Biblioteca de Ciències. Guies: Premis Nobel de ciències 1995

<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 3.2//EN"> <HTML> <HEAD> <TITLE>Biblioteca de Ciències. Guies: Premis Nobel de ciències 1995</TITLE> <META NAME="GENERATOR" CONTENT="Mozilla/3.01Gold (Win95; I) [Netscape]"> </HEAD> <BODY TEXT="#000000" BACKGROUND="../../gifs/franja2.jpg"> <TABLE> <td valign=top rowspan=7><a href="../index.htm"><img src="../../gifs/logo2.gif" alt="Biblioteques UAB" align=bottom border=0></a> <a href="../ciencies.htm"><img src="../../gifs/home3.gif" alt="Homepage de la biblioteca" align=top border=0></a> </td><td valign=top colspan=2><a href="../../opac.htm"><img src="../../gifs/b-11.gif" alt="Opac" align=bottom border=0></a><a href="../../prestec.htm"><img src="../../gifs/b-22.gif" alt="Prestec" align=bottom border=0></a><a href="../../bibsuab.htm"><img src="../../gifs/b-33.gif" alt="Biblioteques UAB" align=bottom border=0></a><a href="../../index.htm"><img src="../../gifs/b-44.gif" alt="Homepage" align=bottom border=0></a><a href="../../cd-rom.htm"><img src="../../gifs/b-55.gif" alt="CD-ROMs" align=bottom border=0></a><a href="../../internet.htm"><img src="../../gifs/b-66.gif" alt="Internet" align=bottom border=0></a> </CENTER> <DIV ALIGN=right> Fons Bibliografies temàtiques</DIV> <DIV ALIGN=right>desembre de 1995</DIV> <H1>Premis Nobel de ciències 1995</H1> </TD> </TR> <TR> <TD align="left" valign="top">El 10 de desembre va tenir lloc la cerimònia de lliurament dels Premis Nobel corresponents a 1995, ja coneguts des de l'octubre. Quatre d'ells tenen a veure amb les disciplines que tracta la Biblioteca de Ciències: a més dels premis de Física i Química, el de Fisiologia i Medicina ha estat enguany concedit a equips que han treballat en genètica, i el de la Pau a un físic per la seva aportació a la concienciació del científic com a responsable dels seus descobriments. <H3><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Informació general</H3> La trobareu a The Nobel website, de la <A HREF="http://www.nobel.se">Fundació Nobel</A> d'Estocolm. S'hi recullen tots els premis Nobel des de la seva primera convocatòria el 1901 fins als d'enguany, amb explicacions detallades sobre els motius pels quals es varen concedir i dades sobre els premiats. En molts casos hi trobareu gràfics i fotografies. Sols heu de connectar-vos a l'adreça: <A HREF="http://www.nobel.se">http://www.nobel.se</A> <H3><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Física</H3> Per les contribucions experimentals a la física dels leptons i les partícules subatòmiques, s'ha concedit conjunta-ment a: Martin L. Perl (Nova York, 1927), de la Stanford University (Califòrnia), pel descobriment del leptó tau, i a Frederick Reines (Paterson, Nova Jer-sey, 1918), de la University of California at Irvine, per la detecció del neutrí. Martin L. Perl i el seu equip van descobrir, mitjançant una sèrie d'experiments entre 1974 and 1977, al Stanford Linear Accelerator Center (SLAC), una partícula 3.500 vegades més pesant que l'electró, a la qual van anomenar tau. Aquest descobriment va ser la primera evidència de l'existència d'una tercera "família" de partícules: anys després va descobrir-se el bottom quark i enguany s'ha completat la família amb el descobriment del top quark.<TT> </TT> Frederick Reines, juntament amb Clyde L. Cowan, Jr., ja mort, va treballar durant els anys 50 sobre la hipòtesi, formulada per Pauli el 1930, de l'existència d'una partícula que explicaria<TT> </TT>els desequilibris d'energia que es donaven en algunes reaccions nuclears. La detecció experimental de l'antineutrí de l'electró va resoldre aquest problema teòric i va obrir les portes a la física del neutrí. <UL> <H4><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Bibliografia</H4> <LI>Martin L. Perl:</LI> Martin L. Perl, William T. Kirk, "Heavy leptons", Scientific American (March 1978) Martin L. Perl, "Leptons, what are they?", New Scientist, (22 febrer 1979) Martin L. Perl, "Tau physics at future facilities", Nuclear Physics B. Proceedings and Supplements. vol. 40 (1995 març), p. 541-556.<TT> </TT> <LI>F. Reynes:</LI> F. Reynes, C.L. Cowan, Jr. "The neutrino", Nature, (1956, setembre 1). F. Reynes, C.L. Cowan, Jr. "Neutrino physics", Physics Today (1957 agost). F. Reynes, "40 years of neutrino physics", Progress in Particle and Nuclear Physics, vol. 32 (1994), p. 1-12. </UL> <H3><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Química</H3> Per les recerques sobre química de l'atmosfera, especialment les referides a la descomposició de l'ozò, s'ha concedit conjuntament a: Paul J. Crutzen (Amsterdam, 1933), del Max-Planck-Institut für Chemie (Magúncia); Mario Molina (Mèxic, D.F., 1943), del Massachusetts Institute of Technology; Frank Sherwood Rowland (Delaware, Ohio, 1927), de la University of California at Irvine. Paul Crutzen va demostrar el 1970 que els òxids de nitrògen NO i NO2 reaccionen catalíticament amb l'ozò, accelerant la reducció d'aquest en l'atmosfera. El 1974, Rowland i Molina publiquen a Nature un article on demostren la destrucció de l'ozò pels gasos de clorofluorocarboni (CFC), utilitzats als esprais i als frigorífics. Van predir els efectes sobre la capa d'ozò en base al volum de gasos produït per l'activitat humana i les conseqüències per al medi ambient i el propi home. Quan el 1985 es va detectar el forat de la capa d'ozò sobre l'Antàrtida, els usos industrials dels CFC van començar a ser prohibits, estant prevista la seva desaparició completa per al 2006. El mateix Paul Crutzen ha estudiat els mecanismes de disminució de la capa d'ozò a l'Antàrtida. <UL> <H4><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Bibliografia</H4> Rowland... Nature 74 F.S. Rowland, M.J. Molina. "Ozone depletion: 20 years after the alarm", Chemical and Engineering News. vol. 72 (1994), p. 8-13. Scientific assessment of ozone depletion 1994. Geneva: World Meteorological Organization: United Nations Environment Programme, 1995 (WMO report ; 37). T.E. Graedel, P.J. Crutzen. Atmosphere, climate and change. Scientific American Library, 1995.<TT> </TT> </UL> <H3><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Medicina i fisiologia</H3> Pels seus descobriments sobre el control genètic de les primeres fases del desenvolupament dels embrions, s'ha concedit conjuntament a: Edward B. Lewis, del California Institute of Technology (Los Angeles), Christiane Nüsslein-Volhard, del Max Planck Institut für Biologische Development in Tubingen, Eric Wieschaus, de la Princeton University. Tots tres han descobert importants mecanismes genètics que controlen el desenvolupament primerenc de l'embrió. Per a això han fet servir la mosca de la fruita, Drosophila melanogaster, com a animal de laboratori. Nüsslein-Volhard i Wieschaus van poder identificar i classificar un petit nombre de gens que tenen una importància clau en l'organització general i en la formació de segments especialitzats del cos. Van publicar els seus resultats el 1980. Alhora, Lewis investigava com els gens podien controlar el posterior desenvolupament de segments individuals del cos en òrgans especialitzats. Va trobar que els gens s'ordenaven en el mateix ordre en els cromosomes i en els segments de cos que control.len. El treball de tots tres plegats ha contribuït decisivament a l'explicació de les malformacions congènites a l'home. <UL> <H4><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Bibliografia</H4> E.B. Lewis. "A gene complex controlling segmentation in Drosophila", Nature, 276 (1978), p. 565-570. C. Nüsslein-Volhard, E. Wieshaus. "Mutations affecting segment number and polarity in Drosophila", Nature, 287 (1980), p. 795-801. W. McGinnis, M. Kuziora. "The molecular architects of body design", Scientific American, 270 (1994), p. 36-42. </UL> <H3><IMG SRC="../../gifs/bolver.gif" ALIGN=BOTTOM>Pau</H3> Pels seus esforços en fer més petit el paper de les armes nuclears en la política mundial i eliminar-les, es concedeix conjuntament a: Joseph Rotblat (1909) i a les Pugwash Conferences on Sciences and World Affairs Rotblat, físic britànic, va col.laborar en el projecte Manhattan per a desenvolupar la bomba atòmica. El 1955, amb Einstein, Russell i altres vuit científics, va signar el manifest que va portar a la fundació de les Pugwash Conferences, l'objecte del qual era convèncer els governs que eliminessin les armes nuclears. Les Pugwash Conferences es basen en el reconeixement de la responsabilitat dels científics envers les seves invencions. Han previst les conseqüències catastròfiques de l'ús de les armes nuclears i han fomentat la col.laboració dels científics i dels polítics per tal d'eliminar-les. </TD> </TR> <TR> <TD> <CENTER> <HR>Pàgina preparada per la Biblioteca de Ciències. Darrera actualització: 13 de juliol de 1998. Podeu fer <A HREF="mailto:bib.ciencies.enginyeries@uab.cat">comentaris</A>. </CENTER> </TD> </TR> </TABLE> </BODY> </HTML>

CINXE.COM

Biblioteca de Ciències. Guies: Premis Nobel de ciències 1995