CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Abolicionisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"023f1a55-8d9d-4477-9f0c-b07940dcaeda","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Abolicionisme","wgTitle":"Abolicionisme","wgCurRevisionId":34108450,"wgRevisionId":34108450,"wgArticleId":503543,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Abolicionisme"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Abolicionisme","wgRelevantArticleId":503543,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":40000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q169390","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles" :"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init", "ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1428"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg/800px-Slaveshipposter-contrast.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="952"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg/640px-Slaveshipposter-contrast.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="762"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Abolicionisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Abolicionisme"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Abolicionisme"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Abolicionisme rootpage-Abolicionisme skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Abolicionisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Abolicionisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Abolicionisme" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Abolicionisme" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_de_l'abolicionisme_esclavista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_de_l'abolicionisme_esclavista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Història de l'abolicionisme esclavista</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_de_l'abolicionisme_esclavista-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història de l'abolicionisme esclavista</span> </button> <ul id="toc-Història_de_l'abolicionisme_esclavista-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Protoabolicionisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Protoabolicionisme"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Protoabolicionisme</span> </div> </a> <ul id="toc-Protoabolicionisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Abolicionisme_Europeu_i_Americà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Abolicionisme_Europeu_i_Americà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Abolicionisme Europeu i Americà</span> </div> </a> <ul id="toc-Abolicionisme_Europeu_i_Americà-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Portugal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Portugal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.1</span> <span>Portugal</span> </div> </a> <ul id="toc-Portugal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Brasil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Brasil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.2</span> <span>Brasil</span> </div> </a> <ul id="toc-Brasil-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-França" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#França"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.3</span> <span>França</span> </div> </a> <ul id="toc-França-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xile" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Xile"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.4</span> <span>Xile</span> </div> </a> <ul id="toc-Xile-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regne_Unit_i_Imperi_Britànic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Regne_Unit_i_Imperi_Britànic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.5</span> <span>Regne Unit i Imperi Britànic</span> </div> </a> <ul id="toc-Regne_Unit_i_Imperi_Britànic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Canadà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Canadà"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.6</span> <span>Canadà</span> </div> </a> <ul id="toc-Canadà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Estats_Units_d'Amèrica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats_Units_d'Amèrica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.7</span> <span>Estats Units d'Amèrica</span> </div> </a> <ul id="toc-Estats_Units_d'Amèrica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Espanya,_Cuba_i_Puerto_Rico" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Espanya,_Cuba_i_Puerto_Rico"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2.8</span> <span>Espanya, Cuba i Puerto Rico</span> </div> </a> <ul id="toc-Espanya,_Cuba_i_Puerto_Rico-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Altres_moviments_abolicionistes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres_moviments_abolicionistes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Altres moviments abolicionistes</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Altres_moviments_abolicionistes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Altres moviments abolicionistes</span> </button> <ul id="toc-Altres_moviments_abolicionistes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Feminisme_abolicionista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Feminisme_abolicionista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Feminisme abolicionista</span> </div> </a> <ul id="toc-Feminisme_abolicionista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Abolicionisme_anticapitalista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Abolicionisme_anticapitalista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Abolicionisme anticapitalista</span> </div> </a> <ul id="toc-Abolicionisme_anticapitalista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Abolicionisme_de_presons" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Abolicionisme_de_presons"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Abolicionisme de presons</span> </div> </a> <ul id="toc-Abolicionisme_de_presons-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Abolicionisme_antiespecista" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Abolicionisme_antiespecista"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Abolicionisme antiespecista</span> </div> </a> <ul id="toc-Abolicionisme_antiespecista-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_complementària" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_complementària"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Bibliografia complementària</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia_complementària-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Abolicionisme</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 74 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-74" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">74 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Afskaffing_van_slawerny" title="Afskaffing van slawerny - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Afskaffing van slawerny" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A5%D9%84%D8%BA%D8%A7%D8%A1_%D8%A7%D9%84%D8%B9%D8%A8%D9%88%D8%AF%D9%8A%D8%A9" title="إلغاء العبودية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="إلغاء العبودية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Abolicionismu" title="Abolicionismu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Abolicionismu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Abolisionizm" title="Abolisionizm - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Abolisionizm" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%B0%D0%BB%D1%96%D1%86%D1%8B%D1%8F%D0%BD%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Абаліцыянізм - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Абаліцыянізм" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D1%8A%D0%BC" title="Аболиционизъм - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Аболиционизъм" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%A6%E0%A6%BE%E0%A6%B8%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%A5%E0%A6%BE_%E0%A6%AC%E0%A6%BF%E0%A6%B2%E0%A7%8B%E0%A6%AA_%E0%A6%86%E0%A6%A8%E0%A7%8D%E0%A6%A6%E0%A7%8B%E0%A6%B2%E0%A6%A8" title="দাসপ্রথা বিলোপ আন্দোলন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="দাসপ্রথা বিলোপ আন্দোলন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Abolicionismus" title="Abolicionismus - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Abolicionismus" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Diddymu_caethwasiaeth" title="Diddymu caethwasiaeth - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Diddymu caethwasiaeth" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Abolitionist" title="Abolitionist - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Abolitionist" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Abolitionismus" title="Abolitionismus - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Abolitionismus" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CE%B1%CF%84%CE%AC%CF%81%CE%B3%CE%B7%CF%83%CE%B7_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%B4%CE%BF%CF%85%CE%BB%CE%B5%CE%AF%CE%B1%CF%82" title="Κατάργηση της δουλείας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κατάργηση της δουλείας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Abolitionism" title="Abolitionism - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Abolitionism" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Aboliciismo" title="Aboliciismo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Aboliciismo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Abolicionismo_de_la_esclavitud" title="Abolicionismo de la esclavitud - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Abolicionismo de la esclavitud" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Abolitsionism" title="Abolitsionism - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Abolitsionism" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Abolizionismo" title="Abolizionismo - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Abolizionismo" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Abolicionismu" title="Abolicionismu - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Abolicionismu" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AE%D8%A7%D9%84%D9%81%D8%AA_%D8%A8%D8%A7_%D8%A8%D8%B1%D8%AF%DA%AF%DB%8C" title="مخالفت با بردگی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="مخالفت با بردگی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Abolitionismi" title="Abolitionismi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Abolitionismi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Abolitionnisme" title="Abolitionnisme - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Abolitionnisme" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Abolisjonisme" title="Abolisjonisme - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Abolisjonisme" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Daonfhuascailteachas" title="Daonfhuascailteachas - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Daonfhuascailteachas" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gcr mw-list-item"><a href="https://gcr.wikipedia.org/wiki/Abolisyon_di_lesklavaj" title="Abolisyon di lesklavaj - Guianan Creole" lang="gcr" hreflang="gcr" data-title="Abolisyon di lesklavaj" data-language-autonym="Kriyòl gwiyannen" data-language-local-name="Guianan Creole" class="interlanguage-link-target"><span>Kriyòl gwiyannen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Abolicionismo" title="Abolicionismo - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Abolicionismo" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Kau_da_Bautan_Bayi" title="Kau da Bautan Bayi - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Kau da Bautan Bayi" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%94%D7%AA%D7%A0%D7%95%D7%A2%D7%94_%D7%9C%D7%91%D7%99%D7%98%D7%95%D7%9C_%D7%94%D7%A2%D7%91%D7%93%D7%95%D7%AA" title="התנועה לביטול העבדות - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="התנועה לביטול העבדות" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Abolisyon_esklavaj" title="Abolisyon esklavaj - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Abolisyon esklavaj" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Abolicionizmus" title="Abolicionizmus - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Abolicionizmus" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%B1%D5%A2%D5%B8%D5%AC%D5%AB%D6%81%D5%AB%D5%B8%D5%B6%D5%AB%D5%A6%D5%B4" title="Աբոլիցիոնիզմ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Աբոլիցիոնիզմ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Abolisionisme" title="Abolisionisme - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Abolisionisme" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Abolizionismo" title="Abolizionismo - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Abolizionismo" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%A5%B4%E9%9A%B7%E5%88%B6%E5%BA%A6%E5%BB%83%E6%AD%A2%E9%81%8B%E5%8B%95" title="奴隷制度廃止運動 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="奴隷制度廃止運動" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Abalishanizam" title="Abalishanizam - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Abalishanizam" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%91%E1%83%9D%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%AA%E1%83%98%E1%83%9D%E1%83%9C%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%9B%E1%83%98" title="აბოლიციონიზმი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="აბოლიციონიზმი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Аболиционизм - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Аболиционизм" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%85%B8%EC%98%88%EC%A0%9C_%ED%8F%90%EC%A7%80%EC%9A%B4%EB%8F%99" title="노예제 폐지운동 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="노예제 폐지운동" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-krc mw-list-item"><a href="https://krc.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Аболиционизм - karatxai-balkar" lang="krc" hreflang="krc" data-title="Аболиционизм" data-language-autonym="Къарачай-малкъар" data-language-local-name="karatxai-balkar" class="interlanguage-link-target"><span>Къарачай-малкъар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Аболиционизм - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Аболиционизм" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Abolitionismus" title="Abolitionismus - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Abolitionismus" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Abolicionizmas" title="Abolicionizmas - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Abolicionizmas" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Abolicionisms_(kust%C4%ABba_par_verdz%C4%ABbas_atcel%C5%A1anu)" title="Abolicionisms (kustība par verdzības atcelšanu) - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Abolicionisms (kustība par verdzības atcelšanu)" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Аболиционизам - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Аболиционизам" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%85%E0%B4%9F%E0%B4%BF%E0%B4%AE%E0%B4%A4%E0%B5%8D%E0%B4%A4%E0%B4%A8%E0%B4%BF%E0%B4%B0%E0%B5%8B%E0%B4%A7%E0%B4%A8_%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%B8%E0%B5%8D%E0%B4%A5%E0%B4%BE%E0%B4%A8%E0%B4%82" title="അടിമത്തനിരോധന പ്രസ്ഥാനം - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="അടിമത്തനിരോധന പ്രസ്ഥാനം" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Abolisionisme" title="Abolisionisme - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Abolisionisme" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%80%E1%80%BB%E1%80%BD%E1%80%94%E1%80%BA%E1%80%85%E1%80%94%E1%80%85%E1%80%BA_%E1%80%96%E1%80%BB%E1%80%80%E1%80%BA%E1%80%9E%E1%80%AD%E1%80%99%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%B8_%E1%80%9D%E1%80%AB%E1%80%92" title="ကျွန်စနစ် ဖျက်သိမ်းရေး ဝါဒ - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ကျွန်စနစ် ဖျက်သိမ်းရေး ဝါဒ" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Abolitionisme_(slavernij)" title="Abolitionisme (slavernij) - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Abolitionisme (slavernij)" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Abolisjonisme" title="Abolisjonisme - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Abolisjonisme" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Abolisjonisme" title="Abolisjonisme - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Abolisjonisme" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Abolicjonizm" title="Abolicjonizm - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Abolicjonizm" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AF_%D8%BA%D9%84%D8%A7%D9%85%DB%8D_%D9%BE%D8%A7%DB%8C" title="د غلامۍ پای - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="د غلامۍ پای" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Abolicionismo" title="Abolicionismo - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Abolicionismo" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Aboli%C8%9Bionism" title="Aboliționism - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Aboliționism" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Аболиционизм - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Аболиционизм" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%8A%D8%A8%D9%88%D9%84%D9%8A_%D8%B4%D9%86%D8%B3%D9%BD" title="ايبولي شنسٽ - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ايبولي شنسٽ" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target"><span>سنڌي</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Abolicionizam" title="Abolicionizam - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Abolicionizam" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Abolitionism" title="Abolitionism - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Abolitionism" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Abolicionizmus" title="Abolicionizmus - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Abolicionizmus" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Abolicionizem" title="Abolicionizem - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Abolicionizem" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%86%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%B0%D0%BC" title="Аболиционизам - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Аболиционизам" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Abolitionism" title="Abolitionism - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Abolitionism" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Ukomeshaji_wa_Biashara_ya_Watumwa" title="Ukomeshaji wa Biashara ya Watumwa - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Ukomeshaji wa Biashara ya Watumwa" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%85%E0%AE%9F%E0%AE%BF%E0%AE%AE%E0%AF%88_%E0%AE%92%E0%AE%B4%E0%AE%BF%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AF%8B%E0%AE%9F%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%BE%E0%AE%9F%E0%AF%81" title="அடிமை ஒழிப்புக் கோட்பாடு - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="அடிமை ஒழிப்புக் கோட்பாடு" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D0%B8%D1%82%D1%81%D0%B8%D0%BE%D0%BD%D0%B8%D0%B7%D0%BC" title="Аболитсионизм - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Аболитсионизм" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B9%80%E0%B8%A5%E0%B8%B4%E0%B8%81%E0%B8%97%E0%B8%B2%E0%B8%AA" title="การเลิกทาส - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="การเลิกทาส" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Abolisionizm" title="Abolisionizm - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Abolisionizm" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/K%C3%B6lelik_kar%C5%9F%C4%B1tl%C4%B1%C4%9F%C4%B1" title="Kölelik karşıtlığı - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kölelik karşıtlığı" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BE%D0%BB%D1%96%D1%86%D1%96%D0%BE%D0%BD%D1%96%D0%B7%D0%BC" title="Аболіціонізм - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Аболіціонізм" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Abolitsionizm" title="Abolitsionizm - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Abolitsionizm" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Abo%C5%82isionismo" title="Abołisionismo - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Abołisionismo" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Phong_tr%C3%A0o_b%C3%A3i_n%C3%B4" title="Phong trào bãi nô - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Phong trào bãi nô" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%BA%9F%E5%A5%B4%E4%B8%BB%E4%B9%89" title="废奴主义 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="废奴主义" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%BB%A2%E5%A5%B4%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="廢奴主義 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="廢奴主義" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%BB%A2%E5%A5%B4%E4%B8%BB%E7%BE%A9" title="廢奴主義 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="廢奴主義" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q169390#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Abolicionisme" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Abolicionisme" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Abolicionisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Abolicionisme"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Abolicionisme" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Abolicionisme" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&oldid=34108450" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Abolicionisme&id=34108450&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAbolicionisme"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FAbolicionisme"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Abolicionisme"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Abolicionisme&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Abolitionism" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q169390" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Slaveshipposter-contrast.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg/220px-Slaveshipposter-contrast.jpg" decoding="async" width="220" height="262" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg/330px-Slaveshipposter-contrast.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/23/Slaveshipposter-contrast.jpg/440px-Slaveshipposter-contrast.jpg 2x" data-file-width="914" data-file-height="1088" /></a><figcaption>Cartell que mostrava les terribles condicions dels vaixells d'esclaus.</figcaption></figure> <p>L'<b>abolicionisme</b> és una doctrina que propugna l'anul·lació de <a href="/wiki/Legislaci%C3%B3" title="Legislació">lleis</a>, preceptes o costums que es considera que atempten contra els principis humans i morals. El terme es va aplicar inicialment al corrent que propugnava l'<b>abolició de l'esclavitud</b>, per tal de considerar tota persona subjecte de Dret, en oposició a objecte de Dret d'alguns col·lectius però ha sigut encunyat per altres moviments socials. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_de_l'abolicionisme_esclavista"><span id="Hist.C3.B2ria_de_l.27abolicionisme_esclavista"></span>Història de l'abolicionisme esclavista</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història de l'abolicionisme esclavista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Protoabolicionisme">Protoabolicionisme</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Protoabolicionisme"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Tot i que de moviment abolicionista pròpiament dit no en podem parlar fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, en altres moments històrics s'han produit <a href="/wiki/Revolta_d%27esclaus" title="Revolta d'esclaus">revoltes d'esclaus</a> en contra de les condicions inhumanes a les que estaven sotmesos.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un dels casos més conegut, gràcies també al "cinema històric" va ser la revolta antiesclavista a l'<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Antiga Roma</a>, liderada per <a href="/wiki/Esp%C3%A0rtac" title="Espàrtac">Espàrtac</a> i que va acabar amb derrota dels espartans i la crucifixió dels 6.000 esclaus rebels que havien sobreviscut, al llarg dels camins principals que duien a Roma.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Abolicionisme_Europeu_i_Americà"><span id="Abolicionisme_Europeu_i_Americ.C3.A0"></span>Abolicionisme Europeu i Americà</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Abolicionisme Europeu i Americà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Però ja parlant del moviment abolicionista modern, hem de considerar el context dels diferents territoris perquè l'evolució és completament diferent. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Portugal">Portugal</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Portugal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <a href="/wiki/Primer_Ministre_de_Portugal" class="mw-redirect" title="Primer Ministre de Portugal">Primer Ministre</a> reformista <a href="/wiki/Marqu%C3%A8s_de_Pombal" class="mw-redirect" title="Marquès de Pombal">Marquès de Pombal</a> va decretar el final del tràfic d'esclaus cap a la metròpoli (<a href="/wiki/1761" title="1761">1761</a>) i l'alliberament gradual dels esclaus a <a href="/wiki/Portugal" title="Portugal">Portugal</a> (<a href="/wiki/1773" title="1773">1773</a>).<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per aquest motiu, es considera aquest país un pioner en l'abolicionisme. Tanmateix, a les <a href="/wiki/Brasil_colonial" title="Brasil colonial">colònies portugueses d'Amèrica</a> es va continuar permetent l'esclavitud, necessari per sustentar l'economia extractivista que s'hi practicava.<sup id="cite_ref-:0_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Malgrat tot, el final de l'esclavitud estava lluny encara. Pressionada per Gran Bretanya, a començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> es va prohibir definitivament el tràfic d'esclaus i, el 1854, un decret va alliberar tots els esclaus del govern de les colònies. Dos anys més tard, també es va alliberar tots els esclaus de l'església a les colònies. El 25 de febrer de 1869 es va produir finalment l'abolició completa de l'esclavitud en l'<a href="/wiki/Imperi_Portugu%C3%A8s" title="Imperi Portuguès">imperi portuguès</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Brasil">Brasil</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Brasil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, la corona va canviar l'enfocament de com havia de colonitzar l'interior del país. Va abandonar la captura dels nadius, procurant arribar a una convivència pacífica dirigida a l'assimilació dels pobles indígenes. Una de les mesures en aquest sentit, va ser la prohibició de la ma d'obra esclava indígena.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, els moviments independentistes revolucionaris, particularment la <a href="/wiki/Conjuraci%C3%B3_bahiana" title="Conjuració bahiana">Conjuració Bahiana</a> (<a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a>), van pretendre eliminar la condició d'esclaus dels <a href="/wiki/Afrobrasiler" class="mw-redirect" title="Afrobrasiler">afrobrasilers</a>, i aprofitar la revolta contra els seus amos per donar impuls al procés emancipador del <a href="/wiki/Regne_de_Portugal" title="Regne de Portugal">Regne de Portugal</a>.<sup id="cite_ref-:5_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-:5-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel que fa al període <a href="/wiki/Imperi_del_Brasil" title="Imperi del Brasil">imperial brasiler</a>, <a href="/wiki/Pere_I_del_Brasil" title="Pere I del Brasil">Pere I</a> havia manifestat la seva intenció d'alliberar els esclaus, havent subratllat en diferents moments de la seva vida el fet que la seva sang era del mateix color que la d'ells. L'emperador va voler accelerar la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Industrial" title="Revolució Industrial">revolució industrial</a> al Brasil amb l'alliberament dels esclaus i va intentar fer-ho dues vegades. La primera, l'any de la <a href="/wiki/Independ%C3%A8ncia_del_Brasil" title="Independència del Brasil">independència del Brasil</a> (<a href="/wiki/1822" title="1822">1822</a>), i la segona, l'any de l'assemblea <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_brasilera_de_1824" title="Constitució brasilera de 1824">constituent</a> de <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a>, i en ambdues ocasions el projecte va ser totalment rebutjat pel <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_Nacional_del_Brasil" title="Congrés Nacional del Brasil">parlament</a>.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'acord a la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_brasilera_de_1824" title="Constitució brasilera de 1824">constitució de 1824</a>, el Brasil no era una <a href="/wiki/Monarquia_absolutista" class="mw-redirect" title="Monarquia absolutista">monarquia absolutista</a> sinó una <a href="/wiki/Monarquia_constitucional" title="Monarquia constitucional">monarquia constitucional</a> <a href="/wiki/Monarquia_parlament%C3%A0ria" title="Monarquia parlamentària">parlamentària</a>, i el <a href="/w/index.php?title=Poder_moderador&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poder moderador (encara no existeix)">poder moderador</a> del monarca no el va permetre fer-hi res més.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos,_1889.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg/250px-Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg" decoding="async" width="250" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg/375px-Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg/500px-Pedro_Am%C3%A9rico_-_Liberta%C3%A7%C3%A3o_dos_Escravos%2C_1889.jpg 2x" data-file-width="4847" data-file-height="3300" /></a><figcaption><i>L'alliberament dels esclaus</i>, obra del brasiler <a href="/wiki/Pedro_Am%C3%A9rico" title="Pedro Américo">Pedro Américo</a> (<a href="/wiki/1889" title="1889">1889</a>).</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Pere_II_del_Brasil" title="Pere II del Brasil">Pere II</a>, el seu successor, va heretar el vigor abolicionista del seu pare. Va intentar diversos cops abolir l'esclavitud, però cada vegada que plantejava el debat, el parlament deia que aquella no era la voluntat del poble. Les discussions van adquirir rellevància a partir de <a href="/wiki/1850" title="1850">1850</a> i un caràcter realment popular a partir de <a href="/wiki/1870" title="1870">1870</a>.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Des de llavors, es van fer tímids avanços legislatius, com l'aprovació de la Llei del Ventre Lliure (<a href="/wiki/1871" title="1871">1871</a>) i la dels Sexagenaris (<a href="/wiki/1885" title="1885">1885</a>), però l'esclavitud no va finalitzar fins a la promulgació de la <a href="/wiki/Llei_%C3%80uria" title="Llei Àuria">Llei Àuria</a> (<a href="/wiki/13_de_maig" title="13 de maig">13 de maig</a> de <a href="/wiki/1888" title="1888">1888</a>). El Brasil va ser l'últim país d'Amèrica que va prohibir oficialment l'esclavitud.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="França"><span id="Fran.C3.A7a"></span>França</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: França"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> i la <a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_dels_Drets_de_l%27Home_i_del_Ciutad%C3%A0" title="Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà">Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà</a> es va abolir l'esclavitud el <a href="/wiki/4_de_febrer" title="4 de febrer">4 de febrer</a> de <a href="/wiki/1794" title="1794">1794</a> en la <a href="/wiki/Convenci%C3%B3_Nacional" title="Convenció Nacional">Convenció Nacional</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó</a> va restablir-la el <a href="/wiki/20_de_maig" title="20 de maig">20 de maig</a> de <a href="/wiki/1802" title="1802">1802</a>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'abolició definitiva no va arribar fins al <a href="/wiki/27_d%27abril" title="27 d'abril">27 d'abril</a> de <a href="/wiki/1848" title="1848">1848</a> signada per un decret del ministre <a href="/wiki/Nordcatal%C3%A0" class="mw-redirect" title="Nordcatalà">nordcatalà</a> i eminent científic <a href="/wiki/Francesc_Joan_Dom%C3%A8nec_Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Francesc Joan Domènec Aragó">Francesc Aragó</a>.<sup id="cite_ref-Diccionari_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-Diccionari-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Xile">Xile</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Xile"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Si bé en la fallida <a href="/w/index.php?title=Conspiraci%C3%B3_dels_tres_Antonios&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conspiració dels tres Antonios (encara no existeix)">Conspiració dels tres Antonios</a> es plantejava l'abolició de l'esclavitud el <a href="/wiki/1780" title="1780">1780</a>,<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> serà el primer <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_Nacional_de_Xile" title="Congrés Nacional de Xile">Congrés Nacional</a> convocat el <a href="/wiki/1811" title="1811">1811</a>, 8 mesos després de la creació de la Junta de Govern, qui va declarar entre altres iniciatives la Llibertat de ventres. Segons aquesta els fills d'esclaus que naixessin a terra xilè serien lliures.<sup id="cite_ref-:1_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/1818" title="1818">1818</a>, i a conseqüència de la participació de batallons d'esclaus negres entre les forces patriotes pertanyents a l'Exèrcit Llibertador dels generals <a href="/wiki/Jos%C3%A9_de_San_Mart%C3%ADn" title="José de San Martín">José de San Martín</a> i <a href="/wiki/Bernardo_O%27Higgins" title="Bernardo O'Higgins">Bernardo O'Higgins</a>, se'ls promet a aquests la llibertat completa,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fet que és portat a la pràctica el <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a>,<sup id="cite_ref-:1_19-1" class="reference"><a href="#cite_note-:1-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> sota la presidència interina de <a href="/wiki/Ram%C3%B3n_Freire_y_Serrano" title="Ramón Freire y Serrano">Ramón Freire</a>, fent de <a href="/wiki/Xile" title="Xile">Xile</a> un dels primers països -no sols de l'<a href="/wiki/Am%C3%A8rica_espanyola" class="mw-redirect" title="Amèrica espanyola">Amèrica espanyola</a>- en declarar la llibertat dels esclaus.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Regne_Unit_i_Imperi_Britànic"><span id="Regne_Unit_i_Imperi_Brit.C3.A0nic"></span>Regne Unit i Imperi Britànic</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Regne Unit i Imperi Britànic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_(1795).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg/220px-Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg/330px-Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/80/Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg/440px-Official_medallion_of_the_British_Anti-Slavery_Society_%281795%29.jpg 2x" data-file-width="900" data-file-height="900" /></a><figcaption>Medalló de <i>British Anti-Slavery Society</i><b>.</b></figcaption></figure> <p>La <a href="/w/index.php?title=Society_for_Effecting_the_Abolition_of_Slavery&action=edit&redlink=1" class="new" title="Society for Effecting the Abolition of Slavery (encara no existeix)">Society for Effecting the Abolition of Slavery</a> (Societat per efectuar l'abolició de l'esclavitud) va ser fundada el <a href="/wiki/1789" title="1789">1789</a> per <a href="/wiki/Thomas_Clarkson" title="Thomas Clarkson">Thomas Clarkson</a>.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En les seves presentacions va informar àmpliament la societat anglesa de les misèries del tràfic d'esclaus i les seves pràctiques a través d'una moderna campanya de difusió pública. L'estratègia política al <a href="/wiki/Parlament_del_Regne_Unit" title="Parlament del Regne Unit">Parlament</a> fou liderada pel cèlebre diputat <a href="/wiki/William_Wilberforce" title="William Wilberforce">William Wilberforce</a>, aconseguint progressivament diversos èxits que anaren limitant l'esclavisme.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un primer pas es va assolir el <a href="/wiki/1807" title="1807">1807</a> quan l'<a href="/wiki/Acta_del_Comer%C3%A7_d%27Esclaus_(1807)" title="Acta del Comerç d'Esclaus (1807)">Acta del Comerç d'Esclaus</a> va prohibir el tràfic als vaixells anglesos, en el marc de la guerra amb la França revolucionària.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/23_d%27agost" title="23 d'agost">23 d'agost</a> de <a href="/wiki/1833" title="1833">1833</a> es va aprovar la (<a href="/wiki/Llei_d%27abolici%C3%B3_de_l%27esclavitud_de_1833" title="Llei d'abolició de l'esclavitud de 1833">Llei d'abolició de l'esclavitud</a> (<i>Slavery Abolition Act</i>) per la qual des de l'1 d'agost de 1834 quedaven lliures tots els esclaus de la majoria de les colònies britàniques. Durant un període de transició de quatre anys romandrien, a canvi d'un sou, lligats encara al seu amo. Els propietaris de plantacions del Carib van ser indemnitzats amb 20 milions de lliures esterlines.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Canadà"><span id="Canad.C3.A0"></span>Canadà</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Canadà"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Llei_contra_l%27Esclavitud_del_Canad%C3%A0" title="Llei contra l'Esclavitud del Canadà">Llei contra l'Esclavitud del Canadà</a> i <a href="/wiki/Afrocanadencs" title="Afrocanadencs">Afrocanadencs</a></div> <p>El <a href="/wiki/1793" title="1793">1793</a> es va firmar a l'<a href="/wiki/Alt_Canad%C3%A0" title="Alt Canadà">Alt Canadà</a> la primera llei contra l'esclavitud, la <i><a href="/wiki/Slave_Act_of_1793" class="mw-redirect" title="Slave Act of 1793">Slave Act of 1793</a></i>.<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/w/index.php?title=John_Graves_Simcoe&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Graves Simcoe (encara no existeix)">John Graves Simcoe</a>, havia estat partidari de l'abolició abans d'arribar a l'Alt Canadà; com a membre del Parlament britànic, havia descrit l'esclavitud com una ofensa contra el cristianisme. Tot i que el nombre d'esclaus no era gran, en termes absoluts, s'havia incrementat significativament amb l'arribada de refugiats lleialistes del sud que portaven amb ells ma d'obra esclavitzada.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Estats_Units_d'Amèrica"><span id="Estats_Units_d.27Am.C3.A8rica"></span>Estats Units d'Amèrica</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Estats Units d'Amèrica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El moviment abolicionista es va formar el <a href="/wiki/1830" title="1830">1830</a> en els estats del nord dels Estats Units, en els quals se li va donar molta publicitat. El 1831, <a href="/wiki/William_Lloyd_Garrison" title="William Lloyd Garrison">William Lloyd Garrison</a> va fundar la <a href="/w/index.php?title=New-England_Antislavery_Society&action=edit&redlink=1" class="new" title="New-England Antislavery Society (encara no existeix)">New-England Antislavery Society</a> (Societat antiesclavista de Nova Anglaterra).<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El moviment tenia les seves arrels el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, on havia nascut amb l'objectiu de prohibir el tràfic d'esclaus. La possessió d'esclaus es va permetre fins al final de la <a href="/wiki/Guerra_de_Secessi%C3%B3_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Guerra de Secessió dels Estats Units">Guerra de Secessió</a>, particularment en els estats del sud. La constitució tractava en certs punts l'esclavitud encara que en cap no s'usava aquesta paraula.<sup id="cite_ref-:2_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p> Tots els estats al nord de <a href="/wiki/Maryland" title="Maryland">Maryland</a> van abolir l'esclavitud entre 1789 i 1830, gradualment i en diferents moments. Tanmateix, el seu estatus va romandre inalterat al sud i els costums i el pensament públic van evolucionar en defensa de l'esclavitud com a resposta al creixent enfortiment de l'actitud antiesclavitud del nord. El punt de vista contra l'esclavitud que mantenien molts homes del nord després de 1830 va anar portant lentament i imperceptiblement cap al moviment abolicionista. La majoria dels estats del nord no acceptaven les posicions extremes dels abolicionistes. <a href="/wiki/Abraham_Lincoln" title="Abraham Lincoln">Abraham Lincoln</a>, malgrat ser contrari a l'esclavitud, tampoc no acceptava l'abolicionisme.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></p><figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:KarikaturzuAbol02.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/KarikaturzuAbol02.jpg/300px-KarikaturzuAbol02.jpg" decoding="async" width="300" height="202" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/KarikaturzuAbol02.jpg/450px-KarikaturzuAbol02.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/KarikaturzuAbol02.jpg/600px-KarikaturzuAbol02.jpg 2x" data-file-width="1258" data-file-height="846" /></a><figcaption>Caricatura contemporània de l'abolicionisme</figcaption></figure><p>L'abolicionisme com a principi era alguna cosa més que un mer desig d'ampliar les restriccions a l'esclavitud. La majoria dels del nord acceptaven l'existència de l'esclavitud, no tenien per objectiu canviar això, sinó afavorir una política d'alliberament indemnitzada i gradual. Els abolicionistes en canvi volien acabar amb l'esclavitud d'una vegada per totes i per sempre i el moviment es va caracteritzar pel suport de l'aplicació de la violència per precipitar el final, com mostren les activitats de <a href="/wiki/John_Brown_(abolicionista)" title="John Brown (abolicionista)">John Brown</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El moviment abolicionista es va difondre particularment gràcies a l'efectiva propaganda de William Lloyd Garrison.<sup id="cite_ref-:2_31-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la <a href="/wiki/Guerra_de_Secessi%C3%B3_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Guerra de Secessió dels Estats Units">Guerra de Secessió dels Estats Units</a>, l'abolicionisme va jugar cert paper. Encara que els <a href="/wiki/Qu%C3%A0quers" class="mw-redirect" title="Quàquers">quàquers</a> (<a href="/wiki/Benjamin_Lay" title="Benjamin Lay">Benjamin Lay</a>, <a href="/w/index.php?title=John_Woolman&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Woolman (encara no existeix)">John Woolman</a>) es van donar a conèixer parcialment per la seva participació en aquest moviment, aquest no estava en cap cas limitat als quàquers.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest punt va ser un de molts que va portar a la fundació dels metodistes lliures, un grup que es va separar en la dècada de 1860 de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Metodista" class="mw-redirect" title="Església Metodista">Església Metodista</a>.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Molts abolicionistes americans van exercir un paper actiu en contra de l'esclavitud en l'"<a href="/wiki/Underground_Railroad" class="mw-redirect" title="Underground Railroad">Underground Railroad</a>", que, tractava d'ajudar els esclaus fugitius malgrat les grans penes que això podia portar segons la llei federal que va entrar en vigor el 1850.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Mitjançant la <a href="/wiki/Proclamaci%C3%B3_d%27Emancipaci%C3%B3" title="Proclamació d'Emancipació">Proclamació d'Emancipació</a> (promulgada pel president <a href="/wiki/Abraham_Lincoln" title="Abraham Lincoln">Abraham Lincoln</a>,<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en la que es va declarar la llibertat de tots els esclaus l'any 1863 i va entrar en efecte per primera vegada al final de la <a href="/wiki/Guerra_Civil_dels_Estats_Units" title="Guerra Civil dels Estats Units">Guerra Civil</a> 1865) els abolicionistes americans van obtenir l'alliberació dels esclaus en els estats en els quals hi continuava havent esclavitud i la millora de les condicions en la dels americans negres en general. El moviment abolicionista va adobar el camp per al <a href="/wiki/Moviment_pels_Drets_Civils_als_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Moviment pels Drets Civils als Estats Units">moviment pels drets civils nord-americà</a>.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Espanya,_Cuba_i_Puerto_Rico"><span id="Espanya.2C_Cuba_i_Puerto_Rico"></span>Espanya, Cuba i Puerto Rico</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Espanya, Cuba i Puerto Rico"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Encara que hi va haver precedents des de començaments del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, cap d'ells no va ser transcendent.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Agust%C3%ADn_Arg%C3%BCelles_%C3%81lvarez" title="Agustín Argüelles Álvarez">Agustín Argüelles</a> i <a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Miguel_Guridi&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Miguel Guridi (encara no existeix)">José Miguel Guridi</a> van presentar a les <a href="/wiki/Corts_de_Cadis" title="Corts de Cadis">Corts de Cadis</a> una proposta abolicionista l'1 d'abril de <a href="/wiki/1811" title="1811">1811</a>, que no va prosperar.<sup id="cite_ref-:3_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-:3-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 13 d'agost de <a href="/wiki/1813" title="1813">1813</a> <a href="/wiki/Isidoro_de_Antill%C3%B3n" title="Isidoro de Antillón">Isidoro de Antillóny Marzo</a> fa una nova proposició, més extensa i que tampoc no prospera (és fins i tot objecte d'un atemptat que gairebé acaba amb la seva vida). Aquest diputat ja s'havia destacat el 2 d'abril de 1802 amb una conferència abolicionista davant de l'Acadèmia Matritense de Derecho Español i Públic (Dissertació de l'origen de l'esclavitud dels negres, motius que l'han perpetuat, avantatges que se li atribueixen i mitjans que podrien adoptar-se per fer prosperar sense ells les nostres colònies, publicada el 1811).<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La Constitució de Cadis posa especial cura en distingir les condicions d'espanyol, home lliure, avecindado, llibert (article 5) ciutadà espanyol, ingenu (capítol IV), servent domèstic (article 25.3), establint requisits especials per a l'obtenció de la ciutadania als originaris d'Àfrica (article 22).<sup id="cite_ref-:3_40-1" class="reference"><a href="#cite_note-:3-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Blanco_White" title="José María Blanco White">José María Blanco White</a> va criticar l'esclavitud en la seva obra, on reflexionava sobre aquest tràfic considerat moral, políticament i cristianament (Londres, 1814).<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També van tenir posicions abolicionistes els cubans <a href="/wiki/F%C3%A9lix_Varela" title="Félix Varela">Félix Varela</a>, <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Saco" title="José Antonio Saco">José Antonio Saco</a>, <a href="/w/index.php?title=Francisco_Arango_y_Parre%C3%B1o&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francisco Arango y Parreño (encara no existeix)">Francisco Arango y Parreño</a>, <a href="/w/index.php?title=Domingo_del_Monte_y_Aponte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Domingo del Monte y Aponte (encara no existeix)">Domingo del Monte y Aponte</a> i <a href="/wiki/Rafael_Mar%C3%ADa_de_Labra_y_Cadrana" title="Rafael María de Labra y Cadrana">Rafael María de Labra y Cadrana</a>, molts dels quals van estar en contacte amb abolicionistes dels Estats Units, encara que també van intervenir en la política espanyola peninsular.<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:4_44-0" class="reference"><a href="#cite_note-:4-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a> i <a href="/wiki/Puerto_Rico" title="Puerto Rico">Puerto Rico</a> eren les últimes <a href="/wiki/Col%C3%B2nies_espanyoles_d%27Am%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Colònies espanyoles d'Amèrica">colònies espanyoles a Amèrica</a>, i on l'esclavitud tenia un pes econòmic decisiu. La posició internacional d'Anglaterra contra el tràfic d'esclaus impedia un fàcil abastament. El cas del vaixell Amistad els esclaus del qual es van rebel·lar, i que va ser conduït als Estats Units, va ocasionar un conflicte jurídic i diplomàtic (sobre l'assumpte s'ha fet una pel·lícula de <a href="/wiki/Steven_Spielberg" title="Steven Spielberg">Steven Spielberg</a>, 1997).<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les successives sublevacions a Cuba de l'últim terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, fins a la <a href="/wiki/Guerra_d%E2%80%99Independ%C3%A8ncia_cubana" class="mw-redirect" title="Guerra d’Independència cubana">Guerra d'Independència cubana</a> de 1895-1898, van tenir com una de les seves causes les polèmiques entre esclavitud i abolicionisme.<sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La pressió internacional va promoure lleis contràries al comerç d'esclaus el <a href="/wiki/1817" title="1817">1817</a> (a canvi d'un pagament per Anglaterra de 400.000 lliures com a compensació), 1835 i 1845. La reiteració de les lleis era prova de la seva ineficàcia. El <a href="/wiki/1837" title="1837">1837</a> es va promulgar l'abolició de l'esclavitud al territori metropolità, però no així als territoris d'ultramar, que és on la presència d'esclaus era realment significativa, demogràficament i econòmicament.<sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Societat_Abolicionista_Espanyola" title="Societat Abolicionista Espanyola">Societat Abolicionista Espanyola</a> es va fundar el 2 d'abril de <a href="/wiki/1865" title="1865">1865</a> a iniciativa del porto-riqueny <a href="/w/index.php?title=Julio_Vizcarrondo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Julio Vizcarrondo (encara no existeix)">Julio Vizcarrondo</a>, que també va fundar el diari El abolicionista español (15 de juliol de 1865). Les seves primeres activitats importants van ser el míting del 10 de juny de 1866 al <a href="/wiki/Teatro_de_la_Zarzuela" title="Teatro de la Zarzuela">Teatre de la Zarzuela</a> de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a> i un concurs literari que va guanyar <a href="/wiki/Concepci%C3%B3n_Arenal" title="Concepción Arenal">Concepción Arenal</a> (L'esclavitud dels negres).<sup id="cite_ref-:6_49-0" class="reference"><a href="#cite_note-:6-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-50" class="reference"><a href="#cite_note-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La Societat Abolicionista va obrir seccions a Sevilla, Lleó, Barcelona i Saragossa. El 1866 diari i Societat van ser clausurats pel govern de Narváez, coincidint amb l'agudització de la repressió política contra els progressistes.<sup id="cite_ref-:6_49-1" class="reference"><a href="#cite_note-:6-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:7_51-0" class="reference"><a href="#cite_note-:7-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1873-02-01,_Le_Monde_illustr%C3%A9,_Espagne,_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles,_Vierge.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg/250px-1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg" decoding="async" width="250" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg/375px-1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e5/1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg/500px-1873-02-01%2C_Le_Monde_illustr%C3%A9%2C_Espagne%2C_Manifestation_%C3%A0_Madrid_en_faveur_de_l%27abolition_de_l%27esclavage_dans_les_colonies_espagnoles%2C_Vierge.jpg 2x" data-file-width="3709" data-file-height="2612" /></a><figcaption>Manifestació abolicionista. Madrid, febrer de 1873.</figcaption></figure> <p>Després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_1868" title="Revolució de 1868">Revolució de 1868</a> l'activisme abolicionista va impulsar la llei Moret (4 de juliol de <a href="/wiki/1870" title="1870">1870</a>, anomenada així per <a href="/wiki/Segismundo_Moret_y_Prendergast" title="Segismundo Moret y Prendergast">Segismundo Moret</a>, ministre d'Ultramar i posteriorment d'Hisenda; també va rebre el nom de llei de ventres lliures o de llibertat de ventres).<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb ella es va concedir la llibertat a qualsevol nascut posteriorment al 17 de desembre de 1868, així com als esclaus grans de 60 anys o que haguessin ajudat la repressió de la sublevació independentista simultània a Cuba i Puerto Rico.<sup id="cite_ref-:8_53-0" class="reference"><a href="#cite_note-:8-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Rafael_Mar%C3%ADa_de_Labra_y_Cadrana" title="Rafael María de Labra y Cadrana">Rafael María de Labra</a> va obtenir un escó com a diputat per Infiesto (Astúries) el <a href="/wiki/1871" title="1871">1871</a>, i va impulsar els debats per l'abolició. L'oposició esclavista es va organitzar en una Lliga Nacional i Cercles Ultramarins, així com en diaris de gran tirada. Estava recolzada pels sectors més conservadors i part de l'exèrcit, alarmats pels desordres que van començar a les colònies.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els retrets per aquest i altres assumptes, adreçats a la figura del nou rei, van acabar produint l'abdicació d'<a href="/wiki/Amadeu_I_d%27Espanya" title="Amadeu I d'Espanya">Amadeu de Savoia</a>. Posteriorment, amb la <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espanyola" title="Primera República Espanyola">Primera República</a>, l'Assemblea Nacional va proclamar l'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico (22 de març de <a href="/wiki/1873" title="1873">1873</a>), encara que no a Cuba.<sup id="cite_ref-:8_53-1" class="reference"><a href="#cite_note-:8-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El nombre d'esclaus a Puerto Rico era significativament menor (trenta-un mil). <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Orense" title="José María Orense">José María Orense</a>, president de l'Assemblea, era en aquell moment president honorari de la Societat Abolicionista, de la qual havia estat també president efectiu. Els presidents del Poder Executiu de la República, <a href="/wiki/Estanislau_Figueras_i_Moragas" title="Estanislau Figueras i Moragas">Estanislau Figueras</a>, <a href="/wiki/Francesc_Pi_i_Margall" title="Francesc Pi i Margall">Francesc Pi i Margall</a>, <a href="/wiki/Nicol%C3%A1s_Salmer%C3%B3n_y_Alonso" title="Nicolás Salmerón y Alonso">Nicolás Salmerón</a> i <a href="/wiki/Emilio_Castelar_y_Ripoll" title="Emilio Castelar y Ripoll">Emilio Castelar</a> també van ser destacats abolicionistes.<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La <a href="/wiki/Restauraci%C3%B3_borb%C3%B2nica" title="Restauració borbònica">Restauració</a> (<a href="/wiki/1875" title="1875">1875</a>) va començar impedint el funcionament de la Societat Abolicionista, però des de <a href="/wiki/1880" title="1880">1880</a> es va permetre la seva continuació, moment en què va començar un procés de supressió de l'esclavitud mitjançant un Patronat (13 de febrer de <a href="/wiki/1880" title="1880">1880</a>), que es va suprimir definitivament el 7 d'octubre de <a href="/wiki/1886" title="1886">1886</a>, moment a partir del qual l'esclavitud va desaparèixer legalment.<sup id="cite_ref-:7_51-1" class="reference"><a href="#cite_note-:7-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La Societat Abolicionista es va dissoldre el 1888.<sup id="cite_ref-:4_44-1" class="reference"><a href="#cite_note-:4-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Altres_moviments_abolicionistes">Altres moviments abolicionistes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Altres moviments abolicionistes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Altres moviments socials han utilitzat el terme <i>abolicionisme</i> en la seva definició més pura <i>"d'acabar amb un sistema injust i immoral"</i> i fent analogia d'altres formes que consideren de 'neoesclavisme'. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Feminisme_abolicionista">Feminisme abolicionista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Feminisme abolicionista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al moviment feminista abolicionista, projecte proper al sectors del <a href="/wiki/Teoria_feminista_radical" title="Teoria feminista radical">feminisme radical</a>, entès en el sentit etimològic més estricte, en un principi buscava l'acabament definitiu de la pràctica de la <a href="/wiki/Prostituci%C3%B3" title="Prostitució">prostitució</a> i la <a href="/wiki/Pornografia" title="Pornografia">pornografia</a>, donant suport a les dones a sortir de tal situació a més de combatre la causes que la provoquen, especialment la coacció i el xantatge, o determinades condicions <a href="/wiki/Socioeconomia" title="Socioeconomia">socioeconòmiques</a>. Però dins del feminisme abolicionista s'han ampliat els horitzons, exigint l'abolició dels <a href="/wiki/Ventre_de_lloguer" class="mw-redirect" title="Ventre de lloguer">ventres de lloguer</a>, considerats <a href="/wiki/Explotaci%C3%B3_sexual" class="mw-redirect" title="Explotació sexual">explotació sexual</a> i reproductiva de les dones i més darrerament cap a l'abolició del gènere, que per alguns sectors del feminisme suposa un intent d'esborrar el subjecte polític femení. Tots quatre projectes d'abolició comporten controvèrsia dins d'un moviment tan hegemònic com ho és el <a href="/wiki/Feminisme" title="Feminisme">feminisme</a>.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Abolicionisme_anticapitalista">Abolicionisme anticapitalista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Abolicionisme anticapitalista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>De la mateixa manera, es pot incloure la proposta econòmica i política d'abolir el treball <a href="/wiki/Assalariat" class="mw-redirect" title="Assalariat">assalariat</a> com una forma d'abolicionisme, si es considera aquesta forma de treball com una forma de supervivència de l'esclavitud, fins i tot de manera majorment perfeccionada que l'esclavitud clàssica. Els qui adhereixen aquesta proposta anomenen al treball assalariat d'esclavitud del salari, ja que consideren que el sou no representa els beneficis que produeix el treballador i posen en dubte la legitimitat del capitalista de quedar-se la <a href="/wiki/Plusv%C3%A0lua" title="Plusvàlua">plusvàlua</a> És una visió propera als <a href="/wiki/Anticapitalisme" title="Anticapitalisme">moviments anticapitalistes</a>.<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Abolicionisme_de_presons">Abolicionisme de presons</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Abolicionisme de presons"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ACAB_Montreal_Police_Car.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/ACAB_Montreal_Police_Car.jpg/220px-ACAB_Montreal_Police_Car.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/ACAB_Montreal_Police_Car.jpg/330px-ACAB_Montreal_Police_Car.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1f/ACAB_Montreal_Police_Car.jpg/440px-ACAB_Montreal_Police_Car.jpg 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption><a href="/wiki/Grafit_(art)" title="Grafit (art)">Grafit</a> de les sigles <a href="/wiki/A.C.A.B." title="A.C.A.B.">A.C.A.B.</a> en un <a href="/wiki/Vehicle_policial" title="Vehicle policial">vehicle policial</a>.</figcaption></figure> <p>També exiteix un projecte d'abolició de les <a href="/wiki/Presons" class="mw-redirect" title="Presons">presons</a>, i més en concret del sistema penitenciari que és considerat una pota més d'un sistema <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racista</a> i <a href="/wiki/Classisme" title="Classisme">classita</a>, pel biaix de classe i de raça generalitzat a les presons. Sobretot busquen abolir-lo, com a forma de càstig, per a tots els delictes sense víctimes i per a aquells que no siguin delictes contra les persones, junt amb els partidaris de l'anul·lació del sistema de càstigs carceraris que, en general, també són anomenats abolicionistes. Tot i que alguns moviments abolicionistes de presons van més enllà i assenyalen el <a href="/wiki/Sistema_educatiu" class="mw-redirect" title="Sistema educatiu">sistema educatiu</a> com a solució.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la mateixa línia, existeix un moviment que demana la supressió de la <a href="/wiki/Policia" title="Policia">policia</a>, considerant que es tracta d'un organisme que consolida un sistema podrit.<sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En països com els Estats Units, es té a la policia com un braç armat del <a href="/wiki/Supremacisme_blanc" title="Supremacisme blanc">supremacisme blanc</a> descendent del seu passat colonial.<sup id="cite_ref-65" class="reference"><a href="#cite_note-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El fenomen s'ha estes arran de les <a href="/wiki/Protestes_als_Estats_Units_de_2020" title="Protestes als Estats Units de 2020">protestes als Estats Units de 2020</a> per la <a href="/wiki/Mort_de_George_Floyd" title="Mort de George Floyd">mort de George Floyd</a>.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Abolicionisme_antiespecista">Abolicionisme antiespecista</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Abolicionisme antiespecista"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Finalment, dins del moviment pel reconeixement de <a href="/wiki/Drets_dels_animals" title="Drets dels animals">drets dels animals</a>, hi ha també el moviment denominat <a href="/wiki/Abolicionisme_(drets_dels_animals)" title="Abolicionisme (drets dels animals)">abolicionisme animalista</a> que pretén que els animals que no pertanyen a la nostra espècie deixin de ser tractats com a propietats. Consideren el consum de productes animals una explotació innecessària i immoral i van encontra del denominant sistema <a href="/wiki/Especisme" title="Especisme">especista,</a> que els discrimina per pertànyer a una altra espècie animal. El moviment s'autoanomena <a href="/w/index.php?title=Antiespecista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antiespecista (encara no existeix)">antiespecista</a>, precisament en contraposició del sistema que consideren opressor.<sup id="cite_ref-68" class="reference"><a href="#cite_note-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFUrbainczyk2008"><span style="font-variant: small-caps;">Urbainczyk</span>, Theresa. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/199457261"><i>Slave revolts in antiquity</i></a> (en anglès).  Berkeley: University of California Press, 2008. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-520-25701-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-520-25701-6">ISBN 978-0-520-25701-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Slave+revolts+in+antiquity&rft.aulast=Urbainczyk&rft.aufirst=Theresa&rft.date=2008&rft.pub=University+of+California+Press&rft.place=Berkeley&rft.isbn=978-0-520-25701-6&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F199457261"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRojas2018"><span style="font-variant: small-caps;">Rojas</span>, Don. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://caricomreparations.org/the-role-of-the-slave-revolts-in-ending-slavery/">The role of the slave revolts in ending slavery</a>» (en anglès americà), 15-10-2018. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFN.S.2018"><span style="font-variant: small-caps;">N.S.</span>, Gill. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thoughtco.com/slave-revolts-or-servile-wars-in-italy-112744">The Sicilian Revolts of Enslaved Persons and Spartacus</a>» (en anglès).  ThoughtCo, 06-09-2018. [Consulta: 3 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMarques2019"><span style="font-variant: small-caps;">Marques</span>, João Pedro. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://observador.pt/opiniao/fernando-rosas-nao-entende-o-marques-de-pombal/">Fernando Rosas não entende o Marquês de Pombal</a>» (en portuguès de Portugal).  Observador, 28-01-2019. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:0_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://observador.pt/2017/04/13/portugal-reconheceu-injustica-da-escravatura-quando-a-aboliu-em-1761/">Portugal reconheceu injustiça da escravatura quando a aboliu em 1761</a>» (en portuguès de Portugal).  Observador, 13-04-2017. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCaldeira2013"><span style="font-variant: small-caps;">Caldeira</span>, Arlindo Manuel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Escravos_e_traficantes_no_imp%C3%A9rio_portu.html?id=bxD2ngEACAAJ&redir_esc=y"><i>Escravos e traficantes no império português: o comércio negreiro português no Atlântico durante os séculos XV a XIX</i></a> (en portuguès).  Esfera dos Livros, 2013, p. 219-224. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-989-626-478-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-989-626-478-9">ISBN 978-989-626-478-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Escravos+e+traficantes+no+imp%C3%A9rio+portugu%C3%AAs%3A+o+com%C3%A9rcio+negreiro+portugu%C3%AAs+no+Atl%C3%A2ntico+durante+os+s%C3%A9culos+XV+a+XIX&rft.aulast=Caldeira&rft.aufirst=Arlindo+Manuel&rft.date=2013&rft.pub=Esfera+dos+Livros&rft.pages=219-224&rft.isbn=978-989-626-478-9&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FEscravos_e_traficantes_no_imp%25C3%25A9rio_portu.html%3Fid%3DbxD2ngEACAAJ%26redir_esc%3Dy"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFerreira_Duarte2018"><span style="font-variant: small-caps;">Ferreira Duarte</span>, Elaine Cristina. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://historialuso.an.gov.br/index.php?option=com_content&view=article&id=5141&Itemid=336">Tráfico atlântico de escravos</a>» (en portuguès). <i>História Luso-Brasileira</i>.  <a href="/wiki/Arxiu_Nacional_del_Brasil" title="Arxiu Nacional del Brasil">Arquivo Nacional</a>, 23-02-2018. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDias1991"><span style="font-variant: small-caps;">Dias</span>, Jill Rosemary «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://run.unl.pt/handle/10362/2521">História da colonização - África (séc. XVII-XX)</a>». <i>Ler História</i>, núm. 21, 1991, pàg. 128-145.</span></span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFIglesias2012"><span style="font-variant: small-caps;">Iglesias</span>, Rubén Álvarez «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4018402">"Entre la asimilación y el exterminio: los indios de Brasil desde el Diretório hasta la abolición de la esclavitud indígena (c. 1750-1845)"</a>». <i>Cuadernos del Tomás</i>, 4, 2012, pàg. 21–44. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1889-5328">1889-5328</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:5-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-:5_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLene2016"><span style="font-variant: small-caps;">Lene</span>, Hérica. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.portalintercom.org.br/anais/nacional2016/resumos/R11-0672-1.pdf"><i>Memória e história da imprensa na Bahia: os pasquins sediciosos da Revolta de 1798</i></a> (<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><span class="linkformat" title="És PDF"><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /></span></span> PDF</span>) (en portuguès brasiler).  São Paulo: XXXIX Congresso Brasileiro de Ciências da Comunicação, 2016-09.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mem%C3%B3ria+e+hist%C3%B3ria+da+imprensa+na+Bahia%3A+os+pasquins+sediciosos+da+Revolta+de+1798&rft.aulast=Lene&rft.aufirst=H%C3%A9rica&rft.date=2016-09&rft.pub=XXXIX+Congresso+Brasileiro+de+Ci%C3%AAncias+da+Comunica%C3%A7%C3%A3o&rft.place=S%C3%A3o+Paulo&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.portalintercom.org.br%2Fanais%2Fnacional2016%2Fresumos%2FR11-0672-1.pdf"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Bonif%C3%A1cio" title="José Bonifácio"><span style="font-variant: small-caps;">de Andrada e Silva</span>, José Bonifácio</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www2.senado.gov.br/bdsf/handle/id/174486">Representação á Assembléa Geral Constituinte e Legislativa do Imperio do Brasil sobre a escravatura</a>» (en portuguès brasiler). <i>A abolição no parlamento. 65 anos de lutas (1823-1889)</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNadú_Rangel2019-01-29"><span style="font-variant: small-caps;">Nadú Rangel</span>, Arthur. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://repositorio.ufmg.br/handle/1843/BUOS-BAMJTL"><i>O poder moderador no Estado Brasileiro</i></a> (tesi) (en portuguès brasiler).  Universidade Federal de Minas Gerais, 2019-01-29.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=O+poder+moderador+no+Estado+Brasileiro&rft.aulast=Nad%C3%BA+Rangel&rft.aufirst=Arthur&rft.date=2019-01-29&rft_id=https%3A%2F%2Frepositorio.ufmg.br%2Fhandle%2F1843%2FBUOS-BAMJTL"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFrança_Teles_Filho2005"><span style="font-variant: small-caps;">França Teles Filho</span>, Eliardo «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://revistajuridica.presidencia.gov.br/index.php/saj/article/view/403">Eusébio de Queiroz e o Direito: um discurso sobre a Lei n. 581 de 4 de setembro de 1850</a>». <i>Revista Jurídica</i>, 2005.</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBorges_Góes_Bakaj1988"><span style="font-variant: small-caps;">Borges Góes Bakaj</span>, Branca «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www2.senado.gov.br/bdsf/handle/id/181850">Lei do Ventre Livre, lei dos Sexagenários e lei Áurea : a grande trilogia abolicionista</a>» (en portuguès brasiler). <i>Revista de informação legislativa</i>, 25, 98, 4-1988, pàg. 399–459.</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSala-Molins1994"><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Sala_i_Molins" title="Lluís Sala i Molins"><span style="font-variant: small-caps;">Sala-Molins</span>, Lluís</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000098447_spa">1794: las reticencias de la Convención Francesa</a>» (en castellà). <i>El Correo de la UNESCO: una ventana abierta sobre el mundo</i>, XLVII, 10, 1994, pàg. 25.</span></span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPhalnikar2021"><span style="font-variant: small-caps;">Phalnikar</span>, Sonia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dw.com/es/napole%C3%B3n-y-la-esclavitud-el-lado-oscuro-de-un-h%C3%A9roe-sale-a-la-luz/a-57439572">Napoleón y la esclavitud: el lado oscuro de un héroe sale a la luz | DW | 05.05.2021</a>» (en espanyol europeu).  <a href="/wiki/Deutsche_Welle" title="Deutsche Welle">Deutsche Welle</a>, 05-05-2021. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-Diccionari-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Diccionari_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Diccionari d'Història de Catalunya</i>.  Edicions 62, 1998, p. 53. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-3521-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-3521-6">ISBN 84-297-3521-6</a></span>. «entrada: "Aragó"»</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+d%27Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.date=1998&rft.pub=Edicions+62&rft.pages=p.+53&rft.isbn=84-297-3521-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFReyes_Sangermani2019"><span style="font-variant: small-caps;">Reyes Sangermani</span>, Rodrigo. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opinion.cooperativa.cl/opinion/cultura/los-tres-antonios-la-independencia-en-nombres-de-pila/2019-09-18/105210.html">Los Tres Antonios, la Independencia en nombres de pila</a>» (en castellà).  Compañia Chilena de Comunicaciones, 18-09-2019. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:1-19"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:1_19-0">19,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:1_19-1">19,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.archivonacional.gob.cl/la-abolicion-de-la-esclavitud-en-chile">La abolición de la esclavitud en Chile</a>» (en castellà).  <a href="/wiki/Arxiu_Nacional_de_Xile" title="Arxiu Nacional de Xile">Archivo Nacional</a>. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFContreras_Cruces2019"><span style="font-variant: small-caps;">Contreras Cruces</span>, Hugo «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S0718-10432019000300131&lng=es&nrm=iso&tlng=es">Con promesas de libertad. El enrolamiento de esclavos en la guerra de independencia del Perú, 1820-1825</a>». <i>Estudios atacameños</i>, 63, 12-2019, pàg. 131–146. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.22199%2Fissn.0718-1043-2019-0023">10.22199/issn.0718-1043-2019-0023</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0718-1043">0718-1043</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAdminRHT2014"><span style="font-variant: small-caps;">AdminRHT</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://ruizhealytimes.com/sin-categoria/de-1823-chile-se-convierte-en-el-primer-estado-de-america-en-abolir-la-esclavitud/">De 1823 - Chile se convierte en el primer Estado de América en abolir la esclavitud</a>» (en castellà).  Ruiz Healy Times, 24-07-2014. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFD'Anjou1996"><span style="font-variant: small-caps;">D'Anjou</span>, Leo. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/34151187"><i>Social movements and cultural change : the first abolition campaign revisited</i></a> (en anglès).  Nova York: Aldine de Gruyter, 1996, p. 198. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-202-30521-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-202-30521-X">ISBN 0-202-30521-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Social+movements+and+cultural+change+%3A+the+first+abolition+campaign+revisited&rft.aulast=D%27Anjou&rft.aufirst=Leo&rft.date=1996&rft.pub=Aldine+de+Gruyter&rft.place=Nova+York&rft.pages=198&rft.isbn=0-202-30521-X&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F34151187"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Norman</span>, Jeremy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.historyofinformation.com/detail.php?id=3700">Foundation of the Society for Effecting the Abolition of the Slave Trade</a>» (en anglès).  History of Information. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230428125506/http://hansard.millbanksystems.com/commons/1807/feb/10/slave-trade-abolition-bill">Slave trade abolition bill</a>» (en anglès).  <a href="/w/index.php?title=Hansard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hansard (encara no existeix)">Hansard</a>, 10-02-1807. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://hansard.millbanksystems.com/commons/1807/feb/10/slave-trade-abolition-bill">original</a> el 2023-04-28. [Consulta: 17 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHinks2007"><span style="font-variant: small-caps;">Hinks</span>, Peter P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Encyclopedia_of_Antislavery_and_Abolitio.html?id=Bq-gS1DcuTcC&redir_esc=y"><i>Encyclopedia of Antislavery and Abolition</i></a> (en anglès).  Greenwood Publishing Group, 2007, p. 643. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-313-33143-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-313-33143-5">ISBN 978-0-313-33143-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Antislavery+and+Abolition&rft.aulast=Hinks&rft.aufirst=Peter+P.&rft.date=2007&rft.pub=Greenwood+Publishing+Group&rft.pages=643&rft.isbn=978-0-313-33143-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FEncyclopedia_of_Antislavery_and_Abolitio.html%3Fid%3DBq-gS1DcuTcC%26redir_esc%3Dy"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHuzzey2012"><span style="font-variant: small-caps;">Huzzey</span>, Richard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/10.7591/j.cttq4338"><i>Freedom Burning: Anti-Slavery and Empire in Victorian Britain</i></a>.  Cornell University Press, 2012. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.7591/j.cttq4338">10.7591/j.cttq4338</a></span>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8014-5108-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8014-5108-9">ISBN 978-0-8014-5108-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Freedom+Burning%3A+Anti-Slavery+and+Empire+in+Victorian+Britain&rft.aulast=Huzzey&rft.aufirst=Richard&rft.date=2012&rft.pub=Cornell+University+Press&rft.isbn=978-0-8014-5108-9&rft_id=info:doi/10.7591%2Fj.cttq4338&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.jstor.org%2Fstable%2F10.7591%2Fj.cttq4338"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFColme2007"><span style="font-variant: small-caps;">Colme</span>, Catrina. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110121072925/http://www.heritagefdn.on.ca/userfiles/HTML/nts_1_9226_1.html">Provincial plaque commemorates Chloe Cooley and the 1793 Act to Limit Slavery in Upper Canada</a>» (en anglès).  Ontario Heritage Trust, 23-08-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritagefdn.on.ca/userfiles/HTML/nts_1_9226_1.html">original</a> el 2011-01-21. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBode1993"><span style="font-variant: small-caps;">Bode</span>, Patrick «Simcoe and the slaves». <i>The Beaver</i>, 73 (3), 6-1993, pàg. 17.</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.uppercanadahistory.ca/lluc/lluc3.html">An Act to Prevent the Further Introduction of Slaves</a>» (en anglès). <i>Early Canada Historical Narratives</i>.  Upper Canada History. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGarrison1971"><span style="font-variant: small-caps;">Garrison</span>, William Lloyd. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=iOdVUpjJQHwC&pg=PA219"><i>The Letters of William Lloyd Garrison</i></a> (en anglès).  Harvard University Press, 1971. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-674-52665-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-674-52665-5">ISBN 978-0-674-52665-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Letters+of+William+Lloyd+Garrison&rft.aulast=Garrison&rft.aufirst=William+Lloyd&rft.date=1971&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.isbn=978-0-674-52665-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DiOdVUpjJQHwC%26pg%3DPA219"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:2-31"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_31-0">31,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_31-1">31,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMayer2000"><span style="font-variant: small-caps;">Mayer</span>, Henry. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/43460795"><i>All on fire : William Lloyd Garrison and the abolition of slavery</i></a> (en anglès).  Nova York: St. Martin's Griffin, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-312-25367-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-312-25367-2">ISBN 0-312-25367-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=All+on+fire+%3A+William+Lloyd+Garrison+and+the+abolition+of+slavery&rft.aulast=Mayer&rft.aufirst=Henry&rft.date=2000&rft.pub=St.+Martin%27s+Griffin&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-312-25367-2&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F43460795"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHornsby_Jr2011"><span style="font-variant: small-caps;">Hornsby Jr</span>, Alton. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Black_America_A_State_by_State_Historica.html?id=fB3rQefP8wQC"><i>Black America: A State-by-State Historical Encyclopedia</i></a> (en anglès).  <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 2011-08-23. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-57356-976-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-57356-976-7">ISBN 978-1-57356-976-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Black+America%3A+A+State-by-State+Historical+Encyclopedia&rft.aulast=Hornsby+Jr&rft.aufirst=Alton&rft.date=2011-08-23&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.isbn=978-1-57356-976-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FBlack_America_A_State_by_State_Historica.html%3Fid%3DfB3rQefP8wQC"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/john-brown">John Brown</a>».  <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.york.ac.uk/borthwick/holdings/research-guides/race/quakers-and-slavery/">Quakers & slavery</a>» (en anglès).  Borthwick Institute for Archives, University of York. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKurianLamport2016"><span style="font-variant: small-caps;">Kurian</span>, George Thomas; <span style="font-variant: small-caps;">Lamport</span>, Mark A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Encyclopedia_of_Christianity_in_the_Unit.html?id=73xfDQAAQBAJ"><i>Encyclopedia of Christianity in the United States. Volume 5</i></a> (en anglès).  Rowman & Littlefield, 2016-11-10, p. 916. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4422-4432-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4422-4432-0">ISBN 978-1-4422-4432-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Christianity+in+the+United+States.+Volume+5&rft.aulast=Kurian&rft.aufirst=George+Thomas&rft.date=2016-11-10&rft.pub=Rowman+%26+Littlefield&rft.pages=916&rft.isbn=978-1-4422-4432-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FEncyclopedia_of_Christianity_in_the_Unit.html%3Fid%3D73xfDQAAQBAJ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFHagedorn2002"><span style="font-variant: small-caps;">Hagedorn</span>, Ann. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/49805564"><i>Beyond the river : the untold story of the heroes of the Underground Railroad</i></a> (en anglès), 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-684-87065-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-684-87065-7">ISBN 0-684-87065-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Beyond+the+river+%3A+the+untold+story+of+the+heroes+of+the+Underground+Railroad&rft.aulast=Hagedorn&rft.aufirst=Ann&rft.date=2002&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-684-87065-7&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F49805564"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHancock2017"><span style="font-variant: small-caps;">Hancock</span>, Kelly. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.loc.gov/collections/abraham-lincoln-papers/articles-and-essays/abraham-lincoln-and-emancipation/">Abraham Lincoln and Emancipation</a>» (en anglès). <i>Articles and Essays</i>.  Library of Congress, 12-09-2017. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> Charles D. Lowery, John F. Marszalek (eds.). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/24173065"><i>Encyclopedia of African-American civil rights : from emancipation to the present</i></a> (en anglès).  Nova York: Greenwood Pub Group, 1992. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-313-25011-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-313-25011-1">ISBN 0-313-25011-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+African-American+civil+rights+%3A+from+emancipation+to+the+present&rft.date=1992&rft.pub=Greenwood+Pub+Group&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-313-25011-1&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F24173065"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGómez2007"><span style="font-variant: small-caps;">Gómez</span>, Alejandro E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://journals.openedition.org/nuevomundo/9973">¿Ciudadanos de color?</a>» (en castellà). <i>Nuevo Mundo Mundos Nuevos</i>, 15-11-2007. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.4000%2Fnuevomundo.9973">10.4000/nuevomundo.9973</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1626-0252">1626-0252</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:3-40"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:3_40-0">40,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:3_40-1">40,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cedt.org/perabol1.htm">Los diputados abolicionistas fracasan en la Constitución de 1812</a>» (en castellà).  Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/isidoro-de-antillon-y-marzo">Isidoro de Antillón y Marzo</a>».  <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPons1997"><span style="font-variant: small-caps;">Pons</span>, André «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cervantesvirtual.com/obra/blanco-white-abolicionista-el-bosquexo-del-comercio-en-esclavos-844134/">Blanco White, abolicionista:</a>» (en castellà). <i>Cuadernos Hispanoamericanos</i>, núm. 559, 1997, pàg. 63-73.</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMiranda_Francisco2002"><span style="font-variant: small-caps;">Miranda Francisco</span>, Olivia. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Pensamiento_cubano_siglo_XIX_Francisco_d.html?id=uA9qAAAAMAAJ&redir_esc=y"><i>Pensamiento cubano, siglo XIX: Francisco de Arango y Parreño; José Agustín Caballero; Tomás Romay; Félix Varela; José de La Luz y Caballero; Manuel González del Valle; José Zacarías González del Valle; José Antonio Saco; Gaspar Betancourt Cisneros; Francisco Frías y Jacott</i></a> (en castellà).  Editorial de Ciencias Sociales, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-959-06-0488-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-959-06-0488-1">ISBN 978-959-06-0488-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pensamiento+cubano%2C+siglo+XIX%3A+Francisco+de+Arango+y+Parre%C3%B1o%3B+Jos%C3%A9+Agust%C3%ADn+Caballero%3B+Tom%C3%A1s+Romay%3B+F%C3%A9lix+Varela%3B+Jos%C3%A9+de+La+Luz+y+Caballero%3B+Manuel+Gonz%C3%A1lez+del+Valle%3B+Jos%C3%A9+Zacar%C3%ADas+Gonz%C3%A1lez+del+Valle%3B+Jos%C3%A9+Antonio+Saco%3B+Gaspar+Betancourt+Cisneros%3B+Francisco+Fr%C3%ADas+y+Jacott&rft.aulast=Miranda+Francisco&rft.aufirst=Olivia&rft.date=2002&rft.pub=Editorial+de+Ciencias+Sociales&rft.isbn=978-959-06-0488-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FPensamiento_cubano_siglo_XIX_Francisco_d.html%3Fid%3DuA9qAAAAMAAJ%26redir_esc%3Dy"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:4-44"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:4_44-0">44,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:4_44-1">44,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cedt.org/biograf.htm">Biografías de abolicionistas</a>» (en castellà).  Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCavestany1997"><span style="font-variant: small-caps;">Cavestany</span>, Juan «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://elpais.com/diario/1997/12/11/cultura/881794811_850215.html">Duras críticas en EE UU a 'Amistad' la nueva película de Spielberg</a>» (en castellà). <i>El País</i> [Madrid], 10-12-1997. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1134-6582">1134-6582</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.notimerica.com/politica/noticia-inicio-independencia-cuba-abolicion-esclavista-20141010142607.html">Cómo se inició la independencia en Cuba y la abolición esclavista</a>» (en castellà).  Notimérica, 10-10-2014. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKnight1969."><span style="font-variant: small-caps;">Knight</span>, Franklin Willis. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://library.uog.edu.gy:81/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=36337&query_desc=su%3ACuba."><i>Cuban slave society on the eve of abolition, 1838-1880</i></a> (tesi) (en anglès).  University of Wisconsin, 1969..</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuban+slave+society+on+the+eve+of+abolition%2C+1838-1880&rft.aulast=Knight&rft.aufirst=Franklin+Willis&rft.date=1969.&rft_id=https%3A%2F%2Flibrary.uog.edu.gy%3A81%2Fcgi-bin%2Fkoha%2Fopac-detail.pl%3Fbiblionumber%3D36337%26query_desc%3Dsu%253ACuba."><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230418110733/https://library.uog.edu.gy:81/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=36337&query_desc=su:Cuba.">Arxivat</a> 2023-04-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cedt.org/Del33al68curt.htm">Los abolicionistas entre 1833 y la Revolución de 1868</a>» (en castellà).  Centre d'Estudis, Debats i Tertúlies. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-:6-49"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:6_49-0">49,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:6_49-1">49,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFArroyo_Jiménez1982"><span style="font-variant: small-caps;">Arroyo Jiménez</span>, Paloma «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=904626">La sociedad abolicionista española, 1864-1886</a>». <i>Cuadernos de historia moderna y contemporánea</i>, 3, 1982, pàg. 127–150. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0211-0849">0211-0849</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-50"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-50">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFVila_Vilar2014"><span style="font-variant: small-caps;">Vila Vilar</span>, Enriqueta «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://idus.us.es/handle/11441/83291">Concepción Arenal, feminista y abolicionista</a>». <i>Boletín de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras: Minervae Baeticae</i>, núm. 42, 2014. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0214-4395">0214-4395</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-:7-51"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:7_51-0">51,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:7_51-1">51,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPozuelo_Mascaraque1988"><span style="font-variant: small-caps;">Pozuelo Mascaraque</span>, Belén «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=122902">Sociedad española y abolicionismo en la segunda mitad del siglo XIX</a>». <i>Cuadernos de historia contemporánea</i>, 10, 1988, pàg. 71–92. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0214-400X">0214-400X</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFUshakova2016"><span style="font-variant: small-caps;">Ushakova</span>, Tatsiana. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5385357">La Ley Moret. Un intento emblemático de abolición de la esclavitud en las colonias</a>». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=582746"><i>Segismundo Moret Presidente del Consejo de Ministros de España: cuestión social y liberalismo</i></a> (en castellà).  Cinca, 2016, p. 41–70. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-16668-06-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-16668-06-9">ISBN 978-84-16668-06-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Segismundo+Moret+Presidente+del+Consejo+de+Ministros+de+Espa%C3%B1a%3A+cuesti%C3%B3n+social+y+liberalismo&rft.atitle=La+Ley+Moret.+Un+intento+emblem%C3%A1tico+de+abolici%C3%B3n+de+la+esclavitud+en+las+colonias&rft.aulast=Ushakova&rft.aufirst=Tatsiana&rft.date=2016&rft.pub=Cinca&rft.pages=41%E2%80%9370&rft.isbn=978-84-16668-06-9&rft_id=https%3A%2F%2Fdialnet.unirioja.es%2Fservlet%2Flibro%3Fcodigo%3D582746"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:8-53"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:8_53-0">53,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:8_53-1">53,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFPiqueras_Arenas2012"><span style="font-variant: small-caps;">Piqueras Arenas</span>, José A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/778420833"><i>La esclavitud en las Españas : un lazo transatlántico</i></a>. Segunda edición.  Madrid: Libros de la Catarata, 2012. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-8319-659-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-8319-659-5">ISBN 978-84-8319-659-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+esclavitud+en+las+Espa%C3%B1as+%3A+un+lazo+transatl%C3%A1ntico&rft.aulast=Piqueras+Arenas&rft.aufirst=Jos%C3%A9+A.&rft.date=2012&rft.edition=Segunda+edici%C3%B3n&rft.pub=Libros+de+la+Catarata&rft.place=Madrid&rft.isbn=978-84-8319-659-5&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F778420833"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">de la Fuente Monge</span>, Gregorio. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dbe.rah.es/biografias/11516/rafael-maria-de-labra-cadrana">Rafael María de Labra Cadrana</a>» (en espanyol europeu).  <a href="/wiki/Real_Academia_de_la_Historia" class="mw-redirect" title="Real Academia de la Historia">Real Academia de la Historia</a>. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230418112334/https://www.elcorreogallego.es/hemeroteca/supresi-n-da-escravitude-espa-as-s-as-colonias-EBCG92251">A supresión da escravitude en España e as súas colonias</a>» (en gallec).  El Correo Gallego, 10-10-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.elcorreogallego.es/hemeroteca/supresi-n-da-escravitude-espa-as-s-as-colonias-EBCG92251">original</a> el 2023-04-18. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLeón2020"><span style="font-variant: small-caps;">León</span>, Alberto. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.rtve.es/noticias/20200119/esclavitud-espana-episodio-oculto-nuestra-historia/1995828.shtml">Esclavitud, episodio silenciado de la historia de España | RTVE</a>» (en castellà).  <a href="/wiki/RTVE" class="mw-redirect" title="RTVE">RTVE</a>, 19-01-2020. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFUlloa_Ziáurriz2020"><span style="font-variant: small-caps;">Ulloa Ziáurriz</span>, Teresa C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://tribunafeminista.org/2020/05/el-feminismo-abolicionista/">El feminismo abolicionista</a>» (en castellà).  Tribuna Feminista, 19-05-2020. [Consulta: 3 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAnanda2022"><span style="font-variant: small-caps;">Ananda</span>, Kitana. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nonprofitquarterly.org/what-is-abolition-feminism-and-why-do-we-need-it-now/">What Is Abolition Feminism and Why Do We Need It Now?</a>» (en anglès americà).  Nonprofit Quarterly, 21-07-2022. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGarrido2022"><span style="font-variant: small-caps;">Garrido</span>, Violeta. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://blogs.publico.es/otrasmiradas/56246/abolicion-del-trabajo-una-idea-clave-para-la-construccion-de-la-sociedad-poscapitalista/">¿Abolición del trabajo? Una idea clave para la construcción de la sociedad poscapitalista</a>» (en castellà).  Público, 29-01-2022. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAzcurra2021"><span style="font-variant: small-caps;">Azcurra</span>, Fernando Hugo. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://vientosur.info/marx-y-la-abolicion-del-trabajo-asalariado/">Marx y la abolición del trabajo asalariado</a>» (en castellà).  Viento Sur, 03-03-2021. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBagaricHunterSvilar2021"><span style="font-variant: small-caps;">Bagaric</span>, Mirko; <span style="font-variant: small-caps;">Hunter</span>, Dan; <span style="font-variant: small-caps;">Svilar</span>, Jennifer «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/48614943">Prison Abolition: From Naive Idealism to Technological Pragmatism</a>». <i>The Journal of Criminal Law and Criminology</i>, 111, 2, 2021, pàg. 351–406. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0091-4169">0091-4169</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRicordeau2019"><span style="font-variant: small-caps;">Ricordeau</span>, Gwenola. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.contretemps.eu/abolitionnisme-penal-lutte-feministe-ricordeau/">L’abolitionnisme pénal, une lutte féministe ? Entretien avec Gwenola Ricordeau</a>» (en francès).  Contretemps, 07-11-2019. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Angela_Davis" title="Angela Davis"><span style="font-variant: small-caps;">Davis</span>, Angela</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://onallibres.cat/botiga/podem-abolir-les-presons"><i>Podem abolir les presons?</i></a>.  Tigre de paper, p. 176. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788416855650" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788416855650">ISBN 9788416855650</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Podem+abolir+les+presons%3F&rft.aulast=Davis&rft.aufirst=Angela&rft.pub=Tigre+de+paper&rft.pages=176&rft.isbn=9788416855650&rft_id=https%3A%2F%2Fonallibres.cat%2Fbotiga%2Fpodem-abolir-les-presons"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210731024200/https://onallibres.cat/botiga/podem-abolir-les-presons">Arxivat</a> 2021-07-31 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMetz2020"><span style="font-variant: small-caps;">Metz</span>, Nina. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.chicagotribune.com/entertainment/tv/ct-mov-police-abolition-dramas-instead-of-cop-shows-0605-20200603-bc3pewq7i5cqnjg7gghmf2kkze-story.html">Commentary: Instead of more cop shows, what if networks greenlit shows that tried to explore police abolition?</a>» (en anglès).  <a href="/wiki/Chicago_Tribune" title="Chicago Tribune">Chicago Tribune</a>, 03-06-2020. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-65"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-65">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKappeler2011"><span style="font-variant: small-caps;">Kappeler</span>, Victor E. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/802104168"><i>Community policing : a contemporary perspective</i></a>. 6th ed.  Amsterdam: Elsevier, 2011. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4557-2850-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4557-2850-3">ISBN 978-1-4557-2850-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Community+policing+%3A+a+contemporary+perspective&rft.aulast=Kappeler&rft.aufirst=Victor+E.&rft.date=2011&rft.edition=6th+ed&rft.pub=Elsevier&rft.place=Amsterdam&rft.isbn=978-1-4557-2850-3&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F802104168"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBriond2020"><span style="font-variant: small-caps;">Briond</span>, Joshua. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hamptonthink.org/read/understanding-the-role-of-police-towards-abolitionism-on-black-death-as-an-american-necessity-abolition-non-violence-and-whiteness">Understanding the Role of Police Towards Abolitionism: On Black Death as an American Necessity, Abolition, Non-Violence, and Whiteness</a>» (en anglès americà).  Hampton Institute, 06-06-2020. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBalsamo2020"><span style="font-variant: small-caps;">Balsamo</span>, Michael Balsamo. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.chicagotribune.com/nation-world/ct-nw-cb-george-floyd-protesters-defund-police-20200607-kiupi5allvgehinzidz3jund5e-story.html">When protesters demand ‘defund the police’ at George Floyd demonstrations, what does it mean?</a>» (en anglès).  Chicago Tribune, 08-06-2020. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-68"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-68">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRúa_Serna2016"><span style="font-variant: small-caps;">Rúa Serna</span>, Juan Camilo «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://revistas.udem.edu.co/index.php/opinion/article/view/2026">Liberar un ruiseñor: una teoría de los derechos para los animales desde el enfoque abolicionista</a>». <i>Opinión Jurídica</i>. Universidad Nacional de Colombia, 15, 30, 12-2016, pàg. 205–226. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.22395%2Fojum.v15n30a10">10.22395/ojum.v15n30a10</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRojasGuillénMarcet_Fuentes2019"><span style="font-variant: small-caps;">Rojas</span>, Emma; <span style="font-variant: small-caps;">Guillén</span>, Helena; <span style="font-variant: small-caps;">Marcet Fuentes</span>, Martina. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://catarsimagazin.cat/antiespecisme-a-debat-perspectives-des-de-la-ramaderia-intensiva-ii/">Antiespecisme a debat. Perspectives des de la ramaderia extensiva (II)</a>».  <a href="/wiki/Catarsi_Magaz%C3%ADn" title="Catarsi Magazín">Catarsi Magazín</a>, 13-09-2019. [Consulta: 18 abril 2023].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_complementària"><span id="Bibliografia_complement.C3.A0ria"></span>Bibliografia complementària</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Bibliografia complementària"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDuberman1965"><span style="font-variant: small-caps;">Duberman</span>, Martin B. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/560764141"><i>The antislavery vanguard new essays on the abolitionists,</i></a> (en anglès).  Princeton, N.J.,: Princeton University Press, 1965. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4008-7516-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4008-7516-0">ISBN 978-1-4008-7516-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+antislavery+vanguard+new+essays+on+the+abolitionists%2C&rft.aulast=Duberman&rft.aufirst=Martin+B.&rft.date=1965&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton%2C+N.J.%2C&rft.isbn=978-1-4008-7516-0&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F560764141"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFJones2003"><span style="font-variant: small-caps;">Jones</span>, Edward P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/51519698"><i>The known world</i></a> (en anglès).  Nova York: Amistad, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-055754-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-055754-0">ISBN 0-06-055754-0</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+known+world&rft.aulast=Jones&rft.aufirst=Edward+P.&rft.date=2003&rft.pub=Amistad&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-06-055754-0&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F51519698"><span style="display: none;"> </span></span> (<a href="/wiki/Premi_Pulitzer" title="Premi Pulitzer">Premi Pulitzer</a> de <a href="/wiki/2004" title="2004">2004</a>)</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMcPherson2014"><span style="font-variant: small-caps;">McPherson</span>, James M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/893677327"><i>The struggle for equality : abolitionists and the negro in the Civil War and reconstruction</i></a> (en anglès), 2014. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4008-5223-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4008-5223-9">ISBN 978-1-4008-5223-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+struggle+for+equality+%3A+abolitionists+and+the+negro+in+the+Civil+War+and+reconstruction&rft.aulast=McPherson&rft.aufirst=James+M.&rft.date=2014&rft.place=Princeton%2C+New+Jersey&rft.isbn=978-1-4008-5223-9&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F893677327"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRichards1970"><span style="font-variant: small-caps;">Richards</span>, Leonard L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.worldcat.org/oclc/57772"><i>Gentlemen of property and standing; anti-abolition mobs in Jacksonian America</i></a> (en anglès).  Nova York: Oxford University Press, 1970. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-631906-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-631906-4">ISBN 0-19-631906-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gentlemen+of+property+and+standing%3B+anti-abolition+mobs+in+Jacksonian+America&rft.aulast=Richards&rft.aufirst=Leonard+L.&rft.date=1970&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-19-631906-4&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.worldcat.org%2Foclc%2F57772"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"> Thomas, John L. (ed.). <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books/about/Slavery_attacked_the_abolitionist_crusad.html?id=LMlUnQAACAAJ&hl=ca&output=html_text&redir_esc=y"><i>Slavery attacked: the abolitionist crusade.</i></a> (en anglès).  Prentice-Hall, 1965.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Slavery+attacked%3A+the+abolitionist+crusade.&rft.date=1965&rft.pub=Prentice-Hall&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%2Fabout%2FSlavery_attacked_the_abolitionist_crusad.html%3Fid%3DLMlUnQAACAAJ%26hl%3Dca%26output%3Dhtml_text%26redir_esc%3Dy"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Abolicionisme&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Abolitionism" class="extiw" title="commons:Category:Abolitionism">Abolicionisme</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a href="/wiki/Esclaus_fugitius_als_Estats_Units" title="Esclaus fugitius als Estats Units">Esclaus fugitius als Estats Units</a></li> <li><a href="/wiki/Esclavitud_a_Espanya" title="Esclavitud a Espanya">Esclavitud a Espanya</a></li> <li><a href="/wiki/Esclavitud_als_Estats_Units" title="Esclavitud als Estats Units">Esclavitud als Estats Units</a></li> <li><a href="/wiki/Esclavitud_al_Canad%C3%A0" title="Esclavitud al Canadà">Esclavitud al Canadà</a></li> <li><a href="/wiki/Estats_lliures_i_estats_esclavistes" title="Estats lliures i estats esclavistes">Estats lliures i estats esclavistes</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11931271s">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4302520-1">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85123315">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph118240&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/abolicionisme">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abolicionisme&oldid=34108450">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abolicionisme&oldid=34108450</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Abolicionisme" title="Categoria:Abolicionisme">Abolicionisme</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 13 oct 2024 a les 11:00.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Abolicionisme&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-57488d5c7d-cwm4p","wgBackendResponseTime":191,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.732","walltime":"0.911","ppvisitednodes":{"value":19026,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":117808,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":47799,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":2,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":69373,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 700.048 1 -total"," 70.82% 495.771 1 Plantilla:Referències"," 28.90% 202.299 33 Plantilla:Ref-web"," 20.85% 145.925 23 Plantilla:Ref-llibre"," 11.86% 83.014 72 Plantilla:If_both"," 11.85% 82.924 16 Plantilla:Ref-publicació"," 8.18% 57.250 1 Plantilla:Commonscat"," 6.91% 48.390 1 Plantilla:VT"," 6.90% 48.326 1 Plantilla:Sister"," 6.62% 46.346 1 Plantilla:Caixa_lateral"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.210","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2334745,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-84d8f4b96-7zd97","timestamp":"20241118015520","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Abolicionisme","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Abolicionisme","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q169390","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q169390","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2009-07-29T17:21:49Z","dateModified":"2024-10-13T10:00:30Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/2\/23\/Slaveshipposter-contrast.jpg","headline":"moviment per l'anul\u00b7laci\u00f3 de lleis, preceptes o costums considerats contra la dignitat humana"}</script> </body> </html>