CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Solstici d'hivern - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"91b01552-f077-4dc4-bc2e-a3456e4d8e4b","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Solstici_d'hivern","wgTitle":"Solstici d'hivern","wgCurRevisionId":34271099,"wgRevisionId":34271099,"wgArticleId":173421,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Articles amb traducció per millorar","Astrometria","Desembre","Fenòmens astronòmics","Festes"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Solstici_d'hivern","wgRelevantArticleId":173421,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[], "wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q207932","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false, "wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin", "mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/1200px-North_season.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="647"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/800px-North_season.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="431"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/640px-North_season.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="345"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Solstici d'hivern - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Solstici_d%27hivern"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici_d%27hivern"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Solstici_d_hivern rootpage-Solstici_d_hivern skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Solstici+d%27hivern" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Solstici+d%27hivern" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Solstici+d%27hivern" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Solstici+d%27hivern" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Desenvolupament" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Desenvolupament"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Desenvolupament</span> </div> </a> <ul id="toc-Desenvolupament-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Data" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Data"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Data</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Data-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Data</span> </button> <ul id="toc-Data-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Posició_de_temporada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Posició_de_temporada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Posició de temporada</span> </div> </a> <ul id="toc-Posició_de_temporada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sortida_i_posta_del_sol" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Sortida_i_posta_del_sol"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Sortida i posta del sol</span> </div> </a> <ul id="toc-Sortida_i_posta_del_sol-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Història_i_importància_cultural" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història_i_importància_cultural"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Història i importància cultural</span> </div> </a> <ul id="toc-Història_i_importància_cultural-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_sud_(juny)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Celebracions_en_l'hemisferi_sud_(juny)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Celebracions en l'hemisferi sud (juny)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_sud_(juny)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Celebracions en l'hemisferi sud (juny)</span> </button> <ul id="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_sud_(juny)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Tiahuanaco" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Tiahuanaco"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.1</span> <span>Tiahuanaco</span> </div> </a> <ul id="toc-Tiahuanaco-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Inti_Raymi" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Inti_Raymi"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2</span> <span>Inti Raymi</span> </div> </a> <ul id="toc-Inti_Raymi-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Inti_Raymi_en_la_Huaca_de_Chena" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Inti_Raymi_en_la_Huaca_de_Chena"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.2.1</span> <span>Inti Raymi en la Huaca de Chena</span> </div> </a> <ul id="toc-Inti_Raymi_en_la_Huaca_de_Chena-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-We_Tripantu" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#We_Tripantu"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.3</span> <span>We Tripantu</span> </div> </a> <ul id="toc-We_Tripantu-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Maruaroa_o_Takurua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Maruaroa_o_Takurua"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.4</span> <span>Maruaroa o Takurua</span> </div> </a> <ul id="toc-Maruaroa_o_Takurua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nit_de_Sant_Joan_(Europa_i_Amèrica_del_Sud)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nit_de_Sant_Joan_(Europa_i_Amèrica_del_Sud)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4.5</span> <span>Nit de Sant Joan (Europa i Amèrica del Sud)</span> </div> </a> <ul id="toc-Nit_de_Sant_Joan_(Europa_i_Amèrica_del_Sud)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_nord_(desembre)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Celebracions_en_l'hemisferi_nord_(desembre)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Celebracions en l'hemisferi nord (desembre)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_nord_(desembre)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Celebracions en l'hemisferi nord (desembre)</span> </button> <ul id="toc-Celebracions_en_l'hemisferi_nord_(desembre)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Amaterasu_celebració,_Rèquiem_dels_Morts_(segle_VII_Japó)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Amaterasu_celebració,_Rèquiem_dels_Morts_(segle_VII_Japó)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.1</span> <span>Amaterasu celebració, Rèquiem dels Morts (segle VII Japó)</span> </div> </a> <ul id="toc-Amaterasu_celebració,_Rèquiem_dels_Morts_(segle_VII_Japó)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Festival_Beiwe" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Festival_Beiwe"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.2</span> <span>Festival Beiwe</span> </div> </a> <ul id="toc-Festival_Beiwe-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Choimus,_Chaomos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Choimus,_Chaomos"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.3</span> <span>Choimus, Chaomos</span> </div> </a> <ul id="toc-Choimus,_Chaomos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Nadal,_Natalis_Dómini_(segle_IV_a_Roma,_segle_xi_a_Anglaterra)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Nadal,_Natalis_Dómini_(segle_IV_a_Roma,_segle_xi_a_Anglaterra)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.4</span> <span>Nadal, Natalis Dómini (segle IV a Roma, segle <span>xi</span> a Anglaterra)</span> </div> </a> <ul id="toc-Nadal,_Natalis_Dómini_(segle_IV_a_Roma,_segle_xi_a_Anglaterra)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Deuorius_Riuri" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Deuorius_Riuri"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.5</span> <span>Deuorius Riuri</span> </div> </a> <ul id="toc-Deuorius_Riuri-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Deygān" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Deygān"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.6</span> <span>Deygān</span> </div> </a> <ul id="toc-Deygān-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Festival_DōngZhì,_festival_Tōj" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Festival_DōngZhì,_festival_Tōj"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.7</span> <span>Festival DōngZhì, festival Tōj</span> </div> </a> <ul id="toc-Festival_DōngZhì,_festival_Tōj-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Goru" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Goru"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.8</span> <span>Goru</span> </div> </a> <ul id="toc-Goru-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Hogmanay" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Hogmanay"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.9</span> <span>Hogmanay</span> </div> </a> <ul id="toc-Hogmanay-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Junkanoo,_Jonkonnu,_John_Canoa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Junkanoo,_Jonkonnu,_John_Canoa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.10</span> <span>Junkanoo, Jonkonnu, John Canoa</span> </div> </a> <ul id="toc-Junkanoo,_Jonkonnu,_John_Canoa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Karachun_(antic_eslau_occidental)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Karachun_(antic_eslau_occidental)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.11</span> <span>Karachun (antic eslau occidental)</span> </div> </a> <ul id="toc-Karachun_(antic_eslau_occidental)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Koleda,_Коляда,_Sviatki,_Dazh_Boh_(antic_eslau_oriental_i_sarmata" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Koleda,_Коляда,_Sviatki,_Dazh_Boh_(antic_eslau_oriental_i_sarmata"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.12</span> <span>Koleda, Коляда, Sviatki, Dazh Boh (antic eslau oriental i sarmata</span> </div> </a> <ul id="toc-Koleda,_Коляда,_Sviatki,_Dazh_Boh_(antic_eslau_oriental_i_sarmata-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Lenæa,_Brumalia_(Antiga_Roma_i_Grècia_hel·lenística)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Lenæa,_Brumalia_(Antiga_Roma_i_Grècia_hel·lenística)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.13</span> <span>Lenæa, Brumalia (Antiga Roma i Grècia hel·lenística)</span> </div> </a> <ul id="toc-Lenæa,_Brumalia_(Antiga_Roma_i_Grècia_hel·lenística)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llúcia,_Festa_de_Santa_Llúcia_(antic_suec,_luteranisme_escandinau,_ortodoxos_orientals)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llúcia,_Festa_de_Santa_Llúcia_(antic_suec,_luteranisme_escandinau,_ortodoxos_orientals)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.14</span> <span>Llúcia, Festa de Santa Llúcia (antic suec, luteranisme escandinau, ortodoxos orientals)</span> </div> </a> <ul id="toc-Llúcia,_Festa_de_Santa_Llúcia_(antic_suec,_luteranisme_escandinau,_ortodoxos_orientals)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Makara_Sankranti" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Makara_Sankranti"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.15</span> <span>Makara Sankranti</span> </div> </a> <ul id="toc-Makara_Sankranti-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Modranicht,_Modresnach_(germànic)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Modranicht,_Modresnach_(germànic)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.16</span> <span>Modranicht, Modresnach (germànic)</span> </div> </a> <ul id="toc-Modranicht,_Modresnach_(germànic)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Meán_Geimhridh,_meitat_d'hivern_cèltic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Meán_Geimhridh,_meitat_d'hivern_cèltic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.17</span> <span>Meán Geimhridh, meitat d'hivern cèltic</span> </div> </a> <ul id="toc-Meán_Geimhridh,_meitat_d'hivern_cèltic-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Mummer's_Day_(cèltica,_Cornualla)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Mummer's_Day_(cèltica,_Cornualla)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.17.1</span> <span>Mummer's Day (cèltica, Cornualla)</span> </div> </a> <ul id="toc-Mummer's_Day_(cèltica,_Cornualla)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dia_Wren" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Dia_Wren"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.17.2</span> <span>Dia Wren</span> </div> </a> <ul id="toc-Dia_Wren-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arthan_Alban" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Arthan_Alban"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.17.3</span> <span>Arthan Alban</span> </div> </a> <ul id="toc-Arthan_Alban-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Pare_Noel" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pare_Noel"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.18</span> <span>Pare Noel</span> </div> </a> <ul id="toc-Pare_Noel-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ritual_Perchta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ritual_Perchta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.19</span> <span>Ritual Perchta</span> </div> </a> <ul id="toc-Ritual_Perchta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Festa_Rozhanitsa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Festa_Rozhanitsa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.20</span> <span>Festa Rozhanitsa</span> </div> </a> <ul id="toc-Festa_Rozhanitsa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Shab-e_Chellé_(شب_چله)_o_Shab-e_Yaldā_(شب_یلدا)_—Pèrsia_o_Iran,_II_mil·lenni_aC,_fins_a_l'actualitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Shab-e_Chellé_(شب_چله)_o_Shab-e_Yaldā_(شب_یلدا)_—Pèrsia_o_Iran,_II_mil·lenni_aC,_fins_a_l'actualitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.21</span> <span>Shab-e Chellé (شب چله) o Shab-e Yaldā (شب یلدا) —Pèrsia o Iran, II mil·lenni aC, fins a l'actualitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Shab-e_Chellé_(شب_چله)_o_Shab-e_Yaldā_(شب_یلدا)_—Pèrsia_o_Iran,_II_mil·lenni_aC,_fins_a_l'actualitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Dia_Sanghamitta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Dia_Sanghamitta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.22</span> <span>Dia Sanghamitta</span> </div> </a> <ul id="toc-Dia_Sanghamitta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Saturnalia,_Chronia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Saturnalia,_Chronia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.23</span> <span>Saturnalia, Chronia</span> </div> </a> <ul id="toc-Saturnalia,_Chronia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Zistanê_Seva" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zistanê_Seva"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.24</span> <span>Zistanê Seva</span> </div> </a> <ul id="toc-Zistanê_Seva-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Festival_del_Sol_Invictus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Festival_del_Sol_Invictus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.25</span> <span>Festival del Sol Invictus</span> </div> </a> <ul id="toc-Festival_del_Sol_Invictus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Olentzero" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Olentzero"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.26</span> <span>Olentzero</span> </div> </a> <ul id="toc-Olentzero-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Apalpador" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Apalpador"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.27</span> <span>Apalpador</span> </div> </a> <ul id="toc-Apalpador-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Soyal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Soyal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.28</span> <span>Soyal</span> </div> </a> <ul id="toc-Soyal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Wayeb" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Wayeb"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.29</span> <span>Wayeb</span> </div> </a> <ul id="toc-Wayeb-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Yule,_jul,_Jol,_Joul,_Joulu,_Jõulud,_Geol,_Geul" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Yule,_jul,_Jol,_Joul,_Joulu,_Jõulud,_Geol,_Geul"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.30</span> <span>Yule, jul, Jol, Joul, Joulu, Jõulud, Geol, Geul</span> </div> </a> <ul id="toc-Yule,_jul,_Jol,_Joul,_Joulu,_Jõulud,_Geol,_Geul-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Jul" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Jul"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.30.1</span> <span>Jul</span> </div> </a> <ul id="toc-Jul-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Yule_(Wicca)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Yule_(Wicca)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.30.2</span> <span>Yule (Wicca)</span> </div> </a> <ul id="toc-Yule_(Wicca)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Zagmuk,_Sacaea" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Zagmuk,_Sacaea"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.31</span> <span>Zagmuk, Sacaea</span> </div> </a> <ul id="toc-Zagmuk,_Sacaea-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ziemassvētki" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ziemassvētki"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5.32</span> <span>Ziemassvētki</span> </div> </a> <ul id="toc-Ziemassvētki-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Solstici d'hivern</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 53 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-53" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">53 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Midwinter" title="Midwinter - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Midwinter" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D9%82%D9%84%D8%A7%D8%A8_%D8%B4%D8%AA%D9%88%D9%8A" title="انقلاب شتوي - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="انقلاب شتوي" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D1%96%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B0%D0%B5_%D1%81%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B0%D1%81%D1%82%D0%B0%D1%8F%D0%BD%D0%BD%D0%B5" title="Зімовае сонцастаянне - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Зімовае сонцастаянне" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A4%BF%E0%A4%A3%E0%A5%80_%E0%A4%B8%E0%A4%82%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B0%E0%A4%BE%E0%A4%A8%E0%A5%8D%E0%A4%A4%E0%A4%BF" title="दक्षिणी संक्रान्ति - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="दक्षिणी संक्रान्ति" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Alban_Arthan" title="Alban Arthan - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Alban Arthan" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Wintersonnenwende" title="Wintersonnenwende - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Wintersonnenwende" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Winter_solstice" title="Winter solstice - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Winter solstice" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Vintra_solstico" title="Vintra solstico - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Vintra solstico" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Solsticio_de_invierno" title="Solsticio de invierno - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Solsticio de invierno" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Talvine_p%C3%B6%C3%B6rip%C3%A4ev" title="Talvine pööripäev - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Talvine pööripäev" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Neguko_solstizio" title="Neguko solstizio - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Neguko solstizio" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%A7%D9%86%D9%82%D9%84%D8%A7%D8%A8_%D8%B2%D9%85%D8%B3%D8%AA%D8%A7%D9%86%DB%8C" title="انقلاب زمستانی - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="انقلاب زمستانی" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Talvip%C3%A4iv%C3%A4nseisaus" title="Talvipäivänseisaus - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Talvipäivänseisaus" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Solstice_d%27hiver" title="Solstice d'hiver - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Solstice d'hiver" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Wontersankiar" title="Wontersankiar - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Wontersankiar" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Grianstad_an_gheimhridh" title="Grianstad an gheimhridh - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Grianstad an gheimhridh" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Solsticio_de_inverno" title="Solsticio de inverno - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Solsticio de inverno" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A0%D7%A7%D7%95%D7%93%D7%AA_%D7%94%D7%94%D7%99%D7%A4%D7%95%D7%9A_%D7%94%D7%97%D7%95%D7%A8%D7%A4%D7%99%D7%AA" title="נקודת ההיפוך החורפית - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="נקודת ההיפוך החורפית" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%A6%E0%A4%95%E0%A5%8D%E0%A4%B7%E0%A4%BF%E0%A4%A3_%E0%A4%85%E0%A4%AF%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%82%E0%A4%A4" title="दक्षिण अयनांत - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="दक्षिण अयनांत" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2lstis_iv%C3%A8" title="Sòlstis ivè - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Sòlstis ivè" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%81%D5%B4%D5%A5%D5%BC%D5%A1%D5%B5%D5%AB%D5%B6_%D5%A1%D6%80%D6%87%D5%A1%D5%A4%D5%A1%D6%80%D5%B1" title="Ձմեռային արևադարձ - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ձմեռային արևադարձ" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Titik_balik_matahari_musim_dingin" title="Titik balik matahari musim dingin - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Titik balik matahari musim dingin" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Solstisio_ti_panaglalam-ek" title="Solstisio ti panaglalam-ek - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Solstisio ti panaglalam-ek" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E5%86%AC%E8%87%B3" title="冬至 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="冬至" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Amlulli_n_tegrest" title="Amlulli n tegrest - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Amlulli n tegrest" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D2%9A%D1%8B%D1%81%D2%9B%D1%8B_%D0%BA%D2%AF%D0%BD_%D1%82%D0%BE%D2%9B%D1%8B%D1%80%D0%B0%D1%83%D1%8B" title="Қысқы күн тоқырауы - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Қысқы күн тоқырауы" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%A6%E0%B2%95%E0%B3%8D%E0%B2%B7%E0%B2%BF%E0%B2%A3%E0%B2%BE%E0%B2%AF%E0%B2%A3" title="ದಕ್ಷಿಣಾಯಣ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ದಕ್ಷಿಣಾಯಣ" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%8F%99%EC%A7%80%EC%A0%90" title="동지점 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="동지점" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Rojvegera_zivistan%C3%AA" title="Rojvegera zivistanê - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Rojvegera zivistanê" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/%C5%BDiemos_saul%C4%97gr%C4%AF%C5%BEa" title="Žiemos saulėgrįža - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Žiemos saulėgrįža" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Ziemas_saulgrie%C5%BEi" title="Ziemas saulgrieži - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Ziemas saulgrieži" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9A%D1%80%D0%B0%D1%82%D0%BA%D0%BE%D0%B4%D0%BD%D0%B5%D0%B2%D0%B8%D1%86%D0%B0" title="Краткодневица - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Краткодневица" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Solstis_musim_sejuk" title="Solstis musim sejuk - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Solstis musim sejuk" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Kortste_dag" title="Kortste dag - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Kortste dag" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Vintersolkverv" title="Vintersolkverv - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Vintersolkverv" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Vintersolverv" title="Vintersolverv - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Vintersolverv" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%A6%E0%A9%B1%E0%A8%96%E0%A8%A3%E0%A9%80_%E0%A8%86%E0%A8%87%E0%A8%A8%E0%A9%B0%E0%A8%A4" title="ਦੱਖਣੀ ਆਇਨੰਤ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਦੱਖਣੀ ਆਇਨੰਤ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Przesilenie_zimowe" title="Przesilenie zimowe - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Przesilenie zimowe" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Solst%C3%ADcio_de_inverno" title="Solstício de inverno - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Solstício de inverno" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Solsti%C8%9Biul_de_iarn%C4%83" title="Solstițiul de iarnă - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Solstițiul de iarnă" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D0%B8%D0%BC%D0%BD%D0%B5%D0%B5_%D1%81%D0%BE%D0%BB%D0%BD%D1%86%D0%B5%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%8F%D0%BD%D0%B8%D0%B5" title="Зимнее солнцестояние - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Зимнее солнцестояние" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Winter_solstice" title="Winter solstice - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Winter solstice" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B7%81%E0%B7%92%E0%B7%81%E0%B7%92%E0%B6%BB_%E0%B7%83%E0%B7%96%E0%B6%BB%E0%B7%8A%E0%B6%BA_%E0%B6%B1%E0%B7%92%E0%B7%80%E0%B7%98%E0%B6%AD%E0%B7%8A%E0%B6%AD%E0%B7%92%E0%B6%BA" title="ශිශිර සූර්ය නිවෘත්තිය - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="ශිශිර සූර්ය නිවෘත්තිය" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Winter_solstice" title="Winter solstice - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Winter solstice" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Solstici_i_dimrit" title="Solstici i dimrit - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Solstici i dimrit" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Vintersolst%C3%A5ndet" title="Vintersolståndet - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Vintersolståndet" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%95%E0%AF%81%E0%AE%B3%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BE%E0%AE%B2%E0%AE%95%E0%AF%8D_%E0%AE%95%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AF%8D%E0%AE%A4%E0%AE%BF%E0%AE%B0%E0%AF%81%E0%AE%AA%E0%AF%8D%E0%AE%AA%E0%AE%AE%E0%AF%8D" title="குளிர்காலக் கதிர்த்திருப்பம் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="குளிர்காலக் கதிர்த்திருப்பம்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%AB%E0%B8%A1%E0%B8%B2%E0%B8%A2%E0%B8%B1%E0%B8%99" title="เหมายัน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เหมายัน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/K%C4%B1%C5%9F_g%C3%BCnd%C3%B6n%C3%BCm%C3%BC" title="Kış gündönümü - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Kış gündönümü" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%97%D0%B8%D0%BC%D0%BE%D0%B2%D0%B5_%D1%81%D0%BE%D0%BD%D1%86%D0%B5%D1%81%D1%82%D0%BE%D1%8F%D0%BD%D0%BD%D1%8F" title="Зимове сонцестояння - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Зимове сонцестояння" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B3%D8%B1%D9%85%D8%A7%D8%A6%DB%8C_%D8%A7%D9%86%D9%82%D9%84%D8%A7%D8%A8_%D8%B4%D9%85%D8%B3%DB%8C" title="سرمائی انقلاب شمسی - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="سرمائی انقلاب شمسی" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/%C4%90%C3%B4ng_ch%C3%AD" title="Đông chí - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Đông chí" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E5%86%AC%E8%87%B3_(%E5%A4%A9%E6%96%87)" title="冬至 (天文) - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="冬至 (天文)" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q207932#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Solstici_d%27hivern" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Solstici_d%27hivern" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Solstici_d%27hivern"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Solstici_d%27hivern"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Solstici_d%27hivern" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Solstici_d%27hivern" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&oldid=34271099" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Solstici_d%27hivern&id=34271099&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSolstici_d%2527hivern"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FSolstici_d%2527hivern"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Solstici+d%27hivern"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Solstici_d%27hivern&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Winter_solstices" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q207932" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><figure typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:North_season.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/400px-North_season.jpg" decoding="async" width="400" height="216" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/600px-North_season.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/North_season.jpg/800px-North_season.jpg 2x" data-file-width="2563" data-file-height="1382" /></a><figcaption>Diagrama de les estacions de la <a href="/wiki/Terra" title="Terra">Terra</a>, sota una perspectiva nòrdica. Extrem dret: solstici d'hivern.</figcaption></figure> <p>El <b><a href="/wiki/Solstici" title="Solstici">solstici</a> d'hivern</b> correspon a l'instant en què la posició del <a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a> al cel es troba a la major distància angular negativa de l'<a href="/wiki/Equador_celeste" title="Equador celeste">equador celeste</a>. Depenent de la correspondència amb el calendari, l'esdeveniment del <a href="/wiki/Solstici" title="Solstici">solstici</a> d'hivern té lloc, cada any, entre el 20 i el 23 de desembre a l'<a href="/wiki/Hemisferi_nord" title="Hemisferi nord">hemisferi nord</a>, i entre el 20 i el 23 de juny a l'<a href="/wiki/Hemisferi_sud" title="Hemisferi sud">hemisferi sud</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Desenvolupament">Desenvolupament</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Desenvolupament"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El significat estacional del solstici d'hivern, es manifesta en la reversió de la tendència a l'allargament de la durada de les nits i a l'escurçament de les hores diürnes. Diferents cultures defineixen això de diverses maneres, ja que en algunes ocasions es considera que, astronòmicament, pot assenyalar, sia el començament o la meitat de l'hivern de l'hemisferi. L'hivern és una paraula de significat subjectiu, ja que no té un principi o meitat que estigui científicament establert, no obstant això en el cas del solstici d'hivern podem calcular amb exactitud el segon en el qual ocorre. Encara que en teoria el solstici d'hivern solament dura un instant, aquest terme també s'usa normalment per referir-se a les 24 hores del dia en què té lloc. </p><p>El significat o interpretació d'aquest esdeveniment ha variat en les diferents cultures del món, però la majoria el reconeix com un període de renovació i renaixement, que comporta <a href="/wiki/Festival" title="Festival">festivals</a>, <a href="/wiki/Fira" title="Fira">fires</a>, reunions, <a href="/wiki/Ritual" title="Ritual">rituals</a> o altres <a href="/wiki/Celebracions" class="mw-redirect" title="Celebracions">celebracions</a>.<sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La paraula <i>solstici</i> es deriva del <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>sol</i> ("Sol") i <i>sístere</i> ("romandre quiet"). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Data">Data</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Data"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <span style="white-space:nowrap;">45 aC</span>, en el <a href="/wiki/Calendari_juli%C3%A0" title="Calendari julià">calendari julià</a> es va establir el <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a> com el solstici d'hivern d'<a href="/wiki/Europa" title="Europa">Europa</a>. Hi havia una diferència entre l'any civil (365,2500 dies) i l'any tropical (365,2422 dies), i aquesta diferència va provocar que el solstici astronòmic no caigués sempre el mateix dia, sinó que s'avancés aproximadament tres dies cada quatre segles. El <a href="/wiki/1582" title="1582">1582</a>, el papa <a href="/wiki/Gregori_XIII" title="Gregori XIII">Gregori XIII</a> va decretar el canvi al nou <a href="/wiki/Calendari_gregori%C3%A0" title="Calendari gregorià">calendari gregorià</a>, amb el que el solstici d'hivern (en l'hemisferi nord) succeïa al voltant del dia <a href="/wiki/21_de_desembre" title="21 de desembre">21 de desembre</a>. Anualment, al calendari gregorià el solstici fluctua lleugerament, però a llarg termini (només al voltant d'un dia cada 3000 anys). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gregoriancalendarleap_solstice.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Gregoriancalendarleap_solstice.svg/220px-Gregoriancalendarleap_solstice.svg.png" decoding="async" width="220" height="116" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Gregoriancalendarleap_solstice.svg/330px-Gregoriancalendarleap_solstice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Gregoriancalendarleap_solstice.svg/440px-Gregoriancalendarleap_solstice.svg.png 2x" data-file-width="800" data-file-height="420" /></a><figcaption></figcaption></figure> <p>Les xifres de la dreta mostren les diferències entre el calendari gregorià (Figura 1: ús d'1 any de traspàs cada 4 anys) i el calendari persa jalali (figura 2: utilitzant l'aritmètica de 33 anys aproximació), en referència a l'època de l'any del solstici d'hivern el desembre. L'eix I representa els «dies d'error» i l'eix X mostra els anys del calendari gregorià. Cada punt representa una única data en un any determinat. L'error per cicle és d'aproximadament 1 dia cada 4 anys, i es corregeix amb un <a href="/wiki/Any_de_trasp%C3%A0s" title="Any de traspàs">any de traspàs</a> cada quatre anys amb regularitat i, en el cas del <a href="/wiki/Calendari_persa" title="Calendari persa">calendari persa</a> també un salt periòdic de cinc anys per completar un cicle de 33 anys, mantenint el solstici de vacances d'hivern el mateix dia cada any. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Posició_de_temporada"><span id="Posici.C3.B3_de_temporada"></span>Posició de temporada</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Posició de temporada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les interpretacions que les diverses cultures donen al solstici són variades. L'hivern és un terme subjectiu, per la qual cosa no està científicament establert el principi o la meitat d'un hivern, però el solstici d'hivern sí que està clarament calculat amb exactitud. Per als països <a href="/wiki/Celtes" title="Celtes">celtes</a>, com <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>, genèricament la temporada d'hivern comença l'<a href="/wiki/1_de_novembre" title="1 de novembre">1 de novembre</a>, el dia de <a href="/wiki/Tots_Sants" title="Tots Sants">Samhain</a>. Acaba l'hivern i la primavera comença en l'<a href="/wiki/Imbolc" title="Imbolc">Imbolc</a> o la <a href="/wiki/Candelera" title="Candelera">Candelera</a>, que és l'<a href="/wiki/1_de_febrer" title="1 de febrer">1 de febrer</a> i el <a href="/wiki/2_de_febrer" title="2 de febrer">2 de febrer</a>. </p><p>Aquest sistema de calendari d'estacions es basa en la durada de dies exclusivament. A la major part d'Àsia oriental les cultures defineixen les estacions en termes d'energia solar, amb <a href="/w/index.php?title=Dong_Zhi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dong Zhi (encara no existeix)">Dong Zhi</a> en el solstici d'hivern com el mitjà o hivern «extrem». Aquest sistema es basa en l'altura aparent del Sol sobre l'horitzó al migdia. Alguns festivals de ple hivern s'han produït d'acord amb els calendaris lunars i així té lloc la nit del <a href="/w/index.php?title=Hoku&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hoku (encara no existeix)">Hōku</a> (‘la lluna plena més propera al solstici d'hivern' en <a href="/wiki/Idioma_hawai%C3%A0" class="mw-redirect" title="Idioma hawaià">idioma hawaià</a>). I per a molts països europeus el ple hivern del calendari solar encara és centre de les celebracions de la nit del <a href="/wiki/24_de_desembre" title="24 de desembre">24 de desembre</a> en les festes del <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a> en l'hemisferi nord, que va ser considerat com el solstici d'hivern des de la creació del <a href="/wiki/Calendari_juli%C3%A0" title="Calendari julià">calendari julià</a>. En el <i><a href="/wiki/Talmud_de_Babil%C3%B2nia" class="mw-redirect" title="Talmud de Babilònia">Talmud</a></i> <a href="/wiki/Jueu" class="mw-redirect" title="Jueu">jueu</a>, <a href="/w/index.php?title=Tekufat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tekufat (encara no existeix)">Teḳufat Tevet</a>, és l'estació del solstici d'hivern, es registra com el primer dia del «pas de temps» o la temporada d'hivern. La cultura <a href="/wiki/Ir%C3%A0nics" title="Irànics">irànica</a> també ho reconeix com el començament de l'hivern. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Sortida_i_posta_del_sol">Sortida i posta del sol</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Sortida i posta del sol"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Analemma_pattern_in_the_sky.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Analemma_pattern_in_the_sky.jpg/220px-Analemma_pattern_in_the_sky.jpg" decoding="async" width="220" height="178" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Analemma_pattern_in_the_sky.jpg/330px-Analemma_pattern_in_the_sky.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/74/Analemma_pattern_in_the_sky.jpg/440px-Analemma_pattern_in_the_sky.jpg 2x" data-file-width="894" data-file-height="724" /></a><figcaption>Exemple d'<a href="/wiki/Analema" title="Analema">analema</a> solar, mostrant la corba en forma de vuit tombat </figcaption></figure> <p>A causa de l'òrbita el·líptica i axial de la Terra, ni la inclinació, la primera ni l'última posta de sol o sortida del sol cauen exactament en el solstici d'hivern. La primera posta de sol es produeix abans que el solstici (per uns pocs dies), i l'última sortida del sol més tard. Per una o dues setmanes entorn dels dos solsticis, tant l'alba i el capvespre són una mica abans o més tard en cada dia. Fins i tot en l'equador, l'alba i el capvespre canvia diversos minuts cap endavant i cap enrere al llarg de l'any, juntament amb el migdia solar. Aquest efecte es representa per un <a href="/wiki/Analema" title="Analema">analema</a>.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història_i_importància_cultural"><span id="Hist.C3.B2ria_i_import.C3.A0ncia_cultural"></span>Història i importància cultural</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Història i importància cultural"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Stonehenge_plan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Stonehenge_plan.jpg/220px-Stonehenge_plan.jpg" decoding="async" width="220" height="214" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Stonehenge_plan.jpg/330px-Stonehenge_plan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Stonehenge_plan.jpg/440px-Stonehenge_plan.jpg 2x" data-file-width="1220" data-file-height="1188" /></a><figcaption>Pla actual de <a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a> </figcaption></figure> <p>El solstici per si mateix pot haver estat un moment especial del cicle anual de l'any, fins i tot durant el <a href="/wiki/Per%C3%ADode_neol%C3%ADtic" class="mw-redirect" title="Període neolític">període neolític</a>. Esdeveniments astronòmics controlats en l'antiguitat, com l'aparellament dels animals, la sembra dels cultius i el mesurament de les reserves entre les collites d'hivern mostren com han sorgit les diferents mitologies i les tradicions culturals. Això és comprovat per la física que es manté en l'art de finals del <a href="/wiki/Neol%C3%ADtic" title="Neolític">neolític</a> i l'<a href="/wiki/Edat_de_bronze" class="mw-redirect" title="Edat de bronze">edat de bronze</a>, com en els jaciments arqueològics d'<a href="/wiki/Stonehenge" title="Stonehenge">Stonehenge</a> (a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a>) i <a href="/w/index.php?title=New_Grange&action=edit&redlink=1" class="new" title="New Grange (encara no existeix)">Newgrange</a> (<a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a>). </p><p>Els principals eixos de tots dos monuments semblen haver estat acuradament alineats sobre una línia de vista que apunta a la sortida del sol del solstici d'hivern (New Grange) i la posta del sol del solstici d'hivern (Stonehenge). Cal destacar el significatiu respecte de Stonehenge amb el fet que la <a href="/w/index.php?title=Gran_Trilithon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gran Trilithon (encara no existeix)">Gran Trilithon</a> es va erigir des del centre cap a l'exterior del monument, és a dir, la seva bona cara plana es va tornar cap a la sortida del sol de ple hivern.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El solstici d'hivern pot haver estat immensament important perquè les comunitats restaven privades de moltes coses durant l'hivern, i havien d'estar preparades en els últims nou mesos. La <a href="/wiki/Gana" title="Gana">gana</a> era comuna a l'hivern, entre gener i abril, també coneguts com a «mesos de la <a href="/wiki/Fam" title="Fam">fam</a>». En els climes temperats, el festival de ple hivern era l'última festa de celebració, abans del començament de l'hivern. La majoria dels animals eren sacrificats per no haver d'alimentar-los durant l'hivern, per la qual cosa pràcticament era l'únic moment de l'any per al subministrament de <a href="/wiki/Carn" title="Carn">carn</a> fresca disponible. La majoria de <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a> i <a href="/wiki/Cervesa" title="Cervesa">cervesa</a> durant la collita anual estava finalment fermentada i llista per beure en aquest moment. El més intens de l'observança no sempre era en el dia que comença a la mitjanit o a l'alba, sinó a l'inici del dia pagà, que en moltes cultures queia al vespre del dia anterior.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Celebracions_en_l'hemisferi_sud_(juny)"><span id="Celebracions_en_l.27hemisferi_sud_.28juny.29"></span>Celebracions en l'hemisferi sud (juny)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Celebracions en l'hemisferi sud (juny)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Tiahuanaco">Tiahuanaco</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Tiahuanaco"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg/220px-Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg/330px-Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg/440px-Wilancha_Wilaqala_21_de_junio_2011.jpg 2x" data-file-width="3072" data-file-height="2304" /></a><figcaption>Sacrifici <i>(Wilancha)</i> a <a href="/w/index.php?title=Vila_Rosario_de_Wilacala&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vila Rosario de Wilacala (encara no existeix)">Wilaqala</a> en el dia de l'<a href="/wiki/Any_nou" class="mw-redirect" title="Any nou">any nou</a> aimará (<i>Willka Kuti</i>) celebrat el 21 de juny</figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Aimares" title="Aimares">aimares</a> celebren el 21 de juny de cada any en la ciutadella pre-inca de <a href="/wiki/Tiahuanaco" class="mw-redirect" title="Tiahuanaco">Tiahuanaco</a> el "Willka Kuti", o "tornada del sol". Centenars de persones, visiten a primera hora el temple de <a href="/w/index.php?title=Kalasasaya_de_Tiahuanaco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kalasasaya de Tiahuanaco (encara no existeix)">Kalasasaya de Tiahuanaco</a>, per assistir a la commemoració coincident amb el solstici de l'hivern austral i el canvi del cicle agrícola per la sembra del camp. Es pren com a any 0 el <a href="/w/index.php?title=3508_a._de_C.&action=edit&redlink=1" class="new" title="3508 a. de C. (encara no existeix)">3508 abans de l'Era cristiana</a>.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cada any s'identifiquen a nivell regional els llocs sagrats i huacas en les quals se celebrarà el Willka kuti.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cultura occidental l'anomena <a href="/w/index.php?title=Any_Nou_And%C3%AD_Amaz%C3%B2nic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Any Nou Andí Amazònic (encara no existeix)">Any Nou Andí Amazònic</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Inti_Raymi">Inti Raymi</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Inti Raymi"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Inti_Raimi.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Inti_Raimi.jpg/220px-Inti_Raimi.jpg" decoding="async" width="220" height="320" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c1/Inti_Raimi.jpg/330px-Inti_Raimi.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c1/Inti_Raimi.jpg 2x" data-file-width="404" data-file-height="587" /></a><figcaption>Inti Raimi </figcaption></figure> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Inti_Raymi" title="Inti Raymi">Inti Raymi</a></div> <p>El <b>Inti Raymi</b> (o <b>Festa del Sol</b>) és una cerimònia religiosa de l'<a href="/wiki/Imperi_Inca" title="Imperi Inca">Imperi Inca</a> en honor del <a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_sol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu sol (encara no existeix)">déu sol</a> <a href="/wiki/Inti" title="Inti">Inti</a>. També va marcar el solstici d'hivern i un nou any als <a href="/wiki/Andes" title="Andes">Andes</a> de l'hemisferi sud. Una cerimònia realitzada pels sacerdots inques era la vinculació del sol. A <a href="/wiki/Machu_Picchu" title="Machu Picchu">Machu Picchu</a> encara hi ha una gran columna de pedra anomenada <a href="/w/index.php?title=Intihuatana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intihuatana (encara no existeix)">Intihuatana</a>, que significa "picota del Sol" o, literalment, "per lligar al Sol". La cerimònia per lligar al sol a la pedra era impedir que el sol s'escapi. Els <a href="/wiki/Conqueridors_espanyols" class="mw-redirect" title="Conqueridors espanyols">conqueridors espanyols</a> van destruir tots els altres <i>inti huatana</i>, extingint pràcticament la pràctica de vinculació del sol. Però mai van poder trobar <a href="/wiki/Machu_Picchu" title="Machu Picchu">Machu Picchu</a>. Cap el <a href="/wiki/1572" title="1572">1572</a>, l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> va aconseguir suprimir totes les <a href="/wiki/Inti_Raymi" title="Inti Raymi">festes i cerimònies Inti</a>. Des de <a href="/wiki/1944" title="1944">1944</a> una representació teatral de l'Inti Raymi es duu a terme a <a href="/wiki/Sacsayhuam%C3%A1n" title="Sacsayhuamán">Sacsayhuamán</a> (a dos quilòmetres de <a href="/wiki/Cusco" title="Cusco">Cusco</a>) el <a href="/wiki/24_de_juny" title="24 de juny">24 de juny</a> de cada any, atraient a milers de visitants locals i turistes. </p><p>La <a href="/w/index.php?title=Cultura_Monte_Alto&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cultura Monte Alto (encara no existeix)">cultura Monte Alto</a> pot tenir també una tradició similar.<sup id="cite_ref-Lynch_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lynch-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Inti_Raymi_en_la_Huaca_de_Chena">Inti Raymi en la Huaca de Chena</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Inti Raymi en la Huaca de Chena"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Inti_Raymi" title="Inti Raymi">Inti Raymi</a></div> <p>La posta del sol del solstici d'hivern ocorre en un punt clau des del <a href="/wiki/Ushnu" title="Ushnu">ushnu</a> de la <a href="/w/index.php?title=Huaca_de_Chena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Huaca de Chena (encara no existeix)">Huaca de Chena</a>: la intersecció de l'horitzó més proper (<a href="/w/index.php?title=Cerro_Chena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cerro Chena (encara no existeix)">Cerro Chena</a>) i del més llunyà (<a href="/wiki/Serralada_de_la_Costa_(Pac%C3%ADfic_Sud)" class="mw-redirect" title="Serralada de la Costa (Pacífic Sud)">serralada de la Costa</a>). A més, en aquesta direcció precisa es troba el cim del turó més alt (1166 <a href="/wiki/Metres_sobre_el_nivell_del_mar" title="Metres sobre el nivell del mar">msnm</a>) que culmina al sud de la <a href="/w/index.php?title=Costa_Zapata&action=edit&redlink=1" class="new" title="Costa Zapata (encara no existeix)">costa Zapata</a><sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest detall podria no ser una coincidència, sinó un requisit topogràfic important, a causa de l'associació coneguda dels turons alts amb el culte a l'aigua en diverses cultures.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la celebració de l'<a href="/wiki/Inti_Raymi" title="Inti Raymi">Inti Raymi</a> de <a href="/wiki/2006" title="2006">2006</a> a <a href="/w/index.php?title=La_Huaca&action=edit&redlink=1" class="new" title="La Huaca (encara no existeix)">La Huaca</a>, el jove <a href="/wiki/Arque%C3%B2leg" class="mw-redirect" title="Arqueòleg">arqueòleg</a> i <a href="/w/index.php?title=Andinista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andinista (encara no existeix)">andinista</a> <a href="/w/index.php?title=Ricardo_Moyano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ricardo Moyano (encara no existeix)">Ricardo Moyano</a>, va observar la sortida del sol i va reconèixer la depressió en els turons on surt el sol, com el lloc anomenat <a href="/w/index.php?title=Portezuelo_del_Inca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Portezuelo del Inca (encara no existeix)">Portezuelo del Inca</a>. Fins a aquest moment aquest nom no tenia explicació. A partir d'aquesta observació, en opinió de Stehberg, podria tractar-se de la primera línia de <a href="/wiki/Ceques" title="Ceques">ceques</a> trobada a <a href="/wiki/Santiago_de_Xile" title="Santiago de Xile">Santiago de Xile</a>. A <a href="/wiki/Cuzco" class="mw-redirect" title="Cuzco">Cuzco</a>, els ceques consistien en línies imaginàries que partien des del <a href="/wiki/Coricancha" title="Coricancha">Coricancha</a> i es dirigien cap a cada <a href="/wiki/Huaca" title="Huaca">huaca</a>, conformant un total de 328 <a href="/w/index.php?title=Huaques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Huaques (encara no existeix)">huaques</a>. Complien funcions d'ordre polític, social i religiós. El Coricancha era el principal temple de la cultura inca. A l'alba de l'equinocci, el sol travessa la porta del recinte oriental i creua el passadís. Al capvespre realitza el camí invers. La diagonal del passadís d'accés assenyala la línia Nord-Sud. Mitjançant aquest senzill mètode, i utilitzant fang i pedres com a materials de construcció, els astrònoms inques aconseguien observacions de gran precisió. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="We_Tripantu">We Tripantu</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: We Tripantu"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/We_Tripantu" title="We Tripantu">We Tripantu</a></div> <p><b>We Tripantu</b> (sent <i>we tripantu:</i> "nou any" o "nova sortida del sol" en <a href="/wiki/Mapudungun" title="Mapudungun">maputxe</a>) és la celebració de l'<a href="/wiki/Any_nou" class="mw-redirect" title="Any nou">any nou</a> <a href="/wiki/Maputxe" class="mw-redirect" title="Maputxe">maputxe</a> que es realitza entre el <a href="/wiki/21_de_juny" title="21 de juny">21 de juny</a> i el <a href="/wiki/24_de_juny" title="24 de juny">24 de juny</a> en el <a href="/wiki/Calendari_gregori%C3%A0" title="Calendari gregorià">calendari gregorià</a>. Conforma la nit més llarga de l'any i el moment en què el sol recupera la seva força i la terra comença a renéixer. </p><p>La celebració consisteix a vetllar en família durant la nit, esperant l'alba. En aparèixer el sol se li dona la benvinguda i es practica un bany ritual en un riu. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Maruaroa_o_Takurua">Maruaroa o Takurua</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Maruaroa o Takurua"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La celebració de la Maruaroa o Takurua ocorre des del 20 fins al 22 de juny, és considerada pels <a href="/wiki/Maoris" title="Maoris">maoris</a> de <a href="/wiki/Nova_Zelanda" title="Nova Zelanda">Nova Zelanda</a> com la meitat de la temporada d'hivern. Els maoris creuen que el sol té dues núvies: <a href="/w/index.php?title=Takar%C3%BAa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Takarúa (encara no existeix)">Takarúa</a> (a l'hivern) i <a href="/w/index.php?title=Hineraumati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hineraumati (encara no existeix)">Hineraumati</a> (a l'estiu). D'això es dedueix directament després de la pujada de Matariki (<a href="/wiki/Pl%C3%A8iades_(astronomia)" title="Plèiades (astronomia)">Plèiades</a>), que marca el començament de l'any nou austral i es diu que és quan el Sol es torna del seu viatge cap al nord amb la seva núvia d'hivern Takurua (l'estrella <a href="/wiki/S%C3%ADrius" title="Sírius">Sírius</a>) i comença el seu viatge de retorn a la seva núvia d'estiu <a href="/w/index.php?title=Hineraumati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hineraumati (encara no existeix)">Hineraumati</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nit_de_Sant_Joan_(Europa_i_Amèrica_del_Sud)"><span id="Nit_de_Sant_Joan_.28Europa_i_Am.C3.A8rica_del_Sud.29"></span>Nit de Sant Joan (Europa i Amèrica del Sud)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Nit de Sant Joan (Europa i Amèrica del Sud)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Nit_de_Sant_Joan" title="Nit de Sant Joan">Nit de Sant Joan</a></div> <p>La Nit de Sant Joan és una <a href="/wiki/Festa" title="Festa">festivitat</a> molt antiga d'Europa en la qual se celebra l'arribada del <a href="/wiki/Solstici_d%27estiu" class="mw-redirect" title="Solstici d'estiu">solstici d'estiu</a> en l'hemisferi nord, que va ser portada al continent americà per espanyols i portuguesos en l'època de <a href="/wiki/Colonitzaci%C3%B3_europea_d%27Am%C3%A8rica" title="Colonització europea d'Amèrica">colonització</a>. En la major part d'Amèrica del Sud aquest dia està prop del solstici d'hivern i les tradicions europees es conserven, però no s'associen amb l'arribada de l'estiu. D'altra banda, la festa de Sant Joan conté elements de les cultures indígenes com l'aimara i la maputxe, que celebren el seu any nou en la mateixa data. Així mateix, a Colòmbia se celebra especialment en els departaments del <a href="/w/index.php?title=Tolida&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tolida (encara no existeix)">Tolida</a> i <a href="/wiki/Tolima" title="Tolima">Tolima</a>, però ha perdut les seves connotacions astronòmiques i es limita al d'una festa cultural coneguda com a <a href="/w/index.php?title=Sant_Pere_i_Sant_Joan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sant Pere i Sant Joan (encara no existeix)">Sant Pere i Sant Joan</a> el qual se celebra àmpliament en tots els municipis d'aquests departaments. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Celebracions_en_l'hemisferi_nord_(desembre)"><span id="Celebracions_en_l.27hemisferi_nord_.28desembre.29"></span>Celebracions en l'hemisferi nord (desembre)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Celebracions en l'hemisferi nord (desembre)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La següent és una llista alfabètica de les celebracions que es creu que estan directament relacionades amb el solstici d'hivern. Per veure altres commemoracions de l'hivern, vegeu <a href="/w/index.php?title=Llista_de_festivitats_d%27hivern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de festivitats d'hivern (encara no existeix)">llista de festivitats d'hivern</a>: </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Amaterasu_celebració,_Rèquiem_dels_Morts_(segle_VII_Japó)"><span id="Amaterasu_celebraci.C3.B3.2C_R.C3.A8quiem_dels_Morts_.28segle_VII_Jap.C3.B3.29"></span>Amaterasu celebració, Rèquiem dels Morts (segle VII Japó)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Amaterasu celebració, Rèquiem dels Morts (segle VII Japó)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_(Kunisada)_1856.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png/220px-Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png" decoding="async" width="220" height="105" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png/330px-Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png/440px-Origin_of_Iwato_Kagura_Dance_Amaterasu_by_Toyokuni_III_%28Kunisada%29_1856.png 2x" data-file-width="3300" data-file-height="1574" /></a><figcaption>Deessa japonesa Amaterasu emergint d'una cova.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Amaterasu" title="Amaterasu">Amaterasu</a></div> <p>A finals del <a href="/wiki/Segle_VII" title="Segle VII">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></a>, al Japó, es van celebrar festes per celebrar el ressorgiment d'<a href="/wiki/Amaterasu" title="Amaterasu">Amaterasu o Amateras</a>, la <a href="/wiki/Deessa_del_sol" class="mw-redirect" title="Deessa del sol">deessa del sol</a> de la <a href="/wiki/Mitologia_japonesa" title="Mitologia japonesa">mitologia japonesa</a>, des de la seva reclusió en una cova. Enganyada pels altres déus amb una forta celebració, ella busca a ullades i troba la imatge de si mateixa en un mirall i és convençuda pels altres déus per tornar, amb el que la llum solar torna de tornada a l'univers. Se celebra <a href="/wiki/R%C3%A8quiem" title="Rèquiem">rèquiem</a> pels morts, <a href="/wiki/Manzai" title="Manzai">manzai</a> i <a href="/w/index.php?title=Shishimai&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shishimai (encara no existeix)">Shishimai</a> durant tota la nit, a l'espera de la sortida del sol. Aspectes d'aquesta tradició han continuat fins al dia d'avui en l'<a href="/wiki/Any_nou" class="mw-redirect" title="Any nou">any nou</a><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Festival_Beiwe">Festival Beiwe</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Festival Beiwe"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fennoscandia" class="mw-redirect" title="Fennoscandia">Fennoscandia</a></div> <p><a href="/w/index.php?title=Beiwe&action=edit&redlink=1" class="new" title="Beiwe (encara no existeix)">Beiwe</a> és la deessa del sol adorada pels <a href="/wiki/Saami" class="mw-redirect" title="Saami">Saami</a>, el poble originari de <a href="/wiki/Lap%C3%B2nia" title="Lapònia">Lapònia</a>. Ella viatja amb la seva filla Beiwe-Neia a través del cel en una estructura feta amb ossos de <a href="/wiki/Ren" title="Ren">ren</a>, portant de tornada les verdes pastures per als rens. En el solstici d'hivern els seus adoradors sacrifiquen cérvoles blanques i amb fustes i fils col·loquen la carn, en forma d'anells i lligat amb cintes brillants, també unten els seus pals amb mantega, perquè Beiwe pugui menjar el ric menjar i recuperar-se del seu viatge.<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Choimus,_Chaomos"><span id="Choimus.2C_Chaomos"></span>Choimus, Chaomos</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Choimus, Chaomos"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les antigues tradicions dels <a href="/wiki/Kalash" title="Kalash">kalash</a>, poble de <a href="/wiki/Pakistan" title="Pakistan">Pakistan</a>, durant el solstici d'hivern, un semidéu torna a reunir i oferir oracions a <a href="/w/index.php?title=Dezao&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dezao (encara no existeix)">Dezao</a>, l'ésser suprem. </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Durant aquesta celebració les dones i les nenes es purifiquen prenent banys rituals. Els homes aboquen aigua sobre els seus caps mentre es mantingui fins al pa. Després, els homes i els nens es purifiquen amb l'aigua i no han d'asseure's a les cadires fins a la nit quan la sang de la cabra es ruixa sobre les seves cares. Després d'aquesta purificació, s'inicia un gran festival, amb cants, danses, fogates, i la festa dels calls de cabra i altres delícies. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/w/index.php?title=Loren_Madsen&action=edit&redlink=1" class="new" title="Loren Madsen (encara no existeix)">Loren Madsen</a><sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Nadal,_Natalis_Dómini_(segle_IV_a_Roma,_segle_xi_a_Anglaterra)"><span id="Nadal.2C_Natalis_D.C3.B3mini_.28segle_IV_a_Roma.2C_segle_xi_a_Anglaterra.29"></span>Nadal, Natalis Dómini (segle IV a Roma, segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> a Anglaterra)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Nadal, Natalis Dómini (segle IV a Roma, segle xi a Anglaterra)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Old_Christmas_riding_a_goat.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/Old_Christmas_riding_a_goat.gif/220px-Old_Christmas_riding_a_goat.gif" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/38/Old_Christmas_riding_a_goat.gif 1.5x" data-file-width="283" data-file-height="365" /></a><figcaption><a href="/w/index.php?title=Pap%C3%A0_Noel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Papà Noel (encara no existeix)">Papà Noel</a> muntat en una cabra <a href="/w/index.php?title=Yule&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yule (encara no existeix)">yule</a> </figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a></div> <p>La <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a> és una de les més populars celebracions <a href="/wiki/Cristiana" class="mw-redirect" title="Cristiana">cristianes</a>, així com una de les celebracions més reconegudes a nivell mundial. El Nadal és la celebració del naixement de <a href="/wiki/Jesucrist" class="mw-redirect" title="Jesucrist">Jesucrist</a>, considerat pels seus seguidors com el propi Déu encarnat. </p><p>El naixement se celebra el <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a>, que era el solstici d'hivern quan es va crear el <a href="/wiki/Calendari_juli%C3%A0" title="Calendari julià">calendari julià</a>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En els últims cent anys, diverses esglésies cristianes han reconegut que en aquesta festa es conjuguen elements folklòrics de diverses cultures, i permeten que gran part del folklore i les festes paganes locals es conjuguin dins de la festivitat. Fins a l'actualitat, en aquest dia se celebren antics festivals com <a href="/w/index.php?title=Koleda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Koleda (encara no existeix)">Koleda</a> (Коледа) i <a href="/w/index.php?title=Kar%C3%A1csony&action=edit&redlink=1" class="new" title="Karácsony (encara no existeix)">Karácsony</a> en moltes parts d'Europa, que no estan relacionats amb la Nativitat cristiana. Les activitats més comunes inclouen el cant de <a href="/wiki/Nadales" class="mw-redirect" title="Nadales">nadales</a> al voltant d'un «Belem» (una representació gràfica del naixement de Jesucrist), una <a href="/wiki/Missa" title="Missa">missa</a> de mitjanit entre el 24 i el 25 de desembre, una festa familiar amb menjars típics, i de vegades el lliurament de regals "una tradició de <a href="/wiki/Sant_Nicolau_de_Bari" class="mw-redirect" title="Sant Nicolau de Bari">sant Nicolau de Bari</a>" entre els presents, a l'hora de la mitjanit. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Deuorius_Riuri">Deuorius Riuri</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Deuorius Riuri"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <b>Deuorius Riuri</b> anual va ser la gran festa divina d'hivern, observada pel <a href="/wiki/Calendari_de_Coligny" title="Calendari de Coligny">calendari de Coligny</a>. El lunisolar Coligney de mitjan hivern tornava a l'alineació solar cada dos anys i mig.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Deygān"><span id="Deyg.C4.81n"></span>Deygān</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Deygān"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Zoroastre" title="Zoroastre">Zoroastre</a></div> <p>L'últim dia del mes persa <a href="/wiki/Atzar" title="Atzar">Atzar</a> és la nit més llarga de l'any, quan les forces d'<a href="/wiki/Ahriman" class="mw-redirect" title="Ahriman">Ahriman</a> se suposa que estan en el cim de la seva força. L'endemà, el primer dia del mes <a href="/wiki/Dey" title="Dey">dey</a>, conegut com a <i><a href="/w/index.php?title=Khoram_ruz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Khoram ruz (encara no existeix)">Khoram ruz</a></i> o <i>Khore ruz</i> (el dia de Sol) pertany al déu <a href="/wiki/Ahura_Mazda" title="Ahura Mazda">Ahura Mazda</a>. Des que els dies són cada vegada més llargs que les nits, aquest dia marca la victòria del Sol sobre la foscor. L'ocasió se celebrava en l'antic festival persa <a href="/w/index.php?title=Deygan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deygan (encara no existeix)">Deygan</a> dedicat a <a href="/wiki/Ahura_Mazda" title="Ahura Mazda">Ahura Mazda</a> i <a href="/wiki/Mithra" class="mw-redirect" title="Mithra">Mithra</a>, el primer dia del mes <a href="/wiki/Dey" title="Dey">Dey</a><sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Festival_DōngZhì,_festival_Tōj"><span id="Festival_D.C5.8DngZh.C3.AC.2C_festival_T.C5.8Dj"></span>Festival DōngZhì, festival Tōj</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Festival DōngZhì, festival Tōj"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/%C3%80sia_oriental" title="Àsia oriental">Àsia oriental</a>, <a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a>, i <a href="/wiki/Budisme_Mahayana" class="mw-redirect" title="Budisme Mahayana">Budisme Mahayana</a></div> <p>El festival del <a href="/wiki/Solstici" title="Solstici">solstici</a> d'hivern és un dels més importants festivals celebrats pels xinesos i altres asiàtics orientals durant el termini del <a href="/w/index.php?title=Dongzhi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dongzhi (encara no existeix)">dongzhi</a> <a href="/wiki/Sol" title="Sol">solar</a> o al voltant del <a href="/wiki/21_de_desembre" title="21 de desembre">21 de desembre</a> quan el sol és més feble i la llum del dia més curta, és a dir, el primer dia de la dongzhi solar. Els orígens d'aquest festival es remunta al <a href="/wiki/Yin" class="mw-disambig" title="Yin">yin</a> i el <a href="/wiki/Yang" class="mw-redirect" title="Yang">yang</a>, la filosofia l'equilibri i l'harmonia en el cosmos. Després d'aquesta celebració, hi haurà dies amb més hores de llum natural i, per tant, un augment de l'energia positiva que flueix. </p> <ul><li>en <a href="/wiki/Idioma_japon%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Idioma japonès">japonès</a>: 冬至</li> <li>en <a href="/wiki/Idioma_core%C3%A0" class="mw-redirect" title="Idioma coreà">coreà</a>: 동지</li> <li>en <a href="/wiki/Vietnamita" title="Vietnamita">vietnamita</a>: Đồng chí</li> <li>en <a href="/wiki/Pinyin" title="Pinyin">pinyin</a>: Dongzhi</li> <li>en <a href="/w/index.php?title=Romaja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romaja (encara no existeix)">romaja</a>: Dongji</li> <li>en <a href="/wiki/Romaji" title="Romaji">romaji</a>: Tōji</li></ul> <p>El significat filosòfic d'això és simbolitzat pel <a href="/wiki/Hexagrama" title="Hexagrama">hexagrama</a> del <i><a href="/wiki/I_Ching" class="mw-redirect" title="I Ching">I Ching</a></i> <b>fu</b> (復、复, "tornar"). Tradicionalment, el Festival Dongzhi és també un temps per a la reunió de la família. Una activitat que es produeix durant aquestes reunions és la de fer i menjar. En el sud se sol celebrar amb <a href="/w/index.php?title=Tangyuan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tangyuan (encara no existeix)">Tangyuan</a> (湯圓、汤圆, tal com es pronuncia en <a href="/wiki/Canton%C3%A8s" title="Cantonès">cantonès</a>, <a href="/w/index.php?title=Mandar%C3%AD_pinyin&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mandarí pinyin (encara no existeix)">mandarí pinyin</a>: Tang Yuan), o boles d'arròs glutinoses (amb farciments o sense), que simbolitzen reunió. Mentre al nord, on fa molt més fred, el menjar familiar per a aquest dia és <a href="/wiki/Jiaozi" title="Jiaozi">Jiaozi</a> (Xinès: 餃子、饺子). La tradició diu que menjar Jiaozi en el dia Dongzhi prevé que caiguin les orelles per congelació. La tradició de menjars i activitats varien de zona en zona, encara que les dos principals són les esmentades. A <a href="/wiki/Corea" title="Corea">Corea</a>, es preparen similars boles d'arròs glutinoses (<a href="/wiki/Idioma_core%C3%A0" class="mw-redirect" title="Idioma coreà">coreà</a>: 새알심) (<a href="/w/index.php?title=Romaja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romaja (encara no existeix)">Romaja</a>: Saealsim), en un tradicional <a href="/w/index.php?title=Porrige&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porrige (encara no existeix)">porrige</a> amb dolç de fesol vermell (coreà: 팥죽) (<a href="/w/index.php?title=Romaja&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romaja (encara no existeix)">Romaja</a>: Patjook). Aquesta civada es creu que tenen un poder especial i ha de ruixar-se al voltant de les cases de solstici d'hivern per repel·lir esperits sinistres. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Goru">Goru</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Goru"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Dogon" title="Dogon">Dogon</a> i <a href="/wiki/Mali" title="Mali">Mali</a></div> <p>Goru és la cerimònia del solstici d'hivern (al desembre) del <a href="/wiki/Dogon" title="Dogon">país dogon</a> (a <a href="/wiki/Mali" title="Mali">Mali</a>). És l'últim ritual de la collita i celebra l'arribada a la humanitat, del déu del cel, <a href="/wiki/Amma" class="mw-redirect" title="Amma">Amma</a>, a través de <a href="/w/index.php?title=Nommo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nommo (encara no existeix)">Nommo</a> dins de l'<a href="/w/index.php?title=Aduno_koro&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aduno koro (encara no existeix)">Aduno koro</a> o l'Arca del Món.<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Hogmanay">Hogmanay</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Hogmanay"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A la revetlla d'any nou, la celebració d'Escòcia es diu <a href="/w/index.php?title=Hogmanay&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hogmanay (encara no existeix)">Hogmanay</a>. El nom es deriva de l'antic nom escocès per als regals de Nadal de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>. Les primeres celebracions de Hogmanay van ser portades a Escòcia pels invasors i ocupants nòrdics que celebraven un nou any solsticial (Anglaterra celebra l'any nou de 25 de març). El <a href="/wiki/1600" title="1600">1600</a>, amb l'aplicació escocesa de l'<a href="/wiki/1_de_gener" title="1 de gener">1 de gener</a> com a Any Nou i la persistent repressió de l'església en les celebracions del solstici, les tradicions nadalenques es van traslladar al 31 de desembre. El festival segueix sent denominat <a href="/w/index.php?title=Yules&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yules (encara no existeix)">Yules</a> pels <a href="/wiki/Escocesos" title="Escocesos">escocesos</a> de les <a href="/wiki/Illes_Shetland" title="Illes Shetland">illes Shetland</a>, que comencen el festival el <a href="/wiki/18_de_desembre" title="18 de desembre">18 de desembre</a> i la tradició de celebrar l'últim (el ritual de persecució d'un <a href="/wiki/Troll" class="mw-redirect" title="Troll">troll</a>) el <a href="/wiki/18_de_gener" title="18 de gener">18 de gener</a>. El costum més estès d'Escòcia és la pràctica de la primera trepitjada que comença immediatament després de la mitjanit de l'any nou. Es tracta de ser que a la primera persona (en general, alt i de pèl fosc) que creua el llindar d'un amic o un veí, sovint, implica el lliurament simbòlic de regals com la sal (amb menys freqüència avui dia), carbó, panets, whisky i pa negre (un budín de fruites) destinats a diferents tipus de sort per a l'amo de la casa. Aliments i begudes (com a regals i, sovint, <a href="/wiki/Mosca_(nom_com%C3%BA)" title="Mosca (nom comú)">mosques de cementiri</a>) es dona als hostes.<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Junkanoo,_Jonkonnu,_John_Canoa"><span id="Junkanoo.2C_Jonkonnu.2C_John_Canoa"></span>Junkanoo, Jonkonnu, John Canoa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Junkanoo, Jonkonnu, John Canoa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/%C3%80frica_occidental" class="mw-redirect" title="Àfrica occidental">Àfrica occidental</a>, <a href="/wiki/Bahames" title="Bahames">Bahames</a>, <a href="/wiki/Jamaica" title="Jamaica">Jamaica</a>, i <a href="/wiki/Carolina_del_Nord" title="Carolina del Nord">Carolina del Nord</a></div> <p><b>Junkanoo,</b> en les Bahames,<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><b>Junkunno</b> o <b>Jonkanoo</b>, a Jamaica, és una gran mascarada, desfilada i festival del carrer, que sigui creï ser d'origen africà occidental. Tradicionalment es realitza a través dels carrers cap al final de desembre, i comprèn els participants vestits amb una varietat de fantasia disfresses, com <a href="/w/index.php?title=Marrada_nord-americana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Marrada nord-americana (encara no existeix)">Vaquer</a>, el <a href="/wiki/Cavall" title="Cavall">Cavall</a>, l'indi salvatge, i el <a href="/wiki/Diable" title="Diable">Diable</a>. Les desfilades són acompanyades de bandes que habitualment consisteix en <a href="/wiki/Gaita" title="Gaita">gaites</a>, <a href="/wiki/Tambor" title="Tambor">tambors</a>, i de ratlladores de coco que s'utilitzen com a raspadors, i també cançons Jonkanoo són cantades. La mateixa pràctica era comuna en la costa de Carolina del Nord, on va ser anomenat <i>Juan Canoa, John Koonah, o John Kooner</i>. Juan Canoa s'assembla a l'amansiment d'ossos de la tradició medieval de Gran Bretanya. Tant John Canoe i la cerimònia dels ossos tenen gran semblança amb la inversió dels papers en els rituals socials que van marcar l'antiga festa romana de <a href="/wiki/Saturnals" title="Saturnals">Saturnalia</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Karachun_(antic_eslau_occidental)"><span id="Karachun_.28antic_eslau_occidental.29"></span>Karachun (antic eslau occidental)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Karachun (antic eslau occidental)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><b>Karachun, Korochun o Kračún</b> era una festa eslava similar a la de <a href="/wiki/Halloween" title="Halloween">Halloween</a> com el dia en què el Déu Negre i altres esperits malignes són més potents. Era celebrada pels eslaus en la nit més llarga de l'any. En aquesta nit, <a href="/w/index.php?title=Hors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hors (encara no existeix)">Hors</a>, que simbolitza l'antic sol, es converteix en petit com en els dies més curts en l'hemisferi nord, i mor el <a href="/wiki/22_de_desembre" title="22 de desembre">22 de desembre</a>, el solstici de desembre. El diu que és derrotat per la foscor i el mal dels poders del Déu Negre. En honor d'Hors, els eslaus ballaven una dansa ritual en cadena que es diu el <a href="/w/index.php?title=Horo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Horo (encara no existeix)">Horo</a>. El ball tradicional de la cadena a <a href="/wiki/Bulg%C3%A0ria" title="Bulgària">Bulgària</a> es diu <b>horo</b>. A <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a> i <a href="/wiki/Ucra%C3%AFna" title="Ucraïna">Ucraïna</a>, que es coneix com a <a href="/wiki/Khorovod" title="Khorovod">khorovod</a>. El <a href="/wiki/23_de_desembre" title="23 de desembre">23 de desembre</a> Hors ressuscita i es converteix en el nou sol, <a href="/w/index.php?title=Koleda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Koleda (encara no existeix)">Koleda</a>. En aquest dia, els eslaus occidentals fan fogates amb fusta, troncs encesos en l'àmbit local en els cementiris per mantenir als seus sers estimats que van partir calents, organitzant menjades en honor dels morts a fi que no sofreixen de gana en aquesta cruïlla perquè sinó els morts ressuscitarien i matarien. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Koleda,_Коляда,_Sviatki,_Dazh_Boh_(antic_eslau_oriental_i_sarmata"><span id="Koleda.2C_.D0.9A.D0.BE.D0.BB.D1.8F.D0.B4.D0.B0.2C_Sviatki.2C_Dazh_Boh_.28antic_eslau_oriental_i_sarmata"></span>Koleda, Коляда, Sviatki, Dazh Boh (antic eslau oriental i sarmata</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Koleda, Коляда, Sviatki, Dazh Boh (antic eslau oriental i sarmata"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En les antigues cultures eslaves, el festival de <a href="/w/index.php?title=Kaleda&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kaleda (encara no existeix)">Kaleda</a> començava en el solstici d'hivern i es perllongava durant deu dies. A Rússia, aquesta festivitat va ser més tard aplicada a la vespra de <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a>, però la majoria de les pràctiques es van perdre després de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Revolució soviètica">revolució soviètica</a>. Cada família cap a una fogata en la seva llar i convidava als seus déus de la llar a participar en les festivitats. Els nens es disfressen en les tardes i en començar les nits com <a href="/w/index.php?title=Koledari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Koledari (encara no existeix)">Koledari</a>, visitant cases, cantant desitjos de bona sort, igual que <a href="/w/index.php?title=Shchedryk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shchedryk (encara no existeix)">Shchedryk</a>, als amfitrions. Com recompensa, se'ls lliura pocs regals en una tradició anomenada <a href="/w/index.php?title=Kolyadovanie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kolyadovanie (encara no existeix)">Kolyadovanie</a>, igual que l'antiga Tradició <i>wassailing</i> o <i>mummers</i>.<sup id="cite_ref-Bertha/Koleda_22-0" class="reference"><a href="#cite_note-Bertha/Koleda-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Koleda_23-0" class="reference"><a href="#cite_note-Koleda-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg/220px-Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg" decoding="async" width="220" height="245" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg/330px-Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg/440px-Fragment_Maenad_Louvre_G160.jpg 2x" data-file-width="1520" data-file-height="1690" /></a><figcaption>Maenad es mostra en vermell la figura de tassa, aprox. 480 aC, en el <a href="/wiki/Museu_del_Louvre" title="Museu del Louvre">Museu del Louvre</a> (París).</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Lenæa,_Brumalia_(Antiga_Roma_i_Grècia_hel·lenística)"><span id="Len.C3.A6a.2C_Brumalia_.28Antiga_Roma_i_Gr.C3.A8cia_hel.C2.B7len.C3.ADstica.29"></span>Lenæa, Brumalia (Antiga Roma i Grècia hel·lenística)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Lenæa, Brumalia (Antiga Roma i Grècia hel·lenística)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Lenaia" class="mw-redirect" title="Lenaia">Lenaia</a></div> <p>En les civilitzacions del <a href="/wiki/Mar_Egeu" class="mw-redirect" title="Mar Egeu">mar Egeu</a>, el ritual exclusivament femení de ple hivern, <a href="/wiki/Lenaia" class="mw-redirect" title="Lenaia">Lenaea o Lenaia</a>, va ser el <a href="/w/index.php?title=Festival_de_la_Dona_Salvatge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festival de la Dona Salvatge (encara no existeix)">Festival de la Dona Salvatge</a>. En el bosc, un <a href="/wiki/Home" title="Home">home</a> o <a href="/wiki/Bos_taurus" class="mw-redirect" title="Bos taurus">brau</a> que representa el déu <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a> era fet trossos i consumit per <a href="/wiki/M%C3%A8nades" title="Mènades">Mènades</a>. Més endavant en el ritual s'ofrena un bebè, la qual cosa representa el renaixement de Dionís. Lenaion, el primer mes del calendari Delian, deriva el seu nom del nom del festival. En l'època clàssica, el sacrifici humà havia estat substituïda per la d'una cabra, i el paper de les dones ha canviat a la dels funerals adolorits i els observadors de la partida de naixement. Miracles del vi van ser pels sacerdots, en la qual se segellava l'aigua o suc en una habitació en la nit i al matí de l'endemà s'han convertit en vi. El miracle es deia que s'havia dut a terme per <a href="/wiki/Dion%C3%ADs" title="Dionís">Dionís</a> i el <a href="/w/index.php?title=Leneas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Leneas (encara no existeix)">Leneas</a>. Pel <a href="/wiki/Segle_V_aC" title="Segle V aC">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC</a> el ritual s'ha convertit en un festival de les competicions de teatre <a href="/wiki/Gamelion" class="mw-redirect" title="Gamelion">Gamelion</a>, sovint celebrant-se a <a href="/wiki/Atenes" title="Atenes">Atenes</a> en el <a href="/w/index.php?title=Teatre_Lenaion&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teatre Lenaion (encara no existeix)">Teatre Lenaion</a>. El <a href="/w/index.php?title=Festival_Brumalia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festival Brumalia (encara no existeix)">festival Brumalia</a>, un antic festival en honor del solstici Bacus, generalment durant un mes i acaba el 25 de desembre, que va ser influït per Lenaia. El festival incloïa la beguda i l'alegria. El nom es deriva de la paraula llatina <i>bruma</i> ("dia més curt" en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a>), encara que gairebé sempre la festa es va produir en la nit.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llúcia,_Festa_de_Santa_Llúcia_(antic_suec,_luteranisme_escandinau,_ortodoxos_orientals)"><span id="Ll.C3.BAcia.2C_Festa_de_Santa_Ll.C3.BAcia_.28antic_suec.2C_luteranisme_escandinau.2C_ortodoxos_orientals.29"></span>Llúcia, Festa de Santa Llúcia (antic suec, luteranisme escandinau, ortodoxos orientals)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Llúcia, Festa de Santa Llúcia (antic suec, luteranisme escandinau, ortodoxos orientals)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia" class="mw-redirect" title="Santa Llúcia">Santa Llúcia</a></div> <p>La <b>Nit de Llúcia</b> o <b><a href="/w/index.php?title=Lussi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lussi (encara no existeix)">Nit de Lussi</a></b> (per <a href="/wiki/Antonom%C3%A0sia" title="Antonomàsia">antonomàsia</a> <i>Lussi natta</i> ("nit de Lussi" en <a href="/wiki/Idioma_suec" class="mw-redirect" title="Idioma suec">idioma suec</a>)<sup id="cite_ref-27" class="reference"><a href="#cite_note-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ocorre el <a href="/wiki/13_de_desembre" title="13 de desembre">13 de desembre</a>, en el que se suposava que anava a ser la nit més llarga de l'any. La festa va ser posteriorment consignada per l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> en el <a href="/wiki/Segle_XVI" title="Segle XVI">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span></a> com a Dia de <a href="/wiki/Santa_Ll%C3%BAcia" class="mw-redirect" title="Santa Llúcia">Santa Llúcia</a>. Es creia en el folklore de <a href="/wiki/Su%C3%A8cia" title="Suècia">Suècia</a> que si la gent, en particular els nens, no duien a terme les seves tasques, la dona dimoni, la Lussi, o la morta Llúcia Dunkle vindria a castigar-los.<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Makara_Sankranti">Makara Sankranti</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Makara Sankranti"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>, <a href="/wiki/Nepal" title="Nepal">Nepal</a>, i <a href="/wiki/Hind%C3%BA" class="mw-redirect" title="Hindú">Hindú</a></div> <p><a href="/w/index.php?title=Makara_Sankranti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Makara Sankranti (encara no existeix)">Makara Sankranti</a>, que se celebra a principis de <a href="/w/index.php?title=Uttarayana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Uttarayana (encara no existeix)">Uttarayana</a>, és l'únic festival hindú que es basa al calendari celeste en lloc del calendari lunar. El zodíac es va allunyar del calendari solar provocant que la festa ara es produeixi a mitjan gener (vegeu la <a href="/w/index.php?title=Preccessi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Preccessió (encara no existeix)">preccessió</a> dels <a href="/wiki/Equinocci" title="Equinocci">equinoccis</a>). A <a href="/wiki/T%C3%A0mil_Nadu" class="mw-redirect" title="Tàmil Nadu">Tàmil Nadu</a>, se celebra com el festival de <a href="/w/index.php?title=Pongal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pongal (encara no existeix)">Pongal</a>. El dia abans de Pongal, l'últim dia de l'any anterior, se celebra <a href="/w/index.php?title=Bhogi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bhogi (encara no existeix)">Bhogi</a>. A <a href="/wiki/Assam" title="Assam">Assam</a> es diu <a href="/w/index.php?title=Magh_Bihu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Magh Bihu (encara no existeix)">Magh Bihu</a> (<i>el primer dia de Magh</i>), al <a href="/wiki/Panyab" class="mw-redirect" title="Panyab">Panyab</a> i <a href="/w/index.php?title=Lohri&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lohri (encara no existeix)">Lohri</a> (a <a href="/w/index.php?title=Maharshtra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maharshtra (encara no existeix)">Maharshtra</a>) es diu <a href="/w/index.php?title=Makara_Sankranti&action=edit&redlink=1" class="new" title="Makara Sankranti (encara no existeix)">Makara Sankranti</a> i se celebra mitjançant l'intercanvi de boles de caramel de sèsam (<a href="/w/index.php?title=Fins_a_Gul&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fins a Gul (encara no existeix)">Fins a Gul</a>), i demanant als altres a ser tan dolç com les boles de caramel per al proper any. Es diu <a href="/w/index.php?title=Makara_Sankrant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Makara Sankrant (encara no existeix)">Makara Sankrant</a> perquè el sol entra en el <a href="/wiki/Signe_zodiacal" title="Signe zodiacal">signe zodiacal</a> de <a href="/wiki/Capricorn_(astrologia)" title="Capricorn (astrologia)">Capricorn</a>, el <a href="/wiki/14_de_gener" title="14 de gener">14 de gener</a> (<i>Makar</i> significa "capricorn"). Se celebra amb gran pompa a <a href="/wiki/Andhra_Pradesh" title="Andhra Pradesh">Andhra Pradesh</a>, on el festival se celebra durant tres dies i més que un festival cultural, és un auspiciós dia com en altres parts de l'<a href="/wiki/%C3%8Dndia" title="Índia">Índia</a>. En algunes parts de l'Índia, el festival se celebra prenent banys en el <a href="/wiki/Ganges" title="Ganges">Ganges</a> o en un altre riu d'aigua i fer ofrenes al déu Sol. La immersió és per purificar-se i atorgar <a href="/w/index.php?title=Punia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Punia (encara no existeix)">punia</a>. En molts estats, principalment a <a href="/wiki/Gujarat" title="Gujarat">Gujarat</a>, les famílies volen estels dels seus sostres en tot el dia i la nit. És una forma de celebrar i donar la benvinguda al dia més llarg. En forma simbòlica, milers d'estels amb colors diferents volen en el cel donant-nos una sensació de que la Terra celebra en el més brillant i més càlid cel. També és molt comú regalar herba per alimentar a les vaques en aquest dia. A Assam, en la vespra <a href="/w/index.php?title=Bihu_Uruka&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bihu Uruka (encara no existeix)">Bihu Uruka</a> les famílies construeixen una casa -com a estructures separades anomenades <a href="/w/index.php?title=Bhogali_Bihu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bhogali Bihu (encara no existeix)">bhelaghar</a> que són construïts per la comunitat en el seu conjunt. Diferents tipus de cordills es lliguen al voltant d'arbres fruiters. Tradicionalment, el combustible és cremat en la cerimònia final, quan tots els bhelaghar es cremen. Les seves restes es col·loquen en els arbres fruiters. S'ofereixen <i><a href="/w/index.php?title=P%C5%ABj%C4%81s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pūjās (encara no existeix)">puyás</a></i> especials com un agraïment per la bona collita. Des que el festival se celebra en ple hivern, els aliments preparats són per mantenir el cos calent i donar alta energia. Des de Laddu fins a jagger es fan per al festival de l'especialitat.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Modranicht,_Modresnach_(germànic)"><span id="Modranicht.2C_Modresnach_.28germ.C3.A0nic.29"></span>Modranicht, Modresnach (germànic)</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Modranicht, Modresnach (germànic)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Modranicht, era una festa germànica. Es creia que els somnis en aquesta nit predeien esdeveniments de l'any següent. El <a href="/wiki/730" title="730">730</a>, <a href="/wiki/Beda" title="Beda">Beda</a> va pensar que podria haver estat observat pels <a href="/wiki/Anglosax%C3%B3" class="mw-redirect" title="Anglosaxó">anglo-saxons</a> en la vespra del solstici d'hivern. Després del ressorgiment del Nadal a <a href="/wiki/Gran_Bretanya" title="Gran Bretanya">Gran Bretanya</a> és reconeguda per molts com un dels <a href="/w/index.php?title=Dotze_dies_de_Nadal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dotze dies de Nadal (encara no existeix)">Dotze dies de Nadal</a><sup id="cite_ref-ref_duplicada_1_30-0" class="reference"><a href="#cite_note-ref_duplicada_1-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Meán_Geimhridh,_meitat_d'hivern_cèltic"><span id="Me.C3.A1n_Geimhridh.2C_meitat_d.27hivern_c.C3.A8ltic"></span>Meán Geimhridh, meitat d'hivern cèltic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Meán Geimhridh, meitat d'hivern cèltic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/C%C3%A8ltica" title="Cèltica">Cèltica</a> i <a href="/wiki/Gal%C2%B7l%C3%A8s" title="Gal·lès">gal·lès</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Newgrange.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Newgrange.JPG/220px-Newgrange.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Newgrange.JPG/330px-Newgrange.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Newgrange.JPG/440px-Newgrange.JPG 2x" data-file-width="922" data-file-height="692" /></a><figcaption>El passatge <a href="/wiki/Newgrange" title="Newgrange">Newgrange</a> està alineat amb el solstici d'hivern.</figcaption></figure> <p><b>Meán Geimhridh (<a href="/wiki/Ga%C3%A8lic_escoc%C3%A8s" title="Gaèlic escocès">gaèlic</a> tr: ple hivern) o Grianstad un Gheimhridh (<a href="/wiki/Ga%C3%A8lic_escoc%C3%A8s" title="Gaèlic escocès">gaèlic</a>: solstici d'hivern)</b> és un nom de vegades utilitzat per a rituals hipotètics de ple hivern o celebracions de les tribus proto-cèltiques, tardanes i druides. Als calendaris irlandesos, tots els solsticis i equinoccis es produeixen entorn del punt mitjà en cada temporada. El pas i la càmera de Newgrange (<a href="/w/index.php?title=Pre-c%C3%A8ltica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pre-cèltica (encara no existeix)">pre-cèltica</a> o, possiblement, <a href="/w/index.php?title=Proto-C%C3%A8ltica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Proto-Cèltica (encara no existeix)">Proto-Cèltica</a> <a href="/wiki/3200_aC" class="mw-redirect" title="3200 aC">3200 aC</a>), una tomba a Irlanda, està il·luminada pel clarejar del solstici d'hivern. Un eix de llum de sol brilla a través del sostre de la tomba sobre l'entrada i penetra en el pas de la càmera. El dramàtic cas de durada de 17 minuts en la matinada del <a href="/wiki/19_de_desembre" title="19 de desembre">19</a> al <a href="/wiki/23_de_desembre" title="23 de desembre">23 de desembre</a>. El punt de rugositat és el terme per al solstici d'hivern en el <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_de_Gal%C2%B7les" class="mw-redirect" title="País de Gal·les">País de Gal·les</a>, que en l'antiga <a href="/wiki/Mitologia_gal%C2%B7lesa" title="Mitologia gal·lesa">mitologia gal·lesa</a>, va ser quan <a href="/wiki/Rhiannon" title="Rhiannon">Rhiannon</a> va donar a llum al sagrat fill, <a href="/w/index.php?title=Pryderi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pryderi (encara no existeix)">Pryderi</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Mummer's_Day_(cèltica,_Cornualla)"><span id="Mummer.27s_Day_.28c.C3.A8ltica.2C_Cornualla.29"></span>Mummer's Day (cèltica, Cornualla)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Mummer's Day (cèltica, Cornualla)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El <b>Dia del Mummer</b> o <b>Dia Fosc</b> com de vegades es coneix, és una antiga celebració de <a href="/wiki/Cornualla" title="Cornualla">Cornualla</a> de ple hivern que té lloc cada any entre el <a href="/wiki/26_de_desembre" title="26 de desembre">26 de desembre</a> i el <a href="/w/index.php?title=Dia_d%27any_nou&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia d'any nou (encara no existeix)">dia d'any nou</a> a <a href="/wiki/Padstow" title="Padstow">Padstow</a>, Cornualla. Originalment va ser part del patrimoni pagà de les celebracions de ple hivern que regularment se celebra a tot Cornualla, on la gent balla ennegrint els seus rostres amb màscares. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Dia_Wren">Dia Wren</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Dia Wren"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/C%C3%A8ltica" title="Cèltica">Cèltica</a>, <a href="/wiki/Irlandesa" class="mw-redirect" title="Irlandesa">Irlandesa</a>, <a href="/wiki/Gal%C2%B7lesa" class="mw-redirect" title="Gal·lesa">Gal·lesa</a>, i <a href="/wiki/Illa_de_Man" title="Illa de Man">Illa de Man</a></div> <p>Per un període desconegut, el Lá an Dreoilín o el Dia Wren s'ha celebrat a Irlanda, l'Illa de Man i Gal·les el <a href="/wiki/26_de_desembre" title="26 de desembre">26 de desembre</a>. Multituds de persones, anomenat <i>wrenboys</i>, prenen les carreteres en diverses parts d'Irlanda, vestits amb roba multicolor, amb màscares o vestits de palla i acompanyat per músics suposadament en record de la festa celebrada pels druides. Anteriorment, la pràctica participen l'assassinat d'un reietó, i cantant al mateix temps porten l'au de casa a casa, detenint-se per aliments i l'alegria. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Arthan_Alban">Arthan Alban</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Arthan Alban"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A <a href="/wiki/Anglaterra" title="Anglaterra">Anglaterra</a>, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>, va haver-hi un ressorgiment de l'interès en els <a href="/wiki/Druida" title="Druida">druides</a>. Avui en dia, entre els neo-druides, Alban Arthan (<a href="/wiki/Gal%C2%B7l%C3%A8s" title="Gal·lès">gal·lès</a> <i>Llum d'hivern</i>, però derivat del poema gal·lès, Luz d'Arthur) se celebra el solstici d'hivern amb una festa ritual, i regals als necessitats. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pare_Noel">Pare Noel</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Pare Noel"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Pare_Noel" title="Pare Noel">Pare Noel</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MerryOldSanta.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/MerryOldSanta.jpg/220px-MerryOldSanta.jpg" decoding="async" width="220" height="304" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/MerryOldSanta.jpg/330px-MerryOldSanta.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/MerryOldSanta.jpg/440px-MerryOldSanta.jpg 2x" data-file-width="456" data-file-height="630" /></a><figcaption>Il·lustració de 1881 per <a href="/wiki/Thomas_Nast" title="Thomas Nast">Thomas Nast</a> </figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Papa_noel.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Papa_noel.jpg/220px-Papa_noel.jpg" decoding="async" width="220" height="444" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Papa_noel.jpg/330px-Papa_noel.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Papa_noel.jpg/440px-Papa_noel.jpg 2x" data-file-width="1008" data-file-height="2035" /></a><figcaption>Figura de <a href="/wiki/Pare_Noel" title="Pare Noel">Pare Noel</a> </figcaption></figure> <p><b>Pare Noel</b>, <b>Santa Claus</b> o <b>Sant Nicolau</b> són els noms amb els quals es coneix universalment al personatge <a href="/wiki/Llegenda" title="Llegenda">llegendari</a> que segons la cultura occidental porta regals als nens per <a href="/wiki/Nadal" title="Nadal">Nadal</a>. És un personatge inspirat en un <a href="/wiki/Bisbe" title="Bisbe">bisbe</a> <a href="/wiki/Cristi%C3%A0" title="Cristià">cristià</a> d'origen grec anomenat <a href="/wiki/Nicolau_de_Mira" title="Nicolau de Mira">Nicolau</a>, que va viure en el <a href="/wiki/Segle_IV" title="Segle IV">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span></a> a <a href="/wiki/Anat%C3%B2lia" title="Anatòlia">Anatòlia</a>, a les valls de <a href="/wiki/L%C3%ADcia" title="Lícia">Lícia</a> (en l'actual <a href="/wiki/Turquia" title="Turquia">Turquia</a>). Era una de les persones més venerades pels cristians de l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>, del que encara avui es conserven les seves relíquies en la basílica de <a href="/wiki/Bari_(ciutat)" class="mw-redirect" title="Bari (ciutat)">Bari</a> (<a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ritual_Perchta">Ritual Perchta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Ritual Perchta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a></div> <p>Els primers alemanys (segles <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>-<span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span>) creien que <a href="/wiki/Hertha" title="Hertha">Hertha</a> (Bertha o Perchta) era la deessa de la llum, la domesticitat i la llar. Cuinaven coques de llevat al forn en forma de sabates, que van ser anomenades <a href="/w/index.php?title=Sabatilles_d%27Hertha&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sabatilles d'Hertha (encara no existeix)">sabatilles d'Hertha</a> omplint-los de regals. </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Durant el solstici d'hivern, les cases es cobrien amb branques perennes d'avet per donar-li la benvinguda. Quan la família i els serfs es reunien per sopar, feien un altar amb pedres planes, on encenien una fogata amb branques d'avet. Deien que Hertha descendia a través del fum i guiava als coneixedors de les tradicions a endevinar el futur dels assistents a la festa. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/w/index.php?title=Alfred_Hotes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Hotes (encara no existeix)">Alfred Hotes</a><sup id="cite_ref-Hottes_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-Hottes-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr></tbody></table></div> <p>També hi ha versions més fosques sobre que <a href="/w/index.php?title=Perchta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Perchta (encara no existeix)">Perchta</a> aterroritzava als nens juntament amb un tal <a href="/wiki/Krampus" title="Krampus">Krampus</a>. </p><p>Moltes ciutats han dramatitzat les pràctiques dels déus com a personatges caminant pels carrers. Aquestes tradicions han seguit a les regions rurals dels Alps, i les diverses tradicions similars, tals com el de <a href="/wiki/Wren" title="Wren">Wren</a>, van sobreviure en les nacions cèltiques fins fa poc. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Festa_Rozhanitsa">Festa Rozhanitsa</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Festa Rozhanitsa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>, els eslaus de la regió oriental de <a href="/wiki/R%C3%BAssia" title="Rússia">Rússia</a>, van adorar a la deessa mare d'hivern, <a href="/w/index.php?title=Rozhnitsa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rozhnitsa (encara no existeix)">Rozhnitsa</a>, oferint sacrificis sense sang com <a href="/wiki/Mel" title="Mel">mel</a>, <a href="/wiki/Pa" title="Pa">pa</a> i <a href="/wiki/Formatge" title="Formatge">formatge</a>. Brodats de colors brillants que representen a la deessa de l'hivern es feien en honor de la Festa de Rozhanitsa a finals de desembre. Algunes dones russes van continuar l'observació d'aquestes tradicions al segle XX fent galetes blanques brillants amb figura de dona.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Shab-e_Chellé_(شب_چله)_o_Shab-e_Yaldā_(شب_یلدا)_—Pèrsia_o_Iran,_II_mil·lenni_aC,_fins_a_l'actualitat"><span id="Shab-e_Chell.C3.A9_.28.D8.B4.D8.A8_.DA.86.D9.84.D9.87.29_o_Shab-e_Yald.C4.81_.28.D8.B4.D8.A8_.DB.8C.D9.84.D8.AF.D8.A7.29_.E2.80.94P.C3.A8rsia_o_Iran.2C_II_mil.C2.B7lenni_aC.2C_fins_a_l.27actualitat"></span>Shab-e Chellé (شب چله) o Shab-e Yaldā (شب یلدا) —Pèrsia o Iran, II mil·lenni aC, fins a l'actualitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Shab-e Chellé (شب چله) o Shab-e Yaldā (شب یلدا) —Pèrsia o Iran, II mil·lenni aC, fins a l'actualitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Derivat d'un festival pre-zoroàstric, <a href="/w/index.php?title=Shab-e_Chelleh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Shab-e Chelleh (encara no existeix)">Shab-e Chelleh</a> se celebra en la vespra del primer dia d'hivern en el <a href="/wiki/Calendari_persa" title="Calendari persa">calendari persa</a>, que sempre cau en el solstici. <i>Yalda</i> és el festival més important iranià que no involucra nou any avui en dia a l'Iran i ha estat sempre celebrat en aquest país per tots els grups ètnics i religiosos. Segons la mitologia persa, <a href="/w/index.php?title=Mitra_(d%C3%A9u_persa)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitra (déu persa) (encara no existeix)">Mitra</a> va néixer al final d'aquesta nit després de la llarga espera de la derrota de la foscor contra la llum. Shab-i Chelleh és ara una important ocasió social, quan la família i els amics es reuneixen per a la diversió i alegria. En general, les famílies es reuneixen en les llars dels seus majors. Diferents tipus de fruita seca, <a href="/wiki/Nou" class="mw-disambig" title="Nou">nous</a>, <a href="/wiki/Llavor" title="Llavor">llavors</a> i fruites fresques es consumeixen a l'hivern. La presència de fruites fresques i seques és reminiscència de les antigues festes per celebrar i orar als déus per garantir la protecció dels cultius d'hivern. <a href="/wiki/S%C3%ADndria" title="Síndria">Síndries</a>, <a href="/wiki/Caqui" class="mw-redirect" title="Caqui">caquis</a> i <a href="/wiki/Punica_granatum" class="mw-redirect" title="Punica granatum">magranes</a> són símbols tradicionals d'aquesta celebració, que representen a tots el sol. Solia ser el costum de romandre desperts fins al clarejar en la nit de Yalda per menjar, beure, escoltar contes i poemes, però això ja no és molt comú, ja que la majoria de la gent té coses que fer l'endemà. Durant els primers dies de l'Imperi Romà molts <a href="/wiki/S%C3%ADria_(prov%C3%ADncia_romana)" class="mw-redirect" title="Síria (província romana)">sirians</a> <a href="/wiki/Cristi%C3%A0" title="Cristià">cristians</a> van fugir de la persecució en l'imperi <a href="/wiki/Sass%C3%A0nida" class="mw-redirect" title="Sassànida">sassànida</a> de <a href="/wiki/P%C3%A8rsia" title="Pèrsia">Pèrsia</a>, en presentar la festivitat Yaldā, en el sentit de naixement, causant el Shab-e Yaldā que es va convertir en sinònim de Shab-e Chelleh. Encara que tots dos termes s'utilitzen indistintament, Chelleh és més comunament acceptat per a aquesta ocasió. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Dia_Sanghamitta">Dia Sanghamitta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Dia Sanghamitta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg/220px-Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg/330px-Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg/440px-Photograph_of_Jaya_Sri_Maha_Bodhi_Anuradhapura_Sri_Lanka.jpg 2x" data-file-width="794" data-file-height="599" /></a><figcaption><a href="/wiki/Arbre_Bodhi" title="Arbre Bodhi">Arbre Bodhi</a> decorat a <a href="/wiki/Sri_Lanka" title="Sri Lanka">Sri Lanka</a> </figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Sanghamitta" title="Sanghamitta">Sanghamitta</a> és en honor d'un monjo <a href="/wiki/Budista" class="mw-redirect" title="Budista">budista</a> que va portar de la branca de l'<a href="/wiki/Arbre_Bodhi" title="Arbre Bodhi">arbre Bodhi</a> a <a href="/wiki/Sri_Lanka" title="Sri Lanka">Sri Lanka</a> en el qual ha florit durant més de 2000 anys. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Saturnalia,_Chronia"><span id="Saturnalia.2C_Chronia"></span>Saturnalia, Chronia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Saturnalia, Chronia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Saturnals" title="Saturnals">Saturnals</a>, <a href="/wiki/Grec_cl%C3%A0ssic" class="mw-redirect" title="Grec clàssic">Grec clàssic</a>, i <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">Antiga Roma</a></div> <p>Originalment celebrada pels antics grecs com <a href="/w/index.php?title=Kronia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kronia (encara no existeix)">Kronia</a>, el festival de Cronos, la Saturnalia va ser la festa en la qual els romans commemoraven la dedicació del temple de Saturn, que originalment va tenir lloc el <a href="/wiki/17_de_desembre" title="17 de desembre">17 de desembre</a>, però ampliat a tota una setmana, fins al <a href="/wiki/23_de_desembre" title="23 de desembre">23 de desembre</a>. Un gran i important festival públic a Roma, tractava de sacrificis convencionals, establien un sofà davant del temple de Saturn i la desvinculació de les cordes que delimitaven l'estàtua de Saturn, durant la resta de l'any. A més dels ritus públics hi havia una sèrie de festes i costums celebrats en privat. Les celebracions inclouen unes vacances escolars, la realització i lliurament de petits regals (<b>saturnalia et sigillaricia</b>) i un mercat (<b>sigillaria</b>). Es permetia el joc per a tots, fins i tot pels <a href="/wiki/Esclau" class="mw-redirect" title="Esclau">esclaus</a> durant aquest període. La toga no s'usava, sinó més aviat el mínim, és a dir, roba de sopar colorit i informal i el <a href="/wiki/Pileus" class="mw-redirect" title="Pileus">pileus</a> (barret del lliberto), era usat per tots. Els esclaus estaven exempts de càstig, i tractaven amb menyspreu dels seus amos. Els esclaus celebraven un banquet abans de la festa, sent atesos pels seus amos. Saturnalia es va convertir en un dels festivals romans més populars que van donar lloc a més bogeria, marcada principalment pel canvi ostensible de llocs entre amos i esclaus, la qual cosa temporalment revertia l'ordre social. En el <a href="/wiki/Folklore" title="Folklore">folklore</a> <a href="/wiki/Cultura_de_Gr%C3%A8cia" title="Cultura de Grècia">grec</a> i <a href="/wiki/Xipre" title="Xipre">xipriota</a> es creia que els nens nascuts durant el festival es trobaven en perill de convertir-se en <a href="/w/index.php?title=Kallikantzaroi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kallikantzaroi (encara no existeix)">Kallikantzaroi</a> els quals sortirien de la Terra després del solstici de causar problemes per als mortals. Alguns deixaven regals en les seves portes per distreure'ls fins que el sol tornés. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zistanê_Seva"><span id="Zistan.C3.AA_Seva"></span>Zistanê Seva</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Zistanê Seva"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La <a href="/w/index.php?title=Nit_d%27hivern&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nit d'hivern (encara no existeix)">nit d'hivern</a> <i>(en <a href="/wiki/Kurd" title="Kurd">kurd</a>: <a href="/w/index.php?title=Seva_Zistan%C3%AA&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seva Zistanê (encara no existeix)">Seva Zistanê</a>)</i> és una festa no oficial celebrada per les comunitats de tot el <a href="/wiki/Kurdistan" title="Kurdistan">Kurdistan</a> a la regió d'Orient Mitjà. Aquesta nit és considerada una de les més antigues festes encara observada pels moderns kurds com a festa i se celebrava per les antigues tribus de la regió com un dia sant. El dia festiu cau cada any en el solstici d'hivern. Ja que la nit és la més llarga de l'any, les antigues tribus creien que era la nit en què hi havia una victòria de la llum sobre les tenebres i significava el renaixement del sol. El sol exerceix un paper important en diverses religions antigues que encara es practica per alguns kurds, a més de la seva importància en el <a href="/wiki/Zoroastrisme" title="Zoroastrisme">zoroastrisme</a>. </p><p>En els temps moderns, les comunitats en la regió del Kurdistan encara observen la nit com un dia firat. Moltes famílies preparen grans festes per a les seves comunitats i els nens juguen i se'ls dona dolços en forma similar a la d'avui dia en les pràctiques de <a href="/wiki/Halloween" title="Halloween">Halloween</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ChristAsSol.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/ChristAsSol.jpg/220px-ChristAsSol.jpg" decoding="async" width="220" height="235" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/ChristAsSol.jpg/330px-ChristAsSol.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/ChristAsSol.jpg/440px-ChristAsSol.jpg 2x" data-file-width="462" data-file-height="494" /></a><figcaption>Mosaic del Sol en el Mausoleu M en la <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.saintpetersbasilica.org/necropolis/scavi.htm">necròpoli</a> sota la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">Basílica de Sant Pere</a> (Ciutat del Vaticà). Alguns interpreten que representa a Crist.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Festival_del_Sol_Invictus">Festival del Sol Invictus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Festival del Sol Invictus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Sol_Invictus" title="Sol Invictus">Sol Invictus</a></div> <p><b>Sol Invictus</b> ("el Sol invicte"), o més àmpliament, <b>Deus Sol Invictus</b> ("el déu sol invicte") va ser un títol religiós aplicat almenys a tres divinitats més tard durant l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a> durant el <a href="/wiki/Segle_III" title="Segle III">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iii</span></a>. </p> <ul><li><a href="/w/index.php?title=El_Gabal&action=edit&redlink=1" class="new" title="El Gabal (encara no existeix)">El Gabal</a></li> <li><a href="/wiki/Mithras" class="mw-redirect" title="Mithras">Mithras</a></li> <li><a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a>.</li></ul> <p>Un festival del naixement del Sol Inconquistado (o <i>dies natalis Invicti Solis</i>) era celebrada pels romans el <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a>. En aquest respecte, el primer dia després dels sis dies de l'estancament solar (aparent) del solstici d'hivern, la durada de la primera llum del dia comença a augmentar, com el sol, una vegada més, i la sortida del sol inicia el seu moviment cap al Nord, la qual cosa era interpretada com el «renaixement» del sol. El <a href="/wiki/Mitraisme" title="Mitraisme">mitraisme</a>, religió mistérica expandida amb els legionaris per tot l'imperi romà, va venir a estendre aquest culte. Amb la creixent popularitat del <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>, <a href="/wiki/Jes%C3%BAs_de_Natzaret" title="Jesús de Natzaret">Jesús de Natzaret</a> va venir a donar-se molt abans del reconeixement donat a un <a href="/w/index.php?title=D%C3%A9u_sol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Déu sol (encara no existeix)">Déu sol</a>.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb el que s'inclou a Crist en la tradició. Això va ser més tard condemnat per l'Església Catòlica a principis d'associació de Crist amb pràctiques paganes </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Olentzero">Olentzero</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Olentzero"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Olentzero" title="Olentzero">Olentzero</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Olentzero_Hendaia_2006.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Olentzero_Hendaia_2006.JPG/220px-Olentzero_Hendaia_2006.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Olentzero_Hendaia_2006.JPG/330px-Olentzero_Hendaia_2006.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Olentzero_Hendaia_2006.JPG/440px-Olentzero_Hendaia_2006.JPG 2x" data-file-width="1200" data-file-height="1600" /></a><figcaption>Olentzero a Hendaia (França).</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Olentzero" title="Olentzero">Olentzero</a> o Olentzaro és un personatge navarrès de la tradició nadalenca <a href="/wiki/Basc" title="Basc">basca</a>. Es tracta d'un <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">carboner</a> mitològic que porta els regals el dia de Nadal en les llars del <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Basc" title="País Basc">País Basc</a>, l'origen del qual està a la zona de <a href="/wiki/Lesaka" title="Lesaka">Lesaka</a>.<sup id="cite_ref-correu_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-correu-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Apalpador">Apalpador</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Apalpador"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Apalpador" title="Apalpador">Apalpador</a></div> <p><a href="/wiki/Apalpador" title="Apalpador">Apalpador</a> o Pandigueiro és un personatge de la tradició nadalenca <a href="/wiki/Gal%C3%ADcia" title="Galícia">gallega</a>. Es tracta d'un <a href="/wiki/Carb%C3%B3" title="Carbó">carboner</a> mitològic que segons indica la tradició baixa la nit del 24 o 31 de desembre, a tocar el ventre als nens per veure si han menjat suficientment durant l'any, deixant un munt de castanyes, eventualment algun regal i desitjant-los que tinguin un any nou ple de felicitat i menjar. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Soyal">Soyal</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Soyal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Soyalangwul és la cerimònia del solstici d'hivern de <a href="/wiki/Zu%C3%B1i" class="mw-redirect" title="Zuñi">Zuñi</a> i la <a href="/w/index.php?title=Hopitu_Shinumu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hopitu Shinumu (encara no existeix)">Hopitu Shinumu</a>, «Els pacífics», també conegut com a indis <a href="/wiki/Hopi" title="Hopi">hopi</a>. Se celebra el <a href="/wiki/21_de_desembre" title="21 de desembre">21 de desembre</a>, el dia més curt de l'any. L'objectiu principal de la cerimònia ritual és perquè el sol torni de <a href="/wiki/Hivern" title="Hivern">la seva llarga letargia hivernal</a>. Així mateix, marca el començament d'un altre cicle de la Roda de l'Any, i és un temps de purificació. <i>Pahos (pals d'oració)</i> es fan abans de la cerimònia Soyal, beneint a tota la comunitat, incloent les seves cases, animals i plantes. Les <a href="/wiki/Kiva" title="Kiva">kiva</a> (cambres subterrànies sagrades rituals) s'obren en un ritual per marcar el començament de la temporada <a href="/w/index.php?title=Kachina&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kachina (encara no existeix)">Kachina</a><sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Wayeb">Wayeb</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Wayeb"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Calendari_maia" title="Calendari maia">Calendari maia</a></div> <p>Wayeb 'o Uayeb, és un mes de 5 dies per completar l'any maia, són cinc dies de la <a href="/wiki/Haab" class="mw-redirect" title="Haab">Haab</a>, <a href="/wiki/Calendari_maia" title="Calendari maia">calendari solar maia</a>. Aquest és un període especial i les persones efectuen rituals a les seves cases o endreçar les seves cabelleres. Aquests dies són complementaris per al temps astronòmic, i per complementar el cicle de 365 dies. Aquest calendari està lligat a les activitats agrícoles, que porta el compte dels temps de les estacions, els cicles de pluja, l'època de sembra i collita del sagrat blat de moro com a aliment donat pel cor del cel i de la terra; els cicles de caça, pesca. També per portar el control de plagues i malalties en les collites.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La rituals de la <a href="/w/index.php?title=Ronda_de_Calendari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ronda de Calendari (encara no existeix)">Ronda de Calendari</a> que se celebraven al final de cada 52 anys (coincidència dels tres calendaris maies), amb <i>4 Wayeb</i> a <i>1 Imix 0 Pop</i>, amb tots els focs extingits i una nova cerimònia del foc que simbolitza un nou començament. </p><p>La propera ronda de Calendari serà en el solstici d'hivern de <a href="/wiki/2012" title="2012">2012</a>, començant una nova <a href="/w/index.php?title=Baktun&action=edit&redlink=1" class="new" title="Baktun (encara no existeix)">baktun</a>. Observacions HAAB encara estan en poder de les comunitats maies a les terres altes de Guatemala.<sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-40" class="reference"><a href="#cite_note-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Yule,_jul,_Jol,_Joul,_Joulu,_Jõulud,_Geol,_Geul"><span id="Yule.2C_jul.2C_Jol.2C_Joul.2C_Joulu.2C_J.C3.B5ulud.2C_Geol.2C_Geul"></span>Yule, jul, Jol, Joul, Joulu, Jõulud, Geol, Geul</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Yule, jul, Jol, Joul, Joulu, Jõulud, Geol, Geul"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Odin_riding_Sleipnir.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Odin_riding_Sleipnir.jpg/220px-Odin_riding_Sleipnir.jpg" decoding="async" width="220" height="284" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Odin_riding_Sleipnir.jpg/330px-Odin_riding_Sleipnir.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/Odin_riding_Sleipnir.jpg/440px-Odin_riding_Sleipnir.jpg 2x" data-file-width="592" data-file-height="764" /></a><figcaption>Manuscrit islandès que representa Odin per haver matat el <a href="/w/index.php?title=Jotunn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jotunn (encara no existeix)">Jotunn</a>, <a href="/wiki/Ymir" class="mw-redirect" title="Ymir">Ymir</a> </figcaption></figure> <p>Originalment el nom <i>Giuli</i> significava 60 dies a partir de la marea lunar de la tarda en ple hivern escandinau nòrdics i germans. L'arribada de <a href="/w/index.php?title=Juletid&action=edit&redlink=1" class="new" title="Juletid (encara no existeix)">Juletid</a> per tant, va arribar a referir-se a les celebracions de ple hivern. A finals de l'època <a href="/wiki/Vikinga" class="mw-redirect" title="Vikinga">vikinga</a> les celebracions de Nadal van arribar a ser un gran festival en el qual el solstici d'hivern va ser amalgamat amb les tradicions de les diverses celebracions de ple hivern en tota Europa, com <a href="/w/index.php?title=Mitwinternacht&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mitwinternacht (encara no existeix)">Mitwinternacht</a>, <a href="/w/index.php?title=Modrasnach&action=edit&redlink=1" class="new" title="Modrasnach (encara no existeix)">Modrasnach</a>, <a href="/w/index.php?title=Midvinterblot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Midvinterblot (encara no existeix)">Midvinterblot</a>, i la celebració del solstici <a href="/wiki/Teut%C3%B2nic" class="mw-redirect" title="Teutònic">teutònic</a> i la <a href="/w/index.php?title=Festa_dels_Morts&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festa dels Morts (encara no existeix)">Festa dels Morts</a>. Un exemple ben documentat d'això és el <a href="/wiki/960" title="960">960</a>, quan el rei <a href="/wiki/Haakon_I_de_Noruega" class="mw-redirect" title="Haakon I de Noruega">Haakon I de Noruega</a>, va signar al juliol una llei perquè se celebrés en la nit del <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a>, per ajustar-la amb la celebració cristiana. Per a algunes sectes nòrdiques els registres de Yule van ser encesos en honor de <a href="/wiki/Thor" class="mw-redirect" title="Thor">Thor</a>, el déu del tro. La festa continuava fins que el registre es cremava, des de tres o fins a dotze dies. Els indígenes de la tradició islandesa <a href="/w/index.php?title=Jol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jol (encara no existeix)">Jol</a> van continuar més enllà de l'Edat Mitjana, però van ser condemnats quan la Reforma va arribar. La celebració continua avui en tot el nord d'Europa i en altres llocs de nom i tradicions. Per als cristians, com a representant de la nativitat de Jesús en la nit del 24 de desembre, i per uns altres com una festa cultural d'hivern en el 24 o per a alguns, la data del solstici.<sup id="cite_ref-ref_duplicada_1_30-1" class="reference"><a href="#cite_note-ref_duplicada_1-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Jul">Jul</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Jul"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="plainlinks ambox ambox-style" style="" data-severity="1"> <tbody><tr> <td class="mbox-image" style="width: 52px;"> <span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Tango_Globe_of_Letters.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/35px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png" decoding="async" width="35" height="35" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/53px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Tango_Globe_of_Letters.svg/70px-Tango_Globe_of_Letters.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></a></span></td> <td class="mbox-text" style=""> <div class="mbox-text-span"><b>Aquest article o secció necessita millorar una <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Traduccions" title="Viquipèdia:Traduccions">traducció</a> deficient</b>.<br /><span style="font-size:90%;" class="hide-when-compact">Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la <a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Solstici_d%27hivern" title="Discussió:Solstici d'hivern">pàgina de discussió</a> si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu <a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Solstici_d%27hivern&veaction=edit&preloadtitle=Millorar+la+traducci%C3%B3&section=new&preload=Plantilla:Millorar_traducció/preload&preloadparams%5b%5d=%3E">iniciar un fil de discussió</a> per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.</span></div> </td> </tr> </tbody></table> <p>En les sectes germàniques neopaganes, Yule se celebra amb reunions que sovint inclouen un menjar i regals. Nous intents de reconstrucció o de sobreviure les celebracions històriques de comptes són sovint, variacions característiques de les tradicionals. Tanmateix, s'ha assenyalat que això no és realment una reconstrucció, perquè aquestes tradicions mai han mort: solament s'han reemplaçat pels elements cristians de la celebració substituint l'esdeveniment en el solstici. </p> <dl><dd>L'islandès <a href="/w/index.php?title=Asatru_(religi%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Asatru (religió) (encara no existeix)">Ásatrú</a> i la'<a href="/w/index.php?title=Assemblea_Popular_d%27Asatru&action=edit&redlink=1" class="new" title="Assemblea Popular d'Asatru (encara no existeix)">Assemblea Popular d'Asatru</a> als <a href="/wiki/EUA" class="mw-redirect" title="EUA">EUA</a> reconeixen com <a href="/w/index.php?title=Yule_Jol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yule Jol (encara no existeix)">Yule Jol</a> durant 12 dies, a partir de la data del solstici d'hivern.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></dd></dl> <p>Entre el 21 i el 30 de desembre celebren el solstici d'hivern, Jól o Yule com el renaixement del déu solar <a href="/wiki/Balder" class="mw-redirect" title="Balder">Balder</a>. Coincideix amb l'elevació del Sol dins del cicle anual i l'inici de l'època lluminosa. </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Yule_(Wicca)"><span id="Yule_.28Wicca.29"></span>Yule (Wicca)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Yule (Wicca)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En la <a href="/wiki/Wicca" title="Wicca">Wicca</a>, una forma de celebració s'observa com un dels vuit dies de festa solar, o <i><a href="/wiki/Sabbat" class="mw-redirect" title="Sabbat">Sabbat</a></i>. En la majoria de tradicions <a href="/wiki/Wicca" title="Wicca">wiccanes</a>, en aquesta festa se celebra el renaixement del Gran Déu,<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que és considerat com el nounat sol del solstici. Encara que el nom de <a href="/w/index.php?title=Yule&action=edit&redlink=1" class="new" title="Yule (encara no existeix)">Yule</a> s'ha assignat des del paganisme germànic i nòrdic, els elements de la celebració en si són d'origen modern. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Zagmuk,_Sacaea"><span id="Zagmuk.2C_Sacaea"></span>Zagmuk, Sacaea</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Zagmuk, Sacaea"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Mesopot%C3%A0mia" title="Mesopotàmia">Mesopotàmia</a>, <a href="/wiki/Sum%C3%A8ria" class="mw-redirect" title="Sumèria">Sumèria</a>, i <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a></div> <p>Adaptant les celebracions egípcies a <a href="/wiki/Osiris" title="Osiris">Osiris</a>, <a href="/wiki/Babil%C3%B2nia" title="Babilònia">Babilònia</a> va celebrar la renovació anual o celebració de l'any nou, el <a href="/w/index.php?title=Festival_Zagmuk&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festival Zagmuk (encara no existeix)">Festival Zagmuk</a>. Durava 12 dies superposant-se al solstici d'hivern o equinoccio vernal al centre del seu bec. Es tracta d'un festival celebrat per l'observació de la batalla del déu sol <a href="/wiki/Marduk" title="Marduk">Marduk</a> contra la foscor. Els babilonis celebraven desfilades tant terrestres i fluvials. <b>Sacaea</b>, com <a href="/wiki/Ber%C3%B3s" title="Berós">Berós</a> es refereix a ell, ha caracteritzat els festivals amb la subversió d'un ordre que condueix al nou any. Amos i esclaus s'intercanvien, un simulacre de coronació del rei i mascarades que obstruïen els carrers. Aquest va ser un precursor del <a href="/w/index.php?title=Festival_de_Kronos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Festival de Kronos (encara no existeix)">Festival de Kronos</a>, i possiblement de la <a href="/wiki/Saturnals" title="Saturnals">Saturnalia</a> i el <a href="/wiki/Purim" title="Purim">Purim</a><sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ziemassvētki"><span id="Ziemassv.C4.93tki"></span>Ziemassvētki</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Ziemassvētki"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En l'antiga Letònia, <a href="/w/index.php?title=Ziemassv%C4%93tki&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ziemassvētki (encara no existeix)">Ziemassvētki</a>, en el sentit de festa d'hivern, se celebrava el <a href="/wiki/21_de_desembre" title="21 de desembre">21 de desembre</a> com una de les dues festes més importants, l'altra era <a href="/w/index.php?title=Jani&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jani (encara no existeix)">Jani</a>. Ziemassvētki celebrava el naixement de <a href="/w/index.php?title=Dievs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dievs (encara no existeix)">Dievs</a>, el major déu de la mitologia letona. Les dues setmanes abans de Ziemassvētki es deien <i>velu laiks</i>, la "temporada de fantasmes". Durant el festival, s'encenien veles per a Dieviņš i un foc ardent que havia de mantenir-se fins al final, i la seva extinció assenyalava la fi de la dissort de l'any anterior. Durant el banquet, un espai en la taula estava reservat als <a href="/wiki/Fantasma" title="Fantasma">fantasmes</a>, que havia d'arribar en un trineu. Durant la festa, es menjaven sempre determinats aliments: <a href="/wiki/Pa" title="Pa">pa</a>, <a href="/wiki/Fesol" title="Fesol">fesols</a>, <a href="/wiki/P%C3%A8sol" title="Pèsol">pèsols</a>, <a href="/wiki/Carn_de_porc" title="Carn de porc">carn de porc</a> especialment la seva costelles i la seva potes. Carolers (Budeļi) anaven de porta en porta cantant cançons i alimentant-se en diferents cases. Aquesta celebració més tard va ser adaptada pels cristians en l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a>. Ara se celebra els dies <a href="/wiki/24_de_desembre" title="24 de desembre">24</a>, <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25</a> i <a href="/wiki/26_de_desembre" title="26 de desembre">26 de desembre</a>, i en gran part reconeguts com un cristià pels laics és respectada culturalment. Els lituans de la religió Romuva segueixen celebrant una variant de la celebració original politeista. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Kwanzaa" title="Kwanzaa">Kwanzaa</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190218215932/http://www.religioustolerance.org/winter_solstice.htm">Religioustolerance.org</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.religioustolerance.org/winter_solstice.htm">original</a> el 2019-02-18. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.starrynight.com/sntimes/2007/01/">Starry Night® Times: gener del 2007</a> (explica per què el sol sembla passar més lent en el gener boreal)</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.analemma.com/Pages/framesPage.html">The analemma</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061018175524/http://www.analemma.com/Pages/framesPage.html">Arxivat</a> 2006-10-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. (<a href="/wiki/Analema" title="Analema">analema</a>), article sobre els efectes de l'òrbita el·líptica. Des del <a href="/wiki/3_de_juliol" title="3 de juliol">3 de juliol</a> al <a href="/wiki/2_d%27octubre" title="2 d'octubre">2 d'octubre</a> continua l'«aproximació» cap a l'oest. Des d'aquí «torna» cap a l'est</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Anthony Johnson, <i>Solving Stonehenge: the new key to an ancient enigma</i> (pàgs. 252-253). Thames & Hudson, 2008</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080424042124/http://www.history.com/minisite.do?content_type=Minisite_Generic&content_type_id=1252&display_order=1&sub_display_order=1&mini_id=1290"><i>An ancient holiday</i></a>, programa televisiu al canal <a href="/wiki/The_History_Channel" class="mw-redirect" title="The History Channel">The History Channel</a></span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140806093613/http://megagalerias.terra.cl/galerias/actualidad/galeria.cfm?id_galeria=59693">Aimares bolivians celebren el seu any 5519 amb Evo Morales </a> Terra del 21 de juny de 2011</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.culturande.org/noticia.aspx?idnoticia=622">culturande.org</a>». [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-Lynch-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Lynch_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.infoperu.com/en/view.php?lang=en&p=1">Article</a> de Dimitri Mostrey en Infoperu.com</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.realworldholidays.co.uk/events/intiraymi.aspx">Article</a> en el lloc web de RealWorld</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text">mapa IGM Santiago 3300-7030 a escala 1:250.000</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Broda, J. (1991): «Cosmovisión y observación de la naturaleza: el ejemplo del culto de los cerros en Mesoamérica». En <i>Arqueoastronomía y etnoastronomía en Mesoamérica</i>, editat per J. Broda, S. Iwanizewski i L. Maupomé, pàgs. 461-500. Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, 1991</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sp.uconn.edu/gwang/aneu95.htm">University of Connecticut</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121228010434/http://www.schooloftheseasons.com/decdays2.html#solstice">Schooloftheseasons.com</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.schooloftheseasons.com/decdays2.html#solstice">original</a> el 2012-12-28. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.davka.org/what/text/liturgies/chanukkah/festivals_of_light.html">«Despite everything»</a>, article de Loren Madsen en el lloc web Davka.org</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/03724b.htm">«Christmas»</a>, article en <i>The Catholic Encyclopedia</i>, 1913</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.adf.org/rituals/celtic/yule/index.html">«Celtic Yule rituals»</a>, article en el lloc web A. Druid Fellowship</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.iranian.com/history/1999/december/yalda/">«The iranian history».</a></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.metmuseum.org/works_of_art/viewone.asp?dep=5&viewm">Obres d'art dogon</a> en el New York Metropolitan Museum</span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historic-uk.com/historyuk/scotland-history/hogmanay.htm">Historic-uk.com</a> (història del Regne Unit)</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Nissenbaum, Stephen. <i>The Battle for Christmas</i>. New York: Vintage Books, 1997</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">El Junkanoo recorda el Mardi Gras de Nova Orleans i el Carnestoltes de Rio de Janeiro, però és completament de les Bahames i no existeix en cap altre lloc. Els participants de la desfilada -distribuïts en grups de fins a 1000 persones- són organitzats a l'entorn d'un tema en particular. Les seves disfresses, ball i música reflecteixen aquest tema. Al final de la desfilada del Junkanoo, els jutges concedeixen premis en diners. Les tres principals categories de premis són: millor música, millor disfressa i millor presentació general del grup. La desfilada més espectacular de Junkanoo és a Nassau. Però també existeix a Grand Bahama, Eleuthera/Harbour Island, Bimini i en les Àbacs. Això se celebra en el Boxing Day (26 de desembre) i l'any nou (1 de gener) de les 2:00 de la matinada fins a les 8:00 del matí</span> </li> <li id="cite_note-Bertha/Koleda-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Bertha/Koleda_22-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081210090629/http://www.outbackonline.net/Advent2006/Advent2006_Day22_BabaSolstice.html"><i>Winter solstice</i> Adventure Calendar</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.outbackonline.net/advent2006/advent2006_day22_babasolstice.html">original</a> el 2008-12-10. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-Koleda-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Koleda_23-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://web.archive.org/web/http://www.btinternet.com/lilith.kaos/declore.html">Koleda</a></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Anthony_Colantuono&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Colantuono (encara no existeix)">Anthony Colantuono</a>: «Dies Alcyoniae: The invention of Bellini's feast of the gods»; en <i>The Art Bulletin</i>, vol. 73, n.º 2, pàg. 246. College Art Association, 1991</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Allen B. West.: «Correspondences between the delian and athenian calendars in the years 433 and 432 B. C.». En <i>American Journal of Archaeology</i>, vol. 38, n.º 1, pàg. 9; 1934</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">J. Vürtheim: «The miracle of the wine at Dionysos' advent; on the Lenaea Festival». En <i>The Classical Quarterly</i>, vol. 14, n.º 2, pàg. 94; 1920</span> </li> <li id="cite_note-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-27">↑</a></span> <span class="reference-text">Lussi i la nit més terrible de totes, la Lussinatta (la nit de Lussi)</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070723185236/http://www.griffith.edu.au/centre/cpci/atr/journal/number4_article3.htm">Griffith University, The Centri for Public Culture and Idees</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.griffith.edu.au/centre/cpci/atr/journal/number4_article3.htm">original</a> el 2007-07-23. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Margaret Read MacDonald. <i>The Folklore of World Holidays</i>, 1992, p. Chapter: circa December 21.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Folklore+of+World+Holidays&rft.au=Margaret+Read+MacDonald&rft.date=1992&rft.pages=Chapter%3A+circa+December+21"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ref_duplicada_1-30"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ref_duplicada_1_30-0">30,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ref_duplicada_1_30-1">30,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Jones, Prudence & Pennick, Nigel. A History of Paguen Europe. Routledge; NY,NY (1997) pàg.122-125</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sacred-texts.com/neu/celt/rac/rac13.htm">The Religion of the Ancient Celts: Chapter X. The Cult of the Dead</a>». [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-Hottes-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Hottes_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Alfred Carl Hottes: <i>1001 Christmas facts and fancies</i>. Nova York: De la Mare, 1937</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Mary B. Kelly: <i>Goddesses and Their Offspring</i>. Nova York: Binghamton, 1990</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Tampoc se sap amb certesa quan es va començar a celebrar la festa de Nadal el 25 de desembre. Les dades llançades per l'arqueologia solament permeten conjectures. D'antuvi, se sap que en els primers anys, probablement a principis de segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span>, la festa de nadal se celebrava juntament amb altres dues festes teofánicas, els reis mags i el baptisme de Jesús, uns dies després del solstici d'hivern, dins dels primers deu dies de gener. De l'any <a href="/wiki/336" title="336">336</a> tenim el testimoniatge més antic -el <a href="/w/index.php?title=Calendari_filocali%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Calendari filocalià (encara no existeix)">calendari filocalià</a>- que la celebració del Nadal tenia lloc, en forma conjunta amb les dues festes teofánicas assenyalades, per aquestes dates. Després, en data que desconeixem, l'Església Romana va separar el Nadal de les altres dues festes; els armenis <a href="/wiki/Monofisita" class="mw-redirect" title="Monofisita">monofisitas</a> encara celebren el Nadal el <a href="/wiki/6_de_gener" title="6 de gener">6 de gener</a></span> </li> <li id="cite_note-correu-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-correu_35-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Imanol Vila «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20071223/vizcaya/olentzero-20071223.html">El Olentzero. Los orígenes del carbonero sucio y gordinflón que trae regalos a los niños vascos se remontan a tiempos mucho más lejanos y antiguos que los de la llegada del Cristianismo.</a>». <i>El Correo Digital</i>, 23 de desembre de 2007, 2007.</span></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Tom Bahti, <i>Southwestern indian ceremonials</i>. KC Publications, 1970. Pàg. 36-40</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ausbcomp.com/redman/hopi.htm.04/15/02">Hopi: the real thing.</a></span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Fullet del Ministeri de Cultura i esports de Guatemala publicat en el 2010</span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text">Lynn V. Foster: <i>Handbook to Life in the Ancient Mayan World</i>. New York: Facts on File, 2002</span> </li> <li id="cite_note-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-40">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGuatemala2012"><span style="font-variant: small-caps;">Guatemala</span>, Espiritualidad Maya De. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://espiritualidadmaya.blogspot.com/2012/02/el-wayeb.html">Espiritualidad Maya en Guatemala: Cómo celebrar el mes Sagrado del Wayeb´</a>», 13-02-2012. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101116034146/http://www.folk-sa.asn.au/Folk_Federation/folklife_aspects.htm">http://web.archive.org/web/http://www.folk-sa.asn.au/folk_federation/folklife_aspects.htm</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.folk-sa.asn.au/Folk_Federation/folklife_aspects.htm">original</a> el 2010-11-16. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Erickson</span>, Clifford J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.runestone.org/">AFA: Home</a>» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text">És un punt de encalliment en el cicle solar del Déu, ja que marca el seu renaixement de la seva pròpia llavor, plantada en el ventre de la seva mare a <a href="/wiki/Beltane" title="Beltane">Beltane</a>.<br /> El déu lluminós va partir a Samhain a la Terra de l'Etern Estiu, per preparar el seu renaixement, sent el seu costat fosc coronat com a rei de la meitat fosca de l'any. És així que enmig de la nit més fosca neix la nova llum, la promesa de la vida, el nen diví</span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110623051745/http://candlegrove.com/sacaea.html">Ruano, Teresa <i>Sacaea-Saturnalia</i>. Candlegrove.com</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.candlegrove.com/sacaea.html">original</a> el 2011-06-23. [Consulta: 3 juny 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text">Morrison, Dorothy. Yule: A Celebration of Light and Warmth. Llewellyn Publications (2000)</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.neoprogrammics.com/sun/Northern_Winter_Dates_and_Times.html">Table of times/dates from 1600–2400</a></li></ul>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&oldid=34271099">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&oldid=34271099</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Astrometria" title="Categoria:Astrometria">Astrometria</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Desembre" title="Categoria:Desembre">Desembre</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Fen%C3%B2mens_astron%C3%B2mics" title="Categoria:Fenòmens astronòmics">Fenòmens astronòmics</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Festes" title="Categoria:Festes">Festes</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_traducci%C3%B3_per_millorar" title="Categoria:Articles amb traducció per millorar">Articles amb traducció per millorar</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2024 a les 17:54.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Solstici_d%27hivern&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-gbhlh","wgBackendResponseTime":186,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.300","walltime":"0.424","ppvisitednodes":{"value":3974,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":31184,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":9555,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":12,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":39,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":33000,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":0,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 279.353 1 -total"," 43.05% 120.248 1 Plantilla:Referències"," 31.46% 87.878 19 Plantilla:Article_principal"," 22.73% 63.496 10 Plantilla:Ref-web"," 7.74% 21.634 10 Plantilla:Data_consulta"," 5.28% 14.737 5 Plantilla:VT"," 2.83% 7.893 1 Plantilla:Enllaç_no_actiu"," 2.69% 7.525 1 Plantilla:Webarchive"," 2.63% 7.345 9 Plantilla:Segle"," 2.59% 7.231 1 Plantilla:Millorar_traducció"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.071","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":1415350,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-5dc468848-d74qn","timestamp":"20241122170029","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Solstici d'hivern","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Solstici_d%27hivern","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q207932","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q207932","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2007-07-17T16:00:45Z","dateModified":"2024-11-22T16:54:14Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/8b\/North_season.jpg","headline":"instant de major angle negatiu entre el sol i l'equador celeste"}</script> </body> </html>