CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Pius VII - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"00076aa4-db6c-416d-b461-afacc25b27c6","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Pius_VII","wgTitle":"Pius VII","wgCurRevisionId":34172320,"wgRevisionId":34172320,"wgArticleId":118564,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Articles amb referències puntuals demanades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Morts el 1823","Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes","Bisbes italians","Cardenals creats per Pius VI", "Papes de Roma del segle XIX","Participants en les Guerres Napoleòniques","Persones de Cesena","Servents de Déu italians","Persones dels Estats Pontificis","Morts a Roma","Benedictins italians","Militars d'Emília-Romanya","Cardenals d'Emília-Romanya","Polítics d'Emília-Romanya","Naixements del 1742"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Pius_VII","wgRelevantArticleId":118564,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":60000, "wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q124754","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready", "wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons", "wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/1200px-Jacques-Louis_David_018.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1437"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/800px-Jacques-Louis_David_018.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="958"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/640px-Jacques-Louis_David_018.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="767"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Pius VII - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Pius_VII"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pius_VII"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Pius_VII rootpage-Pius_VII skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pius+VII" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pius+VII" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Pius+VII" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Pius+VII" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Els_primers_anys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_primers_anys"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Els primers anys</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Els_primers_anys-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Els primers anys</span> </button> <ul id="toc-Els_primers_anys-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Família" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Família"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Família</span> </div> </a> <ul id="toc-Família-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Joventut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Joventut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.2</span> <span>Joventut</span> </div> </a> <ul id="toc-Joventut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-L'experiència_pastoral" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#L'experiència_pastoral"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>L'experiència pastoral</span> </div> </a> <ul id="toc-L'experiència_pastoral-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pontificat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Pontificat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Pontificat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Pontificat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Pontificat</span> </button> <ul id="toc-Pontificat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-El_difícil_conclave_de_1800" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_difícil_conclave_de_1800"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.1</span> <span>El difícil conclave de 1800</span> </div> </a> <ul id="toc-El_difícil_conclave_de_1800-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_restauració_dels_Estats_pontificis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_restauració_dels_Estats_pontificis"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.2</span> <span>La restauració dels Estats pontificis</span> </div> </a> <ul id="toc-La_restauració_dels_Estats_pontificis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Davant_Napoleó" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Davant_Napoleó"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.3</span> <span>Davant Napoleó</span> </div> </a> <ul id="toc-Davant_Napoleó-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_restauració_de_la_Companyia_de_Jesús" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_restauració_de_la_Companyia_de_Jesús"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.4</span> <span>La restauració de la Companyia de Jesús</span> </div> </a> <ul id="toc-La_restauració_de_la_Companyia_de_Jesús-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_lluita_contra_l'esclavatge" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_lluita_contra_l'esclavatge"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.5</span> <span>La lluita contra l'esclavatge</span> </div> </a> <ul id="toc-La_lluita_contra_l'esclavatge-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-En_els_últims_anys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#En_els_últims_anys"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.6</span> <span>En els últims anys</span> </div> </a> <ul id="toc-En_els_últims_anys-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Acció_teològica_i_doctrinal" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Acció_teològica_i_doctrinal"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3.7</span> <span>Acció teològica i doctrinal</span> </div> </a> <ul id="toc-Acció_teològica_i_doctrinal-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tasca_cultural_i_educativa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Tasca_cultural_i_educativa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Tasca cultural i educativa</span> </div> </a> <ul id="toc-Tasca_cultural_i_educativa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mort,_sepultura_i_veneració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Mort,_sepultura_i_veneració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Mort, sepultura i veneració</span> </div> </a> <ul id="toc-Mort,_sepultura_i_veneració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_monument_funerari,_per_Thorvaldsen" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#El_monument_funerari,_per_Thorvaldsen"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>El monument funerari, per Thorvaldsen</span> </div> </a> <ul id="toc-El_monument_funerari,_per_Thorvaldsen-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_balanç_d'una_vida_profundament_cristiana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#El_balanç_d'una_vida_profundament_cristiana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>El balanç d'una vida profundament cristiana</span> </div> </a> <ul id="toc-El_balanç_d'una_vida_profundament_cristiana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Beatificació" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Beatificació"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Beatificació</span> </div> </a> <ul id="toc-Beatificació-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Pius VII</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 82 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-82" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">82 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Pous_Pius_VII" title="Pous Pius VII - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Pous Pius VII" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%8A%D9%88%D8%B3_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D8%B9" title="بيوس السابع - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="بيوس السابع" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%A8%D9%8A%D9%88%D8%B3_%D8%A7%D9%84%D8%B3%D8%A7%D8%A8%D8%B9" title="بيوس السابع - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="بيوس السابع" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/VII_Piy" title="VII Piy - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="VII Piy" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D0%B9_VII" title="Пій VII - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Пій VII" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D1%8E%D1%81_VII" title="Піюс VII - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Піюс VII" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D0%B9_VII" title="Пий VII - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Пий VII" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Pi_VII" title="Pi VII - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Pi VII" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/G%C3%A1u-hu%C3%B2ng_Pius_7-si%C3%A9" title="Gáu-huòng Pius 7-sié - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Gáu-huòng Pius 7-sié" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Pab_P%C3%AFws_VII" title="Pab Pïws VII - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Pab Pïws VII" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Pave_Pius_7." title="Pave Pius 7. - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Pave Pius 7." data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A0%CE%AC%CF%80%CE%B1%CF%82_%CE%A0%CE%AF%CE%BF%CF%82_%CE%96%CE%84" title="Πάπας Πίος Ζ΄ - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Πάπας Πίος Ζ΄" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Pope_Pius_VII" title="Pope Pius VII - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Pope Pius VII" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Pio_la_7-a" title="Pio la 7-a - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Pio la 7-a" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_VII" title="Pío VII - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Pío VII" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Pio_VII.a" title="Pio VII.a - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Pio VII.a" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%BE%DB%8C%D9%88%D8%B3_%D9%87%D9%81%D8%AA%D9%85" title="پیوس هفتم - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="پیوس هفتم" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Pie_VII" title="Pie VII - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Pie VII" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Pape_Piu_VII" title="Pape Piu VII - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Pape Piu VII" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1pa_Pius_VII" title="Pápa Pius VII - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Pápa Pius VII" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/P%C3%A0pa_Pius_VII" title="Pàpa Pius VII - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Pàpa Pius VII" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/P%C3%ADo_VII,_papa" title="Pío VII, papa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Pío VII, papa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Kau-f%C3%B2ng_Pius_7-s%E1%B9%B3" title="Kau-fòng Pius 7-sṳ - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Kau-fòng Pius 7-sṳ" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A4%D7%99%D7%95%D7%A1_%D7%94%D7%A9%D7%91%D7%99%D7%A2%D7%99" title="פיוס השביעי - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="פיוס השביעי" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Pio_VII." title="Pio VII. - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Pio VII." data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/VII._Piusz_p%C3%A1pa" title="VII. Piusz pápa - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="VII. Piusz pápa" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_VII" title="Paus Pius VII - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Paus Pius VII" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_VII" title="Papa Pio VII - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Papa Pio VII" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Papo_Pius_la_7ma" title="Papo Pius la 7ma - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Papo Pius la 7ma" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_VII" title="Papa Pio VII - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Papa Pio VII" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%94%E3%82%A6%E3%82%B97%E4%B8%96_(%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%9E%E6%95%99%E7%9A%87)" title="ピウス7世 (ローマ教皇) - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ピウス7世 (ローマ教皇)" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_VII" title="Paus Pius VII - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Paus Pius VII" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9E%E1%83%98%E1%83%A3%E1%83%A1_VII" title="პიუს VII - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="პიუს VII" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EA%B5%90%ED%99%A9_%EB%B9%84%EC%98%A4_7%EC%84%B8" title="교황 비오 7세 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="교황 비오 7세" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Pijus_VII" title="Pijus VII - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Pijus VII" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Pijs_VII" title="Pijs VII - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Pijs VII" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Pio_VII" title="Pio VII - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Pio VII" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%9F%D0%B8%D1%98_VII" title="Папа Пиј VII - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Папа Пиј VII" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AA%E0%A5%8B%E0%A4%AA_%E0%A4%AA%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A4%B8_%E0%A4%B8%E0%A4%BE%E0%A4%A4%E0%A4%B5%E0%A4%BE" title="पोप पायस सातवा - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="पोप पायस सातवा" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_VII" title="Paus Pius VII - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Paus Pius VII" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Paus_Pius_VII" title="Paus Pius VII - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Paus Pius VII" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Pave_Pius_VII" title="Pave Pius VII - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Pave Pius VII" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Piu_VII" title="Piu VII - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Piu VII" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Papa_Piu_VII" title="Papa Piu VII - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Papa Piu VII" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_VII" title="Papa Pio VII - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Papa Pio VII" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Piyu_VII" title="Piyu VII - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Piyu VII" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Papa_Pius_al_VII-lea" title="Papa Pius al VII-lea - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Papa Pius al VII-lea" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B8%D0%B9_VII" title="Пий VII - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Пий VII" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Piu_VII" title="Piu VII - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Piu VII" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Pape_Pius_VII" title="Pape Pius VII - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Pape Pius VII" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Pio_VII" title="Pio VII - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Pio VII" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Pope_Pius_VII" title="Pope Pius VII - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Pope Pius VII" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Pius_VII." title="Pius VII. - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Pius VII." data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Pape%C5%BE_Pij_VII." title="Papež Pij VII. - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Papež Pij VII." data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Piu_VII" title="Piu VII - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Piu VII" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D0%B0%D0%BF%D0%B0_%D0%9F%D0%B8%D1%98%D0%B5_VII" title="Папа Пије VII - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Папа Пије VII" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Pius_VII" title="Pius VII - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Pius VII" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Papa_Pius_VII" title="Papa Pius VII - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Papa Pius VII" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%AA%E0%B8%A1%E0%B9%80%E0%B8%94%E0%B9%87%E0%B8%88%E0%B8%9E%E0%B8%A3%E0%B8%B0%E0%B8%AA%E0%B8%B1%E0%B8%99%E0%B8%95%E0%B8%B0%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B2%E0%B8%9B%E0%B8%B4%E0%B8%AD%E0%B8%B8%E0%B8%AA%E0%B8%97%E0%B8%B5%E0%B9%88_7" title="สมเด็จพระสันตะปาปาปิอุสที่ 7 - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="สมเด็จพระสันตะปาปาปิอุสที่ 7" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Papa_P%C3%ADo_VII" title="Papa Pío VII - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Papa Pío VII" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/VII._Pius" title="VII. Pius - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="VII. Pius" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9F%D1%96%D0%B9_VII" title="Пій VII - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Пій VII" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Papa_Pio_VII" title="Papa Pio VII - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Papa Pio VII" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Gi%C3%A1o_ho%C3%A0ng_Pi%C3%B4_VII" title="Giáo hoàng Piô VII - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Giáo hoàng Piô VII" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Papa_P%C3%ADo_VII" title="Papa Pío VII - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Papa Pío VII" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E5%BA%87%E6%8A%A4%E4%B8%83%E4%B8%96" title="庇护七世 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="庇护七世" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/P%C3%B3p%C3%B9_Pius_7k" title="Pópù Pius 7k - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Pópù Pius 7k" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E5%BA%87%E8%AD%B7%E4%B8%83%E4%B8%96" title="庇護七世 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="庇護七世" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/K%C3%A0u-h%C3%B4ng_Pius_7-s%C3%A8" title="Kàu-hông Pius 7-sè - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Kàu-hông Pius 7-sè" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%A2%A7%E5%B2%B3%E4%B8%83%E4%B8%96" title="碧岳七世 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="碧岳七世" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q124754#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_VII" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Pius_VII" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_VII"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Pius_VII"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Pius_VII" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Pius_VII" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&oldid=34172320" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Pius_VII&id=34172320&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPius_VII"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FPius_VII"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Pius+VII"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Pius_VII&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Pius_VII" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q124754" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span class="fn">Pius VII</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Jacques-Louis_David_018.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/250px-Jacques-Louis_David_018.jpg" decoding="async" width="250" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/376px-Jacques-Louis_David_018.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4f/Jacques-Louis_David_018.jpg/501px-Jacques-Louis_David_018.jpg 2x" data-file-width="3622" data-file-height="4338" /></a></span><br />Pius VII en un retrat a l'oli de Jacques-Louis David del 1805 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Nom original</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(la) <span lang="la">Pius PP. VII</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P1559" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(it) <span lang="it">Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P1477" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br />14 agost 1742 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena (Estats Pontificis)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">20 agost 1823 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (81 anys)<br /><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Causa de mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3739104" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3739104">causes naturals</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P1196" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere del Vaticà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/22px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png" decoding="async" width="22" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/33px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg/44px-Emblem_of_the_Holy_See_usual.svg.png 2x" data-file-width="673" data-file-height="918" /></a></span> 251è <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 14 març 1800 – 20 agost 1823 <br />← <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> – <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">Cardenal</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 14 febrer 1785 – </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q115378240" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q115378240">Bisbe d'Imola</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 14 febrer 1785 – 8 març 1816 <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1374136" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1374136">Giovanni Carlo Bandi</a> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2256557" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2256557">Antonio Lamberto Rusconi</a> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Diòcesi: <a href="/wiki/Bisbat_d%27Imola" title="Bisbat d'Imola">bisbat d'Imola</a></div> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q115372607" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q115372607">Bisbe de Tívoli</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 16 desembre 1782 – <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3769714" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3769714">Giulio Matteo Natali</a> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18708708" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18708708">Vincenzo Manni</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q18708708?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Diòcesi: <a href="/wiki/Bisbat_de_T%C3%ADvoli" title="Bisbat de Tívoli">bisbat de Tívoli</a></div> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica_Romana" title="Església Catòlica Romana">Església Catòlica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> <br /><a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Bisbe_(Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica)" title="Bisbe (Església Catòlica)">bisbe catòlic</a><small> (1782–)</small>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q250867" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q250867">sacerdot catòlic</a><small> (1765–) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Orde religiós</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">Orde de sant Benet</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P611" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Consagració</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q663321" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q663321">Francesco Saverio de Zelada</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P1598" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Enaltiment</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><ul><li>2007 - <a href="/wiki/Servent_de_D%C3%A9u" title="Servent de Déu">Servent de Déu</a>, nomenat per <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P411" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Festivitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/20_d%27agost" title="20 d'agost">20 d'agost</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P841" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Participà en</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label"><small>1r desembre 1799</small></td><td><a href="/wiki/Conclave_de_1799%E2%80%931800" title="Conclave de 1799–1800">conclave de 1799-1800</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P1344" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td> </tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Altres</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Títol</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Comte" title="Comte">Comte</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P97" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">cap valor <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pares</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q116474125" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q116474125">Scipione Maria Niccolo Chiaramonti</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span>  i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q116474126" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q116474126">Giovanna Coronata Ghini</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P25" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><b> Signatura </b><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Pius_VII_signature.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Pius_VII_signature.svg/220px-Pius_VII_signature.svg.png" decoding="async" width="220" height="71" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Pius_VII_signature.svg/330px-Pius_VII_signature.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Pius_VII_signature.svg/440px-Pius_VII_signature.svg.png 2x" data-file-width="2379" data-file-height="770" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P109" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:C_o_a_Pius_VII.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/C_o_a_Pius_VII.svg/100px-C_o_a_Pius_VII.svg.png" decoding="async" width="100" height="117" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/C_o_a_Pius_VII.svg/150px-C_o_a_Pius_VII.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/98/C_o_a_Pius_VII.svg/200px-C_o_a_Pius_VII.svg.png 2x" data-file-width="1006" data-file-height="1179" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#P94" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="center"></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.goodreads.com/characters/1001017" title="Goodreads character: 1001017" rel="nofollow"><img alt="Goodreads character: 1001017" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.findagrave.com/memorial/8807094" title="Find a Grave: 8807094" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 8807094" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q124754?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Pius VII</b>, (en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> <i>Pius PP. VII</i>), de nom secular <b>Barnaba Niccolò Maria Luigi Chiaramonti</b> (nom religiós <i>Gregori</i>) (<a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena</a>, 14 d'agost de <a href="/wiki/1742" title="1742">1742</a> – <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, 20 d'agost de <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a>) va ser el 251è <a href="/wiki/Bisbat_de_Roma" title="Bisbat de Roma">bisbe de Roma</a> i <a href="/wiki/Papa" title="Papa">papa</a> de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església catòlica">Església catòlica</a> des del <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a> i fins a la seva mort. Membre de l'<a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">orde benedictí</a>, havia estat prior de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pau_Extramurs" class="mw-redirect" title="Basílica de Sant Pau Extramurs">basílica de Sant Pau Extramurs</a> i <a href="/wiki/Bisbat_de_T%C3%ADvoli" title="Bisbat de Tívoli">bisbe de Tívoli</a> el <a href="/wiki/1782" title="1782">1782</a>. Va ser creat <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenal</a> el <a href="/wiki/1785" title="1785">1785</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Els_primers_anys">Els primers anys</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Els primers anys"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Família"><span id="Fam.C3.ADlia"></span>Família</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Família"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La família Chiaramonti era originària de <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, des d'on les arrels familiars es podien traçar fins al segle dotze. Ja a Itàlia, els Chiaramonti havien produït alguns intel·lectuals i homes de ciència, com el famós astrònom del segle disset Scipione Chiaramonti, el qual havia estat lloat pels seus descobriments pel filòsof <a href="/wiki/Blaise_Pascal" title="Blaise Pascal">Blaise Pascal</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTECaiani202112_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTECaiani202112-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Penúltim fill del comte Scipione Chiaramonti (1698-1750) i Giovanna Coronata Ghini (1713-77), filla del marquès Barnaba Eufrasio Ghini. La seva mare era una dona profundament religiosa que acabà la seva vida al <a href="/wiki/Carmelites" title="Carmelites">Carmel</a> de <a href="/wiki/Fano" title="Fano">Fano</a> i que el seu fill prendria tota la seva vida com a model, sobretot en els moments més dolorosos del seu pontificat, pertanyia a una antiga família noble d'origen francès, probablement els <a href="/w/index.php?title=Casa_de_Clermont-Tonnerre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Casa de Clermont-Tonnerre (encara no existeix)">Clermont-Tonnerre</a>, amics dels Braschi (família d'on provenia <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a>). La seva família era noble, tot i que bastant pobra.<sup id="cite_ref-2" class="reference"><a href="#cite_note-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Joventut">Joventut</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Joventut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Santa_Maria_del_Monte.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Santa_Maria_del_Monte.jpg/220px-Santa_Maria_del_Monte.jpg" decoding="async" width="220" height="205" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Santa_Maria_del_Monte.jpg/330px-Santa_Maria_del_Monte.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fe/Santa_Maria_del_Monte.jpg/440px-Santa_Maria_del_Monte.jpg 2x" data-file-width="509" data-file-height="474" /></a><figcaption>L'<a href="/w/index.php?title=Abadia_de_Santa_Maria_de_la_Muntanya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abadia de Santa Maria de la Muntanya (encara no existeix)">Abadia benedictina de Santa Maria de la Muntanya</a></figcaption></figure> <p>Igual que els seus germans, que van assistir al <i>Collegio dei Nobili</i> de <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, però a petició seva, va ser admès a l'edat de catorze anys, (2 d'octubre de <a href="/wiki/1756" title="1756">1756</a>) com a <a href="/wiki/Noviciat" title="Noviciat">novici</a> a l'abadia <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">benedictina</a> de <a href="/w/index.php?title=Abadia_de_Santa_Maria_de_la_Muntanya&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abadia de Santa Maria de la Muntanya (encara no existeix)">Santa Maria de la Muntanya</a> a <a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena</a>. Allà va estar sota la direcció de Gregorio Caldarera. Dos anys més tard (20 d'agost de <a href="/wiki/1758" title="1758">1758</a>) va prendre l'hàbit amb el nom de dom Gregorio. Fins <a href="/wiki/1763" title="1763">1763</a>, va estudiar a l'abadia de Santa Giustina de <a href="/wiki/P%C3%A0dua" title="Pàdua">Pàdua</a>, on l'<a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a> veneciana el considerà sospitós de <a href="/wiki/Jansenisme" title="Jansenisme">jansenisme</a>. Les seves brillants qualitats intel·lectuals van fer que els seus superiors l'enviessin al Col·legi Pontifici de Sant Anselm de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>, al costat de la residència urbana de l'abadia de <a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Sant Pau Extramurs</a>, que estava oberta per rebre els estudiants més prometedors de la Congregació benedictina de <a href="/wiki/Abadia_territorial_de_Montecassino" title="Abadia territorial de Montecassino">Montecassino</a>. </p><p>El 21 de setembre de <a href="/wiki/1765" title="1765">1765</a> va ser ordenat <a href="/wiki/Prevere_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Prevere (catolicisme)">sacerdot</a> i, poc després, va rebre el seu <a href="/wiki/Doctorat" title="Doctorat">doctorat</a> en <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a>. Ensenyà, a partir de <a href="/wiki/1766" title="1766">1766</a>, a l'abadia de Sant Joan de Parma, situada al <a href="/wiki/Ducat_de_Parma" title="Ducat de Parma">ducat de Parma</a>, força obert a les noves idees. Amant de la cultura i ansiós per donar una educació moderna, proper a les realitats socials i científiques de la seva època, es va subscriure a l'<i><a href="/wiki/Encyclop%C3%A9die" title="Encyclopédie">Encyclopédie</a></i> de <a href="/wiki/Denis_Diderot" title="Denis Diderot">Diderot</a> i mostra curiositat per les idees de <a href="/wiki/John_Locke" title="John Locke">Locke</a> i <a href="/wiki/%C3%89tienne_Bonnot_de_Condillac" title="Étienne Bonnot de Condillac">Condillac</a>, llavors preceptor del príncep hereu, l'infant Don Fernando. Va traduir l'<i>Assaig sobre l'origen dels coneixements humans</i> de Locke. </p><p>El <a href="/wiki/1772" title="1772">1772</a> va ser guardonat amb el grau acadèmic de lector, pel qual l'<a href="/wiki/Ordre_benedict%C3%AD" class="mw-redirect" title="Ordre benedictí">ordre benedictí</a> el facultava per a l'ensenyament de <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teologia</a> i <a href="/wiki/Dret_can%C3%B2nic" title="Dret canònic">dret canònic</a>. De 1772 a 1781, va ensenyar teologia al Col·legi de Sant Anselm a l'abadia de Sant Pau Extramurs on també va ser bibliotecari. Va ser nomenat <a href="/wiki/Abat" title="Abat">abat</a> titular del <a href="/wiki/Monestir" title="Monestir">monestir</a> de Santa Maria de la Muntanya del que havia estat <a href="/wiki/Oblat" title="Oblat">oblat</a> en la seva infància. </p><p>El jove monjo Chiaramonti sentia la necessitat d'una profunda renovació del seu orde, especialment en el camp de la formació. Volia, d'una banda, el retorn a la inspiració original de la vida monàstica i, per una modernització del pla d'estudis, per tal de portar els joves monjos en contacte més directe amb les realitats concretes i actuals. </p><p>El 1773, va esdevenir confessor del cardenal Angelo Braschi el futur papa <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> (1775), i que el tindria en alta estima. El <a href="/wiki/1782" title="1782">1782</a> aquest últim el va nomenar <a href="/wiki/Prior" title="Prior">prior</a> de l'abadia romana de <a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Sant Pau Extramurs</a>, on sembla que va ser acollit com un intrús pels monjos gelosos del seu dret a elegir el seu prior i que fins i tot sembla que van tractar d'enverinar-lo. Jean Cohen escriu: «Es va al·legar que es va tractar d'enverinar al seu rival amb una tassa de xocolata. Chiaramonti, després d'haver-lo provat, no podia acabar-la car li semblava un sabor desagradable. Un germà llec, especialment unit al seu servei, se'l va veure, i de sobte va agafar el dolor més violent, va viure només 24 hores després del menjar fatal»<sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es pot dubtar de l'autenticitat d'aquesta anècdota.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="L'experiència_pastoral"><span id="L.27experi.C3.A8ncia_pastoral"></span>L'experiència pastoral</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: L'experiència pastoral"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG/220px-Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG/330px-Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG/440px-Facade_cath%C3%A9drale_San_Lorenzo_de_Tivoli.JPG 2x" data-file-width="3072" data-file-height="2304" /></a><figcaption>La façana de la <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_T%C3%ADvoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Tívoli (encara no existeix)">catedral de Sant Llorenç</a> de <a href="/wiki/T%C3%ADvoli" title="Tívoli">Tívoli</a>.</figcaption></figure> <p>No hi ha dubte, però, que el nomenament de Chiaramonti a l'Abadia de <a href="/wiki/Sant_Pau_Extramurs" title="Sant Pau Extramurs">Sant Pau Extramurs</a> no va ser ben rebuda per altres religiosos. <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> n'era conscient i, per assegurar la seva autoritat, va confiar-li altres llocs de responsabilitat. Així, li donà la responsabilitat de la <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_de_T%C3%ADvoli" class="mw-redirect" title="Diòcesi de Tívoli">diòcesi de Tívoli</a>. El16 de desembre de <a href="/wiki/1782" title="1782">1782</a> va ser <a href="/wiki/Bisbe_(catolicisme)" class="mw-redirect" title="Bisbe (catolicisme)">consagrat bisbe</a> a la <a href="/w/index.php?title=Catedral_de_T%C3%ADvoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral de Tívoli (encara no existeix)">catedral de Sant Llorenç</a>. </p><p><a href="/wiki/1785" title="1785">Tres anys</a> més tard, quan tenia 42 anys, va ser creat <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenal</a> en el <a href="/wiki/Consistori" class="mw-redirect" title="Consistori">consistori</a> del <a href="/w/index.php?title=Consistoris_de_Pius_VI&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consistoris de Pius VI (encara no existeix)">14 de febrer</a> de <a href="/wiki/1785" title="1785">1785</a>. Va rebre el <a href="/wiki/Capel" title="Capel">capel</a> i el <a href="/wiki/T%C3%ADtol_cardenalici" class="mw-redirect" title="Títol cardenalici">títol cardenalici</a> de cardenal prevere de <a href="/w/index.php?title=San_Callisto&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Callisto (encara no existeix)">San Callisto</a>,<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el 27 de juny. Va ser nomenat <a href="/wiki/Bisbat_d%27Imola" title="Bisbat d'Imola">bisbe d'Ímola</a>, càrrec que ocuparia fins al <a href="/wiki/1816" title="1816">1816</a>.<sup id="cite_ref-5" class="reference"><a href="#cite_note-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al juny de 1796, la diòcesi d'Imola va ser envaïda per les tropes franceses d'<a href="/wiki/Pierre_Fran%C3%A7ois_Charles_Augereau" title="Pierre François Charles Augereau">Augereau</a>. Chiaramonti va arribar a Roma el <a href="/wiki/1797" title="1797">1797</a> i es va situar al camp dels moderats i donar suport, per a disgust dels conservadors, l'establiment de negociacions que van conduir al <a href="/wiki/Tractat_de_Tolentino" title="Tractat de Tolentino">Tractat de Tolentino</a>. En una carta a la gent de la seva diòcesi, va demanar que se sotmetessin «en les actuals circumstàncies de canvi de govern […] a l'autoritat del victoriós general en cap de l'exèrcit francès.» Amb una gran audàcia ell mateix va dir, a l'<a href="/wiki/Homilia" class="mw-redirect" title="Homilia">homilia</a> de Nadal de 1797 que no hi ha oposició entre el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> i la <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">democràcia</a>:<sup id="cite_ref-bokenkotter_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-bokenkotter-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Sí! Estimats germans meus, sigueu bons cristians, i sereu grans demòcrates. La forma de govern democràtica adoptat a casa nostra no està en oposició amb les màximes que acabo de descriure. No és contra l'Evangeli. Requereix, però, aquestes virtuts sublims que només es poden aprendre a l'escola de Crist. Si les practiqueu de debò, serà la garantia de la vostra felicitat, la i de la glòria i esplendor de la nostra República. L'única independència que va donar la vella forma de govern que van gaudir havia adornat amb una multitud de virtuts. Republicans i, d'altra banda, els cristians, el que els models de santedat no haurien de ser els ciutadans d'Imola!</i> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>També va intercedir personalment amb el general Augereau per convèncer-lo d'estalviar els habitants de <a href="/wiki/Lugo" title="Lugo">Lugo</a> que no havien estat sensibles al seu consell pacífic. Aquesta política moderada evitaria molts contratemps a la diòcesi d'Imola, però no evitaria que la resta de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> continués vivint moments dramàtics. </p><p>Davant la notícia de la mort del general <a href="/w/index.php?title=L%C3%A9onard_Duphot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Léonard Duphot (encara no existeix)">Duphot</a>, mort per la Gendarmeria Pontifícia a Roma. Duphot hi hauria fet activisme provocador al servei del <a href="/wiki/Directori" title="Directori">Directori</a> francès, per donar-li un pretext per a la intervenció als <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>. El Directori ordenà, l'11 de gener de <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a>, l'ocupació de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. <a href="/wiki/Gaspard_Monge" title="Gaspard Monge">Gaspard Monge</a> partí el 6 de febrer a la Ciutat Eterna. La revolució, excitada de sota mà, no va esclatar fins al 15 de febrer i la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana_(1798-1799)" title="República Romana (1798-1799)">República romana</a> va ser proclamada pel poble (reunió de partidaris al Campo Vaccino). </p><p><a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> es veié obligat per primera vegada per la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Francesa" class="mw-redirect" title="República Francesa">República Francesa</a> a renunciar al seu <a href="/wiki/Poder_temporal" title="Poder temporal">poder temporal</a> i a limitar els seus poders espirituals. Però després de molts disgustos, es veié obligat a abandonar Roma. Pius VI va esmunyir-se del <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">Quirinal</a> a la nit del 19 al 20 de febrer de <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a>. Després de la destitució de <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Mass%C3%A9na" title="André Masséna">Masséna</a>, Gaspard Monge ocupà tots els nomenaments (llevat les finances). </p><p>Pres a <a href="/wiki/Siena" title="Siena">Siena</a> i després a la <a href="/w/index.php?title=Cartoixa_de_Galluzzo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cartoixa de Galluzzo (encara no existeix)">cartoixa de Florència</a> (juny de 1798), Pius VI va ser presoner de les tropes franceses. La seva deportació continuà successivament a <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>, <a href="/wiki/Parma" title="Parma">Parma</a>, <a href="/wiki/Tor%C3%AD" title="Torí">Torí</a>, <a href="/wiki/Brian%C3%A7on" title="Briançon">Briançon</a>, <a href="/wiki/Grenoble" title="Grenoble">Grenoble</a> i, finalment, <a href="/wiki/Valen%C3%A7a" title="Valença">Valença</a>. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg/220px-Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg" decoding="async" width="220" height="196" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg/330px-Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg/440px-Cattedrale_di_San_Cassiano_-_Imola.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2676" /></a><figcaption>La <a href="/w/index.php?title=Catedral_d%27Imola&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral d'Imola (encara no existeix)">Catedral d'Imola</a>.</figcaption></figure> <p>Tot i els trastorns que patí a França, l'octogenari Papa seguí rebent nombroses i commovedores mostres de respecte, de compassió i de comunió en la fe de les multituds de les ciutats i les campanyes franceses al llarg de la seva ruta entre Briançon i Valence, fent-se mereixedor del títol tradicional de «Pare comú dels fidels».<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p><p>Aquell que havia estat anomenat <i>il Papa bello</i>, imponent i atractiu a l'inici del seu pontificat, afable i conreat, er gairebé un ancià indefens. A Valence va ser empresonat pel Directori de la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Revolució Francesa">Revolució Francesa</a>, i va morir, esgotat per la tribulació, el 29 de d'agost de <a href="/wiki/1799" title="1799">1799</a> a l'edat de 82 anys. Alguns pensaven que la seva mort posaria fi al <a href="/wiki/Papat" class="mw-redirect" title="Papat">papat</a> com a institució. No obstant això, el papa havia deixat les instruccions canòniques respecte a la celebració del conclave que seguiria a la seva mort. </p><p>Els <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a>, un símbol del poder temporal del papa, una institució que havia durat més de mil anys (d'ençà de la <a href="/wiki/Donaci%C3%B3_de_Pip%C3%AD" title="Donació de Pipí">Donació de Pipí</a>) van ser substituïts per la <a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Romana_(1798-1799)" title="República Romana (1798-1799)">República romana</a>, sota la pressió dels revolucionaris francesos abans de ser simplement annexada per <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó</a>, el fill del qual portà el títol de rei de Roma. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Pontificat">Pontificat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Pontificat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_difícil_conclave_de_1800"><span id="El_dif.C3.ADcil_conclave_de_1800"></span>El difícil conclave de 1800</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: El difícil conclave de 1800"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Conclave_de_1799-1800" class="mw-redirect" title="Conclave de 1799-1800">Conclave de 1799-1800</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ile_san_giorgio.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Ile et Monastère de San Giorgio. Venise" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Ile_san_giorgio.jpg/220px-Ile_san_giorgio.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Ile_san_giorgio.jpg/330px-Ile_san_giorgio.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/66/Ile_san_giorgio.jpg/440px-Ile_san_giorgio.jpg 2x" data-file-width="448" data-file-height="335" /></a><figcaption> Illa i el monestir de Sant Giorgio, Venècia</figcaption></figure> <p>En la <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> ocupada per les tropes franceses i on l'església ja no tenia cap poder temporal, els cardenals es trobaven en una posició difícil. Es van veure obligats a celebrar el <a href="/wiki/Conclave_de_1799-1800" class="mw-redirect" title="Conclave de 1799-1800">conclave</a> a <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, llavors sota el control d'<a href="/wiki/Imperi_austr%C3%ADac" class="mw-redirect" title="Imperi austríac">Àustria</a>. Va ser l'últim que se celebrà fora de <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a>. Responien a dos ordres de Pius VI (17 de gener de 1797 i 13 de novembre de 1798) sobre què fer després de la seva mort. Davant el temor que el papat fos abolit, es va estipular que el <a href="/wiki/Conclave" title="Conclave">conclave</a> havia de ser convocat pel <a href="/wiki/Deg%C3%A0_del_Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Degà del Col·legi de Cardenals">degà del Col·legi de Cardenals</a> i que se celebrés a la ciutat que tenia, dins de la seva població, el major nombre de cardenals. </p><p>S'escollí el <a href="/wiki/Monestir_de_San_Giorgio" title="Monestir de San Giorgio">monestir benedictí de Sant Giorgio Maggiore</a> (situat a l'<a href="/w/index.php?title=Illa_de_San_Giorgio_Maggiore&action=edit&redlink=1" class="new" title="Illa de San Giorgio Maggiore (encara no existeix)">illa de San Giorgio Maggiore</a>). La ciutat de <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a>, així com altres ciutats del nord d'Itàlia, estaven sota el domini del sobirà del <a href="/wiki/Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Sacre Imperi Romanogermànic">Sacre Imperi Romanogermànic</a> l'emperador <a href="/wiki/Francesc_I_d%27%C3%80ustria" title="Francesc I d'Àustria">Francesc II</a>, qui es va comprometre a cobrir els costos del conclave. Chiaramonti gairebé no hi participa: havia gastat tot els seus ingressos per ajudar els pobres de la seva <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi_d%27Imola" class="mw-redirect" title="Diòcesi d'Imola">diòcesi</a>, que no podia pagar-se el viatge. Un amic li va prestar mil escuts.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p><p>Tot i que el conclave s'inicià el 30 de novembre de <a href="/wiki/1799" title="1799">1799</a>, els cardenals no van poder determinar els tres candidats favorits fins al març de 1800. Trenta-quatre cardenals estaven presents des del principi (el nombre més baix entre 1513 i avui dia). Un trenta-cinquè aviat s'uniria a ells: <a href="/w/index.php?title=Franziskus_von_Paula_Herzan_von_Harras&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franziskus von Paula Herzan von Harras (encara no existeix)">Franziskus von Paula Herzan von Harras</a>, qui també va ser el representant de l'<a href="/wiki/Emperador_romanogerm%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Emperador romanogermànic">emperador romanogermànic</a> i va haver d'utilitzar dues vegades el seu <a href="/wiki/Ius_exclusivae" title="Ius exclusivae">veto</a>.<sup id="cite_ref-7" class="reference"><a href="#cite_note-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Ercole Consalvi</a> va ser elegit per unanimitat com a secretari del conclave. Va fer-se una figura clau per a l'elecció del nou papa. <a href="/w/index.php?title=Carlo_Bellisomi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlo Bellisomi (encara no existeix)">Carlo Bellisomi</a> era el favorit i va gaudir d'una gran quantitat de suports, però els cardenals austríacs preferien <a href="/w/index.php?title=Alessandro_Mattei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alessandro Mattei (encara no existeix)">Mattei</a> i van usar el seu veto. El conclave després es va tombar cap a un tercer candidat possible: el cardenal <a href="/w/index.php?title=Hyacinthe-Sigismond_Gerdil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hyacinthe-Sigismond Gerdil (encara no existeix)">Hyacinthe-Sigismond Gerdil</a>, però també va ser víctima del veto d'Àustria. </p><p>Mentre que el conclave entrava en el seu tercer mes, el cardenal <a href="/wiki/Jean-Sifrein_Maury" title="Jean-Sifrein Maury">Maury</a>, neutre des del començament, suggerí el nom de Chiaramonti, que va anunciar que no era en absolut un candidat (i que va ser de nou proposat pel seu amic). Va ser a la insistència d'<a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Ercole Consalvi</a> que finalment va acceptar i va ser elegit el 14 de març de <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>, després de 104 dies de conclave i 227 dies després de la mort de Pius VI (la vacant més llarga entre 1.415 i l'actualitat). Va prendre el nom de Pius VII en honor del seu predecessor,<sup id="cite_ref-bokenkotter_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-bokenkotter-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> anomenat el «papa màrtir». Immediatament després del seu retorn a Roma, va nomenar Consalvi cardenal i pro-<a href="/wiki/Cardenal_secretari_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Cardenal secretari d'Estat">secretari d'Estat</a> (l'11 d'agost de <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>). Durant 23 anys, malgrat tots els contratemps, Consalvi romangué fidel a qui l'havia nomenat. Va assistir Pius VII en els seus últims moments, el 20 d'agost de <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a>. </p><p>Els <a href="/wiki/Imperi_Austr%C3%ADac" title="Imperi Austríac">austríacs</a> van prendre nota de l'elecció sense cap entusiasme (car el seu candidat no havia estat finalment elegit) i es van negar que el nou papa fos <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">coronat</a> a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Marc" title="Basílica de Sant Marc">basílica de Sant Marc</a> de Venècia. Per tant, el papa va declinar la invitació de l'emperador Francesc I i es va negar a anar a <a href="/wiki/Viena" title="Viena">Viena</a>. Va ser <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_papal" title="Coronació papal">coronat</a> el 21 de març de 1800 a una petita capella annexa al monestir de Sant Giorgio. Com que les robes i les insígnies pontifícies encara es trobaven a Roma, van ser les dones nobles de Venècia que van fer una <a href="/wiki/Tiara_papal" class="mw-redirect" title="Tiara papal">tiara</a> de <a href="/wiki/Paper_maix%C3%A9" title="Paper maixé">paper maixé</a> que van decorar amb les seves pròpies joies i que va servir per a la coronació. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_restauració_dels_Estats_pontificis"><span id="La_restauraci.C3.B3_dels_Estats_pontificis"></span>La restauració dels Estats pontificis</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: La restauració dels Estats pontificis"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Signature_du_Concordat.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Signature du Concordat entre Pie VII et la France" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Signature_du_Concordat.jpg/220px-Signature_du_Concordat.jpg" decoding="async" width="220" height="266" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Signature_du_Concordat.jpg/330px-Signature_du_Concordat.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Signature_du_Concordat.jpg/440px-Signature_du_Concordat.jpg 2x" data-file-width="1600" data-file-height="1934" /></a><figcaption>Signatura del Concordat entre Pius VII i França</figcaption></figure> <p>A la <a href="/wiki/Batalla_de_Marengo" title="Batalla de Marengo">batalla de Marengo</a>, el14 de juny de <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>, França va arrencar el nord d'Itàlia a Àustria. El papa, encara a Venècia, és, doncs, de cop i volta sota l'autoritat francesa. No és desconegut per a <a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó</a> que havia qualificat el seu discurs de Nadal de 1797 a Imola com de «jacobí». Bonaparte va decidir reconèixer el nou papa i restaurar els <a href="/wiki/Estats_Pontificis" title="Estats Pontificis">Estats Pontificis</a> dins dels límits del <a href="/wiki/Tractat_de_Tolentino" title="Tractat de Tolentino">Tractat de Tolentino</a>. </p><p>Pius VII es dirigí a Roma, on la població l'acollí amb satisfacció el 3 de juliol de <a href="/wiki/1800" title="1800">1800</a>. Davant la por de nous conflictes, va decretar que els futurs Estats Pontificis romanguessin neutrals tant amb la Itàlia napoleònica al Nord i el Regne de Nàpols, al sud. </p><p>Pius VII trobà la seva capital greument desestabilitzada per les guerres revolucionàries. Li va demanar al cardenal <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Consalvi</a>, el seu secretari d'Estat, per fer front a la restauració de Roma i la modernització de les estructures administratives dels Estats Pontificis. Es va envoltar de prelats reformadors i va <a href="/wiki/Amnistia" title="Amnistia">amnistiar</a> els partidaris dels francesos. Formà quatre congregacions cardenalícies per examinar la reforma de l'Estat. </p><p>El seu treball es resumeix en la <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> <i>Post diuturnas</i> del 30 de d'octubre de 1800: les institucions de Pius VI van ser recuperades, si bé reformades. Per tant, els funcionaris seculars van poder entrar a l'administració papal, particularment a la l'<a href="/wiki/Prefecte_de_l%27annona" title="Prefecte de l'annona">annona</a> o a l'exèrcit. Un <a href="/wiki/Breu_apost%C3%B2lic" title="Breu apostòlic">breu</a> establí la llibertat de comerç dels aliments. Una reforma monetària intentà, el 1801, limitar la <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflació</a>. Aquesta va ser seguida per una reforma fiscal, que fongué 32 impostos i taxes en una <a href="/wiki/Talla_(impost)" title="Talla (impost)">talla</a> i recuperà la <i>dativa</i>. Pius VII va fer drenar les <a href="/w/index.php?title=Llacunes_Pontines&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llacunes Pontines (encara no existeix)">llacunes Pontines</a> per ampliar l'àrea de terra cultivable i va fer posar <a href="/wiki/Filatura" title="Filatura">filatures</a> de llana i cotó per donar treball als pobres. Aquestes reformes es van trobar amb la resistència del <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_de_Cardenals" class="mw-redirect" title="Col·legi de Cardenals">Col·legi de Cardenals</a> i bisbes. Tot i la creació de la <a href="/w/index.php?title=Gu%C3%A0rdia_Noble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guàrdia Noble (encara no existeix)">Guàrdia Noble</a>, la noblesa romana restà insatisfeta. Quan Consalvi hagué d'abandonar el seu càrrec el <a href="/wiki/1806" title="1806">1806</a> (va ser ell mateix que, convençut de ser un obstacle per a les negociacions amb França, suggerí a Pius VII que el reemplacés), les seves audaces polítiques van ser oblidades. </p><p>El 15 de juliol, França reconegué oficialment el <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">catolicisme</a> com la religió de la majoria dels seus ciutadans (però no com a <a href="/wiki/Religi%C3%B3_d%27Estat" class="mw-redirect" title="Religió d'Estat">religió d'Estat</a>).<sup id="cite_ref-georgetown1_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-georgetown1-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel <a href="/wiki/Concordat_de_1801" class="mw-redirect" title="Concordat de 1801">Concordat de 1801</a>, l'Església rebé un estat de llibertat en relació amb la Constitució <a href="/wiki/Gal%C2%B7licanisme" title="Gal·licanisme">Gal·licana</a> del <a href="/wiki/Clergat" title="Clergat">clergat</a>. El Concordat també reconeixia els Estats Pontificis i restaurava el que havia estat confiscat o venut durant la seva ocupació. En virtut de l'acord de 1801, a petició del cap d'Estat francès, el papa deposà tots els bisbes francesos nomenats sota la <a href="/w/index.php?title=Constituci%C3%B3_Civil_del_Clergat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Constitució Civil del Clergat (encara no existeix)">Constitució Civil del Clergat</a>. Va ser el final dels principis de l'<a href="/wiki/Gal%C2%B7licanisme" title="Gal·licanisme">Església gal·licana</a>, i el reconeixement, implícit, de la primacia de la jurisdicció papal. Alguns bisbes i <a href="/w/index.php?title=Prevere_refractari&action=edit&redlink=1" class="new" title="Prevere refractari (encara no existeix)">sacerdots refractaris</a>, d'esperit gal·licà, es negaren a sotmetre's i van fundar la <i><a href="/wiki/Petite_%C3%89glise" title="Petite Église">Petite Église</a></i>. El 1803, la Restauració dels Estats Pontificis va ser formalitzada pel <a href="/wiki/Tractat_de_Lun%C3%A9ville" title="Tractat de Lunéville">Tractat de Lunéville</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Davant_Napoleó"><span id="Davant_Napole.C3.B3"></span>Davant Napoleó</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Davant Napoleó"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Chambre du pape pie VII à Fontainebleau" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg/220px-Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg" decoding="async" width="220" height="396" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg/330px-Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/c0/Chambre_du_pape_pie_VII_%C3%A0_Fontainebleau.jpg 2x" data-file-width="430" data-file-height="774" /></a><figcaption> Cambra del Papa Pius VII a Fontainebleau</figcaption></figure> <p>Pius VII va ratificar el concordat mitjançant <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> del 14 d'agost de <a href="/wiki/1801" title="1801">1801</a>, nomenant cinc cardenals francesos, escrivint als titulars dels bisbats francesos a renunciar a les seves seus, enviat com a llegat <i>a latere</i> el cardenal <a href="/w/index.php?title=Giovanni_Battista_Caprara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Giovanni Battista Caprara (encara no existeix)">Giovanni Battista Caprara</a> com a responsable de la restauració del culte a França. Va obtenir per ordre del primer cònsol, la restitució antic <a href="/wiki/Ducat_de_Benevent" class="mw-redirect" title="Ducat de Benevent">ducat de Benevent</a> i de <a href="/wiki/Pontecorvo" title="Pontecorvo">Pontecorvo</a>. </p><p>En ratificar el 15 d'agost de 1801 el concordat, el Papa Pius VII s'insinua en el camí de la relativa normalització de les relacions entre la <a href="/wiki/Santa_Seu" title="Santa Seu">Santa Seu</a> i la <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Francesa" title="Primera República Francesa">Primera República Francesa</a>. No obstant això, la promulgació de 77 articles orgànics, el 18 de d'abril de 1802 tendia a fer de l'Església de França una església nacional, tant indepenent com fos possible de Roma, i amb subjecció al poder civil. Aquests articles incloïen que «els papes no poden deposar el sobirà o perdre els seus súbdits del jurament d'obligació, que les decisions dels <a href="/wiki/Concili_ecum%C3%A8nic" title="Concili ecumènic">concilis ecumènics</a> prevalen sobre les decisions papals, el papa ha de respectar la pràctica nacional, que finalment no té cap infal·libilitat». Per tant, el <a href="/wiki/Gal%C2%B7licanisme" title="Gal·licanisme">gal·licanisme</a> es restaurà parcialment, però el papa no volia acceptar la subordinació de l'Església de França a l'Estat. El ministre de Cultes havia de donar el seu acord amb la publicació de les butlles i concilis. La reunió dels sínodes diocesans i seminaris també estaven subjectes a la seva aprovació. Finalment, el clergat es convertia en un cos de funcionaris, i els sacerdots cobrarien els seus salaris de l'estat. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jacques-Louis_David_019.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Jacques-Louis_David_019.jpg/220px-Jacques-Louis_David_019.jpg" decoding="async" width="220" height="158" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Jacques-Louis_David_019.jpg/330px-Jacques-Louis_David_019.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/de/Jacques-Louis_David_019.jpg/440px-Jacques-Louis_David_019.jpg 2x" data-file-width="2024" data-file-height="1450" /></a><figcaption><a href="/wiki/La_coronaci%C3%B3_de_Napole%C3%B3" title="La coronació de Napoleó">La coronació imperial</a>: «<i>El Papa sempre té l'aire d'una víctima resignada, però va renunciar noblement</i>», va escriure la <a href="/w/index.php?title=Claire_Elisabeth_de_Vergennes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Claire Elisabeth de Vergennes (encara no existeix)">senyora de Rémusat</a>.</figcaption></figure> <p>Per aconseguir l'aixecament dels articles orgànics Pius VII acceptà, en contra del consell de la <a href="/wiki/C%C3%BAria_Pontif%C3%ADcia" title="Cúria Pontifícia">Cúria Pontifícia</a>, <a href="/wiki/Coronaci%C3%B3_de_Napole%C3%B3_I" title="Coronació de Napoleó I">consagrar Napoleó Bonaparte</a> com <a href="/wiki/Emperador_dels_francesos" title="Emperador dels francesos">emperador dels francesos</a> a la catedral de <a href="/wiki/Notre-Dame_de_Par%C3%ADs" title="Notre-Dame de París">Notre-Dame de París</a> el 2 de desembre de 1804. El papa només el va <a href="/wiki/Consagraci%C3%B3_reial" title="Consagració reial">ungir amb els olis sagrats</a> i va ser l'emperador qui es va posar la corona ell mateix, segurament perquè no volia repetir les condicions humiliants a què pensava que s'havia vist obligat <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a> en ser coronat mil anys enrere. Finalment, el Pius VII va tornar a Roma sense haver tingut èxit. Aquests articles orgànics mai no van ser acceptats per l'Església Catòlica. </p><p>Les relacions jaa tenses entre l'Església i el <a href="/wiki/Primer_Imperi_Franc%C3%A8s" title="Primer Imperi Francès">Primer Imperi</a> encara es deteriorarien més quan Pius VII es va negar a concedir el divorci entre <a href="/wiki/J%C3%A9r%C3%B4me_Bonaparte" title="Jérôme Bonaparte">Jérôme Bonaparte</a> i <a href="/w/index.php?title=Elizabeth_Patterson-Bonaparte&action=edit&redlink=1" class="new" title="Elizabeth Patterson-Bonaparte (encara no existeix)">Elizabeth Patterson</a> el 1805. L'emperador va reprendre la seva política expansionista, va prendre el control d'<a href="/wiki/Ancona" title="Ancona">Ancona</a>, de <a href="/wiki/Pontecorvo" title="Pontecorvo">Pontecorvo</a>, de <a href="/wiki/Benevent" title="Benevent">Benevent</a> i de <a href="/wiki/N%C3%A0pols" title="Nàpols">Nàpols</a> després de la <a href="/wiki/Batalla_d%27Austerlitz" title="Batalla d'Austerlitz">batalla d'Austerlitz</a>, i va nomenar el seu germà <a href="/wiki/Josep_Bonaparte" title="Josep Bonaparte">Josep Bonaparte</a> el nou monarca de la regió, amb el títol de <a href="/wiki/Rei_de_Roma" class="mw-redirect" title="Rei de Roma">rei de Roma</a>. </p><p>Les hostilitats s'intensificaren entre l'emperador i Pius VII: L'emperador volia incloure els Estats Pontificis en la seva aliança continental contra Anglaterra: «<i>Vostra Santedat és sobirà de Roma, però jo sóc l'emperador; tots els meus enemics han de ser els vostres</i>», li va escriure el 13 de febrer de <a href="/wiki/1806" title="1806">1806</a>. Però Pius es va negar a unir-se al <a href="/wiki/Bloqueig_continental" class="mw-redirect" title="Bloqueig continental">bloqueig continental</a>, tenint en compte que el seu càrrec de pastor universal imposà la neutralitat. La repressió imperial va ser immediata i creixent: els Estats Pontificis aviat es van reduir a l'<a href="/wiki/Her%C3%A8ncia_de_Sant_Pere" class="mw-redirect" title="Herència de Sant Pere">Herència de Sant Pere</a> (1806-1808). Pius va ser obligat a rellevar el cardenal <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Ercole Consalvi</a> de les seves funcions de secretari d'Estat, Roma va ser ocupada militarment (2 de febrer de <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a>); els Estats Pontificis van ser annexats a l'Imperi (17 de maig de <a href="/wiki/1809" title="1809">1809</a>); Pius respongué, el 10 de juny de 1809, mitjançant una <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> d'<a href="/wiki/Excomuni%C3%B3" title="Excomunió">excomunió</a> <i>Quum memoranda</i> en què criticava els «lladres de l'herència de Pere, usurpadors, traficants, consellers, executors», elaborant nous rigors. </p><p>La nit del 5 al 6 de juliol, el general <a href="/w/index.php?title=%C3%89tienne_Radet&action=edit&redlink=1" class="new" title="Étienne Radet (encara no existeix)">Étienne Radet</a>, ajudat per un miler d'homes, policies, soldats o reclutes de la Guàrdia Cívica de Roma, va fer ocupar les escales del <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">Palau del Quirinal</a>, on el Papa va quedar bloquejat. Les finestres i les portes interiors van ser forçades. Va arribar, seguit pels seus homes fins a la cambra immediatament anterior a l'habitació del Papa. Aquesta estava oberta a ell per ordre de Sa Santedat, que s'havia aixecat pel soroll i portava la seva roba de carrer. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg/220px-Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg/330px-Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg/440px-Pie_VII_Arrestation_par_le_G%C3%A9n%C3%A9ral_Radet.jpg 2x" data-file-width="3264" data-file-height="2448" /></a><figcaption>La detenció de Pius VII</figcaption></figure> <p>Va sopar. Després d'escoltar-lo, el Papa només va respondre aquests mots: «Senyor, un governant que per viure no li cal més que un escut al dia no és un home que es deixa intimidar fàcilment.» Radet reiterà la seva sol·licitud i Pius va replicar aquestes famoses paraules: <i>« Non possiamo, non dobbiamo, non vogliamo »</i> (No podem, no devem, no volem). En la seva negativa formal per renunciar a la sobirania temporal dels Estats Pontificis, el general Radet se l'emportà del Quirinal, conjuntament amb el cardenal <a href="/wiki/Bartolomeo_Pacca" title="Bartolomeo Pacca">Bartolomeo Pacca</a>, el seu secretari d'Estat. Davant la força, Pius va refusar el palau de braç que li oferí Radet. Va pujar a un carruatge escortat per gendarmes i fet presoner a la <a href="/w/index.php?title=Cartoixa_de_Galluzzo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cartoixa de Galluzzo (encara no existeix)">cartoixa de Florència</a>, després a <a href="/w/index.php?title=Alexandrie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alexandrie (encara no existeix)">Alexandrie</a> i <a href="/wiki/Grenoble" title="Grenoble">Grenoble</a>. Després es va dur a <a href="/wiki/Savona" title="Savona">Savona</a>, on va quedar presoner fins a juny de 1812. El seu carceller és <a href="/w/index.php?title=Antoine_Brignole-Sale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Antoine Brignole-Sale (encara no existeix)">Antoine Brignole-Sale</a>, prefecte de Montenotte, un aristòcrata genovès d'una antiga família a la qual el pontífex marcarà molts atenció; compleix amb la tasca d'obtenir elogis de l'emperador i conservar l'amistat del papa que llavors li dona el sobrenom de «el meu bon carceller». Pius VII el visità després del final de l'era napoleònica en la seva sumptuosa villa Brignole-Sale de Voltri. No volent-se convertir-se en un simple alt funcionari de l'Estat francès, es negà a tocar els dos milions de rendes que li assegurava el decret pel qual Roma va ser annexada a l'imperi. Declara novament contra la conducta de Napoleó i continua negant a donar la institució canònica als bisbes nomenats per l'emperador. Abans de sortir del Quirinal, va ordenar destruir el seu <a href="/wiki/Anell_del_pescador" class="mw-redirect" title="Anell del pescador">anell del pescador</a> perquè cap usurpador no el pogués utilitzar sense el seu coneixement. Aquesta ha estat l'única ocasió on l'anell ha estat destruït en vida d'un papa encara regnant. </p><p>Mentrestant, l'emperador havia cridat a París tretze <a href="/wiki/Cardenal" title="Cardenal">cardenals</a> per assistir al seu matrimoni amb <a href="/wiki/Maria_Llu%C3%AFsa_d%27%C3%80ustria" title="Maria Lluïsa d'Àustria">Maria Lluïsa d'Àustria</a> i després d'haver estat rebutjat, va signar l'ordre del seu exili i li assignà residències separades. Profundament irritat en no haver obtingut res del papa per a assumptes eclesiàstics, va decidir prescindir-ne en convocar a París un <a href="/w/index.php?title=Concili_de_Par%C3%ADs_(1811)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Concili de París (1811) (encara no existeix)">concili nacional (1811)</a> i va prohibir a Pius VII comunicar-se amb els bisbes de l'Imperi, l'amenaça amb deposar-lo i l'envia a <a href="/wiki/Savona" title="Savona">Savona</a>, per arrabassar un suport als actes d'aquest concili, una delegació de bisbes, que rep amb gran severitat i no pot obtenir res d'ell. </p><p>El <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a>, abans de sortir cap a la seva desastrosa <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_francesa_de_R%C3%BAssia" title="Invasió francesa de Rússia">campanya de Rússia</a>, Napoleó va fer traslladar en secret Pius a <a href="/wiki/Fontainebleau" title="Fontainebleau">Fontainebleau</a>. El 12 de juny de 1812 el metge Balthazard Claraz salvà la vida de Pius, quan, malalt i esgotat, havent rebut els <a href="/wiki/Unci%C3%B3_dels_malalts" title="Unció dels malalts">últims sagraments</a> a l'Hospici de <a href="/wiki/Pas_del_Mont_Cenis" title="Pas del Mont Cenis">Pas del Mont Cenis</a> durant el seu trasllat des de Savona a Fontainebleau. </p><p>El 20 de juny de <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a> Pius arribà a <a href="/wiki/Fontainebleau" title="Fontainebleau">Fontainebleau</a>. Claraz l'assistí durant els dos primers mesos de la seva captivitat, com un cirurgià. El pontífex romangué allà tancat durant els dinou mesos que durà la deportació. Des del 20 de juny de 1812 al 23 de gener de <a href="/wiki/1814" title="1814">1814</a> mai no va sortir del seu apartament. Durant aquests mesos, Pius anomenà Napoleó «el meu estimat fill», i afegia, «un fill una mica tossut, sinó fill de totes maneres», la qual cosa confonia l'emperador. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Le pape Pie VII recevant l'extrême onction au Mont Cenis" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg/220px-Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg/330px-Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a8/Le_pape_pie_VII_recevant_l%27extr%C3%AAme_onction.jpg 2x" data-file-width="440" data-file-height="286" /></a><figcaption> El Papa Pius VII va rebre l'extremunció al Coll Cenis</figcaption></figure> <p>Superat per l'obstinació de l'emperador i per l'obsessió d'alguns cardenals, el desafortunat pontífex es comprometé a signar el 25 de gener de <a href="/wiki/1813" title="1813">1813</a> el <a href="/w/index.php?title=Concordat_de_Fontainebleau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Concordat de Fontainebleau (encara no existeix)">Concordat de Fontainebleau</a> (1813), pel qual va abdicar la seva sobirania temporal, part de la seva autoritat espiritual i estava d'acord en residir a França (Napoleó havia planejat instal·lar la residència a l'<a href="/wiki/%C3%8Ele_de_la_Cit%C3%A9" title="Île de la Cité">Île de la Cité</a>, a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>). No obstant això, amb el suport dels cardenals <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Consalvi</a> i <a href="/wiki/Bartolomeo_Pacca" title="Bartolomeo Pacca">Pacca</a>, es va recompondre i formalment es va retractar poc després, el 24 de març de 1813, en argumentar que havia signat sota estrès psicològic. El papa immediatament va tornar a ser tractat com un presoner.<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Napoleó llavors va començar el contacte directe amb el pres, alternant els afalacs i amb les amenaces. En resposta, el pontífex, observador, i que va identificar ara bé el seu joc, va respondre només: <i>« Commediante… Tragediante…»</i> (Comediant… tràgic…). </p><p>El 19 de gener de <a href="/wiki/1814" title="1814">1814</a> Napoleó, forçat per la situació política més difícil a Europa, restaurà el papa els seus estats. El 23 de gener, Pius VII va abandonar el <a href="/wiki/Castell_de_Fontainebleau" title="Castell de Fontainebleau">castell de Fontainebleau</a> i els cardenals van ser alliberats, o bé estaven exiliats a diverses ciutats franceses fins a la caiguda de l'imperi. Pius VII va travessar França, on per tot el camí les gents de viles i camps omplien els costats del camí i s'agenollaven en passar.<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> Després d'una breu estada a Savona, després de parades en <a href="/wiki/Ni%C3%A7a" title="Niça">Niça</a> i a <a href="/wiki/Bolonya" title="Bolonya">Bolonya</a>, va tornar triomfalment a <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> el 24 de maig de 1814, on els joves romans deslligaren els cavalls del seu cotxe i portaren el seu cotxe sobre les seves espatlles fins a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a>.<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pius VII ràpidament restaurà el cardenal Consalvi com a <a href="/wiki/Secretaria_d%27Estat_de_la_Santa_Seu" title="Secretaria d'Estat de la Santa Seu">secretari d'Estat</a>, càrrec que havia hagut d'abandonar el 1806 sota la pressió de Napoleó. Lliure d'actuar, ràpidament va restaurar la <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">Companyia de Jesús</a> (31 de juliol de 1814). La seva actitud de gran dignitat i la resistència pacífica i decidida contra el monarca més poderós i dictador d'Europa li va valer un immens prestigi entre les nacions a tot Europa, incloses les protestants i els ortodoxos russos. </p><p>No obstant això, va haver d'abandonar de nou la ciutat per refugiar-se a <a href="/wiki/Viterbo" title="Viterbo">Viterbo</a> i a <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a>, quan <a href="/wiki/Joachim_Murat" title="Joachim Murat">Murat</a>, <a href="/wiki/Regne_de_N%C3%A0pols" title="Regne de Nàpols">rei de Nàpols</a>, va envair els Estats Pontificis durant la campanya del <a href="/wiki/Govern_dels_cent_dies" title="Govern dels cent dies">govern dels cent dies</a>. Pius VII, finalment, va poder tornar al seu <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">Palau del Quirinal</a> el 22 de juny de <a href="/wiki/1815" title="1815">1815</a>. Va ser el darrer papa fins a <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> que trepitjà sòl francès. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_restauració_de_la_Companyia_de_Jesús"><span id="La_restauraci.C3.B3_de_la_Companyia_de_Jes.C3.BAs"></span>La restauració de la Companyia de Jesús</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: La restauració de la Companyia de Jesús"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">Companyia de Jesús</a> i <a href="/wiki/Supressi%C3%B3_de_la_Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Supressió de la Companyia de Jesús">Supressió de la Companyia de Jesús</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Tomb_of_St._Ignatius.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Tomb_of_St._Ignatius.jpg/220px-Tomb_of_St._Ignatius.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Tomb_of_St._Ignatius.jpg/330px-Tomb_of_St._Ignatius.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Tomb_of_St._Ignatius.jpg/440px-Tomb_of_St._Ignatius.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption> La tomba de Sant Ignasi al Gesù a Roma.</figcaption></figure> <p>El <a href="/wiki/1773" title="1773">1773</a>, la <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">Companyia de Jesús</a> va ser suprimida pel papa <a href="/wiki/Climent_XIV" title="Climent XIV">Climent XIV</a> mitjançant el <a href="/wiki/Breu_apost%C3%B2lic" title="Breu apostòlic">breu</a> <i><a href="/w/index.php?title=Dominus_ac_Redemptor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dominus ac Redemptor (encara no existeix)">Dominus ac Redemptor</a></i> del 21 de juliol de <a href="/wiki/1773" title="1773">1773</a>, promulgat el 16 d'agost. </p><p>La decisió del Papa va ser aplicada als països tradicionalment catòlics, però en altres, sobretot <a href="/wiki/Regne_de_Pr%C3%BAssia" title="Regne de Prússia">Prússia</a> i <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Rússia</a>, el breu no va ser emès, els sobirans s'hi oposaren, no tant per la preocupació religiosa com pel desig de no veure's privats de l'educació moderna donada pels jesuïtes a les escoles situades al seu territori. A principi del <a href="/wiki/Segle_XIX" title="Segle XIX">segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span></a> la situació política a Europa havia canviat per complet. Moltes sol·licituds van ser enviades al <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> primer, i a Pius VII a continuació, exigint la restauració dels jesuïtes. </p><p>El 7 de març de <a href="/wiki/1801" title="1801">1801</a> –poc després de la seva elecció– el Pius VII va emetre el breu <i><a href="/w/index.php?title=Catholicae_fidei&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catholicae fidei (encara no existeix)">Catholicae fidei</a></i>, en què aprova l'existència de la Companyia de Jesús a Rússia i nomena el Vicari Temporal, <a href="/w/index.php?title=Franciszek_Kareu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Franciszek Kareu (encara no existeix)">Franciszek Kareu</a>, <a href="/wiki/Superior_General_de_la_Companyia_de_Jes%C3%BAs" class="mw-redirect" title="Superior General de la Companyia de Jesús">Superior General de la Companyia de Jesús</a> a Rússia. Aquest va ser el primer pas cap a la restauració de l'orde religiós. Tretze anys més tard, finalment lliure dels seus moviments i decisions, Pius signà la <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> <i><a href="/w/index.php?title=Sollicitudo_omnium_ecclesiarum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sollicitudo omnium ecclesiarum (encara no existeix)">Sollicitudo omnium ecclesiarum</a></i>, en què restaura universalment la Companyia de Jesús (31 de juliol de 1814). </p><p>Signada el dia de la festa de <a href="/wiki/Ignasi_de_Loiola" title="Ignasi de Loiola">Sant Ignasi</a>, la butlla es promulgà el 7 d'agost de 1814. Per a aquesta ocasió Pius VII va celebrar la missa a l'altar de Sant Ignasi a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_del_Ges%C3%B9" title="Església del Gesù">Església del Gesù</a> a Roma, que es troba per sobre de la tomba del fundador dels jesuïtes. A continuació va fer llegir la butlla que restaurava l'ordre a tot el món<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i personalment abraçà un centenar d'antics jesuïtes, supervivents de l'antiga Companyia. Alhora, es confirmà <a href="/w/index.php?title=Tadeusz_Brzozowski&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tadeusz Brzozowski (encara no existeix)">Tadeusz Brzozowski</a>, superior a Rússia, com a Superior general de la Companyia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_lluita_contra_l'esclavatge"><span id="La_lluita_contra_l.27esclavatge"></span>La lluita contra l'esclavatge</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: La lluita contra l'esclavatge"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Slavery_in_Brazil,_by_Jean-Baptiste_Debret_(1768-1848).jpg" class="mw-file-description"><img alt="Esclavage au Brésil par Jean-Baptiste Debret (1768-1848)." src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg/220px-Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg" decoding="async" width="220" height="159" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg/330px-Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg/440px-Slavery_in_Brazil%2C_by_Jean-Baptiste_Debret_%281768-1848%29.jpg 2x" data-file-width="3756" data-file-height="2717" /></a><figcaption>"L'esclavitud al Brasil" per <a href="/w/index.php?title=Jean-Baptiste_Debret&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jean-Baptiste Debret (encara no existeix)">Jean-Baptiste Debret</a> (1768-1848).</figcaption></figure> <p>Tornat a Roma el <a href="/wiki/1814" title="1814">1814</a> Pius, amb l'ajuda del <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">cardenal Consalvi</a>, renovà les relacions diplomàtiques amb totes les nacions europees. Mantingué una correspondència regular amb els caps d'estat europeus. Una de les seves preocupacions era l'<a href="/w/index.php?title=Abolici%C3%B3_de_l%27esclavitud&action=edit&redlink=1" class="new" title="Abolició de l'esclavitud (encara no existeix)">abolició de l'esclavitud</a>. El que ha viscut durant cinc anys de privació de llibertat i d'humiliació el va fer particularment sensible a aquest tema. </p><p>En una carta del 20 de setembre de 1814 al rei de França va escriure: «Per a posar-nos dins del sentit de l'obligació moral, la consciència religiosa ens empeny allà; és veritat que condemno i reprovo aquest comerç menyspreable per la qual els negres, no com a homes, sinó simplement com a éssers vius, són capturats, comprats, venuts i espremuts fins a la mort per un treball molt dur per una vida desgraciada.» En la mateixa carta prohibia «tots els eclesiàstics i laics que donessin suport, ja que permet el tràfic d'esclaus, sota cap pretext o color que sigui.» </p><p>Va ser convidat al <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_de_Viena" title="Congrés de Viena">Congrés de Viena</a> el febrer de 1815, on envià el cardenal Consalvi com a representant, qui contribuí a garantir que totes les potències es comprometessin a unir esforços per aconseguir «una total i definitiva abolició d'un comerç odiós i altament condemnat per les lleis de la religió i les lleis de la natura.»<sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va escriure diverses cartes sobre el tema als reis d'<a href="/wiki/Ferran_VII_d%27Espanya" title="Ferran VII d'Espanya">Espanya</a>, <a href="/wiki/Joan_VI_de_Portugal" title="Joan VI de Portugal">Portugal i Brasil</a>: gairebé sense ser escoltat. D'aquesta manera, el <a href="/wiki/1823" title="1823">1823</a>, va escriure al rei de Portugal: «El Papa lamenta que el comerç de negres, que pensava que s'havia aturat, se segueix practicant en algunes regions i encara més cruelment. Prega i suplica al rei de Portugal que implementi tota la seva autoritat i saviesa per arrencar aquesta vergonya impia i abominable.» Els seus successors immediats van ser menys actius en aquest àmbit; no va ser fins <a href="/wiki/1839" title="1839">1839</a> quan <a href="/wiki/Gregori_XVI" title="Gregori XVI">Gregori XVI</a> manifestà de nou aquesta ferma convicció. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="En_els_últims_anys"><span id="En_els_.C3.BAltims_anys"></span>En els últims anys</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: En els últims anys"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Des de la caiguda de Napoleó, Pius renovà les relacions diplomàtiques amb tots els sobirans europeus i ensenyà personalment el <a href="/wiki/Perd%C3%B3" title="Perdó">perdó</a>. Segons va escriure l'historiador Marc Nadaux:<sup title="El text on hi ha aquest avís necessita una citació." class="noprint"><span class="noprint" style="color:blue;">[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Citau_les_fonts" title="Viquipèdia:Citau les fonts"><i>cal citació</i></a>]</span></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Diversos governants visitaren el Papa de Roma: l'<a href="/wiki/Francesc_I_d%27%C3%80ustria" title="Francesc I d'Àustria">emperador d'Àustria</a> el 1819, el <a href="/wiki/Ferran_I_de_les_Dues_Sic%C3%ADlies" title="Ferran I de les Dues Sicílies">rei de Nàpols</a> el 1821 i el <a href="/wiki/Frederic_Guillem_III_de_Pr%C3%BAssia" title="Frederic Guillem III de Prússia">rei de Prússia</a> el 1822. Això donà a Pius VII l'estatus d'interlocutor amb les potències europees que sorgiren de la restauració. El pontífex, en la seva gran bondat, fins i tot donà hospitalitat a la família Bonaparte, <a href="/wiki/Maria_Letizia_Ramolino" title="Maria Letizia Ramolino">Madame Mère</a>, la mare de l'emperador a l'exili, els seus germans <a href="/wiki/Lucien_Bonaparte" title="Lucien Bonaparte">Lucien</a> i <a href="/wiki/Louis_Bonaparte" title="Louis Bonaparte">Louis</a> i el seu oncle, el <a href="/wiki/Joseph_Fesch" title="Joseph Fesch">cardenal Fesch</a>. Va intervenir també davant de les autoritats britàniques perquè les condicions de captivitat de Napoleó fossin més lleus. Pius VII aviat li envia un capellà el sacerdot Vignali. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>La darrera frase de la seva carta al govern britànic que busca la clemència val la pena citar: «No pot ser un perill per a ningú. No voldríem que es convertís en una font de remordiment.» </p><p>El 6 d'octubre de <a href="/wiki/1822" title="1822">1822</a>,<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una <a href="/wiki/Butlla" title="Butlla">butlla</a> papal restaurà treinta <a href="/wiki/Di%C3%B2cesi" title="Diòcesi">diòcesis</a> a França. Va ser després de llargues negociacions amb el govern de Luis XVIII que Pius VII va accedir a restaurar 30 diòcesis suprimides mitjançant la <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_civil_del_clergat" title="Constitució civil del clergat">Constitució civil del clergat</a> durant la <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_francesa" class="mw-redirect" title="Revolució francesa">Revolució francesa</a>.<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Pel que fa a la política interna dels Estats Pontificis, en tornar a Roma el 1814 fins 1823, Pius es mantingué fidel a les reformes liberals d'inspiració francesa que es van posar en marxa de l'any 1800 a 1809. Es van abolir els privilegis de la <a href="/wiki/Noblesa" title="Noblesa">noblesa</a> a les ciutats papals, va promulgar un nou codi civil i penal, reorganitzà l'educació i sanejà les finances. Mentrestant, va concloure <a href="/wiki/Concordat" title="Concordat">concordats</a> amb França, Baviera i Sardenya (1817), Prússia (1821) i Hannover (1823). Després de la restauració Pius VII va erigir-se conservador, autoritari i <a href="/wiki/Antiliberalisme" title="Antiliberalisme">antiliberal</a>, influenciat per l'Europa de l'època. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Acció_teològica_i_doctrinal"><span id="Acci.C3.B3_teol.C3.B2gica_i_doctrinal"></span>Acció teològica i doctrinal</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Acció teològica i doctrinal"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg" class="mw-file-description"><img alt="Sainte Angèle Mérici. Peintre anonyme du Plantilla:S-" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg/140px-Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg" decoding="async" width="140" height="210" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg/210px-Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg/280px-Ang%C3%A8le_M%C3%A9rici.jpg 2x" data-file-width="563" data-file-height="846" /></a><figcaption>Santa Angela Mérici. pintor anònim del segle XVII</figcaption></figure> <p>Molt ocupat amb les qüestions polítiques d'una època turbulenta, Pius VII no va estar molt actiu en el camp doctrinal. És de poca importància teològica en la <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" title="Història de l'Església Catòlica">història de l'Església</a>, encara que va ser el primer a ratificar una forma de <a href="/wiki/Separaci%C3%B3_entre_l%27Esgl%C3%A9sia_i_l%27Estat" title="Separació entre l'Església i l'Estat">separació entre l'Església i l'Estat</a>, una important ruptura politicoreligiosa en la història del catolicisme, en la seva etapa posterior a <a href="/wiki/Constant%C3%AD_el_Gran" class="mw-redirect" title="Constantí el Gran">Constantí</a>. </p><p>El 15 de maig de 1800, just després de la seva elecció, envià una carta <a href="/wiki/Enc%C3%ADclica" title="Encíclica">encíclica</a> als fidels catòlics, <i><a href="/w/index.php?title=Diu_Satis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diu Satis (encara no existeix)">Diu Satis</a></i>, on advocava per un retorn als valors de l'<a href="/wiki/Evangeli" title="Evangeli">Evangeli</a>. </p><p>En el camp <a href="/w/index.php?title=Lit%C3%BArgia_cat%C3%B2lica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Litúrgia catòlica (encara no existeix)">litúrgic</a>, el <a href="/wiki/1801" title="1801">1801</a> concedí una <a href="/wiki/Indulg%C3%A8ncia" title="Indulgència">indulgència</a> apostòlica a les lloances en reparació a les <a href="/wiki/Blasf%C3%A8mia" title="Blasfèmia">blasfèmies</a>, recitades pels catòlics durant la benedicció del <a href="/wiki/Eucaristia" title="Eucaristia">Sant Sagrament</a>. El 1814, la festa de la <a href="/wiki/Verge_dels_Dolors" class="mw-redirect" title="Verge dels Dolors">Verge dels Dolors</a> (15 de setembre), quedà universalitzada. A més, s'introduí una festa en honor de la 'Verge auxiliadora' sota el títol de Nostra Senyora Auxiliadora, fixada a perpetuïtat el 24 de maig, aniversari del seu reeixit retorn a la ciutat de Roma. Pius VII <a href="/wiki/Beatificaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Beatificació">beatificà</a> <a href="/w/index.php?title=Francesc_De_Geronimo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Francesc De Geronimo (encara no existeix)">Francesc De Geronimo</a> el 1806, un altre gest a favor dels jesuïtes, i <a href="/w/index.php?title=Peregrino_de_Falerone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peregrino de Falerone (encara no existeix)">Peregrino de Falerone</a> el 1821; i <a href="/wiki/Canonitzaci%C3%B3" title="Canonització">canonitzà</a> <a href="/wiki/%C3%80ngela_Merici" title="Àngela Merici">Àngela Merici</a> (1807) i <a href="/wiki/Francesco_Caracciolo" title="Francesco Caracciolo">Francesco Caracciolo</a> (1807). </p><p>En la seva encíclica <i>Ecclesiam a Jesu Christo</i> (13 de setembre de 1821) condemnà la <a href="/wiki/Francma%C3%A7oneria" title="Francmaçoneria">francmaçoneria</a> i el moviment del <a href="/wiki/Carbonarisme" class="mw-redirect" title="Carbonarisme">carbonarisme</a>, una societat secreta de demandes liberals. Va reorganitzar la <a href="/wiki/Propaganda_Fide" class="mw-redirect" title="Propaganda Fide">Congregació per a la Propagació de la Fe</a> que durant els segles XIX i XX jugaria un paper crucial en l'esforç missioner de l'Església. El 1822 va ordenar al <a href="/wiki/Sant_Ofici" class="mw-redirect" title="Sant Ofici">Sant Ofici</a> que donés el seu <i><a href="/wiki/Imprimatur" title="Imprimatur">imprimatur</a></i> a les obres de <a href="/w/index.php?title=Canon_Settele&action=edit&redlink=1" class="new" title="Canon Settele (encara no existeix)">Canon Settele</a> o les teories de <a href="/wiki/Cop%C3%A8rnic" class="mw-redirect" title="Copèrnic">Copèrnic</a> es presenten com un èxit de la física i no com una hipòtesi. </p><p>Així mateix, establí diverses diòcesis a una nova Nació: els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>. Després de la <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Baltimore" title="Arquebisbat de Baltimore">diòcesi de Baltimore</a>, primera diòcesi catòlica dels Estats Units, erigida el 1795 per <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a>, es crearen el <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a> les diòcesis de <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Boston" title="Arquebisbat de Boston">Boston</a>, <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Nova_York" title="Arquebisbat de Nova York">Nova York</a>, <a href="/wiki/Arquebisbat_de_Filad%C3%A8lfia" title="Arquebisbat de Filadèlfia">Filadèlfia</a> i <a href="/wiki/Bardstown" title="Bardstown">Bardstown</a>. Pius VII encara van afegir el 1821 les diòcesis de <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Charleston&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Charleston (encara no existeix)">Charleston</a> i <a href="/w/index.php?title=Bisbat_de_Richmond&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bisbat de Richmond (encara no existeix)">Richmond</a> i en 1821 la de <a href="/w/index.php?title=Arquebisbat_de_Cincinnati&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arquebisbat de Cincinnati (encara no existeix)">Cincinnati</a>. </p><p>Va ser l'últim papa a residir al <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">Palau del Quirinal</a>. El seu successor, Lleó XII va passar a residir al <a href="/wiki/Palau_Vatic%C3%A0" title="Palau Vaticà">Palau Vaticà</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tasca_cultural_i_educativa">Tasca cultural i educativa</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Tasca cultural i educativa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:01102011_Colosseo_(Roma).jpg" class="mw-file-description"><img alt="Le Colisée" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg/220px-01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg/330px-01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg/440px-01102011_Colosseo_%28Roma%29.jpg 2x" data-file-width="3536" data-file-height="2632" /></a><figcaption>El Coliseu</figcaption></figure> <p>Home molt culte, Piuso VII es distingí pel seu continu esforç per embellir <a href="/wiki/Roma" title="Roma">Roma</a> i salvaguardar el seu passat. </p><p>El 1802 es va autoritzar a les excavacions arqueològiques del port d'<a href="/wiki/%C3%92stia" title="Òstia">Òstia</a>. Això revelà un notable conjunt de ruïnes: camí d'accés vorejat de tombes, carrers, <i><a href="/wiki/Thermopolium" title="Thermopolium">thermopolium</a></i>, botigues, banys, <a href="/wiki/Palestra" title="Palestra">palestra</a>, casernes de guàrdia, teatre, fòrum, basílica, cúria, mercats, santuaris, temple Capitolí. També va fer excavar al voltant del <a href="/w/index.php?title=Llac_Traj%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llac Trajà (encara no existeix)">llac Trajà</a>. </p><p>A Roma, el <a href="/wiki/1807" title="1807">1807</a>, va fer emprendre grans obres de contenció, construcció de parets de maó i <a href="/wiki/Arcbotant" title="Arcbotant">arcbotants</a> per salvar el <a href="/wiki/Coliseu" class="mw-redirect" title="Coliseu">Coliseu</a> que amenaçava ruïna. Va fer adaptar l'entorn de l'<a href="/wiki/Arc_de_Constant%C3%AD" title="Arc de Constantí">Arc de Constantí</a> i va construir la font de Monte-Cavallo. La <a href="/wiki/Piazza_del_Popolo" title="Piazza del Popolo">Piazza del Popolo</a> va ser reacondicionada i s'erigí l'obelisc del mont Pincius. </p><p>Sota el regnat de Pius VII, Roma es convertí en el lloc de reunió dels principals artistes que dona suport a la creació artística. Cal esmentar el venecià <a href="/wiki/Antonio_Canova" title="Antonio Canova">Canova</a>, el danès <a href="/wiki/Bertel_Thorvaldsen" title="Bertel Thorvaldsen">Bertel Thorvaldsen</a> (tot i ser protestant), el austríac Führich i alemanys <a href="/wiki/Johann_Friedrich_Overbeck" title="Johann Friedrich Overbeck">Overbeck</a>, Pforr, Schadow i <a href="/wiki/Peter_von_Cornelius" title="Peter von Cornelius">Cornelius</a>. Va enriquir la <a href="/wiki/Biblioteca_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Biblioteca del Vaticà">biblioteca del Vaticà</a> amb nombrosos manuscrits i volums impresos. Es van tornar a obrir els col·legis Anglès, Escocès i Alemanyes i es crearen noves càtedres a la <a href="/wiki/Universitat_Gregoriana" class="mw-redirect" title="Universitat Gregoriana">Universitat Gregoriana</a>. </p><p>També va construir noves sales al Museu del Vaticà i va construir la part anomenada 'Braccio Nuovo', inaugurat el 1822 i més tard va ser nomenat "<a href="/wiki/Museu_Chiaramonti" class="mw-redirect" title="Museu Chiaramonti">museu Chiaramonti</a>" en honor del seu instigador. Aquest museu conté estàtues romanes i còpies d'estàtues gregues antigues; i el sòl està cobert amb mosaics. </p><p>Finalment va adoptar la <a href="/wiki/Bandera_del_Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Bandera del Vaticà">bandera groga i blanca</a> que segueix sent la de la Santa Seu. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mort,_sepultura_i_veneració"><span id="Mort.2C_sepultura_i_veneraci.C3.B3"></span>Mort, sepultura i veneració</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Mort, sepultura i veneració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG" class="mw-file-description"><img alt="Tombeau de Pie VII par Thorvaldsen. Chapelle Clémentine de la Basilique Saint-Pierre" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG/220px-0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG/330px-0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG/440px-0_Tombeau_du_pape_Pie_VII_-_Basilique_St-Pierre_-_Vatican.JPG 2x" data-file-width="2493" data-file-height="3740" /></a><figcaption>Sepucre de Pius VII per Thorvaldsen, situat a la capella Clementina de la basílica de Sant Pere</figcaption></figure> <p>Afeblit per l'edat, Pius VII es movia cada vegada amb més dificultats. El 6 de juliol de 1823 el va complir 81 anys, i com de costum va fer un lent passeig pels jardins interiors del palau del Quirinale. En la nit del 6, catorze anys des del dia després del seu segrest pel general Radet i l'exèrcit francès, Pius VII, que romania sol a la seva oficina, tot i les recomanacions del seu Secretaria d'Estat, el cardenal Consalvi, tractà d'aixecar-se de la cadira recolzant-se en el seu escriptori. Havien posat al darrere un cordó a la paret, es va agafar a posar-se dempeus; però la seva mà debilitat va agafar el cable equivocat, que se li va escapar dels dits. Perdent l'equilibri, va caure i es va fracturar el <a href="/wiki/F%C3%A8mur" title="Fèmur">coll del fèmur</a> esquerre. El gran crit que llançà va empènyer als camarlencs secrets i prelats domèstics van córrer des de les habitacions adjacents. Pius VII va caure en un llit i mai aixecar-se, recolzat pel poble romà es va precipitar el matí del 7 de juliol, i que mai va deixar de vetllar sota de les finestres. </p><p>El rei de França <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_XVIII_de_Fran%C3%A7a" title="Lluís XVIII de França">Lluís XVIII</a> va enviar des de París a Roma un llit mecànic especial per alleujar el sofriment del Pontífex. El cardenal <a href="/wiki/Francesco_Bertazzoli" title="Francesco Bertazzoli">Bertazzoli</a>, entre llàgrimes, que l'assetjava a acceptar els serveis d'un metge particular que la recomanació per al Papa va fer aquesta resposta acre, amb la seva calma perpètua «<i>Andate, Signor Cardinale... Voi siete pio, ma veramente un pio seccatore.</i>» (<i>Vaja, Senyor Cardenal... Sou realment pius, però veritablement pius</i>)<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 19 d'agost, el seu estat va empitjorar i només va pronunciar alguns mots en <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a> en veu baixa, senyal que estava constantment en oració. A la nit, la pèrdua de la consciència, de vegades, sovint només en veu baixa i aquestes últimes paraules: «<i>Savona !... Savona !... Fontainebleau !...</i>»,<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els noms de les ciutats on havia estat deportat cinc anys fora de Roma on havia patit molt. El 20 d'agost, a les cinc del matí, mentre estava entrant en el seu 82è any, Pius VII, vist pel seu secretari d'Estat cardinal Consalvi, va morir després d'un regnat de 23 anys, cinc mesos i sis dies, plorat pel poble romà que el va acompanyar durant tota la seva agonia tranquil·la. </p><p>Immediatament es va procedir a l'<a href="/wiki/Embalsamament" class="mw-redirect" title="Embalsamament">embalsamament</a>, i les vísceres van ser portades a l'església de Sant Vicent i Sant Anastasi del Trevie, la parròquia del Quirinal, on es troben en urnes de marbre els cors i els budells de 23 papes entre <a href="/wiki/Sixte_V" class="mw-redirect" title="Sixte V">Sixte V</a> i <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XIII" title="Lleó XIII">Lleó XIII</a>, l'<a href="/wiki/Anell_del_pescador" class="mw-redirect" title="Anell del pescador">anell del pescador</a> va ser trencat (per segona vegada) i les restes mortals de Pius VII va ser exposades al <a href="/wiki/Palau_del_Quirinal" title="Palau del Quirinal">palau del Quirinal</a>, revestit amb les vestidures papals solemnes. Una multitud densa i trist aviat omplí la plaça de Monte Cavallo a donar-li el seu darrer adéu. L'endemà, el 22 d'agost, el cos va ser transportat a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a> del <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a> acompanyat d'una gran multitud. </p><p>El funeral del Papa va durar nou dies, segons el costum de l'Església de Roma (d'aquí el terme <i>Novendiali</i>). El novè dia es va segellar el <a href="/wiki/Ta%C3%BCt" title="Taüt">taüt</a> de plom. Als peus del papa es col·locà una bossa que contenia les medalles i monedes encunyades durant el seu regnat; el taüt de plom va ser tancat en un taüt de roure i va ser col·locat temporalment a la cripta del Vaticà, on havia estat enterrat el seu predecessor <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a>.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_monument_funerari,_per_Thorvaldsen"><span id="El_monument_funerari.2C_per_Thorvaldsen"></span>El monument funerari, per Thorvaldsen</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: El monument funerari, per Thorvaldsen"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Al seu testament, el <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">cardenal Consalvi</a>, secretari d'Estat de Pius VII, havia estipulat que tots els regals que havia rebut dels monarques estrangers durant la seva llarga carrera diplomàtica haurien de ser venuts, i que s'utilitzés el producte de la venda per completar les façanes de diverses esglésies a Roma, fer alguns regals als seus servidors, per alleujar als pobres de la ciutat, i construir a la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Pere" title="Basílica de Sant Pere">basílica de Sant Pere</a> un monument funerari al seu mestre i amic, el Pius VII. El cardenal Consalvi va morir el 1824, pocs mesos després del Papa. </p><p>Es va fer d'acord amb la seva voluntat. En un dels braços del <a href="/wiki/Creuer_(arquitectura)" title="Creuer (arquitectura)">creuer</a> a l'esquerra de la basílica de Sant Pere, l'escultor danès <a href="/wiki/Bertel_Thorvaldsen" title="Bertel Thorvaldsen">Bertel Thorvaldsen</a> va elaborar plans per a un monument a Pius VII, representant el Papa amb cara seriosa, envoltat per dues figures al·legòriques en una actitud pensativa i trista: la Força i la Saviesa, envoltades per genis de la Història i el Temps. Les restes mortals de Pius VII es van traslladar allà el 1825. La tomba de Pius VII és l'única obra d'art a la basílica de Sant Pere que ha estat realitzat per un artista no catòlic (Thorvaldsen era <a href="/wiki/Protestantisme" title="Protestantisme">protestant</a>).<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El successor de Pius VII va ser el Papa <a href="/wiki/Lle%C3%B3_XII" title="Lleó XII">Lleó XII</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="El_balanç_d'una_vida_profundament_cristiana"><span id="El_balan.C3.A7_d.27una_vida_profundament_cristiana"></span>El balanç d'una vida profundament cristiana</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: El balanç d'una vida profundament cristiana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Enfront de la història global, Pius VII i el seu predecessor <a href="/wiki/Pius_VI" title="Pius VI">Pius VI</a> (que conjuntament totalitzen 47 anys de pontificat) estan en el llindar entre l'<a href="/wiki/Antic_R%C3%A8gim" title="Antic Règim">Antic Règim</a> i l'aparició d'un nou món, industrial, marcats per aspiracions nacionalistes, les aspiracions <a href="/wiki/Democr%C3%A0cia" title="Democràcia">demòcrates</a> i el <a href="/wiki/Pluralisme" title="Pluralisme">pluralisme</a> de pensament. És el final de la lluita entre el papa i l'emperador, iniciada a l'<a href="/wiki/Edat_mitjana" title="Edat mitjana">edat mitjana</a> i és l'emperador (el poder civil) qui, tot i la resistència dels pontífexs del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, prevaldrà. El <a href="/wiki/1870" title="1870">1870</a>, Roma esdevé la capital del nou <a href="/wiki/Regne_d%27It%C3%A0lia_(1861-1946)" title="Regne d'Itàlia (1861-1946)">Regne de Itàlia</a>, i refugiat al <a href="/wiki/Vatic%C3%A0" class="mw-redirect" title="Vaticà">Vaticà</a>, el Papa es considerà pres. </p><p>El 1929, els <a href="/wiki/Pactes_del_Later%C3%A0" title="Pactes del Laterà">Pactes del Laterà</a> limitaren el poder temporal del papa al Vaticà, garantint-li la llibertat necessària per a l'exercici del seu poder espiritual. La major part dels Estats Occidentals, durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span> van formalitzar la llibertat religiosa constitucional i l'estat de dret civil sobre el <a href="/wiki/Dret_religi%C3%B3s" title="Dret religiós">dret religiós</a>. L'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Església Catòlica">Església Catòlica</a> és una institució entre d'altres, encara que dominant en molts països i el seu ensenyament haurà de convèncer en lloc d'imposar-se a altres opcions filosòfiques i religioses que estructuren les societats urbanes en tots els nivells i mestissa plural. </p><p>Pius VII va marcar el seu temps i atreu l'atenció fins i tot avui dia. </p> <ul><li><b>Pel seu caràcter profundament pacífic</b>. Com a bisbe, va fer tot per evitar revoltes contra els invasors, i tota la violència que ho hauria acompanyat. Al general Radet, quan va arribar per a detenir-lo, li va preguntar si alguna s'ha vessat sang, i després, sentint-se segur, el va seguir. En cap moment durant el seu captiveri, encoratjarà als catòlics a la resistència violenta i no es va desprendre de la neutralitat absoluta en els conflictes armats del seu temps. Un cop tornat a Roma el 1814, ajudat per <a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Ercole Consalvi</a>, va desenvolupar una intensa activitat diplomàtica dirigit especialment a fomentar la convivència pacífica entre els estats i religions europees.</li> <li><b>Per la seva humilitat</b>. Durant el <a href="/wiki/Conclave_de_1799-1800" class="mw-redirect" title="Conclave de 1799-1800">conclave de 1800</a>, Pius VII es resistí molt de temps als cardenals que el volien elegir Papa. Més tard, durant el seu captiveri a Fontainebleau, el <a href="/wiki/Orde_de_Sant_Benet" title="Orde de Sant Benet">monjo benedictí</a> que sempre havia romàs dins d'ell insistia en rentar-se ell mateix la seva sotana blanca i en cosir-se els botons. Durant els molts trasllats durant la seva expulsió, acceptà l'hàbit negre dels monjos benedictins que els seus captors li volien imposar, per tal què poguessin portar-lo en un incògnit total, perquè la gent, podia veure'l pujar o baixar d'un cotxe, no reconeguessin la sotana blanca i la <a href="/wiki/Musseta" title="Musseta">musseta</a> vermella; en el seu esperit seguia sent benedictí, es va posar el vestit negre d'un simple monjo sense cap problema, i simplement va respondre: « Sta bene » (D'acord). Un dels soldats que el mantenen en captivitat a Savona va escriure el 10 de gener de <a href="/wiki/1810" title="1810">1810</a>: «Jo, que era l'enemic dels sacerdots, he de confessar la veritat, perquè he de fer-ho. [...] Després que el papa fos relegat aquí en aquest palau episcopal, i en custòdia, no només per nosaltres, sinó també dins de la casa, puc dir que aquest home sant és el model de la humanitat, model de moderació i de totes les virtuts socials, que és estimat per tots, que suavitza els esperits més forts i converteix en amics, fins i tot aquells que són els enemics més implacables. El papa passa la major part del seu temps en oració, sovint postrat, i la cara contra el terra. I el temps restant, que s'encarrega d'escriure o dona audiències»<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br />Excepte pel seu consum immoderat de <a href="/wiki/Tabac" title="Tabac">tabac</a>, ens trobem que fins i tot els seus enemics el lloen.</li> <li><b>Per la seva integritat</b>. A diferència dels hàbits de <a href="/wiki/Nepotisme" title="Nepotisme">nepotisme</a> de molts dels seus predecessors, Pius VII sempre s'assegurà de no afavorir de cap manera els membres de la família. Al seu germà Gregori, li atorga una pensió de 150 corones al mes i el seu nebot orfe, li dona una petita propietat a <a href="/wiki/Cesena" title="Cesena">Cesena</a>.</li> <li><b>Per la seva dimensió intel·lectual</b>. Pius VII era en realitat un brillant intel·lectual amb interessos variats. Multilingüe (italià, francès, anglès i llatí), notable traductor (obres de <a href="/wiki/%C3%89tienne_Bonnot_de_Condillac" title="Étienne Bonnot de Condillac">Condillac</a>, en particular) i una excel·lent ploma (moltes cartes així ho testifiquen), dedicà molts anys de la seva vida a llegir, estudiar (va ser bibliotecari durant nou anys al Col·legi de Sant Anselm) i a l'ensenyament (a l'Abadia de Sant Joan de Parma, de la universitat de Sant Anselm i a l'Abadia de Santa Maria de la Muntanya). La seva biblioteca privada (conservada a la Biblioteca Malestiana de Cesena) és sorprenent: més de 5000 llibres, inclosos Còdex medievals (59), obres d'història, arqueologia, numismàtica, economia i ciència. Tal com va escriure Jean Leflon, que va tenir accés a aquesta biblioteca: «també és un home amb gust per l'estudi, amb una marcada predilecció per la ciència, com ho demostra la biblioteca papal guardada a la Malatesta de Cesena amb abundants llibres sobre ells. Sabem que es va subscriure a l'Enciclopèdia racional de Ciències i Arts […]. En teologia, filosofia, Dom Gregori recorria a complexos mètodes positius; fins i tot es va atrevir a patrocinar mètode de Condillac […] » <sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br />De fet, això és en tots els nivells, fins i tot personals, que Pius VII és a la cruïlla de la història i una paradoxa vivent. Mitjançant l'examen de la seva biblioteca, difícilment es pot endevinar que pertanyia a un religiós, tenint en compte que diversos llibres que hi havia apareixien a l'<a href="/wiki/Index_librorum_prohibitorum" class="mw-redirect" title="Index librorum prohibitorum">índex</a>… Menys encara es pot imaginar que aquest home curiós i progressista es convertí durant 23 anys en el cap d'una Església que va a defensar amb dents i ungles la llibertat, l'educació, les tradicions i el poder temporal.</li> <li><b>A través de la seva acció política</b>. Mitjançant la restauració dels <a href="/wiki/Companyia_de_Jes%C3%BAs" title="Companyia de Jesús">jesuïtes</a>, Pius VII restablí un ordre intel·lectual i progressista. Sembla que la signatura del <a href="/w/index.php?title=R%C3%A8gim_concordatari_franc%C3%A8s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Règim concordatari francès (encara no existeix)">Concordat</a> no era una forma de complir amb Napoleó, però corresponia a les seves profundes conviccions. En la lluita contra l'<a href="/wiki/Esclavitud" title="Esclavitud">esclavitud</a>, estava un segle per davant del seu temps i aconseguí ser amic dels altres monarques europeus. Va establir a Roma el lliure comerç, l'obertura de la <a href="/wiki/C%C3%BAria_pontif%C3%ADcia" class="mw-redirect" title="Cúria pontifícia">cúria</a> a col·laboradors laics (1800-1806), va nuar relacions diplomàtiques amb <a href="/wiki/Imperi_Rus" title="Imperi Rus">Rússia</a>, <a href="/wiki/Regne_Unit_de_la_Gran_Bretanya_i_Irlanda" title="Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda">Anglaterra</a> i els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a>, països no catòlics, reorganitzà les escoles als Estats Pontificis i va abolir el <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>, Pío VII és definitivament un papa del progrés que va inspirar la <a href="/wiki/Il%C2%B7lustraci%C3%B3" title="Il·lustració">Il·lustració</a>.</li> <li><b>Per les seves activitats culturals</b>. En tant que monjo benedictí i abat, dom Gregori intentà restaurar l'ideal monàstic i treballà per modernitzar l'ensenyament allà. Una cop elegit papa, treballà per posar en relleu el passat antic de Roma (excavacions arqueològiques del port d'Òstia, restauració del Coliseu) i embellir la ciutat (afores de l'Arc de Constantí, la font de Monte-Cavallo, la <a href="/wiki/Piazza_del_Popolo" title="Piazza del Popolo">Piazza del Popolo</a>, l'obelisc del Mont Pincius). Es creà un museu de l'antiguitat, creà o tornà a obrir les escoles i enriquí enormement la <a href="/wiki/Biblioteca_Vaticana" title="Biblioteca Vaticana">Biblioteca Vaticana</a>. Així mateix, convidà molts artistes a Roma sense distinció d'origen o religió (molts dels quals eren protestants), el que reflecteix, donat el temps i la funció, una ment oberta.</li> <li><b>Per la seva humanitat i bondat</b>. Mancat d'ambició personal, amic fidel (dels cardenals Pacca i Consalvi en particular) sobri (confessà viure amb una corona d'un dia), piu, suau (mai va aixecar la veu), discret, modest, generós (com a bisbe gastà tots els seus ingressos per ajudar els pobres de la seva diòcesi), suficient com per arriscar la seva vida per defensar les seves creences (la seva resistència a Napoleó és exemplar en aquest sentit) ferm, Pius VII també brillà magnanimitat (va acollir a Roma tota la <a href="/wiki/Fam%C3%ADlia_Bonaparte" class="mw-redirect" title="Família Bonaparte">família Bonaparte</a> i va insistir que la captivitat de l'emperador deposat es relaxés). Sens dubte, és millor deixar que la paraula d'això a Napoleó Bonaparte, el seu principal oponent en les seves memòries de Santa Elena, va escriure aquestes paraules sorprenents: «Aquest és realment un home bo, suau i bo. És un be, un home de veritat, jo crec, que m'encanta i que, al seu torn, em fa una mica, estic segur …»</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Beatificació"><span id="Beatificaci.C3.B3"></span>Beatificació</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Beatificació"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 12 de març de <a href="/wiki/2007" title="2007">2007</a> el Papa <a href="/wiki/Benet_XVI" title="Benet XVI">Benet XVI</a> autoritzà l'obertura del judici per a la <a href="/wiki/Beatificaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Beatificació">beatificació</a> de Pius VII. Ja havia rebut el títol canònic de <a href="/wiki/Servent_de_D%C3%A9u" title="Servent de Déu">servent de Déu</a>, en resposta a un decret papal que reconeixia oficialment les seves <i>virtuts heroiques</i>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-FOOTNOTECaiani202112-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTECaiani202112_1-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFCaiani2021">Caiani, 2021</a>, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-2">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://geneall.net/en/name/67775/pius-vii-pope/">Pius VII, pope</a>».  Geneall. [Consulta: 2 febrer 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCohen1823"><span style="font-variant: small-caps;">Cohen</span>, Jean. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://play.google.cat/store/books/details?id=7w03AAAAMAAJ&rdid=book-7w03AAAAMAAJ&rdot=1"><i>Précis historique sur Pie VII, contenant divers détails ignorés ou peu connus, tirés de mémoires inédits sur la famille, le caractère, la vie privée, l'élection et le gouvernement de ce pontife…: le tout accompagné de notes et pièces justificatives, telles que lettres, bulles, et autres actes originaux; orné de son portrait</i></a> (en francès).  París: Chez Delaunay, 1823, p. 15.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Pr%C3%A9cis+historique+sur+Pie+VII%2C+contenant+divers+d%C3%A9tails+ignor%C3%A9s+ou+peu+connus%2C+tir%C3%A9s+de+m%C3%A9moires+in%C3%A9dits+sur+la+famille%2C+le+caract%C3%A8re%2C+la+vie+priv%C3%A9e%2C+l%27%C3%A9lection+et+le+gouvernement+de+ce+pontife%E2%80%A6%3A+le+tout+accompagn%C3%A9+de+notes+et+pi%C3%A8ces+justificatives%2C+telles+que+lettres%2C+bulles%2C+et+autres+actes+originaux%3B+orn%C3%A9+de+son+portrait&rft.aulast=Cohen&rft.aufirst=Jean&rft.date=1823&rft.pub=Chez+Delaunay&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=15&rft_id=https%3A%2F%2Fplay.google.cat%2Fstore%2Fbooks%2Fdetails%3Fid%3D7w03AAAAMAAJ%26rdid%3Dbook-7w03AAAAMAAJ%26rdot%3D1"><span style="display: none;"> </span></span><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gcatholic.org/churches/cardinal/127.htm">Cardinal Title S. Callisto</a> GCatholic.org</span> </li> <li id="cite_note-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-5">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bchiar.html">Pope Pius VII (timeline)</a>».  Catholic Hierarchy. [Consulta: 21 març 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-bokenkotter-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-bokenkotter_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-bokenkotter_6-1">6,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Thomas Bokenkotter, <i>Church and Revolution: Catholics in the Struggle for Democracy and Social Justice</i> (NY: Doubleday, 1998), 32</span> </li> <li id="cite_note-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-7">↑</a></span> <span class="reference-text">J. P. Adams, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.csun.edu/~hcfll004/SV1800.html"><i>Sede Vacante and Conclave, 1799-1800</i>.</a>. Retrieved: 2016-03-13.</span> </li> <li id="cite_note-georgetown1-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-georgetown1_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110206213909/http://berkleycenter.georgetown.edu/resources/countries/france">France</a>».  Berkley Center for Religion, Peace, and World Affairs. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://berkleycenter.georgetown.edu/resources/countries/france">original</a> el 2011-02-06. [Consulta: 15 desembre 2011].</span> See drop-down essay on "The Third Republic and the 1905 Law of Laïcité"</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/10687a.htm">Catholic Encyclopedia 1914 entrada sobre Napoleó I</a></span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.encyclopedia.com/topic/Pius_VII.aspx">Pius VII</a>».  Encyclopedia.com, 2004. [Consulta: 27 febrer 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.con-spiration.de/syre/calendar/aug/0807.html7.">August 1814 - Wiederherstellung der Gesellschaft Jesu</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Patricia Gravatt, <i>L'Église et l'esclavage</i>, L'Harmattan, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 107</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">H. Fisquet, <i>La France pontificale</i>, Repos, 1864</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text">Una gran part d'aquestes informacions provenent de Larousse, Grand Dictionnaire universel del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, 1866-1877</span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Chevalier Alexis Artaud de Montor, <i>Histoire du Pape <span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span></i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 442</span>, 1836</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Chevalier Alexis Artaud de Montor, <i>Histoire du Pape <span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span></i>, <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 445</span>, 1836</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/12132a.htm">Pope Pius VII</a>». [Consulta: 22 gener 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140202223127/http://www2.fiu.edu/~mirandas/bios1785.htm#Chiaramonti">CHIARAMONTI, O.S.B.Cas., Gregorio Barnaba (1742-1823)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www2.fiu.edu/~mirandas/bios1785.htm#Chiaramonti">original</a> el 2 de febrer 2014. [Consulta: 4 febrer 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text">Chevalier Alexis Artaud de Montor, Histoire du pape <span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>, 1844</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text">Voir : <a rel="nofollow" class="external free" href="http://www.30giorni.it/fr/articolo.asp?id=18280">http://www.30giorni.it/fr/articolo.asp?id=18280</a><sup class="noprint Inline-Template"><span title="" style="white-space: nowrap;"><i>[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>]</i></span></sup></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">J. Leflon, <i>Un Pape romagnol : <span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span></i>, cit., <span style="white-space:nowrap"><abbr class="abbr" title="pàgina/es">p.</abbr> 243</span>. Del Condillac troviamo in Piana (11.91) una copia della traduzione italiana, con dedica del traduttore a <span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>: E.B.Condillac, Saggio sopra l'origine delle umane cognizioni, tradotto dal francese con note e osservazioni critiche di Tommaso Vincenzo Falletti, Roma, Zempel, 1784.</span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33663753">.mw-parser-output .side-box{margin:4px 0;box-sizing:border-box;border:1px solid #aaa;font-size:88%;line-height:1.25em;background-color:#f9f9f9;display:flow-root}.mw-parser-output .side-box-abovebelow,.mw-parser-output .side-box-text{padding:0.25em 0.9em}.mw-parser-output .side-box-image{padding:2px 0 2px 0.9em;text-align:center}.mw-parser-output .side-box-imageright{padding:2px 0.9em 2px 0;text-align:center}@media(min-width:500px){.mw-parser-output .side-box-flex{display:flex;align-items:center}.mw-parser-output .side-box-text{flex:1;min-width:0}}@media(min-width:720px){.mw-parser-output .side-box{width:238px}.mw-parser-output .side-box-right{clear:right;float:right;margin-left:1em}.mw-parser-output .side-box-left{margin-right:1em}.mw-parser-output .side-box-center{clear:both;margin:auto}}</style><div class="side-box metadata side-box-right plainlinks"> <div class="side-box-flex"> <div class="side-box-image"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/30px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="30" height="40" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/45px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/59px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></span></span></div> <div class="side-box-text plainlist">A <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://commons.wikimedia.org/wiki/P%C3%A0gina_principal?uselang=ca">Wikimedia Commons</a></span> hi ha contingut multimèdia relatiu a: <i><b><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Pius_VII" class="extiw" title="commons:Category:Pius VII">Pius VII</a></b></i></div></div> </div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGaiani2021"><span style="font-variant: small-caps;">Gaiani</span>, Ambrogio A. <i>To Kidnap a Pope. Napoleon and Pius VII</i> (en anglès).  New Haven: <a href="/wiki/Yale_University_Press" title="Yale University Press">Yale University Press</a>, 2021. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-300251333" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-300251333">ISBN 978-0-300251333</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=To+Kidnap+a+Pope.+Napoleon+and+Pius+VII&rft.aulast=Gaiani&rft.aufirst=Ambrogio+A.&rft.date=2021&rft.pub=%5B%5BYale+University+Press%5D%5D&rft.place=New+Haven&rft.isbn=978-0-300251333"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>O. Fusi Pecci, <i>La Vita del Papa <span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 6 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span></span></i>, Rome, 1965 ;</li> <li>Y-M. Hilaire (s. dir.), <i>Histoire de la papauté</i>, Seuil, « Points Histoire », 2003 ;</li> <li>P. Levillain (s.dir.), <i>Dictionnaire historique de la papauté</i>, Fayard, 2003 ;</li> <li>J. Tulard (s.dir.), <i>Dictionnaire Napoléon</i>, Fayard, 1999.</li> <li>Consalvi, Ercole, <i>Mémoires du cardinal Consalvi secrétaire d'État du pape Pie 7.</i>, avec une introduction et des notes / par J. Cretineau-Joly, Paris, Plon, 1864</li> <li>J. Leflon, <i><span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>. : Des abbayes bénédictines a la papauté</i>, Plon 1958</li> <li>Bernardine Melchior-Bonnet, <i>Napoléon et le Pape</i>, Paris : Le livre Contemporain, 1958 Serie : Présence de l'histoire, collection dirigée per André Castelot</li> <li>Martinengo, Domenico e Martinengo, Francesco, <i><span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span> in Savona : memorie storiche</i> / per D. e F. Martinengo, Torino: Tipografia salesiana, 1888</li> <li>Erasmo Pistolesi, <i>Vita del Sommo Pontefice <span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>., vol. <span title="Nombre 4 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span></i>, Perego Salvioni, 1830, Voll. I-II-III: Bourlie', 1824</li> <li>Artaud de Montor, Alexis François, <i>Storia di <span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span> ... Tradotta dall'abate Cesare Rovida.</i>, Milano, presso G. Resnati, 1838</li> <li>Robin Anderson, <i>Papa <span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span> (Barnaba Chiaramonti) : la vita, il regno e il conflitto con Napoleone nel periodo seguente alla Rivoluzione francese, 1742-1823</i>, Roma, Benedectina Editrice, 2000</li> <li>Ernesto Vercesi, <i><span style="white-space:nowrap;">Pio <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>: Napoleone e la restaurazione</i>, Torino, Societa editrice internazionale, 1933</li> <li>Marino Mengozzi, <i>I pontificati di Pio 6. e Pio 7. : atti del convegno, Cesena, 9 ottobre 1999 / a cura di Marino Mengozzi</i>, Cesena : Stilgraf, stampa 2000</li> <li>E.E.Y. Hales, <i>Napoleon and the Pope the Story of Napoleon and <span style="white-space:nowrap;">Pius <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span></i>, London, Eyre & Spottiswoode, 1962</li> <li><i>Centro Storico Benedettino Italiano: Pio 7. papa benedettino nel bicentenario della sua elezione : atti del Congresso storico internazionale</i>, Cesena-Venezia, 15-19 settembre 2000 / a cura di Giovanni Spinelli, Cesena : Badia di Santa Maria del Monte, 2003</li> <li>Jean Leflon, <i>Monsieur Emery l'Église concordataire et impériale</i>, Paris, Maison de la Bonne Presse, 1947</li> <li>Pio 6. Braschi e Pio 7. Chiaramonti: due pontefici cesenati nel bicentenario della campagna d'Italia : atti del Convegno internazionale, maggio 1997 / [a cura di Andrea Emiliani, di Luigi Pepe e di Biagio Dradi Maraldi, con la collaborazione di Michela Scolaro], Bologna : CLUEB, [1998]</li> <li>Centenario del ritorno di Pio 7. alla Sede romana e Festa di Maria ss. Auxilium christianorum, 24 maggio 1814-24 maggio 1914 : (Societa primaria romana per gl'interessi cattolici), Roma : Tip. Cuggiani, 1914</li> <li>Jean Mpisi, <i>Les papes et l'esclavage des Noirs: Le pardon de <span style="white-space:nowrap;">Jean-Paul <span title="Nombre 2 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span></span></i>, éditions L'Harmattan, 2008</li> <li>Louis François Bellaguet, <i>Mémoires du cardinal Pacca sur la captivité du pape <span style="white-space:nowrap;">Pie <span title="Nombre 7 escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span></span>, et le concordat de 1813</i>, Paris, Ladvocat, 1833</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Consistoris_de_Pius_VII" title="Consistoris de Pius VII">Consistoris de Pius VII</a></li> <li><a href="/wiki/Conclave_de_1823" title="Conclave de 1823">Conclave de 1823</a></li> <li><a href="/wiki/Conclave_de_1799%E2%80%931800" title="Conclave de 1799–1800">Conclave de 1799–1800</a></li> <li><a href="/wiki/Ercole_Consalvi" title="Ercole Consalvi">Ercole Consalvi</a></li> <li><a href="/wiki/Congr%C3%A9s_de_Viena" title="Congrés de Viena">Congrés de Viena</a></li> <li><a href="/wiki/Napole%C3%B3_Bonaparte" title="Napoleó Bonaparte">Napoleó Bonaparte</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Pius_VII&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/bchiar.html">Pius VI</a> publicat a <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholic-hierarchy.org">www.catholic-hierarchy.org</a> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newadvent.org/cathen/12132a.htm">Pius VIII</a> a l'<a href="/wiki/Enciclop%C3%A8dia_Cat%C3%B2lica" title="Enciclopèdia Catòlica">Enciclopèdia Catòlica</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417"><span class="languageicon" title="En anglès">(anglès)</span></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.totustuustools.net/magistero/pio7.htm">Textos de Pius VII</a></li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n85-119541">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058521552806706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX841071">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb12215406c">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BPN" class="mw-redirect" title="BPN">BPN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.biografischportaal.nl/persoon/53923015">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118792431">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n85119541">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/98122431">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000121029249">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/275446">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/030814626">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+1020288&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500354320">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an49782307">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=xx0022461&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV112149">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/pius-vii">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_VII&oldid=34172320">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_VII&oldid=34172320</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Bisbes_de_les_ciutats_d%27It%C3%A0lia_i_les_illes" title="Categoria:Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes">Bisbes de les ciutats d'Itàlia i les illes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Bisbes_italians" title="Categoria:Bisbes italians">Bisbes italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cardenals_creats_per_Pius_VI" title="Categoria:Cardenals creats per Pius VI">Cardenals creats per Pius VI</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Papes_de_Roma_del_segle_XIX" title="Categoria:Papes de Roma del segle XIX">Papes de Roma del segle XIX</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Participants_en_les_Guerres_Napole%C3%B2niques" title="Categoria:Participants en les Guerres Napoleòniques">Participants en les Guerres Napoleòniques</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_de_Cesena" title="Categoria:Persones de Cesena">Persones de Cesena</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Servents_de_D%C3%A9u_italians" title="Categoria:Servents de Déu italians">Servents de Déu italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persones_dels_Estats_Pontificis" title="Categoria:Persones dels Estats Pontificis">Persones dels Estats Pontificis</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_a_Roma" title="Categoria:Morts a Roma">Morts a Roma</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Benedictins_italians" title="Categoria:Benedictins italians">Benedictins italians</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Militars_d%27Em%C3%ADlia-Romanya" title="Categoria:Militars d'Emília-Romanya">Militars d'Emília-Romanya</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Cardenals_d%27Em%C3%ADlia-Romanya" title="Categoria:Cardenals d'Emília-Romanya">Cardenals d'Emília-Romanya</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Pol%C3%ADtics_d%27Em%C3%ADlia-Romanya" title="Categoria:Polítics d'Emília-Romanya">Polítics d'Emília-Romanya</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Naixements_del_1742" title="Categoria:Naixements del 1742">Naixements del 1742</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_refer%C3%A8ncies_puntuals_demanades" title="Categoria:Articles amb referències puntuals demanades">Articles amb referències puntuals demanades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_el_1823" title="Categoria:Morts el 1823">Morts el 1823</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 oct 2024 a les 17:38.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Pius_VII&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-w7plk","wgBackendResponseTime":160,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.370","walltime":"1.682","ppvisitednodes":{"value":13333,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":135501,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":37312,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":27,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":3,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":19261,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":6,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1469.800 1 -total"," 82.01% 1205.376 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 59.36% 872.436 1 Plantilla:Infobox_person"," 58.12% 854.211 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 57.53% 845.541 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 18.66% 274.261 2 Plantilla:Replace"," 13.12% 192.909 28 Plantilla:If_empty"," 6.90% 101.472 1 Plantilla:Identifiers"," 6.10% 89.653 34 Plantilla:GetLabelFix"," 5.73% 84.281 1 Plantilla:Referències"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.819","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":4404830,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-api-int.codfw.main-5cfcf7bc8d-wqlr8","timestamp":"20241121121754","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Pius VII","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Pius_VII","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q124754","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q124754","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-12-03T17:00:34Z","dateModified":"2024-10-30T16:38:38Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/4\/4f\/Jacques-Louis_David_018.jpg","headline":"papa de l'esgl\u00e9sia cat\u00f2lica"}</script> </body> </html>