CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Setge - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"a2f719bb-ad2b-4cce-aaa1-3eaec1cb1d2a","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Setge","wgTitle":"Setge","wgCurRevisionId":34261025,"wgRevisionId":34261025,"wgArticleId":318856,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Llista d'articles de qualitat","Control d'autoritats","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat d'història","Setges","Estratègia militar"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Setge","wgRelevantArticleId":318856,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable": true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q188055","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="890"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg/800px-Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="593"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg/640px-Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="475"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Setge - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Setge"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Setge&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Setge"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Setge rootpage-Setge skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Setge" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Setge" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Setge" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Setge" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Antiguitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Antiguitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Antiguitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Exemples_en_l'art" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Exemples_en_l'art"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Exemples en l'art</span> </div> </a> <ul id="toc-Exemples_en_l'art-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Proves_arqueològiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Proves_arqueològiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Proves arqueològiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Proves_arqueològiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Tàctiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tàctiques"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Tàctiques</span> </div> </a> <ul id="toc-Tàctiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Històries_de_setges" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Històries_de_setges"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Històries de setges</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Històries_de_setges-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Històries de setges</span> </button> <ul id="toc-Històries_de_setges-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Grecs_i_romans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Grecs_i_romans"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Grecs i romans</span> </div> </a> <ul id="toc-Grecs_i_romans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_mongols" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_mongols"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Els mongols</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_mongols-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xina" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Xina"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Xina</span> </div> </a> <ul id="toc-Xina-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'època_de_la_pólvora" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#L'època_de_la_pólvora"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>L'època de la pólvora</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-L'època_de_la_pólvora-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció L'època de la pólvora</span> </button> <ul id="toc-L'època_de_la_pólvora-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_millora_de_les_fortificacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_millora_de_les_fortificacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>La millora de les fortificacions</span> </div> </a> <ul id="toc-La_millora_de_les_fortificacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Un_nou_tipus_de_fortalesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Un_nou_tipus_de_fortalesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Un nou tipus de fortalesa</span> </div> </a> <ul id="toc-Un_nou_tipus_de_fortalesa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_mariscal_Vauban" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_mariscal_Vauban"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>El mariscal Vauban</span> </div> </a> <ul id="toc-El_mariscal_Vauban-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'arribada_de_la_guerra_mòbil" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#L'arribada_de_la_guerra_mòbil"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4</span> <span>L'arribada de la guerra mòbil</span> </div> </a> <ul id="toc-L'arribada_de_la_guerra_mòbil-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Conceptes_estratègics" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Conceptes_estratègics"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4.1</span> <span>Conceptes estratègics</span> </div> </a> <ul id="toc-Conceptes_estratègics-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Avenços_industrials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Avenços_industrials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.4.2</span> <span>Avenços industrials</span> </div> </a> <ul id="toc-Avenços_industrials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-La_guerra_moderna" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#La_guerra_moderna"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>La guerra moderna</span> </div> </a> <ul id="toc-La_guerra_moderna-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Setges_del_segle_XXI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Setges_del_segle_XXI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Setges del segle XXI</span> </div> </a> <ul id="toc-Setges_del_segle_XXI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_setge_en_les_accions_policials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#El_setge_en_les_accions_policials"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>El setge en les accions policials</span> </div> </a> <ul id="toc-El_setge_en_les_accions_policials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Setge</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 70 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-70" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">70 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Bele%C3%ABring" title="Beleëring - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Beleëring" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Setio" title="Setio - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Setio" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B5%D8%A7%D8%B1" title="حصار - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حصار" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D8%B5%D8%A7%D8%B1_%D8%B9%D8%B3%D9%83%D8%B1%D9%89" title="حصار عسكرى - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="حصار عسكرى" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Asediu" title="Asediu - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Asediu" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/M%C3%BChasir%C9%99" title="Mühasirə - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Mühasirə" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D0%B1%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B0" title="Аблога - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Аблога" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%B1%D1%81%D0%B0%D0%B4%D0%B0" title="Обсада - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Обсада" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Opsada" title="Opsada - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Opsada" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%DB%95%D9%85%D8%A7%D8%B1%DB%86%D8%AF%D8%A7%D9%86" title="گەمارۆدان - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="گەمارۆدان" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Obl%C3%A9h%C3%A1n%C3%AD" title="Obléhání - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Obléhání" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Gwarchae" title="Gwarchae - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Gwarchae" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Belejring" title="Belejring - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Belejring" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Belagerung" title="Belagerung - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Belagerung" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/%C3%87or%C5%9Fmegirewti%C5%9F" title="Çorşmegirewtiş - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Çorşmegirewtiş" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%BF%CE%BB%CE%B9%CE%BF%CF%81%CE%BA%CE%AF%CE%B1" title="Πολιορκία - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πολιορκία" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Siege" title="Siege - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Siege" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Sie%C4%9Do" title="Sieĝo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Sieĝo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Asedio" title="Asedio - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Asedio" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Piiramine" title="Piiramine - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Piiramine" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Setio" title="Setio - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Setio" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AD%D8%A7%D8%B5%D8%B1%D9%87_%D9%86%D8%B8%D8%A7%D9%85%DB%8C" title="محاصره نظامی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="محاصره نظامی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Piiritys" title="Piiritys - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Piiritys" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Si%C3%A8ge_(militaire)" title="Siège (militaire) - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Siège (militaire)" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Belegering" title="Belegering - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Belegering" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/L%C3%A9igear" title="Léigear - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Léigear" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Asedio" title="Asedio - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Asedio" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%A6%D7%95%D7%A8" title="מצור - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מצור" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%98%E0%A5%87%E0%A4%B0%E0%A4%BE" title="घेरा - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="घेरा" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Opsada" title="Opsada - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Opsada" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ostrom" title="Ostrom - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ostrom" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8A%D5%A1%D5%B7%D5%A1%D6%80%D5%B8%D6%82%D5%B4" title="Պաշարում - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Պաշարում" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Pengepungan" title="Pengepungan - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Pengepungan" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Asiejo" title="Asiejo - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Asiejo" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Assedio" title="Assedio - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Assedio" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E6%94%BB%E5%9F%8E%E6%88%A6" title="攻城戦 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="攻城戦" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Pangepungan" title="Pangepungan - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Pangepungan" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B3%B5%EC%84%B1%EC%A0%84" title="공성전 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="공성전" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Obsidio" title="Obsidio - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Obsidio" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Assede" title="Assede - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Assede" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Aplenkums" title="Aplenkums - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Aplenkums" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Pengepungan" title="Pengepungan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Pengepungan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Belegeringe" title="Belegeringe - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Belegeringe" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Belegering" title="Belegering - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Belegering" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Beleiring" title="Beleiring - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Beleiring" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8tge" title="Sètge - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Sètge" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Obl%C4%99%C5%BCenie" title="Oblężenie - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Oblężenie" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Cerco" title="Cerco - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Cerco" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Asediu" title="Asediu - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Asediu" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D1%81%D0%B0%D0%B4%D0%B0" title="Осада - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Осада" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Ass%C3%A8diu" title="Assèdiu - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Assèdiu" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Opsada" title="Opsada - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Opsada" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Siege" title="Siege - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Siege" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Obliehanie" title="Obliehanie - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Obliehanie" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Obleganje" title="Obleganje - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Obleganje" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Rrethimi" title="Rrethimi - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Rrethimi" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%BF%D1%81%D0%B0%D0%B4%D0%B0" title="Опсада - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Опсада" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Bel%C3%A4gring" title="Belägring - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Belägring" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AF%81%E0%AE%B1%E0%AF%8D%E0%AE%B1%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%88" title="முற்றுகை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="முற்றுகை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%A5%E0%B9%89%E0%B8%AD%E0%B8%A1" title="การล้อม - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="การล้อม" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ku%C5%9Fatma" title="Kuşatma - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kuşatma" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D2%AF%D0%B7%D1%8D%D1%8D%D0%BB%D0%B5%D0%BB" title="Бүзээлел - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Бүзээлел" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target"><span>Тыва дыл</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9E%D0%B1%D0%BB%D0%BE%D0%B3%D0%B0" title="Облога - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Облога" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%AD%D8%A7%D8%B5%D8%B1%DB%81" title="محاصرہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="محاصرہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Qamal" title="Qamal - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Qamal" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Cu%E1%BB%99c_v%C3%A2y_h%C3%A3m" title="Cuộc vây hãm - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Cuộc vây hãm" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E6%94%BB%E5%9F%8E%E6%88%98" title="攻城战 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="攻城战" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E6%94%BB%E5%9F%8E%E6%88%B0" title="攻城戰 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="攻城戰" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Pau-%C3%BBi-chi%C3%A0n" title="Pau-ûi-chiàn - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Pau-ûi-chiàn" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%94%BB%E5%9F%8E%E6%88%B0" title="攻城戰 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="攻城戰" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q188055#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Setge" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Setge" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Setge"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Setge"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Setge" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Setge" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&oldid=34261025" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Setge&id=34261025&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSetge"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSetge"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Setge"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Setge&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Setge&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sieges" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q188055" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table cellpadding="2" style="font-size:95%; width:250px; -moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; border:1px solid #c0c0c0; background:##f5f5f5; margin-top:9px; margin-bottom:7px; clear:right; float:right; margin-right:0; margin-left:10px;"> <tbody><tr> <td align="center" style="-moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; background:#C3D0DF; color:#454A4F; font-size:120%; font-weight: bold;">Desenllaços d'un setge </td></tr> <tr> <td align="left" style="padding-left:6px; padding-right:6px;"> <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Siege_of_a_city,_medieval_miniature.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg/200px-Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg" decoding="async" width="200" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg/300px-Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg/400px-Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg 2x" data-file-width="940" data-file-height="697" /></a><figcaption><center>Setge i <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a>, el <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>.</center></figcaption></figure> <p>Un setge militar pot tenir quatre possibles desenllaços: </p> <ul><li>Els defensors poden trencar-lo sense ajuda de fora, i llavors es diu que han mantingut la posició.</li> <li>Si els defensors aconsegueixen vèncer gràcies a ajuda de l'exterior, es diu que s'ha alçat el setge.</li> <li>Si el setge finalitza amb els atacants prenent el control de la ciutat o fortalesa assetjada però els defensors aconsegueixen escapar, es diu que la ciutat ha estat evacuada.</li> <li>Si els atacants surten victoriosos i aconsegueixen destruir o capturar els defensors, es diu que la ciutat o fortalesa assetjada ha caigut.</li></ul> </td></tr></tbody></table> <p>Un <b>setge</b> és l'<a href="/wiki/Operaci%C3%B3_militar" title="Operació militar">acció militar</a> que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n. <b>Posar setge</b> implica el bloqueig militar prolongat d'una fortalesa, que sol anar acompanyat de l'assalt d'aquesta, amb l'objectiu de la seva conquesta mitjançant la força o el desgast. Té lloc quan un atacant es troba amb una ciutat o fortalesa que rebutja rendir-se i no pot ser presa fàcilment mitjançant un assalt frontal. Normalment comporta la marrada de l'objectiu i el bloqueig de les línies d'abastament, si cal, ajudats amb <a href="/wiki/Maquin%C3%A0ria_de_setge" title="Maquinària de setge">maquinària de setge</a>, bombardeig d'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> i la construcció de túnels subterranis per reduir les fortificacions. El terme prové del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>sĕdĭcum</i>, «seient», derivat de <i>sĕdēre</i>, «seure».<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a>, els setges probablement sorgeixen paral·lelament al desenvolupament de les <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>. Les ciutats antigues d'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>, per exemple, ja mostren restes arqueològiques de muralles fortificades. Durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_dels_Regnes_Combatents_(Xina)" title="Període dels Regnes Combatents (Xina)">període dels Regnes Combatents</a> a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, hi ha proves tant textuals com arqueològiques de setges prolongats i de l'ús de màquines de setge contra els defensors de la ciutat. </p><p>Durant el <a href="/wiki/Renaixement" title="Renaixement">Renaixement</a> i a l'<a href="/wiki/Edat_moderna" title="Edat moderna">edat moderna</a>, els setges van dominar la forma de guerra a Europa fins al punt que <a href="/wiki/Leonardo_da_Vinci" title="Leonardo da Vinci">Leonardo da Vinci</a>, per exemple, va guanyar gran part del seu renom amb el disseny de fortificacions en el seu estudi. Les campanyes medievals generalment es dissenyaven mitjançant una successió de setges. Tanmateix, a l'era <a href="/wiki/Napole%C3%B2nica" class="mw-redirect" title="Napoleònica">napoleònica</a>, l'ús cada vegada major de <a href="/wiki/Canons" class="mw-redirect" title="Canons">canons</a> molt poderosos va reduir el valor de les fortificacions, de manera que ja en els temps moderns, les <a href="/wiki/Trinxeres" class="mw-redirect" title="Trinxeres">trinxeres</a> van substituir les muralles, i els búnquers van substituir els <a href="/wiki/Castell" title="Castell">castells</a>. Ja al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> la importància del setge clàssic va declinar a causa de l'arribada de la guerra mòbil. Una fortificació concreta va deixar de ser tan decisiva com ho era abans i, per això, tot i que encara es produeixen setges concrets, ja no són tan importants ni tan comuns com ho van ser abans, donats els canvis en els mitjans de guerra, i sobretot per la facilitat amb què avui en dia es poden dirigir grans volums de poder destructiu contra un sol objectiu estàtic. </p><p>Si fracassa l'acció militar directa, els setges sovint poden ser decidits per la manca d'aigua o queviures, o per l'aparició de <a href="/wiki/Malalties" class="mw-redirect" title="Malalties">malalties</a> epidèmiques, que poden afligir tant l'atacant com el defensor. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antiguitat">Antiguitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Antiguitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les muralles de les ciutats i les fortificacions van ser essencials en la defensa de les primeres <a href="/wiki/Ciutats" class="mw-redirect" title="Ciutats">ciutats</a>. Els murs es construïen amb maons de <a href="/wiki/Fang_(geologia)" title="Fang (geologia)">fang</a>, <a href="/wiki/Pedra" title="Pedra">pedra</a>, <a href="/wiki/Fusta" title="Fusta">fusta</a> o alguna combinació d'aquests materials segons els recursos locals. Les cases de maons de pedra i fang de <a href="/wiki/Kot_Diji" title="Kot Diji">Kot Diji</a> (província de <a href="/wiki/Sind" title="Sind">Sind</a>, <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a>) s'agrupaven darrere dics de pedra massius i parets defensives, perquè les comunitats veïnes es barallaven constantment per obtenir el control de les terres bones.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La ciutat de Mundigak (c. 2500 aC) (<a href="/wiki/Kandah%C4%81r" class="mw-redirect" title="Kandahār">Kandahār</a>, <a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">Afganistan</a>) tenia parets defensives i els baluards quadrats es feien amb maons assecats al sol.<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les muralles de la ciutat també haurien servit per al doble propòsit de defensa i de mostra als possibles enemics de la grandesa del regne. Així, les muralles que envoltaven la ciutat sumèria d'<a href="/wiki/Uruk" title="Uruk">Uruk</a> eren famoses, amb una longitud de 9,5 quilòmetres i una altura d'uns 12 metres. Més tard, les muralles de <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a> reforçades amb torres i fossats, van guanyar una reputació similar. Els <a href="/wiki/Assiris" title="Assiris">assiris</a> dedicaven una part de la població activa per construir nous palaus, temples i muralles.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a>, aprofitant els turons, els <a href="/wiki/Hitites" title="Hitites">hitites</a> van construir grans muralles de pedra al voltant de les seves ciutats. </p><p>Durant la <a href="/wiki/Dinastia_Shang" title="Dinastia Shang">Dinastia Shang</a> (<a href="/wiki/Segle_XV_aC" title="Segle XV aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> aC</a>), a Ao (<a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>), els murs grossos tenien uns vint metres d'amplada a la base i envoltaven una àrea d'uns 1.900 metres quadrats.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Amb unes dimensions similars, a <a href="/wiki/Handan" title="Handan">Handan</a>, l'antiga capital xinesa de l'Estat de <a href="/wiki/Zhao" class="mw-redirect" title="Zhao">Zhao</a> fundada el <a href="/wiki/386_aC" title="386 aC">386 aC</a>, els murs eren també de vint metres d'amplada i una altura de quinze metres, i una llargada de 1.400 metres.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Altres civilitzacions, com la de la <a href="/wiki/Vall_de_l%27Indus" class="mw-redirect" title="Vall de l'Indus">Vall de l'Indus</a> o la <a href="/wiki/Civilitzaci%C3%B3_minoica" title="Civilització minoica">minoica</a> de <a href="/wiki/Creta" title="Creta">Creta</a>, van dedicar menys recursos en emmurallar, ja que basaven la defensa en la protecció de les seves fronteres i costes, en lloc de construir grans estructures al voltant de les ciutats, com és el cas de la muralla de l'antiga <a href="/wiki/Micenes" title="Micenes">Micenes</a>, a la darrera meitat del <a href="/wiki/2n_mil%C2%B7lenni_aC" class="mw-redirect" title="2n mil·lenni aC">2n mil·lenni aC</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exemples_en_l'art"><span id="Exemples_en_l.27art"></span>Exemples en l'art</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Exemples en l'art"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg/220px-Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg" decoding="async" width="220" height="329" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg/330px-Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Ramesseum_siege_of_Dapur.jpg 2x" data-file-width="410" data-file-height="614" /></a><figcaption><center>Setge de Dapur (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> aC). <br /> Relleu del temple de <a href="/wiki/Rams%C3%A9s_II" class="mw-redirect" title="Ramsés II">Ramsés II</a> a <a href="/wiki/Luxor" title="Luxor">Luxor</a>.</center></figcaption></figure> <p>Les representacions més antigues dels setges recollides com a expressions artístiques les trobem a l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, al voltant del <a href="/wiki/3000_aC" class="mw-redirect" title="3000 aC">3000 aC</a>. Mostren destruccions simbòliques de muralles d'una ciutat amb animals i aixades. Les primeres maquinàries per setge es van trobar en restes d'una tomba egípcia del <a href="/wiki/Segle_XXIV_aC" title="Segle XXIV aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxiv</span> aC</a>, on es poden observar soldats egipcis assaltant les muralles de <a href="/wiki/Canaan" title="Canaan">Canaan</a> fent servir escales amb rodes. </p><p>D'una època posterior, del <a href="/wiki/Segle_XIII_aC" title="Segle XIII aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> aC</a>, ens ha arribat el retrat del violent setge de Dapur, una ciutat hitita,<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb soldats pujant per escales protegides per arquers. En les restes d'un palau assiri –entre el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC i segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC–, apareixen setges de diverses ciutats del Pròxim Orient. Tot i que un mil·lenni abans ja s'havia inventat un ariet simple, els assiris van millorar la tecnologia construint ariets amb forma de torre, a la part superior de la qual posicioven arquers. </p><p>A l'antiga Xina, els setges d'algunes ciutats, fins i tot amb batalles navals, quedaven descrits en vasos de <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> del <a href="/wiki/Per%C3%ADode_dels_Regnes_Combatents_(Xina)" title="Període dels Regnes Combatents (Xina)">període dels Regnes Combatents</a> (segles V aC - III aC), com els que es van trobar l'any <a href="/wiki/1965" title="1965">1965</a> a <a href="/wiki/Chengdu" title="Chengdu">Chengdu</a>, <a href="/wiki/Sichuan" title="Sichuan">Sichuan</a> (Xina).<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Proves_arqueològiques"><span id="Proves_arqueol.C3.B2giques"></span>Proves arqueològiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Proves arqueològiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Malgrat que hi ha descripcions de setges en fonts documentals i en l'<a href="/wiki/Art" title="Art">art</a> antic de l'<a href="/wiki/Orient_Mitj%C3%A0" title="Orient Mitjà">Orient Mitjà</a>, s'han trobat molt poques restes arqueològiques de sistemes de setge. Dels pocs exemples, podem destacar-ne tres de notables: </p> <ol><li>Hi ha restes d'un setge a Dir es-Safi (Gath), a l'actual <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a>, que es remunta a les darreries del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC. Aquest sistema de setge consisteix en una trinxera de 2,5 quilòmetres de llarg, torres i altres elements. És la primera prova coneguda d'un sistema de circumval·lació, possiblement construït per <a href="/wiki/Hazael" title="Hazael">Hazael</a>, rei de <a href="/wiki/Damasc" title="Damasc">Damasc</a>, com a part del seu setge i conquesta de la ciutat <a href="/wiki/Filistea" class="mw-redirect" title="Filistea">filistea</a> de Gath.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></li> <li>Hi ha restes d'un setge a <a href="/wiki/Tel_Laquix" title="Tel Laquix">Tel Laquix</a>, a l'actual Israel, de les darreries del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC. Aquest sistema, construït per <a href="/wiki/Senaquerib" class="mw-redirect" title="Senaquerib">Senaquerib</a> d'Assíria el 701 BCE, es veu en les restes arqueològiques trobades, i està descrit en fonts <a href="/wiki/B%C3%ADbliques" class="mw-redirect" title="Bíbliques">bíbliques</a> i assíries i en els relleus del palau de Senaquerib a <a href="/wiki/N%C3%ADnive" title="Nínive">Nínive</a>.</li> <li>El setge de <a href="/wiki/Pafos_(ciutat)" class="mw-redirect" title="Pafos (ciutat)">Pafos</a>, a <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">Xipre</a>, portat a terme per l'exèrcit persa, el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> aC.</li></ol> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tàctiques"><span id="T.C3.A0ctiques"></span>Tàctiques</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Tàctiques"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La pràctica de guerra més comuna en un setge era, tanmateix, assetjar i esperar la rendició dels enemics. El setge egipci de <a href="/wiki/Megiddo" class="mw-redirect" title="Megiddo">Megiddo</a> (<a href="/wiki/Segle_XV_aC" title="Segle XV aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> aC</a>), es va allargar uns set mesos abans que els habitants es rendissin. El setge de l'exèrcit <a href="/wiki/Imperi_Hitita" title="Imperi Hitita">hitita</a> a un vassall <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">anatòlic</a> rebel (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> aC) acabà quan la reina sortí fora de la ciutat a demanar pietat en nom de la seva gent. Per mor de problemes logístics, els setges de llarga durada que exigien una força militar més gran, molt poques vegades podia mantenir-se durant massa temps. </p><p>Si l'objectiu principal d'una campanya no era la conquesta d'una ciutat en particular, es podia passar de llarg i deixar-la tranquil·la. La campanya hitita contra el regne <a href="/wiki/Hurrites" title="Hurrites">hurrita</a> de <a href="/wiki/Mitanni" title="Mitanni">Mitanni</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> aC) va deixar de banda la ciutat fortificada de <a href="/wiki/Karkemish" class="mw-redirect" title="Karkemish">Karkemish</a>. Quan l'objectiu principal de la campanya va quedar complert, l'exèrcit hitita retornà a Karkemish i la ciutat caigué després de vuit dies de setge. El més conegut setge <a href="/wiki/Assiri" class="mw-redirect" title="Assiri">assiri</a> de Jerusalem (<a href="/wiki/Segle_VIII_aC" title="Segle VIII aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC</a>), fineix quan els <a href="/wiki/Israelites" class="mw-redirect" title="Israelites">israelites</a> van oferir regals i tributs als atacants, segons compten els relats assiris, o quan el campament assiri va ser colpejat per una plaga, segons la versió de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>. </p><p>El mètode universal de defensa contra els setges són les fortificacions, principalment muralles i canals, per reforçar les proteccions <a href="/wiki/Orogr%C3%A0fiques" class="mw-redirect" title="Orogràfiques">orogràfiques</a> de l'assentament. També és molt important comptar amb un subministrament suficient d'aigua i menjar, per evitar la rendició per fam. Durant el setge, l'exèrcit atacant sol utilitzar obres d'enginyeria civil, com una línia de circumval·lació de l'objectiu, per tractar d'impedir que arribin subministraments des de l'exterior. Quan un setge per fam arribava a límits desesperats pels defensors, és possible que la situació arribés als extrems d'utilitzar com a menjar cavalls, mascotes, el cuir de les sabates i, fins i tot, els mateixos companys morts, és a dir, pràctiques de <a href="/wiki/Canibalisme" title="Canibalisme">canibalisme</a>. En alguna ocasió els defensors podrien fer fora ciutadans de la ciutat, el que les condemnava a una mort gairebé segura, per poder reduir la demanda d'aigua i menjar emmagatzemat. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trebuchet.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Trebuchet.jpg/220px-Trebuchet.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Trebuchet.jpg/330px-Trebuchet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2e/Trebuchet.jpg/440px-Trebuchet.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="450" /></a><figcaption><center><a href="/wiki/Trabuquet" title="Trabuquet">Trabuquet</a>, una arma de setge de l'<a href="/wiki/%C3%88poca_medieval" class="mw-redirect" title="Època medieval">època medieval</a>.</center></figcaption></figure> <p>Per acabar ràpidament amb un setge, es van desenvolupar diversos mètodes en les èpoques antiga i medieval per trencar les fortificacions, i se'n van desenvolupar una gran varietat de <a href="/wiki/Maquin%C3%A0ria_de_setge" title="Maquinària de setge">maquinària de setge</a>. Les <a href="/wiki/Escala_(element_constructiu)" title="Escala (element constructiu)">escales</a> es feien servir per accedir fins a la part alta de les defenses; els <a href="/wiki/Ariets" class="mw-redirect" title="Ariets">ariets</a> i els <a href="/w/index.php?title=Garfis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Garfis (encara no existeix)">garfis</a> servien per trencar les portes o les mateixes muralles, i les <a href="/wiki/Catapultes" class="mw-redirect" title="Catapultes">catapultes</a>, <a href="/w/index.php?title=Ballistes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ballistes (encara no existeix)">ballistes</a>, <a href="/wiki/Trabuquet" title="Trabuquet">trabucs</a>, <a href="/wiki/Mangoneles" class="mw-redirect" title="Mangoneles">mangoneles</a> i <a href="/wiki/Onagres" class="mw-redirect" title="Onagres">onagres</a> servien per llançar <a href="/wiki/Projectils" class="mw-redirect" title="Projectils">projectils</a> per a destruir les fortificacions i matar els defensors. També podia construir-se una <a href="/wiki/Torre_de_setge" title="Torre de setge">torre de setge</a>: una estructura construïda per a ser tant o més alta que les muralles, la qual cosa que permetia als atacants disparar des d'una posició més elevada als defensors o facilitar l'accés a les tropes fins dalt de la muralla amb menys perill que amb escales. </p><p>A més del llançament de projectils, era també molt comú l'intent de minar les fortificacions, en excavar fins que caiguessin. Això s'aconseguia excavant un túnel sota els fonaments de les muralles, i després fent explotar el túnel deliberadament. Els defensors podien construir túnels per contrarestar els treballs dels atacants, i destruir els túnels prematurament. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Greekfire-madridskylitzes1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Greekfire-madridskylitzes1.jpg/220px-Greekfire-madridskylitzes1.jpg" decoding="async" width="220" height="113" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Greekfire-madridskylitzes1.jpg/330px-Greekfire-madridskylitzes1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f7/Greekfire-madridskylitzes1.jpg/440px-Greekfire-madridskylitzes1.jpg 2x" data-file-width="3013" data-file-height="1543" /></a><figcaption><center>Foc grec (manuscrit romà d'Orient)</center></figcaption></figure> <p>El foc també s'utilitzava com a forma d'acabar amb fortificacions de fusta. L'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">Imperi Romà d'Orient</a> va inventar el <a href="/wiki/Foc_grec" title="Foc grec">foc grec</a>, que contenia additius que feien que fos molt difícil d'extingir. Combinat amb un <a href="/wiki/Llan%C3%A7aflames" title="Llançaflames">llançaflames</a> primitiu, era una arma molt efectiva, tant ofensiva com defensiva. </p><p>La <a href="/wiki/Malaltia" title="Malaltia">malaltia</a> era una altra arma de setge molt efectiva, encara que els atacants eren sovint tan vulnerables com els defensors. En alguns casos, les <a href="/wiki/Catapultes" class="mw-redirect" title="Catapultes">catapultes</a> o armes similars llançaven animals malalts dins de la ciutat, el que és un exemple de <a href="/wiki/Guerra_biol%C3%B2gica" title="Guerra biològica">guerra biològica</a> rudimentària. </p><p>Els avenços tecnològics a la maquinària de setge també van obligar a desenvolupar una varietat de contramesures defensives. En particular, les fortaleses medievals es van enfortir cada vegada més; n'és un exemple el castell concèntric, del període de les <a href="/wiki/Croades" title="Croades">croades</a>. També es van desenvolupar armes defensives com forats que permetien deixar caure sobre els atacants substàncies calentes o incendiàries, com <a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a> bullent, <a href="/wiki/Plom" title="Plom">plom</a> fos o <a href="/wiki/Sorra" title="Sorra">sorra</a> cremant. També es van crear obertures o escletxes per llançar <a href="/wiki/Sageta" title="Sageta">sagetes</a> des d'una posició protegida, portes de seguretat o profunds fossats d'aigua. Es parava molta atenció en la defensa de les entrades, amb portes protegides per <a href="/wiki/Ponts_llevadissos" class="mw-redirect" title="Ponts llevadissos">ponts llevadissos</a>, reixats o forts avançats. </p><p>Fins a la invenció de la <a href="/wiki/P%C3%B3lvora" title="Pólvora">pólvora</a> i la invenció d'armes que llançaven projectils molt més ràpids, el balanç de poder i logística definitivament afavorien el defensor. Amb la invenció de la pólvora, el <a href="/wiki/Can%C3%B3" title="Canó">canó</a>, els <a href="/wiki/Morters" title="Morters">morters</a> i l'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> –aquests últims en temps moderns–, els mètodes tradicionals de defensa es van fer cada vegada menys efectives contra un setge. </p><p>A l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> europea, s'observa que gairebé totes les grans ciutats tenien muralles de protecció, i les ciutats més importants tenien ciutadelles, forts o castells. Es va fer un gran esforç en assegurar el subministrament d'<a href="/wiki/Aigua" title="Aigua">aigua</a> en cas de setge, amb un complex sistema de túnels que es feien servir per emmagatzemament i comunicacions, com n'hi ha a Tàbor, a <a href="/wiki/Boh%C3%A8mia" title="Bohèmia">Bohèmia</a> (similars als que es van fer servir molt més endavant al sud-est asiàtic durant la <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra del Vietnam</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Històries_de_setges"><span id="Hist.C3.B2ries_de_setges"></span>Històries de setges</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Històries de setges"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Battering_ram.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Battering_ram.jpg/220px-Battering_ram.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Battering_ram.jpg/330px-Battering_ram.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Battering_ram.jpg/440px-Battering_ram.jpg 2x" data-file-width="450" data-file-height="600" /></a><figcaption><center>Rèplica d'un ariet al Castell de Baux, França.</center></figcaption></figure> <p>Si bé hi ha molts relats antics de saquejos de ciutats, molt pocs contenen dades més concretes. Alguns contes populars parlen de com els herois actuaven en les batalles, com per exemple en la història del <a href="/wiki/Cavall_de_Troia" title="Cavall de Troia">Cavall de Troia</a>, i un relat molt similar conte com la ciutat <a href="/wiki/Cananea" class="mw-redirect" title="Cananea">cananea</a> de <a href="/wiki/Joppa" class="mw-redirect" title="Joppa">Joppa</a> va ser conquerida pels egipcis el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span> aC. </p><p>El <i><a href="/wiki/Llibre_de_Josu%C3%A8" title="Llibre de Josuè">llibre de Josuè</a></i>,<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> conté una història sobre la miraculosa batalla de <a href="/wiki/Jeric%C3%B3" title="Jericó">Jericó</a>. Un relat històric més detallat que data del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> aC, anomenat l'estela de <a href="/wiki/Piankhi" title="Piankhi">Piankhi</a>, narra com els <a href="/wiki/Nubians" title="Nubians">nubians</a> van assetjar diverses ciutats egípcies en fer servir ariets, arquers, <a href="/wiki/Fones" class="mw-redirect" title="Fones">fones</a> i en construir ponts de terra rudimentaris per passar les fosses. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Grecs_i_romans">Grecs i romans</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Grecs i romans"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Roman_siege_machines.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Roman_siege_machines.gif/220px-Roman_siege_machines.gif" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Roman_siege_machines.gif/330px-Roman_siege_machines.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d7/Roman_siege_machines.gif/440px-Roman_siege_machines.gif 2x" data-file-width="483" data-file-height="320" /></a><figcaption><center>Maquinària de setge romana.</center></figcaption></figure> <p>L'exèrcit <a href="/wiki/Regne_de_Maced%C3%B2nia" title="Regne de Macedònia">macedoni</a> d'<a href="/wiki/Alexandre_el_Gran" title="Alexandre el Gran">Alexandre el Gran</a> es va veure implicat en múltiples setges i batalles. N'hi ha, tanmateix, dos d'ells, que van ser particularment difícils: el de <a href="/wiki/Tir" title="Tir">Tir</a> i el de la Roca <a href="/wiki/Sogdiana" title="Sogdiana">Sogdiana</a>. Tir era una ciutat <a href="/wiki/Fen%C3%ADcia" title="Fenícia">fenícia</a> que ocupava una illa localitzada a aproximadament un quilòmetre del continent. Els macedonis van construir un impressionant pont per accedir a l'illa, que tenia uns 60 metres d'ample. Quan ja es trobaven prou a prop perquè estigués a l'abast de l'<a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a>, Alexandre va portar màquines llançadores de pedres i catapultes lleugeres per bombardejar les muralles de la ciutat. La ciutat finalment va caure en mans macedònies després d'un setge de set mesos. </p><p>Amb un plantejament ben diferent del de Tir, el setge de la Roca Sogdiana va acabar amb una rendició. Tot i que la ciutat se situava en un promontori d'una zona muntanyosa i era pràcticament inexpugnable, Alexandre va emprar tàctiques guerrilleres i va reeixir escalar amb algunes tropes fins a arribar a uns penya-segats, des d'on va poder accedir a uns terrenys que quedaven per sobre de la mateixa ciutat. Els defensors es van desmoralitzar en veure les tropes enemigues per sobre d'ells i van rendir-se. </p><p>La importància dels setges en el període antic no podia subestimar-se. Una de les causes de la incapacitat d'<a href="/wiki/Hann%C3%ADbal" class="mw-redirect" title="Hanníbal">Hanníbal</a> de derrotar Roma era el seu desconeixement de les tàctiques de setge. Per això, tot i ser capaç de derrotar els exèrcits de Roma en la lluita a camp obert, va ser incapaç de prendre la ciutat de Roma. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ballista.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Ballista.jpg/220px-Ballista.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Ballista.jpg/330px-Ballista.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Ballista.jpg/440px-Ballista.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="960" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ballesta" title="Ballesta">Ballista</a>, arma de setge de l'època romana.</figcaption></figure> <p>Tanmateix, els exèrcits de <a href="/wiki/Legionaris" class="mw-redirect" title="Legionaris">legionaris</a> de la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana" title="República Romana">República</a> i de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>, són particularment coneguts per la seva habilitat en la realització dels setges. Els setges, en gran nombre i de gran varietat, van ser una peça clau en la conquesta de la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> per part de <a href="/wiki/Juli_C%C3%A8sar" title="Juli Cèsar">Juli Cèsar</a>, el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC. </p><p>En la seva obra <i>Sobre la guerra de les Gàl·lies</i><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Juli Cèsar descriu com en la <a href="/wiki/Batalla_d%27Al%C3%A8sia" title="Batalla d'Alèsia">batalla d'Alèsia</a> les legions romanes van aixecar dues immenses parets fortificades al voltant de la ciutat. A la muralla interna, d'unes deu milles, mantenien <a href="/wiki/Vercinget%C3%B2rix" class="mw-redirect" title="Vercingetòrix">Vercingetòrix</a> i les seves forces dins de la ciutat, mentre que la muralla externa els protegia dels reforços, que els superaven en nombre i tractaven de trencar el setge. Els romans van aconseguir mantenir la posició entre les dues parets i els gals, enfrontant-se a la mort per fam, finalment es van rendir una vegada que els seus reforços van ser derrotats per Cèsar. </p><p>Els <a href="/w/index.php?title=Sicaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sicaris (encara no existeix)">sicaris</a> <a href="/wiki/Zelotes" title="Zelotes">zelotes</a> que defensaven <a href="/wiki/Masada" title="Masada">Masada</a> l'any <a href="/wiki/74" title="74">74</a> van ser derrotats per les legions romanes després de construir una rampa d'uns cent metres que arribava fins al cim de la muralla oest de la fortalesa. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_mongols">Els mongols</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Els mongols"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg/220px-YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg" decoding="async" width="220" height="279" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg/330px-YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/35/YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg/440px-YuanEmperorAlbumGenghisPortrait.jpg 2x" data-file-width="3180" data-file-height="4040" /></a><figcaption><center>Genghis Khan.</center></figcaption></figure> <p>A l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, a <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>, <a href="/wiki/Genguis_Kan" title="Genguis Kan">Genguis Kan</a> va liderar la gran campanya militar de l'<a href="/wiki/Imperi_Mongol" title="Imperi Mongol">imperi Mongol</a> i posteriorment per <a href="/wiki/Khublai_Khan" class="mw-redirect" title="Khublai Khan">Khublai Khan</a>, per conquerir la Xina.<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser una iniciativa extremadament efectiva, que va permetre als mongols conquerir extenses àrees. Fins i tot si no podien entrar en algunes de les ciutats més ben fortificades, utilitzaven tàctiques de batalla innovadores per prendre el control de les terres i els ciutadans:<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:center|center=both|#default=center;"> <table style="margin:auto; width:1000px; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Com es van concentrar en els exèrcits a camp obert, les fortaleses havien d'esperar. Per supòsits, fortaleses petites, o aquelles que eren fàcilment sorpreses, eren preses a mesura que s'anaven trobant. Això tenia dos efectes: Primer, tallava a la ciutat principal la comunicació amb altres ciutats d'on poguessin esperar ajuda. Segon, els refugiats de les ciutats més petites fugien a la gran fortalesa, que era l'última que quedava encara sana i estàlvia. Les hordes de refugiats no sol reduïen la moral dels habitants i de la guarnició de la ciutat principal, sinó que també reduïa els seus recursos. Les reserves d'aigua i menjar es veien amenaçats pel sobtat influx de refugiats i aviat, el que abans era una conquesta realment difícil, es tornava fàcil. Els mongols llavors eren lliures per assetjar la fortalesa sense interferència de l'exèrcit principal, que havia estat destruït… En el setge d'<a href="/wiki/Alep" title="Alep">Alep</a>, <a href="/wiki/Hulagu" class="mw-redirect" title="Hulagu">Hulagu</a> va fer servir vint catapultes només contra Bab al-Iraq (La porta d'Iraq). A Jûzjânî<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> hi ha diversos episodis en els quals els mongols van construir centenars de màquines de setge amb la finalitat de sobrepassar el nombre que tenia la ciutat per la seva defensa. Si bé Jûzjânî segurament exagerava, els grans nombres que utilitzava tant pels mongols com pels defensors donen una idea de la gran quantitat de maquinària en cada setge </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Timothy May, <cite>Mongol Arms</cite> </td></tr></tbody></table></div> <p>Una altra tàctica mongola consistia a utilitzar catapultes per llançar cossos de malalts –per exemple, de <a href="/wiki/Pesta_bub%C3%B2nica" title="Pesta bubònica">pesta bubònica</a>–, dins de les ciutats assetjades. La plaga infestava la ciutat, i permetia que fos capturada amb major facilitat, tot i que aquest mecanisme de transmissió de malalties no es coneixia de manera <a href="/wiki/Cient%C3%ADfica" class="mw-redirect" title="Científica">científica</a>. </p><p>En la primera nit del setge, el líder mongol s'establia en una <a href="/wiki/Tenda_de_campanya" title="Tenda de campanya">tenda de campanya</a> de color blanc. Això significava que si la ciutat es retia, tots els ciutadans serien respectats. El segon dia, utilitzaria una tenda de color vermell: si la ciutat es retia, matarien tots els homes, però la resta se salvaria. El tercer la tenda era de color negre, i això significava que no quedarien supervivents. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1099jerusalem.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/220px-1099jerusalem.jpg" decoding="async" width="220" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/330px-1099jerusalem.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/1099jerusalem.jpg/440px-1099jerusalem.jpg 2x" data-file-width="766" data-file-height="802" /></a><figcaption><center>Conquesta de Jerusalem (1099).</center></figcaption></figure> <p>Aquest tipus d'actitud era una pràctica comuna en molts exèrcits. Una ciutat que es retia podia negociar per evitar el saqueig. Una ciutat que era presa per un setge o per l'assalt podria sofrir tremendes conseqüències, fins i tot durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>. El brutal saqueig de <a href="/wiki/Jerusalem" title="Jerusalem">Jerusalem</a><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al final de la <a href="/wiki/Primera_Croada" title="Primera Croada">Primera Croada</a> sovint serveix per mostrar el fanatisme religiós cristià de l'època i de barbàrie contra els musulmans, però en el fons no era diferent de l'acabament d'aquest tipus de setges. Jerusalem havia estat presa a l'assalt, com <a href="/wiki/Visby" title="Visby">Visby</a> el 1361, i el costum era que podia ser saquejada durant tres dies i tres nits, i els habitants podien ser violats o morts sense cap mena de traves. A més a més, era habitual que s'imposessin grans tributs; però, si la ciutat es rendia sense setge, podia quedar indemne. </p><p>Els mongols eren menys eficients contra castells ben protegits. Seria un dels motius pels quals no van arribar mai a intentar un verdader assalt a Europa van ser els castells europeus. Prendre'ls hauria requerit massa recursos, i un exèrcit basat en la mobilitat podria haver estat atacat fàcilment durant un setge. Després de la catàstrofe de l'any 1241 en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Mohi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Mohi (encara no existeix)">batalla de Mohi</a>, el rei <a href="/w/index.php?title=Bela_IV&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bela IV (encara no existeix)">Bela IV</a> va omplir <a href="/wiki/Hongria" title="Hongria">Hongria</a> de castells estratègics. Si bé deterioraven el poder central, en donar-lo als nobles locals, van mostrar ser una solució molt efectiva i els hongaresos, el <a href="/wiki/1285" title="1285">1285</a>, van rebutjar amb facilitat una invasió mongola de l'<a href="/wiki/Horda_d%27Or" title="Horda d'Or">Horda d'Or</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Xina">Xina</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Xina"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Trebuchet1-intransit.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Trebuchet1-intransit.jpg/220px-Trebuchet1-intransit.jpg" decoding="async" width="220" height="286" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/47/Trebuchet1-intransit.jpg 1.5x" data-file-width="308" data-file-height="400" /></a><figcaption><center>Trabuquet xinès per llençar bombes.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </center></figcaption></figure> <p>Els xinesos no estaven completament indefensos davant els atacs mongols i del <a href="/wiki/1234" title="1234">1234</a> fins al <a href="/wiki/1279" title="1279">1279</a> la <a href="/wiki/Dinastia_Song" title="Dinastia Song">Dinastia Song</a> del sud es pogueren defensar amb èxit, en part, gràcies a l'innovador ús de la <a href="/wiki/P%C3%B3lvora" title="Pólvora">pólvora</a>; tenien rudimentaris <a href="/wiki/Llan%C3%A7aflames" title="Llançaflames">llançaflames</a>, <a href="/wiki/Granada_(arma)" class="mw-redirect" title="Granada (arma)">granades</a>, <a href="/wiki/Armes_de_foc" class="mw-redirect" title="Armes de foc">armes de foc</a>, <a href="/wiki/Canons" class="mw-redirect" title="Canons">canons</a> i <a href="/wiki/Mina_terrestre" title="Mina terrestre">mines</a>, que havien fet servir ja contra els <a href="/w/index.php?title=Khitans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khitans (encara no existeix)">khitans</a>, els <a href="/wiki/Tanguts" title="Tanguts">tanguts</a> i els <a href="/wiki/Manx%C3%BAs" title="Manxús">manxús</a>. </p><p>En el període Song també es va descobrir el potencial explosiu d'empaquetar petxines buides amb pólvora. En el manuscrit de <a href="/w/index.php?title=Jiao_Yu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jiao Yu (encara no existeix)">Jiao Yu</a>, el <i>Huo Long Jing</i>, que són uns escrits posteriors (cap al 1350), aquest descrivia una mena de canó conegut com el <i>pao de pi-li de fei yun</i> («un tro eruptor d'un núvol volant»). El manuscrit diu (transcripció <a href="/wiki/Wade-Giles" title="Wade-Giles">Wade-Giles</a>):<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:center|center=both|#default=center;"> <table style="margin:auto; width:1000px; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Les petxines (</i>phao<i>) es fan de <a href="/wiki/Ferro" title="Ferro">ferro</a> colat, tan gros com un bola i amb forma de pilota. Dins hi ha la meitat d'una lliura de pólvora 'màgica' (</i>shen huo<i>). Se'ls envia volant cap al camp enemic des d'un eruptor (</i>mu phao<i>); i quan reïx a arribar-hi, se sent un so com un tro, i els flaixos de llum apareixen. Si es dispara amb deu d'aquestes petxines al camp enemic, el lloc sencer serà abrasat…</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Jiao Yu, <cite>Huo Long Jing</cite> </td></tr></tbody></table></div> <p>Durant la <a href="/wiki/Dinastia_Ming" title="Dinastia Ming">Dinastia Ming</a> (<a href="/wiki/1368" title="1368">1368</a>-<a href="/wiki/1644" title="1644">1644</a>), els xinesos van planificar un tipus de construcció arquitectònica per defensar-se d'un atac amb explosius. El lloc per construir les parets i el gruix de les parets a la <a href="/wiki/Ciutat_Prohibida" title="Ciutat Prohibida">Ciutat Prohibida</a> de <a href="/wiki/Pequ%C3%ADn" title="Pequín">Pequín</a> era impulsat per l'emperador <a href="/wiki/Yongle" class="mw-redirect" title="Yongle">Yongle</a> (1402-1424), i eren murs prou gruixuts per resistir atacs amb canons. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'època_de_la_pólvora"><span id="L.27.C3.A8poca_de_la_p.C3.B3lvora"></span>L'època de la pólvora</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: L'època de la pólvora"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" style="font-size:95%; width:250px; -moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; border:1px solid #c0c0c0; background:##f5f5f5; margin-top:9px; margin-bottom:7px; clear:right; float:right; margin-right:0; margin-left:10px;"> <tbody><tr> <td align="center" style="-moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; background:#C3D0DF; color:#454A4F; font-size:120%; font-weight: bold;">Protocol d'un setge amb artilleria </td></tr> <tr> <td align="left" style="padding-left:6px; padding-right:6px;"> <p>S'iniciava amb una maniobra de l'exèrcit atacant que envoltava l'objectiu i després exigia la rendició de la ciutat. </p> <ul><li>Si responien negativament l'exèrcit envoltava la ciutat amb fortificacions temporals per impedir contraatacs de l'exèrcit defensor i l'arribada de reforços.</li> <li>Els atacants construirien una sèrie de trinxeres, paral·leles a les defenses, i just a la distància de l'artilleria defensiva. Llavors construirien una trinxera en direcció a la ciutat fent un recorregut en ziga-zaga, per evitar que quedés exposat al foc enemic.</li> <li>Un cop tenen l'objectiu a l'abast de l'artilleria es cavava una altra trinxera paral·lela amb emplaçaments pels canons.</li> <li>Si calia, s'utilitzava la primera artilleria com a cobertura, i el procés es repetia fins que els canons eren prou a prop com per encertar de ple i obrir una bretxa a les fortificacions. D'aquesta forma, les tropes d'avançada i les de suport podrien aproximar-se el suficient per fer explotar la bretxa, alhora que el procés prosseguia des de diversos punts i buscant una major aproximació.</li></ul> </td></tr></tbody></table> <p>La invenció de la <a href="/wiki/P%C3%B3lvora" title="Pólvora">pólvora</a> i l'ús del canó va portar una nova era en les tàctiques militars en general, i més concretament en el que fa referència al setge. Els canons van començar a emprar-se a la primeria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, durant la <a href="/wiki/Dinastia_Song" title="Dinastia Song">Dinastia Song</a>, però no van ser gaire importànts fins passats uns 150 anys. Ja en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> els canons eren una peça essencial i regular de qualsevol exèrcit en campanya, així com en les defenses de qualsevol castell. </p><p>L'avantatge més gran del canó sobre altres armes de setge era la seva capacitat de disparar un projectil més pesant, més lluny, més ràpid i amb una freqüència més alta que les armes existents fins al moment. Així, muralles d'èpoques passades –més altes i relativament més primes– eren objectius excel·lents i s'ensorraven fàcilment en destruir les seves bases. Un exemple clar el tenim en la <a href="/wiki/Caiguda_de_Constantinoble" title="Caiguda de Constantinoble">caiguda de Constantinoble</a> quan, el <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>, les seves grans muralles van ser destruïdes en tan sols sis setmanes pels 62 canons de l'exèrcit de <a href="/wiki/Mehmet_II" title="Mehmet II">Mehmet II</a>.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tanmateix, aviat van aparèixer noves fortificacions per tot Europa, aquesta vegada dissenyades per resistir les armes de foc. Durant el Renaixement i l'Edat Moderna els setges van romandre importants en les multiples guerres europeus. </p><p>Una vegada que es van desenvolupar els canons de setge, les tècniques per prendre una ciutat o fortalesa es van començar a conèixer en profunditat, fins al punt de seguir un protocol força utilitzat (vegeu el requadre explicatiu). Després de cada pas del procés, els assaltants exigien la rendició dels defensors, però una vegada que les tropes havien conquerit amb èxit la ciutat a través de la bretxa, els habitants no podien esperar cap mena de perdó. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_millora_de_les_fortificacions">La millora de les fortificacions</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La millora de les fortificacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg/220px-Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg" decoding="async" width="220" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg/330px-Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg/440px-Siege_constantinople_bnf_fr2691.jpg 2x" data-file-width="1330" data-file-height="1024" /></a><figcaption><center>El <a href="/wiki/1453" title="1453">1453</a>, l'<a href="/wiki/Imperi_Turc" class="mw-redirect" title="Imperi Turc">imperi Turc</a> va assetjar <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a> durant gairebé dos mesos.</center></figcaption></figure> <p>Els castells que en anys anteriors havien estat formidables obstacles davant els setges, amb les noves armes ara eren fàcilment enderrocats. Per exemple, a <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>, el modern exèrcit dels <a href="/wiki/Reis_Cat%C3%B2lics" title="Reis Catòlics">Reis Catòlics</a> va ser capaç de conquerir les fortaleses mores de <a href="/wiki/Granada_(Andalusia)" class="mw-redirect" title="Granada (Andalusia)">Granada</a> entre els anys <a href="/wiki/1482" title="1482">1482</a> i <a href="/wiki/1492" title="1492">1492</a>, fortaleses que havien aguantat segles abans de la invenció dels canons. </p><p>A començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>, l'arquitecte italià <a href="/wiki/Leon_Battista_Alberti" title="Leon Battista Alberti">Leon Battista Alberti</a> va escriure un tractat titulat <i>De re aedificatoria</i>, on teoritzava mètodes de construcció de fortificacions capaces d'aguantar els nous canons. Va proposar que les parets es construïssin de forma desigual, com les dents d'una <a href="/wiki/Serra_(eina)" title="Serra (eina)">serra</a>. Va proposar fortaleses en forma d'estrella amb murs més baixos i gruixuts. </p><p>Tanmateix, pocs dirigents van seguir els seus consells. Des dels anys 1480, unes quantes ciutats d'Itàlia van començar a construir d'acord al nou estil, però no va ser fins a la invasió francesa de la península italiana, els anys <a href="/wiki/1494" title="1494">1494</a>-<a href="/wiki/1495" title="1495">1495</a>, quan les noves fortificacions van començar a construir-se a gran escala. <a href="/wiki/Carles_VIII_de_Fran%C3%A7a" title="Carles VIII de França">Carles VIII</a> envaí Itàlia amb un exèrcit de 18.000 homes entrenats amb l'artilleria mòbil de l'època, transportada amb <a href="/wiki/Cavalls" class="mw-redirect" title="Cavalls">cavalls</a>. Com a resultat, podia vèncer virtualment qualsevol ciutat o estat, sense importar el tipus de defensa. Davant d'aquesta situació, els estats italians es va replantejar l'estratègia militar, i van donar un especial èmfasi en la construcció de noves fortificacions que poguessin aguantar un setge modern. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Un_nou_tipus_de_fortalesa">Un nou tipus de fortalesa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Un nou tipus de fortalesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vesting_index.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Vesting_index.jpg/220px-Vesting_index.jpg" decoding="async" width="220" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Vesting_index.jpg/330px-Vesting_index.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Vesting_index.jpg/440px-Vesting_index.jpg 2x" data-file-width="660" data-file-height="1000" /></a><figcaption><center>Pla d'una fortalesa del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span></center></figcaption></figure> <p>Es va demostrar que la forma més efectiva de protegir les muralles del foc dels canons enemics resultava ser la profunditat –incrementant el gruix de les defenses–, i els angles –assegurant que els atacants no poguessin disparar a les muralles de forma perpendicular, sinó en angle oblic–. Inicialment les muralles van ser reduïdes i apuntalades pel davant i pel darrere amb materials com pedra i sorra que absorbia millor l'impacte dels projectils. Les antigues torres es van reformar i van prendre la forma de <a href="/wiki/Bastions" class="mw-redirect" title="Bastions">bastions</a> triangulars. </p><p>Aquest disseny va prendre forma en la <a href="/wiki/Tra%C3%A7a_italiana" title="Traça italiana">traça italiana</a>. Fortaleses en forma d'estrella envoltant pobles i fins i tot ciutats, amb defenses exteriors que van demostrar ser molt difícils de capturar fins i tot per un exèrcit ben equipat. Les fortaleses construïdes d'aquesta forma al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> no van arribar a ser obsoletes fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, i fins i tot es van continuar usant durant la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, encara que modificades per adaptar-les a l'estil de guerra del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. </p><p>Tanmateix, el cost de construcció d'aquest tipus de fortaleses era extremadament alt, i sovint era excessiu i les petites ciutats no ho podien assumir. Algunes van arribar a la fallida en el procés de construcció, mentre que altres, com <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a>, van gastar tants diners en les fortificacions que van ser incapaces de mantenir un bon exèrcit, per la qual cosa van perdre les seves guerres que van patir. Tot i així, al nord d'Itàlia, durant les primeres dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span>, es van construir un gran nombre d'impressionants construccions destinades a resistir les repetides invasions franceses, les anomenades <a href="/wiki/Guerres_d%27It%C3%A0lia" title="Guerres d'Itàlia">Guerres d'Itàlia</a>. Moltes d'aquestes fortaleses encara continen dempeus. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fortbourtange.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fortbourtange.jpg/220px-Fortbourtange.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fortbourtange.jpg/330px-Fortbourtange.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Fortbourtange.jpg/440px-Fortbourtange.jpg 2x" data-file-width="548" data-file-height="407" /></a><figcaption><center>Fortalesa de Bourtange a <a href="/wiki/Groningen" title="Groningen">Groningen</a>, <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>. Fortalesa de forma pentagonal, amb 5 bastions, un a cada un dels seus angles.</center></figcaption></figure> <p>Entre 1530 i <a href="/wiki/1550" title="1550">1550</a>, el nou estil de fortificació es va estendre per Itàlia i cap a la resta d'Europa; particularment a França, els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a> i Espanya. Els enginyers italians eren sol·licitats per tota Europa, sobretot en àrees fuetejades per la guerra. Durant molts anys, les tàctiques ofensives i defensives van estar equilibrades. Això va portar a una sèrie de guerres cada vegada més preparades i costoses que requerien una major planificació i la implicació dels diferents governs. </p><p>Les noves fortaleses asseguraven que les guerres no s'estenguessin més enllà d'una sèrie de setges. Ja que les fortaleses podien allotjar fàcilment uns 10.000 homes; un exèrcit invasor no podia ignorar una posició poderosament fortificada, ja que suposava un risc molt alt de contraatac. Com a resultat, gairebé totes les ciutats havien de ser preses, el què suposava un llarg procés que podia prendre mesos i fins i tot anys, fins que els ciutadans de la ciutat es rendien per gana. La majoria de les batalles d'aquesta època van ser entre exèrcits que mantenien el lloc a una posició, i els exèrcits de rescat que tractaven d'alliberar els assetjats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_mariscal_Vauban">El mariscal Vauban</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: El mariscal Vauban"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/M%C3%A8tode_Vauban" title="Mètode Vauban">Mètode Vauban</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Voban.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Voban.jpg/220px-Voban.jpg" decoding="async" width="220" height="248" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Voban.jpg/330px-Voban.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/ce/Voban.jpg/440px-Voban.jpg 2x" data-file-width="958" data-file-height="1080" /></a><figcaption><center>Sébastien Le Prestre, Mariscal Vauban.</center></figcaption></figure> <p>Al final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span>, el mariscal <a href="/wiki/S%C3%A9bastien_Le_Prestre_de_Vauban" title="Sébastien Le Prestre de Vauban">Sébastien Le Prestre de Vauban</a>, un <a href="/wiki/Enginyer_militar" class="mw-redirect" title="Enginyer militar">enginyer militar</a> francès, va desenvolupar un model molt desenvolupat de fortificació moderna, refinant l'estratègia del setge sense alterar-la de forma dràstica: es cavaven canals, es protegien les muralles amb glacis, i els bastions enfilaven els atacants. Alhora, va demostrar ser un mestre planejant els setges. Va millorar el setge tot fent servir en un procés metòdic que, si no s'interrompia, acabava conquerint qualsevol fortificació. </p><p>Planejar i mantenir un setge era tan difícil com defensar-lo. L'exèrcit que assetjava havia d'estar preparat per repel·lir tant les sortides de l'àrea assetjada com qualsevol atac que intentés alliberar la posició des de l'exterior. Per això era habitual construir línies de trinxeres i defenses en ambdues direccions. Les línies externes envoltaven completament l'exèrcit atacant i li donaven protecció en cas d'atacs externs; serien el primer element de construcció en la preparació del setge, que es realitzaria poc després que la ciutat hagués estat envoltada. També es construiria una línia de circumval·lació, mirant cap a la zona assetjada, com a protecció davant de les sortides dels defensors i prevenint una possible fugida. </p><p>La següent línia, que Vauban solia col·locar a uns sis-cents metres de l'objectiu, contenia les principals bateries de canons pesants, de manera que poguessin arribar a l'objectiu sense ser, al seu torn, vulnerables. Una vegada que s'establia aquesta línia, els equips de treball avançaven per crear una altra línia a 250 metres, que constava de canons més petits. L'última línia es construïa a només 30 o 60 metres de la fortalesa. Aquesta línia tenia els morters, i servia com a lloc per llançar els atacs una vegada s'haguessin obert bretxes en les muralles. També és des d'aquí des d'on els sapadors treballaven per obrir túnels per atacar els fonaments de la fortalesa. </p><p>Les trinxeres que connectaven diverses línies dels assetjants no es podien construir de forma perpendicular a les parets de la fortalesa, ja que llavors els defensors tindrien una clara línia de foc per tota la trinxera. Per això es construïen en ziga-zaga, o amb angles molt aguts. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LuftbildPetersberg.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/LuftbildPetersberg.jpg/220px-LuftbildPetersberg.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/LuftbildPetersberg.jpg/330px-LuftbildPetersberg.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/LuftbildPetersberg.jpg/440px-LuftbildPetersberg.jpg 2x" data-file-width="1158" data-file-height="768" /></a><figcaption><center>La ciutadella Petersberg a <a href="/wiki/Erfurt" title="Erfurt">Erfurt</a> (Alemanya). Segueix el disseny de Vauban.</center></figcaption></figure> <p>Un altre element de la fortalesa era la <a href="/wiki/Ciutadella_(arquitectura)" title="Ciutadella (arquitectura)">ciutadella</a>. Normalment es tractava d'una petita fortalesa dintre d'una altra de més grossa que, de vegades, es dissenyava com un últim bastió de defensa, però normalment tenia la funció principal de protegir la guarnició d'una possible revolta a la ciutat. La ciutadella es feia servir tant en temps de pau com en temps de guerra per mantenir l'ordre dels residents de la ciutat. </p><p>Com en èpoques anteriors, la majoria dels setges es decidien amb poca lluita entre els exèrcits. L'atacant tenia molt en compte la gran quantitat de baixes que suposaria un atac directe a la fortalesa, per la qual cosa normalment preferia esperar que els subministraments s'esgotessin, o les malalties debilitessin els defensors fins al punt que estiguessin desitjant rendir-se. Alhora, les malalties, i especialment el <a href="/wiki/Tifus" title="Tifus">tifus</a>, eren un perill constant per les tropes acantonades fora de la fortalesa, i sovint obligaven a efectuar una retirada. Els setges sovint els guanyava l'exèrcit que aguantés més temps. </p><p>Un element molt important de l'estratègia del setge era si es permetria o no la rendició de la ciutat assetjada. Normalment era preferible permetre la rendició, tant per evitar baixes com per donar exemple a futures ciutats assetjades. Deixar que una ciutat es rendís, amb un petit cost en vides, era una solució molt més bona que massacrar brutalment la població després d'un llarg setge. És més, si un exèrcit tenia fama de matar i saquejar sense valorar la rendició, llavors els esforços defensius d'altres ciutats augmentaven. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="L'arribada_de_la_guerra_mòbil"><span id="L.27arribada_de_la_guerra_m.C3.B2bil"></span>L'arribada de la guerra mòbil</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: L'arribada de la guerra mòbil"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La tàctica del setge va dominar l'Europa occidental durant la major part dels segles <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xvii</span> i <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xviii</span>. En aquell temps es podia dedicar una campanya militar sencera, i fins i tot més, en un sol setge; per exemple, el <a href="/wiki/Setge_d%27Oostende" title="Setge d'Oostende">setge d'Oostende</a> va durar des del <a href="/wiki/1601" title="1601">1601</a> fins al <a href="/wiki/1604" title="1604">1604</a>, o el de <a href="/wiki/Setge_de_La_Rochelle_(1627-1628)" title="Setge de La Rochelle (1627-1628)">setge de La Rochelle (1627-1628)</a>. Això donava lloc a uns conflictes bèl·lics d'una llarga durada i el balanç resultant mostrava que els setges suposaven un gran cost material i de temps i eren més eficaços els enfrontaments a camp obert; enfrontaments entre assetjadors i exèrcits que tractaven d'alliberar el lloc, i les victòries arribaven amb lentitud i, sovint, del costat del més poderós econòmicament. Els rars intents de forçar batalles en camp obert, com per exemple la del rei suec <a href="/wiki/Gustau_II_Adolf" title="Gustau II Adolf">Gustau II Adolf</a> el <a href="/wiki/1630" title="1630">1630</a> o els francesos contra els neerlandesos el <a href="/wiki/1672" title="1672">1672</a> i el <a href="/wiki/1688" title="1688">1688</a>, gairebé sempre eren derrotes molt cares. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg/220px-Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg/330px-Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg/440px-Cromwell_at_Dunbar_Andrew_Carrick_Gow.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="1244" /></a><figcaption><center>Guerra Civil Anglesa.<br /> <i>Cromwell at Dunbar</i> de A. Carrick Gow.</center></figcaption></figure> <p>L'excepció a aquesta regla va ser el cas anglès. Durant la <a href="/wiki/Guerra_Civil_Anglesa" class="mw-redirect" title="Guerra Civil Anglesa">Guerra Civil Anglesa</a> tot allò que tendia a prolongar la lluita, o exigia massa energia, molestava els homes dels dos bàndols. A França i Alemanya, la prolongació d'una guerra continuava donant feina als soldats, però a Anglaterra:<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:center|center=both|#default=center;"> <table style="margin:auto; width:1000px; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">'Mai acampàvem o ens atrinxeràvem… La màxima general de la guerra era: On és l'enemic? Deixeu-nos anar i lluitar. O… si l'enemic arriba… Què hem de fer! Sortir a camp obert i enfrentarnos<i></i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Daniel Defoe, <cite>Memoirs of a Cavalier</cite> </td></tr></tbody></table></div> <p>Aquest passatge de les <i>Memoirs of a Cavalier</i> (Memòries d'un Cavaller),<sup id="cite_ref-defoe_21-0" class="reference"><a href="#cite_note-defoe-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> atribuït a <a href="/wiki/Daniel_Defoe" title="Daniel Defoe">Daniel Defoe</a>, és un resum admirable del caràcter de la Guerra Civil. </p><p>Això era molt diferent del <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Nuremberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Nuremberg (encara no existeix)">setge de Nuremberg</a>, durant la guerra dels 30 anys, o en la batalla de les Dunes (1658), en la <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_Espanyola" title="Guerra de Successió Espanyola">Guerra de Successió Espanyola</a> de <a href="/wiki/1654" title="1654">1654</a>, on els regiments anglesos van demostrar a les forces continentals aquest esperit; el Duc de Marlborough preferia enfrontar-se a l'enemic en batalles campals més que participar en la guerra de setges, encara que també era molt competent en aquest tipus de guerra. A començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, dos grans esdeveniments canviarien el panorama bèl·lic. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Conceptes_estratègics"><span id="Conceptes_estrat.C3.A8gics"></span>Conceptes estratègics</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Conceptes estratègics"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png/220px-Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png" decoding="async" width="220" height="267" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png/330px-Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png/440px-Napoleonbonaparte_coloured_drawing.png 2x" data-file-width="680" data-file-height="825" /></a><figcaption><center>Napoleó Bonaparte.</center></figcaption></figure> <p>Els esquemes estratègics tradicionals van ser modificats arran de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a> i de les <a href="/wiki/Guerres_Napole%C3%B2niques" title="Guerres Napoleòniques">Guerres Napoleòniques</a>. Les noves tècniques van impulsar exèrcits de gran mobilitat, amb cossos militars diferenciats que marxaven separats, i només s'unien al camp de batalla. Els exèrcits estaven més dispersos i podien desplaçar-se més ràpidament per les noves vies de comunicació per mor de la millora de les carreteres; i les fortaleses es podien deixar de costat. <a href="/wiki/Napoleon_Bonaparte" class="mw-redirect" title="Napoleon Bonaparte">Napoleon Bonaparte</a> sempre cercava un final ràpid a qualsevol conflicte mitjançant una batalla campal. Aquesta revolució militar va ser descrita i sistematitzada per <a href="/wiki/Carl_von_Clausewitz" title="Carl von Clausewitz">Carl von Clausewitz</a>.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Avenços_industrials"><span id="Aven.C3.A7os_industrials"></span>Avenços industrials</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Avenços industrials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Per una banda, els avenços en <a href="/wiki/Artilleria" title="Artilleria">artilleria</a> van fer que les defenses que abans eren gairebé infranquejables fossin inútils. Per exemple, les muralles de <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a> que havien detingut els <a href="/wiki/Imperi_Otom%C3%A0" title="Imperi Otomà">turcs</a> a mitjan <a href="/wiki/Segle_XVII" title="Segle XVII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span></a> no van ser cap obstacle per Napoleó a final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. Quan es donaven situacions de setge, com el setge de <a href="/wiki/Delhi" title="Delhi">Delhi</a> i el de <a href="/wiki/Kanpur" title="Kanpur">Cawnpore</a> durant la <a href="/wiki/Rebel%C2%B7li%C3%B3_%C3%ADndia_de_1857" title="Rebel·lió índia de 1857">Rebel·lió índia de 1857</a>, els atacants solien ser capaços de vèncer les defenses en un termini de dies o setmanes, en lloc de setmanes o mesos, com ocorria abans. </p><p>Per altra banda, les fortaleses quedaven obsoletes amb el desenvolupament de la mobilitat militar. La gran fortalesa sueca de Karlsborg va ser construïda en la tradició de Vauban i estava pensada com una capital de reserva per Suècia, després de la pèrdua de Finlàndia el 1809, però va quedar obsoleta abans que es completés el 1869. El general prussià <a href="/wiki/Helmuth_von_Moltke_el_Vell" class="mw-redirect" title="Helmuth von Moltke el Vell">von Moltke</a>, un gran exponent de l'art de guerra mòbil, hauria somrigut només dues vegades en la seva vida; quan va veure la fortalesa de Karlsborg, i quan la mare de la seva muller va morir. </p><p>Durant la <a href="/wiki/Guerra_francoprussiana" title="Guerra francoprussiana">guerra francoprussiana</a>, les línies dels camps de batalla es modificaven molt ràpidament al llarg i ample de França. Tanmateix, el <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Metz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Metz (encara no existeix)">setge de Metz</a> i el <a href="/wiki/Setge_de_Par%C3%ADs" class="mw-redirect" title="Setge de París">setge de París</a> van detenir els exèrcits alemanys durant mesos, a causa, en part, de la millora en la capacitat defensiva de la infanteria amb la incorporació del <a href="/w/index.php?title=Rifle_Chassepot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rifle Chassepot (encara no existeix)">rifle Chassepot</a>, i al principi de forts adossats i semiadossats amb artilleria de calibre pesant. Això va determinar la construcció de fortaleses a través d'Europa, com les fortificacions massives de <a href="/wiki/Verdun_(Meuse)" class="mw-redirect" title="Verdun (Meuse)">Verdun</a>. També va incorporar-se la tàctica que buscava la rendició bombardejant la població civil tancada dins d'una fortalesa més que les mateixes defenses. </p><p>A començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, les línies de fortificacions de Torres Vedras (<a href="/wiki/1810" title="1810">1810</a>-1811), construïdes pels portuguesos però assessorats pel cos d'Enginyers de l'exèrcit britànic, van ser capaces de detenir l'exèrcit francès i van representar un dels primers casos de <a href="/wiki/Guerra_de_trinxeres" title="Guerra de trinxeres">guerra de trinxeres</a>. Més tard, el <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Sevastopol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Sevastopol (encara no existeix)">setge de Sevastopol</a> (<a href="/wiki/1854" title="1854">1854</a>-1855) durant la <a href="/wiki/Guerra_de_Crimea" title="Guerra de Crimea">guerra de Crimea</a> i el <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Petersburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Petersburg (encara no existeix)">de Petersburg</a> (<a href="/wiki/1864" title="1864">1864</a>-1865), Virgínia, en la <a href="/wiki/Guerra_Civil_dels_Estats_Units" title="Guerra Civil dels Estats Units">Guerra Civil dels Estats Units</a>, mostraren que les ciutadelles modernes, quan eren millorades per defenses improvisades però eficaces, podien resistir a un enemic durant molts mesos. D'altra banda, el <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Pleven&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Pleven (encara no existeix)">setge de Pleven</a> durant la <a href="/wiki/Guerra_russo-turca_(1877%E2%80%931878)" class="mw-redirect" title="Guerra russo-turca (1877–1878)">Guerra russo-turca</a> (<a href="/wiki/1877" title="1877">1877</a>–1878) demostrà que les defenses de camp, encara que construïdes precipitadament, feien possible resistir a atacs preparats, i era un presagi de la guerra de trinxeres de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>. </p><p>Els avenços en la <a href="/wiki/Tecnologia" title="Tecnologia">tecnologia</a> d'<a href="/wiki/Armes_de_foc" class="mw-redirect" title="Armes de foc">armes de foc</a> si no anaven acompanyats de millores en les comunicacions al camp de batalla, conduïren, de manera gradual, al fet que les tàctiques defensives tornessin a tenir més força. Un exemple de setge durant aquesta època, prolongat durant 337 dies a causa de la incomunicació dels assetjats, va ser el <a href="/wiki/Setge_de_Baler" title="Setge de Baler">setge de Baler</a>, en el transcurs de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Filipina" class="mw-redirect" title="Revolució Filipina">Revolució Filipina</a> i la <a href="/w/index.php?title=Guerra_hispanoestatunidenca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra hispanoestatunidenca (encara no existeix)">Guerra hispanoestatunidenca</a>; en aquest fet, un reduït grup de soldats espanyols va ser assetjat en una petita església pels insurrectes filipins, i va durar fins uns mesos després de firmar-se el <a href="/wiki/Tractat_de_Par%C3%ADs_(1898)" title="Tractat de París (1898)">Tractat de París (1898)</a> que va acabar el conflicte. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="La_guerra_moderna">La guerra moderna</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: La guerra moderna"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg/220px-Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg/330px-Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg/440px-Cheshire_Regiment_trench_Somme_1916.jpg 2x" data-file-width="1400" data-file-height="1069" /></a><figcaption><center>Una trinxera a prop de La Boisselle, a la Batalla del Somme (1916).</center></figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> va desenvolupar un tipus de setge en el format de <a href="/wiki/Guerra_de_trinxeres" title="Guerra de trinxeres">guerra de trinxeres</a>, principalment com a resultat de l'increment del poder de foc a disposició de les forces defensives, com van ser, per exemple, les metralladores. Encara que el setge havia marxat fora de les zones urbanes, perquè les muralles de la ciutat no eren efectives contra les armes modernes, la guerra de trinxeres podia fer servir moltes de les tècniques de la guerra de setge –túnels, mines, artilleria i, sens dubte, la guerra de desgast–, però a una escala molt més gran i en un front bèl·lic molt més ampli. </p><p>El desenvolupament del <a href="/wiki/Tanc" title="Tanc">tanc</a> blindat va millorar les tàctiques d'infanteria i, cap al final de la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a>, els canvis van tornar a girar la balança a favor de les maniobres militars. La <i><a href="/wiki/Blitzkrieg" class="mw-redirect" title="Blitzkrieg">Blitzkrieg</a></i>, la «guerra llampec» de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>, va demostrar que les fortificacions fixes eren vençudes fàcilment amb les maniobres adequades, tot evitant l'atac frontal i els llargs setges. La gran <a href="/wiki/L%C3%ADnia_Maginot" title="Línia Maginot">línia Maginot</a> va ser sobrepassada i les batalles que haurien portat setmanes de setge es podien evitar per la <a href="/wiki/For%C3%A7a_a%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Força aèria">força aèria</a> com, per exemple, es van fer els alemanys en la captura, fent servir <a href="/wiki/Paracaigudistes" class="mw-redirect" title="Paracaigudistes">paracaigudistes</a>, en la <a href="/wiki/Batalla_del_Fort_d%27Eben-Emael" title="Batalla del Fort d'Eben-Emael">batalla del Fort d'Eben-Emael</a> a <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a>, al començament de la guerra). Encara que els setges continuarien, a partir d'aquell moment seria dins un estil totalment diferent i en una escala reduïda. </p><p>Els setges més importants de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> van tenir lloc al front de l'est, on la sagnant guerra de carrer va marcar les batalles de <a href="/wiki/Setge_de_Leningrad" title="Setge de Leningrad">Leningrad</a>, <a href="/wiki/Stalingrad" class="mw-redirect" title="Stalingrad">Stalingrad</a> i <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a>. En aquestes batalles, les ruïnes d'un entorn urbà van demostrar que podien ser obstacles tan efectius per un exèrcit invasor com qualsevol fortificació. Al front de l'oest, a part de la llarga <a href="/wiki/Batalla_de_l%27Atl%C3%A0ntic_(1939-1945)" title="Batalla de l'Atlàntic (1939-1945)">Batalla de l'Atlàntic</a>, els setges no van tenir la intensitat de l'altra front. Tanmateix, hi va haver una sèrie de fets notables o crítics: el <a href="/wiki/Setge_de_Malta_(1940)" title="Setge de Malta (1940)">Setge de Malta (1940)</a>, el de <a href="/w/index.php?title=Siege_de_Tobruk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Siege de Tobruk (encara no existeix)">Tobruk</a> i el de <a href="/wiki/Batalla_de_Montecassino" title="Batalla de Montecassino">Montecassino</a>. Al sud-est asiàtic cal destacar el setge de <a href="/wiki/Singapur" title="Singapur">Singapur</a>, el de <a href="/wiki/Myitkyina" title="Myitkyina">Myitkyina</a> entre d'altres. </p><p>Els mètodes de subministrament aeri es van desenvolupar i utilitzar àmpliament a la <a href="/wiki/Campanya_de_Birm%C3%A0nia" title="Campanya de Birmània">Campanya de Birmània</a> per subministrar provisions als <i>chindits</i>, la infanteria britànica estacionada a l'Índia, i a altres unitats, incloent-hi les que es trobaven en setges com el d'<a href="/wiki/Imphal" title="Imphal">Imphal</a>. Tots aquests casos van permetre als aliats adquirir una experiència vital que farien servir en el bloqueig de Berlín durant la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>. </p> <table cellpadding="2" style="font-size:95%; width:250px; -moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; border:1px solid #c0c0c0; background:##f5f5f5; margin-top:9px; margin-bottom:7px; clear:right; float:right; margin-right:0; margin-left:10px;"> <tbody><tr> <td align="center" style="-moz-border-radius-topleft:.8em; -moz-border-radius-topright:.8em; background:#C3D0DF; color:#454A4F; font-size:120%; font-weight: bold;">Setges recents </td></tr> <tr> <td align="left" style="padding-left:6px; padding-right:6px;"> <p>En les darrers anys es pot destacar: </p> <ul><li>Des de <a href="/wiki/1980" title="1980">1980</a> fins a <a href="/wiki/11_d%27abril" title="11 d'abril">11 d'abril</a> de <a href="/wiki/1991" title="1991">1991</a>, durant la invasió soviètica de l'Afganistan, i la subsegüent <a href="/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica" title="Guerra afgano-soviètica">Guerra Civil afganesa</a>, la ciutat de Khost va estar sota setge durant més d'11 anys. Es considera el setge més llarg en la història moderna.</li> <li>Des del <a href="/wiki/5_d%27abril" title="5 d'abril">5 d'abril</a> de <a href="/wiki/1992" title="1992">1992</a> fins a <a href="/wiki/29_de_febrer" title="29 de febrer">29 de febrer</a> de <a href="/wiki/1996" title="1996">1996</a> va produir-se el <a href="/wiki/Setge_de_Sarajevo" title="Setge de Sarajevo">Setge de Sarajevo</a>, en el que la ciutat, llavors controlada pel govern <a href="/w/index.php?title=Bosni&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosni (encara no existeix)">bosni</a>, va ser assetjada pels paramilitars <a href="/wiki/Serbis" title="Serbis">serbis</a>.</li> <li>El <a href="/wiki/2004" title="2004">2004</a>, l'exèrcit dels Estats Units va posar setge a la ciutat iraquiana de <a href="/wiki/Fallujah" class="mw-redirect" title="Fallujah">Fallujah</a>.</li></ul> </td></tr></tbody></table> <p>Durant la <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra del Vietnam</a> la <a href="/wiki/Batalla_de_Dien_Bien_Phu" title="Batalla de Dien Bien Phu">batalla de Dien Bien Phu</a> de 1954 i la <a href="/w/index.php?title=Batalla_de_Khe_Sanh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla de Khe Sanh (encara no existeix)">batalla de Khe Sanh</a> de 1968 van tenir característiques semblants a un setge. En ambdós casos, el <a href="/wiki/Viet_Minh" class="mw-redirect" title="Viet Minh">Viet Minh</a> i el <a href="/wiki/Vi%E1%BB%87t_C%E1%BB%99ng" class="mw-redirect" title="Việt Cộng">Việt Cộng</a> van ser capaços d'aïllar l'exèrcit enemic capturant els terrenys del voltant. A Dien Bien Phu els francesos van ser incapaços de fer servir la <a href="/wiki/For%C3%A7a_a%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Força aèria">força aèria</a> per trencar el setge i van ser derrotats. Tanmateix, a Khe Sanh, només catorze anys més tard, els avenços tècnics van permetre als <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> aguantar el setge. La resistència de les forces dels nord-americans va ser assistida per la decisió de les forces vietnamites d'emprar el setge com una distracció estratègica per permetre una ofensiva mòbil, l'<a href="/wiki/Ofensiva_del_Tet" title="Ofensiva del Tet">ofensiva del Tet</a>, la primera a desenvolupar-se de manera segura. El setge de Khe Sanh és un exemple que mostra les característiques típiques dels setges moderns: mentre que els defensors tenien una gran capacitat per defensar-se, l'objectiu principal dels atacants, més que portar el setge a la seva conclusió, era embotellar les forces enemigues i crear una distracció estratègica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Setges_del_segle_XXI">Setges del segle XXI</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Setges del segle XXI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les guerres del <a href="/wiki/Segle_XXI" title="Segle XXI">segle XXI</a>, s'han produït setges durant la Guerra Civil Síria com el <a href="/w/index.php?title=Setge_de_Homs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge de Homs (encara no existeix)">Setge de Homs</a>, el <a href="/wiki/Setge_de_Kobani" title="Setge de Kobani">Setge de Kobani</a>, el setge de Deir ez-Zor (2014–2017) i el <a href="/w/index.php?title=Setge_d%27al-Fu%27ah_i_Kafriya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Setge d'al-Fu'ah i Kafriya (encara no existeix)">setge d'al-Fu'ah i Kafriya</a>, i altres per les tropes russes a les ucraïneses durant la <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_russa_d%27Ucra%C3%AFna_del_2022" title="Invasió russa d'Ucraïna del 2022">Invasió russa d'Ucraïna del 2022</a>, com el <a href="/wiki/Batalla_de_Mari%C3%BApol_(2022)" title="Batalla de Mariúpol (2022)">setge de Mariupol</a>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_setge_en_les_accions_policials">El setge en les accions policials</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: El setge en les accions policials"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Malgrat l'aclaparador poder de l'estat modern, les tàctiques de setge continuen utilitzant-se en conflictes <a href="/wiki/Policials" class="mw-redirect" title="Policials">policials</a>. Això ha estat a causa d'un cert nombre de factors, principalment el risc de la vida humana, sia el dels policies, el dels ostatges, el de terceres persones o el dels mateixos assetjats. La policia utilitza negociadors entrenats, <a href="/wiki/Psic%C3%B2legs" class="mw-redirect" title="Psicòlegs">psicòlegs</a> i, si és necessari, la força, sempre amb la possibilitat de recolzar-se en l'exèrcit, en casos extrems. </p><p>Una de les complicacions a què fa front la policia en un setge amb ostatges és la <a href="/wiki/S%C3%ADndrome_d%27Estocolm" title="Síndrome d'Estocolm">síndrome d'Estocolm</a>, mitjançant el qual a vegades els ostatges desenvolupen vincles d'afinitat amb els seus segrestadors. Hi ha casos en els quals els ostatges han intentat servir d'escut per a protegir els seus segrestadors o han refusat cooperar amb les autoritats en les acusacions. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu "Setge" al <a rel="nofollow" class="external text" href="http://dcvb.iecat.net/">Diccionari català-valencià-balear</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/">Arxivat</a> 2004-08-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>The Encyclopedia of World History: ancient, medieval, and modern, chronologically</i>, coordinada per Peter N. Stearns, William Leonard Langer. Compilada per William L Langer. Houghton Mifflin Books, 2001, pàg. 17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-395-65237-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-395-65237-5">ISBN 0-395-65237-5</a></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text">Banister Fletcher (1996): <i>A History of Architecture</i>. Architectural Press. Architecture, pàg. 100. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7506-2267-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7506-2267-9">ISBN 0-7506-2267-9</a></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Banister Fletcher (1996): <i>A History of Architecture</i>. Architectural Press. Architecture, pàg. 20. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-7506-2267-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-7506-2267-9">ISBN 0-7506-2267-9</a></span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFNeedham1986"><span style="font-variant: small-caps;">Needham</span>, Joseph. <i>Science and Civilization in China</i> (en anglès). Vol 4, Part 2.  Taipei: Caves Books, 1986, p. 43.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Science+and+Civilization+in+China&rft.aulast=Needham&rft.aufirst=Joseph&rft.date=1986&rft.pub=Caves+Books&rft.place=Taipei&rft.pages=43"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Needham, vol 4, part 2, 43.</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFKitchen1999"><a href="/wiki/Kenneth_Kitchen" title="Kenneth Kitchen"><span style="font-variant: small-caps;">Kitchen</span>, Kenneth A</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=8b6GI3DaJJwC&pg=PA83&dq=siege+of+dapur&num=100&ei=Uk41SLL_KqSMygT4sZ3LDw&client=firefox-a&sig=6xKSF6yNzmgZNfjlnv7HeyYOKHQ"><i>Ramesside Inscriptions</i></a>.  Wiley-Blackwell, 1999, p. 83. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0631184355" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0631184355">ISBN 978-0631184355</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ramesside+Inscriptions&rft.aulast=Kitchen&rft.aufirst=Kenneth+A&rft.date=1999&rft.pub=Wiley-Blackwell&rft.pages=83&rft.isbn=978-0631184355&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8b6GI3DaJJwC%26pg%3DPA83%26dq%3Dsiege%2Bof%2Bdapur%26num%3D100%26ei%3DUk41SLL_KqSMygT4sZ3LDw%26client%3Dfirefox-a%26sig%3D6xKSF6yNzmgZNfjlnv7HeyYOKHQ"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Needham, Joseph (1986). <i>Science and Civilization in China</i>. Vol 5, part 6, Taiepi: Caves Books Ltd.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text">S'esmenta a la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a>, al Segon Llibre dels Reis, 12:18</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Llibre de Josuè</i>. És el sisè de la <a href="/wiki/Tanakh" title="Tanakh">Tanakh</a> hebrea, i de l'<a href="/wiki/Antic_Testament" title="Antic Testament">Antic Testament</a> de la <a href="/wiki/B%C3%ADblia" title="Bíblia">Bíblia</a></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Juli César: <i>De bello gallico</i></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">En aquells moments la Xina comprenia la <a href="/wiki/Dinastia_Song" title="Dinastia Song">Dinastia Song</a>, la Dinastia Jin, la Dinastia Xia de l'Oest.</span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">May, Timothy: "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.accd.edu/sac/history/keller/Mongols/empsub2.html">Mongol Arms</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080518020854/http://www.accd.edu/sac/history/keller/Mongols/empsub2.html">Arxivat</a> 2008-05-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.". <i>Explorations in Empire, Pre-Modern Imperialism Tutorial: the Mongols</i>. University of Wisconsin-Madison. accés el 27 de juny de 2004</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Minhaj al-Siraj Juzjani, cronista del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span> que va veure i descriure Genghis Khan.</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Gibb, H. A. R. The Damascus Chronicle of the Crusades: Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn Al-Qalanisi. Dover Publications, 2003 (<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-486-42519-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-486-42519-3">ISBN 0-486-42519-3</a>)</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Rausch, David. Legacy of Hatred: Why Christians Must Not Forget the Holocaust. Baker Pub Group, 1990 (<a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8010-7758-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8010-7758-3">ISBN 0-8010-7758-3</a>)</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text">Gràfic que apareix en el <i><a href="/w/index.php?title=Wujing_Zongyao&action=edit&redlink=1" class="new" title="Wujing Zongyao (encara no existeix)">Wujing Zongyao</a></i>, manuscrit xinès del <a href="/wiki/1044" title="1044">1044</a>. Citat a Needham, Vol 5, Part 7, 117.</span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text">Needham, Joseph (1986). <i>Science and Civilization in China</i>. Vol 5, Part 7. Taipei: Caves Books Ltd.</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Pertusi, Agostino, ed. (1976): <i>La Caduta di Costantinopoli</i>. Fondazione Lorenzo Valla: Verona. (Una antologia de textos contemporanis i documents sobre la caiguda de Constantinoble).</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Daniel_Defoe" title="Daniel Defoe">Defoe, Daniel</a>. <i>Memoirs of a Cavalier</i>. <a rel="nofollow" class="external autonumber" href="http://www.gutenberg.org/etext/12259">[1]</a> (<a href="/wiki/Projecte_Gutenberg" title="Projecte Gutenberg">Projecte Gutenberg</a>).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Memoirs+of+a+Cavalier&rft.au=%5B%5BDaniel+Defoe%7CDefoe%2C+Daniel%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-defoe-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-defoe_21-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gutenberg.org/etext/12259">Memoirs of a Cavalier</a> de <a href="/wiki/Daniel_Defoe" title="Daniel Defoe">Daniel Defoe</a> al <a href="/wiki/Projecte_Gutenberg" title="Projecte Gutenberg">Projecte Gutenberg</a></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Clausewitz, Carl von: <i>Vom Kriege</i> (De la guerra). No hi ha traducció al català; n'hi ha algunes en castellà; una de les darreres és la de Ed. La Esfera de los Libros (2005).</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.understandingwar.org/backgrounder/russian-offensive-campaign-assessment-april-16">Russian Offensive Campaign Assessment</a>» (en anglès).  ISW, 16-04-2022. [Consulta: 21 juny 2022].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Duffy, Christopher (1975): <i>Fire & Stone: The Science of Fortress Warfare (1660-1860)</i>. 2a ed. Nova York: Stackpole Books, 1996.</li> <li>Duffy, Christopher (1996): <i>Siege Warfare: Fortress in the Early Modern World, 1494-1660</i>. Routledge and Kegan Paul.</li> <li>Duffy, Christopher (1985): <i>Siege Warfare, Volume II: The Fortress in the Age of Vauban and Frederick the Great</i>. Routledge and Kegan Paul: London.</li> <li>Lynn, John A. <i>The Wars of Louis XIV</i>.</li> <li>Ebrey, Walthall, Palais (2006). <i>East Asia: A Cultural, Social, and Political History</i>. Boston: Houghton Mifflin Company.</li> <li>May, Timothy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.accd.edu/sac/history/keller/Mongols/empsub2.html">Mongol Arms</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080518020854/http://www.accd.edu/sac/history/keller/Mongols/empsub2.html">Arxivat</a> 2008-05-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>..» <i>Explorations in Empire, Pre-Modern Imperialism Tutorial: the Mongols</i>. University of Wisconsin-Madison. 27 de June de 2004.</li> <li>Needham, Joseph (1986). <i>Science and Civilization in China: </i>. Taipei: Caves Books Ltd. (Volum 4 - Part 2, Volum 5 - Part 6, Volum 5 - Part 7)</li> <li>Saltini Antonio (2003). <i>L'assedio della Mirandola. Vita, guerra e amore al tempo di Pico e di papa Giulio</i>, Diabasis, Reggio Emilia.</li> <li>Turnbull, Stephen R. (2002). <i>Siege Weapons of the Far East</i>. Oxford: Osprey Publishing Ltd.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:El_setge_de_Girona_de_1809.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/El_setge_de_Girona_de_1809.jpg/220px-El_setge_de_Girona_de_1809.jpg" decoding="async" width="220" height="89" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/El_setge_de_Girona_de_1809.jpg/330px-El_setge_de_Girona_de_1809.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/El_setge_de_Girona_de_1809.jpg/440px-El_setge_de_Girona_de_1809.jpg 2x" data-file-width="620" data-file-height="250" /></a><figcaption>El setge de Girona de 1809.</figcaption></figure> <ul><li class="mw-empty-elt"></li></ul> <dl><dd><span class="boilerplate seealso"><i>Categoria principal: <a href="/wiki/Categoria:Setges" title="Categoria:Setges">Setges</a></i></span></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Setge_de_Besiers" title="Setge de Besiers">Setge de Besiers</a></li> <li><a href="/wiki/Setge_de_Breda_(1625)" title="Setge de Breda (1625)">Setge de Breda (1625)</a></li> <li><a href="/wiki/Setge_de_Perpiny%C3%A0_(1642)" title="Setge de Perpinyà (1642)">Setge de Perpinyà (1642)</a></li> <li><a href="/wiki/Setge_de_X%C3%A0tiva_(1707)" title="Setge de Xàtiva (1707)">Setge de Xàtiva (1707)</a></li> <li><a href="/wiki/Setge_de_Barcelona_(1713-1714)" title="Setge de Barcelona (1713-1714)">Setge de Barcelona (1713-1714)</a></li> <li><a href="/wiki/Setges_de_Saragossa" title="Setges de Saragossa">Setges de Saragossa</a></li> <li><a href="/wiki/Setge_de_Girona_(1809)" class="mw-redirect" title="Setge de Girona (1809)">Setge de Girona (1809)</a></li> <li><a href="/wiki/Obsidionis_Rhodi%C3%A6_urbis_descriptio" title="Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio">Obsidionis Rhodiæ urbis descriptio</a>. Setge de Rodes de 1480.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Setge&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Sieges" class="extiw" title="commons:Category:Sieges">Setge</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.redstoneprojects.com/trebuchetstore/trebuchet_illustrations.html"><i>Trebuchetstore</i>.</a> Imatges, informació i venda de material de setge antic. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbs.org/wgbh/nova/lostempires/trebuchet/"><i>Secrets of Lost Empires: Medieval Siege</i></a> Informació sobre tècniques de setge medievals. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20050310091222/http://nefertiti.iwebland.com/weapons/siege_warfare.htm">Tres setges de l'Antic Egipte: Megiddo, Dapur, Hermopolis</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11977595w">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4125327-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85122333">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph123598&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/setge-0">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <p><span style="display: none;" class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/setge" class="extiw" title="wikt:setge">Viccionari</a></span> </p>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1&useformat=desktop" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge&oldid=34261025">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge&oldid=34261025</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Setges" title="Categoria:Setges">Setges</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Estrat%C3%A8gia_militar" title="Categoria:Estratègia militar">Estratègia militar</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27hist%C3%B2ria" title="Categoria:Articles de qualitat d'història">Articles de qualitat d'història</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 19 nov 2024 a les 16:47.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-6dfcdd5ff5-hcp44","wgBackendResponseTime":153,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.330","walltime":"0.590","ppvisitednodes":{"value":3152,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":37290,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":7645,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":15408,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 317.380 1 -total"," 31.41% 99.697 1 Plantilla:Referències"," 17.59% 55.840 1 Plantilla:Commonscat"," 17.29% 54.865 3 Plantilla:Ref-llibre"," 15.64% 49.634 1 Plantilla:Sister"," 15.03% 47.705 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 13.05% 41.421 1 Plantilla:Article_principal"," 8.40% 26.671 1 Plantilla:Article_de_qualitat"," 7.07% 22.427 32 Plantilla:Segle"," 5.40% 17.140 1 Plantilla:Autoritat"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.077","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2398624,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.codfw.main-744c7589dd-xbbw8","timestamp":"20241125110557","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Setge","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Setge","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q188055","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q188055","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-07-02T21:27:54Z","dateModified":"2024-11-19T15:47:30Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/99\/Siege_of_a_city%2C_medieval_miniature.jpg","headline":"acci\u00f3 militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per apoderar-se'n"}</script> </body> </html>