%C3%A9e_du_Louvre" class="extiw" title="commons:Category:Musée du Louvre"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q19675?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.world-city-photos.org/Paris/photos/Louvre_in_Paris/"><i>Free photos of Louvre</i></a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n80-020283">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058513966506706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX125696">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11865019j">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/1006837-5">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n80020283">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/257711507">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/000000012260177X">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/123719">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/026394677">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90322400&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500125189">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35912436">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00629424">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ko2003204754&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV060439">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/musee-du-louvre">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/OpenStreetMap" title="OpenStreetMap">OSM</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.openstreetmap.org/browse/relation/7515426">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&oldid=34227892">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&oldid=34227892</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Museu_del_Louvre" title="Categoria:Museu del Louvre">Museu del Louvre</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Mapes_amb_diverses_figures" title="Categoria:Mapes amb diverses figures">Mapes amb diverses figures</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_usen_l%27extensi%C3%B3_Kartographer" title="Categoria:Pàgines que usen l'extensió Kartographer">Pàgines que usen l'extensió Kartographer</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 20:24.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_del_Louvre&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-q7b5q","wgBackendResponseTime":165,"wgKartographerLiveData":{"_8299987298a3af58dbf36e793713ddb48d32b8fc":[{"type":"ExternalData","service":"geomask","url":"https://maps.wikimedia.org/geoshape?getgeojson=1\u0026ids=Q1075988","properties":{"title":"geomask1","fill-opacity":0.2}},{"features":[{"type":"Feature","geometry":{"coordinates":[2.335886,48.861028],"type":"Point"},"properties":{"marker-size":"small","title":"Point6","marker-symbol":"town-hall","marker-color":"FF0000"}}],"type":"FeatureCollection"}]},"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.815","walltime":"3.994","ppvisitednodes":{"value":28908,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":466455,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":159596,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":42,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":346604,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":66,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 3472.552 1 -total"," 75.34% 2616.177 6 Plantilla:Infotaula"," 71.33% 2477.041 1 Plantilla:Infotaula_organització"," 68.20% 2368.416 1 Plantilla:Infotaula_organització/formatglobal"," 37.74% 1310.543 11 Plantilla:Collapsible_conditional_list"," 36.85% 1279.556 39 Plantilla:If_both"," 35.33% 1226.888 1 Plantilla:Infotaula_edifici"," 32.78% 1138.139 1 Plantilla:Infotaula_edifici/formatglobal"," 32.50% 1128.422 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 9.18% 318.694 3 Plantilla:InParent"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.561","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":7118692,"limit":52428800},"limitreport-profile":[["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getEntityStatements","480","25.0"],["?","300","15.6"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getExpandedArgument","280","14.6"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::callParserFunction","180","9.4"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::find","100","5.2"],["recursiveClone \u003CmwInit.lua:45\u003E","80","4.2"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getSiteLinkPageName","80","4.2"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::sub","60","3.1"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getLabel","60","3.1"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getFallbacksFor","60","3.1"],["[others]","240","12.5"]]},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67456955cd-rrbd2","timestamp":"20241121122828","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Museu del Louvre","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Museu_del_Louvre","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19675","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q19675","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-09-04T18:16:03Z","dateModified":"2024-11-11T19:24:58Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/b\/b6\/Paris_-_Orthophotographie_-_2018_-_Palais_du_Louvre_02.jpg","headline":"museu d'art i arqueologia de Fran\u00e7a"}</script> </body> </html>