CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Regne de Tolosa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"56f32d36-d4d3-4398-baf1-6ddff9442a69","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Regne_de_Tolosa","wgTitle":"Regne de Tolosa","wgCurRevisionId":34229013,"wgRevisionId":34229013,"wgArticleId":83075,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb coordenades","Control d'autoritats","Regnes històrics d'Europa","Regnes visigots"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Regne_de_Tolosa","wgRelevantArticleId":83075,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgRedirectedFrom":"Regne_visigot_de_Tolosa","wgNoticeProject":"wikipedia", "wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":30000,"wgInternalRedirectTargetUrl":"/wiki/Regne_de_Tolosa","wgCoordinates":{"lat":43.58777777777778,"lon":1.443888888888889},"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q3307686","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false, "wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["mediawiki.action.view.redirect","ext.cite.ux-enhancements","site","mediawiki.page.ready","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher", "ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/1200px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1246"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/800px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="831"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/640px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="665"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Regne de Tolosa - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Tolosa"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Regne_de_Tolosa"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Regne_de_Tolosa rootpage-Regne_de_Tolosa skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Regne+de+Tolosa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Regne+de+Tolosa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Regne+de+Tolosa" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Regne+de+Tolosa" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Antecedents:_d'Ataülf_a_Vàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Antecedents:_d'Ataülf_a_Vàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Antecedents: d'Ataülf a Vàlia</span> </div> </a> <ul id="toc-Antecedents:_d'Ataülf_a_Vàlia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Assentament_a_la_Gàl·lia:_Vàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Assentament_a_la_Gàl·lia:_Vàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Assentament a la Gàl·lia: Vàlia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Assentament_a_la_Gàl·lia:_Vàlia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Assentament a la Gàl·lia: Vàlia</span> </button> <ul id="toc-Assentament_a_la_Gàl·lia:_Vàlia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Forma_d'assentament_i_repartiment_de_terres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Forma_d'assentament_i_repartiment_de_terres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Forma d'assentament i repartiment de terres</span> </div> </a> <ul id="toc-Forma_d'assentament_i_repartiment_de_terres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Successors_de_Vàlia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Successors_de_Vàlia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Successors de Vàlia</span> </div> </a> <ul id="toc-Successors_de_Vàlia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regnat_d'Euric" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Regnat_d'Euric"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Regnat d'Euric</span> </div> </a> <ul id="toc-Regnat_d'Euric-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Regnat_d'Alaric_II" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Regnat_d'Alaric_II"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Regnat d'Alaric II</span> </div> </a> <ul id="toc-Regnat_d'Alaric_II-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1 vector-toc-list-item-expanded"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Bibliografia</span> </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Regne de Tolosa</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 7 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-7" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">7 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Reino_visigodo_de_Tolosa" title="Reino visigodo de Tolosa - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Reino visigodo de Tolosa" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%A2%D1%83%D0%BB%D1%83%D0%B7%D0%BA%D0%BE_%D0%BA%D1%80%D0%B0%D0%BB%D1%81%D1%82%D0%B2%D0%BE" title="Тулузко кралство - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Тулузко кралство" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Reino_visigodo_de_Tolosa" title="Reino visigodo de Tolosa - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Reino visigodo de Tolosa" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Reino_visigodo_de_Tolosa" title="Reino visigodo de Tolosa - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Reino visigodo de Tolosa" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Tolozatsko_Kraljevstvo" title="Tolozatsko Kraljevstvo - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Tolozatsko Kraljevstvo" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mwl mw-list-item"><a href="https://mwl.wikipedia.org/wiki/Reino_Besigodo_de_Toulouse" title="Reino Besigodo de Toulouse - mirandès" lang="mwl" hreflang="mwl" data-title="Reino Besigodo de Toulouse" data-language-autonym="Mirandés" data-language-local-name="mirandès" class="interlanguage-link-target"><span>Mirandés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt badge-Q70893996 mw-list-item" title=""><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Reino_Visigodo_de_Tolosa" title="Reino Visigodo de Tolosa - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Reino Visigodo de Tolosa" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3307686#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Regne_de_Tolosa" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="new vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Discussi%C3%B3:Regne_de_Tolosa&action=edit&redlink=1" rel="discussion" class="new" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina (encara no existeix) [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Regne_de_Tolosa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Regne_de_Tolosa"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Regne_de_Tolosa" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Regne_de_Tolosa" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&oldid=34229013" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Regne_de_Tolosa&id=34229013&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRegne_de_Tolosa"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FRegne_de_Tolosa"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Regne+de+Tolosa"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Regne_de_Tolosa&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Royaume_wisigoth_de_Toulouse" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3307686" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-coordinates-ind" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span id="coordinates"><span title="Coordenades geogràfiques WGS84">Coord.:</span> <span class="plainlinks nourlexpansion"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Regne_de_Tolosa&language=ca&params=43_35_16_N_1_26_38_E"><span class="geo-default"><span class="geo-dms" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització">43° 35′ 16″ N, 1° 26′ 38″ E</span></span><span class="geo-multi-punct"> / </span><span class="geo-nondefault"><span class="geo-dec" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització"><span class="latitude">43.58778°N</span>,<span class="longitude">1.44389°E</span></span><span style="display:none"> / <span class="geo">43.58778; 1.44389</span></span></span></a></span></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"><span class="mw-redirectedfrom">(S'ha redirigit des de: <a href="/w/index.php?title=Regne_visigot_de_Tolosa&redirect=no" class="mw-redirect" title="Regne visigot de Tolosa">Regne visigot de Tolosa</a>)</span></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Aquest article tracta sobre Regne de Tolosa. Si cerqueu una visió general de l'entitat política establerta pel poble visigot des de 418 fins a 711, vegeu «<a href="/wiki/Regne_Visigot" title="Regne Visigot">Regne Visigot</a>». </td></tr></tbody></table> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em"><caption style="font-weight:bold;background-color:#d9b38c;"><i><b>Regne de Tolosa<hr /><span style="font-size:85%;">𐌲𐍂𐌰𐌱𐌰𐌽 𐌸𐌹𐌿𐌳𐌹𐌽𐌰𐍃𐍃𐌿𐍃</span></b></i><br /></caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;vertical-align:top;"> <table width="275" style="text-align:center; margin:0 auto; background:none;"> <tbody><tr> <td width="90px" style="border:0; vertical-align:middle; text-align:left;"><a href="/wiki/Visigots_federats" title="Visigots federats">←</a> <span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Visigots_federats" title="Visigots federats"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/30px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png" decoding="async" width="30" height="42" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/45px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg/60px-Vexilloid_of_the_Roman_Empire.svg.png 2x" data-file-width="245" data-file-height="343" /></a></span><br /> </td> <td style="vertical-align:middle; text-align:center; font-size:105%;"><b><a href="/wiki/475" title="475">475</a> – <a href="/wiki/507" title="507">507</a></b> </td> <td width="90px" style="border:0; vertical-align:middle; text-align:right;"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Regne_de_Toledo" title="Bandera"><img alt="Bandera" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/3by2white.svg/30px-3by2white.svg.png" decoding="async" width="30" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/3by2white.svg/45px-3by2white.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/11/3by2white.svg/60px-3by2white.svg.png 2x" data-file-width="3" data-file-height="2" /></a></span> <a href="/wiki/Regne_de_Toledo" title="Regne de Toledo">→</a><br /> </td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;vertical-align:top;"> <table width="275" style="text-align:center; margin:0 auto; background:none;"> <tbody><tr> <td width="90px" style="border:0; vertical-align:middle; text-align:left;"> </td> <td style="vertical-align:middle; text-align:center; font-size:105%;"> </td> <td width="90px" style="border:0; vertical-align:middle; text-align:right;"> </td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;vertical-align:top;"><p class="mw-empty-elt"></p></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;vertical-align:top;"><span typeof="mw:File"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img alt="Ubicació de" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/langca-289px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png" decoding="async" width="289" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/langca-433px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg/langca-578px-Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg.png 2x" data-file-width="653" data-file-height="678" /></a></span><small>Mapa del Regne Visigot de Tolosa</small></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:#d9b38c;">Informació</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;"><a href="/wiki/Capital" title="Capital">Capital</a></th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><a href="/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc" title="Tolosa de Llenguadoc">Tolosa de Llenguadoc</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;"><a href="/wiki/Llengua_oficial" title="Llengua oficial">Idioma oficial</a></th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><a href="/wiki/G%C3%B2tic_(llengua)" title="Gòtic (llengua)">got</a>, <a href="/wiki/Llat%C3%AD" title="Llatí">llatí</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;"><a href="/wiki/Religi%C3%B3" title="Religió">Religió</a></th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><a href="/wiki/Arrianisme" class="mw-redirect" title="Arrianisme">Arrianisme</a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;background-color:#d9b38c;">Període històric</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;">Establiment</th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><a href="/wiki/475" title="475">475</a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;"><a href="/wiki/Batalla_de_Vouill%C3%A9" title="Batalla de Vouillé">Batalla de Vouillé</a></th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><a href="/wiki/507" title="507">507</a></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;vertical-align:top;"></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header" style="text-align:center;border:1px solid #d9b38c;"><a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">Política</a></th></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left;background-color:#eeeeee;"><a href="/wiki/Forma_de_govern" title="Forma de govern">Forma de govern</a></th><td class="infobox-data" style="vertical-align:top;"><i>No especificat</i></td></tr></tbody></table> <p>El <b>Regne de Tolosa</b> fou un territori al sud-oest d'Europa de l'<a href="/wiki/Antiguitat_tardana" title="Antiguitat tardana">antiguitat tardana</a> nascut de les escorrialles de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a> i dirigit pels <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a>. En la seva màxima extensió incloïa gran part de la <a href="/wiki/Pen%C3%ADnsula_Ib%C3%A8rica" title="Península Ibèrica">península Ibèrica</a> i la meitat sud de l'actual <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> i va existir del <a href="/wiki/475" title="475">475</a> (formalment el <a href="/wiki/476" title="476">476</a>) fins a la derrota contra els <a href="/wiki/Francs" title="Francs">francs</a> a la <a href="/wiki/Batalla_de_Vouill%C3%A9" title="Batalla de Vouillé">batalla de Vouillé</a> el <a href="/wiki/507" title="507">507</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> en què perderen gran part dels territoris del que seria en un futur França i hagueren de traslladar la capital a <a href="/wiki/Toledo" title="Toledo">Toledo</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Antecedents:_d'Ataülf_a_Vàlia"><span id="Antecedents:_d.27Ata.C3.BClf_a_V.C3.A0lia"></span>Antecedents: d'Ataülf a Vàlia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Antecedents: d'Ataülf a Vàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Visigots_federats" title="Visigots federats">visigots federats</a></div> <p>Els antecedents d'un assentament a la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a> es produeixen després de la mort d'Alaric I, el qual havia saquejat la ciutat de Roma i intentat passar a la <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Província d'Àfrica">província d'Àfrica</a>. Aleshores, els visigots encara seguien establerts a la península italiana, concretament a la regió de <a href="/wiki/Cal%C3%A0bria" title="Calàbria">Calàbria</a>, i van dedicar-se a devastar aquelles terres.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEWolfram1990161_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEWolfram1990161-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El nou rei dels visigots, <a href="/wiki/Ata%C3%BClf" title="Ataülf">Ataülf</a>, seguint la idea del seu predecessor, va continuar cap a Sicília i va fer un intent de passar al <a href="/wiki/Prov%C3%ADncia_romana_d%27%C3%80frica" class="mw-redirect" title="Província romana d'Àfrica">nord d'Àfrica</a> per mar, que va fracassar. Això el va obligar a continuar a Itàlia i, forçosament, a negociar amb els romans per tal de mantenir i alimentar al seu poble.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEArce200773-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest context, els visigots es van unir a les lluites de poder a favor i en contra de la cort d'<a href="/wiki/Flavi_Honori" title="Flavi Honori">Honori</a>, ja habituals la presència d'usurpadors i forces centrífugues a l'època a diverses ciutats i regions de la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>, <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a> i <a href="/wiki/Britannia" class="mw-redirect" title="Britannia">Britannia</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEArce200773-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ben aviat, els visigots es van traslladar cap al nord de la península italiana, van travessar els <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a> el <a href="/wiki/412" title="412">412</a> i van instal·lar-se a la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>, prenent les ciutats de <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a>, <a href="/wiki/Tolosa_de_Llenguadoc" title="Tolosa de Llenguadoc">Tolosa</a> i <a href="/wiki/Bordeus" title="Bordeus">Bordeus</a> el <a href="/wiki/413" title="413">413</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Allà, es van posar al servei de l'usurpador i senador <a href="/wiki/Jov%C3%AD" title="Joví">Joví</a>, però el que, en definitiva, cercava Ataülf eren recompenses i un lloc estable on assentar-se amb el seu poble.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEArce200773-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>L'any <a href="/wiki/414" title="414">414</a> s'establí a Narbona, i allà es casà amb la princesa romana <a href="/wiki/Gal%C2%B7la_Plac%C3%ADdia" title="Gal·la Placídia">Gal·la Placídia</a>, que els visigots tenien captiva i que fou obligada a seguir-los durant totes les expedicions.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Ataülf tenia la intenció de governar aquell nou territori col·laborant amb els latifundistes gal·loromans del país, però la resposta romana fou el bloqueig dels ports de la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia_Narbonesa" title="Gàl·lia Narbonesa">Gàl·lia Narbonesa</a> dirigit pel general <a href="/wiki/Constanci_(secretari_d%27%C3%80tila)" title="Constanci (secretari d'Àtila)">Constanci</a>, que tenia llur base a <a href="/wiki/Arle" title="Arle">Arle</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Acorralat, Ataülf va travessar els <a href="/wiki/Pirineus" title="Pirineus">Pirineus</a> el <a href="/wiki/415" title="415">415</a> per cercar aliments: va conquerir la <a href="/wiki/Tarraconense" class="mw-redirect" title="Tarraconense">Tarraconense</a> i es va establir a <a href="/wiki/B%C3%A0rcino" title="Bàrcino">Bàrcino</a>. En aquesta ciutat nasqué el fill que tingué amb Gal·la Placídia, que va anomenar Teodosi en memòria del seu avi, com a testimoniatge de l'interès per enllaçar els visigots amb la tradició romana; però l'infant va morir al cap de pocs mesos.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, la situació en territori hispànic no va millorar, ans al contrari, els visigots van continuar acorralats, els ports de la Tarraconense van quedar bloquejats per la flota romana que impedia l'avituallament dels visigots, fins i tot amb allò que es requisava als romans del territori. Diversos notables gots van aconsellar al rei que travessés l'estret de Gibraltar per anar a Àfrica, però Ataülf va declinar-ho posant èmfasi al seu pla d'arribar a un pacte amb l'emperador Honori; la insistència del rei va empitjorar el malestar patent entre la noblesa goda contrària a negociar o cooperar amb els romans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEFuentes_Hinojo2004141_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEFuentes_Hinojo2004141-5"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Arran d'aquesta política, Ataülf va ser assassinat el <a href="/wiki/14_d%27agost" title="14 d'agost">14 d'agost</a> del <a href="/wiki/415" title="415">415</a> a les cavallerisses de palau a <a href="/wiki/B%C3%A0rcino" title="Bàrcino">Bàrcino</a>, víctima d'una conspiració de la qual n'era cap, probablement, <a href="/wiki/Sigeric_(rei_dels_visigots)" title="Sigeric (rei dels visigots)">Sigeric</a>,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro200039-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010120_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010120-7"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> cap del partit got anti-romà i era enemic del monarca, així com opositor de la monarquia de la dinastia dels <a href="/wiki/Baltungs" title="Baltungs">Baltungs</a>, a la qual pertanyien tant Alaric com Ataülf.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro200039-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010121_8-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010121-8"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Sigeric el va succeir en el tron, tanmateix, el seu regnat només durà una setmana a causa de la mala imatge de les seves accions immediates que pretenien humiliar a la cort imperial romana, que portaren al seu assassinat,<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro200039-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEWolfram1990166_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEWolfram1990166-9"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> segons M. Rosario Valverde, teòricament, sense fonts que ho esmentin, a una resposta ràpida del grup nobiliari i popular al voltant del clan dels Balts.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro200039-6"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Assentament_a_la_Gàl·lia:_Vàlia"><span id="Assentament_a_la_G.C3.A0l.C2.B7lia:_V.C3.A0lia"></span>Assentament a la Gàl·lia: Vàlia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Assentament a la Gàl·lia: Vàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Amb la mort de Sigeric, va ser escollit un nou rei en la figura de <a href="/wiki/V%C3%A0lia" title="Vàlia">Vàlia</a> el <a href="/wiki/Setembre" title="Setembre">Setembre</a> del <a href="/wiki/415" title="415">415</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Segons <a href="/wiki/Pau_Orosi" title="Pau Orosi">Orosi</a>: «va ser elegit pel seu poble, per fer la guerra a Roma, però Déu li ordenà fer la pau».<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Alguns autors afirmen que Vàlia cercava, de fet, la pau amb els <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">romans</a>, però altres creuen que era part també del partit antiromà, però a causa de la crisi de subsistència del poble visigot al final va haver de canviar de parer i col·laborar amb els romans. Això es deu al fet que Vàlia va tornar a intentar, com van fer Alaric i Ataülf, envair novament Àfrica. L'atac, però, va quedar només en un intent fallit en quedar totalment destruïda la flota visigoda en provar de travessar l'<a href="/wiki/Estret_de_Gibraltar" title="Estret de Gibraltar">estret de Gibraltar</a>, víctima d'una forta tempesta.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994157_12-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro1994157-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Incapaç de creuar l'estret de Gibraltar i amb una Hispània devastada per les incursions militars romanes i bàrbares, el rei va canviar de parer en veure's obligat per la necessitat d'aconseguir recursos alimentaris per al seu poble i va pactar amb l'home que llavors dominava el govern imperial, el <a href="/wiki/Patrici_(classe_romana)" title="Patrici (classe romana)">patrici</a> i general <a href="/wiki/Constanci_III" title="Constanci III">Constanci</a>, que posteriorment regnaria com a coemperador amb Honori el <a href="/wiki/421" title="421">421</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-2" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249-10"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEArce201330_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEArce201330-13"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2000119_14-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2000119-14"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Des d'aquell moment, els visigots van pactar amb els romans. El <a href="/wiki/416" title="416">416</a> es fa un pacte de <i>foedus</i> amb l'imperi, poc favorable per als visigots;<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994157_12-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro1994157-12"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de fet reassumint aquell que havia pactat Alaric I anys enrere.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994155_15-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro1994155-15"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, ni <a href="/wiki/Pau_Orosi" title="Pau Orosi">Orosi</a> ni <a href="/wiki/Olimpi%C3%B2dor_de_Tebes" class="mw-redirect" title="Olimpiòdor de Tebes">Olimpiòdor</a> esmenten aquest pacte com un <i>foedus</i>: per a <a href="/wiki/Olimpi%C3%B2dor_de_Tebes" class="mw-redirect" title="Olimpiòdor de Tebes">Olimpiòdor de Tebes</a> fou un pacte de pau entre romans i visigots, en el qual no s'esmentava l'obligació de Vàlia de servir militarment l'Imperi; per a Orosi, ben informat i conscient dels estralls que patia Hispània, era una «pau òptima», i Vàlia, en realitat, intentava assolir la pau.<sup id="cite_ref-FOOTNOTELivermore1996496_16-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTELivermore1996496-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> En aquest pacte, el general Constanci va demanar als visigots la restitució de la princesa Gal·la Placídia a <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a>, amb qui després Constanci es casaria, retornant-li els honors que li havien estat privats prèviament. En aquest context, aprofitant la pau amb els visigots i la seva situació crítica de subsistència, els encarregà la missió d'acabar amb els grups de bàrbars assentats a Hispània, que estaven establerts a les regions més riques de la península, evitant d'aquesta forma haver de traslladar l'exèrcit romà a lluitar. Els visigots, tot i que era una missió perillosa, van envair Hispània, i expulsaren els <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a> <a href="/wiki/Silinges" title="Silinges">silinges</a> i reduïren considerablement la força dels <a href="/wiki/Alans" title="Alans">alans</a>.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-3" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTELivermore1996496_16-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTELivermore1996496-16"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTESanz_Serrano2009185_17-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESanz_Serrano2009185-17"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Considerant que el pacte fou <i>foedus</i>, els visigots quedaven, en condició de federats o <i>foederati </i>com a tropes auxiliars de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Occident" title="Imperi Romà d'Occident">Imperi Romà d'Occident</a>, que podien ser cridades per dur a terme incursions militars o ajudar a l'exèrcit romà, en certa forma els visigots se supeditaven a la voluntat militar de la cort romana, i el rei se supeditava teòricament a l'emperador romà. Tanmateix, la condició de federats, així com l'acceptació d'aquest pacte o l'auxili militars a l'exèrcit romà per part dels successors de Vàlia fou qüestionada o fins i tot violada, enfrontant-se directament amb els romans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911279_18-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911279-18"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Forma_d'assentament_i_repartiment_de_terres"><span id="Forma_d.27assentament_i_repartiment_de_terres"></span>Forma d'assentament i repartiment de terres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Forma d'assentament i repartiment de terres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Gràcies a les accions visigodes, l'Imperi va recuperar zones que havien quedat fora del seu control. En aquest context, es va signar un pacte d'<i><a href="/wiki/Hospitalitas" title="Hospitalitas">hospitalitas</a></i>, una mena d'aliança, a finals del <a href="/wiki/418" title="418">418</a> entre l'emperador Honori i Vàlia. De fet, dita aliança fou establerta per obra de Constanci, que no volia que els visigots aconseguissin més poder. Amb això, l'Imperi mantenia teòricament sota control aquest poble bàrbar i, a canvi, permetia als visigots ocupar les terres de l'<a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia_Aquit%C3%A0nia" title="Gàl·lia Aquitània">Aquitània Secunda</a> i altres terres que ocupaven parcialment altres províncies com la <a href="/wiki/Novempopul%C3%A0nia" title="Novempopulània">Novempopulània</a> o la <a href="/wiki/Narbonesa" class="mw-redirect" title="Narbonesa">Narbonesa</a>. La capital fou ubicada a <a href="/wiki/Tolosa" class="mw-redirect" title="Tolosa">Tolosa</a>, però en aquesta primera etapa van controlar altres ciutats importants com <a href="/wiki/Bordeus" title="Bordeus">Bordeus</a>, formant una estreta franja entre Tolosa i l'oceà Atlàntic, de fet, una zona bastant conflictiva a l'època, amenaçada pels atacs de pirates saxons i les revoltes dels bagaudes de la regió de l'Armòrica. Així mateix, la zona estava controlada per elits laiques i eclesiàstiques romanes que actuaven de forma autònoma a l'emperador, per tant, la cort imperial esperava controlar aquests grups amb la presència dels visigots, tot i que el resultat fou una aliança entre els visigots i les elits locals. D'altra banda, l'Imperi no van incloure en el tractat ciutats portuàries o importants de la zona mediterrània com <a href="/wiki/Arle" title="Arle">Arle</a> o <a href="/wiki/Besiers" title="Besiers">Besiers</a>, prevenint un possible nou atac a la província d'Àfrica.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-4" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-FOOTNOTESanz_Serrano2009143-144_19-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTESanz_Serrano2009143-144-19"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Amb l'<i>hospitalitas</i> no només van rebre el control de les terres, sinó que també en reberen algunes en propietat. La majori part de la feina de repartiment es va fer durant el regnat de Teodoric I, la realització de la qual no degués estar, probablement, exempta problemes.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-5" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquestes terres van ser expropiades als romans.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGoffart1980104-105_20-0" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGoffart1980104-105-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> No obstant això, no hi ha una idea concreta de com es van repartir les terres, i els autors proposen algunes teories divergents. Els cronistes no concreten les informacions, <a href="/wiki/Filostorgi" title="Filostorgi">Filostorgi</a> diu, a través d'<a href="/wiki/Olimpi%C3%B2dor_de_Tebes" class="mw-redirect" title="Olimpiòdor de Tebes">Olimpiòdor de Tebes</a>, que els visigots van rebre tant les vitualles que necessitaven com terres per conrear i ser autosuficients. <a href="/wiki/Paul%C3%AD_de_Pel%C2%B7la" class="mw-redirect" title="Paulí de Pel·la">Paulí de Pel·la</a> explica el seu cas personal: durant el període del 413-414, quan els visigots eren temporalment a <a href="/wiki/Bordeus" title="Bordeus">Bordeus</a> els va haver de donar «acollida», òbviament a canvi de no perdre res. Sembla que va perdre les seves terres, un latifundi, quan es dugué a terme la repartició de terres entre romans i visigots a partir de l'assentament.<sup id="cite_ref-FOOTNOTEGoffart1980104-105_20-1" class="reference"><a href="#cite_note-FOOTNOTEGoffart1980104-105-20"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Així mateix, actualment la versió més estesa és la que es desprèn del <a href="/wiki/Liber_Iudiciorum" class="mw-redirect" title="Liber Iudiciorum"><i>Liber Iudiciorum</i>:</a> es creu que el repartiment va afectar tota mena de propietats, tant <a href="/wiki/Latifundi" title="Latifundi">latifundis</a> com <a href="/wiki/Minifundi" title="Minifundi">minifundis</a>, i d'aquests s'entregà un terç als visigots i els romans conservaren la resta, aquesta divisió era anomenada <i>sortes goticae.</i> Això fa que s'afirmi que el repartiment va afectar més als petits propietaris que als grans, que conservaren la seva posició com a <a href="/wiki/Terratinent" title="Terratinent">terratinents</a> i els petits, desposseïts en un clima polític, social i econòmic incert, buscaran protecció en els grans terratinents, creant el germen del <a href="/wiki/Feudalisme" title="Feudalisme">feudalisme</a>.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Tanmateix, també s'afirma que la tendència general és que les petites propietats van quedar fora d'aquest repartiment i també els béns comunals, que van seguir sent públics.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Successors_de_Vàlia"><span id="Successors_de_V.C3.A0lia"></span>Successors de Vàlia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Successors de Vàlia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><a href="/wiki/Teodoric_I_de_Tolosa" class="mw-redirect" title="Teodoric I de Tolosa">Teodoric I</a> (418-451) assentaria les bases de l'estat visigot de Tolosa; va trencar el pacte amb Roma i assetjà sense èxit <a href="/wiki/Arle" title="Arle">Arle</a> (425) i <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a> (436), ben defensades pel romà <a href="/wiki/Aeci" title="Aeci">Aeci</a>, però dominaria Tolosa (439) i recuperaria la situació anterior. Mantindria una aliança amb el rei dels <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a> <a href="/wiki/Genseric" title="Genseric">Genseric</a> fins al 445, i amb els <a href="/wiki/Sueus" title="Sueus">sueus</a> fins al 449. Fou un dels pocs governants amb domini efectiu sobre la totalitat de l'actual territori occità. Al final del seu regnat s'alia altre cop amb els romans i morira lluitant amb <a href="/wiki/Aeci" title="Aeci">Aeci</a> contra els <a href="/wiki/Huns" title="Huns">huns</a> d'<a href="/wiki/%C3%80tila" title="Àtila">Àtila</a> a la <a href="/wiki/Batalla_dels_Camps_Catal%C3%A0unics" title="Batalla dels Camps Catalàunics">batalla dels Camps Catalàunics</a>. </p><p>Després del regnat del seu fill gran <a href="/wiki/Turismon" class="mw-redirect" title="Turismon">Turismon</a> (451-453), el succeí el seu altre fill <a href="/wiki/Teodoric_II_(rei_dels_visigots)" title="Teodoric II (rei dels visigots)">Teodoric II</a> (453-466), qui renovaria el <i>foedus</i> amb el romà <a href="/wiki/Marc_Mecili_Avit" class="mw-redirect" title="Marc Mecili Avit">Avit</a>, atacà els <a href="/wiki/Bagaudes" title="Bagaudes">bagaudes</a> de la <i>Tarraconensis</i> el 454 i lluità contra els sueus el 456, derrotant <a href="/wiki/Requiari" title="Requiari">Requiari</a> a la <a href="/w/index.php?title=Batalla_del_riu_%C3%93rbigo&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla del riu Órbigo (encara no existeix)">batalla del riu Órbigo</a>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Quan morí Avit trencà definitivament amb els romans i ocupà Narbona i tota la <i>Narbonensis</i>, però no aconseguiria d'incorporar <i>Arelate</i> malgrat un llarg setge. Per no faltar a la tradició, fou assassinat pel seu germà <a href="/wiki/Euric" title="Euric">Euric</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Regnat_d'Euric"><span id="Regnat_d.27Euric"></span>Regnat d'Euric</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Regnat d'Euric"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table style="margin: 0 0 1em 1em; border: 1px solid #aaaaaa; clear: right;" align="right" cellpadding="0" cellspacing="0"> <tbody><tr> <th style="padding: 0 5px 0 5px; background:#ccccff" align="center"><a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_d%27Occit%C3%A0nia" title="Història d'Occitània">Història d'Occitània</a><br /> </th></tr> <tr style="border-top: 1px solid #aaa;"> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Prehist%C3%B2ria_occitana" title="Prehistòria occitana">Prehistòria occitana</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Pobles_preromans_d%27Occit%C3%A0nia" title="Pobles preromans d'Occitània">Els primers pobladors occitans</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_romana" class="mw-redirect" title="Occitània romana">Occitània romana</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Regne_visigot_de_Tolosa" class="mw-redirect" title="Regne visigot de Tolosa">Regne visigot de Tolosa</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Regne_Burgundi_de_Proven%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Regne Burgundi de Provença">Regne Burgundi de Provença</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">     <a href="/wiki/Septim%C3%A0nia_visig%C3%B2tica" title="Septimània visigòtica">Septimània visigòtica</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Ducat_d%27Aquit%C3%A0nia" title="Ducat d'Aquitània">Ducat d'Aquitània</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Comtat_de_Tolosa" title="Comtat de Tolosa">Comtat de Tolosa</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Vescomtat_de_Carcassona" title="Vescomtat de Carcassona">Vescomtat de Carcassona</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Comtat_de_Proven%C3%A7a" title="Comtat de Provença">Comtat de Provença</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Comtat_de_Foix" title="Comtat de Foix">Comtat de Foix</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Croada_albigesa" class="mw-redirect" title="Croada albigesa">Croada albigesa</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_del_segle_XIV_al_XVII" title="Occitània del segle XIV al XVII">Occitània del segle XIV al XVII</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_durant_la_Revoluci%C3%B3_Francesa" title="Occitània durant la Revolució Francesa">Occitània durant la Revolució Francesa</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">     <a href="/wiki/Felibritge" title="Felibritge">Felibritge</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">     <a href="/wiki/Regionalisme_occit%C3%A0" title="Regionalisme occità">Regionalisme occità</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">     <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_de_1900_a_1940" title="Occitània de 1900 a 1940">Occitània de 1900 a 1940</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_sota_el_r%C3%A8gim_de_Vichy" title="Occitània sota el règim de Vichy">Occitània sota el règim de Vichy</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">  <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_fins_la_d%C3%A8cada_del_1970" class="mw-redirect" title="Occitània fins la dècada del 1970">Occitània fins la dècada del 1970</a> </td></tr> <tr> <td style="font-size: 90%; padding: 0 5px 0 5px; background: #ffffff">     <a href="/wiki/Occit%C3%A0nia_i_la_regionalitzaci%C3%B3_del_1981" title="Occitània i la regionalització del 1981">Occitània i la regionalització del 1981</a> </td></tr></tbody></table> <p>L'any <a href="/wiki/476" title="476">476</a> el rei dels visigots <a href="/wiki/Euric" title="Euric">Euric</a>, que ja podia considerar-se independent des del <a href="/wiki/475" title="475">475</a>, dominava les províncies <a href="/wiki/Narbonense_Prima" class="mw-redirect" title="Narbonense Prima">Narbonense Prima</a>, <a href="/w/index.php?title=Viennense&action=edit&redlink=1" class="new" title="Viennense (encara no existeix)">Viennense</a>, <a href="/wiki/Narbonense_Secunda" class="mw-redirect" title="Narbonense Secunda">Narbonense Secunda</a> (<a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>) i <a href="/wiki/Aquit%C3%A0nia_Prima" class="mw-redirect" title="Aquitània Prima">Aquitània Prima</a> (<a href="/wiki/Alv%C3%A8rnia" title="Alvèrnia">Alvèrnia</a> i <a href="/wiki/Berry" class="mw-redirect" title="Berry">Berry</a>), i el poble visigot estava assentat des del <a href="/wiki/418" title="418">418</a>, nominalment com foederatis, a les províncies de <a href="/wiki/Novempopul%C3%A0nia" title="Novempopulània">Novempopulània</a> i <a href="/wiki/Aquit%C3%A0nia_Secunda" class="mw-redirect" title="Aquitània Secunda">Aquitània Secunda</a>. La seva capital era <a href="/wiki/Tolosa" class="mw-redirect" title="Tolosa">Tolosa</a>. Els visigots havien anat estenent el seu poder. El <a href="/wiki/457" title="457">457</a> dominaven probablement les províncies de Novempopulània i Aquitània Secunda; el 462 ja dominaven la totalitat de la província Narbonense Prima; el 466 dominaven la província d'Aquitània Prima; vers el 470 dominaren la Viennense i la Narbonense Secunda i el 475 van veure reconegudes totes aquestes possessions i de fet la seva independència. </p><p>Províncies com la <a href="/wiki/Tarraconense" class="mw-redirect" title="Tarraconense">Tarraconense</a>, que disposaven d'una independència de facto, amb febles vincles amb l'Imperi, van passar a auto governar-se el 476. </p><p>El <a href="/wiki/478" title="478">478</a> Euric i els visigots van combatre contra els <a href="/wiki/Burgundis" title="Burgundis">burgundis</a> a l'<a href="/wiki/Ard%C3%A8che" class="mw-redirect" title="Ardèche">Ardèche</a>, i més tard (<a href="/wiki/481" title="481">481</a> a <a href="/wiki/484" title="484">484</a>) van ocupar la resta de <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a> incloent <a href="/wiki/Arle" title="Arle">Arle</a> i <a href="/wiki/Marsella" title="Marsella">Marsella</a> </p><p>No se sap exactament quin any va efectuar Euric la resta de conquestes, però sabem que cap a l'any <a href="/wiki/480" title="480">480</a> (abans del <a href="/wiki/481" title="481">481</a>) el comte got <a href="/wiki/Gauteric" title="Gauteric">Gauteric</a>, enviat per Euric, travessà els Pirineus i ocupà Pamplona i Saragossa. Per la mateixa època Euric va enviar una altra expedició al comandament del comte <a href="/w/index.php?title=Eldefred&action=edit&redlink=1" class="new" title="Eldefred (encara no existeix)">Eldefred</a> cap a la part costanera de la Tarraconense (es discuteix quina d'elles va ser primer, encara que en general es creu que va ser la dirigida per Eldefred). La conquesta de la <a href="/wiki/Cartaginesa" class="mw-redirect" title="Cartaginesa">Cartaginesa</a>, <a href="/wiki/Lusit%C3%A0nia" title="Lusitània">Lusitània</a> i <a href="/wiki/B%C3%A8tica" title="Bètica">Bètica</a> no estan documentades. </p><p>Aquesta expedició cap a la Tarraconense va comptar amb la col·laboració del general romà Vicenç, que no se sap si era un general que havia passat al servei d'<a href="/wiki/Euric" title="Euric">Euric</a>, o era el governador militar provincial romà de la Tarraconense o de l'altra província d'Hispània (en les cròniques se'l titula "Dux Hispaniae"). Euric va haver de valer-se de la col·laboració d'un general romà (bé com a dirigent militar bé com aliat polític) per assegurar-se la submissió dels hispà-romans de la Tarraconense, on pel que sembla va trobar resistència, probablement encapçalada pels grans propietaris romans o hispà-romans oposats al lliurament de dos terços de la terra als gots segons la llei de la <i>hospitalitas</i> modificada pels visigots (d'un terç pasava a dos terços). Si se sap que <a href="/wiki/Tarraco" class="mw-redirect" title="Tarraco">Tarraco</a>, la capital provincial, va haver de ser assetjada i presa violentament, iniciant després la seva definitiva decadència en benefici de <a href="/wiki/B%C3%A0rcino" title="Bàrcino">Bàrcino</a> (Barcelona), decadència completada anys més tard per obra dels musulmans. </p><p>En canvi sembla que Gauteric no va trobar resistència, davant el temor que un nou buit de poder provoqués un nou període d'agitació similar a la Bagaudia viscuda uns anys abans, o bé incursions dels salvatges muntanyencs aclaparats per la pressió demogràfica. </p><p>No se sap si tota la província Tarraconense es va sotmetre amb rapidesa (amb l'esmentada resistència a Tarraco i potser algunes altres zones), però el fet cert és que el <a href="/wiki/506" title="506">506</a> encara es lluitava per ocupar <a href="/wiki/Tortosa" title="Tortosa">Tortosa</a>. No se sap si va ser presa inicialment Tortosa i posteriorment es va rebel·lar en ocasió del repartiment de terres, o per contra la resistència dels hispà romans es va anar desplaçant-se cap al sud, buscant el baluard defensiu de l'Ebre. Dirigia la resistència a Tortosa un hispà-romà anomenat Pere, al qual se li atorga el títol de <i>tiranus</i> (tirà, és a dir el que es titula rei sense títol legal per ser-ho), i aquesta titulació suggereix que Pere s'hauria proclamat sobirà en ocasió de l'extinció de l'Imperi i abans de l'entrada dels visigots (o en tot cas hauria succeït a un Emperador o línia d'emperadors proclamats a la Tarraconense des d'aquesta data), encara que no sabem si es va proclamar únicament a la regió de Tortosa o les seves pretensions abraçaven tota la província, essent l'esmentada ciutat el seu últim baluard. Pere va ser vençut i mort el 506 i la ciutat de Tortosa ocupada, amb el que pràcticament en aquest moment els visigots dominaven dominar la totalitat de la Tarraconense i probablement la Cartaginense. </p><p>Gauteric va conquerir la Tarraconense oriental i probablement va arribar a Lusitània, si bé se suposa que la zona era disputada també pels sueus, ara probablement molt identificats amb les poblacions locals, i que amenaçaven la rereguarda visigoda mitjançant les calçades romanes que anaven des de <a href="/wiki/Braga" title="Braga">Braga</a> a <a href="/wiki/Cesaraugusta" title="Cesaraugusta">Cesaraugusta</a> (continuant cap a <a href="/wiki/Tarraco" class="mw-redirect" title="Tarraco">Tarraco</a>) passant per <a href="/w/index.php?title=Ast%C3%BArica&action=edit&redlink=1" class="new" title="Astúrica (encara no existeix)">Astúrica</a>, <a href="/wiki/Virovesca" title="Virovesca">Virovesca</a>, <a href="/w/index.php?title=Tritium&action=edit&redlink=1" class="new" title="Tritium (encara no existeix)">Tritium</a>, <a href="/wiki/Vareia" title="Vareia">Vareia</a> i <a href="/wiki/Calagurris" title="Calagurris">Calagurris</a>, i per la que anava des de <i>Ocelum Durii</i> fins a Cesaraugusta passant per Abucella, <a href="/wiki/Clunia" title="Clunia">Clunia</a>, <a href="/wiki/Uxama" class="mw-redirect" title="Uxama">Uxama</a>, <a href="/w/index.php?title=Turiasso&action=edit&redlink=1" class="new" title="Turiasso (encara no existeix)">Turiasso</a> i Belsione o Belsinum o Balsio, seguint en termes generals la línia del <a href="/wiki/Duero" title="Duero">Duero</a>. Probablement entre el <a href="/wiki/480" title="480">480</a> o <a href="/wiki/481" title="481">481</a> i el <a href="/wiki/490" title="490">490</a> la zona central d'Hispània va ser disputada ferotgement per visigots i sueus, aconseguint els primers un precari domini. Sembla que els visigots van avançar sense trobar molta resistència i van poder dominar tota la Cartaginense abans del <a href="/wiki/483" title="483">483</a>, i també tota o part de <a href="/wiki/Lusit%C3%A0nia" title="Lusitània">Lusitània</a>. El <a href="/wiki/483" title="483">483</a> el visigot Salla i el bisbe de Mèrida Zenó van reconstruir un pont romà sobre el <a href="/wiki/Guadiana" title="Guadiana">Guadiana</a> a la ciutat <a href="/wiki/M%C3%A8rida" title="Mèrida">Mèrida</a> (Emerita Augusta), capital provincial de Lusitània (que amb Requiari havia estat la capital del <a href="/wiki/Regne_dels_sueus" title="Regne dels sueus">regne dels sueus</a>), segurament després d'un període de lluites entre visigots i sueus, de bandidatge i de govern poc eficaç dels propietaris locals; aquesta inauguració demostraria que el domini visigot quedava ben assentat, i que potser no era mal acollit per la població. El domini visigot a la Bètica per la mateixa època, encara que alguns historiadors sostenen que va haver de produir-se abans de la mort d'Euric el <a href="/wiki/484" title="484">484</a>, no és segur i en tot cas no està documentat. </p><p>Simultàniament (període <a href="/wiki/476" title="476">476</a>- <a href="/wiki/510" title="510">510</a>, encara que el gruix de l'emigració va haver d'arribar entre el 490 i el 510) un nombre relativament important de gots colonitzà les terres entre el <a href="/wiki/Tajo" title="Tajo">Tajo</a> i el Duero, i entre la frontera de Galícia (en poder dels sueus) i la Vall de l'Ebre. En aquesta regió s'han excavat nombroses necròpolis godes i probablement el percentatge de població goda en elles va ser sensiblement més alt que en altres terres de la península Ibèrica. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Regnat_d'Alaric_II"><span id="Regnat_d.27Alaric_II"></span>Regnat d'Alaric II</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Regnat d'Alaric II"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Euric va morir el setembre del <a href="/wiki/484" title="484">484</a> i el va succeir el seu fill <a href="/wiki/Alaric_II" title="Alaric II">Alaric II</a>. El <a href="/wiki/486" title="486">486</a> els francs de <a href="/wiki/Clodoveu_I" title="Clodoveu I">Clodoveu I</a> (fill de <a href="/wiki/Khilderic_I" class="mw-redirect" title="Khilderic I">Khilderic I</a> i de la reina turíngia Bisina) van arrabassar a <a href="/wiki/Siagri_(Rei_dels_Romans)" class="mw-redirect" title="Siagri (Rei dels Romans)">Siagri</a> els seus dominis en la part septentrional de la Gàl·lia (al nord del <a href="/wiki/Riu_Loira" class="mw-redirect" title="Riu Loira">Riu Loira</a>). Siagri es va refugiar a Tolosa, però Alaric II el va lliurar als francs, i va ser executat. Amb això visigots i francs van passar a ser veïns. L'obra de consolidació del domini en Hispània (inclosa una eventual dominació, a més de a la Lusitània i a la Cartaginesa, a la <a href="/wiki/B%C3%A8tica" title="Bètica">Bètica</a>, la qual cosa no és segur) va ser feta en temps d'Alaric II. Potser va ser més problemàtica del que pogués pensar-se. Ocupat en aquesta tasca Alaric II consideraria imprudent enfrontar-se als francs per defensar Siagri. </p><p>Per defensar les zones conquistades a l'occident de la Tarraconense i de la Cartaginesa, pròximes a les posicions dels sueus, es traslladarien colonitzadors visigots des de la Gàl·lia, i es crearia els nombrosos assentaments a la regió, assentaments que les necròpolis excavades han donat a conèixer. El Cronicó Cesaraugustà situa una gran emigració de gots a l'última dècada del segle, i el fet és plenament confirmat per les excavacions realitzades en tota una extensa àrea entre Pamplona (al nord-est), el naixement del Tajo (al sud-est), Carpio de Tajo a l'oest de Toledo (al sud-oest), i la <a href="/w/index.php?title=Terra_de_Campos&action=edit&redlink=1" class="new" title="Terra de Campos (encara no existeix)">Terra de Campos</a> (al nord-oest). Precisament la comarca de la terra de Campos, a l'oest del <a href="/wiki/Pisuerga" title="Pisuerga">Pisuerga</a>, rep la seva denominació del nom que va portar antigament: <i>Campi Gothorum</i> (Camps dels Gots). La pràctica totalitat de l'emigració es va establir a l'altre costat de l'Ebre. Aquests assentaments haurien sorgit doncs entre el <a href="/wiki/490" title="490">490</a> i el <a href="/wiki/500" title="500">500</a>, assegurant tota la zona enfront del <a href="/wiki/Regne_dels_sueus" title="Regne dels sueus">regne dels sueus</a>, mentre les forces visigodes dirigien la seva activitat cap a la Lusitània i la Bètica. </p><p>El <a href="/wiki/489" title="489">489</a> <a href="/wiki/Zen%C3%B3_(emperador)" class="mw-redirect" title="Zenó (emperador)">Zenó de Bizanci</a>, per desviar als <a href="/wiki/Ostrogots" title="Ostrogots">ostrogots</a> que amenaçaven a l'Imperi Oriental, va cedir al seu rei <a href="/wiki/Teodoric_el_Gran" title="Teodoric el Gran">Teodoric el Gran</a>, l'Imperi d'Occident, incloent el títol jurídic d'Emperador, renunciant de fet a la ficció de ser l'únic Emperador. </p><p>Teodoric va dirigir totes les seves forces contra <a href="/wiki/Dalm%C3%A0cia" title="Dalmàcia">Dalmàcia</a>, que va ser ocupada (<a href="/wiki/489" title="489">489</a>) i va entrar a Itàlia (<a href="/wiki/490" title="490">490</a>) vencent a <a href="/wiki/Odoacre" title="Odoacre">Odoacre</a> i els seus hèruls a la riba del <a href="/wiki/Isonzo" class="mw-redirect" title="Isonzo">Isonzo</a>, prop de <a href="/wiki/Verona" title="Verona">Verona</a>, i per segona vegada a la riba del riu <a href="/wiki/Adda" title="Adda">Adda</a>. Teodoric va entrar en <a href="/wiki/Pavia" title="Pavia">Pavia</a>, on va ser atacat inesperadament pels hèruls al comandament d'Odoacre (<a href="/wiki/490" title="490">490</a>) qui va assetjar la ciutat. Segurament els assetjadors haguessin exterminat als ostrogodos de no ser per una oportuna intervenció del visigot Alaric II, que va obligar a Odoacre a retirar-se cap a <a href="/wiki/Ravenna" title="Ravenna">Ravenna</a> (agost del <a href="/wiki/490" title="490">490</a>) on va quedar assetjat per Teodoric durant tres anys (<a href="/wiki/490" title="490">490</a>-<a href="/wiki/493" title="493">493</a>). A principis del <a href="/wiki/493" title="493">493</a>, Odoacre i Teodoric van arribar a un acord, pactant-se un repartiment del poder. Teodoric va entrar a Ravenna (<a href="/wiki/27_de_febrer" title="27 de febrer">27 de febrer</a>) i es va iniciar una breu època de govern conjunt, que va culminar als pocs dies amb l'assassinat de Odoacre a mans del mateix Teodoric (principis de març), qui a més va fer matar la família de l'hèrul, i va ordenar una massacre general per sorpresa de les tropes hèrules. Teodoric ja no va assumir el títol d'emperador. Probablement en pagament de l'ajuda prestada pels visigots, la filla de Teodoric, Tiudigota, es va casar amb Alaric II (entre el <a href="/wiki/490" title="490">490</a> i el <a href="/wiki/495" title="495">495</a> aproximadament), naixent de l'esmentat enllaç un fill anomenat Amalaric (cap a l'any <a href="/wiki/500" title="500">500</a>). </p><p>La tensió entre visigots i francs va ser creixent en iniciar-se el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>, i era evident el <a href="/wiki/504" title="504">504</a>. Teodoric el gran, rei dels ostrogots, va fer de mediador entre el franc Clodoveu i el visigot Alaric II, per evitar la guerra, aconseguint que els dos reis s'entrevistessin en una illa del <a href="/wiki/Riu_Loira" class="mw-redirect" title="Riu Loira">riu Loira</a> (que marcava la frontera) pròxima a <a href="/wiki/Amboise_(Fran%C3%A7a)" class="mw-redirect mw-disambig" title="Amboise (França)">Amboise</a>. Es va evitar amb això l'immediat esclat de la guerra però la tensió no va disminuir. En 506 Alaric II promulga el seu breviari de lleis, resum del dret romà vigent conegut com a <a href="/wiki/Breviari_d%27Alaric" title="Breviari d'Alaric">Breviari d'Alaric</a> o <i><a href="/wiki/Lex_Romana_Wisigotorum" class="mw-redirect" title="Lex Romana Wisigotorum">Lex Romana Wisigotorum</a></i>.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Clodoveu,que era catòlic, es va aliar al rei borgonyó <a href="/wiki/Gundebald" title="Gundebald">Gundebald</a> (que era arrià com Alaric II). Finalment la guerra va esclatar i va concloure amb la <a href="/wiki/Batalla_de_Vouill%C3%A9" title="Batalla de Vouillé">batalla de Vouillé</a>, prop de <a href="/wiki/Poitiers" title="Poitiers">Poitiers</a> (<a href="/wiki/507" title="507">507</a>), en la que Alaric II va ser derrotat i mort. <a href="/wiki/Francs" title="Francs">Francs</a> i borgonyons o <a href="/wiki/Burgundis" title="Burgundis">burgundis</a> van avançar cap als dominis visigots, però l'<a href="/wiki/Ostrogot" class="mw-redirect" title="Ostrogot">ostrogot</a> Teodoric va enviar forces sota el comandament del general Ibbas que van ocupar <a href="/wiki/Proven%C3%A7a" title="Provença">Provença</a>, impedint que l'ocupessin els borgonyons (que ja havien penetrat en ella), derrotant-los en el riu <a href="/wiki/Durance" title="Durance">Durance</a>. Des de Provença, el general Ibbas va entrar a la <a href="/wiki/Narbonense" class="mw-redirect" title="Narbonense">Narbonense</a> o <a href="/wiki/Septim%C3%A0nia" title="Septimània">Septimània</a>, en la qual francs i visigots lluitaven ferotgement, especialment pels voltants de <a href="/wiki/Narbona" title="Narbona">Narbona</a> (<a href="/wiki/508" title="508">508</a>). </p><p>És aleshores que la <i>Crònica de Saragossa</i> exclama: «<i>Regnum Tolosanum destructum est</i>»; i <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">sant Isidor</a>: «<i>Regnum Tolosanum, occupantibus Francis, destruitur».</i> El Regne de Tolosa, ocupat pels francs, quedava destruït. </p><p>El 508 els ostrogots van descobrir vivint entre els visigots a un noble anomenat Eutaric, que es creu que era descendent directe (net o besnet probablemente) de l'antic rei ostrogot <a href="/w/index.php?title=Videric&action=edit&redlink=1" class="new" title="Videric (encara no existeix)">Videric</a> (un nen que pertanyia a línia legitima la dinastia real ostrogoda dels <a href="/wiki/Amals" title="Amals">Amals</a> i que va marxar amb els visigots el <a href="/wiki/375" title="375">375</a>). Eutaric vivia com qualsevol noble visigot i va rebre la mà de la princesa <a href="/wiki/Amalasunta" title="Amalasunta">Amalasunta</a>, filla de Teodoric. </p><p>Perduda Tolosa la capital va passar a Barcelona i després a <a href="/wiki/Toledo" title="Toledo">Toledo</a>. La següent etapa del regne es coneix sota el nom de <a href="/wiki/Regne_de_Toledo" title="Regne de Toledo">Regne de Toledo</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWolfram1990"><span style="font-variant: small-caps;">Wolfram</span>, Herwig. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&pg=PA243&dq=Vouill%C3%A9+goth+retreat&hl=ca&sa=X&ei=kDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Vouill%C3%A9%20goth%20retreat&f=false"><i>History of the Goths</i></a> (en anglès).  University of California Press, 1990, p. 243. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0520069838" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0520069838">ISBN 0520069838</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Goths&rft.aulast=Wolfram&rft.aufirst=Herwig&rft.date=1990&rft.pub=University+of+California+Press&rft.pages=243&rft.isbn=0520069838&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxsQxcJvaLjAC%26pg%3DPA243%26dq%3DVouill%25C3%25A9%2Bgoth%2Bretreat%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DkDPvUvvzPKSP7AbQxYGAAQ%26ved%3D0CD0Q6AEwAg%23v%3Donepage%26q%3DVouill%25C3%25A9%2520goth%2520retreat%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWolfram1990161-2"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWolfram1990161_2-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFWolfram1990">Wolfram, 1990</a>, p. 161.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEArce200773-3"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-0">3,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-1">3,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEArce200773_3-2">3,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFArce2007">Arce, 2007</a>, p. 73.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998-4"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-0">4,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-1">4,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-2">4,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMestre_i_Campi1998_4-3">4,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFMestre_i_Campi1998">Mestre i Campi, 1998</a>.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEFuentes_Hinojo2004141-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEFuentes_Hinojo2004141_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFFuentes_Hinojo2004">Fuentes Hinojo, 2004</a>, p. 141.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro200039-6"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-0">6,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-1">6,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-2">6,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro200039_6-3">6,3</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFValverde_Castro2000">Valverde Castro, 2000</a>, p. 39.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010120-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010120_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGonzález_Ruiz2010">González Ruiz, 2010</a>, p. 120.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010121-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2010121_8-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGonzález_Ruiz2010">González Ruiz, 2010</a>, p. 121.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEWolfram1990166-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEWolfram1990166_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFWolfram1990">Wolfram, 1990</a>, p. 166.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249-10"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-0">10,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-1">10,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTETuñón_de_Lara1988249_10-2">10,2</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFTuñón_de_Lara1988">Tuñón de Lara, 1988</a>, p. 249.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBury1911278-11"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-0">11,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-1">11,1</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-2">11,2</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-3">11,3</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-4">11,4</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911278_11-5">11,5</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBury1911">Bury, 1911</a>, p. 278.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro1994157-12"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994157_12-0">12,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994157_12-1">12,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFValverde_Castro1994">Valverde Castro, 1994</a>, p. 157.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEArce201330-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEArce201330_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFArce2013">Arce, 2013</a>, p. 30.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2000119-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGonzález_Ruiz2000119_14-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGonzález_Ruiz2000">González Ruiz, 2000</a>, p. 119.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEValverde_Castro1994155-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEValverde_Castro1994155_15-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFValverde_Castro1994">Valverde Castro, 1994</a>, p. 155.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELivermore1996496-16"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTELivermore1996496_16-0">16,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTELivermore1996496_16-1">16,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFLivermore1996">Livermore, 1996</a>, p. 496.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESanz_Serrano2009185-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESanz_Serrano2009185_17-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSanz_Serrano2009">Sanz Serrano, 2009</a>, p. 185.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEBury1911279-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEBury1911279_18-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFBury1911">Bury, 1911</a>, p. 279.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTESanz_Serrano2009143-144-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-FOOTNOTESanz_Serrano2009143-144_19-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFSanz_Serrano2009">Sanz Serrano, 2009</a>, p. 143-144.</span> </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEGoffart1980104-105-20"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGoffart1980104-105_20-0">20,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-FOOTNOTEGoffart1980104-105_20-1">20,1</a></sup></span> <span class="reference-text"><a href="#CITEREFGoffart1980">Goffart, 1980</a>, p. 104-105.</span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCamocho_CantudoRamos_Vázquez2013"><span style="font-variant: small-caps;">Camocho Cantudo</span>, Miguel Ángel; <span style="font-variant: small-caps;">Ramos Vázquez</span>, Isabel. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=mwDdBAAAQBAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Introducción jurídica a la historia de las relaciones de trabajo</i></a> (en castellà).  Madrid: Editorial Dykinson, 2013, p. 48. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9031-828-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9031-828-7">ISBN 978-84-9031-828-7</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introducci%C3%B3n+jur%C3%ADdica+a+la+historia+de+las+relaciones+de+trabajo&rft.aulast=Camocho+Cantudo&rft.aufirst=Miguel+%C3%81ngel&rft.date=2013&rft.pub=Editorial+Dykinson&rft.place=Madrid&rft.pages=48&rft.isbn=978-84-9031-828-7&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DmwDdBAAAQBAJ%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFChurrucaMentxaca2007"><span style="font-variant: small-caps;">Churruca</span>, Juan de; <span style="font-variant: small-caps;">Mentxaca</span>, Rosa. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=04Ex717q3hYC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Introducción histórica al Derecho Romano</i></a> (en castellà).  Bilbao: Universidad de Deusto, 2007, p. 201. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9830-668-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9830-668-2">ISBN 978-84-9830-668-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Introducci%C3%B3n+hist%C3%B3rica+al+Derecho+Romano&rft.aulast=Churruca&rft.aufirst=Juan+de&rft.date=2007&rft.pub=Universidad+de+Deusto&rft.place=Bilbao&rft.pages=201&rft.isbn=978-84-9830-668-2&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D04Ex717q3hYC%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFThompson1980"><span style="font-variant: small-caps;">Thompson</span>, E. A.. <i>The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism</i> (en anglès).  Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-19-822543-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-19-822543-1">ISBN 0-19-822543-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=The+Conversion+of+the+Spanish+Suevi+to+Catholicism&rft.aulast=Thompson&rft.aufirst=E.+A.&rft.date=1980&rft.pub=Oxford%3A+Oxford+University+Press&rft.pages=163&rft.isbn=0-19-822543-1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFOrlandis2003"><span style="font-variant: small-caps;">Orlandis</span>, José. <i>Historia Reino Visigodo Español. Los acontecimientos, las instituciones, la sociedad, los protagonistas</i> (en castellà).  Madrid: Rialp, 2003. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-321-3469-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-321-3469-4">ISBN 84-321-3469-4</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+Reino+Visigodo+Espa%C3%B1ol.+Los+acontecimientos%2C+las+instituciones%2C+la+sociedad%2C+los+protagonistas&rft.aulast=Orlandis&rft.aufirst=Jos%C3%A9&rft.date=2003&rft.pub=Rialp&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-321-3469-4"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Bibliografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFArce2013"><span style="font-variant: small-caps;">Arce</span>, Javier. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xUIKwFtnIQ4C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Esperando a los árabes: los visigodos en Hispania (507-711)</i></a> (en castellà).  <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>: Ediciones Marcial Pons Historia, 2013. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-92820-44-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-92820-44-3">ISBN 978-84-92820-44-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Esperando+a+los+%C3%A1rabes%3A+los+visigodos+en+Hispania+%28507-711%29&rft.aulast=Arce&rft.aufirst=Javier&rft.date=2013&rft.pub=Ediciones+Marcial+Pons+Historia&rft.place=%5B%5BMadrid%5D%5D&rft.isbn=978-84-92820-44-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxUIKwFtnIQ4C%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBury1911"><a href="/wiki/J._B._Bury" class="mw-redirect" title="J. B. Bury"><span style="font-variant: small-caps;">Bury</span>, J. B. (Dir.)</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://archive.org/details/CambridgeMedievalHistoryV1"><i>Cambridge Medieval History</i></a> (en anglès).  Nova York: Macmillan, 1911.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Cambridge+Medieval+History&rft.aulast=Bury&rft.aufirst=J.+B.+%28Dir.%29&rft.date=1911&rft.pub=Macmillan&rft.place=Nova+York&rft_id=https%3A%2F%2Farchive.org%2Fdetails%2FCambridgeMedievalHistoryV1"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFFuentes_Hinojo2004"><span style="font-variant: small-caps;">Fuentes Hinojo</span>, Pablo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=OZSWy-qXq4cC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Gala Placidia: una soberana del imperio cristiano</i></a> (en castellà).  Sant Sebastià: Editorial Nerea, 2004. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-89569-98-3" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-89569-98-3">ISBN 84-89569-98-3</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Gala+Placidia%3A+una+soberana+del+imperio+cristiano&rft.aulast=Fuentes+Hinojo&rft.aufirst=Pablo&rft.date=2004&rft.pub=Editorial+Nerea&rft.place=Sant+Sebasti%C3%A0&rft.isbn=84-89569-98-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DOZSWy-qXq4cC%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGoffart1980"><span style="font-variant: small-caps;">Goffart</span>, Walter A. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=_oooA4QiDY8C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Barbarians and Romans, A.D. 418-584: The Techniques of Accomodation</i></a> (en anglès).  Princeton, Nova Jersei: Princeton University Press, 1980.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Barbarians+and+Romans%2C+A.D.+418-584%3A+The+Techniques+of+Accomodation&rft.aulast=Goffart&rft.aufirst=Walter+A&rft.date=1980&rft.pub=Princeton+University+Press&rft.place=Princeton%2C+Nova+Jersei&rft_id=https%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D_oooA4QiDY8C%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFGonzález_Ruiz2010"><span style="font-variant: small-caps;">González Ruiz</span>, David. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=MV8S6A1WMiwC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Breve historia de las leyendas medievales</i></a> (en castellà).  <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>: Ediciones Nowtilus, 2010. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9763-936-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9763-936-1">ISBN 978-84-9763-936-1</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Breve+historia+de+las+leyendas+medievales&rft.aulast=Gonz%C3%A1lez+Ruiz&rft.aufirst=David&rft.date=2010&rft.pub=Ediciones+Nowtilus&rft.place=%5B%5BMadrid%5D%5D&rft.isbn=978-84-9763-936-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DMV8S6A1WMiwC%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLivermore1996"><span style="font-variant: small-caps;">Livermore</span>, Harold «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://books.google.cat/books?id=y1qxFpwXOncC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false">Honorio y la restauración de las Hispanias</a>». <i>Boletín de la Real Academia de la Historia</i>, Tom 193, Quadern 3, 1996, pàg. 443-502.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFMestre_i_Campi1998"><span style="font-variant: small-caps;">Mestre i Campi</span>, Jesús (dir.). <i>Diccionari d'Història de Catalunya</i>.  Edicions 62, 1998, p. 73, entrada: «Ataülf». <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-3521-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-3521-6">ISBN 84-297-3521-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Diccionari+d%27Hist%C3%B2ria+de+Catalunya&rft.aulast=Mestre+i+Campi&rft.aufirst=Jes%C3%BAs+%28dir.%29&rft.date=1998&rft.pub=Edicions+62&rft.pages=73%2C+entrada%3A+%C2%ABAta%C3%BClf%C2%BB&rft.isbn=84-297-3521-6"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSanz_Serrano2009"><span style="font-variant: small-caps;">Sanz Serrano</span>, Rosa. <i>Historia de los Godos</i> (en castellà).  <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>: La Esfera de los Libros, 2009. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9734-807-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9734-807-2">ISBN 978-84-9734-807-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+los+Godos&rft.aulast=Sanz+Serrano&rft.aufirst=Rosa&rft.date=2009&rft.pub=La+Esfera+de+los+Libros&rft.place=%5B%5BMadrid%5D%5D&rft.isbn=978-84-9734-807-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFTuñón_de_Lara1988"><a href="/wiki/Manuel_Tu%C3%B1%C3%B3n_de_Lara" title="Manuel Tuñón de Lara"><span style="font-variant: small-caps;">Tuñón de Lara</span>, Manuel (Dir.)</a>. <i>Historia de España</i> (en castellà). Volum 2.  Barcelona: Editorial Labor, 1988. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-335-9422-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-335-9422-2">ISBN 84-335-9422-2</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Historia+de+Espa%C3%B1a&rft.aulast=Tu%C3%B1%C3%B3n+de+Lara&rft.aufirst=Manuel+%28Dir.%29&rft.date=1988&rft.pub=Editorial+Labor&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-335-9422-2"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFValverde_Castro1994"><span style="font-variant: small-caps;">Valverde Castro</span>, M. Rosario «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://revistas.usal.es/index.php/0213-2052/article/view/6418/6423">De Atanarico a Valia: Aproximación a los orígenes de la monarquía visigoda</a>». <i>Studia Historica</i>, 12, 1994, pàg. 143-158.</span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFValverde_Castro2000"><span style="font-variant: small-caps;">Valverde Castro</span>, M. Rosario. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=cXuHdqpRYP8C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>Ideología, simbolismo y ejercicio del poder real en la monarquía visigoda: un proceso de cambio</i></a> (en castellà).  <a href="/wiki/Salamanca" title="Salamanca">Salamanca</a>: Ediciones Universidad de Salamanca, 2000. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7800-940-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7800-940-X">ISBN 84-7800-940-X</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Ideolog%C3%ADa%2C+simbolismo+y+ejercicio+del+poder+real+en+la+monarqu%C3%ADa+visigoda%3A+un+proceso+de+cambio&rft.aulast=Valverde+Castro&rft.aufirst=M.+Rosario&rft.date=2000&rft.pub=Ediciones+Universidad+de+Salamanca&rft.place=%5B%5BSalamanca%5D%5D&rft.isbn=84-7800-940-X&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DcXuHdqpRYP8C%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li> <li><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFWolfram1990"><span style="font-variant: small-caps;">Wolfram</span>, Herwig. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=xsQxcJvaLjAC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false"><i>History of the Goths</i></a> (en anglès).  Berkeley i Los Angeles: University of California Press, 1990. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-520-06983-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-06983-8">ISBN 0-520-06983-8</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=History+of+the+Goths&rft.aulast=Wolfram&rft.aufirst=Herwig&rft.date=1990&rft.pub=University+of+California+Press&rft.place=Berkeley+i+Los+Angeles&rft.isbn=0-520-06983-8&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DxsQxcJvaLjAC%26printsec%3Dfrontcover%26hl%3Dca%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse"><span style="display: none;"> </span></span></li></ul> <p><br /> </p> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Visigots" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Plantilla:Caixa_Visigots" title="Plantilla:Caixa Visigots"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></span></li></ul></div><div id="Visigots" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">Visigots</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"><a href="/wiki/Visigots_federats" title="Visigots federats">Visigots federats</a> (376-476) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a class="mw-selflink selflink">Regne de Tolosa</a> (475-507) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Regne_de_Toledo" title="Regne de Toledo">Regne de Toledo</a> (507-725) <span style="font-weight:bold;"> ·</span>  <a href="/wiki/Per%C3%ADode_visig%C3%B2tic_a_Catalunya" title="Període visigòtic a Catalunya">Període visigòtic a Catalunya</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:F%C3%ADbula_aquiliforme_(M.A.N._Madrid)_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg/50px-F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg" decoding="async" width="50" height="83" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg/75px-F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9b/F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg/100px-F%C3%ADbula_aquiliforme_%28M.A.N._Madrid%29_01.jpg 2x" data-file-width="752" data-file-height="1252" /></a></span></div></td></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3"><div><a href="/wiki/Llista_dels_reis_gots" class="mw-redirect" title="Llista dels reis gots">Llista dels reis gots</a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/regne-de-tolosa">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&oldid=34229013">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&oldid=34229013</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categories</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Regnes_hist%C3%B2rics_d%27Europa" title="Categoria:Regnes històrics d'Europa">Regnes històrics d'Europa</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Regnes_visigots" title="Categoria:Regnes visigots">Regnes visigots</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_coordenades" title="Categoria:Articles amb coordenades">Articles amb coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 11 nov 2024 a les 22:17.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Regne_de_Tolosa&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-ckdzv","wgBackendResponseTime":161,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"0.387","walltime":"0.514","ppvisitednodes":{"value":7954,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":59100,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":14475,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":19,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":0,"limit":20},"unstrip-size":{"value":22333,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":1,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 409.829 1 -total"," 25.82% 105.827 1 Plantilla:Infotaula_estat_desaparegut"," 23.84% 97.699 15 Plantilla:Ref-llibre"," 23.51% 96.354 2 Plantilla:Infotaula"," 15.91% 65.208 1 Plantilla:Referències"," 13.65% 55.950 1 Plantilla:Coord"," 11.95% 48.981 37 Plantilla:Sfn"," 6.97% 28.553 1 Plantilla:Coord_comprova"," 5.38% 22.057 17 Plantilla:If_both"," 5.28% 21.650 1 Plantilla:Article_principal"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.123","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":3020634,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.eqiad.canary-57f87948c4-h29bm","timestamp":"20241120082239","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Regne de Tolosa","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Regne_de_Tolosa","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3307686","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q3307686","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-06-03T16:55:13Z","dateModified":"2024-11-11T21:17:36Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/6\/64\/Regne_visigot_de_Tolosa_490-507.svg","headline":"primer per\u00edode del regne visigot (418-507)"}</script> </body> </html>