CINXE.COM
Aragonés d'a valle de Tella - Biquipedia, a enciclopedia libre
<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available" lang="an" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Aragonés d'a valle de Tella - Biquipedia, a enciclopedia libre</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-sticky-header-enabled vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )anwikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t."," \t,"],"wgDigitTransformTable":["",""],"wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","chinero","febrero","marzo","abril","mayo","chunio","chulio","agosto","setiembre","octubre","noviembre","aviento"],"wgRequestId":"568c0f94-7b7b-432e-8e57-7f7bb22b9462","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Aragonés_d'a_valle_de_Tella","wgTitle":"Aragonés d'a valle de Tella","wgCurRevisionId":2225669,"wgRevisionId":2225669,"wgArticleId":25247,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Biquiprochecto:Grafía/Articlos con grafía EFA","Aragonés central"],"wgPageViewLanguage":"an","wgPageContentLanguage":"an","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Aragonés_d'a_valle_de_Tella","wgRelevantArticleId":25247,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Aragonés_d'a_Valle_de_Tella","wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"an","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"an"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella","wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q8202949","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false}; RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=an&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=an&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=an&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.19"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/1200px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="730"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/800px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="487"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/640px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="389"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Aragonés d'a valle de Tella - Biquipedia, a enciclopedia libre"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//an.m.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Editar" href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Biquipedia (an)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//an.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://an.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.an"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal Atom Wikipedia" href="/w/index.php?title=Especial:Zaguers_cambeos&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Aragonés_d_a_valle_de_Tella rootpage-Aragonés_d_a_valle_de_Tella skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Ir al contenido</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Sitio"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" title="Menú principal" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mover a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">ocultar</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navego </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portalada" title="Vesitar a pachina prencipal [z]" accesskey="z"><span>Portalada</span></a></li><li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Wikipedia:Tabierna" title="Sobre o prochecto, que puede fer, aon trobar as cosas"><span>A tabierna</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Zaguers_cambeos" title="A lista d'os zaguers cambeos en o wiki [r]" accesskey="r"><span>Zaguers cambeos</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Pachina_a_l%27azar" title="Cargar una pachina aleatoriament [x]" accesskey="x"><span>Una pachina a l'azar</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Wikipedia:Aduya" title="O puesto ta saber más."><span>Aduya</span></a></li><li id="n-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Pachinas_especials"><span>Pachinas especials</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portalada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Biquipedia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-an.svg" style="width: 7.5625em; height: 1.5em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="A enciclopedia libre" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-an.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Mirar" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Mirar en Biquipedia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Mirar</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Mirar en Wikipedia" aria-label="Mirar en Wikipedia" autocapitalize="sentences" title="Mirar en Biquipedia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Mirar"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Mirar-lo</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Ferramientas personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Apariencia"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Apariencia" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Apariencia</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=an.wikipedia.org&uselang=an" class=""><span>Donativos</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Creyar_cuenta&returnto=Aragon%C3%A9s+d%27a+valle+de+Tella" title="Te recomendamos crear una cuenta e iniciar sesión; sin embargo, no es obligatorio" class=""><span>Creyar cuenta</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Encetar_sesi%C3%B3n&returnto=Aragon%C3%A9s+d%27a+valle+de+Tella" title="Le recomendamos que se rechistre, encara que no ye obligatorio [o]" accesskey="o" class=""><span>Dentrar-ie</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Más opciones" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Ferramientas personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Ferramientas personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal" title="Menú de usuario" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="https://donate.wikimedia.org/?wmf_source=donate&wmf_medium=sidebar&wmf_campaign=an.wikipedia.org&uselang=an"><span>Donativos</span></a></li><li id="pt-contribute" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribute"><span class="vector-icon mw-ui-icon-edit mw-ui-icon-wikimedia-edit"></span> <span>Contribuir</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Creyar_cuenta&returnto=Aragon%C3%A9s+d%27a+valle+de+Tella" title="Te recomendamos crear una cuenta e iniciar sesión; sin embargo, no es obligatorio"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Creyar cuenta</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Encetar_sesi%C3%B3n&returnto=Aragon%C3%A9s+d%27a+valle+de+Tella" title="Le recomendamos que se rechistre, encara que no ye obligatorio [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Dentrar-ie</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Páginas para editores desconectados <a href="/wiki/Aduya:Introducci%C3%B3n" aria-label="Obtenga más información sobre editar"><span>más información</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:A_m%C3%ADa_descusi%C3%B3n" title="Descusión sobre edicions feitas dende ista adreza IP [n]" accesskey="n"><span>Pachina de descusión d'ista IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"><!-- CentralNotice --></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Sitio"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contenidos" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contenidos</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mover a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">ocultar</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inicio</div> </a> </li> <li id="toc-Fonetica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonetica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Fonetica</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonetica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Morfolochía" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Morfolochía"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Morfolochía</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Morfolochía-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Alternar subsección Morfolochía</span> </button> <ul id="toc-Morfolochía-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Es_articlos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Es_articlos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Es articlos</span> </div> </a> <ul id="toc-Es_articlos-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Contraccions_d'es_articlos_con_las_preposicions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Contraccions_d'es_articlos_con_las_preposicions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1.1</span> <span>Contraccions d'es articlos con las preposicions</span> </div> </a> <ul id="toc-Contraccions_d'es_articlos_con_las_preposicions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pronombres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pronombres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Pronombres</span> </div> </a> <ul id="toc-Pronombres-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Complemento_directo" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Complemento_directo"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.1</span> <span>Complemento directo</span> </div> </a> <ul id="toc-Complemento_directo-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_INDE" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_INDE"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.2</span> <span>Es derivatos de lo pronombre latino <i>INDE</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_INDE-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_IBI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_IBI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2.3</span> <span>Es derivatos de lo pronombre latino <i>IBI</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_IBI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Morfolochía_verbal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Morfolochía_verbal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Morfolochía verbal</span> </div> </a> <ul id="toc-Morfolochía_verbal-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Infinitivos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Infinitivos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.1</span> <span>Infinitivos</span> </div> </a> <ul id="toc-Infinitivos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cherundios" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Cherundios"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.2</span> <span>Cherundios</span> </div> </a> <ul id="toc-Cherundios-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Participios" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Participios"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.3</span> <span>Participios</span> </div> </a> <ul id="toc-Participios-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Modo_indicativo" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Modo_indicativo"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.4</span> <span>Modo indicativo</span> </div> </a> <ul id="toc-Modo_indicativo-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Modo_subchuntivo" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Modo_subchuntivo"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.5</span> <span>Modo subchuntivo</span> </div> </a> <ul id="toc-Modo_subchuntivo-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Conchugación_incoativa_en_uns_verbos_acabatos_en_-ir_y_-eixer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Conchugación_incoativa_en_uns_verbos_acabatos_en_-ir_y_-eixer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.6</span> <span>Conchugación incoativa en uns verbos acabatos en -ir y -eixer</span> </div> </a> <ul id="toc-Conchugación_incoativa_en_uns_verbos_acabatos_en_-ir_y_-eixer-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Verbo_auxiliar_ser" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Verbo_auxiliar_ser"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.7</span> <span>Verbo auxiliar <i>ser</i></span> </div> </a> <ul id="toc-Verbo_auxiliar_ser-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Verbos_confluents_ser-estar_no_auxiliars" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Verbos_confluents_ser-estar_no_auxiliars"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3.8</span> <span>Verbos confluents <i>ser-estar</i> no auxiliars</span> </div> </a> <ul id="toc-Verbos_confluents_ser-estar_no_auxiliars-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Lexico" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Lexico"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Lexico</span> </div> </a> <ul id="toc-Lexico-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referencias" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referencias"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Referencias</span> </div> </a> <ul id="toc-Referencias-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografía" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografía"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Bibliografía</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografía-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contenidos" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" title="Tabla de contenidos" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar a la tabla de contenidos" > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Cambiar a la tabla de contenidos</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Aragonés d'a valle de Tella</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Ir a un artículo en otro idioma. Disponible en 1 idioma" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-1" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">1 idioma</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A9s_del_valle_de_Tella" title="Aragonés del valle de Tella – espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Aragonés del valle de Tella" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8202949#sitelinks-wikipedia" title="Editar enlaces interlingüisticos" class="wbc-editpage">Modificar os enlaces</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espacios de nombres"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella" title="Veyer a pachina [c]" accesskey="c"><span>Pachina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Descusi%C3%B3n:Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella" rel="discussion" title="Descusión sobre l'articlo [t]" accesskey="t"><span>Discusión</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar variante de idioma" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">aragonés</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Visualizacions"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella"><span>Leyer</span></a></li><li id="ca-ve-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit" title="Editar esta página [v]" accesskey="v"><span>Editar</span></a></li><li id="ca-edit" class="collapsible vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit" title="Editar el código fuente de esta página [e]" accesskey="e"><span>Modificar codigo</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=history" title="Versions anteriors d'ista pachina. [h]" accesskey="h"><span>Amostrar l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Página de herramientas"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Ferramientas" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Ferramientas</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Herramientas</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mover a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">ocultar</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Más opciones" > <div class="vector-menu-heading"> Acciones </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella"><span>Leyer</span></a></li><li id="ca-more-ve-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit" title="Editar esta página [v]" accesskey="v"><span>Editar</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="collapsible vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit" title="Editar el código fuente de esta página [e]" accesskey="e"><span>Modificar codigo</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=history"><span>Amostrar l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:LoQueEnlazaAqu%C3%AD/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella" title="Lista de todas as pachinas d'o wiki vinculatas con ista [j]" accesskey="j"><span>Pachinas que enlazan con ista</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:CambiosEnEnlazadas/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella" rel="nofollow" title="Zaguers cambeos en as pachinas que tienen vinclos enta ista [k]" accesskey="k"><span>Cambios relacionatos</span></a></li><li id="t-upload" class="mw-list-item"><a href="//commons.wikimedia.org/wiki/Special:UploadWizard?uselang=an" title="Lista de todas as pachinas especials [u]" accesskey="u"><span>Cargar fichero</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&oldid=2225669" title="Vinclo permanent ta ista versión d'a pachina"><span>Vinclo permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=info" title="Más información sobre esta página"><span>Información d'a pachina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citar&page=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&id=2225669&wpFormIdentifier=titleform" title="Información de como citar ista pachina"><span>Citar ista pachina</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Acortador_de_URL&url=https%3A%2F%2Fan.wikipedia.org%2Fwiki%2FAragon%25C3%25A9s_d%2527a_valle_de_Tella"><span>Obtener URL acortado</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fan.wikipedia.org%2Fwiki%2FAragon%25C3%25A9s_d%2527a_valle_de_Tella"><span>Descargar código QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprentar/exportar </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Libro&bookcmd=book_creator&referer=Aragon%C3%A9s+d%27a+valle+de+Tella"><span>Creyar un libro</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=show-download-screen"><span>Descargar como PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&printable=yes" title="Versión d'ista pachina ta imprentar [p]" accesskey="p"><span>Versión ta imprentar</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En otros proyectos </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8202949" title="Enlace al elemento conectado del repositorio de datos [g]" accesskey="g"><span>Elemento de Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Página de herramientas"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Apariencia"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Apariencia</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mover a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">ocultar</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De Biquipedia</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(Reendrezau dende <a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_Valle_de_Tella&redirect=no" class="mw-redirect" title="Aragonés d'a Valle de Tella">Aragonés d'a Valle de Tella</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="an" dir="ltr"><table style="margin: 0 auto; width:100%; background-color:var(--background-color-neutral-subtle, #fafbfc); color:inherit; border:1px solid var(--border-color-muted, #f5f5f5); padding:4px; text-align: center; font-size:80%;"> <tbody><tr> <td><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Imachen:Translate_icon.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Translate_icon.svg/25px-Translate_icon.svg.png" decoding="async" width="25" height="24" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Translate_icon.svg/38px-Translate_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Translate_icon.svg/50px-Translate_icon.svg.png 2x" data-file-width="243" data-file-height="235" /></a></span> </td> <td>Iste articlo ye en proceso de cambio enta la <a href="/wiki/Wikipedia:Ortograf%C3%ADa_consensuada" title="Wikipedia:Ortografía consensuada">ortografía oficial de Biquipedia</a> (la <i>Ortografía de l'aragonés</i> de l'<a href="/wiki/Academia_Aragonesa_d%27a_Luenga" title="Academia Aragonesa d'a Luenga">Academia Aragonesa d'a Luenga</a>). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpués ista plantilla. </td></tr></tbody></table> <table class="infobox_v2" style="width:23em; font-size:90%; text-align:left"> <tbody><tr> <th colspan="2" class="cabecera" style="background-color:lawngreen; font-weight:bold; color:#000;"><b> <div class="center">Aragonés d'a valle de Tella</div></b><small></small> </th></tr> <tr> <td colspan="2" style="background-color:#BEF781; font-size: larger; color:#000000"><small><div class="center"><i><b><a href="/wiki/Dialectos_de_l%27aragon%C3%A9s" title="Dialectos de l'aragonés"><span style="color:#000000;">Variedat de l'aragonés</span></a></b></i></div></small> </td></tr> <tr> <td colspan="2" style="text-align: center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Imachen:Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/250px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png" decoding="async" width="250" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/375px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg/500px-Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg.png 2x" data-file-width="1044" data-file-height="635" /></a></span><br />Situación de l'aragonés d'a valle de Tella </td></tr> <tr><td colspan="2" style="text-align:center; background-color:lawngreen; color:black"><span style="font-size: 95%;"><b>Localización cheografica</b></span></td></tr> <tr> <td style="font-weight:bold">Territorios </td> <td><a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">Valle de Tella</a>, afluent d'a <a href="/wiki/Valle_d%27a_Cinca" title="Valle d'a Cinca">valle d'a Cinca</a> en o centro-norte de <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a> </td></tr> <tr> <td style="font-weight:bold">Lugar(s) principal(s) </td> <td><a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a>, <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>, <a href="/wiki/Bi%C3%A9s" title="Biés">Biés</a>, <a href="/wiki/Rebiella" class="mw-redirect" title="Rebiella">Rebiella</a>, l'<a href="/wiki/Arinzuet" class="mw-redirect" title="Arinzuet">Arinzuet</a>, <a href="/wiki/La_Miana" title="La Miana">La Miana</a>, <a href="/wiki/Cortalavinya" title="Cortalavinya">Cortalavinya</a>, <a href="/wiki/Estaroniello" title="Estaroniello">Estaroniello</a> y <a href="/wiki/Miraval" title="Miraval">Miraval</a> </td></tr> <tr><td colspan="2" style="text-align:center; background-color:lawngreen; color:black"><span style="font-size: 95%;"><b>Sociolochía</b></span></td></tr> <tr> <td style="font-weight:bold">Vitalidat </td> <td><span style="color:red;"><b>Baixa</b></span> </td></tr> <tr><td colspan="2" style="text-align:center; background-color:lawngreen; color:black"><span style="font-size: 95%;"><b>Literatura</b></span></td></tr> <tr> <td style="font-weight:bold">Rasgos dialectals </td> <td>(Nor)centrals, de transición ta's orientals </td></tr> </tbody></table> <p>Lo <b>tellán</b> u <b>aragonés d'a <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a></b> (en <a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés estándard</a> <b>val de Tella</b>) ye lo nombre con que se conoixen es trazos mas caracteristicos de l'aragonés <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">centro-oriental</a> parlato en a <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a>, tradicionalment clasificato como forma local de lo <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">belsetán</a> (l'aragonés d'a vecina <a href="/wiki/Val_de_Bielsa" class="mw-redirect" title="Val de Bielsa">valle de Bielsa</a>), anque bels caracters diferents d'este lo fan tamién mas estretament emparentato con es atros parlars que i hai en a redolata, como l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Aragonés d'a valle de Puértolas">aragonés d'a valle de Puértolas</a>, que i ye buegant por lo sud, fendo-lo estar peculiar en a suya naturaleza, en presentar bellas trazas de transición entre la un y l'atro que le dan a suya personalidat, y son las que se i presentan contino en este articlo. </p><p>S'ha d'entender lo parlar de Tella no como un parlar definito y isolato en a suya valle, sique como una variedat que ha gosato conservar-se-ie millor y sin tantas castellanizacions como las atras de <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a> porque la valle suya ye una lateral d'a <a href="/wiki/Valle_d%27a_Cinca" title="Valle d'a Cinca">Cinca</a> sin garra río gran u intrés menero, y per ixo no i son puyatos ni guaires turistas en es zaguers anyos, ni personal d'as interpresas electricas mesmas que i fayoron as obras hidraulicas d'a redolata a lo largo de lo <a href="/wiki/Sieglo_XX" title="Sieglo XX">sieglo XX</a>, y ixo ha feto que s'haiga puesto conservar millor la parla. S'ha de pensar que, asprés d'ixo, las carateristicas que en este articlo se definen tienen lo suyo foco de mas gran pureza en es lugars de lo cabo d'alto d'a valle (<a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>, <a href="/wiki/Rebiella" class="mw-redirect" title="Rebiella">Rebiella</a>, <a href="/wiki/Arinzuet" class="mw-redirect" title="Arinzuet">Arinzuet</a>, <a href="/wiki/La_Miana" title="La Miana">La Miana</a> y lo propio <a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a>), mientres que es lugars d'abaixo en a <a href="/wiki/R%C3%ADo_Cinca" title="Río Cinca">Cinca</a> (<a href="/wiki/La_Enfortunada" class="mw-redirect" title="La Enfortunada">La Enfortunada</a> y lo <a href="/wiki/Hespital_de_Tella" title="Hespital de Tella">Hespital</a>) no cumplen toz es rasgos, estando la suya parla de pior clasificar, mas mezclatas con las d'atros parlars d'a redolata (perlongatos dende atros polos dialectals, como <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a>, <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a> y l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_de_Sierra_Ferrera" title="Aragonés de Sierra Ferrera">aria de l'Aínsa</a>), y tamién castellanizata mas furament. </p><p>Se'n conoixen pocos <a href="/w/index.php?title=Estudio&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estudio (a pachina encara no existe)">estudios</a> fetos d'esta forma de l'aragonés, y la sola manifestación escrita que se'n ha puesto conservar ye un texto de l'anyo <a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a> titulau "<i>La Caridá de Tella</i>", escrito per Isabel Sesé, natural de lo lugar de Tella, a on que i parla d'a fiesta suya ta's diyas que environan la diyata de Sant Chuan, en chunio, y l'acto central d'as fiestas de lo lugar que yeba la <i>La Caridat</i>. Lo texto el poblicoron en o numbro 3 d'a reviesta <i>Orache</i>, que corresponde con a estibata d'ixe anyo. </p><p>Enguán la suya vitalidat ye menima per la espoblación que habió de sofrir la valle en es anyos 50 y 60, goteyata de familias que en marchoron. <a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a>, <a href="/wiki/Arinzuet" class="mw-redirect" title="Arinzuet">Arinzuet</a> y <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a> estioron es unicos lugars que no s'espobloron de tot, pero perque i quedoron poquetas personas. Atras que en habioron de marchar, dimpués i son tornatas con es anyos, y son as responsables que i haigan atra vegata casas poblatas en l'actualidat. </p> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:17.Dolmen_de_Tella.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/17.Dolmen_de_Tella.JPG/300px-17.Dolmen_de_Tella.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/17.Dolmen_de_Tella.JPG/450px-17.Dolmen_de_Tella.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/17.Dolmen_de_Tella.JPG/600px-17.Dolmen_de_Tella.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Lo <a href="/w/index.php?title=Dolmen_de_Tella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dolmen de Tella (a pachina encara no existe)">dolmen de Tella</a> (<i>circa</i> <a href="/w/index.php?title=3000_a._C.&action=edit&redlink=1" class="new" title="3000 a. C. (a pachina encara no existe)">3000 a. C.</a>), coneixito en a valle como <i>La Losa (de) La Vasar</i>. Este ye segurament lo monimento millor coneixito d'a <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:12.Fajanillas_y_Tella.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/12.Fajanillas_y_Tella.JPG/350px-12.Fajanillas_y_Tella.JPG" decoding="async" width="350" height="263" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/12.Fajanillas_y_Tella.JPG/525px-12.Fajanillas_y_Tella.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/12.Fajanillas_y_Tella.JPG/700px-12.Fajanillas_y_Tella.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Ermita_de_Santa_Mar%C3%ADa_de_Faixaniellas_(Tella)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ermita de Santa María de Faixaniellas (Tella) (a pachina encara no existe)">ermita de Faixaniellas</a> e lo lugar de <a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a> en o fundo.</figcaption></figure> <p>Lo tellán no ye guaire diferent d'es atros parlars de tipo <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_central" title="Aragonés central">central</a> que i hai en <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a>, y fa manifiestas bellas carateristicas que tamién son definidoras d'atros parlars bien descritos (sobretot lo <a href="/wiki/Belset%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Belsetán">belsetán</a>) y d'atras formas locals de la luenga aragonesa en a <i>comarca</i> de Sobrarbe. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonetica">Fonetica</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=1" title="Editar a sección: Fonetica" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=1" title="Editar el código fuente de la sección: Fonetica"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Como en <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_chistab%C3%ADn" title="Aragonés chistabín">chistabín</a>, <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">belsetán</a> y <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Aragonés d'a valle de Puértolas">aragonés d'a valle de Puértolas</a> i hai bel caso de perduga de <i>-o</i> final dezaga de <i>-z</i>: </p> <ul><li><i>troz</i>.</li></ul> <p>Ye documentato o emplego regular de <i>diya</i> con <a href="/wiki/Epentesi_antihiatica_en_aragon%C3%A9s" title="Epentesi antihiatica en aragonés">epentesi antihiatica</a>, que en aragonés cheneral ye <i>día</i> pronunciando-se esporadicament <i>diya</i>. </p><p>No se documentan casos de -nn- cheminata d'orichen latino como sí ocurre en <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">belsetán</a><sup id="cite_ref-lozano_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. Bel eixemplo en ye: </p> <ul><li><i><a href="/w/index.php?title=Cabana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cabana (a pachina encara no existe)">cabana</a></i>, <i><a href="/wiki/Canabla" title="Canabla">canabla</a></i>, <i>escanar-se</i>, <i><a href="/wiki/Nino" title="Nino">nino</a></i> y <i><a href="/wiki/Tano" title="Tano">tano</a></i>.</li></ul> <p>Tamién se i troba atras formas palatalizadas, como <i>anyo</i>, <i>canyuto</i> u <i>penya</i>. </p><p>Como en belsetán o grupo <i>-it-</i> que deriva d'o grupo latino <i>-CT-</i>, <i>-ULT-</i> ye <i>-t-</i>, sin <i>-i-</i> debant: </p> <ul><li><i>muto</i>, <i>muta</i>, <i>feta</i>.</li></ul> <p>I hai bel caso de <a href="/wiki/Castellanizaci%C3%B3n" title="Castellanización">castellanización</a> fonetica como <i>allegar</i> en cuenta de <i>aplegar</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Morfolochía"><span id="Morfoloch.C3.ADa"></span>Morfolochía</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=2" title="Editar a sección: Morfolochía" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=2" title="Editar el código fuente de la sección: Morfolochía"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Los <a href="/w/index.php?title=Adchectivos_cuantificadors_en_l%27aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adchectivos cuantificadors en l'aragonés (a pachina encara no existe)">adchectivos cuantificadors</a> <i>bel</i> y <i>bellos</i>/<i>bels</i> se pronuncian <i>bel</i> y <i>bels</i> como en muitas variedaz d'aragonés. </p><p>L'<a href="/wiki/Adchectivos_demostrativos_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Adchectivos demostrativos en l'aragonés">adchectivo demostrativo</a> <i>aquel</i> se pronuncia <i>aquel</i> como en aragonés cheneral. Lo determinant <i>aquellos</i> de l'aragonés cheneral se pronuncia /aqués/ y ye comparable a lo <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">belsetán</a> <i>aquers</i> /aqués/. </p><p>S'emplega a preposición <i>per</i> como en <a href="/wiki/Belset%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Belsetán">belsetán</a> y <a href="/wiki/Benasqu%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Benasqués">benasqués</a>, a diferencia de l'aragonés cheneral, on s'emplega <i>por</i>. </p><p>A preposición <i>ta</i> s'emplega tamién con función de finalidat, como en <a href="/wiki/Chistab%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Chistabín">chistabín</a> y <a href="/wiki/Benasqu%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Benasqués">benasqués</a>: </p> <ul><li><i>ye perque en aqués tiempos yeba chent muto pobre e l'Ayuntamiento compraba vin e tortas <b>ta</b> toz en o lugar</i>.</li> <li><i>Dimpués d'ista ceremonia totas las tortas se partiban a trozos <b>ta</b> reparti-las de tardes en a «Caridá»</i></li> <li><i>saco una u dos d'istas tortas se traixaban a trozos chicoz e se daban <b>ta</b> la chent</i>.</li></ul> <p>S'emplega <i>mas</i> como evolución d'o latín <i>magis</i>, igual que en o <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_chistab%C3%ADn" title="Aragonés chistabín">chistabín</a> y a diferencia d'a forma <i>mes</i> emplegada en a vecina <a href="/wiki/Val_de_Bielsa" class="mw-redirect" title="Val de Bielsa">valle de Bielsa</a> u en a <a href="/wiki/Vall_de_Ben%C3%A1s" title="Vall de Benás">vall de Benás</a><sup id="cite_ref-lozano_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. </p><p>S'emplega <i>alavez</i>, como ye normal en l'Alto Aragón oriental, correspondendo a <i>allora</i> de l'Alto Aragón occidental: </p> <ul><li><i>Mutas personas no heban prebato lo vin en tot l'anyo e </i>alavez<i> s'encaprinaban como cubas.</i></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Es_articlos">Es articlos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=3" title="Editar a sección: Es articlos" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=3" title="Editar el código fuente de la sección: Es articlos"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Lo sistema d'<a href="/wiki/Articlo_definito_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Articlo definito en l'aragonés">articlos definitos</a> ye <i>lo</i>, <i>es</i>, <i>la</i>, <i>las</i>. Lo mesmo que se feba en as <a href="/w/index.php?title=Valles_de_Bielsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valles de Bielsa (a pachina encara no existe)">valles de Bielsa</a> enantes (dica lo primer tercio d'o sieglo XX) y en <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> (mas d'antes, en o sieglo XIX) pero que en l'actualidat solo se i troba astí. En <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a> y <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> l'articlo masculín singular ye sostituito per lo castellanismo "<i><b>el</b></i>", pero talment perque la suya esaparición i estió mas tardana, lo parlar de Bielsa en ha puesto conservar vestichios en contrayer-se con preposicions (<i>d'o</i>, <i>en o</i>, <i>per lo</i>) que no se conservan mica en <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a>. </p><p>Este sistema, anque en posición post-vocalica y tonica (ixo ye, a lo prencipio d'a frase) mantiene ixa L, se comporta con unas particularidaz en atros casos </p><p>L'articlo siempre se fa en a forma completa dezaga de cualque preposición que remate con una vocal: <i>enta</i>, <i>dica</i>, <i>ta</i>, <i>baixo</i>, <i>contra</i>... Esto diz que ye (u yeba) cheneral en tota la metat norte de <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a>, incluyindo-ie <a href="/wiki/L%27A%C3%ADnsa" title="L'Aínsa">l'Aínsa</a>, con a excepción de <a href="/wiki/A_Buerda" title="A Buerda">La Buerda</a> que siempre las contrayen (<i>t'a</i>, <i>dic'a</i>, ecetra). </p> <ul><li><i>se i iba <b>ta la</b> mediodiyata</i></li> <li><i>ta i poder-lo pasar <b>ta las</b> cheneracions venideras</i>.</li> <li><i><b>dica la</b> "manyana"* de lo diya siguient que el deciban</i> (2007). * -> <a href="/wiki/Castellanizaci%C3%B3n" title="Castellanización">Castellanismo</a>, forma correta = dica lo maitín de...</li></ul> <p>Bellas preposicions que rematan en consonant (<i>r</i> u <i>s</i>) fan que l'articlo siga lo completo tamién: <i>per la</i>, <i>chos lo</i>, ecetra. En es lugars de Sobrarbe que l'articlo completo se pronuncia con <i>r-</i> (<i>ro, ra, ros, ras</i>) esto nunca no i pasa, pos queda absorbito per lo son d'a R final d'a preposición. </p> <ul><li><i>Ista chent en o verano e <b>per las</b> fiestas vienen ta Tella</i>.</li></ul> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:123.Escua%C3%ADn.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/123.Escua%C3%ADn.JPG/250px-123.Escua%C3%ADn.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/123.Escua%C3%ADn.JPG/375px-123.Escua%C3%ADn.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/123.Escua%C3%ADn.JPG/500px-123.Escua%C3%ADn.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Las construccions d'a <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a> han gosato conservar lo estilo tradicional d'as valles de Sobrarbe, pos es turistas cuasi nunca no i son puyatos.</figcaption></figure> <p>Preposicions que rematan en <i>n</i>, como ye cheneral incluyindo-ie Chistau y Bielsa, prevocan que l'articlo se contraiga: </p> <ul><li><i>se i fa <b>n'as</b> fiestas</i></li> <li><i><b>n'o</b> verano</i></li></ul> <p>La preposición <i>en</i> pierde la E absorbita per lo son d'a vocal anterior, como siempre pasa en <a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> si ye que ista i remata en una, u bien una silaba <i>vocal tonica+n</i> que en emule l'efecto. Alavez, per ixo no s'ha de pensar que no exista, mesmo escribir-la u no ye una cuestión de notación. Asinas amanix ixa E en es casos que no se cumple ixo: </p> <ul><li><i>que <b>n'a</b> actualidá ye famosa per estar de lo siglo XI</i>.</li> <li><i><b>en o</b> sal<u>ón</u> <b>n'o</b> que mas tarde se baila.</i></li> <li><i>Ista ch<u>en</u> <b>n'o</b> verano y per las fiestas vienen ta Tella</i>.</li></ul> <p>Tamién ye curioso que lo caso en que l'autora de «<i>La Caridat</i>» escrebió la forma completa d'a preposición + articlo, la metió con N cheminata, notando-ie asinas, per primera vegata, un aspecto que ye perceptible en l'aragonés de tot l'alto <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a> pero que bien pocas vegatas se representa. En o texto de «<i>La Caridat</i>» la preposición <i>con</i> amaneixe seguita d'articlo de dos formas <b>con lo</b>, <b>con la</b> y <b>conna</b>: </p> <ul><li><i><b>con lo</b> nombre de Tella n'un costato</i>.</li> <li><i>Y iban pasando per toz es corroldos <b>con la</b> pichera</i>.</li></ul> <p>Esto no pasa en <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a> ni en <a href="/wiki/Reviella" title="Reviella">Reviella</a>, que lo dicen como ye cheneral en Sobrarbe: "<i>con o</i>", "<i>con a</i>". </p> <ul><li><i><b>con o</b> tiempo que fa quiers caminar?</i> (<a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>, 2007)</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Contraccions_d'es_articlos_con_las_preposicions"><span id="Contraccions_d.27es_articlos_con_las_preposicions"></span>Contraccions d'es articlos con las preposicions</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=4" title="Editar a sección: Contraccions d'es articlos con las preposicions" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=4" title="Editar el código fuente de la sección: Contraccions d'es articlos con las preposicions"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'articlo <i>o</i>, <i>a</i>, <i>as</i> s'emplega dezaga d'as preposicions <i>en</i>, (<i>n'o</i>, <i>n'a</i>). En o texto de "A Caridá" se troba as formas <i>enno</i>, <i>conna</i>. </p> <ul><li><i>de que hue se fa enno salón en o que mas tarde se baila</i>.</li></ul> <p>En <a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a> l'articlo no gosa contrayer-se con a preposición <i>de</i>, dando <i>de lo</i>, <i>de la</i>, <i>de las</i>, per cuentra que en <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a> y <a href="/wiki/Rebiella" class="mw-redirect" title="Rebiella">Rebiella</a>, a on sí que se i contrai (<i>d'o</i>, <i>d'a</i>, <i>d'as</i>): </p> <ul><li><i>...ta una ilesia que ibi-ha a medio km <b>de lo</b> lugar...</i> (Tella, <a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>)</li> <li><i>...la sierra <b>d'as</b> Sucas...</i> (Escuaín, <a href="/wiki/2007" title="2007">2007</a>)</li> <li><i>...per tener-ie recuerdos <b>de la</b> suya ninneza.</i> (Tella, 1983)</li> <li><i>...lo paso <b>d'a</b> Capaniecha, que lo tiens aquí a baixo...</i> (Rebiella, 2007).</li> <li><i>ta una ilesia que ibi-ha a medio Km <b>de lo</b> lugar e que en a actualidá ye famosa per estar <b>de lo</b> siglo XI, e per estar consagrata</i> (texto de <i>La Caridá</i>)</li></ul> <p>S'ha de pensar que la tendencia natural de l'aragonés en Sobrarbe ye de contrayer ixes casos, tamién en Chistau y Bielsa. Que i siga documentato en Tella sin contracción ye bien curioso, pues mos be de fer pensar qué ye pasando, si que s'aiga conservato una forma etimolochica endemica on no se contrai (en favor d'isto, en <a href="/wiki/L%27A%C3%ADnsa" title="L'Aínsa">l'Aínsa</a> el feban asinas en o S. XIX) , u bien que la presencia d'o castellano en a segunda metat d'o <a href="/wiki/Sieglo_XX" title="Sieglo XX">sieglo XX</a> (parando cuenta que lo castellano no las contrai) aiga forzato ixas modas en Tella y cualque atro lugar, pero no en d'atros. En Chistau y Bielsa las formas "<i>d'a</i>" y "<i>d'as</i>" i fuoron documentatas dica en tiempos recients, pero en es zaguers anyos se i ye sentindo sobretot la forma separata "<i>de la</i>", "<i>de las</i>", que sin guaire dudas son favoreixitas per la presión de lo castellano. En <a href="/wiki/Pu%C3%A9rtolas" title="Puértolas">Puértolas</a> y <a href="/wiki/Bestu%C3%A9" title="Bestué">Bestué</a> (se veiga <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Aragonés d'a valle de Puértolas">aragonés d'a valle de Puértolas</a>) i conviven as formas contraitas ("<i>d'a</i>") con las no contraitas ("<i>de ra</i>"). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pronombres">Pronombres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=5" title="Editar a sección: Pronombres" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=5" title="Editar el código fuente de la sección: Pronombres"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Lo pronombre <i>ellos</i>/<i>éls</i> de l'aragonés cheneral se pronuncia <i>els</i><sup id="cite_ref-lozano_1-2" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. Manimenos en o texto de "La Caridá" podemos leyer <i>ers</i>, pronunciato <i>és</i> como en belsetán y chistabín: </p> <ul><li><i>es viellos per recordar es tiempos n'es que <b>ers</b> yeran chóvens y es chóvens t'asiguir una tradición que tanto nos cuaca e asperamos que se i-asiguexca conservando d'igual</i></li></ul> <p>Como ye que pasa tamién en as valles de Sobrarbe, es complementos verbals fan bellas diferencias respecto a la resta d'es dialectos d'a <a href="/wiki/Luenga_aragonesa" class="mw-redirect" title="Luenga aragonesa">luenga aragonesa</a>, mas que mas, en es casos diferents que puet fer-ie lo complemento directo, y que son comuns con Bielsa, Chistau y la valle de Puértolas, pero diferents ya de como se fa mas ta baixo en a <a href="/wiki/Valle_d%27a_Cinca" title="Valle d'a Cinca">valle d'a Cinca</a> y la resta d'a comarca. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Complemento_directo">Complemento directo</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=6" title="Editar a sección: Complemento directo" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=6" title="Editar el código fuente de la sección: Complemento directo"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:115.Escua%C3%ADn.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/115.Escua%C3%ADn.JPG/300px-115.Escua%C3%ADn.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/115.Escua%C3%ADn.JPG/450px-115.Escua%C3%ADn.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/115.Escua%C3%ADn.JPG/600px-115.Escua%C3%ADn.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>La espoblación de la valle ye una causa prencipal ta la poca vitalidat d'este parlar. Foto: casa esbolfegata en <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>.</figcaption></figure> <ul><li>Las formas pronominals de lo <a href="/w/index.php?title=Complemento_directo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Complemento directo (a pachina encara no existe)">complemento directo</a> que ye determinato se fan "<i><b>el, la, e(l)s, las</b></i>", como en a <a href="/wiki/Valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Valle de Puértolas">valle de Puértolas</a>, en <a href="/wiki/Valle_de_Bielsa" title="Valle de Bielsa">Bielsa</a> y <a href="/wiki/Val_de_Chistau" title="Val de Chistau">Chistau</a>, anque como en tot lo <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a> se ye ito fendo mas común lo emplego de lo castellanismo <i><b>lo</b></i> ta lo masculín singular. Esto s'ha de pensar que ye un castellanismo adoptato en as zagueras decadas, pos en es treballos de <a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Saroïhandy</a> (finals d'o <a href="/wiki/Sieglo_XIX" title="Sieglo XIX">S. XIX</a>) no els heba vistos tan a sobén como i son huei:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i><b>Lo</b> que pasa ye que te s'ha posato lo sol en a capeza</i> (castellanismo que per eixemplo en Chistau el derían "<i><b>el</b></i> que pasa...<i>")</i></li> <li><i>Dimpués que le s'enfiló per la penyera no <b>el</b> ha puesto vier mas</i>.</li> <li><i>Es mas mahos, ixo sí, s'<b>es</b> guardaba ta ella</i>.</li> <li><i><b>Las</b> guardabe bien, con la clau, perque ya sabebe yo que si mos hesen brincato alavez <b>las</b> ésemos perdito</i>.</li></ul></dd></dl></dd> <dd>Las formas <i><b>el, e(l)s</b></i> s'estinguen, cheograficament, d'entre l'alta <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a> (<a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a>, <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>, ecetra) e l'alta <a href="/wiki/Valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Valle de Puértolas">Puértolas</a> (<a href="/wiki/Santa_Chusta_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Santa Chusta de Puértolas">Santa Chusta</a>, <a href="/wiki/Pu%C3%A9rtolas" title="Puértolas">Puértolas</a> y <a href="/wiki/Bestu%C3%A9" title="Bestué">Bestué</a>), e no se'n coneix que hesen arribato nunca mas leixos ni per lo sud, ni per l'oeste enta la <a href="/wiki/Valle_de_Vio" class="mw-redirect" title="Valle de Vio">valle de Vio</a>, como tampoco se i conservan a baixo en a par d'a Cinca, on que imperan actualment es castellanismos <i>lo</i> e dica <i>los</i>. En <a href="/wiki/Valle_de_Vio" class="mw-redirect" title="Valle de Vio">Vio</a> e l'aria que ésta tipifica (s'ha de pensar que en <a href="/wiki/Valle_d%27a_Solana" class="mw-redirect" title="Valle d'a Solana">A Solana</a> -de <a href="/wiki/Burgas%C3%A9" title="Burgasé">Burgasé</a>- tamién parlaban igual que en a valle de Vio antes d'espoblar-se, e la <a href="/wiki/Valle_de_Broto" title="Valle de Broto">valle de Broto</a> que se pareix a saber-lo) i son plenament autoctonas las formas "<i>o, a, os, as</i>" ta es complementos directos e pus no s'ha de pensar que sigan castellanismos ni asemilacions d'o sistema d'articlos local, pos tamién son propias de l'<a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> en ixes puestos.</dd></dl> <ul><li>l'Orden cherarquico de lo complemento directo con d'atros complementos en a <a href="/w/index.php?title=Sintaxi_de_l%27aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sintaxi de l'aragonés (a pachina encara no existe)">sintaxi</a> d'a frase no se be ha puesto documentar con la forma mas pura de l'aragonés d'enantes, como sí que el podió descrebir <a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Jean-Joseph Saroïhandy</a> per eixemplo en a <a href="/wiki/Valle_de_Vio" class="mw-redirect" title="Valle de Vio">valle de Vio</a>. Este orden ye <i>OD+OI+RVb</i> (directo primer, dimpués lo indirecto) y ye contrario de lo d'atras luengas peninsulars, y anque actualment se ye perduto de cuasi toz es puestos de parla aragonesa, se conserva encara en l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_cheso" title="Aragonés cheso">aragonés cheso</a>, bien leixos en a <a href="/wiki/Chacetania" title="Chacetania">Chacetania</a>, y s'ha de vier como lo zaguer puesto a on s'ha puesto quedar relicto ixe rasgo que ye patrimonial d'a luenga. Bels troballos que descrebió lo filologo <a href="/wiki/Francia" title="Francia">francés</a> mos fan patent que anque s'haiga gosato perder en a parla actual, a par d'alavez i estió tamién común en Sobrarbe, y per ixo s'ha de pensar que tamién en estás en a <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a>: (<span style="color:#177245;">Verde</span>= OD; <span style="color:#960018;">Roya</span>= OI)</li></ul> <dl><dd><ul><li><i>No <span style="color:#177245;">las</span> <span style="color:#960018;">te</span> quiero dar</i>.</li> <li><i>Méte-<span style="color:#177245;">lo</span>-<span style="color:#960018;">te</span> en a capeza</i>.</li> <li><i>Ya <span style="color:#177245;">el</span> <span style="color:#960018;">me</span> dicioron</i>.</li> <li><i>D'ixes <span style="color:#177245;">ne</span> <span style="color:#960018;">t'</span>he quiesto posar, pero en a zarpata n'he agafato d'atros</i>.</li></ul></dd></dl> <ul><li>Lo complemento directo indeterminato se fa tamién con derivato d'o latín <i>INDE</i>: <i><b>en / ne</b></i>. Esto ye cheneral en tota la <a href="/wiki/Luenga_aragonesa" class="mw-redirect" title="Luenga aragonesa">luenga aragonesa</a>, como tamién pasa en <a href="/wiki/Idioma_catal%C3%A1n" title="Idioma catalán">catalán</a>, <a href="/wiki/Idioma_occit%C3%A1n" title="Idioma occitán">occitán</a> y <a href="/wiki/Idioma_franc%C3%A9s" title="Idioma francés">francés</a>. Cas que se trobase con cualque atro complemento verbal en a construcción d'a frase, la norma que serguiría sería la mesma <i>OD + OI</i>.</li></ul> <dl><dd><ul><li><i>Ya <b>en</b> mincharás mas?</i>.</li> <li><i><b>En</b> tenebe tres u cuatre per alto per la falsa</i>.</li> <li><i>Si viyeses que <b>en</b> tiens prou u que yers farto, deixa-<span style="color:#177245;"><b>ne</b></span>-<span style="color:#960018;">te</span>-ie, no te sepa malo de deixar-te lo que i quede</i>.</li></ul></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_INDE">Es derivatos de lo pronombre latino <i>INDE</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=7" title="Editar a sección: Es derivatos de lo pronombre latino INDE" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=7" title="Editar el código fuente de la sección: Es derivatos de lo pronombre latino INDE"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:43.Estaroniello.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/43.Estaroniello.JPG/300px-43.Estaroniello.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/43.Estaroniello.JPG/450px-43.Estaroniello.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/43.Estaroniello.JPG/600px-43.Estaroniello.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Lo casar d'<a href="/wiki/Estaroniello" title="Estaroniello">Estaroniello</a>, con a <a href="/wiki/Penya_Montanyesa" title="Penya Montanyesa">Penya Montanyesa</a> en o fundo.</figcaption></figure> <p>Como ye cheneral en toz es <a href="/wiki/Pireneus" class="mw-redirect" title="Pireneus">Pireneus</a> <a href="/wiki/Provincia_de_Uesca" title="Provincia de Uesca">uescáns</a>, la particla pronominoalverbial <i>INDE</i> de lo <a href="/wiki/Idioma_lat%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Idioma latín">latín</a> mos ha deixatas las formas <b>en</b> y <b>ne</b>, que s'emplegan sobretot con un uso pronominal en es casos que sostituyen lo complemento directo indeterminato en a oración: </p> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Le <b>n'</b>has puesto alzar?</i></li> <li><i>Si <b>en</b> quiers mas, ves ta lo <a href="/wiki/Reposte" class="mw-redirect" title="Reposte">reposte</a> que encara <b>en</b> i queda un troz gran</i>.</li></ul></dd></dl></dd></dl> <p>Esta carateristica ye común con o <a href="/wiki/Idioma_catal%C3%A1n" title="Idioma catalán">catalán</a>, l'<a href="/wiki/Idioma_occit%C3%A1n" title="Idioma occitán">occitán</a> y lo <a href="/wiki/Idioma_franc%C3%A9s" title="Idioma francés">francés</a>, y encara prou que tamién con o <a href="/wiki/Castellano_en_Arag%C3%B3n" title="Castellano en Aragón">castellano baturro</a> (ixo ye, lo parlar castellano d'a tierra baixa d'<a href="/wiki/Arag%C3%B3n" title="Aragón">Aragón</a>) per lo fuerte substrato de l'<a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> que éste tienei, perque ye lo que se i parlaba enantes. </p> <ul><li>En as <a href="/wiki/Combinacions_de_pronombres_febles_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Combinacions de pronombres febles en l'aragonés">combinacions de pronombres febles</a> veyemos que cualques verbos, como lo verbo <i>decir</i>, <i>explicar</i>, <i>charrar</i>, y atros similars, emplegan la particla pronominoalverbial <b>en</b> como complemento directo determinato, per cuentras d'usar las formas tipicas d'ixe complemento:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>-Di-le-<b>ne</b> (<small>Castellano:</small> Díselo)</i></li> <li><i>-Ya le'<b>n</b> diré. (<small>Castellano:</small> Ya se lo diré)</i></li></ul></dd></dl></dd> <dd>Esto ye un caso concreto e atipico en a parla d'a valle de Tella, e no s'ha de prener como norma cheneral, perque con atros verbos no se cumple mica.</dd></dl> <ul><li>Anteparte d'estes emplegos, las formas <i>en</i> y <i>ne</i> s'emplegan tamién como pronombre locativo en un caso solament: Ta expresar la procedencia d'un movimient, lo puesto de partida d'on que ne ranca:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Perque mutas familias se'<b>n</b> son itas a vevir ta atros puestos</i> (<a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a>, <a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>)</li> <li><i>Se'<b>n</b> va la memoria (de la capeza, de nusatros...)</i>.</li> <li><i>Vien-te-<b>ne</b> (d'allá) enta la casa, que pareix que haiga de plever.</i></li></ul></dd></dl></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Es_derivatos_de_lo_pronombre_latino_IBI">Es derivatos de lo pronombre latino <i>IBI</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=8" title="Editar a sección: Es derivatos de lo pronombre latino IBI" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=8" title="Editar el código fuente de la sección: Es derivatos de lo pronombre latino IBI"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:33.Cascada_del_Yaga_01.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/33.Cascada_del_Yaga_01.JPG/250px-33.Cascada_del_Yaga_01.JPG" decoding="async" width="250" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/33.Cascada_del_Yaga_01.JPG/375px-33.Cascada_del_Yaga_01.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a2/33.Cascada_del_Yaga_01.JPG/500px-33.Cascada_del_Yaga_01.JPG 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a><figcaption>La cadreta de lo <a href="/wiki/R%C3%ADo_Yaga" title="Río Yaga">río Yaga</a> cuan en amanix d'es <a href="/wiki/Foratars_d%27Escua%C3%ADn" title="Foratars d'Escuaín">foratars d'Escuaín</a>, con as colors de l'<a href="/wiki/Ag%C3%BCerro" title="Agüerro">agorrata</a>.</figcaption></figure> <p>Es derivatos d'o locativo latino <i>IBI</i> mos i han deixato a forma "<i><b>i</b></i>" (muit esporadicament "<i><b>bi</b></i>"), y la particla post-verbal "<i><b>ie</b></i>", tipica de l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_oriental" title="Aragonés oriental">aragonés oriental</a><sup id="cite_ref-lozano_1-3" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Morfolochía_verbal"><span id="Morfoloch.C3.ADa_verbal"></span>Morfolochía verbal</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=9" title="Editar a sección: Morfolochía verbal" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=9" title="Editar el código fuente de la sección: Morfolochía verbal"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG/300px-97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG/450px-97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG/600px-97.Tres_Mar%C3%ADas.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Sierra_d%27as_Zucas" title="Sierra d'as Zucas">sierra d'as Sucas</a>, que desepara la valle de Tella de la valle de <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a>, ye responsable d'a separación dialectal en bels trazos lingüisticos.</figcaption></figure> <p>Como parlar de tipo (alto-)<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">centro-oriental</a> que ye, l'<a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> en a valle de Tella presenta mutas carateristicas que se i veyen comuns con l'<a href="/wiki/Belset%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Belsetán">aragonés belsetán</a> y lo <a href="/wiki/Chistab%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Chistabín">chistabín</a> en a conchugación d'es verbos, perque ixes dos están es parlars arquetipicos d'esta parte de Sobrarbe, pero que tamién en son con l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Aragonés d'a valle de Puértolas">aragonés d'a valle de Puértolas</a> y de la <a href="/wiki/Valle_de_Vio" class="mw-redirect" title="Valle de Vio">valle de Vio</a>. Beluns d'estes rasgos nomás s'han descrito en ixes puestos, pero s'ha de pensar que enantes tamién estioron mas comuns en l'aragonés central. </p><p>Como en chistabín bi ha una -e en a primera persona singular d'os <a href="/wiki/Pasato_imperfecto_d%27indicativo_en_aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Pasato imperfecto d'indicativo en aragonés">imperfectos</a> d'indicativo: </p> <ul><li><i>como tos ib<b>e</b> decindo</i>.</li></ul> <p>Ista solución a-saber-lo d'intresant ye relacionata con l'emplego d' <i>ibai</i> en ansotano y que tamién s'emplegaba en aragonés de <a href="/wiki/Cinco_Villas" title="Cinco Villas">Cinco Villas</a> y <a href="/wiki/Romance_navarro" title="Romance navarro">romance navarro</a> pero que no s'escribiba en os textos navarros d'a Edat Meya: </p> <ul><li><i>ibai</i> > <i>ibe</i>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Infinitivos">Infinitivos</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=10" title="Editar a sección: Infinitivos" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=10" title="Editar el código fuente de la sección: Infinitivos"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Es inifinitivos verbals en a valle de Tella actualment contemplan a pronunciación d'a <b>-r</b> final, a diferencia de lo <a href="/wiki/Chistab%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Chistabín">chistabín</a>, y puntualment, tamién en a <a href="/wiki/Valle_d%27a_Cinca" title="Valle d'a Cinca">valle d'a Cinca</a> y <a href="/wiki/La_Fueva" class="mw-redirect" title="La Fueva">La Fueva</a>. <a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Saroïhandy</a> documentó que en a mas gran parte de Sobrarbe, a finals d'o <a href="/wiki/Sieglo_XIX" title="Sieglo XIX">sieglo XIX</a>, encara se i sentiban infinitivos con <i>-re</i> que se diz paragochica, que encara subsiste hue en l'<a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> parlato en a villa de <a href="/wiki/Chist%C3%A9n" title="Chistén">Chistén</a>. Manimenos, lo filologo francés no fayó garra mención de la <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">valle de Tella</a> en es suyos estudios, y alavez, podemos pensar que talment tamién se i fés pero como actualment no se troba, no se'n puede concluir cosa. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Cherundios">Cherundios</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=11" title="Editar a sección: Cherundios" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=11" title="Editar el código fuente de la sección: Cherundios"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Como en tot l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_central" title="Aragonés central">aragonés central</a> y l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_occidental" title="Aragonés occidental">occidental</a>, y adintro de l'aragonés oriental, tamién lo <a href="/wiki/Chistab%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Chistabín">chistabín</a> y lo <a href="/wiki/Fovano" class="mw-redirect" title="Fovano">fovano</a>, es cherundios se fan rematando-los con <i><b>-ando</b></i>, <i><b>-endo</b></i> y <i><b>-indo</b></i>: </p> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Minchando, pasturando, dormindo, correndo, fendo, plebendo, indo, estofando, clamando, puyando, sofrindo,</i> etc.</li></ul></dd></dl></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Participios">Participios</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=12" title="Editar a sección: Participios" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=12" title="Editar el código fuente de la sección: Participios"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="margin-bottom:0.7em;margin-left:2em; padding:2px;font-size:95%;text-align:left"><i>Ta más detalles,</i> <span class="hiddenStructureParticipio en l'aragonés"><i>veyer l'articlo <b><a href="/wiki/Participio_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Participio en l'aragonés">Participio en l'aragonés</a></b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{2}}}]]</b> y <b>[[{{{3}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{4}}}]]</b>, <b>[[{{{5}}}]]</b> y <b>[[{{{6}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{7}}}]]</b>, <b>[[{{{8}}}]]</b>, <b>[[{{{9}}}]]</b> y <b>[[{{{10}}}]]</b></i></span>.</div> <p>Es participios se fan con a forma tradicional de l'aragonés, ye decir, rematando en <i><b>-ato</b></i>, <i><b>-ito</b></i>, y dica fa pocas decadas sin garra penetración de la rematanza <i>-au</i>, <i>-iu</i>, que sí que ye present en atras zonas d'a comarca de Sobrarbe. En as zagueras decadas has penetrato las formas <i>-au</i>, <i>-iu</i> que son propias d'atras variedaz d'aragonés pero que en o caso d'a parla d'a valle de Tella representan un <a href="/wiki/Castellanismo" class="mw-redirect" title="Castellanismo">castellanismo</a> por haber-se introducito dende lo castellano y en o proceso de castellanización. </p><p><br /> Es <a href="/wiki/Participios_fuertes_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Participios fuertes en l'aragonés">participios fuertes</a> documentatos en a valle de Tella son <i>dito</i>, <i>visto</i>, <i>feto</i>/<i>feito</i>/<i>fecho</i>, <i>quiesto</i>, <i>puesto</i>, <i>muerto</i>, <i>frito</i>, <i>escrito</i>, <i>ubierto</i>, <i>farto</i>, <i>suelto</i>, <i>cubierto</i> y <i>tuerto</i>, comuns a atras variedaz d'aragonés, en especial l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">aragonés centro-oriental</a>. Las formas <i>despierto</i> y <i>chunto</i> son actualment adchectivos y no participos activos<sup id="cite_ref-lozano_1-4" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>. </p> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Poder</i> -> <i><b>puesto</b></i>.</li> <li><i>Querer</i> -> <i><b>quiesto</b></i>.</li></ul></dd></dl></dd></dl> <ul><li>Lo <a href="/wiki/Participio_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Participio en l'aragonés">participio</a> de lo verbo "fer" se fa "<b>feto</b>" (y "<i>feta, fetos fetas</i>") como ye habitual en Sobrarbe oriental (treto d'<a href="/w/index.php?title=Val_d%27a_Fueba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Val d'a Fueba (a pachina encara no existe)">A Fueba</a>) y ixo incluye la valle de <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a>; por anque normalment se'n diz que la suya forma carateristica ye "<i>fecho</i>", esta ye una hipercorrección castellanizant que s'ha espandito en a dita valle en as zagueras decadas, y encara enguán se i siente la forma sobrarbenca tradicional ocasionalment.</li> <li>Bels verbos d'a <a href="/wiki/Segunda_conchugaci%C3%B3n_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Segunda conchugación en l'aragonés">segunda conchugación</a> heban tenito terminacions atipicas en <i><b>-uto</b></i>, documentatas a finals d'o <a href="/wiki/Sieglo_XIX" title="Sieglo XIX">sieglo XIX</a> que yeran chenerals en a metat septentrional de Sobrarbe, on que huei nomás se i sienten con <i><b>-ito</b></i>:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Saber</i> -> <i>sab<b>uto</b></i>.</li> <li><i>Perder</i> -> <i>perd<b>uto</b></i>.</li> <li><i>Moler</i> -> <i>mol<b>uto</b></i>.</li></ul></dd></dl></dd></dl> <ul><li><a href="/wiki/Fernando_Romanos" class="mw-redirect" title="Fernando Romanos">Fernando Romanos</a> i documentó, en es suyos estudios d'esta parte de <a href="/wiki/Sobrarbe" title="Sobrarbe">Sobrarbe</a> (en es anyos <a href="/wiki/1996" title="1996">1996</a> y prencipios de <a href="/wiki/1999" title="1999">1999</a>) la coexistencia de formas de pronunciación planas de participios concretos que coincidiban con cómo se feban en <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> y diferenciando-se d'as formas regulars en a redolata, que tamién i yeran presents. Dos formas significativas recopilatas per Romanos son:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Trayer</i> -> <i><b>tráito</b></i></li> <li><i>Cayer</i> -> <i><b>cáito</b></i></li></ul></dd></dl></dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Modo_indicativo">Modo indicativo</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=13" title="Editar a sección: Modo indicativo" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=13" title="Editar el código fuente de la sección: Modo indicativo"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Lo <u>preterito indefinito</u> se conchuga sinteticament, y tiene as formas siguients<sup id="cite_ref-lozano_1-5" class="reference"><a href="#cite_note-lozano-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>:</li></ul> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="20%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b><a href="/w/index.php?title=Pasato_perfecto_simple_en_aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pasato perfecto simple en aragonés (a pachina encara no existe)">Preterito perfecto d'indicativo</a></b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo cant<b>é</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Tú cant<b>és</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Él / ella cant<b>ó</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Nusatros cant<b>emos</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Vusatros cant<b>ez</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas cant<b>ón</b></i></div> </td> </tr></tbody></table> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:32.Poza_del_Yaga.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/32.Poza_del_Yaga.JPG/200px-32.Poza_del_Yaga.JPG" decoding="async" width="200" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/32.Poza_del_Yaga.JPG/300px-32.Poza_del_Yaga.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/32.Poza_del_Yaga.JPG/400px-32.Poza_del_Yaga.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>Basa de lo río Yaga en lo paso d'a Capaniecha.</figcaption></figure> <ul><li>Lo <u><a href="/wiki/Pasato_imperfecto_d%27indicativo_en_aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Pasato imperfecto d'indicativo en aragonés">preterito imperfecto d'indicativo</a></u> se fa con a mesma excepción en a primera persona como se feba de traza cheneral en l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_central" title="Aragonés central">aragonés central</a> cuan lo filologo francés <a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Jean-Joseph Saroïhandy</a> fayó es suyos treballos, dende <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> dica la <a href="/wiki/Valle_de_Tena" class="mw-redirect" title="Valle de Tena">valle de Tena</a>. Ixo ye, la terminación d'a primera persona se'n desmarca, d'a tercera, fendo <i><b>-abe</b></i>, <i><b>-ebe</b></i> y <i><b>-ibe</b></i>:</li></ul> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_central" title="Aragonés central">Aragonés central</a>*</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b><a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">Aragonés cheneral</a></b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo cant<b>abe</b></i><br /><i>Él / ella cant<b>aba</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo cant<b>aba</b></i><br /><i>Él / ella cant<b>aba</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo quer<b>ebe</b></i><br /><i>Él / ella quer<b>eba</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo quer<b>eba</b></i><br /><i>Él / ella quer<b>eba</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo dec<b>ibe</b></i><br /><i>Él / ella dec<b>iba</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo dec<b>iba</b></i><br /><i>Él / ella dec<b>iba</b></i></div> </td> </tr></tbody></table> <dl><dd>(*)Hue esto nomás s'ha puesto conservar que en as valles de <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a>, <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a>, <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">Tella</a>, <a href="/wiki/Valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Valle de Puértolas">Puértolas</a> y esporadicament en <a href="/wiki/Valle_de_Vio" class="mw-redirect" title="Valle de Vio">Vio</a>. En ista zaguera, d'antigos s'heba puesto documentar como la forma habitual, pero actualment en ye desapareixendo.</dd></dl> <ul><li>Es <u>condicionals</u> presentan as mesmas formas que en <a href="/wiki/Belset%C3%A1n" class="mw-redirect" title="Belsetán">aragonés belsetán</a> y <a href="/wiki/Chistab%C3%ADn" class="mw-redirect" title="Chistabín">chistabín</a>, con carateristicas diferents de como se fan en l'aragonés cheneral. Se marcan en negreta las formas que son particulars d'ixa redolata:</li></ul> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b>Condicional simple</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b>Condicional compuesto</b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo cant<b>arí</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo <b>habrí</b> cantato</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Tú cantarías</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú habrías cantato</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Él / ella cantaría</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Él / ella habría cantato</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Nusatros cant<b>arinos</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros <b>habrinos</b> cantato</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Vusatros cant<b>ariz</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros <b>habriz</b> cantato</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas cantarían</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas habrían cantato</i></div> </td> </tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Modo_subchuntivo">Modo subchuntivo</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=14" title="Editar a sección: Modo subchuntivo" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=14" title="Editar el código fuente de la sección: Modo subchuntivo"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Lo <u><a href="/wiki/Present_de_subchuntivo_en_aragon%C3%A9s" title="Present de subchuntivo en aragonés">present de subchuntivo</a></u>, en es verbos d'a 2ª conchugación, se diferencia de como el fan en <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a> y <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> actualment, que presentan una forma arcaica en -aya coincident con o castellano normativo:</li></ul> <dl><dd><dl><dd><ul><li><i>Haber</i> -> <i>Yo haiga</i>, <i>tú haigas</i>, <i>él haiga</i>, <i>nusatros haigamos</i>, <i>vusatros haigaz</i>, <i>éls haigan</i>.</li> <li><i>Fer</i> -> <i>Yo faiga</i>, <i>tú faigas</i>, <i>él faiga</i>, <i>nusatros faigamos</i>, <i>vusatros faigaz</i>, <i>éls faigan</i>.</li></ul></dd></dl></dd> <dd>Estas formas en <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> sobretot (que la conversión i ye completa), pero tamién en <a href="/wiki/Bielsa" title="Bielsa">Bielsa</a>, se presentan como <i>yo haya</i>, <i>éll faya</i>, ecetra, que ye una forma mas antiga en aragonés.</dd></dl> <ul><li>Lo <u><a href="/wiki/Pasato_imperfecto_de_subchuntivo_en_aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Pasato imperfecto de subchuntivo en aragonés">pasato imperfecto de subchuntivo</a></u> pierde la <b>-y</b> final en a 1ª y la 3ª personas, igual que en tot l'alto Sobrarbe (sería un caracter <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">centro-oriental</a>):</li></ul> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b>1ª conchugación</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b>2ª conchugación</b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo cant<b>és</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo ten<b>és</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Tú cantases</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú teneses</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella cant<b>ás</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella ten<b>és</b></i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Nusatros cantésemos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros tenésemos</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Vusatros/vusatras cantésez</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros/vusatras tenésez</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éls~ellos/ellas cantesen</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls~ellos/ellas tenesen</i></div> </td> </tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Conchugación_incoativa_en_uns_verbos_acabatos_en_-ir_y_-eixer"><span id="Conchugaci.C3.B3n_incoativa_en_uns_verbos_acabatos_en_-ir_y_-eixer"></span>Conchugación incoativa en uns verbos acabatos en -ir y -eixer</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=15" title="Editar a sección: Conchugación incoativa en uns verbos acabatos en -ir y -eixer" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=15" title="Editar el código fuente de la sección: Conchugación incoativa en uns verbos acabatos en -ir y -eixer"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div style="margin-bottom:0.7em;margin-left:2em; padding:2px;font-size:95%;text-align:left"><i>Ta más detalles,</i> <span class="hiddenStructureConchugación incoativa de verbos acabaus en -ir en aragonés"><i>veyer l'articlo <b><a href="/wiki/Conchugaci%C3%B3n_incoativa_de_verbos_acabaus_en_-ir_en_aragon%C3%A9s" title="Conchugación incoativa de verbos acabaus en -ir en aragonés">Conchugación incoativa de verbos acabaus en -ir en aragonés</a></b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{2}}}]]</b> y <b>[[{{{3}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{4}}}]]</b>, <b>[[{{{5}}}]]</b> y <b>[[{{{6}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{7}}}]]</b>, <b>[[{{{8}}}]]</b>, <b>[[{{{9}}}]]</b> y <b>[[{{{10}}}]]</b></i></span>.</div> <div style="margin-bottom:0.7em;margin-left:2em; padding:2px;font-size:95%;text-align:left"><i>Ta más detalles,</i> <span class="hiddenStructureConchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer en aragonés"><i>veyer l'articlo <b><a href="/wiki/Conchugaci%C3%B3n_incoativa_de_verbos_acabaus_en_-eixer_en_aragon%C3%A9s" title="Conchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer en aragonés">Conchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer en aragonés</a></b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{2}}}]]</b> y <b>[[{{{3}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{4}}}]]</b>, <b>[[{{{5}}}]]</b> y <b>[[{{{6}}}]]</b></i></span><span class="hiddenStructure"><i>veyer os articlos <b>[[{{{7}}}]]</b>, <b>[[{{{8}}}]]</b>, <b>[[{{{9}}}]]</b> y <b>[[{{{10}}}]]</b></i></span>.</div> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:134.Escua%C3%ADn.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/134.Escua%C3%ADn.JPG/300px-134.Escua%C3%ADn.JPG" decoding="async" width="300" height="225" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/134.Escua%C3%ADn.JPG/450px-134.Escua%C3%ADn.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/134.Escua%C3%ADn.JPG/600px-134.Escua%C3%ADn.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Una <a href="/wiki/Casalucio" class="mw-redirect" title="Casalucio">casona</a> d'<a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>, con habitants.</figcaption></figure> <p>Como en d'atros parlars d'a redolata tamién pasa (y con probabilidat, tamién en l'aragonés medieval seguntes se i observa en es documentos historicos) l'<a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">aragonés centro-oriental</a> de <a href="/wiki/Valle_de_Tella" title="Valle de Tella">Tella</a> presenta <a href="/wiki/Conchugacions_incoativas_en_aragon%C3%A9s" title="Conchugacions incoativas en aragonés">conchugación incoativa</a> en cualques verbos bien concretos d'a tercera -mas que mas- y puntualment segunda conchugación tamién. </p><p>Lo fenomeno d'a conchugación incoativa tal como se presenta en l'aragonés ye común en atras luengas circumpirenencas (<a href="/wiki/Idioma_occit%C3%A1n" title="Idioma occitán">occitán</a> y <a href="/wiki/Idioma_catal%C3%A1n" title="Idioma catalán">catalán</a> prencipalment) pero no apareixe en o castellano con a mesma forma lo menos. A presencia d'estas modas en l'aragonés s'ha documentato intensament en <a href="/wiki/Valle_de_Bielsa" title="Valle de Bielsa">Bielsa</a> en l'actualidat, y con menos fuerza (ixo ye, per castellanización) tamién en <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_chistab%C3%ADn" title="Aragonés chistabín">Chistau</a> y <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_ribagorzano" title="Aragonés ribagorzano">Ribagorza</a>. <a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Jean-Joseph Saroïhandy</a> documentó casos puntuals tamién en as valles de <a href="/wiki/Vio" title="Vio">Vio</a> y <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_bergot%C3%A9s" title="Aragonés bergotés">Broto</a>, anque ya en ixes tiempos suyos i yeran fendo-se furament castellanizatas (se i yeran perdendo las formas con -<i>ix</i>- , las aragonesas, y fendo-se-ie mas a menut con -<i>ez</i>- que son las castellanas). Esto mos fa pensar que historicament esen puesto tener un aria d'estensión muto mas gran que no l'actual, estando probablement d'entre es rasgos constitutivos d'a <a href="/wiki/Luenga_aragonesa" class="mw-redirect" title="Luenga aragonesa">luenga aragonesa</a> (no nomás que en Sobrarbe) que anque huei se son ito perdendo, d'antigos talment en estioron en tot lo territorio aragonesoparlant. </p><p>Ta esposar cualque eixemplo de lo funcionamient d'estes verbos, en a siguient tabla s'amuestra la conchugación d'es tiempos verbals con conchugación incoativa en o verbo "<i>reverdir</i>" (p.ex. <i>es <a href="/wiki/Prato" class="mw-redirect" title="Prato">pratos</a> reverdixen en abril</i>). Se i omiten las formas que concuerdan con a gramatica cheneral de l'aragonés, y tamién es tiempos verbals que ya son esplicatos en este articlo. En negreta i son marcatos especialment es grupos incoativos en a forma verbal: </p> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b>Formas no personals</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b><a href="/wiki/Present_d%27indicativo_en_aragon%C3%A9s" title="Present d'indicativo en aragonés">Present d'indicativo</a></b></div> </td> <td> <div align="center"> <b><a href="/w/index.php?title=Pasau_perfecto_simple_en_aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pasau perfecto simple en aragonés (a pachina encara no existe)">Preterito perfecto d'indicativo</a></b></div> </td> <td> <div align="center"> <b><a href="/wiki/Present_de_subchuntivo_en_aragon%C3%A9s" title="Present de subchuntivo en aragonés">Present de sozchuntibo</a></b></div> </td> <td> <div align="center"> <b>Present d'imperativo</b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Reverdir</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo reverd<b>ixc</b>o</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo reverdié(re)</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo reverd<b>ixc</b>a</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Reverdito, reverdita, reverditos, reverditas</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú reverd<b>ix</b>es</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú reverdié(re)s</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú reverd<b>ixc</b>as</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Reverd<b>ix</b>y</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Reverdindo</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella reverd<b>ix</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella reverdió(re)</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella reverd<b>ixc</b>a</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros reverdimos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros reverdié(re)nos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros reverd<b>ixc</b>anos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros reverdiz</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros reverdiez</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros reverd<b>ixc</b>az</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Reverdiz</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas reverd<b>ix</b>en</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas reverdioron/oren</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas reverd<b>ixc</b>an</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>-</i></div> </td> </tr></tbody></table> <figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG/250px-31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG" decoding="async" width="250" height="188" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG/375px-31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG/500px-31.Iglesia_de_Revilla_02.JPG 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1200" /></a><figcaption>La ilesia de <a href="/wiki/Rebiella" class="mw-redirect" title="Rebiella">Rebiella</a>, con lo <a href="/wiki/Castiello_Mayor" title="Castiello Mayor">Castiello Mayor</a> dezaga.</figcaption></figure> <p>Atros eixemplos (trenta) de verbos que en a tercera conchugación tamién tienen conchugación incoativa d'este tipo son <b><i>renegrir</i>, <i>aclarir</i>, <i>ablandir</i> </b>(en <a href="/wiki/Chistau" class="mw-redirect" title="Chistau">Chistau</a> y la <a href="/wiki/Valle_d%27a_Cinca" title="Valle d'a Cinca">Cinca</a>, <i>ablan<u>d</u>ir</i>)<b> </b>y<b> <i>endurir</i>, <i>cannir</i> </b>y<b> <i>buquir</i>, <i>lucir</i></b> (fer brillos), <b><i>rebutir</i>, <i>fornir</i>, <i>bullir</i>, <i>espesir</i>, <i>esbandir</i>, <i>funir</i>, <i>pudrir</i>, <i>florir</i>, <i>parir</i>, <i>chunir</i>, <i>bunir</i></b> (sentir-se es truens de leixos), <b><i>afeblir</i>, <i>chupir</i></b> (empapar-se d'augua una cosa), <b><i>putir</i>, <i>brunyir</i></b> (fer-le forma a lo fierro con a malla), <b><i>asurtir</i>, <i>bastir</i>, <i>enfosquir</i> </b>y<b> <i>escurir</i>, <i>aclarir</i>, <i>esmortir</i>, <i>englutir</i></b> ("zampar", minchar con avideza), <i><b>tortir</b></i> (torcer cualcosa ta entaranar-la con bella atra), ez. </p><p>En Sobrarbe no se documentan formas incoativas de <a href="/w/index.php?title=Verbos_neofitos_en_aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Verbos neofitos en aragonés (a pachina encara no existe)">verbos neofitos</a> (venitos de lo <a href="/wiki/Lat%C3%ADn" title="Latín">latín</a> per <a href="/wiki/Cultismos_en_aragon%C3%A9s" title="Cultismos en aragonés">vía culta</a> u <a href="/wiki/Semicultismos_en_aragon%C3%A9s" title="Semicultismos en aragonés">semiculta</a>) que en as atras luengas romanicas de lo Pireneu sí que se bi fan: "<i>constituir</i>" se conchuega d'alcuerde con o modelo castellano (<i>consituyo, constituya</i>; en <a href="/wiki/Idioma_catal%C3%A1n" title="Idioma catalán">catalán</a> y <a href="/wiki/Gasc%C3%B3n" class="mw-redirect" title="Gascón">gascón</a> ye incoativo) per cuentas de seguir lo modelo lochico de l'aragonés (constituixco, constituixca, ...); <i>conducir</i>, <i>restituir</i>, <i>existir</i>, <i>producir</i>, ecetra, (<a href="/wiki/Verbos_irregulars_acabaus_en_-uir" title="Verbos irregulars acabaus en -uir">verbos irregulars acabaus en -uir</a>, en -ducir y atros), son tamién verbos neofitos que siguen la tonica castellana en a parla actual. Esto mos ha de fer reflexionar per qué ye que pasa, y la conclusión ye posiblement que per estar verbos d'uso mas u menos culto -esapareixitos en a parla tradicional- s'haiga preso como modelo la <a href="/wiki/Luenga_castellana" class="mw-redirect" title="Luenga castellana">luenga castellana</a> en o momento de readoptar-los en l'idioma propio. </p> <dl><dd><ul><li>En a <a href="/wiki/Tercera_conchugaci%C3%B3n_en_aragon%C3%A9s" title="Tercera conchugación en aragonés">tercera conchugación</a> (verbos que rematan con <i>-ir</i>) tamién i trobamos casos d'incoativos excepcionals on que s'ha perduta la incoatividat exclusivament en o present de lo modo indicativo y cualques personas de lo subchuntivo, conservando-se-ie las menos frequents en o present de <u>subchuntivo</u>: <b><i>servir</i>, <i>seguir</i>, <i>escupir</i></b>, ez.</li></ul></dd></dl> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b>Present d'indicativo</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b>Present de sozchuntivo</b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo sigo</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo siga</i>*</div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Tú sigues</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú segu<b>ixc</b>as</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella sigue</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella segu<b>ixc</b>a</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Nusatros seguimos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros sigamos</i>*</div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Vusatros seguiz</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros sigaz</i>*</div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas siguen</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas segu<b>ixc</b>an</i></div> </td> </tr></tbody></table> <dl><dd>En a tabla se bi han marcatas con asterisco las formas de lo sozchuntivo que han perdito ixas desinencias incoativas que habrían de presentar. Lo indicativo ye plenament castellanizato. Como un puet entrefilar-se-ne, tanto "<i>servir</i>" como "<i>seguir</i>" son verbos que se mientan a sobén y tamién que fan parte de lo lexico común con o castellano, no como mutos d'es que han conservata completa la conchugación incoativa, y alavez fan d'ir que a esprés d'ixo s'aigan puesto castellanizar con mas fuerza estes, que no pas es atros. La forma <i>se seguixca</i> significativament amaneix tamién en o texto de «<i>La Caridat</i>», notando-lo l'autora "<i>siguexca</i>" que fa present como baila la pronunciación de lo grupo incoativo.</dd></dl> <p>Eixemplos en a <a href="/wiki/Segunda_conchugaci%C3%B3n_en_aragon%C3%A9s" title="Segunda conchugación en aragonés">segunda conchugación</a> solen incluyir lo grupo -<i>ix</i>- <a href="/wiki/Conchugaci%C3%B3n_incoativa_de_verbos_acabaus_en_-eixer_en_aragon%C3%A9s" title="Conchugación incoativa de verbos acabaus en -eixer en aragonés">incoativo</a> tamién en o infinitivo, y son <b><i>creixer</i>, <i>coneixer</i>, <i>pareixer</i>, <i>amaneixer</i> </b>y<b> <i>apareixer</i></b> (recordemos que en l'aragonés se solapan partialment es significatos d'estes dos), y d'atros tamién, anque poquez. Per eixemplo, ta fer la conchugación d'estes tiempos conflictivos en o verbo "<i>coneixer</i>": </p> <table cellspacing="0" cellpadding="2" width="35%" border="1" align="center"> <tbody><tr class="menuintoff"> <td> <div align="center"> <b>Present d'indicativo</b></div> </td> <td> <div align="center"> <b>Present de sozchuntivo</b></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Yo cono<b>ixc</b>o</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Yo cono<b>ixc</b>a</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Tú cono<b>ix</b>es</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Tú cono<b>ixc</b>as</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella cono<b>ix</b></i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éll / ella cono<b>ixc</b>a</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Nusatros cono<b>ix</b>emos</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Nusatros cono<b>ix</b>iamos</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Vusatros cono<b>ix</b>ez</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Vusatros cono<b>ix</b>iaz</i></div> </td> </tr><tr> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas cono<b>ix</b>en</i></div> </td> <td> <div align="center"> <i>Éls / ellas cono<b>ixc</b>an</i></div> </td> </tr></tbody></table> <figure class="mw-halign-right" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Imachen:119.Escua%C3%ADn.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/119.Escua%C3%ADn.JPG/250px-119.Escua%C3%ADn.JPG" decoding="async" width="250" height="333" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/119.Escua%C3%ADn.JPG/375px-119.Escua%C3%ADn.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/119.Escua%C3%ADn.JPG/500px-119.Escua%C3%ADn.JPG 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a><figcaption>Casa caita en a valle de Tella.</figcaption></figure> <dl><dd>En a <a href="/wiki/Valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Valle de Puértolas">valle de Puértolas</a>, excepcionalment, i existen formas con una silaba de mas, que s'embranca con o grupo incoativo y mas encara, trencando-lo, fuerzan la palabra ta mantener la tonicidat en a mesma silaba, y ansinas de tornar-se esdruixola. En cualques personas se gosan presentar, pues, deformacions d'as formas verbals (que ta rai no s'han de considerar si que ixo, deformacions) que se'n podría decir "aberrants" como <i>conéix<b>i</b>go</i> (se veiga tamién a sonorización d'a C en haber-se quedato d'entre vocals) <i>créix<b>i</b>gan</i>, ez. En ixes casos, a demás y ta fer-lo mas complicato, tamién se pronuncia la <i>E</i> igual que en <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">Bielsa</a>, fendo patent cómo i ye etimolochica.</dd></dl> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Verbo_auxiliar_ser">Verbo auxiliar <i>ser</i></h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=16" title="Editar a sección: Verbo auxiliar ser" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=16" title="Editar el código fuente de la sección: Verbo auxiliar ser"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Jean-Joseph_Saro%C3%AFhandy" title="Jean-Joseph Saroïhandy">Jean-Joseph Saroïhandy</a> documentó lo uso de lo verbo <i>ser</i> como <a href="/wiki/Verbos_auxiliars_en_aragon%C3%A9s" title="Verbos auxiliars en aragonés">verbo auxiliar</a> de verbos intransitivos en <a href="/wiki/Escua%C3%ADn" title="Escuaín">Escuaín</a>. <a href="/wiki/Chabier_Lozano_Sierra" title="Chabier Lozano Sierra">Chabier Lozano Sierra</a> el siente en chent de <a href="/wiki/Tella" title="Tella">Tella</a> mas gran de 70 anyadas: <i>nunca bi he estau</i>, <i>soi naixito de Tella</i>. </p><p>Se documenta bien lo emplego d'o verbo <i>ser</i> como auxiliar d'os verbos intransitivos de movimiento: </p> <ul><li><i>se ye ito fendo</i></li> <li><i>soi puyato de lo Hespital</i></li> <li><i>soi venito por </i>Lo Paretato<i></i></li> <li><i>me'n soi ito</i>,</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Verbos_confluents_ser-estar_no_auxiliars">Verbos confluents <i>ser-estar</i> no auxiliars</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=17" title="Editar a sección: Verbos confluents ser-estar no auxiliars" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=17" title="Editar el código fuente de la sección: Verbos confluents ser-estar no auxiliars"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En es usos no <a href="/wiki/Verbos_auxiliars_en_aragon%C3%A9s" title="Verbos auxiliars en aragonés">auxiliars</a> d'os verbos confluents <i>estar</i>-<i>ser</i> bi ha una diferencia en o <a href="/wiki/Pasato_perfecto_simple_d%27indicativo_en_l%27aragon%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Pasato perfecto simple d'indicativo en l'aragonés">pasato perfecto simple d'indicativo</a> entre as formas d'o primero (<i>estió</i>, ecetra), y as formas d'o segundo (<i>fue</i>, ecetra), como veyemos en <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_medieval" title="Aragonés medieval">aragonés medieval</a>. </p> <ul><li><i>nunca fue bailador</i>, <i>¿ como fue pa que vulcás ?</i>.</li> <li><i>cuan estiez en casa</i>, <i>a que estió en A Miana no vale pa cosa</i>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Lexico">Lexico</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=18" title="Editar a sección: Lexico" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=18" title="Editar el código fuente de la sección: Lexico"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'emplego d'a palabra <i>anyada</i> y <i>anyo</i> pareix indicar que significan cosas diferents, <i>anyada</i> un periodo temporal repetitivo con días especials y l'atro un tiempo anyal determinato: </p> <ul><li><i>Cada anyada, cuan remata la «Caridá» toz asperamos que i-allegue un'atra vegata lo 26 de chunio de lo siguient anyo</i></li></ul> <p>A palabra <i>rolde</i> de l'aragonés cheneral i tien a variant <i>corroldo</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referencias">Referencias</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=19" title="Editar a sección: Referencias" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=19" title="Editar el código fuente de la sección: Referencias"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="listaref references-small"> <ol class="references"> <li id="cite_note-lozano-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-1">1,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-2">1,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-3">1,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-4">1,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-lozano_1-5">1,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/Chabier_Lozano_Sierra" title="Chabier Lozano Sierra">Chabier Lozano Sierra</a> <i>Aspectos lingüisticos de Tella. Aragonés de Sobrarbe (Huesca)</i> 2010. <a href="/wiki/Gara_d%27Edizions" title="Gara d'Edizions">Gara d'Edizions</a>.</span> </li> </ol></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografía"><span id="Bibliograf.C3.ADa"></span>Bibliografía</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&veaction=edit&section=20" title="Editar a sección: Bibliografía" class="mw-editsection-visualeditor"><span>editar</span></a><span class="mw-editsection-divider"> | </span><a href="/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&action=edit&section=20" title="Editar el código fuente de la sección: Bibliografía"><span>modificar o codigo</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table width="34%" class="noprint toccolours" style="clear:right; font-size:90%; margin:0 0 1em 1em; float: right;"> <tbody><tr> <td><figure class="mw-halign-none" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Imachen:Wikisource-logo.svg" class="mw-file-description" title="Wikisource"><img alt="Wikisource" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/37px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="37" height="39" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/56px-Wikisource-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/74px-Wikisource-logo.svg.png 2x" data-file-width="410" data-file-height="430" /></a><figcaption>Wikisource</figcaption></figure> </td> <td>En <b><a href="/wiki/Wikisource" title="Wikisource">Wikisource</a></b> bi ha un texto sobre <i><b><a href="https://wikisource.org/wiki/La_Carid%C3%A1_de_Tella" class="extiw" title="oldwikisource:La Caridá de Tella">La Caridá de Tella</a></b></i>. </td></tr></tbody></table> <ul><li>Carlos Diest: <i>Textos tradizionals de Tella, Amiana y Lanfortunada</i>, en <i><a href="/wiki/Luenga_%26_fablas" class="mw-redirect" title="Luenga & fablas">Luenga & fablas</a></i> Num. 5-6 (2001-2002).</li> <li>Isabel Sesé: <i>La Caridá de Tella</i>, en <i><a href="/w/index.php?title=Orache_rebista_literaria_y_d%27opini%C3%B3n_en_aragon%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Orache rebista literaria y d'opinión en aragonés (a pachina encara no existe)">Orache rebista literaria y d'opinión en aragonés</a></i>, verano de 1983.</li></ul> <p><br clear="all" /> </p> <table align="center" class="toccolours"> <tbody><tr> <th width="100%" bgcolor="#ccccff" style="padding:0 0 0 50px;" align="center"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_central" title="Aragonés central">Variedatz centrals</a> de l'<a href="/wiki/Idioma_aragon%C3%A9s" title="Idioma aragonés">aragonés</a> </th></tr> <tr> <td colspan="2"> <table style="background:none;"> <tbody><tr> <td align="right" style="font-size: 90%; vertical-align: top; background-color:#EDEDFF"><b><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-occidental" title="Aragonés centro-occidental">Aragonés centro-occidental</a></b> </td> <td align="left" style="font-size: 90%;"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_tensino" title="Aragonés tensino">Aragonés tensino</a> (incluyindo o <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_panticuto" title="Aragonés panticuto">panticuto</a>) | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_Tierra_de_Biescas" title="Aragonés d'a Tierra de Biescas">Aragonés d'a Tierra de Biescas</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_val_d%27Acumuer" title="Aragonés d'a val d'Acumuer">Aragonés d'a val d'Acumuer</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_sarrabl%C3%A9s" title="Aragonés sarrablés">Aragonés sarrablés</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_de_Vallibasa" title="Aragonés de Vallibasa">Aragonés de Vallibasa</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_de_Sobrepuerto" title="Aragonés de Sobrepuerto">Aragonés de Sobrepuerto</a> </td></tr> <tr> <td align="right" style="font-size: 90%; vertical-align: top; background-color:#EDEDFF"><b><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_centro-oriental" title="Aragonés centro-oriental">Aragonés centro-oriental</a></b> </td> <td align="left" style="font-size: 90%; background-color:#F1F1FF"><a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_Ribera_de_Fiscal" title="Aragonés d'a Ribera de Fiscal">Aragonés d'a Ribera de Fiscal</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_bergot%C3%A9s" title="Aragonés bergotés">Aragonés d'a valle de Broto</a> y d'a <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Vio" title="Aragonés d'a valle de Vio">valle de Vio</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Pu%C3%A9rtolas" title="Aragonés d'a valle de Puértolas">Aragonés d'a valle de Puértolas</a> | <a class="mw-selflink selflink">Aragonés d'a valle de Tella</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_belset%C3%A1n" title="Aragonés belsetán">Belsetán</a> | <a href="/wiki/Aragon%C3%A9s_de_Sierra_Ferrera" title="Aragonés de Sierra Ferrera">Aragonés de Sierra Ferrera</a> </td></tr></tbody></table> </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r2194388">.mw-parser-output .mw-authority-control{margin-top:1.5em}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox table{margin:0}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox hr:last-child{display:none}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox+.mw-mf-linked-projects{display:none}.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects{display:flex;padding:0.5em;border:1px solid var(--border-color-base,#a2a9b1);background-color:var(--background-color-neutral,#eaecf0);color:var(--color-base,#202122)}.mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects ul li{margin-bottom:0}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox{margin:auto;padding:1px;border:1px solid var(--border-color-base,#a2a9b1);clear:both;font-size:88%;text-align:center;background-color:var(--background-color-neutral-subtle,#f8f9fa)}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox-group{padding:0.25em 1em;line-height:1.5em;text-align:center}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox-list{line-height:1.8em;border-color:#f8f9fa}.mw-parser-output .mw-authority-control .navbox th{background-color:#eeeeff}.mw-parser-output .mw-authority-control .hlist ul{margin:0;padding:0}.mw-parser-output .mw-authority-control .hlist li{display:inline}.mw-parser-output .mw-authority-control .hlist li:after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .mw-authority-control .hlist li:last-child:after{content:none}html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects{border:1px solid var(--border-color-base,#72777d);background-color:var(--background-color-neutral,#27292d);color:var(--color-base,#eaecf0)}html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox{border:1px solid var(--border-color-base,#72777d)!important;background-color:var(--background-color-neutral-subtle,#202122)!important}html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox-list{border-color:#202122!important}html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox th{background-color:#27292d!important}@media(prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .mw-authority-control .mw-mf-linked-projects{border:1px solid var(--border-color-base,#72777d)!important;background-color:var(--background-color-neutral,#27292d)!important;color:var(--color-base,#eaecf0)!important}html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox{border:1px solid var(--border-color-base,#72777d)!important;background-color:var(--background-color-neutral-subtle,#202122)!important}html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox-list{border-color:#202122!important}html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .mw-authority-control .navbox th{background-color:#27292d!important}}</style><div class="mw-authority-control"><div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="width: inherit;padding:3px"><table class="hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width: 12%; text-align:center;"><a href="/wiki/Aduya:Control_d%27autoridaz" title="Aduya:Control d'autoridaz">Control d'autoridaz</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><b>Prochectos Wikimedia</b></li> <li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikidata" title="Wikidata"><img alt="Wd" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/20px-Wikidata-logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/30px-Wikidata-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/40px-Wikidata-logo.svg.png 2x" data-file-width="1050" data-file-height="590" /></a></span> Datos:</span> <span class="uid"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8202949" class="extiw" title="wikidata:Q8202949">Q8202949</a></span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div><div class="mw-mf-linked-projects hlist"> <ul><li><span style="white-space:nowrap;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Wikidata" title="Wikidata"><img alt="Wd" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/20px-Wikidata-logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/30px-Wikidata-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/Wikidata-logo.svg/40px-Wikidata-logo.svg.png 2x" data-file-width="1050" data-file-height="590" /></a></span> Datos:</span> <span class="uid"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8202949" class="extiw" title="wikidata:Q8202949">Q8202949</a></span></li></ul> </div></div> <!-- NewPP limit report Parsed by mw‐web.codfw.main‐7f76cf74bc‐pvlhl Cached time: 20250307150418 Cache expiry: 2592000 Reduced expiry: false Complications: [show‐toc] CPU time usage: 0.166 seconds Real time usage: 0.508 seconds Preprocessor visited node count: 707/1000000 Post‐expand include size: 11424/2097152 bytes Template argument size: 1716/2097152 bytes Highest expansion depth: 5/100 Expensive parser function count: 0/500 Unstrip recursion depth: 0/20 Unstrip post‐expand size: 4486/5000000 bytes Lua time usage: 0.046/10.000 seconds Lua memory usage: 1013677/52428800 bytes Number of Wikibase entities loaded: 1/400 --> <!-- Transclusion expansion time report (%,ms,calls,template) 100.00% 107.274 1 -total 87.53% 93.896 1 Plantilla:Control_d'autoridaz 2.11% 2.265 1 Plantilla:Listaref 1.68% 1.804 1 Plantilla:Ficha_de_variedat_de_l'aragonés 1.57% 1.689 3 Plantilla:Articlo_principal 1.19% 1.279 1 Plantilla:Grafía_EFA 1.05% 1.126 1 Plantilla:Wikisource 1.02% 1.099 1 Plantilla:Variedaz_centrals_de_l'aragonés --> <!-- Saved in parser cache with key anwiki:pcache:25247:|#|:idhash:canonical and timestamp 20250307150418 and revision id 2225669. Rendering was triggered because: page-view --> </div><!--esi <esi:include src="/esitest-fa8a495983347898/content" /> --><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?useformat=desktop&type=1x1&usesul3=0" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obteniu de "<a dir="ltr" href="https://an.wikipedia.org/w/index.php?title=Aragonés_d%27a_valle_de_Tella&oldid=2225669">https://an.wikipedia.org/w/index.php?title=Aragonés_d%27a_valle_de_Tella&oldid=2225669</a>"</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categor%C3%ADas" title="Especial:Categorías">Categoría</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Aragon%C3%A9s_central" title="Categoría:Aragonés central">Aragonés central</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categoría amagada: <ul><li><a href="/wiki/Categor%C3%ADa:Biquiprochecto:Graf%C3%ADa/Articlos_con_graf%C3%ADa_EFA" title="Categoría:Biquiprochecto:Grafía/Articlos con grafía EFA">Biquiprochecto:Grafía/Articlos con grafía EFA</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> Zaguera edición d'ista pachina o 17 nov 2024 a las 20:35.</li> <li id="footer-info-copyright">O texto ye disponible baixo a <a rel="nofollow" class="external text" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/">Licencia Creative Commons Atribución/Compartir-Igual</a>; talment sigan d'aplicación clausulas adicionals. Mire-se <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use">os termins d'uso</a> ta conoixer más detalles.</li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy/es">Politica de privacidat</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Wikipedia:Sobre">Sobre Biquipedia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Wikipedia:Alvertencias_chenerals">Alvertencias chenerals</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Código de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desembolicadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/an.wikipedia.org">Estatisticas</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement/es">Declaración de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//an.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versión ta mobils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29"><img src="/static/images/footer/wikimedia.svg" width="25" height="25" alt="Wikimedia Foundation" lang="en" loading="lazy"></picture></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><picture><source media="(min-width: 500px)" srcset="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" width="88" height="31"><img src="/w/resources/assets/mediawiki_compact.svg" alt="Powered by MediaWiki" lang="en" width="25" height="25" loading="lazy"></picture></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-header-container vector-sticky-header-container"> <div id="vector-sticky-header" class="vector-sticky-header"> <div class="vector-sticky-header-start"> <div class="vector-sticky-header-icon-start vector-button-flush-left vector-button-flush-right" aria-hidden="true"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-sticky-header-search-toggle" tabindex="-1" data-event-name="ui.vector-sticky-search-form.icon"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Mirar</span> </button> </div> <div role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box"> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail"> <form action="/w/index.php" id="vector-sticky-search-form" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Mirar en Wikipedia"> <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Mirar"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Mirar-lo</button> </form> </div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-context-bar"> <nav aria-label="Contenidos" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-sticky-header-toc vector-sticky-header-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-sticky-header-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-sticky-header-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Cambiar a la tabla de contenidos" > <label id="vector-sticky-header-toc-label" for="vector-sticky-header-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Cambiar a la tabla de contenidos</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-sticky-header-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div class="vector-sticky-header-context-bar-primary" aria-hidden="true" ><span class="mw-page-title-main">Aragonés d'a valle de Tella</span></div> </div> </div> <div class="vector-sticky-header-end" aria-hidden="true"> <div class="vector-sticky-header-icons"> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-talk-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="talk-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbles mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbles"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-subject-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="subject-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-article mw-ui-icon-wikimedia-article"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-history-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="history-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-history mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-history"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only mw-watchlink" id="ca-watchstar-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="watch-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-star mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-star"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-ve-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-edit mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-edit"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-edit-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="wikitext-edit-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-wikiText mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-wikiText"></span> <span></span> </a> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only" id="ca-viewsource-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ve-edit-protected-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-editLock mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-editLock"></span> <span></span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-buttons"> <button class="cdx-button cdx-button--weight-quiet mw-interlanguage-selector" id="p-lang-btn-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-language mw-ui-icon-wikimedia-wikimedia-language"></span> <span>1 idioma</span> </button> <a href="#" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive" id="ca-addsection-sticky-header" tabindex="-1" data-event-name="addsection-sticky-header"><span class="vector-icon mw-ui-icon-speechBubbleAdd-progressive mw-ui-icon-wikimedia-speechBubbleAdd-progressive"></span> <span>Adhibir nueva sección</span> </a> </div> <div class="vector-sticky-header-icon-end"> <div class="vector-user-links"> </div> </div> </div> </div> </div> <div class="mw-portlet mw-portlet-dock-bottom emptyPortlet" id="p-dock-bottom"> <ul> </ul> </div> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-657b46f875-czxvq","wgBackendResponseTime":171,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.166","walltime":"0.508","ppvisitednodes":{"value":707,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":11424,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":1716,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":5,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":0,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":4486,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 107.274 1 -total"," 87.53% 93.896 1 Plantilla:Control_d'autoridaz"," 2.11% 2.265 1 Plantilla:Listaref"," 1.68% 1.804 1 Plantilla:Ficha_de_variedat_de_l'aragonés"," 1.57% 1.689 3 Plantilla:Articlo_principal"," 1.19% 1.279 1 Plantilla:Grafía_EFA"," 1.05% 1.126 1 Plantilla:Wikisource"," 1.02% 1.099 1 Plantilla:Variedaz_centrals_de_l'aragonés"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.046","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1013677,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-7f76cf74bc-pvlhl","timestamp":"20250307150418","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Aragon\u00e9s d'a valle de Tella","url":"https:\/\/an.wikipedia.org\/wiki\/Aragon%C3%A9s_d%27a_valle_de_Tella","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8202949","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8202949","author":{"@type":"Organization","name":"Colaboradores de los proyectos Wikimedia"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2008-06-21T11:31:42Z","dateModified":"2024-11-17T20:35:59Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/f\/f2\/Mapa_situaci%C3%B3n_aragon%C3%A9s_Tella.svg"}</script> </body> </html>