CINXE.COM
Ronald Reagan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Ronald Reagan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"0820b3ac-b31e-4e00-bdeb-eebd51dcf11b","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Ronald_Reagan","wgTitle":"Ronald Reagan","wgCurRevisionId":34254691,"wgRevisionId":34254691,"wgArticleId":47990,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb avisos de la plantilla Webarchive","Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Articles amb identificador CANTIC","Control d'autoritats","Morts el 2004","Actors de cinema d'Illinois","Actors de sèries de televisió d'Illinois","Presidents dels Estats Units", "Escriptors estatunidencs en anglès","Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial","Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat","Governadors d'estats dels Estats Units","Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya","Anticomunistes","Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany","Morts a Bel Air","Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca","Escriptors d'Illinois","Persona de l'Any de la Revista Time","Naixements del 1911","Morts de pneumònia","Doctors honoris causa per l'Institut Weizmann","Antiavortistes","Neoliberals","Actors estatunidencs del segle XX"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Ronald_Reagan","wgRelevantArticleId":47990,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true, "wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":300000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q9960","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready", "ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","mediawiki.action.styles":"ready","mediawiki.interface.helpers.styles":"ready","mediawiki.codex.messagebox.styles":"ready","ext.cite.styles":"ready","mediawiki.page.gallery.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar", "ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cmediawiki.action.styles%7Cmediawiki.codex.messagebox.styles%7Cmediawiki.interface.helpers.styles%7Cmediawiki.page.gallery.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.5"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="noindex,nofollow,max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/1200px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1501"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/800px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="1000"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/640px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Ronald Reagan - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Ronald_Reagan rootpage-Ronald_Reagan skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ronald+Reagan&returntoquery=oldid%3D34254691" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ronald+Reagan&returntoquery=oldid%3D34254691" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Ronald+Reagan&returntoquery=oldid%3D34254691" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Ronald+Reagan&returntoquery=oldid%3D34254691" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"><!-- CentralNotice --></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Joventut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Joventut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Joventut</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Joventut-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Joventut</span> </button> <ul id="toc-Joventut-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Religió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Religió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1.1</span> <span>Religió</span> </div> </a> <ul id="toc-Religió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Carrera_al_món_de_l'espectacle" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Carrera_al_món_de_l'espectacle"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Carrera al món de l'espectacle</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Carrera_al_món_de_l'espectacle-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Carrera al món de l'espectacle</span> </button> <ul id="toc-Carrera_al_món_de_l'espectacle-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Ràdio_i_cinema" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ràdio_i_cinema"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Ràdio i cinema</span> </div> </a> <ul id="toc-Ràdio_i_cinema-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Servei_militar" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Servei_militar"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Servei militar</span> </div> </a> <ul id="toc-Servei_militar-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Presidència_del_Screen_Actors_Guild" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Presidència_del_Screen_Actors_Guild"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Presidència del Screen Actors Guild</span> </div> </a> <ul id="toc-Presidència_del_Screen_Actors_Guild-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Informant_del_FBI" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Informant_del_FBI"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Informant del FBI</span> </div> </a> <ul id="toc-Informant_del_FBI-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escoltes_de_HUAC" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escoltes_de_HUAC"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Escoltes de HUAC</span> </div> </a> <ul id="toc-Escoltes_de_HUAC-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Televisió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Televisió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>Televisió</span> </div> </a> <ul id="toc-Televisió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Matrimoni_i_fills" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Matrimoni_i_fills"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Matrimoni i fills</span> </div> </a> <ul id="toc-Matrimoni_i_fills-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Carrera_política_inicial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Carrera_política_inicial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Carrera política inicial</span> </div> </a> <ul id="toc-Carrera_política_inicial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Governador_de_Califòrnia_(1967-1975)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Governador_de_Califòrnia_(1967-1975)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Governador de Califòrnia (1967-1975)</span> </div> </a> <ul id="toc-Governador_de_Califòrnia_(1967-1975)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Campanya_presidencial_de_1976" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Campanya_presidencial_de_1976"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Campanya presidencial de 1976</span> </div> </a> <ul id="toc-Campanya_presidencial_de_1976-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-1978:_Oposició_a_la_Iniciativa_Briggs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#1978:_Oposició_a_la_Iniciativa_Briggs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>1978: Oposició a la Iniciativa Briggs</span> </div> </a> <ul id="toc-1978:_Oposició_a_la_Iniciativa_Briggs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Campanya_presidencial_de_1980" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Campanya_presidencial_de_1980"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Campanya presidencial de 1980</span> </div> </a> <ul id="toc-Campanya_presidencial_de_1980-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Presidència_(1981–1989)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Presidència_(1981–1989)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Presidència (1981–1989)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Presidència_(1981–1989)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Presidència (1981–1989)</span> </button> <ul id="toc-Presidència_(1981–1989)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Primer_mandat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primer_mandat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1</span> <span>Primer mandat</span> </div> </a> <ul id="toc-Primer_mandat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Oració_a_les_escoles_i_un_moment_de_silenci" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Oració_a_les_escoles_i_un_moment_de_silenci"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.1</span> <span>Oració a les escoles i un moment de silenci</span> </div> </a> <ul id="toc-Oració_a_les_escoles_i_un_moment_de_silenci-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Intent_d'assassinat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Intent_d'assassinat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.2</span> <span>Intent d'assassinat</span> </div> </a> <ul id="toc-Intent_d'assassinat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Sandra_Day_O'Connor" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Sandra_Day_O'Connor"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.3</span> <span>Sandra Day O'Connor</span> </div> </a> <ul id="toc-Sandra_Day_O'Connor-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaga_dels_controladors_de_trànsit_aeri" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaga_dels_controladors_de_trànsit_aeri"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.4</span> <span>Vaga dels controladors de trànsit aeri</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaga_dels_controladors_de_trànsit_aeri-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-"Reaganòmica"_i_l'economia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#"Reaganòmica"_i_l'economia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.5</span> <span>"Reaganòmica" i l'economia</span> </div> </a> <ul id="toc-"Reaganòmica"_i_l'economia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Drets_civils" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Drets_civils"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.6</span> <span>Drets civils</span> </div> </a> <ul id="toc-Drets_civils-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escalada_de_la_Guerra_Freda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Escalada_de_la_Guerra_Freda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.7</span> <span>Escalada de la Guerra Freda</span> </div> </a> <ul id="toc-Escalada_de_la_Guerra_Freda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_civil_libanesa" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_civil_libanesa"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.8</span> <span>Guerra civil libanesa</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_civil_libanesa-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Invasió_de_Granada" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Invasió_de_Granada"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.9</span> <span>Invasió de Granada</span> </div> </a> <ul id="toc-Invasió_de_Granada-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Campanya_presidencial_de_1984" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Campanya_presidencial_de_1984"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.1.10</span> <span>Campanya presidencial de 1984</span> </div> </a> <ul id="toc-Campanya_presidencial_de_1984-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Segon_mandat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Segon_mandat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2</span> <span>Segon mandat</span> </div> </a> <ul id="toc-Segon_mandat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Guerra_contra_les_drogues" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_contra_les_drogues"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.1</span> <span>Guerra contra les drogues</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_contra_les_drogues-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Resposta_a_l'epidèmia_de_sida" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Resposta_a_l'epidèmia_de_sida"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.2</span> <span>Resposta a l'epidèmia de sida</span> </div> </a> <ul id="toc-Resposta_a_l'epidèmia_de_sida-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-L'apartheid" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#L'apartheid"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.3</span> <span>L'apartheid</span> </div> </a> <ul id="toc-L'apartheid-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bombardeig_de_Líbia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Bombardeig_de_Líbia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.4</span> <span>Bombardeig de Líbia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bombardeig_de_Líbia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Immigració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Immigració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.5</span> <span>Immigració</span> </div> </a> <ul id="toc-Immigració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Assumpte_Iran-Contra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Assumpte_Iran-Contra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.6</span> <span>Assumpte Iran-Contra</span> </div> </a> <ul id="toc-Assumpte_Iran-Contra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Declivi_de_la_Unió_Soviètica_i_descongelació_de_les_relacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Declivi_de_la_Unió_Soviètica_i_descongelació_de_les_relacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.2.7</span> <span>Declivi de la Unió Soviètica i descongelació de les relacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Declivi_de_la_Unió_Soviètica_i_descongelació_de_les_relacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Salut" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Salut"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.3</span> <span>Salut</span> </div> </a> <ul id="toc-Salut-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Poder_judicial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Poder_judicial"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9.4</span> <span>Poder judicial</span> </div> </a> <ul id="toc-Poder_judicial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Post-presidència_(1989-2004)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Post-presidència_(1989-2004)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Post-presidència (1989-2004)</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Post-presidència_(1989-2004)-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Post-presidència (1989-2004)</span> </button> <ul id="toc-Post-presidència_(1989-2004)-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Assalt" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Assalt"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>Assalt</span> </div> </a> <ul id="toc-Assalt-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Parlar_en_públic" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Parlar_en_públic"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>Parlar en públic</span> </div> </a> <ul id="toc-Parlar_en_públic-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Malaltia_d'Alzheimer" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Malaltia_d'Alzheimer"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>Malaltia d'Alzheimer</span> </div> </a> <ul id="toc-Malaltia_d'Alzheimer-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Anunci_i_reacció_(1994)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Anunci_i_reacció_(1994)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3.1</span> <span>Anunci i reacció (1994)</span> </div> </a> <ul id="toc-Anunci_i_reacció_(1994)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Progressió_(1994-2004)" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-3"> <a class="vector-toc-link" href="#Progressió_(1994-2004)"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3.2</span> <span>Progressió (1994-2004)</span> </div> </a> <ul id="toc-Progressió_(1994-2004)-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Mort_i_funeral" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mort_i_funeral"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Mort i funeral</span> </div> </a> <ul id="toc-Mort_i_funeral-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llegat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Llegat</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Llegat-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Llegat</span> </button> <ul id="toc-Llegat-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Guerra_Freda" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_Freda"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.1</span> <span>Guerra Freda</span> </div> </a> <ul id="toc-Guerra_Freda-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llegat_nacional_i_polític" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llegat_nacional_i_polític"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.2</span> <span>Llegat nacional i polític</span> </div> </a> <ul id="toc-Llegat_nacional_i_polític-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Imatge_cultural_i_política" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Imatge_cultural_i_política"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12.3</span> <span>Imatge cultural i política</span> </div> </a> <ul id="toc-Imatge_cultural_i_política-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Honors" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Honors"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Honors</span> </div> </a> <ul id="toc-Honors-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Galeria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Galeria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Galeria</span> </div> </a> <ul id="toc-Galeria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fonts_generals" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_generals"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Fonts generals</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_generals-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia_addicional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia_addicional"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Bibliografia addicional</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Bibliografia addicional</span> </button> <ul id="toc-Bibliografia_addicional-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fonts_primàries" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fonts_primàries"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17.1</span> <span>Fonts primàries</span> </div> </a> <ul id="toc-Fonts_primàries-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Historiografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Historiografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17.2</span> <span>Historiografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Historiografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Ronald Reagan</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 251 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-251" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">251 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-ace mw-list-item"><a href="https://ace.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - atjeh" lang="ace" hreflang="ace" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Acèh" data-language-local-name="atjeh" class="interlanguage-link-target"><span>Acèh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target"><span>Alemannisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-am mw-list-item"><a href="https://am.wikipedia.org/wiki/%E1%88%AE%E1%8A%93%E1%88%8D%E1%8B%B5_%E1%88%AC%E1%8C%88%E1%8A%95" title="ሮናልድ ሬገን - amhàric" lang="am" hreflang="am" data-title="ሮናልድ ሬገን" data-language-autonym="አማርኛ" data-language-local-name="amhàric" class="interlanguage-link-target"><span>አማርኛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ang mw-list-item"><a href="https://ang.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - anglès antic" lang="ang" hreflang="ang" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ænglisc" data-language-local-name="anglès antic" class="interlanguage-link-target"><span>Ænglisc</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D8%B1%D9%8A%D8%BA%D8%A7%D9%86" title="رونالد ريغان - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="رونالد ريغان" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ary mw-list-item"><a href="https://ary.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D8%B1%D9%8A%DA%AD%D8%A7%D9%86" title="رونالد ريڭان - Moroccan Arabic" lang="ary" hreflang="ary" data-title="رونالد ريڭان" data-language-autonym="الدارجة" data-language-local-name="Moroccan Arabic" class="interlanguage-link-target"><span>الدارجة</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D8%B1%D9%8A%D8%AC%D8%A7%D9%86" title="رونالد ريجان - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="رونالد ريجان" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-av mw-list-item"><a href="https://av.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Рейган - àvar" lang="av" hreflang="av" data-title="Роналд Рейган" data-language-autonym="Авар" data-language-local-name="àvar" class="interlanguage-link-target"><span>Авар</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-avk mw-list-item"><a href="https://avk.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Kotava" lang="avk" hreflang="avk" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kotava" data-language-local-name="Kotava" class="interlanguage-link-target"><span>Kotava</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ay mw-list-item"><a href="https://ay.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - aimara" lang="ay" hreflang="ay" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Aymar aru" data-language-local-name="aimara" class="interlanguage-link-target"><span>Aymar aru</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reyqan" title="Ronald Reyqan - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Ronald Reyqan" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-azb mw-list-item"><a href="https://azb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D8%B1%DB%8C%D9%82%D8%A7%D9%86" title="رونالد ریقان - South Azerbaijani" lang="azb" hreflang="azb" data-title="رونالد ریقان" data-language-autonym="تۆرکجه" data-language-local-name="South Azerbaijani" class="interlanguage-link-target"><span>تۆرکجه</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target"><span>Башҡортса</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ban mw-list-item"><a href="https://ban.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - balinès" lang="ban" hreflang="ban" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Basa Bali" data-language-local-name="balinès" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Bali</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bar mw-list-item"><a href="https://bar.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - bavarès" lang="bar" hreflang="bar" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Boarisch" data-language-local-name="bavarès" class="interlanguage-link-target"><span>Boarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Ruonalds_Reigans" title="Ruonalds Reigans - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Ruonalds Reigans" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bcl mw-list-item"><a href="https://bcl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Central Bikol" lang="bcl" hreflang="bcl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bikol Central" data-language-local-name="Central Bikol" class="interlanguage-link-target"><span>Bikol Central</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D1%8D%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рэйган - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Рональд Рэйган" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D1%8D%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Рэйган - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Роналд Рэйган" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D1%8A%D0%BD" title="Роналд Рейгън - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Роналд Рейгън" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bh mw-list-item"><a href="https://bh.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%B8%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%80%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्ड विल्सन रीगन - Bhojpuri" lang="bh" hreflang="bh" data-title="रोनाल्ड विल्सन रीगन" data-language-autonym="भोजपुरी" data-language-local-name="Bhojpuri" class="interlanguage-link-target"><span>भोजपुरी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bi mw-list-item"><a href="https://bi.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - bislama" lang="bi" hreflang="bi" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bislama" data-language-local-name="bislama" class="interlanguage-link-target"><span>Bislama</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bjn mw-list-item"><a href="https://bjn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Banjar" lang="bjn" hreflang="bjn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Banjar" data-language-local-name="Banjar" class="interlanguage-link-target"><span>Banjar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bm mw-list-item"><a href="https://bm.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - bambara" lang="bm" hreflang="bm" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bamanankan" data-language-local-name="bambara" class="interlanguage-link-target"><span>Bamanankan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%8B%E0%A6%A8%E0%A6%BE%E0%A6%B2%E0%A7%8D%E0%A6%A1_%E0%A6%B0%E0%A7%87%E0%A6%97%E0%A6%A8" title="রোনাল্ড রেগন - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="রোনাল্ড রেগন" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target"><span>বাংলা</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bpy mw-list-item"><a href="https://bpy.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%B0%E0%A7%8B%E0%A6%A8%E0%A6%BE%E0%A6%B2%E0%A7%8D%E0%A6%A1_%E0%A6%B0%E0%A7%87%E0%A6%97%E0%A6%A8" title="রোনাল্ড রেগন - Bishnupriya" lang="bpy" hreflang="bpy" data-title="রোনাল্ড রেগন" data-language-autonym="বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী" data-language-local-name="Bishnupriya" class="interlanguage-link-target"><span>বিষ্ণুপ্রিয়া মণিপুরী</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bs mw-list-item"><a href="https://bs.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - bosnià" lang="bs" hreflang="bs" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bosanski" data-language-local-name="bosnià" class="interlanguage-link-target"><span>Bosanski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cbk-zam mw-list-item"><a href="https://cbk-zam.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Chavacano" lang="cbk" hreflang="cbk" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Chavacano de Zamboanga" data-language-local-name="Chavacano" class="interlanguage-link-target"><span>Chavacano de Zamboanga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cdo mw-list-item"><a href="https://cdo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Mindong" lang="cdo" hreflang="cdo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄" data-language-local-name="Mindong" class="interlanguage-link-target"><span>閩東語 / Mìng-dĕ̤ng-ngṳ̄</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ce mw-list-item"><a href="https://ce.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD,_%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4" title="Рейган, Рональд - txetxè" lang="ce" hreflang="ce" data-title="Рейган, Рональд" data-language-autonym="Нохчийн" data-language-local-name="txetxè" class="interlanguage-link-target"><span>Нохчийн</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chr mw-list-item"><a href="https://chr.wikipedia.org/wiki/%E1%8F%AC%E1%8E%BE%E1%8E%B5%E1%8F%97_%E1%8F%AA%E1%8E%A6%E1%8F%82" title="ᏬᎾᎵᏗ ᏪᎦᏂ - cherokee" lang="chr" hreflang="chr" data-title="ᏬᎾᎵᏗ ᏪᎦᏂ" data-language-autonym="ᏣᎳᎩ" data-language-local-name="cherokee" class="interlanguage-link-target"><span>ᏣᎳᎩ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-chy mw-list-item"><a href="https://chy.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - xeiene" lang="chy" hreflang="chy" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tsetsêhestâhese" data-language-local-name="xeiene" class="interlanguage-link-target"><span>Tsetsêhestâhese</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ckb mw-list-item"><a href="https://ckb.wikipedia.org/wiki/%DA%95%DB%86%D9%86%D8%A7%DA%B5%D8%AF_%DA%95%DB%95%DB%8C%DA%AF%D9%86" title="ڕۆناڵد ڕەیگن - kurd central" lang="ckb" hreflang="ckb" data-title="ڕۆناڵد ڕەیگن" data-language-autonym="کوردی" data-language-local-name="kurd central" class="interlanguage-link-target"><span>کوردی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target"><span>Corsu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-crh mw-list-item"><a href="https://crh.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reygan" title="Ronald Reygan - tàtar de Crimea" lang="crh" hreflang="crh" data-title="Ronald Reygan" data-language-autonym="Qırımtatarca" data-language-local-name="tàtar de Crimea" class="interlanguage-link-target"><span>Qırımtatarca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-csb mw-list-item"><a href="https://csb.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - caixubi" lang="csb" hreflang="csb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kaszëbsczi" data-language-local-name="caixubi" class="interlanguage-link-target"><span>Kaszëbsczi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cu mw-list-item"><a href="https://cu.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4%D1%8A_%D0%A0%D1%94%D0%B8%D0%B3%D0%B0%D0%BD%D1%8A" title="Роналдъ Рєиганъ - eslau eclesiàstic" lang="cu" hreflang="cu" data-title="Роналдъ Рєиганъ" data-language-autonym="Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ" data-language-local-name="eslau eclesiàstic" class="interlanguage-link-target"><span>Словѣньскъ / ⰔⰎⰑⰂⰡⰐⰠⰔⰍⰟ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cv mw-list-item"><a href="https://cv.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - txuvaix" lang="cv" hreflang="cv" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Чӑвашла" data-language-local-name="txuvaix" class="interlanguage-link-target"><span>Чӑвашла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-diq mw-list-item"><a href="https://diq.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Zazaki" lang="diq" hreflang="diq" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Zazaki" data-language-local-name="Zazaki" class="interlanguage-link-target"><span>Zazaki</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Dolnoserbski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dty mw-list-item"><a href="https://dty.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्ड रेगन - Doteli" lang="dty" hreflang="dty" data-title="रोनाल्ड रेगन" data-language-autonym="डोटेली" data-language-local-name="Doteli" class="interlanguage-link-target"><span>डोटेली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dv mw-list-item"><a href="https://dv.wikipedia.org/wiki/%DE%83%DE%AE%DE%82%DE%A6%DE%8D%DE%B0%DE%91%DE%B0_%DE%83%DE%AD%DE%8E%DE%A6%DE%82%DE%B0" title="ރޮނަލްޑް ރޭގަން - divehi" lang="dv" hreflang="dv" data-title="ރޮނަލްޑް ރޭގަން" data-language-autonym="ދިވެހިބަސް" data-language-local-name="divehi" class="interlanguage-link-target"><span>ދިވެހިބަސް</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ee mw-list-item"><a href="https://ee.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ewe" lang="ee" hreflang="ee" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Eʋegbe" data-language-local-name="ewe" class="interlanguage-link-target"><span>Eʋegbe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%A1%CF%8C%CE%BD%CE%B1%CE%BB%CE%BD%CF%84_%CE%A1%CE%AE%CE%B3%CE%BA%CE%B1%CE%BD" title="Ρόναλντ Ρήγκαν - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ρόναλντ Ρήγκαν" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eml mw-list-item"><a href="https://eml.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Emiliano-Romagnolo" lang="egl" hreflang="egl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Emiliàn e rumagnòl" data-language-local-name="Emiliano-Romagnolo" class="interlanguage-link-target"><span>Emiliàn e rumagnòl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ext mw-list-item"><a href="https://ext.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - extremeny" lang="ext" hreflang="ext" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Estremeñu" data-language-local-name="extremeny" class="interlanguage-link-target"><span>Estremeñu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D8%A7%D9%86" title="رونالد ریگان - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="رونالد ریگان" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ff mw-list-item"><a href="https://ff.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ful" lang="ff" hreflang="ff" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Fulfulde" data-language-local-name="ful" class="interlanguage-link-target"><span>Fulfulde</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fiu-vro mw-list-item"><a href="https://fiu-vro.wikipedia.org/wiki/Reagani_Ronald" title="Reagani Ronald - Võro" lang="vro" hreflang="vro" data-title="Reagani Ronald" data-language-autonym="Võro" data-language-local-name="Võro" class="interlanguage-link-target"><span>Võro</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fj mw-list-item"><a href="https://fj.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - fijià" lang="fj" hreflang="fj" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Na Vosa Vakaviti" data-language-local-name="fijià" class="interlanguage-link-target"><span>Na Vosa Vakaviti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frp mw-list-item"><a href="https://frp.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Arpitan" lang="frp" hreflang="frp" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Arpetan" data-language-local-name="Arpitan" class="interlanguage-link-target"><span>Arpetan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gag mw-list-item"><a href="https://gag.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - gagaús" lang="gag" hreflang="gag" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gagauz" data-language-local-name="gagaús" class="interlanguage-link-target"><span>Gagauz</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gan mw-list-item"><a href="https://gan.wikipedia.org/wiki/%E7%BE%85%E7%B4%8D%E5%BE%B7%C2%B7%E9%87%8C%E6%A0%B9" title="羅納德·里根 - xinès gan" lang="gan" hreflang="gan" data-title="羅納德·里根" data-language-autonym="贛語" data-language-local-name="xinès gan" class="interlanguage-link-target"><span>贛語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gn mw-list-item"><a href="https://gn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - guaraní" lang="gn" hreflang="gn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Avañe'ẽ" data-language-local-name="guaraní" class="interlanguage-link-target"><span>Avañe'ẽ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gom mw-list-item"><a href="https://gom.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - concani de Goa" lang="gom" hreflang="gom" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni" data-language-local-name="concani de Goa" class="interlanguage-link-target"><span>गोंयची कोंकणी / Gõychi Konknni</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gor mw-list-item"><a href="https://gor.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - gorontalo" lang="gor" hreflang="gor" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bahasa Hulontalo" data-language-local-name="gorontalo" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Hulontalo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-got mw-list-item"><a href="https://got.wikipedia.org/wiki/%F0%90%8D%82%F0%90%8D%89%F0%90%8C%BD%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%BB%F0%90%8C%B3_%F0%90%8D%82%F0%90%8C%B4%F0%90%8C%B2%F0%90%8C%B0%F0%90%8C%B9%F0%90%8C%BD" title="𐍂𐍉𐌽𐌰𐌻𐌳 𐍂𐌴𐌲𐌰𐌹𐌽 - gòtic" lang="got" hreflang="got" data-title="𐍂𐍉𐌽𐌰𐌻𐌳 𐍂𐌴𐌲𐌰𐌹𐌽" data-language-autonym="𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺" data-language-local-name="gòtic" class="interlanguage-link-target"><span>𐌲𐌿𐍄𐌹𐍃𐌺</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gu mw-list-item"><a href="https://gu.wikipedia.org/wiki/%E0%AA%B0%E0%AB%8B%E0%AA%A8%E0%AA%BE%E0%AA%B2%E0%AB%8D%E0%AA%A1_%E0%AA%B0%E0%AB%80%E0%AA%97%E0%AA%A8" title="રોનાલ્ડ રીગન - gujarati" lang="gu" hreflang="gu" data-title="રોનાલ્ડ રીગન" data-language-autonym="ગુજરાતી" data-language-local-name="gujarati" class="interlanguage-link-target"><span>ગુજરાતી</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-guw mw-list-item"><a href="https://guw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Gun" lang="guw" hreflang="guw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gungbe" data-language-local-name="Gun" class="interlanguage-link-target"><span>Gungbe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gv mw-list-item"><a href="https://gv.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - manx" lang="gv" hreflang="gv" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gaelg" data-language-local-name="manx" class="interlanguage-link-target"><span>Gaelg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hak mw-list-item"><a href="https://hak.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - xinès hakka" lang="hak" hreflang="hak" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="客家語 / Hak-kâ-ngî" data-language-local-name="xinès hakka" class="interlanguage-link-target"><span>客家語 / Hak-kâ-ngî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-haw mw-list-item"><a href="https://haw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - hawaià" lang="haw" hreflang="haw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Hawaiʻi" data-language-local-name="hawaià" class="interlanguage-link-target"><span>Hawaiʻi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%95%D7%A0%D7%9C%D7%93_%D7%A8%D7%99%D7%99%D7%92%D7%9F" title="רונלד רייגן - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="רונלד רייגן" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B5%E0%A4%BF%E0%A4%B2%E0%A4%B8%E0%A4%A8_%E0%A4%B0%E0%A5%80%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्ड विलसन रीगन - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="रोनाल्ड विलसन रीगन" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target"><span>हिन्दी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target"><span>Fiji Hindi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ht mw-list-item"><a href="https://ht.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - crioll d’Haití" lang="ht" hreflang="ht" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kreyòl ayisyen" data-language-local-name="crioll d’Haití" class="interlanguage-link-target"><span>Kreyòl ayisyen</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%B8%D5%B6%D5%A1%D5%AC%D5%A4_%D5%8C%D5%A5%D5%B5%D5%A3%D5%A1%D5%B6" title="Ռոնալդ Ռեյգան - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Ռոնալդ Ռեյգան" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D5%8C%D5%B8%D5%B6%D5%A1%D5%AC%D5%BF_%D5%8C%D5%AB%D5%AF%D5%A8%D5%B6" title="Ռոնալտ Ռիկըն - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Ռոնալտ Ռիկըն" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target"><span>Արեւմտահայերէն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ilo mw-list-item"><a href="https://ilo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ilocano" lang="ilo" hreflang="ilo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ilokano" data-language-local-name="ilocano" class="interlanguage-link-target"><span>Ilokano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-iu mw-list-item"><a href="https://iu.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - inuktitut" lang="iu" hreflang="iu" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut" data-language-local-name="inuktitut" class="interlanguage-link-target"><span>ᐃᓄᒃᑎᑐᑦ / inuktitut</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%AD%E3%83%8A%E3%83%AB%E3%83%89%E3%83%BB%E3%83%AC%E3%83%BC%E3%82%AC%E3%83%B3" title="ロナルド・レーガン - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ロナルド・レーガン" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jam mw-list-item"><a href="https://jam.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - crioll anglès de Jamaica" lang="jam" hreflang="jam" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Patois" data-language-local-name="crioll anglès de Jamaica" class="interlanguage-link-target"><span>Patois</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jbo mw-list-item"><a href="https://jbo.wikipedia.org/wiki/RANyld.REIgen" title="RANyld.REIgen - lojban" lang="jbo" hreflang="jbo" data-title="RANyld.REIgen" data-language-autonym="La .lojban." data-language-local-name="lojban" class="interlanguage-link-target"><span>La .lojban.</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%93_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%98%E1%83%92%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%98" title="რონალდ რეიგანი - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="რონალდ რეიგანი" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kaa mw-list-item"><a href="https://kaa.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - karakalpak" lang="kaa" hreflang="kaa" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Qaraqalpaqsha" data-language-local-name="karakalpak" class="interlanguage-link-target"><span>Qaraqalpaqsha</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kab mw-list-item"><a href="https://kab.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - cabilenc" lang="kab" hreflang="kab" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Taqbaylit" data-language-local-name="cabilenc" class="interlanguage-link-target"><span>Taqbaylit</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kbp mw-list-item"><a href="https://kbp.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Kabiye" lang="kbp" hreflang="kbp" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kabɩyɛ" data-language-local-name="Kabiye" class="interlanguage-link-target"><span>Kabɩyɛ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kg mw-list-item"><a href="https://kg.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - kongo" lang="kg" hreflang="kg" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kongo" data-language-local-name="kongo" class="interlanguage-link-target"><span>Kongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ki mw-list-item"><a href="https://ki.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - kikuiu" lang="ki" hreflang="ki" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gĩkũyũ" data-language-local-name="kikuiu" class="interlanguage-link-target"><span>Gĩkũyũ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kk mw-list-item"><a href="https://kk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - kazakh" lang="kk" hreflang="kk" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Қазақша" data-language-local-name="kazakh" class="interlanguage-link-target"><span>Қазақша</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-km mw-list-item"><a href="https://km.wikipedia.org/wiki/%E1%9E%9A%E1%9F%89%E1%9E%BC%E1%9E%8E%E1%9E%B6%E1%9E%9B%E1%9F%8B_%E1%9E%9A%E1%9E%B8%E1%9E%A0%E1%9F%92%E1%9E%80%E1%9F%81%E1%9E%93" title="រ៉ូណាល់ រីហ្កេន - khmer" lang="km" hreflang="km" data-title="រ៉ូណាល់ រីហ្កេន" data-language-autonym="ភាសាខ្មែរ" data-language-local-name="khmer" class="interlanguage-link-target"><span>ភាសាខ្មែរ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kn mw-list-item"><a href="https://kn.wikipedia.org/wiki/%E0%B2%B0%E0%B3%8B%E0%B2%A8%E0%B2%BE%E0%B2%B2%E0%B3%8D%E0%B2%A1%E0%B3%8D_%E0%B2%B0%E0%B3%87%E0%B2%97%E0%B2%A8%E0%B3%8D" title="ರೋನಾಲ್ಡ್ ರೇಗನ್ - kannada" lang="kn" hreflang="kn" data-title="ರೋನಾಲ್ಡ್ ರೇಗನ್" data-language-autonym="ಕನ್ನಡ" data-language-local-name="kannada" class="interlanguage-link-target"><span>ಕನ್ನಡ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A1%9C%EB%84%90%EB%93%9C_%EB%A0%88%EC%9D%B4%EA%B1%B4" title="로널드 레이건 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="로널드 레이건" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ksh mw-list-item"><a href="https://ksh.wikipedia.org/wiki/Ronald_W._Reagan" title="Ronald W. Reagan - kölsch" lang="ksh" hreflang="ksh" data-title="Ronald W. Reagan" data-language-autonym="Ripoarisch" data-language-local-name="kölsch" class="interlanguage-link-target"><span>Ripoarisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ku mw-list-item"><a href="https://ku.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - kurd" lang="ku" hreflang="ku" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kurdî" data-language-local-name="kurd" class="interlanguage-link-target"><span>Kurdî</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-kw mw-list-item"><a href="https://kw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - còrnic" lang="kw" hreflang="kw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kernowek" data-language-local-name="còrnic" class="interlanguage-link-target"><span>Kernowek</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ky mw-list-item"><a href="https://ky.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - kirguís" lang="ky" hreflang="ky" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Кыргызча" data-language-local-name="kirguís" class="interlanguage-link-target"><span>Кыргызча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Ronaldus_Reagan" title="Ronaldus Reagan - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Ronaldus Reagan" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Lëtzebuergesch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lg mw-list-item"><a href="https://lg.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ganda" lang="lg" hreflang="lg" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Luganda" data-language-local-name="ganda" class="interlanguage-link-target"><span>Luganda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-li mw-list-item"><a href="https://li.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - limburguès" lang="li" hreflang="li" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Limburgs" data-language-local-name="limburguès" class="interlanguage-link-target"><span>Limburgs</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lij mw-list-item"><a href="https://lij.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - lígur" lang="lij" hreflang="lij" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ligure" data-language-local-name="lígur" class="interlanguage-link-target"><span>Ligure</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lmo mw-list-item"><a href="https://lmo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - llombard" lang="lmo" hreflang="lmo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Lombard" data-language-local-name="llombard" class="interlanguage-link-target"><span>Lombard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ln mw-list-item"><a href="https://ln.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - lingala" lang="ln" hreflang="ln" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Lingála" data-language-local-name="lingala" class="interlanguage-link-target"><span>Lingála</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lo mw-list-item"><a href="https://lo.wikipedia.org/wiki/%E0%BB%82%E0%BA%A3%E0%BA%99%E0%BA%B1%E0%BA%A5%E0%BA%94%E0%BB%8C_%E0%BB%80%E0%BA%A3%E0%BB%81%E0%BA%81%E0%BA%99" title="ໂຣນັລດ໌ ເຣແກນ - laosià" lang="lo" hreflang="lo" data-title="ໂຣນັລດ໌ ເຣແກນ" data-language-autonym="ລາວ" data-language-local-name="laosià" class="interlanguage-link-target"><span>ລາວ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ltg mw-list-item"><a href="https://ltg.wikipedia.org/wiki/Ronalds_Reigans" title="Ronalds Reigans - Latgalian" lang="ltg" hreflang="ltg" data-title="Ronalds Reigans" data-language-autonym="Latgaļu" data-language-local-name="Latgalian" class="interlanguage-link-target"><span>Latgaļu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Ronalds_Reigans" title="Ronalds Reigans - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Ronalds Reigans" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mai mw-list-item"><a href="https://mai.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्ड रेगन - maithili" lang="mai" hreflang="mai" data-title="रोनाल्ड रेगन" data-language-autonym="मैथिली" data-language-local-name="maithili" class="interlanguage-link-target"><span>मैथिली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-map-bms mw-list-item"><a href="https://map-bms.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Banyumasan" lang="jv-x-bms" hreflang="jv-x-bms" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Basa Banyumasan" data-language-local-name="Banyumasan" class="interlanguage-link-target"><span>Basa Banyumasan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target"><span>Malagasy</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mhr mw-list-item"><a href="https://mhr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD,_%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4" title="Рейган, Рональд - Eastern Mari" lang="mhr" hreflang="mhr" data-title="Рейган, Рональд" data-language-autonym="Олык марий" data-language-local-name="Eastern Mari" class="interlanguage-link-target"><span>Олык марий</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target"><span>Māori</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-min mw-list-item"><a href="https://min.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - minangkabau" lang="min" hreflang="min" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Minangkabau" data-language-local-name="minangkabau" class="interlanguage-link-target"><span>Minangkabau</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Реган - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Роналд Реган" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ml mw-list-item"><a href="https://ml.wikipedia.org/wiki/%E0%B4%B1%E0%B5%8A%E0%B4%A3%E0%B4%BE%E0%B5%BE%E0%B4%A1%E0%B5%8D_%E0%B4%B1%E0%B5%80%E0%B4%97%E0%B5%BB" title="റൊണാൾഡ് റീഗൻ - malaiàlam" lang="ml" hreflang="ml" data-title="റൊണാൾഡ് റീഗൻ" data-language-autonym="മലയാളം" data-language-local-name="malaiàlam" class="interlanguage-link-target"><span>മലയാളം</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mn mw-list-item"><a href="https://mn.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Рейган - mongol" lang="mn" hreflang="mn" data-title="Роналд Рейган" data-language-autonym="Монгол" data-language-local-name="mongol" class="interlanguage-link-target"><span>Монгол</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%89%E0%A4%A8%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रॉनल्ड रेगन - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="रॉनल्ड रेगन" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mrj mw-list-item"><a href="https://mrj.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - mari occidental" lang="mrj" hreflang="mrj" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Кырык мары" data-language-local-name="mari occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Кырык мары</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mt mw-list-item"><a href="https://mt.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - maltès" lang="mt" hreflang="mt" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Malti" data-language-local-name="maltès" class="interlanguage-link-target"><span>Malti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-my mw-list-item"><a href="https://my.wikipedia.org/wiki/%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%AC%E1%80%BA%E1%80%94%E1%80%9A%E1%80%BA_%E1%80%9B%E1%80%B1%E1%80%82%E1%80%84%E1%80%BA" title="ရော်နယ် ရေဂင် - birmà" lang="my" hreflang="my" data-title="ရော်နယ် ရေဂင်" data-language-autonym="မြန်မာဘာသာ" data-language-local-name="birmà" class="interlanguage-link-target"><span>မြန်မာဘာသာ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mzn mw-list-item"><a href="https://mzn.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%D8%AF_%D9%88%DB%8C%D9%84%D8%B3%D9%88%D9%86_%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D8%A7%D9%86" title="رونالد ویلسون ریگان - mazanderani" lang="mzn" hreflang="mzn" data-title="رونالد ویلسون ریگان" data-language-autonym="مازِرونی" data-language-local-name="mazanderani" class="interlanguage-link-target"><span>مازِرونی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nah mw-list-item"><a href="https://nah.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Nahuatl" lang="nah" hreflang="nah" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Nāhuatl" data-language-local-name="Nahuatl" class="interlanguage-link-target"><span>Nāhuatl</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nap mw-list-item"><a href="https://nap.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - napolità" lang="nap" hreflang="nap" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Napulitano" data-language-local-name="napolità" class="interlanguage-link-target"><span>Napulitano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ne mw-list-item"><a href="https://ne.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A1_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्ड रेगन - nepalès" lang="ne" hreflang="ne" data-title="रोनाल्ड रेगन" data-language-autonym="नेपाली" data-language-local-name="nepalès" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाली</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-new mw-list-item"><a href="https://new.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्द रेगन - newari" lang="new" hreflang="new" data-title="रोनाल्द रेगन" data-language-autonym="नेपाल भाषा" data-language-local-name="newari" class="interlanguage-link-target"><span>नेपाल भाषा</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nov mw-list-item"><a href="https://nov.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - novial" lang="nov" hreflang="nov" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Novial" data-language-local-name="novial" class="interlanguage-link-target"><span>Novial</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nso mw-list-item"><a href="https://nso.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sotho septentrional" lang="nso" hreflang="nso" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Sesotho sa Leboa" data-language-local-name="sotho septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Sesotho sa Leboa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ny mw-list-item"><a href="https://ny.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - nyanja" lang="ny" hreflang="ny" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Chi-Chewa" data-language-local-name="nyanja" class="interlanguage-link-target"><span>Chi-Chewa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-or mw-list-item"><a href="https://or.wikipedia.org/wiki/%E0%AC%B0%E0%AD%8B%E0%AC%A8%E0%AC%BE%E0%AC%B2%E0%AD%8D%E0%AC%A1_%E0%AC%B0%E0%AD%87%E0%AC%97%E0%AC%A8" title="ରୋନାଲ୍ଡ ରେଗନ - oriya" lang="or" hreflang="or" data-title="ରୋନାଲ୍ଡ ରେଗନ" data-language-autonym="ଓଡ଼ିଆ" data-language-local-name="oriya" class="interlanguage-link-target"><span>ଓଡ଼ିଆ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD,_%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4" title="Рейган, Рональд - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Рейган, Рональд" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%B0%E0%A9%8B%E0%A8%A8%E0%A8%B2%E0%A8%A1_%E0%A8%B0%E0%A9%80%E0%A8%97%E0%A8%A8" title="ਰੋਨਲਡ ਰੀਗਨ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਰੋਨਲਡ ਰੀਗਨ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target"><span>ਪੰਜਾਬੀ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pag mw-list-item"><a href="https://pag.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - pangasinan" lang="pag" hreflang="pag" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Pangasinan" data-language-local-name="pangasinan" class="interlanguage-link-target"><span>Pangasinan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pam mw-list-item"><a href="https://pam.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - pampanga" lang="pam" hreflang="pam" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kapampangan" data-language-local-name="pampanga" class="interlanguage-link-target"><span>Kapampangan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target"><span>Picard</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pdc mw-list-item"><a href="https://pdc.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - alemany pennsilvanià" lang="pdc" hreflang="pdc" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Deitsch" data-language-local-name="alemany pennsilvanià" class="interlanguage-link-target"><span>Deitsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pfl mw-list-item"><a href="https://pfl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - alemany palatí" lang="pfl" hreflang="pfl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Pälzisch" data-language-local-name="alemany palatí" class="interlanguage-link-target"><span>Pälzisch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pih mw-list-item"><a href="https://pih.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Norfuk / Pitkern" lang="pih" hreflang="pih" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Norfuk / Pitkern" data-language-local-name="Norfuk / Pitkern" class="interlanguage-link-target"><span>Norfuk / Pitkern</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target"><span>Piemontèis</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%DA%88_%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D9%86" title="رونالڈ ریگن - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="رونالڈ ریگن" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target"><span>پنجابی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ps mw-list-item"><a href="https://ps.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%DA%89_%D8%B1%DB%8C%DA%AB%D9%86" title="رونالډ ریګن - paixtu" lang="ps" hreflang="ps" data-title="رونالډ ریګن" data-language-autonym="پښتو" data-language-local-name="paixtu" class="interlanguage-link-target"><span>پښتو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target"><span>Runa Simi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target"><span>Rumantsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rmy mw-list-item"><a href="https://rmy.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Vlax Romani" lang="rmy" hreflang="rmy" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Romani čhib" data-language-local-name="Vlax Romani" class="interlanguage-link-target"><span>Romani čhib</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rn mw-list-item"><a href="https://rn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - rundi" lang="rn" hreflang="rn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ikirundi" data-language-local-name="rundi" class="interlanguage-link-target"><span>Ikirundi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-rup mw-list-item"><a href="https://roa-rup.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - aromanès" lang="rup" hreflang="rup" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Armãneashti" data-language-local-name="aromanès" class="interlanguage-link-target"><span>Armãneashti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-roa-tara mw-list-item"><a href="https://roa-tara.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Tarantino" lang="nap-x-tara" hreflang="nap-x-tara" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tarandíne" data-language-local-name="Tarantino" class="interlanguage-link-target"><span>Tarandíne</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD,_%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4" title="Рейган, Рональд - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Рейган, Рональд" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rw mw-list-item"><a href="https://rw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ruandès" lang="rw" hreflang="rw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ikinyarwanda" data-language-local-name="ruandès" class="interlanguage-link-target"><span>Ikinyarwanda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%B0%E0%A5%8B%E0%A4%A8%E0%A4%BE%E0%A4%B2%E0%A5%8D%E0%A4%A6_%E0%A4%B0%E0%A5%87%E0%A4%97%E0%A4%A8" title="रोनाल्द रेगन - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="रोनाल्द रेगन" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sah mw-list-item"><a href="https://sah.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - iacut" lang="sah" hreflang="sah" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Саха тыла" data-language-local-name="iacut" class="interlanguage-link-target"><span>Саха тыла</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sco mw-list-item"><a href="https://sco.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - escocès" lang="sco" hreflang="sco" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Scots" data-language-local-name="escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Scots</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Davvisámegiella</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-si mw-list-item"><a href="https://si.wikipedia.org/wiki/%E0%B6%BB%E0%B7%9C%E0%B6%B1%E0%B6%BD%E0%B7%8A%E0%B6%A9%E0%B7%8A_%E0%B6%BB%E0%B7%9A%E0%B6%9C%E0%B6%B1%E0%B7%8A" title="රොනල්ඩ් රේගන් - singalès" lang="si" hreflang="si" data-title="රොනල්ඩ් රේගන්" data-language-autonym="සිංහල" data-language-local-name="singalès" class="interlanguage-link-target"><span>සිංහල</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sm mw-list-item"><a href="https://sm.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - samoà" lang="sm" hreflang="sm" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Gagana Samoa" data-language-local-name="samoà" class="interlanguage-link-target"><span>Gagana Samoa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sn mw-list-item"><a href="https://sn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - shona" lang="sn" hreflang="sn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="ChiShona" data-language-local-name="shona" class="interlanguage-link-target"><span>ChiShona</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-so mw-list-item"><a href="https://so.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - somali" lang="so" hreflang="so" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Soomaaliga" data-language-local-name="somali" class="interlanguage-link-target"><span>Soomaaliga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Реган - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Роналд Реган" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-srn mw-list-item"><a href="https://srn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sranan" lang="srn" hreflang="srn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Sranantongo" data-language-local-name="sranan" class="interlanguage-link-target"><span>Sranantongo</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ss mw-list-item"><a href="https://ss.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - swazi" lang="ss" hreflang="ss" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="SiSwati" data-language-local-name="swazi" class="interlanguage-link-target"><span>SiSwati</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-stq mw-list-item"><a href="https://stq.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - Saterland Frisian" lang="stq" hreflang="stq" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Seeltersk" data-language-local-name="Saterland Frisian" class="interlanguage-link-target"><span>Seeltersk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-su mw-list-item"><a href="https://su.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - sondanès" lang="su" hreflang="su" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Sunda" data-language-local-name="sondanès" class="interlanguage-link-target"><span>Sunda</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target"><span>Kiswahili</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-szl mw-list-item"><a href="https://szl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - silesià" lang="szl" hreflang="szl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Ślůnski" data-language-local-name="silesià" class="interlanguage-link-target"><span>Ślůnski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%B0%E0%AE%BE%E0%AE%A9%E0%AE%B2%E0%AF%8D%E0%AE%9F%E0%AF%8D_%E0%AE%B0%E0%AF%87%E0%AE%95%E0%AE%A9%E0%AF%8D" title="ரானல்ட் ரேகன் - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="ரானல்ட் ரேகன்" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-te mw-list-item"><a href="https://te.wikipedia.org/wiki/%E0%B0%B0%E0%B1%8B%E0%B0%A8%E0%B0%BE%E0%B0%B2%E0%B1%8D%E0%B0%A1%E0%B1%8D_%E0%B0%B0%E0%B1%80%E0%B0%97%E0%B0%A8%E0%B1%8D" title="రోనాల్డ్ రీగన్ - telugu" lang="te" hreflang="te" data-title="రోనాల్డ్ రీగన్" data-language-autonym="తెలుగు" data-language-local-name="telugu" class="interlanguage-link-target"><span>తెలుగు</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tet mw-list-item"><a href="https://tet.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tètum" lang="tet" hreflang="tet" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tetun" data-language-local-name="tètum" class="interlanguage-link-target"><span>Tetun</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tg mw-list-item"><a href="https://tg.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Роналд Рейган - tadjik" lang="tg" hreflang="tg" data-title="Роналд Рейган" data-language-autonym="Тоҷикӣ" data-language-local-name="tadjik" class="interlanguage-link-target"><span>Тоҷикӣ</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%82%E0%B8%A3%E0%B8%99%E0%B8%B1%E0%B8%A5%E0%B8%94%E0%B9%8C_%E0%B9%80%E0%B8%A3%E0%B9%81%E0%B8%81%E0%B8%99" title="โรนัลด์ เรแกน - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="โรนัลด์ เรแกน" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tk mw-list-item"><a href="https://tk.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - turcman" lang="tk" hreflang="tk" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Türkmençe" data-language-local-name="turcman" class="interlanguage-link-target"><span>Türkmençe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl badge-Q70894304 mw-list-item" title=""><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Ronald_Rejgan" title="Ronald Rejgan - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Ronald Rejgan" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tn mw-list-item"><a href="https://tn.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - setswana" lang="tn" hreflang="tn" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Setswana" data-language-local-name="setswana" class="interlanguage-link-target"><span>Setswana</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tpi mw-list-item"><a href="https://tpi.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tok pisin" lang="tpi" hreflang="tpi" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tok Pisin" data-language-local-name="tok pisin" class="interlanguage-link-target"><span>Tok Pisin</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ts mw-list-item"><a href="https://ts.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tsonga" lang="ts" hreflang="ts" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Xitsonga" data-language-local-name="tsonga" class="interlanguage-link-target"><span>Xitsonga</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tt mw-list-item"><a href="https://tt.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - tàtar" lang="tt" hreflang="tt" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Татарча / tatarça" data-language-local-name="tàtar" class="interlanguage-link-target"><span>Татарча / tatarça</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tum mw-list-item"><a href="https://tum.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tumbuka" lang="tum" hreflang="tum" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="ChiTumbuka" data-language-local-name="tumbuka" class="interlanguage-link-target"><span>ChiTumbuka</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tw mw-list-item"><a href="https://tw.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - twi" lang="tw" hreflang="tw" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Twi" data-language-local-name="twi" class="interlanguage-link-target"><span>Twi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ty mw-list-item"><a href="https://ty.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - tahitià" lang="ty" hreflang="ty" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Reo tahiti" data-language-local-name="tahitià" class="interlanguage-link-target"><span>Reo tahiti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ug mw-list-item"><a href="https://ug.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%DB%90%DA%AF%D8%A7%D9%86" title="رېگان - uigur" lang="ug" hreflang="ug" data-title="رېگان" data-language-autonym="ئۇيغۇرچە / Uyghurche" data-language-local-name="uigur" class="interlanguage-link-target"><span>ئۇيغۇرچە / Uyghurche</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%A0%D0%BE%D0%BD%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%B4_%D0%A0%D0%B5%D0%B9%D0%B3%D0%B0%D0%BD" title="Рональд Рейган - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Рональд Рейган" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D8%B1%D9%88%D9%86%D8%A7%D9%84%DA%88_%D8%B1%DB%8C%DA%AF%D9%86" title="رونالڈ ریگن - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="رونالڈ ریگن" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uz mw-list-item"><a href="https://uz.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - uzbek" lang="uz" hreflang="uz" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Oʻzbekcha / ўзбекча" data-language-local-name="uzbek" class="interlanguage-link-target"><span>Oʻzbekcha / ўзбекча</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vec mw-list-item"><a href="https://vec.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - vènet" lang="vec" hreflang="vec" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Vèneto" data-language-local-name="vènet" class="interlanguage-link-target"><span>Vèneto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vep mw-list-item"><a href="https://vep.wikipedia.org/wiki/Reigan_Ronal%27d" title="Reigan Ronal'd - vepse" lang="vep" hreflang="vep" data-title="Reigan Ronal'd" data-language-autonym="Vepsän kel’" data-language-local-name="vepse" class="interlanguage-link-target"><span>Vepsän kel’</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vls mw-list-item"><a href="https://vls.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - flamenc occidental" lang="vls" hreflang="vls" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="West-Vlams" data-language-local-name="flamenc occidental" class="interlanguage-link-target"><span>West-Vlams</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vo mw-list-item"><a href="https://vo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - volapük" lang="vo" hreflang="vo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Volapük" data-language-local-name="volapük" class="interlanguage-link-target"><span>Volapük</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wa mw-list-item"><a href="https://wa.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - való" lang="wa" hreflang="wa" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Walon" data-language-local-name="való" class="interlanguage-link-target"><span>Walon</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wo mw-list-item"><a href="https://wo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - wòlof" lang="wo" hreflang="wo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Wolof" data-language-local-name="wòlof" class="interlanguage-link-target"><span>Wolof</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E7%BA%B3%E5%BE%B7%C2%B7%E9%87%8C%E6%A0%B9" title="罗纳德·里根 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="罗纳德·里根" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xh mw-list-item"><a href="https://xh.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - xosa" lang="xh" hreflang="xh" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="IsiXhosa" data-language-local-name="xosa" class="interlanguage-link-target"><span>IsiXhosa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-xmf mw-list-item"><a href="https://xmf.wikipedia.org/wiki/%E1%83%A0%E1%83%9D%E1%83%9C%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%93_%E1%83%A0%E1%83%94%E1%83%98%E1%83%92%E1%83%90%E1%83%9C%E1%83%98" title="რონალდ რეიგანი - mingrelià" lang="xmf" hreflang="xmf" data-title="რონალდ რეიგანი" data-language-autonym="მარგალური" data-language-local-name="mingrelià" class="interlanguage-link-target"><span>მარგალური</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yi mw-list-item"><a href="https://yi.wikipedia.org/wiki/%D7%A8%D7%90%D7%A0%D7%90%D7%9C%D7%93_%D7%A8%D7%99%D7%99%D7%92%D7%A2%D7%9F" title="ראנאלד רייגען - ídix" lang="yi" hreflang="yi" data-title="ראנאלד רייגען" data-language-autonym="ייִדיש" data-language-local-name="ídix" class="interlanguage-link-target"><span>ייִדיש</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target"><span>Yorùbá</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-za mw-list-item"><a href="https://za.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - zhuang" lang="za" hreflang="za" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Vahcuengh" data-language-local-name="zhuang" class="interlanguage-link-target"><span>Vahcuengh</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zea mw-list-item"><a href="https://zea.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - zelandès" lang="zea" hreflang="zea" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="Zeêuws" data-language-local-name="zelandès" class="interlanguage-link-target"><span>Zeêuws</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E7%BD%97%E7%BA%B3%E5%BE%B7%C2%B7%E9%87%8C%E6%A0%B9" title="罗纳德·里根 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="罗纳德·里根" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E6%9C%97%E5%A5%B4%E5%88%97%E6%A0%B9" title="朗奴列根 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="朗奴列根" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-min-nan mw-list-item"><a href="https://zh-min-nan.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - xinès min del sud" lang="nan" hreflang="nan" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="閩南語 / Bân-lâm-gú" data-language-local-name="xinès min del sud" class="interlanguage-link-target"><span>閩南語 / Bân-lâm-gú</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E6%9C%97%E5%A5%B4%E5%88%97%E6%A0%B9" title="朗奴列根 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="朗奴列根" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan" title="Ronald Reagan - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Ronald Reagan" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target"><span>IsiZulu</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q9960#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ronald_Reagan" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Ronald_Reagan" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Ronald_Reagan"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Ronald_Reagan"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Ronald_Reagan" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Ronald_Reagan" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&oldid=34254691" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Ronald_Reagan&id=34254691&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fw%2Findex.php%3Ftitle%3DRonald_Reagan%26oldid%3D34254691"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fw%2Findex.php%3Ftitle%3DRonald_Reagan%26oldid%3D34254691"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Ronald+Reagan"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Ronald_Reagan&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Ronald_Reagan" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Ronald_Reagan" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q9960" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><div class="cdx-message cdx-message--block cdx-message--warning mw-revision"><span class="cdx-message__icon"></span><div class="cdx-message__content"><div id="mw-revision-info">Aquesta és una <a href="/wiki/Ajuda:P%C3%A0gina_d%27historial" class="mw-redirect" title="Ajuda:Pàgina d'historial">versió anterior</a> d'aquesta pàgina, de data 04:13, 18 nov 2024 amb l'última edició de <a href="/wiki/Usuari:EVA3.0_(bot)" class="mw-redirect mw-userlink" title="Usuari:EVA3.0 (bot)" data-mw-revid="34254691"><bdi>EVA3.0 (bot)</bdi></a> <span class="mw-usertoollinks">(<a href="/wiki/Usuari_Discussi%C3%B3:EVA3.0_(bot)" class="mw-redirect mw-usertoollinks-talk" title="Usuari Discussió:EVA3.0 (bot)">discussió</a> | <a href="/wiki/Especial:Contribucions/EVA3.0_(bot)" class="mw-usertoollinks-contribs" title="Especial:Contribucions/EVA3.0 (bot)">contribucions</a>)</span>. Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la <span class="plainlinks"><a class="external text" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ronald_Reagan">versió actual</a></span>.</div><div id="mw-revision-nav">(<a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&diff=prev&oldid=34254691" title="Ronald Reagan">dif.</a>) <a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&direction=prev&oldid=34254691" title="Ronald Reagan">←la pròxima versió més antiga</a> | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)</div></div></div></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><span style="float:left;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a></span></span><span class="fn">Ronald Reagan</span></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/240px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg" decoding="async" width="240" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/360px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg/480px-Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg 2x" data-file-width="2399" data-file-height="3000" /></a></span><br /> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">(en) <span lang="en">Ronald Wilson Reagan</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P1477" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br />6 febrer 1911 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q986310" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q986310">Tampico (Illinois)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">5 juny 2004 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> (93 anys)<br /><a href="/wiki/Bel-Air_(Los_Angeles)" title="Bel-Air (Los Angeles)">Bel Air (Califòrnia)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Causa de mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pneum%C3%B2nia" title="Pneumònia">pneumònia</a><br /><a href="/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer" title="Malaltia d'Alzheimer">malaltia d'Alzheimer</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P509" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1432360" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1432360">Biblioteca Presidencial Ronald Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/25px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/38px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/50px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png 2x" data-file-width="2424" data-file-height="2425" /></a></span> 40è <a href="/wiki/President_dels_Estats_Units" title="President dels Estats Units">President dels Estats Units</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 20 gener 1981 – 20 gener 1989 <br />← <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">James Earl Carter</a> – <a href="/wiki/George_H._W._Bush" title="George H. W. Bush">George Herbert Walker Bush</a> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Electe a: <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q699716" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q699716">eleccions presidencials dels Estats Units de 1980</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q699744" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q699744">eleccions presidencials dels Estats Units de 1984</a></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> 31è <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1467287" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1467287">President electe dels Estats Units</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 4 novembre 1980 – 20 gener 1981 <br />← <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">James Earl Carter</a> – <a href="/wiki/George_H._W._Bush" title="George H. W. Bush">George Herbert Walker Bush</a> → <br /><div style="float: left;font-size:smaller;">Electe a: <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q699716" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q699716">eleccions presidencials dels Estats Units de 1980</a></div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png/25px-Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png/38px-Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png/50px-Seal_of_the_39th_Governor_of_California.png 2x" data-file-width="1940" data-file-height="1940" /></a></span> 33è <a href="/wiki/Governador_de_Calif%C3%B2rnia" title="Governador de Califòrnia">Governador de Califòrnia</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 2 gener 1967 – 6 gener 1975 <br />← <a href="/wiki/Pat_Brown" title="Pat Brown">Pat Brown</a> – <a href="/wiki/Jerry_Brown" title="Jerry Brown">Jerry Brown</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q120638159" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q120638159">President de la SAG</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 1959 – 1960 <br />← <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q325427" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q325427">Howard Keel</a> – <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3101481" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3101481">George Chandler</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> 7è <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q120638159" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q120638159">President de la SAG</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> 1947 – 1952 <br />← <a href="/wiki/Robert_Montgomery" title="Robert Montgomery">Robert Montgomery</a> – <a href="/wiki/Walter_Pidgeon" title="Walter Pidgeon">Walter Pidgeon</a> → </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox_center_BG"> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1255921" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1255921">President</a> </th></tr><tr><td colspan="2" style="text-align:center;"> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P39" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Dades personals</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Residència</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7365195" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7365195">Ronald Reagan Boyhood Home</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q7365195?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <small>(1920–1923)</small><br /><a href="/wiki/Rancho_del_Cielo" title="Rancho del Cielo">Rancho del Cielo</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P551" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Religió</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Presbiterianisme" title="Presbiterianisme">Presbiterianisme</a>, <a href="/wiki/Restauracionisme" title="Restauracionisme">restauracionisme</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1541206" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1541206">Església Cristiana (Deixebles de Crist)</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P140" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Formació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5411163" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5411163">Eureka College</a> <small>- <a href="/wiki/Ci%C3%A8ncies_econ%C3%B2miques" title="Ciències econòmiques">economia</a>, <a href="/wiki/Sociologia" title="Sociologia">sociologia</a> (1928–1932)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5284951" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5284951">Dixon High School</a> <small> (1924–1928) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P69" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Alçada</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1.800 mm <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P2048" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lateralitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Dret%C3%A0" title="Dretà">dretà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P552" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Color dels ulls</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17122834" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17122834">Blau</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P1340" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Color de cabells</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cabells_castanys" title="Cabells castanys">Cabells marrons</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P1884" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Lloc de treball </span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Washington_DC" title="Washington DC">Washington DC</a> <small>(1981–1989)</small><br /><a href="/wiki/Sacramento" title="Sacramento">Sacramento</a> <small>(1967–1975)</small><br /><a href="/wiki/Hollywood" title="Hollywood">Hollywood</a> <small>(1945–1967)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5471564" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5471564">Fort MacArthur</a> <small>(1945–1945)</small><br /><a href="/wiki/Culver_City" title="Culver City">Culver City</a> <small>(1942–1945)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q948933" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q948933">Fort Mason</a> <small>(1942–1942)</small><br /><a href="/wiki/Hollywood" title="Hollywood">Hollywood</a> <small>(1937–1942)</small><br /><a href="/wiki/Des_Moines" title="Des Moines">Des Moines</a> <small>(1933–1937) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Oficial" title="Oficial">oficial</a><small> (1942–1945)</small>, <a href="/wiki/Actor" title="Actor">actor</a><small> (1937–1960)</small>, <a href="/wiki/Locutor" title="Locutor">locutor</a><small> (1933–1937)</small>, <a href="/wiki/Salvavides_(socorrista)" title="Salvavides (socorrista)">socorrista</a><small> (1927–1932)</small>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q372436" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q372436">estadista</a>, <a href="/wiki/Actor_de_veu" title="Actor de veu">actor de veu</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q120115224" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q120115224">anticomunista</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18939491" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18939491">diarista</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10798782" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10798782">actor de televisió</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15627169" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q15627169">sindicalista</a>, <a href="/wiki/Guionista" title="Guionista">guionista</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10800557" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10800557">actor de cinema</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q22662561" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q22662561">presentador de concursos</a>, <a href="/wiki/Pol%C3%ADtic" title="Polític">polític</a>, <a href="/wiki/Actor_de_car%C3%A0cter" title="Actor de caràcter">actor de gènere</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q18814623" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q18814623">autobiògraf</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10732476" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10732476">col·leccionista d'art</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><span style="white-space:nowrap;">Activitat</span></th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1r juny 1937 <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P2031" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> - </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupador</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Warner_Bros." title="Warner Bros.">Warner Bros.</a> <small>(1937–) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P108" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Partit</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_dels_Estats_Units" title="Partit Republicà dels Estats Units">Partit Republicà dels Estats Units</a> <small>(1962–2004)</small><br /><a href="/wiki/Partit_Dem%C3%B2crata_dels_Estats_Units" title="Partit Demòcrata dels Estats Units">Partit Demòcrata dels Estats Units</a> <small>(–1962) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P102" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Membre de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q468865" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q468865">Legió Americana</a> <br /><a href="/wiki/Sindicat_d%27Actors_de_Cinema" title="Sindicat d'Actors de Cinema">Screen Actors Guild</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q33498885" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q33498885">Tau Kappa Epsilon</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P463" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Representat per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q61205003" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q61205003">Music Corporation of America, Inc.</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P1875" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Carrera militar</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lleialtat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units d'Amèrica</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P945" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Branca militar</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2036662" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2036662">Reserva Militar dels Estats Units</a>, <a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica">Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2036662" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2036662">Reserva Militar dels Estats Units</a> i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q407191" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q407191">comandant de reserva de la Força Aèria</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P241" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Rang militar</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5036511" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5036511">capità</a> <small>(1943–1953)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20715023" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20715023">primer tinent</a> <small>(1943–1943)</small><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q56826567" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q56826567">Segon tinent</a> <small>(1937–1943)</small><br /><a href="/wiki/Soldat_ras" title="Soldat ras">soldat ras</a> <small>(1937–1937) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P410" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Conflicte</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> <br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2632857" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2632857">teatre estatunidenc de la Segona Guerra Mundial</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P607" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;"><b>Obres destacables</b></div><div style="text-align:start;"><ul><li><small>(1987)</small> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1994106" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1994106">Tear down this wall!</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P800" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Localització dels arxius</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><ul><li><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1432360" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1432360">Biblioteca Presidencial Ronald Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P485" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Reagan</a> <small>(1952–2004)</small>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q99521170" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q99521170">mort de la persona</a><br /><a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a> <small>(1940–1949)</small>, <a href="/wiki/Divorci" title="Divorci">divorci</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Fills</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6792754" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6792754">Maureen Reagan</a><br /> <small>(<span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/15px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png" decoding="async" width="15" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/23px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/30px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 2x" data-file-width="19" data-file-height="17" /></a></span>)</small> <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6833765" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6833765">Michael Reagan</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20746725" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20746725">fill adoptiu</a><br /> <small>(<span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/15px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png" decoding="async" width="15" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/23px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/30px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 2x" data-file-width="19" data-file-height="17" /></a></span>)</small> <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q75763229" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q75763229">Christine Reagan</a><br /> <small>(<span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/15px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png" decoding="async" width="15" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/23px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/30px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 2x" data-file-width="19" data-file-height="17" /></a></span>)</small> <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a><br /><a href="/wiki/Patti_Davis" title="Patti Davis">Patti Davis</a><br /> <small>(<span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/15px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png" decoding="async" width="15" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/23px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/30px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 2x" data-file-width="19" data-file-height="17" /></a></span>)</small> <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Reagan</a><br /><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q321846" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q321846">Ron Reagan</a><br /> <small>(<span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/15px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png" decoding="async" width="15" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/23px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg/30px-OOjs_UI-like_kinship-progressive-black.svg.png 2x" data-file-width="19" data-file-height="17" /></a></span>)</small> <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P40" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Pares</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6114763" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6114763">Jack Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P22" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span>  i <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q6990072" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q6990072">Nelle Wilson Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P25" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Germans</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q15628572" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q15628572">Neil Reagan</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P3373" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Cronologia</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label"><small>30 març 1981</small></td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q757979" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q757979">intent d'assassinat de Ronald Reagan</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"><small>4 març 1952</small></td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q117816590" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q117816590">casament entre Ronald Reagan i Nancy Davis</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"><small></small></td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2081441" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2081441">death and state funeral of Ronald Reagan</a> <sup>(en)</sup> <span class="mw-valign-baseline skin-invert" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q2081441?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P793" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Premis</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div style="text-align:start;"><ul><li><small>(2018)</small>  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17277947" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17277947">Labor Hall of Honor</a>../... 28+ <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></li></ul> </div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><b> Signatura </b><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_Signature2.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ronald_Reagan_Signature2.svg/220px-Ronald_Reagan_Signature2.svg.png" decoding="async" width="220" height="47" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ronald_Reagan_Signature2.svg/330px-Ronald_Reagan_Signature2.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/77/Ronald_Reagan_Signature2.svg/440px-Ronald_Reagan_Signature2.svg.png 2x" data-file-width="317" data-file-height="68" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P109" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg/100px-Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg.png" decoding="async" width="100" height="129" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg/150px-Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg/200px-Coat_of_Arms_of_Ronald_Reagan.svg.png 2x" data-file-width="395" data-file-height="508" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P94" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="center"></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lloc web</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://whitehouse.gov/about-the-white-house/presidents/ronald-reagan/">whitehouse.gov…</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#P856" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><span typeof="mw:File"><a href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=345&url_prefix=https://www.imdb.com/&id=nm0001654" title="IMDB: nm0001654"><img alt="IMDB: nm0001654" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/20px-IMDb_Logo_Square.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/30px-IMDb_Logo_Square.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/40px-IMDb_Logo_Square.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.allocine.fr/personne/fichepersonne_gen_cpersonne=9534.html?nopub=1" title="Allocine: 9534" rel="nofollow"><img alt="Allocine: 9534" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/15px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png" decoding="async" width="15" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/22px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/30px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png 2x" data-file-width="125" data-file-height="167" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.rottentomatoes.com/celebrity/ronald_reagan" title="Rottentomatoes: celebrity/ronald_reagan" rel="nofollow"><img alt="Rottentomatoes: celebrity/ronald_reagan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg/20px-Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg/30px-Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/45/Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg/40px-Rotten_Tomatoes_alternative_logo.svg.png 2x" data-file-width="144" data-file-height="143" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.allmovie.com/artist/p59108" title="Allmovie: p59108" rel="nofollow"><img alt="Allmovie: p59108" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Allmovie_square.svg/25px-Allmovie_square.svg.png" decoding="async" width="25" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Allmovie_square.svg/38px-Allmovie_square.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Allmovie_square.svg/50px-Allmovie_square.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="540" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.tv.com/people/ronald-reagan/" title="TV.com: people/ronald-reagan" rel="nofollow"><img alt="TV.com: people/ronald-reagan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/TVcom_Logo_cropped.png/22px-TVcom_Logo_cropped.png" decoding="async" width="22" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/TVcom_Logo_cropped.png/33px-TVcom_Logo_cropped.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/TVcom_Logo_cropped.png/44px-TVcom_Logo_cropped.png 2x" data-file-width="82" data-file-height="66" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.themoviedb.org/person/18802" title="TMDB.org: 18802" rel="nofollow"><img alt="TMDB.org: 18802" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Tmdb.new.logo.svg/20px-Tmdb.new.logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="14" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Tmdb.new.logo.svg/30px-Tmdb.new.logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/89/Tmdb.new.logo.svg/40px-Tmdb.new.logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="369" /></a></span> <hr /> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.facebook.com/RonaldReagan" title="Facebook: RonaldReagan" rel="nofollow"><img alt="Facebook: RonaldReagan" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/20px-2023_Facebook_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/30px-2023_Facebook_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b9/2023_Facebook_icon.svg/40px-2023_Facebook_icon.svg.png 2x" data-file-width="667" data-file-height="667" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://music.apple.com/artist/2072784" title="Apple Music: 2072784" rel="nofollow"><img alt="Apple Music: 2072784" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Apple_Music_Icon.svg/20px-Apple_Music_Icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Apple_Music_Icon.svg/30px-Apple_Music_Icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Apple_Music_Icon.svg/40px-Apple_Music_Icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://musicbrainz.org/artist/f7d8abe8-c693-4514-92e1-7d62275d3a51" title="Musicbrainz: f7d8abe8-c693-4514-92e1-7d62275d3a51" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: f7d8abe8-c693-4514-92e1-7d62275d3a51" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.songkick.com/artists/436089" title="Songkick: 436089" rel="nofollow"><img alt="Songkick: 436089" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Songkick_logo.svg/20px-Songkick_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Songkick_logo.svg/30px-Songkick_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/Songkick_logo.svg/40px-Songkick_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.discogs.com/artist/226283" title="Discogs: 226283" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 226283" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.goodreads.com/author/show/3543" title="Goodreads author: 3543" rel="nofollow"><img alt="Goodreads author: 3543" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.goodreads.com/characters/17619" title="Goodreads character: 17619" rel="nofollow"><img alt="Goodreads character: 17619" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/20px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/30px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4e/Goodreads_%27g%27_logo.svg/40px-Goodreads_%27g%27_logo.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="https://www.findagrave.com/memorial/4244" title="Find a Grave: 4244" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 4244" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a></span> <span typeof="mw:File"><a href="http://www.gutenberg.org/ebooks/author/1671" title="Project Gutenberg: 1671" rel="nofollow"><img alt="Project Gutenberg: 1671" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/15px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png" decoding="async" width="15" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/23px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e9/Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg/30px-Latin_capital_letter_script_G_with_hook.svg.png 2x" data-file-width="411" data-file-height="510" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q9960?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Ronald Reagan</b> (anglès: Ronald Wilson Reagan) (<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q986310" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q986310">Tampico</a>,<span style="white-space:nowrap;"> </span><a href="/wiki/6_de_febrer" title="6 de febrer">6 de febrer</a> de <a href="/wiki/1911" title="1911">1911</a><span style="white-space:nowrap;"> </span>- <a href="/wiki/Bel-Air_(Los_Angeles)" title="Bel-Air (Los Angeles)">Bel Air</a>,<span style="white-space:nowrap;"> </span><a href="/wiki/5_de_juny" title="5 de juny">5 de juny</a> de <a href="/wiki/2004" title="2004">2004</a>) va ser un polític <a href="/wiki/Estatunidenc" class="mw-redirect" title="Estatunidenc">estatunidenc</a> que va servir com el 40è <a href="/wiki/President_dels_Estats_Units" title="President dels Estats Units">president dels Estats Units</a> entre 1981 i 1989. Un membre del <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Partit Republicà (Estats Units)">Partit Republicà</a>, anteriorment va ser el 33è <a href="/wiki/Governador_de_Calif%C3%B2rnia" title="Governador de Califòrnia">governador de Califòrnia</a> del 1967 al 1975, després d'una carrera com a actor de <a href="/wiki/Hollywood" title="Hollywood">Hollywood</a> i líder <a href="/wiki/Sindicat" title="Sindicat">sindical</a>. </p><p>Criat en una família de baixos ingressos a petites ciutats del nord d'<a href="/wiki/Illinois" title="Illinois">Illinois</a>, Reagan es va graduar de l'<a href="/w/index.php?title=Eureka_College&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eureka College (encara no existeix)">Eureka College</a> el 1932 i va treballar com a comentarista d'esports per ràdio. Després de traslladar-se a <a href="/wiki/Calif%C3%B2rnia" title="Califòrnia">Califòrnia</a> el 1937, va trobar feina com a actor i va protagonitzar algunes produccions importants. Com a president del <a href="/wiki/Screen_Actors_Guild" class="mw-redirect" title="Screen Actors Guild">Screen Actors Guild</a>, Reagan va treballar per eliminar la suposada influència <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunista</a>. Als anys 50, es va traslladar a fer carrera a la televisió i es va convertir en portaveu de <a href="/wiki/General_Electric" title="General Electric">General Electric</a>. El 1964, el seu discurs "<a href="/w/index.php?title=Un_temps_per_triar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Un temps per triar (encara no existeix)">Un temps per triar</a>" li va valer l'atenció nacional com a nou portaveu conservador. Construint una xarxa de partidaris, Reagan va ser elegit com a <a href="/wiki/Governador_de_Calif%C3%B2rnia" title="Governador de Califòrnia">governador de Califòrnia</a> el 1966. Durant la seva governació, va augmentar els impostos, va convertir el dèficit pressupostari estatal en superàvit, va desafiar els manifestants de la <a href="/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia,_Berkeley" class="mw-redirect" title="Universitat de Califòrnia, Berkeley">UC Berkeley</a> i va ordenar a les <a href="/w/index.php?title=Gu%C3%A0rdia_Nacional_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guàrdia Nacional de Califòrnia (encara no existeix)">tropes de la Guàrdia Nacional</a> durant un període de moviments de protesta. </p><p>El novembre de 1979, Reagan va anunciar la <a href="/w/index.php?title=Campanya_presidencial_de_Ronald_Reagan_de_1980&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campanya presidencial de Ronald Reagan de 1980 (encara no existeix)">seva candidatura</a> a la candidatura republicana a les <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_del_1980_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials del 1980 (Estats Units) (encara no existeix)">eleccions presidencials</a> del 1980. Va guanyar la nominació i les eleccions, derrotant el president en funcions <a href="/wiki/Jimmy_Carter" class="mw-redirect" title="Jimmy Carter">Jimmy Carter</a>. Amb 69 anys, 349 dies d'edat en el moment de la seva primera presa de possessió, Reagan era la persona més gran que va assumir la presidència dels Estats Units, distinció que va mantenir fins al 2017, quan <a href="/wiki/Donald_Trump" title="Donald Trump">Donald Trump</a> va ser inaugurat amb 70 anys i 220 dies. Reagan es va enfrontar a l'exvicepresident <a href="/wiki/Walter_Mondale" title="Walter Mondale">Walter Mondale</a> quan es va presentar a la reelecció a les <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_del_1984_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials del 1984 (Estats Units) (encara no existeix)">eleccions presidencials de 1984</a>. Reagan el va derrotar en una derrota electoral, aconseguint la majoria de vots electorals de qualsevol president dels EUA, 525, o el 97,6% dels 538 vots del Col·legi Electoral. Va ser la segona elecció presidencial més fracassada de la història moderna dels Estats Units després de la victòria de <a href="/wiki/Franklin_Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin Roosevelt">Franklin Roosevelt</a> el <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_del_1936_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials del 1936 (Estats Units) (encara no existeix)">1936</a> sobre <a href="/w/index.php?title=Alf_Landon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alf Landon (encara no existeix)">Alf Landon</a>, en què va guanyar el 98,5%, o 523, dels 531 vots electorals aleshores.<sup id="cite_ref-murse1_1-0" class="reference"><a href="#cite_note-murse1-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al principi de la seva presidència, Reagan va començar a implementar noves iniciatives polítiques i econòmiques. Les seves <a href="/w/index.php?title=Economia_de_l%27oferta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia de l'oferta (encara no existeix)">polítiques econòmiques de l'oferta</a>, batejades com a "<a href="/w/index.php?title=Reagan%C3%B2mica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reaganòmica (encara no existeix)">Reaganòmica</a>", defensaven la reducció de la taxa tributària per estimular el creixement econòmic, la desregulació econòmica i la reducció de la despesa pública. En el seu primer mandat, va sobreviure a un <a href="/w/index.php?title=Intent_d%27assassinat_de_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Intent d'assassinat de Ronald Reagan (encara no existeix)">intent d'assassinat</a>, va esperonar la <a href="/w/index.php?title=Guerra_contra_les_drogues&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra contra les drogues (encara no existeix)">guerra contra les drogues</a>, va <a href="/w/index.php?title=Invasi%C3%B3_estatunidenca_de_Granada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Invasió estatunidenca de Granada (encara no existeix)">envair Granada</a> i va lluitar contra els sindicats del sector públic. En els seus dos mandats, l'economia va veure com es reduïa la <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflació</a> del 12,5% al 4,4% i un <a href="/w/index.php?title=PIB_real&action=edit&redlink=1" class="new" title="PIB real (encara no existeix)">PIB real</a> mitjà en un creixement anual del 3,6%. Reagan va promulgar retallades en la despesa discrecional nacional, va reduir impostos i va augmentar la despesa militar, cosa que va contribuir a augmentar el deute federal en general. Els afers exteriors van dominar el seu segon mandat, incloent el <a href="/wiki/Bombardeig_estatunidenc_de_L%C3%ADbia_de_1986" class="mw-redirect" title="Bombardeig estatunidenc de Líbia de 1986">bombardeig de Líbia</a>, la <a href="/wiki/Guerra_Iran-Iraq" title="Guerra Iran-Iraq">guerra Iran-Iraq</a>, l'afer <a href="/wiki/Iran-Contra" title="Iran-Contra">Iran-Contra</a> i la <a href="/wiki/Guerra_freda" class="mw-redirect" title="Guerra freda">guerra freda</a> en curs. En un discurs celebrat el juny de 1987 a la <a href="/wiki/Porta_de_Brandenburg" title="Porta de Brandenburg">porta de Brandenburg</a>, quatre anys després de descriure públicament la Unió Soviètica com un "<a href="/w/index.php?title=Discurs_de_l%27imperi_del_mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Discurs de l'imperi del mal (encara no existeix)">imperi maligne</a>", Reagan va desafiar el <a href="/wiki/Secretari_general_del_PCUS" class="mw-redirect" title="Secretari general del PCUS">secretari general</a> soviètic <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> per obrir el <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">mur de Berlín</a>. Va transitar la política de la Guerra Freda de la <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">distensió</a> per retrocedir escalant una <a href="/wiki/Cursa_armamentista" title="Cursa armamentista">cursa armamentista</a> amb la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Unió Soviètica">Unió Soviètica</a> mentre mantenia converses amb Gorbatxov. Les converses van culminar amb el <a href="/wiki/Tractat_INF" class="mw-redirect" title="Tractat INF">tractat INF</a>, que va reduir els arsenals nuclears de tots dos països. Reagan va començar la seva presidència durant el declivi de la Unió Soviètica, que <a href="/wiki/Col%C2%B7lapse_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Col·lapse de la Unió Soviètica">finalment es va esfondrar</a> gairebé tres anys després de deixar el càrrec. Reagan definia el <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a> afirmant que es basa en tres principis senzills: «Si es mou, posa-li un impost. Si se segueix movent, regula'l. I si deixa de moure's, dona-li un subsidi perquè es torni a moure, i així li pots posar un altre impost». </p><p>Quan Reagan va deixar el càrrec el 1989, tenia una qualificació d'aprovació del 68%, que coincidia amb les de <a href="/wiki/Franklin_Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin Roosevelt">Franklin Roosevelt</a> i posteriorment <a href="/wiki/Bill_Clinton" title="Bill Clinton">Bill Clinton</a> com les qualificacions més altes per als presidents de l'era moderna.<sup id="cite_ref-cbsnews1_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-cbsnews1-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> He Va ser el primer president des de <a href="/wiki/Dwight_Eisenhower" class="mw-redirect" title="Dwight Eisenhower">Dwight Eisenhower</a> a servir dos mandats complets després que els cinc presidents anteriors no ho fessin. Tot i que havia planejat una post-presidència activa, Reagan va revelar el novembre de 1994 que li havien diagnosticat la <a href="/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer" title="Malaltia d'Alzheimer">malaltia d'Alzheimer</a> a principis d'aquest any. Les seves aparicions en públic es van fer més poc freqüents a mesura que progressava la seva malaltia. Va <a href="/w/index.php?title=Funeral_de_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Funeral de Ronald Reagan (encara no existeix)">morir a casa</a> el 5 de juny de 2004. El seu mandat va constituir una realineació cap a polítiques conservadores als Estats Units, i és una icona entre els conservadors. Les avaluacions de la seva presidència entre els historiadors i el públic en general sovint el situen entre el nivell superior dels presidents nord-americans . </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Joventut">Joventut</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Joventut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_Boyhood_Home_(8030104930).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg/220px-Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg/330px-Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/37/Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg/440px-Ronald_Reagan_Boyhood_Home_%288030104930%29.jpg 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption> La casa infantil de Ronald Reagan a <a href="/wiki/Dixon_(Illinois)" title="Dixon (Illinois)">Dixon</a>, Illinois</figcaption></figure> <p>Ronald Wilson Reagan va néixer el 6 de febrer de 1911 en un apartament del segon pis d'un edifici comercial de Tampico, Illinois. Era el fill menor de <a href="/w/index.php?title=Nelle_Wilson_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nelle Wilson Reagan (encara no existeix)">Nelle Clyde</a> (nascuda Wilson) i <a href="/w/index.php?title=Jack_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jack Reagan (encara no existeix)">Jack Reagan</a>.<sup id="cite_ref-nrhp_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-nrhp-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Jack era un venedor i contacontes, els avis del qual eren emigrants catòlics irlandesos del <a href="/wiki/Comtat_de_Tipperary" title="Comtat de Tipperary">comtat de Tipperary</a>,<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que Nelle era d'origen anglès i escocès.<sup id="cite_ref-pk_4_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-pk_4-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El germà gran de Ronald, <a href="/w/index.php?title=Neil_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Neil Reagan (encara no existeix)">Neil Reagan</a>, es va convertir en un executiu de publicitat.<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El pare de Reagan va sobrenomenar el seu fill "Dutch", ("holandès"), a causa de la seva aparença de "petit holandès gros" i tall de cabell de noi holandès; el sobrenom se li va quedar durant tota la seva joventut.<sup id="cite_ref-RRfacts_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-RRfacts-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La família de Reagan va viure breument a diverses ciutats d'Illinois, incloent <a href="/w/index.php?title=Monmouth,_Illinois&action=edit&redlink=1" class="new" title="Monmouth, Illinois (encara no existeix)">Monmouth</a>, <a href="/w/index.php?title=Galesburg,_Illinois&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galesburg, Illinois (encara no existeix)">Galesburg</a> i <a href="/wiki/Chicago" title="Chicago">Chicago</a>.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1919, van tornar a Tampico i van viure per sobre de la botiga de varietats HC Pitney fins a establir-se finalment a Dixon, Illinois.<sup id="cite_ref-nrhp_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-nrhp-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de la seva elecció com a president, Reagan va viure al pis privat de la Casa Blanca de dalt, i va dir que de nou "vivia a sobre de la botiga".<sup id="cite_ref-9" class="reference"><a href="#cite_note-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Religió"><span id="Religi.C3.B3"></span>Religió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Religió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Ronald Reagan va escriure que la seva mare "sempre esperava trobar el millor de la gent i sovint ho feia".<sup id="cite_ref-am_22_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-am_22-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va assistir a l'església dels Deixebles de Crist regularment i va ser activa i molt influent en ella; sovint dirigia els serveis de l'escola dominical i feia lectures bíbliques a la congregació durant els serveis. Una ferm creient en el poder de l'<a href="/wiki/Preg%C3%A0ria" title="Pregària">oració</a>, dirigia reunions d'oració a l'església i s'encarregava de les oracions de mitjan setmana quan el pastor estava fora de la ciutat.<sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>També va ser seguidor del moviment <a href="/w/index.php?title=Social_Gospel&action=edit&redlink=1" class="new" title="Social Gospel (encara no existeix)">Social Gospel</a>.<sup id="cite_ref-jacobin_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-jacobin-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu fort compromís amb l'església és el que va induir el seu fill Ronald a convertir-se en un cristià protestant més que en un catòlic romà com el seu pare irlandès. father.<sup id="cite_ref-pk_4_5-1" class="reference"><a href="#cite_note-pk_4-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va afirmar que va influir fortament en les seves pròpies creences: "Sé que va plantar aquesta fe molt profundament en mi".<sup id="cite_ref-13" class="reference"><a href="#cite_note-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan es va identificar com un cristià nascut de nou.<sup id="cite_ref-Reaganbornagain_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-Reaganbornagain-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A Dixon, Reagan va ser fortament influït pel seu pastor Beh Hill Cleaver, un erudit. Cleaver era el pare de la promesa de Reagan. Reagan el va veure com un segon pare. Stephen Vaughn diu: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>En molts punts, les posicions adoptades per la Primera Església cristiana de la joventut de Reagan van coincidir amb les paraules, si no les creences del darrer Reagan. Aquestes posicions incloïen la fe en la Providència, l'associació de la missió nord-americana amb la voluntat de Déu, la creença en el progrés, la confiança en l'ètica laboral i l'admiració per aquells que aconseguien riquesa, un malestar amb la literatura i l'art que qüestionava la família o qüestionava les nocions de comportament sexual adequat, presumpció que la pobresa és un problema individual que es deixa millor a la caritat que a l'estat, sensibilitat als problemes relacionats amb l'alcohol i les drogues i reticència a utilitzar el govern per protegir els drets civils de les minories.</i>.<sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Segons <a href="/w/index.php?title=Paul_Kengor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Kengor (encara no existeix)">Paul Kengor</a>, Reagan tenia una fe particularment forta en la bondat de les persones; aquesta fe va sorgir de la fe optimista de la seva mare<sup id="cite_ref-pk_16_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-pk_16-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i de la fe dels deixebles de Crist,<sup id="cite_ref-pk_16_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-pk_16-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en la qual va ser batejat el 1922.<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per a aquest període, que era molt abans del <a href="/wiki/Moviment_pels_drets_civils" class="mw-redirect" title="Moviment pels drets civils">moviment pels drets civils</a>, l'oposició de Reagan a la <a href="/wiki/Discriminaci%C3%B3_racial" class="mw-redirect" title="Discriminació racial">discriminació racial</a> era inusual. Va recordar l'època en què el seu equip de futbol universitari s'allotjava en un hotel local que no permetia que dos companys negres s'hi quedessin, i els va convidar a casa dels seus pares a 24 quilòmetres de distància a Dixon. La seva mare els va convidar a passar la nit i esmorzar l'endemà al matí.<sup id="cite_ref-Jeremy_Mayer,_Reagan_and_two_African-American_teammates_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-Jeremy_Mayer,_Reagan_and_two_African-American_teammates-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Deroy_Murdock,_Reagan,_No_Racist,_2007_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-Deroy_Murdock,_Reagan,_No_Racist,_2007-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu pare es va oposar fermament al <a href="/wiki/Ku_Klux_Klan" title="Ku Klux Klan">Ku Klux Klan</a> a causa de la seva herència catòlica, però també a causa de l'<a href="/wiki/Antisemitisme" title="Antisemitisme">antisemitisme</a> i el <a href="/wiki/Racisme" title="Racisme">racisme</a> anti-negre del Klan.<sup id="cite_ref-jacobin_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-jacobin-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de convertir-se en un actor destacat, Reagan va pronunciar discursos a favor de la <a href="/w/index.php?title=Igualtat_racial&action=edit&redlink=1" class="new" title="Igualtat racial (encara no existeix)">igualtat racial</a> després de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant els seus anys a Hollywood, Reagan es va convertir en membre de l'Església Cristiana de Hollywood-Beverly<sup id="cite_ref-Reaganbornagain_14-1" class="reference"><a href="#cite_note-Reaganbornagain-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va assistir als seus serveis amb poca freqüència. Posteriorment, a partir de 1964, Reagan va començar a assistir als serveis de l'església a l'església presbiteriana de Bel Air, on va conèixer <a href="/w/index.php?title=Donn_Moomaw&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donn Moomaw (encara no existeix)">Donn Moomaw</a> <sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va reduir la seva assistència a l'església mentre exercia de president, citant les molèsties que la seva gran comitiva de serveis secrets portaria a altres fidels i el perill potencial (per a altres persones) de la seva presència a causa d'un possible terrorisme.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de deixar el càrrec, Reagan es va unir oficialment a Bel Air com a membre i hi assistia regularment als serveis.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Carrera_al_món_de_l'espectacle"><span id="Carrera_al_m.C3.B3n_de_l.27espectacle"></span>Carrera al món de l'espectacle</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Carrera al món de l'espectacle"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ràdio_i_cinema"><span id="R.C3.A0dio_i_cinema"></span>Ràdio i cinema</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Ràdio i cinema"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Després de graduar-se d'Eureka el 1932, Reagan va treballar a Iowa com a locutor de ràdio a diverses emissores. Es va traslladar a la <a href="/w/index.php?title=WHO_(AM)&action=edit&redlink=1" class="new" title="WHO (AM) (encara no existeix)">WHO</a> ràdio a Des Moines com a locutor dels partits de beisbol de <a href="/wiki/Chicago_Cubs" title="Chicago Cubs">Chicago Cubs</a>. La seva especialitat era crear comptes de jocs per jocs utilitzant només descripcions bàsiques que l'estació rebia per cable mentre els jocs estaven en curs.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_(1941).png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_%281941%29.png/220px-Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_%281941%29.png" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_%281941%29.png/330px-Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_%281941%29.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1e/Ronald_Reagan_in_The_Bad_Man_%281941%29.png 2x" data-file-width="424" data-file-height="320" /></a><figcaption><i><a href="/w/index.php?title=The_Bad_Man_(1941_film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Bad Man (1941 film) (encara no existeix)">The Bad Man</a></i> (1941)</figcaption></figure> <p>Mentre viatjava amb els Cubs a Califòrnia el 1937, Reagan va fer una prova de pantalla que va portar a un contracte de set anys amb els estudis <a href="/wiki/Warner_Bros." title="Warner Bros.">Warner Bros.</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va passar els primers anys de la seva carrera a Hollywood a la unitat de "<a href="/w/index.php?title=Pel%C2%B7l%C3%ADcules_B&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pel·lícules B (encara no existeix)">pel·lícula B</a>", on, va bromejar Reagan, els productors "no els volien bé; els volien dijous".<sup id="cite_ref-agpi_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va guanyar el seu primer crèdit a la pantalla amb un paper protagonista a la pel·lícula de 1937 <i><a href="/w/index.php?title=Love_Is_on_the_Air&action=edit&redlink=1" class="new" title="Love Is on the Air (encara no existeix)">Love Is on the Air</a></i>, i a finals de 1939 ja havia aparegut en 19 pel·lícules,<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> incloent <i><a href="/wiki/Dark_Victory" title="Dark Victory">Dark Victory</a></i> amb <a href="/wiki/Bette_Davis" title="Bette Davis">Bette Davis</a> i <a href="/wiki/Humphrey_Bogart" title="Humphrey Bogart">Humphrey Bogart</a>. Abans de la pel·lícula <i><a href="/w/index.php?title=Santa_Fe_Trail_(film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Santa Fe Trail (film) (encara no existeix)">Santa Fe Trail</a></i> amb <a href="/wiki/Errol_Flynn" title="Errol Flynn">Errol Flynn</a> el 1940, va interpretar el paper de <a href="/w/index.php?title=George_Gipp&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Gipp (encara no existeix)">George Gipp</a> a la pel·lícula <i><a href="/w/index.php?title=Knute_Rockne,_All_American&action=edit&redlink=1" class="new" title="Knute Rockne, All American (encara no existeix)">Knute Rockne, All American</a></i>; en va obtenir el sobrenom de tota la vida "the Gipper".<sup id="cite_ref-Cannon15_29-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon15-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1941, els exhibidors el van votar com la cinquena estrella més popular de la generació més jove de Hollywood.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va interpretar el seu paper d'interpretació favorit a <i><a href="/wiki/Kings_Row" title="Kings Row">Kings Row</a></i> de 1942 ',<sup id="cite_ref-Rest_of_Me_31-0" class="reference"><a href="#cite_note-Rest_of_Me-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> on interpreta un doble amputat que recita la línia "Where's the rest of me?", que posteriorment va utilitzar com a títol de la seva autobiografia de 1965. Molts crítics de cinema van considerar <i>Kings Row</i> la seva millor pel·lícula,<sup id="cite_ref-TCMarticle_32-0" class="reference"><a href="#cite_note-TCMarticle-32"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que la pel·lícula va ser condemnada pel crític del <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i> <a href="/w/index.php?title=Bosley_Crowther&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bosley Crowther (encara no existeix)">Bosley Crowther</a>.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><i>Kings Row</i> va convertir Reagan en una estrella: Warner va triplicar immediatament el seu sou fins a 3.000 dòlars a la setmana. Poc després va rebre la coprotagonització amb Flynn –que encara era una estrella enorme en aquell moment– a <i><a href="/wiki/Un_viatge_temerari" title="Un viatge temerari">Un viatge temerari</a></i> 1942). L'abril de 1942, Reagan va rebre l'ordre pel servei militar a San Francisco i mai es va convertir en una gran estrella de cinema de primer nivell malgrat haver estat el protagonista de nombroses pel·lícules.<sup id="cite_ref-Friedrich_35-0" class="reference"><a href="#cite_note-Friedrich-35"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després del seu servei militar durant la guerra, va coprotagonitzar pel·lícules com <i><a href="/w/index.php?title=The_Voice_of_the_Turtle_(film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Voice of the Turtle (film) (encara no existeix)">The Voice of the Turtle</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=John_Loves_Mary&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Loves Mary (encara no existeix)">John Loves Mary</a></i>, <i><a href="/wiki/The_Hasty_Heart" title="The Hasty Heart">The Hasty Heart</a></i>, <i><a href="/w/index.php?title=Bedtime_for_Bonzo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bedtime for Bonzo (encara no existeix)">Bedtime for Bonzo</a></i>, <i><a href="/wiki/La_reina_de_Montana" title="La reina de Montana">La reina de Montana</a></i>, <i><a href="/wiki/El_jugador_(pel%C2%B7l%C3%ADcula_de_1955)" title="El jugador (pel·lícula de 1955)">El jugador</a></i>, <i><a href="/wiki/Els_gats_salvatges_de_l%27armada" title="Els gats salvatges de l'armada">Els gats salvatges de l'armada</a></i> (l'única pel·lícula en què apareix amb Nancy Reagan) i el seu únic gir en la interpretació d'un malvat vilà, en el remake de 1964 <i><a href="/w/index.php?title=The_Killers_(1964_film)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Killers (1964 film) (encara no existeix)">The Killers</a></i> (la seva última pel·lícula) amb <a href="/wiki/Lee_Marvin" title="Lee Marvin">Lee Marvin</a> i <a href="/w/index.php?title=Angie_Dickenson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Angie Dickenson (encara no existeix)">Angie Dickenson</a>. Durant la seva carrera cinematogràfica, la mare de Reagan va respondre a gran part del correu dels seus fans.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Servei_militar">Servei militar</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Servei militar"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan_FMPU.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Reagan_FMPU.jpg/220px-Reagan_FMPU.jpg" decoding="async" width="220" height="172" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Reagan_FMPU.jpg/330px-Reagan_FMPU.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ef/Reagan_FMPU.jpg/440px-Reagan_FMPU.jpg 2x" data-file-width="520" data-file-height="406" /></a><figcaption> El capità Ronald Reagan a Fort Roach, 1943 o 1944.</figcaption></figure> <p>Després de completar 14 cursos d'extensió de l'exèrcit a casa seva, Reagan es va allistar a la <a href="/w/index.php?title=Reserva_de_l%27Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reserva de l'Exèrcit dels Estats Units (encara no existeix)">Reserva de l'Exèrcit</a> i el 25 de maig de 1937 va rebre el rang de subtinent del cos de reserva d'oficials de la cavalleria.<sup id="cite_ref-ACR_Homepage_37-0" class="reference"><a href="#cite_note-ACR_Homepage-37"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 18 d'abril de 1942, Reagan va rebre l'ordre de posar-se en servei actiu per primera vegada. A causa de la seva mala vista, va ser classificat només per a un servei limitat, cosa que el va excloure de servir a l'estranger.<sup id="cite_ref-USSRR_38-0" class="reference"><a href="#cite_note-USSRR-38"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu primer destí va ser al port d'embarcament de San Francisco, a Fort Mason, Califòrnia, com a oficial d'enllaç de l'Oficina de ports i transports.<sup id="cite_ref-nat_usaf_39-0" class="reference"><a href="#cite_note-nat_usaf-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de l'aprovació de les <a href="/wiki/Forces_A%C3%A8ries_de_l%27Ex%C3%A8rcit_dels_Estats_Units" title="Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units">Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units</a> (AAF), va sol·licitar un trasllat de la cavalleria a l'AAF el 15 de maig de 1942 i va ser assignat a Relacions Públiques d'AAF i posteriorment a la <a href="/w/index.php?title=First_Motion_Picture_Unit&action=edit&redlink=1" class="new" title="First Motion Picture Unit (encara no existeix)">18a Unitat Base d'AAF</a> (Motion Picture Unit) a <a href="/wiki/Culver_City" title="Culver City">Culver City</a>, Califòrnia.<sup id="cite_ref-nat_usaf_39-1" class="reference"><a href="#cite_note-nat_usaf-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 14 de gener de 1943 fou ascendit a <a href="/wiki/Tinent" title="Tinent">tinent</a> i va ser enviat a la Task Force Show Unit ode<i><a href="/wiki/This_Is_the_Army" class="mw-redirect" title="This Is the Army">This Is the Army</a></i> a Burbank, Califòrnia.<sup id="cite_ref-nat_usaf_39-2" class="reference"><a href="#cite_note-nat_usaf-39"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va tornar a la 18a Unitat Base AAF després de complir aquest deure i va ser ascendit a <a href="/wiki/Capit%C3%A0" title="Capità">capità</a> el 22 de juliol de 1943.<sup id="cite_ref-Reagan_in_the_Military_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-Reagan_in_the_Military-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al gener de 1944, Reagan va rebre l'ordre de fer un servei temporal a la ciutat de Nova York per participar en l'obertura de la <a href="/w/index.php?title=Bons_s%C3%A8rie_E&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bons sèrie E (encara no existeix)">Sixth War Loan Drive</a>, que va fer campanya per a la compra de <a href="/w/index.php?title=Bons_de_guerra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bons de guerra (encara no existeix)">bons de guerra</a>. Va ser reassignat a la 18a Unitat Base AAF el 14 de novembre de 1944, on va romandre fins al final de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>.<sup id="cite_ref-Reagan_in_the_Military_40-1" class="reference"><a href="#cite_note-Reagan_in_the_Military-40"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al final de la guerra, les seves unitats havien produït unes 400 pel·lícules d'entrenament per a la Força Aèria, incloent simulacions de cabina per a equips B-29 programats per bombardejar Japó. Va ser separat del servei actiu el 9 de desembre de 1945, com a capità de l'exèrcit.<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>41<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Mentre estava al servei, Reagan va obtenir un rodet que mostra l'alliberament del <a href="/wiki/Camp_de_concentraci%C3%B3_d%27Auschwitz" class="mw-redirect" title="Camp de concentració d'Auschwitz">camp de concentració d'Auschwitz</a>; se'l va quedar, creient que algun dia sorgirien dubtes sobre si s'havia produït l'<a href="/wiki/Holocaust" title="Holocaust">Holocaust</a>.<sup id="cite_ref-cannon486-90_42-0" class="reference"><a href="#cite_note-cannon486-90-42"><span class="cite-bracket">[</span>42<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Presidència_del_Screen_Actors_Guild"><span id="Presid.C3.A8ncia_del_Screen_Actors_Guild"></span>Presidència del Screen Actors Guild</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Presidència del Screen Actors Guild"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG/220px-Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG" decoding="async" width="220" height="179" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG/330px-Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG/440px-Dick_Powell_Show_Premiere_Episode_1961.JPG 2x" data-file-width="548" data-file-height="446" /></a><figcaption>Estrelles convidades per a l'estrena de <i><a href="/w/index.php?title=The_Dick_Powell_Show&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Dick Powell Show (encara no existeix)">The Dick Powell Show</a></i>, 1961. Es pot veure a Reagan amb un <a href="/w/index.php?title=Barret_de_cowboy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Barret de cowboy (encara no existeix)">barret de cowboy</a> blanc a l'extrem esquerre.</figcaption></figure> <p>Reagan va ser elegit per primera vegada a la junta directiva del <a href="/wiki/Screen_Actors_Guild" class="mw-redirect" title="Screen Actors Guild">Screen Actors Guild</a> (SAG) el 1941, exercint de membre suplent. Després de la Segona Guerra Mundial, va reprendre el servei i es va convertir en tercer vicepresident el 1946.<sup id="cite_ref-SAG_43-0" class="reference"><a href="#cite_note-SAG-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan el president del SAG i sis membres de la junta van dimitir el març de 1947 a causa dels nous estatuts del sindicat sobre <a href="/wiki/Conflicte_d%27interessos" title="Conflicte d'interessos">conflicte d'interessos</a>, Reagan va ser elegit president en unes eleccions especials. Posteriorment, va ser reelegit sis vegades, el 1947, 1948, 1949, 1950, 1951 i 1959. Va dirigir el SAG mitjançant la implementació de la <a href="/wiki/Llei_Taft-Hartley" title="Llei Taft-Hartley">Llei Taft-Hartley</a> de 1947, diverses disputes sobre gestió laboral i l'era de les <a href="/w/index.php?title=Llistes_negres_de_Hollywood&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llistes negres de Hollywood (encara no existeix)">llistes negres de Hollywood</a>.<sup id="cite_ref-SAG_43-1" class="reference"><a href="#cite_note-SAG-43"><span class="cite-bracket">[</span>43<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Instituïda per primera vegada el 1947 per executius de Studio, que van acordar que no contractarien a ningú que es fos o hagués estat <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunista</a> o que fos simpàtitzant amb la <a href="/w/index.php?title=Radicalisme_pol%C3%ADtic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Radicalisme polític (encara no existeix)">política radical</a>, les llistes negres es van anar ampliant constantment durant els primers anys de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1950" title="Dècada del 1950">dècada del 1950</a>, ja que el <a href="/wiki/Congr%C3%A9s_dels_Estats_Units" title="Congrés dels Estats Units">Congrés dels Estats Units</a> continuava investigant la <a href="/w/index.php?title=Subversi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Subversió (encara no existeix)">subversió</a> política interna . [52] </p><p>També durant el seu mandat, Reagan va contribuir a aconseguir <a href="/w/index.php?title=Residu_(ind%C3%BAstria_de_l%27entreteniment)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Residu (indústria de l'entreteniment) (encara no existeix)">residus</a> per als actors de televisió quan es tornaven a executar els seus episodis i, més tard, per als actors de cinema quan les seves pel·lícules d'estudi es van emetre a la televisió.<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>44<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Informant_del_FBI">Informant del FBI</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Informant del FBI"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 1946, Reagan va formar part de la junta directiva nacional del <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_Ciutad%C3%A0_Independent_de_les_Arts,_les_Ci%C3%A8ncies_i_les_Professions&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè Ciutadà Independent de les Arts, les Ciències i les Professions (encara no existeix)">Comitè Ciutadà Independent de les Arts, les Ciències i les Professions</a> (ICCASP) i havia estat membre del seu capítol de Hollywood (HICCASP). La seva assistència a una reunió del HICCASP del 10 de juliol de 1946 el va posar en coneixement de <a href="/wiki/FBI" class="mw-redirect" title="FBI">FBI</a>, que el va entrevistar el 10 d'abril de 1947 en relació amb la seva investigació sobre HICCASP.<sup id="cite_ref-45" class="reference"><a href="#cite_note-45"><span class="cite-bracket">[</span>45<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-46" class="reference"><a href="#cite_note-46"><span class="cite-bracket">[</span>46<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-47" class="reference"><a href="#cite_note-47"><span class="cite-bracket">[</span>47<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quatre dècades després es va revelar que, a finals dels anys quaranta, Reagan (amb el nom en clau T-10) i la seva llavors esposa, <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a>, van proporcionar al FBI els noms dels actors la indústria cinematogràfica que creien que eren simpatitzants comunistes. Tot i això, es va sentir incòmode amb la forma en què el govern estava utilitzant el SAG, i va preguntar durant una entrevista amb l'FBI: " Esperen (és a dir, el <a href="/wiki/Comit%C3%A8_d%27Activitats_Antiamericanes" class="mw-redirect" title="Comitè d'Activitats Antiamericanes">Comitè d'Activitats Antiamericanes</a> de la Casa) que ens constituïm com un petit FBI propi? i determinar qui és un comunista i qui no? " <sup id="cite_ref-48" class="reference"><a href="#cite_note-48"><span class="cite-bracket">[</span>48<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-49" class="reference"><a href="#cite_note-49"><span class="cite-bracket">[</span>49<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escoltes_de_HUAC">Escoltes de HUAC</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Escoltes de HUAC"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'octubre de 1947, durant les escoltes de Hollywood de HUAC, Reagan va declarar com a president del <a href="/wiki/Screen_Actors_Guild" class="mw-redirect" title="Screen Actors Guild">Screen Actors Guild</a>:<sup id="cite_ref-HollywoodHearings_50-0" class="reference"><a href="#cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Hi ha hagut un petit grup dins del Screen Actors Guild que s'ha oposat constantment a la política de la junta del gremi i els oficials del gremi ... sospitosos de seguir més o menys les tàctiques que associem amb el Partit Comunista ... han tractat de ser una mala influència ... he sentit diferents discussions i alguns d'ells etiquetat com comunistes ... em vaig trobar enganyats en ser un patrocinador en una altra ocasió per a una funció que es va dur a terme sota els auspicis del a <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_conjunt_de_refugiats_antifeixistes&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè conjunt de refugiats antifeixistes (encara no existeix)">Comitè conjunt de refugiats antifeixistes</a>.<sup id="cite_ref-HollywoodHearings_50-1" class="reference"><a href="#cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Respecte a una "vaga jurisdiccional" que va durar set mesos en aquell moment, Reagan va declarar: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">La primera vegada que aquesta paraula "comunista" es va injectar en qualsevol de les reunions relacionades amb la vaga va ser en una reunió a Chicago amb el senyor William Hutchinson, president de la <a href="/w/index.php?title=Germandat_Sindicada_de_Fusters_i_Tancadors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Germandat Sindicada de Fusters i Tancadors (encara no existeix)">Germandat Sindicada de Fusters i Tancadors</a>, que estava en vaga en aquell moment. Va demanar al Screen Actors Guild que enviés els termes al senyor Walsh, perquè Walsh cedís la resolució d'aquesta vaga, i ens va dir que li diguéssim que, si aleshores cediria aquests termes, ell, al seu torn, es presentaria aquest Sorrell i els altres comissaris —l cito— i el trenquen.<sup id="cite_ref-HollywoodHearings_50-2" class="reference"><a href="#cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Tanmateix, Reagan també es va oposar a les mesures que aviat es manifestarien al Projecte de <a href="/w/index.php?title=Llei_Mundt-Nixon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei Mundt-Nixon (encara no existeix)">llei Mundt-Nixon</a> el maig de 1948 opinant: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Com a ciutadà dubtaria, o no m'agradaria, de veure il·legalitzat qualsevol partit polític sobre la base de la seva ideologia política ... Detesto, odio la seva filosofia, però detesto més que això les seves tàctiques, que són quintacolumnistes i són deshonestes, però al mateix temps mai, com a ciutadà, no vull veure que el nostre país s'insti, ni per la por ni pel ressentiment d'aquest grup, a comprometre'ns mai amb cap dels nostres principis democràtics mitjançant aquesta por o ressentiment.<sup id="cite_ref-HollywoodHearings_50-3" class="reference"><a href="#cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>A més, quan se li va preguntar si era conscient dels esforços comunistes dins del <a href="/w/index.php?title=Screen_Writers_Guild&action=edit&redlink=1" class="new" title="Screen Writers Guild (encara no existeix)">Screen Writers Guild</a>, Reagan no hi jugaria, dient: "Senyor, com els altres senyors, he de dir que això és un rumor."<sup id="cite_ref-HollywoodHearings_50-4" class="reference"><a href="#cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="cite-bracket">[</span>50<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Televisió"><span id="Televisi.C3.B3"></span>Televisió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Televisió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Reagan va aconseguir menys papers cinematogràfics a finals dels anys cinquanta i es va traslladar a la televisió.<sup id="cite_ref-agpi_27-1" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser contractat com a amfitrió del <i><a href="/wiki/General_Electric_Theater" title="General Electric Theater">General Electric Theater</a></i>,<sup id="cite_ref-51" class="reference"><a href="#cite_note-51"><span class="cite-bracket">[</span>51<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una sèrie de drames setmanals que es van fer molt populars.<sup id="cite_ref-agpi_27-2" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu contracte li obligava a recórrer les plantes de <a href="/wiki/General_Electric" title="General Electric">General Electric</a> (GE) 16 setmanes l'any, cosa que sovint li exigia que donés 14 xerrades al dia.<sup id="cite_ref-agpi_27-3" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va guanyar aproximadament 125.000 dòlars (equivalents a 1,1 milions de dòlars el 2020) en aquest paper. El programa es va desenvolupar durant deu temporades del 1953 al 1962, cosa que va augmentar el perfil nacional de Reagan.<sup id="cite_ref-52" class="reference"><a href="#cite_note-52"><span class="cite-bracket">[</span>52<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'1 de gener de 1959, Reagan va ser l'amfitrió i el locutor de la cobertura del <a href="/w/index.php?title=Tournament_of_Roses_Parade&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tournament of Roses Parade (encara no existeix)">Tournament of Roses Parade</a> de la <a href="/wiki/American_Broadcasting_Company" title="American Broadcasting Company">ABC</a>.<sup id="cite_ref-53" class="reference"><a href="#cite_note-53"><span class="cite-bracket">[</span>53<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el seu darrer treball com a actor professional, Reagan va ser amfitrió i intèrpret del 1964 al 1965 a la sèrie de televisió <i><a href="/w/index.php?title=Death_Valley_Days&action=edit&redlink=1" class="new" title="Death Valley Days (encara no existeix)">Death Valley Days</a></i>.<sup id="cite_ref-54" class="reference"><a href="#cite_note-54"><span class="cite-bracket">[</span>54<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després del seu matrimoni el 1952, Ronald i Nancy Reagan, que van continuar utilitzant el <a href="/wiki/Nom_art%C3%ADstic" class="mw-redirect" title="Nom artístic">nom artístic</a> de <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Davis</a>, van actuar junts en tres episodis de sèries de televisió, incloent una entrega del 1958 de <i>General Electric Theatre</i> titulada "A Turkey for the President".<sup id="cite_ref-55" class="reference"><a href="#cite_note-55"><span class="cite-bracket">[</span>55<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Matrimoni_i_fills">Matrimoni i fills</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Matrimoni i fills"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Wyman_%26_Reagan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Wyman_%26_Reagan.jpg/220px-Wyman_%26_Reagan.jpg" decoding="async" width="220" height="211" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Wyman_%26_Reagan.jpg/330px-Wyman_%26_Reagan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/95/Wyman_%26_Reagan.jpg/440px-Wyman_%26_Reagan.jpg 2x" data-file-width="3841" data-file-height="3683" /></a><figcaption>Reagan i la seva primera esposa <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a>, 1942</figcaption></figure> <p>El 1938, Reagan va coprotagonitzar la pel·lícula <i><a href="/w/index.php?title=Brother_Rat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brother Rat (encara no existeix)">Brother Rat</a></i> amb l'actriu <a href="/wiki/Jane_Wyman" title="Jane Wyman">Jane Wyman</a> (1917-2007). Van anunciar el seu compromís al <a href="/w/index.php?title=Chicago_Theatre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Chicago Theatre (encara no existeix)">Chicago Theatre</a><sup id="cite_ref-56" class="reference"><a href="#cite_note-56"><span class="cite-bracket">[</span>56<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i es van casar el 26 de gener de 1940 a l'església Wee Kirk o 'the Heather de Glendale, Califòrnia.<sup id="cite_ref-57" class="reference"><a href="#cite_note-57"><span class="cite-bracket">[</span>57<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Junts van tenir dues filles biològiques, <a href="/w/index.php?title=Maureen_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Maureen Reagan (encara no existeix)">Maureen</a> (1941-2001) i Christine (nascuda prematurament i morta el 26 de juny de 1947); i va adoptar un fill, <a href="/w/index.php?title=Michael_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Reagan (encara no existeix)">Michael</a> (n. 1945).<sup id="cite_ref-58" class="reference"><a href="#cite_note-58"><span class="cite-bracket">[</span>58<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Després que la parella tingués discussions sobre les ambicions polítiques de Reagan, Wyman va sol·licitar el divorci el 1948,<sup id="cite_ref-59" class="reference"><a href="#cite_note-59"><span class="cite-bracket">[</span>59<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> citant una distracció a causa dels deures sindicals del Screen Actors Guild del seu marit; el divorci es va finalitzar el 1949.<sup id="cite_ref-Cannon15_29-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon15-29"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Wyman, que era un republicana registrat, també va declarar que la seva ruptura provenia d'una diferència en la política (Reagan encara era demòcrata en aquell moment).<sup id="cite_ref-60" class="reference"><a href="#cite_note-60"><span class="cite-bracket">[</span>60<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan Reagan es va convertir en president 32 anys després, es va convertir en la primera persona divorciada que va assumir el càrrec més alt de la nació.<sup id="cite_ref-61" class="reference"><a href="#cite_note-61"><span class="cite-bracket">[</span>61<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan i Wyman van continuar sent amics fins a la seva mort; Wyman va votar a favor de Reagan en les seves dues eleccions i, en morir, va dir: "Estats Units ha perdut un gran president i un home gran, amable i amable".<sup id="cite_ref-62" class="reference"><a href="#cite_note-62"><span class="cite-bracket">[</span>62<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg/220px-Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg" decoding="async" width="220" height="174" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg/330px-Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7e/Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg/440px-Reagan_wedding_-_Holden_-_1952.jpg 2x" data-file-width="3858" data-file-height="3052" /></a><figcaption> Casament de Ronald i Nancy Reagan, 1952. La dama d'honor <a href="/wiki/Brenda_Marshall" title="Brenda Marshall">Brenda Marshall</a> (esquerra) i el padrí <a href="/wiki/William_Holden" title="William Holden">William Holden</a> (dreta) van ser els únics convidats.</figcaption></figure> <p>Reagan va conèixer l'actriu <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Davis</a> (1921-2016)<sup id="cite_ref-63" class="reference"><a href="#cite_note-63"><span class="cite-bracket">[</span>63<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-64" class="reference"><a href="#cite_note-64"><span class="cite-bracket">[</span>64<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el 1949 després que es posés en contacte amb ell en qualitat de president del Screen Actors Guild. La va ajudar amb problemes relacionats amb el seu nom que apareixien a una llista negra comunista a Hollywood; s'havia confós amb una altra Nancy Davis. Va descriure la seva reunió dient: "No sé si va ser exactament l'amor a primera vista, però va ser força a prop".<sup id="cite_ref-Love_Story_65-0" class="reference"><a href="#cite_note-Love_Story-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es van comprometre al restaurant de Chasen a Los Angeles i es van casar el 4 de març de 1952 a la Little Brown Church in the Valley (North Hollywood, ara Studio City), la vall de San Fernando.<sup id="cite_ref-66" class="reference"><a href="#cite_note-66"><span class="cite-bracket">[</span>66<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'actor <a href="/wiki/William_Holden" title="William Holden">William Holden</a> va exercir com a padrí a la cerimònia. Van tenir dos fills: <a href="/wiki/Patti_Davis" title="Patti Davis">Patti</a> (n. 1952) i <a href="/w/index.php?title=Ron_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ron Reagan (encara no existeix)">Ronald "Ron"</a> (n. 1958). </p><p>La relació de la parella era estreta, autèntica i íntima.<sup id="cite_ref-67" class="reference"><a href="#cite_note-67"><span class="cite-bracket">[</span>67<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant la seva presidència, sovint es mostraven afecte l'un per l'altre; un secretari de premsa va dir: "Mai es donaven per descomptat. Mai no deixaven de fer corteses."<sup id="cite_ref-Love_Story_65-1" class="reference"><a href="#cite_note-Love_Story-65"><span class="cite-bracket">[</span>65<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-her_own_person_68-0" class="reference"><a href="#cite_note-her_own_person-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sovint la deia "Mami", i ella el deia "Ronnie".<sup id="cite_ref-her_own_person_68-1" class="reference"><a href="#cite_note-her_own_person-68"><span class="cite-bracket">[</span>68<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Una vegada li va escriure: "Tot el que atresoro i gaudeixo ... tot seria sense sentit si no tingués a tu".<sup id="cite_ref-69" class="reference"><a href="#cite_note-69"><span class="cite-bracket">[</span>69<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1998, mentre estava afectat per l'Alzheimer, Nancy va dir a <i><a href="/wiki/Vanity_Fair" title="Vanity Fair">Vanity Fair</a></i>, : "La nostra relació és molt especial. Estàvem molt enamorats i encara ho estem. Quan dic que la meva vida va començar amb Ronnie, bé, és cert. És cert. No puc imaginar la vida sense ell." <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Reagan</a> va morir el 6 de març de 2016, als 94 anys.<sup id="cite_ref-Fieldstadt_70-0" class="reference"><a href="#cite_note-Fieldstadt-70"><span class="cite-bracket">[</span>70<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Carrera_política_inicial"><span id="Carrera_pol.C3.ADtica_inicial"></span>Carrera política inicial</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Carrera política inicial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg/220px-Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg" decoding="async" width="220" height="168" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg/330px-Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg/440px-Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_aboard_a_boat_in_California_1964.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="781" /></a><figcaption><a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy</a> i Ronald Reagan a bord d'un vaixell a Califòrnia, el 1964</figcaption></figure> <p>Reagan va començar com a <a href="/wiki/Partit_Dem%C3%B2crata_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Partit Demòcrata (Estats Units)">demòcrata</a> de Hollywood i <a href="/wiki/Franklin_D._Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin D. Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a> era per a ell un "veritable heroi".<sup id="cite_ref-71" class="reference"><a href="#cite_note-71"><span class="cite-bracket">[</span>71<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va moure's ca a la <a href="/wiki/Dreta_(pol%C3%ADtica)" class="mw-redirect" title="Dreta (política)">dreta</a> a la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1950" title="Dècada del 1950">dècada del 1950</a>, es va fer <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Partit Republicà (Estats Units)">republicà</a> el 1962 i es va convertir en el principal portaveu conservador de la <a href="/w/index.php?title=Campanya_presidencial_de_Barry_Goldwater_de_1964&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campanya presidencial de Barry Goldwater de 1964 (encara no existeix)">campanya Goldwater del 1964</a>.<sup id="cite_ref-72" class="reference"><a href="#cite_note-72"><span class="cite-bracket">[</span>72<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la seva primera carrera política, es va unir a nombrosos comitès polítics amb orientació d'<a href="/wiki/Esquerra_(pol%C3%ADtica)" class="mw-redirect" title="Esquerra (política)">esquerres</a>, com el <a href="/w/index.php?title=Comit%C3%A8_dels_Veterans_d%27Am%C3%A8rica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comitè dels Veterans d'Amèrica (encara no existeix)">Comitè dels Veterans d'Amèrica</a>. Va lluitar contra la legislació sobre el <a href="/wiki/Dret_al_treball" title="Dret al treball">dret al treball</a> patrocinada pels republicans i va donar suport a <a href="/w/index.php?title=Helen_Gahagan_Douglas&action=edit&redlink=1" class="new" title="Helen Gahagan Douglas (encara no existeix)">Helen Gahagan Douglas</a> el 1950, quan va ser derrotada pel <a href="/wiki/Senat_dels_Estats_Units" title="Senat dels Estats Units">Senat</a> per <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a>. Creia que els <a href="/wiki/Comunisme" title="Comunisme">comunistes</a> eren una poderosa influència entre bastidors en aquells grups que el va portar a reunir els seus amics contra ells.<sup id="cite_ref-73" class="reference"><a href="#cite_note-73"><span class="cite-bracket">[</span>73<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En els mítings, Reagan parlava sovint amb una forta dimensió ideològica. El desembre de 1945 no va poder dirigir una concentració antinuclear a Hollywood per la pressió de l'estudi de la <a href="/wiki/Warner_Bros." title="Warner Bros.">Warner Bros.</a> Més endavant convertiria les armes nuclears en un punt clau de la seva presidència quan expressament expressés la seva oposició a la <a href="/w/index.php?title=Destrucci%C3%B3_m%C3%BAtua_assegurada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Destrucció mútua assegurada (encara no existeix)">destrucció mútua assegurada</a>. Reagan també es va basar en els esforços anteriors per limitar la difusió de les armes nuclears.<sup id="cite_ref-74" class="reference"><a href="#cite_note-74"><span class="cite-bracket">[</span>74<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A les <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_estatunidenques_de_1948&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials estatunidenques de 1948 (encara no existeix)">eleccions presidencials de 1948</a>, Reagan va recolzar fermament a <a href="/wiki/Harry_S._Truman" class="mw-redirect" title="Harry S. Truman">Harry S. Truman</a> i va aparèixer a l'escenari amb ell durant un discurs de campanya a Los Angeles.<sup id="cite_ref-McCullough_75-0" class="reference"><a href="#cite_note-McCullough-75"><span class="cite-bracket">[</span>75<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A principis dels anys 50, la seva relació amb l'actriu Nancy Davis va créixer,<sup id="cite_ref-An_American_Life_76-0" class="reference"><a href="#cite_note-An_American_Life-76"><span class="cite-bracket">[</span>76<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i es va desplaçar cap a la dreta quan va aprovar les candidatures presidencials de <a href="/wiki/Dwight_D._Eisenhower" class="mw-redirect" title="Dwight D. Eisenhower">Dwight D. Eisenhower</a> (1952 i 1956) i Richard Nixon (1960).<sup id="cite_ref-77" class="reference"><a href="#cite_note-77"><span class="cite-bracket">[</span>77<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p><a href="/wiki/General_Electric" title="General Electric">General Electric</a> (GE) va contractar Reagan el 1954 per acollir el <i><a href="/wiki/General_Electric_Theater" title="General Electric Theater">General Electric Theater</a></i>, una sèrie de drames televisius setmanals. També va viatjar per tot el país per oferir discursos motivacionals a més de 200.000 empleats de GE. Els seus nombrosos discursos —que escrivia ell mateix— no eren partidistes, però portaven un missatge conservador i favorable als negocis; va estar influït per <a href="/w/index.php?title=Lemuel_Boulware&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lemuel Boulware (encara no existeix)">Lemuel Boulware</a>, un alt executiu de GE. Boulware, conegut per la seva dura posició contra els sindicats i les seves innovadores estratègies per guanyar els treballadors, va defensar els principis bàsics del conservadorisme americà modern: <a href="/wiki/Lliure_mercat" class="mw-redirect" title="Lliure mercat">lliure mercat</a>, <a href="/wiki/Anticomunisme" title="Anticomunisme">anticomunisme</a>, impostos més baixos i <a href="/w/index.php?title=Govern_limitat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Govern limitat (encara no existeix)">govern limitat</a>.<sup id="cite_ref-78" class="reference"><a href="#cite_note-78"><span class="cite-bracket">[</span>78<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Desitjava fer una temporada més llarga, però GE no li va permetre entrar en política, va deixar de fumar i es va registrar formalment com a republicà.<sup id="cite_ref-79" class="reference"><a href="#cite_note-79"><span class="cite-bracket">[</span>79<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sovint deia: "No vaig deixar el Partit Demòcrata. El partit em va deixar."<sup id="cite_ref-80" class="reference"><a href="#cite_note-80"><span class="cite-bracket">[</span>80<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quan es va introduir la legislació que es convertiria en el <a href="/wiki/Medicare" title="Medicare">Medicare</a> el 1961, va crear un enregistrament per a l'<a href="/w/index.php?title=American_Medical_Association&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Medical Association (encara no existeix)">American Medical Association</a> (AMA) advertint que aquesta legislació significaria el final de la llibertat a Amèrica. Reagan va dir que si els seus oients no escrivien cartes per evitar-ho, "ens despertarem per trobar que tenim <a href="/wiki/Socialisme" title="Socialisme">socialisme</a>. I si no ho feu, i si no ho faig, un d'aquests dies, vosaltres i vosaltres passarem els nostres anys d'ancians explicant als nostres fills i als nostres nets com era una vegada als Estats Units quan els homes eren lliures".<sup id="cite_ref-81" class="reference"><a href="#cite_note-81"><span class="cite-bracket">[</span>81<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-82" class="reference"><a href="#cite_note-82"><span class="cite-bracket">[</span>82<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres iniciatives democràtiques a les quals es va oposar als <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1960" title="Dècada del 1960">anys seixanta</a> van incloure el <a href="/w/index.php?title=Programa_de_segells_d%27aliments&action=edit&redlink=1" class="new" title="Programa de segells d'aliments (encara no existeix)">Programa de segells d'aliments</a>, l'augment del salari mínim i l'establiment del <a href="/w/index.php?title=Cos_de_Pau&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cos de Pau (encara no existeix)">Cos de Pau</a>.<sup id="cite_ref-jacobin_12-2" class="reference"><a href="#cite_note-jacobin-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També es va unir a la <a href="/wiki/National_Rifle_Association" class="mw-redirect" title="National Rifle Association">National Rifle Association</a> (NRA) i es convertiria en membre de tota la vida.<sup id="cite_ref-83" class="reference"><a href="#cite_note-83"><span class="cite-bracket">[</span>83<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va guanyar l'atenció nacional en els seus discursos per al candidat presidencial conservador <a href="/wiki/Barry_Goldwater" title="Barry Goldwater">Barry Goldwater</a> el 1964.<sup id="cite_ref-84" class="reference"><a href="#cite_note-84"><span class="cite-bracket">[</span>84<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En declaracions de Goldwater, Reagan va destacar la seva creença en la importància d'un govern més petit. Va consolidar els temes que havia desenvolupat en les seves xerrades perquè GE pronunciés el seu famós discurs, "<a href="/w/index.php?title=Un_moment_per_triar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Un moment per triar (encara no existeix)">Un moment per triar</a>": </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Els pares fundadors sabien que un govern no pot controlar l'economia sense controlar la gent. I sabien que quan un govern es proposa fer això, hauria d'utilitzar la força i la coacció per aconseguir el seu propòsit. Per tant, hem arribat a un moment per triar ... Vós i jo ens diuen que hem de triar entre una esquerra o una dreta, però suggereixo que no hi ha tal cosa com una esquerra o una dreta. Només hi ha una pujada o una baixada. Fins al vell somni de l'home —el màxim de llibertat individual consistent amb l'ordre— o fins a la formiga del totalitarisme.</i>.<sup id="cite_ref-pbs-tfc_85-0" class="reference"><a href="#cite_note-pbs-tfc-85"><span class="cite-bracket">[</span>85<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-86" class="reference"><a href="#cite_note-86"><span class="cite-bracket">[</span>86<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— 27 d'octubre de 1964 </td></tr></tbody></table></div> <p>Aquest discurs "Un moment per triar" no va ser suficient per capgirar la vacil·lant campanya de Goldwater, però va ser l'esdeveniment crucial que va establir la visibilitat política nacional de Reagan. <a href="/w/index.php?title=David_Broder&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Broder (encara no existeix)">David Broder</a>, del <i><a href="/wiki/Washington_Post" class="mw-redirect" title="Washington Post">Washington Post</a></i>, el va anomenar "el debut polític nacional més reeixit des que William Jennings Bryan va electrificar la convenció democràtica de 1896 amb el seu discurs de la Creu d'Or".<sup id="cite_ref-87" class="reference"><a href="#cite_note-87"><span class="cite-bracket">[</span>87<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-88" class="reference"><a href="#cite_note-88"><span class="cite-bracket">[</span>88<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-89" class="reference"><a href="#cite_note-89"><span class="cite-bracket">[</span>89<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Governador_de_Califòrnia_(1967-1975)"><span id="Governador_de_Calif.C3.B2rnia_.281967-1975.29"></span>Governador de Califòrnia (1967-1975)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Governador de Califòrnia (1967-1975)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="infobox" style="font-size: 88%; width: 22em;"> <tbody><tr style="color: #202122; background-color: #cdd3db"> <th colspan="2" style="font-size: 110%"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/20px-Nuvola_apps_arts.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/30px-Nuvola_apps_arts.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/40px-Nuvola_apps_arts.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></span></span> Àudios externs </th></tr> <tr> <th colspan="2"><i>Discurs al <a href="/w/index.php?title=Club_Nacional_de_Premsa_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Club Nacional de Premsa (Estats Units) (encara no existeix)">National Press Club</a></i> </th></tr> <tr valign="top"> <td><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/16px-Nuvola_apps_arts.svg.png" decoding="async" width="16" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/24px-Nuvola_apps_arts.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e2/Nuvola_apps_arts.svg/32px-Nuvola_apps_arts.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></span></span> </td> <td><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.loc.gov/rr/record/pressclub/reagan.html">Discurs de Reagan el 16 de juny de 1966</a> (comença a 06:16; acaba a 39:04))<sup id="cite_ref-npc_90-0" class="reference"><a href="#cite_note-npc-90"><span class="cite-bracket">[</span>90<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td></tr> </tbody></table> <p>Els republicans de Califòrnia van quedar impressionats amb les opinions i el carisma polític de Reagan després del seu discurs "Un moment per triar",<sup id="cite_ref-91" class="reference"><a href="#cite_note-91"><span class="cite-bracket">[</span>91<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i a finals de 1965 va anunciar la seva campanya per a <a href="/w/index.php?title=Governador_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Governador (Estats Units) (encara no existeix)"> governador</a> a les eleccions de 1966.<sup id="cite_ref-92" class="reference"><a href="#cite_note-92"><span class="cite-bracket">[</span>92<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-93" class="reference"><a href="#cite_note-93"><span class="cite-bracket">[</span>93<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va derrotar l'exalcalde de San Francisco <a href="/w/index.php?title=George_Christopher&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Christopher (encara no existeix)">George Christopher</a> a les primàries republicanes. A la campanya de Reagan, va posar èmfasi en dos temes principals: " tornar a la feina als vagabunds del <a href="/wiki/Benestar" title="Benestar">benestar</a>" i, en referència a les <a href="/w/index.php?title=Moviment_de_la_Llibertat_d%27Expressi%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moviment de la Llibertat d'Expressió (encara no existeix)">protestes estudiantils contra la guerra i contra l'establiment</a> a la <a href="/wiki/Universitat_de_Calif%C3%B2rnia" title="Universitat de Califòrnia">Universitat de Califòrnia</a>, Berkeley, "per netejar el desastre a Berkeley".<sup id="cite_ref-94" class="reference"><a href="#cite_note-94"><span class="cite-bracket">[</span>94<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1966, Reagan va aconseguir el que ambdós senadors nord-americans <a href="/w/index.php?title=William_Knowland&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Knowland (encara no existeix)">William Knowland</a> el 1958 i l'exvicepresident <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a> el 1962 no ho van fer: va ser elegit derrotant a <a href="/wiki/Pat_Brown" title="Pat Brown">Pat Brown</a>, el governador demòcrata de dos mandats. Reagan va ser investit el 2 de gener de 1967. En el seu primer mandat, va congelar la contractació del govern i va aprovar pujades d'impostos per equilibrar el pressupost.<sup id="cite_ref-95" class="reference"><a href="#cite_note-95"><span class="cite-bracket">[</span>95<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg/240px-1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg.png" decoding="async" width="240" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg/360px-1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ad/1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg/480px-1966_California_gubernatorial_election_results_map_by_county.svg.png 2x" data-file-width="810" data-file-height="810" /></a><figcaption> El 1966, Reagan va ser elegit governador de Califòrnia amb el 57,5% dels vots.<sup id="cite_ref-96" class="reference"><a href="#cite_note-96"><span class="cite-bracket">[</span>96<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><br /><b>Reagan</b>: <span style="margin:0px; font-size:90%;"><span style="border:none; background-color:#e27f7f; color:#e27f7f;">    </span> 50–59%</span> <span style="margin:0px; font-size:90%;"><span style="border:none; background-color:#d75d5d; color:#d75d5d;">    </span> 60–69%</span> <span style="margin:0px; font-size:90%;"><span style="border:none; background-color:#d72f30; color:#d72f30;">    </span> 70–79%</span><br /> <b>Brown</b>: <span style="margin:0px; font-size:90%;"><span style="border:none; background-color:#7996e2; color:#7996e2;">    </span> 50–59%</span></figcaption></figure> <p>Poc després d'assumir el càrrec, Reagan va provar les aigües presidencials del 1968 com a part d'un moviment "Stop Nixon", amb l'esperança de reduir el suport del sud de Nixon<sup id="cite_ref-Stormy_97-0" class="reference"><a href="#cite_note-Stormy-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i convertir-se en un candidat de compromís<sup id="cite_ref-98" class="reference"><a href="#cite_note-98"><span class="cite-bracket">[</span>98<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> si ni Nixon ni el segon candidat <a href="/wiki/Nelson_Rockefeller" title="Nelson Rockefeller">Nelson Rockefeller</a> rebien prou delegats per guanyar en la primera votació a la <a href="/w/index.php?title=Convenci%C3%B3_republicana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Convenció republicana (encara no existeix)">convenció republicana</a>. No obstant això, en el moment de la convenció, Nixon tenia 692 vots delegats, 25 més dels que necessitava per aconseguir la nominació, seguit de Rockefeller amb Reagan al tercer lloc.<sup id="cite_ref-Stormy_97-1" class="reference"><a href="#cite_note-Stormy-97"><span class="cite-bracket">[</span>97<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va participar en diversos conflictes de gran renom amb els moviments de protesta de l'època, incloses les seves crítiques públiques als administradors de la universitat per tolerar les manifestacions estudiantils al campus de Berkeley. El 15 de maig de 1969, durant les protestes del Parc del Poble al campus de la universitat (l'objectiu original del qual era discutir el <a href="/wiki/Conflicte_%C3%A0rab-israeli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Conflicte àrab-israelià">conflicte àrab-israelià</a>), Reagan va enviar la <a href="/w/index.php?title=Patrulla_de_carretera_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patrulla de carretera de Califòrnia (encara no existeix)">patrulla de carretera de Califòrnia</a> i altres oficials per sufocar les protestes. Això va provocar un incident que es va conèixer com a "Dijous Sagnant", que va resultar en la mort de l'estudiant James Rector i el cegament del fuster Alan Blanchard.<sup id="cite_ref-Cannon50_99-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon50-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-100" class="reference"><a href="#cite_note-100"><span class="cite-bracket">[</span>100<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A més, 111 agents de policia van resultar ferits en el conflicte, inclòs un que va ser ganivetat al pit. Reagan va cridar llavors 2.200 efectius de la <a href="/w/index.php?title=Gu%C3%A0rdia_Nacional_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guàrdia Nacional de Califòrnia (encara no existeix)">Guàrdia Nacional estatal</a> perquè ocupessin la ciutat de Berkeley durant dues setmanes per reprimir els manifestants.<sup id="cite_ref-Cannon50_99-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon50-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La Guàrdia va romandre a Berkeley durant 17 dies, acampant al Parc del Poble, i les manifestacions van disminuir a mesura que la universitat va eliminar les tanques tancades i va deixar en suspens tots els plans de desenvolupament del Parc del Poble.<sup id="cite_ref-Cannon50_99-2" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon50-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-101" class="reference"><a href="#cite_note-101"><span class="cite-bracket">[</span>101<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un any després de l'incident, Reagan va respondre a les preguntes sobre els moviments de protesta del campus dient: "Si es fa un bany de sang, acabem-ho. No hi ha més tranquil·lització."<sup id="cite_ref-Cannon295_102-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon295-102"><span class="cite-bracket">[</span>102<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_Simbi%C3%B2tic_d%27Alliberament" title="Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament">Exèrcit Simbiòtic d'Alliberament</a> va segrestar <a href="/wiki/Patty_Hearst" title="Patty Hearst">Patty Hearst</a> a Berkeley i va exigir la distribució d'aliments als pobres, Reagan va fer broma a un grup d'assistents polítics sobre un brot de <a href="/wiki/Botulisme" title="Botulisme">botulisme</a> que contaminava els aliments.<sup id="cite_ref-103" class="reference"><a href="#cite_note-103"><span class="cite-bracket">[</span>103<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A principis de 1967, el debat nacional sobre l'<a href="/wiki/Avortament" title="Avortament">avortament</a> començava a agafar força. En les primeres etapes del debat, el senador demòcrata de l'estat de Califòrnia, <a href="/w/index.php?title=Anthony_Beilenson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Anthony Beilenson (encara no existeix)">Anthony Beilenson</a>, va introduir la llei sobre l'avortament terapèutic en un esforç per reduir el nombre d '"avortaments a la sala" realitzats a Califòrnia.<sup id="cite_ref-Cannon50_99-3" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon50-99"><span class="cite-bracket">[</span>99<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La legislatura estatal va enviar el projecte de llei al despatx de Reagan on, després de molts dies d'indecisió, el va signar a contracor el 14 de juny de 1967.<sup id="cite_ref-Cannon51_104-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon51-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es produirien aproximadament dos milions d'avortaments, principalment a causa d'una disposició el projecte de llei que permet avortaments per al benestar de la mare.<sup id="cite_ref-Cannon51_104-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon51-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan havia estat al càrrec només quatre mesos quan va signar el projecte de llei i més tard va declarar que si hagués tingut més experiència com a governador, no ho hauria signat. Després de reconèixer el que anomenava les "conseqüències" del projecte de llei, va anunciar que era <a href="/wiki/Anti-avortament" class="mw-redirect" title="Anti-avortament">anti-avortament</a>.<sup id="cite_ref-Cannon51_104-2" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon51-104"><span class="cite-bracket">[</span>104<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va mantenir aquesta posició més tard en la seva carrera política, escrivint extensament sobre l'avortament.<sup id="cite_ref-105" class="reference"><a href="#cite_note-105"><span class="cite-bracket">[</span>105<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan,_Nancy_Reagan,_Pat_Nixon,_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg/220px-Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg" decoding="async" width="220" height="195" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg/330px-Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d1/Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg/440px-Ronald_Reagan%2C_Nancy_Reagan%2C_Pat_Nixon%2C_and_Richard_Nixon_in_1970.jpg 2x" data-file-width="4181" data-file-height="3713" /></a><figcaption>Els reagans es reuneixen amb el president <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a> i la primera dama <a href="/wiki/Pat_Nixon" title="Pat Nixon">Pat Nixon</a>, el juliol de 1970</figcaption></figure> <p>El 1967, Reagan va signar la <a href="/w/index.php?title=Llei_Mulford&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei Mulford (encara no existeix)">Llei Mulford</a>, que derogava una llei que permetia el transport públic d'armes de foc carregades (convertint-se en el Codi Penal de Califòrnia 12031 i 171 (c)). El projecte de llei, que va rebre el nom de l'assamble republicà <a href="/w/index.php?title=Don_Mulford&action=edit&redlink=1" class="new" title="Don Mulford (encara no existeix)">Don Mulford</a>, va cridar l'atenció nacional després que els <a href="/wiki/Black_Panthers" class="mw-redirect" title="Black Panthers">Black Panthers</a> marxessin amb armes al <a href="/w/index.php?title=Capitoli_de_l%27Estat_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Capitoli de l'Estat de Califòrnia (encara no existeix)">Capitoli de l'Estat de Califòrnia</a> per protestar-hi.<sup id="cite_ref-huey_newton_106-0" class="reference"><a href="#cite_note-huey_newton-106"><span class="cite-bracket">[</span>106<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-black_panthers_107-0" class="reference"><a href="#cite_note-black_panthers-107"><span class="cite-bracket">[</span>107<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Malgrat un intent fallit de forçar una retirada electoral a Reagan el 1968,<sup id="cite_ref-108" class="reference"><a href="#cite_note-108"><span class="cite-bracket">[</span>108<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou reelegit governador el 1970, derrotant a <a href="/w/index.php?title=Jesse_M._Unruh&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jesse M. Unruh (encara no existeix)">Jesse M. Unruh</a>. Va optar per no buscar un tercer mandat en el següent cicle electoral. Una de les frustracions més grans de Reagan al càrrec va ser la controvèrsia de la <a href="/wiki/Pena_capital" class="mw-redirect" title="Pena capital">pena capital</a>, que va recolzar fermament.<sup id="cite_ref-Rest_of_Me_31-1" class="reference"><a href="#cite_note-Rest_of_Me-31"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els seus esforços per fer complir les lleis de l'estat en aquesta àrea es van frustrar quan el <a href="/w/index.php?title=Tribunal_Suprem_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tribunal Suprem de Califòrnia (encara no existeix)">Tribunal Suprem de Califòrnia</a> va emetre el seu veredicte a <i><a href="/w/index.php?title=El_poble_contra_Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="El poble contra Anderson (encara no existeix)">El poble contra Anderson</a></i>, que invalidava totes les sentències de mort dictades a Califòrnia abans del 1972, tot i que la decisió fou anul·lada posteriorment per una esmena constitucional. L'única execució durant el govern de Reagan va ser el 12 d'abril de 1967, quan l'Estat va dur a terme la sentència d'<a href="/w/index.php?title=Aaron_Mitchell_(assass%C3%AD)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aaron Mitchell (assassí) (encara no existeix)">Aaron Mitchell</a> a la cambra de gas de <a href="/wiki/Pres%C3%B3_Estatal_de_San_Quentin" title="Presó Estatal de San Quentin">San Quentin</a>.<sup id="cite_ref-109" class="reference"><a href="#cite_note-109"><span class="cite-bracket">[</span>109<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1969, Reagan va signar la Llei de <a href="/wiki/Dret_de_fam%C3%ADlia" title="Dret de família">dret de família</a>, que era una amalgama de dos projectes de llei que la <a href="/w/index.php?title=Legislatura_estatal_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legislatura estatal de Califòrnia (encara no existeix)">legislatura estatal de Califòrnia</a> havia escrit i revisat durant més de dos anys.<sup id="cite_ref-110" class="reference"><a href="#cite_note-110"><span class="cite-bracket">[</span>110<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es va convertir en la primera legislació sobre divorci sense cap culpa dels Estats Units.<sup id="cite_ref-111" class="reference"><a href="#cite_note-111"><span class="cite-bracket">[</span>111<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Anys més tard, va dir al seu fill Michael que signar aquesta llei era el seu "major pesar" a la vida pública.<sup id="cite_ref-112" class="reference"><a href="#cite_note-112"><span class="cite-bracket">[</span>112<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-113" class="reference"><a href="#cite_note-113"><span class="cite-bracket">[</span>113<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els termes de governador de Reagan van ajudar a donar forma a les polítiques que seguiria en la seva posterior carrera política com a president. Mitjançant una campanya en una plataforma per enviar "els vagabunds del benestar a la feina", es va manifestar en contra de la idea de l'<a href="/wiki/Estat_del_benestar" title="Estat del benestar">estat del benestar</a>. També va defensar fermament l'ideal republicà de menys regulació del govern de l'economia, inclosa la de tributació federal indeguda.<sup id="cite_ref-114" class="reference"><a href="#cite_note-114"><span class="cite-bracket">[</span>114<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Campanya_presidencial_de_1976">Campanya presidencial de 1976</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Campanya presidencial de 1976"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1976_Republican_National_Convention.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/1976_Republican_National_Convention.jpg/220px-1976_Republican_National_Convention.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/1976_Republican_National_Convention.jpg/330px-1976_Republican_National_Convention.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d9/1976_Republican_National_Convention.jpg/440px-1976_Republican_National_Convention.jpg 2x" data-file-width="4497" data-file-height="3059" /></a><figcaption> Reagan i el president Ford donen la mà al podi després que Reagan va perdre la nominació a la Convenció Nacional Republicana del 1976</figcaption></figure> <p>La <a href="/w/index.php?title=Campanya_presidencial_de_Ronald_Reagan_de_1976&action=edit&redlink=1" class="new" title="Campanya presidencial de Ronald Reagan de 1976 (encara no existeix)">campanya de Reagan de 1976</a> es va basar en una estratègia elaborada pel director de campanya <a href="/w/index.php?title=John_Sears&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Sears (encara no existeix)">John Sears</a> de guanyar unes primàries primerencs per danyar la inevitabilitat de la probable nominació de Ford. Reagan va guanyar Carolina del Nord, Texas i Califòrnia, però l'estratègia va fracassar, ja que<sup id="cite_ref-115" class="reference"><a href="#cite_note-115"><span class="cite-bracket">[</span>115<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va acabar perdent New Hampshire, Florida i el seu Illinois natal.<sup id="cite_ref-1976_Results_116-0" class="reference"><a href="#cite_note-1976_Results-116"><span class="cite-bracket">[</span>116<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La campanya de Texas va donar nova esperança a Reagan quan va escombrar els 96 delegats escollits a les primàries de l'1 de maig, amb quatre més a l'espera de la convenció estatal. Gran part del mèrit d'aquesta victòria va provenir del treball de tres copresidents, inclosos Ernest Angelo, l'alcalde de Midland i <a href="/w/index.php?title=Ray_Barnhart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ray Barnhart (encara no existeix)">Ray Barnhart</a>, de Houston., a qui Reagan com a president nomenaria el 1981 com a director de l'<a href="/w/index.php?title=Administraci%C3%B3_Federal_de_Carreteres&action=edit&redlink=1" class="new" title="Administració Federal de Carreteres (encara no existeix)">Administració Federal de Carreteres</a>.<sup id="cite_ref-117" class="reference"><a href="#cite_note-117"><span class="cite-bracket">[</span>117<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tanmateix, a mesura que s'acostava la convenció del Partit Republicà, Ford va aparèixer prop de la victòria. Reconeixent l'ala moderada del seu partit, Reagan va escollir el senador moderat <a href="/w/index.php?title=Richard_Schweiker&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Schweiker (encara no existeix)">Richard Schweiker</a> de Pennsilvània com a company de posició si fos nomenat. Tot i això, Ford va imposar-se amb 1.187 delegats als 1.070 de Reagan.<sup id="cite_ref-1976_Results_116-1" class="reference"><a href="#cite_note-1976_Results-116"><span class="cite-bracket">[</span>116<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El discurs de concessió de Reagan va emfatitzar els perills de la guerra nuclear i l'amenaça de la Unió Soviètica. Tot i que va perdre la nominació, va rebre 307 vots d'escriptura a New Hampshire, 388 vots com a independent en la votació de Wyoming i un únic vot electoral d'un elector infidel a les eleccions de novembre de l'estat de Washington.<sup id="cite_ref-118" class="reference"><a href="#cite_note-118"><span class="cite-bracket">[</span>118<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="1978:_Oposició_a_la_Iniciativa_Briggs"><span id="1978:_Oposici.C3.B3_a_la_Iniciativa_Briggs"></span>1978: Oposició a la Iniciativa Briggs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: 1978: Oposició a la Iniciativa Briggs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Iniciativa_Briggs" title="Iniciativa Briggs">Iniciativa Briggs</a></div> <p>El 1978, el legislador estatal conservador <a href="/w/index.php?title=John_Briggs&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Briggs (encara no existeix)">John Briggs</a>, va patrocinar una iniciativa de votació per a les eleccions estatals de Califòrnia el 7 de novembre de 1978 (la <a href="/wiki/Iniciativa_Briggs" title="Iniciativa Briggs">Iniciativa Briggs</a>) que pretenia prohibir els <a href="/wiki/Gai" title="Gai">gais</a> i les <a href="/wiki/Lesbianisme" class="mw-redirect" title="Lesbianisme">lesbianes</a> treballar a les escoles públiques de Califòrnia<sup id="cite_ref-identity_119-0" class="reference"><a href="#cite_note-identity-119"><span class="cite-bracket">[</span>119<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Oficialment, la Proposició 6 de Califòrnia va ser una iniciativa de votació sotmesa a referèndum sobre la votació estatal.<sup id="cite_ref-date_120-0" class="reference"><a href="#cite_note-date-120"><span class="cite-bracket">[</span>120<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les primeres oposicions van estar dirigides per activistes <a href="/wiki/LGBT" title="LGBT">LGBT</a> i alguns polítics progressistes, però per sorpresa de molta gent, Reagan es va oposar públicament a la mesura. Va emetre una carta informal d'oposició a la iniciativa, va dir als periodistes que s'hi oposava i va escriure un editorial al Los Angeles Herald-Examiner que s'hi oposava.<sup id="cite_ref-Herald-Examiner_121-0" class="reference"><a href="#cite_note-Herald-Examiner-121"><span class="cite-bracket">[</span>121<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-122" class="reference"><a href="#cite_note-122"><span class="cite-bracket">[</span>122<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El moment de l'oposició de Reagan va ser significatiu i va sorprendre a molts, perquè llavors es preparava per optar a la presidència, una cursa en la qual necessitaria el suport dels conservadors i dels moderats que no estiguessin a gust amb els professors homosexuals. En aquell mateix moment, cortejava activament líders de la <a href="/wiki/Dreta_cristiana" title="Dreta cristiana">dreta religiosa</a>, inclòs <a href="/w/index.php?title=Jerry_Falwell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jerry Falwell (encara no existeix)">Jerry Falwell</a>, que passaria a formar la <a href="/w/index.php?title=Majoria_moral&action=edit&redlink=1" class="new" title="Majoria moral (encara no existeix)">majoria moral</a> per combatre aquestes qüestions de <a href="/w/index.php?title=Guerra_cultural&action=edit&redlink=1" class="new" title="Guerra cultural (encara no existeix)">guerra cultural</a> l'any següent.<sup id="cite_ref-White2021_123-0" class="reference"><a href="#cite_note-White2021-123"><span class="cite-bracket">[</span>123<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com diu el biògraf de Reagan, <a href="/w/index.php?title=Lou_Cannon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lou Cannon (encara no existeix)">Lou Cannon</a>, Reagan era "ben conscient que hi havia qui volia que analitzés la qüestió" però, no obstant això, "va optar per declarar les seves conviccions".<sup id="cite_ref-Carpenter2004_124-0" class="reference"><a href="#cite_note-Carpenter2004-124"><span class="cite-bracket">[</span>124<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cannon informa que Reagan va ser "repel·lit per les agressives croades públiques contra estils de vida homosexuals que es van convertir en un element bàsic de la política de la dreta a finals dels anys setanta".<sup id="cite_ref-Carpenter2004_124-1" class="reference"><a href="#cite_note-Carpenter2004-124"><span class="cite-bracket">[</span>124<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'editorial de Reagan de l'1 de novembre deia, en part, ""El que sigui, l'homosexualitat no és una malaltia contagiosa com el xarampió. L'opinió científica predominant és que la sexualitat d'un individu es determina a una edat molt primerenca i que els professors d'un nen no hi influeixen realment".<sup id="cite_ref-Herald-Examiner_121-1" class="reference"><a href="#cite_note-Herald-Examiner-121"><span class="cite-bracket">[</span>121<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Campanya_presidencial_de_1980">Campanya presidencial de 1980</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Campanya presidencial de 1980"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ElectoralCollege1980.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/ElectoralCollege1980.svg/290px-ElectoralCollege1980.svg.png" decoding="async" width="290" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/ElectoralCollege1980.svg/435px-ElectoralCollege1980.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/ElectoralCollege1980.svg/580px-ElectoralCollege1980.svg.png 2x" data-file-width="1020" data-file-height="593" /></a><figcaption> Resultats del vot electoral de 1980</figcaption></figure> <p>Les eleccions presidencials del 1980 van protagonitzar Reagan contra el president en funcions <a href="/wiki/Jimmy_Carter" class="mw-redirect" title="Jimmy Carter">Jimmy Carter</a> i es van dur a terme enmig d'una gran quantitat de preocupacions nacionals, així com de la <a href="/w/index.php?title=Crisi_dels_ostatges_de_l%27Iran&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi dels ostatges de l'Iran (encara no existeix)">crisi dels ostatges de l'Iran</a>. La campanya de Reagan va destacar alguns dels seus principis fonamentals: reduir els impostos per estimular l'economia,<sup id="cite_ref-125" class="reference"><a href="#cite_note-125"><span class="cite-bracket">[</span>125<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> menys interferència del govern en la vida de les persones,<sup id="cite_ref-clinton_126-0" class="reference"><a href="#cite_note-clinton-126"><span class="cite-bracket">[</span>126<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> els <a href="/w/index.php?title=Drets_dels_estats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Drets dels estats (encara no existeix)">drets dels estats</a>,<sup id="cite_ref-127" class="reference"><a href="#cite_note-127"><span class="cite-bracket">[</span>127<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i una forta defensa nacional.<sup id="cite_ref-128" class="reference"><a href="#cite_note-128"><span class="cite-bracket">[</span>128<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg/260px-Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg" decoding="async" width="260" height="142" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg/390px-Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg/520px-Reagan-Bush_Nashua_1980_debate.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="327" /></a><figcaption> Ronald Reagan, el moderador Jon Breen i Bush participen al debat presidencial de Nashua, Nova Hampshire, el 1980</figcaption></figure> <p>Reagan va llançar la seva campanya amb una acusació contra un govern federal que, segons ell, creia que havia "superat, sobreestimulat i regulat excessivament". Després de rebre la nominació republicana, Reagan va seleccionar un dels seus oponents de les primàries, <a href="/wiki/George_H._W._Bush" title="George H. W. Bush">George H. W. Bush</a>, per ser el seu company de carrera. La seva aparença relaxada i segura durant el debat televisat Reagan-Carter del 28 d'octubre va augmentar la seva popularitat i va ajudar a ampliar el seu lideratge a les urnes.<sup id="cite_ref-129" class="reference"><a href="#cite_note-129"><span class="cite-bracket">[</span>129<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-RR-C&E_130-0" class="reference"><a href="#cite_note-RR-C&E-130"><span class="cite-bracket">[</span>130<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 4 de novembre, Reagan va obtenir una victòria decisiva sobre Carter, guanyant en 44 estats i rebent 489 vots electorals davant dels 49 vots electorals assolits per Carter en només sis estats i DC També va guanyar el vot popular, rebent el 50,7 per cent a Carter 41,0 per cent, amb l'independent <a href="/w/index.php?title=John_B._Anderson&action=edit&redlink=1" class="new" title="John B. Anderson (encara no existeix)">John B. Anderson</a> assolint el 6,6 per cent. Els republicans també van obtenir la majoria d'escons al Senat per primera vegada des de 1952, tot i que els demòcrates van mantenir la majoria a la Cambra de Representants.<sup id="cite_ref-RR-C&E_130-1" class="reference"><a href="#cite_note-RR-C&E-130"><span class="cite-bracket">[</span>130<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-131" class="reference"><a href="#cite_note-131"><span class="cite-bracket">[</span>131<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-132" class="reference"><a href="#cite_note-132"><span class="cite-bracket">[</span>132<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Presidència_(1981–1989)"><span id="Presid.C3.A8ncia_.281981.E2.80.931989.29"></span>Presidència (1981–1989)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Presidència (1981–1989)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <dl><dd></dd></dl> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Doctrina_Reagan" class="mw-redirect" title="Doctrina Reagan">Doctrina Reagan</a></div> <p>Durant la seva presidència, Reagan va seguir polítiques que reflectien la seva creença personal en la llibertat individual, van portar canvis econòmics, van expandir l'exèrcit i van contribuir al final de la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>.<sup id="cite_ref-Freidel84_133-0" class="reference"><a href="#cite_note-Freidel84-133"><span class="cite-bracket">[</span>133<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Anomenada la "Revolució Reagan", la seva presidència augmentaria la moral nord-americana,<sup id="cite_ref-134" class="reference"><a href="#cite_note-134"><span class="cite-bracket">[</span>134<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-cannon746_135-0" class="reference"><a href="#cite_note-cannon746-135"><span class="cite-bracket">[</span>135<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> revigoritzaria l'economia nord-americana i reduiria la dependència del govern.<sup id="cite_ref-Freidel84_133-1" class="reference"><a href="#cite_note-Freidel84-133"><span class="cite-bracket">[</span>133<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a president, Reagan mantenia un diari on comentava les ocurrències diàries de la seva presidència i les seves opinions sobre els temes del dia. Els diaris es van publicar el maig del 2007 sota el títol de <i><a href="/w/index.php?title=The_Reagan_Diaries&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Reagan Diaries (encara no existeix)">The Reagan Diaries</a></i>.<sup id="cite_ref-136" class="reference"><a href="#cite_note-136"><span class="cite-bracket">[</span>136<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primer_mandat">Primer mandat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Primer mandat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="220" height="150" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_waving_from_the_limousine_during_the_Inaugural_Parade_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="2200" data-file-height="1500" /></a><figcaption>El President i la senyora Reagan a la desfilada d'inauguració del 1981</figcaption></figure> <p>Reagan tenia 69 anys i 349 dies d'edat, quan va ser investit per al seu primer mandat el 20 de gener de 1981, cosa que el converteix en el president de primer mandat més antic de l'època. Va mantenir aquesta distinció fins al 2017, quan <a href="/wiki/Donald_Trump" title="Donald Trump">Donald Trump</a> va ser inaugurat a l'edat de 70 anys i 220 dies, tot i que Reagan era més gran en ser inaugurat per al seu segon mandat.<sup id="cite_ref-oldest_137-0" class="reference"><a href="#cite_note-oldest-137"><span class="cite-bracket">[</span>137<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el seu discurs inaugural, va abordar el malestar econòmic del país, argumentant: "En aquesta crisi actual, el govern no és la solució als nostres problemes; el govern és el problema."<sup id="cite_ref-138" class="reference"><a href="#cite_note-138"><span class="cite-bracket">[</span>138<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Oració_a_les_escoles_i_un_moment_de_silenci"><span id="Oraci.C3.B3_a_les_escoles_i_un_moment_de_silenci"></span>Oració a les escoles i un moment de silenci</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Oració a les escoles i un moment de silenci"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/92/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_meet_with_Pope_John_Paul_II_at_the_Vatican_Library.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2617" /></a><figcaption>El President Ronald Reagan i la <a href="/wiki/Primera_dama_dels_Estats_Units" title="Primera dama dels Estats Units">seva esposa</a> <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy</a> amb el <a href="/wiki/Papa" title="Papa">Papa</a> <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> (1982)</figcaption></figure> <p>Reagan va fer una forta campanya per restablir l'oració organitzada a les escoles, primer com a moment de <a href="/wiki/Preg%C3%A0ria_cristiana" title="Pregària cristiana">pregària</a> i més tard com a moment de silenci.<sup id="cite_ref-139" class="reference"><a href="#cite_note-139"><span class="cite-bracket">[</span>139<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1981, Reagan es va convertir en el primer president a proposar una esmena constitucional sobre l'oració escolar.<sup id="cite_ref-Law_of_Church_and_State_140-0" class="reference"><a href="#cite_note-Law_of_Church_and_State-140"><span class="cite-bracket">[</span>140<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les eleccions de Reagan van reflectir una oposició<sup id="cite_ref-Law_of_Church_and_State_140-1" class="reference"><a href="#cite_note-Law_of_Church_and_State-140"><span class="cite-bracket">[</span>140<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> al cas del Tribunal Suprem de 1962, <i><a href="/w/index.php?title=Engel_contra_Vitale&action=edit&redlink=1" class="new" title="Engel contra Vitale (encara no existeix)">Engel contra Vitale</a></i>, que havia prohibit als funcionaris estatals la composició d'una pregària oficial de l'estat i que exigia que es recités a les escoles públiques.<sup id="cite_ref-141" class="reference"><a href="#cite_note-141"><span class="cite-bracket">[</span>141<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La modificació proposada per Reagan del 1981 deia: "Res en aquesta Constitució no s'entén que prohibeixi la pregària individual o grupal a escoles públiques o altres institucions públiques. Els Estats Units o qualsevol estat no hauran de requerir cap persona que participi en la pregària". El 1984, Reagan va tornar a plantejar la qüestió i va preguntar al Congrés: "per què la llibertat de reconèixer Déu no pot gaudir de nou els nens de totes les aules escolars de tota aquesta terra?" <sup id="cite_ref-142" class="reference"><a href="#cite_note-142"><span class="cite-bracket">[</span>142<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1985, Reagan va expressar la seva decepció pel fet que la sentència del Tribunal Suprem encara prohibís un moment de silenci per a les escoles públiques i va dir que els esforços per restablir l'oració a les escoles públiques eren "una batalla ascendent".<sup id="cite_ref-143" class="reference"><a href="#cite_note-143"><span class="cite-bracket">[</span>143<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1987, Reagan va renovar la seva crida al Congrés per donar suport a l'oració voluntària a les escoles i posar fi a "l'expulsió de Déu de les aules dels Estats Units".<sup id="cite_ref-NYT_144-0" class="reference"><a href="#cite_note-NYT-144"><span class="cite-bracket">[</span>144<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Intent_d'assassinat"><span id="Intent_d.27assassinat"></span>Intent d'assassinat</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Intent d'assassinat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 30 de març de 1981, Reagan, el seu secretari de premsa <a href="/w/index.php?title=James_Brady&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Brady (encara no existeix)">James Brady</a>, l'oficial de policia de Washington <a href="/w/index.php?title=Thomas_Delahanty&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Delahanty (encara no existeix)">Thomas Delahanty</a> i l'agent del servei secret <a href="/w/index.php?title=Tim_McCarthy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tim McCarthy (encara no existeix)">Tim McCarthy</a> van ser atacats per trets de <a href="/w/index.php?title=John_Hinckley_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Hinckley Jr. (encara no existeix)">John Hinckley Jr.</a>, fora de l'hotel <a href="/w/index.php?title=Washington_Hilton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Washington Hilton (encara no existeix)">Washington Hilton</a>. Tot i que va estar "a punt de morir" en l'arribar a l'<a href="/w/index.php?title=Hospital_Universitari_George_Washington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hospital Universitari George Washington (encara no existeix)">Hospital Universitari George Washington</a>, Reagan va ser estabilitzat a la sala d'emergències i es va sotmetre a una cirurgia exploratòria d'emergència.<sup id="cite_ref-cnn_transcript_145-0" class="reference"><a href="#cite_note-cnn_transcript-145"><span class="cite-bracket">[</span>145<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es va recuperar i va ser donat d'alta de l'hospital l'11 d'abril, convertint-se en el primer president nord-americà en funcions a sobreviure sent tirotejat en un intent d'assassinat.<sup id="cite_ref-:0_146-0" class="reference"><a href="#cite_note-:0-146"><span class="cite-bracket">[</span>146<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'intent va influir significativament en la popularitat de Reagan; les enquestes van indicar que la seva qualificació d'aprovació se situava al voltant del 73 per cent.<sup id="cite_ref-:0_146-1" class="reference"><a href="#cite_note-:0-146"><span class="cite-bracket">[</span>146<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan creia que Déu havia estalviat la seva vida perquè pogués complir un propòsit superior.<sup id="cite_ref-147" class="reference"><a href="#cite_note-147"><span class="cite-bracket">[</span>147<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Sandra_Day_O'Connor"><span id="Sandra_Day_O.27Connor"></span>Sandra Day O'Connor</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Sandra Day O'Connor"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Sandra_Day_O%27Connor.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2647" /></a><figcaption>La candidata al Tribunal Suprem, <a href="/wiki/Sandra_Day_O%27Connor" title="Sandra Day O'Connor">Sandra Day O'Connor</a>, parla amb Reagan fora de la Casa Blanca, el 15 de juliol de 1981.</figcaption></figure> <p>El 7 de juliol de 1981, Reagan va anunciar que planejava nomenar <a href="/wiki/Sandra_Day_O%27Connor" title="Sandra Day O'Connor">Sandra Day O'Connor</a> com a jutge associat del <a href="/wiki/Tribunal_Suprem_dels_Estats_Units" title="Tribunal Suprem dels Estats Units">Tribunal Suprem dels Estats Units</a>, en substitució del jutge retirat <a href="/w/index.php?title=Potter_Stewart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Potter Stewart (encara no existeix)">Potter Stewart</a>. Durant la seva campanya presidencial del 1980, havia promès que nomenaria la primera dona a la Cort Suprema<sup id="cite_ref-presidential_leadership_148-0" class="reference"><a href="#cite_note-presidential_leadership-148"><span class="cite-bracket">[</span>148<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 21 de setembre, O'Connor va ser confirmat pel <a href="/wiki/Senat_dels_Estats_Units" title="Senat dels Estats Units">Senat dels Estats Units</a> amb un vot de 99-0.<sup id="cite_ref-149" class="reference"><a href="#cite_note-149"><span class="cite-bracket">[</span>149<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Vaga_dels_controladors_de_trànsit_aeri"><span id="Vaga_dels_controladors_de_tr.C3.A0nsit_aeri"></span>Vaga dels controladors de trànsit aeri</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Vaga dels controladors de trànsit aeri"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>L'agost de 1981, <a href="/w/index.php?title=PATCO&action=edit&redlink=1" class="new" title="PATCO (encara no existeix)">PATCO</a>, el sindicat de controladors de trànsit aeri federals, va fer vaga, violant una llei federal que prohibia la vaga dels sindicats governamentals.<sup id="cite_ref-150" class="reference"><a href="#cite_note-150"><span class="cite-bracket">[</span>150<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va declarar que la situació era una emergència tal com es descriu a la <a href="/wiki/Llei_Taft-Hartley" title="Llei Taft-Hartley">Llei Taft-Hartley</a> de 1947, Reagan va afirmar que si els controladors de trànsit aeri "no presenten informes per treballar en 48 hores, hauran perdut els seus llocs de treball i seran cessats" <sup id="cite_ref-151" class="reference"><a href="#cite_note-151"><span class="cite-bracket">[</span>151<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No van tornar, i el 5 d'agost, Reagan va acomiadar 11.345 controladors de trànsit aeri en vaga que havien ignorat la seva ordre i van utilitzar supervisors i controladors militars per gestionar el trànsit aeri comercial de la nació fins que es poguessin contractar i entrenar nous controladors.<sup id="cite_ref-152" class="reference"><a href="#cite_note-152"><span class="cite-bracket">[</span>152<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un treball de referència de referència sobre l'administració pública va concloure: "L'acomiadament dels empleats de PATCO no només va demostrar una clara decisió del president de prendre el control de la burocràcia, sinó que també va enviar un clar missatge al sector privat que ja no calia témer els sindicats." <sup id="cite_ref-153" class="reference"><a href="#cite_note-153"><span class="cite-bracket">[</span>153<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id=""Reaganòmica"_i_l'economia"><span id=".22Reagan.C3.B2mica.22_i_l.27economia"></span>"Reaganòmica" i l'economia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: "Reaganòmica" i l'economia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/68/President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_addresses_the_nation_from_the_Oval_Office_on_tax_reduction_legislation.jpg 2x" data-file-width="6600" data-file-height="4361" /></a><figcaption>Reagan descriu el seu pla per a la legislació de reducció d'impostos en un discurs televisat del <a href="/wiki/Despatx_Oval" title="Despatx Oval">Despatx Oval</a>, el juliol de 1981</figcaption></figure> <p>Durant l'últim any complet de Jimmy Carter (1980), la <a href="/wiki/Inflaci%C3%B3" title="Inflació">inflació</a> va tenir una mitjana del 12,5%, en comparació amb el 4,4% durant l'últim any complet de Reagan (1988).<sup id="cite_ref-Cannon_154-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon-154"><span class="cite-bracket">[</span>154<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant l'administració de Reagan, la taxa d'atur va disminuir del 7,5% al 5,4%, amb una taxa que va assolir màxims del 10,8% el 1982 i del 10,4% el 1983, amb una mitjana del 7,5% durant els vuit anys, i el creixement del <a href="/wiki/PIB" class="mw-redirect" title="PIB">PIB</a> real va ser del 3,4% un màxim del 8,6% el 1983, mentre que el creixement nominal del PIB va ser de mitjana del 7,4% i va arribar al màxim al 12,2% el 1982.<sup id="cite_ref-155" class="reference"><a href="#cite_note-155"><span class="cite-bracket">[</span>155<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-156" class="reference"><a href="#cite_note-156"><span class="cite-bracket">[</span>156<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-157" class="reference"><a href="#cite_note-157"><span class="cite-bracket">[</span>157<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va implementar polítiques <a href="/wiki/Neoliberalisme" title="Neoliberalisme">neoliberals</a> basades en l'<a href="/w/index.php?title=Economia_del_costat_de_l%27oferta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia del costat de l'oferta (encara no existeix)">economia del costat de l'oferta</a>, defensant una filosofia del <i><a href="/wiki/Laissez-faire" class="mw-redirect" title="Laissez-faire">laissez-faire</a></i> i una política fiscal de <a href="/wiki/Lliure_mercat" class="mw-redirect" title="Lliure mercat">lliure mercat</a>,<sup id="cite_ref-158" class="reference"><a href="#cite_note-158"><span class="cite-bracket">[</span>158<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> buscant estimular l'economia amb grans <a href="/w/index.php?title=Reducci%C3%B3_d%27impostos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reducció d'impostos (encara no existeix)">reduccions d'impostos generals</a>.<sup id="cite_ref-Cannon99_159-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon99-159"><span class="cite-bracket">[</span>159<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-160" class="reference"><a href="#cite_note-160"><span class="cite-bracket">[</span>160<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va donar suport al retorn dels Estats Units a algun tipus de <a href="/wiki/Patr%C3%B3_or" title="Patró or">patró or</a> i va instar amb èxit al Congrés a establir la Comissió d'Or dels Estats Units per estudiar com es podria implementar. Citant les teories econòmiques d'<a href="/wiki/Arthur_Laffer" title="Arthur Laffer">Arthur Laffer</a>, Reagan va promoure la reducció d'impostos proposada com a potencialment estimulant prou l'economia com per ampliar la base imposable, compensant la pèrdua d'ingressos a causa de les taxes impositius reduïdes, una teoria que va entrar en la discussió política com la <a href="/wiki/Corba_de_Laffer" title="Corba de Laffer">corba de Laffer</a>. La reaganòmica va ser objecte de debat amb els partidaris que van apuntar a millores en determinats indicadors econòmics clau com a prova d'èxit, i les crítiques que van assenyalar grans augments del dèficit pressupostari federal i del deute nacional.<sup id="cite_ref-161" class="reference"><a href="#cite_note-161"><span class="cite-bracket">[</span>161<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva política de "<a href="/w/index.php?title=Pau_a_trav%C3%A9s_de_la_for%C3%A7a&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pau a través de la força (encara no existeix)">pau a través de la força</a>" va resultar en una acumulació rècord de defensa en temps de pau que incloïa un augment real del 40% de la despesa en defensa entre 1981 i 1985.<sup id="cite_ref-apsr_162-0" class="reference"><a href="#cite_note-apsr-162"><span class="cite-bracket">[</span>162<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la presidència de Reagan, les <a href="/w/index.php?title=Impost_sobre_la_renda_als_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Impost sobre la renda als Estats Units (encara no existeix)">taxes federals de l'impost sobre la renda</a> es van reduir significativament amb la signatura de la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_l%27Impost_sobre_la_Recuperaci%C3%B3_Econ%C3%B2mica_de_1981&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de l'Impost sobre la Recuperació Econòmica de 1981 (encara no existeix)">Llei de l'Impost sobre la Recuperació Econòmica de 1981</a>,<sup id="cite_ref-163" class="reference"><a href="#cite_note-163"><span class="cite-bracket">[</span>163<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que va reduir la franja fiscal superior del 70% al 50% durant tres anys (com a part d'un pla "5-10-10),<sup id="cite_ref-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42_164-0" class="reference"><a href="#cite_note-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42-164"><span class="cite-bracket">[</span>164<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i el parèntesi més baix del 14% a l'11%. Altres augments d'impostos aprovats pel Congrés i signats per Reagan van assegurar, no obstant això, que els ingressos fiscals en els seus dos mandats eren del 18,2% del PIB en comparació del 18,1% dels 40 anys del 1970 al 2010.<sup id="cite_ref-165" class="reference"><a href="#cite_note-165"><span class="cite-bracket">[</span>165<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La llei fiscal de 1981 també exigia que les exempcions i trams s'indexessin per a la inflació a partir del 1985.<sup id="cite_ref-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42_164-1" class="reference"><a href="#cite_note-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42-164"><span class="cite-bracket">[</span>164<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Per contra, el Congrés va aprovar i Reagan va signar lleis augments fiscals d'alguna naturalesa cada any des del 1981 fins al 1987 per continuar finançant programes governamentals com la <a href="/w/index.php?title=Llei_d%27equitat_fiscal_i_responsabilitat_fiscal_de_1982&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei d'equitat fiscal i responsabilitat fiscal de 1982 (encara no existeix)">Llei d'equitat fiscal i responsabilitat fiscal de 1982</a> (TEFRA), la <a href="/w/index.php?title=Seguretat_Social_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seguretat Social (Estats Units) (encara no existeix)"> Seguretat Social</a> i la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_reducci%C3%B3_de_d%C3%A8ficit_de_1984&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de reducció de dèficit de 1984 (encara no existeix)">Llei de reducció de dèficit de 1984</a> (DEFRA).<sup id="cite_ref-166" class="reference"><a href="#cite_note-166"><span class="cite-bracket">[</span>166<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-forbes.com_167-0" class="reference"><a href="#cite_note-forbes.com-167"><span class="cite-bracket">[</span>167<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>TEFRA va ser el "major augment d'impostos en temps de pau de la història nord-americana".".<sup id="cite_ref-forbes.com_167-1" class="reference"><a href="#cite_note-forbes.com-167"><span class="cite-bracket">[</span>167<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-168" class="reference"><a href="#cite_note-168"><span class="cite-bracket">[</span>168<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-169" class="reference"><a href="#cite_note-169"><span class="cite-bracket">[</span>169<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-170" class="reference"><a href="#cite_note-170"><span class="cite-bracket">[</span>170<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El creixement del producte interior brut (PIB) es va recuperar fortament després de la <a href="/w/index.php?title=Recessi%C3%B3_de_principis_dels_vuitanta&action=edit&redlink=1" class="new" title="Recessió de principis dels vuitanta (encara no existeix)">recessió de principis dels vuitanta</a> del 1982, i va créixer durant els seus vuit anys de mandat a un ritme anual del 7,9% anual, amb un màxima del 12,2% de creixement el 1981.<sup id="cite_ref-171" class="reference"><a href="#cite_note-171"><span class="cite-bracket">[</span>171<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'atur va arribar al màxim al 10,8% mensual al desembre del 1982, superior a qualsevol moment des de la <a href="/wiki/Gran_Depressi%C3%B3" title="Gran Depressió">Gran Depressió</a>, i va caure durant la resta de la presidència de Reagan.<sup id="cite_ref-172" class="reference"><a href="#cite_note-172"><span class="cite-bracket">[</span>172<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es van crear setze milions de nous llocs de treball, mentre que la inflació va disminuir significativament.<sup id="cite_ref-Cannon128_173-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon128-173"><span class="cite-bracket">[</span>173<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La <a href="/w/index.php?title=Llei_de_reforma_fiscal_de_1986&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de reforma fiscal de 1986 (encara no existeix)">Llei de reforma fiscal de 1986</a>, un altre esforç bipartidista defensat per Reagan, va simplificar el codi tributari reduint el nombre de trams fiscals a quatre i reduint diverses bonificacions fiscals. La taxa màxima es va reduir fins al 28 per cent, però els impostos sobre les plusvàlues es van incrementar del 20% al 28% en aquells amb els ingressos més alts. L'increment del tram fiscal més baix de l'11% al 15% va ser més que compensat per l'ampliació de l'exempció personal, la <a href="/w/index.php?title=Deducci%C3%B3_est%C3%A0ndard&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deducció estàndard (encara no existeix)">deducció estàndard</a> i crèdit per impost sobre la renda obtingut. El resultat net va ser l'eliminació de sis milions d'americans pobres del registre d'impostos sobre la renda i una reducció de l'impost sobre la renda a tots els nivell s.<sup id="cite_ref-174" class="reference"><a href="#cite_note-174"><span class="cite-bracket">[</span>174<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-175" class="reference"><a href="#cite_note-175"><span class="cite-bracket">[</span>175<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'efecte net de totes les factures fiscals de l'era Reagan va ser una disminució de l'1% en els ingressos governamentals en comparació amb les estimacions d'ingressos del Departament del Tresor dels primers pressupostos de gener de l'administració després de la promulgació.<sup id="cite_ref-176" class="reference"><a href="#cite_note-176"><span class="cite-bracket">[</span>176<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, els ingressos d'impostos sobre la renda federals van augmentar del 1980 al 1989, passant de 308.700 milions de dòlars a 549.000 milions de dòlars<sup id="cite_ref-177" class="reference"><a href="#cite_note-177"><span class="cite-bracket">[</span>177<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o una taxa mitjana anual del 8,2% (2,5% atribuïda a ingressos més elevats de la Seguretat Social), i les despeses federals van créixer taxa anual del 7,1%<sup id="cite_ref-178" class="reference"><a href="#cite_note-178"><span class="cite-bracket">[</span>178<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-179" class="reference"><a href="#cite_note-179"><span class="cite-bracket">[</span>179<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg/170px-President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg" decoding="async" width="170" height="255" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg/255px-President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg/340px-President_Ronald_Reagan_addresses_Congress_and_the_Nation_on_the_Program_for_Economic_Recovery_from_the_United_States_Capitol.jpg 2x" data-file-width="2667" data-file-height="4000" /></a><figcaption>Reagan es dirigeix al Congrés sobre el Programa per a la Recuperació Econòmica, el 28 d'abril de 1981 (poques setmanes després de sobreviure a l'intent d'assassinat)</figcaption></figure> <p>Les polítiques de Reagan proposaven que el creixement econòmic es produiria quan els tipus impositius marginals fossin prou baixos per impulsar la inversió, cosa que donaria lloc a majors ocupacions i salaris. Els crítics van etiquetar aquesta "<a href="/w/index.php?title=Economia_del_degoteig&action=edit&redlink=1" class="new" title="Economia del degoteig (encara no existeix)">economia del degoteig</a>": la creença que les polítiques fiscals que beneficien els rics crearan un efecte "degoteig" que arribarà als pobres.<sup id="cite_ref-180" class="reference"><a href="#cite_note-180"><span class="cite-bracket">[</span>180<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Van sorgir preguntes sobre si les polítiques de Reagan beneficien més als rics que els que viuen en la pobresa,<sup id="cite_ref-American_Dreamer_181-0" class="reference"><a href="#cite_note-American_Dreamer-181"><span class="cite-bracket">[</span>181<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i molts ciutadans pobres i minoritaris van veure Reagan com a indiferent a les seves lluites.<sup id="cite_ref-American_Dreamer_181-1" class="reference"><a href="#cite_note-American_Dreamer-181"><span class="cite-bracket">[</span>181<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes opinions es van agreujar amb el fet que el règim econòmic de Reagan incloïa congelar el <a href="/wiki/Salari_m%C3%ADnim" title="Salari mínim">salari mínim</a> a 3,35 dòlars per hora, reduint l'assistència federal als governs locals en un 60%, reduint a la meitat el pressupost per a l'habitatge públic i les subvencions al lloguer de la secció 8 i eliminant el programa de subvencions del bloc de desenvolupament comunitari antipobresa.<sup id="cite_ref-DreierNation_182-0" class="reference"><a href="#cite_note-DreierNation-182"><span class="cite-bracket">[</span>182<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Juntament amb la retallada del 1981 de Reagan en la taxa tributària superior sobre els ingressos no guanyats, va reduir la taxa màxima de plusvàlua al 20%.<sup id="cite_ref-183" class="reference"><a href="#cite_note-183"><span class="cite-bracket">[</span>183<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va establir més tard els tipus impositius sobre les plusvàlues al mateix nivell que els tipus dels ingressos ordinaris, com els salaris i els salaris, ambdós superant el 28%.<sup id="cite_ref-184" class="reference"><a href="#cite_note-184"><span class="cite-bracket">[</span>184<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan és vist com un heroi anti-impostos tot i augmentar els impostos onze vegades al llarg de la seva presidència, tot en nom de la responsabilitat fiscal.<sup id="cite_ref-185" class="reference"><a href="#cite_note-185"><span class="cite-bracket">[</span>185<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons <a href="/wiki/Paul_Krugman" title="Paul Krugman">Paul Krugman</a>, "Per sobre de tot, l'increment d'impostos de 1982 va desfer-se d'aproximadament un terç de la retallada de 1981; com a proporció del PIB, l'increment va ser substancialment més gran que l'augment d'impostos de Clinton de 1993".<sup id="cite_ref-186" class="reference"><a href="#cite_note-186"><span class="cite-bracket">[</span>186<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons l'historiador i assessor de polítiques internes <a href="/w/index.php?title=Bruce_Bartlett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruce Bartlett (encara no existeix)">Bruce Bartlett</a>, els augments d'impostos de Reagan al llarg de la seva presidència van recuperar la meitat de la reducció d'impostos del 1981.<sup id="cite_ref-187" class="reference"><a href="#cite_note-187"><span class="cite-bracket">[</span>187<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan es va oposar a la intervenció del govern i va reduir els pressupostos de programes no militars<sup id="cite_ref-budgetc_188-0" class="reference"><a href="#cite_note-budgetc-188"><span class="cite-bracket">[</span>188<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-189" class="reference"><a href="#cite_note-189"><span class="cite-bracket">[</span>189<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> incloent <a href="/wiki/Medicaid" title="Medicaid">Medicaid</a>, <a href="/w/index.php?title=Programa_d%27assist%C3%A8ncia_de_nutrici%C3%B3_suplement%C3%A0ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Programa d'assistència de nutrició suplementària (encara no existeix)">cupons alimentaris</a>, programes d'educació federal<sup id="cite_ref-budgetc_188-1" class="reference"><a href="#cite_note-budgetc-188"><span class="cite-bracket">[</span>188<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i l'<a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_de_Protecci%C3%B3_Ambiental_dels_Estats_Units" title="Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units">EPA</a>.<sup id="cite_ref-190" class="reference"><a href="#cite_note-190"><span class="cite-bracket">[</span>190<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va protegir programes de drets com la <a href="/w/index.php?title=Seguretat_Social_(Estats_Units)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Seguretat Social (Estats Units) (encara no existeix)"> Seguretat Social</a> i <a href="/wiki/Medicare" title="Medicare">Medicare</a>,<sup id="cite_ref-191" class="reference"><a href="#cite_note-191"><span class="cite-bracket">[</span>191<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però la seva administració va intentar purgar moltes persones amb discapacitat dels registres de discapacitat de la Seguretat Social.<sup id="cite_ref-192" class="reference"><a href="#cite_note-192"><span class="cite-bracket">[</span>192<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La postura de l'administració cap a la indústria de l'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_d%27estalvi_i_pr%C3%A9stec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació d'estalvi i préstec (encara no existeix)">estalvi i el préstec</a> va contribuir a la <a href="/w/index.php?title=Crisi_de_l%27estalvi_i_el_pr%C3%A9stec&action=edit&redlink=1" class="new" title="Crisi de l'estalvi i el préstec (encara no existeix)">crisi de l'estalvi i el préstec</a>. Una minoria dels crítics de Reaganomics també va suggerir que les polítiques van influir parcialment en la <a href="/w/index.php?title=Caiguda_del_mercat_de_valors_del_1987&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caiguda del mercat de valors del 1987 (encara no existeix)">caiguda del mercat de valors del 1987</a>,<sup id="cite_ref-193" class="reference"><a href="#cite_note-193"><span class="cite-bracket">[</span>193<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> però no hi ha consens sobre una única font per a la caiguda.<sup id="cite_ref-194" class="reference"><a href="#cite_note-194"><span class="cite-bracket">[</span>194<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per cobrir els dèficits del pressupost federal recentment generats, els Estats Units van demanar prestats en gran manera tant a nivell nacional com a l'estranger, elevant el <a href="/w/index.php?title=Deute_nacional&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deute nacional (encara no existeix)">deute nacional</a> de 997.000 milions de dòlars a 2.85 bilions de dòlars.<sup id="cite_ref-195" class="reference"><a href="#cite_note-195"><span class="cite-bracket">[</span>195<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va descriure el nou deute com la "major decepció" de la seva presidència.<sup id="cite_ref-Cannon128_173-1" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon128-173"><span class="cite-bracket">[</span>173<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Va tornar a nomenar <a href="/wiki/Paul_Volcker" title="Paul Volcker">Paul Volcker</a> com a <a href="/w/index.php?title=President_de_la_Reserva_Federal&action=edit&redlink=1" class="new" title="President de la Reserva Federal (encara no existeix)">president de la Reserva Federal</a> i el 1987 va nomenar el monetarista <a href="/wiki/Alan_Greenspan" title="Alan Greenspan">Alan Greenspan</a> per succeir-lo. Reagan va acabar amb el <a href="/w/index.php?title=Control_de_preus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Control de preus (encara no existeix)">control de preus</a> del petroli nacional que havien contribuït a les crisis energètiques de 1973–1974 i l'estiu de 1979.<sup id="cite_ref-196" class="reference"><a href="#cite_note-196"><span class="cite-bracket">[</span>196<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-heritage_197-0" class="reference"><a href="#cite_note-heritage-197"><span class="cite-bracket">[</span>197<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El preu del petroli va baixar posteriorment i no hi va haver escassetat de combustible com les dels anys setanta.<sup id="cite_ref-heritage_197-1" class="reference"><a href="#cite_note-heritage-197"><span class="cite-bracket">[</span>197<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan també va complir la promesa de la campanya del 1980 de derogar l'<a href="/w/index.php?title=Impost_sobre_beneficis_inesperats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Impost sobre beneficis inesperats (encara no existeix)">impost sobre beneficis inesperats</a> el 1988, que anteriorment havia augmentat la dependència del petroli estranger.<sup id="cite_ref-198" class="reference"><a href="#cite_note-198"><span class="cite-bracket">[</span>198<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns economistes, com els premis Nobel <a href="/wiki/Milton_Friedman" title="Milton Friedman">Milton Friedman</a> i <a href="/wiki/Robert_Mundell" title="Robert Mundell">Robert Mundell</a> argumenten que les polítiques fiscals de Reagan van dinamitzar l'economia nord-americana i van contribuir al boom econòmic dels anys noranta.<sup id="cite_ref-Reagan's_Economic_Legacy_199-0" class="reference"><a href="#cite_note-Reagan's_Economic_Legacy-199"><span class="cite-bracket">[</span>199<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres economistes, com el premi Nobel <a href="/wiki/Robert_Solow" title="Robert Solow">Robert Solow</a>, argumenten que els dèficits de Reagan van ser un dels motius principals pel qual el seu successor, George HW Bush, va renegar de la promesa de la seva campanya i va recórrer a augmentar els impostos.<sup id="cite_ref-Reagan's_Economic_Legacy_199-1" class="reference"><a href="#cite_note-Reagan's_Economic_Legacy-199"><span class="cite-bracket">[</span>199<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Durant la presidència de Reagan, es va iniciar un programa dins de la <a href="/wiki/Comunitat_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia_dels_Estats_Units" title="Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units">Comunitat d'Intel·ligència dels Estats Units</a> per garantir la fortalesa econòmica nord-americana. El programa, <a href="/w/index.php?title=Projecte_S%C3%B2crates&action=edit&redlink=1" class="new" title="Projecte Sòcrates (encara no existeix)">Projecte Sòcrates</a>, va desenvolupar i va demostrar els mitjans necessaris perquè els Estats Units generessin i lideressin el següent salt evolutiu en l'adquisició i la utilització de tecnologia per obtenir un avantatge competitiu: la innovació automatitzada. Per assegurar que els Estats Units van obtenir el màxim benefici de la innovació automatitzada, Reagan, durant el seu segon mandat, va elaborar una ordre executiva per crear una nova agència federal per implementar els resultats del Projecte Sòcrates a nivell nacional. No obstant això, el mandat de Reagan va acabar abans que l'ordre executiu es pogués coordinar i signar, i l'administració Bush entrant, que va qualificar el Projecte Sòcrates de "política industrial", la va donar per finalitzada.<sup id="cite_ref-200" class="reference"><a href="#cite_note-200"><span class="cite-bracket">[</span>200<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-201" class="reference"><a href="#cite_note-201"><span class="cite-bracket">[</span>201<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Drets_civils">Drets civils</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Drets civils"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Sovint es va criticar l'administració de Reagan per aplicar de manera inadequada la legislació de <a href="/wiki/Drets_civils" title="Drets civils">drets civils</a>, si no perjudicar-la activament.<sup id="cite_ref-202" class="reference"><a href="#cite_note-202"><span class="cite-bracket">[</span>202<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-203" class="reference"><a href="#cite_note-203"><span class="cite-bracket">[</span>203<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1982, va signar un projecte de llei que prorrogava la <a href="/w/index.php?title=Llei_dels_drets_de_vot_de_1965&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei dels drets de vot de 1965 (encara no existeix)">Llei dels drets de vot</a> durant 25 anys després que una campanya legislativa i de lobbying de base l'obligés a abandonar el seu pla per alleujar les restriccions d'aquesta llei.<sup id="cite_ref-204" class="reference"><a href="#cite_note-204"><span class="cite-bracket">[</span>204<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va signar una legislació que establia unes dia festiu federal dedicat a <a href="/wiki/Martin_Luther_King" title="Martin Luther King">Martin Luther King</a>, tot i que ho va fer amb reserves.<sup id="cite_ref-205" class="reference"><a href="#cite_note-205"><span class="cite-bracket">[</span>205<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El març de 1988 va <a href="/wiki/Veto" class="mw-redirect" title="Veto">vetar</a> la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_restauraci%C3%B3_de_drets_civils_de_1987&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de restauració de drets civils de 1987 (encara no existeix)">Llei de restauració de drets civils de 1987</a>, però el Congrés va anul·lar el seu veto. Reagan havia argumentat que s'infringia la legislació dels drets dels estats i els drets de les esglésies i dels empresaris.<sup id="cite_ref-206" class="reference"><a href="#cite_note-206"><span class="cite-bracket">[</span>206<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Escalada_de_la_Guerra_Freda">Escalada de la Guerra Freda</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Escalada de la Guerra Freda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London,_England.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b4/President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_addressing_British_Parliament_in_London%2C_England.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2678" /></a><figcaption>Com a primer president dels Estats Units convidat a parlar davant el <a href="/wiki/Parlament_brit%C3%A0nic" class="mw-redirect" title="Parlament britànic">Parlament britànic</a> (8 de juny de 1982), Reagan va predir que el <a href="/wiki/Marxisme-leninisme" title="Marxisme-leninisme">marxisme-leninisme</a> acabaria a la "<a href="/w/index.php?title=Paperera_de_la_hist%C3%B2ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paperera de la història (encara no existeix)">paperera de la història</a>".<sup id="cite_ref-ukparl_207-0" class="reference"><a href="#cite_note-ukparl-207"><span class="cite-bracket">[</span>207<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></figcaption></figure> <p>Reagan va escalar la <a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a>, accelerant la reversió de la política de <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">distensió</a> que va començar durant l'administració Carter, després de la <a href="/w/index.php?title=Revoluci%C3%B3_Saur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revolució Saur (encara no existeix)">Revolució Saur</a> <a href="/wiki/Afganistan" title="Afganistan">afganesa</a> i la posterior <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_l%27Afganistan" class="mw-redirect" title="Invasió soviètica de l'Afganistan">invasió soviètica</a>.<sup id="cite_ref-208" class="reference"><a href="#cite_note-208"><span class="cite-bracket">[</span>208<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ordenar una massiva acumulació de les <a href="/wiki/Forces_Armades_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Forces Armades dels Estats Units">Forces Armades dels Estats Units</a><sup id="cite_ref-apsr_162-1" class="reference"><a href="#cite_note-apsr-162"><span class="cite-bracket">[</span>162<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va implementar noves polítiques dirigides cap a la Unió Soviètica; va reviure el programa <a href="/w/index.php?title=B-1_Lancer&action=edit&redlink=1" class="new" title="B-1 Lancer (encara no existeix)">B-1 Lancer</a> que havia estat cancel·lat per l'administració Carter i va produir el <a href="/w/index.php?title=M%C3%ADssil_MX&action=edit&redlink=1" class="new" title="Míssil MX (encara no existeix)">míssil MX</a>.<sup id="cite_ref-209" class="reference"><a href="#cite_note-209"><span class="cite-bracket">[</span>209<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En resposta al desplegament soviètic del <a href="/w/index.php?title=SS-20&action=edit&redlink=1" class="new" title="SS-20 (encara no existeix)">SS-20</a>, Reagan va supervisar el desplegament per part de l'<a href="/wiki/OTAN" class="mw-redirect" title="OTAN">OTAN</a> del <a href="/w/index.php?title=M%C3%ADssil_Pershing&action=edit&redlink=1" class="new" title="Míssil Pershing (encara no existeix)">míssil Pershing</a> a <a href="/wiki/Alemanya_Occidental" title="Alemanya Occidental">Alemanya Occidental</a>.<sup id="cite_ref-210" class="reference"><a href="#cite_note-210"><span class="cite-bracket">[</span>210<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1982 Reagan va intentar tallar l'accés de Moscou a la moneda dura impedint la seva línia de gas proposada a Europa occidental. Va fer mal a l'economia soviètica, però també va causar mala voluntat entre els aliats nord-americans d'Europa que comptaven amb aquests ingressos. Reagan es va retirar sobre aquest tema.<sup id="cite_ref-211" class="reference"><a href="#cite_note-211"><span class="cite-bracket">[</span>211<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-212" class="reference"><a href="#cite_note-212"><span class="cite-bracket">[</span>212<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1984, el periodista <a href="/w/index.php?title=Nicholas_Lemann&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicholas Lemann (encara no existeix)">Nicholas Lemann</a> va entrevistar el secretari de Defensa <a href="/w/index.php?title=Caspar_Weinberger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Caspar Weinberger (encara no existeix)">Caspar Weinberger</a> i va resumir l'estratègia de l'administració Reagan per retrocedir la Unió Soviètica: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>La seva societat és econòmicament feble i no té riquesa, educació i tecnologia per entrar a l'era de la informació. Ho han llançat tot a la producció militar, i la seva societat comença a mostrar un estrès terrible com a resultat. No poden sostenir la producció militar com podem fer-ho. Finalment, els trencarà i només hi haurà una superpotència en un món segur, si només, si podem continuar gastant.</i>.<sup id="cite_ref-TriumphTone_213-0" class="reference"><a href="#cite_note-TriumphTone-213"><span class="cite-bracket">[</span>213<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Lemann va assenyalar que quan va escriure això el 1984, va pensar que els Reaganites vivien en un món fantàstic. Però el 2016, Lemann va afirmar que el passatge representa "una descripció força controvertida del que realment va fer Reagan".<sup id="cite_ref-TriumphTone_213-1" class="reference"><a href="#cite_note-TriumphTone-213"><span class="cite-bracket">[</span>213<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan i la <a href="/wiki/Primer_ministre_del_Regne_Unit" title="Primer ministre del Regne Unit">primera ministra del Regne Unit</a>, <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a>, van denunciar la Unió Soviètica en termes ideològics.<sup id="cite_ref-214" class="reference"><a href="#cite_note-214"><span class="cite-bracket">[</span>214<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En un famós discurs el 8 de juny de 1982 al <a href="/wiki/Parlament_del_Regne_Unit" title="Parlament del Regne Unit">Parlament del Regne Unit</a> a la Royal Gallery del <a href="/wiki/Palau_de_Westminster" title="Palau de Westminster">Palau de Westminster</a>, Reagan va dir: "la marxa de la llibertat i la democràcia deixarà el marxisme-leninisme a la <a href="/w/index.php?title=Paperera_de_la_hist%C3%B2ria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paperera de la història (encara no existeix)">paperera de la història</a>".<sup id="cite_ref-ukparl_207-1" class="reference"><a href="#cite_note-ukparl-207"><span class="cite-bracket">[</span>207<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-215" class="reference"><a href="#cite_note-215"><span class="cite-bracket">[</span>215<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-216" class="reference"><a href="#cite_note-216"><span class="cite-bracket">[</span>216<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 3 de març de 1983, va predir que el comunisme col·lapsaria, afirmant: "El comunisme és un altre capítol trist i estrany de la història de la humanitat les darreres pàgines de les quals encara s'estan escrivint".<sup id="cite_ref-LA_Times_Obituary_2_217-0" class="reference"><a href="#cite_note-LA_Times_Obituary_2-217"><span class="cite-bracket">[</span>217<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En un discurs a l'Associació Nacional d'Evangèlics el 8 de març de 1983, Reagan va anomenar la Unió Soviètica "un <a href="/w/index.php?title=Discurs_de_l%27imperi_del_mal&action=edit&redlink=1" class="new" title="Discurs de l'imperi del mal (encara no existeix)">imperi maligne</a>".<sup id="cite_ref-Cannon-315_218-0" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon-315-218"><span class="cite-bracket">[</span>218<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg/220px-Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg" decoding="async" width="220" height="155" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg/330px-Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b8/Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg/440px-Reagan_sitting_with_people_from_the_Afghanistan-Pakistan_region_in_February_1983.jpg 2x" data-file-width="2707" data-file-height="1911" /></a><figcaption> Reunió amb líders dels mujahidins afganesos al Despatx Oval, 1983</figcaption></figure> <p>Després que els combatents soviètics derrocessin el <a href="/wiki/Vol_007_de_Korean_Air_Lines" class="mw-redirect" title="Vol 007 de Korean Air Lines">vol 007 de Korean Air Lines</a> a prop de l'<a href="/w/index.php?title=Illa_de_Moneron&action=edit&redlink=1" class="new" title="Illa de Moneron (encara no existeix)">illa de Moneron</a> l'1 de setembre de 1983, amb 269 persones, inclòs el congressista de Geòrgia, <a href="/w/index.php?title=Larry_McDonald&action=edit&redlink=1" class="new" title="Larry McDonald (encara no existeix)">Larry McDonald</a>, Reagan va titllar l'acte de "massacre" i va declarar que els soviètics s'havien tornat "contra el món i la moral "preceptes que guien les relacions humanes entre la gent de tot arreu".<sup id="cite_ref-k-air_219-0" class="reference"><a href="#cite_note-k-air-219"><span class="cite-bracket">[</span>219<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'administració de Reagan va respondre a l'incident suspenent tot el servei aeri soviètic de passatgers als Estats Units i va abandonar diversos acords en negociació amb els soviètics, ferint-los econòmicament.<sup id="cite_ref-k-air_219-1" class="reference"><a href="#cite_note-k-air-219"><span class="cite-bracket">[</span>219<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a conseqüència del tiroteig i de la causa de la desviació de KAL 007 que es creia que eren insuficiències relacionades amb el seu sistema de navegació, Reagan va anunciar el 16 de setembre de 1983 que el <a href="/wiki/Sistema_de_posicionament_global" title="Sistema de posicionament global">sistema de posicionament global</a> es posaria a disposició de l'ús civil de forma gratuïta, un cop completat per evitar errors de navegació similars en el futur.<sup id="cite_ref-220" class="reference"><a href="#cite_note-220"><span class="cite-bracket">[</span>220<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-GPS_221-0" class="reference"><a href="#cite_note-GPS-221"><span class="cite-bracket">[</span>221<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Sota una política coneguda com a <a href="/wiki/Doctrina_Reagan" class="mw-redirect" title="Doctrina Reagan">Doctrina Reagan</a>, Reagan i la seva administració també van proporcionar ajuda oberta i encoberta als <a href="/wiki/Guerra_de_guerrilles" class="mw-redirect" title="Guerra de guerrilles">moviments de resistència</a> anticomunista en un esforç per "revertir" els governs comunistes recolzats pels soviètics a l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.<sup id="cite_ref-222" class="reference"><a href="#cite_note-222"><span class="cite-bracket">[</span>222<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, en una ruptura amb la política de l'administració Carter d'armar Taiwan sota la <a href="/w/index.php?title=Llei_de_Relacions_amb_Taiwan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llei de Relacions amb Taiwan (encara no existeix)">Llei de Relacions amb Taiwan</a>, Reagan també va acordar amb el govern comunista de la Xina reduir la venda d'armes a Taiwan.<sup id="cite_ref-223" class="reference"><a href="#cite_note-223"><span class="cite-bracket">[</span>223<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan_Contact_Sheet_C27275_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Reagan_Contact_Sheet_C27275_%28cropped%29.jpg/220px-Reagan_Contact_Sheet_C27275_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/91/Reagan_Contact_Sheet_C27275_%28cropped%29.jpg/330px-Reagan_Contact_Sheet_C27275_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/9/91/Reagan_Contact_Sheet_C27275_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="421" data-file-height="277" /></a><figcaption>Reagan amb l'actriu <a href="/wiki/Sigourney_Weaver" title="Sigourney Weaver">Sigourney Weaver</a> i el rei <a href="/w/index.php?title=Fahd_d%27Ar%C3%A0bia_Saudita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Fahd d'Aràbia Saudita (encara no existeix)">Fahd d'Aràbia Saudita</a> el 1985. Els Estats Units i l'Aràbia Saudita van <a href="/w/index.php?title=Operaci%C3%B3_Cyclone&action=edit&redlink=1" class="new" title="Operació Cyclone (encara no existeix)">subministrar diners i armes</a> als combatents antisoviètics a l'Afganistan.</figcaption></figure> <p>Reagan va desplegar la <a href="/w/index.php?title=Divisi%C3%B3_d%27activitats_especials&action=edit&redlink=1" class="new" title="Divisió d'activitats especials (encara no existeix)">divisió d'activitats especials</a> de la <a href="/wiki/CIA" class="mw-redirect" title="CIA">CIA</a> a l'Afganistan i el Pakistan. Van ser fonamentals per entrenar, equipar i dirigir les forces <a href="/w/index.php?title=Unitat_isl%C3%A0mica_de_mujahidins_de_l%27Afganistan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Unitat islàmica de mujahidins de l'Afganistan (encara no existeix)">mujahidins</a> contra l'<a href="/wiki/Ex%C3%A8rcit_sovi%C3%A8tic" class="mw-redirect" title="Exèrcit soviètic">exèrcit soviètic</a>.<sup id="cite_ref-Crile_2003_224-0" class="reference"><a href="#cite_note-Crile_2003-224"><span class="cite-bracket">[</span>224<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-225" class="reference"><a href="#cite_note-225"><span class="cite-bracket">[</span>225<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El programa Covert Action del president Reagan ha rebut crèdits per ajudar a posar fi a l'ocupació soviètica de l'Afganistan,<sup id="cite_ref-226" class="reference"><a href="#cite_note-226"><span class="cite-bracket">[</span>226<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que alguns dels armaments finançats pels Estats Units introduïts aleshores representarien una amenaça per a les tropes nord-americanes a la <a href="/wiki/Guerra_de_l%27Afganistan_(2001)" class="mw-redirect" title="Guerra de l'Afganistan (2001)">guerra del 2001 a l'Afganistan</a>.<sup id="cite_ref-227" class="reference"><a href="#cite_note-227"><span class="cite-bracket">[</span>227<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La CIA també va començar a compartir informació amb el govern iraniàque estava cortejant secretament. En un cas, el 1982, aquesta pràctica va permetre al govern identificar i purgar els comunistes dels seus ministeris i eliminar pràcticament la infraestructura prosoviètica a l'Iran.<sup id="cite_ref-228" class="reference"><a href="#cite_note-228"><span class="cite-bracket">[</span>228<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Al març de 1983, Reagan va presentar la <a href="/w/index.php?title=Iniciativa_Estrat%C3%A8gica_de_Defensa&action=edit&redlink=1" class="new" title="Iniciativa Estratègica de Defensa (encara no existeix)">Iniciativa Estratègica de Defensa</a> (SDI), un projecte de defensa<sup id="cite_ref-ShieldSpace?_229-0" class="reference"><a href="#cite_note-ShieldSpace?-229"><span class="cite-bracket">[</span>229<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que hauria utilitzat sistemes terrestres i espacials per protegir els Estats Units de l'atac de míssils balístics nuclears estratègics.<sup id="cite_ref-SDI_230-0" class="reference"><a href="#cite_note-SDI-230"><span class="cite-bracket">[</span>230<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan creia que aquest escut de defensa podria fer impossible la guerra nuclear.<sup id="cite_ref-ShieldSpace?_229-1" class="reference"><a href="#cite_note-ShieldSpace?-229"><span class="cite-bracket">[</span>229<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-231" class="reference"><a href="#cite_note-231"><span class="cite-bracket">[</span>231<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Hi havia molta incredulitat al voltant de la viabilitat científica del programa, que va portar als opositors a anomenar el SDI "Guerra de les Galàxies" i argumentar que el seu objectiu tecnològic era inabastable.<sup id="cite_ref-ShieldSpace?_229-2" class="reference"><a href="#cite_note-ShieldSpace?-229"><span class="cite-bracket">[</span>229<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els soviètics es van preocupar pels possibles efectes que tindria l'IDS;<sup id="cite_ref-PBS_232-0" class="reference"><a href="#cite_note-PBS-232"><span class="cite-bracket">[</span>232<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el líder <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B2pov" class="mw-redirect" title="Iuri Andròpov">Iuri Andròpov</a> va dir que posaria "en perill tot el món".<sup id="cite_ref-Beschloss294_233-0" class="reference"><a href="#cite_note-Beschloss294-233"><span class="cite-bracket">[</span>233<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Per aquestes raons, <a href="/w/index.php?title=David_Gergen&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Gergen (encara no existeix)">David Gergen</a>, antic ajudant del president Reagan, creu que, retrospectivament, SDI va accelerar el final de la Guerra Freda.<sup id="cite_ref-presidents-dvd_234-0" class="reference"><a href="#cite_note-presidents-dvd-234"><span class="cite-bracket">[</span>234<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i que van ser recolzats pels principals conservadors nord-americans que van argumentar que l'estratègia de política exterior de Reagan era essencial per protegir els interessos de seguretat dels Estats Units, els crítics van titllar les iniciatives de política exterior de l'administració com a agressives i imperialistes i les van reprovar com a "militants".<sup id="cite_ref-PBS_232-1" class="reference"><a href="#cite_note-PBS-232"><span class="cite-bracket">[</span>232<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'administració també va ser durament criticada per donar suport als líders anticomunistes acusats de violacions greus dels drets humans, com <a href="/wiki/Hiss%C3%A8ne_Habr%C3%A9" title="Hissène Habré">Hissène Habré</a> del <a href="/wiki/Txad" title="Txad">Txad</a> <sup id="cite_ref-235" class="reference"><a href="#cite_note-235"><span class="cite-bracket">[</span>235<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i <a href="/wiki/Efra%C3%ADn_R%C3%ADos_Montt" title="Efraín Ríos Montt">Efraín Ríos Montt</a> de <a href="/wiki/Guatemala" title="Guatemala">Guatemala</a>.<sup id="cite_ref-236" class="reference"><a href="#cite_note-236"><span class="cite-bracket">[</span>236<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-237" class="reference"><a href="#cite_note-237"><span class="cite-bracket">[</span>237<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Durant els 16 mesos (1982-1983) Montt va ser president de Guatemala, l'exèrcit guatemalenc va ser acusat de <a href="/wiki/Genocidi" title="Genocidi">genocidi</a> per massacres de membres del <a href="/w/index.php?title=Poble_Ixil&action=edit&redlink=1" class="new" title="Poble Ixil (encara no existeix)">poble Ixil</a> i d'altres grups indígenes. Reagan havia dit que Montt estava rebent un "rap",<sup id="cite_ref-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013_238-0" class="reference"><a href="#cite_note-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013-238"><span class="cite-bracket">[</span>238<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> and i el va descriure com "un home de gran integritat personal".<sup id="cite_ref-239" class="reference"><a href="#cite_note-239"><span class="cite-bracket">[</span>239<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les violacions anteriors dels drets humans havien motivat els Estats Units a tallar l'ajuda al govern guatemalenc, però l'administració Reagan va apel·lar al Congrés per reiniciar l'ajuda militar. Tot i que no va tenir èxit amb això, l'administració va tenir èxit en proporcionar ajuda no militar com USAID.<sup id="cite_ref-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013_238-1" class="reference"><a href="#cite_note-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013-238"><span class="cite-bracket">[</span>238<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-240" class="reference"><a href="#cite_note-240"><span class="cite-bracket">[</span>240<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_civil_libanesa">Guerra civil libanesa</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Guerra civil libanesa"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Nancy_Reagan_honor_the_victims_of_the_bombing_of_the_United_States_Embassy_in_Beirut.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2649" /></a><figcaption>Reagan (extrema esquerra) i la primera dama Nancy Reagan presenten els seus respectes a les 17 víctimes nord-americanes de l'atac del 18 d'abril a l'ambaixada dels Estats Units per part de <a href="/wiki/Hezbollah" class="mw-redirect" title="Hezbollah">Hezbollah</a> a Beirut, 1983</figcaption></figure> <p>Amb l'aprovació del Congrés, Reagan va enviar forces al <a href="/wiki/L%C3%ADban" title="Líban">Líban</a> el 1983 per reduir l'amenaça de la <a href="/wiki/Guerra_civil_libanesa" class="mw-redirect" title="Guerra civil libanesa">guerra civil libanesa</a>. Les <a href="/wiki/Llista_de_missions_de_manteniment_de_la_pau_de_les_Nacions_Unides" title="Llista de missions de manteniment de la pau de les Nacions Unides">forces de manteniment de la pau</a> nord-americanes a <a href="/wiki/Beirut" title="Beirut">Beirut</a>, que formaven part d'una <a href="/w/index.php?title=For%C3%A7a_multinacional_al_L%C3%ADban&action=edit&redlink=1" class="new" title="Força multinacional al Líban (encara no existeix)">força multinacional</a> durant la guerra civil libanesa, van ser atacades el 23 d'octubre de 1983. El bombardeig de la caserna de Beirut va matar 241 militars nord-americans i va ferir més de 60 persones per un camioneta suïcida.<sup id="cite_ref-241" class="reference"><a href="#cite_note-241"><span class="cite-bracket">[</span>241<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va enviar al cuirassat <a href="/w/index.php?title=USS_New_Jersey_(BB-62)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS New Jersey (BB-62) (encara no existeix)">USS <i>New Jersey</i></a> per atacar posicions sirianes al Líban. Després va retirar tots els <a href="/wiki/USMC" class="mw-redirect" title="USMC">marines</a> del Líban.<sup id="cite_ref-242" class="reference"><a href="#cite_note-242"><span class="cite-bracket">[</span>242<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Invasió_de_Granada"><span id="Invasi.C3.B3_de_Granada"></span>Invasió de Granada</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Invasió de Granada"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 25 d'octubre de 1983, Reagan va ordenar a les forces nord-americanes que envaïssin Granada (amb el nom en clau "Operació Fúria Urgent"), on un <a href="/wiki/Cop_d%27estat" title="Cop d'estat">cop d'estat</a> el 1979 havia establert un govern independent <a href="/wiki/Marxisme" title="Marxisme">marxista</a>-<a href="/wiki/Leninisme" title="Leninisme">leninista</a> <a href="/w/index.php?title=Moviment_no_alineat&action=edit&redlink=1" class="new" title="Moviment no alineat (encara no existeix)">no alineat</a>. Una crida formal de l'<a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_d%27Estats_del_Carib_Oriental" class="mw-redirect" title="Organització d'Estats del Carib Oriental">Organització d'Estats del Carib Oriental</a> (OECS) va conduir a la intervenció de les forces nord-americanes; el president Reagan també va citar una suposada amenaça regional que suposava una acumulació militar soviètica-cubana al Carib i la preocupació per la seguretat de diversos centenars d'estudiants de medicina nord-americans a la Universitat de St. George com a motius adequats per envair. L'Operació <i>Urgent Fury</i> va ser la primera gran operació militar realitzada per les forces nord-americanes des de la <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">guerra del Vietnam</a>. Van començar diversos dies de lluita, que van resultar en una victòria nord-americana,<sup id="cite_ref-Invasion_of_Grenada_243-0" class="reference"><a href="#cite_note-Invasion_of_Grenada-243"><span class="cite-bracket">[</span>243<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> amb 19 morts nord-americans i 116 soldats ferits.<sup id="cite_ref-244" class="reference"><a href="#cite_note-244"><span class="cite-bracket">[</span>244<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>A mitjans de desembre, després que el governador general nomenés un nou govern, les forces nord-americanes es van retirar.<sup id="cite_ref-Invasion_of_Grenada_243-1" class="reference"><a href="#cite_note-Invasion_of_Grenada-243"><span class="cite-bracket">[</span>243<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Campanya_presidencial_de_1984">Campanya presidencial de 1984</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Campanya presidencial de 1984"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:ElectoralCollege1984.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/ElectoralCollege1984.svg/290px-ElectoralCollege1984.svg.png" decoding="async" width="290" height="169" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/ElectoralCollege1984.svg/435px-ElectoralCollege1984.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/ElectoralCollege1984.svg/580px-ElectoralCollege1984.svg.png 2x" data-file-width="1020" data-file-height="593" /></a><figcaption> Vots electorals presidencials de 1984 per estat. Reagan (vermell) va guanyar tots els estats excepte l'estat d'origen de <a href="/wiki/Walter_Mondale" title="Walter Mondale">Mondale</a>, <a href="/wiki/Minnesota" title="Minnesota">Minnesota</a>; Mondale també va portar el <a href="/wiki/Districte_de_Columbia" class="mw-redirect" title="Districte de Columbia">districte de Columbia</a>.</figcaption></figure> <p>Reagan va acceptar la nominació republicana a la convenció republicana de Dallas, Texas. Va proclamar que "tornava a ser el matí a Amèrica", pel que fa a la recuperació de l'economia i el rendiment dominant dels atletes nord-americans en els <a href="/wiki/Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27Estiu_de_1984" title="Jocs Olímpics d'Estiu de 1984">Jocs Olímpics d'Estiu de 1984</a> celebrats a <a href="/wiki/Los_Angeles" title="Los Angeles">Los Angeles</a>, entre d'altres.<sup id="cite_ref-agpi_27-4" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es va convertir en el primer president dels Estats Units a inaugurar uns Jocs Olímpics.<sup id="cite_ref-245" class="reference"><a href="#cite_note-245"><span class="cite-bracket">[</span>245<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els Jocs Olímpics anteriors que tenien lloc als Estats Units havien estat oberts pel vicepresident (tres vegades) o per un altre responsable (dues vegades). </p><p>L'opositor de Reagan a les eleccions presidencials de 1984 va ser l'exvicepresident <a href="/wiki/Walter_Mondale" title="Walter Mondale">Walter Mondale</a>. Després d'una actuació feble en el primer debat presidencial, es va posar en dubte la capacitat de Reagan per guanyar un altre mandat.<sup id="cite_ref-246" class="reference"><a href="#cite_note-246"><span class="cite-bracket">[</span>246<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va rebotar en el segon debat; enfrontant-se a preguntes sobre la seva edat, va ironitzar: "No convertiré l'edat en un tema d'aquesta campanya. No vaig a explotar, amb finalitats polítiques, la joventut i la inexperiència del meu oponent". Aquesta observació va generar aplaudiments i rialles, fins i tot del mateix Mondale.<sup id="cite_ref-247" class="reference"><a href="#cite_note-247"><span class="cite-bracket">[</span>247<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Aquell novembre, Reagan va guanyar la reelecció, guanyant a 49 dels 50 estats. Mondale només va guanyar el seu estat natal de <a href="/wiki/Minnesota" title="Minnesota">Minnesota</a> i el <a href="/wiki/Districte_de_Columbia" class="mw-redirect" title="Districte de Columbia">districte de Columbia</a>.<sup id="cite_ref-RR-C&E_130-2" class="reference"><a href="#cite_note-RR-C&E-130"><span class="cite-bracket">[</span>130<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va guanyar 525 dels 538 vots electorals, el màxim candidat a la presidència de la història dels Estats Units.<sup id="cite_ref-pres_248-0" class="reference"><a href="#cite_note-pres-248"><span class="cite-bracket">[</span>248<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Pel que fa als vots electorals, aquesta va ser la segona elecció presidencial més fracassada de la història moderna dels Estats Units; la <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_dels_Estats_Units_del_1936&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials dels Estats Units del 1936 (encara no existeix)">victòria el 1936</a> de <a href="/wiki/Franklin_D._Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin D. Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a> sobre <a href="/w/index.php?title=Alf_Landon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alf Landon (encara no existeix)">Alf Landon</a>, en la qual va obtenir el 98,5% o 523 dels 531 vots electorals aleshores, ocupa el primer lloc.<sup id="cite_ref-murse1_1-1" class="reference"><a href="#cite_note-murse1-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va guanyar el 58,8% dels vots populars i el 40,6% de Mondale. El seu popular marge de victòria — gairebé 16,9 milions de vots (54,4 milions per Reagan i 37,5 milions per Mondale) <sup id="cite_ref-249" class="reference"><a href="#cite_note-249"><span class="cite-bracket">[</span>249<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-250" class="reference"><a href="#cite_note-250"><span class="cite-bracket">[</span>250<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>—només va ser superat per <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a> en la seva <a href="/w/index.php?title=Eleccions_presidencials_dels_Estats_Units_del_1972&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eleccions presidencials dels Estats Units del 1972 (encara no existeix)">victòria del 1972</a> sobre <a href="/wiki/George_McGovern" title="George McGovern">George McGovern</a>.<sup id="cite_ref-RR-C&E_130-3" class="reference"><a href="#cite_note-RR-C&E-130"><span class="cite-bracket">[</span>130<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Segon_mandat">Segon mandat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Segon mandat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg" decoding="async" width="220" height="145" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5d/President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_Being_Sworn_in_for_a_Second_Term_by_Chief_Justice_Warren_Burger_as_Nancy_Reagan_Observes_in_the_United_States_Capitol_Rotunda.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="1980" /></a><figcaption>Reagan és investit per un segon mandat com a president pel jutge <a href="/w/index.php?title=Warren_E._Burger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Warren E. Burger (encara no existeix)">Warren E. Burger</a> a la rotonda del Capitoli</figcaption></figure> <p>Reagan va ser investit president per segona vegada el 20 de gener de 1985, en una cerimònia privada a la <a href="/wiki/Casa_Blanca" title="Casa Blanca">Casa Blanca</a>. En aquell moment, Reagan, de 73 anys, era la persona més vella a prestar el jurament presidencial; aquest rècord va ser superat posteriorment per <a href="/wiki/Joe_Biden" title="Joe Biden">Joe Biden</a>, que tenia 78 anys en la seva inauguració el 2021.<sup id="cite_ref-oldest_137-1" class="reference"><a href="#cite_note-oldest-137"><span class="cite-bracket">[</span>137<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com que el 20 de gener va caure un diumenge, no es va celebrar una celebració pública sinó que va tenir lloc a la rotonda del Capitoli l'endemà. El 21 de gener va ser un dels dies més freds registrats a Washington, DC; a causa del mal temps, es van celebrar celebracions inaugurals a l'interior del Capitoli. En les setmanes següents, Reagan va sacsejar una mica el seu personal i va traslladar el cap de gabinet de la Casa Blanca, <a href="/wiki/James_Baker" title="James Baker">James Baker</a> a la Secretaria del Tresor i nomenant el secretari del Tresor, <a href="/w/index.php?title=Donald_Regan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Donald Regan (encara no existeix)">Donald Regan</a>, antic oficial de <a href="/wiki/Merrill_Lynch" title="Merrill Lynch">Merrill Lynch</a>, cap de gabinet.<sup id="cite_ref-nytimes.com_251-0" class="reference"><a href="#cite_note-nytimes.com-251"><span class="cite-bracket">[</span>251<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Guerra_contra_les_drogues">Guerra contra les drogues</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Guerra contra les drogues"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>En resposta a les preocupacions sobre l'augment de l'<a href="/w/index.php?title=Epid%C3%A8mia_de_crack&action=edit&redlink=1" class="new" title="Epidèmia de crack (encara no existeix)">epidèmia de crack</a>, Reagan va iniciar la campanya de guerra contra les drogues el 1982, una política liderada pel govern federal per reduir el comerç il·legal de drogues. Tot i que Nixon havia declarat prèviament la guerra a les drogues, Reagan va defensar polítiques més agressives.<sup id="cite_ref-252" class="reference"><a href="#cite_note-252"><span class="cite-bracket">[</span>252<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va dir que "les drogues amenaçaven la nostra societat" i es va comprometre a lluitar per escoles i llocs de treball lliures de drogues, ampliar el tractament de les drogues, reforçar els esforços per fer complir la llei i la prohibició de les drogues i una major sensibilització pública.<sup id="cite_ref-253" class="reference"><a href="#cite_note-253"><span class="cite-bracket">[</span>253<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-254" class="reference"><a href="#cite_note-254"><span class="cite-bracket">[</span>254<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1986, Reagan va signar un projecte de llei sobre l'aplicació de drogues que pressupostava 1.700 milions de dòlars (equivalents a 4.000 milions de dòlars el 2020) per finançar la guerra contra les drogues i va especificar una pena mínima obligatòria per als delictes contra la droga.<sup id="cite_ref-PBS_Frontline_255-0" class="reference"><a href="#cite_note-PBS_Frontline-255"><span class="cite-bracket">[</span>255<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El projecte de llei va ser criticat per promoure importants disparitats racials en la població reclusa,<sup id="cite_ref-PBS_Frontline_255-1" class="reference"><a href="#cite_note-PBS_Frontline-255"><span class="cite-bracket">[</span>255<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i els crítics també van acusar que les polítiques feien poc per reduir la disponibilitat de drogues al carrer, tot resultant en una enorme càrrega financera per als Estats Units.<sup id="cite_ref-256" class="reference"><a href="#cite_note-256"><span class="cite-bracket">[</span>256<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els defensors de l'esforç assenyalen l'èxit en la reducció de les taxes de consum de drogues adolescents que atribueixen a les polítiques de les administracions de Reagan: :<sup id="cite_ref-257" class="reference"><a href="#cite_note-257"><span class="cite-bracket">[</span>257<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'ús de marihuana entre els estudiants de secundària va disminuir del 33% el 1980 al 12% el 1991.<sup id="cite_ref-258" class="reference"><a href="#cite_note-258"><span class="cite-bracket">[</span>258<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La primera dama Nancy Reagan va fer de la guerra contra les drogues la seva principal prioritat fundant la campanya de consciència sobre drogues "<a href="/w/index.php?title=Simplement_digues_no&action=edit&redlink=1" class="new" title="Simplement digues no (encara no existeix)">Simplement digues no</a>", que tenia com a objectiu dissuadir els nens i adolescents de <a href="/w/index.php?title=Consum_de_drogues_recreatives&action=edit&redlink=1" class="new" title="Consum de drogues recreatives (encara no existeix)">consumir drogues recreatives</a> oferint diverses maneres de dir "no". Nancy Reagan va viatjar a 65 ciutats de 33 estats, sensibilitzant sobre els perills de les drogues, inclòs l'alcohol.<sup id="cite_ref-259" class="reference"><a href="#cite_note-259"><span class="cite-bracket">[</span>259<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Resposta_a_l'epidèmia_de_sida"><span id="Resposta_a_l.27epid.C3.A8mia_de_sida"></span>Resposta a l'epidèmia de sida</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Resposta a l'epidèmia de sida"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Segons organitzacions activistes de la sida com <a href="/w/index.php?title=ACT_UP&action=edit&redlink=1" class="new" title="ACT UP (encara no existeix)">ACT UP</a> i acadèmics com <a href="/w/index.php?title=Don_Francis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Don Francis (encara no existeix)">Don Francis</a> i Peter S. Arno, l'administració de Reagan va ignorar en gran manera la <a href="/w/index.php?title=VIH/SIDA_als_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="VIH/SIDA als Estats Units (encara no existeix)">crisi de la SIDA</a>, que va començar a desenvolupar-se als Estats Units el 1981, el mateix any en què Reagan va assumir el càrrec.<sup id="cite_ref-Francis_260-0" class="reference"><a href="#cite_note-Francis-260"><span class="cite-bracket">[</span>260<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Arno_261-0" class="reference"><a href="#cite_note-Arno-261"><span class="cite-bracket">[</span>261<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-262" class="reference"><a href="#cite_note-262"><span class="cite-bracket">[</span>262<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-263" class="reference"><a href="#cite_note-263"><span class="cite-bracket">[</span>263<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També afirmen que la investigació sobre la sida estava crònicament infrafinançada durant l'administració de Reagan i que les sol·licituds de més finançament per part dels metges dels <a href="/w/index.php?title=Centres_per_al_Control_de_Malalties&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centres per al Control de Malalties (encara no existeix)">Centres per al Control de Malalties</a> (CDC) eren denegades rutinàriament.<sup id="cite_ref-264" class="reference"><a href="#cite_note-264"><span class="cite-bracket">[</span>264<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Shiltz_265-0" class="reference"><a href="#cite_note-Shiltz-265"><span class="cite-bracket">[</span>265<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quan el president Reagan va pronunciar el seu primer discurs preparat sobre l'epidèmia, a sis anys de la seva presidència, 36.058 nord-americans havien estat diagnosticats de <a href="/wiki/SIDA" class="mw-redirect" title="SIDA">SIDA</a> i 20.849 n'havien mort.<sup id="cite_ref-Shiltz_265-1" class="reference"><a href="#cite_note-Shiltz-265"><span class="cite-bracket">[</span>265<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1989, any en què Reagan va deixar el càrrec, més de 100.000 persones havien estat diagnosticades de SIDA als Estats Units i més de 59.000 d'elles havien mort<sup id="cite_ref-266" class="reference"><a href="#cite_note-266"><span class="cite-bracket">[</span>266<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els funcionaris de l'administració de Reagan van contrarestar les crítiques de deixadesa en assenyalar que el finançament federal per a programes relacionats amb la SIDA va augmentar durant la seva presidència, passant d'uns pocs centenars de milers de dòlars el 1982 a 2.300 milions de dòlars el 1989.<sup id="cite_ref-KFF_AIDS_267-0" class="reference"><a href="#cite_note-KFF_AIDS-267"><span class="cite-bracket">[</span>267<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En una conferència de premsa de setembre de 1985, Reagan va dir: " això és una de les nostres prioritats ... no hi ha dubte sobre la gravetat d'això i la necessitat de trobar una resposta ". [277] Gary Bauer, l'assessor de política interna de Reagan a la fi del seu segon mandat, va argumentar que la creença de Reagan en el govern del gabinet el va portar a assignar la feina de parlar contra la sida al seu cirurgià general dels Estats Units i al secretari dels Estats Units. Salut i serveis humans<sup id="cite_ref-268" class="reference"><a href="#cite_note-268"><span class="cite-bracket">[</span>268<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="L'apartheid"><span id="L.27apartheid"></span>L'apartheid</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: L'apartheid"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir de finals de la dècada de 1960, el públic nord-americà va augmentar cada vegada més en la seva oposició a la política d'<a href="/wiki/Apartheid" title="Apartheid">apartheid</a> del govern de <a href="/w/index.php?title=Minoria_dominant&action=edit&redlink=1" class="new" title="Minoria dominant (encara no existeix)">minories</a> blanques de <a href="/wiki/Sud-%C3%A0frica" title="Sud-àfrica">Sud-àfrica</a> i en la seva insistència que els EUA imposessin sancions econòmiques i diplomàtiques a Sud-àfrica.<sup id="cite_ref-AT2008SApolicy_269-0" class="reference"><a href="#cite_note-AT2008SApolicy-269"><span class="cite-bracket">[</span>269<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La força de l'oposició contra l'apartheid va augmentar durant el primer mandat de Reagan, ja que la seva desinversió de components del moviment sud-africà, que existia des de feia força anys, va guanyar massa crítica després dels Estats Units, particularment als campus universitaris. i entre les principals denominacions protestants.<sup id="cite_ref-270" class="reference"><a href="#cite_note-270"><span class="cite-bracket">[</span>270<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-271" class="reference"><a href="#cite_note-271"><span class="cite-bracket">[</span>271<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El president Reagan es va oposar a la desinversió perquè, tal com va escriure en una carta a <a href="/wiki/Sammy_Davis_Jr" class="mw-redirect" title="Sammy Davis Jr">Sammy Davis Jr</a>, "faria mal a la mateixa gent que intentem ajudar i no ens deixaria cap contacte a Sud-àfrica per intentar influir en el govern ". També va assenyalar el fet que "les indústries de propietat nord-americana donen feina a més de 80.000 negres" i que les seves pràctiques laborals eren "molt diferents de les costums sud-africanes normals".<sup id="cite_ref-272" class="reference"><a href="#cite_note-272"><span class="cite-bracket">[</span>272<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Com a estratègia alternativa per oposar-se a l'apartheid, l'Administració de Reagan va desenvolupar una política de <a href="/w/index.php?title=Comprom%C3%ADs_constructiu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Compromís constructiu (encara no existeix)">compromís constructiu</a> amb el govern sud-africà com a mitjà per animar-lo a allunyar-se gradualment de l'apartheid. Va formar part d'una iniciativa més àmplia dissenyada per fomentar el desenvolupament econòmic pacífic i el canvi polític a tot el sud d'Àfrica.<sup id="cite_ref-AT2008SApolicy_269-1" class="reference"><a href="#cite_note-AT2008SApolicy-269"><span class="cite-bracket">[</span>269<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta política, però, va generar moltes crítiques públiques i va renovar les crides a la imposició de sancions estrictes.<sup id="cite_ref-UngerVale_273-0" class="reference"><a href="#cite_note-UngerVale-273"><span class="cite-bracket">[</span>273<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Com a resposta, Reagan va anunciar la imposició de noves sancions al govern sud-africà, inclòs un <a href="/wiki/Embargament_d%27armes" title="Embargament d'armes">embargament d'armes</a> a finals de 1985.<sup id="cite_ref-content_274-0" class="reference"><a href="#cite_note-content-274"><span class="cite-bracket">[</span>274<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, aquestes sancions van ser considerades febles pels activistes contra l'apartheid i insuficients pels opositors del president al Congrés.<sup id="cite_ref-UngerVale_273-1" class="reference"><a href="#cite_note-UngerVale-273"><span class="cite-bracket">[</span>273<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'agost de 1986, el Congrés va aprovar la Llei integral contra l'apartheid, que incloïa sancions més dures. Reagan va vetar l'acte, però el veto va ser anul·lat pel Congrés. Després, Reagan va reiterar que la seva administració i "tota Amèrica" s'oposaven a l'apartheid i va dir que "el debat ... no era si s'oposava o no a l'apartheid, sinó la millor manera d'oposar-s'hi i la millor manera de portar la llibertat a aquells problemes. país ". Diversos països europeus i el Japó aviat van seguir el lideratge dels Estats Units i van imposar les seves sancions a Sud-àfrica.<sup id="cite_ref-content_274-1" class="reference"><a href="#cite_note-content-274"><span class="cite-bracket">[</span>274<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Bombardeig_de_Líbia"><span id="Bombardeig_de_L.C3.ADbia"></span>Bombardeig de Líbia</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Bombardeig de Líbia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_El_Dorado_Canyon" title="Operació El Dorado Canyon">Operació El Dorado Canyon</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg" decoding="async" width="220" height="148" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/15/President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_Welcomes_Prime_Minister_of_The_United_Kingdom_Margaret_Thatcher_Before_Their_Meetings_at_Camp_David.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2692" /></a><figcaption>La primera ministra britànica <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a> (aquí amb Reagan el 1986) va concedir a l'ús nord-americà de bases aèries britàniques per llançar l'atac a Líbia.</figcaption></figure> <p>Les relacions entre Líbia i els Estats Units sota el president Reagan van ser contínuament disputades, començant per l'<a href="/w/index.php?title=Incident_del_golf_de_Sidra_(1981)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Incident del golf de Sidra (1981) (encara no existeix)"> incident del golf de Sidra</a> el 1981; el 1982, el líder libi <a href="/wiki/Muammar_Gaddafi" class="mw-redirect" title="Muammar Gaddafi">Muammar Gaddafi</a> va ser considerat per la CIA, juntament amb el líder de l'URSS <a href="/wiki/Leonid_Brejnev" class="mw-redirect" title="Leonid Brejnev">Leonid Brejnev</a> i el líder cubà <a href="/wiki/Fidel_Castro" class="mw-redirect" title="Fidel Castro">Fidel Castro</a>, que formava part d'un grup conegut com la "trinitat profana" i també va ser etiquetat com "el nostre enemic públic internacional número u "per un funcionari de la CIA.<sup id="cite_ref-iokp;_275-0" class="reference"><a href="#cite_note-iokp;-275"><span class="cite-bracket">[</span>275<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes tensions es van recuperar després a principis d'abril de 1986, quan <a href="/w/index.php?title=Atemptat_de_la_discoteca_de_Berl%C3%ADn_Occidental&action=edit&redlink=1" class="new" title="Atemptat de la discoteca de Berlín Occidental (encara no existeix)">va explotar una bomba en una discoteca de Berlín</a> resultant en 63 militars nord-americans ferits i la mort d'un. Afirmant que hi havia "proves irrefutables" que Líbia havia dirigit el "bombardeig terrorista", Reagan va autoritzar l'ús de la força contra el país. A la tarda del 15 d'abril de 1986, els Estats Units van llançar una sèrie d' atacs aeris contra objectius terrestres a Líbia.<sup id="cite_ref-gs-libya_276-0" class="reference"><a href="#cite_note-gs-libya-276"><span class="cite-bracket">[</span>276<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-4-15_277-0" class="reference"><a href="#cite_note-4-15-277"><span class="cite-bracket">[</span>277<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La primera ministra britànica <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a> va permetre a la Força Aèria dels Estats Units utilitzar les bases aèries britàniques per llançar l'atac, amb la justificació que el Regne Unit donava suport al dret nord-americà a l'autodefensa segons l'article 51 de la <a href="/wiki/Carta_de_les_Nacions_Unides" title="Carta de les Nacions Unides">Carta de les Nacions Unides</a>.<sup id="cite_ref-4-15_277-1" class="reference"><a href="#cite_note-4-15-277"><span class="cite-bracket">[</span>277<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'atac va ser dissenyat per aturar la "capacitat d'exportar terrorisme" de Gaddafi, oferint-li "incentius i raons per alterar el seu comportament criminal".<sup id="cite_ref-gs-libya_276-1" class="reference"><a href="#cite_note-gs-libya-276"><span class="cite-bracket">[</span>276<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El president es va dirigir a la nació des del Despatx Oval després que començessin els atacs, afirmant: "Quan els nostres ciutadans siguin atacats o maltractats a qualsevol part del món per ordre directa de règims hostils, respondrem mentre estigui a aquest despatx ".<sup id="cite_ref-4-15_277-2" class="reference"><a href="#cite_note-4-15-277"><span class="cite-bracket">[</span>277<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'atac va ser condemnat per molts països. Per un vot de 79 a favor, 28 en contra i 33 abstencions, l'<a href="/wiki/Assemblea_General_de_les_Nacions_Unides" title="Assemblea General de les Nacions Unides">Assemblea General de les Nacions Unides</a> va adoptar la resolució 41/38 que "condemna l'atac militar perpetrat contra la Jamahiriya àrab libia del poble socialista el 15 d'abril de 1986, que constitueix una violació de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacional ".<sup id="cite_ref-278" class="reference"><a href="#cite_note-278"><span class="cite-bracket">[</span>278<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Immigració"><span id="Immigraci.C3.B3"></span>Immigració</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Immigració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Reagan va signar la Llei de reforma i control de la immigració el 1986. Amb la llei es feia il·legal contractar o reclutar voluntàriament <a href="/wiki/Immigraci%C3%B3_il%C2%B7legal" title="Immigració il·legal">immigrants il·legals</a>, obligava els empresaris a acreditar l'estat d'immigració dels seus empleats i concedia <a href="/wiki/Amnistia" title="Amnistia">amnistia</a> a aproximadament tres milions d'immigrants il·legals que havien entrat als Estats Units abans de l'1 de gener de 1982, i havia viscut al país contínuament. En signar l'acte en una cerimònia celebrada al costat de la recentment reformada <a href="/wiki/Est%C3%A0tua_de_la_Llibertat" title="Estàtua de la Llibertat">Estàtua de la Llibertat</a>, Reagan va dir, "Les disposicions de legalització d'aquest acte aniran molt per millorar la vida d'una classe d'individus que ara s'han d'amagar a l'ombra, sense accedir a molts dels beneficis d'una societat lliure i oberta. Molt aviat, molts dels aquests homes i dones seran capaços d'entrar a la llum del sol i, en última instància, si ho decideixen, poden convertir-se en nord-americans."<sup id="cite_ref-immigration_279-0" class="reference"><a href="#cite_note-immigration-279"><span class="cite-bracket">[</span>279<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan també va dir: "El programa de sancions empresarials és la clau de volta i l'element principal. Eliminarà l'incentiu per a la immigració il·legal eliminant les oportunitats laborals que atrauen els estrangers il·legals aquí."<sup id="cite_ref-immigration_279-1" class="reference"><a href="#cite_note-immigration-279"><span class="cite-bracket">[</span>279<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Assumpte_Iran-Contra">Assumpte Iran-Contra</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Assumpte Iran-Contra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg/220px-Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg" decoding="async" width="220" height="152" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg/330px-Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg/440px-Photograph_of_President_Reagan_receiving_the_Tower_Commission_Report_in_the_Cabinet_Room_-_NARA_-_198581.jpg 2x" data-file-width="3000" data-file-height="2070" /></a><figcaption> Reagan (centre) rep l'informe de la Comissió de la Torre sobre l'assumpte Iran-Contra a la sala del gabinet amb <a href="/w/index.php?title=John_Tower&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Tower (encara no existeix)">John Tower</a> (esquerra) i <a href="/w/index.php?title=Edmund_Muskie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edmund Muskie (encara no existeix)">Edmund Muskie</a> (dreta).</figcaption></figure> <p>El 1986, l'assumpte Iran-Contra es va convertir en un problema per a l'administració derivat de l'ús dels ingressos per la venda d'armes encobertes a l'Iran durant la <a href="/wiki/Guerra_Iran-Iraq" title="Guerra Iran-Iraq">guerra Iran-Iraq</a> per finançar els rebels de la <a href="/wiki/Contra" class="mw-disambig" title="Contra">Contra</a> que <a href="/w/index.php?title=Revoluci%C3%B3_nicarag%C3%BCenca&action=edit&redlink=1" class="new" title="Revolució nicaragüenca (encara no existeix)">lluitaven contra el govern a Nicaragua</a>, que havia estat específicament prohibit per un acte del Congrés.<sup id="cite_ref-I-C_280-0" class="reference"><a href="#cite_note-I-C-280"><span class="cite-bracket">[</span>280<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-281" class="reference"><a href="#cite_note-281"><span class="cite-bracket">[</span>281<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'afer es va convertir en un <a href="/w/index.php?title=Esc%C3%A0ndol_pol%C3%ADtic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escàndol polític (encara no existeix)">escàndol polític</a> als Estats Units durant la dècada de 1980.<sup id="cite_ref-282" class="reference"><a href="#cite_note-282"><span class="cite-bracket">[</span>282<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Tribunal_Internacional_de_Just%C3%ADcia" title="Tribunal Internacional de Justícia">Tribunal Internacional de Justícia</a>, la jurisdicció de la qual va decidir el cas va ser disputada pels Estats Units,,<sup id="cite_ref-283" class="reference"><a href="#cite_note-283"><span class="cite-bracket">[</span>283<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> va dictaminar que els Estats Units havien violat el dret internacional i infringien els tractats a Nicaragua de diverses maneres.<sup id="cite_ref-284" class="reference"><a href="#cite_note-284"><span class="cite-bracket">[</span>284<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-285" class="reference"><a href="#cite_note-285"><span class="cite-bracket">[</span>285<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va retirar posteriorment l'acord entre els Estats Units i el Tribunal Internacional de Justícia.<sup id="cite_ref-286" class="reference"><a href="#cite_note-286"><span class="cite-bracket">[</span>286<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El president Reagan va professar que desconeixia l'existència de la trama. Va obrir la seva pròpia investigació i va nomenar dos republicans i un demòcrata, <a href="/w/index.php?title=John_Tower&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Tower (encara no existeix)">John Tower</a>, <a href="/w/index.php?title=Brent_Scowcroft&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brent Scowcroft (encara no existeix)">Brent Scowcroft</a> i <a href="/w/index.php?title=Edmund_Muskie&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edmund Muskie (encara no existeix)">Edmund Muskie</a>, respectivament, per investigar l'escàndol. La comissió no va poder trobar proves directes que Reagan tingués coneixement previ del programa, però el va criticar durament per la seva desvinculació de la gestió del seu personal, cosa que va fer possible el desviament de fons.<sup id="cite_ref-mixed_WH_287-0" class="reference"><a href="#cite_note-mixed_WH-287"><span class="cite-bracket">[</span>287<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Un informe separat del Congrés va concloure que "si el president no tenia coneixement de què feien els seus assessors de seguretat nacional, hauria de tenir-ho".<sup id="cite_ref-mixed_WH_287-1" class="reference"><a href="#cite_note-mixed_WH-287"><span class="cite-bracket">[</span>287<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La popularitat de Reagan va caure del 67% al 46% en menys d'una setmana, el descens més ràpid i significatiu que ha tingut mai un president.<sup id="cite_ref-288" class="reference"><a href="#cite_note-288"><span class="cite-bracket">[</span>288<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'escàndol va donar lloc a onze condemnes i catorze acusacions al personal de Reagan.<sup id="cite_ref-289" class="reference"><a href="#cite_note-289"><span class="cite-bracket">[</span>289<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Molts centreamericans critiquen Reagan pel seu suport als contres, qualificant-lo de fanàtic anticomunista, encegat pels abusos dels drets humans, mentre que altres diuen que va "salvar Amèrica Central"<sup id="cite_ref-CA_290-0" class="reference"><a href="#cite_note-CA-290"><span class="cite-bracket">[</span>290<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Daniel_Ortega" class="mw-redirect" title="Daniel Ortega">Daniel Ortega</a>, <a href="/w/index.php?title=Front_Nacional_d%27Alliberament_Sandinista&action=edit&redlink=1" class="new" title="Front Nacional d'Alliberament Sandinista (encara no existeix)">sandinista</a> i president de Nicaragua, va dir que esperava que Déu perdonés a Reagan la seva "guerra bruta contra Nicaragua".<sup id="cite_ref-CA_290-1" class="reference"><a href="#cite_note-CA-290"><span class="cite-bracket">[</span>290<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1988, prop del final de la guerra Iran-Iraq, el creuer de míssils guiats de la Marina dels Estats Units, l'<a href="/w/index.php?title=USS_Vincennes_(CG-49)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Vincennes (CG-49) (encara no existeix)">USS <i>Vincennes</i></a>, va disparar accidentalment conta el <a href="/w/index.php?title=Vol_655_de_l%27Iran_Air&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vol 655 de l'Iran Air (encara no existeix)">vol 655 de l'Iran Air</a>, matant 290 passatgers civils. L'incident va empitjorar encara més les tenses <a href="/w/index.php?title=Relacions_entre_l%27Iran_i_els_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Relacions entre l'Iran i els Estats Units (encara no existeix)">relacions entre l'Iran i els Estats Units</a>.<sup id="cite_ref-291" class="reference"><a href="#cite_note-291"><span class="cite-bracket">[</span>291<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Declivi_de_la_Unió_Soviètica_i_descongelació_de_les_relacions"><span id="Declivi_de_la_Uni.C3.B3_Sovi.C3.A8tica_i_descongelaci.C3.B3_de_les_relacions"></span>Declivi de la Unió Soviètica i descongelació de les relacions</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Declivi de la Unió Soviètica i descongelació de les relacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg" decoding="async" width="220" height="144" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_making_his_Berlin_Wall_speech.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2624" /></a><figcaption>Desafiant a Gorbatxov a "<a href="/w/index.php?title=Enderrocar_aquest_mur&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enderrocar aquest mur (encara no existeix)">enderrocar aquest mur</a>" a la <a href="/wiki/Porta_de_Brandenburg" title="Porta de Brandenburg">porta de Brandenburg</a>, el 12 de juny de 1987</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg/220px-Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg" decoding="async" width="220" height="136" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg/330px-Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg/440px-Reagan_and_Gorbachev_signing.jpg 2x" data-file-width="5100" data-file-height="3144" /></a><figcaption>Gorbatxov i Reagan signen el <a href="/wiki/Tractat_INF" class="mw-redirect" title="Tractat INF">tractat INF</a> a la Casa Blanca, el desembre de 1987</figcaption></figure> <p>Fins a principis dels vuitanta, els Estats Units havien confiat en la superioritat qualitativa de les seves armes per espantar essencialment als soviètics, però l'escletxa s'havia reduït.<sup id="cite_ref-us-ussr_292-0" class="reference"><a href="#cite_note-us-ussr-292"><span class="cite-bracket">[</span>292<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que la Unió Soviètica no va accelerar la despesa militar després de l'acumulació militar del president Reagan,,<sup id="cite_ref-293" class="reference"><a href="#cite_note-293"><span class="cite-bracket">[</span>293<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> les seves enormes despeses militars, en combinació amb l'<a href="/wiki/Col%C2%B7lectivitzaci%C3%B3_a_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica" title="Col·lectivització a la Unió Soviètica">agricultura col·lectivitzada</a> i la <a href="/wiki/Economia_planificada" title="Economia planificada">fabricació planificada</a> ineficient, van suposar una pesada càrrega per a l'<a href="/wiki/Economia_sovi%C3%A8tica" class="mw-redirect" title="Economia soviètica">economia soviètica</a>. Al mateix temps, els preus del petroli el 1985 van caure a un terç del nivell anterior; el petroli era la principal font d'ingressos per exportacions soviètiques. Aquests factors van contribuir a una economia soviètica estancada durant el mandat de <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a>.<sup id="cite_ref-Gaidar_294-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gaidar-294"><span class="cite-bracket">[</span>294<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Mentrestant, Reagan va intensificar la retòrica. En el seu famós discurs de 1983 als fonamentalistes religiosos, va exposar la seva estratègia per a la victòria. En primer lloc, va titllar el sistema soviètic d'"<a href="/w/index.php?title=Discurs_de_l%27Imperi_maligne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Discurs de l'Imperi maligne (encara no existeix)">Imperi maligne</a>" i d'un fracàs: la seva desaparició seria una sort de Déu per al món. En segon lloc, Reagan va explicar que la seva estratègia era una acumulació d'armes que deixaria els soviets molt enrere, sense més remei que negociar la reducció d'armes. Finalment, mostrant el seu característic optimisme, va elogiar la democràcia liberal i va prometre que aquest sistema acabaria triomfant sobre el comunisme soviètic.<sup id="cite_ref-295" class="reference"><a href="#cite_note-295"><span class="cite-bracket">[</span>295<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-296" class="reference"><a href="#cite_note-296"><span class="cite-bracket">[</span>296<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va apreciar el canvi revolucionari en la direcció de la política soviètica amb <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a>, i es va dirigir a la diplomàcia, amb la intenció d'encoratjar el líder soviètic a perseguir importants acords d'armament.<sup id="cite_ref-Knopf_297-0" class="reference"><a href="#cite_note-Knopf-297"><span class="cite-bracket">[</span>297<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ell i Gorbatxov van celebrar quatre conferències de cimeres entre 1985 i 1988: la <a href="/w/index.php?title=Cimera_de_Ginebra_(1985)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cimera de Ginebra (1985) (encara no existeix)">primera</a> a <a href="/wiki/Ginebra" title="Ginebra">Ginebra</a>, Suïssa, la <a href="/w/index.php?title=Cimera_de_Reykjavik&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cimera de Reykjavik (encara no existeix)">segona</a> a <a href="/wiki/Reykjav%C3%ADk" title="Reykjavík">Reykjavík</a>, Islàndia, la tercera a Washington, DC i la quarta a Moscou.<sup id="cite_ref-298" class="reference"><a href="#cite_note-298"><span class="cite-bracket">[</span>298<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan creia que si podia convèncer els soviètics perquè permetessin més democràcia i llibertat d'expressió, això conduiria a la reforma i al final del comunisme.<sup id="cite_ref-299" class="reference"><a href="#cite_note-299"><span class="cite-bracket">[</span>299<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cimera crítica es va celebrar a Reykjavík l'octubre de 1986, on es van reunir sols, amb traductors però sense ajudants. Per sorpresa del món i desgrat dels partidaris més conservadors de Reagan, van acordar abolir totes les armes nuclears. Gorbatxov va demanar llavors la fi de l'IDS. Reagan va dir que no, afirmant que només era defensiu i que compartiria els secrets amb els soviètics. No es va aconseguir cap acord.<sup id="cite_ref-300" class="reference"><a href="#cite_note-300"><span class="cite-bracket">[</span>300<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:KoivistoandRegan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/KoivistoandRegan.jpg/220px-KoivistoandRegan.jpg" decoding="async" width="220" height="132" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/KoivistoandRegan.jpg/330px-KoivistoandRegan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/KoivistoandRegan.jpg/440px-KoivistoandRegan.jpg 2x" data-file-width="750" data-file-height="450" /></a><figcaption>Reagan (dreta) amb <a href="/wiki/Mauno_Koivisto" title="Mauno Koivisto">Mauno Koivisto</a>, el <a href="/wiki/President_de_Finl%C3%A0ndia" title="President de Finlàndia">president de Finlàndia</a>, a Hèlsinki, 1988</figcaption></figure> <p>En declaracions al <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">mur de Berlín</a> el 12 de juny de 1987, cinc anys després de la seva primera visita a <a href="/wiki/Berl%C3%ADn_Occidental" title="Berlín Occidental">Berlín Occidental</a> com a president, Reagan va desafiar a Gorbatxov a anar més enllà, dient: "Secretari general Gorbatxov, si busqueu la pau, si busqueu prosperitat per a la Unió Soviètica i Europa oriental, si busqueu la liberalització, vingueu aquí a aquesta porta! Sr. Gorbatxov, obriu aquesta porta! Sr. Gorbatxov, <a href="/w/index.php?title=Enderroqui_aquest_mur!&action=edit&redlink=1" class="new" title="Enderroqui aquest mur! (encara no existeix)">enderroqui aquest mur!</a>" <sup id="cite_ref-301" class="reference"><a href="#cite_note-301"><span class="cite-bracket">[</span>301<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, el novembre de 1989, les autoritats alemanyes de l'est van començar a permetre als ciutadans passar lliurement a través de punts de control fronterer,<sup id="cite_ref-302" class="reference"><a href="#cite_note-302"><span class="cite-bracket">[</span>302<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-303" class="reference"><a href="#cite_note-303"><span class="cite-bracket">[</span>303<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va començar a desmantellar el Mur el juny següent; ;<sup id="cite_ref-Chicago_Tribune_1_304-0" class="reference"><a href="#cite_note-Chicago_Tribune_1-304"><span class="cite-bracket">[</span>304<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-auto1_305-0" class="reference"><a href="#cite_note-auto1-305"><span class="cite-bracket">[</span>305<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> la seva demolició es va acabar el 1992.<sup id="cite_ref-Chicago_Tribune_1_304-1" class="reference"><a href="#cite_note-Chicago_Tribune_1-304"><span class="cite-bracket">[</span>304<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-auto1_305-1" class="reference"><a href="#cite_note-auto1-305"><span class="cite-bracket">[</span>305<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>En la visita de Gorbatxov a Washington el desembre de 1987, ell i Reagan van signar a la Casa Blanca el <a href="/w/index.php?title=Tractat_de_les_Forces_Nuclears_de_Rang_Mitj%C3%A0&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tractat de les Forces Nuclears de Rang Mitjà (encara no existeix)">Tractat de les Forces Nuclears de Rang Mitjà</a> (Tractat INF), que va eliminar tota una classe d'armes nuclears.<sup id="cite_ref-306" class="reference"><a href="#cite_note-306"><span class="cite-bracket">[</span>306<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els dos líders van establir el marc per al Tractat Estratègic de Reducció d'Armes, o <a href="/wiki/START_I" title="START I">START I</a>; Reagan va insistir que es canviés el nom del tractat, de converses de limitació d'armes estratègiques a converses de reducció d'armes estratègiques.<sup id="cite_ref-legacy_307-0" class="reference"><a href="#cite_note-legacy-307"><span class="cite-bracket">[</span>307<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Quan Reagan va visitar Moscou per la quarta cimera el 1988, els soviètics el van veure com una celebritat. Un periodista va preguntar al president si encara considerava la Unió Soviètica l'imperi malvat. "No", va respondre, "parlava d'una altra època, d'una altra època".<sup id="cite_ref-308" class="reference"><a href="#cite_note-308"><span class="cite-bracket">[</span>308<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A petició de Gorbatxov, Reagan va pronunciar un discurs sobre els mercats lliures a la <a href="/wiki/Universitat_Estatal_de_Moscou" title="Universitat Estatal de Moscou">Universitat Estatal de Moscou</a>.<sup id="cite_ref-309" class="reference"><a href="#cite_note-309"><span class="cite-bracket">[</span>309<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Salut">Salut</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Salut"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A principis de la seva presidència, Reagan va començar a portar un <a href="/wiki/Audi%C3%B2fon" title="Audiòfon">audiòfon</a> a mida, tecnològicament avançat, primer a l'orella dreta<sup id="cite_ref-310" class="reference"><a href="#cite_note-310"><span class="cite-bracket">[</span>310<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i més tard a l'orella esquerra també.<sup id="cite_ref-311" class="reference"><a href="#cite_note-311"><span class="cite-bracket">[</span>311<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva decisió de fer-se pública el 1983 pel fet de portar el petit dispositiu amplificador d'àudio va augmentar les seves vendes.<sup id="cite_ref-312" class="reference"><a href="#cite_note-312"><span class="cite-bracket">[</span>312<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 13 de juliol de 1985, Reagan va ser operat a l'Hospital Naval de Bethesda per extirpar uns <a href="/wiki/P%C3%B2lip" title="Pòlip">pòlips</a> cancerosos del <a href="/wiki/C%C3%B2lon_(anatomia)" class="mw-redirect" title="Còlon (anatomia)">còlon</a>. Va renunciar al poder presidencial al vicepresident durant vuit hores en un procediment similar tal com es va esbossar a la <a href="/w/index.php?title=25a_Esmena&action=edit&redlink=1" class="new" title="25a Esmena (encara no existeix)">25a Esmena</a>, que va evitar específicament invocar.<sup id="cite_ref-313" class="reference"><a href="#cite_note-313"><span class="cite-bracket">[</span>313<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La cirurgia va durar poc menys de tres hores i va tenir èxit.<sup id="cite_ref-314" class="reference"><a href="#cite_note-314"><span class="cite-bracket">[</span>314<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va reprendre els poders de la presidència més tard aquell mateix dia.<sup id="cite_ref-315" class="reference"><a href="#cite_note-315"><span class="cite-bracket">[</span>315<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'agost d'aquest mateix any, va ser sotmès a una operació per eliminar les cèl·lules canceroses de la pell del nas.<sup id="cite_ref-316" class="reference"><a href="#cite_note-316"><span class="cite-bracket">[</span>316<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A l'octubre, es van detectar més cèl·lules de càncer de pell al nas i es van eliminar.<sup id="cite_ref-317" class="reference"><a href="#cite_note-317"><span class="cite-bracket">[</span>317<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El gener de 1987, Reagan va ser operat d'una engrandiment de la <a href="/wiki/Pr%C3%B2stata" title="Pròstata">pròstata</a> que va causar més preocupacions per la seva salut. No es van trobar creixements cancerosos i no va ser sedat durant l'operació.<sup id="cite_ref-318" class="reference"><a href="#cite_note-318"><span class="cite-bracket">[</span>318<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El juliol d'aquell any, als 76 anys, se li va sotmetre a una tercera operació de càncer de pell al nas.<sup id="cite_ref-319" class="reference"><a href="#cite_note-319"><span class="cite-bracket">[</span>319<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 7 de gener de 1989, Reagan va ser operat al Walter Reed Army Medical Center per reparar la <a href="/wiki/Contractura_de_Dupuytren" title="Contractura de Dupuytren">contractura de Dupuytren</a> del dit anular de la mà esquerra. La cirurgia va durar més de tres hores i es va realitzar sota anestèsia regional.<sup id="cite_ref-320" class="reference"><a href="#cite_note-320"><span class="cite-bracket">[</span>320<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Poder_judicial">Poder judicial</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Poder judicial"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Durant la campanya presidencial del 1980, Reagan es va comprometre a nomenar la primera jutgessa del Tribunal Suprem si li donés l'oportunitat<sup id="cite_ref-321" class="reference"><a href="#cite_note-321"><span class="cite-bracket">[</span>321<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta oportunitat va arribar durant el seu primer any de mandat quan el jutge associat <a href="/w/index.php?title=Potter_Stewart&action=edit&redlink=1" class="new" title="Potter Stewart (encara no existeix)">Potter Stewart</a> es va retirar; Reagan va seleccionar <a href="/wiki/Sandra_Day_O%27Connor" title="Sandra Day O'Connor">Sandra Day O'Connor</a>, que va ser confirmada per unanimitat pel Senat. En el seu segon mandat, Reagan va tenir tres oportunitats per ocupar una vacant del Tribunal Suprem. Quan el jutge en cap <a href="/w/index.php?title=Warren_E._Burger&action=edit&redlink=1" class="new" title="Warren E. Burger (encara no existeix)">Warren E. Burger</a> es va retirar el setembre de 1986, Reagan va nomenar el jutge adjunt titular <a href="/w/index.php?title=William_Rehnquist&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Rehnquist (encara no existeix)">William Rehnquist</a> per succeir Burger com a jutge en cap (el nomenament d'un jutge associat titular com a jutge en cap està subjecte a un procés de confirmació separat). Després, després de la confirmació de Rehnquist, el president va anomenar <a href="/wiki/Antonin_Scalia" title="Antonin Scalia">Antonin Scalia</a> per ocupar la consegüent vacant de justícia associada.<sup id="cite_ref-322" class="reference"><a href="#cite_note-322"><span class="cite-bracket">[</span>322<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'última oportunitat de Reagan per ocupar una vacant va sorgir a mitjan 1987 quan el jutge associat <a href="/w/index.php?title=Lewis_F._Powell_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lewis F. Powell Jr. (encara no existeix)">Lewis F. Powell Jr.</a> va anunciar la seva intenció de retirar-se. Reagan va escollir inicialment el jurista conservador <a href="/w/index.php?title=Robert_Bork&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Bork (encara no existeix)">Robert Bork</a> per succeir Powell. Els grups civils i de drets de les dones i els demòcrates del Senat van oposar fermament a la nominació de Bork.<sup id="cite_ref-323" class="reference"><a href="#cite_note-323"><span class="cite-bracket">[</span>323<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquell octubre, després d'un conflictiu debat al Senat, la nominació va ser rebutjada per una votació nominal de 42 a 58.<sup id="cite_ref-324" class="reference"><a href="#cite_note-324"><span class="cite-bracket">[</span>324<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Poc després, Reagan va anunciar la seva intenció de nomenar <a href="/w/index.php?title=Douglas_Ginsburg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Douglas Ginsburg (encara no existeix)">Douglas Ginsburg</a> per al Tribunal. No obstant això, abans que el seu nom fos presentat al Senat, Ginsburg es va retirar de la seva consideració.<sup id="cite_ref-325" class="reference"><a href="#cite_note-325"><span class="cite-bracket">[</span>325<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Anthony_Kennedy" title="Anthony Kennedy">Anthony Kennedy</a> va ser nominat posteriorment i confirmat com a successor de Powell.<sup id="cite_ref-326" class="reference"><a href="#cite_note-326"><span class="cite-bracket">[</span>326<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Juntament amb els seus quatre nomenaments al Tribunal Suprem, Reagan va nomenar 83 jutges als tribunals d'apel·lació dels Estats Units i 290 jutges als tribunals de districte dels Estats Units. A principis de la seva presidència, Reagan va nomenar <a href="/w/index.php?title=Clarence_M._Pendleton_Jr.&action=edit&redlink=1" class="new" title="Clarence M. Pendleton Jr. (encara no existeix)">Clarence M. Pendleton Jr.</a> de San Diego com el primer afroamericà a presidir la <a href="/w/index.php?title=Comissi%C3%B3_de_Drets_Civils_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Comissió de Drets Civils dels Estats Units (encara no existeix)">Comissió de Drets Civils dels Estats Units</a>. Pendleton va intentar orientar la comissió cap a una direcció conservadora en línia amb les opinions de Reagan sobre la política de drets socials i civils durant el seu mandat des del 1981 fins a la seva sobtada mort el 1988. Pendleton aviat va despertar la ira de moltes defensores dels drets civils i feministes quan va ridiculitzar la <a href="/w/index.php?title=Mateix_sou_per_la_mateixa_feian&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mateix sou per la mateixa feian (encara no existeix)">comparació de proposta de sou</a> com a propi dels "<a href="/wiki/Looney_Tunes" title="Looney Tunes">Looney Tunes</a>".<sup id="cite_ref-327" class="reference"><a href="#cite_note-327"><span class="cite-bracket">[</span>327<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-328" class="reference"><a href="#cite_note-328"><span class="cite-bracket">[</span>328<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-329" class="reference"><a href="#cite_note-329"><span class="cite-bracket">[</span>329<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Post-presidència_(1989-2004)"><span id="Post-presid.C3.A8ncia_.281989-2004.29"></span>Post-presidència (1989-2004)</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Post-presidència (1989-2004)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Assalt">Assalt</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Assalt"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 13 d'abril de 1992, Reagan va ser agredit per un manifestant antinuclear durant un discurs de dinar mentre acceptava un premi de l' Associació Nacional de Radiodifusors de Las Vegas.<sup id="cite_ref-330" class="reference"><a href="#cite_note-330"><span class="cite-bracket">[</span>330<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El manifestant, <a href="/w/index.php?title=Richard_Springer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Springer (encara no existeix)">Richard Springer</a>, va destrossar una estàtua de cristall d'una àguila de 61 de 14 quilos que les emissores havien donat a l'expresident. Uns fragments de vidre voladors van colpejar Reagan, però no va resultar ferit. Utilitzant les credencials dels mitjans de comunicació, Springer tenia la intenció d'anunciar els plans governamentals per a una prova d'armes nuclears subterrànies al desert del Nevada l'endemà.<sup id="cite_ref-331" class="reference"><a href="#cite_note-331"><span class="cite-bracket">[</span>331<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Springer va ser el fundador d'un grup antinuclear anomenat 100th Monkey. Després de la seva detenció per càrrecs d'assalt, un portaveu del Servei Secret no va poder explicar com Springer va superar els agents federals que custodiaven la vida de Reagan en tot moment.<sup id="cite_ref-332" class="reference"><a href="#cite_note-332"><span class="cite-bracket">[</span>332<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, Springer es va declarar culpable per reduir càrrecs i va dir que no havia volgut ferir Reagan amb les seves accions. Es va declarar culpable d'un delicte del delicte federal d'interferir amb el Servei Secret, però es van retirar altres càrrecs per agressió i resistència als agents.<sup id="cite_ref-333" class="reference"><a href="#cite_note-333"><span class="cite-bracket">[</span>333<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Parlar_en_públic"><span id="Parlar_en_p.C3.BAblic"></span>Parlar en públic</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Parlar en públic"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagans_early_1990s.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Reagans_early_1990s.jpg/220px-Reagans_early_1990s.jpg" decoding="async" width="220" height="227" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a3/Reagans_early_1990s.jpg/330px-Reagans_early_1990s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a3/Reagans_early_1990s.jpg 2x" data-file-width="360" data-file-height="371" /></a><figcaption>Els Reagans a Los Angeles, 1992</figcaption></figure> <p>Després de deixar el càrrec el 1989, els Reagans van comprar una casa a Bel Air, Los Angeles, a més del Reagan Ranch de Santa Bàrbara. Assistien regularment a Bel Air Church<sup id="cite_ref-334" class="reference"><a href="#cite_note-334"><span class="cite-bracket">[</span>334<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i ocasionalment feien aparicions en nom del Partit Republicà; Reagan va pronunciar un discurs ben rebut a la Convenció Nacional Republicana del 1992.<sup id="cite_ref-335" class="reference"><a href="#cite_note-335"><span class="cite-bracket">[</span>335<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Anteriorment, el 4 de novembre de 1991 es va dedicar i obrir al públic la <a href="/w/index.php?title=Biblioteca_Presidencial_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca Presidencial Ronald Reagan (encara no existeix)">Biblioteca Presidencial Ronald Reagan</a>. Cinc presidents i sis primeres dames van assistir a les cerimònies de dedicació, marcant la primera vegada que cinc presidents es van reunir al mateix lloc.<sup id="cite_ref-336" class="reference"><a href="#cite_note-336"><span class="cite-bracket">[</span>336<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va continuar parlant públicament a favor del <a href="/w/index.php?title=Brady_Bill&action=edit&redlink=1" class="new" title="Brady Bill (encara no existeix)">Brady Bill</a>;<sup id="cite_ref-337" class="reference"><a href="#cite_note-337"><span class="cite-bracket">[</span>337<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una esmena constitucional que requereix un pressupost equilibrat ; i la derogació de la 22a Esmena, que prohibeix a qualsevol persona exercir més de dos mandats com a president.<sup id="cite_ref-338" class="reference"><a href="#cite_note-338"><span class="cite-bracket">[</span>338<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1992 Reagan va establir el Premi a la Llibertat Ronald Reagan amb la recentment creada Fundació Presidencial Ronald Reagan.<sup id="cite_ref-RRAward_339-0" class="reference"><a href="#cite_note-RRAward-339"><span class="cite-bracket">[</span>339<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu últim discurs públic es va produir el 3 de febrer de 1994, durant un homenatge a Washington, DC; la seva última gran aparició pública va ser al <a href="/w/index.php?title=Funeral_de_Richard_Nixon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Funeral de Richard Nixon (encara no existeix)">funeral de Richard Nixon</a> el 27 d'abril de 1994. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Malaltia_d'Alzheimer"><span id="Malaltia_d.27Alzheimer"></span>Malaltia d'Alzheimer</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Malaltia d'Alzheimer"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Anunci_i_reacció_(1994)"><span id="Anunci_i_reacci.C3.B3_.281994.29"></span>Anunci i reacció (1994)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=42" title="Modifica la secció: Anunci i reacció (1994)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg/220px-Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg" decoding="async" width="220" height="175" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg/330px-Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg/440px-Reagans_with_USS_Ronald_Reagan_model_1996.jpg 2x" data-file-width="996" data-file-height="792" /></a><figcaption>The Reagans amb un model de l'<a href="/w/index.php?title=USS_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Ronald Reagan (encara no existeix)">USS <i>Ronald Reagan</i></a>, maig de 1996</figcaption></figure> <p>A l'agost de 1994, a l'edat de 83 anys, a Reagan se li va diagnosticar la <a href="/wiki/Malaltia_d%27Alzheimer" title="Malaltia d'Alzheimer">malaltia d'Alzheimer</a>,<sup id="cite_ref-alzheimer's_340-0" class="reference"><a href="#cite_note-alzheimer's-340"><span class="cite-bracket">[</span>340<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una malaltia neurodegenerativa incurable que destrueix les cèl·lules cerebrals i, finalment, provoca la mort.<sup id="cite_ref-alzheimer's_340-1" class="reference"><a href="#cite_note-alzheimer's-340"><span class="cite-bracket">[</span>340<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-nr2002_341-0" class="reference"><a href="#cite_note-nr2002-341"><span class="cite-bracket">[</span>341<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El novembre d'aquest mateix any, va informar la nació del diagnòstic mitjançant una carta manuscrita,<sup id="cite_ref-alzheimer's_340-2" class="reference"><a href="#cite_note-alzheimer's-340"><span class="cite-bracket">[</span>340<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> escrivint en part: </p> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style=""><i>Recentment m'han dit que sóc un dels milions d'americans afectats per la malaltia d'Alzheimer ... De moment em sento bé. Tinc la intenció de viure la resta dels anys que Déu em doni en aquesta terra fent les coses que sempre he fet ... Ara començo el viatge que em conduirà al capvespre de la meva vida. Sé que per a Amèrica sempre hi haurà un matí brillant per davant. Gràcies amics meus. Que Déu us beneeixi sempre</i>.<sup id="cite_ref-342" class="reference"><a href="#cite_note-342"><span class="cite-bracket">[</span>342<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> <p>Després del seu diagnòstic, les cartes de suport dels benvolguts van arribar a la seva casa de Califòrnia.<sup id="cite_ref-343" class="reference"><a href="#cite_note-343"><span class="cite-bracket">[</span>343<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, també es va especular sobre quant de temps Reagan havia demostrat símptomes de degeneració mental.<sup id="cite_ref-344" class="reference"><a href="#cite_note-344"><span class="cite-bracket">[</span>344<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En una recepció als alcaldes del juny de 1981, poc després de l'intent d'assassinat, Reagan va saludar el seu secretari d'Habitatge i Desenvolupament Urbà, <a href="/w/index.php?title=Samuel_Pierce&action=edit&redlink=1" class="new" title="Samuel Pierce (encara no existeix)">Samuel Pierce</a>, dient: "Com esteu, senyor alcalde? Com estan les coses a la vostra ciutat?",<sup id="cite_ref-Weisberg2016_345-0" class="reference"><a href="#cite_note-Weisberg2016-345"><span class="cite-bracket">[</span>345<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Company1981_346-0" class="reference"><a href="#cite_note-Company1981-346"><span class="cite-bracket">[</span>346<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> tot i que més tard es va adonar del seu error.<sup id="cite_ref-347" class="reference"><a href="#cite_note-347"><span class="cite-bracket">[</span>347<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En un llibre del 2011 titulat <i>My Father at 100</i>, <a href="/w/index.php?title=Ron_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ron Reagan (encara no existeix)">Ron</a>, el fill de Reagan, va dir que havia sospitat dels primers signes de demència del seu pare ja el 1984;<sup id="cite_ref-348" class="reference"><a href="#cite_note-348"><span class="cite-bracket">[</span>348<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-349" class="reference"><a href="#cite_note-349"><span class="cite-bracket">[</span>349<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una denúncia que va desencadenar una furiosa resposta del seu germà, <a href="/w/index.php?title=Michael_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Reagan (encara no existeix)">Michael</a>, que l'acusava de "vendre el seu pare per vendre llibres".<sup id="cite_ref-350" class="reference"><a href="#cite_note-350"><span class="cite-bracket">[</span>350<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ron més tard temperaria les seves afirmacions, dient al <i>New York Times</i> que no creia que el seu pare estigués realment inhibit per l'Alzheimer mentre estava al càrrec, només que "probablement la malaltia estava present en ell", durant anys abans dels seus diagnòstics de 1994.<sup id="cite_ref-351" class="reference"><a href="#cite_note-351"><span class="cite-bracket">[</span>351<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Al seu llibre <i>Reporting Live</i>, ex corresponsal de la Casa Blanca de la CBS, <a href="/w/index.php?title=Lesley_Stahl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lesley Stahl (encara no existeix)">Lesley Stahl</a> va explicar que en la seva última reunió amb el president el 1986, Reagan no semblava saber qui era. Stahl va escriure que va estar a punt d'informar que Reagan era senil, però al final de la reunió havia recuperat la seva alerta.<sup id="cite_ref-352" class="reference"><a href="#cite_note-352"><span class="cite-bracket">[</span>352<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els experts mèdics han refutat àmpliament les observacions que Reagan va patir Alzheimer mentre encara estava al càrrec, inclosos els molts metges que van tractar Reagan durant i després de la seva presidència.<sup id="cite_ref-:1_353-0" class="reference"><a href="#cite_note-:1-353"><span class="cite-bracket">[</span>353<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-:2_354-0" class="reference"><a href="#cite_note-:2-354"><span class="cite-bracket">[</span>354<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-sr_355-0" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Respecte a la seva competència mental mentre estava al càrrec, els quatre metges de la Casa Blanca de Reagan van afirmar que mai van tenir cap preocupació "fins i tot amb la perspectiva del" diagnòstic de l'expresident.<sup id="cite_ref-sr_355-1" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El neurocirurgià <a href="/w/index.php?title=Daniel_Ruge&action=edit&redlink=1" class="new" title="Daniel Ruge (encara no existeix)">Daniel Ruge</a>, que va exercir de metge al president del 1981 al 1985, va dir que mai no va detectar signes de la malaltia mentre parlava gairebé tots els dies amb Reagan.<sup id="cite_ref-altman20050906_356-0" class="reference"><a href="#cite_note-altman20050906-356"><span class="cite-bracket">[</span>356<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> John E. Hutton, que va servir del 1985 al 1989, va dir que el president "absolutament" no "presentava signes de demència ni d'Alzheimer".<sup id="cite_ref-sr_355-2" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tot i que tots coneixien la malaltia, cap dels metges de la Casa Blanca de Reagan era un expert en Alzheimer específicament; un especialista extern que va revisar els registres mèdics i públics de Reagan va estar d'acord amb la conclusió que no presentava signes de demència durant la seva presidència.<sup id="cite_ref-:1_353-1" class="reference"><a href="#cite_note-:1-353"><span class="cite-bracket">[</span>353<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els metges de Reagan van dir que va començar a presentar símptomes evidents de la malaltia a finals de 1992<sup id="cite_ref-NYT_2004/06/15_357-0" class="reference"><a href="#cite_note-NYT_2004/06/15-357"><span class="cite-bracket">[</span>357<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> o 1993,<sup id="cite_ref-sr_355-3" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> diversos anys després d'haver deixat el càrrec. Un exemple pot incloure's quan Reagan va repetir un brindis amb Margaret Thatcher, amb paraules i gestos idèntics, a la festa del seu 82è aniversari, el 6 de febrer de 1993.<sup id="cite_ref-358" class="reference"><a href="#cite_note-358"><span class="cite-bracket">[</span>358<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>Lawrence Altman (MD) del The New York Times, tot assenyalant que "la línia entre el simple oblit i el començament de l'Alzheimer pot ser difusa",<sup id="cite_ref-sr_355-4" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en revisar els registres mèdics de Reagan i entrevistar els seus metges, van acordar que no semblava haver-hi signes de demència mentre estava al càrrec.<sup id="cite_ref-:2_354-1" class="reference"><a href="#cite_note-:2-354"><span class="cite-bracket">[</span>354<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Altres membres del personal, ex ajudants i amics van dir que no veien cap indici d'Alzheimer mentre era president. Reagan sí que va experimentar fallides de memòria ocasionals, sobretot amb noms.<sup id="cite_ref-sr_355-5" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va patir un episodi de traumatisme cranial el juliol de 1989, cinc anys abans del seu diagnòstic. Després de caure d'un cavall a Mèxic, es va trobar un hematoma subdural que es va tractar quirúrgicament a la fi de l'any.<sup id="cite_ref-alzheimer's_340-3" class="reference"><a href="#cite_note-alzheimer's-340"><span class="cite-bracket">[</span>340<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-nr2002_341-1" class="reference"><a href="#cite_note-nr2002-341"><span class="cite-bracket">[</span>341<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Nancy Reagan, citant el que els metges li van dir, va afirmar que la caiguda del seu marit el 1989 va accelerar l'aparició de la malaltia d'Alzheimer,<sup id="cite_ref-nr2002_341-2" class="reference"><a href="#cite_note-nr2002-341"><span class="cite-bracket">[</span>341<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> encara que no s'ha demostrat de manera concloent que les lesions cerebrals agudes accelerin l'Alzheimer o la demència.<sup id="cite_ref-359" class="reference"><a href="#cite_note-359"><span class="cite-bracket">[</span>359<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-360" class="reference"><a href="#cite_note-360"><span class="cite-bracket">[</span>360<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ruge va dir que era possible que l'accident de cavall afectés la memòria de Reagan.<sup id="cite_ref-NYT_2004/06/15_357-1" class="reference"><a href="#cite_note-NYT_2004/06/15-357"><span class="cite-bracket">[</span>357<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading4"><h4 id="Progressió_(1994-2004)"><span id="Progressi.C3.B3_.281994-2004.29"></span>Progressió (1994-2004)</h4><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=43" title="Modifica la secció: Progressió (1994-2004)"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb el pas dels anys, la malaltia d'Alzheimer va destruir lentament la capacitat mental de Reagan.<sup id="cite_ref-sr_355-6" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser capaç de reconèixer només algunes persones, inclosa la seva dona, Nancy.<sup id="cite_ref-sr_355-7" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, es va mantenir actiu; passejava pels parcs propers a casa i per les platges, jugava a golf regularment i fins al 1999 anava sovint a la seva oficina a la propera <a href="/wiki/Century_City" title="Century City">Century City</a>.<sup id="cite_ref-sr_355-8" class="reference"><a href="#cite_note-sr-355"><span class="cite-bracket">[</span>355<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan va patir una caiguda a la seva casa de Bel Air el 13 de gener de 2001, provocant un trencament del maluc.<sup id="cite_ref-361" class="reference"><a href="#cite_note-361"><span class="cite-bracket">[</span>361<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La fractura es va reparar l'endemà,<sup id="cite_ref-362" class="reference"><a href="#cite_note-362"><span class="cite-bracket">[</span>362<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i Reagan, de 89 anys, va tornar a casa més tard aquella setmana, tot i que s'enfrontava a una teràpia física difícil a casa.<sup id="cite_ref-363" class="reference"><a href="#cite_note-363"><span class="cite-bracket">[</span>363<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 6 de febrer de 2001, Reagan va arribar als 90 anys, convertint-se en el tercer president dels Estats Units després de fer-ho <a href="/wiki/John_Adams" title="John Adams">John Adams</a> i <a href="/wiki/Herbert_Hoover" title="Herbert Hoover">Herbert Hoover</a>.<sup id="cite_ref-364" class="reference"><a href="#cite_note-364"><span class="cite-bracket">[</span>364<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les aparicions públiques de Reagan es van fer molt menys freqüents amb la progressió de la malaltia i, com a resultat, la seva família va decidir que viuria en un tranquil aïllament amb la seva dona Nancy. Li va dir a <a href="/wiki/Larry_King" title="Larry King">Larry King</a> de la <a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a> el 2001, a molt pocs visitants se'ls va permetre veure el seu marit perquè creia que "Ronnie voldria que la gent el recordés tal com era".<sup id="cite_ref-365" class="reference"><a href="#cite_note-365"><span class="cite-bracket">[</span>365<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després del diagnòstic i la mort del seu marit, Nancy Reagan es va convertir en una defensora de la <a href="/wiki/C%C3%A8l%C2%B7lula_mare" title="Cèl·lula mare">investigació de les cèl·lules mare</a>, afirmant que podria conduir a la cura de l'Alzheimer.<sup id="cite_ref-366" class="reference"><a href="#cite_note-366"><span class="cite-bracket">[</span>366<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mort_i_funeral">Mort i funeral</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=44" title="Modifica la secció: Mort i funeral"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:US_Navy_040609-A-8024C-018_Ceremonial_Honor_Guard_stand_watch_over_the_flag-draped_casket_of_former_President_Ronald_Reagan_during_his_State_Funeral_in_the_U.S._Capitol_Rotunda_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/US_Navy_040609-A-8024C-018_Ceremonial_Honor_Guard_stand_watch_over_the_flag-draped_casket_of_former_President_Ronald_Reagan_during_his_State_Funeral_in_the_U.S._Capitol_Rotunda_%28cropped%29.jpg/220px-thumbnail.jpg" decoding="async" width="220" height="143" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/US_Navy_040609-A-8024C-018_Ceremonial_Honor_Guard_stand_watch_over_the_flag-draped_casket_of_former_President_Ronald_Reagan_during_his_State_Funeral_in_the_U.S._Capitol_Rotunda_%28cropped%29.jpg/330px-thumbnail.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/US_Navy_040609-A-8024C-018_Ceremonial_Honor_Guard_stand_watch_over_the_flag-draped_casket_of_former_President_Ronald_Reagan_during_his_State_Funeral_in_the_U.S._Capitol_Rotunda_%28cropped%29.jpg/440px-thumbnail.jpg 2x" data-file-width="1697" data-file-height="1106" /></a><figcaption>Reagan estès a la <a href="/w/index.php?title=Rotonda_del_Capitoli&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rotonda del Capitoli (encara no existeix)">rotonda del Capitoli</a></figcaption></figure> <p>Reagan va morir de <a href="/wiki/Pneum%C3%B2nia" title="Pneumònia">pneumònia</a>, complicada per la malaltia d'Alzheimer<sup id="cite_ref-367" class="reference"><a href="#cite_note-367"><span class="cite-bracket">[</span>367<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> a casa seva al districte de Bel Air de Los Angeles, Califòrnia, la tarda del 5 de juny de 2004.<sup id="cite_ref-DrehleReaganDies_368-0" class="reference"><a href="#cite_note-DrehleReaganDies-368"><span class="cite-bracket">[</span>368<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Poc temps després de la seva mort, <a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Nancy Reagan</a> va publicar un comunicat dient: "La meva família i jo voldríem que el món sabés que el president Ronald Reagan ha mort després de deu anys de malaltia d'Alzheimer als 93 anys. Agraïm les oracions de tothom".<sup id="cite_ref-DrehleReaganDies_368-1" class="reference"><a href="#cite_note-DrehleReaganDies-368"><span class="cite-bracket">[</span>368<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En declaracions a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, França, el president <a href="/wiki/George_W._Bush" title="George W. Bush">George W. Bush</a> va qualificar la mort de Reagan d '"una hora trista a la vida d'Amèrica"<sup id="cite_ref-369" class="reference"><a href="#cite_note-369"><span class="cite-bracket">[</span>369<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> També va declarar l'11 de juny <a href="/w/index.php?title=Dia_nacional_de_dol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dia nacional de dol (encara no existeix)">dia nacional de dol</a>.<sup id="cite_ref-370" class="reference"><a href="#cite_note-370"><span class="cite-bracket">[</span>370<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El cos de Reagan va ser traslladat al tanatori Kingsley and Gates de Santa Mònica, Califòrnia, on els benvolguts van retre homenatge posant flors i banderes americanes a la gespa<sup id="cite_ref-371" class="reference"><a href="#cite_note-371"><span class="cite-bracket">[</span>371<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 7 de juny, el seu cos va ser traslladat a la <a href="/w/index.php?title=Biblioteca_Presidencial_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Biblioteca Presidencial Ronald Reagan (encara no existeix)">Biblioteca Presidencial Ronald Reagan</a>, on es va celebrar un breu funeral familiar, dirigit pel pastor Michael Wenning. El cos de Reagan va reposar reposat al vestíbul de la Biblioteca fins al 9 de juny; més de 100.000 persones van veure el fèretre.<sup id="cite_ref-372" class="reference"><a href="#cite_note-372"><span class="cite-bracket">[</span>372<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 9 de juny, el cos de Reagan va ser traslladat a Washington, DC, on es va convertir en el desè president nord-americà que es dipositava a la <a href="/w/index.php?title=Rotonda_del_Capitoli_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rotonda del Capitoli dels Estats Units (encara no existeix)">rotonda del Capitoli dels Estats Units</a>; <sup id="cite_ref-373" class="reference"><a href="#cite_note-373"><span class="cite-bracket">[</span>373<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en trenta-quatre hores, 104.684 persones van passar pel fèretre.<sup id="cite_ref-374" class="reference"><a href="#cite_note-374"><span class="cite-bracket">[</span>374<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'11 de juny es va celebrar un <a href="/w/index.php?title=Mort_i_funeral_d%27estat_de_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mort i funeral d'estat de Ronald Reagan (encara no existeix)">funeral d'estat</a> a la <a href="/w/index.php?title=Catedral_nacional_de_Washington&action=edit&redlink=1" class="new" title="Catedral nacional de Washington (encara no existeix)">catedral nacional de Washington</a>, presidit pel president <a href="/wiki/George_W._Bush" title="George W. Bush">George W. Bush</a>. Els elogis van ser pronunciats per l'ex primera ministre britànica <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a>,<sup id="cite_ref-375" class="reference"><a href="#cite_note-375"><span class="cite-bracket">[</span>375<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'ex primer ministre canadenc <a href="/wiki/Brian_Mulroney" title="Brian Mulroney">Brian Mulroney</a>, i l'expresident <a href="/wiki/George_H.W._Bush" class="mw-redirect" title="George H.W. Bush">George H.W. Bush</a> i el president George W. Bush. També hi van assistir <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> i molts líders mundials, inclòs el primer ministre britànic <a href="/wiki/Tony_Blair" title="Tony Blair">Tony Blair</a>; el <a href="/wiki/Carles_de_Gal%C2%B7les" class="mw-redirect" title="Carles de Gal·les">príncep Carles</a>, en representació de la seva mare la <a href="/wiki/Elisabet_II_del_Regne_Unit" title="Elisabet II del Regne Unit">reina Elisabet II</a>; el canceller alemany <a href="/wiki/Gerhard_Schr%C3%B6der" title="Gerhard Schröder">Gerhard Schröder</a>; el primer ministre italià, <a href="/wiki/Silvio_Berlusconi" title="Silvio Berlusconi">Silvio Berlusconi</a>; i els presidents interins <a href="/wiki/Hamid_Karzai" title="Hamid Karzai">Hamid Karzai</a> de l'Afganistan i <a href="/w/index.php?title=Ghazi_al-Yawer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ghazi al-Yawer (encara no existeix)">Ghazi al-Yawer</a> de l'Iraq.<sup id="cite_ref-376" class="reference"><a href="#cite_note-376"><span class="cite-bracket">[</span>376<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després del funeral, la comitiva de Reagan va tornar a la biblioteca presidencial de Ronald W. Reagan a Simi Valley, Califòrnia, on es va celebrar un altre servei, i el president Reagan va ser enterrat.<sup id="cite_ref-377" class="reference"><a href="#cite_note-377"><span class="cite-bracket">[</span>377<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En el moment de la seva mort, Reagan era el president més longeu de la història dels Estats Units, després d'haver viscut 93 anys i 120 dies (2 anys, 8 mesos i 23 dies més que <a href="/wiki/John_Adams" title="John Adams">John Adams</a>, a qui va superar el registre). També va ser el primer president dels Estats Units a morir al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xxi</span>. El lloc d'enterrament de Reagan està inscrit amb les paraules que va pronunciar a l'obertura de la Biblioteca Presidencial de Ronald Reagan: “Sé en el meu cor que l'home és bo, que allò que és correcte sempre acabarà triomfant i que hi ha un propòsit i un valor per a tots la vida ".<sup id="cite_ref-378" class="reference"><a href="#cite_note-378"><span class="cite-bracket">[</span>378<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llegat">Llegat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=45" title="Modifica la secció: Llegat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg/170px-Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="170" height="332" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg/255px-Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bb/Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg/340px-Flickr_-_USCapitol_-_Ronald_Wilson_Reagan_Statue_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="1066" data-file-height="2080" /></a><figcaption> Una <a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan_(Fagan)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ronald Reagan (Fagan) (encara no existeix)">estàtua de bronze de Reagan</a> situada a la <a href="/w/index.php?title=National_Statuary_Hall_Collection&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Statuary Hall Collection (encara no existeix)">National Statuary Hall Collection</a></figcaption></figure> <p>Des que Reagan va deixar el càrrec el 1989, s'ha produït un debat substancial entre estudiosos, historiadors i el públic en general al voltant del seu llegat.<sup id="cite_ref-379" class="reference"><a href="#cite_note-379"><span class="cite-bracket">[</span>379<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els partidaris han assenyalat una economia més eficient i pròspera com a resultat de les polítiques econòmiques de Reagan,<sup id="cite_ref-380" class="reference"><a href="#cite_note-380"><span class="cite-bracket">[</span>380<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> un triomf la política exterior, incloent un final pacífic de la Guerra Freda,<sup id="cite_ref-381" class="reference"><a href="#cite_note-381"><span class="cite-bracket">[</span>381<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i una restauració de l'orgull i la moral nord-americana.<sup id="cite_ref-cannon746_135-1" class="reference"><a href="#cite_note-cannon746-135"><span class="cite-bracket">[</span>135<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els defensors diuen que tenia un amor apassionat i apassionat pels Estats Units que va restablir la fe en el <a href="/wiki/Somni_americ%C3%A0" title="Somni americà">somni americà</a>,<sup id="cite_ref-382" class="reference"><a href="#cite_note-382"><span class="cite-bracket">[</span>382<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> després d'un declivi de la confiança i el respecte propi dels Estats Units sota el dèbil lideratge percebut de Jimmy Carter, particularment durant la <a href="/wiki/Crisi_dels_ostatges_a_l%27Iran" title="Crisi dels ostatges a l'Iran">crisi dels ostatges a l'Iran</a>, així com la seva perspectiva tètrica i trista sobre el futur dels Estats Units durant les eleccions del 1980.<sup id="cite_ref-383" class="reference"><a href="#cite_note-383"><span class="cite-bracket">[</span>383<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els crítics assenyalen que les polítiques econòmiques de Reagan van provocar un augment dels dèficits pressupostaris,,<sup id="cite_ref-Cannon128_173-2" class="reference"><a href="#cite_note-Cannon128-173"><span class="cite-bracket">[</span>173<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una bretxa més gran en la riquesa i un augment de les <a href="/wiki/Sensesostre" title="Sensesostre">persones sense llar</a><sup id="cite_ref-DreierNation_182-1" class="reference"><a href="#cite_note-DreierNation-182"><span class="cite-bracket">[</span>182<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i que l'assumpte Iran-Contra va reduir la credibilitat nord-americana.<sup id="cite_ref-384" class="reference"><a href="#cite_note-384"><span class="cite-bracket">[</span>384<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Les opinions sobre el llegat de Reagan entre els principals responsables polítics i periodistes del país també difereixen. <a href="/w/index.php?title=Edwin_Feulner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edwin Feulner (encara no existeix)">Edwin Feulner</a>, president de <a href="/w/index.php?title=The_Heritage_Foundation&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Heritage Foundation (encara no existeix)">The Heritage Foundation</a>, va dir que Reagan "va ajudar a crear un món més segur i lliure" i va dir de les seves polítiques econòmiques: "Va prendre una Amèrica amb" malestar " ... i va fer creure als seus ciutadans de nou en el seu destí." <sup id="cite_ref-385" class="reference"><a href="#cite_note-385"><span class="cite-bracket">[</span>385<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, <a href="/w/index.php?title=Mark_Weisbrot&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mark Weisbrot (encara no existeix)">Mark Weisbrot</a>, codirector del <a href="/w/index.php?title=Centre_d%27Investigacions_Econ%C3%B2miques_i_Pol%C3%ADtiques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Centre d'Investigacions Econòmiques i Polítiques (encara no existeix)">Centre d'Investigacions Econòmiques i Polítiques</a>, va afirmar que les "polítiques econòmiques de Reagan eren majoritàriament un fracàs",<sup id="cite_ref-386" class="reference"><a href="#cite_note-386"><span class="cite-bracket">[</span>386<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> mentre que <a href="/w/index.php?title=Howard_Kurtz&action=edit&redlink=1" class="new" title="Howard Kurtz (encara no existeix)">Howard Kurtz</a> del <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i> va opinar que Reagan era "una figura molt més controvertida en el seu temps del que suggeririen els òbits en gran manera de la televisió".<sup id="cite_ref-387" class="reference"><a href="#cite_note-387"><span class="cite-bracket">[</span>387<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Tot i el debat continuat al voltant del seu llegat, molts erudits conservadors i liberals coincideixen a dir que Reagan ha estat el president més influent des de <a href="/wiki/Franklin_D._Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin D. Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a>, deixant la seva empremta en la política, la diplomàcia, la cultura i l'economia nord-americanes a través de la seva comunicació eficaç i el seu compromís pragmàtic.<sup id="cite_ref-388" class="reference"><a href="#cite_note-388"><span class="cite-bracket">[</span>388<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tal com va resumir l'historiador britànic MJ Heale, des que Reagan va deixar el càrrec, els historiadors han arribat a un ampli consens en què va rehabilitar el conservadorisme, va girar la nació cap a la dreta, va practicar un <a href="/w/index.php?title=Conservadorisme_pragm%C3%A0tic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservadorisme pragmàtic (encara no existeix)">conservadorisme pragmàtic</a> que equilibrava la ideologia i les restriccions de la política, va revifar la fe a la presidència i l'<a href="/w/index.php?title=Excepcionalitat_nord-americana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Excepcionalitat nord-americana (encara no existeix)">excepcionalitat nord-americana</a>, i va contribuir a la victòria a la Guerra Freda.<sup id="cite_ref-389" class="reference"><a href="#cite_note-389"><span class="cite-bracket">[</span>389<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-390" class="reference"><a href="#cite_note-390"><span class="cite-bracket">[</span>390<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Guerra_Freda">Guerra Freda</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=46" title="Modifica la secció: Guerra Freda"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El 2017, una enquesta C-SPAN a acadèmics va classificar Reagan en termes de lideratge en comparació amb els 42 presidents. Va ocupar el lloc nou de les relacions internacionals.<sup id="cite_ref-391" class="reference"><a href="#cite_note-391"><span class="cite-bracket">[</span>391<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-392" class="reference"><a href="#cite_note-392"><span class="cite-bracket">[</span>392<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El principal assoliment de Reagan va ser el final de la Guerra Freda quan va deixar el càrrec. A més, l'URSS i els moviments comunistes patrocinats per la Unió Soviètica a tot el món s'estaven desfent, i es van esfondrar completament tres anys després d'abandonar el càrrec. Els Estats Units es van convertir així en l'única superpotència. Els seus admiradors diuen que va guanyar la Guerra Freda.<sup id="cite_ref-393" class="reference"><a href="#cite_note-393"><span class="cite-bracket">[</span>393<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Després de 40 anys d'alta tensió, l'URSS es va retirar en els darrers anys del segon mandat de Reagan. El 1989, el Kremlin va perdre el control de tots els seus satèl·lits d'Europa de l'Est. El 1991, el comunisme va ser enderrocat a l'URSS i el 26 de desembre de 1991 la Unió Soviètica va deixar d'existir. Els estats resultants no representaven cap amenaça per als Estats Units. El paper exacte de Reagan es debat, i molts creuen que les polítiques de defensa de Reagan, les polítiques econòmiques, les polítiques militars i la retòrica de línia dura contra la Unió Soviètica i el comunisme, juntament amb les seves cimeres amb el secretari general Gorbatxov, van tenir un paper important en acabar la Guerra Freda.<sup id="cite_ref-American_Dreamer_181-2" class="reference"><a href="#cite_note-American_Dreamer-181"><span class="cite-bracket">[</span>181<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-Knopf_297-1" class="reference"><a href="#cite_note-Knopf-297"><span class="cite-bracket">[</span>297<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva,_Switzerland.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_and_Soviet_General_Secretary_Mikhail_Gorbachev_at_the_first_Summit_in_Geneva%2C_Switzerland.jpg 2x" data-file-width="4000" data-file-height="2651" /></a><figcaption> El president Reagan i EL secretari general soviètic <a href="/wiki/Mikhail_Gorbachev" class="mw-redirect" title="Mikhail Gorbachev">Gorbachev</a>, 1985</figcaption></figure> <p>Va ser el primer president que va rebutjar la contenció i la distensió i va posar en pràctica el concepte que la Unió Soviètica podia ser derrotada en lloc de simplement negociar-la, una estratègia post-Détente,<sup id="cite_ref-Knopf_297-2" class="reference"><a href="#cite_note-Knopf-297"><span class="cite-bracket">[</span>297<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> una convicció que va ser reivindicada per <a href="/wiki/Guennadi_Iv%C3%A0novitx_Guer%C3%A0ssimov" title="Guennadi Ivànovitx Gueràssimov">Guennadi Gueràssimov</a>, el portaveu del ministeri de Gorbatxov, que va dir que la <a href="/wiki/Iniciativa_de_Defensa_Estrat%C3%A8gica" title="Iniciativa de Defensa Estratègica">Iniciativa de Defensa Estratègica</a> era un "xantatge molt reeixit ... L'economia soviètica no podia suportar aquesta competència".<sup id="cite_ref-394" class="reference"><a href="#cite_note-394"><span class="cite-bracket">[</span>394<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La retòrica agressiva de Reagan cap a la URSS va tenir efectes mixtos; Jeffery W. Knopf observa que ser etiquetat com a "malvat" probablement no va fer cap diferència per als soviètics, sinó que va animar els ciutadans d'Europa de l'Est contraris al comunisme.<sup id="cite_ref-Knopf_297-3" class="reference"><a href="#cite_note-Knopf-297"><span class="cite-bracket">[</span>297<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El secretari general Gorbatxov va dir sobre el paper de la Guerra Freda del seu antic rival: "[Era] un home que va contribuir a la fi de la Guerra Freda",<sup id="cite_ref-Gorbachev_views_395-0" class="reference"><a href="#cite_note-Gorbachev_views-395"><span class="cite-bracket">[</span>395<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i el va considerar "un gran president".<sup id="cite_ref-Gorbachev_views_395-1" class="reference"><a href="#cite_note-Gorbachev_views-395"><span class="cite-bracket">[</span>395<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Gorbatxov no reconeix una victòria o pèrdua a la guerra, sinó un final pacífic; va dir que no es va intimidar amb la dura retòrica de Reagan.<sup id="cite_ref-396" class="reference"><a href="#cite_note-396"><span class="cite-bracket">[</span>396<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Margaret Thatcher, ex primera ministre del Regne Unit, va dir sobre Reagan: "va advertir que la Unió Soviètica tenia un impuls insaciable pel poder militar ... però també va intuir que els fracassos sistèmics eren impossibles de reformar. . "<sup id="cite_ref-397" class="reference"><a href="#cite_note-397"><span class="cite-bracket">[</span>397<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més tard, va dir: "Ronald Reagan tenia una pretensió més alta que qualsevol altre líder per haver guanyat la guerra freda per la llibertat i ho va fer sense que es dispari un tret."<sup id="cite_ref-398" class="reference"><a href="#cite_note-398"><span class="cite-bracket">[</span>398<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Brian_Mulroney" title="Brian Mulroney">Brian Mulroney</a>, antic primer ministre del Canadà va dir: "Entra a la història com un actor fort i dramàtic [a la Guerra Freda]".<sup id="cite_ref-399" class="reference"><a href="#cite_note-399"><span class="cite-bracket">[</span>399<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'expresident polonès <a href="/wiki/Lech_Wa%C5%82%C4%99sa" title="Lech Wałęsa">Lech Wałęsa</a> va reconèixer: "Reagan va ser un dels líders mundials que va contribuir de manera important al col·lapse del comunisme".<sup id="cite_ref-400" class="reference"><a href="#cite_note-400"><span class="cite-bracket">[</span>400<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El professor Jeffrey Knopf ha argumentat que el lideratge de Reagan va ser només una de les causes del final de la Guerra Freda.<sup id="cite_ref-Knopf_297-4" class="reference"><a href="#cite_note-Knopf-297"><span class="cite-bracket">[</span>297<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La política de contenció del President <a href="/wiki/Harry_S._Truman" class="mw-redirect" title="Harry S. Truman">Harry S. Truman</a> també es considera una força darrere de la caiguda de l'URSS, i la <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_sovi%C3%A8tica_de_l%27Afganistan" class="mw-redirect" title="Invasió soviètica de l'Afganistan">invasió soviètica de l'Afganistan</a> va soscavar el propi sistema soviètic.<sup id="cite_ref-Reagan's_role_exaggerated_401-0" class="reference"><a href="#cite_note-Reagan's_role_exaggerated-401"><span class="cite-bracket">[</span>401<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llegat_nacional_i_polític"><span id="Llegat_nacional_i_pol.C3.ADtic"></span>Llegat nacional i polític</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=47" title="Modifica la secció: Llegat nacional i polític"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis,_Minnesota_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg/220px-President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg/330px-President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/12/President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg/440px-President_Ronald_Reagan_at_a_Rally_for_Senator_David_Durenberger_in_Minneapolis%2C_Minnesota_%28cropped%29.jpg 2x" data-file-width="3300" data-file-height="2300" /></a><figcaption>Reagan el 1982</figcaption></figure> <p>Reagan va reformar el partit republicà, va dirigir el <a href="/w/index.php?title=Conservadorisme_als_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Conservadorisme als Estats Units (encara no existeix)">moviment conservador</a> modern i va alterar la dinàmica política dels Estats Units.<sup id="cite_ref-legacy-cnn_402-0" class="reference"><a href="#cite_note-legacy-cnn-402"><span class="cite-bracket">[</span>402<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més homes van votar republicans sota Reagan, i Reagan va aprofitar els votants religiosos.<sup id="cite_ref-legacy-cnn_402-1" class="reference"><a href="#cite_note-legacy-cnn-402"><span class="cite-bracket">[</span>402<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els anomenats "<a href="/w/index.php?title=Dem%C3%B2crates_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Demòcrates Reagan (encara no existeix)">Demòcrates Reagan</a>" van ser el resultat de la seva presidència.<sup id="cite_ref-legacy-cnn_402-2" class="reference"><a href="#cite_note-legacy-cnn-402"><span class="cite-bracket">[</span>402<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després de deixar el càrrec, Reagan es va convertir en una influència icònica dins del partit republicà.<sup id="cite_ref-403" class="reference"><a href="#cite_note-403"><span class="cite-bracket">[</span>403<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les seves polítiques i creences han estat invocades amb freqüència pels candidats a la presidència republicana des del 1988.<sup id="cite_ref-agpi_27-5" class="reference"><a href="#cite_note-agpi-27"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els candidats a la presidència republicana del 2008 no van ser una excepció, ja que pretenien comparar-se a ell durant els debats primaris, fins i tot imitant les seves estratègies de campanya.<sup id="cite_ref-icon_404-0" class="reference"><a href="#cite_note-icon-404"><span class="cite-bracket">[</span>404<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El candidat republicà <a href="/wiki/John_McCain" title="John McCain">John McCain</a> va dir amb freqüència que va arribar al càrrec com a "soldat de peu a la Revolució Reagan.<sup id="cite_ref-405" class="reference"><a href="#cite_note-405"><span class="cite-bracket">[</span>405<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La declaració més famosa de Reagan sobre el paper d'un govern més petit era que "el govern no és una solució al nostre problema, el govern és el problema".[417] L' elogi pels èxits de Reagan va formar part de la retòrica estàndard del GOP un quart de segle després de la seva jubilació. El periodista del <i>Washington Post</i>, <a href="/w/index.php?title=Carlos_Lozada&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlos Lozada (encara no existeix)">Carlos Lozada</a>, va assenyalar com els principals candidats republicans de la cursa presidencial del 2016 van adoptar el "culte estàndard del GOP Gipper".<sup id="cite_ref-406" class="reference"><a href="#cite_note-406"><span class="cite-bracket">[</span>406<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El període de la història nord-americana més dominat per Reagan i les seves polítiques relacionades amb els impostos, el benestar, la defensa, la justícia federal i la Guerra Freda es coneix avui com l'<a href="/w/index.php?title=Era_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Era Reagan (encara no existeix)">era Reagan</a>. Aquest període va emfatitzar que la conservadora "Revolució Reagan", liderada per Reagan, va tenir un impacte permanent sobre els Estats Units en la política interior i exterior. L'<a href="/w/index.php?title=Presid%C3%A8ncia_de_Bill_Clinton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presidència de Bill Clinton (encara no existeix)">administració de Bill Clinton</a> es tracta sovint com una extensió de l'era Reagan, com també ho és l'<a href="/w/index.php?title=Presid%C3%A8ncia_de_George_W._Bush&action=edit&redlink=1" class="new" title="Presidència de George W. Bush (encara no existeix)">administració de George W. Bush</a>.<sup id="cite_ref-407" class="reference"><a href="#cite_note-407"><span class="cite-bracket">[</span>407<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'historiador <a href="/w/index.php?title=Eric_Foner&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eric Foner (encara no existeix)">Eric Foner</a> va assenyalar que la candidatura d'Obama el 2008 "va despertar molts pensaments desitjosos entre els que anhelaven un canvi després de gairebé trenta anys de reaganisme".<sup id="cite_ref-408" class="reference"><a href="#cite_note-408"><span class="cite-bracket">[</span>408<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Imatge_cultural_i_política"><span id="Imatge_cultural_i_pol.C3.ADtica"></span>Imatge cultural i política</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=48" title="Modifica la secció: Imatge cultural i política"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table class="wikitable floatright" style="font-size:90%; text-align:center"> <caption>Qualificacions d'aprovació del president Reagan </caption> <tbody><tr> <th>Data </th> <th>Esdeveniment </th> <th>Aprovació (%) </th> <th>Rebuig (%) </th></tr> <tr> <td>30 de març de 1981 </td> <td>Tirotejat per Hinckley </td> <td>73 </td> <td>19 </td></tr> <tr> <td>22 de gener de 1983 </td> <td>Alt desocupació </td> <td>42 </td> <td>54 </td></tr> <tr> <td>26 d'abril de 1986 </td> <td>Atemptat contra Líbia </td> <td>70 </td> <td>26 </td></tr> <tr> <td>26 de febrer de 1987 </td> <td>Assumpte Iran-Contra </td> <td>44 </td> <td>51 </td></tr> <tr> <td>27-29 de desembre de 1988 <sup id="cite_ref-409" class="reference"><a href="#cite_note-409"><span class="cite-bracket">[</span>409<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td>Gairebé final de la presidència </td> <td>63 </td> <td>29 </td></tr> <tr style="background:white;"> <td style="background: #ececec; color: grey; vertical-align: middle; text-align: center;" class="table-na"><small>N/A</small> </td> <th>Mitjana professional </th> <th>57 </th> <th>39 </th></tr> <tr> <td>30 de juliol del 2001 </td> <td><i>(Retrospectiva)</i><sup id="cite_ref-abc_polls_410-0" class="reference"><a href="#cite_note-abc_polls-410"><span class="cite-bracket">[</span>410<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </td> <td>64 </td> <td>27 </td></tr></tbody></table> <p>Segons el columnista Chuck Raasch, "Reagan va transformar la presidència nord-americana de maneres que només uns pocs han estat capaços de fer".<sup id="cite_ref-411" class="reference"><a href="#cite_note-411"><span class="cite-bracket">[</span>411<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va redefinir l'agenda política de l'època, defensant impostos més baixos, una filosofia econòmica conservadora i un militarisme més fort.<sup id="cite_ref-MSN_412-0" class="reference"><a href="#cite_note-MSN-412"><span class="cite-bracket">[</span>412<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El seu paper a la Guerra Freda va millorar encara més la seva imatge com un tipus de líder diferent".<sup id="cite_ref-413" class="reference"><a href="#cite_note-413"><span class="cite-bracket">[</span>413<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-414" class="reference"><a href="#cite_note-414"><span class="cite-bracket">[</span>414<span class="cite-bracket">]</span></a></sup>L'estil avuncular, l'optimisme i el comportament de la gent senzilla" de Reagan també el van ajudar a convertir la "governació en una forma d'art".<sup id="cite_ref-DreierNation_182-2" class="reference"><a href="#cite_note-DreierNation-182"><span class="cite-bracket">[</span>182<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La popularitat de Reagan ha augmentat des del 1989. Quan Reagan va deixar el càrrec el 1989, una enquesta de la CBS va indicar que tenia una qualificació d'aprovació del 68 per cent. Aquesta xifra va igualar la qualificació d'aprovació de <a href="/wiki/Franklin_D._Roosevelt" class="mw-redirect" title="Franklin D. Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a> (i posteriorment va ser igualada per <a href="/wiki/Bill_Clinton" title="Bill Clinton">Bill Clinton</a>), com la qualificació més alta d'un president que sortia a l'era moderna.<sup id="cite_ref-cbsnews1_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-cbsnews1-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les enquestes de Gallup el 2001, 2007 i 2011 el van classificar com a número u o número dos quan es va demanar als corresponsals el màxim president de la història.<sup id="cite_ref-415" class="reference"><a href="#cite_note-415"><span class="cite-bracket">[</span>415<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan es va classificar en el tercer lloc dels presidents de la Segona Guerra Mundial en una enquesta de 2007 de Rasmussen Reports, cinquè en una enquesta de l'ABC del 2000, novè en una altra enquesta de 2007 de Rasmussen i vuitè en una enquesta de finals del 2008 del diari britànic <i><a href="/wiki/The_Times" title="The Times">The Times</a></i>.<sup id="cite_ref-416" class="reference"><a href="#cite_note-416"><span class="cite-bracket">[</span>416<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-417" class="reference"><a href="#cite_note-417"><span class="cite-bracket">[</span>417<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-418" class="reference"><a href="#cite_note-418"><span class="cite-bracket">[</span>418<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En un Siena College enquesta de més de 200 historiadors, però, Reagan va ocupar el setzè de 42.<sup id="cite_ref-419" class="reference"><a href="#cite_note-419"><span class="cite-bracket">[</span>419<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-420" class="reference"><a href="#cite_note-420"><span class="cite-bracket">[</span>420<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Mentre que el debat sobre el llegat de Reagan està en curs, el Anual 2009 C-SPAN Enquesta dels líders presidencials classificava Reagan el desè president més gran. L'enquesta a historiadors destacats va classificar Reagan amb el número 11 el 2000.<sup id="cite_ref-421" class="reference"><a href="#cite_note-421"><span class="cite-bracket">[</span>421<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png/220px-Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png" decoding="async" width="220" height="121" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png/330px-Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png/440px-Gallup_Poll-Approval_Rating-Ronald_Reagan.png 2x" data-file-width="1790" data-file-height="984" /></a><figcaption>Qualificacions d'aprovació del president Reagan (Gallup)</figcaption></figure> <p>El 2011, l'<a href="/w/index.php?title=Institut_per_a_l%27Estudi_de_les_Am%C3%A8riques&action=edit&redlink=1" class="new" title="Institut per a l'Estudi de les Amèriques (encara no existeix)">Institut per a l'Estudi de les Amèriques</a> va publicar la primera enquesta acadèmica britànica per avaluar els presidents dels Estats Units. Aquesta enquesta d'especialistes britànics en història i política dels Estats Units va situar Reagan com el vuitè president dels Estats Units.<sup id="cite_ref-422" class="reference"><a href="#cite_note-422"><span class="cite-bracket">[</span>422<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La capacitat de Reagan de parlar de qüestions substancials amb termes comprensibles i de centrar-se en les principals preocupacions nord-americanes li va valer el elogiós sobrenom "The Great Communicator"".<sup id="cite_ref-423" class="reference"><a href="#cite_note-423"><span class="cite-bracket">[</span>423<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-424" class="reference"><a href="#cite_note-424"><span class="cite-bracket">[</span>424<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-425" class="reference"><a href="#cite_note-425"><span class="cite-bracket">[</span>425<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> D'això, Reagan va dir: "Vaig guanyar el sobrenom de gran comunicador. Però mai no vaig pensar que fos el meu estil el que marqués la diferència: era el contingut. No era un gran comunicador, però vaig comunicar grans coses."<sup id="cite_ref-426" class="reference"><a href="#cite_note-426"><span class="cite-bracket">[</span>426<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La seva edat i el seu discurs suau li van donar una càlida imatge avi.<sup id="cite_ref-427" class="reference"><a href="#cite_note-427"><span class="cite-bracket">[</span>427<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-428" class="reference"><a href="#cite_note-428"><span class="cite-bracket">[</span>428<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-429" class="reference"><a href="#cite_note-429"><span class="cite-bracket">[</span>429<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan també va guanyar el sobrenom de "el president del tefló", ja que les percepcions públiques d'ell no van quedar tacades per les controvèrsies que van sorgir durant la seva administració<sup id="cite_ref-kurtz_430-0" class="reference"><a href="#cite_note-kurtz-430"><span class="cite-bracket">[</span>430<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons <a href="/w/index.php?title=Patricia_Schroeder&action=edit&redlink=1" class="new" title="Patricia Schroeder (encara no existeix)">Patricia Schroeder</a>, congressista de Colorado, que va encunyar la frase, l'epítet es referia a la capacitat de Reagan de "fer gairebé qualsevol cosa i no culpar-se'n".<sup id="cite_ref-431" class="reference"><a href="#cite_note-431"><span class="cite-bracket">[</span>431<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La reacció del públic a Reagan sempre va ser mixta. Va ser el president més antic fins aquell moment i va rebre el suport de votants joves, que van iniciar una aliança que va traslladar molts d'ells al Partit Republicà.<sup id="cite_ref-432" class="reference"><a href="#cite_note-432"><span class="cite-bracket">[</span>432<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan no va sortir bé amb els grups minoritaris en termes d'aprovació, especialment els afroamericans. No obstant això, el seu suport a Israel durant tota la seva presidència li va valer el suport de molts jueus.<sup id="cite_ref-433" class="reference"><a href="#cite_note-433"><span class="cite-bracket">[</span>433<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va destacar els valors familiars en les seves campanyes i durant la seva presidència, tot i que va ser el primer president que es va divorciar.<sup id="cite_ref-434" class="reference"><a href="#cite_note-434"><span class="cite-bracket">[</span>434<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La combinació de l'estil de parla de Reagan, el patriotisme descarat, les habilitats de negociació, així com el seu intel·ligent ús dels mitjans de comunicació, van tenir un paper important en la definició dels anys vuitanta i el seu futur llegat.<sup id="cite_ref-435" class="reference"><a href="#cite_note-435"><span class="cite-bracket">[</span>435<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Se sabia que Reagan feia bromes amb freqüència durant la seva vida, mostrava humor durant tota la seva presidència,<sup id="cite_ref-436" class="reference"><a href="#cite_note-436"><span class="cite-bracket">[</span>436<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i era famós pels seus contes.<sup id="cite_ref-437" class="reference"><a href="#cite_note-437"><span class="cite-bracket">[</span>437<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els seus nombrosos acudits i línies senzilles han estat etiquetats com a "clàssics" i "llegendaris"<sup id="cite_ref-438" class="reference"><a href="#cite_note-438"><span class="cite-bracket">[</span>438<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Entre els seus acudits més notables hi havia un referent a la Guerra Freda. Com a prova de micròfon en preparació del discurs setmanal de la ràdio a l'agost de 1984, Reagan va fer la següent broma: "Els meus companys nord-americans, em complau dir-vos avui que he signat una legislació que prohibirà Rússia per sempre. Comencem a bombardejar a cinc minuts"<sup id="cite_ref-439" class="reference"><a href="#cite_note-439"><span class="cite-bracket">[</span>439<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El sentit de l'humor de Reagan també va ser observat per centenars d'americans a la base aèria nord-americana de Tempelhof, el 12 de juny de 1987. Mentre feia un discurs celebrant el 750è aniversari de Berlín, va aparèixer un globus a la primera fila. Sense perdre el ritme, Reagan va fer una broma "em trobava a faltar", una referència al seu anterior intent d'assassinat el 1981.<sup id="cite_ref-440" class="reference"><a href="#cite_note-440"><span class="cite-bracket">[</span>440<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> L'exassistent <a href="/w/index.php?title=David_Gergen&action=edit&redlink=1" class="new" title="David Gergen (encara no existeix)">David Gergen</a> va comentar: "Era aquest humor ... que crec que va agradar a Reagan."<sup id="cite_ref-presidents-dvd_234-1" class="reference"><a href="#cite_note-presidents-dvd-234"><span class="cite-bracket">[</span>234<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Reagan també tenia la capacitat d'oferir consol i esperança a la nació en conjunt en moments de tragèdia. Després de la desintegració del <a href="/wiki/Transbordador_espacial_Challenger" title="Transbordador espacial Challenger">transbordador espacial <i>Challenger</i></a> el 28 de gener de 1986.<sup id="cite_ref-441" class="reference"><a href="#cite_note-441"><span class="cite-bracket">[</span>441<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El vespre del desastre, Reagan es va dirigir a la nació, dient: "El futur no pertany als dèbils; pertany als valents ... No els oblidarem mai, ni l'última vegada que els hem vist, aquest matí, mentre es preparaven per al seu viatge i s'acomiadaven i "lliscaven els bruts vincles de la Terra" per "tocar la cara de Déu".<sup id="cite_ref-442" class="reference"><a href="#cite_note-442"><span class="cite-bracket">[</span>442<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Honors">Honors</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=49" title="Modifica la secció: Honors"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Reagan va rebre diversos premis en els seus anys pre i postpresidencial. Després de la seva elecció com a president, Reagan va rebre una pertinença d'or per tota una vida als Screen Actors Guild, va ser inclòs al Saló de la Fama de l'<a href="/w/index.php?title=Associaci%C3%B3_Nacional_d%27Oradors&action=edit&redlink=1" class="new" title="Associació Nacional d'Oradors (encara no existeix)">Associació Nacional d'Oradors</a>,<sup id="cite_ref-443" class="reference"><a href="#cite_note-443"><span class="cite-bracket">[</span>443<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i va rebre el <a href="/w/index.php?title=Premi_de_Sylvanus_Thayer&action=edit&redlink=1" class="new" title="Premi de Sylvanus Thayer (encara no existeix)">Premi de Sylvanus Thayer</a> de les <a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Militar_dels_Estats_Units" title="Acadèmia Militar dels Estats Units">Acadèmies Militars dels Estats Units</a>.<sup id="cite_ref-444" class="reference"><a href="#cite_note-444"><span class="cite-bracket">[</span>444<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1981, Reagan va ser nomenat guanyador de l'Acadèmia Lincoln d'Illinois i va ser guardonat amb l'Ordre de Lincoln (el màxim honor de l'estat) pel governador d'Illinois a l'àrea de govern.<sup id="cite_ref-445" class="reference"><a href="#cite_note-445"><span class="cite-bracket">[</span>445<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1982 va rebre la "Medalla al servei distingit" per la <a href="/w/index.php?title=Legi%C3%B3_Americana&action=edit&redlink=1" class="new" title="Legió Americana (encara no existeix)">Legió Americana</a> perquè la seva màxima prioritat era la defensa nacional.<sup id="cite_ref-446" class="reference"><a href="#cite_note-446"><span class="cite-bracket">[</span>446<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1983, va rebre la màxima distinció de l'Associació Scout del Japó, el <a href="/w/index.php?title=Premi_Fais%C3%A0_d%27Or&action=edit&redlink=1" class="new" title="Premi Faisà d'Or (encara no existeix)">Premi Faisà d'Or</a>.<sup id="cite_ref-447" class="reference"><a href="#cite_note-447"><span class="cite-bracket">[</span>447<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1989, Reagan va ser <a href="/wiki/Orde_del_Bany" title="Orde del Bany">nomenat cavaller honorari Gran Creu de l'Ordre del Bany</a>, un dels màxims ordres britànics. Això li va donar dret a l'ús de les lletres post-nominals "GCB", però, com a estranger, no podia ser referit com "Sir Ronald Reagan". Només dos presidents dels Estats Units han rebut aquest honor des que van arribar al càrrec: Reagan i George HW Bush;<sup id="cite_ref-448" class="reference"><a href="#cite_note-448"><span class="cite-bracket">[</span>448<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <a href="/wiki/Dwight_D._Eisenhower" class="mw-redirect" title="Dwight D. Eisenhower">Dwight D. Eisenhower</a> el rebre el seu abans de ser president en la seva condició de general després de la Segona Guerra Mundial. Reagan també va ser nomenat membre honorari del Keble College, a Oxford. El Japó li va concedir el Gran Cordó de l'<a href="/w/index.php?title=Ordre_del_Crisantem&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ordre del Crisantem (encara no existeix)">Ordre del Crisantem</a> el 1989; va ser el segon president dels Estats Units a rebre l'ordre i el primer a rebre-la per motius personals, ja que Eisenhower la va rebre com a commemoració de les relacions nord-americanes.<sup id="cite_ref-449" class="reference"><a href="#cite_note-449"><span class="cite-bracket">[</span>449<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 1990, Reagan va obtenir el màxim premi d'honor de la WPPAC perquè va signar el tractat de les forces nuclears de rang mitjà amb <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Mikhaïl Gorbatxov</a> (aleshores president de Rússia), posant fi a la guerra freda.<sup id="cite_ref-450" class="reference"><a href="#cite_note-450"><span class="cite-bracket">[</span>450<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-451" class="reference"><a href="#cite_note-451"><span class="cite-bracket">[</span>451<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg/220px-GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg" decoding="async" width="220" height="146" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg/330px-GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg/440px-GHW_Bush_presents_Reagan_Presidential_Medal_of_Freedom_1993.jpg 2x" data-file-width="600" data-file-height="399" /></a><figcaption>L'expresident Reagan torna a la Casa Blanca per rebre la <a href="/wiki/Medalla_Presidencial_de_la_Llibertat" title="Medalla Presidencial de la Llibertat">Medalla Presidencial de la Llibertat</a> del president Bush, 1993</figcaption></figure> <p>El 18 de gener de 1993, Reagan va rebre la <a href="/wiki/Medalla_Presidencial_de_la_Llibertat" title="Medalla Presidencial de la Llibertat">Medalla Presidencial de la Llibertat</a> (atorgada amb distinció), el màxim honor que els Estats Units poden atorgar, del president <a href="/wiki/George_H.W._Bush" class="mw-redirect" title="George H.W. Bush">George H.W. Bush</a>, el seu vicepresident i successor.<sup id="cite_ref-452" class="reference"><a href="#cite_note-452"><span class="cite-bracket">[</span>452<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan també va rebre la Medalla Senatorial Republicana de la Llibertat, el màxim honor atorgat pels membres republicans del Senat.<sup id="cite_ref-453" class="reference"><a href="#cite_note-453"><span class="cite-bracket">[</span>453<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 87è aniversari de Reagan el 1998, l'aeroport nacional de Washington va passar a denominar-se <a href="/w/index.php?title=Aeroport_nacional_Wasshington_Ronald_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Aeroport nacional Wasshington Ronald Reagan (encara no existeix)">aeroport nacional Wasshington Ronald Reagan</a> mitjançant un projecte de llei signat en llei pel president <a href="/wiki/Bill_Clinton" title="Bill Clinton">Bill Clinton</a>. Aquell any es va dedicar a Washington, DC el Ronald Reagan Building and International Trade Center.<sup id="cite_ref-454" class="reference"><a href="#cite_note-454"><span class="cite-bracket">[</span>454<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Va ser un dels 18 inclosos a l'enquesta sobre homes i dones més admirats del segle XX de Gallup, a partir d'una enquesta duta a terme als EUA el 1999; dos anys més tard, l'<a href="/w/index.php?title=USS_Ronald_Reagan_(CVN-76)&action=edit&redlink=1" class="new" title="USS Ronald Reagan (CVN-76) (encara no existeix)">USS <i>Ronald Reagan</i></a> va ser batejat per Nancy Reagan i la <a href="/wiki/Marina_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Marina dels Estats Units">Marina dels Estats Units</a>. És un dels pocs vaixells de la Marina batejats en honor a una persona viva i el primer <a href="/wiki/Portaavions" title="Portaavions">portaavions</a> em ser nomenat en honor d'un expresident viu.<sup id="cite_ref-455" class="reference"><a href="#cite_note-455"><span class="cite-bracket">[</span>455<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 1998 la Fundació Memorial de la Marina dels Estats Units va atorgar a Reagan el premi Naval Heritage pel seu suport a la Marina i als militars nord-americans tant en la seva carrera cinematogràfica com durant la seva presidència.<sup id="cite_ref-456" class="reference"><a href="#cite_note-456"><span class="cite-bracket">[</span>456<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El Congrés va autoritzar la creació de la casa infantil Ronald Reagan a Dixon, Illinois, el 2002, pendent de la compra federal de la propietat.<sup id="cite_ref-457" class="reference"><a href="#cite_note-457"><span class="cite-bracket">[</span>457<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 16 de maig d'aquell any, Nancy Reagan va acceptar la <a href="/w/index.php?title=Medalla_d%27Or_del_Congr%C3%A9s&action=edit&redlink=1" class="new" title="Medalla d'Or del Congrés (encara no existeix)">Medalla d'Or del Congrés</a>, el màxim honor civil atorgat pel Congrés, en nom del president i ella mateixa.<sup id="cite_ref-458" class="reference"><a href="#cite_note-458"><span class="cite-bracket">[</span>458<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Després de la mort de Reagan, el <a href="/wiki/Servei_Postal_dels_Estats_Units" class="mw-redirect" title="Servei Postal dels Estats Units">Servei Postal dels Estats Unitss</a> va emetre el 2005 un segell commemoratiu del president Ronald Reagan.<sup id="cite_ref-459" class="reference"><a href="#cite_note-459"><span class="cite-bracket">[</span>459<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més endavant, la <a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a>, juntament amb els editors de la revista <i><a href="/wiki/Time_(revista)" class="mw-redirect" title="Time (revista)">Time</a></i>, el van nomenar la "persona més fascinant" de la primers 25 anys de la xarxa";<sup id="cite_ref-460" class="reference"><a href="#cite_note-460"><span class="cite-bracket">[</span>460<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Time</i> n'apareix un Reagan de les 100 persones més importants de segle 20 també.<sup id="cite_ref-461" class="reference"><a href="#cite_note-461"><span class="cite-bracket">[</span>461<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Discovery_Channel" title="Discovery Channel">Discovery Channel</a> va demanar als seus espectadors que votessin per <a href="/w/index.php?title=The_Greatest_American&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Greatest American (encara no existeix)">The Greatest American</a> el juny del 2005; Reagan es va situar en primer lloc, per davant d'<a href="/wiki/Abraham_Lincoln" title="Abraham Lincoln">Abraham Lincoln</a> i <a href="/wiki/Martin_Luther_King_Jr." class="mw-redirect" title="Martin Luther King Jr.">Martin Luther King Jr.</a><sup id="cite_ref-462" class="reference"><a href="#cite_note-462"><span class="cite-bracket">[</span>462<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 2006, Reagan va ser ingressat al Saló de la Fama de Califòrnia, situat al <a href="/w/index.php?title=The_California_Museum&action=edit&redlink=1" class="new" title="The California Museum (encara no existeix)">The California Museum</a>.<sup id="cite_ref-463" class="reference"><a href="#cite_note-463"><span class="cite-bracket">[</span>463<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Cada any a partir del 2002, els governadors de Califòrnia, <a href="/wiki/Gray_Davis" title="Gray Davis">Gray Davis</a> i <a href="/wiki/Arnold_Schwarzenegger" title="Arnold Schwarzenegger">Arnold Schwarzenegger</a>, van proclamar el 6 de febrer el "Dia de Ronald Reagan" a l'estat de Califòrnia en honor del seu predecessor més famós.<sup id="cite_ref-464" class="reference"><a href="#cite_note-464"><span class="cite-bracket">[</span>464<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El 2010, Schwarzenegger va signar el projecte de llei del Senat 944, escrit pel senador <a href="/w/index.php?title=George_Runner&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Runner (encara no existeix)">George Runner</a>, per fer cada 6 de febrer el dia de Ronald Reagan a Califòrnia.<sup id="cite_ref-465" class="reference"><a href="#cite_note-465"><span class="cite-bracket">[</span>465<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El 2007, el president polonès <a href="/wiki/Lech_Kaczy%C5%84ski" title="Lech Kaczyński">Lech Kaczyński</a> va conferir pòstumament a Reagan la màxima distinció polonesa, l'<a href="/wiki/Orde_de_l%27%C3%80guila_Blanca" class="mw-redirect" title="Orde de l'Àguila Blanca">Orde de l'Àguila Blanca</a>, dient que Reagan havia inspirat el poble polonès a treballar pel canvi i ajudava a desbancar el règim comunista repressiu; Kaczyński va dir que "no hauria estat possible si no fos per la mentalitat dura, la determinació i el sentiment de missió del president Ronald Reagan"<sup id="cite_ref-466" class="reference"><a href="#cite_note-466"><span class="cite-bracket">[</span>466<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Reagan va donar suport a la nació de Polònia durant tota la seva presidència, donant suport al moviment anticomunista de <a href="/wiki/Solidaritat_(sindicat)" class="mw-redirect" title="Solidaritat (sindicat)">Solidaritat</a>, juntament amb el papa <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a>; <sup id="cite_ref-467" class="reference"><a href="#cite_note-467"><span class="cite-bracket">[</span>467<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> el parc Ronald Reagan, un equipament públic a Gdańsk, va ser nomenat en honor seu. </p><p>El 3 de juny de 2009, Nancy Reagan va desvelar una estàtua del seu difunt marit a la <a href="/w/index.php?title=Rotonda_del_Capitoli_dels_Estats_Units&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rotonda del Capitoli dels Estats Units (encara no existeix)">rotonda del Capitoli dels Estats Units</a>. L'estàtua representa l'estat de Califòrnia a la <a href="/w/index.php?title=Col%C2%B7lecci%C3%B3_National_Statuary_Hall&action=edit&redlink=1" class="new" title="Col·lecció National Statuary Hall (encara no existeix)">col·lecció National Statuary Hall</a>. Després de la mort de Reagan, els dos grans partits polítics nord-americans van acordar erigir una estàtua de Reagan en lloc de la de <a href="/w/index.php?title=Thomas_Starr_King&action=edit&redlink=1" class="new" title="Thomas Starr King (encara no existeix)">Thomas Starr King</a>.<sup id="cite_ref-468" class="reference"><a href="#cite_note-468"><span class="cite-bracket">[</span>468<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El dia abans, el president Obama va signar la llei de la Ronald Reagan Centennial Commission Act, que va establir una comissió per planificar activitats amb motiu del proper centenari del naixement de Reagan.<sup id="cite_ref-469" class="reference"><a href="#cite_note-469"><span class="cite-bracket">[</span>469<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El <a href="/wiki/Dia_de_la_Independ%C3%A8ncia_(Estats_Units)" class="mw-redirect" title="Dia de la Independència (Estats Units)"> Dia de la Independència de 2011</a> es va presentar una estàtua a Reagan davant de l'ambaixada dels Estats Units a Londres. Se suposava que va assistir a la inauguració la dona de Reagan, Nancy, però no hi va assistir; l'exsecretària d'Estat <a href="/wiki/Condoleezza_Rice" title="Condoleezza Rice">Condoleezza Rice</a> va prendre el seu lloc i va llegir una declaració en nom seu. L'amiga del president Reagan i primer ministre britànic durant la seva presidència, Margaret Thatcher, tampoc no va poder assistir a causa d'una salut fràgil.<sup id="cite_ref-470" class="reference"><a href="#cite_note-470"><span class="cite-bracket">[</span>470<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>El novembre de 2018, un llargmetratge anomenat <i><a href="/w/index.php?title=Reagan_(pel%C2%B7l%C3%ADcula)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Reagan (pel·lícula) (encara no existeix)">Reagan</a></i> va rebre finançament de TriStar Global Entertainment amb <a href="/wiki/Dennis_Quaid" title="Dennis Quaid">Dennis Quaid</a> interpretant Reagan.<sup id="cite_ref-471" class="reference"><a href="#cite_note-471"><span class="cite-bracket">[</span>471<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-472" class="reference"><a href="#cite_note-472"><span class="cite-bracket">[</span>472<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquesta seria la segona vegada que Quaid retratava un president dels EUA.<sup id="cite_ref-473" class="reference"><a href="#cite_note-473"><span class="cite-bracket">[</span>473<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> <i>Reagan</i> tenia previst començar el rodatge el maig del 2020, però es va ajornar a causa de la <a href="/wiki/Pand%C3%A8mia_de_la_COVID-19" class="mw-redirect" title="Pandèmia de la COVID-19">pandèmia de la COVID-19</a>.<sup id="cite_ref-474" class="reference"><a href="#cite_note-474"><span class="cite-bracket">[</span>474<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Galeria">Galeria</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=50" title="Modifica la secció: Galeria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul class="gallery mw-gallery-traditional center"> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Portrait_of_Ronald_Reagan,_Neil_Reagan,_Jack_Reagan,_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg,_Illinois.jpg" class="mw-file-description" title="c. 1916–17. A la imatge des de l'esquerra: el pare Jack, el germà gran Neil, Reagan (amb el tall de cabell "Dutchboy") i la mare Nelle"><img alt="c. 1916–17. A la imatge des de l'esquerra: el pare Jack, el germà gran Neil, Reagan (amb el tall de cabell "Dutchboy") i la mare Nelle" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg/162px-Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg" decoding="async" width="162" height="240" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg/242px-Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg/323px-Portrait_of_Ronald_Reagan%2C_Neil_Reagan%2C_Jack_Reagan%2C_and_Nelle_Reagan_in_Galesburg%2C_Illinois.jpg 2x" data-file-width="2695" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> c. 1916–17. A la imatge des de l'esquerra: el pare Jack, el germà gran Neil, Reagan (amb el tall de cabell "Dutchboy") i la mare Nelle</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_in_Dixon,_Illinois,_1920s.jpg" class="mw-file-description" title="Anys 1920. Quan era adolescent, a Dixon, Illinois"><img alt="Anys 1920. Quan era adolescent, a Dixon, Illinois" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg/180px-Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg" decoding="async" width="180" height="230" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg/270px-Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg/360px-Ronald_Reagan_in_Dixon%2C_Illinois%2C_1920s.jpg 2x" data-file-width="1252" data-file-height="1600" /></a></span></div> <div class="gallerytext"> Anys 1920. Quan era adolescent, a Dixon, Illinois</div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg" class="mw-file-description" title=". Presentant General Electric Theater"><img alt=". Presentant General Electric Theater" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg/180px-Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg" decoding="async" width="180" height="234" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg/270px-Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/47/Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg/360px-Ronald_Reagan_in_General_Electric_Theater.jpg 2x" data-file-width="983" data-file-height="1280" /></a></span></div> <div class="gallerytext">. Presentant <i><a href="/wiki/General_Electric_Theater" title="General Electric Theater">General Electric Theater</a></i></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg" class="mw-file-description" title="1976. A casa seva al Rancho del Cielo"><img alt="1976. A casa seva al Rancho del Cielo" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg/180px-Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg" decoding="async" width="180" height="228" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg/270px-Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg/360px-Ronald_Reagan_with_cowboy_hat_12-0071M_edit.jpg 2x" data-file-width="2329" data-file-height="2947" /></a></span></div> <div class="gallerytext">1976. A casa seva al <a href="/wiki/Rancho_del_Cielo" title="Rancho del Cielo">Rancho del Cielo</a></div> </li> <li class="gallerybox" style="width: 215px"> <div class="thumb" style="width: 210px; height: 270px;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg" class="mw-file-description" title="1985. El seu segon retrat presidencial"><img alt="1985. El seu segon retrat presidencial" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg/180px-Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg" decoding="async" width="180" height="220" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg/270px-Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg/360px-Ronald_Reagan_1985_presidential_portrait.jpg 2x" data-file-width="3270" data-file-height="4000" /></a></span></div> <div class="gallerytext">1985. El seu segon retrat presidencial</div> </li> </ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=51" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-murse1-1"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-murse1_1-0">1,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-murse1_1-1">1,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMurse2019"><span style="font-variant: small-caps;">Murse</span>, Tom. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181015095624/https://www.thoughtco.com/landslide-presidential-elections-by-electoral-votes-3367489">The Most Lopsided Presidential Elections in U.S. History: How a Landslide is Measured</a>».  ThoughtCo, 28-01-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.thoughtco.com/landslide-presidential-elections-by-electoral-votes-3367489">original</a> el 15 d’octubre 2018. [Consulta: 9 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-cbsnews1-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-cbsnews1_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cbsnews1_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180209010806/https://www.cbsnews.com/news/a-look-back-at-the-polls/">A Look Back At The Polls</a>».  CBS News. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/news/a-look-back-at-the-polls/">original</a> el 9 de febrer 2018. [Consulta: 15 maig 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-nrhp-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nrhp_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nrhp_3-1">3,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://gis.hpa.state.il.us/hargis/PDFs/201351.pdf">Main Street Historic District, National Register of Historic Places Nomination Form</a>». <i>Illinois Historic Preservation Agency</i>, 01-04-1982 [Consulta: 27 juliol 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070807213939/http://gis.hpa.state.il.us/hargis/PDFs/201351.pdf">Arxivat</a> 7 August 2007<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Terry_Golway&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terry Golway (encara no existeix)">Terry Golway</a>, <i>Ronald Reagan's America</i> (2008) p. 1.</span> </li> <li id="cite_note-pk_4-5"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-pk_4_5-0">5,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-pk_4_5-1">5,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Kengor, p. 4.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Lynette Holloway «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1996/12/13/us/neil-reagan-88-ad-executive-and-jovial-brother-of-president.html">Neil Reagan, 88, Ad Executive And Jovial Brother of President</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 13-12-1996 [Consulta: 22 març 2009].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120119042829/http://www.nytimes.com/1996/12/13/us/neil-reagan-88-ad-executive-and-jovial-brother-of-president.html">Arxivat</a> 19 de gener 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-RRfacts-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RRfacts_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190707150436/https://www.reaganlibrary.gov/sreference/facts-ronald">Facts about Ronald Reagan</a>».  Ronald Reagan Presidential Library and Museum. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.reaganlibrary.gov/sreference/facts-ronald">original</a> el 7 de juliol 2019. [Consulta: 24 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Janssen</span>, Kim «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.suntimes.com/news/metro/3637552-418/reagan-university-president-park-building.html">Is Ronald Reagan's Chicago boyhood home doomed?</a>». <i>Chicago Sun-Times</i> [Consulta: 12 juny 2012].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111202005705/http://www.suntimes.com/news/metro/3637552-418/reagan-university-president-park-building.html">Arxivat</a> 2 de desembre 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-9">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Schribman, David «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.boston.com/news/nation/articles/2004/06/06/reagan_all_american_dies_at_93/">Reagan, all-American, dies at 93</a>». <i><a href="/wiki/The_Boston_Globe" title="The Boston Globe">The Boston Globe</a></i>, 06-06-2004 [Consulta: 17 gener 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090125222433/http://www.boston.com/news/nation/articles/2004/06/06/reagan_all_american_dies_at_93/">Arxivat</a> 25 de gener 2009 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-am_22-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-am_22_10-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan, Ronald (1990), p. 22.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Kengor, p. 12.</span> </li> <li id="cite_note-jacobin-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-jacobin_12-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-jacobin_12-1">12,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-jacobin_12-2">12,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRubin2019"><span style="font-variant: small-caps;">Rubin</span>, Lyle Jeremy. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190321184354/https://www.jacobinmag.com/2019/03/reagan-american-journey-review-spitz-biography">The Paranoid, Reactionary Dreams of Ronald Reagan</a>», 16-03-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://jacobinmag.com/2019/03/reagan-american-journey-review-spitz-biography">original</a> el 21 de març 2019. [Consulta: 17 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-13">↑</a></span> <span class="reference-text">Kengor, p. 48.</span> </li> <li id="cite_note-Reaganbornagain-14"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Reaganbornagain_14-0">14,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Reaganbornagain_14-1">14,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190327085707/https://www.washingtonpost.com/archive/local/1980/07/25/reagan-carter-anderson-three-born-again-christians-who-differ-on-meaning/55792b50-3e7b-4539-94f8-a861f24f51b7/">Reagan, Carter, Anderson: Three 'Born Again' Christians Who Differ on Meaning</a>», 25-07-1980. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/archive/local/1980/07/25/reagan-carter-anderson-three-born-again-christians-who-differ-on-meaning/55792b50-3e7b-4539-94f8-a861f24f51b7/">original</a> el 27 de març 2019. [Consulta: 10 d’octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFVaughn1995"><span style="font-variant: small-caps;">Vaughn</span>, Stephen «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211010160023/https://www.jstor.org/stable/27551378">The Moral Inheritance of a President: Reagan and the Dixon Disciples of Christ</a>». <i>Presidential Studies Quarterly</i>, 25, 1, 1995, pàg. 109–127. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/27551378">original</a> el 2021-10-10. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/27551378">27551378</a> [Consulta: 10 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-pk_16-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-pk_16_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-pk_16_16-1">16,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Kengor, p. 16.</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Restoring the First-century Church in the Twenty-first Century</i>.  Wipf and Stock, 2005, p. 181–192. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59752-416-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59752-416-2">ISBN 978-1-59752-416-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Restoring+the+First-century+Church+in+the+Twenty-first+Century&rft.date=2005&rft.pub=Wipf+and+Stock&rft.pages=181%E2%80%93192&rft.isbn=978-1-59752-416-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Jeremy_Mayer,_Reagan_and_two_African-American_teammates-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Jeremy_Mayer,_Reagan_and_two_African-American_teammates_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>Deconstructing Reagan: Conservative Mythology and America's Fortieth President</i>, Kyle Longley, Jeremy D. Mayer, Michael Schaller, John W. Sloan, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NHJsBgAAQBAJ&pg=PA73">Ch. 3 "Reagan and Race: Prophet of Color Blindness, Baiter of the Backlash," Jeremy Mayer, page 73</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133646/https://books.google.cat/books?id=NHJsBgAAQBAJ&pg=PA73#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., 2007.</span> </li> <li id="cite_note-Deroy_Murdock,_Reagan,_No_Racist,_2007-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Deroy_Murdock,_Reagan,_No_Racist,_2007_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nationalreview.com/2007/11/reagan-no-racist-deroy-murdock/">"Reagan, No Racist"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200806211432/https://www.nationalreview.com/2007/11/reagan-no-racist-deroy-murdock/">Arxivat</a> 2020-08-06 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <i>National Review</i>, Deroy Murdock, November 20, 2007.</span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/americanexperience/films/reagan/">Reagan (Part 1)</a>». <i><a href="/w/index.php?title=WGBH-TV&action=edit&redlink=1" class="new" title="WGBH-TV (encara no existeix)">WGBH</a></i>. <a href="/w/index.php?title=American_Experience&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Experience (encara no existeix)">American Experience</a> (<a href="/wiki/Public_Broadcasting_Service" title="Public Broadcasting Service">PBS</a>), Temporada:10 , episodi:6, 23-02-1998 [Consulta: 9 octubre 2019]. « »</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191009131907/https://www.pbs.org/wgbh/americanexperience/films/reagan/">Arxivat</a> 2019-10-09 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text">Smith (2006), p. 327</span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text">Smith (2006), p. 331</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210627221509/https://www.debates.org/voter-education/debate-transcripts/october-7-1984-debate-transcript/">CPD:The First Reagan-Mondale Presidential Debate</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://debates.org/voter-education/debate-transcripts/october-7-1984-debate-transcript/">original</a> el 2021-06-27. [Consulta: 30 juny 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text">Smith (2006), p. 332</span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Brands, <i>Reagan</i> (2015) pp. 24–31.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Brands, <i>Reagan</i> (2015) pp. 35–41.</span> </li> <li id="cite_note-agpi-27"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-0">27,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-1">27,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-2">27,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-3">27,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-4">27,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-agpi_27-5">27,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Lou_Cannon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lou Cannon (encara no existeix)">Cannon, Lou</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A18329-2004Jun5.html">Actor, Governor, President, Icon</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 06-06-2004, p. A01 [Consulta: 26 gener 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110820065040/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A18329-2004Jun5.html">Arxivat</a> 20 August 2011<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070312120428/http://www.reaganfoundation.org/reagan/biography/hollywood_years.asp">Ronald Reagan > Hollywood Years</a>».  Ronald Reagan Presidential Foundation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reaganfoundation.org/reagan/biography/hollywood_years.asp">original</a> el 12 març 2007. [Consulta: 28 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-Cannon15-29"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cannon15_29-0">29,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon15_29-1">29,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001), p. 15.</span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/nla.news-article8208562">Cupid's Influence on the Film Box-office.</a>». <i><a href="/w/index.php?title=The_Argus_(Melbourne)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Argus (Melbourne) (encara no existeix)">The Argus (Melbourne, Vic. : 1848–1956)</a></i>. National Library of Australia [Melbourne, Vic.], 04-10-1941, p. 7 Supplement: The Argus Week–end Magazine [Consulta: 24 abril 2012].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200122083932/https://trove.nla.gov.au/newspaper/article/8208562">Arxivat</a> 22 de gener 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Rest_of_Me-31"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Rest_of_Me_31-0">31,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Rest_of_Me_31-1">31,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFReagan1965"><span style="font-variant: small-caps;">Reagan</span>, Ronald. <i>Where's the Rest of Me?</i>.  Nova York: Duell, Sloan, and Pearce, 1965. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-283-98771-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-283-98771-7">ISBN 978-0-283-98771-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Where%27s+the+Rest+of+Me%3F&rft.aulast=Reagan&rft.aufirst=Ronald&rft.date=1965&rft.pub=Duell%2C+Sloan%2C+and+Pearce&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-283-98771-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-TCMarticle-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-TCMarticle_32-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Wood</span>, Brett. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080806034355/http://www.tcm.com/thismonth/article/?cid=17922">Kings Row</a>».  Turner Classic Movies. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.tcm.com/thismonth/article/?cid=17922">original</a> el 6 d’agost 2008. [Consulta: 24 març 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCrowther1942"><span style="font-variant: small-caps;">Crowther</span>, Bosley «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://movies.nytimes.com/movie/review?res=9903E2DE143BE33BBC4B53DFB4668389659EDE">The Screen; 'Kings Row,' With Ann Sheridan and Claude Rains, a Heavy, Rambling Film, Has Its First Showing Here at the Astor</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 03-02-1942 [Consulta: 29 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120312104057/http://movies.nytimes.com/movie/review?res=9903E2DE143BE33BBC4B53DFB4668389659EDE">Arxivat</a> 12 de març 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon (2003), pp. 56–57.</span> </li> <li id="cite_note-Friedrich-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Friedrich_35-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFriedrich1997"><span style="font-variant: small-caps;">Friedrich</span>, Otto. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=1Y9uZw7YNK8C"><i>City of nets: a portrait of Hollywood in the 1940s</i></a>.  University of California Press (reprint), 1997, p. 86–89,105–106. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-520-20949-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-520-20949-7">ISBN 978-0-520-20949-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=City+of+nets%3A+a+portrait+of+Hollywood+in+the+1940s&rft.aulast=Friedrich&rft.aufirst=Otto&rft.date=1997&rft.pub=University+of+California+Press+%28reprint%29&rft.pages=86%E2%80%9389%2C105%E2%80%93106&rft.isbn=978-0-520-20949-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D1Y9uZw7YNK8C"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133702/https://books.google.cat/books?id=1Y9uZw7YNK8C">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text">Skinner, et al. (2003), p. 836.</span> </li> <li id="cite_note-ACR_Homepage-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-ACR_Homepage_37-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070701172746/http://www.irwin.army.mil/Units/11TH%2BArmored%2BCavalry%2BRegiment/11thACR/">History of the 11th Armored Cavalry Regiment</a>».  11th Armored Cavalry Regiment. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.irwin.army.mil/Units/11TH+Armored+Cavalry+Regiment/11thACR/">original</a> el 1 juliol 2007. [Consulta: 10 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-USSRR-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-USSRR_38-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071030073032/http://www.reagan.navy.mil/about_reagan.html">USS <i>Ronald Reagan</i>: Ronald Reagan</a>».  United States Navy. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reagan.navy.mil/about_reagan.html">original</a> el 30 octubre 2007. [Consulta: 7 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-nat_usaf-39"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nat_usaf_39-0">39,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nat_usaf_39-1">39,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nat_usaf_39-2">39,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071222110350/http://www.nationalmuseum.af.mil/factsheets/factsheet.asp?id=1660">President Ronald Reagan</a>».  National Museum of the United States Air Force. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nationalmuseum.af.mil/factsheets/factsheet.asp?id=1660">original</a> el 22 desembre 2007. [Consulta: 30 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-Reagan_in_the_Military-40"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Reagan_in_the_Military_40-0">40,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Reagan_in_the_Military_40-1">40,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/65JLaNWyb?url=http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/military.html">Military service of Ronald Reagan</a>».  Ronald Reagan Presidential Library. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/military.html">original</a> el 9 de febrer 2012. [Consulta: 22 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Terry Rowan. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ytrGBAAAQBAJ&pg=PA121"><i>World War II Goes to the Movies & Television Guide Volume II L-Z</i></a>, p. 121. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781105465437" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781105465437">ISBN 9781105465437</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=World+War+II+Goes+to+the+Movies+%26+Television+Guide+Volume+II+L-Z&rft.au=Terry+Rowan&rft.pages=121&rft.isbn=9781105465437&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DytrGBAAAQBAJ%26pg%3DPA121"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133446/https://books.google.cat/books?id=ytrGBAAAQBAJ&pg=PA121#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-cannon486-90-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-cannon486-90_42-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon (1991, 2000), pp. 486–490.</span> </li> <li id="cite_note-SAG-43"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-SAG_43-0">43,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-SAG_43-1">43,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200404080752/https://www.sagaftra.org/ronald-reagan">Ronald Reagan</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sagaftra.org/ronald-reagan">original</a> el 4 abril 2020. [Consulta: 4 abril 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFederman2011"><span style="font-variant: small-caps;">Federman</span>, Wayne. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190513210417/https://www.theatlantic.com/entertainment/archive/2011/11/what-reagan-did-for-hollywood/248391/">What Reagan Did for Hollywood</a>». <i>The Atlantic</i>, 14-11-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theatlantic.com/entertainment/archive/2011/11/what-reagan-did-for-hollywood/248391/">original</a> el 2019-05-13. [Consulta: 19 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-45"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-45">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDiggines2007"><span style="font-variant: small-caps;">Diggines</span>, John P. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=N-bQtjYcy0AC"><i>Ronald Reagan: Fate, Freedom, and the Making of History</i></a>.  New York, New York: W. W. Norton, 2007, p. 100–4. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-393-06022-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-393-06022-5">ISBN 978-0-393-06022-5</a></span> [Consulta: 19 octubre 2019].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan%3A+Fate%2C+Freedom%2C+and+the+Making+of+History&rft.aulast=Diggines&rft.aufirst=John+P.&rft.date=2007&rft.pub=W.+W.+Norton&rft.place=New+York%2C+New+York&rft.pages=100%E2%80%934&rft.isbn=978-0-393-06022-5&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DN-bQtjYcy0AC"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133446/https://books.google.cat/books?id=N-bQtjYcy0AC">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-46"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-46">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWills1987"><a href="/w/index.php?title=Garry_Wills&action=edit&redlink=1" class="new" title="Garry Wills (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Wills</span>, Garry</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reagansamericain00will"><i>Reagan's America: Innocents at Home</i></a>.  Garden City, NY: Doubleday, 1987, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reagansamericain00will/page/291">291</a>–6. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-385-18286-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-385-18286-7">ISBN 978-0-385-18286-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%27s+America%3A+Innocents+at+Home&rft.aulast=Wills&rft.aufirst=Garry&rft.date=1987&rft.pub=Doubleday&rft.place=Garden+City%2C+NY&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freagansamericain00will%2Fpage%2F291+291%5D%E2%80%936&rft.isbn=978-0-385-18286-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freagansamericain00will"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-47"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-47">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSchweizer2002"><span style="font-variant: small-caps;">Schweizer</span>, Peter «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/books/chap1/reaganswar.htm">Reagan's War: The Epic Story of His Forty-Year Struggle and Final Triumph Over Communism (excerpt)</a>». <i>The Washington Post</i>, 25-11-2002 [Consulta: 29 octubre 2020].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120324111453/http://www.washingtonpost.com/wp-srv/style/longterm/books/chap1/reaganswar.htm">Arxivat</a> 24 de març 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-48"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-48">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation magazine"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,959749,00.html">«Unmasking Informant T-10»</a>. <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i> <b>126</b> (10). 1985-09-09.</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.atitle=Unmasking+Informant+T-10&rft.date=1985-09-09&rft.genre=article&rft.issue=10&rft.jtitle=Time&rft.volume=126&rft_id=http%3A%2F%2Fcontent.time.com%2Ftime%2Fmagazine%2Farticle%2F0%2C9171%2C959749%2C00.html&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-49"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-49">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHerhold1985"><span style="font-variant: small-caps;">Herhold</span>, Scott «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.chicagotribune.com/news/ct-xpm-1985-08-26-8502250710-story.html">Reagan Played Informant Role For FBI In '40s</a>». <i>Chicago Tribune</i>, 26-08-1985 [Consulta: 20 octubre 2019].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191020150507/https://www.chicagotribune.com/news/ct-xpm-1985-08-26-8502250710-story.html">Arxivat</a> 20 October 2019<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-HollywoodHearings-50"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-HollywoodHearings_50-0">50,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-HollywoodHearings_50-1">50,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-HollywoodHearings_50-2">50,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-HollywoodHearings_50-3">50,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-HollywoodHearings_50-4">50,4</a></sup></span> <span class="reference-text"> <span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/hearingsregardin1947aunit/mode/2up"><i>Hearings regarding the communist infiltration of the motion picture industry. Hearings before the Committee on Un-American Activities</i></a>.  US GPO, 1947, p. 32 ("Regan"), 97 ("Regan"), 213–219 (testimony) [Consulta: 9 abril 2020].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hearings+regarding+the+communist+infiltration+of+the+motion+picture+industry.+Hearings+before+the+Committee+on+Un-American+Activities&rft.date=1947&rft.pub=US+GPO&rft.pages=32+%28%22Regan%22%29%2C+97+%28%22Regan%22%29%2C+213%E2%80%93219+%28testimony%29&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fhearingsregardin1947aunit%2Fmode%2F2up"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-51"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-51">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGE_Reports2011"><span style="font-variant: small-caps;">GE Reports</span>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121221002410/http://www.youtube.com/watch?v=xeSmNaKCjaw">GE Theater Introduction</a>», 15-06-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=xeSmNaKCjaw">original</a> el 21 de desembre 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-52"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-52">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211011170645/https://www.msnbc.com/morning-joe">Morning Joe – Joe Scarborough, Mika Brzezinski, & Willie Geist</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.msnbc.com/morning-joe">original</a> el 2021-10-11. [Consulta: 11 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-53"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-53">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1959/01/01/83432620.html?pageNumber=55">Live from Pasadena on ABC–TV Tournament of Roses Parade and Rose Bowl Preview with Ronald Reagan your host throughout</a>». <i>The New York Times</i>, 01-01-1959, p. 55.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210305004157/https://timesmachine.nytimes.com/timesmachine/1959/01/01/83432620.html?pageNumber=55">Arxivat</a> 5 de març 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-54"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-54">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150426030059/http://www.tvguide.com/tvshows/death-valley-days/cast/200859/">Death Valley Days</a>».  CBS Interactive Inc.. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://tvguide.com/tvshows/death-valley-days/cast/200859">original</a> el 26 d’abril 2015. [Consulta: 25 agost 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-55"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-55">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=xt-2i31DRvEC&pg=PA26"><i>Reagan, American Icon</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133637/https://books.google.cat/books?id=xt-2i31DRvEC&pg=PA26#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Metzger, Robert Paul. 1989. University of Pennsylvania. p. 26.</span> </li> <li id="cite_note-56"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-56">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1984/05/08/us/dispute-over-theater-splits-chicago-city-council.html">Dispute Over Theatre Splits Chicago City Council</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 08-05-1984 [Consulta: 17 maig 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121109201955/http://www.nytimes.com/1984/05/08/us/dispute-over-theater-splits-chicago-city-council.html">Arxivat</a> 9 de novembre 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-57"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-57">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Oliver, Marilyn «Locations Range From the Exotic to the Pristine». <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, 31-03-1988.</span></span> </li> <li id="cite_note-58"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-58">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071218180349/http://www.jane-wyman.com/biography.html">Jane Wyman: Biography</a>».  JaneWyman.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jane-wyman.com/biography.html">original</a> el 18 de desembre 2007. [Consulta: 31 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-59"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-59">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Severo, Richard «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2007/09/11/movies/11wyman.html">Jane Wyman, 90, Star of Film and TV, Is Dead</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 11-09-2007 [Consulta: 31 desembre 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230208140920/https://www.nytimes.com/2007/09/11/movies/11wyman.html">Arxivat</a> 8 de febrer 2023 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-60"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-60">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110805115646/http://www.hbo.com/documentaries/reagan/index.html">Reagan: Home</a>».  HBO. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.hbo.com/documentaries/reagan/index.html">original</a> el 5 d’agost 2011. [Consulta: 5 setembre 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-61"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-61">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">National Constitution Center. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131105222000/http://blog.constitutioncenter.org/2013/02/10-interesting-facts-on-president-ronald-reagans-birthday/">10 interesting facts on Ronald Reagan's birthday</a>», 06-02-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://blog.constitutioncenter.org/2013/02/10-interesting-facts-on-president-ronald-reagans-birthday/">original</a> el 5 novembre 2013. [Consulta: 12 juliol 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-62"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-62">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">POLITICO. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211023223622/https://www.politico.com/blogs/anneschroeder/0907/Jane_Wyman_Ronald_Reagans_first_wife_died_at_93.html">Jane Wyman, Ronald Reagan's first wife, dies at 93</a>».  politico.com. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.politico.com/blogs/anneschroeder/0907/Jane_Wyman_Ronald_Reagans_first_wife_died_at_93.html">original</a> el 2021-10-23. [Consulta: 11 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-63"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-63">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071112053844/http://www.reaganfoundation.org/reagan/nancy/nancy_bio.asp">Nancy Reagan > Her Life & Times</a>».  Ronald Reagan Presidential Foundation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reaganfoundation.org/reagan/nancy/nancy_bio.asp">original</a> el 12 novembre 2007. [Consulta: 29 octubre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-64"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-64">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; Gittens, Hasani«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160306200649/http://www.nbcnews.com/news/us-news/nancy-reagan-dead-94-n532871">Former First Lady Nancy Reagan Dead at 94</a>». <i>NBC News</i>, 06-03-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nbcnews.com/news/us-news/nancy-reagan-dead-94-n532871">original</a> el 6 de març 2016. [Consulta: 6 març 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-Love_Story-65"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Love_Story_65-0">65,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Love_Story_65-1">65,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/americas/265714.stm">End of a Love Story</a>». <i>BBC News</i>, 05-06-2004 [Consulta: 21 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220922105155/http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/americas/265714.stm">Arxivat</a> 22 de setembre 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-66"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-66">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110708232414/http://georgewbush-whitehouse.archives.gov/history/firstladies/nr40.html">Nancy Davis Reagan</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Whitehouse.gov&action=edit&redlink=1" class="new" title="Whitehouse.gov (encara no existeix)">whitehouse.gov</a></i>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://georgewbush-whitehouse.archives.gov/history/firstladies/nr40.html">original</a> el 8 juliol 2011. [Consulta: 13 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-67"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-67">↑</a></span> <span class="reference-text">Beschloss, p. 296.</span> </li> <li id="cite_note-her_own_person-68"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-her_own_person_68-0">68,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-her_own_person_68-1">68,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Berry, Deborah Barfield «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newsday.com/news/nationworld/nation/ny-usnanc063835985jun06,0,3872519.story?coll=ny-nationalnews-headlines">By Reagan's Side, but her own person</a>». <i>Newsday</i>, 06-06-2004 [Consulta: 15 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070628085924/http://www.newsday.com/news/nationworld/nation/ny-usnanc063835985jun06%2C0%2C3872519.story?coll=ny-nationalnews-headlines">Arxivat</a> 28 de juny 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-69"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-69">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/id/4201869">Reagan Love Story</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>, 09-06-2004 [Consulta: 25 maig 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140116091857/http://www.nbcnews.com/id/4201869/">Arxivat</a> 16 de gener 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Fieldstadt-70"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Fieldstadt_70-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Gittens</span>, Hasani «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nbcnews.com/news/us-news/nancy-reagan-dead-94-n532871">Former First Lady Nancy Reagan Dead at 94</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>, 06-03-2016 [Consulta: 6 març 2016].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160306200649/http://www.nbcnews.com/news/us-news/nancy-reagan-dead-94-n532871">Arxivat</a> 6 de març 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-71"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-71">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Edward M. Yager. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U2cs7IHERBwC&pg=PA12"><i>Ronald Reagan's Journey: Democrat to Republican</i></a>.  Rowman & Littlefield, 2006, p. 12–15. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780742544215" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780742544215">ISBN 9780742544215</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan%27s+Journey%3A+Democrat+to+Republican&rft.au=Edward+M.+Yager&rft.date=2006&rft.pub=Rowman+%26+Littlefield&rft.pages=12%E2%80%9315&rft.isbn=9780742544215&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU2cs7IHERBwC%26pg%3DPA12"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133444/https://books.google.cat/books?id=U2cs7IHERBwC&pg=PA12#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-72"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-72">↑</a></span> <span class="reference-text">Lori Clune, "Political Ideology and Activism to 1966" in Andrew L. Johns, ed., <i>A Companion to Ronald Reagan</i> (2015) pp. 22–39.</span> </li> <li id="cite_note-73"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-73">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">J. David Woodard. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U6zL1eWMwLsC&pg=PA28"><i>Ronald Reagan: A Biography</i></a>.  <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 2012, p. 28. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780313396397" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780313396397">ISBN 9780313396397</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan%3A+A+Biography&rft.au=J.+David+Woodard&rft.date=2012&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.pages=28&rft.isbn=9780313396397&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU6zL1eWMwLsC%26pg%3DPA28"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516133458/https://books.google.cat/books?id=U6zL1eWMwLsC&pg=PA28">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-74"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-74">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100411222123/http://www.heritage.org/Research/Lecture/President-Reagans-Legacy-and-US-Nuclear-Weapons-Policy">President Reagan's Legacy and U.S. Nuclear Weapons Policy</a>».  Heritage.org, 20-07-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/research/lecture/president-reagans-legacy-and-us-nuclear-weapons-policy">original</a> el 11 d’abril 2010. [Consulta: 14 abril 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-McCullough-75"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-McCullough_75-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/wiki/David_McCullough" title="David McCullough">McCullough, David</a>. <i><a href="/w/index.php?title=Truman_(book)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Truman (book) (encara no existeix)">Truman</a></i>. Simon & Schuster, 1992, p. 665. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-671-45654-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-671-45654-7">ISBN 0-671-45654-7</a></span> </li> <li id="cite_note-An_American_Life-76"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-An_American_Life_76-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFReagan1990"><span style="font-variant: small-caps;">Reagan</span>, Ronald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/americanlife00reag"><i>An American Life: The Autobiography</i></a>.  New York City: <a href="/wiki/Simon_%26_Schuster" title="Simon & Schuster">Simon & Schuster</a>, 1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-671-69198-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-671-69198-1">ISBN 978-0-671-69198-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+American+Life%3A+The+Autobiography&rft.aulast=Reagan&rft.aufirst=Ronald&rft.date=1990&rft.pub=%5B%5BSimon+%26+Schuster%5D%5D&rft.place=New+York+City&rft.isbn=978-0-671-69198-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Famericanlife00reag"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-77"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-77">↑</a></span> <span class="reference-text">Pemberton (1998) pp. 29–31.</span> </li> <li id="cite_note-78"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-78">↑</a></span> <span class="reference-text">Thomas W. Evans, <i>The Education of Ronald Reagan: The General Electric Years and the Untold Story of His Conversion to Conservatism</i> (2008).</span> </li> <li id="cite_note-79"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-79">↑</a></span> <span class="reference-text">Brands, <i>Reagan</i> (2015) p. 128.</span> </li> <li id="cite_note-80"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-80">↑</a></span> <span class="reference-text">Hayward, p. 635.</span> </li> <li id="cite_note-81"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-81">↑</a></span> <span class="reference-text"><span typeof="mw:File"><span><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/12px-Logoyoutube2011favicon.svg.png" decoding="async" width="12" height="9" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/18px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ee/Logoyoutube2011favicon.svg/24px-Logoyoutube2011favicon.svg.png 2x" data-file-width="1677" data-file-height="1194" /></span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=AYrlDlrLDSQ">Ronald Reagan speaks out on Socialized Medicine – Audio</a> a <a href="/wiki/YouTube" title="YouTube">YouTube</a></span> </li> <li id="cite_note-82"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-82">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Rapaport, June 21, 2009, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2009/06/18/INME187IB0.DTL">How AMA 'Coffeecup' gave Reagan a boost</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120128015341/http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2009/06/18/INME187IB0.DTL">Arxivat</a> 2012-01-28 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <i><a href="/w/index.php?title=San_Francisco_Chronicle&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Francisco Chronicle (encara no existeix)">San Francisco Chronicle</a></i>.</span> </li> <li id="cite_note-83"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-83">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTatalovich2010"><span style="font-variant: small-caps;">Tatalovich</span>, Raymond; Byron W. Daynes, <a href="/w/index.php?title=Theodore_J._Lowi&action=edit&redlink=1" class="new" title="Theodore J. Lowi (encara no existeix)">Theodore J. Lowi</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=NT50S7-X0jMC&pg=PA172"><i>Moral Controversies in American Politics</i></a>. 4th.  M.E. Sharpe, 2010, p. 172. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7656-2651-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7656-2651-6">ISBN 978-0-7656-2651-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Moral+Controversies+in+American+Politics&rft.date=2010&rft.edition=4th&rft.pub=M.E.+Sharpe&rft.pages=172&rft.isbn=978-0-7656-2651-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DNT50S7-X0jMC%26pg%3DPA172"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134621/https://books.google.cat/books?id=NT50S7-X0jMC&pg=PA172#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-84"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-84">↑</a></span> <span class="reference-text">Brands, <i>Reagan</i> (2015) pp. 1–6</span> </li> <li id="cite_note-pbs-tfc-85"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pbs-tfc_85-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110922065445/http://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/40_reagan/psources/ps_choose64.html">A Time for Choosing</a>».  PBS. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/40_reagan/psources/ps_choose64.html">original</a> el 22 de setembre 2011. [Consulta: 17 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-86"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-86">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan, Ronald. "A time for choosing." (1964) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://cdn.constitutionreader.com/files/pdf/constitution/ch123.pdf">online</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150119010506/http://cdn.constitutionreader.com/files/pdf/constitution/ch123.pdf">Arxivat</a> 2015-01-19 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-87"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-87">↑</a></span> <span class="reference-text">Broder quoted in J. David Woodard, <i>Ronald Reagan: A Biography</i> (Greenwood, 2012) p. 55.</span> </li> <li id="cite_note-88"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-88">↑</a></span> <span class="reference-text">Ellen Reid Gold, "Ronald Reagan and the oral tradition." <i>Communication Studies</i> (1988) 39#3–4 pp. 159–175.</span> </li> <li id="cite_note-89"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-89">↑</a></span> <span class="reference-text">Kurt W. Ritter, "Ronald Reagan and 'the speech': The rhetoric of public relations politics." <i>Western Journal of Communication</i> (1968) 32#1 pp. 50–58.</span> </li> <li id="cite_note-npc-90"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-npc_90-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation interview"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.loc.gov/rr/record/pressclub/reagan.html"><i>National Press Club Luncheon Speakers, Ronald Reagan, June 16, 1966</i></a>. Washington, D.C.: <a href="/w/index.php?title=National_Press_Club_(United_States)&action=edit&redlink=1" class="new" title="National Press Club (United States) (encara no existeix)">National Press Club</a>. 1966-06-16 – via <a href="/wiki/Library_of_Congress" class="mw-redirect" title="Library of Congress">Library of Congress</a>, Recorded Sound Research Center.</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.btitle=National+Press+Club+Luncheon+Speakers%2C+Ronald+Reagan%2C+June+16%2C+1966&rft.date=1966-06-16&rft.genre=book&rft.place=Washington%2C+D.C.&rft.pub=National+Press+Club&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.loc.gov%2Frr%2Frecord%2Fpressclub%2Freagan.html&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-91"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-91">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210326034616/https://governors.library.ca.gov/33-Reagan.html">The Governors' Gallery – Ronald Reagan</a>».  California State Library. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://governors.library.ca.gov/33-Reagan.html">original</a> el 26 de març 2021. [Consulta: 21 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-92"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-92">↑</a></span> <span class="reference-text">Gerard J. De Groot, "'A Goddamned Electable Person': The 1966 California Gubernatorial Campaign of Ronald Reagan." <i>History</i> 82#267 (1997) pp. 429–448.</span> </li> <li id="cite_note-93"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-93">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAndersonLee1967"><span style="font-variant: small-caps;">Anderson</span>, Totton J.; <span style="font-variant: small-caps;">Lee</span>, Eugene C. «The 1966 Election in California». <i>The Western Political Quarterly</i>, 20, 2, 1967, pàg. 535–554. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F446081">10.2307/446081</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/446081">446081</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-94"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-94">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kahn, Jeffery «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.berkeley.edu/news/media/releases/2004/06/08_reagan.shtml">Ronald Reagan launched political career using the Berkeley campus as a target</a>». <i>UC Berkeley News</i>, 08-06-2004 [Consulta: 30 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120125135404/http://www.berkeley.edu/news/media/releases/2004/06/08_reagan.shtml">Arxivat</a> 25 de gener 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-95"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-95">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001), p. 47.</span> </li> <li id="cite_note-96"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-96">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211204185622/https://uselectionatlas.org/RESULTS/state.php?f=0&fips=6&off=5&elect=0&year=1966">1966 Gubernatorial General Election Results – California</a>», 26-02-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://uselectionatlas.org/RESULTS/state.php?year=1966&off=5&elect=0&fips=6&f=0">original</a> el 4 de desembre 2021. [Consulta: 12 d’octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-Stormy-97"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Stormy_97-0">97,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Stormy_97-1">97,1</a></sup></span> <span class="reference-text">*<span class="citation book" style="font-style:normal">Fischer, Klaus. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=sCXig_6abwkC&pg=PA241"><i>America in White, Black, and Gray: The Stormy 1960s</i></a>.  Continuum, 2006, p. 241–243. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8264-1816-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8264-1816-6">ISBN 978-0-8264-1816-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=America+in+White%2C+Black%2C+and+Gray%3A+The+Stormy+1960s&rft.au=Fischer%2C+Klaus&rft.date=2006&rft.pub=Continuum&rft.pages=241%E2%80%93243&rft.isbn=978-0-8264-1816-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsCXig_6abwkC%26pg%3DPA241"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134708/https://books.google.cat/books?id=sCXig_6abwkC&pg=PA241#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-98"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-98">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://time.com/time/magazine/article/0,9171,899963,00.html">The New Rules of Play</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 08-03-1968 [Consulta: 16 octubre 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071114005733/https://time.com/time/magazine/article/0,9171,899963,00.html">Arxivat</a> 14 de novembre 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Cannon50-99"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cannon50_99-0">99,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon50_99-1">99,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon50_99-2">99,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon50_99-3">99,3</a></sup></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001), p. 50.</span> </li> <li id="cite_note-100"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-100">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,904149,00.html">Postscript to People's Park</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 16-02-1970 [Consulta: 9 desembre 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130822172625/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,904149,00.html">Arxivat</a> 22 August 2013<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-101"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-101">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151210225256/http://police.berkeley.edu/about_UCPD/ucpdhistory.html">A Brief History of UCPD: Berkeley, History Topic: People's Park</a>», 01-08-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://police.berkeley.edu/about_UCPD/ucpdhistory.html">original</a> el 10 desembre 2015. [Consulta: 9 desembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-Cannon295-102"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cannon295_102-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon (2003), p. 295.</span> </li> <li id="cite_note-103"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-103">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan's <a href="/w/index.php?title=Botulism&action=edit&redlink=1" class="new" title="Botulism (encara no existeix)">botulism</a> joke is variously reported as "sometimes you wonder whether there shouldn't be an outbreak of botulism" (<i>Sarasota Journal</i>, March 7, 1974, p. 15A) and "It's just too bad we can't have an epidemic of botulism" (<i>Los Angeles Times</i>, March 14, 1974, "Reagan Raps Press on Botulism Quote.")</span> </li> <li id="cite_note-Cannon51-104"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cannon51_104-0">104,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon51_104-1">104,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon51_104-2">104,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001), p. 51</span> </li> <li id="cite_note-105"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-105">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan, Ronald. (1984) <i><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcatlibraries.org/oclc/10456929?tab=holdings">Abortion and the conscience of the nation</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070929135737/http://www.worldcatlibraries.org/oclc/10456929?tab=holdings">Arxivat</a> 2007-09-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</i>. Nashville: T. Nelson. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8407-4116-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8407-4116-2">ISBN 0-8407-4116-2</a></span> </li> <li id="cite_note-huey_newton-106"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-huey_newton_106-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20020314193323/https://www.pbs.org/hueypnewton/actions/actions_capitolmarch.html">From "A Huey P. Newton Story"</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/hueypnewton/actions/actions_capitolmarch.html">original</a> el 14 de març 2002. [Consulta: 7 juliol 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-black_panthers-107"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-black_panthers_107-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191023204755/http://xroads.virginia.edu/~UG01/barillari/pantherintro.html">How to Stage a Revolution Introduction</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://xroads.virginia.edu/~UG01/barillari/pantherintro.html">original</a> el 23 d’octubre 2019. [Consulta: 7 juliol 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-108"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-108">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://articles.latimes.com/2003/jul/13/local/me-history13">Recall Idea Got Its Start in L.A. in 1898</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180917212158/http://articles.latimes.com/2003/jul/13/local/me-history13">Arxivat</a> 2018-09-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, July 13, 2003.</span> </li> <li id="cite_note-109"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-109">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Seneker, Carl J «Governor Reagan and Executive Clemency». <i>California Law Review</i>, 55, 2, 5-1967, pàg. 412–418. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F3479351">10.2307/3479351</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/3479351">3479351</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-110"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-110">↑</a></span> <span class="reference-text">Community Property and Family Law: The Family Law Act of 1969 by Aidan R. Gough, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://digitalcommons.law.ggu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1057&context=callaw">Digitalcommons.law.ggu.edu</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141015022629/http://digitalcommons.law.ggu.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1057&context=callaw">Arxivat</a> 2014-10-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-111"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-111">↑</a></span> <span class="reference-text">1969 Cal. Stats. chapter 1608, p. 3313.</span> </li> <li id="cite_note-112"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-112">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFReagan2004"><a href="/w/index.php?title=Michael_Reagan&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Reagan (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Reagan</span>, Michael</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Aeiyo_KOKIcC&pg=PA44"><i>Twice Adopted</i></a>.  Nashville, Tennessee: Broadman & Holman Publishers, 2004, p. 44. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-8054-3144-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-8054-3144-6">ISBN 0-8054-3144-6</a></span> [Consulta: 9 juliol 2020].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Twice+Adopted&rft.aulast=Reagan&rft.aufirst=Michael&rft.date=2004&rft.pub=Broadman+%26+Holman+Publishers&rft.place=Nashville%2C+Tennessee&rft.pages=44&rft.isbn=0-8054-3144-6&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DAeiyo_KOKIcC%26pg%3DPA44"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134622/https://books.google.cat/books?id=Aeiyo_KOKIcC&pg=PA44#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 16 de maig 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-113"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-113">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDeace2018"><a href="/w/index.php?title=Steve_Deace&action=edit&redlink=1" class="new" title="Steve Deace (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Deace</span>, Steve</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180529205422/http://www.businessinsider.com/steve-deace-iowa-divorce-women--2013-3">Top Iowa Conservative: Divorce Is Not The Answer to Domestic Violence</a>», 06-05-2018. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.businessinsider.com/steve-deace-iowa-divorce-women--2013-3">original</a> el 29 maig 2018. [Consulta: 29 maig 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-114"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-114">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kubarych, Roger M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080731075753/http://www.cfr.org/publication/7092/reagan_economic_legacy.html">The Reagan Economic Legacy</a>».  Council on Foreign Relations, 09-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cfr.org/publication/7092/reagan_economic_legacy.html">original</a> el 31 juliol 2008. [Consulta: 22 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-115"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-115">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://time.com/time/magazine/article/0,9171,947391-2,00.html">Candidate Reagan is Born Again</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 24-09-1979 [Consulta: 10 maig 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521072941/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,947391-2,00.html">Arxivat</a> 21 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-1976_Results-116"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-1976_Results_116-0">116,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-1976_Results_116-1">116,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061006023552/http://www.politicallibrary.org/TallState/1976rep.html">1976 New Hampshire presidential Primary, February 24, 1976 Republican Results</a>».  New Hampshire Political Library. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.politicallibrary.org/TallState/1976rep.html">original</a> el 6 octubre 2006. [Consulta: 10 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-117"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-117">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hathorn Billy «Mayor Ernest Angelo Jr., of Midland and the 96–0 Reagan Sweep of Texas, May 1, 1976». <i>West Texas Historical Association Yearbook</i>, 86, 2010, pàg. 77–91.</span></span> </li> <li id="cite_note-118"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-118">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190722013143/https://www.archives.gov/federal-register/electoral-college/scores.html#1976">Electoral College Box Scores 1789–1996</a>».  U.S. National Archives and Records Admin.. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.archives.gov/federal-register/electoral-college/scores.html#1976">original</a> el 22 de juliol 2019. [Consulta: 30 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-identity-119"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-identity_119-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRimmerman2001"><span style="font-variant: small-caps;">Rimmerman</span>, Craig «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=Y0BexugIsxsC&pg=PA130">From Identity to Politics: The Lesbian and Gay Movements in the United States</a>». <i>Temple University Press</i>, 11-2001 [Consulta: 7 desembre 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134650/https://books.google.cat/books?id=Y0BexugIsxsC&pg=PA130#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 16 de maig 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-date-120"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-date_120-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Stockton-San Joaquin County Public Library</span> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.stockton.lib.ca.us/prophist.htm#NOV78">Ballot Propositions June 1978 – June 1998</a>». <i>Stockton-San Joaquin County Public Library</i> [Consulta: 7 desembre 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120219052043/http://www.stockton.lib.ca.us/prophist.htm#NOV78">Arxivat</a> 19 de febrer 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Herald-Examiner-121"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Herald-Examiner_121-0">121,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Herald-Examiner_121-1">121,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFReagan1978"><span style="font-variant: small-caps;">Reagan</span>, Ronald «Editorial: Two Ill-advised California Trends». <i>Los Angeles Herald-Examiner</i>, 01-11-1978, p. A19.</span></span> </li> <li id="cite_note-122"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-122">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMagliocca2010">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170814221057/https://concurringopinions.com/archives/2010/10/ronald-reagan-and-gay-rights.html">Ronald Reagan and Gay Rights: A reproduction of the op-ed <i>"Editorial: Two Ill-advised California Trends"</i> by Ronald Reagan in the <i>Los Angeles Herald-Examiner</i> from Library of Congress</a>», 18-10-2010. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://concurringopinions.com/archives/2010/10/ronald-reagan-and-gay-rights.html">original</a> el 14 agost 2017. [Consulta: 14 agost 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-White2021-123"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-White2021_123-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://thehill.com/opinion/campaign/556632-kevin-mccarthy-should-meet-the-ronald-reagan-of-1978">Kevin McCarthy should meet the Ronald Reagan of 1978</a>». <i><a href="/w/index.php?title=The_Hill_(newspaper)&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Hill (newspaper) (encara no existeix)">The Hill</a></i>, 03-06-2021 [Consulta: 4 juny 2021].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210603154637/https://thehill.com/opinion/campaign/556632-kevin-mccarthy-should-meet-the-ronald-reagan-of-1978">Arxivat</a> 3 de juny 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Carpenter2004-124"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Carpenter2004_124-0">124,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Carpenter2004_124-1">124,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCarpenter2004">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170910153054/https://igfculturewatch.com/2004/06/10/reagan-and-gays-a-reassessment/">Reagan and Gays: A Reassessment</a>», 10-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://igfculturewatch.com/2004/06/10/reagan-and-gays-a-reassessment/">original</a> el 10 de setembre 2017. [Consulta: 4 juny 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-125"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-125">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Louis_Uchitelle&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louis Uchitelle (encara no existeix)">Uchitelle, Louis</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1988/09/22/us/bush-like-reagan-in-1980-seeks-tax-cuts-to-stimulate-the-economy.html">Bush, Like Reagan in 1980, Seeks Tax Cuts to Stimulate the Economy</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 22-09-1988 [Consulta: 6 febrer 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121110085537/http://www.nytimes.com/1988/09/22/us/bush-like-reagan-in-1980-seeks-tax-cuts-to-stimulate-the-economy.html">Arxivat</a> 10 de novembre 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-clinton-126"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-clinton_126-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hakim, Danny «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2006/03/14/nyregion/14repubs.html">Challengers to Clinton Discuss Plans and Answer Questions</a>». <i>The New York Times</i>, 14-03-2006 [Consulta: 6 febrer 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140324192018/http://www.nytimes.com/2006/03/14/nyregion/14repubs.html">Arxivat</a> 24 de març 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-127"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-127">↑</a></span> <span class="reference-text">Kneeland, Douglas E. (August 4, 1980) "Reagan Campaigns at Mississippi Fair; Nominee Tells Crowd of 10,000 He Is Backing States' Rights." <i>The New York Times</i>. p. A11. Retrieved January 1, 2008.</span> </li> <li id="cite_note-128"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-128">↑</a></span> <span class="reference-text">John David Lees, Michael Turner. Reagan's first four years: a new beginning? Manchester University Press ND, 1988. p. 11.</span> </li> <li id="cite_note-129"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-129">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Domenico Montanaro. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190809021727/https://www.npr.org/sections/itsallpolitics/2015/04/16/400008182/throwback-thursday-reagan-announces-run-for-president">Throwback Thursday: Reagan Announces Run for President</a>». <i>NPR</i>, 16-04-2015. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.npr.org/sections/itsallpolitics/2015/04/16/400008182/throwback-thursday-reagan-announces-run-for-president">original</a> el 9 d’agost 2019. [Consulta: 12 d’octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-RR-C&E-130"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-RR-C&E_130-0">130,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-RR-C&E_130-1">130,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-RR-C&E_130-2">130,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-RR-C&E_130-3">130,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCannon2016"><span style="font-variant: small-caps;">Cannon</span>, Lou. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190402055741/http://millercenter.org/president/reagan/campaigns-and-elections">Ronald Reagan: Campaigns and Elections</a>».  Miller Center of Public Affairs, University of Virginia, 04-10-2016. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://millercenter.org/president/reagan/campaigns-and-elections">original</a> el 2 d’abril 2019. [Consulta: 27 març 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-131"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-131">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120209202529/http://uselectionatlas.org/RESULTS/national.php?year=1980">1980 Presidential Election Results</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://uselectionatlas.org/RESULTS/national.php?year=1980">original</a> el 9 de febrer 2012. [Consulta: 28 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-132"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-132">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Woollley</span>, John T.«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180212213723/http://www.presidency.ucsb.edu/showelection.php?year=1980">Election of 1980</a>».  Santa Barbara, California:  The American Presidency Project. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/showelection.php?year=1980">original</a> el 12 febrer 2018. [Consulta: 27 març 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-Freidel84-133"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Freidel84_133-0">133,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Freidel84_133-1">133,1</a></sup></span> <span class="reference-text">*<span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFreidelSidey1995"><span style="font-variant: small-caps;">Freidel</span>, Frank; <span style="font-variant: small-caps;">Sidey</span>, Hugh. <i>The Presidents of the United States of America</i>.  Washington, D.C.: <a href="/w/index.php?title=White_House_Historical_Association&action=edit&redlink=1" class="new" title="White House Historical Association (encara no existeix)">White House Historical Association</a>, 1995, p. 84. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-912308-57-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-912308-57-9">ISBN 978-0-912308-57-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Presidents+of+the+United+States+of+America&rft.date=1995&rft.pub=%5B%5BWhite+House+Historical+Association%5D%5D&rft.place=Washington%2C+D.C.&rft.pages=84&rft.isbn=978-0-912308-57-9"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-134"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-134">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hayward, Steven F. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090313182355/http://www.aei.org/publications/pubID.22519/pub_detail.asp">Reagan in Retrospect</a>».  American Enterprise Institute for Public Policy Research, 16-05-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aei.org/publications/pubID.22519/pub_detail.asp">original</a> el 13 març 2009. [Consulta: 7 abril 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-cannon746-135"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-cannon746_135-0">135,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-cannon746_135-1">135,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Cannon (1991, 2000), p. 746.</span> </li> <li id="cite_note-136"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-136">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Reagan, Ronald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reagandiaries00reag"><i>The Reagan Diaries</i></a>.  Harper Collins, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-06-087600-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-06-087600-5">ISBN 978-0-06-087600-5</a></span> [Consulta: 5 juny 2007].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reagan+Diaries&rft.au=Reagan%2C+Ronald&rft.date=2007&rft.pub=Harper+Collins&rft.isbn=978-0-06-087600-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freagandiaries00reag"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-oldest-137"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-oldest_137-0">137,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-oldest_137-1">137,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPeter2020"><span style="font-variant: small-caps;">Peter</span>, Josh. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20201107182039/https://www.usatoday.com/story/news/politics/2020/11/05/oldest-president-joe-biden/6181672002/">Joe Biden will become the oldest president in American history, a title previously held by Ronald Reagan</a>» (en anglès americà), 05-11-2020. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/story/news/politics/2020/11/05/oldest-president-joe-biden/6181672002/">original</a> el 7 de novembre 2020. [Consulta: 18 novembre 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-138"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-138">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Murray, Robert K.; Tim H. Blessing <i>Greatness in the White House</i>.  Penn State Press, 1993, p. 80. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-271-02486-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-271-02486-8">ISBN 978-0-271-02486-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Greatness+in+the+White+House&rft.date=1993&rft.pub=Penn+State+Press&rft.pages=80&rft.isbn=978-0-271-02486-8"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-139"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-139">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://news.google.cat/newspapers?nid=2245&dat=19840712&id=vogzAAAAIBAJ&pg=5416,1067751">Reagan Urges School 'Moment of Silence'</a>». <i>Lodi News-Sentinel</i>, 12-07-1984.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134522/https://news.google.cat/newspapers?nid=2245&dat=19840712&id=vogzAAAAIBAJ&pg=5416,1067751">Arxivat</a> 16 de maig 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Law_of_Church_and_State-140"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Law_of_Church_and_State_140-0">140,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Law_of_Church_and_State_140-1">140,1</a></sup></span> <span class="reference-text">David M. Ackerman, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=QCNZfpRCqh0C">The Law of Church and State: Developments in the Supreme Court Since 1980</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516134630/https://books.google.cat/books?id=QCNZfpRCqh0C">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. Novinka Books, 2001. p. 2.</span> </li> <li id="cite_note-141"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-141">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110628185153/http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=US&vol=370&invol=421">U.S. Supreme Court: <i>Engel v. Vitale</i>, 370 U.S. 421 (1962)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://caselaw.lp.findlaw.com/scripts/getcase.pl?court=US&vol=370&invol=421">original</a> el 28 de juny 2011. [Consulta: 30 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-142"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-142">↑</a></span> <span class="reference-text">Ronald Reagan, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/ws/index.php?pid=40205">Address Before a Joint Session of the Congress on the State of the Union</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180909184153/http://www.presidency.ucsb.edu/ws/index.php?pid=40205">Arxivat</a> 2018-09-09 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. January 25, 1984.</span> </li> <li id="cite_note-143"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-143">↑</a></span> <span class="reference-text">George de Lama, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://articles.chicagotribune.com/1985-06-07/news/8502050842_1_supreme-court-vietnam-nicaragua">Reagan Sees An "Uphill Battle" For Prayer In Public Schools</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141110232412/http://articles.chicagotribune.com/1985-06-07/news/8502050842_1_supreme-court-vietnam-nicaragua">Arxivat</a> 2014-11-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. June 7, 1985, Chicago Tribune.</span> </li> <li id="cite_note-NYT-144"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-NYT_144-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Stuart Taylor Jr., <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1987/01/28/nyregion/high-court-accepts-appeal-of-moment-of-silence-law.html">High Court Accepts Appeal Of Moment Of Silence Law</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211029183227/https://www.nytimes.com/1987/01/28/nyregion/high-court-accepts-appeal-of-moment-of-silence-law.html">Arxivat</a> 2021-10-29 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. January 28, 1987, The New York Times.</span> </li> <li id="cite_note-cnn_transcript-145"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-cnn_transcript_145-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/30/lkl.00.html">Remembering the Assassination Attempt on Ronald Reagan</a>». <i>CNN</i>, 30-03-2001 [Consulta: 19 desembre 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191219043617/http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/30/lkl.00.html">Arxivat</a> 19 de desembre 2019 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191219043617/http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/30/lkl.00.html">Còpia arxivada</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/30/lkl.00.html">original</a> el 2019-12-19. [Consulta: 12 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:0-146"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:0_146-0">146,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:0_146-1">146,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">CST</span>, Posted on 02 04 11 5:14 AM. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20191018044149/https://www.realclearpolitics.com/lists/reagan_memorable_moments/assassination_attempt.html">RealClearSports – Assassination Attempt – March 30, 1981</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.realclearpolitics.com/lists/reagan_memorable_moments/assassination_attempt.html">original</a> el 18 d’octubre 2019. [Consulta: 18 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-147"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-147">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kengor, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171012101718/https://www.catholiceducation.org/en/faith-and-character/faith-and-character/reagans-catholic-connections.html">Reagan's Catholic Connections</a>», 11-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.catholiceducation.org/en/faith-and-character/faith-and-character/reagans-catholic-connections.html">original</a> el 12 d’octubre 2017. [Consulta: 30 maig 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-presidential_leadership-148"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-presidential_leadership_148-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">James Taranto; Leonard Leo <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/presidentiallead00tara"><i>Presidential Leadership</i></a>.  Wall Street Journal Books, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7432-7226-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7432-7226-1">ISBN 978-0-7432-7226-1</a></span> [Consulta: 20 octubre 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Presidential+Leadership&rft.date=2004&rft.pub=Wall+Street+Journal+Books&rft.isbn=978-0-7432-7226-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpresidentiallead00tara"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-149"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-149">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140713172246/http://www.archives.gov/legislative/features/oconnor.html">Reagan's Nomination of O'Connor</a>».  archives.gov. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.archives.gov/legislative/features/oconnor.html">original</a> el 13 de juliol 2014. [Consulta: 7 novembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-150"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-150">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFNorthrup1984"><span style="font-variant: small-caps;">Northrup</span>, Herbert R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211026164025/https://www.jstor.org/stable/2522839">The Rise and Demise of PATCO</a>». <i>Industrial and Labor Relations Review</i>, 37, 2, 1984, pàg. 167–184. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jstor.org/stable/2522839">original</a> el 2021-10-26. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1177%2F001979398403700201">10.1177/001979398403700201</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/2522839">2522839</a> [Consulta: 13 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-151"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-151">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.webcitation.org/65JQS5AP6?url=http://www.reagan.utexas.edu/archives/speeches/1981/80381a.htm">Remarks and a Question-and-Answer Session With Reporters on the Air Traffic Controllers Strike</a>».  Ronald Reagan Presidential Foundation, 1981. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reagan.utexas.edu/archives/speeches/1981/80381a.htm">original</a> el 9 de febrer 2012. [Consulta: 13 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-152"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-152">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,962487,00.html">Unhappy Again</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 06-10-1986 [Consulta: 15 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120208204239/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,962487,00.html">Arxivat</a> 8 de febrer 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-153"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-153">↑</a></span> <span class="reference-text">David Schultz, <i>Encyclopedia of public administration and public policy</i> (2004) p. 359.</span> </li> <li id="cite_note-Cannon-154"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cannon_154-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon (1991, 2000), p. 235.</span> </li> <li id="cite_note-155"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-155">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101223054222/http://www.bls.gov/cps/prev_yrs.htm">Employment status of the civilian noninstitutional population 16 years and over, 1940 to date</a>».  United States Bureau of Labor Statistics. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bls.gov/cps/prev_yrs.htm">original</a> el 23 de desembre 2010. [Consulta: 6 desembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-156"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-156">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190428090214/https://data.bls.gov/timeseries/LNS14000000">Labor Force Statistics from the Current Population Survey</a>».  Data.bls.gov, 17-08-2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://data.bls.gov/timeseries/LNS14000000">original</a> el 28 d’abril 2019. [Consulta: 4 octubre 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-157"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-157">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150923170915/https://research.stlouisfed.org/fred2/series/GDPC96">Real Gross Domestic Product, 3 Decimal</a>».  US. Bureau of Economic Analysis, 01-01-1947. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://research.stlouisfed.org/fred2/series/GDPC96">original</a> el 23 de setembre 2015. [Consulta: 23 setembre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-158"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-158">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Karaagac, John. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=ZFhGnjKqjgAC&pg=PA113"><i>Ronald Reagan and Conservative Reformism</i></a>.  Lexington Books, 2000, p. 113. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7391-0296-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7391-0296-1">ISBN 978-0-7391-0296-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan+and+Conservative+Reformism&rft.au=Karaagac%2C+John&rft.date=2000&rft.pub=Lexington+Books&rft.pages=113&rft.isbn=978-0-7391-0296-1&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DZFhGnjKqjgAC%26pg%3DPA113"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Cannon99-159"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cannon99_159-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001) p. 99.</span> </li> <li id="cite_note-160"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-160">↑</a></span> <span class="reference-text">Hayward, pp. 146–148.</span> </li> <li id="cite_note-161"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-161">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Peter B. Levy. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=7veohk0fkLYC&pg=PA305"><i>Encyclopedia of the Reagan-Bush Years</i></a>.  <a href="/wiki/ABC-CLIO" class="mw-redirect" title="ABC-CLIO">ABC-CLIO</a>, 1996, p. 305–306. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780313290183" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780313290183">ISBN 9780313290183</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Encyclopedia+of+the+Reagan-Bush+Years&rft.au=Peter+B.+Levy&rft.date=1996&rft.pub=%5B%5BABC-CLIO%5D%5D&rft.pages=305%E2%80%93306&rft.isbn=9780313290183&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D7veohk0fkLYC%26pg%3DPA305"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-apsr-162"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-apsr_162-0">162,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-apsr_162-1">162,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBartels,_Larry_M.1991"><span style="font-variant: small-caps;">Bartels, Larry M.</span>, L. M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200407190523/https://semanticscholar.org/paper/fdee96153a27e69e49c0947057f712b62f2aa790">Constituency Opinion and Congressional Policy Making: The Reagan Defense Build Up</a>». <i>The American Political Science Review</i>, 85, 2, 01-06-1991, pàg. 457–474. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://semanticscholar.org/paper/fdee96153a27e69e49c0947057f712b62f2aa790">original</a> el 7 d’abril 2020. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F1963169">10.2307/1963169</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0003-0554">0003-0554</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/1963169">1963169</a> [Consulta: 13 d’octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-163"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-163">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMitchell1996"><span style="font-variant: small-caps;">Mitchell</span>, Daniel J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070530071923/http://www.heritage.org/Research/Taxes/BG1086.cfm">The Historical Lessons of Lower Tax Rates</a>».  The Heritage Foundation, 19-07-1996. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/Research/Taxes/BG1086.cfm">original</a> el 30 maig 2007. [Consulta: 22 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42-164"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42_164-0">164,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-The_Tax_Decade,_Eugene_Steuerle,_Urban_Institute,_1992,_page_42_164-1">164,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSteuerle1992"><span style="font-variant: small-caps;">Steuerle</span>, C. Eugene. «Chapter 3: The Early Reagan Era». A: <i>The Tax Decade: How Taxes Came to Dominate the Public Agenda</i>.  Washington D.C.: Urban Institute Press, 1992, p. 42. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780877665236" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780877665236">ISBN 9780877665236</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Tax+Decade%3A+How+Taxes+Came+to+Dominate+the+Public+Agenda&rft.atitle=Chapter+3%3A+The+Early+Reagan+Era&rft.aulast=Steuerle&rft.aufirst=C.+Eugene&rft.date=1992&rft.pub=Urban+Institute+Press&rft.place=Washington+D.C.&rft.pages=42&rft.isbn=9780877665236"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-165"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-165">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSahadi2010"><span style="font-variant: small-caps;">Sahadi</span>, Jeanne «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://money.cnn.com/2010/09/08/news/economy/reagan_years_taxes/index.htm">Taxes: What people forget about Reagan</a>». <i><a href="/wiki/CNN" class="mw-redirect" title="CNN">CNN</a></i>, 12-09-2010 [Consulta: 27 gener 2017].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170119010948/http://money.cnn.com/2010/09/08/news/economy/reagan_years_taxes/index.htm">Arxivat</a> 19 de gener 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-166"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-166">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100810143031/http://old.nationalreview.com/nrof_bartlett/bartlett200310290853.asp">Bruce Bartlett on Tax Increases & Reagan on NRO Financial</a>», 29-10-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://old.nationalreview.com/nrof_bartlett/bartlett200310290853.asp">original</a> el 10 agost 2010. [Consulta: 14 agost 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-forbes.com-167"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-forbes.com_167-0">167,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-forbes.com_167-1">167,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBartlett2009"><a href="/w/index.php?title=Bruce_Bartlett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruce Bartlett (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Bartlett</span>, Bruce</a>. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924124356/http://www.forbes.com/2009/02/26/obama-budget-reagan-clinton-bush-opinions-columnists_higher_taxes.html">Higher Taxes: Will The Republicans Cry Wolf Again?</a>», 27-02-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.forbes.com/2009/02/26/obama-budget-reagan-clinton-bush-opinions-columnists_higher_taxes.html">original</a> el 24 de setembre 2015. [Consulta: 14 agost 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-168"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-168">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTempalski2003"><span style="font-variant: small-caps;">Tempalski</span>, Jerry «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110221153338/http://www.treasury.gov/resource-center/tax-policy/tax-analysis/Documents/ota81.pdf">OTA Paper 81 – Revenue Effects of Major Tax Bills, rev. September 2006</a>». <i>OTA Papers</i>. United States Department of the Treasury, Office of Tax Analysis, 2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.treasury.gov/resource-center/tax-policy/tax-analysis/Documents/ota81.pdf">original</a> el 21 febrer 2011 [Consulta: 28 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-169"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-169">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKrugman2004"><a href="/wiki/Paul_Krugman" title="Paul Krugman"><span style="font-variant: small-caps;">Krugman</span>, Paul</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2004/06/08/opinion/the-great-taxer.html">The Great Taxer</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 08-06-2004 [Consulta: 30 març 2010].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20221220114428/https://www.nytimes.com/2004/06/08/opinion/the-great-taxer.html">Arxivat</a> 20 de desembre 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-170"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-170">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.forbes.com/2010/02/02/barack-obama-ronald-reagan-budget-taxes-opinions-contributors-rob-shapiro.html">Even Reagan Raised Taxes</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150924134125/http://www.forbes.com/2010/02/02/barack-obama-ronald-reagan-budget-taxes-opinions-contributors-rob-shapiro.html">Arxivat</a> 2015-09-24 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.," <i>Forbes.</i> Retrieved August 14, 2010.</span> </li> <li id="cite_note-171"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-171">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180814045606/https://www.bea.gov/national/xls/gdpchg.xls">Gross Domestic Product</a>» (Excel).  Bureau of Economic Analysis, 27-07-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bea.gov/national/xls/gdpchg.xls">original</a> el 14 agost 2018. [Consulta: 15 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-172"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-172">↑</a></span> <span class="reference-text">Hayward, p. 185.</span> </li> <li id="cite_note-Cannon128-173"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Cannon128_173-0">173,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon128_173-1">173,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Cannon128_173-2">173,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Cannon & Beschloss (2001), p. 128.</span> </li> <li id="cite_note-174"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-174">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBrownleeGraham2003"><span style="font-variant: small-caps;">Brownlee</span>, Elliot; <span style="font-variant: small-caps;">Graham</span>, Hugh Davis. <i>The Reagan Presidency: Pragmatic Conservatism & Its Legacies</i>.  Lawrence, Kansas: University of Kansas Press, 2003, p. 172–173.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reagan+Presidency%3A+Pragmatic+Conservatism+%26+Its+Legacies&rft.date=2003&rft.pub=University+of+Kansas+Press&rft.place=Lawrence%2C+Kansas&rft.pages=172%E2%80%93173"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-175"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-175">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSteuerle1992"><span style="font-variant: small-caps;">Steuerle</span>, C. Eugene. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/taxdecadehowtaxe0000steu/page/122"><i>The Tax Decade: How Taxes Came to Dominate the Public Agenda</i></a>.  Washington D.C.: The Urban Institute Press, 1992, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/taxdecadehowtaxe0000steu/page/122">122</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87766-523-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87766-523-6">ISBN 978-0-87766-523-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Tax+Decade%3A+How+Taxes+Came+to+Dominate+the+Public+Agenda&rft.date=1992&rft.pub=The+Urban+Institute+Press&rft.place=Washington+D.C.&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftaxdecadehowtaxe0000steu%2Fpage%2F122+122%5D&rft.isbn=978-0-87766-523-6&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftaxdecadehowtaxe0000steu%2Fpage%2F122"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-176"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-176">↑</a></span> <span class="reference-text">Tempalski (2006), Table 2.</span> </li> <li id="cite_note-177"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-177">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080730192808/http://www.cbo.gov/budget/historical.shtml">Historical Budget Data</a>».  Congressional Budget Office, 20-03-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbo.gov/budget/historical.shtml">original</a> el 30 juliol 2008. [Consulta: 10 agost 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-178"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-178">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100525112710/http://www.presidency.ucsb.edu/data/budget.php">Federal Budget Receipts and Outlays</a>».  Presidency.ucsb.edu. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/data/budget.php">original</a> el 25 de maig 2010. [Consulta: 8 març 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-179"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-179">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110501213059/http://www.socialsecurity.gov/history/pdf/4a.pdf">Annual Statistical Supplement, 2008 – Old-Age, Survivors, and Disability Insurance Trust Funds (4.A)</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.socialsecurity.gov/history/pdf/4a.pdf">original</a> el 1 de maig 2011. [Consulta: 8 març 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-180"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-180">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/newshour/bb/economy/jan-june04/reagan_6-10-04.html">Reaganomics</a>». <i>PBS</i>, 10-06-2004 [Consulta: 21 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011205531/http://pbs.org/newshour/bb/economy/jan-june04/reagan_6-10-04.html">Arxivat</a> 11 October 2007<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-American_Dreamer-181"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-American_Dreamer_181-0">181,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-American_Dreamer_181-1">181,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-American_Dreamer_181-2">181,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Murr</span>, Andrew; <span style="font-variant: small-caps;">Clift</span>, Eleanor; <span style="font-variant: small-caps;">Lipper</span>, Tamara; <span style="font-variant: small-caps;">Breslau</span>, Karen «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newsweek.com/id/54017?tid=relatedcl">American Dreamer</a>». <i>Newsweek</i>, 14-06-2004 [Consulta: 3 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-DreierNation-182"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-DreierNation_182-0">182,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-DreierNation_182-1">182,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-DreierNation_182-2">182,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDreier2011"><span style="font-variant: small-caps;">Dreier</span>, Peter «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.fredericksburg.com/opinionop-ed/don-t-add-reagan-s-face-to-mount-rushmore/article_9a329ef8-6d41-5a80-80b5-085a28f07316.html">Don't add Reagan's Face to Mount Rushmore</a>». <i><a href="/wiki/The_Nation" title="The Nation">The Nation</a></i>, 03-04-2011.</span></span> </li> <li id="cite_note-183"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-183">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBartlett2012"><span style="font-variant: small-caps;">Bartlett</span>, Bruce «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://economix.blogs.nytimes.com/2012/06/05/rich-nontaxpayers/?gwh=01897A4E09CA7986B86648979A5CD26F">Rich Nontaxpayers</a>». <i>The New York Times</i>, 05-06-2012.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210508132105/https://economix.blogs.nytimes.com/2012/06/05/rich-nontaxpayers/?gwh=01897A4E09CA7986B86648979A5CD26F">Arxivat</a> 8 de maig 2021 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-184"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-184">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2012/01/18/us/politics/for-wealthy-tax-cuts-since-1980s-have-been-gain-gain.html">Since 1980s, the Kindest of Tax Cuts for the Rich</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 18-01-2012 [Consulta: 21 gener 2012].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120121024001/http://www.nytimes.com/2012/01/18/us/politics/for-wealthy-tax-cuts-since-1980s-have-been-gain-gain.html?">Arxivat</a> 21 de gener 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-185"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-185">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2011/11/19/business/economy/tax-pledge-may-scuttle-deal-to-cut-deficit-economic-memo.html">Tax Pledge May Scuttle a Deal on Deficit</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 18-11-2011 [Consulta: 27 gener 2012].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111210182136/http://www.nytimes.com/2011/11/19/business/economy/tax-pledge-may-scuttle-deal-to-cut-deficit-economic-memo.html">Arxivat</a> 10 de desembre 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-186"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-186">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKrugman2004"><a href="/wiki/Paul_Krugman" title="Paul Krugman"><span style="font-variant: small-caps;">Krugman</span>, Paul</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2004/06/08/opinion/the-great-taxer.html">The Great Taxer</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 08-06-2004 [Consulta: 30 agost 2011].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20221220114428/https://www.nytimes.com/2004/06/08/opinion/the-great-taxer.html">Arxivat</a> 20 de desembre 2022 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-187"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-187">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBarlett2010"><a href="/w/index.php?title=Bruce_Bartlett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bruce Bartlett (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Barlett</span>, Bruce</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://capitalgainsandgames.com/blog/bruce-bartlett/1632/reagans-tax-increases">Reagan's Tax Increases</a>». <i>CapitalGainsandGames.com</i>, 06-04-2010 [Consulta: 29 abril 2012].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120625075018/http://capitalgainsandgames.com/blog/bruce-bartlett/1632/reagans-tax-increases">Arxivat</a> 25 de juny 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-budgetc-188"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-budgetc_188-0">188,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-budgetc_188-1">188,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Rosenbaum, David E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1986/01/08/us/reagan-insists-budget-cuts-are-way-to-reduce-deficit.html">Reagan insists Budget Cuts are way to Reduce Deficit</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 08-01-1986 [Consulta: 21 agost 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110427115234/http://www.nytimes.com/1986/01/08/us/reagan-insists-budget-cuts-are-way-to-reduce-deficit.html">Arxivat</a> 27 April 2011<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-189"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-189">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080820215515/http://www.britannica.com/EBchecked/topic/492882/Ronald-W-Reagan/214230/Domestic-policies">Ronald Reagan: Presidency, Domestic Policies</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.britannica.com/EBchecked/topic/492882/Ronald-W-Reagan/214230/Domestic-policies">original</a> el 20 d’agost 2008. [Consulta: 21 agost 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-190"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-190">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080715143637/http://www.epa.gov/history/topics/epa/15e.htm">Views from the Former Administrators</a>».  Environmental Protection Agency, 01-11-1985. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.epa.gov/history/topics/epa/15e.htm">original</a> el 15 juliol 2008. [Consulta: 21 agost 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-191"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-191">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080517013218/http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/pressketch.html">The Reagan Presidency</a>».  Reagan Presidential Foundation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/pressketch.html">original</a> el 17 maig 2008. [Consulta: 4 agost 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-192"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-192">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Pear, Robert «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1992/04/19/us/us-to-reconsider-denial-of-benefits-to-many-disabled.html">U.S. to Reconsider Denial of Benefits to Many Disabled</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 19-04-1992 [Consulta: 23 maig 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120910072808/http://www.nytimes.com/1992/04/19/us/us-to-reconsider-denial-of-benefits-to-many-disabled.html?">Arxivat</a> 10 de setembre 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-193"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-193">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bergsten, C. Fred «Strong Dollar, Weak Policy». <i>The International Economy</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-194"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-194">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Stock Market Crashes, Precursors and Replicas». <i>Journal de Physique I</i>, 6, 1, 1996, pàg. 167–175. <a href="/wiki/ArXiv" title="ArXiv">arXiv</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://arxiv.org/abs/cond-mat/9510036">cond-mat/9510036</a>. <a href="/wiki/Bibcode" title="Bibcode">Bibcode</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://adsabs.harvard.edu/abs/1996JPhy1...6..167S">1996JPhy1...6..167S</a>. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1051%2Fjp1%3A1996135">10.1051/jp1:1996135</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-195"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-195">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120206164959/http://www.treasurydirect.gov/govt/reports/pd/histdebt/histdebt_histo4.htm">Historical Debt Outstanding</a>».  U.S. Treasury Department. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.treasurydirect.gov/govt/reports/pd/histdebt/histdebt_histo4.htm">original</a> el 6 de febrer 2012. [Consulta: 8 setembre 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-196"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-196">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Brandly, Mark «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.mises.org/story/1519">Will We Run Out of Energy?</a>». <i>Ludwig von Mises Institute</i>, 20-05-2004 [Consulta: 6 novembre 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090114080814/http://www.mises.org/story/1519">Arxivat</a> 14 de gener 2009 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-heritage-197"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-heritage_197-0">197,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-heritage_197-1">197,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLieberman2005"><span style="font-variant: small-caps;">Lieberman</span>, Ben «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/Research/EnergyandEnvironment/wm827.cfm">A Bad Response To Post-Katrina Gas Prices</a>». <i><a href="/w/index.php?title=The_Heritage_Foundation&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Heritage Foundation (encara no existeix)">The Heritage Foundation</a></i>, 01-09-2005 [Consulta: 6 novembre 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081101172343/http://www.heritage.org/Research/EnergyandEnvironment/wm827.cfm">Arxivat</a> 1 de novembre 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-198"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-198">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Thorndike, Joseph J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171216061348/http://www.taxhistory.org/thp/readings.nsf/cf7c9c870b600b9585256df80075b9dd/edf8de04e58e4b14852570ba0048848b">Historical Perspective: The Windfall Profit Tax—Career of a Concept</a>».  TaxHistory.org, 10-11-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.taxhistory.org/thp/readings.nsf/cf7c9c870b600b9585256df80075b9dd/edf8de04e58e4b14852570ba0048848b">original</a> el 16 de desembre 2017. [Consulta: 6 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Reagan's_Economic_Legacy-199"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Reagan's_Economic_Legacy_199-0">199,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Reagan's_Economic_Legacy_199-1">199,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.businessweek.com/magazine/content/04_25/b3888032_mz011.htm">Reagan's Economic Legacy</a>». <i>Business Week</i>, 21-06-2004 [Consulta: 1r juliol 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070608222134/http://www.businessweek.com/magazine/content/04_25/b3888032_mz011.htm">Arxivat</a> 8 de juny 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-200"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-200">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKoprowski1991"><span style="font-variant: small-caps;">Koprowski</span>, Gene «Tech Intelligence Revival? Commerce May Model on DIA's Project Socrates». <i>Washington Technology</i>, 07-03-1991.</span></span> </li> <li id="cite_note-201"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-201">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith1988"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, Esther «DoD Unveils Competitive Tool: Project Socrates Offers Valuable Analysis». <i>Washington Technology</i>, 05-05-1988.</span></span> </li> <li id="cite_note-202"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-202">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDays_III1984"><span style="font-variant: small-caps;">Days III</span>, Drew S. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190410175653/https://digitalcommons.law.yale.edu/fss_papers/1492/">Turning Back the Clock: The Reagan Administration and Civil Rights</a>» (en anglès). <i>Yale Law School Legal Scholarship Repository</i>, 1984. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digitalcommons.law.yale.edu/fss_papers/1492/">original</a> el 10 d’abril 2019 [Consulta: 8 abril 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-203"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-203">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHerbers1982"><span style="font-variant: small-caps;">Herbers</span>, John «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1982/01/24/us/reagan-s-changes-rights-are-starting-have-impact-reagan-s-first-year-last-six.html">Reagan's Changes On Rights Are Starting To Have An Impact</a>» (en anglès). <i>The New York Times</i>, 24-01-1982 [Consulta: 8 abril 2018].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180409050835/https://www.nytimes.com/1982/01/24/us/reagan-s-changes-rights-are-starting-have-impact-reagan-s-first-year-last-six.html">Arxivat</a> 9 April 2018<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-204"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-204">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRaines1982"><span style="font-variant: small-caps;">Raines</span>, Howell «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1982/06/30/us/voting-rights-act-signed-by-reagan.html">Voting Rights Act Signed by Reagan</a>». <i>The New York Times</i>, 30-06-1982 [Consulta: 10 maig 2015].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150519024319/http://www.nytimes.com/1982/06/30/us/voting-rights-act-signed-by-reagan.html">Arxivat</a> 19 de maig 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-205"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-205">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFClines1983"><span style="font-variant: small-caps;">Clines</span>, Francis X. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1983/10/22/us/reagan-s-doubts-on-dr-king-disclosed.html">Reagan's Doubts on Dr. King Exposed</a>». <i>The New York Times</i>, 22-10-1983 [Consulta: 8 abril 2018].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180409111843/https://www.nytimes.com/1983/10/22/us/reagan-s-doubts-on-dr-king-disclosed.html">Arxivat</a> 9 April 2018<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-206"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-206">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFShull1999"><span style="font-variant: small-caps;">Shull</span>, Steven A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=CdFdPBCj8NMC&pg=PA95"><i>American Civil Rights Policy from Truman to Clinton: The Role of Presidential Leadership</i></a>.  M.E. Sharpe, 1999, p. 94. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7656-0393-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7656-0393-7">ISBN 978-0-7656-0393-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=American+Civil+Rights+Policy+from+Truman+to+Clinton%3A+The+Role+of+Presidential+Leadership&rft.aulast=Shull&rft.aufirst=Steven+A.&rft.date=1999&rft.pub=M.E.+Sharpe&rft.pages=94&rft.isbn=978-0-7656-0393-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DCdFdPBCj8NMC%26pg%3DPA95"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-ukparl-207"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ukparl_207-0">207,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ukparl_207-1">207,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Reagan, Ronald. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120205034505/http://www.historyplace.com/speeches/reagan-parliament.htm">Ronald Reagan Address to British Parliament</a>».  The History Place, 08-06-1982. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.historyplace.com/speeches/reagan-parliament.htm">original</a> el 5 de febrer 2012. [Consulta: 19 abril 2006].</span></span> </li> <li id="cite_note-208"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-208">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011144144/http://wilsoncenter.org/index.cfm?topic_id=1409&fuseaction=topics.event_summary&event_id=12594">Towards an International History of the War in Afghanistan, 1979–89</a>».  The Woodrow Wilson International Center for Scholars, 2002. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wilsoncenter.org/index.cfm?topic_id=1409&fuseaction=topics.event_summary&event_id=12594">original</a> el 11 octubre 2007. [Consulta: 16 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-209"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-209">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070415175256/http://www.fas.org/nuke/guide/usa/icbm/lgm-118.htm">LGM-118A Peacekeeper</a>».  Federation of American Scientists, 15-08-2000. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://fas.org/nuke/guide/usa/icbm/lgm-118.htm">original</a> el 15 d’abril 2007. [Consulta: 10 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-210"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-210">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://einestages.spiegel.de/static/topicalbumbackground/2108/grossdemo_gegen_nato_doppelbeschluss.html">Großdemo gegen Nato-Doppelbeschluss, Spiegel on the mass protests against deployment of nuclear weapons in West Germany</a>». <i>Spiegel Online</i>, 10-06-2008.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140317040456/http://einestages.spiegel.de/static/topicalbumbackground/2108/grossdemo_gegen_nato_doppelbeschluss.html">Arxivat</a> 17 de març 2014 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-211"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-211">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFEsno2017"><span style="font-variant: small-caps;">Esno</span>, Tyler «Reagan's Economic War on the Soviet Union» (en anglès). <i>Diplomatic History</i>, 42, 2, 26-07-2017, pàg. 281–304. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fdh%2Fdhx061">10.1093/dh/dhx061</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0145-2096">0145-2096</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-212"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-212">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Norman A. Graebner; Richard Dean Burns; Joseph M. Siracusa <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=r71u_AgE7iYC&pg=PA29"><i>Reagan, Bush, Gorbachev: Revisiting the End of the Cold War</i></a>.  Greenwood, 2008, p. 29–31. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780313352416" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780313352416">ISBN 9780313352416</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%2C+Bush%2C+Gorbachev%3A+Revisiting+the+End+of+the+Cold+War&rft.date=2008&rft.pub=Greenwood&rft.pages=29%E2%80%9331&rft.isbn=9780313352416&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dr71u_AgE7iYC%26pg%3DPA29"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-TriumphTone-213"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-TriumphTone_213-0">213,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-TriumphTone_213-1">213,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Nicholas Lemann, "Reagan: The Triumph of Tone" <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nybooks.com/articles/2016/03/10/reagan-triumph-of-tone/"><i>The New York Review of Books</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220201081755/https://www.nybooks.com/articles/2016/03/10/reagan-triumph-of-tone/">Arxivat</a> 2022-02-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., March 10, 2016.</span> </li> <li id="cite_note-214"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-214">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Associated Press «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/id/5145739">Reagan and Thatcher, political soul mates</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>. Associated Press, 05-06-2004 [Consulta: 24 juny 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131109145318/http://www.nbcnews.com/id/5145739/">Arxivat</a> 9 de novembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-215"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-215">↑</a></span> <span class="reference-text">Robert C. Rowland, and John M. Jones. <i>Reagan at Westminster: Foreshadowing the End of the Cold War</i> (Texas A&M University Press; 2010)</span> </li> <li id="cite_note-216"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-216">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.parliament.uk/briefing-papers/SN04092.pdf">Addresses to both Houses of Parliament since 1939</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111123073617/http://www.parliament.uk/briefing-papers/SN04092.pdf">Arxivat</a> 2011-11-23 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.," Parliamentary Information List, Standard Note: SN/PC/4092, Last updated: November 12, 2014, Author: Department of Information Services.</span> </li> <li id="cite_note-LA_Times_Obituary_2-217"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-LA_Times_Obituary_2_217-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://latimes.com/news/obituaries/la-reagan,1,4780792.story?page=6&coll=la-news-obituaries&ctrack=1&cset=true">Former President Reagan Dies at 93</a>». <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, 06-06-2004 [Consulta: 7 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080623094957/http://www.latimes.com/news/obituaries/la-reagan,1,4780792.story?page=6&coll=la-news-obituaries&ctrack=1&cset=true">Arxivat</a> 23 de juny 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Cannon-315-218"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Cannon-315_218-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Cannon (1991, 2000), pp. 314–317.</span> </li> <li id="cite_note-k-air-219"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-k-air_219-0">219,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-k-air_219-1">219,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070303205701/http://www.history.com/tdih.do?action=tdihArticleCategory&id=2777">1983: Korean Airlines flight shot down by Soviet Union</a>».  A&E Television. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.history.com/tdih.do?id=2777&action=tdihArticleCategory">original</a> el 3 març 2007. [Consulta: 10 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-220"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-220">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Pace. «GPS History, Chronology, and Budgets». A: <i>The Global Positioning System</i>.  Rand, 1995, p. 248.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Global+Positioning+System&rft.atitle=GPS+History%2C+Chronology%2C+and+Budgets&rft.au=Pace&rft.date=1995&rft.pub=Rand&rft.pages=248"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-GPS-221"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-GPS_221-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Pellerin, <i>United States Updates Global Positioning System Technology: New GPS satellite ushers in a range of future improvements</i>.</span> </li> <li id="cite_note-222"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-222">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Stephen S. Rosenfeld «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070930165407/http://www.foreignaffairs.org/19860301faessay7785/stephen-s-rosenfeld/the-reagan-doctrine-the-guns-of-july.html">The Reagan Doctrine: The Guns of July</a>». <i><a href="/wiki/Foreign_Affairs" title="Foreign Affairs">Foreign Affairs</a></i>, 64, 4, Spring 1986. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.foreignaffairs.org/19860301faessay7785/stephen-s-rosenfeld/the-reagan-doctrine-the-guns-of-july.html">original</a> el 30 setembre 2007.</span></span> </li> <li id="cite_note-223"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-223">↑</a></span> <span class="reference-text">Harrison, Selig S. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://nationalinterest.org/node/4830">"A Chinese Civil War."</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110210051350/http://nationalinterest.org/node/4830">Arxivat</a> 2011-02-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i>The National Interest</i>, February 7, 2011.</span> </li> <li id="cite_note-Crile_2003-224"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Crile_2003_224-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCrile2003"><span style="font-variant: small-caps;">Crile</span>, George. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/charliewilsonswa00cril"><i>Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History</i></a>.  Atlantic Monthly Press, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-87113-854-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-87113-854-5">ISBN 978-0-87113-854-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Charlie+Wilson%27s+War%3A+The+Extraordinary+Story+of+the+Largest+Covert+Operation+in+History&rft.aulast=Crile&rft.aufirst=George&rft.date=2003&rft.pub=Atlantic+Monthly+Press&rft.isbn=978-0-87113-854-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fcharliewilsonswa00cril"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-225"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-225">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Pach, Chester «The Reagan Doctrine: Principle, Pragmatism, and Policy». <i>Presidential Studies Quarterly</i>, 36, 1, 2006, pàg. 75–88. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1111%2Fj.1741-5705.2006.00288.x">10.1111/j.1741-5705.2006.00288.x</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/27552748">27552748</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-226"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-226">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Coll, Steve «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalissues.org/article/258/anatomy-of-a-victory-cias-covert-afghan-war">Anatomy of a Victory: CIA's Covert Afghan War</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 19-07-1992 [Consulta: 24 febrer 2009].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090326060844/http://www.globalissues.org/article/258/anatomy-of-a-victory-cias-covert-afghan-war">Arxivat</a> 26 de març 2009 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-227"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-227">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHarnden2001"><span style="font-variant: small-caps;">Harnden</span>, Toby «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/afghanistan/1357632/Taliban-still-have-Reagans-Stingers.html">Taliban still have Reagan's Stingers</a>». <i>The Telegraph</i> [Londres], 26-09-2001 [Consulta: 17 setembre 2010].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230103002946/https://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/asia/afghanistan/1357632/Taliban-still-have-Reagans-Stingers.html">Arxivat</a> 3 de gener 2023 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-228"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-228">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTowerMuskieScowcroft1987"><span style="font-variant: small-caps;">Tower</span>, John; <span style="font-variant: small-caps;">Muskie</span>, Edmund; <span style="font-variant: small-caps;">Scowcroft</span>, Brent. <i>Report of the President's Special Review Board</i>.  <a href="/w/index.php?title=Bantam_Books&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bantam Books (encara no existeix)">Bantam Books</a>, 1987, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/towercommission00unit/page/104">104</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780553269680" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780553269680">ISBN 9780553269680</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Report+of+the+President%27s+Special+Review+Board&rft.date=1987&rft.pub=%5B%5BBantam+Books%5D%5D&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Ftowercommission00unit%2Fpage%2F104+104%5D&rft.isbn=9780553269680"><span style="display: none;"> </span></span> Available online <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/stream/TowerCommission/President%27s%20Special%20Review%20Board%20%28%22Tower%20Commission%22%29#page/n67/mode/2up">here.</a></span> </li> <li id="cite_note-ShieldSpace?-229"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ShieldSpace?_229-0">229,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ShieldSpace?_229-1">229,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ShieldSpace?_229-2">229,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200719194713/https://publishing.cdlib.org/ucpressebooks/view?docId=ft4q2nb3c4&chunk.id=d0e5097&toc.id=d0e5097&brand=eschol">Deploy or Perish: SDI and Domestic Politics</a>».  Scholarship Editions. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://content.cdlib.org/xtf/view?docId=ft4q2nb3c4&chunk.id=d0e5097&toc.id=d0e5097&brand=eschol">original</a> el 19 de juliol 2020. [Consulta: 10 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-SDI-230"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-SDI_230-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Adelman, Ken «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.foxnews.com/story/0,2933,91361,00.html">SDI:The Next Generation</a>». <i>Fox News Channel</i>, 08-07-2003 [Consulta: 15 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070807113459/http://www.foxnews.com/story/0,2933,91361,00.html">Arxivat</a> 7 August 2007<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-231"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-231">↑</a></span> <span class="reference-text">Beschloss, p. 293.</span> </li> <li id="cite_note-PBS-232"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-PBS_232-0">232,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-PBS_232-1">232,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/40_reagan/reagan_foreign.html">Foreign Affairs: Ronald Reagan</a>». <i>PBS</i> [Consulta: 6 juny 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070616130526/http://www.pbs.org/wgbh/amex/presidents/40_reagan/reagan_foreign.html">Arxivat</a> 2007-06-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Beschloss294-233"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Beschloss294_233-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Beschloss, p. 294.</span> </li> <li id="cite_note-presidents-dvd-234"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-presidents-dvd_234-0">234,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-presidents-dvd_234-1">234,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation audio-visual">Thomas, Rhys (Writer/Producer) (2005). <i>The Presidents</i> (Documentary). A&E Television.</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.btitle=The+Presidents&rft.date=2005&rft.genre=book&rft.pub=A%26E+Television&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-235"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-235">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.democracynow.org/2016/5/31/from_us_ally_to_convicted_war">From U.S. Ally to Convicted War Criminal: Inside Chad's Hissène Habré's Close Ties to Reagan Admin</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160602231231/http://www.democracynow.org/2016/5/31/from_us_ally_to_convicted_war">Arxivat</a> 2016-06-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <i><a href="/wiki/Democracy_Now!" title="Democracy Now!">Democracy Now!</a></i> May 31, 2016.</span> </li> <li id="cite_note-236"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-236">↑</a></span> <span class="reference-text">Richard Allen Greene, "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/americas/3788229.stm">Critics question Reagan legacy</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220201041420/http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/americas/3788229.stm">Arxivat</a> 2022-02-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.," BBC News, June 9, 2004.</span> </li> <li id="cite_note-237"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-237">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/roomfordebate/2013/05/19/what-guilt-does-the-us-bear-in-guatemala">What Guilt Does the U.S. Bear in Guatemala?</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170218104609/http://www.nytimes.com/roomfordebate/2013/05/19/what-guilt-does-the-us-bear-in-guatemala">Arxivat</a> 2017-02-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, May 19, 2013. Retrieved July 1, 2014.</span> </li> <li id="cite_note-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013-238"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013_238-0">238,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-ABC_News_on_Guatemala,_May_14,_2013_238-1">238,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://abcnews.go.com/ABC_Univision/News/ronald-reagan-finance-genocide-guatemala/story?id=19179627">Did Reagan Finance Genocide in Guatemala?</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210817044024/https://abcnews.go.com/ABC_Univision/News/ronald-reagan-finance-genocide-guatemala/story?id=19179627">Arxivat</a> 2021-08-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., ABC News, Santiago Wills, May 14, 2013. "The [Guatemalan] army was targeting the Ixil and other indigenous groups, killing them indiscriminately, whether they had helped the guerrillas or not<span style="white-space:nowrap;"> </span>..."</span> </li> <li id="cite_note-239"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-239">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.democracynow.org/2013/5/15/allan_nairn_after_ros_montt_verdict">Allan Nairn: After Ríos Montt Verdict, Time for U.S. to Account for Its Role in Guatemalan Genocide</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161121235338/https://www.democracynow.org/2013/5/15/allan_nairn_after_ros_montt_verdict">Arxivat</a> 2016-11-21 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.. <i><a href="/wiki/Democracy_Now!" title="Democracy Now!">Democracy Now!</a></i> May 15, 2013.</span> </li> <li id="cite_note-240"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-240">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCulpepper2015"><span style="font-variant: small-caps;">Culpepper</span>, Miles «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.salon.com/2015/03/24/ronald_reagans_genocidal_secret_a_true_story_of_right_wing_impunity_in_guatemala/">Ronald Reagan's genocidal secret: A true story of right-wing impunity in Guatemala</a>». <i>Salon</i>, 24-03-2015.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211029174338/https://www.salon.com/2015/03/24/ronald_reagans_genocidal_secret_a_true_story_of_right_wing_impunity_in_guatemala/">Arxivat</a> 29 October 2021<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-241"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-241">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Timothy J. Geraghty. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=OeCyyaw2OjoC&pg=PT254"><i>Peacekeepers at War: Beirut 1983 – The Marine Commander Tells His Story</i></a>.  Potomac Books, 2009, p. 254. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59797-595-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59797-595-7">ISBN 978-1-59797-595-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Peacekeepers+at+War%3A+Beirut+1983+%E2%80%93+The+Marine+Commander+Tells+His+Story&rft.au=Timothy+J.+Geraghty&rft.date=2009&rft.pub=Potomac+Books&rft.pages=254&rft.isbn=978-1-59797-595-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOeCyyaw2OjoC%26pg%3DPT254"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-242"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-242">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Lou Cannon; Carl M. Cannon <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=U2a7gneGsFgC&pg=PA154"><i>Reagan's Disciple: George W. Bush's Troubled Quest for a Presidential Legacy</i></a>.  PublicAffairs, 2007, p. 154. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781586486297" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781586486297">ISBN 9781586486297</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%27s+Disciple%3A+George+W.+Bush%27s+Troubled+Quest+for+a+Presidential+Legacy&rft.date=2007&rft.pub=PublicAffairs&rft.pages=154&rft.isbn=9781586486297&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DU2a7gneGsFgC%26pg%3DPA154"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516141101/https://books.google.cat/books?id=U2a7gneGsFgC&pg=PA154">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Invasion_of_Grenada-243"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Invasion_of_Grenada_243-0">243,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Invasion_of_Grenada_243-1">243,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070605104546/http://www.dtic.mil/doctrine/jel/history/urgfury.pdf">Operation Agent Fury</a>».  Defense Technical Information Center. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.dtic.mil/doctrine/jel/history/urgfury.pdf">original</a> el 5 juny 2007. [Consulta: 9 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-244"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-244">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCooper2003"><span style="font-variant: small-caps;">Cooper</span>, Tom. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070403093735/http://www.acig.org/artman/publish/article_159.shtml">Grenada, 1983: Operation 'Urgent Fury'</a>».  Air Combat Information Group, 01-09-2003. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.acig.org/artman/publish/article_159.shtml">original</a> el 3 abril 2007. [Consulta: 8 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-245"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-245">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061230123107/http://www.sok.se/inenglish/losangeles1984.4.18ea16851076df63622800011008.html">Los Angeles 1984</a>».  Swedish Olympic Committee. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sok.se/inenglish/losangeles1984.4.18ea16851076df63622800011008.html">original</a> el 30 desembre 2006. [Consulta: 7 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-246"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-246">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/newshour/debatingourdestiny/newshour/84_1stprez-analysis.html">Reaction to first Mondale/Reagan debate</a>». <i>PBS</i>, 08-10-1984 [Consulta: 31 desembre 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080125155140/http://www.pbs.org/newshour/debatingourdestiny/newshour/84_1stprez-analysis.html">Arxivat</a> 25 de gener 2008 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-247"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-247">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://cgi.cnn.com/ALLPOLITICS/1996/debates/history/1984/">1984 Presidential Debates</a>». <i>CNN</i> [Consulta: 25 maig 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070308065739/http://cgi.cnn.com/ALLPOLITICS/1996/debates/history/1984/">Arxivat</a> 8 de març 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-pres-248"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-pres_248-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080517013218/http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/pressketch.html">The Reagan Presidency</a>».  Ronald Reagan Presidential Foundation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reagan.utexas.edu/archives/reference/pressketch.html">original</a> el 1 maig 2008. [Consulta: 19 abril 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-249"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-249">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070930205719/http://uselectionatlas.org/RESULTS/national.php?year=1984">1984 Presidential Election Results</a>».  David Leip. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://uselectionatlas.org/RESULTS/national.php?year=1984">original</a> el 30 de setembre 2007. [Consulta: 25 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-250"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-250">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Woollley</span>, John T.«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180201095231/http://www.presidency.ucsb.edu/showelection.php?year=1984">Election of 1984</a>».  Santa Barbara, California:  The American Presidency Project. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/showelection.php?year=1984">original</a> el 1 febrer 2018. [Consulta: 30 març 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-nytimes.com-251"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-nytimes.com_251-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1982/06/05/us/briefing-186924.html">Phil Gailey and Warren Weaver Jr., "Briefing"</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 05-06-1982 [Consulta: 27 gener 2011].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180717013249/https://www.nytimes.com/1982/06/05/us/briefing-186924.html">Arxivat</a> 17 de juliol 2018 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-252"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-252">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAlexander2010"><span style="font-variant: small-caps;">Alexander</span>, Michelle. <i>The New Jim Crow</i>.  Nova York: The New Press, 2010, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9781595581037/page/5">5</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-59558-103-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-59558-103-7">ISBN 978-1-59558-103-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+New+Jim+Crow&rft.aulast=Alexander&rft.aufirst=Michelle&rft.date=2010&rft.pub=The+New+Press&rft.place=Nova+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9781595581037%2Fpage%2F5+5%5D&rft.isbn=978-1-59558-103-7"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-253"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-253">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLamar1986"><span style="font-variant: small-caps;">Lamar</span>, Jacob V., Jr «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,962371-1,00.html">Rolling Out the Big Guns</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 22-09-1986 [Consulta: 20 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521072957/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,962371-1,00.html">Arxivat</a> 21 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-254"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-254">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Randall, Vernellia R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070404080449/http://academic.udayton.edu/race/03justice/crime09.htm">The Drug War as Race War</a>».  The University of Dayton School of Law, 18-04-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://academic.udayton.edu/race/03justice/crime09.htm">original</a> el 4 d’abril 2007. [Consulta: 11 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-PBS_Frontline-255"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-PBS_Frontline_255-0">255,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-PBS_Frontline_255-1">255,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/drugs/cron/">Thirty Years of America's Drug War</a>». <i></i> [Consulta: 4 abril 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110224054034/http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/drugs/cron/">Arxivat</a> 24 de febrer 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-256"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-256">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150305184553/http://stopthedrugwar.org/chronicle-old/341/reagan.shtml">The Reagan-Era Drug War Legacy</a>».  Drug Reform Coordination Network, 11-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://stopthedrugwar.org/chronicle-old/341/reagan.shtml">original</a> el 5 de març 2015. [Consulta: 4 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-257"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-257">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070310070142/http://www.nida.nih.gov/Infofacts/HSYouthtrends.html">NIDA InfoFacts: High School and Youth Trends</a>».  National Institute on Drug Abuse, NIH. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nida.nih.gov/Infofacts/HSYouthtrends.html">original</a> el 10 març 2007. [Consulta: 4 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-258"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-258">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/drugs/interviews/kleber.html">Interview: Dr. Herbert Kleber</a>». <i>PBS</i> [Consulta: 12 juny 2007]. «The politics of the Reagan years and the Bush years probably made it somewhat harder to get treatment expanded, but at the same time, it probably had a good effect in terms of decreasing initiation and use. For example, marijuana went from thirty-three percent of high-school seniors in 1980 to twelve percent in 1991.»</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121110220928/http://www.pbs.org/wgbh/pages/frontline/shows/drugs/interviews/kleber.html">Arxivat</a> 10 de novembre 2012 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-259"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-259">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161117064749/http://www.today.com/id/4297405">The 'just say no' first lady</a>».  <a href="/w/index.php?title=Today.com&action=edit&redlink=1" class="new" title="Today.com (encara no existeix)">Today.com</a>, 18-02-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.today.com/news/just-say-no-first-lady-wbna4297405">original</a> el 17 de novembre 2016. [Consulta: 24 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-Francis-260"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Francis_260-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFrancis2012"><span style="font-variant: small-caps;">Francis</span>, Donald P «Deadly AIDS policy failure by the highest levels of the US government: A personal look back 30 years later for lessons to respond better to future epidemics» (en anglès). <i>Journal of Public Health Policy</i>, 33, 3, 01-08-2012, pàg. 290–300. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1057%2Fjphp.2012.14">10.1057/jphp.2012.14</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/1745-655X">1745-655X</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22895498?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:22895498">22895498</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-Arno-261"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Arno_261-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFArnoFeiden1986"><span style="font-variant: small-caps;">Arno</span>, PS; <span style="font-variant: small-caps;">Feiden</span>, K «Ignoring the epidemic. How the Reagan administration failed on AIDS.». <i>Health PAC Bulletin</i>, 17, 2, 12-1986, pàg. 7–11. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10280242?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:10280242">10280242</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-262"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-262">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLa_Ganga2016"><span style="font-variant: small-caps;">La Ganga</span>, Maria L. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/us-news/2016/mar/11/nancy-ronald-reagan-aids-crisis-first-lady-legacy">The first lady who looked away: Nancy and the Reagans' troubling Aids legacy</a>», 11-03-2016. [Consulta: 8 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-263"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-263">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLopez2015"><span style="font-variant: small-caps;">Lopez</span>, German. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200826201536/https://www.vox.com/2015/12/1/9828348/ronald-reagan-hiv-aids">The Reagan administration's unbelievable response to the HIV/AIDS epidemic</a>», 01-11-2015. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.vox.com/2015/12/1/9828348/ronald-reagan-hiv-aids">original</a> el 26 d’agost 2020. [Consulta: 8 març 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-264"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-264">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bronski, Michael. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230116112651/https://forward.com/news/7046/rewriting-the-script-on-reagan-why-the-president/">Rewriting the Script on Reagan: Why the President Ignored AIDS</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://forward.com/news/7046/rewriting-the-script-on-reagan-why-the-president">original</a> el 16 de gener 2023. [Consulta: 13 març 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-Shiltz-265"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Shiltz_265-0">265,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Shiltz_265-1">265,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Shilts, Randy. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=v3kgvUsV9tcC&pg=PA214"><i>And the Band Played On: Politics, People, and the AIDS Epidemic</i></a>.  Macmillan, 27 novembre 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781429930390" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781429930390">ISBN 9781429930390</a></span> [Consulta: 12 març 2016].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=And+the+Band+Played+On%3A+Politics%2C+People%2C+and+the+AIDS+Epidemic&rft.au=Shilts%2C+Randy&rft.date=27+novembre+2007&rft.pub=Macmillan&rft.isbn=9781429930390&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Dv3kgvUsV9tcC%26pg%3DPA214"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516141207/https://books.google.cat/books?id=v3kgvUsV9tcC&pg=PA214#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 16 de maig 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-266"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-266">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200714220459/https://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00001442.htm">Current Trends First 100,000 Cases of Acquired Immunodeficiency Syndrome</a>».  Centers for Disease Control. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.cdc.gov/mmwr/preview/mmwrhtml/00001442.htm">original</a> el 14 de juliol 2020. [Consulta: 19 març 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-KFF_AIDS-267"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-KFF_AIDS_267-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200419034643/https://www.kff.org/hivaids/fact-sheet/u-s-federal-funding-for-hivaids-trends-over-time/">U.S. Federal Funding for HIV/AIDS: Trends Over Time</a>», 05-03-2019. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.kff.org/hivaids/fact-sheet/u-s-federal-funding-for-hivaids-trends-over-time/">original</a> el 19 d’abril 2020. [Consulta: 7 març 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-268"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-268">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Pear</span>, Robert «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2004/06/09/us/40th-president-opponents-critics-see-reagan-legacy-tainted-aids-civil-rights.html">THE 40TH PRESIDENT: THE OPPONENTS; Critics See a Reagan Legacy Tainted by AIDS, Civil Rights and Union Policies</a>» (en anglès). <i>The New York Times</i>, 09-06-2004 [Consulta: 9 abril 2018].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20180410074337/https://www.nytimes.com/2004/06/09/us/40th-president-opponents-critics-see-reagan-legacy-tainted-aids-civil-rights.html">Arxivat</a> 10 April 2018<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-AT2008SApolicy-269"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-AT2008SApolicy_269-0">269,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-AT2008SApolicy_269-1">269,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThomson2008"><span style="font-variant: small-caps;">Thomson</span>, Alex. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/usforeignpolicyt00thom"><i>U.S. Foreign Policy Towards Apartheid South Africa 1948–1994: Conflict of Interests</i></a>.  New York, New York: Palgrave Macmillan, 2008, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/usforeignpolicyt00thom/page/106">106</a>–123. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-4039-7227-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-4039-7227-9">ISBN 978-1-4039-7227-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=U.S.+Foreign+Policy+Towards+Apartheid+South+Africa+1948%E2%80%931994%3A+Conflict+of+Interests&rft.date=2008&rft.pub=Palgrave+Macmillan&rft.place=New+York%2C+New+York&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fusforeignpolicyt00thom%2Fpage%2F106+106%5D%E2%80%93123&rft.isbn=978-1-4039-7227-9&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fusforeignpolicyt00thom"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-270"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-270">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCounte2013"><span style="font-variant: small-caps;">Counte</span>, Cecelie. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190813192114/https://www.nytimes.com/roomfordebate/2013/01/27/is-divestment-an-effective-means-of-protest/divestment-was-just-one-weapon-in-battle-against-apartheid">Divestment Was Just One Weapon in Battle Against Apartheid</a>».  The New York Times Company, 27-01-2013. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/roomfordebate/2013/01/27/is-divestment-an-effective-means-of-protest/divestment-was-just-one-weapon-in-battle-against-apartheid">original</a> el 2019-08-13. [Consulta: 13 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-271"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-271">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBerger1986"><span style="font-variant: small-caps;">Berger</span>, Joseph «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1986/06/10/us/protestants-seek-more-divestment.html">Protestants Seek More Divestment</a>». <i>The New York Times</i> [New York, New York], 10-06-1986 [Consulta: 13 agost 2019].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190813192111/https://www.nytimes.com/1986/06/10/us/protestants-seek-more-divestment.html">Arxivat</a> 2019-08-13 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-272"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-272">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <i>Reagan: A Life In Letters</i>.  New York, New York: Free Press, 2004, p. 520–521. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0743219679" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0743219679">ISBN 978-0743219679</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%3A+A+Life+In+Letters&rft.date=2004&rft.pub=Free+Press&rft.place=New+York%2C+New+York&rft.pages=520%E2%80%93521&rft.isbn=978-0743219679"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-UngerVale-273"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-UngerVale_273-0">273,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-UngerVale_273-1">273,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFUngarValeWinter_1985–86"><span style="font-variant: small-caps;">Ungar</span>, Sanford J.; <span style="font-variant: small-caps;">Vale</span>, Peter «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211028172908/https://www.foreignaffairs.com/articles/south-africa/1985-12-01/south-africa-why-constructive-engagement-failed">South Africa: Why Constructive Engagement Failed</a>». <i>Foreign Affairs</i>, 64, 2, Winter 1985–86, pàg. 234–258. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.foreignaffairs.com/articles/south-africa/1985-12-01/south-africa-why-constructive-engagement-failed">original</a> el 2021-10-28. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F20042571">10.2307/20042571</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/20042571">20042571</a> [Consulta: 15 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-content-274"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-content_274-0">274,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-content_274-1">274,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation magazine">Smith, William E. (1985-09-16). <a rel="nofollow" class="external text" href="http://content.time.com/time/magazine/article/0,9171,959843,00.html">«South Africa Reagan's Abrupt Reversal»</a>. <i>TIME</i> <b>126</b> (11).</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.atitle=South+Africa+Reagan%27s+Abrupt+Reversal&rft.au=Smith%2C+William+E.&rft.aufirst=William+E.&rft.aulast=Smith&rft.date=1985-09-16&rft.genre=article&rft.issue=11&rft.jtitle=TIME&rft.volume=126&rft_id=http%3A%2F%2Fcontent.time.com%2Ftime%2Fmagazine%2Farticle%2F0%2C9171%2C959843%2C00.html&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-iokp;-275"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-iokp;_275-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,925697,00.htm">Libya: Fury in the Isolation Ward</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 23-08-1982 [Consulta: 12 agost 2011].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521073328/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,925697,00.htm">Arxivat</a> 21 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-gs-libya-276"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-gs-libya_276-0">276,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-gs-libya_276-1">276,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080409121840/http://www.globalsecurity.org/military/ops/el_dorado_canyon.htm">Operation El Dorado Canyon</a>».  GlobalSecurity.org, 25-04-2005. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.globalsecurity.org/military/ops/el_dorado_canyon.htm">original</a> el 9 d’abril 2008. [Consulta: 19 abril 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-4-15-277"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-4-15_277-0">277,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-4-15_277-1">277,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-4-15_277-2">277,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/april/15/newsid_3975000/3975455.stm">1986:US Launches air-strike on Libya</a>». <i>BBC News</i>, 15-04-2008 [Consulta: 19 abril 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110720121141/http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/april/15/newsid_3975000/3975455.stm">Arxivat</a> 20 de juliol 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-278"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-278">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190513051614/https://www.un.org/documents/ga/res/41/a41r038.htm">A/RES/41/38 November 20, 1986</a>».  United Nations. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.un.org/documents/ga/res/41/a41r038.htm">original</a> el 13 de maig 2019. [Consulta: 14 abril 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-immigration-279"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-immigration_279-0">279,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-immigration_279-1">279,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Reagan, Ronald. (November 6, 1986) <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061231081116/http://www.reagan.utexas.edu/archives/speeches/1986/110686b.htm">Statement on Signing the Immigration Reform and Control Act of 1986.</a> Collected Speeches, Ronald Reagan Presidential Library. Retrieved August 15, 2007.</span> </li> <li id="cite_note-I-C-280"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-I-C_280-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211112020655/https://www.brown.edu/Research/Understanding_the_Iran_Contra_Affair/">Understanding the Iran-Contra Affairs</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.brown.edu/Research/Understanding_the_Iran_Contra_Affair/">original</a> el 2021-11-12. [Consulta: 15 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-281"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-281">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/SPECIALS/2001/reagan.years/whitehouse/iran.html">The Iran Contra scandal</a>». <i>CNN</i> [Consulta: 14 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150305182349/http://www.cnn.com/SPECIALS/2001/reagan.years/whitehouse/iran.html">Arxivat</a> 5 de març 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-282"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-282">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Robert_Parry_(journalist)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Parry (journalist) (encara no existeix)">Parry, Robert</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.consortiumnews.com/2004/060204.html">NYT's apologies miss the point</a>». <i>Consortium for Independent Journalism</i>, 02-06-2004 [Consulta: 1r abril 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101120144304/http://www.consortiumnews.com/2004/060204.html">Arxivat</a> 20 de novembre 2010 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-283"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-283">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMorrison,_Fred_L.1987"><span style="font-variant: small-caps;">Morrison, Fred L.</span>, F. L. «Legal Issues in The Nicaragua Opinion». <i>American Journal of International Law</i>, 81, 1, 01-01-1987, pàg. 160–166. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F2202146">10.2307/2202146</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0002-9300">0002-9300</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/2202146">2202146</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-284"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-284">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Associated Press «Managua wants $1B from US; demand would follow word court ruling». <i><a href="/wiki/The_Boston_Globe" title="The Boston Globe">The Boston Globe</a></i>. Associated Press, 29-06-1986.</span></span> </li> <li id="cite_note-285"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-285">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090122222607/http://www.icj-cij.org/docket/index.php?sum=367&code=nus&p1=3&p2=3&case=70&k=66&p3=5">Military and Paramilitary Activities in and against Nicaragua (Nicaragua v. United States of America)</a>».  International Court of Justice, 27-06-1986. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.icj-cij.org/docket/index.php?sum=367&code=nus&p1=3&p2=3&case=70&k=66&p3=5">original</a> el 22 de gener 2009. [Consulta: 24 gener 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-286"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-286">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFYooDelahunty2007"><span style="font-variant: small-caps;">Yoo</span>, John C.; <span style="font-variant: small-caps;">Delahunty</span>, Robert J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20220407112605/https://www.law.upenn.edu/live/files/1552-delahuntyyooexecutive-power-v-international-law">Executive Power v. International Law</a>». <i>Harvard Journal of Law and Public Policy</i>, 30, 1, 2007, pàg. 1–35. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.law.upenn.edu/live/files/1552-delahuntyyooexecutive-power-v-international-law">original</a> el 2022-04-07 [Consulta: 15 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-mixed_WH-287"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-mixed_WH_287-0">287,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-mixed_WH_287-1">287,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/213195.stm">Reagan's mixed White House legacy</a>». <i>BBC News</i>, 06-06-2004 [Consulta: 19 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110209052941/http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/213195.stm">Arxivat</a> 9 de febrer 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-288"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-288">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMayerMcManus1988"><span style="font-variant: small-caps;">Mayer</span>, Jane; <span style="font-variant: small-caps;">McManus</span>, Doyle. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/landslideunmakin00maye_0/page/292"><i>Landslide: The Unmaking of The President, 1984–1988</i></a>.  Houghton Mifflin, 1988, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/landslideunmakin00maye_0/page/292">292, 437</a>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-395-45185-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-395-45185-4">ISBN 978-0-395-45185-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Landslide%3A+The+Unmaking+of+The+President%2C+1984%E2%80%931988&rft.date=1988&rft.pub=Houghton+Mifflin&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flandslideunmakin00maye_0%2Fpage%2F292+292%2C+437%5D&rft.isbn=978-0-395-45185-4&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Flandslideunmakin00maye_0%2Fpage%2F292"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-289"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-289">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFDwyer1997"><span style="font-variant: small-caps;">Dwyer</span>, Paula «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.businessweek.com/1997/25/b353254.htm">Pointing a Finger at Reagan</a>». <i>Business Week</i>, 23-06-1997 [Consulta: 23 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070807235718/http://businessweek.com/1997/25/b353254.htm">Arxivat</a> 7 August 2007<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-CA-290"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-CA_290-0">290,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-CA_290-1">290,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A29546-2004Jun9.html">In Central America, Reagan Remains A Polarizing Figure</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 10-06-2004 [Consulta: 18 juny 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110503215746/http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A29546-2004Jun9.html">Arxivat</a> 3 de maig 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-291"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-291">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.slate.com/articles/news_and_politics/war_stories/2014/07/the_vincennes_downing_of_iran_air_flight_655_the_united_states_tried_to.html">America's Flight 17</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Slate_(magazine)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Slate (magazine) (encara no existeix)">Slate</a></i>, 23-07-2014.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181019090620/http://www.slate.com/articles/news_and_politics/war_stories/2014/07/the_vincennes_downing_of_iran_air_flight_655_the_united_states_tried_to.html">Arxivat</a> 19 October 2018<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-us-ussr-292"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-us-ussr_292-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHamm1983"><span style="font-variant: small-caps;">Hamm</span>, Manfred R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011205953/http://heritage.org/Research/RussiaandEurasia/EM27.cfm">New Evidence of Moscow's Military Threat</a>».  The Heritage Foundation, 23-06-1983. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/Research/RussiaandEurasia/EM27.cfm">original</a> el 11 octubre 2007. [Consulta: 13 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-293"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-293">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Stein</span>, Janice Gross «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theatlantic.com/past/politics/foreign/reagrus.htm">Reagan and the Russians</a>». <i>The Atlantic</i>, 2-1994 [Consulta: 28 maig 2010].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20161231110203/http://www.theatlantic.com/past/politics/foreign/reagrus.htm">Arxivat</a> 31 de desembre 2016 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-Gaidar-294"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Gaidar_294-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGaidar2007"><span style="font-variant: small-caps;">Gaidar</span>, Yegor. <i>Collapse of an Empire: Lessons for Modern Russia</i>.  Brookings Institution Press, 2007, p. 190–205.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Collapse+of+an+Empire%3A+Lessons+for+Modern+Russia&rft.aulast=Gaidar&rft.aufirst=Yegor&rft.date=2007&rft.pub=Brookings+Institution+Press&rft.pages=190%E2%80%93205"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-295"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-295">↑</a></span> <span class="reference-text">Robert C. Rowland and John M. Jones, "Reagan's Strategy for the Cold War and the Evil Empire Address." <i>Rhetoric & Public Affairs</i> 19.3 (2016): 427–463.</span> </li> <li id="cite_note-296"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-296">↑</a></span> <span class="reference-text">For the text of the Evil Empire speech see <a rel="nofollow" class="external text" href="http://voicesofdemocracy.umd.edu/reagan-evil-empire-speech-text/">"Ronald Reagan, "Evil Empire Speech" (8 March 1983)"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20170525190117/http://voicesofdemocracy.umd.edu/reagan-evil-empire-speech-text/">Arxivat</a> 25 de maig 2017 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.; for a guide to it see <a rel="nofollow" class="external text" href="http://voicesofdemocracy.umd.edu/ronald-reagan-evil-empire-speech-8-march-1983/">Ronald Reagan, "Evil Empire Speech"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211015200337/http://voicesofdemocracy.umd.edu/ronald-reagan-evil-empire-speech-8-march-1983/">Arxivat</a> 2021-10-15 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., March 8, 1983, <i>Voices of Democracy</i></span> </li> <li id="cite_note-Knopf-297"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Knopf_297-0">297,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Knopf_297-1">297,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Knopf_297-2">297,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Knopf_297-3">297,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Knopf_297-4">297,4</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKnopf,_PhD2004"><span style="font-variant: small-caps;">Knopf, PhD</span>, Jeffery W. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hsdl.org/?view&did=444565">Did Reagan Win the Cold War?</a>». <i>Strategic Insights</i>, III, 8, 8-2004 [Consulta: 10 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-298"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-298">↑</a></span> <span class="reference-text">Mark Atwood Lawrence, "The Era of Epic Summitry." <i>Reviews in American History</i> 36.4 (2008): 616–623. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://muse.jhu.edu/article/255737/summary">online</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210801053400/https://muse.jhu.edu/article/255737/summary">Arxivat</a> 2021-08-01 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-299"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-299">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200407190533/http://www.fordham.edu/halsall/mod/1982reagan1.html">Modern History Sourcebook: Ronald Reagan: Evil Empire Speech, June 8, 1982</a>».  Fordham University, 01-05-1998. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.fordham.edu/halsall/mod/1982reagan1.html">original</a> el 7 d’abril 2020. [Consulta: 15 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-300"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-300">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">John Lewis Gaddis. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=62VjS6A6-q0C&pg=PA31"><i>The Cold War: A New History</i></a>, 2006, p. 31. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781440684500" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781440684500">ISBN 9781440684500</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Cold+War%3A+A+New+History&rft.au=John+Lewis+Gaddis&rft.date=2006&rft.pages=31&rft.isbn=9781440684500&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D62VjS6A6-q0C%26pg%3DPA31"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240516141212/https://books.google.cat/books?id=62VjS6A6-q0C&pg=PA31#v=onepage&q&f=false">Arxivat</a> 2024-05-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-301"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-301">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="/w/index.php?title=Andreas_Daum&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andreas Daum (encara no existeix)">Andreas Daum</a>, <i>Kennedy in Berlin</i> (2008), pp. 207‒13.</span> </li> <li id="cite_note-302"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-302">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/witness/november/9/newsid_3241000/3241641.stm">1989: The night the Wall came down</a>». <i></i>, 09-11-1989.</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20200712190702/http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/witness/november/9/newsid_3241000/3241641.stm">Arxivat</a> 12 de juliol 2020 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-303"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-303">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20211015200338/https://www.upi.com/Top_News/2018/11/09/On-This-Day-Berlin-Wall-falls/8861541610125/">On This Day: Berlin Wall falls</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.upi.com/Top_News/2018/11/09/On-This-Day-Berlin-Wall-falls/8861541610125/">original</a> el 2021-10-15. [Consulta: 15 octubre 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-Chicago_Tribune_1-304"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Chicago_Tribune_1_304-0">304,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Chicago_Tribune_1_304-1">304,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190420133321/https://www.chicagotribune.com/news/opinion/commentary/ct-myths-berlin-wall-fall-reagan-east-west-perspec-1102-20141031-story.html">Untangling 5 myths about the Berlin Wall</a>». <i><a href="/wiki/Chicago_Tribune" title="Chicago Tribune">Chicago Tribune</a></i>, 31-10-2014. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.chicagotribune.com/news/opinion/commentary/ct-myths-berlin-wall-fall-reagan-east-west-perspec-1102-20141031-story.html">original</a> el 20 d’abril 2019. [Consulta: 1r novembre 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-auto1-305"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-auto1_305-0">305,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-auto1_305-1">305,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.thejournal.ie/berlin-wall-anniversary-1762450-Nov2014/">In Photos: 25 years ago today the Berlin Wall Fell</a>». <i><a href="/w/index.php?title=TheJournal.ie&action=edit&redlink=1" class="new" title="TheJournal.ie (encara no existeix)">TheJournal.ie</a></i>, 09-11-2014.</span></span> </li> <li id="cite_note-306"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-306">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://1997-2001.state.gov/www/global/arms/treaties/inf1.html#treaty">INF Treaty</a>».  US State Department. [Consulta: 28 maig 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-legacy-307"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-legacy_307-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLettow2006"><span style="font-variant: small-caps;">Lettow</span>, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100411222123/http://www.heritage.org/Research/Lecture/President-Reagans-Legacy-and-US-Nuclear-Weapons-Policy">President Reagan's Legacy and U.S. Nuclear Weapons Policy</a>».  The Heritage Foundation, 20-07-2006. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/Research/Lecture/President-Reagans-Legacy-and-US-Nuclear-Weapons-Policy">original</a> el 11 abril 2010.</span></span> </li> <li id="cite_note-308"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-308">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFTalbott1991"><span style="font-variant: small-caps;">Talbott</span>, Strobe «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,973554-5,00.html">The Summit Goodfellas</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 05-08-1991 [Consulta: 26 gener 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130521072918/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,973554-5,00.html">Arxivat</a> 21 de maig 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-309"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-309">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan (1990), p. 713.</span> </li> <li id="cite_note-310"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-310">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWeisman1983"><span style="font-variant: small-caps;">Weisman</span>, Steven R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1983/09/08/us/reagan-begins-to-wear-a-hearing-aid-in-public.html">Reagan Begins to Wear a Hearing Aid in Public</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 08-09-1983 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-311"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-311">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1985/03/21/us/reagan-begins-using-a-second-hearing-aid.html">Reagan Begins Using A Second Hearing Aid</a>». <i>United Press International</i>, 21-03-1985 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-312"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-312">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFriess2006"><span style="font-variant: small-caps;">Friess</span>, Steve «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/news/health/2006-08-09-austin-hearing-aid_x.htm">He amplifies hearing aids</a>». <i><a href="/wiki/USA_Today" title="USA Today">USA Today</a></i>, 09-08-2006 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-313"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-313">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hnn.us/articles/812.html">What is the 25th Amendment and When Has It Been Invoked?</a>».  History News Network. [Consulta: 6 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-314"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-314">↑</a></span> <span class="reference-text">Bumgarner, p. 285</span> </li> <li id="cite_note-315"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-315">↑</a></span> <span class="reference-text">Bumgarner, p. 204</span> </li> <li id="cite_note-316"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-316">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBoyd1985"><span style="font-variant: small-caps;">Boyd</span>, Gerald M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1985/08/02/us/irritated-skin-is-removed-from-side-of-reagan-s-nose.html">'Irritated Skin' is Removed from Side of Reagan's Nose</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 02-08-1985 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-317"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-317">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1985/10/13/weekinreview/balancing-the-budget-and-politics-more-cancer-on-reagan-s-nose.html">Balancing the Budget and Politics; More Cancer on Reagan's Nose</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 13-10-1987 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-318"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-318">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman1987"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1987/01/06/us/president-is-well-after-operation-to-ease-prostate.html">President is Well after Operation to Ease Prostate</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 06-01-1987 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-319"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-319">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1987/08/02/weekinreview/the-nation-cancer-found-on-reagan-s-nose.html">The Nation; Cancer Found on Reagan's Nose</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 02-08-1987 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-320"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-320">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160818061724/https://reaganlibrary.archives.gov/archives/speeches/1989/010789b.htm">Statement by Assistant to the President for Press Relations Fitzwater on the President's Hand Surgery</a>».  Ronald Reagan Presidential Library, 07-01-1989. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://reaganlibrary.archives.gov/archives/speeches/1989/010789b.htm">original</a> el 18 agost 2016. [Consulta: 14 juny 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-321"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-321">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan (1990), p. 280.</span> </li> <li id="cite_note-322"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-322">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFDavis2014"><span style="font-variant: small-caps;">Davis</span>, Sue. «Chapter 10. Legal Positivism, Federalism, and Rehnquist's Constitution». A: <i>Justice Rehnquist and the Constitution</i>.  Princeton, New Jersey: Princeton University Press, 2014. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781400859870" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781400859870">ISBN 9781400859870</a></span> [Consulta: 24 juliol 2019].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Justice+Rehnquist+and+the+Constitution&rft.atitle=Chapter+10.+Legal+Positivism%2C+Federalism%2C+and+Rehnquist%27s+Constitution&rft.aulast=Davis&rft.aufirst=Sue&rft.date=2014&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton%2C+New+Jersey&rft.isbn=9781400859870"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-323"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-323">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Reston, James «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1987/07/05/opinion/washington-kennedy-and-bork.html">Washington; Kennedy And Bork</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 05-07-1987 [Consulta: 28 abril 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-324"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-324">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Greenhouse, Linda «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1987/10/24/us/bork-s-nomination-is-rejected-58-42-reagan-saddened.html">Bork's Nomination Is Rejected, 58–42; Reagan 'Saddened'</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 24-10-1987 [Consulta: 12 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-325"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-325">↑</a></span> <span class="reference-text">"<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-srv/politics/special/clinton/frenzy/ginsburg.htm">Media Frenzies in Our Time</a>," Special to <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i></span> </li> <li id="cite_note-326"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-326">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071103230835/http://www.supremecourthistory.org/myweb/justice/kennedy.htm">Anthony M. Kennedy</a>».  Supreme Court Historical Society, 1999. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.supremecourthistory.org/myweb/justice/kennedy.htm">original</a> el 3 novembre 2007. [Consulta: 12 novembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-327"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-327">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.uky.edu/Libraries/nkaa/record.php?note_id=1144">Pendleton, Clarence M. Jr</a>».  University of Kentucky. [Consulta: 19 març 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-328"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-328">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Gerald B. Jordan. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://articles.philly.com/1988-06-07/news/26265015_1_chairman-pendleton-clarence-m-pendleton-civil-rights">Pendleton Is Remembered Kindly But Colleague Regrets Official's Sharp Rhetoric</a>», 07-06-1988. [Consulta: 16 març 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-329"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-329">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=9bMDAAAAMBAJ&pg=PA19">Clarence Pendleton Blasts Comparable Pay Concept</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Jet_magazine&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jet magazine (encara no existeix)">Jet</a></i>. Johnson Publishing Company, 10-12-1984, p. 19 [Consulta: 16 març 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-330"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-330">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1992/04/16/us/protester-at-reagan-speech-had-press-credentials.html">Protester at Reagan Speech Had Press Credentials</a>». <i>The New York Times</i> [Consulta: 27 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-331"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-331">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://articles.latimes.com/1993-07-16/news/mn-13621_1_las-vegas">Man Who Disrupted Reagan Speech Flees 4-Month Jail Term</a>». <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, 16-07-1993. [Consulta: 28 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-332"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-332">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://articles.latimes.com/1992-04-19/news/vw-684_1_secret-service-protection">How Do You Really Protect a President?</a>». <i>Los Angeles Times</i>, 19-04-1992. [Consulta: 28 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-333"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-333">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.deseret.com/1992/10/23/19011994/activist-pleads-guilty-in-reagan-attack">Activist pleads guilty in Reagan attack</a>». <i><a href="/w/index.php?title=Deseret_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="Deseret News (encara no existeix)">Deseret News</a></i>, 23-10-1992. [Consulta: 29 octubre 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-334"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-334">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Netburn, Deborah «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://articles.latimes.com/2006/dec/24/magazine/tm-dorr52">Agenting for God</a>». <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, 24-12-2006 [Consulta: 15 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-335"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-335">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070311072638/http://65.126.3.86/reagan/html/reagan08_17_92.shtml">1992 Republican National Convention, Houston</a>».  The Heritage Foundation, 17-08-1992. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://65.126.3.86/reagan/html/reagan08_17_92.shtml">original</a> el 11 març 2007. [Consulta: 29 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-336"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-336">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Reinhold, Robert «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1991/11/05/us/4-presidents-join-reagan-in-dedicating-his-library.html">Four Presidents Join Reagan in Dedicating His Library</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 05-11-1991.</span></span> </li> <li id="cite_note-337"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-337">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1991/03/29/opinion/why-i-m-for-the-brady-bill.html">Why I'm for the Brady Bill</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 29-03-1991 [Consulta: 22 juny 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-338"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-338">↑</a></span> <span class="reference-text">Reagan (1990), p. 726.</span> </li> <li id="cite_note-RRAward-339"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-RRAward_339-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070828202648/http://www.reaganfoundation.org/programs/cpa/awards.asp">The Ronald Reagan Freedom Award</a>».  Ronald Reagan Presidential Foundation. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reaganfoundation.org/programs/cpa/awards.asp">original</a> el 28 agost 2007. [Consulta: 23 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-alzheimer's-340"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-alzheimer's_340-0">340,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-alzheimer's_340-1">340,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-alzheimer's_340-2">340,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-alzheimer's_340-3">340,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGordon1994"><span style="font-variant: small-caps;">Gordon</span>, Michael R. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1994/11/06/us/in-poignant-public-letter-reagan-reveals-that-he-has-alzheimer-s.html">In Poignant Public Letter, Reagan Reveals That He Has Alzheimer's</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 06-11-1994 [Consulta: 30 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-nr2002-341"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-nr2002_341-0">341,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nr2002_341-1">341,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-nr2002_341-2">341,2</a></sup></span> <span class="reference-text">Reagan, Nancy (2002), pp. 179–180.</span> </li> <li id="cite_note-342"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-342">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.pbs.org/wgbh/amex/reagan/filmmore/reference/primary/alzheimers.html">The Alzheimer's Letter</a>». <i><a href="/wiki/Public_Broadcasting_Service" title="Public Broadcasting Service">PBS</a></i> [Consulta: 7 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20061216074539/http://www.pbs.org/wgbh/amex/reagan/filmmore/reference/primary/alzheimers.html">Arxivat</a> 16 de desembre 2006 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-343"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-343">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman1994"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1994/11/13/weekinreview/nov-6-12-amid-rumors-reagan-discloses-his-alzheimer-s.html">November 6–12: Amid Rumors; Reagan Discloses His Alzheimer's</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 13-11-1994 [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-344"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-344">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.net.au/radionational/programs/healthreport/president-ronald-reagans-alzheimers-disease/3419232">President Ronald Reagan's Alzheimer's Disease</a>». <i>Radio National</i>, 07-06-2004 [Consulta: 7 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Weisberg2016-345"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Weisberg2016_345-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWeisberg2016"><a href="/w/index.php?title=Jacob_Weisberg&action=edit&redlink=1" class="new" title="Jacob Weisberg (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Weisberg</span>, Jacob</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=S33lCQAAQBAJ&pg=PA72"><i>Ronald Reagan: The American Presidents Series: The 40th President, 1981–1989</i></a>.  Henry Holt and Company, 5 gener 2016, p. 72. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-8050-9728-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-8050-9728-3">ISBN 978-0-8050-9728-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan%3A+The+American+Presidents+Series%3A+The+40th+President%2C+1981%E2%80%931989&rft.aulast=Weisberg&rft.aufirst=Jacob&rft.date=5+gener+2016&rft.pub=Henry+Holt+and+Company&rft.pages=72&rft.isbn=978-0-8050-9728-3&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DS33lCQAAQBAJ%26pg%3DPA72"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-Company1981-346"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Company1981_346-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation magazine"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=IEIDAAAAMBAJ&pg=PA5">«HUD Chief Would Prefer Focus On Achievements»</a>. <i>Jet</i> (Johnson Publishing Company). 1981-07-09: 5. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0021-5996">0021-5996</a>.</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.atitle=HUD+Chief+Would+Prefer+Focus+On+Achievements&rft.date=1981-07-09&rft.genre=article&rft.issn=0021-5996&rft.jtitle=Jet&rft.pages=5&rft.pub=Johnson+Publishing+Company&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DIEIDAAAAMBAJ%26pg%3DPA5&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-347"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-347">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Associated_Press" title="Associated Press">Associated Press</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1981/06/19/us/cabinet-aide-greeted-by-reagan-as-mayor.html">Cabinet Aide Greeted by Reagan as 'Mayor'</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>. <a href="/wiki/Associated_Press" title="Associated Press">Associated Press</a>, 19-06-1981 [Consulta: 24 gener 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-348"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-348">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theguardian.com/world/2011/jan/17/ronald-reagan-alzheimers-president-son">Ronald Reagan had Alzheimer's while president, says son</a>». <i><a href="/wiki/The_Guardian" title="The Guardian">The Guardian</a></i>, 17-01-2011.</span></span> </li> <li id="cite_note-349"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-349">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFEpstein2011"><span style="font-variant: small-caps;">Epstein</span>, Jennifer. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.politico.com/story/2011/01/son-reagan-suffered-alzheimers-while-in-office-047632">Son: Reagan suffered Alzheimer's while in office</a>» (en anglès), 14-01-2011. [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-350"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-350">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHohmann2011"><span style="font-variant: small-caps;">Hohmann</span>, James. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.politico.com/story/2011/01/reagan-calls-brother-embarrassment-047655">Reagan calls brother 'embarrassment'</a>» (en anglès), 15-01-2011. [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-351"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-351">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman2015"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2015/03/31/health/parsing-ronald-reagans-words-for-early-signs-of-alzheimers.html">Parsing Ronald Reagan's Words for Early Signs of Alzheimer's</a>» (en anglès). <i>The New York Times</i>, 30-03-2015 [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-352"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-352">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFStahl1999"><a href="/w/index.php?title=Lesley_Stahl&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lesley Stahl (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Stahl</span>, Lesley</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780684853710"><i>Reporting Live</i></a>.  Simon & Schuster, 1999, p. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780684853710/page/256">256</a> and 318. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-684-82930-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-684-82930-2">ISBN 978-0-684-82930-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reporting+Live&rft.aulast=Stahl&rft.aufirst=Lesley&rft.date=1999&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.pages=%5Bhttps%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780684853710%2Fpage%2F256+256%5D+and+318&rft.isbn=978-0-684-82930-2&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780684853710"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-:1-353"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:1_353-0">353,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:1_353-1">353,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210625101522/https://www.baltimoresun.com/news/bs-xpm-1997-10-05-1997278112-story,amp.html">Reagan's doctors deny covering up Alzheimer's His mental status in office never in doubt, they say</a>», 05-10-1997. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.baltimoresun.com/news/bs-xpm-1997-10-05-1997278112-story,amp.html">original</a> el 25 de juny 2021. [Consulta: 20 abril 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-:2-354"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-:2_354-0">354,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-:2_354-1">354,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman2011"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2011/02/22/health/views/22reagan.html">When Alzheimer's Waited Outside the Oval Office</a>» (en anglès). <i>The New York Times</i>, 21-02-2011 [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-sr-355"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-sr_355-0">355,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-1">355,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-2">355,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-3">355,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-4">355,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-5">355,5</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-6">355,6</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-7">355,7</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-sr_355-8">355,8</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman1997"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1997/10/05/us/reagan-s-twilight-a-special-report-a-president-fades-into-a-world-apart.html">Reagan's Twilight – A special report; A President Fades Into a World Apart</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 05-10-1997 [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-altman20050906-356"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-altman20050906_356-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman2005"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2005/09/06/politics/06ruge.html">Daniel Ruge, 88, Dies; Cared for Reagan After Shooting</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 06-09-2005 [Consulta: 11 març 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-NYT_2004/06/15-357"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-NYT_2004/06/15_357-0">357,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-NYT_2004/06/15_357-1">357,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFAltman2004"><span style="font-variant: small-caps;">Altman</span>, Lawrence K. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2004/06/15/health/the-doctor-s-world-a-recollection-of-early-questions-about-reagan-s-health.html">The Doctors World; A Recollection of Early Questions About Reagan's Health</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 15-06-2004 [Consulta: 1r maig 2021].</span></span> </li> <li id="cite_note-358"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-358">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFMorris2011"><a href="/w/index.php?title=Edmund_Morris_(writer)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Edmund Morris (writer) (encara no existeix)"><span style="font-variant: small-caps;">Morris</span>, Edmund</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.newsweek.com/edmund-morris-reagan-and-alzheimers-66943">Edmund Morris: Reagan and Alzheimer's</a>». <i>Newsweek</i>, 23-01-2011 [Consulta: 6 març 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-359"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-359">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVan_Den_HeuvelThorntonVink2007"><span style="font-variant: small-caps;">Van Den Heuvel</span>, Corinna; <span style="font-variant: small-caps;">Thornton</span>, Emma; <span style="font-variant: small-caps;">Vink</span>, Robert. «Traumatic brain injury and Alzheimer's disease: A review». A: <i>Neurotrauma: New Insights into Pathology and Treatment</i>. 161, 2007, p. 303–316. <span style="font-size:90%;"><a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1016/S0079-6123(06)61021-2">10.1016/S0079-6123(06)61021-2</a></span>. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-444-53017-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-444-53017-2">ISBN 978-0-444-53017-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Neurotrauma%3A+New+Insights+into+Pathology+and+Treatment&rft.atitle=Traumatic+brain+injury+and+Alzheimer%27s+disease%3A+A+review&rft.date=2007&rft.pages=303%E2%80%93316&rft.isbn=978-0-444-53017-2&rft_id=info:doi/10.1016%2FS0079-6123%2806%2961021-2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-360"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-360">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «Traumatic brain injury: cause or risk of Alzheimer's disease? A review of experimental studies». <i>Journal of Neural Transmission</i>, 112, 11, 11-2005, pàg. 1547–1564. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1007%2Fs00702-005-0326-0">10.1007/s00702-005-0326-0</a>. <a href="/wiki/PubMed" title="PubMed">PMID</a>: <a href="https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15959838?dopt=Abstract" class="extiw" title="pmid:15959838">15959838</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-361"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-361">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2001/01/13/us/reagan-breaks-hip-in-fall-at-his-home.html">Reagan Breaks Hip In Fall at His Home</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 13-01-2001 [Consulta: 18 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-362"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-362">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://edition.cnn.com/2001/US/01/14/reagan.03/index.html">Reagan recovering from hip surgery, wife Nancy remains at his side</a>». <i>CNN</i>, 15-01-2001 [Consulta: 13 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-363"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-363">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://archives.cnn.com/2001/US/01/15/reagan.01/index.html">Reagan able to sit up after hip repair</a>». <i>CNN</i>, 15-01-2001 [Consulta: 18 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-364"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-364">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0101/13/se.01.html">Reagan Resting Comfortably After Hip Surgery</a>». <i>CNN</i>, 13-01-2001 [Consulta: 16 d’octubre 2021].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110513133608/http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0101/13/se.01.html">Arxivat</a> 13 de maig 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-365"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-365">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/04/lklw.00.html">Nancy Reagan Reflects on Ronald</a>». <i>CNN</i>, 04-03-2001 [Consulta: 16 d’octubre 2021].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20121023204041/http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/04/lklw.00.html">Arxivat</a> 23 October 2012<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-366"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-366">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3700015.stm">Nancy Reagan plea on stem cells</a>». <i>BBC News</i>, 10-05-2004 [Consulta: 6 juny 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-367"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-367">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFNeuman2004"><span style="font-variant: small-caps;">Neuman</span>, Johanna «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://latimes.com/news/obituaries/la-reagan,0,2289200.story">Former President Reagan Dies at 93</a>». <i><a href="/wiki/Los_Angeles_Times" title="Los Angeles Times">Los Angeles Times</a></i>, 06-06-2004 [Consulta: 9 juliol 2013].</span></span> </li> <li id="cite_note-DrehleReaganDies-368"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-DrehleReaganDies_368-0">368,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-DrehleReaganDies_368-1">368,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Von Drehle, David «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2004/06/06/AR2005040207455_pf.html">Ronald Reagan Dies: 40th President Reshaped American Politics</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 06-06-2004 [Consulta: 21 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-369"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-369">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation audio-visual"><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.youtube.com/watch?v=lGqf9ieTDR8">«President comments on death of Reagan»</a>. <i><a href="/wiki/Associated_Press" title="Associated Press">Associated Press</a></i> (News). 2015-07-21.</span><span title="ctx_ver=Z39.88-2004&rfr_id=info%3Asid%2Fca.wikipedia.org%3ARonald+Reagan&rft.atitle=President+comments+on+death+of+Reagan&rft.date=2015-07-21&rft.genre=article&rft.jtitle=Associated+Press&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3DlGqf9ieTDR8&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Ajournal" class="Z3988"><span style="display:none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-370"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-370">↑</a></span> <span class="reference-text">The White House, Office of the Press Secretary (2004-06-06). "<a rel="nofollow" class="external text" href="https://georgewbush-whitehouse.archives.gov/news/releases/2004/06/20040606-1.html">Announcing the Death of Ronald Reagan</a>". Nota de premsa. </span> </li> <li id="cite_note-371"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-371">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGuthrie2004"><span style="font-variant: small-caps;">Guthrie</span>, Julian. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.sfgate.com/news/article/For-Reagan-mortician-the-honor-of-a-lifetime-2750626.php">For Reagan mortician, the 'honor of a lifetime' / Longtime devotee's dignified sendoff</a>», 09-06-2004. [Consulta: 18 octubre 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-372"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-372">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2004/ALLPOLITICS/06/08/reagan.main/index.html">100,000 file past Reagan's casket</a>». <i>CNN</i>, 09-06-2004 [Consulta: 15 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-373"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-373">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.aoc.gov/nations-stage/lying-state-honor">Lying in State or in Honor</a>».  US Architect of the Capitol (AOC). [Consulta: 1r setembre 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-374"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-374">↑</a></span> <span class="reference-text">United States Capitol Police (2004-06-11). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.uscapitolpolice.gov/pressreleases/2004/pr_06-11-04.php">Lying In State for former President Reagan</a>". Nota de premsa. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070927071913/http://www.uscapitolpolice.gov/pressreleases/2004/pr_06-11-04.php">Arxivat</a> 2007-09-27 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-375"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-375">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.margaretthatcher.org/speeches/displaydocument.asp?docid=110366">Thatcher's eulogy can be viewed online</a>».  Margaretthatcher.org. [Consulta: 8 març 2010].</span></span> </li> <li id="cite_note-376"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-376">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3795653.stm">BBC NEWS – Americas – Reagan funeral guest list</a>». <i>BBC</i>.</span></span> </li> <li id="cite_note-377"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-377">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/stories/2004/06/05/national/main621238.shtml">A Nation Bids Reagan Farewell: Prayer And Recollections At National Funeral For 40th President</a>». <i>Associated Press</i>. CBS, 11-06-2004 [Consulta: 21 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-378"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-378">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120209074106/http://www.planbproductions.com/postnobills/reagan1.html">Ronald Reagan Library Opening</a>».  Plan B Productions, 04-11-1991. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.planbproductions.com/postnobills/reagan1.html">original</a> el 9 febrer 2012. [Consulta: 23 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-379"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-379">↑</a></span> <span class="reference-text">Andrew L. Johns, ed., <i>A Companion to Ronald Reagan</i> (Wiley-Blackwell, 2015).</span> </li> <li id="cite_note-380"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-380">↑</a></span> <span class="reference-text">Hayward, pp. 635–638</span> </li> <li id="cite_note-381"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-381">↑</a></span> <span class="reference-text">Beschloss, p. 324.</span> </li> <li id="cite_note-382"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-382">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2011/OPINION/02/02/rollins.reagan/">Ronald Reagan restored faith in America</a>». <i></i> [Consulta: 7 octubre 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-383"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-383">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Schneider</span>, William«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160822132334/http://www.planethan.com/drupal/sites/default/files/The%20Decline%20of%20Confidence%20in%20American%20Institutions%20%20By%20Lipset%20Seymour%20Martin%20and%20Schneider%20William%20Political%20Science%20Quarterly%20Fall83%20Vol%2098%20Issue%203%20p379.pdf">The Decline of Confidence in American Institutions</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.planethan.com/drupal/sites/default/files/The%20Decline%20of%20Confidence%20in%20American%20Institutions%20%20By%20Lipset%20Seymour%20Martin%20and%20Schneider%20William%20Political%20Science%20Quarterly%20Fall83%20Vol%2098%20Issue%203%20p379.pdf">original</a> el 22 agost 2016. [Consulta: 18 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-384"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-384">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"><span style="font-variant: small-caps;">Gilman</span>, Larry. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090915193739/http://www.espionageinfo.com/Int-Ke/Iran-Contra-Affair.html">Iran-Contra Affair</a>».  Advameg. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.espionageinfo.com/Int-Ke/Iran-Contra-Affair.html">original</a> el 15 de setembre 2009. [Consulta: 23 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-385"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-385">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFeulner2004"><span style="font-variant: small-caps;">Feulner</span>, Edwin J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011205706/http://heritage.org/Press/Commentary/ed060904b.cfm">The Legacy of Ronald Reagan</a>».  The Heritage Foundation, 09-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.heritage.org/Press/Commentary/ed060904b.cfm">original</a> el 11 octubre 2007. [Consulta: 23 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-386"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-386">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFWeisbrot2004"><span style="font-variant: small-caps;">Weisbrot</span>, Mark. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.commondreams.org/views/2004/06/07/ronald-reagans-legacy">Ronald Reagan's Legacy</a>».  Common Dreams News Center, 07-06-2004. [Consulta: 23 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-387"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-387">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFKurtz2004"><span style="font-variant: small-caps;">Kurtz</span>, Howard «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A21671-2004Jun7.html">Reagan: The Retake</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 07-06-2004 [Consulta: 25 agost 2005].</span></span> </li> <li id="cite_note-388"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-388">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141011080053/http://millercenter.org/president/reagan/essays/biography/8">American President</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://millercenter.org/president/reagan/essays/biography/8">original</a> el 11 octubre 2014. [Consulta: 7 octubre 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-389"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-389">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHenry2009"><span style="font-variant: small-caps;">Henry</span>, David «Ronald Reagan and the 1980s: Perceptions, Policies, Legacies. Ed. by Cheryl Hudson and Gareth Davies. (Nova York: Palgrave Macmillan, 2008. xiv, 268 pp. $84.95, <a href="/w/index.php?title=Plantilla:Text&action=edit&redlink=1" class="new" title="Plantilla:Text (encara no existeix)">Plantilla:Text</a> 978-0-230-60302-8.)». <i><a href="/w/index.php?title=The_Journal_of_American_History&action=edit&redlink=1" class="new" title="The Journal of American History (encara no existeix)">The Journal of American History</a></i>, 96, 3, 12-2009, pàg. 933–934. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1093%2Fjahist%2F96.3.933">10.1093/jahist/96.3.933</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/25622627">25622627</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-390"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-390">↑</a></span> <span class="reference-text">Heale, M. J., in Cheryl Hudson and Gareth Davies, eds. <i>Ronald Reagan and the 1980s: Perceptions, Policies, Legacies</i> (2008) Palgrave Macmillan <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-230-60302-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-230-60302-5">ISBN 0-230-60302-5</a> p. 250.</span> </li> <li id="cite_note-391"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-391">↑</a></span> <span class="reference-text">See <a rel="nofollow" class="external text" href="https://static.c-span.org/assets/documents/presidentSurvey/2017%20C-SPAN%20Presidential%20Survey%20Scores%20and%20Ranks%20FINAL.PDF">"C-SPAN 2017 Survey of Presidential Leadership" <i> C-SPAN</i></a></span> </li> <li id="cite_note-392"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-392">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=aaueBgAAQBAJ&pg=PA2"><i>A Companion to Ronald Reagan</i></a>.  Wiley, 2015, p. 1–2. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9781118607824" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9781118607824">ISBN 9781118607824</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=A+Companion+to+Ronald+Reagan&rft.date=2015&rft.pub=Wiley&rft.pages=1%E2%80%932&rft.isbn=9781118607824&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DaaueBgAAQBAJ%26pg%3DPA2"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-393"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-393">↑</a></span> <span class="reference-text">For example, Peter Schweizer, <i>Reagan's War: The Epic Story of his Forty Year Struggle and Final Triumph Over Communism</i> (2002).</span> </li> <li id="cite_note-394"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-394">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLebowStein1994"><span style="font-variant: small-caps;">Lebow</span>, Richard Ned; <span style="font-variant: small-caps;">Stein</span>, Janice Gross «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.theatlantic.com/politics/foreign/reagrus.htm">Reagan and the Russians</a>». <i>The Atlantic</i>, 273, 2, 2-1994, pàg. 35–37 [Consulta: 11 febrer 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-Gorbachev_views-395"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-Gorbachev_views_395-0">395,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-Gorbachev_views_395-1">395,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHeintz2004"><span style="font-variant: small-caps;">Heintz</span>, Jim «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.highbeam.com/doc/1P2-6986165.html">Gorbachev mourns loss of honest rival</a>» (Reprint). <i>Oakland Tribune</i>. Associated Press, 07-06-2004 [Consulta: 6 gener 2008].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110501085404/http://www.highbeam.com/doc/1P2-6986165.html">Arxivat</a> 1 de maig 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-396"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-396">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kaiser, Robert G «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A32927-2004Jun10.html">Gorbachev: 'We All Lost Cold War'</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 11-06-2004, p. A01 [Consulta: 6 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-397"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-397">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3797947.stm">Full Text: Thatcher Eulogy to Reagan</a>». <i>BBC News</i>, 11-06-2004 [Consulta: 6 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-398"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-398">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/id/5145739">Reagan and Thatcher; political soul mates</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>, 05-06-2004 [Consulta: 8 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-399"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-399">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFClayton2004"><span style="font-variant: small-caps;">Clayton</span>, Ian «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbc.ca/news/background/reagan_ronald/">America's Movie Star President</a>». <i>Canadian Broadcasting Corporation</i>, 05-06-2004 [Consulta: 6 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-400"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-400">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3780501.stm">Ronald Reagan: Tributes</a>». <i>BBC News</i>, 06-06-2004 [Consulta: 10 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-Reagan's_role_exaggerated-401"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Reagan's_role_exaggerated_401-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFChapman2004"><span style="font-variant: small-caps;">Chapman</span>, Roger. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hnn.us/articles/5569.html">Reagan's Role in Ending the Cold War Is Being Exaggerated</a>».  George Mason University, 14-06-2004. [Consulta: 6 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-legacy-cnn-402"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-legacy-cnn_402-0">402,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-legacy-cnn_402-1">402,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-legacy-cnn_402-2">402,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Loughlin, Sean «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2004/ALLPOLITICS/06/06/legacy.politics/index.html">Reagan cast a wide shadow in politics</a>». <i>CNN</i>, 06-07-2004 [Consulta: 19 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-403"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-403">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.voanews.com/content/ronald-reagan-remains-potent-republican-icon-115743569/174531.html">Ronald Reagan Remains Potent Republican Icon</a>». <i>Voice of America</i>, 11-02-2011 [Consulta: 12 juny 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-icon-404"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-icon_404-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Broder, John M. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/2008/01/20/weekinreview/20broder.html">The Gipper Gap: In Search of Reagan</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 20-01-2008 [Consulta: 26 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-405"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-405">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Issenberg, Sasha «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.boston.com/news/nation/articles/2008/02/08/mccain_touts_conservative_record/">McCain touts conservative record</a>». <i><a href="/wiki/The_Boston_Globe" title="The Boston Globe">The Boston Globe</a></i>, 08-02-2008 [Consulta: 19 juny 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-406"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-406">↑</a></span> <span class="reference-text">Carlos Lozada, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/news/book-party/wp/2015/07/30/i-just-binge-read-eight-books-by-donald-trump-heres-what-i-learned/?hpid=z1">"I just binge-read eight books by Donald Trump. Here's what I learned: From memoirs to financial advice to politics, inside the collected writings of Donald J. Trump</a>", <i>The Washington Post</i>, July 30, 2015.</span> </li> <li id="cite_note-407"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-407">↑</a></span> <span class="reference-text">Jack Godwin, <i>Clintonomics: How Bill Clinton Reengineered the Reagan Revolution</i> (2009).</span> </li> <li id="cite_note-408"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-408">↑</a></span> <span class="reference-text">Eric Foner, <a rel="nofollow" class="external text" href="http://hnn.us/roundup/entries/122382.html">"Obama the Professional"</a>, <i>The Nation</i>, January 14, 2010.</span> </li> <li id="cite_note-409"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-409">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">; <span style="font-variant: small-caps;">Peters</span>, Gerhard«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/data/popularity.php?pres=40&sort=dis&direct=DESC&Submit=DISPLAY">Presidential Job Approval</a>».  The American Presidency Project. [Consulta: 25 juliol 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-abc_polls-410"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-abc_polls_410-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Sussman, Dalia. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://abcnews.go.com/sections/politics/DailyNews/poll_reagan010806.html">Improving With Age: Reagan Approval Grows Better in Retrospect</a>».  ABC, 06-08-2001. [Consulta: 8 abril 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-411"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-411">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Raasch, Chuck «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.usatoday.com/news/opinion/columnist/raasch/2004-06-10-raasch_x.htm">Reagan transformed presidency into iconic place in American culture</a>». <i><a href="/wiki/USA_Today" title="USA Today">USA Today</a></i>, 10-06-2004 [Consulta: 2 juliol 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-MSN-412"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-MSN_412-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «Ronald Reagan». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://encarta.msn.com/encyclopedia_761560259_2/ronald_reagan.html"><i>MSN Encarta</i></a> [Consulta: 4 març 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=MSN+Encarta&rft.atitle=Ronald+Reagan&rft_id=http%3A%2F%2Fencarta.msn.com%2Fencyclopedia_761560259_2%2Fronald_reagan.html"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20091028203509/http://encarta.msn.com/encyclopedia_761560259_2/Ronald_Reagan.html">Arxivat</a> 28 October 2009<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-413"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-413">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1988/05/29/world/toward-the-summit-previous-reagan-gorbachev-summits.html">Toward the Summit; Previous Reagan-Gorbachev Summits</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 28-05-1988 [Consulta: 8 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-414"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-414">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/december/8/newsid_3283000/3283817.stm">1987: Superpowers to reverse arms race</a>». <i>BBC News</i>, 08-12-1987 [Consulta: 7 febrer 2014].</span></span> </li> <li id="cite_note-415"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-415">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://news.gallup.com/poll/146183/Americans-Say-Reagan-Greatest-President.aspx">Americans Say Reagan Is the Greatest U.S. President</a>» (en anglès), 18-02-2011. [Consulta: 15 octubre 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-416"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-416">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/stories/2001/02/19/politics/main273106.shtml">Reagan Tops Presidential Poll</a>». <i>CBS</i>, 19-02-2001 [Consulta: 7 setembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-417"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-417">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.pollingreport.com/wh-hstry.htm">Presidents and History</a>».  Polling Report. [Consulta: 18 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-418"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-418">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071011174301/http://rasmussenreports.com/public_content/politics/post_war_presidents_jfk_ike_reagan_most_popular">Post-War Presidents: JFK, Ike, Reagan Most Popular</a>».  Rasmussen Reports. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://rasmussenreports.com/public_content/politics/post_war_presidents_jfk_ike_reagan_most_popular">original</a> el 11 octubre 2007. [Consulta: 10 novembre 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-419"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-419">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20071112053152/http://lw.siena.edu/sri/results/2002/02AugPresidentsSurvey.htm">Presidential Survey</a>».  Siena Research Institute. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://lw.siena.edu/sri/results/2002/02AugPresidentsSurvey.htm">original</a> el 12 novembre 2007. [Consulta: 28 agost 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-420"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-420">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHines2008"><span style="font-variant: small-caps;">Hines</span>, Nico «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/us_elections/article5048771.ece">The top ten – The Times US presidential rankings</a>». <i>The Times</i> [UK], 31-10-2008 [Consulta: 12 gener 2009].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110716104901/http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/us_and_americas/us_elections/article5048771.ece">Arxivat</a> 16 de juliol 2011 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-421"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-421">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">C-SPAN. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110503223353/http://legacy.c-span.org/PresidentialSurvey/presidential-leadership-survey.aspx">C-SPAN Survey of Presidential Leaders</a>», 16-02-2009. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://legacy.c-span.org/PresidentialSurvey/presidential-leadership-survey.aspx">original</a> el 3 maig 2011. [Consulta: 20 abril 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-422"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-422">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110730101256/http://americas.sas.ac.uk/research/survey/index.html">USPC Survey</a>».  Americas.sas.ac.uk. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://americas.sas.ac.uk/research/survey/index.html">original</a> el 30 juliol 2011. [Consulta: 12 agost 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-423"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-423">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/SPECIALS/2001/reagan.years/communicator/">'The Great Communicator' strikes chord with public</a>». <i>CNN</i> [Consulta: 8 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-424"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-424">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFCann0n2004"><span style="font-variant: small-caps;">Cann0n</span>, Lou «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://usatoday30.usatoday.com/news/opinion/editorials/2004-06-06-cannon_x.htm">Why Reagan was the 'great communicator'</a>». <i>USA Today</i>, 06-06-2004 [Consulta: 13 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-425"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-425">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2004/ALLPOLITICS/06/05/reagan.obit/index.html">Ronald Reagan: The 'Great Communicator'</a>». <i>CNN</i>, 08-06-2004 [Consulta: 13 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-426"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-426">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/265509.stm">Reagan: The great communicator</a>». <i>BBC News</i>, 05-06-2004 [Consulta: 26 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-427"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-427">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.foxnews.com/story/0,2933,121883,00.html">Mourning in America: Ronald Reagan Dies at 93</a>». <i>Fox News Channel</i>, 05-06-2004 [Consulta: 4 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-428"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-428">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20171012101747/http://www.thehighhat.com/Marginalia/009/nugent_reagan.html">The Reagan Diaries</a>».  The High Hat. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.thehighhat.com/Marginalia/009/nugent_reagan.html">original</a> el 12 d’octubre 2017. [Consulta: 4 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-429"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-429">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080212063902/http://www.theseminal.com/2007/12/30/sunday-culture-charlie-wilsons-war/">Sunday Culture: Charlie Wilson's War?</a>».  theseminal. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.theseminal.com/2007/12/30/sunday-culture-charlie-wilsons-war/">original</a> el 12 febrer 2008. [Consulta: 4 desembre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-kurtz-430"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-kurtz_430-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Kurtz, Howard «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.washingtonpost.com/wp-dyn/articles/A20802-2004Jun6.html">15 Years Later, the Remaking of a President</a>». <i><a href="/wiki/The_Washington_Post" title="The Washington Post">The Washington Post</a></i>, 07-06-2004 [Consulta: 25 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-431"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-431">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Sprengelmeyer, M.E. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080124192405/http://www.knoxstudio.com/shns/story.cfm?pk=REAGAN-SCHROEDER-06-09-04&cat=WW">'Teflon' moniker didn't have intended effect on Reagan</a>», 09-06-2004. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.knoxstudio.com/shns/story.cfm?pk=REAGAN-SCHROEDER-06-09-04&cat=WW">original</a> el 24 gener 2008. [Consulta: 8 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-432"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-432">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Dionne, E.J. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1988/10/31/us/political-memo-gop-makes-reagan-lure-of-young-a-long-term-asset.html">Political Memo; G.O.P. Makes Reagan Lure Of Young a Long-Term Asset</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 31-10-1988 [Consulta: 2 juliol 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-433"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-433">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal">Geffen, David. «Reagan, Ronald Wilson». A: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.jewishvirtuallibrary.org/jsource/judaica/ejud_0002_0017_0_16521.html"><i>Jewish Virtual Library</i></a> [Consulta: 8 juliol 2009].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Jewish+Virtual+Library&rft.atitle=Reagan%2C+Ronald+Wilson&rft.au=Geffen%2C+David&rft_id=https%3A%2F%2Fwww.jewishvirtuallibrary.org%2Fjsource%2Fjudaica%2Fejud_0002_0017_0_16521.html"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-434"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-434">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Hendrix, Anastasia «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2004/06/06/MNG7771M4A1.DTL">Trouble at home for family values advocate</a>». <i><a href="/w/index.php?title=San_Francisco_Chronicle&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Francisco Chronicle (encara no existeix)">San Francisco Chronicle</a></i>, 06-06-2004 [Consulta: 4 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-435"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-435">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTroy2005"><span style="font-variant: small-caps;">Troy</span>, Gil. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/morninginamerica00troy"><i>Morning in America: how Ronald .</i></a>.  Princeton University Press, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-691-09645-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-691-09645-2">ISBN 978-0-691-09645-2</a></span> [Consulta: 8 març 2010].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Morning+in+America%3A+how+Ronald%26nbsp%3B.&rft.date=2005&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.isbn=978-0-691-09645-2&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fmorninginamerica00troy"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-436"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-436">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?file=/c/a/2004/06/12/MNGOB7598N1.DTL">Last Goodbye: Ex-president eulogized in D.C. before final ride into California sunset; Laid to Rest: Ceremony ends weeklong outpouring of grief</a>». <i><a href="/w/index.php?title=San_Francisco_Chronicle&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Francisco Chronicle (encara no existeix)">San Francisco Chronicle</a></i>, 12-06-2004 [Consulta: 15 octubre 2009].</span></span> </li> <li id="cite_note-437"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-437">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cbsnews.com/stories/2004/06/07/48hours/main621459.shtml">Ronald Reagan, Master Storyteller</a>». <i>CBS</i>, 06-06-2004 [Consulta: 4 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-438"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-438">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">McCuddy, Bill «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.foxnews.com/story/0,2933,121908,00.html">Remembering Reagan's Humor</a>». <i>Fox News Channel</i>, 06-06-2004 [Consulta: 2 juliol 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-439"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-439">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160415004457/http://radio.about.com/od/funradiothingstodo/a/aa060503a.htm">Remembering President Reagan For His Humor-A Classic Radio Gaffe</a>».  About. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://radio.about.com/od/funradiothingstodo/a/aa060503a.htm">original</a> el 15 d’abril 2016. [Consulta: 22 gener 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-440"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-440">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.upi.com/Archives/1987/06/12/Reagan-to-popped-balloon-Missed-me/3561550468800/">Reagan to popped balloon: 'Missed me'</a>».  UPI, 12-06-1987. [Consulta: 20 agost 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-441"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-441">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLoughlin2003"><span style="font-variant: small-caps;">Loughlin</span>, Sean «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2003/ALLPOLITICS/02/04/sprj.colu.president.comforter/">A presidential role: Comforting a nation</a>». <i>-CNN</i>, 06-02-2003 [Consulta: 13 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-442"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-442">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=960446">Like Reagan Before Him, Bush Mourns Shuttle Loss</a>», 01-02-2003. [Consulta: 13 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-443"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-443">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20110824103004/http://www.ziglar.com/aboutus_zig_ziglar_bio.html">Zig Ziglar Bio</a>».  Zig Ziglar. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ziglar.com/aboutus_zig_ziglar_bio.html">original</a> el 24 agost 2011. [Consulta: 6 setembre 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-444"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-444">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070703122530/http://www.aogusma.org/aog/awards/TA/awardees.htm">Association of Graduates USMA: Sylvanus Thayer Award Recipients</a>».  Association of Graduates, West Point, New York. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.aogusma.org/aog/awards/TA/awardees.htm">original</a> el 3 juliol 2007. [Consulta: 22 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-445"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-445">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150923204516/http://thelincolnacademyofillinois.org/4632-2/#toggle-id-35">Laureates by Year – The Lincoln Academy of Illinois</a>» (en anglès americà). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://thelincolnacademyofillinois.org/4632-2/#toggle-id-35">original</a> el 23 de setembre 2015. [Consulta: 7 març 2016].</span></span> </li> <li id="cite_note-446"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-446">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.legion.org/distinguishedservicemedal/1982/president-ronald-w-reagan">President Ronald W. Reagan</a>». <i><a href="/w/index.php?title=American_Legion&action=edit&redlink=1" class="new" title="American Legion (encara no existeix)">The American Legion</a></i>. [Consulta: 11 agost 2019].</span></span> </li> <li id="cite_note-447"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-447">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190412055512/http://reinanzaka-sc.o.oo7.jp/kiroku/documents/20140523-3-kiji-list.pdf">Còpia arxivada</a>» (en japonès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://reinanzaka-sc.o.oo7.jp/kiroku/documents/20140523-3-kiji-list.pdf">original</a> el 12 d’abril 2019. [Consulta: 12 febrer 2017].</span></span> </li> <li id="cite_note-448"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-448">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070426184003/http://www.royal.gov.uk/output/Page4883.asp">Order of the Bath</a>».  The Official website of the British Monarchy. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.royal.gov.uk/output/Page4883.asp">original</a> el 26 abril 2007. [Consulta: 22 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-449"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-449">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Weisman, Steven R «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.nytimes.com/1989/10/24/world/reagan-given-top-award-by-japanese.html">Reagan Given Top Award by Japanese</a>». <i><a href="/wiki/The_New_York_Times" title="The New York Times">The New York Times</a></i>, 24-10-1989 [Consulta: 21 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-450"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-450">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://worldpeaceprize.net/category/recipients/">World Peace Prize Recipients</a> World Peace Prize.</span> </li> <li id="cite_note-451"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-451">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.wppac.net/popup/popInfo.asp?idx=1">Top Honer Prize Ronald Reagan</a> WPPAC.(October 1990).</span> </li> <li id="cite_note-452"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-452">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=20451">Remarks on presenting the Presidential Medal of Freedom to President Ronald Reagan-President George Bush-Transcript</a>». <i>The White House: Weekly Compilation of Presidential Documents</i>, 18-01-1993 [Consulta: 29 juny 2015].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150701070229/http://www.presidency.ucsb.edu/ws/?pid=20451">Arxivat</a> 1 de juliol 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-453"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-453">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080130170642/http://www.lebonfante.com/principals1.html">Julio E. Bonfante</a>».  LeBonfante International Investors Group. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.lebonfante.com/principals1.html">original</a> el 30 gener 2008. [Consulta: 26 gener 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-454"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-454">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.itcdc.com">Ronald Reagan Building and International Trade Center</a>».  U.S. General Services Administration. [Consulta: 22 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-455"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-455">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/04/sm.06.html">USS <i>Ronald Reagan</i> Commemorates Former President's 90th Birthday</a>». <i>CNN</i>, 12-07-2003 [Consulta: 17 d’octubre 2021].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20081025142405/http://transcripts.cnn.com/TRANSCRIPTS/0103/04/sm.06.html">Arxivat</a> 25 October 2008<span style="font-size:100%" class="error citation-comment"><sup>[Date mismatch]</sup></span> a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-456"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-456">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151016214216/http://www.navymemorial.org/lone-sailor-award-recipients">Naval Heritage Award Recipients</a>».  <a href="/w/index.php?title=United_States_Navy_Memorial&action=edit&redlink=1" class="new" title="United States Navy Memorial (encara no existeix)">United States Navy Memorial</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.navymemorial.org/lone-sailor-award-recipients">original</a> el 16 octubre 2015. [Consulta: 25 octubre 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-457"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-457">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://frwebgate.access.gpo.gov/cgi-bin/getdoc.cgi?dbname=107_cong_public_laws&docid=f:publ137.107.pdf">Public Law 107-137</a>».  United States Government Printing Office, 06-02-2002. [Consulta: 31 desembre 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-458"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-458">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://clerk.house.gov/art_history/house_history/goldMedal.html">Congressional Gold Medal Recipients 1776 to present</a>».  Office of the Clerk, US House of Representatives. [Consulta: 22 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-459"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-459">↑</a></span> <span class="reference-text">USPS (2004-11-09). "<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.prnewswire.com/news-releases/postmaster-general-nancy-reagan-unveil-ronald-reagan-stamp-image-stamp-available-next-year-75312827.html">Postmaster General, Nancy Reagan unveil Ronald Reagan stamp image, stamp available next year</a>". Nota de premsa. </span> </li> <li id="cite_note-460"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-460">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.cnn.com/2005/US/05/02/cnn25.top.fascinating/index.html">Top 25: Fascinating People</a>». <i>CNN</i>, 19-06-2005 [Consulta: 19 juny 2005].</span></span> </li> <li id="cite_note-461"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-461">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/time100/index_2000_time100.html">Time 100: The Most Important People of the Century</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i> [Consulta: 7 març 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070518083446/http://www.time.com/time/time100/index_2000_time100.html">Arxivat</a> 2007-05-18 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-462"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-462">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070312023534/http://dsc.discovery.com/convergence/greatestamerican/greatestamerican.html">Greatest American</a>».  Discovery Channel. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://dsc.discovery.com/convergence/greatestamerican/greatestamerican.html">original</a> el 12 març 2007. [Consulta: 21 març 2007].</span></span> </li> <li id="cite_note-463"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-463">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Geiger, Kimberly «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfgate.com/cgi-bin/article.cgi?f=/c/a/2006/08/01/BAGFLK8OKG1.DTL">California: State to establish a Hall of Fame; Disney, Reagan and Alice Walker among 1st inductees</a>». <i><a href="/w/index.php?title=San_Francisco_Chronicle&action=edit&redlink=1" class="new" title="San Francisco Chronicle (encara no existeix)">San Francisco Chronicle</a></i>, 01-08-2006 [Consulta: 21 març 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-464"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-464">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.gray-davis.com/ViewLibraryItem.aspx?ID=6452">Governor Davis Proclaims February 6, 2002 "Ronald Reagan Day" in California</a>». <i>Office of the Governor, State of California</i>, 06-02-2002.</span></span> </li> <li id="cite_note-465"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-465">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.digitalnewsreport.com/2010/07/20-governor-schwarzenegger-signs-legislation-honoring-president-ronald-reagan/5103">Governor Schwarzenegger Signs Legislation Honoring President Ronald Reagan</a>». <i>Office of Governor <a href="/wiki/Arnold_Schwarzenegger" title="Arnold Schwarzenegger">Arnold Schwarzenegger</a></i>, 19-07-2010.</span></span> </li> <li id="cite_note-466"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-466">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20090305223044/http://poland.usembassy.gov/events_2007/president-kaczynski-presents-order-of-the-white-eagle-to-late-president-ronald-reagan--18-july-2007.html">President Kaczyński Presents Order of the White Eagle to Late President Ronald Reagan</a>».  United States Department of State, 18-07-2007. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://poland.usembassy.gov/events_2007/president-kaczynski-presents-order-of-the-white-eagle-to-late-president-ronald-reagan--18-july-2007.html">original</a> el 5 març 2009. [Consulta: 10 febrer 2008].</span></span> </li> <li id="cite_note-467"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-467">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Bernstein, Carl «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,974931,00.html?iid=chix-sphere">The Holy Alliance</a>». <i><a href="/wiki/Time_(magazine)" class="mw-redirect" title="Time (magazine)">Time</a></i>, 24-02-1992 [Consulta: 18 agost 2007].</span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20070901194311/http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,974931,00.html?iid=chix-sphere">Arxivat</a> 1 de setembre 2007 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-468"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-468">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Associated Press «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/id/31087271">Reagan statue unveiled in Capitol Rotunda</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>. Associated Press, 03-06-2009 [Consulta: 8 febrer 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-469"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-469">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">Associated Press «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.nbcnews.com/id/31070972">Obama creates Reagan centennial commission</a>». <i><a href="/w/index.php?title=NBC_News&action=edit&redlink=1" class="new" title="NBC News (encara no existeix)">NBC News</a></i>. Associated Press, 02-06-2009 [Consulta: 8 febrer 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-470"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-470">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal"> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.bbc.co.uk/news/uk-14009137">Ronald Reagan statue unveiled at US Embassy in London</a>». <i>BBC News</i>, 04-07-2011 [Consulta: 12 agost 2011].</span></span> </li> <li id="cite_note-471"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-471">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBond2018"><span style="font-variant: small-caps;">Bond</span>, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hollywoodreporter.com/news/reagan-movie-starring-dennis-quaid-finds-major-funding-1158033">'Reagan' Movie Starring Dennis Quaid Finds Major Funding</a>». <i><a href="/wiki/The_Hollywood_Reporter" title="The Hollywood Reporter">The Hollywood Reporter</a></i>, 05-11-2018. [Consulta: 6 juny 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-472"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-472">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFBond2018"><span style="font-variant: small-caps;">Bond</span>, Paul. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.hollywoodreporter.com/news/dennis-quaid-play-ronald-reagan-1098209">Dennis Quaid to Play Ronald Reagan in New Biopic</a>». <i><a href="/wiki/The_Hollywood_Reporter" title="The Hollywood Reporter">The Hollywood Reporter</a></i>, 20-06-2018. [Consulta: 6 juny 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-473"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-473">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFHayes2019"><span style="font-variant: small-caps;">Hayes</span>, Martha. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.irishtimes.com/culture/tv-radio-web/dennis-quaid-i-didn-t-go-looking-for-someone-younger-1.4096648">Dennis Quaid: 'I didn't go looking for someone younger' – Ronald Reagan</a>». <i><a href="/wiki/The_Irish_Times" title="The Irish Times">The Irish Times</a></i>, 27-11-2019. [Consulta: 3 juny 2020].</span></span> </li> <li id="cite_note-474"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-474">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPrice2020"><span style="font-variant: small-caps;">Price</span>, Deborah Evans. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.soundslikenashville.com/news/dennis-quaid-podcast-dennissance/">Dennis Quaid Launches New Podcast, 'The Dennissance'</a>». <i>Sounds Like Nashville</i>, 07-05-2020. [Consulta: 3 juny 2020].</span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fonts_generals">Fonts generals</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=52" title="Modifica la secció: Fonts generals"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Michael_Beschloss&action=edit&redlink=1" class="new" title="Michael Beschloss (encara no existeix)">Beschloss, Michael</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/presidentialcour00besc"><i>Presidential Courage: Brave Leaders and How they Changed America 1789–1989</i></a>.  Simon & Schuster, 2008. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7432-5744-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7432-5744-2">ISBN 978-0-7432-5744-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Presidential+Courage%3A+Brave+Leaders+and+How+they+Changed+America+1789%E2%80%931989&rft.au=Beschloss%2C+Michael&rft.date=2008&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.isbn=978-0-7432-5744-2&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpresidentialcour00besc"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Brands, H.W. <i>Reagan: The Life</i> (2015)</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Bumgarner, John R.. <i>The Health of the Presidents: The 41 United States Presidents Through 1993 from a Physician's Point of View</i>.  Jefferson, NC: MacFarland & Company, 1994. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-89950-956-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-89950-956-3">ISBN 978-0-89950-956-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Health+of+the+Presidents%3A+The+41+United+States+Presidents+Through+1993+from+a+Physician%27s+Point+of+View&rft.au=Bumgarner%2C+John+R.&rft.date=1994&rft.pub=MacFarland+%26+Company&rft.place=Jefferson%2C+NC&rft.isbn=978-0-89950-956-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Lou_Cannon&action=edit&redlink=1" class="new" title="Lou Cannon (encara no existeix)">Cannon, Lou</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/presidentreagan000cann"><i>President Reagan: The Role of a Lifetime</i></a>.  Nova York: PublicAffairs, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-891620-91-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-891620-91-1">ISBN 978-1-891620-91-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=President+Reagan%3A+The+Role+of+a+Lifetime&rft.au=Cannon%2C+Lou&rft.date=2000&rft.pub=PublicAffairs&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-1-891620-91-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpresidentreagan000cann"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Cannon, Lou; Beschloss, Michael <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/ronaldreaganpres00cann"><i>Ronald Reagan: The Presidential Portfolio: A History Illustrated from the Collection of the Ronald Reagan Library and Museum</i></a>.  PublicAffairs, 2001. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-891620-84-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-891620-84-3">ISBN 978-1-891620-84-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ronald+Reagan%3A+The+Presidential+Portfolio%3A+A+History+Illustrated+from+the+Collection+of+the+Ronald+Reagan+Library+and+Museum&rft.date=2001&rft.pub=PublicAffairs&rft.isbn=978-1-891620-84-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fronaldreaganpres00cann"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Cannon, Lou. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/governorreaganhi0000cann"><i>Governor Reagan: His Rise to Power</i></a>.  PublicAffairs, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-58648-284-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-58648-284-8">ISBN 978-1-58648-284-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Governor+Reagan%3A+His+Rise+to+Power&rft.au=Cannon%2C+Lou&rft.date=2003&rft.pub=PublicAffairs&rft.isbn=978-1-58648-284-8&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fgovernorreaganhi0000cann"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Steven_F._Hayward&action=edit&redlink=1" class="new" title="Steven F. Hayward (encara no existeix)">Hayward, Steven F.</a>. <i>The Age of Reagan: The Conservative Counterrevolution: 1980–1989</i>, 2009. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-307-45369-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-307-45369-3">ISBN 978-0-307-45369-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Age+of+Reagan%3A+The+Conservative+Counterrevolution%3A+1980%E2%80%931989&rft.au=Hayward%2C+Steven+F.&rft.date=2009&rft.isbn=978-0-307-45369-3"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Holden, Kenneth. <i>Making of the Great Communicator: Ronald Reagan's Transformation From Actor To Governor</i> (2013)</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Paul_Kengor&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Kengor (encara no existeix)">Kengor, Paul</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/isbn_9780060571412"><i>God and Ronald Reagan: A Spiritual Life</i></a>.  HarperCollins, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-06-057141-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-06-057141-1">ISBN 0-06-057141-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=God+and+Ronald+Reagan%3A+A+Spiritual+Life&rft.au=Kengor%2C+Paul&rft.date=2004&rft.pub=HarperCollins&rft.isbn=0-06-057141-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fisbn_9780060571412"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Pemberton, William E.. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/exitwithhonorlif00pemb"><i>Exit With Honor: The Life and Presidency of Ronald Reagan</i></a>.  M.E. Sharpe, 1998. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7656-0096-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7656-0096-7">ISBN 978-0-7656-0096-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Exit+With+Honor%3A+The+Life+and+Presidency+of+Ronald+Reagan&rft.au=Pemberton%2C+William+E.&rft.date=1998&rft.pub=M.E.+Sharpe&rft.isbn=978-0-7656-0096-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fexitwithhonorlif00pemb"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFPutnam2006"><span style="font-variant: small-caps;">Putnam</span>, Jackson K. «Governor Reagan: A Reappraisal». <i>California History</i>, 83, 4, 2006, pàg. 24–45. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.2307%2F25161839">10.2307/25161839</a>. <a href="/wiki/JSTOR" title="JSTOR">JSTOR</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.jstor.org/stable/25161839">25161839</a>.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Richard_Reeves_(American_writer)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Reeves (American writer) (encara no existeix)">Reeves, Richard</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/presidentreagant00reev"><i>President Reagan: The Triumph of Imagination</i></a>.  Nova York: Simon & Schuster, 2005. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7432-3022-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7432-3022-3">ISBN 978-0-7432-3022-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=President+Reagan%3A+The+Triumph+of+Imagination&rft.au=Reeves%2C+Richard&rft.date=2005&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-7432-3022-3&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Fpresidentreagant00reev"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSmith2006"><span style="font-variant: small-caps;">Smith</span>, Gary Scott. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=svFtpYz78OsC"><i>Faith and the Presidency: From George Washington to George W. Bush</i></a>.  Oxford; New York: Oxford University Press US, 2006. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9780198041153" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9780198041153">ISBN 9780198041153</a></span> [Consulta: 16 febrer 2008].</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Faith+and+the+Presidency%3A+From+George+Washington+to+George+W.+Bush&rft.aulast=Smith&rft.aufirst=Gary+Scott&rft.date=2006&rft.pub=Oxford+University+Press+US&rft.place=Oxford%3B+New+York&rft.isbn=9780198041153&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DsvFtpYz78OsC"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li>Spitz, Bob. <i>Reagan: An American Journey</i> (2018) 880pp; detailed biography.</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Gil_Troy&action=edit&redlink=1" class="new" title="Gil Troy (encara no existeix)">Troy, Gil</a>. <i>The Reagan Revolution: A Very Short Introduction</i>.  Oxford University Press, 2009.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reagan+Revolution%3A+A+Very+Short+Introduction&rft.au=Troy%2C+Gil&rft.date=2009&rft.pub=Oxford+University+Press"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/w/index.php?title=Garry_Wills&action=edit&redlink=1" class="new" title="Garry Wills (encara no existeix)">Wills, Garry</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reagansamericain00will"><i>Reagan's America: Innocents at Home</i></a>.  Garden City, NY: Doubleday, 1987. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-385-18286-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-385-18286-7">ISBN 978-0-385-18286-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%27s+America%3A+Innocents+at+Home&rft.au=Wills%2C+Garry&rft.date=1987&rft.pub=Doubleday&rft.place=Garden+City%2C+NY&rft.isbn=978-0-385-18286-7&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freagansamericain00will"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia_addicional">Bibliografia addicional</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=53" title="Modifica la secció: Bibliografia addicional"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fonts_primàries"><span id="Fonts_prim.C3.A0ries"></span>Fonts primàries</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=54" title="Modifica la secció: Fonts primàries"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="refbegin" style="margin-left:1.5em;"> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFReaganNovak1989"><span style="font-variant: small-caps;">Reagan</span>, Nancy; <span style="font-variant: small-caps;">Novak</span>, William. <i>My Turn: The Memoirs of Nancy Reagan</i>.  Nova York: Random House, 1989. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-394-56368-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-394-56368-8">ISBN 978-0-394-56368-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=My+Turn%3A+The+Memoirs+of+Nancy+Reagan&rft.date=1989&rft.pub=Random+House&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-394-56368-8"><span style="display: none;"> </span></span> H. W. Brands <i>Reagan: The Life</i> (2015) p. 743 says "she wrote one of the most candid and at times self-critical memoirs in recent American political history."</li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Reagan, Ronald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/americanlife00reag"><i>An American Life</i></a>.  Nova York: Simon & Schuster, 1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-6716-9198-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-6716-9198-1">ISBN 978-0-6716-9198-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=An+American+Life&rft.au=Reagan%2C+Ronald&rft.date=1990&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-6716-9198-1&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Famericanlife00reag"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal"><a href="/wiki/Nancy_Reagan" title="Nancy Reagan">Reagan, Nancy</a>. <i>I Love You, Ronnie: The Letters of Ronald Reagan to Nancy Reagan</i>.  Nova York: Random House, 2002. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-375-76051-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-375-76051-8">ISBN 978-0-375-76051-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=I+Love+You%2C+Ronnie%3A+The+Letters+of+Ronald+Reagan+to+Nancy+Reagan&rft.au=Reagan%2C+Nancy&rft.date=2002&rft.pub=Random+House&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-375-76051-8"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Reagan, Ronald. <i>Reagan: A Life in Letters</i>.  Nova York: Simon & Schuster, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-7432-1967-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-7432-1967-9">ISBN 978-0-7432-1967-9</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Reagan%3A+A+Life+in+Letters&rft.au=Reagan%2C+Ronald&rft.date=2003&rft.pub=Simon+%26+Schuster&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-7432-1967-9"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal">Reagan, Ronald. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/reagandiaries00reag"><i>The Reagan Diaries</i></a>.  Nova York: HarperCollins, 2007. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-0-0608-7600-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0-0608-7600-5">ISBN 978-0-0608-7600-5</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Reagan+Diaries&rft.au=Reagan%2C+Ronald&rft.date=2007&rft.pub=HarperCollins&rft.place=Nova+York&rft.isbn=978-0-0608-7600-5&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2Freagandiaries00reag"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> </div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Historiografia">Historiografia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=55" title="Modifica la secció: Historiografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li>Johns, Andrew L., ed. <i>A Companion to Ronald Reagan</i> (Wiley-Blackwell, 2015). xiv, 682 pp.; topical essays by scholars emphasizing historiography; <a rel="nofollow" class="external text" href="http://onlinelibrary.wiley.com/book/10.1002/9781118607770">contents free at many libraries</a></li> <li>Kengor, Paul. "Reagan among the professors: His surprising reputation." <i>Policy Review</i> 98 (1999): 15+. Reports that " many articles in the top journals have been fair, as have a number of influential books...from respected historians, presidential scholars, and political scientists—people who were not Reagan supporters and are certainly not right-wingers.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Ronald_Reagan&action=edit&section=56" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.reaganfoundation.org/">Ronald Reagan Foundation & Presidential Library</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.whitehouse.gov/about-the-white-house/presidents/ronald-reagan/">White House biography</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://reagan.eureka.edu/">Ronald Reagan & His Legacy</a> at <a href="/w/index.php?title=Eureka_College&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eureka College (encara no existeix)">Eureka College</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://millercenter.org/president/reagan">Essays on Ronald Reagan, each member of his cabinet and First Lady</a> from the <a href="/w/index.php?title=Miller_Center_of_Public_Affairs&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miller Center of Public Affairs (encara no existeix)">Miller Center of Public Affairs</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="//archive.org/search.php?query=%28%28subject%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20Wilson%22%20OR%20subject%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20W%2E%22%20OR%20subject%3A%22Reagan%2C%20R%2E%20W%2E%22%20OR%20subject%3A%22Ronald%20Wilson%20Reagan%22%20OR%20subject%3A%22Ronald%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20subject%3A%22R%2E%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20subject%3A%22Reagan%2C%20Ronald%22%20OR%20subject%3A%22Ronald%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22Ronald%20Wilson%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22Ronald%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22R%2E%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22R%2E%20Wilson%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20Wilson%22%20OR%20creator%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20W%2E%22%20OR%20creator%3A%22Reagan%2C%20R%2E%20W%2E%22%20OR%20creator%3A%22Reagan%2C%20R%2E%20Wilson%22%20OR%20creator%3A%22Ronald%20Reagan%22%20OR%20creator%3A%22Reagan%2C%20Ronald%22%20OR%20title%3A%22Ronald%20Wilson%20Reagan%22%20OR%20title%3A%22Ronald%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20title%3A%22R%2E%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20title%3A%22Ronald%20Reagan%22%20OR%20description%3A%22Ronald%20Wilson%20Reagan%22%20OR%20description%3A%22Ronald%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20description%3A%22R%2E%20W%2E%20Reagan%22%20OR%20description%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20Wilson%22%20OR%20description%3A%22Reagan%2C%20Ronald%20W%2E%22%20OR%20description%3A%22Ronald%20Reagan%22%20OR%20description%3A%22Reagan%2C%20Ronald%22%29%20OR%20%28%221911-2004%22%20AND%20Reagan%29%29%20AND%20%28-mediatype:software%29">Obres de o sobre Ronald Reagan</a> a <a href="/wiki/Internet_Archive" title="Internet Archive">Internet Archive</a></li></ul> <p><br clear="all" /> </p> <table class="toccolours" border="1" cellpadding="4" cellspacing="0" style="border-collapse: collapse; margin:0 auto;"> <tbody><tr style="text-align: center;"> <td width="30%">Precedit per:<br /><b><a href="/w/index.php?title=John_Chafee&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Chafee (encara no existeix)">John Chafee</a></b> </td> <td width="40%" style="text-align: center;"><b>President de l'Associació de Governadors Republicans</b><br />1968–1970 </td> <td width="30%">Succeït per:<br /><b><a href="/w/index.php?title=Louie_B._Nunn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Louie B. Nunn (encara no existeix)">Louie B. Nunn</a></b> </td></tr> <tr style="text-align: center;"> <td width="30%">Precedit per:<br /><b><a href="/wiki/Fran%C3%A7ois_Mitterrand" title="François Mitterrand">François Mitterrand</a></b> </td> <td width="40%" style="text-align: center;"><b>President del <a href="/wiki/Grup_dels_Vuit" class="mw-redirect" title="Grup dels Vuit">Grup dels Set</a></b><br />1983 </td> <td width="30%">Succeït per:<br /><b><a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a></b> </td></tr> <tr style="text-align: center;"> <td width="30%">Precedit per:<br /><b><a href="/wiki/Ruhollah_Khomeini" class="mw-redirect" title="Ruhollah Khomeini">Ruhollah Khomeini</a><br /><a href="/wiki/Ordinador_personal" title="Ordinador personal">L'Ordinador</a></b> </td> <td width="40%" style="text-align: center;"><b><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Time_Magazine_logo.svg" class="mw-file-description" title="Time"><img alt="Time" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Time_Magazine_logo.svg/50px-Time_Magazine_logo.svg.png" decoding="async" width="50" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Time_Magazine_logo.svg/75px-Time_Magazine_logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b3/Time_Magazine_logo.svg/100px-Time_Magazine_logo.svg.png 2x" data-file-width="298" data-file-height="92" /></a></span><br /><a href="/wiki/Persona_de_l%27Any_de_la_Revista_Time" title="Persona de l'Any de la Revista Time">Persona de l'Any de la Revista Time</a></b><br />1980 <br /> 1983 </td> <td width="30%">Succeït per:<br /><b><a href="/wiki/Lech_Wa%C5%82%C4%99sa" title="Lech Wałęsa">Lech Wałęsa</a> <br /><a href="/w/index.php?title=Peter_Ueberroth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter Ueberroth (encara no existeix)">Peter Ueberroth</a></b> </td></tr></tbody></table> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Governadors_de_Califòrnia" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Governadors_de_Calif%C3%B2rnia" title="Plantilla:Governadors de Califòrnia"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Governadors_de_Califòrnia" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Governador_de_Calif%C3%B2rnia" title="Governador de Califòrnia">Governadors de Califòrnia</a></div></th></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Llista_de_governadors_pre-estatals_de_Calif%C3%B2rnia" title="Llista de governadors pre-estatals de Califòrnia">Pre-estatals</a> <br />(1769-1850)</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Gaspar_de_Portol%C3%A0" title="Gaspar de Portolà">de Portolà</a></li> <li><a href="/wiki/Pere_Fages_i_Beleta" title="Pere Fages i Beleta">Fages</a></li> <li><a href="/wiki/Fernando_Rivera_y_Moncada" title="Fernando Rivera y Moncada">Rivera</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Felipe_de_Neve&action=edit&redlink=1" class="new" title="Felipe de Neve (encara no existeix)">de Neve</a></li> <li><a href="/wiki/Pere_Fages_i_Beleta" title="Pere Fages i Beleta">Fages</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Antonio_Rom%C3%A9u&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Antonio Roméu (encara no existeix)">Roméu</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Joaqu%C3%ADn_de_Arrillaga&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Joaquín de Arrillaga (encara no existeix)">Arrillaga</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Diego_de_Borica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Diego de Borica (encara no existeix)">Borica</a></li> <li><a href="/wiki/Pere_d%27Albern%C3%AD_i_Teixidor" title="Pere d'Alberní i Teixidor">Alberní</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Joaqu%C3%ADn_de_Arrillaga&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Joaquín de Arrillaga (encara no existeix)">Arrillaga</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Dar%C3%ADo_Arg%C3%BCello&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Darío Argüello (encara no existeix)">J. Argüello</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pablo_Vicente_de_Sol%C3%A1&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pablo Vicente de Solá (encara no existeix)">Solá</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Luis_Antonio_Arg%C3%BCello&action=edit&redlink=1" class="new" title="Luis Antonio Argüello (encara no existeix)">L. Argüello</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_de_Echeand%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="José María de Echeandía (encara no existeix)">Echeandía</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Manuel_Victoria&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manuel Victoria (encara no existeix)">Victoria</a></li> <li><a href="/wiki/P%C3%ADo_Pico" title="Pío Pico">P. Pico</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Agust%C3%ADn_V._Zamorano&action=edit&redlink=1" class="new" title="Agustín V. Zamorano (encara no existeix)">Zamorano</a> / <a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_de_Echeand%C3%ADa&action=edit&redlink=1" class="new" title="José María de Echeandía (encara no existeix)">Echeandía</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Figueroa&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Figueroa (encara no existeix)">Figueroa</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Castro_(governador)&action=edit&redlink=1" class="new" title="José Castro (governador) (encara no existeix)">Castro</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nicol%C3%A1s_Guti%C3%A9rrez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolás Gutiérrez (encara no existeix)">Gutierrez</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mariano_Chico&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mariano Chico (encara no existeix)">Chico</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Nicol%C3%A1s_Guti%C3%A9rrez&action=edit&redlink=1" class="new" title="Nicolás Gutiérrez (encara no existeix)">Gutierrez</a></li> <li><a href="/wiki/Juan_Bautista_Alvarado" title="Juan Bautista Alvarado">Alvarado</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Carlos_Antonio_Carrillo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carlos Antonio Carrillo (encara no existeix)">Carrillo</a></li> <li><a href="/wiki/Juan_Bautista_Alvarado" title="Juan Bautista Alvarado">Alvarado</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Manuel_Micheltorena&action=edit&redlink=1" class="new" title="Manuel Micheltorena (encara no existeix)">Micheltorena</a></li> <li><a href="/wiki/P%C3%ADo_Pico" title="Pío Pico">P. Pico</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Flores&action=edit&redlink=1" class="new" title="José María Flores (encara no existeix)">Flores</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Andr%C3%A9s_Pico&action=edit&redlink=1" class="new" title="Andrés Pico (encara no existeix)">A. Pico</a></li> <li><a href="/wiki/William_B._Ide" title="William B. Ide">Ide</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_D._Sloat&action=edit&redlink=1" class="new" title="John D. Sloat (encara no existeix)">Sloat</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Robert_F._Stockton&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert F. Stockton (encara no existeix)">Stockton</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_C._Fr%C3%A9mont&action=edit&redlink=1" class="new" title="John C. Frémont (encara no existeix)">Frémont</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Stephen_W._Kearny&action=edit&redlink=1" class="new" title="Stephen W. Kearny (encara no existeix)">Kearny</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Richard_Barnes_Mason&action=edit&redlink=1" class="new" title="Richard Barnes Mason (encara no existeix)">Mason</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Persifor_Frazer_Smith&action=edit&redlink=1" class="new" title="Persifor Frazer Smith (encara no existeix)">Smith</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Bennett_C._Riley&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bennett C. Riley (encara no existeix)">Riley</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="2" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px;padding-left: 0.5em;"><div><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_California.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Flag_of_California.svg/50px-Flag_of_California.svg.png" decoding="async" width="50" height="33" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Flag_of_California.svg/75px-Flag_of_California.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Flag_of_California.svg/100px-Flag_of_California.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></a></span> <br /> <br /> <span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_the_Governor_of_California.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Flag_of_the_Governor_of_California.svg/50px-Flag_of_the_Governor_of_California.svg.png" decoding="async" width="50" height="32" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Flag_of_the_Governor_of_California.svg/75px-Flag_of_the_Governor_of_California.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/Flag_of_the_Governor_of_California.svg/100px-Flag_of_the_Governor_of_California.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="638" /></a></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/w/index.php?title=Llista_de_governadors_de_Calif%C3%B2rnia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Llista de governadors de Califòrnia (encara no existeix)">Estatals</a> <br />(1850-act.)</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Peter_Hardeman_Burnett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Peter Hardeman Burnett (encara no existeix)">Burnett</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_McDougall_(pol%C3%ADtic_californi%C3%A0)&action=edit&redlink=1" class="new" title="John McDougall (polític californià) (encara no existeix)">McDougall</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_Bigler&action=edit&redlink=1" class="new" title="John Bigler (encara no existeix)">Bigler</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=J._Neely_Johnson&action=edit&redlink=1" class="new" title="J. Neely Johnson (encara no existeix)">J. Johnson</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_B._Weller&action=edit&redlink=1" class="new" title="John B. Weller (encara no existeix)">Weller</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Milton_Latham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Milton Latham (encara no existeix)">Latham</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=John_G._Downey&action=edit&redlink=1" class="new" title="John G. Downey (encara no existeix)">Downey</a></li> <li><a href="/wiki/Leland_Stanford" title="Leland Stanford">Stanford</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Frederick_Low&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frederick Low (encara no existeix)">Low</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Henry_Huntly_Haight&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Huntly Haight (encara no existeix)">Haight</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Newton_Booth&action=edit&redlink=1" class="new" title="Newton Booth (encara no existeix)">Booth</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Romualdo_Pacheco&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romualdo Pacheco (encara no existeix)">Pacheco</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=William_Irwin_(California_politician)&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Irwin (California politician) (encara no existeix)">Irwin</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=George_Clement_Perkins&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Clement Perkins (encara no existeix)">Perkins</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=George_Stoneman&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Stoneman (encara no existeix)">Stoneman</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Washington_Bartlett&action=edit&redlink=1" class="new" title="Washington Bartlett (encara no existeix)">Bartlett</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Robert_Waterman_(governador)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Robert Waterman (governador) (encara no existeix)">Waterman</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Henry_Markham&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Markham (encara no existeix)">Markham</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=James_Budd&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Budd (encara no existeix)">Budd</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Henry_Gage&action=edit&redlink=1" class="new" title="Henry Gage (encara no existeix)">Gage</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=George_Pardee&action=edit&redlink=1" class="new" title="George Pardee (encara no existeix)">Pardee</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=James_Gillett&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Gillett (encara no existeix)">Gillett</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Hiram_Johnson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Hiram Johnson (encara no existeix)">H. Johnson</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=William_Stephens&action=edit&redlink=1" class="new" title="William Stephens (encara no existeix)">Stephens</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Friend_Richardson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Friend Richardson (encara no existeix)">Richardson</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=C._C._Young&action=edit&redlink=1" class="new" title="C. C. Young (encara no existeix)">Young</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=James_Rolph&action=edit&redlink=1" class="new" title="James Rolph (encara no existeix)">Rolph</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Frank_Merriam&action=edit&redlink=1" class="new" title="Frank Merriam (encara no existeix)">Merriam</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Culbert_Olson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Culbert Olson (encara no existeix)">Olson</a></li> <li><a href="/wiki/Earl_Warren" title="Earl Warren">Warren</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Goodwin_Knight&action=edit&redlink=1" class="new" title="Goodwin Knight (encara no existeix)">Knight</a></li> <li><a href="/wiki/Pat_Brown" title="Pat Brown">P. Brown</a></li> <li><a class="mw-selflink selflink">Reagan</a></li> <li><a href="/wiki/Jerry_Brown" title="Jerry Brown">J. Brown</a></li> <li><a href="/wiki/George_Deukmejian" title="George Deukmejian">Deukmejian</a></li> <li><a href="/wiki/Pete_Wilson" title="Pete Wilson">Wilson</a></li> <li><a href="/wiki/Gray_Davis" title="Gray Davis">Davis</a></li> <li><a href="/wiki/Arnold_Schwarzenegger" title="Arnold Schwarzenegger">Schwarzenegger</a></li> <li><a href="/wiki/Jerry_Brown" title="Jerry Brown">J. Brown</a></li> <li><a href="/wiki/Gavin_Newsom" title="Gavin Newsom">Newsom</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Presidents_dels_Estats_Units" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Presidents_dels_Estats_Units" title="Plantilla:Presidents dels Estats Units"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Presidents_dels_Estats_Units" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/President_dels_Estats_Units" title="President dels Estats Units">Presidents</a> dels <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/George_Washington" title="George Washington">George Washington</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/John_Adams" title="John Adams">John Adams</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Thomas_Jefferson" title="Thomas Jefferson">Thomas Jefferson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Madison" title="James Madison">James Madison</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Monroe" title="James Monroe">James Monroe</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/John_Quincy_Adams" title="John Quincy Adams">John Quincy Adams</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Andrew_Jackson" title="Andrew Jackson">Andrew Jackson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Martin_Van_Buren" title="Martin Van Buren">Martin Van Buren</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/William_Henry_Harrison" title="William Henry Harrison">William Henry Harrison</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/John_Tyler" title="John Tyler">John Tyler</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Knox_Polk" title="James Knox Polk">James K. Polk</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Zachary_Taylor" title="Zachary Taylor">Zachary Taylor</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Millard_Fillmore" title="Millard Fillmore">Millard Fillmore</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Franklin_Pierce" title="Franklin Pierce">Franklin Pierce</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Buchanan" title="James Buchanan">James Buchanan</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Abraham_Lincoln" title="Abraham Lincoln">Abraham Lincoln</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Andrew_Johnson" title="Andrew Johnson">Andrew Johnson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ulysses_S._Grant" title="Ulysses S. Grant">Ulysses S. Grant</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Rutherford_Birchard_Hayes" title="Rutherford Birchard Hayes">Rutherford B. Hayes</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Abram_Garfield" title="James Abram Garfield">James A. Garfield</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Chester_Alan_Arthur" title="Chester Alan Arthur">Chester A. Arthur</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Stephen_Grover_Cleveland" class="mw-redirect" title="Stephen Grover Cleveland">Stephen Grover Cleveland</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Benjamin_Harrison" title="Benjamin Harrison">Benjamin Harrison</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Stephen_Grover_Cleveland" class="mw-redirect" title="Stephen Grover Cleveland">Stephen Grover Cleveland</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/William_McKinley" title="William McKinley">William McKinley</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Theodore_Roosevelt" title="Theodore Roosevelt">Theodore Roosevelt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/William_Howard_Taft" title="William Howard Taft">William Howard Taft</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Woodrow_Wilson" title="Woodrow Wilson">Woodrow Wilson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Warren_Gamaliel_Harding" title="Warren Gamaliel Harding">Warren Gamaliel Harding</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Calvin_Coolidge" title="Calvin Coolidge">Calvin Coolidge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Herbert_Hoover" title="Herbert Hoover">Herbert Hoover</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Franklin_Delano_Roosevelt" title="Franklin Delano Roosevelt">Franklin D. Roosevelt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Harry_Truman" title="Harry Truman">Harry S. Truman</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dwight_David_Eisenhower" title="Dwight David Eisenhower">Dwight D. Eisenhower</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy" title="John Fitzgerald Kennedy">John F. Kennedy</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lyndon_Baines_Johnson" class="mw-redirect" title="Lyndon Baines Johnson">Lyndon B. Johnson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Richard Nixon</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gerald_Ford" title="Gerald Ford">Gerald Ford</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">Jimmy Carter</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Ronald Reagan</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/George_Herbert_Walker_Bush" class="mw-redirect" title="George Herbert Walker Bush">George H. W. Bush</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bill_Clinton" title="Bill Clinton">Bill Clinton</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/George_Walker_Bush" class="mw-redirect" title="George Walker Bush">George W. Bush</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Barack_Hussein_Obama" class="mw-redirect" title="Barack Hussein Obama">Barack H. Obama</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Donald_Trump" title="Donald Trump">Donald Trump</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Joe_Biden" title="Joe Biden">Joe Biden</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/75px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png" decoding="async" width="75" height="75" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/113px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg/150px-Seal_of_the_President_of_the_United_States.svg.png 2x" data-file-width="2424" data-file-height="2425" /></span></span></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Guerra_Freda" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style="background:#E0FFFF ;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Guerra_freda" title="Plantilla:Guerra freda"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Guerra_Freda" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Guerra_Freda" title="Guerra Freda">Guerra Freda</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Principals_països_implicats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Principals països implicats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_de_l%27Atl%C3%A0ntic_Nord" title="Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord">OTAN</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/22px-Flag_of_the_United_States.svg.png" decoding="async" width="22" height="12" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/33px-Flag_of_the_United_States.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a4/Flag_of_the_United_States.svg/44px-Flag_of_the_United_States.svg.png 2x" data-file-width="1235" data-file-height="650" /></span></span> </span><a href="/wiki/Estats_Units_d%27Am%C3%A8rica" title="Estats Units d'Amèrica">Estats Units</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/22px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/33px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg/44px-Flag_of_the_United_Kingdom_%283-5%29.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/22px-Flag_of_Israel.svg.png" decoding="async" width="22" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/33px-Flag_of_Israel.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d4/Flag_of_Israel.svg/44px-Flag_of_Israel.svg.png 2x" data-file-width="1100" data-file-height="800" /></span></span> </span><a href="/wiki/Israel" title="Israel">Israel</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/22px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/33px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/44px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/22px-Flag_of_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/33px-Flag_of_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/ba/Flag_of_Germany.svg/44px-Flag_of_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Alemanya_Occidental" title="Alemanya Occidental">RFA</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/22px-Flag_of_South_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/33px-Flag_of_South_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/09/Flag_of_South_Korea.svg/44px-Flag_of_South_Korea.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Corea_del_Sud" title="Corea del Sud">Corea del Sud</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;"><a href="/wiki/Pacte_de_Vars%C3%B2via" title="Pacte de Varsòvia">Pcte. Varsòvia</a> i aliats</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/22px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/33px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a9/Flag_of_the_Soviet_Union.svg/44px-Flag_of_the_Soviet_Union.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Rep%C3%BAbliques_Socialistes_Sovi%C3%A8tiques" title="Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques">URSS</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/22px-Flag_of_East_Germany.svg.png" decoding="async" width="22" height="13" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/33px-Flag_of_East_Germany.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a1/Flag_of_East_Germany.svg/44px-Flag_of_East_Germany.svg.png 2x" data-file-width="1000" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Democr%C3%A0tica_Alemanya" title="República Democràtica Alemanya">RDA</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/22px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/33px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg/44px-Flag_of_the_People%27s_Republic_of_China.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Rep%C3%BAblica_Popular_de_la_Xina" title="República Popular de la Xina">Xina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/22px-Flag_of_Vietnam.svg.png" decoding="async" width="22" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/33px-Flag_of_Vietnam.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Vietnam.svg/44px-Flag_of_Vietnam.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Vietnam" title="Vietnam">Vietnam</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/22px-Flag_of_North_Korea.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/33px-Flag_of_North_Korea.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Flag_of_North_Korea.svg/44px-Flag_of_North_Korea.svg.png 2x" data-file-width="1600" data-file-height="800" /></span></span> </span><a href="/wiki/Corea_del_Nord" title="Corea del Nord">Corea del Nord</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <span class="flagicon"><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/22px-Flag_of_Cuba.svg.png" decoding="async" width="22" height="11" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/33px-Flag_of_Cuba.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bd/Flag_of_Cuba.svg/44px-Flag_of_Cuba.svg.png 2x" data-file-width="1200" data-file-height="600" /></span></span> </span><a href="/wiki/Cuba" title="Cuba">Cuba</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Neutrals</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Protagonistes" style="font-size:114%;margin:0 4em">Protagonistes</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Presidents EUA</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Harry_S._Truman" class="mw-redirect" title="Harry S. Truman">Truman</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dwight_David_Eisenhower" title="Dwight David Eisenhower">Eisenhower</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/John_Fitzgerald_Kennedy" title="John Fitzgerald Kennedy">Kennedy</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lyndon_Baines_Johnson" class="mw-redirect" title="Lyndon Baines Johnson">Johnson</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Richard_Nixon" title="Richard Nixon">Nixon</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gerald_Ford" title="Gerald Ford">Ford</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/James_Earl_Carter" title="James Earl Carter">Carter</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Reagan</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/George_Herbert_Walker_Bush" class="mw-redirect" title="George Herbert Walker Bush">Bush</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Sec. Gen. URSS</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/I%C3%B3ssif_Stalin" title="Ióssif Stalin">Stalin</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gueorgui_Malenkov" title="Gueorgui Malenkov">Malenkov</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nikita_Khrusxov" title="Nikita Khrusxov">Khrusxov</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Leonid_Br%C3%A9jnev" title="Leonid Bréjnev">Bréjnev</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Iuri_Andr%C3%B3pov" title="Iuri Andrópov">Andrópov</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Konstant%C3%ADn_Txernenko" title="Konstantín Txernenko">Txernenko</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mikha%C3%AFl_Gorbatxov" title="Mikhaïl Gorbatxov">Gorbatxov</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Europa</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Winston_Churchill" title="Winston Churchill">Winston Churchill</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Charles_de_Gaulle" title="Charles de Gaulle">Charles de Gaulle</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Josip_Broz_Tito" title="Josip Broz Tito">Josip Broz Tito</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Imre_Nagy" title="Imre Nagy">Imre Nagy</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Willy_Brandt" title="Willy Brandt">Willy Brandt</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Nicolae_Ceau%C5%9Fescu" class="mw-redirect" title="Nicolae Ceauşescu">Nicolae Ceauşescu</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Alexander_Dub%C4%8Dek" title="Alexander Dubček">Alexander Dubček</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/T%C3%B2dor_J%C3%ADvkov" title="Tòdor Jívkov">Tòdor Jívkov</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Erich_Honecker" title="Erich Honecker">Erich Honecker</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Joan_Pau_II" title="Joan Pau II">Joan Pau II</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Margaret_Thatcher" title="Margaret Thatcher">Margaret Thatcher</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Lech_Wa%C5%82%C4%99sa" title="Lech Wałęsa">Lech Wałęsa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">Àsia i Amèrica</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Mao_Zedong" title="Mao Zedong">Mao Zedong</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Chiang_Kai-shek" title="Chiang Kai-shek">Chiang Kai-shek</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Kim_Il-sung" title="Kim Il-sung">Kim Il-sung</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ho_Chi_Minh" title="Ho Chi Minh">Ho Chi Minh</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Fidel_Castro_Ruz" title="Fidel Castro Ruz">Fidel Castro</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Che_Guevara" title="Che Guevara">Che Guevara</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Esdeveniments" style="font-size:114%;margin:0 4em">Esdeveniments</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1945-49</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Ialta" title="Conferència de Ialta">Conferència de Ialta</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cop_d%27estat_a_Txecoslov%C3%A0quia_de_1948" title="Cop d'estat a Txecoslovàquia de 1948">Cop txec</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Confer%C3%A8ncia_de_Potsdam" title="Conferència de Potsdam">Conferència de Potsdam</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_iraniana_de_1946" title="Crisi iraniana de 1946">Crisi de l'Iran de 1946</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Civil_xinesa" title="Guerra Civil xinesa">Guerra Civil xinesa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Doctrina_Truman" title="Doctrina Truman">Doctrina Truman</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Civil_grega" title="Guerra Civil grega">Guerra Civil grega</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Pla_Marshall" title="Pla Marshall">Pla Marshall</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_d%27Indoxina" title="Guerra d'Indoxina">Guerra d'Indoxina</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bloqueig_de_Berl%C3%ADn" title="Bloqueig de Berlín">Bloqueig de Berlín</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1950-59</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Guerra_de_Corea" title="Guerra de Corea">Guerra de Corea</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_de_l%27Iran_de_1953" class="mw-redirect" title="Crisi de l'Iran de 1953">Crisi de l'Iran de 1953</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Sublevaci%C3%B3_del_17_de_juny" class="mw-redirect" title="Sublevació del 17 de juny">Sublevació del 17 de juny</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_hongaresa_de_1956" title="Revolució hongaresa de 1956">Revolució hongaresa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_de_Suez" title="Crisi de Suez">Crisi de Suez</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_del_Vietnam" title="Guerra del Vietnam">Guerra del Vietnam</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1960-69</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Ruptura_sinosovi%C3%A8tica" title="Ruptura sinosoviètica">Ruptura sinosoviètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Incident_de_l%27U-2_(1960)" title="Incident de l'U-2 (1960)">Incident de'U-2</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Civil_de_Guatemala" title="Guerra Civil de Guatemala">Guerra Civil de Guatemala</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Invasi%C3%B3_de_Bah%C3%ADa_de_Cochinos" title="Invasió de Bahía de Cochinos">Invasió de Bahía de Cochinos</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_dels_m%C3%ADssils_de_Cuba" title="Crisi dels míssils de Cuba">Crisi dels míssils de Cuba</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Crisi_de_Berl%C3%ADn_de_1961" title="Crisi de Berlín de 1961">Crisi de Berlín de 1961</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn" title="Mur de Berlín">Mur de Berlín</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Primavera_de_Praga" title="Primavera de Praga">Primavera de Praga</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT I</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Distensi%C3%B3" title="Distensió">Distensió</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1970-79</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Acords_SALT" title="Acords SALT">SALT II</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Civil_angolesa" title="Guerra Civil angolesa">Guerra Civil angolesa</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_de_la_frontera_de_Sud-%C3%A0frica" title="Guerra de la frontera de Sud-àfrica">Guerra de la frontera de Sud-àfrica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_Civil_d%27El_Salvador" class="mw-redirect" title="Guerra Civil d'El Salvador">Guerra Civil d'El Salvador</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Guerra_afgano-sovi%C3%A8tica" title="Guerra afgano-soviètica">Invasió soviètica de l'Afganistan</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_Sandinista" title="Revolució Sandinista">Revolució Sandinista</a> <br /></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1980-89</div></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Solidarno%C5%9B%C4%87" title="Solidarność">Solidarność</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Gl%C3%A0snost" title="Glàsnost">Glàsnost</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Perestroika" title="Perestroika">Perestroika</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Mur_de_Berl%C3%ADn#Caiguda_del_mur" title="Mur de Berlín">Caiguda del mur de Berlín</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Die_Wende" title="Die Wende">Die Wende</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revolucions_de_1989" title="Revolucions de 1989">Revolucions de 1989</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_de_Vellut" title="Revolució de Vellut">Revolució de Vellut</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Revoluci%C3%B3_romanesa_de_1989" title="Revolució romanesa de 1989">Revolució romanesa</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;padding-left:0em;padding-right:0em;width:9em;"><div style="padding:0em 0.75em;">1990</div></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px;width:auto;"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_la_Uni%C3%B3_Sovi%C3%A8tica_(1985-1991)" title="Història de la Unió Soviètica (1985-1991)">Col·lapse de la Unió Soviètica</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Txecoslov%C3%A0quia" title="Dissolució de Txecoslovàquia">Dissolució de Txecoslovàquia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Dissoluci%C3%B3_de_Iugosl%C3%A0via" title="Dissolució de Iugoslàvia">Dissolució de Iugoslàvia</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Reunificaci%C3%B3_alemanya" title="Reunificació alemanya">Reunificació alemanya</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="2" style=";background:white;"><div id="Articles_relacionats" style="font-size:114%;margin:0 4em">Articles relacionats</div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Tel%C3%B3_d%27acer" title="Teló d'acer">Teló d'acer</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Bloc_de_l%27Est" title="Bloc de l'Est">Bloc de l'Est</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Moviment_dels_pa%C3%AFsos_no_alineats" class="mw-redirect" title="Moviment dels països no alineats">Moviment dels països no alineats</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Consell_d%27Assist%C3%A8ncia_Econ%C3%B2mica_M%C3%BAtua" title="Consell d'Assistència Econòmica Mútua">COMECON</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Organitzaci%C3%B3_del_Tractat_del_Sud-est_Asi%C3%A0tic" title="Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic">SEATO</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cursa_armamentista" title="Cursa armamentista">Cursa armamentista</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Arma_nuclear" title="Arma nuclear">Arma nuclear</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Cursa_espacial" title="Cursa espacial">Cursa espacial</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Maccarthisme" title="Maccarthisme">Maccarthisme</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Espionatge" title="Espionatge">Espionatge</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ostpolitik" title="Ostpolitik">Ostpolitik</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Ag%C3%A8ncia_Central_d%27Intel%C2%B7lig%C3%A8ncia" title="Agència Central d'Intel·ligència">CIA</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/KGB" title="KGB">KGB</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Stasi" title="Stasi">Stasi</a> <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Conflicte_araboisraeli%C3%A0" class="mw-redirect" title="Conflicte araboisraelià">Conflicte araboisraelià</a></div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"></table><div></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-059562">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058527686206706">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX1025345">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11921304q">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118598724">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79059562">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/76321889">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000121400474">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/237204">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027091775">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90052261&feltselect=bs.autid">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an36591309">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00453805">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=jn19990006873&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/BVEV001857">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ronald-wilson-reagan">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <!-- NewPP limit report Parsed by mw‐web.eqiad.main‐67876799fc‐f99lq Cached time: 20241127145748 Cache expiry: 2592000 Reduced expiry: false Complications: [show‐toc] CPU time usage: 4.219 seconds Real time usage: 5.540 seconds Preprocessor visited node count: 126165/1000000 Post‐expand include size: 980337/2097152 bytes Template argument size: 359184/2097152 bytes Highest expansion depth: 27/100 Expensive parser function count: 4/500 Unstrip recursion depth: 0/20 Unstrip post‐expand size: 405937/5000000 bytes Lua time usage: 1.824/10.000 seconds Lua memory usage: 9190095/52428800 bytes Lua Profile: MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::getEntityStatements 480 ms 23.5% recursiveClone <mwInit.lua:45> 280 ms 13.7% MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::getExpandedArgument 220 ms 10.8% ? 180 ms 8.8% MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::find 160 ms 7.8% MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::sub 140 ms 6.9% (for generator) 100 ms 4.9% MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::getLabel 80 ms 3.9% MediaWiki\Extension\Scribunto\Engines\LuaSandbox\LuaSandboxCallback::gsub 80 ms 3.9% type 60 ms 2.9% [others] 260 ms 12.7% Number of Wikibase entities loaded: 54/400 --> <!-- Transclusion expansion time report (%,ms,calls,template) 100.00% 4963.849 1 -total 49.94% 2478.710 1 Plantilla:Infotaula_persona 43.85% 2176.568 1 Plantilla:Infobox_person 43.58% 2163.478 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal 43.44% 2156.346 1 Plantilla:InfoboxFrame 37.16% 1844.666 1 Plantilla:Referències 15.69% 779.000 181 Plantilla:Ref-publicació 14.28% 708.913 158 Plantilla:Ref-notícia 9.77% 485.142 2 Plantilla:Replace 9.52% 472.525 149 Plantilla:Ref-web --> <!-- Saved in parser cache with key cawiki:pcache:idhash:47990-0!canonical and timestamp 20241127145748 and revision id 34254691. Rendering was triggered because: page-view --> </div><!--esi <esi:include src="/esitest-fa8a495983347898/content" /> --><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ronald_Reagan&oldid=34254691">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ronald_Reagan&oldid=34254691</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Actors_de_cinema_d%27Illinois" title="Categoria:Actors de cinema d'Illinois">Actors de cinema d'Illinois</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Actors_de_s%C3%A8ries_de_televisi%C3%B3_d%27Illinois" title="Categoria:Actors de sèries de televisió d'Illinois">Actors de sèries de televisió d'Illinois</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Presidents_dels_Estats_Units" title="Categoria:Presidents dels Estats Units">Presidents dels Estats Units</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_estatunidencs_en_angl%C3%A8s" title="Categoria:Escriptors estatunidencs en anglès">Escriptors estatunidencs en anglès</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Militars_estatunidencs_de_la_Segona_Guerra_Mundial" title="Categoria:Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial">Militars estatunidencs de la Segona Guerra Mundial</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Receptors_de_la_Medalla_Presidencial_de_la_Llibertat" title="Categoria:Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat">Receptors de la Medalla Presidencial de la Llibertat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Governadors_d%27estats_dels_Estats_Units" title="Categoria:Governadors d'estats dels Estats Units">Governadors d'estats dels Estats Units</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Gran_Creu_de_1a_classe_de_l%27Orde_del_M%C3%A8rit_de_la_Rep%C3%BAblica_Federal_d%27Alemanya" title="Categoria:Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya">Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Anticomunistes" title="Categoria:Anticomunistes">Anticomunistes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Gran_Creu_de_Cavaller_de_l%27Orde_del_Bany" title="Categoria:Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany">Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_a_Bel_Air" title="Categoria:Morts a Bel Air">Morts a Bel Air</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Distingits_amb_l%27Orde_de_l%27%C3%80liga_Blanca" title="Categoria:Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca">Distingits amb l'Orde de l'Àliga Blanca</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Escriptors_d%27Illinois" title="Categoria:Escriptors d'Illinois">Escriptors d'Illinois</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Persona_de_l%27Any_de_la_Revista_Time" title="Categoria:Persona de l'Any de la Revista Time">Persona de l'Any de la Revista Time</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Naixements_del_1911" title="Categoria:Naixements del 1911">Naixements del 1911</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_de_pneum%C3%B2nia" title="Categoria:Morts de pneumònia">Morts de pneumònia</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Doctors_honoris_causa_per_l%27Institut_Weizmann" title="Categoria:Doctors honoris causa per l'Institut Weizmann">Doctors honoris causa per l'Institut Weizmann</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Antiavortistes" title="Categoria:Antiavortistes">Antiavortistes</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Neoliberals" title="Categoria:Neoliberals">Neoliberals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Actors_estatunidencs_del_segle_XX" title="Categoria:Actors estatunidencs del segle XX">Actors estatunidencs del segle XX</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_avisos_de_la_plantilla_Webarchive" title="Categoria:Articles amb avisos de la plantilla Webarchive">Articles amb avisos de la plantilla Webarchive</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Morts_el_2004" title="Categoria:Morts el 2004">Morts el 2004</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 18 nov 2024 a les 04:13.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Ronald_Reagan&oldid=34254691&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-74cc59cb9d-nbdx4","wgBackendResponseTime":257,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"4.219","walltime":"5.540","ppvisitednodes":{"value":126165,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":980337,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":359184,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":27,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":4,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":405937,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":54,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 4963.849 1 -total"," 49.94% 2478.710 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 43.85% 2176.568 1 Plantilla:Infobox_person"," 43.58% 2163.478 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 43.44% 2156.346 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 37.16% 1844.666 1 Plantilla:Referències"," 15.69% 779.000 181 Plantilla:Ref-publicació"," 14.28% 708.913 158 Plantilla:Ref-notícia"," 9.77% 485.142 2 Plantilla:Replace"," 9.52% 472.525 149 Plantilla:Ref-web"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.824","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":9190095,"limit":52428800},"limitreport-profile":[["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getEntityStatements","480","23.5"],["recursiveClone \u003CmwInit.lua:45\u003E","280","13.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getExpandedArgument","220","10.8"],["?","180","8.8"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::find","160","7.8"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::sub","140","6.9"],["(for generator)","100","4.9"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getLabel","80","3.9"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::gsub","80","3.9"],["type","60","2.9"],["[others]","260","12.7"]]},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.main-67876799fc-f99lq","timestamp":"20241127145748","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Ronald Reagan","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Ronald_Reagan","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q9960","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q9960","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2005-10-11T13:02:55Z","dateModified":"2024-11-18T03:13:26Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/1\/16\/Official_Portrait_of_President_Reagan_1981.jpg","headline":"actor i pol\u00edtic nord-americ\u00e0, el 40\u00e8 president dels Estats Units"}</script> </body> </html>