CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Història del llibre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"0fee1c6b-db18-447a-9a54-2a41085e63a4","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Història_del_llibre","wgTitle":"Història del llibre","wgCurRevisionId":34186394,"wgRevisionId":34186394,"wgArticleId":1119851,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Història del llibre"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Història_del_llibre","wgRelevantArticleId":1119851,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0, "wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q998434","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options": "loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming", "ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Història del llibre - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Història_del_llibre rootpage-Història_del_llibre skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+del+llibre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+del+llibre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Hist%C3%B2ria+del+llibre" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Hist%C3%B2ria+del+llibre" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Antiguitat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Antiguitat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Antiguitat</span> </button> <ul id="toc-Antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Rotlles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Rotlles"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Rotlles</span> </div> </a> <ul id="toc-Rotlles-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Còdex" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Còdex"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Còdex</span> </div> </a> <ul id="toc-Còdex-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Edat mitjana</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Edat_mitjana-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Edat mitjana</span> </button> <ul id="toc-Edat_mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Manuscrits" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Manuscrits"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Manuscrits</span> </div> </a> <ul id="toc-Manuscrits-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Impressió_xilogràfica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Impressió_xilogràfica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Impressió xilogràfica</span> </div> </a> <ul id="toc-Impressió_xilogràfica-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Tipus_mòbils_i_incunables" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Tipus_mòbils_i_incunables"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Tipus mòbils i incunables</span> </div> </a> <ul id="toc-Tipus_mòbils_i_incunables-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Edat moderna</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Edat_moderna-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Edat moderna</span> </button> <ul id="toc-Edat_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Llibre_imprès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_imprès"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>Llibre imprès</span> </div> </a> <ul id="toc-Llibre_imprès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Edat_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Edat_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Edat contemporània</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Edat_contemporània-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Edat contemporània</span> </button> <ul id="toc-Edat_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Audiollibre" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Audiollibre"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Audiollibre</span> </div> </a> <ul id="toc-Audiollibre-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibre_electrònic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibre_electrònic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Llibre electrònic</span> </div> </a> <ul id="toc-Llibre_electrònic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Història del llibre</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 17 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-17" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">17 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AA%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%D8%A7%D9%84%D9%83%D8%AA%D8%A8" title="تاريخ الكتب - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="تاريخ الكتب" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AC%E0%A6%87%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A7%87%E0%A6%B0_%E0%A6%87%E0%A6%A4%E0%A6%BF%E0%A6%B9%E0%A6%BE%E0%A6%B8" title="বইয়ের ইতিহাস - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="বইয়ের ইতিহাস" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Boghistorie" title="Boghistorie - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Boghistorie" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Buchgeschichte" title="Buchgeschichte - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Buchgeschichte" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/History_of_books" title="History of books - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="History of books" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_libro" title="Historia del libro - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Historia del libro" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Liburuaren_historia" title="Liburuaren historia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Liburuaren historia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kirjojen_historia" title="Kirjojen historia - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kirjojen historia" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Histoire_du_livre" title="Histoire du livre - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Histoire du livre" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B3%D6%80%D6%84%D5%AB_%D5%BA%D5%A1%D5%BF%D5%B4%D5%B8%D6%82%D5%A9%D5%B5%D5%B8%D6%82%D5%B6" title="Գրքի պատմություն - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Գրքի պատմություն" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%B1%85%EC%9D%98_%EC%97%AD%EC%82%AC" title="책의 역사 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="책의 역사" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B8%D1%82%D0%B5%D0%BF%D1%82%D0%B8%D0%BD_%D1%82%D0%B0%D1%80%D1%8B%D1%85%D1%8B" title="Китептин тарыхы - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Китептин тарыхы" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%95%E0%A8%BF%E0%A8%A4%E0%A8%BE%E0%A8%AC%E0%A8%BE%E0%A8%82_%E0%A8%A6%E0%A8%BE_%E0%A8%87%E0%A8%A4%E0%A8%BF%E0%A8%B9%E0%A8%BE%E0%A8%B8" title="ਕਿਤਾਬਾਂ ਦਾ ਇਤਿਹਾਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਕਿਤਾਬਾਂ ਦਾ ਇਤਿਹਾਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Historia_ksi%C4%85%C5%BCki" title="Historia książki - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Historia książki" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B3ria_dos_livros" title="História dos livros - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="História dos livros" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%98%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%80%D0%B8%D1%8F_%D0%BA%D0%BD%D0%B8%D0%B3%D0%B8" title="История книги - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="История книги" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Historia_e_librit" title="Historia e librit - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Historia e librit" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q998434#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Hist%C3%B2ria_del_llibre" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_del_llibre"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Hist%C3%B2ria_del_llibre" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Hist%C3%B2ria_del_llibre" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&oldid=34186394" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Hist%C3%B2ria_del_llibre&id=34186394&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_del_llibre"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FHist%25C3%25B2ria_del_llibre"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Hist%C3%B2ria+del+llibre"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:History_of_books" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q998434" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><p>La <b>història del llibre</b> és una disciplina acadèmica que estudia sota diverses <a href="/wiki/Interdisciplinarietat" title="Interdisciplinarietat">perspectives d'altres disciplines</a> el <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibre</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarbier200513-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La disciplina aparegué als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> i XVIII per l'activitat de <a href="/wiki/Bibli%C3%B2fil" class="mw-redirect" title="Bibliòfil">bibliòfils</a> i col·leccionistes que confeccionaven catàlegs i escrivien estudis monogràfics. La causa fou l'abundant venda de llibres al públic. Després al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> va ocórrer una etapa d'<a href="/wiki/Erudici%C3%B3" title="Erudició">erudició</a>, on es pretenia documentar escrits d'<a href="/wiki/Arxiu" title="Arxiu">arxiu</a> i esbrinar la trajectòria dels <a href="/wiki/Tip%C3%B2graf" class="mw-redirect" title="Tipògraf">tipògrafs</a> inicials. Aquesta investigació, la realitzaven sobretot els llibrers. Més tard la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> del llibre se centrà en el llibre com a objecte: la fabricació, la forma material, la difusió i la conservació.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarbier200512_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarbier200512-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'últim canvi important de perspectiva en va ocórrer amb els treballs de <a href="/wiki/Lucien_Febvre" title="Lucien Febvre">Lucien Febvre</a> i Henri-Jean Martin que dirigiren la disciplina com una història social i, per tant, una història econòmica, cultural i política. Aleshores, la història del llibre és una història d'un mitjà de difusió.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarbier200513-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els aspectes que estudia aquesta disciplina són: la pràctica de la <a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">lectura</a> i els seus problemes; les formes <a href="/wiki/Material" title="Material">materials</a>; i la història comparada del llibre.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513-14_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBarbier200513-14-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antiguitat">Antiguitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Quan els <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura" title="Història de l'escriptura">sistemes d'escriptura</a> es van inventar en les <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3#Grans_civilitzacions_històriques" title="Civilització">antigues civilitzacions</a>, tot aquell suport sobre el qual es podia escriure es feia servir: pedra, <a href="/wiki/Argila" title="Argila">argila</a>, escorça dels arbres, fulles de metall. L'<a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">alfabet escrit</a> va sorgir a <a href="/wiki/Egipte" title="Egipte">Egipte</a> al voltant del 1800 aC. Al principi, les paraules no estaven separades unes de les altres (<i>scriptura continua</i>) i no hi havia <a href="/wiki/Puntuaci%C3%B3" title="Puntuació">puntuació</a>. Els texts s'escrivien de dreta a esquerra, d'esquerra a dreta, i fins i tot en direccions oposades en línies alternes. El terme tècnic per a aquest tipus d'escriptura es coneix com a <i><a href="/wiki/Bustr%C3%B2fedon" class="mw-redirect" title="Bustròfedon">bustròfedon</a></i>, que significa literalment 'bou d'arada', per la manera en què un camperol condueix un bou per llaurar els camps. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Rotlles">Rotlles</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Rotlles"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Egypt.Papyrus.01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Egypt.Papyrus.01.jpg/220px-Egypt.Papyrus.01.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Egypt.Papyrus.01.jpg/330px-Egypt.Papyrus.01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Egypt.Papyrus.01.jpg/440px-Egypt.Papyrus.01.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="480" /></a><figcaption>Papir egipci que mostra el déu <a href="/wiki/Osiris" title="Osiris">Osiris</a> i el pesatge del cor</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Herkulaneischer_Meister_002b.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Herkulaneischer_Meister_002b.jpg/220px-Herkulaneischer_Meister_002b.jpg" decoding="async" width="220" height="236" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Herkulaneischer_Meister_002b.jpg/330px-Herkulaneischer_Meister_002b.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Herkulaneischer_Meister_002b.jpg/440px-Herkulaneischer_Meister_002b.jpg 2x" data-file-width="468" data-file-height="503" /></a><figcaption><a href="/wiki/Safo" title="Safo">Safo</a> sostenint un llibre (o tauletes de cera) amb forma de <a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">còdex</a>. Pintura mural de <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a>, abans del 79 dC</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/Papir" title="Papir">papir</a>, un material gruixut similar al <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a>, confeccionat teixint les tiges de la planta de papir, i després colpejant la fulla teixida fent servir un martell com a eina, va ser utilitzat per a escriure a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, potser ja des de la <a href="/wiki/Primera_Dinastia" class="mw-redirect" title="Primera Dinastia">primera dinastia</a>, encara que la primera evidència dels llibres és del rei <a href="/wiki/Nefererkare" title="Nefererkare">Nefererkare Kakai</a> de la <a href="/wiki/Dinastia_V_d%27Egipte" title="Dinastia V d'Egipte">cinquena dinastia</a> (al voltant de 2400 aC).<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La fulla obtinguda així era aixafada i eixugada, i proporcionava un bon <i><a href="/wiki/Papir" title="Papir">papir</a></i> (d'aquesta paraula <i>papir</i>, provinent del terme grec πάπυρος <i>papiros</i>, procedeix el mot <i>paper</i>). Generalment, empalmant diversos fulls s'obtenien <a href="/wiki/Rotlle_(manuscrit)" title="Rotlle (manuscrit)">rotlles</a>, que poden arribar a diversos metres i solien guardar-se enrotllats a l'entorn d'un suport cilíndric de fusta, per això el seu nom. L'escorça dels arbres, com el <a href="/wiki/Til%C2%B7ler" title="Til·ler">til·ler</a>, també s'hi va utilitzar.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>D'acord amb <a href="/wiki/Her%C3%B2dot" title="Heròdot">Heròdot</a> (<i>Història</i>, 5:58), els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a> van portar l'escriptura i el papir a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a> al voltant del <a href="/wiki/Segle_X_aC" title="Segle X aC">segle X</a> o <a href="/wiki/Segle_IX_aC" title="Segle IX aC">IX</a> aC. La paraula grega per al papir com a material d'escriptura (<i>biblion</i>) i per als llibres (<i>biblos</i>) procedeixen del port fenici <a href="/wiki/Biblos" title="Biblos">Biblos</a>, des del qual es va exportar el papir a Grècia.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Dels grecs també prové la paraula grega τόμος (<i>tomus</i>), que originàriament significava una 'llesca' o 'peça', i des d'aquell moment es va fer servir per a referir-se a un <a href="/wiki/Rotlle_(manuscrit)" title="Rotlle (manuscrit)">rotlle</a> de papir. <i>Tomus</i> fou utilitzat pels llatins exactament amb el mateix significat que el de <i>volum</i>. </p><p>Tant si eren fets de papir, <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a>, o paper de l'Àsia oriental, els <a href="/wiki/Rotlle_(manuscrit)" title="Rotlle (manuscrit)">rotlles</a> van ser la forma dominant de llibre en la cultura hel·lenística, romana, xinesa i hebrea. El format més modern que va suposar el <a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">còdex</a>, més similar a un llibre, es va engegar en el món romà en l'<a href="/wiki/Antiguitat_tardana" title="Antiguitat tardana">antiguitat tardana</a>, però el format de rotlles va persistir molt més de temps a l'Àsia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Còdex"><span id="C.C3.B2dex"></span>Còdex</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Còdex"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">Còdex</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg/220px-Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg" decoding="async" width="220" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg/330px-Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/94/Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg/440px-Bamboo_book_-_binding_-_UCR.jpg 2x" data-file-width="1866" data-file-height="2160" /></a><figcaption>Un llibre de <a href="/wiki/Bamb%C3%BA" class="mw-redirect" title="Bambú">bambú</a> xinès</figcaption></figure> <p>Denominem <i>còdex</i> un document amb les pàgines separades, unides per una costura i enquadernades. Només anomenem <i>còdexs</i> els documents escrits a mà. Els rotlles de <a href="/wiki/Papir" title="Papir">papir</a> encara dominaven en el <a href="/wiki/Segle_I_dC" class="mw-redirect" title="Segle I dC">segle I dC</a>, com ho demostren els trobats a <a href="/wiki/Pompeia" title="Pompeia">Pompeia</a>. La primera menció escrita del còdex com una forma de llibre és de <a href="/wiki/Marc_Valeri_Marcial" title="Marc Valeri Marcial">Marc Valeri Marcial</a>, en el seu <i>Apophoreta</i> <span style="font-size:90%;">CLXXXIV</span> al final del segle, en què n'elogia la compacitat. No obstant això, el còdex no va guanyar massa popularitat en el món hel·lenístic pagà, i només dins de la comunitat cristiana se'n va fer un ús generalitzat.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest canvi va passar gradualment durant els segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span> i <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>, i les raons per a adoptar la forma de còdex són diverses: el format és més econòmic, ja que ambdós costats del material d'escriptura es poden utilitzar; és portàtil, fàcil per a consultar, i fàcil de guardar. Els autors cristians poden també haver volgut distingir els seus escrits dels textos pagans escrits sobre rotlles. </p><p>Les tauletes de cera van ser el material d'escriptura habitual a les escoles, en la comptabilitat i per a prendre notes. Tenien l'avantatge de ser reutilitzables: la cera es podia fondre i tornava a estar "en blanc". El costum d'unir diverses tauletes de cera juntes (<i>pugillares</i> romà) és un possible precursor dels llibres moderns (és a dir, còdex).<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'etimologia de la paraula <i>còdex</i> ('bloc de fusta') també suggereix que pot haver-se desenvolupat a partir de tauletes de cera de fusta.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>, <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">Isidor de Sevilla</a> explica la relació entre còdex, llibre i rotlle en les seves <i>Etymologiae</i> (VI.13): "El còdex està compost de molts llibres, un llibre és d'un rotlle. S'anomena <i>còdex</i> a manera de metàfora dels troncs (<i>còdex</i>) dels arbres o les vinyes, com si es tractés d'un magatzem de fusta, perquè conté en si mateix una gran quantitat de llibres, com si fossin les branques". </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Edat_mitjana">Edat mitjana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Edat mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Manuscrits">Manuscrits</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Manuscrits"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Manuscrit" title="Manuscrit">Manuscrit</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg/220px-RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg" decoding="async" width="220" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg/330px-RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg/440px-RomanVirgilFolio014rVergilPortrait.jpg 2x" data-file-width="1136" data-file-height="1066" /></a><figcaption>Foli 14 anvers del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> de Vergilius Romanus amb un autoretrat. S'observa un espai per <a href="/wiki/Llibres" class="mw-redirect" title="Llibres">llibres</a> (<i>capsa</i>), un <a href="/wiki/Faristol" title="Faristol">faristol</a> i el <a href="/wiki/Text" title="Text">text</a> <a href="/wiki/Escrit" class="mw-redirect" title="Escrit">escrit</a> sense espaiat entre paraules en <i><a href="/wiki/Capitalis_rustica" class="mw-redirect" title="Capitalis rustica">capitalis rustica</a></i></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Escribano.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/220px-Escribano.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/330px-Escribano.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Escribano.jpg/440px-Escribano.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="464" /></a><figcaption>L'autor i <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">escriba</a> <a href="/wiki/Burgundis" title="Burgundis">burgundi</a> Jean Miélot, al seu manuscrit <i>Els miracles de Notre Dame</i>, segle XV</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg/220px-Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg/330px-Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg/440px-Milkau_B%C3%BCcherschrank_mit_angekettetem_Buch_aus_der_Bibliothek_von_Cesena_109-2.jpg 2x" data-file-width="453" data-file-height="587" /></a><figcaption>Escriptori amb llibres encadenats a la <a href="/wiki/Biblioteca_Malatestiana" title="Biblioteca Malatestiana">Biblioteca Malatestiana</a> de <a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena</a>, <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> </figcaption></figure> <p>La caiguda de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> en el <a href="/wiki/Segle_V" title="Segle V">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span></a> va comportar el declivi de la cultura de l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">antiga Roma</a>. El papir era difícil d'obtenir a causa de la manca de contacte amb Egipte, i el <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a>, que s'havia utilitzat durant segles, va començar a ser el principal material d'escriptura. </p><p>Els monestirs continuen la tradició d'escriure en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> a l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>. <a href="/wiki/Cassiodor" title="Cassiodor">Cassiodor</a>, al monestir de Vivarium (creat al voltant del 540), va destacar la importància de la còpia de textos.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Benet_de_N%C3%BArsia" title="Benet de Núrsia">Sant Benet de Núrsia</a>, en la seva <i><a href="/wiki/Regla_de_sant_Benet" title="Regla de sant Benet">Regla monachorum</a></i> (acabada a mitjans del segle VI) també promou la lectura.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La regla de sant Benet (cap. <span style="font-size:90%;">XLVIII</span>), que preserva determinats moments per a la lectura, va exercir gran influència en la cultura monàstica de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, i és una de les raons per les quals el clergat era el lector predominant. La tradició i l'estil de l'Imperi romà continua present, però a poc a poc la peculiar cultura del llibre medieval emergirà. </p><p>Abans de la invenció i adopció de la <a href="/wiki/Premsa" title="Premsa">premsa</a>, gairebé tots els llibres es copiaven a mà, i això feia els llibres cars i relativament poc freqüents. Als petits monestirs, generalment, només hi havia una dotzena de llibres. Els que eren de mida mitjana, potser arribaven a un parell de centenars. Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, les grans col·leccions arribaven al voltant de 500 volums, i fins i tot a finals de l'edat mitjana, la biblioteca pontifícia d'<a href="/wiki/Aviny%C3%B3" title="Avinyó">Avinyó</a> i la biblioteca de París (<a href="/wiki/Universitat_de_Par%C3%ADs" title="Universitat de París">Sorbona</a>) atresoraven només uns 2.000 volums.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els còdexs o llibres eren copiats i il·luminats pels monjos al <i>scriptorium</i> (sala d'escriptura) d'un <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestir</a>. Els llums i les espelmes hi estaven prohibits per evitar incendis, i els monjos no podien parlar per no cometre errades. Tota <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3" title="Comunicació">comunicació</a> era duta a terme mitjançant els <a href="/wiki/Signe_ling%C3%BC%C3%ADstic" title="Signe lingüístic">signes</a>. </p><p>Hi ha quatre tipus d'escriptors: <i>cal·lígrafs</i> o <i>copistes</i>, en la producció de llibres, els que s'ocupen de la producció de base i de la correspondència; <i>correctors</i>, que recopilen i comparen els llibres acabats amb el manuscrit del qual s'han produït; <i>il·luminadors</i>, que pintaven les imatges i il·lustracions multicolors o <i>il·luminacions</i>, que eren l'equivalent als actuals grafistes; i <i>rubricadors</i>, que escrivien les rúbriques o capçaleres dels capítols i altres parts del text a destacar, que es feia habitualment amb lletres vermelles. </p><p>El procés de producció era llarg i laboriós. Calia preparar el pergamí i aplanar els fulls individualment amb un instrument rom. Després, el <a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">cal·lígraf</a> transcrivia el text deixant en blanc les àrees de la il·lustració i la rubricació. Finalment, el llibre estava llest per a l'<a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3" title="Enquadernació">enquadernació</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'antiguitat es coneixien diferents tipus de tinta, generalment a partir de sutge i goma, i més tard també de <a href="/wiki/Agalla_(bot%C3%A0nica)" class="mw-redirect" title="Agalla (botànica)">colorants vegetals</a> i <a href="/wiki/Sulfat_de_ferro_(II)" class="mw-redirect" title="Sulfat de ferro (II)">vidriol de ferro</a>. Això va donar a l'escriptura el típic color negre marró, però no eren aquests els únics colors utilitzats. Hi ha textos escrits en vermell, o fins i tot amb or, i per a les il·luminacions s'utilitzaven diferents colors. A vegades tot el pergamí era de color morat, i el text està escrit amb or o plata (per exemple, el <i><a href="/wiki/Codex_argenteus" class="mw-redirect" title="Codex argenteus">Codex argenteus</a></i>).<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els monjos irlandesos varen introduir l'espaiament entre les paraules en el segle VII. Això va facilitar la lectura, ja que aquests monjos tendien a estar menys familiaritzats amb el llatí. Tanmateix, l'ús dels espais entre les paraules no es convertiria en comú fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>. S'ha argumentat<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que l'ús d'espai entre les paraules mostra la transició de la lectura semivocalitzada a la lectura silenciosa. </p><p>Els <i>còdexs</i>, primers volums similars als llibres, utilitzaven <a href="/wiki/Pergam%C3%AD" title="Pergamí">pergamí</a> o vitel·la (pell de vedell) per als fulls. Les cobertes del còdex es feien de fusta folrades de cuir. Com que el pergamí sec tendeix a agafar la forma d'abans de la seva elaboració, els còdexs van ser equipats amb fermalls i corretges. Durant l'edat mitjana, quan només les esglésies, universitats i nobles podien disposar de volums per a llegir, aquests eren sovint tancats amb clau per evitar-ne els furts. Els anomenats <i>libri catenati</i> ('encadenats') es van utilitzar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. </p><p>Al principi, la majoria d'obres eren copiades als monestirs d'una en una. Amb el sorgiment de les universitats al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, l'ús més elevat dels manuscrits en dugué a un augment de la demanda, i va aparèixer un nou sistema per a copiar-los. Els còdexs o els llibres van ser dividits en fulls solts (<i>pecia</i>), que es prestaven a diferents copistes, per la qual cosa la velocitat de producció de còdexs va augmentar considerablement. El sistema fou mantingut pels gremis d'<a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impressors</a>, que eren seculars i produïen tant material religiós com laic.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El <a href="/wiki/Judaisme" title="Judaisme">judaisme</a> ha mantingut l'art de l'escriba fins al present. Segons la tradició jueva, el rotlle amb la <a href="/wiki/Pentateuc" title="Pentateuc">Torà</a> en una <a href="/wiki/Sinagoga" title="Sinagoga">sinagoga</a> ha de ser escrit a mà sobre pergamí. No és vàlid un llibre imprés, encara que la congregació pot fer-los servir per a l'oració i per a estudiar fora de la sinagoga. El <a href="/wiki/Sofer" title="Sofer">sofer</a> ('escriba') és un respectat membre de qualsevol comunitat jueva. </p><p>Avançada l'edat mitjana, els còdexs o llibres començaren a ser produïts per impressió de blocs (<a href="/wiki/Xilografia" title="Xilografia">xilografia</a>). La tècnica d'impressió de blocs consisteix a tallar sobre una post de fusta la imatge de cada pàgina. La post amb el relleu era, més tard, tintada i utilitzada per a crear nombrosos exemplars d'aquella pàgina. Tanmateix, crear un còdex sencer mitjançant aquest mètode era una tasca costosa, ja que necessitava una post tallada per a cada pàgina. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Impressió_xilogràfica"><span id="Impressi.C3.B3_xilogr.C3.A0fica"></span>Impressió xilogràfica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Impressió xilogràfica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jingangjing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Jingangjing.jpg/220px-Jingangjing.jpg" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Jingangjing.jpg/330px-Jingangjing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Jingangjing.jpg/440px-Jingangjing.jpg 2x" data-file-width="4917" data-file-height="3438" /></a><figcaption>L'intricat frontispici del <i>Sutra del Diamant</i> a partir de la <a href="/wiki/Dinastia_Tang" title="Dinastia Tang">dinastia Tang</a> de la Xina, 868 dC, <a href="/wiki/Museu_Brit%C3%A0nic" title="Museu Britànic">Museu Britànic</a></figcaption></figure> <p>En la <a href="/wiki/Impressi%C3%B3_xilogr%C3%A0fica" class="mw-redirect" title="Impressió xilogràfica">impressió xilogràfica</a>, es treballa amb una imatge en relleu de tota una pàgina tallada en blocs de fusta que, un cop entintada, s'utilitza per a imprimir còpies d'aquesta pàgina. Aquest mètode es va originar a la Xina, en la <a href="/wiki/Dinastia_Han" title="Dinastia Han">dinastia Han</a> (220 aC), com a mètode d'<a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">impressió</a> de <a href="/wiki/T%C3%A8xtil" title="Tèxtil">tèxtil</a> i més tard de <a href="/wiki/Paper" title="Paper">paper</a>, i va ser àmpliament utilitzat en tota l'<a href="/wiki/%C3%80sia_Oriental" class="mw-redirect" title="Àsia Oriental">Àsia oriental</a>. El llibre imprès més antic fet per aquest mètode és <i>El Sutra del Diamant</i> (868 dC). </p><p>El mètode anomenat <i><a href="/wiki/Xilografia" title="Xilografia">xilografia</a></i> va arribar a Europa a principis de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>. Alguns llibres coneguts com a <a href="/wiki/Xilografia" title="Xilografia"><i>xilografiats</i></a> (<i>Biblia pauperum</i>, etc.), així com <a href="/wiki/Baralla_de_cartes" title="Baralla de cartes">baralles de cartes</a> i imatges religioses, van començar a ser produïts per aquest mètode. La creació d'un llibre sencer és un procés ardu, que requereix un bloc tallat a mà per a cada pàgina, i els blocs de fusta tendeixen a trencar-se, si es conserven per un període llarg de temps. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Tipus_mòbils_i_incunables"><span id="Tipus_m.C3.B2bils_i_incunables"></span>Tipus mòbils i incunables</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Tipus mòbils i incunables"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Incunable" title="Incunable">incunable</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg/220px-Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg/330px-Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg/440px-Korean_book-Jikji-Selected_Teachings_of_Buddhist_Sages_and_Seon_Masters-1377.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="400" /></a><figcaption><i>Selecció d'assignatures de savis budistes i mestres Son</i>, el primer llibre conegut imprès amb tipus mòbils de metall, 1377. <a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Fran%C3%A7a" title="Biblioteca Nacional de França">Biblioteca Nacional de França</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg/220px-Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg" decoding="async" width="220" height="301" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg/330px-Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg/440px-Bucheinband.15.Jh.r.Inkunabel.jpg 2x" data-file-width="1976" data-file-height="2708" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Incunable" title="Incunable">incunable</a> del segle XV</figcaption></figure> <p>L'inventor xinès <a href="/wiki/Bi_Sheng" title="Bi Sheng">Bi Sheng</a> va fer <a href="/wiki/Tipus_tipogr%C3%A0fic" class="mw-redirect" title="Tipus tipogràfic">tipus mòbils</a> de fang al voltant de 1045, però no es coneixen exemples de la seva impressió. Els tipus mòbils de metall es van inventar a <a href="/wiki/Corea" title="Corea">Corea</a> en la <a href="/wiki/Dinastia_Goryeo" class="mw-redirect" title="Dinastia Goryeo">dinastia Goryeo</a> (al voltant de 1230), però no van ser àmpliament utilitzats a causa de l'enorme conjunt de caràcters del <a href="/wiki/Xin%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Xinès">xinès</a>. Al voltant de 1450, pel que comunament es considera com una invenció independent, <a href="/wiki/Johannes_Gutenberg" title="Johannes Gutenberg">Johannes Gutenberg</a> va inventar els tipus mòbils a Europa, juntament amb innovacions en el tipus de fosa sobre la base d'una matriu i un motlle manual. Aquesta invenció va fer, gradualment, que els llibres fossin menys cars de produir, i més àmpliament disponibles. </p><p>Els primers llibres impresos, els fulls solts i les imatges que van ser creades abans de l'any 1501 a Europa són coneguts com a <i><a href="/wiki/Incunables" class="mw-redirect" title="Incunables">incunables</a></i>. Una persona nascuda el 1453, any de la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a>, podria mirar enrere en el seu cinquantè aniversari i veure que s'havien imprès prop de vuit milions de llibres, potser més que tots els escriptors d'Europa haurien produït des que Constantí va fundar la seva ciutat l'any 330.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Edat_moderna">Edat moderna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Edat moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llibre_imprès"><span id="Llibre_impr.C3.A8s"></span>Llibre imprès</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Llibre imprès"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">Impremta</a> i <a href="/wiki/Tipografia" title="Tipografia">tipografia</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Llibre_de_butxaca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Llibre_de_butxaca.jpg/220px-Llibre_de_butxaca.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Llibre_de_butxaca.jpg/330px-Llibre_de_butxaca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7b/Llibre_de_butxaca.jpg/440px-Llibre_de_butxaca.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a><figcaption><a href="/wiki/Llibre_de_butxaca" title="Llibre de butxaca">Llibre de butxaca</a></figcaption></figure> <p>Les <a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">impremtes</a> a vapor es varen fer populars a començaments dels anys 1800. Aquestes màquines podien imprimir 1.100 fulls per hora, mentre que manualment només es podien muntar 2.000 lletres per hora. </p><p>Les premses de tipus <a href="/wiki/Monotip" title="Monotip">monotips</a> i <a href="/wiki/Linotip" title="Linotip">linotips</a> es varen introduir a finals del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. Es podien muntar més de 6.000 lletres per hora i una línia completa de tipus a la vegada. </p><p>Durant els segles següents, s'invertí molt d'esforç en la millora de la premsa d'impressió i la <a href="/wiki/Llibertat_de_premsa" title="Llibertat de premsa">llibertat de premsa</a> amb la progressiva relaxació de les restrictives lleis de censura, donant pas a un nou tipus de conceptes i legislació que regulen la propietat dels continguts, com per exemple la <a href="/wiki/Propietat_intel%C2%B7lectual" title="Propietat intel·lectual">propietat intel·lectual</a>, el <a href="/wiki/Domini_p%C3%BAblic" title="Domini públic">domini públic</a> i els <a href="/wiki/Drets_d%27autor" title="Drets d'autor">drets d'autor</a>. </p><p>A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, el paper va començar a ser fabricat amb <a href="/wiki/Cel%C2%B7lulosa" title="Cel·lulosa">cel·lulosa</a> per ser més econòmica. En fer-se més barat el cost de producció dels llibres, va augmentar la lectura del públic general. Això va fer que augmentés l'índex d'alfabetització en països industrialitzats i va facilitar la difusió d'informació durant la <a href="/wiki/Segona_revoluci%C3%B3_industrial" class="mw-redirect" title="Segona revolució industrial">segona revolució industrial</a> (1870-1914). </p><p>Tanmateix, la cel·lulosa contenia àcids que causaven l'eventual destrucció del material imprès. Actualment, les biblioteques han d'encarregar-se de desacidificar massivament els llibres més vells. Actualment, corren perill els llibres impresos entre 1850 i 1950. Els llibres més recents són impresos en paper alcalí, llibre d'àcid. </p><p>En encarregar-se de la cura dels llibres, han de prendre's en consideració la possibilitat de canvis químics a la tapa i el text. Els llibres han de ser conservats en llocs amb poca llum, lluny de la llum solar, en temperatures baixes i amb humitat moderada. Els llibres més pesats necessiten ser "premsats" entre altres volums per mantenir-ne la forma. Per aquesta raó, es recomana agrupar els llibres per la seva mida. </p><p>En l'antiguitat, les biblioteques eren un privilegi de la reialesa, institucions religioses, universitats i persones amb molts diners. </p><p>Al llarg del <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">segle XX</a> i <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">XXI</a>, s'ha experimentat un constant creixement en la demanda de llibres, sovint coneguda com l'<i>explosió de la informació</i>. Han aparegut també diferents tipus de llibres, com els d'il·lustracions o els de butxaca.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu creixement no ha sigut detingut pel llibre electrònic.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECampbell201315_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECampbell201315-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Edat_contemporània"><span id="Edat_contempor.C3.A0nia"></span>Edat contemporània</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Edat contemporània"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Audiollibre">Audiollibre</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Audiollibre"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Audiollibre" title="Audiollibre">Audiollibre</a></div> <p>Un <a href="/wiki/Audiollibre" title="Audiollibre">audiollibre</a> és un <a href="/wiki/Enregistrament" title="Enregistrament">enregistrament</a> d'un <a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">llibre</a> <a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">llegit</a> en <a href="/wiki/Veu" title="Veu">veu</a> alta per <a href="/wiki/Int%C3%A8rpret" title="Intèrpret">intèrprets</a>, <a href="/wiki/Locutor" title="Locutor">locutors</a> i locutores, narradors i narradores, en la seva versió íntegra de l'obra original i sense <a href="/wiki/M%C3%BAsica" title="Música">música</a> de fons.<sup id="cite_ref-:0_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Se sol distribuir en suport <a href="/wiki/CD_(disc)" class="mw-redirect" title="CD (disc)">CD</a>, <a href="/wiki/DVD" title="DVD">DVD</a> o en formats digitals com l'<a href="/wiki/MP3" title="MP3">MP3</a>. </p><p>Des que apareixen els llibres escrits hi ha hagut persones que els han llegit en veu alta, presencialment, a d'altres, personalment o en grups. Amb l'aparició de la <a href="/wiki/R%C3%A0dio" title="Ràdio">ràdio</a> i el <a href="/wiki/Fon%C3%B2graf" title="Fonògraf">fonògraf</a>, aquests es llegien per trossos o per capítols també mitjançant aquests medis de comunicació i després es van començar a enregistrar contes infantils i petits relats en cintes de cassette. L'aparició de CD va permetre l'enregistrament d'obres més llargues i de millor qualitat. Actualment se'n poden obtenir per internet també. El DAISYPlayer millora l'accés dels audiollibres en format DAISY (àudio digital) permetent navegar-ne pels diferents capítols, seccions, pàgines, frases i paràgrafs. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llibre_electrònic"><span id="Llibre_electr.C3.B2nic"></span>Llibre electrònic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Llibre electrònic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Llibre_electr%C3%B2nic" title="Llibre electrònic">Llibre electrònic</a></div> <p>A finals del <a href="/wiki/1971" title="1971">1971</a> va començar a desenvolupar-se allò que avui dia s'anomena <i><a href="/wiki/Llibre_electr%C3%B2nic" title="Llibre electrònic">llibre electrònic</a></i> o <i>digital</i>. Michael Hart fou l'impulsor del Projecte Gutenberg, que consistia en la creació d'una biblioteca digital totalment de franc en què es pogués trobar obres d'autors com <a href="/wiki/Shakespeare" class="mw-redirect" title="Shakespeare">Shakespeare</a>, <a href="/wiki/Poe" class="mw-redirect" title="Poe">Poe</a> i <a href="/wiki/Dante" class="mw-redirect" title="Dante">Dante</a> entre d'altres, totes obres de domini públic. El <a href="/wiki/1981" title="1981">1981</a> es produeix un important avenç, ja que surt a la venda el primer llibre electrònic: Random House's Electronic Dictionary. </p><p>Tanmateix fou al març del <a href="/wiki/2001" title="2001">2001</a> quan el llibre digital (també conegut com a <a href="/wiki/EBook" class="mw-redirect" title="EBook"><i>ebook</i></a>) va experimentar la seva màxima expansió gràcies al novel·lista <a href="/wiki/Stephen_King" title="Stephen King">Stephen King</a>, que va llançar al mercat per la xarxa el seu <i>Riding the Bullet</i>. L'obra en menys de quaranta-vuit hores va vendre més de mig milió de còpies, al preu de dos dòlars i mig la còpia. El mes següent, Putin també va treure en Internet les seves memòries. </p><p>Des d'aquest moment, van començar a aparèixer diverses editorials electròniques i moltes botigues virtuals van començar a incorporar llibres electrònics als seus catàlegs. Amb l'aparició de la publicació electrònica i d'<a href="/wiki/Internet" title="Internet">Internet</a>, molta de la informació temporal (conversacions, intercanvi de dades per a fer un informe final, etc.) més recent o volumètrica no és impresa directament en llibres sinó distribuïda electrònicament. En canvi, en arxius, fons antics i biblioteques, es prefereix el paper, ja que tant els suports digitals (<a href="/wiki/Disquet" class="mw-redirect" title="Disquet">disquets</a>, <a href="/wiki/CD_(disc)" class="mw-redirect" title="CD (disc)">CD</a>, usb, <a href="/wiki/Ipad" class="mw-redirect" title="Ipad">ipad</a>, <a href="/wiki/Ebook" class="mw-redirect" title="Ebook">ebook</a>, etc.) com els aparells per a accedir al contingut tenen un temps de vida massa limitat. També els llibres antics (<a href="/wiki/Medieval" class="mw-redirect" title="Medieval">medievals</a>, del <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a>, etc.) es conserven molt millor, gràcies a una molt major qualitat del paper i de la tinta, que els llibres editats als segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> i <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">XXI</a>, amb costos molt més baixos, però una qualitat i durada de vida molt inferior. </p><p>No n'ha arribat a superar l'edició física, que s'ha revaloritzat cap al 2017.<sup id="cite_ref-CP_transf_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-CP_transf-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En l'àmbit de la literatura es van aprofitar les tecnologies (les <i>crossmedia</i>) i l'embrancament amb altres àmbits com l'<a href="/wiki/Educaci%C3%B3" title="Educació">educatiu</a> i el <a href="/wiki/Turisme" title="Turisme">turisme</a>.<sup id="cite_ref-CP_transf_21-1" class="reference"><a href="#cite_note-CP_transf-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarbier200513-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513_1-1">1,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarbier2005">Barbier, 2005</a>, p. 13.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarbier200512-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarbier200512_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarbier2005">Barbier, 2005</a>, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBarbier200513-14-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBarbier200513-14_3-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBarbier2005">Barbier, 2005</a>, p. 13-14.</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAvrin1991"><span style="font-variant: small-caps;">Avrin</span>, Leila. American Library Association, The British Library. <i>Escribes, l'escriptura i els llibres: el llibre d'art des de l'antiguitat fins al Renaixement</i>, 1991, p. 83. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780838905227" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780838905227">ISBN 9780838905227</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Escribes%2C+l%27escriptura+i+els+llibres%3A+el+llibre+d%27art+des+de+l%27antiguitat+fins+al+Renaixement&rft.aulast=Avrin&rft.aufirst=Leila&rft.date=1991&rft.place=Chicago%3B+Londres&rft.pages=83&rft.isbn=9780838905227"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text">Dard Hunter. <i>Fabricació de paper: Història i Tècnica d'un antic ofici renovat</i> Dover Publications 1978, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Leila Avrin. <i>Escribes, l'escriptura i els llibres: el llibre d'art des de l'antiguitat fins al Renaixement</i>, pàgs. 144-145.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">The Cambridge History of Early Christian Literature. Edd. Frances Young, Lewis Ayres, Andrew Louth, Ron White. Cambridge University Press 2004, pàgs. 8–9.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Leila Avrin. <i>Escribes, l'escriptura i els llibres: el llibre d'art des de l'antiguitat fins al Renaixement</i>, p. 173.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBischoff1990"><span style="font-variant: small-caps;">Bischoff</span>, Bernhard; Traducció de Dáibhí ó Cróinin. Editorial Cambridge University Press. <i>Paleografia llatina en l'antiguitat i l'Edat Mitjana</i>, 1990, p. 11. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521364736" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521364736">ISBN 0521364736</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Paleografia+llatina+en+l%27antiguitat+i+l%27Edat+Mitjana&rft.aulast=Bischoff&rft.aufirst=Bernhard&rft.date=1990&rft.place=Cambridge&rft.pages=11&rft.isbn=0521364736"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">Leila Avrin. <i>Escribes, l'escriptura i els llibres: el llibre d'art des de l'antiguitat fins al Renaixement</i>, pàgs. 207-208.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Theodore Maynard. <i>Sant Benet i els seus monjos</i>. Grapes Press Ltd 1956, pàgs. 70-71.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Martin D. Joachim. Aspectes Històrics de Catalogació i classificació. Haworth Premsa de 2003, p. 452.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Edith Diehl. <i>Enquadernació: els seus antecedents i tècnica</i>. Dover Publications 1980, pàgs. 14-16.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Bernhard Bischoff. <i>Paleografia llatina</i>, pàgs. 16-17.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Paul Saenger. <i>L'espai entre les paraules: Els Orígens de la lectura silenciosa</i>. Stanford University Press 1997.</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Bernhard Bischoff. <i>Paleografia llatina</i>, pàgs. 42-43.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Clapham, Michael, "Impressió" en <i>Una història de la tecnologia</i>, Vol. 2. <i>Des del Renaixement fins a la Revolució industrial</i>, EDD. Charles Singer, i altres<i>. </i>(Oxford 1957), p. 377. Citat a partir d'Elizabeth L. Eisenstein, <i>La impremta com un agent de canvi</i> (Universitat de Cambridge, 1980).</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTrubek2010"><span style="font-variant: small-caps;">Trubek</span>, Anne «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.smithsonianmag.com/arts-culture/how-the-paperback-novel-changed-popular-literature-11893941">How the Paperback Novel Changed Popular Literature</a>» (en anglès). <i>Smithsonian.com</i>, 30-03-2010 [Consulta: 19 gener 2017]. «In 1935, Allen Lane, chairman of the eminent British publishing house Bodley Head, spent a weekend in the country with Agatha Christie. Bodley Head, like many other publishers, was faring poorly during the Depression, and Lane was worrying about how to keep the business afloat. While he was in Exeter station waiting for his train back to London, he browsed shops looking for something good to read. He struck out. All he could find were trendy magazines and junky pulp fiction. And then he had a “Eureka!” moment: What if quality books were available at places like train stations and sold for reasonable prices—the price of a pack of cigarettes, say?»</span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTECampbell201315-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECampbell201315_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCampbell2013">Campbell, 2013</a>, p. 15.</span> </li> <li id="cite_note-:0-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:0_20-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://bibliotecavirtual.diba.cat/audiollibresmp3">Audiollibres</a>».  Diputació de Barcelona. [Consulta: 19 octubre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-CP_transf-21"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-CP_transf_21-0">21,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-CP_transf_21-1">21,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMartínez_Rubio2017"><span style="font-variant: small-caps;">Martínez Rubio</span>, José «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.valenciaplaza.com/el-selfiematon-de-carito-lourenco">Experiencia, acontecimiento y plataformas digitales. Cuando los libros se transforman en píxels</a>». <i>Cultur Plaza</i>, 06-11-2017 [Consulta: 11 novembre 2017].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBarbier2005"><span style="font-variant: small-caps;">Barbier</span>, Frédéric. <i>Historia del libro</i>.  Madrid: Alianza, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-206-7755-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-206-7755-8">ISBN 84-206-7755-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+del+libro&rft.aulast=Barbier&rft.aufirst=Fr%C3%A9d%C3%A9ric&rft.date=2005&rft.pub=Alianza&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-206-7755-8"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Codicologia" title="Codicologia">Codicologia</a></li> <li><a href="/wiki/Marca_d%27impressi%C3%B3" class="mw-redirect" title="Marca d'impressió">Marca d'impressió</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura" title="Història de l'escriptura">Història de l'escriptura</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Llibres" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Llibres" title="Plantilla:Llibres"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Llibres" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Llibre" title="Llibre">Llibres</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Disseny</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Estructura física</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Coberta" title="Coberta">Coberta</a></li> <li><a href="/wiki/Guardes" title="Guardes">Guarda</a></li> <li><a href="/wiki/Folre_(coberta)" title="Folre (coberta)">Folre</a></li> <li><a href="/wiki/Quadern_(plegat)" class="mw-redirect" title="Quadern (plegat)">Quadern</a></li> <li><a href="/wiki/Tom" title="Tom">Tom</a></li> <li><a href="/wiki/Volum_(llibre)" title="Volum (llibre)">Volum</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts inicials</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Agra%C3%AFments_(gest_de_cortesia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agraïments (gest de cortesia) (encara no existeix)">Agraiments</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dedicat%C3%B2ria_(arts_gr%C3%A0fiques)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dedicatòria (arts gràfiques) (encara no existeix)">Dedicatòria</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADgraf_(literatura)" class="mw-redirect" title="Epígraf (literatura)">Epígraf</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fals_t%C3%ADtol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fals títol (encara no existeix)">Fals títol</a></li> <li><a href="/wiki/Frontispici_(arts_gr%C3%A0fiques)" title="Frontispici (arts gràfiques)">Frontispici (arts gràfiques)</a></li> <li><a href="/wiki/Introducci%C3%B3" title="Introducció">Introducció</a></li> <li><a href="/wiki/Portada_(llibre)" title="Portada (llibre)">Portada</a></li> <li><a href="/wiki/Prefaci" title="Prefaci">Prefaci</a></li> <li><a href="/wiki/Pr%C3%B2leg" title="Pròleg">Pròleg</a></li> <li><a href="/wiki/Sumari" title="Sumari">Sumari</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts centrals</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Anotaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anotació">Anotació</a></li> <li><a href="/wiki/Cap%C3%ADtol_literari" title="Capítol literari">Capítol</a></li> <li><a href="/wiki/Citaci%C3%B3" title="Citació">Citació</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_d%27estil" title="Llibre d'estil">Llibre d'estil</a></li> <li><a href="/wiki/Nota_(tipografia)" title="Nota (tipografia)">Nota (tipografia)</a></li> <li><a href="/wiki/Par%C3%A0graf" title="Paràgraf">Paràgraf</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Secci%C3%B3_(tipografia)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Secció (tipografia) (encara no existeix)">Secció (tipografia)</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Parts finals</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Addenda" title="Addenda">Addenda</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliografia" title="Bibliografia">Bibliografia</a></li> <li><a href="/wiki/Colof%C3%B3" title="Colofó">Colofó</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADleg" title="Epíleg">Epíleg</a></li> <li><a href="/wiki/Glossari" title="Glossari">Glossari</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%8Dndex_alfab%C3%A8tic" title="Índex alfabètic">Índex alfabètic</a></li> <li><a href="/wiki/Post_scriptum" title="Post scriptum">Post scriptum</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3" title="Enquadernació">Enquadernació</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Buckram&action=edit&redlink=1" class="new" title="Buckram (encara no existeix)">Buckram</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_en_pell" title="Enquadernació en pell">En pell</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Enquadernaci%C3%B3_Antropod%C3%A8rmica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enquadernació Antropodèrmica (encara no existeix)">Antropodèrmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Enquadernaci%C3%B3_d%27Orfebreria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enquadernació d'Orfebreria (encara no existeix)">d'Orbrebreria</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_carton%C3%A9" title="Enquadernació cartoné">Cartoné</a></li> <li><a href="/wiki/Enquadernaci%C3%B3_en_r%C3%BAstica" title="Enquadernació en rústica">Rústica</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Enquadernadors" title="Categoria:Enquadernadors">Enquadernadors</a></li> <li><a href="/wiki/Gofrar" title="Gofrar">Gofrar</a></li> <li><a href="/wiki/Intons" title="Intons">Intons</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td><td class="navbox-image" rowspan="7" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Gutenberg_Bible,_Lenox_Copy,_New_York_Public_Library,_2009._Pic_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/150px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg" decoding="async" width="150" height="94" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/225px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg/300px-Gutenberg_Bible%2C_Lenox_Copy%2C_New_York_Public_Library%2C_2009._Pic_01.jpg 2x" data-file-width="1920" data-file-height="1200" /></a><figcaption></figcaption></figure></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Producció</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_(proc%C3%A9s)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició (procés) (encara no existeix)">Edició (procés)</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Consell_de_redacci%C3%B3" title="Consell de redacció">Consell de redacció</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Correcci%C3%B3_de_text&action=edit&redlink=1" class="new" title="Correcció de text (encara no existeix)">Correcció de text</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_col%C2%B7laborativa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició col·laborativa (encara no existeix)">Edició col·laborativa</a></li> <li><a href="/wiki/Edici%C3%B3_(llibre)" title="Edició (llibre)">Edició</a> (<a href="/wiki/Categoria:Editors" title="Categoria:Editors">Editors per continent</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Il%C2%B7lustraci%C3%B3_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Il·lustració de llibres (encara no existeix)">Il·lustració de llibres</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Resum_(edici%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Resum (edició) (encara no existeix)">Resum (edició)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Categoria:Software_d%27edici%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Categoria:Software d'edició (encara no existeix)">Programari d'edició</a></li> <li><a href="/wiki/Redacci%C3%B3" title="Redacció">Redacció</a></li> <li><a href="/wiki/Tiratge" title="Tiratge">Tiratge</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=T%C3%ADtol_del_treball&action=edit&redlink=1" class="new" title="Títol del treball (encara no existeix)">Títol del treball</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Impressi%C3%B3" title="Impressió">Impressió</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Tipografia" title="Tipografia">Tipografia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Composici%C3%B3_tipogr%C3%A0fica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Composició tipogràfica (encara no existeix)">Composició tipogràfica</a></li> <li><a href="/wiki/Linotip" title="Linotip">Linotip</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=T%C3%A8cnica_d%27impressi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tècnica d'impressió (encara no existeix)">Tècnica d'impressió</a></li> <li><a href="/wiki/Rotogravat" title="Rotogravat">Rotogravat</a></li> <li><a href="/wiki/Serigrafia" title="Serigrafia">Serigrafia</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_tipografia" title="Història de la tipografia">Història de la tipografia</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Maquetaci%C3%B3" title="Maquetació">Maquetació</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Font_(tipografia)" title="Font (tipografia)">Font (tipografia)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Gr%C3%A0fic_(disseny)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gràfic (disseny) (encara no existeix)">Gràfic (disseny)</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mesures_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesures del llibre (encara no existeix)">Mesures</a> (<a href="/wiki/Infoli" title="Infoli">Infoli</a> - <a href="/wiki/Octau_(llibre)" title="Octau (llibre)">Octau</a> - <a href="/wiki/Quart_(llibre)" title="Quart (llibre)">Quart</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Edici%C3%B3" title="Edició">Edició</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Acc%C3%A9s_obert" title="Accés obert">Accés obert</a></li> <li><a href="/wiki/Autoedici%C3%B3" title="Autoedició">Autoedició</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Autopublicaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autopublicació (encara no existeix)">Autopublicació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=C%C3%B2pia_de_revisi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Còpia de revisió (encara no existeix)">Còpia de revisió</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecci%C3%B3_(edici%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecció (edició) (encara no existeix)">Col·lecció (edició)</a></li> <li><a href="/wiki/Dip%C3%B2sit_legal" title="Dipòsit legal">Dipòsit legal</a></li> <li><a href="/wiki/Drets_d%27autor" title="Drets d'autor">Drets d'autor</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Edici%C3%B3_limitada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edició limitada (encara no existeix)">Edició limitada</a></li> <li><a href="/wiki/Edici%C3%B3_electr%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Edició electrònica">Edició electrònica</a></li> <li><a href="/wiki/Galerada" title="Galerada">Galerada</a></li> <li><a href="/wiki/International_Standard_Book_Number" class="mw-redirect" title="International Standard Book Number">ISBN</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_cient%C3%ADfica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura científica (encara no existeix)">Literatura científica</a></li> <li><a href="/wiki/Propietat_intel%C2%B7lectual" title="Propietat intel·lectual">Propietat intel·lectual</a></li> <li><a href="/wiki/Publicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Publicació">Publicació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Publicaci%C3%B3_acad%C3%A8mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Publicació acadèmica (encara no existeix)">Publicació acadèmica</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=S%C3%A8rie_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sèrie de llibres (encara no existeix)">Sèrie de llibres</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Consum</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Comer%C3%A7_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comerç del llibre (encara no existeix)">Comerç del llibre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Fires_de_llibres" title="Categoria:Fires de llibres">Fires del llibre</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_comer%C3%A7_del_llibre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història del comerç del llibre (encara no existeix)">Història del comerç del llibre</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_vell" title="Llibre de vell">Llibre de vell</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibreries" title="Categoria:Llibreries">Llibreries</a></li> <li><a href="/wiki/Vila_del_llibre" title="Vila del llibre">Vila del llibre</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Premi_literari" title="Premi literari">Premis literaris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Premis_literaris_de_Catalunya" title="Categoria:Premis literaris de Catalunya">Premis (Catalunya)</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Premis_literaris_d%27Espanya" title="Categoria:Premis literaris d'Espanya">Premis (Espanya)</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Premis_Nobel_de_Literatura" title="Categoria:Premis Nobel de Literatura">(Nobel)</a></li> <li><a href="/wiki/Best-seller" title="Best-seller">Best-sellers</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llibres i persones</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Bibliodiversitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bibliodiversitat (encara no existeix)">Bibliodiversitat</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliof%C3%A0gia" title="Bibliofàgia">Bibliofàgia</a> (<a href="/w/index.php?title=Cuc_dels_llibres_(insecte)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cuc dels llibres (insecte) (encara no existeix)">Cucs dels llibres</a>)</li> <li><a href="/wiki/Bibliof%C3%ADlia" title="Bibliofília">Bibliofília</a> (<a href="/wiki/Categoria:Bibli%C3%B2fils" title="Categoria:Bibliòfils">Bibliòfils</a>)</li> <li><a href="/wiki/Bibliologia" title="Bibliologia">Bibliologia</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliomania" title="Bibliomania">Bibliomania</a></li> <li><a href="/wiki/Bibliometria" title="Bibliometria">Bibliometria</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Biblioter%C3%A0pia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteràpia (encara no existeix)">Biblioteràpia</a></li> <li><a href="/wiki/BookTube" title="BookTube">BookTube</a></li> <li><a href="/wiki/Ciutat_de_la_Literatura" title="Ciutat de la Literatura">Ciutat de la Literatura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7leccionisme_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·leccionisme de llibres (encara no existeix)">Col·leccionisme</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica_liter%C3%A0ria" title="Crítica literària">Crítica literària</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Digitalitzaci%C3%B3_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Digitalització de llibres (encara no existeix)">Digitalització</a></li> <li><a href="/wiki/Exlibris" title="Exlibris">Exlibris</a></li> <li><a href="/wiki/Passallibres" title="Passallibres">Passallibres</a></li> <li><a href="/wiki/Punt_de_llibre" title="Punt de llibre">Punt de llibre</a></li> <li><a href="/wiki/Teixell" title="Teixell">Teixell</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Lectura" title="Lectura">Lectura</a> i <a href="/wiki/Sistema_d%27escriptura" title="Sistema d'escriptura">escriptura</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Alfabetisme" title="Alfabetisme">Alfabetització</a></li> <li><a href="/wiki/Alfabet" title="Alfabet">Alfabets i escriptures del món</a></li> <li><a href="/wiki/Aprenentatge_lectoescriptor" title="Aprenentatge lectoescriptor">Aprenentatge lectura</a></li> <li><a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrafia" title="Cal·ligrafia">Cal·ligrafia</a></li> <li><a href="/wiki/Club_de_lectura" title="Club de lectura">Clubs</a></li> <li><a href="/wiki/Comprensi%C3%B3_lectora" title="Comprensió lectora">Comprensió lectora</a></li> <li><a href="/wiki/Facilitat_de_lectura" title="Facilitat de lectura">Facilitat de lectura</a></li> <li><a href="/wiki/Llegibilitat" title="Llegibilitat">Llegibilitat</a></li> <li><a href="/wiki/Llenguatge_escrit" title="Llenguatge escrit">Llenguatge escrit</a></li> <li><a href="/wiki/Llenguatge_formal" title="Llenguatge formal">Llenguatge formal</a></li> <li><a href="/wiki/Transliteraci%C3%B3" title="Transliteració">Transliteració</a></li> <li><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27escriptura" title="Història de l'escriptura">Història de l'escriptura</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Bibliografia" title="Bibliografia">Bibliografies</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Article_cient%C3%ADfic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Article científic (encara no existeix)">Article científic</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Base_de_dades_documental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Base de dades documental (encara no existeix)">Base de dades documental</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Bibli%C3%B2grafs" title="Categoria:Bibliògrafs">Bibliògrafs</a></li> <li><a href="/wiki/Cat%C3%A0leg_de_biblioteca" title="Catàleg de biblioteca">Catàleg</a></li> <li><a href="/wiki/Citaci%C3%B3" title="Citació">Citació</a></li> <li><a href="/wiki/Passarel%C2%B7la_tem%C3%A0tica" title="Passarel·la temàtica">Directori temàtic</a></li> <li><a href="/wiki/Font_documental" title="Font documental">Font documental</a></li> <li><a href="/wiki/Programari_de_gesti%C3%B3_de_refer%C3%A8ncies" title="Programari de gestió de referències">Gestor de referències</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%8Dndex_de_cites" title="Índex de cites">Índex de cites</a></li> <li><a href="/wiki/Indexaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Indexació">Indexació</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Metabibliograf%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Metabibliografía (encara no existeix)">Metabibliografía</a></li> <li><a href="/wiki/Refer%C3%A8ncia_bibliogr%C3%A0fica" title="Referència bibliogràfica">Referència bibliogràfica</a></li> <li><a href="/wiki/Dip%C3%B2sit_institucional" title="Dipòsit institucional">Repositori</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Equipament</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Llibreria" title="Llibreria">Llibreries</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Subjectallibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subjectallibres (encara no existeix)">Subjectallibres</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca" title="Biblioteca">Biblioteca</a> - (<a href="/wiki/Bibliobusos" class="mw-redirect" title="Bibliobusos">Bibliobusos</a> - <a href="/wiki/Biblioteca_lliure" title="Biblioteca lliure">Biblioteca lliure</a> - <a href="/wiki/Bibliotecari" title="Bibliotecari">Bibliotecari</a> - <a href="/wiki/Biblioteconomia" title="Biblioteconomia">Biblioteconomia</a> - <a href="/wiki/Categoria:Biblioteques_per_tipus" title="Categoria:Biblioteques per tipus">Tipus de biblioteques</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/G%C3%A8nere_literari" title="Gènere literari">Gèneres literaris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Narrativa" title="Narrativa">Narrativa</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Ap%C3%B2leg" title="Apòleg">Apòleg</a></li> <li><a href="/wiki/Apologia" class="mw-redirect" title="Apologia">Apologia</a></li> <li><a href="/wiki/Assaig_(literatura)" title="Assaig (literatura)">Assaig</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2mic" title="Còmic">Còmic</a></li> <li><a href="/wiki/Conte" title="Conte">Conte</a></li> <li><a href="/wiki/Dietari" class="mw-redirect" title="Dietari">Dietari</a></li> <li><a href="/wiki/Conte" title="Conte">Conte</a></li> <li><a href="/wiki/Cr%C3%ADtica" title="Crítica">Crítica</a></li> <li><a href="/wiki/Docuficci%C3%B3" title="Docuficció">Docuficció</a></li> <li><a href="/wiki/Drama" title="Drama">Drama</a></li> <li><a href="/wiki/Ep%C3%ADstola" title="Epístola">Epístola</a></li> <li><a href="/wiki/Faula" title="Faula">Faula</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ficci%C3%B3_g%C3%B2tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ficció gòtica (encara no existeix)">Ficció gòtica</a></li> <li><a href="/wiki/Libel" title="Libel">Libel</a></li> <li><a href="/wiki/Novel%C2%B7la" title="Novel·la">Novel·la</a> - <a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_de_novel%C2%B7la" title="Categoria:Gèneres de novel·la">Novel·la (gèneres)</a></li> <li><a href="/wiki/Pamflet" title="Pamflet">Pamflet</a></li> <li><a href="/wiki/Paneg%C3%ADric" title="Panegíric">Panegíric</a></li> <li><a href="/wiki/Par%C3%B2dia" title="Paròdia">Paròdia</a></li> <li><a href="/wiki/Quadre_de_costums" class="mw-redirect" title="Quadre de costums">Quadre de costums</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_viatges" title="Literatura de viatges">Viatges</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">Literatura infantil</a></li> <li><a href="/wiki/Literatura_juvenil" title="Literatura juvenil">Literatura juvenil</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Literatura_religiosa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura religiosa (encara no existeix)">Literatura religiosa</a></li> <li><a href="/wiki/Manga" title="Manga">Manga</a></li> <li><a href="/wiki/Mem%C3%B2ries" title="Memòries">Memòries</a></li> <li><a href="/wiki/Saga_(literatura)" title="Saga (literatura)">Saga</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">Poesia</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_po%C3%A8tics" title="Categoria:Gèneres poètics">Poesia (gèneres)</a></li> <li><a href="/wiki/L%C3%ADrica" title="Lírica">Lírica</a> (<a href="/wiki/Balada" title="Balada">Balada</a> - <a href="/wiki/Can%C3%A7%C3%B3" title="Cançó">Cançó</a> - <a href="/wiki/Elegia" title="Elegia">Elegia</a> - <a href="/wiki/%C3%88gloga" title="Ègloga">Ègloga</a> - <a href="/wiki/Epigrama" title="Epigrama">Epigrama</a> - <a href="/wiki/S%C3%A0tira" title="Sàtira">Sàtira</a>)</li> <li><a href="/wiki/%C3%88pica" title="Èpica">Èpica</a> - (<a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">Epopeia</a> - <a href="/wiki/Roman%C3%A7_(poesia)" title="Romanç (poesia)">Romanç</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Teatre" title="Teatre">Teatre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:G%C3%A8neres_teatrals" title="Categoria:Gèneres teatrals">Teatre (gèneres)</a> - <a href="/wiki/Com%C3%A8dia" title="Comèdia">Comèdia</a> - <a href="/wiki/Drama" title="Drama">Drama</a> - <a href="/wiki/Farsa_(obra_teatral)" title="Farsa (obra teatral)">Farsa (obra teatral)</a> - <a href="/wiki/Melodrama" title="Melodrama">Melodrama</a> - <a href="/wiki/Trag%C3%A8dia" title="Tragèdia">Tragèdia</a> - <a href="/wiki/Tragicom%C3%A8dia" title="Tragicomèdia">Tragicomèdia</a> - <a href="/wiki/Vodevil" title="Vodevil">Vodevil</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Tipologies</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th id="Tipus_de_llibre" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Tipus de llibre</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/%C3%80lbum_il%C2%B7lustrat" title="Àlbum il·lustrat">Àlbum il·lustrat</a></li> <li><a href="/wiki/Almanac" title="Almanac">Almanac</a></li> <li><a href="/wiki/Antologia" title="Antologia">Antologia</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Anuari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anuari (encara no existeix)">Anuari</a></li> <li><a href="/wiki/Armorial" title="Armorial">Armorial</a></li> <li><a href="/wiki/Atles_(cartografia)" title="Atles (cartografia)">Atles</a></li> <li><a href="/wiki/Beceroles" title="Beceroles">Beceroles</a></li> <li><a href="/wiki/Cartulari" title="Cartulari">Cartulari</a></li> <li><a href="/wiki/Dietari" class="mw-redirect" title="Dietari">Dietari</a></li> <li><a href="/wiki/Diccionari" title="Diccionari">Diccionari</a> (<a href="/wiki/Categoria:Diccionaris" title="Categoria:Diccionaris">Diccionaris</a> - <a href="/wiki/Diccionari_ideol%C3%B2gic" title="Diccionari ideològic">Ideològic</a> - <a href="/wiki/Diccionari_etimol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Diccionari etimològic">Etimològic</a> - <a href="/wiki/Nomencl%C3%A0tor" title="Nomenclàtor">Nomenclàtor</a> - <a href="/wiki/Tesaurus" title="Tesaurus">Tesaurus</a>)</li> <li><a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia" title="Enciclopèdia">Enciclopèdia</a> (<a href="/wiki/Categoria:Enciclop%C3%A8dies" title="Categoria:Enciclopèdies">Enciclopèdies</a> - <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_les_enciclop%C3%A8dies" title="Història de les enciclopèdies">Història de les enciclopèdies</a> - <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica" title="Encyclopædia Britannica">Encyclopædia Britannica</a> - <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Espasa" title="Enciclopèdia Espasa">Enciclopèdia Espasa</a> - <a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Larousse" title="Enciclopèdia Larousse">Enciclopèdia Larousse</a>)</li> <li><a href="/wiki/Facs%C3%ADmil" title="Facsímil">Facsímil</a></li> <li><a href="/wiki/Foliscopi" title="Foliscopi">Foliscopi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Fotollibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fotollibres (encara no existeix)">Fotollibres</a></li> <li><a href="/wiki/Grimori" title="Grimori">Grimoris</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_d%27artista" title="Llibre d'artista">Llibre d'artista</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_butxaca" title="Llibre de butxaca">Llibre de butxaca</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_cuina" title="Llibre de cuina">Llibre de cuina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibre_miniatura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre miniatura (encara no existeix)">Llibre miniatura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llibre_de_sobretaula&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llibre de sobretaula (encara no existeix)">Llibre de sobretaula</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_de_text" title="Llibre de text">Llibre de text</a></li> <li><a href="/wiki/Llibre_desplegable" title="Llibre desplegable">Llibre desplegable</a></li> <li>Formats (<a href="/wiki/Audiollibre" title="Audiollibre">Audiollibre</a> - <a href="/wiki/Llibre_electr%C3%B2nic" title="Llibre electrònic">Llibre electrònic</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Història</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a class="mw-selflink selflink">Història del llibre</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Arxiv%C3%ADstica" title="Arxivística">Arxivística</a> (<a href="/wiki/Categoria:Arxivers" title="Categoria:Arxivers">Arxivers</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Cabinet_de_lectura&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cabinet de lectura (encara no existeix)">Cabinet de lectura</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cultura_impresa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura impresa (encara no existeix)">Cultura impresa</a></li> <li><a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">Encyclopédie</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Historiadors_del_llibre" title="Categoria:Historiadors del llibre">Historiadors del lllibre</a></li> <li><a href="/wiki/Impremta" title="Impremta">Història de la Impremta</a></li> <li><a href="/wiki/Incunable" title="Incunable">Incunables</a></li> <li><a href="/wiki/Paleografia" title="Paleografia">Paleografia</a> (<a href="/wiki/Categoria:Pale%C3%B2grafs" title="Categoria:Paleògrafs">Paleògrafs</a>)</li> <li><a href="/w/index.php?title=Preservaci%C3%B3_(biblioteconomia_i_arxivistica)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Preservació (biblioteconomia i arxivistica) (encara no existeix)">Preservació</a> (<a href="/wiki/Preservaci%C3%B3_digital" title="Preservació digital">Preservació digital</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Manuscrits" class="mw-redirect" title="Manuscrits">Manuscrits</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Manuscrits_il%C2%B7luminats_del_Beatus" title="Categoria:Manuscrits il·luminats del Beatus">Beatus</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Bestiaris" title="Categoria:Bestiaris">Bestiaris</a></li> <li><a href="/wiki/Cultura_del_manuscrit" title="Cultura del manuscrit">Cultura manuscrita</a> (<a href="/wiki/Amanuense" title="Amanuense">Copista</a> - <a href="/wiki/Margin%C3%A0lia" title="Marginàlia">Marginàlia</a> - <a href="/wiki/Scriptorium" title="Scriptorium">Scriptorium</a>)</li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_d%27hores" title="Categoria:Llibres d'hores">Llibres d'hores</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_verds" title="Categoria:Llibres verds">Llibres verds</a></li> <li><a href="/wiki/Manuscrits_il%C2%B7luminats" class="mw-redirect" title="Manuscrits il·luminats">Manuscrits il·luminats</a></li> <li><a href="/wiki/Manuscrit_Voynich" title="Manuscrit Voynich">Manuscrit Voynich</a></li> <li><a href="/wiki/Rotlle_(manuscrit)" title="Rotlle (manuscrit)">Rotlles</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/C%C3%B2dex" title="Còdex">Còdex</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Codicologia" title="Codicologia">Codicologia</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:C%C3%B2dexs_b%C3%ADblics" title="Categoria:Còdexs bíblics">Còdex bíblics</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:C%C3%B2dexs_de_Leonardo_da_Vinci" title="Categoria:Còdexs de Leonardo da Vinci">Còdex Leonardo</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dex_mesoameric%C3%A0" title="Còdex mesoamericà">Còdex mesoamericà</a> (<a href="/wiki/Sistemes_d%27escriptura_de_Mesoam%C3%A8rica" title="Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica">Sistemes d'escriptura de Mesoamèrica</a>)</li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dexs_maies" title="Còdexs maies">Còdexs maies</a></li> <li><a href="/wiki/C%C3%B2dexs_mexiques" title="Còdexs mexiques">Còdexs mexiques</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Papir" title="Papir">Papirs</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Escriba" title="Escriba">Escriba</a> (<a href="/wiki/Escriba_de_l%27antic_Egipte" class="mw-redirect" title="Escriba de l'antic Egipte">Escriba de l'antic Egipte</a>)</li> <li><a href="/wiki/Literatura_de_l%27antic_Egipte" title="Literatura de l'antic Egipte">Literatura de l'antic Egipte</a></li> <li><a href="/wiki/Jerogl%C3%ADfic_egipci" title="Jeroglífic egipci">Jeroglífic egipci</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Papirs_de_l%27antic_Egipte" title="Categoria:Papirs de l'antic Egipte">Papirs de l'antic Egipte</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Papirs_del_Nou_Testament" title="Categoria:Papirs del Nou Testament">Papirs del Nou Testament</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Censura_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Censura de llibres (encara no existeix)">Censura</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Crema_de_llibres" title="Crema de llibres">Crema de llibres</a> (<a href="/wiki/Crema_de_llibres_a_l%27Alemanya_nazi" title="Crema de llibres a l'Alemanya nazi">Crema de llibres a l'Alemanya nazi</a>)</li> <li><a href="/wiki/Index_Librorum_Prohibitorum" title="Index Librorum Prohibitorum">Index Librorum Prohibitorum</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=%C3%8Dndice_de_libros_prohibidos_de_la_Inquisici%C3%B3_espanyola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Índice de libros prohibidos de la Inquisició espanyola (encara no existeix)">Índice de libros prohibidos de la Inquisició espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/Infern_de_les_biblioteques" title="Infern de les biblioteques">Infern de les biblioteques</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes i col·leccions</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Col·leccions</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_d%27Autors_Valencians" title="Biblioteca d'Autors Valencians">Biblioteca d'Autors Valencians</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Catalana" title="Biblioteca Catalana">Biblioteca Catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Cl%C3%A1sica_Gredos" title="Biblioteca Clásica Gredos">Biblioteca Clásica Gredos</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_de_autores_griegos_y_latinos" title="Biblioteca de autores griegos y latinos">Biblioteca de autores griegos y latinos</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Biblioteca_de_Grandes_Pensadores&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca de Grandes Pensadores (encara no existeix)">Biblioteca de Grandes Pensadores</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Liter%C3%A0ria" title="Biblioteca Literària">Biblioteca Literària</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Popular_de_L%27Aven%C3%A7" title="Biblioteca Popular de L'Avenç">Biblioteca Popular de L'Avenç</a></li> <li><a href="/wiki/Col%C2%B7lecci%C3%B3_Cl%C3%A0ssics_del_Cristianisme" title="Col·lecció Clàssics del Cristianisme">Col·lecció Clàssics del Cristianisme</a></li> <li><a href="/wiki/Col%C2%B7lecci%C3%B3_Fundaci%C3%B3_Bernat_Metge" title="Col·lecció Fundació Bernat Metge">Col·lecció Fundació Bernat Metge</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Colecci%C3%B3n_Austral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Colección Austral (encara no existeix)">Colección Austral</a></li> <li><a href="/wiki/D%C3%A9couvertes_Gallimard" title="Découvertes Gallimard">Découvertes Gallimard</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_catalana" title="Les millors obres de la literatura catalana">Les millors obres de la literatura catalana</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_universal" title="Les millors obres de la literatura universal">Les millors obres de la literatura universal</a></li> <li><a href="/wiki/Les_millors_obres_de_la_literatura_universal_/_Segle_XX" title="Les millors obres de la literatura universal / Segle XX">Les millors obres de la literatura universal / Segle XX</a></li> <li><a href="/wiki/Patrologia_Graeca" title="Patrologia Graeca">Patrologia Graeca</a></li> <li><a href="/wiki/Patrologia_Latina" title="Patrologia Latina">Patrologia Latina</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Que_sais-je%3F&action=edit&redlink=1" class="new" title="Que sais-je? (encara no existeix)">Que sais-je?</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Llistes</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Llista_dels_llibres_m%C3%A9s_venuts" title="Llista dels llibres més venuts">Llista dels llibres més venuts</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_de_llibres_prohibits_pels_governs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de llibres prohibits pels governs (encara no existeix)">Llista de llibres prohibits pels governs</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27autors_i_obres_en_el_Index_Librorum_Prohibitorum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'autors i obres en el Index Librorum Prohibitorum (encara no existeix)">Llista d'autors i obres en el Index Librorum Prohibitorum</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27autors_prohibits_a_l%27Alemanya_Nazi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'autors prohibits a l'Alemanya Nazi (encara no existeix)">Llista d'autors prohibits a l'Alemanya Nazi</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Llista_d%27incidents_en_crema_de_llibres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista d'incidents en crema de llibres (encara no existeix)">Llista d'incidents en crema de llibres</a></li> <li><a href="/wiki/Llibres_cl%C3%A0ssics_de_la_ci%C3%A8ncia" title="Llibres clàssics de la ciència">Llibres clàssics de la ciència</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_llengua" title="Categoria:Llibres per llengua">Llibres per llengua</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_segle" title="Categoria:Llibres per segle">Llibres per segle</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Llibres_per_tema" title="Categoria:Llibres per tema">Llibres per tema</a></li> <li><a href="/wiki/Categoria:Pel%C2%B7l%C3%ADcules_basades_en_llibres" title="Categoria:Pel·lícules basades en llibres">Pel·lícules basades en llibres</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/16px-Symbol_question.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/24px-Symbol_question.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e0/Symbol_question.svg/32px-Symbol_question.svg.png 2x" data-file-width="180" data-file-height="185" /></span></span> <a href="/wiki/Categoria:Llibres" title="Categoria:Llibres">Categoria</a></div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_del_llibre&oldid=34186394">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_del_llibre&oldid=34186394</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Hist%C3%B2ria_del_llibre" title="Categoria:Història del llibre">Història del llibre</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 nov 2024 a les 06:54.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_del_llibre&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5c9b544f44-mscjt","wgBackendResponseTime":124,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.227","walltime":"0.330","ppvisitednodes":{"value":3027,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":104631,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":4739,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":13,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":7,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":14435,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 201.803 1 -total"," 38.69% 78.087 1 Plantilla:Referències"," 22.50% 45.400 6 Plantilla:Article_principal"," 20.59% 41.554 8 Plantilla:Navbox"," 16.49% 33.278 1 Plantilla:Llibres"," 13.16% 26.549 3 Plantilla:Ref-llibre"," 12.89% 26.018 2 Plantilla:Ref-publicació"," 10.72% 21.638 5 Plantilla:Sfn"," 6.45% 13.026 6 Plantilla:If_both"," 3.85% 7.765 1 Plantilla:Ref-notícia"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.053","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2258862,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-5bf5768c4b-nw95p","timestamp":"20241104020259","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Hist\u00f2ria del llibre","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Hist%C3%B2ria_del_llibre","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q998434","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q998434","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2013-09-24T05:49:19Z","dateModified":"2024-11-02T05:54:23Z","headline":"aspecte de la hist\u00f2ria"}</script> </body> </html>