CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Primats - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"be291762-235f-489b-95e9-66702733f233","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Primats","wgTitle":"Primats","wgCurRevisionId":34173905,"wgRevisionId":34173905,"wgArticleId":22852,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Altres arxius de la plantilla Webarchive","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control de bases de dades taxonòmiques","Control d'autoritats","1.000 articles fonamentals","Llista d'articles de qualitat","Traduccions que són articles de qualitat","Articles de qualitat de mastologia","Articles de qualitat dels 1000","Primats"],"wgPageViewLanguage":"ca", "wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Primats","wgRelevantArticleId":22852,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Primat","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Primats","wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q7380", "wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc", "skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Primates_-_some_families.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="2068"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/97/Primates_-_some_families.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1379"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="1103"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Primats - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Primats"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Primats&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Primats"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Primats rootpage-Primats skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Primats" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Primats" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Primats" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Primats" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Història_evolutiva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_evolutiva"> <div class="vector-toc-text"> 1 Història evolutiva </div> </a> <button aria-controls="toc-Història_evolutiva-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història evolutiva </button> <ul id="toc-Història_evolutiva-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Evolució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Evolució </div> </a> <ul id="toc-Evolució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Taxonomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Taxonomia"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Taxonomia </div> </a> <ul id="toc-Taxonomia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Híbrids" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Híbrids"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Híbrids </div> </a> <ul id="toc-Híbrids-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Característiques_distintives" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques_distintives"> <div class="vector-toc-text"> 2 Característiques distintives </div> </a> <ul id="toc-Característiques_distintives-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Anatomia,_fisiologia_i_morfologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Anatomia,_fisiologia_i_morfologia"> <div class="vector-toc-text"> 3 Anatomia, fisiologia i morfologia </div> </a> <button aria-controls="toc-Anatomia,_fisiologia_i_morfologia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Anatomia, fisiologia i morfologia </button> <ul id="toc-Anatomia,_fisiologia_i_morfologia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Dimorfisme_sexual" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dimorfisme_sexual"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Dimorfisme sexual </div> </a> <ul id="toc-Dimorfisme_sexual-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Locomoció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Locomoció"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Locomoció </div> </a> <ul id="toc-Locomoció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Comportament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Comportament"> <div class="vector-toc-text"> 4 Comportament </div> </a> <button aria-controls="toc-Comportament-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Comportament </button> <ul id="toc-Comportament-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Sistemes_socials" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sistemes_socials"> <div class="vector-toc-text"> 4.1 Sistemes socials </div> </a> <ul id="toc-Sistemes_socials-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Associacions_interespecífiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Associacions_interespecífiques"> <div class="vector-toc-text"> 4.2 Associacions interespecífiques </div> </a> <ul id="toc-Associacions_interespecífiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cognició_i_comunicació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cognició_i_comunicació"> <div class="vector-toc-text"> 4.3 Cognició i comunicació </div> </a> <ul id="toc-Cognició_i_comunicació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cicle_vital" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cicle_vital"> <div class="vector-toc-text"> 4.4 Cicle vital </div> </a> <ul id="toc-Cicle_vital-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dieta_i_alimentació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dieta_i_alimentació"> <div class="vector-toc-text"> 4.5 Dieta i alimentació </div> </a> <ul id="toc-Dieta_i_alimentació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Hàbitat_i_distribució" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Hàbitat_i_distribució"> <div class="vector-toc-text"> 5 Hàbitat i distribució </div> </a> <ul id="toc-Hàbitat_i_distribució-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Interacció_amb_els_humans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Interacció_amb_els_humans"> <div class="vector-toc-text"> 6 Interacció amb els humans </div> </a> <button aria-controls="toc-Interacció_amb_els_humans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Interacció amb els humans </button> <ul id="toc-Interacció_amb_els_humans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estatus_legal_i_social" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estatus_legal_i_social"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Estatus legal i social </div> </a> <ul id="toc-Estatus_legal_i_social-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Paper_en_la_investigació_científica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Paper_en_la_investigació_científica"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Paper en la investigació científica </div> </a> <ul id="toc-Paper_en_la_investigació_científica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conservació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Conservació"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Conservació </div> </a> <ul id="toc-Conservació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 7 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 8 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 9 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 10 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Primats</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 131 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-131" aria-hidden="true" > 131 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Primata" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Primaat" title="Primaat - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Primaat" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Primaten" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%B0%E1%89%A5%E1%8A%A0%E1%88%B5%E1%89%B0%E1%8A%94" title="ሰብአስተኔ - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ሰብአስተኔ" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target">አማርኛ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Primates" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3%D9%8A%D8%A7%D8%AA" title="رئيسيات - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="رئيسيات" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D8%A6%D9%8A%D8%B3%D9%8A%D8%A7%D8%AA" title="رئيسيات - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="رئيسيات" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A7%B0%E0%A6%BE%E0%A6%87%E0%A6%AE%E0%A7%87%E0%A6%9F" title="প্ৰাইমেট - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="প্ৰাইমেট" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Primates" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Jidoldunol_(Primates)" title="Jidoldunol (Primates) - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Jidoldunol (Primates)" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target">Kotava</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Primatlar" title="Primatlar - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Primatlar" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%DB%8C%D9%85%D8%A7%D8%AA%D9%84%D8%A7%D8%B1" title="پریماتلار - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="پریماتلار" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Приматтар - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Приматтар" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Primat%C4%81" title="Primatā - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Primatā" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D1%8B%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%8B" title="Прыматы - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Прыматы" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D1%8B%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%8B" title="Прыматы - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Прыматы" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%B8" title="Примати - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Примати" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%AA%E0%A7%8D%E0%A6%B0%E0%A6%BE%E0%A6%87%E0%A6%AE%E0%A7%87%E0%A6%9F" title="প্রাইমেট - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="প্রাইমেট" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Primated" title="Primated - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Primated" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Primat" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target">Bosanski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Murag-unggoy" title="Murag-unggoy - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Murag-unggoy" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%AF%D9%88%D8%A7%D9%86%D8%AF%D8%A7%D8%B1%DB%8C_%DA%95%DB%95%D8%B3%DB%95%D9%86" title="گوانداری ڕەسەن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="گوانداری ڕەسەن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target">کوردی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Prim%C3%A1ti" title="Primáti - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Primáti" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%81%D0%B5%D0%BC" title="Приматсем - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Приматсем" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Primat" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Primater" title="Primater - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Primater" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Primaten" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Primat" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target">Zazaki</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CF%81%CF%89%CF%84%CE%B5%CF%8D%CE%BF%CE%BD%CF%84%CE%B1" title="Πρωτεύοντα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πρωτεύοντα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Primate" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Primatoj" title="Primatoj - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Primatoj" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Primates" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Esikloomalised" title="Esikloomalised - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Esikloomalised" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Primate" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Primates" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target">Estremeñu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%86%D8%AE%D8%B3%D8%AA%DB%8C%E2%80%8C%D8%B3%D8%A7%D9%86%D8%A7%D9%86" title="نخستی‌سانان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="نخستی‌سانان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/K%C3%A4delliset" title="Kädelliset - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kädelliset" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Primates" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Primaaten" title="Primaaten - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Primaaten" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target">Nordfriisk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Primaten" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%ADomhach" title="Príomhach - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Príomhach" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Primates" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Primates" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target">Avañe'ẽ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Primata" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target">Bahasa Hulontalo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%A8%D7%99%D7%9E%D7%98%D7%99%D7%9D" title="פרימטים - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פרימטים" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A8%E0%A4%B0%E0%A4%B5%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A4%B0_%E0%A4%97%E0%A4%A3" title="नरवानर गण - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="नरवानर गण" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Primate" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Primati" title="Primati - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Primati" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Primat" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target">Kreyòl ayisyen</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/F%C5%91eml%C5%91s%C3%B6k" title="Főemlősök - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Főemlősök" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8A%D6%80%D5%AB%D5%B4%D5%A1%D5%BF%D5%B6%D5%A5%D6%80" title="Պրիմատներ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Պրիմատներ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Primate" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Primata" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Fremdard%C3%BDr" title="Fremdardýr - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Fremdardýr" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Primates" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E9%9C%8A%E9%95%B7%E7%9B%AE" title="霊長目 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="霊長目" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Primata" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%91%E1%83%98" title="პრიმატები - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="პრიმატები" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Приматтар - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Приматтар" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%AA%E0%B3%8D%E0%B2%B0%E0%B3%88%E0%B2%AE%E0%B3%87%E0%B2%9F%E0%B3%8D" title="ಪ್ರೈಮೇಟ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಪ್ರೈಮೇಟ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%98%81%EC%9E%A5%EB%A5%98" title="영장류 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="영장류" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-koi mw-list-item"><a href="https://koi.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%82%D1%8D%D0%B7" title="Приматтэз - komi-permiac" lang="koi" hreflang="koi" data-title="Приматтэз" data-language-autonym="Перем коми" data-language-local-name="komi-permiac" class="interlanguage-link-target">Перем коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Prymat" title="Prymat - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Prymat" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target">Kernowek</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82" title="Примат - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Примат" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Primates" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Primaten" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lez mw-list-item"><a href="https://lez.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Приматар - lesguià" lang="lez" hreflang="lez" data-title="Приматар" data-language-autonym="Лезги" data-language-local-name="lesguià" class="interlanguage-link-target">Лезги</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Primate" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target">Lingua Franca Nova</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Aapechtege" title="Aapechtege - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Aapechtege" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Primates" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target">Ligure</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Primates" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Primatai" title="Primatai - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Primatai" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Prim%C4%81ti" title="Primāti - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Primāti" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Primata" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target">Minangkabau</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%B8" title="Примати - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Примати" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B5%88%E0%B4%AE%E0%B5%87%E0%B4%B1%E0%B5%8D%E0%B4%B1%E0%B5%8D" title="പ്രൈമേറ്റ് - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="പ്രൈമേറ്റ്" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Primat" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%95%E1%80%9B%E1%80%AD%E1%80%AF%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8%E1%80%99%E1%80%AD%E1%80%90%E1%80%BA" title="ပရိုင်းမိတ် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ပရိုင်းမိတ်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Primaten" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target">Plattdüütsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%A5%E0%A4%AE%E0%A4%BF%E0%A4%95%E0%A4%B5%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%97" title="प्राथमिकवर्ग - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="प्राथमिकवर्ग" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Primaten" title="Primaten - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Primaten" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Primatar" title="Primatar - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Primatar" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Primater" title="Primater - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Primater" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Primates" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target">Novial</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Pr%C3%AEnma" title="Prînma - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Prînma" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nv mw-list-item"><a href="https://nv.wikipedia.org/wiki/Mag%C3%AD_d%C3%B3%C3%B3_Mag%C3%AD_Ndahalin%C3%ADg%C3%AD%C3%AD" title="Magí dóó Magí Ndahalinígíí - navaho" lang="nv" hreflang="nv" data-title="Magí dóó Magí Ndahalinígíí" data-language-autonym="Diné bizaad" data-language-local-name="navaho" class="interlanguage-link-target">Diné bizaad</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Primates" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-om mw-list-item"><a href="https://om.wikipedia.org/wiki/Olaantiyyaa" title="Olaantiyyaa - oromo" lang="om" hreflang="om" data-title="Olaantiyyaa" data-language-autonym="Oromoo" data-language-local-name="oromo" class="interlanguage-link-target">Oromoo</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%86%E0%A8%97%E0%A9%82_%E0%A8%AE%E0%A8%BE%E0%A8%A8%E0%A8%B8" title="ਆਗੂ ਮਾਨਸ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਆਗੂ ਮਾਨਸ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Naczelne" title="Naczelne - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Naczelne" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%A2%DA%AF%D9%88_%D9%85%D8%A7%D9%86%D8%B3" title="آگو مانس - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="آگو مانس" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D8%A7%D9%8A%D9%85%D9%8A%D9%BC" title="پرايميټ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="پرايميټ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Primatas" title="Primatas - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Primatas" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Makiyuq" title="Makiyuq - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Makiyuq" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Primate" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%8B" title="Приматы - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Приматы" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%8B" title="Приматы - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Приматы" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D0%B0%D1%82%D1%82%D0%B0%D1%80" title="Примааттар - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Примааттар" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target">Саха тыла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Primates" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Primate" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target">Scots</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Primati" title="Primati - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Primati" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Primate" title="Primate - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Primate" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Prim%C3%A1ty" title="Primáty - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Primáty" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Prvaki" title="Prvaki - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Prvaki" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Primat%C3%ABt" title="Primatët - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Primatët" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%B8" title="Примати - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Примати" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Primata" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Primater" title="Primater - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Primater" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Primata" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AF%81%E0%AE%A4%E0%AE%A9%E0%AE%BF" title="முதனி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="முதனி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%AA%E0%B1%8D%E0%B0%B0%E0%B1%88%E0%B0%AE%E0%B1%87%E0%B0%9F%E0%B1%8D" title="ప్రైమేట్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="ప్రైమేట్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target">తెలుగు</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AD%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%94%E0%B8%B1%E0%B8%9A%E0%B8%A7%E0%B8%B2%E0%B8%99%E0%B8%A3" title="อันดับวานร - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="อันดับวานร" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Primates" title="Primates - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Primates" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Primat" title="Primat - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Primat" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%BB%D0%B0%D1%80" title="Приматлар - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Приматлар" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-udm mw-list-item"><a href="https://udm.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D1%8A%D1%91%D1%81" title="Приматъёс - udmurt" lang="udm" hreflang="udm" data-title="Приматъёс" data-language-autonym="Удмурт" data-language-local-name="udmurt" class="interlanguage-link-target">Удмурт</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BC%D0%B0%D1%82%D0%B8" title="Примати - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Примати" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%DB%8C%D9%88%D8%A7%D9%86%D8%A7%D8%AA_%D8%B1%D8%A6%DB%8C%D8%B3%DB%81" title="حیوانات رئیسہ - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="حیوانات رئیسہ" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Primatlar" title="Primatlar - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Primatlar" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Primatad" title="Primatad - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Primatad" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target">Vepsän kel’</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/B%E1%BB%99_Linh_tr%C6%B0%E1%BB%9Fng" title="Bộ Linh trưởng - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Bộ Linh trưởng" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Primoatn" title="Primoatn - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Primoatn" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target">West-Vlams</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Primata" title="Primata - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Primata" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%81%B5%E9%95%BF%E7%9B%AE" title="灵长目 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="灵长目" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%A2%E1%83%94%E1%83%A4%E1%83%98" title="პრიმატეფი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="პრიმატეფი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%A8%D7%99%D7%9E%D7%90%D7%98" title="פרימאט - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="פרימאט" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target">ייִדיש</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Ak%E1%BB%8D%CC%81di%C3%A8y%C3%A0n" title="Akọ́dièyàn - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Akọ́dièyàn" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%81%B5%E9%95%BF%E7%9B%AE" title="灵长目 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="灵长目" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/L%C3%AAng-ti%C3%B3ng-l%C5%ABi" title="Lêng-tióng-lūi - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Lêng-tióng-lūi" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%9D%88%E9%95%B7%E7%9B%AE" title="靈長目 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="靈長目" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ezibuchophokhulu" title="Ezibuchophokhulu - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ezibuchophokhulu" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7380#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Primats" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Primats" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Primats">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Primats">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Primats" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Primats" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&oldid=34173905" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Primats&id=34173905&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPrimats">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPrimats">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Primats">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Primats&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Primats&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Primates" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-species mw-list-item"><a href="https://species.wikimedia.org/wiki/Primates" hreflang="en">Viquiespècies</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Primat" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7380" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-1000" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llista_dels_1000_articles_fonamentals" title="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia"><img alt="Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_1000_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Primat&redirect=no" class="mw-redirect" title="Primat">Primat</a>)</div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /> </td> <td>Per a altres significats, vegeu «<a href="/wiki/Primat_(eclesi%C3%A0stic)" title="Primat (eclesiàstic)">Primat (eclesiàstic)</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; text-align: center; font-size: 1.35em;"><a href="/wiki/Fitxer:Butterfly_icon_(Noun_Project).svg" class="mw-file-description" title="Infotaula d'ésser viu"><img alt="Infotaula d'ésser viu" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/25px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/38px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/93/Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg/50px-Butterfly_icon_%28Noun_Project%29.svg.png 2x" data-file-width="100" data-file-height="100" /></a>Primats</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: gold; valign: center; padding: 1px;">Primates <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Primates_-_some_families.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Primates_-_some_families.jpg/174px-Primates_-_some_families.jpg" decoding="async" width="174" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Primates_-_some_families.jpg/261px-Primates_-_some_families.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/97/Primates_-_some_families.jpg/348px-Primates_-_some_families.jpg 2x" data-file-width="376" data-file-height="648" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Període</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"><a href="/wiki/Paleoc%C3%A8_inferior" class="mw-redirect" title="Paleocè inferior">Paleocè inferior</a> - <a href="/wiki/Holoc%C3%A8" title="Holocè">recent</a><a href="#cite_note-RefPD-1">[1]</a> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Taxonomia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Holozous" title="Holozous">Holozoa</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Regne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Animals" title="Animals">Animalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Subregne</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Bilaterals" title="Bilaterals">Bilateria</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Fílum</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Cordats" title="Cordats">Chordata</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Classe</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">Mammalia</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Superordre</td><td style="font-style:normal  ;"><a href="/wiki/Euarcontoglirs" title="Euarcontoglirs">Euarchontoglires</a></td></tr><tr><td style="color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start;">Ordre</td><td style="font-style:normal  ;">Primates <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#P225" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Linnaeus</a>, 1758</td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><div class="center" style="width:auto; margin-left:auto; margin-right:auto;"> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Nomenclatura</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;padding-right: 1.2em; color: #202122; background-color: #eeeeee; text-align: start; width: 40%;">Significat</th><td class="infobox-data" style="text-align: start;">‘Primers’</td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Subordres</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"> <ul><li><a href="/wiki/Haplorrhini" class="mw-redirect" title="Haplorrhini">Haplorrhini</a></li> <li>?<a href="/wiki/Plesiadapiformes" title="Plesiadapiformes">Plesiadapiformes</a> <a href="/wiki/Extinci%C3%B3" title="Extinció">†</a></li> <li><a href="/wiki/Strepsirrhini" class="mw-redirect" title="Strepsirrhini">Strepsirrhini</a></li></ul> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: gold">Distribució</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: start;"><a href="/wiki/Fitxer:Non-human_primate_range.png" class="mw-file-description" title="lang="><img alt="lang=" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Non-human_primate_range.png/300px-Non-human_primate_range.png" decoding="async" width="300" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4e/Non-human_primate_range.png 1.5x" data-file-width="400" data-file-height="185" /></a> Distribució dels primats no humans <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#P181" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> Els primats (Primates) són un <a href="/wiki/Ordre" title="Ordre">ordre</a> de <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> que comprèn els <a href="/wiki/Estrepsirrins" title="Estrepsirrins">estrepsirrins</a> —<a href="/wiki/L%C3%A8murs" title="Lèmurs">lèmurs</a>, <a href="/wiki/G%C3%A0lags" title="Gàlags">gàlags</a>, <a href="/wiki/Lor%C3%ADsids" title="Lorísids">lorísids</a> i afins— i els <a href="/wiki/Haplorrins" title="Haplorrins">haplorrins</a> —<a href="/wiki/Micos" title="Micos">micos</a> i <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>, incloent-hi els <a href="/wiki/%C3%89ssers_humans" class="mw-redirect" title="Éssers humans">éssers humans</a>. <a href="/wiki/Evolucionaren" class="mw-redirect" title="Evolucionaren">Evolucionaren</a> fa entre 55 i 85 milions d'anys a partir de mamífers <a href="/wiki/Animal_terrestre" title="Animal terrestre">terrestres</a> menuts que desenvoluparen <a href="/wiki/Adaptaci%C3%B3_(biologia)" class="mw-redirect" title="Adaptació (biologia)">adaptacions</a> a la vida en <a href="/wiki/Selves_tropicals" class="mw-redirect" title="Selves tropicals">selves tropicals</a>. Un bon grapat de <a href="/wiki/Car%C3%A0cter_(biologia)" title="Caràcter (biologia)">caràcters</a> dels primats són adaptacions a la complexitat del medi arbori, entre les quals hi ha un <a href="/wiki/Cervell" title="Cervell">cervell</a> gros, la <a href="/wiki/Visi%C3%B3_binocular" title="Visió binocular">visió binocular</a>, la <a href="/wiki/Visi%C3%B3_en_color" class="mw-redirect" title="Visió en color">visió en color</a>, <a href="/wiki/Comunicaci%C3%B3_animal" title="Comunicació animal">vocalitzacions</a>, <a href="/wiki/Cintures_escapulars" class="mw-redirect" title="Cintures escapulars">cintures escapulars</a> que permeten una major amplitud de moviment de les <a href="/wiki/Extremitats_superiors" class="mw-redirect" title="Extremitats superiors">extremitats superiors</a> i (en la majoria d'espècies) <a href="/wiki/Polzes" class="mw-redirect" title="Polzes">polzes</a> oposables que faciliten la <a href="/wiki/Prensi%C3%B3" title="Prensió">prensió</a> i augmenten la <a href="/wiki/Habilitat_motora_fina" title="Habilitat motora fina">destresa</a>. La seva mida va des del <a href="/wiki/L%C3%A8mur_ratol%C3%AD_de_Berthe" title="Lèmur ratolí de Berthe">lèmur ratolí de Berthe</a>, que pesa 30 g, fins al <a href="/wiki/Goril%C2%B7la_oriental" title="Goril·la oriental">goril·la oriental</a>, que ultrapassa els 200 kg. El 2018 se'n reconeixien 518 <a href="/wiki/Esp%C3%A8cies" class="mw-redirect" title="Espècies">espècies</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEBurginColellaKahnUpham20188-2">[2]</a> i des d'aleshores encara se n'han anat descobrint més.<a href="#cite_note-CSE-3">[3]</a> Tret dels humans, que avui en dia habiten tots els continents de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>,<a href="#endnote_continenta">[a]</a> la majoria de primats viuen a les regions <a href="/wiki/Tropicals" class="mw-redirect" title="Tropicals">tropicals</a> o subtropicals de les <a href="/wiki/Am%C3%A8riques" class="mw-redirect" title="Amèriques">Amèriques</a>, <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a> i <a href="/wiki/%C3%80sia" title="Àsia">Àsia</a>.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> Segons les proves <a href="/wiki/F%C3%B2ssils" class="mw-redirect" title="Fòssils">fòssils</a>, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període <a href="/wiki/Cretaci" title="Cretaci">Cretaci</a> fa uns 65 <a href="/wiki/Milions_d%27anys" class="mw-redirect" title="Milions d'anys">milions d'anys</a> i el primatoide més antic conegut és <a href="/wiki/Plesiadapis" title="Plesiadapis">Plesiadapis</a>, del <a href="/wiki/Paleoc%C3%A8_superior" class="mw-redirect" title="Paleocè superior">Paleocè superior</a> (fa aproximadament 55-58 milions d'anys). Estudis del <a href="/wiki/Rellotge_molecular" title="Rellotge molecular">rellotge molecular</a> suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga i datar del Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys. Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els <a href="/wiki/Prosimi" class="mw-redirect" title="Prosimi">prosimis</a> i els <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>. Els prosimis tenen característiques semblants a les dels primers primats i inclouen els <a href="/wiki/L%C3%A8murs" title="Lèmurs">lèmurs</a> de <a href="/wiki/Madagascar" title="Madagascar">Madagascar</a>, els <a href="/wiki/Lorisiformes" class="mw-redirect" title="Lorisiformes">lorisiformes</a>, els <a href="/wiki/Ai-ai" title="Ai-ai">ai-ais</a> i els <a href="/wiki/Tarsers" title="Tarsers">tarsers</a>. Els simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els <a href="/wiki/Taxonomia" title="Taxonomia">taxonomistes</a> han creat el subordre dels <a href="/wiki/Estrepsirrins" title="Estrepsirrins">estrepsirrins</a>, o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers i el subordre dels <a href="/wiki/Haplorrins" title="Haplorrins">haplorrins</a>, o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirrins («de nas pla») o <a href="/wiki/Mico_del_Nou_M%C3%B3n" class="mw-redirect" title="Mico del Nou Món">micos del Nou Món</a>, de Sud-amèrica i Mesoamèrica, i els <a href="/wiki/Catarrins" title="Catarrins">catarrins</a> («de nas estret»), d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els <a href="/wiki/Caputxins" title="Caputxins">caputxins</a>, els <a href="/wiki/Aluata" title="Aluata">aluates</a> i les <a href="/wiki/Mona_esquirol" title="Mona esquirol">mones esquirol</a> i els catarrins inclouen els <a href="/wiki/Micos_del_Vell_M%C3%B3n" title="Micos del Vell Món">micos del Vell Món</a> (com ara <a href="/wiki/Babu%C3%AFns" class="mw-redirect" title="Babuïns">babuïns</a> i <a href="/wiki/Macacos" class="mw-redirect" title="Macacos">macacos</a>) i els <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>. Els humans són els únics catarrins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en el passat també n'existiren moltes espècies a Europa. Els primats són mamífers <a href="/wiki/Esp%C3%A8cie_generalista" class="mw-redirect" title="Espècie generalista">generalistes</a> que presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuïns) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre potes o <a href="/wiki/Locomoci%C3%B3_sobre_les_falanges_mitjanes_de_les_mans" title="Locomoció sobre les falanges mitjanes de les mans">sobre les falanges mitjanes de les mans</a>, o gronxar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a <a href="/wiki/Braquiaci%C3%B3" title="Braquiació">braquiació</a>). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gros en comparació amb els d'altres mamífers, així com un major ús de la visió <a href="/wiki/Estereosc%C3%B2pic" class="mw-redirect" title="Estereoscòpic">estereoscòpica</a> en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis i menys en els loris i els lèmurs. La <a href="/wiki/Visi%C3%B3_tricrom%C3%A0tica" title="Visió tricromàtica">visió tricromàtica</a> ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polzes oposables</a> i alguns tenen una cua <a href="/wiki/Prensibilitat" title="Prensibilitat">prènsil</a>. Moltes espècies presenten <a href="/wiki/Dimorfisme_sexual" title="Dimorfisme sexual">dimorfisme sexual</a>, cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de mida similar i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella i altres en grups de fins a centenars de membres. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_evolutiva">Història evolutiva</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Història evolutiva">modifica</a>]</div> L'<a href="/wiki/Ordre" title="Ordre">ordre</a> dels primats forma part del clade dels <a href="/wiki/Euteris" title="Euteris">euteris</a>, que es classifica dins el clade dels <a href="/wiki/Euarcontoglirs" title="Euarcontoglirs">euarcontoglirs</a> i la classe dels <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a>. Investigacions genètiques moleculars recents sobre els primats, els <a href="/wiki/L%C3%A8murs_voladors" title="Lèmurs voladors">lèmurs voladors</a> i les tupaies han demostrat que les dues espècies de lèmur volador tenen una relació més propera amb els primats que amb les tupaies,<a href="#cite_note-5">[5]</a> tot i que en el passat les tupaies foren considerades primats.<a href="#cite_note-6">[6]</a> Aquests tres ordres formen el clade dels <a href="/wiki/Euarcont" class="mw-redirect" title="Euarcont">euarconts</a>. Aquest clade es combina amb el clade dels <a href="/wiki/Glir" class="mw-redirect" title="Glir">glirs</a> (compost pels <a href="/wiki/Rosegadors" title="Rosegadors">rosegadors</a> i els <a href="/wiki/Lagomorfs" title="Lagomorfs">lagomorfs</a>) per formar el clade dels euarcontoglirs. Segons la font, tant Euarchonta com Euarchontoglires són considerats superordres. D'altra banda, alguns científics consideren que els lèmurs voladors són un subordre dels primats i classifiquen els primats «autèntics» dins el subordre dels euprimats.<a href="#cite_note-7">[7]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Evolució">Evolució</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Evolució">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Plesiadapis_NT.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Plesiadapis_NT.jpg/220px-Plesiadapis_NT.jpg" decoding="async" width="220" height="139" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Plesiadapis_NT.jpg/330px-Plesiadapis_NT.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/40/Plesiadapis_NT.jpg/440px-Plesiadapis_NT.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="379" /></a><figcaption><a href="/wiki/Plesiadapis" title="Plesiadapis">Plesiadapis</a>, el primatoide més antic</figcaption></figure> Es creu que el llinatge dels primats es remunta, pel cap baix, a fa 65 milions d'anys, tot i que el primatoide més antic conegut del registre fòssil és <a href="/wiki/Plesiadapis" title="Plesiadapis">Plesiadapis</a> (c. 55-58 Ma), que data del Paleocè superior.<a href="#cite_note-8">[8]</a><a href="#cite_note-9">[9]</a> Altres estudis, incloent-hi estudis del rellotge molecular, han estimat que l'origen de la branca dels primats es remunta al període Cretaci mitjà, fa aproximadament 85 milions d'anys.<a href="#cite_note-10">[10]</a><a href="#cite_note-11">[11]</a><a href="#cite_note-12">[12]</a> En la <a href="/wiki/Clad%C3%ADstica" title="Cladística">cladística</a> moderna, l'ordre dels primats és <a href="/wiki/Monofil%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Monofilètic">monofilètic</a>. Generalment es creu que el subordre dels <a href="/wiki/Estrepsirrins" title="Estrepsirrins">estrepsirrins</a>, o «primats de <a href="/wiki/Rinari" title="Rinari">nas moll</a>», divergí de la línia basal dels primats fa uns 63 milions d'anys,<a href="#cite_note-13">[13]</a> tot i que també hi ha indicis que apunten a dates anteriors.<a href="#cite_note-genome-14">[14]</a> Les set famílies d'estrepsirrins són les quatre famílies emparentades de <a href="/wiki/Lemuriformes" class="mw-redirect" title="Lemuriformes">lemuriformes</a> i les tres famílies restants, que inclouen els <a href="/wiki/Ai-ai" title="Ai-ai">ai-ais</a>, els <a href="/wiki/Lor%C3%ADsids" title="Lorísids">lorísids</a> i els <a href="/wiki/G%C3%A0lags" title="Gàlags">gàlags</a>.<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> Alguns sistemes de classificació antics afegeixen els <a href="/wiki/Lepilem%C3%BArid" class="mw-redirect" title="Lepilemúrid">lèmurs mostela</a> als <a href="/wiki/L%C3%A8murs" title="Lèmurs">lèmurs</a> i els <a href="/wiki/G%C3%A0lags" title="Gàlags">gàlags</a> amb els <a href="/wiki/Lor%C3%ADsids" title="Lorísids">lorísids</a>, creant una separació de 3-2 famíles en lloc de la separació 4-3 presentada aquí.<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> Durant l'<a href="/wiki/Eoc%C3%A8" title="Eocè">Eocè</a>, gran part dels continents septentrionals estava dominada per dos grups, els <a href="/wiki/Ad%C3%A0pid" class="mw-redirect" title="Adàpid">adàpids</a> i els <a href="/wiki/Om%C3%B2mid" class="mw-redirect" title="Omòmid">omòmids</a>.<a href="#cite_note-Sellers-16">[16]</a><a href="#cite_note-evolution-17">[17]</a> Els primers són considerats membres dels estrepsirrins, però mancaven de la <a href="/wiki/Pinta_dental" title="Pinta dental">pinta dental</a> que tenen els lèmurs moderns. Els últims estaven estretament relacionats amb els tarsers, els micos i els simis. La relació exacta d'aquests dos grups amb els primats vivents és incerta. Els omòmids s'extingiren fa uns 30 milions d'anys,<a href="#cite_note-evolution-17">[17]</a> mentre que els adàpids sobrevisqueren fins fa uns 10 milions d'anys.<a href="#cite_note-18">[18]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Katta_Lemur_catta.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Katta_Lemur_catta.jpg/170px-Katta_Lemur_catta.jpg" decoding="async" width="170" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Katta_Lemur_catta.jpg/255px-Katta_Lemur_catta.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/90/Katta_Lemur_catta.jpg/340px-Katta_Lemur_catta.jpg 2x" data-file-width="1467" data-file-height="2200" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/L%C3%A8mur_de_cua_anellada" title="Lèmur de cua anellada">lèmur de cua anellada</a>, un primat <a href="/wiki/Estrepsirr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Estrepsirrí">estrepsirrí</a></figcaption></figure> Segons estudis genètics, els lèmurs de Madagascar divergiren dels lorisiformes fa aproximadament 75 milions d'anys.<a href="#cite_note-genome-14">[14]</a> Aquests estudis, igual que les proves cromosòmiques i moleculars, també demostren que els lèmurs estan més relacionats ente ells que amb la resta de primats estrepsirrins.<a href="#cite_note-genome-14">[14]</a><a href="#cite_note-Garbutt-19">[19]</a> Tanmateix, Madagascar se separà d'Àfrica fa 160 milions d'anys i de l'Índia fa 90 milions d'anys.<a href="#cite_note-Lemurs-20">[20]</a> Perquè els lèmurs estiguin més relacionats entre ells que amb la resta de primats estrepsirrins, es creu que una minúscula població ancestral arribà a Madagascar en troncs flotants, fa entre 50 i 80 milions d'anys.<a href="#cite_note-genome-14">[14]</a><a href="#cite_note-Garbutt-19">[19]</a><a href="#cite_note-Lemurs-20">[20]</a> S'han examinat altres possibilitats de colonització, com ara múltiples colonitzacions d'Àfrica i Índia, però cap d'elles no compta amb el suport de les proves genètiques i moleculars.<a href="#cite_note-Sellers-16">[16]</a> Fins fa poc, l'ai-ai ha sigut difícil de classificar dins els estrepsirrins.<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> S'han proposat teories que la seva família, <a href="/wiki/Daubentoniidae" class="mw-redirect" title="Daubentoniidae">Daubentoniidae</a>, era o bé un primat lemuriforme (és a dir, que els seus avantpassats se separaren del llinatge dels lèmurs més recentment que la separació entre lèmurs i lorísids) o bé un grup germà de tots els altres estrepsirrins. El 2008, es confirmà que l'ai-ai és un lemuriforme i que descendeix de la mateixa població ancestral de lèmurs que arribà flotant a l'illa. Se'l classifica en l'infraordre dels quiromiformes, formant un clade germà dels lèmurs.<a href="#cite_note-genome-14">[14]</a> El subordre dels <a href="/wiki/Haplorrins" title="Haplorrins">haplorrins</a>, o «primats de nas sec», es compon de dos clades germans.<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> Els tarsers <a href="/wiki/Prosimis" title="Prosimis">prosimis</a> de la família dels <a href="/wiki/T%C3%A0rsids" class="mw-redirect" title="Tàrsids">tàrsids</a> (monotípica dins del seu propi infraordre dels <a href="/wiki/Tarsiformes" title="Tarsiformes">tarsiformes</a>) representen la divisió més primitiva, fa uns 58 milions d'anys.<a href="#cite_note-21">[21]</a><a href="#cite_note-22">[22]</a> L'infraordre dels <a href="/wiki/Simi" class="mw-redirect" title="Simi">simiformes</a> aparegué fa uns 40 milions d'anys,<a href="#cite_note-evolution-17">[17]</a> i conté dos clades: el parvordre dels platirrins, que es desenvoluparen a Sud-amèrica i inclouen els <a href="/wiki/Micos_del_Nou_M%C3%B3n" title="Micos del Nou Món">micos del Nou Món</a> i el parvordre dels <a href="/wiki/Catarrins" title="Catarrins">catarrins</a>, que es desenvoluparen a Àfrica i inclouen els <a href="/wiki/Micos_del_Vell_M%C3%B3n" title="Micos del Vell Món">micos del Vell Món</a>, els <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humans</a> i altres <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>.<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> Un tercer clade, que incloïa els <a href="/wiki/Eos%C3%ADmid" class="mw-redirect" title="Eosímid">eosímids</a>, es desenvolupà a Àsia però s'extingí fa milions d'anys.<a href="#cite_note-23">[23]</a> Igual que els lèmurs, els micos del Nou Món tenen orígens incerts. Estudis de seqüències moleculars basats en seqüències concatenades han ofert amples variacions en la data estimada de la divergència entre platirrins i catarrins, que van de fa 70 a fa 33 milions d'anys, mentre que estudis basats en seqüències mitocondrials suggereixen una data més consistent, fa 35 milions d'anys.<a href="#cite_note-Schrago-24">[24]</a> S'ha suggerit que hi hagué un únic origen dels antropoides a Àfrica i després alguns migraren i es produí una <a href="/wiki/Especiaci%C3%B3" title="Especiació">especiació</a>.<a href="#cite_note-Sellers-16">[16]</a> És possible que els primats antropoides travessessin l'oceà Atlàntic durant l'<a href="/wiki/Eoc%C3%A8" title="Eocè">Eocè</a>, ajudats per <a href="/wiki/Dorsal_mesoatl%C3%A0ntica" title="Dorsal mesoatlàntica">dorsals a l'oceà Atlàntic</a> i un nivell del mar més baix i que llavors <a href="/w/index.php?title=Salt_d%27illes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Salt d'illes (encara no existeix)">saltessin d'illa en illa</a> fins a Sud-amèrica.<a href="#cite_note-Sellers-16">[16]</a> De nou, aquesta colonització transoceànica podria ser explicada perquè els animals hi arribaren en troncs flotants. A causa de la <a href="/wiki/Deriva_continental" class="mw-redirect" title="Deriva continental">deriva continental</a>, l'oceà Atlàntic jove no era ni de bon tros tan ample com avui en dia,<a href="#cite_note-Sellers-16">[16]</a> i les investigacions suggereixen que un petit primat d'1 kg podria haver sobreviscut 13 dies en un rai de vegetació.<a href="#cite_note-Houle-25">[25]</a> Tenint en compte les velocitats estimades dels corrents i dels vents, podria haver estat un temps suficient per fer el viatge entre els dos continents. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tamarin_portrait_2_edit3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Tamarin_portrait_2_edit3.jpg/220px-Tamarin_portrait_2_edit3.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Tamarin_portrait_2_edit3.jpg/330px-Tamarin_portrait_2_edit3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/85/Tamarin_portrait_2_edit3.jpg/440px-Tamarin_portrait_2_edit3.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1067" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Tit%C3%AD_emperador" title="Tití emperador">tití emperador</a>, un <a href="/wiki/Mico_del_Nou_M%C3%B3n" class="mw-redirect" title="Mico del Nou Món">mico del Nou Món</a></figcaption></figure> Els simis i els micos s'estengueren d'Àfrica a Europa i Àsia a partir del <a href="/wiki/Mioc%C3%A8" title="Miocè">Miocè</a>.<a href="#cite_note-Andrews-26">[26]</a> Poc després, els loris i els tarsers feren el mateix viatge. Els primers fòssils d'<a href="/wiki/Hom%C3%ADnids" title="Homínids">homínids</a> foren descoberts al <a href="/wiki/Nord_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Nord d'Àfrica">nord d'Àfrica</a> i daten de fa entre 8 i 5 milions d'anys.<a href="#cite_note-evolution-17">[17]</a> Els micos del Vell Món desaparegueren d'Europa fa uns 1,8 milions d'anys.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Els estudis moleculars i dels fòssils mostren generalment que els humans moderns s'originaren a Àfrica fa entre 200.000 i 100.000 anys.<a href="#cite_note-28">[28]</a> Tot i que els primats estan ben estudiats en comparació amb altres grups d'animals, recentment se n'han descobert algunes espècies noves; proves genètiques efectuades sobre algunes poblacions han revelat algunes espècies anteriorment desconegudes. Primate Taxonomy llistava unes 350 espècies de primats l'any 2001;<a href="#cite_note-PT-29">[29]</a> l'autor, <a href="/wiki/Colin_Groves" title="Colin Groves">Colin Groves</a>, augmentà aquest nombre fins a 376 en la seva contribució a la tercera edició de <a href="/wiki/Mammal_Species_of_the_World" title="Mammal Species of the World">Mammal Species of the World</a> (MSW3).<a href="#cite_note-MSW3-15">[15]</a> Tanmateix, MSW3 es queda curt en relació amb el saber actual, car la col·lecció fou completada el 2003; des d'aleshores, una sèrie de publicacions han pujat aquest nombre fins a 437 espècies. Espècies noves notables no llistades a MSW3 inclouen l'<a href="/wiki/Indri_de_Bemaraha" class="mw-redirect" title="Indri de Bemaraha">indri de Bemaraha</a> (<a href="/wiki/Avahi_cleesei" class="mw-redirect" title="Avahi cleesei">Avahi cleesei</a>, anomenat en honor de l'<a href="/wiki/Actor" title="Actor">actor</a> i entusiasta dels <a href="/wiki/L%C3%A8murs" title="Lèmurs">lèmurs</a> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">britànic</a> <a href="/wiki/John_Cleese" title="John Cleese">John Cleese</a>) i el <a href="/wiki/Tit%C3%AD_GoldenPalace.com" class="mw-redirect" title="Tití GoldenPalace.com">tití GoldenPalace.com</a>, el nom del qual fou venut en subhasta. <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Taxonomia">Taxonomia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Taxonomia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Primates-drawing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Primates-drawing.jpg/170px-Primates-drawing.jpg" decoding="async" width="170" height="251" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Primates-drawing.jpg/255px-Primates-drawing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/Primates-drawing.jpg/340px-Primates-drawing.jpg 2x" data-file-width="1584" data-file-height="2340" /></a><figcaption>Il·lustració del 1927 de <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a>, un <a href="/wiki/Gib%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gibó">gibó</a> (a dalt a la dreta) i dos <a href="/wiki/Orangutans" class="mw-redirect" title="Orangutans">orangutans</a> (centre i avall al centre). El ximpanzé de dalt a l'esquerra està <a href="/wiki/Braquiaci%C3%B3" title="Braquiació">braquiant</a>, mentre que l'orangutan d'avall al centre <a href="/wiki/Locomoci%C3%B3_sobre_les_falanges_mitjanes_de_les_mans" title="Locomoció sobre les falanges mitjanes de les mans">camina sobre les falanges mitjanes de les mans</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Human_Body.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Human_Body.jpg/170px-Human_Body.jpg" decoding="async" width="170" height="325" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Human_Body.jpg/255px-Human_Body.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Human_Body.jpg/340px-Human_Body.jpg 2x" data-file-width="5121" data-file-height="9791" /></a><figcaption><a href="/wiki/Homo_sapiens" class="mw-redirect" title="Homo sapiens">Homo sapiens</a>, un membre de l'ordre dels primats</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg/170px-Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg" decoding="async" width="170" height="227" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg/255px-Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ec/Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg/340px-Tarsier_Hugs_Mossy_Branch.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3072" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Tarser_de_les_Filipines" title="Tarser de les Filipines">tarser de les Filipines</a>, antigament considerat un <a href="/wiki/Prosimi" class="mw-redirect" title="Prosimi">prosimi</a>, ara considerat predominantment un <a href="/wiki/Haplorr%C3%AD" class="mw-redirect" title="Haplorrí">haplorrí</a>.</figcaption></figure> <ul><li>Ordre Primates <ul><li>Subordre <a href="/wiki/Haplorrhini" class="mw-redirect" title="Haplorrhini">Haplorrhini</a>: tarsers, micos i simis <ul><li>Infraordre <a href="/wiki/Simiiformes" class="mw-redirect" title="Simiiformes">Simiiformes</a> <ul><li>Parvordre <a href="/wiki/Catarrhini" class="mw-redirect" title="Catarrhini">Catarrhini</a> <ul><li>Superfamília <a href="/wiki/Cercopithecoidea" class="mw-redirect" title="Cercopithecoidea">Cercopithecoidea</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Cercopithecidae" class="mw-redirect" title="Cercopithecidae">Cercopithecidae</a>: mones del Vell Món (135 espècies)</li></ul></li> <li>Superfamília <a href="/wiki/Hominoidea" class="mw-redirect" title="Hominoidea">Hominoidea</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Hominidae" class="mw-redirect" title="Hominidae">Hominidae</a>: humans i altres grans simis (7 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Hylobatidae" class="mw-redirect" title="Hylobatidae">Hylobatidae</a>: gibons o «simis inferiors» (13 espècies)</li></ul></li></ul></li> <li>Parvordre <a href="/wiki/Platyrrhini" class="mw-redirect" title="Platyrrhini">Platyrrhini</a>: micos del Nou Món <ul><li>Família <a href="/wiki/Aotidae" class="mw-redirect" title="Aotidae">Aotidae</a>: mones de nit (7 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Atelidae" class="mw-redirect" title="Atelidae">Atelidae</a>: aluates, mones aranya i mones llanoses (24 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Cebidae" class="mw-redirect" title="Cebidae">Cebidae</a>: titís, caputxins i mones esquirol (56 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Pitheciidae" class="mw-redirect" title="Pitheciidae">Pitheciidae</a>: titís, saquis i uacaris (43 espècies)</li></ul></li></ul></li> <li>Infraordre <a href="/wiki/Tarsiiformes" class="mw-redirect" title="Tarsiiformes">Tarsiiformes</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Tarsiidae" class="mw-redirect" title="Tarsiidae">Tarsiidae</a>: tarsers (9 espècies)</li></ul></li></ul></li> <li>Subordre <a href="/wiki/Strepsirrhini" class="mw-redirect" title="Strepsirrhini">Strepsirrhini</a>: prosimis no tarsers <ul><li>Infraordre <a href="/wiki/Chiromyiformes" class="mw-redirect" title="Chiromyiformes">Chiromyiformes</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Daubentoniidae" class="mw-redirect" title="Daubentoniidae">Daubentoniidae</a>: ai-ai (1 espècie)</li></ul></li> <li>Infraordre <a href="/wiki/Lemuriformes" class="mw-redirect" title="Lemuriformes">Lemuriformes</a> <ul><li>Superfamília <a href="/wiki/Cheirogaleoidea" class="mw-redirect" title="Cheirogaleoidea">Cheirogaleoidea</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Cheirogaleidae" class="mw-redirect" title="Cheirogaleidae">Cheirogaleidae</a>: lèmurs nans i lèmurs ratolí (33 espècies)</li></ul></li> <li>Superfamília <a href="/wiki/Lemuroidea" class="mw-redirect" title="Lemuroidea">Lemuroidea</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Indriidae" class="mw-redirect" title="Indriidae">Indriidae</a>: indris llanosos i afins (19 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Lemuridae" class="mw-redirect" title="Lemuridae">Lemuridae</a>: lèmurs (22 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Lepilemuridae" class="mw-redirect" title="Lepilemuridae">Lepilemuridae</a>: lèmurs mostela (25 espècies)</li></ul></li></ul></li> <li>Infraordre <a href="/wiki/Lorisiformes" class="mw-redirect" title="Lorisiformes">Lorisiformes</a> <ul><li>Família <a href="/wiki/Galagidae" class="mw-redirect" title="Galagidae">Galagidae</a>: gàlags (19 espècies)</li> <li>Família <a href="/wiki/Lorisidae" class="mw-redirect" title="Lorisidae">Lorisidae</a>: loris, potos i afins (11 espècies)</li></ul></li></ul></li></ul></li></ul> L'ordre Primates fou creat per <a href="/wiki/Carl_von_Linn%C3%A9" title="Carl von Linné">Carl von Linné</a> el 1758, a la desena edició del seu llibre <a href="/wiki/Systema_Naturae" title="Systema Naturae">Systema Naturae</a>,<a href="#cite_note-30">[30]</a> pels gèneres <a href="/wiki/Homo" title="Homo">Homo</a> (humans), <a href="/w/index.php?title=Simia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simia (encara no existeix)">Simia</a> (altres simis i micos), <a href="/wiki/Lemur" class="mw-redirect" title="Lemur">Lemur</a> (prosimis) i <a href="/wiki/Vespertilio" title="Vespertilio">Vespertilio</a> (<a href="/wiki/Ratpenats" title="Ratpenats">ratpenats</a>). A la primera edició del mateix llibre (1735), havia utilitzat el nom <a href="/w/index.php?title=Anthropomorpha&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthropomorpha (encara no existeix)">Anthropomorpha</a> per Homo, Simia i <a href="/wiki/Bradypus" class="mw-redirect" title="Bradypus">Bradypus</a> (<a href="/wiki/Peresosos" title="Peresosos">peresosos</a>).<a href="#cite_note-31">[31]</a> El 1839, <a href="/wiki/Henri_Marie_Ducrotay_de_Blainville" title="Henri Marie Ducrotay de Blainville">Henri Marie Ducrotay de Blainville</a>, seguint Linné i imitant-ne la nomenclatura, creà els ordres <a href="/w/index.php?title=Secundates&action=edit&redlink=1" class="new" title="Secundates (encara no existeix)">Secundates</a> (incloent-hi els subordres <a href="/wiki/Chiroptera" class="mw-redirect" title="Chiroptera">Chiroptera</a>, <a href="/wiki/Insectivora" class="mw-redirect" title="Insectivora">Insectivora</a> i <a href="/wiki/Carnivora" class="mw-redirect" title="Carnivora">Carnivora</a>), <a href="/w/index.php?title=Tertiates&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tertiates (encara no existeix)">Tertiates</a> (o <a href="/wiki/Glires" class="mw-redirect" title="Glires">Glires</a>) i <a href="/w/index.php?title=Quaternates&action=edit&redlink=1" class="new" title="Quaternates (encara no existeix)">Quaternates</a> (incloent-hi <a href="/w/index.php?title=Gravigrada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gravigrada (encara no existeix)">Gravigrada</a>, <a href="/wiki/Pachydermata" class="mw-redirect" title="Pachydermata">Pachydermata</a> i <a href="/wiki/Ruminantia" class="mw-redirect" title="Ruminantia">Ruminantia</a>),<a href="#cite_note-32">[32]</a> però aquests tàxons nous no foren acceptats. Abans que Anderson i Jones introduïssin la classificació en estrepsirrins i haplorrins el 1984,<a href="#cite_note-33">[33]</a> (seguits per l'obra del 1997 de McKenna i Bell <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_dels_mam%C3%ADfers" title="Classificació dels mamífers">Classification of Mammals: Above the species level</a>),<a href="#cite_note-34">[34]</a> els primats se subdividien en dues superfamílies: els <a href="/wiki/Prosimi" class="mw-redirect" title="Prosimi">prosimis</a> i els <a href="/wiki/Antropo%C3%AFdeu" class="mw-redirect" title="Antropoïdeu">antropoïdeus</a>.<a href="#cite_note-35">[35]</a> Els prosimis incloïen tots els estrepsirrins més els <a href="/wiki/Tarser" class="mw-redirect" title="Tarser">tarsers</a>, mentre que els antropoïdeus incloïen tots els <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Híbrids">Híbrids</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Híbrids">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/H%C3%ADbrid" title="Híbrid">híbrids</a> de primats solen néixer en captivitat,<a href="#cite_note-songs-36">[36]</a> però se n'han donat casos en estat salvatge.<a href="#cite_note-natoccur-37">[37]</a><a href="#cite_note-38">[38]</a> La hibridació es produeix quan les distribucions de dues espècies s'encavalquen, formant una <a href="/w/index.php?title=Zona_h%C3%ADbrida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Zona híbrida (encara no existeix)">zona híbrida</a>; els híbrids poden ser creats pels humans quan es posen animals als zoos o a causa de pressions ambientals com ara depredació.<a href="#cite_note-natoccur-37">[37]</a> També s'han produït hibridacions intergenèriques (híbrids entre membres de gèneres diferents) en estat salvatge. Tot i que pertanyen a gèneres que se separaren fa milions d'anys, encara es produeixen aparellaments entre exemplars de <a href="/wiki/Papi%C3%B3_gelada" title="Papió gelada">papió gelada</a> i <a href="/wiki/Papi%C3%B3_sagrat" title="Papió sagrat">papió sagrat</a>.<a href="#cite_note-39">[39]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques_distintives">Característiques distintives</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Característiques distintives">modifica</a>]</div> Els primats s'han diversificat en hàbitats <a href="/wiki/Arbor%C3%ADcola" title="Arborícola">arboris</a> (arbres i matolls) i conserven moltes característiques que són adaptacions a aquest medi.<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> Es distingeixen per: <ul><li>la conservació de la <a href="/wiki/Clav%C3%ADcula" title="Clavícula">clavícula</a> a la <a href="/wiki/Cintura_escapular" title="Cintura escapular">cintura escapular</a>;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li><a href="/wiki/Articulaci%C3%B3_glenohumeral" class="mw-redirect" title="Articulació glenohumeral">articulacions glenohumerals</a> que permeten un alt grau de moviment en totes les direccions;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>cinc dits a cada pota, amb polzes <a href="/wiki/Polze" title="Polze">oposables</a> i dits dels peus grossos;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>ungles als dits de les mans i els peus (en la majoria d'espècies);<a href="#cite_note-NailsAndClaws-41">[41]</a></li> <li>una ungla plana a l'<a href="/wiki/H%C3%A0l%C2%B7lux" title="Hàl·lux">hàl·lux</a> (en totes les espècies vivents);<a href="#cite_note-NailsAndClaws-41">[41]</a></li> <li>coixinets tàctils sensibles a la punta dels dits;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li><a href="/wiki/%C3%92rbita_ocular" title="Òrbita ocular">òrbites</a> envoltades per os;<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>una tendència vers un musell reduït i una cara aplanada, atribuïda a una confiança en la vista en detriment de l'<a href="/wiki/Olfacte" title="Olfacte">olfacte</a> (especialment en els haplorrins i menys en els estrepsirrins);<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>un sistema visual complex amb <a href="/wiki/Estereosc%C3%B2pia" title="Estereoscòpia">visió esteoroscòpica</a>, una elevada <a href="/wiki/Agudesa_visual" title="Agudesa visual">agudesa visual</a> i <a href="/wiki/Visi%C3%B3_en_color" class="mw-redirect" title="Visió en color">visió en color</a>;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>un cervell amb un cerebel ben desenvolupat dotat d'un <a href="/w/index.php?title=L%C3%B2bul_posterior_del_cerebel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lòbul posterior del cerebel (encara no existeix)">lòbul posterior</a> i una <a href="/wiki/Cissura_calcarina" class="mw-redirect" title="Cissura calcarina">cissura calcarina</a>;<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>un cervell gros en proporció a la mida corporal, especialment en els simiformes;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>una diferenciació d'una <a href="/wiki/Escor%C3%A7a_cerebral" title="Escorça cerebral">escorça cerebral</a> engrandida;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>un nombre reduït de dents en comparació amb els mamífers primitius;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>tres tipus de dents;<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>un <a href="/wiki/Cec_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Cec (anatomia)">cec</a> ben desenvolupat;<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>dues <a href="/wiki/Gl%C3%A0ndules_mam%C3%A0ries" class="mw-redirect" title="Glàndules mamàries">glàndules mamàries</a> pectorals;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>habitualment, una cria per gestació;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li> <li>un penis pèndol i testicles escrotals;<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a></li> <li>un període de <a href="/wiki/Gestaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gestació">gestació</a> i de desenvolupament llarg;<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> i</li> <li>una tendència vers mantenir el tors erecte que condueix al <a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedisme</a>.<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a></li></ul> No tots els primats presenten aquests trets anatòmics, ni tots els trets són únics a aquests animals. Per exemple, altres mamífers tenen clavícules, tres tipus de dents i un penis pèndol, mentre que les <a href="/wiki/Ateles" class="mw-redirect" title="Ateles">mones aranya</a> tenen polzes molt reduïts, els <a href="/wiki/Varecia" title="Varecia">lèmurs de collar</a> tenen sis glàndules mamàries i els estrepsirrins solen tenir un musell més llarg i un gran sentit de l'olfacte. Els primats són mamífers generalistes.<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a> Quant al comportament, els primats són animals altament <a href="/wiki/Socialitat" title="Socialitat">socials</a>, amb jerarquies de dominància flexibles.<a href="#cite_note-palaeos-43">[43]</a> Les espècies del Nou Món formen <a href="/w/index.php?title=Lligam_de_parella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lligam de parella (encara no existeix)">lligams de parella</a> <a href="/wiki/Monog%C3%A0mia" title="Monogàmia">monògams</a> i presenten una cura paterna significativa de les seves cries, a diferència de la majoria de micos del Vell Món.<a href="#cite_note-vertlife-44">[44]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Anatomia,_fisiologia_i_morfologia">Anatomia, fisiologia i morfologia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Anatomia, fisiologia i morfologia">modifica</a>]</div> Els primats tenen ulls que miren cap endavant a la part anterior del crani; la seva <a href="/wiki/Visi%C3%B3_binocular" title="Visió binocular">visió binocular</a> els permet estimar la distància amb precisió, cosa útil pels avantpassats <a href="/wiki/Braquiaci%C3%B3" title="Braquiació">braquiants</a> dels humans.<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> Hi ha una <a href="/w/index.php?title=Cresta_supraorbit%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cresta supraorbitària (encara no existeix)">cresta òssia</a> a sobre de les òrbites oculars; aquesta cresta reforça ossos més dèbils de la cara que es distenen durant la masticació. Els <a href="/wiki/Estrepsirrins" title="Estrepsirrins">estrepsirrins</a> tenen una <a href="/w/index.php?title=Barra_postorbit%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barra postorbitària (encara no existeix)">barra postorbitària</a>, un os que envolta l'òrbita ocular, per protegir-se els ulls; en canvi, els primats superiors, els <a href="/wiki/Haplorrins" title="Haplorrins">haplorrins</a>, han desenvolupat òrbites completament tancades.<a href="#cite_note-Campbell-45">[45]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Primate_skull_series_with_legend.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Primate_skull_series_with_legend.png/220px-Primate_skull_series_with_legend.png" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Primate_skull_series_with_legend.png/330px-Primate_skull_series_with_legend.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Primate_skull_series_with_legend.png/440px-Primate_skull_series_with_legend.png 2x" data-file-width="2020" data-file-height="1484" /></a><figcaption>Mida i comparació dels cranis de primats.</figcaption></figure> El cap dels primats té un gran <a href="/wiki/Crani" title="Crani">crani</a> voltat que és especialment prominent en els <a href="/wiki/Simi" class="mw-redirect" title="Simi">antropoides</a>. El crani protegeix un cervell gros, que és una característica distintiva d'aquest grup.<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> El volum endocranial (el volum dins del crani) és tres vegades superior en els humans que en el primat no humà més gros, reflectint una major mida del cervell.<a href="#cite_note-aiello-46">[46]</a> El volum endocranial mitjà és de 1.201 <a href="/wiki/Cent%C3%ADmetre_c%C3%BAbic" title="Centímetre cúbic">centímetres cúbics</a> en els humans, 469 cm³ en els goril·les, 400 cm³ en els ximpanzés i 397 cm³ en els orangutans.<a href="#cite_note-aiello-46">[46]</a> La tendència evolutiva principal dels primats ha estat el desenvolupament del cervell, en particular el <a href="/wiki/Neoc%C3%B2rtex" title="Neocòrtex">neocòrtex</a> (una part de l'<a href="/wiki/Escor%C3%A7a_cerebral" title="Escorça cerebral">escorça cerebral</a>), que té un paper en la <a href="/wiki/Sentit" class="mw-redirect" title="Sentit">percepció sensorial</a>, la generació d'<a href="/w/index.php?title=Escor%C3%A7a_motriu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escorça motriu (encara no existeix)">ordres motrius</a>, el raonement espacial, el <a href="/wiki/Consci%C3%A8ncia_(psicologia)" title="Consciència (psicologia)">pensament conscient</a> i, en els humans, el <a href="/wiki/Llenguatge" title="Llenguatge">llenguatge</a>.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> Mentre que altres mamífers confien molt en el seu <a href="/wiki/Olfacte" title="Olfacte">olfacte</a>, la vida arborícola dels primats ha conduït a un sistema sensorial dominat pel <a href="/wiki/Tacte" title="Tacte">tacte</a> i la <a href="/wiki/Vista" title="Vista">vista</a>,<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> una reducció de la regió olfactiva del cervell i un comportament social cada vegada més complex.<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PrimateFeet.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/PrimateFeet.jpg/170px-PrimateFeet.jpg" decoding="async" width="170" height="270" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/PrimateFeet.jpg/255px-PrimateFeet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bf/PrimateFeet.jpg/340px-PrimateFeet.jpg 2x" data-file-width="677" data-file-height="1077" /></a><figcaption>Il·lustració del 1893 de les mans i els peus de primats.</figcaption></figure> Els primats tenen generalment cinc dits a cada pota (<a href="/w/index.php?title=Dact%C3%ADlia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dactília (encara no existeix)">pentadactília</a>), amb ungles de ceratina a l'extrem de cada dit. La part inferior de les mans té <a href="/w/index.php?title=Coixinet_t%C3%A0ctil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coixinet tàctil (encara no existeix)">coixinets sensibles</a> a les <a href="/wiki/Falange_distal" class="mw-redirect" title="Falange distal">polpes dels dits</a>. La majoria tenen <a href="/wiki/Polze" title="Polze">polzes oposables</a>, un tret característic dels primats; tanmateix, els polzes oposables no estan limitats a aquest ordre (els <a href="/wiki/Op%C3%B2ssums" title="Opòssums">opòssums</a>, per exemple, també en tenen).<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> Els polzes permeten a algunes espècies utilitzar <a href="/w/index.php?title=Eines_animals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eines animals (encara no existeix)">eines</a>. En els primats, la combinació de polzes oposables, ungles curtes (en lloc d'urpes) i llargs dits que es tanquen cap endins és una relíquia de la pràctica ancestral d'agafar-se a branques i, en part, ha permès a algunes espècies desenvolupar la <a href="/wiki/Braquiaci%C3%B3" title="Braquiació">braquiació</a> (gronxar-se d'una branca a l'altra agafats pels braços) com a mitjà de locomoció significatiu. Els prosimis tenen unes ungles semblants a urpes al segon dit de cada peu, anomenades <a href="/w/index.php?title=Urpa_d%27empolainament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Urpa d'empolainament (encara no existeix)">urpes d'empolainament</a>, que fan servir per empolainar-se.<a href="#cite_note-pough-40">[40]</a> La <a href="/wiki/Clav%C3%ADcula" title="Clavícula">clavícula</a> dels primats és conservada com un dels elements prominents de la <a href="/wiki/Cintura_escapular" title="Cintura escapular">cintura escapular</a>; això permet una àmplia mobilitat de l'<a href="/wiki/Articulaci%C3%B3_glenohumeral" class="mw-redirect" title="Articulació glenohumeral">articulació glenohumeral</a> (l'articulació de l'espatlla).<a href="#cite_note-palaeos-43">[43]</a> Els simis tenen articulacions glenohumerals i braços més mòbils gràcies a la posició dorsal de l'<a href="/wiki/Esc%C3%A0pula" title="Escàpula">escàpula</a>, una caixa toràcica que és més plana en el pla frontal-dorsal i una columna vertebral més curta i menys mòbil en comparació amb els micos del Vell Món (amb una gran reducció de les <a href="/wiki/V%C3%A8rtebres" class="mw-redirect" title="Vèrtebres">vèrtebres</a> inferiors que en algunes espècies ha conduït a la pèrdua de la cua). Els micos del Vell Món es diferencien dels simis pel fet que la majoria tenen cua. L'única família de primats amb una <a href="/wiki/Cua_pr%C3%A8nsil" class="mw-redirect" title="Cua prènsil">cua prènsil</a> són els <a href="/wiki/At%C3%A8lids" title="Atèlids">atèlids</a> del Nou Món, que inclouen els <a href="/wiki/Aluata" title="Aluata">aluates</a>, les <a href="/wiki/Mona_aranya" title="Mona aranya">mones aranya</a> i les <a href="/wiki/Mona_llanosa" title="Mona llanosa">mones llanoses</a>. Els primats mostren una tendència evolutiva vers un <a href="/wiki/Musell" title="Musell">musell</a> reduït.<a href="#cite_note-palaeos-43">[43]</a> Tècnicament, es distingeixen els micos del Vell Món dels micos del Nou Món per l'estructura del nas i es distingeixen dels simis per la <a href="/wiki/Dentadura" class="mw-redirect" title="Dentadura">configuració de les seves dents</a>.<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> En els micos del Nou Món, els narius apunten als costats, mentre que en els del Vell Món, apunten cap avall.<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> Els primats tenen una configuració dental considerablement variada i tot i que alguns han perdut la majoria de les <a href="/wiki/Incisives" class="mw-redirect" title="Incisives">incisives</a>, tots conserven com a mínim una incisiva inferior.<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> En la majoria d'estrepsirrins, les incisives i canines inferiors formen una <a href="/wiki/Pinta_dental" title="Pinta dental">pinta dental</a>, que s'utilitza per a l'empolainament i per buscar aliment,<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a><a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> i la primera premolar inferior té forma de canina.<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a> Els micos del Vell Món tenen vuit <a href="/wiki/Premolars" class="mw-redirect" title="Premolars">premolars</a>, mentre que els del Nou Món en tenen dotze.<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> Les espècies del Vell Món es divideixen en simis i micos segons el nombre de <a href="/wiki/C%C3%BAspide_(odontologia)" class="mw-redirect" title="Cúspide (odontologia)">cúspides</a> que tinguin a les <a href="/wiki/Dents_molars" class="mw-redirect" title="Dents molars">dents molars</a>; els simis en tenen cinc i els micos en tenen quatre,<a href="#cite_note-adw-47">[47]</a> tot i que els humans poden tenir-se quatre o cinc.<a href="#cite_note-48">[48]</a> La cúspide molar principal dels homínids (l'<a href="/wiki/Hipocon" class="mw-redirect" title="Hipocon">hipocon</a>) evolucionà al principi de la història dels primats, mentre que la cúspide de la molar inferior primitiva corresponent (el <a href="/wiki/Parac%C3%B2nid" class="mw-redirect" title="Paracònid">paracònid</a>) es perdé. Els prosimis es distingeixen pels seus llavis superiors immobilitzats, la punta humida del seu nas i les incisives inferiors que apunten cap endavant. L'evolució de la visió en color en els primats és única entre la majoria de <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> <a href="/wiki/Euteris" title="Euteris">euteris</a>. Mentre que els avantpassats llunyans <a href="/wiki/Vertebrats" title="Vertebrats">vertebrats</a> dels primats tenien <a href="/wiki/Visi%C3%B3_tricrom%C3%A0tica" title="Visió tricromàtica">visió tricromàtica</a>, els seus avantpassats mamiferoides <a href="/wiki/Animal_nocturn" title="Animal nocturn">nocturns</a> i de <a href="/wiki/Endot%C3%A8rmia" title="Endotèrmia">sang calenta</a> perderen un dels tres cons de la <a href="/wiki/Retina" title="Retina">retina</a> durant el període <a href="/wiki/Mesozoic" title="Mesozoic">Mesozoic</a>. Per tant, els peixos, els rèptils i els ocells són tricromàtics o <a href="/w/index.php?title=Tetracrom%C3%A0cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tetracromàcia (encara no existeix)">tetracromàtics</a>, mentre que tots els mamífers, tret d'alguns primats i <a href="/wiki/Marsupials" title="Marsupials">marsupials</a>,<a href="#cite_note-49">[49]</a> són dicromàtics o <a href="/w/index.php?title=Monocrom%C3%A0cia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monocromàcia (encara no existeix)">monocromàtics</a> (no veuen els colors).<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a> Els primats nocturns, com ara les <a href="/wiki/Mones_de_nit" class="mw-redirect" title="Mones de nit">mones de nit</a> i els <a href="/wiki/G%C3%A0lags" title="Gàlags">gàlags</a>, solen ser monocromàtics. Els catarrins són generalment tricromàtics gràcies a una <a href="/w/index.php?title=Duplicaci%C3%B3_gen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Duplicació genètica (encara no existeix)">duplicació</a> del gen d'<a href="/wiki/Opsina" title="Opsina">opsines</a> vermell-verd a la base del seu llinatge, fa entre 40 i 30 milions d'anys.<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a><a href="#cite_note-Bowmaker1991-50">[50]</a> Els platirrins, d'altra banda, són rarament tricromàtics.<a href="#cite_note-Surridge2003-51">[51]</a> Concretament, algunes femelles han de ser <a href="/wiki/Heterozigot" title="Heterozigot">heterozigòtiques</a> per dos <a href="/wiki/Al%C2%B7lel" title="Al·lel">al·lels</a> del gen d'opsines (vermell i verd) situat al mateix <a href="/wiki/Locus" title="Locus">locus</a> del <a href="/wiki/Cromosoma_X" title="Cromosoma X">cromosoma X</a>.<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a> Així doncs, els mascles només poden ser dicromàtics, mentre que les femelles poden ser o bé dicromàtiques o bé tricromàtiques. La visió en color en els estrepsirrins no està ben comprès; tanmateix, les investigacions indiquen una varietat de visió en color semblant a la dels platirrins.<a href="#cite_note-EncycMammals-42">[42]</a> Igual que els catarrins, els aluates (un grup de platirrins) tenen visió tricromàtica generalitzada que es remunta a una <a href="/wiki/Duplicaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Duplicació">duplicació</a> genètica evolutivament recent.<a href="#cite_note-Lucas2003-52">[52]</a> Els aluates són uns dels <a href="/wiki/Fol%C3%ADvor" class="mw-redirect" title="Folívor">folívors</a> més especialitzats dels micos del Nou Món; les fruites no són una part important de la seva dieta,<a href="#cite_note-Sussman2003-53">[53]</a> i el tipus defulles que prefereixen consumir (joves, nutritives i digeribles) només es poden detectar per un senyal vermell-verd. El treball de camp sobre les preferències alimentàries dels aluates suggereix que la visió tricromàtica generalitzada fou afavorida per la selecció ambiental.<a href="#cite_note-Surridge2003-51">[51]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dimorfisme_sexual">Dimorfisme sexual</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Dimorfisme sexual">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Hamadryas_Baboon.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hamadryas_Baboon.jpg/220px-Hamadryas_Baboon.jpg" decoding="async" width="220" height="135" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hamadryas_Baboon.jpg/330px-Hamadryas_Baboon.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Hamadryas_Baboon.jpg/440px-Hamadryas_Baboon.jpg 2x" data-file-width="662" data-file-height="407" /></a><figcaption>Es pot observar un clar dimorfisme sexual de mida entre el <a href="/wiki/Papi%C3%B3_sagrat" title="Papió sagrat">papió sagrat</a> mascle (gris) i la femella (marró).</figcaption></figure> El <a href="/wiki/Dimorfisme_sexual" title="Dimorfisme sexual">dimorfisme sexual</a>, la variació entre individus de diferent sexe dins la mateixa espècie, és sovint present en els <a href="/wiki/Simis" title="Simis">simis</a>, tot i que en major mesura en les espècies del Vell Món (simis i alguns micos) que les del Nou Món. Estudis recents utilitzen la <a href="/wiki/An%C3%A0lisi_d%27ADN" class="mw-redirect" title="Anàlisi d'ADN">comparació d'ADN</a> per examinar tant la variació en l'expressió del dimorfisme entre els primats com les causes fonamentals del dimorfisme sexual. Els primats solen tenir dimorfisme de <a href="/wiki/Pes_corporal" title="Pes corporal">massa corporal</a><a href="#cite_note-54">[54]</a><a href="#cite_note-55">[55]</a> i de mida dels ullals<a href="#cite_note-56">[56]</a><a href="#cite_note-57">[57]</a> així com del color del <a href="/wiki/Pelatge" title="Pelatge">pelatge</a> i la pell.<a href="#cite_note-58">[58]</a> El dimorfisme es pot atribuir i és afectat per diferents factors, incloent-hi el <a href="/w/index.php?title=Sistema_d%27aparellament&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sistema d'aparellament (encara no existeix)">sistema d'aparellament</a>,<a href="#cite_note-cheverud-59">[59]</a> la mida,<a href="#cite_note-cheverud-59">[59]</a> l'hàbitat i la dieta.<a href="#cite_note-leutenegger-60">[60]</a> Les anàlisis comparatives han generat una comprensió més completa de la relació entre la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_sexual" title="Selecció sexual">selecció sexual</a>, la <a href="/wiki/Selecci%C3%B3_natural" title="Selecció natural">selecció natural</a> i els sistemes d'aparellament dels primats. Els estudis han demostrat que el dimorfisme és el resultat de canvis en els trets tant dels mascles com de les femelles.<a href="#cite_note-plavcan-61">[61]</a> La <a href="/w/index.php?title=Dilataci%C3%B3_ontogen%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dilatació ontogenètica (encara no existeix)">dilatació ontogenètica</a>, en què es produeix una extensió relativa d'una trajectòria de creixement comuna, podria oferir informació sobre la relació entre el dimorfisme sexual i els patrons de creixement.<a href="#cite_note-ohiggins-62">[62]</a> El <a href="/wiki/Registre_f%C3%B2ssil" title="Registre fòssil">registre fòssil</a> suggereix que hi hagué una <a href="/wiki/Evoluci%C3%B3_convergent" class="mw-redirect" title="Evolució convergent">evolució convergent</a> del dimorfisme i alguns <a href="/wiki/Hom%C3%ADnids" title="Homínids">homínids</a> extints probablement tenien un dimorfisme més marcat que qualsevol primat vivent.<a href="#cite_note-plavcan-61">[61]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Locomoció">Locomoció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Locomoció">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diademed_ready_to_push_off.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diademed_ready_to_push_off.jpg/220px-Diademed_ready_to_push_off.jpg" decoding="async" width="220" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diademed_ready_to_push_off.jpg/330px-Diademed_ready_to_push_off.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Diademed_ready_to_push_off.jpg/440px-Diademed_ready_to_push_off.jpg 2x" data-file-width="2736" data-file-height="2096" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/Sifaca_de_diadema" title="Sifaca de diadema">sifaca de diadema</a>, que s'aferra a les branques i salta d'una a l'altra, es prepara per saltar a un altre arbre.</figcaption></figure> Les espècies de primats es mouen per <a href="/wiki/Braquiaci%C3%B3" title="Braquiació">braquiació</a>, <a href="/wiki/Bipedisme" title="Bipedisme">bipedisme</a>, <a href="/wiki/Salt" title="Salt">salts</a>, <a href="/wiki/Quadrupedisme" title="Quadrupedisme">quadrupedisme</a> arborícola i terrestre, <a href="/wiki/Grimpada" title="Grimpada">grimpant</a>, <a href="/wiki/Locomoci%C3%B3_sobre_les_falanges_mitjanes_de_les_mans" title="Locomoció sobre les falanges mitjanes de les mans">caminant sobre les falanges mitjanes de les mans</a>, o per una combinació d'aquests mètodes. Alguns prosimis es desplacen principalment grimpant i saltant per les branques. En són exemples els <a href="/wiki/G%C3%A0lags" title="Gàlags">gàlags</a>, els <a href="/wiki/%C3%8Dndrid" class="mw-redirect" title="Índrid">índrids</a> (com els <a href="/wiki/Sifaca" title="Sifaca">sifaques</a>, els <a href="/wiki/Avahi" class="mw-redirect" title="Avahi">indris llanosos</a> o els <a href="/wiki/Indri" title="Indri">indris</a>), els <a href="/wiki/L%C3%A8mur_mostela" title="Lèmur mostela">lèmurs mostela</a> i tots els <a href="/wiki/Tarser" class="mw-redirect" title="Tarser">tarsers</a>.<a href="#cite_note-Sussman1999-63">[63]</a> Altres prosimis són quadrúpedes i grimpadors arborícoles. Alguns també són quadrúpedes terrestres, mentre que d'altres són saltadors. La majoria de micos són quadrúpedes i grimpadors tant terrestres com arborícoles. Els <a href="/wiki/Gibons" title="Gibons">gibons</a> i les <a href="/wiki/Mona_aranya_llanosa" title="Mona aranya llanosa">mones aranya llanoses</a> i les <a href="/wiki/Mona_aranya" title="Mona aranya">mones aranya</a> utilitzen sovint la braquiació.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Les <a href="/wiki/Mona_llanosa" title="Mona llanosa">mones llanoses</a> també braquien de tant en tant.<a href="#cite_note-Sussman2003-53">[53]</a> Els <a href="/wiki/Orangutan" title="Orangutan">orangutans</a> utilitzen una forma de locomoció similar anomenada escalada quadrumana, en què utilitzen els braços i les cames per moure el seu cos pesant pels arbres.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a> i els <a href="/wiki/Goril%C2%B7les" class="mw-redirect" title="Goril·les">goril·les</a> caminen sobre les falanges mitjanes de les mans,<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> i es poden moure a dues potes en distàncies curtes. Tot i que nombroses espècies, com ara els <a href="/wiki/Australopitecins" title="Australopitecins">australopitecins</a> i els <a href="/wiki/Homo" title="Homo">homínids primerencs</a>, han presentat una locomoció completament bípeda, els humans són l'única espècie vivent amb aquesta característica. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comportament">Comportament</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Comportament">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sistemes_socials">Sistemes socials</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Sistemes socials">modifica</a>]</div> <a href="/w/index.php?title=Richard_Wrangham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Wrangham (encara no existeix)">Richard Wrangham</a> afirmà que la millor manera de classificar els <a href="/wiki/Estructura_social" title="Estructura social">sistemes socials</a> dels primats no humans és segons la freqüència amb què les femelles canvien de grup.<a href="#cite_note-64">[64]</a> Proposà quatre categories: <ul><li>Sistemes de transferència de femelles: les femelles abandonen el grup en què han nascut. Les femelles d'un grup no tindran una relació propera, mentre que els mascles romanen amb el seu grup natal i aquesta estreta associació pot influir en el comportament social. Els grups solen ser bastant petits. Es pot observar aquest sistema en els ximpanzés, en què els mascles, que típicament estan relacionats, cooperen en la defensa del territori del grup. Entre els micos del Nou Món, les <a href="/wiki/Mona_aranya" title="Mona aranya">mones aranya</a> i les <a href="/wiki/Mona_aranya_llanosa" title="Mona aranya llanosa">mones aranyes llanoses</a> utilitzen aquest sistema.<a href="#cite_note-65">[65]</a></li></ul> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg/220px-Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg/330px-Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8c/Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg/440px-Jigokudani_hotspring_in_Nagano_Japan_001.jpg 2x" data-file-width="800" data-file-height="600" /></a><figcaption>Uns <a href="/wiki/Macaco_del_Jap%C3%B3" class="mw-redirect" title="Macaco del Japó">macacos del Japó</a> es banyen ensems a les Aigües Termals de Jigokudani.</figcaption></figure> <ul><li>Sistemes de transferència de mascles: mentre les femelles romanen al seu grup natal, els mascles emigren en arribar a l'adolescència. Les societats <a href="/wiki/Polig%C3%ADnia" title="Poligínia">poligines</a> i multi-mascles es classifiquen dins aquesta categoria. La mida del grup sol ser més gran. Aquest sistema és habitual entre els <a href="/wiki/L%C3%A8murs_de_cua_anellada" class="mw-redirect" title="Lèmurs de cua anellada">lèmurs de cua anellada</a> i els <a href="/wiki/Caputxins" title="Caputxins">caputxins</a>, així com en els <a href="/wiki/Cercopitec%C3%AD" class="mw-redirect" title="Cercopitecí">cercopitecins</a>.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a></li> <li>Espècies monògames: un lligam mascle-femella, a vegades acompanyat per les cries joves. Es comparteixen la responsabilitat de la cura parental i la defensa del territori. Les cries abandonen el territori dels pares durant l'adolescència. Els <a href="/wiki/Gibons" title="Gibons">gibons</a> utilitzen essencialment aquest sistema, tot i que en aquest context «monogàmia» no significa necessàriament fidelitat sexual absoluta.<a href="#cite_note-66">[66]</a></li> <li>Espècies solitàries: sovint són mascles que defensen territoris que inclouen el territori de diverses femelles. Aquest tipus d'organització es dona en els prosimis. Els <a href="/wiki/Orangutan" title="Orangutan">orangutans</a> no defensen el seu territori, però en la pràctica tenen aquest tipus d'organització.<a href="#cite_note-67">[67]</a></li></ul> També es coneixen altres sistemes. Per exemple, en els <a href="/wiki/Aluata" title="Aluata">aluates</a> tant els mascles com les femelles solen abandonar el seu grup natal per un altre quan assoleixen la maduresa sexual, amb el resultat que hi ha grups en què en general ni els mascles ni les femelles estan relacionats.<a href="#cite_note-Sussman2003-53">[53]</a> Alguns prosimis, micos <a href="/wiki/Colob%C3%AD" class="mw-redirect" title="Colobí">colobins</a> i micos <a href="/wiki/Cal%C2%B7litr%C3%ADquids" title="Cal·litríquids">cal·litríquids</a> utilitzen aquest sistema.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Three_chimpanzees_with_apple.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Three_chimpanzees_with_apple.jpg/220px-Three_chimpanzees_with_apple.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Three_chimpanzees_with_apple.jpg/330px-Three_chimpanzees_with_apple.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/34/Three_chimpanzees_with_apple.jpg/440px-Three_chimpanzees_with_apple.jpg 2x" data-file-width="3521" data-file-height="2347" /></a><figcaption>Els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a> són animals socials.</figcaption></figure> La primatòloga <a href="/wiki/Jane_Goodall" title="Jane Goodall">Jane Goodall</a>, que estudià al Parc Nacional de <a href="/w/index.php?title=Gombe_Stream&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gombe Stream (encara no existeix)">Gombe Stream</a>, observà <a href="/w/index.php?title=Societat_de_fissi%C3%B3-fusi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Societat de fissió-fusió (encara no existeix)">societats de fissió-fusió</a> en els ximpanzés.<a href="#cite_note-68">[68]</a> Es produeix «fissió» quan el grup principal es dispersa per recollir aliments durant el dia i «fusió» quan el grup es reuneix de nit per dormir tots junts. Aquesta estructura social també es pot observar en el <a href="/wiki/Papi%C3%B3_sagrat" title="Papió sagrat">papió sagrat</a>,<a href="#cite_note-Rowe1996-69">[69]</a> les <a href="/wiki/Mona_aranya" title="Mona aranya">mones aranya</a><a href="#cite_note-Sussman2003-53">[53]</a> i els <a href="/wiki/Bonobo" title="Bonobo">bonobos</a>.<a href="#cite_note-Rowe1996-69">[69]</a> El <a href="/wiki/Papi%C3%B3_gelada" title="Papió gelada">papió gelada</a> té una estructura social similar en què nombrosos grups petits es reuneixen per formar grups temporals de fins a 600 micos.<a href="#cite_note-Rowe1996-69">[69]</a> Aquests sistemes socials estan afectats per tres factors ecològics principals: la distribució dels recursos, la <a href="/w/index.php?title=Mesura_de_la_mida_de_grups&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mesura de la mida de grups (encara no existeix)">mida del grup</a> i la depredació.<a href="#cite_note-vertlife-44">[44]</a> Dins d'un grup social hi ha un equilibri entre la cooperació i la competició. Els comportaments cooperatius inclouen l'<a href="/wiki/Empolainament_social" title="Empolainament social">empolainament social</a> (treure's <a href="/wiki/Par%C3%A0sits" class="mw-redirect" title="Paràsits">paràsits</a> de la pell i netejar-se ferides mútuament), compartir aliments i defensar-se col·lectivament dels predadors o d'invasors. Els comportaments agressius solen implicar competició pels aliments disponibles, pels llocs per dormir o per parelles sexuals. L'agressió també es fa servir per establir <a href="/w/index.php?title=Jerarquia_de_domin%C3%A0ncia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jerarquia de dominància (encara no existeix)">jerarquies de dominància</a>.<a href="#cite_note-vertlife-44">[44]</a> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Associacions_interespecífiques">Associacions interespecífiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Associacions interespecífiques">modifica</a>]</div> Se sap que algunes espècies de primats s'associen en estat salvatge. Algunes d'aquestes associacions han estat estudiades en detall. Al <a href="/wiki/Parc_Nacional_de_Ta%C3%AF" title="Parc Nacional de Taï">Parc Nacional de Taï</a> (Àfrica), diverses espècies coordinen el seu comportament anti-predadors. En són exemples el <a href="/wiki/Cercopitec_diana" title="Cercopitec diana">cercopitec diana</a>, el <a href="/wiki/Cercopitec_de_Campbell" title="Cercopitec de Campbell">cercopitec de Campbell</a>, el <a href="/wiki/Cercopitec_de_nas_blanc_petit" title="Cercopitec de nas blanc petit">cercopitec de nas blanc petit</a>, el <a href="/wiki/C%C3%B2lob_vermell_occidental" title="Còlob vermell occidental">còlob vermell occidental</a>, el <a href="/wiki/C%C3%B2lob_de_crinera_occidental" title="Còlob de crinera occidental">còlob de crinera occidental</a> i el <a href="/wiki/Mangabei_de_collar" title="Mangabei de collar">mangabei de collar</a>, que coordinen les seves crides d'alarma anti-predadors.<a href="#cite_note-tai-70">[70]</a> El <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9_com%C3%BA" title="Ximpanzé comú">ximpanzé comú</a> és un dels predadors d'aquests micos.<a href="#cite_note-tai2-71">[71]</a> El <a href="/wiki/Cercopitec_de_cua_vermella" title="Cercopitec de cua vermella">cercopitec de cua vermella</a> s'associa amb diverses espècies, incloent-hi el <a href="/wiki/C%C3%B2lob_vermell_occidental" title="Còlob vermell occidental">còlob vermell occidental</a>, el <a href="/wiki/Cercopitec_blau" title="Cercopitec blau">cercopitec blau</a>, el <a href="/wiki/Cercopitec_de_Wolf" title="Cercopitec de Wolf">cercopitec de Wolf</a>, el <a href="/wiki/C%C3%B2lob_de_crinera_oriental" title="Còlob de crinera oriental">còlob de crinera oriental</a>, el <a href="/wiki/Mangabei_negre" title="Mangabei negre">mangabei negre</a> i el <a href="/wiki/Cercopitec_d%27Allen" title="Cercopitec d'Allen">cercopitec d'Allen</a>.<a href="#cite_note-Rowe1996-69">[69]</a> Diverses d'aquestes espècies són preses del ximpanzé comú.<a href="#cite_note-chimpcolobus-72">[72]</a> A Sud-amèrica, les <a href="/wiki/Mona_esquirol" title="Mona esquirol">mones esquirol</a> s'associen amb els <a href="/wiki/Caputxins" title="Caputxins">caputxins</a>.<a href="#cite_note-move-73">[73]</a> Això pot tenir més a veure amb els beneficis alimentaris que no pas amb beneficis anti-predadors.<a href="#cite_note-move-73">[73]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cognició_i_comunicació">Cognició i comunicació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Cognició i comunicació">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_dels_primats" title="Intel·ligència dels primats">Intel·ligència dels primats</a></div> Els primats tenen capacitats cognitives avançades: alguns fabriquen eines i les utilitzen per adquirir aliment o en exhibicions socials;<a href="#cite_note-74">[74]</a><a href="#cite_note-75">[75]</a> d'altres tenen estratègies de caça sofisticades que requereixen cooperació, influència i rangs;<a href="#cite_note-76">[76]</a> són conscients del seu estatus, manipuladors i capaços d'enganyar;<a href="#cite_note-77">[77]</a> poden reconèixer els <a href="/wiki/Parentiu" title="Parentiu">parents</a> i els <a href="/wiki/Coespec%C3%ADfic" class="mw-redirect" title="Coespecífic">coespecífics</a>;<a href="#cite_note-78">[78]</a><a href="#cite_note-79">[79]</a> i poden aprendre a utilitzar símbols i entendre aspectes del llenguatge humà, incloent-hi una certa sintaxi relacional i conceptes numèrics, així com seqüències numèriques.<a href="#cite_note-80">[80]</a><a href="#cite_note-81">[81]</a><a href="#cite_note-82">[82]</a> La investigació de la cognició dels primats explora la resolució de problemes, la memòria i conceptes numèrics, espacials i abstractes.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Els <a href="/wiki/L%C3%A8murs" title="Lèmurs">lèmurs</a>, <a href="/wiki/Lor%C3%ADsids" title="Lorísids">lorísids</a>, <a href="/wiki/Tarser" class="mw-redirect" title="Tarser">tarsers</a> i <a href="/wiki/Micos_del_Nou_M%C3%B3n" title="Micos del Nou Món">micos del Nou Món</a> confien en els <a href="/wiki/Olfacte" title="Olfacte">senyals olfactius</a> per molts aspectes del seu comportament social i reproductiu.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> Utilitzen glàndules especials per marcar territori amb <a href="/wiki/Feromones" class="mw-redirect" title="Feromones">feromones</a>, que són detectades per l'<a href="/wiki/%C3%92rgan_vomeronasal" class="mw-redirect" title="Òrgan vomeronasal">òrgan vomeronasal</a>; aquest procés forma una part important del comportament comunicatiu d'aquests primats.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> En els micos del Vell Món i els simis, aquesta capacitat és en gran part <a href="/wiki/Vestigi" title="Vestigi">vestigial</a>, havent regredit a mesura que els ulls amb <a href="/wiki/Visi%C3%B3_tricrom%C3%A0tica" title="Visió tricromàtica">visió tricromàtica</a> evolucionaven per convertir-se en l'òrgan sensorial principal.<a href="#cite_note-84">[84]</a> Els primats també utilitzen vocalitzacions, gestos i expressions facials per comunicar el seu estat psicològic.<a href="#cite_note-85">[85]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cicle_vital">Cicle vital</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Cicle vital">modifica</a>]</div> Els primats tenen taxes de desenvolupament més lentes que altres mamífers.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Tots els infants de primats no humans són <a href="/wiki/Lact%C3%A0ncia_materna" class="mw-redirect" title="Lactància materna">alletats</a> per la seva mare i en depenen per l'empolainament i el transport.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> En algunes espècies, els infants són protegits i transportats per mascles del grup, particularment els que poden ser els seus pares.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Altres parents de l'infant, com ara germans i tietes, també poden participar a cuidar-lo.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> La majoria de primats mares deixen d'ovular mentre alleten un infant; una vegada l'infant és <a href="/wiki/Deslletament" title="Deslletament">deslletat</a>, la mare es pot reproduir de nou.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Això sol provocar un conflicte de deslletament amb els infants que intenten continuar mamant.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Els primats tenen un període <a href="/wiki/Cria" class="mw-redirect" title="Cria">juvenil</a> més llarg entre el deslletament i la maduresa sexual que altres mamífers de mida similar.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Durant el període juvenil, els primats són més susceptibles que els adults a la <a href="/wiki/Predaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Predació">predació</a> i la <a href="/wiki/Inanici%C3%B3" title="Inanició">inanició</a>; durant aquest temps, adquireixen experiència en alimentar-se i evitar els predadors.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Adquireixen habilitats socials i de combat, sovint per mitjà de jocs.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Els primats, especialment les femelles, tenen una major longevitat que altres mamífers de mida similar.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dieta_i_alimentació">Dieta i alimentació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Dieta i alimentació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Colubusmonkey.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Colubusmonkey.JPG/220px-Colubusmonkey.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Colubusmonkey.JPG/330px-Colubusmonkey.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/Colubusmonkey.JPG/440px-Colubusmonkey.JPG 2x" data-file-width="1381" data-file-height="1036" /></a><figcaption>Un <a href="/wiki/C%C3%B2lob_de_crinera_oriental" title="Còlob de crinera oriental">còlob de crinera oriental</a>, una espècie de <a href="/wiki/Colobus" title="Colobus">còlob</a>, s'alimenta de fulles.</figcaption></figure> Els primats exploten una varietat de fonts d'aliment. La majoria de primats inclouen fruita a la seva dieta per obtenir <a href="/wiki/Gl%C3%BAcid" title="Glúcid">glúcids</a> i <a href="/wiki/L%C3%ADpids" class="mw-redirect" title="Lípids">lípids</a> fàcils de digerir com a font d'energia.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Tanmateix, necessiten altres aliments, com ara fulles o <a href="/wiki/Insectes" title="Insectes">insectes</a>, per obtenir <a href="/wiki/Amino%C3%A0cids" class="mw-redirect" title="Aminoàcids">aminoàcids</a>, <a href="/wiki/Vitamines" class="mw-redirect" title="Vitamines">vitamines</a> i <a href="/wiki/Minerals" class="mw-redirect" title="Minerals">minerals</a>. Molts primats tenen especialitzacions anatòmiques que els permeten explotar aliments concrets, com ara fruita, fulles, resina o insectes.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Per exemple, els folívors com ara els <a href="/wiki/Aluates" class="mw-redirect" title="Aluates">aluates</a>, els <a href="/wiki/Colobus" title="Colobus">còlobs</a> i els <a href="/wiki/L%C3%A8mur_mostela" title="Lèmur mostela">lèmurs mostela</a> tenen un tracte digestiu estès que els permeten absorbir nutrients de fulles que poden resultar difícils de digerir.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> Els <a href="/wiki/Cal%C2%B7litr%C3%ADquid" class="mw-redirect" title="Cal·litríquid">titís</a>, que s'alimenten de resina, tenen dents <a href="/wiki/Incisives" class="mw-redirect" title="Incisives">incisives</a> fortes, que els permeten obrir l'escorça dels arbres per arribar a la resina i tenen urpes en lloc d'ungles, cosa que els permet agafar-se als arbres mentre s'alimenten.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> L'<a href="/wiki/Ai-ai" title="Ai-ai">ai-ai</a> combina dents semblants a les dels <a href="/wiki/Rosegadors" title="Rosegadors">rosegadors</a> amb un llarg i prim dit del mig per omplir el mateix nínxol ecològic que els picots. Pica als arbres per detectar larves d'insecte, rosega forats a la fusta i hi insereix el seu allargat dit del mig per treure'n les larves.<a href="#cite_note-86">[86]</a> Algunes espècies tenen especialitzacions addicionals. Per exemple, el <a href="/wiki/Mangabei_de_galtes_grises" title="Mangabei de galtes grises">mangabei de galtes grises</a> té un espès <a href="/wiki/Esmalt_dental" title="Esmalt dental">esmalt</a> a les dents, que li permet obrir fruits i llavors durs que els altres micos no poden obrir.<a href="#cite_note-Strier2007-27">[27]</a> El <a href="/wiki/Papi%C3%B3_gelada" title="Papió gelada">papió gelada</a> és l'única espècie de primat que s'alimenta principalment d'herba.<a href="#cite_note-Hiller-87">[87]</a> Els <a href="/wiki/Tarser" class="mw-redirect" title="Tarser">tarsers</a> són els únics primats carnívors, alimentant-se exclusivament d'insectes, <a href="/wiki/Crustacis" title="Crustacis">crustacis</a>, petits <a href="/wiki/Vertebrats" title="Vertebrats">vertebrats</a> i <a href="/wiki/Serps" title="Serps">serps</a> (incloent-hi espècies verinoses).<a href="#cite_note-88">[88]</a> Els <a href="/wiki/Caputxins" title="Caputxins">caputxins</a>, d'altra banda, poden utilitzar molts tipus diferents de menjar, incloent-hi fruits, fulles, flors, borrons, nèctar, llavors, insectes i altres <a href="/wiki/Invertebrats" title="Invertebrats">invertebrats</a>, ous d'<a href="/wiki/Ocell" class="mw-redirect" title="Ocell">ocell</a> i petits vertebrats com ara ocells, <a href="/wiki/Lac%C3%A8rtids" title="Lacèrtids">sargantanes</a>, <a href="/wiki/Esquirols" title="Esquirols">esquirols</a> i <a href="/wiki/Ratpenats" title="Ratpenats">ratpenats</a>.<a href="#cite_note-Sussman2003-53">[53]</a> El <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9_com%C3%BA" title="Ximpanzé comú">ximpanzé comú</a> té una dieta variada que inclou la depredació d'altres espècies de primat, com ara el <a href="/wiki/C%C3%B2lob_vermell_occidental" title="Còlob vermell occidental">còlob vermell occidental</a>.<a href="#cite_note-tai2-71">[71]</a><a href="#cite_note-chimpcolobus-72">[72]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Hàbitat_i_distribució">Hàbitat i distribució</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Hàbitat i distribució">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Macaque_India_3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Macaque_India_3.jpg/170px-Macaque_India_3.jpg" decoding="async" width="170" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Macaque_India_3.jpg/255px-Macaque_India_3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Macaque_India_3.jpg/340px-Macaque_India_3.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="2500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Macaco_rhesus" title="Macaco rhesus">Macaco rhesus</a> al <a href="/wiki/Fort_d%27Agra" title="Fort d'Agra">Fort d'Agra</a> (Índia).</figcaption></figure> Els primats evolucionaren d'animals <a href="/wiki/Arbor%C3%ADcoles" class="mw-redirect" title="Arborícoles">arborícoles</a> i la majoria d'espècies passen gran part de la vida als arbres. Moltes espècies de primats viuen en <a href="/wiki/Selves_tropicals" class="mw-redirect" title="Selves tropicals">selves tropicals</a>. S'ha demostrat que el nombre d'espècies de primats a les àrees tropicals està positivament <a href="/wiki/Correlaci%C3%B3" title="Correlació">correlacionat</a> amb la quantitat de precipitacions i l'àrea de superfície de la selva.<a href="#cite_note-89">[89]</a> Els primats representen entre un 25% i un 40% dels <a href="/wiki/Frugivorisme" class="mw-redirect" title="Frugivorisme">animals frugívors</a> (en <a href="/wiki/Biomassa" title="Biomassa">pes</a>) de les selves tropicals i tenen un paper <a href="/wiki/Ecol%C3%B2gic" class="mw-redirect" title="Ecològic">ecològic</a> important dispersant les llavors de moltes espècies d'arbres.<a href="#cite_note-90">[90]</a> Alguns animals són parcialment <a href="/wiki/Animal_terrestre" title="Animal terrestre">terrestres</a>, com ara els <a href="/wiki/Papions" class="mw-redirect" title="Papions">papions</a> i les <a href="/wiki/Mona_vermella" title="Mona vermella">mones vermelles</a> i algunes espècies són completament terrestres, com ara el <a href="/wiki/Papi%C3%B3_gelada" title="Papió gelada">papió gelada</a> i els <a href="/wiki/Humans" class="mw-redirect" title="Humans">humans</a>. Els primats no humans viuen en una gran varietat d'hàbitats forestals de les latituds tropicals d'Àfrica, l'Índia, el sud-est asiàtic i Sud-amèrica, incloent-hi les <a href="/wiki/Selves_pluvials" class="mw-redirect" title="Selves pluvials">selves pluvials</a>, els boscos de <a href="/wiki/Manglar" title="Manglar">manglars</a> i els boscos de <a href="/wiki/Montana" title="Montana">montana</a>. Hi ha alguns exemples de primats no humans que viuen a l'exterior dels tròpics; el <a href="/wiki/Macaco_del_Jap%C3%B3" class="mw-redirect" title="Macaco del Japó">macaco del Japó</a>, que viu a les muntanyes, habita el nord de <a href="/wiki/Honsh%C5%AB" title="Honshū">Honshū</a>, on hi ha neu vuit mesos a l'any; la <a href="/wiki/Mona_de_Gibraltar" title="Mona de Gibraltar">mona de Gibraltar</a> viu a la <a href="/wiki/Serralada_de_l%27Atles" title="Serralada de l'Atles">serralada de l'Atles</a> d'Algèria i el Marroc. Els hàbitats dels primats abasten una varietat d'altituds: el <a href="/wiki/Rinopitec_daurat" title="Rinopitec daurat">rinopitec daurat</a> ha sigut trobat vivint al <a href="/wiki/Hengduan_Shan" title="Hengduan Shan">Hengduan Shan</a>, a altituds de 4.700 metres,<a href="#cite_note-Long94-91">[91]</a> el <a href="/wiki/Goril%C2%B7la_de_muntanya" title="Goril·la de muntanya">goril·la de muntanya</a> es pot trobar a 4.200 metres d'altitud, travessant les muntanyes <a href="/wiki/Virunga" class="mw-redirect" title="Virunga">Virunga</a>,<a href="#cite_note-Schaller-92">[92]</a> i s'ha trobat el <a href="/wiki/Papi%C3%B3_gelada" title="Papió gelada">papió gelada</a> a elevacions de fins a 5.000 metres al <a href="/wiki/Mass%C3%ADs_et%C3%ADop" class="mw-redirect" title="Massís etíop">massís etíop</a>. Tot i que a la majoria d'espècies no els agrada l'aigua, algunes són bones nedadores i es troben còmodes en aiguamolls i zones aquoses, incloent-hi el <a href="/wiki/Nassut" title="Nassut">nassut</a>, el <a href="/wiki/Cercopitec_de_De_Brazza" title="Cercopitec de De Brazza">cercopitec de De Brazza</a> i el <a href="/wiki/Cercopitec_d%27Allen" title="Cercopitec d'Allen">cercopitec d'Allen</a>, que ha desenvolupat unes petites membranes entre els dits. Alguns primats, com el <a href="/wiki/Macaco_rhesus" title="Macaco rhesus">macaco rhesus</a> i els <a href="/wiki/Langur" class="mw-redirect" title="Langur">langurs</a>, poden explotar medis modificats pels humans i fins i tot viure en ciutats.<a href="#cite_note-Rowe1996-69">[69]</a><a href="#cite_note-93">[93]</a> <div style="clear:both;"></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Interacció_amb_els_humans">Interacció amb els humans</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Interacció amb els humans">modifica</a>]</div> Alguns han plantejat la hipòtesi que la suposada relació estreta les interaccions (a vegades sexuals<a href="#cite_note-XEC1-94">[94]</a>) entre els humans i els primats no humans creen rutes per la transmissió d'agents causants de <a href="/wiki/Zoonosi" title="Zoonosi">malalties zoonòtiques</a>. Els virus com els <a href="/wiki/Herpesv%C3%ADrid" class="mw-redirect" title="Herpesvírid">herpesvírids</a> (notablement l'<a href="/w/index.php?title=Herpesvirus_B&action=edit&redlink=1" class="new" title="Herpesvirus B (encara no existeix)">herpesvirus B</a>), els <a href="/wiki/Poxv%C3%ADrid" class="mw-redirect" title="Poxvírid">poxvírids</a>, el <a href="/wiki/Xarampi%C3%B3" title="Xarampió">xarampió</a>, l'<a href="/wiki/Virus_d%27Ebola" title="Virus d'Ebola">ebola</a>, la <a href="/wiki/R%C3%A0bia_(malaltia)" title="Ràbia (malaltia)">ràbia</a>, el <a href="/wiki/Virus_de_Marburg" title="Virus de Marburg">virus de Marburg</a> i l'<a href="/wiki/Hepatitis_v%C3%ADrica" title="Hepatitis vírica">hepatitis vírica</a> es poden transmetre als humans; en alguns casos els virus produeixen malalties potencialment fatals tant als humans com als primats no humans.<a href="#cite_note-Renquist1987-95">[95]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estatus_legal_i_social">Estatus legal i social</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Estatus legal i social">modifica</a>]</div> Només els humans són reconeguts com a <a href="/wiki/Persona" title="Persona">persones</a> i estan protegits per la llei, per la <a href="/wiki/Declaraci%C3%B3_Universal_dels_Drets_Humans" title="Declaració Universal dels Drets Humans">Declaració Universal dels Drets Humans</a> de les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a>.<a href="#endnote_article6b">[b]</a> L'estatus legal dels primats no humans (PNH), d'altra banda, és objecte d'un intens debat i hi ha organitzacions com ara el <a href="/wiki/Projecte_Gran_Simi" title="Projecte Gran Simi">Projecte Gran Simi</a> (PGS, o GAP per les seves sigles en anglès) que fan campanya perquè s'atorgui als primats almenys alguns drets legals.<a href="#cite_note-GA-96">[96]</a> El juny del 2008, Espanya esdevingué el primer país del món en reconèixer els drets d'alguns PNH quan el comitè ambiental interpartidista del seu parlament incità l'estat a complir les recomanacions del PGS, que són que els ximpanzés, els bonobos, els orangutans i els goril·les no siguin utilitzats per l'<a href="/wiki/Experimentaci%C3%B3_animal" class="mw-redirect" title="Experimentació animal">experimentació animal</a>.<a href="#cite_note-97">[97]</a><a href="#cite_note-98">[98]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Shanghai-monkey.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Shanghai-monkey.jpg/220px-Shanghai-monkey.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Shanghai-monkey.jpg/330px-Shanghai-monkey.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Shanghai-monkey.jpg/440px-Shanghai-monkey.jpg 2x" data-file-width="1321" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Un home <a href="/wiki/Mendicitat" title="Mendicitat">pidola</a> diners ensenyant un primat exòtic als turistes.</figcaption></figure> Moltes espècies són tingudes com a animals de companyia pels humans. El PGS estima que uns 3.000 PNH viuen com a animals de companyia exòtics als Estats Units, mentre que la <a href="/wiki/Humane_Society_of_the_United_States" title="Humane Society of the United States">Humane Society of the United States</a> dona una xifra molt més elevada, d'uns 15.000.<a href="#cite_note-99">[99]</a> La creixent classe mitjana xinesa ha incrementat la demanda de PNH com a animals de companyia exòtics als últims anys.<a href="#cite_note-Workman-100">[100]</a> Tot i que la importació de PNH com a animals de companyia fou prohibida el 1975 als Estats Units, encara es fa contraban a la <a href="/wiki/Frontera_EUA-M%C3%A8xic" class="mw-redirect" title="Frontera EUA-Mèxic">frontera EUA-Mèxic</a>, amb preus que van de 3.000 $ per un mico fins a 30.000 $ per un simi.<a href="#cite_note-ippl-101">[101]</a> Els primats són utilitzats com a <a href="/wiki/Organismes_model" class="mw-redirect" title="Organismes model">organismes model</a> en laboratoris i se'ls ha utilitzat en <a href="/w/index.php?title=Micos_a_l%27espai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Micos a l'espai (encara no existeix)">missions espacials</a>.<a href="#cite_note-102">[102]</a> Serveixen d'<a href="/w/index.php?title=Animal_de_servei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Animal de servei (encara no existeix)">animals de servei</a> pels humans discapacitats. Es poden <a href="/w/index.php?title=Mico_ajudant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mico ajudant (encara no existeix)">ensinistrar</a> <a href="/wiki/Caputxins" title="Caputxins">caputxins</a> perquè ajudin els humans <a href="/wiki/Tetraplegia" title="Tetraplegia">tetraplègics</a>; la seva intel·ligència, memòria i destresa manual en fan ajudants ideals.<a href="#cite_note-103">[103]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cebus_albifrons_edit.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Cebus_albifrons_edit.jpg/170px-Cebus_albifrons_edit.jpg" decoding="async" width="170" height="227" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Cebus_albifrons_edit.jpg/255px-Cebus_albifrons_edit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Cebus_albifrons_edit.jpg/340px-Cebus_albifrons_edit.jpg 2x" data-file-width="1475" data-file-height="1966" /></a><figcaption>La destresa manual dels caputxins és un dels motius pels quals poden ajudar els humans <a href="/wiki/Tetraplegia" title="Tetraplegia">tetraplègics</a>.</figcaption></figure> Es tenen PNH en <a href="/wiki/Zoo" class="mw-redirect" title="Zoo">zoològics</a> d'arreu del món. Històricament, els zoos han estat principalment una forma d'entreteniment, però més recentment s'han centrat en la conservació, l'educació i la investigació. Avui en dia, molts zoos tenen exhibicions naturalistes i material educatiu pel públic; als Estats Units, molts participen en el <a href="/w/index.php?title=Species_Survival_Plan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Species Survival Plan (encara no existeix)">Species Survival Plan</a> (SSP), desenvolupat per l'<a href="/wiki/Associaci%C3%B3_de_Zoos_i_Aquaris" title="Associació de Zoos i Aquaris">Associació de Zoos i Aquaris</a> (AZA), per maximitzar la <a href="/wiki/Diversitat_gen%C3%A8tica" title="Diversitat genètica">diversitat genètica</a> per mitjà de la cria en captivitat. Els zoos i altres paladins del <a href="/wiki/Benestar_animal" class="mw-redirect" title="Benestar animal">benestar animal</a> solen oposar-se a la iniciativa dels grups pels drets dels animals i a la insistència del PGS que tots els PNH siguin posats en llibertat per dues raons principals. Primerament els primats nascuts en captivitat manquen dels coneixements i l'experiència necessaris per sobreviure en estat salvatge si són alliberats. Segonament, els zoos ofereixen un espai vital pels primats i altres animals que en llibertat estan amenaçats d'extinció. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Paper_en_la_investigació_científica">Paper en la investigació científica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Paper en la investigació científica">modifica</a>]</div> S'utilitzen milers de primats no humans arreu del món en la investigació a causa de la seva suposada semblança psicològica i fisiològica amb els humans.<a href="#cite_note-ebra-104">[104]</a><a href="#cite_note-ChenLi-105">[105]</a> En particular, el cervell i els ulls dels PNH són més similars als dels humans que els de qualsevol altre animal. Els PNH són utilitzats habitualment en <a href="/wiki/Assaig_cl%C3%ADnic" title="Assaig clínic">assajos preclínics</a>, la <a href="/wiki/Neuroci%C3%A8ncia" title="Neurociència">neurociència</a>, estudis d'<a href="/wiki/Oftalmologia" title="Oftalmologia">oftalmologia</a> i estudis de toxicitat. Els <a href="/wiki/Macaco_rhesus" title="Macaco rhesus">macacos rhesus</a> són utilitzats sovints, igual que altres <a href="/wiki/Macaco" title="Macaco">macacos</a>, les <a href="/wiki/Mona_verda" title="Mona verda">mones verdes</a>, els <a href="/wiki/Ximpanz%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Ximpanzés">ximpanzés</a>, els <a href="/wiki/Papions" class="mw-redirect" title="Papions">papions</a>, les <a href="/wiki/Mona_esquirol" title="Mona esquirol">mones esquirol</a> i els <a href="/wiki/Cal%C2%B7litr%C3%ADquid" class="mw-redirect" title="Cal·litríquid">titís</a>, tant capturats del seu hàbitat natural com criats a propòsit.<a href="#cite_note-ebra-104">[104]</a><a href="#cite_note-Conlee2004-106">[106]</a> El 2005, el PGS informà que 1.280 dels 3.100 PNH que vivien en captivitat als Estats Units eren utilitzats per experiments.<a href="#cite_note-GA-96">[96]</a> El 2004, la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Europea" title="Unió Europea">Unió Europea</a> utilitzà uns 10.000 PNH en aquest tipus d'experiments; el 2005, a Gran Bretanya es dugueren a terme 4.652 experiments sobre 3.115 PNH.<a href="#cite_note-107">[107]</a> Els governs de molts països tenen unes regles estrictes per la cura dels PNH tinguts en captivitat. Als Estats Units, les regles federals regulen detalladament aspectes de l'allotjament, l'alimentació, l'enriquiment i la cria dels PNH.<a href="#cite_note-usda_nhpresearch-108">[108]</a> Grups europeus com ara la Coalició Europea per a l'Abolició dels Experiments amb Animals tenen com a objectiu la prohibició d'utilitzar PNH en experiments com a part de la revisió de la Unió Europea de la seva legislació sobre la investigació animal.<a href="#cite_note-109">[109]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Conservació">Conservació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Conservació">modifica</a>]</div> La <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Internacional_per_a_la_Conservaci%C3%B3_de_la_Natura" title="Unió Internacional per a la Conservació de la Natura">Unió Internacional per a la Conservació de la Natura</a> (UICN) compila cada dos anys la llista dels 25 primats en major perill d'extinció, que va a càrrec del Primate Specialist Group i la Species Survival Commission de la UICN i la Societat Primatològica Internacional, en col·laboració amb Conservation International i la Bristol Conservation and Science Foundation. L'edició del 2012 contenia nou espècies d'Àsia, sis de Madagascar, cinc de l'Àfrica continental i cinc de l'àmbit <a href="/wiki/Neotropical" class="mw-redirect" title="Neotropical">neotropical</a>. En termes de països, Madagascar encapçala la llista amb sis espècies, mentre que el Vietnam en té cinc, Indonèsia tres, el Brasil dues i la Xina, Colòmbia, la Costa d'Ivori, la República Democràtica del Congo, l'Equador, la Guinea Equatorial, Ghana, Kenya, el Perú, Sri Lanka, Tanzània i Veneçuela una espècie cadascun. Hi destaquen espècies com ara el <a href="/wiki/Tarser_pigmeu" title="Tarser pigmeu">tarser pigmeu</a>, del qual només es coneixien tres <a href="/wiki/Esp%C3%A8cimen" title="Espècimen">espècimens</a> conservats a museus fins que el 2008 en foren capturats tres individus al Parc Nacional Lore Lindu i se n'observà un altre de silvestre. Els <a href="/wiki/L%C3%A8mur" class="mw-redirect" title="Lèmur">lèmurs</a> de Madagascar estan molt afectats per la destrucció d'hàbitat i la caça il·legal. El <a href="/wiki/L%C3%A8mur_mostela_septentrional" title="Lèmur mostela septentrional">lèmur mostela septentrional</a> és el més rar de tots, amb només dinou individus en llibertat. Les amenaces més comunes inclouen la <a href="/wiki/Desforestaci%C3%B3" title="Desforestació">desforestació</a>, la <a href="/wiki/Fragmentaci%C3%B3_de_l%27h%C3%A0bitat" title="Fragmentació de l'hàbitat">fragmentació</a> forestal i l'<a href="/w/index.php?title=Extermini_de_micos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Extermini de micos (encara no existeix)">extermini de micos</a> (el resultat de les ràtzies dels conreus que duen a terme els primats),<a href="#cite_note-110">[110]</a> així com la caça de primats per utilitzar-los com a medicaments, animals de companyia o aliment. La destrucció de boscos tropicals a gran escala és àmpliament vista com el procés que més amenaça els primats.<a href="#cite_note-Chapman-111">[111]</a><a href="#cite_note-Mittermeier-112">[112]</a><a href="#cite_note-Southwick-113">[113]</a> Més del 90% d'espècies de primats viuen als boscos tropicals.<a href="#cite_note-Mittermeier-112">[112]</a><a href="#cite_note-Cowlishaw-114">[114]</a> La causa principal de la pèrdua de boscos és la desforestació per fer lloc a conreus, tot i que la indústria fustera, la recol·lecció de <a href="/wiki/Agricultura_de_subsist%C3%A8ncia" title="Agricultura de subsistència">subsistència</a> de fusta, la minera i la construcció de preses també contribueixen a la destrucció dels boscos.<a href="#cite_note-Cowlishaw-114">[114]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Man_of_the_woods.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Man_of_the_woods.JPG/220px-Man_of_the_woods.JPG" decoding="async" width="220" height="218" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Man_of_the_woods.JPG/330px-Man_of_the_woods.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Man_of_the_woods.JPG/440px-Man_of_the_woods.JPG 2x" data-file-width="1296" data-file-height="1284" /></a><figcaption>L'<a href="/wiki/Orangutan_de_Sumatra" title="Orangutan de Sumatra">orangutan de Sumatra</a> està en perill crític </figcaption></figure> Els primats grossos (més de 5 kg) corren un major risc d'extinció a causa de la seva major rendibilitat pels <a href="/wiki/Ca%C3%A7a_furtiva" title="Caça furtiva">caçadors furtius</a>, en comparació amb els primats més petits.<a href="#cite_note-Cowlishaw-114">[114]</a> Assoleixen la maduresa sexual més tard que altres animals i tenen un període més llarg entre parts. Per tant, les poblacions tenen menys temps de recuperació després d'haver perdut membres a la caça furtiva o el comerç d'animals de companyia.<a href="#cite_note-115">[115]</a> Les dades d'algunes ciutats africanes mostren que la meitat de les proteïnes consumides en àrees urbanes prové del comerç en <a href="/w/index.php?title=Bushmeat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bushmeat (encara no existeix)">bushmeat</a>.<a href="#cite_note-Fa-116">[116]</a> Primats amenaçats com ara <a href="/wiki/Cercopitec" title="Cercopitec">cercopitecs</a> i els <a href="/wiki/Dril" title="Dril">drils</a> són caçats a una escala que supera de llarg els nivells sostenibles.<a href="#cite_note-Fa-116">[116]</a> Això és degut a la seva grandària, facilitat de transport i rendibilitat per animal.<a href="#cite_note-Fa-116">[116]</a> Com que l'agricultura envaeix els hàbitats forestals, els primats s'alimenten dels conreus, provocant grans pèrdues econòmiques als grangers.<a href="#cite_note-117">[117]</a> Les ràtzies dels conreus que duen a terme els primats fa una impressió negativa dels primats, perjudicant els esforços de conservació.<a href="#cite_note-118">[118]</a> <a href="/wiki/Madagascar" title="Madagascar">Madagascar</a>, que té cinc famílies de primats endèmiques, ha experimentat l'extinció més important del passat recent; des que els humans colonitzaren l'illa fa 1.500 anys, almenys vuit classes i quinze espècies s'han extingit a causa de la caça i la destrucció d'hàbitat.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> Entre els primats que s'extingiren hi havia <a href="/wiki/Archaeoindris" class="mw-redirect" title="Archaeoindris">Archaeoindris</a> (un lèmur més gros que un goril·la mascle adult) i les famílies dels <a href="/wiki/Paleopropit%C3%A8cid" class="mw-redirect" title="Paleopropitècid">paleopropitècids</a> i <a href="/wiki/Arqueolem%C3%BArid" class="mw-redirect" title="Arqueolemúrid">arqueolemúrids</a>.<a href="#cite_note-britannica-4">[4]</a> A Àsia, l'hinduisme, el budisme i l'islam prohibeixen el consum de carn de primat; tanmateix, els primats són caçats com a aliment de totes maneres<a href="#cite_note-Cowlishaw-114">[114]</a> Algunes religions tradicionals permeten el consum de carn de primat.<a href="#cite_note-119">[119]</a><a href="#cite_note-120">[120]</a> El comerç d'animals de companyia i la medicina tradicional també incrementen la demanda per la caça il·legal.<a href="#cite_note-Workman-100">[100]</a><a href="#cite_note-121">[121]</a><a href="#cite_note-122">[122]</a> El <a href="/wiki/Macaco_rhesus" title="Macaco rhesus">macaco rhesus</a>, un <a href="/wiki/Organisme_model" title="Organisme model">organisme model</a>, fou protegit després que la captura excessiva n'amenacés les poblacions a la dècada del 1960; el programa fou tan eficaç que els macacos són actualment considerats una plaga arreu del seu àmbit de distribució.<a href="#cite_note-Southwick-113">[113]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cross_river_gorilla.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Cross_river_gorilla.jpg/220px-Cross_river_gorilla.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Cross_river_gorilla.jpg/330px-Cross_river_gorilla.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/Cross_river_gorilla.jpg 2x" data-file-width="400" data-file-height="267" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Goril%C2%B7la_del_riu_Cross" title="Goril·la del riu Cross">goril·la del riu Cross</a> és una espècie en perill crític.</figcaption></figure> A Mesoamèrica i Sud-amèrica, la fragmentació forestal i la caça són els dos problemes principals pels primats. Actualment, les grans zones boscoses són rares a Mesoamèrica.<a href="#cite_note-Chapman-111">[111]</a><a href="#cite_note-123">[123]</a> Això augmenta la quantitat de bosc vulnerable a <a href="/wiki/Efecte_de_vora" title="Efecte de vora">efectes de vora</a> com ara la invasió de conreus, nivells més baixos d'humitat i un canvi en la vida vegetal.<a href="#cite_note-124">[124]</a><a href="#cite_note-125">[125]</a> La restricció dels moviments resulta en una major quantitat d'endogàmia, que pot causar efectes deleteris que condueixen a un <a href="/wiki/Coll_d%27ampolla_(biologia)" title="Coll d'ampolla (biologia)">coll d'ampolla poblacional</a>, en què es perd un percentatge significatiu de la població.<a href="#cite_note-126">[126]</a><a href="#cite_note-127">[127]</a> Hi ha 21 <a href="/w/index.php?title=Risc_d%27extinci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Risc d'extinció (encara no existeix)">primats en perill crític</a>, vuit dels quals han estat a la llista dels 25 primats més amenaçats del món de la UICN des de l'any 2000: el <a href="/wiki/Sifaca_sed%C3%B3s" title="Sifaca sedós">sifaca sedós</a>, el <a href="/wiki/Langur_de_Fran%C3%A7ois" title="Langur de François">langur de François</a>, el <a href="/wiki/Langur_de_cap_daurat" title="Langur de cap daurat">langur de cap daurat</a>, el <a href="/wiki/Pygathrix_cinerea" class="mw-redirect" title="Pygathrix cinerea">rinopitec de potes grises</a>, el <a href="/wiki/Rinopitec_de_Tonqu%C3%ADn" title="Rinopitec de Tonquín">rinopitec de Tonquín</a>, <a href="/w/index.php?title=Nomascus_nasutus_hainanus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nomascus nasutus hainanus (encara no existeix)">Nomascus nasutus hainanus</a>, el <a href="/wiki/Goril%C2%B7la_del_riu_Cross" title="Goril·la del riu Cross">goril·la del riu Cross</a> i l'<a href="/wiki/Orangutan_de_Sumatra" title="Orangutan de Sumatra">orangutan de Sumatra</a>.<a href="#cite_note-128">[128]</a> <a href="/w/index.php?title=Procolobus_badius_waldronae&action=edit&redlink=1" class="new" title="Procolobus badius waldronae (encara no existeix)">Procolobus badius waldronae</a> fou recentment declarat extingit quan no es trobà cap rastre de la subespècie entre el 1993 i el 1999.<a href="#cite_note-129">[129]</a> Des d'aleshores, alguns caçadors n'han trobat i mort individus i el futur de la subespècie sembla difícil.<a href="#cite_note-130">[130]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="#ref_continenta">a</a> Els humans habiten tots els continents si s'inclouen les estacions científiques i meteorològiques a l'Antàrtida.</li> <li><a href="#ref_article6b">b</a> Article 6: Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.<a href="#cite_note-131">[131]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-RefPD-1"><a href="#cite_ref-RefPD_1-0">↑</a> Entrada «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://paleobiodb.org/cgi-bin/bridge.pl?a=checkTaxonInfo&taxon_no=40700">Primates</a>» de la <a href="/wiki/Paleobiology_Database" title="Paleobiology Database">Paleobiology Database</a> (en anglès). [Consulta: 19 març 2023]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBurginColellaKahnUpham20188-2"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBurginColellaKahnUpham20188_2-0">↑</a> <a href="#CITEREFBurginColellaKahnUpham2018">Burgin et al., 2018</a>, p. 8. </li> <li id="cite_note-CSE-3"><a href="#cite_ref-CSE_3-0">↑</a> <a href="/wiki/Russell_Alan_Mittermeier" title="Russell Alan Mittermeier">Mittermeier, R. A.</a>; <a href="/w/index.php?title=Anthony_B._Rylands&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony B. Rylands (encara no existeix)">Rylands, A. B.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.primate-sg.org/new_species/">New primates described from 1 January 1990 to 1 May 2023</a>» (en anglès). Grup d'Especialistes en Primats de la UICN/CSE, 2023. [Consulta: 11 juny 2024]. </li> <li id="cite_note-britannica-4">↑ <a href="#cite_ref-britannica_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-1">4,1</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-2">4,2</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-3">4,3</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-4">4,4</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-5">4,5</a> <a href="#cite_ref-britannica_4-6">4,6</a> «Primate». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/476264/primate">Encyclopædia Britannica Online</a>. <a href="/wiki/Encyclop%C3%A6dia_Britannica,_Inc." class="mw-redirect" title="Encyclopædia Britannica, Inc.">Encyclopædia Britannica, Inc.</a>, 2008 [Consulta: 21 juliol 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclop%C3%A6dia+Britannica+Online&rft.atitle=Primate&rft.date=2008&rft.pub=%5B%5BEncyclop%C3%A6dia+Britannica%2C+Inc.%5D%5D&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.britannica.com%2FEBchecked%2Ftopic%2F476264%2Fprimate">  </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Janečka, J. E.; Miller, W., Pringle, T. H., Wiens, F., Zitzmann, A., Helgen, K. M., Springer, M. S. & Murphy, W. J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/318/5851/792">Molecular and Genomic Data Identify the Closest Living Relative of Primates</a>». Science, 318, 5851, 2007, pàg. 792-794. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.1147555">10.1126/science.1147555</a> [Consulta: 17 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> Kavanagh, M.. A Complete Guide to Monkeys, Apes and Other Primates. Nova York: Viking Press, 1983, p. 18. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0670435430" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0670435430">ISBN 0670435430</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Complete+Guide+to+Monkeys%2C+Apes+and+Other+Primates&rft.au=Kavanagh%2C+M.&rft.date=1983&rft.pub=Viking+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=18&rft.isbn=0670435430">  </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> McKenna, M. C. i Bell, S. K.. Classification of Mammals Above the Species Level. Nova York: Columbia University Press, 1997, p. 329. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/023111012X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/023111012X">ISBN 023111012X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Classification+of+Mammals+Above+the+Species+Level&rft.au=McKenna%2C+M.+C.+i+Bell%2C+S.+K.&rft.date=1997&rft.pub=Columbia+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=329&rft.isbn=023111012X">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pbs.org/wgbh/nova/sciencenow/0303/02-mya-nf.html">Nova - Meet Your Ancestors</a>» (en anglès). <a href="/wiki/Public_Broadcasting_Service" title="Public Broadcasting Service">PBS</a>. [Consulta: 24 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dmr.nd.gov/ndfossil/Poster/PDF/Plesiadapis.pdf">Plesiadapis</a>» (PDF). North Dakota Geological Survey. [Consulta: 24 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Lee, M. «Molecular Clock Calibrations and Metazoan Divergence Dates». Journal of Molecular Evolution, 49, 3, setembre 1999, pàg. 385-391. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FPL00006562">10.1007/PL00006562</a>. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sciencedaily.com/releases/2002/04/020418073440.htm">Scientists Push Back Primate Origins From 65 Million To 85 Million Years Ago</a>». Science Daily. [Consulta: 24 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-12"><a href="#cite_ref-12">↑</a> Tavaré, S., Marshall, C. R., Will, O., Soligo, C. & Martin R.D. «Using the fossil record to estimate the age of the last common ancestor of extant primates». Nature, 416, 6882, 18-04-2002, pàg. 726-729. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F416726a">10.1038/416726a</a>. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Klonisch, T., Froehlich, C., Tetens, F., Fischer, B. & Hombach-Klonisch, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/content/full/18/3/393">Molecular Remodeling of Members of the Relaxin Family During Primate Evolution</a>». Molecular Biology and Evolution, 18, 2001, pàg. 393-403 [Consulta: 22 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-genome-14">↑ <a href="#cite_ref-genome_14-0">14,0</a> <a href="#cite_ref-genome_14-1">14,1</a> <a href="#cite_ref-genome_14-2">14,2</a> <a href="#cite_ref-genome_14-3">14,3</a> <a href="#cite_ref-genome_14-4">14,4</a> Horvath, J. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910043813/http://www.biology.duke.edu/wraylab/papers/Horvath%26al_2008.pdf">Development and Application of a Phylogenomic Toolkit: Resolving the Evolutionary History of Madagascar's Lemurs</a>» (PDF). Genome Research, 18, 2008, pàg. 490. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biology.duke.edu/wraylab/papers/Horvath&al_2008.pdf">original</a> el 2008-09-10. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1101%2Fgr.7265208">10.1101/gr.7265208</a> [Consulta: 22 agost 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910043813/http://www.biology.duke.edu/wraylab/papers/Horvath%26al_2008.pdf">Arxivat</a> 2008-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-MSW3-15">↑ <a href="#cite_ref-MSW3_15-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-MSW3_15-1">15,1</a> <a href="#cite_ref-MSW3_15-2">15,2</a> <a href="#cite_ref-MSW3_15-3">15,3</a> <a href="#cite_ref-MSW3_15-4">15,4</a> <a href="#cite_ref-MSW3_15-5">15,5</a> <a href="/wiki/Colin_Groves" title="Colin Groves">Groves, Colin</a>. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 2005, pàg. 111-184. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-801-88221-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-801-88221-4">ISBN 0-801-88221-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mammal+Species+of+the+World&rft.aulast=Groves&rft.aufirst=Colin&rft.date=2005&rft.edition=3a+edici%C3%B3&rft.pub=Johns+Hopkins+University+Press&rft.pages=p%C3%A0g.%C2%A0111-184">  <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès) </li> <li id="cite_note-Sellers-16">↑ <a href="#cite_ref-Sellers_16-0">16,0</a> <a href="#cite_ref-Sellers_16-1">16,1</a> <a href="#cite_ref-Sellers_16-2">16,2</a> <a href="#cite_ref-Sellers_16-3">16,3</a> <a href="#cite_ref-Sellers_16-4">16,4</a> Sellers, Bill. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081029184647/http://homepage.mac.com/wis/Personal/lectures/human-origins/PrimateEvolution.pdf">Primate Evolution</a>» (PDF) p. 13-17. University of Edinburgh, 20-10-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://homepage.mac.com/wis/Personal/lectures/human-origins/PrimateEvolution.pdf">original</a> el 29 d'octubre 2008. [Consulta: 23 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-evolution-17">↑ <a href="#cite_ref-evolution_17-0">17,0</a> <a href="#cite_ref-evolution_17-1">17,1</a> <a href="#cite_ref-evolution_17-2">17,2</a> <a href="#cite_ref-evolution_17-3">17,3</a> Hartwig, W.. «Primate Evolution». A: Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 13-17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=Primate+Evolution&rft.au=Hartwig%2C+W.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=13-17&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> Ciochon, R. & Fleagle, J.. Primate Evolution and Human Origins. Menlo Park (Califòrnia): Benjamin/Cummings, 1987, p. 72. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780202011752" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780202011752">ISBN 9780202011752</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Evolution+and+Human+Origins&rft.au=Ciochon%2C+R.+%26+Fleagle%2C+J.&rft.date=1987&rft.pub=Benjamin%2FCummings&rft.place=Menlo+Park+%28Calif%C3%B2rnia%29&rft.pages=72&rft.isbn=9780202011752">  </li> <li id="cite_note-Garbutt-19">↑ <a href="#cite_ref-Garbutt_19-0">19,0</a> <a href="#cite_ref-Garbutt_19-1">19,1</a> Garbutt, N. Mammals of Madagascar, A Complete Guide. A&C Black Publishers, 2007, p. 85-86. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-300-12550-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-300-12550-4">ISBN 978-0-300-12550-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mammals+of+Madagascar%2C+A+Complete+Guide&rft.aulast=Garbutt&rft.aufirst=N.&rft.date=2007&rft.pub=A%26C+Black+Publishers&rft.pages=85-86&rft.isbn=978-0-300-12550-4">  </li> <li id="cite_note-Lemurs-20">↑ <a href="#cite_ref-Lemurs_20-0">20,0</a> <a href="#cite_ref-Lemurs_20-1">20,1</a> <a href="/wiki/Russell_Mittermeier" class="mw-redirect" title="Russell Mittermeier">Mittermeier, R.A.</a> [et al.].. Lemurs of Madagascar. 2a ed.. Conservation International, 2006, p. 23-26. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-881173-88-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-881173-88-7">ISBN 1-881173-88-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Lemurs+of+Madagascar&rft.aulast=Mittermeier&rft.aufirst=R.A.&rft.date=2006&rft.edition=2a+ed.&rft.pub=Conservation+International&rft.pages=23-26&rft.isbn=1-881173-88-7">  </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> <cite style="font-style:normal">Shekelle, M. (2005). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rmbr.nus.edu.sg/bejc/">Evolutionary Biology of Tarsiers</a>". [Consulta: 22 agost 2008]</cite><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=proceeding&rft.btitle=&rft.atitle=Evolutionary+Biology+of+Tarsiers&rft.au=Shekelle%2C+M.&rft.date=2005&rft_id=http%3A%2F%2Frmbr.nus.edu.sg%2Fbejc%2F">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080907073204/http://rmbr.nus.edu.sg/bejc/">Arxivat</a> 2008-09-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080907073204/http://rmbr.nus.edu.sg/bejc/">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rmbr.nus.edu.sg/bejc/">original</a> el 2008-09-07. [Consulta: 16 abril 2009]. </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> Schmidt, T. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130801115532/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1088365">Rapid electrostatic evolution at the binding site for cytochrome c on cytochrome c oxidase in anthropoid primates</a>». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 102, 18, 2005, pàg. 6379-6384. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1088365">original</a> el 2013-08-01. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0409714102">10.1073/pnas.0409714102</a> [Consulta: 22 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> Marivaux, L. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20130801120037/http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1150860">Anthropoid primates from the Oligocene of Pakistan (Bugti Hills): Data on early anthropoid evolution and biogeography</a>». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 102, 24, 14-06-2005, pàg. 8436-8441. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=1150860">original</a> el 2013-08-01. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0503469102">10.1073/pnas.0503469102</a> [Consulta: 22 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-Schrago-24"><a href="#cite_ref-Schrago_24-0">↑</a> Schrago, C. G. & Russo, C. A. M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mbe.oxfordjournals.org/cgi/reprint/20/10/1620.pdf">Timing the Origin of New World Monkeys</a>» (PDF Reprint). Molecular Biology and Evolution, 20, 10, 2003, pàg. 1620-1625. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fmolbev%2Fmsg172">10.1093/molbev/msg172</a>. </li> <li id="cite_note-Houle-25"><a href="#cite_ref-Houle_25-0">↑</a> Houle, A. «The origin of platyrrhines: An evaluation of the Antarctic scenario and the floating island model». American Journal of Physical Anthropology, 109, 4, 1999, pàg. 541-559. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F%28SICI%291096-8644%28199908%29109%3A4%3C541%3A%3AAID-AJPA9%3E3.0.CO%3B2-N">10.1002/(SICI)1096-8644(199908)109:4<541::AID-AJPA9>3.0.CO;2-N</a>. </li> <li id="cite_note-Andrews-26"><a href="#cite_ref-Andrews_26-0">↑</a> Andrews, P. & Kelley, J. «Middle Miocene Dispersals of Apes». Folia Primatologica, 78, 2007, pàg. 328-343. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1159%2F000105148">10.1159/000105148</a>. </li> <li id="cite_note-Strier2007-27">↑ <a href="#cite_ref-Strier2007_27-0">27,00</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-1">27,01</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-2">27,02</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-3">27,03</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-4">27,04</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-5">27,05</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-6">27,06</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-7">27,07</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-8">27,08</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-9">27,09</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-10">27,10</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-11">27,11</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-12">27,12</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-13">27,13</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-14">27,14</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-15">27,15</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-16">27,16</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-17">27,17</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-18">27,18</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-19">27,19</a> <a href="#cite_ref-Strier2007_27-20">27,20</a> Strier, K.. Primate Behavioral Ecology. 3a ed.. Allyn & Bacon, 2007, p. 7, 64, 71, 77, 182-185, 273-280, 284, 287-298. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-205-44432-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-205-44432-6">ISBN 0-205-44432-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Behavioral+Ecology&rft.au=Strier%2C+K.&rft.date=2007&rft.edition=3a+ed.&rft.pub=Allyn+%26+Bacon&rft.pages=7%2C+64%2C+71%2C+77%2C+182-185%2C+273-280%2C+284%2C+287-298&rft.isbn=0-205-44432-6">  </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Pough, F. W., Janis, C. M. & Heiser, J. B.. «Primate Evolution and the Emergence of Humans». A: Vertebrate Life. 7a ed.. Pearson, 2005, p. 650. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-13-127836-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-13-127836-3">ISBN 0-13-127836-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vertebrate+Life&rft.atitle=Primate+Evolution+and+the+Emergence+of+Humans&rft.au=Pough%2C+F.+W.%2C+Janis%2C+C.+M.+%26+Heiser%2C+J.+B.&rft.date=2005&rft.edition=7a+ed.&rft.pub=Pearson&rft.pages=650&rft.isbn=0-13-127836-3">  </li> <li id="cite_note-PT-29"><a href="#cite_ref-PT_29-0">↑</a> Groves, C. P.. Primate Taxonomy. Smithsonian Institution Press, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-56098-872-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-56098-872-X">ISBN 1-56098-872-X</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Taxonomy&rft.au=Groves%2C+C.+P.&rft.date=2001&rft.pub=Smithsonian+Institution+Press&rft.isbn=1-56098-872-X">  </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> von Linné, C.. Sistema naturae per regna tria Naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus differentiis, synonimis locis. Tomus I. Impensis direct. Laurentii Salvii, Holmia, 1758, p. 20-32.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sistema+naturae+per+regna+tria+Naturae%2C+secundum+classes%2C+ordines%2C+genera%2C+species%2C+cum+characteribus+differentiis%2C+synonimis+locis.+Tomus+I&rft.au=von+Linn%C3%A9%2C+C.&rft.date=1758&rft.pub=Impensis+direct.+Laurentii+Salvii%2C+Holmia&rft.pages=20-32">  </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> von Linné, C.. Sistema naturae sive regna tria Naturae systematice proposita per classes, ordines, genera, & species. apud Theodorum Haak, Lugduni Batavorum, 1735, p. s.p..<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sistema+naturae+sive+regna+tria+Naturae+systematice+proposita+per+classes%2C+ordines%2C+genera%2C+%26+species&rft.au=von+Linn%C3%A9%2C+C.&rft.date=1735&rft.pub=apud+Theodorum+Haak%2C+Lugduni+Batavorum&rft.pages=s.p.">  </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Blainville, H.. «Nouvelle classification des Mammifères». A: Annales Françaises et Etrangères d'Anatomie et de Physiologie Appliquées à la Médicine et à l'Histoire Naturelle, 3, 1839, p. 268-269.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Annales+Fran%C3%A7aises+et+Etrang%C3%A8res+d%27Anatomie+et+de+Physiologie+Appliqu%C3%A9es+%C3%A0+la+M%C3%A9dicine+et+%C3%A0+l%27Histoire+Naturelle%2C+3&rft.atitle=Nouvelle+classification+des+Mammif%C3%A8res&rft.au=Blainville%2C+H.&rft.date=1839&rft.pages=268-269">  </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> Thorington, R. W., Jr. & Anderson, S.. «Primates». A: Anderson, S. & Jones, J. K., Jr.. Orders and Families of Recent Mammals of the World. Nova York: John Wiley and Sons, 1984, p. 187-217.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Orders+and+Families+of+Recent+Mammals+of+the+World&rft.atitle=Primates&rft.au=Thorington%2C+R.+W.%2C+Jr.+%26+Anderson%2C+S.&rft.date=1984&rft.pub=John+Wiley+and+Sons&rft.place=Nova+York&rft.pages=187-217">  </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> McKenna, M. C. & Bell, S. K.. Classification of Mammals: Above the species level. Nova York: Columbia University Press, 1997, p. 631. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-231-11013-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-231-11013-8">ISBN 0-231-11013-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Classification+of+Mammals%3A+Above+the+species+level&rft.au=McKenna%2C+M.+C.+%26+Bell%2C+S.+K.&rft.date=1997&rft.pub=Columbia+University+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=631&rft.isbn=0-231-11013-8">  </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> Strier, K.. Primate Behavioral Ecology. 3a edició, 2007, p. 50-53. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-295-44432-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-295-44432-6">ISBN 0-295-44432-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Behavioral+Ecology&rft.au=Strier%2C+K.&rft.date=2007&rft.edition=3a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pages=50-53&rft.isbn=0-295-44432-6">  </li> <li id="cite_note-songs-36"><a href="#cite_ref-songs_36-0">↑</a> Tenaza, R. «Songs of hybrid gibbons (Hylobates lar × H. muelleri)». American Journal of Primatology, 8, 3, 1984, pàg. 249-253. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajp.1350080307">10.1002/ajp.1350080307</a>. </li> <li id="cite_note-natoccur-37">↑ <a href="#cite_ref-natoccur_37-0">37,0</a> <a href="#cite_ref-natoccur_37-1">37,1</a> Bernsteil, I. S. «Naturally occurring primate hybrid». Science, 154, 3756, 1966, pàg. 1559-1560. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1126%2Fscience.154.3756.1559">10.1126/science.154.3756.1559</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/4958933?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:4958933">4958933</a>. </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> Sugawara, K. «Sociological study of a wild group of hybrid baboons between Papio anubis and P. hamadryas in the Awash Valley, Ethiopia». Primates, 20, 1, 1979, pàg. 21-56. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02373827">10.1007/BF02373827</a>. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Jolly, C. J. et al. «Intergeneric Hybrid Baboons». International Journal of Primatology, 18, 4, 1997, pàg. 597-627. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FA%3A1026367307470">10.1023/A:1026367307470</a>. </li> <li id="cite_note-pough-40">↑ <a href="#cite_ref-pough_40-0">40,00</a> <a href="#cite_ref-pough_40-1">40,01</a> <a href="#cite_ref-pough_40-2">40,02</a> <a href="#cite_ref-pough_40-3">40,03</a> <a href="#cite_ref-pough_40-4">40,04</a> <a href="#cite_ref-pough_40-5">40,05</a> <a href="#cite_ref-pough_40-6">40,06</a> <a href="#cite_ref-pough_40-7">40,07</a> <a href="#cite_ref-pough_40-8">40,08</a> <a href="#cite_ref-pough_40-9">40,09</a> <a href="#cite_ref-pough_40-10">40,10</a> <a href="#cite_ref-pough_40-11">40,11</a> <a href="#cite_ref-pough_40-12">40,12</a> <a href="#cite_ref-pough_40-13">40,13</a> <a href="#cite_ref-pough_40-14">40,14</a> <a href="#cite_ref-pough_40-15">40,15</a> <a href="#cite_ref-pough_40-16">40,16</a> Pough, F. W., Janis, C. M. & Heiser, J. B.. «Characteristics of Primates». A: Vertebrate Life. 7a ed.. Pearson, 2005, p. 630. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-13-127836-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-13-127836-3">ISBN 0-13-127836-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vertebrate+Life&rft.atitle=Characteristics+of+Primates&rft.au=Pough%2C+F.+W.%2C+Janis%2C+C.+M.+%26+Heiser%2C+J.+B.&rft.date=2005&rft.edition=7a+ed.&rft.pub=Pearson&rft.pages=630&rft.isbn=0-13-127836-3">  </li> <li id="cite_note-NailsAndClaws-41">↑ <a href="#cite_ref-NailsAndClaws_41-0">41,0</a> <a href="#cite_ref-NailsAndClaws_41-1">41,1</a> Soligo, C., Müller, A.E. «Nails and claws in primate evolution». Journal of Human Evolution, 36, 1999, pàg. 97-114. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1006%2Fjhev.1998.0263">10.1006/jhev.1998.0263</a>. </li> <li id="cite_note-EncycMammals-42">↑ <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-0">42,00</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-1">42,01</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-2">42,02</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-3">42,03</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-4">42,04</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-5">42,05</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-6">42,06</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-7">42,07</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-8">42,08</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-9">42,09</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-10">42,10</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-11">42,11</a> <a href="#cite_ref-EncycMammals_42-12">42,12</a> <a href="/w/index.php?title=David_W._Macdonald&action=edit&redlink=1" class="new" title="David W. Macdonald (encara no existeix)">Macdonald, David</a>. «Primates». A: The Encyclopedia of Mammals. The Brown Reference Group plc, 2006, p. 290-307. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-681-45659-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-681-45659-0">ISBN 0-681-45659-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Encyclopedia+of+Mammals&rft.atitle=Primates&rft.aulast=Macdonald&rft.aufirst=David&rft.date=2006&rft.pub=The+Brown+Reference+Group+plc&rft.isbn=0-681-45659-0">  </li> <li id="cite_note-palaeos-43">↑ <a href="#cite_ref-palaeos_43-0">43,0</a> <a href="#cite_ref-palaeos_43-1">43,1</a> <a href="#cite_ref-palaeos_43-2">43,2</a> White, T. & Kazlev, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080512022901/http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/480Archonta/480.400.html#Primates">Archonta: Primates</a>». <a href="/w/index.php?title=Palaeos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Palaeos (encara no existeix)">Palaeos</a>, 08-01-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/480Archonta/480.400.html#Primates">original</a> el 2008-05-12. [Consulta: 3 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-vertlife-44">↑ <a href="#cite_ref-vertlife_44-0">44,0</a> <a href="#cite_ref-vertlife_44-1">44,1</a> <a href="#cite_ref-vertlife_44-2">44,2</a> Pough, F. W., Janis, C. M. & Heiser, J. B.. «Primate Societies». A: Vertebrate Life. 7a ed.. Pearson, 2005, p. 621-623. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-13-127836-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-13-127836-3">ISBN 0-13-127836-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Vertebrate+Life&rft.atitle=Primate+Societies&rft.au=Pough%2C+F.+W.%2C+Janis%2C+C.+M.+%26+Heiser%2C+J.+B.&rft.date=2005&rft.edition=7a+ed.&rft.pub=Pearson&rft.pages=621-623&rft.isbn=0-13-127836-3">  </li> <li id="cite_note-Campbell-45"><a href="#cite_ref-Campbell_45-0">↑</a> Campbell, B. G. & Loy, J. D.. Humankind Emerging (8a edició). Allyn & Bacon, 2000, p. 85. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0673523640" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0673523640">ISBN 0673523640</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Humankind+Emerging+%288a+edici%C3%B3%29&rft.au=Campbell%2C+B.+G.+%26+Loy%2C+J.+D.&rft.date=2000&rft.pub=Allyn+%26+Bacon&rft.pages=85&rft.isbn=0673523640">  </li> <li id="cite_note-aiello-46">↑ <a href="#cite_ref-aiello_46-0">46,0</a> <a href="#cite_ref-aiello_46-1">46,1</a> Aiello, L. & Dean, C.. An Introduction to Human Evolutionary Anatomy. Academic Press, 1990, p. 193. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0120455900" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0120455900">ISBN 0120455900</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+Introduction+to+Human+Evolutionary+Anatomy&rft.au=Aiello%2C+L.+%26+Dean%2C+C.&rft.date=1990&rft.pub=Academic+Press&rft.pages=193&rft.isbn=0120455900">  </li> <li id="cite_note-adw-47">↑ <a href="#cite_ref-adw_47-0">47,0</a> <a href="#cite_ref-adw_47-1">47,1</a> <a href="#cite_ref-adw_47-2">47,2</a> <a href="#cite_ref-adw_47-3">47,3</a> <a href="#cite_ref-adw_47-4">47,4</a> <a href="#cite_ref-adw_47-5">47,5</a> <a href="#cite_ref-adw_47-6">47,6</a> Myers, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Primates.html">"Primates" (On-line)</a>». Animal Diversity Web, 1999. [Consulta: 3 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Ash, M. M., Nelson, S. J. & Wheeler, R. C.. Wheeler's Dental Anatomy, Physiology, and Occlusion. W. B. Saunders, 2003, p. 12. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780721693828" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780721693828">ISBN 9780721693828</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Wheeler%27s+Dental+Anatomy%2C+Physiology%2C+and+Occlusion&rft.au=Ash%2C+M.+M.%2C+Nelson%2C+S.+J.+%26+Wheeler%2C+R.+C.&rft.date=2003&rft.pub=W.+B.+Saunders&rft.pages=12&rft.isbn=9780721693828">  </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> Arrese, C. A., et al. «Cone topography and spectral sensitivity in two potentially trichromatic marsupials, the quokka (Setonix brachyurus) and quenda (Isoodon obesulus)». Proceedings of Biological Science, 272, 1565, 2005, pàg. 791-796. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2004.3009">10.1098/rspb.2004.3009</a>. </li> <li id="cite_note-Bowmaker1991-50"><a href="#cite_ref-Bowmaker1991_50-0">↑</a> Bowmaker, J. K. & Astell, S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jeb.biologists.org/cgi/reprint/156/1/1.pdf">Photosensitive and photostable pigments in the retinae of Old World monkeys</a>» (pdf). Journal of Experimental Biology, 156, 1991, pàg. 1-19. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-0949">0022-0949</a> [Consulta: 16 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-Surridge2003-51">↑ <a href="#cite_ref-Surridge2003_51-0">51,0</a> <a href="#cite_ref-Surridge2003_51-1">51,1</a> Surridge, A. K.; Osorio, D. «Evolution and selection of trichromatic vision in primates» (en anglès). Trends in Ecology and Evolution, 18, 2003, pàg. 198-205. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0169-5347%2803%2900012-0">10.1016/S0169-5347(03)00012-0</a>. </li> <li id="cite_note-Lucas2003-52"><a href="#cite_ref-Lucas2003_52-0">↑</a> Lucas, P. W. & Dominy, N. J. «Evolution and function of routine trichromatic vision in primates». Evolution, 57, 2003, pàg. 2636-2643. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1554%2F03-168">10.1554/03-168</a>. </li> <li id="cite_note-Sussman2003-53">↑ <a href="#cite_ref-Sussman2003_53-0">53,0</a> <a href="#cite_ref-Sussman2003_53-1">53,1</a> <a href="#cite_ref-Sussman2003_53-2">53,2</a> <a href="#cite_ref-Sussman2003_53-3">53,3</a> <a href="#cite_ref-Sussman2003_53-4">53,4</a> Sussman, R. W.. Primate Ecology and Social Structure, Volume 2: New World Monkeys. Revised First Edition. Needham Heights, MA: Pearson Custom Publishing & Prentice Hall, 2003, p. 77-80, 132-133, 141-143. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-536-74364-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-536-74364-9">ISBN 0-536-74364-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Ecology+and+Social+Structure%2C+Volume+2%3A+New+World+Monkeys&rft.au=Sussman%2C+R.+W.&rft.date=2003&rft.edition=Revised+First+Edition&rft.pub=Pearson+Custom+Publishing+%26+Prentice+Hall&rft.place=Needham+Heights%2C+MA&rft.pages=77-80%2C+132-133%2C+141-143&rft.isbn=0-536-74364-9">  </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> Ralls, K. «Mammals in Which Females are Larger Than Males». The Quarterly Review of Biology, 51, 2, 1976, pàg. 245. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F409310">10.1086/409310</a>. </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> Lindstedtand & Boyce «Seasonality, Fasting Endurance, and Body Size in Mammals». The American Naturalist, 125, 1985, pàg. 873. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F284385">10.1086/284385</a>. </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Frisch, J. E. «Sex-differences in the canines of the gibbon (Hylobates lar)». Primates, 4, 2, 1963, pàg. 1. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF01659148">10.1007/BF01659148</a>. </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Kay, R. F. «The functional adaptations of primate molar teeth». American Journal of Physical Anthropology, 43, 2, 1975, pàg. 195-215. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajpa.1330430207">10.1002/ajpa.1330430207</a>. </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> Crook, J. H.. «Sexual selection, dimorphism, and social organization in the primates». A: Campbell, B. G.. Sexual selection and the descent of man. Aldine Transaction, 1972, p. 246. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0202020051" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0202020051">ISBN 978-0202020051</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sexual+selection+and+the+descent+of+man&rft.atitle=Sexual+selection%2C+dimorphism%2C+and+social+organization+in+the+primates&rft.au=Crook%2C+J.+H.&rft.date=1972&rft.pub=Aldine+Transaction&rft.pages=246&rft.isbn=978-0202020051">  </li> <li id="cite_note-cheverud-59">↑ <a href="#cite_ref-cheverud_59-0">59,0</a> <a href="#cite_ref-cheverud_59-1">59,1</a> Cheverud, J. M., Dow, M. M. & Leutenegger, W. «The quantitative assessment of phylogenetic constraints in comparative analyses: Sexual dimorphism in body weight among primates». Evolution, 39, 6, 1985, pàg. 1335-1351. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2408790">10.2307/2408790</a>. </li> <li id="cite_note-leutenegger-60"><a href="#cite_ref-leutenegger_60-0">↑</a> Leutenegger, W. & Cheverud, J. M. «Correlates of sexual dimorphism in primates: Ecological and size variables». International Journal of Primatology, 3, 4, 1982, pàg. 387. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02693740">10.1007/BF02693740</a>. </li> <li id="cite_note-plavcan-61">↑ <a href="#cite_ref-plavcan_61-0">61,0</a> <a href="#cite_ref-plavcan_61-1">61,1</a> Plavcan, J. M. «Sexual dimorphism in primate evolution». American Journal of Physical Anthropology, 33, 2001, pàg. 25-53. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2Fajpa.10011">10.1002/ajpa.10011</a>. </li> <li id="cite_note-ohiggins-62"><a href="#cite_ref-ohiggins_62-0">↑</a> O'Higgins, P. & Collard, M. «Sexual dimorphism and facial growth in papionine monkeys». Journal of Zoology, 257, 2, 2002, pàg. 255-272. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1017%2FS0952836902000857">10.1017/S0952836902000857</a>. </li> <li id="cite_note-Sussman1999-63"><a href="#cite_ref-Sussman1999_63-0">↑</a> Sussman, R. W.. Primate Ecology and Social Structure Volume 1: Lorises, Lemurs and Tarsiers. Needham Heights, MA: Pearson Custom Publishing & Prentice Hall, 1999, p. 78, 89-90, 108, 121-123, 233. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-536-02256-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-536-02256-9">ISBN 0-536-02256-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Ecology+and+Social+Structure+Volume+1%3A+Lorises%2C+Lemurs+and+Tarsiers&rft.au=Sussman%2C+R.+W.&rft.date=1999&rft.pub=Pearson+Custom+Publishing+%26+Prentice+Hall&rft.place=Needham+Heights%2C+MA&rft.pages=78%2C+89-90%2C+108%2C+121-123%2C+233&rft.isbn=0-536-02256-9">  </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Richard_Wrangham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Wrangham (encara no existeix)">Wrangham, R. W.</a>. «Mutualism, kinship and social evolution». A: Current Problems in Sociobiology. Cambridge University Press, 1982, p. 269-289. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0521242037" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0521242037">ISBN 0521242037</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Current+Problems+in+Sociobiology&rft.atitle=Mutualism%2C+kinship+and+social+evolution&rft.au=Wrangham%2C+R.+W.&rft.date=1982&rft.pub=Cambridge+University+Press&rft.pages=269-289&rft.isbn=0521242037">  </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> Fiore, A. D. & Campbell, C. J.. «The Atelines». A: Campbell, C. J., Fuentes, A., MacKinnon, K. C., Panger, M. & Bearder, S. K.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 175. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=The+Atelines&rft.au=Fiore%2C+A.+D.+%26+Campbell%2C+C.+J.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=175&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Bartlett, T. Q.. «The Hylobatidae». A: Campbell, C. J., Fuentes, A., MacKinnon, K. C., Panger, M. & Bearder, S. K.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 283. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=The+Hylobatidae&rft.au=Bartlett%2C+T.+Q.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=283&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> Knott, C. D. & Kahlenberg, S. M.. «Orangutans in Perspective». A: Campbell, C. J., Fuentes, A., MacKinnon, K. C., Panger, M. & Bearder, S. K.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 294. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=Orangutans+in+Perspective&rft.au=Knott%2C+C.+D.+%26+Kahlenberg%2C+S.+M.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=294&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Constable, J. L. et al. «Noninvasive paternity assignment in Gombe chimpanzees». Molecular Ecology, 10, 5, 2001, pàg. 1279-1300. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1365-294X.2001.01262.x">10.1046/j.1365-294X.2001.01262.x</a>. </li> <li id="cite_note-Rowe1996-69">↑ <a href="#cite_ref-Rowe1996_69-0">69,0</a> <a href="#cite_ref-Rowe1996_69-1">69,1</a> <a href="#cite_ref-Rowe1996_69-2">69,2</a> <a href="#cite_ref-Rowe1996_69-3">69,3</a> <a href="#cite_ref-Rowe1996_69-4">69,4</a> Rowe, N.. The Pictorial Guide to the Living Primates. Pogonias Press, 1996, p. 4, 139, 143, 154, 185, 223. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-9648825-0-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-9648825-0-7">ISBN 0-9648825-0-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Pictorial+Guide+to+the+Living+Primates&rft.au=Rowe%2C+N.&rft.date=1996&rft.pub=Pogonias+Press&rft.pages=4%2C+139%2C+143%2C+154%2C+185%2C+223&rft.isbn=0-9648825-0-7">  </li> <li id="cite_note-tai-70"><a href="#cite_ref-tai_70-0">↑</a> Shultz, S. & Thomsett, S.. «Interactions between African Crowned Eagles and Their Prey Community». A: McGraw, W., Zuberbuhler, K. & Noe, R.. Monkeys of Tai Forest, An African Primate Community. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2007, p. 181. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-81633-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-81633-5">ISBN 0-521-81633-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Monkeys+of+Tai+Forest%2C+An+African+Primate+Community&rft.atitle=Interactions+between+African+Crowned+Eagles+and+Their+Prey+Community&rft.au=Shultz%2C+S.+%26+Thomsett%2C+S.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=181&rft.isbn=0-521-81633-5">  </li> <li id="cite_note-tai2-71">↑ <a href="#cite_ref-tai2_71-0">71,0</a> <a href="#cite_ref-tai2_71-1">71,1</a> Bshary, R.. «Interactions between Red Colobus Monkeys and Chimpanzees». A: McGraw, W., Zuberbuhler, K. & Noe, R.. Monkeys of Tai Forest, An African Primate Community. <a href="/wiki/Cambridge_University_Press" title="Cambridge University Press">Cambridge University Press</a>, 2007, p. 155-170. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-521-81633-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-521-81633-5">ISBN 0-521-81633-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Monkeys+of+Tai+Forest%2C+An+African+Primate+Community&rft.atitle=Interactions+between+Red+Colobus+Monkeys+and+Chimpanzees&rft.au=Bshary%2C+R.&rft.date=2007&rft.pub=%5B%5BCambridge+University+Press%5D%5D&rft.pages=155-170&rft.isbn=0-521-81633-5">  </li> <li id="cite_note-chimpcolobus-72">↑ <a href="#cite_ref-chimpcolobus_72-0">72,0</a> <a href="#cite_ref-chimpcolobus_72-1">72,1</a> Stanford, C.. Chimpanzee and Red Colobus : the ecology of predator and prey. Harvard University Press, 1998, p. 130-138, 233. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-674-00722-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-674-00722-0">ISBN 0-674-00722-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Chimpanzee+and+Red+Colobus+%3A+the+ecology+of+predator+and+prey&rft.au=Stanford%2C+C.&rft.date=1998&rft.pub=Harvard+University+Press&rft.pages=130-138%2C+233&rft.isbn=0-674-00722-0">  </li> <li id="cite_note-move-73">↑ <a href="#cite_ref-move_73-0">73,0</a> <a href="#cite_ref-move_73-1">73,1</a> Boinski, S.. «Social Manipulation Within and Between Troops Mediates Primate Group Movement». A: Boinski, S. and Garber, P.. On the Move : how and why animals travel in groups. University of Chicago Press, 2000, p. 447-448. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-226-06340-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-226-06340-2">ISBN 0-226-06340-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+the+Move+%3A+how+and+why+animals+travel+in+groups&rft.atitle=Social+Manipulation+Within+and+Between+Troops+Mediates+Primate+Group+Movement&rft.au=Boinski%2C+S.&rft.date=2000&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.pages=447-448&rft.isbn=0-226-06340-2">  </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Boesch, C. & Boesch, H. «Tool Use and Tool Making in Wild Chimpanzees». Folia Primatol, 54, 1990, pàg. 86-99. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1159%2F000156428">10.1159/000156428</a>. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Westergaard, G. C., et al. «Why some capuchin monkeys (Cebus apella) use probing tools (and others do not)». Journal of Comparative Psychology, 112, 2, 1998, pàg. 207-211. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1037%2F0735-7036.112.2.207">10.1037/0735-7036.112.2.207</a>. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> de Waal, F. B. M. & Davis, J. M. «Capuchin cognitive ecology: cooperation based on projected returns». Neuropsychologia, 41, 2003, pàg. 221-228. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016%2FS0028-3932%2802%2900152-5">10.1016/S0028-3932(02)00152-5</a>. </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> Paar, L. A., Winslow, J. T., Hopkins, W. D. & de Waal, F. B. M. «Recognizing facial cues: Individual discrimination by chimpanzees (Pan troglodytes) and rhesus monkeys (Macaca mulatta)». Journal of Comparative Psychology, 114, 1, 2000, pàg. 47-60. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1037%2F0735-7036.114.1.47">10.1037/0735-7036.114.1.47</a>. </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Paar, L. A. & de Waal, F. B. M. «Visual kin recognition in chimpanzees». Nature, 399, 1999, pàg. 647. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1038%2F21345">10.1038/21345</a>. </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> Fujita, K., Watanabe, K., Widarto, T. H. & Suryobroto, B. «Discrimination of macaques by macaques: The case of sulawesi species». Primates, 38, 3, 1997, pàg. 233-245. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02381612">10.1007/BF02381612</a>. </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> Call, J. «Object permanence in orangutans (Pongo pygmaeus), chimpanzees (Pan troglodytes), and children (Homo sapiens)». Journal of Comparative Psychology, 115, 2, 2001, pàg. 159-171. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1037%2F0735-7036.115.2.159">10.1037/0735-7036.115.2.159</a>. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> Itakura, S. & Tanaka, M. «Use of experimenter-given cues during object-choice tasks by chimpanzees (Pan troglodytes), an orangutan (Pongo pygmaeus), and human infants (Homo sapiens)». Journal of Comparative Psychology, 112, 2, 1998, pàg. 119-126. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1037%2F0735-7036.112.2.119">10.1037/0735-7036.112.2.119</a>. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> Gouteux, S., Thinus-Blanc, C. & Vauclair, J. «Rhesus monkeys use geometric and nongeometric information during a reorientation task». Journal of Experimental Psychology: General, 130, 3, 2001, pàg. 505-519. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1037%2F0096-3445.130.3.505">10.1037/0096-3445.130.3.505</a>. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Tomasello, M. & Call, J.. Primate Cognition. Oxford University Press US, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780195106244" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780195106244">ISBN 9780195106244</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Cognition&rft.au=Tomasello%2C+M.+%26+Call%2C+J.&rft.date=1997&rft.pub=Oxford+University+Press+US&rft.isbn=9780195106244">  </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Liman, E. R. & Innan, H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/cgi/reprint/100/6/3328.pdf">Relaxed selective pressure on an essential component of pheromone transduction in primate evolution</a>» (pdf). Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 100, 6, 2003, pàg. 3328-3332. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.0636123100">10.1073/pnas.0636123100</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12631698?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:12631698">12631698</a> [Consulta: 23 juliol 2008]. </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Egnor, R., Miller, C. & Hauser, M.D.. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wjh.harvard.edu/~mnkylab/publications/animalcommunication/PrimateComm_ElsevierEncy.pdf">Nonhuman Primate Communication</a>». A: Encyclopedia of Language and Linguistics (pdf). 2a edició. Elsevier, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0080442994" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0080442994">ISBN 0080442994</a> [Consulta: 23 juliol 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Language+and+Linguistics&rft.atitle=Nonhuman+Primate+Communication&rft.au=Egnor%2C+R.%2C+Miller%2C+C.+%26+Hauser%2C+M.D.&rft.date=2004&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Elsevier&rft.isbn=0080442994">  </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Milliken, G. W.; Ward, J. P.; Erickson, C. J. «Independent digit control in foraging by the aye-aye (Daubentonia madagascariensis)». Folia Primatologica, 56, 4, 1991, pàg. 219-224. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1159%2F000156551">10.1159/000156551</a>. </li> <li id="cite_note-Hiller-87"><a href="#cite_ref-Hiller_87-0">↑</a> Hiller, C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Theropithecus_gelada.html">Theropithecus gelada</a>». Animal Diversity Web, 2000. [Consulta: 8 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> Wright, P.; Simmons, E.; Gursky, S.. «Introduction». A: Wright, P., Simmons, E. & Gursky, S.. Tarsiers Past, Present and Future. Rutgers University Press, 2003, p. 1. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8135-3236-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8135-3236-1">ISBN 0-8135-3236-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Tarsiers+Past%2C+Present+and+Future&rft.atitle=Introduction&rft.au=Wright%2C+P.%3B+Simmons%2C+E.%3B+Gursky%2C+S.&rft.date=2003&rft.pub=Rutgers+University+Press&rft.pages=1&rft.isbn=0-8135-3236-1">  </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Reed, K. & Fleagle, J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200224194022/http://www.pnas.org/content/92/17/7874.full.pdf+html">Geographic and climatic control of primate diversity</a>». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 92, 17, 15-08-1995, pàg. 7874-7876. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pnas.org/content/92/17/7874.full.pdf+html">original</a> el 24 de febrer 2020. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1073%2Fpnas.92.17.7874">10.1073/pnas.92.17.7874</a> [Consulta: 11 juny 2009]. </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Chapman, C. & Russo, S.. «Primate Seed Dispersal». A: Campbell, C. J., Fuentes, A., MacKinnon, K. C., Panger, M. & Bearder, S. K.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 510. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=Primate+Seed+Dispersal&rft.au=Chapman%2C+C.+%26+Russo%2C+S.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=510&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-Long94-91"><a href="#cite_ref-Long94_91-0">↑</a> Long, Y. C., Kirkpatrick, R. C., Zhong, T., and Xiao, L. «Report on the distribution, population, and ecology of the Yunnan snub-nosed monkey (Rhinopithecus bieti)». Primates, 35, 1994, pàg. 241-250. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2FBF02382060">10.1007/BF02382060</a>. </li> <li id="cite_note-Schaller-92"><a href="#cite_ref-Schaller_92-0">↑</a> Schaller, G. B.. The Mountain Gorilla: Ecology and Behavior. Chicago: University Chicago Press, 1963. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0226736358" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0226736358">ISBN 978-0226736358</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Mountain+Gorilla%3A+Ecology+and+Behavior&rft.au=Schaller%2C+G.+B.&rft.date=1963&rft.pub=University+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.isbn=978-0226736358">  </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Wolfe, L. D. & Fuentes, A.. «Ethnoprimatology». A: Campbell, C. J., Fuentes, A., MacKinnon, K. C., Panger, M. & Bearder, S. K.. Primates in Perspective. Oxford University Press, 2007, p. 692. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-517133-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-517133-4">ISBN 978-0-19-517133-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Perspective&rft.atitle=Ethnoprimatology&rft.au=Wolfe%2C+L.+D.+%26+Fuentes%2C+A.&rft.date=2007&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.pages=692&rft.isbn=978-0-19-517133-4">  </li> <li id="cite_note-XEC1-94"><a href="#cite_ref-XEC1_94-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://imprint.uwaterloo.ca/index.php?option=com_content&task=view&id=3728&Itemid=57">Sex is monkey business, too</a>». [Consulta: 30 maig 2009].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-Renquist1987-95"><a href="#cite_ref-Renquist1987_95-0">↑</a> Renquist, D. M. & Whitney, R. A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://pin.primate.wisc.edu/aboutp/pets/zoonoses.html">Zoonoses Acquired from Pet Primates</a>». Veterinary Clinics of North America, Small Animal Practice, 17, 1, 1987, pàg. 219-240 [Consulta: 11 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-GA-96">↑ <a href="#cite_ref-GA_96-0">96,0</a> <a href="#cite_ref-GA_96-1">96,1</a> Cavalieri, P. & Singer, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080820011354/http://www.greatapeproject.org/declaration.php">Declaration on Great Apes</a>». <a href="/w/index.php?title=Great_Ape_Project&action=edit&redlink=1" class="new" title="Great Ape Project (encara no existeix)">Great Ape Project</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.greatapeproject.org/declaration.php">original</a> el 2008-08-20. [Consulta: 16 juny 2008]. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> Glendinning, L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.guardian.co.uk/world/2008/jun/26/humanrights.animalwelfare?gusrc=rss&feed=networkfront">Spanish parliament approves 'human rights' for apes</a>». The Guardian, 26-06-2008 [Consulta: 10 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Singer, P. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.guardian.co.uk/commentisfree/2008/jul/18/animalwelfare.animalbehaviour">Of great apes and men</a>». The Guardian, 18-07-2008 [Consulta: 10 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Mager, B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081211212438/http://www.hsus.org/press_and_publications/press_releases/the_hsus_applauds_senate_cpsa.html">The HSUS Applauds the U.S. Senate for Unanimously Passing the Captive Primate Safety Act</a>». <a href="/wiki/Humane_Society_of_the_United_States" title="Humane Society of the United States">Humane Society of the United States</a>, 06-07-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hsus.org/press_and_publications/press_releases/the_hsus_applauds_senate_cpsa.html">original</a> el 2008-12-11. [Consulta: 10 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-Workman-100">↑ <a href="#cite_ref-Workman_100-0">100,0</a> <a href="#cite_ref-Workman_100-1">100,1</a> Workman, C. «Primate conservation in Vietnam: toward a holistic environmental narrative». American Anthropologist, 106, 2, 2004, pàg. 346-352. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1525%2Faa.2004.106.2.346">10.1525/aa.2004.106.2.346</a>. </li> <li id="cite_note-ippl-101"><a href="#cite_ref-ippl_101-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080725190533/http://www.aesop-project.org/US_Pet_Monkey_Trade.htm">IPPL News: The US Pet Monkey Trade</a>». <a href="/w/index.php?title=International_Primate_Protection_League&action=edit&redlink=1" class="new" title="International Primate Protection League (encara no existeix)">International Primate Protection League</a>, 2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aesop-project.org/US_Pet_Monkey_Trade.htm">original</a> el 2008-07-25. [Consulta: 4 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> Bushnell, D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://history.nasa.gov/afspbio/part1.htm">The Beginnings of Research in Space Biology at the Air Force Missile Development Center, 1946-1952</a>». History of Research in Space Biology and Biodynamics. <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a>, 1958. [Consulta: 18 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Blumenthal, D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?sec=health&res=9B0DE5D81231F934A25755C0A961948260">Monkeys as Helpers To Quadriplegics At Home</a>». The New York Times, 17-06-1987 [Consulta: 8 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-ebra-104">↑ <a href="#cite_ref-ebra_104-0">104,0</a> <a href="#cite_ref-ebra_104-1">104,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120117061036/http://www.ebra.org/ebrabulletin-the-supply-and-use-of-primates-in-the-eu_17.htm">The supply and use of primates in the EU</a>». European Biomedical Research Association, 1996. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ebra.org/ebrabulletin-the-supply-and-use-of-primates-in-the-eu_17.htm">original</a> el 2012-01-17. [Consulta: 18 agost 2008]. </li> <li id="cite_note-ChenLi-105"><a href="#cite_ref-ChenLi_105-0">↑</a> Chen, F. C. & Li, W. H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=11170892">Genomic divergences between humans and other hominoids and the effective population size of the common ancestor of humans and chimpanzees</a>». <a href="/w/index.php?title=American_Journal_of_Human_Genetics&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Journal of Human Genetics (encara no existeix)">American Journal of Human Genetics</a>, 68, 2, 2001, pàg. 444-456. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F318206">10.1086/318206</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11170892?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:11170892">11170892</a> [Consulta: 8 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-Conlee2004-106"><a href="#cite_ref-Conlee2004_106-0">↑</a> Conlee, K. M., Hoffeld, E. H. & Stephens, M. L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080625161118/http://www.worldcongress.net/2002/proceedings/C2%20Conlee.pdf">A Demographic Analysis of Primate Research in the United States</a>» (<style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /> PDF). ATLA (Alternatives to Laboratory Animals), 32, Sup 1, 2004, pàg. 315-322. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcongress.net/2002/proceedings/C2%20Conlee.pdf">original</a> el 2008-06-25 [Consulta: 8 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> presented to Parliament by the Secretary of State for the Home Department by Command of Her Majesty, July 2006.. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.official-documents.gov.uk/document/cm68/6877/6877.pdf">Statistics of scientific procedures on living animals: Great Britain 2005</a> (pdf). <a href="/w/index.php?title=The_Stationery_Office&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Stationery Office (encara no existeix)">The Stationery Office</a>, Juliol 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0101687729" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0101687729">ISBN 0101687729</a> [Consulta: 16 juny 2008].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Statistics+of+scientific+procedures+on+living+animals%3A+Great+Britain+2005&rft.au=presented+to+Parliament+by+the+Secretary+of+State+for+the+Home+Department+by+Command+of+Her+Majesty%2C+July+2006.&rft.date=2006&rft.pub=%5B%5BThe+Stationery+Office%5D%5D&rft.isbn=0101687729&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.official-documents.gov.uk%2Fdocument%2Fcm68%2F6877%2F6877.pdf">  </li> <li id="cite_note-usda_nhpresearch-108"><a href="#cite_ref-usda_nhpresearch_108-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081003004620/http://awic.nal.usda.gov/nal_display/index.php?info_center=3&tax_level=3&tax_subject=169&topic_id=1078&level3_id=5345&level4_id=0&level5_id=0&placement_default=0">Nonhuman Primates: Research Animals</a>». Animal Welfare Information Center. United States Department of Agriculture. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://awic.nal.usda.gov/nal_display/index.php?info_center=3&tax_level=3&tax_subject=169&topic_id=1078&level3_id=5345&level4_id=0&level5_id=0&placement_default=0">original</a> el 2008-10-03. [Consulta: 14 juliol 2008]. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080929214536/http://www.eceae.org/a1_directive.php">Directive 86/609</a>». European Coalition to End Animal Experiments. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eceae.org/a1_directive.php">original</a> el 2008-09-29. [Consulta: 8 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Grubb, P. et al.. «The Sierra Leone monkey drives». A: Mammals of Ghana, Sierra Leone, and the Gambia (en anglès). St. Ives: Trendrine, 1998, p. 214-219. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0951256246" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0951256246">ISBN 0951256246</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mammals+of+Ghana%2C+Sierra+Leone%2C+and+the+Gambia&rft.atitle=The+Sierra+Leone+monkey+drives&rft.au=Grubb%2C+P.+et+al.&rft.date=1998&rft.pub=Trendrine&rft.place=St.+Ives&rft.pages=214-219&rft.isbn=0951256246">  </li> <li id="cite_note-Chapman-111">↑ <a href="#cite_ref-Chapman_111-0">111,0</a> <a href="#cite_ref-Chapman_111-1">111,1</a> Chapman, C. A.; Peres, C. A. «Primate conservation in the new millennium: the role of scientists» (en anglès). Evolutionary Anthropology, 10, 2001, pàg. 16-33. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1002%2F1520-6505%282001%2910%3A1%3C16%3A%3AAID-EVAN1010%3E3.0.CO%3B2-O">10.1002/1520-6505(2001)10:1<16::AID-EVAN1010>3.0.CO;2-O</a>. </li> <li id="cite_note-Mittermeier-112">↑ <a href="#cite_ref-Mittermeier_112-0">112,0</a> <a href="#cite_ref-Mittermeier_112-1">112,1</a> Mittermeier, R. A.; Cheney, D. L.. «Conservation of primates and their habitats». A: Smuts, B. B., Cheney, D. L., Seyfarth, R. M., Wrangham, R. W.; Struhsaker, T. T.. Primate Societies (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1987, p. 477-490.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Societies&rft.atitle=Conservation+of+primates+and+their+habitats&rft.au=Mittermeier%2C+R.+A.%3B+Cheney%2C+D.+L.&rft.date=1987&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.pages=477-490">  </li> <li id="cite_note-Southwick-113">↑ <a href="#cite_ref-Southwick_113-0">113,0</a> <a href="#cite_ref-Southwick_113-1">113,1</a> Southwick, C. H.; Siddiqi, M. F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wayback.archive-it.org/all/20081001191112/http://wii.gov.in/envis/primates/downloads/page81statusofprimates.pdf">Status, conservation and management of primates in India</a>» (pdf) (en anglès). Envis Bulletin: Wildlife and Protected Areas, 1, 1, 2001, pàg. 81-91. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wii.gov.in/envis/primates/downloads/page81statusofprimates.pdf">original</a> el 2008-10-01 [Consulta: 4 agost 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://wayback.archive-it.org/all/20081001191112/http://wii.gov.in/envis/primates/downloads/page81statusofprimates.pdf">Arxivat</a> 2008-10-01 at <a href="/w/index.php?title=Archive-It&action=edit&redlink=1" class="new" title="Archive-It (encara no existeix)">Archive-It</a> </li> <li id="cite_note-Cowlishaw-114">↑ <a href="#cite_ref-Cowlishaw_114-0">114,0</a> <a href="#cite_ref-Cowlishaw_114-1">114,1</a> <a href="#cite_ref-Cowlishaw_114-2">114,2</a> <a href="#cite_ref-Cowlishaw_114-3">114,3</a> Cowlishaw, G.; Dunbar, R.. Primate Conservation Biology (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780226116372" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780226116372">ISBN 9780226116372</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primate+Conservation+Biology&rft.au=Cowlishaw%2C+G.%3B+Dunbar%2C+R.&rft.date=2000&rft.pub=University+of+Chicago+Press&rft.place=Chicago&rft.isbn=9780226116372">  </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Purvis, A., Gittleman, J. L., Cowlishaw, G. & Mace, G. M. «Predicting extinction risk in declining species». Proceedings of the Royal Society of London, 267, 2000, pàg. 1947-1952. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1098%2Frspb.2000.1234">10.1098/rspb.2000.1234</a>. </li> <li id="cite_note-Fa-116">↑ <a href="#cite_ref-Fa_116-0">116,0</a> <a href="#cite_ref-Fa_116-1">116,1</a> <a href="#cite_ref-Fa_116-2">116,2</a> Fa, J. E., Juste, J., Perez de Val, J. & Castroviejo, J. «Impact of market hunting on mammal species in Equatorial Guinea». Conservation Biology, 9, 5, 1995, pàg. 1107-1115. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1523-1739.1995.9051107.x">10.1046/j.1523-1739.1995.9051107.x</a>. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Hill, C. M. «Crop-raiding by wild vertebrates: The farmer's perspective in an agricultural community in western Uganda». International Journal of Pest Management, 43, 1, 1997, pàg. 77-84. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F096708797229022">10.1080/096708797229022</a>. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Hill, C. M. «Primate conservation and local communities: Ethical issues and debates». American Anthropologist, 104, 4, 2002, pàg. 1184-1194. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1525%2Faa.2002.104.4.1184">10.1525/aa.2002.104.4.1184</a>. </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Choudhury, A. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://wayback.archive-it.org/all/20081001191106/http://wii.gov.in/envis/primates/downloads/page92primatesne.pdf">Primates in Northeast India: an overview of their distribution and conservation status</a>» (pdf). Envis Bulletin: Wildlife and Protected Areas, 1, 1, 2001, pàg. 92-101. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wii.gov.in/envis/primates/downloads/page92primatesne.pdf">original</a> el 2008-10-01 [Consulta: 4 agost 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://wayback.archive-it.org/all/20081001191106/http://wii.gov.in/envis/primates/downloads/page92primatesne.pdf">Arxivat</a> 2008-10-01 at <a href="/w/index.php?title=Archive-It&action=edit&redlink=1" class="new" title="Archive-It (encara no existeix)">Archive-It</a> </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> Kumara, H. N. & Singh, M. «Distribution and abundance of primates in rainforests of the Western Ghats, Karnataka, India and the conservation of Macaca silenus». International Journal of Primatology, 25, 5, 2004, pàg. 1001-1018. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FB%3AIJOP.0000043348.06255.7f">10.1023/B:IJOP.0000043348.06255.7f</a>. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> Nijman, V. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910043814/http://rmbr.nus.edu.sg/rbz/biblio/52/52rbz271-280.pdf">Conservation of the Javan gibbon Hylobates moloch: population estimates, local extinction, and conservation priorities</a>» (pdf). The Raffles Bulletin of Zoology, 52, 1, 2004, pàg. 271-280. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rmbr.nus.edu.sg/rbz/biblio/52/52rbz271-280.pdf">original</a> el 2008-09-10 [Consulta: 4 agost 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080910043814/http://rmbr.nus.edu.sg/rbz/biblio/52/52rbz271-280.pdf">Arxivat</a> 2008-09-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> O'Brien, T. G., Kinnaird, M. F., Nurcahyo, A., Iqbal, M. & Rusmanto, M. «Abundance and distribution of sympatric gibbons in a threatened Sumatran rain forest». International Journal of Primatology, 25, 2, 2004, pàg. 267-284. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1023%2FB%3AIJOP.0000019152.83883.1c">10.1023/B:IJOP.0000019152.83883.1c</a>. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> Estrada, A., Coates-Estrada, R. & Meritt, D. «Non-flying mammals and landscape changes in the tropical forest region of Los Tuxtlas, Mexico». Ecography, 17, 1994, pàg. 229-241. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1600-0587.1994.tb00098.x">10.1111/j.1600-0587.1994.tb00098.x</a>. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> Marsh, L. K.. «The nature of fragmentation.». A: Marsh, L. K.. Primates in Fragments: Ecology and Conservation. Nova York: <a href="/w/index.php?title=Kluwer_Academic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kluwer Academic (encara no existeix)">Kluwer Academic</a>/<a href="/w/index.php?title=Plenum_Publishers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plenum Publishers (encara no existeix)">Plenum Publishers</a>, 2003, p. 1-10.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Fragments%3A+Ecology+and+Conservation&rft.atitle=The+nature+of+fragmentation.&rft.au=Marsh%2C+L.+K.&rft.date=2003&rft.pub=%5B%5BKluwer+Academic%5D%5D%2F%5B%5BPlenum+Publishers%5D%5D&rft.place=Nova+York&rft.pages=1-10">  </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Turner, I. M. «Species loss in fragments of tropical rain forest: a review of the evidence». Journal of Applied Ecology, 33, 1996, pàg. 200-209. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2404743">10.2307/2404743</a>. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Chiarello, A.G.. «Primates of the Brazilian Atlantic forest: the influence of forest fragmentation on survival». A: Marsh, L. K.. Primates in Fragments: Ecology and Conservation. Nova York: Kluwer Academic/Plenum Publishers, 2003, p. 99-121. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780306476969" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780306476969">ISBN 9780306476969</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Primates+in+Fragments%3A+Ecology+and+Conservation&rft.atitle=Primates+of+the+Brazilian+Atlantic+forest%3A+the+influence+of+forest+fragmentation+on+survival&rft.au=Chiarello%2C+A.G.&rft.date=2003&rft.pub=Kluwer+Academic%2FPlenum+Publishers&rft.place=Nova+York&rft.pages=99-121&rft.isbn=9780306476969">  </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Pope, T.R.. «Socioecology, population fragmentation, and patterns of genetic loss in endangered primates». A: Avise, J. & Hamrick, J.. Conservation Genetics: Case Histories from Nature. Norwell: Kluwer Academic Publishers, 1996, p. 119-159. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780412055812" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780412055812">ISBN 9780412055812</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Conservation+Genetics%3A+Case+Histories+from+Nature&rft.atitle=Socioecology%2C+population+fragmentation%2C+and+patterns+of+genetic+loss+in+endangered+primates&rft.au=Pope%2C+T.R.&rft.date=1996&rft.pub=Kluwer+Academic+Publishers&rft.place=Norwell&rft.pages=119-159&rft.isbn=9780412055812">  </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Mittermeier, R. A. et al. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080720114225/http://www.primate-sg.org/PDF/PC22.Top25.06-08.V2b.pdf">Primates in Peril: The World's 25 Most Endangered Primates, 2006 – 2008</a>» (pdf). Primate Conservation, 22, 2007, pàg. 1-40. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.primate-sg.org/PDF/PC22.Top25.06-08.V2b.pdf">original</a> el 2008-07-20 [Consulta: 4 agost 2008]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080720114225/http://www.primate-sg.org/PDF/PC22.Top25.06-08.V2b.pdf">Arxivat</a> 2008-07-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Oates, J. F., Abedi-Lartey, M., McGraw, W. S., Struhsaker, T. T. & Whitesides, G. H. «Extinction of a West African Red Colobus Monkey». The Journal of the Society for Conservation Biology, 14, 5, 2000, pàg. 1526. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1046%2Fj.1523-1739.2000.99230.x">10.1046/j.1523-1739.2000.99230.x</a>. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> McGraw, W. S. «Update on the Search for Miss Waldron's Red Colobus Monkey». International Journal of Primatology, 26, 3, 2005, pàg. 605-619. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs10764-005-4368-9">10.1007/s10764-005-4368-9</a>. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.un.org/Overview/rights.html">The Universal Declaration of Human Rights</a>». <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a>, 1948. [Consulta: 2 desembre 2008]. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Burgin, C. J.; Colella, J. P.; Kahn, P. L.; Upham, N. S. «How many species of mammals are there?» (en anglès). Journal of Mammalogy, 99, 1, 2018, pàg. 1-14. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjmammal%2Fgyx147">10.1093/jmammal/gyx147</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0022-2372">0022-2372</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Primats&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Primates" class="extiw" title="commons:Primates">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Primates" class="extiw" title="commons:Category:Primates">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Primat" class="extiw" title="q:Primat">Viquidites</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#sitelinks-wikiquote" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikispecies-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquiespècies"><img alt="Viquiespècies" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/17px-Wikispecies-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/26px-Wikispecies-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/df/Wikispecies-logo.svg/34px-Wikispecies-logo.svg.png 2x" data-file-width="941" data-file-height="1103" /></a><figcaption>Viquiespècies</figcaption></figure></td> <td><a class="external text" href="https://species.wikimedia.org/wiki/Primates?uselang=ca">Viquiespècies</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7380?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://digital.library.wisc.edu/1711.dl/PCLNatHist">PrimateImages: Natural History Collection</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://pin.primate.wisc.edu/">Primate Info Net</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://primate-brain.org">Atles citoarquitecturals d'alta resolució del cervell dels primats</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(anglès)</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.euprim-net.eu">EUPRIM-Net: European Primate Network</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(anglès)</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Ordres_vivents_de_mamífers_per_infraclasses" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible autocollapse navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Mam%C3%ADfers" title="Plantilla:Mamífers"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Ordres_vivents_de_mamífers_per_infraclasses" style="font-size:114%;margin:0 4em">Ordres vivents de <a href="/wiki/Mam%C3%ADfers" title="Mamífers">mamífers</a> per infraclasses</div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div id="Regne:_Animalia_·_Embrancament:_Chordata_·_Subfílum:_Vertebrata_·_(sense_categoria):_Amniota">Regne: <a href="/wiki/Animalia" class="mw-redirect" title="Animalia">Animalia</a>  ·  Embrancament: <a href="/wiki/Chordata" class="mw-redirect" title="Chordata">Chordata</a>  ·  Subfílum: <a href="/wiki/Vertebrata" class="mw-redirect" title="Vertebrata">Vertebrata</a>  ·  (sense categoria): <a href="/wiki/Amniota" class="mw-redirect" title="Amniota">Amniota</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Prototeris" title="Prototeris">Prototeris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Monotrema" class="mw-redirect" title="Monotrema">Monotremes</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Metateri" class="mw-redirect" title="Metateri">Metateris</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Didelfimorfs" title="Didelfimorfs">Didelfimorfs</a>  ·  <a href="/wiki/Op%C3%B2ssums_rata" title="Opòssums rata">Opòssums rata</a>  ·  <a href="/wiki/Microbioteri" class="mw-redirect" title="Microbioteri">Microbioteris</a>  ·  <a href="/wiki/Talps_marsupials" class="mw-redirect" title="Talps marsupials">Talps marsupials</a>  ·  <a href="/wiki/Dasi%C3%BCromorf" class="mw-redirect" title="Dasiüromorf">Dasiüromorfs</a>  ·  <a href="/wiki/Peramelemorf" class="mw-redirect" title="Peramelemorf">Peramelemorfs</a>  ·  <a href="/wiki/Diprotodont" class="mw-redirect" title="Diprotodont">Diprotodonts</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Euteris" title="Euteris">Euteris</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Afrosor%C3%ADcides" title="Afrosorícides">Afrosorícides</a>  ·  <a href="/wiki/Macroscelideus" title="Macroscelideus">Macroscelideus</a>  ·  <a href="/wiki/Tubulidentats" title="Tubulidentats">Tubulidentats</a>  ·  <a href="/wiki/Damans" title="Damans">Damans</a>  ·  <a href="/wiki/Proboscidis" title="Proboscidis">Proboscidis</a> ·  <a href="/wiki/Sirenis" title="Sirenis">Sirenis</a>  ·  <a href="/wiki/Cingulats" title="Cingulats">Cingulats</a>  ·  <a href="/wiki/Pilosos" title="Pilosos">Pilosos</a>  ·  <a href="/wiki/Tupaies" title="Tupaies">Tupaies</a>  ·  <a href="/wiki/L%C3%A8murs_voladors" title="Lèmurs voladors">Lèmurs voladors</a>  ·  <a class="mw-selflink selflink">Primats</a> ·  <a href="/wiki/Rosegadors" title="Rosegadors">Rosegadors</a>  ·  <a href="/wiki/Lagomorfs" title="Lagomorfs">Lagomorfs</a>  ·  <a href="/wiki/Eulipotifles" title="Eulipotifles">Eulipotifles</a>  ·  <a href="/wiki/Ratpenat" class="mw-redirect" title="Ratpenat">Ratpenats</a>  ·  <a href="/wiki/Pangolins" title="Pangolins">Pangolins</a>  ·  <a href="/wiki/Carn%C3%ADvors" title="Carnívors">Carnívors</a>  ·  <a href="/wiki/Perissod%C3%A0ctils" title="Perissodàctils">Perissodàctils</a>  ·  <a href="/wiki/Artiod%C3%A0ctils" title="Artiodàctils">Artiodàctils</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Famílies_vivents_de_primats_per_subordre" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Primats" title="Plantilla:Primats"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Famílies_vivents_de_primats_per_subordre" style="font-size:114%;margin:0 4em">Famílies vivents de <a class="mw-selflink selflink">primats</a> per subordre</div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="2"><div id="Regne_Animalia_·_Embrancament_Chordata_·_Classe_Mammalia_·_Infraclasse_Eutheria_·_Superordre_Euarchontoglires">Regne <a href="/wiki/Animalia" class="mw-redirect" title="Animalia">Animalia</a> · Embrancament <a href="/wiki/Chordata" class="mw-redirect" title="Chordata">Chordata</a> · Classe <a href="/wiki/Mammalia" class="mw-redirect" title="Mammalia">Mammalia</a> · Infraclasse <a href="/wiki/Eutheria" class="mw-redirect" title="Eutheria">Eutheria</a> · Superordre <a href="/wiki/Euarchontoglires" class="mw-redirect" title="Euarchontoglires">Euarchontoglires</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Estrepsirrins" title="Estrepsirrins">Strepsirrhini</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Quirogal%C3%A8ids" title="Quirogalèids">Cheirogaleidae</a> · <a href="/wiki/Lem%C3%BArid" class="mw-redirect" title="Lemúrid">Lemuridae</a> · <a href="/wiki/Lepilem%C3%BArid" class="mw-redirect" title="Lepilemúrid">Lepilemuridae</a> · <a href="/wiki/%C3%8Dndrid" class="mw-redirect" title="Índrid">Indriidae</a> · <a href="/wiki/Daubentonia" title="Daubentonia">Daubentoniidae</a> · <a href="/wiki/Lor%C3%ADsid" class="mw-redirect" title="Lorísid">Lorisidae</a> · <a href="/wiki/G%C3%A0lag" class="mw-redirect" title="Gàlag">Galagidae</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Haplorrins" title="Haplorrins">Haplorrhini</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tarser" class="mw-redirect" title="Tarser">Tarsiidae</a> · <a href="/wiki/C%C3%A8bids" title="Cèbids">Cebidae</a> · <a href="/wiki/Cal%C2%B7litr%C3%ADquid" class="mw-redirect" title="Cal·litríquid">Callitrichidae</a> · <a href="/wiki/Mona_de_nit" title="Mona de nit">Aotidae</a> · <a href="/wiki/Pit%C3%A8cid" class="mw-redirect" title="Pitècid">Pitheciidae</a> · <a href="/wiki/At%C3%A8lid" class="mw-redirect" title="Atèlid">Atelidae</a> · <a href="/wiki/Mico_del_Vell_M%C3%B3n" class="mw-redirect" title="Mico del Vell Món">Cercopithecidae</a> · <a href="/wiki/Gib%C3%B3" class="mw-redirect" title="Gibó">Hylobatidae</a> · <a href="/wiki/Hom%C3%ADnid" class="mw-redirect" title="Homínid">Hominidae</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Bases_de_dades_taxonòmiques" style="padding:3px"><table class="nowraplinks navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th id="Bases_de_dades_taxonòmiques" scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases de dades taxonòmiques</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://animaldiversity.org/accounts/Primates/">ADW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.boldsystems.org/index.php/Taxbrowser_Taxonpage?taxid=281">BOLD</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biolib.cz/en/taxon/id20550">BioLib</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.catalogueoflife.org/data/taxon/8ZXYB">COL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.dyntaxa.se/taxon/info/3000302">Dyntaxa</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.eol.org/pages/1645">EOL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.faunaeur.org/full_results.php?id=12630">FE</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fossilworks.org/cgi-bin/bridge.pl?a=taxonInfo&taxon_no=40700">FW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gbif.org/species/798">GBIF</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.inaturalist.org/taxa/43367">IN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.itis.gov/servlet/SingleRpt/SingleRpt?search_topic=TSN&search_value=180089">ITIS</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=12100001">MSW</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=9443">NCBI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://tree.opentreeoflife.org/taxonomy/browse?id=913935">OTL</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=1455974">WoRMS</a> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4047256-5">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85106668">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00569360">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph124607&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/primats">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primats&oldid=34173905">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primats&oldid=34173905</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Primats" title="Categoria:Primats">Primats</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Altres_arxius_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Altres arxius de la plantilla Webarchive">Altres arxius de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_de_bases_de_dades_taxon%C3%B2miques" title="Categoria:Control de bases de dades taxonòmiques">Control de bases de dades taxonòmiques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:1.000_articles_fonamentals" title="Categoria:1.000 articles fonamentals">1.000 articles fonamentals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Traduccions_que_s%C3%B3n_articles_de_qualitat" title="Categoria:Traduccions que són articles de qualitat">Traduccions que són articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_de_mastologia" title="Categoria:Articles de qualitat de mastologia">Articles de qualitat de mastologia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_dels_1000" title="Categoria:Articles de qualitat dels 1000">Articles de qualitat dels 1000</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 31 oct 2024 a les 09:28.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Primats&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-mlxnj","wgBackendResponseTime":164,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.679","walltime":"2.308","ppvisitednodes":{"value":39417,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":229060,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":78509,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":16,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":150860,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":57,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1993.257 1 -total"," 48.57% 968.065 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu"," 45.32% 903.376 1 Plantilla:Infotaula"," 32.75% 652.741 1 Plantilla:Referències"," 26.72% 532.682 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Taxonomia"," 11.56% 230.362 64 Plantilla:Ref-publicació"," 9.99% 199.060 48 Plantilla:Ref-llibre"," 6.62% 131.951 1 Plantilla:Infotaula_ésser_viu/Nom_científic"," 6.43% 128.230 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/Nom_científic/És_cursiva"," 5.97% 118.959 1 Plantilla:Infotaula_d'ésser_viu/És_animal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.560","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4602971,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-5cfcf7bc8d-wqlr8","timestamp":"20241121121055","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Primats","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Primats","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7380","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q7380","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2004-11-20T15:44:17Z","dateModified":"2024-10-31T08:28:07Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/97\/Primates_-_some_families.jpg","headline":"ordre de mam\u00edfers al qual pertanyen l'\u00e9sser hum\u00e0 i els seus parents m\u00e9s pr\u00f2xims"}</script> </body> </html>