CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Crisi dels míssils de Cuba - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"c93a7b79-bc29-438f-b430-aca994dfc992","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Crisi_dels_míssils_de_Cuba","wgTitle":"Crisi dels míssils de Cuba","wgCurRevisionId":34123241,"wgRevisionId":34123241,"wgArticleId":49586,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Esdeveniments del 1962","Segle XX a la Unió Soviètica","Incidents diplomàtics","Guerra Freda","Revolució Cubana","Fidel Castro"], "wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Crisi_dels_míssils_de_Cuba","wgRelevantArticleId":49586,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":200000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q128160","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":[ "brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","ext.tmh.player.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","ext.tmh.player","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js", "ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.tmh.player.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="808"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg/800px-Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="539"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg/640px-Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="431"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Crisi dels míssils de Cuba - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Crisi_dels_míssils_de_Cuba rootpage-Crisi_dels_míssils_de_Cuba skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Crisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Crisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Crisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Crisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Precedents" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Precedents"> <div class="vector-toc-text"> 1 Precedents </div> </a> <button aria-controls="toc-Precedents-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Precedents </button> <ul id="toc-Precedents-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Cuba_i_el_mur_de_Berlín" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Cuba_i_el_mur_de_Berlín"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Cuba i el mur de Berlín </div> </a> <ul id="toc-Cuba_i_el_mur_de_Berlín-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escletxa_dels_míssils" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escletxa_dels_míssils"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Escletxa dels míssils </div> </a> <ul id="toc-Escletxa_dels_míssils-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Desplegament_soviètic_de_míssils_a_Cuba" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Desplegament_soviètic_de_míssils_a_Cuba"> <div class="vector-toc-text"> 2 Desplegament soviètic de míssils a Cuba </div> </a> <button aria-controls="toc-Desplegament_soviètic_de_míssils_a_Cuba-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Desplegament soviètic de míssils a Cuba </button> <ul id="toc-Desplegament_soviètic_de_míssils_a_Cuba-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Justificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Justificació"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Justificació </div> </a> <ul id="toc-Justificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Desplegament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Desplegament"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Desplegament </div> </a> <ul id="toc-Desplegament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Els_míssils_són_descoberts" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_míssils_són_descoberts"> <div class="vector-toc-text"> 3 Els míssils són descoberts </div> </a> <button aria-controls="toc-Els_míssils_són_descoberts-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Els míssils són descoberts </button> <ul id="toc-Els_míssils_són_descoberts-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Confirmació_aèria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Confirmació_aèria"> <div class="vector-toc-text"> 3.1 Confirmació aèria </div> </a> <ul id="toc-Confirmació_aèria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_President_n'és_notificat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_President_n'és_notificat"> <div class="vector-toc-text"> 3.2 El President n'és notificat </div> </a> <ul id="toc-El_President_n'és_notificat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Respostes_considerades" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Respostes_considerades"> <div class="vector-toc-text"> 3.3 Respostes considerades </div> </a> <ul id="toc-Respostes_considerades-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Plans_operatius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Plans_operatius"> <div class="vector-toc-text"> 4 Plans operatius </div> </a> <ul id="toc-Plans_operatius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_bloqueig" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#El_bloqueig"> <div class="vector-toc-text"> 5 El bloqueig </div> </a> <button aria-controls="toc-El_bloqueig-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció El bloqueig </button> <ul id="toc-El_bloqueig-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_discurs_a_la_nació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_discurs_a_la_nació"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 El discurs a la nació </div> </a> <ul id="toc-El_discurs_a_la_nació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_crisi_s'aprofundeix" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_crisi_s'aprofundeix"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 La crisi s'aprofundeix </div> </a> <ul id="toc-La_crisi_s'aprofundeix-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resposta_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Resposta_internacional"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Resposta internacional </div> </a> <ul id="toc-Resposta_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Transmissió_i_comunicacions_soviètiques" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Transmissió_i_comunicacions_soviètiques"> <div class="vector-toc-text"> 5.4 Transmissió i comunicacions soviètiques </div> </a> <ul id="toc-Transmissió_i_comunicacions_soviètiques-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_nivell_d'alerta_dels_Estats_Units_augmenta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_nivell_d'alerta_dels_Estats_Units_augmenta"> <div class="vector-toc-text"> 5.5 El nivell d'alerta dels Estats Units augmenta </div> </a> <ul id="toc-El_nivell_d'alerta_dels_Estats_Units_augmenta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_bloqueig_és_desafiat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_bloqueig_és_desafiat"> <div class="vector-toc-text"> 5.6 El bloqueig és desafiat </div> </a> <ul id="toc-El_bloqueig_és_desafiat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pugen_les_apostes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pugen_les_apostes"> <div class="vector-toc-text"> 5.7 Pugen les apostes </div> </a> <ul id="toc-Pugen_les_apostes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Negociacions_secretes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Negociacions_secretes"> <div class="vector-toc-text"> 6 Negociacions secretes </div> </a> <button aria-controls="toc-Negociacions_secretes-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Negociacions secretes </button> <ul id="toc-Negociacions_secretes-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-La_crisi_continua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_crisi_continua"> <div class="vector-toc-text"> 6.1 La crisi continua </div> </a> <ul id="toc-La_crisi_continua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Esbossant_una_resposta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Esbossant_una_resposta"> <div class="vector-toc-text"> 6.2 Esbossant una resposta </div> </a> <ul id="toc-Esbossant_una_resposta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llançament_nuclear_evitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llançament_nuclear_evitat"> <div class="vector-toc-text"> 6.3 Llançament nuclear evitat </div> </a> <ul id="toc-Llançament_nuclear_evitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Acaba_la_crisi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Acaba_la_crisi"> <div class="vector-toc-text"> 7 Acaba la crisi </div> </a> <ul id="toc-Acaba_la_crisi-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Forces_nuclears" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Forces_nuclears"> <div class="vector-toc-text"> 8 Forces nuclears </div> </a> <button aria-controls="toc-Forces_nuclears-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Forces nuclears </button> <ul id="toc-Forces_nuclears-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estats_Units" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estats_Units"> <div class="vector-toc-text"> 8.1 Estats Units </div> </a> <ul id="toc-Estats_Units-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Unió_Soviètica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Unió_Soviètica"> <div class="vector-toc-text"> 8.2 Unió Soviètica </div> </a> <ul id="toc-Unió_Soviètica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Seqüeles" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Seqüeles"> <div class="vector-toc-text"> 9 Seqüeles </div> </a> <button aria-controls="toc-Seqüeles-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Seqüeles </button> <ul id="toc-Seqüeles-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Lideratge_soviètic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lideratge_soviètic"> <div class="vector-toc-text"> 9.1 Lideratge soviètic </div> </a> <ul id="toc-Lideratge_soviètic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lideratge_cubà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lideratge_cubà"> <div class="vector-toc-text"> 9.2 Lideratge cubà </div> </a> <ul id="toc-Lideratge_cubà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lideratge_romanès" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lideratge_romanès"> <div class="vector-toc-text"> 9.3 Lideratge romanès </div> </a> <ul id="toc-Lideratge_romanès-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lideratge_nord-americà" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lideratge_nord-americà"> <div class="vector-toc-text"> 9.4 Lideratge nord-americà </div> </a> <ul id="toc-Lideratge_nord-americà-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Víctimes_humanes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Víctimes_humanes"> <div class="vector-toc-text"> 9.5 Víctimes humanes </div> </a> <ul id="toc-Víctimes_humanes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Revelacions_posteriors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Revelacions_posteriors"> <div class="vector-toc-text"> 10 Revelacions posteriors </div> </a> <ul id="toc-Revelacions_posteriors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-A_la_cultura_popular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#A_la_cultura_popular"> <div class="vector-toc-text"> 11 A la cultura popular </div> </a> <ul id="toc-A_la_cultura_popular-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Representacions_als_mitjans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Representacions_als_mitjans"> <div class="vector-toc-text"> 12 Representacions als mitjans </div> </a> <button aria-controls="toc-Representacions_als_mitjans-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Representacions als mitjans </button> <ul id="toc-Representacions_als_mitjans-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-No_ficció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#No_ficció"> <div class="vector-toc-text"> 12.1 No ficció </div> </a> <ul id="toc-No_ficció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ficció" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ficció"> <div class="vector-toc-text"> 12.2 Ficció </div> </a> <ul id="toc-Ficció-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 13 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 14 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 15 Bibliografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Bibliografia </button> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Historiografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Historiografia"> <div class="vector-toc-text"> 15.1 Historiografia </div> </a> <ul id="toc-Historiografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts_primàries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_primàries"> <div class="vector-toc-text"> 15.2 Fonts primàries </div> </a> <ul id="toc-Fonts_primàries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lesson_plans" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lesson_plans"> <div class="vector-toc-text"> 15.3 Lesson plans </div> </a> <ul id="toc-Lesson_plans-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> 16 Vegeu també </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 17 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Crisi dels míssils de Cuba</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 83 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-83" aria-hidden="true" > 83 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ab mw-list-item"><a href="https://ab.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1%D1%82%D3%99%D0%B8_%D0%B0%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B8%D1%81" title="Карибтәи акризис - abkhaz" lang="ab" hreflang="ab" data-title="Карибтәи акризис" data-language-autonym="Аԥсшәа" data-language-local-name="abkhaz" class="interlanguage-link-target">Аԥсшәа</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Kubaanse_missielkrisis" title="Kubaanse missielkrisis - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Kubaanse missielkrisis" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Kubakrise" title="Kubakrise - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Kubakrise" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A3%D8%B2%D9%85%D8%A9_%D8%B5%D9%88%D8%A7%D8%B1%D9%8A%D8%AE_%D9%83%D9%88%D8%A8%D8%A7" title="أزمة صواريخ كوبا - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="أزمة صواريخ كوبا" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Crisis_de_los_misiles_en_Cuba" title="Crisis de los misiles en Cuba - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Crisis de los misiles en Cuba" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Karib_b%C3%B6hran%C4%B1" title="Karib böhranı - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Karib böhranı" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%D8%A7%D8%B1%DB%8C%D8%A8_%D8%A8%D9%88%D8%AD%D8%B1%D8%A7%D9%86%DB%8C" title="کاریب بوحرانی - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="کاریب بوحرانی" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target">تۆرکجه</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B8%D1%81%D1%8B" title="Кариб кризисы - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Кариб кризисы" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D1%8B%D0%B1%D1%81%D0%BA%D1%96_%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%B7%D1%96%D1%81" title="Карыбскі крызіс - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Карыбскі крызіс" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%B1%D1%96%D0%BD%D1%81%D0%BA%D1%96_%D0%BA%D1%80%D1%8B%D0%B7%D1%96%D1%81" title="Кубінскі крызіс - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Кубінскі крызіс" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B0" title="Карибска криза - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Карибска криза" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1%D0%B0%D0%BD_%D0%B4%D0%B0%D1%80-%D0%B4%D0%B0%D1%86%D0%B0%D1%80" title="Карибан дар-дацар - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Карибан дар-дацар" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target">Нохчийн</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Karibsk%C3%A1_krize" title="Karibská krize - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Karibská krize" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Cubakrisen" title="Cubakrisen - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Cubakrisen" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Kubakrise" title="Kubakrise - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Kubakrise" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9A%CF%81%CE%AF%CF%83%CE%B7_%CF%84%CF%89%CE%BD_%CF%80%CF%85%CF%81%CE%B1%CF%8D%CE%BB%CF%89%CE%BD_%CF%84%CE%B7%CF%82_%CE%9A%CE%BF%CF%8D%CE%B2%CE%B1%CF%82" title="Κρίση των πυραύλων της Κούβας - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Κρίση των πυραύλων της Κούβας" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Cuban_Missile_Crisis" title="Cuban Missile Crisis - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Cuban Missile Crisis" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Kariba_krizo" title="Kariba krizo - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Kariba krizo" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Crisis_de_los_misiles_de_Cuba" title="Crisis de los misiles de Cuba - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Crisis de los misiles de Cuba" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Kuuba_kriis" title="Kuuba kriis - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Kuuba kriis" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Kubako_Krisialdia" title="Kubako Krisialdia - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Kubako Krisialdia" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D8%AD%D8%B1%D8%A7%D9%86_%D9%85%D9%88%D8%B4%DA%A9%DB%8C_%DA%A9%D9%88%D8%A8%D8%A7" title="بحران موشکی کوبا - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="بحران موشکی کوبا" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Kuuban_ohjuskriisi" title="Kuuban ohjuskriisi - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Kuuban ohjuskriisi" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Crise_des_missiles_de_Cuba" title="Crise des missiles de Cuba - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Crise des missiles de Cuba" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/G%C3%A9arch%C3%A9im_na_nDi%C3%BArac%C3%A1n_i_gC%C3%BAba" title="Géarchéim na nDiúracán i gCúba - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Géarchéim na nDiúracán i gCúba" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Cunnart_nan_arm-tilgidh_ann_an_C%C3%B9ba" title="Cunnart nan arm-tilgidh ann an Cùba - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Cunnart nan arm-tilgidh ann an Cùba" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target">Gàidhlig</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Crise_dos_m%C3%ADsiles_de_Cuba" title="Crise dos mísiles de Cuba - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Crise dos mísiles de Cuba" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%A9%D7%91%D7%A8_%D7%94%D7%98%D7%99%D7%9C%D7%99%D7%9D_%D7%91%D7%A7%D7%95%D7%91%D7%94" title="משבר הטילים בקובה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="משבר הטילים בקובה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A5%82%E0%A4%AC%E0%A4%BE%E0%A4%88_%E0%A4%AE%E0%A4%BF%E0%A4%B8%E0%A4%BE%E0%A4%87%E0%A4%B2_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%95%E0%A4%9F" title="क्यूबाई मिसाइल संकट - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="क्यूबाई मिसाइल संकट" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Kubanska_kriza" title="Kubanska kriza - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Kubanska kriza" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Kubai_rak%C3%A9tav%C3%A1ls%C3%A1g" title="Kubai rakétaválság - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Kubai rakétaválság" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BF%D5%A1%D6%80%D5%AB%D5%A2%D5%B5%D5%A1%D5%B6_%D5%B3%D5%A3%D5%B6%D5%A1%D5%AA%D5%A1%D5%B4" title="Կարիբյան ճգնաժամ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Կարիբյան ճգնաժամ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Krisis_Rudal_Kuba" title="Krisis Rudal Kuba - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Krisis Rudal Kuba" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Krizo_di_fuzei_en_Kuba" title="Krizo di fuzei en Kuba - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Krizo di fuzei en Kuba" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/K%C3%BAbudeilan" title="Kúbudeilan - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Kúbudeilan" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Crisi_dei_missili_di_Cuba" title="Crisi dei missili di Cuba - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Crisi dei missili di Cuba" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%AD%E3%83%A5%E3%83%BC%E3%83%90%E5%8D%B1%E6%A9%9F" title="キューバ危機 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="キューバ危機" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Krisis_Rudal_Kuba" title="Krisis Rudal Kuba - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Krisis Rudal Kuba" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target">Jawa</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%99%E1%83%90%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%91%E1%83%98%E1%83%A1_%E1%83%99%E1%83%A0%E1%83%98%E1%83%96%E1%83%98%E1%83%A1%E1%83%98" title="კარიბის კრიზისი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="კარიბის კრიზისი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1_%D0%B4%D0%B0%D2%93%D0%B4%D0%B0%D1%80%D1%8B%D1%81%D1%8B" title="Кариб дағдарысы - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Кариб дағдарысы" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target">Қазақша</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%AF%E0%B3%82%E0%B2%AC%E0%B2%BE_%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%B7%E0%B2%BF%E0%B2%AA%E0%B2%A3%E0%B2%BF_%E0%B2%AC%E0%B2%BF%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%95%E0%B2%9F%E0%B3%8D%E0%B2%9F%E0%B3%81" title="ಕ್ಯೂಬಾ ಕ್ಷಿಪಣಿ ಬಿಕ್ಕಟ್ಟು - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ಕ್ಯೂಬಾ ಕ್ಷಿಪಣಿ ಬಿಕ್ಕಟ್ಟು" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target">ಕನ್ನಡ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EC%BF%A0%EB%B0%94_%EB%AF%B8%EC%82%AC%EC%9D%BC_%EC%9C%84%EA%B8%B0" title="쿠바 미사일 위기 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="쿠바 미사일 위기" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B8%D1%81%D0%B8_(1962)" title="Кариб кризиси (1962) - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Кариб кризиси (1962)" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target">Кыргызча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Kubakris" title="Kubakris - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Kubakris" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Karib%C5%B3_kriz%C4%97" title="Karibų krizė - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Karibų krizė" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Kubas_ra%C4%B7e%C5%A1u_kr%C4%ABze" title="Kubas raķešu krīze - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Kubas raķešu krīze" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%B1%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B0" title="Кубанска криза - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Кубанска криза" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target">Македонски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%95%E0%B5%8D%E0%B4%AF%E0%B5%82%E0%B4%AC%E0%B5%BB_%E0%B4%AE%E0%B4%BF%E0%B4%B8%E0%B5%88%E0%B5%BD_%E0%B4%AA%E0%B5%8D%E0%B4%B0%E0%B4%A4%E0%B4%BF%E0%B4%B8%E0%B4%A8%E0%B5%8D%E0%B4%A7%E0%B4%BF" title="ക്യൂബൻ മിസൈൽ പ്രതിസന്ധി - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="ക്യൂബൻ മിസൈൽ പ്രതിസന്ധി" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target">മലയാളം</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Krisis_Peluru_Berpandu_Cuba" title="Krisis Peluru Berpandu Cuba - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Krisis Peluru Berpandu Cuba" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target">Bahasa Melayu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%80%E1%80%BB%E1%80%B0%E1%80%B8%E1%80%98%E1%80%AC%E1%80%B8%E1%80%92%E1%80%AF%E1%80%B6%E1%80%B8%E1%80%95%E1%80%BB%E1%80%B6%E1%80%A1%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%B8%E1%80%A1%E1%80%81%E1%80%84%E1%80%BA%E1%80%B8" title="ကျူးဘားဒုံးပျံအရေးအခင်း - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ကျူးဘားဒုံးပျံအရေးအခင်း" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target">မြန်မာဘာသာ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A5%81%E0%A4%AC%E0%A4%BE_%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A5%87%E0%A4%AA%E0%A5%8D%E0%A4%AF%E0%A4%BE%E0%A4%B8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A5%8D%E0%A4%B0_%E0%A4%B8%E0%A4%99%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A4%9F" title="क्युबा क्षेप्यास्त्र सङ्कट - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="क्युबा क्षेप्यास्त्र सङ्कट" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target">नेपाली</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Cubacrisis" title="Cubacrisis - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Cubacrisis" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Cubakrisa" title="Cubakrisa - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Cubakrisa" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Cubakrisen" title="Cubakrisen - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Cubakrisen" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Crisi_dei_missils_de_Cuba" title="Crisi dei missils de Cuba - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Crisi dei missils de Cuba" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%95%E0%A8%BF%E0%A8%8A%E0%A8%AC%E0%A8%BE%E0%A8%88_%E0%A8%AE%E0%A8%BF%E0%A8%9C%E0%A8%BC%E0%A8%BE%E0%A8%88%E0%A8%B2_%E0%A8%B8%E0%A9%B0%E0%A8%95%E0%A8%9F" title="ਕਿਊਬਾਈ ਮਿਜ਼ਾਈਲ ਸੰਕਟ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਕਿਊਬਾਈ ਮਿਜ਼ਾਈਲ ਸੰਕਟ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Kryzys_kuba%C5%84ski" title="Kryzys kubański - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Kryzys kubański" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%8C%D9%88%D8%A8%D8%A7_%D9%85%DB%8C%D8%B2%D8%A7%D8%A6%D9%84_%D8%A8%D8%AD%D8%B1%D8%A7%D9%86" title="کیوبا میزائل بحران - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="کیوبا میزائل بحران" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%AF_%DA%A9%DB%8C%D9%88%D8%A8%D8%A7_%D8%AF_%D8%AA%D9%88%D8%BA%D9%86%D8%AF%DB%8C%D9%88_%DA%A9%DA%93%DA%A9%DB%90%DA%86" title="د کیوبا د توغندیو کړکېچ - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="د کیوبا د توغندیو کړکېچ" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target">پښتو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Crise_dos_m%C3%ADsseis_de_Cuba" title="Crise dos mísseis de Cuba - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Crise dos mísseis de Cuba" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Crisa_da_Cuba" title="Crisa da Cuba - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Crisa da Cuba" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Criza_rachetelor_cubaneze" title="Criza rachetelor cubaneze - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Criza rachetelor cubaneze" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1%D1%81%D0%BA%D0%B8%D0%B9_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B8%D1%81" title="Карибский кризис - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Карибский кризис" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sd mw-list-item"><a href="https://sd.wikipedia.org/wiki/%DA%AA%D9%8A%D9%88%D8%A8%D8%A7_%D9%85%D9%8A%D8%B2%D8%A7%D8%A6%D9%8A%D9%84_%DA%AF%D9%87%D9%88%D9%BD%D8%A7%D9%84%D9%88" title="ڪيوبا ميزائيل گهوٽالو - sindi" lang="sd" hreflang="sd" data-title="ڪيوبا ميزائيل گهوٽالو" data-language-autonym="سنڌي" data-language-local-name="sindi" class="interlanguage-link-target">سنڌي</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Kubanska_raketna_kriza" title="Kubanska raketna kriza - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Kubanska raketna kriza" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Cuban_Missile_Crisis" title="Cuban Missile Crisis - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Cuban Missile Crisis" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Kub%C3%A1nska_raketov%C3%A1_kr%C3%ADza" title="Kubánska raketová kríza - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Kubánska raketová kríza" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Kubanska_raketna_kriza" title="Kubanska raketna kriza - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Kubanska raketna kriza" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Dhibaatada_Maskaxda_ee_Cuba" title="Dhibaatada Maskaxda ee Cuba - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Dhibaatada Maskaxda ee Cuba" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target">Soomaaliga</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Kriza_e_Raketave_Kubane" title="Kriza e Raketave Kubane - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Kriza e Raketave Kubane" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%83%D0%B1%D0%B0%D0%BD%D1%81%D0%BA%D0%B0_%D1%80%D0%B0%D0%BA%D0%B5%D1%82%D0%BD%D0%B0_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B0" title="Кубанска ракетна криза - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Кубанска ракетна криза" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Kubakrisen" title="Kubakrisen - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Kubakrisen" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AE%BF%E0%AE%AF%E0%AF%82%E0%AE%AA%E0%AE%BE_%E0%AE%8F%E0%AE%B5%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AE%A3%E0%AF%88_%E0%AE%A8%E0%AF%86%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%9F%E0%AE%BF" title="கியூபா ஏவுகணை நெருக்கடி - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="கியூபா ஏவுகணை நெருக்கடி" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target">தமிழ்</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%A7%E0%B8%B4%E0%B8%81%E0%B8%A4%E0%B8%95%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%A3%E0%B8%93%E0%B9%8C%E0%B8%82%E0%B8%B5%E0%B8%9B%E0%B8%99%E0%B8%B2%E0%B8%A7%E0%B8%B8%E0%B8%98%E0%B8%84%E0%B8%B4%E0%B8%A7%E0%B8%9A%E0%B8%B2" title="วิกฤตการณ์ขีปนาวุธคิวบา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="วิกฤตการณ์ขีปนาวุธคิวบา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/K%C3%BCba_F%C3%BCze_Krizi" title="Küba Füze Krizi - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Küba Füze Krizi" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D0%B0%D1%80%D0%B8%D0%B1%D1%81%D1%8C%D0%BA%D0%B0_%D0%BA%D1%80%D0%B8%D0%B7%D0%B0" title="Карибська криза - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Карибська криза" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%DA%A9%DB%8C%D9%88%D8%A8%D8%A7_%D9%85%DB%8C%D8%B2%D8%A7%D8%A6%D9%84_%D8%A8%D8%AD%D8%B1%D8%A7%D9%86" title="کیوبا میزائل بحران - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="کیوبا میزائل بحران" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target">اردو</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Karib_inqirozi" title="Karib inqirozi - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Karib inqirozi" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target">Oʻzbekcha / ўзбекча</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Kh%E1%BB%A7ng_ho%E1%BA%A3ng_t%C3%AAn_l%E1%BB%ADa_Cuba" title="Khủng hoảng tên lửa Cuba - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Khủng hoảng tên lửa Cuba" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Krisis_han_Misiles_ha_Cuba" title="Krisis han Misiles ha Cuba - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Krisis han Misiles ha Cuba" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E5%B7%B4%E5%AF%BC%E5%BC%B9%E5%8D%B1%E6%9C%BA" title="古巴导弹危机 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="古巴导弹危机" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E5%B7%B4%E5%AF%BC%E5%BC%B9%E5%8D%B1%E6%9C%BA" title="古巴导弹危机 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="古巴导弹危机" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%8F%A4%E5%B7%B4%E5%B0%8E%E5%BD%88%E5%8D%B1%E6%A9%9F" title="古巴導彈危機 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="古巴導彈危機" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128160#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&oldid=34123241" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&id=34123241&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCrisi_dels_m%25C3%25ADssils_de_Cuba">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FCrisi_dels_m%25C3%25ADssils_de_Cuba">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Crisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Cuban_Missile_Crisis" hreflang="en">Commons</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q128160" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;font-size:85%; text-align: left;"><caption style="font-weight:bold;color: #202122; background-color: #ccccff;"><a href="/wiki/Fitxer:Battle_icon_gladii.svg" class="mw-file-description" title="Infotaula de conflicte militar"><img alt="Infotaula de conflicte militar" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/16px-Battle_icon_gladii.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/24px-Battle_icon_gladii.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/00/Battle_icon_gladii.svg/32px-Battle_icon_gladii.svg.png 2x" data-file-width="225" data-file-height="225" /></a>Crisi dels míssils de Cuba</caption><tbody><tr><th colspan="2" style="text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold;color: #202122; background-color: #ccccff; font-size:102%;"><a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg/300px-Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg" decoding="async" width="300" height="202" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg/450px-Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9d/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg/600px-Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg 2x" data-file-width="947" data-file-height="638" /></a> Fotografia de referència de la CIA d'un missíl d'abast mitjà a la <a href="/wiki/Pla%C3%A7a_Roja" title="Plaça Roja">Plaça Roja</a> de <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3002772" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3002772">crisi política</a> i <a href="/wiki/Conflicte" title="Conflicte">conflicte</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Data</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;">Del 16 al 28 d'octubre de 1962 (El bloqueig naval de Cuba acabà el 20 de novembre)<a href="#cite_note-1">[1]</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Període</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="/wiki/Guerra_d%27Ifni" title="Guerra d'Ifni">Guerra d'Ifni</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#P2348" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;"><a href="/wiki/Coordenades_geogr%C3%A0fiques" title="Coordenades geogràfiques">Coordenades</a></th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&language=ca&params=23.12_N_-82.39_E_region:">23° 07′ N, 82° 23′ O / 23.12°N,82.39°O / 23.12; -82.39</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Lloc</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#P276" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Estat</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;"><a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#P17" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;color: #202122; background-color: #eeeeee;">Resultat</th><td class="infobox-data" style="text-align: left;">Acord entre les dues potències: <ul><li>Retirada dels míssils nuclears soviètics de Cuba</li> <li>Retirada dels míssils nuclears americans de Turquia i Itàlia</li> <li>Els Estats Units acorden no envair Cuba</li> <li>Creació del <a href="/wiki/Tel%C3%A8fon_vermell" title="Telèfon vermell">Telèfon vermell</a></li> <li><a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a> es reforça com a Primer Ministre de Cuba</li></ul> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Bàndols</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a> <img alt="Itàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/23px-Flag_of_Italy.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/35px-Flag_of_Italy.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/46px-Flag_of_Italy.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /> <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> <img alt="Turquia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/23px-Flag_of_Turkey.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/35px-Flag_of_Turkey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/46px-Flag_of_Turkey.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> <img alt="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Flag_of_NATO.svg/23px-Flag_of_NATO.svg.png" decoding="async" width="23" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Flag_of_NATO.svg/35px-Flag_of_NATO.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Flag_of_NATO.svg/46px-Flag_of_NATO.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /> <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l%27Atl%C3%A0ntic_Nord" title="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord">OTAN</a> </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> <img alt="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques</a> <img alt="Cuba" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a> <a href="/wiki/Fitxer:Warsaw_Pact_Logo.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Warsaw_Pact_Logo.svg/22px-Warsaw_Pact_Logo.svg.png" decoding="async" width="22" height="26" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Warsaw_Pact_Logo.svg/33px-Warsaw_Pact_Logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Warsaw_Pact_Logo.svg/44px-Warsaw_Pact_Logo.svg.png 2x" data-file-width="721" data-file-height="860" /></a> <a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pacte de Varsòvia</a>(excepte <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Socialista_de_Romania" title="República Socialista de Romania">Romania</a><a href="#cite_note-https-2">[2]</a>) </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Comandants</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy" title="John Fitzgerald Kennedy">John F. Kennedy</a> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Robert_McNamara" title="Robert McNamara">Robert McNamara</a> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Maxwell_D._Taylor" class="mw-redirect" title="Maxwell D. Taylor">Maxwell D. Taylor</a> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/w/index.php?title=Curtis_LeMay&action=edit&redlink=1" class="new" title="Curtis LeMay (encara no existeix)">Curtis LeMay</a> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/w/index.php?title=George_Whelan_Anderson_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Whelan Anderson Jr. (encara no existeix)">George W. Anderson</a> <img alt="Estats Units" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/23px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/35px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg/46px-Flag_of_the_United_States_%283-2_aspect_ratio%29.svg.png 2x" data-file-width="975" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Robert_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="Robert F. Kennedy">Robert F. Kennedy</a> <img alt="Itàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/23px-Flag_of_Italy.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/35px-Flag_of_Italy.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/46px-Flag_of_Italy.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /> <a href="/wiki/Amintore_Fanfani" title="Amintore Fanfani">Amintore Fanfani</a> <img alt="Itàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/23px-Flag_of_Italy.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/35px-Flag_of_Italy.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/46px-Flag_of_Italy.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /> <a href="/wiki/Giulio_Andreotti" title="Giulio Andreotti">Giulio Andreotti</a> <img alt="Turquia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/23px-Flag_of_Turkey.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/35px-Flag_of_Turkey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/46px-Flag_of_Turkey.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /> <a href="/w/index.php?title=%C4%B0lhami_Sancar&action=edit&redlink=1" class="new" title="İlhami Sancar (encara no existeix)">İlhami Sancar</a> <img alt="Turquia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/23px-Flag_of_Turkey.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/35px-Flag_of_Turkey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/Flag_of_Turkey.svg/46px-Flag_of_Turkey.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Cemal_G%C3%BCrsel" title="Cemal Gürsel">Cemal Gürsel</a> </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> <img alt="Unió Soviètica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> <img alt="Unió Soviètica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Rodion_Malinovski" title="Rodion Malinovski">Rodion Malinovski</a> <img alt="Unió Soviètica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Anast%C3%A0s_Mikoian" title="Anastàs Mikoian">Anastàs Mikoian</a> <img alt="Unió Soviètica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/w/index.php?title=Issa_Pliyev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Issa Pliyev (encara no existeix)">Issa Pliyev</a> <img alt="Unió Soviètica" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_the_Soviet_Union_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/w/index.php?title=Georgi_Abaxvili&action=edit&redlink=1" class="new" title="Georgi Abaxvili (encara no existeix)">Georgi Abaxvili</a> <img alt="Cuba" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Fidel_Castro_Ruz" title="Fidel Castro Ruz">Fidel Castro</a> <img alt="Cuba" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Ra%C3%BAl_Castro_Ruz" title="Raúl Castro Ruz">Raúl Castro</a> <img alt="Cuba" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/58/Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Cuba_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a> </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Baixes</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><table class="plainlist" style="width:100%; text-align:left; border:0; margin:0; padding:0;font-size:92%;"> <tbody><tr> <td style="width:50%;"> <a href="/w/index.php?title=Rudolf_Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rudolf Anderson (encara no existeix)">1 pilot mort</a> 1 avió <a href="/wiki/Lockheed_U-2" title="Lockheed U-2">U-2</a> abatut </td> <td style="padding-left:5px;border-left:1px dotted #aaa;width:50%"> </td> </tr></tbody></table></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;color: #202122; background-color: #ccccff;">Mèdia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align: left;"><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><video id="mwe_player_0" poster="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/52/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg/280px--1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg.jpg" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="280" height="210" data-durationhint="361" data-mwtitle="1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg" type="video/ogg; codecs="theora, vorbis"" data-width="400" data-height="300" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/5/52/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg.360p.webm" type="video/webm; codecs="vp8, vorbis"" data-transcodekey="360p.webm" data-width="400" data-height="300" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/5/52/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg.144p.mjpeg.mov" type="video/quicktime" data-transcodekey="144p.mjpeg.mov" data-width="192" data-height="144" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/5/52/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg/1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg.240p.vp9.webm" type="video/webm; codecs="vp9, opus"" data-transcodekey="240p.vp9.webm" data-width="320" data-height="240" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3A1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg&lang=en&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="en" label="English ‪(en)‬" data-dir="ltr" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3A1962-10-25_The_Cuban_Crisis.ogg&lang=it&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="it" label="italiano ‪(it)‬" data-dir="ltr" /></video><figcaption></figcaption></figure> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#P10" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (<a href="/wiki/Rus" title="Rus">rus</a>: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA: [kɐˈrʲipskʲɪj ˈkrʲizʲɪs]), o l'espant dels míssils, va ser un <a href="/wiki/Incident_internacional" title="Incident internacional">incident internacional</a> que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> i la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a> que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic" title="Míssil balístic">míssils balístics</a> similars a <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a>. Tot i el curt període, la crisi dels míssils cubans continua sent un moment decisiu en la preparació de la seguretat nacional i la guerra nuclear dels Estats Units. L'enfrontament es considera sovint el més proper durant la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">guerra freda</a> per escalar en una <a href="/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear">guerra nuclear</a> a gran escala.<a href="#cite_note-3">[3]</a> En resposta a la presència de <a href="/w/index.php?title=PGM-19_Jupiter&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-19 Jupiter (encara no existeix)">míssils balístics Júpiter</a> americans a <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>, i a la fallida <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_Cochinos" class="mw-redirect" title="Invasió de Bahía Cochinos">invasió de Bahía Cochinos</a> de 1961, el <a href="/wiki/Secretari_general_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Secretari general del PCUS">primer secretari soviètic</a> <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> va acceptar la petició de Cuba de col·locar míssils nuclears a l'illa per dissuadir una futura invasió. Es va arribar a un acord durant una reunió secreta entre Khrusxov i el <a href="/w/index.php?title=Primer_ministre_de_Cuba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Primer ministre de Cuba (encara no existeix)">primer ministre cubà</a>, <a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a>, el juliol de 1962, i la construcció de diverses <a href="/wiki/Plataforma_de_llan%C3%A7ament_de_m%C3%ADssils" title="Plataforma de llançament de míssils">instal·lacions de llançament de míssils</a> es va iniciar més tard aquell estiu. Mentrestant, les <a href="/w/index.php?title=Eleccions_als_Estats_Units_de_1962&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions als Estats Units de 1962 (encara no existeix)">eleccions als Estats Units de 1962</a> estaven en marxa i la Casa Blanca va negar els càrrecs durant mesos que ignorava els perillosos míssils soviètics a només 140 km de <a href="/wiki/Florida" title="Florida">Florida</a>. Els preparatius dels míssils es van confirmar quan un <a href="/wiki/Lockheed_U-2" title="Lockheed U-2">avió espia U-2</a> de la Força Aèria <a href="/wiki/Reconeixement_aeri" title="Reconeixement aeri">va aconseguir evidències fotogràfiques clares</a> de les instal·lacions de míssils balístic <a href="/w/index.php?title=R-12_Dvina&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-12 Dvina (encara no existeix)">R-12</a> (nom de l'OTAN SS-4) de rang mitjà i <a href="/w/index.php?title=R-14_Txusovaia&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-14 Txusovaia (encara no existeix)">R-14</a> (nom de l'OTAN SS-5) de rang mitjà. Quan es va informar d'això al <a href="/wiki/President_dels_Estats_Units" title="President dels Estats Units">president</a> <a href="/wiki/John_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="John F. Kennedy">John F. Kennedy</a>, va convocar una reunió dels nou membres del <a href="/wiki/Consell_de_Seguretat_Nacional_dels_Estats_Units" title="Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units">Consell de Seguretat Nacional</a> i altres cinc assessors clau d'un grup que es va conèixer com a <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_Executiu_del_Consell_de_Seguretat_Nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional (encara no existeix)">Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional</a> (EXCOMM). Durant aquesta reunió, al president Kennedy se li va aconsellar inicialment que fes un atac aeri a terra cubana per comprometre el subministrament de míssils soviètics, seguit d'una invasió a l'illa cubana. Després d'una minuciós consideració, el president Kennedy va escollir una acció menys agressiva per evitar una declaració de guerra. Després de consultar-los, Kennedy va ordenar una "quarantena" naval el 22 d'octubre per evitar que altres míssils arribessin a Cuba. En declarar una quarantena en lloc d'un bloqueig, els Estats Units van poder evitar un nou conflicte. Aquesta quarantena no va aconseguir un bloqueig tradicional i va evitar les implicacions d'un estat de guerra.<a href="#cite_note-uslegalcaseblockadeofcuba-4">[4]</a> Els Estats Units van anunciar que no permetrien lliurar armes ofensives a Cuba i van exigir que es desmantellessin les armes que ja es trobaven a Cuba i es retornessin a la Unió Soviètica. Després de diversos dies de tenses negociacions, es va arribar a un acord entre Kennedy i Khrusxov. Públicament, els soviètics desmantellarien les seves armes ofensives a Cuba i les retornarien a la Unió Soviètica, prèvia verificació de les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a>, a canvi d'una declaració pública dels Estats Units i d'un acord per no tornar a envair Cuba. En secret, els Estats Units van acordar que desmantellaria tots els <a href="/w/index.php?title=PGM-19_Jupiter&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-19 Jupiter (encara no existeix)">Jupiter MRBMs</a>, que havien estat desplegats a Turquia contra la Unió Soviètica. Hi ha hagut debats sobre si Itàlia també va ser inclosa en l'acord. Mentre els soviètics van desmantellar els seus míssils, alguns bombarders soviètics van romandre a Cuba i els Estats Units van mantenir la quarantena naval fins al 20 de novembre del mateix any.<a href="#cite_note-uslegalcaseblockadeofcuba-4">[4]</a> Quan tots els míssils ofensius i els bombarders lleugers <a href="/wiki/Ilyushin_Il-28" class="mw-redirect" title="Ilyushin Il-28">Ilyushin Il-28</a> havien estat retirats de Cuba, el bloqueig es va formalitzar formalment el 20 de novembre de 1962. Les negociacions entre els Estats Units i la Unió Soviètica van assenyalar la necessitat d'un servei ràpid, clar i línia de comunicació directa entre les dues superpotències. Com a resultat, es va establir la <a href="/wiki/L%C3%ADnia_directa_Moscou-Washington" class="mw-redirect" title="Línia directa Moscou-Washington">línia directa Moscou-Washington</a>. Una sèrie d'acords més tard van reduir les tensions soviètiques-nord-americanes durant diversos anys fins que ambdues parts van reprendre finalment l'ampliació dels seus <a href="/wiki/Armes_nuclears" class="mw-redirect" title="Armes nuclears">arsenals nuclears</a>. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Precedents">Precedents</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Precedents">modifica</a>]</div> Als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1950" title="Dècada del 1950">anys 50</a>, Cuba romania sota la influència i el control dels Estats Units, que havien intervingut decisivament, l'any <a href="/wiki/1898" title="1898">1898</a>, en la independència de l'illa <a href="/wiki/Carib" title="Carib">caribenya</a> respecte d'<a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a>. El gener de <a href="/wiki/1959" title="1959">1959</a>, però, esclatà la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cubana" class="mw-redirect" title="Revolució cubana">Revolució cubana</a> i el dictador <a href="/wiki/Fulgencio_Batista" title="Fulgencio Batista">Fulgencio Batista</a> va ser derrocat per la guerrilla encapçalada per <a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a> i el <a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a> El govern cubà va emprendre ràpidament (maig de 1959) una <a href="/wiki/Reforma_agr%C3%A0ria" title="Reforma agrària">reforma agrària</a>, i expulsà de Cuba les companyies de capital estatunidenc, entre elles l'emblemàtica <a href="/wiki/United_Fruit_Company" title="United Fruit Company">United Fruit Company</a>. Les reformes endegades per Fidel Castro, contràries als interessos econòmics dels Estats Units, provocaren que el <a href="/wiki/21_d%27octubre" title="21 d'octubre">21 d'octubre</a> de 1959 els nord-americans llancessin un atac sobre <a href="/wiki/L%27Havana" title="L'Havana">l'Havana</a>. Dos avions van metrallar la ciutat, causant 2 morts i 50 ferits. Posteriorment, el <a href="/wiki/15_d%27abril" title="15 d'abril">15 d'abril</a> de <a href="/wiki/1961" title="1961">1961</a>, 1.500 homes desembarquen a <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos" title="Invasió de Bahía de Cochinos">Bahía de Cochinos</a>. Aquestes tropes estaven constituïdes principalment per exiliats anticastristes que havien estat entrenats per la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a> a <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a> en el marc d'una operació finançada per l'administració <a href="/wiki/Dwight_David_Eisenhower" title="Dwight David Eisenhower">Eisenhower</a>. Diferents ciutats van ser bombardejades, si bé les forces militars cubanes van aconseguir derrotar l'intent d'invasió. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Cuba_i_el_mur_de_Berlín">Cuba i el mur de Berlín</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Cuba i el mur de Berlín">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Crisi_de_Berl%C3%ADn_de_1961" title="Crisi de Berlín de 1961">crisi de Berlín de 1961</a></div> Amb el final de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> i l'inici de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>, els Estats Units s'havien preocupat per l'expansió del <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunisme</a>. Els Estats Units consideraven que un país <a href="/wiki/Llatinoam%C3%A8rica" class="mw-redirect" title="Llatinoamèrica">llatinoamericà</a> obertament aliat amb la Unió Soviètica era inacceptable. Desafiaria, per exemple, la <a href="/wiki/Doctrina_Monroe" title="Doctrina Monroe">doctrina Monroe</a>, una política nord-americana que limita la participació dels Estats Units a les colònies europees i els assumptes europeus, però que sosté que l'<a href="/wiki/Hemisferi_occidental" title="Hemisferi occidental">hemisferi occidental</a> es troba a l'<a href="/wiki/Esfera_d%27influ%C3%A8ncia" title="Esfera d'influència">esfera d'influència</a> dels Estats Units. L'administració Kennedy havia estat avergonyida públicament de la fallida <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_Cochinos" class="mw-redirect" title="Invasió de Bahía Cochinos">invasió de Bahía Cochinos</a> a l'abril de 1961, que havia estat llançada sota el president <a href="/wiki/John_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="John F. Kennedy">John F. Kennedy</a> per les forces <a href="/w/index.php?title=Exili_cub%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exili cubà (encara no existeix)">exiliats cubanes</a> entrenades per la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a>. Després, l'expresident <a href="/wiki/Dwight_Eisenhower" class="mw-redirect" title="Dwight Eisenhower">Dwight Eisenhower</a> va dir a Kennedy que "el fracàs de Bahía Cochinos animarà els soviètics a fer alguna cosa que d'altra manera no farien".<a href="#cite_note-Absher-5">[5]</a> La invasió a mitges va deixar el primer secretari soviètic <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> i els seus assessors amb la impressió que Kennedy era indecís i, com va escriure un assessor soviètic, "massa jove, intel·lectual, no preparat bé per a la presa de decisions en situacions de crisi ... massa intel·ligent i massa feble"..<a href="#cite_note-Absher-5">[5]</a> Les operacions encobertes nord-americanes contra Cuba van continuar el 1961 amb la fallida <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Mangosta" title="Operació Mangosta">operació Mangosta</a>.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> A més, la impressió de Khrusxov sobre les debilitats de Kennedy va ser confirmada per la resposta del president durant la <a href="/wiki/Crisi_de_Berl%C3%ADn_de_1961" title="Crisi de Berlín de 1961">crisi de Berlín de 1961</a>, particularment a la construcció del <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">mur de Berlín</a>. En parlar amb funcionaris soviètics després de la crisi, Khrusxov va afirmar: "Sé amb certesa que Kennedy no té antecedents sòlids ni, en general, té el coratge de plantar cara a un greu desafiament". També va dir al seu fill <a href="/w/index.php?title=Sergei_Khrusxov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sergei Khrusxov (encara no existeix)">Sergei</a> que a Cuba, Kennedy "faria un enrenou, faria més enrenou i després estaria d'acord".<a href="#cite_note-7">[7]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bay_of_Pigs_Monument_(2).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg/220px-Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg/330px-Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg/440px-Bay_of_Pigs_Monument_%282%29.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="6000" /></a><figcaption>Un monument al barri de la Little Havana de Miami als homes que van morir a Playa Girón durant la fallida <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_Cochinos" class="mw-redirect" title="Invasió de Bahía Cochinos">invasió de Bahía Cochinos</a> a Cuba</figcaption></figure> El gener de 1962, el general de l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Exèrcit dels Estats Units">exèrcit nord-americà</a> <a href="/w/index.php?title=Edward_Lansdale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Lansdale (encara no existeix)">Edward Lansdale</a> va descriure els plans per enderrocar el govern cubà en un informe d'alt secret (parcialment desclassificat el 1989), dirigit a Kennedy i funcionaris implicats en l'operació Mongoose.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> Els agents de la CIA o "cercadors de rutes" de la <a href="/w/index.php?title=Divisi%C3%B3_d%27Activitats_Especials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divisió d'Activitats Especials (encara no existeix)">Divisió d'Activitats Especials</a> havien de ser infiltrats a Cuba per dur a terme sabotatges i organitzacions, incloses les emissions de ràdio.<a href="#cite_note-8">[8]</a> El febrer de 1962, els EUA van llançar un <a href="/w/index.php?title=Embargament_contra_Cuba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Embargament contra Cuba (encara no existeix)">embargament contra Cuba</a>,<a href="#cite_note-9">[9]</a> i Lansdale va presentar un calendari secret de 26 pàgines per a la implementació del derrocament del govern cubà, que obligava a iniciar les operacions guerrilleres a l'agost i al setembre. "La revolta oberta i el derrocament del règim comunista" es produirien les dues primeres setmanes d'octubre.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escletxa_dels_míssils">Escletxa dels míssils</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Escletxa dels míssils">modifica</a>]</div> Quan Kennedy es va presentar a la presidència el 1960, un dels seus problemes electorals clau era la presumpta "<a href="/w/index.php?title=Escletxa_dels_m%C3%ADssils&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escletxa dels míssils (encara no existeix)">escletxa dels míssils</a>" amb els soviètics al capdavant. En realitat, els Estats Units en aquell moment superaven els soviètics per un ampli marge que només augmentaria. El 1961, els soviètics només tenien quatre <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_intercontinental" title="Míssil balístic intercontinental">míssils balístics intercontinentals</a> (<a href="/wiki/R-7_Semiorka" title="R-7 Semiorka">R-7 Semiorka</a>). A l'octubre de 1962, potser en tenien algunes dotzenes, amb algunes estimacions d'intel·ligència de fins a 75.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> Els Estats Units, en canvi, tenien 170 ICBM i ràpidament en construïen més. També comptava amb vuit <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_de_m%C3%ADssils_bal%C3%ADstic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí de míssils balístic (encara no existeix)">submarins de míssils balístics</a> de <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_classe_George_Washington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí classe George Washington (encara no existeix)">classe George Washington</a> i <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_classe_Ethan_Allen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí classe Ethan Allen (encara no existeix)">Ethan Allen</a>, amb la capacitat de llançar 16 míssils <a href="/w/index.php?title=UGM-27_Polaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="UGM-27 Polaris (encara no existeix)">Polaris</a>, cadascun amb un abast de 4.600 km (2.500 milles nàutiques). Khrusxov va augmentar la percepció d'una bretxa de míssils quan va presumir al món que els soviètics construïen míssils "com salsitxes", però el nombre i la capacitat dels míssils soviètics no eren gaire propers a les seves afirmacions. La Unió Soviètica tenia <a href="/wiki/M%C3%ADssil_bal%C3%ADstic_d%27abast_mitj%C3%A0" title="Míssil balístic d'abast mitjà">míssils balístics d'abast mitjà</a> en quantitat, uns 700, però eren molt poc fiables i imprecisos. Els Estats Units tenien un avantatge considerable en el nombre total de ogives nuclears (27.000 contra 3.600) i en la tecnologia necessària per al seu lliurament precís. Els Estats Units també van liderar les capacitats defensives dels míssils, la potència naval i aèria; però els soviètics tenien un avantatge de 2–1 en les forces terrestres convencionals, més acusades en les canons de camp i els tancs, particularment en el teatre europeu.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Desplegament_soviètic_de_míssils_a_Cuba">Desplegament soviètic de míssils a Cuba</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Desplegament soviètic de míssils a Cuba">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Justificació">Justificació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Justificació">modifica</a>]</div> El maig de 1962, el primer secretari soviètic <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a> es va convèncer per la idea de contrarestar el creixent lideratge dels Estats Units en el desenvolupament i desplegament de míssils estratègics mitjançant la col·locació de míssils nuclears soviètics d'abast mitjà a Cuba, malgrat els recels de l'ambaixador soviètic a l'Havana, <a href="/w/index.php?title=Alexandr_Iv%C3%A0novitx_Alexeiev&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandr Ivànovitx Alexeiev (encara no existeix)">Alexandr Ivànovitx Alexeiev</a>, que va argumentar que Castro no acceptaria el desplegament dels míssils.<a href="#cite_note-11">[11]</a> Khrusxov es va enfrontar a una situació estratègica en què es percebia que els Estats Units tenien un "esplèndid <a href="/w/index.php?title=Atac_nuclear_prevemptiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atac nuclear prevemptiu (encara no existeix)">primer cop</a>" que posava a la Unió Soviètica en un desavantatge enorme. El 1962, els soviètics només tenien 20 <a href="/wiki/ICBM" class="mw-redirect" title="ICBM">ICBM</a> capaços de lliurar ogives nuclears als Estats Units des de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-Allison_1999_92-12">[12]</a> La poca precisió i fiabilitat dels míssils va plantejar seriosos dubtes sobre la seva efectivitat. Una generació més nova i fiable d'ICBM entraria en funcionament només després de 1965.<a href="#cite_note-Allison_1999_92-12">[12]</a> Per tant, la capacitat nuclear soviètica el 1962 va posar menys èmfasi en els ICBM que en els míssils balístics de rang mitjà i mitjà (<a href="/wiki/MRBM" class="mw-redirect" title="MRBM">MRBMs</a> i <a href="/wiki/IRBM" title="IRBM">IRBMs</a>). Els míssils podrien atacar aliats nord-americans i la major part d'<a href="/wiki/Alaska" title="Alaska">Alaska</a> des del territori soviètic, però no als <a href="/wiki/Estats_Units_contigus" title="Estats Units contigus">Estats Units contigus</a>. Graham Allison, director de la <a href="/w/index.php?title=Centre_Belfer_per_a_Ci%C3%A8ncia_i_Afers_Internacionals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre Belfer per a Ciència i Afers Internacionals (encara no existeix)">Centre Belfer per a Ciència i Afers Internacionals</a> de la <a href="/wiki/Universitat_Harvard" title="Universitat Harvard">Universitat Harvard</a>, assenyala, "La Unió Soviètica no podia igualar desequilibri nuclear mitjançant el desplegament de nous míssils balístics intercontinentals en el seu propi sòl. Per tal de complir amb l'amenaça que es va enfrontar en 1962, el 1963 i el 1964, tenia molt poques opcions. Traslladar les armes nuclears existents a llocs des dels quals poguessin assolir objectius nord-americans era una."<a href="#cite_note-13">[13]</a> Una segona raó per la qual es van desplegar míssils soviètics a Cuba va ser perquè Khrusxov volia portar <a href="/wiki/Berl%C3%ADn_Occidental" title="Berlín Occidental">Berlín Occidental</a>, controlat pels nord-americans, els britànics i els francesos a l'<a href="/wiki/Alemanya_Oriental" class="mw-redirect" title="Alemanya Oriental">Alemanya Oriental</a> comunista, sota l'òrbita soviètica. Els alemanys orientals i els soviètics van considerar el control occidental sobre una part de Berlín una greu amenaça per a Alemanya de l'Est. Khrusxov va convertir Berlín Oest en el camp de batalla central de la Guerra Freda. Khrusxov creia que si els Estats Units no feien res sobre els desplegaments de míssils a Cuba, podia eliminar l'Oest de Berlín fent servir aquests míssils com a element dissuasiu de les contramesures occidentals a Berlín. Si els Estats Units intentessin negociar amb els soviètics després que tinguessin coneixement dels míssils, Khrusxov podria exigir el comerç dels míssils per Berlín Oest. Atès que Berlín era estratègicament més important que Cuba, el canvi seria una victòria per a Khrusxov, tal com Kennedy va reconèixer: "L'avantatge és que, des del punt de vista de Khrusxov, té una gran oportunitat, però hi ha bastants beneficis."<a href="#cite_note-14">[14]</a> En tercer lloc, des de la perspectiva de la Unió Soviètica i de Cuba, semblava que els Estats Units volien augmentar la seva presència a Cuba. Amb accions que incloïen l'intent d'expulsar Cuba de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_d%27Estats_Americans" class="mw-redirect" title="Organització d'Estats Americans">Organització d'Estats Americans</a>,<a href="#cite_note-cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive-15">[15]</a> imposant sancions econòmiques a la nació, <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_Cochinos" class="mw-redirect" title="Invasió de Bahía Cochinos">envaint-la directament</a> a més de realitzar operacions secretes per contenir el comunisme i Cuba, es va suposar que Amèrica intentava envair Cuba. Com a resultat, per intentar evitar-ho, l'URSS col·locaria míssils a Cuba i neutralitzaria l'amenaça. En última instància, això serviria per protegir Cuba contra l'atac i mantenir el país al <a href="/wiki/Bloc_socialista" class="mw-redirect" title="Bloc socialista">bloc socialista</a>.<a href="#cite_note-16">[16]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jupiter_on_its_launch_pad.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Jupiter_on_its_launch_pad.jpg/220px-Jupiter_on_its_launch_pad.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Jupiter_on_its_launch_pad.jpg/330px-Jupiter_on_its_launch_pad.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5f/Jupiter_on_its_launch_pad.jpg/440px-Jupiter_on_its_launch_pad.jpg 2x" data-file-width="704" data-file-height="561" /></a><figcaption>El 1961 es van desplegar a Itàlia i Turquia més de 100 míssils fabricats als Estats Units amb capacitat per atacar Moscou amb ogives nuclears.</figcaption></figure> Una altra de les principals raons per les quals Khrusxov va planejar col·locar míssils a Cuba sense detectar va ser "equilibrar el terreny de joc" amb l'evident amenaça nuclear nord-americana. Els Estats Units tenien el domini perquè podien llançar-les des de Turquia i destruir l'URSS abans que tinguessin l'oportunitat de reaccionar. Després de la transmissió de míssils nuclears, Khrusxov havia establert finalment una <a href="/w/index.php?title=Destrucci%C3%B3_m%C3%BAtua_assegurada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Destrucció mútua assegurada (encara no existeix)">destrucció mútua assegurada</a>, és a dir, que si els Estats Units decidissin llançar un atac nuclear contra l'URSS, aquesta reaccionaria llançant un atac nuclear de represàlia contra els Estats Units.<a href="#cite_note-17">[17]</a> Finalment, col·locar míssils nuclears a Cuba va ser una manera per a la URSS de mostrar el seu suport a Cuba i donar suport al poble cubà que considerava els Estats Units com una força amenaçadora,<a href="#cite_note-cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive-15">[15]</a> ja que aquest darrer s'havia convertit en el seu aliat després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_cubana" class="mw-redirect" title="Revolució cubana">Revolució cubana</a> de 1959. Segons Khrusxov, els motius de la Unió Soviètica tenien com a "objectiu permetre a Cuba viure pacíficament i desenvolupar-se com desitgi el seu poble".<a href="#cite_note-18">[18]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Desplegament">Desplegament</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Desplegament">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035,_Nikita_S._Chruschtschow.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg/220px-Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg" decoding="async" width="220" height="295" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg/330px-Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c5/Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg/440px-Bundesarchiv_Bild_183-B0628-0015-035%2C_Nikita_S._Chruschtschow.jpg 2x" data-file-width="596" data-file-height="800" /></a><figcaption>El secretari general del PCUS, <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Nikita Khrusxov</a></figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fidel_Castro_1950s.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Fidel_Castro_1950s.jpg/220px-Fidel_Castro_1950s.jpg" decoding="async" width="220" height="326" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Fidel_Castro_1950s.jpg/330px-Fidel_Castro_1950s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Fidel_Castro_1950s.jpg/440px-Fidel_Castro_1950s.jpg 2x" data-file-width="692" data-file-height="1024" /></a><figcaption>El secretari general del Partit Comunista Cubà, <a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a></figcaption></figure> A principis de 1962, un grup d'especialistes soviètics en la construcció de míssils i militars acompanyava una delegació agrícola a l'Havana. Van obtenir una reunió amb el primer ministre cubà, <a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a>. La direcció cubana tenia una forta expectativa que els Estats Units tornarien a envair Cuba i van aprovar amb entusiasme la idea d'instal·lar míssils nuclears a Cuba. Segons una altra font, Castro es va oposar al desplegament dels míssils perquè el fes semblar un titella soviètic, però estava convençut que els míssils a Cuba serien irritants per als Estats Units i ajudarien els interessos de tot el camp socialista.<a href="#cite_note-gwu-19">[19]</a> A més, el desplegament inclouria armes tàctiques de curt abast (amb un abast de 40 km, utilitzables només contra vaixells) que proporcionarien un "paraigua nuclear" per als atacs a l'illa. Al maig, Khrusxov i Castro van acordar col·locar míssils nuclears estratègics secretament a Cuba. Igual que Castro, Khrusxov va considerar que la invasió dels Estats Units a Cuba era imminent i que perdre Cuba faria molt mal als comunistes, especialment a Amèrica Llatina. Va dir que volia enfrontar-se als nord-americans "amb més que paraules ... la resposta lògica eren els míssils".<a href="#cite_note-20">[20]</a>:29 Els soviètics van mantenir el seu secret estricte, escrivint els seus plans a mà llarga, que van ser aprovats pel <a href="/wiki/Mariscal_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Mariscal de la Unió Soviètica">mariscal de la Unió Soviètica</a> <a href="/wiki/Rodion_Malinovski" title="Rodion Malinovski">Rodion Malinovski</a> el 4 de juliol i Khrusxov el 7 de juliol. Des del principi, l'operació soviètica va comportar una <a href="/w/index.php?title=Negaci%C3%B3_i_engany&action=edit&redlink=1" class="new" title="Negació i engany (encara no existeix)">negació i engany</a> elaborats, coneguts com a "<a href="/w/index.php?title=Engany_militar_rus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Engany militar rus (encara no existeix)">maskirovka</a>". Tota la planificació i preparació per al transport i desplegament dels míssils es va dur a terme amb el màxim secret, amb només uns pocs que van explicar la naturalesa exacta de la missió. Fins i tot a les tropes destinades per a la missió se'ls va donar una mala direcció quan se'ls va dir que es dirigien cap a una regió freda i que estaven equipades amb botes d'esquí, parques folrades amb velló i altres equipaments d'hivern. El nom en clau soviètic era <a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3_An%C3%A0dir&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operació Anàdir (encara no existeix)">Operació Anàdir</a>. El <a href="/wiki/Riu_An%C3%A0dir" title="Riu Anàdir">riu Anàdir</a> desemboca al <a href="/wiki/Mar_de_Bering" title="Mar de Bering">mar de Bering</a>, i Anàdir és també la <a href="/wiki/An%C3%A0dir" title="Anàdir">capital</a> del <a href="/wiki/Districte_aut%C3%B2nom_de_Txukotka" title="Districte autònom de Txukotka">districte de Txukotka</a> i una base de bombers a l'extrem oriental. Totes les mesures estaven destinades a ocultar el programa tant al públic intern com extern.<a href="#cite_note-hansen-21">[21]</a> Al juliol van arribar especialistes en la construcció de míssils sota la disfressa d'"operadors de màquines", "especialistes en regadiu" i "especialistes en agricultura".<a href="#cite_note-hansen-21">[21]</a> Un total de 43.000 tropes estrangeres serien finalment incorporades.<a href="#cite_note-WP-22">[22]</a> El mariscal en cap d'Artilleria <a href="/wiki/Sergei_Biriuzov" class="mw-redirect" title="Sergei Biriuzov">Sergei Biriuzov</a>, cap de les forces de coets soviètiques, va dirigir un equip d'investigació que va visitar Cuba. Va dir a Khrusxov que els míssils estarien amagats i camuflats per les palmeres.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> La direcció cubana es va molestar encara més quan el 20 de setembre, el <a href="/wiki/Senat_dels_Estats_Units" title="Senat dels Estats Units">Senat dels Estats Units</a> va aprovar la Resolució conjunta 230, que expressava que els Estats Units estaven decidits a "impedir a Cuba la creació o l'ús d'una capacitat militar amb suport extern que posés en perill la seguretat dels Estats Units".<a href="#cite_note-23">[23]</a><a href="#cite_note-blight-24">[24]</a> El mateix dia, els Estats Units van anunciar un important exercici militar al Carib, el <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Ortsac" title="Operació Ortsac">PHIBRIGLEX-62</a>, que Cuba va denunciar com una provocació deliberada i una prova que els Estats Units tenien previst envair Cuba.<a href="#cite_note-blight-24">[24]</a><a href="#cite_note-thedays-25">[25]</a> La direcció soviètica creia, basant-se en la seva percepció de la manca de confiança de Kennedy durant la invasió de la Bahía Cochinos, que evitaria la confrontació i acceptaria els míssils com un fait accompli<a href="#cite_note-Absher-5">[5]</a>:1 L'11 de setembre, la Unió Soviètica va advertir públicament que un atac dels Estats Units a Cuba o a vaixells soviètics que portaven subministraments a l'illa significaria la guerra.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> Els soviètics van continuar el programa Maskirovka per dissimular les seves accions a Cuba. Van negar reiteradament que les armes que es portaven a Cuba fossin ofensives. El 7 de setembre, l'<a href="/w/index.php?title=Ambaixador_sovi%C3%A8tic_als_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ambaixador soviètic als Estats Units (encara no existeix)">ambaixador soviètic als Estats Units</a>, <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Dobrinin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Dobrinin (encara no existeix)">Anatoli Dobrinin</a>, va assegurar l'<a href="/w/index.php?title=Ambaixador_dels_Estats_Units_a_les_Nacions_Unides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides (encara no existeix)">ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides</a> <a href="/wiki/Adlai_Stevenson" title="Adlai Stevenson">Adlai Stevenson</a> que la Unió Soviètica només subministrava armes defensives a Cuba. L'11 de setembre, l'<a href="/w/index.php?title=Ag%C3%A8ncia_de_Tel%C3%A8grafs_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agència de Telègrafs de la Unió Soviètica (encara no existeix)">Agència de Telègrafs de la Unió Soviètica</a> (TASS: Telegrafnoe Agentstvo Sovetskogo Soyuza) va anunciar que la Unió Soviètica no tenia necessitat ni intenció d'introduir míssils nuclears ofensius a Cuba. El 13 d'octubre, Dobrynin va ser interrogat per l'exsubsecretari d'Estat <a href="/w/index.php?title=Chester_Bowles&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chester Bowles (encara no existeix)">Chester Bowles</a> sobre si els soviètics tenien previst posar armes ofensives a Cuba. Va negar aquests plans.<a href="#cite_note-blight-24">[24]</a> El 17 d'octubre, el funcionari de l'ambaixada soviètica Georgi Bolxakov va enviar al president Kennedy un missatge personal de Khrusxov que li va assegurar que "en cap cas s'enviarien míssils superficials a Cuba".<a href="#cite_note-blight-24">[24]</a>:494 Ja a l'agost del 1962, els Estats Units van sospitar que els soviètics havien construït instal·lacions de míssils a Cuba. Durant aquest mes, els seus serveis d'intel·ligència van recopilar informació sobre les observacions d'observadors terrestres de caces <a href="/wiki/MiG-21" class="mw-redirect" title="MiG-21">MiG-21</a> de fabricació russa i bombarders lleugers <a href="/wiki/Il-28" class="mw-redirect" title="Il-28">Il-28</a>. Els avions espia <a href="/wiki/Lockheed_U-2" title="Lockheed U-2">U-2</a> van trobar llançadores de <a href="/wiki/M%C3%ADssil_terra-aire" title="Míssil terra-aire">míssils terra-aire</a> <a href="/w/index.php?title=S-75_Dvina&action=edit&redlink=1" class="new" title="S-75 Dvina (encara no existeix)">S-75 Dvina</a> (designació OTAN SA-2) en vuit llocs diferents. El director de la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a>, <a href="/w/index.php?title=John_A._McCone&action=edit&redlink=1" class="new" title="John A. McCone (encara no existeix)">John A. McCone</a>, era suspicaç. L'enviament de míssils antiaeris a Cuba, raonava, "només tenia sentit si Moscou pretenia utilitzar-los per protegir una base per a míssils balístics dirigits als Estats Units".<a href="#cite_note-26">[26]</a> El 10 d'agost va escriure una nota a Kennedy en què endevinava que els soviètics es preparaven per introduir míssils balístics a Cuba.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> Amb importants eleccions al Congrés previstes per al novembre, la crisi es va veure embolicada en la política nord-americana. El 31 d'agost, el senador <a href="/w/index.php?title=Kenneth_Keating&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kenneth Keating (encara no existeix)">Kenneth Keating</a> (<a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_dels_Estats_Units" title="Partit Republicà dels Estats Units">Republicà</a> per Nova York) va advertir al Senat que la Unió Soviètica estava "amb tota probabilitat" construint una base de míssils a Cuba. Va acusar l'administració Kennedy d'encobrir una important amenaça per als Estats Units i iniciar així la crisi.<a href="#cite_note-27">[27]</a> És possible que hagi rebut aquesta informació inicial "notablement precisa" de la seva amiga, ex-congressista i ambaixadora <a href="/w/index.php?title=Clare_Boothe_Luce&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clare Boothe Luce (encara no existeix)">Clare Boothe Luce</a>, que al seu torn la va rebre dels exiliats cubans.<a href="#cite_note-28">[28]</a> Una font de confirmació posterior per a la informació de Keating possiblement va ser l'ambaixador d'Alemanya Occidental a Cuba, que havia rebut informació de dissidents a l'interior de Cuba que les tropes soviètiques havien arribat a Cuba a principis d'agost i que es veien treballant "amb tota probabilitat a prop d'una base de míssils" o qui va transmetre aquesta informació a Keating en un viatge a Washington a principis d'octubre.<a href="#cite_note-Wilson_Center_21_February_2017-29">[29]</a> El general de la <a href="/wiki/USAF" class="mw-redirect" title="USAF">força aèria</a> <a href="/w/index.php?title=Curtis_LeMay&action=edit&redlink=1" class="new" title="Curtis LeMay (encara no existeix)">Curtis LeMay</a> va presentar a Kennedy un pla de bombardeig previ a la invasió, i els vols d'espionatge i l'assetjament militar menor per part de les forces nord-americanes a la <a href="/w/index.php?title=Base_naval_de_la_badia_de_Guant%C3%A1namo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Base naval de la badia de Guantánamo (encara no existeix)">base naval de la badia de Guantánamo</a> van ser objecte de contínues queixes diplomàtiques cubanes al govern dels Estats Units.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1962_Cuba_Missiles_(30848755396).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg/350px-1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg" decoding="async" width="350" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg/525px-1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/10/1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg/700px-1962_Cuba_Missiles_%2830848755396%29.jpg 2x" data-file-width="1268" data-file-height="616" /></a><figcaption> Mapa creat per la intel·ligència nord-americana que mostra l'activitat dels míssils terra-aire a Cuba, el 5 de setembre de 1962</figcaption></figure> El primer enviament de míssils <a href="/w/index.php?title=R-12_(m%C3%ADssil)&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-12 (míssil) (encara no existeix)">R-12</a> va arribar la nit del 8 de setembre, seguit d'un segon el 16 de setembre. El R-12 era un míssil balístic d'abast mitjà, capaç de portar una ogiva <a href="/wiki/Termonuclear" class="mw-redirect" title="Termonuclear">termonuclear</a>.<a href="#cite_note-R-12_Specs.-30">[30]</a> Es tractava d'un míssil alimentat per propel·lent líquid d'una sola etapa, transportable per carretera, llançat a la superfície i emmagatzemable, que podia lliurar una arma nuclear de <a href="/wiki/Equivalent_en_TNT" title="Equivalent en TNT">classe megaton</a>.<a href="#cite_note-31">[31]</a> Els soviètics construïen nou llocs: sis per a míssils R-12 de abast mitjà (designació OTAN <a href="/w/index.php?title=SS-4_Sandal&action=edit&redlink=1" class="new" title="SS-4 Sandal (encara no existeix)">SS-4 Sandal</a>) amb un abast efectiu de 2.000 quilòmetres i tres per a míssils balístics de abast mitjà <a href="/w/index.php?title=R-14_(m%C3%ADssil)&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-14 (míssil) (encara no existeix)">R-14</a> (denominació OTAN SS-5 Skean) amb un abast màxim de 4.500 quilòmetres.<a href="#cite_note-32">[32]</a> El 7 d'octubre, el president cubà <a href="/wiki/Osvaldo_Dortic%C3%B3s_Torrado" title="Osvaldo Dorticós Torrado">Osvaldo Dorticós Torrado</a> va parlar a l'<a href="/wiki/Assemblea_General_de_les_Nacions_Unides" title="Assemblea General de les Nacions Unides">Assemblea General de les Nacions Unides</a>: "Si ... som atacats, ens defensarem. Repeteixo, tenim els mitjans suficients per defensar-nos; tenim de fet les nostres inevitables armes, les armes, que hauríem preferit no adquirir, i que no volem emprar ".<a href="#cite_note-33">[33]</a> El 10 d'octubre, en un altre discurs del Senat, el senador Keating va reafirmar la seva advertència anterior del 31 d'agost i va afirmar que "s'ha començat a construir almenys mitja dotzena de llocs de llançament de míssils tàctics de abast mitjà".<a href="#cite_note-34">[34]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_míssils_són_descoberts">Els míssils són descoberts</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Els míssils són descoberts">modifica</a>]</div> Els míssils de Cuba permetrian als soviètics dirigir-se efectivament a la majoria dels Estats Units continentals. L'arsenal previst era de quaranta llançadores. La població cubana va notar fàcilment l'arribada i el desplegament dels míssils i centenars d'informes van arribar a Miami. La intel·ligència nord-americana va rebre infinitat d'informes, molts de dubtosa qualitat o fins i tot risibles, la majoria dels quals es podrien descartar com a descriptors de míssils defensius.<a href="#cite_note-35">[35]</a><a href="#cite_note-36">[36]</a><a href="#cite_note-37">[37]</a> Només cinc informes van amoïnar els analistes. Van descriure grans camions que passaven per ciutats de nit que portaven objectes cilíndrics molt llargs coberts amb tela que no podien fer voltes per les ciutats sense fer marxa enrere i maniobrar. Els míssils defensius podrien girar. Els informes no es podien desestimar satisfactòriament.<a href="#cite_note-GWUgraybeal-38">[38]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg/220px-U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg" decoding="async" width="220" height="174" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg/330px-U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg/440px-U2_Image_of_Cuban_Missile_Crisis.jpg 2x" data-file-width="591" data-file-height="468" /></a><figcaption>Una fotografia de reconeixement U-2 de Cuba, que mostra míssils nuclears soviètics, els seus transports i tendes de campanya per alimentar-los i mantenir-los.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Confirmació_aèria">Confirmació aèria</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Confirmació aèria">modifica</a>]</div> Els Estats Units havien enviat vigilància U-2 sobre Cuba des de la fallida invasió de la Bahía Cochinos.<a href="#cite_note-39">[39]</a> El primer número que va provocar una pausa en els vols de reconeixement va tenir lloc el 30 d'agost, quan un U-2 operat pel <a href="/wiki/Comandament_Aeri_Estrat%C3%A8gic" class="mw-redirect" title="Comandament Aeri Estratègic">Comandament Aeri Estratègic</a> de la <a href="/wiki/For%C3%A7a_A%C3%A8ria_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Força Aèria dels Estats Units">Força Aèria dels Estats Units</a> va sobrevolar per error l'<a href="/wiki/Sakhal%C3%ADn" title="Sakhalín">illa Sakhalín</a>, a l'<a href="/wiki/Extrem_Orient_Rus" title="Extrem Orient Rus">extrem orient soviètic</a>. Els soviètics van presentar una protesta i els Estats Units es van disculpar. Nou dies més tard, un U-2<a href="#cite_note-40">[40]</a><a href="#cite_note-41">[41]</a> operat per <a href="/wiki/Taiwan" title="Taiwan">Taiwan</a> va perdre sobre l'oest de la Xina a causa d'un míssil terra-aire SA-2. Els funcionaris nord-americans estaven preocupats pel fet que un dels <a href="/wiki/M%C3%ADssil_terra-aire" title="Míssil terra-aire">SAM</a> cubans o soviètics a Cuba pogués disparar un CIA U-2, iniciant un altre incident internacional. En una reunió amb membres del Comitè de Reconeixement (COMOR) el 10 de setembre, el secretari d'Estat <a href="/w/index.php?title=Dean_Rusk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dean Rusk (encara no existeix)">Dean Rusk</a> i l'assessor de seguretat nacional <a href="/w/index.php?title=McGeorge_Bundy&action=edit&redlink=1" class="new" title="McGeorge Bundy (encara no existeix)">McGeorge Bundy</a> van restringir fortament altres vols U-2 sobre l'espai aeri cubà. La manca de cobertura resultant de l'illa durant les properes cinc setmanes va ser coneguda pels historiadors com el "Photo Gap".<a href="#cite_note-42">[42]</a> No es va aconseguir cap cobertura significativa d'U-2 a l'interior de l'illa. Els funcionaris nord-americans van intentar utilitzar un satèl·lit <a href="/wiki/Corona_(sat%C3%A8l%C2%B7lit)" title="Corona (satèl·lit)">Corona</a> de reconeixement fotogràfic per obtenir cobertura sobre els desplegaments militars soviètics reportats, però les imatges adquirides a l'oest de Cuba per una missió Corona KH-4 l'1 d'octubre estaven molt cobertes de núvols i boira i no van proporcionar cap intel·ligència útil.<a href="#cite_note-43">[43]</a> A finals de setembre, els avions de reconeixement de la Marina van fotografiar el vaixell soviètic Kasimov, amb grans caixes a la seva coberta de la mida i la forma dels fuselatges de bombarders a reacció Il-28.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> El setembre de 1962, analistes de l'<a href="/w/index.php?title=Ag%C3%A8ncia_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_de_Defensa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agència d'Intel·ligència de Defensa (encara no existeix)">Agència d'Intel·ligència de Defensa</a> (DIA) van advertir que els llocs de míssils terra-aire cubans estaven disposats en un patró similar als utilitzats per la Unió Soviètica per protegir les seves bases ICBM, cosa que va portar DIA a pressionar per a la represa de vols dels U-2 sobre l'illa.<a href="#cite_note-44">[44]</a> Tot i que en el passat els vols havien estat realitzats per la CIA, la pressió del Departament de Defensa va fer que aquesta autoritat fos transferida a la Força Aèria.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> Després de la pèrdua d'un U-2 de la CIAsobre la Unió Soviètica el <a href="/wiki/Incident_de_l%27U-2_(1960)" title="Incident de l'U-2 (1960)">maig de 1960</a>, es va pensar que si un altre U-2 fos abatut, seria més fàcil d'explicar un avió de la Força Aèria per a un propòsit militar legítim. que un vol de la CIA. Quan es van tornar a autoritzar les missions de reconeixement el 9 d'octubre, el mal temps va evitar que els avions volessin. Els Estats Units van obtenir per primera vegada proves fotogràfiques U-2 dels míssils el 14 d'octubre, quan un vol U-2 pilotat pel major <a href="/wiki/Richard_Heyser" title="Richard Heyser">Richard Heyser</a> va fer 928 fotografies en un camí seleccionat pels analistes de la DIA, capturant imatges del que va resultar ser la construcció d'una base de llançament de SS-4 <a href="/w/index.php?title=San_Crist%C3%B3bal_(Cuba)&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Cristóbal (Cuba) (encara no existeix)">San Cristóbal</a>, <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_de_Pinar_del_R%C3%ADo" title="Província de Pinar del Río">província de Pinar del Río</a> (ara a la <a href="/w/index.php?title=Prov%C3%ADncia_Artemisa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Província Artemisa (encara no existeix)">província Artemisa</a>), a l'oest de Cuba.<a href="#cite_note-45">[45]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg/220px-Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg" decoding="async" width="220" height="187" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg/330px-Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cd/Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg/440px-Cuba_Missiles_Crisis_U-2_photo.jpg 2x" data-file-width="1250" data-file-height="1063" /></a><figcaption> Una de les primeres imatges de reconeixement U-2 de bases de míssils en construcció mostrades al president Kennedy el matí del 16 d'octubre de 1962</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_President_n'és_notificat">El President n'és notificat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: El President n'és notificat">modifica</a>]</div> El 15 d'octubre, el <a href="/wiki/Centre_Nacional_d%27Interpretaci%C3%B3_Fotogr%C3%A0fica" class="mw-redirect" title="Centre Nacional d'Interpretació Fotogràfica">Centre Nacional d'Interpretació Fotogràfica</a> (NPIC) de la CIA va revisar les fotografies de l'U-2 i va identificar objectes que interpretaren com a míssils balístics de abast mitjà. Aquesta identificació es va fer, en part, per la força dels informes proporcionats per <a href="/wiki/Oleg_Penkovski" title="Oleg Penkovski">Oleg Penkovski</a>, un <a href="/w/index.php?title=Agent_doble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agent doble (encara no existeix)">agent doble</a> del <a href="/wiki/GRU" class="mw-redirect" title="GRU">GRU</a> que treballava per a la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a> i el <a href="/wiki/MI6" title="MI6">MI6</a>. Tot i que no va proporcionar cap informe directe dels desplegaments de míssils soviètics a Cuba, els detalls tècnics i doctrinals dels regiments de míssils soviètics que havien estat proporcionats per Penkovsky durant els mesos i anys anteriors a la crisi van ajudar els analistes del NPIC a identificar correctament els míssils de la imatge de l'U-2.<a href="#cite_note-46">[46]</a> Aquell vespre, la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a> va notificar-ho al <a href="/wiki/Departament_d%27Estat_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Departament d'Estat (Estats Units)">Departament d'Estat</a> i a les 20:30 <a href="/wiki/EDT" title="EDT">EDT</a>, Bundy va optar per esperar fins l'endemà al matí per comunicar-ho al President. McNamara va ser informat a mitjanit. L'endemà al matí, Bundy es va reunir amb Kennedy i li va mostrar les fotografies de l'U-2 i el va informar de l'anàlisi de les imatges per part de la CIA.<a href="#cite_note-47">[47]</a> A les 18:30 EDT, Kennedy va convocar una reunió dels nou membres del Consell de Seguretat Nacional i altres cinc consellers clau,<a href="#cite_note-48">[48]</a> en un grup que va nomenar formalment el <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_Executiu_del_Consell_de_Seguretat_Nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional (encara no existeix)">Comitè Executiu del Consell de Seguretat Nacional</a> (EXCOMM) després el fet del 22 d'octubre pel Memoràndum d'Acció sobre Seguretat Nacional 196.<a href="#cite_note-49">[49]</a> Sense informar els membres d'EXCOMM, el president Kennedy va gravar tots els seus procediments i Sheldon M. Stern, cap de la biblioteca Kennedy, en va transcriure alguns.<a href="#cite_note-50">[50]</a><a href="#cite_note-51">[51]</a> El 16 d'octubre, el president Kennedy va notificar a <a href="/wiki/Robert_Kennedy" class="mw-redirect" title="Robert Kennedy">Robert Kennedy</a> que estava convençut que Rússia estava col·locant míssils a Cuba i que era una amenaça legítima. Això va fer oficialment l'amenaça de la destrucció nuclear de dues superpotències mundials. Robert Kennedy va respondre contactant amb l'ambaixador soviètic, <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Dobrinin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Dobrinin (encara no existeix)">Anatoli Dobrinin</a>. Robert Kennedy va expressar la seva "preocupació pel que estava passant" i Dobrinin "va rebre instruccions del president soviètic Nikita S. Khrusxov per assegurar al president Kennedy que no hi hauria míssils terra-terra ni armes ofensives col·locades a Cuba". Khrusxov va assegurar a Kennedy que la Unió Soviètica no tenia intenció de "trencar la relació dels nostres dos països" malgrat les proves fotogràfiques presentades davant el president Kennedy.<a href="#cite_note-52">[52]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Respostes_considerades">Respostes considerades</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Respostes considerades">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg/220px-LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg" decoding="async" width="220" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg/330px-LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f9/LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg/440px-LeMay_Cuban_Missile_Crisis.jpg 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1200" /></a><figcaption>El president Kennedy es reuneix a l'oficina oval amb el general <a href="/w/index.php?title=Curtis_LeMay&action=edit&redlink=1" class="new" title="Curtis LeMay (encara no existeix)">Curtis LeMay</a> i els pilots de reconeixement que van trobar els llocs de míssils a Cuba.</figcaption></figure> Els Estats Units no tenien cap pla en vigor perquè la seva intel·ligència estava convençuda que els soviètics mai no instal·larien míssils nuclears a Cuba. EXCOMM, del qual era membre el <a href="/wiki/Vicepresident_dels_Estats_Units" title="Vicepresident dels Estats Units">vicepresident</a> <a href="/wiki/Lyndon_B._Johnson" title="Lyndon B. Johnson">Lyndon B. Johnson</a>, va discutir ràpidament diverses possibles línies d'actuació:<a href="#cite_note-53">[53]</a> <ol><li>No feu res: la vulnerabilitat nord-americana als míssils soviètics no era nova.</li> <li>Diplomàcia: utilitzeu la pressió diplomàtica per aconseguir que la Unió Soviètica elimini els míssils.</li> <li>Enfocament secret: Oferir a Castro la possibilitat de dividir-se amb els russos o ser envaït.</li> <li>Invasió: invasió plena de forces a Cuba i derrocament de Castro.</li> <li>Atac aeri: ús de la Força Aèria dels Estats Units per atacar tots els llocs de míssils coneguts.</li> <li>Bloqueig: ús de la Marina dels Estats Units per bloquejar l'arribada de míssils a Cuba.</li></ol> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg/220px-Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg.png" decoding="async" width="220" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg/330px-Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg/440px-Cuban_Missile_Crisis_Game_Tree.svg.png 2x" data-file-width="1365" data-file-height="800" /></a><figcaption>Com es descriu a l'article, tant els Estats Units com la Unió Soviètica van considerar molts possibles resultats de les seves accions i amenaces durant la crisi (Allison, Graham T .; Zelikow, Philip D.). Aquest <a href="/wiki/Arbre_de_joc" title="Arbre de joc">arbre de joc</a> modela com els dos actors haurien tingut en compte les seves decisions. Es divideix en una forma simple per a la comprensió bàsica.</figcaption></figure> La <a href="/wiki/Estat_Major_Conjunt_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estat Major Conjunt dels Estats Units d'Amèrica">Junta de Caps de l'Estat Major</a> va acordar per unanimitat que l'única solució era un atac i una invasió a gran escala. Creien que els soviètics no intentarien impedir que els Estats Units conquerissin Cuba. Kennedy era escèptic: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Ells, no més que nosaltres, poden deixar passar aquestes coses sense fer res. Després de totes les seves declaracions, no poden permetre'ns treure els míssils, matar molts russos i després no fer res. Si no prenen mesures a Cuba, segur que ho faran a Berlín.<a href="#cite_note-rfkennedy-54">[54]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Kennedy va concloure que atacar Cuba per via aèria indicaria als soviètics que presumissin "una línia clara" per conquerir Berlín. Kennedy també creia que els aliats dels Estats Units pensarien en el país com "vaquers feliços" que van perdre Berlín perquè no podien resoldre pacíficament la situació cubana.<a href="#cite_note-axelrod2009-55">[55]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:McNamara_and_Kennedy.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/McNamara_and_Kennedy.jpg/220px-McNamara_and_Kennedy.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/McNamara_and_Kennedy.jpg/330px-McNamara_and_Kennedy.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/McNamara_and_Kennedy.jpg/440px-McNamara_and_Kennedy.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="1982" /></a><figcaption>El president Kennedy i el secretari de Defensa McNamara en una reunió d'EXCOMM</figcaption></figure> A continuació, l'EXCOMM va discutir l'efecte sobre l'equilibri estratègic de poder, tant polític com militar. La Junta de Caps de l'Estat Major va creure que els míssils alterarien greument l'equilibri militar, però <a href="/wiki/Robert_McNamara" title="Robert McNamara">McNamara</a> no va estar d'acord. Un 40 més, raonava, faria poca diferència en el balanç estratègic general. Els Estats Units ja tenien aproximadament 5.000 ogives estratègiques,<a href="#cite_note-56">[56]</a>:261 però la Unió Soviètica només en tenia 300. McNamara va concloure que els soviètics amb 340 no alterarien substancialment l'equilibri estratègic. El 1990, va reiterar que "no va fer cap diferència ... No es va canviar l'equilibri militar. Aleshores no m'ho creia, i ara no ho crec".<a href="#cite_note-57">[57]</a> L'EXCOMM va acordar que els míssils afectarien l'equilibri polític. Kennedy havia promès explícitament al poble nord-americà menys d'un mes abans de la crisi que "si Cuba posseís una capacitat per dur a terme accions ofensives contra els Estats Units ... els Estats Units actuarien."<a href="#cite_note-58">[58]</a>:674–681 A més, la credibilitat entre els aliats i la gent dels Estats Units es veuria perjudicada si la Unió Soviètica semblés redreçar l'equilibri estratègic col·locant míssils a Cuba. Kennedy va explicar després de la crisi que "hauria canviat políticament l'equilibri de poder. Hauria aparegut i les aparences contribueixen a la realitat."<a href="#cite_note-59">[59]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:CMC_Gromyko.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/CMC_Gromyko.jpg/220px-CMC_Gromyko.jpg" decoding="async" width="220" height="171" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/CMC_Gromyko.jpg/330px-CMC_Gromyko.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3b/CMC_Gromyko.jpg/440px-CMC_Gromyko.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="779" /></a><figcaption>El president Kennedy es reuneix amb el ministre d'Afers Exteriors soviètic <a href="/wiki/Andrei_Gromiko" title="Andrei Gromiko">Andrei Gromiko</a> al despatx oval (18 d'octubre de 1962)</figcaption></figure> El 18 d'octubre, Kennedy es va reunir amb el ministre d'Afers Exteriors soviètic, <a href="/wiki/Andrei_Gromiko" title="Andrei Gromiko">Andrei Gromiko</a>, que va afirmar que les armes eren només amb finalitats defensives. Com que no volia exposar el que ja sabia i evitar entrar en pànic al públic nord-americà,<a href="#cite_note-60">[60]</a> Kennedy no va revelar que ja era conscient de l'acumulació de míssils.<a href="#cite_note-historyplace-61">[61]</a> El 19 d'octubre, freqüents vols espia U-2 mostraven quatre llocs operatius.<a href="#cite_note-global-62">[62]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Plans_operatius">Plans operatius</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Plans operatius">modifica</a>]</div> Es van considerar dos plans operatius (OPLAN). OPLAN 316 preveia una invasió completa de Cuba per part de les unitats de l'exèrcit i de la marina, recolzades per la Marina després de la força aèria i els atacs aeris navals. Les unitats de l'exèrcit als Estats Units haurien tingut problemes per llançar actius mecanitzats i logístics, i la Marina dels Estats Units no podia subministrar prou enviament amfibi per transportar fins i tot un modest contingent blindat de l'exèrcit. OPLAN 312, principalment una operació de portaavions de la Força Aèria i de la Marina, va ser dissenyat amb la suficient flexibilitat per fer qualsevol cosa, des de contractar llocs de míssils individuals fins a proporcionar suport aeri a les forces terrestres d'OPLAN 316.<a href="#cite_note-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88-63">[63]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_bloqueig">El bloqueig</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: El bloqueig">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg/220px-P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg/330px-P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg/440px-P-2H_Neptune_over_Soviet_ship_Oct_1962.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1480" /></a><figcaption>Un <a href="/w/index.php?title=P-2_Neptune&action=edit&redlink=1" class="new" title="P-2 Neptune (encara no existeix)">P-2H Neptune</a> del VP-18 de la <a href="/wiki/US_Navy" class="mw-redirect" title="US Navy">US Navy</a> sobrevolant un vaixell de càrrega soviètic amb caixes d'<a href="/wiki/Ilyushin_Il-28" class="mw-redirect" title="Ilyushin Il-28">Il-28s</a> a la coberta durant la crisi cubana.<a href="#cite_note-64">[64]</a></figcaption></figure> Kennedy es va reunir amb membres d'EXCOMM i altres màxims assessors durant el 21 d'octubre, considerant dues opcions restants: un atac aeri principalment contra les bases de míssils cubans o un bloqueig naval a Cuba.<a href="#cite_note-historyplace-61">[61]</a> Una invasió a gran escala no era la primera opció de l'administració. McNamara va donar suport al <a href="/wiki/Bloqueig" class="mw-disambig" title="Bloqueig">bloqueig</a> naval com una acció militar forta però limitada que va deixar als Estats Units el control. El terme "bloqueig" era problemàtic. Segons la <a href="/wiki/Dret_internacional" title="Dret internacional">legislació internacional</a>, un bloqueig és un <a href="/wiki/Casus_belli" title="Casus belli">acte de guerra</a>, però l'administració Kennedy no creia que els soviètics fossin provocats a atacar per un simple bloqueig.<a href="#cite_note-65">[65]</a> A més, experts legals del <a href="/wiki/Departament_d%27Estat_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Departament d'Estat (Estats Units)">Departament d'Estat</a> i del <a href="/wiki/Departament_de_Just%C3%ADcia_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Departament de Justícia (Estats Units)">Departament de Justícia</a> van concloure que es podria evitar una declaració de guerra si una altra justificació legal, basada en el <a href="/w/index.php?title=Tractat_Interameric%C3%A0_d%27Assist%C3%A8ncia_Rec%C3%ADproca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat Interamericà d'Assistència Recíproca (encara no existeix)">Tractat de Rio</a> per a la defensa de l'hemisferi occidental, s'obtenia a partir d'una resolució mitjançant un vot de dos terços dels membres de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_d%27Estats_Americans" class="mw-redirect" title="Organització d'Estats Americans">Organització d'Estats Americans</a> (OEA).<a href="#cite_note-66">[66]</a> L'<a href="/wiki/Almirall" title="Almirall">almirall</a> <a href="/w/index.php?title=George_Whelan_Anderson_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Whelan Anderson Jr. (encara no existeix)">Anderson</a>, <a href="/w/index.php?title=Cap_d%27operacions_navals&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cap d'operacions navals (encara no existeix)">cap d'operacions navals</a>, va escriure un document de posició que va ajudar a Kennedy a diferenciar entre el que van anomenar "quarantena"<a href="#cite_note-quarantine_term-67">[67]</a> d'armes ofensives i un bloqueig de tots els materials, afirmant que un bloqueig clàssic no era la intenció original. Com que tindria lloc en aigües internacionals, Kennedy va obtenir l'aprovació de l'OEA per a l'acció militar en virtut de les disposicions de defensa hemisfèrica del Tractat de Rio: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La participació llatinoamericana a la quarantena implica ara dos destructors argentins que havien d'informar el comandant nord-americà de l'Atlàntic sud [COMSOLANT] a Trinitat el 9 de novembre. A més, dos destructors veneçolans (Destroyers ARV D-11 Nueva Esparta "i" ARV D-21 Zulia ") i un submarí (Caribe) havien informat a COMSOLANT, llest per al mar el 2 de novembre. El Govern de Trinitat i Tobago va oferir ús de la base naval de Chaguaramas a vaixells de guerra de qualsevol nació de l'OEA durant la "quarantena". La República Dominicana havia posat a la seva disposició un vaixell escort. Es va informar que Colòmbia estava preparada per subministrar unitats i havia enviat oficials militars als Estats Units per discutir aquesta ajuda. Els avions SA-16 a més de les forces ja compromeses amb l'operació de "quarantena".<a href="#cite_note-flagship-68">[68]</a> Això inicialment consistia en un bloqueig naval contra armes ofensives en el marc de l'Organització d'Estats Americans i del Tractat de Rio. Aquest bloqueig es podria ampliar per cobrir tot tipus de mercaderies i transport aeri. L'acció s'havia de reforçar amb la vigilància de Cuba. L'escenari de la CNO es va seguir de prop en la implementació posterior de la "quarantena". </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El 19 d'octubre, EXCOMM va formar grups de treball separats per examinar les opcions d'atac aeri i bloqueig i, a la tarda, el major suport a EXCOMM va passar a l'opció de bloqueig. Les reserves sobre el pla es van continuar expressant fins al 21 d'octubre, sent la principal preocupació que un cop el bloqueig es fes efectiu, els soviètics s'afanyarien a completar alguns dels míssils. En conseqüència, els Estats Units podrien trobar-se bombardejant míssils operatius si el bloqueig no obligava Khrusxov a retirar els míssils que ja hi havia a l'illa.<a href="#cite_note-69">[69]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_discurs_a_la_nació">El discurs a la nació</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: El discurs a la nació">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation,_23_October_1962.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg/220px-President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg" decoding="async" width="220" height="335" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg/330px-President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/18/President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg/440px-President_Kennedy_signs_Cuba_quarantine_proclamation%2C_23_October_1962.jpg 2x" data-file-width="760" data-file-height="1158" /></a><figcaption>El president Kennedy signa la Proclamació per la Interdicció del Lliurament d'Armes Ofensives a Cuba al <a href="/wiki/Despatx_Oval" title="Despatx Oval">Despatx Oval</a> el 23 d'octubre de 1962.<a href="#cite_note-proclamation-3504-70">[70]</a></figcaption></figure> El 22 d'octubre, a les 3:00 pm EDT, el president Kennedy va establir formalment el Comitè Executiu (EXCOMM) amb el Memoràndum d'Acció de Seguretat Nacional (NSAM) 196. A les 5:00 pm, es va reunir amb líders del Congrés que es van oposar contenciosament a un bloqueig i van exigir un resposta més forta. A <a href="/wiki/Moscou" title="Moscou">Moscou</a>, l'ambaixador <a href="/w/index.php?title=Foy_D._Kohler&action=edit&redlink=1" class="new" title="Foy D. Kohler (encara no existeix)">Foy D. Kohler</a> va informar a Krusxov del bloqueig pendent i del discurs de Kennedy davant la nació. Els ambaixadors de tot el món van avisar els líders fora del <a href="/wiki/Bloc_Oriental" class="mw-redirect" title="Bloc Oriental">Bloc Oriental</a>. Abans del discurs, les delegacions dels Estats Units es van reunir amb el primer ministre canadenc <a href="/wiki/John_Diefenbaker" class="mw-redirect" title="John Diefenbaker">John Diefenbaker</a>, el primer ministre britànic <a href="/wiki/Harold_Macmillan" title="Harold Macmillan">Harold Macmillan</a>, el canceller alemany occidental <a href="/wiki/Konrad_Adenauer" title="Konrad Adenauer">Konrad Adenauer</a>, el president francès <a href="/wiki/Charles_de_Gaulle" title="Charles de Gaulle">Charles de Gaulle</a> i el secretari general de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_d%27Estats_Americans" class="mw-redirect" title="Organització d'Estats Americans">Organització d'Estats Americans</a>, <a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Antonio_Mora&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Antonio Mora (encara no existeix)">José Antonio Mora</a>, per informar-los sobre la intel·ligència dels Estats Units i la seva proposta de resposta. Tots van donar suport a la posició dels Estats Units. Durant el transcurs de la crisi, Kennedy va mantenir converses telefòniques diàries amb Macmillan, que era partidari públic de les accions dels Estats Units.<a href="#cite_note-71">[71]</a> Poc abans del seu discurs, Kennedy va trucar a l'expresident <a href="/wiki/Dwight_Eisenhower" class="mw-redirect" title="Dwight Eisenhower">Dwight Eisenhower</a>.<a href="#cite_note-72">[72]</a> La conversa de Kennedy amb l'expresident també va revelar que els dos estaven consultant durant la crisi dels míssils cubans.<a href="#cite_note-ovalofficetapes1-73">[73]</a> Els dos també van anticipar que Khrusxov respondria al món occidental d'una manera similar a la seva resposta durant la <a href="/wiki/Crisi_de_Suez" title="Crisi de Suez">crisi de Suez</a> i que acabaria possiblement negociant a Berlín.<a href="#cite_note-ovalofficetapes1-73">[73]</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Antu_library-music.svg/50px-Antu_library-music.svg.png" decoding="async" width="50" height="50" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Antu_library-music.svg/75px-Antu_library-music.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Antu_library-music.svg/100px-Antu_library-music.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /><figcaption></figcaption></figure></div> <div class="side-box-text plainlist" style="line-height:1.1em;"><table style="width:100%; background:transparent; border-collapse:collapse; padding:0; margin:0;"> <tbody><tr><td style="padding:2px 0;"><a href="/wiki/Fitxer:John_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg" title="Fitxer:John F Kennedy Address on the Buildup of Arms in Cuba.ogg">Discurs sobre l'acumulació d'armes a Cuba</a></td> </tr><tr> <td style="padding-right:4px;"> <audio id="mwe_player_1" controls="" preload="none" data-mw-tmh="" class="mw-file-element" width="180" style="width:180px;" data-durationhint="1057" data-mwtitle="John_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg" data-mwprovider="wikimediacommons"><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a9/John_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg" type="audio/ogg; codecs="vorbis"" data-width="0" data-height="0" /><source src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/a/a9/John_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg/John_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg.mp3" type="audio/mpeg" data-transcodekey="mp3" data-width="0" data-height="0" /><track src="https://commons.wikimedia.org/w/api.php?action=timedtext&title=File%3AJohn_F_Kennedy_Address_on_the_Buildup_of_Arms_in_Cuba.ogg&lang=en&trackformat=vtt&origin=%2A" kind="subtitles" type="text/vtt" srclang="en" label="English ‪(en)‬" data-dir="ltr" /></audio> </td> </tr><tr> <td style="padding:0;">Kennedy es va dirigir a la nació el 22 d'octubre de 1962 davant l'acumulació d'armes a Cuba</td> </tr><tr> <td><hr /></td> </tr> </tbody></table></div></div> <div class="side-box-abovebelow" style="line-height:1.1em;">Problemes de reproducció? Vegeu l'<a href="/wiki/Ajuda:%C3%80udio_i_v%C3%ADdeo" title="Ajuda:Àudio i vídeo">ajuda</a></div> </div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33663753"><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/38px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="38" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/57px-Wikisource-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/76px-Wikisource-logo.svg.png 2x" data-file-width="410" data-file-height="430" /></div> <div class="side-box-text plainlist">Vegeu texts en català sobre <a href="https://ca.wikisource.org/wiki/ca:Cuban_Missile_Crisis" class="extiw" title="s:ca:Cuban Missile Crisis">Crisi dels míssils de Cuba</a> a <a href="https://ca.wikisource.org/wiki/" class="extiw" title="s:">Viquitexts</a>, la biblioteca lliure.</div></div> </div> El 22 d'octubre a les 19:00 EDT, Kennedy va pronunciar un discurs televisiu a tot el país a totes les principals xarxes anunciant el descobriment dels míssils. Va assenyalar: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La política d'aquesta nació haurà de considerar qualsevol míssil nuclear llançat des de Cuba contra qualsevol nació de l'hemisferi occidental com un atac de la Unió Soviètica als Estats Units, que requereixi una resposta de represàlia completa a la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-upi-74">[74]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Kennedy va descriure el pla de l'administració: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Per aturar aquesta acumulació ofensiva, s'inicia una estricta quarantena sobre tot l'equip militar ofensiu enviat a Cuba. Tots els vaixells de qualsevol tipus amb destinació a Cuba, des de qualsevol nació o port, seran retrocedits, si es troba que contenen càrregues d'armes ofensives. Aquesta quarantena s'estendrà, si cal, a altres tipus de càrrega i transportistes. No obstant això, en aquest moment no negem les necessitats de la vida com van intentar fer els soviètics en el seu bloqueig de Berlín de 1948.<a href="#cite_note-upi-74">[74]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div>. Durant el discurs, una directiva va sortir a totes les forces dels Estats Units a tot el món, col·locant-los en <a href="/w/index.php?title=DEFCON&action=edit&redlink=1" class="new" title="DEFCON (encara no existeix)">DEFCON</a> 3. El <a href="/wiki/Creuer_pesat" class="mw-redirect" title="Creuer pesat">creuer pesat</a> <a href="/w/index.php?title=USS_Newport_News_(CA-148)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Newport News (CA-148) (encara no existeix)">USS Newport News</a> va ser designat <a href="/wiki/Nau_capitana" class="mw-redirect" title="Nau capitana">nau capitana</a> per al bloqueig,<a href="#cite_note-quarantine_term-67">[67]</a> amb el <a href="/wiki/Destructor" title="Destructor">destructor</a> <a href="/w/index.php?title=USS_Leary_(DD-879)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Leary (DD-879) (encara no existeix)">USS Leary</a> com a escorta.<a href="#cite_note-flagship-68">[68]</a> L'escriptor de discursos de Kennedy, <a href="/wiki/Ted_Sorensen" title="Ted Sorensen">Ted Sorensen</a>, va afirmar el 2007 que l'adreça a la nació era "el discurs més important de Kennedy històricament, pel que fa al seu impacte en el nostre planeta".<a href="#cite_note-20070422TheGuardianSorensen-75">[75]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_crisi_s'aprofundeix">La crisi s'aprofundeix</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La crisi s'aprofundeix">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Khrushchev_letter_to_kennedy.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Khrushchev_letter_to_kennedy.gif/220px-Khrushchev_letter_to_kennedy.gif" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Khrushchev_letter_to_kennedy.gif/330px-Khrushchev_letter_to_kennedy.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/Khrushchev_letter_to_kennedy.gif/440px-Khrushchev_letter_to_kennedy.gif 2x" data-file-width="612" data-file-height="792" /></a><figcaption>Carta del primer secretari soviètic Khrusxov el 24 d'octubre de 1962 a Kennedy on s'afirma que el bloqueig de Cuba "constitueix un acte d'agressió ..."<a href="#cite_note-76">[76]</a><a href="#cite_note-loc-Khrusxov-translation-77">[77]</a></figcaption></figure> El 23 d'octubre, a les 11:24 del matí EDT, un cable, redactat per <a href="/w/index.php?title=George_Wildman_Ball&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Wildman Ball (encara no existeix)">George Wildman Ball</a> a l'ambaixador dels Estats Units a Turquia i l'<a href="/wiki/OTAN" class="mw-redirect" title="OTAN">OTAN</a>, els va notificar que estaven considerant fer una oferta per retirar els míssils estatunidencs gairebé obsolets d'Itàlia i Turquia, a canvi de la retirada soviètica de Cuba. Els funcionaris turcs van respondre que "ressentirien profundament" qualsevol comerç que impliqués la presència de míssils nord-americans al seu país.<a href="#cite_note-chrono26oct15nov-78">[78]</a> Dos dies després, el matí del 25 d'octubre, el periodista nord-americà <a href="/wiki/Walter_Lippmann" title="Walter Lippmann">Walter Lippmann</a> va proposar el mateix a la seva columna sindicada. Castro va reafirmar el dret de defensa personal de Cuba i va dir que totes les seves armes eren defensives i que Cuba no permetria una inspecció.<a href="#cite_note-franklin-6">[6]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Resposta_internacional">Resposta internacional</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Resposta internacional">modifica</a>]</div> Tres dies després del discurs de Kennedy, el <a href="/wiki/Diari_del_Poble" title="Diari del Poble">Diari del Poble</a> xinès va anunciar que "650.000.000 de xinesos i xineses estaven al costat del poble cubà."<a href="#cite_note-brink-79">[79]</a> A Alemanya Occidental, els diaris van donar suport a la resposta dels Estats Units contrastant-la amb les febles accions nord-americanes a la regió durant els mesos precedents. També van expressar certa por que els soviètics poguessin prendre represàlies a Berlín. A França, el 23 d'octubre, la crisi va arribar a la primera pàgina de tots els diaris. L'endemà, un editorial a <a href="/wiki/Le_Monde" title="Le Monde">Le Monde</a> va expressar el seu dubte sobre l'autenticitat de les proves fotogràfiques de la CIA. Dos dies després, després de la visita d'un agent de la CIA d'alt rang, el diari va acceptar la validesa de les fotografies. També a França, al número de <a href="/wiki/Le_Figaro" title="Le Figaro">Le Figaro</a> del 29 d'octubre, <a href="/wiki/Raymond_Aron" title="Raymond Aron">Raymond Aron</a> va escriure en suport de la resposta nord-americana.<a href="#cite_note-cubacrisis-80">[80]</a> El 24 d'octubre, el <a href="/wiki/Papa_Joan_XXIII" class="mw-redirect" title="Papa Joan XXIII">papa Joan XXIII</a> va enviar un missatge a l'ambaixada soviètica a Roma perquè el transmetessin al <a href="/wiki/Kremlin" title="Kremlin">Kremlin</a> en què expressava la seva preocupació per la pau. En aquest missatge va afirmar: "Pregem a tots els governs que no continuïn sords davant d'aquest crit d'humanitat. Que facin tot el que estigui al seu abast per salvar la pau".<a href="#cite_note-81">[81]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Transmissió_i_comunicacions_soviètiques">Transmissió i comunicacions soviètiques</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Transmissió i comunicacions soviètiques">modifica</a>]</div> La crisi continuava sense parar i, al vespre del 24 d'octubre, l'agència de notícies soviètica TASS va transmetre un telegrama de Khrusxov a Kennedy en què Khrusxov advertia que la "pirateria directa" dels Estats Units conduiria a la guerra.<a href="#cite_note-82">[82]</a> Això va ser seguit a les 21:24 per un telegrama de Khrusxov a Kennedy, que va ser rebut a les 22:52 EDT. Khrusxov afirmava que: "si penseu la situació actual amb el cap fred sense deixar pas a la passió, entendreu que la Unió Soviètica no es pot permetre no refusar les despòtiques demandes dels Estats Units" i que la Unió Soviètica veu el bloqueig com "una acte d'agressió" i els seus vaixells rebran instruccions que l'ignorin.<a href="#cite_note-loc-Khrusxov-translation-77">[77]</a> Després del 23 d'octubre, les comunicacions soviètiques amb els Estats Units van mostrar cada vegada més indicis d'haver estat precipitades. Sens dubte, producte de la pressió, no era estrany que Khrusxov es repetís i enviés missatges sense edició senzilla.<a href="#cite_note-83">[83]</a> Quan el president Kennedy va donar a conèixer les seves agressives intencions d'un possible atac aeri seguit d'una invasió a Cuba, Khrusxov va buscar ràpidament un compromís diplomàtic. Les comunicacions entre les dues superpotències havien entrat en un període únic i revolucionari; amb la recentment desenvolupada amenaça de destrucció mútua mitjançant el desplegament d'armes nuclears, la diplomàcia demostrava ara com el poder i la coerció podrien dominar les negociacions.<a href="#cite_note-84">[84]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_nivell_d'alerta_dels_Estats_Units_augmenta">El nivell d'alerta dels Estats Units augmenta</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: El nivell d'alerta dels Estats Units augmenta">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg/220px-Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg/330px-Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg/440px-Adlai_Stevenson_shows_missiles_to_UN_Security_Council_with_David_Parker_standing.jpg 2x" data-file-width="640" data-file-height="426" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Adlai_Stevenson_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adlai Stevenson II (encara no existeix)">Adlai Stevenson</a> mostra les fotos aèries de míssils cubans a les Nacions Unides, el 25 d'octubre de 1962.</figcaption></figure> Els Estats Units van sol·licitar una reunió d'emergència del <a href="/wiki/Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides" title="Consell de Seguretat de les Nacions Unides">Consell de Seguretat de les Nacions Unides</a> el 25 d'octubre. L'ambaixador dels Estats Units a les Nacions Unides, <a href="/w/index.php?title=Adlai_Stevenson_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Adlai Stevenson II (encara no existeix)">Adlai Stevenson</a>, es va enfrontar a l'ambaixador soviètic <a href="/w/index.php?title=Valerian_Zorin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Valerian Zorin (encara no existeix)">Valerian Zorin</a> en una reunió d'emergència del Consell de Seguretat, desafiant-lo a admetre l'existència dels míssils. L'ambaixador Zorin es va negar a respondre. L'endemà a les 22:00 hores EDT, els Estats Units van elevar el nivell de preparació de les forces SAC a DEFCON 2. Per l'única vegada confirmada a la història dels Estats Units, els bombarders <a href="/wiki/Boeing_B-52_Stratofortress" title="Boeing B-52 Stratofortress">B-52</a> van estar en alerta contínua aèria i els bombarders mitjans <a href="/w/index.php?title=Boeing_B-47_Stratojet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Boeing B-47 Stratojet (encara no existeix)">B-47</a> van ser dispersats. a diversos camps d'aviació militars i civils i preparats per enlairar-se, totalment equipats, amb un preavís de 15 minuts.<a href="#cite_note-85">[85]</a> Un vuitè dels 1.436 bombarders del SAC estaven en alerta aèria i uns 145 míssils balístics intercontinentals estaven en alerta, alguns dels quals dirigits a Cuba,<a href="#cite_note-86">[86]</a> i el <a href="/w/index.php?title=Comandament_de_Defensa_A%C3%A8ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comandament de Defensa Aèria (encara no existeix)">Comandament de Defensa Aèria</a> (ADC) van desplegar 161 interceptors armats nuclears a 16 camps de dispersió dins de nou hores, amb un terç mantenint l'estat d'alerta de 15 minuts.<a href="#cite_note-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88-63">[63]</a> Vint-i-tres B-52 amb armes nuclears van ser enviades a punts d'òrbita a una distància sorprenent de la Unió Soviètica perquè creguessin que els Estats Units eren seriosos.<a href="#cite_note-87">[87]</a> <a href="/w/index.php?title=Jack_J._Catton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jack J. Catton (encara no existeix)">Jack J. Catton</a> va estimar més tard que al voltant del 80 per cent dels avions de SAC estaven preparats per al llançament durant la crisi; <a href="/w/index.php?title=David_A._Burchinal&action=edit&redlink=1" class="new" title="David A. Burchinal (encara no existeix)">David A. Burchinal</a> va recordar que, per contra:<a href="#cite_note-jstor2538995-88">[88]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Els russos estaven estorats i ho sabíem. No van fer cap moviment. No van augmentar l'alerta; no van augmentar cap vol ni la seva postura de defensa aèria. No van fer res, es van congelar al seu lloc. Mai no vam estar més lluny de la guerra nuclear que a l'època de Cuba, mai més lluny. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El 22 d'octubre, el <a href="/w/index.php?title=Comandament_Aeri_T%C3%A0ctic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comandament Aeri Tàctic (encara no existeix)">Comandament Aeri Tàctic</a> (TAC) tenia 511 caces més cisternes de suport i avions de reconeixement desplegats per enfrontar-se a Cuba en estat d'alerta d'una hora. TAC i el <a href="/w/index.php?title=Servei_de_Transport_Aeri_Militar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei de Transport Aeri Militar (encara no existeix)">Servei de Transport Aeri Militar</a> van tenir problemes. La concentració d'aeronaus a Florida va tensar els esglaons de comandament i suport, que es van enfrontar a una minoria crítica en seguretat, armament i comunicacions; l'absència d'autorització inicial per a les reserves de guerra de municions convencionals va obligar el TAC a escandir; i la manca d'actius de transport aeri per donar suport a una important caiguda aèria va fer necessària la convocatòria de 24 esquadrons de reserva.<a href="#cite_note-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88-63">[63]</a> El 25 d'octubre a la 1: 45 am EDT, Kennedy va respondre al telegrama de Khrusxov afirmant que els Estats Units es van veure obligats a accionar després de rebre reiterades garanties de que no es posaven míssils ofensius a Cuba i, quan les garanties van resultar ser falses, el desplegament " va requerir les respostes que he anunciat ... Espero que el vostre govern prendrà les mesures necessàries per permetre la restauració de la situació anterior. " <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg/220px-Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg" decoding="async" width="220" height="198" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg/330px-Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg/440px-Location_of_Navy_and_Soviet_ships_during_the_Cuban_Missile_Crisis.jpg 2x" data-file-width="740" data-file-height="665" /></a><figcaption>Un mapa desclassificat utilitzat per la Flota Atlàntica de la Marina dels Estats Units que mostra la posició dels vaixells nord-americans i soviètics en plena crisi.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_bloqueig_és_desafiat">El bloqueig és desafiat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: El bloqueig és desafiat">modifica</a>]</div> El 25 d'octubre a les 7:15 am EDT, l'<a href="/w/index.php?title=USS_Essex_(CV-9)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Essex (CV-9) (encara no existeix)">USS Essex</a> i l'<a href="/w/index.php?title=USS_Gearing_(DD-710)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Gearing (DD-710) (encara no existeix)">USS Gearing</a> van intentar interceptar el Bucarest, però no ho van fer. Bastant segur que el <a href="/wiki/Petrolier" title="Petrolier">petrolier</a> no contenia cap material militar, els Estats Units li van permetre passar a través del bloqueig. Més tard aquest mateix dia, a les 05:43 de la tarda, el comandant del bloqueig va ordenar el destructor <a href="/w/index.php?title=USS_Joseph_P._Kennedy_Jr._(DD-850)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Joseph P. Kennedy Jr. (DD-850) (encara no existeix)">USS Joseph P. Kennedy Jr.</a> per interceptar i abordés el vaixell de càrrega liban+es <a href="/w/index.php?title=Marucla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marucla (encara no existeix)">Marucla'</a>. Això va tenir lloc l'endemà i el <a href="/w/index.php?title=Marucla&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marucla (encara no existeix)">Marucla</a> va travessar el bloqueig després de revisar la seva càrrega.<a href="#cite_note-89">[89]</a> A les 5:00 pm EDT del 25 d'octubre, William Clements va anunciar que els míssils a Cuba encara s'estaven treballant activament. Aquest informe va ser verificat posteriorment per un informe de la CIA que suggeria que no hi havia hagut cap desacceleració. Com a resposta, Kennedy va emetre el Memoràndum d'Acció de Seguretat 199, que autoritzava la càrrega d'armes nuclears a avions sota el comandament de <a href="/w/index.php?title=SACEUR&action=edit&redlink=1" class="new" title="SACEUR (encara no existeix)">SACEUR</a>, que tenia el deure de realitzar els primers atacs aeris sobre la Unió Soviètica. Kennedy va afirmar que el bloqueig va tenir èxit quan l'URSS va tornar enrere catorze vaixells que presumptament portaven armes ofensives.<a href="#cite_note-Goldman-90">[90]</a> La primera indicació d'això va provenir d'un informe del <a href="/w/index.php?title=GCHQ&action=edit&redlink=1" class="new" title="GCHQ (encara no existeix)">GCHQ</a> britànic enviat a la <a href="/w/index.php?title=Sala_de_Situaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sala de Situació (encara no existeix)">Sala de Situació</a> de la Casa Blanca que contenia comunicacions interceptades de vaixells soviètics que informaven de les seves posicions. El 24 d'octubre, el Kislovodsk, un vaixell de càrrega soviètic, va informar d'una posició al nord-est d'on havia estat 24 hores abans indicant que havia "interromput" el seu viatge i que es va tornar cap al Bàltic. L'endemà, es va informar que hi havia més vaixells que originalment anaven a Cuba que havien alterat el seu rumb.<a href="#cite_note-91">[91]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pugen_les_apostes">Pugen les apostes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Pugen les apostes">modifica</a>]</div> L'endemà al matí, 26 d'octubre, Kennedy va informar l'EXCOMM que creia que només una invasió retiraria els míssils de Cuba. El van convèncer de donar temps a la qüestió i continuar amb la pressió militar i diplomàtica. Va acceptar i va ordenar que els vols de baix nivell sobre l'illa passessin de dos al dia a cada dues hores. També va ordenar un programa de xoc per establir un nou govern civil a Cuba si es produïa una invasió. En aquest moment, la crisi es trobava en un punt mort. Els soviètics no havien mostrat cap indici que retrocedissin i havien fet declaracions intergovernamentals i mitjans públics en aquest sentit. Els Estats Units no tenien cap motiu per creure el contrari i es trobaven en les primeres etapes de la preparació per a una invasió, juntament amb una vaga nuclear a la Unió Soviètica si responia militarment, cosa que se suposava.<a href="#cite_note-GWUCubaAG-92">[92]</a> Kennedy no tenia intenció de mantenir aquests plans en secret; amb una sèrie d'espies cubans i soviètics presents per sempre, Khrusxov va ser ràpidament conscient d'aquest perill que s'acostava. L'amenaça implícita d'atacs aeris contra Cuba seguida d'una invasió va permetre als Estats Units exercir pressió en futures converses. Va ser la possibilitat d'una acció militar la que va tenir un paper influent en l'acceleració de la proposta de compromís de Khrusxov.<a href="#cite_note-93">[93]</a> Al llarg de la fase final d'octubre, les comunicacions soviètiques als Estats Units van indicar una defensiva creixent. La creixent tendència de Khrusxov a utilitzar comunicacions poc redactades i ambigües durant les negociacions de compromís va augmentar la confiança i la claredat dels Estats Units en la missatgeria. No obstant això, les principals figures soviètiques no van esmentar que només el govern cubà podia acceptar les inspeccions del territori i fer contínuament gestions relacionades amb Cuba sense el coneixement del mateix Fidel Castro. Segons Dean Rusk, Khrusxov "va parpellejar", va començar a entrar en pànic de les conseqüències del seu propi pla i això es va reflectir en el to dels missatges soviètics. Això va permetre als Estats Units dominar en gran manera les negociacions a finals d'octubre.<a href="#cite_note-94">[94]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Negociacions_secretes">Negociacions secretes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Negociacions secretes">modifica</a>]</div> A la 1:00 pm EDT del 26 d'octubre, <a href="/w/index.php?title=John_A._Scali&action=edit&redlink=1" class="new" title="John A. Scali (encara no existeix)">John A. Scali</a> d'<a href="/wiki/ABC_News" title="ABC News">ABC News</a> va dinar amb Aleksandr Fomin, l'alies d'<a href="/w/index.php?title=Alexander_Feklisov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexander Feklisov (encara no existeix)">Alexander Feklisov</a>, el <a href="/w/index.php?title=Espia_resident&action=edit&redlink=1" class="new" title="Espia resident (encara no existeix)">cap de l'estació</a> del <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> a Washington, a petició de Fomin. Seguint les instruccions del <a href="/wiki/Politbur%C3%B3_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Politburó del PCUS">Politburó del PCUS</a>,<a href="#cite_note-95">[95]</a> Fomin va assenyalar: "La guerra sembla a punt d'esclatar". Va demanar a Scali que utilitzés els seus contactes per parlar amb els seus "amics d'alt nivell" del Departament d'Estat per veure si els Estats Units estarien interessats en una solució diplomàtica. Va suggerir que el llenguatge de l'acord contindria una garantia de la Unió Soviètica per retirar les armes sota la supervisió de l'ONU i que Castro anunciaria públicament que no acceptaria aquestes armes de nou a canvi d'una declaració pública dels Estats Units que no ho acceptaria. envaeix Cuba.<a href="#cite_note-chrono28sep26oct-96">[96]</a> Els Estats Units van respondre demanant al govern brasiler que passés un missatge a Castro segons el qual seria improbable que els Estats Units envaïssin si es retiressin els míssils.<a href="#cite_note-chrono26oct15nov-78">[78]</a> <div class="quotebox" style="float: right; clear: right; margin: 0.5em 0 0.8em 1.4em; width: 40%; padding: 6px; border: 1px solid #aaa; font-size: 88%; background-color: #F9F9F9;"> <div style="position: relative; text-align: left;"> <div> Senyor president, nosaltres i vosaltres no hauríem de tirar ara dels extrems de la corda en què heu lligat el nus de la guerra, perquè com més estirem els dos, més estret serà aquest nus. I pot arribar un moment en què aquest nus estigui lligat tan fort que fins i tot aquell que el va lligar no tindrà la força per deslligar-lo, i llavors caldrà tallar aquest nus, i el que això significaria no és que jo ho expliqui per a vostè, perquè vostè mateix enten perfectament quines forces terribles disposen els nostres països. En conseqüència, si no hi ha intenció d'estrenyir aquest nus i, per tant, de condemnar el món a la catàstrofe de la guerra termonuclear, no només relaxem les forces que treuen els extrems de la corda, prenem mesures per deslligar aquest nus. Estem preparats per a això. - Carta del president Khrusxov al president Kennedy, 26 d'octubre de 1962<a href="#cite_note-97">[97]</a> </div> </div></div> El 26 d'octubre a les 18:00 EDT, el Departament d'Estat va començar a rebre un missatge que Khrusxov semblava haver escrit personalment. Era dissabte a les 2:00 del matí a Moscou. La llarga carta va trigar uns quants minuts a arribar i els traductors van trigar més a traduir-la i transcriure-la.<a href="#cite_note-chrono26oct15nov-78">[78]</a> <a href="/wiki/Robert_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="Robert F. Kennedy">Robert F. Kennedy</a> va descriure la carta com a "molt llarga i emotiva". Khrusxov reiterava l'esquema bàsic que s'havia dit a Scali al principi del dia: "Proposo: nosaltres, per la nostra banda, declararem que els nostres vaixells amb destinació a Cuba no porten cap armament. Declarareu que els Estats Units no envairan Cuba amb les seves tropes i no donarà suport a cap altra força que pugui tenir la intenció d'envair Cuba. Aleshores desapareixerà la necessitat de la presència dels nostres especialistes militars a Cuba ". A les 6:45 pm EDT, finalment es va escoltar la notícia de l'oferta de Fomin a Scali i es va interpretar com un "dispositiu" per a l'arribada de la carta de Khrusxov. La carta es va considerar oficial i exacta, tot i que després es va saber que Fomin gairebé segur funcionava per si mateix sense el suport oficial. S'ordenà un estudi addicional de la carta i se seguí durant la nit.<a href="#cite_note-chrono26oct15nov-78">[78]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_crisi_continua">La crisi continua</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: La crisi continua">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33663753"><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="34" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/51px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/68px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></div> <div class="side-box-text plainlist">A <a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Portada" class="extiw" title="q:Portada">Viquidites</a> hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a [[Q: L'agressió directa contra Cuba significaria una guerra nuclear. Els nord-americans parlen d'aquesta agressió com si no ho sabessin o no volguessin acceptar aquest fet. No dubto que perdrien una guerra així.|<a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a>, octubre de 1962 <a href="#cite_note-98">[98]</a>]]</div></div> </div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:S-75_Dzwina_RB2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/S-75_Dzwina_RB2.jpg/220px-S-75_Dzwina_RB2.jpg" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/S-75_Dzwina_RB2.jpg/330px-S-75_Dzwina_RB2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e1/S-75_Dzwina_RB2.jpg/440px-S-75_Dzwina_RB2.jpg 2x" data-file-width="1181" data-file-height="849" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=S-75_Dvina&action=edit&redlink=1" class="new" title="S-75 Dvina (encara no existeix)">S-75 Dvina</a> amb míssil V-750V 1D (pauta NATO SA-2) sobre un llançador. Una instal·lació similar a aquesta va fer caure l'U-2 del major Anderson sobre Cuba.</figcaption></figure> Castro, en canvi, estava convençut que aviat s'acostaria una invasió de Cuba i el 26 d'octubre va enviar un telegrama a Khrusxov que semblava demanar un <a href="/w/index.php?title=Atac_nuclear_preventiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atac nuclear preventiu (encara no existeix)">atac nuclear preventiu</a> als Estats Units en cas d'atac. En una entrevista del 2010, Castro va expressar el seu pesar per la seva postura anterior sobre el <a href="/w/index.php?title=No_primer_%C3%BAs&action=edit&redlink=1" class="new" title="No primer ús (encara no existeix)">primer ús</a>: "Després d'haver vist el que he vist i <a href="/wiki/Hivern_nuclear" title="Hivern nuclear">saber el que sé ara</a>, no valia la pena".<a href="#cite_note-99">[99]</a> Castro també va ordenar que totes les armes antiaèries de Cuba disparessin contra qualsevol avió dels Estats Units:<a href="#cite_note-100">[100]</a> les ordres havien estat disparar només a grups de dos o més. El 27 d'octubre, a les 6:00 am EDT, la CIA va lliurar una nota informant que tres dels quatre llocs de míssils de San Cristóbal i els dos de Sagua la Grande semblaven estar plenament operatius. També va assenyalar que l'exèrcit cubà continuava organitzant-se per a l'acció, però tenia l'ordre de no iniciar l'acció tret que fos atacat. El 27 d'octubre, a les 9:00 am EDT, <a href="/w/index.php?title=R%C3%A0dio_Moscou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ràdio Moscou (encara no existeix)">Ràdio Moscou</a> va començar a emetre un missatge de Khrusxov. Contràriament a la carta de la nit anterior, el missatge oferia un nou tracte: els míssils de Cuba serien retirats a canvi de la retirada dels míssils Júpiter d'Itàlia i Turquia. A les 10:00 del matí EDT, el comitè executiu es va reunir de nou per debatre la situació i va arribar a la conclusió que el canvi del missatge es deu al debat intern entre Khrusxov i altres funcionaris del partit al Kremlin.<a href="#cite_note-101">[101]</a>:300 Kennedy es va adonar que estaria en una "posició insostenible si això es converteix en la proposta de Khrusxov" perquè els míssils a Turquia no eren útils militarment i de totes maneres es retiraven i "Va a - per a qualsevol home de les Nacions Unides o qualsevol altre home racional, semblarà un comerç molt just ". Bundy va explicar per què no es podia considerar l'aquiescència pública de Khrusxov: "L'amenaça actual a la pau no es troba a Turquia, és a Cuba."<a href="#cite_note-The_Week_The_World_Stood_Still:_Inside_The_Secret_Cuban_Missile_Crisis-102">[102]</a> McNamara va assenyalar que un altre petroler, el Grozny, estava a uns 970 km i havia de ser interceptat. També va assenyalar que no havien informat els soviètics de la línia de bloqueig i va suggerir que els transmetés aquesta informació a través de <a href="/wiki/U_Thant" title="U Thant">U Thant</a> a les <a href="/wiki/Nacions_Unides" class="mw-redirect" title="Nacions Unides">Nacions Unides</a>.<a href="#cite_note-103">[103]</a> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg/220px-U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg" decoding="async" width="220" height="107" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg/330px-U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg/440px-U-2F_refueling_from_KC-135Q.jpg 2x" data-file-width="452" data-file-height="219" /></a><figcaption> Un <a href="/wiki/Lockheed_Corporation" title="Lockheed Corporation">Lockheed</a> U-2F, el tipus de reconeixement a gran altitud abatut sobre Cuba, va ser alimentat per un <a href="/wiki/Boeing" title="Boeing">Boeing</a> <a href="/w/index.php?title=KC-135&action=edit&redlink=1" class="new" title="KC-135 (encara no existeix)">KC-135</a>Q. L'avió el 1962 es va pintar de gris i portava marques militars de la USAF i insígnies nacionals.</figcaption></figure> Mentre la reunió avançava, a les 11:03 am EDT, un nou missatge va començar a arribar des de Khrusxov. El missatge deia, en part: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Els molesta Cuba. Diuen que això els pertorba perquè es troba a noranta-nou milles per mar de la costa dels Estats Units d'Amèrica. Però ... han posat míssils destructius, que anomenen ofensius, a Itàlia i Turquia, literalment al nostre costat ... Per tant, faig aquesta proposta: estem disposats a eliminar de Cuba els mitjans que considerin ofensius ... Els vostres representants faran una declaració segons la qual els Estats Units ... ... traurà els seus mitjans anàlegs de Turquia ... i després, les persones encomanades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides podrien inspeccionar in situ el compliment de les promeses realitzades ". </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El comitè executiu es va continuar reunint durant tot el dia. Durant tota la crisi, Turquia havia afirmat reiteradament que estaria molest si es retiressin els míssils <a href="/w/index.php?title=PGM-19_Jupiter&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-19 Jupiter (encara no existeix)">Jupiter</a>. El primer ministre italià, <a href="/wiki/Amintore_Fanfani" title="Amintore Fanfani">Amintore Fanfani</a>, que també era ministre d'Exteriors ad interim, es va oferir a permetre la retirada dels míssils desplegats a la <a href="/wiki/Pulla" title="Pulla">Pulla</a> com a punt de negociació. Va donar el missatge a un dels seus amics de més confiança, <a href="/w/index.php?title=Ettore_Bernabei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ettore Bernabei (encara no existeix)">Ettore Bernabei</a>, el director general de <a href="/wiki/RAI-TV" class="mw-redirect" title="RAI-TV">RAI-TV</a>, per transmetre-ho a <a href="/w/index.php?title=Arthur_M._Schlesinger_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arthur M. Schlesinger Jr. (encara no existeix)">Arthur M. Schlesinger Jr.</a>. Bernabei es trobava a Nova York per assistir a una conferència internacional sobre emissió de televisió per satèl·lit. Desconeguts pels soviètics, els Estats Units consideraven els míssils Júpiter obsolets i ja suplantats pels míssils submarins balístics nuclears Polaris.<a href="#cite_note-afmag-10">[10]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Engine_u2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engine_u2.jpg/220px-Engine_u2.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engine_u2.jpg/330px-Engine_u2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1a/Engine_u2.jpg/440px-Engine_u2.jpg 2x" data-file-width="1000" data-file-height="666" /></a><figcaption>El motor del <a href="/wiki/Lockheed_U-2" title="Lockheed U-2">Lockheed U-2</a> va caure sobre Cuba exposat al <a href="/w/index.php?title=Museu_de_la_Revoluci%C3%B3_(Cuba)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Museu de la Revolució (Cuba) (encara no existeix)">Museu de la Revolució</a> de l'Havana.</figcaption></figure> El matí del 27 d'octubre, un U-2F (el tercer CIA U-2A, modificat per repostar aire-aire) pilotat pel major <a href="/w/index.php?title=Rudolf_Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rudolf Anderson (encara no existeix)">Rudolf Anderson</a> de la USAF,,<a href="#cite_note-104">[104]</a> va sortir de la seva ubicació operativa avançada a <a href="/w/index.php?title=McCoy_AFB&action=edit&redlink=1" class="new" title="McCoy AFB (encara no existeix)">McCoy AFB</a>, Florida. Aproximadament a les 12:00 pm EDT, l'avió va ser atacat per un míssil SA-2 llançat des de Cuba. L'avió va ser abatut i Anderson va morir. L'estrès en les negociacions entre els soviètics i els Estats Units es va intensificar; només es va creure més tard que la decisió de disparar el míssil la va prendre localment un comandant soviètic indeterminat, que actuava per la seva pròpia autoritat. Més tard, aquell dia, cap a les 3:41 pm EDT, es van disparar diversos avions de la Marina dels Estats Units <a href="/w/index.php?title=F8U_Crusader&action=edit&redlink=1" class="new" title="F8U Crusader (encara no existeix)">RF-8A Crusader</a>, en missions de reconeixement fotogràfic de baix nivell. El 28 d'octubre de 1962, Khrusxov va dir al seu fill Sergei que l'abatiment de l'U-2 d'Anderson va ser realitzat pels "militars cubans a la direcció de <a href="/wiki/Raul_Castro" class="mw-redirect" title="Raul Castro">Raul Castro</a>".<a href="#cite_note-105">[105]</a><a href="#cite_note-106">[106]</a><a href="#cite_note-107">[107]</a><a href="#cite_note-108">[108]</a> A les 16:00 EDT, Kennedy va retirar membres d'EXCOMM a la <a href="/wiki/Casa_Blanca" title="Casa Blanca">Casa Blanca</a> i va ordenar que s'enviés immediatament un missatge a U Thant per demanar als soviètics que suspenguessin els treballs dels míssils mentre es duien a terme les negociacions. Durant la reunió, el general <a href="/wiki/Maxwell_Taylor" title="Maxwell Taylor">Maxwell Taylor</a> va donar la notícia que l'U-2 havia estat abatut. Kennedy havia afirmat anteriorment que ordenaria un atac contra aquests llocs si es disparava, però va decidir no actuar tret que es fes un altre atac. Quaranta anys després, McNamara va dir: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Vam haver d'enviar un U-2 per obtenir informació de reconeixement sobre si els míssils soviètics estaven operatius. Vam creure que si l'U-2 era abatut, els cubans no tenien la capacitat de disparar-lo, els soviètics sí, creiem que si era abatut, seria abatut per un míssil soviètic terra-aire, i que representaria una decisió dels soviètics d'escalar el conflicte. I, per tant, abans d'enviar l'U-2, vam acordar que si es va disparar no ens trobaríem, simplement atacaríem. Va ser abatut el divendres .... Afortunadament, vam canviar d'opinió, vam pensar que “bé, potser hauria estat un accident, no atacarem”. Més tard, ens assabentem que Khrusxov havia raonat igual que nosaltres: enviem l'U-2, si va ser abatut, va raonar que creuríem que era una escalada intencionada.<a href="#cite_note-mcnamara-109">[note 1]</a><a href="#cite_note-110">[109]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Ellsberg va dir que <a href="/wiki/Robert_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="Robert F. Kennedy">Robert Kennedy</a> li va dir el 1964 que després de l'abatiment de l'U-2 i la mort del pilot, ell (RFK) va dir a l'ambaixador soviètic <a href="/w/index.php?title=Anatoli_Dobrynin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anatoli Dobrynin (encara no existeix)">Dobrinin</a>: “Han vessat la primera sang ... [T] el president havia decidit desaconsellar-se ... no respondre militarment a aquest atac, però ell [Dobrinin] hauria de saber que si es disparés un altre avió, ... trauríem tots els SAM i antiaeris ... I això gairebé ho faria segur que anirà seguit d'una invasió."<a href="#cite_note-111">[110]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Esbossant_una_resposta">Esbossant una resposta</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Esbossant una resposta">modifica</a>]</div> Els emissaris enviats tant per Kennedy com per Khrusxov van acordar reunir-se al restaurant xinès Yenching Palace al barri de Cleveland Park, a Washington, DC, el dissabte al vespre, 27 d'octubre.<a href="#cite_note-112">[111]</a> Kennedy va suggerir prendre l'oferta de Khrusxov per canviar els míssils. Desconegut per la majoria dels membres de l'EXCOMM, però amb el suport del seu germà President, Robert Kennedy s'havia reunit amb l'ambaixador soviètic Dobrinin a Washington per descobrir si les intencions eren genuïnes.<a href="#cite_note-113">[112]</a> Generalment, EXCOMM estava en contra de la proposta perquè minaria l'autoritat de l'OTAN i el govern turc havia declarat reiteradament que estava en contra d'aquest tipus de tractes. A mesura que avançava la reunió, va sorgir un nou pla i Kennedy es va convèncer lentament. El nou pla demanava que ignorés l'últim missatge i, en canvi, tornés a l'anterior de Khrusxov. Kennedy inicialment dubtava, sentint que Khrusxov deixaria d'acceptar l'acord perquè se n'havia ofert un de nou, però <a href="/w/index.php?title=Llewellyn_Thompson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llewellyn Thompson (encara no existeix)">Llewellyn Thompson</a> va argumentar que encara era possible.<a href="#cite_note-114">[113]</a> L'assessor i assessor especial de la Casa Blanca <a href="/wiki/Ted_Sorensen" title="Ted Sorensen">Ted Sorensen</a> i Robert Kennedy van abandonar la reunió i van tornar 45 minuts després, amb un esborrany de carta a aquest efecte. El president va fer diversos canvis, el va fer escriure i el va enviar. <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:EXCOMM_meeting,_Cuban_Missile_Crisis,_29_October_1962.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg/220px-EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg/330px-EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg/440px-EXCOMM_meeting%2C_Cuban_Missile_Crisis%2C_29_October_1962.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="1980" /></a><figcaption>29 d'octubre de 1962 reunió <a href="/w/index.php?title=EXCOMM&action=edit&redlink=1" class="new" title="EXCOMM (encara no existeix)">EXCOMM</a> celebrada a la sala del gabinet de la Casa Blanca. El president <a href="/wiki/JFK" class="mw-redirect" title="JFK">Kennedy</a>, <a href="/wiki/Robert_McNamara" title="Robert McNamara">Robert McNamara</a> i <a href="/w/index.php?title=Dean_Rusk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dean Rusk (encara no existeix)">Dean Rusk</a>.</figcaption></figure> Després de la reunió EXCOMM, va continuar una reunió més petita al <a href="/w/index.php?title=Despatx_oval&action=edit&redlink=1" class="new" title="Despatx oval (encara no existeix)">Despatx oval</a>. El grup va argumentar que s'hauria de subratllar la carta amb un missatge oral dirigit a Dobrinin que afirmava que si no es retiraven els míssils, s'utilitzaria una acció militar per retirar-los. Rusk va afegir una condició que cap part del llenguatge de l'acord esmentaria Turquia, però hi hauria una comprensió que els míssils serien retirats "voluntàriament" immediatament després. El president va acceptar i es va enviar el missatge. A petició de Rusk, Fomin i Scali es van retrobar. Scali va preguntar per què les dues cartes de Khrusxov eren tan diferents, i Fomin va afirmar que era a causa de les "pobres comunicacions". Scali va respondre que la reclamació no era creïble i va cridar que creia que es tractava d'una "xantatge pudent". Va afirmar que una invasió estava a poques hores de distància, i Fomin va declarar que Khrusxov s'esperava una resposta al missatge dels Estats Units en breu i va instar Scali a dir al Departament d'Estat que no es pretenia cap traïció. Scali va dir que no creia que ningú el cregués, però va acceptar enviar el missatge. Els dos van seguir camins diferents, i Scali va escriure immediatament una nota per a EXCOMM.<a href="#cite_note-:0-115">[114]</a> Dins de l'establiment nord-americà, s'entenia que ignorar la segona oferta i tornar a la primera posava Khrusxov en una situació terrible. Es van continuar els preparatius militars i es va recuperar tot el personal de la Força Aèria en servei actiu a les seves bases per a una possible acció. Posteriorment, Robert Kennedy va recordar l'estat d'ànim: "No havíem abandonat tota esperança, però quina esperança hi havia ara amb la revisió de Khrusxov en les pròximes hores. Era una esperança, no pas una expectativa. L'expectativa era l'enfrontament militar el dimarts (30 d'octubre) i, possiblement, demà (29 d'octubre) ...."<a href="#cite_note-:0-115">[114]</a> A les 20:05 pm EDT, es va lliurar la carta redactada abans del dia. El missatge deia: "A mesura que llegia la vostra carta, els elements clau de les vostres propostes, que semblen generalment acceptables tal com les entenc, són els següents: 1) Acceptareu eliminar aquests sistemes d'armes de Cuba sota l'observació i supervisió adequades de les Nacions Unides ; i ens comprometem, amb els protectors de seguretat adequats, a aturar la introducció posterior d'aquests sistemes d'armes a Cuba. continuació d'aquests compromisos (a) per eliminar amb promptitud les mesures de quarantena vigents i (b) per donar garanties contra la invasió de Cuba ". La carta també es va donar a conèixer directament a la premsa per garantir que no es pogués "retardar".<a href="#cite_note-116">[115]</a> Amb la carta lliurada, hi havia un acord sobre la taula. Com va assenyalar Robert Kennedy, hi havia poques expectatives que fos acceptada. A les 9:00 pm EDT, EXCOMM es va tornar a reunir per revisar les accions de l'endemà. Es van elaborar plans per a atacs aeris als llocs dels míssils, així com altres objectius econòmics, especialment l'emmagatzematge de petroli. McNamara va afirmar que havien de "tenir dues coses a punt: un govern per a Cuba, perquè en necessitarem una; i, en segon lloc, els plans de com respondre a la Unió Soviètica a Europa, perquè segur que, dimonis, ho faran fes alguna cosa allà".<a href="#cite_note-117">[116]</a> El 27 d'octubre, a les 12:12 h EDT, els Estats Units van informar els seus aliats de l'OTAN que "la situació s'està reduint ... els Estats Units poden trobar-ho necessari en molt poc temps en el seu interès i el de les seves nacions a l'hemisferi occidental per prendre qualsevol acció militar que sigui necessària ". Per afegir la preocupació, a les 6:00 del matí, la CIA va informar que tots els míssils de Cuba estaven preparats per a l'acció. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Soviet_b-59_submarine.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Soviet_b-59_submarine.jpg/220px-Soviet_b-59_submarine.jpg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Soviet_b-59_submarine.jpg/330px-Soviet_b-59_submarine.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/96/Soviet_b-59_submarine.jpg/440px-Soviet_b-59_submarine.jpg 2x" data-file-width="948" data-file-height="734" /></a><figcaption>Un helicòpter <a href="/w/index.php?title=HSS-1_Seabat&action=edit&redlink=1" class="new" title="HSS-1 Seabat (encara no existeix)">HSS-1 Seabat</a> de la Marina dels Estats Units planeja sobre el submarí soviètic B-59, forçat a la superfície per les forces navals dels Estats Units al Carib a prop de Cuba (28-29 d'octubre de 1962)</figcaption></figure> El 27 d'octubre, Khrusxov també va rebre una carta de Castro, el que ara es coneix com a Carta Armageddon (datada el dia anterior), que es va interpretar com a instar a l'ús de la força nuclear en cas d'atac a Cuba:<a href="#cite_note-118">[117]</a> "Crec que l'agressivitat dels imperialistes és extremadament perillosa i si realment realitzen el brutal acte d'envair Cuba violant el dret i la moral internacionals, aquest seria el moment d'eliminar aquest perill per sempre mitjançant un acte de clara defensa legítima, per dura i dura que sigui la solució seria terrible ", va escriure Castro.<a href="#cite_note-119">[118]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llançament_nuclear_evitat">Llançament nuclear evitat</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Llançament nuclear evitat">modifica</a>]</div> Més tard, aquell mateix dia, el que la Casa Blanca va anomenar més tard "Dissabte Negre", la Marina dels Estats Units va llançar una sèrie de <a href="/wiki/C%C3%A0rrega_de_profunditat" title="Càrrega de profunditat">càrregues de profunditat</a> de "senyalització" (càrregues de profunditat de pràctiques de la mida de les granades de mà)<a href="#cite_note-120">[119]</a> sobre un submarí soviètic (el <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_sovi%C3%A8tic_B-59&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí soviètic B-59 (encara no existeix)">B-59</a>) a la línia de bloqueig, sense saber que estava armat amb un <a href="/w/index.php?title=Torpede_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Torpede nuclear (encara no existeix)">torpede de punta nuclear</a> amb ordres que permetien utilitzar-lo si el submarí estava danyat per càrregues de profunditat o foc de superfície.<a href="#cite_note-121">[120]</a> Com que el submarí era massa profund per controlar qualsevol tràfic de ràdio<a href="#cite_note-122">[121]</a><a href="#cite_note-123">[122]</a> el capità del B-59, Valentin Grigorièvitx Savitski, va decidir que ja podria haver començat una guerra i volia llançar un torpede nuclear.<a href="#cite_note-thankyou-124">[123]</a> La decisió de llançar-les normalment només requeria l'acord dels dos comandants a bord, el capità i l'oficial polític. No obstant això, el comandant de la flotilla submarna, <a href="/w/index.php?title=Vasili_Arkhipov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vasili Arkhipov (encara no existeix)">Vasili Arkhipov</a>, estava a bord del B-59 i, per tant, també va haver de posar-se d'acord. Arkhipov s'hi va oposar i, per tant, es va evitar el llançament nuclear. El mateix dia, un avió espia U-2 va fer un vol accidental i no autoritzat de noranta minuts de la costa oriental de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-125">[124]</a> Els soviètics van respondre llançant caces MiG de l'<a href="/wiki/Illa_Wrangel" class="mw-redirect" title="Illa Wrangel">illa Wrangel</a>; al seu torn, els nord-americans van llançar caces <a href="/w/index.php?title=F-102&action=edit&redlink=1" class="new" title="F-102 (encara no existeix)">F-102</a> armats amb míssils nuclears aire-aire sobre el <a href="/wiki/Mar_de_Bering" title="Mar de Bering">mar de Bering</a>.<a href="#cite_note-126">[125]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Acaba_la_crisi">Acaba la crisi</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Acaba la crisi">modifica</a>]</div> El dissabte 27 d'octubre, després de moltes deliberacions entre la Unió Soviètica i el gabinet de Kennedy, Kennedy va acordar secretament retirar tots els míssils instal·lats a Turquia i possiblement al sud d'Itàlia, el primer a la frontera de la Unió Soviètica, a canvi que Khrusxov retirés tots els míssils de Cuba.<a href="#cite_note-127">[126]</a> Hi ha certes disputes sobre si l'eliminació dels míssils d'Itàlia formava part de l'acord secret. Khrusxov va escriure a les seves memòries que sí, i quan va acabar la crisi, McNamara va donar l'ordre de desmantellar els míssils tant a Itàlia com a Turquia.<a href="#cite_note-128">[127]</a> En aquest punt, Khrusxov sabia coses que els Estats Units no sabien: en primer lloc, que l'U-2 hagués estat abatut per part d'un míssil soviètic infringia les ordres directes de Moscou i el foc antiaeri cubà contra altres avions de reconeixement nord-americans també violava les ordres directes de Khrusxov a Castro.<a href="#cite_note-129">[128]</a> En segon lloc, els soviètics ja tenien 162 ogives nuclears a Cuba que els Estats Units no creien que hi fossin.<a href="#cite_note-130">[129]</a> En tercer lloc, els soviètics i els cubans de l'illa gairebé segur haurien respost a una invasió mitjançant l'ús d'aquestes armes nuclears, tot i que Castro creia que probablement tots els humans de Cuba moririen com a resultat.<a href="#cite_note-131">[130]</a> Khrusxov també sabia, però potser no va tenir en compte el fet que tenia submarins armats amb armes nuclears que la marina dels Estats Units potser no sabia que hi fossin. Khrusxov sabia que perdia el control. A principis del 1961 se li va dir al president Kennedy que una guerra nuclear probablement mataria un terç de la humanitat, amb la majoria o totes aquestes morts concentrades als Estats Units, l'URSS, Europa i la Xina;<a href="#cite_note-132">[131]</a> Khrusxov podria haver rebut informes similars dels seus militars. Amb aquests antecedents, quan Khrusxov va escoltar les amenaces de Kennedy transmeses per Robert Kennedy a l'ambaixador soviètic Dobrinin, va redactar immediatament l'acceptació dels darrers termes de Kennedy des de casa seva sense implicar el Politburó, com havia fet anteriorment, i els va fer transmetre immediatament a través de Ràdio Moscou, que creia que els Estats Units escoltarien. En aquesta emissió a les 9:00 am EST, el 28 d'octubre, Khrusxov va declarar que "el govern soviètic, a més d'haver dictat instruccions prèviament sobre el cessament de noves obres als llocs de construcció de les armes, ha dictat una nova ordre de desmantellament de les armes que descriviu com a "ofensives" i retorn a la Unió Soviètica. "<a href="#cite_note-133">[132]</a><a href="#cite_note-134">[133]</a><a href="#cite_note-AFPCD1962pp443-446-135">[134]</a> A les 10:00 del matí, el 28 d'octubre, Kennedy va conèixer per primera vegada la solució de Khrusxov a la crisi amb els Estats Units eliminant els 15 Júpiter de Turquia i els soviètics retirarien els coets de Cuba. Khrusxov havia fet l'oferta en una declaració pública perquè el món la sentís. Malgrat l'oposició gairebé sòlida dels seus consellers superiors, Kennedy va acceptar ràpidament l'oferta soviètica. "Aquesta és una obra molt bona", va dir Kennedy, segons una gravació que va fer en secret de la reunió a la Sala del Gabinet. Kennedy havia desplegat els Júpiter al març de l'any, provocant un raig d'irrupcions enfadades de Khrusxov. "La majoria de la gent pensarà que es tracta d'un comerç bastant uniforme i hauríem d'aprofitar-ho", va dir Kennedy. El vicepresident Lyndon Johnson va ser el primer a donar suport a l'intercanvi de míssils, però d'altres van continuar oposant-se a l'oferta. Finalment, Kennedy va acabar el debat. "No podem envair molt bé Cuba amb tot el seu treball i tota la seva sang", va dir Kennedy, "quan els hauríem pogut treure fent un acord amb els mateixos míssils a Turquia. Si això forma part del registre, no tindreu una bona guerra."<a href="#cite_note-136">[135]</a> Kennedy va respondre immediatament a la carta de Khrusxov, emetent un comunicat que la deia "una contribució important i constructiva a la pau".<a href="#cite_note-AFPCD1962pp443-446-135">[134]</a> Va continuar això amb una carta formal: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Considero la meva carta del vint-i-set d'octubre i la vostra resposta d'avui com a compromisos ferms per part dels dos governs que haurien de dur-se a terme ràpidament ... Els Estats Units faran una declaració en el marc del Consell de Seguretat a referència a Cuba de la següent manera: declararà que els Estats Units d'Amèrica respectaran la inviolabilitat de les fronteres cubanes, la seva sobirania, que prendran el compromís de no interferir en els assumptes interns, de no intrusar-se i de no permetre que el nostre territori s'utilitzi com a cap de pont per a la invasió de Cuba i frenarà aquells que pensarien dur a terme una agressió contra Cuba, ja sigui des del territori dels Estats Units o des del territori d'altres països veïns de Cuba.<a href="#cite_note-AFPCD1962pp443-446-135">[134]</a><a href="#cite_note-Faria-137">[136]</a>:103 </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> La declaració prevista de Kennedy també contindria suggeriments que havia rebut del seu assessor Schlesinger Jr. en un "Memoràndum per al president" que descrivia el "Post Mortem a Cuba".<a href="#cite_note-138">[137]</a> La conversa telefònica del Despatxa Oval de Kennedy amb Eisenhower poc després d'arribar el missatge de Khrusxov va revelar que el president tenia previst utilitzar la crisi dels míssils cubans per augmentar les tensions amb Khrusxov<a href="#cite_note-johncon-139">[138]</a> i, a la llarga, també a Cuba.<a href="#cite_note-johncon-139">[138]</a> El president també va afirmar que pensava que la crisi provocaria enfrontaments militars directes a Berlín a finals del mes següent.<a href="#cite_note-johncon-139">[138]</a> També va afirmar en la seva conversa amb Eisenhower que el líder soviètic s'havia ofert a retirar-se de Cuba a canvi de la retirada de míssils de Turquia i que, si bé l'Administració Kennedy havia acordat no envair Cuba,<a href="#cite_note-johncon-139">[138]</a> només estaven a procés de determinació de l'oferta de Krusxov de retirar-se de Turquia.<a href="#cite_note-johncon-139">[138]</a> Quan l'expresident dels Estats Units <a href="/wiki/Harry_Truman" title="Harry Truman">Harry Truman</a> va trucar al president Kennedy el dia de l'oferta de Khrusxov, el president li va informar que la seva Administració havia rebutjat l'oferta del líder soviètic de retirar míssils de Turquia i que planejava utilitzar el revés soviètic a Cuba per escalar les tensions a Berlín.<a href="#cite_note-ovalofficetapes2-140">[139]</a> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11,_1962_-_NARA_-_193868.tif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif/lossy-page1-220px-Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif/lossy-page1-330px-Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/27/Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif/lossy-page1-440px-Removal_of_Missiles_in_Cuba_November_11%2C_1962_-_NARA_-_193868.tif.jpg 2x" data-file-width="2557" data-file-height="3300" /></a><figcaption>Retirada dels míssils a Cuba l'11 de novembre de 1962 - NARA - 193868</figcaption></figure> Els Estats Units van continuar el bloqueig; els dies següents, el reconeixement aeri va demostrar que els soviètics avançaven en l'eliminació dels sistemes de míssils. Els 42 míssils i el seu equip de suport van ser carregats a vuit vaixells soviètics. El 2 de novembre de 1962, Kennedy es va dirigir als Estats Units a través de transmissions de ràdio i televisió sobre el procés de desmantellament de les bases de míssils R-12 soviètics situades a la regió del Carib.<a href="#cite_note-141">[140]</a> Els vaixells van sortir de Cuba del 5 al 9 de novembre. Els Estats Units van fer un control visual final quan cadascun dels vaixells passava la línia de bloqueig. Es van requerir altres esforços diplomàtics per retirar els bombarders soviètics Il-28, i es van carregar en tres vaixells soviètics el 5 i el 6 de desembre. Al mateix temps que es va comprometre el soviètic amb els Il-28, el govern dels Estats Units va anunciar la fi del bloqueig a partir del 6:45 h EST el 20 de novembre de 1962.<a href="#cite_note-global-62">[62]</a> En el moment en què l'administració Kennedy va pensar que es resolia la crisi dels míssils cubans, els coets tàctics nuclears es van quedar a Cuba, ja que no formaven part de les enteses de Kennedy-Khrusxov i els nord-americans no en sabien. Els soviètics van canviar d'opinió, per por de futurs passos de militants cubans, i el 22 de novembre de 1962, el <a href="/w/index.php?title=Viceprimer_ministre_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viceprimer ministre de la Unió Soviètica (encara no existeix)">viceprimer ministre de la Unió Soviètica</a>, <a href="/wiki/Anast%C3%A0s_Mikoian" title="Anastàs Mikoian">Anastàs Mikoian</a>, va dir a Castro que també es retiraven els coets amb les ogives nuclears.<a href="#cite_note-gwu-19">[19]</a> En les seves negociacions amb l'ambaixador soviètic Anatoli Dobrinin, Robert Kennedy va proposar informalment que els míssils Júpiter a Turquia serien retirats<a href="#cite_note-20210730HershbergAnatomyofaControversy-142">[141]</a> "poc després de la finalització d'aquesta crisi".<a href="#cite_note-143">[142]</a>:222 Sota una operació anomenada Operació Pot Pie, la retirada dels Júpiter d'Itàlia i Turquia va començar l'1 d'abril i es va completar el 24 d'abril de 1963. Els plans inicials eren reciclar els míssils per utilitzar-los en altres programes, però ni la <a href="/wiki/NASA" title="NASA">NASA</a> ni la <a href="/wiki/USAF" class="mw-redirect" title="USAF">USAF</a> no estaven interessades a conservar el maquinari dels míssils. Els cossos de míssils van ser destruïts al lloc, es van retornar als Estats Units ogives, paquets d'orientació i equips de llançament per valor de 14 milions de dòlars.<a href="#cite_note-144">[143]</a><a href="#cite_note-145">[144]</a> L'efecte pràctic del pacte Kennedy-Khrusxov va ser que els Estats Units retirarien els seus coets d'Itàlia i Turquia i que els soviètics no tenien intenció de recórrer a la guerra nuclear si els Estats Units els disparaven.<a href="#cite_note-146">[145]</a><a href="#cite_note-147">[146]</a> Com que la retirada dels míssils Júpiter de les bases de l'OTAN a Itàlia i Turquia no es va fer pública en aquell moment,<a href="#cite_note-20210730HershbergAnatomyofaControversy-142">[141]</a> Khrusxov semblava haver perdut el conflicte i s'havia debilitat. La percepció era que Kennedy havia guanyat la disputa entre les superpotències i que Khrusxov havia estat humiliat. Tant Kennedy com Khrusxov van fer tots els passos per evitar un conflicte total malgrat les pressions dels seus respectius governs. Khrusxov va mantenir el poder dos anys més.<a href="#cite_note-Faria-137">[136]</a>:102–105 <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Forces_nuclears">Forces nuclears</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Forces nuclears">modifica</a>]</div> En el moment de la crisi a l'octubre de 1962, el nombre total d'armes nuclears a les reserves de cada país era aproximadament de 26.400 per als Estats Units i 3.300 per a la Unió Soviètica. En el moment més àlgid de la crisi, els Estats Units tenien unes 3.500 armes nuclears a punt per ser utilitzades en rebre l'ordre amb un rendiment combinat d'aproximadament 6.300 megatones. Els soviètics tenien a la seva disposició força de foc estratègica considerablement menor (unes 300-320 bombes i ogives), mancades d'armes basades en submarins en condicions d'amenaçar el continent nord-americà i tenint la majoria dels seus sistemes de lliurament intercontinentals basats en bombarders que tindrien dificultats per penetrar als sistemes de defensa antiaèria nord-americana. Els Estats Units tenien aproximadament 4.375 armes nuclears desplegades a Europa, la majoria de les quals eren armes tàctiques com l'<a href="/w/index.php?title=Artilleria_nuclear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Artilleria nuclear (encara no existeix)">artilleria nuclear</a>, amb prop de 450 per a míssils balístics, míssils de creuer i avions; els soviètics tenien més de 550 armes similars a Europa.<a href="#cite_note-148">[147]</a><a href="#cite_note-149">[148]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estats_Units">Estats Units</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Estats Units">modifica</a>]</div> <ul><li>SAC <ul><li>ICBM: 182 (en alerta màxima); 121 <a href="/w/index.php?title=SM-65_Atlas&action=edit&redlink=1" class="new" title="SM-65 Atlas (encara no existeix)">Atlas D/E/F</a>, 53 <a href="/w/index.php?title=HGM-25A_Titan_I&action=edit&redlink=1" class="new" title="HGM-25A Titan I (encara no existeix)">Titan 1</a>, 8 <a href="/wiki/LGM-30_Minuteman" title="LGM-30 Minuteman">Minuteman 1A</a></li> <li>Bombarders: 1,595; 880 <a href="/w/index.php?title=B-47&action=edit&redlink=1" class="new" title="B-47 (encara no existeix)">B-47</a>, 639 <a href="/wiki/B-52" class="mw-redirect" title="B-52">B-52</a>, 76 <a href="/wiki/B-58" class="mw-redirect" title="B-58">B-58</a> (1,479 bombarders i 1.003 cisternes de combustible disponibles en alerta màxima)</li></ul></li> <li>Atlantic Command <ul><li>Comandament del Pacífic</li> <li>4–8 <a href="/w/index.php?title=SSM-N-8_Regulus&action=edit&redlink=1" class="new" title="SSM-N-8 Regulus (encara no existeix)">míssils de creuer Regulus</a></li> <li>16 <a href="/w/index.php?title=MGM-13_Mace&action=edit&redlink=1" class="new" title="MGM-13 Mace (encara no existeix)">míssils de creuer Mace</a></li> <li>3 portaavions amb unes 40 bombes cadascun</li> <li>Avions terrestres amb unes 50 bombes</li></ul></li> <li>Comandament europeu <ul><li>IRBM: 105; 60 <a href="/w/index.php?title=PGM-17_Thor&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-17 Thor (encara no existeix)">Thor</a> (Regne Unit), 45 <a href="/w/index.php?title=PGM-19_Jupiter&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-19 Jupiter (encara no existeix)">Jupiter</a> (30 Itàlia, 15 Turquia)</li> <li>48– míssils de creuer Mace</li> <li>2 portaavions de la <a href="/w/index.php?title=Sisensa_Flota_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sisensa Flota (Estats Units) (encara no existeix)">Sisena Flota</a> amb unes 40 bombes cadascun</li> <li>Avions terrestres amb unes 50 bombes</li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Unió_Soviètica">Unió Soviètica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Unió Soviètica">modifica</a>]</div> <ul><li>Estratègic (per utilitzar contra Amèrica del Nord):): <ul><li>ICBM: 42; quatre <a href="/w/index.php?title=R-7A_Semyorka&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-7A Semyorka (encara no existeix)">SS-6/R-7A</a> a <a href="/wiki/Plesetsk_Cosmodrome" class="mw-redirect" title="Plesetsk Cosmodrome">Plesetsk</a> amb dos en reserva a <a href="/wiki/Baikonur_Cosmodrome" class="mw-redirect" title="Baikonur Cosmodrome">Baikonur</a>, 36 <a href="/w/index.php?title=R-16_(missile)&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-16 (missile) (encara no existeix)">SS-7/R-16</a> amb 26 en sitges i deu en llançadores obertes</li></ul></li></ul> Bombarders: 160 (preparació desconeguda); 100 <a href="/w/index.php?title=Tu-95_Bear&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tu-95 Bear (encara no existeix)">Tu-95 Bear</a>, 60 <a href="/w/index.php?title=Myasishchev_M-4&action=edit&redlink=1" class="new" title="Myasishchev M-4 (encara no existeix)">3M Bison B</a> <ul><li>Regionals (principalment orientats a Europa i altres dirigits a bases nord-americanes a l'Àsia oriental): <ul><li>MRBM: 528 <a href="/w/index.php?title=R-12_Dvina&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-12 Dvina (encara no existeix)">SS-4/R-12</a>, 492 als llocs de llançament suau i 36 als llocs de llançament dur (aproximadament de sis a vuit R-12 estaven operatius a Cuba, capaços de colpejar el continent continental dels Estats Units en qualsevol moment fins que es resolgués la crisi)</li> <li>IRBM: 28 <a href="/w/index.php?title=R-14_Chusovaya&action=edit&redlink=1" class="new" title="R-14 Chusovaya (encara no existeix)">SS-5/R-14</a></li> <li>Nombre desconegut d' avions <a href="/w/index.php?title=Tu-16_Badger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tu-16 Badger (encara no existeix)">Tu-16 Badger</a>, <a href="/w/index.php?title=Tu-22_Blinder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tu-22 Blinder (encara no existeix)">Tu-22 Blinder</a>, i <a href="/wiki/MiG-21" class="mw-redirect" title="MiG-21">MiG-21</a> encarregats de missions d'atac nuclear</li></ul></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Seqüeles">Seqüeles</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Seqüeles">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jupiter_IRBM.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Jupiter_IRBM.jpg/220px-Jupiter_IRBM.jpg" decoding="async" width="220" height="176" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Jupiter_IRBM.jpg/330px-Jupiter_IRBM.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Jupiter_IRBM.jpg/440px-Jupiter_IRBM.jpg 2x" data-file-width="682" data-file-height="545" /></a><figcaption>El míssil balístic de abast mitjà <a href="/w/index.php?title=PGM-19_Jupiter&action=edit&redlink=1" class="new" title="PGM-19 Jupiter (encara no existeix)">Jupiter</a> amb ogiva nuclear. Els Estats Units van acordar secretament retirar els míssils d'Itàlia i Turquia.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lideratge_soviètic">Lideratge soviètic</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Lideratge soviètic">modifica</a>]</div> L'enormitat de l'aproximació del món a la guerra termonuclear va impulsar Khrusxov a proposar un relaxament de gran abast de les tensions amb els Estats Units.<a href="#cite_note-150">[149]</a> En una carta al president Kennedy de data 30 d'octubre de 1962, Khrusxov va esbossar una sèrie d'iniciatives audaces per evitar la possibilitat d'una nova crisi nuclear, inclosa la proposta d'un tractat de no agressió entre l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l%27Atl%C3%A0ntic_Nord" title="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord">Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord</a> (OTAN) i el <a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pacte de Varsòvia</a> o fins i tot la dissolució d'aquests blocs militars, un tractat que cessin totes les armes nuclears proves i fins i tot l'eliminació de totes les armes nuclears, la resolució de la qüestió candent d'Alemanya per l'est i l'oest d'acceptar formalment l'existència de l'<a href="/wiki/Alemanya_Occidental" title="Alemanya Occidental">Alemanya Occidental</a> i l'<a href="/wiki/Alemanya_Oriental" class="mw-redirect" title="Alemanya Oriental">Alemanya Oriental</a> i el reconeixement nord-americà del govern de la Xina continental. La carta convidava a les contrapropostes i a aprofundir en aquestes i altres qüestions mitjançant negociacions pacífiques. Khrusxov va convidar <a href="/w/index.php?title=Norman_Cousins&action=edit&redlink=1" class="new" title="Norman Cousins (encara no existeix)">Norman Cousins</a>, editor d'un gran periòdic nord-americà i activista contra les armes antinuclears, a fer d'enllaç amb el president Kennedy, i Cousins es va reunir amb Khrusxov durant quatre hores al desembre de 1962.<a href="#cite_note-151">[150]</a> La resposta de Kennedy a les propostes de Khrusxov va ser tèbia, però Kennedy va expressar a Cousins que se sentia obligat a explorar aquestes qüestions a causa de la pressió de les persones dures a l'aparell de seguretat nacional dels Estats Units. Poc després els Estats Units i l'URSS van acordar un tractat que prohibia les proves atmosfèriques d'armes nuclears, conegut com el "<a href="/wiki/Tractat_de_prohibici%C3%B3_parcial_de_proves_nuclears" title="Tractat de prohibició parcial de proves nuclears">Tractat de prohibició parcial de proves nuclears</a>".<a href="#cite_note-152">[151]</a> Més endavant després de la crisi, els Estats Units i la Unió Soviètica van crear la <a href="/wiki/L%C3%ADnia_directa_Moscou-Washington" class="mw-redirect" title="Línia directa Moscou-Washington">línia directa Moscou-Washington</a>, una connexió directa de comunicacions entre Moscou i Washington. El propòsit era tenir una manera que els líders dels dos països de la Guerra Freda poguessin comunicar-se directament per resoldre aquesta crisi. El compromís va avergonyir <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a> i la Unió Soviètica perquè la retirada dels míssils nord-americans d'<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a> i <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a> era un acord secret entre Kennedy i Khrusxov. Khrusxov es va dirigir a Kennedy quan pensava que la crisi s'estava escapant de les mans, però es va veure als soviètics com retirant-se de les circumstàncies que havien començat. La caiguda de Khrusxov del poder dos anys més tard va ser en part a causa de la vergonya del <a href="/wiki/Politbur%C3%B3_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Politburó del PCUS">Politburó soviètic</a> davant les eventuals concessions de Khrusxov als Estats Units i aquesta ineptitud per precipitar la crisi en primer lloc. Segons Dobrynin, la màxima direcció soviètica va prendre el resultat cubà com "un cop al seu prestigi al límit de la humiliació".<a href="#cite_note-153">[152]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lideratge_cubà">Lideratge cubà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Lideratge cubà">modifica</a>]</div> Cuba va percebre el resultat com una traïció dels soviètics, ja que Kennedy i Khrusxov van prendre decisions sobre com resoldre la crisi. Castro va estar especialment molest perquè no es tractessin certs temes d'interès per a Cuba, com l'estatus de la base naval dels Estats Units a Guantánamo. Això va provocar que les relacions cubano-soviètiques es deterioressin durant els propers anys.<a href="#cite_note-Ramonet-154">[153]</a>:278 <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lideratge_romanès">Lideratge romanès</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Lideratge romanès">modifica</a>]</div> Durant la crisi, <a href="/wiki/Gheorghe_Gheorghiu-Dej" title="Gheorghe Gheorghiu-Dej">Gheorghe Gheorghiu-Dej</a> va enviar una carta al president Kennedy desvinculant Romania de les accions soviètiques. Això va convèncer l'Administració nord-americana de les intencions de <a href="/wiki/Bucarest" title="Bucarest">Bucarest</a> de <a href="/w/index.php?title=Desatel%C2%B7litzaci%C3%B3_de_la_Romania_comunista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Desatel·lització de la Romania comunista (encara no existeix)">desprendre's</a> de Moscou.<a href="#cite_note-https-2">[2]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lideratge_nord-americà">Lideratge nord-americà</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Lideratge nord-americà">modifica</a>]</div> L'estat de DEFCON 3 de les Forces dels Estats Units a tot el món va ser retornat a DEFCON 4 el 20 de novembre de 1962. El general Curtis LeMay va dir al president que la resolució de la crisi va ser la "major derrota de la nostra història"; la seva era una posició minoritària.<a href="#cite_note-axelrod2009-55">[55]</a> Havia pressionat per una invasió immediata de Cuba tan aviat com va començar la crisi i seguia afavorint la invasió de Cuba fins i tot després que els soviètics havien retirat els seus míssils.<a href="#cite_note-155">[154]</a> Vint-i-cinc anys més tard, LeMay encara creia que "Podríem haver tret no només els míssils de Cuba, hauríem pogut treure els comunistes de Cuba en aquell moment"<a href="#cite_note-jstor2538995-88">[88]</a> Almenys quatre atacs de contingència van ser armats i llançats des de Florida contra aeròdroms cubans i llocs sospitosos de míssils el 1963 i el 1964, tot i que tots van ser desviats al complex Pinecastle Range després que els avions passessin per l'<a href="/w/index.php?title=Illa_d%27Andros&action=edit&redlink=1" class="new" title="Illa d'Andros (encara no existeix)">illa d'Andros</a>.<a href="#cite_note-156">[155]</a> Els crítics, inclosos Seymour Melman,<a href="#cite_note-157">[156]</a> i Seymour Hersh<a href="#cite_note-158">[157]</a> van suggerir que la crisi dels míssils cubans va fomentar l'ús de mitjans militars pels Estats Units, com el cas de la posterior <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">guerra del Vietnam</a>. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Víctimes_humanes">Víctimes humanes</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Víctimes humanes">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rudolf_Anderson.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Rudolf_Anderson.jpg/220px-Rudolf_Anderson.jpg" decoding="async" width="220" height="278" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Rudolf_Anderson.jpg/330px-Rudolf_Anderson.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1b/Rudolf_Anderson.jpg/440px-Rudolf_Anderson.jpg 2x" data-file-width="1426" data-file-height="1800" /></a><figcaption>El major <a href="/w/index.php?title=Rudolf_Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rudolf Anderson (encara no existeix)">Rudolf Anderson</a></figcaption></figure> El cos del pilot U-2 <a href="/w/index.php?title=Rudolf_Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rudolf Anderson (encara no existeix)">Anderson</a> va ser retornat als Estats Units i va ser enterrat amb honors militars a <a href="/wiki/Carolina_del_Sud" title="Carolina del Sud">Carolina del Sud</a>. Va ser el primer receptor de la recent creada <a href="/wiki/Creu_de_la_For%C3%A7a_A%C3%A8ria_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Creu de la Força Aèria (Estats Units)">Creu de la Força Aèria</a>, que li va ser concedida pòstumament. Tot i que Anderson va ser l'única mortalitat de combatent durant la crisi, 11 membres de la tripulació de tres Boeing <a href="/w/index.php?title=RB-47_Stratojets&action=edit&redlink=1" class="new" title="RB-47 Stratojets (encara no existeix)">RB-47 Stratojets</a> de la 55a ala de reconeixement estratègic també van morir en accidents durant el període comprès entre el 27 de setembre i l'11 de novembre de 1962.<a href="#cite_note-159">[158]</a> Set tripulants va morir quan un <a href="/w/index.php?title=Servei_militar_de_transport_aeri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Servei militar de transport aeri (encara no existeix)">servei militar de transport aeri</a> <a href="/w/index.php?title=Boeing_C-135_Stratolifter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Boeing C-135 Stratolifter (encara no existeix)">C-135B Stratolifter</a> que lliurava munició a la base naval de la badia de Guantánamo es va estancar i es va estavellar quan s'aproximava el 23 d'octubre.<a href="#cite_note-160">[159]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Revelacions_posteriors">Revelacions posteriors</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Revelacions posteriors">modifica</a>]</div> Schlesinger, historiador i assessor de Kennedy, va dir a <a href="/wiki/National_Public_Radio" title="National Public Radio">National Public Radio</a> en una entrevista el 16 d'octubre del 2002 que Castro no volia els míssils, però Khrusxov va pressionar Castro perquè els acceptés. Castro no estava completament satisfet amb la idea, però la Direcció Nacional de la Revolució cubana les va acceptar, tant per protegir Cuba contra l'atac dels Estats Units com per ajudar la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-Ramonet-154">[153]</a>:272 Schlesinger creia que quan es retiraven els míssils, Castro estava més enfadat amb Khrusxov que amb Kennedy perquè Khrusxov no havia consultat Castro abans de decidir retirar-los.<a href="#cite_note-castro-161">[note 2]</a> Tot i que Khrusxov es va enfurismar amb Castro, planejava atacar els Estats Units amb els míssils restants si es produïa una invasió a l'illa.<a href="#cite_note-Ramonet-154">[153]</a>:311 A principis de 1992, es va confirmar que les forces soviètiques de Cuba ja havien rebut ogives nuclears tàctiques pels seus <a href="/w/index.php?title=Coets_d%27artilleria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coets d'artilleria (encara no existeix)">coets d'artilleria</a> i <a href="/wiki/Ilyushin_Il-28" class="mw-redirect" title="Ilyushin Il-28">bombarders Il-28</a> quan va esclatar la crisi.<a href="#cite_note-aca-162">[160]</a> Castro va afirmar que hauria recomanat el seu ús si els Estats Units el haguessin envaït malgrat que Cuba hagués quedat destruïda.<a href="#cite_note-aca-162">[160]</a> Es podria dir que el moment més perillós de la crisi no es va reconèixer fins a la conferència de l'Havana sobre la crisi dels míssils cubans, a l'octubre del 2002. Amb la presència de molts dels veterans de la crisi, tots van saber que el 27 d'octubre del 1962 l'<a href="/w/index.php?title=USS_Beale_(DD-471)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Beale (DD-471) (encara no existeix)">USS Beagle</a> havia rastrejat i abandonat càrregues de profunditat de senyals (de la mida de les granades de mà) al submarí <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_sovi%C3%A8tic_B-59)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí soviètic B-59) (encara no existeix)">B-59</a>, un Projecte 641 soviètic (designació OTAN <a href="/w/index.php?title=Submar%C3%AD_classe_Foxtrot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Submarí classe Foxtrot (encara no existeix)">"Foxtrot"</a>). Desconegut pels Estats Units, estava armat amb un torpede nuclear de 15 quilotons.<a href="#cite_note-163">[161]</a> Esgotat l'aire, el submarí soviètic estava envoltat de vaixells de guerra nord-americans i necessitava desesperadament sortir a la superfície. Una discussió va esclatar entre tres agents a bord del B-59, inclòs el capità submarí Valentin Savitsky, l'oficial polític Ivan Semonvictx Maslennikov i el comandant adjunt de la brigada, capità de 2n grau (equivalent a comandant de la Marina dels Estats Units) <a href="/w/index.php?title=Vasili_Arkhipov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vasili Arkhipov (encara no existeix)">Vasili Arkhipov</a>. Un Savitsky esgotat es va enfadar i va ordenar que el torpede nuclear a bord es preparés per al combat. Els relats difereixen sobre si Arkhipov va convèncer Savitsky de no fer l'atac o si el mateix Savitsky va concloure finalment que l'única opció raonable que li quedava era sortir a la superfície.<a href="#cite_note-164">[162]</a>:303, 317 Durant la conferència, McNamara va afirmar que la guerra nuclear s'havia apropat molt més del que la gent havia pensat. Thomas Blanton, director de l'<a href="/w/index.php?title=Arxiu_de_Seguretat_Nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arxiu de Seguretat Nacional (encara no existeix)">Arxiu de Seguretat Nacional</a>, va dir: "Un noi anomenat Vasili Arkhipov va salvar el món". Cinquanta anys després de la crisi, <a href="/w/index.php?title=Graham_T._Allison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Graham T. Allison (encara no existeix)">Graham T. Allison</a> va escriure: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Fa cinquanta anys, la crisi dels míssils cubans va portar el món al límit del desastre nuclear. Durant la confrontació, el president dels Estats Units, John F. Kennedy, va pensar que la possibilitat d'escalar a la guerra era "entre 1 de cada 3 i fins i tot", i el que hem après en dècades posteriors no ha fet res per allargar aquestes probabilitats. Ara sabem, per exemple, que, a més dels míssils balístics armats amb nuclears, la Unió Soviètica havia desplegat 100 armes nuclears tàctiques a Cuba, i el comandant soviètic local podria haver llançat aquestes armes sense codis ni comandaments addicionals de Moscou. L'atac i la invasió aèria dels Estats Units que estaven previstos per a la tercera setmana de l'enfrontament probablement haurien provocat una resposta nuclear contra els vaixells i les tropes nord-americanes, i potser fins i tot a Miami. La guerra resultant podria haver provocat la mort de més de 100 milions d'americans i més de 100 milions de russos.<a href="#cite_note-165">[163]</a><a href="#cite_note-166">[164]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> El periodista de la <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, Joe Matthews, va publicar la història el 13 d'octubre de 2012, darrere de les 100 caps nuclears tàctiques esmentades per Graham Allison al fragment anterior.<a href="#cite_note-MatthewsBBC20121013-167">[165]</a> Khrusxov temia que l'orgull ferit de Castro i la generalitzada indignació cubana per les concessions que havia fet a Kennedy poguessin desencadenar l'acord entre la Unió Soviètica i els Estats Units. Per evitar-ho, Khrusxov va decidir oferir a Cuba més de 100 armes nuclears tàctiques que havien estat enviades a Cuba juntament amb els míssils de llarg abast, però que, sobretot, havien escapat de la intel·ligència nord-americana. Khrusxov va determinar que, com que els nord-americans no havien inclòs els míssils a la llista de demandes, mantenir-los a Cuba seria un interès de la Unió Soviètica.<a href="#cite_note-MatthewsBBC20121013-167">[165]</a> <a href="/wiki/Anast%C3%A0s_Mikoian" title="Anastàs Mikoian">Anastàs Mikoian</a> es va encarregar de les negociacions amb Castro sobre l'acord de transferència de míssils dissenyat per evitar un trencament de les relacions entre Cuba i la Unió Soviètica. Mentre estava a l'Havana, Mikoian va ser testimoni dels canvis d'humor i de la paranoia de Castro, que estava convençut que Moscou havia fet l'acord amb els Estats Units a costa de la defensa de Cuba. Mikoian, per iniciativa pròpia, va decidir que a Castro i als seus militars no se'ls donaria el control d'armes amb una força explosiva igual a 100 bombes de la mida d'Hiroshima en cap cas. Va desactivar la situació aparentment intractable, que va arriscar a tornar a escalar la crisi, el 22 de novembre de 1962. Durant una tensa reunió de quatre hores, Mikoian va convèncer Castro que, malgrat el desig de Moscou d'ajudar, incompliria una llei soviètica inèdita, que en realitat no existia, transferir els míssils de manera permanent a mans cubanes i proporcionar-los un element dissuassori nuclear independent. Castro es va veure obligat a cedir i, en gran alleujament de Khrusxov i la resta del govern soviètic, les armes nuclears tàctiques van ser envasades i retornades per mar a la Unió Soviètica durant el desembre de 1962.<a href="#cite_note-MatthewsBBC20121013-167">[165]</a> En l'article «Tàctica i estratègia de la revolució llatinoamericana», escrit durant la crisi i no publicat fins després de la seva mort, <a href="/wiki/Ernesto_Che_Guevara" class="mw-redirect" title="Ernesto Che Guevara">Ernesto Che Guevara</a> denunciava l'actitud dels soviètics en afirmar que: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">És l'exemple esgarrifós d'un poble que està disposat a immolar-se atòmicament perquè les seves cendres serveixin de fonament a societats noves i que quan es fa, sense consultar-ho, un pacte pel qual es retiren els coets atòmics, no sospira d'alleugeriment, no dona gràcies per la treva; salta a la palestra per a donar la seva veu pròpia i única, la seva posició combatent, pròpia i única, i més lluny, la seva decisió de lluita encara que fos sol contra tots els perills i contra la mateixa amenaça atòmica de l'imperialisme ianqui. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Che Guevara<a href="#cite_note-168">[166]</a> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="A_la_cultura_popular">A la cultura popular</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: A la cultura popular">modifica</a>]</div> Els mitjans populars nord-americans, especialment la televisió, van fer un ús freqüent dels esdeveniments de la crisi dels míssils, tant en formes fictícies com documentals.<a href="#cite_note-169">[167]</a> Jim Willis inclou la Crisi com un dels 100 "moments mediàtics que van canviar Estats Units".<a href="#cite_note-170">[168]</a> Sheldon Stern troba que mig segle després encara hi ha moltes "idees errònies, mitges veritats i mentides clares" que han donat forma a versions mediàtiques del que va passar a la Casa Blanca durant aquestes penoses dues setmanes.<a href="#cite_note-171">[169]</a> L'historiador William Cohn va argumentar en un article del 1976 que els programes de televisió solen ser la principal font utilitzada pel públic nord-americà per conèixer i interpretar el passat.<a href="#cite_note-172">[170]</a> Segons l'historiador de la Guerra Freda Andrei Kozovoi, els mitjans soviètics es van mostrar una mica desorganitzats, ja que eren incapaços de generar una història popular coherent. Khrusxov va perdre el poder i va sortir desdibuixat de la història. Cuba ja no es va representar com un David heroic contra el Goliat nord-americà. Una de les contradiccions que va impregnar la campanya dels mitjans soviètics va ser entre la retòrica pacifista del <a href="/wiki/Moviment_per_la_pau" title="Moviment per la pau">moviment per la pau</a> que emfatitza els horrors de la guerra nuclear i la militància de la necessitat de preparar els soviètics per a la guerra contra l'agressió nord-americana.<a href="#cite_note-173">[171]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Representacions_als_mitjans">Representacions als mitjans</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Representacions als mitjans">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="No_ficció">No ficció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: No ficció">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Thirteen_Days_(book)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thirteen Days (book) (encara no existeix)">Thirteen Days</a>, memòria de la crisi de Robert F. Kennedy, publicada pòstumament el 1969; Es va convertir en la base de nombroses pel·lícules i documentals.<a href="#cite_note-174">[172]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Missiles_of_October&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Missiles of October (encara no existeix)">The Missiles of October</a>, de 1974. Docudrama televisiu sobre la crisi.<a href="#cite_note-175">[173]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Fog_of_War&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Fog of War (encara no existeix)">The Fog of War</a>, 2003 documental nord-americà sobre la vida i els temps de l'exsecretari de Defensa dels Estats Units Robert S. McNamara dirigit per Errol Morris, que va guanyar l'<a href="/wiki/Premis_Oscar_de_2003" title="Premis Oscar de 2003">Oscar d'aquell</a> any al <a href="/wiki/Oscar_al_millor_documental" title="Oscar al millor documental">millor documental</a>.<a href="#cite_note-176">[174]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ficció">Ficció</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Ficció">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Topaz" title="Topaz">Topaz</a>, pel·lícula d'<a href="/wiki/Alfred_Hitchcock" title="Alfred Hitchcock">Alfred Hitchcock</a> del 1969 basada en la <a href="/w/index.php?title=Topaz_(novel%C2%B7la)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Topaz (novel·la) (encara no existeix)">novel·la</a> de <a href="/w/index.php?title=Leon_Uris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leon Uris (encara no existeix)">Leon Uris</a> del 1967, ambientada en el període previ a la crisi.<a href="#cite_note-177">[175]</a></li> <li><a href="/wiki/Matin%C3%A9e" title="Matinée">Matinée</a>, pel·lícula de 1993 protagonitzada per <a href="/wiki/John_Goodman" title="John Goodman">John Goodman</a> ambientada durant la crisi dels míssils cubans en què un cineasta independent decideix aprofitar l'oportunitat per estrenar una pel·lícula de temàtica atòmica.<a href="#cite_note-178">[176]</a></li> <li><a href="/wiki/Tretze_dies_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)" title="Tretze dies (pel·lícula)">Tretze dies (pel·lícula)</a>, basada en The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis, un docudrama del 2000 dirigit per Roger Donaldson sobre la crisi.<a href="#cite_note-179">[177]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Command_%26_Conquer:_Red_Alert_3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Command & Conquer: Red Alert 3 (encara no existeix)">Command & Conquer: Red Alert 3</a>, un videojoc del 2008, situat en una línia de temps alternatiu on Einstein no existia. Durant la campanya de les Nacions Aliades, es produeix una versió alternativa de la crisi dels míssils cubans, batejada en el joc com la missió "La trampa del gran ós", on la Unió Soviètica havia planejat i construït secretament una força d'invasió a l'Havana, encapçalada per dirigibles Kirov dirigits especialment que produïen bombes de 50 megatons i tenien la intenció de volar cap a les ciutats controlades pels aliats.</li> <li><a href="/wiki/Mad_Men" title="Mad Men">Mad Men</a>, l'episodi del 2008 «Meditacions en cas d'emergència» se situa en plena crisi dels míssils cubans.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Ur_(novel%C2%B7la)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ur (novel·la) (encara no existeix)">Ur</a>, una novel·la curta de Stephen King del 2009, tracta d'uns tres homes que descobreixen a través d'un Kindle màgic que, en un univers paral·lel, la crisi dels míssils cubans es va convertir en una guerra nuclear i va acabar amb aquest univers.<a href="#cite_note-180">[178]</a></li> <li><a href="/wiki/Call_of_Duty:_Black_Ops" title="Call of Duty: Black Ops">Call of Duty: Black Ops</a>, videojoc del 2010, ambientat durant i després de la crisi dels míssils cubans.<a href="#cite_note-181">[179]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Kennedys_(minis%C3%A8rie_de_TV)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Kennedys (minisèrie de TV) (encara no existeix)">The Kennedys (minisèrie de TV)</a>, producció del 2011 que narra la vida de la família Kennedy, inclosa una dramatització de la crisi.<a href="#cite_note-182">[180]</a></li> <li><a href="/wiki/X-Men:_First_Class" title="X-Men: First Class">X-Men: First Class</a>, pel·lícula de superherois del 2011 ambientada durant la crisi dels míssils cubans, que representa la crisi com un grup de mutants que va escalar amb l'objectiu d'establir una classe dominant mutant després de la guerra posterior.<a href="#cite_note-183">[181]</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=The_Courier_(2020_film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Courier (2020 film) (encara no existeix)">The Courier (2020 film)</a>, explica la "història real de l'empresari britànic <a href="/w/index.php?title=Greville_Wynne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Greville Wynne (encara no existeix)">Greville Wynne</a> (interpretat per <a href="/wiki/Benedict_Cumberbatch" title="Benedict Cumberbatch">Benedict Cumberbatch</a>) que va ajudar el MI6 a penetrar en el programa nuclear soviètic durant la Guerra Freda. Wynne i la seva font russa, Oleg Penkovsky (amb el nom de codi Ironbark), va proporcionar una intel·ligència crucial que va posar fi a la crisi dels míssils cubans".<a href="#cite_note-Announcement-184">[182]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-mcnamara-109"><a href="#cite_ref-mcnamara_109-0">↑</a> McNamara data erròniament l'abatiment del major Rudolf Anderson U-2 de l'USAF el 26 d'octubre. </li> <li id="cite_note-castro-161"><a href="#cite_ref-castro_161-0">↑</a> A la seva biografia, Castro no va comparar els seus sentiments cap a cap dels dos líders en aquell moment, però deixa clar que estava enfadat amb Khruxov per no haver consultat amb ell. (Ramonet 1978) </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190403181853/https://history.state.gov/milestones/1961-1968/cuban-missile-crisis">Milestones: 1961–1968 – The Cuban Missile Crisis, October 1962</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://history.state.gov/milestones/1961-1968/cuban-missile-crisis">original</a> el 3 abril 2019. </li> <li id="cite_note-https-2">↑ <a href="#cite_ref-https_2-0">2,0</a> <a href="#cite_ref-https_2-1">2,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.ro/books?id=EgK_DAAAQBAJ&pg=PA99">Sven G. Holtsmark, Iver B. Neumann, Odd Arne Westad, Springer, 27 iul. 2016, The Soviet Union in Eastern Europe, 1945–89, p. 99</a> </li> <li id="cite_note-3"><a href="#cite_ref-3">↑</a> Scott, Len; Hughes, R. Gerald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=UJEGCAAAQBAJ&pg=PT17">The Cuban Missile Crisis: A Critical Reappraisal</a>. Taylor & Francis, 2015, p. 17. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781317555414" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781317555414">ISBN 9781317555414</a> [Consulta: 31 desembre 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis%3A+A+Critical+Reappraisal&rft.date=2015&rft.pub=Taylor+%26+Francis&rft.pages=17&rft.isbn=9781317555414&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DUJEGCAAAQBAJ%26pg%3DPT17">  </li> <li id="cite_note-uslegalcaseblockadeofcuba-4">↑ <a href="#cite_ref-uslegalcaseblockadeofcuba_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-uslegalcaseblockadeofcuba_4-1">4,1</a> Jonathan, Colman «The U.S. Legal Case for the Blockade of Cuba during the Missile Crisis, October-November 1962». Journal of Cold War Studies, 01-04-2019. </li> <li id="cite_note-Absher-5">↑ <a href="#cite_ref-Absher_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-Absher_5-1">5,1</a> <a href="#cite_ref-Absher_5-2">5,2</a> Absher, Kenneth Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100420055113/http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pubs/display.cfm?pubID=935">Mind-Sets and Missiles: A First Hand Account of the Cuban Missile Crisis</a>», 2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.strategicstudiesinstitute.army.mil/pubs/display.cfm?pubID=935">original</a> el 20 abril 2010. [Consulta: 29 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-franklin-6">↑ <a href="#cite_ref-franklin_6-0">6,0</a> <a href="#cite_ref-franklin_6-1">6,1</a> <a href="#cite_ref-franklin_6-2">6,2</a> <a href="#cite_ref-franklin_6-3">6,3</a> <a href="#cite_ref-franklin_6-4">6,4</a> <a href="#cite_ref-franklin_6-5">6,5</a> Franklin, Jane. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cubaunitedstates0000fran">Cuba and the United States: A Chronological History</a>. Melbourne: Ocean Press, 1997. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-875284-92-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-875284-92-4">ISBN 978-1-875284-92-4</a> [Consulta: 11 febrer 2007].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuba+and+the+United+States%3A+A+Chronological+History&rft.aulast=Franklin&rft.aufirst=Jane&rft.date=1997&rft.pub=Ocean+Press&rft.place=Melbourne&rft.isbn=978-1-875284-92-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcubaunitedstates0000fran">  </li> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Kempe, Frederick. Berlin 1961. Penguin Group USA, 2011.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Berlin+1961&rft.aulast=Kempe&rft.aufirst=Frederick&rft.date=2011&rft.pub=Penguin+Group+USA">  </li> <li id="cite_note-8"><a href="#cite_ref-8">↑</a> Rodriguez. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/shadowwarrior00rodr">Shadow Warrior: The CIA Hero of 100 Unknown Battles</a>. Simon & Schuster, octubre 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-671-66721-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-671-66721-4">ISBN 978-0-671-66721-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Shadow+Warrior%3A+The+CIA+Hero+of+100+Unknown+Battles&rft.aulast=Rodriguez&rft.date=octubre+1989&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.isbn=978-0-671-66721-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fshadowwarrior00rodr">  </li> <li id="cite_note-9"><a href="#cite_ref-9">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150605041149/http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg1446.pdf">Proclamation 3447 – Embargo on All Trade With Cuba</a>». U.S. Government Printing Office, 03-02-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg1446.pdf">original</a> el 5 juny 2015. [Consulta: 28 setembre 2014]. </li> <li id="cite_note-afmag-10">↑ <a href="#cite_ref-afmag_10-0">10,0</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-1">10,1</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-2">10,2</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-3">10,3</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-4">10,4</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-5">10,5</a> <a href="#cite_ref-afmag_10-6">10,6</a> Correll, John T. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130613164558/http://www.airforcemag.com/MagazineArchive/Pages/2005/August%202005/0805u2.aspx">Airpower and the Cuban Missile Crisis</a>». Air Force Magazine, 88, 8, 8-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.airforcemag.com/MagazineArchive/Pages/2005/August%202005/0805u2.aspx">original</a> el 13 juny 2013 [Consulta: 4 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Alexeyev, Alexandr. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130329112225/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB400/docs/Interview%20with%20Alekseev.pdf">Interview</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB400/docs/Interview%20with%20Alekseev.pdf">original</a> el 29 març 2013. [Consulta: 30 març 2013]. </li> <li id="cite_note-Allison_1999_92-12">↑ <a href="#cite_ref-Allison_1999_92_12-0">12,0</a> <a href="#cite_ref-Allison_1999_92_12-1">12,1</a> Allison, Graham i Philip Zelikow. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/92">Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/92">92</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+i+Philip+Zelikow&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F92+92%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F92">  </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Allison, Graham i Philip Zelikow. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/94">Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/94">94–95</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+i+Philip+Zelikow&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F94+94%E2%80%9395%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F94">  </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> Allison, Graham i Philip Zelikow. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/105">Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/105">105</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+i+Philip+Zelikow&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F105+105%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F105">  </li> <li id="cite_note-cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive-15">↑ <a href="#cite_ref-cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive_15-0">15,0</a> <a href="#cite_ref-cuban-missile-crisis-nationalsecurityarchive_15-1">15,1</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cubanmissilecris0000unse_u8o5">The Cuban missile crisis, 1962 : a National Security Archive documents reader</a>. [Rev. ed.]. Nova York: New Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1565844742" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1565844742">ISBN 978-1565844742</a>. <a href="/wiki/OCLC" class="mw-redirect" title="OCLC">OCLC</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldcat.org/oclc/40952458">40952458</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+missile+crisis%2C+1962+%3A+a+National+Security+Archive+documents+reader&rft.date=1998&rft.edition=%5BRev.+ed.%5D&rft.pub=New+Press&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1565844742&rft_id=info:oclcnum/40952458&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcubanmissilecris0000unse_u8o5">  </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> Mikoyan, Sergo. The Soviet Cuban Missile Crisis. United States: Stanford University Press, 2012, p. 93.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Mikoyan&rft.aufirst=Sergo&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.place=United+States&rft.pages=93">  </li> <li id="cite_note-17"><a href="#cite_ref-17">↑</a> Wingrove, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180705033345/https://www.theguardian.com/commentisfree/2012/oct/22/cuban-missile-crisis-nikita-Khrusxov">Cuban missile crisis: Nikita Khrusxov's Cuban gamble misfired | Paul Wingrove</a>» (en anglès), 22-10-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/commentisfree/2012/oct/22/cuban-missile-crisis-nikita-Khrusxov">original</a> el 5 juliol 2018. [Consulta: 18 maig 2018]. </li> <li id="cite_note-18"><a href="#cite_ref-18">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180519032359/http://schoolshistory.org.uk/topics/world-history/cold-war-1945-1972/cuban-missile-crisis-why-were-missiles-there/">Cuban Missile Crisis: Why were missiles there?</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://schoolshistory.org.uk/topics/world-history/cold-war-1945-1972/cuban-missile-crisis-why-were-missiles-there/">original</a> el 19 maig 2018. [Consulta: 18 maig 2018]. </li> <li id="cite_note-gwu-19">↑ <a href="#cite_ref-gwu_19-0">19,0</a> <a href="#cite_ref-gwu_19-1">19,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121110190118/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB393/">The Soviet Cuban Missile Crisis: Castro, Mikoyan, Kennedy, Khrusxov, i the Missiles of November</a>». The National Security Archive, 10-10-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB393/">original</a> el 10 novembre 2012. [Consulta: 11 octubre 2012]. </li> <li id="cite_note-20"><a href="#cite_ref-20">↑</a> Weldes, Jutta. Constructing National Interests: The United States i the Cuban Missile Crisis. University of Minnesota Press, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8166-3111-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8166-3111-7">ISBN 978-0-8166-3111-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constructing+National+Interests%3A+The+United+States+i+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Weldes&rft.aufirst=Jutta&rft.date=1999&rft.pub=University+of+Minnesota+Press&rft.isbn=978-0-8166-3111-7">  </li> <li id="cite_note-hansen-21">↑ <a href="#cite_ref-hansen_21-0">21,0</a> <a href="#cite_ref-hansen_21-1">21,1</a> Hansen, James H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100607061839/https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/kent-csi/vol46no1/pdf/v46i1a06p.pdf">Soviet Deception in the Cuban Missile Crisis</a>». Learning from the Past. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/kent-csi/vol46no1/pdf/v46i1a06p.pdf">original</a> el 7 juny 2010. [Consulta: 2 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-WP-22"><a href="#cite_ref-WP_22-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2008/06/20/AR2008062002595.html">Cool Crisis Management? It's a Myth, Ask JFK</a>». The Washington Post, 22-06-2008 [Consulta: 22 agost 2017]. </li> <li id="cite_note-23"><a href="#cite_ref-23">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150605041146/http://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg697.pdf">Joint resolution expressing the determination of the United States with respect to the situation in Cuba – P.L. 87-733</a>». U.S. Government Printing Office, 03-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-76/pdf/STATUTE-76-Pg697.pdf">original</a> el 5 juny 2015. [Consulta: 28 setembre 2014]. </li> <li id="cite_note-blight-24">↑ <a href="#cite_ref-blight_24-0">24,0</a> <a href="#cite_ref-blight_24-1">24,1</a> <a href="#cite_ref-blight_24-2">24,2</a> <a href="#cite_ref-blight_24-3">24,3</a> Blight, James G.; Allyn, Bruce J.; Welch, David A. Cuba on the Brink: Castro, the Missile Crisis, i the Soviet Collapse; [revised for the Fortieth Anniversary]. 2a edició. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7425-2269-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7425-2269-5">ISBN 978-0-7425-2269-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuba+on+the+Brink%3A+Castro%2C+the+Missile+Crisis%2C+i+the+Soviet+Collapse%3B+%5Brevised+for+the+Fortieth+Anniversary%5D&rft.date=2002&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Rowman+%26+Littlefield&rft.place=Lanham%2C+Maryland&rft.isbn=978-0-7425-2269-5">  </li> <li id="cite_note-thedays-25"><a href="#cite_ref-thedays_25-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090608122553/http://library.thinkquest.org/10826/cuba.htm">The Days the World Held Its Breath</a>», 31-07-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://library.thinkquest.org/10826/cuba.htm">original</a> el 8 juny 2009. [Consulta: 4 març 2010]. </li> <li id="cite_note-26"><a href="#cite_ref-26">↑</a> Allison, Graham i Philip Zelikow. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/80">Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/80">80</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+i+Philip+Zelikow&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F80+80%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F80">  </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170811063346/http://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/308/19308.pdf">Congressional Record</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/308/19308.pdf">original</a> el 11 agost 2017. [Consulta: 27 gener 2019]. </li> <li id="cite_note-28"><a href="#cite_ref-28">↑</a> Stern, Sheldon M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/avertingthefinal00ster">Averting 'the Final Failure': John F. Kennedy i the Secret Cuban Missile Crisis Meetings</a>. Stanford University Press, 2003, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/avertingthefinal00ster/page/26">26</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780804748469" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780804748469">ISBN 9780804748469</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Averting+%27the+Final+Failure%27%3A+John+F.+Kennedy+i+the+Secret+Cuban+Missile+Crisis+Meetings&rft.aulast=Stern&rft.aufirst=Sheldon+M.&rft.date=2003&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Favertingthefinal00ster%2Fpage%2F26+26%5D&rft.isbn=9780804748469&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Favertingthefinal00ster">  </li> <li id="cite_note-Wilson_Center_21_February_2017-29"><a href="#cite_ref-Wilson_Center_21_February_2017_29-0">↑</a> Henning, Heiko. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190127094209/https://www.wilsoncenter.org/blog-post/senator-keatings-source">Senator Keating's Source: How West German intelligence discovered Soviet missiles in Cuba</a>», 21-02-2017. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wilsoncenter.org/blog-post/senator-keatings-source">original</a> el 27 gener 2019. [Consulta: 31 gener 2019]. </li> <li id="cite_note-R-12_Specs.-30"><a href="#cite_ref-R-12_Specs._30-0">↑</a> Zak, Anatoly. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121004160729/http://www.russianspaceweb.com/r12.html">Rockets: R-12</a>». Morristown, New Jersey: RussianSpaceWeb.com, 2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.russianspaceweb.com/r12.html">original</a> el 4 octubre 2012. [Consulta: 21 octubre 2012]. </li> <li id="cite_note-31"><a href="#cite_ref-31">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100523064046/http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-12-specs.htm">R-12 / SS-4 SANDAL</a>». Global Security. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-12-specs.htm">original</a> el 23 maig 2010. [Consulta: 30 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-32"><a href="#cite_ref-32">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100522034517/http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-14-specs.htm">R-14 / SS-5 SKEAN</a>». Global Security. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/wmd/world/russia/r-14-specs.htm">original</a> el 22 maig 2010. [Consulta: 30 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-33"><a href="#cite_ref-33">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200220024319/http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline.htm">The Cuban Missile Crisis Timeline</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline.htm">original</a> el 20 febrer 2020. [Consulta: 8 abril 2020]. </li> <li id="cite_note-34"><a href="#cite_ref-34">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170811063247/http://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/307/19307.pdf">Congressional Record</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://digitalarchive.wilsoncenter.org/assets/media_files/000/019/307/19307.pdf">original</a> el 11 agost 2017. [Consulta: 27 gener 2019]. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200727100728/https://www.khanacademy.org/humanities/us-history/postwarera/1960s-america/a/the-cuban-missile-crisis">The Cuban Missile Crisis</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.khanacademy.org/humanities/us-history/postwarera/1960s-america/a/the-cuban-missile-crisis">original</a> el 27 juliol 2020. [Consulta: 21 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-36"><a href="#cite_ref-36">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200727074616/https://resources.saylor.org/wwwresources/archived/site/wp-content/uploads/2011/03/Cuban-Missile-Crisis.pdf">Cuban Missile Crisis</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://resources.saylor.org/wwwresources/archived/site/wp-content/uploads/2011/03/Cuban-Missile-Crisis.pdf">original</a> el 27 juliol 2020. [Consulta: 21 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200727104202/https://www.nationalcoldwarexhibition.org/schools-colleges/national-curriculum/cuban-missile-crisis/deployment-of-missiles.aspx">Deployment of Missiles</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nationalcoldwarexhibition.org/schools-colleges/national-curriculum/cuban-missile-crisis/deployment-of-missiles.aspx">original</a> el 27 juliol 2020. [Consulta: 21 maig 2020]. </li> <li id="cite_note-GWUgraybeal-38"><a href="#cite_ref-GWUgraybeal_38-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150115214838/http://www2.gwu.edu/~nsarchiv/coldwar/interviews/episode-21/graybeal3.html">Interview with Sidney Graybeal – 29 January 1998</a>». Episode 21. <a href="/wiki/George_Washington_University" class="mw-redirect" title="George Washington University">George Washington University</a>, National Security Archive, 14-03-1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/coldwar/interviews/episode-21/graybeal3.html">original</a> el 15 gener 2015. [Consulta: 25 març 2006]. </li> <li id="cite_note-39"><a href="#cite_ref-39">↑</a> Pedlow, Gregory, The Central Intelligence Agency i Overhead Reconnaissance. CIA. 1962. </li> <li id="cite_note-40"><a href="#cite_ref-40">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://taiwanairpower.org/blog/?p=135">"Project RAZOR".</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111008222047/http://taiwanairpower.org/blog/?p=135">Arxivat</a> 2011-10-08 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Taiwan Air Blog, updated April 11, 2007. Retrieved: September 14, 2009. </li> <li id="cite_note-41"><a href="#cite_ref-41">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://taiwanairpower.org/blog/?p=136">"Project RAZOR".</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111008222124/http://taiwanairpower.org/blog/?p=136">Arxivat</a> 2011-10-08 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Taiwan Air Blog, updated April 15, 2007. Retrieved: September 14, 2009. </li> <li id="cite_note-42"><a href="#cite_ref-42">↑</a> Max Holland. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/csi-studies/studies/vol49no4/Photo_Gap_2.htm">"The 'Photo Gap' That Delayed Discovery of Missiles."</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150402113319/https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/csi-studies/studies/vol49no4/Photo_Gap_2.htm">Arxivat</a> 2015-04-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Studies in Intelligence, Vol. 49, No. 4; published online April 15, 2007. Retrieved: March 22, 2015. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> Caddell, Joseph W. «Corona over Cuba: The Missile Crisis and the Early Limitations of Satellite Imagery Intelligence». Intelligence i National Security, 31, 3, 2016, pàg. 416–438. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F02684527.2015.1005495">10.1080/02684527.2015.1005495</a>. </li> <li id="cite_note-44"><a href="#cite_ref-44">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html">Remarks by LTG Ronald L. Burgess Jr., Director, Defense Intelligence Agency</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130604140041/http://www.dia.mil/public-affairs/testimonies/2011-08-12.html">Arxivat</a> 2013-06-04 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Association of Former Intelligence Officers, August 12, 2011 </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100527171609/http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba/cuba2.html">Cuban Missile Crisis</a>». U.S. Department of State. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://future.state.gov/educators/slideshow/cuba/cuba2.html">original</a> el 27 maig 2010. [Consulta: 6 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-46"><a href="#cite_ref-46">↑</a> Vladislav Zubok & Constantine Pleshkov, Inside the Kremlin's Cold War, 1996, page 264, Harvard Press, Massachusetts <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-674-45532-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-674-45532-0">ISBN 0-674-45532-0</a> </li> <li id="cite_note-47"><a href="#cite_ref-47">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171202121300/http://www.loc.gov/exhibits/archives/colc.html">Revelations from the Russian Archives</a>». Library of Congress. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.loc.gov/exhibits/archives/colc.html">original</a> el 2 desembre 2017. [Consulta: 20 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111011124723/http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct16/doc3.html">Off the Record Meeting on Cuba: The White House</a>». John F. Kennedy Presidential Library i Museum, 16-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct16/doc3.html">original</a> el 11 octubre 2011. [Consulta: 26 agost 2011]. </li> <li id="cite_note-49"><a href="#cite_ref-49">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111011124739/http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct22/doc2.html">National Security Action Memorandum 196</a>». JFK Presidential Library i Museum, 22-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct22/doc2.html">original</a> el 11 octubre 2011. [Consulta: 26 agost 2011]. </li> <li id="cite_note-50"><a href="#cite_ref-50">↑</a> Averting The Final Failure, John F. Kennedy i the Secret Cuban Missile Crisis Meetings, Sheldon M. Stern, Stanford University Press, 2003. </li> <li id="cite_note-51"><a href="#cite_ref-51">↑</a> The Cuban Missile Crisis in American Memory: Myths versus Reality (Stanford Nuclear Age Series), Sheldon M. Stern, Stanford University Press, 2012 </li> <li id="cite_note-52"><a href="#cite_ref-52">↑</a> Kennedy, Robert. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thirteendays00robe">Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: W.W. Norton & Company, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thirteendays00robe/page/19">19</a>–21. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-393-31834-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-393-31834-6">ISBN 0-393-31834-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Thirteen+Days%3A+A+Memoir+of+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Robert&rft.date=1999&rft.pub=W.W.+Norton+%26+Company&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthirteendays00robe%2Fpage%2F19+19%5D%E2%80%9321&rft.isbn=0-393-31834-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthirteendays00robe">  </li> <li id="cite_note-53"><a href="#cite_ref-53">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Graham_T._Allison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Graham T. Allison (encara no existeix)">Allison, Graham T.</a>; Zelikow, Philip D. Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis. 2a edició. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/111">111–116</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+T.&rft.date=1999&rft.edition=2a+edici%C3%B3&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F111+111%E2%80%93116%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1">  </li> <li id="cite_note-rfkennedy-54"><a href="#cite_ref-rfkennedy_54-0">↑</a> <a href="/wiki/Robert_F._Kennedy" class="mw-redirect" title="Robert F. Kennedy">Kennedy, Robert</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thirtee_ken_1971_00_8923/page/14">Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis</a>. W.W. Norton & Company, 1971, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/thirtee_ken_1971_00_8923/page/14">14</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-393-09896-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-393-09896-9">ISBN 978-0-393-09896-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Thirteen+Days%3A+A+Memoir+of+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Robert&rft.date=1971&rft.pub=W.W.+Norton+%26+Company&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthirtee_ken_1971_00_8923%2Fpage%2F14+14%5D&rft.isbn=978-0-393-09896-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fthirtee_ken_1971_00_8923%2Fpage%2F14">  </li> <li id="cite_note-axelrod2009-55">↑ <a href="#cite_ref-axelrod2009_55-0">55,0</a> <a href="#cite_ref-axelrod2009_55-1">55,1</a> Axelrod, Alan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/realhistoryofcol0000axel">The Real History of the Cold War: A New Look at the Past</a>. Nova York: Sterling Publishing Co., 2009, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/realhistoryofcol0000axel/page/332">332</a>, 335. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4027-6302-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4027-6302-1">ISBN 978-1-4027-6302-1</a> [Consulta: 22 abril 2010].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Real+History+of+the+Cold+War%3A+A+New+Look+at+the+Past&rft.aulast=Axelrod&rft.aufirst=Alan&rft.date=2009&rft.pub=Sterling+Publishing+Co.&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Frealhistoryofcol0000axel%2Fpage%2F332+332%5D%2C+335&rft.isbn=978-1-4027-6302-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Frealhistoryofcol0000axel">  </li> <li id="cite_note-56"><a href="#cite_ref-56">↑</a> Ornstein, Robert Evan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/newworldnewmindm0000orns">New world new mind: moving toward conscious evolution</a>. The University of Michigan, Doubleday, 1989.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=New+world+new+mind%3A+moving+toward+conscious+evolution&rft.aulast=Ornstein&rft.aufirst=Robert+Evan&rft.date=1989&rft.pub=The+University+of+Michigan%2C+Doubleday&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fnewworldnewmindm0000orns">  </li> <li id="cite_note-57"><a href="#cite_ref-57">↑</a> Blight, James G.; Welch, David A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/onbrinkamericans00blig">On the Brink: Americans i Soviets Reexamine the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Hill i Wang, 1989. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-374-22634-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-374-22634-3">ISBN 978-0-374-22634-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=On+the+Brink%3A+Americans+i+Soviets+Reexamine+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.date=1989&rft.pub=Hill+i+Wang&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-374-22634-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fonbrinkamericans00blig">  </li> <li id="cite_note-58"><a href="#cite_ref-58">↑</a> ; Woolley, John T«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150605002141/http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=8867">John F. Kennedy: "378 – The President's News Conference," September 13, 1962</a>». The American Presidency Project. University of California – Santa Barbara. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=8867">original</a> el 5 juny 2015. [Consulta: 28 setembre 2014]. </li> <li id="cite_note-59"><a href="#cite_ref-59">↑</a> Kennedy, J. «After Two Years: A conversation with the president». In 'Public Papers of the Presidents: John F. Kennedy, 1962', 17-12-1962, pàg. 889–904. </li> <li id="cite_note-60"><a href="#cite_ref-60">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100422211753/http://www.u-s-history.com/pages/h1736.html">Cuban Missile Crisis</a>». Online Highways LLC. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.u-s-history.com/pages/h1736.html">original</a> el 22 abril 2010. [Consulta: 5 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-historyplace-61">↑ <a href="#cite_ref-historyplace_61-0">61,0</a> <a href="#cite_ref-historyplace_61-1">61,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100424024932/http://www.historyplace.com/speeches/jfk-cuban.htm">JFK on the Cuban Missile Crisis</a>». The History Place. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historyplace.com/speeches/jfk-cuban.htm">original</a> el 24 abril 2010. [Consulta: 3 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-global-62">↑ <a href="#cite_ref-global_62-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-global_62-1">62,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100603221230/http://www.globalsecurity.org/military/ops/cuba-62.htm">Cuban Missile Crisis</a>». Global Security. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/military/ops/cuba-62.htm">original</a> el 3 juny 2010. [Consulta: 6 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88-63">↑ <a href="#cite_ref-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88_63-0">63,0</a> <a href="#cite_ref-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88_63-1">63,1</a> <a href="#cite_ref-Kamps,_Charles_Tustin_2007,_page_88_63-2">63,2</a> Kamps, Charles Tustin, "The Cuban Missile Crisis", Air & Space Power Journal, AU Press, Air University, Maxwell Air Force Base, Alabama, Fall 2007, Volume XXI, Number 3, page 88. </li> <li id="cite_note-64"><a href="#cite_ref-64">↑</a> «Third VP-18». A: Dictionary of American Naval Aviation Squadrons. 2. Naval Aviation History Office, 9 novembre 2000, p. 2 [Consulta: 16 gener 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Dictionary+of+American+Naval+Aviation+Squadrons&rft.atitle=Third+VP-18&rft.date=9+novembre+2000&rft.pub=Naval+Aviation+History+Office&rft.pages=2">  </li> <li id="cite_note-65"><a href="#cite_ref-65">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110128153544/http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5.htm">The Naval Quarantine of Cuba, 1962</a>». Report on the Naval Quarantine of Cuba, Operational Archives Branch, Post 46 Command File, Box 10, Washington, DC. Naval History & Heritage Command. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5.htm">original</a> el 28 gener 2011. [Consulta: 25 gener 2011]. </li> <li id="cite_note-66"><a href="#cite_ref-66">↑</a> Allison, Graham i Philip Zelikow. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/119">Essence of Decision: Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0/page/119">119</a>. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%3A+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham+i+Philip+Zelikow&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F119+119%5D&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0%2Fpage%2F119">  </li> <li id="cite_note-quarantine_term-67">↑ <a href="#cite_ref-quarantine_term_67-0">67,0</a> <a href="#cite_ref-quarantine_term_67-1">67,1</a> Ernest R May. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120119211834/http://www.bbc.co.uk/history/worldwars/coldwar/kennedy_cuban_missile_01.shtml#three">John F Kennedy i the Cuban Missile Crisis</a>», 2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/history/worldwars/coldwar/kennedy_cuban_missile_01.shtml#three">original</a> el 19 gener 2012. [Consulta: 7 febrer 2012]. BBC History of the Cold War. </li> <li id="cite_note-flagship-68">↑ <a href="#cite_ref-flagship_68-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-flagship_68-1">68,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20011130144007/http://history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm">Còpia arxivada</a>», 01-01-2001. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.history.navy.mil/faqs/faq90-5c.htm">original</a> el 30 de novembre 2001. [Consulta: 29 setembre 2021]. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Gibson, David R. (2012) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://press.princeton.edu/titles/9739.html">Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150214013538/http://press.princeton.edu/titles/9739.html">Arxivat</a> 2015-02-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Princeton, NJ: Princeton University Press. pp. 99–101. </li> <li id="cite_note-proclamation-3504-70"><a href="#cite_ref-proclamation-3504_70-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160310170241/https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-77/pdf/STATUTE-77-Pg958.pdf">Proclamation 3504 – Interdiction of the Delivery of Offensive Weapons to Cuba</a>». U.S. Government Printing Office, 23-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.gpo.gov/fdsys/pkg/STATUTE-77/pdf/STATUTE-77-Pg958.pdf">original</a> el 10 març 2016. [Consulta: 28 setembre 2014]. </li> <li id="cite_note-71"><a href="#cite_ref-71">↑</a> Boyle, Peter G. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi-org.gate2.library.lse.ac.uk/10.1080/13619469608581403">The British Government's View of the Cuban Missile Crisis</a>». Contemporary British History, 10, 3, 9-1996, pàg. 25. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F13619469608581403">10.1080/13619469608581403</a>. </li> <li id="cite_note-72"><a href="#cite_ref-72">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170910084353/http://jfk14thday.com/jfk-eisenhower-cuban-missile-crisis/">JFK Tapes » JFK i Dwight Eisenhower during the Cuban Missile Crisis</a>», 22-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://jfk14thday.com/jfk-eisenhower-cuban-missile-crisis/">original</a> el 10 setembre 2017. [Consulta: 15 setembre 2017]. </li> <li id="cite_note-ovalofficetapes1-73">↑ <a href="#cite_ref-ovalofficetapes1_73-0">73,0</a> <a href="#cite_ref-ovalofficetapes1_73-1">73,1</a> David Von Pein's JFK Channel. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170920194857/https://www.youtube.com/watch?v=RFAdinz11CM">JFK TALKS WITH DWIGHT EISENHOWER ABOUT THE CUBAN CRISIS (OCTOBER 22, 1962)</a>», 30-08-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=RFAdinz11CM">original</a> el 20 setembre 2017. [Consulta: 15 setembre 2017]. </li> <li id="cite_note-upi-74">↑ <a href="#cite_ref-upi_74-0">74,0</a> <a href="#cite_ref-upi_74-1">74,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.upi.com/Audio/Year_in_Review/Events-of-1962/Cuban-Missile-Crisis/12295509437657-6/">1962 Year In Review: Cuban Missile Crisis</a>». United Press International, Inc. [Consulta: 22 abril 2010]. </li> <li id="cite_note-20070422TheGuardianSorensen-75"><a href="#cite_ref-20070422TheGuardianSorensen_75-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/theguardian/2007/apr/22/greatspeeches1">Great speeches of the 20th century: The Kennedys. Ted Sorenson: JFK's inaugural address was world-changing</a>». The Guardian, 22-04-2007 [Consulta: 15 agost 2021]. </li> <li id="cite_note-76"><a href="#cite_ref-76">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150209130849/https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d63">Letter From Chairman Khrusxov to President Kennedy</a>». United States Department of State, Bureau of Public Affairs, Office of the Historian, 24-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d63">original</a> el 9 febrer 2015. [Consulta: 28 setembre 2014]. </li> <li id="cite_note-loc-Khrusxov-translation-77">↑ <a href="#cite_ref-loc-Khrusxov-translation_77-0">77,0</a> <a href="#cite_ref-loc-Khrusxov-translation_77-1">77,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171222101745/http://www.loc.gov/exhibits/archives/x2jfk.html">Khruschev Letter to President Kennedy</a>», 24-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.loc.gov/exhibits/archives/x2jfk.html">original</a> el 22 desembre 2017. [Consulta: 30 desembre 2017]. </li> <li id="cite_note-chrono26oct15nov-78">↑ <a href="#cite_ref-chrono26oct15nov_78-0">78,0</a> <a href="#cite_ref-chrono26oct15nov_78-1">78,1</a> <a href="#cite_ref-chrono26oct15nov_78-2">78,2</a> <a href="#cite_ref-chrono26oct15nov_78-3">78,3</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110514001138/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/621026_621115%20Chronology%201.pdf">Chronology 1: October 26, 1962 to November 15, 1962</a>». The Cuban Missile Crisis, 1962. The National Security Archive. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/621026_621115%20Chronology%201.pdf">original</a> el 14 maig 2011. [Consulta: 8 abril 2011]. </li> <li id="cite_note-brink-79"><a href="#cite_ref-brink_79-0">↑</a> Buffet, Cyril; Touze, Vincent. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100711144324/http://www.cubacrisis.net/angl/pages/aubordset_02.html">Brinkmanship</a>». The Cuban Missile Crisis exhibition. The Caen Mémorial. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cubacrisis.net/angl/pages/aubordset_02.html">original</a> el 11 juliol 2010. [Consulta: 3 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-cubacrisis-80"><a href="#cite_ref-cubacrisis_80-0">↑</a> Buffet, Cyril; Touze, Vincent. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100711174830/http://www.cubacrisis.net/angl/pages/aubord_rfa11.html">Germany, between Cuba i Berlin</a>». The Cuban Missile Crisis exhibition. The Caen Mémorial. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cubacrisis.net/angl/pages/aubord_rfa11.html">original</a> el 11 juliol 2010. [Consulta: 3 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-81"><a href="#cite_ref-81">↑</a> «Pope John Helped settle the Cuban missile crisis». The Telegraph, 04-06-1971. </li> <li id="cite_note-82"><a href="#cite_ref-82">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130526202736/http://www.ibiblio.org/expo/soviet.exhibit/x2jfk.html">Outright Piracy</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ibiblio.org/expo/soviet.exhibit/x2jfk.html">original</a> el 26 maig 2013. [Consulta: 12 maig 2013]. </li> <li id="cite_note-83"><a href="#cite_ref-83">↑</a> Mikoyan, Sergo. The Soviet Cuban Missile Crisis. Stanford University Press, 2012, p. 147.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Mikoyan&rft.aufirst=Sergo&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=147">  </li> <li id="cite_note-84"><a href="#cite_ref-84">↑</a> Nathan, James. The Cuban Missile Crisis Revisited. Nova York: Palgrave Macmillan, 1992, p. 7.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis+Revisited&rft.aulast=Nathan&rft.aufirst=James&rft.date=1992&rft.pub=Palgrave+Macmillan&rft.place=Nova+York&rft.pages=7">  </li> <li id="cite_note-85"><a href="#cite_ref-85">↑</a> Ritter, Stephanie. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130222100942/http://www.afgsc.af.mil/news/story.asp?id=123323100">SAC during the 13 Days of the Cuban Missile Crisis</a>». Air Force Global Strike Command, 19-10-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.afgsc.af.mil/news/story.asp?id=123323100">original</a> el 22 febrer 2013. </li> <li id="cite_note-86"><a href="#cite_ref-86">↑</a> Sowa, Tom «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.spokesman.com/stories/2014/sep/21/buried-treasures/">– Buried treasures</a>». The Spokesman Review [Spokane, WA], 21-09-2014 [Consulta: 26 gener 2017]. </li> <li id="cite_note-87"><a href="#cite_ref-87">↑</a> Boyland, Vista; Nowlin, Klyne D. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.moaacc.org/Intercomjan12.pdf">WW III, A Close Call</a>». The Intercom, 35, 1, 1-2012, pàg. 19–20.[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-jstor2538995-88">↑ <a href="#cite_ref-jstor2538995_88-0">88,0</a> <a href="#cite_ref-jstor2538995_88-1">88,1</a> Kohn, R. H.; Harahan, J. P. «U.S. Strategic Air Power, 1948–1962: Excerpts from an Interview with Generals Curtis E. LeMay, Leon W. Johnson, David A. Burchinal, i Jack J. Catton». International Security, 12, 4, 1988, pàg. 78–95. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2538995">10.2307/2538995</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/2538995">2538995</a>. </li> <li id="cite_note-89"><a href="#cite_ref-89">↑</a> Reynolds, K.C. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100922220852/http://battleshipcove.org/news-boarding-marucla.htm">Boarding MARUCLA: A personal account from the Executive Officer of USS Joseph P. Kennedy Jr.</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.battleshipcove.org/news-boarding-marucla.htm">original</a> el 22 setembre 2010. [Consulta: 22 juny 2010]. </li> <li id="cite_note-Goldman-90"><a href="#cite_ref-Goldman_90-0">↑</a> ; Stein, Giel«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120219195848/http://www.hpol.org/jfk/cuban/">The Cuban Missile Crisis, October 18–29, 1962</a>». History i Politics Out Loud, 08-10-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hpol.org/jfk/cuban/">original</a> el 19 febrer 2012. </li> <li id="cite_note-91"><a href="#cite_ref-91">↑</a> Corera, Gordon «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.com/news/uk-50098955">Scarborough's Cuban missile crisis role revealed</a>» (en anglès). , 21-10-2019 [Consulta: 21 octubre 2019]. </li> <li id="cite_note-GWUCubaAG-92"><a href="#cite_ref-GWUCubaAG_92-0">↑</a> Helms, Richard. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141014105856/http://www2.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620119%20Meeting%20with%20the%20Attorney%20Gen..pdf">Memorandum for the Director of Central Intelligence: Meeting with the Attorney General of the United States Concerning Cuba</a>». <a href="/wiki/George_Washington_University" class="mw-redirect" title="George Washington University">George Washington University</a>, National Security Archive, 19-01-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620119%20Meeting%20with%20the%20Attorney%20Gen..pdf">original</a> el 14 octubre 2014. [Consulta: 22 gener 2008]. </li> <li id="cite_note-93"><a href="#cite_ref-93">↑</a> Mikoyan, Sergo. The Soviet Cuban Missile Crisis. Stanford University Press, 2012, p. 148.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Soviet+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Mikoyan&rft.aufirst=Sergo&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=148">  </li> <li id="cite_note-94"><a href="#cite_ref-94">↑</a> Mikoyan, Sergo. Soviet Cuban Missile Crisis. Stanford University Press, 2012, p. 148–155.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Mikoyan&rft.aufirst=Sergo&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=148%E2%80%93155">  </li> <li id="cite_note-95"><a href="#cite_ref-95">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM">Проблемы борьбы с лженаукой (обсуждение в Президиуме РАН)</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070321192034/http://vivovoco.astronet.ru/VV/JOURNAL/VRAN/FALSE.HTM">Arxivat</a> 2007-03-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., quote:"Документы заседания Президиума ЦК КПСС весьма лаконичны, но благодаря тому, что в архиве я нашел выписку из решения Президиума ЦК КПСС, слово в слово совпадающую с тем, что обсуждалось на встрече разведчика с журналистом, стало совершенно очевидно, кто был истинным автором плана урегулирования Карибского кризиса." </li> <li id="cite_note-chrono28sep26oct-96"><a href="#cite_ref-chrono28sep26oct_96-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110514035225/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620928_621025%20Chronology%201.pdf">Chronology 1: September 28, 1962 to October 26, 1962</a>». The Cuban Missile Crisis, 1962. The National Security Archive. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/620928_621025%20Chronology%201.pdf">original</a> el 14 maig 2011. [Consulta: 9 abril 2011]. </li> <li id="cite_note-97"><a href="#cite_ref-97">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110427084706/http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct26/doc4.html">Department of State Telegram Transmitting Letter From Chairman Khrusxov to President Kennedy</a>». The Cuban Missile Crisis, October 1962. John F. Kennedy Presidential Library i Museum, 26-10-1962. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://microsites.jfklibrary.org/cmc/oct26/doc4.html">original</a> el 27 abril 2011. [Consulta: 9 abril 2011]. </li> <li id="cite_note-98"><a href="#cite_ref-98">↑</a> Brandon, Henry «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/article5062895.ece">Attack us at your Peril, Cocky Cuba Warns US</a>». The Sunday Times [Londres], 28-10-1962 [Consulta: 19 novembre 2008]. </li> <li id="cite_note-99"><a href="#cite_ref-99">↑</a> Goldberg, Jeffrey «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-11226158">Cuban model no longer works, says Fidel Castro</a>». BBC, 08-09-2010 [Consulta: 21 juliol 2018]. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> Baggins, Brian. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100620115457/http://marxists.org/history/cuba/subject/missile-crisis/ch03.htm">Cuban History Missile Crisis</a>». Marxist History: Cuba (1959 – present). Marxists Internet Archive. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.marxists.org/history/cuba/subject/missile-crisis/ch03.htm">original</a> el 20 juny 2010. [Consulta: 7 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Christopher, Andrew. For the President's Eyes Only: Secret Intelligence i the American Presidency from Washington to Bush. Harper Perennial, 1 març 1996, p. 688. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-092178-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-092178-1">ISBN 978-0-06-092178-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=For+the+President%27s+Eyes+Only%3A+Secret+Intelligence+i+the+American+Presidency+from+Washington+to+Bush&rft.aulast=Christopher&rft.aufirst=Andrew&rft.date=1+mar%C3%A7+1996&rft.pub=Harper+Perennial&rft.pages=688&rft.isbn=978-0-06-092178-1">  </li> <li id="cite_note-The_Week_The_World_Stood_Still:_Inside_The_Secret_Cuban_Missile_Crisis-102"><a href="#cite_ref-The_Week_The_World_Stood_Still:_Inside_The_Secret_Cuban_Missile_Crisis_102-0">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false">"The Week The World Stood Still: Inside The Secret Cuban Missile Crisis"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150927024605/https://books.google.cat/books?id=s9kOngGBclEC&pg=PA146&dq=The+President+was+again+leaning+towards+military+action+to+eliminate+the+missiles+Cuba&hl=ca&sa=X&ei=IjYRUs-tNKTp2AXcgoHAAw&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=The%20President%20was%20again%20leaning%20towards%20military%20action%20to%20eliminate%20the%20missiles%20Cuba&f=false">Arxivat</a> 2015-09-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. By Sheldon M. Stern, 2012 </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Walter_Dorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Dorn (encara no existeix)">Dorn, A. Walter</a>; Pauk, Robert «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130628035518/http://walterdorn.org/pub/144">Unsung Mediator: U Thant i the Cuban Missile Crisis</a>». <a href="/w/index.php?title=Diplomatic_History_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diplomatic History (journal) (encara no existeix)">Diplomatic History</a>, 33, 4-2009, pàg. 261–292. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://walterdorn.org/pub/144">original</a> el 28 juny 2013. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1467-7709.2008.00762.x">10.1111/j.1467-7709.2008.00762.x</a> [Consulta: 18 setembre 2012]. </li> <li id="cite_note-104"><a href="#cite_ref-104">↑</a> Pocock, Chris. 50 Years of the U-2: The Complete Illustrated History of the 'Dragon Lady'. <a href="/w/index.php?title=Atglen,_Pennsylvania&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atglen, Pennsylvania (encara no existeix)">Atglen, Pennsylvania</a>: Schiffer Publishing, Ltd., 2005, p. 406. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7643-2346-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7643-2346-1">ISBN 978-0-7643-2346-1</a>. <a href="/wiki/Nombre_de_Control_de_la_Biblioteca_del_Congr%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Nombre de Control de la Biblioteca del Congrés">LCCN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://lccn.loc.gov/2005927577">2005927577</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=50+Years+of+the+U-2%3A+The+Complete+Illustrated+History+of+the+%27Dragon+Lady%27&rft.aulast=Pocock&rft.aufirst=Chris&rft.date=2005&rft.pub=Schiffer+Publishing%2C+Ltd.&rft.place=%5B%5BAtglen%2C+Pennsylvania%5D%5D&rft.pages=406&rft.isbn=978-0-7643-2346-1">  </li> <li id="cite_note-105"><a href="#cite_ref-105">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160812194801/http://reformation.org/castro-out-of-control-in-1962.html">Was Castro Out of Control In 1962?</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://reformation.org/castro-out-of-control-in-1962.html">original</a> el 12 agost 2016. [Consulta: 1r setembre 2016]. </li> <li id="cite_note-106"><a href="#cite_ref-106">↑</a> Fontova, Humberto. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160602115519/http://townhall.com/columnists/humbertofontova/2015/10/02/raul-castro-meets-with-bill-clinton-in-new-york-to-thank-him-n2060259">Raul Castro meets with Bill Clinton in New York (To Thank Him?)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://townhall.com/columnists/humbertofontova/2015/10/02/raul-castro-meets-with-bill-clinton-in-new-york-to-thank-him-n2060259">original</a> el 2 juny 2016. [Consulta: 1r setembre 2016]. </li> <li id="cite_note-107"><a href="#cite_ref-107">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160701183524/http://www.capitolhillcubans.com/2016/02/an-act-of-terrorism-by-castro-abortion.html">An Act of Terrorism by Castro, An Abortion of Justice by Obama</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.capitolhillcubans.com/2016/02/an-act-of-terrorism-by-castro-abortion.html">original</a> el 1 juliol 2016. [Consulta: 1r setembre 2016]. </li> <li id="cite_note-108"><a href="#cite_ref-108">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160404034458/http://www.defensemedianetwork.com/stories/u-2-pilot-maj-rudy-anderson-the-only-american-killed-during-the-cuban-missile-crisis/">U-2 Pilot Maj. Rudy Anderson: The Only American Killed During the Cuban Missile Crisis – Defense Media Network</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.defensemedianetwork.com/stories/u-2-pilot-maj-rudy-anderson-the-only-american-killed-during-the-cuban-missile-crisis/">original</a> el 4 abril 2016. [Consulta: 1r setembre 2016]. </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Robert McNamara (2004). Interview included as special feature on <a href="/wiki/Dr._Strangelove" class="mw-redirect" title="Dr. Strangelove">Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying i Love the Bomb</a> (DVD). Columbia Tristar Home Entertainment.<span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ACrisi+dels+m%C3%ADssils+de+Cuba&rft.btitle=Interview+included+as+special+feature+on+Dr.+Strangelove+or%3A+How+I+Learned+to+Stop+Worrying+i+Love+the+Bomb&rft.date=2004&rft.genre=book&rft.pub=Columbia+Tristar+Home+Entertainment&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988">  </li> <li id="cite_note-111"><a href="#cite_ref-111">↑</a> Ellsberg (2017, p. 206). </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Frey, Jennifer «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2007/01/13/AR2007011301272.html">At Yenching Palace, Five Decades of History to Go</a>». <a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a>, 14-01-2007 [Consulta: 27 desembre 2008]. </li> <li id="cite_note-113"><a href="#cite_ref-113">↑</a> Hayes, Matthew A. «Robert Kennedy i the Cuban Missile Crisis: A Reassertion of Robert Kennedy's Role as the President's 'Indispensable Partner' in the Successful Resolution of the Crisis» (en anglès). History, 104, 361, 07-05-2019, pàg. 473–503. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2F1468-229X.12815">10.1111/1468-229X.12815</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0018-2648">0018-2648</a>. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Gibson, David R. (2012) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://press.princeton.edu/titles/9739.html">Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150214013538/http://press.princeton.edu/titles/9739.html">Arxivat</a> 2015-02-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <a href="/w/index.php?title=Princeton,_New_Jersey&action=edit&redlink=1" class="new" title="Princeton, New Jersey (encara no existeix)">Princeton, New Jersey</a>: Princeton University Press. pp. 135–56. </li> <li id="cite_note-:0-115">↑ <a href="#cite_ref-:0_115-0">114,0</a> <a href="#cite_ref-:0_115-1">114,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171223020900/http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline_print.htm">Nuclear Files: Key Issues: Nuclear Weapons: Cold War: Cuban Missile Crisis: Timeline</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nuclearfiles.org/menu/key-issues/nuclear-weapons/history/cold-war/cuban-missile-crisis/timeline_print.htm">original</a> el 23 desembre 2017. [Consulta: 6 febrer 2018]. </li> <li id="cite_note-116"><a href="#cite_ref-116">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160322071808/https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d67">Foreign Relations of the United States, 1961–1963, Volume VI, Kennedy-Khrusxov Exchanges – Office of the Historian</a>». history.state.gov. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://history.state.gov/historicaldocuments/frus1961-63v06/d67">original</a> el 22 març 2016. [Consulta: 16 març 2016]. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> Evans, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160330233206/http://nsarchive.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/audio.htm">The Cuban Missile Crisis, 1962: Audio Clips</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nsarchive.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/audio.htm">original</a> el 30 març 2016. [Consulta: 16 març 2016]. </li> <li id="cite_note-118"><a href="#cite_ref-118">↑</a> Blight, James G. i Janet M. Lang. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://rowman.com/ISBN/9781442216815">The Armageddon Letters: Kennedy, Khrusxov, Castro in the Cuban Missile Crisis</a>. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4422-1679-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4422-1679-2">ISBN 978-1-4422-1679-2</a> [Consulta: 9 octubre 2012].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Armageddon+Letters%3A+Kennedy%2C+Khrusxov%2C+Castro+in+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Blight&rft.aufirst=James+G.+i+Janet+M.+Lang&rft.date=2012&rft.pub=Rowman+%26+Littlefield&rft.place=Lanham%2C+Maryland&rft.isbn=978-1-4422-1679-2&rft_id=https%3A%2F%2Frowman.com%2FISBN%2F9781442216815">  </li> <li id="cite_note-119"><a href="#cite_ref-119">↑</a> Taubman, William. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=8n7zYmshBNgC">Khrusxov: The Man i His Era</a>. Nova York: W.W. Norton & Company, 2004, p. 573. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4422-1679-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4422-1679-2">ISBN 978-1-4422-1679-2</a> [Consulta: 6 juny 2020].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Khrusxov%3A+The+Man+i+His+Era&rft.aulast=Taubman&rft.aufirst=William&rft.date=2004&rft.pub=W.W.+Norton+%26+Company&rft.place=Nova+York&rft.pages=573&rft.isbn=978-1-4422-1679-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D8n7zYmshBNgC">  </li> <li id="cite_note-120"><a href="#cite_ref-120">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/67Zh0rqhC?url=http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/">The Submarines of October</a>». <a href="/wiki/George_Washington_University" class="mw-redirect" title="George Washington University">George Washington University</a>, National Security Archive. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/">original</a> el 11 maig 2012. [Consulta: 1r maig 2010]. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081025232600/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/press3.htm">The Cuban Missile Crisis, 1962: Press Release, 11 October 2002, 5:00 pm</a>». <a href="/wiki/George_Washington_University" class="mw-redirect" title="George Washington University">George Washington University</a>, National Security Archive, 11-10-2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/press3.htm">original</a> el 25 octubre 2008. [Consulta: 26 octubre 2008]. </li> <li id="cite_note-122"><a href="#cite_ref-122">↑</a> Michael Dobbs, One Minute to Midnight, Vintage, Random House, 2009. Includes photograph of B-59 surfacing. </li> <li id="cite_note-123"><a href="#cite_ref-123">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110209202013/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/subchron.htm">Chronology of Submarine Contact During the Cuban Missile Crisis</a>». National Security Archive of the <a href="/wiki/George_Washington_University" class="mw-redirect" title="George Washington University">George Washington University</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/NSAEBB/NSAEBB75/subchron.htm">original</a> el 9 febrer 2011. [Consulta: 15 novembre 2010]. </li> <li id="cite_note-thankyou-124"><a href="#cite_ref-thankyou_124-0">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Edward_Wilson_(novelist)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edward Wilson (novelist) (encara no existeix)">Wilson, Edward</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/commentisfree/2012/oct/27/vasili-arkhipov-stopped-nuclear-war">Thank you Vasili Arkhipov, the man who stopped nuclear war</a>». <a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a>, 27-10-2012 [Consulta: 31 octubre 2012]. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Michael_Dobbs_(American_author)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Dobbs (American author) (encara no existeix)">Dobbs, Michael</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110911214701/http://www.usip.org/files/resources/sr205.pdf">Why We Should Still Study the Cuban Missile Crisis</a>». Special Report 205. United States Institute of Peace, 01-06-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.usip.org/files/resources/sr205.pdf">original</a> el 11 setembre 2011. [Consulta: 26 agost 2011]. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Schoenherr, Steven. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080515075927/http://history.sandiego.edu/gen/filmnotes/thirteendays4.html">The Thirteen Days, October 16–28, 1962</a>», 10-04-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://history.sandiego.edu/gen/filmnotes/thirteendays4.html">original</a> el 15 maig 2008. [Consulta: 3 maig 2010]. </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Hershberg, Jim. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120529125542/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm">Anatomy of a Controversy:Anatoly F. Dobrynin's Meeting With Robert F. Kennedy, Saturday, 27 October 1962</a>», Spring 1995. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm">original</a> el 29 maig 2012. [Consulta: 29 maig 2012]. </li> <li id="cite_note-128"><a href="#cite_ref-128">↑</a> Johnson, Dominic D. P. Failing to Win p. 105 </li> <li id="cite_note-129"><a href="#cite_ref-129">↑</a> Ellsberg (2017, pp. 206–207) </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> McNamara i Blight (2003, pp. 189–190) </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> McNamara i Blight (2003, p. 190). Ellsberg (2017, pp. 208–210). </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Ellsberg (2017, p. 2). See also Ellsberg, Daniel; Goodman, Amy; González, Juan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171206195116/https://www.democracynow.org/2017/12/6/doomsday_machine_daniel_ellsberg_reveals_he">Daniel Ellsberg Reveals He was a Nuclear War Planner, Warns of Nuclear Winter & Global Starvation</a>», 06-12-2017. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.democracynow.org/2017/12/6/doomsday_machine_daniel_ellsberg_reveals_he">original</a> el 6 desembre 2017. [Consulta: 6 desembre 2017]. </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> The Fog of War: Lessons from the Life of Robert S. McNamara, by James G. Blight, Janet M. Lang, Rowman & Littlefield, 2005, p. 37, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780742580220" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780742580220">ISBN 9780742580220</a> </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Crises in U.S. Foreign Policy: An International History Reader, by Michael H. Hunt, Yale University Press, 1996, p. 287, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780300065978" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780300065978">ISBN 9780300065978</a> </li> <li id="cite_note-AFPCD1962pp443-446-135">↑ <a href="#cite_ref-AFPCD1962pp443-446_135-0">134,0</a> <a href="#cite_ref-AFPCD1962pp443-446_135-1">134,1</a> <a href="#cite_ref-AFPCD1962pp443-446_135-2">134,2</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9q19YkzhANEC">American Foreign Policy, Current Documents</a>. Historical Division, Bureau of Public Affairs, 1962, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9q19YkzhANEC&pg=PA443">443–446</a> [Consulta: 23 novembre 2019].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=American+Foreign+Policy%2C+Current+Documents&rft.date=1962&rft.pub=Historical+Division%2C+Bureau+of+Public+Affairs&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D9q19YkzhANEC%26pg%3DPA443+443%E2%80%93446%5D&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D9q19YkzhANEC">  (Docs III-87, 88, 89) </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> Nelan, Bruce W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180314235711/http://edition.cnn.com/ALLPOLITICS/1997/10/06/time/kennedy.html">Armageddon's Echoes</a>». CNN, 06-10-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://edition.cnn.com/ALLPOLITICS/1997/10/06/time/kennedy.html">original</a> el 14 març 2018. [Consulta: 21 desembre 2017]. </li> <li id="cite_note-Faria-137">↑ <a href="#cite_ref-Faria_137-0">136,0</a> <a href="#cite_ref-Faria_137-1">136,1</a> Faria, Miguel A. Cuba in Revolution: Escape from a Lost Paradise. Macon, GA: Hacienda Pub, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9641077-3-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9641077-3-1">ISBN 978-0-9641077-3-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuba+in+Revolution%3A+Escape+from+a+Lost+Paradise&rft.aulast=Faria&rft.aufirst=Miguel+A.&rft.date=2002&rft.pub=Hacienda+Pub&rft.place=Macon%2C+GA&rft.isbn=978-0-9641077-3-1">  </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> Schlesinger, Arthur Jr. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf">"Memorandum for the President: Post Mortem on Cuba</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121114220244/http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/19621029mortem.pdf">Arxivat</a> 2012-11-14 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., October 29, 1962 – full text </li> <li id="cite_note-johncon-139">↑ <a href="#cite_ref-johncon_139-0">138,0</a> <a href="#cite_ref-johncon_139-1">138,1</a> <a href="#cite_ref-johncon_139-2">138,2</a> <a href="#cite_ref-johncon_139-3">138,3</a> <a href="#cite_ref-johncon_139-4">138,4</a> JFK Library. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170920194857/https://www.youtube.com/watch?v=IyArUh8eqJ0">Phone Call with General Eisenhower during Cuban Missile Crisis</a>», 28-10-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=IyArUh8eqJ0">original</a> el 20 setembre 2017. [Consulta: 15 setembre 2017]. </li> <li id="cite_note-ovalofficetapes2-140"><a href="#cite_ref-ovalofficetapes2_140-0">↑</a> rmm413c. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170920194857/https://www.youtube.com/watch?v=NBHrNvopHdc">JOHN F. KENNEDY TAPES: Truman on Cuban Missile Crisis</a>», 13-08-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=NBHrNvopHdc">original</a> el 20 setembre 2017. [Consulta: 16 setembre 2017]. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141214023101/http://www.jfklibrary.org/Asset-Viewer/Archives/JFKPOF-041-023.aspx">Radio i television remarks on dismantling of Soviet missile bases in Cuba, 2 November 1962</a>». John F. Kennedy Presidential Library i Museum. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jfklibrary.org/Asset-Viewer/Archives/JFKPOF-041-023.aspx">original</a> el 14 desembre 2014. [Consulta: 13 desembre 2014]. </li> <li id="cite_note-20210730HershbergAnatomyofaControversy-142">↑ <a href="#cite_ref-20210730HershbergAnatomyofaControversy_142-0">141,0</a> <a href="#cite_ref-20210730HershbergAnatomyofaControversy_142-1">141,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.today/20210730071109/https://nsarchive2.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm">Anatomy of a Controversy: Anatoly F. Dobrynin's Meeting With Robert F. Kennedy, Saturday, 27 October 1962. Reproduced with permission from The Cold War International History Project Bulletin Issue 5, Spring 1995.</a>». The National Security Archive at The George Washington University. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://nsarchive2.gwu.edu/nsa/cuba_mis_cri/moment.htm">original</a> el 30 de juliol 2021. [Consulta: 30 juliol 2021]. </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> Glover, Jonathan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=xtqFJVhmuowC">Humanity: a moral history of the twentieth century</a>. Yale University Press, 2000, p. 464. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-300-08700-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-300-08700-0">ISBN 978-0-300-08700-0</a> [Consulta: 2 juliol 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Humanity%3A+a+moral+history+of+the+twentieth+century&rft.aulast=Glover&rft.aufirst=Jonathan&rft.date=2000&rft.pub=Yale+University+Press&rft.pages=464&rft.isbn=978-0-300-08700-0&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxtqFJVhmuowC">  </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> Nash, P. (1997). The Other Missiles of October: Eisenhower, Kennedy, i the Jupiters, 1957-1963. pp. 164-5. </li> <li id="cite_note-145"><a href="#cite_ref-145">↑</a> Schlesinger, Arthur. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=0xqrU5lnD7AC&q=robert+kennedy+ambassador++cuban+missile&pg=PA528">Robert Kennedy i his times</a>. Houghton Mifflin Harcourt, 2002, p. 1088. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-618-21928-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-618-21928-5">ISBN 978-0-618-21928-5</a> [Consulta: 2 juliol 2009].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Robert+Kennedy+i+his+times&rft.aulast=Schlesinger&rft.aufirst=Arthur&rft.date=2002&rft.pub=Houghton+Mifflin+Harcourt&rft.pages=1088&rft.isbn=978-0-618-21928-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D0xqrU5lnD7AC%26q%3Drobert%2Bkennedy%2Bambassador%2B%2Bcuban%2Bmissile%26pg%3DPA528">  </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190604091324/https://foreignpolicy.com/2012/10/08/the-myth-that-screwed-up-50-years-of-u-s-foreign-policy/">The Myth That Screwed up 50 Years of U.S. Foreign Policy</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://foreignpolicy.com/2012/10/08/the-myth-that-screwed-up-50-years-of-u-s-foreign-policy/">original</a> el 4 juny 2019. [Consulta: 4 juny 2019]. </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Garthoff, Raymond L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130607141621/http://books.google.cat/books?id=sAYAAAAAMBAJ&lpg=PA40&dq=Khrusxov%20only%20placed%20the%20missiles%20in%20Cuba%20to%20get%20Kennedy%20to%20remove%20the%20missiles%20from%20Italy%20and%20Turkey&pg=PA40#v=onepage">Did Khrusxov Bluff in Cuba? No</a>». Bulletin of the Atomic Scientists p. 40–43, 01-07-1988. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=sAYAAAAAMBAJ&q=Khrusxov%20only%20placed%20the%20missiles%20in%20Cuba%20to%20get%20Kennedy%20to%20remove%20the%20missiles%20from%20Italy%20and%20Turkey&pg=PA40">original</a> el 7 juny 2013. [Consulta: 25 gener 2011]. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Norris, Robert S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181020025851/https://www.wilsoncenter.org/sites/default/files/2012_10_24_Norris_Cuban_Missile_Crisis_Nuclear_Order_of_Battle.pdf">The Cuban Missile Crisis: A Nuclear Order of Battle October/November 1962</a>», 24-10-2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wilsoncenter.org/sites/default/files/2012_10_24_Norris_Cuban_Missile_Crisis_Nuclear_Order_of_Battle.pdf">original</a> el 20 octubre 2018. [Consulta: 1r desembre 2018]. </li> <li id="cite_note-149"><a href="#cite_ref-149">↑</a> Kristensen, Hans M.; Norris, Robert S. «The Cuban Missile Crisis: A nuclear order of battle, October i November 1962». Bulletin of the Atomic Scientists, 68, 6, 20-10-2012, pàg. 85–91. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/2012BuAtS..68f..85N">2012BuAtS..68f..85N</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1177%2F0096340212464364">10.1177/0096340212464364</a>. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Stone, Oliver i Peter Kuznick, "The Untold History of the United States" (Gallery Books, 2012), page 313 </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> Stone, Oliver i Peter Kuznick, "The Untold History of the United States" (Gallery Books, 2012), page 313-14, citing Message from Chairman Khrusxov to President Kennedy, October 30, 1962, in Foreign Relations of the United States, 1961–1963, vol. 11, (Washington, DC, US Government Printing Office, 1997), pages 309–317 </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> Stone, Oliver i Peter Kuznick, "The Untold History of the United States" (Gallery Books, 2012), page 313-14 </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> William Taubman, <a href="/w/index.php?title=Khrusxov:_The_Man_i_His_Era&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khrusxov: The Man i His Era (encara no existeix)">Khrusxov: The Man i His Era</a> (2004) p. 579. </li> <li id="cite_note-Ramonet-154">↑ <a href="#cite_ref-Ramonet_154-0">153,0</a> <a href="#cite_ref-Ramonet_154-1">153,1</a> <a href="#cite_ref-Ramonet_154-2">153,2</a> Ignacio, Ramonet. Fidel Castro: My Life. Penguin Books, 2007. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-14-102626-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-14-102626-8">ISBN 978-0-14-102626-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fidel+Castro%3A+My+Life&rft.aulast=Ignacio&rft.aufirst=Ramonet&rft.date=2007&rft.pub=Penguin+Books&rft.isbn=978-0-14-102626-8">  </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110822010243/http://militaryhistory.about.com/od/airforce/p/lemay.htm">Militaryhistory.about.com</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://militaryhistory.about.com/od/airforce/p/lemay.htm">original</a> el 22 agost 2011. [Consulta: 27 agost 2011]. </li> <li id="cite_note-156"><a href="#cite_ref-156">↑</a> Tillman, Barrett; Nichols, John B., III «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200325083918/https://www.usni.org/magazines/proceedings/1986/april-supplement/fighting-unwinnable-wars">Fighting Unwinnable Wars</a>». Proceedings. <a href="/w/index.php?title=United_States_Naval_Institute&action=edit&redlink=1" class="new" title="United States Naval Institute (encara no existeix)">United States Naval Institute</a>, Supplement, April, 1986, pàg. 78–86. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usni.org/magazines/proceedings/1986/april-supplement/fighting-unwinnable-wars">original</a> el 25 març 2020 [Consulta: 25 març 2020]. </li> <li id="cite_note-157"><a href="#cite_ref-157">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Seymour_Melman&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seymour Melman (encara no existeix)">Melman, Seymour</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/demilitarizedsoc0000melm">The Demilitarized Society: Disarmament i Conversion</a>. Montreal: Harvest House, 1988.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Demilitarized+Society%3A+Disarmament+i+Conversion&rft.aulast=Melman&rft.aufirst=Seymour&rft.date=1988&rft.pub=Harvest+House&rft.place=Montreal&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdemilitarizedsoc0000melm">  </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> <a href="/wiki/Seymour_Hersh" title="Seymour Hersh">Hersh, Seymour</a>. The Dark Side of Camelot, 1978.  </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> Lloyd, Alwyn T., "Boeing's B-47 Stratojet", Specialty Press, North Branch, Minnesota, 2005, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58007-071-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58007-071-3">ISBN 978-1-58007-071-3</a>, page 178. </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141006070919/http://aviation-safety.net/database/record.php?id=19621023-1">Aviation Safety</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aviation-safety.net/database/record.php?id=19621023-1">original</a> el 6 octubre 2014. [Consulta: 19 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-aca-162">↑ <a href="#cite_ref-aca_162-0">160,0</a> <a href="#cite_ref-aca_162-1">160,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20040218031020/http://www.armscontrol.org/act/2002_11/cubanmissile.asp">Arms Control Today</a>». <a href="/w/index.php?title=Arms_Control_Association&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arms Control Association (encara no existeix)">Arms Control Association</a>, 01-11-2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.armscontrol.org/act/2002_11/cubanmissile.asp">original</a> el 18 febrer 2004. [Consulta: 14 febrer 2004]. </li> <li id="cite_note-163"><a href="#cite_ref-163">↑</a> Evans, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161031210839/http://nsarchive.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB75/">The Submarines of October</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nsarchive.gwu.edu/NSAEBB/NSAEBB75/">original</a> el 31 octubre 2016. [Consulta: 24 octubre 2016]. </li> <li id="cite_note-164"><a href="#cite_ref-164">↑</a> <a href="/w/index.php?title=Michael_Dobbs_(American_author)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Dobbs (American author) (encara no existeix)">Dobbs, Michael</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/oneminutetomidni0000dobb">One Minute to Midnight: Kennedy, Khrusxov, i Castro on the Brink of Nuclear War</a>. Nova York: Alfred A. Knopf, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4000-4358-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4000-4358-3">ISBN 978-1-4000-4358-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=One+Minute+to+Midnight%3A+Kennedy%2C+Khrusxov%2C+i+Castro+on+the+Brink+of+Nuclear+War&rft.aulast=Dobbs&rft.aufirst=Michael&rft.date=2008&rft.pub=Alfred+A.+Knopf&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-4000-4358-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foneminutetomidni0000dobb">  </li> <li id="cite_note-165"><a href="#cite_ref-165">↑</a> Allison, Graham «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120629043958/http://www.foreignaffairs.com/articles/137679/graham-allison/the-cuban-missile-crisis-at-50">The Cuban Missile Crisis at 50</a>». <a href="/wiki/Foreign_Affairs" title="Foreign Affairs">Foreign Affairs</a>, 91, 4, 2012. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.foreignaffairs.com/articles/137679/graham-allison/the-cuban-missile-crisis-at-50">original</a> el 29 juny 2012 [Consulta: 9 juliol 2012]. </li> <li id="cite_note-166"><a href="#cite_ref-166">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131214084315/http://www.vzglyad.ru/opinions/2013/11/22/660828.html">ВЗГЛЯД / "США и Россия: кризис 1962–го"</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.vzglyad.ru/opinions/2013/11/22/660828.html">original</a> el 14 desembre 2013. [Consulta: 14 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-MatthewsBBC20121013-167">↑ <a href="#cite_ref-MatthewsBBC20121013_167-0">165,0</a> <a href="#cite_ref-MatthewsBBC20121013_167-1">165,1</a> <a href="#cite_ref-MatthewsBBC20121013_167-2">165,2</a> Matthews, Joe «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/news/magazine-19930260">Cuban missile crisis: The other, secret one</a>». , 13-10-2012 [Consulta: 13 octubre 2012]. </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> Uría, Ignacio. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=N1klq7qCG4gC&pg=PA513&lpg=PA513&dq=un+pueblo+que+est%C3%A1+dispuesto+a+inmolarse&source=bl&ots=k3YiDATYGP&sig=tp6ZzOKhx8yb72bGYf1XLX8VwUU&hl=ca&sa=X&ei=8JtgUOexM4mLhQeSsICoCA&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=un%20pueblo%20que%20est%C3%A1%20dispuesto%20a%20inmolarse&f=false">Iglesia y revolución en Cuba</a> (en castellà). Encuentro, 2012, p.513. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788499209982" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788499209982">ISBN 9788499209982</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Iglesia+y+revoluci%C3%B3n+en+Cuba&rft.aulast=Ur%C3%ADa&rft.aufirst=Ignacio&rft.date=2012&rft.pub=Encuentro&rft.pages=p.513&rft.isbn=9788499209982&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DN1klq7qCG4gC%26pg%3DPA513%26lpg%3DPA513%26dq%3Dun%2Bpueblo%2Bque%2Best%25C3%25A1%2Bdispuesto%2Ba%2Binmolarse%26source%3Dbl%26ots%3Dk3YiDATYGP%26sig%3Dtp6ZzOKhx8yb72bGYf1XLX8VwUU%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3D8JtgUOexM4mLhQeSsICoCA%26ved%3D0CC0Q6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3Dun%2520pueblo%2520que%2520est%25C3%25A1%2520dispuesto%2520a%2520inmolarse%26f%3Dfalse">  </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> Roberts, Priscilla. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=3-WoO0V6rRMC&pg=PA267">Cuban Missile Crisis: The Essential Reference Guide</a>. <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 2012, p. 267. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781610690669" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781610690669">ISBN 9781610690669</a> [Consulta: 26 octubre 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuban+Missile+Crisis%3A+The+Essential+Reference+Guide&rft.aulast=Roberts&rft.aufirst=Priscilla&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.pages=267&rft.isbn=9781610690669&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3-WoO0V6rRMC%26pg%3DPA267">  </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> Willis, Jim. 100 Media Moments that Changed America. <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 2010, p. 97–99.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=100+Media+Moments+that+Changed+America&rft.aulast=Willis&rft.aufirst=Jim&rft.date=2010&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.pages=97%E2%80%9399">  </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Stern, Sheldon. The Cuban Missile Crisis in American Memory: Myths versus Reality. Stanford University Press, 2012, p. viii.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis+in+American+Memory%3A+Myths+versus+Reality&rft.aulast=Stern&rft.aufirst=Sheldon&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=viii">  </li> <li id="cite_note-172"><a href="#cite_ref-172">↑</a> Cohn, William H. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_journal-of-popular-culture_fall-1976_10_2/page/280">History for the masses: Television portrays the past</a>». Journal of Popular Culture, 10, 2, 1976, pàg. 280–89. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.0022-3840.1976.1002_280.x">10.1111/j.0022-3840.1976.1002_280.x</a>. </li> <li id="cite_note-173"><a href="#cite_ref-173">↑</a> Kozovoi, Andrei «Dissonant Voices». Journal of Cold War Studies, 16, 3, 2014, pàg. 29–61. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1162%2FJCWS_a_00470">10.1162/JCWS_a_00470</a>. </li> <li id="cite_note-174"><a href="#cite_ref-174">↑</a> Haruya Anami, "'Thirteen Days' Thirty Years After: Robert Kennedy i the Cuban Missile Crisis Revisited," Journal of American & Canadian Studies (1994) Issue 12, pp 69–88. </li> <li id="cite_note-175"><a href="#cite_ref-175">↑</a> Albert Auster, "The Missiles of October: A Case Study of Television Docudrama i Modern Memory." Journal of Popular Film i Television 17.4 (1990): 164–172. </li> <li id="cite_note-176"><a href="#cite_ref-176">↑</a> James G. Blight, Janet M. Lang, The Fog of War: Lessons from the Life of Robert S. McNamara (Rowman & Littlefield, 2005), ch 1, </li> <li id="cite_note-177"><a href="#cite_ref-177">↑</a> Michael Walker, "'Topaz' i Cold War Politics." Hitchcock Annual 13 (2004): 127–153. </li> <li id="cite_note-178"><a href="#cite_ref-178">↑</a> Ronald Briley, "Reel history i the cold war." OAH Magazine of History 8.2 (1994): 19–22. </li> <li id="cite_note-179"><a href="#cite_ref-179">↑</a> Aoki Inoue, Cristina Yumie, i Matthew Krain. "One World, Two Classrooms, 'Thirteen Days': Film as an Active-teaching i Learning Tool in Cross-national Perspective." Journal of Political Science Education 10.4 (2014): 424–442. </li> <li id="cite_note-180"><a href="#cite_ref-180">↑</a> Rocky Wood, Stephen King: A Literary Companion (McFarland, 2017), p. 184. </li> <li id="cite_note-181"><a href="#cite_ref-181">↑</a> Holger Pötzsch, i Vít Šisler, "Playing Cultural Memory: Framing History in Call of Duty: Black Ops i Czechoslovakia 38–89: Assassination." Games i Culture 14.1 (2019): 3–25. </li> <li id="cite_note-182"><a href="#cite_ref-182">↑</a> Gregory Frame, "The Myth of John F. Kennedy in Film i Television." Film & History: An Interdisciplinary Journal 46.2 (2016): 21–34. </li> <li id="cite_note-183"><a href="#cite_ref-183">↑</a> Martin Lund, "The mutant problem: X-Men, confirmation bias, i the methodology of comics i identity." European journal of American studies 10.10-2 (2015), document 4. </li> <li id="cite_note-Announcement-184"><a href="#cite_ref-Announcement_184-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://deadline.com/2018/05/benedict-cumberbatch-to-star-as-cold-war-spy-greville-wynne-in-filmnation-thriller-ironbark-hot-cannes-pic-1202381812/">Benedict Cumberbatch To Star As Cold War Spy Greville Wynne In FilmNation Thriller 'Ironbark' — Hot Cannes Pic</a>», 03-05-2018. [Consulta: 3 maig 2018]. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Allison, Graham; Zelikow, Philip. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/essenceofdecisio00alli_0">Essence of Decision, Explaining the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Addison Wesley Longman, 1999. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-321-01349-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-321-01349-1">ISBN 978-0-321-01349-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Essence+of+Decision%2C+Explaining+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Allison&rft.aufirst=Graham&rft.date=1999&rft.pub=Addison+Wesley+Longman&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-321-01349-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fessenceofdecisio00alli_0"> </li> <li>Barrett, David M. i Max Holland (2012). Blind Over Cuba: The Photo Gap i the Missile Crisis. College Station, TX: Texas A&M University Press, 2012.</li> <li>Campus, Leonardo (2014). I sei giorni che sconvolsero il mondo. La crisi dei missili di Cuba e le sue percezioni internazionali [=Six Days that Shook the World. The Cuban Missile Crisis i Its International Perceptions]. Florence: Le Monnier. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788800745321" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788800745321">ISBN 9788800745321</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Abram_Chayes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abram Chayes (encara no existeix)">Chayes, Abram</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/cubanmissilecris00chay">The Cuban Missile Crisis</a>. Londres: Oxford University Press, 1974. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-19-825320-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-19-825320-4">ISBN 978-0-19-825320-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Chayes&rft.aufirst=Abram&rft.date=1974&rft.pub=Oxford+University+Press&rft.place=Londres&rft.isbn=978-0-19-825320-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcubanmissilecris00chay"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Tom%C3%A1s_Diez_Acosta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tomás Diez Acosta (encara no existeix)">Diez Acosta, Tomás</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/october1962missi0000diez">octubre 1962: The "Missile" Crisis As Seen from Cuba</a>. Nova York: Pathfinder, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87348-956-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87348-956-0">ISBN 978-0-87348-956-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=octubre+1962%3A+The+%22Missile%22+Crisis+As+Seen+from+Cuba&rft.aulast=Diez+Acosta&rft.aufirst=Tom%C3%A1s&rft.date=2002&rft.pub=Pathfinder&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-87348-956-0&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foctober1962missi0000diez"> </li> <li>Divine, Robert A. The Cuban Missile Crisis. Nova York: M. Wiener Pub, 1988. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-910129-15-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-910129-15-2">ISBN 978-0-910129-15-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Divine&rft.aufirst=Robert+A.&rft.date=1988&rft.pub=M.+Wiener+Pub&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-910129-15-2"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Michael_Dobbs_(American_author)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Dobbs (American author) (encara no existeix)">Dobbs, Michael</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/oneminutetomidni0000dobb">One Minute to Midnight: Kennedy, Khrusxov i Castro on the Brink of Nuclear War</a>. Nova York: Knopf, 2008. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4000-7891-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4000-7891-2">ISBN 978-1-4000-7891-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=One+Minute+to+Midnight%3A+Kennedy%2C+Khrusxov+i+Castro+on+the+Brink+of+Nuclear+War&rft.aulast=Dobbs&rft.aufirst=Michael&rft.date=2008&rft.pub=Knopf&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-4000-7891-2&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Foneminutetomidni0000dobb"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Alexander_Feklisov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexander Feklisov (encara no existeix)">Feklisov, Aleksandr</a>; Kostin, Sergueï. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/manbehindrosenbe00fekl">The Man Behind the Rosenbergs: By the KGB Spymaster Who Was the Case Officer of Julius Rosenberg, Klaus Fuchs, i Helped Resolve the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Enigma Books, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-929631-08-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-929631-08-7">ISBN 978-1-929631-08-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Man+Behind+the+Rosenbergs%3A+By+the+KGB+Spymaster+Who+Was+the+Case+Officer+of+Julius+Rosenberg%2C+Klaus+Fuchs%2C+i+Helped+Resolve+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Feklisov&rft.aufirst=Aleksandr&rft.date=2001&rft.pub=Enigma+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-929631-08-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fmanbehindrosenbe00fekl"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Max_Frankel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Max Frankel (encara no existeix)">Frankel, Max</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/highnoonincoldwa00fran">High Noon in the Cold War: Kennedy, Khrusxov, i the Cuban Missile Crisis</a>. Nova York: Ballantine Books, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-345-46505-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-345-46505-4">ISBN 978-0-345-46505-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=High+Noon+in+the+Cold+War%3A+Kennedy%2C+Khrusxov%2C+i+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Frankel&rft.aufirst=Max&rft.date=2004&rft.pub=Ballantine+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-345-46505-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhighnoonincoldwa00fran"> </li> <li>Fursenko, Aleksandr; Naftali, Timothy J.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/onehellofgamblek00furs">One Hell of a Gamble: Khrusxov, Castro, i Kennedy, 1958–1964</a>. Nova York: Norton, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-393-31790-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-393-31790-9">ISBN 978-0-393-31790-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=One+Hell+of+a+Gamble%3A+Khrusxov%2C+Castro%2C+i+Kennedy%2C+1958%E2%80%931964&rft.aulast=Fursenko&rft.aufirst=Aleksandr&rft.date=1998&rft.pub=Norton&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-393-31790-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fonehellofgamblek00furs"> </li> <li>Fursenko, Aleksandr «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111006075238/http://www.usnwc.edu/getattachment/022a95fa-5ac0-40ad-8fe6-d332b30b5a3e/Night-Session-of-the-Presidium-of-the-Central-Comm">Night Session of the Presidium of the Central Committee, 22–23 October 1962</a>». <a href="/w/index.php?title=Naval_War_College_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="Naval War College Review (encara no existeix)">Naval War College Review</a>, 59, 3, Summer 2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usnwc.edu/getattachment/022a95fa-5ac0-40ad-8fe6-d332b30b5a3e/Night-Session-of-the-Presidium-of-the-Central-Comm">original</a> el 6 octubre 2011. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111006075238/http://www.usnwc.edu/getattachment/022a95fa-5ac0-40ad-8fe6-d332b30b5a3e/Night-Session-of-the-Presidium-of-the-Central-Comm">Arxivat</a> 6 October 2011[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>George, Alice L. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/awaitingarmagedd0000geor">Awaiting Armageddon: How Americans Faced the Cuban Missile Crisis</a>. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8078-2828-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8078-2828-1">ISBN 978-0-8078-2828-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Awaiting+Armageddon%3A+How+Americans+Faced+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=George&rft.aufirst=Alice+L.&rft.date=2003&rft.pub=University+of+North+Carolina+Press&rft.place=Chapel+Hill&rft.isbn=978-0-8078-2828-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fawaitingarmagedd0000geor"> </li> <li>Gibson, David R. Talk at the Brink: Deliberation i Decision during the Cuban Missile Crisis. Princeton, NJ: Princeton University Press, 2012. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-15131-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-15131-1">ISBN 978-0-691-15131-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Talk+at+the+Brink%3A+Deliberation+i+Decision+during+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Gibson&rft.aufirst=David+R.&rft.date=2012&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton%2C+NJ&rft.isbn=978-0-691-15131-1"> </li> <li>Gonzalez, Servando. The Nuclear Deception: Nikita Khrusxov i the Cuban Missile Crisis. Oakland, CA: Spooks Books, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-9711391-5-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-9711391-5-2">ISBN 978-0-9711391-5-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Nuclear+Deception%3A+Nikita+Khrusxov+i+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Gonzalez&rft.aufirst=Servando&rft.date=2002&rft.pub=Spooks+Books&rft.place=Oakland%2C+CA&rft.isbn=978-0-9711391-5-2"> </li> <li>Jones, Milo; Silberzahn, Philppe. Constructing Cassandra, Reframing Intelligence Failure at the CIA, 1947–2001. Stanford University Press, 2013. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0804793360" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0804793360">ISBN 978-0804793360</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constructing+Cassandra%2C+Reframing+Intelligence+Failure+at+the+CIA%2C+1947%E2%80%932001&rft.date=2013&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.isbn=978-0804793360"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Sergei_Khrusxov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sergei Khrusxov (encara no existeix)">Khrusxov, Sergei</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.americanheritage.com/content/how-my-father-and-president-kenedy-saved-world">How My Father And President Kennedy Saved The World</a>». <a href="/wiki/American_Heritage_(magazine)" class="mw-redirect" title="American Heritage (magazine)">American Heritage</a>, 53, 5, 10-2002.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Elizabeth_Kolbert&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elizabeth Kolbert (encara no existeix)">Kolbert, Elizabeth</a>, "This Close; The day the Cuban missile crisis almost went nuclear" (a review of <a href="/w/index.php?title=Martin_J._Sherwin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Martin J. Sherwin (encara no existeix)">Martin J. Sherwin's</a> Gambling with Armageddon: Nuclear Roulette from Hiroshima to the Cuban Missile Crisis, New York, Knopf, 2020), <a href="/wiki/The_New_Yorker" title="The New Yorker">The New Yorker</a>, 12 October 2020, pp. 70–73. Article includes information from recently declassified sources.</li> <li>Plokhy, Serhii. Nuclear Folly: A History of the Cuban Missile Crisis (W. W. Norton & Company, 2021).</li> <li>Polmar, Norman; Gresham, John D.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/defcon2standingo0000polm">DEFCON-2: Standing on the Brink of Nuclear War During the Cuban Missile Crisis</a>. Hoboken, NJ: Wiley, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-471-67022-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-471-67022-3">ISBN 978-0-471-67022-3</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=DEFCON-2%3A+Standing+on+the+Brink+of+Nuclear+War+During+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Polmar&rft.aufirst=Norman&rft.date=2006&rft.pub=Wiley&rft.place=Hoboken%2C+NJ&rft.isbn=978-0-471-67022-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fdefcon2standingo0000polm"> </li> <li>Pope, Ronald R. Soviet Views on the Cuban Missile Crisis: Myth i Reality in Foreign Policy Analysis. Washington, DC: Univ. Press of America, 1982. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8191-2584-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8191-2584-2">ISBN 978-0-8191-2584-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Soviet+Views+on+the+Cuban+Missile+Crisis%3A+Myth+i+Reality+in+Foreign+Policy+Analysis&rft.aulast=Pope&rft.aufirst=Ronald+R.&rft.date=1982&rft.pub=Univ.+Press+of+America&rft.place=Washington%2C+DC&rft.isbn=978-0-8191-2584-2"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Thomas_Powers&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Powers (encara no existeix)">Powers, Thomas</a>, "The Nuclear Worrier" (review of <a href="/wiki/Daniel_Ellsberg" title="Daniel Ellsberg">Daniel Ellsberg</a>, The Doomsday Machine: Confessions of a Nuclear War Planner, New York, Bloomsbury, 2017, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781608196708" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781608196708">ISBN 9781608196708</a>, 420 pp.), <a href="/wiki/The_New_York_Review_of_Books" class="mw-redirect" title="The New York Review of Books">The New York Review of Books</a>, vol. LXV, no. 1 (January 18, 2018), pp. 13–15.</li> <li>Pressman, Jeremy «September Statements, October Missiles, November Elections: Domestic Politics, Foreign-Policy Making, i the Cuban Missile Crisis». <a href="/w/index.php?title=Security_Studies_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Security Studies (journal) (encara no existeix)">Security Studies</a>, 10, 3, 2001, pàg. 80–114. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1080%2F09636410108429438">10.1080/09636410108429438</a>.</li> <li><a href="/wiki/Bertrand_Russell" title="Bertrand Russell">Russell, Bertrand</a>. Unarmed Victory. Londres: Allen & Unwin, 1963. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-04-327024-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-04-327024-0">ISBN 978-0-04-327024-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Unarmed+Victory&rft.aulast=Russell&rft.aufirst=Bertrand&rft.date=1963&rft.pub=Allen+%26+Unwin&rft.place=Londres&rft.isbn=978-0-04-327024-0"> </li> <li>Seydi, SÜleyman. “Turkish—American Relations i the Cuban Missile Crisis, 1957-63.” Middle Eastern Studies 46#3 (2010), pp. 433–455. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/20720681">online</a></li> <li>Stern, Sheldon M. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/avertingthefinal00ster">Averting 'the Final Failure': John F. Kennedy i the Secret Cuban Missile Crisis Meetings</a>. Stanford, Calif: Stanford University Press, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8047-4846-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8047-4846-9">ISBN 978-0-8047-4846-9</a> [Consulta: 4 novembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Averting+%27the+Final+Failure%27%3A+John+F.+Kennedy+i+the+Secret+Cuban+Missile+Crisis+Meetings&rft.aulast=Stern&rft.aufirst=Sheldon+M.&rft.date=2003&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.place=Stanford%2C+Calif&rft.isbn=978-0-8047-4846-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Favertingthefinal00ster"> </li> <li>Stern, Sheldon M. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sup.org/book.cgi?id=7994">The Week the World Stood Still: Inside the Secret Cuban Missile Crisis</a>. Stanford, Calif: Stanford University Press, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8047-5077-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8047-5077-6">ISBN 978-0-8047-5077-6</a> [Consulta: 4 novembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Week+the+World+Stood+Still%3A+Inside+the+Secret+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Stern&rft.aufirst=Sheldon+M.&rft.date=2005&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.place=Stanford%2C+Calif&rft.isbn=978-0-8047-5077-6&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.sup.org%2Fbook.cgi%3Fid%3D7994">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111014144108/http://sup.org/book.cgi?id=7994">Arxivat</a> 14 October 2011[Date mismatch] a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Stern, Sheldon M. The Cuban Missile Crisis in American Memory: Myths versus Reality. Stanford, Calif: Stanford University Press, 2012.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis+in+American+Memory%3A+Myths+versus+Reality&rft.aulast=Stern&rft.aufirst=Sheldon+M.&rft.date=2012&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.place=Stanford%2C+Calif"> </li> <li>Trahair, Richard C. S.; Miller, Robert L.. Encyclopedia of Cold War Espionage, Spies, i Secret Operations. Nova York: Enigma Books, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-929631-75-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-929631-75-9">ISBN 978-1-929631-75-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+Cold+War+Espionage%2C+Spies%2C+i+Secret+Operations&rft.aulast=Trahair&rft.aufirst=Richard+C.+S.&rft.date=2009&rft.pub=Enigma+Books&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-929631-75-9"> </li> <li>Matthews, Joe «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.com/news/magazine-19930260">Cuban missile crisis: The other, secret one</a>». <a href="/wiki/BBC" title="BBC">BBC</a>, 10-2012.</li> <li>Weaver, Michael E. The Relationship between Diplomacy i Military Force: An Example from the Cuban Missile Crisis, Diplomatic History, January 2014, Volume 38, Number 1, pp. 137–81. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://doi.org/10.1093/dh/dht070">The Relationship between Diplomacy i Military Force: An Example from the Cuban Missile Crisis</a></li> <li>White, Mark. "The Other Missiles of October: Eisenhower, Kennedy, i the Jupiters, 1957-1963." Diplomatic History (2002) 26#1 pp 147–153.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Historiografia">Historiografia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Historiografia">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Graham_T._Allison&action=edit&redlink=1" class="new" title="Graham T. Allison (encara no existeix)">Allison, Graham T.</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_american-political-science-review_1969-09_63_3/page/689">Conceptual Models i the Cuban Missile Crisis</a>». <a href="/w/index.php?title=American_Political_Science_Review&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Political Science Review (encara no existeix)">American Political Science Review</a>, 63, 3, 9-1969, pàg. 689–718. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1954423">10.2307/1954423</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/1954423">1954423</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Walter_Dorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Walter Dorn (encara no existeix)">Dorn, A. Walter</a>; Pauk, Robert «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://walterdorn.org/pub/144">Unsung Mediator: U Thant i the Cuban Missile Crisis</a>». <a href="/w/index.php?title=Diplomatic_History_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diplomatic History (journal) (encara no existeix)">Diplomatic History</a>, 33, 2, 4-2009, pàg. 261–292. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1467-7709.2008.00762.x">10.1111/j.1467-7709.2008.00762.x</a>.</li> <li><a href="/w/index.php?title=Raymond_L._Garthoff&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raymond L. Garthoff (encara no existeix)">Garthoff, Raymond L.</a> «Foreign Intelligence i the Historiography of the Cold War». <a href="/w/index.php?title=Journal_of_Cold_War_Studies&action=edit&redlink=1" class="new" title="Journal of Cold War Studies (encara no existeix)">Journal of Cold War Studies</a>, 6, 2, Spring 2004, pàg. 21–56. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1162%2F152039704773254759">10.1162/152039704773254759</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1520-3972">1520-3972</a>.</li> <li>Gibson, David R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/sim_american-journal-of-sociology_2011-09_117_2/page/361">Avoiding Catastrophe: The Interactional Production of Possibility during the Cuban Missile Crisis</a>». <a href="/w/index.php?title=The_American_Journal_of_Sociology&action=edit&redlink=1" class="new" title="The American Journal of Sociology (encara no existeix)">The American Journal of Sociology</a>, 117, 2, 2011, pàg. 361–419. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1086%2F661761">10.1086/661761</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/10.1086/661761">10.1086/661761</a>.</li> <li>Jones, John A.; Jones, Virginia H. «Through the Eye of the Needle: Five Perspectives on the Cuban Missile Crisis». Rhetoric & Public Affairs, 8, 1, Spring 2005, pàg. 133–144. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1353%2Frap.2005.0044">10.1353/rap.2005.0044</a>.</li> <li>Jones, Milo; Silberzahn, Philppe. Constructing Cassandra, Reframing Intelligence Failure at the CIA, 1947–2001. Stanford University Press, 2013, p. 135–191. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0804793360" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0804793360">ISBN 978-0804793360</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Constructing+Cassandra%2C+Reframing+Intelligence+Failure+at+the+CIA%2C+1947%E2%80%932001&rft.date=2013&rft.pub=Stanford+University+Press&rft.pages=135%E2%80%93191&rft.isbn=978-0804793360"> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Richard_Ned_Lebow&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Ned Lebow (encara no existeix)">Lebow, Richard Ned</a> «Domestic Politics i the Cuban Missile Crisis: The Traditional i Revisionist Interpretations Reevaluated». <a href="/w/index.php?title=Diplomatic_History_(journal)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diplomatic History (journal) (encara no existeix)">Diplomatic History</a>, 14, 4, 10-1990, pàg. 471–492. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1467-7709.1990.tb00103.x">10.1111/j.1467-7709.1990.tb00103.x</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonts_primàries">Fonts primàries</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Fonts primàries">modifica</a>]</div> <ul><li> «Introduction». A: The Cuban Missile Crisis, 1962: A National Security Archive Documents Reader. 2a edició. Nova York: New Press, 1998. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-56584-474-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-56584-474-2">ISBN 978-1-56584-474-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cuban+Missile+Crisis%2C+1962%3A+A+National+Security+Archive+Documents+Reader&rft.atitle=Introduction&rft.date=1998&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=New+Press&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-56584-474-2"> </li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jfklibrary.org/JFK/JFK-in-History/Cuban-Missile-Crisis.aspx">Cuban Missile Crisis</a>». JFK in History. <a href="/w/index.php?title=John_F._Kennedy_Library&action=edit&redlink=1" class="new" title="John F. Kennedy Library (encara no existeix)">John F. Kennedy Library</a>.</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110816232325/http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962">Cuban Missile Crisis 1962</a>». Presidential Recordings Program. <a href="/w/index.php?title=Miller_Center_of_Public_Affairs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miller Center of Public Affairs (encara no existeix)">Miller Center of Public Affairs</a>, <a href="/w/index.php?title=University_of_Virginia&action=edit&redlink=1" class="new" title="University of Virginia (encara no existeix)">University of Virginia</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://whitehousetapes.net/foreign-policy/cuba/cuban-missile-crisis-1962">original</a> el 16 agost 2011.</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150629204417/https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis">Cuban Missile Crisis</a>». Wilson Center Digital Archive. <a href="/w/index.php?title=Woodrow_Wilson_International_Center_for_Scholars&action=edit&redlink=1" class="new" title="Woodrow Wilson International Center for Scholars (encara no existeix)">Woodrow Wilson International Center for Scholars</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis">original</a> el 29 juny 2015. [Consulta: 27 juny 2015].</li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://1997-2001.state.gov/www/about_state/history/frusXI/index.html">Cuban Missile Crisis i Aftermath</a>. XI. Washington, D.C: U.S. Government Printing Office, 1996. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-16-045210-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-16-045210-9">ISBN 978-0-16-045210-9</a> [Consulta: 8 desembre 2018].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cuban+Missile+Crisis+i+Aftermath&rft.date=1996&rft.pub=U.S.+Government+Printing+Office&rft.place=Washington%2C+D.C&rft.isbn=978-0-16-045210-9&rft_id=https%3A%2F%2F1997-2001.state.gov%2Fwww%2Fabout_state%2Fhistory%2FfrusXI%2Findex.html">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161223230125/https://1997-2001.state.gov/www/about_state/history/frusXI/index.html">Arxivat</a> 23 de desembre 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li>Kennedy, Robert F. Thirteen Days: A Memoir of the Cuban Missile Crisis. Nova York: W. W. Norton, 1969. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-393-31834-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-393-31834-0">ISBN 978-0-393-31834-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Thirteen+Days%3A+A+Memoir+of+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.aulast=Kennedy&rft.aufirst=Robert+F.&rft.date=1969&rft.pub=W.+W.+Norton&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-393-31834-0"> </li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/audio.htm">The Kennedy Tapes: Inside the White House During the Cuban Missile Crisis</a>. 2a edició. Nova York: Norton, 2002. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-393-32259-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-393-32259-0">ISBN 978-0-393-32259-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Kennedy+Tapes%3A+Inside+the+White+House+During+the+Cuban+Missile+Crisis&rft.date=2002&rft.edition=2a%C2%A0edici%C3%B3&rft.pub=Norton&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-393-32259-0&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.gwu.edu%2F%7Ensarchiv%2Fnsa%2Fcuba_mis_cri%2Faudio.htm"> </li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111224040013/https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf">CIA Documents on the Cuban Missile Crisis, 1962</a>». Historical Review Program. Washington, DC: <a href="/wiki/Central_Intelligence_Agency" class="mw-redirect" title="Central Intelligence Agency">Central Intelligence Agency</a>, 01-10-1992. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cia.gov/library/center-for-the-study-of-intelligence/csi-publications/books-and-monographs/Cuban%20Missile%20Crisis1962.pdf">original</a> el 2011-12-24. [Consulta: 1r octubre 2021].</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gwu.edu/~nsarchiv/nsa/cuba_mis_cri/index.htm">The Cuban Missile Crisis, 1962: The 40th Anniversary</a>». National Security Archive: Special Exhibits. Gelman Library: The George Washington University.</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110118233020/http://microsites.jfklibrary.org/cmc/">The World On the Brink: John F. Kennedy i the Cuban Missile Crisis</a>». Interactive Exhibits. John F. Kennedy Library. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://microsites.jfklibrary.org/cmc/">original</a> el 18 gener 2011. [Consulta: 9 abril 2011].</li> <li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161017103210/http://watchingamerica.com/WA/2014/07/22/america-and-russia-the-crisis-of-1962/">America i Russia: The Crisis of 1962. On the 50th anniversary of the missile crisis</a>». Moscow: Gavrov, Sergei, 01-11-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://watchingamerica.com/WA/2014/07/22/america-and-russia-the-crisis-of-1962/">original</a> el 17 octubre 2016. [Consulta: 10 setembre 2016].</li> <li>Dallek, Robert. "If We Listen to Them, None of Us Will Be Alive." In Camelot's Court, 279–334. New York: HarperCollins, 2013.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lesson_plans">Lesson plans</h3>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Lesson plans">modifica</a>]</div> <ul><li>«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110105090250/http://future.state.gov/educators/slideshow/cuba.html">Cuban Missile Crisis</a>». Slideshows for Educators. Bureau of Public Affairs, U.S. Department of State. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://future.state.gov/educators/slideshow/cuba.html">original</a> el 5 gener 2011.</li> <li>Moser, John; Hahn, Lori. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110116165321/http://edsitement.neh.gov/lesson-plan/missiles-october-cuban-missile-crisis-1962">The Cuban Missile Crisis, 1962: 'The Missiles of October'</a>». EDSITEment: Lesson Plans. National Endowment for the Humanities, 15-07-2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://edsitement.neh.gov/lesson-plan/missiles-october-cuban-missile-crisis-1962">original</a> el 16 gener 2011. [Consulta: 26 gener 2011].</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també">Vegeu també</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Vegeu també">modifica</a>]</div> <div style="-moz-column-width:30em; -webkit-column-width:30em; column-width:30em;"> <ul><li><a href="/wiki/Relacions_entre_Cuba_i_els_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Relacions entre Cuba i els Estats Units d'Amèrica">Relacions entre Cuba i els Estats Units d'Amèrica</a></li> <li><a href="/wiki/Doctrina_de_la_destrucci%C3%B3_m%C3%BAtua_assegurada" title="Doctrina de la destrucció mútua assegurada">Doctrina de la destrucció mútua assegurada</a></li> <li><a href="/wiki/Coexist%C3%A8ncia_pac%C3%ADfica" title="Coexistència pacífica">Coexistència pacífica</a></li> <li><a href="/wiki/Desarmament_nuclear" title="Desarmament nuclear">Desarmament nuclear</a></li> <li><a href="/wiki/Guerra_nuclear" title="Guerra nuclear">Guerra nuclear</a></li> <li><a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">Arma nuclear</a></li> <li><a href="/wiki/Marina_Sovi%C3%A8tica" title="Marina Soviètica">Marina Soviètica</a></li> <li><a href="/wiki/Desgel_cub%C3%A0" title="Desgel cubà">Desgel cubà</a></li> <li><a href="/wiki/Oleg_Penkovski" title="Oleg Penkovski">Oleg Penkovski</a></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Cuban_Missile_Crisis" class="extiw" title="commons:Cuban Missile Crisis">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Cuban_Missile_Crisis" class="extiw" title="commons:Category:Cuban Missile Crisis">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q128160?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.history.navy.mil/research/library/online-reading-room/title-list-alphabetically/c/cuban-missile-crisis-1962.html">Cuban Missile Crisis, 1962</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/programmes/b00dkzlz">Document – Britain's Cuban Missile Crisis</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.airforce.ru/history/cold_war/cuba/index_en.htm">The 32nd Guards Air Fighter Regiment in Cuba (1962–1963)</a> S.Isaev.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150629204417/https://digitalarchive.wilsoncenter.org/collection/31/cuban-missile-crisis">The Woodrow Wilson Center's Digital Archive</a> has a collection of primary source archival documents on the Cuban Missile Crisis.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Guerra_Freda" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#E0FFFF ;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Guerra_freda" title="Plantilla:Guerra freda"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Guerra_Freda" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Principals_països_implicats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals països implicats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l%27Atl%C3%A0ntic_Nord" title="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord">OTAN</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/22px-Flag_of_the_United_States.svg.png" decoding="async" width="22" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/33px-Flag_of_the_United_States.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/44px-Flag_of_the_United_States.svg.png 2x" data-file-width="1235" data-file-height="650" /> <a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/22px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/33px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/44px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/22px-Flag_of_Israel.svg.png" decoding="async" width="22" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/33px-Flag_of_Israel.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/44px-Flag_of_Israel.svg.png 2x" data-file-width="1100" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/22px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/33px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/44px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/22px-Flag_of_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/33px-Flag_of_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/44px-Flag_of_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Alemanya_Occidental" title="Alemanya Occidental">RFA</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/22px-Flag_of_South_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/33px-Flag_of_South_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/44px-Flag_of_South_Korea.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Corea_del_Sud" title="Corea del Sud">Corea del Sud</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pcte. Varsòvia</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/22px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/33px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/44px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">URSS</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/22px-Flag_of_East_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/33px-Flag_of_East_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/44px-Flag_of_East_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">RDA</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/22px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/33px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/44px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/22px-Flag_of_Vietnam.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/33px-Flag_of_Vietnam.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/44px-Flag_of_Vietnam.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/22px-Flag_of_North_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/33px-Flag_of_North_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/44px-Flag_of_North_Korea.svg.png 2x" data-file-width="1600" data-file-height="800" /> <a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a>  · <img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/22px-Flag_of_Cuba.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/33px-Flag_of_Cuba.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/44px-Flag_of_Cuba.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /> <a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Neutrals</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Protagonistes" style="font-size:114%;margin:0 4em">Protagonistes</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Presidents EUA</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Harry_S._Truman" class="mw-redirect" title="Harry S. Truman">Truman</a>  · <a href="/wiki/Dwight_David_Eisenhower" title="Dwight David Eisenhower">Eisenhower</a>  · <a href="/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy" title="John Fitzgerald Kennedy">Kennedy</a>  · <a href="/wiki/Lyndon_Baines_Johnson" class="mw-redirect" title="Lyndon Baines Johnson">Johnson</a>  · <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Nixon</a>  · <a href="/wiki/Gerald_Ford" title="Gerald Ford">Ford</a>  · <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">Carter</a>  · <a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan">Reagan</a>  · <a href="/wiki/George_Herbert_Walker_Bush" class="mw-redirect" title="George Herbert Walker Bush">Bush</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Sec. Gen. URSS</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Stalin</a>  · <a href="/wiki/Gueorgui_Malenkov" title="Gueorgui Malenkov">Malenkov</a>  · <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a>  · <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Bréjnev</a>  · <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Andrópov</a>  · <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Txernenko</a>  · <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Europa</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Winston_Churchill" title="Winston Churchill">Winston Churchill</a>  · <a href="/wiki/Charles_de_Gaulle" title="Charles de Gaulle">Charles de Gaulle</a>  · <a href="/wiki/Josip_Broz_Tito" title="Josip Broz Tito">Josip Broz Tito</a>  · <a href="/wiki/Imre_Nagy" title="Imre Nagy">Imre Nagy</a>  · <a href="/wiki/Willy_Brandt" title="Willy Brandt">Willy Brandt</a>  · <a href="/wiki/Nicolae_Ceau%C5%9Fescu" class="mw-redirect" title="Nicolae Ceauşescu">Nicolae Ceauşescu</a>  · <a href="/wiki/Alexander_Dub%C4%8Dek" title="Alexander Dubček">Alexander Dubček</a>  · <a href="/wiki/T%C3%B2dor_J%C3%ADvkov" title="Tòdor Jívkov">Tòdor Jívkov</a>  · <a href="/wiki/Erich_Honecker" title="Erich Honecker">Erich Honecker</a>  · <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a>  · <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a>  · <a href="/wiki/Lech_Wa%C5%82%C4%99sa" title="Lech Wałęsa">Lech Wałęsa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Àsia i Amèrica</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mao_Zedong" title="Mao Zedong">Mao Zedong</a>  · <a href="/wiki/Chiang_Kai-shek" title="Chiang Kai-shek">Chiang Kai-shek</a>  · <a href="/wiki/Kim_Il-sung" title="Kim Il-sung">Kim Il-sung</a>  · <a href="/wiki/Ho_Chi_Minh" title="Ho Chi Minh">Ho Chi Minh</a>  · <a href="/wiki/Fidel_Castro_Ruz" title="Fidel Castro Ruz">Fidel Castro</a>  · <a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Esdeveniments" style="font-size:114%;margin:0 4em">Esdeveniments</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1945-49</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Ialta" title="Conferència de Ialta">Conferència de Ialta</a>  · <a href="/wiki/Cop_d%27estat_a_Txecoslov%C3%A0quia_de_1948" title="Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948">Cop txec</a>  · <a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Potsdam" title="Conferència de Potsdam">Conferència de Potsdam</a>  · <a href="/wiki/Crisi_iraniana_de_1946" title="Crisi iraniana de 1946">Crisi de l'Iran de 1946</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_xinesa" title="Guerra Civil xinesa">Guerra Civil xinesa</a>  · <a href="/wiki/Doctrina_Truman" title="Doctrina Truman">Doctrina Truman</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_grega" title="Guerra Civil grega">Guerra Civil grega</a>  · <a href="/wiki/Pla_Marshall" title="Pla Marshall">Pla Marshall</a>  · <a href="/wiki/Guerra_d%27Indoxina" title="Guerra d'Indoxina">Guerra d'Indoxina</a>  · <a href="/wiki/Bloqueig_de_Berl%C3%ADn" title="Bloqueig de Berlín">Bloqueig de Berlín</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1950-59</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerra_de_Corea" title="Guerra de Corea">Guerra de Corea</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_l%27Iran_de_1953" class="mw-redirect" title="Crisi de l'Iran de 1953">Crisi de l'Iran de 1953</a>  · <a href="/wiki/Sublevaci%C3%B3_del_17_de_juny" class="mw-redirect" title="Sublevació del 17 de juny">Sublevació del 17 de juny</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_hongaresa_de_1956" title="Revolució hongaresa de 1956">Revolució hongaresa</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_Suez" title="Crisi de Suez">Crisi de Suez</a>  · <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra del Vietnam</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1960-69</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ruptura_sinosovi%C3%A8tica" title="Ruptura sinosoviètica">Ruptura sinosoviètica</a>  · <a href="/wiki/Incident_de_l%27U-2_(1960)" title="Incident de l'U-2 (1960)">Incident de'U-2</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_de_Guatemala" title="Guerra Civil de Guatemala">Guerra Civil de Guatemala</a>  · <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos" title="Invasió de Bahía de Cochinos">Invasió de Bahía de Cochinos</a>  · <a class="mw-selflink selflink">Crisi dels míssils de Cuba</a>  · <a href="/wiki/Crisi_de_Berl%C3%ADn_de_1961" title="Crisi de Berlín de 1961">Crisi de Berlín de 1961</a>  · <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">Mur de Berlín</a>  · <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a>  · <a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT I</a>  · <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">Distensió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1970-79</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT II</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_angolesa" title="Guerra Civil angolesa">Guerra Civil angolesa</a>  · <a href="/wiki/Guerra_de_la_frontera_de_Sud-%C3%A0frica" title="Guerra de la frontera de Sud-àfrica">Guerra de la frontera de Sud-àfrica</a>  · <a href="/wiki/Guerra_Civil_d%27El_Salvador" class="mw-redirect" title="Guerra Civil d'El Salvador">Guerra Civil d'El Salvador</a>  · <a href="/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica" title="Guerra afgano-soviètica">Invasió soviètica de l'Afganistan</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Sandinista" title="Revolució Sandinista">Revolució Sandinista</a> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1980-89</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Solidarno%C5%9B%C4%87" title="Solidarność">Solidarność</a>  · <a href="/wiki/Gl%C3%A0snost" title="Glàsnost">Glàsnost</a>  · <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a>  · <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn#Caiguda_del_mur" title="Mur de Berlín">Caiguda del mur de Berlín</a>  · <a href="/wiki/Die_Wende" title="Die Wende">Die Wende</a>  · <a href="/wiki/Revolucions_de_1989" title="Revolucions de 1989">Revolucions de 1989</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Vellut" title="Revolució de Vellut">Revolució de Vellut</a>  · <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_romanesa_de_1989" title="Revolució romanesa de 1989">Revolució romanesa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1990</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1985-1991)" title="Història de la Unió Soviètica (1985-1991)">Col·lapse de la Unió Soviètica</a>  · <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Txecoslov%C3%A0quia" title="Dissolució de Txecoslovàquia">Dissolució de Txecoslovàquia</a>  · <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Iugosl%C3%A0via" title="Dissolució de Iugoslàvia">Dissolució de Iugoslàvia</a>  · <a href="/wiki/Reunificaci%C3%B3_alemanya" title="Reunificació alemanya">Reunificació alemanya</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Articles_relacionats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Articles relacionats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tel%C3%B3_d%27acer" title="Teló d'acer">Teló d'acer</a>  · <a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a>  · <a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a>  · <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">COMECON</a>  · <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_del_Sud-est_Asi%C3%A0tic" title="Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic">SEATO</a>  · <a href="/wiki/Cursa_armamentista" title="Cursa armamentista">Cursa armamentista</a>  · <a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">Arma nuclear</a>  · <a href="/wiki/Cursa_espacial" title="Cursa espacial">Cursa espacial</a>  · <a href="/wiki/Maccarthisme" title="Maccarthisme">Maccarthisme</a>  · <a href="/wiki/Espionatge" title="Espionatge">Espionatge</a>  · <a href="/wiki/Ostpolitik" title="Ostpolitik">Ostpolitik</a>  · <a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Agència Central d'Intel·ligència">CIA</a>  · <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a>  · <a href="/wiki/Stasi" title="Stasi">Stasi</a>  · <a href="/wiki/Conflicte_araboisraeli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Conflicte araboisraelià">Conflicte araboisraelià</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4136402-8">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/subjects/sh85034624">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ph114872&CON_LNG=ENG">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_dels_míssils_de_Cuba&oldid=34123241">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_dels_míssils_de_Cuba&oldid=34123241</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Esdeveniments_del_1962" title="Categoria:Esdeveniments del 1962">Esdeveniments del 1962</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Segle_XX_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Categoria:Segle XX a la Unió Soviètica">Segle XX a la Unió Soviètica</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Incidents_diplom%C3%A0tics" title="Categoria:Incidents diplomàtics">Incidents diplomàtics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Guerra_Freda" title="Categoria:Guerra Freda">Guerra Freda</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Revoluci%C3%B3_Cubana" title="Categoria:Revolució Cubana">Revolució Cubana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Fidel_Castro" title="Categoria:Fidel Castro">Fidel Castro</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_arguments_duplicats_en_utilitzaci%C3%B3_de_plantilles" title="Categoria:Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles">Pàgines amb arguments duplicats en utilització de plantilles</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 oct 2024 a les 08:42.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-74cc59cb9d-t6tjc","wgBackendResponseTime":204,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.623","walltime":"1.952","ppvisitednodes":{"value":57345,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":538831,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":192589,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":20,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":3,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":176125,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":2,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1555.336 1 -total"," 46.82% 728.265 2 Plantilla:Referències"," 19.12% 297.382 1 Plantilla:Infotaula_conflicte_militar"," 18.86% 293.299 1 Plantilla:Infotaula"," 17.70% 275.306 81 Plantilla:Ref-web"," 16.40% 255.131 65 Plantilla:Ref-llibre"," 15.36% 238.854 9 Plantilla:Caixa_de_navegació"," 9.69% 150.702 35 Plantilla:Ref-publicació"," 7.85% 122.168 185 Plantilla:If_both"," 6.64% 103.301 91 Plantilla:Data_consulta"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.409","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4976736,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-ext.eqiad.main-599f5b9d4b-zqfbh","timestamp":"20241127141902","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Crisi dels m\u00edssils de Cuba","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128160","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q128160","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-10-28T23:18:45Z","dateModified":"2024-10-18T07:42:15Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/9\/9d\/Soviet-R-12-nuclear-ballistic_missile.jpg","headline":"enfrontament d\u2019octubre de 1962 entre la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica i els Estats Units"}</script> </body> </html>