CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Conte de fades - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"c1bf1b47-c4cd-42e4-81d3-9ff64187214e","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Conte_de_fades","wgTitle":"Conte de fades","wgCurRevisionId":34252591,"wgRevisionId":34252591,"wgArticleId":277599,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Conte","Literatura fantàstica"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Conte_de_fades","wgRelevantArticleId":277599,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":70000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q699","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/1200px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1678"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/800px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1119"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/640px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="895"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Conte de fades - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Conte_de_fades"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Conte_de_fades"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Conte_de_fades rootpage-Conte_de_fades skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Conte+de+fades" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Conte+de+fades" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Conte+de+fades" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Conte+de+fades" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Característiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Característiques"> <div class="vector-toc-text"> 1 Característiques </div> </a> <button aria-controls="toc-Característiques-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Característiques </button> <ul id="toc-Característiques-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Evolució_del_terme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Evolució_del_terme"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Evolució del terme </div> </a> <ul id="toc-Evolució_del_terme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Folklore_i_versions_escrites" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Folklore_i_versions_escrites"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Folklore i versions escrites </div> </a> <ul id="toc-Folklore_i_versions_escrites-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> 2 Història </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Història </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Antiguitat,_Edat_Mitjana_i_Renaixement" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Antiguitat,_Edat_Mitjana_i_Renaixement"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Antiguitat, Edat Mitjana i Renaixement </div> </a> <ul id="toc-Antiguitat,_Edat_Mitjana_i_Renaixement-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Modernitat_i_Edat_contemporània" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Modernitat_i_Edat_contemporània"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Modernitat i Edat contemporània </div> </a> <ul id="toc-Modernitat_i_Edat_contemporània-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Versions_contemporànies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Versions_contemporànies"> <div class="vector-toc-text"> 3 Versions contemporànies </div> </a> <button aria-controls="toc-Versions_contemporànies-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Versions contemporànies </button> <ul id="toc-Versions_contemporànies-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Literatura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Literatura"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Literatura </div> </a> <ul id="toc-Literatura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cinema" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cinema"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 Cinema </div> </a> <ul id="toc-Cinema-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Transmissió_transcultural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Transmissió_transcultural"> <div class="vector-toc-text"> 4 Transmissió transcultural </div> </a> <ul id="toc-Transmissió_transcultural-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vincle_amb_els_nens" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vincle_amb_els_nens"> <div class="vector-toc-text"> 5 Vincle amb els nens </div> </a> <ul id="toc-Vincle_amb_els_nens-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Classificacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Classificacions"> <div class="vector-toc-text"> 6 Classificacions </div> </a> <button aria-controls="toc-Classificacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Classificacions </button> <ul id="toc-Classificacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Aarne-Thompson" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Aarne-Thompson"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 Aarne-Thompson </div> </a> <ul id="toc-Aarne-Thompson-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Morfologia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Morfologia"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Morfologia </div> </a> <ul id="toc-Morfologia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Interpretacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Interpretacions"> <div class="vector-toc-text"> 7 Interpretacions </div> </a> <ul id="toc-Interpretacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Reculls_més_importants" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Reculls_més_importants"> <div class="vector-toc-text"> 8 Reculls més importants </div> </a> <ul id="toc-Reculls_més_importants-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 9 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 10 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 11 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 12 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Conte de fades</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 103 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-103" aria-hidden="true" > 103 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Calitra" title="Calitra - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Calitra" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target">Acèh</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Sprokie" title="Sprokie - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Sprokie" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/M%C3%A4rchen" title="Märchen - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Märchen" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AD%D9%83%D8%A7%D9%8A%D8%A9_%D8%AE%D8%B1%D8%A7%D9%81%D9%8A%D8%A9" title="حكاية خرافية - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="حكاية خرافية" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-as mw-list-item"><a href="https://as.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B8%E0%A6%BE%E0%A6%A7%E0%A7%81%E0%A6%95%E0%A6%A5%E0%A6%BE" title="সাধুকথা - assamès" lang="as" hreflang="as" data-title="সাধুকথা" data-language-autonym="অসমীয়া" data-language-local-name="assamès" class="interlanguage-link-target">অসমীয়া</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Cuentu_de_fades" title="Cuentu de fades - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Cuentu de fades" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Na%C4%9F%C4%B1l" title="Nağıl - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Nağıl" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D3%98%D0%BA%D0%B8%D3%99%D1%82" title="Әкиәт - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Әкиәт" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Pasaka" title="Pasaka - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Pasaka" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target">Žemaitėška</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B7%D0%BA%D0%B0" title="Казка - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Казка" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B7%D0%BA%D0%B0" title="Казка - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Казка" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BA%D0%B0%D0%B7%D0%BA%D0%B0" title="Приказка - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Приказка" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%82%E0%A6%AA%E0%A6%95%E0%A6%A5%E0%A6%BE" title="রূপকথা - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রূপকথা" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%83%D1%8C%D0%B9%D1%80%D0%B0" title="Туьйра - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Туьйра" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Poh%C3%A1dka" title="Pohádka - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Pohádka" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%AE%D0%BC%D0%B0%D1%85" title="Юмах - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Юмах" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target">Чӑвашла</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Eventyr" title="Eventyr - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Eventyr" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/M%C3%A4rchen" title="Märchen - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Märchen" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%B1%CF%81%CE%B1%CE%BC%CF%8D%CE%B8%CE%B9" title="Παραμύθι - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Παραμύθι" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Fairy_tale" title="Fairy tale - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Fairy tale" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Fabelo" title="Fabelo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Fabelo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cuento_de_hadas" title="Cuento de hadas - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Cuento de hadas" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Muinasjutt" title="Muinasjutt - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Muinasjutt" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Maitagarri-ipuin" title="Maitagarri-ipuin - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Maitagarri-ipuin" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%82%D8%B5%D9%87_%D9%BE%D8%B1%DB%8C%D8%A7%D9%86" title="قصه پریان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="قصه پریان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Satu" title="Satu - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Satu" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/%C3%86vint%C3%BDr" title="Ævintýr - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Ævintýr" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target">Føroyskt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Conte_merveilleux" title="Conte merveilleux - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Conte merveilleux" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Mearke" title="Mearke - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Mearke" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target">Frysk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gag mw-list-item"><a href="https://gag.wikipedia.org/wiki/Masal" title="Masal - gagaús" lang="gag" hreflang="gag" data-title="Masal" data-language-autonym="Gagauz" data-language-local-name="gagaús" class="interlanguage-link-target">Gagauz</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Conto_de_fadas" title="Conto de fadas - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Conto de fadas" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%A2%D7%A9%D7%99%D7%99%D7%94" title="מעשייה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מעשייה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A4%B0%E0%A5%80_%E0%A4%95%E0%A4%A5%E0%A4%BE" title="परी कथा - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="परी कथा" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Bajka" title="Bajka - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Bajka" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Mese_(epika)" title="Mese (epika) - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Mese (epika)" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%A5%D6%84%D5%AB%D5%A1%D5%A9" title="Հեքիաթ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Հեքիաթ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%80%D5%A5%D6%84%D5%AB%D5%A1%D5%A9" title="Հեքիաթ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Հեքիաթ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Dongeng" title="Dongeng - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Dongeng" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-inh mw-list-item"><a href="https://inh.wikipedia.org/wiki/%D0%A4%D0%B0%D1%8C%D0%BB%D0%B3" title="Фаьлг - ingúix" lang="inh" hreflang="inh" data-title="Фаьлг" data-language-autonym="ГӀалгӀай" data-language-local-name="ingúix" class="interlanguage-link-target">ГӀалгӀай</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/%C3%86vint%C3%BDri" title="Ævintýri - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Ævintýri" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Fiaba" title="Fiaba - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Fiaba" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%A1%E3%83%AB%E3%83%98%E3%83%B3" title="メルヘン - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="メルヘン" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%96%E1%83%A6%E1%83%90%E1%83%9E%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98" title="ზღაპარი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ზღაპარი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Ertek" title="Ertek - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Ertek" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target">Qaraqalpaqsha</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%95%D1%80%D1%82%D0%B5%D0%B3%D1%96" title="Ертегі - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Ертегі" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%95%E0%B2%BE%E0%B2%B2%E0%B3%8D%E0%B2%AA%E0%B2%A8%E0%B2%BF%E0%B2%95_%E0%B2%95%E0%B2%A5%E0%B3%86" title="ಕಾಲ್ಪನಿಕ ಕಥೆ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಕಾಲ್ಪನಿಕ ಕಥೆ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A9%94%EB%A5%B4%ED%97%A8" title="메르헨 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="메르헨" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kv mw-list-item"><a href="https://kv.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%BE%D0%B9%D0%B4" title="Мойд - komi" lang="kv" hreflang="kv" data-title="Мойд" data-language-autonym="Коми" data-language-local-name="komi" class="interlanguage-link-target">Коми</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%BE%D0%BC%D0%BE%D0%BA" title="Жомок - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Жомок" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Fabella_puerilis" title="Fabella puerilis - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Fabella puerilis" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/M%C3%A4rchen" title="Märchen - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Märchen" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Sjpreukske" title="Sjpreukske - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Sjpreukske" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target">Limburgs</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Cunt_de_fade" title="Cunt de fade - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Cunt de fade" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target">Lombard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Pasaka" title="Pasaka - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Pasaka" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Pasaka" title="Pasaka - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Pasaka" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Dongeng" title="Dongeng - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Dongeng" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target">Basa Banyumasan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Angano" title="Angano - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Angano" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D1%98%D0%BA%D0%B0" title="Бајка - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Бајка" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%AF%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%B7%E0%B4%BF%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%95%E0%B4%A5" title="യക്ഷിക്കഥ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="യക്ഷിക്കഥ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Dongeng" title="Dongeng - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Dongeng" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Sprookje" title="Sprookje - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Sprookje" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Eventyr" title="Eventyr - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Eventyr" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Eventyr" title="Eventyr - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Eventyr" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Conte" title="Conte - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Conte" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target">Nouormand</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%80%D0%B3%D1%8A%D0%B0%D1%83" title="Аргъау - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Аргъау" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target">Ирон</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%AA%E0%A8%B0%E0%A9%80_%E0%A8%95%E0%A8%A5%E0%A8%BE" title="ਪਰੀ ਕਥਾ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਪਰੀ ਕਥਾ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Conte_(Lit%C3%A9rature)" title="Conte (Litérature) - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Conte (Litérature)" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ba%C5%9B%C5%84" title="Baśń - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Baśń" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Conta" title="Conta - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Conta" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%DB%8C_%DA%A9%DB%81%D8%A7%DD%A8%DB%8C" title="پری کہاݨی - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="پری کہاݨی" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Conto_de_fadas" title="Conto de fadas - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Conto de fadas" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Paraula" title="Paraula - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Paraula" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Basm" title="Basm - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Basm" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A1%D0%BA%D0%B0%D0%B7%D0%BA%D0%B0" title="Сказка - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Сказка" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rue mw-list-item"><a href="https://rue.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%80%D0%B8%D0%BF%D0%BE%D0%B2%D1%96%D0%B4%D0%BA%D0%B0" title="Приповідка - Rusyn" lang="rue" hreflang="rue" data-title="Приповідка" data-language-autonym="Русиньскый" data-language-local-name="Rusyn" class="interlanguage-link-target">Русиньскый</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Cuntu_(narrazzioni)" title="Cuntu (narrazzioni) - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Cuntu (narrazzioni)" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%D9%8A%D9%86_%D8%AC%D9%88%D9%86_%DA%AA%D9%87%D8%A7%DA%BB%D9%8A%D9%88%D9%86" title="پرين جون ڪهاڻيون - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="پرين جون ڪهاڻيون" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Bajka" title="Bajka - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Bajka" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Fairy_tale" title="Fairy tale - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Fairy tale" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Rozpr%C3%A1vka" title="Rozprávka - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Rozprávka" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pravljica" title="Pravljica - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Pravljica" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/P%C3%ABrralla" title="Përralla - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Përralla" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%91%D0%B0%D1%98%D0%BA%D0%B0" title="Бајка - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Бајка" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Dong%C3%A9ng" title="Dongéng - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Dongéng" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target">Sunda</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Saga" title="Saga - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Saga" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B5%E0%AE%BF%E0%AE%9A%E0%AE%BF%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%A4%E0%AF%88" title="விசித்திரக் கதை - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="விசித்திரக் கதை" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%90%D1%84%D1%81%D0%BE%D0%BD%D0%B0" title="Афсона - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Афсона" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target">Тоҷикӣ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%97%E0%B8%9E%E0%B8%99%E0%B8%B4%E0%B8%A2%E0%B8%B2%E0%B8%A2" title="เทพนิยาย - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เทพนิยาย" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Kuwentong_bibit" title="Kuwentong bibit - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Kuwentong bibit" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target">Tagalog</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Masal" title="Masal - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Masal" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D3%98%D0%BA%D0%B8%D1%8F%D1%82" title="Әкият - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Әкият" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target">Татарча / tatarça</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tyv mw-list-item"><a href="https://tyv.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D0%BE%D0%BE%D0%BB" title="Тоол - tuvinià" lang="tyv" hreflang="tyv" data-title="Тоол" data-language-autonym="Тыва дыл" data-language-local-name="tuvinià" class="interlanguage-link-target">Тыва дыл</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D0%B7%D0%BA%D0%B0" title="Казка - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Казка" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%D8%B1%DB%8C%D9%88%DA%BA_%DA%A9%DB%8C_%DA%A9%DB%81%D8%A7%D9%86%DB%8C" title="پریوں کی کہانی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="پریوں کی کہانی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Ertak" title="Ertak - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Ertak" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Truy%E1%BB%87n_c%E1%BB%95_t%C3%ADch" title="Truyện cổ tích - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Truyện cổ tích" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Floriconte" title="Floriconte - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Floriconte" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target">Walon</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%AB%A5%E8%AF%9D" title="童话 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="童话" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%99%E1%83%98" title="არიკი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="არიკი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target">მარგალური</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%AB%A5%E8%A9%B1" title="童話 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="童話" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/G%C3%ADn-%C3%A1-k%C3%B3%CD%98" title="Gín-á-kó͘ - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Gín-á-kó͘" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target">閩南語 / Bân-lâm-gú</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%AB%A5%E8%A9%B1" title="童話 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="童話" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ubuciko_bomlomo" title="Ubuciko bomlomo - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ubuciko bomlomo" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q699#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Conte_de_fades" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Conte_de_fades&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Conte_de_fades">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Conte_de_fades">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Conte_de_fades" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Conte_de_fades" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&oldid=34252591" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Conte_de_fades&id=34252591&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FConte_de_fades">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FConte_de_fades">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Conte+de+fades">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Conte_de_fades&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fairy_tales" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q699" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Offterdinger_Rotkappchen_(2).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/220px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg" decoding="async" width="220" height="308" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/330px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg/440px-Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg 2x" data-file-width="2179" data-file-height="3047" /></a><figcaption>Il·lustració de <a href="/w/index.php?title=Carl_Offterdinger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carl Offterdinger (encara no existeix)">Carl Offterdinger</a> del conte de fades europeu <a href="/wiki/Caputxeta_Vermella" class="mw-redirect" title="Caputxeta Vermella">Caputxeta Vermella</a>.</figcaption></figure> El conte de fades o una <a href="/wiki/Rondalla" title="Rondalla">rondalla</a> és un tipus de <a href="/wiki/Conte" title="Conte">conte</a> tradicional o <a href="/wiki/Ficci%C3%B3" title="Ficció">ficció</a> on apareixen elements de <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a>, criatures pròpies del <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a> -com ara <a href="/wiki/Fada" title="Fada">fades</a>, <a href="/wiki/Follet" title="Follet">follets</a>, <a href="/wiki/Elf" title="Elf">elfs</a>, <a href="/wiki/Bruixa_(dona)" title="Bruixa (dona)">bruixes</a>, <a href="/wiki/Sirena" title="Sirena">sirenes</a>, <a href="/wiki/Trol" title="Trol">trols</a>, <a href="/wiki/Gegant_(mitologia)" title="Gegant (mitologia)">gegants</a>, <a href="/wiki/Gnom" title="Gnom">gnoms</a> i animals parlants -i sovint un ensenyament moral. El terme s'usa modernament per parlar d'històries que acaben gairebé sempre bé o on intervé l'element meravellós i la <a href="/wiki/Fantasia" title="Fantasia">fantasia</a>. En el llenguatge contemporani, així com fora del context literari, el terme és utilitzat per descriure una cosa que està vinculat amb <a href="/wiki/Pr%C3%ADncep" title="Príncep"> princeses</a>. Per això, hi ha expressions com ara «un final de conte de fades» -un final feliç- <a href="#cite_note-1">[1]</a> De la mateixa manera, en l'aspecte col·loquial un «conte de fades» pot ser associat amb qualsevol <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria" title="Història">història</a> rocambolesca i extraordinària. En general, aquest tipus de relats sol atreure els nens petits, al compenetrar aquests de forma fàcil i ràpida amb els personatges <a href="/wiki/Arquetip_(psicologia_anal%C3%ADtica)" title="Arquetip (psicologia analítica)">arquetípics</a> de cada història. En les cultures on els <a href="/wiki/Dimoni" title="Dimoni">dimonis</a> i les <a href="/wiki/Bruixeria" title="Bruixeria">bruixes</a> són percebuts com a éssers reals, els contes de fades poden mimetitzar-se amb el gènere de les <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegendes</a>, en el qual el context és percebut, tant pel narrador com pels oients, com si es tractés d'una realitat històrica. No obstant això, a diferència de les llegendes i <a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">epopeies</a>, que tendeixen a tenir referències superficials a la <a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">religió</a> i a llocs, persones i successos reals, aquest tipus d'històries té lloc en un període indefinit («Hi havia una vegada») més que en un instant precís.<a href="#cite_note-2">[2]</a> Els contes de fades es troben sigui en forma oral o literària. Intentar detallar amb exactitud el seu desenvolupament històric en resulta una tasca difícil, ja que només les formes escrites han estat capaços de sobreviure amb el pas el temps. No obstant això, l'evidència escrita almenys dona una indicació que els contes de fades han existit durant milers d'anys, encara que potser no reconeguts des d'un principi com un <a href="/wiki/G%C3%A8nere_literari" title="Gènere literari">gènere</a> pròpiament dit; el terme «conte de fades» es va aplicar a partir de l'obra de <a href="/wiki/Marie-Catherine_d%27Aulnoy" title="Marie-Catherine d'Aulnoy">Madame d'Aulnoy</a>, que va proposar la denominació francòfona «Contes des Fées». Molts d'aquests relats han evolucionat fins a la forma en què es coneixen avui en dia a partir d'històries amb centenars d'anys d'antiguitat, aparegudes amb múltiples variants i recollides pels folkloristes.<a href="#cite_note-3">[3]</a> Fins i tot, se segueixen redactant contes de fades i obres derivades del mateix gènere. Els folkloristes han classificat els contes de fades de diverses formes; entre les més notables agrupacions estan el sistema d'<a href="/wiki/Aarne-Thompson" class="mw-redirect" title="Aarne-Thompson">Aarne-Thompson</a> i l'anàlisi morfològica de l'<a href="/wiki/Erudit" class="mw-redirect" title="Erudit">erudit</a> <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Propp" class="mw-redirect" title="Vladímir Propp">Vladímir Propp</a>. D'altra banda, altres folkloristes han interpretat el significat dels contes, però no hi ha cap moviment intel·lectual que hagi abordat el significat d'aquest tipus de relats. Tot i que els primers contes de fades estaven destinats principalment a les audiències adultes, i en menor grau als nens, aquests van començar a associar-se amb els infants des dels escrits dels <a href="/wiki/Preciosisme" title="Preciosisme">preciosistes</a>. Des que els <a href="/wiki/Germans_Grimm" title="Germans Grimm">germans Grimm</a> titulessin la seva col·lecció com Kinder- und Hausmärchen (trad. Literal: «  Contes dels nens i la llar »), el vincle amb els nens ha anat enfortint-se amb el transcurs dels anys. Els <a href="/wiki/Germans_Grimm" title="Germans Grimm">Germans Grimm</a> són els principals recopiladors de contes de fades. <a href="/wiki/Joseph_Campbell" title="Joseph Campbell">Joseph Campbell</a> afirma que aquestes similituds provenen del fet que en realitat segueixen els esquemes universals de la mitologia, especialment el referit al <a href="/wiki/Monomite" title="Monomite">monomite</a> o camí de l'heroi. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Característiques">Característiques</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Característiques">modifica</a>]</div> Els contes de fades inclouen una aventura amb elements meravellosos o fantàstics (no solament amb fades malgrat el nom) que tenen lloc en un lloc o passar remot i que poden servir tant per entretenir com per transmetre un ensenyament moral. Aquesta funció didàctica els ha acabat associant a la literatura infantil, malgrat la cruesa d'algunes escenes originals, i explica el fort maniqueisme del punt de vista. Inclouen repeticions, localitzacions simbòliques <a href="#cite_note-4">[4]</a> (com el bosc) i personatges estereotipats. Tot i que el conte de fades és clarament un gènere distintiu, la definició que marca a una obra com un relat d'aquest tipus és font de controvèrsies.<a href="#cite_note-5">[5]</a> <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Propp" class="mw-redirect" title="Vladímir Propp">Vladímir Propp</a>, a la seva Morfologia del conte, va criticar la distinció entre «contes de fades» i «relats d'animals» basant-se en el fet que molts contes contenen tant elements com animals fantàstics.<a href="#cite_note-6">[6]</a> No obstant això, per seleccionar obres per a la seva anàlisi, Propp va utilitzar tots els <a href="/wiki/Mitologia_eslava" title="Mitologia eslava">contes populars russos</a> classificats en el conjunt de tipus 300-749 en el sistema de classificació <a href="/wiki/Aarne-Thompson" class="mw-redirect" title="Aarne-Thompson">Aarne-Thompson</a> -en un intent per brindar-los una distinció- per establir pròpiament un nou grup de contes.<a href="#cite_note-7">[7]</a> el seu propi treball va identificar als contes de fades pels elements de la trama, encara que l'hi va criticar perquè la seva anàlisi no s'aplica fàcilment als contes que no impliquin una recerca i, a més, els mateixos elements de la <a href="/wiki/Trama" title="Trama">trama</a> se'ls pot trobar en obres que no són considerades com contes de fades.<a href="#cite_note-8">[8]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg/220px-Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg/330px-Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg/440px-Wiktor_Michajlowitsch_Wassnezow_004.jpg 2x" data-file-width="1300" data-file-height="1755" /></a><figcaption>El conte rus El tsarevitx Ivan, l'ocell de foc i el llop gris no conté fades, sinó un llop parlant</figcaption></figure> Un punt sobre el qual hi ha consens generalitzat és que la naturalesa d'un conte no depèn de si les <a href="/wiki/Fada" title="Fada">fades</a> hi apareixen. Moltes persones, entre elles <a href="/wiki/Angela_Carter" title="Angela Carter">Angela Carter</a> en la seva introducció al Virago Book of Fairy Tales («Llibre virago dels contes de fades»), han observat que una gran part dels anomenats contes de fades no contenen els esmentats éssers fantàstics.<a href="#cite_note-9">[9]</a> Això es deu en part a la història del terme en anglès, «fairy tale», que deriva de la frase francesa «conte de fées» i que va ser usada per primera vegada en la col·lecció de Madame d'Aulnoy l'any <a href="/wiki/1697" title="1697">1697</a>.<a href="#cite_note-Windling1-10">[10]</a> Tal com <a href="/wiki/Stith_Thompson" title="Stith Thompson">Stith Thompson</a> i Carter fan notar, els animals parlants i la presència de la <a href="/wiki/M%C3%A0gia" title="Màgia">màgia</a> semblen ser més comuns en el gènere que les mateixes fades.<a href="#cite_note-11">[11]</a> no obstant això, la mera presència d'animals que parlen no converteix un relat en un conte de fades, sobretot quan l'animal és clarament una màscara d'un rostre humà, com succeeix a les <a href="/wiki/Faula" title="Faula">faules</a>.<a href="#cite_note-Tolkien15-12">[12]</a> en el seu assaig <a href="/wiki/On_Fairy-Stories" title="On Fairy-Stories">Sobre els contes de fades</a>, <a href="/wiki/J._R._R._Tolkien" title="J. R. R. Tolkien">J. R. R. Tolkien</a> va manifestar estar d'acord amb l'exclusió de les «fades» de la definició, concebent als contes de fades com històries sobre les aventures dels homes en «Faërie», la terra de les fades, els prínceps i princeses, <a href="/wiki/Nan_(%C3%A9sser_mitol%C3%B2gic)" title="Nan (ésser mitològic)">nans</a>, elfs, i no solament espècies màgiques sinó moltes altres meravelles.<a href="#cite_note-13">[13]</a> tot i això, l'assaig omet contes que són considerats contes de fades, com ara The Heart of a Monkey, inclòs a el llibre lila dels contes de fades de <a href="/wiki/Andrew_Lang" title="Andrew Lang">Andrew Lang</a>.<a href="#cite_note-Tolkien15-12">[12]</a> Steven Swann Jones va considerar que la màgia és la característica que permet diferenciar els contes de fades d'un altre tipus de narracions.<a href="#cite_note-14">[14]</a> al seu torn, Davidson i Chaudri van identificar la «transformació» com el tret principal del gènere.<a href="#cite_note-companion-15">[15]</a> Des d'un punt de vista psicològic, <a href="/w/index.php?title=Jean_Chiriac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean Chiriac (encara no existeix)">Jean Chiriac</a> va subratllar la necessitat dels elements fantàstics en aquest tipus de narrativa.<a href="#cite_note-16">[16]</a> Alguns folkloristes prefereixen utilitzar el terme <a href="/wiki/Idioma_alemany" class="mw-redirect" title="Idioma alemany">alemany</a> «Märchen» (trad. Lit: «conte meravellós») <a href="#cite_note-companion-15">[15]</a> per referir-se al gènere, una pràctica que s'ha reforçat amb la definició de Thompson en la seva edició de <a href="/wiki/1977" title="1977">1977</a> de The Folktale: «un conte de certa longitud que implica una successió de motius o episodis. Es mou en un món irreal, sense localitat o criatures definides i està ple de coses meravelloses. En aquesta terra de mai més, els herois humils maten als seus adversaris, hereten els regnes i es casen amb princeses».<a href="#cite_note-17">[17]</a> Els personatges i motius dels contes de fades són simples i arquetípics: princeses, fills joves i prínceps valents, <a href="/wiki/Ogre" title="Ogre">ogres</a>, gegants, <a href="/wiki/Drac" title="Drac">dracs</a>, trols, madrastres malvades i falsos herois, <a href="/wiki/Fada_protectora" title="Fada protectora">fades protectores</a> i altres ajudants màgics, sovint cavalls, guineus o aus parlants, muntanyes de vidre així com prohibicions i ruptura de restriccions.<a href="#cite_note-18">[18]</a> Altres característiques dels contes -la rítmica, el grotesc, l'estrany i el graciós- són mera recreació per a alegria dels nens, mentre que els perills i terrors els inspiren fascinació. Els contes de fades són l'escenari del món de la <a href="/wiki/Inf%C3%A0ncia" class="mw-redirect" title="Infància">infància</a>, un regne de vida vicaria, més elemental i lliurement ple de fantasies que els drames perfeccionistes dels adults sofisticats l'acceptació arrelada de lligar les realitats exigeix coses més severes. <a href="/wiki/Italo_Calvino" title="Italo Calvino">Italo Calvino</a> va citar els contes de fades com el principal exemple de «vivesa» a la <a href="/wiki/Literatura" title="Literatura">literatura</a>, a causa de la brevetat i consistència de les seves històries.<a href="#cite_note-19">[19]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Evolució_del_terme">Evolució del terme</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Evolució del terme">modifica</a>]</div> D'acord amb l'autora <a href="/w/index.php?title=Rosemary_Jackson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rosemary Jackson (encara no existeix)">Rosemary Jackson</a>, en la seva obra Fantasy: the literature of subversion, els contes de fades difereixen dels relats fantàstics en qüestions narratives, ja que són neutrals, impersonalitzades i ofereixen un context per separat de la perspectiva del lector. El consumidor d'aquest tipus d'històries passa a convertir-se en un receptor passiu d'una sèrie de fets que li ocorren al protagonista sense permetre la seva involucració en la història, mentre que els relats fantàstics qüestionen els principis morals i socials dels personatges i del lector al mateix temps, enmig d'una combinació d'elements com el romanç i la nostàlgia, entre d'altres.<a href="#cite_note-20">[20]</a> al seu torn, l'escriptor <a href="/wiki/Tzvetan_Todorov" title="Tzvetan Todorov">Tzvetan Todorov</a> ofereix una distinció pròpia del gènere en el seu llibre The fantastic: a structural approach to a literary gènere, on destaca l'estil de redacció dels contes de fades com un dels seus trets característics que permet distingir al gènere dels relats fantàstics; en especial, es refereix a l'estructura de les trames.<a href="#cite_note-21">[21]</a> Al principi, les històries que ara cataloguem com contes de fades eren només un tipus de conte i no eren concebudes com un gènere independent. El terme alemany «Märchen» literalment significa «conte», de manera que no intenta referir-se a un tipus específic d'obra. No va ser sinó fins a l'època de la <a href="/wiki/Literatura_renaixentista" title="Literatura renaixentista">literatura de la Renaixença</a> que el gènere va començar a ser definit, ja que els escriptors d'aquest període van començar a delimitar una classificació de contes que es va consolidar a través de les obres de molts altres escriptors, per conformar-se com un gènere inqüestionable amb els escrits dels germans Grimm.<a href="#cite_note-22">[22]</a> En aquest procés de consolidació, els artistes del <a href="/wiki/Preciosisme" title="Preciosisme">Preciosisme</a> van encunyar el terme específic que identificaria el gènere alhora que van començar a escriure ells mateixos contes de fades; la denominació prové específicament de Madame d'Aulnoy, qui va proposar l'etiqueta «contes de fée».<a href="#cite_note-23">[23]</a> Abans que es definís el gènere de la <a href="/wiki/G%C3%A8nere_fant%C3%A0stic" class="mw-redirect" title="Gènere fantàstic">fantasia</a>, molts treballs, que generalment es classifiquen com relats fantàstics, eren catalogats com contes de fades, incloent-hi les novel·les <a href="/wiki/El_h%C3%B2bbit" title="El hòbbit">El hòbbit</a> de Tolkien, <a href="/wiki/La_rebel%C2%B7li%C3%B3_dels_animals" title="La rebel·lió dels animals">la rebel·lió dels animals</a> de <a href="/wiki/George_Orwell" title="George Orwell">George Orwell</a>, <a href="/wiki/El_m%C3%A0gic_d%27Oz" title="El màgic d'Oz">El meravellós Mag d'Oz</a> de <a href="/wiki/Lyman_Frank_Baum" title="Lyman Frank Baum">Lyman Frank Baum</a> i <a href="/wiki/The_Turn_of_the_Screw" class="mw-redirect" title="The Turn of the Screw">The Turn of the Screw</a> de <a href="/wiki/Henry_James" title="Henry James">Henry James</a>.<a href="#cite_note-24">[24]</a> de fet, Sobre els contes de fades de Tolkien conté discussions sobre el worldbuilding (o procés de construcció de <a href="/w/index.php?title=Pa%C3%ADs_imaginari&action=edit&redlink=1" class="new" title="País imaginari (encara no existeix)">mons imaginaris</a>), reflexions que són considerades una part vital de la crítica del gènere fantàstic. Tot i que la fantasia, particularment en el subgènere «fantasia de conte de fades», es basa en gran manera en els motius dels contes de fades,<a href="#cite_note-25">[25]</a> actualment tots dos gèneres són apreciats com apartats diferents. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Folklore_i_versions_escrites">Folklore i versions escrites</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Folklore i versions escrites">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Perrault1.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Perrault1.jpg/220px-Perrault1.jpg" decoding="async" width="220" height="278" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Perrault1.jpg/330px-Perrault1.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6e/Perrault1.jpg/440px-Perrault1.jpg 2x" data-file-width="2340" data-file-height="2960" /></a><figcaption>Una il·lustració de <a href="/w/index.php?title=La_mare_Oca&action=edit&redlink=1" class="new" title="La mare Oca (encara no existeix)">Mamà Oca</a> per <a href="/wiki/Gustave_Dor%C3%A9" title="Gustave Doré">Gustave Doré</a>, on el personatge li està llegint contes de fades a un grup de nens.</figcaption></figure> El conte de fades, en la seva expressió oral, és una de les manifestacions del <a href="/wiki/Conte_folkl%C3%B2ric" title="Conte folklòric">conte folklòric</a>. De fet el conte de fades conviu en l'oralitat amb altres tipus de narracions com l'<a href="/wiki/Epopeia" class="mw-redirect" title="Epopeia">epopeia</a>, <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegenda</a> o <a href="/wiki/Mite" title="Mite">mite</a> i en tal forma no té autor; es tracta de relats que no estaven dirigits en els seus inicis als nens, ja que tenien més aviat un caràcter anecdòtic (és a dir, comptaven coses que passaven en llogarets o boscos així com els somnis i ambicions de les classes baixes) i que possiblement es van deformar per la transmissió oral amb l'addició del fantàstic. Diversos escriptors han redactat igualment relats pertanyents al gènere, als quals se'ls denomina amb la paraula alemanya Kunstmärchen («contes de fades literaris»).<a href="#cite_note-Windling1-10">[10]</a> Les formes més antigues, des del clàssic <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia"> hindú</a> <a href="/wiki/Pantxatantra" title="Pantxatantra">Pantxatantra</a> fins al <a href="/wiki/Pentamer%C3%B3" title="Pentameró">Pentameró</a> , mostren una considerable reelaboració de les formes orals.<a href="#cite_note-Swann_Jones,_pàg._35-26">[26]</a> els germans Grimm van estar entre els primers que van intentar preservar les característiques dels registres orals. Fins i tot, les històries impreses sota la seva autoria han estat editades en més d'una ocasió per adaptar-les a la forma escrita.<a href="#cite_note-27">[27]</a> Tots dos tipus de contes de fades, en la seva forma escrita i oral, van intercanviar lliurement trames, motius i elements entre si, així com amb altres contes estrangers.<a href="#cite_note-28">[28]</a> Diversos folkloristes del segle xviii van intentar recuperar el folklore «pur» que encara no s'havia vist afectat per les versions escrites. Tot i que l'evidència assenyala l'existència de contes orals milers d'anys abans que les formes escrites, no es té coneixement de contes que guardin reminiscència del «folklore pur». Cal assenyalar que cada conte de fades literari s'inspira en les tradicions populars, encara que sigui només evident en la paròdia; <a href="#cite_note-ref_duplicada_1-29">[29]</a> per tant, això fa impossible traçar les formes de transmissió d'un conte de fades. A més, se sap que les persones que compten aquest tipus de relats via oral llegeixen contes de fades en forma escrita, per tal d'incrementar el seu nombre d'històries i interpretacions.<a href="#cite_note-30">[30]</a> en l'actualitat, hi ha narradors orals que es formen per relatar contes en veu alta, siguin contes d’autors contemporanis o contes populars, com els de fades.<a href="#cite_note-31">[31]</a><a href="#cite_note-32">[32]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història">Història</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Història">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Redsun.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Redsun.jpg/220px-Redsun.jpg" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Redsun.jpg/330px-Redsun.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2a/Redsun.jpg/440px-Redsun.jpg 2x" data-file-width="1559" data-file-height="2371" /></a><figcaption>Una il·lustració de <a href="/wiki/Ivan_Bilibin" title="Ivan Bilibin">Ivan Bilibin</a> de l'conte de fades rus sobre Basilisa la bella.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Antiguitat,_Edat_Mitjana_i_Renaixement">Antiguitat, Edat Mitjana i Renaixement</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Antiguitat, Edat Mitjana i Renaixement">modifica</a>]</div> La tradició oral dels contes de fades va arribar molt abans que la forma escrita; a l'inici, les narracions eren comptades o difoses davant d'una audiència en forma histriònica pel narrador, en lloc de ser escrites, i es transmetien de generació en generació. A causa d'això, l'anàlisi del seu desenvolupament històric és notablement confús.<a href="#cite_note-33">[33]</a> Els contes de fades escrits més antics dels que es té notícia van sorgir en l'<a href="/wiki/Antic_Egipte" title="Antic Egipte">antic Egipte</a>, cap al 1300 aC (Per exemple, la <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_dels_dos_germans&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història dels dos germans (encara no existeix)">Història dels dos germans</a>),<a href="#cite_note-34">[34]</a> reapareixent de tant en tant en la literatura escrita de cultures lletrades. Exemples d'això poden trobar-se en l'autor romà <a href="/wiki/Apuleu" class="mw-disambig" title="Apuleu">Apuleu</a> i la seva obra <a href="/wiki/L%27ase_d%27or" class="mw-redirect" title="L'ase d'or">L'ase d'or</a> , en la qual s'inclou la narració «Cupido i Psique» (<a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Antiga Roma</a>, 100-200 dC); <a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> també hi ha la col·lecció de faules índies titulada <a href="/wiki/Pantxatantra" title="Pantxatantra">Pantxatantra</a> (<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, 200-300 dC) com a exemple del conte de fades en l'antiguitat.<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> No obstant això, es desconeix en quina mesura aquests reflecteixen els veritables contes tradicionals, fins i tot del seu propi temps. L'evidència estilística indica que aquestes obres, juntament amb moltes col·leccions posteriors, reelaboraren els contes populars de tal manera que se'ls va adaptar a les formes escrites.<a href="#cite_note-Swann_Jones,_pàg._35-26">[26]</a> El que mostren és que el conte de fades té arrels antigues, fins i tot superant en antiguitat a la recopilació de contes màgics <a href="/wiki/Les_mil_i_una_nits" title="Les mil i una nits">Les mil i una nits</a> (compilada cap a 1500 dC.),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> en la qual figuren Baital Pachisi i la <a href="/w/index.php?title=Hist%C3%B2ria_de_Bel_i_el_Drac&action=edit&redlink=1" class="new" title="Història de Bel i el Drac (encara no existeix)">Història de Bel i el Drac</a>. A més d'aquestes col·leccions i els contes individuals, a la <a href="/wiki/Xina" title="Xina">Xina</a>, l'obra <a href="/wiki/Lie_Zi" title="Lie Zi">Lie Zi</a> i el filòsof <a href="/wiki/Zhuangzi" title="Zhuangzi">Zhuangzi</a>, tots dos pertanyents a sistema <a href="/wiki/Taoisme" title="Taoisme">taoista</a>, van incloure o van difondre contes de fades.<a href="#cite_note-Roberts-36">[36]</a> En la definició més àmplia del gènere, els primers contes de fades occidentals que van aconseguir notorietat són els d'<a href="/wiki/Isop" title="Isop">Isop</a> (segle VI aC) a l'<a href="/wiki/Antiga_Gr%C3%A8cia" title="Antiga Grècia">antiga Grècia</a>, encara que en un sentit més estricte, les narracions d'Isop són faules o apòlegs. Les al·lusions als contes de fades predominen en col·leccions medievals com <a href="/wiki/Els_contes_de_Canterbury" title="Els contes de Canterbury">Els contes de Canterbury</a> de <a href="/wiki/Geoffrey_Chaucer" title="Geoffrey Chaucer">Geoffrey Chaucer</a>, o ja en el Renaixement en el poema èpic <a href="/wiki/The_Faerie_Queene" class="mw-redirect" title="The Faerie Queene">The Faerie Queene</a> d'<a href="/wiki/Edmund_Spenser" title="Edmund Spenser">Edmund Spenser</a> i els guions teatrals de <a href="/wiki/William_Shakespeare" title="William Shakespeare">William Shakespeare</a>.<a href="#cite_note-37">[37]</a> Igual que l'aigua i la sal i Cap O' Rushes , <a href="/wiki/El_rei_Lear" class="mw-redirect" title="El rei Lear">El rei Lear</a> pot ser considerat com una variant literària dels contes de fades.<a href="#cite_note-38">[38]</a> en si, aquesta història va tornar a aparèixer en la literatura occidental en els segles XVI i XVII, amb la col·lecció <a href="/w/index.php?title=Les_nits_agradables&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les nits agradables (encara no existeix)">Les nits agradables</a> de <a href="/wiki/Giovanni_Francesco_Straparola" title="Giovanni Francesco Straparola">Giovanni Francesco Straparola</a> (<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>, 1550 i 1553),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> la qual conté diversos contes de fades en els seus relats, i els contes <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols"> napolitans</a> de <a href="/wiki/Giambattista_Basile" title="Giambattista Basile">Giambattista Basile</a> (Nàpols, 1634-1636),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> tots ells pertanyents al gènere.<a href="#cite_note-39">[39]</a> <a href="/wiki/Carlo_Gozzi" title="Carlo Gozzi">Carlo Gozzi</a> va fer ús de diversos motius del gènere entre els seus escenaris de <a href="/wiki/Com%C3%A8dia_de_l%27art" class="mw-redirect" title="Comèdia de l'art">comèdia de l'art</a>,<a href="#cite_note-40">[40]</a> incloent-hi un basat en The Love For Three Oranges (<a href="/wiki/1761" title="1761">1761</a>), escrit per Basile.<a href="#cite_note-41">[41]</a> Simultàniament, <a href="/wiki/Pu_Songling" title="Pu Songling">Pu Songling</a>, a la Xina, va incloure diversos contes de fades en la seva col·lecció, Strange Stories from a Chinese Studio (publicada de forma pòstuma en <a href="/wiki/1766" title="1766">1766</a>).<a href="#cite_note-Roberts-36">[36]</a> El conte de fades es va fer popular entre els preciosistes francesos de la classe alta (<a href="/wiki/1690" title="1690">1690</a> - <a href="/wiki/1710" title="1710">1710</a>),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> i entre els contes comptats en aquells temps estaven els de <a href="/wiki/Jean_de_la_Fontaine" class="mw-redirect" title="Jean de la Fontaine">Jean de la Fontaine</a> i els contes de <a href="/wiki/Charles_Perrault" title="Charles Perrault">Charles Perrault</a> (<a href="/wiki/1697" title="1697">1697</a>), qui va estabilitzar en les seves formes actuals a <a href="/wiki/La_bella_dorment" class="mw-disambig" title="La bella dorment">La bella dorment</a> i <a href="/wiki/Ventafocs" class="mw-redirect" title="Ventafocs">Ventafocs</a>.<a href="#cite_note-42">[42]</a> Tot i que les col·leccions de Straparola, Basile i Perrault contenen les formes més antigues conegudes de diversos contes de fades, en l'evidència estilística, tots els escriptors van reescriure els contes per proporcionar-los un efecte literari.<a href="#cite_note-43">[43]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Modernitat_i_Edat_contemporània">Modernitat i Edat contemporània</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Modernitat i Edat contemporània">modifica</a>]</div> Els <a href="/wiki/Germans_Grimm" title="Germans Grimm">germans Grimm</a> es van convertir, al costat del seu contemporani <a href="/w/index.php?title=Franz_Xaver_Sch%C3%B6nwerth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franz Xaver Schönwerth (encara no existeix)">Franz Xaver Schönwerth</a>, que va conservar uns cinc-cents contes de fades, en els primers recopiladors a intentar preservar no només la trama i els personatges dels contes, sinó també el seu estil, al compilar contes de fades <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">alemanys</a>. Irònicament, encara que la seva primera edició (<a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a> i <a href="/wiki/1815" title="1815">1815</a>) <a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> preval com un tresor per als folkloristes, tots dos es van veure en la necessitat de reescriure els contes en edicions posteriors per tornar-los més acceptables, cosa que els va assegurar bones vendes i la consecutiva popularitat dels seus treballs.<a href="#cite_note-44">[44]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gustave_Dore_le_chat_botte.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Gustave_Dore_le_chat_botte.jpg/220px-Gustave_Dore_le_chat_botte.jpg" decoding="async" width="220" height="290" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/84/Gustave_Dore_le_chat_botte.jpg 1.5x" data-file-width="316" data-file-height="416" /></a><figcaption> <a href="/wiki/El_gat_amb_botes" title="El gat amb botes">El gat amb botes</a> , gravat de <a href="/wiki/Gustave_Dor%C3%A9" title="Gustave Doré">Gustave Doré</a>.</figcaption></figure> Tals formes escrites, a més d'extreure trets dels contes populars antics, van influir en els relats del folklore d'aquesta època. Els germans Grimm van rebutjar diversos contes per a la seva col·lecció, encara que molts altres els van escoltar dels alemanys, a causa que els contes eren derivats de Perrault. A la fi, aquests van concloure que eren contes francesos i no alemanys. Davant d'això, van rebutjar una versió oral de <a href="/wiki/Barbablava" title="Barbablava">Barbablava</a>, i van decidir incorporar en canvi al conte Briar Rose, clarament relacionat amb La bella dorment de Perrault, atès que <a href="/wiki/Jacob_Grimm" title="Jacob Grimm">Jacob Grimm</a> va convèncer al seu germà que la figura de <a href="/wiki/Brunilda" title="Brunilda">Brunilda</a> provava que la història de la princesa dorment pertanyia al folklore alemany.<a href="#cite_note-45">[45]</a> Aquesta qüestió relacionada amb l'origen de la bella dorment va reflectir una creença comuna entre els folkloristes del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle XIX</a>: que en la tradició popular es preservaven contes de fades en formes antigues, excepte quan aquests havien estat «contaminats» per les formes escrites, fet que va portar a la gent a relatar contes no autèntics o «contaminats».<a href="#cite_note-46">[46]</a> Atès que es concebia al poble com l'«ermità analfabet i convenientment aïllat», els folkloristes alemanys els van explicar contes populars purs, entre els quals s'incloïen els contes de fades.<a href="#cite_note-47">[47]</a> A vegades, van arribar a considerar els contes de fades com una forma de «fòssil»; per a ells, cada relat del gènere era el residu del què alguna vegada havia estat un conte perfecte.<a href="#cite_note-48">[48]</a> No obstant això, investigacions posteriors han conclòs que els contes de fades mai van tenir una forma fixa, i independentment de la influència literària, els narradors orals constantment els alteraven per als seus propis propòsits.<a href="#cite_note-49">[49]</a> El treball dels <a href="/wiki/Germans_Grimm" title="Germans Grimm">germans Grimm</a> va influir a altres recopiladors, als que va inspirar a seleccionar contes i a creure amb un esperit de <a href="/wiki/Nacionalisme_rom%C3%A0ntic" title="Nacionalisme romàntic">nacionalisme romàntic</a> que els contes de fades d'un país eren particularment representatius d'aquest, fins al punt de posar en dubte qualsevol influència cultural externa en el seu contingut. Entre els influenciats van estar el rus <a href="/w/index.php?title=Alexander_Afanasiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexander Afanasiev (encara no existeix)">Alexander Afanasiev</a> (el llegat va començar a publicar-se en <a href="/wiki/1866" title="1866">1866</a>),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> els <a href="/wiki/Noruega" title="Noruega"> noruecs</a> <a href="/wiki/Peter_Christen_Asbj%C3%B8rnsen" title="Peter Christen Asbjørnsen">Peter Christen Asbjørnsen</a> i <a href="/wiki/J%C3%B8rgen_Moe" title="Jørgen Moe">Jørgen Moe</a> (l'any <a href="/wiki/1845" title="1845">1845</a>),<a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> el romanès <a href="/w/index.php?title=Petre_Ispirescu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Petre Ispirescu (encara no existeix)">Petre Ispirescu</a> (el <a href="/wiki/1874" title="1874">1874</a>), l'anglès <a href="/wiki/Joseph_Jacobs" class="mw-redirect" title="Joseph Jacobs">Joseph Jacobs</a> (l'any <a href="/wiki/1890" title="1890">1890</a>) <a href="#cite_note-timeline-35">[35]</a> i <a href="/w/index.php?title=Jeremiah_Curtin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jeremiah Curtin (encara no existeix)">Jeremiah Curtin</a>, un nord-americà que va reunir contes irlandesos, a partir de 1890.<a href="#cite_note-ref_duplicada_1-29">[29]</a> Alguns <a href="/wiki/Etnografia" title="Etnografia"> etnògrafs</a> van compilar contes de fades a tot el món, trobant contes semblants a <a href="/wiki/%C3%80frica" title="Àfrica">Àfrica</a>, <a href="/wiki/Am%C3%A8rica" title="Amèrica">Amèrica</a> i <a href="/wiki/Austr%C3%A0lia" title="Austràlia">Austràlia</a>. <a href="/wiki/Andrew_Lang" title="Andrew Lang">Andrew Lang</a> va ser capaç de recórrer no només als contes escrits d'Europa i Àsia, sinó també als recollits pels etnògrafs, per completar una sèrie de llibres de fades que es va caracteritzar per estar conformada d'episodis que feien referència a diferents colors (com ara El llibre blau de les fades, El llibre verd de les fades, entre d'altres).<a href="#cite_note-50">[50]</a> A més, els Grimm van encoratjar a altres recopiladors de contes de fades, cas de la col·lecció de <a href="/wiki/Yei_Theodora_Ozaki" title="Yei Theodora Ozaki">Yei Theodora Ozaki</a>, Japanese Fairy Tales (<a href="/wiki/1908" title="1908">1908</a>), creada pels ànims de Lang.<a href="#cite_note-51">[51]</a> Simultàniament, escriptors com <a href="/wiki/Hans_Christian_Andersen" title="Hans Christian Andersen">Hans Christian Andersen</a> i <a href="/wiki/George_MacDonald" title="George MacDonald">George MacDonald</a> van continuar la tradició dels contes de fades en la seva forma escrita. El treball d'Andersen, de vegades, es va basar en contes populars antics, encara que va resultar més freqüent el fet que utilitzés motius i trames de l'gènere per crear nous relats.<a href="#cite_note-52">[52]</a> MacDonald va incorporar així mateix motius dels contes de fades en nous contes, com ara la princesa de la llum, i en treballs del gènere que haurien de convertir-se en fantasia, cas de La princesa i el follet i <a href="/w/index.php?title=Lilith_(novel%C2%B7la)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lilith (novel·la) (encara no existeix)"> Lilith</a>.<a href="#cite_note-53">[53]</a> Un cas que fa més complexa la tasca d'especificar els trets del conte de fades és l'obra The Turn of the Screw que alguns crítics, seguint declaracions l'autor en què diu que per a ell el gènere fantàstic estava més a prop del conte de fades, s'han classificat aquesta obra com conte de fades sinistre.<a href="#cite_note-54">[54]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Versions_contemporànies">Versions contemporànies</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Versions contemporànies">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Literatura">Literatura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Literatura">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:John_Bauer_1915.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/John_Bauer_1915.jpg/220px-John_Bauer_1915.jpg" decoding="async" width="220" height="207" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/John_Bauer_1915.jpg/330px-John_Bauer_1915.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/John_Bauer_1915.jpg/440px-John_Bauer_1915.jpg 2x" data-file-width="1598" data-file-height="1500" /></a><figcaption>Il·lustració de <a href="/wiki/John_Bauer" title="John Bauer">John Bauer</a> de <a href="/wiki/Trol" title="Trol">trols</a> i una princesa per a una col·lecció sueca de contes de fades.</figcaption></figure> A la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_literatura_moderna" class="mw-redirect" title="Història de la literatura moderna"> literatura contemporània</a>, molts autors han recorregut al gènere «contes de fades» per diverses raons, entre elles examinar la <a href="/wiki/Condici%C3%B3_humana" title="Condició humana">condició humana</a> des del marc senzill que proporciona un conte d'aquest gènere.<a href="#cite_note-55">[55]</a> Alguns autors busquen recrear una certa sensació de la fantasia en un discurs contemporani,<a href="#cite_note-56">[56]</a> mentre que altres escriptors usen les característiques del conte de fades per a explorar temes moderns,<a href="#cite_note-57">[57]</a> el que pot incloure usar els conflictes psicològics de manera implícita en la història, com quan <a href="/w/index.php?title=Robin_McKinley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robin McKinley (encara no existeix)">Robin McKinley</a> va adaptar una nova versió de Pell d'ase en la seva novel·la Deerskin, la qual fa èmfasi en el tracte abusiu d'un pare envers la seva filla.<a href="#cite_note-Pilinovsky-58">[58]</a> A vegades, especialment en la literatura infantil, els contes de fades són reelaborats amb un nou gir en la trama simplement per afegir un efecte còmic, com amb El pudent home formatge i altres contes meravellosament estúpids de <a href="/w/index.php?title=Jon_Scieszka&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jon Scieszka (encara no existeix)">Jon Scieszka</a> i The ASBO Fairy Tales de Chris Pilbeam. Un motiu còmic comú és un món on elements de tots els contes de fades coexisteixen, i els personatges són conscients del seu rol en la història,<a href="#cite_note-59">[59]</a> com per exemple en la sèrie cinematogràfica de <a href="/wiki/Shrek" title="Shrek">Shrek</a>, que consisteix en una paròdia del gènere. Altres autors poden tenir raons més específiques, com ara revaloritzacions <a href="/wiki/Multiculturalisme" title="Multiculturalisme">multiculturals</a> o <a href="/wiki/Feminisme" title="Feminisme">feministes</a> de contes dominats pel masclisme <a href="/wiki/Eurocentrisme" title="Eurocentrisme">eurocèntric</a>, implicant la crítica de les antigues narratives.<a href="#cite_note-60">[60]</a><a href="#cite_note-61">[61]</a> la figura de la <a href="/wiki/Damisel%C2%B7la_en_dificultats" class="mw-redirect" title="Damisel·la en dificultats">damisel·la en dificultats</a> ha estat especialment atacada per molts crítics feministes. Exemples d'inversions narratives en on es rebutja aquesta figura són La princesa vestida amb una bossa de paper de <a href="/w/index.php?title=Robert_Munsch&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Munsch (encara no existeix)">Robert Munsch</a>, un llibre infantil il·lustrat en el qual una princesa rescata un príncep, o La cambra dels horrors d'<a href="/wiki/Angela_Carter" title="Angela Carter">Angela Carter</a>, on es relaten diversos contes de fades des d'un punt de vista feminista, a més de la col·lecció de relats <a href="/wiki/Les_rondalles_del_bard_Gallard" title="Les rondalles del bard Gallard">Les rondalles del bard Gallard</a> on l'autora utilitza personatges femenins que no requereixen l’auxili de l'home.<a href="#cite_note-62">[62]</a><a href="#cite_note-63">[63]</a> Un ús interessant del gènere va ocórrer en un diari sobre tecnologia militar titulat Defense AT&L, el qual va publicar un article en forma d'un conte de fades anomenat Optimizing Bi-Modal Signal / Noise Ratios. Escrita pel comandant nord-americà Dan Ward (<a href="/wiki/For%C3%A7a_A%C3%A8ria_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Força Aèria dels Estats Units">Força Aèria</a>), aquesta història s'incorpora a una fada anomenada Garble per tal de representar les avaries existents en la comunicació entre els operadors i els desenvolupadors de tecnologia.<a href="#cite_note-64">[64]</a> L'article citat va resultar influenciat directament per <a href="/wiki/George_MacDonald" title="George MacDonald">George MacDonald</a>. Altres figures destacables que han emprat contes de fades en les seves obres són <a href="/wiki/Oscar_Wilde" title="Oscar Wilde">Oscar Wilde</a>, <a href="/wiki/A._S._Byatt" class="mw-redirect" title="A. S. Byatt">A. S. Byatt</a>, <a href="/w/index.php?title=Jane_Yolen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jane Yolen (encara no existeix)">Jane Yolen</a>, <a href="/w/index.php?title=Terri_Windling&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terri Windling (encara no existeix)">Terri Windling</a>, <a href="/wiki/Donald_Barthelme" title="Donald Barthelme">Donald Barthelme</a>, <a href="/wiki/Robert_Coover" title="Robert Coover">Robert Coover</a>, <a href="/wiki/Margaret_Atwood" title="Margaret Atwood">Margaret Atwood</a>, <a href="/w/index.php?title=Kate_Bernheimer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kate Bernheimer (encara no existeix)">Kate Bernheimer</a>, <a href="/wiki/Espido_Freire" title="Espido Freire">Espido Freire</a>, <a href="/w/index.php?title=Tanith_Lee&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tanith Lee (encara no existeix)">Tanith Lee</a>, <a href="/wiki/James_Thurber" title="James Thurber">James Thurber</a>, <a href="/w/index.php?title=Robin_McKinley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robin McKinley (encara no existeix)">Robin McKinley</a>, <a href="/wiki/Isaac_Bashevis_Singer" title="Isaac Bashevis Singer">Isaac Bashevis Singer</a>, <a href="/w/index.php?title=Kelly_Link&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kelly Link (encara no existeix)">Kelly Link</a>, <a href="/w/index.php?title=Bruce_Holland_Rogers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruce Holland Rogers (encara no existeix)">Bruce Holland Rogers</a>, <a href="/w/index.php?title=Donna_Jo_Napoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donna Jo Napoli (encara no existeix)">Donna Jo Napoli</a>, <a href="/w/index.php?title=Cameron_Dokey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cameron Dokey (encara no existeix)">Cameron Dokey</a>, <a href="/w/index.php?title=Robert_Bly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Bly (encara no existeix)">Robert Bly</a>, <a href="/w/index.php?title=Gail_Carson_Levine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gail Carson Levine (encara no existeix)">Gail Carson Levine</a>, <a href="/w/index.php?title=Annette_Casa_Hyder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Annette Casa Hyder (encara no existeix)">Annette Casa Hyder</a>, <a href="/w/index.php?title=Jasper_Fforde&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jasper Fforde (encara no existeix)">Jasper Fforde</a>, entre molts altres més. Podria ser difícil establir una regla entre els contes de fades i les fantasies que fan servir motius del gènere conte de fades, o fins i tot trames completes, però la distinció és comunament feta, fins i tot dins dels treballs d'un autor individual: Lilith i Phantastes de George MacDonald són considerats com relats fantàstics, mentre que les seves obres La princesa de la llum, La clau daurada i La dona sàvia són catalogades com contes de fades. La diferència més notable és que les fantasies fan ús de les convencions novel·lístiques de la prosa, la caracterització i l'escenari.<a href="#cite_note-65">[65]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cinema">Cinema</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Cinema">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Snow_white_1937_trailer_screenshot_(2).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg/220px-Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg" decoding="async" width="220" height="171" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg/330px-Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg/440px-Snow_white_1937_trailer_screenshot_%282%29.jpg 2x" data-file-width="500" data-file-height="388" /></a><figcaption> Escena de <a href="/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)">Snow White and the Seven Dwarfs</a>, el primer llargmetratge animat de <a href="/wiki/Walt_Disney" title="Walt Disney">Walt Disney</a> estrenat al desembre de <a href="/wiki/1937" title="1937">1937</a>.</figcaption></figure> Els contes de fades han estat difosos de forma histriònica; existeixen registres d'això en la comèdia de l'art,<a href="#cite_note-66">[66]</a> i més tard al <a href="/wiki/Pantomim" title="Pantomim">pantomim</a>.<a href="#cite_note-67">[67]</a> l'arribada del <a href="/wiki/Cinema" title="Cinema">cinema</a> ha significat que aquestes històries poden ser presentades en una manera més plausible amb l'ús d'<a href="/wiki/Efectes_especials" title="Efectes especials">efectes especials</a> i <a href="/wiki/Animaci%C3%B3" title="Animació">animació</a>; la pel·lícula de Disney <a href="/wiki/La_Blancaneu_i_els_set_nans_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="La Blancaneu i els set nans (pel·lícula)">Snow White and the Seven Dwarfs</a>, estrenada l'any <a href="/wiki/1937" title="1937">1937</a>, es va convertir en un film innovador per als contes de fades i, de fet, per al gènere dels relats fantàstics en general.<a href="#cite_note-Grant-68">[68]</a> La influència de Disney va ajudar en certa forma a establir els contes de fades com un gènere per a nens, si bé se li ha criticat per fer que els finals dels contes de fades acabessin en situacions positives, en contrast al dolor i el sofriment («finals no feliços») de molts contes de fades antics.<a href="#cite_note-Pilinovsky-58">[58]</a> Diversos contes de fades que han estat filmats es van destinar primordialment als nens, des dels projectes contemporanis de Disney fins a la reedició d'Aleksandr Rou de Vasilisa la bella, la primera pel·lícula soviètica a usar contes del folklore rus en una producció de gran pressupost.<a href="#cite_note-69">[69]</a> D'altres han fet servir les convencions dels contes de fades per crear noves històries amb sentiments més rellevants per a la vida moderna, com el cas de <a href="/wiki/Laberint_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="Laberint (pel·lícula)">Labyrinth</a> ,<a href="#cite_note-70">[70]</a> les produccions visuals de <a href="/wiki/Michel_Ocelot" title="Michel Ocelot">Michel Ocelot</a>,<a href="#cite_note-71">[71]</a> i la producció <a href="/w/index.php?title=Per_sempre_m%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Per sempre més (encara no existeix)">Per sempre més</a> d'<a href="/wiki/Andy_Tennant" title="Andy Tennant">Andy Tennant</a>. Altres treballs han adaptat els contes de fades familiars en una variant més aterridora o psicològica destinada principalment per als adults. Exemples notables d'això són <a href="/w/index.php?title=La_Bella_i_la_B%C3%A8stia_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1946)&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Bella i la Bèstia (pel·lícula de 1946) (encara no existeix)"> La Bella i la Bèstia</a> de <a href="/wiki/Jean_Cocteau" title="Jean Cocteau">Jean Cocteau</a> <a href="#cite_note-72">[72]</a> i <a href="/wiki/En_companyia_de_llops" title="En companyia de llops">En companyia de llops</a>, basada en una reedició d'<a href="/wiki/Angela_Carter" title="Angela Carter">Angela Carter</a> del popular relat Caputxeta Vermella.<a href="#cite_note-73">[73]</a> Així mateix, <a href="/wiki/La_princesa_Mononoke" title="La princesa Mononoke">La princesa Mononoke</a> <a href="#cite_note-74">[74]</a> i <a href="/wiki/El_laberinto_del_fauno" title="El laberinto del fauno">El laberinto del fauno</a> <a href="#cite_note-75">[75]</a> van incorporar característiques dels contes de fades a partir de motius propis del gènere i el folklore. Les sèries animades de televisió i còmics <a href="/wiki/The_Sandman" title="The Sandman">The Sandman</a>, <a href="/wiki/Sh%C5%8Djo_Kakumei_Utena" class="mw-redirect" title="Shōjo Kakumei Utena">Shōjo Kakumei Utena</a>, <a href="/w/index.php?title=Princess_Tutu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Princess Tutu (encara no existeix)">Princess Tutu</a>, <a href="/w/index.php?title=Fables_(c%C3%B2mic)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fables (còmic) (encara no existeix)">Fables</a> i <a href="/wiki/M%C3%A4R_(M%C3%A4rchen_Awakens_Romance)" title="MäR (Märchen Awakens Romance)">MÄR</a>, fan ús totes elles d'elements estandarditzats dels contes de fades en diverses extensions, encara que es considera que pertanyen exactament al gènere fantàstic a causa de les locacions i personatges categòrics, elements que una narrativa més llarga requereix. Una producció cinemàtica més moderna d'un conte de fades seria <a href="/wiki/Le_notti_bianche" title="Le notti bianche"> Nits blanques</a> de <a href="/wiki/Luchino_Visconti" title="Luchino Visconti">Luchino Visconti</a>, protagonitzada per l'encara desconegut <a href="/wiki/Marcello_Mastroianni" title="Marcello Mastroianni">Marcello Mastroianni</a>. La pel·lícula conté diverses convencions romàntiques del gènere, tot i tenir lloc a la Itàlia posterior a la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> i comptar amb un final més realista. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Transmissió_transcultural">Transmissió transcultural</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Transmissió transcultural">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Spiel_am_Morgen,_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring,_Strukturmalerei,_1987_(WV-Nr.7066).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg/220px-Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg/330px-Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d6/Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg/440px-Spiel_am_Morgen%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_Strukturmalerei%2C_1987_%28WV-Nr.7066%29.jpg 2x" data-file-width="463" data-file-height="307" /></a><figcaption><a href="/wiki/Pintura_a_l%27oli" title="Pintura a l'oli">Pintura a l'oli</a> feta l'any <a href="/wiki/1987" title="1987">1987</a> i titulada Spiel am Morgen, traduït a «Joc al matí»</figcaption></figure> Un parell de teories sobre els orígens dels contes de fades ha intentat explicar els elements comuns que apareixen en aquest tipus de contes a tot el món. Una d'elles afirma que un únic punt d'origen va generar un determinat conte, que després s'hauria de difondre al llarg dels segles, i l'altra considera que els contes de fades es deriven de l'experiència humana comuna i, per tant, poden aparèixer per separat i provenir de molts orígens diferents.<a href="#cite_note-76">[76]</a> Es poden trobar els contes de fades amb trames, personatges i motius molt similars en diverses cultures diferents. Molts investigadors sostenen que això és conseqüència de la difusió dels contes, ja que la gent repeteix els relats que ha escoltat en països estrangers, tot i que la naturalesa oral fa impossible traçar la ruta, excepte per inferència.<a href="#cite_note-77">[77]</a> al seu torn, alguns folkloristes han tractat de determinar l'origen per evidència interna, que no sempre pot ser considerada com del tot comprensible; <a href="/wiki/Joseph_Jacobs" class="mw-redirect" title="Joseph Jacobs">Joseph Jacobs</a>, al comparar el conte escocès The Ridere of Riddles amb la versió dels germans Grimm, The Riddle, va percebre que en el primer un heroi finalitza casat de forma <a href="/wiki/Polig%C3%A0mia" title="Poligàmia">poligàmica</a>, un aspecte que podria derivar-se d'un costum antic, encara que en l'últim, fins a l'endevinalla més senzilla podria suggerir una major antiguitat.<a href="#cite_note-78">[78]</a> Folkloristes del corrent finlandès van intentar vincular els contes de fades amb els seus orígens, obtenint resultats inconclusos al respecte.<a href="#cite_note-79">[79]</a> A vegades, la influència si es tracta especialment d'una àrea i temps limitats és més evident, per exemple si es considera la influència dels contes de Perrault en els escrits recopilats pels Grimm. Sembla que, sota aquest raonament, Little Briar-Rose manlleva elements de La bella dorment, així com el conte dels Grimm aparenta ser l'única variant independent a Alemanya.<a href="#cite_note-80">[80]</a> tanmateix, l'acord final entre l'inici de la versió dels Grimm de <a href="/wiki/Caputxeta_Vermella" class="mw-redirect" title="Caputxeta Vermella">Caputxeta Vermella</a> i la història de Perrault assenyala una influència del segon sobre el primer -encara que el relat dels germans Grimm incorpora un final diferent, probablement derivat de El llop i les set cabretes -.<a href="#cite_note-81">[81]</a> Així mateix, els contes de fades tendeixen a adoptar el to corresponent a la seva ubicació per mitjà de l'elecció dels motius, l'estil en què estan comptats i les descripcions tant del personatge com de la regió.<a href="#cite_note-82">[82]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vincle_amb_els_nens">Vincle amb els nens</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Vincle amb els nens">modifica</a>]</div> Al principi, la principal audiència dels contes de fades era la població adulta; <a href="#cite_note-83">[83]</a> inclusivament, les versions escrites del gènere van aparèixer originalment en obres per a adults, encara que en els <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX"> segles XIX</a> i <a href="/wiki/Segle_XX" title="Segle XX">XX</a> el conte de fades va començar a ser associat amb la <a href="/wiki/Literatura_infantil" title="Literatura infantil">literatura infantil</a>.<a href="#cite_note-Cita-84">[84]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cutlery_for_children_detail.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Cutlery_for_children_detail.jpg/220px-Cutlery_for_children_detail.jpg" decoding="async" width="220" height="163" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Cutlery_for_children_detail.jpg/330px-Cutlery_for_children_detail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/75/Cutlery_for_children_detail.jpg/440px-Cutlery_for_children_detail.jpg 2x" data-file-width="1488" data-file-height="1104" /></a><figcaption>Coberts per a nens amb detalls que mostren escenes dels contes de fades <a href="/wiki/Blancaneus" class="mw-redirect" title="Blancaneus">Blancaneus</a>, <a href="/wiki/Caputxeta_Vermella" class="mw-redirect" title="Caputxeta Vermella">Caputxeta Vermella</a> i <a href="/wiki/Hansel_i_Gretel" class="mw-redirect" title="Hansel i Gretel">Hansel i Gretel</a>.</figcaption></figure> Els preciosistes, entre ells Madame d'Aulnoy, van destinar els seus treballs als adults, però van considerar que aquests podien haver estat relatats als fills de minyones i dones de classe baixa per les seves mares.<a href="#cite_note-Cita-84">[84]</a> en efecte, en una novel·la d'aquesta època, on es descriu l'oferiment del pretendent d'una comtessa per explicar un conte, la comtessa exclama que adora els contes de fades tant com una petita nena.<a href="#cite_note-85">[85]</a> <a href="/wiki/Jeanne-Marie_Leprince_de_Beaumont" title="Jeanne-Marie Leprince de Beaumont">Jeanne-Marie Leprince de Beaumont</a>, una de les últimes preciosistes, va redactar una versió infantil de la Bella i la Bèstia, la qual roman encara com la versió més coneguda del conte original.<a href="#cite_note-86">[86]</a> A seu torn, els germans Grimm van denominar a la seva col·lecció Kinder- und Hausmärchen (contes dels nens i la llar) però van ser obligats a reescriure els seus contes a causa de diverses queixes que els seus relats no eren aptes per a les audiències infantils.<a href="#cite_note-87">[87]</a> A l'Edat Contemporània, els contes de fades han estat alterats de manera que puguin ser llegits als nens. Els germans Grimm es van concentrar sobretot en erradicar les referències sexuals; <a href="#cite_note-88">[88]</a> en la primera edició de <a href="/wiki/Rapunzel" title="Rapunzel">Rapunzel</a> es revelen les visites del príncep quan s'esmenta que les robes de la noia s'han encongit, cosa que li permet a la bruixa deduir que ha quedat embarassada; en edicions posteriors això es va modificar.<a href="#cite_note-89">[89]</a> D'altra banda la violència, especialment el càstig als dolents, es va incrementar més,<a href="#cite_note-90">[90]</a> tot i que posteriorment altres van minimitzar aquest aspecte; J. R. R. Tolkien va percebre que les versions infantils de «El ginebre» («The Juniper Tree») excloïen freqüentment el seu to caníbal.<a href="#cite_note-91">[91]</a> la tendència moralista de l'<a href="/wiki/%C3%88poca_victoriana" title="Època victoriana">època victoriana</a> va alterar els contes clàssics convertint-los en literatura pedagògica, com per exemple quan <a href="/w/index.php?title=George_Cruikshank&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Cruikshank (encara no existeix)">George Cruikshank</a> va reescriure la Ventafocs el 1854 per incorporar temes d'abstinència d'alcohol; <a href="/wiki/Charles_Dickens" title="Charles Dickens">Charles Dickens</a> va protestar al respecte: «En una època utilitària, d'entre totes, és summament important que els contes de fades siguin respectats».<a href="#cite_note-92">[92]</a><a href="#cite_note-93">[93]</a> <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi"> Psicoanalistes</a> com <a href="/w/index.php?title=Bruno_Bettelheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruno Bettelheim (encara no existeix)">Bruno Bettelheim</a>, que va considerar la crueltat dels antics contes de fades com un indici dels conflictes psicològics, van criticar fortament aquesta expurgació atès que això afeblia la seva utilitat perquè nens i adults resolguin els seus problemes en el pla simbòlic.<a href="#cite_note-Cita001-94">[94]</a> Bettelheim va considerar al respecte: «Pot aprendre molt dels contes de fades sobre els problemes dels éssers humans, i de les solucions correctes als seus predicaments en qualsevol societat, més enllà que qualsevol altre tipus de relat que sigui comprensible per a un nen». En la seva anàlisi, el psicòleg detalla que freqüentment els contes de fades serveixen a manera d'espai d'expressió de les preocupacions i el terror que pateixen els menors d'edat, aspectes que els adults no comprenen íntegrament. Això els ajuda a créixer i desenvolupar-se millor en una vida futura.<a href="#cite_note-95">[95]</a><a href="#cite_note-96">[96]</a> En enquestes recents, els contes de fades populars han estat descrits com «esgarrifosos i desactualitzats» per a la seva lectura als nens; els contes originalment van sorgir amb finals on el protagonista mor de manera sobtada davant les seves preocupacions i temors, cosa que no s'hi pot incloure en la pedagogia infantil.<a href="#cite_note-97">[97]</a> L'adaptació de contes de fades per a nens segueix vigent; la pel·lícula <a href="/wiki/Snow_White_and_the_Seven_Dwarfs" class="mw-redirect" title="Snow White and the Seven Dwarfs">Snow White and the Seven Dwarfs</a> de <a href="/wiki/Walt_Disney_Pictures" title="Walt Disney Pictures">Walt Disney Pictures</a> es va destinar primordialment (encara que no només) per al mercat infantil.<a href="#cite_note-Grant-68">[68]</a> mentre que l'<a href="/wiki/Anime" title="Anime">anime</a> <a href="/w/index.php?title=Les_Aventures_de_Gigi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Les Aventures de Gigi (encara no existeix)">Les Aventures de Gigi</a> està basat en el conte de fades <a href="/wiki/Momotar%C5%8D" title="Momotarō">Momotarō</a>.<a href="#cite_note-98">[98]</a> de manera semblant, Jack Zipes ha passat diversos anys treballant en l'adaptació de contes antics i tradicionals per tal de tornar-los més accessibles per als lectors moderns i els seus fills.<a href="#cite_note-99">[99]</a> A les dependències escolars de <a href="/wiki/Pedagogia_Waldorf" title="Pedagogia Waldorf">Waldorf</a>, els contes de fades són usats en primer grau com una part central de l'<a href="/w/index.php?title=Curr%C3%ADculum_(educaci%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Currículum (educació) (encara no existeix)">currículum</a>. El treball de <a href="/wiki/Rudolf_Steiner" title="Rudolf Steiner">Rudolf Steiner</a> en el desenvolupament humà mostra que entre les edats de sis i set anys, la ment d'un nen aprèn millor a través de la narració de contes, ja que els arquetips i la naturalesa màgica dels contes de fades atrauen els nens d'aquestes edats. La naturalesa dels contes de fades, en la tradició oral, millora a més l'habilitat d'un infant per a visualitzar una narrativa parlada, així com per recordar la història d'acord l'ha escoltat. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Das_Tier,_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring,_%C3%96l,_1966_(WV-Nr.1268).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg/220px-Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg/330px-Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg/440px-Das_Tier%2C_Margret_Hofheinz-D%C3%B6ring%2C_%C3%96l%2C_1966_%28WV-Nr.1268%29.jpg 2x" data-file-width="616" data-file-height="794" /></a><figcaption>Pintura a l'oli feta a <a href="/wiki/1966" title="1966">1966</a> i titulada Das Tier , traduït com «L'animal»</figcaption></figure> Els contes de fades també poden ser analitzats des d'una perspectiva <a href="/wiki/Constructivisme_(pedagogia)" title="Constructivisme (pedagogia)"> construccionista</a>. A «The Domain of Style» del llibre Analyzing Prose , <a href="/w/index.php?title=Richard_Lanham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Lanham (encara no existeix)">Richard Lanham</a> va suggerir que «la forma en què diem alguna cosa determina el que diem». Sota aquest enfocament, els contes de fades produeixen impressions en les interpretacions que els nens fan sobre la comunicació i de la vida; aquest tipus d'històries els transmeten als nens missatges sobre l'amor, la vida, els miracles i els finals feliços. Lanham va opinar el següent sobre aquest procés: «Percebem el món tant activa com recreativament; no només registrem un món que 'ja hi és'. Percebre el món també significa compondre-, per tal de donar-li sentit a les coses».<a href="#cite_note-100">[100]</a> La ment d'un nen és jove i influenciable; el que ells veuen i escolten quan són petits pot afectar la manera en què concebran la vida. Els pares llavors tracten de brindar i ensenyar-li tot el que poden als seus fills, encara que certament no hi ha un manual sobre com educar els nens. D'aquesta manera, els pares de família poden veure en els contes de fades un recurs per mostrar-los als seus fills una perspectiva diferent dels significats de l'amor, les relacions socials i la felicitat. En un assaig de Communication as ...: Perspectives on Theory, <a href="/w/index.php?title=John_Durham_Peters&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Durham Peters (encara no existeix)">John Durham Peters</a> va afegir: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">«Els pares gasten molts diners i bolquers, i donen molts petons i ordres, encara que mai aconsegueixen saber a profunditat què és el que en realitat funciona i què no perquè un ésser humà pugui desenvolupar-se. Moltes coses ocorren en els primers dos anys de vida, quan un nen amb prou feines pot parlar i està aprenent el que significa una interacció. Alimentar, criar i canviar [de roba] a un infant difícilment poden ser pràctiques de diàleg, encara que resulten immensament comunicatives. Si el diàleg es defineix com compartir el temps i la companyia, més enllà d'un esforç conjunt de comprensió mútua, llavors és clar que les anteriors pràctiques són de diàleg, tot i que la naturalesa asimètrica de la interacció -un amor desemparat i desvergonyit a canvi de la protecció i el sustento- converteix la difusió en un model més apte» </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="#cite_note-Peters-101">[101]</a> </td></tr></tbody></table></div> Si sou nens, vam intentar bloquejar i oblidar els horrors que comporta el creixement, de manera que definitivament no tindrem l'oportunitat de tornar a experimentar aquesta mateixa sensació en cap altre moment de les nostres vides. «Oblidar és una part de l'aprenentatge. La revelació és relativament excepcional. En efecte, la major part del que experimentem en qualsevol context no es registra ni tan sols en la consciència: el moment present proporciona la sensació suficient per escapar d'una vida d'anàlisi».<a href="#cite_note-Peters-101">[101]</a> Els contes de fades seran font de referència per al nen durant els pròxims anys; els infants recorreran a aquest tipus d'històries per mostrar com van comprendre el que fins aquell moment coneixien i què és el que volen obtenir de la vida. Aquest mateix gènere es comunica a cada persona d'una forma diferent; depèn de nosaltres expressar el que un conte de fades ens transmet i les nostres interpretacions al respecte. La visió construccionista tracta de comprendre la comunicació a través de diversos conceptes i interpretacions; i igual que aquesta, els contes de fades compten amb un seguit de versions i interpretacions diferents. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Classificacions">Classificacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Classificacions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Crane_beauty5.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Crane_beauty5.jpg/220px-Crane_beauty5.jpg" decoding="async" width="220" height="253" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Crane_beauty5.jpg/330px-Crane_beauty5.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a1/Crane_beauty5.jpg 2x" data-file-width="435" data-file-height="500" /></a><figcaption>Una il·lustració de <a href="/wiki/La_Bella_i_la_B%C3%A8stia" class="mw-redirect" title="La Bella i la Bèstia">La Bella i la Bèstia</a> feta per <a href="/w/index.php?title=Walter_Crane&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Crane (encara no existeix)">Walter Crane</a></figcaption></figure> Qualsevol comparació dels contes de fades ràpidament fa notar que diversos relats del gènere tenen característiques semblants entre si. Dues de les classificacions més influents són la d'<a href="/wiki/Antti_Aarne" title="Antti Aarne">Antti Aarne</a>, revisada per <a href="/wiki/Stith_Thompson" title="Stith Thompson">Stith Thompson</a> i convertida en el sistema Aarne-Thompson, i l'obra Morfologia del conte de Vladimir Propp. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Aarne-Thompson">Aarne-Thompson</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Aarne-Thompson">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Classificaci%C3%B3_Aarne-Thompson" title="Classificació Aarne-Thompson">Classificació Aarne-Thompson</a></div> Aquest sistema agrupa els contes tradicionals i de fades basant-se en la seva trama completa. Així, se seleccionen característiques d'identificació en comú per decidir quins contes s'agrupen entre si. Per exemple, contes com <a href="/wiki/Ventafocs" class="mw-redirect" title="Ventafocs">Ventafocs</a> -en el qual una heroïna perseguida, amb l'ajuda de la <a href="/wiki/Fada_protectora" title="Fada protectora">fada protectora</a> o un ajudant màgic semblant, assisteix a un esdeveniment (o tres) on s'enamora d'un príncep i és identificada com la seva veritable esposa-, són classificats com a tipus 510, corresponent a l'«heroïna perseguida». En aquesta mateixa classificació també s'inclouen els relats The Wonderful Birch (versió finlandesa de Ventafoc ), Aschenputtel (versió alemanya), Katie Woodencloak (versió noruega), The Story of Tam and Cam (versió vietnamita), Ye Xian (versió xinesa), Cap O 'Rushes (versió anglesa), Catskin (una altra versió anglesa), Fair, Brown and Trembling (versió irlandesa), Finette Cendron (versió francesa), Allerleirauh (versió dels Grimm), Tattercoats (versió anglesa) i Estrellita de oro (versió espanyola). Una anàlisi més profunda dels relats mostra que a Ventafocs, The Wonderful Birch, The Story of Tam and Cam, Ye Xian, i Aschenputtel, l'heroïna és perseguida per la seva madrastra i no se li concedeix el permís per assistir a un ball o un altre esdeveniment, mentre que a Fair, Brown and Trembling i Finette Cendron és assetjada per les seves germanes i altres figures femenines, i per això són classificats com 510A; d'altra banda, a Cap O 'Rushes, Catskin i Allerleirauh, la protagonista és marginada a casa per les persecucions del seu pare, i ha de posar-se a treballar en una cuina radicada a un altre lloc. Aquests últims pertanyen a l'agrupació 510B. No obstant això, a Katie Woodencloak, ella s'encarrega de les tasques casolanes sent assetjada per la seva madrastra per després prestar els seus serveis en una cuina. Finalment, a Tattercoats, és el padrastre qui refusa que l'heroïna acudeixi a la dansa. Amb característiques en comú de les dues divisions del grup 510 (això és 510A i 510B), Katie Woodencloak és classificat com 510A pel fet que el malvat és la madrastra, mentre que Tattercoats és marcat com 510B a causa que el padrastre assumeix el paper de pare de la protagonista. No obstant això, aquest sistema té les seves debilitats en la dificultat de no tenir una manera de classificar les subporcions d'un conte com ho són els motius. <a href="/wiki/Rapunzel" title="Rapunzel">Rapunzel</a> és de tipus 310 («La donzella a la torre»), tot i que s'inicia amb una nena a la qual se li exigeixen certes tasques a canvi de menjar, tal com Puddocky; però, a Puddocky no hi ha una donzella a la torre, mentre que el relat italià The Canary Prince si entra en el tipus assenyalat, ja que comença amb una madrastra gelosa. A més, el sistema Aarne-Thompson permet enfocar-se en elements comuns, en la mesura que el folklorista pot percebre a Black Bull of Norroway com la mateixa història que La Bella i la Bèstia. L'anterior és útil en primera instància, però no té en compte el to i els detalls emprats en una història.<a href="#cite_note-102">[102]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Morfologia">Morfologia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Morfologia">modifica</a>]</div> Encara que <a href="/wiki/Vlad%C3%ADmir_Propp" class="mw-redirect" title="Vladímir Propp">Vladímir Propp</a> va estudiar específicament una col·lecció de contes de fades russos, la seva anàlisi ha estat útil també per l'examen de contes d'altres països. <a href="#cite_note-103">[103]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg/220px-1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg" decoding="async" width="220" height="274" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg/330px-1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d0/1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg/440px-1932._%D0%91%D0%B8%D0%BB%D0%B8%D0%B1%D0%B8%D0%BD._%D0%9C%D0%BE%D1%80%D0%BE%D0%B7%D0%BA%D0%BE.jpg 2x" data-file-width="906" data-file-height="1129" /></a><figcaption>El pare Frost actua com una <a href="/wiki/Fada_protectora" title="Fada protectora">fada protectora</a> en el conte de fades rus Father Frost, posant a prova a l'heroïna abans de donar-li les seves riqueses.</figcaption></figure> Després d'haver criticat l'anàlisi d'Aarne-Thompson per ignorar l'efecte dels motius en les històries, i perquè els motius usats no eren del tot clars,<a href="#cite_note-104">[104]</a> Propp va analitzar els contes per la funció que cada personatge i acció complia, concloent que un relat estava compost de 31 elements i vuit tipus de personatges. Prenent en consideració que no es requereixen tots els elements per a cada un dels contes, quan aquests apareixien ho feien en un ordre invariable -excepte que cada element individual havia de ser negat en dues ocasions-, de manera que apareixeria fins a tres vegades, com quan a Brother and Sister el germà refusa beure de fonts encantades en dues ocasions, i en el tercer intent quan resulta encantat.<a href="#cite_note-105">[105]</a> Un d'aquests elements és la <a href="/wiki/Fada_protectora" title="Fada protectora">fada protectora</a> que li proporciona assistència màgica a l'heroi, de vegades posant-lo a prova.<a href="#cite_note-106">[106]</a> A L'ocell d'or, el <a href="/wiki/Canis_lupus" class="mw-redirect" title="Canis lupus">llop</a> parlant avalua a l'heroi al advertir-li que no entri a l'hostal i, després que ho aconsegueix, l'ajuda a trobar l'objecte de la seva recerca; a The Boy Who Drew Cats, el sacerdot aconsella a l'heroi que es quedi a llocs petits a la nit, la qual cosa hauria de protegir-lo d'un esperit maligne; a Ventafocs, la fada protectora li dona a Ventafocs el vestit que necessita per assistir a la dansa, tal com els esperits de les seves mares ho fan igualment a Bawang Putih Bawang Merah i The Wonderful Birch; a The Fox Sister, un monjo <a href="/wiki/Budisme" title="Budisme">budista</a> li dona unes ampolles màgiques als germans protagonistes per tal que les facin servir per protegir-se contra l'esperit d'un llop. No obstant això, a vegades els rols poden tornar-se més complicats.<a href="#cite_note-107">[107]</a> Tal és el cas de The Red Ettin, on el protagonisme es divideix en la mare -qui li ofereix a l'heroi la totalitat d'un premi amb la seva maledicció o la meitat amb la seva benedicció- i quan ell pren la meitat, una fada li dona suport amb consells; a Mr Simigdáli, el sol, la lluna i les estrelles li donen a l'heroïna un obsequi màgic. A més, els personatges que no sempre actuen com les fades protectores poden assumir aquest rol.<a href="#cite_note-108">[108]</a> A Kallo and the Goblins, els follets dolents també li donen regals a l'heroïna, encara que en realitat són falsos; a Schippeitaro, els gats antagonistes revelen el seu secret a l'heroi, donant-li els mitjans perquè aquest els derroti. Fins i tot, en altres contes de fades, com The Story of the Youth Who Went Forth to Learn What Fear Was, no hi ha cap fada protectora. Les analogies s'han traçat entre aquest sistema i l'anàlisi dels mites fet a l'<a href="/wiki/L%27heroi_de_les_mil_cares" class="mw-redirect" title="L'heroi de les mil cares">L'heroi de les mil cares</a>.<a href="#cite_note-109">[109]</a> No obstant això, l'anàlisi de Propp ha estat també criticat per ignorar el to, humor, els personatges i, de fet, tot el que diferencia un conte de fades d'un altre.<a href="#cite_note-110">[110]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Interpretacions">Interpretacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Interpretacions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Barbebleue.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Barbebleue.jpg/220px-Barbebleue.jpg" decoding="async" width="220" height="275" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Barbebleue.jpg/330px-Barbebleue.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/84/Barbebleue.jpg/440px-Barbebleue.jpg 2x" data-file-width="3150" data-file-height="3939" /></a><figcaption><a href="/wiki/Barbablava" title="Barbablava">Barbablava</a> li dona a la seva dona una clau -un motiu específic de la variant d'aquest conte de fades-.</figcaption></figure> Moltes variants, especialment les que estan orientades als nens, van incorporar una moralitat en les seves trames. Perrault concloïa les seves versions amb una, encara que no sempre se'ls va considerar com un aprenentatge moral: Ventafocs, per exemple, finalitza amb l'observació que la bellesa i personalitat de l'heroïna podrien arribar a ser inútils sense la presència de la seva protectora, reflectint la importància de les connexions socials, encara que també podria simbolitzar un significat de tipus espiritual.<a href="#cite_note-111">[111]</a> Diversos contes de fades han estat interpretats per la seva suposada importància. Una interpretació mitològica va considerar que molts contes de fades, incloent-hi a Hansel i Gretel, La bella dorment i El rei gripau, són <a href="/wiki/D%C3%A9u_solar" class="mw-redirect" title="Déu solar">mites solars</a>; aquesta forma d'interpretació és poc popular avui en dia.<a href="#cite_note-112">[112]</a> Diversos contes de fades han estat també sotmesos a anàlisis psicològiques com el <a href="/wiki/Psicoan%C3%A0lisi" title="Psicoanàlisi">psicoanàlisi freudià</a> i el <a href="/wiki/Psicologia_anal%C3%ADtica" title="Psicologia analítica">junguià</a>, però mai s'ha establert una manera d'interpretació definitiva. Les anàlisis més específiques, amb freqüència han estat criticades per prestar una gran importància als motius que no formen, en realitat, part del relat; això tendeix sovint a derivar-se de tractar un conte de fades com el text definitiu, en el qual el conte ha estat comptat o reeditat en moltes variacions.<a href="#cite_note-113">[113]</a> En les variants de <a href="/wiki/Barbablava" title="Barbablava">Barbablava</a>, la curiositat de l'esposa és traïda per una clau tacada de sang, pel trencament d'un ou o pel cant d'una rosa que ella portava en aquell moment, sense que cap d'aquests factors afecti en si al conte, tot i que les interpretacions de les variants específiques van considerar que l'objecte precís forma realment part del relat.<a href="#cite_note-114">[114]</a> Altres folkloristes han interpretat els contes com a documents històrics; diversos folkloristes alemanys creuen que els contes que han estat preservats de temps antics, van usar els contes de Grimm per explicar alguns costums arcaics.<a href="#cite_note-Cita001-94">[94]</a> Altres al seu torn han explicat la figura de la madrastra malvada de forma històrica: moltes dones morien durant el part, els seus esposos es tornaven a casar, i les noves madrastres competien llavors amb els nens del primer matrimoni per diverses raons.<a href="#cite_note-115">[115]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Reculls_més_importants">Reculls més importants</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Reculls més importants">modifica</a>]</div> Els contes de fades es transmeten oralment, però els estudiosos els han recollit en diversos volums, que se sumen a aquelles històries creades per un autor i que segueixen el mateix esquema del conte de fades. Els més importants són: <ul><li><a href="/wiki/Pantxatantra" title="Pantxatantra">Pantxatantra</a></li> <li><a href="/wiki/Les_mil_i_una_nits" title="Les mil i una nits">Les mil i una nits</a></li> <li>Les nits agradables de <a href="/wiki/Giovanni_Francesco_Straparola" title="Giovanni Francesco Straparola">Giovanni Francesco Straparola</a></li> <li>Contes d'infants i de la llar, dels <a href="/wiki/Germans_Grimm" title="Germans Grimm">Germans Grimm</a></li> <li><a href="/wiki/Els_llibres_de_les_fades" title="Els llibres de les fades">Els llibres de les fades</a> d'<a href="/wiki/Andrew_Lang" title="Andrew Lang">Andrew Lang</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Rondalla" title="Rondalla">Rondalla</a></li> <li><a href="/wiki/Aarne-Thompson" class="mw-redirect" title="Aarne-Thompson">Aarne-Thompson</a></li> <li><a href="/wiki/Antti_Aarne" title="Antti Aarne">Antti Aarne</a></li> <li><a href="/wiki/Aleksandr_Afan%C3%A0ssiev" title="Aleksandr Afanàssiev">Aleksandr Afanàssiev</a></li> <li><a href="/wiki/Hans_Christian_Andersen" title="Hans Christian Andersen">Hans Christian Andersen</a></li> <li><a href="/wiki/John_Bauer" title="John Bauer">John Bauer</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://mw.com/dictionary/fairy%20tale">Definició de l'enciclopèdia britànica Merriam-Webster de "fairy tale" </a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]. Consultat el 8 de novembre del 2011. </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> (<a href="#CITEREF_Orenstein_2003">Orenstein 2003</a>, p. 9) </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.telegraph.co.uk/science/science-news/6142964/Fairy-tals-have-ancient-origin.html">«Fairy tals have ancient origin»</a>. The Telegraph . Consultat el 8 de novembre de 2011. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(anglès) </li> <li id="cite_note-4"><a href="#cite_ref-4">↑</a> John Thackray Bunce, Fairy Tales Their Origin and Meaning, Book Jungle Publisher, 2008, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1-4385-0665-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1-4385-0665-1">ISBN 1-4385-0665-1</a>. </li> <li id="cite_note-5"><a href="#cite_ref-5">↑</a> Heidi Anne Heiner, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.surlalunefairytales.com/introduction/ftdefinition">.html «What Is a Fairy Tale?»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100103202126/http://www.surlalunefairytales.com/introduction/ftdefinition.html">Arxivat</a> 2010-01-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Surlalunefairytales.com. Consultat el 6 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-6"><a href="#cite_ref-6">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, p. 5) </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, p. 19) </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, p. 15) </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> (<a href="#CITEREF_Carter_1990">Carter 1990</a>, p. ix) </li> <li id="cite_note-Windling1-10">↑ <a href="#cite_ref-Windling1_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-Windling1_10-1">10,1</a> Terri Windling, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott-studio.com/rdrm/forconte.html">«Els Contes de Fées: The Literary Fairy Tales of France»</a>. Consultat el 9 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> (<a href="#CITEREF_Thompson_1977">Thompson 1977</a>, p. 55) </li> <li id="cite_note-Tolkien15-12">↑ <a href="#cite_ref-Tolkien15_12-0">12,0</a> <a href="#cite_ref-Tolkien15_12-1">12,1</a> (<a href="#CITEREF_Tolkien_1939">Tolkien 1939</a>, p. 15) </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tolkien_1939">Tolkien 1939</a>, pàg. 10-11) </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, p. 8) </li> <li id="cite_note-companion-15">↑ <a href="#cite_ref-companion_15-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-companion_15-1">15,1</a> (<a href="#CITEREF_Ellis_2006">Ellis 2006</a>, p. 39) </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Chiriac, Jean. <a rel="nofollow" class="external text" href="Http://www.freudfile.org/psychoanalysis/fairy_tales.html">«Psychoanalysis and Fairy-Tales»</a>. Freudfile.org. Consultat el 9 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> (<a href="#CITEREF_Thompson_1977">Thompson 1977</a>, p. 8) </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2004">Tatar 2004</a>, p. xVIII) </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> (<a href="#CITEREF_Calvino_1988">Calvino 1988</a>, pàg. 36-37) </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> (<a href="#CITEREF_Jackson_1981">Jackson 1981</a>, p. 91) </li> <li id="cite_note-21"><a href="#cite_ref-21">↑</a> (<a href="#CITEREF_Todorov_1975">Todorov 1975</a>, pàg. 54-57) </li> <li id="cite_note-22"><a href="#cite_ref-22">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, pàg. xI-xII) </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 858) </li> <li id="cite_note-24"><a href="#cite_ref-24">↑</a> (<a href="#CITEREF_Attebery_1980">Attebery 1980</a>, p. 83) </li> <li id="cite_note-25"><a href="#cite_ref-25">↑</a> (<a href="#CITEREF_Martin_2002">Martin 2002</a>, pàg. 38-42) </li> <li id="cite_note-Swann_Jones,_pàg._35-26">↑ <a href="#cite_ref-Swann_Jones,_pàg._35_26-0">26,0</a> <a href="#cite_ref-Swann_Jones,_pàg._35_26-1">26,1</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, p. 35) </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> (<a href="#CITEREF_Attebery_1980">Attebery 1980</a>, p. 5) </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. xii) </li> <li id="cite_note-ref_duplicada_1-29">↑ <a href="#cite_ref-ref_duplicada_1_29-0">29,0</a> <a href="#cite_ref-ref_duplicada_1_29-1">29,1</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 846) </li> <li id="cite_note-30"><a href="#cite_ref-30">↑</a> (<a href="#CITEREF_McGlathery_1991">McGlathery 1991</a>, p. 73) </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> Cervantesvirtual.com, [http ://www.cervantesvirtual.com/obra/el-narrador-oral-y-su-repertorio-tradicin-y-actualidad-0/ «El narrador oral i el seu repertori: tradició i actualitat»]. Consultat l'1 de novembre del 2011. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> Iruya.com, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://noticias.iruya.com/cultura/arte/1950-grupo-narradores-orales.html">«Comencen les activitats de Grup de narradors Orals»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210816210244/http://noticias.iruya.com/cultura/arte/1950-grupo-narradores-orales.html">Arxivat</a> 2021-08-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Consultat l'1 de novembre del 2011. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, p. 2) </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 331) </li> <li id="cite_note-timeline-35">↑ <a href="#cite_ref-timeline_35-0">35,00</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-1">35,01</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-2">35,02</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-3">35,03</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-4">35,04</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-5">35,05</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-6">35,06</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-7">35,07</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-8">35,08</a> <a href="#cite_ref-timeline_35-9">35,09</a> Heidi Anne Heiner, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.surlalunefairytales.com/introduction/timeline.html">«Fairy Tale timeline»</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101201063146/http://www.surlalunefairytales.com/introduction/timeline.html">Arxivat</a> 2010-12-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Consultat l'11 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Roberts-36">↑ <a href="#cite_ref-Roberts_36-0">36,0</a> <a href="#cite_ref-Roberts_36-1">36,1</a> (<a href="#CITEREF_Roberts_2011">Roberts 2011</a>, p. xVIII) </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, p. 11) </li> <li id="cite_note-38"><a href="#cite_ref-38">↑</a> (<a href="#CITEREF_Mitakidou_Manna_2002">Mitakidou & Manna 2002</a>, p. 100) </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, p. 38) </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> Terri Windling, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott-studio.com/rdrm/forital.html">White as Ricotta, Red is Wine: The Magic Lore of Italy</a> . Consultat l'11 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> (<a href="#CITEREF_Calvino_1988">Calvino 1988</a>, p. 738) </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, pàg. 38-42) </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, pàg. 38-39) </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> (<a href="#CITEREF_Swann_Jones_2002">Swann Jones 2002</a>, p. 40) </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> (<a href="#CITEREF_Murphy_2002">Murphy 2002</a>) </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, p. 77) </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> (<a href="#CITEREF_McGlathery_1991">McGlathery 1991</a>, pàg. 66-67) </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> (<a href="#CITEREF_Opie_Opie_1980">Opie & Opie 1980</a>, p. 17) </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> (<a href="#CITEREF_Yolen_1981">Yolen 1981</a>, p. 22) </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Andrew Lang, The Brown Fairy Book , <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.mythfolklore.net/andrewlang/brown.htm">«Preface»</a>. Consultat 11 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> Yei Theodora Ozaki, Japanese Fairy Tales, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.surlalunefairytales.com/books/japan/freemanmitford/preface.html">« preface »</a>. Consultat l'11 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, pàg. 26-27) </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 604) </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> (<a href="#CITEREF_Schierloh_1997">Schierloh 1997</a>) </li> <li id="cite_note-55"><a href="#cite_ref-55">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, pàg. 24-25) </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 333) </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> (<a href="#CITEREF_Martin_2002">Martin 2002</a>, p. 41) </li> <li id="cite_note-Pilinovsky-58">↑ <a href="#cite_ref-Pilinovsky_58-0">58,0</a> <a href="#cite_ref-Pilinovsky_58-1">58,1</a> Helen Pilinovsky, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott-studio.com/rdrm/fordnky.html">«Donkeyskin, Deerskin, A llerleirauh: The Reality of the Fairy Tale »</a>. Consultat el 12 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> (<a href="#CITEREF_Briggs_2002">Briggs 2002</a>, p. 195) </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2002">Zipes 2002</a>, p. 251-52) </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Xochitl McKay. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040924080425/http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002/04/01/hoy/revista/504345.html">Eren sexistes els contes d'abans?</a>». Mensual.prensa.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://mensual.prensa.com/mensual/contenido/2002">/04/01/hoy/revista/504345.html original</a> el 24 setembre 2004. [Consulta: 8 novembre 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> (<a href="#CITEREF_Yolen_Guevara_2000">Yolen & Guevara 2000</a>) </li> <li id="cite_note-63"><a href="#cite_ref-63">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1986">Zipes 1986</a>) </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> D. Ward, <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /> PDF, Defense AT&L , setembre / octubre 2005. (en anglès) </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> (<a href="#CITEREF_Waggoner_1978">Waggoner 1978</a>, pàg. 22-23) </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 219) </li> <li id="cite_note-67"><a href="#cite_ref-67">↑</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 745) </li> <li id="cite_note-Grant-68">↑ <a href="#cite_ref-Grant_68-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-Grant_68-1">68,1</a> (<a href="#CITEREF_Grant_Clute_1999">Grant & Clute 1999</a>, p. 196) </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> James Graham, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott-studio.com/crossroads/crBabaYagaF.html">«Baba Yaga in Film»</a>. Consultat el 12 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-70"><a href="#cite_ref-70">↑</a> Richard Scheib, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.moria.co.nz/fantasy/labyrinth.htm">review of Labyrinth </a> <a href="/wiki/El_meu_ve%C3%AD_Totoro" title="El meu veí Totoro">El meu veí Totoro</a>. (en anglès) </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> (<a href="#CITEREF_Drazen_2003">Drazen 2003</a>, p. 264) </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> Terri Windling, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott">-studio.com/rdrm/forbewty.html «Beauty and the Beast»</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]. Consultat el 12 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-73"><a href="#cite_ref-73">↑</a> Terri Windling, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.endicott-studio.com/rdrm/rrPathNeedles.html">«The Path of Needles or Pins: Little Red Riding Hood»</a>. Consultat el 12 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> Drazen, pàg. 38. </li> <li id="cite_note-75"><a href="#cite_ref-75">↑</a> Spelling, Ian «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.archive.org/web/20080609075453/http://www.scifi.com/sfw/interviews/sfw14471.html">Guillermo del Toro and Ivana Baquero escape from a civil war into the fairytale land of Pan's Labyrinth</a>» (en anglès). <a href="/w/index.php?title=Science_Fiction_Weekly&action=edit&redlink=1" class="new" title="Science Fiction Weekly (encara no existeix)">Science Fiction Weekly</a>, 25-12-2006 [Consulta: 12 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> (<a href="#CITEREF_Orenstein_2003">Orenstein 2003</a>, pàg. 77-78) </li> <li id="cite_note-77"><a href="#cite_ref-77">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 845) </li> <li id="cite_note-78"><a href="#cite_ref-78">↑</a> Joseph Jacobs, More Celtic Fairy Tales. London: David Nutt, 1894, «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.surlalunefairytales.com/authors/jacobs/moreceltic/ridere.html">Notes and References</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100206025940/http://www.surlalunefairytales.com/authors/jacobs/moreceltic/ridere.html">Arxivat</a> 2010-02-06 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.». Consultat el 15 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-79"><a href="#cite_ref-79">↑</a> (<a href="#CITEREF_Calvino_1988">Calvino 1988</a>, p. xx) </li> <li id="cite_note-80"><a href="#cite_ref-80">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 962) </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 966-67) </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> (<a href="#CITEREF_Calvino_1988">Calvino 1988</a>, p. xxi) </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, p. 1) </li> <li id="cite_note-Cita-84">↑ <a href="#cite_ref-Cita_84-0">84,0</a> <a href="#cite_ref-Cita_84-1">84,1</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 913) </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2001">Zipes 2001</a>, p. 915) </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_1999">Zipes 1999</a>, p. 47) </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2003">Tatar 2003</a>, p. 19) </li> <li id="cite_note-88"><a href="#cite_ref-88">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2003">Tatar 2003</a>, p. 20) </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2003">Tatar 2003</a>, p. 32) </li> <li id="cite_note-90"><a href="#cite_ref-90">↑</a> Byatt, pp. XLII-xliv. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tolkien_1939">Tolkien 1939</a>, p. 31) </li> <li id="cite_note-92"><a href="#cite_ref-92">↑</a> (<a href="#CITEREF_Briggs_2002">Briggs 2002</a>, pàg. 181-82) </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> V. Allingham, Philip, A Transcription of Charles Dickens 's «Frauds on the Fairies» «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.victorianweb.org/authors/dickens/pva/pva239.html'">Frauds on the Fairies 'by Charles Dickens</a>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]». Consultat el 15 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-Cita001-94">↑ <a href="#cite_ref-Cita001_94-0">94,0</a> <a href="#cite_ref-Cita001_94-1">94,1</a> (<a href="#CITEREF_Zipes_2002">Zipes 2002</a>, p. 48) </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nytimes.com/1999/11/30/books/critic-s-notebook-the-reality-of-the-fantasy-in-the-harry-potter-stories.html?scp=1&sq=CRITIC%27S%20NOTEBOOK;%20The%20Reality%20of%20the%20Fantasy%20in%20the%20Harry%20Potter%20Stories&st=cse&pagewanted=1">CRITIC'S NOTEBOOK; The Reality of the Fantasy in the Harry Potter Stories</a>» (en anglès). <a href="/wiki/New_York_Times" class="mw-redirect" title="New York Times">New York Times</a>, 2011. [Consulta: 8 novembre]. </li> <li id="cite_note-96"><a href="#cite_ref-96">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.escolares.com.ar/propios/los-cuentos-de-hadas-desde-el-psicoanalisis.html">ELS CONTES DE FADES DES DEL PSICOANÀLISI</a>» (en castellà). Escolares.com.ar, 2011. [Consulta: 8 novembre]. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://parenting.blogs.nytimes.com/2009/01/12/are-fairytales-to-scary-for-children/?scp=1&sq=Are%20Fairytales%20Too%20Scary%20for%20Children?&st=cse">Are Fairytales Too Scary for Children?</a>» (en anglès). New York Times. [Consulta: 8 novembre 2011]. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> (<a href="#CITEREF_Drazen_2003">Drazen 2003</a>, pàg. 43-44) </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> wolf, Eric James The Art of Storytelling Show Interview «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artofstorytellingshow.com/2008/06/29/jack-zipes">-fairy-tals / Jack Zipes - Are Fairy tals still useful to Children?</a> ». Consultat el 15 de novembre de 2011. (en anglès) </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> (<a href="#CITEREF_Lanham_2003">Lanham 2003</a>, p. 3) </li> <li id="cite_note-Peters-101">↑ <a href="#cite_ref-Peters_101-0">101,0</a> <a href="#cite_ref-Peters_101-1">101,1</a> (<a href="#CITEREF_Shepherd_St._John_Striphas_2006">Shepherd , St. John & Striphas 2006</a>, p. 216) </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tolkien_1939">Tolkien 1939</a>, p. 18) </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> Propp, Morphology of the Folk Tale . </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, pàg. 8 -9) </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, p. 74) </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, p. 39) </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, pàg. 81-82) </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> (<a href="#CITEREF_Propp_1968">Propp 1968</a>, pàg. 80-81) </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> (<a href="#CITEREF_Vogler_2007">Vogler 2007</a>, p. 30) </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Brown.edu . «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20020619222024/http://www.brown.edu/Courses/FR0133/Fairytale_Generator/propp.html">Vladimir Propp 's Theories</a>». Consultat el 15 de novembre de 2011. Arxivat des de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.brown.edu/Courses/FR0133/Fairytale_Generator/propp.html">original</a> el 19 de juny de 2002. (en anglès) </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2004">Tatar 2004</a>, p. 43) </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2003">Tatar 2003</a>, p. 52) </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> (<a href="#CITEREF_McGlathery_1991">McGlathery 1991</a>, pàg. 18-19) </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> (<a href="#CITEREF_Tatar_2003">Tatar 2003</a>, p. 46) </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> (<a href="#CITEREF_Warner_1995">Warner 1995</a>, p. 213) </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <div> <table border="0" cellspacing="0" cellpadding="0"> <tbody><tr valign="top"> <td><div style="margin-right:20px;"> <div class="references-small"> <dl><dt>En castellà</dt> <dd></dd></dl> <ul><li>Schierloh, Erci (1997), Estudio preliminar a Otra vuelta de tuerca, Buenos Aires, Argentina: Cántaro, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-465-04125-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-465-04125-6">ISBN 0-465-04125-6</a></li></ul> <dl><dt>En anglès</dt></dl> <ul><li>Attebery, Bryan (1980), The fantasy tradition in American literature: from Irving to Le Guin, Indiana University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0253356652" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0253356652">ISBN 0253356652</a></li> <li>Briggs, Katharine (2002), The Fairies in English Tradition and Literature: Katharine Briggs: Selected Works, Routledge, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415291518" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415291518">ISBN 0415291518</a></li> <li>Calvino, Italo (1988), Six memos for the next millennium, Harvard University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0674810406" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0674810406">ISBN 0674810406</a></li> <li>Carter, Angela (1990), The Old Wives' Fairy Tale Book, Nueva York: Pantheon Books, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-679-74037-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-679-74037-6">ISBN 0-679-74037-6</a></li> <li>Drazen, Patrick (2003), Anime explosion!: the what? why? & wow! of Japanese animation, Stone Bridge Press, Inc., <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1880656728" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1880656728">ISBN 1880656728</a></li> <li>Ellis, Hilda & Chaudhri, Anna (2006), A companion to the fairy tale, DS Brewer, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1843840812" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1843840812">ISBN 1843840812</a></li> <li>Grant, John & Clute, John (1999), The encyclopedia of fantasy, St. Martin's Griffin, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0312198698" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0312198698">ISBN 0312198698</a></li> <li>Jackson, Rosemary (1981), Fantasy: the literature of subversion, Routledge, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415025621" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415025621">ISBN 0415025621</a></li> <li>Lanham, Richard (2003), Analyzing prose, Continuum International Publishing Group, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0826461905" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0826461905">ISBN 0826461905</a></li> <li>McGlathery, James (1991), The Brothers Grimm and folktale, University of Illinois Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0252061918" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0252061918">ISBN 0252061918</a></li> <li>Martin, Philip (2002), The writer's guide to fantasy literature: from dragon's lair to hero's quest : how to write fantasy stories of lasting value, Writer Books, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0871161958" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0871161958">ISBN 0871161958</a></li> <li>Mitakidou, Christodoula & Manna, Anthony (2002), Folktales from Greece: a treasury of delights, Libraries Unlimited, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/1563089084" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/1563089084">ISBN 1563089084</a></li> <li>Murphy, Ronald (2002), The Owl, the Raven, and the Dove: The Religious Meaning of the Grimms' Magic Fairy Tales, Oxford University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195151690" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195151690">ISBN 0195151690</a></li> <li>Opie, Iona & Opie, Peter (1980), The classic fairy tales, Oxford University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0195202198" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0195202198">ISBN 0195202198</a></li> <li>Orenstein, Catherine (2003), Little Red Riding Hood Uncloaked, Basic Books, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-465-04125-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-465-04125-6">ISBN 0-465-04125-6</a></li> <li>Propp, Vladimir (1968), Morphology of the Folk Tale, University of Texas Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-292-78376-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-292-78376-0">ISBN 0-292-78376-0</a></li> <li>Roberts, Moss (2011), Chinese Fairy Tales and Fantasies, Knopf Doubleday Publishing Group, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0307760421" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0307760421">ISBN 0307760421</a></li> <li>Shepherd, Gregory; St. John, Jeffrey & Striphas, Theodore (2006), Communication as--: perspectives on theory, SAGE, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/141290658X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/141290658X">ISBN 141290658X</a></li> <li>Swann Jones, Steven (2002), The Fairy Tale: The Magic Mirror of Imagination, Nueva York: Twayne Publishers, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415938910" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415938910">ISBN 0415938910</a></li> <li>Tatar, Maria (2003), The hard facts of the Grimms' fairy tales, Princeton University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0691114692" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0691114692">ISBN 0691114692</a></li> <li>Tatar, Maria (2004), The Annotated Brothers Grimm, W. W. Norton, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0393058484" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0393058484">ISBN 0393058484</a></li> <li>Thompson, Stith (1977), The Folktale, University of California Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0520035372" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0520035372">ISBN 0520035372</a></li> <li>Todorov, Tzvetan (1975), The fantastic: a structural approach to a literary genre, Cornell University Press, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0801491460" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0801491460">ISBN 0801491460</a></li> <li>Tolkien, J. R. R. (1939), On Fairy-Stories</li> <li>Vogler, Christopher (2007), The Writer's Journey: Mythic Structure for Writers, Michael Wiese Productions, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/193290736X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/193290736X">ISBN 193290736X</a></li> <li>Waggoner, Diana (1978), The hills of faraway: a guide to fantasy, Atheneum, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-689-10846-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-689-10846-X">ISBN 0-689-10846-X</a></li> <li>Warner, Marina (1995), From the beast to the blonde: on fairy tales and their tellers, Vintage, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0099479516" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0099479516">ISBN 0099479516</a></li> <li>Yolen, Jane (1981), Touch magic: fantasy, faerie and folklore in the literature of childhood, Philomel Books, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0399208305" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0399208305">ISBN 0399208305</a></li> <li>Yolen, Jane & Guevara, Susan (2000), Not one damsel in distress: world folktales for strong girls, Houghton Mifflin Harcourt, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0152020470" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0152020470">ISBN 0152020470</a></li> <li>Zipes, Jack (1986), Don't bet on the prince: contemporary feminist fairy tales in North America and England, Gower, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0566009137" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0566009137">ISBN 0566009137</a></li> <li>Zipes, Jack (1999), When dreams came true: classical fairy tales and their tradition, Routledge, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0415921511" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0415921511">ISBN 0415921511</a></li> <li>Zipes, Jack (2001), The Great fairy tale tradition: from Straparola and Basile to the Brothers Grimm : texts, criticism, W.W. Norton, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/039397636X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/039397636X">ISBN 039397636X</a></li> <li>Zipes, Jack (2002), The Brothers Grimm: from enchanted forests to the modern world, Palgrave Macmillan, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0312293801" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0312293801">ISBN 0312293801</a></li></ul> </div> </div> </td></tr></tbody></table> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Conte_de_fades&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://prezi.com/m/0gazjqkogqiz/psicoanalisi-i-simbologies-dels-contes-de-fades">Psicoanàlisi i simbologies dels contes de fades</a></li></ul> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Fairy_tales" class="extiw" title="commons:Category:Fairy tales">Conte de fades</a></div></div> </div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX528374">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85046925">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00561736">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph124208&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conte_de_fades&oldid=34252591">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Conte_de_fades&oldid=34252591</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Conte" title="Categoria:Conte">Conte</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Literatura_fant%C3%A0stica" title="Categoria:Literatura fantàstica">Literatura fantàstica</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 nov 2024 a les 22:57.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Conte_de_fades&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-5676f668c8-jbc78","wgBackendResponseTime":149,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.556","walltime":"0.705","ppvisitednodes":{"value":16270,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":71739,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":22570,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":14,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":1,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":55918,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 531.445 1 -total"," 37.41% 198.831 1 Plantilla:Referències"," 23.27% 123.663 34 Plantilla:Obra_citada"," 17.55% 93.256 34 Plantilla:Citation/core"," 10.41% 55.335 1 Plantilla:Commonscat"," 8.89% 47.252 1 Plantilla:Sister"," 8.57% 45.542 1 Plantilla:Caixa_lateral"," 7.31% 38.866 4 Plantilla:Ref_web"," 6.97% 37.029 85 Plantilla:Cita_Harvard"," 6.90% 36.649 1 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.091","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":2497347,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-7c479b968-2zlmr","timestamp":"20241118012231","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Conte de fades","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Conte_de_fades","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q699","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q699","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-03-06T10:38:01Z","dateModified":"2024-11-17T21:57:14Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/84\/Offterdinger_Rotkappchen_%282%29.jpg","headline":"hist\u00f2ria de ficci\u00f3"}</script> </body> </html>