CINXE.COM

<!DOCTYPE html> <html class="client-nojs vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available" lang="ca" dir="ltr"> <head> <meta charset="UTF-8"> <title>Mallorca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</title> <script>(function(){var className="client-js vector-feature-language-in-header-enabled vector-feature-language-in-main-page-header-disabled vector-feature-sticky-header-disabled vector-feature-page-tools-pinned-disabled vector-feature-toc-pinned-clientpref-1 vector-feature-main-menu-pinned-disabled vector-feature-limited-width-clientpref-1 vector-feature-limited-width-content-enabled vector-feature-custom-font-size-clientpref-1 vector-feature-appearance-pinned-clientpref-1 vector-feature-night-mode-enabled skin-theme-clientpref-day vector-toc-available";var cookie=document.cookie.match(/(?:^|; )cawikimwclientpreferences=([^;]+)/);if(cookie){cookie[1].split('%2C').forEach(function(pref){className=className.replace(new RegExp('(^| )'+pref.replace(/-clientpref-\w+$|[^\w-]+/g,'')+'-clientpref-\\w+( |$)'),'$1'+pref+'$2');});}document.documentElement.className=className;}());RLCONF={"wgBreakFrames":false,"wgSeparatorTransformTable":[",\t.",".\t,"],"wgDigitTransformTable":["",""], "wgDefaultDateFormat":"dmy","wgMonthNames":["","gener","febrer","març","abril","maig","juny","juliol","agost","setembre","octubre","novembre","desembre"],"wgRequestId":"0d4eb056-8087-4b28-a3df-fd99c4e95996","wgCanonicalNamespace":"","wgCanonicalSpecialPageName":false,"wgNamespaceNumber":0,"wgPageName":"Mallorca","wgTitle":"Mallorca","wgCurRevisionId":34269374,"wgRevisionId":34269374,"wgArticleId":1779,"wgIsArticle":true,"wgIsRedirect":false,"wgAction":"view","wgUserName":null,"wgUserGroups":["*"],"wgCategories":["Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback","Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament","Mapes amb diverses figures","Articles amb coordenades","Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata","Control d'autoritats","Pàgines que usen l'extensió Kartographer","Mallorca"],"wgPageViewLanguage":"ca","wgPageContentLanguage":"ca","wgPageContentModel":"wikitext","wgRelevantPageName":"Mallorca","wgRelevantArticleId":1779, "wgIsProbablyEditable":true,"wgRelevantPageIsProbablyEditable":true,"wgRestrictionEdit":[],"wgRestrictionMove":[],"wgNoticeProject":"wikipedia","wgCiteReferencePreviewsActive":true,"wgMediaViewerOnClick":true,"wgMediaViewerEnabledByDefault":true,"wgPopupsFlags":0,"wgVisualEditor":{"pageLanguageCode":"ca","pageLanguageDir":"ltr","pageVariantFallbacks":"ca"},"wgMFDisplayWikibaseDescriptions":{"search":true,"watchlist":true,"tagline":true,"nearby":true},"wgWMESchemaEditAttemptStepOversample":false,"wgWMEPageLength":100000,"wgCoordinates":{"lat":39.616666666667,"lon":2.9833333333333},"wgRelatedArticlesCompat":[],"wgCentralAuthMobileDomain":false,"wgEditSubmitButtonLabelPublish":true,"wgULSPosition":"interlanguage","wgULSisCompactLinksEnabled":false,"wgVector2022LanguageInHeader":true,"wgULSisLanguageSelectorEmpty":false,"wgWikibaseItemId":"Q8828","wgCheckUserClientHintsHeadersJsApi":["brands","architecture","bitness","fullVersionList","mobile","model","platform","platformVersion"], "GEHomepageSuggestedEditsEnableTopics":true,"wgGETopicsMatchModeEnabled":false,"wgGEStructuredTaskRejectionReasonTextInputEnabled":false,"wgGELevelingUpEnabledForUser":false};RLSTATE={"ext.globalCssJs.user.styles":"ready","site.styles":"ready","user.styles":"ready","ext.globalCssJs.user":"ready","user":"ready","user.options":"loading","ext.kartographer.style":"ready","ext.cite.styles":"ready","skins.vector.search.codex.styles":"ready","skins.vector.styles":"ready","skins.vector.icons":"ready","jquery.tablesorter.styles":"ready","ext.wikimediamessages.styles":"ready","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript":"ready","ext.uls.interlanguage":"ready","wikibase.client.init":"ready","wikibase.client.data-bridge.externalModifiers":"ready","ext.wikimediaBadges":"ready"};RLPAGEMODULES=["ext.kartographer.staticframe","ext.cite.ux-enhancements","mediawiki.page.media","site","mediawiki.page.ready","jquery.tablesorter","mediawiki.toc","skins.vector.js","ext.centralNotice.geoIP", "ext.centralNotice.startUp","ext.gadget.UkensKonkurranse","ext.gadget.refToolbar","ext.gadget.charinsert","ext.gadget.AltresViccionari","ext.gadget.purgetab","ext.gadget.DocTabs","ext.gadget.switcher","ext.urlShortener.toolbar","ext.centralauth.centralautologin","mmv.bootstrap","ext.popups","ext.visualEditor.desktopArticleTarget.init","ext.visualEditor.targetLoader","ext.echo.centralauth","ext.eventLogging","ext.wikimediaEvents","ext.navigationTiming","ext.uls.interface","ext.cx.eventlogging.campaigns","ext.cx.uls.quick.actions","wikibase.client.vector-2022","wikibase.client.data-bridge.init","ext.checkUser.clientHints","ext.growthExperiments.SuggestedEditSession","oojs-ui.styles.icons-media","oojs-ui-core.icons","wikibase.sidebar.tracking"];</script> <script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.loader.impl(function(){return["user.options@12s5i",function($,jQuery,require,module){mw.user.tokens.set({"patrolToken":"+\\","watchToken":"+\\","csrfToken":"+\\"}); }];});});</script> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=ext.cite.styles%7Cext.kartographer.style%7Cext.uls.interlanguage%7Cext.visualEditor.desktopArticleTarget.noscript%7Cext.wikimediaBadges%7Cext.wikimediamessages.styles%7Cjquery.tablesorter.styles%7Cskins.vector.icons%2Cstyles%7Cskins.vector.search.codex.styles%7Cwikibase.client.data-bridge.externalModifiers%7Cwikibase.client.init&only=styles&skin=vector-2022"> <script async="" src="/w/load.php?lang=ca&modules=startup&only=scripts&raw=1&skin=vector-2022"></script> <meta name="ResourceLoaderDynamicStyles" content=""> <link rel="stylesheet" href="/w/load.php?lang=ca&modules=site.styles&only=styles&skin=vector-2022"> <meta name="generator" content="MediaWiki 1.44.0-wmf.4"> <meta name="referrer" content="origin"> <meta name="referrer" content="origin-when-cross-origin"> <meta name="robots" content="max-image-preview:standard"> <meta name="format-detection" content="telephone=no"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/1200px-Flag_of_Mallorca.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="1200"> <meta property="og:image:height" content="800"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/800px-Flag_of_Mallorca.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="800"> <meta property="og:image:height" content="533"> <meta property="og:image" content="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/640px-Flag_of_Mallorca.svg.png"> <meta property="og:image:width" content="640"> <meta property="og:image:height" content="427"> <meta name="viewport" content="width=1120"> <meta property="og:title" content="Mallorca - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure"> <meta property="og:type" content="website"> <link rel="preconnect" href="//upload.wikimedia.org"> <link rel="alternate" media="only screen and (max-width: 640px)" href="//ca.m.wikipedia.org/wiki/Mallorca"> <link rel="alternate" type="application/x-wiki" title="Modifica" href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit"> <link rel="apple-touch-icon" href="/static/apple-touch/wikipedia.png"> <link rel="icon" href="/static/favicon/wikipedia.ico"> <link rel="search" type="application/opensearchdescription+xml" href="/w/rest.php/v1/search" title="Viquipèdia (ca)"> <link rel="EditURI" type="application/rsd+xml" href="//ca.wikipedia.org/w/api.php?action=rsd"> <link rel="canonical" href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mallorca"> <link rel="license" href="https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/deed.ca"> <link rel="alternate" type="application/atom+xml" title="Canal de sindicació Atom Viquipèdia" href="/w/index.php?title=Especial:Canvis_recents&feed=atom"> <link rel="dns-prefetch" href="//meta.wikimedia.org" /> <link rel="dns-prefetch" href="//login.wikimedia.org"> </head> <body class="skin--responsive skin-vector skin-vector-search-vue mediawiki ltr sitedir-ltr mw-hide-empty-elt ns-0 ns-subject mw-editable page-Mallorca rootpage-Mallorca skin-vector-2022 action-view"><a class="mw-jump-link" href="#bodyContent">Vés al contingut</a> <div class="vector-header-container"> <header class="vector-header mw-header"> <div class="vector-header-start"> <nav class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown vector-main-menu-dropdown vector-button-flush-left vector-button-flush-right" > <input type="checkbox" id="vector-main-menu-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-main-menu-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Menú principal" > <label id="vector-main-menu-dropdown-label" for="vector-main-menu-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-menu mw-ui-icon-wikimedia-menu"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Menú principal</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-main-menu-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-main-menu" class="vector-main-menu vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-main-menu-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="main-menu-pinned" data-pinnable-element-id="vector-main-menu" data-pinned-container-id="vector-main-menu-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-main-menu-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Menú principal</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-main-menu.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-navigation" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-navigation" > <div class="vector-menu-heading"> Navegació </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-mainpage-description" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Portada" title="Visiteu la pàgina principal [z]" accesskey="z"><span>Portada</span></a></li><li id="n-randompage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Article_aleatori" title="Carrega una pàgina a l’atzar [x]" accesskey="x"><span>Article a l'atzar</span></a></li><li id="n-Articles-de-qualitat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Articles_de_qualitat"><span>Articles de qualitat</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-Comunitat" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-Comunitat" > <div class="vector-menu-heading"> Comunitat </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="n-portal" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Portal" title="Sobre el projecte, què podeu fer, on trobareu les coses"><span>Portal viquipedista</span></a></li><li id="n-Agenda-d'actes" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Trobades"><span>Agenda d'actes</span></a></li><li id="n-recentchanges" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Canvis_recents" title="Una llista dels canvis recents al wiki [r]" accesskey="r"><span>Canvis recents</span></a></li><li id="n-La-taverna" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:La_taverna"><span>La taverna</span></a></li><li id="n-contactpage" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Contacte"><span>Contacte</span></a></li><li id="n-Xat" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Canals_IRC"><span>Xat</span></a></li><li id="n-help" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Ajuda" title="El lloc per a saber més coses"><span>Ajuda</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> <a href="/wiki/Portada" class="mw-logo"> <img class="mw-logo-icon" src="/static/images/icons/wikipedia.png" alt="" aria-hidden="true" height="50" width="50"> <span class="mw-logo-container skin-invert"> <img class="mw-logo-wordmark" alt="Viquipèdia" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-wordmark-ca.svg" style="width: 7.5em; height: 1.4375em;"> <img class="mw-logo-tagline" alt="l'Enciclopèdia Lliure" src="/static/images/mobile/copyright/wikipedia-tagline-ca.svg" width="120" height="14" style="width: 7.5em; height: 0.875em;"> </span> </a> </div> <div class="vector-header-end"> <div id="p-search" role="search" class="vector-search-box-vue vector-search-box-collapses vector-search-box-show-thumbnail vector-search-box-auto-expand-width vector-search-box"> <a href="/wiki/Especial:Cerca" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only search-toggle" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f"><span class="vector-icon mw-ui-icon-search mw-ui-icon-wikimedia-search"></span> <span>Cerca</span> </a> <div class="vector-typeahead-search-container"> <div class="cdx-typeahead-search cdx-typeahead-search--show-thumbnail cdx-typeahead-search--auto-expand-width"> <form action="/w/index.php" id="searchform" class="cdx-search-input cdx-search-input--has-end-button"> <div id="simpleSearch" class="cdx-search-input__input-wrapper" data-search-loc="header-moved"> <div class="cdx-text-input cdx-text-input--has-start-icon"> <input class="cdx-text-input__input" type="search" name="search" placeholder="Cerca a Viquipèdia" aria-label="Cerca a Viquipèdia" autocapitalize="sentences" title="Cerca a la Viquipèdia [f]" accesskey="f" id="searchInput" > <span class="cdx-text-input__icon cdx-text-input__start-icon"></span> </div> <input type="hidden" name="title" value="Especial:Cerca"> </div> <button class="cdx-button cdx-search-input__end-button">Cerca</button> </form> </div> </div> </div> <nav class="vector-user-links vector-user-links-wide" aria-label="Eines personals"> <div class="vector-user-links-main"> <div id="p-vector-user-menu-preferences" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-userpage" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown " title="Change the appearance of the page's font size, width, and color" > <input type="checkbox" id="vector-appearance-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-appearance-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Aparença" > <label id="vector-appearance-dropdown-label" for="vector-appearance-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-appearance mw-ui-icon-wikimedia-appearance"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Aparença</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-appearance-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <div id="p-vector-user-menu-notifications" class="vector-menu mw-portlet emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> <div id="p-vector-user-menu-overflow" class="vector-menu mw-portlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca" class=""><span>Donatius</span></a> </li> <li id="pt-createaccount-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mallorca" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori" class=""><span>Crea un compte</span></a> </li> <li id="pt-login-2" class="user-links-collapsible-item mw-list-item user-links-collapsible-item"><a data-mw="interface" href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mallorca" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o" class=""><span>Inicia la sessió</span></a> </li> </ul> </div> </div> </div> <div id="vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown vector-user-menu vector-button-flush-right vector-user-menu-logged-out" title="Més opcions" > <input type="checkbox" id="vector-user-links-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-user-links-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines personals" > <label id="vector-user-links-dropdown-label" for="vector-user-links-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-ellipsis mw-ui-icon-wikimedia-ellipsis"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Eines personals</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-personal" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-personal user-links-collapsible-item" title="Menú d'usuari" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-sitesupport" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="//donate.wikimedia.org/wiki/Special:FundraiserRedirector?utm_source=donate&utm_medium=sidebar&utm_campaign=C13_ca.wikipedia.org&uselang=ca"><span>Donatius</span></a></li><li id="pt-createaccount" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Crea_compte&returnto=Mallorca" title="Us animem a crear un compte i iniciar una sessió, encara que no és obligatori"><span class="vector-icon mw-ui-icon-userAdd mw-ui-icon-wikimedia-userAdd"></span> <span>Crea un compte</span></a></li><li id="pt-login" class="user-links-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Registre_i_entrada&returnto=Mallorca" title="Us animem a registrar-vos, però no és obligatori [o]" accesskey="o"><span class="vector-icon mw-ui-icon-logIn mw-ui-icon-wikimedia-logIn"></span> <span>Inicia la sessió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-user-menu-anon-editor" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-user-menu-anon-editor" > <div class="vector-menu-heading"> Pàgines per a editors no registrats <a href="/wiki/Ajuda:Introducci%C3%B3" aria-label="Vegeu més informació sobre l'edició"><span>més informació</span></a> </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="pt-anoncontribs" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Contribucions_pr%C3%B2pies" title="Una llista de les modificacions fetes des d'aquesta adreça IP [y]" accesskey="y"><span>Contribucions</span></a></li><li id="pt-anontalk" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Discussi%C3%B3_personal" title="Discussió sobre les edicions per aquesta adreça ip. [n]" accesskey="n"><span>Discussió per aquest IP</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </header> </div> <div class="mw-page-container"> <div class="mw-page-container-inner"> <div class="vector-sitenotice-container"> <div id="siteNotice"></div> </div> <div class="vector-column-start"> <div class="vector-main-menu-container"> <div id="mw-navigation"> <nav id="mw-panel" class="vector-main-menu-landmark" aria-label="Lloc"> <div id="vector-main-menu-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> </div> </div> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav id="mw-panel-toc" aria-label="Contingut" data-event-name="ui.sidebar-toc" class="mw-table-of-contents-container vector-toc-landmark"> <div id="vector-toc-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-toc" class="vector-toc vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-toc-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="toc-pinned" data-pinnable-element-id="vector-toc" > <h2 class="vector-pinnable-header-label">Contingut</h2> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-toc.unpin">amaga</button> </div> <ul class="vector-toc-contents" id="mw-panel-toc-list"> <li id="toc-mw-content-text" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a href="#" class="vector-toc-link"> <div class="vector-toc-text">Inici</div> </a> </li> <li id="toc-Nom" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Nom"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">1</span> <span>Nom</span> </div> </a> <ul id="toc-Nom-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Història" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Història"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2</span> <span>Història</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Història-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Història</span> </button> <ul id="toc-Història-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Prehistòria" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Prehistòria"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.1</span> <span>Prehistòria</span> </div> </a> <ul id="toc-Prehistòria-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_colonitzacions" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_colonitzacions"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.2</span> <span>Les colonitzacions</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_colonitzacions-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mallorca_romana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mallorca_romana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.3</span> <span>Mallorca romana</span> </div> </a> <ul id="toc-Mallorca_romana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_vàndals_i_l'Imperi_Romà_d'Orient" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_vàndals_i_l'Imperi_Romà_d'Orient"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.4</span> <span>Els vàndals i l'Imperi Romà d'Orient</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_vàndals_i_l'Imperi_Romà_d'Orient-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Les_illes_orientals_d'al-Àndalus" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Les_illes_orientals_d'al-Àndalus"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.5</span> <span>Les illes orientals d'al-Àndalus</span> </div> </a> <ul id="toc-Les_illes_orientals_d'al-Àndalus-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-El_Regne_de_Mallorca_i_els_seus_reis_privatius" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#El_Regne_de_Mallorca_i_els_seus_reis_privatius"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.6</span> <span>El Regne de Mallorca i els seus reis privatius</span> </div> </a> <ul id="toc-El_Regne_de_Mallorca_i_els_seus_reis_privatius-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Baixa_Edat_Mitjana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Baixa_Edat_Mitjana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.7</span> <span>La Baixa Edat Mitjana</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Baixa_Edat_Mitjana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_reis_catòlics_i_la_monarquia_dels_Habsburg" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_reis_catòlics_i_la_monarquia_dels_Habsburg"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.8</span> <span>Els reis catòlics i la monarquia dels Habsburg</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_reis_catòlics_i_la_monarquia_dels_Habsburg-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_monarquia_borbònica" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_monarquia_borbònica"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.9</span> <span>La monarquia borbònica</span> </div> </a> <ul id="toc-La_monarquia_borbònica-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Restauració" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Restauració"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.10</span> <span>La Restauració</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Restauració-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mallorca_en_el_primer_terç_del_segle_xx" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mallorca_en_el_primer_terç_del_segle_xx"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.11</span> <span>Mallorca en el primer terç del segle <span>xx</span></span> </div> </a> <ul id="toc-Mallorca_en_el_primer_terç_del_segle_xx-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Segona_República_a_Mallorca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Segona_República_a_Mallorca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.12</span> <span>La Segona República a Mallorca</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Segona_República_a_Mallorca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_Guerra_Civil_i_la_postguerra" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_Guerra_Civil_i_la_postguerra"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.13</span> <span>La Guerra Civil i la postguerra</span> </div> </a> <ul id="toc-La_Guerra_Civil_i_la_postguerra-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Els_canvis_dels_anys_seixanta_i_setanta" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Els_canvis_dels_anys_seixanta_i_setanta"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.14</span> <span>Els canvis dels anys seixanta i setanta</span> </div> </a> <ul id="toc-Els_canvis_dels_anys_seixanta_i_setanta-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-La_democràcia_i_l'autonomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#La_democràcia_i_l'autonomia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.15</span> <span>La democràcia i l'autonomia</span> </div> </a> <ul id="toc-La_democràcia_i_l'autonomia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mallorca_en_l'actualitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Mallorca_en_l'actualitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">2.16</span> <span>Mallorca en l'actualitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Mallorca_en_l'actualitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Població" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Població"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">3</span> <span>Població</span> </div> </a> <ul id="toc-Població-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Economia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Economia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">4</span> <span>Economia</span> </div> </a> <ul id="toc-Economia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Clima" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Clima"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">5</span> <span>Clima</span> </div> </a> <ul id="toc-Clima-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Orografia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Orografia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6</span> <span>Orografia</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Orografia-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Orografia</span> </button> <ul id="toc-Orografia-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Serra_de_Tramuntana" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Serra_de_Tramuntana"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.1</span> <span>Serra de Tramuntana</span> </div> </a> <ul id="toc-Serra_de_Tramuntana-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Serres_de_Llevant" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Serres_de_Llevant"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.2</span> <span>Serres de Llevant</span> </div> </a> <ul id="toc-Serres_de_Llevant-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Altres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Altres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">6.3</span> <span>Altres</span> </div> </a> <ul id="toc-Altres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Biodiversitat" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Biodiversitat"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">7</span> <span>Biodiversitat</span> </div> </a> <ul id="toc-Biodiversitat-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comarques_de_Mallorca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comarques_de_Mallorca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">8</span> <span>Comarques de Mallorca</span> </div> </a> <ul id="toc-Comarques_de_Mallorca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mancomunitats_de_Mallorca" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mancomunitats_de_Mallorca"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">9</span> <span>Mancomunitats de Mallorca</span> </div> </a> <ul id="toc-Mancomunitats_de_Mallorca-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Comunicacions_i_mitjans_de_transport" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Comunicacions_i_mitjans_de_transport"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10</span> <span>Comunicacions i mitjans de transport</span> </div> </a> <button aria-controls="toc-Comunicacions_i_mitjans_de_transport-sublist" class="cdx-button cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only vector-toc-toggle"> <span class="vector-icon mw-ui-icon-wikimedia-expand"></span> <span>Commuta la subsecció Comunicacions i mitjans de transport</span> </button> <ul id="toc-Comunicacions_i_mitjans_de_transport-sublist" class="vector-toc-list"> <li id="toc-Avió" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Avió"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.1</span> <span>Avió</span> </div> </a> <ul id="toc-Avió-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vaixell" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Vaixell"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.2</span> <span>Vaixell</span> </div> </a> <ul id="toc-Vaixell-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Xarxa_de_carreteres_i_autovies" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Xarxa_de_carreteres_i_autovies"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.3</span> <span>Xarxa de carreteres i autovies</span> </div> </a> <ul id="toc-Xarxa_de_carreteres_i_autovies-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Ferrocarril" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-2"> <a class="vector-toc-link" href="#Ferrocarril"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">10.4</span> <span>Ferrocarril</span> </div> </a> <ul id="toc-Ferrocarril-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </li> <li id="toc-Llengua" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Llengua"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">11</span> <span>Llengua</span> </div> </a> <ul id="toc-Llengua-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Arquitectura" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Arquitectura"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">12</span> <span>Arquitectura</span> </div> </a> <ul id="toc-Arquitectura-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Gastronomia" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Gastronomia"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">13</span> <span>Gastronomia</span> </div> </a> <ul id="toc-Gastronomia-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Mallorquins_i_mallorquines_il·lustres" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Mallorquins_i_mallorquines_il·lustres"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">14</span> <span>Mallorquins i mallorquines il·lustres</span> </div> </a> <ul id="toc-Mallorquins_i_mallorquines_il·lustres-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Notes" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Notes"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">15</span> <span>Notes</span> </div> </a> <ul id="toc-Notes-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Referències" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Referències"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">16</span> <span>Referències</span> </div> </a> <ul id="toc-Referències-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Vegeu_també" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Vegeu_també"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">17</span> <span>Vegeu també</span> </div> </a> <ul id="toc-Vegeu_també-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> <li id="toc-Enllaços_externs" class="vector-toc-list-item vector-toc-level-1"> <a class="vector-toc-link" href="#Enllaços_externs"> <div class="vector-toc-text"> <span class="vector-toc-numb">18</span> <span>Enllaços externs</span> </div> </a> <ul id="toc-Enllaços_externs-sublist" class="vector-toc-list"> </ul> </li> </ul> </div> </div> </nav> </div> </div> <div class="mw-content-container"> <main id="content" class="mw-body"> <header class="mw-body-header vector-page-titlebar"> <nav aria-label="Contingut" class="vector-toc-landmark"> <div id="vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown vector-page-titlebar-toc vector-button-flush-left" > <input type="checkbox" id="vector-page-titlebar-toc-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-titlebar-toc" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Commuta la taula de continguts." > <label id="vector-page-titlebar-toc-label" for="vector-page-titlebar-toc-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--icon-only " aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-listBullet mw-ui-icon-wikimedia-listBullet"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">Commuta la taula de continguts.</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-titlebar-toc-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> </div> </div> </div> </nav> <h1 id="firstHeading" class="firstHeading mw-first-heading"><span class="mw-page-title-main">Mallorca</span></h1> <div id="p-lang-btn" class="vector-dropdown mw-portlet mw-portlet-lang" > <input type="checkbox" id="p-lang-btn-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-p-lang-btn" class="vector-dropdown-checkbox mw-interlanguage-selector" aria-label="Vés a un article en una altra llengua. Disponible en 93 llengües" > <label id="p-lang-btn-label" for="p-lang-btn-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet cdx-button--action-progressive mw-portlet-lang-heading-93" aria-hidden="true" ><span class="vector-icon mw-ui-icon-language-progressive mw-ui-icon-wikimedia-language-progressive"></span> <span class="vector-dropdown-label-text">93 llengües</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="interlanguage-link interwiki-af mw-list-item"><a href="https://af.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - afrikaans" lang="af" hreflang="af" data-title="Majorka" data-language-autonym="Afrikaans" data-language-local-name="afrikaans" class="interlanguage-link-target"><span>Afrikaans</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-an mw-list-item"><a href="https://an.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - aragonès" lang="an" hreflang="an" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Aragonés" data-language-local-name="aragonès" class="interlanguage-link-target"><span>Aragonés</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ar mw-list-item"><a href="https://ar.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D9%8A%D9%88%D8%B1%D9%82%D8%A9" title="ميورقة - àrab" lang="ar" hreflang="ar" data-title="ميورقة" data-language-autonym="العربية" data-language-local-name="àrab" class="interlanguage-link-target"><span>العربية</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-arz mw-list-item"><a href="https://arz.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%D9%8A%D9%88%D8%B1%D9%83%D8%A7" title="مايوركا - àrab egipci" lang="arz" hreflang="arz" data-title="مايوركا" data-language-autonym="مصرى" data-language-local-name="àrab egipci" class="interlanguage-link-target"><span>مصرى</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ast mw-list-item"><a href="https://ast.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - asturià" lang="ast" hreflang="ast" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Asturianu" data-language-local-name="asturià" class="interlanguage-link-target"><span>Asturianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-az mw-list-item"><a href="https://az.wikipedia.org/wiki/Malyorka" title="Malyorka - azerbaidjanès" lang="az" hreflang="az" data-title="Malyorka" data-language-autonym="Azərbaycanca" data-language-local-name="azerbaidjanès" class="interlanguage-link-target"><span>Azərbaycanca</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bat-smg mw-list-item"><a href="https://bat-smg.wikipedia.org/wiki/Maljuorka" title="Maljuorka - Samogitian" lang="sgs" hreflang="sgs" data-title="Maljuorka" data-language-autonym="Žemaitėška" data-language-local-name="Samogitian" class="interlanguage-link-target"><span>Žemaitėška</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be mw-list-item"><a href="https://be.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D1%91%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Мальёрка - belarús" lang="be" hreflang="be" data-title="Мальёрка" data-language-autonym="Беларуская" data-language-local-name="belarús" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-be-x-old mw-list-item"><a href="https://be-tarask.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D1%91%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Мальёрка - Belarusian (Taraškievica orthography)" lang="be-tarask" hreflang="be-tarask" data-title="Мальёрка" data-language-autonym="Беларуская (тарашкевіца)" data-language-local-name="Belarusian (Taraškievica orthography)" class="interlanguage-link-target"><span>Беларуская (тарашкевіца)</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-bg mw-list-item"><a href="https://bg.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D0%BE%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Майорка - búlgar" lang="bg" hreflang="bg" data-title="Майорка" data-language-autonym="Български" data-language-local-name="búlgar" class="interlanguage-link-target"><span>Български</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-br mw-list-item"><a href="https://br.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - bretó" lang="br" hreflang="br" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Brezhoneg" data-language-local-name="bretó" class="interlanguage-link-target"><span>Brezhoneg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ceb mw-list-item"><a href="https://ceb.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - cebuà" lang="ceb" hreflang="ceb" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Cebuano" data-language-local-name="cebuà" class="interlanguage-link-target"><span>Cebuano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cs mw-list-item"><a href="https://cs.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - txec" lang="cs" hreflang="cs" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Čeština" data-language-local-name="txec" class="interlanguage-link-target"><span>Čeština</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-cy mw-list-item"><a href="https://cy.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - gal·lès" lang="cy" hreflang="cy" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Cymraeg" data-language-local-name="gal·lès" class="interlanguage-link-target"><span>Cymraeg</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-da mw-list-item"><a href="https://da.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - danès" lang="da" hreflang="da" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Dansk" data-language-local-name="danès" class="interlanguage-link-target"><span>Dansk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-de mw-list-item"><a href="https://de.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - alemany" lang="de" hreflang="de" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Deutsch" data-language-local-name="alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Deutsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-dsb mw-list-item"><a href="https://dsb.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - baix sòrab" lang="dsb" hreflang="dsb" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Dolnoserbski" data-language-local-name="baix sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Dolnoserbski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-el mw-list-item"><a href="https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%9C%CE%B1%CE%B3%CE%B9%CF%8C%CF%81%CE%BA%CE%B1" title="Μαγιόρκα - grec" lang="el" hreflang="el" data-title="Μαγιόρκα" data-language-autonym="Ελληνικά" data-language-local-name="grec" class="interlanguage-link-target"><span>Ελληνικά</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-en mw-list-item"><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - anglès" lang="en" hreflang="en" data-title="Mallorca" data-language-autonym="English" data-language-local-name="anglès" class="interlanguage-link-target"><span>English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eo mw-list-item"><a href="https://eo.wikipedia.org/wiki/Majorko" title="Majorko - esperanto" lang="eo" hreflang="eo" data-title="Majorko" data-language-autonym="Esperanto" data-language-local-name="esperanto" class="interlanguage-link-target"><span>Esperanto</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-es mw-list-item"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - espanyol" lang="es" hreflang="es" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Español" data-language-local-name="espanyol" class="interlanguage-link-target"><span>Español</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-et mw-list-item"><a href="https://et.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - estonià" lang="et" hreflang="et" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Eesti" data-language-local-name="estonià" class="interlanguage-link-target"><span>Eesti</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-eu mw-list-item"><a href="https://eu.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - basc" lang="eu" hreflang="eu" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Euskara" data-language-local-name="basc" class="interlanguage-link-target"><span>Euskara</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fa mw-list-item"><a href="https://fa.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%D9%88%D8%B1%DA%A9%D8%A7" title="مایورکا - persa" lang="fa" hreflang="fa" data-title="مایورکا" data-language-autonym="فارسی" data-language-local-name="persa" class="interlanguage-link-target"><span>فارسی</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fi mw-list-item"><a href="https://fi.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - finès" lang="fi" hreflang="fi" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Suomi" data-language-local-name="finès" class="interlanguage-link-target"><span>Suomi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fo mw-list-item"><a href="https://fo.wikipedia.org/wiki/Mallorka" title="Mallorka - feroès" lang="fo" hreflang="fo" data-title="Mallorka" data-language-autonym="Føroyskt" data-language-local-name="feroès" class="interlanguage-link-target"><span>Føroyskt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fr mw-list-item"><a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Majorque" title="Majorque - francès" lang="fr" hreflang="fr" data-title="Majorque" data-language-autonym="Français" data-language-local-name="francès" class="interlanguage-link-target"><span>Français</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-frr mw-list-item"><a href="https://frr.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - frisó septentrional" lang="frr" hreflang="frr" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Nordfriisk" data-language-local-name="frisó septentrional" class="interlanguage-link-target"><span>Nordfriisk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fur mw-list-item"><a href="https://fur.wikipedia.org/wiki/Maiorche" title="Maiorche - friülà" lang="fur" hreflang="fur" data-title="Maiorche" data-language-autonym="Furlan" data-language-local-name="friülà" class="interlanguage-link-target"><span>Furlan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-fy mw-list-item"><a href="https://fy.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - frisó occidental" lang="fy" hreflang="fy" data-title="Majorka" data-language-autonym="Frysk" data-language-local-name="frisó occidental" class="interlanguage-link-target"><span>Frysk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ga mw-list-item"><a href="https://ga.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - irlandès" lang="ga" hreflang="ga" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Gaeilge" data-language-local-name="irlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Gaeilge</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gd mw-list-item"><a href="https://gd.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - gaèlic escocès" lang="gd" hreflang="gd" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Gàidhlig" data-language-local-name="gaèlic escocès" class="interlanguage-link-target"><span>Gàidhlig</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-gl mw-list-item"><a href="https://gl.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - gallec" lang="gl" hreflang="gl" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Galego" data-language-local-name="gallec" class="interlanguage-link-target"><span>Galego</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ha mw-list-item"><a href="https://ha.wikipedia.org/wiki/Mayorka" title="Mayorka - haussa" lang="ha" hreflang="ha" data-title="Mayorka" data-language-autonym="Hausa" data-language-local-name="haussa" class="interlanguage-link-target"><span>Hausa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-he mw-list-item"><a href="https://he.wikipedia.org/wiki/%D7%9E%D7%99%D7%95%D7%A8%D7%A7%D7%94" title="מיורקה - hebreu" lang="he" hreflang="he" data-title="מיורקה" data-language-autonym="עברית" data-language-local-name="hebreu" class="interlanguage-link-target"><span>עברית</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hr mw-list-item"><a href="https://hr.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - croat" lang="hr" hreflang="hr" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Hrvatski" data-language-local-name="croat" class="interlanguage-link-target"><span>Hrvatski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hsb mw-list-item"><a href="https://hsb.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - alt sòrab" lang="hsb" hreflang="hsb" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Hornjoserbsce" data-language-local-name="alt sòrab" class="interlanguage-link-target"><span>Hornjoserbsce</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hu mw-list-item"><a href="https://hu.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - hongarès" lang="hu" hreflang="hu" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Magyar" data-language-local-name="hongarès" class="interlanguage-link-target"><span>Magyar</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-hy mw-list-item"><a href="https://hy.wikipedia.org/wiki/%D5%84%D5%A1%D5%AC%D5%B5%D5%B8%D6%80%D5%AF%D5%A1" title="Մալյորկա - armeni" lang="hy" hreflang="hy" data-title="Մալյորկա" data-language-autonym="Հայերեն" data-language-local-name="armeni" class="interlanguage-link-target"><span>Հայերեն</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ia mw-list-item"><a href="https://ia.wikipedia.org/wiki/Majorca" title="Majorca - interlingua" lang="ia" hreflang="ia" data-title="Majorca" data-language-autonym="Interlingua" data-language-local-name="interlingua" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingua</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-id mw-list-item"><a href="https://id.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - indonesi" lang="id" hreflang="id" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Bahasa Indonesia" data-language-local-name="indonesi" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Indonesia</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ie mw-list-item"><a href="https://ie.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - interlingue" lang="ie" hreflang="ie" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Interlingue" data-language-local-name="interlingue" class="interlanguage-link-target"><span>Interlingue</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-io mw-list-item"><a href="https://io.wikipedia.org/wiki/Mayorka" title="Mayorka - ido" lang="io" hreflang="io" data-title="Mayorka" data-language-autonym="Ido" data-language-local-name="ido" class="interlanguage-link-target"><span>Ido</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-is mw-list-item"><a href="https://is.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - islandès" lang="is" hreflang="is" data-title="Majorka" data-language-autonym="Íslenska" data-language-local-name="islandès" class="interlanguage-link-target"><span>Íslenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-it mw-list-item"><a href="https://it.wikipedia.org/wiki/Maiorca" title="Maiorca - italià" lang="it" hreflang="it" data-title="Maiorca" data-language-autonym="Italiano" data-language-local-name="italià" class="interlanguage-link-target"><span>Italiano</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ja badge-Q17437798 badge-goodarticle mw-list-item" title="article bo"><a href="https://ja.wikipedia.org/wiki/%E3%83%9E%E3%83%A8%E3%83%AB%E3%82%AB%E5%B3%B6" title="マヨルカ島 - japonès" lang="ja" hreflang="ja" data-title="マヨルカ島" data-language-autonym="日本語" data-language-local-name="japonès" class="interlanguage-link-target"><span>日本語</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-jv mw-list-item"><a href="https://jv.wikipedia.org/wiki/Majorca" title="Majorca - javanès" lang="jv" hreflang="jv" data-title="Majorca" data-language-autonym="Jawa" data-language-local-name="javanès" class="interlanguage-link-target"><span>Jawa</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ka mw-list-item"><a href="https://ka.wikipedia.org/wiki/%E1%83%9B%E1%83%90%E1%83%9A%E1%83%98%E1%83%9D%E1%83%A0%E1%83%99%E1%83%90" title="მალიორკა - georgià" lang="ka" hreflang="ka" data-title="მალიორკა" data-language-autonym="ქართული" data-language-local-name="georgià" class="interlanguage-link-target"><span>ქართული</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ko mw-list-item"><a href="https://ko.wikipedia.org/wiki/%EB%A7%88%EC%9A%94%EB%A5%B4%EC%B9%B4%EC%84%AC" title="마요르카섬 - coreà" lang="ko" hreflang="ko" data-title="마요르카섬" data-language-autonym="한국어" data-language-local-name="coreà" class="interlanguage-link-target"><span>한국어</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-la mw-list-item"><a href="https://la.wikipedia.org/wiki/Baliaris_Maior" title="Baliaris Maior - llatí" lang="la" hreflang="la" data-title="Baliaris Maior" data-language-autonym="Latina" data-language-local-name="llatí" class="interlanguage-link-target"><span>Latina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lad mw-list-item"><a href="https://lad.wikipedia.org/wiki/Mayorka" title="Mayorka - judeocastellà" lang="lad" hreflang="lad" data-title="Mayorka" data-language-autonym="Ladino" data-language-local-name="judeocastellà" class="interlanguage-link-target"><span>Ladino</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lfn mw-list-item"><a href="https://lfn.wikipedia.org/wiki/Maiorca" title="Maiorca - Lingua Franca Nova" lang="lfn" hreflang="lfn" data-title="Maiorca" data-language-autonym="Lingua Franca Nova" data-language-local-name="Lingua Franca Nova" class="interlanguage-link-target"><span>Lingua Franca Nova</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lt mw-list-item"><a href="https://lt.wikipedia.org/wiki/Maljorka" title="Maljorka - lituà" lang="lt" hreflang="lt" data-title="Maljorka" data-language-autonym="Lietuvių" data-language-local-name="lituà" class="interlanguage-link-target"><span>Lietuvių</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-lv mw-list-item"><a href="https://lv.wikipedia.org/wiki/Ma%C4%BCorka" title="Maļorka - letó" lang="lv" hreflang="lv" data-title="Maļorka" data-language-autonym="Latviešu" data-language-local-name="letó" class="interlanguage-link-target"><span>Latviešu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mk mw-list-item"><a href="https://mk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%98%D0%BE%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Мајорка - macedoni" lang="mk" hreflang="mk" data-title="Мајорка" data-language-autonym="Македонски" data-language-local-name="macedoni" class="interlanguage-link-target"><span>Македонски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-mr mw-list-item"><a href="https://mr.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A5%8B%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A4%BE" title="मायोर्का - marathi" lang="mr" hreflang="mr" data-title="मायोर्का" data-language-autonym="मराठी" data-language-local-name="marathi" class="interlanguage-link-target"><span>मराठी</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ms mw-list-item"><a href="https://ms.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - malai" lang="ms" hreflang="ms" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Bahasa Melayu" data-language-local-name="malai" class="interlanguage-link-target"><span>Bahasa Melayu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds mw-list-item"><a href="https://nds.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - baix alemany" lang="nds" hreflang="nds" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Plattdüütsch" data-language-local-name="baix alemany" class="interlanguage-link-target"><span>Plattdüütsch</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nds-nl mw-list-item"><a href="https://nds-nl.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - baix saxó" lang="nds-NL" hreflang="nds-NL" data-title="Majorka" data-language-autonym="Nedersaksies" data-language-local-name="baix saxó" class="interlanguage-link-target"><span>Nedersaksies</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nl mw-list-item"><a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - neerlandès" lang="nl" hreflang="nl" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Nederlands" data-language-local-name="neerlandès" class="interlanguage-link-target"><span>Nederlands</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nn mw-list-item"><a href="https://nn.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - noruec nynorsk" lang="nn" hreflang="nn" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Norsk nynorsk" data-language-local-name="noruec nynorsk" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk nynorsk</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-no mw-list-item"><a href="https://no.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - noruec bokmål" lang="nb" hreflang="nb" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Norsk bokmål" data-language-local-name="noruec bokmål" class="interlanguage-link-target"><span>Norsk bokmål</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-nrm mw-list-item"><a href="https://nrm.wikipedia.org/wiki/Maillorque" title="Maillorque - Norman" lang="nrf" hreflang="nrf" data-title="Maillorque" data-language-autonym="Nouormand" data-language-local-name="Norman" class="interlanguage-link-target"><span>Nouormand</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-oc mw-list-item"><a href="https://oc.wikipedia.org/wiki/Malh%C3%B2rca" title="Malhòrca - occità" lang="oc" hreflang="oc" data-title="Malhòrca" data-language-autonym="Occitan" data-language-local-name="occità" class="interlanguage-link-target"><span>Occitan</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-os mw-list-item"><a href="https://os.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%BE%D1%80%D0%BA%C3%A6" title="Мальоркæ - osseta" lang="os" hreflang="os" data-title="Мальоркæ" data-language-autonym="Ирон" data-language-local-name="osseta" class="interlanguage-link-target"><span>Ирон</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pap mw-list-item"><a href="https://pap.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - papiament" lang="pap" hreflang="pap" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Papiamentu" data-language-local-name="papiament" class="interlanguage-link-target"><span>Papiamentu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pl mw-list-item"><a href="https://pl.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - polonès" lang="pl" hreflang="pl" data-title="Majorka" data-language-autonym="Polski" data-language-local-name="polonès" class="interlanguage-link-target"><span>Polski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-pt mw-list-item"><a href="https://pt.wikipedia.org/wiki/Maiorca" title="Maiorca - portuguès" lang="pt" hreflang="pt" data-title="Maiorca" data-language-autonym="Português" data-language-local-name="portuguès" class="interlanguage-link-target"><span>Português</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ro mw-list-item"><a href="https://ro.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - romanès" lang="ro" hreflang="ro" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Română" data-language-local-name="romanès" class="interlanguage-link-target"><span>Română</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ru mw-list-item"><a href="https://ru.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%BB%D1%8C%D0%BE%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Мальорка - rus" lang="ru" hreflang="ru" data-title="Мальорка" data-language-autonym="Русский" data-language-local-name="rus" class="interlanguage-link-target"><span>Русский</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sa mw-list-item"><a href="https://sa.wikipedia.org/wiki/%E0%A4%AE%E0%A4%BE%E0%A4%AF%E0%A5%8B%E0%A4%B0%E0%A5%8D%E0%A4%95%E0%A4%BE" title="मायोर्का - sànscrit" lang="sa" hreflang="sa" data-title="मायोर्का" data-language-autonym="संस्कृतम्" data-language-local-name="sànscrit" class="interlanguage-link-target"><span>संस्कृतम्</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sc mw-list-item"><a href="https://sc.wikipedia.org/wiki/Majorca" title="Majorca - sard" lang="sc" hreflang="sc" data-title="Majorca" data-language-autonym="Sardu" data-language-local-name="sard" class="interlanguage-link-target"><span>Sardu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-scn mw-list-item"><a href="https://scn.wikipedia.org/wiki/Majorca" title="Majorca - sicilià" lang="scn" hreflang="scn" data-title="Majorca" data-language-autonym="Sicilianu" data-language-local-name="sicilià" class="interlanguage-link-target"><span>Sicilianu</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sh mw-list-item"><a href="https://sh.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - serbocroat" lang="sh" hreflang="sh" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Srpskohrvatski / српскохрватски" data-language-local-name="serbocroat" class="interlanguage-link-target"><span>Srpskohrvatski / српскохрватски</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-simple mw-list-item"><a href="https://simple.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - Simple English" lang="en-simple" hreflang="en-simple" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Simple English" data-language-local-name="Simple English" class="interlanguage-link-target"><span>Simple English</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sk mw-list-item"><a href="https://sk.wikipedia.org/wiki/Malorka" title="Malorka - eslovac" lang="sk" hreflang="sk" data-title="Malorka" data-language-autonym="Slovenčina" data-language-local-name="eslovac" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenčina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sl mw-list-item"><a href="https://sl.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - eslovè" lang="sl" hreflang="sl" data-title="Majorka" data-language-autonym="Slovenščina" data-language-local-name="eslovè" class="interlanguage-link-target"><span>Slovenščina</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sq mw-list-item"><a href="https://sq.wikipedia.org/wiki/Majorka" title="Majorka - albanès" lang="sq" hreflang="sq" data-title="Majorka" data-language-autonym="Shqip" data-language-local-name="albanès" class="interlanguage-link-target"><span>Shqip</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sr mw-list-item"><a href="https://sr.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D1%98%D0%BE%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Мајорка - serbi" lang="sr" hreflang="sr" data-title="Мајорка" data-language-autonym="Српски / srpski" data-language-local-name="serbi" class="interlanguage-link-target"><span>Српски / srpski</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-sv mw-list-item"><a href="https://sv.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - suec" lang="sv" hreflang="sv" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Svenska" data-language-local-name="suec" class="interlanguage-link-target"><span>Svenska</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ta mw-list-item"><a href="https://ta.wikipedia.org/wiki/%E0%AE%AE%E0%AE%AF%E0%AF%8B%E0%AE%B0%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AF%8D%E0%AE%95%E0%AE%BE" title="மயோர்க்கா - tàmil" lang="ta" hreflang="ta" data-title="மயோர்க்கா" data-language-autonym="தமிழ்" data-language-local-name="tàmil" class="interlanguage-link-target"><span>தமிழ்</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-th mw-list-item"><a href="https://th.wikipedia.org/wiki/%E0%B9%80%E0%B8%81%E0%B8%B2%E0%B8%B0%E0%B8%A1%E0%B8%B2%E0%B8%88%E0%B8%AD%E0%B8%A3%E0%B9%8C%E0%B8%81%E0%B8%B2" title="เกาะมาจอร์กา - tai" lang="th" hreflang="th" data-title="เกาะมาจอร์กา" data-language-autonym="ไทย" data-language-local-name="tai" class="interlanguage-link-target"><span>ไทย</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tl mw-list-item"><a href="https://tl.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - tagal" lang="tl" hreflang="tl" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Tagalog" data-language-local-name="tagal" class="interlanguage-link-target"><span>Tagalog</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tly mw-list-item"><a href="https://tly.wikipedia.org/wiki/Malyorka" title="Malyorka - talix" lang="tly" hreflang="tly" data-title="Malyorka" data-language-autonym="Tolışi" data-language-local-name="talix" class="interlanguage-link-target"><span>Tolışi</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-tr mw-list-item"><a href="https://tr.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - turc" lang="tr" hreflang="tr" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Türkçe" data-language-local-name="turc" class="interlanguage-link-target"><span>Türkçe</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-uk mw-list-item"><a href="https://uk.wikipedia.org/wiki/%D0%9C%D0%B0%D0%B9%D0%BE%D1%80%D0%BA%D0%B0" title="Майорка - ucraïnès" lang="uk" hreflang="uk" data-title="Майорка" data-language-autonym="Українська" data-language-local-name="ucraïnès" class="interlanguage-link-target"><span>Українська</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-ur mw-list-item"><a href="https://ur.wikipedia.org/wiki/%D9%85%D8%A7%DB%8C%D9%88%D8%B1%DA%A9%D8%A7" title="مایورکا - urdú" lang="ur" hreflang="ur" data-title="مایورکا" data-language-autonym="اردو" data-language-local-name="urdú" class="interlanguage-link-target"><span>اردو</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-vi mw-list-item"><a href="https://vi.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - vietnamita" lang="vi" hreflang="vi" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Tiếng Việt" data-language-local-name="vietnamita" class="interlanguage-link-target"><span>Tiếng Việt</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-war mw-list-item"><a href="https://war.wikipedia.org/wiki/Mallorca" title="Mallorca - waray" lang="war" hreflang="war" data-title="Mallorca" data-language-autonym="Winaray" data-language-local-name="waray" class="interlanguage-link-target"><span>Winaray</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-wuu mw-list-item"><a href="https://wuu.wikipedia.org/wiki/%E9%A9%AC%E7%95%A5%E5%8D%A1%E5%B2%9B" title="马略卡岛 - xinès wu" lang="wuu" hreflang="wuu" data-title="马略卡岛" data-language-autonym="吴语" data-language-local-name="xinès wu" class="interlanguage-link-target"><span>吴语</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh mw-list-item"><a href="https://zh.wikipedia.org/wiki/%E9%A6%AC%E7%95%A5%E5%8D%A1%E5%B3%B6" title="馬略卡島 - xinès" lang="zh" hreflang="zh" data-title="馬略卡島" data-language-autonym="中文" data-language-local-name="xinès" class="interlanguage-link-target"><span>中文</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-classical mw-list-item"><a href="https://zh-classical.wikipedia.org/wiki/%E9%A6%AC%E7%95%A5%E5%8D%A1%E5%B3%B6" title="馬略卡島 - xinès clàssic" lang="lzh" hreflang="lzh" data-title="馬略卡島" data-language-autonym="文言" data-language-local-name="xinès clàssic" class="interlanguage-link-target"><span>文言</span></a></li><li class="interlanguage-link interwiki-zh-yue mw-list-item"><a href="https://zh-yue.wikipedia.org/wiki/%E9%A6%AC%E7%95%A5%E5%8D%A1%E5%B3%B6" title="馬略卡島 - cantonès" lang="yue" hreflang="yue" data-title="馬略卡島" data-language-autonym="粵語" data-language-local-name="cantonès" class="interlanguage-link-target"><span>粵語</span></a></li> </ul> <div class="after-portlet after-portlet-lang"><span class="wb-langlinks-edit wb-langlinks-link"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8828#sitelinks-wikipedia" title="Modifica enllaços interlingües" class="wbc-editpage">Modifica els enllaços</a></span></div> </div> </div> </div> </header> <div class="vector-page-toolbar"> <div class="vector-page-toolbar-container"> <div id="left-navigation"> <nav aria-label="Espais de noms"> <div id="p-associated-pages" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-associated-pages" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-nstab-main" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mallorca" title="Vegeu el contingut de la pàgina [c]" accesskey="c"><span>Pàgina</span></a></li><li id="ca-talk" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Discussi%C3%B3:Mallorca" rel="discussion" title="Discussió sobre el contingut d'aquesta pàgina [t]" accesskey="t"><span>Discussió</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown emptyPortlet" > <input type="checkbox" id="vector-variants-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-variants-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Canvia la variant de llengua" > <label id="vector-variants-dropdown-label" for="vector-variants-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">català</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="p-variants" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-variants emptyPortlet" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> </ul> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> <div id="right-navigation" class="vector-collapsible"> <nav aria-label="Vistes"> <div id="p-views" class="vector-menu vector-menu-tabs mw-portlet mw-portlet-views" > <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-view" class="selected vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/wiki/Mallorca"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-edit" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-history" class="vector-tab-noicon mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=history" title="Versions antigues d'aquesta pàgina [h]" accesskey="h"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> </nav> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown vector-page-tools-dropdown" > <input type="checkbox" id="vector-page-tools-dropdown-checkbox" role="button" aria-haspopup="true" data-event-name="ui.dropdown-vector-page-tools-dropdown" class="vector-dropdown-checkbox " aria-label="Eines" > <label id="vector-page-tools-dropdown-label" for="vector-page-tools-dropdown-checkbox" class="vector-dropdown-label cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--fake-button--enabled cdx-button--weight-quiet" aria-hidden="true" ><span class="vector-dropdown-label-text">Eines</span> </label> <div class="vector-dropdown-content"> <div id="vector-page-tools-unpinned-container" class="vector-unpinned-container"> <div id="vector-page-tools" class="vector-page-tools vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-page-tools-pinnable-header vector-pinnable-header-unpinned" data-feature-name="page-tools-pinned" data-pinnable-element-id="vector-page-tools" data-pinned-container-id="vector-page-tools-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-page-tools-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Eines</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-page-tools.unpin">amaga</button> </div> <div id="p-cactions" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-cactions emptyPortlet vector-has-collapsible-items" title="Més opcions" > <div class="vector-menu-heading"> Accions </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="ca-more-view" class="selected vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/wiki/Mallorca"><span>Mostra</span></a></li><li id="ca-more-edit" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit" title="Modifica el codi font d'aquesta pàgina [e]" accesskey="e"><span>Modifica</span></a></li><li id="ca-more-history" class="vector-more-collapsible-item mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=history"><span>Mostra l'historial</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-tb" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-tb" > <div class="vector-menu-heading"> General </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="t-whatlinkshere" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Enlla%C3%A7os/Mallorca" title="Una llista de totes les pàgines wiki que enllacen amb aquesta [j]" accesskey="j"><span>Què hi enllaça</span></a></li><li id="t-recentchangeslinked" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:Seguiment/Mallorca" rel="nofollow" title="Canvis recents a pàgines enllaçades des d'aquesta pàgina [k]" accesskey="k"><span>Canvis relacionats</span></a></li><li id="t-specialpages" class="mw-list-item"><a href="/wiki/Especial:P%C3%A0gines_especials" title="Llista totes les pàgines especials [q]" accesskey="q"><span>Pàgines especials</span></a></li><li id="t-permalink" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&oldid=34269374" title="Enllaç permanent a aquesta revisió de la pàgina"><span>Enllaç permanent</span></a></li><li id="t-info" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=info" title="Més informació sobre aquesta pàgina"><span>Informació de la pàgina</span></a></li><li id="t-cite" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Citau&page=Mallorca&id=34269374&wpFormIdentifier=titleform" title="Informació sobre com citar aquesta pàgina"><span>Citau aquest article</span></a></li><li id="t-urlshortener" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:UrlShortener&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMallorca"><span>Obtén una URL abreujada</span></a></li><li id="t-urlshortener-qrcode" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:QrCode&url=https%3A%2F%2Fca.wikipedia.org%2Fwiki%2FMallorca"><span>Descarrega el codi QR</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-coll-print_export" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-coll-print_export" > <div class="vector-menu-heading"> Imprimeix/exporta </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li id="coll-create_a_book" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:Llibre&bookcmd=book_creator&referer=Mallorca"><span>Crea un llibre</span></a></li><li id="coll-download-as-rl" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Especial:DownloadAsPdf&page=Mallorca&action=show-download-screen"><span>Baixa com a PDF</span></a></li><li id="t-print" class="mw-list-item"><a href="/w/index.php?title=Mallorca&printable=yes" title="Versió per a impressió d'aquesta pàgina [p]" accesskey="p"><span>Versió per a impressora</span></a></li> </ul> </div> </div> <div id="p-wikibase-otherprojects" class="vector-menu mw-portlet mw-portlet-wikibase-otherprojects" > <div class="vector-menu-heading"> En altres projectes </div> <div class="vector-menu-content"> <ul class="vector-menu-content-list"> <li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-commons mw-list-item"><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Mallorca" hreflang="en"><span>Commons</span></a></li><li class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikiquote mw-list-item"><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Mallorca" hreflang="ca"><span>Viquidites</span></a></li><li id="t-wikibase" class="wb-otherproject-link wb-otherproject-wikibase-dataitem mw-list-item"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/Q8828" title="Enllaç a l'element del repositori de dades connectat [g]" accesskey="g"><span>Element a Wikidata</span></a></li> </ul> </div> </div> </div> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> </div> <div class="vector-column-end"> <div class="vector-sticky-pinned-container"> <nav class="vector-page-tools-landmark" aria-label="Eines de la pàgina"> <div id="vector-page-tools-pinned-container" class="vector-pinned-container"> </div> </nav> <nav class="vector-appearance-landmark" aria-label="Aparença"> <div id="vector-appearance-pinned-container" class="vector-pinned-container"> <div id="vector-appearance" class="vector-appearance vector-pinnable-element"> <div class="vector-pinnable-header vector-appearance-pinnable-header vector-pinnable-header-pinned" data-feature-name="appearance-pinned" data-pinnable-element-id="vector-appearance" data-pinned-container-id="vector-appearance-pinned-container" data-unpinned-container-id="vector-appearance-unpinned-container" > <div class="vector-pinnable-header-label">Aparença</div> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-pin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.pin">mou a la barra lateral</button> <button class="vector-pinnable-header-toggle-button vector-pinnable-header-unpin-button" data-event-name="pinnable-header.vector-appearance.unpin">amaga</button> </div> </div> </div> </nav> </div> </div> <div id="bodyContent" class="vector-body" aria-labelledby="firstHeading" data-mw-ve-target-container> <div class="vector-body-before-content"> <div class="mw-indicators"> <div id="mw-indicator-coordinates-ind" class="mw-indicator"><div class="mw-parser-output"><span id="coordinates"><span title="Coordenades geogràfiques WGS84">Coord.:</span> <span class="plainlinks nourlexpansion"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Mallorca&language=ca&params=39.616666666667_N_2.9833333333333_E_region:"><span class="geo-default"><span class="geo-dms" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització">39° 37′ 00″ N, 2° 59′ 00″ E</span></span><span class="geo-multi-punct"> / </span><span class="geo-nondefault"><span class="geo-dec" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització"><span class="latitude">39.616666666667°N</span>,<span class="longitude">2.9833333333333°E</span></span><span style="display:none"> / <span class="geo">39.616666666667; 2.9833333333333</span></span></span></a></span></span></div></div> </div> <div id="siteSub" class="noprint">De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure</div> </div> <div id="contentSub"><div id="mw-content-subtitle"></div></div> <div id="mw-content-text" class="mw-body-content"><div class="mw-content-ltr mw-parser-output" lang="ca" dir="ltr"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r34261971">.mw-parser-output .hatnote{width:100%;border-color:#77ccff;color:var(--color-base,#202122);background-color:#f5f5f5;margin-bottom:1em;font-style:italic}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}@media screen{html.skin-theme-clientpref-night .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media screen and (prefers-color-scheme:dark){html.skin-theme-clientpref-os .mw-parser-output .hatnote{color:var(--color-inverted,#fff);background-color:var(--background-color-inverted,#101418)}}@media print{body.ns-0 .mw-parser-output .hatnote{display:none!important}}</style> <table class="hatnote" cellspacing="5"> <tbody><tr> <td style="width: 25px; vertical-align: top;"><span typeof="mw:File"><span><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/22px-Disambig_grey.svg.png" decoding="async" width="22" height="17" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/33px-Disambig_grey.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Disambig_grey.svg/44px-Disambig_grey.svg.png 2x" data-file-width="260" data-file-height="200" /></span></span> </td> <td>Aquest article tracta sobre l'illa de Mallorca. Vegeu-ne altres significats a «<a href="/wiki/Mallorca_(desambiguaci%C3%B3)" class="mw-disambig" title="Mallorca (desambiguació)">Mallorca (desambiguació)</a>». </td></tr></tbody></table> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33571020">.mw-parser-output .infobox_bodystyle{font-size:85%;text-align:left}.mw-parser-output .infobox_titlestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_abovestyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_solid{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_headerclass_botton_top{border-bottom:2px solid #ccccff;border-top:2px solid #ccccff}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle{background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox_subheaderstyle1{width:100%;background:#d9b38c;text-align:center;font-size:125%;font-weight:bold}.mw-parser-output .infobox_belowstyle{border-top:#aaa 1px solid;background:#d9b38c}.mw-parser-output .infobox-label{background:#eeeeee;padding-right:1.2em;width:40%;text-align:start}</style><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"> <table class="infobox" style="font-size:90%;width:25em;infobox_bodystyle"><caption class="infobox_titlestyle" style="font-weight:bold"><span style="float:left; margin-left: 3px;"><span class="skin-invert" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Globe_icon.svg" class="mw-file-description" title="Plantilla:Infotaula geografia política"><img alt="Plantilla:Infotaula geografia política" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/25px-Globe_icon.svg.png" decoding="async" width="25" height="25" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/38px-Globe_icon.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Globe_icon.svg/50px-Globe_icon.svg.png 2x" data-file-width="420" data-file-height="420" /></a></span></span>Mallorca</caption><tbody><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r32548069/mw-parser-output/.tmulti">.mw-parser-output .tmulti .multiimageinner{display:flex;flex-direction:column}.mw-parser-output .tmulti .trow{display:flex;flex-direction:row;clear:left;flex-wrap:wrap;width:100%;box-sizing:border-box}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{margin:1px;float:left}.mw-parser-output .tmulti .theader{clear:both;font-weight:bold;text-align:center;align-self:center;background-color:transparent;width:100%}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:left;background-color:transparent}.mw-parser-output .tmulti .text-align-left{text-align:left}.mw-parser-output .tmulti .text-align-right{text-align:right}.mw-parser-output .tmulti .text-align-center{text-align:center}@media all and (max-width:720px){.mw-parser-output .tmulti .thumbinner{width:100%!important;box-sizing:border-box;max-width:none!important;align-items:center}.mw-parser-output .tmulti .trow{justify-content:center}.mw-parser-output .tmulti .tsingle{float:none!important;max-width:100%!important;box-sizing:border-box;text-align:center}.mw-parser-output .tmulti .thumbcaption{text-align:center}}</style><div class="thumb tmulti tnone center"><div class="thumbinner multiimageinner" style="width:242px;max-width:242px;border:none"><div class="trow"><div class="tsingle" style="margin-right:50px;width:139px;max-width:139px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:91px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Flag_of_Mallorca.svg" class="mw-file-description"><img alt="Bandera" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/137px-Flag_of_Mallorca.svg.png" decoding="async" width="137" height="91" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/206px-Flag_of_Mallorca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5c/Flag_of_Mallorca.svg/274px-Flag_of_Mallorca.svg.png 2x" data-file-width="750" data-file-height="500" /></a></span></div><div class="thumbcaption text-align-center"><a href="/wiki/Bandera_de_Mallorca" title="Bandera de Mallorca">Bandera</a></div></div><div class="tsingle" style="width:50px;max-width:50px"><div class="thumbimage" style="border:none;height:91px;overflow:hidden"><span typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Escudo_de_Mallorca_(Espa%C3%B1a).jpg" class="mw-file-description"><img alt="" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/48px-Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg" decoding="async" width="48" height="91" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/72px-Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/64/Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg/96px-Escudo_de_Mallorca_%28Espa%C3%B1a%29.jpg 2x" data-file-width="892" data-file-height="1689" /></a></span></div></div></div></div></div></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center"><style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r33606766">.mw-parser-output .img_toogle ul{list-style:none;margin:0;padding:0;font-size:70%}.mw-parser-output .img_toogle li{display:inline}.mw-parser-output .img_toogle li:after{content:" · ";font-weight:bold}.mw-parser-output .img_toogle li:last-child:after{content:none}.mw-parser-output .img_toogle_caption{font-size:100%;font-style:normal;text-align:center;padding-top:2px;padding-bottom:2px}</style><div class="img_toogle"> <div class="geobox"><table style="width:auto; margin:auto; border:none; border-spacing:0; padding:0;"><tbody><tr><td style="border:none; padding:0; text-align:center;"><span class="noviewer" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Mallorca.jpg" class="mw-file-description" title="Imatge"><img alt="Imatge" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mallorca.jpg/300px-Mallorca.jpg" decoding="async" width="300" height="229" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mallorca.jpg/450px-Mallorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/24/Mallorca.jpg/600px-Mallorca.jpg 2x" data-file-width="1138" data-file-height="869" /></a></span></td></tr></tbody></table></div></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Tipus</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Illa" title="Illa">illa</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P31" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Himne</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><i><a href="/wiki/La_Balanguera" title="La Balanguera">La Balanguera</a></i> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P85" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Localització</th></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><table align="center" style="width:auto; cellspacing:1; cellpadding:0%; border:0; margin:0; display:table;"><tbody><tr><td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><span typeof="mw:File"><a href="/w/index.php?title=Fitxer:Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg&lang=ca" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg/langca-150px-Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg.png" decoding="async" width="150" height="102" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg/langca-225px-Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg/langca-300px-Localitzaci%C3%B3_de_Mallorca_respecte_les_Illes_Balears.svg.png 2x" data-file-width="607" data-file-height="413" /></a></span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P242" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td> <td align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><a class="mw-kartographer-map notheme mw-kartographer-container floatright" style="width: 150px; height: 150px;" data-mw-kartographer="mapframe" data-style="osm-intl" data-width="150" data-height="150" data-zoom="7" data-lat="39.616666666667" data-lon="2.9833333333333" data-overlays="["_11925031e91505780dc6f046c2e7e50b68cdb06c"]" href="/wiki/Especial:Map/7/39.616666666667/2.9833333333333/ca"><img src="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,7,39.616666666667,2.9833333333333,150x150.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Mallorca&revid=34269374&groups=_11925031e91505780dc6f046c2e7e50b68cdb06c" width="150" height="150" decoding="async" srcset="https://maps.wikimedia.org/img/osm-intl,7,39.616666666667,2.9833333333333,150x150@2x.png?lang=ca&domain=ca.wikipedia.org&title=Mallorca&revid=34269374&groups=_11925031e91505780dc6f046c2e7e50b68cdb06c 2x" alt="Map" /></a></td></tr><tr><td colspan="2" align="center" style="width:auto; vertical-align:middle;"><small> <span class="plainlinks nourlexpansion"><a class="external text" href="//geohack.toolforge.org/geohack.php?pagename=Mallorca&language=ca&params=39.616666666667_N_2.9833333333333_E_region:"><span class="geo-default"><span class="geo-dms" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització">39° 37′ 00″ N, 2° 59′ 00″ E</span></span><span class="geo-multi-punct"> / </span><span class="geo-nondefault"><span class="geo-dec" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions per a aquesta localització"><span class="latitude">39.616666666667°N</span>,<span class="longitude">2.9833333333333°E</span></span><span style="display:none"> / <span class="geo">39.616666666667; 2.9833333333333</span></span></span></a></span></small></td></tr></tbody></table></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"></td></tr><tr><td class="infobox-label"><b>Estat</b></td><td><a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a></td></tr><tr><td class="infobox-label"><b>Comunitat autònoma</b></td><td><a href="/wiki/Comunitat_Aut%C3%B2noma_de_les_Illes_Balears" class="mw-redirect" title="Comunitat Autònoma de les Illes Balears">Illes Balears</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P131" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Població humana</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Població</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">914.564 <small>(2022) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P1082" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small> (252,64 <small><span lang="gl">hab./km²</span></small>)</td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Gentilici</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">mallorquí, mallorquina <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P1549" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Idioma oficial</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> <br /><a href="/wiki/Castell%C3%A0" title="Castellà">castellà</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P37" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Geografia</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Part de</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;"><a href="/wiki/Gimn%C3%A8sies" title="Gimnèsies">Gimnèsies</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P361" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Diòcesi</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Bisbat_de_Mallorca" title="Bisbat de Mallorca">bisbat de Mallorca</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P708" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Superfície</th><td class="infobox-data" style="text-align:start">3.620 km² <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P2046" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Banyat per</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Mar Mediterrània">mar Mediterrània</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P206" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Punt més alt</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Puig_Major" title="Puig Major">Puig Major</a> (1.436 m) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P610" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Limita amb</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><div style="text-align:start;">cap valor <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P47" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></div></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Patrocini</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3" title="Immaculada Concepció">Immaculada Concepció</a> i <a href="/wiki/Alonso_Rodr%C3%ADguez_G%C3%B3mez" title="Alonso Rodríguez Gómez">Alonso Rodríguez Gómez</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P417" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr><th colspan="2" class="infobox-header infobox_headerclass_botton_top infobox_headerclass_solid" style="text-align:center">Organització política</th></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Òrgan executiu</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a href="/wiki/Consell_Insular_de_Mallorca" title="Consell Insular de Mallorca">Consell Insular de Mallorca</a> <small>(Escó: 33) <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P208" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></small></td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r33571020"></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Special:EntityPage/P605" class="extiw" title="d:Special:EntityPage/P605">Codi NUTS</a></th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://dd.eionet.europa.eu/vocabularyconcept/common/nuts/ES532">ES532</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P605" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr><tr style="display:none"><td colspan="2"> </td></tr><tr><td colspan="2" class="infobox-full-data infobox-data" style="text-align:center;text-align:start"><hr /></td></tr><tr><th scope="row" class="infobox-label" style="text-align:left">Lloc web</th><td class="infobox-data" style="text-align:start"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.conselldemallorca.cat">conselldemallorca.cat</a> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#P856" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span></td></tr></tbody></table> <p><b>Mallorca</b> és una <a href="/wiki/Illa" title="Illa">illa</a> de la <a href="/wiki/Mediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Mediterrània">Mediterrània</a>, la més gran de les <a href="/wiki/Illes_Balears" title="Illes Balears">Illes Balears</a><sup id="cite_ref-1" class="reference"><a href="#cite_note-1"><span class="cite-bracket">[</span>1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins. Pel gran pes demogràfic de la capital, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, l'<a href="/wiki/Illa" title="Illa">illa</a> es va dividir tradicionalment entre <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">Ciutat</a> i la <a href="/wiki/Part_Forana" title="Part Forana">Part Forana</a>. La Part Forana és la ruralia, la terra situada fora de població. A Mallorca, es fa servir aquest terme per a denominar de forma global totes les poblacions que no són la capital, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>. </p> <meta property="mw:PageProp/toc" /> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Nom">Nom</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=1" title="Modifica la secció: Nom"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <style data-mw-deduplicate="TemplateStyles:r30997230">.mw-parser-output .hatnote{font-style:italic}.mw-parser-output div.hatnote{padding-left:1.6em;margin-bottom:0.5em}.mw-parser-output .hatnote i{font-style:normal}.mw-parser-output .hatnote+link+.hatnote{margin-top:-0.5em}</style><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Noms_de_les_Illes_Balears#Mallorca" title="Noms de les Illes Balears">Noms de les Illes Balears § Mallorca</a></div> <p>Es desconeix com denominaren Mallorca els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, a diferència del que passa amb <a href="/wiki/%C3%88busus" class="mw-redirect" title="Èbusus">Èbusus</a>, però se sap que els <a href="/wiki/Grecs" title="Grecs">grecs</a> l'anomenaren, en un primer moment, Cromiüssa, amb la terminació en <i>-ussa</i> per anomenar illes, de possible origen <a href="/wiki/Foceu" class="mw-redirect" title="Foceu">foceu</a> i molt habitual per anomenar illes.<sup id="cite_ref-s_2-0" class="reference"><a href="#cite_note-s-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup><sup id="cite_ref-3" class="reference"><a href="#cite_note-3"><span class="cite-bracket">[</span>3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Aquest nom caigué en desús, i generalment els grecs anomenaren <i><a href="/wiki/Gimn%C3%A8sies" title="Gimnèsies">Gimnèsies</a></i> el subarxipèlag que formaven Mallorca i Menorca. </p><p>Tant grecs com <a href="/wiki/Antiga_Roma" title="Antiga Roma">romans</a> usaren denominacions relatives a les dimensions de les dues illes més importants, del tipus <i>la major</i> (o <i>la més gran</i>) o <i>la menor</i> (o <i>la més petita</i>) de les <i>Gimnèsies</i> o <i><a href="/wiki/Balearides" class="mw-redirect" title="Balearides">Balearides</a></i>,<sup id="cite_ref-"la_més_gran_5-0" class="reference"><a href="#cite_note-"la_més_gran-5"><span class="cite-bracket">[</span>Nota 1<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i amb aquesta denominació es troba a les plaquetes de patronatge, de producció local, de la ciutat federada de <a href="/wiki/B%C3%B3cor" title="Bócor">Bócor</a>;<sup id="cite_ref-6" class="reference"><a href="#cite_note-6"><span class="cite-bracket">[</span>5<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> de manera coherent, també es documenta el terme <i>Balear Major</i> i <i>Balear Menor</i>,<sup id="cite_ref-"Balear_major_7-0" class="reference"><a href="#cite_note-"Balear_major-7"><span class="cite-bracket">[</span>Nota 2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i, resumidament i de manera autònoma, simplement <i>la major</i> i <i>la menor</i>.<sup id="cite_ref-"Maior_9-0" class="reference"><a href="#cite_note-"Maior-9"><span class="cite-bracket">[</span>Nota 3<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La denominació de <i><a href="/wiki/Maiorica" class="mw-redirect" title="Maiorica">Maiorica</a></i>, junt amb la seva parella <i><a href="/wiki/Minorica" title="Minorica">Minorica</a></i>, no és citada fins al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>.<sup id="cite_ref-"Maiorica_13-0" class="reference"><a href="#cite_note-"Maiorica-13"><span class="cite-bracket">[</span>Nota 4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Així, doncs, <i>Mallorca</i> ve del llatí <i>Maiorĭca</i>, amb el significat de <i>la major</i>, en oposició a <i>la menor</i> de les Balears, <i>Minorĭca</i>. Etimològicament, la forma Mallorca presenta l'anomalia de la <i>ll</i> com a derivació de la <i>i</i> o <i>j</i> llatina, evolució impròpia del català, tot i que la seva pronúncia antiga era <i>Maiorca</i>. L'explicació més coherent d'aquesta evolució és el d'una <a href="/wiki/Ultracorrecci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Ultracorrecció">ultracorrecció</a>, segurament d'origen continental, de la <a href="/wiki/Ioditzaci%C3%B3" title="Iodització">iodització</a> intervocàlica típica del <a href="/wiki/Mallorqu%C3%AD" title="Mallorquí">mallorquí</a> (<i>oreia</i> per <i>orella</i>, <i>paia</i> per <i>palla</i>).<sup id="cite_ref-14" class="reference"><a href="#cite_note-14"><span class="cite-bracket">[</span>10<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Val a dir, però, que <a href="/wiki/Joan_Coromines" class="mw-redirect" title="Joan Coromines">Joan Coromines</a><sup id="cite_ref-15" class="reference"><a href="#cite_note-15"><span class="cite-bracket">[</span>11<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> assenyala una altra possibilitat: sota l'aparença llatina de la forma <i>Maior</i>ĭ<i>ca</i> s'amaga un nom indígena llatinitzat. Els sufixos <i>-ica</i> i l'oposició <i>Maior</i>ĭ<i>ca</i>/<i>Minor</i>ĭ<i>ca</i> l'únic que expressen amb certesa és el caràcter indoeuropeu dels dos noms, però poden pertànyer a un tronc lingüístic diferent del llatí. Certament, una forma llatina <i>Maior</i>ĭ<i>ca</i> no hauria pogut donar mai <i>Mallorca</i>. Des d'un punt de vista de les formes escrites, la forma <i>Mallorca</i> és molt dominant i la pronúncia <i>Maiorca</i>, segons Coromines, no ha existit mai. Per tant, la teoria de la ultracorrecció no se sostindria. La forma popular del nom de l'illa, transmesa a través del mossàrab, hauria estat <i>Mallorca</i>, procedent d'<a href="/wiki/Top%C3%B2nims_balears_preromans" title="Topònims balears preromans">una base indoeuropea</a> <i>*Maglorica</i>.<sup id="cite_ref-16" class="reference"><a href="#cite_note-16"><span class="cite-bracket">[</span>12<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A l'edat mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: <i>Mallorques</i>. Aquest nom, tant en plural com (no tan sovint) en singular, coincidia amb el nom de l'única ciutat. <a href="/wiki/Noms_de_la_ciutat_de_Mallorca" title="Noms de la ciutat de Mallorca">La restauració del nom llatí de la dita ciutat</a>, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, va resoldre l'ambigüitat. En àrab l'illa fou coneguda amb el nom de <i>Mayurqa</i>, i en els textos hebreus de l'illa (per exemple els <i>Responsa </i>del <a href="/w/index.php?title=Raixba%C3%A7&action=edit&redlink=1" class="new" title="Raixbaç (encara no existeix)">Raixbaç</a>) s'usava la denominació מיורקה (<i>Maiorqa</i>). </p><p>Mallorca també és coneguda per alguns <a href="/wiki/Ep%C3%ADtet" title="Epítet">epítets</a> literaris i populars que en poden substituir el nom en determinats contexts. Així, també és coneguda com a <i>l'Illa de la Calma</i>, a partir de la publicació de la novel·la homònima de <a href="/wiki/Santiago_Rusi%C3%B1ol_i_Prats" title="Santiago Rusiñol i Prats">Santiago Rusiñol</a>. També és popularment coneguda com a <i>la Roqueta</i>, un nom afectiu (semblant a <i>la Terreta</i> referit al País Valencià) que inspirà el nom de la publicació <a href="/wiki/La_Roqueta_(publicaci%C3%B3)" title="La Roqueta (publicació)">la Roqueta</a> i de la fàbrica de ceràmica la Roqueta. L'escriptora francesa <a href="/wiki/George_Sand" title="George Sand">George Sand</a>, per la seva banda, l'anomenà <i>la Verda Helvècia</i>,<sup id="cite_ref-17" class="reference"><a href="#cite_note-17"><span class="cite-bracket">[</span>13<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i el novel·lista <a href="/wiki/Juli_Verne" class="mw-redirect" title="Juli Verne">Juli Verne</a>, a la novel·la <i><a href="/wiki/Clovis_Dardentor" title="Clovis Dardentor">Clovis Dardentor</a></i> (1895),<sup id="cite_ref-18" class="reference"><a href="#cite_note-18"><span class="cite-bracket">[</span>14<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> l'anomena <i>Illa del Bon Geni</i> (nom que tradueix el grec <span lang="grc">Ἀγαθοῦ δαίμονος νῆσος</span>, que és el nom d'una illa documentada per <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Claudi Ptolemeu</a> i altres geògrafs posteriors a l'<a href="/wiki/Oce%C3%A0_%C3%8Dndic" title="Oceà Índic">oceà Índic</a>, de manera que la identificació amb Mallorca és una llicència poètica, si no un error).<sup id="cite_ref-19" class="reference"><a href="#cite_note-19"><span class="cite-bracket">[</span>15<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Història"><span id="Hist.C3.B2ria"></span>Història</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=2" title="Modifica la secció: Història"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Mallorca" title="Història de Mallorca">Història de Mallorca</a></div> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Prehistòria"><span id="Prehist.C3.B2ria"></span>Prehistòria</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=3" title="Modifica la secció: Prehistòria"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Or%C3%ADgens_del_poblament_prehist%C3%B2ric_a_les_illes_Balears" title="Orígens del poblament prehistòric a les illes Balears">Orígens del poblament prehistòric a les illes Balears</a>, <a href="/wiki/Talaiot" title="Talaiot">talaiot</a>, <a href="/wiki/Poblat_talai%C3%B2tic" title="Poblat talaiòtic">poblat talaiòtic</a>, i <a href="/wiki/Foner_balear" title="Foner balear">Foner balear</a></div> <p>La determinació de quan es produí el primer poblament humà és objecte de discussió. No es té evidència certa d'un poblament definitiu fins a final del IV mil·lenni.<sup id="cite_ref-20" class="reference"><a href="#cite_note-20"><span class="cite-bracket">[</span>16<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A partir del 2300 aC es documenta una cultura caracteritzada per produccions diversificades i la pràctica d'enterraments individuals en coves i balmes naturals. Les restes materials que ens han arribat són ceràmiques de filiació campaniforme i epicampaniforme. La construcció més emblemàtica és la naveta d'habitació o navetiforme, que té un origen que es remunta al III mil·lenni aC i té relació amb les cultures del sud-europeu.<sup id="cite_ref-21" class="reference"><a href="#cite_note-21"><span class="cite-bracket">[</span>17<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:MurHospitaletVell.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/MurHospitaletVell.jpg/220px-MurHospitaletVell.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/MurHospitaletVell.jpg/330px-MurHospitaletVell.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/MurHospitaletVell.jpg/440px-MurHospitaletVell.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>Mur exterior del poblat talaiòtic de <a href="/wiki/L%27Hospitalet_Vell" title="L'Hospitalet Vell">l'Hospitalet Vell</a>.</figcaption></figure> <p>Cap a la fi del segon mil·lenni aC apareix a Mallorca i a Menorca una nova fase cultural que rep el nom del seu monument més característic: el <a href="/wiki/Talaiot" title="Talaiot">talaiot</a>. Es manifesta una continuïtat dels espais habitats, de moltes necròpolis i dels antics rituals funeraris, la qual cosa fa pensar que el canvi no va significar la plena ruptura amb la població anterior, sinó que es va donar un llarg període de transició. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Sa_Clova_des_Xot_01.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Sa_Clova_des_Xot_01.jpg/220px-Sa_Clova_des_Xot_01.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Sa_Clova_des_Xot_01.jpg/330px-Sa_Clova_des_Xot_01.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/Sa_Clova_des_Xot_01.jpg/440px-Sa_Clova_des_Xot_01.jpg 2x" data-file-width="3503" data-file-height="2626" /></a><figcaption>Talaiot de <a href="/wiki/Sa_Clova_des_Xot" class="mw-redirect" title="Sa Clova des Xot">la Clova del Xot</a>, a <a href="/wiki/Art%C3%A0" title="Artà">Artà</a>.</figcaption></figure> <p>Els talaiots són construccions ciclòpies troncopiramidals o troncocòniques. Solen presentar una cambra interior amb el sòtil sustentat per una columna política de tipus mediterrani, a la qual s'accedeix per un portell amb llinda seguit d'un corredor. En certs casos hi ha indicis d'un pis superior. Solen tenir la base circular o quadrangular. Presenten paral·lelismes amb construccions megalítiques de <a href="/wiki/C%C3%B2rsega" title="Còrsega">Còrsega</a> (torre) i <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> (<a href="/wiki/Nuraghe" class="mw-redirect" title="Nuraghe">nuraghe</a>). La funcionalitat que se'ls donava és objecte de debat entre els historiadors: defensa, habitatge o altres funcions socials o religioses. A Mallorca s'han identificat aproximadament 270 poblats talaiòtics, amb una superfície mitjana ocupada de 6.123 m². Cal destacar l'alta densitat de poblament, amb distàncies mitjanes entre un poblat i l'altre de 2,47 km. </p><p>Era una societat de pastors i pagesos. La cultura dels cereals estava consolidada i la generació d'un nou espai agrari era una realitat a la major part del territori insular. <a href="/wiki/Diodor_de_Sic%C3%ADlia" title="Diodor de Sicília">Diodor de Sicília</a> diu que els mallorquins extreien oli del fruit de les mates (llentiscle) i el barrejaven amb saïm de porc per obtenir-ne un ungüent. <a href="/wiki/Plini_el_vell" class="mw-redirect" title="Plini el vell">Plini</a> va alabar les figues illenques pel tacte suau. La ramaderia era d'ovelles, cabres, bous i porcs. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Torocostitx.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Torocostitx.JPG/220px-Torocostitx.JPG" decoding="async" width="220" height="293" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Torocostitx.JPG/330px-Torocostitx.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f1/Torocostitx.JPG/440px-Torocostitx.JPG 2x" data-file-width="1704" data-file-height="2272" /></a><figcaption>Imatge del cap major dels Bous de Costitx al Museu Arqueològic Nacional de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>.</figcaption></figure> <p>Tenien una especial preocupació per la vida d'ultratomba, reflectida ens els rituals funeraris. Les figures taurolàtriques trobades, amb molts de paral·lels mediterranis, són abundants. També s'han trobat representacions d'aus. Les divinitats bèl·liques es documenten a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC. Són figuretes de bronze que representen guerrers nus, tocats amb elm i armats d'escut i llança. Els santuaris són edificis de planta generalment quadrada (<a href="/wiki/Son_Oms" title="Son Oms">Son Oms</a>, Son Mas, Son Marí i els Antigors). Podrien haver-se construït a partir del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span> aC. També s'han identificat monuments esglaonats, túmuls i talaiots amb possible finalitat cultual (<a href="/wiki/Bous_de_Costitx" title="Bous de Costitx">Son Corró</a>). Altres llocs de culte aprofitaren balmes i coves (<a href="/wiki/Abric_de_Son_Matge" class="mw-redirect" title="Abric de Son Matge">abric de Son Matge</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_colonitzacions">Les colonitzacions</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=4" title="Modifica la secció: Les colonitzacions"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A partir dels últims segles del <a href="/wiki/II_mil%C2%B7lenni_aC" class="mw-redirect" title="II mil·lenni aC">II mil·lenni aC</a> es documenta la presència de navegants de l'<a href="/wiki/Conca_oriental_de_la_mar_Mediterr%C3%A0nia" title="Conca oriental de la mar Mediterrània">est mediterrani</a>. Els <a href="/wiki/Fenicis" title="Fenicis">fenicis</a>, i després els <a href="/wiki/P%C3%BAnics" title="Púnics">cartaginesos</a>, s'instal·laren a Eivissa devers la primera meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> aC. Els grecs també mantingueren relacions comercials amb les Balears. </p><p>La colonització púnica de Mallorca i Menorca és posterior a la plena incorporació d'Eivissa a l'àrea cartaginesa. Les ceràmiques més antigues fetes amb torn trobades a Mallorca són eivissenques, i procedeixen de l'illot de <a href="/wiki/Na_Guardis" title="Na Guardis">na Guardis</a>. S'estableixen factories permanents des del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aC, o potser ja <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">iv</span> aC. El comerç púnic introduí productes absents a Mallorca com el vi i l'oli; productes manufacturats com teles de qualitat, metalls, figures de bronze, collars de pasta vítria, ceràmiques, etc. La influència colonial es manifesta també a les construccions, rituals funeraris, adaptacions religioses i necròpolis. </p><p>La presència dels <a href="/wiki/Mercenaris" class="mw-redirect" title="Mercenaris">mercenaris</a> balears en els exèrcits púnics, almenys des de la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> aCC, pot ser considerada un aspecte de la colonització. La primera referència a la utilització de <a href="/wiki/Foner_balear" title="Foner balear">foners balears</a> per Cartago és de l'any 406 aC durant la campanya de <a href="/wiki/Conquesta_d%27Akrag%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Conquesta d'Akragàs">conquesta d'Akragàs</a> (<a href="/wiki/Agrigent" title="Agrigent">Agrigent</a>, Sicília), encara que la seva existència com a mercenaris era molt anterior. L'any 311 un contingent d'un miler de foners participà en la <a href="/w/index.php?title=Batalla_d%27Ecnomus&action=edit&redlink=1" class="new" title="Batalla d'Ecnomus (encara no existeix)">batalla d'Ecnomus</a> contra els grecs sicilians, i la seva actuació va ser decisiva per decidir la victòria púnica. <a href="/wiki/Hann%C3%ADbal_Barca" title="Hanníbal Barca">Hanníbal</a> atacà Sagunt i, amb un exèrcit en el qual figurava un contingent de balears, travessà els <a href="/wiki/Alps" title="Alps">Alps</a>, es girà contra Itàlia i derrotà els romans a <a href="/wiki/Batalla_del_Ticino" title="Batalla del Ticino">Ticino</a>, <a href="/wiki/Batalla_del_Tr%C3%A8bia_(218_aC)" title="Batalla del Trèbia (218 aC)">Trèbia</a> i <a href="/wiki/Batalla_del_llac_Trasim%C3%A8" title="Batalla del llac Trasimè">Trasimè</a>. Finalment, a <a href="/wiki/Batalla_de_Cannes" title="Batalla de Cannes">Cannes</a> (216 aC), anihilà un exèrcit dirigit pel cònsol <a href="/wiki/Gai_Terenci_Varr%C3%B3" title="Gai Terenci Varró">Varró</a>. El 202 aC <a href="/wiki/Hann%C3%ADbal_Barca" title="Hanníbal Barca">Hanníbal</a> va ser derrotat a <a href="/wiki/Batalla_de_Zama" title="Batalla de Zama">Zama</a> per <a href="/wiki/Publi_Corneli_Escipi%C3%B3_Afric%C3%A0_Major" class="mw-redirect" title="Publi Corneli Escipió Africà Major">Publi Corneli Escipió</a>, en un combat en el qual els foners balears ocuparen la primera línia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mallorca_romana">Mallorca romana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=5" title="Modifica la secció: Mallorca romana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Pollentia_18.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Pollentia_18.jpg/220px-Pollentia_18.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Pollentia_18.jpg/330px-Pollentia_18.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Pollentia_18.jpg/440px-Pollentia_18.jpg 2x" data-file-width="3648" data-file-height="2736" /></a><figcaption>Antic teatre romà de Pol·lèntia.</figcaption></figure> <p>La primavera del 123 aC el cònsol <a href="/wiki/Quint_Cecili_Metel_Bale%C3%A0ric" title="Quint Cecili Metel Baleàric">Quint Cecili Metel</a> salpà rumb a les illes. <a href="/wiki/Estrab%C3%B3" title="Estrabó">Estrabó</a>, seguint Posidoni i Artemiodor, diu que els balears havien establert relació amb els pirates de la mar. Segons el relat de <a href="/wiki/Luci_Anneu_Flor" class="mw-redirect" title="Luci Anneu Flor">Luci A. Florus</a> els illencs intentaren fer front a la flota romana amb les seves pròpies naus i, un cop derrotats a la mar, oposaren resistència a terra ferma. </p><p>L'arqueologia deixa entreveure que ni els indígenes ni la seva cultura foren eliminats, perquè seguiren habitant-se els poblats talaiòtics i, en els anys immediatament posteriors a la conquesta, no s'observen canvis a les pautes culturals. La conquesta implicà l'establiment d'un nou contingent de població en qualitat de colons. Palma estava situada a la zona del barri de l'<a href="/wiki/Almudaina" title="Almudaina">Almudaina</a> de Ciutat i Pol·lèntia era als voltants de l'actual <a href="/wiki/Alc%C3%BAdia" title="Alcúdia">Alcúdia</a>. <a href="/wiki/Plini" class="mw-redirect" title="Plini">Plini</a> parla també de <a href="/wiki/B%C3%B3cor" title="Bócor">Bócor</a>, que tingué l'estatut de federada, que era vora el <a href="/wiki/Port_de_Pollen%C3%A7a" title="Port de Pollença">port de Pollença</a>. Plini anomena també <i>Guium</i> i <i>Tucis</i>. </p><p>L'època iniciada amb el principat d'<a href="/wiki/Octavi" class="mw-redirect" title="Octavi">Octavi</a> representa per a Mallorca una llarga etapa d'estabilitat i prosperitat. La <a href="/wiki/Romanitzaci%C3%B3" title="Romanització">romanització</a> es va consolidar i va anar dissolent els elements culturals d'arrel talaiòtica. Pol·lèntia va anar cobrant importància en el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> i, amb Palma, gaudí de l'estatut de colònia de ciutadans romans. <a href="/wiki/Guium" title="Guium">Guium</a> i <a href="/wiki/Tucis" title="Tucis">Tucis</a> eren ciutats de dret llatí. Bócor mantenia la seva condició de ciutat federada. En els primers temps de l'Imperi proliferen les ceràmiques sigil·lades aretines, sud-gàl·liques i hispàniques. Per una part se seguiren ocupant antics poblats talaiòtics, però per l'altra aparegueren assentaments de nova planta (<a href="/wiki/Jaciment_rom%C3%A0_de_sa_Mesquida" title="Jaciment romà de sa Mesquida">sa Mesquida</a> (<a href="/wiki/Santa_Pon%C3%A7a" title="Santa Ponça">Santa Ponça</a>), <a href="/wiki/Jaciment_rom%C3%A0_de_Son_Joan_Jaume" title="Jaciment romà de Son Joan Jaume">Son Joan Jaume</a> (<a href="/wiki/Manacor" title="Manacor">Manacor</a>) o <a href="/wiki/Jaciment_rom%C3%A0_de_Can_Maiol" title="Jaciment romà de Can Maiol">Can Maiol</a> (<a href="/wiki/Felanitx" title="Felanitx">Felanitx</a>). </p><p>A la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span> la <a href="/wiki/Pax_romana" class="mw-redirect" title="Pax romana">pax romana</a> va entrar en crisi. Les pressions <a href="/wiki/Germ%C3%A0nics" title="Germànics">germàniques</a> sobre les fronteres de l'imperi, la irrupció de pobles del nord d'Àfrica, la <a href="/wiki/Epid%C3%A8mia" title="Epidèmia">pesta</a> i les tensions socials esclataren a <a href="/wiki/Hisp%C3%A0nia" title="Hispània">Hispània</a> i a la <a href="/wiki/G%C3%A0l%C2%B7lia" title="Gàl·lia">Gàl·lia</a>. Per a les Balears fou un període crític amb una forta recessió econòmica. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_(284-305_d.C.)_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg/220px-Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg" decoding="async" width="220" height="271" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg/330px-Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/af/Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg/440px-Istanbul_-_Museo_archeol._-_Diocleziano_%28284-305_d.C.%29_-_Foto_G._Dall%27Orto_28-5-2006.jpg 2x" data-file-width="794" data-file-height="978" /></a><figcaption>Cap d'una estàtua de l'<a href="/wiki/Diocleci%C3%A0" title="Dioclecià">emperador Dioclecià</a>. Museu Arqueològic d'Istambul.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Diocleci%C3%A0" title="Dioclecià">Dioclecià</a>, a partir del 284, aconseguí dur a terme una obra restauradora de l'<a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0" title="Imperi Romà">Imperi Romà</a>. L'<a href="/wiki/Edicte_de_Mil%C3%A0" title="Edicte de Milà">Edicte de Milà</a> promulgat per <a href="/wiki/Constant%C3%AD" title="Constantí">Constantí</a> (313) concedia la llibertat de cultes i legalitzava el <a href="/wiki/Cristianisme" title="Cristianisme">cristianisme</a>. Aquesta religió es convertiria en la religió oficial de l'imperi amb Teodosi (380-381). La crisi de la vida urbana es manifestà en la reducció dels perímetres de les ciutats i en la seva transformació (construcció de murades, abandonament i reutilització d'edificis públics). Es detecta, segons la carta del bisbe <a href="/wiki/Sever_de_Menorca" title="Sever de Menorca">Sever de Menorca</a>, una <a href="/wiki/Jueus_mallorquins" title="Jueus mallorquins">població jueva</a> important. L'activitat comercial era prou important, documentada per l'arqueologia i les cartes de <a href="/wiki/Consenci" title="Consenci">Consenci</a>. Les ceràmiques indiquen contactes comercials amb el nord d'Àfrica, com també amb la <a href="/wiki/Tarraconense" class="mw-redirect" title="Tarraconense">Tarraconense</a>, la <a href="/wiki/Narbonense" class="mw-redirect" title="Narbonense">Narbonense</a> i amb <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a>. </p><p>A la darreria del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span> es documenta la presència cristiana a Mallorca (inscripció funerària de <a href="/wiki/Necr%C3%B2polis_de_la_Carroja" title="Necròpolis de la Carroja">la Carrotja</a> (<a href="/wiki/Portocristo" title="Portocristo">Portocristo</a>) i a començament del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span> es troba una església perfectament organitzada. L'enfrontament produït a <a href="/wiki/Ma%C3%B3" title="Maó">Maó</a> el febrer del 418, que acabà amb la conversió forçada de 540 jueus menorquins, motivà la carta del bisbe Sever, un document essencial per conèixer l'època. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_vàndals_i_l'Imperi_Romà_d'Orient"><span id="Els_v.C3.A0ndals_i_l.27Imperi_Rom.C3.A0_d.27Orient"></span>Els vàndals i l'Imperi Romà d'Orient</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=6" title="Modifica la secció: Els vàndals i l'Imperi Romà d'Orient"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Illes_Balears_sota_l%27Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient">Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient</a> i <a href="/wiki/Imperi_Carolingi_a_les_Illes_Balears" class="mw-redirect" title="Imperi Carolingi a les Illes Balears">Imperi Carolingi a les Illes Balears</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SonPereto.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/SonPereto.jpg/220px-SonPereto.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/SonPereto.jpg/330px-SonPereto.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/38/SonPereto.jpg/440px-SonPereto.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption>Restes de la basílica paleocristiana de Son Peretó, del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>. Terme municipal de Manacor.</figcaption></figure> <p>L'any 406 entraren a les Gàl·lies grups de <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a>, <a href="/wiki/Alans" title="Alans">alans</a> i <a href="/wiki/Sueus" title="Sueus">sueus</a>. El 409 els <a href="/wiki/Visigots" title="Visigots">visigots</a> saquejaren Roma. Aviat les mateixes Balears foren atacades pels <a href="/wiki/V%C3%A0ndals" title="Vàndals">vàndals</a>. L'any 425 saquejaren les Balears i destruïren Cartago Espartaria (<a href="/wiki/Cartagena" title="Cartagena">Cartagena</a>) abans d'envair la <a href="/wiki/Maurit%C3%A0nia" title="Mauritània">Mauritània</a> i centrar el seu regne a <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a>. L'ocupació vàndala de les Balears no es produí fins al 455. L'única mesura administrativa coneguda és la inclusió de les illes en la província vàndala de Sardenya. Un altre testimoni arqueològic important són les restes paleocristianes dels segles <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">v</span> i <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">vi</span> trobades a <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Cas_Frares" title="Basílica de Cas Frares">Cas Frares</a> (<a href="/wiki/Santa_Maria_del_Cam%C3%AD" title="Santa Maria del Camí">Santa Maria del Camí</a>), <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_sa_Carrotja" title="Basílica de sa Carrotja">la Carrotja</a> (<a href="/wiki/Portocristo" title="Portocristo">Portocristo</a>), <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Son_Peret%C3%B3" title="Basílica de Son Peretó">Son Peretó (Manacor)</a> i <a href="/wiki/Son_Fadrinet" class="mw-redirect" title="Son Fadrinet">Son Fadrinet</a> (Campos). </p><p>L'ocupació <a href="/wiki/Imperi_Rom%C3%A0_d%27Orient" title="Imperi Romà d'Orient">romana d'Orient</a> de les Balears, comandada per <a href="/wiki/Apol%C2%B7linar_(militar)" title="Apol·linar (militar)">Apol·linar</a>, es degué consumar a principis del 534. Els testimonis arqueològics manifesten unes actives relacions comercials amb el nord d'Àfrica i amb l'àrea oriental de la Mediterrània. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/220px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG" decoding="async" width="220" height="294" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/330px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/dd/Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG/440px-Manacor_Museum_Sp%C3%A4tantiker_Saal_03.JPG 2x" data-file-width="3083" data-file-height="4114" /></a><figcaption><a href="/wiki/Mosaic_de_Baleria" class="mw-redirect" title="Mosaic de Baleria">Mosaic de Baleria</a>, procedent de la <a href="/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Son_Peret%C3%B3" title="Basílica de Son Peretó">Basílica de Son Peretó</a> (<a href="/wiki/Museu_d%27Hist%C3%B2ria_de_Manacor" title="Museu d'Història de Manacor">Museu d'Història de Manacor</a>).</figcaption></figure> <p>Des de mitjans del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vii</span> les fonts escrites sobre les Balears es fan rares. Les illes es convertiren en un punt molt perifèric de l'imperi. Alhora l'<a href="/wiki/Islam" title="Islam">islam</a> s'expandia amb rapidesa pel nord d'Àfrica, amb la presa de <a href="/wiki/Cartago" title="Cartago">Cartago</a> el 698 i l'ocupació de Septem, la capital de la <a href="/wiki/Maurit%C3%A0nia_Segona" title="Mauritània Segona">Mauritània Segona</a>. El 708. <a href="/wiki/Abd-Al%C2%B7lah_ibn_Mussa_ibn_Nussayr" title="Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr">Abd Allah ibn Musa</a> el 707 dirigí una acció de saqueig contra <a href="/wiki/Sic%C3%ADlia" title="Sicília">Sicília</a>, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> i les <a href="/wiki/Balears" class="mw-redirect" title="Balears">Balears</a>. Capa a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">viii</span> hi ha notícies de noves <a href="/wiki/R%C3%A0tzies" class="mw-redirect" title="Ràtzies">ràtzies</a> musulmanes, que haurien dut els illencs, en un quadre de ruptura de fet de la relació amb <a href="/wiki/Constantinoble" title="Constantinoble">Constantinoble</a>, a demanar ajut militar a <a href="/wiki/Carlemany" title="Carlemany">Carlemany</a>. Encara a mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ix</span>, a l'entorn de 859, els <a href="/wiki/Normands" title="Normands">normands</a> atacaren Mallorca, Formentera i Menorca. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Les_illes_orientals_d'al-Àndalus"><span id="Les_illes_orientals_d.27al-.C3.80ndalus"></span>Les illes orientals d'al-Àndalus</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=7" title="Modifica la secció: Les illes orientals d'al-Àndalus"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Illes_Orientals_d%27al-%C3%80ndalus" title="Illes Orientals d'al-Àndalus">Illes Orientals d'al-Àndalus</a> i <a href="/wiki/Conquesta_isl%C3%A0mica_de_Mallorca" title="Conquesta islàmica de Mallorca">Conquesta islàmica de Mallorca</a></div> <p><a href="/wiki/Isam_al-Khawlani" class="mw-redirect" title="Isam al-Khawlani">Isam al-Khawlani</a> conquerí les Balears el 902-903. <a href="/wiki/Al-Zuhri" class="mw-redirect" title="Al-Zuhri">Al-Zuhri</a> diu que al <a href="/wiki/Castell_d%27Alar%C3%B3" title="Castell d'Alaró">Castell d'Alaró (Hisn al 'Arun)</a> els cristians s'hi mantingueren vuit anys i cinc mesos. <a href="/wiki/Ibn_Khaldun" title="Ibn Khaldun">Ibn Khaldun</a> diu que "<i>construí mesquites, posades i banys</i>". El domini musulmà va comportar l'inici d'un procés d'<a href="/wiki/Islamitzaci%C3%B3" class="mw-redirect" title="Islamització">islamització</a> de la societat mallorquina. La integració de l'economia mallorquina en els circuits comercials musulmans i l'arribada d'immigrants andalusins, àrabs i amazics, va influir en el canvi cultural. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Castell_d%27Alaro.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castell_d%27Alaro.jpg/220px-Castell_d%27Alaro.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castell_d%27Alaro.jpg/330px-Castell_d%27Alaro.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0c/Castell_d%27Alaro.jpg/440px-Castell_d%27Alaro.jpg 2x" data-file-width="1024" data-file-height="768" /></a><figcaption>Castell d'Alaró.</figcaption></figure> <p>Les illes romangueren en una situació d'independència fins que <a href="/wiki/Muj%C3%A0hid" title="Mujàhid">Mujàhid</a>, cap al 1010, s'emparà de la ciutat de Dénia i el 1015 estengué la seva autoritat a les Balears. Mujàhid morí el 1044 i el succeí el seu fill <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Muj%C3%A0hid_Iqbal-ad-Dawla" title="Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla">Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla</a>, però el rei <a href="/wiki/%C3%80hmad_ibn_Sulayman_al-M%C3%BAqtadir" title="Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir">Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir</a> de <a href="/wiki/Saragossa" title="Saragossa">Saragossa</a> el desposseí de <a href="/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a>. Arran d'aquests fets, el valí de <a href="/wiki/Mayurqa" class="mw-redirect" title="Mayurqa">Mayurqa</a> <a href="/wiki/Abd-Al%C2%B7lah_ibn_al-Murtada_ibn_al-%C3%80ghlab" title="Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab">Al-Murtada</a> es proclamà emir el 1087.<sup id="cite_ref-22" class="reference"><a href="#cite_note-22"><span class="cite-bracket">[</span>18<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La Madina Mayurqa s'havia anat engrandint al llarg del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xi</span> i l'emir Mubasir en dirigí una de les ampliacions i construí la murada defensiva. L'emir concentra el poder militar i civil. Al seu costat hi ha l'organització religiosa que gravita entorn de les mesquites: els cadis, jutges que dictaminaven en tots els processos judicials; els mestres i ensenyants; els encarregats del culte (imam), etc. </p><p>A l'entorn del canvi de mil·lenni l'Europa cristiana comença un formidable procés d'expansió. Es produí l'expedició de pisans, provençals i catalans contra <a href="/wiki/Mayurqa" class="mw-redirect" title="Mayurqa">Mayurqa</a> entre els anys 1113-1115. L'emir <a href="/wiki/Mub%C3%A0ixxir_N%C3%A0ssir-ad-Dawla" title="Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla">Mubàixxir</a> morí durant el conflicte, després d'haver demanat l'ajut dels <a href="/wiki/Almor%C3%A0vits" class="mw-redirect" title="Almoràvits">almoràvits</a>. El setge de <a href="/wiki/Madina_Mayurqa" title="Madina Mayurqa">Madina Mayurqa</a> durà vuit mesos i acabà amb la seva devastació de banda dels croats. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Almoravid_Empire-ca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Almoravid_Empire-ca.svg/220px-Almoravid_Empire-ca.svg.png" decoding="async" width="220" height="304" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Almoravid_Empire-ca.svg/330px-Almoravid_Empire-ca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/20/Almoravid_Empire-ca.svg/440px-Almoravid_Empire-ca.svg.png 2x" data-file-width="403" data-file-height="557" /></a><figcaption>Màxima expansió <a href="/wiki/Almor%C3%A0vit" class="mw-redirect" title="Almoràvit">almoràvit</a> als segles <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xi</span> i <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xii</span>.</figcaption></figure> <p>Els <a href="/wiki/Almor%C3%A0vits" class="mw-redirect" title="Almoràvits">almoràvits</a>, incorporaren les Balears al seu imperi l'any 1116. Fou nomenat governador <a href="/wiki/Muh%C3%A0mmad_ibn_Gh%C3%A0niya" title="Muhàmmad ibn Ghàniya">Muhàmmad ibn Ghàniya</a> el qual restablí les bones relacions entre els almoràvits i la població mallorquina. Mentrestant, un nou moviment religiós -el dels <a href="/wiki/Almohades" class="mw-redirect" title="Almohades">almohades</a>- prenia cos al <a href="/wiki/Magrib" title="Magrib">Magrib</a> i destruïa pertot arreu, excepte a les Balears, el poder almoràvit. </p><p>Els almoràvits mallorquins entraren en una sèrie de lluites internes. Finalment, <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Ishaq_ibn_Gh%C3%A0niya" class="mw-redirect" title="Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya">Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya</a> decidí atacar els <a href="/wiki/Almohades" class="mw-redirect" title="Almohades">almohades</a> al Nord d'Àfrica i s'apoderà de Bugia. Però a Madina Mayurqa esclatà una revolta contra <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Ishaq_ibn_Gh%C3%A0niya" class="mw-redirect" title="Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya">Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya</a> el 1185 encapçalada pel seu germà Muhammad II. Alhora <a href="/wiki/Al%C3%AD_ibn_Ishaq_ibn_Gh%C3%A0niya" class="mw-redirect" title="Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya">Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya</a> derrotava l'exèrcit almohade en la batalla d'Umra (1187). Davant això els almohades decidiren ocupar les Balears per deixar l'exèrcit dels Banu Ganiya sense suport. Però la conquesta almohade de les Balears no es produí fins al 1203 i la presència almoràvit al nord d'Àfrica, dirigida per <a href="/wiki/Yahya_ibn_Gh%C3%A0niya" title="Yahya ibn Ghàniya">Yahya ibn Ghàniya</a> no cessà fins al 1237. </p><p>Madina Mayurqa s'acostava als 25.000 habitants. Tenia diversos recintes fortificats. La <a href="/wiki/Mesquita" title="Mesquita">mesquita</a> principal ocupava el solar que ara ocupa la <a href="/wiki/Seu_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Seu de Mallorca">Seu</a>. Un segon recinte, voltava l'alcassaba i un tercer nucli era el Raval Nou, atribuït a <a href="/wiki/Mub%C3%A0ixxir_N%C3%A0ssir-ad-Dawla" title="Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla">Mubàixxir</a>. Sembla que hi havia un primer espai lligat a la ciutat, on la producció agrícola anava dirigida a alimentar la població urbana. L'espai rural, deduïble a partir del <a href="/wiki/Llibre_del_Repartiment" title="Llibre del Repartiment">Llibre del Repartiment</a> i altres documentacions del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>, presentava una configuració en mosaic formada per terres conrades i terrenys sense llaurar. El territori estava dividit en districtes (<a href="/wiki/Buny%C5%ABla-M%C5%ABs%C5%AB" class="mw-redirect" title="Bunyūla-Mūsū">Bunyola-Mossa</a>, <a href="/wiki/Sulyar" class="mw-redirect" title="Sulyar">Sóller</a>, <a href="/wiki/Juz_d%27Al-Jibal" class="mw-redirect" title="Juz d'Al-Jibal">les Muntanyes</a>, <a href="/wiki/Bullansa" class="mw-redirect" title="Bullansa">Pollença</a>, <a href="/wiki/Juz%27_d%27Inkan" title="Juz' d'Inkan">Inca</a>, <a href="/wiki/Qanarusa" class="mw-redirect" title="Qanarusa">Canarrossa</a>, <a href="/wiki/Juz%27_de_Muruh" title="Juz' de Muruh">Muro</a>, Sineu-Petra, Montuïri, Manacor i Artà). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="El_Regne_de_Mallorca_i_els_seus_reis_privatius">El Regne de Mallorca i els seus reis privatius</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=8" title="Modifica la secció: El Regne de Mallorca i els seus reis privatius"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Corona_de_Mallorca" title="Corona de Mallorca">Corona de Mallorca</a>, <a href="/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a>, <a href="/wiki/San%C3%A7_I_de_Mallorca" title="Sanç I de Mallorca">Sanç I de Mallorca</a>, i <a href="/wiki/Jaume_III_de_Mallorca" title="Jaume III de Mallorca">Jaume III de Mallorca</a></div> <p>A la darreria de 1228 tingué lloc a Tarragona, tal com ho conta el mateix Jaume I al <a href="/wiki/Llibre_dels_feits" class="mw-redirect" title="Llibre dels feits">Llibre dels feits</a>, un banquet oferit pel mercader Pere Martell al rei i als seus magnats al qual es parlà de la conquesta de Mallorca. El 20 de desembre s'obriren les Corts de Catalunya a Barcelona, que decretaren una constitució de pau i treva. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg/220px-Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg" decoding="async" width="220" height="282" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg/330px-Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg/440px-Jaume_Mateu_-_James_I_the_Conqueror_-_Google_Art_Project.jpg 2x" data-file-width="3452" data-file-height="4426" /></a><figcaption>Retrat de <a href="/wiki/Jaume_Mateu_(pintor)" title="Jaume Mateu (pintor)">Jaume Mateu</a> de Jaume I que es conserva al <a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya" title="Museu Nacional d'Art de Catalunya">Museu Nacional d'Art de Catalunya</a> a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>.</figcaption></figure> <p>L'estol desembarcà a <a href="/wiki/Santa_Pon%C3%A7a" title="Santa Ponça">Santa Ponça</a> i travà batalla amb l'exèrcit d'<a href="/wiki/Abu_Yahia" class="mw-redirect" title="Abu Yahia">Abu Yahia</a>. A la fregada hi moriren <a href="/wiki/Guillem_II_de_Montcada_i_de_Bearn" title="Guillem II de Montcada i de Bearn">Guillem</a> i <a href="/wiki/Ramon_II_de_Tortosa" title="Ramon II de Tortosa">Ramon de Montcada</a>. El <a href="/wiki/31_de_desembre" title="31 de desembre">31 de desembre</a> de 1229 els cristians venceren la resistència musulmana i ocuparen i saquejaren la ciutat. A la serra de Llevant s'hi mantingué una resistència dirigida per <a href="/wiki/Ibn_Sayri" class="mw-redirect" title="Ibn Sayri">Ibn Sayri</a> fins que el mes de març del 1230 el rei dirigí una expedició per reduir-la. El nucli de resistents a la serra de Tramuntana era dirigit per <a href="/wiki/Xuaip" title="Xuaip">Xuaip</a>. Als <a href="/wiki/Castell_d%27Alar%C3%B3" title="Castell d'Alaró">castells d'Alaró</a>, <a href="/wiki/Castell_del_Rei_(castell)" class="mw-redirect" title="Castell del Rei (castell)">Pollença</a> i <a href="/wiki/Castell_de_Santueri" title="Castell de Santueri">Santueri</a> els musulmans hi aguantaren les escomeses cristianes durant dos anys. </p><p>Mallorca tingué la consideració de regne dins l'estructura confederada de la <a href="/wiki/Corona_d%27Arag%C3%B3" title="Corona d'Aragó">Corona d'Aragó</a>. El dia 1 de març de 1230 el rei concedí la <a href="/wiki/Carta_de_Franquesa_de_Mallorca" title="Carta de Franquesa de Mallorca">Carta de Franquesa de Mallorca</a>, autèntica constitució política vigent fins al <a href="/wiki/Decrets_de_Nova_Planta" title="Decrets de Nova Planta">Decret de Nova Planta</a> al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span>. El mateix any 1230 el rei instituí la magistratura de la <a href="/wiki/Lloctinent_general" title="Lloctinent general">lloctinència reial</a>, que va recaure en <a href="/wiki/Bernat_de_Santa_Eug%C3%A8nia" class="mw-redirect" title="Bernat de Santa Eugènia">Bernat de Santa Eugènia</a>.<sup id="cite_ref-23" class="reference"><a href="#cite_note-23"><span class="cite-bracket">[</span>19<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>La conquesta de Mallorca comportà un veritables canvis de població, costums, llengua, religió i formes socials, resultat d'un <a href="/wiki/Repoblament_de_Mallorca" title="Repoblament de Mallorca">procés de repoblament planificat</a>. Els diversos contingents poblacionals s'integraren dins la nova societat, en la qual, segons el <a href="/wiki/Llibre_del_Repartiment_de_Mallorca" title="Llibre del Repartiment de Mallorca">Llibre del Repartiment</a> la majoria de repobladors eren catalans (40%) i occitans (25%), però també italians (16%), aragonesos, navarresos, castellans, etc. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:SantMiquelCampanet.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/SantMiquelCampanet.jpg/220px-SantMiquelCampanet.jpg" decoding="async" width="220" height="154" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/SantMiquelCampanet.jpg/330px-SantMiquelCampanet.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/SantMiquelCampanet.jpg/440px-SantMiquelCampanet.jpg 2x" data-file-width="2580" data-file-height="1805" /></a><figcaption><a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_Sant_Miquel_de_Campanet" title="Església de Sant Miquel de Campanet">Església de Sant Miquel de Campanet</a>.</figcaption></figure> <p>L'any 1285 hi havia 25 viles consolidades i lligades a les primeres parròquies. Es conserven algunes de les primitives esglesietes rurals (<a href="/wiki/Sant_Pere_d%27Escorca" class="mw-redirect" title="Sant Pere d'Escorca">Sant Pere d'Escorca</a>, <a href="/wiki/Sant_Miquel_de_Campanet" class="mw-redirect" title="Sant Miquel de Campanet">Sant Miquel de Campanet</a>, <a href="/wiki/Oratori_de_Sant_Blai" class="mw-redirect" title="Oratori de Sant Blai">Sant Blai de Campos</a>, <a href="/wiki/Esgl%C3%A9sia_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Pau_de_Castellitx" title="Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx">Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx</a> a Algaida, etc.), manifestacions de l'anomenat <a href="/w/index.php?title=Art_de_repoblaci%C3%B3&action=edit&redlink=1" class="new" title="Art de repoblació (encara no existeix)">art de repoblament</a>. </p><p>L'expansió de la <a href="/wiki/Vinya" title="Vinya">vinya</a>, una nova orientació cap a la producció oliera i l'extensió dels conreus cerealistes va marcar la reconversió agrària de l'illa durant el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiii</span>. S'inicià un comerç actiu, en part controlat per mercaders genovesos i pisans. Els intercanvis amb els territoris musulmans (Alger, Bugia, Orà, Tunis, Alcoll) foren intensos. El 1231 <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a> cedí en feu vitalici les illes de Mallorca i Menorca a l'infant <a href="/wiki/Pere_I_d%27Urgell" title="Pere I d'Urgell">Pere de Portugal</a>. Finalment, pel testament de 1272 Jaume I feia rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona el primogènit Pere i atorgava el regne de Mallorca, el <a href="/wiki/Senyoriu_de_Montpeller" class="mw-redirect" title="Senyoriu de Montpeller">senyoriu de Montpeller</a>, els <a href="/wiki/Comtat_de_Cerdanya" title="Comtat de Cerdanya">comtats de Cerdanya</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Rossell%C3%B3" class="mw-redirect" title="Comtat de Rosselló">Rosselló</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Conflent" title="Comtat de Conflent">Conflent</a>, <a href="/wiki/Comtat_de_Vallespir" class="mw-redirect" title="Comtat de Vallespir">Vallespir</a>, la vila i castell de <a href="/wiki/Cotlliure" title="Cotlliure">Cotlliure</a> i les <a href="/wiki/Baronia_de_Carlad%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Baronia de Carladès">baronies de Carladès</a> i <a href="/wiki/Baronia_d%27Omelad%C3%A8s" class="mw-redirect" title="Baronia d'Omeladès">Omeladès</a> a l'infant Jaume. </p><p><a href="/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a> es trobà al davant d'un estat coixí entre França i el seu germà Pere. El 1270 Pere el Gran forçà a Perpinyà un conveni de vassallatge amb Jaume II. El fill de Pere el Gran, <a href="/wiki/Alfons_el_Franc" title="Alfons el Franc">Alfons</a>, dirigí una expedició (1285) que ocupà Mallorca sense dificultats. Una tradició del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> conta la resistència dels defensors del castell d'Alaró (<a href="/wiki/Cabrit_i_Bassa" title="Cabrit i Bassa">Guillem Cabrit i Guillem Bassa</a>). Pel <a href="/wiki/Tractat_d%27Anagni" class="mw-redirect" title="Tractat d'Anagni">tractat d'Anagni</a> (1295) <a href="/wiki/Jaume_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume II d'Aragó">Jaume II d'Aragó</a>, successor d'<a href="/wiki/Alfons_el_Liberal" class="mw-redirect" title="Alfons el Liberal">Alfons el Liberal</a>, es comprometia a retornar el regne de Mallorca al seu oncle Jaume II. Pel <a href="/wiki/Tractat_d%27Argelers" title="Tractat d'Argelers">tractat d'Argelers</a> (1298) es va ratificar el tractat d'infeudació de 1279. Jaume II inicià una labor de govern activa: millora de la ciutat de Mallorca, ordenació de la part forana, reforma del sistema fiscal, monetari, municipal i del patrimoni reial. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:LaSeu_interior_panorama.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/LaSeu_interior_panorama.jpg/220px-LaSeu_interior_panorama.jpg" decoding="async" width="220" height="437" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/LaSeu_interior_panorama.jpg/330px-LaSeu_interior_panorama.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0f/LaSeu_interior_panorama.jpg/440px-LaSeu_interior_panorama.jpg 2x" data-file-width="2025" data-file-height="4022" /></a><figcaption>Interior de la <a href="/wiki/Catedral_de_Mallorca" title="Catedral de Mallorca">Catedral de Mallorca</a>.</figcaption></figure> <p>A la mort de Jaume II el seu fill segon, Sanç, va intentar mantenir la neutralitat entre França i la Corona d'Aragó, consolidant les reformes iniciades pel seu pare i promovent l'economia del país. Per la Sentència arbitral del 19 de juny de 1315, el rei Sanç establia una càrrega fiscal més equitativa entre Ciutat i <a href="/wiki/Part_forana" class="mw-redirect" title="Part forana">part forana</a> i instituïa la representació dels forans en el control de la despesa pública a través de deu síndics. D'aquesta manera venia a fundar el <a href="/wiki/Sindicat_de_Fora" title="Sindicat de Fora">Sindicat de Fora</a>. Dos prohoms de cada parròquia (n'hi havia 31) havien d'assistir a les deliberacions del Consell, constituït en <a href="/wiki/Consell_General_Interinsular" title="Consell General Interinsular">Consell General</a>. </p><p>La ciutat de Mallorca concentrava en les primeres dècades del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> un dens comerç marítim. Mort el rei Sanç, l'any 1326 es fundà el <a href="/wiki/Consolat_de_Mar_(Mallorca)" title="Consolat de Mar (Mallorca)">Consolat de Mar</a>. Mallorca exportava <a href="/wiki/Oli_d%27oliva" title="Oli d'oliva">oli</a>, <a href="/wiki/Vi" title="Vi">vi</a>, llegums, fruits secs i draps. Importava <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a> d'Àfrica, <a href="/wiki/Sardenya" title="Sardenya">Sardenya</a> i Sicília; draps i teles de França, <a href="/wiki/Flandes" title="Flandes">Flandes</a>, Anglaterra i Itàlia; ferro de <a href="/wiki/Sevilla" title="Sevilla">Sevilla</a>, etc. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:James_III_of_Majorca.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/James_III_of_Majorca.jpg/220px-James_III_of_Majorca.jpg" decoding="async" width="220" height="266" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/James_III_of_Majorca.jpg/330px-James_III_of_Majorca.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/55/James_III_of_Majorca.jpg 2x" data-file-width="412" data-file-height="499" /></a><figcaption>Retrat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvi</span> que representa idealitzadament Jaume III de Mallorca.<br />(Galeria de retrats dels reis de Mallorca de l'Ajuntament de Palma).</figcaption></figure> <p>El rei Sanç va morir el 1324. El successor havia de ser el seu nebot Jaume, que sols tenia set anys. Ja en aquests moments hi va haver un intent de <a href="/wiki/Jaume_II_d%27Arag%C3%B3" class="mw-redirect" title="Jaume II d'Aragó">Jaume II d'Aragó</a> d'annexionar-se els territoris del seu cosí difunt. Jaume III agafà el control del regne quan ja s'havia iniciat un procés de recessió econòmica i s'iniciaven convulsions socials, provocades per caresties i fams. Mentrestant les relacions amb la Corona d'Aragó empitjoraren un cop desaparegut Alfons el Benigne i ser succeït per <a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a>. Jaume III promulgà les <i><a href="/wiki/Lleis_Palatines" title="Lleis Palatines">Lleis Palatines</a></i> (1337). </p><p><a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> acusà <a href="/wiki/Jaume_III_de_Mallorca" title="Jaume III de Mallorca">Jaume III</a> d'encunyar moneda a <a href="/wiki/Perpiny%C3%A0" title="Perpinyà">Perpinyà</a>. El maig de 1343 un exèrcit del rei Pere el Cerimoniós desembarcà a <a href="/wiki/Peguera_(Calvi%C3%A0)" title="Peguera (Calvià)">Peguera</a> i ocupà Mallorca sense gaire resistència. També ocupat el <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>, Jaume III es refugià a Montpeller i preparà un exèrcit per recuperar Mallorca. El 25 d'octubre s'enfrontaren els dos exèrcits a <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a>, i Jaume III va ser derrotat i mort. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Baixa_Edat_Mitjana">La Baixa Edat Mitjana</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=9" title="Modifica la secció: La Baixa Edat Mitjana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Revolta_Forana" title="Revolta Forana">Revolta Forana</a> i <a href="/wiki/B%C3%A0ndols_a_Mallorca" title="Bàndols a Mallorca">Bàndols a Mallorca</a></div> <p><a href="/wiki/Pere_el_Cerimoni%C3%B3s" title="Pere el Cerimoniós">Pere el Cerimoniós</a> confirmà els privilegis del regne i promogué un conjunt de reformes per resoldre els conflictes que, en un context de progressiva crisi de l'economia, s'anaven plantejant. Amb la <a href="/wiki/Pragm%C3%A0tica" title="Pragmàtica">Pragmàtica</a> de 1351 el rei Pere intentà obrir el <a href="/wiki/Gran_i_General_Consell" title="Gran i General Consell">Consell General de Mallorca</a> als nous grups socials emergents i equilibrar la relació de forces. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Blackdeath2.gif" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Blackdeath2.gif/220px-Blackdeath2.gif" decoding="async" width="220" height="206" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Blackdeath2.gif/330px-Blackdeath2.gif 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d3/Blackdeath2.gif/440px-Blackdeath2.gif 2x" data-file-width="450" data-file-height="422" /></a><figcaption>Mapa animat de l'extensió de la <a href="/wiki/Pesta_bub%C3%B2nica" title="Pesta bubònica">pesta bubònica</a> per Europa entre 1346 i 1353.</figcaption></figure> <p>La depressió econòmica es combinà amb l'elevada pressió fiscal i empitjorà les condicions de vida de la gent. L'epidèmia de <a href="/wiki/Pesta_negra" class="mw-redirect" title="Pesta negra">pesta negra</a> del <a href="/wiki/1348" title="1348">1348</a> que colpejà la població europea també afectà els Balears. A Mallorca la població minvà en unes 10.000 persones i les viles foranes perderen una quarta part de la població. El cicle d'epidèmies fou prolongat: <a href="/wiki/1361" title="1361">1361</a>, <a href="/wiki/1375" title="1375">1375</a>, <a href="/wiki/1383" title="1383">1383</a>, <a href="/wiki/1388" title="1388">1388</a> i <a href="/wiki/1396" title="1396">1396</a>. El regne de Mallorca hagué de participar econòmicament en la guerra contra <a href="/wiki/G%C3%A8nova" title="Gènova">Gènova</a> i contra <a href="/wiki/Regne_de_Castella" title="Regne de Castella">Castella</a>. </p><p>En el segon terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span> caigué la producció cerealística i aparegué un fenomen d'empobriment de pagesos propietaris. Mallorca era deficitària en la producció bladera i no cobria les necessitats de consum de la població illenca. Les necessitats d'importar cereals s'havien de contrapesar amb exportacions de draps i olis. L'artesania tèxtil era la més important i els draps de llana excedents s'exportaven fora de l'illa. Els menestrals entraren amb un <a href="/wiki/Jurat" class="mw-redirect" title="Jurat">jurat</a> a la <a href="/wiki/Universitat_del_Regne_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Universitat del Regne de Mallorca">Universitat del Regne de Mallorca</a>. A mitjan segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>, però, el comerç i la producció manufacturera entraren en un declivi progressiu. </p><p>Les finances del regne es trobaren davant una situació limit. Els recursos generats per la fiscalitat gairebé no bastaven per pagar els interessos del deute públic. La Pragmàtica de 1372 intentà fer front a la situació, però la dècada dels setanta va ser dramàtica per la successió d'epidèmies i males anyades, fent impossible l'equilibri financer. Les reformes de <a href="/wiki/Joan_I" class="mw-redirect" title="Joan I">Joan I</a> pretengueren fer algunes concessions als forans. Però l'any 1391 les tensions acumulades esclataren. El mes d'agost foren assaltats els <a href="/wiki/Call" title="Call">calls</a> jueus de Mallorca i Menorca per forans i menestrals.<sup id="cite_ref-24" class="reference"><a href="#cite_note-24"><span class="cite-bracket">[</span>20<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Més enllà d'un brot d'antisemitisme hi hagué un moviment en el qual <i>el poble menut</i> es revoltà contra els grups urbans privilegiats. El virrei <a href="/wiki/Hug_d%27Anglesola" title="Hug d'Anglesola">Hug d'Anglesola</a> redactà una nova reglamentació del Gran i General Consell basada en un sistema mixt d'insaculació i elecció. Finalment, les finances de la <a href="/wiki/Universitat_del_Regne_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Universitat del Regne de Mallorca">Universitat del Regne de Mallorca</a> feren fallida, per això l'any <a href="/wiki/1405" title="1405">1405</a> se signà el <a href="/wiki/Contracte_Sant" title="Contracte Sant">Contracte Sant</a> amb els creditors, que establia la consignació de la totalitat dels ingressos a pagar els interessos i l'amortització dels deutes. </p><p>A la mort del rei <a href="/wiki/Mart%C3%AD_l%27hum%C3%A0" class="mw-redirect" title="Martí l'humà">Martí I</a>, en el <a href="/wiki/Comprom%C3%ADs_de_Casp" title="Compromís de Casp">Compromís de Casp</a> (1412) s'entronitzà la dinastia castellana dels <a href="/wiki/Dinastia_Trast%C3%A0mara" title="Dinastia Trastàmara">Trastàmara</a>. Les bandositats eren font constant de conflictes en la lluita per controlar el poder i afavorir els interessos particulars. El Magnànim va promoure una reforma més de les institucions instaurant el règim de <a href="/wiki/Sac_i_sort" class="mw-redirect" title="Sac i sort">sac i sort</a> o d'insaculació. L'any 1425 la Universitat suspengué els pagaments als creditors catalans. El 1431 se signà la <a href="/wiki/Conc%C3%B2rdia_de_Barcelona" title="Concòrdia de Barcelona">Concòrdia de Barcelona</a> entre creditors i Universitat. </p><p>La revolta s'inicià a Mallorca el <a href="/wiki/1450" title="1450">1450</a>. Els pagesos s'oposaven a la discriminació a favor de les elits urbanes. La revolta la dirigiren els propietaris pagesos, amb el suport de molts dels menestrals. L'espira que encengué el foc fou l'inici de la capbrevació dels béns reials el 1450. Els pagesos liderats per <a href="/wiki/Sim%C3%B3_Ballester" title="Simó Ballester">Simó <i>Tort</i> Ballester</a> es concentraren a <a href="/wiki/Inca_(Mallorca)" title="Inca (Mallorca)">Inca</a> i iniciaren una marxa sobre <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">Ciutat</a>, establint un setge que durà una setmana. La mediació del bisbe d'Urgell aconseguí establir un compromís. Però quan el governador <a href="/wiki/Berenguer_d%27Oms_i_de_Santapau" title="Berenguer d'Oms i de Santapau">Berenguer d'Oms</a> va fer executar dos forans i el rei imposà una multa anual de 2.000 lliures, es va produir un segon setge de Ciutat l'abril de 1451. El lloctinent <a href="/wiki/Jaume_Cadell" title="Jaume Cadell">Jaume Cadell</a> fou derrotat pels revoltats prop de <a href="/wiki/Muro_(Mallorca)" title="Muro (Mallorca)">Muro</a>. Es produí un tercer setge de la Ciutat. Finalment, els pagesos foren derrotats prop d'Inca als darreres dies d'agost de 1451 per un exèrcit sota el comandament de Francesc d'Erill. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_reis_catòlics_i_la_monarquia_dels_Habsburg"><span id="Els_reis_cat.C3.B2lics_i_la_monarquia_dels_Habsburg"></span>Els reis catòlics i la monarquia dels Habsburg</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=10" title="Modifica la secció: Els reis catòlics i la monarquia dels Habsburg"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_de_redre%C3%A7_de_Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Política de redreç de Ferran el Catòlic">Política de redreç de Ferran el Catòlic</a>, <a href="/wiki/B%C3%A0ndols_a_Mallorca" title="Bàndols a Mallorca">Bàndols a Mallorca</a>, <a href="/wiki/Germanies_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Germanies de Mallorca">Germanies de Mallorca</a>, <a href="/wiki/Bandolerisme_a_Mallorca" title="Bandolerisme a Mallorca">Bandolerisme a Mallorca</a>, <a href="/wiki/B%C3%A0ndols_a_Mallorca" title="Bàndols a Mallorca">Bàndols a Mallorca</a>, <a href="/wiki/Canamunt_i_Canavall" title="Canamunt i Canavall">Canamunt i Canavall</a>, <a href="/wiki/Guerra_de_Successi%C3%B3_a_Mallorca" class="mw-redirect" title="Guerra de Successió a Mallorca">Guerra de Successió a Mallorca</a>, i <a href="/wiki/Ocupaci%C3%B3_borb%C3%B2nica_de_Mallorca" title="Ocupació borbònica de Mallorca">Ocupació borbònica de Mallorca</a></div> <p>El matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella establí la unió dinàstica d'uns regnes molt diferents pel que fa a llengua, societat, economia i institucions, que es mantingueren en les seves especificitats, així com es mantingué la política d'expansió mediterrània de la corona. <a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> es proposà dur a terme un pla de redreç als seus estats patrimonials, tot i que els seus resultats a Mallorca foren escassos. La sentència de 1481 resultà, però, negativa per a la <a href="/wiki/Universitat_de_la_Ciutat_i_Regne_de_Mallorca" title="Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca">Universitat de Mallorca</a>, i els creditors catalans aconseguiren la reposició de la <a href="/wiki/Conc%C3%B2rdia_de_Barcelona" title="Concòrdia de Barcelona">Concòrdia</a> de 1431 i el pagament de pensions endarrerides. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Michel_Sittow_004.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Michel_Sittow_004.jpg/220px-Michel_Sittow_004.jpg" decoding="async" width="220" height="295" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Michel_Sittow_004.jpg/330px-Michel_Sittow_004.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Michel_Sittow_004.jpg/440px-Michel_Sittow_004.jpg 2x" data-file-width="1079" data-file-height="1445" /></a><figcaption><a href="/wiki/Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Ferran el Catòlic">Ferran el Catòlic</a> en un quadre de <a href="/wiki/Michel_Sittow" title="Michel Sittow">Michel Sittow</a>.</figcaption></figure> <p>Per tal d'instrumentar la seva <a href="/wiki/Pol%C3%ADtica_de_redre%C3%A7_de_Ferran_el_Cat%C3%B2lic" title="Política de redreç de Ferran el Catòlic">política de redreç Ferran el Catòlic</a> va nomenar governador <a href="/wiki/Joan_d%27Eimeric_i_Saplana" title="Joan d'Eimeric i Saplana">Joan d'Eimeric</a> (1493). Eimeric topà amb l'oligarquia ciutadana, hostil a tota reforma, i no aconseguí l'èxit en la seva empresa reformadora. El desequilibri financer va seguir actuant a favor de l'increment de la pressió fiscal, així i tot, la situació econòmica millorà en la mesura que reprengué l'activitat comercial a l'àrea mediterrània al final del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xv</span>. </p><p>La repressió de la <a href="/wiki/Revolta_Forana" title="Revolta Forana">Revolta Forana</a> no havia solucionat els problemes, sinó que els havia agreujat. Les Germanies són un moviment social d'ample abast i amb voluntat transformadora, sorgit del creixent pes dels pagesos i menestrals en la societat mallorquina, i de la dificultat d'encaixar en un sistema institucional i financer molt desfavorable als interessos populars. El virrei <a href="/wiki/Miguel_de_Gurrea_y_Cerdan" title="Miguel de Gurrea y Cerdan">Miguel de Gurrea</a> coneixia la preparació del moviment i volgué aturar-lo empresonant sis menestrals, que hagueren de ser alliberats per la pressió popular. Els menestral designaren <a href="/wiki/Joan_Cresp%C3%AD" title="Joan Crespí">Joan Crespí</a> com a cap de la revolta, que rebé el títol d'<a href="/wiki/Instador_del_poble_i_del_b%C3%A9_com%C3%BA" title="Instador del poble i del bé comú">instador del poble i del bé comú</a>. L'objectiu era eliminar el deute públic, seguint els paràmetres de la <a href="/wiki/Revolta_Forana" title="Revolta Forana">revolta dels pagesos</a> de 70 anys abans. Les viles foranes s'adheriren al moviment i Gurrea fou destituït el 1521. Els agermanats iniciaren una política dirigida a quitar els censals (<a href="/wiki/Santa_Quitaci%C3%B3" title="Santa Quitació">Santa Quitació</a>). Sols la vila d'<a href="/wiki/Alc%C3%BAdia" title="Alcúdia">Alcúdia</a> i els <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">castells de Bellver</a> i de Santueri restaren fora del control de la Germania. </p><p>Tot i que la Germania havia cercat el suport reial, <a href="/wiki/Carles_V_del_Sacre_Imperi_Romanogerm%C3%A0nic" title="Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic">Carles I</a>, des de <a href="/wiki/Worms" title="Worms">Worms</a>, reprovà el moviment i això determinà una creixent pèrdua de suports entre els sectors més moderats. Els desafectes eren coneguts com a <a href="/wiki/Mascarat" title="Mascarat">mascarats</a>. <a href="/wiki/Joan_Cresp%C3%AD" title="Joan Crespí">Joan Crespí</a> es veié desbordat i el poder passà al sector més radicalitzat, liderat per <a href="/wiki/Joanot_Colom" title="Joanot Colom">Joanot Colom</a>. Colom rebé el títol d'instador del poble, amb Jordi Moranta i <a href="/wiki/Pau_Casesnoves" title="Pau Casesnoves">Pau Casesnoves</a>. </p><p>L'octubre de 1522 un exèrcit de més de 2.000 homes desembarcà a Eivissa. Poc després desembarcà a Alcúdia i ocupà Pollença, fet que provocà una matança d'unes 400 persones en incendiar l'església. L'exèrcit de Colom fou derrotat per complet a <a href="/wiki/Muro_(Mallorca)" title="Muro (Mallorca)">Muro</a>, en la <a href="/wiki/Batalla_de_Son_Fornari" title="Batalla de Son Fornari">batalla de Son Fornari</a> i després, el 21 de novembre de 1522 al <a href="/wiki/Batalla_de_Rafal_Garc%C3%A9s_(1522)" title="Batalla de Rafal Garcés (1522)">Rafal Garcés</a> (Inca). La ciutat de Mallorca es rendí a les tropes imperials el 8 de març de 1523. La repressió de la Germania fou implacable. Hi hagué multitud d'execucions i les <a href="/wiki/Composici%C3%B3_(Germanies)" title="Composició (Germanies)">sancions econòmiques</a> ascendiren a més de 800.000 lliures. <a href="/wiki/Joanot_Colom" title="Joanot Colom">Joanot Colom</a> fou executat el 3 de juny de 1523 i el seu cap col·locat dins una gàbia a la Porta Pintada de Ciutat. L'enfortiment de l'autoritat reial començava el camí cap a l'absolutisme, amb un creixent intervencionisme i la creació de noves institucions com el Consell d'Aragó (1494) i el <a href="/wiki/Tribunal_del_Sant_Ofici" class="mw-redirect" title="Tribunal del Sant Ofici">tribunal del Sant Ofici</a>, però el règim paccionat amb la corona de les institucions del <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">regne de Mallorca</a> va seguir funcionant. </p><p>Les darreres dècades del XVII mostren una progressiva represa econòmica i demogràfica de la perifèria peninsular. Les Balears formen part d'aquestes zones on la recuperació és més evident. La darrera part del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xvii</span> és de creixement demogràfic. El <a href="/wiki/Fogatge" title="Fogatge">fogatge</a> de 1667 dona una població d'uns 100.000 habitants. Tres quartes parts a la <a href="/wiki/Part_forana" class="mw-redirect" title="Part forana">part forana</a> i la resta a <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">Ciutat</a>. El creixement demogràfic no hagués estat possible sense importants transformacions agràries. Les activitats manufactureres es van instal·lant a les viles. Hi hagué un esforç per millorar els processos de producció i entraren en el sector capitals de procedència mercantil. Els grans capítols del comerç mallorquí de l'època són l'exportació d'<a href="/wiki/Oli" title="Oli">oli</a> i la importació de <a href="/wiki/Blat" title="Blat">blat</a>. La marina també s'ocupava del cors. Els <a href="/wiki/Corsarisme_balear" title="Corsarisme balear">corsaris mallorquins</a> jugaren un paper destacat en la guerra contra França, encara que també actuaren contra vaixells barbarescs. </p><p>La primera gran explosió de bandolerisme és posterior a la <a href="/wiki/Revolta_de_les_Germanies" title="Revolta de les Germanies">Revolta de les Germanies</a>. Amb l'esclafit de les lluites entre <a href="/wiki/Canamunt" class="mw-redirect" title="Canamunt">Canamunt</a> i <a href="/wiki/Canavall" class="mw-redirect" title="Canavall">Canavall</a> destacà la <a href="/wiki/Colla_de_Selva" title="Colla de Selva">colla de Selva</a>, dirigida pel capellà <a href="/wiki/Colla_de_Selva#La_família_Ferragut_''Boda''" title="Colla de Selva">Mateu Ferragut "Boda"</a>. En una topada amb comissaris reials a Lluc la colla restà desfeta i el seu capità, un germà del capellà Boda, fou executat amb altres bandejats. Ferragut decidí venjar-se assassinant el jutge de la <a href="/wiki/Reial_Audi%C3%A8ncia_de_Mallorca" title="Reial Audiència de Mallorca">Reial Audiència</a> <a href="/wiki/Jaume_Joan_de_Berga_i_de_Sales" title="Jaume Joan de Berga i de Sales">Jaume Joan de Berga i de Sales</a>.<sup id="cite_ref-25" class="reference"><a href="#cite_note-25"><span class="cite-bracket">[</span>21<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Les colles de bandolers participaren en els enfrontaments entre el <a href="/wiki/Comte_Mal" class="mw-redirect" title="Comte Mal">Comte Mal</a> i els vilatans de <a href="/wiki/Santa_Margalida" title="Santa Margalida">Santa Margalida</a>.<sup id="cite_ref-26" class="reference"><a href="#cite_note-26"><span class="cite-bracket">[</span>22<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:La_Fe_Triunfante_1691.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/La_Fe_Triunfante_1691.jpg/220px-La_Fe_Triunfante_1691.jpg" decoding="async" width="220" height="300" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/La_Fe_Triunfante_1691.jpg/330px-La_Fe_Triunfante_1691.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/70/La_Fe_Triunfante_1691.jpg/440px-La_Fe_Triunfante_1691.jpg 2x" data-file-width="802" data-file-height="1092" /></a><figcaption>Primera edició de <i>La Fee Triunfante</i> de <a href="/wiki/Francesc_Garau" title="Francesc Garau">Francesc Garau</a> (1691).</figcaption></figure> <p>Malgrat que la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a> fins aleshores havia romàs poc activa, el <a href="/wiki/1675" title="1675">1675</a> i <a href="/wiki/1679" title="1679">1679</a> es produïren dos actes de fe. La persecució culminà amb l'acte de fe de <a href="/wiki/1691" title="1691">1691</a>, en el qual foren cremades prop del <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">Castell de Bellver</a> 37 persones (3 d'elles vives). L'episodi va ser descrit pel llibre de <a href="/wiki/Francesc_Garau" title="Francesc Garau">Francesc Garau</a> <i>La fee triunfante</i>. </p><p>L'<a href="/wiki/Estudi_General_Lul%C2%B7li%C3%A0" title="Estudi General Lul·lià">Estudi General Lul·lià</a> es convertí en Universitat a partir d'una butlla de <a href="/wiki/Climent_X" title="Climent X">Climent X</a>. El <a href="/wiki/Lul%C2%B7lisme" class="mw-redirect" title="Lul·lisme">lul·lisme</a> tenia molts de seguidors dins i fora de la Universitat Lul·liana, però també molts d'enemics, entre els quals destacaven els dominics. <a href="/wiki/Bartomeu_Llull" title="Bartomeu Llull">Bartomeu Llull</a> (1629) fundà el <a href="/wiki/Col%C2%B7legi_Lul%C2%B7li%C3%A0_de_Nostra_Senyora_de_la_Sapi%C3%A8ncia" title="Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència">Col·legi Lul·lià de Nostra Senyora de la Sapiència</a>. És notable la figura del franciscà maonès <a href="/wiki/Francesc_Mar%C3%A7al" title="Francesc Marçal">Francesc Marçal</a> autor de diverses obres i edicions lul·lianes. </p><p>A la mort de <a href="/wiki/Carles_II_de_Castella" title="Carles II de Castella">Carles II</a> els illencs reconegueren com a rei a <a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V</a>. Aquest destituí el virrei <a href="/wiki/Josep_Galceran_de_Cartell%C3%A0" title="Josep Galceran de Cartellà">Josep Galceran de Cartellà</a> i el reemplaçà per <a href="/wiki/Francisco_Miguel_de_Pueyo" title="Francisco Miguel de Pueyo">Francisco Miguel de Pueyo</a>, fervent partidari seu, com el bisbe <a href="/wiki/Francisco_Antonio_de_la_Portilla" title="Francisco Antonio de la Portilla">Francisco Antonio de la Portilla</a>. Els partidaris de Carles III eren majoritaris entre la població mallorquina i, quan la flota de Leake es presentà davant <a href="/wiki/Ciutat" title="Ciutat">Ciutat</a> el 24 de setembre de <a href="/wiki/1706" title="1706">1706</a>, es va precipitar la rendició de les autoritats borbòniques. La <a href="/wiki/Pau_d%27Utrecht" class="mw-redirect" title="Pau d'Utrecht">Pau d'Utrecht</a> (1713) reconegué els drets successoris de Felip V. L'ocupació de Mallorca i Eivissa es produí el juliol de <a href="/wiki/1715" title="1715">1715</a>.<sup id="cite_ref-Estaben_27-0" class="reference"><a href="#cite_note-Estaben-27"><span class="cite-bracket">[</span>23<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Menorca passà a ser un domini britànic. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_monarquia_borbònica"><span id="La_monarquia_borb.C3.B2nica"></span>La monarquia borbònica</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=11" title="Modifica la secció: La monarquia borbònica"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/La_Il%C2%B7lustraci%C3%B3_a_Mallorca" class="mw-redirect" title="La Il·lustració a Mallorca">La Il·lustració a Mallorca</a>, <a href="/wiki/Guerra_del_Franc%C3%A8s_a_Mallorca" title="Guerra del Francès a Mallorca">Guerra del Francès a Mallorca</a>, <a href="/wiki/Trienni_Constitucional_a_Mallorca" title="Trienni Constitucional a Mallorca">Trienni Constitucional a Mallorca</a>, <a href="/wiki/D%C3%A8cada_Absolutista_a_Mallorca" title="Dècada Absolutista a Mallorca">Dècada Absolutista a Mallorca</a>, i <a href="/wiki/Centre_Federal_de_Societats_Obreres_de_Palma" title="Centre Federal de Societats Obreres de Palma">Centre Federal de Societats Obreres de Palma</a></div> <p><a href="/wiki/Felip_V_d%27Espanya" title="Felip V d'Espanya">Felip V</a> signà el 28 de novembre de 1715 un decret que establia la <a href="/wiki/Reial_Audi%C3%A8ncia_de_Mallorca" title="Reial Audiència de Mallorca">Reial Audiència de Mallorca</a>. Amb cinc decrets més es configurà la <a href="/wiki/Nova_Planta" class="mw-redirect" title="Nova Planta">Nova Planta</a> de govern del <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a>. El <a href="/wiki/Gran_i_General_Consell" title="Gran i General Consell">Gran i General Consell</a> va ser dissolt i les seves competències passaren a la <a href="/wiki/Reial_Audi%C3%A8ncia_de_Mallorca" title="Reial Audiència de Mallorca">Reial Audiència de Mallorca</a>,<sup id="cite_ref-28" class="reference"><a href="#cite_note-28"><span class="cite-bracket">[</span>24<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> depenent del <a href="/wiki/Consell_de_Castella" title="Consell de Castella">Consell de Castella</a>. Desaparegueren també les universitats locals reemplaçades pels ajuntaments de tall castellà. El nom de la <a href="/wiki/Ciutat_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Ciutat de Mallorca">ciutat de Mallorca</a> fou substituït per l'arqueològic de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>. La hisenda pública s'integrà dins la Reial Hisenda de la monarquia, desapareixent l'autonomia financera del regne que ara passava a ser dirigida des de <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>. </p><p>Les noves institucions borbòniques representaren la centralització i el predomini de l'aristocràcia filipista (<a href="/wiki/Botifarres" class="mw-redirect" title="Botifarres">botifarres</a>). D'altra banda, la militarització del territori insular comportà l'establiment de lleves forçades a partir de <a href="/wiki/Ferran_VI" class="mw-redirect" title="Ferran VI">Ferran VI</a> (1747). La marina illenca participà en els conflictes bèl·lics al costat de l'<a href="/wiki/Armada" title="Armada">Armada</a> espanyola. L'any 1745 Mallorca tenia 120.000 habitants, el 1787 eren 135.900 i el 1797 140.700, amb un creixement global d'un 35%. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mandeln_Mallorca_02.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mandeln_Mallorca_02.JPG/220px-Mandeln_Mallorca_02.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mandeln_Mallorca_02.JPG/330px-Mandeln_Mallorca_02.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mandeln_Mallorca_02.JPG/440px-Mandeln_Mallorca_02.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Ametllerar a Mallorca.</figcaption></figure><p>La propietat agrària s'havia concentrat, en part cap a la noblesa terratinent que garantia la preservació del patrimoni amb la transmissió al fill major (<a href="/wiki/Fide%C3%AFcom%C3%ADs" title="Fideïcomís">fideïcomís</a>). La major part de les grans propietats es gestionaven amb arrendaments de curta durada. La manufactura tèxtil seguia sent important i mantingué la projecció exterior. L'exportació era d'oli, <a href="/wiki/Teixit_t%C3%A8xtil" class="mw-redirect" title="Teixit tèxtil">teixits</a>, <a href="/wiki/T%C3%A0pera" class="mw-redirect" title="Tàpera">tàperes</a>, <a href="/wiki/Aiguardent" title="Aiguardent">aiguardent</a>, <a href="/wiki/Formatge" title="Formatge">formatge</a>, <a href="/wiki/Ametles" class="mw-redirect" title="Ametles">ametles</a>, <a href="/wiki/Flassades" class="mw-redirect" title="Flassades">flassades</a>, barrets de llana i <a href="/wiki/C%C3%ADtric" title="Cítric">cítrics</a>. Però les importacions superaven les exportacions. Entre 1780 i 1800 el <a href="/wiki/Port_de_Palma" title="Port de Palma">port de Palma</a> s'obre legalment al tràfic amb les colònies americanes. </p><p>En el segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xviii</span> la monarquia borbònica imposà la subordinació del català al castellà. Bisbes com <a href="/wiki/Francisco_Garrido_de_la_Vega" title="Francisco Garrido de la Vega">Francisco Garrido de la Vega</a> (1763-72) o <a href="/wiki/Juan_D%C3%ADaz_de_la_Guerra" title="Juan Díaz de la Guerra">Juan Díaz de la Guerra</a> intentaren imposar el castellà a l'església. Malgrat tot l'Església continuà usant el català en la catequesi i la predicació. En temps de Carles III, l'any 1778, es creà la <a href="/wiki/Societat_Econ%C3%B2mica_Mallorquina_d%27Amics_del_Pa%C3%ADs" title="Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País">Societat Econòmica Mallorquina d'Amics del País</a>, ajuntant un nucli de nobles, clergues i burgesos intel·lectuals que envoltaven <a href="/wiki/Bonaventura_Serra_i_Ferragut" title="Bonaventura Serra i Ferragut">Bonaventura Serra i Ferragut</a> (1728-1784), que va impulsar els ensenyaments professionals i les millores econòmiques. Entre els il·lustrats mallorquins destaca el cardenal <a href="/wiki/Antoni_Despuig_i_Dameto" title="Antoni Despuig i Dameto">Antoni Despuig i Dameto</a> (1745-1813) i el bisbe <a href="/wiki/Bernat_Nadal_i_Cresp%C3%AD" title="Bernat Nadal i Crespí">Bernat Nadal i Crespí</a> (1745-1818), que arribà a presidir les <a href="/wiki/Corts_de_Cadis" title="Corts de Cadis">Corts de Cadis</a>. </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Palau_Solleric.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Palau_Solleric.jpg/220px-Palau_Solleric.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Palau_Solleric.jpg/330px-Palau_Solleric.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f0/Palau_Solleric.jpg/440px-Palau_Solleric.jpg 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1944" /></a><figcaption><a href="/wiki/Casal_Solleric" title="Casal Solleric">Palau Solleric</a> de Palma.</figcaption></figure> <p>La guerra de 1804, al costat de França, contra Anglaterra no va ser gens bona pel comerç balear. I el sosteniment de les nombroses guarnicions militars empitjorava la situació financera dels municipis. <a href="/wiki/Miquel_Gaiet%C3%A0_Soler" class="mw-redirect" title="Miquel Gaietà Soler">Miquel Gaietà Soler</a>, ministre d'hisenda amb <a href="/wiki/Manuel_Godoy" title="Manuel Godoy">Godoy</a> el <a href="/wiki/1798" title="1798">1798</a>, va haver de pujar la pressió fiscal provocant protestes a les viles mallorquines. La protesta tornà a esclatar el <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a>. El maig de 1808 Mallorca va prendre partit per la revolta antifrancesa, i es constituí la <a href="/wiki/Junta_Suprema_de_Govern_de_les_Balears" title="Junta Suprema de Govern de les Balears">Junta Suprema de Govern de les Balears</a> que declarà la guerra a França. Mallorca contribuí amb tropes a la campanya militar a la península.<sup id="cite_ref-29" class="reference"><a href="#cite_note-29"><span class="cite-bracket">[</span>25<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> A les illes hi arribaren milers de refugiats, sobretot procedents de Catalunya. Els queviures eren escassos i el 1812 esclatà una forta crisi de subsistències. </p><p>El buit de poder deixat per les abdicacions de Baiona (maig de <a href="/wiki/1808" title="1808">1808</a>) i la revolta antifrancesa va ser ocupat per institucions sorgides des de baix que es coordinaren en la <a href="/wiki/Junta_Suprema_Central" title="Junta Suprema Central">Junta Suprema Central</a>, que convocà les Corts el gener de 1810. Aquestes Corts ja no foren estamentals sinó el resultat d'una elecció per sufragi indirecte. El debat polític entre liberals i absolutistes es reflectí en nombroses publicacions: <i>La Antorcha</i> i <i><a href="/wiki/Aurora_Patri%C3%B3tica_Mallorquina" title="Aurora Patriótica Mallorquina">Aurora Patriótica Mallorquina</a></i>, liberals, i <i>El amigo de la Verdad</i>, <i>Semanario Cristiano Político</i>, <i> <a href="/wiki/Diari_de_Buja" title="Diari de Buja">Diari de Buja</a></i>, <i>Lluna Patriòtica Mallorquina</i> i <i>Nou Diari de Buja</i>, absolutistes, entre altres. La <a href="/wiki/Constituci%C3%B3_de_Cadis" class="mw-redirect" title="Constitució de Cadis">Constitució de Cadis</a> de <a href="/wiki/1812" title="1812">1812</a> fou proclamada a <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> el 22 d'agost. Separava el poder polític del militar i transformava l'<a href="/wiki/Reial_Audi%C3%A8ncia_de_Mallorca" title="Reial Audiència de Mallorca">Audiència</a> en una instància sols judicial, mentre es creava un organisme nou: la <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_Provincial" class="mw-redirect" title="Diputació Provincial">Diputació Provincial</a>. En els municipis obria les portes a la participació del poble i facilitava les segregacions d'entitats locals (a Mallorca es crearen 13 municipis nous). </p><p>El maig de <a href="/wiki/1814" title="1814">1814</a> hi hagué a Mallorca aldarulls contra els liberals i celebracions pel retorn de l'<a href="/wiki/Absolutisme" title="Absolutisme">absolutisme</a>. La <a href="/wiki/Diputaci%C3%B3_Provincial" class="mw-redirect" title="Diputació Provincial">diputació Provincial</a> fou suprimida i foren restaurats els ajuntaments de 1808. Es reimplantà la <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a> i els elements liberals foren reprimits. La ineficàcia i corrupció dels màxims dirigents de l'estat, encapçalats pel mateix rei, facilitaren les conspiracions antiabsolutistes. El pronunciament de <a href="/wiki/Rafael_del_Riego" title="Rafael del Riego">Rafael del Riego</a> (1820) va tenir èxit i el rei va haver de restablir la Constitució de 1812. La <a href="/wiki/Inquisici%C3%B3" title="Inquisició">Inquisició</a> tornà a ser abolida i el <a href="/wiki/Convent_de_Sant_Domingo_de_Palma" class="mw-redirect" title="Convent de Sant Domingo de Palma">convent de Sant Domingo de Palma</a> va ser enderrocat l'any 1823. Finalment, l'any 1823 l'absolutisme fou reinstaurat per l'exèrcit francès (<a href="/wiki/Cent_Mil_Fills_de_Sant_Llu%C3%ADs" title="Cent Mil Fills de Sant Lluís">Cent Mil Fills de Sant Lluís</a>). El 18 de setembre de <a href="/wiki/1868" title="1868">1868</a> l'<a href="/wiki/Almirall_Topete" class="mw-redirect" title="Almirall Topete">almirall Topete</a> es revoltà a Cadis i Isabel II es veié forçada a exiliar-se a França. El dia 1 d'octubre les Balears s'uniren a la revolució. La Junta Provisional de Govern fou presidida per <a href="/wiki/Mari%C3%A0_de_Quintana" class="mw-redirect" title="Marià de Quintana">Marià de Quintana</a> i hi participaren progressistes, demòcrates i unionistes. La Junta definitiva fou elegida per <a href="/wiki/Sufragi_universal_mascul%C3%AD" class="mw-redirect" title="Sufragi universal masculí">sufragi universal masculí</a>, la primera vegada que s'aplicava aquest procediment a Balears. </p><p>Les <a href="/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1869" title="Eleccions generals espanyoles de 1869">eleccions a diputats del gener de 1869</a> foren guanyades àmpliament per la <a href="/wiki/Conciliaci%C3%B3_Liberal" title="Conciliació Liberal">Coalició Liberal</a>. L'oposició catòlica es mobilitzà amb la finalitat de mantenir el catolicisme com la religió única de l'estat (els carlins organitzaren una conspiració a la caserna del Carme de Palma). Els republicans defensaven la llibertat de cultes i d'ensenyament i havien constituït el <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Federal" class="mw-redirect" title="Partit Republicà Federal">Partit Republicà Federal</a>. El novembre de 1869 aparegué a <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> <i><a href="/wiki/El_Obrero_(Mallorca)" title="El Obrero (Mallorca)">El Obrero</a></i>, la primera publicació obrerista de les Balears. Un dels seus promotors era el picapedrer <a href="/wiki/Francesc_Tom%C3%A0s_Oliver" title="Francesc Tomàs Oliver">Francesc Tomàs Oliver</a>. El desembre de 1869 es fundà el <a href="/wiki/Centre_Federal_de_Societats_Obreres_de_Palma" title="Centre Federal de Societats Obreres de Palma">Centre Federal de Societats Obreres de Palma</a>, que s'adherí a l'<a href="/wiki/Associaci%C3%B3_Internacional_de_Treballadors" title="Associació Internacional de Treballadors">Associació Internacional de Treballadors</a>. </p><p>El Govern presidit pel <a href="/wiki/General_Prim" class="mw-redirect" title="General Prim">general Prim</a> finalment trobà un monarca en <a href="/wiki/Amadeu_I_d%27Espanya" title="Amadeu I d'Espanya">Amadeu de Savoia</a>. A les eleccions de 1871 els carlins, dirigits per <a href="/wiki/Josep_Quint_Zaforteza_i_Amat" title="Josep Quint Zaforteza i Amat">Josep Quint Safortesa</a> triomfaren als cinc districtes mallorquins, utilitzant pràctiques caciquistes i amb el suport de l'església. <a href="/wiki/Amadeu_I_d%27Espanya" title="Amadeu I d'Espanya">Amadeu de Savoia</a> abdicà el febrer de 1873 i es proclamà la <a href="/wiki/Primera_Rep%C3%BAblica_Espanyola" title="Primera República Espanyola">República</a>, que fou rebuda amb entusiasme pels republicans illencs. El moviment catòlic predicava l'adhesió al <a href="/wiki/Carlisme" title="Carlisme">carlisme</a>. La consolidació del nou règim no era fàcil, estreta per conflictes de tota casta i dividida internament. Per això, el gener de <a href="/wiki/1874" title="1874">1874</a> el <a href="/wiki/General_Pav%C3%ADa" class="mw-redirect" title="General Pavía">general Pavía</a> dissolia el Congrés i es destituïen les autoritats republicanes. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Restauració"><span id="La_Restauraci.C3.B3"></span>La Restauració</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=12" title="Modifica la secció: La Restauració"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Canovisme" class="mw-redirect" title="Canovisme">Canovisme</a>, <a href="/wiki/Caciquisme_a_Mallorca" title="Caciquisme a Mallorca">Caciquisme a Mallorca</a>, i <a href="/wiki/Agricultura_a_Mallorca_al_segle_XIX" title="Agricultura a Mallorca al segle XIX">Agricultura a Mallorca al segle XIX</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg/220px-Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg" decoding="async" width="220" height="342" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg/330px-Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg/440px-Alfonso_XII_with_his_second_wife.jpg 2x" data-file-width="659" data-file-height="1024" /></a><figcaption><a href="/wiki/Alfons_XII" class="mw-redirect" title="Alfons XII">Alfons XII</a> amb la seva segona esposa, <a href="/wiki/Maria_Cristina_d%27Habsburg-Lorena" title="Maria Cristina d'Habsburg-Lorena">Maria Cristina d'Àustria</a>.</figcaption></figure> <p>La proclamació d'<a href="/wiki/Alfons_XII" class="mw-redirect" title="Alfons XII">Alfons XII</a> fou celebrada per les classes oligàrquiques que ara tornarien a ocupar posicions de privilegi, i per la gent que aspirava al final de les turbulències polítiques.<sup id="cite_ref-30" class="reference"><a href="#cite_note-30"><span class="cite-bracket">[</span>26<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Els conservadors illencs s'uniren amb el nou règim i s'allunyaren del carlisme, optant pel <a href="/wiki/Canovisme" class="mw-redirect" title="Canovisme">canovisme</a>. El sistema es basava en l'alternança dels partits en el poder. Les eleccions no eren més una paròdia, organitzada i dirigida des de la Governació, els governadors civils i la xarxa caciquista. Quan el sistema censatari (vot dels més rics) va ser substituït pel <a href="/wiki/Sufragi_universal" title="Sufragi universal">sufragi universal</a> masculí (1891), el sistema el desvirtuà per complet. El <a href="/wiki/Cunerisme" title="Cunerisme">cunerisme</a> era la denominació de la pràctica d'incloure a les llistes electorals persones alienes a la circumscripció, conseqüència del <a href="/wiki/Sucursalisme" title="Sucursalisme">sucursalisme</a>. <a href="/wiki/Antoni_Maura_i_Montaner" title="Antoni Maura i Montaner">Antoni Maura i Montaner</a> (1853-1925) ja destacava a les files liberals i va fer una ràpida carrera a l'ombra del seu cunyat <a href="/wiki/Germ%C3%A1n_Gamazo_y_Calvo" title="Germán Gamazo y Calvo">Germán Gamazo</a>. </p><p>Els republicans i els carlins restaven fora del sistema d'alternança. Els republicans es fragmentaren en diverses formacions (possibilistes, unionistes i federalistes). El <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Federal" class="mw-redirect" title="Partit Republicà Federal">Partit Republicà Federal</a> defensava l'abolició de les quintes i de certs imposts, oposat al caciquisme i el cunerisme. L'any 1881 es reorganitzà el <a href="/wiki/Moviment_obrer" title="Moviment obrer">moviment obrer</a> quan es creà la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Obrera_Balear" title="Unió Obrera Balear">Unió Obrera Balear</a>. El 1890 es fundà l'<a href="/wiki/Ateneu_Obrer_Mallorqu%C3%AD" title="Ateneu Obrer Mallorquí">Ateneu Obrer Mallorquí</a> i el 1892 els seus dirigents s'adheriren al <a href="/wiki/Partit_Socialista_Obrer_Espanyol" title="Partit Socialista Obrer Espanyol">Partit Socialista Obrer Espanyol</a>. L'Ateneu Obrer es convertí amb la Federació Local de Societats Obreres sota la direcció de <a href="/wiki/Francesc_Roca_i_Hern%C3%A1ndez" title="Francesc Roca i Hernández">Francesc Roca</a>. El <a href="/wiki/Carlisme" title="Carlisme">carlisme</a> tenia simpaties entre el clergat, part de la noblesa i sectors pagesos. Alguns d'aquests àmbits del <a href="/wiki/Tradicionalisme" title="Tradicionalisme">tradicionalisme</a> defensaren la cultura autòctona: en el setmanari manacorí <i><a href="/wiki/La_Aurora" title="La Aurora">La Aurora</a></i> hi col·laborà el jove mossèn <a href="/wiki/Antoni_Maria_Alcover" class="mw-redirect" title="Antoni Maria Alcover">Antoni Maria Alcover</a>. </p><p>La consolidació de l'economia capitalista va anar lligada a profundes crisis. Cal ressenyar la de 1873, que perdurà fins al 1895. Les Balears, en el context espanyol,<sup id="cite_ref-31" class="reference"><a href="#cite_note-31"><span class="cite-bracket">[</span>27<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> ja eren una de les regions amb renda per capita elevada i la seva economia, en el darrer quart del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span>, es caracteritzà per l'avanç en la <a href="/wiki/Industrialitzaci%C3%B3" title="Industrialització">industrialització</a>, les millores a l'agricultura i les comunicacions, així com per l'impuls del <a href="/wiki/Capitalisme" title="Capitalisme">capitalisme</a> i la proliferació d'entitats financeres. La <a href="/wiki/Fil%C2%B7loxera" class="mw-redirect" title="Fil·loxera">fil·loxera</a> va assolar els vinyets francesos i era necessari recórrer a la importació. De 15.543 ha de vinya el 1860 es passà a 30.000 el 1890. La fil·loxera atacà els vinyets mallorquins a partir de <a href="/wiki/1891" title="1891">1891</a> mentre que <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a> ja podia disposar de vinyets recuperats, amb la qual cosa la vinya es reduí a 2.843 ha el 1907. Els regadius reberen un impuls amb les dessecacions del <a href="/wiki/Prat_de_Sant_Jordi" title="Prat de Sant Jordi">prat de Sant Jordi</a> (a partir de 1848) i l'<a href="/wiki/Albufera_d%27Alc%C3%BAdia" class="mw-redirect" title="Albufera d'Alcúdia">albufera d'Alcúdia</a> (1870). </p> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg/220px-Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg/330px-Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/07/Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg/440px-Mallorca_-_Banco_de_Soller_building.jpg 2x" data-file-width="2304" data-file-height="3456" /></a><figcaption>Façana del Banc de Sóller.</figcaption></figure> <p>L'any 1875 la indústria fabril mallorquina constava de 2.965 tallers que ocupaven 13.845 treballadors.<sup id="cite_ref-32" class="reference"><a href="#cite_note-32"><span class="cite-bracket">[</span>28<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> Es tractava d'una manufactura enfocada a la producció de béns de consum (tèxtil, calçat, aliments, metall, fusta…) i basada en el taller artesanal, amb ús freqüent del treball domiciliari i amb una base energètica orgànica. L'electrificació començà el 1901 (<a href="/wiki/Alar%C3%B3" title="Alaró">Alaró</a>). El pes de les exportacions manufacturades cap al 1900 representava un 52% del total. </p><p>S'amplià la xarxa ferroviària (Consell-Alaró, Inca-Sineu, Inca - la Pobla, Palma-Manacor i Palma-Felanitx i es desenvolupà el transport marítim amb vaixells de vapor. Aparegueren noves entitats financeres com el <a href="/wiki/Canvi_Mallorqu%C3%AD" title="Canvi Mallorquí">Canvi Mallorquí</a> el 1878, la <a href="/wiki/Caja_de_Ahorros_y_Monte_de_Piedad_de_las_Baleares" class="mw-redirect" title="Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares">Caja de Ahorros y Monte de Piedad de las Baleares</a> (1882), la <a href="/wiki/Caja_de_Ahorros_y_Monte_de_Piedad_de_Pollensa" class="mw-redirect" title="Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Pollensa">Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Pollensa</a> (<a href="/wiki/Caixa_de_Colonya" class="mw-redirect" title="Caixa de Colonya">Caixa de Colonya</a>), el <a href="/wiki/Cr%C3%A8dit_Felanitxer" title="Crèdit Felanitxer">Crèdit Felanitxer</a>, el <a href="/wiki/Banc_de_S%C3%B3ller" title="Banc de Sóller">Banc de Sóller</a>, el <a href="/wiki/Banc_Agr%C3%ADcola_i_Comercial" title="Banc Agrícola i Comercial">Banc Agrícola i Comercial</a>, etc. </p><p>L'adequació al cicle demogràfic modern s'accelera amb la reducció de la natalitat i de la mortalitat (amb xifres sensiblement més elevades de reducció que la mitja estatal). L'any <a href="/wiki/1887" title="1887">1887</a> l'esperança de vida d'un illenc en el moment de néixer era de 42 anys (igual que <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a>, <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> i <a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_Baixos" title="Països Baixos">Països Baixos</a>, però sols de 32 anys en el conjunt de l'estat). La crisi finisecular donà una evolució lleugerament negativa entre <a href="/wiki/1887" title="1887">1887</a> i <a href="/wiki/1900" title="1900">1900</a> (Mallorca perdé un 0,3% de la seva població). És aleshores quan es donà una emigració considerable (27.000 emigrants en el conjunt balear entre 1887-1997), compensada pel <a href="/wiki/Creixement_vegetatiu" class="mw-redirect" title="Creixement vegetatiu">creixement vegetatiu</a> positiu. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg/220px-Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg" decoding="async" width="220" height="281" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg/330px-Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1c/Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg/440px-Ramon_Casas_-_MNAC-_Gabriel_Alomar-_027575-D_006562.jpg 2x" data-file-width="2347" data-file-height="3000" /></a><figcaption><i><a href="/wiki/Gabriel_Alomar_i_Villalonga" title="Gabriel Alomar i Villalonga">Gabriel Alomar</a></i>, vist per <a href="/wiki/Ramon_Casas" class="mw-redirect" title="Ramon Casas">Ramon Casas</a> (<a href="/wiki/Museu_Nacional_d%27Art_de_Catalunya" title="Museu Nacional d'Art de Catalunya">MNAC</a>).</figcaption></figure> <p>L'ensenyament era únicament en castellà i el català era reduït a l'ús oral. Tanmateix, era molt insuficient. L'any 1885 hi havia a les Balears 8 escoles públiques de pàrvuls per 36 de privades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mallorca_en_el_primer_terç_del_segle_xx"><span id="Mallorca_en_el_primer_ter.C3.A7_del_segle_xx"></span>Mallorca en el primer terç del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=13" title="Modifica la secció: Mallorca en el primer terç del segle xx"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Dictadura_de_Primo_de_Rivera_a_les_Balears" title="Dictadura de Primo de Rivera a les Balears">Dictadura de Primo de Rivera a les Balears</a></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Vapor_Jorge_Juan.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vapor_Jorge_Juan.jpg/220px-Vapor_Jorge_Juan.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vapor_Jorge_Juan.jpg/330px-Vapor_Jorge_Juan.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6d/Vapor_Jorge_Juan.jpg/440px-Vapor_Jorge_Juan.jpg 2x" data-file-width="3872" data-file-height="2592" /></a><figcaption>El vapor <i>Jorge Juan</i> carregat de soldats mallorquins a la <a href="/wiki/Guerra_del_Rif" title="Guerra del Rif">Guerra del Rif</a> (1925).</figcaption></figure> <p>La <a href="/wiki/Guerra_d%27independ%C3%A8ncia_de_Cuba" class="mw-redirect" title="Guerra d'independència de Cuba">guerra d'independència de Cuba</a> i la guerra amb els <a href="/wiki/Estats_Units" class="mw-redirect" title="Estats Units">Estats Units</a> tingueren efectes importants a l'estat i a les Balears. La pràctica totalitat del calçat illenc es comercialitzava a Cuba. L'aventura neocolonial del <a href="/wiki/Marroc" title="Marroc">Marroc</a> respon a les ànsies de rescabalar la humiliació de 1898 i va ser un nou desastre. A Mallorca les protestes foren significatives, però la maquinària política caciquista controlà la situació. </p><p>L'any 1892 aparegué a Mallorca <i>La Región</i> dirigida per <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Mart%C3%AD_i_Ximenis" title="Lluís Martí i Ximenis">Lluís Martí</a> que defensava l'autogovern. El regionalisme va tenir dos constituents: el tradicionalisme conservador (vinculat a sectors de l'església) i un sector del republicanisme federal. L'any 1898 aparegué <i>La Nova Palma</i> i el 1900 <i>La Veu de Mallorca</i>. El primer intent de vertebrar el regionalisme polític fou el 1909 amb la candidatura de <a href="/wiki/L%27Espurna_(Mallorca)" title="L'Espurna (Mallorca)">l'Espurna</a> a les eleccions municipals de Palma. </p><p>Als primers anys del segle alguns intel·lectuals començaren a parlar de la <i>indústria dels forasters</i>, el turisme, que segons ells tenia molt de futur. L'any 1903 es va inaugurar a Palma el primer establiment hoteler modern: el <i><a href="/wiki/Grand_Hotel" title="Grand Hotel">Gran Hotel</a></i>, i dos anys més tard es fundà el Foment del Turisme de Mallorca. En esclatar la <a href="/wiki/Primera_Guerra_Mundial" title="Primera Guerra Mundial">Primera Guerra Mundial</a> els circuits comercials se'n ressentiren. L'aprovisionament de primeres matèries es va fer difícil i s'encarí molt. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Barcodetrasmediterranea.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Barcodetrasmediterranea.jpg/220px-Barcodetrasmediterranea.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Barcodetrasmediterranea.jpg/330px-Barcodetrasmediterranea.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Barcodetrasmediterranea.jpg/440px-Barcodetrasmediterranea.jpg 2x" data-file-width="1536" data-file-height="1024" /></a><figcaption>El vaixell <i>Ciudad de Alicante</i> de la <a href="/wiki/Trasmediterr%C3%A1nea" title="Trasmediterránea">Transmediterrània</a> al <a href="/wiki/Port_de_Sevilla" title="Port de Sevilla">Port de Sevilla</a>.</figcaption></figure> <p>En el sector primari els efectes de la guerra varen ser ambivalents: va augmentar la demanda internacional de productes agraris, però la producció espanyola no podia atendre aquesta demanda i alhora garantir el proveïment de la població. Es varen haver de posar restriccions a l'exportació (sobretot blat i farina). El contraban es va incrementar i hi va destacar <a href="/wiki/Joan_March_i_Ordinas" title="Joan March i Ordinas">Joan March i Ordines</a> (1880-1962), que, durant la guerra, arribà a controlar el contraban de queviures que es feia des de Mallorca. També es va fer seu el control del transport marítim regular a través de la <i><a href="/wiki/Companyia_Transmediterr%C3%A0nia" class="mw-redirect" title="Companyia Transmediterrània">Companyia Transmediterrània</a>.</i> </p><p>En l'àmbit polític el 1915 es reorganitzà el maurisme mallorquí. El regionalisme experimentà un intent de revifada, amb la reaparició de <i>La Veu de Mallorca</i> i la creació del Centre Regionalista, el 1917. També el novembre de 1917 es formà el Bloc Assembleista, integrat per regionalistes, reformistes, socialistes i republicans, que es presentà a les eleccions locals de novembre de 1917.<sup id="cite_ref-33" class="reference"><a href="#cite_note-33"><span class="cite-bracket">[</span>29<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Can_Juanito_1918.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Can_Juanito_1918.JPG/220px-Can_Juanito_1918.JPG" decoding="async" width="220" height="136" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Can_Juanito_1918.JPG/330px-Can_Juanito_1918.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/42/Can_Juanito_1918.JPG/440px-Can_Juanito_1918.JPG 2x" data-file-width="4071" data-file-height="2524" /></a><figcaption>Grup de soldats protegint la botiga de Can Juanito dels saquejos, al carrer del Sindicat de Palma, l'any 1918.</figcaption></figure> <p>L'any 1903 es va crear la <a href="/wiki/Federaci%C3%B3_de_Societats_Obreres_de_Balears" title="Federació de Societats Obreres de Balears">Federació de Societats Obreres de Balears</a> i el 1909 els socialistes es reorganitzaren i, aliats amb els republicans, formaren la Conjunció Republicanosocialista que participà en les eleccions de 1910. El 1911 es constituí a Mallorca la <a href="/wiki/Confederaci%C3%B3_Nacional_del_Treball" title="Confederació Nacional del Treball">Confederació Nacional del Treball</a> (CNT). L'augment dels preus provocat per la guerra, i la manca de productes de primera necessitat com el carbó o la farina, va dur a situacions crítiques. A principis de 1918 hi hagué manifestacions i saquejos de magatzems. L'<a href="/wiki/Epid%C3%A8mia_de_grip_de_1918" class="mw-redirect" title="Epidèmia de grip de 1918">epidèmia de grip de 1918</a> va agreujar la situació. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bundesarchiv_Bild_102-09414,_Primo_de_Rivera.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg/220px-Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg" decoding="async" width="220" height="285" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg/330px-Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/04/Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg/440px-Bundesarchiv_Bild_102-09414%2C_Primo_de_Rivera.jpg 2x" data-file-width="617" data-file-height="799" /></a><figcaption><a href="/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera" class="mw-redirect" title="Miguel Primo de Rivera">Miguel Primo de Rivera</a>.</figcaption></figure> <p><a href="/wiki/Joan_March_i_Ordinas" title="Joan March i Ordinas">Joan March i Ordinas</a> entrà en política enfrontant-se a la dreta tradicional. A les eleccions de 1923, March, al davant dels liberals mallorquins, aconseguí tres dels cinc escons. <a href="/wiki/Miguel_Primo_de_Rivera" class="mw-redirect" title="Miguel Primo de Rivera">Miguel Primo de Rivera</a>, el 13 de setembre de 1923, efectuà un pronunciament erigint-se en dictador. La <a href="/wiki/Uni%C3%B3n_Patri%C3%B3tica" title="Unión Patriótica">Unió Patriòtica</a>, el partit únic, incorporà antics i nous cacics locals, al costat de gent nova que responia a perfils tecnòcrates i apolítics, en general d'ideologia conservadora. </p><p>El règim autoritari començà a declinar a partir de 1928. El Dictador, ja sense suports a l'oligarquia dominant i a gran part de l'exèrcit, dimití el gener de 1930. En el breu període del <a href="/wiki/General_Berenguer" class="mw-redirect" title="General Berenguer">General Berenguer</a> l'oposició es va reorganitzar: creació del <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Federal_de_Mallorca" title="Partit Republicà Federal de Mallorca">Partit Republicà Federal de Mallorca</a>, del <a href="/wiki/Centre_Autonomista_de_Mallorca" title="Centre Autonomista de Mallorca">Centre Autonomista de Mallorca</a> i el <a href="/wiki/Centre_Regionalista_de_Mallorca" title="Centre Regionalista de Mallorca">Centre Regionalista de Mallorca</a>, activitat socialista i sindical, etc. En canvi els monàrquics estaven desorganitzats per l'acció de la Dictadura. Les forces opositores s'uniren de cara a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 en el <a href="/wiki/Front_%C3%9Anic_Antimon%C3%A0rquic" title="Front Únic Antimonàrquic">Front Únic Antimonàrquic</a>. Els monàrquics guanyaren a Mallorca i Eivissa, però el triomf republicà a les principals ciutats (41 de les 50 capitals) forçà la partida del rei i el 14 d'abril es proclamà la República. </p><p>A partir de 1920, i fins al 1924, l'economia europea entrà en recessió i això es conegué en les exportacions mallorquines. Joan March, que s'havia acostat a la Dictadura, aconseguí el monopoli dels tabacs de Ceuta i Melilla i una posició de predomini a <a href="/wiki/CAMPSA" title="CAMPSA">CAMPSA</a> (creada el 1927). El 1926 fundà la <a href="/wiki/Banca_March" title="Banca March">Banca March</a>. El 1927 es creà <a href="/wiki/GESA" title="GESA">GESA</a> que concentrà la pràctica totalitat de la producció energètica de Mallorca. En el període 1921-1930 les Balears cresqueren a una taxa del 4,47% anual, gairebé el doble que la taxa mitjana espanyola. </p><p>L'agricultura mallorquina continuava reforçant el seu caràcter comercial i l'any 1929 hi havia a les illes 37.000 hectàrees d'ametlerar. També augmentà l'exportació de porcs i ovelles, de conserves i polpa de fruita. La indústria del calçat s'orientà més cap al mercat espanyol, sense perdre el caràcter exportador. El tèxtil es mantingué a un bon nivell i els sectors metal·lúrgic i químic evolucionaren en positiu. S'amplià l'oferta hotelera: <i>Gran Hotel Alhambra</i> (1920), <i>Mediterráneo Hotel</i> (1922), etc. El 1929 s'inaugurà l'<a href="/wiki/Hotel_Formentor" title="Hotel Formentor">Hotel Formentor</a>. L'any 1930 havien visitat Mallorca 20.000 turistes i el 1935 ja foren 40.000. La població mallorquina augmentà en les primeres 4 dècades del segle un 32%. Però el pes demogràfic de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> cresqué de 63.937 habitants i el 25,7% de l'illa el 1900 a 114.402 habitants i el 34,9% de l'illa el 1940. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Segona_República_a_Mallorca"><span id="La_Segona_Rep.C3.BAblica_a_Mallorca"></span>La Segona República a Mallorca</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=14" title="Modifica la secció: La Segona República a Mallorca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El republicà <a href="/wiki/Antoni_Pou_Reus" title="Antoni Pou Reus">Antoni Pou Reus</a> i el socialista <a href="/wiki/Jaume_Garcia_i_Obrador" title="Jaume Garcia i Obrador">Jaume Garcia i Obrador</a> assumiren el Govern Civil, <a href="/wiki/Lloren%C3%A7_Bisbal" class="mw-redirect" title="Llorenç Bisbal">Llorenç Bisbal</a> encapçalà la gestora de l'Ajuntament de Palma i els republicans <a href="/wiki/Francesc_Juli%C3%A0_i_Perell%C3%B3" title="Francesc Julià i Perelló">Francesc Julià i Perelló</a> i <a href="/wiki/Ferran_Pou_i_Moreno" title="Ferran Pou i Moreno">Ferran Pou</a>, amb el socialista <a href="/wiki/Jaume_Bauz%C3%A0_Far" title="Jaume Bauzà Far">Jaume Bauzà Far</a>, es feren càrrec de la Diputació Provincial. Les <a href="/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1931" title="Eleccions generals espanyoles de 1931">eleccions a Corts constituents</a> foren el 26 de juny. Els conservadors es presentaren ara com a Republicans de dretes i els liberals de March com a <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_de_Centre" title="Partit Republicà de Centre">Partit Republicà de Centre</a>. Per un altre costat es presentà la <a href="/wiki/Coalici%C3%B3_republicano-socialista" class="mw-redirect" title="Coalició republicano-socialista">Coalició republicano-socialista</a>, la <a href="/wiki/Concentraci%C3%B3_Republicana" title="Concentració Republicana">Concentració Republicana</a> d'<a href="/wiki/Antoni_Pou_Reus" title="Antoni Pou Reus">Antoni Pou</a> i els comunistes del <a href="/wiki/Partit_Comunista_d%27Espanya" title="Partit Comunista d'Espanya">PCE</a>. Per l'esquerra es presentaren candidats cuners tan rellevants com <a href="/wiki/Manuel_Aza%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Manuel Azaña">Manuel Azaña</a> i <a href="/wiki/Dolores_Ibarruri" class="mw-redirect" title="Dolores Ibarruri">Dolores Ibarruri</a>. Sortiren elegits cinc diputats de la <a href="/wiki/Coalici%C3%B3_Republicano-Socialista" title="Coalició Republicano-Socialista">coalició republicano-socialista</a> i els dos candidats del <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_de_Centre" title="Partit Republicà de Centre">Partit Republicà de Centre</a> (<a href="/wiki/Joan_March_i_Ordinas" title="Joan March i Ordinas">Joan March i Ordinas</a> i <a href="/wiki/Llu%C3%ADs_Alemany" class="mw-redirect" title="Lluís Alemany">Lluís Alemany</a>). </p><p>Les Balears podien optar a aconseguir un estatut d'autonomia. L'<a href="/wiki/Associaci%C3%B3_per_la_Cultura_de_Mallorca" title="Associació per la Cultura de Mallorca">Associació per la Cultura de Mallorca</a> promogué la redacció d'un <a href="/wiki/Avantprojecte_d%27Estatut_d%27Autonomia_de_les_Illes_Balears_de_1931" title="Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931">Avantprojecte d'Estatut</a>. Però els municipis menorquins, dirigits pel republicanisme lerrouxista, renunciaren a participar en la discussió de l'Avantprojecte. El juliol de 1931 es va aprovar l'Avantprojecte sense incloure <a href="/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a>. Però el problema de l'Estatut no era Menorca, era la manca d'adhesió al projecte de les forces polítiques majoritàries, d'ideari poc o gens favorable a l'autogovern, i la indiferència del gruix del cos social. </p><p>L'economia havia perdut dinamisme a principis dels anys trenta, en un moment de recessió internacional (<a href="/wiki/Crisi_de_1929" class="mw-redirect" title="Crisi de 1929">crisi de 1929</a>). Al <a href="/wiki/Port_de_Palma" title="Port de Palma">port de Palma</a> les sortides de mercaderies caigueren un 28,6% entre 1929 i 1935. La conflictivitat laboral també va anar en augment (vaga del moll de Palma de l'estiu de 1931). Els comunistes s'organitzaren i editaren <i><a href="/wiki/Nuestra_Palabra" class="mw-redirect" title="Nuestra Palabra">Nuestra Palabra</a></i>, la <a href="/wiki/CNT" class="mw-redirect" title="CNT">CNT</a> es reconstituí al llarg de 1931 i 1932 i el <a href="/wiki/PSOE" class="mw-redirect" title="PSOE">PSOE</a> constituí la <a href="/wiki/Federaci%C3%B3_Socialista_Balear" title="Federació Socialista Balear">Federació Socialista Balear</a> (16 agrupacions locals i 1139 afiliats). El <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">castell i bosc de Bellver</a>, propietat del Reial Patrimoni, foren lliurats a la ciutat. S'implantà l'ús de la llengua pròpia a les sessions de l'Ajuntament de Palma. S'emprengué una notable tasca cultural a l'ensenyament primari i s'impulsaren les construccions escolars de manera decidida.<sup id="cite_ref-34" class="reference"><a href="#cite_note-34"><span class="cite-bracket">[</span>30<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A les <a href="/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1933" title="Eleccions generals espanyoles de 1933">eleccions generals de novembre de 1933</a> el cos electoral s'havia incrementat molt amb el reconeixement del dret de vot a les dones, però també la dreta s'havia reorganitzat constituint la <a href="/wiki/CEDA" class="mw-redirect" title="CEDA">CEDA</a> (<i>Confederació Espanyola de Dretes Autònomes</i>), liderada per <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Maria_Gil_Robles" class="mw-redirect" title="José Maria Gil Robles">José Maria Gil Robles</a>. La dreta es presentà unida a les eleccions i obtingué el 62% dels vots, mentre que la coalició de republicans i socialistes restà en el 19%. En la segona volta, celebrada el 3 de desembre, foren elegits els candidats radicals <a href="/wiki/Josep_Teodor_Canet_Men%C3%A9ndez" title="Josep Teodor Canet Menéndez">Josep Teodor Canet Menéndez</a> i <a href="/wiki/Francesc_Juli%C3%A0_i_Perell%C3%B3" title="Francesc Julià i Perelló">Francesc Julià i Perelló</a>, gràcies al suport de la dreta. </p><p>La situació econòmica empitjorà i es produí la fallida del <a href="/wiki/Banc_de_Cr%C3%A8dit_Balear" title="Banc de Crèdit Balear">Banc de Crèdit Balear</a> el desembre de 1934, la del <a href="/wiki/Banc_Agrari_de_Balears" title="Banc Agrari de Balears">Banc Agrari de Balears</a> i de la <a href="/wiki/Ferrocarril_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Ferrocarril de Mallorca">Companyia de Ferrocarrils de Mallorca</a>. <i><a href="/wiki/Falange_Espanyola" class="mw-redirect" title="Falange Espanyola">Falange Espanyola</a></i> es constituí a Palma el gener de 1934. La tensió social culminà el mes d'octubre de 1934 amb la vaga general i la revolta d'Astúries. Les mesures repressives afectaren les Balears. Es produïren detencions i l'Ajuntament de Palma, presidit per <a href="/wiki/Emili_Darder_i_C%C3%A0naves" title="Emili Darder i Cànaves">Emili Darder i Cànaves</a>, va ser destituït. També foren destituïts els batles de <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a>, <a href="/wiki/Andratx" title="Andratx">Andratx</a> i <a href="/wiki/Felanitx" title="Felanitx">Felanitx</a>. La <a href="/wiki/Casa_del_Poble_de_Palma" title="Casa del Poble de Palma">Casa del Poble de Palma</a> va ser clausurada. Però la situació social i política es va anar agreujant al llarg de 1935. El govern presidit per <a href="/wiki/Alejandro_Lerroux" class="mw-redirect" title="Alejandro Lerroux">Alejandro Lerroux</a> caigué el 19 de setembre. A les eleccions hi ha haver dues grans coalicions: la <a href="/wiki/Uni%C3%B3_de_Dretes" class="mw-redirect" title="Unió de Dretes">Unió de Dretes</a> (<a href="/wiki/CEDA" class="mw-redirect" title="CEDA">CEDA</a>, regionalistes, mauristes i els <a href="/wiki/Verguisme" title="Verguisme">verguistes</a>), i el <a href="/wiki/Front_popular" title="Front popular">Front popular</a> que a les illes rebé el nom de <a href="/wiki/Bloc_Popular_Antifeixista" title="Bloc Popular Antifeixista">Bloc Popular Antifeixista</a> i estava constituït per <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Republicana_(1934)" title="Unió Republicana (1934)">Unió Republicana</a>, <a href="/wiki/Esquerra_Republicana_Balear" title="Esquerra Republicana Balear">Esquerra Republicana Balear</a>, <a href="/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Democr%C3%A0tic_Federal" title="Partit Republicà Democràtic Federal">Partit Republicà Democràtic Federal</a>, <a href="/wiki/PSOE" class="mw-redirect" title="PSOE">PSOE</a>, <a href="/wiki/PCE" class="mw-redirect" title="PCE">PCE</a> i les <a href="/wiki/Joventuts_Socialistes_Unificades" title="Joventuts Socialistes Unificades">Joventuts Socialistes Unificades</a>. Les eleccions, celebrades el 16 de febrer de 1936, donaren a les Balears un 68,3% a la dreta i l'esquerra sols guanyà a <a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a> i <a href="/wiki/Formentera" title="Formentera">Formentera</a>. Però en el conjunt de l'estat la victòria va ser pel Front Popular. </p><p>Els ajuntaments destituïts l'octubre de 1934 foren reposats i <a href="/wiki/Emili_Darder" class="mw-redirect" title="Emili Darder">Emili Darder</a> tornà a ser el batle de Palma. La Diputació restà en mans d'una gestora presidida pel socialista <a href="/wiki/Jaume_Garcia_i_Obrador" title="Jaume Garcia i Obrador">Jaume Garcia i Obrador</a>. Des dels sectors regionalistes i nacionalistes s'intentà reprendre el procés autonòmic, coincidint amb el <a href="/wiki/Missatge_als_mallorquins" title="Missatge als mallorquins">Missatge als mallorquins</a> del 23 de maig, al qual es va respondre amb el document <a href="/wiki/Resposta_als_catalans" title="Resposta als catalans">Resposta als catalans</a>. Aleshores els fets ja apuntaren amb celeritat cap a una creixent tensió estimulada per l'estratègia de provocació que articulà l'extrema dreta (falangistes, tradicionalistes, les Joventuts d'Acció Popular i membres de <i><a href="/wiki/Renovaci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola" title="Renovación Española">Renovación Española</a></i>). Finalment, el juliol es produí l'alçament militar contra la República. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_Guerra_Civil_i_la_postguerra">La Guerra Civil i la postguerra</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=15" title="Modifica la secció: La Guerra Civil i la postguerra"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Guerra_Civil_espanyola" title="Guerra Civil espanyola">Guerra Civil espanyola</a> i <a href="/wiki/Desembarcament_de_Mallorca" title="Desembarcament de Mallorca">Desembarcament de Mallorca</a></div> <p>L'alçament militar feia mesos que es preparava. El comandant militar de les Balears <a href="/wiki/Manuel_Goded_Llopis" title="Manuel Goded Llopis">Manuel Goded Llopis</a> havia de tenir un paper destacat. Hi estaven implicats <a href="/wiki/Falange_Espa%C3%B1ola" title="Falange Española">Falange Española</a>, <a href="/wiki/Renovaci%C3%B3n_Espa%C3%B1ola" title="Renovación Española">Renovación Española</a>, <a href="/wiki/Comuni%C3%B3n_Tradicionalista" class="mw-redirect" title="Comunión Tradicionalista">Comunión Tradicionalista</a> i les <a href="/wiki/JAP" class="mw-redirect" title="JAP">JAP</a>, entre altres col·lectius civils. Tenia el suport d'Itàlia i Alemanya, i la contribució financera de <a href="/wiki/Joan_March_i_Ordinas" title="Joan March i Ordinas">Joan March i Ordinas</a>. Goded el 19 de juliol proclamà l'estat de guerra. Es declarà la vaga general, però sense gaire èxit. Petits destacaments de <a href="/wiki/Cos_de_carrabiners_de_costes_i_fronteres" title="Cos de carrabiners de costes i fronteres">carabiners</a> resistiren a <a href="/wiki/Pollen%C3%A7a" title="Pollença">Pollença</a>, <a href="/wiki/Sa_Pobla" title="Sa Pobla">la Pobla</a>, <a href="/wiki/Manacor" title="Manacor">Manacor</a> i <a href="/wiki/S%C3%B3ller" title="Sóller">Sóller</a>. Els altres intents de resistència foren a <a href="/wiki/Esporles" title="Esporles">Esporles</a>, <a href="/wiki/Binissalem" title="Binissalem">Binissalem</a>, <a href="/wiki/Bunyola" title="Bunyola">Bunyola</a>, <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a>, <a href="/wiki/Consell" title="Consell">Consell</a>, <a href="/wiki/Pont_d%27Inca" title="Pont d'Inca">Pont d'Inca</a> i <a href="/wiki/Santany%C3%AD" title="Santanyí">Santanyí</a>. Tot d'una s'inicià una repressió contundent contra les organitzacions d'esquerra, sindicats i contra qualsevol persona que fos considerada desafecta cap al nou estat de coses. </p><p>Menorca havia restat republicana, com el País Valencià i Catalunya, per això era lògica la temptativa de recuperar Mallorca per la República. L'expedició va ser organitzada per la <a href="/wiki/Generalitat" title="Generalitat">Generalitat</a> i el <a href="/wiki/Comit%C3%A8_de_Mil%C3%ADcies_Antifeixistes" class="mw-redirect" title="Comitè de Milícies Antifeixistes">Comitè de Milícies Antifeixistes</a> de Barcelona, i dirigida pel capità <a href="/wiki/Alberto_Bayo" class="mw-redirect" title="Alberto Bayo">Alberto Bayo</a>. El contingent s'acostava als 8.000 homes, però era molt ineficaç militarment degut a la manca d'oficials professionals i a la divisió entre les diverses milícies. El 16 d'agost es realitzà el desembarcament entre <a href="/wiki/Portocristo" title="Portocristo">Portocristo</a> i la <a href="/wiki/Punta_de_n%27Amer" title="Punta de n'Amer">Punta de n'Amer</a> (<a href="/wiki/Son_Servera" title="Son Servera">Son Servera</a>), ocupant <a href="/wiki/Portocristo" title="Portocristo">Portocristo</a>, però sense ser capaços d'avançar cap a l'interior de l'illa. El front restà estabilitzat i el 27 d'agost arribaren avions italians pagats per <a href="/wiki/Joan_March_i_Ordinas" title="Joan March i Ordinas">Joan March i Ordinas</a>, que atacaren amb eficàcia la desmoralitzada tropa miliciana. Bayo ordenà el reembarcament el 4 de setembre.<sup id="cite_ref-35" class="reference"><a href="#cite_note-35"><span class="cite-bracket">[</span>31<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>A partir del cop militar es desplegà una virulenta repressió. Els presos foren reclosos a la presó provincial de Palma, al <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">castell de Bellver</a>, al <a href="/wiki/Vaixell_Jaume_I_(1911-1967)" title="Vaixell Jaume I (1911-1967)">vaixell Jaume I</a>, al magatzem de fusta de <a href="/wiki/Can_Mir_(Palma)" title="Can Mir (Palma)">Can Mir</a> i a les presons militars de Sant Carles i Illetes. La repressió s'endurí a partir del <a href="/wiki/Desembarcament_de_Mallorca" title="Desembarcament de Mallorca">desembarcament de Bayo</a>. Els afusellaments es feren habituals i centenars de persones foren assassinades sense judici previ. La xifra d'assassinats a Mallorca al llarg de la guerra frega les 2.000 persones. Entre els assassinats cal esmentar persones com <a href="/wiki/Alexandre_Jaume_Rossell%C3%B3" title="Alexandre Jaume Rosselló">Alexandre Jaume Rosselló</a>, <a href="/wiki/Bernat_Marqu%C3%A8s_i_Rullan" title="Bernat Marquès i Rullan">Bernat Marquès i Rullan</a>, <a href="/wiki/Pere_Antoni_Reus_i_Bordoy" title="Pere Antoni Reus i Bordoy">Pere Antoni Reus i Bordoy</a>, <a href="/wiki/Emili_Darder" class="mw-redirect" title="Emili Darder">Emili Darder</a>, <a href="/wiki/Aurora_Picornell" class="mw-redirect" title="Aurora Picornell">Aurora Picornell</a>, <a href="/wiki/Joan_Mas_i_Verd" class="mw-redirect" title="Joan Mas i Verd">Joan Mas i Verd</a>, <a href="/wiki/Antoni_Maria_Ques_i_Ventayol" class="mw-redirect" title="Antoni Maria Ques i Ventayol">Antoni Maria Ques i Ventayol</a>, <a href="/wiki/Antoni_Mateu" class="mw-redirect" title="Antoni Mateu">Antoni Mateu</a>, etc. </p><p>Els ensenyants foren víctimes preferents de la repressió i molts d'ells foren assassinats, empresonats i depurats. La llengua i la cultura de Mallorca va ser foragitada i perseguida, per tal d'imposar la castellanització que els sublevats entenien que garantia la unitat d'Espanya. A partir de 1937 s'obriren diversos camps de concentració per acollir els presos polítics (l'Espinagar, Son Catlar, els Llombards, Formentor, la Marina de Llucmajor…). </p><p>Mallorca va fer les funcions militars de base aeronaval franquista per bombejar la costa mediterrània. Els creuers "Baleares", "Canarias" i "Almirante Cervera" foren destinats a Palma. Les forces aèries, amb l'aviació legionària italiana i alemanya estaven destacades a Palma i Pollença. <a href="/wiki/Ramon_Franco" class="mw-redirect" title="Ramon Franco">Ramon Franco</a> va ser nomenat cap de la Zona Aèria de Balears fins a la seva mort en un accident d'aviació el 1938. Mallorca també va ser bombardejada per l'aviació republicana. </p><p>El conflicte mundial que esclatà el 1939 va dificultar la recuperació econòmica i l'abastament de queviures, combustible, béns d'equip i primeres matèries. L'agricultura esdevingué essencial per proveir la població, mentre la indústria es veié tenallada per la manca de primeres matèries. La conseqüència va ser la penúria, la fam, el racionament estricte de queviures, l'emigració, l'economia submergida i el contraban. Pel poble mallorquí foren <i>els anys de la fam</i>. </p><p>Cal esmentar l'exili de moltes persones i l'empresonament de moltes altres. Uns 5.500 ciutadans de les Balears foren expedientats pel <a href="/wiki/Tribunal_de_Responsabilitats_Pol%C3%ADtiques" class="mw-redirect" title="Tribunal de Responsabilitats Polítiques">Tribunal de Responsabilitats Polítiques</a>. L'oposició antifranquista restà reduïda a molt poca cosa tot i que es distribuïen fulls de mà i publicacions com ara <i><a href="/wiki/Nuestra_Palabra" class="mw-redirect" title="Nuestra Palabra">Nuestra Palabra</a></i>. L'oposició antifranquista restà quasi destruïda per complet amb la gran operació policial del març de 1948, amb més de vuitanta detencions (entre elles la de <a href="/wiki/Joan_Albert%C3%AD_i_Moll" title="Joan Albertí i Moll">Joan Albertí i Moll</a>, responsable del PCE a les Balears). </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg/220px-Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg/330px-Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/db/Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg/440px-Diccionari_catal%C3%A0_valenci%C3%A0_balear.jpg 2x" data-file-width="1519" data-file-height="1139" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Diccionari_Catal%C3%A0-Valenci%C3%A0-Balear" class="mw-redirect" title="Diccionari Català-Valencià-Balear"><i>Diccionari català-valencià-balear</i></a>.</figcaption></figure> <p>El panorama educatiu va estar dominat per la depuració de professors i la seva substitució per falangistes i excombatents. S'imposaren els valors de la moral catòlica més retrògrada i un espanyolisme excloent i militarista. El reconeixement del règim de Franco i el conveni amb els Estats Units va dur a la instal·lació d'una base de telecomunicacions al <a href="/wiki/Puig_Major" title="Puig Major">Puig Major</a>. A Mallorca l'oposició clandestina havia estat liquidada i sols sobrevivia un petit nucli comunista entorn de <a href="/wiki/Guillem_Gay%C3%A0_Nicolau" title="Guillem Gayà Nicolau">Guillem Gayà Nicolau</a>. Les tensions actuaven més aviat en el si de la mateixa Falange. Però la Falange ja havia esdevingut un instrument burocràtic amb una implantació social en descens. </p><p>L'any 1953 l'<a href="/wiki/INI" class="mw-redirect" title="INI">INI</a> adquirí <a href="/wiki/GESA" title="GESA">GESA</a>, fet que dugué a la modernització de l'arcaic sector energètic mallorquí amb l'entrada en funcionament de la central tèrmica d'Alcúdia. El sector bancari es modernitzà i es millorà la xarxa de carreteres i s'inaugurà l'<a href="/wiki/Aeroport_de_Son_Sant_Joan" class="mw-redirect" title="Aeroport de Son Sant Joan">aeroport de Son Sant Joan</a> (1960). L'estat adquirí la <a href="/wiki/Companyia_de_Ferrocarrils_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Companyia de Ferrocarrils de Mallorca">Companyia de Ferrocarrils de Mallorca</a> (1951) i els autobusos substituïren els tramvies elèctrics. Tots els sectors econòmics milloraren. L'agricultura cresqué gràcies a l'exportació de patates i altres productes, com l'ametlla i l'expansió dels regadius. La mecanització s'accelerà amb la incorporació progressiva de tractors, sembradores, segadores i màquines de <a href="/wiki/Batre" title="Batre">batre</a>, contribuint a un major èxode del camp cap a la ciutat. La indústria també s'expandí: calçat, alimentació, metall, fusta, químiques, vidre i tèxtil. Pel que fa al turisme, aquest començà a agafar empenta (el 1950 hi havia 174 establiments i 4.054 llits). </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Els_canvis_dels_anys_seixanta_i_setanta">Els canvis dels anys seixanta i setanta</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=16" title="Modifica la secció: Els canvis dels anys seixanta i setanta"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size mw-halign-left" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:1963._John_Wayne.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/1963._John_Wayne.jpg/220px-1963._John_Wayne.jpg" decoding="async" width="220" height="226" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/1963._John_Wayne.jpg/330px-1963._John_Wayne.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/1963._John_Wayne.jpg/440px-1963._John_Wayne.jpg 2x" data-file-width="2000" data-file-height="2050" /></a><figcaption>Arribada de <a href="/wiki/John_Wayne" title="John Wayne">John Wayne</a> a <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> el <a href="/wiki/1963" title="1963">1963</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg/220px-Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg" decoding="async" width="220" height="153" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg/330px-Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c8/Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg/440px-Apartaments_en_Construcci%C3%B3.jpg 2x" data-file-width="2321" data-file-height="1618" /></a><figcaption>Apartaments <a href="/wiki/Platja_El_Toro" class="mw-redirect" title="Platja El Toro">del Toro</a> en construcció (1972).</figcaption></figure> <p>L'any 1960 les Balears acolliren 400.000 turistes, però entre 1960 i 1973 es produí l'anomenat <i>boom turístic</i> (el 1973 les Balears tenien 1.886 establiments turístics i 222.680 llits). Mallorca passà de 632.000 viatgers entrats o sortits per via aèria el 1960 als 7.019.000 de 1973. </p><p>La construcció es va veure estimulada: si el 1951 s'havien consumit 21.500 tones de ciment, el 1965 ja eren 219.000 tones i el 1973 eren 505.000 tones. Els excedents de mà d'obra varen ser absorbits i es provocà una sobtada inversió del flux immigratori. Entre el 1960 i el 1973 es crearen a les Balears cent mil nous llocs de treball. El <a href="/wiki/Sector_terciari" title="Sector terciari">sector terciari</a> el 1973 ja ocupava 112.000 treballadors (el 48% dels ocupats) el 1973. No hi havia cap casta de planificació i va aflorar l'especulació urbanística, amb una mutació accelerada dels usos del sòl, que va afectar una part important del litoral mallorquí. Mallorca passà de 443.000 habitants el 1960 a 525.000 el 1973. <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> incrementà la seva població en un 97% i <a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a> en un 265%. Augmentà molt l'eix <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a>-<a href="/wiki/Marratx%C3%AD" title="Marratxí">Marratxí</a>-<a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>-<a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a>-<a href="/wiki/Andratx" title="Andratx">Andratx</a> i la costa de Llevant (<a href="/wiki/Son_Cervera" class="mw-redirect" title="Son Cervera">Son Cervera</a> i <a href="/wiki/Capdepera" title="Capdepera">Capdepera</a>) i 27 municipis perderen població (sobretot els del Pla). La immigració va ser la causa principal d'aquest increment. </p><p>La indústria mantingué la seva activitat, encara que en part produint de cara a la creixent demanda turística. Es densificà l'estructura de carreteres i augmentà de manera espectacular el parc automobilístic. Mentrestant, s'abandonava el tren i sols es deixaven actives les <a href="/wiki/Ferrocarril_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Ferrocarril de Mallorca">línies Palma-Inca</a> i <a href="/wiki/Ferrocarril_de_S%C3%B3ller" title="Ferrocarril de Sóller">Palma-Sóller</a>. En l'agricultura la pèrdua de mà d'obra es compensà amb la mecanització, però s'abandonaren les terres més marginals i poc productives. El regadiu encara duia una línia creixent. La vinya mantenia la seva presència a poblacions vitícoles com <a href="/wiki/Santa_Maria_del_Cam%C3%AD" title="Santa Maria del Camí">Santa Maria del Camí</a> i <a href="/wiki/Felanitx" title="Felanitx">Felanitx</a>. La ramaderia bovina de llet s'incrementava al <a href="/wiki/Pla_de_Sant_Jordi" class="mw-redirect" title="Pla de Sant Jordi">Pla de Sant Jordi</a>, <a href="/wiki/Campos" title="Campos">Campos</a> i <a href="/wiki/Ses_Salines" title="Ses Salines">ses Salines</a>. </p><p>Desaparegueren la majoria d'entitats bancàries autòctones i s'implantà la banca peninsular, en canvi es mantingueren el <a href="/wiki/Banc_de_Cr%C3%A8dit_Balear" title="Banc de Crèdit Balear">Banc de Crèdit Balear</a> (dins el grup del <a href="/wiki/Banco_Popular" class="mw-redirect" title="Banco Popular">Banco Popular</a>), la <a href="/wiki/Banca_March" title="Banca March">Banca March</a> i la <a href="/wiki/Caixa_d%27Estalvis_i_Mont_de_Pietat_de_les_Balears" title="Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears">Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears</a>. S'incrementà la <a href="/wiki/Renda_per_capita" title="Renda per capita">renda per capita</a>, però cal recordar que cap a la fi dels anys cinquanta (abans del <i>boom turístic</i>) la renda per capita balear ja era un 20% superior a la mitjana espanyola. </p><p>La societat mallorquina no havia experimentat canvis substancials en la seva composició cultural des de feia segles. L'allau d'immigrants, els canvis econòmics i de valors, la generalització dels mitjans de comunicació audiovisual (sobretot la televisió), i l'existència d'un estat enemic de la cultura pròpia de Mallorca, generà un espai potencial on la modernització podia anar acompanyada de la despersonalització i el genocidi cultural. També es va produir una relaxació de la censura i una major tolerància cap a l'ús de les llengües no castellanes de l'estat. L'<a href="/wiki/Obra_Cultural_Balear" title="Obra Cultural Balear">Obra Cultural Balear</a> es va fundar el 1962, per iniciativa de <a href="/wiki/Francesc_de_Borja_Moll" class="mw-redirect" title="Francesc de Borja Moll">Francesc de Borja Moll</a>, amb l'objectiu de defensar els valors culturals de les Balears. Amb el major nivell de vida i majors inversions públiques en educació l'escolarització es va generalitzar. L'any 1967 es va establir a Palma una secció de la <a href="/wiki/Universitat_de_Barcelona" title="Universitat de Barcelona">Universitat de Barcelona</a>, aprofitant l'<a href="/wiki/Estudi_General_Lul%C2%B7li%C3%A0" title="Estudi General Lul·lià">Estudi General Lul·lià</a> creat el 1951. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg/220px-Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg" decoding="async" width="220" height="243" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg/330px-Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6c/Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg/440px-Nicolae_e_Juan_Carlos.jpg 2x" data-file-width="916" data-file-height="1010" /></a><figcaption>El rei <a href="/wiki/Joan_Carles_I" class="mw-redirect" title="Joan Carles I">Joan Carles I</a>, amb <a href="/wiki/Nicolae_Ceau%C5%9Fescu" class="mw-redirect" title="Nicolae Ceauşescu">Nicolae Ceauşescu</a>, el 1979.</figcaption></figure> <p>Mentre la societat canviava a ritme accelerat el règim romania fidel a la seva essència dictatorial. L'any 1966 tingué lloc el referèndum sobre la Llei Orgànica de l'Estat i el 1969 Franco va nomenar successor, a títol de rei, el príncep <a href="/wiki/Joan_Carles_de_Borb%C3%B3" class="mw-redirect" title="Joan Carles de Borbó">Joan Carles de Borbó</a>. El príncep estiuejà a Mallorca, amb la seva esposa <a href="/wiki/Sofia_de_Gr%C3%A8cia" title="Sofia de Grècia">Sofia de Grècia</a>, al <a href="/wiki/Palau_de_Marivent" title="Palau de Marivent">Palau de Marivent</a>, declarat residència oficial dels prínceps l'any 1973. L'oposició era dèbil. L'anomenada <a href="/wiki/Vaga_Nacional_Pac%C3%ADfica_de_1959" title="Vaga Nacional Pacífica de 1959">Vaga Nacional Pacífica de 1959</a> no tingué repercussions. En general les primeres organitzacions clandestines aparegueren només a la fi dels anys 1960. Hi va haver algunes instàncies unitàries com la Comissió Cívica (1971) i la <a href="/wiki/Mesa_Democr%C3%A0tica_de_Balears" title="Mesa Democràtica de Balears">Mesa Democràtica de Balears</a> (1972). L'abril de 1974 grups d'aturats ocuparen els locals dels sindicats verticals de Palma, i el 1975 les candidatures no oficials impulsades per <a href="/wiki/Comissions_Obreres" title="Comissions Obreres">Comissions Obreres</a> derrotaren per primera vegada les oficialistes. </p><p>La mort del dictador el 20 de novembre de 1975 va obrir un procés doble en el qual l'oposició antifranquista, per una part, intensificà els seus esforços (a la vegada que augmentava la conflictivitat laboral) i se succeïen trobades i plataformes unitàries (<a href="/wiki/Assemblea_Democr%C3%A0tica_de_Mallorca" title="Assemblea Democràtica de Mallorca">Assemblea Democràtica de Mallorca</a>, el 8 de juliol de 1976), i per l'altra, des del mateix règim, s'iniciava una operació conduent a assolir una monarquia democràtica sense moments de trencament. La transició a la democràcia implicà el retorn del pluralisme i la represa de les aspiracions autonomistes. El 4 de juny de 1977 se signà el <a href="/wiki/Pacte_Auton%C3%B2mic" class="mw-redirect" title="Pacte Autonòmic">Pacte Autonòmic</a>, en el qual els partits es comprometien a exigir el reconeixement dels drets i de la identitat de les Illes Balears, incloent-hi l'obtenció d'un Estatut d'Autonomia. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="La_democràcia_i_l'autonomia"><span id="La_democr.C3.A0cia_i_l.27autonomia"></span>La democràcia i l'autonomia</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=17" title="Modifica la secció: La democràcia i l'autonomia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1977" title="Eleccions generals espanyoles de 1977">Eleccions generals espanyoles de 1977</a>, <a href="/wiki/Assemblea_de_Parlamentaris_de_les_Illes_Balears" title="Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears">Assemblea de Parlamentaris de les Illes Balears</a>, <a href="/wiki/Consell_General_Interinsular" title="Consell General Interinsular">Consell General Interinsular</a>, <a href="/wiki/Balearitzaci%C3%B3" title="Balearització">Balearització</a>, i <a href="/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_les_Illes_Balears_de_1983" title="Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983">Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Abel_Matutes.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/81/Abel_Matutes.jpg/220px-Abel_Matutes.jpg" decoding="async" width="220" height="307" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/81/Abel_Matutes.jpg 1.5x" data-file-width="250" data-file-height="349" /></a><figcaption><a href="/wiki/Abel_Matutes" class="mw-redirect" title="Abel Matutes">Abel Matutes</a>.</figcaption></figure> <p>El 15 de juny de 1977 es varen celebrar les primeres eleccions per elegir el Congrés de Diputats i el Senat. La UCD obtenia 4 diputats i 3 senadors, el PSOE 2 diputats i un senador, i AP el senador per Eivissa i Formentera (<a href="/wiki/Abel_Matutes" class="mw-redirect" title="Abel Matutes">Abel Matutes</a>). Resultava un escenari fortament bipartidista i amb predomini absolut de les forces d'àmbit estatal. A la <a href="/wiki/Diada_per_l%27Autonomia" title="Diada per l'Autonomia">Diada per l'Autonomia</a> celebrada a Palma el 29 d'octubre de 1977, unes trenta mil persones es varen manifestar reclamant l'autogovern. Un dels problemes era conciliar les posicions predominants a Menorca i les Pitiüses,a favor d'una <a href="/wiki/Paritat_interinsular" title="Paritat interinsular">paritat interinsular</a>, i els partidaris d'una major proporcionalitat en la representació. El Consell de Ministres aprovà el 3 de juny de 1978 el Decret-Llei de Règim Preautonòmic de les Balears. El juliol es va constituir el Consell General Interinsular, presidit per <a href="/wiki/Jeroni_Albert%C3%AD" class="mw-redirect" title="Jeroni Albertí">Jeroni Albertí</a>, però fins al desembre de 1979 no es traspassaren les competències de la Diputació als consells insulars i al <a href="/wiki/Consell_General_Interinsular" title="Consell General Interinsular">Consell General Interinsular</a>. </p><p>Mentre les eleccions general de l'1 de març de 1979 donaren uns resultats molt similars als de 1977, les eleccions locals del 3 d'abril, encara que consolidaven el predomini dels partits estatals, reflectien també un avanç notable dels nacionalistes del <a href="/wiki/PSM-Entesa_Nacionalista" title="PSM-Entesa Nacionalista">PSM</a> a Mallorca i Menorca. El Consell General Interinsular, integrat per 24 consellers (13 UCD, 4 PSOE, 2 PSM, 1 PCIB, 1 CD i 3 pels <a href="/wiki/Independents_al_Consell_Insular_d%27Eivissa_i_Formentera" title="Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera">Independents al Consell Insular d'Eivissa i Formentera</a>), seguí presidit per Jeroni Albertí, que també presidí el <a href="/wiki/Consell_Insular_de_Mallorca" title="Consell Insular de Mallorca">Consell Insular de Mallorca</a>. </p><p>El sector turístic no acabava de remuntar després de la crisi de <a href="/wiki/1973" title="1973">1973</a>. En el sector industrial les coses encara estaven pitjor: els principals sectors perdien capacitat competitiva, sobretot el calçat. Els anys <a href="/wiki/1979" title="1979">1979</a> i <a href="/wiki/1980" title="1980">1980</a> foren recessius i augmentà el nombre d'aturats. La destrucció de llocs de feina industrials, acompanyada de la progressiva pèrdua de treballadors agraris, va dur a què el sector terciari balear cada cop es convertís en més predominant. El turisme, i les activitats urbanitzadores i de creació de segones residències, es varen mostrar com a grans consumidores de territori. El nou model econòmic no considerava factors limitants l'espai, l'aigua o l'energia. El <a href="/wiki/Grup_d%27Ornitologia_Balear" class="mw-redirect" title="Grup d'Ornitologia Balear">Grup d'Ornitologia Balear</a> (GOB) es va fundar el 1973. La lluita que aquesta entitat, amb altres col·lectius, va impulsar va aconseguir èxits importants com salvar <a href="/wiki/Es_Trenc" title="Es Trenc">el Trenc</a>, <a href="/wiki/Sa_Dragonera" class="mw-redirect" title="Sa Dragonera">la Dragonera</a> o l'<a href="/wiki/Albufera_d%27Alc%C3%BAdia" class="mw-redirect" title="Albufera d'Alcúdia">Albufera d'Alcúdia</a>. </p><p>A partir del 1980 el procés autonòmic es va trobar returat. Les Balears es varen veure incloses dins el grup de comunitats de <i>via lenta</i> de l'article 143 de la Constitució. La <i><a href="/wiki/Comissi%C3%B3_dels_Onze" title="Comissió dels Onze">Comissió dels Onze</a></i> va iniciar els treballs de redacció de l'avantprojecte d'Estatut. La comissió fou dissolta per <a href="/wiki/Jeroni_Albert%C3%AD" class="mw-redirect" title="Jeroni Albertí">Jeroni Albertí</a> el maig de 1981 i, finalment, UCD i PSOE arribaren a un acord que duia les Balears a la via lenta. La crisi de la UCD va obrir les portes al PSOE, que va guanyar les <a href="/wiki/Eleccions_legislatives_del_28_d%27octubre_de_1982" class="mw-redirect" title="Eleccions legislatives del 28 d'octubre de 1982">eleccions legislatives del 28 d'octubre de 1982</a>. Les noves Corts reiniciaren la tramitació parlamentària del projecte d'Estatut que va ser aprovat el 26 de gener de 1983. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Mallorca_en_l'actualitat"><span id="Mallorca_en_l.27actualitat"></span>Mallorca en l'actualitat</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=18" title="Modifica la secció: Mallorca en l'actualitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Canyellisme" class="mw-redirect" title="Canyellisme">Canyellisme</a>, <a href="/wiki/Crisi_financera_espanyola" title="Crisi financera espanyola">Crisi financera espanyola</a>, <a href="/wiki/Pacte_de_Progr%C3%A9s" title="Pacte de Progrés">Pacte de Progrés</a>, <a href="/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_les_Illes_Balears_de_2007" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007">Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2007</a>, <a href="/wiki/Eleccions_al_Consell_Insular_de_Mallorca_de_2007" title="Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2007">Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2007</a>, <a href="/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_les_Illes_Balears_de_2011" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011">Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011</a>, i <a href="/wiki/Eleccions_al_Consell_Insular_de_Mallorca_de_2011" title="Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2011">Eleccions al Consell Insular de Mallorca de 2011</a></div> <p>Les <a href="/wiki/Eleccions_locals_i_auton%C3%B2miques_del_8_de_maig_de_1983" class="mw-redirect" title="Eleccions locals i autonòmiques del 8 de maig de 1983">eleccions locals i autonòmiques del 8 de maig de 1983</a> donaren un equilibri entre la <a href="/wiki/Coalici%C3%B3_Popular" title="Coalició Popular">Coalició Popular</a> i el <a href="/wiki/PSOE" class="mw-redirect" title="PSOE">PSOE</a>. <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Mallorquina" title="Unió Mallorquina">Unió Mallorquina</a> aconseguí el tercer lloc. En quart lloc quedaren els nacionalistes d'esquerra del <a href="/wiki/Partit_Socialista_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Partit Socialista de Mallorca">Partit Socialista de Mallorca</a> i la candidatura <a href="/wiki/Partit_Socialista_de_Menorca" title="Partit Socialista de Menorca">Partit Socialista de Menorca</a>-Agrupament d'Esquerres. Unió Mallorquina va desfer l'empat a favor de la Coalició Popular, després de les pressions dels poders fàctics, en l'anomenat <a href="/wiki/Pacte_de_Madrid_(1983)" title="Pacte de Madrid (1983)">Pacte de Madrid</a>. <a href="/wiki/Gabriel_Ca%C3%B1ellas_i_Fons" title="Gabriel Cañellas i Fons">Gabriel Cañellas i Fons</a> va ser elegit president del <a href="/wiki/Govern_Balear" class="mw-redirect" title="Govern Balear">Govern Balear</a> i <a href="/wiki/Jeroni_Albert%C3%AD_i_Picornell" title="Jeroni Albertí i Picornell">Jeroni Albertí i Picornell</a> president del <a href="/wiki/Consell_Insular_de_Mallorca" title="Consell Insular de Mallorca">Consell Insular de Mallorca</a>. El 29 d'abril de 1986, per unanimitat, s'aprovà la <a href="/wiki/Llei_de_Normalitzaci%C3%B3_Ling%C3%BC%C3%ADstica_de_les_Illes_Balears" title="Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears">Llei de Normalització Lingüística</a>. Les eleccions balears de 1987 tornaren a ser guanyades per <a href="/wiki/Gabriel_Ca%C3%B1ellas_i_Fons" title="Gabriel Cañellas i Fons">Gabriel Cañellas</a>, que no obtingué majoria absoluta. Una vegada més UM donà suport al PP, amb el concurs del CDS i la indiferència del PSOE, que mantenia <a href="/wiki/Ramon_Aguil%C3%B3" class="mw-redirect" title="Ramon Aguiló">Ramon Aguiló</a> de batlle de Palma. Una fita important fou la declaració de l'arxipèlag de <a href="/wiki/Cabrera" title="Cabrera">Cabrera</a> com a parc nacional i reserva integral pel Congrés dels Diputats (març de 1991), així com la Proposició de Llei Orgànica de reforma de l'Estatut d'Autonomia aprovada pel Parlament el 29 de gener de 1991. L'executiu estatal, presidit per <a href="/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez" class="mw-redirect" title="Felipe González">Felipe González</a>, era reticent a qualsevol ampliació de competències. Aleshores l'anomenat <a href="/wiki/Pacte_Auton%C3%B2mic_de_1992" title="Pacte Autonòmic de 1992">Pacte Autonòmic entre el PP i el PSOE</a> va sepultar els intents de reformar l'Estatut. </p><p>Les eleccions generals del 28 d'octubre de 1989 varen confirmar el basculament cap a la dreta de l'electorat mallorquí, fet que es va confirmar en les eleccions locals i autonòmiques d'un any i mig més tard, que palesaren un creixement significatiu dels nacionalistes del <a href="/wiki/Partit_Socialista_de_Mallorca" class="mw-redirect" title="Partit Socialista de Mallorca">Partit Socialista de Mallorca</a>. El setembre de 1992 <a href="/wiki/Gabriel_Ca%C3%B1ellas" class="mw-redirect" title="Gabriel Cañellas">Gabriel Cañellas</a> destituí la consellera d'Educació i Cultura del seu govern <a href="/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Munar" class="mw-redirect" title="Maria Antònia Munar">Maria Antònia Munar</a>, després de fer-se seu el control de gran part dels càrrecs públics d'UM. Així i tot, la coalició PP-UM no es va trencar. </p><p>Els fets de corrupció no impediren l'èxit electoral del PP a les eleccions locals i autonòmiques de 1995, amb l'excepció del Consell Insular de Mallorca on se signà un acord entre <a href="/wiki/PSOE" class="mw-redirect" title="PSOE">PSOE</a>, <a href="/wiki/Partit_Socialista_de_Mallorca-Entesa" title="Partit Socialista de Mallorca-Entesa">PSM</a> i <a href="/wiki/UM" class="mw-redirect" title="UM">UM</a>. Finalment, els casos de corrupció forçaren la dimissió de <a href="/wiki/Gabriel_Ca%C3%B1ellas_i_Fons" title="Gabriel Cañellas i Fons">Gabriel Cañellas</a> el 17 de juliol de 1995, mentre el president del Parlament <a href="/wiki/Crist%C3%B2fol_Soler" class="mw-redirect" title="Cristòfol Soler">Cristòfol Soler</a> era elegit nou president. Soler intentà un gir del PP cap al centre, amb posicions favorables a l'ordenació del territori i a la cultura del país, però les altres fraccions del partit s'uniren i feren president <a href="/wiki/Jaume_Matas" class="mw-redirect" title="Jaume Matas">Jaume Matas</a>. Les Corts aprovaren, el gener de 1999, una nova reforma de l'Estatut i el 1996 es transferí la <a href="/wiki/Universitat_de_les_Illes_Balears" title="Universitat de les Illes Balears">Universitat de les Illes Balears</a>. </p><p>Entre 1986 i 1988 les taxes de creixement foren espectaculars, a partir del sobredimensionament de la construcció. L'any 1994 el sector terciari generava el 81,2% del PIB balear. En canvi, entre 1975 i 1991 la població activa agrària passà del 16,6% al 4,8%. Un fet similar succeí al teixit industrial que en els anys setanta i vuitanta es reduí molt. Les 282.727 places hoteleres balears de 1984 passaren a 379.185 el 1994, més unes 100.000 places més en allotjaments no regulats. L'any 1994 les Balears reberen vuit milions de turistes. Pel que fa a la població, Mallorca experimentà un important creixement: 620.515 habitants el 1986. </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg/220px-President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg" decoding="async" width="220" height="330" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg/330px-President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4b/President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg/440px-President_Francesc_Antich_i_Oliver.jpg 2x" data-file-width="2912" data-file-height="4368" /></a><figcaption><a href="/wiki/Francesc_Antich" class="mw-redirect" title="Francesc Antich">Francesc Antich</a>.</figcaption></figure> <p>Les eleccions locals i autonòmiques de 1999 donaren el 44% dels vots al PP però la suma dels altres partits, units en un segon Pacte de Progrés, el deixaren fora del Govern Balear i dels consells insulars. <a href="/wiki/Francesc_Antich_Oliver" title="Francesc Antich Oliver">Francesc Antich</a>, del PSOE, seria el president del Govern. Un acord bilateral entre el PSOE i UM lliurava a <a href="/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Munar" class="mw-redirect" title="Maria Antònia Munar">Maria Antònia Munar</a> el Consell Insular de Mallorca. L'<a href="/wiki/Ajuntament_de_Palma" title="Ajuntament de Palma">Ajuntament de Palma</a> era l'única institució important que controlava el PP. El Govern del Pacte de Progrés es va llançar a una activitat frenètica, sacsat per les dificultats internes i externes. Una de les mesures estel·lars del govern va ser la imposició d'una <a href="/wiki/Ecotaxa" title="Ecotaxa">taxa turística</a>. </p><p>Les eleccions balears del 25 de maig de 2003 atorgaren al PP la majoria absoluta, i <a href="/wiki/Jaume_Matas" class="mw-redirect" title="Jaume Matas">Jaume Matas</a> tornà a ser investit president. <a href="/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Munar" class="mw-redirect" title="Maria Antònia Munar">Maria Antònia Munar</a> va aconseguir la gestió de tot el Consell Insular de Mallorca. A Palma el PP mantenia la majoria absoluta. <a href="/wiki/Jaume_Matas" class="mw-redirect" title="Jaume Matas">Jaume Matas</a> va impulsar una política de despesa enfocada a crear grans infraestructures públiques. També va fer seva la política del govern Aznar en contra de la normalització de les llengües no castellanes. Els casos de corrupció es multiplicaren: <a href="/wiki/Cas_Bitel_2" title="Cas Bitel 2">Cas Bitel 2</a>, <a href="/wiki/Operaci%C3%B3_Bomsai" title="Operació Bomsai">Operació Bomsai</a>, <a href="/wiki/Cas_CDEIB" title="Cas CDEIB">Cas CDEIB</a>, <a href="/wiki/Cas_Palma_Arena" title="Cas Palma Arena">Cas Palma Arena</a>, etc. També se succeïren al consell insular: <a href="/wiki/Cas_Son_Oms" title="Cas Son Oms">Son Oms</a>, <a href="/wiki/Cas_Ca%27n_Domenge" class="mw-redirect" title="Cas Ca'n Domenge">Can Domenge</a>, <a href="/wiki/Cas_Pla_Territorial_de_Mallorca" title="Cas Pla Territorial de Mallorca">Pla Territorial</a>, <a href="/wiki/Cas_Peatge" title="Cas Peatge">Peatge</a>… El març del 2004 <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Rodr%C3%ADguez_Zapatero" title="José Luis Rodríguez Zapatero">José Luis Rodríguez Zapatero</a> fou el nou president del Govern espanyol. La nova situació facilità la tramitació d'una nova reforma de l'Estatut, aprovada pel Parlament el 13 de juny del 2004. </p><p>A les eleccions locals i autonòmiques del mes de maig del 2007, <a href="/wiki/Francesc_Antich_Oliver" title="Francesc Antich Oliver">Francesc Antich</a> fou elegit president del Govern Balear i <a href="/wiki/Francina_Armengol" class="mw-redirect" title="Francina Armengol">Francina Armengol</a>, presidenta del <a href="/wiki/Consell_Insular_de_Mallorca" title="Consell Insular de Mallorca">Consell Insular de Mallorca</a>. <a href="/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Munar" class="mw-redirect" title="Maria Antònia Munar">Maria Antònia Munar</a> va ser la presidenta del Parlament. Les investigacions sobre corrupció afectaren <a href="/wiki/Uni%C3%B3_Mallorquina" title="Unió Mallorquina">Unió Mallorquina</a> i la seva líder <a href="/wiki/Maria_Ant%C3%B2nia_Munar" class="mw-redirect" title="Maria Antònia Munar">Maria Antònia Munar</a>, la qual fou imputada, amb altres membres del seu partit, en dos casos de prevaricació urbanística. Munar dimití de la presidència del <a href="/wiki/Parlament_de_les_Illes_Balears" title="Parlament de les Illes Balears">Parlament</a> el febrer de 2010. </p><p>El 2005 Mallorca tenia 777.821 habitants, després d'un fort flux immigratori (dos terços del qual eren d'origen estranger). El 2012 ja eren 876.147 habitants. L'estructura productiva seguia centrada en el sector serveis, però la població augmentava més aviat que no la producció, fet que provocà un descens de la renda per capita. L'any 1996 el dèficit fiscal balear s'estimava en 137.707 milions de pessetes. L'economia turística presentava xifres impressionants (l'any 2004 visitaren les Balears 11,48 milions de turistes). Però el sector que es disparà va ser el de la construcció (el 1996 hi havia 29.550 ocupats en el sector a les Balears i el 2001 ja eren 57.575). A l'estiu del 2007 aparegueren els símptomes d'una crisi que s'havia d'aprofundir en els anys vinents. La caiguda de la construcció va anar lligada a la crisi del sistema bancari, a l'increment ràpid de les xifres d'atur, al tancament d'empreses, al <a href="/wiki/Desnonament" title="Desnonament">desnonaments</a> d'habitatges i al desequilibri dels comptes públics. El PIB balear va davallar un -2,7% el 2009, un -1% el 2010 i un -0,6% el 2011. El 2012 el creixement mallorquí tornà a ser negatiu amb un -0,1%.<sup id="cite_ref-36" class="reference"><a href="#cite_note-36"><span class="cite-bracket">[</span>32<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> El percentatge de persones desocupades a les Illes Balears l'any 2012 fou de 23,3% (l'any 2008 era del 9,5%).<sup id="cite_ref-37" class="reference"><a href="#cite_note-37"><span class="cite-bracket">[</span>33<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg/220px-Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg" decoding="async" width="220" height="147" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg/330px-Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg/440px-Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A1_D%C3%ADaz_-_Official_portrait.jpg 2x" data-file-width="5616" data-file-height="3744" /></a><figcaption><a href="/wiki/Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A0" class="mw-redirect" title="José Ramón Bauzà">José Ramón Bauzà</a>.</figcaption></figure> <p>A les <a href="/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_les_Illes_Balears_de_2011" title="Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011">eleccions balears i locals del 22 de maig de 2011</a> el <a href="/wiki/PP_de_les_Illes_Balears" class="mw-redirect" title="PP de les Illes Balears">PP de les Illes Balears</a> assolí la majoria absoluta. Va ser investit president <a href="/wiki/Jos%C3%A9_Ram%C3%B3n_Bauz%C3%A0_D%C3%ADaz" class="mw-redirect" title="José Ramón Bauzà Díaz">José Ramón Bauzà Díaz</a>, que va modificar la Llei de la Funció Pública per tal que el català no fos un requisit per a l'accés a l'administració i, sobretot, va afectar l'escola a través de la posada en marxa del TIL (<a href="/wiki/Tractament_Integrat_de_Lleng%C3%BCes" title="Tractament Integrat de Llengües">Tractament Integrat de Llengües</a>). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Població"><span id="Poblaci.C3.B3"></span>Població</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=19" title="Modifica la secció: Població"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Mapa_municipal_de_Mallorca.svg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Mapa_municipal_de_Mallorca.svg/220px-Mapa_municipal_de_Mallorca.svg.png" decoding="async" width="220" height="207" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Mapa_municipal_de_Mallorca.svg/330px-Mapa_municipal_de_Mallorca.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Mapa_municipal_de_Mallorca.svg/440px-Mapa_municipal_de_Mallorca.svg.png 2x" data-file-width="440" data-file-height="413" /></a><figcaption>Mapa municipal de Mallorca.</figcaption></figure> <p>L'illa té una població censada de 859.289 habitants (<a href="/wiki/2015" title="2015">2015</a>), de la qual poc menys de la meitat viu a la capital, <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> (405.318). Mallorca és l'illa més poblada de les Balears i la segona illa més poblada d'Espanya, després de <a href="/wiki/Tenerife" title="Tenerife">Tenerife</a> a les <a href="/wiki/Illes_Can%C3%A0ries" title="Illes Canàries">Illes Canàries</a>.<sup id="cite_ref-38" class="reference"><a href="#cite_note-38"><span class="cite-bracket">[</span>34<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p><p>Els municipis que segueixen Palma en població són <a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a> (52.451), <a href="/wiki/Manacor" title="Manacor">Manacor</a> (40.873), <a href="/wiki/Inca_(Mallorca)" title="Inca (Mallorca)">Inca</a> (29.966), <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a> (36.959), <a href="/wiki/Marratx%C3%AD" title="Marratxí">Marratxí</a> (34.385), <a href="/wiki/Alc%C3%BAdia" title="Alcúdia">Alcúdia</a> (19.243), <a href="/wiki/Felanitx" title="Felanitx">Felanitx</a> (18.482) i <a href="/wiki/Pollen%C3%A7a" title="Pollença">Pollença</a> (16.114) (dades de l'INE, de l'<a href="/wiki/1_de_gener" title="1 de gener">1 de gener</a> de <a href="/wiki/2011" title="2011">2011</a>). L'àrea metropolitana de la capital —que s'estén pels municipis de <a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a>, <a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a>, <a href="/wiki/Marratx%C3%AD" title="Marratxí">Marratxí</a> i <a href="/wiki/Llucmajor" title="Llucmajor">Llucmajor</a>, situats a la <a href="/wiki/Badia_de_Palma" title="Badia de Palma">Badia de Palma</a>— té més de 500.000 habitants. En canvi, el municipi menys poblat és el d'<a href="/wiki/Escorca" title="Escorca">Escorca</a> (284), situat a la <a href="/wiki/Serra_de_Tramuntana" title="Serra de Tramuntana">Serra de Tramuntana</a>. L'illa rep, anualment, a causa del turisme com a principal activitat dins l'illa, uns 12 milions de visitants; això fa que a l'estiu la població dels municipis turístics es multipliqui (en temporada alta es pot arribar a duplicar). Destaca, igualment, un elevat nombre d'estrangers residents. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Economia">Economia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=20" title="Modifica la secció: Economia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG/220px-Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG/330px-Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/02/Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG/440px-Bah%C3%ADa_de_Santa_Pon%C3%A7a-rafax.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>Vista de la badia de <a href="/wiki/Santa_Pon%C3%A7a" title="Santa Ponça">Santa Ponça</a> amb el <a href="/wiki/Puig_de_Galatz%C3%B3" title="Puig de Galatzó">Puig de Galatzó</a> al fons.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Bay_of_SA_Calobra.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Bay_of_SA_Calobra.jpg/220px-Bay_of_SA_Calobra.jpg" decoding="async" width="220" height="75" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Bay_of_SA_Calobra.jpg/330px-Bay_of_SA_Calobra.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/e3/Bay_of_SA_Calobra.jpg/440px-Bay_of_SA_Calobra.jpg 2x" data-file-width="3174" data-file-height="1080" /></a><figcaption>Cala de la costa occidental de Mallorca (<a href="/wiki/Sa_Calobra" title="Sa Calobra">la Calobra</a>).</figcaption></figure> <p>Els dos principals motors de l'economia són el turisme i la construcció, que han relegat a un segon pla la indústria (<a href="/wiki/Pell" title="Pell">pell</a>, <a href="/wiki/Cal%C3%A7at" title="Calçat">calçat</a>, <a href="/wiki/Moble" title="Moble">mobles</a>, <a href="/wiki/Cer%C3%A0mica" title="Ceràmica">ceràmica</a>, <a href="/wiki/Perla" title="Perla">perles</a>, <a href="/wiki/Joieria" title="Joieria">joieria</a>, <a href="/wiki/Bijuteria" title="Bijuteria">bijuteria</a>), i al sector primari (<a href="/wiki/Agricultura" title="Agricultura">agricultura</a>, <a href="/wiki/Ramaderia" title="Ramaderia">ramaderia</a>, <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a>, <a href="/wiki/Mineria" title="Mineria">mineria</a>); si bé les administracions locals s'esforcen, últimament, per diversificar l'economia mallorquina potenciant altres sectors. En aquest sentit, les indústries mallorquines d'hostaleria es troben entre les primeres d'Espanya i, fins i tot, del món sencer. Les localitats que concentren un nombre més gran de turistes es troben en el terme municipal de <a href="/wiki/Calvi%C3%A0" title="Calvià">Calvià</a> (la comarca del <a href="/wiki/Pariatge" title="Pariatge">pariatge</a>) —concretament a la localitat turística de <a href="/wiki/Magaluf" title="Magaluf">Magaluf</a>— i li segueix la part de la <a href="/wiki/Platja" title="Platja">platja</a> de Palma coneguda com <a href="/wiki/L%27Arenal" title="L'Arenal">l'Arenal</a> i la zona d'<a href="/wiki/Alc%C3%BAdia" title="Alcúdia">Alcúdia</a>. Els darrers anys, moltes de les antigues possessions mallorquines han estat reconvertides en establiments hotelers de <a href="/wiki/Turisme_rural" title="Turisme rural">turisme rural</a>, com és el cas de Son Boronat (on podem apreciar-hi un sistema de canals àrab i la veritable torre de defensa de la finca, que data del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span>]). Encara que moltes altres, com <a href="/wiki/La_Porrassa" title="La Porrassa">la Porrassa</a>, continuen amb una petita activitat agrícola i com a mansió d'habitatge dels seus propietaris. </p><p>Una de les badies de l'illa amb un cert renom internacional es troba a Portals Vells, amb la cala del Mag, que deu el seu nom a una pel·lícula que es va filmar allà mateix, el <a href="/wiki/1967" title="1967">1967</a>, amb <a href="/wiki/Anthony_Quinn" title="Anthony Quinn">Anthony Quinn</a>, <a href="/wiki/Candice_Bergen" title="Candice Bergen">Candice Bergen</a> i <a href="/wiki/Michael_Caine" title="Michael Caine">Michael Caine</a>. En principi, la pel·lícula havia de ser rodada a <a href="/wiki/Gr%C3%A8cia" title="Grècia">Grècia</a>, però el cop d'estat ocorregut allí va fer que la productora mudés l'escenari i el nou lloc escollit fos Mallorca. Les crítiques cinematogràfiques es desfeien amb elogis cap al preciós lloc de l'<a href="/wiki/Mar_Egeu" class="mw-redirect" title="Mar Egeu">Egeu</a>, fins que un emigrant mallorquí va escriure a les publicacions per demostrar-los que en realitat es tractava d'una platja mallorquina i no d'un lloc de Grècia. </p> <dl><dt>Nombre de visites turístiques per país d'origen</dt> <dd><sup id="cite_ref-39" class="reference"><a href="#cite_note-39"><span class="cite-bracket">[</span>35<span class="cite-bracket">]</span></a></sup></dd></dl> <table class="wikitable sortable"> <tbody><tr> <th>Rang</th> <th>País o territori</th> <th>2013</th> <th>2012</th> <th>2011</th> <th>2010 </th></tr> <tr> <td>1</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Alemanya"><img alt="Alemanya" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Germany_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Germany_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Germany_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Germany_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/Flag_of_Germany_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Germany_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a></td> <td>3.710.313</td> <td>3.450.687</td> <td>3.308.604</td> <td>2.224.709 </td></tr> <tr> <td>2</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Regne Unit"><img alt="Regne Unit" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/23px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/35px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2c/Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg/46px-Flag_of_the_United_Kingdom_%282-3%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a></td> <td>2.105.981</td> <td>1.986.354</td> <td>1.898.838</td> <td>1.324.294 </td></tr> <tr> <td>3</td> <td>Resta d'<span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Espanya"><img alt="Espanya" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Spain.svg/23px-Flag_of_Spain.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Spain.svg/35px-Flag_of_Spain.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9a/Flag_of_Spain.svg/46px-Flag_of_Spain.svg.png 2x" data-file-width="750" data-file-height="500" /></span></span> <a href="/wiki/Espanya" title="Espanya">Espanya</a></td> <td>985.557</td> <td>1.192.033</td> <td>1.195.822</td> <td>759.825 </td></tr> <tr> <td>4</td> <td><a href="/wiki/Pa%C3%AFsos_n%C3%B2rdics" title="Països nòrdics">Països nòrdics</a></td> <td>758.637</td> <td>668.328</td> <td>572.041</td> <td>387.875 </td></tr> <tr> <td>5</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Benelux"><img alt="Benelux" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Benelux.svg/23px-Flag_of_Benelux.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Benelux.svg/35px-Flag_of_Benelux.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/32/Flag_of_Benelux.svg/46px-Flag_of_Benelux.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Benelux" title="Benelux">Benelux</a></td> <td>363.911</td> <td>360.973</td> <td>368.930</td> <td>284.845 </td></tr> <tr> <td>6</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="França"><img alt="França" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/23px-Flag_of_France.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/35px-Flag_of_France.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/Flag_of_France.svg/46px-Flag_of_France.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Fran%C3%A7a" title="França">França</a></td> <td>337.891</td> <td>349.712</td> <td>316.124</td> <td>187.589 </td></tr> <tr> <td>7</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Suïssa"><img alt="Suïssa" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Civil_Ensign_of_Switzerland.svg/23px-Civil_Ensign_of_Switzerland.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Civil_Ensign_of_Switzerland.svg/35px-Civil_Ensign_of_Switzerland.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/f2/Civil_Ensign_of_Switzerland.svg/46px-Civil_Ensign_of_Switzerland.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /></span></span> <a href="/wiki/Su%C3%AFssa" title="Suïssa">Suïssa</a></td> <td>312.491</td> <td>292.226</td> <td>280.401</td> <td>188.826 </td></tr> <tr> <td>8</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Àustria"><img alt="Àustria" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Austria.svg/23px-Flag_of_Austria.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Austria.svg/35px-Flag_of_Austria.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Flag_of_Austria.svg/46px-Flag_of_Austria.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/%C3%80ustria" title="Àustria">Àustria</a></td> <td>160.890</td> <td>138.287</td> <td>181.993</td> <td>107.991 </td></tr> <tr> <td>9</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Itàlia"><img alt="Itàlia" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/23px-Flag_of_Italy.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/35px-Flag_of_Italy.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Flag_of_Italy.svg/46px-Flag_of_Italy.svg.png 2x" data-file-width="1500" data-file-height="1000" /></span></span> <a href="/wiki/It%C3%A0lia" title="Itàlia">Itàlia</a></td> <td>154.227</td> <td>173.680</td> <td>200.851</td> <td>135.535 </td></tr> <tr> <td>10</td> <td><span class="mw-image-border" typeof="mw:File"><span title="Irlanda"><img alt="Irlanda" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg/23px-Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg.png" decoding="async" width="23" height="15" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg/35px-Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c4/Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg/46px-Flag_of_Ireland_%283-2%29.svg.png 2x" data-file-width="900" data-file-height="600" /></span></span> <a href="/wiki/Irlanda" title="Irlanda">Irlanda</a></td> <td>104.827</td> <td>115.164</td> <td>158.646</td> <td>68.456 </td></tr></tbody></table> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Clima">Clima</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=21" title="Modifica la secció: Clima"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El clima mallorquí és típicament mediterrani, amb temperatures altes a l'estiu —que superen els 30 °C— i moderadament baixes a l'hivern (rarament inferiors als 5 °C). Les nevades són habituals a l'hivern als cims més alts de la Serra de Tramuntana, però excepcionals al pla i a la capital. Es tracta d'una illa, i per tant el nivell d'<a href="/wiki/Humitat" title="Humitat">humitat</a> és molt alt. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Orografia">Orografia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=22" title="Modifica la secció: Orografia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:PuigMajor6.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/PuigMajor6.jpg/220px-PuigMajor6.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/PuigMajor6.jpg/330px-PuigMajor6.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/PuigMajor6.jpg/440px-PuigMajor6.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Puig_Major" title="Puig Major">Puig Major</a>, la muntanya més alta de l'illa.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Ofre.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Ofre.jpg/220px-Ofre.jpg" decoding="async" width="220" height="193" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Ofre.jpg/330px-Ofre.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Ofre.jpg/440px-Ofre.jpg 2x" data-file-width="1368" data-file-height="1200" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Puig_de_l%27Ofre" title="Puig de l'Ofre">Puig de l'Ofre</a> i els <a href="/wiki/Cornadors" title="Cornadors">Cornadors</a>.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Puigranda.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Puigranda.JPG/220px-Puigranda.JPG" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Puigranda.JPG/330px-Puigranda.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/Puigranda.JPG/440px-Puigranda.JPG 2x" data-file-width="2272" data-file-height="1704" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Puig_de_Randa" title="Puig de Randa">Puig de Randa</a>.</figcaption></figure> <p>Mallorca presenta dues serres: la <a href="/wiki/Serra_de_Tramuntana" title="Serra de Tramuntana">Serra de Tramuntana</a>, amb muntanyes més altes; i les <a href="/wiki/Serres_de_Llevant" title="Serres de Llevant">Serres de Llevant</a>, d'altures més modestes. A més, s'hi compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Serra_de_Tramuntana"><a href="/wiki/Serra_de_Tramuntana" title="Serra de Tramuntana">Serra de Tramuntana</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=23" title="Modifica la secció: Serra de Tramuntana"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Puig_Major" title="Puig Major">Puig Major</a> (1.445 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_de_Massanella" title="Puig de Massanella">Puig de Massanella</a> (1.364 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_Tomir" title="Puig Tomir">Puig Tomir</a> (1.102 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_de_l%27Ofre" title="Puig de l'Ofre">Puig de l'Ofre</a> (1.090 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_de_Galatz%C3%B3" title="Puig de Galatzó">Puig de Galatzó</a> (1.027 m).</li> <li><a href="/wiki/Serra_d%27Alf%C3%A0bia" title="Serra d'Alfàbia">Serra d'Alfàbia</a> (1.069).</li> <li><a href="/wiki/Puig_del_Teix" title="Puig del Teix">Puig del Teix</a> (1.064 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_dels_Tossals_Verds" title="Puig dels Tossals Verds">Puig dels Tossals Verds</a> (1.115).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Serres_de_Llevant"><a href="/wiki/Serres_de_Llevant" title="Serres de Llevant">Serres de Llevant</a></h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=24" title="Modifica la secció: Serres de Llevant"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Puig_de_Sant_Salvador" title="Puig de Sant Salvador">Puig de Sant Salvador</a> (510 m).</li> <li><a href="/wiki/Bec_de_Ferrutx" title="Bec de Ferrutx">Bec de Ferrutx</a> (519 m).</li> <li><a href="/wiki/Puig_de_Morell" class="mw-redirect" title="Puig de Morell">Puig de Morell</a> (562 m).</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Altres">Altres</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=25" title="Modifica la secció: Altres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Vegeu també: <a href="/wiki/Llista_de_cims_de_Mallorca" title="Llista de cims de Mallorca">Llista de cims de Mallorca</a></div> <p>Hom pot destacar el <a href="/wiki/Mass%C3%ADs_de_Randa" title="Massís de Randa">massís de Randa</a>, amb el <a href="/wiki/Puig_de_Randa" title="Puig de Randa">Puig de Randa</a> (543 m) i el <a href="/wiki/Puig_de_Galdent" title="Puig de Galdent">Puig de Galdent</a> (420 m). </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Biodiversitat">Biodiversitat</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=26" title="Modifica la secció: Biodiversitat"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>La insularitat ha exercit una gran influència sobre la <a href="/wiki/Flora" title="Flora">flora</a> i <a href="/wiki/Fauna" title="Fauna">fauna</a> de Mallorca; i s'han generat, així, nombrosos <a href="/wiki/Endemisme" title="Endemisme">endemismes</a>, tant d'organismes <a href="/wiki/T%C3%A0xon_vivent" title="Tàxon vivent">vivents</a> com d'<a href="/wiki/Extints" class="mw-redirect" title="Extints">extints</a>.<sup id="cite_ref-Lalueza-FoxCastresana2005_40-0" class="reference"><a href="#cite_note-Lalueza-FoxCastresana2005-40"><span class="cite-bracket">[</span>36<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comarques_de_Mallorca">Comarques de Mallorca</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=27" title="Modifica la secció: Comarques de Mallorca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les <a href="/wiki/Comarques_mallorquines" class="mw-redirect" title="Comarques mallorquines">comarques mallorquines</a> no tenen reconeixement legal. La distribució actual, que consta de 6 <a href="/wiki/Comarca" title="Comarca">comarques</a>,<sup id="cite_ref-41" class="reference"><a href="#cite_note-41"><span class="cite-bracket">[</span>37<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> fou proposada per Ferran Dídac Lluch i Dubon.<sup id="cite_ref-42" class="reference"><a href="#cite_note-42"><span class="cite-bracket">[</span>38<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> La primera comarcalització de Mallorca —encara aproximativa i dividida en cinc unitats— fou avançada per Vicenç M. Rosselló i Verger, el 1964,<sup id="cite_ref-43" class="reference"><a href="#cite_note-43"><span class="cite-bracket">[</span>39<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> i modificada per Bartomeu Barceló i Pons, el 1968, amb set comarques:<sup id="cite_ref-44" class="reference"><a href="#cite_note-44"><span class="cite-bracket">[</span>40<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </p> <ul><li><a href="/wiki/Palma" title="Palma">Palma</a> (la capital de Mallorca).</li> <li><a href="/wiki/Pla_de_Mallorca" title="Pla de Mallorca">Pla de Mallorca</a>.</li> <li><a href="/wiki/Serra_de_Tramuntana_(comarca)" title="Serra de Tramuntana (comarca)"> Serra de Tramuntana</a>.</li> <li><a href="/wiki/El_Raiguer" title="El Raiguer"> Raiguer</a>.</li> <li><a href="/wiki/Migjorn_(Mallorca)" title="Migjorn (Mallorca)">Migjorn</a>.</li> <li><a href="/wiki/Llevant_(Mallorca)" title="Llevant (Mallorca)">Llevant</a>.</li></ul> <p>Vegeu la <a href="/wiki/Llista_de_municipis_de_les_Illes_Balears" title="Llista de municipis de les Illes Balears">llista de municipis de les Illes Balears</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mancomunitats_de_Mallorca">Mancomunitats de Mallorca</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=28" title="Modifica la secció: Mancomunitats de Mallorca"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Les <a href="/wiki/Mancomunitats_de_Mallorca" title="Mancomunitats de Mallorca">mancomunitats de Mallorca</a> són <a href="/wiki/Mancomunitat_Pla_de_Mallorca" title="Mancomunitat Pla de Mallorca">Pla de Mallorca</a>, des <a href="/wiki/Mancomunitat_des_Raiguer" class="mw-redirect" title="Mancomunitat des Raiguer">Raiguer</a>, <a href="/wiki/Mancomunitat_de_Tramuntana" title="Mancomunitat de Tramuntana">Tramuntana</a>, <a href="/w/index.php?title=Mancomunitat_Nord&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mancomunitat Nord (encara no existeix)">Nord</a> i des <a href="/w/index.php?title=Mancomunitat_del_Migjorn&action=edit&redlink=1" class="new" title="Mancomunitat del Migjorn (encara no existeix)">Migjorn</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Comunicacions_i_mitjans_de_transport">Comunicacions i mitjans de transport</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=29" title="Modifica la secció: Comunicacions i mitjans de transport"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:FormentorAvion.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/FormentorAvion.jpg/220px-FormentorAvion.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/FormentorAvion.jpg/330px-FormentorAvion.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/FormentorAvion.jpg/440px-FormentorAvion.jpg 2x" data-file-width="2816" data-file-height="2112" /></a><figcaption><a href="/wiki/Cap_de_Formentor" title="Cap de Formentor">Cap de Formentor</a>.</figcaption></figure> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Avió"><span id="Avi.C3.B3"></span>Avió</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=30" title="Modifica la secció: Avió"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>El principal mitjà per arribar a Mallorca és l'avió. Des de l'<a href="/wiki/Aeroport_de_Palma" class="mw-redirect" title="Aeroport de Palma">Aeroport de Palma</a> hi ha vols regulars amb les capitals de les altres illes (<a href="/wiki/Illa_d%27Eivissa" class="mw-redirect" title="Illa d'Eivissa">Eivissa</a> i <a href="/wiki/Menorca" title="Menorca">Menorca</a>), algunes ciutats peninsulars (<a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a>, <a href="/wiki/Madrid" title="Madrid">Madrid</a>, <a href="/wiki/Alacant" title="Alacant">Alacant</a>, <a href="/wiki/Bilbao" title="Bilbao">Bilbao</a>, etc.) i amb moltes ciutats europees, principalment del <a href="/wiki/Regne_Unit" title="Regne Unit">Regne Unit</a> i <a href="/wiki/Alemanya" title="Alemanya">Alemanya</a>. L'Aeroport de Palma és el tercer d'Espanya per trànsit de passatgers. </p><p>A més de l'aeroport internacional, també hi ha el petit <a href="/wiki/Aeroport_de_Son_Bonet" class="mw-redirect" title="Aeroport de Son Bonet">Aeroport de Son Bonet</a>, utilitzat per avionetes, petits avions particulars i helicòpters. Aquest aeroport és la base dels mitjans aeris contra-incendis (avions i helicòpters) de l'illa. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Vaixell">Vaixell</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=31" title="Modifica la secció: Vaixell"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>A més de l'avió, també és possible viatjar en vaixell a <a href="/wiki/Val%C3%A8ncia" title="València">València</a> o <a href="/wiki/D%C3%A9nia" title="Dénia">Dénia</a>, des del port de Palma; i a <a href="/wiki/Barcelona" title="Barcelona">Barcelona</a>, des del port de Palma i el d'<a href="/wiki/Alc%C3%BAdia" title="Alcúdia">Alcúdia</a>; així com a la ciutat francesa de <a href="/wiki/Seta" title="Seta">Seta</a>, un cop a la setmana des del <a href="/wiki/Port_de_S%C3%B3ller" title="Port de Sóller">port de Sóller</a>. Les companyies que operen les esmentades rutes cap al <a href="/wiki/Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0" title="País Valencià">País Valencià</a> i la ciutat de Barcelona són <a href="/wiki/Bale%C3%A0ria" title="Baleària">Baleària</a>, <a href="/wiki/Trasmediterr%C3%A1nea" title="Trasmediterránea">Trasmediterranea</a> i <a href="/wiki/Grandi_Navi_Veloci" title="Grandi Navi Veloci">GNV</a>. El vaixell permet el viatge amb automòbil. </p><p><a href="/wiki/Vaixell" title="Vaixell">El vaixell</a> i <a href="/wiki/Avi%C3%B3" title="Avió">l'avió</a> són els mitjans de transport d'interconnexió entre les illes. En el primer cas fan les rutes les mateixes companyies indicades. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Xarxa_de_carreteres_i_autovies">Xarxa de carreteres i autovies</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=32" title="Modifica la secció: Xarxa de carreteres i autovies"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p>Mallorca té una àmplia xarxa de carreteres. Entre els anys <a href="/wiki/1965" title="1965">1965</a> i <a href="/wiki/2000" title="2000">2000</a>, es van construir una sèrie d'autovies que comuniquen la capital amb les principals localitats i comarques de l'illa. A més d'autovies, té nombroses vies secundàries de connexió intercomarcal i local, moltes de les quals han estat rehabilitades i millorades en els últims anys. </p> <div class="mw-heading mw-heading3"><h3 id="Ferrocarril">Ferrocarril</h3><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=33" title="Modifica la secció: Ferrocarril"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:FS_Train3_Soller.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/FS_Train3_Soller.JPG/220px-FS_Train3_Soller.JPG" decoding="async" width="220" height="166" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/FS_Train3_Soller.JPG/330px-FS_Train3_Soller.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d8/FS_Train3_Soller.JPG/440px-FS_Train3_Soller.JPG 2x" data-file-width="2592" data-file-height="1952" /></a><figcaption><a href="/wiki/Tren_de_S%C3%B3ller" class="mw-redirect" title="Tren de Sóller">Tren de Sóller</a>.</figcaption></figure> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Serveis_Ferroviaris_de_Mallorca" title="Serveis Ferroviaris de Mallorca">Serveis Ferroviaris de Mallorca</a></div> <p><a href="/wiki/Ferrocarril_de_S%C3%B3ller" title="Ferrocarril de Sóller">Ferrocarril de Sóller</a> </p><p>L'illa té dues xarxes de ferrocarrils: </p> <ul><li>La xarxa principal, operada avui dia per l'empresa pública <a href="/wiki/Serveis_Ferroviaris_de_Mallorca" title="Serveis Ferroviaris de Mallorca">Serveis Ferroviaris de Mallorca</a>, ha suposat un ressorgiment en l'antiga xarxa de ferrocarrils explotada per <a href="/wiki/FEVE" class="mw-redirect" title="FEVE">FEVE</a> fins al <a href="/wiki/1994" title="1994">1994</a>, que va estar en el seu dia a punt de desaparèixer. Les repetides peticions de la ciutadania mallorquina a les autoritats van aconseguir que es tornés a apostar fermament pel transport ferroviari. Des d'aleshores, s'ha electrificat el tram Palma-Enllaç; i, actualment, es treballa en la progressiva reobertura de ramals tancats a la segona meitat del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xx</span>. <a href="/wiki/Serveis_Ferroviaris_de_Mallorca" title="Serveis Ferroviaris de Mallorca">SFM</a> també gestiona el <a href="/wiki/Metro_de_Palma" title="Metro de Palma">Metro de Palma</a>, obert el 2007 i que connecta el centre de la ciutat amb la <a href="/wiki/Universitat_de_les_Illes_Balears" title="Universitat de les Illes Balears">Universitat de les Illes Balears</a>.</li></ul> <ul><li>El <a href="/wiki/Ferrocarril_de_S%C3%B3ller" title="Ferrocarril de Sóller">Ferrocarril de Sóller</a>, construït el 1912, i que suposa un atractiu turístic. Connecta el centre de Palma amb el municipi de Sóller.</li></ul> <p>Mallorca és l'únic territori insular espanyol que té ferrocarril interurbà. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Llengua">Llengua</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=34" title="Modifica la secció: Llengua"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Articles principals: <a href="/wiki/Mallorqu%C3%AD" title="Mallorquí">Mallorquí</a>, <a href="/wiki/Pollenc%C3%AD_(dialecte)" class="mw-redirect" title="Pollencí (dialecte)">Pollencí (dialecte)</a>, i <a href="/wiki/Solleric_(dialecte)" class="mw-redirect" title="Solleric (dialecte)">Solleric (dialecte)</a></div> <p>El <a href="/wiki/Catal%C3%A0" title="Català">català</a> és la llengua històrica i pròpia de Mallorca, dels mallorquins i les mallorquines. La llengua catalana arriba a l'illa amb la <a href="/wiki/Conquesta_de_Mallorca" title="Conquesta de Mallorca">Conquesta de Mallorca</a>, comandada pel rei <a href="/wiki/Jaume_I" class="mw-redirect" title="Jaume I">Jaume I</a>, el 31 de desembre de 1229; i s'hi estén, per mitjà dels pagesos de l'<a href="/wiki/Empord%C3%A0" title="Empordà">Empordà</a> i el <a href="/wiki/Rossell%C3%B3" title="Rosselló">Rosselló</a>, que la repoblen a partir de l'any 1236. </p><p>El català de Mallorca forma part del <a href="/wiki/Bloc_oriental" class="mw-redirect" title="Bloc oriental">bloc oriental</a>, concretament del dialecte <a href="/wiki/Catal%C3%A0_balear" title="Català balear">balear</a> (o <i>català insular</i>) i el subdialecte <a href="/wiki/Mallorqu%C3%AD" title="Mallorquí">mallorquí</a>. Hi ha alguns parlars locals amb una personalitat prou acusada, com el <a href="/wiki/Pollenc%C3%AD_(dialecte)" class="mw-redirect" title="Pollencí (dialecte)">pollencí</a> o el <a href="/wiki/Solleric_(dialecte)" class="mw-redirect" title="Solleric (dialecte)">solleric</a>. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Arquitectura">Arquitectura</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=35" title="Modifica la secció: Arquitectura"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Castell_de_Bellver.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Castell_de_Bellver.jpg/220px-Castell_de_Bellver.jpg" decoding="async" width="220" height="138" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Castell_de_Bellver.jpg/330px-Castell_de_Bellver.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Castell_de_Bellver.jpg/440px-Castell_de_Bellver.jpg 2x" data-file-width="1280" data-file-height="800" /></a><figcaption>El <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">castell de Bellver</a> des del llevant.</figcaption></figure> <ul><li>El <a href="/wiki/Castell_de_Bellver" title="Castell de Bellver">castell de Bellver</a> és una de les figures <a href="/wiki/Arquitectura" title="Arquitectura">arquitectòniques</a> més representatives de l'illa, atès que és un dels tres únics castells europeus de planta circular. Recentment s'han habilitat les <a href="/wiki/Coves" class="mw-redirect" title="Coves">coves</a> que hi havia al bosc que envolta el castell —i al qual pertanyen—, i també es poden visitar.</li> <li>La <a href="/wiki/Catedral_de_Santa_Maria_de_Palma" class="mw-redirect" title="Catedral de Santa Maria de Palma">Catedral de Santa Maria de Palma</a>, famosa perquè conté una de les <a href="/wiki/Rosassa" title="Rosassa">rosasses</a> més grans de l'estil <a href="/wiki/Art_g%C3%B2tic" title="Art gòtic">gòtic</a> llevantí, que ha arribat a ser coneguda per l'<i>Ull del gòtic</i>.</li> <li>El <a href="/wiki/Monestir_de_Lluc" class="mw-redirect" title="Monestir de Lluc">Monestir de Lluc</a>, lloc de <a href="/wiki/Pelegrinatge" title="Pelegrinatge">pelegrinatge</a> per excel·lència de l'illa, per visitar-hi la <a href="/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_de_Lluc" title="Mare de Déu de Lluc">Mare de Déu de Lluc</a> (patrona de Mallorca).</li> <li>El passeig de Calvià, considerat el pulmó verd del municipi, amb un recorregut de 32 quilòmetres.</li> <li>El <a href="/wiki/Castell_de_Bendinat" title="Castell de Bendinat">Castell de Bendinat</a>, construït al segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xix</span> pel <a href="/wiki/Pere_Caro_i_Sureda" class="mw-redirect" title="Pere Caro i Sureda">marquès de la Romana</a>.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Gastronomia">Gastronomia</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=36" title="Modifica la secció: Gastronomia"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <link rel="mw-deduplicated-inline-style" href="mw-data:TemplateStyles:r30997230"><div role="note" class="hatnote navigation-not-searchable">Article principal: <a href="/wiki/Gastronomia_de_Mallorca" title="Gastronomia de Mallorca">Gastronomia de Mallorca</a></div> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Rubiolscuits.jpg" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Rubiolscuits.jpg/220px-Rubiolscuits.jpg" decoding="async" width="220" height="165" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Rubiolscuits.jpg/330px-Rubiolscuits.jpg 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Rubiolscuits.jpg/440px-Rubiolscuits.jpg 2x" data-file-width="2048" data-file-height="1536" /></a><figcaption>Rubiols cuits.</figcaption></figure> <figure class="mw-default-size" typeof="mw:File/Thumb"><a href="/wiki/Fitxer:Matanceres.JPG" class="mw-file-description"><img src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Matanceres.JPG/220px-Matanceres.JPG" decoding="async" width="220" height="213" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Matanceres.JPG/330px-Matanceres.JPG 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/03/Matanceres.JPG/440px-Matanceres.JPG 2x" data-file-width="1440" data-file-height="1391" /></a><figcaption>Preparació de sobrassada el dia de les matances.</figcaption></figure> <p>Mallorca és una illa dividida en tres parts: la <a href="/wiki/Serra_de_Tramuntana" title="Serra de Tramuntana">serra de Tramuntana</a>, la <a href="/wiki/Llevant_(Mallorca)" title="Llevant (Mallorca)">serra de Llevant</a> i la plana, enmig. El conreu d'hortalisses i cereals i la cria de <a href="/wiki/Porcs" class="mw-redirect" title="Porcs">porcs</a> a l'interior es complementa amb la <a href="/wiki/Pesca" title="Pesca">pesca</a> de la costa. Les <a href="/wiki/Matances" class="mw-redirect" title="Matances">matances</a> són molt importants a l'illa, perquè s'aprofita tot el porc per elaborar una bona varietat d'<a href="/wiki/Embotit" title="Embotit">embotits</a> i, per descomptat, per fer el <a href="/wiki/Sa%C3%AFm" title="Saïm">saïm</a> o <i>llard </i>de l'<a href="/wiki/Ensa%C3%AFmada" title="Ensaïmada">ensaïmada</a>. La gastronomia de l'illa es basa, per tant, en el porc —però també el bestiar oví i l'aviram—, les hortalisses, el <a href="/wiki/Peix" class="mw-redirect" title="Peix">peix</a> i el <a href="/wiki/Marisc" title="Marisc">marisc</a>. </p><p>Un dels plats més populars és el <a href="/wiki/Frit_mallorqu%C3%AD" title="Frit mallorquí">frit</a>, que és una menja composta de trossos fregits de carn, freixura, fetge i sang cuita de porc amb patates i <a href="/wiki/Pebrot_morro_de_bou" title="Pebrot morro de bou">pebrot vermell</a>. També cal esmentar les <a href="/wiki/Sopes" title="Sopes">sopes</a> (plat fet amb pa tallat a llesquetes fines i verdures de temporada, escaldat amb brou), el <a href="/wiki/Tombet" title="Tombet">tombet</a> (o <i>tumbet</i>, guisat de patates, <a href="/wiki/Pebrot_morro_de_bou" title="Pebrot morro de bou">pebrots vermells</a> i albergínies, tot fregit i col·locat per capes, tapat amb salsa de tomàtiga), els <a href="/w/index.php?title=Escaldums&action=edit&redlink=1" class="new" title="Escaldums (encara no existeix)">escaldums</a> (plat de carn, habitualment d'aviram, amb patates, sofregit i una salsa d'ametlles o pinyons), l'aguiat de <a href="/wiki/Mandonguilla" title="Mandonguilla">pilotes</a> i les <a href="/w/index.php?title=Alberg%C3%ADnies_farcides&action=edit&redlink=1" class="new" title="Albergínies farcides (encara no existeix)">albergínies farcides</a> (normalment de carn, però també poden ser farcides de trempó). Hi ha diverses maneres de preparar l'arròs, però el més típic és l'<a href="/wiki/Arr%C3%B2s_brut" class="mw-redirect" title="Arròs brut">arròs brut</a> (arròs guisat amb tallades de carn, <a href="/wiki/Tord_com%C3%BA" title="Tord comú">tords</a> i <a href="/wiki/Lactarius_sanguifluus" class="mw-redirect" title="Lactarius sanguifluus">esclata-sangs</a>); també es fa l'arròs sec (un plat molt semblant a la paella valenciana) o l'arròs pobler —típic del municipi de sa Pobla. El <a href="/wiki/Pa_amb_oli" title="Pa amb oli">pa amb oli</a>, sopar habitual, és un dels plats més comuns de l'illa. L'embotit també és un dels principals elements de la gastronomia de Mallorca: <a href="/wiki/Sobrassada" title="Sobrassada">sobrassada</a>, <a href="/wiki/Botifarr%C3%B3" title="Botifarró">botifarró</a>, <a href="/wiki/Camaiot" class="mw-redirect" title="Camaiot">camallot</a> i <a href="/w/index.php?title=Blanquet_(embotit)&action=edit&redlink=1" class="new" title="Blanquet (embotit) (encara no existeix)">blanquet</a>, entre d'altres. </p><p>En àpats i trobades generalment familiars és típic fer <a href="/wiki/Garr%C3%AD" title="Garrí">porcella</a> rostida, amb patates tallades a cantons i condimentades amb herbes. També són típics el <a href="/wiki/Xai" class="mw-redirect" title="Xai">be</a> al forn i el peix al forn. L'amanida d'estiu més típica és el <a href="/wiki/Tremp%C3%B3" title="Trempó">trempó</a>; i es fa amb tomàtiga, ceba i <a href="/wiki/Pebre_tendre" title="Pebre tendre">pebrot tendre</a>. </p> <ul><li>Rebosteria i pastes</li></ul> <p>El dolç per excel·lència és l'<a href="/wiki/Ensa%C3%AFmada" title="Ensaïmada">ensaïmada</a>, que se sol menjar per esmorzar o berenar. També se'n fan de grosses, que en aquest cas poden ser <i>llises</i> o farcides (de <a href="/wiki/Cabell_d%27%C3%A0ngel_(dol%C3%A7)" title="Cabell d'àngel (dolç)">cabell d'àngel</a>, crema, nata, xocolata, torró…). L'ensaïmada de tallades (amb sobrassada i <a href="/wiki/Carabassat" title="Carabassat">carabassat</a> per damunt) és típica del <a href="/wiki/Carnaval" title="Carnaval">temps de Carnestoltes</a>; i la d'albercocs, a l'estiu. Per setmana santa són essencials les <a href="/wiki/Panada" title="Panada">panades</a>, farcides de <a href="/wiki/Xai" class="mw-redirect" title="Xai">be</a> o <a href="/wiki/Mussola_mediterr%C3%A0nia" title="Mussola mediterrània">mussola</a>, encara que la resta de l'any solen ser, també, de porc amb pèsols i sobrassada. Poden estar fetes de pasta dolça (típic de les classes altes de Palma) o salada, malgrat que són més habituals les de pasta salada. També són típics els <a href="/wiki/Crespell_(Mallorca)" title="Crespell (Mallorca)">crespells</a>, els <a href="/wiki/Robiols" class="mw-redirect" title="Robiols">rubiols</a> —farcits tradicionalment de <a href="/wiki/Mat%C3%B3" title="Mató">brossat</a>, de <a href="/wiki/Cabell_d%27%C3%A0ngel_(dol%C3%A7)" title="Cabell d'àngel (dolç)">cabell d'àngel</a> o de <a href="/wiki/Confitura" title="Confitura">confitura</a>— i els sospiros a <a href="/wiki/Manacor" title="Manacor">Manacor</a>. Durant tot l'any, és molt habitual l'anomenada <a href="/wiki/Coca_de_verdura" class="mw-redirect" title="Coca de verdura">coca de verdura</a> (feta d'espinacs, bledes i tomàtiga, amb alls i julivert), la <a href="/wiki/Coca_de_tremp%C3%B3" title="Coca de trempó">coca de trempó</a> o la <a href="/w/index.php?title=Coca_de_pebrots_torrats&action=edit&redlink=1" class="new" title="Coca de pebrots torrats (encara no existeix)">coca de pebrots torrats</a> <a href="/wiki/Pebrot_morro_de_bou" title="Pebrot morro de bou">(pebrots vermells</a> escalivats), al costat dels <a href="/wiki/Cocarrois" class="mw-redirect" title="Cocarrois">cocarrois</a> (semblants a una panada, però amb forma de cresta, i farcits de bleda, coliflor, panses i pinyons). </p> <ul><li>Vins</li></ul> <p>En els darrers anys, els vins mallorquins han tingut bona acollida en altres parts dels Països Catalans, Espanya i Europa. Mallorca té dues <a href="/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27origen" title="Denominació d'origen">denominacions d'origen</a>, <a href="/wiki/Denominaci%C3%B3_d%27Origen_Binissalem" title="Denominació d'Origen Binissalem">DO Binissalem</a> i <a href="/wiki/DO_Pla_i_Llevant" class="mw-redirect" title="DO Pla i Llevant">DO Pla i Llevant</a>, i una indicació geogràfica, <a href="/wiki/Vi_de_la_terra_Mallorca" title="Vi de la terra Mallorca">Vi de la Terra Mallorca</a>. Destaquen els vins elaborats amb les varietats autòctones de raïm <a href="/wiki/Callet" title="Callet">callet</a> i <a href="/wiki/Manto_negre" title="Manto negre">manto negre</a>, en el cas del vi negre; i amb les varietats <a href="/wiki/Xarel%C2%B7lo" title="Xarel·lo">moll</a> (també anomenada <a href="/wiki/Premsal_blanc" class="mw-redirect" title="Premsal blanc">premsal blanc</a> o <i>xarel·lo</i>), giró ros o <a href="/wiki/Malvasia" title="Malvasia">malvasia</a> de Banyalbufar, en el cas del vi blanc. </p> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Mallorquins_i_mallorquines_il·lustres"><span id="Mallorquins_i_mallorquines_il.C2.B7lustres"></span>Mallorquins i mallorquines il·lustres</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=37" title="Modifica la secció: Mallorquins i mallorquines il·lustres"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <p><i>Ordenats cronològicament per data de naixement:</i> </p> <ul><li><a href="/wiki/Beat" title="Beat">Beat</a> <a href="/wiki/Ramon_Llull" title="Ramon Llull">Ramon Llull</a>: <a href="/wiki/Escriptor" title="Escriptor">escriptor</a>, <a href="/wiki/Filosofia" title="Filosofia">filòsof</a>, <a href="/wiki/Misticisme" title="Misticisme">místic</a>, <a href="/wiki/Cient%C3%ADfic" title="Científic">científic</a>, <a href="/wiki/Teologia" title="Teologia">teòleg</a> i <a href="/wiki/Missioner" title="Missioner">missioner</a>.</li> <li><a href="/wiki/Cabrit_i_Bassa" title="Cabrit i Bassa">Guillem Cabrit i Guillem Bassa</a>: <a href="/wiki/Cavaller" title="Cavaller">cavallers</a> del <a href="/wiki/Regne_de_Mallorca" title="Regne de Mallorca">Regne de Mallorca</a>, venerats com a <a href="/wiki/Sant" title="Sant">sants</a>.</li> <li>Rei <a href="/wiki/Jaume_II_de_Mallorca" title="Jaume II de Mallorca">Jaume II de Mallorca</a>.</li> <li>Rei <a href="/wiki/San%C3%A7_I_de_Mallorca" title="Sanç I de Mallorca">Sanç I de Mallorca</a>.</li> <li>Rei <a href="/wiki/Jaume_III_de_Mallorca" title="Jaume III de Mallorca">Jaume III de Mallorca</a>.</li> <li>Rei <a href="/wiki/Jaume_IV_de_Mallorca" title="Jaume IV de Mallorca">Jaume IV de Mallorca</a>.</li> <li><a href="/wiki/Cresques_Abraham" title="Cresques Abraham">Cresques Abraham</a>: <a href="/wiki/Cartografia" title="Cartografia">cartògraf</a>.</li> <li>Reina <a href="/wiki/Elisabet_de_Mallorca" title="Elisabet de Mallorca">Elisabet de Mallorca</a>.</li> <li><a href="/wiki/Jafud%C3%A0_Cresques" title="Jafudà Cresques">Jafudà Cresques</a>: cartògraf.</li> <li><a href="/wiki/Anselm_Turmeda" title="Anselm Turmeda">Anselm Turmeda</a>: escriptor i teòleg.</li> <li><a href="/wiki/Vicen%C3%A7_Mut_i_Armengol" title="Vicenç Mut i Armengol">Vicenç Mut i Armengol</a>: <a href="/wiki/Astr%C3%B2nom" title="Astrònom">astrònom</a>, <a href="/wiki/Historiador" title="Historiador">historiador</a> i <a href="/wiki/Enginyeria_militar" title="Enginyeria militar">enginyer militar</a>.</li> <li>Sant <a href="/wiki/Jun%C3%ADper_Serra" title="Juníper Serra">Juníper Serra</a>: missioner a <a href="/wiki/Calif%C3%B2rnia" title="Califòrnia">Califòrnia</a>.</li> <li><a href="/wiki/Antoni_Barcel%C3%B3_i_Pont_de_la_Terra" title="Antoni Barceló i Pont de la Terra">Antoni Barceló i Pont de la Terra</a>: <a href="/wiki/Tinent_General" class="mw-redirect" title="Tinent General">tinent general</a> de l'<a href="/wiki/Armada_Espanyola" title="Armada Espanyola">Armada Espanyola</a>, que el reconeix com a «<a href="/wiki/Pante%C3%B3_de_Marins_Il%C2%B7lustres" title="Panteó de Marins Il·lustres">marí il·lustre</a>».</li> <li><a href="/wiki/Antoni_Maria_Alcover_i_Sureda" title="Antoni Maria Alcover i Sureda">Antoni Maria Alcover i Sureda</a>: escriptor, <a href="/wiki/Catolicisme" title="Catolicisme">eclesiàstic</a>, <a href="/wiki/Ling%C3%BCista" title="Lingüista">lingüista</a>, <a href="/wiki/Folklorista" class="mw-redirect" title="Folklorista">folklorista</a> i <a href="/wiki/Arquitecte" title="Arquitecte">arquitecte</a>.</li> <li><a href="/wiki/Bartomeu_Rossell%C3%B3-P%C3%B2rcel" title="Bartomeu Rosselló-Pòrcel">Bartomeu Rosselló-Pòrcel</a>: escriptor.</li> <li><a href="/wiki/Guillem_Timoner_Obrador" title="Guillem Timoner Obrador">Guillem Timoner</a>: <a href="/wiki/Ciclisme" title="Ciclisme">ciclista</a> professional.</li> <li><a href="/wiki/Rafael_Nadal" class="mw-redirect" title="Rafael Nadal">Rafael Nadal</a>: <a href="/wiki/Tennis" title="Tennis">tennista</a> professional.</li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Notes">Notes</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=38" title="Modifica la secció: Notes"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap"><ol class="references"> <li id="cite_note-"la_més_gran-5"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-"la_més_gran_5-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <a href="/wiki/Diodor_de_Sic%C3%ADlia" title="Diodor de Sicília">Diodor de Sicília</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC) <i>Graeci Geographi Minores</i>, V, 16-18; <a href="/wiki/Estrab%C3%B3" title="Estrabó">Estrabó</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC) <i>Geographia</i> III,5,1; <a href="/wiki/Titus_Livi" title="Titus Livi">Titus Livi</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span> aC) <i>Ad urbe condita</i> XXVIII, 37,3; <a href="/wiki/Plini" class="mw-redirect" title="Plini">Plini</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span>), <i>Naturae historiarum libri</i>, III, 76-77; <a href="/wiki/Claudi_Ptolemeu" title="Claudi Ptolemeu">Claudi Ptolemeu</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">ii</span>), <i>Geografhica</i>, II,6; <a href="/wiki/Agat%C3%A8mer" title="Agatèmer">Agatèmer</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">iv</span>), <i>Hypotiposis Geografica</i> II, 481; <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">Isidor de Sevilla</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>), <i>Etimologiam</i> XIV, 6,44; i encara la podem trobar a <a href="/wiki/Eustaci_de_Tessal%C3%B2nica" title="Eustaci de Tessalònica">Eustaci de Tessalònica</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>) <i>Eustathii Thessalonicensi Comentarii</i>, 454.<sup id="cite_ref-4" class="reference"><a href="#cite_note-4"><span class="cite-bracket">[</span>4<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </span> </li> <li id="cite_note-"Balear_major-7"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-"Balear_major_7-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <i>Itineraria Antonioni Augusti</i>, 510,2-512,2 (aquest autor també dona el sorprenent nom de <i>Columba</i> a Mallorca); <a href="/wiki/Servi_Maure_Honorat" title="Servi Maure Honorat">Servi Gramàtic</a> (350-418), <i>Comentari a l'Eneida</i> VII, 622<sup id="cite_ref-s_2-1" class="reference"><a href="#cite_note-s-2"><span class="cite-bracket">[</span>2<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </span> </li> <li id="cite_note-"Maior-9"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-"Maior_9-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> <a href="/wiki/Pomponi_Mela" title="Pomponi Mela">Pomponi Mela</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">i</span>), <i>Chorografia</i> II, 124, denominació que encara es troba a <a href="/wiki/Zonar%C3%A0s" class="mw-redirect" title="Zonaràs">Zonaràs</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xii</span>), <i>Epitome Historiarum libri</i>, 9,10,8.<sup id="cite_ref-8" class="reference"><a href="#cite_note-8"><span class="cite-bracket">[</span>6<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </span> </li> <li id="cite_note-"Maiorica-13"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-"Maiorica_13-0">↑</a></span> <span class="reference-text"> Per primera vegada en el <i>Liber Generationis Mundi</i>,<sup id="cite_ref-10" class="reference"><a href="#cite_note-10"><span class="cite-bracket">[</span>7<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> que és una interpolació dins la <i><a href="/wiki/Cronografia_del_354" title="Cronografia del 354">Cronografia del 354</a></i><sup id="cite_ref-11" class="reference"><a href="#cite_note-11"><span class="cite-bracket">[</span>8<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> basada en la <i>Crònica</i> d'<a href="/wiki/Hip%C3%B2lit_de_Roma" title="Hipòlit de Roma">Hipòlit de Roma</a>; posteriorment en <a href="/wiki/Sever_de_Menorca" title="Sever de Menorca">Sever de Menorca</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>), <i>Epistula…</i>2, 1-3; <a href="/w/index.php?title=V%C3%ADctor_de_Vita&action=edit&redlink=1" class="new" title="Víctor de Vita (encara no existeix)">Víctor de Vita</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">v</span>), <i>Historia persecutionis… Wandalorum</i> I, 4,13 i III,6,29; <a href="/wiki/Procopi_de_Cesarea" title="Procopi de Cesarea">Procopi de Cesarea</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>), <i>Bello vandàlico</i>, II-5-7; <a href="/w/index.php?title=Georgios_Cyprios&action=edit&redlink=1" class="new" title="Georgios Cyprios (encara no existeix)">Jordi de Xipre</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>) <i>Descriptio orbis romani</i> 670-674; <a href="/wiki/Gregori_el_Gran" title="Gregori el Gran">Sant Gregori</a> (540-604) <i>Epístola 119</i>, 6,13; <a href="/wiki/Isidor_de_Sevilla" title="Isidor de Sevilla">Sant Isidor</a> (segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">vi</span>), <i>Etimologiam</i> XIV, 6,44, és interessant la frase on s'emmarca l'ús de la denominació d'aquest darrer autor: <i>…una major i l'altra menor, per la qual cosa el poble també les anomena Mallorca i Menorca.</i><sup id="cite_ref-12" class="reference"><a href="#cite_note-12"><span class="cite-bracket">[</span>9<span class="cite-bracket">]</span></a></sup> </span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Referències"><span id="Refer.C3.A8ncies"></span>Referències</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=39" title="Modifica la secció: Referències"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <div class="reflist {{#if: | references-column-count references-column-count-{{{col}}}" style="list-style-type: decimal;"> <div class="mw-references-wrap mw-references-columns"><ol class="references"> <li id="cite_note-1"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-1">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/0039528.xml">Mallorca</a>». <i><a href="/wiki/Gran_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" title="Gran Enciclopèdia Catalana">Gran Enciclopèdia Catalana</a></i>.  Barcelona:  <a href="/wiki/Grup_Enciclop%C3%A8dia_Catalana" class="mw-redirect" title="Grup Enciclopèdia Catalana">Grup Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-s-2"><span class="mw-cite-backlink">↑ <sup><a href="#cite_ref-s_2-0">2,0</a></sup> <sup><a href="#cite_ref-s_2-1">2,1</a></sup></span> <span class="reference-text">Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 26.</span> </li> <li id="cite_note-3"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-3">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFGarcía_Alonso1996"><span style="font-variant: small-caps;">García Alonso</span>, J. L «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240610084740/https://produccioncientifica.usal.es/documentos/5e4fc38929995245c6b2b0e5">Nombres griegos en -oussa en el Mediterráneo occidentalanálisis lingüístico e histórico</a>». <i>Complutum</i>, 7, 1996, pàg. 106. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="https://produccioncientifica.usal.es/documentos/5e4fc38929995245c6b2b0e5">original</a> el 2024-06-10 [Consulta: 21 març 2023].</span></span> </li> <li id="cite_note-4"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-4">↑</a></span> <span class="reference-text">Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 21, 24, 25, 28, 59.</span> </li> <li id="cite_note-6"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-6">↑</a></span> <span class="reference-text">Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 76.</span> </li> <li id="cite_note-8"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-8">↑</a></span> <span class="reference-text">Les Illes a les Fonts Clàssiques, pàg. 22 i 23.</span> </li> <li id="cite_note-10"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-10">↑</a></span> <span class="reference-text"><a href="https://ca.wikisource.org/wiki/la:Chronicon_(Migne_003)" class="extiw" title="s:la:Chronicon (Migne 003)"><i>Liber Generationis Mundi</i>, VII</a>.</span> </li> <li id="cite_note-11"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-11">↑</a></span> <span class="reference-text">Vegeu <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.tertullian.org/fathers/chronography_of_354_15_liber_generationis.htm">les tres versions del <i>Liber Generationis Mundi</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20230317191644/https://www.tertullian.org/fathers/chronography_of_354_15_liber_generationis.htm">Arxivat</a> 2023-03-17 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., de les quals només la primera conté la interpolació amb la referència a Mallorca.</span> </li> <li id="cite_note-12"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-12">↑</a></span> <span class="reference-text">Les Illes a les fonts clàssiques, Coloma Blanes et alt. Miquel Font Editor, Palma 1990, <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-86366-65-8" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-86366-65-8">ISBN 84-86366-65-8</a>, pàg. 25, 27, 30, 65, 66, 67.</span> </li> <li id="cite_note-14"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-14">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFAlcoverMoll1930-1962"><span style="font-variant: small-caps;">Alcover</span>, Antoni M.; <span style="font-variant: small-caps;">Moll</span>, Francesc de B. «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=Mallorca">Mallorca</a>». A: <i><a href="/wiki/Diccionari_catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear" title="Diccionari català-valencià-balear">Diccionari català-valencià-balear</a></i>.  Palma: Moll, 1930-1962. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8427300255" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8427300255">ISBN 8427300255</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5BDiccionari+catal%C3%A0-valenci%C3%A0-balear%5D%5D&rft.atitle=Mallorca&rft.aulast=Alcover&rft.aufirst=Antoni+M.&rft.date=1930-1962&rft.pub=Moll&rft.place=Palma&rft.isbn=8427300255"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-15"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-15">↑</a></span> <span class="reference-text">Coromines, Joan <i>Entre dos llenguatges</i> Curial: Barcelona, 1976, p. 47</span> </li> <li id="cite_note-16"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-16">↑</a></span> <span class="reference-text">Joan Coromines <i>Onomasticon Catalonia</i> Curial: Barcelona, 1996, p.156-158</span> </li> <li id="cite_note-17"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-17">↑</a></span> <span class="reference-text"><i>C'est la verte Helvétie sous le ciel de la Calabre, avec la solennité et le silence de l'Orient</i>: <span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFSand1982"><span style="font-variant: small-caps;">Sand</span>, George. <i>Un hiver à Majorque</i>.  Barcelona: Emege, 1982, p. 10.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Un+hiver+%C3%A0+Majorque&rft.aulast=Sand&rft.aufirst=George&rft.date=1982&rft.pub=Emege&rft.place=Barcelona&rft.pages=10"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-18"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-18">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFVerne1900"><span style="font-variant: small-caps;">Verne</span>, Jules. <i><a href="https://ca.wikisource.org/wiki/fr:Clovis_Dardentor/Chapitre_VI" class="extiw" title="s:fr:Clovis Dardentor/Chapitre VI">Clovis Dardentor</a></i>.  París: Hetzel, 1900, p. 82.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=%5B%5B%3As%3Afr%3AClovis+Dardentor%2FChapitre+VI%7CClovis+Dardentor%5D%5D&rft.aulast=Verne&rft.aufirst=Jules&rft.date=1900&rft.pub=Hetzel&rft.place=Par%C3%ADs&rft.pages=82"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-19"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-19">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal"> «<a href="https://ca.wikisource.org/wiki/de:RE:%E1%BC%88%CE%B3%CE%B1%CE%B8%CE%BF%E1%BF%A6_%CE%B4%CE%B1%CE%AF%CE%BC%CE%BF%CE%BD%CE%BF%CF%82_%CE%BD%E1%BF%86%CF%83%CE%BF%CF%82" class="extiw" title="s:de:RE:Ἀγαθοῦ δαίμονος νῆσος">Ἀγαθοῦ δαίμονος νῆσος</a>». A: <i>Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft</i>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Realencyclop%C3%A4die+der+classischen+Altertumswissenschaft&rft.atitle=%5B%5B%3As%3Ade%3ARE%3A%E1%BC%88%CE%B3%CE%B1%CE%B8%CE%BF%E1%BF%A6+%CE%B4%CE%B1%CE%AF%CE%BC%CE%BF%CE%BD%CE%BF%CF%82+%CE%BD%E1%BF%86%CF%83%CE%BF%CF%82%7C%E1%BC%88%CE%B3%CE%B1%CE%B8%CE%BF%E1%BF%A6+%CE%B4%CE%B1%CE%AF%CE%BC%CE%BF%CE%BD%CE%BF%CF%82+%CE%BD%E1%BF%86%CF%83%CE%BF%CF%82%5D%5D"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-20"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-20">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCasasnovas2007"><span style="font-variant: small-caps;">Casasnovas</span>, Miquel A. <i>Història de les Illes Balears</i>.  Palma: Editorial Moll, 2007 (Els treballs i els dies,44). <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-273-0888-6" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-273-0888-6">ISBN 978-84-273-0888-6</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Hist%C3%B2ria+de+les+Illes+Balears&rft.aulast=Casasnovas&rft.aufirst=Miquel+A.&rft.date=2007&rft.pub=Editorial+Moll&rft.place=Palma&rft.series=Els+treballs+i+els+dies%2C44&rft.isbn=978-84-273-0888-6"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-21"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-21">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFRamis2007"><span style="font-variant: small-caps;">Ramis</span>, Damià; PLANTALAMOR MASSANET, Lluís, CARRERAS, Joan. TRIAS, Miquel, SANTANDREU, Gabriel «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240610084815/http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/7v63p333.dir/BSAL_2007v63p333.pdf">S'Arenalet de Son Colom (Artà) i l'origen de l'arquitectura ciclòpia a les Balears</a>» (PDF). <i><a href="/wiki/Bollet%C3%AD_de_la_Societat_Arqueol%C3%B2gica_Lul%C2%B7liana" title="Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana">Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana</a></i>, 2007, pàg. 333-348. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/bolletiSocietatLulliana/index/assoc/BSAL_200/7v63p333.dir/BSAL_2007v63p333.pdf">original</a> el 2024-06-10. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/0212-7458">0212-7458</a> [Consulta: 24 octubre 2018].</span></span> </li> <li id="cite_note-22"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-22">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRosselló_Bordoy1968"><span style="font-variant: small-caps;">Rosselló Bordoy</span>, Guillermo. <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=i0kQAQAAIAAJ&q=848+balears&dq=848+balears&hl=ca&ei=AMkITr_FC86Rswa45LzWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ"><i>L'Islam a les Illes Balears</i></a>.  Editorial Daedalus, 1968, p.28.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=L%27Islam+a+les+Illes+Balears&rft.aulast=Rossell%C3%B3+Bordoy&rft.aufirst=Guillermo&rft.date=1968&rft.pub=Editorial+Daedalus&rft.pages=p.28&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.cat%2Fbooks%3Fid%3Di0kQAQAAIAAJ%26q%3D848%2Bbalears%26dq%3D848%2Bbalears%26hl%3Dca%26ei%3DAMkITr_FC86Rswa45LzWDA%26sa%3DX%26oi%3Dbook_result%26ct%3Dresult%26resnum%3D2%26ved%3D0CCwQ6AEwAQ"><span style="display: none;"> </span></span> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240607111113/https://books.google.cat/books?id=i0kQAQAAIAAJ&q=848+balears&dq=848+balears&hl=ca&ei=AMkITr_FC86Rswa45LzWDA&sa=X&oi=book_result&ct=result">Arxivat</a> 2024-06-07 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>.</span> </li> <li id="cite_note-23"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-23">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFCateura_Bennàsser1997"><span style="font-variant: small-caps;">Cateura Bennàsser</span>, Pau. <i>Mallorca en el segle <span style="font-variant:small-caps; font-variant-caps: small-caps;">xiii</span></i>.  Palma: El tall, 1997 (<i>Conèixer Mallorca</i> núm. 1).</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Mallorca+en+el+segle+%3Cspan+style%3D%22font-variant%3Asmall-caps%3B+font-variant-caps%3A+small-caps%3B%22%3Exiii%3C%2Fspan%3E&rft.aulast=Cateura+Benn%C3%A0sser&rft.aufirst=Pau&rft.date=1997&rft.pub=El+tall&rft.place=Palma&rft.series=%27%27Con%C3%A8ixer+Mallorca%27%27+n%C3%BAm.+1"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-24"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-24">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFFerrer_i_Mallolfebrer/setembre_2006"><span style="font-variant: small-caps;">Ferrer i Mallol</span>, Maria Teresa «<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20210117074155/http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf">Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle <span title="Nombre escrit en xifres romanes" style="font-variant:small-caps;">xiv</span></a>». <i>Estudis Baleàrics</i>, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://digital.csic.es/bitstream/10261/23415/1/Ferrer_Conflictes_Mallorca.pdf">original</a> el 2021-01-17 [Consulta: 17 maig 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-25"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-25">↑</a></span> <span class="reference-text">Domingo, Antoni i Salas, Pere Els homes infames. Parcialitats i guerra privada a la Mallorca del sis-cents El Gall Editor: Pollença, 2013.</span> </li> <li id="cite_note-26"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-26">↑</a></span> <span class="reference-text">Serra i Barceló, Jaume Canamunt i Canavall. <i>Quelcom més que banderies aristocràtiques </i>"Afers" 18 (1994) 461-478.</span> </li> <li id="cite_note-Estaben-27"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Estaben_27-0">↑</a></span> <span class="reference-text">Estaben Ruiz, Francisco <i>De lo bélico mallorquín</i> a <i>Historia de Mallorca</i> coord. J. Mascaró Pasarius. Vol. IV. Palma, 1970.</span> </li> <li id="cite_note-28"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-28">↑</a></span> <span class="reference-text">Piña Homs, Roman <i>Del Decreto de Nueva Planta a las Cortes de Cádiz</i> a Historia de Mallorca coordinada per J. Mascaró Pasarius.- Vol 2. Palma,1975</span> </li> <li id="cite_note-29"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-29">↑</a></span> <span class="reference-text">Roura i Aulinas, Lluís. L'Antic Règim a Mallorca. Palma: Govern Balear, 1985. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/84-7651-322-4" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/84-7651-322-4">ISBN 84-7651-322-4</a></span> </li> <li id="cite_note-30"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-30">↑</a></span> <span class="reference-text">Casasnovas, Miquel A. <i>Història de les Illes Balears</i> Editorial Moll: Palma, 2007.- ("Els treballs i els dies"; 44)</span> </li> <li id="cite_note-31"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-31">↑</a></span> <span class="reference-text">Carreras, Albert i Tafunell, Xavier (Coords.) <a rel="nofollow" class="external text" href="http://books.google.cat/books?id=PTkf5Sh0Ay8C&lpg=PA1315&ots=VGyg3Rejfk&dq=renta%20per%20c%C3%A0pita%20baleares%20siglo%20XX&hl=ca&pg=PA2#v=onepage&q=renta%20per%20c%C3%A0pita%20baleares%20siglo%20XX&f=false">Estadísticas históricas de España: siglos XIX-XX</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20240610084740/https://books.google.cat/books?id=PTkf5Sh0Ay8C&lpg=PA1315&ots=VGyg3Rejfk&dq=renta+per+c%C3%A0pita+baleares+siglo+XX&hl=ca&pg=PA2#v=onepage&q=renta%20per%20c%C3%A0pita%20baleares%20siglo%20XX&f=false#v=onepage&q=renta%20per%20c%C3%A0pita%20baleares%20siglo%20XX&f=false">Arxivat</a> 2024-06-10 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>., Volum 1. Fundación BBVA: Bilbao, 2005. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/978-84-96515-00-0" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-96515-00-0">ISBN 978-84-96515-00-0</a></span> </li> <li id="cite_note-32"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-32">↑</a></span> <span class="reference-text">Casasnovas, Miquel A. <i>Història de les Illes Balears</i> Editorial Moll: Palma, 2007.- ("Els treballs i els dies"; 44). A Menorca encara era molt major el pes de la indústria, que ocupava un terç de la població activa.</span> </li> <li id="cite_note-33"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-33">↑</a></span> <span class="reference-text">Morro, Mateu i Serra, Sebastià <i>L'esquerra nacionalista a Mallorca</i> Edicions la Magrana/Diputació de Barcelona: Barcelona, 1986.- (Els Clàssics del Nacionalisme Català; 13)</span> </li> <li id="cite_note-34"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-34">↑</a></span> <span class="reference-text">Alzina, Blanes, Fiol, Le-Senne, Limongi i Vidal Història de Mallorca. Vol. II. Editorial Moll: Palma, 1982, p. 290-309</span> </li> <li id="cite_note-35"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-35">↑</a></span> <span class="reference-text">Massot i Muntaner, Josep. <i>El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost-setembre de 1936</i>. L'Abadia de Montserrat: Barcelona, 1987. <a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8472028356" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8472028356">ISBN 8472028356</a></span> </li> <li id="cite_note-36"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-36">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST227ZI142357&id=142357%7C"><i>Conjuntura Econòmica de les Illes Balears</i></a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303185700/http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST227ZI142357&id=142357%7C">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Direcció General d'Economia i Estadístiques: Palma, 2013</span> </li> <li id="cite_note-37"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-37">↑</a></span> <span class="reference-text"><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST282ZI146677&id=146677%7CInforme">sobre el mercat de treball a les Illes Balears. Any 2012.</a> <a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20160303195753/http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST282ZI146677&id=146677%7CInforme">Arxivat</a> 2016-03-03 a <a href="/wiki/Wayback_Machine" title="Wayback Machine">Wayback Machine</a>. Observatori del Treball a les Illes Bale4ars: Palma, 2013</span> </li> <li id="cite_note-38"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-38">↑</a></span> <span class="reference-text">Cifra de población referida al 01/01/2009 según el <a href="/wiki/Instituto_Nacional_de_Estad%C3%ADstica_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Instituto Nacional de Estadística de España">Instituto Nacional de Estadística</a></span> </li> <li id="cite_note-39"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-39">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20141230143103/http://www.ibestat.cat/ibestat/estadistiques/per-territori/1/ef88f7cf-8e0b-44e0-b897-85c2f85775ec/es/I208002_3001.px">Dades extretes de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears</a>». Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ibestat.cat/ibestat/estadistiques/per-territori/1/ef88f7cf-8e0b-44e0-b897-85c2f85775ec/es/I208002_3001.px">original</a> el 2014-12-30. [Consulta: 12 gener 2015].</span></span> </li> <li id="cite_note-Lalueza-FoxCastresana2005-40"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-Lalueza-FoxCastresana2005_40-0">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal" id="CITEREFLalueza-FoxCastresanaSampietroMarquès-Bonet2005"><span style="font-variant: small-caps;">Lalueza-Fox</span>, Carles; <span style="font-variant: small-caps;">Castresana</span>, Jose; <span style="font-variant: small-caps;">Sampietro</span>, Lourdes; <span style="font-variant: small-caps;">Marquès-Bonet</span>, Tomàs; <span style="font-variant: small-caps;">Alcover</span>, Josep Antoni; <span style="font-variant: small-caps;">Bertranpetit</span>, Jaume «Molecular dating of caprines using ancient DNA sequences of <i>Myotragus balearicus</i>, an extinct endemic Balearic mammal» (en anglès). <i>BMC Evolutionary Biology</i>, 5, 1, 2005, pàg. 70. <a href="/wiki/DOI" title="DOI">DOI</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="https://dx.doi.org/10.1186%2F1471-2148-5-70">10.1186/1471-2148-5-70</a>. <a href="/wiki/ISSN" title="ISSN">ISSN</a>: <a rel="nofollow" class="external text" href="//www.worldcat.org/issn/14712148">14712148</a>.</span></span> </li> <li id="cite_note-41"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-41">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFLluch_i_Dubon1994"><span style="font-variant: small-caps;">Lluch i Dubon</span>, Ferran Dídac. <i>Geografia de les Illes Balears</i>.  ECCA, 1994. <span style="font-size:90%; white-space:nowrap;"><a href="/wiki/Especial:Fonts_bibliogr%C3%A0fiques/8479320451" title="Especial:Fonts bibliogràfiques/8479320451">ISBN 8479320451</a></span>.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Geografia+de+les+Illes+Balears&rft.aulast=Lluch+i+Dubon&rft.aufirst=Ferran+D%C3%ADdac&rft.date=1994&rft.pub=ECCA&rft.isbn=8479320451"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-42"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-42">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation" style="font-style:normal">«<a rel="nofollow" class="external text" href="https://web.archive.org/web/20190915182150/http://webs.racocatala.cat/eltalp/dtc15i6.htm">Mallorca i altres territoris</a>». <i>La divisió administrativo-territorial de Catalunya: panoràmica històrica i estat de la qüestió</i>.  Pol Sureda. Arxivat de l'<a rel="nofollow" class="external text" href="http://webs.racocatala.cat/eltalp/dtc15i6.htm">original</a> el 2019-09-15. [Consulta: 28 abril 2012].</span></span> </li> <li id="cite_note-43"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-43">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFRosselló_i_Verger1964"><span style="font-variant: small-caps;">Rosselló i Verger</span>, Vicenç M. <i>Les Illes Balears: resum geogràfic</i>.  Barcino, 1964.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+Illes+Balears%3A+resum+geogr%C3%A0fic&rft.aulast=Rossell%C3%B3+i+Verger&rft.aufirst=Vicen%C3%A7+M.&rft.date=1964&rft.pub=Barcino"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> <li id="cite_note-44"><span class="mw-cite-backlink"><a href="#cite_ref-44">↑</a></span> <span class="reference-text"><span class="citation book" style="font-style:normal" id="CITEREFBarceló_i_PonsNavarro1968"><span style="font-variant: small-caps;">Barceló i Pons</span>, Bartomeu; <span style="font-variant: small-caps;">Navarro</span>, Llucià. <i>Les Illes Balears</i>.  Taber, 1968.</span><span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=Les+Illes+Balears&rft.aulast=Barcel%C3%B3+i+Pons&rft.aufirst=Bartomeu&rft.date=1968&rft.pub=Taber"><span style="display: none;"> </span></span></span> </li> </ol></div></div> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Vegeu_també"><span id="Vegeu_tamb.C3.A9"></span>Vegeu també</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=40" title="Modifica la secció: Vegeu també"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <ul><li><a href="/wiki/Mallorqu%C3%AD" title="Mallorquí">Mallorquí</a></li> <li><a href="/wiki/Mallorquinisme" title="Mallorquinisme">Mallorquinisme</a></li> <li><a href="/wiki/Cuina_mallorquina" class="mw-redirect" title="Cuina mallorquina">Cuina mallorquina</a></li> <li><a href="/wiki/Jueus_mallorquins" title="Jueus mallorquins">Jueus mallorquins</a></li> <li><a href="/wiki/Xuetes" title="Xuetes">Xuetes</a></li></ul> <div class="mw-heading mw-heading2"><h2 id="Enllaços_externs"><span id="Enlla.C3.A7os_externs"></span>Enllaços externs</h2><span class="mw-editsection"><span class="mw-editsection-bracket">[</span><a href="/w/index.php?title=Mallorca&action=edit&section=41" title="Modifica la secció: Enllaços externs"><span>modifica</span></a><span class="mw-editsection-bracket">]</span></span></div> <table cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" style="margin:5px; padding: 5px; border:1px solid #aaaaaa; text-align:left;" class="infobox noprint plainlinks"> <tbody><tr> <td colspan="2" style="text-align:center; font-size:85%">En altres projectes de <a href="/wiki/Fundaci%C3%B3_Wikimedia" title="Fundació Wikimedia">Wikimedia</a>: </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Mallorca" class="extiw" title="commons:Mallorca"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Galeria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Commons-logo.svg" class="mw-file-description" title="Commons"><img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/26px-Commons-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/34px-Commons-logo.svg.png 2x" data-file-width="1024" data-file-height="1376" /></a><figcaption>Commons</figcaption></figure></td> <td><a href="https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Mallorca" class="extiw" title="commons:Category:Mallorca"><b>Commons</b></a><span style="font-size:70%;"> (Categoria)</span> <span class="penicon"><span class="mw-valign-baseline" typeof="mw:File"><a href="https://www.wikidata.org/wiki/Q8828?uselang=ca#sitelinks-special" title="Modifica el valor a Wikidata"><img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/15px-Arbcom_ru_editing.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/20px-Arbcom_ru_editing.svg.png 2x" data-file-width="600" data-file-height="600" /></a></span></span> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Viccionari.png" class="mw-file-description" title="Viccionari"><img alt="Viccionari" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/17px-Viccionari.png" decoding="async" width="17" height="19" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/26px-Viccionari.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/b/b6/Viccionari.png/34px-Viccionari.png 2x" data-file-width="450" data-file-height="490" /></a><figcaption>Viccionari</figcaption></figure></td> <td><b><span class="interProject"><a href="https://ca.wiktionary.org/wiki/Mallorca" class="extiw" title="wikt:Mallorca">Viccionari</a> </span></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikiquote-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquidites"><img alt="Viquidites" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/17px-Wikiquote-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="20" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/26px-Wikiquote-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/Wikiquote-logo.svg/34px-Wikiquote-logo.svg.png 2x" data-file-width="300" data-file-height="355" /></a><figcaption>Viquidites</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikiquote.org/wiki/Mallorca" class="extiw" title="q:Mallorca">Viquidites</a></b> </td></tr> <tr> <td><figure class="mw-halign-center" typeof="mw:File"><a href="/wiki/Fitxer:Wikisource-logo.svg" class="mw-file-description" title="Viquitexts"><img alt="Viquitexts" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/17px-Wikisource-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="18" class="mw-file-element" srcset="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/26px-Wikisource-logo.svg.png 1.5x, //upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Wikisource-logo.svg/34px-Wikisource-logo.svg.png 2x" data-file-width="410" data-file-height="430" /></a><figcaption>Viquitexts</figcaption></figure></td> <td><b><a href="https://ca.wikisource.org/wiki/Categoria:Mallorca" class="extiw" title="s:Categoria:Mallorca">Viquitexts</a></b> </td></tr> </tbody></table> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.conselldemallorca.cat">Plana del Consell de Mallorca</a>.</li> <li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.ibestat.cat/ibestat/estadistiques/per-territori/1/Mallorca">Informació de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears</a>.</li></ul> <div role="navigation" class="navbox" aria-label="Navbox" style="padding:3px"><table class="nowraplinks hlist navbox-inner" style="border-spacing:0;background:transparent;color:inherit"><tbody><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%"><a href="/wiki/Control_d%27autoritats" title="Control d'autoritats">Registres d'autoritat</a></th><td class="navbox-list navbox-odd" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.worldcat.org/identities/lccn-n97-056960">WorldCat</a></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_Espa%C3%B1a" class="mw-redirect" title="Biblioteca Nacional de España">BNE</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://datos.bne.es/resource/XX126086">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioth%C3%A8que_nationale_de_France" class="mw-redirect" title="Bibliothèque nationale de France">BNF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb11934491p">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Gemeinsame_Normdatei" title="Gemeinsame Normdatei">GND</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://d-nb.info/gnd/4074511-9">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/LCCN" class="mw-redirect" title="LCCN">LCCN</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://id.loc.gov/authorities/names/n97056960">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/VIAF" class="mw-redirect" title="VIAF">VIAF</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://viaf.org/viaf/135884992">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/SUDOC" class="mw-redirect" title="SUDOC">SUDOC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://www.idref.fr/027265447">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/Biblioteca_Nacional_de_la_Rep%C3%BAblica_Txeca" title="Biblioteca Nacional de la República Txeca">NKC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="http://aleph.nkp.cz/F/?func=find-c&local_base=aut&ccl_term=ica=ge129938&CON_LNG=ENG">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr><tr><th scope="row" class="navbox-group" style="width:1%">Bases d'informació</th><td class="navbox-list navbox-even" style="text-align:left;border-left-width:2px;border-left-style:solid;width:100%;padding:0px"><div style="padding:0em 0.25em"> <ul><li><a href="/wiki/GEC" class="mw-redirect" title="GEC">GEC</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/mallorca">1</a>)</span></li> <li><a href="/wiki/OpenStreetMap" title="OpenStreetMap">OSM</a> <span class="uid"> (<a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.openstreetmap.org/browse/relation/6803636">1</a>)</span></li></ul> </div></td></tr></tbody></table></div>    </div><noscript><img src="https://login.wikimedia.org/wiki/Special:CentralAutoLogin/start?type=1x1" alt="" width="1" height="1" style="border: none; position: absolute;"></noscript> <div class="printfooter" data-nosnippet="">Obtingut de «<a dir="ltr" href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mallorca&oldid=34269374">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mallorca&oldid=34269374</a>»</div></div> <div id="catlinks" class="catlinks" data-mw="interface"><div id="mw-normal-catlinks" class="mw-normal-catlinks"><a href="/wiki/Especial:Categorias" title="Especial:Categorias">Categoria</a>: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Mallorca" title="Categoria:Mallorca">Mallorca</a></li></ul></div><div id="mw-hidden-catlinks" class="mw-hidden-catlinks mw-hidden-cats-hidden">Categories ocultes: <ul><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_la_plantilla_Webarchive_amb_enlla%C3%A7_wayback" title="Categoria:Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback">Articles amb la plantilla Webarchive amb enllaç wayback</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_utilitzen_m%C3%BAltiples_imatges_amb_imatges_escalades_autom%C3%A0ticament" title="Categoria:Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament">Pàgines que utilitzen múltiples imatges amb imatges escalades automàticament</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Mapes_amb_diverses_figures" title="Categoria:Mapes amb diverses figures">Mapes amb diverses figures</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Articles_amb_coordenades" title="Categoria:Articles amb coordenades">Articles amb coordenades</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_amb_enlla%C3%A7_commonscat_des_de_Wikidata" title="Categoria:Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata">Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:Control_d%27autoritats" title="Categoria:Control d'autoritats">Control d'autoritats</a></li><li><a href="/wiki/Categoria:P%C3%A0gines_que_usen_l%27extensi%C3%B3_Kartographer" title="Categoria:Pàgines que usen l'extensió Kartographer">Pàgines que usen l'extensió Kartographer</a></li></ul></div></div> </div> </main> </div> <div class="mw-footer-container"> <footer id="footer" class="mw-footer" > <ul id="footer-info"> <li id="footer-info-lastmod"> La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 nov 2024 a les 09:35.</li> <li id="footer-info-copyright">El text està disponible sota la <a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Text_de_la_llic%C3%A8ncia_de_Creative_Commons_Reconeixement-Compartir_Igual_4.0_No_adaptada" title="Viquipèdia:Text de la llicència de Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 4.0 No adaptada"> Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual</a>; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les <a class="external text" href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Terms_of_Use/ca">Condicions d'ús</a>. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una <a href="/wiki/Marca_comercial" title="Marca comercial">marca registrada</a> de <a rel="nofollow" class="external text" href="https://www.wikimediafoundation.org">Wikimedia Foundation, Inc</a>.<br /></li> </ul> <ul id="footer-places"> <li id="footer-places-privacy"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Privacy_policy">Política de privadesa</a></li> <li id="footer-places-about"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Quant_a_la_Viquip%C3%A8dia">Quant al projecte Viquipèdia</a></li> <li id="footer-places-disclaimers"><a href="/wiki/Viquip%C3%A8dia:Av%C3%ADs_d%27exempci%C3%B3_de_responsabilitat">Descàrrec de responsabilitat</a></li> <li id="footer-places-wm-codeofconduct"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Universal_Code_of_Conduct">Codi de conducta</a></li> <li id="footer-places-developers"><a href="https://developer.wikimedia.org">Desenvolupadors</a></li> <li id="footer-places-statslink"><a href="https://stats.wikimedia.org/#/ca.wikipedia.org">Estadístiques</a></li> <li id="footer-places-cookiestatement"><a href="https://foundation.wikimedia.org/wiki/Special:MyLanguage/Policy:Cookie_statement">Declaració de cookies</a></li> <li id="footer-places-mobileview"><a href="//ca.m.wikipedia.org/w/index.php?title=Mallorca&mobileaction=toggle_view_mobile" class="noprint stopMobileRedirectToggle">Versió per a mòbils</a></li> </ul> <ul id="footer-icons" class="noprint"> <li id="footer-copyrightico"><a href="https://wikimediafoundation.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/static/images/footer/wikimedia-button.svg" width="84" height="29" alt="Wikimedia Foundation" loading="lazy"></a></li> <li id="footer-poweredbyico"><a href="https://www.mediawiki.org/" class="cdx-button cdx-button--fake-button cdx-button--size-large cdx-button--fake-button--enabled"><img src="/w/resources/assets/poweredby_mediawiki.svg" alt="Powered by MediaWiki" width="88" height="31" loading="lazy"></a></li> </ul> </footer> </div> </div> </div> <div class="vector-settings" id="p-dock-bottom"> <ul></ul> </div><script>(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.config.set({"wgHostname":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-8bk57","wgBackendResponseTime":158,"wgKartographerLiveData":{"_11925031e91505780dc6f046c2e7e50b68cdb06c":[{"type":"ExternalData","service":"geomask","url":"https://maps.wikimedia.org/geoshape?getgeojson=1\u0026ids=Q8828","properties":{"title":"geomask1","fill-opacity":0.2}},{"features":[{"type":"Feature","geometry":{"coordinates":[2.9833333333333,39.616666666667],"type":"Point"},"properties":{"marker-size":"small","title":"Point6","marker-symbol":"marker","marker-color":"FF0000"}}],"type":"FeatureCollection"}]},"wgPageParseReport":{"limitreport":{"cputime":"1.799","walltime":"2.443","ppvisitednodes":{"value":18235,"limit":1000000},"postexpandincludesize":{"value":157670,"limit":2097152},"templateargumentsize":{"value":36358,"limit":2097152},"expansiondepth":{"value":34,"limit":100},"expensivefunctioncount":{"value":54,"limit":500},"unstrip-depth":{"value":1,"limit":20},"unstrip-size":{"value":46428,"limit":5000000},"entityaccesscount":{"value":23,"limit":400},"timingprofile":["100.00% 1986.358 1 -total"," 69.70% 1384.550 1 Plantilla:Infotaula_geografia_política"," 63.79% 1267.082 3 Plantilla:InfoboxFrame"," 63.07% 1252.770 1 Plantilla:Infobox_political_geography"," 59.53% 1182.399 1 Plantilla:Infobox_political_geography/formatglobal"," 16.85% 334.755 49 Plantilla:If_empty"," 11.21% 222.662 2 Plantilla:Referències"," 7.94% 157.703 1 Plantilla:Two_maps_block"," 6.07% 120.538 1 Plantilla:InParent"," 5.20% 103.306 1 Plantilla:Identifiers"]},"scribunto":{"limitreport-timeusage":{"value":"0.860","limit":"10.000"},"limitreport-memusage":{"value":5619939,"limit":52428800}},"cachereport":{"origin":"mw-web.codfw.main-f69cdc8f6-6vrgq","timestamp":"20241123140244","ttl":2592000,"transientcontent":false}}});});</script> <script type="application/ld+json">{"@context":"https:\/\/schema.org","@type":"Article","name":"Mallorca","url":"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Mallorca","sameAs":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8828","mainEntity":"http:\/\/www.wikidata.org\/entity\/Q8828","author":{"@type":"Organization","name":"Contributors to Wikimedia projects"},"publisher":{"@type":"Organization","name":"Wikimedia Foundation, Inc.","logo":{"@type":"ImageObject","url":"https:\/\/www.wikimedia.org\/static\/images\/wmf-hor-googpub.png"}},"datePublished":"2003-01-18T16:12:08Z","dateModified":"2024-11-22T08:35:25Z","image":"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/5\/5c\/Flag_of_Mallorca.svg","headline":"illa de la Mediterr\u00e0nia"}</script> </body> </html>