CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Joan Miró i Ferrà - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"f99f42b0-0155-4d5e-ad2a-e854a4372483","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Joan_Miró_i_Ferrà","wgTitle":"Joan Miró i Ferrà","wgCurRevisionId":34203716,"wgRevisionId":34203716,"wgArticleId":62967,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Articles amb enllaços externs no actius","Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció","Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals","Infotaula persona sense paràmetres","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Llista d'articles de qualitat","Articles amb identificador CANTIC","Articles amb identificador Europeana","Control d'autoritats", "Articles de qualitat d'art","Joan Miró i Ferrà"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Joan_Miró_i_Ferrà","wgRelevantArticleId":62967,"wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId": "Q152384","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"],"GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.makeCollapsible.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready", "jquery.makeCollapsible","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP","ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.makeCollapsible.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Joan_Miro_%28cropped%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="1398"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Joan_Miro_%28cropped%29.jpg"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="932"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="745"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Joan Miró i Ferrà - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Joan_Miró_i_Ferrà rootpage-Joan_Miró_i_Ferrà skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Menú principal </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z">Portada</a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x">Article a l'atzar</a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat">Articles de qualitat</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses">Portal viquipedista</a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades">Agenda d'actes</a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r">Canvis recents</a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna">La taverna</a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte">Contacte</a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC">Xat</a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses">Ajuda</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"> Cerca </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Aparença </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class="">Donatius</a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Joan+Mir%C3%B3+i+Ferr%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class="">Crea un compte</a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Joan+Mir%C3%B3+i+Ferr%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class="">Inicia la sessió</a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Eines personals </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca">Donatius</a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Joan+Mir%C3%B3+i+Ferr%C3%A0" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"> Crea un compte</a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Joan+Mir%C3%B3+i+Ferr%C3%A0" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"> Inicia la sessió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició">més informació</a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y">Contribucions</a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n">Discussió per aquest IP</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Biografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Biografia"> <div class="vector-toc-text"> 1 Biografia </div> </a> <button aria-controls="toc-Biografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Biografia </button> <ul id="toc-Biografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Estudis" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Estudis"> <div class="vector-toc-text"> 1.1 Estudis </div> </a> <ul id="toc-Estudis-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Primeres_exposicions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Primeres_exposicions"> <div class="vector-toc-text"> 1.2 Primeres exposicions </div> </a> <ul id="toc-Primeres_exposicions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mont-roig_del_Camp" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mont-roig_del_Camp"> <div class="vector-toc-text"> 1.3 Mont-roig del Camp </div> </a> <ul id="toc-Mont-roig_del_Camp-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-França" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#França"> <div class="vector-toc-text"> 1.4 França </div> </a> <ul id="toc-França-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Països_Baixos" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Països_Baixos"> <div class="vector-toc-text"> 1.5 Països Baixos </div> </a> <ul id="toc-Països_Baixos-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ruptura_amb_el_surrealisme_i_«assassinat»_de_la_pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ruptura_amb_el_surrealisme_i_«assassinat»_de_la_pintura"> <div class="vector-toc-text"> 1.6 Ruptura amb el surrealisme i «assassinat» de la pintura </div> </a> <ul id="toc-Ruptura_amb_el_surrealisme_i_«assassinat»_de_la_pintura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Retorn_a_Catalunya" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Retorn_a_Catalunya"> <div class="vector-toc-text"> 1.7 Retorn a Catalunya </div> </a> <ul id="toc-Retorn_a_Catalunya-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Guerra_civil_i_Segona_Guerra_Mundial" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Guerra_civil_i_Segona_Guerra_Mundial"> <div class="vector-toc-text"> 1.8 Guerra civil i Segona Guerra Mundial </div> </a> <ul id="toc-Guerra_civil_i_Segona_Guerra_Mundial-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Postguerra_i_franquisme" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Postguerra_i_franquisme"> <div class="vector-toc-text"> 1.9 Postguerra i franquisme </div> </a> <ul id="toc-Postguerra_i_franquisme-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Consagració_internacional" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Consagració_internacional"> <div class="vector-toc-text"> 1.10 Consagració internacional </div> </a> <ul id="toc-Consagració_internacional-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Darrers_anys" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Darrers_anys"> <div class="vector-toc-text"> 1.11 Darrers anys </div> </a> <ul id="toc-Darrers_anys-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Obra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Obra"> <div class="vector-toc-text"> 2 Obra </div> </a> <button aria-controls="toc-Obra-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Obra </button> <ul id="toc-Obra-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Elements_destacats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Elements_destacats"> <div class="vector-toc-text"> 2.1 Elements destacats </div> </a> <ul id="toc-Elements_destacats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Pintura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Pintura"> <div class="vector-toc-text"> 2.2 Pintura </div> </a> <ul id="toc-Pintura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Collage" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Collage"> <div class="vector-toc-text"> 2.3 Collage </div> </a> <ul id="toc-Collage-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ceràmica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ceràmica"> <div class="vector-toc-text"> 2.4 Ceràmica </div> </a> <ul id="toc-Ceràmica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escultura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escultura"> <div class="vector-toc-text"> 2.5 Escultura </div> </a> <ul id="toc-Escultura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Escenografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Escenografia"> <div class="vector-toc-text"> 2.6 Escenografia </div> </a> <ul id="toc-Escenografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Obra_pública_i_monumental" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Obra_pública_i_monumental"> <div class="vector-toc-text"> 2.7 Obra pública i monumental </div> </a> <ul id="toc-Obra_pública_i_monumental-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Obra_gràfica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Obra_gràfica"> <div class="vector-toc-text"> 2.8 Obra gràfica </div> </a> <ul id="toc-Obra_gràfica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Llibres_il·lustrats" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Llibres_il·lustrats"> <div class="vector-toc-text"> 2.9 Llibres il·lustrats </div> </a> <ul id="toc-Llibres_il·lustrats-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Exposicions_destacades" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Exposicions_destacades"> <div class="vector-toc-text"> 3 Exposicions destacades </div> </a> <ul id="toc-Exposicions_destacades-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Premis_i_reconeixements" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Premis_i_reconeixements"> <div class="vector-toc-text"> 4 Premis i reconeixements </div> </a> <ul id="toc-Premis_i_reconeixements-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fundacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Fundacions"> <div class="vector-toc-text"> 5 Fundacions </div> </a> <button aria-controls="toc-Fundacions-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> Commuta la subsecció Fundacions </button> <ul id="toc-Fundacions-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Fundació_Joan_Miró" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fundació_Joan_Miró"> <div class="vector-toc-text"> 5.1 Fundació Joan Miró </div> </a> <ul id="toc-Fundació_Joan_Miró-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Fundació_Pilar_i_Joan_Miró" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Fundació_Pilar_i_Joan_Miró"> <div class="vector-toc-text"> 5.2 Fundació Pilar i Joan Miró </div> </a> <ul id="toc-Fundació_Pilar_i_Joan_Miró-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Centre_Miró" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Centre_Miró"> <div class="vector-toc-text"> 5.3 Centre Miró </div> </a> <ul id="toc-Centre_Miró-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Tallers" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Tallers"> <div class="vector-toc-text"> 6 Tallers </div> </a> <ul id="toc-Tallers-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Cultura_popular" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Cultura_popular"> <div class="vector-toc-text"> 7 Cultura popular </div> </a> <ul id="toc-Cultura_popular-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> 8 Notes </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> 9 Referències </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Bibliografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Bibliografia"> <div class="vector-toc-text"> 10 Bibliografia </div> </a> <ul id="toc-Bibliografia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> 11 Enllaços externs </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" > Commuta la taula de continguts. </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading">Joan Miró i Ferrà</h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 86 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-86" aria-hidden="true" > 86 llengües </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target">Afrikaans</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-als mw-list-item"><a href="https://als.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - alemany suís" lang="gsw" hreflang="gsw" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Alemannisch" data-language-local-name="alemany suís" class="interlanguage-link-target">Alemannisch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target">Aragonés</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%D8%A7%D9%86_%D9%85%D9%8A%D8%B1%D9%88" title="خوان ميرو - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="خوان ميرو" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target">العربية</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%D8%A7%D9%86_%D9%85%D9%8A%D8%B1%D9%88" title="خوان ميرو - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="خوان ميرو" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target">مصرى</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target">Asturianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Joan_Miro" title="Joan Miro - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Joan Miro" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target">Azərbaycanca</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ba mw-list-item"><a href="https://ba.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%BE%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D0%B8%D1%80%D0%BE" title="Жоан Миро - baixkir" lang="ba" hreflang="ba" data-title="Жоан Миро" data-language-autonym="Башҡортса" data-language-local-name="baixkir" class="interlanguage-link-target">Башҡортса</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D1%83%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D1%96%D1%80%D0%BE" title="Жуан Міро - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Жуан Міро" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target">Беларуская</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%B0%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D1%96%D1%80%D0%BE" title="Жаан Міро - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Жаан Міро" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target">Беларуская (тарашкевіца)</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D0%BE%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D0%B8%D1%80%D0%BE" title="Жоан Миро - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Жоан Миро" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target">Български</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bn mw-list-item"><a href="https://bn.wikipedia.org/wiki/%E0%A6%9C%E0%A7%8B%E0%A6%AF%E0%A6%BC%E0%A6%BE%E0%A6%A8_%E0%A6%AE%E0%A6%BF%E0%A6%B0%E0%A7%8B" title="জোয়ান মিরো - bengalí" lang="bn" hreflang="bn" data-title="জোয়ান মিরো" data-language-autonym="বাংলা" data-language-local-name="bengalí" class="interlanguage-link-target">বাংলা</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target">Brezhoneg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target">Cebuano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-co mw-list-item"><a href="https://co.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - cors" lang="co" hreflang="co" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Corsu" data-language-local-name="cors" class="interlanguage-link-target">Corsu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target">Čeština</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target">Cymraeg</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target">Dansk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target">Deutsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%96%CE%BF%CF%85%CE%AC%CE%BD_%CE%9C%CE%B9%CF%81%CF%8C" title="Ζουάν Μιρό - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Ζουάν Μιρό" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target">Ελληνικά</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target">English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target">Esperanto</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target">Español</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target">Eesti</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target">Euskara</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%D8%A7%D9%86_%D9%85%DB%8C%D8%B1%D9%88" title="خوان میرو - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="خوان میرو" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target">فارسی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target">Suomi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr badge-Q17437796 badge-featuredarticle mw-list-item" title="article de qualitat"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target">Français</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target">Gaeilge</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target">Galego</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%96%27%D7%95%D7%90%D7%9F_%D7%9E%D7%99%D7%A8%D7%95" title="ז'ואן מירו - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="ז'ואן מירו" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target">עברית</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hi mw-list-item"><a href="https://hi.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%9C%E0%A5%8B%E0%A4%86%E0%A4%A8_%E0%A4%AE%E0%A5%80%E0%A4%B0%E0%A5%8B" title="जोआन मीरो - hindi" lang="hi" hreflang="hi" data-title="जोआन मीरो" data-language-autonym="हिन्दी" data-language-local-name="hindi" class="interlanguage-link-target">हिन्दी</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hif mw-list-item"><a href="https://hif.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - hindi de Fiji" lang="hif" hreflang="hif" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Fiji Hindi" data-language-local-name="hindi de Fiji" class="interlanguage-link-target">Fiji Hindi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target">Hrvatski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target">Magyar</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D4%BD%D5%B8%D5%A1%D5%B6_%D5%84%D5%AB%D6%80%D5%B8" title="Խոան Միրո - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Խոան Միրո" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target">Հայերեն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hyw mw-list-item"><a href="https://hyw.wikipedia.org/wiki/%D4%BD%D5%B8%D6%82%D5%A1%D5%B6_%D5%84%D5%AB%D6%80%D6%85" title="Խուան Միրօ - Western Armenian" lang="hyw" hreflang="hyw" data-title="Խուան Միրօ" data-language-autonym="Արեւմտահայերէն" data-language-local-name="Western Armenian" class="interlanguage-link-target">Արեւմտահայերէն</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target">Interlingua</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target">Bahasa Indonesia</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target">Interlingue</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target">Ido</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target">Íslenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target">Italiano</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja mw-list-item"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%82%B8%E3%83%A7%E3%82%A2%E3%83%B3%E3%83%BB%E3%83%9F%E3%83%AD" title="ジョアン・ミロ - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="ジョアン・ミロ" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target">日本語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9F%E1%83%9D%E1%83%90%E1%83%9C_%E1%83%9B%E1%83%98%E1%83%A0%E1%83%9D" title="ჟოან მირო - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="ჟოან მირო" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target">ქართული</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%ED%98%B8%EC%95%88_%EB%AF%B8%EB%A1%9C" title="호안 미로 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="호안 미로" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target">한국어</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Ioannes_Mir%C3%B3" title="Ioannes Miró - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Ioannes Miró" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target">Latina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lb mw-list-item"><a href="https://lb.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - luxemburguès" lang="lb" hreflang="lb" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Lëtzebuergesch" data-language-local-name="luxemburguès" class="interlanguage-link-target">Lëtzebuergesch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target">Lietuvių</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/%C5%BDuans_Miro" title="Žuans Miro - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Žuans Miro" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target">Latviešu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mg mw-list-item"><a href="https://mg.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - malgaix" lang="mg" hreflang="mg" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Malagasy" data-language-local-name="malgaix" class="interlanguage-link-target">Malagasy</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mi mw-list-item"><a href="https://mi.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - maori" lang="mi" hreflang="mi" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Māori" data-language-local-name="maori" class="interlanguage-link-target">Māori</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target">Nederlands</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target">Norsk nynorsk</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target">Norsk bokmål</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target">Occitan</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pa mw-list-item"><a href="https://pa.wikipedia.org/wiki/%E0%A8%9C%E0%A9%8B%E0%A8%86%E0%A8%A8_%E0%A8%AE%E0%A9%80%E0%A8%B0%E0%A9%8B" title="ਜੋਆਨ ਮੀਰੋ - panjabi" lang="pa" hreflang="pa" data-title="ਜੋਆਨ ਮੀਰੋ" data-language-autonym="ਪੰਜਾਬੀ" data-language-local-name="panjabi" class="interlanguage-link-target">ਪੰਜਾਬੀ</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pcd mw-list-item"><a href="https://pcd.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - picard" lang="pcd" hreflang="pcd" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Picard" data-language-local-name="picard" class="interlanguage-link-target">Picard</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target">Polski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pms mw-list-item"><a href="https://pms.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - piemontès" lang="pms" hreflang="pms" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Piemontèis" data-language-local-name="piemontès" class="interlanguage-link-target">Piemontèis</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pnb mw-list-item"><a href="https://pnb.wikipedia.org/wiki/%D8%AE%D9%88%D8%A2%D9%86_%D9%85%DB%8C%D8%B1%D9%88" title="خوآن میرو - Western Punjabi" lang="pnb" hreflang="pnb" data-title="خوآن میرو" data-language-autonym="پنجابی" data-language-local-name="Western Punjabi" class="interlanguage-link-target">پنجابی</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target">Português</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-qu mw-list-item"><a href="https://qu.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - quítxua" lang="qu" hreflang="qu" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Runa Simi" data-language-local-name="quítxua" class="interlanguage-link-target">Runa Simi</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-rm mw-list-item"><a href="https://rm.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - retoromànic" lang="rm" hreflang="rm" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Rumantsch" data-language-local-name="retoromànic" class="interlanguage-link-target">Rumantsch</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target">Română</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B8%D1%80%D0%BE,_%D0%96%D0%BE%D0%B0%D0%BD" title="Миро, Жоан - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Миро, Жоан" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target">Русский</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target">Sicilianu</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-se mw-list-item"><a href="https://se.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - sami septentrional" lang="se" hreflang="se" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Davvisámegiella" data-language-local-name="sami septentrional" class="interlanguage-link-target">Davvisámegiella</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target">Srpskohrvatski / српскохрватски</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target">Simple English</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target">Slovenčina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target">Slovenščina</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Joan_Miro" title="Joan Miro - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Joan Miro" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target">Shqip</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D1%83%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D0%B8%D1%80%D0%BE" title="Жуан Миро - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Жуан Миро" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target">Српски / srpski</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target">Svenska</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sw mw-list-item"><a href="https://sw.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - suahili" lang="sw" hreflang="sw" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Kiswahili" data-language-local-name="suahili" class="interlanguage-link-target">Kiswahili</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B8%8C%E0%B8%B9%E0%B8%AD%E0%B8%B1%E0%B8%99_%E0%B8%A1%E0%B8%B4%E0%B9%82%E0%B8%A3" title="ฌูอัน มิโร - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="ฌูอัน มิโร" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target">ไทย</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target">Türkçe</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%96%D1%83%D0%B0%D0%BD_%D0%9C%D1%96%D1%80%D0%BE" title="Жуан Міро - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Жуан Міро" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target">Українська</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target">Tiếng Việt</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target">Winaray</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E8%83%A1%E5%AE%89%C2%B7%E7%B1%B3%E7%BD%97" title="胡安·米罗 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="胡安·米罗" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target">吴语</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-yo mw-list-item"><a href="https://yo.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - ioruba" lang="yo" hreflang="yo" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="Yorùbá" data-language-local-name="ioruba" class="interlanguage-link-target">Yorùbá</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E8%83%A1%E5%AE%89%C2%B7%E7%B1%B3%E7%BE%85" title="胡安·米羅 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="胡安·米羅" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target">中文</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E7%B1%B3%E7%BE%85" title="米羅 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="米羅" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target">粵語</a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zu mw-list-item"><a href="https://zu.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" title="Joan Miró - zulu" lang="zu" hreflang="zu" data-title="Joan Miró" data-language-autonym="IsiZulu" data-language-local-name="zulu" class="interlanguage-link-target">IsiZulu</a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q152384#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c">Pàgina</a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t">Discussió</a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >català </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0">Mostra</a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" >Eines </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0">Mostra</a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e">Modifica</a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=history">Mostra l'historial</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j">Què hi enllaça</a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k">Canvis relacionats</a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q">Pàgines especials</a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&oldid=34203716" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina">Enllaç permanent</a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina">Informació de la pàgina</a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&id=34203716&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina">Citau aquest article</a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FJoan_Mir%25C3%25B3_i_Ferr%25C3%25A0">Obtén una URL abreujada</a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FJoan_Mir%25C3%25B3_i_Ferr%25C3%25A0">Descarrega el codi QR</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Joan+Mir%C3%B3+i+Ferr%C3%A0">Crea un llibre</a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=show-download-screen">Baixa com a PDF</a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p">Versió per a impressora</a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" hreflang="en">Commons</a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" hreflang="ca">Viquidites</a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q152384" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g">Element a Wikidata</a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-ind-qualitat" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat" title="Article de qualitat"><img alt="Article de qualitat" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/30px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png" decoding="async" width="30" height="36" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/45px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg/60px-Segell_AdQ_unificat_Viquip%C3%A8dia.svg.png 2x" data-file-width="2408" data-file-height="2896" /></a></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33733479">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titleclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_titlestyle_pharaon{color:#202122;background-color:#f1f1de}.mw-parser-output .infobox_aboveclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_headerclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2;border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderclass{color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;color:#202122;background-color:#d6d6c2;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;color:#202122;background-color:#d6d6c2;line-height:1.2em}.mw-parser-output .infobox-label{color:#202122;background-color:#eeeeee;padding-right:1.2em;text-align:start}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox-data .infobox-label{color:inherit;background-color:inherit}}.mw-parser-output .infobox_center_BG{text-align:center;color:#202122;background-color:#d6d6c2}.mw-parser-output .infobox_coa{padding-top:0.3em;text-align:center}.mw-parser-output .infobox .extiw{color:#3C7790}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .infobox .extiw{color:#5F9CBB;background-color:inherit}}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33733479"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titleclass" style="font-weight:bold"><a href="/wiki/Fitxer:Simpleicons_Interface_user-outline.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula persona"><img alt="Plantilla:Infotaula persona" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/20px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/30px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3f/Simpleicons_Interface_user-outline.svg/40px-Simpleicons_Interface_user-outline.svg.png 2x" data-file-width="485" data-file-height="485" /></a>Joan Miró i Ferrà</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><a href="/wiki/Fitxer:Joan_Miro_(cropped).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7e/Joan_Miro_%28cropped%29.jpg" decoding="async" width="258" height="300" class="mw-file-element" data-file-width="243" data-file-height="283" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P18" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Biografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Naixement</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">20 abril 1893 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P569" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P19" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Mort</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">25 desembre 1983 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P570" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> (90 anys) <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma (Mallorca)</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P20" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Sepultura</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cementiri_de_Montju%C3%AFc" title="Cementiri de Montjuïc">cementiri de Montjuïc</a>, plaça de la Caritat <a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&language=ca&params=41.35575_N_2.15503_E_">41° 21′ 21″ N, 2° 09′ 18″ E / 41.35575°N,2.15503°E / 41.35575; 2.15503</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P119" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Altres noms</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">Miro, Joan, la ferra <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P742" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Residència</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3447172" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3447172">rue Blomet</a> (en) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q3447172?uselang=ca" title="Tradueix"><img alt="Tradueix" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/10px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/15px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg/20px-Noun_Project_label_icon_1116097_cc_mirror.svg.png 2x" data-file-width="158" data-file-height="161" /></a> <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P551" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Formació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cercle_Art%C3%ADstic_de_Sant_Lluc" title="Cercle Artístic de Sant Lluc">Cercle Artístic de Sant Lluc</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P69" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Activitat</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Camp de treball</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">Pintura</a> i <a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P101" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lloc de treball </th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> <a href="/wiki/Regne_dels_Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Regne dels Països Baixos">Regne dels Països Baixos</a> <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a> <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P937" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Ocupació</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q5322166" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q5322166">dissenyador</a>, <a href="/wiki/Escen%C3%B2graf" title="Escenògraf">escenògraf</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1925963" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1925963">artista gràfic</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10694573" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10694573">artista tèxtil</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q64335473" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q64335473">dissenyador de tapissos</a>, <a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultor</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q2000124" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q2000124">dissenyador de segells</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q16947657" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q16947657">litògraf</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q7541856" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q7541856">ceramista</a>, <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q3391743" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q3391743">artista visual</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P106" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Activitat</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">1915 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P2031" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> - 1983 <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P2032" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Membre de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1371509" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1371509">Col·legi de Patafísica</a> <a href="/wiki/Royal_Academy_of_Arts" title="Royal Academy of Arts">Royal Academy of Arts</a> (<a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10519151" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10519151">membre honorari</a>) <a href="/wiki/Acad%C3%A8mia_Americana_de_les_Arts_i_les_Ci%C3%A8ncies" title="Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències">Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P463" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gènere</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">Ceràmica</a>, <a href="/wiki/Gr%C3%A0fics" title="Gràfics">gràfics</a>, <a href="/wiki/Art_abstracte" title="Art abstracte">art abstracte</a>, <a href="/wiki/Pintura" title="Pintura">pintura</a> i <a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P136" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Moviment</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">Surrealisme</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P135" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Professors</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Modest_Urgell_i_Inglada" title="Modest Urgell i Inglada">Modest Urgell i Inglada</a> i <a href="/wiki/Josep_Pasc%C3%B3_i_Mensa" title="Josep Pascó i Mensa">Josep Pascó i Mensa</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P1066" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Influències</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Modest_Urgell_i_Inglada" title="Modest Urgell i Inglada">Modest Urgell i Inglada</a> i <a href="/wiki/Hieronymus_Bosch" title="Hieronymus Bosch">Hieronymus Bosch</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P737" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Representat per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q4801318" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q4801318">Artists Rights Society</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P1875" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Participà en</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label">24 juny 1977</td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q1233993" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q1233993">documenta 6</a> </td></tr><tr><td class="infobox-label">28 juny 1964</td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q265533" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q265533">documenta 3</a> </td></tr><tr><td class="infobox-label">11 juliol 1959</td><td><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q265448" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q265448">documenta 2</a> </td></tr><tr><td class="infobox-label">16 juliol 1955</td><td><a href="/wiki/Documenta_1" title="Documenta 1">documenta 1</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P1344" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td> </tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Obra</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox-label" style="text-align:start;">Obres destacables</div><div style="text-align:start;"><ul><li>(1917) <a href="/wiki/Nord-Sud" title="Nord-Sud">Nord-Sud</a></li><li>(1917) <a href="/wiki/Retrat_de_Vicen%C3%A7_Nubiola" title="Retrat de Vicenç Nubiola">Retrat de Vicenç Nubiola</a></li><li>(1918) <a href="/wiki/La_casa_de_la_palmera" title="La casa de la palmera">La casa de la palmera</a></li><li>(1919) <a href="/wiki/Retrat_d%27una_vaileta" title="Retrat d'una vaileta">Retrat d'una vaileta</a></li><li>(1919) <a href="/wiki/Autoretrat_(Mir%C3%B3)" title="Autoretrat (Miró)">Autoretrat (Miró)</a></li><li>(dècada del 1920) <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a></li><li>(1921) <a href="/wiki/Retrat_de_ballarina_espanyola" title="Retrat de ballarina espanyola">Retrat de ballarina espanyola</a></li><li>(dècada del 1920) <a href="/wiki/La_masovera_(Joan_Mir%C3%B3)" title="La masovera (Joan Miró)">La masovera (Joan Miró)</a></li><li>(dècada del 1920) <a href="/wiki/Paisatge_catal%C3%A0_(El_ca%C3%A7ador)" title="Paisatge català (El caçador)">Paisatge català (El caçador)</a></li><li>(1924) <a href="/wiki/Carnaval_d%27Arlequ%C3%AD" title="Carnaval d'Arlequí">Carnaval d'Arlequí</a></li><li>(1979) <a href="/wiki/Front%C3%B3_al_Wilhelm-Hack_Museum_de_Ludwigshafen" title="Frontó al Wilhelm-Hack Museum de Ludwigshafen">Frontó al Wilhelm-Hack Museum de Ludwigshafen</a></li><li>(1983) <a href="/wiki/Dona_i_ocell" title="Dona i ocell">Dona i ocell</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P800" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></li></ul> </div></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Família</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Cònjuge</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Pilar_Juncosa_Iglesias" title="Pilar Juncosa Iglesias">Pilar Juncosa Iglesias</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P26" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass" style="text-align:center">Premis</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="mw-collapsible mw-collapsed" style="border:none; padding: 0;"><div class="" style="width:100%;" align="left"></div><div class="mw-collapsible-content" style="text-align:left;"><ul><li>(1983) <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg/30px-ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg.png" decoding="async" width="30" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg/45px-ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a7/ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg/60px-ESP_Medalla_al_Merito_Turistico_ribbon.svg.png 2x" data-file-width="218" data-file-height="60" /> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q42128907" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q42128907">Medalla d'Or al Mèrit Turístic</a></li><li>(1983)  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q50625921" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q50625921">doctor honoris causa per la Universitat de Múrcia</a></li><li>(1980) <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg/24px-Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg.png" decoding="async" width="24" height="30" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg/36px-Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg/48px-Badge_of_the_Gold_Medal_of_Merit_in_the_Fine_Arts_%28Spain%29.svg.png 2x" data-file-width="402" data-file-height="498" /> <a href="/wiki/Medalla_d%27Or_al_M%C3%A8rit_en_les_Belles_Arts" title="Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts">Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts</a></li><li>(2 octubre 1979)  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q50616507" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q50616507">doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona</a></li><li>(1978) <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg/30px-ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg.png" decoding="async" width="30" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg/45px-ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg/60px-ESP_Isabella_Catholic_Order_GC.svg.png 2x" data-file-width="220" data-file-height="62" /> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q17365974" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q17365974">Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica</a></li><li>(1978)  <a href="/wiki/Medalla_d%27Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya">Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya</a></li><li>(1978)  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q599434" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q599434">Premi Feltrinelli</a></li><li>(1968)  <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q39384825" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q39384825">doctor honoris causa per la Universitat Harvard</a></li><li>(1962) <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg/30px-Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg.png" decoding="async" width="30" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg/45px-Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e6/Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg/60px-Legion_Honneur_Chevalier_ribbon.svg.png 2x" data-file-width="218" data-file-height="60" /> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q10855271" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q10855271">Cavaller de la Legió d'Honor</a></li><li>(1959) <img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg/30px-ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg.png" decoding="async" width="30" height="8" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg/45px-ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3e/ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg/60px-ESP_Alfonso_X_Order_GC.svg.png 2x" data-file-width="220" data-file-height="62" /> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q20884576" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/Q20884576">Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi</a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P166" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></li></ul> </div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><div class="infobox_coa"> Signatura <a href="/wiki/Fitxer:Mir%C3%B3,_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg/220px-Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg" decoding="async" width="220" height="74" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg/330px-Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7d/Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg/440px-Mir%C3%B3%2C_Joan_1893-1983_02_Signatur.jpg 2x" data-file-width="782" data-file-height="263" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#P109" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><a href="https://wikidata-externalid-url.toolforge.org/?p=345&url_prefix=https://www.imdb.com/&id=nm0592629" title="IMDB: nm0592629"><img alt="IMDB: nm0592629" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/20px-IMDb_Logo_Square.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/30px-IMDb_Logo_Square.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cc/IMDb_Logo_Square.svg/40px-IMDb_Logo_Square.svg.png 2x" data-file-width="128" data-file-height="128" /></a> <a href="https://www.allocine.fr/personne/fichepersonne_gen_cpersonne=37772.html?nopub=1" title="Allocine: 37772" rel="nofollow"><img alt="Allocine: 37772" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/15px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png" decoding="async" width="15" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/22px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png/30px-Allocin%C3%A9_Logo_carr%C3%A9.png 2x" data-file-width="125" data-file-height="167" /></a> <hr /> <a href="https://musicbrainz.org/artist/330e52a2-b9c2-489a-84bd-654124438366" title="Musicbrainz: 330e52a2-b9c2-489a-84bd-654124438366" rel="nofollow"><img alt="Musicbrainz: 330e52a2-b9c2-489a-84bd-654124438366" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/19px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png" decoding="async" width="19" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/29px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9e/MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg/39px-MusicBrainz_Logo_%282016%29.svg.png 2x" data-file-width="127" data-file-height="144" /></a> <a href="https://www.discogs.com/artist/803893" title="Discogs: 803893" rel="nofollow"><img alt="Discogs: 803893" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/20px-Discogs_record_icon.svg.png" decoding="async" width="20" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/30px-Discogs_record_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/69/Discogs_record_icon.svg/40px-Discogs_record_icon.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="512" /></a> <a href="https://www.findagrave.com/memorial/7382491" title="Find a Grave: 7382491" rel="nofollow"><img alt="Find a Grave: 7382491" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/22px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png" decoding="async" width="22" height="22" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/33px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0e/Creative-Tail-Halloween-grave.svg/44px-Creative-Tail-Halloween-grave.svg.png 2x" data-file-width="140" data-file-height="140" /></a> <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#identifiers" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></td></tr></tbody></table> Joan Miró i Ferrà (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/20_d%27abril" title="20 d'abril">20 d'abril</a> de <a href="/wiki/1893" title="1893">1893</a> - <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a>, <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a> de <a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>) va ser un <a href="/wiki/Pintor" title="Pintor">pintor</a>, <a href="/wiki/Escultor" class="mw-redirect" title="Escultor">escultor</a>, <a href="/wiki/Gravador" class="mw-redirect" title="Gravador">gravador</a> i <a href="/wiki/Ceramista" class="mw-redirect" title="Ceramista">ceramista</a> <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">català</a>, considerat un dels màxims representants del <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealisme</a>. En la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències <a href="/wiki/Fauvisme" title="Fauvisme">fauvistes</a>, <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubistes</a> i <a href="/wiki/Expressionisme" title="Expressionisme">expressionistes</a>, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a>, de <a href="/wiki/1921" title="1921">1921</a>-<a href="/wiki/1922" title="1922">1922</a>, que evoca el <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">mas d'estiueig de la família</a> a <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a>.<a href="#cite_note-1">[1]</a> A partir de la seva estada a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealisme</a> però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment.<a href="#cite_note-2">[2]</a> En nombroses entrevistes i escrits que daten de la <a href="/wiki/D%C3%A8cada_del_1930" title="Dècada del 1930">dècada del 1930</a>, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'<a href="/wiki/Est%C3%A8tica" title="Estètica">estètica</a> d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes.<a href="#cite_note-hgs-3">[3]</a> Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus <a href="/wiki/Budisme_Zen" title="Budisme Zen">zen</a> i per l'<a href="/wiki/Expressionisme_abstracte" title="Expressionisme abstracte">expressionisme abstracte</a> dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert_i_L%C3%B3pez" title="Josep Lluís Sert i López">Josep Lluís Sert</a>. Miró va morir a Palma als noranta anys. Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, fundada el <a href="/wiki/1975" title="1975">1975</a> i ubicada a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>. Es tracta d'un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l'<a href="/wiki/Art_contemporani" title="Art contemporani">art contemporani</a>, constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d'obra seva a la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Pilar_i_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fundació Pilar i Joan Miró">Fundació Pilar i Joan Miró</a> de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, al <a href="/wiki/Centre_Nacional_d%27Art_i_Cultura_Georges_Pompidou" class="mw-redirect" title="Centre Nacional d'Art i Cultura Georges Pompidou">Centre Georges Pompidou</a> de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, al <a href="/wiki/Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York" title="Museu d'Art Modern de Nova York">MoMA</a><a href="#cite_note-:0-4">[4]</a> al <a href="/wiki/Museu_Reina_Sofia" title="Museu Reina Sofia">Museu Reina Sofia</a> i a l'<a href="/wiki/Espacio_Mir%C3%B3" title="Espacio Miró">Espacio Miró</a> de Madrid, al <a href="/wiki/Museu_Guggenheim_(Nova_York)" title="Museu Guggenheim (Nova York)">Guggenheim</a> de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, a la <a href="/wiki/Tate_Modern" title="Tate Modern">Tate Modern</a> de <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> i al <a href="/wiki/Moderna_Museet" title="Moderna Museet">Moderna Museet</a> d'<a href="/wiki/Estocolm" title="Estocolm">Estocolm</a>. <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biografia">Biografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Biografia">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3,_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg/220px-121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg" decoding="async" width="220" height="183" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg/330px-121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/57/121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg/440px-121_Aqu%C3%AD_va_n%C3%A9ixer_Joan_Mir%C3%B3%2C_pge._Cr%C3%A8dit-2.jpg 2x" data-file-width="1155" data-file-height="960" /></a><figcaption>Placa de la casa natal de Miró al <a href="/wiki/Passatge_del_Cr%C3%A8dit_(Barcelona)" class="mw-redirect" title="Passatge del Crèdit (Barcelona)">passatge del Crèdit</a></figcaption></figure> Miquel Miró i Adzeries,<a href="#cite_note-:2-5">[5]</a> fill d'un ferrer de <a href="/wiki/Cornudella_de_Montsant" title="Cornudella de Montsant">Cornudella de Montsant</a>, tenia un taller d'<a href="/wiki/Orfebreria" title="Orfebreria">orfebreria</a> i rellotgeria a la porteria del número 34 del <a href="/wiki/Carrer_de_Ferran" title="Carrer de Ferran">carrer de Ferran</a> de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200311-6">[6]</a><a href="#cite_note-7">[a]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet1992-8">[7]</a> Allà va conèixer Dolors Ferrà i Oromí, nascuda a <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> i filla d'un <a href="/wiki/Ebenisteria" title="Ebenisteria">ebenista</a> mallorquí. Es van casar i van establir la residència al passatge del Crèdit, on van néixer els seus dos fills, Joan i Dolors. Joan Josep Miquel Miró i Ferrà va néixer el <a href="/wiki/20_d%27abril" title="20 d'abril">20 d'abril</a> de 1893 a les nou del vespre, al primer pis del número 4 del passatge del Crèdit.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200311-6">[6]</a> Li van posar el nom que compartien els seus dos avis, Joan Miró i Joan Ferrà.<a href="#cite_note-:2-5">[5]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200312-9">[8]</a> Un any després, el 9 de desembre de 1894 va néixer el seu germà, Miquel Josep Trinitat Miró,<a href="#cite_note-:2-5">[5]</a> que va morir el 12 de maig de 1895, amb cinc mesos de vida.<a href="#cite_note-:0-4">[4]</a> El 16 de març de 1896 neix una germana, Josepa Francesca Trinitat,<a href="#cite_note-10">[9]</a> que moriria al cap de poc. Més endavant, el 2 de maig de 1897, va néixer la seva germana Dolors Josepa Trinitat.<a href="#cite_note-11">[10]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer199210-12-12">[11]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Estudis">Estudis</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Estudis">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Passatge_del_Cr%C3%A8dit_(II).jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg/220px-Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg/330px-Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1e/Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg/440px-Passatge_del_Cr%C3%A8dit_%28II%29.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a><figcaption>El Passatge del Crèdit, lloc de naixement de Joan Miró</figcaption></figure> El 1900 Miró va començar a anar a l'escola privada del carrer del Regomir, 13, on assistiria, entre d'altres, a classes de dibuix.<a href="#cite_note-:0-4">[4]</a> No era un bon alumne. Més endavant, el 1907, va començar a estudiar <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a>, segons desig del seu pare, per així poder tenir una bona formació i aconseguir d'ésser «algú a la vida». Davant el desig del seu fill de matricular-se a l'<a href="/wiki/Escola_Llotja" class="mw-redirect" title="Escola Llotja">Escola Llotja</a> de dibuix, i en tenir la possibilitat d'assistir a les classes nocturnes, el seu pare ho va acceptar com si fos un passatemps per al noi. A la Llotja va rebre la influència de dos mestres: <a href="/wiki/Modest_Urgell" class="mw-redirect" title="Modest Urgell">Modest Urgell</a> i <a href="/wiki/Josep_Pasc%C3%B3" class="mw-redirect" title="Josep Pascó">Josep Pascó</a>, tal com ho demostren diversos dibuixos de l'època conservats a la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>.<a href="#cite_note-13">[b]</a><a href="#cite_note-14">[12]</a><a href="#cite_note-15">[13]</a><a href="#cite_note-16">[14]</a> El 1910, amb disset anys, va acabar els seus estudis de <a href="/wiki/Comer%C3%A7" title="Comerç">comerç</a> i va entrar a treballar durant dos anys com empleat en l'<a href="/wiki/Adroguer" title="Adroguer">adrogueria</a> Casa Dalmau i Oliveres, ubicada al Passeig de la Indústria, 14, avui Passeig Picasso,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200317-17">[15]</a> fins que una <a href="/wiki/Febre_tifoide" title="Febre tifoide">febre tifoide</a> el va obligar a retirar-se a la casa familiar que els seus pares tot just havien comprat al poble de <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a>, ara conegut com a <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a>, on es passà dos mesos al llit.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200318-18">[16]</a> Fou allà on el paisatge esdevindria un clar estímul a la seva pintura i on Miró va prendre la ferma resolució de ser pintor i, tot i que amb reticències, va comptar amb el permís patern. El 1912 va ingressar a l'acadèmia d'art dirigida per <a href="/wiki/Francesc_d%27Ass%C3%ADs_Gal%C3%AD_i_Fabra" title="Francesc d'Assís Galí i Fabra">Francesc Galí</a>, on va conèixer les últimes tendències artístiques europees i on assistiria les tardes de 3 a 5 fins que es va clausurar el centre, el 1915.<a href="#cite_note-19">[17]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003179-20">[18]</a> Mentrestant, de 7 a 9. també assistia al <a href="/wiki/Cercle_Art%C3%ADstic_de_Sant_Lluc" title="Cercle Artístic de Sant Lluc">Cercle Artístic de Sant Lluc</a>, on rebia classes de dibuix de la natura. Fou aquí on Miró va descobrir la seva passió per la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200318-18">[16]</a> i on va fer amistat amb <a href="/wiki/Josep_Francesc_R%C3%A0fols" class="mw-redirect" title="Josep Francesc Ràfols">Josep Francesc Ràfols</a>, <a href="/wiki/Sebasti%C3%A0_Gasch" class="mw-redirect" title="Sebastià Gasch">Sebastià Gasch</a>, <a href="/wiki/Enric_Crist%C3%B2for_Ricart" class="mw-redirect" title="Enric Cristòfor Ricart">Enric Cristòfor Ricart</a> i <a href="/wiki/Josep_Llorens_i_Artigas" title="Josep Llorens i Artigas">Josep Llorens i Artigas</a>, amb els qui anys més tard constituïren el grup artístic <a href="/wiki/Agrupaci%C3%B3_Courbet" title="Agrupació Courbet">Agrupació Courbet</a>. Poc després es va començar a interessar per la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a> i per les revistes d'<a href="/wiki/Avantguarda" class="mw-redirect" title="Avantguarda">avantguarda</a>. El 1916 va conèixer el galerista i marxant <a href="/wiki/Josep_Dalmau_i_Rafel" title="Josep Dalmau i Rafel">Josep Dalmau</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200328-21">[19]</a> Cal dir que entre 1915 i 1917 Miró va haver de fer el <a href="/wiki/Servei_Militar" class="mw-redirect" title="Servei Militar">Servei Militar</a>. Fou un soldat ras del regiment d'infanteria de Bergara número 57.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200324-22">[20]</a> Destaca l'episodi en què el seu regiment va ser cridat a dissoldre els vaguistes de Barcelona i <a href="/wiki/Sabadell" title="Sabadell">Sabadell</a> la tardor de 1917.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201122-23">[21]</a> Amb <a href="/wiki/Enric_Crist%C3%B2for_Ricart" class="mw-redirect" title="Enric Cristòfor Ricart">E.C.Ricart</a> va compartir taller primer al carrer de l'Arc de Jonqueres i més endavant al carrer de Sant Pere més Baix, 51, espai que compartirien fins al 1918.<a href="#cite_note-FOOTNOTEClavero2010119-24">[22]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Primeres_exposicions">Primeres exposicions</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Primeres exposicions">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG/220px-Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG" decoding="async" width="220" height="297" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG/330px-Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG/440px-Primera_exposici%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3_Galeries_Dalmau.JPG 2x" data-file-width="1653" data-file-height="2235" /></a><figcaption>Catàleg de la Primera exposició Joan Miró Galeries Dalmau el 1918</figcaption></figure> La seva primera exposició individual va tenir lloc a les <a href="/wiki/Galeries_Dalmau" title="Galeries Dalmau">Galeries Dalmau</a> de Barcelona entre el <a href="/wiki/16_de_febrer" title="16 de febrer">16 de febrer</a> i el <a href="/wiki/3_de_mar%C3%A7" title="3 de març">3 de març</a> de <a href="/wiki/1918" title="1918">1918</a>, amb la presentació de 64 obres entre pintures, aquarel·les i pastels, fetes entre 1914 i 1917.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet19928-25">[23]</a> Aquestes primeres pintures tenen una clara influència de les tendències franceses: l'<a href="/wiki/Impressionisme" title="Impressionisme">impressionisme</a>, el <a href="/wiki/Fauvisme" title="Fauvisme">fauvisme</a> i el <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubisme</a>. A les pintures <a href="/w/index.php?title=Ciurana,_el_poble&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciurana, el poble (encara no existeix)">Ciurana, el poble</a> (1917) i <a href="/w/index.php?title=Ciurana,_l%27esgl%C3%A9sia&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ciurana, l'església (encara no existeix)">Ciurana, l'església</a> (1917) es veu la proximitat amb els colors de <a href="/wiki/Vincent_van_Gogh" title="Vincent van Gogh">Van Gogh</a> i els paisatges de <a href="/wiki/C%C3%A9zanne" class="mw-redirect" title="Cézanne">Cézanne</a>, reforçats amb una pinzellada fosca, així com l'empremta de <a href="/wiki/Van_Dongen" class="mw-redirect" title="Van Dongen">Van Dongen</a> i de <a href="/wiki/Gleizes" class="mw-redirect" title="Gleizes">Gleizes</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199220-26">[24]</a> També crida l'atenció <a href="/wiki/Nord-Sud" title="Nord-Sud">Nord-Sud</a> (1917), obra anomenada com la revista francesa on el <a href="/wiki/1917" title="1917">1917</a> <a href="/wiki/Pierre_Reverdy" title="Pierre Reverdy">Pierre Reverdy</a> va escriure sobre el <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubisme</a>. En aquest quadre Miró mescla els traços de <a href="/wiki/C%C3%A9zanne" class="mw-redirect" title="Cézanne">Cézanne</a> amb la inclusió de rètols dins la pintura, com a les obres cubistes de <a href="/wiki/Juan_Gris" title="Juan Gris">Juan Gris</a> o <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Pablo Picasso</a>. En altres obres -com el <a href="/wiki/Retrat_de_Vicen%C3%A7_Nubiola" title="Retrat de Vicenç Nubiola">Retrat de V. Nubiola</a> - mostra la fusió del cubisme amb l'agressiu color <a href="/wiki/Fauvista" class="mw-redirect" title="Fauvista">fauvista</a>.<a href="#cite_note-27">[25]</a> <a href="/wiki/Josep_Maria_Junoy" class="mw-redirect" title="Josep Maria Junoy">Josep Maria Junoy</a> va presentar l'exposició amb un díptíc on a la coberta hi havia un <a href="/wiki/Cal%C2%B7ligrama" title="Cal·ligrama">cal·ligrama</a> fet amb la paraula Miró, on es podia llegir «forta pictòrica Matèria Impregnada d'una Refractabilitat cOngestionant». La reacció de la crítica va ser diversa i Miró només va aconseguir vendre una obra <a href="/w/index.php?title=Natura_morta_del_molinet_de_caf%C3%A8&action=edit&redlink=1" class="new" title="Natura morta del molinet de cafè (encara no existeix)">Natura morta del molinet de cafè</a>, que <a href="/wiki/Josep_Mompou" class="mw-redirect" title="Josep Mompou">Josep Mompou</a> va adquirir per 250 pessetes.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200334-28">[26]</a> La primavera del mateix 1918, entre el 10 de maig i el 30 de juny, va participar en la primera exposició col·lectiva de la flamant <a href="/wiki/Agrupaci%C3%B3_Courbet" title="Agrupació Courbet">Agrupació Courbet</a>, que va tenir lloc al <a href="/wiki/Cercle_Art%C3%ADstic_de_Sant_Lluc" title="Cercle Artístic de Sant Lluc">Cercle Artístic de Sant Lluc</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199222-29">[27]</a> dins de l'Exposició Municipal de Primavera.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200335-30">[28]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mont-roig_del_Camp">Mont-roig del Camp</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Mont-roig del Camp">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mas_Mir%C3%B3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mas_Mir%C3%B3.jpg/220px-Mas_Mir%C3%B3.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mas_Mir%C3%B3.jpg/330px-Mas_Mir%C3%B3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c6/Mas_Mir%C3%B3.jpg/440px-Mas_Mir%C3%B3.jpg 2x" data-file-width="3457" data-file-height="2612" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a>, finca familiar de la família Miró a <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a>, on Miró passaria els estius i pintaria la seva cèlebre <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a>, entre moltes altres obres.</figcaption></figure> Com era el seu costum, i continuaria fent-ho durant tota la vida, Miró va passar aquell estiu de 1918 a <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a>, on va abandonar els colors i les formes dures emprades fins aleshores per altres de més minucioses, segons va explicar en una carta dirigida al seu amic Ricart, datada el 16 de juliol de 1918: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Res de simplificacions ni abstraccions. Ara com ara el que m'interessa més és la cal·ligrafia d'un arbre o d'una teulada, fulla per fulla, branqueta per branqueta, herba per herba, teula per teula. Això no vol dir que aquests paisatges al final acabin sent cubistes o rabiosament sintètics. En fi, ja veurem. El que si em proposo és treballar molt de temps a les teles i deixar-les el més acabades possible, així és que al final de temporada i després d'haver treballat molt si tinc poques teles; no passa res. Durant l'hivern següent continuaran els senyors crítics dient que persisteixo en la meva desorientació. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Als paisatges pintats en aquesta època, s'observa un arquetip mitjançant un vocabulari nou d'<a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografies</a> i de <a href="/wiki/S%C3%ADmbol" title="Símbol">signes</a> meticulosament seleccionats i organitzats, sent el dibuix l'agent estructurador. Per exemple, a Vinyes i oliveres de Mont-roig es veuen les arrels, que estan dibuixades sota la terra, completament individualitzades; d'aquesta manera pretén aconseguir la connexió física amb la terra.<a href="#cite_note-FOOTNOTELubar199345-47-31">[29]</a> A Mont-roig Miró pren consciència de la idea de <a href="/wiki/Primitivisme" title="Primitivisme">primitivisme</a>, present en les arrels culturals del país, en l'art medieval i en l'art popular, gràcies al contacte amb la natura, que el relaciona amb objectes quotidians que li serviran de base per als seus projectes i investigacions tècniques i formals. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="França">França</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: França">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_(9).JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG/220px-Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG/330px-Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG/440px-Interior_views_of_MNCARS_in_Madrid_%289%29.JPG 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1936" /></a><figcaption>Invitació a l'exposició de Joan Miró a París, conservada al <a href="/wiki/MNCARS" class="mw-redirect" title="MNCARS">MNCARS</a> de Madrid.</figcaption></figure> El febrer de 1920 Joan Miró va fer el seu primer viatge a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMiró2009-32">[30]</a> Es va allotjar a l'Hotel de Rouen. Allà va visitar els principals museus, galeries d'art. També va anar a veure a <a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a> i a altres pintors destacats. Després de passar l'estiu a Mont-roig, el febrer de 1921 va retornar a la capital francesa, aquest com amb l'objectiu d'establir-se a la ciutat. Segons Miró, la seva estada parisenca va alliberar-lo «no només del <a href="/wiki/Cubisme" title="Cubisme">cubisme</a> que havia conegut a Barcelona sinó també —per la influència dels meus amics, poetes i pintors surrealistes— dels temes convencionals: la <a href="/wiki/Natura_morta" title="Natura morta">natura morta</a>, el <a href="/wiki/Retrat" title="Retrat">retrat</a> i el paisatge realista».<a href="#cite_note-ref-33">[31]</a> Gràcies a la intervenció del seu amic <a href="/wiki/Papitu_Artigas" class="mw-redirect" title="Papitu Artigas">Papitu Artigas</a> va aconseguir que l'escultor <a href="/wiki/Pablo_Gargallo" class="mw-redirect" title="Pablo Gargallo">Pablo Gargallo</a> li cedís temporalment el taller que aquest tenia a la rue Blomet, ja que només el feia servir durant els mesos d'estiu. Miró l'aprofitaria durant la temporada d'hivern.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200345-34">[32]</a> Les gestions fetes pel galerista <a href="/wiki/Josep_Dalmau_i_Rafel" title="Josep Dalmau i Rafel">Josep Dalmau i Rafel</a><a href="#cite_note-35">[33]</a> li van proporcionar una exposició individual a la Galerie La Licorne que es va inaugurar el 29 d'abril de 1921. Malgrat no aconseguir cap venda d'obra, la crítica va ser favorable.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer199229-32-36">[34]</a> Picasso va mostrar interès per l'obra <a href="/wiki/Autoretrat_(Mir%C3%B3)" title="Autoretrat (Miró)">Autoretrat</a> i Miró li va regalar en agraïment per les recomanacions que d'aquest havia fet a crítics i marxants parisencs.<a href="#cite_note-37">[35]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200350-38">[36]</a> En aquesta exposició ja es podien apreciar els canvis en la seva obra, que progressivament aniria abandonant diversos convencionalismes. Al barri de <a href="/wiki/Montparnasse" title="Montparnasse">Montparnasse</a> va conèixer la comunitat artística que s'hi agrupava, entre d'altres a <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Masson" title="André Masson">André Masson</a>, veí del seu taller al carrer Blomet i amb qui coincidia en les reunions amb <a href="/wiki/Max_Jacob" title="Max Jacob">Max Jacob</a>. Va entrar llavors en contacte amb artistes provinents del <a href="/wiki/Dadaisme" title="Dadaisme">dadaisme</a>, i del <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealisme</a>, amb el poeta <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Breton" title="André Breton">André Breton</a> al capdavant. La trobada va ser decisiva per al progrés de la seva obra.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199235-39">[37]</a> Quan els amics es van afiliar al grup <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealista</a>, Miró es va situar molt a prop, sense arribar, però, a formar-ne mai part formalment. Amb tot, a partir del 1925 penjava obres en la majoria d'exposicions del grup.<a href="#cite_note-culturcat-40">[38]</a> Miró però es va veure més atret i influenciat pel grup de poetes que pel grup de pintors. Va fer amistat amb gent com <a href="/wiki/Robert_Desnos" title="Robert Desnos">Desnos</a>, <a href="/wiki/Paul_%C3%89luard" title="Paul Éluard">Éluard</a>, <a href="/wiki/Louis_Aragon" title="Louis Aragon">Aragon</a>, <a href="/wiki/Michel_Leiris" title="Michel Leiris">Leiris</a> i es va aficionar a llegir obres de Rimbaud, Lautréamont, Baudelaire i Apollinaire, entre molts altres. <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Rue Blomet va ser un moment decisiu. Hi vaig trobar tot el que jo sóc. Primer de tot era l'amistat, l'intercanvi i el descobriment exaltat a través d'un grup d'amics meravellosos </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Joan Miró<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200351-41">[39]</a> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg/220px-Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg" decoding="async" width="220" height="170" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg/330px-Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg/440px-Mas_Mir%C3%B3-_vista_obra_la_Masia.jpeg 2x" data-file-width="1229" data-file-height="951" /></a><figcaption>Vista del <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a> des d'on es va pintar l'obra</figcaption></figure> Al llarg de 1921 i 1922, durant nou mesos de dura elaboració, Joan Miró va pintar <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a>, que seria l'obra culminant d'aquesta època «detallista». La relació mítica mantinguda per Miró amb la terra es resumeix en aquest quadre, que representa el <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a>, la masia de la seva família a Mont-roig. Cal destacar el grafisme realista de tots els objectes, els animals domèstics i les plantes amb les quals l'ésser humà treballa i s'hi relaciona, així com la resta objectes quotidians.<a href="#cite_note-FOOTNOTERebull19946-9-42">[40]</a> Amb <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a> (1921-22), quadre d'un detallisme gairebé espectral, va culminar una època d'observació directa de la realitat.<a href="#cite_note-culturcat-40">[38]</a> Progressivament Miró va abandonar la seva època detallista i va sintetitzar la màgia ja apuntada en aquesta etapa anterior. Del realisme de La Masia va passar a la fantasia desbordant de <a href="/wiki/Carnaval_d%27Arlequ%C3%AD" title="Carnaval d'Arlequí">Carnaval d'Arlequí</a> (1924-25), obra plena de figures i símbols. És en l'<a href="/wiki/Inconscient" title="Inconscient">inconscient</a> i el que és <a href="/wiki/On%C3%ADric" class="mw-redirect" title="Oníric">oníric</a>, en aquest potencial que li oferia el <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealisme</a>, on Miró va trobar el material idoni per a les seves futures obres. Això es pot copsar a <a href="/w/index.php?title=La_terra_llaurada&action=edit&redlink=1" class="new" title="La terra llaurada (encara no existeix)">La terra llaurada</a>, amb una clara al·lusió a La Masia, però amb elements surrealistes com són un <a href="/wiki/Ull" title="Ull">ull</a> i una <a href="/wiki/Orella" title="Orella">orella</a> al costat d'un <a href="/wiki/Arbre" title="Arbre">arbre</a>.<a href="#cite_note-43">[41]</a> Carnaval d'Arlequí va aconseguir un gran èxit a l'exposició col·lectiva de la Peinture surréaliste de la <a href="/wiki/Galeria_Pierre" class="mw-redirect" title="Galeria Pierre">Galeria Pierre</a> de París, estrenat el 14 de novembre de l'any 1925, exposada al costat d'obres de <a href="/wiki/Giorgio_de_Chirico" title="Giorgio de Chirico">Giorgio de Chirico</a>, <a href="/wiki/Paul_Klee" title="Paul Klee">Paul Klee</a>, <a href="/wiki/Man_Ray" title="Man Ray">Man Ray</a>, <a href="/wiki/Pablo_Picasso" title="Pablo Picasso">Pablo Picasso</a> i <a href="/wiki/Max_Ernst" title="Max Ernst">Max Ernst</a>. L'1 d'abril de 1925 va signar un contracte amb <a href="/wiki/Jacques_Viot" title="Jacques Viot">Jacques Viot</a>, de la <a href="/w/index.php?title=Galerie_Pierre&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galerie Pierre (encara no existeix)">Galerie Pierre</a>,<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200371-44">[42]</a> qui li pagaria 1500 francs mensuals a canvi de tota la seva producció artística. Viot va voler promocionar la carrera de Miró organitzant-li una bona exposició entre el 12 i el 27 de juny de 1925. El text aniria a càrrec de <a href="/wiki/Benjamin_P%C3%A9ret" title="Benjamin Péret">Benjamin Péret</a>, i va aconseguir que la carta d'invitació al vernissage fos signada pels principals impulsors del surrealisme.<a href="#cite_note-45">[c]</a> L'exposició va tenir lloc al número 13 de la rue Bonaparte, i a la inauguració hi van assistir les principals autoritats del moment<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200373-46">[43]</a> i es va ajuntar tanta gent que calia fer cua al carrer. Picasso va encarregar una <a href="/wiki/Cobla" title="Cobla">cobla</a> de <a href="/wiki/Sardanes" class="mw-redirect" title="Sardanes">sardanes</a> que amenitzaven l'espera, com un obsequi al seu amic català.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200374-47">[44]</a> Aquesta exposició va suposar un rellançament de la carrera de Miró. A partir de <a href="/wiki/Carnaval_d%27Arlequ%C3%AD" title="Carnaval d'Arlequí">Carnaval d'Arlequí</a> Miró abandonà els paisatges com a font d'inspiració i començà a basar-se en els estats mentals, com les al·lucinacions. Les obres executades entre el 1925 i el 1927, conegudes com a <a href="/w/index.php?title=Pintures_de_somnis&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintures de somnis (encara no existeix)">pintures de somnis</a> i <a href="/w/index.php?title=Paisatges_imaginaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paisatges imaginaris (encara no existeix)">paisatges imaginaris</a>, oferien uns fons monocroms extremadament plans amb traços de signes gairebé jeroglífics. De vegades s'hi podien llegir inscripcions que semblaven petits <a href="/w/index.php?title=Literatura_autom&action=edit&redlink=1" class="new" title="Literatura autom (encara no existeix)">poemes automàtics</a>. <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Les_Fusains.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Les_Fusains.jpg/220px-Les_Fusains.jpg" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Les_Fusains.jpg/330px-Les_Fusains.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Les_Fusains.jpg/440px-Les_Fusains.jpg 2x" data-file-width="4077" data-file-height="3084" /></a><figcaption>Les Fusains a la parisenca Rue de Tourlaque, va ser lloc de residència de diversos artistes a principis del segle xx. Miró s'hi va instal·lar el 1927.</figcaption></figure> El 1927 es va traslladar a viure a un altre estudi més gran del carrer Tourlaque, on es va trobar amb vells amics com <a href="/wiki/Max_Ernst" title="Max Ernst">Max Ernst</a> i <a href="/wiki/Paul_%C3%89luard" title="Paul Éluard">Paul Éluard</a>, i va conèixer <a href="/wiki/Pierre_Bonnard" title="Pierre Bonnard">Pierre Bonnard</a>, <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Magritte" title="René Magritte">René Magritte</a> i <a href="/wiki/Jean_Arp" title="Jean Arp">Jean Arp</a>. Va experimentar amb ells -<a href="/wiki/Yves_Tanguy" title="Yves Tanguy">Yves Tanguy</a>, <a href="/wiki/Man_Ray" title="Man Ray">Man Ray</a> i <a href="/wiki/Max_Morise" title="Max Morise">Max Morise</a><a href="#cite_note-48">[45]</a>- el joc del <a href="/wiki/Cad%C3%A0ver_exquisit" title="Cadàver exquisit">cadàver exquisit</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200381-49">[46]</a> Fou en aquesta època quan començà a descobrir els gravats amb punta seca.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200383-50">[47]</a> Van ser uns anys de gran generositat creativa, que van culminar, amb notable èxit de crítica i de vendes, en l'exposició individual del maig del 1928 a la galeria <a href="/w/index.php?title=Georges_Bernheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Georges Bernheim (encara no existeix)">Georges Bernheim</a> de París, on el <a href="/wiki/MoMA" class="mw-redirect" title="MoMA">MoMA</a> va adquirir 2 obres i la <a href="/wiki/Universitat_de_Nova_York" title="Universitat de Nova York">Universitat de Nova York</a> va adquirir <a href="/wiki/Gos_bordant_la_lluna" class="mw-redirect" title="Gos bordant la lluna">Gos bordant la lluna</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200384-51">[48]</a><a href="#cite_note-culturcat-40">[38]</a> Progressivament els grans col·leccionistes d'art van anar adquirint obra seva. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Països_Baixos">Països Baixos</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Països Baixos">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG/220px-Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG" decoding="async" width="220" height="295" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG/330px-Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6a/Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG/440px-Joan_Mir%C3%B3_Global_Challenge_May_2014_15.JPG 2x" data-file-width="1936" data-file-height="2592" /></a><figcaption>Postal que va fer servir Joan Miró per als seus Interiors Holandesos, conservada a la Fundació Joan Miró</figcaption></figure> Amb l'exposició a la Bernheim, s'acabava una etapa en la trajectòria de Miró. Un dia després de la inauguració, Miró va fer un viatge d'uns 15 dies per <a href="/wiki/B%C3%A8lgica" title="Bèlgica">Bèlgica</a> i els <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>, on va visitar els <a href="/wiki/Museus" class="mw-redirect" title="Museus">museus</a> més importants del país.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200385-52">[49]</a> Els pintors neerlandesos, <a href="/wiki/Vermeer" class="mw-redirect" title="Vermeer">Vermeer</a> i els mestres del segle xvii, van causar un gran impacte en l'artista, que va comprar postals acolorides d'aquestes pintures i, al seu retorn a París, es va dedicar a la creació d'una sèrie coneguda com a <a href="/wiki/Interiors_holandesos" title="Interiors holandesos">Interiors holandesos</a>, inspirada en els mestres del passat. En aquesta sèrie Miró va transformar la pintura dels seus somnis surrealistes, amb un espai buit en el qual imperava el grafisme, a la recuperació de la composició en <a href="/wiki/Perspectiva" title="Perspectiva">perspectiva</a> i les formes analitzades.<a href="#cite_note-FOOTNOTERaillard199288-53">[50]</a> Molt similar a aquests Interiors holandesos va ser la següent sèrie de <a href="/w/index.php?title=Retrats_imaginaris&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrats imaginaris (encara no existeix)">Retrats imaginaris</a>, també amb el punt de partida d'uns retrats ja realitzats: Retrat de la senyora Mills el 1750, basat en un quadre del mateix títol de <a href="/wiki/George_Engleheart" title="George Engleheart">George Engleheart</a>, Retrat d'una dama del 1820 de <a href="/wiki/John_Constable" title="John Constable">John Constable</a>, <a href="/wiki/La_fornarina" class="mw-redirect" title="La fornarina">La fornarina</a> de <a href="/wiki/Rafael_Sanzio" class="mw-redirect" title="Rafael Sanzio">Rafael Sanzio</a> i el quart, l'origen va ser un anunci en un diari d'un motor dièsel, en el qual va aconseguir realitzar una <a href="/wiki/Metamorfosi" title="Metamorfosi">metamorfosi</a> fins a aconseguir una figura femenina a la qual va titular La reina Lluïsa de Prússia. Miró se servia de la imatge no per fer una interpretació d'una obra ja realitzada, sinó com a punt de partida per analitzar la forma pura fins a aconseguir la seva figura mironiana. El procés realitzat en cada pintura es pot seguir amb una anàlisi dels <a href="/wiki/Dibuix" title="Dibuix">dibuixos</a> preparatoris que es conserven, uns a la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a><a href="#cite_note-54">[51]</a> i d'altres al <a href="/wiki/Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York" title="Museu d'Art Modern de Nova York">Museu d'Art Modern de Nova York</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEEscuderoMontaner1993236-253-55">[52]</a><a href="#cite_note-:1-56">[53]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ruptura_amb_el_surrealisme_i_«assassinat»_de_la_pintura">Ruptura amb el surrealisme i «assassinat» de la pintura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Ruptura amb el surrealisme i «assassinat» de la pintura">modifica</a>]</div> Durant aquests anys, Miró parlava d'assassinar la pintura i d'allunyar-se'n. Va ser un període de radicalització que va coincidir amb alguns esdeveniments biogràfics importants: el <a href="/wiki/12_d%27octubre" title="12 d'octubre">12 d'octubre</a> del <a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a> es va casar amb <a href="/wiki/Pilar_Juncosa_Iglesias" title="Pilar Juncosa Iglesias">Pilar Juncosa</a> a la parròquia de <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Nicolau_(Palma)" title="Església de Sant Nicolau (Palma)">Sant Nicolau</a> de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>. Van celebrar la lluna de mel a l'Hotel Illa d'Or, a <a href="/wiki/Pollen%C3%A7a" title="Pollença">Pollença</a> i posteriorment a <a href="/wiki/Marsella" title="Marsella">Marsella</a>. Poc després, el 17 de juliol del 1930 va néixer la seva filla, <a href="/wiki/Maria_Dolors_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Maria Dolors Miró">Maria Dolors</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200388-57">[54]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200396-58">[55]</a> Entre els anys <a href="/wiki/1928" title="1928">1928</a> i <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>, les diferències dins del grup dels <a href="/wiki/Surrealisme" title="Surrealisme">surrealistes</a> cada vegada van ser més evidents, no solament pel que fa a l'art plàstic, sinó també en el vessant polític. Miró es va anar distanciant progressivament, tot i acceptar els principis de l'estètica surrealista; tampoc se sentia obligat a participar en totes les manifestacions. L'11 de març de 1929, en una reunió al Bar du Château, amb <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Breton" title="André Breton">Breton</a> ja adherit al <a href="/wiki/Partit_Comunista_Franc%C3%A8s" title="Partit Comunista Francès">partit comunista</a>, va sorgir un tema de discussió sobre el destí de <a href="/wiki/Lev_Trotski" title="Lev Trotski">Lev Trotski</a>; aquest tema finalment va quedar al marge i la discussió va portar a clarificar les posicions de cadascú. Entre els que es van manifestar en contra d'una acció comuna basada en un programa de Breton, es trobaven Miró, <a href="/wiki/Michel_Leiris" title="Michel Leiris">Michel Leiris</a>, <a href="/wiki/Georges_Bataille" title="Georges Bataille">Georges Bataille</a> i <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Masson" title="André Masson">André Masson</a>. Miró només volia defensar-se i lluitar amb la pintura. Entre la posició de <a href="/wiki/Karl_Marx" title="Karl Marx">Karl Marx</a>, que advocava per «transformar el món» mitjançant la <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica" title="Política">política</a>, o la de <a href="/wiki/Rimbaud" class="mw-redirect" title="Rimbaud">Rimbaud</a>, de «canviar la vida» mitjançant la <a href="/wiki/Poesia" title="Poesia">poesia</a>, Miró va escollir la segona.<a href="#cite_note-FOOTNOTERaillard199228-59">[56]</a> Va ser aleshores quan <a href="/wiki/Georges_Hugnet" title="Georges Hugnet">Georges Hugnet</a> va explicar que Miró només pot defensar-se amb la seva pròpia arma, que és la pintura: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l'ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L'ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions.<a href="#cite_note-hgs-3">[3]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Des d'aquest moment, Miró va dibuixar i es va dedicar intensament a una altra alternativa, el <a href="/wiki/Collage" title="Collage">collage</a>, que no va realitzar com havien fet els cubistes, retallant el paper amb cura i incorporant-lo en el suport, sinó que les seves formes són sense precisió i després d'enganxades al suport deixa les vores a l'aire i les enllaça amb un grafisme. La seva recerca no era inútil, i li obrí les portes als objectes que realitzarà a partir de <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a>. El 1930 va exposar escultures-objecte a la <a href="/wiki/Galeria_Pierre" class="mw-redirect" title="Galeria Pierre">galeria Pierre</a> de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, i tot seguit arribà la seva primera exposició individual a la Valentine Gallery de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, amb pintures dels anys <a href="/wiki/1926" title="1926">1926</a>-<a href="/wiki/1929" title="1929">1929</a>. Va realitzar les seves primeres <a href="/wiki/Litografia" title="Litografia">litografies</a> per al llibre L'arbre des voyageurs, de <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>. L'estiu de <a href="/wiki/1930" title="1930">1930</a> va començar la seva sèrie anomenada Construccions, conseqüència dels collages. Realitzava la composició a partir de formes elementals, cercles i quadrats retallats en fusta i enganxats sobre un suport, en general també de fusta, amb l'aplicació de claus que reforçaven les línies del quadre.<a href="#cite_note-FOOTNOTERaillard199294-60">[57]</a> Totes aquestes peces van ser exposades el <a href="/wiki/1931" title="1931">1931</a> a la Galerie Pierre de París, on les va veure el ballarí i coreògraf <a href="/wiki/L%C3%A9onide_Massine" title="Léonide Massine">Léonide Massine</a>, qui tot seguit es va adonar que Miró era l'artista que estava cercant per realitzar la decoració, vestuari i diversos objectes per al ballet Jeux d'enfants. Miró va acceptar i va viatjar a <a href="/wiki/Montecarlo" title="Montecarlo">Montecarlo</a> el febrer de <a href="/wiki/1932" title="1932">1932</a>. Un cop allà, va realitzar els decorats a base de volums i diversos objectes dotats de moviment. L'obra es va estrenar el 14 d'abril de 1932 amb un gran èxit. Després es va representar <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>,<a href="#cite_note-61">[58]</a> <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a><a href="#cite_note-62">[59]</a> i, el <a href="/wiki/18_de_maig" title="18 de maig">18 de maig</a> de <a href="/wiki/1933" title="1933">1933</a>, al <a href="/wiki/Gran_Teatre_del_Liceu" title="Gran Teatre del Liceu">Gran Teatre del Liceu</a> de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199256-60-63">[60]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Retorn_a_Catalunya">Retorn a Catalunya</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: Retorn a Catalunya">modifica</a>]</div> La fi del contracte amb el marxant <a href="/wiki/Pierre_Loeb" title="Pierre Loeb">Pierre Loeb</a>, la crisi econòmica provocada pel <a href="/wiki/Crack_de_1929" class="mw-redirect" title="Crack de 1929">crac de la borsa de Nova York el 1929</a>, el naixement de la seva filla Dolors i el delicat estat de salut de la seva mare van ser els detonants perquè Miró decidís tancar el pis de París i tornar a viure a Barcelona<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003100-64">[61]</a> a principis del 1932, passant els estius al <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">mas que havien fet construir els seus pares</a> a <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a><a href="#cite_note-lvmont-65">[62]</a> i amb trasllats freqüents a París. A Barcelona va formar part de l'associació d'<a href="/wiki/Amics_de_l%27Art_Nou" class="mw-redirect" title="Amics de l'Art Nou">Amics de l'Art Nou</a> (ADLAN) juntament amb personalitats com els seus amics <a href="/wiki/Joan_Prats_i_Vall%C3%A8s" title="Joan Prats i Vallès">Joan Prats</a>, <a href="/wiki/Joaquim_Gomis_i_Serda%C3%B1ons" title="Joaquim Gomis i Serdañons">Joaquim Gomis</a> i <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert" class="mw-redirect" title="Josep Lluís Sert">Josep Lluís Sert</a>. El seu objectiu era fer conèixer l'avantguarda artística internacional i promocionar l'<a href="/wiki/Avantguarda" class="mw-redirect" title="Avantguarda">avantguarda</a> catalana.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003101-66">[63]</a> El 1934 <a href="/wiki/Pierre_Matisse" title="Pierre Matisse">Pierre Matisse</a> va començar a fer-li de marxant.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003102-67">[64]</a> En aquest període va realitzar nombroses exposicions a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>, <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a> -l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Surrealista_Internacional" title="Exposició Surrealista Internacional">Exposició Surrealista Internacional</a> de 1936-, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, <a href="/wiki/Berl%C3%ADn" title="Berlín">Berlín</a>. Va prosseguir amb la seva recerca i va crear les Divuit pintures segons un collage a partir d'imatges d'anuncis apareguts en diaris, com va comentar posteriorment l'artista: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Acostumava a retallar diaris de formes no regulars i enganxar-les sobre làmines de paper; dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Una vegada fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes.<a href="#cite_note-68">[65]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Miró va crear nous personatges amb una expressió d'un gran dramatisme, amb una perfecta <a href="/wiki/Simbiosi" title="Simbiosi">simbiosi</a> entre els signes i la figures. Els fons són en general foscos, pintats sobre <a href="/wiki/Masonita" title="Masonita">masonita</a> i <a href="/wiki/Coure" title="Coure">coure</a>, com s'aprecia a <a href="/wiki/Home_i_dona_davant_un_munt_d%27excrements" title="Home i dona davant un munt d'excrements">Home i dona davant un munt d'excrements</a> (1935), o <a href="/w/index.php?title=Dona_i_gos_davant_de_la_lluna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona i gos davant de la lluna (encara no existeix)">Dona i gos davant de la lluna</a> (<a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a>),<a href="#cite_note-69">[d]</a> segurament per l'estat d'ànim de l'artista davant els esdeveniments que van precedir la <a href="/wiki/Guerra_Civil_espanyola" title="Guerra Civil espanyola">Guerra Civil espanyola</a>. Com explicava ell mateix més endavant, volia «transcendir els límits del cavallet i aproximar-se, a través de la pintura, a les masses humanes en les quals mai he deixat de pensar».<a href="#cite_note-ref-33">[31]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Guerra_civil_i_Segona_Guerra_Mundial">Guerra civil i Segona Guerra Mundial</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: Guerra civil i Segona Guerra Mundial">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sert-PavelloRepublica-1937.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Sert-PavelloRepublica-1937.JPG/220px-Sert-PavelloRepublica-1937.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Sert-PavelloRepublica-1937.JPG/330px-Sert-PavelloRepublica-1937.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/bc/Sert-PavelloRepublica-1937.JPG/440px-Sert-PavelloRepublica-1937.JPG 2x" data-file-width="3150" data-file-height="2362" /></a><figcaption>Rèplica del <a href="/wiki/Pavell%C3%B3_de_la_Rep%C3%BAblica_Espanyola" class="mw-redirect" title="Pavelló de la República Espanyola">Pavelló de la República Espanyola</a> de <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert" class="mw-redirect" title="Josep Lluís Sert">Josep Lluís Sert</a>, que es va construir en l'Exposició Unirversal de París de 1937, construïda a Barcelona el 1992.</figcaption></figure> Quan va esclatar la <a href="/wiki/Guerra_Civil_espanyola" title="Guerra Civil espanyola">Guerra Civil espanyola</a> Miró era a París preparant una exposició que tenia programada pel novembre de <a href="/wiki/1936" title="1936">1936</a>, i va establir-s'hi de nou,<a href="#cite_note-FOOTNOTEEscuderoMontaner200111-70">[66]</a> aconseguint que també hi anessin la seva esposa i la seva filla. Amb el drama de fons que significava la guerra espanyola, va sentir la necessitat de tornar a pintar la realitat, que l'artista bolcà en l'obra <a href="/wiki/Natura_morta_del_sabatot" title="Natura morta del sabatot">Natura morta del sabatot</a>, considerada com una peça clau d'aquest període pictòric tan realista.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199269-70-71">[67]</a><a href="#cite_note-moma-72">[68]</a> Una altra peça destacada d'aquest període és el seu <a href="/w/index.php?title=Autoretrat_(Mir%C3%B3_1937-1938)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Autoretrat (Miró 1937-1938) (encara no existeix)">Autoretrat</a>, actualment al MoMA.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003118-73">[69]</a> Miró va donar suport al bàndol republicà durant la Guerra civil. Va realitzar el cartell <a href="/wiki/Aidez_l%27Espagne" title="Aidez l'Espagne">Aidez l'Espagne</a> (Ajudeu a Espanya!), per a ser editat en forma de segell postal destinat a ajudar el govern republicà espanyol.<a href="#cite_note-74">[70]</a> També li van encarregar pintar una obra de grans dimensions per al pavelló de la <a href="/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola" title="Segona República Espanyola">Segona República Espanyola</a> a l'<a href="/wiki/Exposici%C3%B3_Internacional_de_Par%C3%ADs_de_1937" class="mw-redirect" title="Exposició Internacional de París de 1937">Exposició Internacional de París de 1937</a> que s'inauguraria el mes de juliol d'aquell mateix any. En aquest pavelló van exposar també artistes com <a href="/wiki/Picasso" class="mw-redirect" title="Picasso">Picasso</a> amb el famós <a href="/wiki/Guernica_(quadre)" title="Guernica (quadre)">Guernica</a>, <a href="/wiki/Alexander_Calder" title="Alexander Calder">Alexander Calder</a> amb la <a href="/wiki/Font_de_mercuri" title="Font de mercuri">Font de mercuri</a>, <a href="/wiki/Juli_Gonz%C3%A1lez_i_Pellicer" title="Juli González i Pellicer">Juli González</a> amb l'escultura Montserrat i <a href="/wiki/Alberto_S%C3%A1nchez_P%C3%A9rez" title="Alberto Sánchez Pérez">Alberto Sánchez</a>, també amb una obra escultòrica, El poble espanyol té un camí que condueix una estrella. Miró va realitzar <a href="/wiki/El_segador_(Pag%C3%A8s_catal%C3%A0_en_revolta)" class="mw-redirect" title="El segador (Pagès català en revolta)">El segador (Pagès català en revolta)</a>, on representava el pagès català amb la <a href="/wiki/Fal%C3%A7" title="Falç">falç</a> al puny i en actitud revolucionària, simbolitzant la col·lectivitat de tot un poble en lluita. Aquesta obra va desaparèixer quan el pavelló va ser desmuntat en acabar l'exposició. Es va enviar a València, últim reducte republicà fort a la península, i allà se li perd la pista.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003122-75">[71]</a> Només en queden unes fotografies en blanc i negre.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199271-72-76">[72]</a> Abans de l'esclat de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a> l'ambient a París era cada vegada més tens. Entre 1940 i 1941 la família Miró va passar una temporada a <a href="/wiki/Varengeville-sur-Mer" title="Varengeville-sur-Mer">Varengeville-sur-Mer</a>, a la costa de <a href="/wiki/Normandia" title="Normandia">Normandia</a>, a una casa oferta pel seu amic, l'arquitecte <a href="/w/index.php?title=Paul_Nelson&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paul Nelson (encara no existeix)">Paul Nelson</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003127-77">[73]</a> Es tractava d'un espai proper a la <a href="/wiki/Natura" title="Natura">natura</a>, tal com hi estava acostumat amb els paisatges de Mallorca o de Mont-roig. Quan va conèixer la caiguda de Barcelona en mans del bàndol franquista, va realitzar la <a href="/wiki/S%C3%A8rie_Barcelona" title="Sèrie Barcelona">Sèrie Barcelona</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200383-50">[47]</a> A Varengeveille-sur-Mer es va sentir atret pel <a href="/wiki/Cel" title="Cel">cel</a> i va començar a pintar una sèrie de 23 petites obres amb el títol genèric de <a href="/wiki/Constel%C2%B7lacions_(Mir%C3%B3)" title="Constel·lacions (Miró)">Constel·lacions</a>. Va realitzar-les en format de 38x46 cm, amb un suport de paper que l'artista humitejava amb <a href="/wiki/Benzina" class="mw-redirect" title="Benzina">benzina</a> i el fregava fins a aconseguir una superfície amb una textura rugosa. A partir d'aquí afegia el color, mantenint una determinada transparència per obtenir l'aspecte final desitjat. Sobre aquest color del fons, Miró dibuixava amb uns colors molt purs per aconseguir el contrast.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet199276-78-78">[74]</a> A les Constel·lacions, la <a href="/wiki/Iconografia" title="Iconografia">iconografia</a> vol representar tot l'ordre del <a href="/wiki/Cosmos" title="Cosmos">cosmos</a>: les estrelles fan referència al món celestial, els personatges simbolitzen la terra i els ocells són la unió de tots dos. Aquestes pintures integren perfectament figures amb el fons.<a href="#cite_note-FOOTNOTERebull199430-79">[75]</a> En el tractament dels colors aconsegueix un efecte d'una màxima agressivitat, ja que són tons àcids i violents. Va aconseguir treure les obres del país i exposar les Constel·lacions als Estats Units fent servir una valisa diplomàtica d'un amic de l'Ambaixada del Brasil, <a href="/wiki/Jo%C3%A3o_Cabral_de_Melo_Neto" title="João Cabral de Melo Neto">João Cabral de Melo Neto</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003130-80">[76]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Postguerra_i_franquisme">Postguerra i franquisme</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Postguerra i franquisme">modifica</a>]</div> A la primavera de 1941, a causa de la Segona Guerra Mundial va decidir tornar amb la seva família a <a href="/wiki/Catalunya" title="Catalunya">Catalunya</a>, on van establir-se a <a href="/wiki/Quintanes_de_Voltreg%C3%A0" class="mw-redirect" title="Quintanes de Voltregà">Quintanes de Voltregà</a>, a una finca del seu cunyat, qui els va recomanar que anessin a Mallorca per estar més tranquils.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003131-81">[77]</a> La família Miró es va instal·lar al carrer Minyones número 11 de Palma, a casa dels Juncosa.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003132-82">[78]</a> Miró coneixia l'illa pels seus avis materns i la seva mare.<a href="#cite_note-tikal-83">[79]</a> Segons Miró, allà tan sols era «el marit de la Pilar»:<a href="#cite_note-llpermanyer-84">[80]</a> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">A Perpinyà vaig tenir la sort de trobar un cònsol espanyol antifranquista, que immediatament em feu el passaport. En arribar a Figueres tremolava de por quan la policia comprovava si el meu nom era a la llista dels fitxats. <a href="/wiki/Joan_Prats_i_Vall%C3%A8s" title="Joan Prats i Vallès">Joan Prats</a> em va anar a buscar a Girona i em recomanà que m'amagués a Palma, car temia que a Barcelona em detinguessin. A Mallorca tot va anar perfecte: passava desapercebut ja que només era 'el marit de la Pilar' i a més la gent ja estava tipa de la dictadura que patia des del 1936 i per això l'ambient era ben agradable. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— Joan Miró<a href="#cite_note-llpermanyer-84">[80]</a> </td></tr></tbody></table></div> El 1942 va decidir instal·lar-se de nou a Barcelona, per poder cuidar la seva mare que estava molt delicada. En aquella època Miró va fer-se íntim del fotògraf <a href="/wiki/Joaquim_Gomis" class="mw-redirect" title="Joaquim Gomis">Joaquim Gomis</a> i va fer-se amic del ballarí <a href="/w/index.php?title=Vicente_Escudero&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicente Escudero (encara no existeix)">Vicente Escudero</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003135-85">[81]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Consagració_internacional">Consagració internacional</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: Consagració internacional">modifica</a>]</div> El mateix any es va inaugurar al <a href="/wiki/MoMA" class="mw-redirect" title="MoMA">MoMA</a> de Nova York una important retrospectiva de la seva obra, que va suposar la seva consagració mundial, sent una de les primeres mostres importants d'art europeu als Estats Units que tenien lloc des de l'inici de la <a href="/wiki/Segona_Guerra_Mundial" title="Segona Guerra Mundial">Segona Guerra Mundial</a>. És en aquesta època que Miró comença a treballar amb nous materials com la ceràmica, gràcies a la col·laboració amb <a href="/wiki/Josep_Llorens_Artigas" class="mw-redirect" title="Josep Llorens Artigas">Josep Llorens Artigas</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003138-86">[82]</a> La seva mare moriria poc després, el 27 de maig de 1944.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003137-87">[83]</a> El 1947 va anar als Estats Units, on acceptà un encàrrec per pintar un gran mural al Terrace Plaza Hotel de <a href="/wiki/Cincinnati" title="Cincinnati">Cincinnati</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003145-88">[84]</a> Allà va entrar en contacte amb els primers expressionistes abstractes americans, com <a href="/wiki/Jackson_Pollock" title="Jackson Pollock">Jackson Pollock</a> i <a href="/w/index.php?title=Arshile_Gorky&action=edit&redlink=1" class="new" title="Arshile Gorky (encara no existeix)">Arshile Gorky</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201126-27-89">[85]</a> El 1948 Miró torna a la capital francesa on fa una exposició individual a la galeria d'un jove <a href="/wiki/Aim%C3%A9_Maeght" title="Aimé Maeght">Aimé Maeght</a>, que va tenir lloc gràcies a <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>. Arran d'aquest viatge Maeght es va convertir en el marxant de Miró i s'inicià un període on deixà una mica de banda la pintura per concentrar-se en l'escultura, el gravat i la ceràmica.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003147-90">[86]</a>. Més endavant, el 1949, els membres del nou grup <a href="/wiki/Dau_al_Set" title="Dau al Set">Dau al Set</a> van organitzar una exposició sobre l'obra Mironiana existent a les col·leccions barcelonines, per retre-li un petit homenatge local. Aquesta exposició va tenir lloc a les <a href="/wiki/Galeries_Laietanes" title="Galeries Laietanes">Galeries Laietanes</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003148-91">[87]</a> Tot i això, Miró va evitar participar activament a cap exposició oficial espanyola, com a senyal de protesta contra el <a href="/wiki/Franquisme" title="Franquisme">franquisme</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201126-92">[88]</a> En aquella època Miró es va vendre la finca del passatge del Crèdit i es va instal·lar temporalment al carrer de Folgueroles. Amb els diners de la venda es van comprar una casa als afores de Palma, <a href="/wiki/Son_Abrines" class="mw-redirect" title="Son Abrines">Son Abrines</a>, i Sert li va construir un taller.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003151-93">[89]</a> En aquella època va mantenir una important activitat com a muralista ceràmic, amb encàrrecs com els <a href="/wiki/Murals_del_Sol_i_de_la_Lluna" title="Murals del Sol i de la Lluna">Murals del Sol i de la Lluna</a> per a la seu de la <a href="/wiki/Unesco" class="mw-redirect" title="Unesco">Unesco</a> a París (1957-1958), entre altres i va guanyar el <a href="/w/index.php?title=Premi_Guggenheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Premi Guggenheim (encara no existeix)">Premi Guggenheim</a> (1958),<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003152-94">[90]</a> fet que li va permetre adquirí també la finca de <a href="/w/index.php?title=Son_Boter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Son Boter (encara no existeix)">Son Boter</a>, ubicada al costat de Son Abrines i que havia sigut el seu desig inicial. A partir de l'any <a href="/wiki/1960" title="1960">1960</a>, Miró va entrar en una nova etapa on reflecteix la facilitat en la forma de traçar els grafismes, que realitza amb una gran simplicitat. Els traços gruixuts són realitzats amb el color negre, i a les seves teles es veuen regalims de pintura i esquitxades, al·ludint de manera repetitiva els seus temes: la terra, el cel, els ocells i la dona, habitualment amb colors primaris.<a href="#cite_note-FOOTNOTERebull199439-56-95">[91]</a> Malgrat els reconeixements, Miró no deixava de treballar. Durant els seixanta va executar diverses teles monocromes que recorden algunes de les obres dels anys vint, però ara d'enormes dimensions, com <a href="/wiki/Blau_I,_II_i_III" class="mw-redirect" title="Blau I, II i III">Blau I, II i III</a>, de 1961. També va accentuar la presència del negre, en una mena de combat tens amb el color, com a <a href="/w/index.php?title=Missatges_d%27amic&action=edit&redlink=1" class="new" title="Missatges d'amic (encara no existeix)">Missatges d'amic</a> (1964). L'afalac públic no li va minvar el seu esperit combatiu: El 1968 Barcelona va reconciliar-se oficialment amb Miró organitzant una gran retrospectiva a l'<a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona" title="Hospital de la Santa Creu de Barcelona">Hospital de la Santa Creu de Barcelona</a> per celebrar el 75è aniversari de l'artista, en col·laboració amb la <a href="/wiki/Fondation_Maeght" class="mw-redirect" title="Fondation Maeght">Fondation Maeght</a>. Miró no va assistir a la inauguració per no coincidir amb el ministre <a href="/wiki/Manuel_Fraga" class="mw-redirect" title="Manuel Fraga">Manuel Fraga</a>. L'exposició va tenir lloc entre novembre de 1968 i gener de 1969 i seria l'origen de les donacions que posteriorment Miró faria a la ciutat de Barcelona. El 1969 a Barcelona es va presentar <a href="/wiki/Mir%C3%B3_l%27altre" class="mw-redirect" title="Miró l'altre">Miró l'altre</a> al <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_d%27Arquitectes_de_Catalunya" title="Col·legi d'Arquitectes de Catalunya">Col·legi d'Arquitectes</a>, on l'artista va pintar els vidres de l'edifici i tot seguit va destruir la seva pròpia obra amb dissolvent. Va ser una de les primeres afirmacions de la natura efímera en les pràctiques artístiques del país, a més d'una crítica implícita a la ignorància del règim, i així va ser aplaudida pels artistes que començaven a forjar els nous comportaments de la generació conceptual.<a href="#cite_note-segade-96">[92]</a><a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003159-97">[93]</a> Al pas dels anys seixanta als setanta, Miró continua qüestionant-se la pintura com a llenguatge vàlid per representar la realitat i avança en la seva recerca sobre el caràcter objectual de la pintura. Ara l'escomet retallant i apunyalant les teles fins a revelar el suport material subjacent, i convidant l'espectador a mirar a través –i més enllà– de la superfície de la pintura. Aquestes teles lacerades, cremades, etc. es complementen amb pintures-objecte que funcionen en la mateixa línia que les que Miró anomena antipintures. El 1970 la seva filla Dolors va patir un greu accident automobilístic. Arran de l'atenció que va rebre Miró va obsequiar a la <a href="/wiki/Creu_Roja" title="Creu Roja">Creu Roja</a> de Tarragona amb el <a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_Tarragona" title="Tapís de Tarragona">Tapís de Tarragona</a>. Aquesta experiència va obrir una nova etapa on va crear els <a href="/wiki/Sobreteixims" title="Sobreteixims">sobreteixims</a>, una espècie de tapissos amb volum, en col·laboració amb <a href="/wiki/Josep_Royo" title="Josep Royo">Josep Royo</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003162-98">[94]</a> Entre els anys 1970 i 1980 van realitzar 7 tapissos de gran format i 32 de petit format. Un altre fet que va cridar molt l'atenció fou quan va cremar algunes de les seves pròpies obres en resposta «A tots aquells que només veuen un valor ascendent en diners i per als qui no pensen més que en les accions i en els bitllets, doncs, apa! Socarrimo i cremo tot el que per a ells no és més que milions, que se'n vagin al diable»<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003166-99">[95]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Darrers_anys">Darrers anys</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: Darrers anys">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias,_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg/220px-176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg/330px-176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg/440px-176_Pante%C3%B3_Mir%C3%B3_Adzerias%2C_on_%C3%A9s_enterrat_Joan_Mir%C3%B3.jpg 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a><figcaption>Panteó del <a href="/wiki/Cementiri_de_Montju%C3%AFc" title="Cementiri de Montjuïc">Cementiri de Montjuïc</a> on és enterrat Joan Miró</figcaption></figure> <a href="/wiki/Joan_Prats_i_Vall%C3%A8s" title="Joan Prats i Vallès">Joan Prats</a>, gran amic de Miró i promotor de l'art d'avantguarda a Catalunya, juntament amb <a href="/wiki/Maria_Llu%C3%AFsa_Borr%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Maria Lluïsa Borràs">Maria Lluïsa Borràs</a> que exercia en aquella època de secretària del pintor, van incitar-lo<a href="#cite_note-100">[96]</a><a href="#cite_note-101">[97]</a> a crear un espai pioner a l'hora d'apropar l'art contemporani al gran públic i donar suport a l'art jove a Barcelona. Seria la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, per a la concepció de la qual es van inspirar en institucions europees com l'<a href="/wiki/Institute_of_Contemporary_Arts" title="Institute of Contemporary Arts">Institute of Contemporary Arts</a> (ICA) de Londres, que coneixien bé gràcies a la seva amistat amb <a href="/wiki/Roland_Penrose" title="Roland Penrose">Roland Penrose</a>, un dels fundadors. Aquest espai funcionava com un centre d'art d'espectre ampli des de la seva fundació, impulsada el 1948 per la societat civil i membres del sector cultural britànic.<a href="#cite_note-segade-96">[92]</a> Miró va projectar junt amb Prats i Borràs la Fundació com un centre d'<a href="/wiki/Art_contemporani" title="Art contemporani">art contemporani</a>, no pas un <a href="/wiki/Museu" title="Museu">museu</a>.<a href="#cite_note-102">[98]</a> Aquest fet és fonamental per entendre com la Fundació es va convertir des del primer moment en un focus generador de cultura contemporània dins de la seva plataforma local com a Centre d'Estudis d'Art Contemporani, una entitat sense ànim de lucre en la qual el magisteri de la figura de Joan Miró havia de donar raó de ser a una experimentació cultural sense precedents. L'edifici va obrir les portes al públic el <a href="/wiki/10_de_juny" title="10 de juny">10 de juny</a> del <a href="/wiki/1975" title="1975">1975</a>.<a href="#cite_note-103">[99]</a> Va donar una de les seves col·leccions a l'ajuntament de Tossa de Mar, l'any 1976. El 1978 va col·laborar amb l'obra de teatre <a href="/wiki/Mori_el_Merma" title="Mori el Merma">Mori el Merma</a> (1978), un innovador espectacle teatral inspirat en l'<a href="/wiki/Ubu_roi" class="mw-redirect" title="Ubu roi">Ubu roi</a> d'<a href="/wiki/Alfred_Jarry" title="Alfred Jarry">Alfred Jarry</a>.<a href="#cite_note-culturcat-40">[38]</a> El 1981 va impulsar la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Pilar_i_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fundació Pilar i Joan Miró">Fundació Pilar i Joan Miró</a> a Palma amb l'objectiu de dotar la ciutat d'un centre cultural i artístic. El 1983 l'escultura <a href="/wiki/Dona_i_ocell" title="Dona i ocell">Dona i ocell</a> s'inaugurava a la seva ciutat natal. Al cap de pocs mesos, el <a href="/wiki/25_de_desembre" title="25 de desembre">25 de desembre</a> de <a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>, el pintor moria a <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> a l'edat de noranta anys. El dia 27 es va celebrar un funeral a l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Nicolau_(Palma)" title="Església de Sant Nicolau (Palma)">Església de Sant Nicolau</a>, a Palma, el mateix lloc on s'havia casat anys enrere. El dia 29 de desembre va ser enterrat a Barcelona, al <a href="/wiki/Cementiri_de_Montju%C3%AFc" title="Cementiri de Montjuïc">Cementiri de Montjuïc</a>, no gaire lluny de la Fundació que duu el seu nom.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale2011229-104">[100]</a> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Obra">Obra</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Obra">modifica</a>]</div> Segons <a href="/wiki/Rosa_Maria_Malet" class="mw-redirect" title="Rosa Maria Malet">Rosa Maria Malet</a>, directora de la Fundació Joan Miró, la seva obra oscil·la entre el compromís apassionat i l'aïllament contemplatiu. Miró es va debatre entre compromís i l'evasió.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet2011p.13-105">[101]</a> La identitat catalana recorre tota la seva obra, enllaçada d'alguna manera amb la transgressió cultural que va suposar el surrealisme.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201120-106">[102]</a> Si bé les seves primeres obres potser analitzen més el concepte d'identitat, la seva producció a partir dels anys 30 està marcada per la paraula llibertat.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201127-107">[103]</a> El sentit profund de l'obra de Joan Miró neix d'un desig d'atènyer allò propi de l'ésser humà. Aquest desig implica, per a Miró, una afirmació de la identitat, que sorgeix del contacte íntim amb la terra, amb Mont-roig, lloc primigeni d'on brolla la creació. Paradoxalment, aquest anhel només és possible des de la transgressió i revisió constant de la pròpia creació, que troba, en la dialèctica de les avantguardes parisenques i en un segle marcat per cruels conflictes, el context per a materialitzar-se. La voluntat de l'artista adquireix, aleshores, una dimensió que depassa l'àmbit individual per esdevenir universal. Miró aspira a un art col·lectiu, anònim, fet que explica el caràcter multidisciplinari de la seva obra i la implicació de col·laboradors per a portar-la a terme. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Elements_destacats">Elements destacats</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: Elements destacats">modifica</a>]</div> <ul><li>Pagès: Diverses de les seves obres tenen a veure amb la pagesia. Miró va créixer en un entorn urbà però des de la seva adolescència passaria pràcticament tots els estius al Mas Miró de Mont-Roig del Camp. El pagès representa una mena d'ànima primitiva, d'una Catalunya atemporal. Per extensió, el camperol representa la terra, la robustesa del territori.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201122-23-108">[104]</a> Apareix especialment en les seves obres dels anys 10, 20 i 30 però és present al llarg de tota la seva carrera. L'ús de la <a href="/wiki/Barretina" title="Barretina">barretina</a> a les seves obres sovint és relacionat amb la llibertat</li> <li>Català universal:Per Miró ser català era ser modern, europeu i obert.<a href="#cite_note-109">[105]</a> Tot i no posicionar-se mai a favor de cap partit, Miró tenia simpaties per l'esquerra catalanista. Miró defensava que una nació es defineix per la seva gent, la seva llengua i les seves tradicions culturals i no per les elits polítiques, per les quals sentia poca o gens de simpatia.<a href="#cite_note-110">[106]</a></li> <li>Rutina: Miró fou un pintor especialment amant de l'ordre i la rutina. Seguia una manera de fer molt metòdica, pintant al matí, fent exercici físic i rebent visites al migdia i pintant de nou a la tarda fins ben entrat el vespre. En una carta a Pierre Loeb el 1945 Miró diu "Durant aquests anys tràgics no he deixat de pintar ni un sol dia, i gràcies a això he pogut conservar l'equilibri, he pogut mantenir els peus a terra; si no m'hauria enfonsat i hauria estat una catàstrofe".<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201125-111">[107]</a></li> <li>Activisme: Miró tenia la concepció de l'artista com una persona amb una especial responsabilitat cívica. Durant el seu discurs d'investidura com a doctor honoris causa a la UB va dir: Entenc que un artista és algú que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que té l'obligació que aquesta cosa no sigui quelcom d'inútil sinó quelcom que faci servei als homes. Que el fet de poder dir alguna cosa, quan la major part de la gent no té opció per a expressar-se, l'obliga que aquesta veu sigui en certa manera profètica. Que sigui, en certa manera, la veu de la seva comunitat... Que quan un artista parli en un entorn on la llibertat és difícil, converteixi cada una de les seves obres en una negació de les negacions, en un deslligament de totes les opressions, tots els prejudicis i totes les falses valors establertes.<a href="#cite_note-112">[108]</a></li> <li>Terra: «És la terra, la terra: és més forta que jo. Les muntanyes fantàstiques tenen un paper molt important en la meva vida, i el cel també. [...] és el xoc d'aquestes formes en el meu esperit, més que no pas la visió en si. A Mont-roig és la força qui em nodreix, la força.»<a href="#cite_note-Joan-113">[109]</a></li> <li>Ocell:</li> <li>Dona:</li> <li>Estel: Els estels simbolitzen, com les escales en algunes obres, el seu desig d'evasió.</li> <li>Colors: El blau, el vermell</li></ul> <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">Una tela, un mural, un paper idoni, un cartell de Joan Miró colpeixen sense nafrar. </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr> <tr> <td colspan="3" style="text-align:right; font-size:smaller;">— <a href="/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix_i_Mas" title="Josep Vicenç Foix i Mas">J.V. Foix</a><a href="#cite_note-114">[110]</a> </td></tr></tbody></table></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg/220px-Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg" decoding="async" width="220" height="298" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg/330px-Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg/440px-Mujer_-_Joan_Mir%C3%B3_-_1983.jpg 2x" data-file-width="1106" data-file-height="1500" /></a><figcaption><a href="/wiki/Femme" title="Femme">Femme</a> (1981), escultura de Joan Miró a la <a href="/wiki/Casa_de_la_Ciutat_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Casa de la Ciutat de Barcelona">Casa de la Ciutat de Barcelona</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Pintura">Pintura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: Pintura">modifica</a>]</div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Categoria:Quadres_de_Joan_Mir%C3%B3" title="Categoria:Quadres de Joan Miró">Categoria:Quadres de Joan Miró</a></div> En un entorn artístic dominat pel noucentisme, les primeres pintures de Miró palesen un estil eclèctic, que concilia facetes cubistes amb colors fauvistes i la solidesa de Cézanne amb línies de força pròpies del futurisme. Els seus coneixements provenen d'artistes exiliats a Barcelona, exposicions i revistes d'avantguarda catalanes i franceses. La voluntat, àmpliament compartida per les avantguardes, de depassar les convencions formals i representatives de la poesia i la pintura constitueix un desafiament per a Miró. Al començament dels anys vint Picasso i el cubisme són els seus referents. De seguida, però, se sent atret per l'entusiasme de les discussions literàries que es produeixen en el si del grup de la rue Blomet a París, on té el seu estudi al costat del d'André Masson. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió que reafirmarà la connexió de l'artista amb el surrealisme. L'aspiració de fusionar pintura i poesia té la seva màxima expressió en un conjunt de teles monocromes, de camps oberts, que s'oposen al mimetisme de la representació. Els recels de Breton i els surrealistes davant la pràctica de la pintura motiven un gest encara més virulent en Miró, que es fa el propòsit d'assassinar-la des de dins, forçant-la a conviure amb elements aliens com el collage. Aquesta revolta l'havia de conduir cap a una pintura «pura», que pogués donar resposta l'esperit del moment. L'assassinat de la pintura també implica, en Miró, una superació de la concepció individualista de l'art: «Cap escola, cap artista m’interessa, cap ni un. Només allò anònim, allò que surt de l'esforç inconscient de la massa». Aquest sentiment, que anhela un art col·lectiu i públic, és reiterat per Miró al llarg de la seva trajectòria. No renuncia a la «pintura de cavallet», a la qual reconeix un vessant poètic, però no per això deixa de qüestionar-la. Vol «arribar a les masses humanes» interrogant altres mitjans d'expressió, alguns dels quals ja coneixia, com el ballet, el gravat o la litografia; d'altres, com l'escultura o la ceràmica (en col·laboració amb Josep Llorens Artigas), els emprendrà a Mont-roig, després d'un exili forçat per la guerra civil. Simultàniament, s'interessa per la pintura mural, per la integració de les arts en l'arquitectura i per qualsevol manifestació artística que reflecteixi el caràcter anònim que l'artista associa als grans mestres de l'antiguitat. A Palma, on s'instal·la el 1956, hi trobarà un nou refugi. Per fi disposarà d'un taller espaiós, dissenyat per Josep Lluís Sert, i de la intimitat de Son Boter.<a href="#cite_note-Joan-113">[109]</a> <ul><li>1917 — <a href="/wiki/Nord-Sud" title="Nord-Sud">Nord-Sud</a>, <a href="/wiki/Pintura_a_l%27oli" title="Pintura a l'oli">oli damunt tela</a>, Galeria Maeght, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>.</li> <li>1921- 1922 — <a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a>, oli damunt tela, <a href="/wiki/National_Gallery_of_Art" title="National Gallery of Art">National Gallery of Art</a>, <a href="/wiki/Washington_D.C." class="mw-redirect" title="Washington D.C.">Washington</a>.</li> <li>1921 — <a href="/wiki/Retrat_de_ballarina_espanyola" title="Retrat de ballarina espanyola">Retrat de ballarina espanyola</a>,oli damunt tela, <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_Picasso" class="mw-redirect" title="Musée Picasso">Musée Picasso</a>, París.</li> <li>1923 — <a href="/wiki/Terra_llaurada" title="Terra llaurada">Terra llaurada</a>, oli damunt tela, <a href="/wiki/Solomon_R._Guggenheim_Museum" class="mw-redirect" title="Solomon R. Guggenheim Museum">Solomon R. Guggenheim Museum</a>, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>.</li> <li>1924-1925 — El <a href="/wiki/Carnaval_d%27Arlequ%C3%AD" title="Carnaval d'Arlequí">Carnaval d'Arlequí</a>, oli damunt tela, <a href="/wiki/Buffalo_AKG_Art_Museum" title="Buffalo AKG Art Museum">Buffalo AKG Art Museum</a>, <a href="/wiki/Buffalo" title="Buffalo">Buffalo</a>.</li> <li>1928 — <a href="/wiki/Interiors_holandesos" title="Interiors holandesos">Interiors holandesos</a>, olis damunt tela, <a href="/wiki/Museu_Guggenheim_(Ven%C3%A8cia)" title="Museu Guggenheim (Venècia)">Peggy Guggenheim Collection</a>, <a href="/wiki/Metropolitan_Museum_of_Art" title="Metropolitan Museum of Art">Metropolitan Museum of Art</a> i <a href="/wiki/Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York" title="Museu d'Art Modern de Nova York">Museu d'Art Modern de Nova York</a>.</li> <li>1928 — <a href="/w/index.php?title=Femme_nue_couch%C3%A9e&action=edit&redlink=1" class="new" title="Femme nue couchée (encara no existeix)">Femme nue couchée</a>, guaix sobre paper, <a href="/wiki/Moderna_Museet" title="Moderna Museet">Moderna Museet</a>, <a href="/wiki/Estocolm" title="Estocolm">Estocolm</a>.</li> <li>1934 — <a href="/wiki/Cargol,_dona,_flor_i_estrella" title="Cargol, dona, flor i estrella">Cargol, dona, flor i estrella</a>, <a href="/wiki/Museu_Reina_Sofia" title="Museu Reina Sofia">Museu Reina Sofia</a>, Madrid.</li> <li>1937 — <a href="/wiki/Natura_morta_del_sabatot" title="Natura morta del sabatot">Natura morta del sabatot</a>, <a href="/wiki/Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York" title="Museu d'Art Modern de Nova York">Museu d'Art Modern</a>, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>.<a href="#cite_note-moma-72">[68]</a></li> <li>1937 — <a href="/wiki/El_segador" title="El segador">El segador</a> (pagès català en revolta), Pavelló de la República, París.</li> <li>1938 — <a href="/w/index.php?title=Una_estrella_acaricia_el_pit_d%27una_negra&action=edit&redlink=1" class="new" title="Una estrella acaricia el pit d'una negra (encara no existeix)">Una estrella acaricia el pit d'una negra</a>, oli damunt tela, <a href="/wiki/Tate_Gallery" class="mw-redirect" title="Tate Gallery">Tate Gallery</a>, <a href="/wiki/Londres" title="Londres">Londres</a>.</li> <li>1940-1941 — <a href="/wiki/Constel%C2%B7lacions_(Mir%C3%B3)" title="Constel·lacions (Miró)">Constel·lacions</a>, sèrie de 23 guaixos.</li> <li>1961 — <a href="/wiki/Blau_I" class="mw-redirect" title="Blau I">Blau I</a>, <a href="/wiki/Blau_II" class="mw-redirect" title="Blau II">Blau II</a> i <a href="/wiki/Blau_III" class="mw-redirect" title="Blau III">Blau III</a>, oli damunt tela, <a href="/wiki/Centre_Georges_Pompidou" class="mw-redirect" title="Centre Georges Pompidou">Centre Georges Pompidou</a>, París.</li> <li>1968 — <a href="/w/index.php?title=Personatge_davant_del_sol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge davant del sol (encara no existeix)">Personatge davant del sol</a>, acrílic damunt tela, <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, Barcelona.</li> <li>1972 — <a href="/w/index.php?title=Dona_i_ocells_a_l%27alba&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona i ocells a l'alba (encara no existeix)">Dona i ocells a l'alba</a></li> <li>1974 — <a href="/wiki/L%27esperan%C3%A7a_del_condemnat_a_mort" title="L'esperança del condemnat a mort">L'esperança del condemnat a mort</a>, Fundació Joan Miró, Barcelona.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Collage">Collage</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Collage">modifica</a>]</div> Cap als anys trenta, Miró situa el collage com la base per a un model transformador de la pintura a partir de dibuixos-collage i collages-pintura. Aquesta tècnica li ofereix un nou procés per a la generació d'imatges a partir dels fragments de paper. El resultat és un llenguatge enigmàtic, que recorda les marques primitives de la pintura rupestre o els dibuixos dels nens i que, a vegades, va ser mal interpretat com a abstracte, una filiació que l'artista va rebutjar sempre. Miró explicava aquest procés el 1948 en una entrevista a <a href="/wiki/James_Johnson_Sweeney" title="James Johnson Sweeney">James Johnson Sweeney</a>: «Solia retallar diaris en formes no regulars i enganxar- les sobre làmines de paper, dia rere dia vaig acumular aquestes formes. Un cop fets, els collages em servien com a punt de partida de les pintures. No copiava els collages. Senzillament deixava que em suggerissin formes». En la dècada dels quaranta, Miró continuarà utilitzant cada vegada amb més freqüència materials inusuals i suports no associats a les tècniques habituals de les belles arts: conglomerat de fusta, fragments de metall, fibrociment... L'artista infringeix així els enfocaments convencionals de la pintura mitjançant la incorporació de materials no pictòrics o la selecció de formats inusuals, negant la funció tradicional de l'art com a il·lusió i, alhora, afirmant-ne la condició material com a objecte. Aquestes investigacions el conduiran, posteriorment, al món de la ceràmica i de l'escultura.<a href="#cite_note-115">[111]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ceràmica">Ceràmica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: Ceràmica">modifica</a>]</div> El 1917 Joan Miró i <a href="/wiki/Josep_Llorens_i_Artigas" title="Josep Llorens i Artigas">Josep Llorens i Artigas</a> es van fer amics al <a href="/wiki/Cercle_Art%C3%ADstic_de_Sant_Lluc" title="Cercle Artístic de Sant Lluc">Cercle Artístic de Sant Lluc</a>, fins al punt que fou Artigas qui va acollir a Miró durant el seu primer viatge a París el 1920. Després d'uns anys sense contacte per motius professionals, Artigas va fer una exposició el 1942 a Barcelona que va despertar l'interès de Miró per la ceràmica. Va començar llavors una nova etapa mironiana on realitzaria diverses obres ceràmiques amb Llorens Artigas i més endavant, des del 1955, també amb <a href="/wiki/Joan_Gardy_Artigas" title="Joan Gardy Artigas">Joan Gardy Artigas</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDupin1993385-116">[112]</a> El <a href="/wiki/1944" title="1944">1944</a> va començar doncs a col·laborar amb el seu amic de l'adolescència en la producció de <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmiques</a>, investigant en la composició de les pastes, terres, esmalts i colors al taller de «Pepito» Artigas. La forma de les ceràmiques populars va representar per a ell una font d'inspiració.<a href="#cite_note-117">[113]</a> En aquestes primeres ceràmiques hi ha poca diferència amb les pintures i <a href="/wiki/Litografia" title="Litografia">litografies</a> de la mateixa època. Miró es limita a decorar les obres fetes per Artigas. Dupin considera aquest període de 1944-1946 com a producció d'assaig.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDupin1993389-118">[114]</a> Amb Artigas desenvoluparà entre 1953 i 1956 una col·laboració tan intensa que gairebé el fa abandonar del tot la pintura per dedicar-se de ple a aquesta activitat. La ceràmica representa per a ell una tornada a l'essència, amb materials primaris i una tècnica que li resulta completament nova. És en aquesta època on Artigas marxa del taller ubicat al carrer Juli Verne de Barcelona<a href="#cite_note-FOOTNOTEDupin1993385-116">[112]</a> i s'estableix a <a href="/wiki/Gallifa" title="Gallifa">Gallifa</a>, en una casa del segle xviii.<a href="#cite_note-FOOTNOTEDupin1993389-118">[114]</a> A Miró li recorda la seva infantesa a <a href="/wiki/Montroig_del_Camp" class="mw-redirect" title="Montroig del Camp">Montroig del Camp</a>. En aquesta època fan creacions com els antiplats o formes inventades o trobades. Miró coincidia amb els posicionaments del <a href="/wiki/GATCPAC" title="GATCPAC">GATCPAC</a>, que volien arribar a una millor integració de les arts.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet201412-119">[115]</a> L'any 1947 va residir durant vuit mesos a <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, on va realitzar un mural en pintura, de 3x10 metres, destinat al restaurant del Terrace Plaza Hotel, alhora que va fer unes il·lustracions per al llibre L'antitête de <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>. Més tard, ja a Catalunya, va passar temporades a la masia-taller que posseïen els Artigas a <a href="/wiki/Gallifa" title="Gallifa">Gallifa</a> on, ajudat també pel fill de <a href="/wiki/Josep_Llorens_i_Artigas" title="Josep Llorens i Artigas">Llorens i Artigas</a>, <a href="/wiki/Joan_Gardy_Artigas" title="Joan Gardy Artigas">Joan Gardy Artigas</a>, van fer tota mena de proves, tant en les coccions com als esmalts. Finalment, el resultat foren 232 obres que van ser exposades el juny de 1956 a la <a href="/wiki/Galeria_Maeght" title="Galeria Maeght">Galeria Maeght</a> de <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a> i després a la Galeria Pierre Matisse de <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>. <figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg/750px-Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg" decoding="async" width="750" height="235" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg/1125px-Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/aa/Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg/1500px-Miro-Wand_in_Ludwigshafen_06.jpg 2x" data-file-width="2504" data-file-height="783" /></a><figcaption>Mural ceràmic al Wilhelm-Hack-Museum de <a href="/wiki/Ludwigshafen" title="Ludwigshafen">Ludwigshafen</a> (1971)</figcaption></figure> El mateix <a href="/wiki/1956" title="1956">1956</a> Miró es va traslladar a viure a <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a>, on va disposar d'un nou taller de 4.000 metres quadrats de terreny projectat pel seu amic l'arquitecte <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert" class="mw-redirect" title="Josep Lluís Sert">Josep Lluís Sert</a>.<a href="#cite_note-lv-120">[116]</a> Va ser aleshores quan va rebre l'encàrrec de realitzar dos <a href="/wiki/Murals_del_Sol_i_de_la_Lluna" title="Murals del Sol i de la Lluna">murals ceràmics</a> per a la seu de la <a href="/wiki/UNESCO" title="UNESCO">UNESCO</a>, a París, de 3×15 metres i 3×7,5 metres, que van ser inaugurats el 1958.<a href="#cite_note-121">[117]</a> Encara que havia treballat en grans formats, mai no ho havia fet en ceràmica. Al costat del ceramista <a href="/wiki/Josep_Llorens_Artigas" class="mw-redirect" title="Josep Llorens Artigas">Josep Llorens Artigas</a>, va aconseguir trobar la viabilitat tècnica per coure la ceràmica d'una manera que permetís obtenir un fons amb textures semblants a les pintures d'aquesta època.<a href="#cite_note-FOOTNOTERebull199465-122">[118]</a> Es va decidir que la composició fos sobre els temes del «<a href="/wiki/Sol" title="Sol">Sol</a>» i la «<a href="/wiki/Lluna" title="Lluna">Lluna</a>», que, en paraules de Miró: <div style="clear:{{#switch:left|center=both|#default=left;"> <table style="margin:auto; width:auto; border-collapse:collapse; border-style:none;"> <tbody><tr> <td width="20" valign="top" style="font-size:35px; padding:0 10px; text-align:left; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">« </td> <td valign="middle" align="left" style="">... la idea d'un gran disc vermell intens s'imposa per al mur més gran. La seva rèplica al mur petit seria un quart creixent blau, dictat per l'espai més reduït, més íntim, per al qual estava previst. Aquestes dues formes que volia molt acolorides feien falta reforçar-les per un treball en relleu. Uns certs elements de la construcció, com ara la forma de les finestres, m'han inspirat les composicions en escates i les formes dels personatges. He cercat una expressió brutal al gran mur, una suggestió poètica al petit.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet1992107-112-123">[119]</a> </td> <td width="20" valign="bottom" style="font-size:35px; padding:0 10px 10px; text-align:right; font-family:'Times New Roman', serif; font-weight:bold; color:silver;">» </td></tr></tbody></table></div> Aquests murals de la UNESCO van ser el prototip per a tots els següents. El 1960, realitzà un altre al Harvard Graduate Center per substituir la pintura que ell mateix havia fet deu anys abans. El 1964 va realitzar el de la HandelsHochschule de <a href="/wiki/Sankt_Gallen_(capital)" title="Sankt Gallen (capital)">Sankt Gallen</a>, a <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a>. El 1968, al <a href="/wiki/Solomon_R._Guggenheim_Museum" class="mw-redirect" title="Solomon R. Guggenheim Museum">Solomon R. Guggenheim Museum</a> i a la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Maeght" title="Fundació Maeght">Fundació Maeght</a> a <a href="/wiki/Saint-Paul_(Alps_Mar%C3%ADtims)" class="mw-redirect" title="Saint-Paul (Alps Marítims)">Saint-Paul-de-Vence</a>. El 1970, n'acabà un per a l'<a href="/wiki/Mural_de_l%27Aeroport_de_Barcelona" title="Mural de l'Aeroport de Barcelona">Aeroport de Barcelona</a> i un altre per a l'exposició internacional d'<a href="/wiki/Osaka" title="Osaka">Osaka</a>. El 1972 va fer el de la <a href="/wiki/Kunsthaus_Z%C3%BCrich" title="Kunsthaus Zürich">Kunsthaus Zürich</a> i un altre per a la <a href="/wiki/Cin%C3%A9math%C3%A8que_Fran%C3%A7aise" title="Cinémathèque Française">Cinémathèque Française</a> que mai va arribar a col·locar-se i que va ser adquirit el 1977 per la <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_Foral_d%27%C3%80laba" title="Diputació Foral d'Àlaba">Diputació Foral d'Àlaba</a>; en l'actualitat està instal·lat a l'interior del <a href="/wiki/ARTIUM" title="ARTIUM">Centre-Museu Basc d'Art Contemporani de Vitòria-Gasteiz (ARTIUM)</a>.<a href="#cite_note-124">[120]</a> El 1976 fa el d'<a href="/wiki/IBM" title="IBM">IBM</a> a Barcelona i el mural del Wilhelm-Hack-Museum de <a href="/wiki/Ludwigshafen" title="Ludwigshafen">Ludwigshafen</a> i el <a href="/wiki/1978" title="1978">1978</a> el del nou <a href="/wiki/Palau_de_Congressos_de_Madrid" title="Palau de Congressos de Madrid">Palau de Congressos de Madrid</a>.<a href="#cite_note-125">[121]</a> També l'any 1982, i en col·laboració amb <a href="/wiki/Joan_Gardy_Artigas" title="Joan Gardy Artigas">Joan Gardy Artigas</a>, va realitzar una escultura de formigó i recoberta de ceràmica destinada a Barcelona, <a href="/wiki/Dona_i_Ocell" class="mw-redirect" title="Dona i Ocell">Dona i Ocell</a>. Va ser inaugurada el 1983 sense la presència de Miró a causa del seu delicat estat de salut. Situada al <a href="/wiki/Parc_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Parc Joan Miró">parc Joan Miró</a> de Barcelona, al peu d'un gran estany artificial, l'escultura de 22 metres d'altura representa una forma femenina amb barret i, sobre aquest, la imatge d'un ocell. La silueta de dona se soluciona amb una forma de fulla allargada i buidada. Tot el seu exterior es troba recobert amb ceràmica de colors vermells, grocs, verds i blaus, tractats com a <a href="/wiki/Trencad%C3%ADs" title="Trencadís">trencadís</a>.<a href="#cite_note-126">[122]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escultura">Escultura</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Escultura">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Dona_i_Ocell.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/220px-Dona_i_Ocell.JPG" decoding="async" width="220" height="422" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/330px-Dona_i_Ocell.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/440px-Dona_i_Ocell.JPG 2x" data-file-width="996" data-file-height="1912" /></a><figcaption>«<a href="/wiki/Dona_i_Ocell" class="mw-redirect" title="Dona i Ocell">Dona i Ocell</a>» (<a href="/wiki/1983" title="1983">1983</a>) a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, Miró en col·laboració amb <a href="/wiki/Joan_Gardy_Artigas" title="Joan Gardy Artigas">Joan Gardy Artigas</a></figcaption></figure> <dl><dd>Categoria principal: <a href="/wiki/Categoria:Escultures_de_Joan_Mir%C3%B3" title="Categoria:Escultures de Joan Miró">escultures de Joan Miró</a></dd></dl> El 1946 va treballar en unes escultures per a <a href="/wiki/Fosa_(metal%C2%B7l%C3%BArgia)" title="Fosa (metal·lúrgia)">fosa</a> en <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> que en alguns casos van ser recobertes anys més tard amb pintura de colors vius. En l'àmbit de l'<a href="/wiki/Escultura" title="Escultura">escultura</a> Miró va intentar cercar volums, espais i incorporar objectes quotidians o simplement trobats, com pedres, arrels, coberts, tricornis o claus d'aigua, que va fondre a la <a href="/wiki/Cera_perduda" title="Cera perduda">cera perduda</a>. El sentit dels objectes identificables es perd en unir-se amb altres objectes mitjançant la fosa. Des del començament de la dècada dels seixanta, Miró situa cada cop més l'objecte com un component central del seu llenguatge poètic a través, sobretot, del seu treball amb l'escultura de bronze. Els objectes funcionen, concretament, com metàfores visuals en aquesta nova poètica de l'artista. Aquest pot considerar-se el període de major compromís de Miró amb l'escultura. Alhora, el seu interès per l'objecte desemboca en un canvi profund en l'aproximació a la pintura i al collage. Amb tot, l'artista revisa el discurs de l'assassinat de la pintura, tan central en l'obra de la dècada de 1930. Gradualment, els esforços de Miró es diversifiquen també cap a àrees més enllà de la pintura, en intervencions en l'esfera pública, accions, escultura monumental i pública, etc. Les escultures de Miró es poden entendre com collages tridimensionals. De la mateixa manera que les pintures, les escultures no es conceben en termes convencionals.<a href="#cite_note-127">[123]</a> Així, el 1967, va realitzar <a href="/w/index.php?title=El_rellotge_del_vent&action=edit&redlink=1" class="new" title="El rellotge del vent (encara no existeix)">El rellotge del vent</a>, obra que va crear a partir d'una capsa de cartó i una cullera, foses en bronze i acoblades, conjunt que constitueix un objecte escultòric que només mesura la intensitat del vent.<a href="#cite_note-FOOTNOTERaillard1992130-128">[124]</a> Amb la col·laboració de <a href="/wiki/Josep_Llorens_i_Artigas" title="Josep Llorens i Artigas">Josep Llorens i Artigas</a> va construir <a href="/wiki/La_deessa_de_la_mar" title="La deessa de la mar">La deessa de la mar</a>, una gran escultura de ceràmica que posteriorment van submergir dins del mar a <a href="/wiki/Juan-les-Pins" class="mw-redirect" title="Juan-les-Pins">Juan-les-Pins</a>. Des de 1965 va produir una gran quantitat d'escultures per a la Fundació Maeght, a <a href="/wiki/Sant_Pau_de_Ven%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Sant Pau de Vença">Sant Pau de Vença</a>; entre elles destaquen Ocell lunar, Ocell solar i Dona amb el cabell revolt.<a href="#cite_note-FOOTNOTERaillard1992134-129">[125]</a> Entre 1971 i 1972 va realitzar unes exposicions d'escultures al <a href="/wiki/Walker_Art_Center" title="Walker Art Center">Walker Art Center</a> de <a href="/wiki/Minneapolis" title="Minneapolis">Minneapolis</a>, al <a href="/wiki/Cleveland_Art_Museum" class="mw-redirect" title="Cleveland Art Museum">Cleveland Art Museum</a> i a l'<a href="/wiki/Institut_d%27Art_de_Chicago" title="Institut d'Art de Chicago">Institut d'Art de Chicago</a>. El 1975 es va presentar una escultura per a la zona de <a href="/wiki/Gratacel" title="Gratacel">gratacels</a> de Chicago que representava una enorme dona de color groc amb una gran vagina negra, on membres de l'<a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Jesucrist_dels_Sants_dels_Darrers_Dies" title="Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies">Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies</a> van abocar diversos pots de pintura en senyal de protesta.<a href="#cite_note-lvmont-65">[62]</a> L'abril de 1981 es va inaugurar a <a href="/wiki/Chicago" title="Chicago">Chicago</a> una escultura monumental de 12 metres d'altura, coneguda com a <a href="/w/index.php?title=Miss_Chicago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miss Chicago (encara no existeix)">Miss Chicago</a>, i el 6 de novembre dues escultures més van ser col·locades a la via pública de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>. El 1982, es va inaugurar a <a href="/wiki/Houston" title="Houston">Houston</a> l'escultura <a href="/w/index.php?title=Personatge_i_ocell&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge i ocell (encara no existeix)">Personatge i ocell</a>. <dl><dt>Obres destacades<a href="#cite_note-130">[126]</a></dt></dl> <ul><li>1930-1931 — <a href="/w/index.php?title=Personatge_amb_paraigua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge amb paraigua (encara no existeix)">Personatge amb paraigua</a>, escultura de fusta, paraigua i fulles seques. <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a> (Rèplica, 1973)</li> <li>1946-1949 — <a href="/w/index.php?title=Ocell_lunar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocell lunar (encara no existeix)">Ocell lunar</a>, en <a href="/wiki/Bronze" title="Bronze">bronze</a> (diverses còpies)</li> <li>1946-1949 — <a href="/w/index.php?title=Ocell_solar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocell solar (encara no existeix)">Ocell solar</a>, en bronze (diverses còpies)</li> <li>1967 — Rellotge de vent, escultura en bronze.</li> <li>1967 — <a href="/wiki/La_car%C3%ADcia_d%27un_ocell" title="La carícia d'un ocell">La carícia d'un ocell</a>, bronze pintat. Fundació Joan Miró</li> <li>1973 — Dona ampolla, escultura en bronze. Parc Cultural Viera i Clavijo de <a href="/wiki/Santa_Cruz_de_Tenerife" title="Santa Cruz de Tenerife">Santa Cruz de Tenerife</a>.</li> <li>1974 — Gos, bronze. Fundació Joan Miró de Barcelona.</li> <li>1978 — Conjunt monumental per a <a href="/wiki/La_D%C3%A9fense" title="La Défense">La Défense</a>, a <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a>.</li> <li>1981 — <a href="/w/index.php?title=Miss_Chicago&action=edit&redlink=1" class="new" title="Miss Chicago (encara no existeix)">Miss Chicago</a>, escultura pública. <a href="/wiki/Chicago" title="Chicago">Chicago</a>.</li> <li>1981 — <a href="/wiki/Femme" title="Femme">Femme</a>, escultura en bronze. <a href="/wiki/Casa_de_la_Ciutat_de_Barcelona" class="mw-redirect" title="Casa de la Ciutat de Barcelona">Casa de la Ciutat de Barcelona</a>.</li> <li>1983 — <a href="/wiki/Dona_i_Ocell" class="mw-redirect" title="Dona i Ocell">Dona i Ocell</a>, escultura de ciment recoberta de ceràmica. <a href="/wiki/Parc_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Parc Joan Miró">Parc Joan Miró</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Escenografia">Escenografia</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Escenografia">modifica</a>]</div> El primer contacte de Miró amb el món del <a href="/wiki/Teatre" title="Teatre">teatre</a> va ser l'any <a href="/wiki/1926" title="1926">1926</a>, pintant amb <a href="/wiki/Max_Ernst" title="Max Ernst">Max Ernst</a> els decorats del <a href="/wiki/Ballet" title="Ballet">ballet</a> <a href="/w/index.php?title=Romeu_i_Julieta_(Nijinska)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Romeu i Julieta (Nijinska) (encara no existeix)">Romeu i Julieta</a> amb coreografia de <a href="/w/index.php?title=Bronislava_Nijinska&action=edit&redlink=1" class="new" title="Bronislava Nijinska (encara no existeix)">Bronislava Nijinska</a> pels <a href="/wiki/Ballets_Russos" title="Ballets Russos">Ballets Russos</a>. El <a href="/wiki/1932" title="1932">1932</a> va realitzar l'<a href="/wiki/Escenografia" title="Escenografia">escenografia</a> (decorat, teló i vestuari) del ballet Jeux d'enfants. També va col·laborar amb <a href="/wiki/Core%C3%B2graf" class="mw-redirect" title="Coreògraf">coreògrafs</a> espanyols i catalans, com <a href="/w/index.php?title=Vicente_Escudero&action=edit&redlink=1" class="new" title="Vicente Escudero (encara no existeix)">Vicente Escudero</a> i <a href="/wiki/Joan_Magri%C3%B1%C3%A0" class="mw-redirect" title="Joan Magriñà">Joan Magriñà</a>, per a qui per exemple va dissenyar el <a href="/wiki/Vestuari" title="Vestuari">vestuari</a> del seu <a href="/wiki/Espectacle_dram%C3%A0tic" title="Espectacle dramàtic">espectacle</a> Arlequí. El <a href="/wiki/1978" title="1978">1978</a> va col·laborar amb el grup de <a href="/wiki/Teatre_independent" title="Teatre independent">teatre independent</a> <a href="/wiki/La_Claca" title="La Claca">La Claca</a> dibuixant els <a href="/wiki/Decorat" title="Decorat">decorats</a>, <a href="/wiki/Careta" title="Careta">màscares</a> i grans <a href="/wiki/Putxinel%C2%B7li" class="mw-redirect" title="Putxinel·li">putxinel·lis</a> o ninots de l'obra <a href="/wiki/Mor%C3%AD_el_Merma" class="mw-redirect" title="Morí el Merma">Morí el Merma</a>, que van crear junts inspirats en <a href="/wiki/Ub%C3%BA_rei" title="Ubú rei">Ubú rei</a>, d'<a href="/wiki/Alfred_Jarry" title="Alfred Jarry">Alfred Jarry</a>.<a href="#cite_note-131">[127]</a><a href="#cite_note-132">[128]</a> La seva col·laboració amb el teatre independent inclou la realització del cartell Per a un teatre a Catalunya, el <a href="/wiki/1973" title="1973">1973</a>, amb les quatre barres de la <a href="/wiki/Bandera_de_Catalunya" title="Bandera de Catalunya">senyera</a> i un text manuscrit. Miró admirava el circ, el teatre i la cultura popular, i va ser justament a partir de les arts escèniques, concretament de la seva participació a Morí el Merma de La Claca, quan va passar de no tenir gran acceptació, i més aviat rebre burles i crítiques, a ser reconsiderat, rescatat i valorat massivament pels seus conciutadans.<a href="#cite_note-133">[129]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Obra_pública_i_monumental">Obra pública i monumental</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Obra pública i monumental">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Obra_p%C3%BAblica_i_monumental_de_Joan_Mir%C3%B3" title="Obra pública i monumental de Joan Miró">obra pública i monumental de Joan Miró</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Obra_gràfica">Obra gràfica</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Obra gràfica">modifica</a>]</div> Els primers gravats de Miró són de 1933. Sempre hi va estar interessat en els <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravats</a>. El 1947, durant el seu viatge a <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>, va treballar durant un temps a l'Atelier 17 dirigit per <a href="/wiki/Stanley_William_Hayter" title="Stanley William Hayter">Stanley William Hayter</a>, a través del qual va augmentar tots els seus coneixements sobre la <a href="/wiki/Calcografia" title="Calcografia">calcografia</a>.<a href="#cite_note-134">[130]</a> Durant aquests mesos a Nova York, va realitzar les planxes per a Le Désésperanto, un dels tres volums de què consta l'obra L'antitête de <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>. Un any més tard, va col·laborar novament amb aquest autor en un nou llibre, Parler seul, fent 72 litografies a color. A partir d'aquests treballs, va col·laborar en diverses publicacions de llibres de bibliòfil en les quals també participaven amics poetes. Breton ho feu a Anthologie de l'humour noir (1950) i La clé des champs (1953); <a href="/w/index.php?title=Ren%C3%A9_Cher&action=edit&redlink=1" class="new" title="René Cher (encara no existeix)">René Cher</a>, a Fête des arbres et du chasseur (1948) i A la santé du serpent (1954); Michel Leiris a Bagatelles végétales (1956); i <a href="/wiki/Paul_%C3%89luard" title="Paul Éluard">Paul Éluard</a>, A toute épreuve amb vuitanta <a href="/wiki/Xilografia" title="Xilografia">xilografies</a> realitzades en fusta de <a href="/wiki/Boix_com%C3%BA" title="Boix comú">boix comú</a>. L'execució d'aquests treballs es va portar a terme entre els anys 1947 i 1958.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet1992100-105-135">[131]</a> Tanmateix cinc anys més tard, a casa nostra realitzà cinc aiguaforts d'un llibre de bibliòfil cabdal pel nombre de complicitats que va suscitar: es tracta de Cop de poma, en el qual col·laborà <a href="/wiki/Joan_Brossa" class="mw-redirect" title="Joan Brossa">Joan Brossa</a> amb la idea i els textos, <a href="/wiki/Antoni_T%C3%A0pies" class="mw-redirect" title="Antoni Tàpies">Antoni Tàpies</a> amb la coberta, <a href="/wiki/Josep_Maria_Mestres_Quadreny" title="Josep Maria Mestres Quadreny">Josep Maria Mestres Quadreny</a> amb una partitura, <a href="/wiki/Mois%C3%A8s_Vill%C3%A8lia" class="mw-redirect" title="Moisès Villèlia">Moisès Villèlia</a> amb una escultura-fermall, <a href="/wiki/Aim%C3%A9_Maeght" title="Aimé Maeght">Aimé Maeght</a> amb la impressió de les imatges, <a href="/wiki/Ricard_Giralt_Miracle" title="Ricard Giralt Miracle">Ricard Giralt Miracle</a> amb la dels textos, <a href="/wiki/Enric_Climent" class="mw-redirect" title="Enric Climent">Enric Climent</a> amb la de la música, <a href="/w/index.php?title=Joan_Pol&action=edit&redlink=1" class="new" title="Joan Pol (encara no existeix)">Joan Pol</a> amb el relligat i <a href="/wiki/Joan_Prats_i_Vall%C3%A8s" title="Joan Prats i Vallès">Joan Prats</a> amb l'edició.<a href="#cite_note-136">[132]</a> El 1967 comença a treballar amb la tècnica del gravat al <a href="/wiki/Carbur_de_silici" title="Carbur de silici">carbur de silici</a>, inventada per <a href="/wiki/Henri_Goetz" title="Henri Goetz">Henri Goetz</a>. Miró va combinar aquesta tècnica amb d'altres més tradicionals en una mateixa planxa de gravat, aconseguint un equilibri entre tensió creativa i execució espontània.<a href="#cite_note-antiretrats-137">[133]</a> Entre el 9 de juny i el 27 de setembre de 1969 va fer una exposició individual, «Oeuvre gravé et lithographié», a la galeria Gérald Cramer de <a href="/wiki/Ginebra" title="Ginebra">Ginebra</a>, i aquest mateix any s'exposà una gran retrospectiva d'obra gràfica al <a href="/wiki/Pasadena_Art_Museum" class="mw-redirect" title="Pasadena Art Museum">Pasadena Art Museum</a> de <a href="/wiki/Pasadena_(Calif%C3%B2rnia)" title="Pasadena (Califòrnia)">Pasadena</a> (<a href="/wiki/Calif%C3%B2rnia" title="Califòrnia">Califòrnia</a>). <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Llibres_il·lustrats">Llibres il·lustrats</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Llibres il·lustrats">modifica</a>]</div> <ul><li>1930 — <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>: L'Arbre des Voyageurs, amb quatre <a href="/wiki/Litografia" title="Litografia">litografies</a>.</li> <li>1933 — <a href="/wiki/Georges_Hugnet" title="Georges Hugnet">Georges Hugnet</a>: Enfances, amb tres <a href="/wiki/Gravat" title="Gravat">gravats</a>.</li> <li>1948 — <a href="/wiki/Henry_Miller" title="Henry Miller">Henry Miller</a>: La sonrisa al pie de la escalera.<a href="#cite_note-138">[134]</a></li> <li>1951 — <a href="/wiki/Tristan_Tzara" title="Tristan Tzara">Tristan Tzara</a>: Parler.</li> <li>1954 — Joan Miró: Une Hirondelle, text i <a href="/wiki/Dibuix" title="Dibuix">dibuixos</a> de Miró.</li> <li>1957 — <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Crevel" title="René Crevel">René Crevel</a>: Bague d'Aurore, amb cinc <a href="/wiki/Aiguafort" title="Aiguafort">aiguaforts</a>.</li> <li>1958 — <a href="/wiki/Paul_%C3%89luard" title="Paul Éluard">Paul Éluard</a>: A toute épreuve, amb 80 <a href="/wiki/Xilografies" class="mw-redirect" title="Xilografies">xilografies</a>.</li> <li>1959 — <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Char" title="René Char">René Char</a>: Nous avons, amb cinc aiguaforts</li> <li>1961 — <a href="/wiki/Raymond_Queneau" title="Raymond Queneau">Raymond Queneau</a>: Album 19, amb 19 litografies.</li> <li>1966 — <a href="/wiki/Alfred_Jarry" title="Alfred Jarry">Alfred Jarry</a>: Ubu Roi, amb 13 litografies.</li> <li>1967 — <a href="/wiki/Yvan_Goll" title="Yvan Goll">Yvan Goll</a>: Bouquets de rêves pour Neila, amb 19 litografies.</li> <li>1971 — Joan Miró: Ubu aux les baléares, i Le lezard aux plumes d'or, text i dibuixos.</li> <li>1972 — <a href="/wiki/Joan_Brossa" class="mw-redirect" title="Joan Brossa">Joan Brossa</a>: Oda a Joan Miró, amb vuit litografies.</li> <li>1975 — <a href="/wiki/Jacques_Pr%C3%A9vert" title="Jacques Prévert">Jacques Prévert</a>: Adonis, amb 63 gravats.</li> <li>1978 — Joan Brossa: Els tres Joans, amb cobertes, contracobertes i una aiguada.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Exposicions_destacades">Exposicions destacades</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Exposicions destacades">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg/220px-Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg/330px-Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c9/Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg/440px-Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3-_cartell_entrada.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1936" /></a><figcaption>La <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a> amb el cartell de l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió, el 2011</figcaption></figure> Des que el 1941, el <a href="/wiki/MoMA" class="mw-redirect" title="MoMA">MoMA</a> de Nova York va organitzar una primera gran retrospectiva que li va suposar el reconeixement internacional, l'obra de Miró ha estat objecte de nombroses retrospectives: al <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_National_d%27Art_Moderne" class="mw-redirect" title="Musée National d'Art Moderne">Musée National d'Art Moderne</a> de París (1962 i 1978), a la <a href="/wiki/Tate_Gallery" class="mw-redirect" title="Tate Gallery">Tate Gallery</a> de Londres (1964), al <a href="/wiki/Grand_Palais" title="Grand Palais">Grand Palais</a> de París (1974), a la <a href="/wiki/Tate_Modern" title="Tate Modern">Tate Modern</a> de Londres (2011) i a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2011), entre moltes altres.<a href="#cite_note-139">[135]</a> <ul><li>1918 — Joan Miró, primera exposició, Galeries Dalmau, Barcelona</li> <li>1921 — Joan Miró, <a href="/w/index.php?title=Galerie_La_Licorne&action=edit&redlink=1" class="new" title="Galerie La Licorne (encara no existeix)">Galerie La Licorne</a>, <a href="/wiki/Par%C3%ADs" title="París">París</a><a href="#cite_note-141">[e]</a></li> <li>1936 — <a href="/w/index.php?title=International_Surrealist_Exhibition&action=edit&redlink=1" class="new" title="International Surrealist Exhibition (encara no existeix)">International Surrealist Exhibition</a>, New Burlington Galleries, Londres<a href="#cite_note-143">[f]</a></li> <li>1938 — <a href="/w/index.php?title=Exposition_Internationale_du_Surr%C3%A9alisme&action=edit&redlink=1" class="new" title="Exposition Internationale du Surréalisme (encara no existeix)">Exposition Internationale du Surréalisme</a>, Galerie Beaux-Arts, París</li> <li>1940 — Joan Miró. Early Paintings 1918 to 1927, Pierre Matisse Gallery, <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a></li> <li>1941/42 — Joan Miró, <a href="/wiki/Museum_of_Modern_Art" class="mw-redirect" title="Museum of Modern Art">Museum of Modern Art</a>, Nova York (retrospectiva)<a href="#cite_note-:1-56">[53]</a></li> <li>1948 — Miró mural, Museum of Modern Art, Nova York<a href="#cite_note-:1-56">[53]</a></li> <li>1948 — Picasso. Gris. Miró, <a href="/wiki/San_Francisco_Museum_of_Modern_Art" class="mw-redirect" title="San Francisco Museum of Modern Art">San Francisco Museum of Modern Art</a>, <a href="/wiki/San_Francisco" title="San Francisco">San Francisco</a></li> <li>1954 — <a href="/wiki/Biennal_de_Ven%C3%A8cia" title="Biennal de Venècia">Biennal de Venècia</a>, <a href="/wiki/Ven%C3%A8cia" title="Venècia">Venècia</a></li> <li>1955 — <a href="/wiki/Documenta_1" title="Documenta 1">documenta 1</a>, <a href="/wiki/Kassel" title="Kassel">Kassel</a></li> <li>1959 — <a href="/w/index.php?title=Documenta_II&action=edit&redlink=1" class="new" title="Documenta II (encara no existeix)">documenta II</a>, Kassel</li> <li>1959 — Joan Miró. Museum of Modern Art. Nova York<a href="#cite_note-:1-56">[53]</a></li> <li>1960 — Joan Miró. Lithographien, <a href="/w/index.php?title=Alfred_Schmela&action=edit&redlink=1" class="new" title="Alfred Schmela (encara no existeix)">Galerie Schmela</a>, <a href="/wiki/D%C3%BCsseldorf" title="Düsseldorf">Düsseldorf</a></li> <li>1962 — Joan Miró, <a href="/wiki/Mus%C3%A9e_National_d%27Art_Moderne" class="mw-redirect" title="Musée National d'Art Moderne">Musée National d'Art Moderne</a>, París</li> <li>1964 — <a href="/w/index.php?title=Documenta_III&action=edit&redlink=1" class="new" title="Documenta III (encara no existeix)">documenta III</a>, Kassel</li> <li>1966 — Exposició a Tokyo i Kioto, Japó.</li> <li>1968 — Hospital de la Santa Creu, Barcelona</li> <li>1969 — <a href="/wiki/Mir%C3%B3,_l%27altre" title="Miró, l'altre">Miró, l'altre</a>, Barcelona</li> <li>1970 — Miró Prints, Museum of Modern Art, Nova York.<a href="#cite_note-:1-56">[53]</a></li> <li>1972 — Miró – Magnetic Fields, <a href="/wiki/Solomon_R._Guggenheim_Museum" class="mw-redirect" title="Solomon R. Guggenheim Museum">Solomon R. Guggenheim Museum</a>, New York</li> <li>1974 — Joan Miró, <a href="/wiki/Grand_Palais" title="Grand Palais">Grand Palais</a>, París</li> <li>1974 — Picasso to Lichtenstein, <a href="/wiki/Tate_Gallery" class="mw-redirect" title="Tate Gallery">Tate Gallery</a>, Londres</li> <li>1977 — <a href="/w/index.php?title=Documenta_6&action=edit&redlink=1" class="new" title="Documenta 6 (encara no existeix)">documenta 6</a>, Kassel</li> <li>1983 — Joan Miró: A Ninetieth-Birthday Tribute, Museum of Modern Art, New York, & Joan Miró: anys 20. Mutació de la realitat, <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, Barcelona</li> <li>1990 — Joan Miró Retrospective, <a href="/wiki/Fondation_Maeght" class="mw-redirect" title="Fondation Maeght">Fondation Maeght</a>, <a href="/wiki/Sant_Pau_de_Ven%C3%A7a" class="mw-redirect" title="Sant Pau de Vença">Sant Pau de Vença</a> (retrospectiva)</li> <li>1996/97 — Joan Miró – Zeichnungen und Skulpturen, 1945–1983, Werke aus der Fundació Miró, Barcelona, <a href="/wiki/Deichtorhallen" title="Deichtorhallen">Deichtorhallen</a>, <a href="/wiki/Hamburg" title="Hamburg">Hamburg</a></li> <li>2001 — Miró – Später Rebell, Kunstforum Wien, Wien</li> <li>2004 — Joan Miró. La naissance du monde, <a href="/wiki/Centre_Georges_Pompidou" class="mw-redirect" title="Centre Georges Pompidou">Centre Georges Pompidou</a>, París</li> <li>2008 — Miró – La Terra, Palazzo dei Diamanti, <a href="/wiki/Ferrara" title="Ferrara">Ferrara</a></li> <li>2008/09 — Joan Miró: Painting and Anti-Painting 1927–1937, Museum of Modern Art, New York</li> <li>2009 — Miró – Dupin. Art i poesia, Fundació Joan Miró, Barcelona</li> <li>2010 — Joan Miró – Die Farbe seiner Träume, <a href="/w/index.php?title=Kunstmuseum_Pablo_Picasso_M%C3%BCnster&action=edit&redlink=1" class="new" title="Kunstmuseum Pablo Picasso Münster (encara no existeix)">Kunstmuseum Pablo Picasso Münster</a>, Münster</li> <li>2010 — Miró. Die Farben der Poesie, <a href="/wiki/Museum_Frieder_Burda" class="mw-redirect" title="Museum Frieder Burda">Museum Frieder Burda</a>, Baden-Baden</li> <li>2011 — <a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3" title="Joan Miró. L'escala de l'evasió">Joan Miró. L'escala de l'evasió</a>, <a href="/wiki/Tate_Modern" title="Tate Modern">Tate Modern</a>, <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a> i <a href="/wiki/National_Gallery_of_Art" title="National Gallery of Art">National Gallery of Art</a></li> <li>2012 — Exquisite Corpses. Drawing and Disfiguration, Museum of Modern Art, New York</li> <li>2013/14 — Surrealism and the object, Centre Georges Pompidou, París.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Premis_i_reconeixements">Premis i reconeixements</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Premis i reconeixements">modifica</a>]</div> <ul><li>1954 — Gran Premi de Gravat de la <a href="/wiki/Biennal_de_Ven%C3%A8cia" title="Biennal de Venècia">Biennal de Venècia</a>.</li> <li>1959 — Gran Premi de la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Guggenheim" class="mw-redirect" title="Fundació Guggenheim">Fundació Guggenheim</a>.<a href="#cite_note-144">[138]</a></li> <li>1962 — Chevalier de la <a href="/wiki/Legi%C3%B3_d%27Honor" title="Legió d'Honor">Legió d'Honor</a> a <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>.</li> <li>1966 — <a href="/wiki/Premi_Carnegie" title="Premi Carnegie">Premi Carnegie</a> de pintura atorgat pel <a href="/wiki/Carnegie_Museum_of_Art" class="mw-redirect" title="Carnegie Museum of Art">Carnegie Museum of Art</a>.</li> <li>1968 — <a href="/wiki/Doctor_honoris_causa" title="Doctor honoris causa">Doctor honoris causa</a> per la <a href="/wiki/Universitat_Harvard" title="Universitat Harvard">Universitat Harvard</a>.<a href="#cite_note-Calosse2006-145">[139]</a></li> <li>1969 — Fill adoptiu de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>.<a href="#cite_note-146">[140]</a></li> <li>1978 — <a href="/wiki/Medalla_d%27Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya">Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya</a> i fou el primer català a rebre aquesta distinció.<a href="#cite_note-147">[141]</a></li> <li>1978 — Medalla d'Or de les Balears.<a href="#cite_note-148">[142]</a></li> <li>1978 — <a href="/wiki/Gran_Creu_de_l%27Orde_d%27Isabel_la_Cat%C3%B2lica" class="mw-redirect" title="Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica">Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMarkoGale2011229-104">[100]</a></li> <li>1979 — Doctor honoris causa per la <a href="/wiki/Universitat_de_Barcelona" title="Universitat de Barcelona">Universitat de Barcelona</a>. Va ser investit el 2 d'octubre del mateix any.<a href="#cite_note-FOOTNOTEMalet19927-149">[143]</a></li> <li>1980 — <a href="/wiki/Medalla_d%27Or_al_M%C3%A8rit_en_les_Belles_Arts" title="Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts">Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts</a> del <a href="/wiki/Ministeri_de_Cultura_d%27Espanya" class="mw-redirect" title="Ministeri de Cultura d'Espanya">Ministeri de Cultura d'Espanya</a>.<a href="#cite_note-150">[144]</a></li> <li>1982 — Medalla d'or del mèrit europeu.<a href="#cite_note-151">[145]</a></li> <li>1983 — <a href="/wiki/Doctor_honoris_causa" title="Doctor honoris causa">Doctor honoris causa</a> per la <a href="/wiki/Universitat_de_M%C3%BArcia" title="Universitat de Múrcia">Universitat de Múrcia</a>.<a href="#cite_note-152">[146]</a></li> <li>2006 — Fill adoptiu de Mallorca.<a href="#cite_note-153">[147]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Fundacions">Fundacions</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Fundacions">modifica</a>]</div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fundació_Joan_Miró">Fundació Joan Miró</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Fundació Joan Miró">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG/220px-Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG" decoding="async" width="220" height="164" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG/330px-Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/01/Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG/440px-Fundaci%C3%B3_Joan_Miro_outdoors_view.JPG 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1936" /></a><figcaption>Fundació Joan Miró a Barcelona</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a></div> La Fundació Joan Miró està situada a la ciutat de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> i custodia algunes de les obres més representatives d'aquest <a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan Miró">pintor</a> <a href="/wiki/Catalans" title="Catalans">català</a>.<a href="#cite_note-154">[148]</a> Conté més de 104.000 peces<a href="#cite_note-155">[149]</a> entre pintures, escultures i tapissos. Pel que fa als dibuixos, cal destacar que la Fundació conserva la pràctica totalitat de dibuixos preparatoris de Joan Miró, amb més de 8.000 referències, un material bàsic per entendre l'obra de Miró. La Fundació Joan Miró va ser la primera institució artística de <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a> que es va idear a partir del treball conjunt entre un artista i un arquitecte, Joan Miró i <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert_i_L%C3%B3pez" title="Josep Lluís Sert i López">Josep Lluís Sert</a>. L'equipament resultant fou, durant molts anys, paradigma de la modernitat i la independència artística. Va obrir les seves portes al públic el <a href="/wiki/10_de_juny" title="10 de juny">10 de juny</a> de <a href="/wiki/1975" title="1975">1975</a>.<a href="#cite_note-GUIA1002-156">[150]</a> Actualment, la Fundació és dirigida per <a href="/wiki/Rosa_Maria_Malet" class="mw-redirect" title="Rosa Maria Malet">Rosa Maria Malet</a>, i el seu patronat per <a href="/wiki/Jaume_Freixa" class="mw-redirect" title="Jaume Freixa">Jaume Freixa</a>.<a href="#cite_note-fr-157">[151]</a> Els seus orígens es remunten a l'any 1968, amb motiu de la primera gran exposició retrospectiva de Joan Miró a Barcelona, presentada a l'antic <a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_de_Barcelona" title="Hospital de la Santa Creu de Barcelona">Hospital de la Santa Creu</a>. Diverses personalitats del món de l'art i la cultura es van adonar aleshores de l'oportunitat històrica de disposar a Barcelona d'un espai de referència de l'obra de Miró. D'acord amb la voluntat de l'artista, la nova institució hauria de possibilitar també el coneixement i la difusió de l'art més actual, en tots els seus vessants. En un moment en què el panorama artístic i cultural era més aviat exigu, la Fundació Joan Miró va aportar vitalitat amb un nou concepte de què havia de ser un <a href="/wiki/Museu" title="Museu">museu</a>, més dinàmic, en el qual la creació de Miró convivia amb les manifestacions artístiques més diverses. Aquest fet quedava reflectit en l'epígraf CEAC (Centre d'Estudis d'Art Contemporani) que hi ha a la porta del centre. L'any 1988 se'n va fer una ampliació de l'edifici per tal de poder ampliar l'espai expositiu.<a href="#cite_note-158">[152]</a> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Fundació_Pilar_i_Joan_Miró">Fundació Pilar i Joan Miró</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Fundació Pilar i Joan Miró">modifica</a>]</div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg/220px-Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg" decoding="async" width="220" height="162" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg/330px-Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ae/Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg/440px-Miro%27s_Studio_Sert_-_Palma_de_Mallorca.jpg 2x" data-file-width="3191" data-file-height="2354" /></a><figcaption>Taller Sert, taller de Miró a Mallorca</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Pilar_i_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Fundació Pilar i Joan Miró">Fundació Pilar i Joan Miró</a></div> La Fundació Pilar i Joan Miró va ser establerta el <a href="/wiki/1981" title="1981">1981</a> a <a href="/wiki/Mallorca" title="Mallorca">Mallorca</a>. Disposa de 3 seus: <a href="/w/index.php?title=Son_Boter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Son Boter (encara no existeix)">Son Boter</a>, una casa mallorquina del final del segle xviii i que l'artista va emprar com a segon estudi de pintura i escultura; el <a href="/w/index.php?title=Taller_Sert&action=edit&redlink=1" class="new" title="Taller Sert (encara no existeix)">Taller Sert</a>, estudi dissenyat per l'amic i arquitecte Josep Lluís Sert i construït l'any 1956, i l'edifici Moneo, seu de la Fundació, dissenyat per <a href="/wiki/Rafael_Moneo" title="Rafael Moneo">Rafael Moneo</a> i inaugurat l'any 1992. Les dues primeres construccions s'han declarat Béns d'Interès Cultural (BIC). En total hi ha exposades 2.500 obres de l'artista. El seu objectiu principal és estimular les noves generacions d'artistes i donar suport a la recerca sobre l'obra de Miró. De manera contínua, ofereix programes de capacitació i cursos propis del camp de les arts gràfiques (gravat, litografia, serigrafia, fotografia…)<a href="#cite_note-159">[153]</a> L'antiga casa de Miró, <a href="/wiki/Son_Abrines" class="mw-redirect" title="Son Abrines">Son Abrines</a>, és actualment de propietat privada i no es troba oberta al públic. <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Centre_Miró">Centre Miró</h3>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Centre Miró">modifica</a>]</div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Centre_Mir%C3%B3" title="Centre Miró">Centre Miró</a></div> Des del 2004, el Centre Miró, situat a l'Església Vella de <a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a>, mostra còpies d'algunes de les obres més representatives de l'artista. Com a anècdota, l'edifici apareix en una obra de Miró de 1919, el quadre Poble i església de Mont-roig. Disposa de fulls informatius amb els llocs de l'entorn on Miró es va inspirar per als seus primers temes pictòrics. També conserva reproduccions del «ninots de Miró», reproduccions fetes a partir dels dissenys realitzats per Miró, junt amb Joan Baixas, per a l'obra <a href="/wiki/Mori_el_Merma" title="Mori el Merma">Mori el Merma</a> estrenada al <a href="/wiki/Teatre_del_Liceu" class="mw-redirect" title="Teatre del Liceu">Teatre del Liceu</a> el 1979.<a href="#cite_note-160">[154]</a> Els ninots són sis: el gall, l'òliba, el titolot, el mosquit, la formiga i la carabassa. <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Tallers">Tallers</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Tallers">modifica</a>]</div> Llista cronològica dels tallers que va tenir Joan Miró al llarg de la seva carrera, sense tenir en compte el taller d'Artigas de Gallifa: <ul><li>1914 - 1916 — Barcelona: Carrer Arc de Jonqueres. Compartit amb Ricart.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200323-161">[155]</a></li> <li>1916 - 1918 — Barcelona: Sant Pere més Baix, 51. Compartit amb Ricart.</li> <li>1916 - 1983 — Mont-roig del Camp: <a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200337-162">[156]</a></li> <li>1921 - 1926 — París: Rue Blomet, 45. Compartit amb <a href="/wiki/Pablo_Gargallo" class="mw-redirect" title="Pablo Gargallo">Pablo Gargallo</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200345-34">[32]</a></li> <li>1927 - 1929 — París: Rue Tourlaque.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200380-163">[157]</a></li> <li>1930 - 1936 — Barcelona: Passatge del Crèdit, 4<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200396-58">[55]</a></li> <li>1937 - 1939 — París: Entresòl de la Galerie Pierre<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003116-164">[158]</a></li> <li>1939 - 1940 — <a href="/wiki/Varengeville-sur-Mer" title="Varengeville-sur-Mer">Varengeville-sur-Mer</a> (Normandia).<a href="#cite_note-territ-165">[159]</a></li> <li>1942 - 1942 — Palma: Carrer Minyones, 11<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003132-82">[78]</a></li> <li>1942 - 1942 — Palma: Can sí (Casa vora del Mar)<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003132-82">[78]</a></li> <li>1947 - 1947 — Cincinnati: Atelier 17 (Taller de Hayter)<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003145-88">[84]</a></li> <li>1956 - 1983 — Palma: <a href="/wiki/Son_Abrines" class="mw-redirect" title="Son Abrines">Son Abrines</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003148-91">[87]</a></li> <li>1959 - 1983 — Palma: Son Boter.<a href="#cite_note-territ-165">[159]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Cultura_popular">Cultura popular</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Cultura popular">modifica</a>]</div> <ul><li><a href="/wiki/Caixa_de_Pensions_per_a_la_Vellesa_i_d%27Estalvis" class="mw-redirect" title="Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis">La Caixa</a> ha utilitzat, des de 1980, un <a href="/wiki/Logotip" title="Logotip">logotip</a> amb una estrella de mar blava i un punt vermell i un altre groc d'una obra de Joan Miró.<a href="#cite_note-lacaixa-166">[160]</a></li> <li>Per al <a href="/wiki/Mundial_de_Futbol" class="mw-redirect" title="Mundial de Futbol">Mundial de Futbol</a> de l'any <a href="/wiki/1982" title="1982">1982</a> la <a href="/wiki/FIFA" class="mw-redirect" title="FIFA">FIFA</a> també va adoptar un logotip de Miró, del qual una forma, modificada posteriorment per Miró, serveix com a distintiu de l'Oficina Espanyola de Turisme; en ell, es mostra un sol, una estrella i el lema de «España», amb els colors vermell negre i groc.<a href="#cite_note-167">[161]</a> L'any 2015 la família va renunciar als drets de l'obra.<a href="#cite_note-168">[162]</a></li> <li>Un quartet de corda professional amb seu a <a href="/wiki/Austin" title="Austin">Austin</a> (<a href="/wiki/Texas" title="Texas">Texas</a>) va ser fundat el <a href="/wiki/1995" title="1995">1995</a> amb el nom de Quartet Miró. Els seus membres són Daniel Ching, i Sandy Yamamoto, <a href="/wiki/Viol%C3%AD" title="Violí">violins</a>, Juan Largess, <a href="/wiki/Viola" title="Viola">viola</a> i Josué Gindele, <a href="/wiki/Violoncel" title="Violoncel">violoncel</a>.<a href="#cite_note-169">[163]</a></li> <li><a href="/wiki/Google" title="Google">Google</a> va dedicar la seva portada a Joan Miró, el dia <a href="/wiki/20_d%27abril" title="20 d'abril">20 d'abril</a> del <a href="/wiki/2006" title="2006">2006</a>, el dia del cent-tretzè aniversari del seu naixement. Segons alguns mitjans, la portada va ser retirada a causa d'una reclamació.<a href="#cite_note-170">[164]</a></li> <li>La ciutat de Barcelona ha posat el seu nom a un carrer de la <a href="/wiki/Vila_Ol%C3%ADmpica" title="Vila Olímpica">Vila Olímpica</a>, a l'antic <a href="/wiki/Parc_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Parc Joan Miró">parc de l'Escorxador</a>, a un poliesportiu i a una <a href="/wiki/Biblioteca" title="Biblioteca">biblioteca</a>.<a href="#cite_note-171">[165]</a></li> <li>Existeix el Cocktail Joan Miró, que consisteix en una part de <a href="/wiki/Dubonnet" title="Dubonnet">Dubonnet</a>, una de <a href="/wiki/Grand_Marnier" title="Grand Marnier">Grand Marnier</a> una altra de <a href="/wiki/Whisky_escoc%C3%A8s" title="Whisky escocès">whisky escocès</a>.<a href="#cite_note-cocktel-172">[166]</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Notes">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-width" style="list-style-type: lower-alpha;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-7"><a href="#cite_ref-7">↑</a> Més endavant el negoci va prosperar i es va convertir en El Acuárium, a la Plaça Reial, 4. </li> <li id="cite_note-13"><a href="#cite_ref-13">↑</a> Els dibuixos datats de l'any 1907, conservats a la <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, són una bona prova de la influència exercida per Modest Urgell. També hi ha uns dibuixos de 1972, fets amb una simple però ferma línia horitzontal, que porten la inscripció: «Hommage à Urgell», i resumeixen el gran afecte que Miró va guardar sempre vers el seu mestre De les classes rebudes per <a href="/wiki/Josep_Pasc%C3%B3" class="mw-redirect" title="Josep Pascó">Josep Pascó</a>, professor d'<a href="/wiki/Arts_decoratives" title="Arts decoratives">arts decoratives</a>, es conserven també uns dibuixos d'aire <a href="/wiki/Modernisme" title="Modernisme">modernista</a> de 1908-1909, com el disseny d'uns fermalls representant un <a href="/wiki/Pa%C3%B3" title="Paó">paó</a>. D'aquest professor va aprendre la simplicitat de l'expressió i les tendències artístiques del moment. </li> <li id="cite_note-45"><a href="#cite_ref-45">↑</a> Van ser: Marx Morissen, Theodore Fraenkel, Georges Malkine, Roland Tual, Mathias Lübeck, Pierre Naville, Jacques Baron, <a href="/wiki/Michel_Leiris" title="Michel Leiris">Michel Leiris</a>, <a href="/wiki/Roger_Vitrac" title="Roger Vitrac">Roger Vitrac</a>, <a href="/wiki/Paul_%C3%89luard" title="Paul Éluard">Paul Éluard</a>, <a href="/wiki/Ren%C3%A9_Crevel" title="René Crevel">René Crevel</a>, <a href="/wiki/Benjamin_P%C3%A9ret" title="Benjamin Péret">Benjamin Péret</a>, Joe Busquet, Marcel Noell, J.Camus, <a href="/wiki/Robert_Desnos" title="Robert Desnos">Robert Desnos</a>, <a href="/wiki/Philippe_Soupault" title="Philippe Soupault">Philippe Soupault</a>, <a href="/wiki/Antonin_Artaud" title="Antonin Artaud">Antonin Artaud</a>, Georges Limbourg, Jacques-André Boiffard, <a href="/wiki/Andr%C3%A9_Breton" title="André Breton">André Breton</a> i <a href="/wiki/Max_Ernst" title="Max Ernst">Max Ernst</a>. </li> <li id="cite_note-69"><a href="#cite_ref-69">↑</a> Dona i gos davant de la lluna està feta sobre paper. </li> <li id="cite_note-141"><a href="#cite_ref-141">↑</a> Oberta del 29 d'abril al 14 de maig de 1921, el text va ser escrit per <a href="/wiki/Maurice_Raynal" title="Maurice Raynal">Maurice Raynal</a>.<a href="#cite_note-FOOTNOTEPermanyer200347-140">[136]</a> </li> <li id="cite_note-143"><a href="#cite_ref-143">↑</a> A l'exposició, que va tenir lloc de l'11 de juny al 4 de juliol, hi havia 22 peces de Miró.<a href="#cite_note-142">[137]</a> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències">Referències</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Referències">modifica</a>]</div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><a href="#cite_ref-1">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html">"Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano"</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131220153135/http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html">Arxivat</a> 2013-12-20 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., La Vanguardia, 14 maig 1991, p.8 <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33711417">.mw-parser-output .languageicon{font-size:0.95em;color:#555;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .languageicon{background-color:inherit;color:white}}</style>(castellà) [Consulta: 26 febrer 2014] </li> <li id="cite_note-2"><a href="#cite_ref-2">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0042852.xml">Joan Miró i Ferrà</a>». <a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a>. Barcelona: <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>. </li> <li id="cite_note-hgs-3">↑ <a href="#cite_ref-hgs_3-0">3,0</a> <a href="#cite_ref-hgs_3-1">3,1</a> Hugnet, Georges, Joan Miró ou l'enfance de l'art, <a href="/wiki/Cahiers_d%27Art" title="Cahiers d'Art">Cahiers d'Art</a> núm. 7-8, 6ème année, París, pàg. 335-340 </li> <li id="cite_note-:0-4">↑ <a href="#cite_ref-:0_4-0">4,0</a> <a href="#cite_ref-:0_4-1">4,1</a> <a href="#cite_ref-:0_4-2">4,2</a> James Leggio. Joan Miró (en anglès). <a href="/wiki/Nova_York" title="Nova York">Nova York</a>: <a href="/wiki/Museum_of_Modern_Art" class="mw-redirect" title="Museum of Modern Art">Museum of Modern Art</a>, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0870704303" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0870704303">ISBN 0870704303</a>. <a href="/wiki/Nombre_de_Control_de_la_Biblioteca_del_Congr%C3%A9s" class="mw-redirect" title="Nombre de Control de la Biblioteca del Congrés">LCCN</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://lccn.loc.gov/93-78390">93-78390</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3&rft.date=1993&rft.pub=%5B%5BMuseum+of+Modern+Art%5D%5D&rft.place=%5B%5BNova+York%5D%5D&rft.isbn=0870704303">  </li> <li id="cite_note-:2-5">↑ <a href="#cite_ref-:2_5-0">5,0</a> <a href="#cite_ref-:2_5-1">5,1</a> <a href="#cite_ref-:2_5-2">5,2</a> El segon cognom apareix al Registre de Naixements de Barcelona com a "Axerias". <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5SS2-J?i=1592&wc=QZ7W-FSY%3A335015101%2C335015102%2C335377401&cc=2015324&cat=636896">Any 1893, número de registre 2416</a>. En canvi, en la inscripció del naixement del germà Miquel el cognom apareix clarament com a Adzerias. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-5S2G-7?i=2259&wc=QZ7W-FSY%3A335015101%2C335015102%2C335377401&cc=2015324&cat=636896">Any 1894, número de registre 6964</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200311-6">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200311_6-0">6,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200311_6-1">6,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 11. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet1992-8"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet1992_8-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200312-9"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200312_9-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 12. </li> <li id="cite_note-10"><a href="#cite_ref-10">↑</a> Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-571C-F?i=469&wc=QZ7W-F3W%3A335015101%2C335015102%2C335384401&cc=2015324&cat=636896">any 1896, número de registre 1676</a>. </li> <li id="cite_note-11"><a href="#cite_ref-11">↑</a> Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939Z-575S-8?i=1196&wc=QZ7W-F3W%3A335015101%2C335015102%2C335384401&cc=2015324&cat=636896">any 1897, número de registre 2517</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer199210-12-12"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer199210-12_12-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer1992">Permanyer, 1992</a>, p. 10-12. </li> <li id="cite_note-14"><a href="#cite_ref-14">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6764&CISOBOX=1&REC=1">Paisatge. Fitxa de l'obra Hommage à Urgell</a>». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 28 agost 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-15"><a href="#cite_ref-15">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6722&CISOBOX=1&REC=1">Paisatge. Fitxa de l'obra Paó</a>». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 28 agost 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] i una <a href="/wiki/Serp" class="mw-redirect" title="Serp">serp</a>. </li> <li id="cite_note-16"><a href="#cite_ref-16">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/item_viewer.php?CISOROOT=/fons-fjm&CISOPTR=6718&CISOBOX=1&REC=1">Paisatge. Fitxa de l'obra Serp</a>». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 28 agost 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200317-17"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200317_17-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 17. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200318-18">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200318_18-0">16,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200318_18-1">16,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 18. </li> <li id="cite_note-19"><a href="#cite_ref-19">↑</a> Calvo Serraller, Francisco. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/arte/arado/cielo/elpepuculbab/20080823elpbabart_5/Tes">El arado del cielo</a>» (en castellà). El País, 23-08-2008. [Consulta: 9 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003179-20"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003179_20-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 179. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200328-21"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200328_21-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 28. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200324-22"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200324_22-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 24. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201122-23"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201122_23-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEClavero2010119-24"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEClavero2010119_24-0">↑</a> <a href="#CITEREFClavero2010">Clavero, 2010</a>, p. 119. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet19928-25"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet19928_25-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 8. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199220-26"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199220_26-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 20. </li> <li id="cite_note-27"><a href="#cite_ref-27">↑</a> Raillard, Georges (1992) pàg.48-54 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200334-28"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200334_28-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 34. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199222-29"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199222_29-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 22. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200335-30"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200335_30-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 35. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTELubar199345-47-31"><a href="#cite_ref-FOOTNOTELubar199345-47_31-0">↑</a> <a href="#CITEREFLubar1993">Lubar, 1993</a>, p. 45-47. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMiró2009-32"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMiró2009_32-0">↑</a> <a href="#CITEREFMiró2009">Miró, 2009</a>. </li> <li id="cite_note-ref-33">↑ <a href="#cite_ref-ref_33-0">31,0</a> <a href="#cite_ref-ref_33-1">31,1</a> Caballero, Oscar «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1984/11/22/LVG19841122-027.pdf">Los tres "Azules" de Miró se exhiben desde ayer en el Centro Pompidou de París</a>». La Vanguardia, 22-11-1984. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131227082712/http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1984/11/22/LVG19841122-027.pdf">Arxivat</a> 27 de desembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200345-34">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200345_34-0">32,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200345_34-1">32,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 45. </li> <li id="cite_note-35"><a href="#cite_ref-35">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141208010140/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5d61110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Pintura d'avantguarda (el paper internacional de les Galeries Dalmau)</a>». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d07cef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5d61110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">original</a> el 8 de desembre 2014. [Consulta: 8 maig 2011]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer199229-32-36"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer199229-32_36-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer1992">Permanyer, 1992</a>, p. 29-32. </li> <li id="cite_note-37"><a href="#cite_ref-37">↑</a> Cronologia Catàleg Tate, 2011 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200350-38"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200350_38-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 50. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199235-39"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199235_39-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 35. </li> <li id="cite_note-culturcat-40">↑ <a href="#cite_ref-culturcat_40-0">38,0</a> <a href="#cite_ref-culturcat_40-1">38,1</a> <a href="#cite_ref-culturcat_40-2">38,2</a> <a href="#cite_ref-culturcat_40-3">38,3</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131225030155/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Joan Miró</a>». Culturcat. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">original</a> el 25 de desembre 2013. [Consulta: 17 maig 2014]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200351-41"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200351_41-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 51. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERebull19946-9-42"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERebull19946-9_42-0">↑</a> <a href="#CITEREFRebull1994">Rebull, 1994</a>, p. 6-9. </li> <li id="cite_note-43"><a href="#cite_ref-43">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/results.php?CISOOP1=all&CISOBOX1=La%20terra%20llaurada&CISOFIELD1=CISOSEARCHALL&CISOOP2=exact&CISOBOX2=&CISOFIELD2=CISOSEARCHALL&CISOOP3=any&CISOBOX3=&CISOFIELD3=CISOSEARCHALL&CISOOP4=none&CISOBOX4=&CISOFIELD4=CISOSEARCHALL&CISOROOT=/fons-fjm&t=a">Dibuixos preparatoris de La Terra llaurada</a>». Fundació Joan Miró, 2011. [Consulta: 16 setembre 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200371-44"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200371_44-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 71. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200373-46"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200373_46-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 73. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200374-47"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200374_47-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 74. </li> <li id="cite_note-48"><a href="#cite_ref-48">↑</a> Catàleg Raonat de dibuixos de Miró. Vol I </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200381-49"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200381_49-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 81. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200383-50">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200383_50-0">47,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200383_50-1">47,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 83. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200384-51"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200384_51-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 84. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200385-52"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200385_52-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 85. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERaillard199288-53"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERaillard199288_53-0">↑</a> <a href="#CITEREFRaillard1992">Raillard, 1992</a>, p. 88. </li> <li id="cite_note-54"><a href="#cite_ref-54">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://80.25.201.238:8081/cdm-fons-fjm/results.php?CISOOP1=all&CISOBOX1=&CISOFIELD1=CISOSEARCHALL&CISOOP2=exact&CISOBOX2=&CISOFIELD2=CISOSEARCHALL&CISOOP3=any&CISOBOX3=(retrato%20or%20imaginaris)&CISOFIELD3=CISOSEARCHALL&CISOOP4=none&CISOBOX4=&CISOFIELD4=CISOSEARCHALL&CISOROOT=/fons-fjm&t=a">Dibuixos preparatoris de la sèrie Retrats Imaginaris conservats a la Fundació Joan Miró de Barcelona</a>». <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, 2011. [Consulta: 16 setembre 2011].[<a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Enlla%C3%A7os_externs#Manteniment_d'enllaços_externs" title="Viquipèdia:Enllaços externs">Enllaç no actiu</a>] </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEscuderoMontaner1993236-253-55"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEscuderoMontaner1993236-253_55-0">↑</a> <a href="#CITEREFEscuderoMontaner1993">Escudero i Montaner, 1993</a>, p. 236-253. </li> <li id="cite_note-:1-56">↑ <a href="#cite_ref-:1_56-0">53,0</a> <a href="#cite_ref-:1_56-1">53,1</a> <a href="#cite_ref-:1_56-2">53,2</a> <a href="#cite_ref-:1_56-3">53,3</a> <a href="#cite_ref-:1_56-4">53,4</a> Rubin, William. Miró in the collection of the Museum of modern art, including remainder-interest and promised gifts. 2. printing.. Nova York: The Museum of Modern Art, 1973. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0-87070-463-X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0-87070-463-X">ISBN 0-87070-463-X</a> [Consulta: 29 març 2016].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3+in+the+collection+of+the+Museum+of+modern+art%2C+including+remainder-interest+and+promised+gifts&rft.aulast=Rubin&rft.aufirst=William&rft.date=1973&rft.edition=2.+printing.&rft.pub=The+Museum+of+Modern+Art&rft.place=Nova+York&rft.isbn=0-87070-463-X">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200388-57"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200388_57-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 88. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200396-58">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200396_58-0">55,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200396_58-1">55,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 96. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERaillard199228-59"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERaillard199228_59-0">↑</a> <a href="#CITEREFRaillard1992">Raillard, 1992</a>, p. 28. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERaillard199294-60"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERaillard199294_60-0">↑</a> <a href="#CITEREFRaillard1992">Raillard, 1992</a>, p. 94. </li> <li id="cite_note-61"><a href="#cite_ref-61">↑</a> Es va representar al Teatre dels Camps Elisis </li> <li id="cite_note-62"><a href="#cite_ref-62">↑</a> Es va representar l'Alhambra Theatre </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199256-60-63"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199256-60_63-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 56-60. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003100-64"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003100_64-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 100. </li> <li id="cite_note-lvmont-65">↑ <a href="#cite_ref-lvmont_65-0">62,0</a> <a href="#cite_ref-lvmont_65-1">62,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html">Mont-roig, una zona esencial del universo mironiano</a>». La Vanguardia, 14-05-1991. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131220153135/http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/14/pagina-8/33481177/pdf.html">Arxivat</a> 20 de desembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003101-66"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003101_66-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 101. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003102-67"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003102_67-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 102. </li> <li id="cite_note-68"><a href="#cite_ref-68">↑</a> Sweeney, James J. «Joan Miró: Comment and Interview», Partisan Review, vol. 15, núm. 2, Nova York, febrer de 1948, pàg. 209 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEEscuderoMontaner200111-70"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEEscuderoMontaner200111_70-0">↑</a> <a href="#CITEREFEscuderoMontaner2001">Escudero i Montaner, 2001</a>, p. 11. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199269-70-71"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199269-70_71-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 69-70. </li> <li id="cite_note-moma-72">↑ <a href="#cite_ref-moma_72-0">68,0</a> <a href="#cite_ref-moma_72-1">68,1</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130726073437/http://www.moma.org/collection/object.php?object_id=80555">Fitxa de l'obra al web de la Fundació</a>». MoMA, 2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.moma.org/collection/object.php?object_id=80555">original</a> el 2013-07-26. [Consulta: 18 agost 2011]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003118-73"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003118_73-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 118. </li> <li id="cite_note-74"><a href="#cite_ref-74">↑</a> <a href="/wiki/Pilar_Parcerisas" class="mw-redirect" title="Pilar Parcerisas">Parcerissas, Pilar et al.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=AwhyQwAACAAJ">Il·luminacions: Catalunya visionària</a>. <a href="/wiki/Centre_de_Cultura_Contempor%C3%A0nia_de_Barcelona" title="Centre de Cultura Contemporània de Barcelona">Centre de Cultura Contemporània de Barcelona</a>, 2009, p.173. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-9803-327-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-9803-327-4">ISBN 978-84-9803-327-4</a> [Consulta: 29 setembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Il%C2%B7luminacions%3A+Catalunya+vision%C3%A0ria&rft.aulast=Parcerissas&rft.aufirst=Pilar+et+al.&rft.date=2009&rft.pub=%5B%5BCentre+de+Cultura+Contempor%C3%A0nia+de+Barcelona%5D%5D&rft.pages=p.173&rft.isbn=978-84-9803-327-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DAwhyQwAACAAJ">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607121038/https://books.google.cat/books?id=AwhyQwAACAAJ&hl=ca">Arxivat</a> 7 de juny 2024 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003122-75"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003122_75-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 122. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199271-72-76"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199271-72_76-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 71-72. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003127-77"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003127_77-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 127. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet199276-78-78"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet199276-78_78-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 76-78. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERebull199430-79"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERebull199430_79-0">↑</a> <a href="#CITEREFRebull1994">Rebull, 1994</a>, p. 30. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003130-80"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003130_80-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 130. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003131-81"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003131_81-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 131. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003132-82">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003132_82-0">78,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003132_82-1">78,1</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003132_82-2">78,2</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 132. </li> <li id="cite_note-tikal-83"><a href="#cite_ref-tikal_83-0">↑</a> Miró. Madrid: Tikal, Fundació Joan Miró, 2010, p. 191.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3&rft.date=2010&rft.pub=Tikal%2C+Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Madrid&rft.pages=p.+191">  </li> <li id="cite_note-llpermanyer-84">↑ <a href="#cite_ref-llpermanyer_84-0">80,0</a> <a href="#cite_ref-llpermanyer_84-1">80,1</a> Permanyer, Lluís «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1984/02/15/LVG19840215-029.pdf">Joan Prats, promotor generoso y entusiasta</a>». La Vanguardia, 15-02-1984. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003135-85"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003135_85-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 135. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003138-86"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003138_86-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 138. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003137-87"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003137_87-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 137. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003145-88">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003145_88-0">84,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003145_88-1">84,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 145. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201126-27-89"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201126-27_89-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 26-27. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003147-90"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003147_90-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 147. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003148-91">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003148_91-0">87,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003148_91-1">87,1</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 148. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201126-92"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201126_92-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 26. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003151-93"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003151_93-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 151. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003152-94"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003152_94-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 152. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERebull199439-56-95"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERebull199439-56_95-0">↑</a> <a href="#CITEREFRebull1994">Rebull, 1994</a>, p. 39-56. </li> <li id="cite_note-segade-96">↑ <a href="#cite_ref-segade_96-0">92,0</a> <a href="#cite_ref-segade_96-1">92,1</a> <a href="/wiki/Manuel_Segade" class="mw-redirect" title="Manuel Segade">Segade, Manuel</a>. Haver fet un lloc on els artistes tinguin dret a equivocar-se. Històries de l'Espai 10 i l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró. Barcelona: <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-941239-8-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-941239-8-6">ISBN 978-84-941239-8-6</a> [Consulta: 25 abril 2014].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Haver+fet+un+lloc+on+els+artistes+tinguin+dret+a+equivocar-se.+Hist%C3%B2ries+de+l%27Espai+10+i+l%27Espai+13+de+la+Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Segade&rft.aufirst=Manuel&rft.date=2014&rft.pub=%5B%5BFundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-941239-8-6">  Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via <a class="external text" href="https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802">OTRS</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140426214927/https://ticket.wikimedia.org/otrs/index.pl?Action=AgentTicketZoom&TicketNumber=2014040910012802">Arxivat</a> 2014-04-26 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003159-97"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003159_97-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 159. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003162-98"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003162_98-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 162. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003166-99"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003166_99-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 166. </li> <li id="cite_note-100"><a href="#cite_ref-100">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230404121818/https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-lluisa-borras-i-gonzalez">Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopedia.cat</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/maria-lluisa-borras-i-gonzalez">original</a> el 2023-04-04. [Consulta: 3 abril 2023]. </li> <li id="cite_note-101"><a href="#cite_ref-101">↑</a> Giralt-Miracle, Daniel «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230404121818/https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/256069">En record de Maria Lluïsa Borràs, acadèmica corresponent per Palafrugell</a>». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2011, pàg. 239–241. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://raco.cat/index.php/ButlletiRACBASJ/article/view/256069">original</a> el 2023-04-04. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/2340-3802">2340-3802</a> [Consulta: 3 abril 2023]. </li> <li id="cite_note-102"><a href="#cite_ref-102">↑</a> 4Fundació Joan Miró. 25 years = 25 anys. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001, p. 155. </li> <li id="cite_note-103"><a href="#cite_ref-103">↑</a> La inauguració oficial va ser el 15 de juny del 1976 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale2011229-104">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale2011229_104-0">100,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale2011229_104-1">100,1</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 229. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet2011p.13-105"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet2011p.13_105-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet2011p.13">Malet i 2011, p.13</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201120-106"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201120_106-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 20. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201127-107"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201127_107-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 27. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201122-23-108"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201122-23_108-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 22-23. </li> <li id="cite_note-109"><a href="#cite_ref-109">↑</a> Robert S.Lubar, Miró's Mediterranian: Conceptions of a cultural identiy. Joan Miró 1993, pàg 35-48 </li> <li id="cite_note-110"><a href="#cite_ref-110">↑</a> Lubar, Robert. El compromís de Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011, p.4.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=El+comprom%C3%ADs+de+Mir%C3%B3&rft.aulast=Lubar&rft.aufirst=Robert&rft.date=2011&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Barcelona&rft.pages=p.4">  </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMarkoGale201125-111"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMarkoGale201125_111-0">↑</a> <a href="#CITEREFMarkoGale2011">Marko i Gale, 2011</a>, p. 25. </li> <li id="cite_note-112"><a href="#cite_ref-112">↑</a> Joan Miró, Frederic Mompou, Pierre Vilar, Doctor Honoris causa. Acte inaugural del curs 1979-1980, Universitat de Barcelona, 2 d'octubre de 1979. Trad. a Joan Miró 1993, pàg. 480-481 </li> <li id="cite_note-Joan-113">↑ <a href="#cite_ref-Joan_113-0">109,0</a> <a href="#cite_ref-Joan_113-1">109,1</a> Joan Miró. Col·lecció. Dossier de presentació. Abril de 2016. Fundació Joan Miró. </li> <li id="cite_note-114"><a href="#cite_ref-114">↑</a> Gimferrer, Pere. Miró, colpir sense nafrar. Barcelona: Ed. Polígrafa, 1978, p. 6. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-343-0275-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-343-0275-6">ISBN 84-343-0275-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3%2C+colpir+sense+nafrar&rft.aulast=Gimferrer&rft.aufirst=Pere&rft.date=1978&rft.pub=Ed.+Pol%C3%ADgrafa&rft.place=Barcelona&rft.pages=6&rft.isbn=84-343-0275-6">  </li> <li id="cite_note-115"><a href="#cite_ref-115">↑</a> Miró i l'objecte, Fundació Joan Miró. Dossier. Octubre 2015 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDupin1993385-116">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDupin1993385_116-0">112,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDupin1993385_116-1">112,1</a> <a href="#CITEREFDupin1993">Dupin, 1993</a>, p. 385. </li> <li id="cite_note-117"><a href="#cite_ref-117">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130511003312/http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">Biografia de Joan Miró a Culturcat.cat</a>». <a href="/wiki/Generalitat_de_Catalunya" title="Generalitat de Catalunya">Generalitat de Catalunya</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=571eef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca52110e279d7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD">original</a> el 2013-05-11. [Consulta: 16 setembre 2011]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEDupin1993389-118">↑ <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDupin1993389_118-0">114,0</a> <a href="#cite_ref-FOOTNOTEDupin1993389_118-1">114,1</a> <a href="#CITEREFDupin1993">Dupin, 1993</a>, p. 389. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet201412-119"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet201412_119-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet2014">Malet, 2014</a>, p. 12. </li> <li id="cite_note-lv-120"><a href="#cite_ref-lv_120-0">↑</a> Garrido, Carlos «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607120954/https://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/11/08/pagina-13/33758942/pdf.html">Finalizó la exposición homenaje a Joan Miró</a>» (en castellà). La Vanguardia, 08-11-1978, pàg. 13. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/11/08/pagina-13/33758942/pdf.html">original</a> el 2024-06-07 [Consulta: 7 juny 2014]. </li> <li id="cite_note-121"><a href="#cite_ref-121">↑</a> <a href="/wiki/Joan_Perucho" class="mw-redirect" title="Joan Perucho">Perucho, Joan</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=KenpAAAAMAAJ&q=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&dq=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&hl=ca&sa=X&ei=oUNAUq6vAciK7Ab3y4G4Aw&ved=0CDwQ6AEwAQ">Joan Miró and Catalonia</a> (en anglès). Tudor Publishing Company, 1968, p. 156, 266.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3+and+Catalonia&rft.aulast=Perucho&rft.aufirst=Joan&rft.date=1968&rft.pub=Tudor+Publishing+Company&rft.pages=156%2C+266&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DKenpAAAAMAAJ%26q%3Dmir%25C3%25B3%2Bunesco%2Bparis%2B1957%26dq%3Dmir%25C3%25B3%2Bunesco%2Bparis%2B1957%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DoUNAUq6vAciK7Ab3y4G4Aw%26ved%3D0CDwQ6AEwAQ">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607120942/https://books.google.cat/books?id=KenpAAAAMAAJ&q=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&dq=mir%C3%B3+unesco+paris+1957&hl=ca&sa=X&ei=oUNAUq6vAciK7Ab3y4G4Aw">Arxivat</a> 2024-06-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERebull199465-122"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERebull199465_122-0">↑</a> <a href="#CITEREFRebull1994">Rebull, 1994</a>, p. 65. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet1992107-112-123"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet1992107-112_123-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 107-112. </li> <li id="cite_note-124"><a href="#cite_ref-124">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20120125054512/http://www.artium.org/Castellano/Colecci%C3%B3n/Cat%C3%A1logoonline/tabid/104/language/es-ES/Default.aspx">Colección:catálogo en línea</a>» (en castellà). ARTIUM. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.artium.org/Castellano/Colecci%C3%B3n/Cat%C3%A1logoonline/tabid/104/language/es-ES/Default.aspx">original</a> el 2012-01-25. [Consulta: 7 febrer 2012]. </li> <li id="cite_note-125"><a href="#cite_ref-125">↑</a> Mink, Janis. Taschen. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=uDW3HgIw7aYC&pg=PA93&dq=miro+Ludwigshafen+madrid&hl=ca&sa=X&ei=fRdBUsueCIa47Aby3oCgDQ&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=miro%20Ludwigshafen%20madrid&f=false">Joan Miró, 1893-1983</a> (en anglès), 2000, p. 93. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/3822859753" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/3822859753">ISBN 3822859753</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3%2C+1893-1983&rft.aulast=Mink&rft.aufirst=Janis&rft.date=2000&rft.pages=93&rft.isbn=3822859753&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DuDW3HgIw7aYC%26pg%3DPA93%26dq%3Dmiro%2BLudwigshafen%2Bmadrid%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DfRdBUsueCIa47Aby3oCgDQ%26ved%3D0CDEQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3Dmiro%2520Ludwigshafen%2520madrid%26f%3Dfalse">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607121045/https://books.google.cat/books?id=uDW3HgIw7aYC&pg=PA93&dq=miro+Ludwigshafen+madrid&hl=ca&sa=X&ei=fRdBUsueCIa47Aby3oCgDQ#v=onepage&q=miro%20Ludwigshafen%20madrid&f=false#v=onepage&q=miro%20Ludwigshafen%20madrid&f=false">Arxivat</a> 2024-06-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-126"><a href="#cite_ref-126">↑</a> Diversos autors. Barcelona, una ciudad de vanguardia. Arte en las calles (en castellà). Barcelona, La Vanguardia Ediciones, 2006. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-96642-09-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-96642-09-7">ISBN 84-96642-09-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Barcelona%2C+una+ciudad+de+vanguardia.+Arte+en+las+calles&rft.au=Diversos+autors&rft.date=2006&rft.pub=Barcelona%2C+La+Vanguardia+Ediciones&rft.isbn=84-96642-09-7">  </li> <li id="cite_note-127"><a href="#cite_ref-127">↑</a> Miró i l'objecte Fundació Joan Miró. Dossier. Octubre 2015 </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERaillard1992130-128"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERaillard1992130_128-0">↑</a> <a href="#CITEREFRaillard1992">Raillard, 1992</a>, p. 130. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTERaillard1992134-129"><a href="#cite_ref-FOOTNOTERaillard1992134_129-0">↑</a> <a href="#CITEREFRaillard1992">Raillard, 1992</a>, p. 134. </li> <li id="cite_note-130"><a href="#cite_ref-130">↑</a> Bosco, Roberta. «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Joan/Miro/tiene/catalogo/razonado/esculturas/elpepiespcat/20070402elpcat_12/Tes">Joan Miró ya tiene su catálogo razonado de esculturas</a>» (en castellà). El País, 02-04-2007. [Consulta: 9 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-131"><a href="#cite_ref-131">↑</a> Rosa Maria Malet i Joan Miró, Joan Miró, Polígrafa, 1983 </li> <li id="cite_note-132"><a href="#cite_ref-132">↑</a> Miró en el Liceo, editorial Destino, <a href="/wiki/1978" title="1978">1978</a>. <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(castellà) </li> <li id="cite_note-133"><a href="#cite_ref-133">↑</a> Joan M. Minguet Batllori, Joan Miró: l'artista i el seu entorn cultural, <a href="/wiki/Abadia_de_Montserrat" class="mw-redirect" title="Abadia de Montserrat">Abadia de Montserrat</a>, 2000, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/9788484152088" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/9788484152088">ISBN 9788484152088</a> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33711417">(català) </li> <li id="cite_note-134"><a href="#cite_ref-134">↑</a> Reddy, Krishna. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=AlNRZuhEEUgC&pg=PA32&dq=Hayter+miro+Intaglio+atelier&hl=ca&sa=X&ei=TC9DUrHWKY2V7Aa34YAo&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Hayter%20miro%20Intaglio%20atelier&f=false">Intaglio Simultaneous Color Printmaking</a> (en anglès). SUNY Press, 1988, p. 32. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/0887067395" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/0887067395">ISBN 0887067395</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Intaglio+Simultaneous+Color+Printmaking&rft.aulast=Reddy&rft.aufirst=Krishna&rft.date=1988&rft.pub=SUNY+Press&rft.pages=32&rft.isbn=0887067395&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DAlNRZuhEEUgC%26pg%3DPA32%26dq%3DHayter%2Bmiro%2BIntaglio%2Batelier%26hl%3Dca%26sa%3DX%26ei%3DTC9DUrHWKY2V7Aa34YAo%26ved%3D0CDEQ6AEwAA%23v%3Donepage%26q%3DHayter%2520miro%2520Intaglio%2520atelier%26f%3Dfalse">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607121542/https://books.google.cat/books?id=AlNRZuhEEUgC&pg=PA32&dq=Hayter+miro+Intaglio+atelier&hl=ca&sa=X&ei=TC9DUrHWKY2V7Aa34YAo#v=onepage&q=Hayter%20miro%20Intaglio%20atelier&f=false#v=onepage&q=Hayter%20miro%20Intaglio%20atelier&f=false">Arxivat</a> 2024-06-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet1992100-105-135"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet1992100-105_135-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 100-105. </li> <li id="cite_note-136"><a href="#cite_ref-136">↑</a> <a href="/wiki/Vicen%C3%A7_Altai%C3%B3_i_Morral" title="Vicenç Altaió i Morral">Altaió, Vicenç</a>; <a href="/wiki/Daniel_Giralt-Miracle_i_Rodr%C3%ADguez" title="Daniel Giralt-Miracle i Rodríguez">Giralt-Miracle, Daniel</a>. visualKultur.cat. Barcelona, Actar-<a href="/wiki/Institut_Ramon_Llull" title="Institut Ramon Llull">Institut Ramon Llull</a>, 2007, pàg. 54-57 <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-393-7529-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-393-7529-6">ISBN 978-84-393-7529-6</a> </li> <li id="cite_note-antiretrats-137"><a href="#cite_ref-antiretrats_137-0">↑</a> Montaner, Teresa; Escudero, Carme. Joan Miró. Galeria d'antiretrats. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2000. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/DL_B5369-2000" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/DL B5369-2000">ISBN DL B5369-2000</a> [Consulta: 21 desembre 2013].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3.+Galeria+d%27antiretrats&rft.aulast=Montaner&rft.aufirst=Teresa&rft.date=2000&rft.pub=Diputaci%C3%B3+de+Barcelona&rft.place=Barcelona&rft.isbn=DL B5369-2000">  </li> <li id="cite_note-138"><a href="#cite_ref-138">↑</a> Rowohlt, Reinbek 1978, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-3-499-14163-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-499-14163-8">ISBN 978-3-499-14163-8</a> </li> <li id="cite_note-139"><a href="#cite_ref-139">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150912023035/http://www.macba.cat/miro-joan">Joan Miró</a>». web. <a href="/wiki/MACBA" class="mw-redirect" title="MACBA">MACBA</a>. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.macba.cat/miro-joan">original</a> el 12 de setembre 2015. [Consulta: 20 abril 2015]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200347-140"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200347_140-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 47. </li> <li id="cite_note-142"><a href="#cite_ref-142">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160322221734/http://romanianculture.org/downloads/Surrealism%20Catalogue.pdf">Còpia arxivada</a>» (en anglès). The International Surrealist Exhibition. Catalogue (In course of Revision). Women's Printing Society, Ltd [Londres], 1936, pàg. 22-23. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.romanianculture.org/downloads/Surrealism%20Catalogue.pdf">original</a> el 22 de març 2016 [Consulta: 13 setembre 2015]. </li> <li id="cite_note-144"><a href="#cite_ref-144">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/MIRO/_JOAN/Joan/Miro/Tengo/gran/confianza/fuerza/creadora/nueva/Espana/elpepicul/19780504elpepicul_12/Tes">Joan Miró: «Tengo una gran confianza en la fuerza creadora de la nueva España»</a>» (en castellà). El País, 04-05-1978. [Consulta: 9 octubre 2011]. </li> <li id="cite_note-Calosse2006-145"><a href="#cite_ref-Calosse2006_145-0">↑</a> Jp. A. Calosse. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=9txijlBPT50C&pg=PA78">Miró</a>. Parkstone International, 2006, p. 78–. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-1-78042-534-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-78042-534-4">ISBN 978-1-78042-534-4</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3&rft.au=Jp.+A.+Calosse&rft.date=2006&rft.pub=Parkstone+International&rft.pages=78%E2%80%93&rft.isbn=978-1-78042-534-4&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D9txijlBPT50C%26pg%3DPA78">  <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607121525/https://books.google.cat/books?id=9txijlBPT50C&pg=PA78&hl=ca">Arxivat</a> 2024-06-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-146"><a href="#cite_ref-146">↑</a> Europa Press «Joan Miró, hijo adoptivo de Palma de Mallorca». El Correo Catalán, 01-01-1969 [Consulta: 18 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-147"><a href="#cite_ref-147">↑</a> Sáenz-Díez, Margarita «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1978/09/06/pagina-10/33736661/pdf.html">Joan Miró, primera medalla de oro de la Generalitat</a>». La Vanguardia, 06-09-1978 [Consulta: 18 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-148"><a href="#cite_ref-148">↑</a> Rodríguez, José Antonio «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elpais.com/diario/1978/08/27/sociedad/273016813_850215.html">Concedida a Joan Miró la medalla de oro de Baleares</a>». El País, 27-08-1978 [Consulta: 18 desembre 2013]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131219024924/http://elpais.com/diario/1978/08/27/sociedad/273016813_850215.html">Arxivat</a> 19 de desembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEMalet19927-149"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEMalet19927_149-0">↑</a> <a href="#CITEREFMalet1992">Malet, 1992</a>, p. 7. </li> <li id="cite_note-150"><a href="#cite_ref-150">↑</a> Cases, Antoni «El rei lliurà a Joan Miró la medalla d'or de Belles Arts». Avui, 07-10-1980 [Consulta: 17 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-151"><a href="#cite_ref-151">↑</a> «Joan Miró, medalla d'or del mèrit europeu». Avui, 10-09-1982 [Consulta: 18 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-152"><a href="#cite_ref-152">↑</a> «Diversos actos en honor de Joan Miró en la universidad murciana». El País, 31-03-1983 [Consulta: 17 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-153"><a href="#cite_ref-153">↑</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.conselldemallorca.cat/media/25138/AP-4-9-2006.pdf">Acta de ple celebrat el 4 de setembre de 2006</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190302024514/https://www.conselldemallorca.cat/media/25138/AP-4-9-2006.pdf">Arxivat</a> 2019-03-02 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33780657">.mw-parser-output .linkformat{position:relative;font-family:sans-serif;font-size:0.85em;font-weight:bold;cursor:default;color:#808080;background-color:inherit}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .linkformat{background-color:inherit;color:#009400}}</style><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/14px-PDF_icon_bold.svg.png" decoding="async" width="14" height="16" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/21px-PDF_icon_bold.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/53/PDF_icon_bold.svg/28px-PDF_icon_bold.svg.png 2x" data-file-width="512" data-file-height="585" /> PDF </li> <li id="cite_note-154"><a href="#cite_ref-154">↑</a> Diversos autors. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 22. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-393-5437-1" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-393-5437-1">ISBN 84-393-5437-1</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Museus+i+Centres+de+Patrimoni+Cultural+a+Catalunya&rft.aulast=Diversos+autors&rft.date=2010&rft.pub=Departament+de+Cultura+de+la+Generalitat+de+Catalunya&rft.place=Barcelona&rft.pages=p.+22&rft.isbn=84-393-5437-1">  </li> <li id="cite_note-155"><a href="#cite_ref-155">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20181225110547/https://www.fmirobcn.org/ca/col-leccio/cataleg-obres/">Fitxa de la col·lecció al web de la Fundació</a>». Fundació Joan Miró, 2011. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://fundaciomiro-bcn.org/coleccio.php?idioma=4">original</a> el 2018-12-25. [Consulta: 16 setembre 2011]. </li> <li id="cite_note-GUIA1002-156"><a href="#cite_ref-GUIA1002_156-0">↑</a> <a href="#GUIA10">Clavero, 2010</a>, p.17 </li> <li id="cite_note-fr-157"><a href="#cite_ref-fr_157-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140102200727/http://www.masdearte.com/index.php?view=article&catid=81&id=9700&option=com_content&Itemid=27">masdearte.com 15 d'octubre de 2009. Freixa, presidente del patronato de la Fundación Miró</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.masdearte.com/index.php?view=article&catid=81&id=9700&option=com_content&Itemid=27">original</a> el 2014-01-02. [Consulta: 2 gener 2014]. </li> <li id="cite_note-158"><a href="#cite_ref-158">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150316075320/http://www.fundaciomiro-bcn.org/">Fundació Joan Miró</a>». Fundació Miró. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://fundaciomiro-bcn.org/">original</a> el 2015-03-16. [Consulta: 11 desembre 2009]. </li> <li id="cite_note-159"><a href="#cite_ref-159">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20100402042730/http://miro.palmademallorca.es/index.htm">Joan Miró i l'obra gràfica</a>». Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://miro.palmademallorca.es/index.htm">original</a> el 2010-04-02. [Consulta: 12 desembre 2009]. </li> <li id="cite_note-160"><a href="#cite_ref-160">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130128175928/http://www.centremiro.com/">Visca Mont-roig Miró</a>». Centre Miró. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.centremiro.com/">original</a> el 2013-01-28. [Consulta: 12 desembre 2009]. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200323-161"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200323_161-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 23. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200337-162"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200337_162-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 37. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer200380-163"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer200380_163-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 80. </li> <li id="cite_note-FOOTNOTEPermanyer2003116-164"><a href="#cite_ref-FOOTNOTEPermanyer2003116_164-0">↑</a> <a href="#CITEREFPermanyer2003">Permanyer, 2003</a>, p. 116. </li> <li id="cite_note-territ-165">↑ <a href="#cite_ref-territ_165-0">159,0</a> <a href="#cite_ref-territ_165-1">159,1</a> Rico Lacasa, Pablo J. Miró Territorios Creativos. Mallorca: Centro Atlántico de Arte Moderno, 1996, p. 16-42. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-89152-09-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-89152-09-8">ISBN 84-89152-09-8</a> [Consulta: 3 juliol 2015].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3+Territorios+Creativos&rft.aulast=Rico+Lacasa&rft.aufirst=Pablo+J.&rft.date=1996&rft.pub=Centro+Atl%C3%A1ntico+de+Arte+Moderno&rft.place=Mallorca&rft.pages=16-42&rft.isbn=84-89152-09-8">  </li> <li id="cite_note-lacaixa-166"><a href="#cite_ref-lacaixa_166-0">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20140102131107/http://www.bloc.lacaixa.es/2012/12/lestrella-de-la-caixa.html">La història del Logotip de "La Caixa"</a>». Web. La Caixa. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.bloc.lacaixa.es/2012/12/lestrella-de-la-caixa.html">original</a> el 2 de gener 2014. [Consulta: 31 desembre 2013]. </li> <li id="cite_note-167"><a href="#cite_ref-167">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20111120224725/http://www.laopiniondemalaga.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042500_2_175395__Malaga-Miro-obra-universal-ligada-exito-turismo">El sol de Miró: una obra universal ligada al éxito del turismo español</a>» (en castellà). Laopiniondemalaga.es, 25-04-2008. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.laopiniondemalaga.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008042500_2_175395__Malaga-Miro-obra-universal-ligada-exito-turismo">original</a> el 2011-11-20. [Consulta: 12 desembre 2009]. </li> <li id="cite_note-168"><a href="#cite_ref-168">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.abc.es/cultura/arte/abci-familia-miro-anuncia-renuncia-derechos-logotipo-marca-espana-201511271337_noticia.html">La Familia Miró anuncia su renuncia a los derechos del logotipo Marca España</a>». ABC, 26-11-2015 [Consulta: 28 novembre 2015]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20151127202205/http://www.abc.es/cultura/arte/abci-familia-miro-anuncia-renuncia-derechos-logotipo-marca-espana-201511271337_noticia.html">Arxivat</a> 27 de novembre 2015 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-169"><a href="#cite_ref-169">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20130115214620/http://www.miroquartet.com/">Miró Quartet</a>» (en anglès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.miroquartet.com/">original</a> el 2013-01-15. [Consulta: 12 desembre 2009]. </li> <li id="cite_note-170"><a href="#cite_ref-170">↑</a> «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20080528093526/http://www.sfgate.com/cgi-bin/blogs/sfgate/detail?blogid=19&entry_id=4527">Miro v. Google's doodle</a>» (en angès). Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.sfgate.com/cgi-bin/blogs/sfgate/detail?blogid=19&entry_id=4527">original</a> el 2008-05-28. [Consulta: 7 setembre 2011]. </li> <li id="cite_note-171"><a href="#cite_ref-171">↑</a> Savall, Cristina «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/llegat-joan-miro-2353812">El llegat de Joan Miró</a>». El Periódico de Catalunya, 02-04-2013 [Consulta: 26 desembre 2013]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131227045308/http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/llegat-joan-miro-2353812">Arxivat</a> 27 de desembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> <li id="cite_note-cocktel-172"><a href="#cite_ref-cocktel_172-0">↑</a> Therós, Xavier «<a rel="nofollow" class="external text" href="http://elpais.com/diario/2008/12/22/catalunya/1229911640_850215.html">¿Han visto a Miró?</a>». El País, 22-12-2008 [Consulta: 26 desembre 2013]. <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20131227022515/http://elpais.com/diario/2008/12/22/catalunya/1229911640_850215.html">Arxivat</a> 27 de desembre 2013 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Bibliografia">Bibliografia</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Bibliografia">modifica</a>]</div> <ul><li>Clavero, Jordi J. Fundació Joan Miró. Guia de la Fundació. Barcelona: Ediciones Polígrafa, 2010. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-343-1242-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-343-1242-5">ISBN 978-84-343-1242-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3.+Guia+de+la+Fundaci%C3%B3&rft.aulast=Clavero&rft.aufirst=Jordi+J.&rft.date=2010&rft.pub=Ediciones+Pol%C3%ADgrafa&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-343-1242-5"> </li> <li><a href="/wiki/Jacques_Dupin" title="Jacques Dupin">Dupin, Jacques</a>. Edicions Polígrafa. Miró. 1a ed.. Barcelona: Polígrafa, 1993. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/843430726X" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/843430726X">ISBN 843430726X</a> [Consulta: 10 maig 2014].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3&rft.aulast=Dupin&rft.aufirst=Jacques&rft.date=1993&rft.edition=1a+ed.&rft.pub=Pol%C3%ADgrafa&rft.place=Barcelona&rft.isbn=843430726X"> </li> <li>Escudero, Carmen; Montaner, Teresa. Joan Miró 1893-1993: Catàleg. Fundació Joan Miró - Leonardo Arte, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3+1893-1993%3A+Cat%C3%A0leg&rft.aulast=Escudero&rft.aufirst=Carmen&rft.date=1993&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3+-+Leonardo+Arte"> </li> <li>Escudero, Carme; Montaner, Teresa. Joan Miró, desfilada d'obsessions: 14 juny-2 setembre 2001. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2001. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-923925-9-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-923925-9-2">ISBN 84-923925-9-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3%2C+desfilada+d%27obsessions%3A+14+juny-2+setembre+2001&rft.aulast=Escudero&rft.aufirst=Carme&rft.date=2001&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-923925-9-2"> </li> <li>Green, Christopher. Joan Miró, 1923-1933: el darrer i primer pintor. Fundació Joan Miró - Leonardo Arte, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3%2C+1923-1933%3A+el+darrer+i+primer+pintor&rft.aulast=Green&rft.aufirst=Christopher&rft.date=1993&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3+-+Leonardo+Arte"> </li> <li>Lubar, Robert S. La Mediterrània de Miró: concepción d'una identitat cultural. Fundació Joan Miró - Leonardo Arte, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=La+Mediterr%C3%A0nia+de+Mir%C3%B3%3A+concepci%C3%B3n+d%27una+identitat+cultural&rft.aulast=Lubar&rft.aufirst=Robert+S.&rft.date=1993&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3+-+Leonardo+Arte"> </li> <li>Malet, Rosa Maria (dir.). Obra de Joan Miró. Barcelona: Polígrafa, 1988 (1a ed).<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Obra+de+Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Malet&rft.aufirst=Rosa+Maria+%28dir.%29&rft.date=1988+%281a+ed%29&rft.pub=Pol%C3%ADgrafa&rft.place=Barcelona"> </li> <li>Malet, Rosa Maria. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=o7e_jwEACAAJ">Joan Miró</a>. Barcelona: Edicions 62, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-297-3568-2" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-297-3568-2">ISBN 84-297-3568-2</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Malet&rft.aufirst=Rosa+Maria&rft.date=1992&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-297-3568-2&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Do7e_jwEACAAJ"> </li> <li><a href="/wiki/Rosa_Maria_Malet" class="mw-redirect" title="Rosa Maria Malet">Malet, Rosa Maria</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=jHkKPAAACAAJ">Joan Miró: apunts d'una col·lecció : obres de la Gallery K. AG</a>. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-932159-8-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-932159-8-9">ISBN 978-84-932159-8-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3%3A+apunts+d%27una+col%C2%B7lecci%C3%B3+%3A+obres+de+la+Gallery+K.+AG&rft.aulast=Malet&rft.aufirst=Rosa+Maria&rft.date=2003&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-932159-8-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DjHkKPAAACAAJ"> </li> <li><a href="/wiki/Rosa_Maria_Malet" class="mw-redirect" title="Rosa Maria Malet">Malet, Rosa Maria</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=o7e_jwEACAAJ">Joan Miró</a>. Barcelona: Edicions 62, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-932159-8-9" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-932159-8-9">ISBN 978-84-932159-8-9</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Malet&rft.aufirst=Rosa+Maria&rft.date=2003&rft.pub=Edicions+62&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-932159-8-9&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Do7e_jwEACAAJ"> </li> <li><a href="/wiki/Rosa_Maria_Malet" class="mw-redirect" title="Rosa Maria Malet">Malet, Rosa Maria</a>. De Miró a Barcelona (paper). primera edició. Barcelona: <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a>, 2014. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-94253515" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-94253515">ISBN 978-84-94253515</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=De+Mir%C3%B3+a+Barcelona&rft.aulast=Malet&rft.aufirst=Rosa+Maria&rft.date=2014&rft.edition=primera+edici%C3%B3&rft.pub=%5B%5BFundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3%5D%5D&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-94253515"> </li> <li><a href="/wiki/Josep_Massot" class="mw-disambig" title="Josep Massot">Massot, Josep</a>. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.galaxiagutenberg.com/libros/joan-miro-el-nen-que-parlava-amb-els-arbres/">Joan Miró</a>. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2018. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-17355-05-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-17355-05-0">ISBN 978-84-17355-05-0</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Massot&rft.aufirst=Josep&rft.date=2018&rft.pub=Gal%C3%A0xia+Gutenberg&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-17355-05-0&rft_id=http%3A%2F%2Fwww.galaxiagutenberg.com%2Flibros%2Fjoan-miro-el-nen-que-parlava-amb-els-arbres%2F"> </li> <li>Daniel, Marko; Gale, Matthew. Joan Miró : l'escala de l'evasió (paper). Barcelona: Fundación Joan Miró, 2011. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-938981-0-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-938981-0-6">ISBN 978-84-938981-0-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3+%3A+l%27escala+de+l%27evasi%C3%B3&rft.aulast=Daniel&rft.aufirst=Marko&rft.date=2011&rft.pub=Fundaci%C3%B3n+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-938981-0-6"> </li> <li>Miró, Joan. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=3fQMcgAACAAJ">Epistolari català Joan Miró</a>. Editorial Barcino, 2009. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-7226-756-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-7226-756-5">ISBN 978-84-7226-756-5</a> [Consulta: 16 setembre 2011].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Epistolari+catal%C3%A0+Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Mir%C3%B3&rft.aufirst=Joan&rft.date=2009&rft.pub=Editorial+Barcino&rft.isbn=978-84-7226-756-5&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3D3fQMcgAACAAJ"> </li> <li><a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Permanyer" class="mw-redirect" title="Lluís Permanyer">Permanyer, Lluís</a>. Miró, la vida d'una passió. Barcelona: Edicions de 1984, 2003. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-96061-08-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-96061-08-6">ISBN 84-96061-08-6</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3%2C+la+vida+d%27una+passi%C3%B3&rft.aulast=Permanyer&rft.aufirst=Llu%C3%ADs&rft.date=2003&rft.pub=Edicions+de+1984&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-96061-08-6"> </li> <li>Raillard, Georges. Miró. Madrid: Debate, 1992. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7444-605-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7444-605-8">ISBN 84-7444-605-8</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mir%C3%B3&rft.aulast=Raillard&rft.aufirst=Georges&rft.date=1992&rft.pub=Debate&rft.place=Madrid&rft.isbn=84-7444-605-8"> </li> <li> <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=JWAdAAAACAAJ">Sert: 1928-1979, obra completa : mig segle d'arquitectura</a>. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2004. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-933928-5-7" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-933928-5-7">ISBN 978-84-933928-5-7</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Sert%3A+1928-1979%2C+obra+completa+%3A+mig+segle+d%27arquitectura&rft.date=2004&rft.pub=Fundaci%C3%B3+Joan+Mir%C3%B3&rft.place=Barcelona&rft.isbn=978-84-933928-5-7&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3DJWAdAAAACAAJ"> </li> <li>Torres, Milagros. Joan Miró: un català universal. Revista Quadern n.90, 1993.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3%3A+un+catal%C3%A0+universal&rft.aulast=Torres&rft.aufirst=Milagros&rft.date=1993&rft.pub=Revista+Quadern+n.90"> </li> <li>Rebull, Melania. Joan Miró. Barcelona: Globus y Ediciones Polígrafa, 1994. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-88424-96-5" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-88424-96-5">ISBN 84-88424-96-5</a>.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Joan+Mir%C3%B3&rft.aulast=Rebull&rft.aufirst=Melania&rft.date=1994&rft.pub=Globus+y+Ediciones+Pol%C3%ADgrafa&rft.place=Barcelona&rft.isbn=84-88424-96-5"> </li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs">Enllaços externs</h2>[<a href="/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Enllaços externs">modifica</a>]</div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3" class="extiw" title="commons:Joan Miró">Commons</a> (Galeria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Joan_Mir%C3%B3" class="extiw" title="commons:Category:Joan Miró">Commons</a> (Categoria) <a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q152384?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" class="extiw" title="q:Joan Miró i Ferrà">Viquidites</a> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://fundaciomiro-bcn.org">Fundació Joan Miró</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20150316075320/http://www.fundaciomiro-bcn.org/">Arxivat</a> 2015-03-16 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="https://miro.palmademallorca.es">Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca</a></li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.centremiro.com/planes/inici.php?idioma=ca-es">Centre Miró de Mont-roig del Camp</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20101230142800/http://www.centremiro.com/planes/inici.php?idioma=ca-es">Arxivat</a> 2010-12-30 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Joan_Miró_i_Ferrà" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;color: #202122; background-color: #ccccff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: center;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Mir%C3%B3" title="Plantilla:Miró"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Joan_Miró_i_Ferrà" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a class="mw-selflink selflink">Joan Miró i Ferrà</a></div></th></tr><tr><td class="navbox-abovebelow" colspan="3" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: center;"><div id="Joan_Miró_a_la_Viquipèdia"><a href="/wiki/Categoria:Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" title="Categoria:Joan Miró i Ferrà">Joan Miró a la Viquipèdia</a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Obra pictòrica</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Nord-Sud" title="Nord-Sud">Nord-Sud</a></li> <li><a href="/wiki/Retrat_de_Vicen%C3%A7_Nubiola" title="Retrat de Vicenç Nubiola">Retrat de V. Nubiola</a></li> <li><a href="/wiki/Retrat_d%27una_vaileta" title="Retrat d'una vaileta">Retrat d'una vaileta</a></li> <li><a href="/wiki/Autoretrat_(Mir%C3%B3)" title="Autoretrat (Miró)">Autoretrat (1919)</a></li> <li><a href="/wiki/La_casa_de_la_palmera" title="La casa de la palmera">La casa de la palmera</a></li> <li><a href="/wiki/La_masia_(Mir%C3%B3)" title="La masia (Miró)">La masia</a></li> <li><a href="/wiki/Retrat_de_ballarina_espanyola" title="Retrat de ballarina espanyola">Retrat de ballarina espanyola</a></li> <li><a href="/wiki/La_masovera_(Joan_Mir%C3%B3)" title="La masovera (Joan Miró)">La masovera</a></li> <li><a href="/wiki/Terra_llaurada" title="Terra llaurada">Terra llaurada</a></li> <li><a href="/wiki/Paisatge_catal%C3%A0_(El_ca%C3%A7ador)" title="Paisatge català (El caçador)">Paisatge català (El caçador)</a></li> <li><a href="/wiki/Carnaval_d%27Arlequ%C3%AD" title="Carnaval d'Arlequí">Carnaval d'Arlequí</a></li> <li><a href="/wiki/El_naixement_del_m%C3%B3n_(Joan_Mir%C3%B3)" title="El naixement del món (Joan Miró)">El naixement del món</a></li> <li><a href="/wiki/Photo._Ceci_est_la_couleur_de_mes_r%C3%AAves" title="Photo. Ceci est la couleur de mes rêves">Photo. Ceci est la couleur de mes rêves</a></li> <li><a href="/wiki/Gos_bordant_a_la_lluna" title="Gos bordant a la lluna">Gos bordant a la lluna</a></li> <li><a href="/wiki/Hirondelle_Amour" title="Hirondelle Amour">Hirondelle Amour</a></li> <li><a href="/wiki/Ballarina_espanyola" title="Ballarina espanyola">Ballarina espanyola</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sense_t%C3%ADtol_(Joan_Mir%C3%B3,_1929)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sense títol (Joan Miró, 1929) (encara no existeix)">Sense títol</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Objecte_(Joan_Mir%C3%B3,_1931)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Objecte (Joan Miró, 1931) (encara no existeix)">Objecte</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Construcci%C3%B3_amb_relleu&action=edit&redlink=1" class="new" title="Construcció amb relleu (encara no existeix)">Construcció amb relleu</a></li> <li><a href="/wiki/Flama_en_l%27espai_i_dona_nua" title="Flama en l'espai i dona nua">Flama en l'espai i dona nua</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dona_i_gos_davant_la_lluna&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona i gos davant la lluna (encara no existeix)">Dona i gos davant la lluna</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Corda_i_personatges_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Corda i personatges (Joan Miró) (encara no existeix)">Corda i personatges (Joan Miró)</a></li> <li><a href="/wiki/Home_i_dona_davant_un_munt_d%27excrements" title="Home i dona davant un munt d'excrements">Home i dona davant un munt d'excrements</a></li> <li><a href="/wiki/Natura_morta_del_sabatot" title="Natura morta del sabatot">Natura morta del sabatot</a></li> <li><a href="/wiki/El_segador" title="El segador">El segador (pagès català en revolta)</a></li> <li><a href="/wiki/Aidez_l%27Espagne" title="Aidez l'Espagne">Aidez l'Espagne</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cap_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cap (Joan Miró) (encara no existeix)">Cap</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dona_en_revolta_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona en revolta (Joan Miró) (encara no existeix)">Dona en revolta</a></li> <li><a href="/wiki/Dona_nua_pujant_l%27escala" title="Dona nua pujant l'escala">Dona nua pujant l'escala</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dona_asseguda_I_i_II_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona asseguda I i II (Joan Miró) (encara no existeix)">Dona asseguda I i II</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Varengeville_I_i_II_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Varengeville I i II (Joan Miró) (encara no existeix)">Varengeville I i II</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=L%27estel_matinal_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'estel matinal (Joan Miró) (encara no existeix)">L'estel matinal</a></li> <li><a href="/wiki/Pintura_amb_marc_modernista_(Joan_Mir%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Pintura amb marc modernista (Joan Miró)">Pintura amb marc modernista</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=El_sol_roig_rosega_l%27aranya_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El sol roig rosega l'aranya (Joan Miró) (encara no existeix)">El sol roig rosega l'aranya</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=El_diamant_somriu_al_crepuscle_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="El diamant somriu al crepuscle (Joan Miró) (encara no existeix)">El diamant somriu al crepuscle</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pintura_amb_cordes_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintura amb cordes (Joan Miró) (encara no existeix)">Pintura amb cordes</a></li> <li><a href="/wiki/Autoretrat_(Joan_Mir%C3%B3,_1937-38/1960)" title="Autoretrat (Joan Miró, 1937-38/1960)">Autoretrat (1937-38/1960)</a></li> <li><a href="/wiki/L%27or_de_l%27atzur" title="L'or de l'atzur">L'or de l'atzur</a></li> <li><a href="/wiki/Personatge_davant_el_sol" title="Personatge davant el sol">Personatge davant el sol</a></li> <li><a href="/wiki/Maig_1968_(Mir%C3%B3)" class="mw-redirect" title="Maig 1968 (Miró)">Maig 68</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Personatge,_ocell_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge, ocell (Joan Miró) (encara no existeix)">Personatge, ocell</a></li> <li><a href="/wiki/Mans_volant_cap_a_les_constel%C2%B7lacions" title="Mans volant cap a les constel·lacions">Mans volant cap a les constel·lacions</a></li> <li><a href="/wiki/Dona_(Joan_Mir%C3%B3,_1979)" title="Dona (Joan Miró, 1979)">Dona</a></li></ul> </div></td><td class="navbox-image" rowspan="9" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Dona_i_Ocell.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/150px-Dona_i_Ocell.JPG" decoding="async" width="150" height="288" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/225px-Dona_i_Ocell.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cb/Dona_i_Ocell.JPG/300px-Dona_i_Ocell.JPG 2x" data-file-width="996" data-file-height="1912" /></a></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Sèries</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;">Sèries pictòriques</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Cap_de_pag%C3%A8s_catal%C3%A0" title="Cap de pagès català">Cap de pagès català</a></li> <li><a href="/wiki/Interiors_holandesos" title="Interiors holandesos">Interiors holandesos</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Retrats_imaginaris_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrats imaginaris (Joan Miró) (encara no existeix)">Retrats imaginaris</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Paisatges_animats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Paisatges animats (encara no existeix)">Paisatges animats</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pintures_salvatges_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pintures salvatges (Joan Miró) (encara no existeix)">Pintures salvatges</a></li> <li><a href="/wiki/Pintures_damunt_masonita" title="Pintures damunt masonita">Pintures damunt masonita</a></li> <li><a href="/wiki/Metamorfosis_(Mir%C3%B3)" title="Metamorfosis (Miró)">Metamorfosis</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Retrats_(Joan_Mir%C3%B3,_1938)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Retrats (Joan Miró, 1938) (encara no existeix)">Retrats</a></li> <li><a href="/wiki/Constel%C2%B7lacions_(Mir%C3%B3)" title="Constel·lacions (Miró)">Constel·lacions</a></li> <li><a href="/wiki/L%27esperan%C3%A7a_del_navegant" title="L'esperança del navegant">L'esperança del navegant</a></li> <li><a href="/wiki/Blau_I,_II,_III" title="Blau I, II, III">Tríptic monumental: Blau I, II i III</a></li> <li><a href="/wiki/L%27esperan%C3%A7a_del_condemnat_a_mort" title="L'esperança del condemnat a mort">Tríptic: l’esperança del condemnat a mort</a></li> <li><a href="/wiki/Pintura_sobre_fons_blanc_per_a_la_cel%C2%B7la_d%27un_solitari" title="Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d'un solitari">Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d'un solitari</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Pasterades_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Pasterades (Joan Miró) (encara no existeix)">Pasterades</a> </li> <li><a href="/w/index.php?title=Teles_cremades_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Teles cremades (Joan Miró) (encara no existeix)">Teles cremades</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;">Sèries d'<a href="/w/index.php?title=Obra_gr%C3%A0fica_de_Joan_Mir%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obra gràfica de Joan Miró (encara no existeix)">obra gràfica</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=S%C3%A8rie_Negra_i_Vermella&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sèrie Negra i Vermella (encara no existeix)">Sèrie Negra i Vermella</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A8rie_Barcelona" title="Sèrie Barcelona">Barcelona</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=S%C3%A8rie_Gegants&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sèrie Gegants (encara no existeix)">Gegants</a></li> <li><a href="/wiki/S%C3%A8rie_Gaud%C3%AD" title="Sèrie Gaudí">Gaudí</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Escultura</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Escultura-objecte_(Joan_Mir%C3%B3,_1931)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escultura-objecte (Joan Miró, 1931) (encara no existeix)">Escultura-objecte</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Personatge_amb_paraigua&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge amb paraigua (encara no existeix)">Personatge amb paraigua</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=L%27objecte_del_crepuscle&action=edit&redlink=1" class="new" title="L'objecte del crepuscle (encara no existeix)">L'objecte del crepuscle</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dona_(Joan_Mir%C3%B3,_1946)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona (Joan Miró, 1946) (encara no existeix)">Dona</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ocell_solar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocell solar (encara no existeix)">Ocell solar</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Ocell_lunar&action=edit&redlink=1" class="new" title="Ocell lunar (encara no existeix)">Ocell lunar</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Dona_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Dona (Joan Miró) (encara no existeix)">Dona</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Cap_(Joan_Mir%C3%B3,_1949)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Cap (Joan Miró, 1949) (encara no existeix)">Cap</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Personatge_i_ocell_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personatge i ocell (Joan Miró) (encara no existeix)">Personatge i ocell</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Rellotge_del_vent&action=edit&redlink=1" class="new" title="Rellotge del vent (encara no existeix)">Rellotge del vent</a></li> <li><a href="/wiki/La_car%C3%ADcia_d%27un_ocell" title="La carícia d'un ocell">La carícia d’un ocell</a></li> <li><a href="/wiki/Sa_Majestat_el_rei" title="Sa Majestat el rei">Sa Majestat el Rei</a></li> <li><a href="/wiki/Sa_Majestat_la_reina" title="Sa Majestat la reina">Sa Majestat la Reina</a></li> <li><a href="/wiki/Sa_Altesa_el_pr%C3%ADncep" title="Sa Altesa el príncep">Sa Altesa el Príncep</a></li> <li><a href="/wiki/Maqueta_per_a_Dona,_ocell_i_una_estrella" title="Maqueta per a Dona, ocell i una estrella">Projecte per a un monument (lluna, sol i una estrella)</a></li> <li><a href="/wiki/Parella_d%27enamorats_dels_jocs_de_flors_d%27ametller" title="Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller">Parella d'enamorats dels jocs de flors d'ametller</a></li> <li><a href="/wiki/La_deessa_de_la_mar" title="La deessa de la mar">La deessa de la mar</a></li> <li><a href="/wiki/Femme" title="Femme">Femme</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Porta_(Joan_Mir%C3%B3)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Porta (Joan Miró) (encara no existeix)">Porta</a></li> <li><a href="/wiki/Dona_i_ocell" title="Dona i ocell">Dona i ocell</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%"><a href="/w/index.php?title=Obra_cer%C3%A0mica_de_Joan_Mir%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Obra ceràmica de Joan Miró (encara no existeix)">Obra ceràmica</a></th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/w/index.php?title=Carbassa_amb_ocells&action=edit&redlink=1" class="new" title="Carbassa amb ocells (encara no existeix)">Carbassa amb ocells</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Estela_de_doble_cara&action=edit&redlink=1" class="new" title="Estela de doble cara (encara no existeix)">Estela de doble cara</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Grand_personnage_(Joan_Mir%C3%B3,_1956)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Grand personnage (Joan Miró, 1956) (encara no existeix)">Grand personnage</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Personnage_double_(Joan_Mir%C3%B3,_1956)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Personnage double (Joan Miró, 1956) (encara no existeix)">Personnage double</a></li> <li><a href="/wiki/Murals_del_Sol_i_de_la_Lluna" title="Murals del Sol i de la Lluna">Murals de la Unesco de París</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mural_del_Solomon_Guggenheim&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mural del Solomon Guggenheim (encara no existeix)">Mural del Solomon Guggenheim</a></li> <li><a href="/wiki/Mural_de_l%27Aeroport_de_Barcelona" title="Mural de l'Aeroport de Barcelona">Mural de l'Aeroport de Barcelona</a></li> <li><a href="/wiki/Mosaic_del_Pla_de_l%27Os" title="Mosaic del Pla de l'Os">Mosaic del Pla de l'Os</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Mural_del_Kunsthaus_de_Zuric&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mural del Kunsthaus de Zuric (encara no existeix)">Mural del Kunsthaus de Zuric</a></li> <li><a href="/wiki/Front%C3%B3_al_Wilhelm-Hack_Museum_de_Ludwigshafen" title="Frontó al Wilhelm-Hack Museum de Ludwigshafen">Frontó al Wilhelm-Hack Museum de Ludwigshafen</a></li> <li><a href="/wiki/Mural_del_palau_de_congressos_de_Madrid" class="mw-redirect" title="Mural del palau de congressos de Madrid">Mural del palau de congressos de Madrid</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Obra tèxtil</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Sobreteixims" title="Sobreteixims">Sobreteixims</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li class="mw-empty-elt"></li> <li><a href="/w/index.php?title=Sobreteixim_2&action=edit&redlink=1" class="new" title="Sobreteixim 2 (encara no existeix)">Sobreteixim 2</a></li> <li><a href="/wiki/Sobreteixim_dels_vuit_paraig%C3%BCes" title="Sobreteixim dels vuit paraigües">Sobreteixim dels vuit paraigües</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Tap%C3%ADs" title="Tapís">Tapissos</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_Tarragona" title="Tapís de Tarragona">Tapís de Tarragona</a></li> <li><a href="/wiki/Gran_Tap%C3%ADs_del_World_Trade_Center" title="Gran Tapís del World Trade Center">Gran Tapís del World Trade Center</a></li> <li><a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_National_Gallery_de_Washington_(Joan_Mir%C3%B3)" title="Tapís de la National Gallery de Washington (Joan Miró)">Tapís de la National Gallery de Washington</a></li> <li><a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_Fundaci%C3%B3" title="Tapís de la Fundació">Tapís de la Fundació</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Amics i col·laboradors</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Joan_Prats_i_Vall%C3%A8s" title="Joan Prats i Vallès">Joan Prats</a></li> <li><a href="/wiki/Joaquim_Gomis_i_Serda%C3%B1ons" title="Joaquim Gomis i Serdañons">Joaquim Gomis</a></li> <li><a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert_i_L%C3%B3pez" title="Josep Lluís Sert i López">Josep Lluís Sert</a></li> <li><a href="/wiki/Josep_Llorens_i_Artigas" title="Josep Llorens i Artigas">Josep Llorens i Artigas</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Gardy_Artigas" title="Joan Gardy Artigas">Joan Gardy Artigas</a></li> <li><a href="/wiki/Josep_Royo" title="Josep Royo">Josep Royo</a></li> <li><a href="/wiki/Francesc_Catal%C3%A0_Roca" class="mw-redirect" title="Francesc Català Roca">Francesc Català Roca</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Barbar%C3%A0_i_G%C3%B3mez" title="Joan Barbarà i Gómez">Joan Barbarà</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Espais mironians</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"></div><table class="nowraplinks navbox-subgroup" style="border-spacing:0"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Fundació Joan Miró">Fundació Joan Miró</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Tornaveu_de_l%27auditori_de_la_Fundaci%C3%B3_Joan_Mir%C3%B3" title="Tornaveu de l'auditori de la Fundació Joan Miró">Tornaveu de l'auditori de la Fundació Joan Miró</a></li> <li><a href="/wiki/Tap%C3%ADs_de_la_Fundaci%C3%B3" title="Tapís de la Fundació">Tapís de la Fundació</a></li> <li><a href="/wiki/Espai_13" title="Espai 13">Espai 13</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Mir%C3%B3_Mallorca_Fundaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Miró Mallorca Fundació">Miró Mallorca Fundació</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Son_Abrines" class="mw-redirect" title="Son Abrines">Son Abrines</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Son_Boter&action=edit&redlink=1" class="new" title="Son Boter (encara no existeix)">Son Boter</a></li> <li><a href="/w/index.php?title=Murals_de_la_Fundaci%C3%B3_Pilar_i_Joan_Mir%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Murals de la Fundació Pilar i Joan Miró (encara no existeix)">Murals de la Fundació Pilar i Joan Miró</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Mont-roig_del_Camp" title="Mont-roig del Camp">Mont-roig del Camp</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Centre_Mir%C3%B3" title="Centre Miró">Centre Miró</a></li> <li><a href="/wiki/Mas_Mir%C3%B3" title="Mas Miró">Mas Miró</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;"><a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Maeght" title="Fundació Maeght">Fundació Maeght</a></th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Laberint_Mir%C3%B3" title="Laberint Miró">Laberint Miró</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%;color: #202122; background-color: #ddddff; font-weight:normal;">Altres</th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Parc_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Parc Joan Miró">Parc Joan Miró</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table><div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Exposicions</th><td class="navbox-list navbox-even hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Mir%C3%B3,_l%27altre" title="Miró, l'altre">Miró, l'altre</a></li> <li><a href="/wiki/Joan_Mir%C3%B3._L%27escala_de_l%27evasi%C3%B3" title="Joan Miró. L'escala de l'evasió">Joan Miró. L'escala de l'evasió</a></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="color: #202122; background-color: #ddddff; padding-left: 1em; padding-right: 1em; text-align: right;;width:1%">Vegeu també</th><td class="navbox-list navbox-odd hlist" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/Agrupaci%C3%B3_Courbet" title="Agrupació Courbet">Agrupació Courbet</a></li> <li><a href="/wiki/ADLAN" title="ADLAN">ADLAN</a></li> <li><a href="/wiki/Premi_Joan_Mir%C3%B3" class="mw-redirect" title="Premi Joan Miró">Premi Joan Miró</a></li> <li><a href="/wiki/(4329)_Mir%C3%B3" title="(4329) Miró">(4329) Miró</a></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-labelledby="Medalla_d&#039;Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" style="padding:3px"><table class="nowraplinks collapsible collapsed navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="col" class="navbox-title" colspan="3" style="background:#EEB422;"><div class="plainlinks hlist navbar mini"><ul><li class="nv-view"><a href="/wiki/Plantilla:Medalles_d%27Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Plantilla:Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya"><img alt="Vegeu aquesta plantilla" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/18px-Commons-emblem-notice.svg.png" decoding="async" width="18" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/27px-Commons-emblem-notice.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Commons-emblem-notice.svg/36px-Commons-emblem-notice.svg.png 2x" data-file-width="48" data-file-height="48" /></a></li></ul></div><div id="Medalla_d&#039;Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" style="font-size:114%;margin:0 4em"><a href="/wiki/Medalla_d%27Or_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya">Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya</a></div></th></tr><tr><td colspan="2" class="navbox-list navbox-odd" style="width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em">1978: <a class="mw-selflink selflink">Joan Miró</a>  · 1979: <a href="/wiki/Pau_Casals_i_Defill%C3%B3" title="Pau Casals i Defilló">Pau Casals</a>  · 1980: <a href="/wiki/Joan_Coromines_i_Vigneaux" title="Joan Coromines i Vigneaux">Joan Coromines</a>, <a href="/wiki/Josep_Pla_i_Casadevall" title="Josep Pla i Casadevall">Josep Pla</a>, <a href="/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3" title="Salvador Espriu i Castelló">Salvador Espriu</a>, <a href="/wiki/Frederic_Mompou_i_Dencausse" title="Frederic Mompou i Dencausse">Frederic Mompou</a>, <a href="/wiki/Jordi_Rubi%C3%B3_i_Balaguer" title="Jordi Rubió i Balaguer">Jordi Rubió i Balaguer</a>  · 1981: <a href="/wiki/Joan_Rebull_Torroja" title="Joan Rebull Torroja">Joan Rebull</a>, <a href="/wiki/Josep_Vicen%C3%A7_Foix_i_Mas" title="Josep Vicenç Foix i Mas">JV Foix</a>, <a href="/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Sert_i_L%C3%B3pez" title="Josep Lluís Sert i López">Josep Lluís Sert</a>, <a href="/wiki/Salvador_Dal%C3%AD_i_Dom%C3%A8nech" title="Salvador Dalí i Domènech">Salvador Dalí</a>  · 1982: <a href="/wiki/Montserrat_Caball%C3%A9_i_Folch" title="Montserrat Caballé i Folch">Montserrat Caballé</a>, <a href="/wiki/Vict%C3%B2ria_dels_%C3%80ngels" title="Victòria dels Àngels">Victòria dels Àngels</a>, <a href="/wiki/Apel%C2%B7les_Fenosa_i_Florensa" title="Apel·les Fenosa i Florensa">Apel·les Fenosa</a>  · 1983: <a href="/wiki/Joan_Fuster_i_Ortells" title="Joan Fuster i Ortells">Joan Fuster</a>, <a href="/wiki/Francesc_de_Borja_Moll_i_Casasnovas" title="Francesc de Borja Moll i Casasnovas">Francesc de Borja Moll</a>, <a href="/wiki/Antoni_T%C3%A0pies_i_Puig" title="Antoni Tàpies i Puig">Antoni Tàpies</a>, <a href="/wiki/Al%C3%ADcia_de_Larrocha_i_de_la_Calle" title="Alícia de Larrocha i de la Calle">Alícia de Larrocha</a>  · 1984: <a href="/wiki/Josep_Carreras_i_Coll" title="Josep Carreras i Coll">Josep Carreras</a>, <a href="/wiki/Antoni_Clav%C3%A9_i_Sanmart%C3%AD" title="Antoni Clavé i Sanmartí">Antoni Clavé</a>  · 1985: <a href="/wiki/Joan_Antoni_Samaranch_i_Torell%C3%B3" title="Joan Antoni Samaranch i Torelló">Joan Antoni Samaranch</a>, <a href="/wiki/Miquel_Batllori_i_Munn%C3%A9" title="Miquel Batllori i Munné">Miquel Batllori</a>  · 1986: <a href="/wiki/Frederic_Mar%C3%A8s_i_Deulovol" title="Frederic Marès i Deulovol">Frederic Marès</a>  · 1988: <a href="/wiki/Federico_Mayor_Zaragoza" title="Federico Mayor Zaragoza">Federico Mayor</a>, <a href="/wiki/Raimon_Noguera_i_de_Guzman" title="Raimon Noguera i de Guzman">Raimon Noguera</a>, <a href="/wiki/Joan_Sard%C3%A0_i_Dexeus" title="Joan Sardà i Dexeus">Joan Sardà</a>, <a href="/wiki/Miquel_Coll_i_Alentorn" title="Miquel Coll i Alentorn">Miquel Coll</a>  · 1990: <a href="/wiki/Ramon_Aramon_i_Serra" title="Ramon Aramon i Serra">Ramon Aramon</a>  · 1991: <a href="/wiki/Narc%C3%ADs_Jubany_i_Arnau" title="Narcís Jubany i Arnau">Narcís Jubany</a>  · 1993: <a href="/wiki/Ramon_Roca_i_Puig" title="Ramon Roca i Puig">Ramon Roca</a>  · 1997: <a href="/wiki/Jaume_Aragall_i_Garriga" title="Jaume Aragall i Garriga">Jaume Aragall</a>, <a href="/wiki/Raimon" title="Raimon">Raimon</a>, <a href="/wiki/Monestir_de_Montserrat" title="Monestir de Montserrat">Monestir de Montserrat</a>  · 1999: <a href="/wiki/Miquel_Mart%C3%AD_i_Pol" title="Miquel Martí i Pol">Miquel Martí i Pol</a>, <a href="/wiki/Xavier_Montsalvatge_i_Bassols" title="Xavier Montsalvatge i Bassols">Xavier Montsalvatge</a>  · 2000 : <a href="/wiki/Pierre_Vilar" title="Pierre Vilar">Pierre Vilar</a>, <a href="/wiki/Josep_Benet_i_Morell" title="Josep Benet i Morell">Josep Benet</a>  · 2001: <a href="/wiki/Joan_Triad%C3%BA_i_Font" title="Joan Triadú i Font">Joan Triadú</a>, <a href="/wiki/Hospital_de_la_Santa_Creu_i_Sant_Pau" title="Hospital de la Santa Creu i Sant Pau">Hospital de Sant Pau</a>, <a href="/wiki/Jordi_Carbonell_i_de_Ballester" title="Jordi Carbonell i de Ballester">Jordi Carbonell</a>  · 2003: <a href="/wiki/Josep_Maria_Castellet_i_D%C3%ADaz_de_Coss%C3%ADo" title="Josep Maria Castellet i Díaz de Cossío">Josep M. Castellet</a>, <a href="/wiki/Francesc_Candel_Tortajada" title="Francesc Candel Tortajada">Francesc Candel</a>, <a href="/wiki/Ramon_Margalef_i_L%C3%B3pez" title="Ramon Margalef i López">Ramon Margalef</a>, <a href="/wiki/Joaquim_Molas_i_Batllori" title="Joaquim Molas i Batllori">Joaquim Molas</a>, <a href="/wiki/Antoni_Pladevall_i_Font" title="Antoni Pladevall i Font">Antoni Pladevall</a>  · 2004: <a href="/wiki/Joan_Or%C3%B3_i_Florensa" title="Joan Oró i Florensa">Joan Oró</a>  · 2005: <a href="/wiki/Gregorio_L%C3%B3pez_Raimundo" title="Gregorio López Raimundo">Gregorio López</a>, <a href="/wiki/Joan_Revent%C3%B3s_i_Carner" title="Joan Reventós i Carner">Joan Reventós</a>, <a href="/wiki/Caixa_de_Pensions_per_a_la_Vellesa_i_d%27Estalvis" class="mw-redirect" title="Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis">Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis</a>  · 2006: <a href="/wiki/Antoni_Guti%C3%A9rrez_D%C3%ADaz" title="Antoni Gutiérrez Díaz">Antoni Gutiérrez</a>  · 2007: <a href="/wiki/Jordi_Pujol_i_Soley" title="Jordi Pujol i Soley">Jordi Pujol</a>, <a href="/wiki/Pasqual_Maragall_i_Mira" title="Pasqual Maragall i Mira">Pasqual Maragall</a>  · 2008: <a href="/wiki/Mois%C3%A8s_Broggi_i_Vall%C3%A8s" title="Moisès Broggi i Vallès">Moisès Broggi</a>, <a href="/wiki/Montserrat_Carulla_i_Ventura" title="Montserrat Carulla i Ventura">Montserrat Carulla</a>  · 2009: <a href="/wiki/M%C3%A8xic" title="Mèxic">Poble mexicà</a>, <a href="/wiki/Bombers_de_la_Generalitat_de_Catalunya" title="Bombers de la Generalitat de Catalunya">Cos de Bombers de la Generalitat</a>  · 2010: <a href="/wiki/Jordi_Sol%C3%A9_i_Tura" title="Jordi Solé i Tura">Jordi Solé</a> (pòstum), <a href="/wiki/Institut_d%27Estudis_Catalans" title="Institut d'Estudis Catalans">Institut d'Estudis Catalans</a>, <a href="/wiki/Reial_Monestir_de_Santa_Maria_de_Poblet" title="Reial Monestir de Santa Maria de Poblet">Abadia de Poblet</a>  · 2011: <a href="/wiki/Heribert_Barrera_i_Costa" title="Heribert Barrera i Costa">Heribert Barrera</a> (pòstum)  · 2012: <a href="/wiki/Josep_Maria_Ainaud_de_Lasarte" title="Josep Maria Ainaud de Lasarte">Josep Maria Ainaud</a>, <a href="/wiki/Antoni_Maria_Badia_i_Margarit" title="Antoni Maria Badia i Margarit">Antoni Maria Badia</a>  · 2013: <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Mart%C3%ADnez_i_Sistach" title="Lluís Martínez i Sistach">Lluís Martínez</a>, <a href="/wiki/Max_Cahner_i_Garcia" title="Max Cahner i Garcia">Max Cahner</a> (pòstum), <a href="/wiki/Oriol_Bohigas_i_Guardiola" title="Oriol Bohigas i Guardiola">Oriol Bohigas</a>  · 2014: <a href="/wiki/Jordi_Savall_i_Bernadet" title="Jordi Savall i Bernadet">Jordi Savall</a>  · 2015: <a href="/wiki/Neus_Catal%C3%A0_i_Pallej%C3%A0" title="Neus Català i Pallejà">Neus Català</a>, <a href="/wiki/Josep_Maria_Espin%C3%A0s_i_Massip" title="Josep Maria Espinàs i Massip">Josep Maria Espinàs</a>, <a href="/wiki/Joan_Rod%C3%A9s_Teixidor" class="mw-redirect" title="Joan Rodés Teixidor">Joan Rodés</a>  · 2016: <a href="/wiki/Muriel_Casals_i_Couturier" title="Muriel Casals i Couturier">Muriel Casals</a> (pòstum)  · 2018: <a href="/wiki/Carme_Forcadell_i_Llu%C3%ADs" title="Carme Forcadell i Lluís">Carme Forcadell</a>, <a href="/wiki/Carles_Viver_i_Pi-Sunyer" title="Carles Viver i Pi-Sunyer">Carles Viver</a>, <a href="/wiki/RCR_Arquitectes" title="RCR Arquitectes">RCR Arquitectes</a>  · 2019: <a href="/wiki/Anna_Cabr%C3%A9_i_Pla" title="Anna Cabré i Pla">Anna Cabré</a>, <a href="/wiki/Josep_Vallverd%C3%BA_i_Aixal%C3%A0" title="Josep Vallverdú i Aixalà">Josep Vallverdú</a>  · 2020: <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Llach_i_Grande" title="Lluís Llach i Grande">Lluís Llach</a>, <a href="/wiki/Maria_Teresa_Codina_i_Mir" title="Maria Teresa Codina i Mir">Teresa Codina</a>  · 2021: <a href="/wiki/Arcadi_Oliveres_i_Boadella" title="Arcadi Oliveres i Boadella">Arcadi Oliveres</a> (pòstum), <a href="/wiki/Josefina_Castellv%C3%AD_i_Piulachs" title="Josefina Castellví i Piulachs">Josefina Castellví</a>  · 2022: <a href="/wiki/Roser_Capdevila_i_Valls" title="Roser Capdevila i Valls">Roser Capdevila</a>, <a href="/wiki/Antoni_Vila_i_Casas" title="Antoni Vila i Casas">Antoni Vila</a></div></td><td class="navbox-image" rowspan="1" style="width:1px;padding:0px 0px 0px 2px"><div><a href="/wiki/Fitxer:Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg/90px-Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg.png" decoding="async" width="90" height="104" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg/135px-Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/cf/Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg/180px-Seal_of_the_Generalitat_of_Catalonia.svg.png 2x" data-file-width="825" data-file-height="950" /></a></div></td></tr></tbody></table></div> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n79-038450">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/CANTIC" class="mw-redirect" title="CANTIC">CANTIC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://cantic.bnc.cat/registre/981058521465606706">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX1720936">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb119162738">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/118582712">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n79038450">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/9850739">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/ISNI" class="mw-redirect" title="ISNI">ISNI</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://isni.org/isni/0000000120990089">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/LIBRIS" title="LIBRIS">SELIBR</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://libris.kb.se/auth/205350">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027031748">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/BIBSYS" title="BIBSYS">BIBSYS</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ask.bibsys.no/ask/action/result?cmd=&kilde=biblio&cql=bs.autid+%3D+90119623&feltselect=bs.autid">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Union_List_of_Artist_Names" title="Union List of Artist Names">ULAN</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.getty.edu/vow/ULANFullDisplay?find=&role=&nation=&subjectid=500014094">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Library_of_Australia" class="mw-redirect" title="National Library of Australia">NLA</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://nla.gov.au/anbd.aut-an35355358">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/National_Diet_Library" class="mw-redirect" title="National Diet Library">NDL</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://id.ndl.go.jp/auth/ndlna/00450172">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=jn20000701244&CON_LNG=ENG">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Istituto_Centrale_per_il_Catalogo_Unico" title="Istituto Centrale per il Catalogo Unico">ICCU</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://opac.sbn.it/nome/CFIV028952">1</a>)</li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/joan-miro-i-ferra">1</a>)</li> <li><a href="/wiki/Europeana" title="Europeana">Europeana</a> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://data.europeana.eu/agent/base/54656">1</a>)</li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Miró_i_Ferrà&oldid=34203716">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Miró_i_Ferrà&oldid=34203716</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0" title="Categoria:Joan Miró i Ferrà">Joan Miró i Ferrà</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_enlla%C3%A7os_externs_no_actius" title="Categoria:Articles amb enllaços externs no actius">Articles amb enllaços externs no actius</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_etiquetes_de_Wikidata_sense_traducci%C3%B3" title="Categoria:Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció">Pàgines amb etiquetes de Wikidata sense traducció</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_mides_d%27imatge_que_contenen_px_addicionals" title="Categoria:Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals">Pàgines amb mides d'imatge que contenen px addicionals</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Infotaula_persona_sense_par%C3%A0metres" title="Categoria:Infotaula persona sense paràmetres">Infotaula persona sense paràmetres</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Llista_d%27articles_de_qualitat" title="Categoria:Llista d'articles de qualitat">Llista d'articles de qualitat</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_CANTIC" title="Categoria:Articles amb identificador CANTIC">Articles amb identificador CANTIC</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_identificador_Europeana" title="Categoria:Articles amb identificador Europeana">Articles amb identificador Europeana</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_de_qualitat_d%27art" title="Categoria:Articles de qualitat d'art">Articles de qualitat d'art</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 5 nov 2024 a les 21:24.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>. </li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-g2dn4","wgBackendResponseTime":173,"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"2.225","walltime":"2.854","ppvisitednodes":{"value":35377,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":366245,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":106406,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":25,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":5,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":122397,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":36,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 2510.549 1 -total"," 69.63% 1748.102 1 Plantilla:Infotaula_persona"," 59.86% 1502.835 1 Plantilla:Infobox_person"," 59.29% 1488.542 1 Plantilla:Infobox_person/formatglobal"," 58.89% 1478.415 1 Plantilla:InfoboxFrame"," 21.82% 547.813 31 Plantilla:If_empty"," 13.27% 333.185 2 Plantilla:Referències"," 5.80% 145.686 1 Plantilla:Identifiers"," 5.34% 134.120 34 Plantilla:Ref-llibre"," 5.11% 128.309 107 Plantilla:Identificador"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"1.264","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":6867052,"limit":52428800},"limitreport-profile":[["?","420","28.4"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getEntityStatements","400","27.0"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::find","220","14.9"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getLabel","100","6.8"],["type","40","2.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::getExpandedArgument","40","2.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::len","40","2.7"],["(for generator)","40","2.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::callParserFunction","40","2.7"],["MediaWiki\\Extension\\Scribunto\\Engines\\LuaSandbox\\LuaSandboxCallback::sub","40","2.7"],["[others]","100","6.8"]]},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-88l8n","timestamp":"20241124203819","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Joan Mir\u00f3 i Ferr\u00e0","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q152384","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q152384","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2006-01-29T17:48:20Z","dateModified":"2024-11-05T20:24:54Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/7\/7e\/Joan_Miro_%28cropped%29.jpg","headline":"pintor catal\u00e0"}</script> </body> </html>