CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Casa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"dc79b3bb-c7e1-4ed3-b935-388d6dae1751","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Casa","wgTitle":"Casa","wgCurRevisionId":34640079,"wgRevisionId":34640079,"wgArticleId":47194,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb referències puntuals demanades","Articles que necessiten un aclariment","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","1.000 articles fonamentals","Cultura i oci (Els 1000 de META)","Control d'autoritats","Habitatges","Immobles","Llar"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Casa","wgRelevantArticleId":47194,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q3947","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.21"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c8/Mentawai_Uma.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="900"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Mentawai_Uma.jpg/800px-Mentawai_Uma.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="600"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Mentawai_Uma.jpg/640px-Mentawai_Uma.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="480"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Casa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Casa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Casa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Casa rootpage-Casa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials"><span>Pàgines especials</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Modificar la dimension, la largor e la color del tèxte." > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Casa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Casa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Casa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Casa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Ambivalència_i_ús_social_del_mot" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Ambivalència_i_ús_social_del_mot"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Ambivalència i ús social del mot</span> </div> </a> <ul id="toc-Ambivalència_i_ús_social_del_mot-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_en_la_història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_en_la_història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>La casa en la història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-La_casa_en_la_història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció La casa en la història</span> </button> <ul id="toc-La_casa_en_la_història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_cabanya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_cabanya"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>La cabanya</span> </div> </a> <ul id="toc-La_cabanya-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_casa_en_els_orígens_de_la_civilització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_en_els_orígens_de_la_civilització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>La casa en els orígens de la civilització</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_en_els_orígens_de_la_civilització-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_casa_rodona" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_rodona"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1.1</span> <span>La casa rodona</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_rodona-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_rectangular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_rectangular"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1.2</span> <span>La casa rectangular</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_rectangular-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres_tipus_de_cases_primitives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-4"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_tipus_de_cases_primitives"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1.3</span> <span>Altres tipus de cases primitives</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres_tipus_de_cases_primitives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Les_cases_de_les_primeres_civilitzacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_cases_de_les_primeres_civilitzacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Les cases de les primeres civilitzacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_cases_de_les_primeres_civilitzacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Les_cases_a_l'Antic_Egipte" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_cases_a_l'Antic_Egipte"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Les cases a l'Antic Egipte</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_cases_a_l'Antic_Egipte-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_cases_a_la_Vall_de_l'Indus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_cases_a_la_Vall_de_l'Indus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.2</span> <span>Les cases a la Vall de l'Indus</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_cases_a_la_Vall_de_l'Indus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_cases_a_Mesopotàmia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_cases_a_Mesopotàmia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.3</span> <span>Les cases a Mesopotàmia</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_cases_a_Mesopotàmia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_Clàssica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_Clàssica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>La casa Clàssica</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_Clàssica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_casa_a_l'antiga_Grècia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_a_l'antiga_Grècia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.1</span> <span>La casa a l'antiga Grècia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_a_l'antiga_Grècia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Domus_i_l'«Insulae»_romanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Domus_i_l'«Insulae»_romanes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.2</span> <span>La Domus i l'«Insulae» romanes</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Domus_i_l'«Insulae»_romanes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_a_l'Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_a_l'Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>La casa a l'Edat mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_a_l'Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna:_el_maó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna:_el_maó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Edat moderna: el maó</span> </div> </a> <ul id="toc-Edat_moderna:_el_maó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_segle_XIX:_infrahabitatges_i_xalets" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_segle_XIX:_infrahabitatges_i_xalets"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>El segle XIX: infrahabitatges i xalets</span> </div> </a> <ul id="toc-El_segle_XIX:_infrahabitatges_i_xalets-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_segle_XX:_els_gratacels" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_segle_XX:_els_gratacels"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7</span> <span>El segle XX: els gratacels</span> </div> </a> <ul id="toc-El_segle_XX:_els_gratacels-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_casa_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#La_casa_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>La casa moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-La_casa_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Elements_d'una_casa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_d'una_casa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Elements d'una casa</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Elements_d'una_casa-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Elements d'una casa</span> </button> <ul id="toc-Elements_d'una_casa-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estructura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estructura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Estructura</span> </div> </a> <ul id="toc-Estructura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tancaments_exteriors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tancaments_exteriors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Tancaments exteriors</span> </div> </a> <ul id="toc-Tancaments_exteriors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Compartiments_interiors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Compartiments_interiors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>Compartiments interiors</span> </div> </a> <ul id="toc-Compartiments_interiors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Revestiments" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Revestiments"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Revestiments</span> </div> </a> <ul id="toc-Revestiments-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Instal·lacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Instal·lacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>Instal·lacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Instal·lacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Aparells_sanitaris" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aparells_sanitaris"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.6</span> <span>Aparells sanitaris</span> </div> </a> <ul id="toc-Aparells_sanitaris-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fusteria_i_vidre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fusteria_i_vidre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.7</span> <span>Fusteria i vidre</span> </div> </a> <ul id="toc-Fusteria_i_vidre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Serralleria_de_taller" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Serralleria_de_taller"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.8</span> <span>Serralleria de taller</span> </div> </a> <ul id="toc-Serralleria_de_taller-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintura_i_acabats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura_i_acabats"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.9</span> <span>Pintura i acabats</span> </div> </a> <ul id="toc-Pintura_i_acabats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Urbanització" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Urbanització"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.10</span> <span>Urbanització</span> </div> </a> <ul id="toc-Urbanització-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Taula de continguts" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Casa</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 199 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-199" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">199 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Rumoh" title="Rumoh - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Rumoh" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target"><span>Acèh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Huis" title="Huis - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Huis" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Haus" title="Haus - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Haus" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%98%E1%8A%96%E1%88%AD%E1%8B%AB_%E1%89%A4%E1%89%B5" title="መኖርያ ቤት - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="መኖርያ ቤት" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ami mw-list-item"><a href="https://ami.wikipedia.org/wiki/Loma%27" title="Loma' - Amis" lang="ami" hreflang="ami" data-title="Loma'" data-language-autonym="Pangcah" data-language-local-name="Amis" class="interlanguage-link-target"><span>Pangcah</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Casa" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/H%C5%ABs" title="Hūs - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Hūs" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D9%86%D8%B2%D9%84" title="منزل - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="منزل" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arc mw-list-item"><a href="https://arc.wikipedia.org/wiki/%DC%92%DC%9D%DC%AC%DC%90_(%DC%92%DC%A2%DC%9D%DC%A2%DC%90)" title="ܒܝܬܐ (ܒܢܝܢܐ) - arameu" lang="arc" hreflang="arc" data-title="ܒܝܬܐ (ܒܢܝܢܐ)" data-language-autonym="ܐܪܡܝܐ" data-language-local-name="arameu" class="interlanguage-link-target"><span>ܐܪܡܝܐ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%8A%D8%AA" title="بيت - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="بيت" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%98%E0%A7%B0" title="ঘৰ - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="ঘৰ" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target"><span>অসমীয়া</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Casa" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Uta" title="Uta - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Uta" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Ev" title="Ev - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Ev" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D8%A6%D9%88" title="ائو - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="ائو" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D0%BE%D1%80%D0%BB%D0%B0%D2%A1" title="Торлаҡ - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Торлаҡ" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Noms" title="Noms - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Noms" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Harong" title="Harong - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Harong" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D1%8B%D0%BB%D0%BB%D1%91" title="Жыллё - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Жыллё" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D1%8B%D1%82%D0%BB%D0%BE" title="Жытло - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Жытло" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bew mw-list-item"><a href="https://bew.wikipedia.org/wiki/Ruma" title="Ruma - betawi" lang="bew" hreflang="bew" data-title="Ruma" data-language-autonym="Betawi" data-language-local-name="betawi" class="interlanguage-link-target"><span>Betawi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%8A%D1%89%D0%B0" title="Къща - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Къща" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%A8" title="मकान - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="मकान" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/R%C5%ABmah" title="Rūmah - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Rūmah" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-blk mw-list-item"><a href="https://blk.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9C%E1%80%99%E1%80%BA%E1%80%B8" title="လမ်း - Pa'O" lang="blk" hreflang="blk" data-title="လမ်း" data-language-autonym="ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ" data-language-local-name="Pa'O" class="interlanguage-link-target"><span>ပအိုဝ်ႏဘာႏသာႏ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%98%E0%A6%B0" title="ঘর - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="ঘর" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bo mw-list-item"><a href="https://bo.wikipedia.org/wiki/%E0%BD%93%E0%BD%84%E0%BC%8B%E0%BC%8D" title="ནང་། - tibetà" lang="bo" hreflang="bo" data-title="ནང་།" data-language-autonym="བོད་ཡིག" data-language-local-name="tibetà" class="interlanguage-link-target"><span>བོད་ཡིག</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Ti" title="Ti - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Ti" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Ku%C4%87a" title="Kuća - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Kuća" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bug mw-list-item"><a href="https://bug.wikipedia.org/wiki/Bola" title="Bola - bugui" lang="bug" hreflang="bug" data-title="Bola" data-language-autonym="Basa Ugi" data-language-local-name="bugui" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Ugi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cbk-zam mw-list-item"><a href="https://cbk-zam.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - Chavacano" lang="cbk" hreflang="cbk" data-title="Casa" data-language-autonym="Chavacano de Zamboanga" data-language-local-name="Chavacano" class="interlanguage-link-target"><span>Chavacano de Zamboanga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Chi%C3%B3" title="Chió - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Chió" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D3%80%D1%83%D1%81%D0%B0%D0%BC" title="ХӀусам - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="ХӀусам" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Balay" title="Balay - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Balay" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/Oom%C3%A2h%C3%B3on%C3%A9-m%C3%A2h%C3%A9%C3%B3%27o" title="Oomâhóoné-mâhéó'o - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Oomâhóoné-mâhéó'o" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target"><span>Tsetsêhestâhese</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A7%D9%86%D9%88%D9%88" title="خانوو - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="خانوو" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Casa" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/%C3%9Cy" title="Üy - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Üy" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/D%C5%AFm" title="Dům - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Dům" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D0%BE%D0%BC%D1%8A" title="Домъ - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Домъ" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target"><span>Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8%D0%BB-%C3%A7%D1%83%D1%80%D1%82" title="Кил-çурт - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Кил-çурт" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/T%C5%B7" title="Tŷ - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Tŷ" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Hus" title="Hus - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Hus" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dag mw-list-item"><a href="https://dag.wikipedia.org/wiki/Yili" title="Yili - Dagbani" lang="dag" hreflang="dag" data-title="Yili" data-language-autonym="Dagbanli" data-language-local-name="Dagbani" class="interlanguage-link-target"><span>Dagbanli</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Haus" title="Haus - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Haus" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Keye_(ban)" title="Keye (ban) - Dimli" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Keye (ban)" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Dimli" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CE%B1%CF%84%CE%BF%CE%B9%CE%BA%CE%AF%CE%B1" title="Κατοικία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κατοικία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0" title="Cà - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Cà" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/House" title="House - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="House" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Domo" title="Domo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Domo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Casa" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Maja" title="Maja - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Maja" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Etxe" title="Etxe - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Etxe" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Casa" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A7%D9%86%D9%87" title="خانه - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="خانه" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Talo" title="Talo - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Talo" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Vale_(vale)" title="Vale (vale) - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Vale (vale)" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Maison" title="Maison - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Maison" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/M%C3%AAson" title="Mêson - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Mêson" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/H%C3%BCs" title="Hüs - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Hüs" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Cjase" title="Cjase - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Cjase" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/H%C3%BBs" title="Hûs - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Hûs" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E5%B1%8B" title="屋 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="屋" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Kaz" title="Kaz - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Kaz" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Taigh" title="Taigh - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Taigh" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Casa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-glk mw-list-item"><a href="https://glk.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D8%A4%D9%86%D9%87" title="خؤنه - gilaki" lang="glk" hreflang="glk" data-title="خؤنه" data-language-autonym="گیلکی" data-language-local-name="gilaki" class="interlanguage-link-target"><span>گیلکی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/%C3%93ga" title="Óga - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Óga" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Bele" title="Bele - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Bele" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Hulontalo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guc mw-list-item"><a href="https://guc.wikipedia.org/wiki/Miichi" title="Miichi - wayú" lang="guc" hreflang="guc" data-title="Miichi" data-language-autonym="Wayuunaiki" data-language-local-name="wayú" class="interlanguage-link-target"><span>Wayuunaiki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guw mw-list-item"><a href="https://guw.wikipedia.org/wiki/Owh%C3%A9" title="Owhé - Gun" lang="guw" hreflang="guw" data-title="Owhé" data-language-autonym="Gungbe" data-language-local-name="Gun" class="interlanguage-link-target"><span>Gungbe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Gida" title="Gida - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Gida" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Vuk" title="Vuk - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Vuk" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%91%D7%99%D7%AA_%D7%9E%D7%92%D7%95%D7%A8%D7%99%D7%9D" title="בית מגורים - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="בית מגורים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%95%E0%A4%BE%E0%A4%A8" title="मकान - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="मकान" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Ghar" title="Ghar - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Ghar" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Ku%C4%87a" title="Kuća - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kuća" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Kay_(bilding)" title="Kay (bilding) - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Kay (bilding)" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/H%C3%A1z" title="Ház - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ház" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8F%D5%B8%D6%82%D5%B6_(%D5%B7%D5%AB%D5%B6%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6)" title="Տուն (շինություն) - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Տուն (շինություն)" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Casa" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iba mw-list-item"><a href="https://iba.wikipedia.org/wiki/Rumah" title="Rumah - iban" lang="iba" hreflang="iba" data-title="Rumah" data-language-autonym="Jaku Iban" data-language-local-name="iban" class="interlanguage-link-target"><span>Jaku Iban</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Rumah" title="Rumah - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Rumah" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Dom" title="Dom - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Dom" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ik mw-list-item"><a href="https://ik.wikipedia.org/wiki/Iglu" title="Iglu - inupiak" lang="ik" hreflang="ik" data-title="Iglu" data-language-autonym="Iñupiatun" data-language-local-name="inupiak" class="interlanguage-link-target"><span>Iñupiatun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Balay" title="Balay - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Balay" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Domo" title="Domo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Domo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/H%C3%BAs" title="Hús - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Hús" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Casa" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%AE%B6%E5%B1%8B" title="家屋 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="家屋" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Ous" title="Ous - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Ous" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Omah" title="Omah - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Omah" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A1%E1%83%90%E1%83%AE%E1%83%9A%E1%83%98" title="სახლი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="სახლი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Axxam" title="Axxam - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Axxam" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/%C6%89%C9%A9%C9%A3a" title="Ɖɩɣa - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Ɖɩɣa" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kcg mw-list-item"><a href="https://kcg.wikipedia.org/wiki/A%CC%B1li_(nok)" title="A̱li (nok) - tyap" lang="kcg" hreflang="kcg" data-title="A̱li (nok)" data-language-autonym="Tyap" data-language-local-name="tyap" class="interlanguage-link-target"><span>Tyap</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kg mw-list-item"><a href="https://kg.wikipedia.org/wiki/Nzo" title="Nzo - kongo" lang="kg" hreflang="kg" data-title="Nzo" data-language-autonym="Kongo" data-language-local-name="kongo" class="interlanguage-link-target"><span>Kongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kge mw-list-item"><a href="https://kge.wikipedia.org/wiki/Lombahan" title="Lombahan - Komering" lang="kge" hreflang="kge" data-title="Lombahan" data-language-autonym="Kumoring" data-language-local-name="Komering" class="interlanguage-link-target"><span>Kumoring</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%AE%D0%B9" title="Үй - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Үй" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AE%E0%B2%A8%E0%B3%86" title="ಮನೆ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಮನೆ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-knc mw-list-item"><a href="https://knc.wikipedia.org/wiki/Fato" title="Fato - Central Kanuri" lang="knc" hreflang="knc" data-title="Fato" data-language-autonym="Yerwa Kanuri" data-language-local-name="Central Kanuri" class="interlanguage-link-target"><span>Yerwa Kanuri</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%A7%91" title="집 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="집" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ks mw-list-item"><a href="https://ks.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="مکان - caixmiri" lang="ks" hreflang="ks" data-title="مکان" data-language-autonym="कॉशुर / کٲشُر" data-language-local-name="caixmiri" class="interlanguage-link-target"><span>कॉशुर / کٲشُر</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Chy" title="Chy - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Chy" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%83%D1%80%D0%B0%D0%BA_%D0%B6%D0%B0%D0%B9" title="Турак жай - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Турак жай" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Domus" title="Domus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Domus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Haus" title="Haus - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Haus" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Casa" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Hoes" title="Hoes - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Hoes" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0_(costruzzion)" title="Cà (costruzzion) - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Cà (costruzzion)" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Nd%C3%A1ko" title="Ndáko - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Ndáko" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%80%E0%BA%AE%E0%BA%B7%E0%BA%AD%E0%BA%99" title="ເຮືອນ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ເຮືອນ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Namas" title="Namas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Namas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/M%C4%81ja" title="Māja - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Māja" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Trano" title="Trano - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Trano" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D3%A7%D1%80%D1%82" title="Пӧрт - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Пӧрт" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Rumah" title="Rumah - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Rumah" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D1%9C%D0%B0" title="Куќа - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Куќа" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B5%E0%B5%80%E0%B4%9F%E0%B5%8D" title="വീട് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="വീട്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mni mw-list-item"><a href="https://mni.wikipedia.org/wiki/%EA%AF%8C%EA%AF%A8%EA%AF%9D" title="ꯌꯨꯝ - manipurí" lang="mni" hreflang="mni" data-title="ꯌꯨꯝ" data-language-autonym="ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ" data-language-local-name="manipurí" class="interlanguage-link-target"><span>ꯃꯤꯇꯩ ꯂꯣꯟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mnw mw-list-item"><a href="https://mnw.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9E%E1%80%B9%E1%81%9A%E1%80%AD" title="သ္ၚိ - Mon" lang="mnw" hreflang="mnw" data-title="သ္ၚိ" data-language-autonym="ဘာသာမန်" data-language-local-name="Mon" class="interlanguage-link-target"><span>ဘာသာမန်</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mos mw-list-item"><a href="https://mos.wikipedia.org/wiki/Zaka/Roogo" title="Zaka/Roogo - moore" lang="mos" hreflang="mos" data-title="Zaka/Roogo" data-language-autonym="Moore" data-language-local-name="moore" class="interlanguage-link-target"><span>Moore</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mrj mw-list-item"><a href="https://mrj.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D3%A7%D1%80%D1%82" title="Пӧрт - mari occidental" lang="mrj" hreflang="mrj" data-title="Пӧрт" data-language-autonym="Кырык мары" data-language-local-name="mari occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Кырык мары</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Rumah" title="Rumah - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Rumah" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%A1%E1%80%AD%E1%80%99%E1%80%BA" title="အိမ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="အိမ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-myv mw-list-item"><a href="https://myv.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%B4%D0%BE" title="Кудо - mordovià erza" lang="myv" hreflang="myv" data-title="Кудо" data-language-autonym="Эрзянь" data-language-local-name="mordovià erza" class="interlanguage-link-target"><span>Эрзянь</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%8C%D9%87" title="کیه - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="کیه" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Huus" title="Huus - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Huus" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Huus" title="Huus - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Huus" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%98%E0%A4%B0" title="घर - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="घर" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9B%E0%A5%87%E0%A4%81" title="छेँ - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="छेँ" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Huis_(woning)" title="Huis (woning) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Huis (woning)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Hus" title="Hus - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Hus" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Hus" title="Hus - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Hus" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Maisoun" title="Maisoun - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Maisoun" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Ostal" title="Ostal - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Ostal" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%98%E0%AC%B0" title="ଘର - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ଘର" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AE%E0%A8%95%E0%A8%BE%E0%A8%A8" title="ਮਕਾਨ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਮਕਾਨ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Moaison" title="Moaison - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Moaison" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pfl mw-list-item"><a href="https://pfl.wikipedia.org/wiki/Haus" title="Haus - alemany palatí" lang="pfl" hreflang="pfl" data-title="Haus" data-language-autonym="Pälzisch" data-language-local-name="alemany palatí" class="interlanguage-link-target"><span>Pälzisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Dom" title="Dom - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Dom" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Ca" title="Ca - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Ca" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="مکان - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="مکان" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D9%88%D8%B1" title="کور - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="کور" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Casa" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Wasi" title="Wasi - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Wasi" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Kher" title="Kher - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Kher" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target"><span>Romani čhib</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rn mw-list-item"><a href="https://rn.wikipedia.org/wiki/Inzu" title="Inzu - rundi" lang="rn" hreflang="rn" data-title="Inzu" data-language-autonym="Ikirundi" data-language-local-name="rundi" class="interlanguage-link-target"><span>Ikirundi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Cas%C4%83" title="Casă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Casă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Cas%C3%A2" title="Casâ - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Casâ" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D1%89%D0%B5" title="Жилище - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Жилище" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D1%8B%D0%B6%D0%B0" title="Хыжа - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Хыжа" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target"><span>Русиньскый</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%94%D1%8C%D0%B8%D1%8D" title="Дьиэ - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Дьиэ" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Domu" title="Domu - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Domu" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Casa" title="Casa - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Casa" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Hoose" title="Hoose - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Hoose" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ku%C4%87a" title="Kuća - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kuća" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-shi mw-list-item"><a href="https://shi.wikipedia.org/wiki/Tigmmi" title="Tigmmi - taixelhit" lang="shi" hreflang="shi" data-title="Tigmmi" data-language-autonym="Taclḥit" data-language-local-name="taixelhit" class="interlanguage-link-target"><span>Taclḥit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/House" title="House - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="House" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Dom_(objekt)" title="Dom (objekt) - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Dom (objekt)" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Hi%C5%A1a" title="Hiša - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Hiša" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Imba" title="Imba - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Imba" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Guri" title="Guri - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Guri" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Sht%C3%ABpia" title="Shtëpia - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Shtëpia" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D1%9B%D0%B0" title="Кућа - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Кућа" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Imah" title="Imah - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Imah" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Hus" title="Hus - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Hus" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Nyumba" title="Nyumba - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Nyumba" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B5%E0%AF%80%E0%AE%9F%E0%AF%81_(%E0%AE%95%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%9F%E0%AE%AE%E0%AF%8D)" title="வீடு (கட்டிடம்) - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="வீடு (கட்டிடம்)" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tay mw-list-item"><a href="https://tay.wikipedia.org/wiki/gaga_skbaley_sali" title="gaga skbaley sali - Atayal" lang="tay" hreflang="tay" data-title="gaga skbaley sali" data-language-autonym="Tayal" data-language-local-name="Atayal" class="interlanguage-link-target"><span>Tayal</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tcy mw-list-item"><a href="https://tcy.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%87%E0%B2%B2%E0%B3%8D%E0%B2%B2%E0%B3%8D" title="ಇಲ್ಲ್ - Tulu" lang="tcy" hreflang="tcy" data-title="ಇಲ್ಲ್" data-language-autonym="ತುಳು" data-language-local-name="Tulu" class="interlanguage-link-target"><span>ತುಳು</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%87%E0%B0%B2%E0%B1%8D%E0%B0%B2%E0%B1%81" title="ఇల్లు - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ఇల్లు" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A5%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Хона - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Хона" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%9A%E0%B9%89%E0%B8%B2%E0%B8%99" title="บ้าน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="บ้าน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Bahay" title="Bahay - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Bahay" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ev" title="Ev - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Ev" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-trv mw-list-item"><a href="https://trv.wikipedia.org/wiki/Sapah" title="Sapah - taroko" lang="trv" hreflang="trv" data-title="Sapah" data-language-autonym="Seediq" data-language-local-name="taroko" class="interlanguage-link-target"><span>Seediq</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%99%D0%BE%D1%80%D1%82" title="Йорт - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Йорт" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/%C6%90dan" title="Ɛdan - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Ɛdan" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target"><span>Twi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B8%D1%82%D0%BB%D0%BE" title="Житло - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Житло" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%85%DA%A9%D8%A7%D9%86" title="مکان - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="مکان" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Turar_joy" title="Turar joy - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Turar joy" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Caza" title="Caza - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Caza" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/El%C3%A4ndkodi" title="Eländkodi - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Eländkodi" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Nh%C3%A0" title="Nhà - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Nhà" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Uus" title="Uus - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Uus" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/M%C3%A5jhon" title="Måjhon - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Måjhon" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Bal%C3%A1y" title="Baláy - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Baláy" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/K%C3%ABr" title="Kër - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Kër" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target"><span>Wolof</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%88%BF%E5%AD%90" title="房子 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="房子" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xal mw-list-item"><a href="https://xal.wikipedia.org/wiki/%D0%93%D0%B5%D1%80" title="Гер - calmuc" lang="xal" hreflang="xal" data-title="Гер" data-language-autonym="Хальмг" data-language-local-name="calmuc" class="interlanguage-link-target"><span>Хальмг</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%B8%E1%83%A3%E1%83%93%E1%83%94" title="ჸუდე - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="ჸუდე" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%95%D7%99%D7%96" title="הויז - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="הויז" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Il%C3%A9" title="Ilé - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ilé" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Ranz" title="Ranz - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Ranz" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E4%BD%8F%E5%AE%85" title="住宅 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="住宅" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Chh%C3%B9" title="Chhù - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Chhù" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E4%BD%8F%E5%AE%85" title="住宅 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="住宅" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Indlu" title="Indlu - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Indlu" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3947#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Casa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Casa" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Casa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Casa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Casa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Casa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&oldid=34640079" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Casa&id=34640079&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCasa"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCasa"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Casa"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Casa&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Casa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Houses" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Casa" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3947" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-100" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/22px-Confusion_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/33px-Confusion_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fb/Confusion_grey.svg/44px-Confusion_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>No s'ha de confondre amb <a href="/wiki/Llar" title="Llar">Llar</a>. </td></tr></tbody></table> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mentawai_Uma.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Mentawai_Uma.jpg/220px-Mentawai_Uma.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Mentawai_Uma.jpg/330px-Mentawai_Uma.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Mentawai_Uma.jpg/440px-Mentawai_Uma.jpg 2x" data-file-width="968" data-file-height="726" /></a><figcaption><i>Uma</i>, casa comunal tradicional del poble mentawai, a Indonèsia.</figcaption></figure> <p>Una <b>casa</b> és tot <a href="/wiki/Edifici" title="Edifici">edifici</a> destinat a servir d'<a href="/wiki/Habitaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Habitació">habitació</a> <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humana</a>.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La casa, formada pel <a href="/wiki/Sostre" title="Sostre">sostre</a> i les <a href="/wiki/Paret" title="Paret">parets</a> que tanquen un <a href="/w/index.php?title=Recinte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recinte (encara no existeix)">recinte</a>, ha servit i serveix per refugiar-se de la <a href="/wiki/Pluja" title="Pluja">pluja</a>, el <a href="/wiki/Vent" title="Vent">vent</a>, el <a href="/wiki/Fred_(temperatura)" title="Fred (temperatura)">fred</a> i la <a href="/wiki/Calor" title="Calor">calor</a> o altres inclemències meteorològiques, així com de possibles intrusos humans o <a href="/wiki/Animals" title="Animals">animals</a>. </p><p>Els <a href="/wiki/Sin%C3%B2nims" class="mw-redirect" title="Sinònims">sinònims</a>: <b>habitatge</b>, <b>habitació</b>,<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <b>habitança</b>,<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> s'apliquen en el <a href="/wiki/Dret" title="Dret">dret</a>, l'<a href="/wiki/Economia" title="Economia">economia</a> i, en l'<a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectura</a> i l'<a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a>, ja que concreten el caràcter excessivament genèric i extensiu del mot casa, tot assimilant-lo al <a href="/wiki/Paradigma" title="Paradigma">paradigma</a> mes estès de la casa actual que no és altre que la casa urbana familiar, segons el principi d'una casa per a una família en una <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">ciutat</a>, <a href="/wiki/Vila" title="Vila">vila</a> o <a href="/wiki/Poble_(localitat)" title="Poble (localitat)">poble</a>. Aquest tipus de casa, la que es construeix majoritàriament en els <a href="/wiki/Barris" class="mw-redirect" title="Barris">barris</a> i <a href="/w/index.php?title=Pol%C3%ADgon_(urbanisme)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Polígon (urbanisme) (encara no existeix)">polígons</a> de les ciutats actuals, en forma d'habitatges o <a href="/wiki/Apartament" title="Apartament">apartaments</a> en <a href="/w/index.php?title=Edifici_plurifamiliar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edifici plurifamiliar (encara no existeix)">edificis plurifamiliars</a>, constitueix una tipologia relativament recent, sorgida en resposta a la crítica que els <a href="/wiki/Higienisme" title="Higienisme">moviments higienistes</a> des del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">Segle XIX</a> formularen respecte a les condicions dels habitatges del <a href="/wiki/Proletariat" title="Proletariat">proletariat</a> urbà a les ciutats d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>, quan diverses famílies s'acumulaven, en la més absoluta <a href="/wiki/Promiscu%C3%AFtat" title="Promiscuïtat">promiscuïtat</a>, convivint amb poc espai, en habitatges insans sense <a href="/wiki/V%C3%A0ter" title="Vàter">vàter</a><sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ni ventilació. </p><p>La <i><b>casa urbana familiar</b></i> es compon de les següents dependències o habitacions: la <a href="/wiki/Sala_d%27estar" title="Sala d'estar">sala d'estar</a> com a espai o cambra principal, que habitualment fa també les funcions de menjador, on els membres de la família es reuneixen i s'hi fan les activitats pròpies de la vida en comú així com rebre visites dels amics, fer celebracions, etc.; el conjunt dels <a href="/wiki/Dormitori" title="Dormitori">dormitoris</a> dels membres de la família o parents, convidats, etc.; i es completa amb els espais per als serveis que són la <a href="/wiki/Cuina_(espai)" title="Cuina (espai)">cuina</a> i la <a href="/wiki/Cambra_de_bany" title="Cambra de bany">cambra de bany</a>. Aquest tipus de casa pot ser més o menys extensa, tenir més o menys dependències, fins i tot altres dependències com: despatx, biblioteca, sala de jocs, estudi, etc.; adoptar diverses formes o tipus com: d'apartament o <a href="/wiki/Pis" title="Pis">pis</a> en un sol pla, o <a href="/w/index.php?title=D%C3%BAplex_(tipus_d%27habitatge)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dúplex (tipus d'habitatge) (encara no existeix)">pis «dúplex»</a>, o <a href="/w/index.php?title=Casa_adossada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa adossada (encara no existeix)">casa adossada</a> <a href="/wiki/Unifamiliar" class="mw-redirect" title="Unifamiliar">unifamiliar</a> o <a href="/wiki/Xalet" title="Xalet">xalet</a> unifamiliar, etc. </p><p>La casa urbana familiar és un tipus edificatori molt adaptable, ja que un cop establertes les seves característiques basades en la composició d'una família típica formada una parella i els seus fills, pot ser adoptada sense dificultats pels diferents tipus de família, compartida per grups de persones en estades llargues, mitjanes i fins i tot per estades curtes o de <a href="/wiki/Cap_de_setmana" title="Cap de setmana">cap de setmana</a> com les del <a href="/wiki/Turisme" title="Turisme">turisme</a> de tipus «<i>home sharing</i>» que s'ha estès recentment per gairebé tot Europa. </p><p>Altre adaptació de la casa urbana familiar és per a usos terciaris com <a href="/wiki/Oficines" class="mw-redirect" title="Oficines">oficines</a> de petites <a href="/wiki/Empresa" title="Empresa">empreses</a>, <a href="/wiki/Despatx" title="Despatx">despatxos</a> <a href="/wiki/Professional" class="mw-redirect" title="Professional">professionals</a> o, estudis, cases d'hostes i d'acollida etc. L'ús terciari s'ha estès en gran part dels habitatges grans de les finques urbanes construïdes abans del <a href="/wiki/1950" title="1950">1950</a> als <a href="/wiki/Eixample_de_Barcelona" title="Eixample de Barcelona">Eixamples de Barcelona</a> i <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> i altres ciutats. </p><p>Les característiques i paràmetres que defineixen la casa urbana familiar o l'habitatge, es regulen en la legislació específica sobre habitatge,<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en la normativa urbanística i, en el seu cas, en les Ordenances Municipals. La superfície de la casa urbana familiar és força variable, des d'un mínim d'uns 20 m² que admeten les Ordenances<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fins a un màxim legalment no limitat, si bé les superfícies compreses entre 55 o 140 m² són les més freqüents en les promocions actuals. Aquest tipus d'habitatge és la base de l'urbanisme actual, constitueix un <a href="/wiki/%C3%8Dndex_(base_de_dades)" title="Índex (base de dades)">índex</a> <a href="/wiki/Estad%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Estadístic">estadístic</a> fonamental per a la <a href="/wiki/Planejament_urban%C3%ADstic" title="Planejament urbanístic">planificació</a> del creixement urbà; és la base de la <a href="/wiki/Ind%C3%BAstria_de_la_construcci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Indústria de la construcció">indústria de la construcció</a> i del sector econòmic corresponent (<a href="/wiki/F%C3%A0brica" title="Fàbrica">fàbriques</a> de material de construcció, agències immobiliàries o <a href="/wiki/Botiga" title="Botiga">botigues</a> de parament de la llar, etc., entre d'altres. </p><p>Però, per damunt de tot, la casa és la llar, el lloc de la vida familiar, en conseqüència, reflecteix les formes de vida i d'organització social. La casa aglutina el conjunt de <a href="/wiki/Significat" title="Significat">significats</a> i <a href="/wiki/Significant" title="Significant">significants</a> més ampli de la <a href="/wiki/Vida_privada" title="Vida privada">vida privada</a>. És en aquest sentit que molts autors veuen la casa com el resultat històric d'un procés cultural i el reflex d'una <a href="/wiki/Societat" title="Societat">societat</a> determinada. Per exemple, l'<i><a href="/wiki/Uma_(casa)" title="Uma (casa)">uma</a></i> que il·lustra aquest article és la casa comunal tradicional del poble <a href="/w/index.php?title=Mentawai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mentawai (encara no existeix)">mentawai</a>, a <a href="/wiki/Indon%C3%A8sia" title="Indonèsia">Indonèsia</a>, i reflecteix un esquema organitzatiu local propi d'una cultura molt diferent de la nostra. D'altra banda, la <a href="/w/index.php?title=Casa_japonesa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa japonesa (encara no existeix)">casa japonesa</a>, la <a href="/wiki/Iurta" title="Iurta">iurta</a> dels pobles <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">siberians</a> o el <a href="/wiki/Tipi" title="Tipi">tipi</a> dels <a href="/wiki/Amerindi" class="mw-redirect" title="Amerindi">indis</a> de les praderes dels <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a> reflecteixen les cultures corresponents, tant com la <a href="/wiki/Casa_de_cos" title="Casa de cos">casa de cos</a> catalana, la casa <i>pinariega</i> de les províncies de <a href="/wiki/Burgos" title="Burgos">Burgos</a> i <a href="/wiki/S%C3%B2ria" title="Sòria">Sòria</a>, o la <a href="/w/index.php?title=Casa_extremenya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa extremenya (encara no existeix)">casa extremenya</a>, reflecteixen les de les <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">nostres contrades</a>, amb matisos i diferències, fins i tot, en l'àmbit regional.<sup id="cite_ref-mundo_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-mundo-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-mundodos_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-mundodos-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-pairal_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-pairal-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al llarg de la història de la humanitat, des de la prehistòria fins als temps actuals, la casa o habitat humà es pot classificar en dos tipus bàsics relacionats amb l'estructura familiar inserida en els fonaments de la cultura corresponent, aquests tipus són : </p> <ul><li><span style="text-decoration: underline;">La casa familiar</span>: segons el principi citat d'<span style="text-decoration: underline;">una casa per a una família</span>, la qual pot ser més o menys extensa, abastar altres persones com, esclaus, servents, aprenents, etc. sempre sota la primacia de l'estructura familiar.</li> <li><span style="text-decoration: underline;">La casa comunal o col·lectiva</span>: Fou el primer tipus d'habitatge, acollia en <a href="/wiki/Cova" title="Cova">coves</a> o <a href="/wiki/Cabanya" title="Cabanya">cabanyes</a> a grups d'un nombre variable de membres, lligats o no per llaços de parentiu o altres. Actualment hi ha encara pobles primitius l'hàbitat dels quals és una llar comunal, si bé és molt més freqüent i estès el tipus de <span style="text-decoration: underline;">casa col·lectiva</span> el qual acull diverses famílies o nuclis familiars en un únic edifici, amb separacions funcionals i/o físiques que delimiten espais individuals per a cada nucli així com els espais comuns. La <a href="/w/index.php?title=Casa_llarga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa llarga (encara no existeix)">casa llarga</a> de l'<a href="/wiki/Amaz%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Amazònia">Amazònia</a>, on conviuen diverses famílies en construccions allargassades (d'aquí el seu nom) és un exemple d'aquest tipus.</li></ul> <p>En la secció «La casa en la història», es descriu l'evolució dels tipus i principals sub-tipus de cases al llarg de la història. Des de fa centenars d'anys, el <a href="/wiki/Dret_a_l%27habitatge" title="Dret a l'habitatge">dret a l'habitatge</a> ha anat incorporant-se progressivament a la legislació de les societats com un dret de la persona, o <a href="/wiki/Dret_hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Dret humà">dret humà</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Ambivalència_i_ús_social_del_mot"><span id="Ambival.C3.A8ncia_i_.C3.BAs_social_del_mot"></span>Ambivalència i ús social del mot</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Ambivalència i ús social del mot"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En l'àmbit de la civilització occidental (i en altres àmbits culturals també), la casa és el lloc on resideixen les persones que pertanyen a la mateixa família. Així, diem la casa dels Maragall o can Pujol, tot posant el <a href="/wiki/Cognom" title="Cognom">cognom</a> de la família com a <a href="/wiki/Nom_propi" title="Nom propi">nom propi</a> d'una casa determinada. També diem <i>casa meva</i> per referir-nos a la casa de la pròpia família. De la mateixa manera, els noms de pila dels amics o dels coneguts designen una casa determinada (la casa de l'Angeleta, can Pere, etc.). L'ús dels renoms o <a href="/wiki/Malnom" title="Malnom">malnoms</a>, així com dels noms dels oficis, fou (i en poblacions o indrets rurals encara és) habitual per referir-se a una casa determinada, com per exemple: ca la Sisca, cal Nyeu, cal fideuaire, cal fuster, etc.<sup id="cite_ref-malnoms2_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-malnoms2-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'ús social dels renoms i, sobretot, l'ús del nom dels oficis, ha ampliat el concepte de casa per designar el lloc de residència d'altres col·lectius diferents de la família com, per exemple, la <a href="/wiki/Casa_dels_Canonges" class="mw-disambig" title="Casa dels Canonges">casa dels Canonges</a> o la seu d'<a href="/wiki/Instituci%C3%B3" title="Institució">institucions</a> com ara: l'<a href="/wiki/Ajuntament" title="Ajuntament">casa de la Vila</a>, la casa de la <a href="/wiki/Caritat" title="Caritat">Caritat</a>, la casa de les Amèriques, etc. </p><p>En molts casos el terme <i>casa</i> s'empra per definir l'habitacle dels animals (la caseta del gos, la dels pingüins del zoològic de Londres (<i>the pinguin house</i>)), la de les plantes (<i>la maison des tulipes</i>, l'<i><a href="/wiki/Orangerie" title="Orangerie">Orangerie</a></i>, etc.), o objectes inanimats com la casa de la Campana de <a href="/wiki/Praga" title="Praga">Praga</a> o la casa de la cascada (<a href="/wiki/Falling_water" class="mw-redirect" title="Falling water"><i>The Falling Water</i></a>) de l'arquitecte nord-americà <a href="/wiki/Frank_Lloyd_Wright" title="Frank Lloyd Wright">Frank Lloyd Wright</a>. </p><p>La casa s'associa a la llar, a un lloc segur, motiu pel qual pot aparèixer com a logotip o emblema de marques comercials que cerquin transmetre valors de proximitat o confiança. Atès que és un element conegut pels nens, el dibui de casa es fa servir com a test en <a href="/wiki/Psicologia" title="Psicologia">psicologia</a>: segons com dibuixin una casa (presència de figures, mida dels elements, finestra, xemeneia…) se'n podrien deduir característiques i detectar problemes.<sup id="cite_ref-htc2_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-htc2-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest sentit funciona igual que un altre test de dibuix convencional, el de l'arbre. Val a dir que, per convenció, les cases que es dibuixen tenen sempre sostre a dues aigües, independentment d'on visqui l'infant.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_casa_en_la_història"><span id="La_casa_en_la_hist.C3.B2ria"></span>La casa en la història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: La casa en la història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La casa urbana, en un poblat, una ciutat, vila o poble, és l'edifici més estès en el món, en tots els períodes històrics i en totes les cultures. Deriva de la <a href="/wiki/Cabana" class="mw-redirect" title="Cabana">cabana</a> <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_superior" title="Paleolític superior">Paleolítica</a> i el trobem ja evolucionat en els poblats <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolítics</a>. </p><p>L'arquitecte italià <a href="/wiki/Aldo_Rossi" class="mw-redirect" title="Aldo Rossi">Aldo Rossi</a> (1931-1997), en el seu llibre <i>La arquitectura de la ciudad</i>,<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va senyalar la importància de la casa o, més específicament, de les tipologies urbanes residencials, les quals es conformarien al llarg de segles i a partir de la consolidació de pràctiques i patrons conseqüents amb les diferents estratègies d'aprofitament del territori portat al llarg de la història per molts variats grups humans.<sup class="noprint Inline-Template" title="S'hauria d'aclarir el significat d'aquest text" style="white-space:nowrap;">[<i><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil" title="Viquipèdia:Llibre d'estil"><span title="S'hauria d'aclarir el significat d'aquest text">Cal aclariment</span></a></i>]</sup> Tal com va dir Viollet-le-Duc: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">«…en l'art de l'arquitectura, la casa és, per descomptat, el que millor caracteritza les costums, els gustos i els usos d'un poble: té unordre i distribució, que no es modifica més que al llarg de molt temps.» </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc, <cite>Mot: «Maison» «Dictionnaire raisonné de l'architecture française du XIe au XVIe siècle.»</cite> </td></tr></tbody></table></div><p>Les cases de l'<a href="/wiki/Arquitectura_popular" title="Arquitectura popular">arquitectura popular</a> es caracteritzen per la persistència dels model al llarg dels temps, no s'hi cerca originalitat; les diferències són el reflex tant de les diferències culturals com dels factors ambientals o dels materials o tècniques constructives emprades; per exemple en l'habitatge dels <a href="/wiki/Esquimals" title="Esquimals">esquimals</a>, adaptats tant a una cultura nòmada amb nuclis familiars <a href="/wiki/Polig%C3%A0mia" title="Poligàmia">polígams</a>, com al fet climàtic, on les <a href="/wiki/Pell" title="Pell">pells</a> dels <a href="/wiki/Ossos" class="mw-redirect" title="Ossos">ossos</a> o el mateix <a href="/wiki/Gla%C3%A7" title="Glaç">glaç</a> són els materials de construcció. </p><p>En la tradició cultural d'arrel <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatina</a> la casa popular és una derivació a casa romana, amb un significat cultural especial per a la vila romana, del qual deriven: la <a href="/wiki/Masia" title="Masia">masia</a>, el <a href="/wiki/Caseriu" title="Caseriu">caseriu</a> basc, la «<i>casa pinariega</i>», o el <i>cortijo</i> andalus, etc. que es torna a trobar en tota l'arquitectura popular peninsular. En aquest sentit, la casa de cos catalana, reprodueix, en forma més petita, l'estructura familiar dominant i l'estructura interna del model consolidat del mas. </p><p>La persistència de la forma en els tipus de cases en àmbits culturals molt diferents, o al llarg de la història, o en àmbits geogràfics molt allunyats, com ara Europa o Amèrica, etc., no desdibuixa el significat o vincle de la casa amb la cultura on s'ha inserit, creat o modificat. Com diu Amos Rappoport: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Les cabanes d'<a href="/wiki/Herba" title="Herba">herba</a>, com les conegudes en el Neolític, encara es fan servir a les <a href="/wiki/Fiji" title="Fiji">Fiji</a>, a <a href="/wiki/Nova_Guinea" title="Nova Guinea">Nova Guinea</a>, <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Sud" title="Amèrica del Sud">Amèrica del Sud</a> i altres llocs. Els habitatges del Neolític europeu (sobre <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilars</a> en els <a href="/wiki/Llacs" class="mw-redirect" title="Llacs">llacs</a>) semblen idèntics a algunes cases de Nova Guinea i sud Amèrica i fins i tot n'he vist algunes a la sortida de <a href="/wiki/Singapur" title="Singapur">Singapur</a>. En general, las cases amb <a href="/wiki/Pati" title="Pati">pati</a> semblen haver canviat molt poc i les utilitzades avui són semblants a algunes de les cases de Jericó, Katal Hüyük i Ur. De fet, els carrers d'Ur són com els de moltes ciutats de l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>. Les cabanes de <a href="/wiki/Todes" title="Todes">Toda</a> a l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a> central, s'assemblen a les dibuixades en les coves de <a href="/w/index.php?title=Font_de_Gaume&action=edit&redlink=1" class="new" title="Font de Gaume (encara no existeix)">Font de Gaume</a> al sud-oest de França; algunes cases de <a href="/wiki/Totxo" title="Totxo">maons</a>, de l'any <a href="/w/index.php?title=5200_A._de_C&action=edit&redlink=1" class="new" title="5200 A. de C (encara no existeix)">5200 A. de C</a>., excavades a <a href="/wiki/Hacilar" class="mw-redirect" title="Hacilar">Hacilar</a>, Turquia, s'assemblen a algunes que he vist recentment a l'<a href="/wiki/Iran" title="Iran">Iran</a>. Els <a href="/w/index.php?title=Trulli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Trulli (encara no existeix)">trulli</a> d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i les <a href="/w/index.php?title=Casa_rusc&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa rusc (encara no existeix)">cases rusc</a> d'Àfrica i Perú s'assemblen a algunes cases ruscs anteriors de Xipre. Les cases <a href="/wiki/Maia" title="Maia">maias</a> del <a href="/wiki/Yucat%C3%A1n" title="Yucatán">Yucatán</a> d'avui són iguals a les dibuixades en manuscrits de l'època i les del <a href="/wiki/Per%C3%BA" title="Perú">Perú</a> semblen idèntiques a les equivalents <a href="/wiki/Precolomb%C3%AD" class="mw-redirect" title="Precolombí">precolombines</a> (com en el <a href="/wiki/Machu_Pichu" class="mw-redirect" title="Machu Pichu">Machu Pichu</a>). En tots aquests exemples, l'existència d'un model acceptat amb molt poques innovacions ha donat com a resultat la forta persistència de la forma. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_cabanya">La cabanya</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: La cabanya"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Athra_stenalderbopladsen.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Athra_stenalderbopladsen.jpg/220px-Athra_stenalderbopladsen.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Athra_stenalderbopladsen.jpg/330px-Athra_stenalderbopladsen.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ca/Athra_stenalderbopladsen.jpg/440px-Athra_stenalderbopladsen.jpg 2x" data-file-width="1548" data-file-height="1551" /></a><figcaption>Cabanya del Paleolític Superior (<a href="/wiki/Cultura_ertebol%C2%B7liana" title="Cultura ertebol·liana">Cultura ertebol·liana</a>).</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Cabanya" title="Cabanya">cabanya</a> és l'edifici primigeni, del qual derivarien tots els edificis posteriors. Aquesta afirmació ja la fa <a href="/wiki/Vitruvi" title="Vitruvi">Vitruvi</a>, quan descriu els primers esforços de la humanitat per construir cabanes o refugis habitables: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">«…Van començar uns a procurar-se sostre utilitzant branques, altres a cavar grutes sota les muntanyes, i alguns a fer, imitant els nius de les orenetes, amb fang i branques, recintes on poder aixoplugar-se.» </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Marc Vitruvi Polió, <cite>Los diez libros de Arquitectura. Barcelona: Iberia, S.A., 1980, p. 36. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7082-045-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7082-045-8">ISBN 978-84-7082-045-8</a>.</cite> </td></tr></tbody></table></div><p>La cabanya del <a href="/wiki/Paleol%C3%ADtic_Superior" class="mw-redirect" title="Paleolític Superior">Paleolític Superior</a>, generalment de forma <a href="/wiki/Oval" title="Oval">oval</a> i amb el sòl excavat respecte al terreny del voltant, era feta amb una estructura de <a href="/wiki/Pal_(estri)" class="mw-redirect" title="Pal (estri)">pals</a> o <a href="/wiki/Casa_de_postes" title="Casa de postes">postes</a> ancorats al sòl, recoberta de pells subjectes amb pedres, troncs, ossos o <a href="/wiki/Ullal" title="Ullal">ullals</a> de <a href="/wiki/Mamut" title="Mamut">mamut</a> o <a href="/wiki/Ren" title="Ren">ren</a> per tal d'assegurar-les del vent; quan es va inventar l'<a href="/wiki/Agulla_de_cosir" title="Agulla de cosir">agulla de cosir</a> i el trenat de tiges per fer <a href="/wiki/Corda" title="Corda">cordes</a>, les pells es cosien i s'ancoraven a l'estructura de postes. </p><p>A l'interior de la cabana hi havia diversos <a href="/wiki/Fog%C3%B3" title="Fogó">fogons</a> al llarg de l'<a href="/wiki/Eix_de_simetria" class="mw-redirect" title="Eix de simetria">eix</a> gran, el fum sortia per <a href="/wiki/%C3%92cul" title="Òcul">òculs</a> o forats a manera de <a href="/wiki/Fumeral" class="mw-redirect" title="Fumeral">fumeral</a> oberts en el sostre; també hi havien abundants restes d'estris de pedra i os, ja que la cabana no sols era lloc d'aixopluc, sinó també lloc de treball i convivència. L'<a href="/wiki/Arquetip" title="Arquetip">arquetip</a> de cabanya paleolítica es troba al <a href="/wiki/Jaciment_arqueol%C3%B2gic" title="Jaciment arqueològic">jaciment arqueològic</a> de <a href="/w/index.php?title=Dolni-Vestonice&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dolni-Vestonice (encara no existeix)">Dolni-Vestonice</a>, a <a href="/wiki/Mor%C3%A0via" title="Moràvia">Moràvia</a>. Es tracta de les restes de tres cabanyes, de les quals dues tenien forma d'oval allargassat (15×9 <a href="/wiki/Metres" class="mw-redirect" title="Metres">metres</a>) que, es pensa, fou la <a href="/w/index.php?title=Llar_comunal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llar comunal (encara no existeix)">llar comunal</a> d'un grup tribal d'entre 15 a 25 persones, entre homes, dones i criatures.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Actualment encara construeixen campaments estacionals, amb els materials que es troben al lloc, diversos pobles primitius com: els <a href="/w/index.php?title=Pigmeus_mbuti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pigmeus mbuti (encara no existeix)">Pigmeus mbuti</a> a l'<a href="/wiki/%C3%80frica_central" title="Àfrica central">Àfrica central</a>, els <a href="/w/index.php?title=Semang&action=edit&redlink=1" class="new" title="Semang (encara no existeix)">Semang</a> a la península de <a href="/wiki/Malaca" title="Malaca">Malaca</a>, els <a href="/w/index.php?title=Bosquim%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosquimà (encara no existeix)">Bosquimans</a> al <a href="/wiki/Kalahari" title="Kalahari">Kalahari</a> (<a href="/wiki/%C3%80frica_Austral" title="Àfrica Austral">Àfrica austral</a>) o els <a href="/wiki/Nambikwara" title="Nambikwara">Nambikwara</a> al <a href="/wiki/Mato_Grosso" title="Mato Grosso">Mato Grosso</a> (<a href="/wiki/Brasil" title="Brasil">Brasil</a>). La cabanya és present en tots els períodes de la història, ha donat lloc a nombrosos subtipus i variants regionals i locals. La funció ha passat d'allotjament a edifici auxiliar per a l'agricultura o la ramaderia, amb una presència original als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Catalans" title="Països Catalans">Països Catalans</a> i altres contrades del Mediterrani com són la <a href="/wiki/Barraca_de_vinya" title="Barraca de vinya">barraca de vinya</a> o les construccions de <a href="/wiki/Pedra_seca" class="mw-redirect" title="Pedra seca">pedra seca</a>. La cabana ha evolucionat vers tots els subtipus de l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_primitiva&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura primitiva (encara no existeix)">arquitectura primitiva</a>, principalment l'arquitectura dels pobles <a href="/wiki/N%C3%B2mada" title="Nòmada">nòmades</a>, la <a href="/wiki/Iurta" title="Iurta">Iurta</a> <a href="/wiki/Sib%C3%A8ria" title="Sibèria">siberiana</a>, els <a href="/wiki/Igl%C3%BA" title="Iglú">iglú</a> dels <a href="/wiki/Esquimals" title="Esquimals">esquimals</a>, els <a href="/wiki/Tipi" title="Tipi">tipis</a> dels <a href="/wiki/Indis_americans" class="mw-redirect" title="Indis americans">indis americans</a>, la <a href="/wiki/Haima" title="Haima">haima</a> dels <a href="/wiki/%C3%80rabs" title="Àrabs">àrabs</a>, etc. i, fins i tot, les <a href="/wiki/Tenda_de_campanya" title="Tenda de campanya">tendes</a> dels campaments militars històrics i moderns.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_casa_en_els_orígens_de_la_civilització"><span id="La_casa_en_els_or.C3.ADgens_de_la_civilitzaci.C3.B3"></span>La casa en els orígens de la civilització</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: La casa en els orígens de la civilització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_casa_rodona">La casa rodona</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: La casa rodona"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Khirokitia4.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Khirokitia4.jpg/220px-Khirokitia4.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Khirokitia4.jpg/330px-Khirokitia4.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Khirokitia4.jpg/440px-Khirokitia4.jpg 2x" data-file-width="3456" data-file-height="2304" /></a><figcaption>Cases rodones, arraulides formant un pati en el jaciment arqueològic de Khirokitia, a Xipre.</figcaption></figure> <p>La casa rodona fou un dels primers allotjaments permanents, es construïa a partir d'un petit <a href="/wiki/Basament" title="Basament">sòcol</a>, en part excavat en el terreny, i en part com a mur de pedres sobre el qual es bastia un sostre de branques amb un rebliment de branquillons i altres restes vegetals amalgamats, o no, amb fang. Juntament amb les <a href="/wiki/Cova" title="Cova">coves</a>, la casa rodona del final del període <a href="/wiki/Mesol%C3%ADtic" title="Mesolític">Mesolític</a> era sovint una llar comunal on habitava un grup de <a href="/wiki/Societat_ca%C3%A7adora-recol%C2%B7lectora" title="Societat caçadora-recol·lectora">caçadors-recol·lectors</a> que formaven part d'un clan, és a dir, una estructura de grup humà a mig camí entre la <a href="/wiki/Host_(edat_mitjana)" title="Host (edat mitjana)">host</a> i la família extensa. En la forma més primitiva, és a dir com una cabana amb un petit atri com un pòrtic d'accés, la trobem en el primer assentament i altres nivells de Jericó i la trobem coexistint amb cases rectangulars en algunes aldees de la cultura d'<a href="/wiki/Tell_Halaf" title="Tell Halaf">Halaf</a> a la vall del <a href="/wiki/Eufrates" title="Eufrates">Eufrates</a>.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p><p>L'arquetip son cases del jaciment arqueològic de <a href="/wiki/Khirokitia" title="Khirokitia">Khirokitia</a> a l'illa de <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a>, consisteixen en estructures circulars arraulides<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> juntes, el diàmetre extern varia de 2,3 a 9,20m de, mentre que el diàmetre intern és només d'entre 1,4 a 4,80 m. El sostre pla d'un edifici col·lapsat trobat recentment indica que no tots els sostres van ser en forma de cúpula com es va creure al principi.<sup id="cite_ref-:0_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les divisions internes de les cases més grans presenten plataformes designades com àrees de treball, de descans o d'emmagatzematge: tenien llars presumiblement utilitzades per cuinar i escalfar, bancs i finestres i en molts casos hi ha evidència de <a href="/wiki/Pilastra" title="Pilastra">pilastres</a> gruixudes per a suportar un pis superior. Es creu que les estructures circulars eren dependències diverses agrupades al voltant d'un <a href="/wiki/Pati" title="Pati">pati</a> obert per a formar la casa familiar, per a una família extensa.<sup id="cite_ref-:0_15-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La casa rodona, amb les estructures circulars arraulides formant el pati (o sense), s'estengueren i tingueren continuïtat fins al <a href="/wiki/Segle_I" title="Segle I">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span></a> en els pobles de la <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">vall danubiana</a> i fins a la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> on en els indrets <a href="/wiki/Celtes" title="Celtes">celtes</a> (Galícia, Astúries, Portugal i Castella, meseta nord) es desenvoluparen uns poblats enmurallats de cases rodones com el <i><a href="/wiki/Castro_de_Cua%C3%B1a" title="Castro de Cuaña">Castro de Cuaña</a></i> Astúries,<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el qual pot ser considerat l'arquetip de la sèrie: algunes cases tenen l'atri o vestíbul a què hem fet referència; la casa rectangular sembla haver-se evitat sistemàticament. Posteriorment, a l'<a href="/wiki/Antiguitat_tardana" title="Antiguitat tardana">Antiguitat tardana</a> i l'<a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a>, la casa rodona es troba en diverses aldees d'Europa. </p><p>Les cases rodones són presents actualment en diversos tipus d'arquitectura primitiva i/o popular com: els «<a href="/w/index.php?title=Falis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Falis (encara no existeix)">falis</a>» i els «<a href="/w/index.php?title=Musgus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Musgus (encara no existeix)">musgus</a>» del <a href="/wiki/Camerun" title="Camerun">Camerun</a> i el <a href="/wiki/Txad" title="Txad">Txad</a> així com l'extensa sèrie de subtipus de cases, factories o recintes fortificats de formes cilíndriques que hi ha per tot l'<a href="/wiki/%C3%80frica_subsahariana" title="Àfrica subsahariana">Àfrica subsahariana</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="La_casa_rectangular">La casa rectangular</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: La casa rectangular"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant el Mesolític final hi ha evidències de cases rectangulars coexistint amb cases rodones en una mateixa aldea, com a Yang´shao de <a href="/w/index.php?title=Pan-p%E2%80%99o&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pan-p’o (encara no existeix)">Pan-p’o</a> a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>. Però és al jaciment de <a href="/wiki/Jarmo" title="Jarmo">Jarmo</a> (<a href="/wiki/Monts_Zagros" class="mw-redirect" title="Monts Zagros">monts Zagros</a>, <a href="/wiki/Kurdistan_Iraqui%C3%A0" title="Kurdistan Iraquià">Kurdistan Iraquià</a>) cap el 7.000 A.C., on hi ha les primeres evidències de l'agricultura així com de cases rectangulars d'estructura complexa amb habitacions ben proporcionades a les quals s'arribava mitjançant un pati que també donava accés als <a href="/wiki/Graner" title="Graner">graners</a>, <a href="/wiki/Magatzem" title="Magatzem">magatzems</a> i <a href="/wiki/Corral" title="Corral">corrals</a> del <a href="/wiki/Bestiar" title="Bestiar">bestiar</a>.<sup id="cite_ref-:1_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A Jarmo les cases eren familiars, per a una família estensa, ténien les parets de les habitacions <a href="/wiki/Encalar_(s%C3%B2l)" class="mw-redirect" title="Encalar (sòl)">encalades</a>, els <a href="/wiki/Paviment" title="Paviment">paviments</a> de pedres llises estaven polits, tenien marcs en les obertures que probablement es tancaven amb <a href="/wiki/Cortina_(estri)" title="Cortina (estri)">cortines</a> de cuir; van ser construïdes amb una mena de <a href="/wiki/Ma%C3%B3_(construcci%C3%B3)" title="Maó (construcció)">maons</a> de <a href="/w/index.php?title=Terra_trepitjada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terra trepitjada (encara no existeix)">terra trepitjada</a> i secada al <a href="/wiki/Sol" title="Sol">sol</a> que tenien forma de <a href="/wiki/Cigar" title="Cigar">cigar</a> aplanat, en les quals els seus fabricants havien fet, amb els <a href="/wiki/Dit" title="Dit">dits</a> <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polzes</a>, una marca o dibuix en forma d'espina d'<a href="/wiki/Areng" title="Areng">areng</a> en la cara superior per facilitar l'adherència del <a href="/wiki/Morter_de_fang" class="mw-redirect" title="Morter de fang">morter de fang</a> emprat en la construcció. El sostre era probablement amb dues <a href="/wiki/Vessant" title="Vessant">vessants</a>, bastit amb <a href="/wiki/Biga_(construcci%C3%B3)" title="Biga (construcció)">bigues</a> fetes amb <a href="/wiki/Tronc_(bot%C3%A0nica)" title="Tronc (botànica)">troncs</a>, <a href="/wiki/Cany%C3%ADs" title="Canyís">canyís</a> i/o <a href="/wiki/Bardissa" title="Bardissa">bardisses</a> amalgamades amb fang.<sup id="cite_ref-:1_17-1" class="reference"><a href="#cite_note-:1-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 5500 aC, es construeixen cases amb toves a les regions del <a href="/wiki/Creixent_F%C3%A8rtil" title="Creixent Fèrtil">Creixent Fèrtil</a> al costat dels <a href="/wiki/Camps_de_conreu" class="mw-redirect" title="Camps de conreu">camps de conreu</a>. El seu arquetip són les cases amb pati del jaciment de <a href="/wiki/Tell_Hassuna" title="Tell Hassuna">Tell-Hassuna</a> a l'Iraq,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on coexistien amb cases rodones. Els magatzems de <a href="/wiki/Cariopsi" title="Cariopsi">gra</a> eren formats per <a href="/wiki/Sitja" title="Sitja">sitjes</a> enfonsades en la terra i llustrades amb <a href="/wiki/Argamassa" title="Argamassa">argamassa</a> de <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> i cobertes amb <a href="/wiki/Betum_(geologia)" title="Betum (geologia)">betum</a>, un material que llavors era molt abundant en les proximitats dels <a href="/wiki/Aiguamolls" class="mw-redirect" title="Aiguamolls">aiguamolls</a> de la vall fluvial del <a href="/wiki/Tigris" title="Tigris">Tigris</a>. Ben aviat els homes de les muntanyes varen baixar a la fèrtil vall de <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, on començaren a construir cases amb els materials que donava abundosament la vall, <a href="/wiki/Canyes" class="mw-redirect" title="Canyes">canyes</a> i fang.<sup id="cite_ref-:2_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Però amb canyes i fang no es fan cases rodones si no rectangulars doncs els <a href="/wiki/Feix_(anatomia_vegetal)" title="Feix (anatomia vegetal)">feixos</a> de canyes lligades amb <a href="/wiki/Fibra_de_c%C3%A0nem" title="Fibra de cànem">fibra de cànem</a>, formen estructures arquejades antre les quals hom pot disposar <a href="/wiki/Estora" class="mw-redirect" title="Estora">estores</a> fetes amb <a href="/wiki/Joncs" class="mw-redirect" title="Joncs">joncs</a> o <a href="/wiki/V%C3%ADmet" title="Vímet">vímet</a> per acabar revestint-les amb fang i/o betum. Més endavant, els fràgils poblats de cases de canyes i fang foren substituïts per poblats de cases de tova, terra barrejada amb vímet o <a href="/wiki/Palla" title="Palla">palla</a>, o <a href="/wiki/Excrements" class="mw-redirect" title="Excrements">excrements</a> d'animals <a href="/wiki/Herb%C3%ADvors" class="mw-redirect" title="Herbívors">herbívors</a>, una massa que trepitjada i secada al sol podia ser modelada i permetia fer parets que es cobrien amb troncs i estores segellades amb fang mesclat amb restes vegetals.<sup id="cite_ref-:2_19-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading5"><h5 id="Altres_tipus_de_cases_primitives">Altres tipus de cases primitives</h5><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Altres tipus de cases primitives"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg/220px-Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg" decoding="async" width="220" height="331" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg/330px-Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg/440px-Catal_H%C3%BCy%C3%BCk_Restoration_B.jpg 2x" data-file-width="1360" data-file-height="2048" /></a><figcaption>Formació del sostre pla amb pals de fusta i estores trenades a Catalhöyük, Anatòlia, Turquia.</figcaption></figure> <p>A partir tant dels dos primers tipus de cases rectangulars descrits anteriorment, com de les cases rodones amb pati o sense, les cases evolucionen tot adaptant-se al medi, s'estenen per tot el món associades als diferents pobles, a les diverses cultures, abastant fins i tot els pobles primitius actuals. D'acord amb la forma o composició espacial de la casa es pot establir una primera base tipològica en dos subtipus com: </p> <ul><li>La <b><a href="/w/index.php?title=Casa_amb_pati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa amb pati (encara no existeix)">casa amb pati</a></b>, normalment és una casa familiar que es desenvolupa en les primeres aldees mesopotàmiques i de l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a> des del neolític fins a l'<a href="/wiki/Edat_del_ferro" title="Edat del ferro">edat del ferro</a>. La casa amb pati, tant en una aldea com aïllada, està pressent com a tipus fonamental en l'origen de la civilització a <a href="/wiki/Sumer" title="Sumer">Summer</a>.</li> <li>Les <b><a href="/w/index.php?title=Casa_llarga&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa llarga (encara no existeix)">casa llarga</a></b>: normalment és tracta d'una casa col·lectiva o comunal; durant el neolític i l'<a href="/wiki/Edat_del_bronze" title="Edat del bronze">Edat del Bronze</a> s'estengué per la vall del <a href="/wiki/Danubi" title="Danubi">Danubi</a>, que era la ruta principal de propagació del neolític cap <a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. Fou adoptada pels pobles anomenats <a href="/wiki/B%C3%A0rbar" title="Bàrbar">bàrbars</a>, com els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a> que desenvoluparen la sala llarga, una casa familiar amb un gran espai principal, «la sala», que tindrà un paper fonamental en l'evolució de les cases en l'<a href="/wiki/Alta_edat_mitjana" title="Alta edat mitjana">alta edat mitjana</a>. Amb cases llargues o cases rectangulars sense pati, es formaren aldees a l'<a href="/wiki/Extrem_Orient" title="Extrem Orient">Extrem Orient</a> i <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Nord" title="Amèrica del Nord">Amèrica del Nord</a> i del <a href="/wiki/Am%C3%A8rica_del_Sud" title="Amèrica del Sud">Sud</a>.</li></ul> <p>Dos innovacions destacades perfeccionaren l'<a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">art de construir</a> al final del neolític : </p> <ul><li>El <b><a href="/wiki/Ma%C3%B3_(construcci%C3%B3)" title="Maó (construcció)">maó cuit</a></b>, desenvolupat a partir de la cocció de peces d'argila, el maó ofereix més <a href="/wiki/Resist%C3%A8ncia_mec%C3%A0nica" class="mw-redirect" title="Resistència mecànica">resistència</a> i durabilitat que la <a href="/wiki/Tova" title="Tova">tova</a> o la <a href="/w/index.php?title=Terra_trepitjada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terra trepitjada (encara no existeix)">terra trepitjada</a>. Es comença a emprar en les construccions que es volien més duradores que requerien més esforç i <a href="/wiki/Energia" title="Energia">energia</a>. De resistència més gran, propicià l'invent del sostre pla.</li> <li>El <b><a href="/w/index.php?title=Sostre_pla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sostre pla (encara no existeix)">sostre pla</a></b>, fou un invent dels primers sumeris. Era format per bigues, és a dir pals llargs de <a href="/wiki/Pollancre" title="Pollancre">pollancre</a> col·locats en horitzontal, sobre els quals hom disposa de través feixos de joncs i estores amb una amalgama de fang i herbes o palla. Aquest sostre tenia una lleugera inclinació vers un punt de desguàs que per a emmagatzemar i reutilitzar l'aigua de pluja. Però el més important és que el sostre pla va permetre fer construccions en pisos i cases de més d'una planta. Com a conseqüència, les aldees es densificaren, sobretot si tenien defenses emmurallades. Fou llavors quan els edificis s'especialitzaren, apareixen els primers <a href="/wiki/Temple" title="Temple">temples</a> i les primeres <a href="/wiki/Ciutadelles" title="Ciutadelles">ciutadelles</a>, antecedents tant d'algunes ciutats, com dels <a href="/wiki/Palau_(arquitectura)" title="Palau (arquitectura)">palaus</a>.</li></ul> <p>La casa rectangular de sostre pla fou un invent del Neolític, permetia adossar les cases tot formant patis, agrupacions entorn d'un era o cases <a href="/wiki/Esgla%C3%B3" title="Esglaó">esglaonades</a> com a <a href="/wiki/%C3%87atalh%C3%B6y%C3%BCk" title="Çatalhöyük">Çatalhöyük</a>, una <a href="/w/index.php?title=Proto_ciutat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proto ciutat (encara no existeix)">proto ciutat</a> que durà des del Neolític fins a l'Edat del Bronze amb un estadi culminant durant l'Edat del Coure o <a href="/wiki/Eneol%C3%ADtic" title="Eneolític">Eneolític</a>, en el qual els habitants es dedicaven al comerç d'<a href="/wiki/Obsidiana" title="Obsidiana">obsidiana</a>, <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a> i altres objectes; s'accedia a les cases mitjançant escales exteriors i caminant fins a arribar a les obertures quadrades per on ventilava, sortia el fum i s'accedia als habitatges i magatzems o temples. Durant l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>, a les cultures dels <a href="/wiki/Pobles_ind%C3%ADgenes_d%27Am%C3%A8rica" title="Pobles indígenes d'Amèrica">pobles indígenes d'Amèrica</a> com del <a href="/wiki/Chaco_Canyon" class="mw-redirect" title="Chaco Canyon">Chaco Canyon</a> d'<a href="/wiki/Arizona" title="Arizona">Arizona</a> hi ha aldees esglaonades, algunes d'una composició original i singular com ara <a href="/w/index.php?title=Pueblo_Bonito&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pueblo Bonito (encara no existeix)">Pueblo Bonito</a> i d'altres com les d'<a href="/wiki/Acoma" title="Acoma">Acoma</a> derivades de l'arquitectura popular espanyola. </p> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg/219px-Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg" decoding="async" width="219" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg/329px-Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg/438px-Lake_Dwellings_Unteruhldingen_05.jpg 2x" data-file-width="4294" data-file-height="2936" /></a><figcaption>Cases palafítiques de l'Edat del Bronze al Pfahlbaumuseum Unteruhldingen, Uhldingen-Mühlhofen, <a href="/wiki/Llac_de_Constan%C3%A7a" title="Llac de Constança">llac de Constança</a>, <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>.</figcaption></figure> <p>Però la conseqüència més destacada de la generalització del sostre pla fou l'alineació de les cases o els murs rectes de tova al llarg dels camins, la qual cosa donà lloc als primers carrers reals, és a dir no solament d'accés sinó també de relació i comerç amb tavernes o establiments d'artesans, petites capelles a les façanes de les cases. Això succeí al final del Neolític, com <a href="/wiki/Jeric%C3%B3" title="Jericó">Jericó</a>, aleshores quasi una <a href="/wiki/Ciutadella_(arquitectura)" title="Ciutadella (arquitectura)">ciutadella</a> de cases rectangulars i rodejada d'una <a href="/wiki/Muralla" title="Muralla">muralla</a> defensiva que donaren el pas de convertir-se en les primeres ciutats en un procés interrelacionat amb el <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i l'invent de l'<a href="/wiki/Escriptura" title="Escriptura">escriptura</a>.<a href="/w/index.php?title=Plantilla:Qu%C3%A8%5Cdata%3D_2024&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Què\data= 2024 (encara no existeix)">Plantilla:Què\data= 2024</a> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_cases_de_les_primeres_civilitzacions">Les cases de les primeres civilitzacions</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Les cases de les primeres civilitzacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ville-pyramide-sesostris2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Ville-pyramide-sesostris2.jpg/220px-Ville-pyramide-sesostris2.jpg" decoding="async" width="220" height="149" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Ville-pyramide-sesostris2.jpg/330px-Ville-pyramide-sesostris2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Ville-pyramide-sesostris2.jpg/440px-Ville-pyramide-sesostris2.jpg 2x" data-file-width="2064" data-file-height="1400" /></a><figcaption>Plànol del poblat d'artesans de la Piràmide de Sesostris II a El Lahun</figcaption></figure><p>Les grans civilitzacions de l'antiguitat varen néixer i es desenvoluparen entorn les valls fèrtils de grans rius: el Nil a l'antic Egipte, l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> a la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_de_la_vall_de_l%27Indus" title="Civilització de la vall de l'Indus">civilització de la vall de l'Indus</a> i el Tigris i l'Eufrates a Mesopotàmia. En aquests àmbits es desenvolupà una agricultura excedentària que reforçà la divisió del treball, la formació de classes socials i el poder de les classes militars i sacerdotals. La més antiga i duradora fou la civilització de l'Antic Egipte, on el Nil, amb el seu comportament estacional molt regular, que implica la repetició anual del cicle de fertilització de la vall per les <a href="/wiki/Inundacions" class="mw-redirect" title="Inundacions">inundacions</a>, propicià un Imperi teocràtic amb el Faraó, com a Déu vivent que assegura la pervivència d'Egipte, <b>el Do del Nil</b>. A la vall de l'<a href="/wiki/Indus" title="Indus">Indus</a> es desenvolupa la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_de_la_vall_de_l%27Indus" title="Civilització de la vall de l'Indus">civilització de la vall de l'Indus</a> amb les ciutats d'<a href="/wiki/Harappa" title="Harappa">Harappa</a> i <a href="/wiki/Mohenjo-Daro" title="Mohenjo-Daro">Mohenjo-Daro</a> com a centres principals. Es tracta d'una cultura encara poc coneguda, basada en la fertilitat de les <a href="/wiki/Terrassa_fluvial" title="Terrassa fluvial">terrasses fluvials</a> entre els <a href="/wiki/Meandre" title="Meandre">meandres</a> del riu, que sovint feia inundacions que eren contingudes, a la ciutat baixa, per les muralles.</p><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cu31924028675399_88.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Cu31924028675399_88.png/250px-Cu31924028675399_88.png" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Cu31924028675399_88.png/330px-Cu31924028675399_88.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Cu31924028675399_88.png/500px-Cu31924028675399_88.png 2x" data-file-width="2592" data-file-height="3358" /></a><figcaption>Plànol de tres parells de cases de l'àmbit B, superposades les unes amb les altres per veure les diferències. Poblat d'artesans de la Piràmide de Sesostris II a El Lahun</figcaption></figure><p>A Mesopotàmia els rius no tenien un comportament tant regular, el territori era més <a href="/w/index.php?title=Abrupte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abrupte (encara no existeix)">abrupte</a> i calia construir <a href="/wiki/Canal_de_reg" title="Canal de reg">canals</a>, <a href="/wiki/Bassa" title="Bassa">basses</a>, etc., per garantir el <a href="/wiki/Regadiu" title="Regadiu">reg</a> portant l'aigua als conreus, la qual cosa sovint requeria realitzar obres públiques, etc., fets exigeixen una autoritat local forta, el <a href="/wiki/Patesi" title="Patesi">Patesi</a>, així com l'apel·lació a un dret o <a href="/wiki/Codi" title="Codi">codi</a> escrit (el <a href="/wiki/Codi_de_Hammurabi" class="mw-redirect" title="Codi de Hammurabi">Codi de Hammurabi</a>), i una organització política amb la vila o ciutat com a unitat bàsica, amb el temple dedicat a un déu protector local. Aquest procés històric implica l'existència de <a href="/wiki/Classe_mitjana" title="Classe mitjana">classes mitjanes</a>, formades per <a href="/wiki/Artes%C3%A0" title="Artesà">artesans</a>, <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escribes</a>, <a href="/wiki/Comerciants" class="mw-redirect" title="Comerciants">comerciants</a>,etc., que obren les seves <a href="/wiki/Botiga" title="Botiga">botigues</a>, magatzems o establiments en <b>el carrer, la gran innovació dels sumeris</b> que culminà amb la formació de les primeres ciutats. La cultura urbana, com l'escriptura i, conseqüentment la història escrita, començà a Summer i des de llavors, el significat cultural de la casa va lligat al de la ciutat.<sup id="cite_ref-:3_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-:3-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_cases_a_l'Antic_Egipte"><span id="Les_cases_a_l.27Antic_Egipte"></span>Les cases a l'Antic Egipte</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Les cases a l'Antic Egipte"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'Arquitectura va néixer a l'Antic Egipte, els arquitectes dissenyaven Tombes Reials, Temples i Palaus i també les viles o poblats d'artesans, uns camps de treball aïllats i encerclats sovint per alts murs de tova, els quals no eren pròpiament ciutats i sovint s'abandonaven un cop acabada la construcció. Aquests poblats foren extremadament regulars, tant pel que fa a la traça dels carrers, accessos i altres elements urbans, com pels dos o tres tipus de casa que corresponien a les diferents classes o castes socials. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png/220px-FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png/330px-FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png/440px-FuneraryModel-Garden_MetropolitanMuseum.png 2x" data-file-width="1432" data-file-height="1916" /></a><figcaption>Model funerari d'un jardí i porxo davant d'una casa de Tebes, que data de la dinastia XI, cap al 2009-1998 aC. Fusta pintada i gessoada. <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a>, New York.</figcaption></figure> <p>El poblat d'artesans de la Piràmide de <a href="/wiki/Sesostris_II" class="mw-redirect" title="Sesostris II">Sesostris II</a> a <a href="/w/index.php?title=El_Lahun&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Lahun (encara no existeix)">El Lahun</a><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> és l'arquetip dels poblats o viles d'artesans que es construïen prop de les tombes reials. En aquest poblat hom troba tres tipus de casa que es corresponen, al plànol del poblat, amb tres àmbits urbans encerclats per un mur alt que aïllava un àmbit de l'altre. </p><p>Les cases dels poblat d'artesans que es mostren en la imatge de l'àmbit B, a vegades tenen les cambres amb una volta de canó de maó, però més habitualment semblen haver estat cobertes amb el tipus de sostre pla de bigues i de palla. En una habitació, es va trobar dempeus un enorme tronc de fusta d'un peu quadrat de base i 8 peus de llargada, amb les marques de fixació de les peces creuades.Totes les portes tenien un arc on els maons estan separats en el costat exterior de l'arc per trossos de pedra calcària que feien de dovelles de falca. Hi havia escales per anar a terrat, com en cases modernes. Moltes d'aquestes escales romanen dempeus i eren de dos trams, amb un gir al mig. Cap lloc especial sembla haver estat separat per al foc; en general estava adossat a un costat, com en les cabanes modernes, i una mica enfonsat a terra. </p><p>A Tebes i altres ciutats sense problemes d'escassetat de sòl, el carrer, si n'hi havia, tenia forma d'avinguda molt ample entre les cases de l'aristocràcia o funcionaris benestants. aquestes cases estaven constituïdes per una planta d'habitacions i cambres i un terrat al qual s'accedia per una escala exterior. El seu planol es molt similar al de les cases grans, ubicades el Nord-est del poblat d'El-Lahun, les quals també estaven reservades a funcionaris o aristòcrates. Aquestes cases urbanes, deslliurades de les muralles que encerclaven el poblat i els seus carrerons, s'obrien mitjançant un porxo, vers un jardí arbrat. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_cases_a_la_Vall_de_l'Indus"><span id="Les_cases_a_la_Vall_de_l.27Indus"></span>Les cases a la Vall de l'Indus</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Les cases a la Vall de l'Indus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Lothal_-_bathroom_structure.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Lothal_-_bathroom_structure.jpg/220px-Lothal_-_bathroom_structure.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Lothal_-_bathroom_structure.jpg/330px-Lothal_-_bathroom_structure.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Lothal_-_bathroom_structure.jpg/440px-Lothal_-_bathroom_structure.jpg 2x" data-file-width="5184" data-file-height="3456" /></a><figcaption>L'estructura d'habitatges i banys de Lothal, Índia.</figcaption></figure> <p>En ciutats com <a href="/wiki/Harappa" title="Harappa">Harappa</a> i <a href="/wiki/Mohenjo-Daro" title="Mohenjo-Daro">Mohenjo-Daro</a>, es dessenvolupà una cultura urbana sofisticada i avançada tecnològicament amb coneixement de la <a href="/wiki/Planejament_urban%C3%ADstic" title="Planejament urbanístic">planificació urbana</a> i una alta prioritat per a la <a href="/wiki/Higiene" title="Higiene">higiene</a>, ja que el pla urbà incloïa els primers sistemes de <a href="/wiki/Clavegueram" title="Clavegueram">sanejament urbans</a> coneguts del món. </p><p>Les cases només s'obrien als patis interiors o als carrerons més estrets; en aquest sentit eren molt similars a les que més tard es desenvoluparen a Mesopotàmia. Les llars individuals o grups d'habitatges obtenien l'aigua dels pous. Des d'una habitació que sembla haver estat reservada per al bany, les aigües residuals es canalitzaven als desguassos coberts, que vorejaven els carrers principals. </p><p>Els antics sistemes de clavegueram i drenatge de l'Indus que es van desenvolupar i van utilitzar a les ciutats de tota la regió van ser molt més avançats que els que es troben en els llocs urbans contemporanis de l'Orient Mitjà i fins i tot més eficients que en moltes zones del Pakistan i l'Índia actuals. L'arquitectura d'aquesta civilització es mostra a través de les seves impressionants <a href="/wiki/Drassana" title="Drassana">drassanes</a>, graners, magatzems, plataformes de maons i parets de protecció. Les massives muralles de les ciutats de l'Indus probablement les protegien de les inundacions i podrien dissuadir els conflictes militars. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Les_cases_a_Mesopotàmia"><span id="Les_cases_a_Mesopot.C3.A0mia"></span>Les cases a Mesopotàmia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Les cases a Mesopotàmia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ur_1_old_street.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Ur_1_old_street.svg/220px-Ur_1_old_street.svg.png" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Ur_1_old_street.svg/330px-Ur_1_old_street.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Ur_1_old_street.svg/440px-Ur_1_old_street.svg.png 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption>Casa sumèria a la ciutat estat d'<a href="/wiki/Ur" title="Ur">Ur</a> </figcaption></figure> <p>Les cases de la <a href="/wiki/Ciutat_estat" title="Ciutat estat">ciutat estat</a> d'<a href="/wiki/Ur" title="Ur">Ur</a>, durant el període <a href="/wiki/Isin" title="Isin">Isin</a>-<a href="/wiki/Larsa" title="Larsa">Larsa</a> (1.700 aC) foren construïdes segons un esquema comú o pla previ que s'adaptava a les irregularitats del terreny i/o necessitat o fortuna del propietari. En general tenien dos pisos, les parets de façana de la planta baixa eren de maó cuit, i els pisos superiors de maons de tova; les parets interiors la proporció de maó cuit era optativa. Tenien portes coronades amb llindes, si bé n'hi havia amb arcs. Les funcions hipotètiques eren les següents (vegeu imatge): </p> <ol><li>Entrades, la del mig podia ser la cuina i dormitori dels servents (esclaus).</li> <li>Pati central al qual donaven les dependències.</li> <li>Sala magatzem i/o taller amb l'<a href="/wiki/Escala_(element_constructiu)" title="Escala (element constructiu)">escala</a> que puja a dalt per damunt de la comuna (latrina)</li> <li>Comuna o <a href="/wiki/Latrina" title="Latrina">latrina</a> sota la volta de l'escala.</li> <li>Sala per recepcions o residència.</li> <li><a href="/wiki/Capella_(arquitectura)" title="Capella (arquitectura)">Capella</a> domèstica i volta d'enterrament.</li></ol> <p>Per l'escala s'accedia a una galeria que envoltava el pati, la qual era sostinguda per quatre postes de pollancre i donava accés a les diferents habitacions, la disposició de les quals era igual a la disposició d'espais de la planta baixa. Aquestes dependències eren destinades a dormitori amb les corresponents plataformes o llits. El sostre de coberta es perllongava més enllà de la galeria per deixar al mig una obertura gran per on l'aigua de pluja queia al mig del pati, en el qual hi havia un desguàs.<sup id="cite_ref-:3_20-1" class="reference"><a href="#cite_note-:3-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'època <a href="/wiki/Sarg%C3%B2nides" title="Sargònides">sargònida</a>, en algunes cases es cobria el pati amb un sostre més elevat que el de les habitacions, tot formant una sala central il·luminada mitjançant finestres de <a href="/w/index.php?title=Creuer_(finestra)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Creuer (finestra) (encara no existeix)">creuer</a>.<sup id="cite_ref-:3_20-2" class="reference"><a href="#cite_note-:3-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Cases similars a aquesta, més senzilles o més refinades, es troben per moltes viles i ciutats de Mesopotàmia; amb nombroses variants, però fidel en l'essencial, es projectà vers altres cultures posteriors a <a href="/wiki/Summer" class="mw-redirect" title="Summer">Summer</a>, com les cultures d'<a href="/wiki/Ass%C3%ADria" title="Assíria">Assíria</a> i de <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia_Antiga" class="mw-redirect" title="Grècia Antiga">Grècia</a> i avui dia encara forma el tipus base de la casa islàmica o àrab, tal com podem apreciar per la similitud amb les cases de classe mitjana de les ciutats de <a href="/wiki/Bagdad" title="Bagdad">Bagdad</a> o <a href="/wiki/B%C3%A0ssora" title="Bàssora">Bàssora</a> a l'Iraq. Els carrers i les ciutats de l'antiga civilització <a href="/wiki/Sum%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Sumèria">sumèria</a>, sembla que s'hagin perllongat en les ciutats islàmiques actuals; fins i tot per a la <a href="/wiki/Medina" title="Medina">Medina</a> o mercat propi de les ciutats de l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> trobarem antecedents a les ciutats de Summer.<sup id="cite_ref-:3_20-3" class="reference"><a href="#cite_note-:3-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_casa_Clàssica"><span id="La_casa_Cl.C3.A0ssica"></span>La casa Clàssica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: La casa Clàssica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_casa_a_l'antiga_Grècia"><span id="La_casa_a_l.27antiga_Gr.C3.A8cia"></span>La casa a l'antiga Grècia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: La casa a l'antiga Grècia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En un principi, les cases a Grècia eren de fusta i després de maons o pedra, però sempre molt petites i modestes. Les cases estaven dividides en dues parts: </p> <ul><li>Una per als homes que ocupava la planta baixa: <i>andronitis</i>.</li> <li>Una altra per a les dones que ocupava la planta pis, o bé la part posterior de la planta baixa: <i><a href="/wiki/Gineceu_(cambra)" title="Gineceu (cambra)">gineceu</a></i>.<sup id="cite_ref-Diccionari_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="La_Domus_i_l'«Insulae»_romanes"><span id="La_Domus_i_l.27.C2.ABInsulae.C2.BB_romanes"></span>La Domus i l'«Insulae» romanes</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La Domus i l'«Insulae» romanes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Casa_romana" title="Casa romana">Casa romana</a> i <a href="/wiki/Vil%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Vil·la">Vil·la</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg/220px-Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg/330px-Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg/440px-Derinkuyu-14-martijnmunneke.jpg 2x" data-file-width="592" data-file-height="800" /></a><figcaption>Habitatge subterrani a Derinkuyu, <a href="/wiki/Capad%C3%B2cia" title="Capadòcia">Capadòcia</a>, <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>.</figcaption></figure> <p>En el primer segle, a les grans ciutats romanes es construeixen blocs de pisos anomenats <i>insula</i>, i als afores cases de camp o <a href="/wiki/Vil%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Vil·la">vil·les</a>. A Roma, la façana estava ocupada per una botiga o per la llotja on s'hi estava l'esclau porter. El vestíbul conduïa a l'atri, una peça vasta i quadrada, amb una obertura al centre per on les aigües pluvials queien en un piló. Estava envoltat per les dependències i servia per a rebre els forasters. El patí andalús recorda aquest <a href="/wiki/Atri_(pati)" title="Atri (pati)">atri</a>. Des d'allà, s'accedia al peristil, disposat com l'atri, per una <a href="/wiki/Galeria_(arquitectura)" title="Galeria (arquitectura)">galeria</a> (<i>tablinum</i>) i dos corredors (<i><a href="/wiki/Fauces_(arquitectura)" title="Fauces (arquitectura)">fauces</a></i>), des d'on s'arribava a les habitacions (<i>cubiculum</i>) destinades a la família. A la planta pis hi havia les estances del servei (<i>cenacles</i>).<sup id="cite_ref-Diccionari_22-1" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> S'estima que <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, l'any 100 aC, tenia uns 450.000 habitants.<sup id="cite_ref-history_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-history-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_casa_a_l'Edat_mitjana"><span id="La_casa_a_l.27Edat_mitjana"></span>La casa a l'Edat mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: La casa a l'Edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Theux_JPG06.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Theux_JPG06.jpg/220px-Theux_JPG06.jpg" decoding="async" width="220" height="308" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Theux_JPG06.jpg/330px-Theux_JPG06.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Theux_JPG06.jpg/440px-Theux_JPG06.jpg 2x" data-file-width="1556" data-file-height="2180" /></a><figcaption>Una casa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, Theux, <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a>.</figcaption></figure> <p>Durant l'edat mitjana les cases dels pagesos eren de <a href="/wiki/Tova" title="Tova">tova</a>, pedra o fusta, segons els materials de la regió. Hi solia haver una habitació àmplia amb el sostre de palla, on la xemeneia era el centre de la llar. Era la residència de tota la família, utilitzada com a <a href="/wiki/Graner" title="Graner">graner</a>, i habitualment també era compartida pel bestiar. Fins al <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> els animals no tenen una estança pròpia a l'interior de la casa. La taula era l'objecte essencial del mobiliari, on tota la família s'hi acomodava al voltant, asseguda en bancs. Hi havia prestatges per dipositar els escassos objectes que posseïen i ganxos de fusta per penjar els vestits. No hi havia llits, es dormia a terra, habitualment sobre palla, o en màrfegues farcides de palla. No obstant això, per diversos motius, defensius o climàtics, molts habitants vivien en coves excavades com encara fan a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a> o a les comunitats de l'est de l'<a href="/wiki/%C3%80sia_central" title="Àsia central">Àsia central</a>.<sup id="cite_ref-history_23-1" class="reference"><a href="#cite_note-history-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els palaus de pedra, com els dels <a href="/wiki/Maies" class="mw-redirect" title="Maies">maies</a>, les cases de tova, o les de fusta dels <a href="/wiki/Vikings" title="Vikings">vikings</a>, varien segons l'estatus, el clima o els mitjans. A l'Europa del <a href="/wiki/Segle_XIII" title="Segle XIII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></a> els nous rics, comerciants, banquers i nobles acabalats, es construeixen magnífiques cases de pedra, mentre que les barraques de fusta recobertes de fang i palla són per al poble. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Edat_moderna:_el_maó"><span id="Edat_moderna:_el_ma.C3.B3"></span>Edat moderna: el maó</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Edat moderna: el maó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> es generalitza l'ús de <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maons</a> de fang cuit per edificar cases al nord d'Europa, i sorgeixen les primeres mansions senyorials europees. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, a moltes ciutats europees i americanes, s'erigeixen edificis elegants per a la nova burgesia.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_segle_XIX:_infrahabitatges_i_xalets">El segle XIX: infrahabitatges i xalets</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: El segle XIX: infrahabitatges i xalets"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> les ciutats estan plenes de treballadors que emigren del camp per buscar treball a les fàbriques. Habiten als barris pobres, amuntegats en condicions insalubres, la majoria en la misèria més absoluta. Alguns historiadors consideren la <a href="/w/index.php?title=Red_House&action=edit&redlink=1" class="new" title="Red House (encara no existeix)">Red House</a> (1859), de Philip Webb, el primer disseny de casa moderna. A la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> sorgeixen els primers barris residencials, els blocs de pisos d'estil eclèctic, i els xalets i les ciutats jardí per a la burgesia.<sup id="cite_ref-history_23-2" class="reference"><a href="#cite_note-history-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_segle_XX:_els_gratacels">El segle XX: els gratacels</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: El segle XX: els gratacels"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A principis del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>, als Estats Units d'Amèrica es construeixen amb noves tècniques <a href="/wiki/Gratacel" title="Gratacel">gratacels</a> d'acer, vidre i formigó, destinats a habitatges i oficines. Altres països, més endavant, els imitaran.<sup id="cite_ref-history_23-3" class="reference"><a href="#cite_note-history-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_casa_moderna">La casa moderna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: La casa moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La casa actual, la que es construeix actualment en els <a href="/wiki/Barri" title="Barri">barris</a> i polígons de les viles i <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a> occidentals, en forma de <a href="/wiki/Pis" title="Pis">pisos</a> o <a href="/wiki/Apartament" title="Apartament">apartaments</a> en edificis d'<a href="/wiki/Habitatge" class="mw-redirect" title="Habitatge">habitatges</a> plurifamiliars, constitueix una tipologia relativament recent, derivada de les innovacions aportades pel moviment de l'<a href="/wiki/Arquitectura_moderna" title="Arquitectura moderna">arquitectura moderna</a>, a partir la crítica formulada ja en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, a les condicions dels habitatges del <a href="/wiki/Proletariat" title="Proletariat">proletariat</a> urbà en les ciutats d'Europa, on s'acumulaven en la més absoluta promiscuïtat, diverses famílies que convivien en habitacions insanes, sense cambra higiènica ni ventilació. Aquestes condicions foren denunciades, en el darrer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, per diversos moviments de caràcter <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">polític</a> i social (<a href="/wiki/Socialisme_ut%C3%B2pic" title="Socialisme utòpic">socialisme utòpic</a>, <a href="/wiki/Primera_Internacional" title="Primera Internacional">primera</a> i <a href="/wiki/Segona_Internacional" title="Segona Internacional">segona Internacional</a>, etc.), així com per escriptors com <a href="/wiki/Charles_Dickens" title="Charles Dickens">Charles Dickens</a> o institucions com la <a href="/w/index.php?title=R.I.B.A.&action=edit&redlink=1" class="new" title="R.I.B.A. (encara no existeix)">R.I.B.A.</a> i altres. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:D%C3%B6bling_(Wien)_-_Karl-Marx-Hof_(2).JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG/250px-D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG/330px-D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG/500px-D%C3%B6bling_%28Wien%29_-_Karl-Marx-Hof_%282%29.JPG 2x" data-file-width="4370" data-file-height="2621" /></a><figcaption>«<i>Karl Marx Hof</i>», barriada de cases per a obrers a Viena, <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a>.</figcaption></figure> <p>La casa moderna representa la ruptura amb aquell estat de coses, quan la casa del proletariat industrial no era altra cosa que una casa burgesa adaptada a la funció d'habitatge per a famílies obreres un cop dividida en quartos cada cop més petits. Els arquitectes del moviment modern oposaren un tipus d'habitatge mínim amb disseny higiènic i funcional. La casa moderna havia de ser una per família a fi d'evitar la promiscuïtat, havia d'estar dotada de <a href="/wiki/Ventilaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Ventilació">ventilació</a> en totes les estances, amb <a href="/wiki/Cuina_(espai)" title="Cuina (espai)">cuina</a>, <a href="/wiki/Aigua_corrent" title="Aigua corrent">aigua corrent</a> i cambra higiènica, s'havia d'orientar al sol i obrir-se a dues <a href="/wiki/Fa%C3%A7ana" title="Façana">façanes</a> oposades per garantir la ventilació creuada i combatre la <a href="/wiki/Tuberculosi" title="Tuberculosi">tuberculosi</a>. La casa moderna ha de ser construïda amb materials aïllants, per facilitar les millors condicions ambientals amb el mínim cost energètic possible. El debat actual sobre la <a href="/wiki/Sostenibilitat" title="Sostenibilitat">sostenibilitat</a> és recurrent respecte al debat sobre l'habitatge higiènic que va tenir lloc en el primer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. El barri de <i><a href="/w/index.php?title=Karl_Marx_Hof&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karl Marx Hof (encara no existeix)">Karl Marx Hof</a></i> de <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a> és la fita exemplar més destacada d'aquest urbanisme que proposa un nou tipus de casa per a les classes populars. </p><p>Als països més desenvolupats s'han anat desenvolupant criteris i normes pròpies per la construcció d'habitatges nous, per donar criteris constructius que garanteixin l'estabilitat, solidesa, seguretat i confort als usuaris, i normes específiques que regulen la fabricació, components i muntatge dels materials de construcció. </p><p>En l'actualitat, cada territori estableix els criteris propis perquè una casa sigui considerada habitatge, i a la <a href="/wiki/Comunitat_Aut%C3%B2noma_de_Catalunya" class="mw-redirect" title="Comunitat Autònoma de Catalunya">Catalunya</a>, aquestes condicions d'habitabilitat<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> consisteixen en uns mínims de dimensions i peces, evitant criteris purament higienistes. </p><p>L'<a href="/wiki/Urbanisme" title="Urbanisme">urbanisme</a> de caràcter higienista primer, amb els treballs de destacats urbanistes com <a href="/wiki/Frederick_Law_Olmsted" title="Frederick Law Olmsted">Frederick Law Olmsted</a> o <a href="/wiki/Ildefons_Cerd%C3%A0" class="mw-redirect" title="Ildefons Cerdà">Ildefons Cerdà</a> i les aportacions del moviment «<a href="/wiki/Arts_and_Crafts" title="Arts and Crafts">Arts and Crafts</a>», són els antecedents de les formulacions teòriques sobre la casa moderna que se sintetitzaren en la segona exposició del «<a href="/w/index.php?title=Werkbund&action=edit&redlink=1" class="new" title="Werkbund (encara no existeix)">Werkbund</a>» alemany de <a href="/wiki/1927" title="1927">1927</a> a Stuttgart i en els edificis que es van construir als <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> durant el període de l'<a href="/w/index.php?title=Arquitectura_neopl%C3%A0stica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquitectura neoplàstica (encara no existeix)">arquitectura neoplàstica</a>, com les casetes en filera del barri mariner de <a href="/wiki/Hoek_van_Holland" title="Hoek van Holland">Hoek van Holland</a> projectades l'any 1924 per l'arquitecte <a href="/w/index.php?title=J.J.P._Oud&action=edit&redlink=1" class="new" title="J.J.P. Oud (encara no existeix)">J.J.P. Oud</a>. Durant els anys 20, els estudis teòrics de la «<a href="/wiki/Bauhaus" title="Bauhaus">Bauhaus</a>» o dels arquitectes del moviment modern com <a href="/wiki/Walter_Gropius" title="Walter Gropius">Walter Gropius</a>, <a href="/wiki/Le_Corbusier" title="Le Corbusier">le Corbusier</a>, el ja citat Oud i altres, culminaren en el segon <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_Internacional_d%27Arquitectura_Moderna" title="Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna">Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna</a> (C.I.A.M.) celebrat a <a href="/wiki/Frankfurt_del_Main" title="Frankfurt del Main">Frankfurt</a> l'any <a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a>, dedicat al tema de l'habitatge mínim. A Catalunya, durant la Segona República els arquitectes del <a href="/wiki/GATCPAC" title="GATCPAC">GATCPAC</a> formularen propostes per a construir cases segons els principis dels C.I.A.M. com la <a href="/wiki/Casa_Bloc" title="Casa Bloc">Casa Bloc</a> al barri de <a href="/wiki/Sant_Andreu_de_Palomar" title="Sant Andreu de Palomar">Sant Andreu</a> de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>. </p><p>L'urbanisme i l'arquitectura moderna van ser adoptats universalment després de la segona guerra mundial, quan les tasques de reconstrucció d'Europa exigien nous instruments teòrics i noves propostes que l'academicisme burgès, atès el fracàs del model social dominant entre guerres, ja no estava en condicions de donar. A Catalunya als anys 50, el <a href="/wiki/Grup_R" title="Grup R">Grup R</a> reintroduí l'arquitectura del moviment modern a Espanya, i amb ell, les propostes innovadores respecte a la casa i la ciutat. En l'origen del Grup R hi va haver un concurs convocat per la «<i>Dirección General de Arquitectura</i>» per a cercar solucions al problema de l'habitatge, concurs que fou guanyat pels arquitectes que després impulsarien el moviment. Els postulats teòrics del moviment modern s'aplicaren en la construcció del polígon de <a href="/wiki/Montbau" title="Montbau">Montbau</a> a Barcelona, així com els habitatges de la <a href="/wiki/SEAT" title="SEAT">SEAT</a> a la <a href="/wiki/Zona_Franca_(Barcelona)" class="mw-redirect" title="Zona Franca (Barcelona)">Zona Franca</a> entre d'altres. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Elements_d'una_casa"><span id="Elements_d.27una_casa"></span>Elements d'una casa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Elements d'una casa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des d'un punt de vista <a href="/wiki/Construcci%C3%B3" title="Construcció">constructiu</a> les cases estan constituïdes pels següents elements: </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estructura">Estructura</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Estructura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Kaufman_House_Palm_Springs.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Kaufman_House_Palm_Springs.jpg/250px-Kaufman_House_Palm_Springs.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Kaufman_House_Palm_Springs.jpg/330px-Kaufman_House_Palm_Springs.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Kaufman_House_Palm_Springs.jpg/500px-Kaufman_House_Palm_Springs.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="348" /></a><figcaption><a href="/wiki/Richard_Neutra" title="Richard Neutra">Richard Neutra</a>: <a href="/w/index.php?title=Kauffman_House&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kauffman House (encara no existeix)">Kauffman House</a>, <a href="/wiki/Palm_Springs" class="mw-disambig" title="Palm Springs">Palm Springs</a>, <a href="/wiki/Calif%C3%B2rnia" title="Califòrnia">Califòrnia</a></figcaption></figure> <p>L'<a href="/wiki/Estructura" title="Estructura">estructura</a> és la carcassa que serveix per sustentar les diverses parts d'un edifici, i el fixa al terreny. Pot tenir elements de <a href="/wiki/Tova" title="Tova">tova</a>, <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a>, <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a>, <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a>, <a href="/wiki/Acer" title="Acer">acer</a>, <a href="/wiki/Formig%C3%B3_armat" title="Formigó armat">formigó armat</a>, etc. Està composta de: </p> <ul><li><a href="/wiki/Fonament" class="mw-redirect" title="Fonament">Fonaments</a>: la part de l'estructura sobre la qual es recolza tota la casa, està sota terra i transmet al terreny el pes de l'habitatge i les tensions a què està sotmesa. Una casa pot tenir diferents tipus de fonaments: <a href="/w/index.php?title=Sabata_(fonamentaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabata (fonamentació) (encara no existeix)">sabates</a>, sabates corregudes, lloses, <a href="/w/index.php?title=Estaca_(fonamentaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estaca (fonamentació) (encara no existeix)">pilots</a>, etc. Quan la resistència del terreny és baixa per suportar les càrregues (menor de 10 Nw / mm ²), es fa necessari utilitzar lloses o pilots.</li> <li>També l'estructura pot tenir murs de càrrega, <a href="/wiki/Pilar_(arquitectura)" title="Pilar (arquitectura)">pilars</a>, <a href="/wiki/Biga_(construcci%C3%B3)" title="Biga (construcció)">bigues</a>, <a href="/wiki/Forjat_(construcci%C3%B3)" title="Forjat (construcció)">forjats</a> entramats i lloses.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tancaments_exteriors">Tancaments exteriors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Tancaments exteriors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Els tancaments exteriors serveixen per protegir l'interior de l'edifici. Normalment estan compostos per: </p> <ul><li>Murs de tancament, que poden estar conformats per materials com tova, maó, pedra, fusta, acer (xapa), formigó armat, <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, etc. S'hi afegeixen: aïllaments tèrmics, acústics, impermeabilitzacions, etc. Han de ser exteriorment d'aspecte i color agradable i d'acord amb el conjunt.</li> <li>La coberta: que pot estar formada per materials com tova, maó, pedra, fusta, acer (xapa), formigó armat, <a href="/wiki/Vidre" title="Vidre">vidre</a>, etc. S'hi afegeixen: aïllaments tèrmics, acústics, impermeabilitzacions, etc. Sol estar acabada amb teules.</li> <li>La solera, una llosa o un <a href="/w/index.php?title=Forjat_sanitari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Forjat sanitari (encara no existeix)">forjat sanitari</a>, deixant una "cambra d'aire" inferior per a evitar humitats ascendents del sòl i per a crear una càmera d'aïllament tèrmica.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Compartiments_interiors">Compartiments interiors</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Compartiments interiors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Són els elements que divideixen l'espai interior de la casa, conformant les habitacions. Generalment solen ser envans de <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">maó</a>, plaques de guix, fusta, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Revestiments">Revestiments</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Revestiments"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Són els recobriments que es fan, tant en sòls com en parets i sostres. </p> <ul><li>Esteses de fang o <a href="/wiki/Guix" title="Guix">guix</a> per a posterior pintat, en parets i sostre.</li> <li>Terres enrajolats de materials ceràmics, petris, de fusta, plàstics, etc.</li> <li>Enrajolats murals amb material ceràmic per efecte decoratiu o per protegir zones humides</li> <li>Arrebossat d'argamassa o morter en els murs de maó o pedra.</li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg/250px-Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg/330px-Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg/500px-Epenw%C3%B6hrden_schwangeres_haus.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Casa dotada amb panells d'<a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a>, Alemanya</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Prefabricated_house_construction.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Prefabricated_house_construction.gif/220px-Prefabricated_house_construction.gif" decoding="async" width="220" height="167" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/Prefabricated_house_construction.gif/330px-Prefabricated_house_construction.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/e1/Prefabricated_house_construction.gif 2x" data-file-width="368" data-file-height="280" /></a><figcaption>Construcció d'una casa prefabricada modular</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Instal·lacions"><span id="Instal.C2.B7lacions"></span>Instal·lacions</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Instal·lacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Són el conjunt de xarxes, i els seus mecanismes, que serveixen a una casa aportant aigua, energia elèctrica, gas, que permeten climatitzar l'interior, comunicar-nos, fer més saludable l'habitatge, etc. Les instal·lacions i xarxes més comunes són: d'<a href="/wiki/Aigua_potable" title="Aigua potable">aigua potable</a>, <a href="/wiki/Electricitat" title="Electricitat">electricitat</a>, <a href="/wiki/Calefacci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Calefacció">calefacció</a> <a href="/wiki/Sanejament" class="mw-redirect" title="Sanejament">sanejament</a>, i <a href="/wiki/Telecomunicacions" class="mw-redirect" title="Telecomunicacions">telecomunicacions</a>, complementades de vegades amb <a href="/wiki/Gas_natural" title="Gas natural">gas natural</a>, <a href="/wiki/Energia_solar" title="Energia solar">energia solar</a>, <a href="/wiki/Climatitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Climatització">climatització</a>, sistemes contra incendis, sistemes de seguretat, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aparells_sanitaris">Aparells sanitaris</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Aparells sanitaris"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Són el conjunt d'elements, i els seus mecanismes, que serveixen per facilitar la higiene personal, estan instal·lats a les cambres de bany, als safareigs, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fusteria_i_vidre">Fusteria i vidre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Fusteria i vidre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es denomina fusteria al conjunt d'elements de fusta que els <a href="/wiki/Fuster" title="Fuster">fuster</a> munten en una casa, com ara portes, finestres, baranes, sòcols, etc. Sol anar vinculat amb el <a href="/w/index.php?title=Vidrier&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vidrier (encara no existeix)">vidrier</a>. Les finestres a més de permetre contemplar l'exterior, també són necessàries per aconseguir un bon assolellament i ventilació, ajudant a optimitzar la humitat de l'ambient interior, encara que en <a href="/wiki/Infrahabitatge" title="Infrahabitatge">infrahabitatge</a> pot succeir que una casa no tingui cap finestra.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu disseny depèn de la zona geogràfica. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Serralleria_de_taller">Serralleria de taller</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Serralleria de taller"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es diu serralleria al conjunt d'elements metàl·lics que els <a href="/wiki/Many%C3%A0" class="mw-redirect" title="Manyà">manyans</a> munten en una casa, com ara mecanismes de portes, finestres, etc. Així com les portes, finestres, baranes, tanques, etc. que són de metalls com l'alumini, acer, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pintura_i_acabats">Pintura i acabats</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Pintura i acabats"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La pintura i altres "acabats" són l'última fase en el procés constructiu d'una casa. Sol intervenir un <a href="/wiki/Decorador" class="mw-redirect" title="Decorador">decorador</a> en les edificacions de més alta qualitat, o per interès dels seus propietaris. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Urbanització"><span id="Urbanitzaci.C3.B3"></span>Urbanització</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Urbanització"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Urbanització es denomina al conjunt d'elements que es munten i instal·len al voltant de la casa, com la pavimentació exterior, enllumenat extern, tancat, enjardinament, xarxa de reg, embornals, etc. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFabra_i_Poch1983"><a href="/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch" title="Pompeu Fabra i Poch"><span style="font-variant: small-caps;">Fabra i Poch</span>, Pompeu</a>. <i>Diccionari General de la Llengua Catalana</i>. 17.  Barcelona: EDHASA, febrer de 1983, p. 351. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-350-120-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-350-120-2">ISBN 84-350-120-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+General+de+la+Llengua+Catalana&rft.aulast=Fabra+i+Poch&rft.aufirst=Pompeu&rft.date=febrer+de+1983&rft.edition=17&rft.pub=EDHASA&rft.place=Barcelona&rft.pages=351&rft.isbn=84-350-120-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text">Per <a href="/wiki/Barbarisme#Castellanismes" title="Barbarisme">castellanisme</a> per <a href="/wiki/Calc" class="mw-redirect" title="Calc">calc</a> s'usa en sentit de cambra, tal com el <a href="/wiki/Barbarisme" title="Barbarisme">barbarisme</a> <i>vivenda</i></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">DCVB</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Per a la definició de «Cambra higiènica» veure: Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat: Habitatges de nova construcció: annex 1, apt. 3.11 i Habitatges usats o preexistents: annex 2, punt 6.4 a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/habitatge_millora_urbana/habitatge/publicacions2/22_decret_141_2012/decret141_imp.pdf">Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170712231722/http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/habitatge_millora_urbana/habitatge/publicacions2/22_decret_141_2012/decret141_imp.pdf">Arxivat</a> 2017-07-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">A <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, veure: Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat a: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/habitatge_millora_urbana/habitatge/publicacions2/22_decret_141_2012/decret141_imp.pdf">Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170712231722/http://territori.gencat.cat/web/.content/home/01_departament/normativa_i_documentacio/documentacio/habitatge_millora_urbana/habitatge/publicacions2/22_decret_141_2012/decret141_imp.pdf">Arxivat</a> 2017-07-12 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www3.amb.cat/normaurb2004/Docs/Edificacio/OME-T2-C1-S1.pdf">Ordenances metropolitanes d'edificació. Títol ll Ordenances d'aplicació a tota la zona metropolitana</a>» (PDF) p. 367.  Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Informació i Documentació., 2010. [Consulta: 23 juliol 2017]. «Art. 55.2. L'habitatge tindrà com a mínim una superfície útil o habitable tal que a cada persona del programa funcional li corresponguin 18 m2, en el cas de programa de dues persones...»</span></span> </li> <li id="cite_note-mundo-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-mundo_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBurton2001"><span style="font-variant: small-caps;">Burton</span>, Margie; Cathy French i Tammy Jones. <i>Las casas alrededor del mundo</i>.  Pelham, NY: Benchmark Education Company, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58344-768-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58344-768-7">ISBN 1-58344-768-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Las+casas+alrededor+del+mundo&rft.aulast=Burton&rft.aufirst=Margie&rft.date=2001&rft.pub=Benchmark+Education+Company&rft.place=Pelham%2C+NY&rft.isbn=1-58344-768-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-mundodos-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-mundodos_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHerweck_Rice2004"><span style="font-variant: small-caps;">Herweck Rice</span>, Dona. <i>Las casas alrededor del mundo</i>.  Teacher Created Materials, Incorporated, 2004.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Las+casas+alrededor+del+mundo&rft.aulast=Herweck+Rice&rft.aufirst=Dona&rft.date=2004&rft.pub=Teacher+Created+Materials%2C+Incorporated"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-pairal-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pairal_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFde_Camps_i_Arboix1969"><span style="font-variant: small-caps;">de Camps i Arboix</span>, Joaquim. <i>Les cases pairals catalanes</i>.  Edicions Destino, 1969.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+cases+pairals+catalanes&rft.aulast=de+Camps+i+Arboix&rft.aufirst=Joaquim&rft.date=1969&rft.pub=Edicions+Destino"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-malnoms2-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-malnoms2_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRosselló_i_Verger2004"><span style="font-variant: small-caps;">Rosselló i Verger</span>, Vicenç M. <i>Toponímia, geografia i cartografia</i>.  València: Publicacions Universitat de Valencia, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-58344-768-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-58344-768-7">ISBN 1-58344-768-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Topon%C3%ADmia%2C+geografia+i+cartografia&rft.aulast=Rossell%C3%B3+i+Verger&rft.aufirst=Vicen%C3%A7+M.&rft.date=2004&rft.pub=Publicacions+Universitat+de+Valencia&rft.place=Val%C3%A8ncia&rft.isbn=1-58344-768-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-htc2-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-htc2_11-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBuck1964"><span style="font-variant: small-caps;">Buck</span>, John N. M.. <i>The house-tree-person (H-T-P) manual supplement:administration and interpretation of the H-T-P test</i> (en anglès).  Western Psychological Services, 1964.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+house-tree-person+%28H-T-P%29+manual+supplement%3Aadministration+and+interpretation+of+the+H-T-P+test&rft.aulast=Buck&rft.aufirst=John+N.+M.&rft.date=1964&rft.pub=Western+Psychological+Services"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRossi1971"><span style="font-variant: small-caps;">Rossi</span>, Aldo. <i>La arquitectura de la ciudad</i> (en castellà, traduït de l'italià).  Barcelona: Gustavo Gili, 1971, p. 312.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+arquitectura+de+la+ciudad&rft.aulast=Rossi&rft.aufirst=Aldo&rft.date=1971&rft.pub=Gustavo+Gili&rft.place=Barcelona&rft.pages=312"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://donsmaps.com/dolnivi.html">Dolni Vestonice and Pavlov sites</a>» (en anglès).  Don's Maps. /Resources for the study of Palaeolithic / Paleolithic European, Russian and Australian Archaeology / Archeology. [Consulta: 10 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/arraulir" class="extiw" title="wikt:arraulir">arraulir</a>. [Consulta: 10/07/2017]</span> </li> <li id="cite_note-:0-15"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_15-0">15,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_15-1">15,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Khirokitia" title="Khirokitia">Khirokitia</a>. [Consulta: 10/07/2017]</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Antonio García Bellido. «La Edad Antigua». A: <i>Resumen histórico del urbanismo en España</i> (en castellà). Segunda edición aumentada.  Madrid: Instituto de Estudioos de la Administración Local, 1968, p. 23.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Resumen+hist%C3%B3rico+del+urbanismo+en+Espa%C3%B1a&rft.atitle=La+Edad+Antigua&rft.au=Antonio+Garc%C3%ADa+Bellido&rft.date=1968&rft.edition=Segunda+edici%C3%B3n+aumentada&rft.pub=Instituto+de+Estudioos+de+la+Administraci%C3%B3n+Local&rft.place=Madrid&rft.pages=23"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:1-17"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:1_17-0">17,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:1_17-1">17,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Unesco_1"><span style="font-variant: small-caps;">Woolley</span>, Sir Leonard. «II El Neolítico. Cap. 11 Cultura material.». A: <i>Historia de la Humanidad. UNESCO. Tom I «Prehistoria y Los comienzos de la civilización»</i> (en castellà).  Barcelona: Editorial Planeta, S.A., gener 1985, p. 246. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8146-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8146-9">ISBN 84-320-8146-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+la+Humanidad.+UNESCO.+Tom+I+%C2%ABPrehistoria+y+Los+comienzos+de+la+civilizaci%C3%B3n%C2%BB&rft.atitle=II+El+Neol%C3%ADtico.+Cap.+11+Cultura+material.&rft.aulast=Woolley&rft.aufirst=Sir+Leonard&rft.date=1985&rft.pub=Editorial+Planeta%2C+S.A.&rft.place=Barcelona&rft.pages=246&rft.isbn=84-320-8146-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170831040312/http://www.bloganavazquez.com/tag/hassuna/">Casa del periodo Ubaid</a>» (en castellà). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bloganavazquez.com/tag/hassuna/">original</a> el 2017-08-31. [Consulta: 10 juliol 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-:2-19"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_19-0">19,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_19-1">19,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="Unesco_2"><span style="font-variant: small-caps;">Woolley</span>, Leonard. «Capítol 4: Técnicas, artes y oficios.». A: <i>Historia de la humanidad. UNESCO. Tom II Los comienzos de la civilización (continuación)</i> (en castellà). Primera.  Barcelona: Editorial Planeta, S.A., p. 55. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8147-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8147-7">ISBN 84-320-8147-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+la+humanidad.+UNESCO.+Tom+II+Los+comienzos+de+la+civilizaci%C3%B3n+%28continuaci%C3%B3n%29&rft.atitle=Cap%C3%ADtol+4%3A+T%C3%A9cnicas%2C+artes+y+oficios.&rft.aulast=Woolley&rft.aufirst=Leonard&rft.edition=Primera&rft.pub=Editorial+Planeta%2C+S.A.&rft.place=Barcelona&rft.pages=55&rft.isbn=84-320-8147-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:3-20"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:3_20-0">20,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_20-1">20,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_20-2">20,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_20-3">20,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWooley1985"><span style="font-variant: small-caps;">Wooley</span>, Sir Leonard. <i>Historia de la Humanidad. Unesco. Tom I «Los comienzos de la civilización»</i> (en castellà).  Barcelona: Editorial Planeta, S.A., gener 1985, p. 345, 346. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-320-8146-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-320-8146-9">ISBN 84-320-8146-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+la+Humanidad.+Unesco.+Tom+I+%C2%ABLos+comienzos+de+la+civilizaci%C3%B3n%C2%BB&rft.aulast=Wooley&rft.aufirst=Sir+Leonard&rft.date=gener+1985&rft.pub=Editorial+Planeta%2C+S.A.&rft.place=Barcelona&rft.pages=345%2C+346&rft.isbn=84-320-8146-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=El-Lahoun&action=edit&redlink=1" class="new" title="El-Lahoun (encara no existeix)">El-Lahoun</a>. [Consulta: 17/11/2017]</span> </li> <li id="cite_note-Diccionari-22"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_22-0">22,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Diccionari_22-1">22,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Diccionari enciclopèdic popular il·lustrat Salvat (1906-1914)</span> </li> <li id="cite_note-history-23"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-history_23-0">23,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-history_23-1">23,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-history_23-2">23,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-history_23-3">23,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">P.M.G. Harris. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=fHtvowE9bt8C&pg=PA168"><i>The History of Human Populations: Forms of growth and decline</i></a>, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-275-97131-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-275-97131-1">ISBN 978-0-275-97131-1</a></span> [Consulta: 13 juliol 2014].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+History+of+Human+Populations%3A+Forms+of+growth+and+decline&rft.au=P.M.G.+Harris&rft.date=2001&rft.isbn=978-0-275-97131-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DfHtvowE9bt8C%26pg%3DPA168"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.apabcn.cat/ca_es/serveicolegiat/atecnica/actualitat/Pagines/normativa27.aspx">Aprovat i publicat el nou decret d'habitabilitat</a>».  Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona, 02-11-2012. [Consulta: 27 març 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">L'escriptor <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">francès</a> <a href="/wiki/Victor_Hugo" title="Victor Hugo">Victor Hugo</a> (1802-1885) explica en la seva novel·la <i><a href="/wiki/Els_miserables" title="Els miserables">Els miserables</a> </i>(capítol Nº4 de la primera part del primer llibre) que per esquivar el "<a href="/wiki/Impost" title="Impost">impost</a> a les portes i finestres", a França hi havia: <dl><dd>1.320.000 cases de camperols amb només tres obertures;</dd> <dd>1.817.000 amb tot just dues obertures i</dd> <dd>346.000 cabanes amb una sola obertura (la porta)</dd></dl> </span></li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Rapoport, Amos. Englewood Cliffs«<i>House Form and Culture</i>» (Morfología de Vivienda y Cultura)., N.J.: Prentice-Hall, 1969. Existeix una edició en castellà : «<i>Vivienda y cultura</i>», traduïda per Conchita Diez de Espada. Editorial Gustavo Gili, S.A. Barcelona 1972.</li> <li>Professor Leonardo Benevolo <i>Historia de la Arquitectura Moderna</i>;. © Casa Editrice, Laterza & Figli, Bari.</li></ul> <dl><dd>Traducció al castellà per Mariuccia Galfetti i Juan Díaz de Atauri. Amb textos de l'arquitecte <a href="/wiki/Carlos_Flores_L%C3%B3pez" title="Carlos Flores López">Carlos Flores López</a> relatius al <a href="/wiki/Pla_Cerd%C3%A0" title="Pla Cerdà">Pla Cerdà</a>, el <a href="/wiki/Modernisme_catal%C3%A0" title="Modernisme català">modernisme català</a> i l'arquitectura espanyola entre 1930-1940 i posterior a 1945. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 2002.</dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Xalet" title="Xalet">Xalet</a></li> <li><a href="/wiki/Edifici_bioclim%C3%A0tic" title="Edifici bioclimàtic">Edifici bioclimàtic</a></li> <li><a href="/wiki/Locutori_(arquitectura)" title="Locutori (arquitectura)">Locutori (arquitectura)</a></li> <li><a href="/wiki/Habitatge_de_protecci%C3%B3_oficial" title="Habitatge de protecció oficial">Habitatge de protecció oficial</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Casa&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/20px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/40px-Commons-logo.svg.png 1.5x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Houses" class="extiw" title="commons:Category:Houses"><b>Commons</b></a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3947?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.svg" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/17px-Viccionari.svg.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/26px-Viccionari.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Viccionari.svg/34px-Viccionari.svg.png 2x" data-file-width="566" data-file-height="616" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><b><span class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/casa" class="extiw" title="wikt:casa">Viccionari</a> </span></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Casa" class="extiw" title="q:Casa">Viquidites</a></b> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.diba.es/salutpconsum/consum/descarrega/normativa/dt259_2003.pdf">Decret d'habitabilitat de la Generalitat de Catalunya</a></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph119550&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/casa-8">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica_Online" title="Encyclopædia Britannica Online">Britannica</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.britannica.com/topic/house-dwelling">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Treccani" title="Treccani">Treccani</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treccani.it/enciclopedia/casa">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa&oldid=34640079">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa&oldid=34640079</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Habitatges" title="Categoria:Habitatges">Habitatges</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Immobles" title="Categoria:Immobles">Immobles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llar" title="Categoria:Llar">Llar</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_que_necessiten_un_aclariment" title="Categoria:Articles que necessiten un aclariment">Articles que necessiten un aclariment</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cultura_i_oci_(Els_1000_de_META)" title="Categoria:Cultura i oci (Els 1000 de META)">Cultura i oci (Els 1000 de META)</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 feb 2025 a les 10:36.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://www.wikimedia.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Casa</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>199 llengües</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Afegeix un tema</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.eqiad.main-cd47bd946-fqqb6","wgBackendResponseTime":209,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.502","walltime":"0.705","ppvisitednodes":{"value":6100,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":42907,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":12271,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":3,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":25052,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":3,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 459.975 1 -total"," 35.30% 162.359 1 Plantilla:Referències"," 24.67% 113.460 1 Plantilla:Projectes_germans"," 23.74% 109.211 12 Plantilla:Ref-llibre"," 12.13% 55.783 1 Plantilla:Autoritat"," 10.19% 46.868 1 Plantilla:Confusió"," 9.63% 44.287 1 Plantilla:Metacaixa_enllaç_de_desambiguació"," 5.23% 24.070 14 Plantilla:If_both"," 5.04% 23.204 4 Plantilla:Ref-web"," 3.78% 17.404 1 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.115","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2983268,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-58c4b96c94-xjkrv","timestamp":"20250321123526","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Casa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Casa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3947","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3947","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-10-02T18:05:16Z","dateModified":"2025-02-20T09:36:53Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/c\/c8\/Mentawai_Uma.jpg","headline":"edifici que serveix d'habitacle per als humans"}</script> </body> </html>